de petjades LES PINTURES RUPESTRES DE LA DEL COGUL (LES ) I ELS PROTAGONISTES DEL SEU DESCOBRIMENT: MOSSÈN RAMON HUGUET I CEFERÍ ROCAFORT

Josep Gallart i Fernàndez Raimon Graells i Fabregat

INTRODUCCIÓ

es pintures rupestres de la Roca conjunt de referència de l’art rupestre llevantí durant molts dels Moros del Cogul han fet córrer, anys i va centrar l’atenció dels principals prehistoriadors des del seu descobriment al 1908, francesos i peninsulars. rius de tinta i encesos debats so- En les pàgines que segueixen es presenta el paper de bre la seva interpretació i cronolo- les figures fonamentals de la descoberta del Cogul. D’una gia. Però la documentació existent banda, el descobridor de les pintures rupestres del Cogul, permet investigar també esdeveni- mossèn Ramon Huguet, de l’altra, el primer divulgador ments històrics intrínsecament lli- de la troballa i autor de les primeres publicacions, Ceferí gats a les pintures. La historiografia Rocafort i finalment, el seu divulgador internacional, l’Ab- de la recerca, la història de la seva bé Breuil. Si bé el paper complementari dels tres perso- protecció patrimonial, la seva musealització i, abans de tot natges queda fora de qualsevol discussió, aquest treball això, el descobriment modern de les pintures. Si bé els al- considera de manera especial la personalitat i paper dels tresL temes que hem esmentat seran objecte de posteriors dos primers i comenta únicament l’actuació del francès estudis, el descobriment per a la recerca és un tema im- per la rellevància que va saber veure en aquell centenari portant ja que la Roca dels Moros del Cogul va esdevenir el descobriment.

Vinaixa 2009 109 Cabal

LES PRIMERES NOTÍCIES D’UNA la protecció el cap una forma marcadament cònica.”. Esmen- ta, també, la presència d’inscripcions o geroglífics a mà es- DESCOBERTA “EXCURSIONEJANT” querra del conjunt, les quals no interpreta en l’article –lluny de nosaltres pretendre interpretar el significat de les inscrip- En el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya nú- cions-, ni tampoc les inclou en el calc del conjunt pictòric que mero 158, del març de 1908, Ceferí Rocafort (1908a) donà es publica juntament amb l’article, el qual fou confeccionat a conèixer, per primera vegada, a nivell científic les pintures per Juli Soler i el mateix Rocafort, tot i que sembla que es rupestres de la Roca dels Moros del Cogul. En aquest arti- tracta de les figures esquemàtiques del costat esquerre. cle, que inicia amb la situació del poble, de la balma i amb la Malgrat la importància que dóna a tot el conjunt pictò- caracterització de la vall del riu Set i del seu entorn, fa una ric no fa cap tipus d’hipòtesi sobre la cronologia del conjunt, descripció curta i bastant imprecisa de les figures d’animals “també’ns guardarem bé prou d’atribuir aquest monument a que composen el conjunt pictòric, “s’hi veuen bon nombre de un període determinat, que nous descobriments podrien de- rumiants de diferents espècies, algunes ben conegudes, com sautorisar, concretant-nos a posar-lo en relació ab els seus el cervo, l’antilope, el bou, etc”, destaca el color d’aquestes similars. Emperò si podem senyalar les pintures de Cogul figures i la forma com estan pintades, així com “la justesa de com una fita lluminosa en la proto-història catalana”. la seva execució, la seguretat del perfil y un cert aire d’ele- A l’article s’hi inclouen dues fotografies, una vista ge- gància, sense desmerèixer, emperò, la proporcionalitat del neral de la població i una vista general de la Roca dels Mo- conjunt”. Però el que li crida més l’atenció són les figures hu- ros, feta per Juli Soler, que l’havia acompanyat en l’excursió manes, que considera dignes de destacar, “tant incompren- que va localitzar el conjunt pictòric, en la qual apareix el sibles per l’actitud en que’s veuen representades com per la mateix Ceferí Rocafort (Fig. 1). indumentària, sobre tot les primeres, ben contornejades, de En el mateix article fa també una breu ressenya de les cintura excessivament comprimida en relació ab les altres sepultures excavades a la roca, de les quals diu que n’hi parts del cos, cobert fins a la meitat de les cames, y afectant havia una quarantena. Es troben “2 kilòmetres riu amunt en

Fig. 1. Ceferí Rocafort al peu de la balma de la Roca dels Moros l’any del seu descobriment (Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 156, març 1908, pàg. 67).

110 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Fig. 2. Mossèn Ramon Huguet i Ceferí Rocafort a la necròpolis de tombes excavades a la roca del Saladar (Butlletí del Centre Excursionista de Cata- lunya, núm. 156, març 1908, pàg. 69). un roqueral de la mateixa serra”, a la partida del Saladar i cle fa esment de la presència a la balma d’una “inscripció en publica una fotografia del conjunt més occidental, feta o geroglífich al capdemunt molt semblant a les primitives per Juli Soler, en què hi apareix mossèn Ramon Huguet i el inscripcions suposades ibèriques que en diferents llochs mateix Ceferí Rocafort (Fig. 2). Així com, també esmenta, s’han trobat gravades en la pedra”, tot i que sembla que que en els camps compresos entre les pintures i les tombes en aquest cas es refereix a les figures esquemàtiques que “sovintegen les troballes de sílex que’ns recorden l’edat de es troben a la part superior esquerre del conjunt pictòric, pedra”. segons es pot deduir del text del peu del dibuix del conjunt Mes tard en un article periodístic publicat al diari La Veu pictòric que publica en el mateix article. Cal dir que l’article de Catalunya, en la seva edició del 10 d’abril de 1908 (Fig. s’il·lustrava amb dos dibuixos de grans dimensions amb els 3), Ceferí Rocafort (1908b) dóna compte, un altre cop, del animals calcats de la roca (aprofitant les imatges que ja descobriment de les pintures rupestres del Cogul. En ell fa havia exposat el 27 de març en una conferència que havia un esbós molt curt i precís del contingut del conjunt pictòric tingut lloc al Centre Excursionista de Catalunya). de la Roca dels Moros, el text diu així “Consisteix la pintura En aquest article, Rocafort acaba demanant que les de referència en grupu de figures humanes extranyament persones que coneguin l’existència de jaciments amb pin- representades y al seu entorn una partida de rumiants de tures rupestres que n’enviin nota detallada al Centre Excur- diferents especies entre les quals clarament se distingeix sionista de Catalunya, entitat que cuidarà de fer la deguda el cervo, l’antílope, la cabra, el toro y altres de difícil clas- comprovació y estudi; ab lo qual pot prestarse un valiós sificació, emprò que malgrat lo borrós del dibuix, sembla servey a la ciencia protohistòrica. endevinarhi el bissont. El color és en negre o vermell; perfi- En ambdós articles dóna compte de les circumstàncies lades o be plenes y algunes perfectament proporcionades, de la descoberta de les pintures rupestres i ho explica de de traçat segur y línies ben definides fins al més petit detall forma com si el descobriment hagués estat obra pròpia a de les peülles y perfilat de les banyes.” En el mateix arti- partir de vagues notícies de procedència incerta.

