ESTUDIS I DOCUMENTS XXVI
- 2010
ESTUDIS I DOCUMENTS
SUMARI PRÒLEG MÚRGOLES, CASSOLETES I Edició: Guillermo Sáez-Tormo Pàg. 5 ALTRES FONGS. ASCOMICETS “LA NOSTRA TERRA” DE LA SERRA MARIOLA LAUDATIO DEL DR. VICENTE Fernando Garcia Alonso Pàg. 93 Direcció: LUIS MONTÉS PENADÉS, PEL DR. MANUEL REQUENA COLLADO ÁNGEL M. LÓPEZ LÓPEZ UN NUEVO PAISAJE INDUSTRIAL JOSÉ LUIS GARCÍA VIDAL Pàg. 6 Y HUMANO: LA VALL D’ALBAIDA 1952-1960 Consell de redacció: PARAULES ESCRITES PER Antonio Calzado Aldaria Pàg. 103 DR. VICENTE LUIS MONTÉS Mª TERESA FERRER GUERRERO PENADÉS PER AL DISCURS DE JOSÉ ANGEL GIRONÉS GUILLEM COMPARSAS HABIDAS Y LA SEUA INVESTIDURA COM A EMILI CASANOVA HERRERO DESAPARECIDAS DE LA FIESTA DOCTOR HONORIS CAUSA PER ALFRED BERNABEU SANCHIS DE MOROS Y CRISTIANOS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA MOISÉS TORMO MARTÍNEZ Pàg. 10 ONTINYENT Rafael A. Gandía Vidal Pàg. 111 FERNANDO LLISO BARTUAL LUZ ORTIZ GARCÍA-BUSTELO DISCURSO DEL DOCTORADO ENRIQUE MARTÍ TORRÓ HONORIS CAUSA A VICENTE SOBRE LA ELABORACIÓN DE LUIS MONTÉS ALGUNOS PRODUCTOS DE LA FRANCISCO GALIANA GISBERT Francisco Blasco Pàg. 14 FÁBRICA DE LICORES DE AIELO JAIME BERNABEU GALBIS DE MALFERIT JOSÉ GANDÍA MONTÉS VICENT LLUÍS MONTÉS I LA Joaquín Juan Mompó Pàg. 115 IGNASI GIRONÉS SARRIÓ VALL D’ALBAIDA RAMON MORA GALBIS Emili Casanova Herrero Pàg. 22 OBRA DE MOROS UN PASSEIG PER LA MEMÒRIA VICENT LLUÍS MONTÉS DELS MOROS I DE LES SEUES Maqueta i portada: PENADÉS I ONTINYENT REPRESENTACIONS A LA VALL JAIME BERNABEU GALBIS Alfred Bernabeu Sanchis Pàg. 26 D’ALBAIDA Sergi Gómez i Soler Pàg. 120 LA CONSTITUCIÓN DE 1812 Y EL Dipòsit legal: V-4510-2005 FIN DEL ANTIGUO RÉGIMEN MÁS SOBRE LA VALL SECA Luz Ortiz García-Bustelo Pàg. 29 Enrique Martí; Emilio López; ISSN: Francisco Galiana Pàg. 132 COMENTARIS DE JOSEP GINER 1139-2487 I MARCO A EL BILINGÜISME VALENCIÀ (1936) DE NICOLAU LA BARONIA D'OTOS (1440-1497). CANVIS DE TITULARITAT I Imprimeix: PRIMITIU GÓMEZ SERRANO GRÁFICAS BORMAC, S.L. Josep Daniel Climent Pàg. 36 CREACIÓ DE SENYORIES A LA VALL D'ALBAIDA DURANT LA LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN CRISI DEL SEGLE XV FRANCISCO ARMENGOL Vicent Terol i Reig Pàg. 134 (AYELO DE MALFERIT, 1785 – ONTINYENT, 1844) ORIGEN, NACIMIENTO, Fernando Goberna Pàg. 47 DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA BIBLIOGRAFIA BÀSICA COOPERATIVA AGULLENT QUATRETONDINA TEXTIL (1981) Frederic Oriola Pàg. 71 José Llinares Tortosa Pàg. 142
LA REVENDA DELS RESTES D’UNS MURS MORISQUETS ALMOHADES EN UNA CASA DE Ignacio Gironés Pàg. 78 L’ATZUCAC DE SANT PERE, EN LA VILA (ONTINYENT) LA JOVENTUT A ONTINYENT. LA Maria Barberà Micó i PROBLEMÀTICA DELS JOVES Encara que no corren els millors temps per a Agustí Ribera Gómez Pàg. 156 (1960-1970) la nostra comarca, La Nostra Terra, amb alguns Joan Josep Torró Martínez Pàg. 82 exemples dels magnífics rellotges de sol dels nos- HISTÒRIES DE LA VALL tres pobles, vol fer memòria d’un element tan in- EL PATRIMONIO CULTURAL DE D’ALBAIDA. BENICOLET. teressant i important del nostre patrimoni i espera que molt prompte ens arriben temps millors. LA NIEVE. LA CAVA D. MIGUEL GEOGRAFIA, HISTÒRIA, DE BOCAIRENT PATRIMONI, LLUMS I OMBRES Rafael Doménech Domínguez Pàg. 90 Josep Màrius Climent Prats Pàg. 162 “La Nostra Terra” no assumeix necessàriament les opinions dels autors
ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 3 .
Vicent Lluís Montés Penadés (Ontinyent 1942-2009) amic, col·laborador i soci fundador de
PRÒLEG
Vull començar agraint al Consell Editor de la revista Al- fessor Krebs que ocupava, en aquell moment, una càtedra en la maig, l’honrosa invitació i oportunitat de dirigir-me als seus Universitat d’Oxford. En 1982, comprovàrem l’efecte citotòxic lectors, des del número 26, on es dedica un orientatiu dossier de i letal dels radicals lliures d’oxigen sobre les cèl·lules del fetge. record al professor de la meua universitat Vicent Lluís Montés A la meua tornada a València vaig implantar esta línia de treball Penadés, una de les persones de trajectòria més exemplar de la que va constituir un important esperó experimental per a diversos Vall d’Albaida. Espere que estes línies, amb reflexions inclo- grups d’investigació. ses, siguen del seu gust. Tractaré de l’oxigen, o millor dit, dels oxígens, de les diferents formes d’este gas vital del qual tant En 1985, el professor Helmut Sies, de la Universitat de Düs- depenem i, a més, peça clau de la meua motivació científica. seldorf, dóna nom a este fenomen que, des de llavors, es coneix com “estrés oxidatiu”. Este terme descriu l’efecte deleteri dels ra- Aprenem a respirar, açò és, a captar oxigen i eliminar an- dicals lliures sobre els sistemes biològics i al que de forma inexo- hidre carbònic pels pulmons, des del primer moment en què rable es veu sotmés tot organisme consumidor d’oxigen. El passat naixem. L’oxigen és necessari per a la vida dels animals aero- mes d’octubre se celebrà a València un esdeveniment científic bis i gràcies a ell creixem i ens desenrotllem. En la seua absèn- internacional per a commemorar el 25 aniversari de la proclama- cia no és possible donar suport vital a les nostres cèl·lules. ció de l’estrés oxidatiu. Durant estos anys l’interés despertat per Però també és cert que per i amb l’oxigen envellim i morim, l’oxigen ha superat tot tipus d’expectatives. No podem oblidar un suposat dogma de l’evolució natural que desperta l’interés que este fenomen de característiques tòxiques, que implica i fa dels científics per aclarir la verdadera realitat d’esta paradoxa. responsable directe a l’oxigen, subjau en els mecanismes fisio- patogènics de processos inflamatoris, malalties cardiovasculars, i El descobriment de l’oxigen s’atribuïx a Carl Wilhelm neurodegeneratives a més del propi càncer. No és gens estrany la Sheele i Joseph Priestley amb experiments independents realit- popularitat aconseguida pels antioxidants, com a antídots contra zats en 1771 i 1774 respectivament. Per a la seua denominació l’estrés oxidatiu, en frenar les oxidacions no desitjades i, per tant, van utilitzar dos arrels gregues ὀξύς (oxýs) (àcid, literalment efectius en la lluita contra l’envelliment i processos degeneratius “punxant”) i γενής (-genēs) (“generador, que engendra”), associats. Molts preparats farmacològics per a la medicina estèti- perquè es va creure que l’oxigen era un constituent indispen- ca anti-aging han prosperat basant-se en això, molt abans que el sable dels àcids. Des de llavors ha sigut motiu d’estudi per concepte en si haja sigut degudament revisat o constatat. Però part d’alquimistes, naturistes i metges preocupats per entendre la tasca dels científics és insaciable i la paradoxa de l’oxigen, les seues propietats calorífiques i el seu paper en l’homeostasi objecte de contínua investigació, ha permés conéixer dades de dels éssers vius. gran interés i utilitat en el camp de la biologia molecular i la seua aplicació biomèdica. Hui sabem que els radicals lliures que pro- El meu mestre, Hans A. Krebs va descobrir el cicle meta- duïx l’oxigen que respirem són més beneficiosos del que es va bòlic que donava explicació al mecanisme íntim de la respira- pensar en un principi i, així, exercixen funcions de regulació molt ció cel·lular precisament quantificant el consum d’oxigen en importants en el nostre organisme. És cert que les maniobres ex- cèl·lules de múscul esquelètic. Va ser un avanç espectacular perimentals que aconseguixen reduir l’estrés oxidatiu prolonguen per a les ciències biomèdiques mereixedor del premi Nobel de la longevitat de les espècies fins ara estudiades, però també és Medicina en 1953. Quedava, així, científicament demostrat el cert que la seua completa eliminació dóna els resultats esperats. paper de l’oxigen en la degradació dels nutrients i l’obtenció, a partir d’estos, d’energia biològica en forma d’ATP. No obs- Reduir la ingesta d’aliments calòrics allarga la vida dels ani- tant això, va ser durant esta mateixa dècada, en 1956, quan mals i hi ha algunes aproximacions que indiquen que este fet tam- Denham Harman, basant-se en les observacions de Rebeca bé és extrapolable a l’home. Una de les conseqüències de la res- Gershman, s’avançà a proposar que alguns dels productes tricció calòrica és, precisament, la reducció de l’estrés oxidatiu. metabòlics de l’oxigen són la causa de l’envelliment de les espècies animals. Harman, com li va ocórrer a H.A. Krebs, Alguns investigadors qüestionen la hipòtesi sobre el paper de va haver de respondre a dures crítiques per a convéncer als les molècules reactives d’oxigen en l’envelliment. Han demostrat més consagrats i reconeguts científics de l’època. La veritat que els animals amb nivells molt elevats d’enzims antioxidants siga dita, no deixa de ser contradictori que l’oxigen que tant no viuen més temps que els de la seua mateixa espècie amb ni- necessitem per a viure siga al mateix temps responsable del vells fisiològics. La intervenció dietètica a base d’alguns antioxi- nostre progressiu deteriorament i invalidesa funcional fins a dants vitamínics pot arribar a ser perjudicial per a la salut. Així la mort. Els metabòlits que es generen quan utilitzem l’oxigen es va demostrar amb estudis epidemiològics on els resultats nega- en la respiració són extremadament reactius i potencialment tius van obligar a interrompre les investigacions. És evident que tòxics. Això es deu a la capacitat que tenen per a modificar i queda camí per recórrer per a aclarir estos contrapunts a més de alterar altres molècules cel·lulars. Es va proposar llavors que trobar el sistema i model experimental més apropiat. la producció d’estos substrats reactius, amb el pas del temps, podrien explicar el deteriorament progressiu de les funcions Hem d’esperar fins a conéixer millor les condicions, el pols fisiològiques en els éssers vius. Uns anys més tard, en 1968, de producció i concentracions idònies d’estes espècies moleculars Irvin Fridowich descobrix i aïlla el primer enzim antioxidant, produïdes en la respiració, per a entendre millor els mecanismes conegut com superòxid dismutassa, encarregada d’eliminar i genètics que governen la funció de les nostres cèl·lules i aconse- reduir la reactivitat d’una d’estes espècies reactives (radical guir el seu alt rendiment. Només aleshores podrem saber si el que superòxid) que es generen en la metabolització de l’oxigen. hui pareix una paradoxa es convertix en regla universal per a totes L’aparició d’este ferment catalitzador resulta imprescindible les espècies depenents d’oxigen que habiten l’escorça terrestre. per a l’evolució de les primeres espècies que, procedents del mar, van començar a poblar l’escorça o superfície terrestre Voldria acabar fent-los saber el goig que he tingut de llegir davall la pressió de l’oxigen produït per la fotosíntesi. Al des- els articles de la revista d’enguany, variats temàticament, tots no- envolupament d’esta teoria va contribuir amb un paper molt vedosos i d’actualitat, d’alt nivell i ben representatius del bategar destacat el científic ontinyentí Jaime Miquel i veí d’Agres, on cultural i investigador de la nostra comarca. Per això els recoma- un carrer fa honor al seu nom. ne la seua lectura, sabedor que obtindran el mateix plaer que jo he tingut. Jo mateix, em vaig veure implicat en l’estudi dels radicals lliures d’oxigen durant la meua estada en el laboratori del pro- Guillermo Sáez Tormo (Universitat de València)
ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 5 Laudatio del Dr. Vicente Luis Montés Penadés, pel Dr. Ángel M. López López
Magnífic i Excel.lentíssim Sen- yor Rector de la Universitat de Va- lència, Honorable Consellera de Justícia de la Generalitat Valencia- na, Excel.lentíssim Senyor Presi- dent de la Sala Primera del Tribu- nal Suprem, Rector Magnífic de la Universitat de Múrcia, autoritats, membres de la comunitat universi- tària, senyores i senyors.
He de començar agraint l'extraordinari honor que em con- cedeix el centenari i venerable Es- tudi General de València, fent-me l'encàrrec de glossar la figura del professor Vicente Luis Montés Pe- Vicente Luis saluda al Princep d'Astúries nadés, alumne i professor il.lustre d'aquesta Universitat, Estudi que precisament tracta aquest acte, sota claustrals il.lustres; un claustral que ha decidit incorporar-lo honoris ritus tradicionals: de donar fe que sempre la preferí com la seua pàtria causa al seu claustre de doctors, un preclar fill de la Universitat de intel.lectual, un claustral per al qual donant-li grau a títol pòstum. València ha consagrat la vida a aquesta Universitat fou sempre, en aquesta augusta funció de crear sa- el camp de la ciència, el solar dels L'avinentesa de l'acte és segura- ber, transmetre'l, formar aquells qui seus majors. ment trista, però no per la seua raó, han de seguir creant, ensenyar als que és al cap i a la fi el que importa qui han d'aplicar-lo en totes les pro- Amb sequedat podríem dir que en aquest moment. Per això no he fessions jurídiques. En concedir-li Vicente Luis Montés fou jurista, de cedir a cap sentiment personal, el títol de doctor, la Universitat de professor universitari, advocat i ja que no compliria adequadament València honora Vicente Montés; jutge, i diríem sols part de la ve- l'honrós encàrrec. Ens trobem da- però alhora, i de manera inescin- ritat, perquè oblidaríem la seua vant un acte essencialment univer- dible, contribueix al seu propi i dimensió exemplar com a ciutadà, sitari, perquè universitari ha estat alt decor, ja que en la darrera ins- i no donaríem compte de com fou des de fa segles l'ofici de pietat amb tància les institucions no són altra jurista, com professor universita- els membres traspassats del Claus- cosa sinó les persones en les quals ri, com advocat, com jutge, com tre, i així se'ls recorda habitualment s'encarnen; i afig, amb alguna cosa Mestre. en el protocol de les inauguracions a destacar en aquesta feroç Ibèria on de curs. Però en aquest cas la ra- la ingratitud i l'oblit són pagament Primer de tot, i tal vegada com dical essència de la cerimònia està bastant freqüent a l'excel.lència i a resum de tot, jurista. Jurista és en la raó mateixa de la universitat al sacrifici que l'acompanya, que aquell que no posseeix només les com a institució, que no és altra que l'alma mater valenciana acull en el paraules de la llei, sinó la seua fo- ser l'instrument de la transmissió i seu fi, amb generositat precisament rça i la seua protestat, com resava de la continuïtat dels sabers. D'això de mare, la memòria d'un dels seus la immortal dita romana. Vicente
6 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LAUDATIO DEL DR. VICENTE LUIS MONTÉS PENADÉS, PEL DR. ÁNGEL M. LÓPEZ LÓPEZ
Montés ha estat un tècnic exqui- sit, però la consciència històrica del seu saber i del seu ofici, la seua constant preocupació pels valors de la Justícia en la vida en societat, li han fet concebre la seua dedicació al Dret com una inserció en la dimensió cultural, aquesta única dimensió on el Dret s'eleva de conjunt de regles tècni- ques a vertadera ciència, o si vo- leu, a art d'allò just i d'allò injust; ciència en la qual el que importa és la força i la protestat al servei de la Justícia. I res importen els ardits dels malabaristes que aver- Vicente Luis Montés Magistrat del Tribunal Suprem. gonyeixen en articles o l'herbari de botànic de conceptes ressecats, de les aigües, amb una referència el camp dels sabers jurídics, i ve a sofismes més que conceptes, i especial a allò que aquestes signi- la memòria el seu estudi essencial que no tenen a veure amb la vida, ficaven per al futur del seu estimat sobre la propietat privada; obres amb l'oblit del fer que és la vida la País Valencià. acompanyades d'un gran nombre raó de l'existència del Dret. Sen- d'altres que van des de la recons- se aquesta perspectiva, de la qual Però Vicente Montés també ha trucció tècnia de figures jurídiques tant aprenguérem tants -i en la estat un home infatigablement cu- fins a la puntual i menuda exegesi qual ell visqué sempre-, no es pot riós, i curiós davant les novetats de la norma, que en ell s'eleva a sa- entendre Vicente Montés. del temps que li va tocar viure, i ber juridic de primera qualitat, i la ací estan totes les seues importants preparació de manuals i textos per El Montés professor universi- aportacions sobre els avanços de a l'ús universitari, on conjugava el tari fou essencialment un creador i la biologia i la seua repercussió en necessari afany didàctic amb el que transmissor de sabers, que resplen- l'àmbit de Dret Civil. l'ha d'acompanyar necessàriament, deixen en una obra científica que l'afany de rigor. recorre pràcticament tots els camps Aquest home, amant de la terra dins els vastos confins del Dret Ci- i curiós davant el fascinant món de Montés home de la terra, curiós vil. Coneguda és, i inútil i impropi la ciència contemporània, no ha re- davant els avanços de la ciència, intentar en aquest moment fer-ne nunciat a escriure obres de densitat constructor de ciència jurídica, es- ni tan sols una ressenya general. i importància de tal magnitud, que tudiós de la pràctica, Mestre i do- Només voldria destarcar-ne alguns es pot dir, sense exageració, que cent. Vet ací l'intens vincle del per- trets, perquè ajuden a entendre marquen un abans i un després en sonatge amb la seua obra. l'home de ciència, i precisament en la dimensió humana del científic; dimensió humana que revela aquest lligam emocional del vertader savi amb l'objectiu del seu estudi, i que, tot i ser emocional, no el priva del rigor del mètode i de l'imparcial ju- dici sobre els resultats.
Vicente Montés ha estat un home amant de la terra, i dels ofi- cis de la terra, que ell mateix arribà a desenvolupar i ací estan moltes de les seues preocupacions: des de la primerenca sobre l'existència del deure de conrear la disciplina Vicente Luis en un acte universatari
ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 7 LAUDATIO DEL DR. VICENTE LUIS MONTÉS PENADÉS, PEL DR. ÁNGEL M. LÓPEZ LÓPEZ
Per poc que es pare atenció so- cente Montés ha estat, en efecte, un bre aquesta íntima unió, ens ado- advocat de fama. Però, sent això im- narem que totes les restants claus portant, voldria fixar l'atenció sobre de la seua vida resulten clarament un punt, que no és altre sinó que el il.luminades. Aquella preocupa- Professor Montés era indissociable ció per la terra, dictada per l'amor de l'Advocat Montés: si com a ad- a aquesta, tenia l'origen darrer en vocat l'acompanyava el reconeixe- l'amor per la seua Terra, ara amb ment d'una trajectòria científica de majúscula, la seua terra valenciana. primera magnitud, i el d'una excep- Aquella reconstrucció de grans ins- cional projecció com a Mestre i com titucions del Dret Civil el conduïa a a docent, no serà il.lògic concloure l'estudi de la Història, que en ell no que totes aquestes ocupacions, des- cristal.litzava en erudicions localis- envolupades sense desmai al llarg tes, sinó en la intensa recerca dels de tants anys, s'alimentaven les unes fils conductors entre allò universal a les altres, i estaven a l'arrel de la i allò particular, actitud que el va seua estampa d'universitari exem- Dr. Angel M. López i López alliberar de posicions mesquines, plar i integral. Tal vegada no seria i li va permetre defensar el que és saber reflexionar sobre carreres com versitari, creador d'una escola, on la propi del seu país, alhora que veia les de Vicente Montés en aquests vida, a la qual fou arrancat de forma com una tasca fascinant articular temps de reforma universitària, en tan cruel i prematura, li va perme- un projecte comú per a tots els po- que tant es predica la connexió de la tre ser Mestre de Mestres. Per als bles d'Espanya, i sense ignorar que universitat amb la societat, que sens qui el coneguerem, aquesta qualitat aquesta és Europa, i que la darrera dubte ningú ha de negar, i de la im- de Mestre, de cap d'escola, era, de i verdatera pàtria és la Humanitat. portància de la pràctica, per a per- toda la seua vida professional, el Aquella preocupació per la pràc- cebre que potser no és un bon camí que més estimava. En això es nota- tica el va conduir pels camins de el que sembla apuntar-se, on l'estudi va l'universitari de raça, sabedor que l'advocacia, de primer, i després dels fonamens bàsics de la ciència tota obra científica, per important pels de la jurisdicció en el més alt no sembla que mereix l'atenció que que siga -i la seua era importantís- grau, el Tribunal Suprem. Aquella li caldria, i d'altra banda, en estranya sima-, està destinada a ser abolida dedicació com a Mestre i com a paradoxa, ens topetem amb un or- pel temps, fet que no és sinó con- docent el va conduir al capdavant denament escolar que no afavoreix seqüència de la natura de la cièn- d'una escola, una escola seua amb la projecció pràctica dels qui l'han cia mateixa; i que, precisament per segell propi, tot i que sempre reco- d'impartir. això, sols garanteix la continuïtat negué els seus mestres, i a educar dels sabers, ànima del nostre ofici, milers de juristes valencians. Aquest genial Advocat, excel.- la presència d'una generació a la lent científic i professor, fou també qual, com vol la vella metàfora, lliu- Magnífics senyors, -i importa remarcar-ho especialment rar la torxa. Encara diria més: és té en aquesta seu- un gran Mestre uni- una obra científica per trasmetre-la permeteu-me que diga algunes paraules més sobre Vicente Luis Montés com a advocat, com a Mes- tre universitari, com a Jutge o com a ciutadà.
Vicente Montés ha estat un gran advocat, o amb una frase més exac- ta, un advocat d'excel.lent fama. Fama excel.lent en tots els sentits de la paraula, des d'aquell que evoca l'estés coneixement que una perso- na professa un art, fins aquell altre que lliga a la superioritat en el seu exercici, tant des del punt de vista de la qualitat com de la moralitat. Vi- Vicente Luis amb el seu fill i amb uns amics
8 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LAUDATIO DEL DR. VICENTE LUIS MONTÉS PENADÉS, PEL DR. ÁNGEL M. LÓPEZ LÓPEZ
a altres, perquè la reben i la superen, perquè aprenguen a construir la prò- pia, i a transmetre-la a altres, cons- cients que el seu temps ha d'acabar. Vicente Montés sabia tot això, i per això apreciava per sobre de tot la seua qualitat de Mestre, i hi va dedi- car generosament moltes hores de la seua vida. I Mestre fou, en el sentit més ple. Ple sentit que no s'assoleix només amb l'expressió del gran nombre dels seus deixebles profes- sors universitaris de tots els nivells de la carrera docent, ni amb el nom- bre de tesines o tesis doctorals llegi- des, absolutament excepcional. I no s'assoleix perquè un Mestre univer- sitari és molt més que l'autor d'una Lliurament del Premi Justícia obra que servisca de referència als quedat en la doctrina de la Sala Pri- dir les facultats de Doctor per causa més joves; no, un Mestre universi- mera del Tribunal Suprem mostres d'honor. Sagrat més encara hui, per- tari és un estil i una manera d'amor sobrades de la seua categoria com a què es fa per a la memòria d'un di- per als més joves. És un estil que jurista, ara multiplicades per la seua funt. I això no obstant, és sagrament no ensenya tan sols correcció, sinó exquisida sensibilitat per a jutjar; i de vius, no de morts, perquè ho és que ensenya també elegància; és un a aquestes tantes vegades haurà de per a glòria de Vicente Montés i de estil que ensenya no sols tolerància, tornar la nostra atenció. la seua terra i de la seua estirp aca- sinó que ensenya autocrítica des de dèmica, glòria que és també d'aquest la crítica aliena; és un estil que en- El fil conductor de tota aquesta Estudi General que, en conferir-li senya a valorar els xicotets èxits, i vida plena de saber i de valors era la aquest guardó, vivet, crescit atque a mesura que creixen, fan créixer la seua irrenunciable voluntat de ciu- florescit, viu, creix i foreix, com vol humilitat; és un estil que transmet tadà. Si el Dret Civil és el Dret del el tradicional auspici acadèmic. valors associats indissolublement al cives, del ciutadà, pocs hauran estat coneixement. És una manera d'amor, tan fidels com ell a l'essencial caràc- He dit. que ha de conjugar ser pare davant ter de la venerable i anyosa, però els defalliments que provoquen les sempre reverdida disciplina, que València, 3 de desembre de 2009 dificultats de la vida jove i el dur tant d'orgull li va produir professar. camí del coneixement i ser preceptor I fidel no sols des de la teoria o la sever en l'aprenentatge de l'ofici uni- professió, sinó des de la seua acti- versitari. Vicente Montés ha estat tot tud en la vida social, i especialment això per als seus alumnes: elegant, en la del País Valencià, que li fou autocrític, humil i ètic, ple d'amor de reconeguda per tots, de la qual cosa pare i de severitat pel seus deixebles, fou expressió l'atorgament del Pre- que tenen -i ells saben que la tenen mi Justícia per la Generalitat. A més, i sé que l'accepten amb gust- la greu potser hi ha hagut pocs ambaixadors obligació de transmetre'l. intel.lectuals com ell per a fer-nos estimar aquest País als qui no som Era quasi obvi que la culmina- valencians. ció de la carrera d'aquest gran ju- rista, advocat i mestre universitari Magnífics senyors, fou la funció jurisdiccional. Havia dit el Dret moltíssims anys des de acabe. Hi ha alguna cosa de sa- l'auctoritats, i l’evolució es diria cramental en aquest acte acadèmic. Publicació dels textos per la Universitat de València que quasi natural era dir-lo des de la Si la veu llatina sacrementum apel.- potestas. No hem pogut tenir-lo fins lava a allò sagrat, res de més sagrat a la fi en tant alt menester, però hem per a la vida universitària que conce-
ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 9 Paraules escrites per Dr. Vicente Luis Montés Penadés per al discurs de la seua investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de València
professors com José María Joves, Antonio López Gómez, Francisco Murillo Ferrol, Jordi Nadal, José Luís Pinillos, Pere Pascual de Sans, Llorenç Ferrer o, ben especialment, el qui va ser director i conductor, és a dir, educador de tots nosaltres, José María López Piñero, un dels universitaris més sobreeixits que he conegut, amb valors personals i científics que desborden àmplia- ment l'excel.lència. Ni sabia tam- poc que coneixeria allí Amparo, que després ha estat per a mi nóvia, Investidura com a Doctor Honoris Causa per la Universitat de València. esposa, mare i àvia exemplar. Res Rep la distinció la seua dona Amparo Reig de tot això sabia quan em va re- El dia 4 d'octubre de 1959, sant dotze quan vaig arribar finalment bre, com era costum, el "Comitè de Francesc, jo havia matinat. Abans al Col.legi Major Joan Lluís Vi- Nous" aquell matí del 4 d'octubre de les huit ja estava en l'autobús "La ves, de la Universitat de València, de 1959. Feia un dia humit, típic de Concepció" que m'havia de portar que aleshores era encara la "Uni- la tardor valenciana, que anunciava d'Ontinyent a València, portador de versidad Literaria". Jo venia a es- trons i pluja, aquesta pluja que no dues maletes ben ligades amb un tudiar Dret, amb 17 anys, moltes sap ploure i que ningú ha gosat dur cordó de selfactina que m'havia do- il.lusions, algunes lectures, un ba- a escola. nat mon pare. L'autobús travessava txillerat presentable i un quasi total dos ports de muntanya, catorze o desconeixement de la vida. Jo havia estat dubtant entre Fi- quince pobles, dos passos a nivell, i losofia i Lletres i Dret, però la raó feia parada i fonda en passar el port Clar, jo no sabia llavors que es- pràctica, per boca de ma mare, s'hi de Gavarda, on, si t'espavilaves, taria deu anys al Col.legi Major, havia imposat. Dret tenia "moltes podies obtenir un entrepà de llome- del qual eixiria per a casar-me, ni eixides" i podies passar d'advocat llo amb faves. Entrava per la Creu que allí trobaria una colla d'amics, per a esdevenir notari, registrador Coberta, d'on acabaven de llevar col.legues i companys que m'han o advocat de l'Estat, per exemple, el control de consums. Despres de acompanyat molts anys, ni que assegurant-te una vida burgesa de mil avatars et deixava a València, completaria la formació coneixent qualitat que la condició de professor al costat de l'estació del Nord, i ja científics i universitaris que van d'Història o de Filosofia no donava. t'havies d'apanyar per a trobar un influir notablement en el curs dels mitjà de transport que et carregara esdeveniments de la meua pròpia Pocs dies després, sobre el 8 o 9 a tu i les maletes. Serien vora les història, de totes les disciplines, d'octubre, que en aquells moments
10 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 PARAULES ESCRITES PER DR. VICENTE LUIS MONTÉS PENADÉS PER AL DISCURS DE LA SEUA INVESTIDURA COM A DOCTOR HONORIS CAUSA PER LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
no es celebrava a penes, comença- rien les classes i apareixerien els primers mestres universitaris. Don José Corts, per exemple, que era el rector i emprava un castellà precís i difícil per a explicar el "Pret Na- tural", que venia a ser un curs de Filosofia del Pret directament ins- pirat en la Philosophia perennis, en les doctrines escolàstiques que emparentaven Aristòtil amb sant Tomàs, sense oblidar referències a les escoles filosòfiques més mo- dernes, però fetes més aïnes per a rebatre-les, a l'estil d'aquells pro- El seu fill Luis en aquest acte grames en què apareixia el marxis- me sota la rúbrica: "El marxismo: nals, ni en l'assumpció i desenvolu- nisteri d'Eduació i molt dependent su refutación". O don José Santa- pament de remeis per a les necessi- de Madrid. cruz Teijeiro, el degà, que entrava tats reals de la societat valenciana. en l'aula precedit d'un bidell que, La Universitat de València tenia A més a més, era una universitat a la manera dels lictors davant del quatre facultats (Medicina, Dret, insignificant. No tenia pes en el món praetor, portava no el fascio però sí Ciències, que aleshores eren no- científic ni en la societat valenciana uns llibrots (el Digesto) que se su- més Químiques, i Filosofia i Lle- on, tret de la Facultat de Medicina, posava anàvem a llegir i comentar, tres, que ja tenia Història, Filosofia que sempre havia estat altra cosa, quan ben prompte es va fer palès i l'invent de "Culturas Modernas", la Universitat no tenia un impacte que amb el nostre pobre llatí i sense una mena d'especialitat perquè les perceptible. Aquest efecte estava coneixements d'alemany el futur en senyoretes de bona família foren agreujat pel fet que València, amb Dret Romà el teníem més que fosc. passant-se per un vernís de cultu- el seu mig milió d'habitants, diluïa reta, amb idiomes, història de l'art i els professors i els estudiants entre Jo vaig trobar una universitat bona dosi de retòrica). Tenia també una població nombrosa, que ben bé que podríem ubicar entre les insti- Escola de Magisteri, de Comerç, no s'assabentava que tenia una uni- tucions amb tres trets característics: d'Infermeria i Escoles de Peritatge versitat, cosa que no passava ni a era una institució desarrelada, bu- Industrial, així com Escola d'Arts i Salamanca, ni a Oviedo, ni a Múr- rocrática i insignificant. Oficis, però no formava, per exem- cia, per exemple. ple, enginyers agrònoms ni titulats Desarrelada vol dir que no re- per a dirigir la indústria ceràmica, Va ser durant la nostra estada en flectia, ni participava, ni estava ni graus superiors per al tèxtil ni el si de la Universitat, com a estu- connectada amb el poble valencià. enòlegs, ni hi havia encara Facultat diants i després com a becaris i pro- Vivia com en un núvol, per damunt d'Econòmiques, etc. No hi havia, fessors en formació, que les coses de la realitat social, econòmica i en resum, una liaison entre els tí- van començar a canviar. Voldria as- cultural del País, constituint una tols i les necessitats de l'economia senyalar alguns canvis que em pa- mena de bambolla aïllada, com una en la societat que envoltava la Uni- reixen importants. campana de vidre dins de la qual es versitat. Ni penetraven en el món feia una vida separada dels esde- universitari els moviments socials En primer lloc, la percepció que veniment socials. Això tenia algun del medi en què vivia. del País es tenia a la Universitat, la avantatge, com que posibilitava el consciència que la Universitat era desenvolupament de certes lliber- Era, d’altra banda, una univer- "de València" i havia de servir el tats i l'establiment d'alguns valors sitat burocràtica, perquè la missió País Valencià. Quan jo vaig arribar, en el si de la institució, però sense fonamental que es proposava era la immensa major part dels estu- projecció exterior. Però tenia mol- impartir títols habilitants per a de- diants i pràcticament la totalitat dels tíssims inconvenients, fonamental- terminades professions. Una mena professors empraven el castellà. ment basats en el fet que no servia de dependència administrativa que Només els estudiants de poble i els les necessitats del País, ni en la regia la concessió de les habilita- dels voltants de la ciutat parlàvem formació de determinats professio- cions, molt vinculada amb el Mi- valencià entre nosaltres. El valen-
ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 11 PARAULES ESCRITES PER DR. VICENTE LUIS MONTÉS PENADÉS PER AL DISCURS DE LA SEUA INVESTIDURA COM A DOCTOR HONORIS CAUSA PER LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
cià no tenia cap prestigi, amb un ús hores estava a Mallorca, etc. Forma- també col.legials, com abans he dit, molt privat o per a contar acudits, ven de totes maneres una colla sense del Major. I altres perquè ens vàrem i quasi ningú sabia escriure'l ni en impacte social ni mediàtic, tret de trobar en les tasques culturals i coneixia la gramàtica. A més a més, cercles molt limitats. sindicals. Entre ells, Ramon Pele- ni la història de València ni la geo- jero, Raimon, que va ver l'estrena grafia, ni els costums ni l'economia Més endavant, ja plenament in- d'alguna de les seues inoblidables ni la sociología suscitaven la curio- corporat als estudis i al col.lectiu cançons al Col.legi. sitat dels estudiosos. Estàvem en del Major Lluís Vives, on com- una universitat ubicada a València partia molts afanys amb companys La meua generació va asis- com podia estar ubicada a Sebas- com Sebatián García Martínez, que tir, entre 1959 i el final dels anys tòpol. Quan preguntaves, l'excusa tantes coses em va ensenyar, tantes seixanta, a una total renovació dels era que la universitat, com el seu lliçons ens va poder donar, i de qui plantejaments que respecte del nos- nom indica, es preocupava per una tant s'esperava que vàrem tenir la tre poble i del nostre País es feia la visió universal i no pels problemes gran desgracia de la seua prema- intel.lectualitat i ens fèiem els uni- d'una província o d'una regió. Una tura mort. I Emili Balaguer o, un versitaris. Si l'any 59 va aparèixer falsedat com un castell, perquè poc més endavant, Pepe Bernabeu; Serra d’Or i començàrem a llegir universitat vol dir un col.lectiu de hi vaig conèixer Alfons Cucó, Pep pàgines sobre la cultura i la història docents i de discents i per a res ex- Blasco, Lluís Vicent Aracil, Josep que ens eren més pròximes, l'any 60 pressa la idea d’universalitat. Vicent Marqués (que era company publicava editorial Destino El País de curs), Ricard Pérez Casado i Eli- Valenciano, on Fuster, amb gran Jo tinc en aquest terreny algunes seu Climent, Valerià Miralles, entre malestar i enuig de l’establishment experiències que puc contar, per- altres sobreeixits elements promo- polític i cultural, donava els pri- què crec que són il.lustratives. Un tors de la conciència nacional (algú mers apunts sobre una altra manera bon amic d'aleshores, Joan Riera, d'ells venia també a la tertúlia d'en de concebre la història i la perso- poeta novíssim, estudiant de Me- Fuster), i es va fundar el "Grup 41" nalitat dels valencians. Circums- dicina, de Favareta, que després que es reunia a la seu del Centre tància que ja provocà les primeres ha estat catedràtic d'Història de la Escolar i Mercantil, propietat de les reaccions virulentes per part de les Medicina i de la Ciència crec que Congregacions Marianes, a la "pla- institucions oficials, com els ata- a Valladolid, em va portar a la ter- ceta dels Patos". cas en la "cavalcada del Ninot" i la túlia que feien a casa de Miquel proposta de cremar, no ja el llibre Adlert (Editorial Torre, L'Espiga, D'aquest nucli eixiria més en- sobre les idees que expressava, en etc.) entre altres Xavier Casp i Joan davant la revista Diàleg, i la inter- una falla. Fuster. Pense que també venia Bur- venció del grup en la fundació del guera, però no ho recorde bé. Hi Sindicat Democràtic d'Estudiants, No tardaria gens (crec que 1963 vaig anar algunes vegades, abans que va lluitar per la destrucció del o 1964) Nosaltres els valencians, de la dolorosa escissió que més "Sindicato Español Universitario", que ho giraria tot cap en amunt. tard determinà reaccions tan pere- i finalment la va aconseguir, i que Una obra de la qual no es pot dir grines i va fer escriure pàgines tan va dur a terme, per mitjà de la Cam- encara hui que se n'haja diluït vergonyoses de la nostra història bra Sindical d'Estudiants en la Fa- l'impacte. En l'últim número de la recent. N'érem menys d'una dotze- cultat, un canvi substancial en els revista L'Avenç encara es pregunta na, un cercle reduït de lletraferits i moviments estudiantils. Martí Domínguez si, malgrat les re- d'aficionats. visions crítiques i la nombrosa lite- Del curs paral.lel al meu en Dret ratura que ha suscitat, hi ha alguna Quan es va trencar el cercle, jo eren alguns estudiants amics que alternativa a la tesi d'en Fuster. vaig seguir Fuster i Vicent Ventura feien Història, facultat on havien en les tertúlies que van tenir diver- recalat, per un do de l'atzar, inves- Eren els primers seixanta i la sos escenaris pels bars i cafeteries de tigadors i mestres de la talla de Mi- Universitat pareixia viure una "pri- la ciutat, els dilluns quan venia Fus- quel Tarradell i Joan Reglà, un grup mavera política". Després de les ter des de Sueca. Allí vaig conèixer que més endavant s'ampliaria amb vagues de finals dels cinquanta, es- personatges ben interessants, com la presència de reeixits historia- pecialment d'aquella vaga "genera- els citats, però també Emili Boïls, dors, fins a Jordi Nadal i més tard lísima" que ho havia de canviar tot Lluís Alpera, Bausset, Vicent Gar- Josep Fontana, elements capitals -la HNP que va tenir entre nosaltres cés, Vicent Andrés Estellés, i alguna de l'escola de Vicens Vives. Teníem Jorge Semprún disfressat de Federi- vegada Sanchis Guarner, que ales- bones relacions. Uns, perquè eren co Sánchez-, però que va demostrar
12 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 PARAULES ESCRITES PER DR. VICENTE LUIS MONTÉS PENADÉS PER AL DISCURS DE LA SEUA INVESTIDURA COM A DOCTOR HONORIS CAUSA PER LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
que, després del "Plan de Estabili- zación" i de l'entrada dels ministres tecnòcrates, el paisanatge preferia el “desarrollismo” i anar a Europa a fer feina, pensant en l’estalvi, en la Vespa i després en el Sis-cents, mentre el romanent de polítics no franquistes es reunia en el famós "contubernio de Múnich" i pacta- ven un final pacífic de la dictadura i un camí cap a la democràcia que no necessàriament hauria de tornar a ser una guerra civil. Vindrien a continuació les vagues d'Astúries, la cració de les Comissions Obre- res, l'aparició dels moviments sin- La família envoltada pels professors de la Universitat de València dicals catòlics (l'HOAC, etc.) i una nova surgència sindical (USO, re- aparició de la UGT). Dret Civil, al qual vaig arribar des Universitat Autònoma de Madrid. de les meues aficions a la sociolo- D'Oviedo vaig passar a Múrcia i Això mateix ens va decidir uns gia, que tan molestava al professor l'any 80 vaig tenir la sort de poder quants a romandre a la Universitat. Miaja de la Muela, un dels mestres tornar a casa. El rector Joaquim Co- És clar que la primavera, en el cas de veritat que jo vaig tenir a la lli- lomer em va nomenar director del de la Universitat, no va deixar pas cenciatura, i en la qual vaig arribar Col.legi Major Joan Lluís Vives, a l'estiu, sinó a una tardor calenta a fer algun assaig i, fins i tot, anar a quan dissortadament vàrem perdre i repressiva, amb la percussió dels l'Escuela del Valle de los Caídos. I Sanchis Guarner, director de l'ICE. moviments estudiantils, els expe- al Dret Agrari, quan ja a Bolonya el Jo no havia estat a València quan dients als professors Tierno Galván, gran agrarista que em dirigí la tesi, es van tenir les dures batalles per Aranguren i García Calvo, i les di- el professor Enrico Bassanelli, va la composició de la preautonomia i missions de Valverde i d'altres. Van resultar un gran civilista, format a la formació de la Generalitat, però canviar els ministeris, i el Règim l'escola d'Antonio Cicu, i em va fer encara em va tocar alguna cosa de es va preparar per a resistir, tot ben veure el camí. les últimes pedregades de la "bata- lligat com estava. Però ja no va ser lla de València". mai el mateix que abans. En tornar de Bolonya, ja doctor, es va convocar una d'aquelles pla- Tot això es va acabar quan la Com era inevitable, la Univer- ces de "profesor adjunto", aquesta Llei d'autonomia universitària va sitat va haver de créixer, amb no- vegada en la càtedra segona de Dret imposar la dedicació exclusiva per ves facultats, com la de Ciències Civil, que regentava el professor als càrrecs, que jo veia incompatible Econòmiques, més especialitats, Díez-Picazo. Vaig poder guanyar la a la meua vocació de civilista amb com les noves facultats de Ciències plaça i em vaig quedar ja per sem- projecció en l'ofici d'advocat, que (Físiques, Matemàtiques) o de Far- pre en la disciplina i sota el magis- ara s'ha rectificat, amb bon criteri, màcia, etc. I amb la presència de teri de Luis Díez-Picazo, sens dubte per facilitar l'excercici profesional. cada vegada més professors i més el civilista espanyol més important investigadors. Es va fer més pre- de finals del segle XX i comença- sent i més important en el si de la ment del XXI, a qui vaig tenir la societat valenciana. satisfacció de dedicar la laudatio quan la Universitat de València el I jo, que vaig tenir la sort va honorar, com ara m'honora a mi, d'obtenir la beca del "Real Colegio amb el doctorat Honoris Causa. Aquest és l'esborrany del dis- de San Clemente de los Españoles", curs que va arribar a redactar el a Bolonya, aconsellat pel professor Encara em costaria sis anys de profesor Vicente Luis Montés Pe- Manuel Gitrama, finalment em feina traure la càtedra de Dret Civil nadés per a l'acte de la seua inves- vaig dedicar a les tasques universi- de la Universitat d'Oviedo (1975), tidura com a Doctor Honoris Causa tàries d'investigació i docència, i al passant per una estada temporal a la per la Universitat de València.
ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 13 Discurso del doctorado Honoris Causa a Vicente Luis Montés AUTOR: FRANCISCO BLASCO
Francisco Blasco Acto doctorado H.C. Vicente L. Montés
agnífico y Excelentísi- titud al Rector por su decidida vo- Dr. Montés, aunque sabemos que él mo Señor Rector de la luntad en la realización de este acto, nunca nos hubiera revocado todas Universidad de Valencia, en la que no ha sido ajena la Prof. las donaciones y mercedes que nos RectorM Magnífico de la Universidad Rosa Moliner. Esta voluntad te hon- hizo, pues así de grande y generoso de Murcia, Honorable Consellera de ra como universitario porque nos era su corazón. Justícia de la Generalitat Valencia- permite honrar a nuestro maestro. na, Excelentísimo Señor Presiden- Recuerdo perfectamente el día te de la Sala Primera del Tribunal Por eso también quiero que estas y la hora en que conocí a Vicente Supremo, Autoridades, clarísimos palabras que digo, que no son sólo L. Montés. Recuerdo perfectamente doctores, miembros de la comuni- mías, sino de muchos, si no en su aquel lunes 13 de octubre de 1980, dad universitaria, querida Amparo, literalidad sí en su sentimiento, que a les 9’15 h. de la mañana. Fue mi Luis y Nacho, señoras y señores. estas palabras, digo, sean un acto de primera clase en la licenciatura de gratitud y agradecimiento al Prof. Derecho. El curso ya había comen- Los civilistas, Magnífico Rec- tor, estudiamos cosas tan raras (y tan humanas) como la posibilidad de que te quiten lo que te han dado por ser malagradecido, es decir, la revocación de las donaciones por ingratitud, que en román paladino se dice que “no es de bien nacidos ser desagradecidos” y no hay Santa Rita, Rita que valga. Por eso, antes de decir nada, y por si se me quiebra la voz y me muerde la pena, quie- ro hacer público en nombre de los discípulos del Prof. Vicente Montés y en nombre del Departamento de Derecho civil nuestra inmensa gra- Otro momento del acto de investidura
14 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 DISCURSO DEL DOCTORADO HONORIS CAUSA A VICENTE LUIS MONTÉS
zado una semana antes, pero yo ha- bía dejado pasar el día del País Va- lencià y el del Pilar y me incorporé a las clases el lunes día 13 de octu- bre de 1980 a les 9 h. (es verdad que las clases comenzaban a les 8 h).
La clase se impartía en el Aula Magna de la Facultad de Derecho de Blasco Ibáñez. Entré en el aula y me senté en el alféizar de las ven- tanas que dan a la calle de las Artes Gráficas. No conocía a nadie. Por la puerta de profesores, entró uno de mediana edad (a mi me parecía ma- Parlamento de la Consellera de Justícia yor, pero sólo tenía 38 años recién cumplidos). Tenía la mirada lejana, Quedé impresionado; mejor, ra o dels camins dubtosos de Ausiàs como triste, el paso lento y el gesto fascinado. Entonces no lo sabía, March; igual paseábamos por los distinguido. pero en aquella aula estaba también territorios de Mateo Díaz que por el prof. Mario Clemente Meoro. el cementiri de Sinera de Espriu o En un gesto que repetiría a lo Alguna vez, me contó que le ha- por el Cementerio marino de Paul largo de los años, se acercó a la bía sucedido lo mismo. Quedamos Valery y descubríamos un cielo im- mesa, abrió el maletín, cambió de fascinados con la personalidad inte- posible de gaviotas; nos entretenía gafas, cogió un Código civil y co- lectual de Vicente Montés hasta el la última bibiografía de Kavafis, la menzó a explicar con voz fina y punto que yo creo que, en contra de última versión de las Variaciones poco potente. la perpetua y constante voluntad de Golbert de Glenn Gould… qué sé los padres de que preparáramos no- yo, pasábamos, como pasan los mi- Comenzó a hablar de una forma tarías o registro o judicaturas, deci- nutos, sin darnos cuenta, de Gior- tan cercana que a pesar de ser más dimos hacer carrera universitaria en gianni a Dimitri Shostakovich o de de quinientos en el aula, parecía derecho civil no tanto por el dere- Rodotà a Eduardo Mendoza o de que explicara para cada uno de no- cho civil cuanto por Vicente Mon- De Castro y Flume a Verdi y el dúo sotros. Y empezó a hablar de cómo tés. Ahora sabemos que el derecho de la vendetta. Pero siempre había se forma el derecho, de la norma ju- civil es el derecho de las libertades una última versión de Die Zauber- rídica, de su estructura y de su fun- de los ciudadanos, de las grandes flöte y un vaso de vino tinto que nos ción, de la construcción lógica del libertades civiles, que es el dere- vencían irremediablemente. sistema jurídico... Con 17 años, mi cho que articula la sociedad priva- cabeza hervía! da; pero entonces no lo sabíamos: Un día, en verano de 1987, es- nos lo enseñó precisamente Vicente tábamos en Ontinyent, y estaba En su clase se entrelazaban las Montés. la prof. Encarna Roca. Nosotros ideas; en su discurso se mezclaba estábamos haciendo las tesis doc- el derecho con la economía y ésta Vicente Montés era (maldito torales: creo, Javier Orduña, Lo- con la historia y la sociología. Era pasado) ¡es! un maestro en tota la renzo Prats, Mario Clemente y yo. una fuente inagotable de ideas, de extensión de la palabra: brillante, También había tres gatos que lla- relación de conceptos y hechos, de sugeridor, cercano y desprendido. mábamos Llibertat, Amnistia i Es- reflexiones, de matices. Por allí, Era generoso intelectual y mate- tatut d’Autonomia. Vicente le dijo desfilaban los juristas romanos, rialmente, comprensivo y tolerante a Encarna: aquest són els que em los glosadores, los postglosadores, como sólo pueden serlo las perso- justificaran (éstos (nosotros, no los los filósofos iusracionalistas Hugo, nas sabias. gatos) son los que me justificarán). Locke, Hobbes; también, Domat, Parece que fue ayer y han pasado Pothier, los revolucionarios fran- Fueron muchos los días y las casi treinta años. Aquellos mucha- cés y su nuevo orden, y Savigny, horas. Hablábamos de derecho, de chos de veinte años que querían Kelsen ..., que sé yo! Pero también mucho derecho, pero también de les ser como Vicente Montés, ya saben pasaba P. Vilar, Levy-Straus, Mar- nostres coses, de la poesía de Que- que no pueden serlo; pero sabemos cuse, H. Kayne, etc. vedo, de la profundidad de Góngo- que podemos justificarlo y que na-
ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 15 DISCURSO DEL DOCTORADO HONORIS CAUSA A VICENTE LUIS MONTÉS
Bienio 69-70. 1970-1971: Profesor Adjunto de Derecho Civil de la Universidad de Valencia. 1971-1973: Profesor Adjunto de Derecho Civil de la Universidad Autónoma de Madrid. 1973-1974: Profesor Adjunto de Derecho Civil de la Universidad de Valencia, integrado en el Cuerpo Nacional de Profesores Adjuntos de Universidad. 1975-1977: Catedrático de Derecho Civil de la Universidad de Oviedo. Fue nombrado por O.M. Palabras del Rector de la Universitat de València de 12 de julio de 1975 (BOE 15 de agosto de 1975). die nos puede quitar el marchamo Vocal de la Comisión General de 1977-1980: Catedrático de Derecho de ser sus discípulos. Como decía Codificación (2004) Civil de la Universidad de A. Machado, sólo espero que se- Murcia. pamos estar a la altura de las cir- 1.- Historial científico Desde 1980: Catedrático de cunstancias. Derecho Civil de la Universidad 1.1.- Formación, actividad docen- de Valencia. Parece que fue ayer, pero hace te y académica 1982-1983: Director del Instituto de ya casi treinta años… Era el 13 de 1964: Licenciado en Derecho por Ciencias de la Educación de la octubre de 1980. El día anterior la Universidad de Valencia con Universidad de Valencia. salía de Petrer para comenzar los Premio Extraordinario. Durante 1982-1984: Director del Colegio estudios de Derecho. Pude haber- la Carrera fue becario de la Mayor “Luis Vives”, de la me ido a la recién constituida Uni- Comisaría de Protección Escolar Universidad de Valencia. versidad de Alicante, pero la fami- en todos los cursos. lia y la tradición familiar imponía 1965: Pensionado por la Diputación 1.2.- Tesis de Licenciatura estudios en Valencia y en casa de de Valencia. dirigidas entre 1980 y 1986 la abuela. 1965-1970: Profesor Ayudante de (A partir de 1986 se suprimió en la Derecho Civil de la Facultad U. Valencia la tesis de licenciatura). Entonces no lo sabía, pero tenía de Derecho de la Universidad 1.- Marín García de Leonardo, M. T.: que encontrarme con alguien (yo de Valencia, salvo el periodo <
16 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 DISCURSO DEL DOCTORADO HONORIS CAUSA A VICENTE LUIS MONTÉS
4.- Orduña Moreno, J.: < ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 17 DISCURSO DEL DOCTORADO HONORIS CAUSA A VICENTE LUIS MONTÉS contrato de arrendamiento finan- inmuebles>>. Leída el 27 de Meoro y Prats Albentosa, ambos ciero inmobiliario>>. Leída el 1º noviembre de 2003. Calificación: Titulares de Derecho Civil en la de octubre de 1994. Calificación: Sobresaliente cum laude. Universidad de Valencia. Apto cum laude. 2.- Generalitat Valenciana. Conse- 17.- Fernández Gimeno, José 2.- Programas de Investigación llería de Cultura. Investigador Pascual: < 18 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 DISCURSO DEL DOCTORADO HONORIS CAUSA A VICENTE LUIS MONTÉS HOMENAJE AL PROFESOR Ley de Contrato de Seguro. E. Estudios Hipotecarios, Madrid, SANTA CRUZ TEIJEIRO, VERDERA, (edit.) CUNEF, I, (1.985). Valencia (1.974), pags. 31 a 71 Madrid, 1982, págs. 155 a 197. 20.- Informe sobre nuevas técnicas y en ANUARIO DE DERECHO 13.- Las Obligaciones a plazo de reproducción asistida, presen- CIVIL (1.974), págs. 301 a 338. (Comentario a los artículos 1.125 a tado ante la Comisión Especial 5.- Antecedentes y discusión 1.130 C.c.), en COMENTARIOS de Estudio de la Fecundación In parlamentaria de la Leyes AL CODIGO CIVIL Y Vitro y la Inseminación Artificial Hipotecarias y Registrales COMPILACIONES FORALES, Humanas del CONGRESO DE de España en LEYES dir. M. ALBALADEJO, XV- LOS DIPUTADOS en 28 de HIPOTECARIAS Y 2º, Editorial EDERSA, Madrid, noviembre de 1.985, Madrid. REGISTRALES DE ESPAÑA. (1.983), págs. 1 a 149. 21.- Sucesión en el goce y FUENTES Y EVOLUCIÓN, 14.- De la disolución del matrimonio multipropiedad, en IV Tomos I y II, Segundo Congreso (arts. 85 a 89 del C.c.), en la JORNADES DE DRET Internacional de Derecho Obra colectiva COMENTARIOS CATALA A TOSSA, REGIM DE Registral. Editorial CASTALIA, A LAS REFORMAS DEL LA PROPIETAT COL.LECTIVA Madrid, (1.974). DERECHO DE FAMILIA, I, URBANA A CATALUNYA, 6.- Lecciones de introducción Editorial TECNOS, Madrid, Universitat de Barcelona, al Derecho Privado (en (1.984), págs. 489 a 535. (1.986), págs. 283 a 300. colaboración con Luis Diez- 15.- De la representación de los 22.- La genética actual y el Picazo), Oviedo (1.976). hijos (arts. 162 y 163 C.c.), (en Derecho de Familia, Ponencia 7.- Apuntes de Derecho Civil sobre colaboración con J. Gavidia), en la general en el CONGRESO contratos en particular, Oviedo Obra colectiva COMENTARIOS HISPANOAMERICANO DE (1.976). A LAS REFORMAS DEL DERECHO DE FAMILIA en 8.- Comentario a los artículos 4.2 DERECHO DE FAMILIA, II, Cáceres, octubre de 1.987, (Límites de la analogía), 7.1 (El Editorial TECNOS, Madrid, publicado por TAPIA, en la principio de la buena fe), en la (1.984), págs. 1.077 a 1.101. Obra Colectiva DERECHO Obra colectiva COMENTARIOS 16.- De la extinción de la patria DE FAMILIA. PRESENTE A LAS REFORMAS DEL potestad (arts. 169 a 171 C.c.) Y FUTURO, Madrid, abril de CÓDIGO CIVIL, I, Editorial (en colaboración con M.T. 1.988, págs. 25 a 48. Tecnos, Madrid, (1.977), págs. Marín), en la obra colectiva 23.- El consentimiento en las 207 a 238 y 356 a 371. COMENTARIOS A LAS nuevas técnicas de reproducción 9.- Comentario a los artículos 62 REFORMAS DEL DERECHO humana, en PROBLEMÁTICA a 64 y 1.263 del Código Civil, DE FAMILIA, II, Editorial PLANTEADA POR LOS en COMENTARIOS A LAS TECNOS, Madrid, (1.984), págs. AVANCES CIENTÍFICOS REFORMAS DEL CÓDIGO 1.128 a 1.146. EN MATERIA DE CIVIL, II, Editorial Tecnos, 17.- Del régimen de separación REPRODUCCIÓN HUMANA, Madrid, (1.977), págs. 918 a 951 de bienes (arts. 1.435 a 1.444 Segundo Congreso Mundial y 1051 y ss. C.c.), en la obra colectiva Vasco, Editorial TRIVIUM, 10.- Comentarios a los artículos COMENTARIOS A LAS Madrid, (1.988), págs. 171 a 201. 348 a 350 del Código Civil REFORMAS DEL DERECHO 24.- Comentarios a los artículos (La Propiedad Privada), en DE FAMILIA, II, Editorial 1.113 a 1.124 del Código Civil COMENTARIOS AL CÓDIGO TECNOS, Madrid, (1.984), págs. (Las obligaciones condicionales), CIVIL Y COMPILACIONES 1.914 a 1.963. en COMENTARIOS FORALES, dir. M. 18.- Comentario a las Disposiciones AL CÓDIGO CIVIL Y ALBALADEJO, V-1º, Editorial Transitorias de la Ley 30/1.981 COMPILACIONES FORALES, EDERSA, Madrid, (1.980), págs. de 7 de junio, en la obra colectiva dir. M. ALBALADEJO, XV- 100 a 183. COMENTARIOS A LAS 1º, Editorial EDERSA, Madrid, 11.- La propiedad privada en REFORMAS DEL DERECHO (1.989), págs. 988 a 1.255. el sistema del Derecho Civil DE FAMILIA, II, Editorial 25.- Comentarios a los artículos contemporáneo, Editorial TECNOS, Madrid, (1.984), págs. 348 a 350 del Código Civil CIVITAS, Madrid, (1.980). 2.011 a 2.027. (La Propiedad Privada), en 12.- “Observaciones sobre la 19.- Panorama de la Propiedad COMENTARIOS AL CODIGO aleatoriedad del contrato de Privada después de la CIVIL Y COMPILACIONES seguro”. En Comentarios a la Constitución de 1.978, Centro de FORALES, dir. M. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 19 DISCURSO DEL DOCTORADO HONORIS CAUSA A VICENTE LUIS MONTÉS ALBALADEJO, V-1º, Editorial (Coord.). Derechos Reales y “Obligación a plazo”, III, pag. EDERSA, 2a. edición, Madrid, Derecho inmobiliario registral. 4502 y sigs. (1990), págs. 142 a 273. Valencia, 1994. “Propiedad (Derecho Civil)”, 26.- “Notas preliminares sobre la 36.- “La propiedad de los cauces de III, pags. 5281 y sigs. protección jurídica de los bienes las Comunidades de Regantes”. 43.- “Sobre la responsabilidad del inmuebles”. Revista General de Ponencia al VIII Congreso deudor de buena fe en el art. Derecho, Pág. 443 y ss. Valencia, Nacional de Comunidades de 1.107 CC”. Estudios de Derecho 1990 Regantes. Castellón, 1994. Mercantil en Homenaje al Prof. 27.- Divorcio. Sociedad de ganan- 37.- La competencia de la Manuel Broseta Pont. ciales. Régimen de Separación Generalitat Valenciana para Ed. Tirant lo Blanch, Valencia, de bienes. En V.L. MONTES conservación, modificación y 1995, pags. 2423 a 2462. (Coord.) y otros: Derecho de desarrollo del Derecho Civil 44.- “Problemas que suscita la Familia. Valencia, 1991 Valenciano. Rev. Ed. Tirant Lo incorporación de créditos a la 28.- “Disolución del Matrimonio. Blanch, 1993 lista definitiva de acreedores de Divorcio” (arts. 85 a 89 Cc) en 38.- “El consentimiento en la la suspensión de pagos”. Revista COMENTARIO DEL CÓDIGO fecundación humana asistida”. Jurídica de Cataluña nº 1, 1997, CIVIL, Ministerio de Justicia, I, CUADERNOS DE DERECHO págs. 9 a 25. Madrid, 1991, págs. 342 a 381. JUDICIAL. Madrid, 1994, 489 45.- “La responsabilidad civil 29.- “De la propiedad en general” y sigs. derivada de los delitos y faltas” (arts. 348 a 350 Cc) en 39.- “Las Categorías Negociales en (artículos 109 a 122 del Código COMENTARIO DEL CÓDIGO las Técnicas de Reproducción Penal). CIVIL, Ministerio de Justicia, I, Asistida”. Actualidad Civil nº 47 Comentarios al Código Penal de Madrid, 1991, págs. 950 a 984. (1994), págs. 957 a 980. 1995. Coordinador T.S. VIVES 30.- “Del régimen de Separación 40.- Incumplimiento de las ANTON, I, Ed. Tirant lo Blanch, de bienes” (arts. 1.435 a 1.444 Obligaciones. Protección del Valencia, 1996, pags 570 a 649. Cc) en COMENTARIO DEL derecho de crédito. Contratos en 46.- La resolución (arts. 81 CÓDIGO CIVIL, Ministerio de la litis. En VALPUESTA (Coord.) a 86). En DÍEZ-PICAZO Justicia, II, Madrid, 1991, págs. Derecho de Obligaciones. Ed. (Coord.).“Compraventa 850 a 886. Tirant lo Blanch, Valencia, 1994. Internacional de Mercaderías”. 31.- Sustituciones. Reservas. 41.- “Observaciones sobre la Comentarios a la Convención Colación. En LOPEZ-MONTES- capitalización de intereses en de Viena. Ed. Civitas, Madrid, ROCA-VALPUESTA: Derecho los préstamos mercantiles” en 1998, pags 660 a 696. de Sucesiones (Vicente L. ESTUDIOS DE DERECHO 47.- “Eduardo Pérez Pujol. Rector Montés, Coord.). Editorial Tirant BANCARIO Y BURSATIL de la Universidad de Valencia Lo Blanch, Valencia, 1992. (Homenaje a Evelio Verdera), y Catedrático de Derecho Civil 32.- Para una revisión crítica del II, Madrid, 1994, págs. 1.865 a y de Historia del Derecho” en sistema de Fuentes del Derecho 1.900. “Jornadas de Ilustres Jurístas en el ordenamiento jurídico 42.- “Perfiles jurídicos de la relación Valencianos”, Valencia, 1998, español, (Vicente L. Montés de gestión”, CUADERNOS DE pags 35 y sigs. Penadés), Valencia, 1992. DERECHO JUDICIAL. Consejo 48.- Crédito y garantía en la 33.- Persona. Protección jurídica General del Poder Judicial. hipoteca. Una reflexión sobre de la Persona. Representación. Dir. RICARDO DE ANGEL. las ideas de J.M. Rey Portolés. Patrimonio. En A. LOPEZ-V.L. TIRANT LO BLANCH. Madrid, En Libro-Homenaje a J.M. MONTES (Coord.) Derecho abril, 1995, págs. 13 a 60. Rey Portolés, Madrid, 1998, Civil. Parte General. Valencia, 42 bis.- Voces en Enciclopedia págs. 621 a 726 y en Revista de 1992. Jurídica Básica Civitas. Editorial Derecho Patrimonial (1998), I, 34.- Fuentes del Derecho. Civitas, Madrid, 1995. págs. 3 y sigs. Jurisprudencia. En Derecho Civil “Acción reivindicatoria”, I, 49.- “El futur del Dret d’aigües” Parte General. Introducción y pags. 132 y sigs. en AAVV: Aigüa i Paisatge, el Fuentes. (MONTES-ROCA- “Deslinde y amojonamiento”, II, territori valencià i els recursos CAPILLA). Valencia, 1993. pags 2452 y sigs. hídrics. Universitat de València, 35.- Teoría general del Derecho Real. “Ejecución hipotecaria”, II, 2000, pags 12 y sigs. Adquisición de los derechos pags. 2656 y sigs. 50.- “La reproducción humana reales. En LOPEZ-MONTES “Modo”, III, pags 4324 y sigs. asistida en la experiencia jurídica 20 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 DISCURSO DEL DOCTORADO HONORIS CAUSA A VICENTE LUIS MONTÉS española”, en Revista Jurídica GARCIA LOYGORRI 5.- Comunicaciones y Ponencias a de la Comunidad Valenciana, (Coord.): Tratado de Congresos nº7-2003, pags 5 a 21. Fundaciones, I, Barcelona, 1.- Ponencia General en el Congreso 51.- “Instituciones Tutelares y 2007, pags. 651 y sigs. Hispanoamericano de Derecho Responsabilidad” en Tutela 59.- “Alteraciones en la de Familia. Cáceres, octubre institucional: la protección del administración, gestión y 1987. Véase la publicación incapaz. Instituto Tutelar de disposición del patrimonio del indicada bajo el nº 22. Bizkaia, 2003, pags 189 a 200. concursado por efecto de la 2.- Ponente en el II Congreso 52.- “Causalidad, imputación declaración y de la tramitación Mundial Vasco (1987), sobre objetiva y culpa en la del concurso”, en Anuario de “La filiación a finales del Siglo concurrencia de culpas”. Derecho Concursal, 11 (2007- XX”. Título de la Ponencia: “El Estudios Jurídicos en Homenaje 2), pags. 7 y sigs. consentimiento en las nuevas al Profesor Luis Díez-Picazo, 60.- “La responsabilidad por dolo”, técnicas de reproducción III, Madrid, 2003, pags 2591 y en MORENO MARTINEZ, J.A. Humana”. Véase la publicación sigs. (Coord.) La responsabilidad indicada bajo el nº 23. 53.- Fragmentos de un estudio civil y su problemática actual, 3.- Ponente en el VIII Congreso sobre las Fundaciones en Madrid, 2007, pags. 717 y sigs. Nacional de Comunidades de el Derecho español después 61.- “El Derecho Foral Regantes. Castellón, junio 1994. de la Ley 50/2002, de 26 de Valenciano (Un estudio sobre 1ª Ponencia: “La Propiedad en los diciembre. Asociación Nacional la competencia legislativa de Cauces de las Comunidades de de Profesores de Derecho Civil, la Generalitat en materia de Regantes”. Véase la publicación 2004. Derecho civil)” en BAÑO indicada bajo el nº 35. 54.- “Observaciones y comentarios LEON, J.Mª (Dir.) Comentario sobre el régimen de los al Estatuto de Autonomía de 6.- Ejercicio de la Abogacía créditos subordinados en la la Comunidad Valenciana, Incorporado a los Ilustres Ley Concursal”. “Anuario Madrid, 2007, pags. 261 y Colegios de Valencia (1972) de Derecho Concursal”, nº 1 sigs. y Madrid (1975), ha ejercido (2004), pags. 49 a 86. 62.- “Apunts sobre la propietat ininterrumpidamente la Abogacía 55.- “Composición y Jurisdicción i les accions protectores del hasta mayo de 2005. en el Convenio Arbitral” en domini en el Codi civil de Libro Homenaje al Prof. Manuel Catalunya”, en Revista Jurídica 7.- Otros cargos o méritos Albaladejo, Murcia, 2004, pags. de Catalunya, 2008, pags. 335 y Miembro del Consell Valencià de 3351 y sigs. sigs. Cultura (Generalitat Valenciana) 56.- “Notas sobre el derecho 63.- “El encargo”, en La entre 1990 y 1995. a urbanizar en la vigente intermediación inmobiliaria, Co-Director de la Revista de legislación urbanística”, en Cuadernos de Derecho Judicial, Derecho Patrimonial PEREZ HERRERO, J. Mª IV-2007, pags. 45 y sigs. Co-Presidente de la Revista de (Director) Hacia un nuevo 64.- “La responsabilidad civil Derecho y Nuevas Tecnologías, urbanismo (Curso sobre de los profesores y centros que se publica bajo el patrocinio ordenación del espacio y docentes” en La responsabilidad del Ilustre Colegio Nacional de régimen del suelo). I, Madrid, profesional, Curso CU08022 Registradores 2005 pags. 341 y sigs. del Consejo General del Poder Vicepresidente del Anuario de 57.- “La extensión de la hipoteca Judicial (en prensa) Derecho Concursal. a las accesiones y mejoras. 65.- “Algunas cuestiones en torno Premio “Justicia 2008” de la Una idea de propiedad” en DE a la ‘inarbitrabilidad de la Generalitat Valenciana. DIOS, INFANTE, ROBLEDO, diferencia’ en el exequatur de ROTIJANO (Coords.) Historia laudos extranjeros” (en prensa) de la Propiedad. Crédito y garantía, V Encuentro Inter- 4.- Estancias en Centros disciplinar, Salamanca 2006, Extranjeros Madrid, 2007, págs. 501 y sigs. Universidad de Bologna (Italia). 58.- “El Patrimonio de la Como Becario del Real Colegio Fundación”, en BENEYTO de San Clemente de los Españoles. PEREZ (Dir.) y RINCON Entre 1968 y 1969. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 21 Vicent Lluís Montés i la Vall d’Albaida AUTOR: EMILI CASANOVA icent Lluís Montés va en- a acceptar càrrecs on podia ajudar que el congrés serviria més per a trar a la Universitat de a fer-se realitat el paradigma nacio- barallar-nos uns i altres, ja que ca- València el curs 1959-60, naliste, com a director de l’ICE de dascun dels grups i persones tenia Vprecisament en el moment en què la Universitat de València (1982- una idea de la comarca i dels ob- començava a formar-se el nucli va- 1983), Comissari dels 750 aniver- jectius del congrés, que per a unir- lencianiste (amb Eliseu Climent, sari de la conquesta de València nos o integrar-nos en una causa Raimon, Alfons Cucó, Lluís Aracil, (1988) o membre del Consell Va- comuna -és possible que férem un Josep Vicent Marqués, Ricard Pé- lencià de Cultura (1990-1995). gran error de no convocar el con- rez Casado, Joan Francesc Mira) grés 10 anys abans que ho férem, que va canviar la “percepció del Com a fill del grup intel·lectual ja que possiblement l’energia dels País”1 i va començar una decidida fusterià i seguidor de la seua “Con- anys 1980 haguera aconseguit més croada per les reivindicacions na- vocatòria per a una comarca”, pu- coses per a la comarca. No ho va cionals i el retrobament dels nostres blicada també a Escala3, tenia una acabar de comprendre, i nosaltres orígens, sota la guia intel·lectual de gran fe en el poder transformador i ens vam dedicar a altres platafor- Joan Fuster, a través de tertúlies i vertebrador d’un congrés d’història mes com el Servei de Publicacions de la lectura dels seus escrits. comarcal per a la Vall d’Albaida a d’Ontinyent i a Alba, gràcies a imitació del I Congrés d’Història Ximo Urenya, i a l’Almaig, gràcies Un dels principis de la nova del País Valencià de 1971, dirigit a José Luis Garcia. Però sempre orientació valencianista era la po- pel seu amic el professor d’Història que ens veïem a València m’ho re- tenciació de les comarques com Moderna Sebastià Garcia Martínez, cordava de la mateixa manera que instrument de trencament amb el que tant de poder de mobilització ho va fer en el pròleg al llibre Agu- centralisme i les províncies i de va tindre. Recorde com ja el 1983, llent: 1585-1985, Ontinyent: Caixa tornada a una relació més bàsica i en una reunió, al bar Maracaibo d’Estalvis d’Ontinyent, 1985 –ve- autèntica entre el ciutadà i l’Estat d’Ontinyent, del grup que després geu l’apèndix. a través seua. Una de les primeres fundà la Nostra Terra ja ens enco- tasques era, per tant, vertebrar les ratjà a organitzar el Congrés, però L’any 1989, des del Sevei de comarques i crear en els seus ciuta- després de fer uns contactes amb Publicacions i de la revista Alba, dans una consciència de pertinença diversos protagonistes del mo- convocàrem la I Jornada Cultural i de desenvolupament coordinat en ment vaig arribar a la conclusió de la Vall d’Albaida, celebrada a tots els camps, especialment a tra- l’Olleria en juny de 1990, jornada vés de congressos comarcals i al- que va ser la base de la convocatòria tres activitats conjuntes. del I Congrés de la Vall d’Albaida l’any 1997, Montés Penadés fou Vicent Lluís, fill d’esta època el ponent més lúcid i incisiu amb i escola, sempre va tindre com a unes reflexions molt assenyades i nord de la seua actuació cívica es- crítiques sobre l’estat cultural de la tes idees, com trobem ja en l’article Vall d’Albaida i amb unes propos- fundacional de la preocupació co- tes realistes i aconseguibles (vegeu marcal “La Vall d’Albaida”, publi- l’ALBA, 5-6, p.451-454), concre- cat a la revista Escala de 1963 (ve- tament un pla de treball a 10 anys geu-lo en ALBA, 5-6, p(372-382)2. per a fer que la Vall fóra una co- Això el va portar a participar en marca culturalment avançada. Per tots els mitjans i trones de la nostra exemple, proposava, la Creació comarca sobre qüestions comarcals d’un Centre cultural integral a fer a i a aportar-hi solucions, i fins i tot, Ontinyent, capital comarcal; crea- 22 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 VICENT LLUÍS MONTÉS I LA VALL D’ALBAIDA ció d’una xarxa de centres culturals menors en cada població; creació de diversos centres de gestió cul- tural de la Mancomunitat, com un servei Arqueològic comarcal, una Biblioteca de la Vall d’Albaida, un Servei de publicacions, i clar està, un Institut d’Estudis Comarcals de la Vall d’Albaida. I fins i tot pro- posava els edificis que podrien al- bergar estes activitats, tots a Ontin- yent, com no podia ser d’una altra manera per l’hegemonia econòmi- ca i demogràfica de la població, a pesar de la situació geogràficament no cèntrica. L’any 2005, en el pròleg al nú- nadés va ser el primer i el qui mi- Les seues propostes xocaren mero 21 de l’Almaig, seguia parlant llor va concebre la comarca de la amb els assistents d’altres pobles, de la Vall, una comarca que trobava Vall d’Albaida unida dins del País especialment dels d’Albaida, i amb ja més “vertebrada, tants anys des- Valencià, amb la capital a Ontin- diversos representants polítics que prés d’aquell número d’Escala en yent, com a signe dels nous temps les consideraren una crítica a la el que Joan Fuster ens convocava democràtics, de recuperació i revis- seua gestió, quan no era més que un pràcticament a concebre-la, i en tot colament del verdader valencianis- programa ambiciós, detallat i pos- cas, per a fer-ne la primera delinea- me arrelat a la història i pròxim als sible amb la unió de tots els valldal- ció”; “la comarca s’ha anat fent, i ciutadas. baidins i de totes les institucions, encara no està acabada. Però ja no com després al pas dels anys s’ha és aquella absurda parcel·lació de La seua influència davant de demostrat que era viable. Esta reac- dependències que portava una part tots els sectors ontinyentins, de ció el va gelar un poc pel que fa a la a Gandia, l’altra a Xàtiva, i dividia posicions i ideologies diverses, és seua activitat d’apòstol comarcal, la resta entre Albaida i Ontinyent, un dels factors que més han contri- però naturalment seguí treballant per més que siga un encert veure la buït per a que Ontinyent haja vist per la comarca des dels llocs i acti- capitalitat d’Ontinyent com un rep- les virtuts de convertir-se en capital vitats que feia, i, l’any 1997, recol- te… Eixe Ontinyent que comença a comarcal de la Vall d’Albaida, fins zà el I Congrés de la Vall d’Albaida voler la capitalitat, quan la primera i tot acceptant este nom, proposat celebrat a Aielo i en formà part del condició per a esdevenir capital és per Fuster, amb els deures i els seu comité científic, de la mateixa assumir la realitat diversa i de ve- drets que comporta. manera que en el II Congrés de gades adversa del territori (…) Poc 2004, celebrat a Ontinyent. a poc, doncs, va traçant-se el perfil La Mancomunitat, govern i guia de la comarca, entre pobles que van de la comarca, deuria estudiar les coneixent-se millor”. seues propostes encara no realitza- des i batejar algun dels seus edificis L’última vegada que va partici- o dependències amb el nom de Vi- par en un acte comarcal organitzat cent Lluís Montés Penadés. per mi, va ser en març de 2007, en la celebració de l’Any Sanchis Apèndix: Pròleg de Vicent Guarner organitzat per l’AVL, Lluís Montés al llibre Agullent, on va compartir cartell amb Joan 1585-1985. IV Centenari de la Veny, Joan Olivares, Lluís Alpera i Segregació jurídica d’Agullent jo mateix, en homenatge al mestre d’Ontinyent, a cura d’Emili Casa- Sanchis, i on ens parla de la seua nova, Ontinyent: Caixa d’estalvis etapa al front de l’ICE. d’Ontinyent, 1985, p.9. 2.-Sense cap dubte es pot afir- “Per a commemorar el IV Cen- mar que Vicent Lluís Montés i Pe- tenari del naixement a la vida po- ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 23 VICENT LLUÍS MONTÉS I LA VALL D’ALBAIDA una existència científica, però ni un sol tret d’unió administrativa. Se n’ha parlat molt de mancomunitats municipals, de serveis comarcals. La cosa no ha passat de paraules, no ha anat més enllà d’un servei co- marcal per a l’extinció d’incendis, que encara no sabem si acabarà funcionat-hi bé. No coneixem plans de gestió ni d’actuació admi- nistrativa o de govern que tinguen com a punt de referència o com a delimitació de l’àrea la Vall. La comarca, malgrat tot, va fent-se. Després que Escala l’estudiara, en el 1964, les publi- Pregó de Festes de Moros i Cristians de 1981 cacions geogràfiques, com la Geo- lítica i administrativa del municipi dóna finalment pas a la divisió grafia de les Terres Valencianes d’Agullent m’han fet l’honor de provincial, i des de 1834 pertany de López Gómez i altres, els estu- sol·licitar-me un pròleg per al llibre a la provincia de València i més dis d’Estructura Econòmica, com d’estudis. M’afanyaré a dir que no tard al partit judicial d’Ontinyent. els que va dirigir E. Lluch, les mo- tinc més títol per a escriure aques- Però venim dient en termes més nografies de geografia econòmica tes ratlles que el d’haver demostrat moderns, des del punt de vista an- (veure el llibre de Piqueras sobre des de fa anys una certa preocu- tropològic, geogràfic, socioeconò- “La vid y el vino en el País Valen- pació per la constitució i la verte- mic, etc, que forma part de la Vall ciano”, 1981) van perfilant-la. La bració de la Vall d’Albaida com a d’Albaida: una comarca que jo he Vall no és una comarca inventada, comarca. qualificat de “invertebrada” però o almenys no ha estat més inven- que ja anem fent. tada que les altres. Per a conéixer- Agullent és un poble important la, l’estudiós ha d’espigolar ací de la Vall. Si hi havia algun dub- Del fet de l’adscripció no hi ha i allí dades soltes, fent un llarg te, aquest llibre ho demostra ple- dubte de cap mena: ni geogràfic, ni i fastigós excursus pels anuaris nament. Malgrat el fet de no tenir folkòric i/o antropològic. Des de estadístics, pels informes ban- més enllà del 4'5 per cent dels ha- les cançons populars (vegeu el lli- caris, i per llibres i papers. Però bitants de la Vall, Agullent té per- bret de Corell, publicat per Alfons l’Administració pública encara no sones i personalitat, potència cul- el Magnànim en 1956 aproximada- se n’ha adonat, i algun dia haurà tural i possibilitats econòmiques ment) fins a les relacions econòmi- de caure del burro. que van prou més enllà del nombre ques i comercials (vegeu “Escala·, d’habitants. desembre 1963, pàgs. 8 i següents). En l’esmentat número d’Escala, Joan Fuster escrivia la seua “Con- No parlaré del mateix Agullent: Del significat, però, hi ha molt vocatòria per a una comarca”. A per a un ontinyentí, como jo sóc, a parlar. Ara dir que un poble per- eixa crida vàrem anar de grat, per sempre serà cosa pròpia, com un tany a la Vall d’Albaida no signifi- més que l’èxit, fins ara, no haja es- fill que s’ha fet gran i ha arribat a la ca pràcticament res en els aspectes tat clamorós. Cal sostenir la crida, i majoria d’edat. administratius o jurídico-adminis- eixamplar-la. tratius. La Vall està dividida en tres Voldria, en canvi, parlar del partits judicials (Gandia, Xàtiva i El problema, una vegada més, context de “l’entourage”. Agullent Ontinyent) i en tres districtes pro- comença per la informació. Al meu naix a la vida político-administra- vincials. La nova demarcació go- poble –diga-m'ho clar- no cau bé ni tiva en l’època foral, integrat en el vernativa probablement posarà la tan sols el nom. Però que n’anem regne de València, Governació de capital a Gandia i la divisió fiscal explicant coses, s’entén. Xàtiva, dependent a certs efectes ha posat ja el cap de serveis a Xàti- d’Ontinyent. La xarxa adminis- va (Subdelegació d’Hisenda). La En eixa tasca de reflexió i trativa foral, tan desapareguda, Vall, tal i com van les coses, tindrà d’informació aniran trobant-se lí- 24 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 VICENT LLUÍS MONTÉS I LA VALL D’ALBAIDA mits i perfils: els casos de Bocairent el camí, que altres hauran de re- municipal en un moment en què les i, sobretot, de la Font de la Figue- córrer. connexions econòmiques i social ra. Anirem, a més a més, aclarint fan més que mai interdependents el que pareix més divers i no ho D’eixa tasca de reflexió i els municipis, i posen de relleu la és com el sistema de conreus en la d’aprofundiment de la pròpia rea- necessitat d’organitzar el que hem part oriental i en la part occidental litat social bàsica, aço és, la reali- anomenat “interdependència”. En de la Vall. O potser descobrirem tat històrica, forma part la idea que la meua opinió, mitjançant l’àrea uns nivells de similitud malgrat les recentment pareix haver acollit “La comarcal. I ens trobem davant apariències, com en la qüestió de la Nostra Terra” (Associació cultu- d’una comarca que té fins ara una industrialització. ral d’Ontinyent) de dur a terme el existència –diríem- més projectada que serà el 1r Congrés d’Història que realitzada. Fora bo que els ma- En eixe, context, un llibre com de la Vall d’Albaida. Un projecte teixos hòmens que han fet possible el que ara apareix és molt impor- ambiciós que serà possible si hò- la magnífica realitat del llibre al tant. Cal dubtar que molts pobles mens com els que escriuen aquest que van destinades aquestes ratlles, –sobretot del nombre d’habitants llibre, entitats com la que patrocina vingueren a posar la seua empenta d’Agullent- puguen presentar un l’edició, altres entitats econòmi- en altres reflexions i altres inves- volum d’Estudis com aquest, amb ques, Ajuntaments i corporacions tigacions sobre la nostra existèn- una reflexió seriosa i científica administratives, etc, volen ajudar i cia i sobre el nostre passat. Parti- sobre el que són els agullentins, contribuir-hi. cularment en la tasca del Congrés i sobre el que han estat. Un nucli d’Història que he anunciat. d’estudis, d’altra part, que obri la Agullent va a celebrar el IV porta a noves investigacions. És Centenari de la seua independència Per als d’Ontinyent, com l’entitat patrocinadora i com jo, parlar d’Agullent, és parlar de no- saltres mateixos, de la nostra his- tòria més íntima. I estem ben des- vanits del fet que Agullent haja arribat al grau de maduresa que revela el llibre que ara té el lector entre mans. Enhorabona als autors i als edi- tors. NOTES . 1 Vegeu l’escrit preparat pel professor Montés per a l’acte de la seua investidura Honoris causa, en Laudatio Honoris Causa del Dr. Vicente Luís Montés Penadés, Universitat de València, 2009, p.21. 2 Montés Penadés va tindre durant tota la seua vida una activitat constant i creativa de comunicació de les seues idees en les revistes ontinyentines des de molt jove, des del Cen- tre Excursionista d’Ontinyent fins a la revista Lo Clar. Vegeu sobre els seus primers anys Xavier Ferré, “Pou Clar i Escala, connectors valencianistes”, en premsa, en les Actes del III Congrés de la Vall d’Albaida, l’Olleria. 3 Vicent Montés, a més de seguidor de les seues idees valencianistes, va tindre una bona amistat amb Joan Fuster. Vegeu el meu “Joan Fuster i Ontinyent: Materials per a la història cultural de la Vall d’Albaida”, en premsa, en Vicent amb la família gaudínt de la naturalesa a la Vall d'Albaida les mateixes Actes de l’Olleria. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 25 Vicent Lluís Montés Penadés i Ontinyent AUTOR: ALFRED BERNABEU SANCHIS icent Lluís Montés nasqué en 1942 en l’ontinyentina plaça de la Concepció. En Vaquells anys, el carrers d’Ontinyent -lliures dels molestos, però tan ne- cessaris cotxes- eren un perfecte es- cenari per a jocs i aventures infan- tils dels xiquets del veïnat. A més, enfront de sa casa, Vicent tenia a la seua disposició els jardins del Peixcaoret i molt prop, la Glorieta. Molt prompte els jocs infantils foren substituïts pels estudis. No cal dir que en aquesta faceta va desta- car de seguida. El seu brillant expe- dient en el col·legi de La Concepció –el Convent- serà el preludi d’unes Vicent en la infantesa Vicent amb el seu pare en el Col·legi de la Con- cepción d'Ontinyent excel·lents qualificacions univer- sitàries. El 21 d’agost de 1969 el càrrecs públics i docents, Vicent escrits d’Ontinyent: en els periò- setmanari local Ciudad informava Montés va ser un ontinyentí com- dics Ciudad, Onclar, Crònica, en el que Vicent Lluís havia obtingut en promés amb el seu poble. Malgrat Programa Revista de les Festes de la prestigiosa universitat italiana de passar llargues temporades per mo- Moros i Cristians, de la Puríssima i Bologna el grau de doctor cum lau- tius- primer acadèmics i després -com no!- en la revista Almaig pu- de. La seua carrera acadèmica fou de treball- lluny de l’ombra del blicada per l’associació cultural La fulgurant, el jove professor aconse- campanar no va oblidar les seues Nostra Terra de la qual va ser soci. gueix la càtedra de Dret Civil. Les arrels. Va ser una persona compro- L’enumeració dels seus escrits en universitats d’Oviedo, Múrcia i, fi- mesa, un ciutadà en el més extens aquests mitjans seria per si mateix nalment, València van ser els seus sentit de la paraula. De ben jove objecte exclusiu d’un extens i ex- destins. A més, va ser un destacat -a finals dels cinquanta i principis haustiu estudi. Però sí que podem advocat que va coronar la seua ca- dels seixanta- ja havia sigut un dels avançar que els nombrosos treballs rrera professional com a magistrat promotors del centre excursionis- dedicats al seu poble i a la seua del Tribunal Suprem. ta Fontinyent. Una entitat que en gent són una mostra indiscutible de aquell temps era nucli capdavan- l’estima que sentia per Ontinyent. Com a personatge polièdric i ter de la cultura ontinyentina amb Ací tan sols parlarem de la seua polifacètic -a risc de d’oblidar al- l’organització d’exposicions, con- aportació investigadora en la re- gun dels càrrecs- va ser director del ferències i col·loquis. Més avant, en vista Almaig de la qual va escriure Col·legi universitari major “Lluís la ja llegendària revista “Escala” va el pròleg en l’any 2005. Ens refe- Vives”, director de l’ ICE de la publicar el primer estudi en profun- rim, en concret, als articles: “Sobre Universitat de València (Institut de ditat sobre els recursos econòmics costums i altres drets a Ontinyent” Ciències de l’Educació), comissari i demogràfics de la Vall d’Albaida, publicat en 1987 i a “Observacions de la celebració dels 750 Aniversari en uns moments quan encara quasi sobre contractes de conreu als Al- de la Conquesta de la ciutat de Va- ningú no parlava de l’existència de forins, segles XVIII-XIX” editat lència, membre del Consell de Cul- la comarca. en 2006. Tots dos es caracteritzen tura de la Comunitat Valenciana... per una rigorositat -com no podia Vicent Montés va col·laborar ser d’altra manera- en el contingut Però, per damunt del tots els en tots els mitjans de comunicació i en la metodologia expositiva. 26 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 VICENT LLUÍS MONTÉS PENADÉS I ONTINYENT En un recent article publicat al setembre de 2010 al setmanari Loclar, Jaime Bernabeu Sanchis destacava el sentiment que Vicent Montés professava a la seua terra, a la seua pàtria com a últim refugi. Eixa fidelitat a la història del seu po- ble, al seu país, als seus costums es podia constatar en molts dels seus escrits i converses. Eixa era una qualitat essencial del nostre perso- natge que explicava el genuí interés de Vicent Montés per l’incert futur de l’horta ontinyentina, a la qual va dedicar interessants treballs publi- cats en el llibre de festes de Moros En el servei militar i Cristians de 2003: “Concòrdies i discòrdies en la comunitat de re- En línies generals, els articles te”, ha denunciat els nostres de- gants del “rec major” d’Ontinyent. d’opinió Vicent Montés no van fectes, sempre intentant millorar La qüestió dels novals” i “La super- ser adulatoris ni conformistes; les festes i el seu poble. Una pos- vivència de la comunitat de regants criticava sempre de manera cons- tura crítica que no sempre va ser del reg major d’Ontinyent” publi- tructiva tots els aspectes que con- compresa pels seus interlocutors. cat en 2008. siderava que es podien millorar. Exemples d’aquest actitud en po- Eixa ha sigut una constant, tant al dem citar molts, però tan sols en Unes sèquies, uns braçals, unes llarg de la seua vida, com en els citarem dos llunyans en el temps i filloles que va visitar i conèixer de seus escrits. Persona de talent i que tenen com a protagonistes les la mà de vells llauradors amb els taranmà, sense abandonar els seus dos festes majors d’Ontinyent. quals guardava una íntima relació, principis i conviccions, ha sabut no debades ell va ser durant molts des del diàleg i -com no- amb iro- El primer d’ells té com a refe- anys l’advocat de la Comunitat de nia intel·ligent discrepar del con- rent de crítica el programa de la Reg Major d’Ontinyent i el redac- tradictor. Puríssima. El 19 de desembre de tor dels actuals estatuts. En aquest 1968 publicava una carta en el sentit cal recordar que les anteriors Ha fugit del conformisme i Ciudad on indicava que la revis- ordenances van ser aprovades pel -a vegades-, en contra del que ta havia retrocedit de nivell “ un rei Carles II en 1687. Aquelles s’anomena “políticament correc- paso atrás, una vuelta lo que en centenàries ordenances consagra- ven la desigualtat del repartiment de l’aigua en detriment de l’horta del Pla que comptava amb 36 hores de reg a la setmana. Doncs bé, Vi- cent Montés va aconseguir que la Junta General Extraordinària de la Comunitat de Regants d’Ontinyent acordara el primer d’abril de 1989 la derogació d’aquelles antigues capitulacions i l’aprovació d’uns nous estatuts. Aquesta nova le- gislació consagrava el principi d’igualtat entre els regants: tots es repartirien equitativament les despeses, però també, l’aigua. La immemorial i injusta distribució a favor dels propietaris del Llombo era ja història... Estudiant universitari ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 27 VICENT LLUÍS MONTÉS PENADÉS I ONTINYENT de 1981. La Societat de Festers va reconèixer l’any 2004 els in- discutibles mèrits que atresorava i va rebre la màxima distinció honorífica cultural que atorga la Societat de Festers, el premi J.J. Cervino. En definitiva, hem pogut cons- tatar al llarg del present article com Vicent Montés va dedicar tots els esforços per potenciar el món cultural i cívic del seu poble. Per aquest motiu, el seu prestigi intel·lectual i acadèmic, la ferma i sòlida trajectòria biogràfica del nostre personatge ha merescut el reconeixement dels seus paisans Amb la família i de les autoritats municipals mi- su día (y con notorias repercusio- en el transcurs de la representació tjançant la denominació d’una via nes) fue calificado de “añoranzas de les ambaixades. Certament, no urbana -situada en les immedia- de burócratas ausentes” i que ell era l’únic que així ho considera- cions del Poliesportiu- amb el seu afegia –ara- la variant dels articu- va; d’ençà aquell temps, la decla- nom. listes “burócratas eclesiásticos”. mació dels versos i el respecte del Amb aquesta cita Vicent Montés públic i festers cap els ambaixa- es referia a la dura crítica del pro- dors és un fet indiscutible. grama de festes de Moros i Cris- tians de 1960 realitzada per Joan Seguint els clisés a propòsit de Fuster amb semblants paraules la idiosincràsia com a ontinyentí, que causà gran revolt entre els di- Vicent Montés també va partici- rigents locals. L’amor, l’estima per par de manera activa en la festa Ontinyent –indicava en l’article morocristiana. Va ser membre no s’havia de basar en l’exaltació de distintes comparses –Kàbiles patriòtica de “campanar”, en el i Mudèjars- i en dos ocasions va sentimentalisme antiintel·lectual, exercir el càrrec de pregoner, con- sinó en la reflexió conscient de la cretament en les festes de 1976 i nostra personalitat com a poble, ben lluny del localisme estèril. El segon article es remunta a abril de 1969 quan al Ciudad es va publicar les lamentacions del pre- sident de la Societat pel fet que les festes de Moros i Cristians no havien sigut declarades “d’interés turístic”. Vicent Lluís no caigué en el parany de l’autocomplaença i afirmà que alguns dels seus ac- tes encara podien millorar molt. A ell, un enamorat de les nostres tradicions i fill d’un ambaixador d’ofici -Lamberto Montés- li do- lia en l’ànima el penós espectacle protagonitzat per alguns festers Raonant amb el seu gos 28 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 La Constitución de 1812 y el fin del Antiguo Régimen AUTOR: LUZ ORTIZ GARCÍA-BUSTELO Doctora en Historia y Geografía l 24 de enero de 2012 se cho constitucional similar al de la (constitución = democracia) cuan- cumplirán doscientos años Unión Europea. Fuera de este am- do el segundo es resultado del pri- de la primera constitución plio ámbito la mayor parte de las mero, ya que la existencia de un Eespañola: la de 1812. A buen segu- naciones desconocen el constitu- Estado constitucional garantiza, ro, “Almaig” presentará nutridos cionalismo bien por alojar gobier- entre otros, el derecho a la demo- estudios que analizarán minuciosa nos autocráticos que desbancaron cracia, o sea, la soberanía popular. y magistralmente repercusiones en su día a los constitucionales comarcales y locales. Con este (América del Sur) o por continuar Lo cierto es que el Estado cons- artículo intentaré abrir brecha a gobiernos teocráticos residuales titucional no es un invento muy quienes sigan esta efemérides, de una edad media conservada de antiguo: se remonta a la Inglate- encuadrando el tema dentro de la forma integrista (el mundo árabe). rra del siglo XVII. Es un producto Historia Universal y de la España El constitucional es una verdadera que se va desenvolviendo a partir contemporánea. perla negra creada en nuestro De- de Cromwell y las revoluciones recho colectivo con muchas capas consecuentes de las luchas religio- Hoy todos, españoles y ciuda- de sustancia de la madreperla his- sas de 1642 y 1668. Se implantó danos del mundo, sabemos qué es tórica. Tenerlo vigente ha costado en EE.UU. a raíz de su indepen- una constitución y para qué sirve, sangre, sudor, lágrimas y penurias dencia y triunfó en Europa con la de forma vivencial no sólo con- al bloque occidental ¿Somos cons- Revolución Francesa de 1789. Es ceptual. En España, en Europa y cientes de que hemos recibido un importante retener esta secuencia en el planeta Tierra, ni todos, ni legado histórico preciado y único? cronológica. siempre, ni ahora mismo, lo tu- Primer gran tema de reflexión. vieron o tienen así de claro. Sin Su idea básica es que existe retroceder mucho en el tiempo, Recordando el concepto y una legalidad a la que debe some- recordemos que el ascenso de los su origen terse el Estado mismo y que, sobre totalitarismos, en la primera mitad todo, tiende a asegurar la libertad. el siglo XX, estuvo a punto de En un sentido amplio, la cons- En torno a ella se ordena toda la es- borrar del mapamundi tales con- titución de un Estado consiste en tructura del Estado, que, inspirán- ceptos. La conferencia de Yalta crear las líneas fundamentales dose en la teorías de Montesquieu, tras la Segunda Guerra Mundial, de su organización, en su misma adopta la división de las funcio- la creación de la Sociedad de Na- estructura política. Su concepto nes públicas en tres “poderes”: ciones (que devendría en la ONU) es, por tanto, inherente a la idea legislativo (que corresponde a una y el Tratado de Roma (base de la misma de Estado sea cual fuere o dos cámaras donde se agrupan, Unión Europea) confirmaron (es- la forma de éste. En su acepción representados, los ciudadanos), el peremos que definitivamente) el más restringida, la palabra indica ejecutivo (que se atribuye al jefe constitucionalismo por sistema de el conjunto de normas de Derecho del Estado, rey o presidente, con Estado a un lado y a otro del At- que en un determinado tipo de Es- sus ministros) y el judicial (cuyos lántico, quedando al margen dos tado, el Estado Constitucional, li- tribunales aseguran con su inde- extremos: la gran Rusia Soviética mitan su poder y regulan su activi- pendencia la administración de y la España de Franco. Esta últi- dad, garantizando unos derechos justicia). Su finalidad es cortar los ma, en 1978, se unió al bloque a sus ciudadanos basándose en el abusos contra la libertad, a los que constitucionalista europeo. Rusia, concepto de la libertad. Retenga- tiende todo hombre que tiene po- ha hecho a un lado, de manera mos este dato puesto que es muy der, creando un sistema de contra- práctica, sus principios legales su- general a la opinión pública y pu- pesos, frenos y retrancas para que ministrados por totalitarismo so- blicada situar en el mismo plano el poder detenga al poder. Estos viético, pero no goza de un dere- el origen y su producto derivado principios, que expuso Montes- ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 29 LA CONSTITUCIÓN DE 1812 Y EL FIN DEL ANTIGUO RÉGIMEN formas históricas adoptadas: des- tradicional”. Napoleón desconfió potismo, absolutismo y totalitaris- desde su principio tanto de ellas mo. Segundo interesante tema de mismas que no vio más alternativa reflexión. que poner a los países sometidos en manos de sus propios herma- La evolución de la Revolución: nos; al emperador Habsburgo de el Imperio Napoleónico y Viena (cuya figura mágica era las resistencias tradicionales inalcanzable para un Bonaparte europeas cualquiera) lo controló casándose con su hija María Luisa (de quien Ciñéndome al objeto de este nacería su único hijo varón legíti- artículo, es conveniente tener pre- mo, aunque tuvo otro, fruto de su sente que el siglo XIX en toda amor por la condesa polaca Maria Europa comienza de la misma ma- Walenska). Su Imperio no fue más nera: luchando contra Napoleón y que la primera fase de la lucha su imperio. Desde el inicio será un titánica que sostuvo Europa por siglo convulso que prolongará esa generalizar los logros de la Revo- pugna más allá de su tope cronoló- lución de 1789 e impedir su rever- gico, hasta 1945. sión por las fuerzas retroactivas Portada Constitucion 1812 de las resistencias. Estas llegaron Pero ¿por qué un hijo de la Re- a triunfar y a desmontar su gran quieu interpretando de la Consti- volución Francesa llegó a desear mapa. Recordemos la derrota del tución inglesa como un modo de imponer el derecho constitucio- Emperador, la isla de Santa Elena, evitar el despotismo, fueron eleva- nal por las armas a toda Europa? el Congreso de Viena, los Cien Mil dos a la categoría de dogmas por ¿Se puede encontrar alguna ex- Hijos de San Luis…y el retorno de la influencia de las ideas raciona- plicación más que un personalis- las dinastías antiguas. Del legado listas del siglo XVIII. mo exacerbado? La propaganda napoleónico sólo se salvó la mo- creada por los Estados afectados narquía constitucional del general Es muy frecuente la idea de ha transmitido la idea de que Na- Bernadotte, atrincherado en Sue- que toda constitución debe constar poleón era un enfermo de mega- cia, gracias a haber garantizado la por escrito. Y no es así. Inglaterra lomanía. Un estudio más cuida- prevalencia del luteranismo. Des- no tiene constitución escrita: per- doso de su personalidad permite apareció el Imperio Napoleónico, tenece al derecho consuetudinario, deducir que Bonaparte fue un re- pero los logros de la Revolución a la costumbre hecha ley y a la tra- volucionario convencido y aspi- Francesa encarnados mal que bien dición hablada perpetuada en las ró a la universalidad de aquellos por Bonaparte no murieron con él actas parlamentarias, igual que en principios, haciéndolos vigentes en Santa Elena. Le sobrevivieron EE.UU. Europa continental, entre en todas las naciones europeas. conservados en las constituciones 1848 y 1868 fijó por escrito sus Para lo cual iba insertándolas en liberales con que los progresistas constituciones. ¿Tan frágil es en- su sistema tras entregar una cons- decimonónicos volvieron a la car- tre nosotros, europeos, la memo- titución escrita allá donde gober- ga para derrocar el absolutismo ria histórica? ¿O es que llevamos naba la monarquía absolutista. Ese y hacer prevalecer el principio más arraigado que los insulares el fue el caso de la Constitución de de soberanía popular. A partir de gen del despotismo y necesitamos Bayona en España. Napoleón era esa primera derrota, todo el siglo escribir un texto constitucional consciente de que su plan univer- XIX y la primera mitad del XX la para darle fuerza de ley? Sí, así sal chocaba frontalmente con el Historia de Europa será un gran podría considerarse si llegáramos mundo al que intentaba poner fin: vaivén sobre un enorme campo a admitir que las resistencias tra- las monarquías absolutas que se de batalla intentando hacer preva- dicionales alzadas en el siglo XIX resistieron a hacerse el “harakiri” lecer del Derecho constitucional para frenar el triunfo del constitu- como gato panza arriba, decididas sobre las resistencias tradiciona- cionalismo revolucionario y libe- a no finiquitar su Antiguo Régi- les. Napoleón y su Imperio tienen ral, en el fondo hondísimo de su men. Pensando que aún no esta- sobre sí una leyenda negra. La idiosincrasia, conservaban ese re- ban arruinadas desplegaron una crearon aquellas a modo de apa- siduo nocivo, atávico, del avasa- reacción muy fuerte llamada por rato de propaganda. En el siglo, llar, sublimado bajo las diferentes los historiadores “la resistencia además, el romanticismo político 30 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA CONSTITUCIÓN DE 1812 Y EL FIN DEL ANTIGUO RÉGIMEN alumbró el nuevo fenómeno del Carolina y Linares) con alemanes donde se ventilaba el mando por nacionalismo. Este arropó los en- para seguir extrayendo mercurio la jefatura del mercantilismo pla- frentamientos entre absolutistas de Almadén; se impulsó la in- netario, hasta entonces detentado y constitucionalistas cuando lle- dustria del hierro del Cantábrico por Inglaterra y Holanda. Ese no garon a su clímax los años 1848 para servir a la construcción naval era el gran asunto. y 1868; no eran sino epígonos de estatal (Liérganes, La Cavada y la Revolución Francesa contra las Astillero en Santander); nacieron Veamos una explicación de la resistencias tradicionales. nuevas industrias de paños y tapi- historia más allá de las versiones ces en Guadalajara y La Granja; se propagandísticas que han perdura- Ernest Labrousse halló tres creó industria de porcelana fina en do hasta nuestros días a fin de per- factores de fondo desencadenan- La Granja y en Manises; se fundó, cibir, en profundidad, el mundo tes presentes en todas y cada una con expertos checos, una fábrica bivalente de Goya y los héroes de de las revoluciones acaecidas des- de vidrio soplado en La Granja; la la montaña del Príncipe Pío. de 1789 hasta 1914: primero se exploración náutica, las investiga- produjo una crisis económica, lue- ciones botánicas y la creación de Existió una dicotomía en la so- go otra crisis social y, finalmen- embalses, entre otros aspectos, al- ciedad española de entonces, en- te, la crisis política desencadenó canzaron cotas inigualadas. Car- tre el pueblo llano y sus minorías cada revolución. En efecto, hubo los III en particular, rodeado de dirigentes (recordemos que Espa- en Francia y en Europa años de magníficos ministros (el Marqués ña aún no contaba con una clase malas cosechas, ruina económica, de La Ensenada) había puesto fin media burguesa y amplia como miseria social sin posibilidad de a la decadencia económica con hoy). Las minorías intelectuales mejora, desprestigio e ineficacia que la dinastía Habsburgo liquidó y políticas españolas se habían de las instituciones políticas que el mando de España en Europa al formado en el mundo de la Ilus- llevaron a los europeos a la des- terminar el siglo XVII. Sólo con- tración, de Montesquieu, del cons- esperación, a la guerra civil, a la servaron el Antiguo Régimen so- titucionalismo revolucionario y la barricada, al tumulto, al patíbulo, cial, señorial y estamental. Los soberanía popular. Estaban prepa- a la guillotina, a la algarada y al españoles ya había asumido los radas para apoyar al Imperio Na- cambio político traumático. Con beneficios del absolutismo racio- poleónico. Pero el pueblo llano, todo, ningún proceso histórico nalista borbónico y percibían a desconocedor de esas lindas suti- pasa por la Historia sin dejar su Carlos IV y al joven príncipe Fer- lezas, se lanzó a las calles de Ma- huella...El período de 1808 a 1812 nando (VII) inmersos en la tradi- drid el 2 de mayo de 1808 contra supuso el inicio del triunfo del De- ción española. A los ojos del vulgo recho constitucional sobre el ab- los nuevos afrancesados no eran solutismo del Antiguo Régimen. Esquilache y sus colaboradores cortando capas, sino los adosados España solar de la Constitución a José Bonaparte y Napoleón, ti- de 1812 rano subversivo que venía a robar nuestra idiosincrasia simulando El año 1808, en una pirueta impulsar un Nuevo Régimen de- histórica, España se sublevó con- rivado de la horripilante Revo- tra el revolucionarismo que repre- lución Francesa. La división de sentaba Napoleón para defender a poderes y demás zarandajas con- su Rey, su Tradición y en conse- trapesaban ante la opinión popu- cuencia, al Antiguo Régimen que lar su autocracia reformista, pero él encarnaba. Aquí cabe pregun- sobre todo belicista. ¿Acaso no tarse: ¿no habían sido los Borbo- se resistía Gran Bretaña? No, se nes, con Felipe V y Carlos III a la equivocaba la plebe española. Los cabeza, discípulos de la Ilustra- británicos no discutían principios ción modernizadora que convirtió de Derecho constitucional: defen- a España en un Estado bien es- dían su naciente supremacía en el tructurado, con ciencia, técnica y comercio marítimo internacional progreso? Recordemos algunos que Napoleón trataba de cortar hitos de aquella política econó- para dárselo a su imperio. Aquel mica. Se repobló Andalucía (La era otro asunto de mayor calado Estatua de Argüelles en Madrid ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 31 LA CONSTITUCIÓN DE 1812 Y EL FIN DEL ANTIGUO RÉGIMEN éxito dada la ausencia del rey y local y provincial. El artículo VII del príncipe secuestrados por Na- se dedica a las contribuciones y poleón en Bayona. Proclamados gastos públicos. El VIII regula la representantes de la nación espa- fuerza militar nacional de carácter ñola y constituidos en Regencia permanente y fijada cada año por del Estado sustitutiva del monar- las Cortes. El IX de consagra a la ca, clarividentes, de forma rápida instrucción pública. Y el X trata de y programada, fueron a lo sustan- la observancia de la constitución y cial del plan: colocaron en prime- de su reforma. ra fila de su gestión constituyente la norma ilustrada más revolucio- En esencia, consagra la divi- naria que jamás tuvo nuestro país sión de poderes, la existencia del (la soberanía nacional reside en poder ejecutivo en el rey, el nue- el pueblo) en la constitución que vo derecho de representación en hicieron nacer aquel 13 de mar- virtud de la soberanía popular, el zo de 1812. Y no la fijaron en el sufragio universal masculino, la rey, quien quedó definido por su igualdad de los ciudadanos ante la El asturiano Agustín de Argüelles en un retrato máximo gobernante. En su nom- ley y con ello, el fin de la sociedad bre, a título de Regencia colecti- estamental basada en los privile- el rey José Napoleón, con sus cu- va, ellos alzaron, de nueva planta, gios de cada estamento, se recono- ras guerrilleros tocando arrebato el primer estado de Derecho cons- cen los derechos individuales y la contra el Imperio Revolucionario titucional que rigió nuestro país. religión católica con carácter na- porque creyeron, de buena fe, que El rey Fernando VII se encontra- cional. No se menciona en ningún defendían el espíritu reformista de ría ante un hecho consumado. caso, ni se reconoce la existencia la monarquía ilustrada del genial de derecho foral ni privativo de Carlos III. Bajo el lema de “Es- Para recordar el proceso se- ningún área geográfica española. paña, su Rey y su Tradición” el cuencial del nacimiento de las Su vigencia por etapas políticas populacho unió su ilusión por el Cortes de Cádiz, la gestación de la fue la siguiente: se promulgó en reformismo borbónico a un ger- constitución y los prohombres que 1812, es derogó en 1814, se resta- men de nacionalismo patriótico intervinieron en aquel proceso, bleció en 1820, volvió a derogarse para pelear contra el que la leyen- remito a la bibliografía “on line” en 1823, a restablecerse en 1836 da negra señaló por invasor. Fue que cito al final de este artículo. y sustituida por la Constitución de el pueblo quien eligió darle la es- Deseo rendir un homenaje a to- 1837 (Estatuto Real). palda a los Bonaparte. Era todo un dos y en especial a mi antepasado mensaje que llegaría velozmente Agustín de Argüelles, asturiano de Se ha criticado este texto cons- a las minorías intelectuales. Ribadesella. titucional de 1812 tanto desde el punto de vista político como téc- Una vez rechazado Napoleón La Constitución de 1812 nico. En el primer sentido se ha por las masas, las minorías cons- dicho del mismo que no era otra titucionalistas ¿podían crear un Contiene 10 Títulos con 384 cosa sino una copia fiel, exactísi- plan B para llegar al constitucio- artículos. El título I trata de la na- ma traducción de la Constitución nalismo fuera del Imperio Napo- ción española y los españoles. El Francesa del 91. En el segundo se leónico? Este era el tema y esa fue segundo, del territorio de las Es- le ha imputado contener preceptos la gran pregunta que intentaron paña, su religión y gobierno de demasiado nimios e impropios de responder desde 1808. El plan los ciudadanos españoles. El III un texto constitucional, aunque B por tanto, consistió en que la se ocupa de las Cortes. El IV, del realmente, por el momento en monarquía Borbónica (reformis- Rey, de sus prerrogativas y dere- que España atravesaba, justifica ta desde sus orígenes y por tan- chos, así como de su sucesión. El ese afán prolijo y minucioso de to no sospechosa de resistencia V, de los Tribunales y de la admi- los hombres de Cádiz. A pesar de tradicional) asumiera el nuevo nistración de justicia en lo civil y todo fue el primer código político Derecho y admitiera la soberanía criminal. El VI se ocupa del go- de nuestro país a tono con el mo- popular…A tal efecto, los próce- bierno interior de las provincias vimiento constitucionalista euro- res reunidos en Cádiz, coligie- y los pueblos sentando las bases peo, y en este sentido es el primer ron que su plan B podría tener de una verdadera ley de régimen intento por sacar a España del le- 32 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA CONSTITUCIÓN DE 1812 Y EL FIN DEL ANTIGUO RÉGIMEN targo en el que la habían postrado de su transmisión. En ellos consta convocan elecciones en todos los los últimos tiempos de la monar- la siguiente titulación: distritos parroquias y partidos para quía absoluta. Pero su mismo ca- que, electos, se reúnan en Cádiz, a rácter novedoso y revolucionario “La Regencia del Reyno […]: principios del mes de septiembre ha propiciado que unos la hayan Don Fernando VII, por la gracias de 1813. Fue dado en Cádiz, 23 de sobrevalorado y otros deprimido. de Dios y por la Constitución de mayo de 1812. Está firmado por Técnicamente la Constitución de la Monarquía Española, Rey de el presidente José María Gutiérrez Cádiz responde al concepto clá- las Españas y en su ausencia y de Terán. sico de constitución debida a un cautividad la regencia del Reyno acto de la soberanía nacional e nombrada por las Cortes generales Otros textos notifican disposi- impuesta al poder real, es de las y extraordinarias, a todas todos los ciones que sirven para reorganizar llamadas “extensas”, escrita o le- que las presentes vieren y enten- el país. Así interesan las que se gislada y rígida en cuanto a su pro- dieren Sabed:”2 refieren al cese de prohibición del cedimiento de reforma. cobro de impuestos por el cultivo Toda esta documentación sir- del arroz, que se acabe el cobro Por haber sido promulgada el ve para poner de relieve que los de impuestos napoleónicos y se día de san José el pueblo le lla- constituyentes de Cádiz, una vez proceda a la recaudación de im- mó “la Pepa”, de donde tomó su aprobada y promulgada la Cons- puestos para la defensa del reino y origen el dicho popular “¡Viva la titución, se pusieron manos a la otras variadas temáticas. También Pepa!”, clamor de los primeros le- obra de levantar España sin pérdi- las Cortes manifiestan la ilegibi- vantamientos constitucionalistas da de tiempo, prescribiendo toda lidad de los militares que partici- de España. clase de disposiciones prácticas. paron en el ejército napoleónico y Asevera, de igual forma, la perfec- que no hubiesen sido purificados. La Constitución y las Cortes de ta transmisión de las mismas hasta Se dan disposiciones para que el Cádiz en Albaida los ayuntamientos más pequeños clero no se ingiera ya en asuntos y remotos, cosa que patentiza la políticos y públicos o para que se La Guerra del Francés produ- celeridad con que se procedió. cobren los diezmos. De igual for- jo en la administración pública el ma disponen libertad de estable- consiguiente descalabro. Visto el De mucho interés es el texto cimientos comerciales y ejercicio Archivo Municipal de Albaida, que notifica y regula el procedi- profesional libre, sin más regula- no queda ningún vestigio de que miento para elegir nuevos diputa- ción que lo previsto por higiene y su ayuntamiento recibiera el texto dos a Cortes que sustituyan a los decoro. constitucional, pues no se conser- constituyentes3. La Regencia de van datos de cierta entidad hasta las Cortes de Cádiz convoca elec- Es de suponer que la acción 1813.1 El legajo que guarda los ciones generales en toda España y reformista de las Cortes de Cádiz documentos correspondientes a provincias de Ultramar. El texto se cumpliera en Albaida en todos ese año contiene una mano de ór- explica que como los diputados de sus términos. Lo veremos cuando denes recibidas de la presidencia las actuales cortes (constituyen- llegue el momento de abolir los de las Cortes y de los responsables tes) no pueden ser reelegidos, se señoríos. Pero ese ya es otro tema en el que cedo la palabra escrita a quienes lo han estudiado profun- damente. NOTAS: 1 Archivo Municipal de Albaida (AMA), legº 1800-1813, s/foliar 2 AMA. legº 1813, dº s/n, .fº 1 recto: Este documento da la orden de equivalencia de la moneda francesa cuya circulación se autoriza por ahora en toda España. Dado en Cádiz a 4 de octubre de 1813. Recibido en Albaida el 21 de diciembre de 1813. Edición Constitucion 1812 3 AMA., Legº 1813, doc. 2.1, fº 1, rº-vº. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 33 LA CONSTITUCIÓN DE 1812 Y EL FIN DEL ANTIGUO RÉGIMEN BIBLIOGRAFÍA EN LÍNEA Con la llegada de la década ominosa en 1823, se Sobre la Constitución exilió, decantándose por Londres, donde la vida no fue fácil para Argüelles. Tuvo que vivir de los rega- http://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_ los que le hacían algunos antiguos compañeros, como espa%C3%B1ola_de_1812 Toreno, y del trabajo que consiguió en la biblioteca de su amigo Lord Holland (al que conoció en su primer http://www.cervantesvirtual.com/portal/1812/ viaje a las islas británicas). http://www.historiasiglo20.org/HE/9b-2.htm Sería en 1833, con la regente María Cristina y la amnistía a los exiliados, cuando Argüelles volvió a http://enciclopedia.us.es/index.php/ las Cortes, pero esta vez en un segundo plano (como Constituci%C3%B3n_Espa%C3%B1ola_(1812) auxiliar). Participó en la redacción de la Constitución de 1837 y fue diputado de todas las legislaturas hasta Sobre Argüelles, que intervino en la Constitución que en 1841 fue nombrado presidente del Congreso y, de 1812 años después, tutor de la reina Isabel II. http://www.elmundo.es/especiales/2009/07/espana/ El 23 de marzo de 1844 Agustín de Argüelles falle- constitucion/actualidad/reportajes/arguelles.html ció en Madrid sin haber podido regresar a su pueblo natal, Ribadesella. Murió rodeado de austeridad, tal y …Mientras Argüelles se aficionaba al té de las como había vivido, y a su entierro asistieron todas las cinco, en España comenzaban a arder los cañones. facciones políticas. En mayo y junio de 1808, se produjeron los primeros levantamientos contra el invasor francés. El pueblo Eduardo Asquerino, progresista, diputado en las español esperaba el regreso del asturiano con refuer- Cortes, senador por Valencia, Cádiz e Islas Baleares, zos ingleses. Nada más lejos de la realidad, puesto director de ‘El Universal’ y de ‘La América’ y her- que Argüelles fracasó en su empresa y llegó con las mano del también escritor Eusebio Asquerino honraba manos vacías. Fue nombrado secretario de la Junta de con sus palabras a Argüelles: Legislación en Sevilla, cuyos acuerdos fueron los pre- cedentes de los decretos de las Cortes y del proyecto “Aunque tu aliento a su rigor sucumba, te hicieron constitucional. Entre el avance de las tropas napoleó- inmortal gloriosos hechos: flores han de sobrar sobre nicas y la resistencia de las nacionales, la Constitución tu tumba, mientras respiren liberales pechos”. empezaba a gestarse y Argüelles era una de las cabe- zas visibles de su elaboración. Publicaciones del Centenario de la Constitución de Cádiz: Argüelles y los de su grupo presionaron con fo- Valencianos en Cádiz. Joaquín Lorenzo Villanueva lletos, manifestaciones callejeras, bandos y, de forma y el grupo valenciano en las Cortes de Cádiz/ Ramírez oficial, se reunieron con Fernando VII para requerir Aledón, Germán (ed.).- Cádiz: Fundación Municipal la convocatoria inmediata de las Cortes. Una vez for- de Cultura del Ayuntamiento, 2008. madas por primera vez, en la Isla de León en septiem- bre de 1810, el asturiano empezó a sobresalir por sus José Mª García León: En torno a las Cortes de Cá- discursos. Apodado ‘el Divino’, Argüelles tuvo fama diz.- Cádiz, 2007. de buen orador, aunque desordenado y poco profundo. “Suplía en él la vehemencia de los afectos al vigor de Fichas del catálogo informatizado de la Biblioteca los raciocinios”, decía un moderado. Demostró gran Nacional de España: capacidad de liderazgo y quiso convertirse en adalid de los liberales en las Cortes. http://catalogo.bne.es/uhtbin/cgisirsi/hf2TrzG1in/ BNMADRID/47215010/123 Tras el golpe de estado perpetrado por Fernando VII en mayo de 1814, Argüelles fue perseguido, al La Constitución de 1812 [Texto impreso] Artola, igual que otros muchos liberales. Tras seis años preso Miguel 1923- en cárceles de Ceuta y Mallorca, a mediados de marzo CDU: 342.4(460)”1812” de 1820 fue liberado por una amnistía para los presos políticos. Llegó a Valencia el 6 de mayo, donde fue Autor personal: Artola, Miguel (1923-) recibido como un héroe. 34 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA CONSTITUCIÓN DE 1812 Y EL FIN DEL ANTIGUO RÉGIMEN Título: La Constitución de 1812 Término geográfico: Puerto Rico -- Historia [Texto impreso] / Miguel constitucional Artola, estudio preliminar Autor secundario: Alonso Pérez, Mariano ; Rafael Flaquer Montequi, selección de textos N. depósito leg.: CA 740-2009 Edición: 1ª ed. Publicación: Madrid : Iustel, 2008 Descripción física: 454 p. ; 25 cm Serie: (Las constituciones españolas ; 2) Nota general: Incluye el texto de la Constitución Enc. materia- España. Constitución, 1812 entidad: Autor secundario: Flaquer Montequi, Rafael Entidad secundaria: España. Constitución, 1812 Constitución española de 1812 [Texto impreso] . N. depósito leg.: M 45187-2008 Y Testimonio de la publicación de la nueba Constitu- ción política de la monarquía española verificada en la ciudad de Santander ... la tarde del día 10 de agosto La Constitución de 1812 y su proyección en Ibero- de 1812 España maérica [Texto impreso]: seminario La Constitución CDU: 342.4(460)”1812” de Cádiz, 24 y 25 de abril de 2008, Centro Cultural Municipal Reina Sofía ; Mariano Alonso Pérez, Pilar Nombre de entidad: España Cousido González, Juan Manuel Fabra Vallés ... [et al.] Alonso Pérez, Mariano Título uniforme: [Constitución, 1812] CDU: 342.727(8=134)”18” Título: Constitución española de 1812 [Texto impreso] . Y Testimonio CDU: 342.4(460)”1812” de la publicación de la nueba CDU: 342.4(729.5)(091) Constitución política de la Título: La Constitución de 1812 y su monarquía española verificada proyección en Iberomaérica en la ciudad de Santander ... la [Texto impreso] : seminario tarde del día 10 de agosto de La Constitución de Cádiz, 1812 / [edición preparada por 24 y 25 de abril de 2008, Dirección de Régimen Jurídico Centro Cultural Municipal y Estudios Parlamentarios] Reina Sofía ; Mariano Publicación: [Santander] : Parlamento de Alonso Pérez, Pilar Cousido Cantabria, [2000] González, Juan Manuel Fabra Vallés ... [et al.] Descripción física: 152 p. ; 31 cm Publicación: [Cádiz] : Ayuntamiento de Nota general: Reprod. facs. del ms. 1372 Cádiz, Oficina Comisariado conservado en la Biblioteca Cádiz 2012, D.L. 2009 Menéndez Pelayo de Descripción física: 203 p. ; 24 cm Santander, Colección E. de la Pedraja Enc. materia- España. Constitución, 1812 entidad: Entidad Biblioteca Menéndez y Pelayo. secundaria: Manuscrito. 1372 Encabez. materia: Libertad de expresión -- América latina -- Historia N. depósito leg.: SA 784-2000 ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 35 Comentaris de Josep Giner i Marco a El bilingüisme valencià (1936) de Nicolau Primitiu Gómez Serrano AUTOR: JOSEP DANIEL CLIMENT icolau Primitiu Gómez va formar part des de la dè- cada dels anys vint de les Núniques institucions valencianistes de caràcter cultural del moment, Lo Rat Penat i el Centro de Cul- tura Valenciana, però, no serà fins l’arribada de la II República i la vinculació al grup Acció Cultural Valenciana, que les seues activitats culturals i polítiques adquiriran un to més compromés amb el valen- cianisme. A principis de 1933 va ocupar la Josep Giner i Marco Nicolau Primitiu Gómez presidència de Lo Rat Penat, la qual cosa va propiciar que participara en Una de les múltiples activitats Nicolau Primitiu Gómez va par- nombroses activitats valencianis- culturals en les quals va interve- ticipar activament en diversos actes tes, sobretot de caràcter cultural, nir en aquest període va ser la II com a president de Lo Rat Penat. ja que Nicolau Primitiu propug- Setmana Cultural Valenciana, or- El dia 21, com a pòrtic de la Setma- nava un valencianisme totalitari, ganitzada pel Centre d’Actuació na Cultural, s’inaugurava la Taula situat per damunt de les diverses Valencianista1 i patrocinada per de Poesia, certamen organitzat per ideologies que tan intensament l’Ajuntament de València, que es Lo Rat Penat. En aquest acte dirigí s’expressaven durant el període re- va dur a terme entre el 23 i el 30 unes paraules a l’auditori, segons publicà. Per a ell, l’única manera de juliol de 1933.2 Aquestes jor- ens narren les cròniques del mo- d’aconseguir resultats positius en la nades valencianistes celebraven el ment: recuperació de la nostra personali- dia de la pàtria, el de la llengua, el tat política, cultural i lingüística es de l’economia, el del mestre, el del "Inicià l’acte el President fonamentava en la unitat de tots els llibre i el del teatre, i comptaven de la Societat, En Nicolau Pri- grups valencianistes, per damunt amb la intervenció de destacades mitiu Gómez, ab unes paraules dels interessos partidistes. Els seus personalitats valencianistes com encertadíssimes respecte a la plantejaments polítics seguien les Carles Salvador, Maximilià Thous, influència que té la poesia en idees de Joaquim Reig, que havien Salvador Carreres, Ignasi Villalon- els pobles que cerquen la seua estat exposades en l’opuscle Con- ga, Joan Josep Senent, Enric Soler vida pròpia, tant més en els pe- cepte doctrinal del valencianisme i Godes o Adolf Pizcueta. Un ele- ríodes de renaixença. Felicità a (1932); de fet, l’estratègia política ment que cal destacar és l’elevat tots els poetes expositors per lo de valencianisme conservador du- grau de participacions i adhesions que representa l’enlairament de rant la dècada de 1930 passava per que s’hi van produir envers aquesta la poesia en esta època de deca- unificar tots els valencianistes sota iniciativa entre els sectors valencia- dentisme materialista, i els invi- un mateix partit, seguint idèntiques nistes que, fins i tot, van aconseguir tà a persistir en la noble tasca de directrius a les aplicades a Catalu- el recolzament d’institucions com superació espiritual i recobra- nya per la Lliga Catalana de Prat de l’Ajuntament de València o les Di- ment patriòtic de la València re- la Riba a principis de segle. putacions de València o Alacant.3 naixentista" (Memòria 1933: 9). 36 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 COMENTARIS DE JOSEP GINER I MARCO A EL BILINGÜISME VALENCIÀ (1936) DE NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO Posteriorment, també va partici- a les cinc, estava prevista la lliçó tables doctrines valencianistes par en l’emotiu l’acte d’obertura de del Curset de Llengua Valencia- i orientar als valencians en tot la II Setmana Cultural Valenciana, na, impartida per Carles Salvador, allò que la influència de po- celebrat el 23 de juliol, el dia de però una inoportuna malaltia ho bles extranys ha ocasionat el la Pàtria, presidit per les màximes va impedir. Més tard, a les set, tin- nostre afonament. autoritats municipals. Nicolau Pri- gué lloc la conferència de Nicolau mitiu Gómez va dir “que assistia Primitiu Gómez. Les cròniques de La gran concurrència, puix el ple d’emoció a l’acte que estava l’època assenyalen l’èxit del con- saló estava ple, tributà al mestre celebrant-se perquè li recordava ferenciant: Nicolau Primitiu un entusias- les primeres campanyes de l’entitat ta homenatge amb prolongats que presidix, que pot dir-se que és "Per la vesprada, al saló de aplaudiments" (El Camí, 73, 29 la mare de l’actual valencianisme, Festes de la Casa de la ciutat, de juliol de 1933).4 puix ha produït fillols que la ho- tingué lloc la conferència que noren, entre els que considerava l’il·lustre president de Lo Rat Aquesta conferència, com to- al Centre d’Actuació” (Memòria Penat En Nicolau Primitiu Gó- tes les altres pronunciades al llarg 1933: 18). mez va donar sobre ‘El bilin- d’aquests intensos i emotius dies güisme valencià a la llum de per als valencianistes, va ser edi- L’acte més significatiu de la la Història, de la Filologia i del tada, tal i com va ser pronunciada seua participació tingué lloc el 24 Nacionalisme’. per l’autor, dins de la Memòria de de juliol, dia de la llengua, amb la la II Setmana Cultural Valenciana, lectura de la conferència “El bi- D’una manera magistral des- concretament des de les pàgines lingüisme valencià a la llum de la enrotllà el tema demostrant que 61 a 79. Història, de la Filologia i del Na- València no és bilingüe i que el cionalisme”. Aquest mateix dia, bilingüisme solsment residix Posteriorment, el 1936, Nicolau de matí, els més de cinc mil va- als pobles del País Valencià que Primitiu Gómez va dur a terme una lencians i valencianes adherits a generalment es diuen de parla reedició del text de la conferència, aquestes jornades culturals havien castellana. de 500 exemplars, al qual va afegir tingut l’oportunitat d’assistir a “la Portada, la Endreça, el Prefa- una exposició de periòdics, revis- Únicament mitjançants ciet, les Notes, l’Índex i el Colo- tes i fullets publicats en valencià i la celebració de la Setmana fó”. En aquesta obra va mantenir el a una conferència explicativa del Cultural Valenciana és com text original amb unes lleugeres i seu contingut a càrrec de Francesc podem conseguir traure a la insignificants modificacions, però, Almela i Vives. Ja a la vesprada, llum del nostre poble les veri- l’addició d’aquests nous apartats, Nicolau Primitiu, president de Lo Rat Penat ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 37 COMENTARIS DE JOSEP GINER I MARCO A EL BILINGÜISME VALENCIÀ (1936) DE NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO sobretot de les notes, la van con- el poble valencià tenia una llengua fer-lo seu com els valencians, per vertir en un text molt més coherent pròpia, emprada des de temps im- la qual cosa, concloïa que la varie- en l’exposició dels plantejaments memorial, i que l’havia començada tat parlada en tota aquesta zona era que s’hi defensaven. De fet, pen- a abandonar a partir de la vinguda una varietat del valencià. Així afir- sem que Nicolau Primitiu Gómez de gent de procedència castellana, mava que “no és el castellà lo que’s ja tenia redactat completament la que anomenava la “continuada parla, sinós la llengua valenciana l’opuscle el 1933, però, per raons invasió de la gentada llevantisca i influïda per els remots invasors del òbvies, va haver de prescindir de malcontenta”. Per a Nicolau Pri- Centre; i no són per lo tant els qui les notes en l’exposició pública de mitiu Gómez els valencianistes no habiten eixa zona, castellans que la conferència. podien admetre l’afirmació que els formen l’avantguarda d’un exercit valencians érem bilingües ja que invasor, sinós tot lo contrari, són L’obra s’inicia amb una dedica- això significava acceptar implíci- valencians, germans nostres, que tòria en “Homenatge al R. P. Lluís tament aquesta situació com un fet formen la barrera que defensa la Fullana Mira. O. F. M.”, autor pel natural, contra la qual calia oposar- Pàtria nostra” (pàg. 40). qual, Nicolau Primitiu Gómez, se. Així deia que “ningú ha parat que ocasionalment havia assistit a esment bastant en lo que significa A partir d’aquests planteja- les seues classes de valencià a la l’acceptació per part nostra de la ments, l’interrogant final exposat Universitat, ja havia manifestat en existència del bilingüisme. Signi- per Nicolau Primitiu Gómez era altres ocasions la seua admiració i, fica la eterna submissió del poble quina havia de ser la llengua ofi- fins i tot, el recolzament a les seues invadit -que som nosaltres- al po- cial d’aquesta zona fronterera, “la idees lingüístiques, tant en qües- ble invasor que formen els centre- castellana, llengua dels invasors, o tions relacionades amb l’origen de peninsulars; representa la consa- la valenciana, que és la llengua llur la llengua com en altres referents a gració de la nostra feblesa i de la i la de la redenció i de la llibertat determinats aspectes gramaticals. nostra imprevisió” (pàg. 13). de la nostra Pàtria?”. La resposta, De fet, el 1927, davant l’absència d’acord amb els seus plantejaments de cap normativa gramatical per a Com a molt, el dirigent valen- valencianistes, no podia ser altra l’àmbit valencià i per tal de com- cianista reconeixia l’existència que la valenciana. batre l’anarquia existent, va decidir d’una zona valenciana “que podia seguir les normes del pare Fulla- ésser bilingüe”, i estava “limitada Aquestes rotundes i contun- na (Las Provincias, 1 de maig de a una zona més o menys espessa dents manifestacions de Nicolau 1927). No ens ha d’estranyar, per i més o menys ampla, que separa Primitiu Gómez denunciant la in- tant, que el considere com un “emi- València de Múrcia, de Castella i vasió castellana constitueix un dels nent filòleg valencià al qui es deuen d’Aragó” (pàg. 23). Ara bé, aques- eixos fonamentals del seu pensa- els primers estudis seriosos per a la ta zona era una “part valenciana ment valencianista, que exposarà plasmació literària d’una llengua rebordonida per una invasió cas- a través de nombrosos articles a la nacionalista valenciana”. I afegia tellana […] i que donà per resultat premsa al llarg de la dècada dels que “el esdevenidor valencianiste un mestall de paraules valencianes anys trenta. En aquesta línia, no ens sabrà reconèixer el deute contret pures, de valencianes influenciades ha d’estranyar, per tant, la negació per la cultura nostrada”. pel castellà i de castellanes” (pàg. de l’existència d’un bilingüisme 33). Per entendre aquestes afirma- entre els valencians, i les implica- Pel que fa al contingut de la cions hem de tenir present que, fins cions polítiques que això suposava. conferència, Nicolau Primitiu Gó- els anys trenta, a l’actual zona va- Per això diu: “¡No oblideu, doncs, mez pretén demostrar que els va- lenciana de parla castellana es par- jamai, que desmentir, talmateix, lencians no som bilingües, que la lava encara una espècie d’aragonés, que hi haja bilingüisme a Valèn- societat valenciana no és una so- que sonava a barreja de llengües, cia és ja un crit de nacionalitat i cietat bilingüe, i per això afirmarà fet que en l’actualitat s’ha igualat d’alliberació, que devem clamar a rotundament que “nosatres valen- amb una total castellanització, tant tots els vents, ben alt, per a que ens cians, no som bilingües; la Nació per l’escola, els mitjans de comu- escolten!” (pàg. 40). valenciana no és bilingüe, car parla nicació i altres factors. Siga com una llengua pròpia, perfectament siga, per a Nicolau Primitiu Gómez Altrament, Nicolau Primitiu gramatitzada i literària […] La Na- el resultat d’aquesta conjunció de Gómez aprofitarà aquestes pàgines ció valenciana és íntegrament i rò- paraules era un ‘dialecte’, i de cap per exposar les seues atrevides i nega, monolingüe” (p. 20). Aquesta manera una ‘llengua’, i com a tal, inversemblants teories històrico- idea partia de la consideració que tan de dret tenien els castellans a lingüístiques. Una d’elles era que 38 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 COMENTARIS DE JOSEP GINER I MARCO A EL BILINGÜISME VALENCIÀ (1936) DE NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO el poble valencià s’havia estés al en la toponimia. D’entrada s’ha de llarg de gran part de la península dir que aquest tema fou plantejat ibèrica, des de la Mediterrània fins de manera tangencial, tot i que ex- les terres de Portugal. Aquesta teo- tensament, en una nota al final de ria la fonamentava en l’estudi de l’obra, que va incloure en l’edició nombrosos topònims de les terres de 1936, en la qual fa referència a d’Aragó, Castella, Múrcia i Anda- un escrit de Gabriel Alomar apare- lusia, i així assenyalava, per exem- gut a La República de les Lletres ple, que a les terres castellanes de (núm. 1, juliol-setembre 1934, pàg. Bronchales trobàvem topònims 5). El text d’Alomar deia així: com Vallampla, o que també eren “centenars els topònims que’ns as- "Paraules de Mallorca. Uni- senyalen el pas dels valencians per tat d’idioma. terres aragoneses”. D’aquesta ma- nera, i a partir dels estudis de topo- En un admirable assaig, Es- nímia, el patrici valencià arribava a La llengua valenciana a l'escola nest Renan va afirmar que el afirmar que: signe característic d’una nació bacava, era d’origen preromà, i és la voluntat de constituir-la. "És probable i, ens atrevim a per tant, s’oposava a la considera- asseure que quasi segur, que, en ció del valencià com una llengua Políticament, l’afirmació un temps passat, els valencians romànica. De fet, al llarg de la seua em sembla indiscutible. Ètni- ocuparen tot el Sur peninsular vida, Nicolau Primitiu Gómez de- cament, la qüestió és diversa, i fins confondre’s ab els Kynetes fensarà i desenvoluparà aquesta es separa de la voluntat, perquè de Portugal, al través del riu hipòtesi, tant abans de la guerra en pertany a la Naturalesa. Recor- Anas, hui Guadiana: com heu la sèrie d’articles apareguts a Acció do, a tal propòsit, les grotes- demostra la cita de Fest Avié, entre 1935 i 1936, “El nacionalis- ques burles que els predicadors que assenyala, Ibers per Huel- me lingüístic”, com molt després, a d’antany solien fer sobre el va, i la persistència per Anda- la conferència titulada “Etnografía darwinisme: lusia de topònims valencians Protohistórica de Occidente” pro- com Castilferro i Albunyol, i nunciada amb motiu de l’obertura - Estimats germans: un sabi la de paraules com mare, pare i del curs 1949-1950 del Centro de afirma que l’home descendeix home, i la conservació de la fri- Cultura Valenciana, i que després del simi. Vosaltres voleu tenir cativa sorda x: muxaxo per mu- publicaria amb el títol de Contri- aqueixa ascendència? Voleu és- chacho, xico per chico, i altres bución al estudio de la protohis- ser nets de simis? moltes dades que guardem per a toria mítica de los iberos-sicanos ocasió més propicia;5 car ara ens (1957). En aquesta idea, però, com Per a aquests pobres diables, faríem interminables i farragosa ja hem vist més detalladament, Ni- una qüestió biològica podia és- esta conferència, encara que us colau Primitiu Gómez seguia les ser sotmesa al sufragi universal! permetria sospitar que un dia de formulacions exposades per diver- la prehistòria, que reb la claretat sos investigadors i polítics catalans Hi ha també en la qüestió de qualques raigs de llum de la i valencians, i que tanta acceptació catalana un assumpte de fet i un protohistòria els valencians fun- van tenir en el primer terç del segle altres de dret. Cada espanyol, daren un Gran Imperi, tal volta XX.8 i singularment nosaltres, va- de no menys potència i cultura lencians i balears, podem ésser que’ls famosos de l’Orient"6 En aquesta mateixa línia apa- catalanistes o deixar d’ésser- (pàg. 26). reixerà en aquest opuscle un altre ho, en l’aspecte polític. Podem tema objecte de les reflexions de voler o no voler incriure’ns en Nicolau Primitiu Gómez ja ha- l’erudit valencià. Ens referim a la l’estructura nacional catalana. via formulat aquesta teoria en la qüestió sobre els orígens i unitat de Però no podem desconèixer la sèrie d’articles, El Salterio topo- la llengua parlada per valencians, realitat innegable de l’Etnografia gráfico. El lenguaje balear-cata- mallorquins i catalans, i que també i de la Història, segons la qual lán-valenciano,7 on intentava de- havia tractat anteriorment als arti- descendim, col·lectivament, mostrar que la llengua parlada en cles Salterio Toponímico. El len- d’antics colonitzadors catalans aquestes terres, i que anomenava guaje balear-catalán-valenciano d’aquestes terres, conquistades ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 39 COMENTARIS DE JOSEP GINER I MARCO A EL BILINGÜISME VALENCIÀ (1936) DE NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO per catalans, i parlem diversifi- “l’etnos valenciana prové dels ca- cacions dialectals de la llengua talans de la Conquesta, ni en que’ls catalana. dialectes valencians es deriven [del] parlar dels conqueridors cata- Afirmar el contrari és símp- lans”. Per a ell, Jaume I únicament toma d’incultura o topor i obs- “ens va portar l’ús de la llengua li- tinació. terària”, però no la llengua parlada. Per a l’erudit valencià, que havia La unitat de l’idioma ca- estudiat la toponímia valencia- talà és una veritat filològica; na prejaumina, es podia parlar de i el criteri dels profans no pot l’existència d’una llengua valen- destruir-la". ciana anterior a Jaume I, i per des- comptat, d’unes característiques Primerament, Nicolau Primitiu ètniques que tan sols van ser modi- Gómez reconeix que tot i ser un ficades per la vinguda de catalans i tema que “pertany a la esfera tran- aragonesos arran de la Conquesta. quila i senyada de les ciències his- En definitiva, en aquest aspecte, no tòriques, ha caigut de poc de temps feia altra cosa que seguir les ma- aençà, en el torb passional de la po- teixes teories lingüístiques sobre Cartell de la II Setmana cultural valenciana lítica, que tot heu enverina” (pàg. l’origen del valencià defensades 57).9 Altrament, l’investigador en la totalitat de les seues obres cies del valencianisme per donar valencià reconeixia l’existència, pel seu admirat Lluís Fullana, i que suport històric als seus planteja- en termes científics, d’una “uni- únicament havien estat ben acolli- ments polítics. En l’actualitat, el tat etnogràfica bacava (baleàrico- des per les institucions del valen- tema està ben resolt des del punt de catalàunico-valenciana)”, i fins i cianisme conservador Lo Rat Penat vista científic, a partir dels estudis, tot, que als tres països germans es i el Centro de Cultura Valenciana, a d’entre altres, de Manuel Sanchis parlaven dialectes d’una mateixa les quals Nicolau Primitiu Gómez Guarner,10 que neguen l’existència llengua: va estar vinculat la major part de la d’un mossàrab valencià amb la su- seua vida: ficient vitalitat en els moments pre- "Si parlem de la unitat etno- vis a la conquesta per tal de poder gràfica bacava (baleàrico-cata- "Si de la Història (no dels configurar un sistema lingüístic làunico-valenciana) no és difícil historiadors) i millor dit dels diferent al portat pels repobladors que, científicament, ens posem documents, es deriva quelcom, catalans. d’acord, encontrant elements és tot lo contrari, toponímia suficients on recolsar-ho. valenciana pre-jaumina, cog- En tot cas, però, per a Nico- noms mahometans purament lau Primitiu Gómez aquest no era Si parlem d’una llengua ba- valencians, el fet de que apenes l’únic element a tenir en compte, cava, que comprenga lògica- s’establirem en terres valencia- car n’hi havia un altre molt més ment tots els dialectes dels tres nes pocs milers de forasters, ro- important: el fet que Jaume I cons- països germans, també no serà manent la immensa majoria dels tituís un regne independent dels difícil que arribem a un acord, prejaumins: mossalarbs, sarraïns altres territoris de la seua Corona, basat científicament; com aixi- i judeus, qui continuaren poblant el qual s’havia configurat amb una mateix arribarem a un acord ac- la quasi totalitat de les hortes, forta personalitat al llarg dels se- ceptant que Jaume I ens va por- montanyes i pobles, convertint- gles, amb una consciència de poble tar l’ús de la llengua literària, i, se a poc a poc al cristianisme els independent, i que, per descomptat, encara, acordarem que aquesta, qui encara no ho eren, eixint-ne mai acceptaria una altra denomina- des del Gran Rei Llibertador al cap d’uns segles una quantitat ció que la de valencians: fins el segle XVè, gairebé, fon irrisòria en relació a ço que era la mateixa a la Bacàvia (Ba- el Regne..." (nota ll, pàg. 58). "Supòsit que’ls dialectes va- lears-Catalunya-València) tota" lencians i àdhuc l’etnos foren (nota ll, pàg. 57). Aquesta qüestió tenia en aque- iniciats al Regne de València lla època, i també en l’actual, una pels catalans de la Conquesta, Ara bé, el que no admetia el bi- forta càrrega ideològica i ha estat el fet consumat de l’existència bliòfil valencià era l’afirmació que emprada per les diferents tendèn- del dit Regne durant segles, 40 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 COMENTARIS DE JOSEP GINER I MARCO A EL BILINGÜISME VALENCIÀ (1936) DE NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO independentment de la de Ca- tot cas, Nicolau Primitiu Gómez des d’una afirmació unitària tenen talunya, no mereix algun res- assenyalarà què “no mai hagué un sentit”. En tot cas, Nicolau Primi- pecte dels xovinistes? Eixe fet esperit nacional que’ns compren- tiu Gómez sabia molt bé que el fe- ha creat una consciència que, a guera a tots els bacavesos”. ble moviment valencianista només mesura que avance el Renaixe- podria mirar amb esperances el ment, sorgirà ab més vigoria i Ara bé, mentre no es resolgue- futur si deixava de banda aques- es rebel·larà d’ésser absorbida ra aquesta qüestió de noms no es ta polèmica qüestió de noms. I és sots la denominació de Catalun- podria organitzar el moviment va- per això que continuarà defensant ya, que al seu torn ha tengut una lencianista de forma unitària per tal aquesta denominació fins la seua vida pròpia, independentment d’enfrontar-se amb l’enemic real, mort com una solució de consens de València, sens més lligam l’opressió de l’estat centralista i entre sectors irreconciliables del que’l Rei d’Aragó, primer, i el castellanista. I així ho denunciava valencianisme. rei d’Espanya, després" (nota ll, Nicolau Primitiu Gómez fa qua- pàg. 58-59). si setanta-cinc anys, afirmant que En aquesta mateixa línia, Ni- “tinga’s present que’l temps que colau Primitiu Gómez participarà La qüestió, plantejada clara- pergam en aquestes disputes bizan- en aquesta època en diverses ini- ment per Nicolau Primitiu Gómez, tines per imposar uns noms, ens cal ciatives valencianistes de caràcter era aquesta: “I si ni l’etnos ni tan alamon per a fomentar la espiritua- unitari com ara la conferència La sols els dialectes foren portats pels litat bacavesa que’ns porte a la for- llengua valenciana a l’escola pro- catalans, perquè, eixa insignificant mació del front únic necessari per nunciada en la Setmana Pedagògi- minoria xovinista catalana i catala- a defendre’ns de l’enemic comú, al ca d’Ontinyent, el 20 de setembre nisant, ha de pretendre que la pàtria qui interessa la nostra feblesa, aug- de 1934,11 la col·laboració amb el i la llengua valenciana es diluix- mentada per les nostres divisions” Centre d’Actuació Valencianista, quen en la denominació de Cata- (nota ll, pàg. 60). organisme apolític on van conviure lunya i de llengua catalana?” (nota els diversos sectors valencianistes, ll, pàg. 59). En definitiva, l’actiu valen- o la participació en Proa, entitat cianista proposava la utilització cultural constituïda l’abril de 1935 Al final, les reflexions de Ni- d’una denominació de la llengua que tenia com que a objectius, en- colau Primitiu Gómez reduïen el i del territori que no ferira la sus- tre altres, “coordinar els esforços problema a una simple qüestió de ceptibilitat dels valencians, i que, valencianistes en l’aspecte patriòtic noms, i per tant, de fàcil solució: “tot i somniant ab una futura Bacà- i cultural [ i ] crear un intercanvi “Tot és una qüestió de noms –deia. via pròspera, forta i gran”, els tres constant entre Catalunya, Mallorca Perxò és una cosa fàcil de resoldre: països de llengua comuna s’uniren i País Valencià”. cercar un nom comú a tots, que contra l’únic enemic real, l’estat pugam tots acceptar sens prejuí ni centralista. Evidentment, aquests planteja- humiliació”. I aquest nom no podia ments de Nicolau Primitiu Gómez ser el de català o el de Catalunya, És, per tant, en la lluita per tal de recerca de la unitat dels valen- ja que parlar als valencians “d’una d’aconseguir aquest anhelat objec- cianistes per damunt de les ideolo- Gran Catalunya i d’una llengua ca- tiu de Nicolau Primitiu, la unió dels gies no deixava de ser una posició talana superior i aclaparadora de valencianistes, que s’ha d’entendre arriscada. El perill era no ser entés la valenciana” crearia una situació la seua proposta d’anomenar la ni per uns ni per altres. I això és, en de rebuig en la societat valenciana llengua comuna parlada per cata- certa manera, el que va passar. La que seria “explotada pels centralis- lans, mallorquins i valencians amb qual cosa ha provocat, a la llarga, un tes per introduir la desconfiança i el nom de bacavés, i de Bacàvia oblit de la figura de Nicolau Primitiu la divisió a les files valencianistes, el territori on s’hi parlava. Tal com Gómez i del que va significar per al estant un flac favor dels xovinistes recorda Joan Fuster en el seu opus- valencianisme d’abans i de després a la causa comuna” (nota ll, pàg. cle Qüestió de noms, “Nicolau Pri- de la guerra del 36. En aquest sen- 59). Efectivament, tan sols era una mitiu, inventaria la curiosa fórmu- tit, són significatives les paraules de qüestió de noms, però, al mateix la «bacavés» per designar l’idioma Navarro Borràs en La República de temps, era molt més que això: es comú –i Bacàvia per al conjunt les Lletres (núm. 8, abril-juny 1936, tractava de dilucidar el model de de les terres on es parla. Totes pàgs. 31-32) quan diu que: política cultural i lingüística, i fins aquestes denominacions –salta a i tot, d’estructuració política que la vista-, parteixen de l’afirmació "Nicolau Primitiu és l’home havíem de seguir els valencians. En prèvia de la nostra unitat, i només que no tem les posicions iso- ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 41 COMENTARIS DE JOSEP GINER I MARCO A EL BILINGÜISME VALENCIÀ (1936) DE NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO lades, i afirmant açò, ja es pot faisons de parlar dels conque- (como la nota h referente a la comprendre que no escriu per ridors catalans”. Açò, natural- lengua de los sarracenos cuan- la popularitat ni per a què el ment, està demanant un altre lli- do la conquista de Jaime I, y la lloen. És un dels pocs estudio- bre on totes aquestes qüestions, nota ll, referente a la etnografía sos que va sembrant idees amb ara només intuïdes, es descap- y lenguaje de los valencianos), el somriure il·luminat del que dellen amb aquella claretat que confirma el noble espíritu de sap com els fruits no seran per no deixe lloc a dubtes i que tants independencia y valencianía a ell, sinó per la Pàtria futura. esperen. del autor". És, puix, el més desinteressat dels actuals escriptors, el més De moment, aquest fullet de Altrament, també a la revista patriota, el més racialment na- Nicolau Primitiu apassiona i as- Anales del Centro de Cultura (27, cionalista, perquè les seues con- senyala un camí que ens evitaria juliol-desembre de 1936, pàg. 132), cepcions, arriscades quasi sem- moltes noses i el retard evident i signada per “S”, segurament pseu- pre, no tenen por del ridícul o de en l’expansió del nacionalisme dònim de Salvador Carreres Zaca- l’estranyesa o de la refrega amb al nostre País". (La República rés, secretari de l’entitat, aparegué els tòpics més o menys interes- de les Lletres, núm. 8, abril-juny una ressenya de circumstàncies sats o polítics". 1936, pàgs. 31-32). que reprodueix algun fragment de l’opuscle sense fer cap valoració ni No ens ha d’estranyar, per tant, En una altra línia hem de situar interpretació de les paraules de Ni- que en la defensa dels seus ideals els comentaris d’Eduard López colau Primitiu Gómez. valencianistes dipositara totes les Chavarri publicats a Las Provin- seues il·lusions i esperances, i llui- cias (1 de juliol de 1936), que en Per tot el que hem vist, hem tara per ells al llarg de tota la seua el subtítol de l’article ressalta que de concloure que el que pretenia vida, malgrat les situacions adver- “Valencia no debe ser absorbida Nicolau Primitiu Gómez amb la ses que va haver de viure. Pel que por Catalunya”: publicació d’aquest opuscle era, fa al llibre El bilingüisme valencià, si més no, iniciar l’estudi i el de- Navarro Borràs afirma que: "El bilingüismo valenciano bat sobre aquestes qüestions entre es otro interesantísimo estudio els valencianistes per tal d’arribar "Aquest petit llibre El bilin- acerca de la debatida cuestión. a solucions de consens. Ara bé, güisme valencià, una part del Nicolau Primitiu, con orde- com ja sabem, la Guerra Civil va qual el forma la conferència nada claridad, con método y impedir la discussió sobre aquests donada durant la II Setmana mostrando sus conocimien- temes, i no serà fins a finals de la Cultural Valenciana i, més en- tos históricos, geográficos y dècada dels anys setanta que la cara, les notes que han valorat lingüísticos, enfoca con gran qüestió identitària dels valencians l’edició, mereix un estudi seré precisión el problema. Y es de es tornarà a plantejar amb gran fo- per banda dels valencianistes, señalar como el autor no se so- rça i virulència. Nicolau Primitiu puix que tracta un tema molt mete a la absorción de Valencia Gómez tenia, com hem vist, les apassionat, com és el de la ca- por Cataluña, y muestra razo- seues particulars teories al respec- talanitat del País Valencià; té nes de gran peso para mantener te i, buscant sempre el que consi- afirmacions atrevides, com la su tesis. El bilingüismo para derava millor per al seu poble, les negació del bilingüisme dels el autor no existe como nota va exposar i defensar tal i com les valencians, que Primitiu ana- característica de la existencia sentia. Des de l’òptica actual, i litza “a la llum de la història, a valenciana. Ni valen las ale- després de la publicació de nom- la de la filologia i a la del na- gaciones poco amables, como brosos estudis històrics i lingüís- cionalisme” i acaba assenyalant las de Alomar, para deshacer tics al llarg dels darrers de trenta la posició del valencianisme el equívoco acerca de la len- anys, observem com algun dels davant el pseudo-bilingüisme gua, etnografía i vida propia de plantejaments de Nicolau Primitiu valencià. Valencia. Querer transformar han estat més encertats que altres, un hecho federativo en en una i fins i tot, com algun d’ells encara A les notes es referma la seua absorción estatal, es, ni más ni ens pot ser d’utilitat en l’actualitat. posició negant que “l’etnos va- menos, que repetir, traducido Obligació nostra serà, per tant, re- lenciana prové dels catalans de al catalán, el hecho de Felipe visar tota la seua obra i aprofitar la Conquesta, ni que els dialec- de Borbón […] Unas notas, allò que més convinga a la societat tes valencians es deriven de les asimismo muy interesantes valenciana actual. 42 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 COMENTARIS DE JOSEP GINER I MARCO A EL BILINGÜISME VALENCIÀ (1936) DE NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO Els comentaris de Josep Giner a El bilingüisme valencià En el mes de juliol de 1936, el jove Josep Giner i Marco,12 des de Barcelona estant, va escriure una interessant carta a Nicolau Primi- tiu Gómez amb uns sucosos i in- teressants comentaris sobre aquest llibre. Aquestes notes anaven refe- rides, per una part, a determinades errades interpretatives de Nicolau Primitiu Gómez que, des del punt de vista dels estudis romanistes, Giner no considerava encertades. Per altra part, Josep Giner es fixarà, com no podia ser d’altra manera, en la part més polèmica de l’opuscle, allà on també s’havia fixat Nava- rro Borràs, la totalitat de la nota ll, que comprenia les pàgines 58 a 60, on Nicolau Primitiu Gómez s’hi referia als orígens de la llengua i s’estenia realitzant diverses consi- deracions polítiques sobre les rela- cions entre valencians i catalans. Carta de Josep Giner a Nicolau Primitiu Gómez Josep Giner criticarà la postura opinions de Nicolau Primitiu Gó- lítiques de Josep Giner, divergents de l’il·lustre valencianista i expo- mez: “Personalment –li deia- no en molts casos amb les Nicolau Pri- sarà la seua pròpia. Així, li retraurà compartixc les afirmacions políti- mitiu Gómez, així com també per que “’haja fet intervenir el fet po- ques de la pàg. 59”. Per contra, Gi- tractar-se d’un document inèdit, re- lític en un problema de lingüística ner pensava que “la nostra política produïm íntegrament la carta elabo- històrica”, quan el que calia era exterior ens convé orientar-la de rada per Josep Giner i Marco, amb precisament el contrari, “separar bé cara a Catalunya: aliança, amis- l’objectiu d’apropar-nos un poc mi- la reconeixença dels fets científics tat, compenetració, unió, inter- llor al coneixement de la seua obra i de les afirmacions polítiques i so- canvi, front únic front a Castella”. la seua personalitat.13 bre tot crec que en les discussions I enfront de l’acusació de Nicolau científiques no s’ha de voler con- Primitiu que assegurava que una Carta de Josep Giner i tradir els fets amb afirmacions po- “minoria xovinista catalana i cata- Marco a Nicolau Primitiu lítiques”. Per la seua banda, Josep lanisant” pretenia que “la pàtria i la Gómez Serrano Giner opinava que “podem voler o llengua valencianes es diluixquen no voler inscriure’ns en l’estructura en la denominació de Catalunya i Barcelona 15 de juliol de 1936. nacional catalana”, sense cap ne- de llengua catalana”, Josep Giner Sr. Nicolau Primitiu. València. cessitat de lligar aquesta decisió al responia que la gent que pensava fet de considerar el valencià com la com ell “no pretenem de «diluir- Respectable i estimat senyor: mateixa llengua que el català; en nos» amb els catalans sinó sim- He rebut el seu estimat present “La definitiva, Giner volia fer entendre plement d’ésser amics i treballar llengua valenciana a l’escola” i “El a Nicolau Primitiu Gómez “que el junts”. Finalment, Giner proclama- bilingüisme valencià” i no sé com sentiment polític actual no necessi- va: “Enfortim l’amistat catalano- agrair-li els mots que en dedica. ta cap argument científic per a afir- valenciana!”. mar-se, en té prou amb si mateix”. La llengua valenciana a Nosaltres ara, tan per la rellevàn- l’escola” el considere con un dels En aquestes notes, Josep Giner cia i la significació de les opinions millors llibres valencianistes i he s’oposava contundentment a les estrictament lingüístiques com po- de manifestar-li la meua adhesió. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 43 COMENTARIS DE JOSEP GINER I MARCO A EL BILINGÜISME VALENCIÀ (1936) DE NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO “El bilingüisme valencià” conté és preferible dir simplement valen- coses que no són romanistes. ciana. Cal no establir cap diferència entre la llengua habitual i “una llen- Vull aprofitar aquesta ocasió gua nacionalista” per a manifestar la meua fe valen- cianista, tot conversant amicalment La part “Notes” conté moltes amb vosté que considere com un coses difícils d’acceptar per un ro- capdavanter dels nostre moviment. manista. Hi ha també errades evi- Nosaltres, el patriotes valencians, dents com (pàg. 50) la confusió de hauríem de formar com un club pōpŭlus i pŏpŭlus que en llatí són d’amics on totes les divergències dos mots diferents car la ō i la ŏ foren posades de costat per a do- eren dues vocals distintes. nar pas a una solidaritat entre tots els treballadors del valencianisme. (Pàg. 53) crec que realment el Entenc que els comentaris sobre els llenguatge dels mosàrabs valen- punts de divergència s’haurien de cians conservava la o final: fiare- fer entre nosaltres amb tota amical mos, queremos, emos (la toponí- llibertat, i presentar-nos als ulls del mia ho confirma Pego, Mouseros, El bilingüisme valencià públic sempre en perfecte acord. Cassinos, Ebo, Montitxelvo, Foios, Gorgos, Otos, Xaraco, Xodos, El Segons Menéndez Pidal, el Aprofite l’ocasió per a expres- Campello, Benimodo, Benafigos, mosàrab de València tenia f inicial, sar-li els meus respectes. El saluda Muro, Tormos, Tollos, Aielo, etc.). ll en muller, fillo, abella; x en axa- afectuosament. (Cf. amb el valencià actual (català): da; o final: muro, tormo, etc.; el gorgs, campell, mur, el qual no té diftong ai en compte de e: sapatai- Guillem Renat i Ferris14 -o finals). ro, ballestaira, Collaira, Corbaira, Moraira, Llombai (r), Patrai(r)s, Resum d’algunes notes preses Els mots de la Crònica de Jaume Moscaira, Palomaira; el diftong durant la lectura de I no són aragonesos sinó mosàrabs: au per o: lausa; el diftong ue com El bilingüisme valencià Castello sense diftongació front a en castellà i aragonés en comte de l’aragonés castiello; el mot caste- o; el diftong ie en Sierra, castiel; Realment és exagerat consi- llo conservava la o front al català conservava la y de yenair (= giner), derar el P. Fullana com un filòleg castell (cf. Castalla nom arabitzat conservava els grups mb i nd. eminent plasmador d’una llengua de Castella també sense diftong nacionalista valenciana. Dir això front a l’aragonés castiella). Hi ha Segons el Dr. Corominas, el no està bé. ¿Què pensaran dels con- en canvi altres topònims amb dif- mosàrab de València conservava la ceptes exagerats de la dedicatòria, tong: Aielo, Castiel, etc. En resum: o final, no consonantitzava la yod: els filòlegs catalans que coneixen cal fer un estudi comparatiu entre Montroi, Gaianes; conservava els l’obra del P. Fullana? La preparació el mosàrab pre-jaumí i l’aragonés grups mb (Llombo) i nd (Gandia, lingüística del P. Fullana era molt antic (Heus ací un resum de les ca- Onda, Quatretonda); i encara anota deficient, no pot dir-se ben bé un racterístiques de l’aragonés antic: les següents particularitats: casos filòleg. Tampoc tenia condicions f-inicial en fillo, fuso, fondo, feno- amb -t- intervocàlica conservada: d’un gramàtic guiador d’una llen- llo; conservació de g- en ginollo, Paterna, Catí (cf. català Cadi), Pe- gua literària. La seua coneixença gerno, ginero que en l’alt aragonés trer, Patraix; conservació del dif- de Catalunya -superficial, tanma- modern s’ha ensordit (apitxat) en tong ai, etc. [El Dr. Coromines pre- teix- li permeté d’informar-se dels ch: chinollo, chente; tenia cl-, pl-, para un treball sobre això; aquestes avanços de la gramàtica catalana fl- inicials: clamar, clave, planura, notes crec que no es poden divulgar que va seguir al començament per plorar, plegar, flama; tenia ll en fi- sense el seu consentiment]. bé que després reculà. En general llo, muller, mollón, palla, abella, estava poc preparat, més voluntat ovella, tella, abatollar; tenia x en Crec, dons, que cal estudiar la que ciència. Mereix, però, respec- axada, faxa, baixo; tenia it en leite, qüestió sense apassionament, cien- te... i oblit. feito, dito, leiterola, truita, pleito, tíficament. Al capdavall, cap con- escuitar, muito; morfològicament clusió sobre els fets passats no ha L’expressió “llengua nacionalis- l’aragonés usava el datiu li, l’article de modificar els fets presents. La ta valenciana” la considere errada; lo, los; el llur, a tu; etc). unitat de la llengua als segles XIV 44 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 COMENTARIS DE JOSEP GINER I MARCO A EL BILINGÜISME VALENCIÀ (1936) DE NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO i XV és evident. Les polèmiques a la força, castellanitzant-la per dir res que perjudique l’acostament científiques han d’ésser serenes. exemple. de catalans i valencians. Les afir- macions polítiques oposades a fets En Lingüística el principal error En resum: la rèplica a Alomar passats estan bé quan s’oposen a és confondre la raça amb la llengua. la considere inadmissible per voler pobles contraris -Castella- però no justificar una argumentació cientí- fa de bon veure que hom opose un Lamente que (pàg. 58 i 59 fi- fica amb declaracions polítiques. sentiment polític que no és justifi- nal) s’haja fet intervenir el fet po- Igualment fóra inadmissible rela- cat per a dir als catalans que vol- lític en un problema de lingüística cionar l’etnos amb la llengua. Ara dríem fer una llengua ben diferent històrica. Això no em pareix bé. bé, ja dic que els sentiments polí- de la seua. Això em pareix mal. Es tracta de dilucidar un fet. Siga tics poden àdhuc estar en oposició quin siga el resultat de la inves- amb els fets lingüístics. Enfortim l’amistat catalano-va- tigació és independent dels fets lenciana! Si hom parla -o parlem- posteriors. Si tot lo que hom diu Fer afirmacions polítiques que d’una unitat nacional, d’un poble, en la pàg. 59 i 60 és així, això no perjudiquen la política nacional del d’una raça, d’una llengua, etc. és modifica els fets anteriors. Els fets nostre poble no és diplomàtic. senyal que som bons polítics; fóra que cita Alomar són anteriors als pueril indignar-se per això. La po- fets que hom cita a les pàg. 59 i Crec que tenim una política lítica general del valencianisme ha 60 (fets polítics). Reconéixer un exterior a seguir i no deu dir-se el d’estar per damunt de les opinions fet científic no impedix que “po- que vos dieu (pàg. 59 i 60) als ca- personals: no tingam por d’ésser dem voler o no voler” acceptar els talans perquè això no és científic polítics; les paraules mai modifi- fets polítics lligats al fet científic. sinó polític, una constatació de fets quen els fets.15 Àdhuc es pot tenir un criteri polí- polítics, de sentiments polítics ac- tic diferent. Crec que cal separar tuals i la política d’un poble no pot bé la reconeixença dels fets cien- oposar-se a la política d’ell mateix, tífics de les afirmacions polítiques suposat que hom reconega que la i sobre tot crec que en les discus- política valencianista és d’amistat, sions científiques no s’ha de voler d’aliança, d’unió amb Catalunya. contradir els fets amb afirmacions BIBLIOGRAFIA polítiques. I la raó és ben senzilla: Personalment no compartixc les CASANOVA I HERRERO, Emili (1996a): “Una una raó científica que explica un afirmacions polítiques de la pàg. proposta inèdita de Flexió verbal de Josep fet històric o lingüístic del passat 59. (Les afirmacions científiques Giner i dels escriptors valencians de 1948”, Alba, Revista d’estudis comarcals de la Vall no es pot modificar ja; és millor les puc raonar i ja ho he fet, però d’Albaida, núm. 11, Ontinyent, Ajuntament reconéixer-la. Tractar de polemit- les afirmacions polítiques no les d’Ontinyent, pàgs. 39-55. zar al·legant fets polítics és fora de podem raonar: cadascú opina que - (1996b): “Josep Giner i Marco (1913-1996): Una obra filològica inacabada”, Alba, Revis- lloc. En tot cas hom pot estudiar les seues són les salvadores de la ta d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida, la qüestió sense cercar cap finali- pàtria). núm. 11, Ontinyent, Ajuntament d’Ontinyent, tat política. En canvi, el sentiment pàgs. 179-189. - (1996c): “Aportacions d’Enric Valor a la polític actual no necessita cap ar- Jo entenc que la nostra política lexicografia catalana: el Vocabulari Castellut gument científic per a afirmar-se, exterior ens convé orientar-la de de 1948, d’Enric Valor i Josep Giner, Actes en té prou amb si mateix. “Podem cara a Catalunya: aliança, amistat, Simposi Estudi i Festa: Enric Valor, Alacant, Diputació d’Alacant, pàgs. 147-180. voler o no voler inscriure’ns en compenetració, unió, intercanvi, - (1997a): “L’aportació lingüístico-toponí- l’estructura nacional catalana”. front únic front a Castella. No pre- mica de Josep Giner a la Vall d’Albaida”, Exacte. Tant si parlem català o si tenem de “diluir-nos” amb els cata- Alba, Revista d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida, núm. 12, Ontinyent, Ajuntament el valencià no té res a veure amb el lans sinó simplement d’ésser amics d’Ontinyent, pàgs. 127-134. català, “podem, si volem” sentir- i treballar junts. Si la nostra llengua - (1997b): “Una traducció valenciana de nos germans dels catalans i fer- és, en el fons una mateixa llengua, Josep Giner del «Léxique de la terminolo- gie linguístique» de J. Marouzeau, de 1935”, nos una sola cultura. Tant si som treballem per ella, enaltim-la, etc. i Alba, Revista d’estudis comarcals de la Vall catalans de llengua com si no ho deixem que cadascú en diga catala- d’Albaida, núm. 12, Ontinyent, Ajuntament som “podem, si volem” no sentir- na o valenciana segons el seu franc d’Ontinyent, pàgs. 157-168. -(1997c): “Sicània (1958-1959): El procés nos catalans i àdhuc ésser enemics voler. No insistim sobre el nom! de fer una revista valencianista, a través de mortals dels catalans. Podem àd- la correspondència de Josep Giner i Nicolau huc reconéixer que parlem la ma- Ara bé, un poble ha d’ésser digne Primitiu”, Comunicación y Estudios Univer- sitarios, núm. 7, pàgs. 165-187. teixa llengua i voler fer-la diferent dels seus amics i aliats; no s’ha de ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 45 COMENTARIS DE JOSEP GINER I MARCO A EL BILINGÜISME VALENCIÀ (1936) DE NICOLAU PRIMITIU GÓMEZ SERRANO CLIMENT MARTÍNEZ, Josep Daniel (2003): lars romànics de València i Mallorca anteriors en terres portugueses, gallegues i asturs, així “Estudi introductori” a El bilingüisme valen- a la Reconquista, Barcelona, Separata del VII com de alguna toponímia irlandesa, i com cià de Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Congreso Internacional de Lingüística Romá- Oliva, i Salem, i altres, en aigües de les mars València, Societat Bibliogràfica Jerònima nica. Universidad de Barcelona, 7-10 Abril del Nord i Bàltic, fan sospitar la existència de Galés, 2003. de 1953. relacions d’algú dels pobles ibers –possible- - (2004a): “Josep Giner i Marco i els cursos - (1980) Aproximació a la Història de la Llen- ment dels semifabulosos Sicans- ab els situats de llengua de Lo Rat Penat”, Almaig XX, gua Catalana, Barcelona, Salvat. a les costes occidentals d’Europa” (pàg. 51). pàgs. 122-132, Ontinyent. 7 Salterio Toponímico. El lenguaje balear-cata- - (2004b): “Estudi introductori” a La llen- NOTES lán-valenciano en la toponimia, 12 articles en gua valenciana a l’escola de Nicolau Primi- castellà publicats a Las Provincias entre el 8 tiu Gómez Serrano”, Ontinyent, Ajuntament d’agost de 1925 i el 22 de juliol de 1926. El d’Ontinyent, 2004. 1 El Centre d’Actuació Valencianista nasqué 2002, en el XXIX Col·loqui de la Societat - (2004c): “Nicolau Primitiu i la Setmana l’agost de 1931 amb la idea de constituir una d’Onomàstica i VI d’Onomàstica Valenciana, Pedagògica d’Ontinyent de 1934”, Saó 288, agrupació apolítica de caràcter cultural, amb Emili Casanova i qui signa aquest treball van octubre 2004, pàgs. 26-27. un fort component nacionalista. Aquesta neu- presentar la ponència “L’aportació toponí- - (2005): “Josep Giner i Nicolau Primitiu: tralitat política va propiciar la gran accepta- mica de Nicolau Primitiu”. Vegeu Climent- a propòsit d’unes reflexions sobre història ció que va tenir en la societat valenciana, i Casanova (2003: 253-304). valenciana”, Almaig XXI, Ontinyent, 2005, l’altíssim grau d’adhesió que aconseguia en 8 Sobre aquesta qüestió ens vam ocupar a pàgs. 85-99. les activitats que hi proposava. La primera “Nicolau Primitiu, Josep Giner i Martí de - (2006): “Nicolau Primitiu, Josep Giner i Junta Directiva estava formada per Emili Riquer. Reflexions al voltant de l’origen i el Martí de Riquer. Reflexions al voltant de Cebrián Navarro, president; Bernat Bono i nom de la llengua dels valencians”, Almaig l’origen i el nom de la llengua dels valen- Barber, secretari; i Angelí Castanyer, Josep XXII, Ontinyent, 2006, pàgs. 90-103. cians”, Almaig XXII, Ontinyent, 2006, pàgs. García Marzal i Angelí Estellés com a vocals 9 En relació a les afirmacions que hi fa sobre 90-103. (El Poble Valencià, 6, 8 d’agost de 1831). El aquest text d’Alomar, Nicolau Primitiu - (2007): Les Normes de Castelló. L’interés 23 de gener de 1933 es van celebrar eleccions Gómez escriu al seu diari personal: “Me diu per la llengua dels valencians al segle XX, i va canviar la composició de la direcció de Pisqüeta [Adolf Pizcueta] que’l meu llibre València, Acadèmia Valenciana de la Llen- l’entitat: Joaquim Reig, president; Emili “El bilingüisme...” ha causat certa sensació gua, pàgs. 413-436. Cebrián Navarro, secretari; Joan B. Carles ad alguns centres barceloneses, especialment - (2008): “«Observacions sobre Lo Rat Penat» Llemosí, tresorer; Maximilià Thous Llorenç, la meua nota de resposta a l’Alomar. Clar que de Josep Giner i Marco”, Actes del II Congrés Angelí Castanyer, Emili Beüt i Belenguer, la sensació l’ha causada ad aquells que volen de l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida, Antoni Llorens i Ramon Temprado com a Catalunya i millor dit Barcelona cap i casal de Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida - Ins- vocals. Vegeu Cucó (1999: 215-242, sobretot, la Bacàvia sots el nom de Catalunya”. (Vària titució Alfons el Magnànim, pàgs. 405-421. 217-220). I, 16 de juliol de 1936. Arxiu de la família CLIMENT, Josep D. - CASANOVA, Emili 2 Pellicer Borràs (2003 i 2006) fa un repàs de Gómez Senent. Biblioteca Nicolau Primitiu). (2003): “L’aportació toponímica de Nicolau les activitats organitzades al llarg d’aquestes 10 Ens referim a estudis com Els parlars romà- Primitiu”, XXIX Col·loqui de la Societat setmanes, especialment de les conferències nics de València i Mallorca anteriors a la d’Onomàstica, Paiporta, Editorial Denes, pronunciades sobre els temes de llengua i Reconquista (1955) o Aproximació a la His- pàgs. 253-304. ensenyament. tòria de la Llengua Catalana (1980). CUCÓ, Alfons (1999): El valencianisme polític : 3 A més de les adhesions corporatives, tam- 11 El 2003, amb motiu de la celebració de l’any 1874-1839, Edició ampliada i revisada, Cata- bé s’hi van adherir a la Setmana Cultural Nicolau Primitiu per part de diverses insti- rroja, Afers. Valenciana més de cinc mil persones a títol tucions valencianes, la Societat Bibliogràfi- FERRANDO FRANCÉS, Antoni: (1997a): “La individual. Vegeu El Camí (72, 22 de juliol ca Valenciana Jerònima Galés ha reproduït trajectòria biogràfica i intel·lectual de Josep de 1933) que remarcava que “el passat dia 20 aquest opuscle sota el patrocini de la Impre- Giner i Marco”, Alba, Revista d’estudis es tancà definitivament l’inscripció, arribant- mta Mateu de Xàtiva i amb un estudi intro- comarcals de la Vall d’Albaida, núm. 12, se a l’inesperat número de 5.647; i volem fer ductori de qui signa aquestes línies. Ontinyent, Ajuntament d’Ontinyent, pàgs. observar que totes elles han segut entrega- 12 Josep Giner va residir a Barcelona des de 113-125. des a la mà als propis interessats en el lloc 1932 fins 1937, on va realitzar estudis de - (1997b): “La proposta de Josep Giner de social del Centre”. Així mateix, cal destacar Filologia Romànica, però l’esclat de la guerra modificar algunes entrades del Diccionari que s’havien rebut 536 cartes de “valencians civil li va impedir concloure’ls quan cursava Fabra (1949): una mostra de la col·laboració residents en tots els punts de la península”, l’últim curs. Va assistir a les classes de Pom- amb Sanchis Guarner”, Alba, Revista i que “totes les entitats bancàries de Valèn- peu Fabra i de Joan Coromines, i va establir d’estudis comarcals de la Vall d’Albaida, cia han promés hissar les banderes en senyal contactes amb importants filòlegs catalans núm. 12, Ontinyent, Ajuntament d’Ontinyent. d’adhesió durant tota la setmana del 23 al com Aramon i Serra, Josep Mª Casacuberta pàgs. 151-155. 30”. o Martí de Riquer, gràcies als quals aconse- FERRANDO FRANCÉS, Antoni - CORTÉS 4 La pràctica totalitat de la premsa de València guirà una sòlida formació en filologia romà- CARRERES, Santi (1998): Obra filològica capital (El Mercantil Valenciano, El Pueblo, nica. Sobre l’obra filològica de Josep Giner (1931-1991) de Josep Giner i Marco, Valèn- La Correspondencia de Valencia, Diario de vegeu els estudis d’Emili Casanova (1996a, cia, IIFV - Editorial Denes. Valencia) reprodueixen la mateixa crònica 1996b, 1996c, 1997a, 1997b, 1997c), Antoni MEMÒRIA. II Setmana Cultural Valencianista. entre els dies 25 i 27 de juliol. Únicament Las Ferrando (1997a, 1997b, 1998), Santi Cortés València, 1933. Provincias (25 de juliol, pàg. 7) redacta una (1998) i Josep Daniel Climent (2002, 2004a, PELLICER I BORRÀS, Joan Enric (2003): crònica diferent i afirma que Nicolau Primitiu 2004b, 2005, 2006 i 2008). L’ensenyament de la llengua catalana al País Gómez “demostró que Valencia no es bilin- 13 La procedència de la carta que transcrivim és Valencià (1238-1939), tesi doctoral dirigida güe, siéndolo tan solo los pueblos que se lla- l’Arxiu personal de Nicolau Primitiu. Biblio- per Josep Ballester, València, Universitat de man de habla castellana. El público aplaudió teca Nicolau Primitiu – Biblioteca Valenciana València. con entusiasmo al conferenciante”. Nicolau Primitiu. - (2006): Història d’un desig insatisfet: 5 En una nota final (n), Nicolau Primitiu 14 Josep Giner i Marco emprava habitualment l’ensenyament del valencià fins a 1939, Cata- Gómez ofereix un llistat de paraules extretes aquest pseudònim en la major part dels arti- rroja, Perifèric. del Vocabulario andaluz (1934) d’Alcalà Ven- cles que publicava. REIG RODRÍGUEZ, Joaquim (1932): Con- ceslada on s’hi veu una aproximació de “la 15 En una targeta apart, Giner diu a Nicolau Pri- cepte doctrinal del valencianisme, València, llengua andalusa als demés llenguatges del mitiu que “no caldrà dir que les notes sobre la L’Estel. litoral i l’aparten del castellà” (pàg. 61). política valencianista són privades i no poden SANCHIS GUARNER, Manuel (1955): Els par- 6 En una nota final (f), afegeix que “la exis- publicar-se ni sortir d’entre nosaltres”. tència de la llengua i toponímia valenciana 46 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 La azarosa vida del capitán Francisco Armengol... (Ayelo de Malferit, 1785 – Ontinyent, 1844) AUTOR: FERNANDO GOBERNA ORTIZ. guerrillero en la Guerra de la in- impiden a acabar de sacrificar su pas francesas. Durante esta guerra dependencia. Espía a las órdenes existencia en defensa de V.M." había pertenecido a los voluntarios del capitán general Xavier Elío primero, luego al ejército, como durante el absolutismo. Activo Cuando tenía, en efecto, vein- granadero en el Regimiento Amé- combatiente en la insurrección de tidós años, en 1808, comenzaba rica, y cuando las tropas francesas los llamados realistas durante el la Guerra de la Independencia, él, mandadas por Suchet llegaron al trienio liberal en Navarra, en una como otros muchos jóvenes se ha- Reino de Valencia a finales de 1811 de cuyas acciones su partida dio bía presentado voluntario en Va- había sido nombrado comandante muerte al coronel Juan José Cru- lencia para luchar contra las tro- de cuerpo francos, y mandado una chaga. Capitán de infantería en la llamada Década Ominosa n la exposición1 que el propio Armengol dirigió a Fernando VII, firmada en elE Real Sitio de San Lorenzo el 8 de noviembre de 1825, decía lo si- guiente: "D. Francisco Armengol capitán de la 3a compañía del extinguido batallón de la División Realista de Navarra, postrado a L.R.P. de V.M. con la sumisión debida y más pro- fundo respeto expone: que desde el año de 1808 en que los sucesos han proporcionado ocasiones de dar pruebas de decisión por los sobera- nos derechos de V.M. y de amor a su Real Persona, ha justificado con su conducta y servicios la resolu- ción de perecer antes que sucumbir a la traición y a la tiranía que en dis- tintas épocas se ha pretendido intro- ducir en la Nación, porque jamás ha conocido otra ley que un Dios y un Rey absoluto. Ni los riesgos ni la muerte misma que había tenido a su vista distintas veces, le han arredra- do jamás para sacrificarse en obse- quio de su Rey y Señor; ni los tres balazos que tiene en un muslo y un brazo que le han dejado reducido a tener que andar con dos muletas, le Carta de Francisco Armengol al Excelentísimo Señor Mariscal de Campo Vizconde de Saintmars ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 47 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL na, se salvó por muy poco, por la Juan Bautista Bataller según los entrada de las tropas francesas del Quinque Libri parroquiales, libros duque de Angulema y por el subsi- que hoy ya no existen. Su segundo guiente sitio de Pamplona por las apellido era Bordería, pues fue hijo mismas, y por las de la División de José Armengol y Francisca Bor- Realista de Navarra al mando del dería Vidal, ésta era oriunda de La conde de España, y capitulación de Font de la Figuera . Al parecer este la ciudad en septiembre de 1823. matrimonio tan sólo tuvo otro hijo llamado Vicente que quizá no llegó Luego Armengol, con la vuelta a la edad adulta. del absolutismo, recibió la confir- mación de su grado de capitán de Los Armengol se habían estable- infantería y varias condecoracio- cido en Ayelo en la segunda mitad nes, aunque lo cierto es que, por del siglo XVII, su oficio principal su cojera, quedó sin posibilidad quizá era el de arrieros, aunque del servicio militar activo, o como también habían sido agricultores y, él mismo dice fueron sus heridas ocasionalmente, taberneros, al me- las que le impidieron terminar de nos a esto es a lo que se dedicaba un Retrato del general Joaquín Blake (Real Academia acabar su existencia en defensa de tío suyo, hermano de su padre, lla- de la Historia) su rey. mado Francisco, el cual se casó con una hermana de su madre llamada partida de guerrilleros, siendo he- Sus últimos años los pasó, como Vicenta Bordería, así que ambos rido en una acción con las tropas comentaré, en su pueblo natal, en eran tíos suyos por partida doble. francesas en Enguera. La Font de la Figuera y finalmente en Ontinyent en donde murió. En En los protocolos del escribano Tras muchos avatares, y ya en los años cuarenta del siglo XIX se de Ayelo Francisco José Martínez y los años posteriores a dicha guerra, le podría ver en esta última pobla- Vicente y los de su hijo, también es- había sido espía a las ordenes del ción, ayudado de muletas para an- cribano, Manuel Martínez Carreres todo poderoso capitán general de dar, convencido de haber luchado, (cuyos libros están en el Archivo Valencia Xavier Elío en su lucha hasta el sacrificio, por la religión, Municipal de Ontinyent), se pueden contra el bandolerismo y los libe- por su patria y por su rey. encontrar estos y otros datos como rales, que conspiraban, en aquellos por ejemplo el de que su abuelo se años. Luego su retiro de la vida mi- Muy pocos sabían su historia, llamaba José, y el de que otro her- litar en 1820, al ser empleado en quizá los más cercanos a su círculo mano de su padre, Pedro Armengol, el llamado resguardo y destinado de amistades, a los cuales narraría fue religioso mercedario. a Navarra. Allí en Navarra tendría alguna cosa de su vida en aquellos lugar la principal insurrección de momentos en los que, con un vaso De su tío Francisco, el que fue los realistas (partidarios del rey ab- de aguardiente en la mano, se ani- tabernero, existe un protocolo del soluto y contrarios a la constitución maría a contar. 28 de diciembre de 1804 por el cual de Cádiz del año doce) ocurrida en el ayuntamiento le da la concesión España durante el Trienio Liberal. I anual de la taberna, con condicio- Armengol se unió con entusiasmo a Años 1785 a 1808 nes tales como la de dar al ayun- este levantamiento y en esta lucha, (Sobre su nacimiento, familia, y tamiento cinco reales de vellón por entre los año 1821 a 1823, desta- juventud hasta la Guerra de la cada cántaro de aguardiente que se có en muchas acciones, aunque la Independencia) consumiera. De su padre, en cam- que le dio más celebridad fue en la bio, he encontrado pocos datos, que él, y su partida, dieron muerte En una carta escrita por el pro- seguramente se ocupaba también al coronel navarro Juan José Cru- pio Armengol firmada en Pamplona de ir por los caminos con el carro chaga, hecho por el cual Armengol el 22 de enero de 1826, carta2 que para transportar mercaderías; debió es conocido por los historiadores más adelante comentaré, el mismo de ser de carácter decidido como lo de aquella guerra. Caído herido y dice que nació en Ayelo de Malfe- fue el de su hijo, pues, como aho- hecho prisionero en esta campaña rit el 5 de agosto de 1785; este dato ra comentaré, también luchó en la estuvo varios meses sentenciado a concuerda con un índice parroquial guerra contra las tropas francesas, y muerte en la ciudadela de Pamplo- hecho en el siglo XIX por el rector fue muerto en la acción de Enguera 48 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL en la que el propio Armengol fue los emplease; con este alistamiento Estas tropas españolas al mando gravemente herido. De lo poco que se organizaron, continúa diciendo, de Blake, con las cuales iba Armen- he podido encontrar, de su padre los regimientos antiguos que ya gol, salió de Tortosa el 7 de este mes mencionaré una escritura del 10 de existían en el Reino y se crearon de mayo, el día 20 estaban cerca de diciembre de 1810, en la cual cons- otros nuevos. Sin duda Armengol, Alcañiz. Ante la proximidad de este ta que era labrador y que vendía que tenía veintidós años entonces, ejército español el general Laval una pieza de tierra huerta, en la par- fue uno de esos jóvenes que se pre- decidió retirar las tropas francesas tida conocida por La Lloma, a un sentaron de manera entusiasta al que ocupaban esta población y re- arriero del pueblo llamado Vicente alistamiento. tirarse a la de Híjar situada no lejos Belda y Bernabeu. Esto era ya, por de allí en dirección a Zaragoza. Allí lo tanto, comenzada la Guerra de la Dicha Junta organizó también se le unió Suchet que había salido Independencia. los Cuerpos de Milicias Honradas de Zaragoza con casi toda la prime- en las poblaciones valencianas, ra división. La llegada de Suchet a De este mismo año hay otro pro- los cuales fueron armados y ves- Híjar fue el 22 de mayo, y el 23 ya tocolo de 28 de marzo que hace re- tidos a expensas de los mismos estaban las tropas francesas desple- ferencia al que seguramente era un voluntarios; además las partidas gadas frente a Alcañiz. Las españo- primo suyo, se trata de unos poderes de guerrillas. Todos estos cuerpos las por su parte tuvieron tiempo de que otorga un José Armengol el cual de voluntarios, no integrados en el preparar la defensa situándose por servía, por entonces, como soldado ejército, eran los llamados cuerpos los cerros que circundan a esta po- en el Regimiento de la Maestraza, y francos; en estos primeros mo- blación aragonesa. estaba con licencia temporal. mentos de la guerra Armengol fue un voluntario más. Al amanecer de ese día comenzó II el fuego. Durante toda la mañana se Años 1808 a 1814 El bautismo de fuego de Ar- sucedieron los intentos de las tropas (La Guerra de la Independencia. mengol tuvo lugar en la bata- franceses de llegar a los cerros de- Voluntario. Su intervención en la lla de Alcañiz ocurrida el 23 de fendidos por las españolas que los batalla de Alcañiz. Granadero del mayo del año siguiente 1809 rechazaron una y otra vez; en estos Regimiento América. Comandan- (expediente militar antes citado). combates destacó la infantería de te de Cuerpos Francos. Acción de Por aquellas fechas formó parte, guerrillas en Enguera. Su prisión) como voluntario, del Segundo Ejército de Aragón y Valencia Como el propio Armengol dice que mandaba el general Joaquín en la citada exposición, él fue uno Blake. Este ejército se organizó de los muchos jóvenes que en los en Tortosa los meses anteriores primeros meses de la guerra en el a esta batalla, y allí debió de es- año 1808 se presentó voluntario tar Armengol recibiendo instruc- en Valencia. En el Manifiesto que ción. Una vez estuvo en condi- hace la Junta Superior de Obser- ciones operativas (lo formaban vación y defensa del Reyno de Va- 8.500 infantes, 500 jinetes y 19 lencia, de los servicios y heroicos cañones) este ejército se dirigió a esfuerzos prestados por esta desde Aragón (Zaragoza había sido to- el día 23 de mayo de 1808, a favor mada por las tropas francesas el de la libertad é independencia de 4 de marzo de ese año 1809 tras la Nación y Legítimo Soberano el el segundo sitio; por su parte Al- Sr. D. Fernando Séptimo de Eterna cañiz había sido asaltada y toma- Memoria (publicado en 1809), en da el 26 de enero anterior por las su página 9 se menciona este fervor tropas francesas mandadas por de muchos jóvenes en los primeros el general Guatire; por otra parte días de la que llama revolución, en- desde mayo mandaba este ejérci- traban, dice, a todas horas en esta to francés, es decir el III cuerpo capital partidas humanas de jóve- del ejército francés situado en nes, que conducidos por sus párro- Aragón, el general Suchet el cual Uniformes militares de la época de la Guerra de la cos se presentaban llenos de fuego Independencia. Capitán de Cazadores en primer había sido nombrado para susti- término, y granadero en segundo término (este es y ardimiento á la Junta para que tuir al general Junot). el que vistió Armengol) ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 49 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL cazadores de Fernando VII y volun- cuyas unidades tuvieron que huir junio de este año 1811 a sargento tarios de Valencia (entre los cuales hacia Tortosa (también Alcañiz fue 1o (continua en el regimiento Amé- debió estar Armengol), y la infante- recuperado por las tropas francesas rica). Poco después de esta fecha ría de línea del regimiento América por entonces). Y quizá también, tiene lugar otro intento de las tro- y la del suizo Traxler no 5; las posi- meses después, en el intento infruc- pas españolas por intentar romper ciones fueron mantenidas en los ce- tuoso de Blake de socorrer a Gero- el avance de las francesas sobre rros de Los Pueyos, de Las Horcas na sitiada por las tropas francesas, Valencia. Fue la expedición para y el del Tiro de Cañón. Tras siete ciudad que finalmente capituló en liberar Tarragona en la que quizá horas de combate, que ocasionaron diciembre de 18093. participó aunque no tengo datos so- muchos muertos y heridos, cesó el bre esto. Esta expedición consistió fuego. Llegó la oscuridad de la no- Durante el año 1810, ocupada en que una división mandada por el che, y Suchet, dada la imposibilidad buena parte de Cataluña y Aragón, general Miranda (unos cuatro mil de rendir la plaza, decidió retirar su las tropas francesas mandadas por infantes), fuera embarcada en Va- ejército en dirección a Zaragoza, Suchet fueron avanzando hacia lencia; el desembarco de la misma cosa que los españoles descubrie- Valencia. De hecho entre febrero y se produjo en Villanueva de Sitges ron al amanecer del día 24. Esta fue marzo de este año 1810, siendo el el 14 de junio de este 1811, no obs- considerada una gran victoria de capitán general de Valencia José tante la operación fracasó ya que, las armas españolas, aunque Blake, Caro, Suchet llevó a cabo una ope- tras resistir los ataques de los fran- dada la inferioridad en caballería, ración militar en la cual, tras tomar ceses, tuvo que volver a embarcar- decidiera no perseguir a las tropas Sagunto, consiguió situar sus tropas, se el 8 de julio en Arenys de Mar francesas. el día 5 de marzo, a la izquierda del regresando a Valencia. río Guadalaviar y en los arrabales, Según el referido expediente próximos a la propia ciudad de Va- El gobierno militar y la Junta militar de Armengol, su comporta- lencia, los de San Pío V y el Palacio Superior de Valencia, dada la si- miento en esta batalla fue de gran Real (Suchet mientras tanto estable- tuación decidió utilizar todos los valor, y de hecho, con fecha de 1º cía su cuartel general en el Puig); no medios para obstaculizar el avance de junio de 1809, es decir días des- obstante no pudo hacer capitular la francés, entre ellos el de dar todo pués de la batalla, fue incorporado ciudad en esta ocasión al no tener su apoyo a las partidas de guerrillas al regimiento América como gra- suficientes tropas, y sobre todo ar- para que llevaran a cabo acciones nadero en las compañías de guías. tillería; el sitio fue levantado entre contra las avanzadillas francesas y, Las compañías de guías eran las el 10 y el 11 de marzo. Armengol asimismo, en la retaguardia de las que iban delante en las marchas seguramente estuvo esos días entre mismas. Es por entonces (agosto tratando de descubrir al enemigo y las tropas que defendían la ciudad. de 1811) cuando el capitán general buscando los sitios más seguros por de Valencia marqués de Palacio, D. donde debían de pasar las tropas, En el verano de este mismo año eran, por lo tanto, compañías ex- de 1810 tiene lugar la expedición puestas a muchos peligros. militar mandada por Caro para tra- tar de ayudar en la defensa de Tor- Desde esta fecha hasta a la del tosa, todavía en poder de los espa- 1o de junio de 1811, en la cual re- ñoles pero amenazada de sitio. La cibe el nombramiento de sargento expedición estaba compuesta por primero, Armengol debió de inter- unos diez mil soldados de infantería venir en las siguientes operacio- (quizá entre ellos Armengol), pero nes de este ejército: primero en el Suchet, con diez batallones, artille- avance de Blake hacia Zaragoza, y ría y caballería, le salió al encuentro subsiguiente acción del 15 de junio en Calig obligando a los españoles de este 1809 en las cercanías de la a retirarse. Las tropas francesas localidad de Maria distante legua y ocuparon Castellón de la Plana el media de Zaragoza; en esta acción 16 de agosto, y Tortosa capituló las tropas españolas fueron recha- finalmente en los primeros días de zadas. Luego en Belchite, en cuya siguiente año 1811. batalla fueron derrotadas las espa- ñolas y dispersado buena parte de Armengol asciende en el esca- Fernando VII. (Grabado del siglo XIX. Museo este ejército mandado por Blake, lafón militar con fecha del 1o de Romántico, Madrid) 50 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL Carlos O`Donnell, nombra a Ar- trabajaban para incomodar al ene- El último reductor de la línea de- mengol (en su citado expediente migo. La información estaba fecha- fensiva de las tropas españolas fue consta la fecha del 18 de agosto) co- da en Valencia el 24 de diciembre y el tramo entre S. Vicente y Mon- mandante de partida de guerrillas, decía lo siguiente: teolivete, en este último atrinche- aunque a efectos militares su grado ramiento estaba Armengol con sus es de capitán ayudante particular de Asimismo D. Francisco Ar- guerrilleros ayudando en la defensa partidas honradas de guerrillas con mengol comandante de la segunda tal y como menciona su expediente el sueldo correspondiente. Sin duda partida patriótica, salió el día 14 de militar. Con la pérdida del mismo, durante el tiempo que ha estado en diciembre á reconocer el campo de el 4 de enero del nuevo año 1812, las compañías de guías ha demos- los franceses, mató cuatro en la al- la artillería del ejército francés se trado un gran valor y decisión, lo quería de la Torre, persiguió á otros pudo situar a muy corta distancia de cual, ahora que ya era sargento, le varios, de los que murieron dos, y los muros de la ciudad a punto para ha hecho merecedor de este nom- se retiró oportunamente cuando le iniciar el bombardeo. Las únicas bramiento. obligó a ello la reunión de los ene- tropas españolas que habían podido migos, y el fuego que le hicieron de permanecer fuera de la ciudad eran Mientras tanto las tropas fran- artillería. Le acompañaron en esta las que mandaba el general Zayas, cesas se acercaban cada más a Va- acción y se distinguieron varios in- situadas en Mislata, y las del gene- lencia; Armengol tiene que darse dividuos de las partidas de Malferit ral Nicolas Mahy que lo estaban en prisa para organizar su partida. El y de La Font de la Figuera . las riberas del Júcar, éstas, desde general Joaquín Blake, a la sazón allí, se dirigieron a Alicante ante nombrado por la Regencia jefe del Así pues, Armengol y el grupo la inminencia de la capitulación de ejército para defender la Ciudad y de guerrilleros a su mando, entre Valencia. Reino de Valencia, trata de presen- los cuales estaban individuos de las tar batalla al ejército de Suchet en mencionadas partidas de su pue- El día 5 de este mes de enero, las cercanías de Sagunto, va a ser blo natal y de La Font de la Figue- entre la una y las dos de la tarde co- una batalla decisiva para la suerte ra (pueblo de donde era su madre menzó el bombardeo de la ciudad, de la propia Valencia; sin embar- como he dicho) sorprendieron a continuando los días 6, 7 y 8, has- go la suerte de la batalla, el 25 de unos cuantos soldados de las avan- ta la capitulación que fue el día 9. octubre, es adversa para las armas zadillas del ejército francés, solda- Armengol debió de estar esos días españolas y el general Adriani, que dos que quizá estaban allí en misión dentro de la ciudad en la cual había manda las tropas españolas que de- de inspección del lugar o quizá des- una multitud entre tropas y civiles, fienden Sagunto tiene que rendir la cansando, y tras matar a algunos de y una gran agitación por el temor a plaza tras varios asaltos de las tro- ellos en el enfrentamiento, y perse- las bombas que lanzaba la artillería pas francesas. guir al resto, tuvieron que retirarse francesa, y es casi seguro que es- al ver más tropas francesas. taba dentro de la ciudad porque el En los siguientes días las tropas día anterior al de la capitulación, es francesas cruzaron el río Turia y co- El sitio de la ciudad de Valencia, decir el día 8 de enero, Armengol menzaron a tomas posiciones frente no obstante, se fue completando recibía la confirmación de su nom- a los atrincheramientos que los es- mientras las tropas españolas per- bramiento, aprobado por la Junta de pañoles habían hecho para la defen- manecían en la ciudad. En la noche Valencia y autorizado por Blake, de sa de la ciudad; pronto colocaran del 28 de este mes de diciembre4 capitán de Cuerpos Francos y co- la artillería que pocos días después Blake ordenó que parte de estas tro- mandante de guerrillas (expediente bombardeará la ciudad. pas salieran por la puerta de S. José militar). aprovechando la oscuridad, pero La partida que manda Armengol fueron descubiertas y ante el fuego Armengol debió de esconder tiene una acción por estos días que enemigo tuvieron que retroceder. bien su nombramiento ya que las merece ser recogida como noticia En los días siguientes los atrinche- tropas francesas empezaron a entrar por la Gazeta de la Regencia de las ramientos de Quarte y S. Onofre en la ciudad el día 9. Por el acuerdo Españas (diario que se imprimía en se evacuaron sin ser atacados, y el de la capitulación fue permitida la Cádiz), pues esta publicación dice, de Manises también lo fue a pesar salida de las tropas españolas desar- en su número del 30 jueves 30 de de que tan sólo sufrieron un fuego madas, pero los oficiales, jefes, y el enero de 1812, lo siguiente de su no muy intenso; en estos atrinche- propio general Blake quedaron pri- partida, unas de las quince que, ramientos quedaron abandonadas sioneros y fueron llevados a Fran- compuestas de naturales del reino, piezas de artillería. cia. La Junta y las tropas españolas ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 51 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL que habían podido permanecer fue- como comandante de guerrillas, es el de que, como mencioné en mis ra de la ciudad se dirigieron hacia desempeñó las órdenes recibidas a escritos que he citado, en octubre Alicante, para allí continuar organi- satisfacción de sus jefes, Y como del mismo año existe constancia zando la resistencia y mantener la hecho más destacado cita la acción del enterramiento de un soldado administración del reino de Valen- de Enguera en el año 1812 en la que de este regimiento 114, y en el mes cia, administración dependiente de fue herido gravemente y muerto su siguiente el de otros dos enterra- la Regencia y de las Cortes reunidas padre por el enemigo. Sobre esta mientos, el de un soldado de este en Cádiz., de hecho esta ciudad, y acción de Enguera no he encontra- mismo regimiento y otro del 121; Cádiz, fueron las únicas ciudades do ninguna información6, no obs- como he dicho tropas de ambos re- españolas que no fue ocupada en tante si que constan algunos hechos gimientos habían estado alojadas en ningún momento de la guerra por quizá relacionados con la misma; el convento de Esguera. las tropas francesas. Armengol, con así la llegada a aquella población, su nombramiento, vestido de pai- el 6 de mayo de este 1812, de algu- Fuera como fuese el hecho es sano también se dirigió a aquella nas tropas francesas del regimiento que en las cercanías de Enguera, ciudad. 121 de infantería y un escuadrón de en cuyo término hay empinados dragones por órdenes del general y ásperos montes llenos de pinos Cuando llegó a Alicante quizá Musnier; estas tropas se alojaron y maleza, y profundos barrancos, pudo presenciar la llegada frente a en el convento de carmelitas de la la partida mandada por Armengol los muros de la misma ciudad de población en el cual hubo destrozos tuvo un enfrentamiento con solda- una columna de caballería e infan- por la estancia de las mismas allí; dos, quizá de alguno de estos dos tería francesas al mando del general también que durante el mes siguien- regimientos; el resultado no pudo Montbrun. Esta columna tenía como te, el 4 de junio, llegaron tropas de ser peor para él, pues cayó grave- misión ayudar a Suchet en el sitio otro regimiento, el 114 de infante- mente herido y su padre, José Ar- de Valencia (venían del ejército del ría, el cual se alojó asimismo en el mengol, fue muerto. Éste debió de centro), pero al llegar a Almansa y citado convento. ser enterrado en el cementerio de la tener noticias de la capitulación se población, mientras Armengol tuvo había dirigido a Alicante para tratar Sobre la actividad de las parti- que huir como pudo, pues si hubiera de rendirla esperando conseguirlo das de guerrilleros en zona valen- caído en poder de las tropas france- por el efecto de la sorpresa. Pero ciana próxima existe un despacho sas no hay duda de que hubiera sido en Alicante había concentradas ya del barón de Monmarie, gober- pasado por las armas. El hecho de muchas tropas españolas y estaba nador militar de San Felipe, para la muerte de su padre seguro que le bien defendida, así que Montbrun que desde el ayuntamiento fueran incitó más en su decidido afán de no tuvo otra opción que retirarse. enviadas veredas a las justicias de lucha contra las tropas invasoras. los pueblos de Cofrentes, Ayelo de En Alicante, pocas semanas des- Malferit y La Font de la Figuera , Herido de gravedad buscaría re- pués, fue nombrado comandante en las cuales se les dijera que, bajo fugio en algún lugar en el cual tu- general del Reino de Valencia D. su responsabilidad, proporcionasen viera seguridad de no ser delatado, Francisco Copons, mientras que noticias de lo que ocurriera en sus y allí esperar la curación. Cuando para organizar y dirigir las partidas pueblos; que duda cabe que esto se las heridas curaron, debieron tardar de guerrillas lo fue D. Francisco debía a las actividades de las parti- meses en hacerlo, las tropas france- Samper, éste con el cargo de co- das de guerrillas. sas mandadas por Suchet estaban mandante general de las mismas. ya abandonando el territorio valen- De ambos iba a recibir las órdenes No obstante, quizá la acción de ciano, cosa que ocurrió a principios Armengol durante este año y medio Armengol y su partida fuera entre de julio del año siguiente 1813 (se que iba a durar la ocupación de las octubre y noviembre cuando, con retiraron hacia Cataluña después de tropas francesas en territorio valen- motivo del desembarco de tropas la derrota de sus armas en la batalla ciano5. Sus misiones iban a conti- anglo-sicilianas en Alicante (ocu- de Vitoria, y la huida del rey José nuar siendo las de conseguir infor- rrió en agosto de este mismo año), a Francia). Armengol, por entonces, mación útil para las operaciones del Suchet ordenó el refuerzo de la lí- quizá estaba ya en Alicante. ejército español, y las de acciones nea defensiva entre Mogente y San sobre partidas francesas. Felipe, estableciendo él mismo su No hay datos sobre si, al final de cuartel general en esta última po- la ocupación francesa del territorio En el referido expediente mili- blación; por entonces fue fortifica- valenciano, Armengol estuvo en el tar de Armengol se menciona que, do el Castillo también. Otro hecho largo asedio de las tropas españolas 52 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL a la plaza de Denia, pero bien pudo dad al rey. En el mismo informe de años posteriores a la Guerra de la ser pues en este asedio participaron dicho jefe político se dice que des- Independencia, hubo mucha activi- muchas de las guerrillas que habían pués de haber estado algún tiempo dad de bandolerismo en tierras va- luchado durante la ocupación, y en la cárcel pasó a Madrid y luego lencianas9). además su regimiento, es decir el a su tierra. América.. Dicho asedio comenzó A propósito de esta comisión el 15 de junio con la llegada a sus A Madrid fue también el rey des- existen unos documentos sobre Ar- inmediaciones de partidas de gue- pués de firmar dicho decreto, en su mengol en el Archivo Municipal de rrilleros y algunas tropas de dicho viaje le acompañó el general Xavier Xátiva10. Se trata de un oficio fir- regimiento. Por su parte las tropas Elío con las tropas a su mando. Este mado por el propio Elío y dirigido francesas de la plaza, al mando del general navarro había luchado en el al citado gobernador de San Felipe, comandante Brin, se retiraron al territorio valenciano contra las tro- con fecha del 16 de enero de 1816, castillo y preparaban allí la resis- pas francesas, y también había sido en el cual le decía lo siguiente: a tencia (en la población entraban uno de los militares que apoyaron D. Francisco Armengol, natural las tropas españolas el 16 de sep- a Fernando VII en su decisión de de Ayelo de Malferit, capitán que tiembre). En dicho castillo todavía volver a gobernar con poder absolu- fue de guerrillas, le prevendrá Vs. resistieron los franceses hasta el 5 to. Elío regresó después a Valencia se me presente en esta Capital, de diciembre; y para conseguir la ejerciendo su cargo de capitán ge- pues es necesaria su persona para rendición tuvo que ser bombardea- neral con autoridad férrea y tiránica averiguar cierta diligencia. Este do el mismo. Tras la rendición, tan hasta el año 1820, es decir hasta el gobernador llevó a cabo lo pedido sólo sobrevivieron ciento cuarenta comienzo del Trienio Liberal. Ar- por el capitán general y pudo saber y un soldados de la tropa francesa, mengol bien pudo ir a Madrid con que Armengol podía hallarse en el comandante Brin y éstos solda- las tropas que acompañaron al rey, Canals (probablemente por lo que dos salieron en formación ante la pero luego, al igual que el general he dicho sobre su casamiento con admiración de todos; luego fueron Elío, regresó a su tierra valenciana. Joaquina Ferrer); luego lo comuni- llevados prisioneros a las islas de có a D. Antonio Meliana, encarga- Palma de Mallorca y Cabrera7. III do del juzgado de esta población, AÑOS 1814 – 1820 para que enviara al alcalde de este Por este tiempo y hasta la en- (Obtiene el retiro militar. Comi- pueblo un oficio comunicándole trada en Valencia del rey Fernando sión del gobernador de San Feli- el requerimiento de Elío respecto VII, en mayo de 1814, hay un episo- pe (Xátiva) para que persiguiera a Armengol. El alcalde de aque- dio en la vida de Armengol que no malhechores. A las órdenes del lla población, Vicente Calatayud, he podido aclarar, pues lo cierto es capitán general Elío en trabajos envió la contestación con fecha que estuvo un tiempo en prisión por de espionaje y captura de cons- de 18 de enero diciendo que había sentencia de consejo militar. Dicha piradores liberales. Consigue un tratado de confirmar si estaba en la estancia en prisión viene menciona- empleo en el resguardo y es des- misma Armengol, y aunque parece da en un informe del jefe político de tinado a Navarra. Su llegada allí ser que, en efecto allí residía, no lo Valencia al de Pamplona en 1822 al en 1820) había hallado, pero que, luego que que luego me referiré. ¿Cuál fue el se presentara, se lo haría saber. Y motivo?, quizá algún altercado con En su citado expediente militar algún superior militar como con- consta que en 11 de octubre de 1815 secuencia de la obligatoriedad de obtuvo el retiro, con fuero militar, la jura de la Constitución del año de capitán de cuerpos francos. Para 1812. ¿Comenzó por entonces el entonces parece ser que se había ca- odio de Armengol a los liberales y sado con Joaquina Ferrer8 la cual, a esta constitución que defendían?, por lo que ahora comentaré, debió es posible. El decreto firmado por de ser natural de Canals lugar en el Fernando VII en Valencia por el que se celebraría la boda. cual abolía todo lo legislado por aquellas Cortes, y que significaba la Luego, continua diciendo el ci- vuelta a su poder absoluto, debió de tado expediente, el gobernador mi- ser el motivo por el cual salió libre litar de San Felipe (Xàtiva) le comi- Armengol; este hecho le debió de sionó para perseguir malhechores Una casa antigua de Nardués, Urraúl Bajo (Nava- reafirmar en sus ideales de fideli- (es un hecho cierto que, en estos rra). Foto: Mariano Estornés Lasa ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 53 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL así debió de ocurrir, pues a partir de dos en Valencia cuatro supuestos entonces Armengol pasó a Valencia cómplices de esta conspiración11. para recibir las órdenes de capitán general. Armengol trabajaba, pues, en labores de información. No obs- En el expediente militar se tante la detención de este Francis- dice que intervino en la aprensión co Cubells, en la que él intervino, de las cabezas que intentaron la debió de producirse en la siguiente muerte del General Elío, comi- conspiración contra Elío, es decir la sión que desempeñó con valor y de Vidal, conocida por este nombre riesgo, consiguiendo él mismo porque el principal jefe de la mis- la prisión del principal cabecilla ma fue el teniente coronel Joaquín Francisco Cubells (alías Borras- Vidal. El plan de la misma era pro- ca) quien fue entregado al Gene- vocar un levantamiento en la ciu- ral Elío; en esta comisión siguió dad en los primeros días de enero hasta el año 1820, cogiendo en de 1819. Aparte del citado Vidal y todo este tiempo varios reos de otros más, estaba implicado Félix consideración (todo esto consta- Bertrán de Lis, un hijo del citado ba en documentos que Armengol D. Vicente. Todo fue descubierto presentó en su momento). por una delación, y los conspira- D. Santos Ladrón de Cegama (Auñamendi Eusko dores fueron sorprendidos reuni- Entziklopedia) Este Francisco Cubells fue, en dos en una casa de juego de billar efecto, uno de los mencionados en sita en la plaza del conde de Carlet. ese año fue destinado a Navarra la conspiración para atentar contra Trece de ellos fueron ahorcados el para cumplir allí su cometido como Elío la noche del 17 de enero de 20 de enero, entre ellos los citados empleado de este cuerpo (precisa- 1817; ese noche el capitán general Joaquín Vidal y Félix Bertrán de mente, durante este año de 1820, asistía a una representación de tea- Lis. Parece ser que los conspira- el resguardo fue organizado mili- tro y el plan de los conspiradores dores habían recibido ayuda de las tarmente, aunque parece que con era llevar una acción violenta con- sociedades masónicas, y que la or- posterioridad al nombramiento de tra él a la salida del mismo. El plan ganización de la misma estaba en Armengol. fue descubierto y los conspiradores Madrid. tuvieron que huir. Entre los que se Coincide su traslado a Navarra sospechaba que habían estado diri- Francisco Cubells, por su par- con los días de la sublevación mili- giendo la conspiración estaban los te, parece ser que semanas antes de tar del comandante Rafael del Rie- hermanos Bertrán de Lis, Manuel y descubrirse el plan había estado en go en Cabezas de San Juan (ocurrió Vicente, el fraile Asensio Nebot, el Valencia, pues Elío, por confiden- en enero de ese año) y la del coronel abogado Felipe Benicio Navarro y cias recibidas, había averiguado Quiroga del Regimiento de España este Francisco Cubells, del cual se que se le había visto entrar en el do- y la Corona que tenía su guarnición conocía poco, tan sólo que era del micilio del propio Vicente Bertrán en Alcalá de los Gazules. Fue el co- Grao de Valencia y que su apodo de Lis12. Después, cuando todo se mienzo de la sublevación porque era el de Borrasca. descubrió, este Borrasca debió de la misma no cumplió su objetivo huir a Madrid, pero Armengol se si- hasta primeros de marzo; durante Esa noche del 17 de enero hubo guió los pasos hasta allí y consiguió este tiempo, de enero a marzo, se cierto alborotó en la ciudad escu- su detención13. fueron uniendo otros militares a la chándose disparos de arma de fue- sublevación, como fue el caso del go. Alguno de los conspiradores Quizá como premio a sus ser- general Enrique O`Donnell que era pudieron huir embarcándose en un vicios, y casi con toda seguridad el jefe del ejército del centro; por barco de contrabandistas llegan- mientras se encontraba en Madrid su parte algunos de los que estaban do a Gibraltar, entre ellos Manuel a comienzos de 1820, se le dio un exiliados entraron en territorio es- Bertrán de Lis (contra su hermano empleo en el llamado resguardo, pañol para unirse a la misma, tal fue Vicente no se consiguieron pruebas que era un cuerpo dependiente de la el caso de Francisco Espoz y Mina aunque se sospechaba de él); al tal hacienda real que se ocupaban del (se había distinguido en la Guerra Borrasca se le perdió el rastro. En contrabando por las aduanas, pasos de la Independencia) el cual estaba los siguientes días fueron ahorca- fronterizos y costas. En febrero de refugiado en Francia. 54 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL Espoz y Mina entró en Navarra entonces, con su segunda mujer que vantamiento. Las gestiones para y consiguió llevar a cabo la organi- era doña Teresa Sausinera, y que le conseguir armas se encomiendan a zación de partidas de apoyo a dicha hubiera nacido alguno de los cuatro D. Andrés Martín, cura párroco de sublevación, de hecho, a primeros hijos que tuvo con ella (esto consta Ustarroz, el cual era un furibundo de marzo, ya estaba dichas partidas en su testamento que comentaré al realista autor de un importante libro organizadas en el valle de Baztán. final de este escrito). en el cual narra, de primera mano, Finalmente el rey se vio obligado todo lo concerniente a la División a firmar el decreto que pedían los Francisco Espoz y Mina orga- Real de Navarra y a lo acontecido sublevados, lo firmó el 6 de marzo nizó, esas primeras semanas, la en esta guerra14. Las gestiones de y significaba su acatamiento a la milicia nacional en Navarra. En D. Andrés Martín fracasan porque Constitución del año 1812, es decir abril ya comienzan a haber inci- en Francia está decretado un cordón comenzaba el comienzo del Trienio dentes en la propia ciudad y en sanitarios como consecuencia de la Liberal. otras poblaciones navarras como epidemia de fiebre amarilla; ade- en Tudela, Tafalla, y Estella. Ese más el 29 de noviembre es detenido IV mismo mes de abril Espoz y Mina un emisario de la Junta y son descu- AÑOS 1820 A 1823 es sustituido como capitán general biertos los planes de la misma. (En Pamplona a comienzos del de Pamplona por el general López Trienio. Incidentes en la ciudad y Santos. Mientras tanto en Bayona A pesar de esto, con unos qui- poblaciones de Navarra. Comien- se refugian importantes persona- nientos fusiles que ha consegui- zan a organizarse los realistas jes realistas tales como el general do el citado miembro de la Junta para una sublevación a favor del Eguía, el barón de Eroles, y otros, Francisco Benito Eraso (al parecer rey absoluto. El primer intento los cuales mantienen relaciones de una partida de armas destinadas de sublevación a finales de 1821 secretas con el rey, el cual los ani- a la Milicia Nacional), y contando en el que interviene Armengol. El ma a mantener la lucha contra el con el entusiasmo de muchos jó- fracaso de este intento. Armengol sistema constitucional. venes de las poblaciones navarras, con su partida continua por los en diciembre se inicia un primer montes navarros defendiendo la A medidos del siguiente año levantamiento15. A Armengol su bandera realista. Su partida da 1821 ya se tienen noticias de la empleo en el resguardo le ha per- muerte al coronel liberal Juan existencia de una Junta Realista en mitido recorrer parte del territorio José Cruchaga. Armengol refu- Navarra que hace llamamientos a la navarro, sobre todo el montañoso giado en Francia hasta el segun- heroica Navarra para que defienda próximo a Francia, y, además, esta- do levantamiento realista en sus justas y sabias leyes que trataba blecer relaciones con los realistas, Navarra a mediados de 1822. Es de destruir la impía Constitución. así que, cuando tiene lugar este pri- nombrado capitán del Regimien- Los cabezas de esta junta, a los cua- mer levantamiento se une al mismo to Realista de Navarra. Acciones les Armengol seguirá, eran D. José con entusiasmo tal y como consta en las que intervino. Es herido y Joaquín Mélida, que era abad de la en varios informes en el expediente hecho prisionero. Condenado a villa y parroquia de Barasoaín; D. militar mencionado16. muerte en la ciudadela de Pam- Francisco Eraso, del estado noble, plona. Se salva en septiembre de vecino de Garinoain y alcalde del El día 10 de noviembre la Jun- 1823 por la entrada de las tropas valle de Orba; D. Joaquín Lacarra, ta consiguió armar a trescientos francesas, el sitio de la ciudad de canónigo de la catedral de Pamplo- jóvenes reunidos en la villa de Ba- Pamplona y la rendición de la na; D. Juan Villanueva, que era te- rasoain, y en la mañana del 11 ya plaza) niente coronel retirado y vivía en la estaba desplegada la bandera realis- propia Pamplona; D. Manuel Uriz, ta y declarada la guerra al sistema Seguramente cuando el rey fir- del estado noble y vecino de Sada; constitucional. Hacia aquella villa mó este decreto Armengol ya estaba y D. Santos Ladrón de Cegama, te- debió dirigirse Armengol, su mujer, en Pamplona. En esta ciudad tiene niente coronel retirado en la villa por su parte, debió de encontrar re- que presenciar la entrada de Espoz de Lumbier y que, como ahora ve- fugio en alguna población o quizá y Mina como nuevo capitán general remos será uno de los principales en la misma Francia. de Pamplona, y asimismo los actos jefes militares de los realistas na- de la publicación de la Constitución varros. Las fuerzas con las que contaban cosa que ocurrió el día 11 de mar- los realistas se dividieron en dos zo. También es muy probable que Para fines de este año 1821 esta columnas, una al mando del citado ya estuviera casado, o se casara por junta quiere iniciar un primer le- Santos Ladrón que se dirigió hacia ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 55 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL las montañas y poblaciones cerca- del valle de Ulzama a unas cuatro días después, de reunir a los disper- nas a Estella, y la otra al mando del leguas de Pamplona (situada en una sos realistas en la villa de Ujué; tan también citado Juan Villanueva que llanura a la falda de elevados montes sólo fueron unos sesenta los com- fue al valle del Roncal; la intención poblados de robles, hayas y pastos) batientes que allí se reunieron, entre era que se les unieran partidarios y los realistas son atacados por las los cuales quizá estaba Armengol, así formar un ejército. tropas de Cruchaga que han salido pero fueron perseguidos igualmen- de Pamplona días antes, y que están te y tuvieron que cruzar la frontera Ante esta ya declarada suble- reforzadas por otras procedentes de y refugiarse en Francia). Hasta que vación el gobierno constitucional San Sebastián, Vitoria y Zaragoza. los realistas vuelvan a organizarse, nombró a un coronel navarro de Es el 25 de diciembre, el tiempo y esta vez contaran con todas las prestigio para tratar de terminar es frío propio de la estación inver- facilidades que les dio el gobierno con la misma. Era el coronel Juan nal, y los realistas, unos trescientos francés del rey Luis XVIII, van a José Cruchaga nacido en un pue- cincuenta combatientes, van mal pasar unos meses. Este segundo blo del valle del Roncal; se había equipados y peor armados. Tras el levantamiento no estará preparado distinguido también en la Guerra ataque los realistas huyen dispersán- hasta medidos del 1822). Duran- de la Independencia, y además era dose por el monte perseguidos por te estos meses, entre el primer y hermano de otro héroe muerto en la tropa de Cruchaga; muchos son el segundo levantamiento realista, aquella guerra, el coronel Gregorio hechos prisioneros, y los que logran Armengol va a tener un importante Cruchaga, y ambos habían combati- huir lo hacen en pésimas condicio- cometido. do a las órdenes del citado Francis- nes por el camino de Lumbier hacia co Espoz y Mina. Cruchaga estaba el valle del Roncal para, desde allí, Dice el cura Andrés Martín19 que por entonces destinado en Burgos, tratar de refugiarse en Francia. Entre después de este fracasado primer le- y desde allí se dirigió a Pamplona, los que logran huir está el propio Ar- vantamiento la bandera realista fue por orden del gobierno, para man- mengol. Entre los que no han podido mantenida en territorio navarro por dar las tropas que tenían que hacer huir, aparte de heridos y muertos, las correrías de algunas pocas parti- frente a esta sublevación. El 18 de hay unos ciento veinte combatientes das, las cuales estaban mandas por diciembre el jefe político de Pam- realistas a los cuales se les respeta la algunos de los oficiales de este bata- plona, Luis Veyan, publicaba un vida y son llevadas a Tafalla para ser llón realista que había sido dispersa- eufórico manifiesto en el que anun- juzgados; este hecho de clemencia do; entre estos menciona a D. Pedro ciaba, para desmoralización de los del coronel Cruchaga es reconoci- Echegoyen alías Períto, el cual sería facciosos, que el coronel Crichaga do hasta por el cura Andrés Martín, hecho prisionero y llevado a los ca- se ponía al frente de las tropas gu- el cual dice en su obra que tuvo un labozos de la ciudadela de Pamplo- bernamentales; y es que, en efecto, comportamiento ejemplar impidien- na, D. Agustín Esparza, conocido muchos realistas confiaban en que do cualquier tipo de maltrato a los por Catachuan, D. Antero Dancausa, Cruchaga, al ser un navarro de pura prisioneros, esto será comentado por D. Ramón Jauiregui y D. Francisco cepa, se inclinaría por defender los los liberales, con acritud contra Ar- Armengol. La actuación de estas ideales realistas17. mengol, cuando poco después sea partidas permitió que en muchas po- muerto este coronel por su partida blaciones no disminuyera el apoyo a Por su parte a Armengol, tenien- como ahora veremos. los realistas, y que las columnas gu- do en cuenta sus antecedentes mi- bernamentales se vieran obligadas a litares, se le puso al mando de una La otra columna, la que manda- llevar a cabo marchas y contramar- compañía de este primer batallón ba Santos Ladrón, también es dis- chas en su persecución. de realistas en la columna que man- persada en el pueblo de Nagore el daba del coronel Juan Villanueva y 4 de enero del año que comenzaba El valenciano, con la anuencia que, como he dicho se dirigió al va- 1822, en esta ocasión, las tropas li- de la Junta, cuyos miembros esta- lle del Roncal18. berales, que estaban mandadas por ban asimismo refugiados en Fran- el coronel Victoriano Tabuenca, sí cia, atravesó, al parecer ya en enero, El primer enfrentamiento entre que actúan sin piedad, y muchos la frontera con doce voluntarios de los sublevados y las tropas guber- prisioneros realistas son muertos a su total confianza (así lo dice el ex- namentales que manda Cruchaga sangre fría. pediente militar). Ante las noticias tiene lugar en la villa de Larrainza; de sus correrías el jefe político de allí estaba la columna al mando de Así terminó este primer levanta- Pamplona, el citado Luis Veyan, so- D. Juan de Villanueva en la que va miento (hubo, no obstante, un inten- licita al de Valencia, que era Fran- también el valenciano. En esta aldea to de D. Juan de Villanueva, pocos cisco Plasencia, que le facilitara 56 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL informes sobre el tal Armengol. El de catorce voluntarios (expediente y el trompeta; con Goñi deberían informe le llega en marzo, y es un militar). El coronel Cruchaga lo encontrase en un pueblo más ade- informe de gran valor pues aporta persigue recorriendo las aldeas del lante. Al parecer Cruchaga tenía in- importantes noticias sobre Armen- valle de Urraul Bajo, en la misma formación sobre la presencia de una gol, entre estas sobre de donde era, merindad de Sangüesa; pronto iban partida de facciosos que estaba muy su actuación en la Guerra de la In- a encontrarse y el desenlace del cerca y a la que esperaba sorpren- dependencia y en años posteriores. encuentro va a ser trágico para el der, esa partida no era otra que la de coronel. Armengol. Mientras tanto este jefe políti- co de Pamplona va recibiendo más Los hechos relacionados con la A las ocho de la mañana em- noticias sobre sus andanzas. Así, muerte del coronel Cruchaga están prendieron, pues, la marcha, y en abril, se sabe que él y su partida perfectamente explicados en un cuando llevaban recorridas una me- habían llegado a la aldea de Mendi- parte militar que, el ayudante del dia legua se encontraron dos perso- nueta (de la merindad de Sangüesa coronel, el teniente de caballería del nas que venían por el camino, una a un cuarto de legua de la villa de regimiento Lusitania (al cual perte- de ellas era el alcalde de Lumbier Urroz y cerca también de la villa necía también el coronel Cruchaga) que venia a entrevistarse con el de Lizarraga). Allí el cura, quizá Manuel Núñez Molero presenta al coronel22; ambos se quedaron ha- no muy partidario de los realistas, gobernador de la plana, el anterior- blando mientras él y los soldados ya que Almengol también tenía sus mente citado general López Baños, se adelantaban unos cien pasos, y confidentes, es visitado por su parti- después de ser liberado por Armen- luego esperó que se le incorporara da y, tras mantenerlo detenido unas gol y pasar de Francia a España (la el coronel; cuando lo hizo le dijo, horas, le exigen aportación econó- fecha es de 20 de mayo de este año bastante incomodado, que todos sus mica para la causa realista, esto es 1822 y el parte será publicado inte- planes se habían frustrado, y que ya presentado por los liberales como gró en el diario El Espectador21 en no tenían efecto las disposiciones un robo hecho por los facciosos al el número del lunes 7 de junio de anteriores que había tomado, por- cura de Mendinueta; después huye ese mismo año). que los facciosos habían hecho una perseguido por las columnas guber- contramarcha, pasando la noche por namentales. También con fecha del Dice este teniente de caballería las inmediaciones de Lumbier y que 18 del mismo mes el comandante que el día 13 de ese mes de mayo de ignoraba el rumbo que habían to- del destacamento de Ochagavía co- 1822 recibió orden de su jefe, el co- mado (la información del alcalde de municaba que había cometido robos ronel Cruchaga, para que estuviera Lumbier estaba equivocada como por la parte de Iso, y que cerca de preparada una partida de 13 solda- ahora veremos). San Vicente había atacado y apre- dos para salir con él al día siguiente sado a un soldado que regresaba a a las cinco de la mañana (estaban en Después de un rato en el cual Pamplona desde Aoiz; lo llevó pri- Sangüesa). Sobre las seis y media el coronel se detuvo a pensar qué sionero por Napal y Aspurz durante dispuso que el capitán don Sebas- hacer, le mandó que el trompeta, algunas horas para luego liberarlo; tián de Goñi, su secretario, saliese Francisco Gutierrez, cuando pasa- este soldado había comentado a sus con la mayor parte de los soldados ran por el puente de dicho pueblo superiores que Armengol descon- de esta partida por el camino de (Lumbier), avisase a la partida de fiaba de todos, pues dormía con la Aoiz, mientras que él permaneciera Goñi para que se pusiese en mar- carabina entre las piernas20. en su compañía con dos soldados cha en dirección a Nardués (aldea también del valle de Urraul Bajo Después de estos hechos, y se- distante de Lumbier una legua), y guramente porque sus perseguido- que allí se le incorporara otra par- res están cerca, vuelve a refugiarse tida de soldados de infantería de en Francia. De allí, de Francia, se Toledo, y alguna caballería, que es- sabe por confidentes que el forajido taban en otro pueblo situado en el Armengol se había atrevido, en sus camino de su marcha, al mando de correrías, a dar libranzas a los infe- un subalterno llamado D. J. Rubio, lices que robaba, con el encargo de y además, con la orden para Goñi cobrárselas luego a él. de decirle que se adelantase con su caballería para incorporárseles a A principios de mayo vuelve a Bandera realista (año 1821). Museo de Recuerdos ellos, al coronel y a él, cuanto antes entrar en Navarra con una partida Históricos de Pamplona en Nardués. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 57 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL Cuando llegaron a esta aldea Al oír el ruido se asomó el coro- presenciar por hallarse él abajo (se el coronel mandó descansar y dar nel a la ventana que estaba encima le debió contar el propio soldado). pienso a los caballos, lo que ejecu- de la puerta de la casa, y al darse taron los dos soldados, mientras él cuenta de lo que sucedía fue co- Cuando oyó los disparos, este y el coronel entraban en una casa, rriendo hacia la cocina en donde es- ayudante del coronel, dice que en- la primera del pueblo viniendo de taba el otro soldado, Manuel Blan- tró en un gran estado de ansiedad, Monrreal, para escribir un oficio co, gritándole que fuera corriendo pues no sabía si los mismos habían para el comandante de la parti- hacia donde él estaba que estaban afectado al coronel o al soldado que da de Toledo. En dicho oficio iba perdidos. El soldado se dirigió a la estaba con él, pero pronto salió de a mandarle a dicho comandante habitación del coronel pero vio que dudas, pues uno de los de la facción que, por noticias que había tenido, ya los de la facción subían por la es- bajo por las escaleras con una he- sabía que la facción había hecho calera, así que los dos intentaron ce- rida en el primer dedo de la mano una contramarcha, que tomase la rrar la puerta de la habitación pero derecha, diciendo, con insufrible dirección del valle de Orba que re- la puerta no tenía cerradura, por lo jactancia y orgullo, que le había conociera el país y le diera parte que el coronel se vio en la necesidad destrozado el dedo el fúsil al des- de cualquier novedad. Lo que no de sujetarla con el pie mientras Ar- cargarlo, pero que el de arriba ya sospecha el coronel es que Armen- mengol y los suyos comenzaban a estaba con Cristo, y preguntándole gol, que en realidad se encuentra tratar de forzarla; mientras el coro- con horror de quien se trataba, le en aquellos mismos montes cerca nel hacia fuerza para cerrar la puer- contestó que de Cruchaga. de la aldea, también tiene sus con- ta el soldado Blanco buscaba algún fidentes, y por ellos sabía que el instrumento con el cual atrancarla, Antes de huir los facciosos le coronel había llegado a Nardués y y como no encontró nada tomó el habían despojado, al cadáver de que se encontraba desprotegido de sable del propio Manuel Núñez que Cruchaga, del reloj, del dinero, de tropa, así que decide llevar a cabo allí estaba y se colocó al lado del las espuelas, y hasta uno de ellos se una acción rápida en la casa en la coronel para defenderlo. empeñó en quitarle los pantalones, que está Cruchaga con los dos sol- cosa que no se verificó quizá, pien- dados y su ayudante. Los dos, con ahínco, consiguie- sa Núñez, por la prisa que tenían; ron mantener la puerta cerrada de a continuación sacaron los caballos Sigue diciendo este Manuel momento, pero los de la facción a de la cuadra, pero antes de partir él Núñez que una vez concluido el fuerza de empujar la abrieron un les dijo que le dejaran subir un mo- oficio y mientras llegaba la par- poco, y por allí metieron la punta mento a la habitación para recoger tida de caballería (serían las doce de un fúsil, el cual fue inutilizado su sombrero, a lo cual accedieron, y del mediodía), él bajó a la calle de un fuerte golpe por el propio co- al entrar en la misma no pudo me- y delante suyo también lo había ronel; entonces fue cuando los fac- nos que sentir una fuerte impresión hecho el soldado Agustín Martín, ciosos descargaron dos tiros contra a la vista del cadáver de Cruchaga y así fue que cuando este último la puerta, los cuales la penetraron a quien califica de patriota ilustre, estaba ya a dos o tres pasos fuera y una de las balas impactó en el jefe instruido y amigo. de la puerta de la casa, y él en el rostro del coronel por la mejilla de- zaguán, fueron sorprendidos por recha, esto le causó la muerte ins- De la aldea fueron conducidos un número de hombres que en un tantánea, además, al caer sobre el por Armengol y los suyos a la mon- primer momento no pudo precisar soldado, el cual llevaba el sable en taña cercana situada a la izquierda su número; cuatro de éstos rodea- la mano, el coronel sufrió otra heri- de la carretera de Monreal, a un re- ron al soldado Martín mientras da por el sable; en esos momentos fugio en donde encontraron a dos que a él le encaraba con su fúsil al el soldado se ve en la precisión de personas de las cuales oyó decir pecho el cabeza de los facciosos colocar el cuerpo del coronel en el que una era un regidor de un pueblo Francisco Armengol, al instante suelo y los facciosos entran en la inmediato que estaba allí con objeto dos de los que rodeaban al solda- habitación. de llevarles raciones de pan y vino, do vinieron hasta donde estaba él luego todos los de la partida comie- y Armengol; así les intimidaron, Al entrar los mismos se enca- ron. Al poco tiempo continuaron con el mayor coraje para que se ran con el soldado, y uno de ellos la marcha atravesando la carretera rindiera, y ante esto él les contes- al momento de mandarle que se citada, y aquella tarde, sobre las tó que nada debían temer pues iba rindiera le descargó un tiro, pero cinco, pasaron cerca de las villas de desarmado, y así se tranquilizaron afortunadamente el arma no dio Aoiz y Urrioz, y a las diez llegaron de momento. fuego, aunque todo esto no lo pudo a un pueblo (no dice el nombre) en 58 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL donde, hacia pocos días, un militar contingente que entró en España co Pérez de Larraya, al jefe políti- de nombre Armago había hecho al mando del duque de Angulema). co de Pamplona, despacho que le pasar por las armas al faccioso Sol- Tanto él como los dos soldados llegó a Luis Vayan a las cinco del quiaga; en este pueblo no se detu- fueron tratados con toda conside- mismo día 14 de mayo; este escrito vieron y así sobre las doce llegaban ración y respeto por los militares del alcalde añade poco al informe al paso fronterizo con Francia y al franceses, siendo alojados en una de Núñez, quizá el detalle de que la primer pueblo francés Alduides. posada, e incluso a él lo invitó a su herida que había causado la muerte casa, y en su conversación le dio a del coronel le había penetrado por Añade Manuel Núñez que du- entender el desprecio que les mere- la mejilla derecha y había salido por rante la marcha fue tratado con con- cía mis captores, además se esforzó cuello del mismo lado, y que ade- sideración por Armengol, asegurán- para que le fuera devuelto el caballo más tenía una herida de sable sobre dole éste desde un principio que su y las armas; de esto consiguió el co- la ceja del ojo izquierdo. El jefe seguridad personal y la de los dos mandante francés que Armengol le político comunicó el hecho al mi- soldado no peligraría porque él no diera uno de los cuatro caballos que nistro de la gobernación José María lo permitiría, supuesto que no se se habían llevado. El 16 de este mis- Moscoso y Altamira y este a su vez separarán del grupo que mandaba, mo mes, a las doce del día, salieron al presidente del gobierno Francis- porque ellos no podían calcular el él y los dos soldados hacia España co Martínez de la Rosa (estuvo en riego que correrían si lo hacían, y con una carta de recomendación de la presidencia hasta el 7 de agosto, así lo creyó Núñez porque el mismo dicho comandante Bazaine para el siendo sustituido entonces por Eva- pudo darse cuenta del ascendiente jefe de la tropa de guarnición en risto San Miguel). que tenía Armengol en los pueblos Elizondo, en el valle de Baztán; en por los que pasaron. este pueblo descansó el 17 y al día El cadáver del coronel fue lle- siguiente llegó a Pamplona, donde vado a Tafalla para las honras fúne- Una vez en Alduides Armengol pudo narrar todo lo acontecido a sus bres por orden del comandante de dejó a los prisioneros al cargo de superiores del Regimiento de Caba- la guarnición de Sangüesa, Reina, un comandante de tropa francesa, llería Lusitania, Octavo de Ligeros. el cual había ido hasta Nardués y llamado Bazaine, que lo era del re- De su relato todos sacaron la con- visto el cadáver de su compañero gimiento número 36 de infantería firmación de algo que todos sospe- de armas en la casa de Francisco de línea (el gobierno de Luis XVIII chaba, y que el mismo Armengol le Redín (quizá la casa en la que tu- tenía bastantes tropas a lo largo de comentó a Núñez durante la marcha vieron lugar de los hechos), y que, la frontera con España las cuales al hacia Francia, y era que el valen- al instante, había ordenado que dos año siguiente formarían parte del ciano estaba informado de que en columnas, una a su mando y la otra Nardués se hallaba el coronel con a la del comandante Victoriano Ta- pocas fuerzas militares, así que el buenca partieran al instante en per- alcalde de Lumbier había dado una secución de Armengol23. información falsa al coronel. Otra información sobre lo suce- Hasta aquí lo que dice el parte dido es la contenida en el parte del que presentó este ayudante del dis- sargento segundo Bernabé Tiberio tinguido militar muerto. Armengol con fecha del día 15 de mayo24; y sus hombres, mientras tanto, pa- este sargento formaba parte de la saron al lazareto de Beobia para la columna que al mando de Cruchaga cuarentena obligada por la fiebre había salido aquella mañana del 14 amarilla, esto era al menos lo que de mayo de Sangüesa; aunque no decía el gobierno francés a los re- añade nada más a lo que, luego, co- querimientos del español que le municaría Núñez tras su liberación, pedía la deportación del que, llama- precisa en su informe que la bala ban, faccioso y asesino del coronel que mató a Cruchaga le había pene- Cruchaga. trado debajo del ojo derecho. La circunstancias de la muerte En este mismo expediente mi- del coronel Cruchaga fueron co- litar de Cruchaga constan también municadas en un primer momento El General Quesada. De la obra de Rafael Cam- otros documentos como los si- bra: La primera Guerra Civil de España (1821-23) por el alcalde de Nardués, Francis- guientes: la concesión a Crucha- ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 59 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL ga, a título póstumo, de la cruz de cual, después de decir su autor que sistorial en donde se rezó un res- oro de primera clase de la Orden había conocido al coronel Crucha- ponso; la función terminó dando Nacional Militar de San Fernando ga, se hacia elogiosos comentarios limosna a los pobres, a los presos (señaladamente por la acción en los sobre su personalidad; al final de y a muchos jornaleros que habían campos de Larrainza que anterior- la carta la redacción del diario de- asistido, aunque estos rehusaban mente he comentado). Hay también cía que, según informaciones re- tomar las monedas. un escrito del padre de Cruchaga, el cibidas, se sabía que Cruchaga y cual vivía en la villa de Urzaingin los de su partida seguían en el la- Las gestiones diplomáticas para que también era el pueblo natal del zareto de Beobia, que se les había que Armengol fuera entregado a las coronel, sobre las pertenencias de gratificado con 80 o más francos autoridades españolas fueron insis- su hijo. Asimismo un informe sobre a cada uno, y que muchos france- tentes, y en las mismas intervinie- la tasación del caballo de Cruchaga ses que veían tales cosas estaba ron el marqués de Casa Irujo, mi- (lo tenía en aquellos momentos Ar- horrorizados pues, además, el des- nistro plenipotenciario de S. M. en mengol en Francia), cuyo nombre almado Armengol, había entrado Francia, el cual trató con el ministro era mensajero, y era tordillo encres- en Francia montado, arrogante, en de affaires étrangèrs de Luis XVIII, pado, con algunos puntos blancos el caballo de propio Cruchaga; se el vizconde de Montmorency. El sobre el cuello, y en las puntas de aseguraba también que el cónsul ministro español invocó el artículo las ancas, armiñado del pie derecho, español en Bayona había reclama- 3o de la convención entre Francia su edad seis años. do su entrega a España, pero todo y España de 1765, insistiendo el indicaba que sería desechada tan marqués en que Armengol no era Al día siguiente del suceso, en la justa reclamación. ningún refugiado político. También orden del día del distrito militar de hubo intercambio de escritos entre Pamplona (leída en todos los cuar- Finalmente, en su número del el Prefecto de los Bajos Pirineos teles), se pronunciaron frases como: día jueves 30 de mayo, este diario y el jefe político de Pamplona. El lloremos hoy la pérdida, militares y llevaba la información, fechada en gobierno francés contestaba a estas ciudadanos, del joven y malogra- Tafalla el 22, sobre el solemne fu- peticiones con buenas palabras en do coronel Juan José Cruchaga en neral del coronel celebrado el día el sentido de que esperaban detener Nardués, y después de las alaban- anterior; según la misma, hubo una a Armengol de un momento a otro. zas para el militar caído en acto de gran emoción en todos los actos: el Los confidentes, en cambio, asegu- servicio, la imprecación siguiente: ayuntamiento constitucional había raban que Armengol ya había sali- Alabanza, honor a Cruchaga y glo- celebrado una sesión extraordi- do del lazareto y estaba en Burdeos ria a su nombre; y al tuyo Armen- naria, después de la misma, ves- con total libertad. gol, con el de tus compañeros, odio, tidos de gala y librea, esperaron infamia y hierro. sus componentes la llegada de la El 7 de julio tuvieron lugar los comitiva fúnebre que salió de la sucesos en Madrid provocados por Por su parte el diario El Espec- casa mortuoria con gran afluencia un intento de insurrección de alguna tador, en su número del martes de militares y paisanos; posterior- tropa; como consecuencia de esto 22 de mayo, publicaba una escri- mente todos se dirigieron a la igle- dimitió Francisco Martínez de la to fechado en Irún el 17 sobre el sia de Santa María y San Pedro en Rosa, y el 7 de agosto se hizo cargo hecho que califica de asesinato donde se oficio la ceremonia. Allí del gobierno Evaristo San Miguel. del coronel Cruchaga cometido en se había colocado un catafalco con Poco después tuvo lugar el envío de un pueblecito cerca de Sangüesa, la inscripción principal: Tafalla y la nota diplomática, firmada por los al final, haciendo referencia a sus su guarnición al alma de don José embajadores de las naciones euro- asesinos, decía: ¡Indignos! En su Crichaga, pero había otras que ha- peas reunidos en Verona, al gobier- abominable nombre están estam- cían llorar, y al final la siguiente no español, en la cual dejaba entre- pados los negros caracteres de su frase: hombres libres, imitadle. La ver una amenazaba de intervención infernal saña, y de su atrocidad. función duró tres horas y media, y militar en España, por la situación En el mismo diario, en su número durante la misma se pronunció una política en la misma que ponían en posterior del 28 del mismo mes, y oración, verdaderamente fúnebre, peligro la estabilidad de las monar- en un escrito fechado en San Se- digna de su autor el párroco de di- quías en Europa. bastián el 23, este diario se hacia cha iglesia don Antonio Moreno eco de una carta llegada del me- (se imprimieron ejemplares de la Las reclamaciones sobre la en- diodía de Francia, escrita por una misma para su publicación). Luego trega de Armengol continuaron persona de toda confianza, en la la comitiva volvió a la Casa Con- siendo ministro (había sustituido al 60 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL marqués de Casa Irujo de tendencia que esta marcha de Quesada y de Pocos días después las tropas más moderada) el duque de San Lo- Santos Ladrón, con las tropas rea- gubernamentales les alcanzan en la renzo; esto fue ya en noviembre y listas, fuera del territorio navarro aldea de Perdón, en este encuentro diciembre. Mientras tanto el gobier- no fue bien aceptado por los parti- también interviene Armengol y su no español sabia que Armengol se- darios realistas navarros que espe- grupo, y pocos días después tiene guía en Burdeos en donde no dejaba raban que el levantamiento tuviera lugar otro encuentro en Bolea, ya de conspirar contra la patria. Final- lugar en su territorio. en la diócesis de Huesca, esto era el mente el gobierno francés comu- 3 de septiembre de este año 1822. nicó que, según últimas averigua- Esta marcha del recién formado Para entonces, D. Carlos Espino- ciones, Armengol ya no estaba en ejército realista de Navarra obligó sa, jefe del 5o Distrito Militar, ha- territorio francés, así que el duque a la formación de nuevas tropas, y bía declarado, con fecha del 15 de de San Lorenzo escribió al gobier- su encuadramiento en un nuevo ba- agosto, el estado de guerra en el te- no explicando que con todo esto se tallón, lo cual se hizo a toda prisa rritorio navarro. había visto que el ministerio fran- en la población de Uztárroz que era cés había eludido constantemente primer pueblo del valle del Roncal. La situación de las tropas rea- las reclamaciones, y que ya nada se Armengol entró en territorio nava- listas, que están a la espera de que adelantaría en continuarlas25. rro, desde Francia, el 8 de julio al regresara la División que al mando mando de su compañía formada y de Quesada había ido a Aragón y Armengol, en efecto, desde su armada en Francia. Todo parece in- Cataluña, es de dispersión por las salida del lazareto de Beobia, ha- dicar que, hasta su encuadramien- montañas de Navarra, con lo cual bía estado en Budeos, también en to definitivo en la nuevo batallón tienen poca efectividad. Así que la Bayona y en otras poblaciones del realista que se estaba formando, el Junta dio las órdenes para que se re- sur de Francia recibiendo órde- valenciano y su grupo tuvo varios unieran en la población de Ochaga- nes de la Junta la cual preparaba encuentros con destacamentos de via para encuadrarse en un batallón el segundo levantamiento. En esta tropas gubernamentales, y así el 14 que, por este motivo, se llamara de ocasión se había conseguido buen de ese mismo mes en las cercanías la Reunión; allí acuden, en efecto, equipamiento y armas de proce- de la aldea de Aspurz (no lejos de unos novecientos infantes y setenta dencia francesa; esta Junta estaba, Nardués), tres días después otro caballos. Para mandar este batallón, además, en relación con la llamada encuentro en la de Roncesvalles, de manera interina, es nombrado el Regencia establecida en la Seo de población situada a la falda de los teniente coronel D. José Antonio Urgell, la cual era la máxima auto- Pirineos y como la anterior perte- Arredondo, el cual, al igual que ridad de los realistas; para el man- neciente al partido judicial de Aoiz; Armengol había entrado, proceden- do militar de los realistas navarros el 26 del mismo en Navascués del te de Francia, a primeros de julio. fue nombrado el general Vicente mismo partido judicial, y el 3 de A sus órdenes estará el valenciano Quesada, marqués de Moncayo, agosto en Roncal, ya en el valle de al que se le da el grado de teniente, y como segundo jefe el ya citado su nombre. siendo su inmediato superior el ca- Santos Ladrón de Cegama. Según pitán Francisco Lazaroti26, del cual el expediente militar de Armen- El batallón realista ya formado hay también un informe sobre Ar- gol, el valenciano se presentó, allí estaba esos días en el valle del Ron- mengol en el expediente militar del en Francia, a este general Quesada cal, y allí espera la llegada de qui- valenciano. con un grupo numeroso de volun- nientos vestuarios procedentes del tarios, con los cuales se formó una la Casa-fortín de Iratí (situada en un Estando esta División de la Re- compañía a su mando, la cual fue bosque junto a la frontera francesa unión en las alturas de Ochagavia incorporada al segundo batallón de servía de refugio para armamento y en la Abaurrea Alta, Arredondo la División Realista de Navarra que demás de las tropas realistas); cerca supo que una importante columna se estaba formando en el mes de ju- de allí estaba también la columna enemiga, compuesta de 1.200 in- nio y principios de julio. Poco des- del coronel Victoriano Tabuenca, el fantes y 120 caballos había salido pués, sobre el 22 de junio, este ge- cual persiguía a algunas tropas rea- de Pamplona al mando del citado neral había entrado en España con listas, entre éstas la compañía que Espinosa y se dirigía hacia allí. Por el primer batallón dado comienzo manda Armengol, las cuales tienen esos mismos días, cerca de esta po- el segundo levantamiento, aunque, que hacer una larga marcha hasta blación hubo una acción con otras por órdenes de la Regencia de la poder refugiarse en la Peña de Ez- tropas gubernamentales que no tuvo Seo de Urgell, se dirigió en seguida caurre, pico confinante con el Piri- más consecuencia que la retirada de a Aragón y Cataluña; lo cierto fue neo Aragonés. éstas hacia Aoiz. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 61 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL Arredondo quiso aprovechar la batallón del regimiento Valencey columna gubernamental hizo acto disposición para el combate de sus que habían llegado la noche ante- de presencia en el cerro de Santa tropas y decidió entonces ir hacia el rior allí desde Vitoria. Entre los que Bárbara; Fernández al ver desde allí centro de Navarra al encuentro de la Arredondo recomienda por haberse que su situación era de inferioridad división al mando de Espinosa que distinguido en esta batalla está el ante el despliegue de las fuerzas se hallaba esos días en Caseda. El inmediato superior de Armengol, el realistas optó por retirarse en direc- 24 de septiembre la división realista citado capitán Francisco Lazaroti y ción a la villa de Dicastrillo, pero llegó a las inmediaciones de Aybar la compañía a su mando. El propio fue perseguido por los realistas en- poco antes de amanecer, allí se de- general Espinosa estuvo a punto de tre los cuales estaba el teniente Ar- tuvo para una pequeña refacción caer prisionero al ser herido su ca- mengol; en la persecución los rea- y algo de aguardiente para la tro- ballo; todo lo presenció el cura An- listas causaron varios muertos a la pa. Cerca de allí en el camino real drés Martín que estaba situado en la tropa mandada por Fernández. desde Aybar a Eslaba, en una gran ermita de San Pelay, sobre el prado llanura estaban las tropas de Espi- de Orisoain, junto a otros miembros Es coronel y la tropa a su man- nosa; las realistas, por su parte, se de la Junta Realista de Navarra. do trató de resistir en el recinto for- situaron en los cerros de la sierra mado por la iglesia (parroquia de de Aybar, esa mañana hubo allí una Armengol sí que fue mencio- San Emeterio y San Celedonio) y batalla cuyo resultado tampoco nado en la siguiente operación de el cementerio de dicho pueblo de supuso ninguna ventaja sustancial importancia de las tropas realistas. Dicastrillo, finalmente sólo pudo para ninguno de los dos ejercitos, Ocurrió después esta batalla de hacerlo en la iglesia. Para tratar de retirándose los realistas, después Barasoain. El coronel realista Juan obligarles a rendirse Armengol, y de cuatro horas de fuego vivo, por Antonio Guergué, con la anuen- algunos de sus hombres a su man- la sierra de Aybar en dirección a cia del jefe de la división de la do, se acercaron a los muros de la Nardués. Reunión, Arredondo, planeó una iglesia, exponiéndose así a las ba- marcha hacia la zona central de Na- las que les disparaban, y preparar El 4 de octubre tiene lugar otra varra aprovechando que las tropas con paja y demás un fuego que dio acción en Barasoain, cerca de Lum- gubernamentales estaban dedicadas como resultado dicha rendición. bier, en la cual si que parece que a perseguir a los realistas por las al- Esta actuación mereció que fuera los realistas obtuvieron una cier- turas de Iratí. Una de las órdenes de recomendado en el parte que Guer- ta victoria, y esto según un parte Guegué durante está marcha fue que gué envió a la Regencia sobre esta de Arredondo que el cura Andrés una columna, de setecientos infan- acción que califica de gloriosa28. Martín transcribe en su obra27. Se- tes y sesenta de caballería, mandada En los informes de su expediente gún este parte las tropas realistas por el entonces comandante Fran- militar también hay referencia a su habían salido de Lumbier el día cisco Zavala asaltara la importante actuación en esta acción de Dicas- anterior (en esta población estaban población de Estella. Armengol fue trillo29. Fueron unos doscientos cin- también los miembros de la Junta con esta columna la cual llegó allí y cuenta los prisioneros entre ellos el Realista de Navarra), entre ellas iba sorprendió a su guarnición el 14 de coronel Fernández, los cuales fue- la compañía de Armengol. Esa no- este mes de octubre; hubo un asalto ron entregados a una columna de che llegaron a la villa de Lerga. Por en el que se llegaron a utilizar mi- realistas alaveses, pero estos, en los la mañana del ese día 4 de octubre, nas para destruir algunas paredes de montes de Echarriaranaz, al verse después de la refacción y aguar- las casas. perseguidos por los constituciona- diente, llegaron a las alturas cerca les, cometieron la atrocidad de fu- del pueblo de Barasoain ocupado a Durante el asalto a dicha pobla- silar allí a casi todos ellos incluido la sazón por el enemigo. Arredon- ción Guergué recibió noticias de el coronel. Por otra parte las tropas do mandó que sus tropas se situaran que el coronel Sebastián Fernández liberales no tardaron en recuperar la al abrigo de los cerros, y desde allí (conocido popularmente por Dos– villa de Estella. les atacó. El resultado de la batalla Pelos), se dirigía con tropas gu- fue el causar noventa y tres muertos bernamentales a socorrer a la guar- A finales de este mes de octubre al enemigo, veinticuatro prisione- nición que estaba refugiada en el regresó la División Real de Nava- ros, entre ellos el primer ayudante castillo de Estella. Así que dispuso rra, con sus jefes Quesada y Santos con grado de teniente coronel, y que alguna tropa realista fuera ha- Ladrón, de su expedición a Aragón la captura de municiones, armas y cia Irache, distante una media hora y Cataluña. Allí en la zona Lum- fornituras. Las tropas gubernamen- de Estella, para contener al citado bier donde se reunieron los realis- tales eran, la parecer, las del primer Fernández. En efecto, el día 15, la tas, el general Quesada dio órdenes 62 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL para que fuera disuelto el llamado la zona de la Ribera de Navarra, ya en la noche del día 1 al 2 de marzo batallón de la Reunión y que sus que tuvo que regresar hacia Lum- hubo una marcha nocturna de una compañías fueran integradas en la bier por la persecución de las tropas gran columna gubernamental desde División. Armengol fue encuadrado Constitucionales. El 27 de diciem- Garralda a la Abaurrea Alta cerca como teniente de la tercera com- bre Santos Ladrón volvía a hacerse del valle del Roncal, el objetivo era pañía del segundo batallón de esta cargo del mando de la división. sorprender al segundo batallón del división al mando de José Antonio ejército realista, en el cual estaba, Arredondo. Con la llegada del invierno tie- como ya he dicho, el valenciano nen lugar algunas acciones de me- (coincidía esto con la expedición Poco después este general Que- nor entidad pero que tampoco fue- de D. Santos Ladrón a Huesca). sada decidió llevar a cabo una ope- ron favorables a las tropas realistas, Este batallón estaba por entonces ración militar hacia el poniente del tal fue la del 7 de enero del siguiente a las órdenes de un militar que se reino con objeto de entrar en Vito- año 1823 en la villa de Muniain en hará célebre en la Guerra Carlista, ria. Fue una operación que acabó la que también intervino el segundo se trataba de Tomás de Zumala- en fracaso pues las fuerzas realistas batallón; y dos días después la de cárregui nombrado para este man- fueron derrotadas el 27 de octubre Estella. Además entre el 5 y el 6 de do por el general Quesada (había en un monte de encinares cerca de febrero fue ocupada la casa – fortín estado apartado del servicio activo la villa de Nazar (valle de Berrue- de Iratí por las tropas mandadas por en el ejército durante el Trienio Li- za, partido judicial de Estella), en Torrijos, casa fortín situada, como beral, y ahora había ascendido de esta batalla cayó accidentalmente he dicho, en un bosque junto a la capitán a comandante); por lo tanto del caballo este coronel Juan An- frontera francesa; era todo un sím- Armengol lo conoció por entonces tonio Arredondo y fue muerto por bolo para los realistas. aunque por poco tiempo pues como heridas de sable. Como consecuen- he dicho iba a ser hecho prisionero. cia de esta derrota la División Real Pero la situación política iba a Este segundo batallón, por orden de Navarra tuvo que retirarse des- inclinar la guerra definitivamente de Santos Ladrón, había quedado ordenadamente; otra consecuencia del lado de los realistas. Por febrero en las montañas de Salazar y del fue que el general Quesada cediera y marzo tiene lugar la salida de los Roncal en posición defensiva (allí el mando de la misma a Santos La- embajadores de las naciones euro- tenían los realistas, en la población drón, y que él se retirara a Francia peas en un preludio de la invasión de Garde, un hospital. en donde permaneció hasta la entra- de tropas aliadas en España. Coinci- da del ejército aliado. En los meses diendo con esto, y por decisión del Días antes, según un parte del siguientes las fuerzas realistas no gobierno de Evaristo San Miguel y propio Zumalacárregui30 sus tropas llevaron a cabo operaciones por la de las Cortes, el rey el gobierno y estaban en el pueblo de la Abaurrea necesidad que tuvieron de reagru- las mismas Cortes salían de Madrid Alta (era el día 28 de febrero), pue- parse y organizarse después de la para dirigirse a Andalucia, la deci- blo desde el cual se domina la gar- batalla de Nazar. Las fuerzas cons- sión que se tomó sobre este viaje ganta del valle del Rocal; las tropas titucionales habían vuelto a tomas era por la amenaza que suponía di- constitucionales, por su parte, al la iniciativa desde que las dirigiera, cha invasión. mando del teniente coronel Salcedo después de ser nombrado mariscal (unos mil doscientos infantes) esta- de campo en agosto, el célebre mi- En febrero, por decisión de San- ban en el valle de Salazar, y más en litar José María Torrijos y Uriarte. tos Ladrón, la División Real de Na- concreto en el pueblo de Garralda, varra marchó al Alto Aragón para y allí se les unieron otras columnas En noviembre, por orden de tratar de entrar en Huesca, ciudad gubernamentales. El jefe realista or- la Regencia establecida en la Seo con muchos partidarios de la cau- denó entonces, dada la proximidad de urgell, se hizo cargo de la Di- sa realista; pero el clamor de los del enemigo, que una compañía se visión Real de Navarra D. Carlos realistas navarros, que veían sus colocara de vigilancia en las monta- O`Donnell, el cual pasó desde Ba- armas retroceder en su tierra, hizo ñas desde las que se veía la Abaurrea yona a Navarra por el puerto de que regresaran levantando el sitio Baja; también dispuso un destaca- Orbaieta el 17 de este mes. Este de Huesca. mento de cazadores fuera al pueblo general tampoco tuvo éxito en una de Villanueva para prevenir a los operación que dirigió, que fue la de La suerte de Armengol iba a paisanos y a las justicias de aquellos conducir a buena parte de la divi- serle adversa a principios de marzo pueblos para que vigilaran los movi- sión, entre estas el segundo batallón pues fue herido y hecho prisionero. mientos del enemigo y sobre todo si en el que estaba Armengol, hacia Los hechos fueron como siguen: cruzaban el puente de Aribe. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 63 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL Al día siguiente, es decir el 1 de gui y dispusieron que una columna, marzo, llegaron a donde él estaba realizando un rodeo de más de dos dos vocales de la Junta de Navarra horas de marcha, se emboscara con a los cuales era prioritario defender anticipación en dicho camino de para que no cayeran prisioneros del Ochagavia. Cuando comenzó la enemigo. Por este motivo envió a marcha de los vocales de la Junta la Abaurrea Baja las compañías de desde la Abaurrea Alta era aún no- granaderos y cazadores al mando che cerrada, y quiso el Cielo, en ex- del capitán d. Manuel Gómez (cé- presión de este cronista, que a una lebre también en la Guerra Carlis- distancia de unos veinte pasos por ta por su expedición por el centro delante de ellos iban unos cuantos y sur de España). Con esto llegó la a caballo, así que el enemigo que noche y se retiró a descansar. estaba emboscado apuntando hacia el camino hicieron una descarga ce- A las cuatro de la mañana (era rrada, y como consecuencia de la ya el día 2 de marzo) salió Zu- misma cayó gravemente herido el malacárregui a reconocer el reten y capitán Armengol31, siendo, enton- avanzadas, habiendo encontrado a Portada de la obra de Don Andrés Martín, cura ces, hecho prisionero. Los vocales todos alerta. Al poco rato le dieron párroco de Ustarroz de la Junta y su escolta tuvieron el parte de que en la Abaurrea Baja se tiempo justo para salir de allí y mar- estaba tocando generala, por lo que enemigas subían hacia donde él char con toda rapidez hacia el por- ordenó tocar diana y a continuación estaba con sus tropas, una de estas tillo de la sierra de Areta, por unas llamada. Cuando estaba en todo venía por el frente y la otra por el montañas inaccesibles por la nieve, esto se le avisó que el enemigo ha- camino de este pueblo de Jaurrieta; pero lo que no pudieron evitar fue bía pasado el puente de Aribe, y que sus órdenes fueron entonces man- que el mulo en el que iban los pa- luego marchaba por la izquierda del dar retirada, incluidas las tropas que peles de la Junta y algún dinero, río Garayoa, con lo cual entendió mandaba el capitán Gómez, lo cual cayera en manos del enemigo, pues que era una maniobra para inten- se hizo con orden sin haber tenido dicho animal se alborotó con el rui- tar tomarle la retaguardia subiendo más percances que haberle hecho dos de los disparos. por el camino de Villanueva, y para tres prisioneros. Los liberales, no impedirlo mandó que en la emboca- obstante, presentaron esta acción A Armengol parece que los dis- dura de dicho camino se situara la como una victoria. paros le provocaron graves heridas compañía de escolta de los miem- en un muslo y un brazo. De allí fue bros de la Junta de Navarra, y que Uno de estos prisioneros a los llevado prisionero a Pamplona y en- esta fuera reforzada por la 5a com- que se refería Zumalacárregui era cerrado en su ciudadela a la espera pañía de su batallón y la del retén Armengol. El cura Andrés Martín, de juicio32. Tan sólo la esperada in- que había quedado en el mirador de en la citada obra, da más detalles de tervención de las tropas aliadas en la Abaurrea Baja; el resto de la tro- cómo sucedieron los hechos, según España podría salvarle la vida, pues pa debía estar sobre las armas. su relato los vocales de la Junta se sobre él pesaban los antecedentes vieron esa noche en el mayor apuro de cabecilla faccioso y el de haber Tras una espera para saber por y estuvieron a punto de ser hechos dado muerte al coronel Cruchaga. donde se descubriría el enemigo, le prisioneros. Hay que tener en cuen- informaron que por el camino que ta que había habido esos días una Pocos días después de ser hecho se dirigía a Jaurriea se había escu- gran nevada que cubría los altos de prisionero Armengol, el 20 de mar- chado tiros y una corneta, por lo Villanueva, así que Zumalacárregui zo, el rey, obligado por las Cortes, que, como medida de precaución, pensó que el enemigo sólo podría salió de Madrid acompañado por mandó que los señores de la Junta llegar por el camino de Garralda y las mismas; desde allí, con escolta se pusieran de camino hacia el puer- de la Abaurrea Baja, así que, para militar, emprendió el camino a Se- to de Areta con una compañía de es- evitar que los vocales de la Junta es- villa, y luego fue obligado a con- colta pero que no dispararan para no tuvieran en peligro dispuso la mar- tinuar a Cádiz (fue nombrada una advertir del hecho al enemigo. cha de estos en dirección opuesta regencia). El 2 de abril se conocía la que era hacia Ochagavia; pero los proclamación del duque de Angule- En efecto, al cuarto de hora jefes de las tropas enemigas adivi- ma en Bayona por la cual trataba pudo observar que dos columnas naron la intención de Zumalacárre- de justificar la entrada de las tropas 64 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL francesas en territorio español, en brigadier D. Santos Ladrón, con los dela durante este tiempo del sitio de base a defender el orden social, la batallones 2o y 3o y alguna caba- Pamplona: monarquía y la religión; pocos días llería, se separó para acompañar al después comenzaba dicha entrada cuerpo de ejército francés, manda- Le sumariaron dándole el mas de tropas (el ejército llamado de los do por el mariscal conde Molitor, mal trato que pueda imaginarse; le Cien Mil Hijos de San Luis comen- en su marcha hacia Aragón; el con- sentenciaron a Garrote y cuando zó a cruzar el río Bidasoa el 7 de de de España, por su parte, quedaba iban a ponerle en capilla, recibió abril; el 11 de abril el duque de An- al mando de las tropas realistas que el Gobernador de la plaza un oficio gulema entraba en Tolosa). iban a sitiar la ciudad de Pamplona. del Excmo. Señor, conde de Es- paña General en Jefe de las tropas Armengol con sus heridas abier- Durante el mes de mayo comien- que á la sazón sitiaban esta plaza y tas y mal curadas, sufrió, según él za a llevarse a cabo dicho sitio de ciudadela diciendo: ``que si tenían mismo dirá luego, toda clase de Pamplona por las tropas del ejército valor para tocarle un pelo al capitán mal trato en los calabozos de esta francés al mando del general prínci- Armengol, que pasaría al instante ciudadela de Pamplona mientras pe de Hoenlohe, y las realistas que por las armas a treinta y seis jefes y se prepara el juicio sumario por el mandaba el citado conde de Espa- oficiales que tenía prisioneros en su que iba a ser condenado a morir ña33. A su vez las tropas francesas exército´´. Cuyo oficio le intimido por medio del garrote. El gober- al mando del duque de Angulema y se suspendió la execución. A este nador militar de Pamplona era por continuaban su avance por territo- tiempo la esposa del exponente, que entonces el brigadier Ramón Sán- rio español (el 23 de mayo entraron afligida iba a dar auxilio a su ma- chez Salvador, el cual había sido en Madrid, y fue nombrada asimis- rido, cayo del caballo y se rompió nombrado, en aquellas circunstan- mo una regencia; luego continuaron una pierna. cias de invasión del territorio espa- hacia Andalucia; en Cataluña re- ñol, por D. Juan O`Donojú, jefe del sistía Francisco Espoz y Mina con Conocida la crueldad del conde Ejército Nacional. algunas tropas fieles al gobierno de España, capaz de llevar a cabo la constitucional). amenaza, no debe extrañar que esa Poco noticias le llegarían a Ar- fuera la razón, en efecto, de que el mengol de lo que sucedía en el ex- Mientras las obras de fortifi- gobernador, el mencionado briga- terior, encerrado como estaba en un cación para el sitio de Pamplona dier Ramón Sánchez, no firmara la calabozo de la ciudadela. Un día lo continuaban. En Cádiz, en donde ejecución de la sentencia y se apla- sacaron del calabozo, apenas po- ya estaba el Rey, se reanudaron zara la misma. Las gestiones de su día mantenerse en pie, para ir a la las sesiones de Cortes el 18 de ju- mujer, Teresa Sausinera, que a la sala en donde se le hizo dicho jui- nio, pero pronto llegaron las tropas sazón tan sólo tenía veintiún años cio sumario, luego se le devolvió al francesas al mando del duque de como menciona también Armengol, calabozo a la espera de que se cum- Angulema al Puerto de Santamaría; debieron de ser para avisar al conde pliera la condena que tenía firmar hubo intercambio de emisarios para de España de la inminente ejecución dicho gobernador militar. Mientras tratar de que las Cortes autorizaran de su marido. Esto debió de ocurrir tanto la situación de la guarnición la liberación del rey, cosa que final- en julio o agosto, cuando el cerco a de Pamplona comenzaba a ser apu- mente consiguió el duque el 30 de la ciudad era ya era completo, y dio rada (el 26 de marzo tiene lugar una septiembre; el rey y acompañantes lugar a que el general príncipe Hoen- batalla en Zubiri cerca de Pamplo- abandonaron, pues, Cádiz en una lohe, y el conde de España enviaran na, tras la cual las tropas que manda chalupa para desembarcar en dicha mensajes a la guarnición de Pam- D. Santos Ladrón están a las puertas ciudad del Puerto, la causa constitu- plona para que rindieran la plaza. de la ciudad). cional estaba perdida. No obstante el 3 de septiembre hubo bombardeo contra la ciudad y sobre El 9 de abril entraba en territo- La vida de Armengol seguía todo a la ciudadela, lo cual sería ob- rio navarro, desde Francia, el conde pendiente de un hilo, mientras, los servado por Armengol con esperan- de España para hacerse cargo del militares de la guarnición de Pam- za porque significaba la salvación mando de las tropas realistas por plona veían, sin poderlo evitar, de su vida. Días después, las tropas orden de la Junta Superior Provi- como se iba cerrando el cerco de la sitiadoras ayudadas por muchos pai- sional instaurada en Oyarzun (el 16 ciudad. El valenciano, en la exposi- sanos, consiguieron aproximar por de abril esta Junta fue sustituida por ción que consta en el citado expe- la noche las baterías a las murallas la Antigua Diputación del Reino). diente militar dirá lo siguiente de su y colocarlas a poco más de cien pa- Poco después, el 21 de abril el ya estancia en el calabozo de la ciuda- sos, ante esto el gobernador militar ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 65 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL anunció que la plaza se rendía, era debió de ser incorporado a la guar- car este decreto del 9 de agosto qui- el 16 de septiembre. La rendición nición militar de Pamplona a las zá para contentar a dichos realistas. fue con la condición que fueran res- órdenes del nuevo gobernador de la La condecoración que se iba petadas las vidas de jefes, oficiales, Plaza que no era otro que el briga- a conceder a los voluntarios que tropa y demás milicia; y así se hizo, dier D. Santos Ladrón de Cegama habían combatido era una cruz de siendo llevados prisioneros, incluido (la División Realista de Navarra, fidelidad militar. Todos los que se el brigadier Ramón Sánchez, a Fran- en cuyo segundo batallón, tercera creyeran merecedores de tal honor cia. Por su parte los prisioneros que compañía había servido como capi- deberían entregar un expediente de estaban en los calabozos de la ciu- tán, había sido extinguida y los mi- solicitud que sería valorado por una dadela, entre ellos el maltrecho Ar- liares con grado incorporados a los junta calificadora que graduaría los mengol pues sus heridas no habían Reales Ejércitos). méritos. Se contemplaban tres pe- curado y no podía andar sino por el riodos de mayor a menor mérito, apoyo de muletas, fueron liberados; El valenciano esperaba, no obs- el primero desde el 7 de marzo de también pudo reencontrarse con su tante, la recompensa que creía tenía 1820 hasta 30 de junio de 1822, en mejer Teresa Sausinera que le con- merecida después de tanta lucha y el cual estaba incluido Armengol, taría las vicisitudes por las que había sufrimiento. Para este propósito te- y dos periodos más hasta el 1o de pasado y su caída y la fractura en la nía recogidos varios informes sobre mayo de 1823. Además, los com- extremidad que le impedía asimismo su actuación en la guerra que ahora batientes realistas conservarían los andar con normalidad. había terminado, informes que he empleos y grados militares si pro- ido mencionando en este escrito; baban en debida forma el haberlos En España comenzaba otra etapa entre estos el del propio D. Santos conseguido en dicha campaña mi- de absolutismo (en Cataluña Fran- Ladrón firmado fechado en Pam- litar; también podrían proponer el cisco Espoz y Mina tuvo finalmente plona el 22 de agosto de 1824 (de ascenso en un grado si se creían que cruzar la frontera y refugiarse los informes anteriores a esta fecha acreedores al mismo por méritos en Francia; Alicante fue la última de 1824 constaban copias en el vi- extraordinarios. ciudad en rendirse, lo hizo el 12 de rreinato y capitanía general del Rei- noviembre). no de Pamplona). La condecoración, como he di- cho, era la cruz de primera clase de V En agosto de este año, fecha de fidelidad militar; tenía en su centro AÑOS 1823 A 1828 9 de agosto, se publicó el decreto la cruz propia de la Real Militar Or- (Militar en la guarnición de Pam- sobre la recompensa a los volunta- den de San Fernando, y alrededor plona. Asciende a capitán por el rios realistas que habían combatido de la cruz, en llama roja, el emble- Real Decreto de 9 de agosto de en defensa del trono en la reciente ma: el Rey a la fidelidad militar. En 1824. Su estancia en Madrid campaña, de ahí que este informe de el reverso, para los de la primera para solicitar otro ascenso y una D. Santos Ladrón fuera de algunos época (caso de Armengol), el em- pensión para su mujer. Carta de días después al de la publicación de blema: Fernando VII a los defenso- Armengol al vizconde de Saint- este decreto. Por el mismo se con- res de la Religión y el Trono en gra- mars el 22 de enero de 1826. La cedía a los voluntarios realistas una do heroico y eminente, y la Reales resolución de su solicitud) condecoración y ascenso militar. Armas; y todo esto en plata si eran oficiales (como también era el caso Es evidente que Armengol no Coincidió este decreto con la de Armengol). Añadía, asimismo, podía ser ya un militar en clase primera crisis de un gobierno de el decreto que dicha condecoración activa por su cojera, pues como el Fernando VII en esta etapa de ab- la podrían llevar pendiente del cue- mismo dice en la citada exposición, solutismo, pues el 1o de mayo el llo en el extremo de una cinta con tenían tres balazos en un muslo y en gobierno del marqués de Casa Iru- los colores de la Real Bandera34. un brazo, lo cual le habían reducido jo, y también del ministro conde Armengol la recibió en Pamplona a tener que andar con muletas; ade- de Ofalia, había tenido que decretar y el real despacho por la cual se le más a su mujer también le habían una cierta amnistía por delitos polí- concedió fue fechado el 19 de agos- quedado secuelas por las fracturas ticos ante la presión de las naciones to del siguiente año 1825. en una pierna tras la caída del ca- de la Santa Alianza; este decreto fue ballo (andaba también con muletas, mal recibido por muchos realistas, También se le reconoció el gra- y en ocasiones había que trasladarla así que el gobierno tuvo que dimitir do de capitán de infantería, dicho con parihuelas según la exposición y se hizo cargo del mismo Zea Ber- nombramiento consta asimismo en de Armengol). A pesar de esto, él múdez, el cual se apresuró a publi- su citado expediente militar, y lo 66 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL fue con la antigüedad del el 9 de di- dice, suplicaba que se le concediera ciembre de 1821 que es la fecha en el citado ascenso a teniente coro- la que pudo demostrar, por los in- nel, lo cual ya tenía pedido por el formes que presentó, que se incor- conducto reglamentario arreglado a poró a la lucha en las filas realistas. las ordenanzas y Reales Órdenes, y Dicho real nombramiento lleva la asimismo la viudedad de su esposa fecha del 26 de julio de 1825, esta que le correspondería si se recono- firmado en el real sitio de San Ilde- cía tal ascenso. fonso, y fue hecho efectivo en Pam- plona el 16 de septiembre. Además, Antes, con la fecha del 6 de octu- por otra Real Orden se le abonó lo bre, había escrito una súplica al ca- correspondiente al doble del tiempo pitán general del distrito militar de según dicha antigüedad. Madrid para que, a efectos de acre- ditar los méritos que adquirió en la Por su parte también recibió, acción de Dicastrillo la del 16 de oc- el 23 de agosto de este mismo año tubre de 1822, pudiera solicitar a D. 1825, la insignia de la flor de lis Fernando Zavala, brigadier de los que el Duque de Angulema había Reales Ejércitos que a la sazón esta- Zimalacárregui. De la obra de Rafael Cambra: La concedido a los buenos realistas ba en Madrid, que informara sobre primera Guerra Civil de España (1821-23) españoles, de lo cual se le dio cer- los mismos, lo cual le fue concedió. tificación. El brigadier firmó, en efecto, dicho de ofrecerse a las órdenes de dicho informe, que ya he citado anterior- vizconde, el cual había sido recien- Armengol, no obstante, no debió mente, el 16 de octubre, que justa- temente capitán general de Valencia sentirse suficientemente recompen- mente es la de tres años después de y Murcia, y a partir del 26 de febre- sado después de todo lo que había aquella acción de Dicastrillo. La so- ro de ese mismo año 1826 lo sería pasado, pues aspiraba a que, tal licitud de Armengol siguió su curso de Aragón. Quizá Armengol desea- como decía el decreto, le ascendie- reglamentario (por la junta que tenía ba ya tener algún empleo cerca de ran un grado; es muy posible que que evaluar la misma y por el Mi- su tierra valenciana mientras espe- el valenciano pensara que si, en la nisterio de la Guerra). raba la resolución de la solicitud. campaña militar, hubiera sido un combatiente navarro ya tendría, A su expediente aún se añadió el En el verano de ese año tuvo lu- desde entonces, el grado de tenien- informe sobre otra condecoración gar también la llamada insurrección te coronel; además le preocupa la que se le concedió, fue la Legión de los llamados Apostólicos, que situación de su mujer para la cual de Honor que el gobierno francés eran los realistas que se considera- quiere conseguir la pensión de viu- del rey Luis XVIII le otorgó por sus ban más puros, ocurrió sobre todo dedad de militar con grado de te- méritos en la campaña pasada; lle- en Cataluña, y fue reprimida, con niente coronel. Por todo esto, en los vaba fecha del 7 de enero de 1826. muchas ejecuciones, por el salvador meses de septiembre a noviembre A esta condecoración se refería el de Armengol, el conde de España. de este mismo año de 1825 está en valenciano cuando escribió la carta la Villa y Corte. al mariscal de Campo y secretario Los trámites de la resolución de general de la Orden Real de la Le- los que solicitaba en el expediente Con fecha de 25 de noviembre gión de Honor, vizconde de Saint- se demoraron, y no fue hasta los me- firmaba, en San Lorenzo del Esco- mars, fechada en Pamplona el 22 de ses de agosto y septiembre de 1828 rial donde estaba el Rey y la Corte, ese mismo mes de enero. Esta carta cuando tuvo noticia de lo resuelto. la exposición que he ido citando en pertenece al archivo familiar de los Por fin la Inspección General de la este escrito y que consta en su expe- descendientes de Armengol como Junta de Certificaciones informaba diente militar. En la misma, después ya he dicho, y en la misma decía al Secretario de Estado y del despa- de mencionar los sacrificios que ha- que por conducto del Excelentí- cho de Guerra sobre el expediente bía tenido que afrontar en obsequio simo Virrey del Reino de Navarra de Armengol, en la misma se seña- de su Rey y Señor, y las secuelas acababa de recibir dicha condeco- laba que había sido suficientemente físicas que le habían quedado a él ración, y que además se le había premiado y que el ascenso a tenien- y a su mujer, secuelas le impedían entregado una Instrucción relativa a te coronel que pedía no procedía, ya acabar de sacrificar su existencia en los miembros de la Orden Real; en que, en efecto, había sido capitán de defensa de Vuestra Majestad según este escrito Armengol tenía el honor cuerpos francos con anterioridad a ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 67 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL febrero de 1820, fecha en la cual ha- sus bienes a él y a su madre Francis- aunque no tuvo las consecuencias bía sido colocado en rentas (empleo ca Bordería. de la anterior de Quílez. en el resguardo), con lo cual había perdido el fuero militar, pasando a En otra escritura del mismo es- En diciembre de 1838 Armengol ser paisano; y durante la campaña de cribano, de 21 de octubre de 1828, solicita al ayuntamiento el citado 1821 a 1823 había alcanzado el de es decir por la fecha en la que se le certificado sobre su actuación pú- capitán, es decir que había que había entregó copia de la resolución, se le blica desde la fecha mencionada, obtenido tres grados o empleos, lo cita como D. Francisco Armengol según dicho certificado el intere- cual era un máximo extraordinario, residente en el mismo Ayelo. sado había obedecido a las auto- y además había recibido la cruz de ridades legítimas de la Reina, a la primera clase y el abono del doble Los siguientes datos que he po- cual se había manifestado adicto, y de lo correspondiente al tiempo de dido averiguar son ya de 1832 y ya siempre se había puesto a disposi- dicha campaña desde el primer pro- se dice expresamente que es capitán ción del comandante de armas para nunciamiento, y todo esto a pesar de retirado y residente en la villa de La que lo empleara en donde creyera la interrupción de su servicio por las Font de la Figuera 36. Su relación con que podía ser más útil. Armengol secuelas de las heridas padecidas en esta villa viene del hecho de ser su era pues un pacífico ciudadano que la misma. Por lo que se refería a la madre oriunda de allí tal y como ya sólo deseaba dedicarse a sus nego- petición de Armengol para que se he dicho, y ser de la familia Borde- cios particulares. concediera la pensión de viudedad ría (de su madre y familiares de esta) a su mujer correspondiente a las de una heredad llamada de Bordería si- También existe constancia de al- los tenientes coroneles, la Junta de- tuada en una partida del término de gunas amistades de Armengol con cía que no le correspondía resolver esta población llamada El Fosino; militares, quizá antiguos compañe- sobre esto, porque debía de hacer- además su madre tenía una casa en ros de armas, como por ejemplo con lo el Supremo Consejo de Guerra. la misma población la cual estaba si- D. Alejandro Serrat, un subteniente Esta resolución iba firmada el 26 de tuada en la calle Nueva, en la misma de infantería también retirado que agosto de este año 1828. había un trujal y una almazara37. residía en Valencia40; también es un hecho que recibía, de un tal D. VI Durante los días de la expedi- Fernando Rubio habilitado de cla- AÑOS 1829 A 1844 ción carlista de Quílez al valle de ses de disperso, las cantidades que (Su vuelta a su tierra valenciana Albaida en el verano de 1836 (el 25 le correspondían de sus haberes de como capitán de infantería reti- de julio tuvo lugar una batalla en- capitán de infantería retirado. rado. Su residencia en Ayelo de tre las tropas de éste y las cristinas Malferit, La Font de la Figuera en Albaida), Armengol residía en En junio de 1837 existe constan- y Ontinyent. Los últimos años de Ontinyent, ya que existe un docu- cia de una escritura por la cual per- su vida y su muerte en 1844 en mento38 en el que solicita al ayun- Ontinyent) tamiento de esta población una cer- tificación de su conducta moral y Cuando le fue entregada esta política desde el 14 de mayo de este resolución, el 15 de octubre de año 1836 fecha, que seguramente, 1828, Armengol estaba esperando es la de su comienzo de residen- el definitivo retiro de su vida mili- cia en esta población. En aquellos tar. En julio del año anterior, 1827, días del carlista Quílez la villa de hay constancia de que residía ya en Ontinyent estuvo dominada por los su pueblo natal Ayelo de Malferit, hermanos Samper39, que eran dos aunque se continua nombrando hermanos conocidos por sus sim- como capitán de infantería aún no patías por el carlismo, Armengol no retirado35. En Ayelo residía su ma- parece que interviniera en ninguna dre Francisca Bordería, la cual se manifestación pública a tenor por había casado otra vez, años atrás; dicho certificado del ayuntamiento con su actual esposo Jaime Vidal, que ahora comentaré. el cual estaba por entonces enfer- mo y de ahí esta escritura que es de En noviembre del siguiente año testamento; en la misma nombra a 1837 también transitó por Ontin- El Conde de España. (Grabado de Carnicero y Armengol su albacea, y heredero de yent el jefe carlista Antonio Tallada, Urrabieta, Biblioteca Nacional. Madrid) 68 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL muta, con D. José Mergelina y Co- el antiguo cementerio situado en la NOTAS lomer del estado noble residente en parte alta de la población cerca del Ontinyent, la media heredad del la río). Para ser su albacea testamen- 1-2 Una fotocopia de esta carta fue enviada al ayuntamiento de Ayelo en 1989, venía, sino partida de El Fosino de La Font de la tario nombra al señor vicario de la recuerdo mal de Bélgica, sin duda de algún Figuera de la que era propietario, di- propia parroquial Iglesia de Santa descendiente de Armengol; iba dirigida al cha heredad estaba plantada de viñas María, al cual deja cien reales ve- excelentísimo señor mariscal de campo, y secretario general de la orden de la Legión y olivos, y tenía una parte de huerta llón para pagos de su entierro y de- de Honor, vizconde de Saintmars. que regaba una fuente; la permuta es más, entre estos los doce reales para 3 Sobre esto sigo, entre otra bibliografía, la por dos censos anuos que se obliga a la procesión y manda forzosa que fundamental del conde de Toreno: Historia del Levantamiento, Guerra y Revolución de 41 pagar este D. José Mergelina . Del estaba mandado por el gobierno. España, Tomo III, 1839. mismo año 1837 también existen va- 4 Para la cronología del sitio de Valencia sigo, rias escrituras por las cuales Armen- Declara también que había esta- entre otras obras, la citada obra del Conde de Toreno y la de Vicente Boix: Historia de la gol presta algún dinero a varios la- do casado dos veces, una con Joa- Ciudad y Reino de Valencia, Tomo II, Valen- bradores de Ayelo42. Al año siguiente quina Ferrer, con la cual no había cia, 1845. su madre también vende la casa que tenido hijos, y la segunda vez con 5 Sobre la ocupación francesa en el valle de Albaida véase mis escritos publicados en 43 poseía en La Font de la Figuera , Doña Teresa Sausinera, con la cual la revista ALMAIG (Ontinyent, año 1992): con lo cual ya no tienen ninguna pro- había tenido a Casimiro, Antonio, La guerra de la Independencia en el valle de piedad en esta población. Fulgencio y Amalia, los cuales Albaida, pp. 43 – 60; y en la del año 2008: Las tropas fencesas durante la ocupación de eran, por entonces, todos menores San Felipe (Xátiva) y pueblos del Valle de En noviembre de 1839 Armen- de veinticinco años; para el cuidado Albaida en la Guerra de la Independencia gol compra a D. Joaquín Mercader, de los mismos quedaría encargada (desde enero de 1812 a julio de 1813), pp. 6 – 34. hermano del marqués de Malferit, su madre Francisca Bordería Vidal, 6 En un libro titulado: aproximación a la Histo- una casa en Ayelo, es la situada en la cual, a pesar de su edad avanzada ria de Enguera (publicado por el ayuntamien- la plaza del Mesón, lindante con la le sobrevivió. Por lo que respecta to de esta población) hay un breve apartado titulado: Enguera y la invasión francesa, pp. 44 calle de San Roque . a su segunda mujer, Doña Tere- 285 – 287, escritas por Enrique Taulet en las sa Sausinera, debió morir tiempo cuales se limita a resumir lo escrito, sobre De los años 1841 a 1843 existen atrás, o estaban separados. este asunto, por D. Pedro Sucías Aparicio en su libro: Eferérides de Enguera, libro publi- varias escrituras más sobre pagos cado en 1906. que se le debían por dinero que ha- Manifiesta no poseer bienes 7 Véase Gerardo Muñoz Lorente: La Guerra de bía prestado a los referidos labrado- algunos en la actualidad y única- la Independencia en la Provincia de Alican- te, Alicante, 2008, pp. 197 – 201. res de Ayelo y otros asuntos. mente los atrasos de su paga como 8 Armengol, tal y como consta en su último capitán retirado, los cuales, según testamento que comentaré al final de este El año 1844 es el último de su sus palabras, no dejaban de ser de escrito, estuvo casado dos veces, la prime- ra con esta Joaquina Ferrer la cual debió de vida. En España comenzaba una alguna consideración. Nombra por morir no mucho tiempo después del enlace, etapa de gobierno conocida por la sus herederos, a partes iguales, a ya que no tuvieron hijos, y la segunda con Década Moderada, desde mayo de sus hijos, y para la cura y defensa doña Teresa Sausinera. 9 Véase mi escrito en la revista ALMAIG ese año dirigía la política del país de los mismos a D. Manuel Santive- (Ontinyent – 2009): Años posteriores a la Narváez, el Espadón de Loja. En ra, coronel del ejército retirado y sin Guerra de la Indepndencia, pp. 64 – 85. el verano de ese año Armengol, que duda un amigo suyo de confianza. 10 A.M.X.: Caja 132 (correspondencia oficial). 11 Véase la obra de Manuel Ardit: Revolución continua residiendo en Ontinyent, Liberal y Revuelta Campesina, Barcelona, está enfermo. El 13 de junio dicta el Cinco días después de dictar 1977, pp. 241 – 243. que será su último testamento ante estas últimas voluntades debió de 12 Manuel Ardit: Op, cit., pp. 243 – 248 (docu- mentación: Papeles reservados de Fernando el escribano de esta población Fran- morir, ya que en esta escritura de VII, T. 19, C, 20) cisco García Pons45; en el mismo testamento, en un margen se puede 13 Según el Diccionario Biográfico del Trienio declara creer firmemente en los sa- leer: Libré certificación de mondas Liberal, Madrid, 1991, P. 163, este Borrasca fue liberado cuando llegó el Trienio Liberal cramentos y demás misterios de la pías y papel de sello quarto día 18 y se le volvió a ver en Valencia en labores Santa Madre Iglesia Católica, y que de junio de 1844. En su lápida en el de agitación cuando Elío estaba preso en la desea que cuando muera su cuerpo cementerio quizá se puso la inscrip- Ciudadela en 1822. Acabó sus días en Filipi- nas en 1835 pues allí había sido desterrado sea colocado en un ataúd con asis- ción: Francisco Armengol Bordería años antes. tencia de seis beneficiados de la (1785 – 1841). Capitán de infante- 14 La obra se titula: Historia de la Guerra de villa, asimismo que se celebre una ría retirado. la División Real de Navarra contra el Intru- so Sistema, llamado Constitucional, y su misa cantada de réquiem presente, Gobierno Revolucionario. Por Don Andrés y que luego su cuerpo sea enterrado Martín, cura párroco de Ustarroz, Pamplo- en el cementerio de la misma (era na, 1825. Pío Baroja, en su obra: Siluetas ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 69 LA AZAROSA VIDA DEL CAPITÁN FRANCISCO ARMENGOL Románticas y otras historias de pillos y ramente el mismo que habló esa mañana con 30 Andrés Martín: Op. cit., pp. 199 – 207. extravagantes, Madrid, 1934, p. 112, hace el coronel Cruchaga. 31 Andrés Martín: Op. cit., p. 206. una semblanza de este cura. 23 Sobre la huida de Armengol los alcaldes de 32 En el citado expediente militar de Armen- 15 Aparte de la obra de D. Andrés Martín he algunos pueblos informaron sobre su paso gol hay referencias al hecho de haber sido consultado entre otras las siguientes: Floren- por sus pueblos o si tenían noticias, y tam- herido y prisionero en esta acción, las hay, cio Idoate: Rincones de la Historia de Nava- bién lo hicieron algunos jefes de destaca- entre otros, en los informes ya citados del rra, Pamplona, 1979, Tomo II (esta obra de mentos, así el de Arbiniés comunicaba, con Ayuntamiento de Pamplona de 21 de mayo este erudito navarro aporta importantes noti- fecha del 15, que el cabecilla había pasado de 1825, y en el de D. Santos Ladrón de 22 cias sobre Armengol). José Luis Comellas por allí pidiendo raciones, siguiendo lue- de agosto de 1824. – Llera: Los Realistas en el Trienio Constitu- go su camino; con fecha del 16 el jefe del 33 El conde de España era de origen francés, de cional (1820 – 1823), Pamplona, 1958. Rafel destacamento de Viscarret daba cuenta del familia de emigrados a España en tiempos de Cambra: La primera Guerra Civil de España paso de Armengol por la venta de Ureta con la Revolución Francesa. Era también amigo (1821 – 1823). Historia y meditación de una cinco caballos y nueve de su partida arma- personal de duque de Angulema. Tras la ren- lucha olvidada, Madrid, 1950. dos, camino de Alduides; con fecha del 19 dición de Pamplona fue nombrado virrey y 16 Hay en el mismo una certificación del Ayun- el comandante del destacamento de Santes- capitán general de Navarra. tamiento de Pamplona del 21 de mayo de teban informaba que, según últimas noticias 34 Sobre esta condecoración véase mi escri- 1825 el cual se dice que guiado de la cons- Armengol estaba ya en Francia; el coman- to mencionado en Libro Programa Fiestas tante fidelidad a la persona de S. M. se unió dante del otro destacamento en Roncesvalles Patronales de Aielo de Malferit del año 1997, en diciembre de 1821 a la primera partida decía, en un despacho fechado el 20 que, y Decretos del Rey ... Desde 1o de Julio has- realista que se formó. También en el informe después de hacer una astuta contramarcha, el ta Diciembre de 1825, Imprenta Real, 1825. citado del Brigadier Santos Ladrón (Pamplo- cabecilla había dejado a un lado el pueblo 35 Archivo Municipal de Ontinyent: Protocolos na 22 de agosto de 1824) dice que Armengol de Viscarret y cruzado la frontera, la tarde del escribano titular de Ayelo Manuel Valls, fue uno de los primeros y principales que del 15, por Alduides; El del destacamento escritura del 18 de julio de 1827 (se trata del abandonaron la familia y destino en el res- de Eugui daba detalles interesantes sobre el testamento de Jaime Martínez). guardo de este reyno y cooperó al glorioso, comportamiento de Armengol, pues había 36 Archivo Municipal de Ontinyent: Protoco- aunque desigual primer levantamiento con- sabido que al pasar éste por Galdúroz, al los del escribano de Ontinyent Miguel Luis tra el impío sistema. pedir raciones de comida, se le había dicho Todo (escritura de fecha 16 de febrero de 17 Rafael Cambra: Op. cit., (cita documenta- que había enfermos y peste, todo para ahu- 1832). Hay otras escrituras de Armengol en ción del Archivo General de Navarra, Leg. yentarle, pero al día siguiente se enteró que los libros de este escribano relacionadas con 23. c. 61.) Armengol y los suyos habían dormido en las propiedades suyas y de su madre en La 18 Esto consta en el informe del entonces briga- aquella aldea en un pajar (sería la noche del Font de la Figuera . dier y gobernador de la plaza de Pamplona, 15), cuando acudió con la tropa y llamado 37 Archivo Municipal de Ontinyent: Protoco- de fecha 22 de agosto de 1824, dentro del el regidor del lugar éste les había dicho que los del escribano de Ontinyent Miguel Luis citado expediente militar de Armengol. En no había dado parte antes por temor, por lo Todo (escritura de fecha 23 de enero de concreto dice que el 9 de diciembre de este cual se le impuso una multa de 40 reales, este 1838). año 1821 se puso a las órdenes del coronel comandante sabía ya, y así lo comunicaba, 38 Archivo Municipal de Ontinyent: Libros Juan Villanueva como comandante de una de que el teniente Molero, y los dos soldados de Cabildos (cabildo ordinario del 21 de las compañías del primer batallón de volun- habían sido puestos en libertad e iban hacia diciembre de 1838) tarios. Pamplona. 39 Sobre esto véase mi escrito: la primera gue- 19 Op. cit., p. 46. 24 Archivo General Militar de Segovia: Sección rra carlista en el Valle de Albaida. La expedi- 20 Florencio Idoate: Op. cit., pp. 161 y 164 – 1ª , legajo c – 3834 (expediente del coronel ción de la tropa carlista mandada por Joaquín 168 (la documentación en el Archivo Gene- Juan José Cruchaga) Quilez y el combate que tuvieron las tropas ral de Navarra, sección guerra). También 25 Sobre estas gestiones diplomáticas véase mi cristinas el 25 de julio de 1836 en Albaida véase mi escrito: Sobre la intrigante vida escrito anteriormente citado: sobre la intri- y sus inmediaciones, en la revista Almaig de Francisco Armengol..., en la Revista – gante vida de Francisco Armengol ...; y la (Ontinyent – 2007), pp. 12 – 32. programa Fiestas Patronales de Aielo de obra también citada de Florencia Idoate, pp. 40 Archivo Municipal de Ontinyent: Protoco- Malferit (año 1997, pp. 56 – 69), y más en 164 – 168. los del escribano de Ontinyent Miguel Luis concreto los documentos del Archivo Histó- 26 Era conocido, entre los realistas, por El Todo (escritura de fecha 1o de enero de rico Nacional: Leg 5274, exp. 172. capitán retirado de Nazar, ya que esta era su 1837. Es un otorgamiento de poderes). 21 Diario que se imprimía en Madrid. De ten- pueblo y, durante el Trienio Liberal, estaba 41 Archivo Municipal de Ontinyent: Protoco- dencia liberal había sido fundado en 1821 retirado de la milicia. Véase Florencio Idoa- los del escribano de Ontinyent Miguel Luis por Evaristo San Miguel. te: 0p. Cit., p. 151. El informe en el expe- Todo (escritura del 26 de junio de 1837). 22 En el expediente militar de Armengol hay diente militar de Armengol está fechado en En otra escritura, de este mismo escribano, una información del ayuntamiento de Lum- Pamplona el 30 de diciembre de 1823. fechada el 6 de agosto de este mismo año bier de fecha 22 de noviembre de 1822, 27 Andrés Martín: Op. cit., pp. 147 – 153. 1837 hay más información sobre esta finca hecha a requerimiento del propio Armengol 28 Se puede leer este parte en Andrés Martín: de La Font de la Figuera y varios de sus pro- con posterioridad a los hechos de la muerte Op. cit., pp. 154 – 161. pietarios, aparte de Armengol, de la familia del coronel Cruchaga, en la cual dice que en 29 Entre los informes está el firmado en el lugar de su madre Francisca Bordería. la noche del doce de mayo se presentó allí de Luguin, el 25 de noviembre de 1823, por 42 Archivo Municipal de Ontinyent: Protoco- Armengol con una partida de trece hombres los siguientes: D. Sixto Segura, alcalde de la los del escribano de Ontinyent Miguel Luis armados, en tiempos en que no se conocía villa de Villamayor; D. Julián Eraso, regidor Todo (son varias escrituras del 26 de junio ninguna otra por las inmediaciones de aque- del lugar de Urbiola; D. Juan Cruz Ayucar, de 1837). lla villa, y se le socorrió en los suministros presbítero vicario de la parroquia del mismo 43 Archivo Municipal de Ontinyent: Ptotoco- necesarios, habiéndose portado con la mayor lugar; D. Juan Ramón Arellano, presbítero los del escribano de Ontinyent Miguel Luis prudencia y consideración; que esa misma abad del lugar de Barbarin; D. Manuel Anto- Todo (escritura del 7 de mayo de 1838). noche salió con su partida en dirección a la nio Eraso, presbítero vicario de Luguin y D. 44 Archivo Municipal de Ontinyent: Protoco- montaña, y habiendo salido de la guarnición Blas Arellano presbítero vicario del lugar de los del escribano de Ontinyent Miguel Luis de Sangüesa una columna en su persecución, Azqueta en el valle de Santisteban a la Sola- Todo (escritura del 5 de noviembre de 1839). llevó a cabo Armengol y su partida una con- na en el Reino de Navarra. Otro informe que 45 Archivo Municipal de Ontinyent: Libros de tramarcha yendo a Nardués (luego lo suce- Armengol consiguió fue el del propio Zavala Protocolos del escribano de Ontinyent Fran- dido de la muerte del coronel Cruchaga). El cuando era ya Brigadier, y fue firmado en cisco García Pons. firmante es el alcalde Miguel Ollogui, segu- Madrid el 16 de octubre de 1825. 70 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 Bibliografia Bàsica Quatretondina AUTOR: FREDERIC ORIOLA VELLÓ Quatretonda, a dia de hui nostre poble, Quatretonda; i algun d’Estudis de la Vall d’Albaida el perdura una desafortuna- que altre article aparegut al llibre 2006, o el premi “Benicadell” de la da màxima que diu que de festes patronals. Coordinadora de la Vall d’Albaida AQuatretonda no té història. Més per a la defensa i l’ús del valencià. encara, la cita en qüestió queda No serà fins l’any 1987, mo- apadrinada per prohoms de les ment en què Quatretonda celebrà Fet i fet presentem a conti- lletres valencianes tant destacats el quart centenari de l’atorgament nuació aquest llistat bibliogràfic, com Teodor Llorente o el mateix per part del rei Felip I de València dividit en dues seccions com són Estanislau Alberola.1 Està clar que del privilegi reial que el segregava els articles del llibre de festes i el concepte de què parteix aquesta de la vila de Llutxent, perquè can- les monografies. En ell les cites cita, no és altre que el d’identificar viaren les coses. Un fet aquest, que s’ordenen seguint un criteri alfabe- la història general amb els grans marcarà un abans i un desprès en ticocronològic; val a dir que hem esdeveniments com batalles, mi- la nostra historiografia local. Així obviat els saludes institucionals de racles, ordres religioses, nissagues en el marc d’aquest esdeveniment, les autoritats locals, els religiosos, nobiliàries, etcètera. Una idea de al costat d'un gran nombre d’actes les d’associacions i col·lectius, la historiografia decimonònica com xerrades i exposicions, es pu- les editorials, els articles anò- clar està, però que encara roman blicaran dos treballs encara ara re- nims, les notícies, la producció ben viva al subconscient de la nos- ferents no sols a Quatretonda, si no literària d’autors particulars, i les tra col·lectivitat. a tota la comarca. Aquestos seran col·laboracions literàries. el Costumbres y Folklore de Qua- Si aquest és el sentir d’un nom- tretonda (Valencia), obra coral di- A més, hem de recordar com bre considerable dels quatreton- rigida per Violeta Montoliu Soler i juntament amb els treballs citats, dins, val a dir com a nivell biblio- realitzada pel Grup de Danses Po- s’hi poden afegir d’altres que per gràfic, allò escrit sobre el comú pulars; i també l’edició i estudi del dels veïns, fins no fa massa anys Privilegi reial de la Vila de Qua- també era ben poca cosa. Uns pocs tretonda del 1587: Reproducció treballs mecanografiats realitzats del manuscrit en commemoració pels cronistes locals, com per del IV Centenari, a cura del cronis- exemple el dietari de José Alonso ta i historiador Rafael Benavent. Sentandreu sota el títol de Cróni- cas de Cuatretonda, 1954 a 1964; A més, l’espectre de publica- els Apuntes Monográficos de Qua- cions i articles experimentaran tretonda de Federico Sanleón Al- un creixement desconegut fins la berola realitzats durant la dècada data, que culminaran l’any 1991 de 1970; o l’Informe sobre els an- amb l’inici de la Biblioteca Qua- tecedents històrics i culturals de la tretondenca, editorial de temes bandera de la vila de Quatreton- local finançada conjuntament per da de Rafael Benavent de l’any l’ajuntament i la cooperativa viní- 1986. Als quals podem sumar el cola de Quatretonda, i coordinada Butlletí d’informació municipal: per Rafael Benavent. Un projecte B.I.M. Quatretonda publicat per cultural aquest, que a hores d’ara l’ajuntament entre 1979 i 1984; compta amb més de quaranta títols també el treball realitzat vers 1985 publicats, diversificats en diferents per un grup de mestres de la loca- sèries,2 i que ha rebut guardons litat, com Joan Frederic Benavent com el premi “Vicent Carceller” Alberola, Jesús Oltra Alberola, d’iniciativa editorial atorgat per Enric Oltra Margarit i Carme Pei- la revista Pensat i Fet el 2004, el ró, sota el títol d’Aproximació al premi “Fer Comarca” de l’Institut Portal de l’església de Quatretonda ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 71 BIBLIOGRAFIA BÀSICA QUATRETONDINA motiu d’espai ara no consten. En- BENAVENT, Rafael: “El pouet campanar”, En: Llibre de festes tre ells cal destacar les revistes del Benovaire”, En: Llibre de patronals de Quatretonda, 1994, Bous solts: programa de les fes- festes patronals de Quatretonda, p. 17. tes de Sant Pere i Dorresment del 1980, Sp. Col·lectiu Cultural Dorresment; BENAVENT, Rafael: “Na Simo- les publicacions de la Coopera- BENAVENT, Rafael: “Les qua- na, Na Ponceta, En Xicot, Miquel tiva vinícola com per exemple tre cases de Tonda i els quatre- Cantavella ; Ells estan ahí, entre els balanços de comptabilitat, els cents anys de vila”, En: Llibre de nosaltres ; Els Caus i els Caci ; La calendaris o els programes de la festes patronals de Quatretonda, goma no pot borrar el que la lla- festa dels Sants de la Pedra; el 1987, Sp. pissera no ha escrit”, En: Llibre de programa del novenari realitzat festes patronals de Quatretonda, per la Confraria del Crist de la BENAVENT, Rafael: “Les campa- 1995, p. 22-23. Fe; els fullets impresos per la pa- nes del meu poble”, En: Llibre de rròquia dels Sants Joans com Ca- festes patronals de Quatretonda, BENAVENT, Rafael: “Festes Pa- minad: Revista de la parroquia 1988, Sp. tronals, Festes Majors, Festes de de los Santos Juanes de Quatre- Setembre, Festes’94... Però com tonda editada entre 1996 i 2009, BENAVENT, Rafael: “Major, Oli- es diuen les nostres festes?”, En: o el del cinquanta aniversari de la ver i En Caus. Tres places en el Llibre de festes patronals de Qua- Confraria del Jesuset de Praga. nuc de la història i la llengua”, En: tretonda, 1996, p. 41-42. Als quals s’hi pot afegir el tre- Llibre de festes patronals de Qua- ball inèdit realitzat pels alumnes tretonda, 1989, Sp. BENAVENT, Rafael: “Toponímia de l’Escola Permanent d’Adults urbana històrica: Els noms de la del curs 1994-1995, coordinat BENAVENT, Rafael: “Rosament, República”, En: Llibre de festes per Teresa Benavent Mira, i ti- Dorresment... Un poble que es re- patronals de Quatretonda, 1996, tulat Quatretonda, el poble i la sisteix a desaparèixer de la nostra p. 12-13. gent: El municipi com a objecte memòria”, En: Llibre de festes pa- d’investigació. tronals de Quatretonda, 1990, Sp. BENAVENT, Rafael: “Al voltant de la festa: Llibres o programes de Aquesta relació bibliogràfica, BENAVENT, Rafael: “Consells a festes”, En: Llibre de festes patro- sols vol ser una ferramenta de me- les fadrines i festeres de Quatre- nals de Quatretonda, 1998, p. 18. mòria i treball per a tots els qui ens tonda”, En: Llibre de festes patro- estimem la nostra terra. Pretén ser nals de Quatretonda, 1991, Sp. BENAVENT, Rafael: “Quatreton- un reconeixement a tots els escrip- da, segle XIX, pintada pel mestre tors i investigadors que, paraula a BENAVENT, Rafael: “Els Be- Codonyer”, En: Llibre de festes paraula, lluiten contra l’alzehimer navent contra els Oltra”, En: Lli- patronals de Quatretonda, 1998, cultural que vol arrabassar la nos- bre de festes patronals de Quatre- p. 19. tra consciència com a poble i com tonda, 1991, Sp. a país. Sols ens resta recordar als BENAVENT, Rafael: “Del mestre lectors avesats que disculpen les BENAVENT, Rafael: “L’escut Codonyer, testimonis”, En: Llibre absències i els silencis comesos, ja d’armes de Quatretonda”, En: Lli- de festes patronals de Quatreton- que hem procurat que siguen tots bre de festes patronals de Quatre- da, 1999, p. 25-27. els qui estan, sabent que no estan tonda, 1992, p 23-25. tots els qui són. BENAVENT, Rafael: “El pare BENAVENT, Rafael: “La baronia Pelegrí”, En: Llibre de festes pa- Articles dels llibres de festes de Llutxent ha mort”, En: Llibre de tronals de Quatretonda, 2001, p. festes patronals de Quatretonda, 23-25. ALBEROLA, Miquel: “La taula”, 1993, Sp. En: Llibre de festes patronals de BENAVENT, Rafael: “1902-2002: Quatretonda, 2002, p. 26. BENAVENT, Rafael: “Festera Centenari de l’església quartondi- Major o Regina de Festes?”, En: na”, En: Llibre de festes patronals ALONSO SANTANDREU, Jesús: Llibre de festes patronals de Qua- de Quatretonda, 2002, p. 37-41. “Les festes del poble”, En: Llibre tretonda, 1994, p. 18. de festes patronals de Quatreton- BENAVENT, Rafael: “Calisdo- da, 1993, Sp. BENAVENT, Rafael: “Sobre el copi d’una vida entre 1924-1936: 72 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 BIBLIOGRAFIA BÀSICA QUATRETONDINA Si som d’ací, som d’allí; si som BENAVENT, Rafael: “Tres JUAN GARCIA, Miguel: “La im- d’allí, som d’ací”, En: Llibre de mestres”, En: Llibre de festes portància de la música en l’educa- festes patronals de Quatretonda, patronals de Quatretonda, 2009, ció”, En: Llibre de festes patronals 2004, p. 39-43. p. 40. de Quatretonda, 1988, Sp. BENAVENT, Rafael: “L’homenot BENAVENT, Rafael: “Quarton- MAHIQUES ALBEROLA, Da- del Barranc de les Cucales”, En: dins en armes! La darrera carlinada vid: “L’extensió de conreus en la Llibre de festes patronals de Qua- contra la reina regent Mª Cristina Serra de Quatretonda”, En: Llibre tretonda, 2004, p. 44. d’Habsburg a les nostres terres”, de festes patronals de Quatreton- En: Llibre de festes patronals de da, 1987, Sp. BENAVENT, Rafael: “La Qua- Quatretonda, 2010, p. 62-67. tretonda de finals del XIX en les MAHIQUES ALBEROLA, Da- cròniques del poeta Llorente”, En: BENAVENT BENAVENT, Eliseo: vid: “Els noms dels carrers de Llibre de festes patronals de Qua- “Aquelles partides de pilota...”, Quatretonda (1937-1942)”, En: tretonda, 2005, p. 30-32. En: Llibre de festes patronals de Llibre de festes patronals de Qua- Quatretonda, 2004, p. 25. tretonda, 2004, p. 34-38. BENAVENT, Rafael: “Llocs amb encant: Caseta de Borreguet”, En: BENAVENT BENAVENT, Vi- MAHIQUES ALBEROLA, Da- Llibre de festes patronals de Qua- cente Miguel: “1968: Una partida vid: “Les eleccions generals del 16 tretonda, 2005, p. 33. de truc”, En: Llibre de festes pa- de febrer de 1936 en Quatreton- tronals de Quatretonda, 2002, p. da”, En: Llibre de festes patronals BENAVENT, Rafael: “Aproxima- 24-25. de Quatretonda, 2006, p. 38-40. ció a la història de la lectura públi- ca”, En: Llibre de festes patronals BENAVENT BENAVENT, Vicen- MAHIQUES ALBEROLA, Da- de Quatretonda, 2006, p. 30-35. te Miguel: “Carta oberta a les fes- vid: “Els cognoms de Quatretonda teres i festers”, En: Llibre de festes des de 1646 fins 1996”, En: Llibre BENAVENT, Rafael: “Llocs amb patronals de Quatretonda, 2005, de festes patronals de Quatreton- encant, 3: Salt de la Cava de Dalt”, p. 48-49. da, 2008, p. 45-52. En: Llibre de festes patronals de Quatretonda, 2006, p. 37. BENAVENT BENAVENT, Vi- MAHIQUES ALBEROLA, David: cente Miguel: “Todo pasa y todo “La vila de Quatretonda en 1873”, BENAVENT, Rafael: “A les tren- queda... o almenys això diuen”, En: Llibre de festes patronals de cades (Conte minimalista)”, En: En: Llibre de festes patronals de Quatretonda, 2009, p. 30-34. Llibre de festes patronals de Qua- Quatretonda, 2007, p. 41. tretonda, 2007, p. 26. MAHIQUES OLTRA, Pepica: BENAVENT BENAVENT, Vicen- “De la verema a la festa”, En: Lli- BENAVENT, Rafael: “Títols, ho- te Miguel: “Mon pare”, En: Llibre bre de festes patronals de Quatre- nors i distincions dels fills de Qua- de festes patronals de Quatreton- tonda, 2007, p. 38. tretonda”, En: Llibre de festes pa- da, 2008, p. 27-28. tronals de Quatretonda, 2007, p. MAHIQUES OLTRA, Pepica: “La 30-35. BENAVENT BENAVENT, Vicen- cavalgata dels indios”, En: Llibre te Miguel: “De l’anècdota al con- de festes patronals de Quatreton- BENAVENT, Rafael: “Efemèri- sell”, En: Llibre de festes patro- da, 2009, p. 35-37. des”, En: Llibre de festes patronals nals de Quatretonda, 2009, p. 12. de Quatretonda, 2008, p. 40-41. MAHIQUES OLTRA, Pepica: “El BENAVENT BENAVENT, Vicen- mestre Roseldo”, En: Llibre de BENAVENT, Rafael: “Per a me- te Miguel: “Aquelles nits...”, En: festes patronals de Quatretonda, lons”, En: Llibre de festes patronals Llibre de festes patronals de Qua- 2010, p. 68-71. de Quatretonda, 2008, p. 42-44. tretonda, 2010, p. 44-45. MARTÍNEZ REVERT, Antonio: BENAVENT, Rafael: “Aquella CANET BENAVENT, Maria: “El “Llavors, era llavors. Quan el fruita (Relat eròtic)”, En: Llibre de campanar”, En: Llibre de festes temps de la llavor...”, En: Llibre de festes patronals de Quatretonda, patronals de Quatretonda, 2007, festes patronals de Quatretonda, 2009, p. 38-39. p. 50-51. 2002, p. 34-36. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 73 BIBLIOGRAFIA BÀSICA QUATRETONDINA OLTRA BENAVENT, Julián: patronals de Quatretonda, 2008, VALLS BOTELLA, Salvador: “La “Breve reseña histórica”, En: Lli- p. 29-36. nova il·luminació de la parròquia bre de festes patronals de Quatre- dels Sants Joans”, En: Llibre de tonda, 1999, p. 7. ORIOLA VELLÓ, Frederic: “Es- festes patronals de Quatretonda, bós de capellans quatretondins”, 2003, p. 12-16. ORDINYANA BATALLER, En: Llibre de festes patronals de Alexandre: “La vida al camp. Quatretonda, 2009, p. 41-49. VIDAL VILA, Alexis: “La colom- Aposta pel patrimoni rural”, En: bicultura”, En: Llibre de festes pa- Llibre de festes patronals de Qua- ORIOLA VELLÓ, Frederic: tronals de Quatretonda, 2008, p. tretonda, 2003, p. 46-47. “La Quatretonda jaumina (1248- 53-54. 1277)”, En: Llibre de festes pa- ORDINYANA BATALLER, tronals de Quatretonda, 2010, p. Monografies Alexandre: “Colonització de la se- 47-55. rra: Les segones residències”, En: AGULLÓ DÍAZ, Mª Carmen: Llibre de festes patronals de Qua- ORIOLA VELLÓ, Frederic; RI- L’Escola durant la IIª República: tretonda, 2004, p. 26-28. BERA, Agustí: “El nostre patri- Quatretonda 1931-1939, (Biblio- moni: La Font Vella”, En: Llibre teca Quatretondenca; 5), Pobla ORIOLA VELLÓ, Frederic: “La de festes patronals de Quatreton- Llarga: Ajuntament i Cooperativa pesseta: Més de 130 anys amb no- da, 2004, p. 29-32. V. de Quatretonda, 1993. saltres”, En: Llibre de festes pa- tronals de Quatretonda, 2001, p. ROMERO-NIEVA JIMÉNEZ, Jo- AGULLÓ DÍAZ, Mª Carmen; OL- 27-29. sep: “Autenticitat...”, En: Llibre de TRA ARANDA, Cèlia; OLTRA festes patronals de Quatretonda, BENAVENT, Ester: L’Escola du- ORIOLA VELLÓ, Frederic: 2008, p. 12. rant el primer franquisme: Qua- “L’escorxador municipal”, En: tretonda 1939-1945, (Biblioteca Llibre de festes patronals de Qua- TARRASÓ ESPÍ, Jesús: “Flo- Quatretondenca; Sèrie Mestre tretonda, 2002, p. 27-31. rentina Benavent Benavent, 220 Codonyer, 34), Benigànim: Ajun- aniversario”, En: Llibre de festes tament i Cooperativa V. de Quatre- ORIOLA VELLÓ, Frederic: patronals de Quatretonda, 2008, tonda, 2007. “Quatretonda 1888”, En: Llibre de p. 55-58. festes patronals de Quatretonda, ALBEROLA ALBERT, Angelita: 2003, p. 42-44. TARRASÓ ESPÍ, Jesús: “Las fies- El teatre i els seus protagonistes. tas patronales de Quatretonda hace Història del teatre a Quatretonda, ORIOLA VELLÓ, Frederic: “Un 75 años”, En: Llibre de festes pa- (Biblioteca Quatretondenca; Sèrie terratrèmol, una torre i un mes- tronals de Quatretonda, 2010, p. Mestre Codonyer, 35), Benigànim: tre d’obres a la Quatretonda del 40-41. Ajuntament i Cooperativa V. de XVIII”, En: Llibre de festes pa- Quatretonda, 2008. tronals de Quatretonda, 2005, p. VALLS, Manolo: “Ser jove ara”, 24-28. En: Llibre de festes patronals de ALBEROLA BENAVENT, Eli- Quatretonda, 2007, p. 14. seo: Mapa topogràfic i geològic ORIOLA VELLÓ, Frederic: “Els de Quatretonda, (Biblioteca Qua- hostals de Quatretonda”, En: Lli- VALLS BOTELLA, Salvador: tretonda; Làmines, 3), [Quatreton- bre de festes patronals de Quatre- “¿Festes Majors o Festes Patro- da]: Ajuntament i Cooperativa V. tonda, 2006, p. 22-26. nals?”, En: Llibre de festes patro- de Quatretonda, [1996]. nals de Quatretonda, 1996, p. 7. ORIOLA VELLÓ, Frederic: “Be- ALBEROLA SERRA, Estanis- navent, nissaga d’organistes qua- VALLS BOTELLA, Salvador: lau; BENAVENT, Rafael (ed.): La tretondins?”, En: Llibre de festes “Un camino largo pero sin pausa: demanà de la novia, (Biblioteca patronals de Quatretonda, 2007, Apuntes y datos sobre el proceso Quatretondenca; 3), Pobla Llarga: p. 42-49. de restauración del campanario Ajuntament i Cooperativa V. de y las portadas del templo parro- Quatretonda, 1992. ORIOLA VELLÓ, Frederic: quial”, En: Llibre de festes pa- “L’associacionisme quatretondí tronals de Quatretonda, 2000, p. ALBEROLA SERRA, Estanis- (1887-1964)”, En: Llibre de festes 8-10. lau; BENAVENT, Rafael (ed.): 74 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 BIBLIOGRAFIA BÀSICA QUATRETONDINA Poesies: Al meu poble ; Les saba- tonda, (Biblioteca Quatretonda; [Xàtiva]: Ajuntament i Cooperati- tes noves ; Consells a les fadrines Sèrie Postals, 1), [Xàtiva]: Ajunta- va V. de Quatretonda, [2006?]. valencianes, (Biblioteca Quatre- ment i Cooperativa V. de Quatre- tondenca; Sèrie Mestre Codonyer, tonda, [2001]. BENAVENT, Rafael (coord.): Fi- 26), Xàtiva: Ajuntament i Coope- nestral de l’antiga casa del carrer rativa V. de Quatretonda, 2002. BENAVENT, Rafael (coord.): del Mig, Quatretonda 1591, (Bi- Campanar de Quatretonda i blioteca Quatretonda; Sèrie Pos- ALONSO SENTANDREU, Jesús: poesia, (Biblioteca Quatretonda; tals, 4), [Benigànim]: Ajuntament Estampes Quartondines: Compi- Sèrie Perots, 1), [Xàtiva]: Ajunta- i Cooperativa V. de Quatretonda, lación de articulos, (Biblioteca ment i Cooperativa V. de Quatre- [2008?]. Quatretondenca; 2) , Pobla Llarga: tonda, [2001?]. Ajuntament i Cooperativa V. de BENAVENT, Rafael; BENAVENT Quatretonda, 1991. BENAVENT, Rafael (coord.): D. BATALLER, Paula (eds.): La Vall José Alberola i Serra, President d’Albaida en les cròniques de Teo- ALONSO SENTANDREU, José; de la diputació de València (1903- dor Llorente de 1897, (Biblioteca BENAVENT, Rafael (ed.): Die- 1906), (Biblioteca Quatretonda; Quatretondenca; Sèrie Valbaida, tari d’Alonso. Quatretonda 1954- Sèrie Postals, 2), [Xàtiva]: Ajunta- 1), Benigànim: Ajuntament i Coo- 1956: Cronologia dels fets més ment i Cooperativa V. de Quatre- perativa V. de Quatretonda, 2007. rellevants succeïts en la vila de tonda, [2003]. Quatretonda durant els anys 1954, BENAVENT, Rafael; BENAVENT 1955 i 1956, (Biblioteca Quatre- BENAVENT, Rafael: M. I. Sr. Dr. OLTRA, Francisco (font); COLO- tondenca; 13), Quatretonda: Ajun- Romualdo Vidal Tudela, canon- tament i Cooperativa V. de Quatre- ge de la metropolitana valentiva, tonda, 1995. (Biblioteca Quatretondenca; Sèrie Mestre Codonyer, 32), Benigànim: BENAVENT, Rafael: Privilegi Ajuntament i Cooperativa V. de reial de la Vila de Quatretonda del Quatretonda, 2005. 1587: Reproducció del manuscrit en commemoració del IV Centena- BENAVENT, Rafael (coord.): ri, Sueca: Ajuntament de Quatre- “Fet a Quatretonda”, En: Quarton- tonda, 1987. da, (Biblioteca Quatretonda; Sèrie Lletres de convit, 1), [Xàtiva]: BENAVENT, Rafael: Quatreton- Ajuntament i Cooperativa V. de da la Redonda: Una nova inter- Quatretonda, 2006. pretació històrica, (Biblioteca Quatretondenca; 1), Pobla Llarga: BENAVENT, Rafael (coord.): Ge- Ajuntament i Cooperativa V. de rronet de ceràmica incisa (neo- Quatretonda, 1991. lític), Sant Martí (Quatretonda), (Biblioteca Quatretonda; Sèrie BENAVENT, Rafael (coord.): Postals, 3), [Benigànim]: Ajunta- Campanar i carrer del Mig, (Bi- ment i Cooperativa V. de Quatre- blioteca Quatretonda; Làmines, tonda, [2006?]. 1), [Pobla Llarga]: Ajuntament i Cooperativa V. de Quatretonda, BENAVENT, Rafael (coord.): [1992?]. Portada renaixentista i poesia, (Biblioteca Quatretonda; Sèrie BENAVENT, Rafael (ed.): Foto- Perots, 2), [Xàtiva]: Ajuntament grafies: Gent del poble, (Biblio- i Cooperativa V. de Quatretonda, teca Quatretondenca; 14), Quatre- [2006?]. tonda: Ajuntament i Cooperativa V. de Quatretonda, 1995. BENAVENT, Rafael (coord.): An- tic retable de l’esglèsia dels Sants BENAVENT, Rafael (coord.): 25 Joans de Quatretonda, (Biblioteca cts. Consell Municipal de Quatre- Quatretonda; Sèrie Làmines, 4), Campanar de Quatretonda ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 75 BIBLIOGRAFIA BÀSICA QUATRETONDINA MER, Rubén (il.): La Una!: Conte CALZADO ALDARIA, Antonio: II, (Biblioteca Quatretondenca; Popular, (Biblioteca Quatretonda; República i guerra a Quatretonda Sèrie Mestre Codonyer, 29), Xàti- Sèrie Pedreta descoberta, 1), Xàti- (1931-1939), (Biblioteca Quatre- va: Ajuntament i Cooperativa V. va: Ajuntament i Cooperativa V. tondenca; Sèrie Mig Almud, 3), de Quatretonda, 2003. de Quatretonda, 2001. Benigànim: Ajuntament i Coope- rativa V. de Quatretonda, 2005. MAHIQUES ALBEROLA, Da- BENAVENT, Rafael (coord.); CA- vid: La Serra: Ús i explotació NET VIDAL, Teresa: “L’escola”, CODONYER MONZÓ, An- (1936-1992), (Biblioteca Qua- En: Quartonda, (Biblioteca Qua- dreu; BENAVENT, Rafael; OR- tretondenca; 12), [Quatretonda]: tretonda; Sèrie Lletres de convit, TEGA SORIA, Luis (eds.): Ajuntament i Cooperativa V. de 2), [Benigànim]: Ajuntament i Una Velà de Broma: Col·lecció Quatretonda, 1995. Cooperativa V. de Quatretonda, d’epigrames,(Biblioteca Quatre- 2008. tondenca; 18), Quatretonda: Ajun- MAHIQUES ALBEROLA, Da- tament i Cooperativa V. de Quatre- vid: Francisco Alberola Vidal BENAVENT, Rafael; VIDAL tonda, 1998. (1877-1939). Alcalde republicà SENTANDREU, Lumi (il.): Ja de Quatretonda, (Biblioteca Qua- vénen els de l’escala!. Llegenda CODONYER MONZÓ, Andreu; tretondenca; Sèrie Mig Almud, 5), Popular, (Biblioteca Quatretonda; BARQUERO GENOVÉS, Carles Benigànim: Ajuntament i Coope- Sèrie Pedreta descoberta, 2), Xàti- (ed.): Poesia inèdita, (Biblioteca rativa V. de Quatretonda, 2008. va: Ajuntament i Cooperativa V. Quatretondenca; Sèrie Mig Al- de Quatretonda, 2002. mud, 4), Benigànim: Ajuntament MAHIQUES BENAVENT, Inés: i Cooperativa V. de Quatretonda, Quatretonda en Falles: Història BENAVENT ALBEROLA, Eli- 2007. gràfica d’unes festes singulars, seo: La Vegetació de Quatretonda, (Biblioteca Quatretondenca; Sèrie (Biblioteca Quatretondenca; 15), CORTELL GORBA, Mª Carmen: Mestre Codonyer, 28), Xàtiva: Quatretonda: Ajuntament i Coope- Fet a Mà, I: Els Dolços, (Biblio- Ajuntament i Cooperativa V. de rativa V. de Quatretonda, 1996. teca Quatretondenca; 20), Quatre- Quatretonda, 2003. tonda: Ajuntament i Cooperativa BENAVENT ALBEROLA, Eli- V. de Quatretonda, 1999. MAHIQUES OLTRA, Pepica: El seo; MAHIQUES GANDIA, J.: Pas del Cinema per Quatretonda: Aproximació a la Historia Natu- CUCARELLA CANDEL, Pas- Imatges, funcions i històries d’una ral de Quatretonda. Quatretonda: cual; CASANOVA HERRERO, època, (Biblioteca Quatretonden- Sus raizes i esperanzas de futuro. Emili (ed.): El retor de Benigànim, ca; 19), Quatretonda: Ajuntament Introducció a la Història Geolò- (Biblioteca Quatretondenca; Sèrie i Cooperativa V. de Quatretonda, gica de Quatretonda, (Biblioteca Valbaida, 2), Benigànim: Ajunta- 1998. Quatretondenca; 11), Quatretonda: ment i Cooperativa V. de Quatre- Ajuntament i Cooperativa V. de tonda, 2009. MAHIQUES OLTRA, Pepica: Quatretonda, 1995. Això era un poble on... El viure GARCIA SENTANDREU, Emi- d’aquells temps, (Biblioteca Qua- BENAVENT BENAVENT, Enri- lio: D. Juan Bta. Sentandreu Be- tretondenca; Sèrie Mestre Codon- que: El raïm de Quatretonda: La navent: Datos para una biografia, yer, 33), Benigànim: Ajuntament riqueza de un pueblo, (Bibliote- (Biblioteca Quatretondenca; 7), i Cooperativa V. de Quatretonda, ca Quatretondenca; 24), Xàtiva: Quatretonda: Ajuntament i Coope- 2006. Ajuntament i Cooperativa V. de rativa V. de Quatretonda, 1993. Quatretonda, 2001. MAHIQUES ROIG, Vicent: Crò- GIMENO SENTANDREU, José nica de la resurrecció i mort de Vi- BENAVENT BENAVENT, Maria Miguel: L’esport a Quatretonda, I: cent Benavent, (Biblioteca Quatre- José: Els Quaderns de Federico Esports d’equip. El Poliesportiu, tondenca; Sèrie Mestre Codonyer, Benavent Benavent “Pilotero” (Biblioteca Quatretondenca; 23), 30), Xàtiva: Ajuntament i Coope- (1909-1934): Aportacions a la me- Quatretonda: Ajuntament i Coope- rativa V. de Quatretonda, 2004. mòria, (Biblioteca Quatretonden- rativa V. de Quatretonda, 2001. ca; Sèrie Mig Almud, 1), Xàtiva: MAHIQUES SANTANDREU, Ajuntament i Cooperativa V. de GIMENO SENTANDREU, José Rafael: Els Bolets de Quatretonda, Quatretonda, 2001. Miguel: L’esport a Quatretonda, (Biblioteca Quatretondenca; 8), 76 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 BIBLIOGRAFIA BÀSICA QUATRETONDINA Quatretonda: Ajuntament i Coope- tjaina, i Acabaina. Conte Popular, ca; 22), Quatretonda: Ajuntament rativa V. de Quatretonda, 1994. (Biblioteca Quatretondenca; Sèrie i Cooperativa V. de Quatretonda, Pedreta Descoberta, 4), Benigà- 2000. MAHIQUES SANTANDREU, nim: Ajuntament i Cooperativa V. Rafael: Els bolets de Quatreton- de Quatretonda, 2006. SANLEÓN ALBEROLA, Fede- da, (Biblioteca Quatretonda; Sèrie rico; BENAVENT, Rafael (ed.): Làmines, 2), [Xàtiva]: Ajuntament ORIOLA VELLÓ, Frederic: Mú- Apuntes Monogràficos de Quatre- i Cooperativa V. de Quatretonda, sics i Bandes: Aproximació his- tonda, (Biblioteca Quatretonden- 1995. tòrica a les bandes de Quatreton- ca; 21), Quatretonda: Ajuntament da, (Biblioteca Quatretondenca; i Cooperativa V. de Quatretonda, MAHIQUES SANTANDREU, 17), Quatretonda: Ajuntament i 2000. Rafael: El tio Honorio: Aproxi- Cooperativa V. de Quatretonda, mació a la vida i obra, (Biblioteca 1997. SENTANDREU MAHIQUES, Quatretondenca; 16), Quatretonda: Miquel; MAHIQUES BE- Ajuntament i Cooperativa V. de ORIOLA VELLÓ, Frederic: Er- NAVENT, Moisés (il.): La Me- Quatretonda, 1997. mites, capelles i oratoris, i altres lliua : Sussoït popular, (Bibliote- tradicions populars, (Biblioteca ca Quatretondenca; Sèrie Pedreta MAHIQUES SANTANDREU, Quatretondenca; Mestre Codon- Descoberta, 5), Benigànim: Ajun- Rafael: Els manuscrits del tio yer, 25), Xàtiva: Ajuntament i tament i Cooperativa V. de Quatre- Honorio: Transcripció, estudi i Cooperativa V. de Quatretonda, tonda, 2008. comentaris, (Biblioteca Quatre- 2002. tondenca; Sèrie Mig Almud, 2), SUECA, Nicolau de; BENAVENT, Benigànim: Ajuntament i Coope- ORIOLA VELLÓ, Frederic: Cul- Rafael (ed.): Onda i Quartonda, rativa V. de Quatretonda, 2004. tura funerària i evolució del ce- (Biblioteca Quatretondenca; 6), menteri de Quatretonda: Aproxi- Pobla Llarga: Ajuntament i Coo- MONTOLIU SOLER, Violeta mació a la mort en un poble de perativa V. de Quatretonda, 1993. (dir.): Costumbres y Folklore de la Vall, ss. XIX-XX, (Biblioteca Quatretonda (Valencia), València: Quatretondenca; Sèrie Mestre Co- VIDAL BENAVENT, Carmen: Grup de Danses Populars de Qua- donyer, 31), Xàtiva: Ajuntament Aproximació a la Prehistòria de tretonda, 1987. i Cooperativa V. de Quatretonda, Quatretonda, (Biblioteca Quatre- 2004. tondenca; 9), Quatretonda: Ajun- MONTOLIU SOLER, Violeta: tament i Cooperativa V. de Quatre- L’Església de Quatretonda, (Bi- ORIOLA VELLÓ, Frederic; CA- tonda, 1994. blioteca Quatretondenca; 10), NET GIL, Almudena (il.): El frare Quatretonda: Ajuntament i Coope- de la Bastida. Contalles populars rativa V. de Quatretonda, 1994. de la Serra, (Biblioteca Quatre- tondenca; Sèrie Pedreta Desco- OLTRA ALBEROLA, Jesús: 25 berta, 3), Benigànim: Ajuntament anys del Grup de Danses Popu- i Cooperativa V. de Quatretonda, lars de Quatretonda (1977-2002), 2005. (Biblioteca Quatretondenca; Sèrie Mestre Codonyer, 27), Xàtiva: PLA SALVADOR, Gonzalo; BE- NOTES Ajuntament i Cooperativa V. de NAVENT, Rafael (ed.): L’Avenc Quatretonda, 2003. de Quatretonda: Anotaciones 1 Així Teodor Llorente Olivares el 1893, en para su estudio geospeleológico, el transcurs de les excursions realitzades OLTRA BENAVENT, Josep En- (Biblioteca Quatretondenca; 4), pel País Valencià i desprès publicades com a cròniques al seu diari, Las Provincias, al ric; BENAVENT MOSCARDÓ, Pobla Llarga: Ajuntament i Coo- passar pel nostre llogaret afirmava que Qua- Vicent Salvador (il.): Fer Herbes a perativa V. de Quatretonda, 1992. tretonda no tiene interés para la historia. Quatretonda, [Alacant]: Col·lectiu Mentre l’escriptor i poeta Estanislau Albero- la i Serra, malgrat ser quatretondí il·lustre, Cultural Dorresment, 1999. ROMERO GARCIA, Casimir; cap a 1924 versava que En quant a història, RUIZ BATALLER, Josep: El el meu poble casi que història no té. OLTRA BENAVENT, Josep En- menjar de la fam: Una aproxima- 2 Pel que afecta a les sèries que composen la BQ es tracta de: Làmines, Lletres de convit, ric; PLA OLTRA, Aleix; PLA OL- ció a l’alimentació durant la post- Mestre Codonyer, Mig Almud, Pedreta des- TRA, Mireia (ils.): Encetaina, Mi- guerra, (Biblioteca Quatretonden- coberta, Perots, Postals i Valbaida. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 77 La revenda dels morisquets... AUTOR: IGNASI GIRONÈS I GUILLEM demostració de la mobilitat que interceptat quan es dirigia a la seua nes d’Ontinyent havien estat mo- van patir els morisquets, durant destinació final a Gènova per a ser bilitzades cap a la Mola de Cortes, els primers anys de la seua reten- venudes. Aquest i altres fets, també després apareguen més menuts de ció, aconseguida gràcies a la sonats, van ser els causants que el la vall de Laguar que de la Mola. A comparació entre la relació dels papa Pau V (1605-21) exigira al rei nosaltres ens sembla que açò va ser batejos ordenats pel Patriarca Felip III una major atenció sobre fruit d’intercanvis entre propietaris, Ribera i conservats a l’arxiu de l’assumpte i que, com a conseqüèn- encara que a dia de hui no hem po- la col·legiata de Gandia i els llis- cia, aquet monarca reclamara al gut trobar la motivació que justifi- tats dels censos dels morisquets marqués de Carazena un cens dels cara aquest procés. de 1611 menuts, raó per la qual va haver d’editar un ban amb la finalitat de Ara hem tingut l’ocasió, gràcies a tesi que pretenem demos- recomptar i ubicar els morisquets1. a aportacions desinteressades de trar amb aquest estudi és grans amics també coneixedors de que els primers moments Els esdeveniments ens mostren la temàtica morisqueta, d’obtindre Lque van transcórrer després de una imatge semblant a com si fóra la relació de xiquets que van ser l’expulsió dels moriscos van ser una desbandada de ratolins: el re- batejats a la col·legiata de Gandia vertiginosos per a la destinació dels partiment dels xiquets va produir en 1610 i ens ha donat peu a poder morisquets: la venda i el tripijoc va un trapig que va fer que es perde- aprofundir en la tesi proposada. fer que molts d’ells desaparegueren ra la pista de molts d’ells. A les de les llistes i representen, a tall primeries, alguns soldats van cap- Per a poder demostrar aquest fet d’ara, un buit irrecuperable a l’hora turar els menuts amb l’únic ànim de la mobilitat dels menuts solapa- de comptabilitzar quants xiquets econòmic i sembla que va haver rem una documentació conservada van ser retinguts i quants van morir “un ball de destinacions” encara a la col·legiata de Gandía que ma- i desaparèixer abans del seu cens. poc estudiat. De fet, nosaltres, en nifesta la relació de morisquets que No debades es parla de la troballa i més d’una ocasió, hem manifestat van ser batejats “o rebatejats sub retenció d’un vaixell a l’illa de Si- la nostra sorpresa en comprovar conditione” seguint el manament cília ple de morisquetes que va ser que, malgrat que les milícies urba- que havia fet el Patriarca Joan de La conversió dels moriscos. Retaule de Felipe Vigarny 78 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA REVENDA DELS MORISQUETS Aquest procés, que hauria de ser Aquest document ens mostra un conservat a totes les parròquies va- total de 64 moriscos que van en- lencianes ha desaparegut en moltes trar en aquest procés des del dia 7 localitats, no sent aquest el cas de d’octubre fins al dia 19 de novem- Gandia, del qual hem recuperat tot bre, utilitzant un total de 19 dies7. el procés i que reproduïm en la part final d’aquest article. Altre procés Segons aquesta llista, els 64 semblant hauria d’haver-se donat a morisquets figuraven com a ha- la vila d’Ontinyent, ja que si bé no bitadors de la ciutat de Gandia en comptem amb l’acta concreta del 1610, i si comparem ara aquesta compliment del manament, sí que, llista amb la que es va produir com un any després, quan es produeix el a conseqüència del ban de Caraze- censat dels morisquets de la ciutat, na, a 1611, trobarem que ara figu- apareix freqüentment la puntualitza- ren 116 xiquets. Evidentment, en a ció “batejat a la vila”5, com donant penes un any, s’ha doblat el nombre a entendre que va haver un procés de morisquets i, aquestes xifres ja Ribera amb la llista definitiva pre- col·lectiu molt paregut al de Gandia. denoten un degoteig alarmant que sentada al cens de 1611 sobre la ma- També Josep Vicens i Pascual ha s’estava produint en tan sols un any. teixa ciutat de Gandia, amb la inten- publicat, en diverses ocasions, al- Cap document ens permet suposar ció de comparar-les. gun assaig sobre la ciutat de Pego6. que aquesta mobilitat es produirà o s’aturarà radicalment provoca- La relació de morisquets bate- Exactament el manament es va da per una circumstància puntual. jats a la col·legiata de Gandia es produir el 3 d’agost de 1610, po- Crec que devia ser una mostra del va convertir, òbviament, en una díem dir que mig any després de que estava ocorrent amb els fills avançada del gran cens final. De l’expulsió, ja que aquesta comença dels moriscos retinguts: Eren ve- fet, el recull de morisquets per a ser per l’octubre de 1609, no es va dur nuts i traspassats d’amo amb gran batejats es va fer en 1610 (ban del a terme fins a les darreries de l’any, facilitat, i això en dificulta als in- Patriarca)2 i el ban de Carazena3 es després de sufocar les rebel·lions vestigadors un fàcil seguiment per va fer en 1611. Tenim, per tant, dos de La Mola de Cortes i Vall de La- causa d’aquesta mobilitat. llistats dels morisquets de Gandia, guar, d’on procedien la majoria de separats en un termini de temps xiquets retinguts. El contingut del Però, a més a més, encara ens d’un any i, si analitzem el compor- manament es pot deduir de la pri- queden més sorpreses. Si compa- tament de totes dues llistes, podrem mera pàgina del quadernet de bate- ren la relació nominal d'ambdues arribar a la percepció d’aquesta jos de Gandia. llistes, ens adonarem que no només “mobilitat comercial” que es va dur era un cas numèric: tampoc gran a terme en només un parell d’anys. part dels menuts coincideixen. La cronologia dels fets és la Què havia passat amb els moris- següent: Per a donar compliment quets que, l’any anterior, en 1610, moral a la retenció dels menuts, ja havien estat enregistrats com a que aquestos havien estat lliurats de criats de cristians vells de Gandia l’expulsió argumentant que “serien i ara, en el moment de declarar-los salvats” per a la causa cristiana “en en el cens de Carazena ja no apa- compte de deixar-los anar a ser mo- reixen?. ros” juntament amb els seus pares4, el Patriarca va publicar un mana- Tenim uns que han vingut de ment perquè totes les parròquies ba- nou, que no hi eren a les relacions tejaren els menuts, encara que po- de 1610, i d’altres que ha desapare- dria donar-se el cas que ja hagueren gut en 1611. estat batejats als seus llocs d’origen. En aquest cas, s’inclou la clàusula Per a veure aquest moviment “sub conditione” per no incórrer en “Memòria de tots los moriscos que manà lo senyor posarem les dos llistes, una al cos- patriarca se batejen ab son mandato expedit a 3 el defecte formal de batejar dues de agost del anny 1610 conforme al orde en ell tat de l’altra per comprovar qui va contengut y açò sub conditione com se manà en vegades a la mateixa persona. dit mandato” vindre i qui se’n va anar. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 79 LA REVENDA DELS MORISQUETS 80 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA REVENDA DELS MORISQUETS No podrem saber d’on van vin- en més de dos anys d’una llista a 1610 i l’altre en 1611. Alguns han dre els qui apareixen per primera l’altra. Un gran nombre de dades estat identificats clarament i altres vegada en 1611, però, si tenim sort, disconformes entre qui era l’amo queden com a supòsits, no negant podríem trobar algun dels qui eren a 1610 i qui en 1611, amb inter- que, en qualsevol moment, podrien a Gandia en 1610 i ara ja no hi són. pretació de noms i problemes de entrar en el capítol dels localitzats. Per a totes dues opcions serà ne- grafia; canvi de titularitat entre cessari comptar amb identificadors parents, etc. El propòsit final és, doncs, de- indiscutibles com ara cognoms o mostrar la mobilitat que aquests marques que, més enllà del simple Hi ha un cas molt sorprenent menuts van haver de patir només nom, ens permeten assegurar que que ja vam tractar al congrés de esser separats dels seus pares. es tracta del mateix menut. Tal ve- Muro. Que ocorre quan un moris- gada aquest procés, més entretin- quet es presentat dues vegades? Es gut, convide a un altre article, per a com si algú volguera fer la decla- més endavant. ració d’hisenda dos vegades. Paga per dos i esgota la possibilitat de Comparant les dues llistes ob- tenir altre xiquet. Així és el cas de servem que hi ha un determinat la morisqueta d'Orba Rafaela Eu- nombre de morisquets que ha can- genia. En 1610 la bateja Eugenia viat d’amo. Altres han desaparegut Pérez de Francisco Pedroz de Roa NOTES i molts són inscrits recentment en i una altra Rafaela, en aquest cas 1611. Aquests últims també podria sense Eugenia, a nom d’Eugenia 1 Ban de Carazena. 2 Ban del Patriarca. haver-se donat el cas, senzilla- Pedroz de Culla. 3 Ban de Carazena. ment, que no hagueren estat bate- 4 El morisquet de Gaspar Barberà declara "que jats encara que ja foren a Gandia Aquest i molts altres casos són no volia anar a ser moro". Revista Almaig 2008. Ignacio Gironés Guillem en 1610, però no som d’aquesta els qui ens permeten aventurar que 5 Relació de morisquets de la vila d’Ontinyent. opinió, a causa de la gran quanti- aquesta nova aportació documental Pagina web: http://www.morisquillos.com tat de detalls que hem observat, en ha de ser una porta nova per als in- 6 Vicens i Pascual, Josep. Esclaus, criats i amos a Pego, Llibre de Festes de Pego 1978-2010. comparar les dos llistes. vestigadors interessats en el tema 7 (de la manera següent: dia 7 d'octubre (1 dels morisquets. bateig), dia 8 (1), 9 (5), 10 (5), 11 (3), 12 (2), Ens permet aquesta com- 13, 14, 15 (2), 16 (1), 17, 18 (1), 19 (3), 20, 21, 22, 23, 24, 25 (1), 26, 27,.28,.29, 30 (6), parativa adonar-nos de la falta Tot seguit reproduïm la llista 31, 1, 2, 3 de novembre (3), 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, d’exactitud en la identificació de comparativa dels dos censos dels 11, 12, 13, 14 (6), 15, 16 (8), 17 (3), 18 y el l’edat dels xiquets, que augmenta morisquets de Gandia: un fet en dia 19 (12).) ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 81 La joventut a Ontinyent. La problemàtica dels joves (1960-1970) AUTOR: JOAN JOSEP TORRÓ MARTÍNEZ urant els anys seixanta i fins a la mort del dictador, a la ciutat d’Ontinyent sur- Dten un conjunt d’iniciatives envers els joves que, apartant-se de la po- lítica de joventuts franquistes però sota l’emparament de l’església, desenvolupen una acció educativa i formativa fora del sistema educatiu. La OJE durant diferents setmanes de la Joventut. Dècada 1970 El Club Jove és una d’aquelles iniciatives que durant la dècada de local que posen de manifest un mis- format per joves que intenten pre- 1970 va suposar una alternativa satge que es repetirà fins a la sego- sentar una alternativa a eixe buit de formativa, cultural, lúdica i de re- na meitat dels anys 70; la proble- contingut. A més a més, comença a lació entre els joves d’Ontinyent i màtica dels joves. A Escala , l’any plantejar la necessitats de trencar que va trobar cabuda a la parròquia 1963 apareix un article al voltant de amb eixa discriminació entre sexes de Sant Rafael a Ontinyent. la joventut que és definida com una i reclama el protagonisme de les generació sense mestres, en què no dones, que comencen a participar És per això que este article, úni- hi ha una unió entre “los jóvenes en eixe enderrocament de “ciertos cament representa una xicoteta part y sus predecesores”. Sembla ser mitos absurda y largamente mante- del conjunt del treball monogràfic que les causes, segons l’autor, és la nidos”. al voltant del Club Jove i que ens manca d’idealisme, argumenta que permet contextualitzar i situar esta tal i com els va passar als homes Amb estos arguments hom evi- iniciativa. El treball no està finalit- que després de la II Guerra Mun- dència, i en esta ocasió des de l’àmbit zat, resta encara desenvolupar una dial i de les atrocitats dels nazis, local, com s’està trencant amb els tasca de recerca i anàlisi de docu- dels morts per la bomba atòmica, el vells plantejaments i la política de mentació (premsa escrita, butlle- terror comunista tenien la sensació joventuts franquista que intentava, tins, fotografies, etc.) així com re- que als fills no se’ls podia ensen- mitjançant el Frente d Juventudes cuperar informació oral per al seu yar res. Defineix a la joventut com i després amb l’Organoitzación posterior estudi i completar així la a preocupada d'allò material i sense Juvenil Española, establir, en ter- tasca ja realitzada. 1 “idealismos políticos, ni religiosos, mes ideològics, un agent socialit- ni de ninguna otra índole”. 2 zador per tal d'aconseguir joves Fetes estes pertinents aclari- afins al“movimiento”. Són els anys ments, tot seguit exposaré eixe con- L’any en el qual està escrit este dels plans de desenvolupament junt d’iniciatives juvenils que sur- article, els joves que tenien entre econòmic en els quals s’obri una ten durant la dècada de 1960 i 1970 15 i 20 havien nascut entre 1943 oportunitat mitjançant la qual, el a la ciutat d’Ontinyent les quals han i 1948, participaren d’un sistema joves, tenien l’opció de promocio- estat estudiades i documentades, so- educatiu que havia transmès les nar a nivell cultural, professional i bretot, amb l’ús de la premsa local i consignes ideològiques franquistes socialment, tot i que la realitat era la recopilació d’informació oral. però que en política de joventut no completament distinta. Malgrat es va aconseguir la socialització ni que, a nivell nacional, s’esbrina Els joves a la premsa local l’enquadrament polític de tota la eixe canvi, en l’àmbit local con- joventut.3 De tota manera, l’article tinuen els esforços per mantenir Situant-nos als anys 60 trobem reconeix l’aparició de diferents els vells plantejaments que venia un conjunt d’articles en la premsa grups, considerats minoritaris, però desenvolupant-se des de 1941 amb 82 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA JOVENTUT A ONTINYENT. LA PROBLEMÀTICA DELS JOVES (1960-1970) la llei que instituïa el Frente de Ju- Al voltant del transfons ideolò- política era sinònim de detenció i ventudes i que s’intenten regenerar gic i polític que es podia esbrinar fins i tot empresonament a què, de amb la OJE. en les referides organitzacions, en ben segur D. Luis Espí, havia de l’esmentada entrevista es deixa respondre de forma responsable Partint d’esta consideració i aga- clar que no es feia política en cap i coherent, d’acord amb els prin- fant este article com a punt d’arranc, de les dues organitzacions, ara bé, cipis de la pròpia organització en tot seguit intentaré exposar, atenent “la iglesia deja a los cristianos què tenia responsabilitat. Estes or- la premsa local del moment, com con libertad en su acción, con una ganitzacions tenien uns interessos subsisteixen, millor dit coexis- sola limitaciones; no se puede ser clarament compromesos amb la teixen diferents propostes envers comunista”5. En aquells moments classe treballadora, com era el sou els joves. Unes seran continuistes l’activitat clandestina del Partit Co- i les condicions de treball, ara bé, de la política de joventut franquis- munista Espanyol i l’organització era una manera de apropar-se a la ta, de la mà de les autoritat muni- sindical CCOO, començava a fer classe treballadora i fer-los vore cipals, mentre que d’altres sorgiran acte de presència en la vida políti- que l’església no sols es preocupa- sota l’emparament de l’església, ca i sindical nacional. Esta presèn- va de la fe i anar a missa. De fet, D. aconseguint certa independència cia també es farà present entre Luis acaba la pregunta a una afir- i autonomia així com trencament els treballadors i treballadores mació en la qual apunta que esta amb les polítiques desenvolupades d’Ontinyent, que integrats en orga- acusació d’infiltració es produïa pel govern. No menys important nitzacions obreres dins del sindicat per manca d’informació tot i que serà la presència d’aquelles inicia- vertical i aprofitant els moviments “a muchos, hablar de obreros, de tives tant polítiques com sindicals obrers catòlics, comencen a des- justicia social, de propiedad, les que, amb una implicació menys envolupar la seua activitat sindi- suena a comunismo” intensa pel que fa a les polítiques calista clandestina6. De fet, no es de joventut, comencen a fer acte de d’estranyar que en l’entrevista, a la Les respostes de D. Luis en esta presencia en una societat que, a poc qual estem fent referència, hague- entrevista, de ben segur, devien es- a poc, canvia. ra al·lusió a la sospita que entre els tar condicionades per l’experiència membres de la HOAC i la JOC hi viscuda cinc anys abans, pel maig Per seguir un fil temporal, ens havia infiltracions comunistes. La de 1962 quan es celebrava el Dia situem l’any 1964 i de nou és la resposta de D. Luis, va ser clara i Internacional de la JOC a Ontin- revista Escala la que ens presen- concisa afirmant que “no niego la yent. En aquell acte l’alcalde de la ta una de les iniciatives que des posibilidad. Nadie está exento de ciutat va ser el principal entrebanc de l’església i atenent una tasca esta posibilidad pero la acusación per a la seua realització. La seua pastoral obrera. Es tracta d’una me parece demasiado ordinaria e celebració era considerada un atac entrevista amb el rector respon- ingenua para tomarla en serio”7. a l'organització sindical del movi- sable, a nivell local, de “Acción L’evasiva de D. Luis, tot i que la ment i de retruc al règim. Aquell Católica Obrera”, D. Luis Espí considera una ingenuïtat, no nega acte podia reunir a gran quantitat Albert. Contestant al qüestionari eixa possibilitat, fent-la extensi- de joves obrers que no estaven sota de la revista Escala, tant la JOC i ble a qualsevol altra organització el control del règim, cosa que inco- la HOAC eren organitzacions que i evitar, així, responsabilitats que modava les autoritats. Es així que varen nàixer d’Acción Católica li hagueren pogut crear proble- el Governador Civil el va prohi- Obrera. Atenent el nostre interès mes. De tota manera la JOC, com bir. Amb la presència en l’acte de pels aspectes juvenils i a les prò- la HOAC, els Grups Obreres Ca- l’Arquebisbe Marcelino Olaechea i pies declaracions de D. Luis Espí, tòlics que desenvolupaven les seus la del propi alcalde, Anselmo Ser- responsable d’este moviment obrer tasques a les diferents parròquies na, l’acte, finalment, es va celebrar, catòlic, definia a la HOAC com ontinyentines, sobretot a la pa- tot i que estva prohibir.8 “un movimiento de Acción Católi- rròquia de Sant Rafael evidencia- ca para obreros adultos (HOAC) y ven certa orientació progressista La JOC va ser fundada pel la JOC lo es para jóvenes obreros i d’esquerres interessant-se per rector belga J. Cardijn en 1925 (Juventud Obrera Católica). A es- qüestions sindicals i polítiques. i l’any 1947 ja fa acte de presèn- tos dos grupos (HOAC y JOC) la No és d’estranyar que a D. Luis se cia a l’estat espanyol mentre que a Jerarquía señaló como misión ga- li preguntara per esta qüestió. En València serà l’any 1953 quan es nar todo los hombres para la jus- estos anys el PCE era il·legal i per crea mitjançant el rector Jose Vila ticia social y todos los ambientes tant també la seua militància, per López qui contacta amb diferents para la paz y el amor4 la qual cosa fer pública esta opció seminaristes, entre ells Luis Espí9, ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 83 LA JOVENTUT A ONTINYENT. LA PROBLEMÀTICA DELS JOVES (1960-1970) que ja durant els anys seixanta es nia celebrant-se la setmana de la objectius. Trobem com “La Ma- destinat a la Parròquia de Sant Ra- joventut i amb ella el nomenament drina de la “Juventud de 1971 y fael a Ontinyent. Esta organització d’una “Madrina de la Joventut de su corte de Honor” estava forma- juvenil fa acte de presència des de Onteniente”. Esta setmana de la da per xiques que pertanyien o que la dècada dels anys 1950, en les joventut girava al voltant de dife- representaven a la OJE, a la secció diferents parròquies de la ciutat, rents activitats totes elles de caràc- femenina, al Col·legi Pureza de incorporant-se en 1964 any es que ter esportiu, on la presencia de les Maria, al Col·legi La Milagrosa, es crea la parròquia de Sant Rafael. xiques suposava donar-li als actes tots dos centres escolars de xiques, La JOC plantejava com acció for- preparats una “nota simpática”. El que pertanyien a l’església, i per mativa entre els joves el posar en contrapunt el posaven els joves que últim al recent creat institut públic funcionament el que s’anomenava formaven la banda de “Tambores y d’ensenyament mitjà.13 “Revisió de Vida”, es a dir “ver, Cornetas de la OJE” als qui se’ls juzgar y actuar” partint de la rea- valorava la seua uniformitat i disci- “El Proceso de la Juventud” litat del jove. plina.12 Serà una pràctica que anirà repetint-se any rere any, mantenint- “El Proceso de la Juventud” L’any 1974, la JOC, es dóna se la mateixa estructura i utilitzant- serà altra iniciativa que va sor- a conèixer a la parròquia de Sant se els mateixos espais urbans, amb gir, també sota l’emparament de Rafael mitjançant el butlletí pa- una clara intenció de perpetuar uns l’església, per tal d’abordar i tractar rroquial. Atenent a les sigles, es processos de socialització d’acord la problemàtica de la joventut amb defineixen con a “Juventud Obre- amb una ideologia conservadora i la novetat que es comptava amb la ra Cristiana”. La seua missió era de dretes on la dona havia de con- participació de la joventut. “hacer más responsable al joven tinuar sotmesa a la voluntat d’una obrero, en dos dimensiones que societat masclista. Es tracta d’una iniciativa que creemos indispensables para nues- naix des de la parròquia de Santa tra vida, la humana y la religiosa/ Durant la setmana de la joven- Maria i amb el suport del rector D. cristiana”.10 tut de 1971 es va comptar amb la Antonio Navarro. Consistia en la presència del Delegat Provincial de realització d’unes reunions que es Ja havia passat un lustre des la Joventut D. Angel Górriz Alia- celebraven en el Centre Parroquial, d’aquella entrevista a D. Luis en ga, que llança una proposta per tal en la qual varen participar els jo- Escala, i quasi dos d’aquella pri- d’abordar “la problemàtica de la ves de la ciutat i alguns membres mera prohibició de l’acte que la joventut” mitjançant la creació de del Club dels Joves, sobre el que JOC va celebrar a Ontinyent. El la “Casa de la Juventud”. De nou, tractarem tot seguit: “Recorde que règim franquista estava en els seus en esta setmana podem esbrinar hi havia una sèrie de persones, una últimes moments. La situació polí- com la política de joventuts que in- d’elles Vicent Montes, la senyora tica anava canviant i és en el propi tenta desenvolupar l’administració Rufino i el seu marid. Jo recorde butlletí de la parròquia, on trobem local segueix aquell vell objectiu un Centre Parroquial ple, ja que elements d’eixe posicionament de fer ús del sistema educatiu per es tractava d’un debat sobre la jo- polític de caràcter progressista i tal d’afermar i consolidar els seus ventut. Jo recorde que hi havia una d’esquerres, plantejant qüestions com l’alliberament de la dona, la seua independència econòmica doncs així “serà possible una inde- pendència psicològica, emocional, sexual.....”11. Des de la “Delegación Local de Juventudes” s’intentava desen- volupar les diferents accions en- vers els joves amb un clar intent de socialització política dels joves, d’acord amb el ideari franquista. Els intents per mantenir el predo- mini de la política franquista no cessaven. Des de l’ajuntament ve- “Madrina de la Juventud y sus damas”. 1969 84 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA JOVENTUT A ONTINYENT. LA PROBLEMÀTICA DELS JOVES (1960-1970) taula de convidats i ens organitza- per explicar i conèixer un poc el ven per a fer preguntes, va partici- contingut i què era allò del “Club par la premsa”14 dels Joves”. Esta iniciativa naix de la pròpia església, en este cas La premsa del moment es va fer de la parròquia de Santa Maria, ressò d’aquell esdeveniment en un amb el suport d'Antonio Navarro, primer moment, donant-li difusió i qui permet que este grup duga en- publicitat a l’acte. Segons la nota davant un conjunt d’activitats que de premsa, consistia en un cicle comencen a trencar amb l’intenció de xerrades-col·loqui “por y para d’enquadrament juvenil que prete- los jóvenes como continuación de nia l’estat. El Club dels Joves, naix la festividad de la Sagrada Famí- d’un grup de joves que es mouen lia”.15 Estava dirigida a tots els, jo- al voltant de la parròquia de San- ves d’Ontinyent, majors de 16 anys ta Maria, “Alguns érem catequis- i sense cap diferenciació de classe, tes. Apareixen dos vicaris Antonio resava la convocatòria. Aquella Navarro i després Vicent Cardona. Desfilada del Frente de Juventudes iniciativa no va tenir la continuïtat Comencen a fer activitats, no es- desitjada ni responia a cap acció sent conscients del que volíem ni on par una tasca més de caire cultural, pastoral dissenyada amb una cla- anàvem, perquè el desconeixement molts dels seus membres estaven ra intenció continuista, ja que va de la situació política era absoluta, rebent formació universitària. Du- ser plantejada en un moment en la ignomínia era supina, però te- rant els escassos cinc anys que va concret i a proposta d’un rector en níem ganes de fer coses.”18Aquells durar, també va ser testimoni i pro- particular:“Jo estava allí, ho duia joves es reunien a la Biblioteca Mu- tagonista dels canvis polítics que Navarro. No hi havia objectius. nicipal, lloc que utilitzaven per a anaven succeint en el moviment Allò no va continuar amb res, així celebrar les reunions preparatòries associatiu, sobretot polític, donat ho veig jo. Doncs, qué podem fer? de les diferents activitats com eren que membres del Partit Comunista, Anem a veure açò, s’organitza i es revistes orals, lectures públiques, de la USO i CCOO començaven a varen fer dos o tres diumenges i xerrades, etc..El grup estava format fer acte de presència entre les ac- s’acabat”16 per joves que pertanyien a famílies tivitats del Club dels Joves, sense acomodades i que estaven estudiant oblidar els membres de la JOC i de Uns mesos després, la premsa a la universitat al temps que també la JIC, “hi havia delegats i això se local, aprofita la celebració de la participaven d’altres joves que no sabia qui venia del Partit Comunis- tradicional setmana de la Joventut, eren universitaris. Així ens ho ex- ta, de Uso, de la JOC . Allí ningú celebrada durant l’abril de 1969, plica un dels membres fundadors se’n manifestava d’on era però en pùblica el següent titular “Sobre la del Club dels Joves; “Si que hi ha- converses privades ja sabies por on Juventud onteniense”17 en el qual via clarament, no un enfrontament anaven els trets. T’ho deien.”21 es tracten un conjunt de preocupa- , però si un distanciament entre el cions i interessos que naixen dels sector de la burgesia que portaven Tornant al titular de Ciudad “So- mateixos joves. És en esta notícia els seus fills a estudiar a la Univer- bre la Juventud” el setmanari publi- quan apareix la referència a la ini- sitat.”19 Més endavant, s’afegiren ca els resultats d’una enquesta mi- ciativa que ja s’ha apuntat abans, altres joves membres d’altres or- tjançant la qual intenta trobar una que apareix entre la joventut ontin- ganitzacions que no eren principal- resposta a per què iniciatives com yentina i que durant l’últim lustre ment juvenils. la del “Grup dels Joves” no arri- dels anys 60, desenvolupa les seues ben a consolidar-se i desapareixen. activitats de forma paral·lela a les Estaven organitzats, havia un L’edat dels enquestats oscil·lava diferents organitzacions envers els president, vicepresident i tresorer entre els 17 i 19 anys, dels quals joves. Com deiem, es tracta del al temps que grups amb diferents mes de la meitat estaven treballant, “Grup dels Joves” (que no Club responsabilitats. Per triar el pre- sobre tot els xics. Les preguntes Jove). sident realitzaven eleccions, fins i anaven encaminades cap a identi- tot amb un simulacre de campanya ficar aquells problemes que tenia Abans de continuar amb les electoral.20 la joventut ontinyentina, quina vi- dades que ens facilita esta notícia, sió tenien sobre ells mateixa, quina cal parar atenció , encara que siga Esta associació juvenil va durar era la seua definició com a jove, de forma resumida i molt concisa, poc de temps tot i que va desenvolu- quines activitats eren les que més ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 85 LA JOVENTUT A ONTINYENT. LA PROBLEMÀTICA DELS JOVES (1960-1970) els interessa, quins gustos tenien i per part de les corresponents ins- estava sota la responsabilitat dels quina opinió tenien sobre aquells titucions que desenvoluparen ac- caps de l’organització juvenil que que desenvolupaven activitats de tivitats dirigides a la joventut.22 varen participar en els campaments cara a la joventut. Malauradament A estes declaracions, i continuant nacionals durant anys anteriors.26 desconeixem les dades absolutes al amb les planes de Ciudad, trobem voltant de la quantitat de joves en- com hi ha dues contestacions a les A tot este entramat d’opinions, trevistats. Malgrat este entrebanc, opinions de la regina de festes de propostes i iniciatives posades de sí que ens podem fer alguna idea 1971. Una anava dirigida a llançar manifest en les planes de Ciudad, respecte de qüestions més quali- una proposta a fi que amb el suport durant els primers anys de la dèca- tatives atenent, per exemple, a les municipal, es desenvoluparan acti- da dels 70 cal afegir, com ja s’ha preferències entre les activitats des- vitats dirigides cap als joves amb apuntat amb anterioritat, la presèn- envolupades pel “Grup dels Joves” una clara finalitat ”de desarrollar cia de la JOC, que en 1972 utilit- o per la OJE, decantant-se per les actividades artísticas como teatro, za les planes del setmanari local primeres, atenent sobretot, al seu exposiciones, para llenar los va- per a donar a conèixer els resultats dinamisme. També es deixava clar cios de los domingos mañaneros d’una enquesta al voltant dels apre- que la joventut no triava el ball com de nuestro invierno”23. L’altra con- nents, plantejant “los principales a principal entreteniment en el seu testació la trobem en les mateixes problemas que la juventud obrera temps lliure. Alhora de respondre la planes del setmanari, on es torna tiene vigentes, y a dar el enfoque pregunta al voltant de quina opinió a recordar les activitats que varen necesario para su resolución, efec- es tenia d’aquells que varen ser res- intentar desenvolupar el “Club tuando una llamada a la concien- ponsables del “Grup dels Joves”, dels Joves“. En esta ocasió se li cia de nuestra sociedad a fin de s’esbrina que la intenció dels qui responia a la regina de festes que que se afronte este problema tan desenvoluparen l’enquesta, sense el “Club dels Joves” varen intentar importante para el futuro de estos dubte membres de l’esmentada as- desenvolupar un seguit d’activitats aprendices”27. Malgrat les poques sociació juvenil, pretenien llançar que trencaven amb aquella idea de dades que ofereix la nota de prem- la proposta de reorganitzar aque- que els joves no eren dinàmics, es- sa, l’esmentada enquesta recollia lla associació doncs volien “saber taven apagats i no estaven units.24 qüestions al voltant del treball ( ho- si nosotros como responsables en raris, reglaments etc.) diversions, parte del fracaso del Club podía- La OJE continuava funcionant cultura, formació professional, mos tomar nueva confianza y em- durant la dècada dels anys 70 i se- etc. Tampoc coneixem amb de- prender algo de nuevo”. Per últim guia oferint la mateixa oferta envers tall les respostes dels més de 100 les respostes a quines són les carac- els joves; cicle de conferencies, xe- joves que la varen contestar, però terístiques que consideraven defini- rrades i col·loquis, competicions tal com apunta la pròpia nota de tòries de la joventut, totes elles eren esportives, concursos, excursions, premsa els resultats de l’enquesta, negatives i utilitzen qualificacions etc.. L’esport continuava essent en evidenciaven un conjunt de pre- com: inconscients, avorrits, sense nucli central de les activitats; at- ocupacions que havien de ser abor- iniciativa, egoistes etc. letisme, futbol, bàsquet, voleibol, dades i que giraven al voltant de la natació, fet que permetia la par- formació del aprenent, a les condi- Les planes de Ciudad continuen ticipació en competicions locals, cions del treball i les diversions per arreplegant, durant l’any 1971, un provincials i nacionals. Les acam- als joves obrers. Les conclusions conjunt d’articles d’opinió i entre- pades, la pràctica del muntanyis- de l’enquesta realitzada per la JOC vistes en les quals el tema central me i marxes tenien prioritat en les apuntava a unes actuacions molt continua essent “el problema de la activitats programades per al curs més amples i que havien de ser re- juverntud”. Així la que, aleshores, 1970-71 per la OJE d’Ontinyent.25 soltes mitjançant la “participación va ser regina de festes de Moros i L’any 1972 la OJE va desenvolupar e iniciativa de los poderes públi- Cristians, a la pregunta de com veia un curs de formació que va durar cos, de la Iglesia, y de la sociedad, a la joventut ontinyentina , contes- quatre dies i que es va celebrar a la junto con los aprendices, para que tava que “apagada, muy falta de Delegació Local de Joventut. Va- establezcan unas condiciones y vitalidad, de unión y de dinamis- ren participar uns trenta joves que unas formulas que adecuen la si- mo” i afigix que la responsabilitat analitzaren i estudiaren els estatuts tuación de los aprendices a una d’aquella actitud que manifestava de l’organització, desenvoluparen nueva situación mucho más acor- la joventut era responsable en part activitats esportives, teatre guinyol de con una sociedad más justa”. la pròpia joventut, això sí, també ,cine fòrum, debats, premsa i activi- L’enquesta va generar la contesta- apuntava que hi havia mancança tats al aire lliure. L’acció formativa ció, utilitza la secció de “Cartes al 86 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA JOVENTUT A ONTINYENT. LA PROBLEMÀTICA DELS JOVES (1960-1970) director” de l’escola Professional fessional dels joves era una evidèn- de Sant Carles, Sant Josep i Sant San Juan Bosco, fet que ens permet cia. La proposta de la JOC responia Rafael comptaven amb el corres- conèixer un poc més el contingut de a aquell procediment de revisió de ponent moviment junior i els juve- l’esmentada enquesta. A més a més, vida, es a dir: veure, jutjar i actuar. nils els quals formaven part de la es posa de manifest les diferencies Amb este procediment el que pre- dinàmica pastoral de les diferents entre les dues institucions. Sembla tenien era posar damunt la taula parròquies. que el taller de San Juan Bosco va l’opinió dels aprenents i que si el rebre l’enquesta, en la qual hi havia taller Juan Bosco feia altra lectu- Altra associació juvenil a des- nombroses referències a la seua ac- ra sols calia preguntar-se perquè tacar a la ciutat d’Ontinyent és el tivitat, fet que va provocar la seua arribava a eixes conclusions, donat Grup Scout Mafeking que en 1969 contestació, utilitzant les planes de que els estudiants no participaven comença a fer acte de presència Ciudad. Les diferencies entre els del sistema formatius mes enllà de i donar una alternativa als joves posicionaments de l’escola talle- rebre coneixements i instrucció.28. ontinyentins. Des de l’església de rr, i les propostes de la JOC, eren El que s’estava qüestionant era una Santa Maria i amb el suport del evident i contraposades. Esta acti- política envers els joves que no te- vicari Vicent Cardona, es fa rea- tud critica de la JOC es contestada nia en consideració l’opinió dels litat un projecte que en un primer pel taller San Juan Bosco posant-se propis joves. moment no va ser ben rebut pel de manifest que l’enquesta jocista responsables de la Falange qui, qüestionava la política de l ‘Estat ja A més a més, de la presència adreçant-se al vicari responsable que si “en 33 años en España no de la JOC, la OJE i les conegudes demanava explicacions al vol- hemos adelantado absolutamente tradicionals i repetides setmanes de tant de les activitats que venien nada socialmente ¿ A qué habrá la joventut, la ciutat d’Ontinyent desenvolupant-se al marge de que atribuirlo: a que el Estado es comptava amb d’altres organitza- la OJE. Gràcies al suport del Sr. malo intrínsecamente o a que no cions que, de nou i baix el parai- Bisbe Auxiliar de València D. Je- hay suficiente formación cristiana gües de l’església desenvolupa- sús Pla i a persones més lliberals en los españoles? Nos parece que ven accions formatives i que en de la ciutat no va suposar cap en- el Estado ha demostrado con obras ocasions eren considerades com a trebanc per a continuar amb esta su desvelo por los trabajadores”. fruit de Acción Catolica. En este activitat.29 Amb la presència del Les diferencies entre les dues ma- cas trobem com en els diferents pa- Grup Scout Màfeking trobem com neres d’entendre la formació pro- rròquies de la ciutat, com era el cas s’implanta una nova organització Grup Scout Màfeking. 1972 ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 87 LA JOVENTUT A ONTINYENT. LA PROBLEMÀTICA DELS JOVES (1960-1970) que enceta processos de socialit- hace un año y medio aproxima- desconeixem els transfons d’esta zació envers la joventut diferents damente que actuamos con inde- iniciativa, els motius que hi ha- a què venia marcant la política pendencia”. De tota manera esta via darrere d’esta proposta. De de joventuts franquista. Tot i que separació de sexes no serà efectiva tota manera sembla ser, responia la presència de l'escoltisme a la durant molt de temps, ja que uns a un intent de control per part de ciutat d’Ontinyent suposa una anys després , va adquirir la con- l’administració local en matèria de alternativa a la política de joven- dició d’associació mixta joventut. Es va convocar una sego- tuts del règim, en els seus prime- na reunió, que tampoc sabem si es res moments d’existència adopta Qualsevol jove de la ciutat po- va arribar a celebrar. El que si re- cert caràcter militarista seguint dia formar part del grup scout, cull la nota de premsa són un bon el plantejament del seu fundador, podia assistir a la seu, que estava grapat d’associacions juvenils de la Baden Powel general anglès, però ubicada en la parròquia de Santa ciutat d’Ontinyent; Boys Scouts de que trencava amb aquell intent de Maria als “locals parroquials del la parròquia de Santa Maria, movi- socialització política de la joven- centro”.31 Gràcies a la permissivi- ment junior de S. Carles i Sant Jo- tut, per part de la OJE.30 De nou, tat de l’església de nou trobem com sep, la OJE i el “Club dels Joves de trobem en les planes de Ciudad un una iniciativa envers la joventut Sant Rafael”(Sic). Totes elles son reportatge interessant al voltant del d’Ontinyent pren forma i es presen- iniciatives sorgides durant els anys escoltisme a Ontinyent, sobretot ta a la societat local com una alter- 1970 i que, majoritàriament sota perquè es tracta de la secció feme- nativa en què els joves podien rebre l’emparament de l’església, presen- nina, anomenades Guies. Es tracta una educació, no formal, basada en taven una alternativa a les organit- d’un exemple de com s’enceten el contacte amb la natura i d’acord zacions juvenils oficials, posant-se accions educatives no formals en amb un valors i principis que res te- de manifest eixe trencament amb què les xiques comencen a desen- nien a vore amb els que, com s’ha el quefer educatiu, no formal, per volupar activitats semblants a les dit, venien desenvolupant-se amb part d’unes institucions que inten- dels xics i deixant de costat eixa les polítiques de joventuts del rè- taven una socialització política dels funció “simpàtica” que els oferia gim franquista. joves. Són intents de trencar amb el mandrinatge de la joventut on- postulats tradicionals, per encetar tinyentina. El titular de la noticia En l’any 1973 veiem com hi ha plantejaments més participatius resumeix una de les màximes de un intent per part de la Delegació en els quals es passa d’una actitud l'ideari de l'escoltismes, el servei Local de Joventuts per aglutinar a paternalista, d’un disseny i desen- envers els altres amb la bona ac- totes les associacions, grups i ins- volupament d’accions per als joves ció diària; “Una rama femenina titucions juvenils que hi havia a però sense ells, d’un control del de los Boys Escouts y sus deseos Ontinyent, amb l’objectiu de crear procés socialitzador a una actitud de ser útiles a sus semejantes”. En un “Consejo de Jóvenes”. Segons participativa, dialogant, oberta i un primer moment el grup Scout la nota de premsa, la proposta va sobretot respectuosa amb les lliber- Màfeking tenia un caràcter mixt ser acceptada per tots els repre- tats individuals. tot i que després es varen separar sentats de les diferents organitza- per a desenvolupar activitats prò- cions juvenils que varen assistir. Este escenari que acabem de pies de “nuestro sexo...... si bien Malauradament, fins a l’actualitat descriure, posa de manifest com Carnet de la JOC 88 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA JOVENTUT A ONTINYENT. LA PROBLEMÀTICA DELS JOVES (1960-1970) se en contacte mab mi este és el meu correu competicions esportives, tir amb arc i carra- les polítiques del franquisme no electrònic [email protected] bina i el muntatge d’un campament en una de arriben a quallar amb la dificultat 2 Escala. Número 5 i 6. 1963. “Aspectos de la les places de la ciutat, la Plaça de la Corona- de no crear organitzacions afins i Juventud Actual”. ció. La setmana concloïa amb la celebració 3 Esta idea de fracàs per part del regim fran- de San Fernando. ESCALA del 1 de maig de que tinguera una base social que quista alhora de desenvolupar una política 1969 i 8 de maig de 1969. poguera donar resposta a eixe in- juvenil per tal d’estructurar la socialització 13 Ciudad 13 de maig de 1971. tent de socialització política. Una de la joventut la trobem clarament argumen- 14 Entrevista amb Ximo Ureña. 13 de maig de tada en el treball de CRUZ OROZCO, J.I.: El 2010. mostra del que estic argumentant yunque azul. Frente de Juventudes y Sistema 15 Ciudad. 16 de gener de 1969. la tenim en els diferents movi- Educativo. Razones de un fracaso. Alianza 16 Entrevista amb Ramón Delgado de Molina. ments juvenils, que com he anat Editorial. Madrid 2001 21 d’abril de 2010. 4 Escala. Any II núm. 8 1968. El propi D. Luis 17 Ciudad 1 de maig de 1969 apuntat, sorgeixen sota el mant ens exposa , quaranta anys després, dades al 18 Entrevista a Ximo Ureña. 13 de maig de protector i permissiu de l’església i voltant de com anava concretant-se l’aparició 2010. que a poc a poc van prenent cos en de les diferents organitzacions al voltant de 19 Ídem. Ramón Delgado apunta en este sen- Acción Obrera Católica. La JOC tant en pel tit a que “este grup, el Club dels Joves, era la societat ontinyentina dels anys que fa a la secció masculina com la feme- anterior al Club Jove i estava format per 1970. És, aleshores, quan el Club nina, situant la seua creació en l’any 1956. estudiants, mentre que el Club Jove estava Jove fa acte de presència a la ciu- En este mateix any es crea la HOAC (Her- format únicament per joves pertanyents a mandad Obrera de Acción Católica) amb la famílies de classe treballadora.” Entrevista tat d’Ontinyent, iniciativa que va seua corresponent secció femenina. Uns anys amb Ramon Delgado 21 d’abril de 2010. romandre activa durant deu anys, després es crea el Institut Social Obrer (ISO), 20 El primer president del Clubs dels Joves va sota l’emparament de la Parròquia el qual, segons D. Luis Espí, no es un grup ser Ximo Ureña. En aquelles eleccions es d’Acción Católica Obrera sinó més be una varen presentar dos candidats essent Jose de Sant Rafael, però amb autono- institució que te per objecte l’assessorament Luis Torró el segon. Entrevista amb Ximo mia i certa independència. i formació al voltant del mon del treball. El Ureña. 13 de maig de 2010. Cal especificar ISO depenia directament del arquebisbat de que les dades d’esta organització juvenil València i a Ontinyent va ser promogut per aportades a este treball monogràfic no son la JOC i HOAC. ESPI ALBERT, Luis.: 40 definitives ja que es poden vore ampliades anys de parròquia. Sant Rafael 1965-2007. amb mes dades procedents tant de docu- Caixa D’Estalvis d’Ontinyent. Obra Social. ments primaris com a partir d’informació Ontinyent 2005 Pàg. 58-66. oral. 5 Ídem. 21 Ídem 6 AGULLÓ DÍAZ,C., ESPÍ I ESPÍ, V. I JUAN 22 Ciudad 26 d’agost de 1971. Entrevista a la BIBLIOGRAFIA I SORIANO,E.: Memòria de la utopia. que fou Regina de festes durant aquell any. CCOO de la Vall d’Albaida. Setimig.2001. 23 Ciudad 2 de setembre de 1971. “Juventud En este treball es fa un repàs a la creació i Eterno problema. Reflexiones sobre unas AGULLÓ DÍAZ,C., ESPÍ I ESPÍ, V. I JUAN I consolidació del sindicat CCOO a Ontinyent declaraciones de nuestra reina de fiestas”. SORIANO,E.: Memòria de la utopía. CCOO i la Vall d’Albaida, fent-se referència tant a 24 Ciudad. 7 de setembre de 1971. “Apuntes al de la Vall d’Albaida. Setimig.2001 la persona de D. Luis Espí com a la JOC, margen. Juventud”. De Jose Luis Torró CRUZ OROZCO, J.I.: El yunque azul. Frente de HOAC i els espais físics de la parròquia on 25 Ciudad. 1 d’octubre de 1970 Juventudes y Sistema Educativo. Razones de sembla ser que es reunien diferents membres 26 Ciudad 12 de gener de 1972 un fracaso. Alianza Editorial. Madrid 2001 de l’incipient sindicat CCOO. 27 Ciudad. 16 de març de 1972. Encuesta de la CRUZ OROZCO, J.I.: Escultismo Educación 7 Op. cit. Cita 3 JOC sobre aprendices. y tiempo libre. El asociacionismo scout en 8 Els fets als que faig referència estan ampla- 28 Ciudad del dia 23 de marzo de 1972 Valencia. Fundació Scout Sant Jordi. 2008. ment descrits al temps que es reprodueixen 29 El grup Scout Màfeking ha celebrat recen- CRUZ OROZCO, J.I.: Del autoritarismo a la alguns fragments de la correspondència tment els seus 40 anys d’existència i en el coparticipación. La transición a la denmo- entre el conciliaria responsable de la JOC/F, llibre “40 anys d’escoltisme a Ontinyent cracia y politicas de juventud en España. Pàg l’alcalde i el discurs del Arquebisbe. Tot i .1969-2009”trobem el testimoni de Vicent 195-212. Historia de la Educación. Revista que, quaranta anys després el incident es Cardona i de diferents responsables del grup, Interuniversitari. Núm. 22-23. Ediciones de qualificat de curiós, aporta dades que venen com un ample reportatge fotogràfic que ens la Universidad de Salamanca.2003-2004 a confirmar com baix l’emparament de mostra la trajectòria del grup. Tanmateix REIG, Ramir i PICÓ, Josep.: Feixistes, rojos i l’església comença a fraguar-se un moviment Jose Ignacio Cruz Orozco ha desenvolupat capellans. Església i societat al País Valencià obrer que en el cas d’Ontinyent sembla ser una tasca investigadora al voltant del escol- (1940-1970) PUV. Universitat de València. que es materialitza en formacions sindicals tisme a València i la seua historia. Suposa 2004. com USO i CCOO. Veg. ESPI ALBERT, una referència a tenir en compte per conèixer ESPI ALBERT, Luis.: 40 anys de parròquia. Luis pàg. 60-61. També es tracta este tema l’evolució del l’associacionisme juvenil Sant Rafael 1965-2007. Caixa D’Estalvis en REIG, Ramir i PICÓ, Josep.: Feixistes, Valencià. CRUZ OROZCO, J.I.: Escultismo d’Ontinyent. Obra Social. Ontinyent 2005. rojos i capellans. Església i societat al País Educación y tiempo libre. El asociacionismo VVAA. 40 anys d’escoltisme a Ontinyent. 1969- Valencià (1940-1970) PUV. Universitat de scout en Valencia. Fundació Scout Sant Jor- 2009. Grup Scouts Màfeking Ontinyent. València. 2004. Pàg. 227-228. di. 2008. 2009 9 AGULLÓ DÍAZ,C., ESPÍ I ESPÍ, V. I JUAN 30 Enric Soler, membre fundador del Grups I SORIANO,E.(2001) pàg. 35. Scout Màfeking, afirma que “també he de dir, 10 Boletín Parroquial núm.1 1974 Arxiu de la en honor a la veritat, que el nostre moviment NOTES Parròquia de Sant Rafael. també mostrava no poques connotacions de 11 Boletín Parroquial núm. 2 1974. APSR. tipus paramilitar pel que feia a les formes..... 1 Aprofite les planes d’esta magnífica revista L’article esta signat pel Grups Obrers Cris- eren mostres d’eixa herència, però que en per adreçar-me a aquelles per sones que esti- tians. I du per títol “Sobre la liberación de la canvi no desdeia res de l’autèntic esperit i guen interessades o que vullguen col·laborar Mujer” valors com a moviment educatiu”. Ídem pàg. aportant les seues experiències, fotografies, 12 Les activitats programades per a esta setma- 189 materials impresos. Es per això que posar- na de la joventut eren entre altres; xerrades, 31 Ciudad. 12 de juny de 1972 ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 89 El patrimonio cultural de la nieve. La cava D. Miguel de Bocairent AUTOR: RAFAEL DOMÉNECH DOMÍNGUEZ Altura s.n.m.: 1.050 metros (GPS: 1.130 m) Coordenadas UTM: 144939 Coordenadas GPS: 38° 45' 984 N / 00° 32' 015 W Situación: En la zona N de la sierra de Ma- riola, cerca del Mas dels Arbres, en la divisoria de los términos municipales de Alfafara (Ali- cante) y Bocairent (Valencia). uando hablamos de la La Cava de Don Miguel Cava D. Miguel y del co- (Sierrra de Mariola) mercio de la nieve, hay Comarca : La Vall d'Albaida Cmuchas personas que por desco- (210)4°) La Cava de Don Miguel nocimiento o por ignorancia, la sitúan en la vecina población de TOPONIMIA: Alfafara (Alicante), cuando en El nombre procede de alguno de realidad está situada en término de los dueños del pozo. Bocairent (Valencia). LOCALIZACIÓN Veamos exactamente su ubica- Municipio: ción, medidas y características de Bocairent esta construcción tan emblemática Comarca: y patrimonial de Bocairent. La Vall d' Albaida Sierra: Mariola Dos detalles de la cava en el año 2003 90 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 EL PATRIMONIO CULTURAL DE LA NIEVE. LA CAVA D. MIGUEL DE BOCAIRENT CARACTERÍSTICAS te superior de la obra se conserva el Tipo de depósito: muro exterior, que es de planta oc- Pozo togonal, en el cual existen dos acce- Diámetro: sos con sus respectivos túneles que 14,5 metros se orientan al S y al W respectiva- Profundidad: mente y en los que aún se conservan 10,2 mtros las jambas para sujetar las puertas, Capacidad estimada: labradas en sillería de buena factura 1.700 m3 . En un sillar incrustado en la parte SW del muro exterior aun se puede FECHA DE CONSTRUCCIÓN: leer, aunque con cierta dificultad, Primera mitad del siglo XVII parte de una inscripción que dice: " (antes de 1632). ... de ... 1780 (¿) / en el Año 1792". PRIMER PROPIETARIO Y El interior del depósito es de CONSTRUCTOR: planta circular, realizada con piedra El Ayuntamiento de la ciudad de regular de gran tamaño trabada con Xàtiva. mortero. En la parte que se excavó directamente sobre la roca aún se Descripción de la obra: pueden observar las perforaciones para el barrenado con pólvora pren- Es un gran pozo de planta cir- sada. Hay tres accesos, situados El pozo no conserva la cubierta, cular, excavado en su mayor parte a diferentes niveles: el de la parte pero los restos de la misma permi- sobre las tierras de una ladera y en más baja se orienta al SE y se ac- ten distinguir el inicio de una falsa una pequeña porción sobre la roca cede a través de un pasadizo; el de bóveda hecha con lajas de piedra caliza. Precisamente por la dificul- la parte media se orienta al SW y se trabadas con mortero. tad de la excavación sobre la roca, accede desde la estancia contigua, hubo que elevar la construcción so- que fue la vivienda del navatero y Actualmente el fondo tiene una bre el nivel del suelo, para lo que se encuentra muy derruida, y en la gruesa capa de tierra y escombros fue necesario construir un gran parta superior, que se orienta al NW procedentes de la cubierta y pare- muro exterior (excepto por la parte y dispone también de un amplio des laterales del depósito sobre los NW, que es donde está la montaña) túnel abovedado más ancho por la cuales se desarrolla una densa ve- y proveerlo de ocho gruesos contra- parte de fuera que por la de dentro. getación de zarza y otras especies fuertes perpendiculares al mismo La puerta de la parte alta y la de la propias de la zona. para sujetar la obra. Además; hubo baja disponen de un arco deprimido que construir una amplia base de convexo, y la de la parte media tie- (Datos del libro: "El comercio piedra de más de 40 metros de am- ne un dintel plano formado por una de la nieve" por Jorge Cruz Orozco plitud con el mismo fin . EN la par- única pieza. y Josep Mª Segura i Martí) Panorámica de la cava ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 91 EL PATRIMONIO CULTURAL DE LA NIEVE. LA CAVA D. MIGUEL DE BOCAIRENT Después de este breve comen- nión bastante deteriorada. Desde su po, consolidarlas en las partes que tario sobre la ubicación de esta construcción en el siglo XVII (an- presentan más desperfectos. Desde singular y espectacular cava/pozo tes de 1632) y aLBO m.s.n.m., el esta página hago un llamamiento a de nieve, quiero hacer el siguien- paso del tiempo ha dejado su huella quien corresponda. te comentario sobre la misma: y hecho mella en esta construcción el patrimonio cultural/histórico tan espectacular. Tanto el alrededor Todavía estamos a tiempo de de Bocairent es afortunadamente como sobre ella, han crecido plan- evitar que se pueda perder una muy grande y extenso, entre este tas y arbustos que al hacerlo, han construcción tan emblemática y patrimonio están las conocidas ca- hecho peligrar las paredes; de he- singular del patrimonio cultural vas/pozos de nieve de la Sierra de cho, ya se han producido algunos de Bocairent y con un mínimo de Mariola; entre ellas destaca por su derrumbes (sobre todo en la par- intervención en su restauración, grandeza en tamaño y capacidad la te correspondiente a la vivienda). podremos conservarla durante mu- Cava D. Miguel. ¿Qué se puede hacer al respecto? chos años más. En mi modesta opinión, como mí- ¿Cómo se encuentra en la ac- nimo se debía limpiar de maleza tualidad dicha cava? En mi opi- todas las paredes y al mismo tiem- Dos aspectos de la cava D. Miguel, arriba detalle de la vivienda, abajo panorámica de la parte superior, (7-9-2003) 92 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 Múrgoles, cassoletes i altres fongs ascomicets de la Serra Mariola AUTOR: FERNANDO GARCIA ALONSO o exagera la cançó (“Se- constància per arribar a conèixer rra de Mariola, tota a flo- la gran diversitat d’aquests orga- retes si, tota a floretes no, nismes. Ntota a floretes...”) en la referència botànica a aquesta serra on, a més Aquest escrit intenta aportar un de la varietat florística, hi ha una poc de llum al respecte. Encara que gran diversitat de formacions ve- no tractarà de tots els fongs sinó getals: carrascars, pinedes (no sols sols d’alguns: els anomenats “asco- de pi blanc, el més abundant, sinó micets” pels micòlegs. també de pinastre i de pinyer), bro- lles, prats, xoperes, alberedes, bos- Que què són els ascomicets? En quetons de ribera, etc. I tota aques- termes biològics, els fongs que per ta vegetació no és sola; a més de a reproduir-se ho fan mitjançant la fauna que manté i/o acull, porta ascospores. Probablement aquesta associada una gran diversitat de “parauleta”, que fa referència a es- bolets i altres fongs (on hi ha plan- tructures no visibles a ull net per ser tes hi ha fongs i on no hi ha plan- microscòpiques, no siga suficient tes...de vegades també hi són els en aquest cas per aclarir la qües- fongs). Bé ho saben els boletaires tió. Més val, per aclarir-lo, parlar Múrgola que a la tardor cerquen els esclata- d’alguns exemples concrets més sangs, a la primavera les múrgo- o menys representatius d’aquest Si l’aspecte es prou peculiar, les i durant tot l’any “controlen” grup, com les múrgoles, les casso- també ho és la seua forma de viu- les soques de xop a l’espera dels letes o altres. re: aquests bolets no surten direc- excel·lents roviols. tament del conjunt de filaments Alguns exemples d’ascomicets amagats al substrat sinó d’una es- Però els bolets no són com les tructura dura anomenada escleroci, plantes; sovint la seua part aèria Múrgoles que prèviament s’haurà format a surt i desapareix en un no res i, lle- partir dels filaments i que pot portar vat de curts i malauradament poc Les múrgoles (Morchella per d’un a molts anys soterrada; perquè freqüents períodes en què semblen als micòlegs), nomenades també aquest escleroci fructifique i forme ser per tot arreu, la resta del temps gírgoles en alguns pobles de la Vall la múrgola cal que siga parcialment sembla com si no hi foren. En d’Albaida i “colmenillas” o “caga- exposat a la llum o a l’aire, la qual realitat hi són -i no és una qües- rrias” en castellà, són uns bolets cosa es dóna quan es remena la tió de fe-, en la terra, en la fusta o inconfusibles pel seu aspecte: un terra on hi és (cosa que passa, per immersos en algun altre substrat; peu més o menys cilíndric, de co- exemple, al desbrossar un pinar, o un conjunt de filaments microscò- lor clar per fora i buit per dins, i un en les ribes o vessants en què de pics reposen o creixen segons la capell, també buit per dins, de ten- forma espontània es desprèn un disponibilitat d’aigua i altres fac- dència cònica o arrodonida, colora- poc de terra...) o després d’un in- tors ambientals, agafant reserves i ció fosca o clara, però caracteritzat cendi. Aquest sistema de fructifi- forces per a formar els embrions per ser tot ell ple de cavitats que cació fa que alguns anys es done dels bolets que al créixer sortiran recorden un vesper o les bresques; una presència massiva d’exemplars a l’aire i escamparan “la llavor”. el conjunt de peu i capell pot fer en alguns llocs (en la primavera Aquesta forma de viure, majori- des de pocs centímetres fins a més del 2006, no exactament a la Ma- tàriament discreta i amagada, fa d’un pam i la seua olor és més o riola, però sí a prop, fins a més de laboriosa la seua trobada i exigeix menys espermàtica. set-cents exemplars van comptar ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 93 MÚRGOLES, CASSOLETES I ALTRES FONGS ASCOMICETS DE LA SERRA MARIOLA -i collir- al llarg d’una senda que trar en la polèmica (espècie o va- Per alguns llocs humits dels travessava un pinar desbrossat) i rietat, “llebrers o conillers”), a la voltants de la Mariola hi ha un altre als mateixos llocs, a l’any següent Mariola hi ha, al menys, cinc tipus bolet, escàs, paregut i emparentat i posteriors sols es troben escassos de múrgoles prou definits i com no, amb les múrgoles: el peu cilíndric, i dispersos exemplars (com malau- alguns entreverats. A les pinedes de color clar, relativament llarg, ze- radament van poder comprovar a es poden trobar exemplars de ca- brat per fora i buit per dins, damunt la esmentada senda). Això no lleva pell amb tendència cònica, colora- del qual reposa un capell menut que en algunes ribes humides, ome- ció gris prou fosc i cavitats un poc amb forma de didal un poc pansit des o bosquetons de ribera, pinars... allargades delimitades per costelles que s’uneix al peu per la seua part etc., tots els anys, a la primavera, si més o menys paral·leles: es tracta superior interna; es tracta de la Ver- no hi ha sequera, s’hi puguen trobar de la típica Morchella conica; una pa digitaliformis també anomenada alguns exemplars però generalment variant d’aquesta és la que presenta Verpa conica. escassos, com indica la forma ha- el capell no tan cònic sinó lleuge- bitual de contar-los: no per quilos rament cilíndric amb l’extrem arro- sinó per dotzenes. Si a la reduïda donit i que correspondria a la Mor- abundància habitual sumem el seu chella conica varietat deliciosa. bon mos, és explicable que siguen Per les ribes humides o bosquetons uns del bolets cercats pels boletai- de ribera, sovint compartint hàbitat res de la Vall, dintre del reduït ven- i època amb els espàrrecs, predo- tall d’interès que aquest boletaires minen les múrgoles de capell clar solen tindre. i costelles disposades no de forma paral·lela sinó totalment desorde- Les múrgoles són uns bolets nada; en unes ocasions amb les ca- excel·lents però cal fer alguna vitats prou fondes i el capell entre matisació; la principal és que els cònic i cilindrocònic la qual cosa exemplars en cru són tòxics a causa correspondria a la Morchella rigida de la presència d’unes toxines que i, si el capell fóra més o menys es- provoquen la ruptura dels glòbuls fèric es tractaria de la Morchella ri- rojos (hemolisines); per sort, gida varietat rotunda, que general- aquestes toxines es poden inutilit- ment és de considerable grandària. zar per la calor (són termolàbils) Amb el capell clar, les costelles o assecant el bolet; secs es poden disposades irregularment però les Verpa guardar sense perdre valor culinari cavitats no massa fondes, tindrien (secs és també la forma en què es la Morchella vulgaris, també ano- Inconfusible, però si hi ha dub- comercialitzen) i, a l’hora de voler menada Morchella esculenta. Des te, en tallar-lo de dalt a baix, des- cuinar-los es rehidraten prèviament del punt de vista culinari tant se val apareixerà aquest dubte. i “au, a gaudir”. si es tracta d’una o d’una altra, to- tes elles són de bon menjar, prèvia Helveles Però si per als comensals les cocció o assecat, és clar. múrgoles són un plaer, per als mi- Malgrat que la majoria còlegs són un mal de cap; pel seu d‘ascomicets no tenen peu, les múr- aspecte general és molt simple goles no són l’única excepció; un veure que es tracta d’una Morche- altre conjunt de bolets, anomenats lla però a causa de la gran variabi- en algunes zones catalanoparlants litat de formes i tons de color que bocabadats, orelles de gat o mora- presenten, la diferenciació entre gues, tècnicament Helvella, tenen una espècie i una altra no és gens també peu, en ocasions molt gran fàcil i no existeix acord fins al punt i de vegades prou curt. Una Helve- que alguns micòlegs consideren lla ideal presenta un peu, cilíndric o que a tota Europa només hi hau- amb costelles més o menys marca- ria quatre espècies amb nombroses des de dalt a baix, llis o pubescent, varietats i altres parlen de més de i damunt d’aquest peu un capell vint-i-set espècies a més d’unes en forma acopada que de vegades quantes varietats. Sense voler en- Múrgoles seques penja cap a baix i es plega, en uns 94 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 MÚRGOLES, CASSOLETES I ALTRES FONGS ASCOMICETS DE LA SERRA MARIOLA casos formant com una cadira de Finalitzant la primavera o fins i Cassoletes muntar i, en altres, amb lòbuls que tot ja a l’estiu, prou escassa i mig poden arribar a donar un aspecte amagada entre fullaraca sota ca- Les que sí tenen tradició bole- cerebriforme; la cara externa del rrasques hi pot ser la Helvella ephi- taire són les orelletes, nom que es capell de vegades amb costelles, i pium, mitjana o menuda, de peu dóna a uns bolets inicialment es- la cara interna (que quan es plega cilíndric prim i capell en cadira de fèrics, buits i soterrats que en ma- cap a baix queda a l’exterior) de co- muntar amb la part visible gris clar. durar trauen a l’aire la part supe- loració crema, marró o gris negrós. rior. Aquesta part s’obri i es trenca, Llevat de l’estiu, podem trobar hel- A la tardor, en hàbitats variats formant lacínies triangulars, que velles a qualsevol època de l’any. de la Mariola surt una helvella de donen un aspecte estrellat i deixen A l’hivern i inicis de primavera és considerable grandària, amb el peu veure l’interior, encara a terra, buit freqüent i abundant en les pinedes clar marcadament solcat i el capell i de color violaci. la Helvella leucomelaena, bolet re- caigut i lobulat de coloració crema; lativament menut, de peu molt curt es tracta de Helvella crispa. i enfonsat a terra i capell cupulifor- me amb l’exterior clar i l’interior gris prou negrós (leuco, blanc i me- laena, negre). Ja entrada la primavera, podrem trobar unes quantes espècies més: En brolles i pinedes amb carras- ques pot ser la Helvella acetabu- lum, més escassa i un poc pareguda a l’anterior però més gran, tant el peu com el capell i aquest amb la cara interna marró. De vegades les costelles del peu es prolonguen per Orelletes (Sarcosphaera crassa) l’exterior del capell fins a quasi la vora; en aquest cas es tractaria de la Aquests bolets, que poden asso- varietat costífera. lir deu centímetres de diàmetre, són bastant freqüents a la primavera en En xoperes, vores de rierol o les pinedes. Com les múrgoles o Helvella crispa llocs prou humits podrem trobar: les helvelles i, per la mateixa raó, La més abundant i freqüent de són tòxics en cru i per a consumir- - Helvella leucopus, amb el peu totes les helvelles, tant a la prima- los cal calfar-los, a més de retirar blanc, gros i cilíndric i capell ne- vera com a la tardor, és la Helvella prèviament les nombroses partícu- grós plegat en cadira de muntar. lacunosa, bolet de grandària mitja- les de terra que porten adherides a na, amb el peu gris fumat marcada- l’exterior. Nets i tallats a tires pri- - Helvella fusca, també amb el ment solcat de dalt a baix i el capell mes, alguns boletaires amb prou capell en cadira de muntar però la en cadira de muntar sovint també imaginació els anomenen angules cara interna (que és a l’exterior) lobulat, gris prou negrós a la part de terra; els micòlegs, de forma més marró que negrosa i la cara ex- visible i gris clar sense costelles a més prosaica, els anomenen Sar- terna (que resta amagada) amb cos- la part amagada. cosphaera crassa. Molts conside- telles anastomosades i el peu amb ren que no paga la pena la feina costelles de dalt a baix. El mateix que les múrgoles, tots prèvia per al sabor final. aquest bolets són comestibles -pot - Helvella solitaria, que, mal- ser de menor qualitat culinària-, i Prou esfèric és també un menut grat el seu nom, sol trobar-se en també prèvia cocció o assecat, dona- ascomicet relativament freqüent a poblacions nombroses i pot ser un da la presència de toxines hemolíti- la tardor en la Mariola, mig amagat poc més freqüent. Té el peu sem- ques termolàbils. A diferència de les al peu de carrasques, on quasi no es blant a la H. Fusca però més curt múrgoles, no tenen tradició a les nos- veu a causa del seu exterior marró, i el capell acopat lleugerament cai- tres contrades malgrat, que alguns tot cobert de pels. Es tracta de la gut i comprimit. boletaires puntuals les arrepleguen. Humaria hemisphaerica. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 95 MÚRGOLES, CASSOLETES I ALTRES FONGS ASCOMICETS DE LA SERRA MARIOLA crements, o en fusta o en zones cre- d’un centímetre o menys de diàme- mades; freqüents són, per exemple tre, té l’interior d’un roig vermelló a la tardor, la Peziza berthetiana i intens i l’exterior blanquinós, amb altres prou paregudes que presen- un peu des de pocs mil·límetres fins ten un làtex groguenc, o Peziza a un parell de centímetres, blanc i varia, relativament abundant sota fix en fusta de carrasca morta, so- carrasques. vint soterrada. Humaria No tant esfèrics sinó amb més forma de cassoleta hi ha tot un se- guit d’ascomicets, alguns de mit- jana grandària però la majoria me- nuts, sovint de pocs mil·límetres. Seria prou llarg i probablement Cassoleta vermella avorrit, parlar de tots ells però alguns sí que mereixen unes pa- Es troba a l’hivern, fins i tot en- raules. tre la neu, i no és rara a la Mariola, en l’hàbitat escaient. Hemisphaerica Les otidees són unes cassole- tes mitjanes o grans, inconfusibles En fusta morta es pot trobar la La cassoleta venada (Disciotis per tindre un tall de dalt a baix Peziza micropus i en els excremets venosa) és un bolet mitjà o de con- que, quan no és dissimulat per al- de vaca la Peziza fimeti, de nom siderable grandària, amb plecs a la gun plec, dóna al bolet un aspecte prou expressiu. A la primavera, en cara interna que formen una mena d’orella, a la qual cosa fa referèn- brolles i carrascars és fàcil trobar de venes anastomosades i amb xi- cia el nom. Malgrat que la majoria una peziza gran de carn violàcia, és cotetes taques fosques sobre fons tenen colors foscos que sovint les la Peziza badioconfusa. clar per l’exterior que es fixa a terra mimetitzen amb l’entorn, a les pi- per un petit peu. Algunes primave- nedes de la Mariola, per la tardor, La més freqüent de les pezizes res forma grans poblacions en les n’és freqüent una de color daurat o és la Peziza violacea, que es pot omedes, però, malauradament, els ataronjat prou cridaner; es tracta de trobar a qualsevol època del any a oms que al llarg del temps no van la Otidea onotica. terra o en llocs cremats. ser tallats per obtindre fusta o per transformacions agrícoles, han patit Les pezizes inclouen un nom- També són típiques de les zo- la greu plaga de la grafiosi (produï- brós grup d’ascomicets, dels quals nes cremades unes cassoletes molt da per un fong) i a hores d’ara són a la Mariola poden trobar una vin- semblants a les pezizes (les di- contades les omedes supervivents. tena d’espècies tant a la primavera ferències són únicament microscò- Llàstima perquè la cassoleta vena- com a la tardor i en hàbitats molt piques); es tracta de les plicaries, da, malgrat la seua olor caracterís- diversos. la més freqüent de les quals és la tica a lleixiu (la perd al assecar-la Plicaria leiocarpa. o bullir-la), és un bolet comestible Es tracta de cassoletes d’un a al- excel·lent -per a alguns millor que guns centímetres, de coloració poc Una cassoleta menuda però cri- les múrgoles-, però com aquestes, cridanera, que viuen preferentment danera és la “cassoleta vermella” amb toxines hemolítiques termolà- en terra, però també algunes en ex- (Sarcoscypha coccinea); el capell, bils que impedeixen menjar-lo cru. 96 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 MÚRGOLES, CASSOLETES I ALTRES FONGS ASCOMICETS DE LA SERRA MARIOLA També caldria nomenar la cas- s’engreixen al Pla de Mariola o els soleta daurada (Aleuria aurantia); excrements d’altres animals (inclo- no sols pel seu colorit sinó perquè sos els de dues “potes”) -disculpeu es tracta d’un ascomicet que es pot aquests comentaris escatològics menjar en cru, cosa gens freqüent però això és el que hi ha. en aquest grup de fongs. Més conegut és el fet de créixer a la fusta (qui no ha vist els roviols a les soques o tocons o algun bolet “sospitós” en arbres de jardí?). En la història de la vida, la fabricació de cel·lulosa i lignina a càrrec de Arenícola les plantes va ser un dels grans “in- vents” que obria tot un ventall de Amb aspecte discoïdal o noves possibilitats, però aquestes de coixinet substàncies són químicament difí- cils de trencar i sols els fongs i al- Si eren nombrosos els ascomi- guns microorganismes són capaços cets amb forma de cassoleta, enca- de fer el seu reciclatge. Imagineu ra en són molt més els que semblen què passaria sense aquesta activitat un disc o un coixinet, la majoria aparentment humil en la que par- dels quals mesuren menys de 10 ticipen, a més de bolets de consi- Cassoleta daurada mil·límetres; amb la cara superior derable grandària, tot un seguit de de colors vius o discrets i amb diminuts ascomicets com Diatry- Als llocs on hi és freqüent, es l’exterior amb pèls o sense. Aquest pella quercina, Bisporella citrina, gasta en ensalades. De poca gran- bolets diminuts colonitzen tot tipus Dasysysciphus cerinus, Hypoxylon dària, fixa directament a terra, sen- de substrat. mediterraneum, Patelaria atrata... se peu, l’interior és de color viu ata- etc, o altres més grans com Daldi- ronjat, de vegades amb to groguenc A les zones cremades sovint són nia concentrica o Discina perlata. i l’exterior concolor més pàl·lid i bolets els primers organismes que un poc blanquinós; de tardor, pre- inicien la recolonització i hi és fà- fereix terrenys arenosos o remo- cil trobar Pyronema omphalodes, guts. Malauradament a la Mariola Anthracobia melaloma, Ascobolus sols he vist una població, i d’això carbonarius, Lamprospora carboni- ja fa anys. cola... (els noms són prou explícits). Per acabar amb les cassoletes, A la natura normalment no es convé nomenar-ne una menuda perd cap recurs alimentari i així als i de coloració discreta (grisa per excrements proliferen tot un seguit dins i marró i peluda per fora) de minúsculs ascomicets que apro- molt freqüent i abundant en pine- fiten tot allò que altres sers vius no des, clarures, camins, llocs per on han pogut aprofitar. -jo no crec que discorre l’aigua de les pluges, etc. el món siga una merda però, vist un Malgrat la seua abundància no té excrement amb lupa o microscopi nom popular; per als micòlegs es sí que es pot afirmar que una mer- tracta de la Geopora arenicola i es da és tot un món que podria ben bé pot emprar un poc com a indica- donar per a fer diferents documen- dora: si de cas no se’n veu ni una, tals de “la 2”-. Coprobia granulata, Concentrica difícilment es podran trobar altres Coprotus aurorus...i altres molts ascomicets (si un fóra sensat se’n ascomicets de nom no tan explí- També a la fusta però amb for- tornaria a casa, però com que els cit, con Cheilymenia theleboloides, mes no discoïdals o de coixinet, micòlegs solen ser un poc “tocats Ascobolus furfuraceus, Sordaria són freqüents altres com per exem- del bolet”, sovint apurem el temps humana...etc, són freqüents en les ple Xylaria hypoxylon, amb aspecte disponible fins al final). “panderades” de les vaques que de banya d’ant. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 97 MÚRGOLES, CASSOLETES I ALTRES FONGS ASCOMICETS DE LA SERRA MARIOLA Les fulles i fruits, com no, Però sí que cal indicar la presèn- Per si no fóra ja difícil localit- també aprofiten de substrat per a cia a les pinedes i brolles de la Ma- zar aquest bolets, que generalment nombrosos ascomicets com: As- riola d’un paràsit ben conegut per no trauen a l’aire ni la coroneta, hi cobolus foliicola, Ciboria amenta- tots els boletaires donat que para- ha competidors amb els sentits ben cea, Hymenoscyphus fructigenus, sita els esclata-sangs, cobrint la desperts i sovint, empentats per la Hymenoscyphus phyllophilus, Tri- part inferior d’aquestos d’una capa fam, que coneixen el seu territo- chophaeopsis bicuspis... blanquinosa amb un puntejat crema ri pam a pam; parle dels senglars, i deformant tot el bolet, que passa ratolins, etc. Però sempre algun a anomenar-se pebràs mascle. El en queda. Una dotzena i mitja responsable és un altre fong tècni- d’ascomicets hipogeus ha segut cament anomenat Hypomyces la- trobada a la Mariola. teritius, que malgrat l’aparent des- ficaci que genera, no fa minvar la A la tardor i generalment sota qualitat de l’esclata-sang; fins i tot, carrasca es pot trobar una tòfona de per alguns, la incrementa. superfície llisa i clara amb l’interior compacte i marbrat (com és habi- tual en les tòfones) anomenada Tu- ber albidum o borchii, comestible però més be escassa i menuda. A les acaballes de la tardor o ja en ple hivern i en terrenys arenosos amb carrasques, es pot localitzar alguna població de Balsamia vul- garis que resulta ser un poc tòxica. Scutellinia Associats a estepes (Cistus i He- De vegades les fulles i altres lianthemum) i parcialment a l’aire Pebràs mascle restes vegetals són desfetes en xi- és relativament freqüent alguns cotes fragments barrejats amb les A la tardor es pot trobar algun anys trobar poblacions nombroses partícules del terreny i en aquest pebràs mascle però són més fre- de Hydnocystis clausa, bolet me- sòl viuen, a més de moltes pezizes, qüents a les acaballes de la tempo- nut, inicialment esfèric però so- helvelles i altres ascomicets mi- rada o a les primaveres plujoses en vint un poc pansit, amb l’exterior tjans o grans, tot un seguit de di- que també es decideixen a traure el marró, com a taques denses, en- minuts com Leucoscypha patavina, cap alguns esclata-sangs. voltat d’abundants i llargs pèls Melastiza chateri, Scutellinia bar- també marrons i l’interior buit i lae,...etc. Els ascomicets hipogeus blanquinós. Alguns paràsits Tots els bolets fins ara esmen- tats fructifiquen a l’aire, però Els exemples abans esmentats també hi ha els que ho fan sota te- aprofiten restes vegetals morts (el rra; són els anomenats hipogeus. que s’anomena saprofitisme) però Aquesta forma de viure no és ex- també hi ha nombrosos fongs que clusiva dels ascomicets, també es viuen a costa de plantes vives per- dóna en basidiomicets, com passa judicant-les o fins i tot produint-los amb les turmes, prou conegudes la mort; bé ho saben els qui han de pels boletaires. Tant en un cas com viure dels productes del camp o qui, en altre, es tracta d’una adaptació a menor escala, té fruiters o planta que, per a que el bolet puga escam- algunes verdures o hortalisses a la par les espores i colonitzar nous caseta. La majoria d’aquests fongs espais, fa necessària la participació paràsits són microscòpics i per la d’algun animal que se’ls menge i seua grandària i localització resten diposite aquestes espores al buidar fora dels que ací es comenten. la panxa. Hydnocystis clausa 98 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 MÚRGOLES, CASSOLETES I ALTRES FONGS ASCOMICETS DE LA SERRA MARIOLA La primavera, si resulta plujo- donen un aspecte enfeltrat; tots ells, s’assemblen gens a les turmes que sa, és la millor època per a trobar llevat de l’últim, sense cap interès arrepleguen molts boletaires locals hipogeus. Associats a carrasques o culinari. (Rhizopogon); no són esponjo- coscolles podem trobar uns quants ses sinó compactes, lleugerament com: Genea verrucosa i Genea Bon comestible és la tòfona rosades per dins i ocre o marró a sphaerica, lobulada la primera i d’estiu, Tuber aestivum, que co- l’exterior, que és llis però de ve- esfèrica la segona, totes dues amb mença a fer-se a la primavera però gades clivellat. Poden menjar-se un xicotet orifici a la base i amb que no madura fins ben entrat crues, pelant-les com si d’una creï- l’exterior negrós i rugós i l’interior l’estiu. Els exemplars, de vegades lla es tractara i s’associen amb este- buit del mateix aspecte però gris nombrosos, solen ser grans, fins a pes de poca talla (Helianthemum), clar la fina capa existent. 6-8 centímetres, amb grans berru- que alcen el terreny o mostren a gues piramidals negres a l’exterior l’aire la part superior, generalment i l’interior compacte d’aspecte prop de la soca. De les diferents es- marbrat clar quan és immadur i pècies existents a la Península, per color cafè amb llet al madurar. En la Mariola sols se’n troben dues, la aquest estadi fa una olor perfumat. Terfezia leptoderma, de forma pun- A la serra Mariola es pot trobar as- tual i escassa, i la Terfezia claveryi, sociada no sols a carrasques o cos- més escassa encara. colles sinó també a avellaners. La seua collita no té tradició a les nos- tres serres però en altres llocs sí que se n’arreplega i es comercialitza, a un preu prou inferior al de la tòfona negra o tòfona d’hivern (Tuber me- lanosporum) tan estimada per cui- ners i gastrònoms, però de la qual ni he fet ni conec troballes a la Ma- riola. La diferència de preu entre aquestes dues tòfones és de sobra justificat si es considera la qualitat de cadascuna -qui compre alguna vegada tòfones, cal que mire bé de Genea verrucosa quina tòfona es tracta. Cap d’elles amb interès culinari, com tampoc el té la Genabea cere- Malgrat que la majoria de tòfo- briformis, semblant a una xicoteta nes s’associen amb carrasques, móra de color crema. coscolles o roures, totes elles plan- tes del gènere Quercus, hi ha una També associades a carrasques tòfona, el Tuber oligospermum, que podem trobar les anomenades s’associa amb el pi blanc i que tam- Tòfona del desert tòfones que són bolets del gènere bé es pot trobar, poc abundant, a la Tuber. A la Mariola tenim: Tuber Mariola. Es tracta d’una tòfona amb També en primaveres plujoses rufum, externament marró rogenc l’exterior llis i clar, bon comestible s’associen amb estepes baixes uns finament rugós o clivellat; Tuber però que per ací no s’arreplega. hipogeus externament rugosos i rufum var. nitidum, microscòpica- negres o marró obscur, que recor- ment igual però amb l’exterior ocre Com tampoc s’arrepleguen uns den les tòfones, però en tallar-los, i llis; Tuber excavatum, amb un altres hipogeus, molt estimats (i co- la qual cosa convé sempre fer-la típic i considerable forat a la base mercialitzats) per les terres seques i quan d’hipogeus es tracta, mostren que es prolonga cap a l’interior; més o menys càlides de la Penínsu- l’interior no tan compacte com les Tuber puberulum, amb l’exterior la i també per tot el nord d’Àfrica, tòfones i quasi gens marbrat; són clar lleugerament pubescent, i Tu- d’on procedeix el seu nom de ter- la Picoa juniperi i la Picoa lefe- ber panniferum amb una xicoteta fezies, anomenades també tòfones brei, comestibles com les terfezies, depressió a la base i l’exterior ma- del desert, “criadilles” de terra i però també com aquestes, escasses rró densament cobert de pèls que li de vegades turmes, però que no per la Mariola. Molt més escassa ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 99 MÚRGOLES, CASSOLETES I ALTRES FONGS ASCOMICETS DE LA SERRA MARIOLA total de fongs trobats en aquesta se- rra (uns 455); això sense comptar els líquens, que també són asco- micets associats amb algues, i dels quals no s’ha fet encara cap inven- tari que jo conega. 146 espècies són moltes o són poquetes? Doncs segons amb quin altre grup d’organismes es com- pare; si considerem els vertebrats terrestres, el conjunt de mamífers, aus, rèptils i amfibis de la Mario- Tòfona d’estiu (Tuber aestivum) la, probablement no supera aquest nombre. Si pensem en les plantes, és encara una altra picoa, la Picoa de fongs prou desconeguts. També d’aquestes es coneixen més d’un melospora, trobada a finals de juny perquè personalment m’agraden, miler. Però cal matisar. Trobar i i primera quinzena de juliol en un què caram!. determinar els bolets d’una zona és pinar de la Mariola, que junt al- prou més laboriós que fer el mateix tra troballa feta prop dels pins de amb les plantes i es requereixen l’ institut L’Estació i una altra de varies dècades de prospecció con- Castella, constitueixen les úniques tinuada per arribar a conèixer-ne la cites d’aquesta espècie en tota la majoria, que no tots, d’aquests or- Península. ganismes (hi ha molts fongs que en deu, quinze o vint anys no hauran Tots aquests bolets hipogeus tret el cap, és a dir, no han format viuen en simbiosi amb determi- el bolet; i molts altres que sí que nades plantes, formant micorizes ho hauran fet però en eixe moment (associació del fong i l’arrel) i ningú els ha trobat). A la serra Ma- afavorint el creixement d’aquestes riola de segur que hi haurà molts plantes. A qui no afavoreixen és a més ascomicets dels fins ara catalo- Cremat les altres plantes que vulguen viu- gats (a la Font Roja, menys extensa re a prop de les micorizades, ja que De tot el que fins ara s’ha co- i amb menys diversitat d’hàbitats el fong allibera unes substàncies mentat, es pot deduir que l’aspecte hi ha catalogats 180 ascomicets que les sequen o inhibeixen el seu dels ascomicets pot ser prou variat no liquenitzats, però determinats creixement i de vegades aquesta però aquests mai porten làmines ni desprès de quinze anys de visites acció es veu a ull nu com una claru- porus. Respecte a altres caracterís- continues); tot és qüestió d’insistir ra al voltant de la base de la planta tiques a banda de la forma, a conti- -“prement es fan botifarres”-, i se- micorizada, o prop d’aquesta. És nuació s’indiquen algunes de forma gur que passats quinze o vint anys el que s’anomena un “cremat”. No global. coneixerem molt millor la micoflo- tots els hipogeus generen “cremat”, ra de la Mariola. ni tots els cremats són deguts a Alguns comentaris sobre l’existència d’hipogeus, i a la Ma- el conjunt La taula següent indica els re- riola són escassos malgrat que hi ha sultats obtinguts les últimes tempo- alguns “de llibre”. Quants ascomicets diferents hi rades (la disparitat d’aquests és en són a la Mariola? gran part conseqüència de la irre- Disculpeu l’extensió sobre els gularitat en les precipitacions -ja ho hipogeus, però he volgut esmentar Difícil és saber-ho; el únic cert diu la cançó: “al meu País la pluja tots els trobats fins ara a la Mario- que es pot dir és que fins ara n’han no sap ploure”. la perquè no són molts i malgrat el sigut catalogats 146, la qual cosa seu interès, segurament es tracta representa més o menys el 30% del Taula Col·lectes esporàdiques anteriors a 2002-2003 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 TOTAL Nº tàxons incorporats 54 9 37 3 7 20 5 2 9 146 100 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 MÚRGOLES, CASSOLETES I ALTRES FONGS ASCOMICETS DE LA SERRA MARIOLA Al final d’aquest article es dóna fusta tombada o entre la fullaraca mateix que la resta de fongs, ju- la relació de les 146 espècies cata- i fins i tot alguns, com la tòfona guen un paper important en la seua logades fins a l’estiu del 2010 com d’estiu, es poden trobar a ple estiu dinàmica, sovint de forma discre- una primera aproximació a la mi- com indica el seu nom. ta però no per això menyspreable. coflora d’ascomicets de la Mariola. Si aquestes línies contribueixen a També hi ha els que no tenen incrementar el seu coneixement i On i en quina època es poden trobar? una única època per a fructificar, respecte, la Mariola i tots nosaltres sinó que ho fan a qualsevol mo- eixiren guanyant. Més de la meitat dels ascomi- ment en què tinguen la humitat cets coneguts de la Mariola viuen escaient, factor imprescindible i Algunes referències a terra, un 40% formant el bolet a sovint limitant per al creixement de bibliogràfiques locals i altres l’aire i un 14% fent-ho sota terra qualsevol fong i que a les nostres possibles consultes (hipogeus); tots aquest últims i una contrades es caracteritza per la seua gran part dels primers, s’associen irregularitat. Han segut nombrosos els botà- amb les arrels de les plantes, for- nics forans que s’han “patejat” la mant micorizes, i estableixen una Per a detalls sobre hàbitat i Mariola recol·lectant plantes i que relació de col·laboració (simbiosi) època d’exemplars concrets es pot posteriorment han deixat constàn- que resulta prou útil per als dos consultar les publicacions locals cia escrita d’aquestes. organismes (més del 90% de les disponibles i/o alguns articles que plantes formen micorizes). La res- publica la Societat Micològica Va- No és eixe el cas amb els bolets. ta aprofita els fragments i partícu- lenciana al seu butlletí anual. Però alguna cosa escrita sobre els les de matèria orgànica disperses ascomicets d’aquesta serra sí que pel terreny, reciclant-les; són els Es poden menjar els ascomicets? hi ha. Els dos llibres que va publi- sapròfits. car la Caixa d’Estalvis d’Ontinyent: És clar que alguns d’ells sí, fins "Bolets de la Vall d’Albaida vol. I". Directament sobre la fusta viuen i tot n’hi ha de gran qualitat com (Aparici et al. 1996) i "Bolets de la un 15%, la majoria sobre fusta les múrgoles, la “cassoleta vena- Vall’d’Albaida vol. II" (Mahiques et morta (sapròfits), però alguns sobre da” (Disciotis venosa), la tòfona al. 1999) porten descrits i il·lustrats fusta viva (paràsits). d’estiu i algunes altres tòfones, la nombrosos ascomicets de la Mariola. picoa o les terfèzies...etc. Altres, En fulles i fruits caiguts hi ha com les helveles, són també co- La publicació de la CAM: "Bo- un 10%; evidentment són sapròfits. mestibles encara que de menor lets del Parc Natural del Carras- Com també són sapròfits el 10% que qualitat. Molts ascomicets menuts car de la Fong Roja" (García et al. aprofita els excrements (fimícoles). també poden ser comestibles però 2002) porta il·lustrades i descrites la seua reduïda grandària ( de vega- algunes espècies d’ascomicets que El 10% restant colonitza els des caldria una o moltes dotzenes també hi són a la Mariola. llocs cremats (carbonícoles), al- per a omplir una cullerada) els fa guns aprofitant l’escassa compe- que perden aquest interès. Dades més tècniques es poden tència inicial que es dóna en aquest traure espigolant alguns articles llocs i altres associats de forma Cal repetir que és freqüent la publicats en els Butlletins de la So- simbiont a les plantes pioneres que presència de toxines hemolítiques cietat Micològica Valenciana, com s’hi estableixen. termolàbils que obliguen a asse- “Ascomicets de la Vall d’Albaida car o calfar algunes d’aquestes es- i voltants” (García -2003) o altres. Total, que es poden trobar quasi pècies abans de menjar-les. I per També consultant la pàgina web per tot arreu. Però quan? La dita: suposat, el mateix que passa amb d’aquesta societat: somival.org. “els bolets a la tardor”, no és del tot altres bolets comestibles, és reco- correcta en el cas dels ascomicets. manable consumir quantitats no Cert que a la tardor se’n poden tro- massa grans. bar alguns però són més nombrosos els que surten a la primavera com Unes paraules finals les múrgoles, moltes helvelles, pezizes i altres cassoletes i coixi- La serra Mariola és un ecosis- nets; a desembre i gener es poden tema ric i divers, relativament ben trobar bastants a la cara inferior de conservat, on els ascomicets, el ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 101 MÚRGOLES, CASSOLETES I ALTRES FONGS ASCOMICETS DE LA SERRA MARIOLA Genea sphaerica f. lobulata Moreno-Arroyo, Peziza micropus Pers. A internet també es poden veure Gómez & Calonge Peziza praetervisa Bres. imatges a color de totes les espècies Genea sphaerica Tul. & Tul. Peziza proteana ( Boud.) Saever citades anteriorment i de la res- Genea verrucosa Vitt. Peziza proteana (Boud.) Seaver f. sparassoides Geoglossum cookeianum Nannf. (Boud.) Korf ta que s’indiquen al micocatàleg, Geopora arenicola (Lév.) Mass. Peziza repanda Pers. compensant les limitacions del Geopora foliacea (Schaeffer) Ahmad Peziza subiabellina ( Le Gal) Donadini blanc i negre d’aquesta publicació. Geopora tenuis (Fuckel) T. Schumacher Peziza succosa Berk. Helvella acetabulum (L. ex St.-Amans) Quél. Peziza sucosella (Le Gal & Romagn.) M.M. Estaria bé començar per la primera: Helvella acetabulum var. costifera Nannf. Moser ex Aviz.-Hersh & Nemlich Aleuria aurantia ( sortiran diferents Helvella crispa Fr. Peziza varia ( Hedw.) Fr. milers de fotos) i continuar de tiró Helvella ephippium Lév. Peziza vesiculosa (Bull.) Fr. Helvella fusca Gill. sensu Bres. Peziza violacea f. terricola o saltejant fins a on cadascú vulga; Helvella lacunosa Afz. ex Fr. Pezizella gemarum (Boud.) Dennis possiblement siga gratificant veure Helvella leucomelaena (Pers.) Nannf. Picoa juniperi Vitt. la gran diversitat de formes i colors Helvella solitaria Karst. =Helvella queletii Bres. Picoa lefebvrei (Patouillard) Maire Helvella spadicea Schaeff. =Helvella leucopus Picoa melospora G. Moreno, Díez & Manjón i encara es pot gaudir més contem- Pers. Plicaria leiocarpa (Currey) Boud. plant els exemplars en el seu am- Humaria hemisphaerica (Wiggers ex Fr.) Fuckel Poronia punctata (L.) Fr. bient, en la serra o en el camp, la Hyaloscypha stevensonii cf. Propolis versicolor (Fr.) Fr. Hydnocystis clausa (L. et Tul. ) Ceruti Pseudombrophila leporum (Alb. & Schwein.) qual cosa és a l’abast de tothom, Hymenoscyphus calyculus (Sowerby) W. Phi- Brumm. sempre que vaja amb els ulls ben llips Pseudombrophila petrakii (Sacc.) Brumm. oberts i no sols amb l’obsessió Hymenoscyphus fructigenus (Bull. ex Mérat) Pulvinula archeri (Berk.) Rifai S.F. Gray Pulvinula laeterubra (Rehm.) Pfister d’omplir la cistella d’esclata-sangs Hymenoscyphus lutescens (Hedw.) Phill. Pyronema omphalodes (Bull.) Fuckel o altres bolets mengívols. Hymenoscyphus phyllophilus (Desm.) O. Kuntze Rhytisma acerinum (Pers.) Fr. Hymenoscyphus scutula (Pers.) W. Phillips Rosellinia aquila (Fr.) de Not. Hypocopra stephanophora Krug & Cain Sarcoscypha coccinea (Fr.) Lamb. Hypocrea argillacea Phill. & Plowr. Sarcosphaera crassa (Dur. et Lév.) R. Maire Annex: Hypocrea rufa (Pers.) Fr. Schizothecium tetrasporum (G. Winter) N. Lundq. MICOCATÀLEG DELS Hypoxylon mediterraneum (De Not.) Mill. Sclerotinia trifoliorum J. Erikss. Hypoxylon multiforme (Fr.) Fr. Scutellinia barlae (Boud.) Maire ASCOMYCETES Iodophanus carneus (Pers.) Korf Scutellinia subhirtella Svrček DE LA SERRA MARIOLA I Lamprospora carbonicola Boud. =L. polytrichi Scutellinia trechispora (Berk. et Br.) Lamb VOLTANTS (Schum. ex Fr.) Le Gal =Scutellinia armatospora Dension Lasiobolus ciliatus (Schmidt ex Fr.) Boud. Sordaria humana (Fuckel) Winter (fins l’estiu del 2010 - 146 tàxons) Leucoscypha patavina (Cooke & Sacc.) Svrcek Sporormiella lageniformis (Fuckel) S.I. Ahmed Lophodermium juniperinum (Fr.) De Not. & Cain Aleuria aurantia (Fr.) Fuckel Lophodermium pinastri Achrad. ex Chev. Tarzetta cupularis (L. ex Fr.) Lamb. ss. Dennis Anthracobia melaloma (A. & S. ex Fr.) Boud. Marcelleina persoonii (Crouan & H. Crouan) v. Terfezia claveryi Chatin Apiocrea chrysosperma (Tul.) Sydow Brummelen Terfezia leptoderma Tul. et Tul. Aracnopeziza obtusipila Grelet Melastiza chateri (W. G. Smith) Boud. Tricharina gilva ( Boud.) Eckblad Ascobolos carbonarius P. Karsten Mollisia caespiticea (P. Karsten) P. Karsten Tricharina praecox (P. Karsten) Dennis Ascobolus albidus P. Crouan & H. Crouan Mollisia caespiticia (Karst.) Karst. Trichophaea gregaria (Rehm) Boud. Ascobolus behnitziensis Kirscht. Morchella conica Fries ex Persoon Trichophaea woolhopeia (Cke. & Phill.) Boud. Ascobolus foliicola Berk. & Br. Morchella conica var. deliciosa Fr.:Fr. Trichophaeopsis bicuspis (Boud.) Korf & Erb Ascobolus furfuraceus Pers. ex Fr. Morchella esculenta Pers. ex St.-Amans var. Tuber aestivum Vitt. Ascobolus immersus Pers. rotunda Pers. Tuber albidum Pico Balsamia vulgaris Vitt. Morchella rigida (Krombh.) Boud. Tuber excavatum Vitt. Bisporella citrina (Batsch) Korf & Carpente Morchella vulgaris (Pers) Boud. = M. esculenta Tuber oligospermum (L. & C. Tul.) Trappe Bisporella sulfurina (Quél.) Carpenter Pers. ex St-Amans Tuber paniferum Tul. & Tul. Ceratostomella sp. Naemaciclus minor Butin Tuber puberulum Berkeley & Broome Cheilymenia stercorea (Pers.) Boud. Nectria cinnabarina (Tode) Fr. Tuber rufum Pico ex Fr. var. rufum Vidal Cheilymenia theleboloides (A. & S. ex Fr.) Nectria episphaeria (Tode.) Fr. Tuber rufum Pico ex Fries var. nitidum (Vitt.) Boud. Octospora roxheimii Dennis & Itzerott Fischer Cheilymenia theleboloides f. glabra J. Moravec Orbilia luteorubella (Nyl.) P. Karsten Tuber rufum var. rufum Vidal-Leir Ciboria amentacea (Balbis ex Fr.) Fuck. Ostropa barbata (Fr.) Nannf. =O. cinerea (Pers.) Fr. Verpa conica (Müll.: Fr.) Swartz Cistella sp. Otidea alutacea (Pers.) Massee Xylaria hypoxylon (L. ex Hooker) Gre Coccomyces dentatus (Kunze & Schm.) Sa Otidea bufonia (Pers.) Boud. Coprobia granulata (Bull.) Boud. Otidea onotica (Pers.) Fuckel Coprotus aurorus (Crouan & H. Crouan) Kim- Pachyella violaceonigra (Rehm) Pfister brough Patellaria atrata Fr. Daldinia concentrica (Bolton ex Fr.) Cesati & de Peziza fimeti (Fuckel) Seaver Notaris Peziza ampelina Quélet Dasyscyphus cerinus (Pers.) Fuck. Peziza arvenensis Boudier Diatrype stigma (Hofman ex Fr.) Fr. Peziza badioconfusa Korf Diatrypella quercina (Pers.) Cooke Peziza berthetiana Donadini Discina melaleuca Bres. = Gyromitra melaleuca Peziza bouderi ( Cooke) Donadini Discina perlata (Fr.) Fries =Gyromitra perlata Peziza cerea Sow. Disciotis venosa (Pers.) Boud. Peziza depressa Pers. ex Fr. Genabea cerebriformis (Harkn.) Trappe Peziza michelii (Boud.) Dennis 102 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 Un nuevo paisaje industrial y humano: la Vall d’Albaida 1952-1960... AUTOR: ANTONIO CALZADO ALDARIA Universitat de València ocaso versus liberalizados totalmente hasta po material para preocuparse de industrialización de las 1959. Ese año, la Memoria de la la CERERIA”. La corresponden- fabricaciones tradicionales Cámara de Comercio auguraba cia mercantil de la empresa incide un futuro relativamente halagüe- en esta reorientación productiva: i bien en los años cincuen- ño para la química provincial. Sin “Observamos que por trabajar los ta persistió el intervencio- embargo, la cerería y la jabonería tejidos flojea mucho la venta de nismo estatal autárquico, comarcales se encontraban inmer- velas.” Con todo, los beneficios de Slas liberalizaciones desde 1952 sas en una irremisible decadencia, la cerería todavía eran importan- terminaron por delimitar la indus- puesto que los capitales estaban tes, con un superávit para 1952 de tria comarcal, finalizando su pe- trasladándose hacia el textil. Los 180.635,52 ptas. riplo histórico o derivando hacia 44 noques de la cerería albaiden- la artesanía una buena porción de se censados en 1950 pasaron a 36 El desarrollo textil mantuvo producciones. Como ejemplos: el en 1956, para seguir disminuyen- con vida a una parte del sector ce- sector ontiñentino de los muebles do hasta 29 en 1959. Entre 1950 rero, puesto que la jabonería se de- se había reducido a 16 estableci- y 1959, siete empresas dejaron de dicó a producir jabones para esta mientos con 27 obreros. La sillería trabajar.2 industria y a potenciar jabones (mimbre, junco y enero), relevante para el afeitado, masajes y perfu- en l’Olleria, persistió en su mini- Si bien el centro cerero histó- mería. Con todo, los años cincuen- fundismo, con sus 35 talleres y 172 rico de Albaida no había perdido ta certifican el fin de la dilatada trabajadores en 1955. Los botones su protagonismo, el descenso en trayectoria histórica de la cerería de nácar se habían restringido a la relación de establecimientos, comarcal.4 una empresa de once obreros, que, maquinaria, producción y mano de si bien era la segunda provincial obra empleada demuestran que no La confección de alpargatas después de la establecida en Ches- había podido avanzar en su trans- continuó siendo importante en te, no suponía prácticamente nada formación hacia una concentración Benigànim, pueblo que agrupa- en el universo fabril de Ontinyent. industrial, debido principalmente ba en 1957 el 39,39 por ciento de Las papeleras se sostuvieron em- a que el textil estaba atrayendo la las empresas provinciales y el 40 pujadas por la exportación citríco- inversión de las empresas cereras por ciento de la masa laboral de la la y retornaron a su especialidad de más capitalizadas, una corriente provincia.5 Pero su declive se fue papel de seda destinado a envolver que había comenzado en la déca- haciendo cada vez más pronuncia- las naranjas. da de los treinta. Así, Monzó Gil do, reduciendo su capacidad. En Hermanos, una de las cererías una década (1950-1960), los 23 ta- Para la cerería, la perceptible más importantes de la ciudad de lleres y 185 operarios menguaron normalización en el abastecimien- preguerra, simultaneaba la pro- hasta 16 y 89 respectivamente. En to de materias primas no llegó a ducción de velas-bujía con la de cambio, producciones prebélicas completarse. Por ejemplo, el sebo tejidos, al igual que Bellver Reig como el calzado de cuero, zapati- en rama disponible, había elevado y Cía., por citar tan sólo las firmas llas y materiales de construcción, la producción cerera en 1952 tan más importantes. En Agullent, Je- dieron el salto hacia la tecnifica- sólo hasta un 50 por ciento de su sús Casanova, propietario de una ción y la producción industrial. verdadera capacidad.1 empresa líder del sector provincial Buena parte de ellas ya trabajaban cerero, siguió el camino empren- durante la República. La principal En 1954 no se había abandona- dido en Albaida. En 1954 escribía industria de Salem había progre- do la irregularidad en el suminis- a un cliente: “Como el asunto de sado ininterrumpidamente desde tro de glicerina y aceite de ricino. HILADOS Y TEJIDOS le absorbe 1954. Los sesenta obreros de 1958 La copra y el palmite no fueron mucho tiempo casi no tiene tiem- fabricaban 82.600 pares de zapati- ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 103 UN NUEVO PAISAJE INDUSTRIAL Y HUMANO: LA VALL D’ALBAIDA 1952-1960 MUNICIPIO Y PRODUCTOS I II III IV V VI VII Agullent (c y v) 2 -- -- 3 1650 100.200 Albaida 27 2 5 69 18,25 162.734 5.275.163 Cirios y candelas (2) 875 19.220 Cremas para el calzado Alfara del Patriarca (3) 34.200.000 (cerillas) 1 6 9 380 223 780.466 Carcaixent (c y v) 1 1 1 6 12,5 6.402 300.000 Gandia (c y v) 1 -- -- 1 800 24.000 Museros (c y v) 1 -- 1 3 4.700 131.200 Ontinyent (c y v) 1 -- -- 2 0,25 4.310 112.060 Tavernes Blanques (c y v) 1 -- -- 4 4,5 11.500 293.088 Torrent (c y v) 4 -- -- 13 8.318 222.039 València 26.015 734.685 Cirios y candelas (2) 147.500 Cremas para el calzado 8 3 17 10,5 4.450 Cuadro núm. I llas y 76.800 de alpargatas. En el (...)”.7 Por esos años, trabajaban mentos Pou Clar, una empresa de calzado de cuero destacaba la fá- 106 obreros en tres fábricas de ti- viguetas, azulejos y cerámicas; y brica de calzado para niños (marca najas, cuatro de ladrillos y una de otra más de piedra artificial. registrada “Albert”) de José Juan baldosín ferruginoso. Otras fuen- Albert y Cía. S.R.C. (Ontinyent). tes señalan cinco alfarerías y cin- Cuadro núm. I co empresas de tejas y ladrillos. Establecimientos químicos. Mejoras de los niveles de vida El sector terminaría por explotar Provincia de València. 1955. familiares e incremento de la in- al socaire del desarrollismo de los (I) Cantidad de Industrias. versión pública y privada relanza- sesenta, comenzando la exporta- (II) Personal empleado. ron la apagada oferta inmobiliaria. ción. En 1965 ocupaba a 225 tra- Técnicos. Los establecimientos dedicados a bajadores en un pueblo que no so- (III) Personal empleado. la transformación de la arcilla y brepasaba los 2.000 habitantes.8 Administrativos. los materiales de construcción en A su vez, Ràfol de Salem contaba (IV) Personal empleado. general, se volcaron a satisfacer con una fábrica de tinajas y tubos, Obreros. los continuos pedidos, relegando además de tres fábricas de ladri- (V) Potencia instalada. C.V. la producción de vasijas para el llos y tejas. (VI) Productos fabricados. almacenamiento agrícola, de lo Cantidad. Kilogramos. que se quejaba el corresponsal La construcción en Benigànim (VII) Productos fabricados. Va- periodístico de Bèlgida en 1953: transitó de los cántaros y las tejas lor. Pesetas. La cantidad “La falta de vasijas para conser- hacia los ladrillos. En 1950 apare- de industrias, personal em- var el vino obliga al labrador a cía una empresa dedicada a las lo- pleado y potencia instalada vender a este precio”.6 El Plan setas hidráulicas y una de vasijas. es común para los dos pro- Trienal (1952-1955) de Castelló La magnitud del proceso determi- ductos. de Rugat describía los primeros nó la constitución de una sociedad (VIII) Cantidad de cerillas. Dele- pasos del que sería un formidable limitada, Cerámicas Moscardó, gación de Industrias. crecimiento: “se están realizando dedicada a los ladrillos ordinarios c. cirios. por parte de los industriales fa- para el sector de la construcción, v. velas.3 bricantes de tejas, baldosines y en plena expansión. Ontinyent ladrillos, la ampliación en gran desarrolló varias industrias del A finales de la década (1958), escala de sus industrias, con ins- ramo: Cerámicas La Concepción la producción vidriera de l’Olleria talaciones de nuevas maquinarias (ladrillo hueco, macizo y teja); Ce- había dado el salto hacia la exporta- 104 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 UN NUEVO PAISAJE INDUSTRIAL Y HUMANO: LA VALL D’ALBAIDA 1952-1960 ción, en concreto al Norte de Áfri- lo que la economía local pasaba a Cuadro núm. II ca (se supone que al Protectorado girar totalmente alrededor del vi- Principales establecimientos agro- marroquí o a las colonias france- drio. El crecimiento en Benigànim alimentarios. Partido judicial de sas). El sector en l´Olleria seguía fue paralelo. Las cinco fábricas de Albaida. 1953 en manos de cinco empresas de 1960 daban trabajo a 397 operarios. Fuente: Elaboración propia a par- vidrio hueco y medio cristal: Joa- Aielo de Malferit se sumaba al sec- tir de las Matrículas Industriales quín Albiñana Mompó (Sucesor de tor con la creación de un horno de de los respectivos municipios de la Albiñana y Puerto, S.L.), Albiñana vidrio, resultado de inversiones lo- Vall d’Albaida y de los Anuarios y Cía. S.L. (Juan); Francisco Bo- cales. El vidrio venía acompañado Comerciales consultados. luda; Sucesor de Elena Gisbert; y por los talleres de cubrir botellas y Vidrios Levante S.L., propiedad de garrafas, muy intensivos en manos También fueron tiempos de Vicente Albiñana Engo (1955), que de obra. En 1955 trabajaban dos en renovación para el sector agroa- absorbían directamente o indirecta- Aielo de Malferit, cuatro en Mon- limentario. El manto protector mente (talleres de cubrir garrafas, taverner, seis en l´Olleria, tres ad- estatal del Decreto del 11-8-1953 cestería) a 1.500 obreros (sin con- juntos a las fábricas y ocho talleres hizo posible la obtención de eleva- tar la economía sumergida), con cesteros en Aielo de Malferit. dos beneficios empresariales para PRODUCCIÓN LOCALIDAD Nº PRODUCCIÓN LOCALIDAD Nº Fábricas harina Benigànim 2 Molino de maquila Atzeneta 4 Benissuera 1 Benicolet 2 Montaverner 1 Benigànim 2 Quatretonda 1 Ràfol de Salem 2 Benissuera 1 Montaverner 1 Montitxelvo 1 Quatretonda 1 Sant Pere 1 Almazaras Otos 19 Bodegas L´Olleria 22 Beniatjar 12 Benigànim 4 Bèlgida 10 La Pobla del Duc 3 La Pobla del Duc 7 Guadasséquies 1 Quatretonda 6 Quatretonda 1 Salem 6 Montaverner ¿ Atzeneta 5 Ràfol de Salem 5 Castelló de Rugat 5 Benigànim 4 Carrícola 3 Llutxent 3 Montaverner 3 Alfarrasí 2 Benicolet 2 Guadasséquies 2 L´Olleria 2 Montitxelvo 2 Palomar 2 Pinet 2 Terrateig 2 Aielo de Rugat 1 Cuadro núm. II ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 105 UN NUEVO PAISAJE INDUSTRIAL Y HUMANO: LA VALL D’ALBAIDA 1952-1960 los industriales de alcohol vínico. sión, dejando de funcionar en la TASA Así resurgió, en parte, este sector década de los sesenta. Casi en la LOCALIDAD CRECIMIENTO industrial “no líder”, como lo ha- mitad de los cincuenta, los molinos 1950/1960 bía hecho a principios del siglo maquileros, ya en descenso, tenían Atzeneta -0.439 XX.9 En 1952 encontramos fábri- la primacía con uno en Agullent y cas de alcoholes neutros vínicos Aielo de Malferit, dos en Bocairent Agullent 1.284 rectificados en Benigànim, Mon- y ocho en Ontinyent, mientras que Albaida 0.570 taverner, la Pobla y Ontinyent. los molinos harineros tecnificados En Ontinyent sobresalía J. Sanz y tan sólo contaban con dos estable- Alfarrasí 0.821 Cía, S.L., la única empresa real- cimientos en Ontinyent. En la ciu- Aielo de Malferit 0.891 mente importante que ya trabajaba dad del Clariano se desarrollaron Aielo de Rugat -0.307 en la preguerra. En la primavera tímidamente, sobre la artesanía de 1948 dos alcoholeras se esta- tradicional de la elaboración de Bèlgida -0.577 ban construyendo en Benigànim, embutidos, las industrias cárnicas, Bellús 0.922 y ese mismo año una más había situadas temporalmente en la se- abierto sus puertas,10 destacando gunda mitad de los años cincuenta, Beniatjar -1.718 la producción de alcoholes neutros fruto de las coordenadas generales Benicolet -0.201 vínicos destilados de Industrias de aliviamiento de las estrecheces Vicedo, S.L.. Los licores se man- económicas de los cuarenta. La Benigànim 1.157 tuvieron en Aielo de Malferit (2), iniciativa más consistente derivó Benissoda 0.461 y una en Benigànim, Bocairent, la en la fábrica de embutidos Indus- Pobla y Ontinyent, respectivamen- trias-Cárnicas de Sarrió, S.L. La Benissuera -0.444 te. Mostos azufrados y vinagre se exportación-importación de inputs Bocairent 1.447 elaboraban en la Pobla. agrícolas (piensos, semillas, abo- nos químicos) fue otro campo in- Bufali 0.836 En 1952 se contabilizan bode- versor en los años cincuenta para Carrícola -1.150 gas en Aielo de Malferit, Bèlgida, atender la creciente demanda de Castelló de Rugat 0.945 Guadasséquies, l´Olleria (2) y On- una agricultura que despertaba. tinyent (2). En Aielo de Malferit La confitería-pastelería de Hijo de Fontanars -0.904 se había instalado una fábrica de Teodoro Mora renovaba la expor- Guadasséquies -0.340 conservas vegetales, concentra- tación a Francia, Italia y Argenti- dos y zumos.11 La eclosión de esta na.12 El Cuadro núm. II refleja la Llutxent 0.693 industria, resultado de la concen- extensión espacial de estos esta- Montaverner 1.089 tración de capitales, vendría en blecimientos agroalimentarios que 1959, con el añadido a Industrias todavía poblaban la comarca: Montitxelvo -0.732 Vicedo, S.L. de Teschendorff y Cía L’Olleria 0.841 (mostos, jugos de uva) y la Alco- Las líneas maestras de la holera Beniganense, S.A. (rectifi- demografía: emigración e Ontinyent 2.491 cación de alcohol). Las bodegas inmigración Otos -1.288 dedicadas a la vinificación y las Palomar -0.595 almazaras de aceite que ocupaban Entre 1950 y 1960 la Vall la comarca con desigual implan- d’Albaida experimentaría un in- Pinet -0.059 tación, atrajeron pocas inversio- cremento de la población promovi- La Pobla del Duc 0.671 nes. Las 55 bodegas de Fontanars do por la afluencia de inmigrantes (1953) constituían la mayor con- atraídos por la industria comarcal. Quatretonda 0.156 centración comarcal. (v. Cuadro núm. III y IV). En esta Ràfol de Salem 0.077 década se recuperaría la evolución Superado el intervencionismo de la distribución poblacional de Rugat -0.140 de los cuarenta, los molinos hi- preguerra definida por el abando- Salem -0.337 dráulicos reanudaron su tendencia no de los municipios más peque- a desaparecer de los años treinta, ños, pueblos menores de 1.000 Sant Pere -2.024 arrinconados por la mayor capa- hab., muy especialmente los que Terrateig -0.407 cidad molturadora de los molinos no superaban los 500 hab., dirigi- Cuadro núm. III eléctricos o con motor de explo- da su población hacia los núcleos 106 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 UN NUEVO PAISAJE INDUSTRIAL Y HUMANO: LA VALL D’ALBAIDA 1952-1960 urbanos más próximos o la emi- abandono de las heredades de los El Plan Trienal de 1952 de Salem gración hacia el exterior. Así, la términos agrícolas. Esta población señalaba al minifundismo agrícola crisis agrícola de mitad de los años había pasado del 11,2 por ciento de como la causa de la emigración.16 cincuenta y el desarrollo industrial 1900 al 8 por ciento de 1950 para devolvieron a la demografía co- ser casi puntual en 1960.15 Los pequeños propietarios resu- marcal a los parámetros anteriores citaron los circuitos de la emigra- a la guerra civil, interrumpidos por Cuadro núm. III ción anteriores a la guerra. La emi- la autarquía plena de 1939-1952. CRECIMIENTO DEMOGRÁFI- gración golondrina de las décadas CO 1950-1960 de preguerra volvió a aparecer. En Al mismo tiempo, huyendo del Fuente: Conselleria d´Economia I Aielo de Malferit, a finales de los paro agrícola de Andalucía o Ex- Hisenda.: Evolució de la població cincuenta, “Todos los años se pro- tremadura, llegaron otros muchos des de 1900 fins a 1986, op. cit., duce una corr.(iente) emigratoria inmigrantes, después que el fran- p. 87-90. temporal que se dirige a los centros quismo desatendiera la lucha con- cosecheros de arroz, para dedicar- tra el paro para esperar, como su- Cuadro núm. IV se en marzo a plantarlo y en sep- cedió a partir de estos años, que “el EVOLUCIÓN DEMOGRÁFICA. tiembre a la siega”.17 En Llutxent mercado equilibrará el panorama LA VALL D’ALBAIDA, 1940- se retomó la emigración temporal existente a base de movimientos 1960 a las dos Riberas (recolección de migratorios de masas que sin espe- Fuente.: Conselleria d´Economia i la naranja y el arroz) y, a partir de cialización laboral alguna busca- Hisenda.: Evolució de la població los cincuenta, a la región arrocera ban desesperadamente salir de un des de 1900 fins a 1986, op. cit., francesa de la Camargue.18 Este estado próximo a la indigencia”.13 p. 71. tipo de emigración fue muy impor- Este flujo migratorio también re- tante para la comarca, puesto que unía un componente social, puesto A partir de 1952 se constata un depositó sobre ella el acopio de ca- que se ha constatado un factor de incremento de la emigración, pro- pital necesario para transformar las respuesta al recrudecimiento de la vocado por la liberalización cre- viviendas y, principalmente, para explotación laboral sobre la mano ciente de la agricultura, la política acceder a la propiedad: de obra agrícola y a la opresión po- agraria de Cavestany y el retorno lítico-ideológica (Falange, Iglesia, de los circuitos de la agricultu- Els jornalers d’ací han sabut propietarios, poder político local) ra comercial, factores todos que de sempre plantar arròs. Va eixir presente en las zonas agrarias del golpearon preferentemente a los l’ocasió de que en França feien sur español.14 pequeños propietarios. Para este arròs i anaren algunes quadrilles grupo del campesinado, importan- que, per cert, jo vaig anar un any El descenso de la población di- te en la agricultura comarcal, los també, perquè jo sabia plantar seminada entre 1950-1960 termi- cultivos cerealísticos no podían arròs i segar (...) Dels diners de nó por reestructurar la demografía completar sus rentas. Además, el França (...) Hi havia de tot. Hi ha- comarcal. El acceso paulatino a proceso de transformación de es- via qui estava sobrat en casa i es- la propiedad efectiva; el descen- tas tierras y del viñedo vinícola talviaven per a comprar-se algun so considerable de la aparcería, por el de uva de mesa necesitaba bancal. Ací tota la vida, els jorna- consecuente con la destrucción, los aportes económicos de la emi- lers del poble el que han guanyat ahora ya definitiva, de los últi- gración. Para 1951, se apuntaba ha segut tot per a mantindre’s i per mos residuos de la gran propiedad en Quatretonda que “la deprecia- a comprar algun bancal, això ha prefiloxérica, junto a la llamada ción del vino (...) puede empujar segut de tota la vida la forma de de las fábricas, influyeron en el a un aumento de la emigración”. viure ací en el poble.19 ÍNDICE DE POBLACIÓN DE TASA CRECIMIENTO % POBLACIÓN AÑO EVOLUCIÓN BASE HECHO INTERANUAL % SOBRE P.V. 1900=100 1940 52.487 0.265 105.75 2.41 1950 55.115 0.490 111.06 2.39 1960 61.514 1.104 123.94 2.48 Cuadro núm. IV ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 107 UN NUEVO PAISAJE INDUSTRIAL Y HUMANO: LA VALL D’ALBAIDA 1952-1960 A principios de los años cin- la creciente industrialización de Malferit, “La población aumenta, cuenta (1953) el Partido Judi- Ontinyent, corriente documen- aunque levemente, pese a la enor- cial de Albaida estaba perdiendo tada en Benicolet, Benissoda, me emigración hacia Onteniente, población, con un diferencial Bufali o el Ràfol de Salem, por B. (Barcelona), V., (València), Já- entre las variantes emigración- citar algunos ejemplos. Aielo de tiva y M. (Madrid). Últimamente inmigración de 291 a favor de la Malferit recogía en el Plan Trie- se ha registrado inmigración pro- primera, concentrada en la pro- nal de 1956-58 “la fuerte corrien- cedente de la prov. de AB. (Alba- vincia de Valencia (un 65,28% te emigratoria hoy, en dirección a cete)”.23 del total). La mayor emigración Onteniente, lugar donde encuen- se había producido en Benigà- tran trabajo numerosas familias Al mismo tiempo que una par- nim, con 61 personas dentro de de la población y, gracias a cuya te del campesinado y de las mu- la provincia y 32 hacia otras pro- vecindad, en épocas malísimas, jeres de la comarca se encamina- vincias. La inmigración, aporta- por la escasez de trabajo, como ban hacia otras ciudades y otros da por la provincia (66,01% del las pasadas hace poco, no hubo, países, los núcleos industriales total), se estaba dirigiendo hacia en esta localidad, hambre (...)”.21 más activos comenzaron a reco- los pueblos que estaban indus- ger las oleadas de inmigrantes trializándose (Albaida, Castelló Aunque en 1952 la emigración del interior. Cuando terminaba la de Rugat, l´Olleria) y uno de al extranjero todavía era muy mar- década de los cincuenta, la indus- los pueblos agrícolas que esta- ginal (52 personas), concentrada tria de Bocairent había recibido ban transitando hacia la produc- en Benigànim (26), pocos años la llegada de trabajadores pro- ción de uva de mesa, necesitado después había adquirido un rango cedentes de Albacete y Ciudad de mano de obra (la Pobla del cuantitativo considerable. Los Pla- Real; mientras que Benigànim y Duc).20 El Partido Judicial de nes Trienales de Benicolet, Cas- Montaverner recogían a murcia- Ontinyent estaba manifestando telló de Rugat y Ràfol de Salem nos y albaceteños. un comportamiento muy distin- constatan emigración a Argentina to. El saldo migratorio era positi- y Francia. La crisis del viñedo de La evolución demográfica de vo, en 131 personas, con una ma- los primeros años de los cincuenta los municipios industriales o con yor incidencia de los inmigrantes se había saldado en Quatretonda mayor presencia de la industria de otras provincias (45,89%). De con una emigración que afectaba fue divergente (v. Cuadro núm. V esta manera, los pueblos indus- “majorment a les dones que tre- y VI). El prolongado estancamien- triales como Agullent, Bocairent ballen de servents a l´Àfrica fran- to de la economía bocairentina, si y Ontinyent estaban ganando cesa, especialment a la capital de bien atrajo emigración exterior, fue paulatinamente población, mien- l´Alger, sent actualment unes vint mínima, basando su crecimiento tras que Aielo de Malferit perma- (...) però en són més de deu els casi exclusivamente en el mante- necía con un saldo migratorio-in- passaports en tràmit; també n´han nimiento de unas tasas de natali- migratorio similar. emigrat cinc al Brasil (...)”.22 dad superiores a la media española (1945-1950).24 Por el contrario, el La emigración comarcal si- Otros municipios vivían una desarrollo industrial ontiñentino guió una corriente divergente. doble realidad, por una parte per- consiguió atraer emigración prin- La interior se encaminó hacia dían población, que se dirigía ha- cipalmente de ámbito comarcal y las grandes ciudades que habían cia otras ciudades españolas o ha- valenciano en esta fase, crecimien- tenido una histórica relación con cia Ontinyent, que se compensaba to incrementado por las elevadas los pueblos de la comarca (Bar- con la llegada de inmigrantes cas- tasas de natalidad. Por el contra- celona, València), o bien hacia tellano-manchegos, como Aielo de rio, tanto Agullent como Albaida CRECIMIENTO SALDO POBLACIÓN NACIMIENTOS DEFUNCIONES % % VEGETATIVO MIGRATORIO Ontinyent 3207 2632 575 4,6 647 4,7 Bocairent 847 524 323 8,9 35 0,8 Agullent 301 182 119 9,5 -5 -0,3 Albaida 852 576 276 6,8 -298 -7,4 Cuadro núm. V 108 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 UN NUEVO PAISAJE INDUSTRIAL Y HUMANO: LA VALL D’ALBAIDA 1952-1960 POBLACIÓN 1900-1940 1941-1950 1951-1960 Ontinyent 14 10 23 Albaida 8,4 7 19 Bocairent 13 23 27 Agullent 10 15 19 Cuadro núm. VI perdieron población, estancadas fuera hasta de Caudete”.25 El problema de la vivienda industrialmente, frente al reclamo de la cercana Ontinyent. Así, la El Padrón de Habitantes de El acelerado proceso de indus- inmigración recibida provenía de 1960 señala a 52 vecinos nacidos trialización de los años cincuenta, Albacete y Murcia (Agullent, Al- en Albacete y 48 en Murcia (al con la consiguiente inmigración, baida, Bocairent) o de Andalucía margen de la inmigración de la agravó el problema de la vivienda (Ontinyent). propia provincia o de la casi colin- en los núcleos industriales de la dante Alacant). Vall d’Albaida. Cuadro núm. V EVOLUCIÓN DEMOGRÁFICA La imparable progresión indus- Un Cuestionario del Instituto DE LA ZONA TEXTIL. 1941- trial de Ontinyent viajó al compás de Estudios de la Administración 1950. de un crecimiento demográfico Local, redactado en Ontinyent, Fuente: Vallès, I.: “La transició de- similar. El Padrón de Habitantes incidía en la insuficiencia de las mogràfica i l’evolució de la pobla- de 1960 recoge la intensidad de viviendas construidas, y en la ció a la Vall d’Albaida i les Valls la inmigración efectuada duran- presencia de familias viviendo en d’Alcoi, 1900-1982”, op. cit., p. te la década de los cincuenta. La cuevas, y en Agullent se apuntaba 375. industrialización de la ciudad y la en 1954 la necesidad de viviendas construcción del Puente de Santa para “la clase media”.27 Cuadro núm. VI María (1940-1952, con altibajos INMIGRACIÓN EN LA ZONA en el ritmo) habían atraído inmi- Desde 1954, el régimen desti- TEXTIL POR PORCENTAJES. gración comarcal, provincial, de nó recursos financieros y consi- 1900-1960. la colindante provincia de Alacant deró prioritarias las industrias de Fuente: Vallès, I.: “La transició de- y, principalmente, andaluza (Jaén materiales de construcción con el mogràfica i l´evolució de la pobla- con 264, Málaga con 114, Sevilla fin de desarrollar una política ac- ció a la Vall d´Albaida i les Valls con 51); murciana (134); castella- tiva de edificación. Disposiciones d´Alcoi, 1900-1982”, op. cit., p. no-manchega (Albacete con 338, legales como el II Plan Nacional 385. Murcia con 134). De las 4.667 de Viviendas (1954) o la Ley del personas no naturales de Ontin- Suelo (1956) favorecieron la cons- Pero el desarrollo industrial de yent que aparecían censadas en trucción de grupos de viviendas la segunda mitad de los cincuenta 1960, el 55,88% de ellas se había protegidas a partir del ecuador de cambió la dinámica demográfica instalado en la ciudad del Claria- la década de los cincuenta, de des- de los pueblos más industriales. La no entre 1950 y 1960, en un gra- igual calidad en dependencia del intensificación industrial de Agu- diente ascendente que comenzó en afán crematístico del constructor llent desde 1952 se tradujo en un 1954.26 (v. Cuadro núm. VII). Como era crecimiento demográfico de 185 rasgo propio del franquismo, más personas (1955-1960), una gran Así pues, después de detenerse por miedo a alteraciones sociales parte inmigrantes que acudían al la evolución demográfica de los que por una política social que reclamo industrial: “vinieron emi- años prebélicos en la década de mejorase las condiciones de vida. grantes porque aquí no encontra- los cuarenta, el impulso industrial Ontinyent centró este esfuerzo. ban gente cuando montaron las desde la segunda mitad de los cin- fábricas y uno llevaba cuatro, ha cuenta comenzó a delimitar una Hacia 1956 se hallaban en habido casa que ha llevado ocho distribución de la población en la construcción dos grupos de 48 de Andalucía, venía por él traía comarca muy distinta a la estable- viviendas, un centenar en la calle otras (...) no había bastante gente cida en 1930, que terminaría por Martínez Valls y diez más para en el pueblo y llevaron de donde asentarse en los años sesenta. funcionarios.28 Así, entre 1950 y ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 109 UN NUEVO PAISAJE INDUSTRIAL Y HUMANO: LA VALL D’ALBAIDA 1952-1960 LOCALIDAD Nº VIVIENDAS Agullent 25 Rugat 10 10 Para obreros (1947- Albaida 56 De renta limitada (1957) Aielo de Malferit 48 VPO (1956) 48 VPO Bocairent 56 Obra Sindical del Hogar 110 (1959) Quatretonda 50 VPO Montaverner 30 48+48+56 VPO Ontinyent 10 Funcionarios Cuadro núm. VII Ajuntament d´Agullent/IEVA/SARC, Valèn- 15 MIRANDA MONTERO, Mª.J.: “Evolución 1959, según datos del Diccionario cia, 1997, p. 150. de la población dispersa en la Comunidad Geográfico-Estadístico, se habían 4 SINDICATO VERTICAL DE INDUS- Valenciana en el siglo XX”, Cuadernos de TRIAS QUÍMICAS.: Anuario de la Indus- Geografia, 39-40, 1986, pp. 289-301. construido: tria Química Española, Madrid, 1953, p. 16 Arxiu Municipal de Salem, Plan Trienal 490; COLOM VIRGILI, R.: Las industrias 1952-1955, pp. 7-8. Cuadro núm. VII derivadas de los aceites y las grasas, Ed. Tip. 17 DICCIONARIO GEOGRÁFICO DE ESPA- Casals, Barcelona, 1950, p. 713. RELACIÓN DE VIVIENDAS ÑA, op. cit, t. III, p. 418. 5 INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTI- 18 La emigración a esta región francesa, muy CONSTRUIDAS. LA VALL CA.: Reseña Estadística de la Provincia de importante en la Ribera Baixa ha sido estu- D´ALBAIDA. 1950-1959. Valencia, Madrid, 1957. diada por CURZIO, L.: Arroz y migraciones. 6 Las Provincias, 12-IX-1953. Fuente: Elaboración propia. Estudio de la emigración de temporada de 7 Arxiu Municipal de Castelló de Rugat, Plan Sueca a la Camargue 1952-1972, Quaderns Trienal 1952-1953, p. 13. de Sueca, Sueca, 1992. A finales de los cincuenta se 8 PAYÀ, J.J.: “Auge i ocàs del franquisme. 19 T.O. de Rafael Boscá, Llutxent, (1996). 1961-1975”, en VV.AA.: Castelló de Rugat. encontraban en construcción 56 20 Arxiu de la Diputació Provincial de Valèn- Memòria d´un poble, Caixa d’Estalvis d’On- cia, E. 19.6.1., Serie Fomento, caja 19, Estu- viviendas en Albaida y un cente- tinyent, Ontinyent, 1999, pp. 167-170 (p. dio Económico del Distrito de Albaida y E. nar en el etéreo mundo del “pro- 167). 19. 6. 2., vol 3 y 4, Estudio Socio-Econó- 9 Para este sector, cfr. PUIG RAPOSO, N.: yecto”, que debían terminar con mico Geográfico del Distrito de Onteniente “Modernización y regulación. La indus- 1953. tria alcoholera española. 1856-1953”, en las “condiciones francamente ma- 21 Arxiu Municipal d’Aielo de Malferit, sig. NADAL, J. y CATALÁN, J. (eds.).: La las en que viven muchas familias.” 882, Plan Trienal 1956-1958, p. 6. cara oculta de la industrialización españo- 22 ALONSO SENTANDREU, J.: Dietari Habría que esperar a los sesenta la, Alianza Universidad, Madrid, 1994, pp. d´Alonso. Quatretonda 1954-1956. Ajun- para que el impulso constructor 99-125 (p. 123-124). tament de Quatretonda/Cooperativa V., 10 Arxiu Municipal de Benigànim, caja 47, estatal se hiciera más perceptible Quatretonda, Biblioteca Quatretondenca 13, Memorias, informe 17-V-1948. p. 19. y la iniciativa privada recuperase 11 Matrículas Industriales de los pueblos res- 29 23 DICCIONARIO GEOGRÁFICO DE ESPA- su pulso. pectivos recogidas de sus archivos muni- ÑA, op. cit. t. III, p. 418. cipales y DIRECTORIO VALENCIANO.: 24 VALLÉS, I.: “La transició demogràfica i Guía especial de las provincias de Valencia, l’evolució de la població a la Vall d’Albaida Alicante y Castellón de la Plana. Anuarios i les Valls d’Alcoi, 1900-1982”, Cuadernos Bailly-Baillière-Riera Reunidos, Barcelona, de Geografia, 39-40, 1986, pp. 365-390, (p. 1950-1960. 369). 12 CALZADO ALDARIA, A.: Hijo de Teodoro 25 T.O. de Anónimo-S.A. (1995), Agullent. Mora. Historia de una empresa bicentenaria, 26 CABO, A.: “Evolución demográfica de 1859-2004, en imprenta. Valencia y su provincia”, Estudios Geográ- 13 GONZÁLEZ MURILLO, P.: “Las dimen- NOTES ficos, 94, 1964, pp. 96-101. siones del paro durante el franquismo (1938- 27 Para Ontinyent AMO, Secretaria. Expedien- 1944)”, en IV Encuentro de Investigadores 1 COCINV.: Memoria Comercial, 1952, p. tes Varios 1955 y Correspondencia, 1943 y del Franquismo, Universitat de València/ 128. para Agullent v. CALZADO ALDARIA, FEIS/CCOOPV, València, 1999, pp. 515- 2 Arxiu Municipal d’Albaida (en adelante A.: Agullent, desenvolupament econòmic i 521. AMA), Matrícula Industrial, 1955 y 1959. canvi social, op. cit., p. 152. 14 PUIG, A.: “La Guerra Civil espanyola, una 3 CALZADO ALDARIA, A.: Agullent, des- 28 LP, 30-VI-1956. causa de l´emigració andalusa dels anys cin- envolupament econòmic i canvi social, 29 LP, 29-XI-1953. quanta?”, Recerques, 31, 1995, pp. 53-69. 110 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 Comparsas habidas y desaparecidas de la fiesta de Moros y Cristianos de Ontinyent AUTOR: RAFAEL A. GANDÍA VIDAL a conmemoración del 150 Aniversario de la instaura- ción de la actual fiesta de LMoros y Cristianos de la ciudad de Ontinyent, insta a la reflexión y es- tudio de su evolución y desarrollo en el devenir del tiempo desde su nacimiento en 1860, anotando las consecuencias de las diferentes cri- sis bélicas, económicas y políticas que las influyeron. La fiesta, que en las anotaciones de un dietario de la época refleja las intenciones habi- das a principios de ese año de cele- brar festejos de moros y cristianos para los inicios del mes de agosto, Comparsas Tomasina y Contrabandistas. Foto: Arxiu Municipal d'Ontinyent germina con el clima patriótico ha- bido después de las victorias del ciales, ideales y ocupaciones la- visión y colorido por su gente va- ejército español en Marruecos con borales cuyos atavíos a la usanza liente y su mocerío inquieto y jubi- la toma de Tetuán y por la grati- turca, influencia de las piraterías loso, que acampó según sus ideales tud ofrendada a la imagen cetrina berberiscas y otomanas del siglo políticos en uno u otro bando, como del Ssmo. Cristo de la Agonía por XVI, época en que comenzó a ocurriría con los liberales en el cris- las gracias recibidas. A semejanza gestarse la fiesta, acomodaron las tiano y los carlistas en el sarraceno, de las celebraciones de la cercana guiadas por el creciente de luna cu- vio proliferar en 1862 cinco nuevas población de Alcoy, la villa con sus yas denominaciones son fruto del filadas en las huestes cristianas: con sus 2.594 vecinos que compo- patriotismo existente por las lides Romanos, Vizcaínos, Guerreros, nían 10.027 habitantes inscribió acaecidas en el norte de África, y Contrabandistas y Caballería Cris- en su primer año tres filadas sarra- un fantástico y pintoresco anacro- tiana en las huestes cristianas y dos cenas - Moros del Rey, Moros del nismo por las del signo de la cruz, en las moravitas: Moros de la Seda Rif y Moros de Caballería- y cinco continuadoras de la compañía de y Moros de la Lana y enmudecer cristianas - Cruzados, vulgo Ca- arcabuceros que formaban la an- para siempre, en la edición siguien- pellans, Estudiantes, Marineros, tigua Milicia General del Reino, te, por los excesivos gastos a Gue- Tomasina y Antigua Española-, conocida como Soldadesca, cuyas rreros y Romanos y en 1864, por que de forma ordenada y brillante designaciones figuran de entre las falta de fondos para músicas y otros participaron en el denso programa inscritas en los festejos alcoyanos menesteres, a otras seis, entre ellas de actos, en gran parte reflejado por copiando en gran parte sus dise- la de los Vizcaínos, simpatizante de el oficiado en la ciudad del Serpis ños, con pequeñas mutaciones de la causa carlista. y del que Pascual Madoz se hico colores y formas, cuyo abigarrado eco en su “Diccionario Geográfico mosaico junto a sus arreos debe ser La notoria escasez de informa- Estadístico-Histórico de España y tema de amplio estudio y examen ción en las fuentes festivas, que nos sus posesiones de Ultramar” en su de comprometidos etnólogos e his- privan de conocer detalles y causas primera edición de 1845. toriadores. concretas acerca de su creación, sus componentes, sus ideales polí- Aquellas filadas configuradas El festejo, que en su novel des- ticos o gremiales, nos revelan, con por gentes de diferentes clases so- pertar ofreció una estampa de gran la lectura del programa de 1865, el ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 111 COMPARSAS HABIDAS Y DESAPARECIDAS DE LA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS DE ONTINYENT nacimiento de los Moros Marinos, mientos ideológicos y de sequías y Suavos, Moros marinos, Cávilas como oponente a la flota cristiana, que de forma extremada la habían (sic), Moros de la Luna (sic), Tur- así como de la presencia de las de afectado, vio resurgir sus festejos cos y Caballería”. Compuestas por Antiguos y Modernos Estudiantes de moros y cristianos en 1878 a un número ilimitado de componen- en la novel “Nit del Riu”, cuya ce- instancias de los miembros del Ca- tes, pero en ningún caso menor de lebración al igual que la del festejo, sino del Porvenir y el beneplácito cinco, protagonizaron todas ellas fue pospuesta para el año siguiente de las autoridades gubernamenta- un heterogéneo expresivo y sabro- al haberse suspendido el festejo por les, eclesiásticas y locales. La con- so anecdotario oculto una vez más la presencia de una nueva epidemia memoración, tras adormecer una por la pérdida de los libros de actas de cólera morbo. década, vistió con algunos de los de la sociedad pero patente en los viejos diseños, que al año siguien- comunicados que sus respectivos La delicada situación económi- te siguieron llenando de gozo a los presidentes remitieron a los corres- ca de aquellos años unida al poco 11.715 habitantes de Ontinyent, pondientes gobernadores civiles de entusiasmo y la gran baja de fes- constituido según anota Juan B. la provincia con la complementa- teros hizo que la permanencia de Perales por “treinta y ocho calles, ción de documentos y la recopila- las filadas fuera verdaderamen- tres plazas y veinte y ocho fuentes; ción de datos, así como en las pá- te heroica. La fiesta, víctima de un paseo público y dos casinos” y ginas de los rotativos de aquellos la Revolución de Septiembre de sostenido por “ocho médicos, dos lejanos días. 1868, desapareció tras su celebra- boticas, cinco abogados, dos escri- ción en las tres postreras jornadas banos y cinco procuradores del juz- No es fácil historiar las vicisitu- de su mes de agosto, para renacer gado”. La fiesta, con exacto cum- des de un buen número de compar- en 1878, después de tener que co- plimiento al reglamento interno y sas a lo largo del siglo XIX, tenien- meterse a los vaivenes de una for- las prevenciones contenidas en los do en cuenta la falta de documentos tuna adversa suscitada por diversos bandos municipales, depararía im- para abordar su participación activa acontecimientos, influyendo sobre- portantes y destacadas novedades con sus numerosos altibajos, sus todo el desarrollo de algunos episo- como fue la creación, en 1880, de desapariciones momentáneas o re- dios de la III Guerra Carlista, como la Sociedad de Festeros del Santí- apariciones fugaces consecuencia del vecino término de Bocairent simo Cristo de la Agonía y con ella de las críticas situaciones políticas que concluyó en la llamada batalla la aprobación del reglamento que y económicas vividas. La inestabi- del “Pla de Camorra” la antevís- la regiría entre cuyos fines y acti- lidad festera en este siglo fue un fe- pera de la Nochebuena de 1873 en vidades quedaba la organización y nómeno evidente. Nacían y morían la “que hubo unos 200 muertos y la celebración de la fiesta de moros las comparsas con suma facilidad, hasta 500 heridos” según señala el y cristianos. Su Junta Directiva de pocas crecían y tenían sano desa- Pbro. Francisco Vañó Silvestre en Fiestas, compuesta según el art. 35 rrollo para llevar a feliz término los su libro “Bocairent: Fiestas a San por el presidente y secretario de la compromisos contraídos. Blas Obispo y Mártir. Soldades- sociedad y por “un individuo de ca, Moros y Cristianos” en el que cada comparsa que sea socio nom- La lectura del Mercantil Va- también anota “Respecto a los que brados por sus respectivos compa- lenciano del 13 de julio de 1881 murieron y fueron enterrados en ñeros de comparsa con arreglo a descubre a la Caballería Cristiana Bocairente, se incineraron 17 en el lo que dispongan sus particulares participando por vez primera en “Pinar del Racó”, otros 15 fueron Estatutos”, tenía, entre otras fa- los festejos que unidos a Cruzados, enterrados en el Cementerio Pa- cultades conferidas por la nueva Estudiantes, Marineros Cristia- rroquial y otros 62 están sepulta- reglamentación, la admisión de nos, Contrabandistas, Tomasinas dos en las proximidades del Santo nuevas comparsas y disponer de y Zuavos integraron las huestes Cristo, de los que 16 son de tropa los trajes que habían de vestir en cristianas frente a Moros Marinos, y 36 carlistas; los demás fallecie- los distintos actos. Turcos, Caballería Mora, Rifeños ron a consecuencia de las heridas como así también se les denominó y fueron enterrados en Bocairent, La denominación de las compar- a los Cávilas y Moros de la Lana Ontinyent, Mogente, Vallada, En- sas que concurrieron a los primeros en las mahometanas, quienes re- guera y Valencia” festejos organizados por la novel gistraron al año siguiente, y tras Sociedad de Festeros registradas en su conclusión, la expulsión de los La Villa, presidida por José Na- su art. 39 fueron “Cruzados (vulgo Cruzados vulgo Capellans o inclu- dal Insa, que arrastraba una difícil Capellanes), Estudiantes, Marine- so Rusa, por orden remitida por el etapa consecuencia de enfrenta- ros, Tomasinas, Contrabandistas ministro de la Guerra general Mar- 112 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 COMPARSAS HABIDAS Y DESAPARECIDAS DE LA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS DE ONTINYENT desde la disolución de las milicias urbanas y el empleo reglamentario del fusil a las compañías de los ba- tallones de fusileros se les llamaba de “tiradores” denominación que se siguió manteniendo en las tropas de Regulares de África”. La pobreza de noticias relativas a la fiesta, junto a la frágil economía que la debilitó y que la enmudeció en 1893, l896 y 1897, así como con la aparición del cólera mor- bo en 1885 y 1890, no nos ayuda Comparsa de Caballería a poder determinar los momentos exactos de la desaparición de Sua- tínez Campos, acordada en Conse- con esta designación y sí con la de vos y Judíos o Indios, Tiradores y jo de Ministros. De este modo se Moros de la Lana, cuyos compo- Caballería Mora quienes no pudie- aniquilaba de manera irremisible nentes militantes y simpatizantes ron debutar con el nuevo siglo XX la filada protagonista de un rosario con el espíritu carlista se retiraron como así lo hicieron Estudiantes, de historias y aventuras repletas de del escenario festero junto a los Marineros, Tomasinas, Contraban- polémicas, creadora de graves con- Cruzados, sus oponentes en la fies- distas, Labradores, Moros Marinos, flictos en la política, en la sociedad ta y en la política. Cávilas y Turcos. La comparsa de y en la religión, donde militaban Tomasinas, cofundadora del festejo los liberales progresistas, ridicu- El mismo oficio del presidente con su característico vestuario des- lizando al clero con sus sotanas y de la Junta Directiva de Fiestas fija crito por la canción popular, hizo enormes sombreros. en doce el número de filadas parti- mutis por el foro concluida la fiesta cipantes en este año de 1883: Es- de 1902, después de haber capita- La comunicación remitida el 11 tudiantes, Marineros, Tomasinas, neado el año anterior las formacio- de julio de 1883 por el presidente Contrabandistas, Zuavos, Labra- nes bajo la bandera de la cruz. de la Sociedad de Festeros, José dores, Tiradores, Moros Marinos, Martínez Martínez, al alcalde de Cávilas, Turcos, Judíos y Caballe- Las huestes moravitas vieron la villa, Francisco Montés Mora, ría Mora, mientras el rotativo de incrementar su número con la in- aporta una nueva e importante luz a Las Provincias en su edición del corporación de los Moros Rifeños la relación de filadas participantes jueves 6 de septiembre anunciando en la edición de 1905, tras la co- en aquella fiesta de la que también el festejo a celebrar en los días 15, rrespondiente autorización muni- quedaban relegados los Moros de 16 y 17 de septiembre inserta los cipal del 2 de diciembre de 1904, la Lana por manifiesta voluntad de mismos nombres sustituyendo el así como en años posteriores con sus componentes tras un lustro de de Judíos por el de Indios. La in- la reincorporación de la Caballería permanencia desde su recuperación corporación de los Labradores en Mora y el nacimiento en 1918 de la ante la falta de suficiente número las filas cristianas y la de los Judíos de Chanos, anotando la pérdida de de componentes, tal y como reseña, o Indios en las sarracenas, despier- los Turcos tras protagonizar el pri- el 13 de agosto de 1883, el oficio ta la curiosidad con la designación mer decenio del siglo, mientras que nº 308 de la entrada de correspon- del nombre de Tiradores en lugar en las cristianas reaparecía en 1913 dencia municipal enviada por el di- de la Caballería Cristiana. Aunque los Vizcaínos y se incorporaba al rigente de los festeros y depositado no poseo argumentos para poder año siguiente la de Baturros, popu- en el Archivo Municipal de Ontin- justificar el posible cambio en la larmente conocida como Churros, yent. La lectura y análisis de estos denominación, existen en la ac- que enmudecería momentánea- datos nos llevan a poder afirmar, tualidad Tiradores en la población mente de la escena festera tan solo por una parte, que la denominación de Abanilla, donde a la soldades- en el penúltimo año de la II Repú- de Moros de la Luna, registrada en ca no se le designa como en otros blica y definitivamente en 1964. el Reglamento de Fiestas de 1880, pueblo “arcabuceros” por llevar y es un error tipográfico y por otra hacer salvas con un arcabuz, sino De nuevo debemos anotar la que nunca existió una comparsa Tiradores y ello quizá se deba a que desaparición de libros de actas y ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 113 COMPARSAS HABIDAS Y DESAPARECIDAS DE LA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS DE ONTINYENT Tras el colapso forzoso sufri- do por la Guerra de Liberación, la fiesta renació y con ellas las com- parsas se reorganizaron. Ninguna de las habidas antes del conflicto bélico permaneció en mudez to- tal. En la primera década de los difíciles años de esta postguerra fueron creadas tres de ellas, par- ticipando en 1940 la de Fontanos, en 1947 la de Benimerines y en 1949 la de Mozárabes. Encau- zada la fiesta llegó a cumplir su primer siglo integrada por cinco Comparsa Moros Marinos formaciones cristianas: Marine- ros, Fontanos Contrabandistas advertir de la pobreza de las fuen- hombros aparecían y desaparecían Churros y Labradores; y siete tes históricas festivas que nos pri- sorprendiendo a los inofensivos moravitas: Mozárabes, Moros van de poder conocer las causas espectadores, que salían huyendo Marinos, Berberiscos, Chanos, por las que tan solo sobrevivieron de las bromas de aquella singular Benimerines, Moros Españoles en 1920 las comparsas de Estu- caballería cuyos atuendos man- y Kábilas. Ausente de la solem- diantes, Marineros, Contrabandis- tuvieron a semejanza de los Rea- ne y centenaria conmemoración tas, Labradores, Churros, Moros listas (la “Primera de Caballería” la comparsa de Estudiantes, ésta Marinos, Cávilas, Artillería (Ca- alcoyana) con modificaciones en reapareció al año siguiente, para ballería Mora) y Chanos. La nue- su color, pero no con sus hechu- de nuevo desaparecer tras vivir el va década despertaría importan- ras y detalles, con aquel pantalón festejo de 1965 y mostrarse de- tes novedades en los atavíos con bombacho verde por debajo de las finitivamente en 1972 por la de- la incorporación a los festejos en rodillas y los zapatos del mismo cisión ilusionada de un grupo de 1921 de Moros Españoles y Moros color con bordados. Con su des- gentes que decidieron revivir la Berberiscos, despidiendo conclui- vanecimiento guardadas quedaban antañona entidad festera dándole dos los de 1924 a la de Artillería las compasas de caballería, uni- nueva y justa fisonomía, unién- popularmente conocida como Ca- formadas con distinción con capa dose al recién nacimiento de los vallets, después de haber protago- más corta de lo corriente, que no Bucaneros y Sauditas en 1967 y nizado irrepetibles momentos con obedecían a disciplina alguna, ni Arqueros en 1968. aquellos disparados jinetes que tenían derecho a ostentar cargo montados sobre sus propios pies alguno y tampoco a disparar en la Es en la propia década de los y con el caballo de cartón sosteni- postrera jornada anegada de pól- años setenta del pasado siglo do con tirantes y pendientes de los vora y verso. cuando se le da fresca savia a la fiesta con la incorporación de nuevas comparsas: Omeyas en 1971, Cruzados en 1973, Almo- gávares y Mudéjares en 1975, Ci- des y Taifas en 1976 y Guzmanes en 1979. Dos nuevas comparsas completarían, en su crepúsculo, el actual ajedrez de cruces y cre- cientes de luna con la inscripción en 1981 de los Abencerrajes y en 1984 de los Astures. Comparsa de Churros 114 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 Sobre la elaboración de algunos productos de la fábrica de licores de Aielo de Malferit AUTOR: JOAQUÍN JUAN MOMPÓ más blanco posible. Después se se vertían en la caldera 10 litros de colocaban los mazos en inmersión esa agua caliente y 40 Kg. de azú- en un pequeño barril, con el líquido car, agitándolo y disolviéndolo todo alcohólico de 45º, que ya se tenía perfectamente hasta la ebullición. preparado, procurando que queda- Entonces se sacaba la caldera del sen bien cubiertos de ese líquido. fuego, se espumaba con una pala y se procedía a verter el líquido en el A los quince días de estar en ma- depósito nº 1 o superior; a éste, es- ceración, se les cambiaba el líquido, tando lleno de jarabe, se le añadía repasando las ramas por si tuviesen 25 litros del líquido atemperado, algún cuerpo o semilla que no se hu- agitando el conjunto y procurando biese eliminado anteriormente, y se que quedase cubierto este depósito las ponía nuevamente en inmersión con una tela de saco para que no Joaquín Juan Mompó en otro líquido, también a 45º, en quemara al producirse la reacción que se mantenían durante 30 días. durante el choque del jarabe con el abiéndonos ocupado en Pasado éstos, se sacaban y se repa- líquido alcohólico. Inmediatamen- números precedentes de la saban, y se elegían las que estaban te se abría el grifo de este depósito revista Almaig de la fábrica completamente blancas y limpias para verter el líquido a una manga, Hde licores de Aielo (en el de 2003, para colocarlas en las botellas desti- que al mismo tiempo lo filtraba por sobre su fundación, y en el de 2009, nadas para el anís, y el resto para la si tuviera alguna impureza. sobre la destilería y la bodega), des- elaboración de coñac y de ron. cribiremos en este artículos algunos El depósito número 2 o infe- elaborados, teniendo en cuenta la di- La introducción de las ramitas rior, comunicado con el superior ficultad del relato técnico, que inten- dentro de las botellas se hacia así: por una manga, tenía que de estar taremos simplificar. Nos centrare- la rama elegida se colocaba dentro colocado sobre un hornillo con bra- mos en la exposición de los sistemas de la botella, procurando que que- sas encendidas, para mantener así de obtención de algunos productos dase bien repartida, ya que de eso el líquido lo más caliente posible, que la hicieron famosa. dependía la belleza de las botellas. siempre que lo pudiera resistir, sin Las ramas altas se colocaban rectas, quemarse las manos, el operario Elaboración de escarchados y las menores formaban un ramo. que llenaba las botellas, así como Así se completaban unas 15 cestas, también para que lo pudiera tolerar Para elaborar los escarchados, que luego se llenarían de licor. Éste el vidrio de estos recipientes. Las había que adquirir las ramas del se preparaba de antemano, en un botellas se llenaban completamen- anís a un herborista, que nos las ser- depósito, y así ya estaba dispuesto te y se tapaban; posteriormente, se vía tal como se cogían del campo, a para el momento de la elaboración almacenaban en un armario sin que tirón. Ya en la fábrica, se lavaban del escarchado. se tocaran entre sí. Esta operación y se escaldaban, y sometiéndolas debía efectuarse durante la prima- a varias inmersiones se les quitaba La fabricación del escarchado se vera y el otoño, y hasta pasados cualquier grano de anís o cualquier efectuaba según este sistema: pri- cinco días no convenía abrir el ar- impureza que pudiera haber perma- meramente, había que tener agua mario. Entonces se veían aparecer necido, teniendo el mazo de hierbas caliente en una caldera, para activar pequeños puntos sobre las ramas, unos cinco minutos hirviendo para la ebullición. Antes de emplearla ya señal de que estaba produciéndose que perdiera su color y acabara lo se ponía a hervir. A continuación, la cristalización. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 115 SOBRE LA ELABORACIÓN DE ALGUNOS PRODUCTOS DE LA FÁBRICA DE LICORES DE AIELO DE MALFERIT Pasados alrededor de quince Las dos substancias se disolvían por grosella y granadina) se le añadía un días, se trasladaban las botellas a ebullición, y se vertían en cinco li- kg. de ácido cítrico o tartárico des- la cueva de la fábrica, en el porta- tros de agua con las claras de cuatro pués de la segunda ebullición, se di- botellas, también sin que se tocaran huevos de gallina; todo disuelto, se solvía bien en la caldera, se espuma- entre sí. Debían rellenarse todas, y vertía en la caldera y se agitaba has- ba y el jarabe ya estaba hecho, listo a los quince o veinte días se repasa- ta conseguir una perfecta disolución. para ser vaciada la caldera en las ban con unas gotas de alcohol. Cuando hacía la primera ebullición, mangas al propósito, ya aludidas. se añadían, con el fin de detenerla, A los treinta o cuarenta días de 10 litros de agua; al producirse la Cuando el jarabe iba destinado a haberlas bajado a la cueva, se va- segunda ebullición se volvían, a ver- los anisados dulces (Ayelo, Celes- ciaban del líquido y se guardaban ter 10 litros de agua más, y se em- tial o Imperial) se ponían igualmen- para emplearlas cuando hiciera fal- pezaba a espumar cuando se llegaba te en la caldera 180 kgs. de azúcar ta. A las que no habían cristalizado al inicio de la tercera ebullición. Se pilé o blanquilla con 70 litros de teníamos que añadirles unas gotas depositaban las impurezas en un cal- agua. Cuando tenía lugar la prime- de alcohol y dejarlas algunos días dero, y cuando se producía la tercera ra ebullición se le añadían 10 litros más. Al vaciarlas, las clasificába- ebullición se volvían a verter otros de agua, a la segunda, lo mismo, y mos, operación que consistía en re- 10 litros de agua. Entonces se termi- se espumaba; al hacer la tercera, se servar las que contenían los terro- naba de espumar. Bien limpio y en seguía espumando y se sacaba una nes más gruesos para ron o coñac. ebullición, se ponía el producto en botella para verificar que estuviera una botella en forma de bola (la bo- claro y limpio, vertiéndose en los El líquido extraído en el vaciado tella tradicional de jarabe, de cristal depósitos, ya que si hervía adquiría de las botellas se empleaba al fabri- blanco, que llegamos a patentar) y al color y eso no interesaba, porque el car las distintas variedades de ron o trasluz se comprobaba el color y la anís debe ser lo más claro posible. coñac, ya que tenía solamente 33º, transparencia del jarabe, que no de- Se dejaba enfriar y al día siguiente y los distintos preparados (anís, bía extraerse de la caldera hasta que se podía aprovechar para la elabo- coñac, ron) debían llegar a tener estuviera limpio y transparente. ración. Este jarabe no se preparaba 45º. En este caso, se les daba el co- con claras de huevo, y podía dedi- lor correspondiente con caramelo A continuación, se sacaba un ja- carse a la fabricación de todos los (azúcar quemado), que con anterio- rro de esta jarabe y se graduaba con artículos que llevasen jarabe blanco ridad se había preparado. el pesajarabes, teniendo en cuenta (cremas, licores etc.). que la graduación mínima en vera- Elaboración de jarabes no debía ser de 29,5º a 30º, lo que, una vez enfriado, significaba unos Dado que la fábrica de licores 34º; y en invierno, la graduación de Aielo se inició con la produc- mínima obtenida debía ser de 26º o ción de jarabes, pasamos a exponer 27º, que son 31º o 32º en frío. Tam- la elaboración de estos productos. bién era de gran importancia que el Veremos también que la destilación jarabe tuviera su debida consisten- del Anís Celestial vino más tarde, y cia (que se apegase) y esto se cono- surgió el Anís Ayelo. cía batiendo la pala en el jarabe de la caldera y sacándola en posición La fábrica empezó con unos ja- horizontal. Se accionaba formando rabes simples, que luego fueron un pequeño círculo y colocándola aromatizados con productos direc- vertical se verificaba que el líquido tos. Los tres propietarios iniciales se escurría y formaba placas al des- (Aparici, Sanz y Ortiz) compraban prenderse de la pala. los limones y las naranjas, y luego esto fue aprovechado por el nuevo Después, ya limpio el jarabe, se propietario Joaquín Juan Mompó, extraía de la caldera vaciándolo en abuelo de quien escribe este artículo. las mangas que había colocadas so- bre los dos depósitos receptores. El proceso de elaboración era así: se ponían en una caldera 50 li- Cuando el jarabe se destinaba a tros de agua con 150 Kg. de azúcar. productos ácidos (fresa, frambuesa, Etiquetas de Ginebra y Nuez KC 116 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 SOBRE LA ELABORACIÓN DE ALGUNOS PRODUCTOS DE LA FÁBRICA DE LICORES DE AIELO DE MALFERIT Jarabe para Kola y cogiendo cuanto se necesitaba. ba la raíz de zarza o zarzaparrilla Nuez de Kola Habitualmente todo el jarabe para de Honduras. Se troceaba y se pi- licores era en blanco, y al que re- caba 10 kgs. de raíz de zarza y se El proceso era el mismo que el quería algo de color se le añadía vertía en el alambique al "baño de anterior, pero en este a las mangas caramelina. María". Este alambique tenía un que había sobre los depósitos se les calderín que se llenaba de agua, y añadía un bote de cuatro o cinco Elaboración de alcoholato otro dentro, el interior, donde se kgs. de caramelina (o jarabe de ca- para limón vertían hasta 100 litros de alcohol y ramelo) para que, al verter el jara- el resto de agua hasta completarlo, be, éste tomase color y disolviese la El sabor se obtenía con la aro- y se ponían los 10 Kg. de zarza. Se caramelina. matización propia de cada caso, tapaba con pasta de harina de ce- pero todos se elaboraban según el bada y se cerraban las bocas de los Según la calidad del caramelo, mismo sistema, fueran de limón, dos recipientes; se masillaba y se había que utilizar de uno a dos bo- naranja, fresa… Se añadía al jara- calentaba el agua para que el alam- tes de este producto y se quedaba be neutro el alcoholato de cada va- bique hiciese vapor. La destilación así el jarabe dispuesto para recibir riedad para crear el sabor peculiar. debía efectuarse a fuego lento, y su la cantidad de alcoholato o esencia El color se obtenía con el empleo duración había de ser de diez días según el uso a que estuviera desti- de azúcar. sin hervir. Después se separaba la nado. Por caramelo hay que enten- cabeza, el centro y la cola de la des- der el jarabe disuelto con el azúcar Se utilizaban de 80 a 85 arro- tilación (respectivamente, el primer quemado que se había elaborado bas de limones, se les sacaban las vapor en forma de líquido que salía antes, y que se añadía a productos raspaduras de la corteza y se iban del alambique, el segundo vapor y que tuvieran color (la zarza y la poniendo dentro de un bocoy des- el último). Posteriormente se pasa- Nuez de Kola). fondado de 360 litros de alcohol y ba ya al centro cuando la degusta- 24 litros de agua. Si se deseaba te- ción ofrecía el gusto de la zarza. Si La preparación de todos los ja- ner el alcohol y el agua preparados bajaba de 25º alcohólicos hacía mal rabes que se elaboraban para lico- se podían ir tirando en el bocoy gusto y no se podía aprovechar. res, e incluso jarabes con color, se hasta que quedaran cubiertas las realizaba siempre al día siguiente, raspaduras, teniéndose que agitar para que la elaboración se hiciera cada 8 días . en frío. Si no, se producía una reac- ción y llegaba a formarse un escar- A los 40 días de hecha la infu- chado dentro del barril. sión, ésta se filtraba con mangas, se prensaban las raspaduras y se jun- Modo de hacer el caramelo taban los líquidos que debían tener (jarabe con color) de 40º a 45º, luego se depositaba en una cuba 50 litros de este alco- Cuando hervía el jarabe desti- holato, 36 litros de alcohol y 14 de nado para color se disolvía un kg. agua. Se filtraba todo y se dejaba de bicarbonato de sosa vertiéndolo en reposo. en pequeñas dosis cuando la calde- ra comenzaba la ebullición. Había Cada cuatro litros de este alcoho- que tomar la precaución debida lato podían aromatizar 100 litros de puesto que, al añadirle el bicarbo- jarabe simple; se le añadía colorante nato, se originaba una reacción y de limón al día siguiente de sacar- podía salirse la caldera. lo de la caldera y se envasaba. Este mismo tipo de proceso se utilizaba Este jarabe, que se vertía en para elaborar el jarabe de naranja. los depósitos de zinc estañados, normalmente se vaciaba al día si- Jarabe de zarza guiente en un bocoy de madera desfondado y se almacenaba para Para preparar el alcoholato de el momento de la fabricación del zarza se compraba, del mercado o jarabe con color, y de aquí se iba de la herboristería, o se importa- Etiquetas de Zarza y Anís Ayelo ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 117 SOBRE LA ELABORACIÓN DE ALGUNOS PRODUCTOS DE LA FÁBRICA DE LICORES DE AIELO DE MALFERIT Este destilado se envasaba en go, y se dejaba. Esta operación se todo el interior formaba un cuerpo. garrafas: 75 litros de los centros del repetía durante 10 días. Se agitaba Lo normal en este proceso era po- destilado más 15 de alcohol y 10 y se volvía a tapar todos los días; ner unos 56 kgs. de chufa, de los de agua. A este conjunto se ponían después se sellaba con masilla y se cuales, una vez habían absorbido el cuatro litros por 100 de jarabe de procedía a la destilación a fuego agua, se seleccionaban los óptimos zarza para aromatizarlo. Ante las lento. Se separaban las cabezas, a mano, chufa por chufa. Una vez dificultades de encontrar las raíces los centros y la cola. De esta des- todas limpias, normalmente queda- de zarza en el mercado optábamos tilación se escogía el centro, de ban, de estos 56 iniciales, sólo 52 por adquirir estas esencias en las mejor calidad de destilado. Para kgs. para cuatro cocidas. El sistema destilerías; por ejemplo, en Desti- elaborar la ginebra se utilizaban 20 era repartir todas las chufas en doce lerías Adrian Klein de Benicarló y litros de alcohol, 35 del destilado calderos, a partes iguales, poniendo Doctor Trigo de Valencia. Así ya y 45 de agua. Se añadían 200 gra- tres calderos para una cocida. Des- quedaba a punto para embotellar o mos de esencia de ginebra y 100 pués se lavaban y se molían bien servir a granel a los clientes. de badiana (o anís estrellado). He- finas, por separado cada caldero. cho esto, se podía embotellar. Se añadían cinco litros de agua, se Jarabe de manzanilla amasaban bien y se prensaban. Se Otro sistema de fabricación de vertía la chufa molida en un saco La manzanilla en flor se com- ginebra era en frío. En este caso de lienzo y se amasaba bien con las praba en las herboristerías, de bue- no se obtenía por destilación en el manos, sacando todo el jugo posi- na calidad, española o romana (pro- alambique, sino que se mezclaban ble, se metía en la prensa y lenta- cedente de Italia). Ésta tiene la flor 45 litros de alcohol, 55 de agua di- mente se prensaba. Cuando ya es- de tamaño grande, mientras que la sueltos en el alcohol, 250 gramos taba exprimido, se vaciaba el saco española es de flor más pequeña. de esencia de ginebra y 15 gramos en el caldero y se añadían cinco de esencia de algarrobo. Hecho litros de agua, se mezclaba y des- El alcoholato para la manzani- esto, ya se podía embotellar. pués volvíamos a prensar con las lla se fabricaba de este modo: unos manos y de nuevo con la máquina, 10 kgs. de manzanilla se colocaban Todas las destilaciones al "baño siendo ésta la última prensada. Se en un recipiente, donde se vertían de María" habían de efectuarse a desechaba la pulpa. Esta operación cinco litros de agua hirviendo. Se fuego lento para que el producto no se efectuaba con cada caldero. tapaba después y se dejaba enfriar. hirviera con tanta violencia que pu- Se le añadían, 10 litros de alcohol diera perderse por el cuello de cis- Estando el jugo ya agitado, se de 96,5º y se agitaba durante 15 ne del alambique (que es por donde vertía en la caldera grande, que días. Se tenía que volver a hervir debe salir el alcohol). inmediatamente se ponía al fuego. cada día. Después se filtraba y se Se ponía 60 kgs. de azúcar en esta prensaba. Con cuatro litros de este Elaboración de horchata caldera, y se agitaba para que se di- alcoholato se aromatizaba 100 li- de chufa solviera. Cuando veíamos que en el tros de jarabe simple. El color se líquido surgía una capa blanca y se daba al jarabe con caramelo, al día Poníamos unos 50 o 60 kgs. de veía el jarabe, era el indicio de ebu- siguiente. chufas en un biombo giratorio, se llición. Entonces se sacaba con un le daba entrada de agua y se dejaba vaso y se vaciaba en un tamiz, has- Elaboración de ginebra rodar durante cuatro horas. Así la ta que sólo quedase media caldera chufa se lavaba de tierra. La chufa y se pudiera permitir que empezara Se adquiría semillas de enebro, tardaba en estar buena, es decir, en la ebullición. Se sacaba la caldera unos 10 o 15 kgs., se limpiaban absorber todo el agua y “llenarse”, cuidadosamente y se vaciaba en el y se cargaba el alambique para el de seis a ocho días, dependiendo de depósito, pasando el líquido por "baño de María". Se llenaba de la temperatura. Luego vertíamos un tamiz. Después se dejaba el lí- agua el calderín exterior y el de- la chufa en un recipiente lleno de quido en los depósitos hasta el día pósito interior se llenaba con 10 agua. Durante este periodo se aña- siguiente, cuando se eliminaría la kgs. de semillas de enebro, algo día al biombo chufa una vez o dos costra que se hubiera formado. machacadas, 60 litros de alcohol y al día, para que se lavase. Notába- 60 de agua. Se mezclaba y agitaba mos que la chufa estaba en condi- En una mañana se llegaban a con una pala de madera. Se pren- ciones partiéndola con un cuchillo realizar cuatro cocidas, teniendo en día fuego al alambique hasta que y comprobando que la médula no cuenta que si había que embotellar empezase a hervir, con poco fue- se diferenciaba de lo demás y que debía ser del primer depósito he- 118 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 SOBRE LA ELABORACIÓN DE ALGUNOS PRODUCTOS DE LA FÁBRICA DE LICORES DE AIELO DE MALFERIT cho, puesto que es cuando más lim- este jarabe, ya que si no se hacía pia estaba la caldera y la horchata tomaba color impropiamente. Hay tomaba menos color. que advertir que no requería claras de huevo. Este jarabe se dejaba en- Cada cocida daba unos 75 litros friar para utilizarlo el día siguiente. de jarabe de horchata, que se en- vasaba en garrafas de dos o cuatro La destilación para el Anís Aye- litros y se embotellaba, listo para lo se realizaba de la manera siguien- mezclar con agua y elaborar el re- te: con el alambique bien limpio, se fresco de horchata. De un litro de le cargaban 18 kgs. de semilla de este jarabe salían 31 refrescos. anís manchego (que habían estado en agua desde la víspera), 1,200 Elaboración del alcoholato de kgs. de anís estrellado, 200 grs. de Botellas Escarchado, Anís, Nuez KC Nuez de Kola Coca canela machacada, 400 grs. de sa- safrás, las raspaduras de 16 limones a elaborar otros tipos de anises dul- Los ingredientes necesarios (o cuatro litros de alcoholato de li- ces, de inferior categoría. eran 10 kgs. de Nuez de Kola en món) y 180 litros de alcohol de 96º. polvo, 60 litros de alcohol de 96,5º Se llenaba de agua hasta el cuello Distribución, ventas y éxito de y 40 litros de agua. Se disponían del alambique. Se efectuaban tres estos productos en un barril desfondado o depósito. destilaciones iguales a las descri- Se agitaba ese contenido durante tas antes, y la cuarta se efectuaba Los anises embotellados se 30 días, dos veces al día; se sacaba con la cabezas y colas de la destila- vendían sobre todo en Andalucía, el líquido después y se dejaba en ción (las flemas, que representaban Extremadura y Madrid, en bares reposo. El polvo acababa hacien- aproximadamente 140 litros). Los y almacenes de bebidas. El Anís do poso, y se podía extraer. Luego centros de estas cuatro destilacio- Ayelo y los escarchados tenían éxi- repetíamos la infusión con los mis- nes, como hemos dicho, se emplea- to en Madrid, y se vendía mucho mos polvos usados en esta propor- ban para elaborar el Anís Ayelo. embotellado a causa del diseño de ción: por cada 10 kgs. de polvos, 30 la botella, sobre todo en la zona de litros de alcohol y 20 de agua. Hecho esto, se pasaba a la fabri- Andalucía occidental, ya que los cación del Anís Ayelo: Se componía portugueses las apreciaban mucho A continuación se extraía los de 15 litros de la destilación expli- y las buscaban. polvos, hechos pasta, en decan- cada, 25 litros de alcohol, 15 litros tación, y se les añadía un poco de de agua y 45 del jarabe elaborado, La Nuez de Kola era muy de- agua para que sirvieran para otra todo en un depósito. Se mezclaba y mandada en Murcia, normalmente operación. Debían mezclarse los removía antes de envasarlo en bo- embotellada, aunque también en líquidos de las dos infusiones y tellas o garrafas, según la demanda. garrafas para después rellenar bo- de este alcoholato se aprovechaba tellas en los bares. cuatro litros para aromatizar 100 Elaboración del Anís Celestial litros de jarabe de Kola. En cuanto al escarchado, se Se cargaba el alambique con 15 vendía en todas la rutas. Igual- Elaboración del Anís Ayelo kgs. de anís manchego, 3,500 kgs. mente los jarabes, que eran muy de coriandros, 500 gr. de canela de elogiados por su sabor. La apari- Para elaborarlo había que prepa- Ceilán molida, 180 litros de alcohol ción de los modernos refrescos, sin rar un jarabe, con 70 litros de agua y agua hasta el cuello del alambi- embargo, hizo que su venta bajase y 180 kgs. de azúcar blanquilla; que. Se efectuaban tres destilacio- considerablemente. En general, el se agitaba para que se disolviera y nes, y la cuarta se hacía con todas cambio en el gusto de los consu- cuando hervía se le añadían 10 litros las flemas. El procedimiento era el midores ha sido enorme en los últi- de agua. Cuando volvía a hervir se mismo que el descrito para el Anís mos 40 años. le añadían 10 litros de agua más, se Ayelo, así como el jarabe. Sólo espumaba y se sacaba 10 litros de cambiábamos los componentes de jarabe para, en la tercera ebullición, la destilación. volver otra vez a añadirle esos 10 litros que se habían sacado; cuando Las flemas o subproductos de la empezaba otra ebullición se sacaba cuarta destilación se solían destinar ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 119 Obra de Moros... AUTOR: SERGI GÓMEZ I SOLER un passeig per la memòria dels Don Rodrigo i Guzmán el Bueno models socials va fer que pràcti- “moros” i de les seues represen- i tot el dol l’assimilaren a fets de cament totes les qüestions musul- tacions a la Vall d’Albaida caire amorós que, temps després, manes relacionades amb el menjar, enriquirien els romanços populars. el treball de la terra i el costumari a fonteta del Moro ja s’ha I els musulmans, tant avesats com dansador i de vestidor els haguem estroncat i el foc del meu els cristians a exaltar socialment heretat com a “tradicionals valen- aimante ja s’ha apagat, ja els seus líders iniciàtics, els crea- cians”, una marca tòpica d’allò Lni caliu li’n queda, ai, s’ha assecat. dors de les noves societats, feren més interessant. símbols i fites d’aquells herois. (Tradicional de les Terres de Així Tàreq donà nom a una de les Però havent quedat clares aque- l’Ebre. Quico el Cèlio, el Noi i el clàssiques Columnes d’Hèrcules, lles herències, ara, i gràcies al Mut de Ferreries). Gibraltar (“Djabal Tàriq” – La Moro Mussa i a aquell esperit alça- roca de Tàreq). I què dir de Mussa dor de personatges històrics fins Diuen que un vint-i-set d’abril, ibn Nussayr? Va ser tingut per un a la categoria social comunal de just el de l’any 711, les tropes d’un dels personatges guerrers més fe- mite que ara mateix encara patim gran cabdill berber, Tàreq ibn Zi- rotges que mai no han pogut exis- a través de les televisions i altres yad, arribaren a les costes de la His- tir, i la seua memòria i rondallari ha elements de (de)formació social, pània visigòtica (1) i iniciaren una anat passant arreu de la península, ens abelleix fer un repàs divers a ocupació de la que queda més lle- entre els seus enemics, fins al punt això mateix... No al que queda a genda que no realitat. En molt poc que, ara que s’acompliran els mil i la nostra Vall d’Albaida del segle temps s’assentaren arreu de la Pe- tres-cents anys en compte redó de XXI de la Vall mateixa però del nísula Ibèrica uns nous pobladors tot aquell episodi que resumim, a segle XIII o XVII, sinó què és el de religió musulmana a base de casa nostra encara usem del Moro que ens resta de la gent mitificada, batalles contra els ja prou barallats Mussa per esporuguir els nostres del grup humà “moro” i d’aquells visigots, i de pactes també, com els infants. cabdills seus que una vegada foren establerts per l’altre dels grans con- amos del món, i per tant, també de queridors islàmics, el temut Mussa El Moro Mussa... És la seua me- casa nostra. Quina és la seua ombra ibn Nussayr. A partir d’ací es des- mòria infantil que ara ens motiva a dins la nostra cultura tradicional... envolupa la rica història de l’Àl- escriure aquest article ara. És clar a més de les festes morocristianes, Àndalus musulmà, entre les boires que les influències del món anda- esclar... llegendàries i autojustificatives de lusí en la nostra societat tradicional la derrota per part dels visigots que valenciana -i en l’actual també-, 1.- Els Moros exaltaren figures pròpies com ara són moltíssimes. Molt s’ha parlat d’això darrerament tot coincidint Havent perdut altres mots po- amb l’aniversari darrer –i també pulars com ara “sarraí”, confonent redó- de l’expulsió dels últims mu- com confonem “musulmà” amb sulmans valencians, els Moriscos. “àrab”, ens queda el mot genèric Justament el fet de la convivència “moro” per definir a tots els habi- esquerpa entre vencedors catalano- tants del magrib nord-africà, i en aragonesos i vençuts musulmans aquest sac incloem tant els magri- després de la conquesta de Jaume bins (aquells que són pròpiament I i la institució del Regne de Va- “moros”), com també els “berber” lència augmentà aquesta influèn- i “barbaresc” de raça i cultura cia procedent de l’àmbit musulmà, Amàziga, i finalment hi incloem totalment impermeable al costum també com a “moro” a tot aquell cristià. El fet de la convivència mahometà que puga existir. Prové Un rostre de moro dibuixat entre les classes baixes d’ambdós el mot del llatí “maurus” que refe- 120 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 OBRA DE MOROS ria a l’antiga Roma els pobles mau- literari romàntic, cultura atractiva, En tenim de ben denigrants. ritans. (2) passat gloriós, noblesa, art magní- “Moro” és el mal cristià, qui fic, fermesa doctrinal compartida i no compleix els manaments de La càrrega moral històricament un munt més d’ítems més o menys l’Església, sobretot qui no santifica atribuïda per part de l’enemic cris- positius que han anat quedant, re- les festes (a Ribagorça i a Tortosa). tià al “moro” ha sigut absolutament mesclats amb els negatius una ve- El no-batejat (Empordà i Mallor- negativa. “Moro” és el diferent, el gada els musulmans han estat lluny ca) o qui va a ser batejat prompte. que no és un jo canònic i ortodox, del nosaltres i han esdevingut físi- El “vi moro” és el que es barreja cosa que fa que siga “Moro” fins cament només amenaça militar. amb l’aigua, i “l’animal moro” és i tot qui és com jo però opina di- qualsevol que siga de color negre ferent en tantes èpoques fosques Tot açò ho reflecteix un dels o molt fosc, siguen cavalls, bòvids i sense raó... Ara i sempre, pel fet móns lingüístics més definitoris o llaners. També són “moros” els racial, religiós, cultural i social, de la nostra societat evolutiva, l’ús caragols grossos i de color fosc a el “Moro” és enemic. Enemic mi- dels refranys. I entre tants com n’hi Gandia i Pego. “Moros” són els litar abans i durant la conquesta ha, només caldrà fer un repàs a què segadors mallorquins poc destres i valenciana. Enemic vençut en el se’ns diu dels “Moros” en la reple- que sempre acabaven darrera dels repoblament. Enemic a véncer en ga que feu l’ontinyentí Lluís Galia- altres. D’ací mateix venen les ex- les revoltes mudèjars. Sospitós na i Cervera (1740-1771), l’autor pressions mallorquines per referir de col·laboradors amb l’enemic de la meravellosa “Rondalla de els segadors malfeiners que eren turc quan els pirates barbares- Rondalles” (1767). Una sort com- obligats a treballar alguns jornals cos ataquen les nostres costes plerta que reflecteix l’opinió pare- després de la segada per tal de res- en tota l’època barroca. Falsari i miològica de la societat valldalbai- cabalar el temps que havien perdut dissimul·lador al llarg de la no- dina de mitjans del segle XVIII. (3) i que havien cobrat de més (Moro convivència en l’època morisca Realment no són molts ni massa els de jornals) o, a Manacor, el fet de quan batejat com a cristià a la força què podem trobar referents als mu- descomptar al segador poc destre exerceix encara la pròpia religió. sulmans, perquè les preferències una part de l’ovella que se’ls repar- El rebutjat i expulsat de la seua exemplificatòries es basen en altres tia en haver acabat la segada (Posar pròpia terra. L’enemic constant fets més apropats a la realitat quoti- moro a s’oveia). que amenaça la nova Espanya del diana com la vida veïnal i privada, temps del romanticisme i acom- el treball o la religió catòlica. Així i Al camp, és “moro” una varie- panya i protegeix dictadors fins fa tot, els que anem trobant, ens donen tat de fesol llarg i, a València i Ma- pocs anys. Marca d’insult o rebuig bona idea de l’opinió social. I tots llorca, una varietat de blat que té de les idees polítiques diferents a ells segueixen encara sent usats, l’aresta negra. les imperants en els nostres pobles amb vida... que motivaren el naixement mateix A les cases tradicionals, “moro” de les festes morocristianes a partir - “Anà la negra al bañ i tingué que és la porció de paret situada en els de la Soldadesca foral... I al mateix contar un añ”. baixos de la xemeneia i que és en- temps, i des del mateix moviment - “A Juana se la’n porten els Moros negrida pel fum de la llar a Dénia i ella no plora, no li sap molt mal ser mora”. - “El milacre de Mahoma q.es gità al Sol y es trobà en la sombra”. - “Febrer el curt, pitjor que el turc”. - “Moros venen per la costa”. - “O bé moro o bé cristià”. - “Per força va el moro a Missa”. Denigrants, banals, perillosos, negadors absoluts... I als refranys cal sumar també els altres significats que, pel temps, hem afegit a “Moro” i que refereix Carassa del Cabolo "el Mestre" o "el Turc" de Bo- el DCVB, amb algunes d’ells Carassa del Cabolo "Negre" de Bocairent. Dibuix cairent. Dibuix de Vicent Ramon Pascual d’interés marcat. de Vicent Ramon Pascual ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 121 OBRA DE MOROS i Mallorca, on “Fer es moro” és, o bé una persona pacífica, que no per analitzar les mostres que dels justament, emblanquinar dita por- es vol ficar en baralles. Una “obra “Moros” queden en el nostre patri- ció de paret. I es relaciona amb de moros” és el nom que la gent moni d’arrel tradicional, costumari el capfoguer, el “Moro del foc”, vulgar i poc instruïda (seguim re- i geografia. una cara molt mascarada o amb ferint el DCVB), dóna als edificis l’aparell pirotècnic que consisteix i altres monuments antics, sien de 1.1.1. Els personatges en una peça en forma de cap de l’època que sien, un fet que després actius festius moro, plena de carretilles que, po- reprendrem... I finalment, diuen a sada al cap d’amunt dels castells de l’Urgell i la Segarra que el “moro” Tal i com acostuma a passar en focs artificials, engega les carreti- és una varietat de raïm de grans ne- les representacions festives d’arrel lles en totes direccions, un fet dit gres i lluents... tradicional d’arreu del nostre àmbit en castellà “Trueno Gordo” que es cultural, la Vall d’Albaida compta recull al diccionari de Labèrnia i Pel que fa als refranys, als ja amb elements propis que represen- que, a casa nostra, ves per on, hem trets per Galiana, n’afig encara al- ten musulmans. Són absoluts pro- especialitzat en les Mahomes mo- gun més: tagonistes de les festes pròpies de rocristianes. Moros i Cristians, i en molt menor _ “A moro mort, gran llançada”, (i mesura representen elements de Les tres cartes superiors de la l’interpreta com que quan una danses processionals del Corpus o baralla espanyola s’han dit “Mo- cosa ja no té remei, no cal anar-hi patronals. D’aquests darrers és que ros”. “Fer moros” és fer trampes, amb contemplacions amb ella). parlarem ara. especialment dins una mateixa fa- _ “Afarta’m i digue’m moro”, (in- mília, amb l’entrega de setmana- dica indiferència davant els des- No comptem al nostre àm- des incompletes a mares o mullers aires o menyspreus mentre no bit de reflexió amb el preciosis- tot afirmant que ha costat més una vagen acompanyats de perjudi- me representatiu que des de temps cosa que s’ha comprat del que no cis materials). d’immemorial s’han donat en altres s’esperava... Espantar a les criatu- _ “Moro mana a moro”, (un subal- territoris. No hi ha memòria, per dir- res és “fer el moro”, i també ho és tern traspassa a un altre allò que ne alguna de comuna, de carasses si estem inactius davant els atro- el superior li havia manat a ell). d’església en forma de moro ni ele- pells o les injúries. “Donar-se al _ “Més val esser moro ric que cris- ments de lluïment que se’ns puguen moro” és exasperar-se, manifestar tià pobre”. referir. La lluita entre el bé i el mal desesperació. Si una cosa és “presa _ “Moro fi, ni menjar porc ni beure que solen referir aquestes pràctiques de moros” és que es troba en po- vi”. d’ús dels musulmans com a fet ne- der de qui no la tornarà o no se la _ “¿Què t’estimes més: un moro gatiu l’hem representada més aviat deixarà prendre. Arribem a afirmar penjat o una coca calenta?... (Es amb figures de bestiari (la Cuca Fera que “passar una vida de moros” és pregunta a l’Empordà als infants, o el Drac de Sant Jordi a les proces- viure-la amb amargor, i “no matar i en respondre que s’estimen més sons, els dracs pintats sota els quals moros” no és una cosa que puguem la coca, els responen: “Bé, però canta la Sibil·la la fi del món...), qualificar com a gran, res que no és el moro penjat és un raïm que amb l’aparició i acció festiva notable. penja de la parra, i la coca calen- d’àngels (els Angelets d’Ontinyent, ta és una buina de bou...”). els d’El Palomar, l’Angelet de la Però al mateix temps, un “moro _ “¿Què val al moro la crisma si Corda d’Alfarrasí) i, sobre tot, i des de pau” és un musulmà sotmés vo- no coneix la sua error?” (tret del del temps barroc almenys, amb les luntàriament al poder colonitzador “Tirant lo Blanc”, es refereix a la comèdies representatives de la llui- ineficàcia de les pràctiques ex- ta entre moros i cristians per causa ternes mancades d’esperit verta- d’una imatge religiosa, que es re- derament religiós o moral. sumeixen en la darrera publicada –“La Comedia Famosa” de Llutxent 1.1. Els moros valldalbaidins (1812)- i en la seua vessant-deriva- ció morocristiana de les Ambaixa- I sobre aquest canemàs signifi- des. L’excepció marcada a tot açò, catiu de negativitat atribuïda i vir- seran les Mahomes... tuts no massa assenyalades, afron- tem ja el que és el nostre objectiu: I així, i malgrat tot, amb el Covetes dels Moros passejar-nos per la Vall d’Albaida genèric de “moros” podem agru- 122 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 OBRA DE MOROS par, però, a determinats personat- “llaurador”, “llauradora”, “moro” i ges festius que tenen una història “mora”. (6) pròpia i un nom o representació “musulmana”, serien els Gegants El 1847, mossén Mateu Giner Moros existents a Ontinyent i Al- escriví aquest paperet per ser repar- baida, els Capgrossos “negres” de tit en les festes d’Albaida: Bocairent, Albaida i Ontinyent i els musulmans que participen en el “EL CHAGANT moro Ball dels Cavallets ontinyentí. De Guinea sóc vengut Pel que fa al Ball dels Cavallets y, com tinc negra la pell d’Ontinyent (4), es tracta d’un ball y a caragols el cabell, molt recent (1999) i que respon per moro sóc conegut: absolutament a una intencionalitat Escut oficial d'Atzeneta d'Albaida, on s'hi repre- per tal llenguache sabut representativa marcada des del seu senta un cavaller Zenet. en el Reine de València, origen, un historicisme buscat que sentació inicial, a imatge del que es moro sóc en la apariència. els fa representar les “eixides” a creà al Corpus de València el 1589, Y tal volta al rededor què les milícies effectives de la Vila simbolitzava l’adoració que tot el aurà algú que, en bon color, Reial d’Ontinyent eren obligades món, a través de les seues races siga moro en la conciència”. per fur per tal de defendre les po- més representatives o conegudes blacions saforenques i marineres de cada continent, realitzava cap a No cal afegir més sobre ge- dels atacs dels pirates barbarescos la figura de Jesucrist i cap a la seua gants, representacions i prejudicis, barrocs. Aquests fets impossibiliten Església. Aquest fet, fruit de la con- queda tot ben clar amb el ripi... que la part musulmana s’haja carre- trareforma, volia que, a través del Els gegants “moros” d’Alfarrasí, gat -o ho pretenga- de cap tipus de meravellament públic convencera dels quals es conserva alguna fo- representació negativa. Reflecteix de la certesa de les “veritats de la tografia, semblen ser originaris una lluita històrica, sí, entre els ca- Fe” la massa popular illetrada. Així, de principis del segle XX, i pel vallers ontinyentins i els cavallers uns dels primers gegants valen- seu estil, semblen fets de la mà de barbarescos, però per la mateixa cians foren “moros” en represen- l’ontinyentí Manuel Martínez, el coreografia s’entén clarament que tació de l’Àfrica, quan no guineans Ninero, autor de moltíssimes figu- és entre tots que es construeix la negres, pel mateix fet de ser negres. res arreu de l’estat espanyol. Varen nostra història, i és per això que No tenim notícia d’Ontinyent, on desaparéixer en els anys 60 del se- guanyen tots els participants en fer el Rei Moro i la Reina Mora són gle passat i sembla que no tardaran un mateix rogle i alçar les espa- autèntics fites d’estima popular i, massa, alguna versió d’aquests o ses cap el bell mig d’aquest abans dins de la representació dinovesca qualsevol altra figura, en tornar a d’eixir esperitats a acaçar la gent d’una família ideal (Reis Cristians- passejar pels carrers d’aquell bell que se’ls mira... Altra cosa podrien Avis Musulmans-Criats Jueus), són poble valldalbaidí. ser els antics balls de Cavallets, encara coneguts com “L’Auelo” i perduts a Ontinyent però presents “L’Auela” (“L’Auela socarrà, que Queda tractar els Capgrossos encara a Albaida en unes figures es pixa en el terrat”). Però és a par- de la comarca. De tots ells, els més tosques que, com arreu del nostre tir d’Albaida que podem conéixer recent és el Cap de Dansa dels Ca- territori cultural, han perdut la sig- les dos representacions valldalbai- bolos de Sant Agustí de Bocairent nificació batallística i grupal. Així, dines. A Albaida, els Gegants arri- i la figura del Negre. Es tracten no s’hi distingeixen ja els vells bàn- baren des d’Ontinyent, duts per un d’unes figures comprades el 1953 dols representats i tots són iguals en rector ontinyentí el 1815. Segons del catàleg de l’empresa barceloni- la dansa (com succeeix també amb Abel Soler, els primers Gegants na “El Ingenio”. El Cap, represen- els Cavallets de Xàtiva, Silla, Va- albaidins representaven un “Espan- ta un otomà, i així mateix és com lència, els Cavallets Cotoners de yol”, una “Espanyola” i un negre i s’anomena popularment, “Turc”, o Barcelona...). (5) una negra de Guinea, que prompte també “Mestre” per ser qui dirigeix foren anomenats “Gegants Moros”. amb una vara, a mena de batuta, els Pel que fa als Gegants, només A partir de la festa del Centenar altres Cabolos. L’altre capgrós és, en tenim actualment a Ontinyent i de la Mare de Déu del Remei, els directament, “El Negre”. No se’ls Albaida, per més que han existit, i gegants canviaren la representació té per “moros” en formar part dels negres, a Alfarrasí. La seua repre- a la de “senyoret”, “senyoreta”, seguicis processionals, i així, es ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 123 OBRA DE MOROS sumen als tants nans valencians ne- - El pont del Moro (Beniatjar). l’època que sien”. És signe doncs gres. Allà on trobem una colla de - El pla dels Moros (Benigànim). d’ignorància el referir com a moru- capgrossos valencians, sol haver-hi nes obres humanes grandioses o bé sempre un negre que resulta una I de ben segur que encara ens casolanes com fem (motes, sèquies, reminiscència de la primera re- haurem oblidat d’algun topònim lleis de rec, fites...)? Tal valor do- presentació valenciana, del 1589, moresc... I podem apuntar enca- nem a les obres fetes no pels nos- en què foren fetes tres parelles ra l’existència d’una casa rural a tres avantpassats sinó pels seus racials per representar els fills de Bufali dita del “Forn del Moro”... enemics? Tal força han tingut les Noé (Sem, Cam i Jafet) i per tant, Aquests, però, són ben interessants històries i llegendes de tresors so- i també com els gegants, totes les i suficients a l’hora d’establir la hi- terrats, llums que marquen misteris races del món que seguien el ca- pòtesi que proposem. i altres rondalles constructives? Pel tolicisme... Aqueixa és l’herència que fa a les covetes, certament ig- que es manté viva a Albaida.(7) Un alt ben conegut a la comar- norem a nivell popular el seu passat A Ontinyent la cosa és més com- ca, una font mig seca en el “camí origen i encara els inventem usos plexa perquè la representació “ne- de l’aigua” medieval d’Ontinyent, diversos. Però és que a Ontinyent gra” o “mora” es troba en un dels un pou que deixà d’existir en fer i Bocairent s’hi presenta una dico- més interessants Cabets dels que el pont ontinyentí de Santa Maria, tomia molt interessant, i sempre a puguen existir al nostre àmbit. La un espectacle complet de cambres nivell popular. Les obres físiques suma d’un negre (al davant) i d’un i túnels excavats en la roca a Bo- fetes per humans les atribuïm als indi (al darrere), un ésser de dues cairent de l’origen dels quals poca musulmans sense cap dubte, però cares que mai no saps si va cap a informació confirmada hi ha –fet és que les que són obra de la natura davant o cap al darrere i que, com aquest que segueix atorgant-los i que ens semblen grans i signifi- afirma el cantant Paco Muñoz, un caràcter “màgic”- tant a aquest catives, les atribuïm als gegants... sempre convé tindre’l controlat per conjunt tan especial com també a Servisquen com a mostra el cavall les espardenyes... És un cas històric les que apareixen a la cova d’En bernat conegut com a “Cagalló del únic que es deu possiblement a la Gomar, les Covetes del Dolçainer Gegant”, al barranc de l’Adern, i el voluntat del seu constructor, el sen- i altres més que hi ha a Bocairent, proper “Abric del Gegant”. El “Pou yor Martínez (1946) de mantenir la les del Bancal Redó d’Alfafara o del Moro” desfaria el joc, però cal tradició racial anterior d’una forma les del Pou Clar d’Ontinyent, totes comptar que per la seua proximitat ben curiosa. O potser també, com elles dites genèricament “Covetes a la població (sota l’Alcàsser reial s’ha afirmat a sovint, que l’autor dels Moros”... Un pont encara, i un o Palau de la Vila) la gran existèn- volguera només reflectir el prota- territori pla. Tres d’elles remeten cia de pous d’aquest mateix tipus gonista d’una pel·lícula llavors en a fets naturals, altres tres, més el al llarg del riu (Viverets, Pou Clar, boga en aquest “Home de les dues forn bufaliner, remeten a obres fe- Fosc, Reixa, Cavalls, Estudiants, cares”, atés que va reflectir també tes per l’home... I és ací on recu- Olleta, Canyís...) i les rondalles que alguns còmics del cinema americà perem aquell significat que apor- d’ell s’hi narren, el seu tractament en les figures ontinyentines, com és tava el DCVB... “Obra de moros” és per força diferent. el cas del “Gros” Oliver Hardy i de com a nom que la gent “vulgar i Buster Keaton. poc instruïda” dóna als edificis i I de les mores? No hi ha cap altres monuments antics, “sien de cova de la Reina Mora, o castell 1.1.2. Els llocs moros... o llegenda de mort d’alguna prin- cesa? No. No a la Vall, i això que El genèric “Moro” és usat es- n’estem envoltats de tradicions parses vegades en la geografia i el d’aquest tipus, d’origen tot morisc. nomenclàtor de la Vall d’Albaida A la Vall d’Alfandech, la Valldig- per assenyalar espais puntuals i na, hi ha una de ben famosa, i més singulars. El llistat, però no és molt coneguda encara i propera a casa ample, però sí variat: nostra ens és la llegenda que hem arribat a escoltar com a musulma- - L’Alt del Moro (Fontanars dels na, romana i ibera, de la Princesa Alforins) Mariola, el rei Testa i la pantera ne- - La Font del Moro (Ontinyent). gra que encara s’apareix a la nostra - El pou del Moro (Ontinyent). Font que representa a Al-Àzraq en el seu lloc de serra senyera en ser que hi ha boira - Les Covetes dels Moros (Bocairent). naixement, Alcalà de la Jovada (la Marina). i és lluna plena... 124 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 OBRA DE MOROS 1.1.3. Les Festes de Moros i en els espectacles de capitanies i al- Cristians tres càrrecs, i en el fet que, en ser tan menut geogràficament, i tan marcat, Més que no reflectir un passat el seu origen, ha generat un orgull de medieval que a nivell popular en- pertinença, de força moral, d’orgull cara ens és molt desconegut, les per la vessant cultural formosa que festes de Moros i Cristians són genera (equitació, ball, carrosses, ús una derivació brillant, colorista i de la pólvora i sobretot per la gran Gegants d'Albaida carnestoltenca d’unes celebracions joia, els seus distints subgèneres militars primer (Soldadesca) i para- musicals). Hi ha entre els tants topò- militars després (Sotmetent) que nims d’origen musulmà a la Vall realitzaven els exèrcits locals de la Però i el “moro”? El “moro” d’Albaida algun que siga inequí- Corona d’Aragó. desfila normalment de nit i amb vocament referent a algun grup llum artificial, amb marxes mores social musulmà? Doncs sí, hi ha Es tracta d’una festa única i múl- solemnes i molt atractives, espai, els hereus dels dit en àrab “Ibn” tiple creada a partir d’uns elements “lluint-se”. Du robes còmodes i té (“descendents de...”) que nosal- preexistents molt interessants que un repertori més ample, pel mateix tres canviem per “Beni” i que s’aglutinen en una commemoració desconeixement d’aquelles cultu- fan referència a alguna família o diferenciada, característica i, pos- res nord-africanes, de treure vestes nom propi, Benigànim, Benisso- teriorment diferenciadora també, a estrafolàries, fuma i beu, no es treu da, Benissuera, Beniatjar, Beni- partir de les guerres civils carlines el rellotge... El “moro” atreu per la colet... com a exemples de noms que, a les terres de la Serra de Ma- bellesa de la representació creada, i de població actual, un fet que riola i de l’Alt Vinalopó, tant ens hi ha llocs on són molts més nom- s’allargassa a la serra del Benica- afectaren en el segle XIX. brosos els “moros” que no els “cris- dell i que el 1609 recollia molts tians”. Només a través dels textos més topònims (Benicalàs, Beni- Molt s’ha escrit (10), i hem escrit de les diferents Ambaixades, here- brahim, Bensenill, Benatzar, Be- (11), sobre els orígens i l’evolució ves del vell teatre de conversió, és nizàver, Beniatí, Benicenam, Be- dels Moros i Cristians. Ara però, que trobarem referències al moro nicofafa, Benixèquir, Beniabdon, el que ens interessa destacar no és “real”, passades, això sí, per un ta- Binifaraig, Beniprí, Beniabdús, altra cosa que la presència real del mís romàntic que les invalida com Benicabra, Benicabdó, Benissa- musulmà en la festa. Ací, clarament a referents reals. Car les Ambaixa- lema, Benioga, Beniumeia, Be- podem dir que, per l’evolució festi- des més clàssiques remeten més a nimètxer, Beniaia, Benimigim, va, ni els moros ni els cristians que l’origen carlí i a l’esperit dinovista Beniclimisi, Benigerví, Benigua- traiem al carrer són fidels a la realitat que no a la realitat de la conquesta, lit, Benihomet, Beniales, Benico- històrica més que en ocasions signi- almenys a la nostra comarca. lais, Benifàlgia, Benifàrbia, Be- ficatives. Preferim una idealització nicava, Benitxelví, Benicalvell, que comporta una separació forçada No insistirem. El “Moro Atarfe” Benifuse i Benifat) (8). Però no i imaginativa de la realitat històrica d’Ontinyent és només una invenció tractem això, sinó si hi ha alguna o historicista que abraça des de les del magistrat Cervino que redactà referència genèrica a alguna po- mateixes representacions adquirides el seu preciós text el 1860. Però cal blació àrab. I el trobem a Atzeneta o heretades a les formes de desfilar, comptar que a Albaida hi ha els mo- d’Albaida, i el tractem ara mateix. els actes, les robes, les armes, les ros d’Àl-Àzraq, que sí que s’ajusten Al “Llibre del Repartiment” (9) músiques, els complements, els ex- a l’existència d’un musulmà real... figura com Azenet, paraula ber- cessos..., i eixa idealització la volem Eixirem del pas simplement fent un ber que correspon al nom d’una brillant, sonora, atractiva. I això és el exercici ràpid referencial. Vos pas- tribu determinada de la zona de què tenim, una festa meravellosa, tu- sem el llistat de comparses i filades la Cabília, a Algèria, anomenada rística encara per descobrir-explotar, valldalbaidines que redactàrem (8) “zanata”, i es repeteix en pobla- plena d’incongruències organitzati- pel Calendari de Festes, Tradicions cions valencianes on s’assentà ves, de llum i luxe i, encara, de sen- i Gastronomia de la Vall d’Albaida gent d’aquest origen, com ara a timent. Perquè malgrat tots els uts 2007, editat per l’Institut d’Estudis Atzeneta del Maestrat o Atzenet o que hem oferit, també n’hi ha d’ets de la Vall d’Albaida (IEVA): Azenete prop d’Oriola. O Atzene- positius, com el fet d’un major in- ta de Benifato i Atzeneta de Pego terés social per la memòria històrica Moros d’Al-Àzraq, Negres Al- a la Marina... que en altres indrets i que es plasma forins, Mahometans, Ben-gània, ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 125 OBRA DE MOROS moriscos es quedaren per ací, molts despertàrem d’una boira que ens d’ells marcats físicament, i que tan havia mantingut adormits i com- rics feren a certes persones sense provàvem com el nostre món festiu ànima que els traficaren. Diuen que es trobava dins d’un món sense fi- després, de majors, s’agruparien tes i globalitzat, i no precisament a per tal de recordar el seu origen i un racó. La nostra festa, i no només no perdre la identitat, però això, ara per la Mahoma sinó per un gran mateix, no passa de ser llegenda... nombre d’elements que estudiàrem amb voluntat de guarir ferides i en el seu temps (14), és una festa que d’ennoblir orígens totalment apar- enfronta dues cultures, amb uns va- tats d’aquest proposat. lors ancestrals i folcklòrics de gran La barca històrica dels Moros Marinos d'Ontinyent, "Almanzor", en la desfilada commemorativa dels interés, però no deixa de represen- 150 anys dels Moros i Cristians d'aquella població 1.2. Els Personatges Musulmans tar una lluita ideològica i socio-re- ligiosa feta només des del punt de Moros Marins, Almoràvids, Bar- A banda del genèric “Moro”, hi vista d’una de les parts, la que es bàrebs, Turquesses, Moros Tu- podem trobar a la Vall d’Albaida té com a vencedora. I aquell gegant nos, Beduïns, Bohemis, Chanos, puntuals referències, i desiguals, a negre a cremar, a abotar, era Maho- Alegre, Mosqueters, Saudites, determinats personatges d’aquell ma? Es referia realment al profeta? Abenbaçols, Abenserraig, Mores, món musulmà medieval, justament Era només una representació del Alakrans, Benialís, Mossàrabs, i significativa, als qui iniciaren ací Gran Turc històric? Alguna altra Juvenils, Hindus, Huracains, Ben- la seua presència i als qui visqueren efígie real o imaginària que con- Hulem, Califes, Marrakets, Safires, la derrota davant els cristians. centrava socialment cap interés? Garbellàrabs, Tuareg Dones, Mu- Calia conservar-la? Es podia adap- dèjars, Bufalites, Pirates, Omeies, Abans, però, cal fer referència tar la seua participació per no fer-la Moros del Ben-atzar, Elquines, necessària a una de les figures més controvertida? Calia que canviàrem Corda Curta, Xarq Al-Àndalus, controvertides i actualment moles- la nostra manera de fer festa per les Medrats, Taifes, Muladins, Mo- tes del nostre panorama festiu, els possibles molèsties causades a al- ros del Benicadell, Ad-Zencibares, gegants morocristians anomenats guna societat físicament allunyada Palomarenses, Abassies, Caní- Mahomes. però cridanerament present als mit- bals, Raboses, Barsellers, Nòma- jans comunicatius mundials. des, Berberiscos, Càbiles, Moros 1.2.1. “Ha rebentat, com la Nous, Negres Sarraïns, Huracains, Mahoma...” (13) Pobra Mahoma si ha concitat Medraes, Llevantins, Sirocs, Tua- interessos darrerament... Un ge- reg, Barbarela, Marrocs, Marro- El problema primer amb la Ma- gant d’uns tres metres d’alçada que quins, Mubàraks, Aladins, Moros homa arribà després del Concili encara participa en les Entrades, i Vells, Ara-bek, Buila, Xirigotes, Vaticà II (1962-1965). Llavors, a la especialment en les Ambaixades, A-la-costura, Raboses, Rebels, Be- Vall d’Albaida, d’aquests gegants de Bocairent, Biar, Callosa d’En nimerins, Benialís, Mahometanes, solament en quedava un en vida Sarrià, Villena i Beneixama, in- Ben-Begudes, Moros Espanyols, festiva quotidiana, el de Bocairent. drets que, per cert, no han tingut Lorenzos d’Aràbia... Amb l’al·legat que calia respectar èxit altres formes geganteres. El les creences religioses dels pobles gran ninot es trobava també a la Trobareu malnoms, anacronis- no-catòlics, hom intentà que la Ma- Vall d’Albaida (Agullent, Atzene- mes, tribus o nacionalitats certes homa bocairentina desapareguera, ta d’Albaida i probablement també o inventades, mots coneguts a un però aquesta tornà (1973) malgrat a Ontinyent), i l’Alcoià (Alcoi), i sol poble només, estats emocio- el disgust dels empresaris tèxtils també al Comtat (Cocentaina) i ha nals, topònims i, fins i tot burles que veien en ella un possible impe- estat recuperat recentment a l’Alt al cinema. Personatges reals refe- diment per les seues exportacions Vinalopó (Sax) justament en plena rits? Al-Àzraq i Abenbaçols tant al nord de l’Àfrica. Però el cos- polèmica sobre el seu manteniment sols. Almenys hi ha la llegenda tum és tossut, i novament entrà en i conveniència, en 2006. que explicava el prevere Vanó de conflicte amb la crisi que provocà Bocairent, (12) que igual els Moros arreu del món la publicació d’unes El gegant, de factura casolana, Vells podien vindre dels morisquets imatges còmiques del profeta dels sol ser negre i barbut, de cap menut aquells, els xiquets que en fugir a musulmans en una publicació da- i bastant desproporcionat, estètica- corre-cuita i perseguits els pobres nesa el 2006. Fou llavors com si ment poc treballat, vestit en cada 126 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 OBRA DE MOROS poble com ho fan els festers de la cull el DCVB en referir el “Moro de referir-se despectivament, de filà que s’hi responsabilitza del ni- de foc” del qual hem parlat abans. retruc, al mateix profeta. El ninot not (excepte a Bocairent, on és tret que ha de ser cremat passa a ser pels Moros Vells però representa Les nostres concentrades Ma- enemic vençut, el canvi en gegant un Marroc), A Biar, per exemple, homes tenen un mateix sentit i una d’aquesta figura és conseqüència va vestit amb bombatxos i camisa relació encara ben marcada amb normal, ja siga perquè quan més grocs amb l’escut i nom de la vila els elements del bestiari. Antonio gran més foguera i més el distin- al pit, faixa verda, manta blanca i Ariño troba una analogia entre la girà la gent a dalt del castell, però jupetí roig, amb una espasa a la mà, Mahoma i la Cuca Fera del Corpus també de nou pel motiu simbòlic amenaçador, i amb la possibilitat de d’Alcoi com elements que arriba- heretat: Som grans perquè vencem moure els ulls i d’alçar els braços ren a conviure en unes mateixes un enemic encara més gran que en senyal d’atac o d’amenaça... Tot viles. Mahoma no és animal sinó nosaltres. plegat, produeix un aspecte si no ri- persona, però ambdós compar- dícul, còmic. teixen una naturalesa simbòlica i L’origen de la nostra Mahoma fantàstica. La Mahoma represen- sembla trobar-se troba en el tradi- I aqueixa comicitat és la que ta el mal i és el màxim símbol de cional “Ball del Moro” mariolenc, concita el problema, la seua funcio- l’enemic, però un símbol que no cosa que no nega la familiaritat amb nalitat i representació: ha estat sím- deixa de ser còmic i com a còmic, la resta de representacions foguere- bol de la creença islàmica burlada es relaciona amb les Festes de Folls res barroques sinó que l’amplia. Es pels cristians durant dècades, cap hivernenques, i amb el Carnestol- tractava aquest ball d’unes evolu- d’heretges amb un poder més que tes especialment pel fet de la cre- cions de dansa morisques indivi- escàs, inexistent i escarnit... No és ma i soterrament d’un personatge. duals que, segons Amades, encara de cap manera un invent de la festa Una figura entronitzada a l’inici de es celebrava al segle XIX a Bocai- morocristiana. Joan Amades expli- la celebració i que decau i se’l fa rent, “un danzarín que interpreta ca una representació amb gegants desaparéixer en arribar la cloenda una danza singular y curiosa, califi- al Madrid del segle XVII, provi- festiva. Així és com es purificava cada de Mahoma”, Vañó Silvestre la nent de Londres, on ja tenia lloc al qualsevol excés davant la Quares- considera originària del Corpus del segle XVI. Es tracta d’una batalla ma -o la quotidianitat post-festiva- segle XVII i desapareguda-trans- entre uns àngels i uns moros que fent-la catarsi col·lectiva prepara- formada el 1873. Suposa aquest au- duien una figura de cartró gegan- tòria, d’origen ancestral però amb tor que eren nens “morisquets” els tina que representava “Mahoma” i funcionalitat cristiana. En la Cuca qui la dansaven. Tant a Alcoi com a que acaba cremat. Hi ha testimonis Fera, així com en les serps i taras- Bocairent hi ha testimonis de lloga- a València per la mateixa època. ques del Corpus, no es produeix la ment de fadrinets moriscos de Co- S’usaven en festes nobles per di- concreció sòcio-històrica que sí tro- centaina per la “Dansa del Moro”. vertir els participants, tal i com re- bem en la gens ambigua Mahoma, I el morisquet, hom suposa que que tindrà sempre un rostre concret tindria la pell el bastant fosca per i una significació importantíssima: poder dansar en les èpoques en què passa per ser el símbol religiós de regia la prohibició de mascarar-se l’enemic, un enemic al que acabem la cara públicament. Un ballador vencent. que “pudo simbolizar la figura del “diablo” intentando apartar de la A Alcoi serà a partir de la verdadera fe”. Amades creu que Guerra del Francés quan el Drac amb posterioritat formà un con- de Sant Jordi passe a representar junt major. La dansa s’anomenà els Moros; el mal el trobem en “Mahoma” en relació al gran ninot l’enemic que cal vèncer. El mal, que l’acompanyava, i que sembla- com venim dient, és el “Moro”, va haver substituït el morisquet o el col·lectiu humà diferent, i no haver compartit protagonisme amb assimilat que encara llavors mo- ell durant algun temps (a Banyeres lestava. Se’l negava moralment i de Mariola els Mariners Cristians històrica a través de la festa moro- contractaven un negre bocairentí cristiana, fins i tot amb el burlesc per dansar encara el 1880), i par- canvi de sexe que motivava l’ús de ticipa en la processó i com a figura Imatge de l'antiga Mahoma d'Agullent la partícula femenina “la” per tal votiva. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 127 OBRA DE MOROS És ben interessant aquesta in- fet de la disfressa però no sempre no era massa gran, i ballava amb terpretació com a tòtem votiu. Tota l’incògnit. Les més ben conserva- ella una dansa individual. De tant aquella gent que ho hauria promés des són les Carasses de Castalla i de en tant s’aturava davant la casa -a canvi d’una gràcia sagrada- par- Petrer, els Tapats de l’Enfarinada d’algun fester per tal de beure mis- ticiparà en una mena de processó d’Ibi, les Mucarasses d’Onil o les teleta i menjar pastissets i rotllos. penitencial de ridiculesa públi- danses del Rei Moro d’Agost, to- A la vesprada la Mahoma presidia ca. “Los danzantes se mantienen tes elles situades en poblacions en l’Ambaixada Cristiana, i en acabar, graves y serios mientras no ven la la conca del Vinalopó i la Foia de els vencedors no la cremaven, sinó efigie del monigote referido; pero Castalla. El mateix fet de la músi- que li omplien el cap de coets, i so- cada vez que dan la cara a éste, sa- ca té una gran importància, ja que vint de ratolins... i “s’abotava”, es can un palmo de lengua, contraen el la mateixa melodia aprofita per prenia foc. El cap acabava en qual- rostro ridículamente, y se entregan totes les Mahomes existents i des- sevol teulada i calia fer-ne una altra a mil extravagantes gañas”. Un vot aparegudes. A Agullent i Atzeneta de nova. Però de vegades, només d’expiació que hom a volgut veure d’Albaida la Mahoma s’ha extingit s’explotava un purot que li afegien i també en la Dansa dels Espies (per però encara es recorda el seu “Pas- el cap es guardava per l’any proper. expiadors) de Biar. En aquesta be- sacarrers”, que és tocat amb banda lla vila es forma encara avui tot un de música, tal i com es fa normal- A Cocentaina hi ha clares re- espectacle teatral al voltant del fi- ment quan la dansa està relaciona- ferències a la Mahoma en l’actual gurot: la “Mare de Mahoma” arriba da amb la festa de Moros i Cris- “Ambaixada de les Tomaques”. I a acompanyada pels Espies, una mena tians. Però aquesta mateixa música Alcoi els cristians vencedors subs- d’astròlegs moriscos que arriben de la trobem interpretada amb xirimita tituïen la bandera mora per la Ma- les muntanyes per encetar altra re- una vegada allunyada de l’univers homa i la cremaven. L’explosió del volta, per a la qual cosa malmesu- morocristià. La melodia i la dansa cap i la variada pirotècnia divertia ren el terreny davant la previsible s’interpretaran precisament com a d’allò més el públic. El fet burlesc conquesta, però s’espanten per la ball de Nans a Xixona i Petrer, On- a Alcoi va ser substituït enjorn per defensa cristiana. Després de la re- tinyent i Castelló de la Plana. Fins altre de devocional, l’aparició de tirada apareixeran els moros amb i tot ha estat emprada en el segle Sant Jordiet matamoros que llença l’Ambaixada. Tancarà la desfilada XIX per fer dansar gegants (tal i fletxes, enmig igualment d’un es- la Mahoma sobre un carro, amb els com Joan Amades recollí a Alcoi) i pectacle pirotècnic, sobre el castell espies, i amb un versador, personat- encara fa ballar els preciosos Pasto- i per cloure la festa... ge que declama uns versos satírics, rets d’Alfarrasí, amb una tonalitat tal i com també succeïa a Atzeneta ben diferent, però. Una vegada mort l’enemic calia d’Albaida i que no són més que l’ús “soterrar la Mahoma”, els marrocs o interpretació local dels Pregons de A Bocairent, el 1831, la Ma- bocairentins intentaven apagar el Folls, tan estesos encara per les nos- homa era cremada el darrer dia de foc tot i ballant la tonada... I baixa- tres comarques. festes a la plaça dels Omets, i el ven i baixen a la plaça fent un im- 1860, amb el començament oficial pressionant ziga-zaga tapats amb la Una vegada conclosa la repre- de les festes morocristianes que su- caputxa i carregats amb una grane- sentació, els vilatans enceten la posaven només un canvi de nom ra. Després, se l’enduien en proces- Dansa dels Espies, ara per pare- respecte a la tradició soldadesca, ja só festiva per tal de colgar-la teòri- lles. Cada vegada que s’atura la s’entronitzava dalt del castell per cament... a partir de la prohibició música, els dansadors es queden ser abotada després de la victòria de la crema es passà a fer un bon completament quiets. Antigament cristiana. Pocs anys després els soparot i a prendre el compromís però -com succeïa també a Bocai- personatges votius desapareixerien de tornar-la als Moros Vells el diu- rent-, es giraven genollats cap a la i serien substituïts per la compan- menge primer posterior a les festes. Mahoma i li treien la llengua, s’hi yia dels Moros Vells (junt els Ma- burlaven d’ella i donaven gràcies a rrocs), que ens l’han transmesa. La més interessant de les Maho- la patrona... mes continua sent la de Biar, que és Abans de pujar la Mahoma al compartida amb Villena, ciutats si- El fet de la dansa és ben interes- castell, i una vegada els moros ja tuades a bandes distintes de la fron- sant. Ens permet poder incloure el dominaven la plaça, els festers tera històrica i que comparteixen ball de la Mahoma dintre del grup d’Agullent la passejaven en cer- l’irònic símbol musulmà. I hom de danses satíriques, burlesques cavila per tot el poble, el portador conta que a proposta de Biar, per o de Folls, on és ben important el la duia als muscles ja que la figura tal que Villena perdonara l’impost 128 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 OBRA DE MOROS de presons en el segle dèneu. Biar mític comte Don Julián governador motes, d’altres escorcollen en la entrega la Mahoma a Villena el 12 de Ceuta i partidari del rei Agila II memòria llegendària, cas del moro de maig, quan acaben les seues fes- en la seua guerra civil contra Rodri- Mussa” (p. 105). tes, l’acomiadament és llastimós go. Amb permís de Damasc, envià els plors són ben sonors, els biaruts el seu lloctinent Tàreq ibn Ziyad Però entre el llistat, completís- la tracten molt bé, però que serà que derrotà Rodrigo a Guadalete. sim, poca cosa trobem referent als d’ella a Villena?, com diu la repe- Musa, amb 18.000 homes, atacà “Moros”, no ens aprofita “l’Home tida cançó: Sevilla, Mèrida i Toledo, Saragossa de la Cara Negra” de Llutxent per i Lleida, Lleó, Astorga i Lugo. Fou ser massa modern, però hi ha “El “La Mahoma en Biar menja condemnat a Damasc pel fet del re- Moro” a Benissoda i “La Mora” a rotllets i fogasses, partiment del botí i morí assassinat la Pobla del Duc. Benavent ens re- se l’a’n lleven a Villena i la in- a una mesquita de Damasc el 716. corda i insisteix en la definició de flen a remolatxes”. “moro” com a espantall infantil del Molt llarga biografia per ser DCVB. De nou s’usa “moro” des El 8 de setembre Villena la re- citat, tan alt personatge, només de la negativitat més absoluta. tornarà i l’alegria serà ben gran, su- per fer por als nostres xiquets... ficient per tornar a dansar... i que- En un acurat article fet pel I Con- 1.2.3. Almansor dar-se quiets quan la dansa s’ature, grés d’Estudis de la Vall d’Albaida quiets i mirant l’extrany ninot, que (1996), Rafael Benavent Benavent Un dels records més curiosos potser es pregunta marejat quin és (15) refereix tot un seguit de per- i ben trobats com homenatge a un el tràfec que porten tots.... sonatges generals i específics de cabdill musulmà es localitza a On- la nostra comarca usats ara i adés tinyent. Fa referència a Almansor i 1.2.2. Els moros de la por. per tal d’esglaiar els més menuts: és una barca. El Moro Mussa “Són creacions que tenen molt a veure amb les formes de vida Abú ‘Amir Muhammad ben abi Poca por fa la Mahoma festiva, d’altres èpoques, relacionades amb ‘Amir al-Ma’afirí, dit Al-Mansur però els “Moros” han estat enemic l’economia, costums i tradicions, billah, el vencedor per Al·là, nas- terrorífic, i aquella por ferotge i de quan no hi havia llum elèctrica, qué l’any 938 i morí l’11 d’agost ancestral ha anat concitant-se al anar a peu era la forma més comu- de 1002. Va ser un gran militar i voltant de la memòria d’un d’ells, na de desplaçar-se i el sac una de polític d’Al-Àndalus, cabdill del el Moro Mussa que nomenàvem a les eines més comunes i quotidia- Califat de Còrdova i valit del califa l’inici d’aquest recorregut variat. nes per a l’home, és a dir, de l’home Hisham II. del sac. Els costums socials també Qui anava a dir-li mai a aquell hi eren a la base d’aquestes crea- La seua llegenda es mescla amb gran guerrer, Musa ben Nusayr, cions, posem per cas de les mar- el fet històric constantment. Rea- que mil i tres-cents anys després de litzà uns 56 atacs contra els cris- les seues majors fetes encara seria tians i d’ell es conta que destruí recordat a tota la Península Ibèrica Sant Jaume de Galícia i feu que (el Moro Muza, el Moro Mussa) els vençuts hi dugueren a Còrdova especialment per esporuguir els in- les campanes. Sobre el seu cos, a fants... la tomba, posaren un gran rejol de fang fet a partir de la pols que els Lluny de les llegendes que criats llevaven de les seues robes l’envolten, Musa ben Nusayr fou després de cada victòria... un administrador omeia provinent del Iemen, recaptador d’impostos Tal i com succeí amb el conque- a Bàssora, on fou acusat de mal- ridor Tàreq, també Almansor és re- versació de fons. D’allí passà a ser cordat a través d’un punt geogràfic. governador d’Ifriquiya (el Magrib El cim Almanzor o Plaza del Moro actual). El jalifa Al-Walid d’Egipte Almanzor és l’alt més alt del Circ li ordenà la conquesta de la Penín- de Gredos, a la província d’Àvila, sula Ibèrica i ho feu tot aprofitant i del Sistema Central de Castella, les bregues internes dels pobles vi- i compta amb 2592 metres. Amb Representació de la "Comèdia Famosa" de sigots, en teòrica col·laboració d’un Llutxent tals referents i l’aparició constant ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 129 OBRA DE MOROS a diversos romanços (com ara el l’Alcoià o la Marina. Els seus mí- Actualment, se li atribueix ser de “Los siete infantes de Lara”) no tics ulls blaus donaren el malnom “el Moro” d’alguns dels topònims és gens estrany que se li donara el mariner per excel·lència, “els Bla- que hem revisat en aquest article, nom a un dels elements bàsics de vets”. I hi ha la muntanya de l’ull però en cert, només es recordat a les naumàquies festives morocri- del Moro, i el Barranc de la Batalla la Vall a les festes de Moros i Cris- sitanes que es feien a Ontinyent a a Alcoi mateix, que té a Muhàmmad tians d’Albaida, on dóna nom a una partir de 1860. Així, “Almanzor” és Abu-Abd-Al·lah ibn Hudhayl as- comparsa, els Moros d’Al-Àzraq. el nom de la barca musulmana per- Saghir Al-Àzraq com a mite funda- tanyent a la comparsa dels Moros cional dels seus Moros i Cristians i 1.2.5. Ibn Bassâl Marinos, que s’enfrontava a dues el representa, com tants altres po- barques cristianes, amb noms poc bles, cada any com a capità moro. I encara un altre musulmà dins medievals: “Méndez Núñez” -pel Musulmà atractiu i fort, defensor a aquest repertori. I si Al-Àzraq està contra-almirall de l’Armada Es- ultrança de la seua gent davant els poc representat, ho està encara tant panyola (1824-1869)- i “Victoria” conqueridors cristians, nasqué a la com un dels seus capitans, Ibn Bas- -pel primer vaixell que feu la volta Vall d’Alcalà cap el 1230 i morí el sâl o Abenbaçol, que morí en la al món amb Juan Sebastián Elcano 1276 a Alcoi, segons la llegenda a “Desfeta del Benicadell”, que se- (1522)-. mans del mateix Sant Jordi, segons gons Josep Torró (16) tingué lloc a la història en un atac que guanyà les faldes valldabaidines del Beni- Una vegada desapareguda la després de mort i que costà als cris- cadell entre mitjans de 1248 i prin- naumàquia ha estat l’única de les tians Alcoi, Cocentaina i Xàtiva, i cipis de 1250 i que deixà via franca barques presents ininterrompuda- la destrucció de Llutxent. Les lle- a Jaume I per arribar al Comtat. ment a les festes morocristianes gendes que l’envolten són nombro- ontinyentines bé participant en la ses, sent una de les més conegudes Prop de la coneguda Font Freda processó, on ben engalanada amb la del seu soterrament, fet a la Serra hi ha una penya vora camí que diuen fanals, banderes i branques de xi- de Mariola. Junt a ell, i dins d’un que representa aquest personatge prer, servia per repartir paperets castell, s’hi colgà un gran tresor. i que fuig d’un seguit de penyals amb versos, o bé en l’Entrada, on Allí, en eixir el sol en el dia de la superiors que semblen que vagen a encara desfila orgullosa, habitual- seua mort (5 de maig?) un raig de caure al damunt d’ell i del paisatge ment obrint pas als Moros Mari- llum entra per un forat i assenyala blanc de la nostra vall, que serien nos, que la mimen tot reconeixent el lloc exacte de la tomba. Un relat els cristians que el persegueixen. el seu valor històric i l’estima que magicista que es relaciona amb els Ara mateix només és recordat per li professen els festers ontinyen- “fenòmens” lumínics que es regis- una comparsa mora d’Agullent, els tins. Ha arribat a acollir festers que tren en les ermites bocairentines de Abenbaçols, fundats el 1977. disparen coets des d’ella, atracada Sant Antoni de Baix i la rupestre de vora el riu, vora el Molí Muntanya, la Paixarella. 1.3. A mena de tancament... mentre dura l’espera de la Baixada del Crist i a ser l’escenari, al mig Acabarem aquest passeig tot de la Plaça de Dalt o Major des i preguntant-nos per què no hi ha d’on els càrrecs Moros participen memòria d’herois moriscos a la en l’Ambaixada Mora en ser que Vall d’Albaida. Aquests “herois” els Moros Marinos ostenten cap musulmans que hem tractat arri- càrrec. ben clarament fins a la conquesta cristiana, i si s’han conservat ha 1.2.4. Al-Àzraq. El moro blavet estat per la memòria morisca. La seua magnificació, però, és del tot No està massa justificat que en recent i puja a mesura que creix el una comarca com la Vall d’Albaida coneixement sobre aquests perso- on aquest mític guerrer mudèjar ac- natges. Però dels lluitadors moris- tuà a plaer i on estigué a punt de cos no guardem memòria. Què hi matar el seu major enemic, el ma- ha de Turidjí de Catadau que dirigí teix rei en Jaume I, a Rugat estant, la revolta de 1609 contra l’expulsió no gaudisca de l’honor del record a la Mola de Cortes? I del panader que sí té a altres comarques veïnes, Amed Al-Melleni i la “sanadora” com ara al Comtat de Cocentaina, Mahoma de Bocairent al museu fester bocairentí Esmé que cridaren a la defensa de 130 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 OBRA DE MOROS Gironés “Els refranys valencians, arreplegats la serra del Cavall Verd a la Marina pel pare Lluís Galiana”. dins Almaig, Estudis contra els terços reials de Llombar- i Documents VII. La Nostra Terra-Societat de dia, Flandes i Nàpols? Justament Festes de la Puríssima. Ontinyent 1991. 4.- GÓMEZ I SOLER, Sergi. - “El Ball dels la desaparició dels musulmans Cavallets d’Ontinyent. Els components, la i la consideració negativíssima simbologia i la dansa”. Programa de Festes que queda en l’arruïnada València de la Puríssima 2000. Associació de Festes de la Puríssima. Ontinyent 2000. d’aquests personatges han fet que 5.- GÓMEZ I SOLER, Sergi. “Les altres dan- si es conserva alguna engruna de ses... Una aproximació als balls processionals record siga aquest absolutament i de Moros i Cristians a la Vall d’Albaida”. XXVI Festa de les Danses de la Vall d’Al- local. I no cal oblidar que l’exèrcit baida. Grup de Danses d’Agullent. Agullent foral ontinyentí participà activa- 2003. ment en l’aniquil·lació dels moris- 6.- Informació facilitada per cortesia d’Abel Soler. cos de Cortes i els de Bocairent ho 7.- GÓMEZ I SOLER, Sergi, publicat sota el feren en la Marina... títol “Una mirada als gegants i nans valenci- ans” dins ARIÑO VILLARROYA, Antonio (director). El Teatre en la festa valenciana. Tantmateix ens queden els “Mo- Consell Valencià de cultura. Generalitat ros” de les rondalles. Aquells que Valenciana. València 1999, expliquen facècies atribuïdes a Al- 8.- GÓMEZ I SOLER, Sergi et alii. Calendari de Festes, Tradicions i Gastronomia de la Àrzaq, als seus fills suposadament Portada d'un romanç sobre el rei Rodrigo Vall d’Albaida 2009. Institut d’Estudis de la bessons i hereus militars de son Vall d’Albaida. Ontinyent 2008. El llistat de pare o a qualsevol dels seus gue- Benillup serà l’heroi de la història poblacions és una col·laboració d’Abel Soler. 9.- Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia rrers o els roders musulmans que i aconseguirà el regne després de Catalana. Barcelona 2006. s’allargassaren encara pels camins molts patiments contra la màgia i 10.- ALCARAZ I SANTONJA, Albert. Moros del temps dels nostres barrancs... la injustícia. I a “El darrer consell”, i Cristians, una festa. Edicions del Bullent. València 2006. també arreplegada a Bélgida i una 11.- Conferència de Sergi Gómez i Soler amb Qui millor ha sabut recollir la de les rondalles més reeixides al el títol “La Soldadesca, el món conformador nostra rondallística autòctona, el nostre parer, un pastor d’aquell po- dels Moros i Cristians”, impartida el 14 de novembre de 2009 amb motiu dels 150 anys senyor Enric Valor i Vives (1911- ble és raptat pels Zenets d’Atzeneta de les festes de Moros i Cristians de Bocai- 2000), de qui el proper any cele- i dut a la Vall d’Alcalà davant el rent. En premsa. brem gojosos el centenari del seu “seid” Guillem el Renegat. Aquest 12.- VAÑÓ SILVESTRE, Francisco. Bocairente. Fiestas a San Blas Obispo y Mártir. Soldades- feliç naixement, encara espigola el reté per anys i panys fins que a ca, Moros y Cristianos. Bocairent 1982. bona cosa de moros, dolents, bons, l’hora de la pròpia mort el deixa 13.- Aquest fragment de text referent a la Maho- tendres, malfiadors, perillosos i afa- tornar a Bèlgida no sense donar-li ma és una actualització del text de GÓMEZ I SOLER, Sergi, publicat sota el títol “Una bles d’entre els pobles del sud va- tres sabuts consells... No preguntes mirada als gegants i nans valencians” dins lencià. Des del Gegant immens del mai sobre allò que no t’importa cla- ARIÑO VILLARROYA, Antonio (direc- Romaní al Negre Bo d’”Abella”, rament, no deixes les sendes velles tor). El Teatre en la festa valenciana. Consell Valencià de cultura. Generalitat Valenciana. la versió banyeruda de la universal per les novelles, i si tens pensament València 1999, història de “La Bella i la Bèstia”, de fer mal a ningú, deixa-ho per a 14.- GÓMEZ I SOLER, Sergi. “No ens toqueu o els dos moros que discuteixen demà... Consells vells, consells de l’estora...! Un apropament als elements de caràcter “anti-islàmic” de la festa morocris- perquè un d’ells, Abd Al-Maduix, savi que li seran de profit. Llegiu, tiana”. Programa de Festes de Moros i Cris- és “l’Envejós d’Alcalà”, que aca- llegiu com continua la cosa. Són tians 2003. Societat de Festers del Santíssim ba amb un braç més llarg que no històries de moros... (17). Crist de l’Agonia. Ontinyent 2003. 15.- BENAVENT BENAVENT, Rafael. “Mito- l’altre a causa del seu trist pecat... logia popular: L’Home del Sac”, dins Actes del Primer Congrés d’Estudis de la Vall De les rondalles que tenen lloc d’Albaida. Diputació de València i Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida. València 1997. físic a la Vall d’Albaida o que han NOTES 16.- TORRÓ, Josep. El naixement d’una colònia. estat arreplegades a pobles vall- Dominació i ressistència a la frontera valen- dalbaidins, referirem encara uns 1.- Les dades històriques referents als personat- ciana 1238-1276. Publicacions de la Univer- ges i la història musulmana són extrets de sitat de València. València 2006. (p.62) darrers “moros”...A “El Castell del Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia 17.- El nostre més cordial agraïment per la infor- Sol”, rondalla arreplegada a Bèlgi- Catalana. Barcelona 2006. mació aportada, per la participació i l’impuls da, es parla d’un reialme situat en- 2.- ALCOVER i MOLL: Diccionari Català suposat a Daniel Alfonso Medrano, Abel Valencià Balear (DCVB). Palma de Mallorca Soler Molina i Moisés Llopis i Alarcón. tre l’Aitana, Serrella, Benicadell i 1993. Mariola on manava Abd Al·lah ibn 3.- Per tal de realitzar aquest llistat, ens hem ser- Malik. El seu fill Muhammad de vit del magnífic treball editat per Josep Àngel ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 131 Más sobre la Vall Seca AUTORES: ENRIQUE MARTÍ; EMILIO LOPEZ; FRANCISCO GALIANA a Vall Seca se encuentra Y más adelante: 412 l/m2. con lo que el manantial en la zona de la umbría del sufrió una notable merma llegando término municipal de On- …que los doce, consideran la incluso a desaparecer. Ltinyent en la partida de Morera, petición muy conforme a razón limítrofe con montes y tierras de y pensar lo contrario es tener Su denominación de fuente de Fontanars dels Alforins en el S.O. poca caridad y por consiguiente la Vall “seca,” lleva a confusión de la Vall d´Albaida. poco temor de Dios, que este no puesto que se encuentra en un para- quiere otra cosa sino que cada je muy frondoso rodeado de árboles Pertenece a las llamadas fuen- uno viva con aquello que le ha autóctonos y bancales con olivos y tes intermitentes, asentadas en te- dado con mucha paz. variedad de árboles frutales. rreno de rocas porosas sobre una (Capítulo de súplica” de las capa de roca impermeable en don- mismas Ordenanzas.) El arabista Miquel Epalza, com- de se forma un depósito que vier- parte la opinión de la especialista en te al exterior las aguas sobrantes La Vall Seca, fuente intermiten- cultura árabe María Jesús Ribera, a partir de un cierto nivel. Es por te, como se ha dicho, depende de la cuando dice que “seca” es topóni- tanto un manantial de caudal muy abundancia o escasez de precipita- mo de sikka, camino o vía en árabe. variable dependiendo del régimen ciones. Repasando la lluvia caída en Igualmente, próximo a Tarragona, de lluvias: los últimos veinte años (1988- 2009) existe el lugar de Vila-Seca como y teniendo en cuenta que la media topónimo de sikka en referencia al …Mientras esta agua siga ema- anual en Ontinyent son 550 l./m2, topónimo de vía Augusta que pasa nando, porque a intervalos de en los años 2002 –2009 con fuer- precisamente por la Vall d´Albaida. algunos años falta, que no es tes precipitaciones y nieve, la media Lo mismo ocurre en el Valle del Gua- continua… subió hasta los 631 l / m2, con el dalquivir donde ha dejado el topóni- (Ordenanzas de 1620) consiguiente aumento del manan- mo de La Chica, cerca de Arrecife, …Si ocurriese que el agua vi- tial. En estas circunstancias el aforo como topónimo de vía árabe. Epalza, niera a menos o escasease, de su caudal puede llegar a 20 -25 acepta también los estudios de Cano, como es habitual… l / por segundo, lo que supone 1200 cuando se refiere a que ya existía una (Capítulo de súplica de here- l / minuto, o lo que es lo mismo, venta de la Vall-seca, lo que testifi- deros del agua. Ordenanzas 72.000 l. / hora. En el otro extre- caría la tradición de una posada en 1620) mo con precipitaciones inferiores el camino o ramal (hoy llamaríamos a la media anual, como ocurrió en variante) de la Vía Augusta. Se tienen noticias de ella desde los años 1994 - 2001 (con la excep- el s. XV nombrada como tal en las ción de 1997 que fue algo superior) De hecho, en la actual finca Ordenanzas de 1620 en donde ha- la media anual de estos años fue de de la Venta Vella, hasta mediados cen referencia a ampliar derechos de agua a antiguos herederos. el veintidós de Mayo de Mil cuatrocientos cuarenta y sie- te en donde se suplica tengan a bien de darles las sobras y desperdicios del agua de dicha fuente de la Vall seca entre los cuales constan hechos que ya entonces eran los herederos, y tenían todo el derecho de esta agua (…) Nacimiento de la Vall Seca 132 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 MÁS SOBRE LA VALL SECA del s.XX, se encontraba un abre- vadero de animales y hospedería para la gente que, por el camino de Biar, acudían de esta población, así como de Beneixama, Bocairent, Fontanars y otros pueblos cercanos, para trabajar en labores del campo: labranza, siega, poda, recogida de aceituna, vendimia o cualquier otro trabajo del campo, según la época el año. Trabajaban de sol a sol y cobraban 25 pesetas Entre sus trabajos se encontraba el de la recogida de ramulla de los Tramo de acequia Font de la Teula árboles y agujas de pino secas, y ha- ciendo pequeños fardos, los llevaban 24 horas cada uno de los herederos, chásemos y el sol no hará tanta a la estación y lo facturaban a Mani- sumando un total de 288 horas. De presa en ella. ses donde lo utilizaban como com- esta manera lo establece la Junta de (art. 8 del Capítulo de súplica) bustible en los hornos de la industria Regantes en Acta fechada en Ontin- de cerámica. Otros, procedentes de yent el día 10 de mayo de 1918. Las aguas sobrantes se vierten a Vallada, se dedicaban a hacer car- pequeñas barrancadas y de ellas al bón. Las ramas pequeñas de la poda Para el cumplimiento de los Es- barranco de Morera y finalmente de árboles, las apilaban en forma de tatutos y Ordenanzas de 1620, tenía al río Clariano. Destaquemos que pirámide hasta la altura de los bra- toda la responsabilidad el Acequie- en su recorrido se encuentra alguna zos extendidos, la cubrían de fenás ro Mayor con potestad para impo- fuente que se nutre de las filtracio- (heno) pinocha, agujas de pino y la ner las multas correspondientes: nes de la misma acequia y de las cubrían de tierra. En el centro deja- lluvias caídas en los montes próxi- ban un hueco a modo de chimenea Que el acequiero sea conside- mos. Podemos citar entre ellas la por donde introducían la llama para rado y sea autorizado para font de la Teula y la font del Mòro. su encendido, y unos agujeros late- ejecutar, de manera irreversible, rales que facilitaban la combustión, todas las calumnias y faltas Finalmente, como curiosidad a medida que la pira se hacía más de los que incumplan las orde- anecdótica, diremos que, dadas las pequeña la iban apretando. Cuando nanzas y si no lo hace que características de manantial de cau- comprendían que había pasado el tenga que pagar todas las in- dal variable, la Font de la Vall Seca, tiempo suficiente, quitaban la capa fracciones de su propio bolsillo. es un “referente” climático de Ontin- de tierra, sacaban las ramas quema- yent. Por ella los hombres del campo das, las troceaban y quedaban con- Y en el Capítulo de súplicas de saben si es o ha sido un año lluvioso vertidas en carbón vegetal. estos mismos Estatutos y Ordenan- o seco. Todos sus moradores piensan zas, se habla de la conveniencia de si es año o no de setas; si podrán re- La acequia de la Vall Seca tie- ensanchar la acequia. Aquí dan a gar, sin problemas, las plantas de su ne desde su nacimiento un primer conocer su sabiduría y experiencia: “casita” o si el próximo verano será ramal que riega las fincas Venta más o menos llevadero. Vella, Casa Sanchis, Venta Nova, En cuanto ensanchar las ace- Senentes, Casa el Rey, Casa Torró quias se supone que entre más y Casa Presencia, con un recorrido sol en ellas, éste consume el aproximado de 3 km. Un segundo agua como nos lo enseña la ramal, cruzando la carretera, riega experiencia. Porque algunos BIBLIOGRAFIA las tierras de el Corral de Martínez, años ocurre que de noche llega Mikel de Epalza (1988) La Vall d´Albaida Casa Capellans, LLoma Andilla, agua a la heredad de M. Roger, Musulmana..Almaig Casa Baixa y Santa María, con unos pero no de día, lo que parece F. Galiana.(1987) Ontinyent y sus manantiales. 5–6 km. de recorrido. Con el agua será conveniente ahondar las Almaig. Josep Angel Gironés. (1989) El Reg de la Vall- de la Vall Seca se regaban unas 300 acequias para que así discurra seca. Almaig. hanegadas con derecho de riego de tanta agua como si la ensan- Vicent.y Norberto (2010) Literatura oral. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 133 La baronia d'Otos (1440-1497). Canvis de titularitat i creació de senyories a la Vall d'Albaida durant la crisi del segle XV AUTOR: VICENT TEROL I REIG Arxiu Municipal d'Ontinyent l lloc d’Otos (que seria les fases terminals de processos o es- l’embrió d’una baronia, pirals d’endeutament senyorial. Se- temps després) va formar gons l’estil de la governació en vigor Epart sempre dels termes del castell llavors al Regne de València, els vas- i honor del castell de Carbonera. salls eren subsidiaris dels deutes dels Aquesta és la raó que explicaria els senyors i, amb això els consegüents problemes recurrents originats per embargaments els afectaven direc- la delimitació de termes entre la ba- tament. Així succeïa l’any 1458, ronia d’Otos i la de Bèlgida durant quan la corona ordena el traspàs de els segles XVI-XVIII.1 Des de 1497 la titularitat de la baronia de Bèlgi- va pasar a formar part del patrimoni da, que comprenia la vila i els llocs del primer comte d’Albaida, Jau- de Suagres, Muntis i Missena, de me del Milà i Ram (Viterbo, Itàlia Un cavaller o donzell, segons una xilografia del Francesc de Bellvís i de Centelles a segle XV 25-7-1466 / Bèlgida, 9-6-1530) fill sa mare Aldonça de Centelles, vídua primogènit del cardenal dels Qua- dels Bellvís, en els moments finals, de Francesc de Bellvís i de Calataiud tre Sants Coronats de Roma i bisbe quan l’esclerosi de l’endeutament amb l’objectiu últim de garantir la de Lleida, Lluís Joan del Milà i de censal i una conjuntura de crisi aca- supervivència del senyoriu i aturar Borja.2 En 1537 passà en fideïco- barà per fer colapsar la majoria de les la fugida de vassalls que amenaçava mís a Ferran de Pròixita, comte senyories de les quals eren titulars. seriosament de despoblar completa- d’Almenara, per l’incompliment ment la baronia.4 del dot de la seua esposa Caterina La crisi del segle XV a la Vall del Milà i d’Aragó (filla del primer d’Albaida: l’endeutament censal Aquestes dades qualitatives ens comte d’Albaida) per a retornar des- dels senyors permeten de verificar els efectes prés a mans dels del Milà i d’Aragó, de la minva demogràfica experi- comtes d’Albaida. El 1611 Francesc El context són els efectes devas- mentada per la comarca durant el del Milà i d’Aragó, governador de tadors que va tindre la crisi del segle segon terç del segle xv. S’ha pogut Xàtiva i germà del primer marqués XV sobre les senyories de la nostra quantificar en les poblacions reials d’Albaida, l’adquirirà en pública comarca, aspecte aquest inèdit fins fa (Ontinyent-Agullent i Bocairent)5 i subhasta. A partir d’aquest moment ben poc. Els estudis realitzats durant les podem abastar ara amb diversos es configura la branca secundària l’elaboració de la nostra tesi docto- indicis, dades de caràcter qualitatiu i del llinatge dels Milà i d’Aragó, la ral van alçar acta del procés de des- les primeres dades demogràfiques,6 qual ostentarà després (des de 1757) aparició de molts llocs de jurisdicció per a la zona central de la comarca, el títol de marquesos de Sant Josep.3 alfonsina en els termes de les senyo- eminentment rural i farcida de llocs ries territorials de l’aristocràcia va- de sarraïns. Sense disposar de les El que ens interessa ara i ací és el lldalbaidina. El fenomen és menys evidències quantitatives de les xi- moment inicial, quan Otos va cobrar intens als termes de les poblacions fres de població, no és pot descartar protagonisme propi mitjançant la de reialenc, les viles de Bocairent i totalment, tanmateix, la concurrèn- constitució d’una baronia: a mitjan Ontinyent i l’extens terme de la ciu- cia de factors artificials com ara la segle XV. En efecte, era la primera tat de Xàtiva en la nostra comarca. incidència dels interessos o avatars vegada que el lloc d’Otos servia de politicofiscals de les senyories. Tan- base per a la constitució d’una ba- Molts fenòmens de despoblament mateix, la més que probable trans- ronia, una minúscula senyoria. Eren (en substància de desavassallament) lació local de les evidències d’una temps, encara, de la llarga titularitat eren l’efecte immediat i habitual en tendència demogràfica depressiva 134 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA BARONIA D'OTOS (1440-1497). CANVIS DE TITULARITAT I CREACIÓ DE SENYORIES A LA VALL D'ALBAIDA DURANT LA CRISI DEL SEGLE XV en la major part del nostre país, bé ses d’heretats, però ja sense cap im- informació augmenta en relació pro- que amb incidència i ritmes locals plicació jurisdiccional i/o senyorial. porcional, un factor que explica eixa divergents,7 explicaria alguns canvis dinàmica de recuperació-consolida- en el paisatge de la comarca. Així El teló de fons era el procés de ció de jurisdiccions és l’increment les coses, documentem que algunes recuperació de jurisdiccions per de les dificultats demogràfiques que alqueries i llocs que trobem pobla- part dels titulars del mer imperi, en constatem a la comarca ja a les da- des en el primer quart del segle es funció del qual es consolidaven els rreries del segle xiv. Eixa conjun- despoblen en els terços central i fi- dominis (eminent i útil, prototípics tura demogràfica depressiva, mate- nal de la centúria. Aquestes dificul- del món feudal) abans diferenciats. rialitzada amb la manca de braços tats demogràfiques constatades en el L’existència de senyories minúscules que garantiren la viabilitat d’eixes medi rural valldalbaidí, almenys en en termes de viles o ciutats reials o so- senyories alfonsines, explicarien la les dècades centrals del segle, eren bre estats senyorials de major tamany fi de bona part d’elles i també les di- simultànies a la caiguda de la renda presenta orígens distints. En uns ca- ficultats financeres dels seus propie- agrària feudal. Eixa conjuntura ex- sos són supervivents de les alque- taris, de vegades causa i efecte que plicaria processos de recuperació de ries senyorialitzades en els primers solen invertir els termes de l’equació jurisdiccions per part de viles reials moments de l’ocupació cristiana; en i són difícils de distingir. S’ha de i senyors de mer imperi i ajudaria a uns altres es constitueixen d’ençà de parar esment que estaven ubicades entendre la profunda renovació de la promulgació del fur d’Alfons II de en un mitjà inhòspit, enmig d’uns senyories que constatem en aquest València (i IV d’Aragó). Identificar “estats” senyorials o dels térmens interval de temps. A finals de segle els orígens d’unes i altres és, tanma- d’unes viles reials, els titulars i els els Pròixita havien deixat de ser teix, una tasca molt complicada, qua- consells dels quals no deixarien pas- senyors de la baronia de Llutxent, si impossible.8 Eixe nou marc legal sar l’avinentesa per tal de recuperar els Jàfer de Montitxelvo, els Bellvís facilitava la constitució de senyories el que era un terreny perdut o anhe- de Bèlgida i Otos, els Aguiló de la de “mixt imperi” o baixa jurisdicció lat, per ser pedrera de conflictes, se- Pobla-Castelló de Rugat i els Vila- (en el futur se la coneixerà com juris- gons els casos. No són tampoc fenò- ragut d’Albaida. L’estrangulament dicció alfonsina) en aquells térmens mens exclusius de la Vall d’Albaida, financer explica vendes directes o on el rei, els eclesiàstics o els nobles sinó que abasten el conjunt del País subhastes judicials, atesa la inviabi- tenien el mer imperi o jurisdicció ple- Valencià.10 Però per tal de comple- litat de les senyories. na, sobre els mínims legals de quin- tar el procés hi havia una condició ze cases de cristians i de set cases sine qua non: les viles i ciutats i Ja s’ha remarcat que els efectes de sarraïns en la senyoria i tres en el els grans senyors territorials havien depressius foren relativament me- reialenc.9 d’estar en condicions financeres de nors que a altres comarques i con- poder aprofitar les oportunitats, i la trades del regne dels valencians i En el segle xv, quan disposem situació que no sempre era propícia. va suposar un estancament amb una d’un volum documental major i la Ans al contrari, eren víctima, tam- lleugera tendència a la baixa i no una autèntica catàstrofe demogràfi- ca, com a les comarques del nord del país. Però, comptat i debatut, es van deixar sentir amb intensitat i expliquen un canvi del paisatge que a mitjan centúria evidenciava la presència testimonial –ara poc més que heretats i en casos extrems denominacions de partides rurals– de moltes alqueries/llocs de la Vall d’Albaida. En aquesta zona (el terme del castell e honor de Carbonera) el fe- nomen es deixa sentir a Missena i Suagres, que deixen de ser llocs o base de senyories alfonsines i acaben sent extenses propietats agrícoles, ca- Una imatge fidedigna d’un arrier sarraí en un dibuix de principis del segle XV ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 135 LA BARONIA D'OTOS (1440-1497). CANVIS DE TITULARITAT I CREACIÓ DE SENYORIES A LA VALL D'ALBAIDA DURANT LA CRISI DEL SEGLE XV bé, de dificultats econòmiques i/o dels topònims majors com ara la teig;14 i a Joan, Beniatjar i Otos; un protagonistes també de processos Pobla d’En Bellvís (o de Rugat, en quart fill, Lluís, rebia els cinc llocs d’endeutament galopant. La culmi- l’actualitat la Pobla del Duc) o la de de la Foia de Salem.15 nació exitosa dels processos descrits vayll d’En Bellvís es documente a solia ser, comptat i debatut, pírrica, principis del segle xv per tal de re- A partir d’aquest moment, mem- en l’extrem de la resistència dels marcar aquesta circumstància. La Va- bres d’aquesta branca dels Bellvís protagonistes. yll d’en Bellvís és una denominació seràn els titulars de la baronia de la que encabia i descrivia l’extensa sen- Foia de Salem. Lluís de Bellvís i de Però eixe procés de consolida- yoria dels Bellvís. Suposava aproxi- Calataiud, qui va morir sense des- ció de dominis que acabem de des- madament una tercera part de l’actual cendència, seria heretat pel seu ne- criure no assegurarà la viabilitat de Vall d’Albaida, la part més oriental. bot Guillem Ramon I de Bellvís i de l’estat senyorial dels Bellvís, com A més l’existència d’aquest extens Vilanova, fill del seu germà Joan de ara veurem. estat senyorial havia arribat a eng- Bellvís i de Calataiud, a mitjan segle lobar quasi la meitat de la propietat XV. 16 Amb Guillem Ramon I es pro- Mals temps per a l’aristocràcia senyorial de la comarca. Les bases duirà la unió de Beniatjar i la Foia valldalbaidina: el cas dels Bellvís s’assenten al segle xiii i l’esplendor de Salem, fins la separació definitiva s’assoleix a finals del xiv.11 de 1736. El llinatge dels Bellvís for- maven part per mèrits propis de Al llarg del segle XV es produeix Tot i això en aquest moments se l’aristocràcia més encimbellada del el procés d’esmicolament que cul- segregarà Otos d’aquest patrimoni Regne de València i del conjunt de minarà en el cinc-cents. Són les ho- i serà una senyoria independent, bé la Corona d’Aragó. Convé recordar res més baixes de la branca principal que integrada en els termes generals que la base territorial del llinatge era del llinatge (Bèlgida) que només del castell e honor de Carbonera. Les una part ben considerable de la nos- ensenyoria ja el lloc de Bellús, i no- dades no són del tot nítides: els arxius tra comarca. Els Bellvís eren senyors més per via indirecta (un matrimoni ens indiquen una compra-venda en- d’una extensa àrea de la part oriental avantatjós amb els Martí, cavallers tre germans. Ens referim al moment de la Vall d’Albaida (titulars dels cas- de Xàtiva). Altres dos branques en- l’adquisició del lloc, cap a 1440 per tells de Rugat, la Mola i Carbonera senyorien, respectivament, Beniat- Lluís de Bellvís i de Vilanova al seu des de finals del segle xiii). El mo- jar-la foia de Salem i Terrateig. Més germà Guillem Ramon I de Bellvís ment més àlgid del llinatge s’havia tard, cap a 1530, els Bellvís recupe- i de Vilanova, senyor de Beniatjar i produït en la segona meitat del se- raran la baronia de Bèlgida. En un de la Foia de Salem.17 Tot i això, fa gle XIII amb Bernat de Bellvís. En moment indeterminat del segle xvi l’efecte que es tractaria d’una notícia eixos moments (1288) es beneficia- una branca secundària serà titular errònia o que es tractaria d’una de les ria de la concessió dels extensos tér- dels llocs de Benissuera-Colata. habituals compres i vendes fictícies, mens dels castells de Carbonera, de o en cas contrari es podria tractar de la Mola (foia de Salem) i de Rugat. Ens interessa la branca de Be- la seua part de l’herència paterna, Amb el temps, la branca de Bèlgida- niatjar-la Foia de Salem. Ben entés atés que Joan de Bellvís i de Calata- Carbonera aconseguirà l’adquisició que fins a les primeres dècades del iud era senyor de Beniatjar i d’Otos. de la jurisdicció que encara conser- XV no es produirà la separació en- Un indici que ens podria indicar que vava la corona (el mer imperi o alta tre diverses branques del llinatge. la via d’accés a la titularitat va ser per jurisdicció). S’entén així que alguns El patrimoni de Guillem de Bellvís successió de son pare és que la venda i d’Entença es va disgregar a la seua posterior als Dalmau la realitzen ell i mort: les diverses alqueries, llocs i la seua muller, la qual cosa fa sospitar viles es repartirien entre els seus una donació pro nuptias. Fora com quatre fills, segons testament atorgat fora, temps després adquiriria (ara sí, el 29 de juliol de 1409.12 Llegava en una compra-venda fictícia: el preu al seu fill primogènit Francesc de ínfim és obvi, 10 sous) els llocs de Bellvís i de Calataiud la baronia de Torralba i de Missena (despoblat des Bèlgida, amb la jurisdicció del cas- de 1449 per la política senyorial de tell i honor de Carbonera i els llocs concentració de la població a la vila de Muntis i Missena i la jurisdicció de Bèlgida) per compra a Francesc de sobre Suagres, pel seu casament Bellvís i de Centelles, senyor de Bèl- amb Aldonça de Centelles el 1407;13 gida cap a 1460.18 El preu era irrisori, al seu fill Pere la baronia de Terra- però el deute censal que comportava 136 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA BARONIA D'OTOS (1440-1497). CANVIS DE TITULARITAT I CREACIÓ DE SENYORIES A LA VALL D'ALBAIDA DURANT LA CRISI DEL SEGLE XV com ara en 1484, Ramon de Bellvís, el tenim en la branca principal dels major, com a senyor de Beniatjar i Bellvís, la dels senyors de Bèlgida, de la Foia de Salem, junt a Guillem a la mort de Francesc de Bellvís i Ramon de Bellvís, menor, sobre qui Calataiud el 1436 el succeirà el seu exerciria la tutela.22 En qualsevol primogènit, Francesc de Bellvís i cas, allò substancial és que Guillem de Centelles, qui heretarà Bèlgida, Ramon II de Bellvís i de Corella ins- Muntis i Missena.28 Amb el temps i tituirà el vincle (institució valenciana per distintes vies ensenyoriria també equiparable al mayorazgo castellà) Suagres i Torralba cap a 1454.29 Tot sobre la baronia de la Foia de Salem i això, en 146130 Francesc de Bell- i Beniatjar (testament de 2 d’agost de vís havia fet donació (en una venda 1501) i nomenarà hereu el seu nebot fictícia per la quantitat simbòlica de Guillem Ramon III de Bellvís i Tol- deu sous) de Torralba i Missena al sà, fill del seu germà Joan de Bellvís seu cosin-germà Lluís de Bellvís i i de Corella.23 Guillem Ramon III de Vilanova. era també, i alhora, gendre atés que s’havia casat amb la seua filla i he- Abans però, el 1478, Francesc de Tipus de sarraïns valencians seguns una taula de principis del segle XVI reva, Jerònima de Bellvís i Dalmau; Bellvís i de Centelles havia venut la eren doncs, cosins germans. Van mo- baronia de Bèlgida al cardenal dels era una altra cosa: ni més ni menys rir sense descendència. 24 Quatre Sants Coronats de Roma i que 2.594 sous 9 diners de pensions bisbe de Lleida, Lluís Joan del Milà anual i un capital de 37.200 sous.19 Els Bellvís plantejaren una polí- i de Borja, senyor d’Albaida.31 Era tica d’aliances matrimonials amb els la fase terminal del procés agònic de En 1480 Lluís de Bellvís i sa es- seus veïns, els Dalmau, senyors lla- decadència del que va ser, en altres posa dona Castellana vendran la ba- vors de la baronia d’Otos, Torralba temps, poderós llinatge dels Bellvís. ronia d’Otos al ric jurista i ciutadà i Missena des de 1480 fins a 1497. Els membres de la nissaga dels Be- de València misser Miquel Dalmau, Com hem vist va ser adquirida per llvís, ben esmicolada i assetjada per advocat fiscal del regne, junt a Tor- misser Miquel Dalmau i serà he- una crítica situació financera, ven- ralba i al lloc, llavors despoblat, de retada des de 1489 pel seu fill Pere dran les seues senyories a elements Missena.20 Quedava constituït així Ramon Dalmau.25 Eren a més se- emergents i poderosos de la societat el trio que es perpetuarà, temps a ve- nyors de Colata. Fruit d’això va ser valenciana del moment. nir, en les intitulacions dels diversos el matrimoni de Joana Dalmau (filla titulars d’aquestes terres, ja foren de misser Miquel Dalmau) amb Gui- Des de 1497 fins a la dissolució comtes/marquesos. S’ha de dir que llem Ramon II. Malgrat el vincle cre- de l’Antic Règim seran els Milà, a més a més, els Dalmau havien ad- at per son pare, Jerònima de Bellvís i després del Milà i d’Aragó, els seus quirit (bé que temporalment) el lloc Dalmau va sol·licitar “a pretexto de senyors, englobada ara en la baro- i senyoria alfonsina de Colata, pro- hallarse à la sazón su marido prisio- nia d’Otos, constituïda per la suma per a Montaverner i ubicat dins els nero del Rey de Francia, para resca- dels llocs d’Otos, Torralba i Misse- extensíssims termes de la ciutat de tarle y hacerse pago de su dote y del na durant el lapse de temps que els Xàtiva.. d’Albaida o senyors d’Otos/ de su madre Dª Juana Dalmau”26 Dalmau hi foren senyors. Contrasta marquesos de Sant Josep. que se li adjudicaren els béns del totalment la mobilitat medieval i seu marit. Va obtenir així de la cort l’estabilitat en l’època moderna en Convindrà a més esbrinar la del justícia Civil de València “todos les titularitats de senyories. La cau- successió dels diversos titulars de los bienes vinculados con los de su sa rau en la difusió generalitzada en la branca dels senyors de Beniatjar marido, lo que en efecto consiguió, l’edat moderna del mecanisme que i la Foia de Salem durant aquesta à saber de Beniajar por escritura de protegirà els patrimonis nobiliaris: centúria, perquè com veurem entro- venta judicial que se le otorgó en 8 la vinculació, el “vincle”, versió caran amb el llinatge dels Dalmau. de Junio de 1503 y de la Foya por autòctona del mayorazgo castellà. Es una tasca dificultosa i complexa, otra de 15 de Octubre de 1505”.27 L’articulació de tal figura jurídica per la qual cosa no sempre és fàcil explica el contrast total i absolut de reconstruir. El següent titular va Heus ací la prova de la intensa d’esta època amb la successió, de ser el nét de l’anterior, Guillem Ra- imbricació entre els diversos llinat- vegades vertiginosa, de llinatges al mon II de Bellvís i de Corella.21 Per ges que ensenyorien els llocs de la càrrec de les senyories, fenomen tan això, solen apareixen documentats, nostra comarca. Un altre exemple propi de l’edat mitjana. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 137 LA BARONIA D'OTOS (1440-1497). CANVIS DE TITULARITAT I CREACIÓ DE SENYORIES A LA VALL D'ALBAIDA DURANT LA CRISI DEL SEGLE XV Epíleg: el senyor ha mort, visca i senyors cristians és especialment el nou senyor! Una presa de pos- interessant perquè permet alçar acta sessió dels llocs de Colata, Otos i de l’estreta relació que s’establia Torralba de 1489 entre ambdós: un proteccionisme de caràcter patriarcal interessat dels Editem com a apèndix la pressa senyors a canvi d’una fiscalitat molt de possessió dels llocs d’Otos, To- més onerosa que la soferta pels rralba i Colata, realitzada en 1489. vassalls cristians. El simbolisme és La causa era que aquest any s’havia molt evident: “juraren a la Alqui- produït el traspàs de misser Dalmau, bla de Mahomet, les cares girades que havia mort abintestato. Para- vers migjorn, segons Zuna e Xara alamino, juratis et aliis singularibus doxes de la vida: ell era, després de maffomètica e encara prestaren ho- infranominandis verbo exposuit: tot, un jurista de prestigi! menatge en poder del dit magnífich en Francí Dalmau, besant aquell en “Aljama, alamí e moros: vo- Pere Ramon, Joan Jeroni, Fran- lo muscle, de fidelitat; prometent és- saltres siau certs, e si no u sou vos cí; Elionor; Beatriu; Iolans d’Aragó, ser bons e fels vassalls”.32 certifich, com lo magnífich micer vídua de Jaume d’Aragó, tots sis Dalmau, pare meu e senyor vostre germans i fills de misser Miquel La naturalesa profundament rural és mort e passat de la present vida Dalmau, prenen possessió dels llocs d’aquestes senyories queda exem- en l’altra. Lo qual vosaltres teníeu d’Otos, Torralba i Colata el 24 d’abril plaritzat en els escassos bens mo- per senyor e havíeu prestat sagra- de 1489 i acte seguit fan inventari bles que apareixen inventariats a la ment e homenatge de fidelitat e al dels bens mobles que contenien les casa de senyor d’Otos. En el cas de qual responíeu de tots drets a senyor cases de senyor/palaus respectives. la torre fortificada de Torralba, hui pertanyents, del qual són hereus los Tanmateix, la solució definitiva desapareguda completament amb magnífichs en Pere Ramon, en Jo- entre els diversos hereus de misser la construcció de l’embassament de han Gerònim Dalmau e yo, dona Yo- Dalmau (entre els quals intervindria Bellús, és encara més auster. Cal fer lant d’Aragó, Eleonor e Beatriu, tots també el lloctinent de general treso- esment, per acabar, de la prova do- fills e filles de aquell, ab sentència rer, Miquel Sanchis Dalmau) reque- cumental de l’existència d’una mes- de successió, la qual és ací present. riria el nomenament d’àrbitres que quita al lloc d’Otos. Axí, yo só ací com a procurador arribaren a un acord acceptable per de tots mos germans fent la osten- a totes les parts implicades. En con- Apèndix documental sió de la procura per absolre-us del seqüència el sagrament i homenat- sagrament e homenatge que prestat ge que editem ací, van haver de ser Document 1 havíeu al dit magnífich pare meu de anul·lats formalment el 17 d’agost fidelitat e per jurar nós zuna, xara, per ordre del governador del regne. 1489, abril 24. Mesquita d’Otos usos e bones pràtiques de aquest Posteriorment es va tornar a realitzar Pressa de possessió del lloc loch e totes les altres coses que los la cerimònia. d’Otos per Francí Dalmau, com senyors fins ací han acostumat ser- a procurador dels seus germans, var. E encara tinch procura bastant Mitjançant aquestos documents, hereus de son pare, misser Miquel fent-los ostensió de aquella de pen- que eren preceptius amb cada suc- Dalmau. dre la possessió e lo sagrament e ho- cessió de titular, com ho era també la menatge de fidelitat per tots los dits ratificació dels privilegis a les viles APPV, Lluís Masquefa, 18.561, hereus, segons és pràtica. i ciutats reials cada vegada que arri- s/f, 24-04-1489. bava al tron un nou monarca, podem Anno a Nativitate Domini mille- E axí, vistes aquestes coses vos observar el cerimonial desplegat en simo CCCC LXXXVIIII, die vero in- exorte que vosaltres me doneu la el món de simbolismes i rituals que titulata XXIIII madii (sic). 33 possessió e presteu los homenatges era el sistema feudal, encara que fóra segons sou tenguts e deveu fer. E axí en l’esfera jurídicoadministrativa i Constitutus personaliter in loco us ne pregue”. formal, perquè la vida real anava per de Otos, in Valle Albayde, sito in altres coordenades, molt més com- mesquita dicte loci magnifici Fran- E fet lo dit rahonament, la dita plexes i prou més evolucionades que cinus Dalmau, civis civitatis Valen- aljama, hagut col·loqui entre sí, la societat dels tres ordres que havia cie et convocato me Ludovico Mas- respongué’n que puix ells eren certs auspiciat el feudalisme. Tot i això, quefa, notario publico Valencie et de totes les coses e de la mort del el cerimonial entre vassalls sarraïns testibus infrascriptis et presentibus senyor de aquella e la possessió de- 138 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA BARONIA D'OTOS (1440-1497). CANVIS DE TITULARITAT I CREACIÓ DE SENYORIES A LA VALL D'ALBAIDA DURANT LA CRISI DEL SEGLE XV manaven los de mà fills e hereus, la possessió manà als jurats, guar- Ítem, hun llit gran de posts e dos que eren molt contents. dià e altres officials no usasen de chichs. sa offici. Los quals dixeren que·ls Ítem, dos màrfegues, una gran e E axí los següents: Jaffé Ben- plahia. En aprés, pregat de la aljama una migancera. chaffé, Çahat Alcyles, jurats; Cilim e per la bondat de aquells, restituhí e Ítem, hun coxí de fluxell, sens Murcí, alfaquí; Mahomet Mataló; creà de nou aquells llurs officis, los cuberta. Mahomet Quemet; Abrahim Ala- quals prestaren jurament en poder de Ítem, tres coffrens vermells. zrà; Obaydal Jaffer; Çahat Jaffer, aquell de haver-se bé e llealment en Ítem, hun coffre vert e burell. àlias “Palda”; Azmet Bonabit; Yu- sos officis. E no-res-menys, usant e Ítem, hun altar de fust. ceff Chirlí; Mahomat Barbulla; Alí exercint la jurisdicció civil e crimi- Ítem, unes tovalles en lo altar. Briahuy; Alí Torromani; Cilim Ca- nal fer tots los actes necessaris etc., Ítem, una paella. meta; Abdallà Naffat; Yayé Alacara; segons les dites coses pus llarga- Ítem, una caldera gran. Abdallà Cameta; Çahat Jaffé; Paluix ment deuen ésser ordenades, allar- Ítem, uns ferros. Cilim; // Mahomat Abduix; Maho- gades e notades. Dels quals axí lo dit Ítem, una olla d’aram e altres mat Coffafa; Azmet Bolaix; Bolaix en Francí, com encara la dita aljama frasques. Demén; Raduan Hatar; Abrahim requerí a mi, dit notari, ne fes carta Axeret; Abrahim Coffaffa; Çahat pública per haver-ne memòria etc., Los quals bens foren acomanats Naffat; Mahomat Chití; Haiet Borre- la qual per mi los fonch feta. Actum al honorable en Johan Navarro, do- da; Abrahim Recum; Azmet Ganatí, in loco de Otos. nant-li facultat e fent-li procura a officials, vehins e habitadors del dit poder vendre lo ol·li, larga etc. loch e/o la major part de aquells, re- Testes, Petrus de Me(n)doça, presentants la aljama de aquell, ju- scuder de casa del noble don Gui- Testes proxime nominatis. raren a la Alquibla de Mahomet, les llem Ramon de Bell(v)ís e Bertho- cares girades vers migjorn, segons meu lo Cecelià, garda del dit loch e Document 3 Zuna e Xara maffomètica e encara Alí Xuxí, de Xàtiva. prestaren homenatge en poder del 1489, abril 24. Torralba dit magnífich en Francí Dalmau, be- Document 2 Pressa de possessió del lloc de sant aquell en lo muscle, de fidelitat; Torralba per Francí Dalmau, com prometent ésser bons e fels vassalls 1489, abril 24. Otos a procurador dels seus germans, als dits hereus e les coses fàcils no Inventari dels bens mobles de la hereus de son pare, misser Miquel fer-les diffícils; e responre aquells de casa de senyor/palau d’Otos efec- Dalmau, i inventari dels bens mo- totes les rendes, drets e emoluments tuat per Francí Dalmau, com a pro- bles de la senyoria, ubicats en la a senyors pertanyents, segons fins curador dels seus germans, hereus casa de senyor. ací an acostumat; e guardar la pre- de son pare, misser Miquel Dalmau. heminència de aquell segons és dis- APPV, Lluís Masquefa, 18.561, post34 per los furs del present regne. APPV, Lluís Masquefa, 18.561, s/f, 24-04-1489. s/f, 24-04-1489. Die XXIIII aprilis Mº CCCC E fetes les dites coses lo dit mag- Dicta die. LXXXVIIII. nífich en Francí Dalmau continuant E presa la dita possessió en la Anno a Nativitate Domini mille- casa de senyor, en lo loch de Otos, simo CCCC LXXXVIIII, die vero in- foren atrobats los bens següents: titulata XIIII aprilis. Primo en lo seller, XXXXII ge- Constitutus personaliter in loco rres en les quals n’i ha dos migan- de Torralba, in domo domini, mag- ceres e dos trencades, a n’i plenes nifici Francinus Dalmau, dicte no- XIII e una miga de ol·li e algunes ab mine et convocato me, Ludovico solatges, cascuna de XXX ca(n)tes, Masqueffa, et in presencia etc. Ex- poch més o menys. posuit etc. Ítem, dos gerres farineres, de E axí los següents: Mahomat caffiç e mig de farina. Lopo; Alí Ubaquer; Abrahim Segun- Tipus de moriscos principis valencians segons un Ítem, tres matalaffs migancés. tí; Mahomat Baharri, // àlias “Mace- quadre de mitjan segle XVI Ítem, huna vanova molt squiçada. bo”; Çahat Omaydel; Alí Menchaffí, ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 139 LA BARONIA D'OTOS (1440-1497). CANVIS DE TITULARITAT I CREACIÓ DE SENYORIES A LA VALL D'ALBAIDA DURANT LA CRISI DEL SEGLE XV NOTES 1 Remetem a la nostra tesi doctoral, Un regne sense cavallers? La Germania a la sotsgo- vernació de Xàtiva, tesi doctoral, València: Universitat de València, 2002, pàg. 149- 187, especialment 136-137. Ens hi ocupem detalladament de les circumstàncies, recur- sos desplegats, estratègies, fases etc. de la constitució per part del cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja d’un gran estat senyorial amb continuïtat territorial a la Vall d’Albai- da i, així mateix, dels antecedents de la baro- nia d’Otos. 2 Hem editat el document en “El cardenal de la Vall d’Albaida. Lluís Joan del Milà i de Borja, senyor de les baronies d’Albaida, Bèlgida i Otos (1471-1497)”, Actes del III L’Alcorà de Sogorb (Arxiu Municipal de Segorbe) Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida, l’Olleria, 2010, en premsa. àlias “Barber”; Obaydal Seguntí; bles de la senyoria, ubicats en la 3 Frasquet Faus, Eduard: “Una comunitat rural en conflicte. La baronia d’Otos entre Abet Gallinayre; Azmet Seguntí, casa de senyor. la fi del Feudalisme i la Revolució Burgesa àlias “Beruz”, vehins e habitadors Antifeudal”, Alba. Revista d’estudis comar- del dit loch, representants la aljama APPV, Lluís Masquefa, 18.561, cals d’Ontinyent i la Vall d’Albaida, núm. 5-6, Ontinyent, 1990-1991, pàg. 64; també del aquell, (sic) los quals juraren etc. s/f, 24-04-1489. en Colección completa de las sentencias dic- e prestaren jurament de fidelitat al tadas por el Tribunal Supremo de Justícia, dit magnífich en Francí Dalmau en Dicta die. en recursos de nulidad, casación e injusticia notoria y en materia de competencias desde los dits noms etc. Prometeren etc. E la organización de aquellos en 1838 hasta lo dit magnífich en Francí Dalmau Anno a Nativitate Domini Mº el día, Imprenta de la revista de legislación, jurà e promés etc. E exercint la ju- CCCC LXXXVIIII etc. Madrid, 1864, pàg. 333-334 i 337. 4 Terol i Reig, Vicent. “Llegint un mapa de la risdicció manà als jurats etc. E aprés Vall d’Albaida de 1499: magnats e podero- restituhí llurs officis etc. E aquells Constitutus personaliter mag- ses persones lluitant per la jurisdicció i fitant prestaren de nou jurament e prome- nifici Francinus Dalmau, civis ci- la terra”, Alba. Revista d’estudis comarcals vitatis Valencie in loco de Torralba de la Vall d’Albaida, 15, Ontinyent, 2000, tent etc. E féu tots los actes necessa- pàg. 5-39. 36 ris etc. Los quals en Francí Dalmau (sic ) et convocato me, Ludovico 5 Mira Jódar, Antonio José: "Evolución e la dita aljama requiriren a mi, dit Masqueffa etc. Et presentibus in- demográfica de la Vall d’Albaida-l’Alcoià frascriptis etc. Verbo exposuit etc. a finales de la Edad Media: las villas rea- notari, los ne fes carta pública per les (1415-1530)", en Almaig. Estudis i haver-ne memòria en sdevenidor. documents, núm. X, Ontinyent, 1994, pàg. Actum in loco de Torralba. E axí los següents: Alí Rahech, 67-75. 6 Tenim dades demogràfiques de 1493, 1505 alamí; Rida Morabit, Azmet Faxat; i 1510. El seu tractament en: Guinot, Enric: Testes Miquael Sanç et Iohannes Mahomat Morabit, vehins e la major "Senyoriu i reialenc al País Valencià a les Tortosa, agricultoris, comorant (sic) part dels habitadors del dit loch e re- darreries de l’època medieval", en Lluís de nunch in dicto loco, et Alí Torroma- Santàngel i el seu temps. Congrés Interna- presentants etc. Prestaren jurament a cional, Ajuntament de València, València, ni, agareni loci de Otos. la Alquibla etc. e homenatge besant 1992, pàg. 183-204. especialment pàg. 222. aquell en lo muscle. Actum in loco 7 Furió Diego, Antoni: Història del País de Colata. Valencià, Edicions Alfons el Magnànim, Primo, en la casa de senyor: València, 1995, pàg. 183-191. 8 Citarem d’entre els nombrosos i aclaridors Hun lit ab tres matalaffs e llançols Testes: Pere Siurana, senyor treballs d’Enric Guinot dedicats a les senyo- e altra35 ries valencianes: "La creació de senyories en roba necessària. Ítem, hun d’Alfarrasí; Pere de Mendoça, scu- una societat feudal de frontera: el Regne de coffre ab roba, lo qual era tanquat. der de casa del noble don Guillem València (segles xiii-xiv)", Revista d’Histò- Ramon de Bell(v)ís; e Alí Torroma- ria Medieval, núm. 8, València, 1997, pàg. Document 4 ni, sarrahí de Otos. 79-108. 9 Es coneix com jurisdicció alfonsina aquella en la qual competia al senyor tota la civil i la 1489, abril 24. Colata criminal excepte els delictes castigats amb Pressa de possessió del lloc de penes corporals, que revertien als titulars del mer imperi del terme al qual corresponien, Colata per Francí Dalmau, com ja fora reial, eclesiàstic o senyorial. Romeu a procurador dels seus germans, Alfaro, Sylvia: "Los fueros de Valencia y hereus de son pare, misser Miquel los fueros de Aragón: la jurisdicción alfon- sina", en Anuario de Historia del Derecho Dalmau, i inventari dels bens mo- Español, xlii, Madrid, 1972, pàg. 75-115. 140 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 LA BARONIA D'OTOS (1440-1497). CANVIS DE TITULARITAT I CREACIÓ DE SENYORIES A LA VALL D'ALBAIDA DURANT LA CRISI DEL SEGLE XV 10 Furió, Antoni: "Senyors i senyories al País de les dades algunes de les quals, tanmateix, Francesc Escrivà, donzell de Xàtiva a Dal- Valencià al final de l’edat mitjana", Revis- exposa. Un exemple és la qüestió (que hau- mau per 200s, pensions de censal de maig i ta d’Història Medieval, núm. 8, València, ria d’haver estat transcendental en aquesta setembre de 1479 d’un censal carregat sobre 1997, pàg. 109-151, especialment 119-125. mena de monografies locals) del moment Otos. El 3 d’abril (ibídem) cancel·lava un 11 Ja vam realitzar un estat de la qüestió sobre de la separació de Beniatjar i de la resta de censal de 8.000 sous de capital a Francesc aquest llinatge en el nostre treball “Llegint poblacions de la Foia de Salem, en l’actuali- Carròs, el qual havia estat venut per Fran- un mapa de la Vall d’Albaida de 1499...”, tat només dues (Salem i el Ràfol de Salem), cesc de Bellvís, senyor de Bèlgida, a Carròs pàg. 5-39. però que històricament eren cinc: Elca, de Vilaragut en 26-06-1446. 12 Diago, fr. Francesc (OP): Apuntamientos Benigerví/Benitxerví/Benitzerví (partides 21 Segons AMO, Fons Bellvís, doc. 1, es trac- recogidos por el P.M. Fr. Francisco Dia- actuals del terme de Salem) i l’Alcúdia (par- taria del fill, tot i que això no és correcte: el go para continuar los Anales del Reyno de tida actual del terme d’el Ràfol de Salem) testament i els codicils de Guillem Ramon Valencia, desde el rey Pedro III hasta Felipe despoblades després de 1609. I en ARV, protocols notarials, Berenguer II, Acción Bibliográfica Valenciana, Valèn- 16 Casat amb Caterina de Vilanova, muller en Cardona (1468-1469), sign. 1.466, 1468, cia, 1936-1946, 2 vol., vol. I, pàg. 203. Hi segones núpcies d’Olf de Pròixita. Morí en juliol 4 i 1469, març 6. FGC, veu “Guillem ha, tanmateix, algunes inexactituds quant al 1420 i el seu germà Francesc serà el tutor i Ramon de Bellvís”. seguiment de la dispersió del patrimoni de curador dels seus tres fills: Guillem Ramon, 22 Apareixen així en l’escriptura de procuració Guillem de Bellvís i d’Entença: atribueix a Lluís i Isabel. APPV, Andreu de Montsó atorgada a Pere Sànchez de Centelles, cava- Pere les alqueries de Muntis i Missena i a (1419-1422), sign. 25.592, 1422, maig 21: ller, per tal que els represente a les Corts Joan només l’Alcúdia i Salem. De manera Francesc de Bellvís nomena procuradors Generals de Taraçona/Oriola de 1484-1488. semblant una informació genealògica ela- seus Galcerà de Llorís i Tomàs Gavarda, APPV, Lluís Masquefa, menor (1484-1485), borada per l’arxiver de la casa del marqués doctor en lleis, ambdós de Xàtiva, per tal de sign. 1.167, 1484, febrer 10. València. de Bèlgida en 1724 (“Noticias genealógicas cuidar dels seus nebots en la seua absència. Segons A. Soler (El poble...) seria també del Exmo. Sr. Don Pascual Benito Belvís En FGC, veu “Francesc de Bellvís”. AMO, senyor de la Foia de Salem. Un germà seu, de Moncada, Marqués de Bélgida y Mon- Fons Bellvís, doc. 1, afirma –erròniament– Lluís, fill de Guillem Ramon I, era senyor déjar”: Arxiu Històric Municipal de Xàtiva, que Guillem Ramon era fill de Lluís. La d’Otos (per herència), Torralba i Missena llig. 2.194) atribueix així el patrimoni: els muller de Guillem Ramon I va ser Caste- (per compra a Francesc de Bellvís senyor mateixos llocs que Diago indica a Pere; a llana de Corella: capítols matrimonials en de Bèlgida en 1476): APPV, Lluís Masque- Lluís la foia de Salem; a Joan Otos, Beniat- ARV, protocols notarials, Berenguer Cardo- fa (1484-1485), sign. 1.167, 1485, febrer 7. jar i Benioga i a Francesc Bèlgida, Suagres i na (1438), sign. 2.540, 1438, maig 10. FGC, València. Torralba. Segons el testament atorgat a Bèl- veu “Guillem Ramon de Bellvís”. 23 Casat amb Margarita Tolsà: AMO, Fons gida el 29 de juliol de 1409, sabem que li 17 Arxiu de Protocols del Col·legi del Corpus Bellvís, doc. 1. van sobreviure quatre fills i dos filles: Fran- Christi de València (APPV endavant), Lluís 24 La fundació del vincle en el testament de cesc, Joan, Lluís, Pere, Damiana i Isabel: Masquefa, sign. 1.166 (1489), s/f, 01-04- Guillem Ramon de Bellvís de 02-08-1501, ARV, Reial Justícia, llibre 23, f. 116. Any 1489, s’hi cita explícitament: “lo contracte publicat el 19-08-1502, en ARV, Reial Audi- 1762. A Joan, segon fill, llegà Beniatjar i de la compra que mosén Luís de Bellvís féu ència, Processos 3ª part, 2.164, f. 109. Refe- Otos; a Lluís, el tercer, la Foia de Salem. del loch de Othos de mosén Guillem Ramon rències extretes de Fons Geneàlogic Cerveró 13 Arxiu de Protocols del Col·legi del Corpus de Bellvís”, sense major concreció. (ARV), veu “Guillem Ramon de Bellvís”. Christi de València (APPV), Jaume Mestre 18 APPV, Lluís Masquefa (1484-1485), sign. 25 Terol i Reig, Vicent. “Llegint un mapa de la (1407), sign. 174, 1407, març 23. València. 1.167, 1485, febrer 7. València. S’hi indi- Vall d’Albaida...”, pàg. 5-39. FGC (ARV) veu “Bellvís, Francesc” també ca “la qual dita venda dels dits lochs fonch 26 AMO, Fons Bellvís, doc. 1, “Manifiesto de hi fa esment. rebuda per notari més ha de XXIIII anys. notícias...”. 14 Arxiu Municipal d’Ontinyent (AMO enda- Emperò, per lo gran discurs del temps, lo dit 27 Ibídem. vant), Fons familiars i patrimonials, Fons mossén Luís de Bellvís no·s recorda qui ha 28 APPV, Pere Ponç (1447-1449) àpoca de Bellvís, doc. 1, “Manifiesto de notícias de la reebuda la dita carta ne troba aquella. E és Francesc de Bellvís i Centelles i sa muller, esclarecida casa de Bégilda (sic) por el ape- cosa justa que lo dit mossén Francesch de Damiata Martí, a Jaume Serra del pagament llido de Belvís de Moncada, su genealogía Bellvís faça carta a títol de venda dels dits de 500 s. S’hi dóna notícia del testament: y su maiorazgo principal, con razon de los lochs ab los dits càrrechs per lo preu de deu notari Guillem Carrió, 1427, agost 30. Xàti- que se la han agregado mediante los enla- sous”. Lluís de Bellvís declara, alhora, que va; publicat el 27 de febrer de 1436. En FGC ces de varios señores de esta casa, los que feia més de nou anys (en 1474, doncs) que (ARV): Bellvís, Francesc. se manifiestan para verificar sus entradas y havia venut Missena i Torralba. Tot i això, 29 ARV, FGC: cita un document de l’APPV, á virtud de todo se patentiza también cuanto ja hem vist que la venda va ser en 1480 i va notal de Joan Erau (1452-1454), sign. 854. por ello posehe el actual Exmo. Sr. Marqués comprendre els tres llocs d’Otos, Missena 30 Esmenem ara i ací la indicació errònia de la de Bélgida, Dn. Juan de la Cruz Belvís de i Torralba. Esmenem ara i ací la indicació data de venda, 1476, feta en un altre treball Moncada”, redactat cap a 1815, f. 4r; i doc. errònia de la data de venda, 1476, feta en un nostre: “Llegint un mapa de la Vall d’Albai- 2, arbre genealògic dels Bellvís (ca. 1815). altre treball nostre: “Llegint un mapa de la da de 1499...”, pàg. 5-39. 15 Diago, fr. Francesc (OP): Apuntamientos..., Vall d’Albaida de 1499...”, pàg. 5-39. 31 Hem editat el document en “El cardenal de vol. I, pàg. 203. L’exposició del període en 19 APPV, Lluís Masquefa (1484-1485), sign. la Vall d’Albaida. Lluís Joan del Milà i de les monografies locals d’Abal Soler sobre el 1.167, 1485, febrer 7. València. Els creditors Borja, senyor de les baronies d’Albaida, Ràfol de Salem i Salem (El Ràfol de Salem: censalistes eren: mossén Carròs de Vilara- Bèlgida i Otos (1471-1497)”, Actes del III geografia, història, patrimoni i El poble de gut (8.000s); l’almoina de Pere d’Arenys de Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida, Salem i la foia de les fonts, ambdós de 2007 l’Hospital i la confraria de la Verge Maria l’Olleria, 2010, en premsa. i publicats pels ajuntaments implicats) se de Xàtiva (1.200s.); les monges menoretes 32 Apèndix documental, document 1. serveix del Fons Genealògic Cerveró, custo- de Xàtiva (1.200s.); mossén Cristòfol del 33 Confusió del redactor, com queda clar en diat a l’Arxiu del Regne de València, per tal Castellar (2.200s); Manuel Llançol (2.200); l’ordre d’anotació de les actes anteriors i de redactar els capítols dedicats a la història mossén Francesc de Sentboi, de Xàtiva posteriors, a més de la datació de les actes medieval i moderna d’aquestes monografies (2.000s); Gilabert de Bellvís (15.000s) i connexes posteriors, com ara es veurà. (molt especialment la de Salem), tot i que no Pere Català, notari (5.400s). 34 Ratllat a continuació i esmenat “segons”. en fa el menor esment, com haguera estat de 20 Aquest any ja apareix fent front a les obli- 35 Segueix paraula ratllada i cancel·lada, il· justícia. Tanmateix, les dades que exposa- gacions censals de la baronia i apareix com legible. rem a continuació completen la panoràmica “dominus, detentor et possessor loci de 36 Errada de redacció del notari. Es tracta en oferida per A. Soler, no sempre ajustada a la Otos”: APPV, Lluís Masquefa (1480), sign. realitat de Colata, com reflecteix l’actum del realitat històrica o a la correcta interpretació 18.560, 1480, gener 20. València, àpoca de document. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 141 Origen, nacimiento, desarrollo y perspectivas de futuro de la Cooperativa Agullent Textil(1) AUTOR: JOSÉ LLINARES TORTOSA a Cooperativa Copatex gún empresas) que son los due- dientes de regulación de empleo, de Agullent nace por la ños y por tanto los que mandan; despidos, etc. necesidad de unos tra- en la cooperativa estas figuras bajadoresL que se quedan sin em- desaparecen y pasan a ser substi- Debemos subrayar que en la pleo y ven la salida en ella, ven tuidas por una junta directiva ele- cooperativa se desarrollan mu- la posibilidad de conservar sus gida por los propios trabajadores chos valores positivos entre los puestos de trabajo. Es una alter- y asume todas las funciones y la trabajadores: la solidaridad, la nativa a la tradicional empresa marcha de la empresa (aquí la di- responsabilidad, la unidad, la en- capitalista. rectiva no se elige en función del trega en el trabajo, la honradez, capital). etc. Hay que destacar que fue una de las primeras cooperativas tex- También cabe resaltar que, en La cooperativa también es tiles que se constituyeron en la las cooperativas, los trabajadores importante ya que con su aporta- Vall d’Albaida, y esto represen- o cooperativistas tienen informa- ción del trabajo y con el pago de taba un reto para los trabajadores ción real de la marcha de la em- impuestos contribuye a la estabi- y sobre todo un cambio de acti- presa y si hay algún problema se- lidad, social económica del área tud en cuanto que los mismos no rio, están dispuestos a arrimar el donde se encuentra ubicada, en estaban acostumbrados a respon- hombro para solucionarlo. En las este caso Agullent. sabilizarse de las empresas, en empresas tradicionales es muy este caso, de la empresa en la que difícil que se dé información a Por último quiero destacar prestaban sus servicios. los trabajadores (información que ha sido una experiencia muy real) de la marcha de la empresa positiva para los trabajadores ya Hay un gran cambio de men- y cuando se da, se hace parcial- que se sienten capaces de desa- talidad en los trabajadores: en la mente y es porque hay alguna rrollar la empresa creando lazos empresa capitalista, hay un señor reestructuración, con las consi- de solidaridad entre los propios o varios socios capitalistas (se- guientes consecuencias de expe- trabajadores, y que los capacita Vista de Agullent 142 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL para nuevas responsabilidades en En el pueblo de Agullent, la dos militares, uno era Capitán y el la vida, así como con otras coo- Cooperativa tiene una importan- otro General. perativas. cia vital, según se desprende de los capítulos siguientes y contri- La Empresa la fundaron en el Ontinyent 2008 buye de forma decisiva al equili- año 1950, como una Sociedad de brio económico, cultural y social Responsabilidad Limitada, poste- Introducción del Pueblo. riormente hubo una transforma- ción y se constituyó en Sociedad El motivo de haber escogido Por todo lo expuesto, es por Anónima. el tema de Cooperativismo, y en lo que he creído muy interesante particular el de la Cooperativa realizar este trabajo. Cuando fundaron la Empresa, Textil de Agullent (COPATEX) era una época muy buena para la sobre su ORIGEN, NACIMIEN- Capítulo I fabricación de la manta, en dicha TO, DESARROLLO Y PERS- Antecedentes de la cooperativa época todo lo que fabricaban, por PECTIVAS DE FUTURO, ha malo que fuera lo vendían. En sido por la importancia que puede Anteriormente a la constitu- este periodo de tiempo ganaban tener hoy la alternativa que brin- ción de la Cooperativa, en los mucho dinero y los socios sola- da el Movimiento Cooperativista mismos locales y lugar, había una mente se preocupaban de sacar el a la crisis capitalista que estamos empresa privada que estaba cons- máximo beneficio sin mirar el fu- atravesando. tituida como una Sociedad de turo que tendría que venir (y por Responsabilidad Limitada, la cual esta razón ocurrió lo que más ade- Quiero resaltar mediante el se denominaba “ Mantexa.S.L “. lante narraré). En el año 1958, la presente trabajo, la importancia (Manufacturas Textiles Agullent). Empresa llegó a tener un número que ha tenido y tiene esta Coope- de ciento veinte trabajadores fijos rativa en el pueblo de Agullent, La empresa Mantexa.S.L. na- en plantilla, posteriormente este así, como en la comarca de la Vall ció por la iniciativa de dos perso- número disminuyó. d’Albaida, ya que actualmente nas, llamadas Joaquín Guerola y está sirviendo de ejemplo para Constantino Tormo, estos hom- Nombraron como Gerente de muchos trabajadores, (en estos bres eran hijos de Agullent, y la Empresa a Don Joaquín Gue- momentos de gran crisis), Con- querían que el pueblo saliese de la rola, como Jefe de Fabricación a cretamente en Onteniente hace vida agrícola, para ello se asocia- Don Constantino Tormo y como aproximadamente nueve meses ron y empezaron a trabajar juntos. Asesor Jurídico a Don Jaime Ac- había una empresa que la iban a Al comienzo lo hicieron en pisos ciones (éste último era Inspector cerrar y los trabajadores lo han y en muy malas condiciones, al de Trabajo). podido evitar, quedándose con poco tiempo de estar trabajando la empresa y constituyendo una de esta forma, se dieron cuenta La Empresa marchaba muy cooperativa que se denomina “ de que así no podían hacer frente bien, no tenía problemas con los Ferreri Textil. Esta Cooperativa a la idea que ellos tenían. Poste- trabajadores, tampoco los tenía ha tenido mucho que ver, con la riormente decidieron asociarse en la producción, todas las man- que me estoy basando para hacer con otras personas que tuvieran tas que fabricaban las vendían, el presente trabajo, ya que los tra- más recursos económicos, con era un período floreciente. bajadores de esta Empresa fueron los cuales, poder hacer frente a aconsejados por los de la Coope- la idea que tenían, emprendiendo Con el transcurrir del tiempo, rativa de Agullent y además les una empresa de más envergadura. la idea que tenían los fundadores, alentaron para que la constituye- de sacar al Pueblo de la vida agrí- ran, esto ha sido decisivo para su Con esta idea buscaron a las cola la abandonaron y lo único creación y fortalecimiento. personas que tendrían que ser los que les importaba era ganar dine- nuevos socios y los encontraron ro y para ello hicieron todo lo que Hoy en la Comarca hay una en personas que además de ser so- pudieron. gran crisis, sobre todo en las pe- cios tenían mucha influencia en la queñas empresas y muchos son vida política de aquel momento. El cambio de actitud que tu- los trabajadores que se plantean Entre los nuevos socios había un vieron estos señores, fue debido el hacer cooperativas para poder Inspector de Trabajo, otro tenía el casi con toda seguridad a la am- conservar los puestos de trabajo. Título de Barón, también habían pliación de los socios y al entorno ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 143 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL que les rodeaba, ya que fundaron cual se agravó en el período de la situación cada vez era más gra- muchas empresas muy cerca de tiempo comprendido entre los ve y no conseguían superarla. Agullent, Albaida y Ontenien- años 1962 y 1964. te las cuales tuvieron un rápido Con toda esta grave situación crecimiento económico ganando Desde que fundaron la Em- el gerente Don Joaquín Guero- mucho dinero, esto debió de in- presa con la ampliación de los la reunió a todos los socios y les fluir en ellos poderosamente. socios, los directivos que estaban presentó su dimisión y también se al frente, pagaban muy mal a los retiró como accionista. Crisis de la empresa trabajadores y además les adeu- daban grandes cantidades de di- La situación que tenía la Em- En el año 1961, empiezan a no nero, por salarios que les dejaron presa después de la dimisión del estar de acuerdo los socios por la de pagar ( lo de grandes cantida- Gerente era desesperada y para forma de llevar la Empresa y co- des de dinero debe mirarse desde intentar paliarla, contrataron a mienzan las divisiones entre ellos el punto de vista de la modesta otro Gerente, (que le llamaban) y las llevan hasta el extremo de economía del trabajador ) y les Don Rafael Attard. Esta persona dividir-se completamente. escatimaban todo lo que podían. era muy competente, comprensi- Posteriormente dejaron de pagar va y honrada, la mencionada per- Según los trabajadores hay un a la Seguridad Social. sona se encontró totalmente des cambio de actitud en la Dirección bordada por todos los problemas de la Empresa, a partir del cual, En el año 1963, empieza real- que tenía la Empresa, él se en- las relaciones entre los socios van mente el período crítico, comien- frentó a los problemas como pudo de mal en peor, la consecuencia zan a no poder mantener la Em- en la medida de sus posibilidades. de ello fue que la Empresa empe- presa, y los tres dirigentes que zó a resquebrajarse y a ir por ma- estaban al frente, llamaron a los Cuando estudió la problemá- los derroteros. socios para que aportaran capital, tica de la Empresa a fondo, es con el cual poder continuar la mar- cuando realmente se enteró de la Partiendo de esta situación cha normal de la Empresa. Los so- verdadera situación que tenía la empieza una etapa más floja, la cios invirtieron varias veces, pero Entidad de la que se acababa de Naves industriales de la cooperativa 144 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL hacer cargo, partiendo de la cru- a unos dos millones y medio de da realidad, vió las grandes can- pesetas. (Hay que tener en cuenta tidades de dinero que debían a los que esta cantidad en el año 1968 bancos, a la Seguridad Social, a en que cerraron la Empresa, tenía los trabajadores, a los acreedores un valor considerable). etc. Conociendo esta situación y partiendo de ella, convocó a los Cierre de la empresa socios y les planteó el problema, les dijo que para resolver la situa- A toda la problemática que te- ción hacía falta mucho dinero, por nía la Empresa, había que añadir, lo tanto tenían que hacer nuevas que los socios tenían una gran aportaciones, tenían que invertir despreocupación por la marcha más dinero para poder continuar que llevaba la Entidad, solamente el proceso normal de la Empre- se enteraban de la grave situación sa. Para conseguir el mencionado cuando se les pedía dinero, y esto dinero surgieron muchos proble- era así porque no vivían de lo que mas, los socios no veían ninguna la Empresa pudiera ganar. Solo garantía para poder invertir . había tres socios que vivían de ella, estos eran los que dirigían la Situación de los trabajadores Entidad y se preocupaban por ella. Logotipo utilizado por la empresa Los trabajadores, hasta ese Ante esta dramática situación era de Gandía y uno de los socios momento habían permanecido Don Rafael Attard convocó a los se vino con él a la Empresa, para callados, pero vieron que las co- socios y presentó su dimisión. ver y comprobar realmente cual sas iban de mal en peor y empe- era la situación de la Entidad. zaron a reivindicar las cantidades La Empresa en aquellos mo- Una vez vieron y comprobaron la que la Empresa les adeudaba. mentos la mantenían por sen- gravedad de la situación, se mar- Los obreros, por medio de sus timentalismo, como ya dije al charon, dejando la Empresa aban representantes, comenzaron a principio, había un socio que era donada y no se les ha vuelto a ver tener contactos con la Dirección General, este hombre apreciaba más. de la Empresa, para ver la mane- mucho a los trabajadores. Cuando ra de poder cobrar las cantidades hacía alguna visita a la Empresa, Capítulo II que les adeudaban. Las contesta- siempre hablaba con los trabaja- Nacimiento de la cooperativa ciones que la Empresa les daba, dores y se interesaba por ellos y unas veces les pasaba en razones, sus familias, les daba ánimos y La decisión de crear la Coo- en otras les prometía que todo se les decía que no se preocuparan perativa fue tomada, a partir de arreglaría, una de las tantas veces que todo lo arreglarían. Realmen- la problemática que representaba les dieron una cantidad a cuenta, te este hombre quería continuar la para los trabajadores el quedarse en definitiva nunca se les pagó Empresa y no para ganar dinero, sin el puesto de trabajo, pensaron todo lo que se les debía. Ante es- sino para que los trabajadores pu- en la posibilidad de conservarlo y tos hechos que se daban frecuen dieran continuar trabajando y así para ello el medio más adecuado temente, los trabajadores comen- poder tener el medio de vida lo era la creación de una cooperati- zaron a plantear sus demandas mas seguro posible. va y naturalmente tenía que ser a la Magistratura de Trabajo de de textil y más concretamente de Valencia, por las cantidades que Desde la dimisión del gerente mantas, que era lo que la anterior se les debía. La mencionada Em- Don Rafael Attard hasta el cierre Empresa estaba haciendo y la ma- presa les debía: pagas extras, de la Empresa que fue en 1969, quinaria era la adecuada para este salarios, subsidios familiares, en el corto período de tiempo de tipo de producto. Hay que reseñar pluses, horas extraordinarias, tres años, contrataron siete geren- que fue la primera Cooperativa atrasos del convenio y paga de tes, lo cual demuestra en que si- de textil creada en la comarca beneficios. En aquellas fechas, tuación estaba la Empresa. de la Vall d’Albaida y esto abría había cien personas trabajando posibilidades para que se crearan y la cantidad de dinero que la En el último período, contrata- otras partiendo de ésta. En el mo- Empresa les adeudaba ascendía ron a un nuevo Gerente, el cual mento de decidir la creación de la ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 145 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL Cooperativa eran ochenta y ocho do todas las cantidades que co- Industria, que era prácticamente trabajadores los que quedaban de brarían por los despidos, el dueño absoluto de la Empresa la anterior Empresa, por lo tanto ya que tenía la hipoteca de la mis- era ochenta y ocho familías que El segundo era que permane- ma a su favor. podían estar afectadas por la posi- ciendo todos unidos igual que en ble nueva Cooperativa y esto para el punto anterior, se podría con- Una vez cumplidos todos estos un pueblo como Agullent que te- seguir otra buena suma de dinero trámites cada uno de los trabaja- nía 1620 habitantes era un pro- solicitando préstamos para poder dores pasó a depender del sub- blema muy grave, ya que de no crear la Cooperativa y ponerla en sidio de desempleo hasta que se crearse la Cooperativa todos los funcionamiento. puso en funcionamiento la Coo- trabajadores se hubieran quedado perativa. sin empleo y para poder conseguir Esto los trabajadores así lo en- otro hubieran tenido que emigrar a tendieron y se comprometieron a En el año 1969 toda la Empre- otros pueblos, con el consiguiente no marcharse nadie. sa estaba hipotecada a favor del transtorno que esto lleva consigo, mencionado Banco, que era prác- tanto para los propios trabajado- A partir de los Compromisos ticamente el propietario por lo res como para sus familias. asumidos por los obreros la Co- que la Empresa pasó a sus domi- misión qua había sido elegida por nios ya que los socios como decía Partiendo de las reflexiones medio de la Asamblea empezó a anteriormente la abandonaron. que los trabajadores se hicieron, trabajar e hicieron muchos via- convocaron varias Asambleas, jes a Valencia para información, El Banco se portó muy bien con por medio de las cuales debatie- recoger impresos que posterior- los trabajadores, les dió todas las ron ampliamente el problema de mente la Comisión rellenaría y facilidades para que pudieran ad- crear la Cooperativa, hasta que los mandarían a las autoridades quirir la Empresa, para ello tuvie- por fin llegaron a la conclusión competentes a fin de ir allanando ron varias entrevistas con persona- de crearla. el camino. lidades del mencionado Banco. Posteriormente y por medio Hay que reseñar que en los Todos los acreedores se echa- de una Asamblea se eligió a una viajes que se hicieron a Valencia ron encima de la Empresa exi- Comisión que se encargó de ha- para entrevistarse con las autori- giéndole por medio del Juzgado cer todos los trámites, Dicha Co- dades relacionadas en la materia, las deudas que les debía y esto misión estaba compuesta por los tanto en la Delegación de Trabajo llevó al punto final de la Empre- siguientes miembros: como en la 0bra Sindical de Co- sa, que se tuvo que subastar para Don José Navarro operación encontraron las máxi- poder pagar a los acreedores. Don Joaquín Tormo mas facilidades y ayuda por las Don Ramón Cerdá personas que estaban al frente de Llegó el momento de la subas- Don Vicente Terol los organismos mencionados, de ta que tuvo lugar en Madrid, a la Don Vicente Gisbert esta manera los problemas se re- cual asistieron los trabajadores Don Constantino Tormo solvían con facilidad. por medio de sus representantes Doña Maruja Cruañes y por otra parte asistió el Banco Don Juan Manuel Fornés Todos los trabajadores plan- como propietario. Cuando an- (Abogado) tearon sus demandas a la Magis- teriormente mencionaba que el tratura de Trajo de Valencia, con Banco les ayudó mucho a los tra- El primer problema que se el fin de que se les reconociesen bajadores, lo decía en el sentido planteó fue el de la unidad de to- las deudas y con este reconoci- de que trabajadores y Banco se dos los trabajadores, y esta uni- miento ser acreedores preferen- pusieron de acuerdo y cuando la dad se basaba fundamentalmente ciales para la adquisición de la Empresa salió por primera vez a en dos aspectos: Empresa cuando saliese a pública la subasta, no pujaron y nadie lo subasta. Una vez celebrados los hizo, por consiguiente la tuvieron El primer aspecto era que te- juicios y con las sentencias de la que volver a subastar, bajando el nían que permanecer unidos y sin Magistratura ya tenían el mencio precio y también en esta ocasión marcharse nadie de la Empresa, nado derecho preferencial de ser se pusieron de acuerdo y nadie para de esta manera conseguir los primeros acreedores después se interesó por la adquisición, así una buena suma de dinero juntan- del Banco de Crédito Nacional de que la tuvieron que subastar de 146 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL nuevo y a la tercera vez la adqui- Pusieron en marcha, pasaron Nacional de Cooperación del Mi- rieron, por el precio de 5.000.000. dos años, en este período de tiem- nisterio de Trabajo, que comunica de pesetas, cuando el valor real po, los trabajadores se dedicaron a haber sido aprobados los Estatu- era mucho mayor. limpiar los locales y las máquinas tos de esta Cooperativa por orden e hicieron muchas pruebas en ellas cuya copia diligenciada adjunta, e Hay que reseñar que a la ter- dejando la Cooperativa a punto inscrita en el Registro Oficial de - cera vez que la Empresa la saca- para el arranque definitivo, que Cooperativas del cita- ron a subasta, los trabajadores se tuvo 1ugar el día 1-4-79, en esta do Ministerio con el núme- llevaron un buen susto, sin espe- fecha se dieron da alta Régimen ro 18.145 y encuadrada en, rarlo apareció una persona, que se General de la Seguridad social la Unión Nacional de Coo- interesó por la adquisición del la perativas Industriales, Que- Empresa. Nunca se ha sabido esta La Cooperativa empezó traba- dando por tanto cons,, persona quien era, y si realmente jando para otras empresas. En el tituida legalmente la Entidad con la le interesaba la Empresa o era al- año 1974, hay un cambio impor- celebración de esta Junta General. guna maniobra para que los traba- tante, la Empresa presenta Es- Los reunidos se dan por entera- jadores subieran el precio. tand en la Feria de Muestras de dos y muestran su complacencia Valencia "Textil Hogar; allí hicie- y-conformidad. Con la adjudicación de la Em- ron algunas ventas importantes, presa, fue cuando realmente em- no por el dinero o beneficio en sí, El Presidente sigue manifes- pezó el problema de la gestión de sinó porque ofrecían las posibili- tando que hasta la fecha había la Cooperativa. Se hicieron mu- dades de abrir nuevos mercados actuado una Junta Lectora Pro- chas reuniones y fue de destacar para la cooperativa. Estas ventas visional encargada de realizar la gran labor y entusiasmo de- las hicieron en dos ámbitos terri- los trámites necesarios para la mostrado por todos los trabajado- toriales: en el mercado nacional y constitución. Superada esta fase, res y en especial por la Comisión en el internacional. Estas opera- añade que es preciso proceder de personas que estaban al frente, ciones les hicieron concebir fun- al nombramiento de la primera las cuales, lucharon y sacrificaron das esperanzas a los trabajadores Junta Rectora, -.para lo cual la - todo lo que fue necesario para que que se ilusionaron mucho. General pude elegir libremente a la Cooperativa fuera una realidad. los socios que considere mas ca- Estas personas fueron las que lle- Como ya dije anteriormente la pacitados para desempeñar lOS varon todo el peso del proceso adquisición de la Empresa cargos de le misma. con el apoyo, incondicional del resto de los compañeros. Acta de la sesión de La General, por unanimidad constitución definitiva de la asi lo efectua, quedando consig- Se abrió un proceso de viajes, cooperativa de agullent textil nada la Junta Rectora de la si- de gestiones y de información guiente forma: continua que parecía intermina- En Agullent a 27 de Noviem- Jefe: ble, se hicieron infinidad de via- bre de 1.970, previamente convo- Don José Navarro Fernandez jes a Valencia y posteriormente a cados, se reunen en Junta General Secretario: Madrid para agilizar los trámites Extraordinaria con caracter de Don Pascual Ramos Villa de los préstamos que había soli- constitución (en el domicilio so- Tesorero: citado todos los trabajadores y cial) con asistencia de 35 socios Don Joaquín Tormo Espí que ascendían a la cantidad de de los- 83 socios que integran esta Vocales: 12.000.000 de pesetas. Con estos Cooperativa de .Agullent Textil Don Vicente Terol Albert millones más los 2 y medio que bajo la presidencia - del Jefe de Don José M Albert Ferri les debía la empresa anterior, era la Junta Rectora provisional, Don Don Constantino Tormo Espí todo el capital de que disponían Rafael Lloret Negre. Don Rafael Lloret Negre para empezar la cooperativa. Don José Serra de la Asunción Abierta la sesión a las diecisie- Don José Gisbert Sanchis Constitución de la cooperativa te horas, en 2ª convocatoria, - el Presidente da cuenta de que se ha Igualmente se aprueba por una- La Cooperativa se constitu- recibido oficio de la Obra Sindi- nimidad proponer a la Obra Sin- yó oficialmente el día 27 de No- cal de Cooperación de Valencia, dical de Cooperación de Valencia, viembre de 1970. adjuntando escrito del Servicio para su nombramiento si lo estima ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 147 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL procedente a los socios para cons- tituir el Consejo de Vigilancia. Don Vicente Gisbert Sanchis Don Ángel Soler Pla Don Rafael Tormo Calandín Finalmente se acuerda remitir a la Obra Sindical de Cooperació por cuadruplicado, copia de esta acta de constitución. Firman el Jefe y Secretario de la Junta y seis socios Fundadores. jo que realizaban, para ello una en el año 1972. Partiendo del di- primera condición era adquirir nero que habían conseguido, por Con todo lo cual, se da por ter- prestigio, para lo cual era necesa- medio de las indemnizaciones por minada la sesión de constitución rio trabajar lo mejor posible y es- los despidos y la obtención de los en el lugar y fecha antes indicados. merarse mucho en el acabado de préstamos. Con este dinero tuvie- las mantas, ya que el trabajar bien ron que pagar lo que había costa- Les costó 5.000.000. de pese- iba a redundar en que les dieran do la adquisición de la Empresa tas, cuando la pusieron en funcio- más trabajo. y prácticamente les quedaba muy namiento tenía un valor estima- poco dinero para emprender un tivo de 30.000.000. de pesetas y Había mucha ilusión en sacar sistema de fabricación propio, actualmente, calculan su valor en la Cooperativa adelante y mas con el cual poder vender direc- unos 150.000.000. de pesetas. aun por que fuera una Empresa tamente al mercado. Esto tuvo el distinta a la anterior ( porque has- inconveniente de no poder salir al Objetivos de la cooperativa ta el cierre de la Empresa las re- mercado rápidamente con todo el laciones fueron muy dramáticas ) auge que ello hubiera requerido, El objetivo fundamental de la de esta forma salieron lentamente Cooperativa era crear una Empre- Para conseguir lo anterior- pero de manera progresiva, para sa distinta a la que habían tenido mente expuesto se hizo un cursi- ello se valieron de las ferias de anteriormente y conservar los llo de Cooperativismo, el cual les muestras y de los clientes que co- puestos de trabajo, consiguiendo ayudó mucho y fundamentalmen- nocían de la anterior Empresa y unas relaciones humanas total- te a los que llevaban el peso de de algunos representantes. mente diferentes a las que habían la Cooperativa, tanto moralmente tenido, donde la persona estuvie- como a nivel de adquirir ideas y Al poco tiempo de funciona- ra en primer lugar y para ello no afianzar los conocimientos que ya miento de la Cooperativa, progra- regatearon ningún esfuerzo res- tenían. Este cursillo lo dieron los maron unas charlas, en las cuales, ponsabilizándose todos los traba- dirigentes de la C.N.S. dentro de les dieron unas normas de fabri- jadores al máximo, pensaban que la Obra Sindical de Cooperación. cación a todos los cooperadores y la Empresa ya no era de unos pa- Destacaron los siguientes ponen- una visión amplia del Movimien- tronos sino que era de todos ellos tes: Don Cándido Zabala, Don to Cooperativo. Los trabajadores y que en conjunto se tenían que José Vivar, y el asesor religioso respondieron en un porcentaje responsabilizar de la marcha de Padre Blanquer. El objetivo prin- muy bajo, esto fue debido a que la misma, tanto de las ganancias cipal del cursillo era mentalizar a no valoraron suficientemente la como de las pérdidas, así como de los trabajadores de lo que suponía formación, lo que realmente les la marcha en general. Al mismo el cambio de una empresa capita- preocupaba era el puesto de tra- tiempo se advertían entre ellos, lista a una cooperativa. bajo, una vez conseguido éste, que la Empresa no se podía tomar la formación perdió interés para como un juego, “sino como una Capítulo III ellos. Los trabajadores no tenían responsabilidad muy grande que Punto de partida una visión clara de la sociedad y tenían contraida entre todos. solamente estaban mentalizados Como he mencionado an- de cara a producir, no vivían los Otro objetivo inmediato que teriormente, la Cooperativa se problemas en profundidad, hasta perseguían era el poder capitali- constituyó oficialmente en el año que los problemas no eran serios, zar la Empresa a través del traba- 1970 y se puso en funcionamiento no reaccionaban. 148 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL Se puede decir que la Coope- problema está en que los traba- rativa funciona como una empre- jadores no se preocupan por ella sa capitalista, en el sentido de que y de esta forma no se cumple lo los trabajadores confían en las que en un principio querían, que personas que están en la Direc- era la responsabilidad compartida ción y se preocupan muy poco de por todos los cooperadores. la marcha y de los problemas que tiene la Empresa. A los trabaja- Situación evolutiva dores lo que más les preocupa es aquello que tiene un interés inme- La Cooperativa en su comien- diato, como puede ser, las horas zo trabajaba para otras empresas, extras, el hacer puentes cuando en la medida que la Empresa iba una fiesta cae en un fin de semana consiguiendo fondos, comenzaron o al comienzo de la siguiente etc, a trabajar por cuenta de ellos, esto pero sin medir las consecuencias no les resultó especialmente difí- de lo que esto pueda acarrear a la cil porque mantenían relaciones Cooperativa. tanto económica- con los clientes de la Empresa an- mente como organizativamente. terior. Los mencionados clientes Esto es debido a la falta de infor- fueron invitados a visitar la Coo- mación y mala formación que han perativa, invitación que aceptaron tenido los trabajadores en su me- muchos de ellos, la cual sirvió dio habitual de vida. Este proble- para tener los primeros contac- Tejido característico de la empresa ma ahora resulta muy difícil de tos, en los cuales se les mostró las solucionar, porque los trabajado- mantas que estaban fabricando, sas, lo hacen también por cuenta res tienen una forma de vivir muy éstos comprobaron la calidad de de ellos, abriéndose todo un aba- determinada, con unos hábitos los artículos y comenzaron a ha- nico de posibilidades, tanto en el adquiridos y esto es muy difícil cer pedidos de mantas. De esta mercado nacional como en el in- de cambiar. Por parte de la Direc- manera empezaron a abrirse más ternacional. ción no hay problema en dar toda posibilidades y hoy ya no traba- la información necesaria, pero el jan solamente para otras empre- Actualmente la Empresa está dividida en las siguientes depen- dencias: Oficinas, Almacén de prime- ras materias, Secciones de hilatu- ras, Tejidos, Acabados y Sala de muestras, que a la vez se subdivi- den de la siguiente manera: Departamento de oficinas En las oficinas han compra- do tres máquinas de calcular, un armario y unos archivos (es de destacar que en estas oficinas, cuando dependían de la anterior Empresa, trabajaban ocho perso- nas, actualmente con dos perso- nas lo llevan todo). Almacen de primeras materias Tiene varias subdependencias. Mantas fabricadas en los años 90 Hay que reseñar que antes había ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 149 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL un local y ahora hay dos (esto es El departamento de telares ac- Situación actual debido a que había un patio inte- tualmente es mucho más grande de la cooperativa rior vacío y de éste se han cons- que el anterior ya que le han aña- truido dos locales, uno para alma- dido otro local. Cuando empezó el funciona- cén y el otro para telares). miento de la Cooperativa eran Antes habían veintidos telares ochenta y ocho trabajadores, ac- Las subdependencias del al- de lanzadera, de los cuales dieci- tualmente son sesenta y tres, por macén son para clasificar las ma- seis han sido reemplazados por tanto ha habido un descenso y terias primas que posteriormente otros tantos automáticos, por lo este es debido a que algunas chi- las utilizarán para la confección tanto este departamento ha que- cas que trabajaban han contraído del hilo y éste posteriormente dado con dieciseis telares auto- matrimonio y han dejado el traba- para la confección de la manta. máticos y seis de lanzadera. jo y también porque algunos tra- bajadores han llegado a la edad de Sección de hilaturas En el departamento de despin- jubilación y se han jubilado. zado se han hecho modificacio- Hay dos secciones de hilatu- nes, hablan dos mesas de made- En cuanto al producto acaba- ras, en ellas habían: ra y se hacía un trabajo manual, do que es el resultado de todo el actualmente estas mesas han sido proceso de fabricación, es muy Los juegos de máquinas, com- sustituidas por tres máquinas, las dificil de calcular el porcentaje puestos por un Diablo, una Em- cuales le dan la vuelta a las piezas de aumento de producción que baladora, una Repasadora y una y de esta manera se adelanta mu- ha habido, porque el proceso pro- Bobina en cada juego, también cho el trabajo. ductivo lo están renovando de había en cada sección dos me- forma progresiva y constante. cheras, tres churreras y una em- Sección de acabados panadora. La Empresa no tiene estableci- Sección de acabados tiene las do un sistema de medición cientí- Estas secciones de hilaturas siguientes subdependencias: De- fico de métodos y tiempos, por lo actualmente han cambiado y au- partamento de perchados, confec- que no hay un punto de referencia mentado la maquinaria. En los ción y almacén de mantas. El de- para el cálculo mencionado. juegos de máquinas, han hecho partamento de perchados está en modificaciones importantes, lo proyecto de renovación. El depar- El artículo que se fabricaba cual les ha permitido sacar mayor tamento de confección lo han re- al comienzo de la Cooperativa producción con menos operarios. novado y ampliado, las máquinas hoy no se fabrica, por lo tanto viejas de ribetear las han sustituido ha habido una variación total de Han sustituido parte de las me- por otras modernas completamente la producción. En cuanto a la hi- cheras por continuas modernas y nuevas. También hay que destacar latura, el número de hilo que se las churreras gran parte de ellas que las piezas de mantas antes las hacía al comienzo era del núme- las han reemplazado por suercop- cortaban con tijeras y ahora usan ro 320 al 450 (cuando más alto sadoras. máquinas cortadoras eléctricas. es el número del hilo, tiene más grosor y por lo tanto más kilos Sección de tejidos Sala de muestras se pueden producir). El artículo que hoy fabrican es totalmente Sección de tejidos, tiene las si- Esta Sala sigue igual que an- diferente y de mucha más cali- guientes subdependencias: tes. En ella hay una exposición dad que el que fabricaban ante- permanente de los artículos pro- riormente, el número de hilo que Hay un departamento para ducidos por la Cooperativa, los en la actualidad producen es del hacer plegadores, los cuales se cuales son mostrados a los com- 180 al 230, esto quiere decir que destinan a los telares, otro depar- pradores y sirven para que hagan el hilo es notablemente mas fino tamento de telares y el de despin- los pedidos correspondientes. y pesa mucho menos que el que zado. se hacía anteriormente (no sola- A modo de resumen se puede mente pesa menos que el de an- El urdidor que había viejo lo decir que en conjunto ha habido tes por ser mas fino sino porque han reemplazado por otro mo- una renovación de la maquinaria el que fabrican en la actualidad derno. de un 75%. es de mucha mas calidad, la ma- 150 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL teria es mucho mejor) por lo tan- cionado anteriormente esto no Otro problema que tienen, el to se producen menos kilos pero quiere decir que haya disminuido cual les viene impuesto por la so- mas metros de hilo, De ningu- la producción. ciedad capitalista, es que las ma- na manera el hacer menos kilos terias primas las compran y las quiere decir que haya disminuido En cuanto al número de man- pagan a largo plazo, teniendo que la producción. tas, en el año 1974 producieron pagar por ello unos intereses altísi- (sic) 168.833, con los números mos que impone la banca, lleván- En cuanto al número de man- de hilo del 320 al 450. En el año dose ésta prácticamente los benefi- tas producidas pasa lo mismo que 1979 se fabricaron 395.790, con cios que podrían recaer a favor de con el hilo, cuando mas grueso es los números de hilo del 180 al la Cooperativa. Para seguir la mar- el hilo más cantidad de mantas se 230. cha que impone la sociedad, tienen pueden fabricar, por lo tanto aqui que recurrir a los préstamos. también ha habido una variación Como se puede observar en en cuanto a su número. estos datos, a pesar del cambio de Estos son. los problemas mas materias y del número de hilo ha importantes que tienen. Proble- Con los datos que voy a refe- habido un aumento de la produc- mas de dirección no existen ni de renciar tanto de hilatura como de ción y este es debido a las causas otra índole tampoco. tejidos hay que tener en cuenta en que he mencionado anteriormente. lo que a los tejidos se refiere, que La formación la producción a pesar de variar El capital que gastaron en de los cooperadores el número de hilo, se ha aumen- el año 1974 para la producción tado y esto es debido a la auto- mencionada con todos los gas- A comienzo de la Cooperativa matización de la maquinaria de tos incluidos fue de 86.813.215. se plantearon la igualdad entre la Cooperativa y también porque de pesetas. En el año 1979, por todos los cooperadores, estaban el tamaño de las mantas que hoy los mismos conceptos mencio- de acuerdo en que un trabajador fabrican es mas pequeño, por eso nados, el capital gastado fue de no tenía que ser mas que otro, to- aparecerá un aumento muy nota- 796,330.786. de pesetas. Como dos tenían los mismos derechos ble en cuanto al número de man- se puede observar la diferencia y obligaciones, fomentaban la tas producidas. fue de 709.537.571. de pesetas, igualdad respetando una escala de que representa un aumento de valores en lo referente a las cate- Resulta especialmente dificil capital del 917.31% referente al gorías profesionales. calcular la producción en porcen- año 1974. De los datos descritos tajes, por todo lo que acabo de ex- se desprende que ha habido una Desde la creación de la Coo- poner, los datos que voy a narrar evolución y una trasformación de perativa, vieron que falta más así lo confirman. toda la estructura productiva de la personas con verdadera inquietud Empresa. para poder llevar la formación Partiendo del año 1974, que adelante. fue el año del despegue ya que Problemas que tiene la como mencionaba en el capítulo cooperativa y financiación de Una preparación profesional segundo, se presentaron a la feria la misma técnica no la tenían, mas bien po- de muestras de Valencia “ Textil seían una experiencia práctica de Hogar “, como consecuencia de El principal problema que toda la vida. ello se hicieron algunas ventas tiene la Cooperativa es que no muy importantes de cara a los dispone de capital, esto trae con- Hay que destacar que en el mercados interior y exterior. sigo el no poder comprar mate- 95% de los trabajadores hay un rias primas, en cantidad, lo cual gran sentido de honradez y res- En el año 1974 se fabricaron abarataría el precio de compra y ponsabilidad y en el 5% restante 870.424 kilos de hilo, con los nú- podrían obtener mayor margen fallan en cuanto a su responsa- meros del 320 al 450. En el año comercial. Por no disponer del bilidad y rendimiento personal. 1979 se fabricaron 589.366 kilos mencionado capital, las mate- Por la mencionada honradez, pu- de hilo con los números del 180 al rias primas las tienen que com- sieron la Cooperativa en marcha 250. Como se ve claramente hay prar al día, perdiendo de este ya que las personas que habían se una baja considerable en cuanto modo el mencionado margen volcaron para que fuera una rea- al número de kilos, como he men- comercial. lidad y no tuvieron que recurrir ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 151 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL a buscar técnicos de fuera de la Unos años atras celebraban en resolver todos los trabajadores, Empresa (esto hubiera multipli- Valencia el día del “Cooperativis- es el problema que tienen con cado los gastos). mo”, al cual asistían los miem- las multinacionales. Actualmente bros de las juntas rectoras de la el 30% de la producción total, lo Al año de funcionamiento con- provincia de Valencia. La fiesta hacen para otras empresas. Hay trataron a un gerente para que se consistía en unas charlas sobre unas empresas que destacan por- hiciera cargo de la Dirección, este cooperativismo y una comida de que absorben la mayor parte del cargo recayó en Don José García hermandad. Los miembros de las mencionado 30%, estas empresas Colomer. Este señor era un hom- cooperativas que asistían llevaban són DOLZ S.A organizada a nivel bre entendido en la materia textil algunos productos de sus coope- internacional y otra es MANUEL y organizó unas charlas para las rativas y despues del almuerzo REVERT S.A con una sucursal secciones de hilaturas y telares, se sorteaban entre los asistentes, en Puerto Rico. Dichas empresas en base a que los propios traba- esto ayudaba a crear un clima de compran las mantas terminadas a jadores pudieran conocer a fondo amistad y compañerismo ( con el la Cooperativa, cambian el nom- las máquinas, en las cuales esta- cambio político, de la dictadura a bre, colocan sus etiquetas y las ban trabajando. La respuesta fue la democracia, todo ha cambiado venden como si fueran su propio muy fría por parte de los trabaja- y actualmente ya no se celebra producto, elevando el precio de dores y las charlas tuvieron poco porque no hay nadie que lo orga- una manera considerable. éxito. En otra ocasión hicieron un nice. Estos actos los organizaban cursillo de Seguridad y Auxilio los dirigentes de la “ Obra Sindi- Capítulo V en el Trabajo, al cual asistió muy cal de Cooperación “ Consolidación poca gente, seguramente porque de la cooperativa lo hicieron fuera de las horas de En Valencia se hicieron algu- trabajo. nas conferencias sobre “ Coopera- La Cooperativa en el momen- tivismo “, a las cuales asistieron. to actual prácticamente está con- Hay un equipo de personas solidada y esto ha sido así porque que siempre va delante y son los En el sentido educativo no han habían y hay personas en buen que van marcando la pauta en el hecho mas porque los trabajado- número que estaban y están dis- trabajo a realizar, los trabajado- res no lo piden. puestas a trabajar por el éxito de res se enteran de los problemas la Empresa, esto implica natural- cuando en la sección a la que Un aspecto positivo es que mente el mantenimiento de los pertenecen tienen algún miembro cada dos años renuevan la mitad puestos de trabajo y para ello es- que pertenece a la Junta Rectora de la Junta Rectora, esto en cier- tán dispuestos a luchar hasta el fi- y por medio de él pueden aportar ta manera hace que un buen nú- nal, y no miran solamente la parte sugerencias, problemas y a la vez mero de trabajadores pasen por material ( hay personas de cate- recibir información, si no es así los puestos de responsabilidad y goría que profesionalmente valen no se enteran de los problemas tomen conciencia de la situación mucho y trabajando fuera de la que tiene la Empresa. real de la Cooperativa con toda la Cooperativa ganarían mucho más problemática que esto lleva con- dinero y en cambio se quedan). Actualmente están en esa si- sigo. Estas personas son las que han tuación, posiblemente si los tra- consolidado y siguen consolidan- bajadores que componen la Junta Para intentar solucionar en lo do la Cooperativa. Rectora tuvieran una visión mas que puedan el problema de la for- amplia de lo que significa la par- mación, van a editar un boletín A los trabajadores siempre que ticipación y la información a to- informativo y a la vez formativo se les ha pedido un sacrificio han dos los niveles, podrían hacerse que tratará temas de fondo que estado dispuestos a ello y esto muchas mas cosas. En ocasiones sean de interés para los coopera- desde luego facilita la marcha de se ha planteado la necesidad de dores. la Empresa. Se consolida también desplazarse fuera del Pueblo, porque por parte de todos hay para tener contactos con otras Problemas gran interés en ello. cooperativas y siempre lo han con las multinacionales hecho los técnicos, los demás Otra manera de consolidar es trabajadores nunca han querido Un problema que tienen plan- afrontando la gran crisis que ac- desplazarse. teado y que están empeñados en tualmente tiene el textil y para 152 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL ello hacen aportaciones persona- tualidad’ una de las empresas que La constancia de todos los tra- les de dinero, que en tiempo de menos ganan los trabajadores, bajadores y- la importancia que le normalidad se harían en menor conparándola con, otras empre- dan. a la Cooperativa hace. que cuantía (en los primeros años de sas del Pueblo. cada vez esté mas consolidada, funcionamiento los beneficios aunque para ello no colaboren que quedaban al final del año Todas estas aportaciones las todos en algunas ocasiones como eran invertidos en un 60% y el hacen con una doble finalidad: por ejemplo en la formación’. resto se lo repartían entre todos) la primera es para superar la cri- hoy actualmente se quedan todos sis existente y la segunda es para Si los trabajadores al igual que los beneficios que hay al final capitalizar la Empresa y hacerla están dispuestos a la aportación del año invertidos como aporta- lo mas competitiva posible. Ade- económica estuvieran dispuestos ción voluntaria. Otra forma de más estas inversiones permiten a responsabilizarse las cosas irían aportar capital consiste en que que la Cooperativa no se endeude mucho mejor:este es el reto que los sueldos los aumentan según ya que en la actualidad salvo los tienen planteado ). el momento por el que atraviesa préstamos no deben nada a nadie. la Cooperativa, si el momento Partiendo de la situación ac- es bueno aumentan el salario de Los trabajadores tienen muy tual, hay que reseñar que la Coo- manera normal como lo hacen las claro que a los bancos son los úl- perativa a través de estos años empresas del ramo hacen todas timos órganos a los que hay que pasados ha ido evolucionando y las empresa del ramo (aplican recurrir y para no llegar a ellos se de depender totalmente de otras el Convenio Nacional Textil de han de esforzar al máximo y hacer empresas (en cuanto a la produc- Fibras de Recuperación):, si el los sacrificios que están haciendo ción se refiere), actualmente solo momento es malo lo aumentan en en, cuanto, a las aportaciones des- es el 30& dependiente de otras menor cuantía. Siendo en la ac- critas anteriormente. empresas. La producción de la Coopera- tiva, actualmente la realizan para tres clases de clientes distintos: En primer lugar y por orden de importancia, están el bloque de clientes del mercado nacional que absorven el 40 % de la pro- ducción total, en segundo lugar los clientes del mercado exterior con el 30 % y en tercer y último lugar el bloque de empresas que absorven el 30% restante. De aquí se deduce claramente el cambio que ha tenido la Coope- rativa, que ha pasado de depender en la totalidad de la producción de otras empresas a depender so- lamente en el 30%. El futuro de la Cooperativa no es precisamente un camino fàcil, aunque ven dificultades, también es cierto que los trabajadores ven futuro y éste hoy pasa por tener el mercado exterior y el interior cubierto a tope, si estos mercados Productos textiles comercializados por la empresa se cubren con el cien por cien de ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 153 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL la producción, e1 futuro puede respecta a la formación la tienen pan y el de nuestros hijos, vemos ser hasta brillante, si esto no lo completamente abandonada, la Cooperativa como un medio de logran el futuro puede ser incierto trabajo para ganarnos la vida y vi- ya que el depender en un 30% de Agullent como en otro apartado vir como trabajadores, nunca pen- la producción de otras empresas se mencionaba es un Pueblo que samos en que nos vamos a hacer puede tener consecuencias impre- tiene actualmente 2001 habitante, ricos “. Como se puede ver a tra- visibles. por lo que la Cooperativa tiene una vés de estas expresiones hay una importancia vital.La Empresa es gran ilusión (a pesar de los proble- En cuanto a cubrir los merca- considerada por los habitantes de mas) por la Cooperativa y el traba- dos mencionados ven muy claro Agullent como una de las mejores jo. Se puede afirmar que el medio que hay que potenciar preferente- del Pueblo. La Empresa se ha con- de vida del Pueblo se ha mejorado mente el mercado exterior ya que solidado y sesenta y tres familias por el esfuerzo colectivo realizado el nacional deja muy pocos benefi- en gran parte viven de ella, lo cual por todos los cooperadores. cios, por que el producto acabado tiene una repercusión inmediata que venden, lo cobran por medio en la vida del Pueblo, tanto en el En cuanto a la formación e in- de letras que las giran a 30,60 y 90 aspecto social, cultural, recreativo quietudes, no le prestan la atención días con lo que gran parte del be- y económico. La Cooperativa con- que sería necesaria, en cambio esto neficio que es muy poco por estar tribuye a la estabilidad económica lo compensan con la gran capaci- muy ajustados los precios y por- del Pueblo, con su aportación ayu- dad de sacrificio que han demos- que hay mucha competencia que da al mantenimiento de las institu- trado los cooperadores. Como he podrían obtener va a parar a las en- ciones por las cuales se rige la vida mencionado en otro apartado a lo tidades bancarias que son las que del Pueblo del que forman parte largo de este trabajo, los trabaja- negocian toda la tramitación, sin todos los cooperadores, dores cobran menos que en otras embargo en el mercado exterior empresas y ello es debido a la fuer- esto no existe porque los pedidos Una valoración que hacen y te crisis que están atravesando y lo son efectivos cuando los compra- que la concluyen de la siguiente hacen así para poder capitalizar dores dopositan los créditos en los manera: hay una gran diferencia la Empresa y con ello asegurar la bancos. entre trabajar en la Cooperativa permanencia y su futuro. porque los trabajadores, trabajan Otra ventaja que tienen al tra- mucho mas a gusto y tienen menos Otra conclusión a la que se lle- bajar para el exterior es que ven- problemas entre los compañeros. ga, es que los trabajadores de esta diendo al mismo precio que en el Empresa trabajan mucho más a interior ganan mucho más dinero Otra conclusión a la que se lle- gusto porque no tienen el riesgo de por las desgravaciones fiscales que ga, es que se puede demostrar que que los tiren a la calle, como está obtienen. a pesar de la despreocupación en ocurriendo en muchas empresas algunos aspectos, una empresa capitalistas textiles y esto en esta También van a potenciar al puede funcionar perfectamente época de crisis se valora mucho máximo el mercado nacional ya sin un empresario o patrono, pue- mas que en otras donde no hay cri- que disponen de clientes muy de tener un buen funcionamiento sis y todo sigue su ritmo normal. buenos y cuidándolos los pueden con un equipo de trabajadores que En las empresas del sector textil de ampliar (aunque para ello les hace estén dispuestos para ello. Esto es esta comarca de la Vall d’Albaída, falta más dinero, pero la venta se- una experiencia muy positiva para en estos momentos pasan por una ría mucho mayor y compensarla), los trabajadores. crisis muy seria y como conse- cuencia de ella se han cerrado al- Conclusiones Se puede afirmar que hasta la gunas empresas y muchas otras fecha presente la Cooperativa ha están en expedientes de crisis y de Actualmente la Cooperativa sido un éxito de los trabajadores. regulación de empleo. Todo esto da se mueve dentro de algunas con- Como desde el comienzo han sido una inseguridad muy grande a los tradicciones: por una parte todos ellos los protagonistas, se sien- trabajadores y hace que trabajen a tienen gran interés en que Empre- ten arraigados plenamente en la disgusto con muy poca moral, en sa vaya adelante y para ello hacen Cooperativa y están dispuestos a cambio este problema en la Coo- todas las aportaciones económicas defender-la hasta donde sea nece- perativa no se da, y además de que que consideran necesarias y en sario, de ahí las siguientes expre- trabajan mas a gusto, los obreros cambio por otra parte y en lo que siones “ la Cooperativa es nuestro se responsabilizan mas. 154 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 ORIGEN, NACIMIENTO, DESARROLLO Y PERSPECTIVAS DE FUTURO DE LA COOPERATIVA AGULLENT TEXTIL Una conclusión mas a la que se Otra conclusión a la que se llega NOTES llega, es que el propio trabajador es la falta de formación en cuanto 1 L’any 1981 llegia el seu treball final de tiene información real de la marcha al conocimiento del Movimiento carrera en l’escola de Graduat Social de de la Cooperativa y sabe en todo Cooperativo y de las posibilidades València, l’ontinyentí José Llinares Tor- momento si va bien o mal, esto trae reales de abrirse camino. tosa. Ara, 27 anys després, EN ESTA ÈPOCA DE CRISI, I EN HONOR DELS consigo el que a la hora de apretar- IMPULSORS de la Cooperativa, volem se el cinturón (como vulgarmente Finalmente hay que resaltar la donar-lo a conéixer des de l’Almaig a tots se dice ) esté mas dispuesto a ello, unidad y gran espíritu de igualdad els valldalbaidins, presentant-ne la part més interessant de les 91 pàgines del treball. mientras que en las empresas ca- conseguido por los cooperadores, Agraïm a l’autor el seu permís i que haja pitalistas es muy dificil que haya como muestra de ello ahí está el volgut encapçalar la publicació amb unes una información veraz sobre la si- hecho, las categorías profesionales pàgines redactades este mateix estiu. Pen- sem que és un treball molt important per a tuación que atraviesa la empresa de trabajo con mayor retribución conéixer la historia de la COPATEX i per a ya que normalmente si te la dan, han sido rebajadas a favor de las conscienciar els treballadors del seu paper lo mas probable es que esté ama- categorías mas bajas y esto lo han en l’economia i en la solució de les seues vides. ñada para conseguir los fines que hecho de común acuerdo en todas Hem respectat al màxim el text reproduït. busca el empresario o los socios las secciones. capitalistas. De esta falta de infor- mación veraz se desprende la in- Por último, personalmente certidumbre con que se encuentran creo que el Movimiento Coope- los trabajadores en estas empresas, rativo hoy en esta Comarca, pue- con la amenaza continua del des- de ser la alternativa a la pequeña pido detrás. Esta incertidumbre en empresa y consecuentemente el la Cooperativa no existe, trabajan medio por el cual poder evitar mucho mas tranquilos sin el riesgo la pérdida de puestos de trabajo, que acabo de mencionar. Actualmente son muchos los tra- bajadores que están perdiendo sus Se puede afirmar, que a lo largo puestos y potenciando las coope- de los años de funcionamiento de rativas se podrían evitar, dichas la Cooperativa no ha habido ni un pérdidas. solo despido, y esto no es porque no han habido problemas porque Instituciones Consultadas los hay, pero la forma de resolver- los es distinta a la que emplean las Ayuntamiento de Agullent empresas capitalistas. Cooperativa (Copatex) de Agullent Otra conclusión a que se llega, es que hay unas relaciones huma- Personas Consultadas nas muy buenas entre los coope- radores, los problemas que tienen Joaquín Tormo los plantean ante el órgano que los ( Presidente de Copatex) ) tiene que resolver ‘y antes de apli- José Gisbert car una sanción, llaman al que ha ( Secretario de Copatex) . cometido la falta y tienen una con- Mª Nieves Calabuig versación con él para tratar de so- (Responsable lucionar el problema. Esta manera Finanzas Copatex) de solucionar los problemas ayuda Maruja Cruañes a crear un clima de entendimiento (Vocal Junta y hace que trabajen con mas armo- Rectora de Copatex) nía y a gusto. Esto no quiere decir Rafael Albert que a veces tengan que aplicar al- (Concejal gunas sanciones por que si que las del Ayuntamiento de Agullent) han aplicado, pero estas han con- Mª Teresa Lluch sistido en un día de suspensión de (Trabajadora del Textil ) empleo y sueldo. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 155 Restes d’uns murs almohades en una casa de l’atzucac de Sant Pere, en la Vila (Ontinyent) AUTOR: MARIA BARBERÀ MICÓ* I AGUSTÍ RIBERA GÓMEZ** Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida es notes que segueixen nut adossat a la mitgera de fons. són un resum adaptat de Entre els anys 2001 i 2002 va sofrir l’Informe – Memòria dels ja una primera rehabilitació, con- Ltreballs de Seguiment Arqueològic sistent únicament en el canvi de co- de les obres de rehabilitació inte- berta i rehabilitació de façana. Du- gral de l'habitatge situat al carrer rant el transcurs d’aquelles obres Sant Pere, núm.3, al barri medieval i gràcies d’una inspecció rutinària de la Vila, d’Ontinyent. del MAOVA, es van localitzar al Fragment de ceràmica almohade estampillada, patiet de la casa, dos murs de tapial amb inscripció en àrab: 'al-mulk' (el poder) Dites obres, d’iniciativa pri- de terra premsada, adossats en an- vada, i de rehabilitació total del gle, i mitgers amb les cases veïnes. dieval andalusina, o hispanoàrab, seu interior, es dugueren a terme Tot i que es trobaven molt enlluïts segle XII/1ª meitat del s. XIII. entre maig i setembre de l’any i amb diferents alteracions, el seu 2009, després d’esperar llargament estat de conservació era prou bo, L’actuació l’autorització de Conselleria de almenys en altura, arribant a més Cultura, la referència de la qual és de 4 m. En la seua base, com sol ser Els treballs duts a terme van 2008/1311. habitual, es trobaven molt afectats consistir en el seguiment arqueo- per descrostats, forats i pèrdua de lògic i documentació fotogràfica Antecedents massa, la qual cosa permeté obser- de tota l’obra (enderrocaments i var la seua faiçó i alhora arreplegar nous alçaments) que pogués afec- La casa en qüestió és un edifi- alguns materials procedents del tar la integritat de les restes de ci entre mitgeres de plantes baixa, seu interior; gràcies a aquests es va murs medievals ja existents, certs primera i segona. A la part interior poder datar amb prou seguretat la elements en altura i de les noves de l'habitatge es troba un pati me- construcció dels murs en època me- restes aparegudes. També es va se- guir l’obertura de rases en el subsòl per a la substitució de l’antiga xar- xa d’evacuació d’aigües, per una nova. Les noves restes de murs aparegudes també van ser dibuixa- des, i tot el material recuperat s’ha netejat i inventariat. Els primers treballs d’obra su- pervisats van ser els enderrocs dels barandats interiors que queien al pati de la casa; el primer tram de l’escala que accedia al primer pis i els forjats que formaven el pis de la segona planta, deixant a l’aire les bigues de fusta. De l’escala (UEM 1029) poguérem recuperar diversos materials ceràmics utilitzats per a reblir-la. Amb l’enderroc del primer tram d’escala, va quedar descober- Vista aèria de la Vila amb situació de SP3. (Foto MAOVA –T.Olz- 2009) ta tota la paret nord-est de la planta 156 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 RESTES D’UNS MURS ALMOHADES EN UNA CASA DE L’ATZUCAC DE SANT PERE, EN LA VILA (ONTINYENT) baixa i, per aquest motiu, va poder reixia un recrescut de pedres irregu- ser detectat el que semblava un lars unides amb algeps. Posterior- mur de tapiera de clara cronologia ment, van procedir a la col·locació medieval. Aquest mur, UEM 1010, de bigues de ferro en tot el períme- ocupava pràcticament tota la paret tre interior de la casa sense recolzar- nord-est de la planta baixa i, a més a les a les parets, anellant la vivenda, més, a l’extrem nord i amb una am- i poder així retirar les velles bigues plària d’uns 0,50 metres, continuava de fusta i substituir-les per altres de en altura també a la primera planta. ferro. Durant tot aquest procés, la nostra tasca va consistir, principal- Una vegada retirades les capes ment, a avaluar i evitar possibles d’emblanquinat i d’enlluït d’algeps efectes negatius sobre les diferents per tal de descobrir la cara externa estructures constructives d’interés, d’aquest mur, va aparèixer efectiva- com ara, els murs de tàpia, pilars ment el mur de tàpia fet amb terra de carreus, pilars de fàbrica de tàpia premsada i que presentava senyals valenciana, entre d’altres. de tapiera. Es van poder identificar alguns forats com a possibles mar- A la primera planta de l'habitatge, ques de les agulles, però també pre- en una paret divisòria de dos habi- Mur sud del pati, UEM 1022 ( dibuix de JOANMA sentava moltes altres marques i fo- tacles, també vam poder constatar BELDA, 2007) rats fets amb posterioritat a la seua l’existència d’altre fragment de mur construcció, i que van ser utilitzats de tapiera, de cronologia medieval, per a la col·locació de biguetes, en direcció SW-NE (UEM 1030) i anelles de ferro, etc. per a suspen- inconnex al de la planta baixa o a dre objectes o nugar animals. Al- qualsevol altra estructura contem- guns d’aquests forats havien estat porània a ell, ja que, es trobava ro- tapats, més tard, amb fragments de dejat tan per la part superior com teules i algeps. per la inferior d’un mur de pedra i d’un pilar de rajoles actuals. Tota Pel que fa a l’estat d’aquest mur aquesta paret es trobava recoberta de tàpia, podem dir que presentava d’una capa d’algeps emblanqui- una conservació prou bona, ja que, nada i pintada. La seua retirada va està a dintre de l'habitatge i, per permetre veure el mur de tàpia ín- tant, no es troba sotmés a les in- tegrament, el qual feia unes mides clemències meteorològiques, a di- màximes de: 1,80 metres de longi- ferència del localitzat, temps arre- tud (SW-NE), 1,37 metres d’altura re, al pati, encara que sí es trobava i 0,56 metres d’amplària. Estava afectat al seu extrem sud-est, on format per dos caixes, no sabem estava col·locada l’escala per acce- si completes, i dos fragments més dir a la primera planta. Les seues menuts del que serien altres dos mides són: 5,82 metres de longitud caixes, encara que en aquests casos (NW-SE), 3 metres d’altura, excep- no s’apreciaven les marques de les te a l’extrem nord on arriba als 5 agulles. El seu estat de conservació metres. El que no s’ha pogut deter- era regular ja que presentava diver- minar és la mida exacta d’amplària, sos forats, un d’aquests amb senyals al ser mitgera amb altres cases par- de foc i farcit de fragments de teules ticulars i no haver-se afectat el seu corbes. Així vam poder determinar gruix en cap lloc de l’obra. les mesures de les caixes, les quals Mur est del pati, UEM 1021 (dibuix de Juanma farien aproximadament 1 x 0,80 x Belda, 2007) En ser retirats els forjats, seguint 0,56 metres. els treballs de rehabilitació, es pogué els murs de tàpia, van estar coberts, obtenir la visió íntegra del mur de Una vegada escaientment do- tant el de la planta baixa com els tàpia, el qual a la primera planta ja cumentats, després d’haver sigut del pati, per fibra geotèxtil per a ga- no continuava i, en el seu lloc, apa- fotografiats, dibuixats i analitzats rantir la seua integritat i assegurar ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 157 RESTES D’UNS MURS ALMOHADES EN UNA CASA DE L’ATZUCAC DE SANT PERE, EN LA VILA (ONTINYENT) la conservació dels mateixos. Pel Els murs, guretat com a medieval islàmic (2ª que fa al fragment menut de mur de estructures identificades: meitat segle XII- 1ª meitat segle la primera planta, va estar retirat del XIII) i fragments de llosa, carbons seu lloc, perquè, perillava la seua Pel que fa a les troballes estruc- i restes vegetals. Les mesures de estabilitat, ja que, la paret que hi turals, les més destacades serien: dues possibles caixes són 1 x 0,80 havia per damunt d’ell havia estat x 0,56 metres i es poden apreciar enderrocada i la part de baix, amb - UEM 1010: El mur de tàpia dos fragments més menuts d’altres una obertura de porta, i sense el re- de la planta baixa; amb unes me- dos. Es trobava afectat per cons- colzament inicial de l’escala i de les sures de 5,82 metres de longitud truccions posteriors adherides a ell bigues, també anava a ser enderro- i 3 d’altura. La seua amplària no (pilar de rajoles, biguetes inferiors, cada. Aquest fet, ens va possibilitar ha pogut ser determinada però obertura de porta) i recobert per ca- observar la fàbrica del muret d’una pensem que estem davant d’un pes d’algeps i pintura. La retirada forma molt detallada i seguir la reti- mur amb una amplària de més de d’aquestes va fer que la poca crosta rada i la nova ubicació d’un dels pi- 0,50 metres. Es tracta d’un mur de exterior que li restava eixira també. lars de carreus de pedra de l’antiga tapiera de terra premsada i graves Respecte a aquest fragment de mur, porta de quadra (UEM 1023). molt fines que es troba prou cla- creiem que continuaria tant cap a villat i afectat pel recorregut de l’oest com cap a l’est, on entraria Finalment, vam poder seguir la vella escala i per alguns forats en contacte amb el mur NW-SE del l’obertura de les rases (UE 1031, posteriors i els quals es troben pati de forma perpendicular (UEM UE 1032) necessàries per a la nova farcits de teules corbes i algeps. 1021) i amb el de la planta baixa canalització d’aigües a la planta Desafortunadament, aquest mur (UEM 1030). baixa. Aquestes, amb una fondària no està en contacte amb els del que oscil·lava entre els 0,20 i 0,40 pati i en direcció a aquest, la seua - Hem de destacar els murs lo- metres i una amplària d’uns 0,50 continuïtat esta trencada amb un calitzats amb anterioritat al pati metres tan sols van traure a la llum dels pilars de carreus de la porta de la vivenda (UEM 1021 i 1022) una certa quantitat de material ar- de la quadra. Es poden apreciar on es van poder recuperar certs queològic de diversa cronologia les possibles caixes i marques fragments ceràmics islàmics amb utilitzat junt a arenes i pedres per d’agulles, encara que ens ha sigut nº d’inventari 202.002/ 207.096/ a reblir el subsòl de la casa. La UE difícil establir unes mesures segu- 207.097/ 207.098. Aquests murs 1031 correspon als primers 5-10 res, així estaríem davant de caixes són de tàpia de terra premsada i fan: cm de la rasa. Es tracta d’un farcit de 1’60 x 0,80 metres. D’aquest 2,70 metres i 1,80 de llarg, amb una arenós, amb fragments de rajoles mur no s’ha pogut recuperar cap amplària d’uns 0,50 m i una altura massisses, teules corbes i fragments tipus de material arqueològic que conservada de vora 4 metres. ceràmics d’època contemporània. ens ajude o confirme la cronologia La UE 1032, sota l’anterior i amb del mateix, ara però, creiem amb - Altres elements rellevants han una fondària màxima de 40 cm, tota seguretat que tan per la tècni- sigut els pilarets de carreus (UEM és un sediment format per arenes ca constructiva, per les mides del 1023) corresponents a la porta de la clares, estructura massiva i fracció llenç conservat i pels antecedents quadra i el pilar central a la planta abundant de mesura diversa, des arqueològics a la casa, es tracta baixa, també de carreus de pedra de cudols de riu fins a grans blocs d’un mur de tàpia d’època medie- (UEM 1015). de pedra. Pel que fa al material ar- val, probablement andalusina, que queològic trobat, destaca sobre la connectaria perpendicularment Materials arqueològics resta d’època contemporània, un amb el muret de la primera planta fragment ceràmic amb decoració (UEM 1030). Respecte a la cultura material en blau cobalt de clara cronologia moble, hem de dir que els materials baix medieval. - UEM 1030: El fragment de arqueològics recuperats han estat mur, de similars característiques escassos, i majoritàriament, frag- També va ser documentat un al- a l’anterior, localitzat a la prime- ments ceràmics de diversa cronolo- tre pilar de carreus de pedra (UEM ra planta. En aquest cas, es tracta gia, junt a algun fragment metàl·lic, 1015) que arrancava al centre de la d’un mur de terra premsada i ba- restes òssies, etc. Aquests, tal com planta baixa i que a partir de la pri- rrejada amb graves i alguna pedra es requeria al permís, han sigut mera planta passava a ser de fàbrica més gran. S’han pogut recuperar dipositats al Museu Arqueològic de tàpia valenciana i que arribava del seu interior fragments ceràmics d’Ontinyent i la Vall d’Albaida fins a la teulada de la vivenda. que ens l’han datat amb prou se- (MAOVA), i inventariats: 158 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 RESTES D’UNS MURS ALMOHADES EN UNA CASA DE L’ATZUCAC DE SANT PERE, EN LA VILA (ONTINYENT) Fragment UEM 1010 i paret de pedra, 1ª planta Mur de tàpia, UEM 1010 corresponent a una cassola; /02: 1 núm. d’inventari 209.64: 22 frag- fragment ceràmic a torn amb vora ments de pisa i de porcellana blanca en ala aplanada cap a l’exterior i de plats, oueres, tasses, etc.; 3 frag- llavi arrodonit, pasta color beix ments tipus Agost, pasta color beix ataronjat, corresponent a una ta- i sense tractament; 10 fragments Mur de tàpia, UEM 1021 padora, de botó central; /03: 1 ceràmics amb diversos vidrats; 1 fragment ceràmic a torn part del base plana i massissa de possible - Materials generals amb núm. cos, arranc de coll i panxa, pasta morter; diversos fragments de ra- d’inventari 209.52: fragment de beix, probablement d’un cànter, jols i un fragment de fusta. Crono- ferro d’una fulla de falç; punxó senyals de dec. pentinada incissa; logia contemporània. amb mànec de fusta i pica de fe- /04: 1 fragment ceràmic a torn part rro; diversos fragments ceràmics del cos, pasta groga, probablement - UE 1032, rasa desaigüe, amb de pisa blanca de vasos de cuina; d’un cànter, senyals de dec. pinze- núm. d’inventari 209.66: /01. Si- fragments de ceràmica vidrada de llades manganés; /05: 1 fragment vella de cinturó de bronze, oval cuina; bases massisses de ceràmi- ceràmic a torn part del cos, pasta pseudolosàngica. /02. Cap de clau ca, semblen morters; fragments de beix, probablement d’una gerre- de ferro. /03. Fragment de ferro in- teules; fragments de vidre i restes ta, o símil; /06 a 010: fragmentets determinat. /04. Fragment de vidre de fauna. Cronologia moderna- ceràmics corresponents a olla. A indeterminat. contemporània. més a més de 2 fragments cerà- mics a torn amb pastes color beix Ceràmica andalusina: /05. Frag- - UEM 1029, reblint l’escala, i taronja, indet.; fragments de teula ment de ceràmica fina, groga, part núm. d’inventari 209.54: diversos corba; restes de fauna; fragments del cos, panxa, d’una possible ge- fragments ceràmics, vidrats, que menuts vegetals (fulles, branque- rreta. /06. Fragment ceràmic, part pertanyen a vasos de cuina i taula, tes); 1 fragment de ferro; carbons; del cos d’olla o cassola, amb gote- com llibrells, olles, plats, d’època fragments de llosa. Cronologia ró vidrat a l’exterior. /07 al 10: qua- subcontemporània; element lí- medieval andalusina. tre fragments del cos de diferents tic de grans dimensions (aprox. vasos indeterminats, probablement 60x30x15 cm), molt desgastat que - UEM 1023, polleguera su- gerreta i/o cànter. presenta a una de les cares grans perior de la porta de la quadra una sèrie d’incisions que formen (pilars de carreus), amb núm. Ceràmica baix-medieval i pos- triangles. d’inventari 209.63: fusta rectangu- terior: /11: Fragment ceràmic, lar (25x10x3,5 cm), irregular amb part del cos d’un plat, amb deco- - UEM 1030, mur de tàpia perforació circular per a introduir ració de blau de cobalt (blava es- de la primera planta, amb núm. l’eix de la porta. Cronologia mo- quemàtica de Paterna o Manises, d’inventari 209.57: /01: 1 frag- derna-contemporània. segles XIV-XV). /12: Fragment ment ceràmic a torn amb vora en ceràmic, ansa d’un vas indeter- secció d’Y i llavi doble arrodonit, - UE 1031, primera capa subsòl minat, probablement un pitxer pasta clara i vidrat interior melat, (-5/10 cm) sota pis hidràulic, amb (gerro), amb vidrat verd oliva. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 159 RESTES D’UNS MURS ALMOHADES EN UNA CASA DE L’ATZUCAC DE SANT PERE, EN LA VILA (ONTINYENT) /13: Fragment de la vora d’un càn- ter, pasta groga, tipus Agost. /14: Fragment de la base d’un vas in- determinat, vidrat verd fosc inte- rior. /15: Fragment indeterminat, cos vidrat melat, ext, i int. (Olla?). /16 al 18: tres fragments del cos, ceràmica comuna indetermina- da. /19: Idem anterior, incrustrat Mostra de materials de SP3 en fragment d’obra d’algeps. /20 i 21: fragment de rajola i morter conservada en alguns casos, potser contemporani. /22: Subconjunt de tenen més importància encara per fragments d’ossos, fauna. la possibilitat que obrin que n’hi hagen molts altres murs d’aquesta Una primera valoració cronologia, amagats al davall de les de les restes aparegudes Mur de tàpia, UEM 1030 capes de pintura i enlluïts de moltes cases de la Vila. Quan iniciàrem els treballs no una de les hipòtesis, més o menys teníem per segur que poguérem tro- arbitraries, formulades per un de De fet ja són almenys 5 els bar més restes que les ja documen- nosaltres (Ribera, 1993, Plànol de fragments de murs andalusins cer- tades al pati de la casa, que d’antuvi ref. Fig. 4, 11) sobre un dels dos tament localitats a la Vila: El del eren les que requerien més atenció possibles tancaments al centre del Palau, mitgera amb Mossèn Vidal de cara a la seua salvaguarda i pos- barri de la Vila anterior al que co- –mur Güendo-; aquests tres de Sant sibilitats de documentar-les millor. neixem d’època cristiana (Ribera, Pere, 3, (sense comptar el proba- Sí que teníem per probable la loca- 1987, 1993), que podria ubicar-se a ble però no verificat UEM 1.010) lització d’altres restes d’interès, en- d’aquesta àrea i on l’actual carreró i un altre identificat darrerament a cara que no foren d’època medieval podria ser l’adarve fossilitzat. la Placeta interna del C/ Trinitat. A andalusina. Però els resultats del més a més, també se n’han pogut seguiment han sigut profitosos pel L’existència de nombroses es- documentar molts altres de diver- que fa a les troballes estructurals, tructures d’èpoques posteriors a sos moments de l’època baix me- encara que no tant a les mobiliars. l’andalusina, i la seua ubicació a dieval cristiana. Amb tot açò, podem extraure al- el mateix habitatge, desdibuixen gunes conclusions que encara que les més antigues (perquè han des- No és lloc ara d’avaluar global- no siguen determinants per al co- aparegut) i confonen a l’hora ment tota aquesta problemàtica que neixement de l’època andalusina d’interpretar les que resten en peu ve a reforçar la idea ja expressada al barri de la Vila d’Ontinyent, sí d’època islàmica, ja que les trobem (Ribera, 2003, pàg. 19) de la neces- que poden ajudar a canviar la pers- inconnexes entre elles i fins i tot, sitat de realitzar una arqueologia pa- pectiva general sobre la possibili- aïllades. Així i tot, pensem que les rietal, o siga no solament al subsòl, tat que encara es conserven altres diferents restes estructurals anda- sinó en altura, netejant d’afegits i estructures com aquestes, amb la lusines que hem pogut localitzar “excavant” si cal moltes de les pa- documentació de les quals es puga a Sant Pere 3, són coetànies en el rets de les edificacions de la Vila. progressar en el coneixement de la temps i que, per tant estarien en seua estructura urbana. contacte en origen. Aquesta mena d’estudis muraris, si bé requereixen una multiplicació Les restes murals andalusi- Amb tot el que s'ha dit, per ara d’esforços i un major control de les nes trobades, pel que fa a la seua solament tenim uns pocs murs dere- obres, de cara al futur s’han de con- cronologia, a les mides i a la seua lictes, miraculosament salvats a les siderar ineludibles, dins els treballs distribució, ens indiquen que ha vicissituds de vuit segles, que for- arqueològics en la Vila, si volem de tractar-se d’estructures domès- marien part d’una o diverses cases poder saber algun dia alguna cosa tiques, bàsicament per la seua am- dels darrers moments d’ocupació de cert sobre com era Ontinyent plària, sempre pròxima als 50 cm, andalusina a Ontinyent. abans de l’arribada de Jaume I, i en encara que en un cas no s’ha pogut els primers segles subsegüents(1). verificar. O siga, no es tracta de A banda de pel seu propi valor muralla, i no quadren per tant amb documental, i de la potent altura 160 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 RESTES D’UNS MURS ALMOHADES EN UNA CASA DE L’ATZUCAC DE SANT PERE, EN LA VILA (ONTINYENT) NOTES * Arqueòloga. Personal subaltern del MAOVA, en funcions de Consergeria i Guia del Museu. ** Arqueòleg Municipal. Director del MAOVA. (1) Just el camí contrari que sembla iniciar- se amb el desmantellament de l’equip de personal i la falta de recursos a que sembla estar destinat el MAOVA i el Departament d’Arqueologia Municipal, en els darrers temps. AGRAÏMENTS - Al propietari de l’habitatge En Jerjes Llopis, per la paciència davant els successius retards de Conselleria a atorgar l’autorització perti- nent; per les facilitats donades en tot moment a la nostra actuació; per les despeses de la tècnica arqueòloga que, per imperatiu legal, hagué de sufragar íntegrament, com a promo- tor de l’obra. - A Joanma Belda, arqueòleg, (Personal sub- altern del MAOVA, en funcions d’Ajudantia de Camp i administrativa), per la seua col·laboració, en especial els dibuixos previs dels murs localitzats el 2002. - A Ignacio Hortelano, arqueòleg professional de reconeguda solvència i àmplia trajectòria a la nostra ciutat, per la seua col·laboració en diverses fases dels treballs, sobretot en foto- grafia i planimetria. BIBLIOGRAFIA - Belda, J.M.(2001). L’antic plafó ceràmic de la Trinitat. Almaig; Estudis i Documents XVII. La Nostra Terra. Ontinyent. - Bernabeu Galbis, A. (1994). Edificis històrics i carrers d’Ontinyent. Caixa d’Estalvis d’Ontinyent. Ontinyent. - Fullana Mira, L. (1997). História de la ciudad de Ontinyent. Caixa d’Estalvis d’Ontinyent. Ontinyent. - Llora Tortosa, A. (1992). Ontinyent y su História. Ontinyent. - Ribera, A. (1987). La Vila d’Ontinyent; Una aproximació al recinte murat medieval. Actas del II Congreso de Arqueologia Medieval Española. Tom. II. pp. 252-262. Madrid. - Ribera, A. (1990). Excavacions en Barri de la Vila, Ontinyent. València. Excavacions Arqueològiques de Salvament en Comunitat Valenciana 1984-88 -I, Intervencions Urba- nes. Generalitat Valenciana. València. - Ribera, A.(1993) Urbanismo medieval de Ontinyent. Dins Urbanismo Medieval del País Valenciano. Ed. Polifemo. Madrid. - Ribera, A.; Belda, J.M. (2003). El Portal i la Capella de la Trinitat. Seguiment arqueològic de les obres de rehabilitació en les cases núm. 4 i 6 del Carrer Trinitat. La Vila. Ontinyent. 2000. Almaig. Estudis i Documents XIX., La Mostra de planimetries Murs de tàpia, UEM 1010 i 1030. Nostra Terra, Ontinyent, pp.: 16-24. ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 161 Històries de la Vall d’Albaida. Benicolet. Geografia, història, patrimoni, llums i ombres AUTOR: JOSEP MÀRIUS CLIMENT PRATS En todos sus asuntos, nada es com- namentals de la identitat del poble pletamente lo que parece. Andamos preservant-lo de l’abandonament, a tientas en una especie de niebla la ruïna i l’especulació territorial i cuando tratamos de entenderlos. immobiliària on les autoritats mu- nicipals han tingut i tenen la màxi- Gerald Brenan. ma responsabilitat i que ha estat i és El laberinto español. motiu de controvèrsia i conflicte a hores d’ara. s va publicar l’any 2007 un llibre patrocinat per la Cosa ben diferent s’esdevé quan Diputació de València i s’arriba a l’època contemporània El’Ajuntament de Benicolet que on pense que calia contrastar més recull bona part el treball de vora les fonts històriques; primera per- trenta anys de tots aquells, veïns què hi ha més i segona perquè cal de Benicolet o no, que de forma ser més curós i objectiu en allò que desinteressada s’han ocupat, encara afecta a la memòria històrica del que siga de manera dispersa i pun- poble en la seua època més recent tual, d’aspectes històrics, patrimo- Portada del llibre Benicolet i informar-se millor quan es rea- nials, successos, tradicions, i altres litzen determinades afirmacions i aspectes de Benicolet. Aquestes tòric de la Vall d’Albaida i la baro- valoracions. No es poden plantejar aportacions ens han anat donant nia de Quatretonda, així com en el determinades qüestions sense com- una visió cada vegada més àmplia de la història del medieval i modern parar-les i validar-les amb el major dels orígens i la trajectòria del nos- Regne de València on es deixa vore nombre de fonts possibles que hi tre poble. la formació i especialització dels són a l’abast i no s’han tingut en historiadors que han escrit el lli- consideració, cosa que ens indica Tanmateix però, mancava una bre. Hem recordat en 2009, com ja la pressa amb què moltes vegades visió de conjunt que abarcara la ens ho ha explicat Antoni Ferrando, es fan aquests llibres, on s’utilitzen història del poble des del seu naixe- cronista de Benicolet, el 400 ani- monografies o estudis parcials ja ment fins a l’actualitat i tractara versari de la refundació de l’actual existents que se sintetitzen en con- d’omplir els buits que els treballs Benicolet que comença el 1609 clusions i valoracions certament parcials havien deixat. Doncs bé, amb l’expulsió del moriscos, au- qüestionables. Així les coses, a des del meu punt de vista això s’ha tèntics fundadors del nostre poble, penes hi ha treball de camp quan a aconseguit, en part, amb aquest lli- però que res tenen a veure amb els les fonts orals, judicials o arxivís- bre Benicolet. Geografia, Història, orígens de la població de l’actual tiques de tota mena tan valuoses i Patrimoni d’Abel Soler i Rafa Jor- Benicolet, molt a pesar seu i conse- escaients per a l’estudi de l’època dà, editat per l’ajuntament de Beni- qüència d’un tràgic destí fruit de la contemporània. En el cas que ens colet el 2006. situació política i religiosa de prin- ocupa no se n’ha fet ús, sobretot si cipis del segle XVII. parlem de la II República, la Gue- Resulta realment aclaridor per rra Civil o el franquisme on hi ha a les èpoques medieval i moderna, S’ha de remarcar el treball sobre gent al poble que encara pot donar en allò que fa referència als orígens les fonts, els molins i els riuraus, el seu testimoni i visió d’aquella musulmans del poble i a la seua que conjuntament amb la serra con- època, l’estudi de la qual és encara trajectòria després de la conquesta formen el millor patrimoni natural, molt parcial, puntual i veritable- catalano-aragonesa del segle XIII, monumental i històric que cal esti- ment delicada per tots els succes- ja que es planteja en el context his- mar i recuperar com un dels trets fo- sos i situacions que es viviren en un 162 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 HISTÒRIES DE LA VALL D’ALBAIDA. BENICOLET. GEOGRAFIA, HISTÒRIA, PATRIMONI, LLUMS I OMBRES temps tan apassionant i alhora tan present en la memòria dels més ca de tabacs, d’ací a l’illa de Cuba, pròxim al “marasme”.1 grans i haguera sigut ben interessant d’on tornà al cap de pocs anys fet que s’hi haguera tractat d’explicar una autèntic “indià” o “americano”, Per compte d’investigar per a o d’aclarir per tal d’entendre millor ja que invertí a Benicolet bona part contrastar el que se sap o s’ha dit, l’ambient i les tensions i conflictes dels guanys que portà de la Repú- Abel Soler i Rafa Jordà es dediquen locals d’aquella etapa de crisi final blica de Cuba, comprant 100 fane- a transcriure els que altres han escrit del sistema de la Restauració (1876- cades de terra ben productiva, cons- de manera quasi bé literal i acrítica, 1923) a Benicolet. Eren fenòmens truint una casa de nova i un riurau cosa que els fa caure en els mateixos ben presents i notoris que, segons per a l’elaboració de la pansa que apriorismes i prejudicis de les seues els mateixos testimonis orals con- hui la seua néta i hereua Milagros fonts secundàries, d’ací que obvien tinuaren i es reproduïren amb certa Prats Prats ha destruït, en tractar situacions i successos que tingue- intensitat durant els anys de la II de construir en el seu lloc un “xa- ren certa transcendència i es dedi- República. Segons Eduardo Cata- let”. Un grau semblant o superior quen a omplir els “buits” entre es- là Alborch “En la República n’hi de fortuna i inversió a Benicolet deveniments generals dient qui era havia més malícia que ara en les procedent de l’emigració només el l’alcalde o quina era la composició eleccions. Hi havia dos balls, un de trobem amb José Santamaría Prats, de l’ajuntament o transcrivint la ma- dretes i l’altre d’esquerres i si algú que arribà a president del taxistes de trícula industrial o la quantitat de bo- anava al de l’altre s’armava la brega Benidorm, creà el restaurant Balica tigues, negocis i serveis que hi havia i els de dretes i els d’esquerres ni es durant els anys setanta i hui és pro- al poble. Si s’haguera fet un poc de parlaven.” Així que una oposició or- pietari de la residència que porta els tasca d’historiador i s’haguera prac- ganitzada i una conflictivitat latent mateix nom. ticat el recurs a les fonts primàries i mai va deixar d’estar ben present a documentals s’hagueren descobert Benicolet durant aquests anys. Res no diuen Soler i Jordà de conflictes socials i polítics de cer- la gran incidència a Benicolet de ta magnitud en una comunitat rural Quan a l’emigració que començà l’epidèmia de grip espanyola cone- amb una societat certament atomit- arran de la crisi de la fil·loxera; el guda popularment com la “Cuca- zada en uns pocs propietaris que conegut “any 10”, res es diu de ratxa” a partir de 1918, quan bona acapararen la major i millor part de quants benicoletans se n’anaren ni part del poble caigué malalt. Va les terres del terme i una majoria que cap a on, i així es com expliquen les afectar especialment els xiquets i a penes comptava amb els braços i diverses onades migratòries que se va provocar, com a mínim, una víc- unes poques i pobres fanecades per succeïren durant el segle XX, fins tima mortal: Vicenta Prats Català a tirar endavant. La pobresa i fins i els anys setanta. Alguns se n’anaren filla de Mateu Prats Payà i Reme- tot la misèria estava ben present a per a no tornar com el cas d’Emilio dios Català Prats. Benicolet a principis de segle i les Prats Lorente, que fou alcalde de tensions polítiques eren una cons- Benicolet, arruïnat en part per la Pel que fa a allò que esmenten, tant en l’època del caciquisme i la política, cap a l’Argentina durant uns altres fets encara poc explicats, tupinada. Alejos Climent Martínez els anys vints, on els seguiren uns (1906-2000) o Eduardo Català Al- altres benicoletans durant els anys borch (1918) coincidien a asse- quaranta i cinquanta com Tremedal nyalar que en aquella època “per la i Maria o Vicent Gilabert. Altres ho política hi havia qui s’arruïnava i feren al nord d’Àfrica, a l’Algèria fins i tot es mataven”. Això és ben francesa durant els cinquanta com cert per a Benicolet ja pels volts de la família de Francisco Santamaria 1920 i a causa d’enfrontament po- i la de Francisco Estornell. Aquest lítics i ideològics Juan Maria Prats cicle migratori es tanca amb la gran Lorente va morir assassinat per un onada que es va produir cap a Beni- altre veí del poble en circumstàncies dorm i la Marina Alta arran de la pe- que caldria aclarir per tal d’entendre dregada de 1972 que va portar a una aquell ambient de conflictes socials part important dels joves d’aquells de principis del segle XX i que vin- anys a la capital turística d’Espanya dria a coincidir amb el “Trienni i al sector del Taxi. S’ha de destacar boltxevic” 1918-1921, caracteritzat d’entre els emigrants benicoletants per la violència armada del “pisto- a Mateu Prats Payà que se n’anà Mateu Prats Payà, Remedios Català Prats i la filla lerisme”. Aquest fet és encara ben Barcelona a treballar en una fàbri- Vicenta cap a 1916-1917 ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 163 HISTÒRIES DE LA VALL D’ALBAIDA. BENICOLET. GEOGRAFIA, HISTÒRIA, PATRIMONI, LLUMS I OMBRES però si coneguts pels ciutadans de a restablir el sistema parlamentari cretari Edmundo Climent va patir més edat de Benicolet, al voltant de llibertats i de convivència que un mes de presó a Xàtiva en 1943 de la Guerra Civil i la repressió hui ens regeix i que no deixa de ser per desafiar les autoritats locals i la franquista posterior tampoc han hereu d’aquell que uns destruïren i resta de la llista de represaliats que merescut una mínima investiga- pel qual 6 o 7 benicoletants perde- elaborà Calzado només foren cri- ció per part d’aquests autors. Ho ren la vida.2 A Soler i Jordà no els dats a Albaida o, com a molt mul- dic perquè, en primer lloc, es fan ha cridat l’atenció aquest fet, com tats (4).4 Per poc que hi hagueren ressò del fet que sis benicoletans tampoc s’ha preocupat la seua font esbrinat, hi ha decenes de persones moriren al front, sempre citant An- secundària principal, el cronista al poble que saben que hi hagué toni Ferrando, però no esmenten de Benicolet. Tot plegat potser re- dues persones que foren enviades ni tan sols els noms. En canvi sí sulte indicatiu de la qualitat de la durant un any a un camp de con- que sabem els noms dels morts a democràcia que tenim que conti- centració, condemants a treballs la Guerra de Cuba, 40 anys abans. nua “oblidant” a aquells que com- forçats per haver estat considerats Per poc que s’hagueren preocupat bateren i moriren per ella durant la “desafectos” al règim franquista d’esbrinar-ho entre la gent de més Guerra civil i a qui els demòcrates per la comissió local de falangis- edat del poble ho hagueren pogut actuals els devem record i tribut tes que havia de clasificar tots els saber i publicar. Ens trobem davant moral, com a mínim. quintos de 1936 a 1941. Es tracta del major nombre de morts que per de Mateu Prats Català i Jesus Pu- causes bèl·liques ha patit el nostre He recercat qui eren aquestos chol Climent, la història dels quals poble i a dia de hui ningú, ni tan benicoletans morts en els diversos he tractat d’aclarir al III Congrés sols el cronista, s’ha preocupat de fronts de guerra, aci hi ha els noms d’Estudis de la Vall d’Albaida. saber qui eren, on, quan i perquè o parentius d’ells ja que algun dels van morir. Si hagueren mort llui- cognoms no els he pogut confir- Per a l’etapa franquista se cen- tant en el bàndol franquista els seus mar, encara. tren en bona mesura, en citar i noms hagueren quedat immortali- transcriure les conclusions del cro- titzats a la creu de “caídos por Dios Fills de Benicolet morts en el nista de Benicolet Antoni Ferrando i por España” que es va dibuixar a front durant la Guerra Civil Francés. Així tenim l’empremta la façana de l’església on només hi que mossén Josep Arias Pellicer havia la inscripció de “José Anto- TEODORO CATALÀ ALBORCH. deixà a Benicolet durant els anys nio, Presente”. Mort al front de Toledo. Soterrat 1954-1961 amb la venda de la casa al poble de Polán. abadia, la construcció de la nova Tanmateix però, van morir en les JUAN CANET CLIMENT. Mort rectoria i el “Patronato”. La casa trinxeres que defensaven la II Repú- a la Batalla de l’Ebre. Desapa- fou venuda a un sogre del germà blica –de grat o a la força– que era regut. del rector, era la millor del poble el règim constitucional i legal elegit JOSÉ CATALÀ DOMENECH. i el comprador era una persona democràticament i votat pel poble i JOAQUÍN ALBORCH CATALÀ. que pogué aprofitar la seua condi- per això foren condemnats a l’oblit JOAQUIN (POVIL?). Fill de Ba- ció d’home del règim i els lligams i les seues famílies i correligionaris tiste Povil. familiars per a quedar-se la casa i al “silenci culpable” que els vence- JOSE (DE JAUME?) a bon preu5. Doncs, segons José dors imposaren sobre els vençuts en Arias, que compta amb 81 anys acabar el conflicte bèl·lic provocat Un germà de José de Jaume tor- i viu a la Ribera Alta, quan ell va per un complot cívic-militar que or- nà de la guerra mutilat, ja que va ocupar la casa abadia, ni de lluny ganitzà el colp d’estat de juliol de perdre les cames en un bombadeig i era de les millors del poble com 1936. Aquest colp d’estat va fracas- poc després morí, si es així serien 7 diuen Soler i Jordà citant Antoni sar i va provocar la Guerra Civil i i no 6 els benicoletans morts a cau- Ferrando, era de les més velles ja una revolució social en prendre el sa de la Guerra Civil.3 que la seua construcció datava, se- poble les armes per a fer front als gons el mateix Ferrando, de 1816. rebels contra el règim democràtic Tot seguit Soler i Jordà aborden A causa de l’estat d’abandonament republicà, fets que foren l’origen i les conseqüències de la guerra i en què es trobava, a la manca de la justificació de la Dictadura fran- l’abast de la repressió a Benicolet qualsevol servei bàsic i que, poc quista que s’allargà fins a 1977, i citen la recerca d’Antonio Calza- de temps després d’ocupar-la, es quan unes noves eleccions demo- do, utilitzant les seues aportacions va assolar la part de darrere durant cràtiques, que no s’havien convocat per a parlar de “víctimes morals” ja unes pluges, era un perill habitar- des de febrer de 1936, començaren que, citant Calzado, només el se- la i per això José Àrias va demanar 164 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 HISTÒRIES DE LA VALL D’ALBAIDA. BENICOLET. GEOGRAFIA, HISTÒRIA, PATRIMONI, LLUMS I OMBRES permís a l’Arquebisbat de València pogué assumir perquè José Arias va portà. Ningú estava disposat a ofe- per a vendre-la i construir-ne una de poder contractar obrers i pintors de rir un camp prop del poble per a les nova en els terrenys annexos, pro- Carcaixent, el seu poble, que van instal·lacions de la Cooperativa, pietat de l’església i on ja s’estaven consentir que se’ls pagarà la di- atés el valor superior que aques- realitzant les obres de l’actual pa- ferència en terminis assumibles per tos bancals tenien o podien tenir, tronat.6 I va ser aquesta la raó i no al pressupost parroquial. La nova o al poc preu que s’anava a acon- cap altra, segons José Arias, per la casa abadia o rectoria quedà enlles- seguir degut al caràcter de servei qual no s’arribà a plantejar la seua tida el 1961 i comptava en aquell públic que la Cooperativa tindria. reforma: no hi havia diners ja que moment amb terrassa i jardí, banys, Doncs bé, a tots se’ls ha oblidat qui el patronat es feia amb l’esforç i el cuina i aigua corrent que s’extreia va proporcionar el bancal per a la treball dels benicoletans que parti- amb motor del pou del patí, quan Cooperativa, uns terrenys que poc ciparen en la seua construcció de al poble no sé si algú tenia accés a temps després serien considerats forma voluntària i desinteressada. aquestos serveis; altra qüestió ben solar: el camp pertanyia a Alejo En canvi si es venia la casa abadia, diferent és que amb posterioritat Climent Martínez. Va ser ell l’únic que durant la guerra civil havia es- els seus propietaris i responsables dels molts productors de raïm de vi tat la seu del comité local del Front hagen deixat arruinar de fet un pa- que tenien bancals en la zona que Popular de Benicolet, se’n podia trimoni que tants esforços va reque- es va fer avant i va oferir el terreny fer una de nova i ajudar en allò que rir dels benicoletans que posaren per a la construcció de l’edifici de es poguera a la construcció del pa- il·lusió i treball en la seua construc- la Cooperativa, sent, a més, un dels tronat. Soler i Jordà tampoc diuen ció i que amb el “Patronato” durant seus majors impulsors i defensors res del fet que qui va donar el per- anys havia estat centre parroquial i fins que va morir l’any 2000. mís i va posar el preu d’eixida en d’activitats culturals com represen- base a la taxació fou l’Arquebisbat tacions teatrals i cinema local. Doncs açò se li ha oblidat al “no puede venderse por menos del cronista, i a Soler i a Jordà, que precio tasado por los peritos, que Tot seguit es parla de la crea- tampoc s’hi han preocupat de con- es de 82.981 pesetas”, segons diu ció de la Cooperativa Vitivinicola trastar cap de les seus afirmacions Ferrando. Estem parlant de l’any Sant Joan Baptista, de la qual ara i valoracions tornant a fer seus les 1960 i pel que he pogut esbrinar el s’acompleixen 50 anys de la seua conclusions i la versió d’uns altres. preu mitjà de les cases a Benicolet construcció. La Cooperativa va ser no baixava de les 125.000-150.000 realitzada a tandes de jornals on Tot plegat ens indica la poca pessetes, si estaven habitables per participaren de forma desinteres- consistència històrica que de ve- als estàndars de l’època. Es va po- sada bona part dels homes i joves gades tenen aquestos llibres que sar preu a la casa i es va córrer la del poble. El seu primer president pretenen ser una aproximació a la veu que es venia i com he pogut i un dels principals impulsors va història local, però que en alguns esbrinar hi hagué més d’un inte- ser Hilari Martínez.8 No s’hi fa cap casos –com hem vist per a la his- ressat en comprar-la.7 Però només referència a que un dels problemes tòria contemporània de Benicolet– Alejo Climent Martínez va pagar principals del moment fou la seua no van més enllà de ser un recull els “18.000 duros” que es va valo- ubicació i el debat que això com- de les aportacions particulars i par- rar, per tant l’haguera pogut com- prar qui haguera volgut i sempre per damunt del preu de taxació que havia fixat el mateix Arquebisbat, amo i responsable últim de la casa abadia. Això sí, com sempre ha dit Alejo Climent Martínez “quan la vaig comprar ja la volien tots, quan abans ningú es feia avant”. Les 90.000 pessetes segons Josep Arias, serviren per a sufragar la construcció de la nova casa abadia juntament amb una minsa aporta- ció de l’Arquebisbat (el cost de la Benicolet 1954. Entrada de mossén José Arias Pellicer a Benicolet. A la seua esquerra Alejos Climent Mar- qual pujà al voltant de les 110.000- tínez i José Climent Martínez (alcalde). A la dreta Mateu Català Prats, Demetrio Climent Marín, Conxa Faus 120.000 pessetes. La diferència es i Rosendo Martínez ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 - 165 HISTÒRIES DE LA VALL D’ALBAIDA. BENICOLET. GEOGRAFIA, HISTÒRIA, PATRIMONI, LLUMS I OMBRES cials d’altres o una col·lecció de ci- titucions publiques que patrocinen timonis orals d’Eduardo Català Alborch, José Català Alborch i Alejos Climent Martínez. tes que no aporten massa cosa que aquestos llibres. 4 Soler, A.; Jordà, R. Benicolet. Geografia..., ajude a explicar el passat de la po- pàg. 167. blació objecte del seu estudi. Abel 5 Ferrando Francés, Antoni. “Breu història de la comunitat parroquial de Benicolet Soler i Rafa Jordà a penes s’han (segles XVI-XXI)”, en Benicolet en festes, preocupat d’anar a les fonts docu- 2005, pàg. 18-35. Citat per Soler, A.; Jordà, mentals i/o orals que senzillament NOTES R. Benicolet. Geografia..., pàg. 171. Tam- bé Ferrando Francés, Antoni. “Benicolet i s’obvien perquè això és temps i fei- 1 Calzado Aldaria, Antonio. Entre la nit i el el seu arxiu parroquial (segles XVI-XXI)”, na, i aquestos llibres per encàrrec marasme. La Vall d’Albaida, 1939-1952, en Alba, revista d’estudis comarcals de la s’han de lliurar en un temps deter- Ontinyent: Institut d’Estudis de la Vall Vall d’Albaida, núm. 19, Ontinyent, 2004, pàg. 94-111, especialment pàg. 102: “Sense minat i la resta de circumstàncies d’Albaida, 2005, capítol 2 La reconstrucció de les fonts, pàg. 32-33. Llibre d’obligada comptar amb el poble, el rector Arias Pellicer queden subjectes a aquest fet. Ales- lectura si es vol conéixer el nostre passat vengué a Alejo Climent Martínez sogre del hores, ja no parlem tant d’història recent. El seu rigor cièntific i volum docu- seu germà la casa abadia de Benicolet, cons- truïda i millorada gràcies a les aportacions del local, sinó d’escrits que s’allunyen mental fruit d’un treball d’anys fan d’aquesta una obra molt recomanable per tal d’entendre feligresos durant segles i decidí construir una de la metodologia i l’aproximació com s’imposà i es desenvolupà el règim fran- nova casa abadia en els terrenys de la vella”. crítica a les fonts que constitueixen quista a la Vall d’Albaida i també per a estu- Entrevista a Josep Arias Pellicer. 6 Entrevista realitzada a Josep Arias Pellicer el la base del rigor científic de la His- diar la naturalesa del mateix règim. 2 Benicolet, Geografia..., pag. 165. Calzado 2007. tòria. Crec que la nostra comarca i Aldaria, Antonio. Entre la nit i el marasme..., 7 Testimoni oral d’Alejos Alborch. els nostres pobles es mereixen al- pàg. 19-24. 8 Soler, A.; Jordà, R. Benicolet. Geografia..., pàg. 171-173. guna cosa més per part de les ins- 3 Noms que he pogut esbrinar a partir dels tes- 166 - ALMAIG, ESTUDIS I DOCUMENTS 2010 Aquesta revista s’acabà d’imprimir al taller de Gráficas Bormac d’Ontinyent, el dia 27 de novembre de 2010, festa del Beat Ramon Llull LAUS ✖ DEO