LES TROBADES DE CAMPANERS A OS DE

Xavier Orriols

A l’abril de l’any 2012, que el –les campanes i els campanars– siderable dels habitants d’Os de 24 tenim tan pròxim, se celebrarà, si com l’immaterial –els coneixe- Balaguer, tot i més pel fet que el tot va bé, la XXV Trobada de ments i ofici dels campaners– en menjar també és elaborat pels pro- Campaners a Os de Balaguer,la pe- una societat que estava canviant pis estadants amb equips de cam- tita vila de la comarca de la No- acceleradament els paradigmes de panya cedits per l’estament militar guera situada a quinze quilòmetres la comunicació comunal que feia de la plaça de . Caramella de Balaguer, amb un extens terme més d’un mil·lenni –que ja és 88 que inclou el notable monestir dir- ostentava la veu dels bronzes L’esquema troncal de la trobada antany premonstratenc de Santa percudits. Afavoria l’intent la sempre ha estat el mateix: es- Maria de de les Avellanes. insòlita vigència de l’ofici, o si morzar (xocolata desfeta) seguit de Les trobades s’acostumen a fer el més no la institució o figura del mostres de tocs des del campanar darrer diumenge d’abril, tot i que campaner a una gran majoria dels d’Os pels diferent campaners assis- en alguns anys, per una o altra cau- nuclis habitats de les comarques tents a la trobada; missa Major sa, se n’ha avançat la data. lleidatanes. cantada, una actuació artística o folklòrica (a l’església o al carrer); La primera trobada o moment En els primers anys, les trobades dinar de germanor (campaners i fundacional es va produir l’any eren gestionades per una junta acompanyants juntament amb 1988, impulsada pel llavors alcalde creada en règim de voluntariat, en veïns i visitants gairebé arribant al de la població Josep M. Freixes i la que a més dels dos esmentats hi miler de persones); lliuraments de

SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA Peralba i per mossèn Vicens Alfon- havia cinc persones més, però en la records i obsequis als campaners

Ú so i Miret, rector de la parròquia realització de la jornada s’hi im- participants i sessió de cafè-con- M de Sant Miquel Arcàngel, titular de plicà (i s’hi implica) una part con- cert o de ball per acabar. la mateixa vila, pertanyent al bisbat de Lleida. Aquell esdeveniment es va pensar d’entrada com una ORRIOLSXAVIER trobada de campaners de les terres de Lleida i segurament tenia el propòsit de resituar en el mapa cultural del país la petita població, que no arriba al miler d’habitants, ubicada dalt d’un turó a l’esquerra del riu Farfanya; i dic resituar perquè el monestir de Bellpuig de les Avellanes, ja a la segona meitat del segle XVIII , havia estat el focus intel·lectual d’il·lustrats més po- tent de Catalunya. D’altra banda es donava protagonisme a l’equipa- ment més vistós i amb condicions del nucli, el campanar de Sant Mi- quel, proveït de quatre campanes en perfecte estat de funcionament.

Aquesta convocatòria era alhora un signe del temps, el de la presa Campanar de Sant de consciència del valor patrimo- Miquel d’Os nial d’un llegat, tant el material de Balaguer. OS DE BALAGUER ’ AJUNTAMENT D ’ CEDIDA PER L 24

La trobada aplega campaners de totes les edats. Caramella 89 projeccions, taules rodones, comu- nicacions i col·loquis, començava a les 10 del matí i hi havia actes pro- gramats fins a les 11 de la nit.

Les jornades es repetirien els dos anys següents 1994 i 1995 amb el mateix caire, però coordinades ja pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Ca- POPULAR CULTURA talana, creat l’any abans amb rang de Direcció General i presidit per Campana fosa a Os Joan Vidal i Gaiolà. A les Jornades de Balaguer l’any 2004. també hi feia acte de presència el llavors Delegat de Cultura a la de- A les primeres trobades l’èxit va Un altre fet determinant per a les marcació de Lleida, Eugeni Nadal. ser considerable i aviat es va fer la trobades d’Os va ser la implicació Les Jornades, entre altres qües- convocatòria estesa a tots els hipo- del llavors anomenat Centre de tions, van servir com a punt de tètics campaners de Catalunya amb Documentació i Recerca de la trobada entre especialistes i etnò- una bona resposta respecte de la Cultura Tradicional i Popular de legs amb fonedors i instal·ladors, i seva provinença d’arreu del Prin- la , di- si bé els resultats no foren òptims, cipat, als que aviat s’hi va sumar una rigit pel malaguanyat Antoni An- van obrir un camí per a la salva- representació del llavors recent creat guela i Dotrès (que el passat mes guarda del maneig tradicional de Gremi de Campaners Valencians. d’agost ens va deixar prematura- les campanes. ment), que depenia del Servei de L’aparició del Gremi valencià Cultura Tradicional de la Direc- A la primera Jornada (1993) també (1989) marcaria una inflexió res- ció General de Patrimoni de la es va constituir la comissió gestora pecte de la presa de consciència i Conselleria de Cultura. Coor- de l’Associació de Campaners que reacció decidida envers la salva- dinada pel Centre, l’any 1993, el portaria a la fundació de la Con- guarda del patrimoni tradicional dissabte de vigília de la trobada, se fraria de Campaners de Catalunya, de les campanes, i va ser en el 1r celebrà una Jornada d’Estudi So- a la vila d’Os de Balaguer el dia 2 Congrés Internacional de Cam- bre les Campanes en el marc de d’octubre de 1993, essent escollit paners a Sogorb (Alt Palància), ce- l’esmentat monestir de Santa Ma- Administrador en cap el badaloní lebrat del 13 al 15 de desembre de ria de Bellpuig de les Avellanes, Josep M. Rojo i Pijoan. 1991, on hi hagué els primers llavors Escola-Residència dels contactes entre campaners valen- Germans Maristes, on la majoria Les Trobades continuaren el seu cians i catalans per a la creació de participants hi gaudíem d’un curs any rere any. A la de l’any d’una futura associació del mateix règim de pensió completa. El 1996 hi va assistir l’Honorable caire a Catalunya. programa, atapeït de ponències, senyor Joan Guitart i Agell, EIAPRL PER CEDIDA ’ JNAETDAJUNTAMENT ’ SD BALAGUER DE OS 24