Vinaixa 2009 111 Cabal

Fig. 3. Article de Ceferí Rocafort a l’edició de la Veu de Catalunya del 10 d’abril de 1908.

112 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

En el text publicat al Butlletí del Centre Excursionista En relació a la descoberta de les pintures rupestres a de Catalunya (Rocafort 1908a) en què les donà a conèixer l’article de La Veu de Catalunya, Rocafort (1908b) en diu “No científicament en relació a la descoberta ens diu: “Projec- fa pas gaires dies que excursionejant per les Garrigues ab tada ab en Juli Soler una excursió per les Garrigues, aon l’amich en Juli Soler, vàrem saber que en una bauma del ter- la natura tant poca cosa ofereix de particular, la nostra me de Cogul, hi havía bous y cervos pintats, noticia que, mal- investigació havia d’encaminar-se principalment a la part grat rébrela ab rezel, destjàvem comprovar, havent obtingut arqueológica. Desde l’istiu, que jo ja hi havia estat, teníem satisfactori resultat”. En vista d’aquest text sembla que tot el recullides algunes notes en que se’ns parlava, sense donar- mèrit de la descoberta sigui atribuïble al mateix Ceferí Roca- hi cap importància, d’unes pintures en una penya, ab bous fort i a Juli Soler, que l’acompanyava en l’excursió. y figures, entre Albagés y Cogul; més com siga que en altra ocasió ja havia sigut víctima d’un excés de bona fe del que m’ho comunicava, fent-me perdre un dia pera veure unes EL PROTAGONISME misterioses inscripcions que al cap d’avall resultaren es- ser una vulgaríssima llegenda, segurament no les hauríem DE CEFERÍ ROCAFORT vist a no esser les noticies més concretes obtingudes en la primera de dites poblacions, tot dirigint-nos a visitar una Les primeres notícies sobre les pintures rupestres del iglesia que en gran manera se’ns havia ponderat. Es veri- Cogul van aparèixer al diari La Vanguardia, en la seva edi- tat que les tals pintures podien esser obra d’un improvisat ció del divendres 27 de març de 1908, en la qual s’anuncia artista camperol; més, aprofitant la casualitat d’haver de que aquell mateix dia, a 2/4 de 10 de la nit en el Centre passar prop del lloc en el nostre recorregut, valia la pena Excursionista de Catalunya tindria lloc una conferència de d’examinar-ho: en tot cas hauria sigut un desengany més Ceferí Rocafort i Juli Soler, socis de l’entitat, sobre la seva afegit als molts que tenim rebuts anant per aquests mons excursió “De les Garrigues al Pla de Lleyda” i sobre les de Déu. “pintures proto-històriques de Cógul”, a la qual podien as- Aquesta vegada, si bé tinguérem la decepció de trobar- sistir els socis i acompanyants. Aquesta conferència havia nos ab una iglesia construïda en les primeries del segle estat programada per la junta del centre en la sessió que XIX, en lloc d’una joia romànica com se’ns havia dit, en can- havien celebrat el dia 24 de març,1 als membres de la qual vi varem experimentar la satisfacció de veure coronades Solé i Rocafort, havien comunicat la localització de les pin- les molèsties i penúries d’un llarg itinerari ab un desco- tures rupestres. briment de qual vàlua podrà judicar-se més per l’ilustració A traves del Butlletí del Centre Excursionista de Catalu- que no pas per lo que jo puga dir-ne tenint en compte que nya2 del mes d’abril sabem que en aquesta conferència Ceferí disposàvem del temps just pera arribar-nos a a pro- Rocafort i Juli Soler van dissertar sobre l’excursió que havien veir de lo necessari y retornar en aquell poble pera treure’l fet l’estiu anterior “per la comarca de les Garrigues y Plana calc que publiquem a continuació". d’Urgell” i va explicar “la troballa o comprovació de l’existèn- En una nota a peu de pàgina d’aquest text, Rocafort cia d’unes interessantissimes pintures rupestres en una bau- dóna les gràcies al senyor Donés, secretari d’Albagés, ma del terme de Cogul, que han despertat gran interès entre a Mossèn Huguet, rector de Cogul, així com a les demés la gent entesa y que seran objecte d’ulteriors estudis. Res ne persones que’ns comunicaren noticies referents a les tals diem aquí, per haver publicat ja’l treball del senyor Rocafort y pintures, des de temps immemorial conegudes, si bé igno- reproducció de les pintures en qüestió, feta ben pulcrament, rant-se’l seu valor, y al propietari de la finca aon se troben, com les fotografies presentades pel propi conferenciant y pel D. Joan Civit, el qual ha practicat, a instancia nostra, els seu company en Juli Soler, als quals cab la glòria d’aquest convenients treballs pera que no’s malmeti tant apreciable descobriment.”, una explicació que va anar acompanyada document històric y ha ofert el seu concurs pera ulteriors d’una còpia del calc de les figures del conjunt pictòric rupes- excavacions. Per tant veiem que tant el senyor Donés com tre del Cogul, així com de la projecció de fotografies del Cogul, mossèn Huguet, van tenir participació directa en la des- de la roca de les pintures, també de es tombes excavades a la coberta, ja que comunicaren l’existència de les pintures a roca de la partida del Saladar del Cogul,3 així com dels indrets Ceferí Rocafort. més interessants i pintorescos que havien visitat.

1 Actes del Centre Excursionista de Catalunya 1905-1912, pàg. 141. Arxiu Històric del CEC. 2 Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 159, Barcelona, abril de 1908, pàg. 126. 3 La Veu de Catalunya és l’únic diari que dóna compte que en la conferència també es va parlar de la necròpolis del Saladar. “A un quart d’hora de distancia de Cogul hi ha una necrópolis de 30 a 40 sepultures excavades en les rocals d’un turó, semblants a les que hi ha a Olerdola, Aramprunyà, Sant Pere de Casserras y Sant Martí del Canigó” (La Veu de Catalunya, diumenge 29 de març de 1908).

