View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE

provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert

Dossier

Patrimoni en perill: el mas de les Farreres a Rellinars

M. Dolors Moreno Albareda

Mas de les Farreres i capella de Sant Felip Neri (Rellinars)

Introducció cumentals són, a vegades, comple- molt lligada a la història manresana xes, donada la dualitat de fonts entre dels darrers segles. El terme de Rellinars pertany a la arxius comarcals dispersos. Amb No es tracta de fer un estudi histò- comarca del Vallès Occidental, partit aquesta introducció també volem ex- ric de la masia –que ja hem apuntat judicial de , però una bona plicar que, encara que aquí us parlem en altres llocs – ni pretenem ser ex- part del seu territori està enclavat en d’un cas concret i alhora emblemàtic haustius en aquest sentit. Som cons- els terrenys geogràfics de la comarca al nostre país, amb independència del cients que encara queden molts in- del Bages. De fet, va formar part de la lloc on es trobi i d’on depengui, par- terrogants per resoldre en la història vegueria de i encara es tro- lem de l’estat i la situació actual de i la formació d’aquesta llar perquè, ba dins de l’àmbit del Bisbat de . moltes altres masies escampades ar- com hem apuntat abans, els docu- Volem que aquestes puntualitza- reu de Catalunya. ments es troben escampats i presen- cions serveixin per a comprendre que Les terres de les Farreres es troben ten moltes llacunes, a més del fet de les explicacions i les recerques do- a Rellinars, però la seva història està no haver pogut analitzar a fons els

P RIMAVERA 2010 - D OVELLA - 29 protocols particulars. Per això, som conscients que deixem les portes obertes a la investigació d’alguns te- mes que mereixen ser estudiats amb molta més cura. Però creiem que, ara, cal fer ja alguna cosa urgent i expli- car les peripècies d’un patrimoni que, malgrat llurs propietaris, també és nostre. Les possessions actuals de les Fa- rreres arriben per les Serres fins al co- llet dels Capellans, limitant amb Cas tellbell i El Vilar; el mas ja enru- nat de les Llobatones, que també for- ma part de la finca, es troba a la ca- rena del Sallés, a la vessant propera a Can Serra i Can Vinyes de Sant Vi- cenç de Castellet; i a causa de dife- rents permutes es delimitaren, ja al segle XVIII, les peces de terra que anaven fins al Camí Ral, per la serra del Ginebral i fins a la riera de Matar - Vista de l’entrada del mas de les Farreres (Rellinars) rodona.

Breu història de la masia que encara podem veure ara: la ma- ves propietats amb Jaume Puigdoure sia del segle XIX, la que s’enfrontà de Mura i Miquel Pobla de Barata4. La propietat de Les Farreres va co- amb els francesos primer i amb els Amb tot, a la mateixa època tro- mençar amb l’home de confiança carlins després. bem que Dalmau Desfar dóna, el (presumiblement un ferrer) dels se- Segons un primer document ja ci- 1486, el molí de Rellinars amb totes nyors de Montcada que li van donar, tat per Balari1 en un document extret les seves pertinences a Vicenç Gi- el segle x, la concessió del molí de de l’ACA2, Ramon de Moncada i el bert5. A partir d’aquest moment, els blat senyorial que havia de donar ser- seu nebot Guillem Ramon donen en Gibert apareixen sovint en compres vei als nous habitants de la vessant emfiteu a Berenguer Ferrer el molí de de parcel·les i ramats, conjuntament nord de la Serra de l’Obac, un cop fo- blat i les seves pertinences. El docu- amb altres parents del poble com els ragitats els perills sarraïns de la pla- ment és del 1185 i devia referir-se al Selva, Vila, Alavedra, etc. No sabem na vallesana. molí que els senyors de Moncada ha- ben bé com van anar les coses entre Al recer de l’antiga capella pre- bilitaven per a tots els habitants del els dos propietaris veïns i, freqüent- romànica de Sant Pere i Sant Fermí nou terme repoblat, això és, les ac- ment, emparentats però les bones re- de Rellinars, va formar-se el feu de tuals poblacions de i Re- lacions es van mantenir com ho de- les Farreres, vora la riera de Rellinars, llinars, en l’afany repoblador de la Ca- mostra el fet que, ja a mitjans del se- i la sagrera que connectava el territori talunya Central i el pas al Llobregat. gle XIX, cedissin a mitges una parti- amb el Bages i la Catalunya Central, Les notícies referents a les dues da de terres del Colldorta per a edifi- amb molts indrets encara per recon- centúries següents són escasses, però car-hi la nova església parroquial i el querir i colonitzar. no tenim dubte sobre la continuïtat cementiri municipal6. Des d’aleshores, des del segle X-XI, de l’ocupació i la rompuda de boscos Sembla, doncs, que a partir del se- la gent del mas va formar part de la que va tenir lloc a la vall de la riera gle XVI prosperen conjuntament les vida del terme de Rellinars de mane- de Rellinars. Ja al segle XV, retrobem dues llars: els Gibert, que mantin- ra protagonista. La casa va anar crei- un Nadal Farreres i el seu fill Bernat gueren encara els seus lligams agrí- xent, les terres donaven fruit i els lli- actuant amb el baiulus dels Desfar en coles a Rellinars, i els Farreres. El gams amb totes les famílies impor- transaccions de terres i bestiar i el 1566, Pere Ferreres és el dener no- tants de l’entorn es materialitzaren en cognom apareix documentat sovint menat pel senyor de Castellbell, Fran- unes propietats riques i pròsperes. fins al segle XVII en els arxius nota- cesc Amat7. Per tant, l’àmbit format No tenim notícies d’alguns anys rials de Terrassa i en les Visites Pas- pel Gibert de Baix i les Farreres, amb però coneixem dades disperses dels torals del Bisbat de Vic, tal com hem totes les propietats que acumularen qui van ajudar a construir la casa que, recollit en altres publicacions3. El des de l’Església Vella i la carena de amb ampliacions diverses i noves es- 1633 trobem encara un Jaume Far - les Serres fins a , tades de masoveria, molí, etc., és la reres que permuta algunes de les se- i les vinyes i boscos en direcció al Ca-

