BIBLIOTECA P. FIDEL FITA Arenys de Mar
TERTÚLIA DE NOVEL·LA
JACOBÉ I ALTRES NARRACIONS i EL REM DE TRENTA-QUATRE
DE JOAQUIM RUYRA (En motiu de l'Any Ruyra 2003)
A càrrec de TERESA MONTMANY
Dia: dilluns 15 desembre 2003 Hora: a les 7 de la tarda Lloc: Sala d'actes de la biblioteca
PRESENTACIÓ
La biblioteca P. Fidel Fita d'Arenys de Mar es vol afegir als actes de commemoració dedicats a la figura de Joaquim Ruyra, actes que inclouen conferències i exposicions al voltant de l'autor i que s'han perllongat durant bona part d'aquest any 2003.
La seva relació amb Arenys de Mar, i l'atracció i el gust que sentí tota la seva vida per l'activitat i la vida al voltant del mar, ens són motius suficients per sumar-nos als actes d'homenatge i per animar els nostres tertulians a la lectura, o relectura, de dues de les obres més emblemàtiques de l'autor gironí.
APROPAMENT BIOGRÀFIC
A Joaquim Ruyra, nat a Girona l'any 1858, cal considerar-lo un dels més grans narradors de la literatura catalana de sempre. Renovador de la llengua catalana com a vehicle d'expressió literària, la seva obra cabdal quedà recollida en tres volums de relats: Marines i boscatges (1903), La parada (1919) i Entre flames (1928). A més del relat, gènere en el qual fou un autèntic mestre, i en què pogué aplicar les influències d'alguns dels seus autors predilectes (Joseph Conrad, R. Stevenson o Edgar A. Poe) Ruyra conreà la poesia, el teatre i la crítica literària.
El seu univers literari es centra a la localitat de Blanes, localitat en què l'autor passava bona part dels seus estius, i en la costa i el mar que l'envolten. Estudià dret, carrera que no arribà a exercir mai, però que li permetria entrar en contacte amb el cercle d'escriptors que llavors es reunien al voltant de la revista Joventut, en la qual, i en forma de fulletons, aparegueren els quinze relats que posteriorment formarien Marines i Boscatges (1903), i que en la reedició de l'any 1920 incorporaria la nouvelle El rem de trenta-quatre.
En la contrucció dels seus relats destaca l'habilitat per la reconstrucció de tipus psicològics (Jacobé) i l'atracció permanent del mar, present en bona part dels seus relats; del romanticisme heretà el gust per la recreació folklòrica de l'espai blanenc, i certa visió fatalista i negativa del món, visió que sempre troba l'esperança i el consol final en una creença religiosa que significà la prosa de Ruyra.
Joaquim Ruyra morí l'any 1939, tot just acabada la Guerra Civil, en la solitud i reclusió d'un pis de Barcelona.
JACOBÉ I ALTRES NARRACIONS
Jacobé i altres narracions aglutina bona part del quefer narratiu de Joaquim Ruyra en el gènere del conte. Al llarg i ample dels catorze relats que el formen, trobem gran varietat de matisos, tècniques i motius narratius. Des dels quadres de costums (Una tarda per mar, Vetlles d'estiu), profusament modernistes, amb descripcions minucioses i detallades de l'espai natural que envolta els personatges, mitjançant la utilització d'un llenguatge d'extraordinària riquesa que alterna amb l'intent de reconstrucció fidedigna del català de l'època i de l'espai blanenc, fins a contes al·legòrics de forta càrrega filosòfica (Sociòlegs d'ultratumba), passant per recreacions folklòriques d'històries que troben en la tradició oral el seu origen (El malcontent) o d'altres de platònics amors essencials mai realitzats (El primer llustre d'amor) que beuen de les fonts romàntiques o encertats apropaments psicològics a la bogeria i el seu procés continu de degradació i aïllament (Jacobé). En definitiva, un recull de contes que ens mostren en tota la seva amplitud l'evolució i les diferents fases de la narrativa ruyrenca
EL REM DE TRENTA-QUATRE
"Deu-los el benestar a muntanya, i sempre els veureu tristos i enyoradissos." Amb aquesta asseveració es conclou el relat Les senyoretes del mar, conte amb forta càrrega d'allò que de màgia té el mar; i amb aquesta frase s'il·lustra també la importància essencial que el mar té en la narrativa de Ruyra. Aquest mar es converteix en el gran protagonista de la novel·la curta El rem de trenta-quatre, publicada per primera vegada dins de l'edició de Marines i boscatges de 1920; dels seus capricis i de la seva bravor hauran de sortir-ne els tenaços mariners de la Santa Rita, capitanejats pel patró Saura, i amb la presència de la seva filla Marianna, que temps després explica la història en una missiva de destinatari desconegut. La novel·la és una odissea en aigües blanenques, una lluita ferotge contra el mar, però alhora, també és una descripció detallada de la vida marinera, del tarannà diari dels mariners i de les seves preocupacions i lluites, un extraordinari document d'època, una reeixida mostra d'allò que Unamuno batejà com intrahistòria, com el suport de subsistència de la comunitat a través de la presència continua i palpable de la tradició.