Vinaixa 2009 113 Cabal

La notícia sobre localització i les característiques de les de Catalunya anomena el senyor Donés, secretari de l'Alba- pintures rupestres del Cogul exposades per Rocafort i Soler gés, a Mossèn Huguet, rector del Cogul i també “les demés en la conferència del Centre Excursionista de Catalunya van persones que’ns comunicaren noticies referents a les tals tenir un gran ressò a la premsa de Barcelona. Així La Veu pintures, als quals dona les gràcies, unes pintures que eren de Catalunya en la seva edició del dissabte 28 de març, La de temps immemorial conegudes, si bé ignorant-se’l seu Vanguardia en la del dilluns 30 de març i el Diario de Bar- valor” (Rocafort 1908a, 9). celona també en la seva edició del dilluns 30 de març, entre altres, van publicar la notícia i el mateix text que publicava aquest darrer diari fou reproduït pels diaris lleidatans El POLÈMICA Ideal, en la seva edició del divendres 3 d’abril, El País, en la del dissabte 4 d’abril i el Diario de Lérida en la del diu- Ceferí de Rocafort a l’article que publica al diari La Veu 7 menge 5 d’abril. Per tant, la notícia va arribar també a les de Catalunya sobre el descobriment de les pintures expli- comarques de Ponent on sembla que a nivell de premsa, ca que “excursionejant per les Garrigues ab l’amich en Juli en aquell moment, va tenir poca transcendència, tot i que Soler, vàrem saber que en una bauma del terme de Cogul, sí que en va tenir pel Centre Excursionista de Lleida, com hi havía bous y cervos pintats, noticia que, malgrat rébrela veurem més tard. ab rezel, destjàvem comprovar, havent obtingut satisfactori La localització de les pintures rupestres del Cogul fou resultat.”, el text dóna a entendre que la descoberta fou comunicada, segurament, a la junta del recent creat Insti- deguda a imprecises informacions que havia rebut durant tut d’Estudis Catalans. Així en la sessió plenària del 28 de l’excursió que havia fet per les Garrigues. En la ressenya març de 1908,4 sota la presidència d’Enric Prat de la Riba, que fa el mateix diari de la conferència que va fer el 27 de 8 Josep Puig i Cadafalch va fer esment “del descobriment març al Centre Excursionista de Catalunya es diu que “es- d’unes pintures prehistòriques en el terme de Cogul, pro- peraben trobarhi una iglesia romànica y al ésser allí se ve- víncia de Lleyda, verificades per individus del Centre Excur- gueren agradosament sorpresas ab la nova de la existencia sionista de Catalunya. Parla de la conveniència d’encoratjar d’una cova ab pintures a les roques que la gent vella deya l’estudi d’aquestes curiosíssimes pintures, prenent l’acord que’ls seus rebesavis ja deyen que eren fetes dels temps de destinar-hi 500 pessetes, que’s posaran a la disposició dels moros”, a la vista del text fa la impressió que Rocafort del Centre Excursionista pera que hi enviï una missió de no va esmentar el paper que van tenir mossèn Huguet, o el persones competents”. senyor Donés en la descoberta. L’acord de la concessió de 500 pessetes al Centre Ex- Ambdós diaris arribaren a mans de mossèn Ramon Hu- cursionista de Catalunya va motivar la seva acceptació per guet i van motivar que enviés una carta al Diario de Lérida part de la junta d’aquesta entitat i que en la sessió del 31 de la qual fou publicada en la seva edició del diumenge 3 de març5 es prengués l’acord de nomenar Lluís M. Vidal, Juli maig, en què precisava la seva participació en la descober- Soler i Ceferí de Rocafort perquè investiguessin el jaciment ta i es queixava amargament de l’omissió de la del paper on s’havien localitzat les pintures rupestres. Nominació que que havia jugat, carta que pel seu interès reproduïm. fou acceptada en la sessió plenària de l’Institut d’Estudis Cogul 29 Abril 1908. Catalans del 4 d’abril de 1908.6 Sr. Director del DIARIO DE LÉRIDA . En les notícies publicades a la premsa de Barcelona o Muy Sr. Mío: A pesar de no haber visto publicado en el Lleida sobre la descoberta de les pintures rupestres del Co- periódico de su digna dirección mi comunicación sobre los gul, així com en els articles sobre de les pintures publicats trabajos realizados en ésta de Cogul y su término por los per Rocafort al Butlletí del Centre Excursionista de Cata- señores socios del Centre Excursionista de Barcelona. D. 9 lunya (Rocafort 1908a), o a La Veu de Catalunya (Rocafort Ceferino Rocafort y D. Julio Soler, lo que dejo a la discreci- 1908b) tot el mèrit del descobriment del conjunt pictòric ón de V., desearía que publicase lo siguiente: s’atribueix principalment al mateix Rocafort i en menor Suum cuique mesura a Juli Soler, que l’acompanyava en les excursions. Con la mayor extrañeza en un artículo de la Veu de Ca- Només, tal com hem dit, en una nota a peu de pàgina de talunya sobre las pinturas rupestres y necrópolis antiguas l’article de Rocafort en el Butlletí del Centre Excursionista de Cogul leo:

4 Institut d’Estudis Catalans. Arxiu Històric. Actes – 1907-1909, pàg. 45-47. G1-100 D1. Arxiu Històric del CEC. 5 Actes del Centre Excursionista de Catalunya 1905-1912, pàg. 46. Arxiu Històric del CEC. 6 Institut d’Estudis Catalans. Arxiu Històric. Actes – 1907-1909, pàg. 47-49. G1-100 D1. 7 La Veu de Catalunya, dijous 9 d’abril de 1908, pàg. 3. 8 La Veu de Catalunya, diumenge 28 de març de 1908. 9 Del text es dedueix que mossèn Huguet anteriorment havia enviat una carta al Diario de Lérida sobre la descoberta de les pintures rupestres i sobre els treballs que havien realitzat Ceferí Rocafort i Juli Soler.

