Riudoms als primers temps de la Guerra Qvil (1462) Ezequiel Gort i Juanpere

Entre els anys 1462 i 1472, Catalunya va viu­ dels riudomencs, va · sortir a finals de juliol per re immersa en una guerra civil. Riudoms, com a sumar-se a la Bandera de al front la resta dels pobles del Camp, no es deslliurà oest. Establerts a , i de sofrir les seves calamitats. després de diverses dificultats, l'host campe­ rola va ser desfeta en combat enfront de les Durant la primavera de l'esmentat 1462 se tropes reials. No ens consta si entre els morts succeeixen a gran velocitat una sèrie de fets n'hi hagué de Riudoms, sí en canvi · que que portarien a l'esclat de la guerra. Al Camp, aquests eren la majoria, de , i Tarra- la primera notícia que en tenim pertany a la gona. J reunió comunal celebrada a mitjans de maig (a la qual Riudoms assistiria), on parlen del No cal dir el que això significà per als· nostres "gran bubull que és en la terra" i també de la pobles, i més encara amb l'imminent perill proposta presentada pel comte de Prades per d'invasió reialista al Camp. En efecte, l'arque­ tal que el Camp es decantés vers el bàndol bisbe Urrea (cap de l'exèrcit reial) .davallà de reial; els pobles, però, es mostravèn ja parti­ Siurana, i el 12 de setembre s'atansava a Riu­ daris de la causa de la Generalitat. doms, motiu pel qual, la vila demanà a cuita­ corrents auxili als pobles del Camp. De totes P¿r a donar idea de la posició adoptada pels maneres, la vila de Riudoms no devia ser asset­ nostres pobles, vegem la Comuna del dia 16 jada, car el dia 15 podia sortir en defensa s'havia reunit per tal de tractar sobre de juny: d'. una lletra de la Generalitat en la qual se'ls demanava que treguessin la Bandera a favor , La vila, però, no devia tardar acaure en mans de la Terra. La resposta comunal no tan sols reialistes, car el dia 30 de setembre Riudoms és afirmativa, sinó que per mitjà d'embaixa­ ja es devia haver sotmès a l'obediència de l'ar­ dors a Barcelona, els responen que "Nosaltres quebisbe (no sabem si de grat o per la força, som catalans e volem viure e morir per les així com tampoc el dia concret que s'esdevin­ libertats ab vosaltres per la dita raó" Un mis­ gué la rendició), car en aquesta data els jurats satge, si voleu, lacònic, però clar i contundent. riudomencs volien anar a parlar amb els jurats de Reus. La postura dels reusencs -ferma, devia participar també plenament Riudoms encara, per la causa de la Terra- era de no alè patriòtic, devia assistir a l'esmen­ d'aquest acceptar en aquesta ocasió el diàleg amb els comunal, devia treure la Bandera tada reunió riudomencs; ens ho confirma: "que per ne­ tot seguit, i no devia tardar a enviar els seus guna via no són consents que los jurats vin- homes en defensa de la causa de la Çenerali­ _guen ne scolten negun parlament ni resposta tat. dels jurats de Riudoms". La primera sortida, documentada, va ser en la Això però, no ens ha de fer -pensar que els segoña meitat del mes de juliol, enviant gent reusencs es desentenguessin de la sort de Riu­ armada (no sabem la quantitat) a fornir l'host doms, ans al contrari, car el dia 2 d'octubre, camperola que marxava cap al setge de Rubí• convocaven els pobles del Camp per anar so­ nat. En aquesta ocasió, no van arribar a entrar bre Riudoms: "Deslibera lo Consell que ffos en combat. tremés a la Sellva, , a Constantí, a L'host camperola, també amb la participació , avisant-los que de continent que sien 6 ací per anar sobra Riudoms". Però sembla que ningú hi va anar contra Riu­ doms, {;ar el més probable és que tots els po­ bles es trobessin reclosos dins llurs muralles, que tothom temés per ell mateix i ningú vol­ gués. sortir en ajut dels altres, a més que, re­ cordem-ho, era l'arquebisbe -senyor eminent del Camp- qui havia pres Riudoms. I així doncs, els reusencs devien quedar sols en aquesta convocatòria i es devien veure, per tant, obligats a deixar-ho córrer. No s'explica de cap més manera ~1 fet que dos dies després, !)1 4 d'octubre, -el Consell pugui dir: "en Peli­ cer de Riudoms demana gent que vagen ab ell sobre Riudoms ( ... ) lo Consell a declarat que per neguna via vol que negun hom de la vila vaga ab en Pelicer a Riudoms". Aquest mateix dia arribava a la vila de Reus mossèn Peyró, prevere, el qual portava previ­ sions dels diputats de la Generalitat i estava comissionat per Damià de Montserrat (cap de l'exèrcit de la Genralitat al Camp). Va dema­ nar al Consell reusenc "consell, ffavor, ajuda" per a recobrar la vila de Riudoms. L'acta del Consell però, no va acabar de ser redactada i per això no podem saber la resposta que li van donar els reusencs, · malgrat que és fàcilment (Arxiu CERAP). imaginable, donat el probable fracàs de marxar tots, elsl pobles junts sobre Riudoms. Uns dies més tard, malgrat. ja ser Riudoms una vila reialista, rebia encara:· una lletra de la Ge- ' grat que per a Riudoms no en tinguem gaires neralitat avisant"los de la proximitat del rei i notícies més, no és gens aventurat d'afirmar el seu exèrcir, i que, per més seguretat, anessin que la vila devia conèixer i sofrir tots els fla­ a refugiar-se a . Natur"alment, la gells que una guerra de llarga duració i en mesura ja no calia. terreny nacional comporta, és a dir, la mort, la repressió, l'emprament continu d'homes i Una vegada ocupada la ciutat de Tarragona, atzembles per ajut del rei; i també la por, la tot el Camp va donar-se al rei. És a partir fam i tota mena de misèries col-lectives. d'aleshores quan començà una fortíssima re­ No tenim tampoc, per ara, notícies sobre el redre­ pressió al Camp contra els partidaris de la çament de la vila l'endemà del desgavell. · Generalitat. Aquesta repressió la tenim bastant col}eglida pels casos de Reus i de Tarragona; Finalitzarem amb una breu referència biblio­ no· en sabem però res, pel cas de Riudoms. gràfica: Gairebé la totalitat de la informació -Amb ·tot, la vila "a seguir sense poder des­ d'aquest treball és encara avui inèdita, i l'he cansar, com pot desprendre's d'aquesta petita extreta del meu llibre Reus i el Camp durant referència: "per la via de Miramar ha rocins, la guerra civil (1462-14 72 ), en curs de publi­ los quals corren tots jorns fins a Riudoms". cació i de El municipio de Tarragona desde La notícia és de finals de febrer de 1463. 1400 a 1475, de Francesc Cortiella. La guerra duraria encara fins el 14 72 i, mal- E. G. J.

7