El rem de trenta-quatre La parada, en la primera edició d'Editorial Catalana, 1919. Aquest Jacobé i altre narracions llibre pertany al fons Cucurull de la biblioteca d'Arenys de Mar BIBLIOGRAFIA
Aquesta bibliografia aplega un conjunt de documents escrits per Joaquim Ruyra i d'altres que parlen de la seva obra, tots es poden trobar a les biblioteques públiques de Catalunya. Al mateix temps s'han afegit alguns articles de revistes trobats a les publicacions periòdiques locals.
OBRES COMPLETES
Obres completes. Estudi crític per Manuel de Montoliu. Recopilació i notes de Josep Miracle. Barcelona: Selecta, 1949
Obres completes: la vida i l'obra. Barcelona: Selecta, 1982
NOVEL.LA
Entre flames. Pròleg de Tomàs Garcés. Barcelona: Selecta, 1958
Jacobé i altres narracions. A cura de J.M. Batllori. Barcelona: Edicions 62, 1987
El Malcontent. Il·lustracions de Riba. Barcelona: L'Avenç Gràfic, 1924
Marines y boscatjes. Barcelona: [s.n.], 1903
La Parada. Barcelona: Editorial Catalana, 1919
La Parada i altres narracions. Barcelona: Selecta, 1979
La Parada, seguit del fragment inèdit Els temps difícils el del Dr. Turró. Barcelona: Selecta, 1961
Pinya de rosa. Barcelona: Selecta 1947-1952. 2 vols
El Rem del trenta-quatre. Pròleg d'Osvald Cardona. Barcelona: Edicions 62, 1968
Una Tarda per mar i altres narracions. Edició a cura de Maria Lluïsa Julià. Barcelona: Barcanova, 1991
Jacobé: narraciones del mar y la montaña.Traducción de José Carner. Barcelona: Domènech, 1909
La Rame de vingt pieds, el Rem de trenta-quatre nouvelle extraite de Marines y Boscatges. Traduction du catalan par R. de Lacvivier. Perpignan: Imprimerie Barrière, 1911
PROSA
Antologia catalana. Dirigida per Joaquim Molas. Barcelona: Edicions 62, 1968-1969
L'Educació de la inventiva. Barcelona: Edicions de la Rosa dels Vents, 1938
Llibre de lectura. Pròleg i selecció d'Antoni Comas. Barcelona: Destino, 1972
Mànigues marines. Barcelona: Consell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona, 1917
Modèstia i elegància. Conferència 1a. de la sèrie organitzada per la M. Iltre. Junta de Dames de Barcelona pronunciada el dia 7 febrer de 1919 a la Sala Mozart. Barcelona: Bloud y Gay, [1919?]
Proses. Barcelona: [s.n.], 1953
Sociòlegs d'ultratomba. Barcelona: El Matí, 1931
La Tragicomèdia de la Miquela. Prefaci per Esteve Fàbregas i Barri, comentari per Joaquim Colomé i Alsina. Malgrat de Mar: Ajuntament, 1991
Las Cosas benignas. Barcelona: Atlàntida, 1945
POESIA
La Cobla. Barcelona: Tipografia Occitània, 1931
El País del Pler. Barcelona: Ilustració Catalana, 1906
TEATRE
La Bona nova. Drama en dos actes. Barcelona: Tipografia Occitania, 1927
Molière i "L'Escola dels marits": assaig crític sobre el teatre de Molière. Versió de "L'Escola dels marits. Barcelona: Barcino, 1933
Els Pastorets: teatre popular. Pròleg i recopilació de Rosend Llates. Barcelona: Selecta, 1952
CONTES INFANTILS
Dos contes. Dibuixos: Irene Bordoy. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1990
Una Tarda per mar. Il·lustració: Roser Rius. Barcelona: Argos-Vergara, 1984
Una Tarde en el mar. Ilustración: Roser Rius.Traducción Enrique Sordo. Barcelona: Argos-Vergara, 1984
TRADUCCIONS
ERCKMANN-CHATRIAN. Rondalles de poble. Traducció de Joaquim Ruyra. Barcelona: Editorial Catalana , 1924
ERCKMANN-CHATRIAN. L'Ull invisible o L'hostal dels tres penjats. Traducció de Joaquim Ruyra. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1935
RACINE, Jean. Tragèdies. Traduccions de Joaquim Ruyra i Miquel Martí i Pol. Barcelona: Edicions 62, 1983
SCRIBE, Eugène. L'Art de conspirar. Els inconsolables. Traducció de J. Ruyra. Barcelona: Editorial Catalana, [19--?]