114 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

“… Referí (‘l Sr. Rocafort) les observacions que havi- No por ninguna gloria que pudiera caberme aunque si- en fet en els pobles d’Albi, Cervià, Albagés, Castelldasens, ento satisfacción de que tal publicidad puede ser útil a la Aspa, Alcanó, Alfés, , Mayals, y Granade- ciencia, hago las anteriores manifestaciones, sino porque, lla, ilustrant les observacions ab moltes projeccions llumi- según se ve en dicha hoja en la cartera y con tales noticias noses de fotografies preses durant la excursió. V. hace ver que fue casualidad el hallazgo, y nada dice del Lo més interessant de la conferencia fou la troballa guía que usted tomó de Albagés, para que lo condujera a realitsada al poble de Cogul, situat a la Conca del Sed. Es- la partida llamada Saladá, lugar de la Necrópolis, para así peraben trobarhi una iglesia romànica y al ésser allí se ve- seguir después el camino solo y hacer la troballa que dados gueren agradosament sorpresas ab la nova de la existencia los antecedentes hubiera sido un milagro no hallar dicha d’una cova ab pintures a les roques que la gent vella deya enorme piedra con la cueva. ¿Y esto es casualidad y esto que’ls seus rebesavis ja deyen que eren fetes dels temps es recoger noticias excursionejant? dels moros…” No obstante felicito a V. digno compañero Sr. Soler por En otro artículo de la Veu de Catalunya, 10 abril de sus trabajos y publicidad que han procurado dar para que 1908, sobre lo mismo dice el señor Rocafort: sea conocido un monumento que cobija nuestra amada Ca- “ Donchs bé, d’aquestes manifestacions del art primi- taluña y que al parecer por los objetos hallados se remonta tiu, també ‘n posseim una de ben remarcable, nosaltres. No a la época Neolítica, sino llega a la Cuaternaria.” fa pas gaires dies que excursionejant per les Garrigues ab Es de V. afmo. S.s.q.s.m.b. l’amic Juli Soler, varem saber que en una bauma del terme RAMÓN HUGUET, Párroco. de Cogul hi habia bous y Cervos pintats, noticia que, mal- En aquesta carta es confirma que Ceferí de Rocafort i grat rebrela ab rezel, desitjavem comprovar, havent obtin- Juli Soler van conèixer l’existència de les pintures rupestres gut satisfatori resultat… i també de la necròpolis de Saladar a través de l’enquesta …El nostre intent, al popularisar lo que la casualitat que mossèn Ramon Huguet va remetre a l’editor Alberto ens ha permés coneixer, te per principal objecte excitar la Martín, tot i que es confon i diu que l’enquesta la va adreçar curiositat de les persones que’s trobin en condicions, pera al Centre Excursionista de Catalunya. que esbrinin la existencia de altres baumes o penyes pin- La carta de mossèn Huguet va tenir la corresponent tades y un cop recullits els datos convenients, que’n enviïn rèplica per part de Ceferí Rocafort, que fou publicada en el nota detallada al Centro Excursionista de Catalunya, entitat mateix diari en la seva edició del dijous 21 de maig, en la que cuidarà de fer la deguda comprobació y estudi; ab lo qual, com veurem, precisa que en la conferència al Centre qual pot prestarse un valiós servey a la ciencia protohis- Excursionista de Catalunya va fer un agraïment públic a les tórica.- Ceferí de Rocafort.” persones que l’havien informat de l’existència de les pin- Muy apreciable Sr. Rocafort, ¿Y las personas que se tures rupestres, en particular a mossèn Huguet i al senyor encuentran en condiciones de deshebrar la existencia de Donés, secretari de l’Albagés, però que la premsa no ho otras cuevas o peñas pintadas habrán de sufrir el desen- havia esmentat i explica que també altres persones durant canto como el del abajo firmado? la seva excursió per les Garrigues li havien informat tam- A los pocos días de recibida remití a ese Centro cumpli- bé de la seva existència i per tant dóna a entendre que el mentada la hoja que dos años atrás poco más o menos se me mèrit no és només seu. El text de la carta de Rocafort és envió en que se me pedía noticias sobre la Orografía, hidro- el següent: grafía, situación, población, cosechas, etcétera , etc. de Cogul, REMITIDO dadas repito las anteriores noticias con la de la veneranda y Barcelona 19 de Maig de 1908 antigua efigie del Santo Cristo de Cogul, comunicaba la exis- Sr. Director del DIARIO DE LÉRIDA. tencia de unas pinturas antiquísimas que se hallan en la pared Mol senyor meu: pera que'l silenci no s’interpretés ma- de una enorme piedra formando cueva a menos de un cuarto lament y quedi la veritat en el lloch que li correspon, espero de hora de Cogul y sobre el camino de Albagés, en que hay de V. Se servirá insertar aquestes ratlles en el periódich pintado ciervos, bueyes y un grupo de personas con una ins- que tan dignament dirigeix, ahont va donar acullida el dia cripción que hasta la fecha no se sabe haya sido descifrada. 3 del actual, al comunicat del Sr. Rector de Cogul Suum cui- También daba cuenta de una Necrópolis muy antigua a que. A propósit de les pintures existents en aquell terme media hora de Cogul siguiendo el mismo camino de Albagés municipal. en la partida del Saladá. El Sr. Rector no ha sigut el primer ni l’únich, que’ns ha Esa misma hoja me la presentó V. hace pocos días en parlat de semblant cosa. esta Casa Rectoral de Cogul por si la reconocía, como en Ni ell las ha descobertes, puig desde temps inmemo- efecto la reconocí, diciéndome V. con su compañero; “V. rials, de vells a joves, ha anat transmetentse la noticia de tindrà la satisfacció y la gloria de ser lo primer en haver fet la seva existencia, ignorantse emperó la significació que publich un descubriment de tanta monta per la ciencia.” podian tenir y l’època a que corresponian.