En la gestió Caramella de la trobada hi 90 participen una bona part dels habitants d’Os de Balaguer.

Conseller de Cultura de la dos números a l’any per tornar al Al segle XXI , per iniciativa de la Generalitat, que va presidir una número anual fins ara mateix i que Confraria, s’hi va entrar amb un reunió de Junta de la Confraria. es pot consultar a www.confraria repic de campanes general a tot campaners.cat. Respecte de les tro- Catalunya al punt de la mitja nit. La Confraria, amb seu al monestir bades, a l’any 1999, juntament amb Aquell mateix any 2000, a la de Santa Maria de les Avellanes, va la Trobada s’inaugurà la 1a Fira de Trobada es va poder veure en fer-se càrrec pràcticament de l’àm- Fonedors-Instal·ladors de Campa- directe la fosa d’una considerable bit «Campaners» del II Congrés nes a Os de Balaguer. Les expecta- campana de la mà del fonedor SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA

Ú de Cultura Popular i Tradicional tives que va generar no ha estat pos- càntabre Abel Portilla, acció que va M Catalana 1995-1996, amb sessió sible mantenir-les amb els anys, i de generar molta expectació i con- d’àmbit específic a Vic, l’onze de la pretensió d’esdevenir una fira currència. Per això repetiria l’ex- novembre de 1995, on ens hi re- monogràfica dedicada a les cam- periència el 2004 amb dues cam- trobàrem molts dels participants a panes s’ha passat a una fira d’oficis panes més petites. les Jornades de les Avellanes. artesans i productes culinaris, amb algunes parades dedicades al tema Les Trobades, per altra banda, Al mes de febrer de 1998, en una campaner. s’allargarien, donat que a la vigília assemblea extraordinària de la s’hi establí l’acte del pregó de la Confraria celebrada al monestir de Una altra iniciativa sorgida de les festa per alguna personalitat o es- Montserrat hi hagué una renova- trobades d’Os i ja present en les pecialista, seguit d’un concert o ció parcial de la junta, essent esco- primeres convocatòries ha estat la recital, tot a l’església. L’any 2002 llit Administrador en cap mossèn creació d’un museu de la campana. ho va fer l’enyorat monsenyor An- Vicenç Alfonso i Miret. Aquesta Amb aquesta finalitat, durant anys toni Deig, bisbe emèrit de Solsona, renovació, si bé significaria una s’ha anat arranjant en costoses que l’endemà presidia la concele- certa frustració d’una possible intervencions l’antiga fortalesa de la bració eucarística. Hi ha hagut expansió territorial de la confraria, família Siscar, que, molt malmesa, altres visites importants, com la del d’altra banda potenciava l’activitat va ser adquirida per l’ajuntament Molt Honorable Senyor Jordi interna i les trobades d’Os de d’Os. Respecte al projecte museís- Pujol, que va participar en el dinar Balaguer. tic, durant tots aquests anys s’han de germanor de la Trobada del estat aplegant materials i informa- 2007, per esmentar-ne alguna. El resultat no es féu esperar.Al mes ció. El municipi va encarregar un d’abril, a la següent trobada es va projecte a una empresa especialitza- Lasny 2010 s’ha celebrat, com presentar el primer número de la da, el qual està en curs de desplega- dèiem al principi, la XXIII Tro- revista El Batall, editada per la ment.Tanmateix, hi ha algunes sales bada en els paràmetres habituals, Confraria,dedicada al fet campaner. i materials a l’edifici restaurat que ja que tant de bo esdevinguin con- Els anys següents se’n publicarien fa uns anys que es visiten. suetud de les Terres de Ponent.