P RIMAVERA 2010 - D OVELLA - 30 mí Ral els converteixen ambdós en terratinents importants. A començaments del segle XVII, al mas de les Farreres, es va construir i es va consagrar la capella de Sant Fe- lip Neri, amb un retaule sobre fusta, desaparegut fa pocs mesos. Aquesta ermita va substituir, en moltes oca- sions, les funcions de l’església par - roquial ja que es trobava ben proveï- da de mitjans eclesiàstics i litúrgics8 com expliquen les Visites Pastorals. De fet, el 1960 es va celebrar amb una festa el tercer centenari de la consagració de l’ermita. Al segle XVIII, el 1766, els Farre- res sembla que ja havien canviat d’in- teressos, doncs els propietari del mas és “Miquel Serratacó i Farreras, ta- xador d’or de , senyor útil i propietari del Mas Farreras de Relli- nars que fa un establiment de terres al pagès Esteve Cardona. Fa l’escrip- tura el notari manresà Josep Enrich, i n’és testimoni Ignasi Enrich, argen- ter de Manresa.”9 A partir d’aquest moment, el cog- nom Farreres desapareix dels censos rellinassencs però el conjunt format pel molí vell (Gibert de Baix), el Mas Pintura del 1811 situada a l’entrada del mas de les Farreres (Rellinars). Foto Rafel Casanovas de Les Farreres i la construcció –que degué iniciar-se a finals del segle XVIII o començaments del següent– del Gibert de Dalt, continua progres- sant amb uns propietaris que, possi- se sap que fugiren i que l’Alcalde Ma- Alsina ja neix a Manresa igual que la blement, cada cop s’interessen més jor de la ciutat fos l’Antoni Ubach i resta dels seus descendents. pels canvis industrials i polítics i als Marquet, que es refugià a la casa pai- Així, tot i l’allunyament dels seus qui la riquesa fa buscar noves esta- ral de la serra de l’Obac12 i que, per propietaris, el conjunt format per la des. tant, havia de creuar gairebé per força casa nova del Gibert de Dalt, l’antic En tots els àmbits d’estudi sobre la les propietats de les Farreres. mas pairal de les Farreres, el molí del Guerra del Francès, són prou cone- És molt possible que la mestressa Gibert de Baix, el cup del , gudes les pintures murals sobre al- que apareix en una d’aquestes pintu- la masoveria de Can Cotis i les Llo- guns esdeveniments cabdals d’aquest res, a l’entrada de la casa, fos na batones, conjuntament amb tota la succés històric a Manresa, i que es Magdalena Arola, la qui ocupava el massa forestal, vinyes i conreus, ex- troben a la sala principal del mas de mas amb el seu fill i hereu, Jacint plotats per parcers, jornalers i rabas- les Farreres. Alguns d’aquests frescos Feiner, nascut el 1812 i que morí sol- saires vinguts de les contrades veï- foren reproduïts per F. Cuixart a ins- ter. Però al llarg del segle XIX, tant els nes15, foren el motor econòmic del tàncies de l’Ajuntament de Manresa, Arola de les Farreres com els Gibert creixement del nucli urbà del poble representant la batalla del Bruc, el s’integraran a la vida manresana i dei- de Rellinars durant tot el segle XIX Sometent, el Pare Montanyà i la Cre- xaran en segon lloc les preocupacions fins l’arribada de la fil·loxera, com ho ma del Paper Segellat10. Tanmateix pels masos pairals. Ben aviat trobem va demostrar l’esplèndida exposició és curiós que els representants dels els Arola a Manresa, relacionant-se dels productes vinícoles i d’agricul- gremis per discutir la Crema del Pa- amb les famílies Pons i Soler13. Els tura que va lluir l’ aleshores senyor de per Segellat (1811) foren un Jaume Gibert, l’Anton i en Segimon Gibert i les Farreres, Joaquim Soler Arola, a Padró, dels fusters, i Francesc Oller, Padrós14, continuen encara ocupant l’Exposició Manresana de 190116. dels torcedors de seda11 . Un altre la batllia i altres càrrecs a Rellinars L’aprofitament dels camps que vore- fuster manresà, Benet Sabata, fou durant molts anys, però a mitjans del gen la masia de les Farreres perme- mort pels francesos a Rellinars per on mateix segle XIX, l’hereu Joan Gibert tia obtenir una producció força im-