Vinaixa 2009 115 Cabal

En la meva conferencia vaig fer públich agrahiment Aquell bon senyor, podia dirigirsem particularment sí se a les persones que’ns havien informat en les excursions consideraba molestat o agraviat ja que de ell tinch lletres de les Garrigues y en particular varen parlar del Sr. Rector molt afectuoses, segur de que en mi hauria trobat sempre de Cogul y senyor Secretari d’Albagés. Si la premsa en los la franquesa y lleyaltat del amich, disposat a complaurel en seus extractes no’n fa esment, jo ni hi tinc cap culpa; será tot lo que fos de justicia. perque no ho deuen creure d’interés quan no ho insertan. Aprofito aquesta ocasió, pera remerciar en nom propi Aixó no obstant, no venim obligats a continuar per escrit lo y del amich Sr. Soler y Santaló a totes les persones que ens seu nom, quan no’s donan mes que sensilles notícies que han facilitat datos o noticies com varem manifestar al do- ni sisquera pot presumir ni somniar la seva importancia o nar compte de la nostra excursió, y fem també públich que desmerit el que las comunica y si l’obtenen en alguna oca- no hem rebut de elles cap reclamació ni se’ns ha fet la mes sió després d’haverse examinat, la inmensa majoria de les petita indicació per no haver vist el seu nom en el DIARIO, vegades ens trobem ab un desengany. Si en aquest cas no fora del Sr. Rector del Cogul, tal vegada que tal volta ha su- es prudent fer constar el nom de qui ha donat una nota posat intens que may han passat per la meva imaginació. desprovehida d’interés o equivocada, sempre agrahida per Bo es vetllar, pel SUUM CUIQUE, que sempre hem res- la bona intenció que revela, girant la oració per passiva, pectat, pero que no s’olvidi l’altre principi que diu ALTERUM tampoch li assisteix cap dret quan resulta aprofitable. Es NON LOEDERE. molt diferent, quan se tracte de persones que han donat el Perdoni senyor director, la molestia y acabo l’incident seu parer o tenen treballs publicats. debent manifestar que no será contestada cap mes alusió De lo que va escriure an el DIARIO, que’ns havia comu- que s’inserti sobre aquestes petiteses que en definitiva han nicat eren antiquisimas les esmentades pintures, tan podien de resultar enutjoses pera tothom. esser de la guerra del francés com del temps dels moros. De V. Afmo. S. S. Q. L. m. – Ceferí Rocafort. També está en una equivocació de que’ns hagués parlat Una versió diferent, inversemblant fins i tot, és la que may de una inscripción que hasta la fecha no se sabe haya es dona a la Història de Catalunya d’Antoni Rovira i Virgili, sido descifrada; se li demostrarà d’aquí poch temps. editada entre 1922 i 1934. En diu que: “la descoberta fou Per lo que a l’iglesia se refereix, va donarne detalls ben feta un dia que el rector i un frare missioner que es trobava categórichs, pero ja varem dirli ab tot el respecte degut, a Cogul, sortiren a pasaejar pels encontorns. Anaven amb que disentiem de la seva opinió. els dos sacer¬dots alguna nois que feien d’escolans de Si no haguessin sigut aquests, pot ser, Cogul no hauria la parròquia. En el curs del passeig, foren sorpresos per entrat en el nostre recorregut y en el cas d’anarhi, per la nota una violenta tempestat. Eren prop de la Roca dels Moros, obtinguda del Sr. Rector; aixís com la que vaig adquirir d’un i els nois indicaren aquesta com un lloc per a soplujar-se. bon home el dia 16 d’agost tot pujant de Llardecans a Grana- Mentre es trobaven sota la balma, esperant que la pluja della, pel camí dels masos, no’ns haguéssim pres la molestia parés. S’adonaren els nois d’unes pintures que hi havia a d’examinar les pintures si, apart d’ell, excursionejant y per la roca. Comunicaren l’estranya troballa ala dos sacerdots. casualitat no n’haguessim obtingut noticies mes concretes. El missioner féu comprendre al rector del poble la impor- La fulla que se li va ensenyar, una de tantes que por- tància que aquelles pintures podien tenir. I Mossèn Huguet tava pera comprovar en els pobles que havia de visitar en va remetre a Barcelona una nota, destinada a un Diccionari l’itinerari, no va esser enviada al Centre, com ell suposa, enciclopèdic, detallant la descoberta de les pictografies. ni hi te res a veure, es del editor Sr. Martin que publica la S’assabentà del contingut de la nota el Centre Excursi- “Geografia de Catalunya” y com encarregat de la provincia onista de Catalunya el qual prengué l’acord de trametre a de Lleyda, la vaig remetre l’estiu passat (no ara dos anys), Cogul, en missió d’estudi, Ceferí de Rocafort i Juli Soler, els reproduhida en la tardor y en el present mes se cursarán quals pogueren comprovar que es tractava d’unes interes- novament als pobles que no les hagin contestat a fi d’obte- santíssimes pintures rupestres...” nir una informació lo mes extensa possible del nostre país, que molt ho necessita.

10 El diaris lleidatans El País, El Pallaresa i el Diario de Lérida en les seves edisions del dijous 11 de juny de 1908 es feien ressò de la notícia publicada per la premsa barcelonina de la sortida de Barcelona, subvencionada por el «Institut d'Estudis Catalans», para hacer una investigación científica en la estación prehistórica con pinturas, recientemente descubierta en el término de Cogul (provincia de Lérida), una comisión del Centre Excursionista de Catalunya, que forman los señores don Luís M. Vidal, don Ceferino Rocafort y don Julio Soler”. 11 La Vanguardia, dimecres 10 de juny de 1908 (pàg. 4). 12 En la sessió ordinària del 6 de juny de 1908 de l’Institut d’Estudis Catalans es llegix l’ofici tramès pel Centre Excursionista de Catalunyadonant compte d’haver sortit la missió exploradora de les antiguitats prehistòriques del terme de Cogul, subvencionada pel Institut d’Estudis Catalans, ab la quantitat de 500 pessetes. (Actes del Centre Excursionista de Catalunya 1905-1912, pàg. 58. Arxiu Històric del CEC.)

116 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

A través de la premsa de Lleida10 i Barcelona11 i de les aquest fet fou que “sens dubte per haver desaparegut, a actes de les sessions plenàries del Centre Excursionista de causa de successius despreniments, el terrer que en tot cas Catalunya12 sabem que a principis de juny la comissió for- havia de guardar els objectes arqueològics que puguessin mada per Ceferí Rocafort, Juli Soler i Lluís Maria Vidal es existir com a contemporanis de les pintures en qüestió”. van traslladar al Cogul per estudiar les pintures rupestres i També, amb el permís de Joan Civit, propietari dels també les sepultures de la necròpolis del Saladar. El report terrenys, van fer construir, davant la balma, una tanca de de tasques realitzades per aquesta missió exploratòria del pedra seca amb una porta per contenir les terres del peu i Centre Excursionista de Catalunya, finançada per l’Institut protegir-la d’accions vandàliques (Fig. 4) i van assolir el com- d’Estudis Catalans, es va publicar al Butlletí del Centre Ex- promís del senyor Civit del dret de fadiga al Centre Excursi- cursionista de Catalunya del juliol de 1908. Segons aquest onista de Catalunya y al Institut d'Estudis Catalans, pel qual testimoni es van realitzar excavacions a l’interior de la bal- se compromet a no despendre-s d'aquelles ni de sa propietat ma, sota la direcció de Lluís M. Vidal, amb la col·laboració sense avisar-ho prèviament a dites corporacions. També es de Ceferí de Rocafort i de Josep Massot Palmés,13 les quals van excavar diverses tombes de la necròpolis del Saladar en van donar resultats negatius. L’explicació que van donar a les quals s’hi van localitzar els esquelets14 (Fig. 5).

Fig. 4. Tanca de pedra en sec construïda davant la balma de la Roca dels Moros l’any 1908.

13 Josep Massot Palmés, natural , metge titular d’aquesta població i d’Aspa, arqueòleg i excursionista científic, que va publicar diversos treballs a l’Anuari de l'Institut d’Estudis Catalans. 14 En relació a aquesta excavació ens cal dir que en un quadern de notes de Ceferí de Rocafort que es conserva a la Biblioteca de Catalunya, titulat Documentació personal, hi ha un apartat amb el títol de 1908 Comissió a Cogul quadern de notes, amb un parell de fulls amb un croquis amb les mesures i apunts sobre la disposició de les restes òssies aparegudes a l’interior d’una de les tombes que van excavar en aquesta necròpolis.

Vinaixa 2009 117 Cabal

Fig. 5. Ceferí Rocafort excavant a la necròpolis del Saladar.

