SINTITUL-5

1

La Todolella El poble de les danses

Associació Cultural "El Todó"

a Todolella és un poble de la co- la conquesta dels cristians i no hem tro- marca dels , que es trobe en bat o no hem sabut trobar empremtes de L un dels límits de la comarca i de la història anterior. la província, de paisatge trencat i pinto- El terme de estave inclós resc com és freqüent a la zona. El límit en el de Morella, d'on depenia jurídica- nord del seu terme ja és la ratlla de Terol, ment, ja des de temps dels musulmans, a l'oest afronta amb els termes d'Olocau com la resta dels termes generals del i de la Mata, al sud limita amb castell de Morella. i a llevant amb el . La carta pobla de 2 d'agost de 1242, L'extensió del terme municipal és de concedida per Jaume I des de València, 2 33,86 Km i l'altitud sobre el nivell del atorga la Todolella a Ramon de Calvera. mar de 806 m. L'any 1992 se'n va celebrar el 750 ani- La Todolella se situa entre la Mola de versari amb un seguit d'actes i l'edició Sant Cristòfol i la Mola de la Vila. El d'un programa farcit d'articles. terme és bastant abrupte i està solcat pel El senyoriu dels Calvera sobre la riu Cantavella i alguns barrancs que li Todolella dura fins a final del segle XIII. són afluents. La Todolella serà un dels pocs pobles de la comarca sota senyoriu civil, però Arqueologia sempre sota la jurisdicció morellana. Les restes arqueològiques són pre- Al segle XIV exerceix el senyoriu sents, però poc abundants. En primer Francesc de Vinatea, morellà, que va lloc podem citar les pintures rupestres anar a parar a València, segons pareix, de l'Abric de la Mola, a la Mola de Sant després de matar la dona i el seu amant Cristòfol, a la partició amb el terme del trobats in fraganti, i que, com a jurat en Forcall. També podem parlar del cap, es va enfrontar amb Alfons IV i Tossalet del Mas de Rafel, que és un re- Elionor de Castella en defensa dels furs cinte fortificat de la cultura ibèrica valencians. (s.VI). A la mort de Francesc de Vinatea he- reta el castell la seua filla Francesca de Vinatea, que es casa amb el senyor de Història Saranyana, amb la qual cosa s'ajunten Com en tants altres casos, per manca les terres dels dos costats del riu Canta- de documents, o per renúncia a trobar- vella que avui integren el terme munici- los, la història ens comença després de pal. Si mireu un mapa del terme veureu

2 3

Evolució de la població durant els últims 100 anys Any 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1977 1981 1986 1991 1994 Hab. 669 648 739 718 743 683 610 509 474 394 306 248 185 167 152 147

hi ha ací dalt es pot veure quina ha estat l'evolució de la població durant tot el segle XX. En el moment present no hi ha atu- rats. Hi ha una certa demanda de treba-

Castell Església lladors per als serveis com la construc- ció i l'artesania de l'espardenya