P RIMAVERA 2010 - D OVELLA - 31 portant, de graduació elevada i òpti- gueren cura i procuraren fer-ne el molt precari i l’interior, especialment ma per a l’exportació d’aiguardents, manteniment necessari per tal garan- l’embigat i els elements de fusta, està donades les característiques del sòl17. tir-ne uns mínims d’habitabilitat, totalment malmès. Tot i així, aquesta exhibició no re- sen se gaire reformes. Ell i els seus La casa de les Farreres ha sofert flectia però la situació real de la fa- des cendents hi habitaren sempre es- diferents ampliacions al llarg dels se- mília. poràdicament, a temporades: com a gles que han modificat l’estructura Dissortadament, la prosperitat eco- refugi als anys 30 si era necessari i, primitiva de la masia. Al voltant de nòmica va estar lligada a una políti- després, enmig de viatges per Euro- l’era i del pati central de la casa s’hi ca de casaments familiars, pubilles, pa i estades a Puerto Rico o San Se- van anar afegint coberts adossats, morts prematures i sense fills que van bastián. De fet, la seva segona espo- destinats sobretot a la producció vi- fer que els Soler Arola, embrancats sa, Dolores Hernández Usera, no nícola. La seva conservació és força també en el desenvolupament indus- posà mai els peus a Rellinars. deficient i empitjora dia a dia. trial manresà i altres aventures polí- Durant la Guerra Civil tingué cura La capella de Sant Felip Neri con- tiques, a més dels coneguts desastres de les Farreres l’alcalde republicà de serva la planta original, amb absis se- econòmics engendrats per la fil·loxe- Rellinars, en Gaietà Gall, que era, al micircular i campanar simple d’espa- ra –que arribà a Rellinars el 1894, tot mateix temps, masover del Gibert de danya. El retaule primitiu fou substi- just recuperats de la tempesta del 27 Baix, i, tot i haver estat ocupada la tuït pel de l’oratori de la Casa Pons de juliol del 1847– i la pèrdua dels masia per refugiats, els garantí la in- de Barcelona. El seu estat de con- mercats d’aiguardent, es veiessin en tegritat dels seus béns i els retornà a servació és encara correcte. dificultats per mantenir tot el patri- la Mª Lluïsa al final del conflicte. Els tres elements arquitectònics moni familiar. Aquesta situació de temporalitat es concrets als que hem fet referència, N’Heribert Pons i Arola, fill petit va mantenir després de la seva mort, les Farreres, Can Cotis i la capella de d’Ignasi Pons i Enrich, advocat i di- el 1945, quasi sense variacions, fins Sant Felip-Neri es troben catalogats putat també com el seu cosí Joaquim l’última dècada del segle XX, en què en l’Inventari del Patrimoni Cultural Soler Arola, va voler refer les espe- l’habità la seva filla, Mª Lluïsa Pons Immoble de Catalunya del Departa- rances amb un nou enllaç dins la fa- Vives, morta l’any 1998, amb el seu ment de Cultura de la Generalitat de mília però, tot i haver obtingut la dis- únic fill. Des d’aleshores la masia de Catalunya; també estan inclosos en el pensa papal per a casar-se amb una les Farreres (i tots els seus béns) ha Catàleg de Masies i Patrimoni Arqui- cosina germana, el