EL PAPER DE pobles de la província de Lleida, van passar a mans de Ceferí Rocafort, que era l’encarregat de redactar el volum corres- MOSSÈN RAMON HUGUET ponent a aquesta província, el qual a través d’aquestes en- questes va tenir coneixement de l’existència de les pintures i L’origen de la descoberta de les pintures rupestres de de la necròpolis. El mateix Rocafort sembla apuntar la veraci- la Roca dels Moros del Cogul sorgeix de l’enquesta que va tat d’aquesta versió quan en el seu treball sobre les pintures enviar, possiblement l’any 1907, l’editor barceloní Alberto rupestres del Cogul (Rocafort 1908a,9) diu que “desde l’istiu, Martín a tots els ajuntaments catalans, quan preparava la que jo ja hi havia estat, teniem recullides al¬gunes notes en Geografia General de Catalunya, sota la direcció de Fran- que se’ns parlava, sense donar-hi cap importància, d’unes cesc Carrerras Candi en què se’ls demanava informació so- pintures en una penya, ab bous y figures, entre Albagés y bre la situació, economia, geografia, història, monuments i Gogul” i en una nota a peu de pàgina dona les gràcies “al altres aspectes destacables de la població. senyor Donés, secretari d’Albagés, a Mossèn Huguet, rector L’enquesta del Cogul fou contestada per mossèn Ramon de Cogul, així com a les demés persones que’ns comunicaren Huguet que a més de tota la informació que es demanava, notícies referents a tals pintures”. va comunicar l’existència d’una antiga imatge del Sant Crist Martín Almagro (1952, 11-12) apunta també aquesta que era molt venerada a la població, d’unes pintures anti- versió sobre com Rocafort es va assabentar de l’existèn- quíssimes que hi havia en una balma prop del poble, al peu cia de les pintures rupestres, fins i tot comenta que no va del camí de l’Albagés, en les quals hi havia pintats bous, poder localitzar l’enquesta enviada per mossèn Huguet a cérvols i figures humanes i també de l’existència d’una ne- l’editor Alberto Martín, tot i que es va posar en contacte cròpolis amb unes curioses tombes excavades a la roca, al amb l’esmentat editor, perquè, segons diu, ja no es conser- peu del camí de l’Albagés, a la partida del Saladar. vava en el seu poder, o perquè no li van voler facilitar. Per la seva banda el secretari de l’Albagés, Columbo Do- D’aquesta manera, mossèn Ramon Huguet s’erigeix nés Oró, que va respondre l’enquesta sobre aquesta població com a veritable descobridor de les pintures de la Roca dels també hi va incloure la informació sobre les pintures rupes- Moros del Cogul i Ceferí Rocafort com el primer a donar-les tres i la necròpolis. Aquestes enquestes, com la dels altres a conèixer.

118 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

¿Però qui era aquest mossèn a qui tots els investiga- una interessant col·lecció de sílex i altres materials, alguns dors que han estudiat les pintures rupestres de la Roca trobats al peu de la mateixa Roca dels Moros, els quals es dels Moros del Cogul (Breuil i Cabre 1909, 8; Cabré 1915, van perdre després de la seva mort. 73-74; Almagro 1952, 11-13; Ripoll 1964, 14-15 i 1995, 115; El 26 de novembre de 1913, quan estava de rector a So- Viñas, Alonso i Sarrià 1986-1987, 31, Alonso i Grimal 2007, leràs, es féu públic l’edicte anunciant la vacant del benefici 149 i Rego 2008, 40) coincideixen va tenir una participació laïcal de la catedral de Lleida sota l’advocació de l’Assump- directa i important en el que podríem anomenar el seu des- ció de la Benaventurada Verge Maria, Sant Pere Apòstol i cobriment? Sant Francesc d’Assís, per defunció de Marcelino Farran Ramon Huguet i Miró (1874-1936) va néixer a Sunyer Mallada, benefici fundat pel canonge Pere Vidal, fill de la (Segrià), a cal Clotxes, el 23 d’agost de 1874, fill d’Antoni Granadella, el 2 d’octubre de 1699. (Lladonosa i Solé 1983, Huguet Huguet i de Francesca Miró Anglés, ambdós natu- 179) Ramon Huguet hi va concórrer el 30 de novembre de rals de Sunyer. Va cursar els estudis en el Seminari de Llei- 1913, amb els drets que l’assistien. El 25 d’abril de 1913 se da, on va destacar en llatí, humanitats, filosofia i sagrada li adjudica el benefici amb plenitud de drets. El 30 de maig teologia, però sobretot per la seva capacitat intel·lectual. se li dóna possessió i el 4 de juny de 1913 en va prendre Fou ordenat sacerdot el 4 de juny de 1898 pel bisbe Josep possessió com a beneficiat de la Catedral de Lleida. Messeguer i Costa a la capella del Seminari.15 L’any 1914 publicà diàriament al Diario de Lérida un ar- ticle amb els esdeveniments i fets més destacats del dia durant dels set anys de la Guerra del Francès, en ocasió del centenari de l’acabament d’aquesta contesa bèl·lica, els quals, més tard, foren recollits en el volum “Efemérides de la Guerra de la Independencia en Catalunya” (Huguet 1915), però corregits i ampliats amb noves aportacions. Durant la seva estada a Lleida fou conseller i assessor dels senyors Marià i Antoni de Gomar, de qui va confeccio- nar el seu arbre genealògic, com també va elaborar el de la seva parentela, els Huguet, Miró i Calderó, de Sunyer. Així mateix sembla que el 1917 va col·laborar en la reorganitza- ció del Museu Diocesà. Des de 1917 fins a 1934 va publicar més de quaranta articles de temàtica històrica i arqueològica a la revista Es- peranza. Destaca un article titulat “De prehistoria” (Huguet 1918a) i la seva continuació (Huguet 1918b) en els quals dóna a conèixer jaciments arqueològics de Sunyer, el seu poble i de , la qual cosa es una prova de la seva afecció a l’arqueologia. Va participar al II Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (dedicat al segle XII), celebrat a Osca del 26 al 29 d’abril de 1920. A la tercera sessió d’història, que va tenir lloc el 28 d’abril, amb la comunicació “Civilización del Fig. 6. Mossèn Ramon Huguet i Miró (foto cedida per Joan Calderó). hombre prehistórico en Suñé y algunos pueblos de las Gar- Després de l’ordenació, el 1899, fou destinat com a coad- rigas”, la qual fou impugnada per Joan Cabré i Ricardo del jutor a (Segrià) on hi va romandre fins al 1902. Arco, segons es diu a les actes per “dissentint del origen El 1903 fou nomenat ecònom d’El Pradell i a finals de se- y influencia qu’estableix l’autor sobre los fragments que tembre de 1904 fou nomenat rector de la parròquia del Co- examina lo Sr. Huguet” tot i que com es diu a les actes del gul (Les Garrigues) on hi va romandre fins a principis de congrés “lo Sr. Huguet insisteix en los punts de vista de la maig de 1910 en què va ser nomenat rector del Soleràs sua comunicació”, aquesta no fou acceptada,16 per la qual (Les Garrigues). Durant la seva estada al Cogul, a més de cosa no es va publicar a les actes del congrés. la comunicació de l’existència de les pintures rupestres i El 22 de juliol de 193617 fou assassinat al mateix carrer de la necròpolis de tombes excavades a la roca del Saladar, la Palma de Lleida, prop la Catedral Nova, on tenia el seu va localitzar diversos jaciments arqueològics on va recollir domicili (Viola 1981, 339).