ARTICLES PUBLICATS A LA PREMSA D'ARENYS DE MAR
"Arenys" dins Arenys i Sa Comarca. Núm. 9 (agost 1930), p.1
"Corpus a ciutat" dins Arenys i Sa Comarca. Núm. 23 (juny 1919), p. 3
"Lo vell acasarat" dins La Costa de Llevant. Núm. 31 (agost 1897), p. 16
OBRES SOBRE JOAQUIM RUYRA
LLIBRES
AMIGÓ, Leandre. Joaquim Ruyra. Moià: La Tosca, 1950
BADOSA, Cristina. Jacobé i altres narracions. Barcelona: Andros, 1987
BASSÓ, Jacint. Jacobé i altres narracions. Barcelona: Empúries, 1986
CARDONA, Osvald. Joaquim Ruyra: resum biogràfic. Barcelona: Barcino, 1966
COSTAS JOVÉ, Francesc. Perfil literari de Joaquim Ruyra i Oms. Premi en els Jocs Florals de Girona de l'any 1955. Valls: Imp. E. Castells, 1956
FÀBREGAS BARRI, Esteve. En Garet a l'enramada: guió per a un ballet romàntic en un acte, dividit en deu escenes sobre la novel·leta del mateix títol original de Joaquim Ruyra. Lloret de Mar: Cercle Alba de Prima, 1990
GARCÉS, Tomàs. Cinc converses amb Joaquim Ruyra, Víctor Català, Pompeu Fabra, Josep Carner, Guerau de Liost. Presentació d'Àlex Susanna. Barcelona: Columna, 1985
Joaquim Ruyra i Malgrat: recull de textos. Malgrat de Mar: Ajuntament, 1991
JULIÀ CAPDEVILA, M. Lluïsa. L'Envejós: manuscrit inèdit de Joaquím Ruyra. [Prefaci i text de les il·lustracions: Esteve Fàbregas i Barri]. Blanes: Premis Recull Lloret de Mar. Cercle Alba de Prima, 1991
JULIÀ CAPDEVILA, Lluïsa. Epistolari de Joaquim Ruyra. Barcelona: Curial, 1995
JULIÀ CAPDEVILA, M. Lluïsa. Joaquim Ruyra. Barcelona: Parsifal, 1996
JULIÀ CAPDEVILA, M. Lluïsa. Joaquim Ruyra, narrador. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1992
JULIÀ CAPDEVILA, M. Lluïsa. Ruyra inèdit. Girona: Ajuntament, 1991
MADUELL SANCHO, Àlvar. Quatre fulls dispersos de Joaquim Ruyra. Teià: [s.n.], 2000
PLA, Josep. Uns Homenots: Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Joaquim Ruyra, Ramon Turró. Barcelona: Destino, 1969
REVISTES
CASSÀ BARRERA, Joaquim. "Els carrers d'Arenys" dins Arenys. Vida Parroquial. Núm. 642, 643 (maig, juny 2002), p.125, 169
"Joaquim Ruyra: cent anys de "Marines i boscatges" dins Serra d'Or. Núm. 521 (maig 2003), p.18-30
"Joaquim Ruyra i Oms" dins Arenys Vida Parroquial. Núm.441-442 (juliol 1985), p. 135, 157-164,188
MIQUEL VERGÉS, Josep M. "Joaquim Ruyra i el dialecte blanenc" dins Salobre. Núm. 2 (agost 1935), p. 1
MONTMANY VIDAL, Josep. "Joaquim Ruyra, encara". Arenys. Vida Parroquial. Núm. 443 (setembre 1985), p. 233
MONTMANY VIDAL, Joaquim. " Joaquim Ruyra i la vila d'Arenys de Mar" dins Serra d'Or. Núm. 389 (maig 1992), p.366-367
MONTMANY VIDAL, Josep. "Rial de sa Clavella, 71" dins Arenys. Vida Parroquial. Núm. 647 (octubre 2002), p. 286
MONTMANY VIDAL, Josep. " Ruyra i Miquel i Vergés" dins Arenys. Vida Parroquial. Núm. 649-650 (desembre 2002-gener 2003), p.351
PALOMER, Josep. "Joaquim Ruyra i la vila d'Arenys" dins Vida Parroquial. Núm.169 (septiembre 1958), p.2
PONS ALGUER, Joaquim. " A la memòria de Joaquim Ruyra" dins Vida Parroquial. Núm. 168 (julio- agosto 1958), p.8
" Ruyra,el escritor católico por excelencia" dins Vida Parroquial. Núm. 65 (junio 1949), p.4-5
SERRA DE MANRESA, Valentí. "La casa arenyenca de Joaquim Ruyra" dins Arenys. Vida Parroquial. Núm.626-627 (desembre 2000-gener 2001), p. 361