Preservar la memòria històrica: l’Arxiu Municipal de Sant Andreu
Imma Solé i Escanero, Manel Alcobé i López, Inés Vallès i Botey, Maria Raya de Cárdenas
Escriure sobre l’origen de l’Arxiu Municipal del Dis- tricte de Sant Andreu és escriure també sobre el conjunt que configura la xarxa d’arxius municipals de districte. Des de la seva creació, l’any 1988, han es- tat una peça clau en la ges- tió descentralitzada de l’Ajuntament de Barcelona i han afavorit una major eficàcia administrativa i la millor preservació del pa- trimoni documental del seu territori.
Dipòsit documental de l’Arxiu Municipal del Districte. En aquest sentit, des dels foto d’AMDSA seus inicis, els arxius mu- nicipals de districte es constitueixen amb una doble vessant, d’una banda, de servei a l’administració municipal, amb l’objectiu de garantir una gestió al més eficient i propera possible, i, de l’altra, com a centres de custòdia i difusió de la memòria històrica del territori.
Amb l’annexió a Barcelona dels pobles del Pla l’any 1897, la documentació generada per aquests antics municipis va centralitzar-se en diverses dependències de l’Ajuntament de Bar - celona, fins que es va dipositar en un magatzem que l’Arxiu Històric de la ciutat tenia a l’antic Hospital de la Santa Creu. Arran del projecte d’ordenació d’arxius de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 1988, un equip d’arxivers vam elaborar una aproximació als seus fons, Inventari de la documentació dels antics pobles agregats: Vallvidrera, Santa Creu d’Olorda, les Corts, Sants, Sant Andreu, Sant Martí de Provençals, Sarrià, Gràcia, Horta i Sant Gervasi, 1 per, posteriorment, transferir-los als seus respectius arxius de districte, en aplicació del Decret d’alcaldia del 27 de juny de 1988.
Alguns d’aquests fons tenen llacunes significatives a causa d’esdeveniments diversos, com ara trasllats, saquejos, incendis, etc. És el cas de Sant Andreu, on només conservem un volum re- duït de documentació: els llibres d’actes de l’antic consistori corresponents al període que va de 1870 a 1897.
1 Glòria Rull et al. Inventari de la documentació dels antics pobles agregats: Vallvidrera, Santa Creu d’Olorde, Les Corts, Sants, Sant Andreu, Sant Martí de Provençals, Sarrià, Gràcia, Horta i Sant Gervasi. Barcelona, 1988.
segona part | 235 Els orígens de l’arxiu de Sant Andreu es remun- ten a l’any 1982, quan un grup d’estudiosos lo- cals interessats per la seva història, van posar els fonaments d’un arxiu destinat a recollir i conser- var tota aquella documentació sobre l’antic mu- nicipi, així com també impulsar recerques i estu- dis històrics sobre Sant Andreu de Palomar. Aquest incipient arxiu s’ubicà durant uns quatre anys al Centre Cívic de Sant Andreu, on es va po- der classificar i ordenar la documentació recolli- da gràcies a una beca atorgada pel Museu d’His- Detall d’un llibre d’actes de l’antic tòria de Barcelona. Ajuntament de Sant Andreu de Palomar 1870, conservat al fons documental dels L’any 1986, l’arxiu s’instal·là al carrer d’Ignasi pobles agregats (foto d’AMDSA) Iglésias, precisament, a la casa on va néixer aquest poeta i dramaturg andreuenc. En aquell moment, l’arxiu es considerava també un servei municipal i es va començar a organitzar com a arxiu de gestió de la documentació administrativa generada pel Consell Municipal, ubicada a la seva mateixa seu de la plaça d’Orfila. És el moment en què el grup impulsor d’aquell primer arxiu es constitueix com a Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, i signa un conveni amb el districte per l’ús del local i la col·laboració per a la realització d’activitats.
No va ser fins al juny del 2004 quan l’arxiu es va instal·lar definitivament en un edifici munici- pal del carrer dels Segadors, amb uns espais dissenyats per garantir la custòdia, la conservació i la difusió dels seus fons documentals: administratius, històrics i privats. La sala de consulta rep el nom de Salvador Casas i Pujols, en homenatge a aquest andreuenc per la recuperació de la nostra història.
Aquesta tasca és la que té l’arxiu com a prioritat: recollir, ordenar, classificar, descriure, con- servar i difondre la documentació que custodia, així com també posar-la a l’abast de l’Admi- nistració mateixa i dels ciutadans, tant si és històrica com si és més actual (llicències d’obres i activitats, o antecedents de llicències industrials, etc.).