casament no es va estat pràcticament abandonada i a tectònic del Pla d’Ordenació Urba- dur a terme18. El 1909 es va fer cons- mercè de depredadors de tota mena. nística Municipal de l’Ajuntament de truir la casa Pons de Barcelona, a la La masoveria de Can Cotis i les vinyes Rellinars, pendent de l’aprovació pro- Rambla Catalunya,19 per l’arquitec- que formaven part del lot adquirit per visional. te manresà Alexandre Soler March i l’Heribert Pons, ha patit un destí A Catalunya i arreu es produeixen finalment es casà el 1912 amb Pilar sem blant després de la mort d’en Jo- molts casos semblants d’abandona- Vives i Oller de Sant Fruitós de Bages, an Bassó, el darrer masover, l’any ment del patrimoni arquitectònic però pubilla de la fàbrica Vives, i amb qui 2003. en el cas que exposem, les Farreres, van seguir relacionant-se (com ho de- considerem que hi ha elements molt mostra l’apadrinament de la bandera més agreujants que la pèrdua d’unes del 192519), tot i que la Pilar havia Situació actual masies i d’unes parets més o menys mort el 1918 de sobrepart. antigues: els frescos originals de la El 1917, un cop va néixer la seva Dissortadament, la història que Guerra del Francès serien, possible- única filla, Mª Lluïsa, l’Heribert Pons acabem d’explicar és força usual en ment, suficients per a justificar la va aconseguir adquirir una bona part moltes de les nostres comarques però nostra denúncia, però és que, de més de les propietats rellinassenques que no podem deixar de lamentar la pèr- a més, els arxius documentals vincu- pertanyien a la família materna “en dua d’elements tan importants i sig- lats a les famílies que han estat rela- compra a D. Teresa Padrós-Gibert i nificatius del nostre patrimoni cultu- cionades amb el mas, es troben a l’a- Torras i D. Alfonso Soler Padrós-Gi- ral i de la nostra memòria històrica. bast de les rates. El mobiliari i les res- bert, tutores de D. Joaquin Soler Aro- La masia de Can Cotis està forma- tes originals de la Casa Pons de Bar- la”20. Així queden definitivament se- da per una construcció típica de ma- celona; els objectes d’ús quotidià d’u- gregades la masia de les Farreres i sia catalana en pedra, amb el cos na llar pairal, els atuells agrícoles, els una bona part de les terres agrícoles central més elevat respecte els late- vestigis familiars, etc. resten inde- i forestals del conjunt primitiu. rals, amb una era al davant i coberts fensos sota un sostre que es pot es- Quan les propietats passaren a annexos per a usos agrícoles. Sota la fondrar a qualsevol moment, perquè mans del diputat Heribert Pons i Aro- casa, al damunt de la riera, una co- no s’hi han fet reformes ni repara- la, la masia es convertí en estada va, eremítica segons alguns autors21, cions des de fa dècades. temporal i d’estiueig de la família, servia també de magatzem de les co- Les administracions locals, molt deixant-la sovint en mans de maso- llites. Actualment es manté l’estruc- sovint mancades de recursos, topen vers i parcers que foren els qui en tin- tura exterior i la coberta en un estat inevitablement amb la desídia d’uns