Ducs de Lécera, Rovira, Marqués de restauració disposa d'un alberg (casa de Serveis Pont gòtic Llanera, Simó Ferrer i, actualment Lívia colònies) amb una habitació amb 28 lli- i Ricardo Miravet. teres, una habitació quàdruple i una al- Els serveis sanitaris depenen de l'hos- tra amb un llit de matrimoni; menjador pital comarcal de Vinaròs (vegeu el El pont gòtic: Construït al segle XV de 48 places, una sala polivalent de 100 monogràfic AU! núm. 44). El metge i en substitució d'un altre més rudimen- m2 i tots els serveis necessaris incloent l'ATS visiten al poble els dilluns i di- tari o palanca que permetia passar el riu. calefacció i servei de sopars i desdeju- jous a les 9. Les urgències es resolen al Té 15,40 m d'ample a la base i 13,40 m nis. També disposa d'una casa rural, fora consultori de la Mata. Les farmàcies es- d'alçada. El van modificar en fer la car- de l'edifici de l'ermitori, amb capacitat tan a la Mata i al Forcall. retera, fent-lo pla. per a sis persones amb cuina, menjador El servei veterinari es fa des del For- Ermites: La més important i referent i bany. call i els serveis agrícoles des de l'ofici- na de Morella. Saranyana és la de Sant Cristòfol dalt de la Mola de Roc. La segueix en importància la de Els xiquets de primària van a escola Economia El servei d'autobús el fa l'empresa Les rogatives a les ermites es fan de Sant Miquel i Santa Quitèria a Saranya- al Forcall i els sagals de secundària a Altaba amb un cotxe que fa el trajecte la manera següent: el dia 1 de maig es na. També es pot parlar, encara que ac- L'economia es basa en l'agricultura, l'institut de Morella. Morella-Cantavella tots els faeners de va a Sant Cristòfol dalt de la Mola de tualment està en molt mal estat, de l'er- la ramaderia intensiva i extensiva, l'as- dilluns a divendres. Té la parada al Molí Roc.A Sant Miquel de Saranyana es va mita de Sant Onofre entre la carretera i secador de pernils i els treballs artesa- de Sant Onofre a les 6,45 de cara a Mo- dues vegades; una al maig, el diumenge el Riu Cantavella. nals de fabricació d'espardenyes i l'en- Sant Cristòfol rella i a les 19,00 de cara a Cantavella. més pròxim a Santa Quitèria (22) i una cordat de cadires. A Sant Miquel de Saranyana queden El servei religiós depén de la diòcesi altra al setembre, el diumenge més prò- encara restes de l'absis d'una església del El sector agropecuari és el que ha fi- de Tortosa. Es fan les celebracions els xim a la festa de Sant Miquel (29). A segle XIII; un dels poc vestigis romà- xat la població actual. En el quadre que finals d'agost, les festes majors dedica- que té una forma de vuit, amb dos cen- diumenges i festius a les onze del matí. nics de la nostra co- També es fan celebracions a Sant des als patrons Sant Bertomeu Apòstol tres, l'un a la Todolella i l'altre a marca. i Sant Redento Màrtir se celebren el 25 Saranyana. La carta pobla de Saranyana Cristòfol i Saranyana els dies de les fes- L'ermita de Sant si cau en diumenge; en cas contrari se és de juliol de 1233. tivitats o de romeries. Cristòfol es encara ac- celebren el dissabte, diumenge i dilluns Al segle XV es vincula al senyoriu tualment un punt de re- anteriors al 25. del Castell de la Todolella la família unió i de romeria de la Festes Cal assenyalar, també,que la Todolella morellana dels Ciurana. Todolella, el Forcall, La festa de Sant Antoni és l'última que va ser el primer poble que va acollir Josep Eixarch ens parla del pas de la Cinctorres i la Mata. se celebre a la comarca i això es fa el l'Aplec dels Ports, que ja ha passat tres pesta per la nostra comarca als volts de Fins a l'any 1936 ana- cap de setmana abans de Carnestoltes. vegades pels seus carrers. 1650. A la Todolella, com en d'altres ven també en rogativa pobles, va caldre fer un fossar per a so- els de la dena de la Ves- terrar-hi la gent que moria. pa del terme de More- Al febrer de 1691, la Todolella, jun- lla. Sant Onofre tament amb altres vuit aldees, se separa Sobre l'ermita de i s'independitza de Morella, assolint el Sant Cristòfol es va títol de vila reial, però sense vot a les publicar un monogrà- Agricultura ...... ha Corts. fic al número 35 de Cereals ...... 427 l'estiu de 1995 d'esta Farratges ...... 1.531 mateixa revista on es Arquitectura Bosc ...... cremat poden trobar les dades A la Todolella es poden admirar prou històriques, el procés Ramaderia ...... caps construccions tant d'arquitectura civil de rehabilitació i el com religiosa. A continuació fem una projecte cultural que Llanar...... 2.425 referència dels edificis que presenten ara es pretén. Vacú ...... 129 major interés: Porcs d'engreix...... 9.700 Entre altres projec- Truges de cria ...... 890 El castell: D'època medieval. Van ser tes, l'ermita de Sant Conills...... 220 propietaris les famílies Calvera, Vinatea, Cristòfol, després de la SINTITUL-5

4

La dansa guerrera

Es va ballar fins als 60 després va estar un temps sense ballar-se, coincidint amb els anys que es va sentir una certa vergonya (fins i tot menyspreu) del nostre patrimoni autòcton i es va fer tot un esforç de copiar costums forans. La pendolada històrica (algunes vegades fins i tot histèrica) següent ens va portat a tornar a apreciar i estimar les coses nostres i la dansa es va recuperar de la mà de l'Associació Cultural el Todó l'any 1985. Entremig va hi haver qui es va encarregar de prendre nota de les músiques i apuntar-les perquè no es pergueren. (Puerto, Olmos...). Encara que pugue paréixer sorprenent, cap a la fi dels anys quaranta la secció femenina de Castelló també la va ballar i, segons explica Amèlia Ferrer, que va estar lligada a la dansa fins l'any 64, tenien el premi assegurat cada vegada que participaven en un concurs. En l'actualitat els membres de l'associació el Todó mantenen la tradició i ballen la dansa el dia de Sant Bartomeu, a banda d'altres actuacions en concursos i exhibicions. L'any 1991 s'edità un disc sobre les danses i la música tradicional de la Todolella coordinat pel musicòleg Ramon Pelinski. En la seua introducció assenyale que les danses guerreres de la Todolella tan en la forma com en la història estan emparentades amb el dance aragonés i les danses d'espases i bastons difoses a València, Catalunya, Balears i altres països europeus. Les tres característiques principals són, en primer lloc, l'existència del cap de dansa, que és al qui enlairen a la fi del ball en clara analogia amb els poders civil i religiós (alcalde i capellà). En segon lloc, el principi hereditari en la designació de successor i, finalment, el caràcter comunal de la dansa. Pelinski, citant Van Gennep, remarca el sentiment d'identitat cultural que es veu renovellat periòdicament per la repeti- ció cíclica del ritual dels 14 balls: "La repetició reforça el sentiment de continuïtat cultural, ja que cada execució remet a un passat idèntic i crea un sentiment de permanència cultural que morigera l'angoixa vers el futur. Si els todolellans poden afirmar amb orgull «nosal- tres tenim les danses guerreres», és perquè aquestes danses contribueixen a construir un sentiment de comunitat reviscut cada vegada quie s'executen públicament. És com si les danses foren un d'aquests llenguatges especials pels quals una col·lectivitat manté la seua existència, resisteix les pressions de l'exterior i obté cohesió davant dels de fora".