No és gaire la documentació administrativa que es conserva anterior a l’actual sistema munici- pal. Com hem dit anteriorment, de l’antic consistori de Sant Andreu de Palomar només s’han conservat trenta volums de llibres d’actes, els compresos entre 1870 i 1897. Hem d’afegir que d’aquesta època només es conserven trenta-sis expedients relacionats amb projectes urbanís- tics, manteniment d’edificis municipals, registre civil, permisos d’obres particulars, peticions o queixes, entre d’altres. Posteriorment, de l’antiga Tinència de Districte, hi ha cinc llibres de quintes que van de l’any 1936 al 1938. Del 1960 al 1979 només hi ha quatre caixes de documen- tació de la Junta Municipal del Districte.
El major volum correspon a la documentació administrativa actual, transferida per les diferents direccions i serveis del Districte, un cop finalitzat el tràmit i passats els cinc anys durant els quals aquests documents ha de romandre a les oficines. Les sèries més comunes corresponen a llicències d’obres majors i menors, projectes d’obres públiques, cessions d’infraestructures o llicències d’activitats.
236 Un dels cartells que formen part de la documentació gràfica conservada a l’arxiu. foto d’AMDSA.
segona part | 237 Entre els projectes dirigits des de la Direcció d’Arxius, ha estat la realització d’una auditoria documental en tots els districtes la que ens ha permès conèixer amb més profunditat la produc- ció documental dels diferents departaments i l’assessorament a les oficines en relació amb el tractament d’aquesta documentació abans de ser transferida.
En el marc d’un altre projecte global, hem realitzat un estudi per a la identificació i la valoració del fons fotogràfic procedent de donacions particulars, cosa que ens ha permès apropar-nos a la realitat del centre.
Al costat de tot aquest fons municipal administratiu modern, a l’Arxiu també destaca l’existèn- cia de diversos fons privats, ingressats a través de convenis de donació, tant de particulars com d’entitats relacionades amb el territori, i que tenen un valor molt significatiu pel coneixement i l’evolució del que va ser el poble de Sant Andreu de Palomar.
Un d’aquests fons és el de la Junta de Regants del Rec Comtal, amb unes dates que abasten des de l’any 1838 fins al 1985. Aquesta documentació va ser cedida a l’Arxiu el juny del 1991 per qui va ser l’últim batlle d’Aigües de la Junta de Regants. El fons consta de quaranta-set lligalls d’expedients sobre el regatge, a més de llibres d’actes, estats de comptes, memòries, correspon- dència, fotografies, actes del Tribunal d’Aigües, entre d’altres.2
També cal destacar el fons de La Previsión Obrera de Sant Andreu. Amb els 5,5 metres lineals de documentació conservada, tenim la història al complet d’aquesta entitat andreuenca, des de la seva fundació el 1905 fins al 1985, quan l’última junta va acordar extingir-la. Aquests fons, ingressat inicialment el 1996, s’ha completat aquest mateix any 2014 amb la documentació que encara conservava el seu últim president, el senyor Joaquim Pujol.
Un altre conjunt documental és el format pels 151 documents que l’entitat més antiga de Sant Andreu, el Patronat de la Fundació Casa Asil de Sant Andreu de Palomar, fundada l’any 1866, va donar mitjançant un conveni signat amb el Districte el juliol del 2013. Aquest important con- junt està format per testaments, escriptures, cartes de pagament, inventaris de béns, contractes, certificats, etc., amb unes dates extremes entre el 1543 i el 1953, pertanyents a persones que havien residit en las seves dependències.
En relació amb els fons personals, cal destacar les 138 partitures manuscrites i signades per Joan Sardà i Vila (Sant Andreu, 1902-1962), pianista, professor i compositor de diferents gèneres musicals, com ara sarsueles i sainets, a més d’instrumentar balls populars per a cobla i sardanes.
Un altre dels andreuencs del qual mossèn Clapés es fa ressò és el doctor Joaquim Vellvé i Cu- sidó.3 D’aquest farmacèutic nascut a Sant Andreu l’any 1883, amb una actuació professional orientada cap als treballs de laboratori i amb un ampli currículum com a científic i acadèmic, el nostre arxiu conserva 399 documents de caràcter personal, així com documentació famili- ar, publicacions, diplomes i altres documents relacionats amb la seva vida professional, com
2 Estudis i publicacions diverses realitzades per Manel Martín Pascual ens permeten valorar el que va suposar el Rec Comtal i tota la seva infraestructura. Segons paraules seves, aquest fons “constitueix una peça clau per entendre múltiples aspectes de l’evolució del Pla de Barcelona i, en especial, dels antics pobles de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals durant els últims dos segles». 3 Joan Clapés i Corbera, prev. Fulles Històriques de Sant Andreu de Palomar. Barcelona, 1984 (segona edició). Volum III, p. 116-120.
238 ara documentació de laboratori, productes farmacèutics, etc., amb una cronologia que va del 1892 al 1958.
Joan Termes i Piera (Sant Andreu, 1890-1960) va iniciar la seva vocació artística en diferents grups teatrals andreuencs com el Grup Joventut Ateneista, Els Catalanistes, l’Eco de Catalu- nya, el Centre Cultural La Llum Andreuenca (La Rosa) o la Cooperativa de Consum L’Andre- uenca. Les seves últimes representacions van ser el 1959, al teatre de la Societat Coral La Lira, de la qual va ser-ne el director teatral. A part d’aquesta faceta com a actor, s’hi ha d’afegir la de dramaturg, ja que al llarg de la seva vida va escriure unes trenta-set obres, deu de les quals es conserven a l’Arxiu gràcies a la donació dels seus hereus. La resta, però, es donen per desaparegudes.
Hem de destacar un important conjunt notarial format per noranta-sis documents relacionats amb testaments, cessió, vendes i permutes de terres o cases, capítols matrimonials, inventari d’herència i béns, cartes de pagament, etc., amb un abast cronològic que va del 1769 al 1999.
Són moltes les persones que, a través de petites donacions, ens han volgut deixar part de la seva història personal i que, en conjunt, és la història de tot un poble. No volem oblidar-nos de ningú, perquè tothom és important per a nosaltres i per als investigadors que consulten els fons i els arxius. Farem, però, una menció especial de l’aportació del senyor Salvador Casas, que consta de documentació datable entre el 1925 i el 1999. Com a col·laborador del nostre arxiu, i en ho- menatge a aquesta labor, la nostra sala de consulta porta el seu nom. També volem esmentar la senyora Maria Rosa Vila, que va fer una donació de tres llibres de Censals de la casa de Joan Vintró i successors, que daten dels segles xviii i xix. Com a últims ingressos, d’aquest mateix any destaquem la donació feta pel senyor Joan Termes i Roig, amb un guió teatral del seu avi, Joan Termes i Piera, que afegirem al seu fons, així com fulletons i cartells relacionats amb funcions teatrals i fotografies datables entre 1932 i 2000. Finalment, també volem esmentar el conjunt de fotografies, diaris, programes, fulletons i els poemes “El Boig” i “Aires de Muntanya”, manuscrits i signats per Ignasi Iglésias, amic personal del pare de la senyora Elionor Serra; aquesta documentació data entre el 1892 i el 1971.
Com ja hem dit, una de les funcions dels arxius és difondre el patrimoni documental que custo- dia i la memòria històrica del seu territori. En aquesta línia, l’Arxiu de Sant Andreu de Palomar inicia una nova etapa a partir d’aquest curs escolar 2014-2015, en què ha organitzat dos tallers adreçats al món educatiu.
Un d’ells, que hem titulat Sant Andreu obrer pren consciència!, va adreçat a alumnes d’ESO i Batxillerat i pretén aprofundir en el coneixement de la vida obrera i el moviment associacionis- ta de principi del segle xx en el territori de Sant Andreu de Palomar, a través de documentació textual i gràfica pertanyent al fons de la Previsió Obrera (1905-1985). S’intenta explicar el context socioeconòmic dels obrers a començament del segle xx; entendre la importància de l’as- sociacionisme veïnal com a resposta a conflictes comuns i conèixer el sorgiment dels primers socors mutus. N’és un exemple la Previsió Obrera.
El segon dels tallers organitzats es va anomenar Fem d’arxiver. Una metodologia, una professió!. La idea era assolir, d’una forma educativa i lúdica, dos objectius: per una banda, mostrar el món de l’arxivística com a futura sortida professional i, per l’altra, posar en relleu la importància de les fonts primàries en el desenvolupament de qualsevol investigació, així com les possibilitats de recerca que ofereix l’arxiu a través dels seus fons documentals.
segona part | 239 Acte de signatura del conveni de donació de documents entre la Fundació Casa Asil i el Districte 4 juliol 2013. foto d’AMDSA
Per concloure, cal dir que, actualment, l’Arxiu de Sant Andreu conserva aproximadament 1.500 metres lineals de fons documentals textuals, més de 19.000 fotografies i 4.635 cartells i fulle- tons de festes i actes del districte, tant dels organitzats pel mateix consistori com d’entitats privades, des del 1948 fins a l’actualitat. Els materials abasten unes dates extremes que oscil·len entre el 1543 i el 2011. Tenim molts projectes iniciats, com ara el procés de classificació, orde- nació i digitalització dels seus fons perquè puguin ser consultats en línia per qualsevol ciutadà, o la implementació de sistemes de gestió documental en les diferents oficines del districte, per adaptar la producció documental a la normativa de l’Ajuntament de Barcelona i a la Llei de transparència i accés a la informació pública.
240