P RIMAVERA 2010 - D OVELLA - 32 propietaris que ni fan ni deixen fer i han de contemplar la ruïna de tresors del patrimoni. Si això fos un conte començaria dient: Hi havia una vegada una ma- sia a punt d’ensorrar-se... Però és un fet real i, malauradament, freqüent: cases abandonades que guarden vells tresors, que es fan malbé. La despreocupació dels propieta- ris, la deixadesa i el desamor per tot allò que guarda les Farreres, han con- vertit una de les peces més emble - màtiques del municipi, i també de la memòria col·lectiva del nostre poble, en una quasi-ruïna difícil de suportar per a tots aquells qui la veiem dià- riament. Les possibilitats de l’admi- nistració local són molt escasses da- vant de fets com aquest i el finança- ment és impossible i topa contínua- ment amb la manca de recursos de la Masia de Can Cotis (Rellinars). legislació vigent. No existeix un poder que permeti, ni al poble ni als repre- sentants del poble, fer-se càrrec de situacions com aquestes si no hi ha un recolzament d’administracions su- BIBLIOGRAFIA NOTES periors supramunicipals, i hem de 1. BALARI , Orig. P.675. MORENO, Relli- veure, amb desencís i impotència, BALARI JOYANY, Orígenes históricos de Catalunya, 2 vols. Barcelona 1899 nars, p.33 com s’ensorren les propietats que vo- 2. ACA, Alf.I, num 393. COMAS I CLOSAS, Francesc, Leonci So- lem protegir per manca de recursos i 3. MORENO, Rellinars.p.45-48 ler i March, Valls 2007 d’indefensió davant el passotisme 4. MORENO, Rellinars, p. 47 FAURA, Josep M., Història de la serra de 5. Arxiu Notarial de Terrassa, Jaume Gili dels propietaris que no saben, o no l’Obac, Barcelona 1993 1455-1458; ANT Jaume Gili 1453- volen valorar allò que tenen i que va- FERRANDO I ROIG, Antoni El Parc Natu- 1469 loren molt més els seus conciutadans ral de Sant llorenç del Munt i Serra de 6. PICANYOL, Llogari, p.18-19 que ells. l’Obac. Història i arqueologia vistos per 7. VALLS I PUEYO, Joan p.88 8. Arxiu Diocesà de Vic. Sèrie Visites Pas- I ara també la vella masoveria de un excursionista, 1983 torals. Lligall Rellinars, 1721-1730, fol. Can Cotis amenaça una ruïna evident. FERRER ALÓS, Llorenç “Genealogia de la 794 Les pròsperes i productives vinyes família Soler-March” Miscel·lània d’Es- 9. Documentació particular. que foren l’orgull d’En Joaquim Soler tudis Bagencs,2. Manresa 1982 10.MORENO, Ronda Vallesana, p. 98 11.SARRET,p.27 Arola s’han convertit en peus bords MORENO ALBAREDA, M. Dolors, Relli- nars, Terrassa 1986 12.FAURA, p.120, 177 enmig de les feixes abandonades, les MORENO, M. Dolors, PERARNAU, Clau- 13.FERRER I ALÓS, p. 34 oliveres resten perdudes i sense po- 14.MORENO, Rellinars, p. 67 di “Restauracions i projectes: Les ba- dar, tota la infraestructura de dipòsits 15.Dovella, num. 78, p.20 rraques de vinya de Rellinars” Dovella, 16.COMAS I CLOSAS, Francesc, p. 32 per l’aprofitament de les aigües és núm. 78 p. 17-20 17.SANVICENS, p. 17 inútil, i tots els estris que foren reflex PICANYOL, Llogari, “Rellinars. Notícies 18.Conversa enregistrada amb la Sra. Mª d’una producció important reposen històriques” Sabadel·lum, oct. 1961 Lluïsa Pons i Vives, el 17/05/1997 obsolets i abandonats. SARRET I ARBÓS, Manresa en la guerra 19.En nombre y representación del lltre. Obispo de la Diócesis el párroco de San Can Cotis i les Farreres moren i de la Independencia. Manresa 1960 Fructuoso Dr. don Francisco Esquerrá s’ensorren davant d’uns Plans que no SANVICENS I MORENO, Jordi, Estudi bendijo la bandera que apadrinaron la poden fer res sense l’ajut dels orga- edafoclimàtic de Les Farreres, URV linda niña M. Luisa Pons Vives y el Di- nismes oficials i sense la col·labora- 2008 putado don Heriberto Pons. 20.Arxiu Municipal de Rellinars, T.14 Padró ció de llurs propietaris. Com hem dit VALLS I PUEYO, Joan El Castell i el seu terme. Notícies històriques de Castell- 1918 Riquesa Rústica FERRANDO, p. abans, no són casos aïllats al nostre bell i El Vilar. Manresa 1993 193 territori però, tot i així, potser encara XVIII Ronda Vallesana. Rellinars. Sabadell podem fer alguna cosa per salvar-les 1997 M. Dolors Moreno Albareda abans que sigui inevitable. Doctora en Filologia Clàssica

P RIMAVERA 2010 - D OVELLA - 33