15 Llibre 2, foli 81. 16 Actes del II Congrès d’Història de la Corona d’Aragó (dedicat al segle XII), Osca, 1922, pàg. 43. 17 Registre Civil de Lleida, llibre 162, foli 227.

Vinaixa 2009 119 Cabal

EL DIVULGADOR INTERNACIONAL: alcance el correo à N. R. en Calaceite, presuroso le escribo para manifestarle que puede disponer del abajo firmado y L’ABBÉ BREUIL su casa para lo que convenirles pudieran. En espera de sus órdenes. Se ofrece de V.M.S.S. Ramon Huguet Párroco de La importància d’aquest descobriment i la seva ràpida Cogul. publicació van trobar ressò internacional, donant, nova- Henri Breuil es devia posar també en contacte amb els ment i per qüestions lògiques, un protagonisme a mossèn membres de la junta del Centre Excursionista de Lleida, ja Huguet en qualitat d’amfitrió18 o interlocutor. que a la seva arribada a la ciutat a principis del mes de L’article sobre les pintures rupestres del Cogul que setembre de 1908, després d’haver estudiat les pintures Ceferí Rocafort va publicar a La Veu de Catalunya va tenir rupestres de Cretes, el president d’aquesta entitat, Enric un paper fonamental per la seva difusió internacional. Un Arderiu i Valls, va posar a la seva disposició una tartana exemplar de l’article fou tramés a l’abat Henri Breuil per per traslladar-se al Cogul, viatge en què fou acompanyat l’estudiós Herminio Alcalde del Rio, el qual ja l’havia con- per Rafael Gras d’Esteva, que era el president de la Secció vidat a visitar les pintures rupestres de Cretes, que havien d’Arqueologia del centre i pel dibuixant Lluís Izquierdo, que estat descobertes per Joan Cabré l’any 1903. Breuil les va va col·laborar amb Breuil en la confecció del calc de les considerar molt interessants i tot seguit, en va publicar una pintures rupestres. Breuil va passar dos dies al Cogul estu- nota signada conjuntament amb Cartailhac a la principal re- diant les pintures rupestres, allotjat a casa de mossèn Ra- vista de prehistòria del moment, l’Anthropologie (Cartailhac mon Huguet, juntament amb Rafael Gras i Lluís Izquierdo. i Breuil 1908, 373), i va mostrar el seu interès per estudiar Durant la seva estança va veure la col·lecció de sílex que el conjunt pictòric. mossèn Huguet havia recollit entorn de la mateixa balma de Així el dia 7 d’agost de 1908 escrivia, des de Torrelave- la Roca dels Moros i en jaciments dels seus voltants (Fig. ga, una carta a Pelegrin Casades del Centre Excursionista 7), els quals foren visitats per Breuil, i va conèixer de pri- de Catalunya que li expressava la seva intenció de despla- mera mà les circumstàncies de la descoberta de les pintu- çar-se al Cogul, un cop hagués finalitzat els seus treballs res rupestres com ho relaciona en la seva publicació (Breuil sobre les pintures rupestres de Cretes, però abans volia i Cabré 1909, 8-9). passar per Barcelona per veure els calcs originals de les pintures del Cogul realitzats per Rocafort i Soler. Casades en la carta de resposta li manifestava19 que els calcs de les pintures es guardaven al Centre Excursionista de Catalunya i que durant el mes d’agost estava tancat per vacances i que fins i tot passava molts dies fora de Barcelona, per tant es podria donar el cas que fes el viatge endebades. Però que una còpia fidedigna dels calcs s’havia publicat, junta- ment amb l’article de Rocafort, al Butlletí del Centre Excur- sionista de Catalunya i que n’havia enviat dos exemplars a Herminio Alcalde del Rio. El 28 d’agost de 1908 H. Breuil escrivia, des de Calaceit, on es trobava estudiant les pintures rupestres de Cretes, una carta a mossèn Ramon Huguet manifestant-li el seu desig de traslladar-se al Cogul per estudiar les pintures ru- pestres de la Roca dels Moros. El dia 31 d’agost aquest des 20 del Cogul li responia: Acabo de recibir su muy apreciada Fig. 7. Materials arqueològics de la col·lecció de mossèn Ramon Huguet, de fecha 28 del corriente, en este momento, y temiéndome alguns dels quals foren recollits al voltant de la Roca dels Moros.

18 Carta dirigida a l’Abbé Breuil per part de R. Huguet rector del Cogul el 31 d’agost de 1908. 1 full (recto i verso) Arxiu Breuil del Musée d’Histoire Naturel París, Carpeta: Peintures rupestres du Bassin inférieure de l’Ébre-Planches Test. [Full1-recto] Cogul 31, Agosto 1908//Acabo de recibir su muy//apreciada de fecha 28//del corriente, en este mo-//mento, y temiéndome alcan-// ce el correo à N. R. en Calacei-//te, presuroso le escribo para//manifestarle que puede//disponer del abajo firmado//y su casa para lo que conve-// nirles pudieran.//En espera de sus órdenes//[Full1-verso] Se ofrece de V.M.S.S.// Ramon Huguet Párroco de Cogul. 19 Aquesta carta, signada per Pelegrín Casades, amb data de 10 d’agost de 1908, a la que hem tingut accés, es conserva a l’Arxiu Breuil del Musée d’Histoire Naturel París, Carpeta: Peintures rupestres du Bassin inférieure de l’Ébre-Planches Test. 20 La carta original es conserva a l’Arxiu Breuil del Musée d’Histoire Naturel París, Carpeta: Peintures rupestres du Bassin inférieure de l’Ébre- Planches Test.

120 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Acabat l’estudi H. Breuil va tornar a Lleida, on va fer A la Sr. Anna Gudiol de la Biblioteca de Catalunya, la una conferència sobre la importància de les pintures des- Sra. Núria Téllez de l’Arxiu Històric del Centre Excursionista cobertes al Cogul al Centre Excursionista de Lleida, els de Catalunya i al personal del Servei de Documentació i Ar- membres del qual li van tributar un homenatge en el decurs xiu de l’Institut d’Estudis Catalans per les facilitats donades d’un sopar a la Fonda Espanya. Allí fou nomenat soci-dele- en la consulta de documentació. gat del centre a Fribourg, on era professor. Com a mostra A Ramon Cardona i Antoni Agelet per la tradució de la d’agraïment Breuil va publicar un avançament en català del correspondència en llatí de mossèn Huguet i al Sr. Lleonard seu estudi sobre les pintures del Cogul al Butlletí del Cen- Armentano per l’aclariment d’alguns dubtes. tre Excursionista de Lleida de l’octubre de 1908, juntament amb el calc en color de les pintures rupestres del Cogul fet per Lluís Izquierdo (Fig. 8). Des d’aleshores, l’interès per les pintures del Cogul no ha deixat de créixer, des de tots els àmbits de la recerca. Prova d’això són les publicacions i recerques que se n’han Fig. 8. Calc de d’Henri Breuil i Lluís Izquierdo publicat al ocupat, com el present treball, fins a dia d’avui Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, núm. 10, octubre de 1908.

AGRAÏMENTS BIBLIOGRAFIA

Volem fer un agraïment a les persones que han col· ALMAGRO BASCH, M. El covacho con pinturas rupes- laborat en la redacció i en els diferents arxius i bibliote- tres de Cogul (Lérida). Instituto de Estudios Ilerdenses, ques. Especialment a la Sra. Alice Lemaire de Archiu de la Lleida, 1952. Bibliothèque centrale du Muséum National d’Histoire Natu- ALONSO, A. i GRIMAL, A. “L’art rupestre prehistòric a relle (Service du Patrimoine, Paris). la comarca de les Garrigues. Algunes consideracions”. III A n’Assumpció Gort i a la seva filla na Neus Tomàs d’As- Trobada d’Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Ajun- pa, a en Joan Calderó i en Jaume i na Teresa de Cal Pelat tament de Cervià de les Garrigues, 2003. Pàg. 19-25. de Sunyer, tots ells nebots de mossèn Ramon Huguet, per L’art rupestre del Cogul. Primeres imatges humanes a les dades biogràfiques i les fotografies de mossèn Ramon Catalunya. Pagès editors, Lleida. Huguet que ens han facilitat. BÉGOUEN, H. (1912). “Une excursion aus fresques Al personal de la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs préhistoriques, à Cogul, prés Lerida”. Bulletin de la Société per les facilitats donades en la consulta de la premsa antiga. Préhistorique du Midi, 2007. Pàg. 370-377. A en Joan Ané per l’ambilitat de remetre’ns informació periodística.

Vinaixa 2009 121 Cabal de petjades

BOSCH GIMPERA, P. i COLOMINAS, J. “Pintures i gra- “En los orígenes de la controversia sobre la cronologia vats rupestres de la Roca dels Moros de Cogul”. Anuari de del arte rupestre levantino”. Anales de Prehistoria y Arqueo- l’Istitut d’Estudis Catalans, Vol. VII, Barcelona, 1921-1926. logia, 7-9. Universidad de Murcia, 1992-1993. Pàg. 65-68. Pàg. 19-23. El abate Henri Breuil (1877-1961). Universidad Nacio- BREUIL, H. “Les pintures quaternàries de la Roca del nal de Educación a Distancia, 1995. Cogul”. Butlletí del Centre Excursionista de Lleyda, núm 10, “El debate sobre la cronología del arte levantino”, a any I, octubre, 1908. Pàg. 10-15. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia Castellonencs, 22, BREUIL, H. i J. CABRÉ, J. “Les peintures rupestres Castelló, 2001. Pàg. 268-280. du bassin inférieur de l’Èbre”. L’Anthropologie, XX, París, ROCAFORT, C. “Les pintures rupestres de Cogul”. But- 1909. Pàg. 8-21. lletí del Centre Excursionista de Catalunya, XVIII, març, CABRÉ, J. El arte rupestre en España, Memoria núm. 1 núm. 156, 1908a. Pàg. 65-75. de la Comisión de Investigaciones Paleontológicas y Pre- “Les pintures rupestres de Cogul”. La Veu de Catalunya, históricas, Madrid, 1915. divendres 10 d’abril, any XVIII, núm. 3221, 1908b. Pàg. 3. CARTAILHAC, E. i BREUIL, H. “Nouvelles cavernes à pe- “Les exploracions de Cogul”. Butlletí del Centre Excur- intures découvertes dans l’Aragon, la Catalogne et les Can- sionista de Catalunya, XVIII, juliol, núm. 162, 1908c. Pàg. tabres”. L’Anthopologie, XIX, París, 1908. Pàg. 371-373. 212-213. HERRERA, M. “¡¡Al Cogul!!”. Butlletí del Centre Excursi- Provincia de Lleyda. Geografia General de Catalunya, onista de Lleyda, núm 10, any I, octubre, 1908. Pàg. 1-10. dirigida per Francesc Carreras Candi, Editorial Martín, Bar- HUGUET, R. Efemérides de la guerra de la Independencia celona, 1911. en Cataluña. Imprenta Católica de Jaime Miró, Lleida, 1915. ROVIRA i VIRGILI, A. Història de Catalunya, editada “De prehistoria”. Esperanza, any II, núm 5, 25 de maig, entre 1922 i 1934. Editorial “La Gran Enciclopedia Vasca”, 1918a. Pàg. 132-137. Bilbao. 1972. “De prehistoria”. Esperanza, any II, núm 8, 25 agost, SÀNCHEZ VILANOVA, Ll. Ceferí de Rocafort. Escriptor- 1918b. Pàg. 234-241. Geògraf. Biografia. Història i Cultura del Pallars, Col·lecció LLADONOSA, J. i SOLÉ, J. Historia de la Granadella. La d’Estudis del Pallars-Biografies III. Granadella, 1983. VIDAL, Ll. M. “Les pintures rupestres de Cogul”. Anu- LUCAS, M. R. “El arte rupestre en la obra de Juan Ca- ari de l’Istitut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1908. Pàg. bré”. El arqueólogo Juan Cabré (1882-1947). La fotografía 544-550. como técnica documental, J. Bázquez i B. Rodríguez (eds.), VIÑAS, R., ALONSO, A. i SARRIÀ, E. “Noves dades so- Múrcia, 2006. Pàg. 167-193. bre el conjunt rupestre de la Roca dels Moros (El Cogul, MARTI-HENNEBERG, J., MARTÍNEZ, R. M. i M.C. VAL- les Garrigues, Lleida)”. Tribuna d’Arqueologia 1986-1987, VERDE, M. C. L’excursionisme a Lleida (1884-1936). Qua- Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, derns de Divulgació Ciutadana, Col·lecció La Banqueta, Barcelona, 1987. Pàg. 31-39. núm. 21, Ajuntament de Lleida, Lleida, 1995. VIOLA, R. El martirio de una iglésia. Lérida, 1936-1939. OBERMAIER, H. El hombre fósil. Madrid, 1916. Lleida, 1981. REGO, L. “La gran descoberta de l’art rupestre”. Sapi- ens, núm. 74, desembre, 2008. Pàg. 40-44. RIPOLL, E. “Vida y obra del abate Henri Breuil, padre de la prehistoria”. Miscelánea en Homenaje al abate Henri Breuil (1877-1961), E. RIPOLL (editor). Institut de Prehistò- ria i Arqueologia, vol I, Barcelona, 1964.

122 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues