______

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

Gósol

(Adaptat al Text Refós de la Llei d’Urbanisme DL 1/2010 i al seu Reglament D 305/2006)

______Març 2012

______

4. INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL TEXT REFÓS APROVACIÓ DEFINITIVA

______

AJUNTAMENT DE GÓSOL ______

Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL (ISA) DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM) DE GÓSOL

NOVEMBRE 2009

Girona, 26 pral 08010 Barcelona Tel. 932 655 778 Fax 932 322 391 [email protected]

ECOMOLL 2 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

ÍNDEX 6. DETERMINACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT ...... 77 1. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME ...... 5 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS 2. ÀMBIT D’ESTUDI ...... 6 OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS ...... 80

3. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN L’ÀMBIT 8. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES ...... 81 7 3.1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS ...... 7 9. SÍNTESI ...... 85 3.1.1. Fisiografia, relleu i clima...... 7 3.1.2. Geologia i hidrologia ...... 9 10. FONTS D’INFORMACIÓ CONSULTADES ...... 88 3.1.3. Biodiversitat i patrimoni natural ...... 11 3.1.4. Àrees protegides ...... 15 3.1.5. Qualitat del paisatge ...... 20 3.1.6. Demografia, activitat econòmica i ocupació laboral ...... 22 3.1.7. Ocupació i consum del sòl ...... 26 3.1.8. Riscos ambientals ...... 27 3.1.9. Gestió de l’aigua ...... 31 3.1.10. Ambient atmosfèric ...... 33 3.1.11. Gestió dels materials i dels residus ...... 35 3.1.12. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació ...... 35 3.2. ASPECTES AMBIENTALS MÉS RELLEVANTS ...... 36 3.3. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL ESTABLERTS 37 3.3.1. Aspectes preferents a considerar pel POUM ...... 37 3.3.2. Legislació comunitària, estatal i autonòmica aplicable ...... 38 3.4. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS, PROGRAMES I PROJECTES ...... 44 3.5. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS EN LA REDACCIÓ DEL PLA ...... 45 3.5.1. OBJECTIUS GENÈRICS ...... 45 3.5.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS ...... 45 3.5.3. CRITERIS ...... 46

4. ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES ...... 48 4.1. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES ...... 48 4.1.1. Alternatives en sòl urbà i urbanitzable ...... 48 4.1.2. Alternatives en sòl no urbanitzable ...... 53 4.1.3. Sòl destinat a Sistemes...... 57 4.2. VALORACIÓ GLOBAL D’ALTERNATIVES ...... 57 4.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA ... 58

5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA ...... 59 5.1. CLASSIFICACIÓ I QUALIFICACIÓ DEL SÒL ...... 59 5.1.1. Sòl urbà ...... 59 5.1.2. Sòl urbanitzable ...... 65 5.1.3. Sòl no urbanitzable ...... 67 5.1.4. Sistemes ...... 68 5.1.5. Planejament derivat ...... 68 5.2. QUANTIFICACIÓ DE SÒLS ...... 73 5.3. DEMANDA ADDICIONAL DE RECURSOS I MESURES ADOPTADES ...... 76

ECOMOLL 3 ECOMOLL 4 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

1. OBJECTE I CONTEXT DE L’INFORME 2. ÀMBIT D’ESTUDI

El present document correspon a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) del Pla La zona objecte d’estudi, i on s’ubiquen les diferents propostes del POUM, coincideix amb d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Gósol, en compliment de la llei 9/2006, de tot el TM de Gósol, municipi del Berguedà. 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, normativa estatal que transposa la directiva 2001/42/CE, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. L’entrada en vigor d’aquesta llei suposa la realització d’un procés d’avaluació ambiental estratègica dels plans i programes el qual s’ha iniciat amb la fase de determinació de l’abast i el grau d’especificació de l’informe de sostenibilitat ambiental. En base a aquest informe, el Departament ha emès un document de referència que determina l’abast del present informe de sostenibilitat ambiental.

La disposició que regula específicament l’avaluació ambiental dels plans d’urbanisme a Catalunya és el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme 10/2004, i, molt especialment, el seu Reglament (Decret 305/2006, de

18 de juliol), bàsicament en els articles 70, 100, 106 i 115 i la disposició transitòria dotzena. El procediment és establert per l’article 115 del Reglament, segons el qual l’informe de sostenibilitat ambiental ha de formar part de la documentació de l’instrument de planejament objecte d’aprovació inicial. L’ISA serà sotmès a informació pública durant 45 dies conjuntament amb l’instrument de planejament del qual forma part.

En referència al contingut mínim de l’ISA, cal consultar l’article 70 del Reglament Mapes 1 i 2-. Situació de la zona d’estudi; àmbit de Catalunya i ortofotomapa del municipi. 305/2006 i que es resumeix en els següents punts: Font: Cartografia Ambiental i Atles Electrònic de Catalunya (Hipermapa) de la Generalitat.

“a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla L’àmbit d’estudi i anàlisis del POUM de Gósol serà com a mínim el territori format pel b) Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada municipi i els entorns d’aquest, si bé les propostes d’ordenació i qualificació es referiran a c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada l’àmbit del municipi en qüestió. d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts f) Síntesi de l’estudi ”

ECOMOLL 5 ECOMOLL 6 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

3. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN troba a Gisclareny. Les dades recollides en aquesta estació es poden aproximar a les de L’ÀMBIT Gósol ja que les seves característiques són similars.

El clima, segons la classificació de Thornthwaite és perhumit i caracteritza per tenir un 3.1.1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALS coeficient hídric anual superior a 100. L’orografia, l’altitud i l’orientació de les valls són les En aquest punt es realitza una descripció del perfil ambiental del municipi preexistent. principals variables que expliquen l’ambient climàtic de la zona. Els estius acostumen a ser plujosos i força frescos i els hiverns freds i secs amb pocs dies de neu. Sovint hi ha 3.1.1.1. Fisiografia, relleu i clima inversió tèrmica.

Fisiografia La major part del territori d’estudi està per sobre dels 1000 m d’altitud. Segons les dades La comarca del Berguedà està situada entre els Pirineus i la Depressió central, i pertany dels observatoris més propers la temperatura mitjana anual es troba per sota dels 10ºC. A a la Catalunya central. Té una extensió de 1182,46 Km2, és formada per 30 municipis i partir dels 1500 m hi ha mesos en què la temperatura roman per sota de 0ºC. L’amplitud limita al nord amb la Cerdanya, a ponent amb l’Alt Urgell i el Solsonès, a llevant amb el tèrmica és de 15-16ºC i dóna una idea de la continentalitat del clima. En aquesta zona, el Ripollès i Osona, i, al sud, amb la comarca del Bages. La seva capital és Berga, ubicada clima és subcontinental pel què fa a les temperatures. al centre de la comarca. La quantitat d’aigua recollida al Berguedà oscil·la entre els poc més de 500 mm al Baix El medi físic divideix el territori en dues subcomarques: l’Alt Berguedà i el Baix Berguedà. Berguedà, fins als més de 1200 mm a la base de l’estatge subalpí. A Gósol la precipitació L’Alt Berguedà, entre Pirineu axial i Prepirineu, és una zona muntanyosa de paisatge anual mitjana se situa entre 950 1000 mm. La influència de les muntanyes és important agrest i escarpat on s’ubiquen les màximes alçades de la comarca (Tosa d’Alp 2531 m, sobretot a l’estiu, època en què són freqüents les tempestes causades per l’ascensió de Coma Bona 2530 m) i comprèn dues valls allargades, la de l’inici del Llobregat i la del l’aire i que atenuen la secada que altrament tindria lloc. A tot l’Alt Berguedà, de fet, les Bastareny, que s’uneixen a Guardiola de Berguedà. De Berga en avall comença el Baix pluges d’estiu poden arribar a ser les més importants de l’any. Berguedà, caracteritzat per un paisatge suau tot i que compta amb serralades que oscil·len entre els 1000 i 1500 m (Picancel, la Quar) allà on la Depressió central i el Les precipitacions a l’estiu representen prop d’un 30% del total anual, i les de la Prepirineu entren en contacte. primavera un 20%.

Gósol, amb una extensió de 55.45 Km2 i a una altitud de 1423 m, s’ubica a l’oest de l’Alt La distribució mensual de les pluges a l’estació de Gisclareny es representa al gràfic Berguedà. Geogràficament es troba situat a la vall que porta el seu nom, tancada per les següent (figura 1) on es pot observar que els mesos més secs són els de gener i estribacions del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons, i envoltada per la Serra del Cadí desembre, mentre que els mesos amb més precipitacions són juliol i octubre. Tot i això, la que s'alça sobre Coll de Josa. variabilitat entre anys és gran. 160,0 El municipi comprèn, a més, l'antic terme de Castellfraumir, els pobles i llogarets de 140,0 Bonner, Moripol i Vilacireres, despoblats, i el llogaret de Sorribes, l’únic poblat. 120,0 100,0 El nombre d’habitants del terme és de 223 (2007), 100 dels quals són residents, i a l’estiu 80,0 s’incrementa fins a 1500. Gósol limita al a l’est amb el terme de Saldes, al NO amb Josa i 60,0 Tuixén (Alt Urgell) i al SO amb La Coma i La Pedra (Solsonès), al S amb Guixers i amb 40,0 Fígols Vell al SE. És l’únic municipi del Berguedà que pertany a la província de Lleida. 20,0 0,0 Relleu El municipi es troba a la vessant sud de la serra del Cadí. Aquesta serralada presenta una extraordinària complexitat tectònica i litològica que és difícil de trobar a l’àrea mediterrània. La serra del Cadí és bàsicament un gran mantell de corriment separat del Pirineu axial per la fosa tectònica neògena de la Cerdanya. Figura 1. Distribució mensual de les precipitacions (en mm) durant el període 2000-2006. Font: Servei Meteorològic de Catalunya. El riu Llobregat ha contribuït activament a l’erosió i l’obertura de solcs profunds entre aquestes muntanyes. Cada vegada que el riu s’ha topat amb la resistència de roques Les nevades comencen al mes de novembre i per sobre els 1.200 m amb assiduïtat, amb calcàries, ha creat congostos i engorjats de gran bellesa. uns 25 dies de neu a l’any. Les primaveres són fresques, i és freqüent que hi nevi al llarg del mes d’abril. Clima La direcció dominant del vent és l’oest, i la seva intensitat és baixa (entre 1 i 5 m/s) El clima del Berguedà presenta grans variacions lligades a la diferència d’altituds. excepte en les cotes superiors. Tanmateix, la majoria de les observacions diàries L’estació meteorològica més propera a la zona d’estudi de la qual es disposen dades es assenyalen una absència total de vent.

ECOMOLL 7 ECOMOLL 8 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

3.1.1.2. Geologia i hidrologia Roja (2.048 m). Al centre, un con de dejecció forma un planell on dominen les margues a 1.400-1.500 m, i que configura la capçalera de l'Aigua de Valls. Geologia Aquesta zona es caracteritza per una activitat tectònica molt intensa. Els materials A migdia reapareixen les calcàries jurassicocretàcies empastades de conglomerats a la principals són calcaris d’edat secundària, bastant replegats, els quals formen un gran base; al sud-oest, la serra del Verd (amb els cims destacats de Portell de l'Ós, 2.005 m sinclinal que és limitat al nord i al sud per grans fractures que emmarquen aquesta unitat. alt; Pla de la Font, 2.017 m; Cap del Verd o de Prat Naviral, 2.274 m; Coll dels Belitres, Al fons d’aquests sinclinals apareixen d’altres formacions, també secundaries, 2.145 m; cap de Prat d'Aubes, 2 244; Guitzes, 2 233; el Gall d'Urdet o cap de la Baga constituïdes per nivells margosos. Són una mica més antigues i originen les zones de Agra, 2.204 m; Coll de Pedrell, 2.105 m), i al SE, la Serra d'Ensija (Pedra Salzorenca, cultiu. Gósol es situa en aquest emmarcament dins d’una petita cubeta en aquest massís 1.824 m; la Gallina Pelada, 2.327 m). Entremig, el planell de Gósol es perllonga per la compacte, molt alterat tectònicament. riba dreta de l'Aigua de Valls, la canal de la qual s'enfonsa a 1.040 m.

Als seus voltants apareixen materials calcaris i margosos secundaris, que pertanyen al La litologia predominant al municipi és de materials secundaris petanyents al Cretaci i Cretaci i Juràssic i en alguns punts afloren materials del Triàsic. A les cotes inferiors que terciaris. Són materials permeables per fisuració predominant-hi els calcaris i margosos voregen el nucli de població existeix una dèbil cobertura quaternària discordant de natura amb fenòmens de carstificació. El substrat rocós està constituït per una alternança de argilosa. trams de litologies amb un marcat contrast d’erosionabilitat.

L’estructura orogènica és constituïda per una sèrie de plecs i eixos orientats sensiblement En el municipi existeixen diverses fractures de gran intensitat que funcionen com a canals d’est a oest, desenvolupats amb materials secundaris. Aquesta sèrie és limitada a 2 km al de drenatge en profunditat de les masses calcàries parcialment saturades d’aigua que nord del nucli urbà per una gran línia d’encavalcament. Al voltant del nucli de població els s’ha anat filtrant. El pendent esdevé un factor condicionant per les activitats i usos que es materials són més antics, més durs i compactes i apareixen molt triturats per aquest front poden desenvolupar al municipi. L’orografia del terme municipal de Gósol és molt d’encavalcament. A més a més, ortogonalment hi ha una sèrie de fractures irregulars que abrupte, tant al nord com al sud. Per contra a la vall els pendents hi són relativament tenen un gran interès hidrològic. suaus.

Cap a l’est s’hi troba el Pedraforca, un massís format per un sinclinal de materials Els fons de les valls són força encaixats en el substrat rocós i, els seus vessants, calcaris. Cap al sud-oest hi ha una estructura similar amb la Serra del Verd amb un acostumen a tenir una inclinació important. sinclinal d’eix de direcció NE-SO que baixa cap el nord-est. La superfície útil per a tot tipus d’activitat és aquella amb un pendent entre el 0 i el 10%. En aquesta zona es localitzen tres espais catalogats d’interès geològic: Pedraforca, Al Berguedà, aquesta representa el 47% del total comarcal amb 27.894 ha, gairebé la l’Espà-Saldes i Serra del Cadí, aquest darrer fora dels límits del terme municipal però meitat del territori. Entre el 10 i el 20% de pendent, les activitats que es poden portar a vorejant-lo. Les característiques d’aquests espais es mostren a la Taula 1. terme són més limitades. 166.091 ha dins la comarca, el 27% del total, es troben en aquesta situació . Per sobre el 20% de pendent el sòl es considera exclòs per a activitats Localitat Pedraforca Espà-Saldes Serra del Cadí urbanes, i al Berguedà això representa el 15% del sòl, 67.187 ha. Tipus d’interès Estratigrafia, Paleontologia General estructural Al nucli de Gósol el màxim desnivell existent és de 41 m entre el promontori situat en la Àmbit fisiogràfic Pirinenc Pirinenc Pirinenc part NO i el torrent existent al S.

Era geològica Mesozoic, Paleogen Mesozoic, Paleogen Mesozoic, Paleogen Hidrologia L’àmbit d’estudi es circumscriu a la conca del Llobregat, tot i que les aigües tributen Tipus de roca Formacions Formacions Formacions primer al Cardener. Dins el municipi s’hi troben dos rius de certa importància, l'Aigua de sedimentàries sedimentàries d'especial sedimentàries d'especial Valls i el Saldes (o riu d'Eina). L'Aigua de Valls, que desemboca al Cardener a d’especial rellevància rellevància rellevància Aigüesjuntes, té dos afluents, l'Aubagó i el Rubinat, que neixen al Pedraforca. El Saldes, afluent directe del Llobregat, té com a afluents el Gresolet (que voreja el massís pel cantó Procés geològic Tectònica Alpina, Tectònica Alpina Tectònica Alpina, nord), i el torrent de cal Ninot, que neix també al Pedraforca. Geomorfologia Geomorfologia rellevant rellevant Pràcticament tot el terme de Gósol resta comprès en la capçalera del riu Aigua de Valls. Taula 1. Recull dels espais d’interès geològic presents a la zona Aquest neix a una 3 km del nucli de població de Gósol, a l’indret anomenat Torrentsenta. Font: Cartografia ambiental, Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007. El riu forma part de la conca del Cardener, on s’hi uneix a Sant Llorenç de Morunys (Solsonès). La conca de l’Aigua de Valls limita amb les valls de Cerneres i Josa, al nord, Al nord de la zona del Pedraforca s’enlairen les filades de calcàries mesozòiques que pels colls de Font Terres i de Josa, i amb el riu de Mola pel Coll de Mola, aigües totes encavalquen les eocèniques del Cadí; a l'altra banda de la riera de Josa aquesta zona elles que tributen al riu La Vansa. A l’oest limita amb el riu Saldes, pel Coll de la Trapa. forma un arc que encercla, per l'oest, nord i est, la vila: Cloterons (2.173 m alt.), Costa Freda (2.044 m alt.), Ginebra (1.968 m alt.), Coll de Josa, Roca Roja (2.034 m), el Teuler Hi existeixen dues fonts amb força cabal. Aquestes són la que abasteix el poble de (2.197 m), Set Fonts (2.039 m), Serra del Verdet (2.300 m), Pedraforca (2.497 m), i Roca Gósol, situada al nord de la població, amb un cabal a l’estiu d’uns 8.000 a 10.000 litres a

ECOMOLL 9 ECOMOLL 10 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà l’hora i la de Torresenta, als peus de la Serra del Verd, amb un cabal en període estival són dallats dues o tres vegades al llarg de l'estiu i l'herba dels quals, emmagatzemada, entre 40.000 a 50.000 litres cada hora. El Decret 328/1988, d'11 d'octubre, és el que serveix d'aliment per al bestiar a l'hivern. estableix les normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Les comunitats vegetals més interessants potser són, però, les que creixen a les tarteres, extensions de terreny al flanc de les cingleres on s'amunteguen pedres despreses dels El principal aqüífer és el de la zona de Torrentsenta1, a la Serra del Verd, constituït per cims; aquí, entre les pedres, les plantes s'han d'adaptar a la manca d'humitat, carbonats del Cretaci Superior. Delimitació clara amb barreres naturals. al despreniment dels rocs i a les baixes temperatures. Hi ha boscs abundants a la serra del Verd (pi negre i alguns avets) i a la clotada de l'Aigua de Valls (pi roig, roures, alzines i El volum de roca pertanyent a l’aqüífer és de 40 km3, tot i que des d’un punt de vista boixos). A continuació es mostra un llistat amb les espècies rares, vulnerables, hidràulic es pot considerar que el volum és menor a causa dels punts naturals de endèmiques o protegides presents al municipi i la zona circumcidant: drenatge que limiten la profunditat dels horitzons permeables. Taula 2.Espècies sensibles presents al municipi. A Torrentsenta el sòcol impermeable se situa a 1000 m de profunditat. Existeix la Espècie Endemicitat Grau d’amenaça Protegida Anemone alpina possibilitat que la permeabilitat de l’aqüífer sigui bona els primers 100 m i després Del nord-est ibèric No amenaçat disminueixi gradualment. subsp. font-queri Aquilegia viscosa Gairebé exclusiu de Sota feble risc (poc preocupant) Sí Pel què fa a la recàrrega, aquesta se situa entre les cotes 1400 i 2200m, i la major part subsp. montsicciana Catalunya Asplenium seelosii Gairebé exclusiu de d’aigua infiltrada prové de la neu. La descàrrega principal té lloc a través del manantial de Vulnerable Torrent Senta de manera natural. Es calcula que el volum anual d’aigua infiltrada és de subsp. glabrum Catalunya 3.0 hm3 i els cabals són de l’ordre de 300m3/h. Bupleurum angulosum Del nord-est ibèric No amenaçat Campanula speciosa Del nord-est ibèric Sota feble risc (poc preocupant) Sí L’aigua de l’aqüífer és bicarbonatada-càlcica de baixa mineralització. Incorpora també subsp. speciosa Cynoglossum una petita part de magnesi i la seva temperatura és baixa. No hi ha presència de rrr contaminants orgànics ni inorgànics, ja que es tracta d’aigua profunda filtrada. dioscoridis Cystopteris fragilis rrr subsp. alpina 3.1.1.3. Biodiversitat i patrimoni natural Delphinium elatum Del nord-est ibèric Vulnerable Sí subsp. montanum La vegetació del terme municipal és d'un gran interès, a causa de les variades Dianthus pungens Exclusiu de Catalunya No amenaçat condicions climatològiques i d’altitud, que permeten tant l'existència d'espècies alpines subsp. multiceps com d'eurosiberianes i mediterrànies. Endressia pyrenaica Del nord-est ibèric No amenaçat Erigeron uniflorus Del nord-est ibèric No amenaçat Les parts més altes, a partir de 2.000 m, són cobertes de prats alpins formats bàsicament subsp. aragonensis per un nombre elevat d'espècies de gramínies i flors vistoses, com les gencianes Euphorbia dulcis rrr (Gentina sp.), el safrà bord (Crocus nudiflorus) i la carlina (Carlina acanthifolia subsp. subsp. angulata cynara), entre d'altres. Linum tenuifolium rrr subsp. salsoloides Més avall, a l'estatge subalpí, hi ha boscos de pi negre (Pinus uncinata), espècie ben Oxytropis neglecta No endèmica Sí adaptada a suportar les dures condicions climàtiques. El sotabosc és integrat sobretot per subsp. occidentalis matolls de ginebró (Juniperus nana), de neret (Rhododendron ferrugineum) i de boixerola Pedicularis pyrenaica Del nord-est ibèric No amenaçat (Arctostaphylos uva-ursi). A les parts més baixes d'aquests boscos i al vessant nord de Potentilla nivalis No endèmica Sí les serralades es troben boscos d'avets (Abies alba), que en alguns indrets són Ramonda myconi Del nord-est ibèric No amenaçat especialment interessants pel bon estat de conservació. Ranunculus montanus Del nord-est ibèric No amenaçat subsp. ruscinonensis Als indrets humits de l'estatge montà s’hi troba el faig (Fagus sylvatica), mentre que els Ranunculus pyrenaeus Del nord-est ibèric No amenaçat Seseli montanum roures (Quercus pubescens) i les alzines (Quercus ilex) ocupen els solells en una bona Del nord-est ibèric No amenaçat part. Aquestes tres espècies, acompanyades d'altres com els aurons (Acer campestre) o subsp. nanum els trèmols (Populus tremula) es troben formant claps més o menys extensos enmig de Silene borderei Del nord-est ibèric Sota feble risc (poc preocupant) boscos de pi roig (Pinus sylvestris). El pi roig forma majoritàriament els boscos de les Taraxacum dissectum Del nord-est ibèric No amenaçat Thymelaea tinctoria zones baixes i mitjanes del parc, amb un sotabosc integrat bàsicament pel boix (Buxus Del nord-est ibèric No amenaçat Sí sempervirens). En aquestes zones baixes hi ha també els anomenats prats de dalla, que subsp. nivalis Thymus serpyllum Del nord-est ibèric No amenaçat subsp. nervosus 1 Vilaramau, N. Esllavissades i la seva prevenció a la vall de Gósol. Memòria.1999 Viola willkommii Del nord-est ibèric No amenaçat

ECOMOLL 11 ECOMOLL 12 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

Font: Banc de dades de biodiversitat de Catalunya.rrr: espècie rara Espècie CITES* C.Bonn* C.Berna* DH* DA* 439/90 3/88 148/92 (Tichodroma muraria) La diversitat de boscos i prats del massís acull una fauna rica en la qual dominen Merla d’aigua (Cinclus II II II (D) clarament les espècies pròpies dels ambients alpins i de muntanya, distribuïda en els tres cinclus) hàbitats principals: els rocams, els boscos i els prats. La proximitat de les serres del Cadí Merla de pit blanc II II II (D) i Moixeró ha posat a disposició d'aquestes espècies importants superfícies, vitals per a (Turdus torquatus) satisfer les seves necessitats territorials. Còlit gris (Oenanthe II II II (D) oenanthe) Finalment, fer esment del fet que una part dels boscos del municipi es troben catalogats Trencapinyes (Loxia II II II (D) dins del catàleg de forests d’utilitat pública. curvirostra) Pardal d’ala blanca II II (D) I Pel què fa a la fauna, la majoria d’espècies destacades tenen alguna figura de protecció (Montifringilla nivalis) d’entre les següents: Mussol pirenenc II II I II II (C) II (Aegolius funereus) - CITES (Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de la Fauna i Flora Silvestres) Rèptils - Conveni de Bonn (CBo) Llangardaix verd II II II (D) - Conveni de Berna (CB) (Lacerta viridis) - Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitats) (DH) Serp verda-i-groga II II II (D) - Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres (DA). (Coluber viridiflavus) - RD 439/1990 de 30 de març, pel que es regula el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. Escurçó pirenenc III - Llei 3/1988 de 4 de març, protecció dels animals (Vipera aspis) - Decret 148/1992 de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats que poden afectar les espècies de Colobra llisa meridional III II II (D) la fauna salvatge (Cornonella girondica) Amfibis Taula 3.Espècies sensibles presents al municipi. Tritó pirenenc II II II (C) Espècie CITES* C.Bonn* C.Berna* DH* DA* 439/90 3/88 148/92 (Euproctus asper) Mamífers Granota roja (Rana III II II (D) Cèrvol (Cervus elaphus) I II II i IV temporaria) Isard (Rupicapra I Tòtil (Alytes II II II (D) pyrenaica) obstetricans) Cabriol (Capreolus III Peixos capreolus) Barb de muntanya III II Marta (Martes martes) II (?) (Barbus meridionalis) Ermini (Mustela III II II (B) I Font: elaboració pròpia a partir de la legislació i les figures de protecció esmentades. erminea) * Annexes on s’inclou Marmota (Marmota III marmota) Per altra banda, als escassos cursos i masses d'aigua existents al parc (a causa del seu Musaranaya nana III substrat calcari que fa que l'aigua s'escoli) a banda del barb de muntanya, hi viuen (Suncus etruscus) únicament dues espècies de peixos: la truita (Salmo trutta), i el barb roig (Phoxinus Llop (Canis lupus) I II II i IV phoxinus). Aus Trencalòs (Gypaetus II II I I II (A) II Permeabilitat del sòl barbatus) L’escàs percentatge de territori urbà i edificat en el municipi fa que la matriu territorial es Voltor comú (Gyps II II I II II (B) I mantingui molt permeable als fluxos naturals. A més a més, les infraestructures viàries fulvus) són de rang secundari i el trànsit de vehicles és moderat. A continuació es mostren els Gall fer (Tetrao II I, II, II (B) I eixos de connexió muntanyencs (taronja) i fluvials (blau). urogallus) III Àliga daurada (Aquila I II III I II II I chrysaetos) Picot negre (Dryocopus II I II II (B) I martius) (estrict.) Perdiu xerra (Perdix III I II (D) perdix) Pela-roques III II II (C)

ECOMOLL 13 ECOMOLL 14 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

Serres del Cadí- el Moixeró Serres del Cadí- el Moixeró

Serra del Verd Serra del Verd

Serra d'Ensija- Serra d'Ensija- els Rasos de els Rasos de Peguera Peguera

Mapa 3. Principals connexions ecològiques. Serra de Busa- els Font: Elaboració pròpia amb cartografia ambiental del DMAH i informació del P.T.C.C. Serra de Queralt Bastets-Lord Un espai connector important és el de Torrent Forcat-Aigua de Valls, on predominen les pinedes de pi roig dels obacs de l’estatge montà dels Pirineus, amb algunes àrees de prats dalladors dels estatges submontà i montà. La funció d’aquest espai és la de Mapa 3. Espais del PEIN en l’àmbit d’estudi connectar les serres del Cadí – El Moixeró amb la serra del Verd i la serra d’Ensija – Font: Cartografia ambiental del DMAH, 2007. Rasos de Peguera. A continuació es descriuen els espais del PEIN amb presència al municipi: 3.1.1.4. Àrees protegides S’identifiquen aquelles àrees enteses des del punt de vista d’especial protecció, - Serra d’Ensija - els Rasos de Peguera conservació, fragilitat o singularitat per la incidència de la normativa ambiental, o des del És un dels espais naturals més notables de la subunitat meridional del Prepirineu oriental punt de vista de la concurrència de valors susceptibles. Aquestes àrees han estat i un dels límits més meridionals de la vegetació alpina a Catalunya. Ocupa una extensió prèviament identificades per l’Administració sectorial competent o directament afectada. de 4326,22 ha i presenta un gran interès biogeogràfic. El cim més alt és la Gallina Pelada Es fa a continuació una breu descripció dels espais que es troben al municipi. amb 2.307 m, i en aquesta altitud s’hi desenvolupen prats calcícoles. Les comunitats i espècies vegetals que es troben als estatges subalpí i alpí difícilment es localitzen en Espais inclosos al PEIN d’altres serres de la mateixa subunitat. A l’estatge montà hi predominen els paisatges El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que té la condició de pla territorial sectorial, va submediterranis: rouredes de roure martinenc i pinedes de pi roig. Hi són ben ser redactat i tramitat d’acord amb el que disposa la Llei 12/1985, d’espais naturals. representades també les comunitats rupícoles de les roques calcàries. La fauna és similar a la del Cadí, però més escassa, i alguns animals es troben al límit de la seva àrea de Conté un conjunt de 165 espais naturals considerats d’un interès natural de primer ordre, distribució. La fauna invertebrada mostra algunes singularitats, com algunes espècies als quals dota d’un règim de protecció de caràcter bàsic. endèmiques o rares d'aràcnids i heteròpters.

Aquesta protecció bàsica es concreta en un conjunt de normes – Annex de Decret - Serra del Verd 328/1992 – que, des del moment de l’aprovació del PEIN, han estat aplicades a tots els Constitueix una prolongació meridional de la serra del Cadí i participa de moltes de les espais del Pla o només alguns d’ells, segons cada cas. En el cas que ens ocupa els característiques de la serra d'Ensija. Té una superfície de 3040,73 ha. El Cap del Verd espais del PEIN de la zona d’estudi es troben inclosos a l’Annex I de l’esmentat Decret. n’és el cim culminal amb 2.289 m d'altitud i separa dos vessants que contribueixen a augmentar la diversitat d'aquest espai. El municipi d’estudi conté tres espais d’interès natural: Serra d’Ensija - els Rasos de Peguera, Serra del Verd i Serres del Cadí - El Moixeró. El conjunt d’aquests espais La zonació altitudinal des de l'estatge altimontà fins els rasos culminals és clara. Els representa el 63.6% del territori del municipi (14,54%; 27,39%; 21,67%, respectivament). elements més ben representats són els submediterranis i euro-siberians, així com els La situació dels espais en el terme municipal, així com d’altres de propers, es pot bòreo-alpins. Mentre el solell és dominat per la vegetació submediterrània (rouredes, observar en el Mapa 3. pinedes de pi roig ...), l'obaga acull una bona representació de les pinedes subalpines de pi negre amb seslèria (Pulsatillo-Pinetum uncinatae), que alterna amb les grans clapisses rocoses. Els rasos i prats culminals (Festucion gautieri, ...) presenten l'interès d'acollir un

ECOMOLL 15 ECOMOLL 16 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

dels límits meridionals per a moltes espècies alpines, principal motiu d’inclusió d’aquest La ramaderia i els boscos han estat la base econòmica dels municipis que integren el espai dintre del PEIN. Parc. Dos terços dels boscos d’aquest són de domini públic i han estat declarats d’utilitat pública, fet que ha facilitat la creació i gestió del Parc Natural. A nivell faunístic s’hi troben animals de requeriments subalpins i montans. La importància de l’espai també rau en el fet que possibilita el trànsit de determinats artiodàctils entre les Paratge natural del Pedraforca (PNIN) diverses serres i massissos de l’entorn. La Llei 6/1982, de 6 de maig, va declarar el Pedraforca Paratge Natural d'Interès Nacional. El Paratge té una superfície de 1.750 ha, de les quals 1.403 pertanyen al - Serres del Cadí - El Moixeró (Parc Natural) municipi de Saldes i 347 al de Gósol, ambdós a la comarca del Berguedà. Dins el La primera proposta oficial de protecció de l'espai data de l'any 1932; l'Avantprojecte del municipi de Saldes, hi ha també els pobles de l'Espà, Feners, Maçaners i Molers, mentre Regional Planning, encarregat per la Generalitat de Catalunya, va definir la zona del Cadí que dins de Gósol hi trobem els de Sorribes, Moripol, Bonner i Vilacireres. com a àrea de parcs i boscos reservats i la seva delimitació gràfica comprenia també el Pedraforca.

L'any 1963, el Pla d'ordenació de la província de Barcelona va aportar un nou projecte de protecció per a l'espai, dins un sistema de 13 parcs que havien de crear-se a través dels instruments d'ordenació urbanística del territori, i entre els qual es trobava el denominat Parc Natural del Cadí-Pedraforca.

La recuperació de l'autogovern de Catalunya va obrir les portes per a la definitiva protecció de l'espai. L'any 1980, la Comissió d'Urbanisme de Catalunya va aprovar una relació d'espais d'especial interès natural, entre els quals es trobava el denominat Cadí- Moixeró-Pedraforca; el conjunt d'aquesta proposta va ser adoptat pel Parlament de Catalunya i incorporat en forma d'annex a la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'establien normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives. El 15 de juliol de 1983, es va completar la protecció legal de l'entorn de l'espai amb la declaració del Parc Natural del Cadí-Moixeró amb el decret 353/83 de la Generalitat de Catalunya. Mapa 4. PNIN del Massís del Pedraforca (en gris) i Parc Natural del Cadí-Moixeró (en verd). Així doncs, es tracta d’un espai declarat Parc Natural pel Decret 353/83 que compta amb Font: Cartografia ambiental del DMAH, 1998. 41.059,69 hectàrees (39.310 ha de parc natural i 1.750 ha paratge natural) repartides en tres comarques: l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. També forma part de la xarxa Tant per les seves característiques geològiques com per la riquesa dels seus sistemes Natura 2000 i és zona ZEPA. naturals, el massís del Pedraforca constitueix un dels espais protegits més valuosos del patrimoni natural català amb la singular enforcadura que uneix el pollegó superior (2.507 Es tracta d’un Parc de muntanya comprès entre els 800 i els 2.648 metres d’altitud, on m) amb l’inferior (2.445 m). destaquen les serres del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca (PNIN 6/1982 de 6 de maig), i una part important dels massissos de Tosa i Puigllançada. La naturalesa de La declaració del paratge natural d'interès nacional, una figura reservada per la legislació les roques és calcària. catalana a aquells espais caracteritzats per la singularitat dels seus valors naturals des dels punts de vista científic, paisatgístic i educatiu, ha fet possible regular l’activitat La variada climatologia i les diferències d’altitud, fan possible l’existència de més de 1500 extractiva de lignit a cel obert al sector de migdia del massís i la implantació d'un conjunt tàxons de plantes superiors alpines, eurosiberianes i mediterrànies a la zona. Es de normes de protecció per al massís del Pedraforca. D’aquesta manera; s'hi admeten els diferencien clarament l’estatge montà, el subalpí i els prats alpins, cadascun amb usos agrícoles i ramaders tradicionals, hi és d'aplicació el règim urbanístic del sòl no espècies característiques. També són de gran interès les comunitats vegetals que urbanitzable objecte d'especial protecció als terrenys inclosos dins l'àrea protegida, no habiten a les nombroses tarteres del parc. També hi destaca la presència d’espècies de s'hi permet la instal·lació d'elements artificials de caràcter permanent que degradin el la flora com el julivert d’isard (Xatardia scabra), endèmic al sector oriental del Pirineu i paisatge, s'hi regulen especialment les activitats cinegètiques, s'hi prohibeix sens dubte una de les joies botàniques del parc. i als llocs més humits dels cingles hi expressament la introducció (sense autorització) d'espècies vegetals o animals que no creix una planta relicta de les glaciacions, anomenada orella d'ós (Ramonda myconi). siguin autòctones i, de forma pionera en normes de posterior generalització, s'hi prohibeix l'abocament de residus fora dels punts especialment habilitats a tal efecte, la circulació Quant a la fauna, destaquen mamífers com l’isard i el cérvol, grans ocells rapinyaires, motoritzada per vials no autoritzats sense el permís dels ajuntaments, així com l'encesa rèptils d’hàbitats humits, amfibis com el tritó pirinenc (endèmic d’aquestes muntanyes) i de fogueres fora dels indrets autoritzats. alguns peixos. Espais inclosos a la Xarxa Natura 2000-LIC La xarxa Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals protegits que representa la iniciativa més important de la Unió Europea en política de conservació. El seu objectiu és

ECOMOLL 17 ECOMOLL 18 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà la conservació de la biodiversitat, bé que de forma compatible amb el manteniment de Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya l’activitat humana que es desenvolupa en aquests espais. A Catalunya, la xarxa comporta En temps històrics, el trencalòs habitava totes les àrees muntanyenques de la Península la conservació de gairebé el 30% del territori, després de l’ampliació de setembre de Ibèrica. A partir del segle XIX, va començar un període de regressió que, fins a mitjans 2006, i s'integra al sistema d’espais naturals protegits. La xarxa Natura 2000 representa, del segle actual, ha deixat a l’espècie reclosa a la serralada pirinenca, àrea on existeix doncs, l’aportació catalana a la salvaguarda de la biodiversitat europea. actualment una població de poc més de 50 parelles reproductores, 15 de les quals viuen al territori català. Amb la posada en marxa de Natura 2000 s’activen un seguit d’instruments com són els plans de gestió, els plans de conservació de les espècies i dels hàbitats, la monitorització Les figures de protecció del trencalòs es poden consultar al punt 3.5 del present i el seguiment de l’estat de conservació de la biodiversitat, i la restauració dels hàbitats document. Des de 1987 s’ha desenvolupat un Pla de coordinació d’actuacions per a la més amenaçats. conservació del trencalòs, en el qual estan implicades totes les comunitats autònomes on l’espècie és present. Aquest Pla ha permès identificar els principals factors que A més la implicació d’un gran col·lectiu d’agents gestors (administracions locals, amenacen l’existència d’aquesta au, i avançar en el coneixement de les metodologies fundacions, entitats de custòdia del territori, consorcis, sindicats agraris, etc.) ha de fer de més escaients per aconseguir-ho. L’actual Pla de recuperació, que es concreta en el la gestió de Natura 2000 un gran objectiu del conjunt de la societat, mitjançant la Decret 282/1994 de 29 de setembre (DOGC núm. 1972- 14.11.1994) com a instrument participació, el diàleg i el consens. normatiu, té com a objectiu estabilitzar i incrementar la població de l’espècie a Catalunya.

A l’àmbit d’estudi s’hi troba l’espai de Xarxa Natura 2000 del Prepirineu Central català El municipi queda comprès dins l’àrea afectada per aquest Pla de recuperació del (ES0000018), que té una extensió total de 57.075 ha, 2279 ha de les quals (4%) es trencalòs a Catalunya. troben al municipi i representen un 40.8% de terme. El territori és alhora ZEPA i LIC. Els EIN Serres del Cadí- el Moixeró i Serra d’Ensija- els Rasos de Peguera estan totalment 3.1.1.5. Qualitat del paisatge inclosos en aquest espai, mentre que només 739 ha al sud-est de l’EIN Serra del Verd en El paisatge és un recurs natural amb fortes connotacions socioeconòmiques, fruit del formen part, 268 ha de les quals dins del municipi. procés d’integració continua entre l’acció antròpica i el medi físic. S’identifica amb el conjunt del medi, considerant-lo com un complex de relacions derivades de la interacció entre els elements biòtics i abiòtics que el formen. El paisatge resulta de la combinació de diferents elements com el relleu, les roques, l’aigua, el clima, la vegetació, la fauna i la incidència humana. Un paisatge s’ha format per l’acció d’aquests elements durant molt de temps i, si els agents que l’han creat continuen actuant, seguirà canviant i conformant-se dia a dia.

De tots aquests elements potser és l’home el més capaç de crear variacions importants GÓSOL de paisatge en poc temps. D’aquí la necessitat de considerar el paisatge com un recurs i patrimoni cultural de l’home i vetllar per a la seva conservació i protecció.

Mapa 5. Distribució de l’espai ES0000018 a Gósol i voltants. Font: Cartografia ambiental del DMAH, 2006.

Amb l’ampliació de la xarxa natura 2000 s’ha augmentat un 10,9% de territori català a la xarxa europea d’espais naturals amb un total de 93 espais que conformen la proposta i 349.439 hectàrees. En conjunt la xarxa natura 2000 a Catalunya ha quedat integrada per un total de 114 espais i una superfície total de 969.423 ha (el 30,3% del territori terrestre català). A aquesta superfície s’hi ha de sumar les 76.518 ha marines. Una de les tres vies que s’ha establert per a l’ampliació de la xarxa Natura 2000 és la designació com a ZEPA d’aquells espais que eren LIC. Les altres dues vies fan referència a l’ampliació dels espais ja designats o a la creació de nous. El paisatge de Gósol està determinat per les muntanyes que l’envolten i els camps de conreu que varien de tonalitat al llarg de l’any. Entrant al municipi pel cantó de Saldes

ECOMOLL 19 ECOMOLL 20 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà destaquen les roques de l’imponent Massís del Pedraforca, el verd de la Serra del Verd al fons. Per contra, el paisatge d’entrada al terme municipal des de la carretera de Josa està - Alta muntanya: boscos aciculifolis, esclerofil·les, caducifolis, bosquines i prats fortament condicionat pels camps de conreu de l’extrem oest del municipi. Hi destaca el supraforestals. La pèrdua de sòl (sòl ocupat) és d’entre el 0 i el 12%. nucli urbà, amb tonalitats vermelloses, ocres i grises, el verd de les muntanyes del voltant Per a analitzar la vulnerabilitat del paisatge, l’estudi preliminar de les comarques centrals i les línies que formen la carretera de Saldes, el bosc de Ribera que ressegueix el torrent considera 5 elements vector: els incendis forestals, les zones extractives, la pèrdua de que neix a Font Terrers i el de la Coma, així com els arbres que divideixen els camps. sòl, la inundabilitat i les edificacions.

La zona d’estudi presenta un risc d’incendi baix/moderat, la pèrdua de sòl és mínima, i el risc d’inundabilitat es baix.

Per altra banda, els potencials de paisatge es basen en els elements que donen qualitat al paisatge existent. D’aquests, se n’estudien 8: PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural); ENPE (Espais Naturals de Protecció Especial); CUP (forest gestionades pel DMAH, Catàleg d’Utilitat Pública); geozones (espais d’interès geològic); zones humides, boscos caducifolis; herbassars, conreus herbacis i llenyosos; castells i béns culturals d’interès nacional.

Tenint en compte els elements d’estudi presents al municipi, es considera que aquest presenta un potencial de paisatge elevat.

Els impactes paisatgístics presents al municipi són:

- Esllavissaments de terres i pedres, provocades per les riuades de 1982, al Torrent de Torrentsenta i a la Serra del Verd. - Instal·lacions de la piscifactoria en desús que caldria desmantellar. - Talussos a cel obert de les prospeccions fetes per a l’explotació d’aigües minerals També cal esmentar les unitats de vegetació, que, en aquest cas, conformen bona part naturals. del paisatge del municipi. Els habitats d’interès comunitari presents són: - Abocadors incontrolats al peu del Castell i al llarg de la pista que condueix a Torrentsenta. Taula 4.Hàbitats d’interès comunitari presents a la zona d’estudi. - Circulació d’automòbils tot-terreny per les pistes forestals. Codi Nom Prioritari - Reforestació deguda a la tala d’arbres. 3240 Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya No - Impacte visual de la línia d’alta tensió elèctrica (de Tuixén a Saldes). 4060 Matollars alpins i boreals No - Bassa contraincedis. 5110 Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos No - Molí d’en Güell. Manca de respecte amb la tipologia edificatòria de Gósol 6170 Prats calcícoles alpins i subalpins No - Antiga extracció de sorres del Pedraforca a tocar de Sorribes, al marge de la carretera. 6210 Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre No - substrat calcari (Festuco-Brometea) Per altra banda, els camps de conreu del municipi estan protegits, bé com a sòls de 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana No protecció especial o preventiva. Això s’haurà de veure reflectit en la clau que rebrà aquest (Arrhenatherion) sòl en el nou planejament. 7230 Molleres alcalines No 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila No 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola No 3.1.1.6. Demografia, activitat econòmica i ocupació laboral 91E0 Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion) Sí 9430 Boscos de pi negre (Pinus uncinata) sobre substrat calcari Sí Demografia Font: DMAH, 2007. Al Berguedà l'evolució demogràfica ha anat paral·lela a l'evolució de l’activitat econòmica i ha seguit les seves oscil·lacions. Existeix un procés de concentració d'aquesta població Per a definir les unitats de paisatge presents a la zona, s’ha consultat l’estudi preliminar en els nuclis més grans: Gironella, Puig-reig i Berga, la capital, que aglutina el 37,8% de de les unitats significatives de paisatge de les comarques centrals. El mètode utilitzat es la població comarcal i és l'únic municipi del Berguedà que cada any augmenta el nombre basa en recollir informació geogràfica diversa del territori (cobertes de sòl, habitats, d'habitants tal i com s’observa a la figura 2. Aquesta concentració provoca forts ortofotos, topogràfics, altimetria, composició geològica, pèrdua de sòl, etc.), i analitzar-la contrastos de densitat de població entre aquests municipis, amb més de 600 h/km, i a escales diverses per detectar els canvis paisatgístics i poder definir les unitats de d'altres que amb prou feines arriben a 2 h/km i on el poblament dispers assoleix el 100% paisatge. D’aquesta manera, la unitat de paisatge present al municipi i els seus entorns del territori municipal. Hi ha diverses raons que condicionen la davallada d’aquests és la següent:

ECOMOLL 21 ECOMOLL 22 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

municipis; el poc futur de les activitats primàries, l’allunyament del centre de serveis i la Gósol presenta una taxa de creixement natural negativa ja que la taxa de naixements és manca de perspectives provoca un despoblament d’aquests i una concentració de la nul·la mentre sí que existeixen defuncions. No obstant, el creixement total del municipi és població a Berga i als municipis industrials situats al costat del riu. positiu ja que queda compensat amb el saldo migratori, superior als valors del Berguedà i de Catalunya. En les dues darreres dècades, la taxa de defuncions ha augmentat considerablement, si bé el creixement total de la població també s’incrementa a causa de 60.000 l’elevat saldo migratori.

50.000 Pel què fa a l’estructura de la població, segons dades de 2005, la major part de la 40.000 població es troba a la franja d’entre 15 i 64 anys (69,1%) i un quart és major de 65 anys (25,6% ). La població infantil és només d’un 5,4%. L’any 2001, dels 238 habitants 30.000 empadronats en el municipi, 226 eren naturals de Catalunya (un 67% d’aquests del 20.000 Berguedà), 9 de la resta de l’Estat espanyol i només 3 eren estrangers. En diferències entre sexes cal tenir en compte que, si bé el nombre d’homes i dones és similar (53% i 10.000 47% respectivament el 2005), el segment de població jove masculina és més estable i 0 nombrós que el femení. Hi ha un elevat nombre de persones d’entre 65 i 80 anys, 1717 1877 1920 1945 1965 1986 2002 especialment dones. La tendència, doncs, és cap a un envelliment progressiu de la població que es pot veure compensat amb el saldo migratori com ha anat passant els

Figura 2.- Evolució de la població del Berguedà (vermell) i Berga (negre). darrers anys. (Període 1717-2006) Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Activitat econòmica

Pel què fa a Berga, el pes específic de la capital del Berguedà va passar d’un 32,97 % el - Agricultura 1983 al 38, 63% al 2001. També ha guanyat població a causa de la seva condició de La superfície total del municipi és de 5.545 ha. La distribució dels usos del sòl no centre comercial, de serveis i d’equipaments. Tot plegat, però, no frena la tendència urbanitzable queda il·lustrada a la figura 3: d’envelliment de la població. conreus A Gósol, segons dades subministrades per l’Institut d’Estadística de Catalunya 12% (IDESCAT), l’any 2007 la població del municipi era de 223 habitants, amb una densitat de improductiu població de 4 hab/km2. A l’estiu, amb l’ocupació de les segones residències (un 68% dels 4% Figura 3.- Cobertes del Sòl al habitatges del municipi), la població augmenta fins als 1500 habitants. prats municipi de Gósol. 6% Gairebé la totalitat de la població es concentra al nucli de Gósol, que és el cap del Font: Dades a partir de l’Inventari municipi, tot i que el terme, com ja s’ha esmentat anteriorment, també comprèn un altre Ecològic i Forestal de Catalunya. nucli habitat, Sorribes. matollar s 15% bosc Regió Forestal IV. CREAF. 2001.

63% A la taula 4 es mostren les dades de l’evolució de la població de municipi pel període de 1717-2006 segons dades subministrades per l’Institut d’Estadística de Catalunya.

Taula 5.- Població del municipi de Gósol (Període 1370-2006). Segons el cens agrari del 1999, la superfície agrària en hectàrees al municipi es correspon a 1152 ha de superfície agrícola utilitzada (SAU) i 3518 ha de forestal. De la Any 1370 1553 1717 1787 1857 1900 1920 1940 1960 1981 2000 2007 SAU un 87% de la superfície correspon a pastures permanents, i el restant a terres llaurades, dedicades a conreus herbacis de secà. En total al municipi, l’any 1999, es Població 56* 55* 383 416 1.153 718 643 520 402 196 225 223 censaven 21 explotacions en SAU de les quals 18 estaven dedicades a cultius de secà (145 ha) i la resta de regadiu (11 explotacions amb un total de 1 ha). Així doncs, el Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i Gran Geografia Comarcal de Catalunya. regadiu representa una part molt petita del total d’agricultura i les infraestructures que el * Focs o famílies a Gósol i Castellfraumir possibiliten són també poc importants. Per altra banda, els principals cultius de secà són el blat, l’ordi i els conreus farratgers. Segons les fonts consultades no hi ha cap sistema A partir d’aquestes dades s’observa que el la població va anar augmentant des dels inicis de reg ni concentració parcel·laria. Tampoc no hi ha cap Denominació d’origen. del segle XVIII, fins que a mitjans del segle XIX es va assolir un màxim amb 1.153 habitants arran de la gran importància de les explotacions mineres. És a partir de llavors Pel què fa a la ramaderia, durant el període 1982 a 1999 va augmentar significativament que el nombre de persones al municipi comença a davallar a causa de la marxa de la la població de bovins, ovins i cabrum, mentre que la porcina va disminuir. El nombre de població cap a les colònies tèxtils del Llobregat i Barcelona. L’any 1981 s’arriba a un conills en granges i d’equins també s’ha vist reduït mentre que el nombre de caps mínim. Al segle XXI, la població sembla haver-se estabilitzat al voltant dels 220 habitants.

ECOMOLL 23 ECOMOLL 24 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

d’aviram no ha sofert una davallada tan gran. L’any 1999 es censaven 19 explotacions indústria manufacturera i de la construcció). En canvi, l’agricultura és el sector d’activitat ramaderes amb un total de 464 unitats. que manté un segment de treballadors semi-qualificats.

- Indústria El parc de vehicles del municipi està format per un total de 166 (170) vehicles, dels quals, L’activitat industrial és molt limitada. Només n’existeix una (2002) i dedicada a la branca 97 són turismes, 7 motocicletes, 54 camions o furgonetes, 1 tractor industrial i 7 del sector de l’aigua i l’energia, que és la central hidroelèctrica. autobusos.

- Serveis 3.1.1.7. Ocupació i consum del sòl Es tracta d’un sector en augment els últims anys i té un elevat pes dins l’economia del Segons el planejament vigent del municipi gairebé la totalitat del sòl (98.6%) es troba municipi. D’activitat d’empreses de serveis (al detall) se’n quantifiquen dues, dedicades classificat com a no urbanitzable. Com s’ha esmentat anteriorment, l’orografia del terme als productes alimentaris. L’any 1997 hi havia hagut quatre establiments de productes municipal de Gósol és molt abrupte, tant al nord com al sud, i això fa que el pendent alimentaris, mentre que l’any 1995 també hi havia un establiment de venda de roba i esdevingui un factor condicionant per les activitats i usos que s’hi poden desenvolupar. calçat i un altre d’articles per a la llar, avui desapareguts. Per altra banda, part de La Taula 8 compara l’extensió dels règims de sòl definits al planejament vigent. l’activitat econòmica del sector serveis està centrada al voltant del turisme. El poble disposa de dos hotels de dues estrelles amb 66 places en total, un càmping amb 263 Taula 8.- Règim de sòl en el planejament vigent places, 3 cases d’allotjament rural i bars i restaurants. Sòl urbà Sòl urbanitzable Sòl no urbanitzable Total Superfície (ha) 31,8 43,01 5.474,19 5.549 Ocupació laboral % 0,57 0,77 98,65 100 Pel que fa a la ocupació, l’any 2001 el 97% de la població activa, 124 persones, es Font. DGU. PTOP 2006 trobava ocupada. La taula 6 mostra la distribució d’aquesta població en les grans branques d’activitat i ho compara amb els valors de la comarca i de tot el Principat. La classificació i qualificació del sòl de les Normes Subsidiàries de 1995 és la següent: S’observa que el sector productiu de més pes en l’ocupació és el de serveis. Zones - Sòl urbà Taula 6. Percentatge d’ocupats per grans sectors d’activitat l’any 2001. - Sòl no urbanitzable (àrees de normativa específica, sistema viari i la seva protecció, xarxa Branques d'Activitat Gósol Berguedà Catalunya d’alta tensió elèctrica, llits fluvials, espais naturals protegits) Agricultura, Ramaderia i Pesca 16,8 5,4 2,5 o Àrees de protecció d’activitats primàries (forestal i agrícola) Indústria 18,6 25,2 25,2 o Àrea de protecció paisatgística Construcció 1517,2 10,4 o Àrea de sòl lliure permanent Serveis 49,6 52,2 62 Sistemes Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) - Sistema viari (carreteres i vies supramunicipals, camins i vies primàries, carrers, vies de vianants, places, espais per estacionament) Per altra banda, a la taula 7 es pot veure quina ha estat l’evolució d’aquests percentatges - Sistema d’Espais Lliures (parcs, jardins, zones esportives o de lleure i esbarjo) d’ocupació al municipi durant l’última dècada. S’observa que el sector agrícola i ramader - Sistema d’Equipaments (E. docents, culturals, socials i religiosos, E. administratius, E. va augmentar de manera considerable de l’any 1991 al 1996 i després va tornar a perdre comercials, hotelers i espectacles, E. sanitaris i assistencials) pes, un altre sector que ha perdut pes respecte l’any 1991 ha estat l’industrial. Per contra, - Sistema de Serveis Tècnics (abastament aigua, sanejament aigua, abastament energètic, tant el sector de la construcció com el dels serveis han vist augmentada la seva residus, cementiri i altres) importància ocupacional entre la població. El nombre d’habitatges del municipi és de 292. D’aquests, un 68% són secundaris. Dels Taula 7. Percentatge de població ocupada resident per sectors, sèrie temporal. principals, primera residència, prop d’un 80% són de propietat. Gósol Branques d'Activitat 1991 1996 2001 En general, l’estat de conservació de les edificacions és bo, però varia en funció de la Agricultura, Ramaderia i Pesca 22,8 51,2 16,8 zona. En el nucli més antic es conserven les antigues edificacions de pedra en el seu Indústria 26,6 15,1 18,6 estat original. El morter sense pintar cobreix la major part de les construccions i, en els Construcció 8,9 7,0 15,0 casos en que la façana ha estat pintada, manca potser un criteri d’unificació de colors. En Serveis 41,8 26,7 49,6 general, s’han utilitzat criteris de material, ordenació i cromatisme bastant acord amb l’entorn i que contribueixen notablement a millorar la imatge del nucli. Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)

Existeix poca oferta ocupacional, n’és una mostra el fet que gairebé la meitat de la Les principals vies d’accés són les carreteres B-400 i C-563. A més a més, el nucli urbà població activa treballa fora el municipi. Així doncs, hi ha dificultats per trobar feina en el està comunicat per una xarxa de camins veïnals amb l’entorn i la resta de nuclis. municipi amb els aspectes negatius que això comporta. L’oferta d’ocupació a Gósol és de 67 treballadors, comptant residents i no residents. Els sectors d’activitat que més població Per altra banda, al municipi de Gósol no existeixen camins ramaders classificats o exporten són el terciari (administratius) i el secundari (treballadors qualificats de la expedients de classificació en tràmit, tal i com s’ha informat des de la Direcció General

ECOMOLL 25 ECOMOLL 26 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

del Medi Natural. Tanmateix, això no descarta la possibilitat de l’existència de camins Els fenòmens d’esllavissament documentats són fruit de fortes pluges. A trets generals, ramaders per la qual cosa s’ha de consultar la base cadastral del propi Ajuntament. algunes de les conseqüències de pluges intenses són: elevació del nivell freàtic i/o saturació, a mesura que s’infiltra l’aigua; inundació de la base del talús; erosió de 3.1.1.8. Riscos ambientals vessants; i dissolució de la roca, amb posterior creació de cavernes. Aquests fenòmens - Risc d’esllavissades i erosió produeixen un conjunt d’inestabilitats que es poden agrupar en: lliscaments, fluxes, Entre els anys vuitanta i mitjans dels noranta van tenir lloc un conjunt de fenòmens de bolcaments i enfonsaments. moviment de terres i esllavissades en diversos punts de la vall de Gósol, concretament a la conca del riu Aigua de Valls. Es tracta d’uns fets ocorreguts després de fortes pluges Els tres esllavissaments registrats els últims vint anys al municipi presenten un pendent que han causat grans danys materials. que va dels 26.56º als 31.6º i un desnivell de 40 a 70 metres. La inestabilitat produïda és del tipus lliscament rotacional i la naturalesa del material afectat són argiles, margues, i, Aquests tres episodis es localitzen a Torrentsenta (1), Urdedell (2) i Coll de la Trapa (3) en dos casos (Torrentsenta i Urdedell) també nivells carbonats. L’esllavissament de (veure mapa 5). Aquest últim es localitza fora els límits del terme municipal però va Torrentsenta va afectar prats, bordes, camins i bestiar, mentre que el de Urdedell va provocar el tall de la carretera B-400, que uneix Gósol amb Saldes, durant 24h el 25 de afectar camins. Ja s’ha esmentat que l’esllavissament de Coll de Trapa va fer tallar la gener de l’any 1996, i va deixar tres pobles incomunicats. carretera B-400.

De tota manera, per valorar el perill d’erosió i esllavissades cal tenir en compte, l’estabilitat del terreny i els factors que hi actuen però també el tipus de zones afectades. Si es tracta de camins transitats, caldrà prendre mesures de prevenció com ara la construcció de terrasses de desguàs per minimitzar el risc d’erosió. Així doncs, no es considera que hi hagi risc d’esllavissaments en les zones urbanes, però sí sobre algunes vies de comunicació.

- Risc d’inundacions D’altra banda, segons la informació de la delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al sud oest del nucli urbà de Gósol hi ha una zona catalogada com a de potencialment inundable. S’hi troba un con de dejecció actiu i inundable a la zona del torrent de l’Arrovinat, entre la serra de la Muga i la serra de la Tossa, i que afecta un tram important de la carretera que prové de Saldes.

Mapa 6-. Situació de les esllavissades. Font: Elaboració pròpia. Base cartogràfica:Hipermapa.

Per conèixer el risc d’erosió i esllavissaments al municipi cal saber primer quins són els factors que hi intervenen.

Primerament cal conèixer quina és l’estabilitat dels vessants. Aquesta ve donada per factors com l’homogeneïtat del sòl i la roca, l’estructura i la naturalesa granular i cohesiva del sòl, i la solubilitat, alterabilitat i estructura de les roques. La presència de fractures i el tipus de plegaments també en són factors condicionants.

Pel què fa a factors externs a les característiques geològiques i edàfiques del terreny, cal considerar els factors climàtics (pluviometria i grau d’humitat del sòl) i els topogràfics Mapa 7- Zones delimitades com a potencialment inundables de l’àmbit de Gósol on es mostra el (pendent i desnivell). Per últim, també és molt important la recoberta vegetal dels con de dejecció al sud-est del nucli urbà. Font: Agència Catalana de l’Aigua (ACA), 2003.

vessants per fer front als processos erosius. Durant els aiguats del novembre de 1982 va haver-hi grans destrosses i danys amb la

destrucció de prats i vegetació de ribera en el curs alt del riu Aigua de Valls. Un 42% del sòl del municipi d’estudi presenta un pendent superior al 10%, i un 15%

superior a un 20%. L’elevat grau de cobertura vegetal minimitza el risc d’erosió de la Risc d’incendi zona, però sovint resulta insuficient. - Per a la valoració del risc d’incendi a Gósol s’ha tingut en compte:

ECOMOLL 27 ECOMOLL 28 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

• La determinació dels models de combustibilitat i d’inflamabilitat de la vegetació de l’àrea Mapa 9. Mapa amb els riscos ambientals. Font: Elaboració pròpia amb dades de l’ICC i IGC. d’estudi i de la vulnerabilitat de la zona (espais PEIN, etc.). • L’anàlisi de la continuïtat i superfície de les masses forestals i de l’orografia de la franja perimetral. • La climatologia del municipi. • L’anàlisi de l’històric d‘incendis ocorreguts al municipi.

Així doncs, segons les dades de que es disposen i segons els mapes dels models de combustibilitat i inflamabilitat, la zona afectada pel Pla, és a dir, el terme municipal de Gósol, presenta un risc baix o moderat d’incendi en la major part del seu territori i només hi ha un punt de risc alt al sud oest del municipi, al serrat dels Tabals.

- Risc d’allaus A continuació es mostra un mapa amb el risc d’allaus i tal i com es pot observar, hi ha diverses zones que presenten risc d’allaus. I a continuació un mapa amb tots els riscos, d’elaboració pròpia.

Mapa 8. Mapa amb les localitzacions de risc d’allaus. Font: ICC i IGC.

ECOMOLL 29 ECOMOLL 30 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

3.1.1.9. Gestió de l’aigua L’abastament d’aigua de la zona de càmping i caravanning “Cadí Vacances” a les Roges Abastament d’aigua prové de la xarxa municipal de Gósol amb la construcció d’un dipòsit de 90.000 litres (150 litres/plaça) amb una capacitat d’allotjament de 237x2,5 places=593 places. L’aigua es L’abastament d’aigua potable es realitza a través de tres dipòsits de gestió municipal: distribueix a cada edifici i punt d’aigua a través d’una xarxa subterrània per un grup de 1. Dipòsit de la Guàrdia de 60 m3 pressió. Es disposa d’aparells per a la cloració. 2. Dipòsit del Roser de 60 m3 3. Dipòsit de Sorribes de 500 m3 Queden com assignatures pendents la conducció mitjançant canonada tancada i a pressió la totalitat de l’aigua municipal, la utilització exclusiva dels nous dipòsits L’ajuntament de Gósol cobra un cànon unitari de 50€/any per edifici. La captació de reguladors i la interconnexió de les diferents xarxes de distribució local en baixa. l’aigua prové de l’Ull de la Font de 500 m3. És una font de surgència natural que per gravetat abasta d’aigua la població de Gósol des del nucli de Sorribes. L’aigua extreta es No hi ha manera d’avaluar els consums d’aigua de Gósol, ja que ni en la xarxa en alta, ni potabilitza amb clor. en la distribució en baixa existeix cap comptador. L’ajuntament de Gósol distribueix l’aigua a tot aquell contribuent afiliat al servei que aboni la taxa fixada a tal efecte, i L’aigua arriba al dipòsit municipal rodada des d’aquesta font, que s’estima que raja uns aquesta taxa dona dret a gaudir d’una escomesa i de la quantitat d’aigua que passi per 400 m3/dia, però en cap cas és comptada. En el dipòsit es realitza la cloració i l’aigua aquella escomesa. El juny de 2005, SOREA va presentar un estudi tècnic i econòmic del s’introdueix a la xarxa en baixa per a la seva distribució. Des d’aquesta xarxa, també servei municipal d’abastament d’aigua potable de Gósol, en què es proposava instal·lar 3 s’abasten les 5 fonts públiques amb els seus abeuradors, les qual ragen tot el dia i comptadors. En aquest estudi s’ha establert un cabal mínim de 50 m /abonat i trimestre. desguassen directament a la claveguera. A partir d’aquesta xifra, el tram de consum es comptabilitza com a excés. Amb els càlculs realitzats per aquesta empresa, tenint en compte que el nombre d’abonats és de 325, el 3 3 L’aigua arriba al nucli urbà de Gósol al costat de l’entrada del camí forestal. En aquest consum anual total estaria entorn dels 71.000 m , és a dir, 218 m per abonat. Cal tenir carrer principal la conducció es bifurca en dues línies que condueixen als dos nous en compte l’elevat nombre de segones residències al municipi a l’hora de valorar aquesta dipòsits reguladors. Aquests estan situats l’un al nord del poble, amb un diàmetre de 50 xifra. mm i pressió de treball de 10 bars, i l’altre al costat de la capella del Rosari, al sud, amb un diàmetre de 63 mm i pressió de treball de 10 bars. Aquests dos nous dipòsits Les aigües superficials que transcorren pel municipi presenten una qualitat bona. Es reguladors de 60 m3 es varen construir a un nivell més elevat que l’antic dipòsit a fi de tracta d’aigües carbonatades-càlciques de baixa mineralització. donar servei a les últimes construccions que estaven a una cota més elevada. D’altra banda, la seva capacitat d’emmagatzematge garanteix el servei en casos de petites Sanejament d’aigües avaries. Però les necessitats de Gósol eren superiors i els dos dipòsits quedaven buits El municipi no disposa de cap estació depuradora (EDAR), si bé està en projecte, i de amb relativa facilitat per la qual cosa es va optar per recuperar la conducció oberta moment el nucli compta amb una xarxa de clavegueram que aboca les aigües residuals antigament quedant un sistema híbrid realment complex. directament a dos punts: el paratge del Congost i el de les Fonts. Les canalitzacions que voregen el tossal del Castell aboquen directament a cel obert i riu avall van a parar al riu Línies de servei: Aigües de Valls. De les dos xarxes d’aigües residuals, la més antiga recull, d’un costat les Línia 1. Procedeix del dipòsit de regulació antic, el qual alimenta gran part de la zona sud aigües del nucli central del poble i de l’altre, les que venen del barri de la Guàrdia. del poble. Cabal de 12 m3/h Aquestes darreres travessen el paratge agrícola de la Clota per unir-se a les primeres Línia 2. Prové del dipòsit de regulació nou, el qual alimenta la zona alta de la part sud del que baixen per una conducció localitzada al llarg de la carretera de Berga fins a l’entrada poble. Cabal de 3 m3/h del municipi. Des d’aquest punt es desvia la conducció seguint el recorregut de la pista Línia 3. Consisteix en una derivació de la línia 2 controlada mitjançant una vàlvula, la qual que voreja el tossal de Gósol per a la part est i sud deixant la darrera tapa de registre alimenta els xalets alts situats en la zona est del poble. Cabal de 8 m3/h. situada en la zona de la Planella on s’aboca al torrent de la Coma. La nova conducció Línia 4. Prové del dipòsit de regulació nou, de la zona del Castell, el qual alimenta la zona recull les aigües de la zona nord i oest (el Pedrell) i s’aboquen també al torrent de la sud del poble. Coma. De fet, el torrent de la Coma es composa majoritàriament de les aigües residuals aportades per ambdues conduccions. En resum, la quantitat d’aigua arribada al nucli de Gósol es al voltant dels 25m3/h. Amb 3 aquest volum s’assegura l’abastament a la població de Gósol, així com als habitants que Es probable que a la claveguera hi arribi un cabal diari proper als 400 m /d, entre aigües passen els caps de setmana i estius. També aquesta aigua serà suficient per abastir els residuals de les llars i aigua procedent de les fonts i pluges, i el que s’hauria de fer és nous habitatges. Els 25 m3/h poden abastir a 2.500 habitants. prendre mesures per tal de limitar l’entrada de les aigües netes, bé llençant-les a llera o bé, en el cas de les fonts, posar una aixeta de pas per evitar llençar aigua que, a més a L’abastament d’aigua al nucli de Sorribes prové de la vessant del Pedraforca. La més, està esterilitzada com manen els cànons (això es pot fer ja que ara les vaques no conducció travessa la carretera i arriba a un dipòsit a la vora del nucli. El dipòsit té una s’estabulen diàriament i ja no passen pel mig del poble). capacitat de 15-20 m3. El dipòsit d’acumulació gairebé no té alçada diferencial respecte el nucli i a tot ell la pressió és insuficient. En la memòria i annexes del projecte de l’EDAR, els càlculs hidràulics realitzats comprenen els cabals següents:

ECOMOLL 32 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

Temporada baixa Temporada alta Segons les dades obtingudes, els nivells de diòxid de nitrogen i partícules en suspensió Cabal diari [m3] 74 250 de diàmetre inferior a 10 micres estan per sota dels valors límit i en les mesures de diòxid Cabal mig [m3/h] 3,08 10,4 de sofre s’han detectat superacions del valor límit en algunes ocasions, ja que durant Cabal punta [m3/h] 9,54 26,9 l’hivern, alguns pobles empren carbó de les mines de Saldes per a la calefacció Cabal mínim [m3/h] 0,47 - domèstica.

La diferència entre els cabals de temporada baixa i alta és gran a causa de l’eleva Pel què fa al monòxid de carboni, s’estima que els nivells són inferiors als valors límit a nombre de segones residències. partir de l’inventari d’emissions i les condicions de dispersió de la zona. Per altra banda, i respecte l’ozó troposfèric, s’han enregistrat valors de superació del llindar d’informació a Per la densitat de població i els tipus d’activitats que es realitzen dins del nucli, la càrrega la població i de l’objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut humana d’aplicació contaminant és poc elevada, però no per això deixa de ser necessari depurar-la. l’any 2020.

El nucli de Sorribes compta amb una depuradora amb tractament fisicoquímic i el Es tracta d’una vall de muntanya orientada de nord a sud, on es pot formar un règim de càmping també en té una. Les aigües residuals de la zona de càmping i caravanning brises de muntanya i hi pot arribar, canalitzada pel Llobregat, la brisa de mar cap a mitja “Cadí Vacances” es recullen a través d’una xarxa on es condueixen a una estació tarda. La pluviositat és considerable, fet que afavoreix el rentat de contaminants a depuradora situada a la part més baixa de la finca i s’aboquen al torrent existent al costat l’atmosfera. dels desguassos de les aigües pluvials. Les aigües pluvials de Les Negres tenen una doble xarxa separativa i s’aboquen al torrent immediat. Els nivells d’emissions són baixos i provenen d’activitats domèstiques i del trànsit urbà. A la zona, la central tèrmica és un dels pocs focus industrials. Finalment, cal dir que no hi ha aqüífers protegits en l’àmbit municipal. Contaminació acústica 3.1.1.10. Ambient atmosfèric L’octubre de 2005, l’Ajuntament va aprovar el mapa de capacitat acústica de Gósol, codi 2100, nuclis Gósol i Sorribes, complint d’aquesta manera la Llei 16/2002 d’11 d’octubre Contaminació de l’aire de protecció contra la contaminació acústica. Per definir de forma precisa la qualitat atmosfèrica actual del municipi s’han consultat els mapes vulnerabilitat i capacitat del territori de Catalunya enfront la contaminació Tots els carrers del nucli de Gósol estan classificats com a zones de sensibilitat acústica atmosfèrica2, i l’estudi de “Delimitació de zones de Qualitat d’Aire (ZQA) del DMAH. alta (color verd), excepte el tram de la B-400 anterior a la “rotonda” d’entrada al poble que presenta una sensibilitat acústica moderada. Les zones de sensibilitat acústica alta són En el primer, es mostren les diferents àrees classificades, segons la seva adequació a la aquelles que requereixen una protecció alta contra el soroll els valors límit d’immissió implantació de noves fonts contaminants i segons presentin una capacitat alta, moderada, sonora són: baixa o restringida enfront la contaminació. Ambient exterior Ambient interior Amb el càlcul de la vulnerabilitat és pretén discernir sobre el territori quines són les àrees Produïda per mitjans de transport Produïda per activitats i veïns afectades i sensibles a problemes de contaminació atmosfèrica. La vulnerabilitat s’ha definit com el risc d’exposició de la població i dels espais d’interès natural als 60dB(A) horari diürn de 7h a 23h 30(A) horari diürn de 8h a 21h contaminants atmosfèrics. 50dB(A) horari nocturn de 23h a 7h 25(A) horari nocturn de 21h a 8h Produïda per activitats i veïns Valor límit d’immissió a les vibracions La contaminació atmosfèrica s’observa que el municipi de Gósol presenta una 60dB(A) horari diürn de 8h a 21h El nivell d’avaluació LAW per a les zones de vulnerabilitat nul·la enfront dels contaminants estudiats (SO2, PST i CO). 50dB(A) horari nocturn de 21h a 8h sensibilitat alta és de 70 dB(A)

Els mapes mostren dades mitjanes a llarg termini (generalment mitjanes anuals), per tant, els resultats obtinguts s’han d’entendre com una descripció mitjana del sistema estudiat. En la zona de sensibilitat acústica moderada els valors límits són 5dB(A) majors, tant pel Tot i això s’ha de tenir en compte que hi ha aspectes locals que no queden reflectits en què fa als valors d’ambient exterior com d’interior. els mapes. Per altra banda, al nucli de Sorribes, la carretera que el travessa presenta una sensibilitat D’acord amb l’estudi de “Delimitació de zones de Qualitat d’Aire (ZQA)”, Gósol pertany a acústica alta en estar envoltada d’una zona residencial. De nou, la carretera B-400 està la zona 10: Alt Llobregat, delimitada a partir de les condicions de dispersió de classificada com a zona de sensibilitat acústica moderada. contaminants atmosfèrics. Contaminació lluminosa En l’actualitat s’està aplicant la llei 6/2001, de 31 de maig, sobre l’enllumenat i s’ha aprovat un projecte per a estudiar la contaminació lluminosa al municipi. 2 Centre de Documentació del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

ECOMOLL 33 ECOMOLL 34 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

quan la principal font de combustible era la llenya, en el 84% dels habitatges. Actualment, 3.1.1.11. Gestió dels materials i dels residus el carbó és emprat en un 54% de les llars i el petroli en un 36%.

Segons la informació facilitada per l’Agència de Residus de Catalunya, en dades de l’any 2005, al municipi de Gósol es van generar un total de 116,87 tones de residus municipals. 3.1.2. ASPECTES AMBIENTALS MÉS RELLEVANTS D’aquestes, 28,44 tones es van recollir selectivament (un 24,33% del total) i les 88,43 tones restants corresponen a la fracció resta que es va dipositar directament a dipòsit Fisiografia, relleu i clima controlat. Els residus corresponents a recollida selectiva estaven repartits amb les Gósol es troba a una altitud de 1423 m, té una extensió de 5545 ha i pertany a l’Alt següents fraccions: 8,97 tones corresponien a vidre (31,54%), 6,96 a paper i cartró Berguedà. Geogràficament es troba situat a la vall que porta el seu nom, tancada per les (24,47%), 2,68 tones a envasos lleugers (9,42%) i 9,83 tones repartides entre les estribacions del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons, i envoltada per la Serra del Cadí fraccions de residus voluminosos, piles, medicaments, poda i jardineria, tèxtil i altres que s'alça sobre Coll de Josa. La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 9 i els 10ºC i residus (34,56%). A mode general, durant el 2005 a Gósol es van recollir de 1,44 kg les precipitacions són de l’ordre dels 1000 mm per any. Hi ha uns 25 dies de neu a l’any. residus/hab/dia de residus municipals. Geologia i hidrologia Els residus industrials produïts a la comarca del Berguedà representen un 2.21% del total La litologia predominant al municipi és de materials secundaris pertanyents al Cretaci i de residus industrials de Catalunya. En total al Berguedà es van produir, durant el 2004, terciaris. En el municipi existeixen diverses fractures de gran intensitat que funcionen com un total de 140.867 tones de residus industrials, dels quals la major part corresponien a la a canals de drenatge en profunditat de les masses calcàries parcialment saturades categoria de no especials (138.639 tones). d’aigua que s’ha anat filtrant. El pendent esdevé un factor condicionant per les activitats i usos que es poden desenvolupar al municipi. L’orografia és molt abrupte, tant al nord com L’organisme que realitza la gestió dels residus és el Consell Comarcal del Berguedà, al sud. basant-se en el Programa comarcal de gestió de residus municipals. L’abocador de residus és comarcal i es troba ubicat entre Berga-centre i St. Quirze de Pedret. Aquest Pràcticament tot el terme de Gósol resta comprès en la capçalera del riu Aigua de Valls i recull deixalles domèstiques, residus sòlids procedents de la depuradora i residus sòlids el principal aqüífer de la zona és el de Torrentsenta amb aigua bicarbonatada-càlcica de industrials assimilables als urbans (restringit a les indústries de la comarca). baixa mineralització.

L’empresa que el gestiona és Tractaments Ecològics, S.A. Quan arriben a l’abocador, les Biodiversitat i patrimoni natural deixalles es dipositen en capes d'uns 3m aproximadament i es cobreixen de terra. Els Les variades condicions climatològiques permeten l’existència d'espècies alpines i lixiviats que produeixen aquestes escombraries són recollits en una bassa i enviats a la d'eurosiberianes i mediterrànies a la vegada. Els boscos de pi negre (Pinus uncinata) i pi depuradora per al seu posterior tractament. També es produeixen gasos, concretament roig (Pinus sylvestris) hi són abundants. La fauna és variada i inclou un gran nombre gas metà que surt a través d'unes xemeneies instal·lades en diferents punts de d’espècies protegides. l'abocador. Àrees protegides La recollida selectiva de vidre, paper i cartró, i envasos lleugers es gestiona a través Dins l’àmbit municipal s’hi troben tres espais inclosos al PEIN (Serra d’Ensija - els Rasos d’una empresa de Manresa. Per a la seva recollida s’avisa quan estan plens, mentre que de Peguera, Serra del Verd i Serres del Cadí - El Moixeró), un a la Xarxa Natura 2000 els residus voluminosos es recullen un cop al mes i es porten a la deixalleria comarcal. La (Prepirineu Central català, ES0000018), el PNIN del Pedraforca i el Parc Natural del periodicitat de recollida d’aquests es considera adequada. Cadí-Moixeró. A més a més es troba dins l’àrea afectada pel Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya. Els residus sòlids urbans (deixalles) a la zona de càmping i caravanning “Cadí Vacances”, de Les Roges, es recullen a través de contenidors amb una capacitat de 60 litres per un Qualitat del paisatge nombre mínim de 10 parcel·les. Les deixalles es recullen diàriament i es transporten a La unitat de paisatge predominant al municipi és la d’alta muntanya. Aquesta es troba l’abocador municipal. força ben conservada en la major part de l’àmbit d’estudi.

3.1.1.12. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació Demografia, activitat econòmica i ocupació laboral El municipi és travessat per una línia d’alta tensió. La distribució d’energia del municipi i el El terme municipal de Gósol compta amb 223 habitants, mentre que a l’estiu aquesta xifra seu subministrament elèctric el realitza ENDESA-FECSA/EON amb una potencia de 23 arriba als 1500. L’activitat econòmica principal està poc diversificada i es concentra el Kw. Totes les línies són aèries. Tot el nucli urbà consolidat disposa de xarxa d’enllumenat sector dels serveis. La importància de l’agricultura ha anat davallant i l’activitat industrial públic. L’abast i el servei del subministrament actual es considera satisfactori. és limitada. El sector terciari dóna feina a gairebé la meitat de la població activa que treballa al municipi, i el sector de la construcció també està en alça. Segons dades de l’any 2001, el combustible utilitzat en calefacció als habitatges principals era el següent: carbó o derivats (58%), petroli o derivats (38%), gas (3%) i Ocupació i consum de sòl energia elèctrica (1%). Aquestes dades difereixen molt de les de 10 anys enrere, el 1991, Segons el planejament vigent del municipi gairebé la totalitat del sòl (98.6%) es troba classificat com a no urbanitzable.

ECOMOLL 35 ECOMOLL 36 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

- Carta de la Terra (2000) Declaració de principis ètics fonamentals i principis pràctics Riscos ambientals d’importància duradora, àmpliament compartits per tots els pobles de la Terra. El principals riscos ambientals del municipi són el risc d’esllavissades, a causa dels forts - VI Programa Comunitari d’Acció en matèria de medi ambient (2001-2010). pendents, el risc d’inundació en algun punt concret del municipi i el risc d’incendi, que - malgrat no ser elevat s’ha de tenir en compte. 3.1.3.2. Legislació comunitària, estatal i autonòmica aplicable

Gestió de l’aigua - Planejament territorial i urbanístic L’abastament d’aigua potable es realitza a través de tres dipòsits de gestió municipal i la Nivell europeu 3 quantitat d’aigua arribada al nucli de Gósol està al voltant dels 25m /h. Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi El nucli urbà de Gósol no disposa de cap estació depuradora (EDAR) en funcionament ambient. DOCE núm. L-197 de 21/7/2001. però n’hi ha una en construcció. Tampoc hi ha aqüífers protegits. En general, la càrrega contaminant de les aigües residuals és poc elevada. Nivell estatal Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes Ambient atmosfèric en el medi ambient. BOE núm. 102, de 29/4/2006. La qualitat de l’aire a Gósol és bona. Les principals emissions provenen d’activitats domèstiques i del trànsit urbà. Nivell autonòmic Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental. DOGC núm. 1000 de Gestió de materials i residus 3/6/1988. La gestió dels residus va a càrrec del Consell Comarcal del Berguedà. La fracció de Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme. DOGC núm. 3600, de 21/3/2002. rebuig es porta a l’abocador municipal, mentre que la recollida selectiva de vidre, paper i Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002 de 14 de març. DOGC cartró es gestiona a través d’una empresa de Manresa. La fracció de residus recollits núm. 4291, de 30/12/2004. selectivament és d’un 25% sobre el total. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. DOGC núm. 4436, de 28/07/2005. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el reglament que desenvolupa la llei El principal combustible emprat en calefacció domèstica és el carbó (54%) seguit del d’urbanisme. DOGC núm. 4682, de 24/7/2006. petroli (36%). L’abast del subministrament elèctric, considerat satisfactori. - Qualitat ambiental Nivell europeu Directiva 96/61/CE, sobre Prevenció i Control Integrats de la Contaminació. DOCE núm. 3.1.3. OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL L-257, de 10/10/1996. ESTABLERTS Nivell estatal Ley 16/2002, de 1 de julio de 2002, de prevención y control integrados de la A continuació s’exposa un recull de la legislació d’àmbit internacional, comunitària, estatal contaminación. BOE núm. 157, de 2/7/2002. i autonòmica referent a temàtiques ambientals i que pot incidir sobre el POUM de Gósol. Nivell autonòmic Decret 136/1999, de 18 de maig, de desenvolupament de la llei 3/98. DOGC núm. 2894, 3.1.3.1. Aspectes preferents a considerar pel POUM de 21/5/1999. Llei 1/1999, de 30 de març, de modificació de la Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la Marc dels programes estratègics i comunitaris intervenció integral de l’administració ambiental. DOGC núm. 2861, de 6/4/1999. - Limitar el canvi climàtic i fomentar les energies netes en aquells aspectes en què incideix Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. DOGC núm. 3913, de 27/6/2003. el POUM, inclosos els plans i projectes que se’n deriven. En aquest context, promoure la Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel mobilitat sostenible. qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, - Conservar la biodiversitat i impulsar-ne l’ús sostenible. de la intervenció integral de l'administració ambiental, i se n'adapten els annexos. DOGC - En general, potenciar un ús sostenible dels recursos naturals, i, en aquest context, una núm. 3911, de 25/6/2003. gestió adequada dels residus. Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de Acords internacionals i comunitaris l'Administració ambiental. DOGC núm. 4167, de 5/7/2004. - Declaració de Rio de Janeiro (1992) sobre el medi ambient i el desenvolupament. Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, - Carta d’Aalborg (1994), carta de ciutats i municipis europeus cap a la sostenibilitat. reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998 de 27 de - Declaració de Hannover (2000) d’avaluació dels progressos de les ciutats europees cap a febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes. la sostenibilitat per tal d’arribar a un acord sobre la direcció que han de prendre els DOGC núm. 4353, de 31/3/2005. esforços realitzats en el marc del segle XXI.

ECOMOLL 37 ECOMOLL 38 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

- Aigües Reglament 1485/2001/CE del Parlamento Europeu i del Consell, de 27 de juny de Nivell europeu 2001, pel qual es modifica el Reglament (CE) 2158/92 del Consejo relatiu a la protecció Directiva 91/271/CE, del Consell, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament de les aigües dels boscos comunitaris contra els incendis. DOCE núm. L-196, de 20/7/2001. residuals urbanes. DOCE núm. L-135 de 30/5/1991. Nivell estatal Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de octubre de 2000, pel Real Decreto-Ley 11/2005, de 22 de julio, por el que se aprueban medidas urgentes en que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit polític d’aigües. DOCE núm. L-327 materia de incendios forestales. BOE núm. 175, de 27/7/2005. de 22/12/2000. Real Decreto 949/2005, de 29 de julio, por el que se aprueban medidas en relación con Nivell estatal las adoptadas en el Real Decreto-Ley 11/2005, de 22 de julio, por el que se aprueban Ley 29/85, de 2 de agosto, de aguas. BOE núm. 189, de 8/8/1985. medidas urgentes en materia de incendios forestales. BOE núm.183, de 2/8/2005. Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, que aprueba el reglamento que desarrolla los Nivell autonòmic Títulos preliminares, I, IV, V, VI y VII de la Ley 29/85, de 2 de agosto, de aguas. BOE núm Decret 63/1988, de 28 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis 103, 30/4/1986. forestals. DOGC núm. 973, de 04/04/1988. Real Decreto 927/1988, por el que se aprueba en Reglamento de la Administración Llei 6/1988, de 30 de març, Forestal de Catalunya. DOGC núm. 978, de 15/4/1988. Pública del Agua y de la Planificación Hidrológica, en desarrollo de los títulos II y III de la Resolució de 24 d’octubre de 1994, per la qual es dóna publicitat a l’Acord de 29 de Ley de Aguas. BOE núm. 209, de 31/08/1988. setembre de 1994, de Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Pla de Protecció Civil Real Decreto 419/1993, de 26 de marzo, por el que se modifica el artículo 109 de la Ley d’emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT). DOGC núm. 1970 de de Aguas 29/1985, y se modifican determinados artículos del reglamento del dominio 9/11/1994. público hidráulico, aprobado por el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril. BOE núm. 89, Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis de 14/4/1993. forestals. DOGC núm. 2022, de 10/3/1995. Ley 46/99, de 13 de diciembre, de modificación de la Ley de Aguas 29/85. BOE núm. Ordre 13/03/1996, d'ampliació del període de cremes controlades en zones d'alta 298, de 14/12/1999. muntanya. DOGC núm. 2184, de 20/3/1996. Real Decreto 995/2000, de 2 de junio, por el que se modifica el Reglamento de Dominio Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis Público Hidráulico, aprobado por el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril. BOE núm. forestals en les àrees. DOGC núm. 2656, de 9/6/98. 147, de 20/6/2000. Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives Real Decreto Legislativo 1/2001, del 20 de julio, de 20 de julio, por el que se aprueba el que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de texto refundido de la Ley de Aguas. BOE núm. 176, de 24/7/2001. prevenció d’incendis forestals. DOGC núm. 3829, de 24/2/2003. Nivell autonòmic Ordre MAB/0028/2002, de 31 de gener, sobre mesures extraordinàries per a la prevenció Llei 5/81, de 4 de juny, de desplegament legislatiu en matèria d’evacuació i tractament d’incendis forestals. DOGC núm. 3568, de 5/2/2002. d’aigües residuals (refós en el Decret legislatiu 1/1988). Ordre MAB/174/2003, de 31 de març, per la qual s’amplien les comarques a les quals es El Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya, aprovat pel Reial decret poden fer cremes controlades a les zones de pasturatge d’alta muntanya i s’allarga el 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s’aproven els plans hidrològics de conca (BOE núm. període de cremes. DOGC núm. 3869, de 23/4/2003. 191, d’11 d’agost de 1998), té unes bases tècniques. Descriu l’estat hidrològic el 1992 i DECRET 206/2005, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de 7 de març, preveu les situacions el 2002 i 2012 com a primer i segon horitzó. Inclou el Pla de pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals. DOGC núm. 4479, de sanejament, que descriu la qualitat dels rius en origen (1990) i marca uns objectius per a 29/9/2005 la finalització del Pla. Edicte de 16 de març de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les determinacions - Espais naturals, biodiversitat i espècies protegides de contingut normatiu del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya. DOGC Convenis internacionals núm. 2895, de 25/5/1999. Conveni de Berna sobre la conservació de la vida silvestre i dels hàbitats naturals Decret 103/2000, de 6 de març, d’aprovació del Reglament de tributació per part de d’Europa elaborat pel Consell d’Europa i adoptat l’any 1979. l’Agència Catalana de l’Aigua. DOGC núm. 3097, 13/03/2000. Annex 1: Espècies de la flora estrictament protegides. El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya prendrà el relleu del fins Annex 2: Espècies de la fauna estrictament protegides. ara Pla hidrològic de les conques internes. El seu contingut està definit pel Decret Annex 3: Espècies de la fauna protegides. 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria Conveni de Bonn sobre espècies migradores d’animals silvestres que viuen en el territori d’aigües de Catalunya, que des del moment de la seva aprovació dóna forma legal als europeu. aspectes considerats en la Directiva marc d’aigua. Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del Decret 103/2000, de 6 de març, pel Annex 1: Espècies amenaçades. qual s’aprova el Reglament dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua Annex 2: Espècies en estat de conservació desfavorable. (ACA). DOGC núm. 4350, 24/3/2005. Conveni de Rio sobre Diversitat Biològica (signat a Rio de Janeiro el juny de 1992). Nivell europeu - Forestal i incendis Directiva 79/409/CE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les Nivell europeu aus silvestres (Zones ZEPA). DOCE núm. L-103, de 25/4/1979. Reglament 2158/92/CE, de 23 de juliol, relatiu a la protecció dels boscos comunitaris contra els incendis. DOCE núm. L-217, de 31/7/1992.

ECOMOLL 39 ECOMOLL 40 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

Annex 1: Espècies objecte de mesures de conservació especial del seu hàbitat a fi d’assegurar-ne Annex 2: espècies considerades molt sensibles per a les quals regeix la mateixa obligació que per la supervivència i la reproducció en la seva àrea de distribució. Per a aquestes espècies (175), es a les anteriors, amb la particularitat que les autoritzacions només es concedeixen en casos classificaran zones de protecció especial les (ZEPA). excepcionals i ben justificats científicament. Directiva 91/244/CE de la Comissió, de 6 de març de 1991, per la qual es modifica la Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel que s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural. Directiva 79/409. DOCE núm. L-115, de 8/5/1991. DOGC núm. 1714 de 1/3/1993. (Correcció d’errades DOGC núm. 1798 de 17/9/1993). Directiva 92/43/CE (“Directiva Hàbitats”) del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa Decret legislatiu 11/1994, de 26 de juliol, pel qual s’adequa la Llei 12/1985, de 13 de a la conservació dels hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna silvestres. DOCE juny d’espais naturals. DOGC núm.1927, de 29/7/1994. núm. L-206, de 22/7/1992. Ordre de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya. DOGC núm. 1980 de 2/12/1994. Els hàbitats i espècies a conservar es llisten als annexos: Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de Annex 1: Tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari per a la conservació dels quals cal designar desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. DOGC núm. 2448, de zones especials de conservació. 5/08/1997. Annex 2: Espècies de la fauna i la flora d’interès comunitari per a la conservació de les quals cal Llei 18/1998, de 28 de desembre, de modificació de la Llei 3/1988, de 4 de març, de designar zones especials de conservació. protecció dels animals. DOGC núm. 2801 de 8/1/1999. Annex 4: Espècies de la fauna i la flora d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta. Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals. DOGC núm. 3926, de 16/7/2003. Directiva 94/24/CE del Consell, de 8 de juny, per la qual es modifica l’Annex II de la Resolució MAH/534/2005, d'1 de març, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 8 Directiva 79/409 relativa a la conservació de la aus silvestres. DOCE núm. L-164, de de febrer de 2005, pel qual es designen com a zones d'especial protecció per a les aus 30/6/1994. (ZEPA) alguns dels espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a llocs d'importància Directiva 49/97/CE de la Comissió, de 29 de juliol, per la qual es modifica la Directiva comunitària (LIC). DOGC núm. 4337, de 7/3/2005. 79/409, del Consell, relativa a la conservació de les aus silvestres. DOCE núm. L-223, de Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de 13/8/1997. les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, Directiva 97/62/CE del Consell, de 27 d’octubre de 1997, per la qual s’adapta al progrés d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, i de la Llei científic i tècnic la Directiva 92/43, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i les 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental. DOGC espècies de flora i fauna silvestres. DOCE núm. L-305, de 8/11/1997. núm. 4690, de 3/8/2006. Nivell estatal Real Decreto 3091/1982, de 15 de octubre, sobre protección de especies amenazadas - Paisatge de la flora silvestre. BOE núm. 280, de 22/11/1982. Nivell europeu Ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales, y de la Flora y Conveni Europeu del Paisatge, Consell d’Europa, Florència, de 20/10/2000. Fauna Silvestres. BOE núm. 74, de 28/3/1989. Nivell autonòmic Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el Catálogo General de Llei 2/1983, de 9 de març, d'alta muntanya. DOGC núm. 312, de 16/3/1983. Especies Amenazadas. BOE núm. 82, de 5/4/1990. Classifica les espècies amenaçades Llei 9/1993, de 13 de setembre, del patrimoni cultural català. DOGC núm. 1807, de en dos annexes: 11/10/1993. Annex 1: Especies y subespecies catalogadas «en peligro de extinción» Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial General de Catalunya. Annex 2: Especies y subespecies catalogadas «de interés especial» DOGC núm. 2032, de 31/3/1995. (Darrera actualització: 22/02/2005). Ley 40/1997, de 5 de noviembre, por la que se modifica la Ley 4/1989, de 27 de marzo, Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. DOGC núm. de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestres. BOE núm. 4407, de 16/6/2005. (Darrera actualització: 10/6/2004). 266, de 6/11/1997. - Atmosfera Real Decreto 1193/1998, de 12 de junio, por el que se modifica el Real Decreto Convenis internacionals 1997/1995, de 7 de diciembre, por el que se establecen mediadas para contribuir a Conveni sobre la Contaminació Atmosfèrica transfronterera a llarga distància garantizar la biodiversidad mediante la conservación de los hábitats naturales y de la flora (signat a Ginebra el 1979). u fauna silvestres. BOE núm. 151, de 25/6/1998. Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic. Nivell autonòmic Nivell europeu Decret 353/83, de 15 de juliol de declaració del Parc Natural del Cadí-Moixeró. DOGC Directiva 96/61/CE, sobre Prevenció i Control Integrats de la Contaminació. DOCE núm. núm. 357, 24/8/1983. L-257, de 24/9/1996. Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals. DOGC núm. 556 de 28/6/1985. Directiva 96/62/CE del Consell sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire. DOCE Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. DOGC núm. 967 de 18/3/1988. núm. L-296, de 27/9/1996. Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, Directiva 1999/13/CE del Consell, d’11 de març de 1999, relativa a la limitació de les científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge. DOGC núm. emissions de compostos orgànics volàtils causades per l’ús de dissolvents orgànics en 1618 de 13/7/1992. Divideix les espècies en dos grups: determinades activitats i instal·lacions. DOCE núm. L-85, de 29/3/1999. Annex 1: espècies sensibles, per a les quals s’estableix l’obligació de sol·licitar autorització “per Directiva 2000/14/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de maig de 2000, sobre obtenir informació gràfica, visual, sonora o de qualsevol altre tipus, sigui mitjançant mètodes de emissions sonores a l’entorn causades per les maquines d’ús a l’aire lliure. DOCE núm. registre com amb la simple observació, en el seu sector de cria”. L-162, de 3/7/2000.

ECOMOLL 41 ECOMOLL 42 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

Directiva 2001/80/CE del parlament Europeu i del Consell, 23 d’octubre de 2001, sobre Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus. DOGC núm. limitacions d’emissions a l’atmosfera de determinats agents contaminants procedents de 3269 de 20/11/2000. grans instal·lacions de combustió. DOCE núm. L-309, de 27/11/2001. Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, regulador de runa i Directiva 2002/49 del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre altres residus de construcció. DOGC núm. 3414, de 21/6/2001. avaluació i gestió del soroll ambiental. DOCE núm. L-189, de 18/7/2002. Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora Nivell estatal dels residus. DOGC núm. 3915, 01/07/2003. Ley de 38/1972, de 22 de diciembre, de Protección del Ambiente Atmosférico. BOE núm. Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de 309, de 26/12/1972. residus i del cànon sobre la deposició de residus. DOGC núm. 3915, 01/07/2003. Real Decreto 833/1975, de 6 de febrero, que desarrolla la Ley 38/1972, de 22 de diciembre, de protección del ambiente atmosférico. BOE núm. 96, de 22/4/1975. Ley 16/2002, de 1 de julio de 2002, de prevención y control integrados de la 3.1.4. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS, PROGRAMES I PROJECTES contaminación. BOE núm. 157, de 2/7/2002. Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido. BOE núm. 276, de 18/11/2003. A continuació es mostren les actuacions significatives que afecten el territori objecte Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de d’ordenació la superposició de les quals amb el POUM pot representar impactes 17 de noviembre, del Ruido, en lo referente a la evaluación y gestión del ruido ambiental. acumulatius rellevants. Es consideren els següents: BOE núm. 301, de 17/12/2005. Nivell autonòmic Instruments de planificació ambiental, territorial i urbanística Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. DOGC núm. 385, - Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) de 30/11/1983. - Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) Resolució de 10 de novembre de 1995 reguladora del soroll i vibracions. DOGC núm. - Xarxa Natura 2000 2126, de 10/11/1995. - PNIN del Massís de Pedraforca Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983. DOGC núm. 2223, de - Parc Natural del Cadí-Moixeró 28/6/1996. - Mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori pel què fa a la contaminació atmosfèrica Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció - Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya del medi nocturn. DOGC núm. 3407, de 12/6/2001. - Futurs plans d’ordenació dels recursos forestals Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. DOGC núm. - Futur pla territorial parcial de les comarques centrals 3675, de 11/7/2002. - Pla comarcal del Berguedà Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001 de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció Els projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb la legislació del medi nocturn. DOGC núm. 4378, de 5/5/2005. específica, aprovats o en fase d’elaboració o tramitació Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. DOGC núm. 4574, de 16/2/2006. La Ponència Ambiental, en la sessió del dia 5 d'octubre de 2004, va adoptar l'Acord de declaració d'impacte ambiental del Projecte de miniaprofitament hidroelèctric al riu Aigua - Residus de Valls, dins dels termes municipals de Gósol i Guixers, promogut per Energies Nivell europeu Renovables del Pirineu, SL, i tramitat per l'Agència Catalana de l'Aigua del Departament Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de febrer de 2004, per la de Medi Ambient i Habitatge. Finalment, i després d’un llarg procediment, en data 6 de que es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d’envasos. DOCE juliol de 2006, la Ponència Ambiental va fer pública la formulació de declaració d'impacte núm. L-47 de 18/2/2004. ambiental amb caràcter desfavorable. (DOGC núm. 4690 - 03/08/2006), atès que, entre Nivell estatal d’altres motius, en l’avaluació del projecte bàsic es varen identificar impactes de caràcter Ley 11/1997, de 24 de abril, de envases y residuos de envases. BOE núm. 99 de negatiu, notable i irreversibles. 25/4/1997. Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos. BOE núm. 96, de 22/04/1998. Hi han dos projectes pendents d’elaboració i que són explicats més endavant (propostes Nivell autonòmic en sòl no urbanitzable), que són la proposta d’unes pistes d’esquí i d’una planta Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora del residus. DOGC núm. 1776, de 28/7/1993. embotelladora. Decret 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre general de gestors de residus de Catalunya. DOGC núm. 1904, de 3/6/1994. Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig de residus en dipòsits controlats. DOGC núm. 2307, de 13/1/1997. Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996 de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya. DOGC núm. 2865, de 12/4/1999. Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus. DOGC núm. 2865, de 12/4/1999.

ECOMOLL 43 ECOMOLL 44 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

3.1.5. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS EN LA REDACCIÓ - Minimitzar la contaminació lumínica de nuclis i assentaments. DEL PLA - Ordenar la ubicació de zones de recollida selectiva i gestió de residus.

3.1.5.1. OBJECTIUS GENÈRICS Habitatge - Definir el marc de creixement del municipi en nombre d’habitants, tot considerant les Preservació i millora dels espais oberts i del paisatge rural peces desocupades i les de 2ª residència del parc d’habitatges actual. Identificació de la matriu territorial de cara a la preservació de la biodiversitat, de les - Dotar al municipi del nombre d’habitatges i en les tipologies suficients per a respondre a connexions biològiques, de les zones inundables i geològiques, així com la conservació i les necessitats de la població. millora del paisatge existent. Usos i activitats econòmiques Consolidar nuclis urbans de qualitat - Incrementar les possibilitats d'implantació d'activitats comercials, de serveis, terciàries, Establir una acurada delimitació entre sòl urbà i sòl rural, definir tipologies d’edificació que no siguin molestes dins l'àmbit urbà residencial, amb l'objectiu de donar dinamisme al respectuoses amb la tipologia gosolana i potenciar la rehabilitació dels edificis existents, conjunt urbà. en una trama multifuncional amb serveis i equipaments de proximitat. - Afavorir la implantació d’usos i activitats turístiques dins la trama urbana. - Definir els àmbits susceptibles de permetre instal·lacions destinades al lleure i activitats a Cohesió i inclusió social l’aire lliure (zones d’acampada, de picnic...). Fomentar el dinamisme i les relacions socials, recuperant l'espai públic (parcs urbans i equipaments) i organitzant una trama urbana que afavoreixi la realització de les diverses Equipaments i serveis activitats econòmiques, especialment les relacionades amb el turisme de qualitat. També - Dotar al nucli urbà d’equipaments i zones verdes en proporció a la població proposada es vol possibilitar la creació d’habitatge protegit en els termes legalment establerts. (centre cívic, parc urbà central, casal d’avis, etc.). - Fixar la millor ubicació de les peces de sòl susceptibles de contenir activitats o usos de caràcter públic o comunitari (sala polivalent). 3.1.5.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS - Millorar i organitzar la xarxa dels serveis tècnics d’abastament i sanejament d’aigua, elèctrics, telefònics i de gas, entre altres, de cara a reduir els costos de manteniment. Sostenibilitat Xarxa viària i mobilitat Ocupació del sòl - Estructurar la circulació i la xarxa de carrers existents en coherència amb els nous - Ordenar els usos i activitats segons la capacitat d’acollida del territori. sectors de creixement. - Compactar i mantenir una densitat mitjana en els nuclis urbans per aconseguir una menor - Establir zones de prioritat per vianants en el centre històric. ocupació i malbaratament del sòl. - Preveure zones d’aparcament per evitar la ocupació de l’espai públic. - Limitar la construcció d'habitatges unifamiliars aïllats, permetent-los únicament als indrets - Millorar la xarxa viària rural: pistes, carrerades, camins, etc., d’acord amb les seves en que la topografia dificulti la implantació d’altres tipologies edificatòries. necessitats d’ús. - Potenciar la recuperació i/o transformació dels edificis existents en el teixit urbà. - Normativa Biodiversitat i patrimoni natural - Establir una normativa inequívoca que defineixi els conceptes i reguli els paràmetres - Preservar els espais i elements naturals i agroforestals d’interès en l’estructura territorial. d’aplicació en cada zona, evitant-ne possibles mal interpretacions. - Conservar i millorar la connectivitat ecològica. - Adaptar la normativa urbanística als requeriments del desenvolupament urbanístic - Protegir els cursos i espais fluvials. sostenible.

Paisatge i patrimoni - Valoritzar el paisatge i el patrimoni natural i arquitectònic rural (castell, museu Picasso- 3.1.5.3. CRITERIS Cal Tampanada). - Reglamentar els paràmetres, d’usos, activitats, edificatoris i estètics per tal de dotar de Els criteris que regiran les actuacions que proposa el Pla, de cara a aconseguir els seus coherència les noves actuacions amb l’entorn existent. objectius, seran els següents: - Preservar la identitat del nucli antic de Gósol i Sorribes. - Protegir i recuperar el paratge del castell, com a espai per a activitats diverses. • La minimització del consum de sòl. • La diversificació d’usos dins la trama urbana. Vectors ambientals • La preservació del paisatge rural i urbà. - Prevenir els riscos hidrològics i geològics. • La reducció de l’impacte ambiental de les construccions i activitats, potenciant la - Minimitzar el consum d’aigua derivat del usos urbans. construcció sostenible. - Millorar el sistema de sanejament, amb la proposta de localització de la nova EDAR. • La compatibilització dels diferents usos del sòl amb els ecosistemes naturals i les unitats - Potenciar l’eficiència energètica dels edificis i activitats. de paisatge existents.

ECOMOLL 45 ECOMOLL 46 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

• Incrementar la proximitat i la qualitat urbanística dels serveis i dels equipaments al 4. ESTRUCTURA GENERAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA. DESCRIPCIÓ I ciutadà. AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES • La reducció de la mobilitat obligada, afavorint l’accessibilitat entre els diferents sectors i serveis. 4.1.1. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES

4.1.1.1. Alternatives en sòl urbà i urbanitzable A continuació es mostra un mapa del municipi amb la zona de sòl urbà delimitada.

En la fase d’avanç del pla, es van considerar un total de 4 alternatives d’ubicació, bàsicament, així com d’estratègia, que es descriuen en aquest apartat.

Planejament vigent

Alternativa 0 Aquesta alternativa no incorpora modificacions al planejament vigent de manera que descriu l’evolució de la situació actual del municipi en absència del nou pla. A banda de les normes subsidiàries, s’hi han recollit les posteriors modificacions d’aquestes.

Estructura general del sòl urbà El nucli urbà de Gósol presenta una estructura en forma de “x”, o estrella i té una extensió de 181.612,91 m2. Els habitatges es distribueixen majoritàriament en barriades amb una estructura edificatòria força compacta, exceptuant el sector nord en què les edificacions són aïllades i existeix una franja d’habitatges unifamiliars arrenglerats que desentonen del conjunt. Els barris de la Guàrdia i el nucli antic es miren l’un a l’altre a través d’una gran àrea de sòl no urbanitzable anomenada la Clota, i formada per prats de dall. Aquesta zona (sector 5) compta amb un espai d’equipaments esportius i de verd urbà.

En total hi ha 431 parcel·les utilitzades al nucli urbà que es donen lloc a 470 habitatges. Al sud del municipi s’ubica el càmping-caravanning “Cadí Vacances” de Gósol, que queda una mica desenganxat del nucli urbà.

Les normes vigents contemplen àrees residencials que encara no han estat edificades, és a dir, no s’ha exhaurit el sòl amb potencial edificatori. La principal àrea de creixement és la del PMU de la Guàrdia, sector 1, amb 16.679,66 m2, i que representa un 8,41% del total de sòl urbà del municipi. Aquest sector compta amb 46 parcel·les per edificar que representen 46 nous habitatges.

ECOMOLL 47 ECOMOLL 48 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

Taula 9.- Parcel·les i habitatges en sòl urbà existent Les cases estan totes agrupades i a vegades apilonades les unes entrant dins les altres i amb les vessants de les teulades superposades entre sí. Sòl urbà existent nº parcel·les (=habitatges) La major part dels carrers estan empedrats i presenten pendents considerables, de fins al Sòl urbà existent construït 431 40% al barri de la Guàrdia. És important destacar que la superfície de les eres tampoc Sector 1- La Guàrdia 46 varia en funció al pendent (topografia). Així les eres tenen una superfície plana sempre, Total sòl urbà 477 encara que el pendent natural del terreny sigui major a el 15%. % de parcel·les lliures 9,64% Font. Elaboració pròpia. En general, l’estat de conservació de les edificacions és bo, però varia en funció de la zona. En el nucli més antic es conserven les antigues edificacions de pedra en el seu Tipologia edificatòria estat original. El morter sense pintar cobreix la major part de les construccions i, en els Donada la peculiar fisonomia del conjunt del nucli urbà, es fa a continuació una breu casos en que la façana ha estat pintada, potser manca un criteri d’unificació de colors. descripció de la principal tipologia edificatòria. S’han utilitzat criteris de materials, ordenació i cromatisme bastant acord amb l’entorn i El nucli actual de Gósol presenta una tipologia edificatòria definida sobretot pel model que contribueixen notablement a millorar la imatge del nucli , tot i que es poden millorar. conegut com a casa gosolana. La característica més important d’aquesta és l’era, que en constitueix el centre. Malgrat no haver esgotat el sòl urbà i urbanitzable, el model de planificació vigent pot limitar el creixement del poble els propers anys, fet pel qual es mostren a continuació tres alternatives de planejament que proposen diverses ubicacions de les zones de creixement que es volen establir.

Alternatives 1, 2 i 3 En la descripció d’aquestes alternatives s’utilitza una nomenclatura pels sectors que difereix de la que després s’utilitza per explicar la proposta escollida en fase d’aprovació inicial, de la mateixa manera, alguns sectors desapareixen i se n’inclouen de nous. Per a evitar confusions, cal consultar els plànols que acompanyen la memòria d’ordenació i equiparar els sectors.

Alternativa 1: Creixement lineal per integrar el càmping Les modificacions proposades en l’alternativa 1 tenen per objecte la unió del càmping amb la resta del nucli urbà.

Càmping

L’era és un espai privatiu que connecta el carrer amb la porta d’entrada de l’edifici. S’hi accedeix per un ampli portal i al seu voltant s’hi troben les dependències de la casa: l’habitatge, les quadres, la pallissa, diversos corrals, un hortet i algun racó per guardar-hi Figura 4.- Ubicació dels sectors de creixement en l’alternativa 1. Font: Elaboració pròpia la llenya. En l’actualitat, les eres són utilitzades sovint com a llocs d’estacionament de vehicles i maquinària del camp. Es proposa la creació de dos nous sectors de creixement i d’un sector d’espais lliures

amb les següents superfícies i nombre de parcel·les i habitatges: Els habitatges són de pedra i teula i tenen una alçada variable, però habitualment presenten una planta baixa, dues plantes pis i unes golfes. A la part de la solana hi pot haver una eixida amb àmplies balconades cobertes.

Totes les cases del nucli estan orientades a sud, i les que no ho poden estar, ho estan cap a llevant o ponent. Només una mínima part estan orientades a nord. Aquestes són les del barri de l’Obac i es troben cap a la part alta de la Llacuna.

ECOMOLL 49 ECOMOLL 50 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

Taula 10.- Extensió, parcel·les i habitatges en les àrees de creixement de sòl urbà. Taula 11.- Extensió, parcel·les i habitatges en les àrees de creixement de sòl urbà. Àrees de creixement en sòl urbà Extensió Parcel·les Habitatges Àrees de creixement en sòl urbà Extensió Parcel·les Habitatges (m2) (nº) (nº) (m2) (nº) (nº) Sòl urbà existent 180.613 477 516 Sòl urbà existent 180.612,91 477 516 Sector 2- Les basses 59.052 59 59 Sector 2- Les basses 41.648 41 41 Sector 4- Cerdanya nord 31.562 31 31 Sector 3- El Clot de la Llacuna 48.181 48 48 Sector 5- La Clota (Espai verd) 31.845 - - Sector 5- La Clota (Espai verd) 31.845 - - Sòl urbà de creixement 122.459 90 90 Sòl urbà de creixement 121.674 89 89 Percentatge de creixement 34,78% 18,87% 17,44% Percentatge de creixement 34,61% 18,66% 17,25% Potencial (nº total) 271.226 567 606 Potencial (nº total) 270.441,91 566 605 Font. Elaboració pròpia amb dades de les propostes del nou POUM de Gósol. Font. Elaboració pròpia amb dades de les propostes del nou POUM de Gósol.

També es modifica la qualificació d’una àrea residencial, entre els sectors 4 i 5, que En aquest cas, el sector 2 presenta una extensió inferior (17000m2 menys) que en passa a definir-se com a espai lliure. l’alternativa 1, de manera que no arriba a unir el nucli urbà amb el càmping.

El sector 2, que uneix l’entrada del poble amb el càmping, preveu una possible ampliació L’altra àrea de creixement es localitza al sector 3, i voreja el torrent de la Coma. d’aquest i la construcció d’algun hotel o casa rural per tal d’ampliar l’oferta d’hostatgeria del municipi. Es reserva a més a més una zona d’espais lliures entre el sector 3 i el barri de la Plaça, i es canvia la qualificació d’una zona d’espais lliures- zones verdes ubicada prop d’aquest, El sector 4, d’extensió considerable, presenta forts pendents en la part més occidental. que passa a ser d’ús residencial. Aquesta alternativa busca integrar el càmping amb el nucli de manera que formin una sola unitat. Des del punt de vista ambiental, i dels objectius i criteris fixats, buscar la Aquesta alternativa presenta algunes limitacions i dificultats, ja que el sector 3, en vorejar compactació del poble és un fet positiu que facilita la mobilitat interna. A més a més, el el torrent de la Coma, pot presentar problemes d’inundabilitat. Caldria sol·licitar un estudi sector 2 formaria part, amb el càmping, d’una àrea dedicada als serveis i al turisme. Per a l’Agència Catalana de l’Aigua abans de projectar-ne la urbanització. altra banda, la part occidental del sector 4, amb l’extensió aquí proposada, resulta de difícil construcció a causa dels forts pendents, de manera que s’afavoriria la tipologia Pel què fa a l’altre sector de creixement residencial, sector 2, no presenta problemes edificatòria aïllada, que malgrat ser la que ja presenta el sector urbanitzat més proper, no d’urbanització. En referència a la mobilitat cal dir que els dos sectors que aquí es proposa és ambientalment recomanable en suposar un major consum de sòl i recursos per urbanitzar queden una mica desvinculats del centre del poble, sobretot als seus extrems. habitant. Alternativa 3: Petits creixements als extrems Alternativa 2: Creixement central L’última alternativa distribueix els creixements en gairebé tots els sectors esmentats però A diferència de l’alternativa anterior, el creixement en l’alternativa 2 no és lineal sinó disminuint-ne l’àrea. centrat al voltant del nucli com es pot veure a continuació:

Sector 6

Figura 6.- Ubicació dels sectors de creixement en l’alternativa 3. Font: Elaboració pròpia Figura 5.- Ubicació dels sectors de creixement en l’alternativa 2. Font: Elaboració pròpia D’aquesta manera preveu petits creixements lineals i centrals respecte el nucli urbà. L’extensió i potencial ocupació de cadascun dels sectors proposats és la següent: També es proposa la creació de dos nous sectors de creixement i d’un sector d’espais lliures que permetran un augment en el nombre de parcel·les i habitatges tal i com es veu a la taula següent:

ECOMOLL 51 ECOMOLL 52 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

Taula 12.- Extensió, parcel·les i habitatges en les àrees de creixement de sòl urbà. a) Protecció i desenvolupament del Turó del Castell de Gósol Extensió Parcel·les Habitatges Es vol revitalitzar l’espai del Castell de Gósol i protegir-lo en tractar-se d’un conjunt Àrees de creixement en sòl urbà (m2) (nº) (nº) artístic d’importància històrica. No hi ha alternatives d’ubicació ja que la proposta Sòl urbà existent 180.613 348 423 comprèn l’àmbit del Turó del Castell. Sector 1- PMU La Guàrdia 12.645 15 34 Sector 2- Les basses 8.010 1 1 b) Estació d’esquí de fons del Verd Sector 3- El Clot de la Llacuna (Z. Esportiva) 7.450 - - Des de l’Ajuntament es volia que el POUM reservés una zona a l’oest del municipi, a Sector 4- Cerdanya nord 5.216 10 20 l’espai PEIN Serra del Verd, com a “Pla Especial de l’estació d’esquí de fons del Verd”. Sector 5- La Clota (Espai verd) 31.845 - - Aquesta proposta va ser ja formulada en el "Pla d'Ordenació d'Estacions de Muntanya al Sector 6- Activitats econòmiques/Petits tallers 5.100 - - Pirineu Català" de 1982, on es feia una menció especial al municipi dient: Sòl urbà de creixement 70.266 26 55 Percentatge de creixement 38,90% 7,47% 13,00% Gósol: situada al Nord-est de l'estació del Port del Comte, constitueix una àrea amb Potencial (nº total) 250.879 374 478 característiques molt idònies per a la pràctica de l'esquí de fons, fet pel qual és recomanable la Font. Elaboració pròpia amb dades de les propostes del nou POUM de Gósol. seva impulsió com a futura àrea esquiable. El present estudi proposa una àrea d'actuació que s'estendria, al Nord-oest, cap al Clot de Prat Salvatge i, al Sud-est, cap al Cap d'Urdet i el Coll de El sector tres se situa aquí a la riba oriental del torrent de la Coma i més apartat d’aquest Prades. L'accés a l'estació podria produir-se pel Coll de Mola. La superposició del futur domini que en la proposta anterior, i enlloc de tractar-se d’una ampliació de sòl residencial, esquiable amb àrees de protecció especial (el 100% de domini proposat) no constitueix un passa a ser qualificat com a zona esportiva. impediment en el cas d'un domini destinat a l'esquí de fons. Caldria, en tot cas, sotmetre el projecte a la declaració favorable d'impacte ambiental, en especial pel que fa al traçat del vial

d'accés, àrees d'aparcament i infraestructures de serveis. El sector 2 es veu limitat al marge del tossal de Gósol.

El sector 6 es troba situat en una zona de força pendent en la banda sud del municipi a L’any 1994 es va elaborar un “Estudi del desenvolupament socioeconòmic i potenciació tocar al riu. de l’activitat turística a la vall de Gósol” dirigit i coordinat per Jordi Balague Termes i Pere

Brualla Espurt, arquitectes urbanistes. En aquest estudi es proposava impulsar de nou el Aquesta és l’alternativa que va ser escollida en l’avanç de Pla i que s’ha seguit projecte de creació d’una estació de muntanya a la Serra del Verd, amb possibilitat de desenvolupant fins arribar a l’aprovació inicial, i que es descriu amb més detall a l’apartat practicar esquí alpí, entre d’altres. 5.

Els propòsits d’aquesta actuació eren: Altres actuacions - Preservar i gestionar un espai natural a fi de promoure les seves possibilitats lúdiques i A banda dels sectors de creixement esmentats, les alternatives 1, 2 i 3 proposen obrir un esportives. carrer entre el sector tres i el barri de la Plaça, per tal que després enllaci amb el camí - Crear activitat durant tot l’any a la Vall. que voreja el tossal de Gósol fins a l’entrada oriental del poble, unint d’aquesta manera - Rellançar econòmicament la zona d’influència de Gósol activant el comerç, el turisme i els les dues entrades del poble sense passar pel centre d’aquest. Amb aquesta actuació es serveis en base a una activitat. busca resoldre el problema que representa el pas gairebé obligat pel centre del poble - Aprofitar la superfície natural de neu que conté la Serra del Verd com a element dels cotxes que circulen de Saldes a Josa i Tuixén, o viceversa, en època de festa major d’atracció turística i gaudi per a la gent de l’àrea d’influència immediata a Gósol. o d’activitats a la plaça major. Tanmateix, es descrivien també potencials problemes i incompatibilitats com ara: També és important destacar que en les noves zones urbanitzables es prioritzarà la - Possible manca d’aigua en cas de voler produir neu de manera artificial: “S’hauria de fer tipologia edificatòria de la casa gosolana, amb l’era com a característica bàsica, i que ja un estudi pel subministrament de l’aigua, doncs sense aquest element, l’estació no podria s’ha descrit en exposar l’alternativa 0, o situació vigent. D’aquesta manera es busca desenvolupar-se”. mantenir l’estructura i singularitat del nucli històric. - Impuls econòmic relatiu pel poble si “l’esquiador arriba i marxa i consumeix dins l’àmbit de

l’estació, mai en el nucli que la sustenta.”

I, per sobre de tot, es proposaven alternatives complementàries a l’ús de l’espai per a 4.1.1.2. Alternatives en sòl no urbanitzable esquí alpí, a banda d’argumentar que aquesta modalitat presentava uns impactes Cal esmentar cinc actuacions que s’han proposat des de l’Ajuntament de Gósol i per les paisatgístics i ambientals greus. quals el POUM efectua una reserva de sòl; la protecció i desenvolupament del Turó del Castell de Gósol, l’estació d’esquí de fons del Verd, la planta embotelladora, la zona de El febrer de 2007, l’enginyer de camins Ramon Ganyet va presentar un estudi titulat trial i la bassa contra incendis. Es tracta de propostes realitzades en zones concretes del “Estudi preliminar per a la creació d’un camp de neu a la muntanya del verd, a Gósol” per sòl no urbanitzable i, en no haver-hi més alternatives que la 0, (considerant 0 la proposta encàrrec de l’Ajuntament de Gósol. de no fer aquestes dues reserves de sol) no s’ha realitzat una comparativa d’alternatives.

ECOMOLL 53 ECOMOLL 54 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

L’objecte de l’estudi es basa en diversos fets: - Destí dels beneficis de l’estació per saber si es quedarien al poble. - Procedència de la població que en faria ús. - Pla Director de les Estacions de Muntanya de Catalunya, aprovat per la Generalitat de - Xarxa de transport públic per accedir al TM molt limitada actualment. Catalunya el 23/5/2006, fa referència al terme de Gósol en el volum del Solsonès dient el - Cal comptar amb els costos de manteniment (carretera, recollida de residus, etc.) que ja s’ha esmentat a la pàgina anterior. La decisió d’implantació s’ha de sotmetre a l’avaluació ambiental estratègica definida a la - L’ajuntament considera que a l’hivern les activitats que es poden realitzar a Gósol són Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’avaluació dels poques. efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. - Prop del terme hi ha altres estacions d’esquí que funcionen amb força èxit (Tuixent- Lavansa, Port del Comte). En la present proposta de l’Avanç Pla del POUM es fa una reserva de sòl per al desenvolupament d’aquesta activitat. A l’estudi es fa esment de les característiques i requeriments de l’esquí de fons per tal de veure si l’espai proposat resulta idoni o no. També realitza un esbós de projecte amb c) Planta embotelladora diverses alternatives respecte el traçat de la carretera d’accés i la ubicació de l’edifici de Hi ha hagut interès per part d’una empresa (ROALBA COBEGA) d’instal·lar una planta serveis. embotelladora d’aigua mineral, així com les de les instal·lacions de captació i de transport des de la font fins a la planta en terrenys, tots ells classificats com a sòl no urbanitzable Respecte la fabricació de neu artificial, que requereix elevats volums d’aigua i una per les NS vigents al municipi de Gósol. Fa uns dotze anys que l’empresa va realitzar el connexió a la xarxa elèctrica, Ganyet subratlla que ambdós elements, aigua i electricitat, primer intent de negociació amb l’Ajuntament en haver considerat el volum i la qualitat són costosos de fer arribar a l’alçada de l’estació. Per tant, es desaconsella comptar amb d’un manantial situat a poca distància del Torrentsenta, en terrenys municipals. la fabricació de neu artificial, fet que, a la llarga, podria resultar amb el tancament de l’estació si, tal i com s’espera, els propers anys disminueixen les nevades i s’eleva la cota Es van estudiar 5 possibles emplaçaments per la planta i el lloc més favorable va ser una mínima de neu. zona ubicada entre el Serrat d’en Puig i la carretera de Saldes. Aquest espai permetia minimitzar la visualització de la construcció, alhora que facilitar l’entrada i sortida de Els beneficis esperats del projecte, el qual tindria un cost aproximat entre els 5 i els 10 M. camions afectant el mínim els residents del poble. d’euros, seran resultat de la venda de “forfaits” i de l’ús dels usuaris de l’edifici de serveis (restauració, lloguers de material, etc.) de manera directa, i, indirectament, d’una possible Per divergències polítiques, aquesta iniciativa industrial no ha arribat mai a fer-se realitat i promoció d’allotjaments, de la restauració i de la construcció en general. A major els terrenys proposats no s’han requalificat com a industrials. Els qui hi estan a favor diversificació dels serveis oferts més se sostindrà l’activitat al llarg de l’any i majors seran argumenten que la indústria crearia llocs de treball no tan sols per a Gósol, sinó pels els ingressos i l’aprofitament de l’estació. pobles del voltant. I els qui hi estan en contra argumenten que una planta embotelladora no és el que necessita el poble i que l’ocupació que crearia la indústria seria tan sols de 5 Finalment es remarca la importància de realitzar estudis detallats per a conèixer-ne la treballadors, en estar pràcticament tot el procés mecanitzat. A més a més, el trànsit de viabilitat econòmica, ambiental i social i s’indiquen de manera orientativa els passos a camions que se’n derivaria originaria molèsties, sorolls i modificaria notablement la seguir per tal fer realitat el projecte. circulació en una carretera més aviat poc freqüentada.

Vist això, fem ara un recull de les característiques de l’espai on es voldria ubicar el Hi ha un dictamen tècnic realitzat pel Secretari Interventor d’Administració Local on projecte: resumidament diu el següent:

- Dins del PEIN - no hi ha incompatibilitat si la pràctica es duu a terme per camins existents PRIMER. Quant a la planta embotelladora, es tracta d’una activitat de naturalesa i es considera que no hi ha agressió al medi natural. industrial, no admissible en sòl no urbanitzable (article 47 de la Llei d’urbanisme). La - Fora de la Xarxa Natura 2000 decisió d’implantació s’ha de sotmetre a l’avaluació ambiental estratègica definida a la - Bona orientació (nord) Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’avaluació dels - Conté un hàbitat d’interès comunitari catalogat com a prioritari: Boscos de pi negre (Pinus efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. uncinata) sobre substrat calcari - SEGON. La captació i les instal·lacions de transport poden mantenir-se en sòl no Cal tenir en compte que els hàbitats naturals d’interès comunitari (prioritaris o no) no són hàbitats urbanitzable (article 47.6.a de la Llei d’urbanisme.) naturals protegits, sinó catalogats, la seva conservació es realitza mitjançant la inclusió en la xarxa d’espais Natura 2000, i aquest no és el cas de la zona afectada. En la proposta de reserva de sòl del POUM en fase d’aprovació inicial no s’han considerat alternatives d’ubicació ja que no s’ha trobat cap altre espai que presentés les I els principals factors que s’haurien de considerar a l’hora de decidir la viabilitat i característiques per poder dur a terme l’actuació. característiques del projecte són: - Disponibilitat real d’aigua d) Circuit de trial - Subministrament elèctric (si no hi ha canons de neu, el consum no serà tan elevat). S’ha projectat una reserva de sòl al costat de l’espai reservat per la planta embotelladora. - Densitat de trànsit prevista circulant per la carretera (una franja d’aquesta travessa Parc Actualment aquesta zona està ocupada per camps de conreu, es troba a pocs Natural). quilòmetres del nucli de Sorribes però es preveu una baixa afectació acústica a causa de

ECOMOLL 55 ECOMOLL 56 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà l’orografia de l’indret. El desenvolupament del Pla Especial necessari per implantar 4.1.3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA l’activitat requerirà, com a mínim, un informe ambiental favorable on es tingui SELECCIONADA especialment en compte l’impacte acústic sobre els habitants del nucli de Sorribes. Les propostes recollides en les alternatives 1, 2 i 3 pel POUM de Gósol aposten e) Bassa de prevenció d’incendis clarament per la conservació, promoció i millora dels valors naturals, històrics, culturals i Aquesta bassa s’ubicaria dintre dels límits del Parc Natural del Cadí- el Moixeró, sobre paisatgístics del municipi com a base d’un potencial desenvolupament econòmic, natural i l’àrea recreativa de la Font dels Terrers. turístic d’aquest. f) Dipòsit de terres netes De les quatre alternatives considerades (comptant la 0), l’última (la 3) conté les propostes Es defineix un àmbit de 13.500 m2 per establir un dipòsit de terres netes, ubicat al que permeten una millor preservació dels trets paisatgístics rellevants del municipi en paratge de La Gravera, al costat de torrent de l’Aubagó. Aquest àmbit està dins el Parc l’àmbit de l’actual nucli urbà i les seves immediacions. Els creixements es distribueixen al Natural del Cadí Moixeró (Espai PEIN). voltant de tot el nucli però sense ocupar grans extensions, de manera que l’impacte de les noves edificacions es veu repartit. g) Estació de subministrament i servei de carburants Es defineix un àmbit de 7.500 m2 on sigui admissible la construcció d’un edifici i diversos El sector 1, al barri de la Guàrdia, presenta pendents importants (20-40%) però si dipòsits subterranis per al subministrament i servei de carburants per a vehicles rodats s’edifica respectant la construcció tradicional de la resta del barri, aquest factor no ubicada davant del paratge el Cap de la Creu. presentarà problemes. El sector 2, es presenta aquí amb una extensió molt reduïda respecte les altres propostes, i roman més proper al centre del poble.

4.1.1.3. Sòl destinat a Sistemes El sector 3 s’ubica a 100 m del torrent de la Coma, una distància prudencial davant la Per resoldre les mancances en la gestió de l’aigua residual i els residus, es proposa la possibilitat d’inundacions. Adjuntem a continuació un plànol informatiu on apareix la zona reserva de sòl per a la instal·lació d’una EDAR (ja en construcció) i d’una deixalleria. La amb possibilitat d’inundació i el límit de sòl urbà amb el planejament urbà. En cas de localització d’ambdues instal·lacions s’ha fixat a l’oest del turó del Castell. trobar-se dins el sistema hídric, l’ús com a zona esportiva seria compatible sempre i quan no hi hagués edificacions ni construccions de cap mena. D’aquesta manera, la consideració d’aquest espai dins del planejament urbà proposat no causaria un risc 4.1.2. VALORACIÓ GLOBAL D’ALTERNATIVES ambiental afegit. A l’hora de valorar les alternatives únicament es van tenir en compte les alternatives en sòl urbanitzable, ja que les dues propostes en sòl no urbanitzable, la de la pista d’esquí i Finalment, el sector 4 evita els forts pendents que podrien causar problemes i només la planta embotelladora no tenen alternativa més que la 0, és a dir no contemplar la seva comprèn aquelles zones amb més facilitat d’urbanització i edificació. reserva de sòl. El sector 4 és l’únic sector, dels plantejats en aquesta alternativa, que no era considerat Es presenta a continuació el quadre resum de les diferents alternatives en funció de les en el planejament vigent. La proposta de la tercera alternativa és, per sobre de tot, la principals característiques d’ordenació i objectius generals: reordenació interior d’alguns sectors per adaptar-los a la tipologia dels edificis tradicionals gosolans. Taula 13.- Quadre resum de les alternatives. Característiques de El sector 6, a banda de presentar un hàbitat prioritari presenta pendents força importants i l’ordenació i Alternativa 0 Alternativa 1 Alternativa 2 Alternativa 3 caldrà estudiar amb detall les possibles solucions d’ordenació. objectius generals Mida dels creixements Mitjà Gran Gran Reduït El POUM estableix que la tipologia d’habitatges unifamiliars aïllats, que afavoreix un Compactació dels Moderada Moderada Moderada Òptima creixement dispers del poble, es veurà limitada, emprant-se només en aquells casos en creixements què la topografia faci difícil la implantació d’altres tipologies edificatòries. En el cas de Ocupació de zones No No Parcialment No l’alternativa escollida, les zones amb pendents més forts s’han evitat de tal manera que la d’interès natural o construcció de cases aïllades serà mínima, i també fomenta la compactació del nucli urbà paisatgístic en considerar com a àrea de creixement un espai classificat fins ara com a espai lliure, i Reducció de trànsit al No Sí Sí Sí que es troba entre els barris de La Guàrdia, La Plaça i la Cerdanya. centre Dificultats o possibles No ? ? Si La proposta també millora la mobilitat interna del nucli urbà dirigint el trànsit per la part riscos en la externa evitant al màxim possible l’entrada de vehicles al centre del poble. urbanització Font. Elaboració pròpia.

ECOMOLL 57 ECOMOLL 58 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA POLÍGON D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA. PAU 1. COSTA DEL MIG AIRE D’ORDENACIÓ PROPOSADA

En aquest apartat es descriuen les característiques bàsiques del POUM que es presenta a aprovació inicial: classificació del sòl, quantificació dels sòls objectes de transformació, demanda addicional de recursos i mesures adoptades pel seu estalvi.

5.1.1. CLASSIFICACIÓ I QUALIFICACIÓ DEL SÒL El sòl es classifica en quatre grans grups: sòl urbà, sòl urbanitzable, sòl no urbanitzable i sistemes.

5.1.1.1. Sòl urbà

El sòl urbà es divideix en zones amb usos i ordenació edificatòria diversa (especificada al POUM):

- Nucli antic. Nucli compacte. Clau 1B. L’ordenació proposada vol mantenir la tipologia d’edificis existents, recuperant els trets característics en el tractament de volumetries, façanes i alçades. - Ordenació en illa oberta. Blocs plurifamiliars. Clau 4b (blocs plurifamiliars; cases en filera). Es proposa aquesta tipologia en punts molt concrets del nucli urbà de Gósol, on la poca fondària de les parcel·les i el traçat rectilini dels vials existents fan desaconsellable l’adopció d’altres tipologies edificatòries. - Edificació unifamiliar aïllada. Clau 5, a, b i c. Correspon als sectors ja edificats amb aquesta tipologia del nucli urbà de Gósol i a la major part del nucli de Sorribes. - Habitatge protegit. Clau X. Correspon a un tipus d’edificació destinada a sostre residencial sotmès a algun tipus de règim de protecció, ja sigui especial, general o concertat - Espai lliure d’edificació. Verd privat. Clau VP. Correspon a les zones lliures de parcel·la que s’han de preservar de l’edificació per raó del valor intrínsec de les eres, horts, jardins o vegetació natural existent, en aquest cas, com a franja de protecció visual respecte a les edificacions de la parcel·la. - Zona de dotacions i serveis , hotel, clau 8a. Correspon a aquell sòl i edificació que es destinin a allotjaments comunitaris i per temporada, inclosos en la legislació específica Característiques principals: sobre classificació d’establiments d’allotjament turístic sotmesos al règim hoteler, que 6.570,00 m2 poden ser: hotels, hotels-apartaments, motels i pensions. Correspon a l’activitat hotelera Sòl Urbà no consolidat. de l’entrada del nucli urbà de Gósol (costat de la carretera de Gósol a Guardiola de Reordenació d'un sector de sòl Berguedà B-400) i de diversos sectors del planejament derivat. urbà no consolidat de cara adequar-lo a la millora del vial i Segons l’article 58.1 f del TRLU “el sistema general d’espais lliures públics, ha de redefinir el seu límit amb el sòl no respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre admès pel urbanitzable. S'augmenta la planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament densitat d'habitatges però no urbanístic”. A Gósol aquesta proporció equivaldria a 12.918 m2, tenint en compte el sostre l'edificabilitat. admissible segons la normativa del POUM. La proposta de zones verdes del POUM no Nombre màxim d’habitatges: 35 arriba a aquesta superfície teòrica (10.087 m2), però cal observar que el sòl destinat a equipaments esportius a l’aire lliure (2.112 m2) s’utilitzen de fet com a zona de lleure, es podria comptabilitzar també dins aquest ús de l’espai públic, arribant quasi als estàndards que preveu la legislació.

ECOMOLL 59 ECOMOLL 60 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

POLÍGON D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA. PAU 2 TURÓ PLA DE MILLORA URBANA. PMU 1. LA GUÀRDIA (Polígon discontinu)

Característiques principals: Característiques principals: 6.2500,00 m2 16.885,00 m2 Sòl Urbà no consolidat. Sòl Urbà no consolidat. Reordenació d'un sector de sòl urbà no consolidat de cara adequar-lo a la tipologia Modificació de la qualificació del sector, per tal de continuar la tipologia del teixit urbà edificatòria tradicional, eliminant un vial interior. Es redefineix el límit amb el sòl no existent, amb la creació d'una zona destinada a activitat turística i millora de la integració urbanitzable d'acord amb la topografia i es redueix la superfície global. Es recupera un paisatgística del conjunt. S'augmenta l'edificabilitat i densitat del sector. dels antics accessos al castell. Nombre màxim d’habitatges: 92 Nombre màxim d’habitatges: 34

ECOMOLL 61 ECOMOLL 62 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

PLA DE MILLORA URBANA. PMU 2. LLACUNA (ANTIC UA 1) PLA DE MILLORA URBANA. PMU 3 CAL METGE (Antic UA 2)

Característiques principals: 2 12.060,00 m Característiques principals: Sòl Urbà no consolidat. 2.155,00 m2 Modificació de la qualificació del sector, per tal de continuar la tipologia del teixit urbà Sòl Urbà consolidat. existent. No s'incrementa edificabilitat, però sí densitat. S'incrementa la cessió per a Modificació de la qualificació del sector, per tal de continuar la tipologia del teixit urbà equipaments i per a zona verda. existent. No s'incrementa edificabilitat, però sí densitat. Disminueix el sòl destinat a zona Nombre màxim d’habitatges: 80 verda i usos residencials de cara a millorar el sistema viari del sector. Nombre màxim d’habitatges: 14

ECOMOLL 63 ECOMOLL 64 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

5.1.1.2. Sòl urbanitzable PLA PARCIAL URBANÍSTIC. PPU 1. CARRETERA DE JOSA

Aquest POUM estableix tres categories de sòl urbanitzable: sòl urbanitzable delimitat (SUD) residencial, industrial i d’activitats econòmiques.

Edificació unifamiliar aïllada. Clau 5, a i b. Zona de dotacions i serveis , hotel, clau 8a. Zona d’activitats econòmiques, Clau 9. Es proposa la creació d’una zona, situada prop de la ronda vial del nucli de Gósol, que acollirà edificis destinats a tallers i locals comercials, que per les seves característiques no es puguin emplaçar dins del nucli actual, per les dificultats d’accés que suposa la trama viària existent i la incompatibilitat de certs condicionants de volumetria i obertures respecte a la imatge tradicional de les edificacions.

Correspon a un tipus d’edificació de caràcter terciari situada a la zona de l’Obac, a la banda sud-oest del nucli de Gósol, amb l’objectiu de possibilitar l’establiment de petits tallers i zones comercials i magatzems.

Característiques principals: 28.960,00 m2, Sòl urbanitzable delimitat Ordenar una zona a l'extrem del nucli urbà, amb nous espais residencials, d'activitat hotelera , equipaments i zones verdes, i realitzar la connexió del nou vial perimetral amb La ronda vial del nucli de Gósol servirà per augmentar la fluïdesa del trànsit cap a Josa la carretera actual. durant els períodes de celebracions especials o major presència de persones, ja que Nombre màxim d’habitatges: 59 actualment cal travessar la plaça del poble (foto) i transitar per carrers estrets.

ECOMOLL 65 ECOMOLL 66 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

PLA PARCIAL URBANÍSTIC. PPU 2. OBACH (TALLERS) 5.1.1.3. Sòl no urbanitzable

Gósol compta amb una extensió de terrenys de característiques singulars que mereixen una especial atenció, atès que es pretén la seva conservació com a sòls d’alt valor agrícola, forestal i paisatgístic entre d’altres i garantir així l’equilibri entre l’ecosistema natural que configuren i els seus usos predominants. Les singularitats territorials del municipi queden reflectides en l’ordenació del sòl no urbanitzable, on s’especifiquen els diferents tipus de sòl, a partir dels quals el Pla defineix l’estat del medi natural, els seus valors i les línies d’actuació que garanteixen la seva conservació mitjançant l’establiment de les diferents mesures de protecció i condicions d’ús.

Es compon de les següents zones: - 21: Agrícola protegit - 22: Forestal protegit - 24: Ecològic i paisatgístic o 24,b: de preservació o 24.d: riberals - 25: Espais naturals protegits - 26: Altres usos existents -càmping (26E) - 5.1.1.4. Sistemes Sistemes en sòl urbà: - P: Espais lliures- Zones verdes (parcs, places, nova creació) - S: Serveis tècnics ambientals (energia, altres) - Viari (àrees d’aparcament) - E: Equipaments (esportiu, docent, administratiu, cultural i social, de nova creació) Sistemes en sòl no urbanitzable: - H: Hidrogràfic (zona inundable) Característiques principals: - E: Equipaments (E6 cementiri) 6.620,00 m2, sòl urbanitzable delimitat - S: Serveis tècnics ambientals (aigua, depuradora, residus) Ordenar una zona a l'extrem sud-oest del nucli urbà, amb nous espais per a activitats - Captació planta embotelladora econòmiques, així com la recuperació d'un dels antics camins d'accés al castell. 5.1.1.5. Planejament derivat Es realitza una reserva de sòl pel desenvolupament dels plans especials:

Vista actual de la zona de la ronda vial i els tallers

ECOMOLL 67 ECOMOLL 68 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

PEU. Pla Especial per a l’ordenació de recintes i conjunts artístics. Castell de Gósol PEU. Pla Especial per a unes pistes d’esquí en la Serra del Verd. Contempla 2 Pla de protecció i desenvolupament del Turó del Castell de Gósol àmbits: Fase 1 i Fase 2.

El Pla Especial inclourà els elements de més interès històric, arqueològic, arquitectònic i Pistes esquí: zona o domini esquiable a la Serra del Verd, amb les instal·lacions mínimes cultural que responguin a un nivell suficient d’interès i tindrà el perímetres corresponent. corresponents per al desenvolupament de l’activitat esportiva i lúdica, accessos i serveis. S’establirà la protecció específica per a cadascun d’ells. També ha de contemplar el Correspon a una zona inclosa dins l’espai d’interès natural (PEIN) Serra del Verd, règim concret de les obres admissibles segons el bé, així com el seu règim d’usos. Aquesta proposta va ser ja formulada en el "Pla d'Ordenació d'Estacions de Muntanya al El Pla Especial haurà de determinar els mecanismes que tendeixen a estimular i fomentar Pirineu Català" de 1982, Pla Director de les Estacions de Muntanya de Catalunya, la conservació, millora i reposició dels elements. aprovat per la Generalitat de Catalunya el 2006. El febrer de 2007, es va presentar un “Estudi preliminar per a la creació d’un camp de neu a la muntanya del verd, a Gósol” per encàrrec de l’Ajuntament de Gósol. A l’estudi es fa esment de les característiques i requeriments de l’esquí de fons per tal de veure si l’espai proposat resulta idoni o no. També realitza un esbós de projecte amb diverses alternatives respecte el traçat de la carretera d’accés i la ubicació de l’edifici de serveis. Respecte la fabricació de neu artificial, que requereix elevats volums d’aigua i una connexió a la xarxa elèctrica, es subratlla que ambdós elements, aigua i electricitat, són costosos de fer arribar a l’alçada de l’estació. Per tant, es desaconsella comptar amb la fabricació de neu artificial, fet que, a la llarga, podria resultar amb el tancament de l’estació si, tal i com s’espera, els propers anys disminueixen les nevades i s’eleva la cota mínima de neu.

La decisió d’implantació s’ha de sotmetre a l’avaluació ambiental estratègica definida a la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, ja que, a més, correspon a una zona inclosa dins l’espai d’interès natural (PEIN) Serra del Verd.

Es proposa que aquest domini esquiable compti amb dues fases, una primera implantació a les cotes més elevades (PEU_ PE F1: 3.284.685 m2) ; i una fase d’ampliació en les vessants inferiors situades a continuació (PEU_ PE F2:5.649.325 m2).

ECOMOLL 69 ECOMOLL 70 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

PEU. Pla Especial per a un circuit de vehicles motoritzats a la Costa del Pi sobre tot el recorregut de la B-400, des de l’inici fins a l’accés de la planta; amb les previsions de les actuacions necessàries per minimitzar aquests efectes. Es preveu la reserva de sòl necessària per a la creació d’un circuit per a activitats de motor, a una zona propera al nucli urbà entre la creu de terme i el nucli urbà de Sorribes. El lloc més favorable, pels seus condicionants ambientals (accessibilitat, visibilitat i emissió de soroll), és la zona ubicada entre el Serrat d’en Puig i la carretera de Saldes, en el paratge anomenat La Costa del Pi. Correspon a un sector de 36.755 m2 de superfície, de caràcter agroforestal.

El desenvolupament del Pla haurà de tenir en compte l’impacte de la implantació sobre l’espai natural en el que s’emplaça, i estarà subjecte als informes favorables del departament de Medi Ambient i el departament de Agricultura i Medi Rural. El pla s’ha de sotmetre a l’avaluació ambiental estratègica definida a la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

PEU. Pla Especial per a una bassa de prevenció d’incendis a la banda de la Font de la Portella

Es preveu a construcció d’una bassa de prevenció d’incendis ubicada al paratge de la Portella. Aquesta previsió té per objectiu la prevenció i l’extinció d’incendis en cas de foc forestal en aquest paratge inclòs dins el Parc Natural del Cadí Moixeró.

PEU. Pla Especial per a l’implantació d’una activitat de captació i embotellament d’aigua natural. Activitat de recursos naturals. Aigües minerals.

Es defineix l’àmbit per la implantació d’una planta d’embotellament d’aigua mineral, així com les de les instal·lacions de captació i de transport des de la font fins a la planta. En la definició de l’àmbit del PEU s’ha valorat la seva situació més favorable dins el municipi, tant per minimitzar l’impacte visual com per la seva accessibilitat des de la carretera B- 400, sense interferir en els accessos de les dues poblacions: Gósol i Sorribes. Correspon al paratge de la Costa del Pi, prop de Sorribes, i disposarà d’una superfície aproximada 48.905 m2. La captació es produiria en els pous situats al costat del Torrentsenta, essent necesaria la construcció d’una canalització fins a la planta d’embotellament. La decisió d’implantació d’aquestes activitats en sòl no urbanitzable s’ha de sotmetre a El desenvolupament del Pla haurà de tenir en compte l’impacte ambiental i paisatgístic l’avaluació ambiental estratègica definida a la Directiva 2001/42/CE del Parlament (amb la redacció d’un projecte d’integració paisatgística) de la implantació sobre l’espai Europeu i del Consell relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes natural en el que s’emplaça, i estarà subjecte als informes favorables del departament de sobre el medi ambient. Medi Ambient i el departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, així com de l’ACA, pel que fa a l’explotació de recursos hídrics. El Pla també s’ha de sotmetre a l’avaluació ambiental estratègica definida a la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. El Pla s’haurà d’acompanyar d’un estudi sobre la mobilitat generada, que valorarà especialment l’efecte de l’increment de trànsit de vehicles pesants

ECOMOLL 71 ECOMOLL 72 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

PEU. Pla Especial per a un dipòsit de terres netes Es defineix un àmbit de 13.500 m2 per establir un dipòsit de terres netes, ubicat al paratge de La Gravera, al costat de torrent de l’Aubagó. Aquest àmbit està dins el Parc Natural del Cadí Moixeró (Espai PEIN).

La decisió d’implantació s’ha de sotmetre a l’avaluació ambiental estratègica definida a la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient.

El desenvolupament del Pla haurà de tenir en compte l’impacte ambiental i paisatgístic (amb la redacció d’un projecte d’integració paisatgística) de la implantació sobre l’espai natural en el que s’emplaça, i estarà subjecte als informes favorables del departament de Medi Ambient i el departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, així com de l’ACA, pel que fa a la incidència sobre els cursos fluvials (Torrent de l’Aubagó). El Pla també s’ha de sotmetre a l’avaluació ambiental estratègica definida a la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient. L’informe ambiental del Pla haurà de valorar l’efecte del pas de vehicles motoritzats des de la carretera B-400, fins a l’accés al recinte; amb la previsió de les actuacions necessàries per minimitzar aquests efectes.

PEU. Pla Especial per a una estació de subministrament i servei de carburants Es defineix un àmbit de 7.500 m2 on sigui admissible la construcció d’un edifici i diversos dipòsits subterranis per al subministrament i servei de carburants per a vehicles rodats ubicada davant del paratge el Cap de la Creu.

La decisió d’implantació s’ha de sotmetre a l’avaluació ambiental estratègica definida a la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient; i haurà de comptar amb els informes favorables dels organismes afectats. El desenvolupament del Pla haurà de tenir en compte l’impacte ambiental i paisatgístic (amb la redacció d’un projecte d’integració paisatgística), a banda del compliment de les condicions establertes en la legislació urbanística i sectorial vigents.

ECOMOLL 73 ECOMOLL 74 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

5.1.2. QUANTIFICACIÓ DE SÒLS 5.1.3. DEMANDA ADDICIONAL DE RECURSOS I MESURES ADOPTADES

La taula següent recull la transformació de sòl de manera quantitativa: A causa de l’augment de sòl destinat a habitatge al municipi de Gósol es preveu que incrementarà, si bé de manera lleugera, el consum de recursos naturals i la generació de Taula 14.- Transformació del sòl proposada a Gósol. residus. Règim del sòl Classificació NNSS (Ha) POUM (Ha) Variació % Variació Per aquest motiu, el POUM adopta un conjunt de mesures destinades a fomentar Sòl Urbà (SU) Consolidat 20,82 23,47 2,65 l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos, millora del M.A. en general (POUM i No Consolidat 1,66 4,14 2,48 Planejament Derivat) Total 22,48 27,61 5,13 22,80 Sòl Urbanitzable (SUD) Delimitat 0,00 3,56 3,56 100,00 Aquest pla no afecta a denominacions d’origen ni a marques de qualitat relacionades amb Sòl No Urbanitzable (SNU) Total 5606,99 5598,31 -8,68 -0,15 l’agricultura. Total terme municipal 5629,48 5629,48 0,00 0,00

La variació en la qualificació del sòl suposa un increment del total del SU d’un 22% respecte al planejament urbanístic actual, tenint en compte que es redibuixa i es concreta el sòl urbà consolidat per adaptar-se als seus límits reals i que es classifica de sòl urbà no consolidat una superfície de 41.444 m2. Alhora, el POUM proposa una nova classificació de sòl urbanitzable delimitat de 35.579 m2, en dues zones; el paratge de la carretera de Josa i el paratge de l’Obac al costat del Pla de la Llacuna. En total, amb un increment del sòl per a urbanitzar de 51.300 m2 ha (que suposa un 22% respecte al sòl urbà actual) no es supera el 30% d’increment de sòl urbà consolidat que preveu el Pla Director Territorial de la Berguedà.

Quant al sòl no urbanitzable, la taula següent n’indica les superfícies.

Taula 15.- Superfície de les activitats proposades a Gósol en sòl no urbanitzable.

Plans Especials Superfície (m2) Ha PEU_EA "Planta Embotelladora" 48.905,5 4,9 PEU_PE 1 "Zona d'esquí Fase 1" 3.284.685,0 328,5 PEU_PE 2 "Zona d'esquí Fase 2" 5.649.325,0 564,9 PEU_EI "Embassament contra incendis" 21.205,0 2,1 PEU_PC "Castell de Gòsol" 10.315,0 1,0 PEU_CV "Circuit de Vehicles" 36.755,0 3,7 PEU_G "Gravera" 10.300,0 1,0 PEU_GA "Gasolinera" 7.500,0 0,8 TOTAL SECTORS 9.068.990,5 906,9

ECOMOLL 75 ECOMOLL 76 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

6. DETERMINACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL de pi negre sobre substrat calcari (codi 9430). Caldrà procedir vigilant que no resulti MEDI AMBIENT afectat.

Fauna S’identifiquen i valoren a continuació els efectes de les diferents actuacions del POUM Les espècies que presenten alguna figura de protecció no es veuran afectades per les sobre els aspectes ambientals descrits a l’apartat 3. actuacions de creixement del nucli. L’obertura de la circumval·lació al voltant del tossal del castell pot fer augmentar el risc d’atropellament d’espècies que freqüenten l’àmbit Atmosfera com ara conills, etc ... Pel què fa als plans especials, el desenvolupament de la zona Les emissions atmosfèriques no augmentaran en l’àmbit de sòl urbà, ja que el nombre d’esquí farà augmentar la freqüentació humana a la serra del verd, fet que pot interferir d’habitants no varia massa respecte als actuals. amb la vida de la fauna present. Tanmateix, en cas de desenvolupar-se el circuit de trial, caldrà tenir en compte que aquest suposarà un increment de les emissions atmosfèriques totals del municipi. No hi ha afecció en principi als corredors existents, encara que caldrà estudiar-ho en profunditat a l’hora de fer el planejament derivat. Geomorfologia i topografia El POUM respecta la topografia municipal, de manera que no es veurà afectada en Espais naturals protegits l’àmbit de sòl urbà. Pel què fa a les actuacions en sòl no urbanitzable, el Les úniques actuacions que afecten als espais naturals protegits són la zona d’esquí i desenvolupament del pla especial del circuit tancat modificarà lleugerament la topografia i l’embassament contra incendis. Es tracta de dues propostes que caldrà concretar amb el geomorfologia de l’àrea que ocuparà, tanmateix, això no s’entra a valorar en aquest pla especial pertinent i a partir d’aquest es podrà valorar l’afectació sobre els espais informe en no disposar de prou detalls de l’actuació. protegits i la idoneïtat del seu desenvolupament.

Hidrologia Les actuacions en sòl urbà i urbanitzable no afectaran hàbitats d’interès comunitari Hi ha tres actuacions tindran repercussió sobre la hidrologia i totes elles al sòl no prioritaris ni la superfície que comprèn els espais naturals protegits. urbanitzable. I pel que fa a les actuacions en sòl no urbanitzable, els tres PEU que es proposen en sòl • La primera és positiva i es tracta de l’EDAR que es construirà a l’oest del tossal del que pertany al PEIN són la zona d’esquí (fase 1 i fase 2) i l’embassament contra incendis, Castell i que millorarà la qualitat de les aigües residuals del poble. que en total ocupen 891 ha i 2 ha respectivament. Això representa gairebé un 16% del • La segona és el pla especial de l’embassament contra incendis que acumularà aigua a la total de SNU, però cal dir que una part important d’aquest espai no quedarà afectat per la zona nord del municipi, dins del PEIN de les serres del Cadí- el Moixeró, i que modificarà l’activitat (espai fora pistes per exemple...). la dinàmica hidrològica de la conca. • El desenvolupament del Pla Especial de la zona d’esquí també pot tenir repercussions Paisatge hídriques si es realitza preveient l’ús de màquines de neu artificial. El paisatge global i característic de la vall de Gósol no es veurà afectat amb l’aplicació del En els darrers dos casos caldrà fer-ne una valoració a través dels informes ambientals nou POUM. Hi pot haver lleugeres variacions cromàtiques com la de la zona de tallers a dels plans especials corresponents. l’oest del tossal del Castell visible des de la carretera de Josa. Pel què fa a l’increment del consum d’aigua potable, la variació en el nombre d’habitants (sobretot de segona residència) no produirà un impacte seriós sobre l’actual consum. La zona dels plans especials del circuit tancat i de la planta embotelladora l’impacte serà la pròpia pista del circuit el primer cas, i el camí d’accés en el segon. I tot ell observable Vegetació des de la zona de Sorribes principalment. Les zones urbanes que es preveu desenvolupar poden afectar la vegetació que ara hi és present. Es tracta, però, d’actuacions de poca importància ja que els creixements són Demografia molt localitzats i afecten espais ja de per sí antropitzats en estar en contacte amb la resta La previsió demogràfica del POUM planteja un creixement que preveu assolir els 950 del nucli urbà. Els plans especials pels quals s’ha efectuat reserva de sòl poden afectar habitants l’any 2020, tanmateix, un part important d’aquests habitants ho seran de segona una àrea més gran de vegetació, doncs es preveu que ocupin un 16% de sòl no residència. urbanitzable. A priori pot semblar una afectació molt gran, però cal tenir en compte que de les 905 Ha. de SNU objecte dels diversos plans especials, unes 890 corresponen al Activitat econòmica i ocupació laboral Pla Especial de la zona d’Esquí, i aquest mantindrà i respectarà la major part de la flora Amb la implantació de la zona de tallers i la possibilitat de desenvolupament de la planta present a l’indret. embotelladora es pretén dinamitzar l’activitat econòmica i augmentar l’oferta laboral al municipi. La vegetació dels sectors de creixement correspon bàsicament a prats basòfils i xeròfils de l’estatge montà dels Pirineus. Es tracta d’un hàbitat comú en aquesta part del territori Riscos ambientals català fet pel qual la seva afectació és baixa. Per altra banda, no hi ha hàbitats d’interès El POUM evita realitzar actuacions en zones amb riscos ambientals, i tampoc se’n creen comunitari afectats en el cas del sòl urbà i urbanitzable. Per contra, dins la zona de nous. delimitada com a PEU d’esquí, s’hi troba un hàbitat d’interès comunitari prioritari: boscos

ECOMOLL 77 ECOMOLL 78 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

Patrimoni cultural 7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS El Pla Especial del Castell de Gósol té la finalitat de recuperar l’espai d’interès cultural del OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS municipi per tal de donar-li un caire un més turístic cultural, amb itineraris i zones per a visitants. Es realitza a continuació una breu avaluació del pla tenint en compte els objectius ambientals principals d’aquest, les característiques bàsiques del municipi i el contingut Aigua de consum propi del Pla: Es preveu un increment del consum d’aigua que, segons les dades facilitades per l’Ajuntament, serà assumible per la font actual de subministrament. Caldrà, però, gestionar millor els dipòsits per assegurar el cabal a tota la població, especialment durant - El municipi presenta un elevat interès paisatgístic i ecològic amb gran potencial turístic, els mesos d’estiu. tant dins del terme com als voltants. El territori s’ha protegit conforme amb les característiques naturals d’aquest així com les figures de protecció vigents. Sanejament i residus La previsió d’increment en la recollida de residus pot ser assumit ja que serà un augment - El municipi presenta pressió del sector terciari i de segona residència. Es proposa un gradual. Tanmateix, pel que fa al volum d’aigua a sanejar, cal tenir en compte que l’EDAR creixement relativament controlat de segona residència. En el pla no es preveu cap taca pot assumir aquest increment sempre i quan s’impedeixin les entrades d’aigua de pluja a nova de sòl urbanitzable, i les noves edificacions tenen continuïtat amb les ja existents. la xarxa de clavegueram. Es proposa un creixement moderat i de cohesió. Per altra banda, es preveu la creació de noves places hoteleres per donar capacitat a la demanda d’allotjament durant els mesos Contaminació acústica i lluminosa d’estiu i dies festius. La zona de circumval·lació tindrà llum on abans no n’hi havia. La resta de zones ja estan actualment il·luminades. - En sòl no urbanitzable es proposen diverses activitats, algunes de les quals poden provocar disfuncions ambientals (planta embotelladora, circuit de trial) així que caldrà La contaminació acústica produïda pel trial podria ser notable al nucli de Sorribes i al avaluar-les en desenvolupar els corresponents plans especials a través de l’informe càmping. Cal però fer un estudi detallat a l’hora de fer el Pla. ambiental i paisatgístic segons siguin requerits. Es considera que aquestes activitats són importants per revitalitzar l’economia del poble però s’hauria d’estudiar més a fons la Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i edificació incidència real sobre l’economia i ocupació al municipi abans de desenvolupar-los. Al nucli antic l’ordenació proposada vol mantenir la tipologia d’edificis existents, recuperant els trets característics en el tractament de volumetries, façanes i alçades. Es recuperarà la configuració tradicional d’edificació i era, establint diferents densitats segons la zona on s’emplacin els nous sectors de creixement.

Per l’altra banda, a d’altres sectors les noves edificacions corresponen a una transformació i edificació de petites parcel·les, en promocions unitàries que pretenen una transició entre el teixit tradicional i les demandes d’un tipus d’habitatge similar a l’unifamiliar aïllat, o bé es realitzen en continuïtat amb les ja existents com ara les edificacions alineades.

Altres sectors tenen cases unifamiliars aïllades, i són els corresponents als ja edificats amb aquesta tipologia del nucli urbà de Gósol i a la major part del nucli de Sorribes. En el pla no es proposa cap taca nova de sòl urbanitzable, i les edificacions proposades formen un continuo amb les existents.

Quant a materials utilitzats no es pot definir en aquest punt d’elaboració del pla encara.

ECOMOLL 79 ECOMOLL 80 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

8. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES - Incrementar el nombre de voreres arbrades i millorar l’amplada de les voreres existents. - Instal·lació de sistemes automàtics de rec per aspersió o degoteig en les noves plantacions. 8.1.1. MESURES DE SEGUIMENT - El mobiliari urbà haurà de ser ergonòmic, reciclable i si s’escau, realitzat amb materials provinents del reciclatge. Es presenten a continuació un conjunt de mesures que permetem minorar els efectes negatius que poden derivar de l’aplicació del pla. Cal dir que la major part d’aquestes Socio-economia mesures ja s’han inclòs al POUM durant el procés d’elaboració i tramitació. Pel que fa als riscos més concrets es proposa:

Territori Zones Inundables - Assegurar un procés d’avaluació ambiental estratègica en cascada i detallada per al - Tenir en compte les zones analitzades en l’apartat de riscos i seguir les directrius que planejament derivat del POUM. marqui l’ACA respecte a aquesta proposta - Elaborar un estudi d’inundabilitat més detallat tenint en compte els períodes de retorn de Atmosfera 50, 100 i 500 anys. - Evitar emissions de partícules, recollint la recomanació de regar els camins d’accés durant les obres d’urbanització. Prevenció d’incendis - Tenir en compte el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de Sòls prevenció d’incendis forestals, DOGC núm. 2022 de 10/3/1995. Departament - Recollir l’obligació de vigilar l’estabilitat dels talussos i els moviments de terres durant i en d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. acabar l’execució d’excavacions. Consum energètic i generació de residus Cicle de l’aigua Dur a terme actuacions de minimització del consum energètic com estudis de l’eficiència i - Fomentar l’estalvi d’aigua potable preveient mesures a l’interior dels edificis. viabilitat de l’aprofitament d’energies renovables com la solar tèrmica en els sectors - Prohibició de l’ús de canonades de materials poc respectuosos amb el medi ambient, domèstics i l’energia solar fotovoltaica en instal·lacions d’ús públic. especialment el fibrociment. - Emprar elements d’enllumenat públic de baix consum i baixa contaminació lumínica. - Implantació d’una doble xarxa de recollida d’aigües residuals i pluvials en els nous - Planificar i dur a terme una correcta gestió dels residus resultants de les obres i dels sectors urbans. generats durant el funcionament dels nous sectors. - Recomanació de la utilització d’espècies autòctones i d’aquelles que comportin un menor - Dissenyar els edificis per tal de potenciar la captació de radiació solar i minimitzar les consum d’aigua en zones de noves plantacions. pèrdues de calor, així com per propiciar mecanismes de ventilació i refrigeració natural quan les circumstàncies requereixin. Comunitats naturals - Que els nous habitatges i establiments estiguin acondicionats per poder realitzar una - Recomanar l’ús d’espècies vegetals autòctones i pròpies de la zona pels enjardinaments. recollida selectiva de residus. - Recomanar que l’obertura de camins d’obra i els parcs de maquinària es situïn en les - Fomentar l’ús de materials derivats de processos ambientalment correctes, reciclats i/o zones més degradades (no dintre d’un conjunt d’arbres o d’una comunitat vegetal natural reutilitzables en la construcció. i/o important). - Establir l’obligació de controlar els vessaments i els productes residuals originats en les - Recollir la prohibició d’afectar la vegetació natural i la fauna resident a l’hora de dur a activitats que es desenvoluparan en l’àmbit d’estudi. terme les obres. - Recollir la prohibició d’afectar els torrents ni cap curs d’aigua, ni durant les obres ni durant Xarxa d’infraestructures i serveis l’explotació de les diferents activitats. - Condicionar les zones del municipi que mereixen una especial protecció, com els - Protecció del territori natural tenint en compte el planejament dels municipis limítrofs i dels elements singulars propis del medi rural i les zones d’un alt valor paisatgístic, i que poden plans supramunicipals. ser molt ben acceptades pels habitants i visitants un cop condicionades amb un mínim d’infraestructures. Paisatge L’únic impacte produït sobre el paisatge seria l’artificialització del mateix, per la introducció de nous materials o estructures en el paisatge actual. Per minimitzar-lo es recomana: - Ús de materials típics de la zona i el més naturals possibles i acords amb la zona i amb les construccions existents. - Regular la coloració dels futurs assentaments per tal que el contrast cromàtic amb l’entorn sigui mínim i es garanteixi una major integració paisatgística. - Soterrar totes les instal·lacions, llevat si no fos possible en determinats casos de les de l’enllumenat públic. - Potenciar l’ús de materials procedents del reciclat pel seu ús com a paviments.

ECOMOLL 81 ECOMOLL 82 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

Qualitat urbana 8.1.2. INDICADORS DE REFERÈNCIA Per tal de millorar la qualitat urbana del municipi es proposen, a banda de les mesures de l’apartat de paisatge, les següents mesures: Per altra banda, per completar les mesures de seguiment i supervisió previstes, es proposa un recull de d’indicadors i que fan referència a objectius establerts en aquest - Conservar i recuperar el nucli històric del municipi, potenciant el seu paper en la document i que són una eina per avaluar la progressió cap a un model més sostenible al configuració de l’assentament i els recorreguts de vianants al interiors, així com els municipi. elements singulars que formen part de l’arquitectura tradicional i/o història del municipi. - Controlar els materials i cromatisme de les noves construccions a fi i efecte que quedin el Objectiu: Reduir el consum d’aigua màxim integrats al nucli. Indicador: Consum d’aigua d’abastament per habitant. - La integració de l’ordenació del paisatge en l’ordenació urbanística proposada i en la Càlcul: Valor actual: resta de polítiques a Gósol (agricultura, economia, infraestructures, preservació del Tendència esperada: ↓ patrimoni, medi ambient i desenvolupament social). Objectiu: Reutilització d’aigua Indicador: Volum d’aigua (de pluja i residual) reutilitzada en els sòls urbans, per habitant Mobilitat Càlcul: Valor actual: - Potenciar l’ús del transport públic com a mitjà de transport per tal de reduir al mínim Tendència esperada: ↑ imprescindible la circulació rodada pel municipi. Objectiu: Millora de l’eficiència energètica en l’enllumenat i reducció de la contaminació lumínica nocturna Patrimoni arquitectònic i arqueològic Indicador: Percentatge d’enllumenat públic adaptat a les condicions de la llei 6/2001 Per tal de millorar o conservar el patrimoni arquitectònic i arqueològic del municipi es Càlcul: Valor actual: proposen les següents mesures: Tendència esperada: ↑ Objectiu: Fomentar el reciclatge dels residus urbans - Respectar la tipologia existents (masies, eres, cases) Indicador: Percentatge de la xarxa viària urbana adaptada per a la recollida selectiva de residus - Fer els estudis arqueològics pertinents en cas que així ho determini les investigacions Càlcul: Valor actual: realitzades. Tendència esperada: ↑ Objectiu: Conservació del patrimoni natural del municipi Indicador: Superfície de sòl no urbanitzable de protecció mediambiental (no comptabilitzar aquells sòls protegits per motius no estrictament ambientals: forestals o agrícoles per producció ...) Càlcul: Valor actual: Tendència esperada: ↑ Objectiu: Previsió de xarxes i infraestructures de sanejament Indicador: Percentatge d’aigües residuals urbanes depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat legislativament establerts Càlcul: Valor actual: Tendència esperada: ↑

ECOMOLL 83 ECOMOLL 84 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

9. SÍNTESI DE L’ESTUDI El principal combustible emprat en calefacció domèstica és el carbó (54%) seguit del petroli (36%). L’abast del subministrament elèctric, considerat satisfactori. Gósol, amb una extensió de 55.45 km2 i a una altitud de 1423 m, s’ubica a l’oest de l’Alt Berguedà. Geogràficament es troba situat a la vall que porta el seu nom, tancada per les El planejament vigent qualifica gairebé la totalitat del sòl (98.6%) com a no urbanitzable. estribacions del Pedraforca i la muntanya dels Cloterons, i envoltada per la Serra del Cadí Això s’explica en bona part per l’orografia, amb forts pendents tant al nord com al sud que que s’alça sobre el Coll de Josa. El clima és perhumit, amb estius plujosos i frescos i esdevenen fortament condicionants per les activitats i usos que s’hi poden desenvolupar. hiverns freds i secs i amb pocs dies de neu. El coeficient hídric anual és superior a 100 a Els principals problemes detectats al municipi han estat: baixa dinamització econòmica i causa de l’orografia i l’orientació de les valls. Es circumscriu a la conca del Llobregat, tot i pas conflictiu de cotxes pel centre urbà. que les aigües tributen primer al Cardener. Dins el municipi s’hi troben dos rius de certa importància, l’Aigua de Valls i el Saldes (o riu d’Eina). Hi existeixen també dues fonts amb En l’ISA preliminar es varen estudiar 4 alternatives, inclosa la 0. Les propostes difereixen força cabal i el principal aqüífer és el de la zona de Torrentsenta, a la Serra del Verd, que bàsicament en la ubicació dels creixements. Es va optar per l’alternativa 3, que col·locava no està protegit. els creixements en forma de petites taques annexes al diferents extrems del poble. S’ha aprofundit en aquesta proposta i el pla al qual acompanya ara aquest informe té les El paisatge, d’una gran qualitat i bellesa, és determinat per l’orografia, els colors de les característiques que es descriuen a continuació. serres que envolten la vall i els camps de conreu que rodegen el nucli urbà i varien de tonalitat la llarg de l’any. La vegetació és de gran interès a causa de les variades Per començar, classifica el sòl en quatre grans grups: sòl urbà, sòl urbanitzable, sòl no condicions climatològiques i d’altitud, que permeten trobar al municipi espècies alpines, urbanitzable i sistemes. El sòl urbà es divideix en zones amb usos i ordenació edificatòria eurosiberianes i mediterrànies. La fauna és rica i predominen les espècies pròpies dels diversa, especificada al POUM. Hi ha 2 polígons d’actuació urbanística, 3 plans de millora ambients alpins i de muntanya distribuïts en els tres hàbitats principals: rocams, boscos i urbana i 2 plans parcials urbanístics, en sòl urbà, i 5 plans especials en sòl no prats. Gósol conté tres espais d’interès natural (PEIN): Serra d’Ensija- els Rasos de urbanitzable. El planejament derivat en sòl urbà busca redefinir límits i ordenar diverses Peguera, Serra del Verd i Serres del Cadí-Moixeró, que en conjunt representen un 63.6% zones del poble creant nous espais residencials, activitat hotelera, equipaments i zones del territori municipal. La major part d’aquesta superfície es troba inclosa també a la verdes. En alguns casos no s’incrementa l’edificabilitat de les zones sinó la densitat per Xarxa Natura 2000. Cal esmentar que el Cadí és Parc Natural i que la muntanya del tal d’aconseguir un poble més compacte. S’intenta mantenir la tipologia d’habitatges Pedraforca- una part de la qual es troba a Gósol- té la figura de Paratge Nacional pròpia de cada sector. d’Interès Natural. Les figures de protecció natural a Gósol són, doncs, nombroses i representen més de la meitat del seu territori. Pel què fa als plans especials la situació és diferent. En 3 dels 5 casos es tracta de propostes d’activitats que busquen revitalitzar l’economia municipal. D’aquesta manera, Els riscos ambientals són diversos si bé afecten zones de sòl no urbanitzable on no hi ha es proposa donar cabuda a: pista d’esquí a la Serra del Verd, circuit de vehicles edificacions. Els principals riscos detectats són el risc d’allaus, les esllavissades, el risc motoritzats a la Costa del Pi i implantació d’una activitat de captació i embotellament d’incendi i el risc d’inundació que es concreta en els marges dels principals cursos fluvials d’aigua natural, un dipòsit de terres netes, un dipòsit per a prevenció d’incendis forestals, i un con de dejecció (per la seva localització veure l’apartat 3.1.8). una estació de subministrament per a vehicles rodats. Per desenvolupar aquestes propostes, caldrà que els plans especials vagin acompanyats dels respectius informes Pel què fa a la socioeconomia, l’any 2007 el cens municipal era de 223 habitants amb ambientals i estudis d’integració i impacte paisatgístic. Així mateix, en el cas de la pista una piràmide d’edats força més envellida que la catalana. Els habitants es concentren al d’esquí o la captació i embotellament d’aigua natural caldrà justificar molt bé la suficiència nucli urbà i els mesos d’estiu la població es pot arribar a multiplicar per 7, bona part dels d’aigua per a la realització de l’activitat sense que aquesta pugui afectar el quals s’estan al càmping ubicat al sud-est del nucli. Les activitats econòmiques presents subministrament al poble. al municipi estan poc diversificades i són, per ordre d’importància, els serveis (comerços, restauració i hosteleria), l’agricultura, la ramaderia i la indústria. L’ocupació és elevada si Les principals repercussions del pla sobre el medi ambient seran l’afecció a la vegetació, bé la meitat dels ocupats treballen fora del terme. sobretot en el cas dels plans especials en sòl no urbanitzable, millora de la qualitat de les aigües residuals, lleuger augment de la contaminació lluminosa en urbanitzar nous L’abastament d’aigua potable es realitza a través de tres dipòsits de gestió municipal. La sectors i, finalment, l’augment de recursos per a poder donar abast a la nova població. captació prové de l’Ull de la Font, una font de surgència natural. En xifres globals, al nucli de Gósol hi arriben uns 25m3/h, que es calcula que poden donar servei a 2500 habitants. Per altra banda, es preveu que amb el desenvolupament dels plans especials i la zona de En quan al sanejament, està en construcció una EDAR al sud del turó del Castell i el tallers al vessant del turó del Castell de Gósol s’incrementi l’activitat econòmica i això càmping compta amb un sistema de depuració propi. repercuteixi també en un augment d’ocupació laboral dins del municipi.

La qualitat de l’aire és bona i les principals emissions provenen d’activitats domèstiques i Cal dir que el pla ha tingut en compte els criteris ambientals establerts si bé caldrà del trànsit urbà i vehicles que travessen el municipi. La gestió dels residus va a càrrec del completar les actuacions amb les mesures de seguiment. La bellesa paisatgística del Consell Comarcal del Berguedà. La fracció de rebuig es porta a l’abocador municipal, terme es mantindrà en restar protegit gairebé la totalitat d’aquest. La pressió del sector mentre que la recollida selectiva de vidre, paper i cartró es gestiona a través d’una constructiu es veu reflectida en les zones de nova urbanització si bé aquestes estan ben empresa de Manresa. La fracció de residus recollits selectivament és d’un 25% sobre el distribuïdes pel nucli urbà i mantenen la tipologia existent, i el sòl no urbanitzable, s’ha total. insistit ja en la necessitat d’avaluar l’impacte ambiental de cada pla especial proposat per

ECOMOLL 85 ECOMOLL 86 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà a poder decidir amb garanties si es tracta d’actuacions assumibles tant econòmicament 10. FONTS D’INFORMACIÓ CONSULTADES com ambientalment. Per a la realització d’aquest informe de sostenibilitat ambiental s’ha utilitzat informació de Finalment, per pal·liar les conseqüències ambientals negatives derivades del pla s’han base actualitzada, procedent de fonts fiables: proposat un seguit de mesures i uns indicadors de referència que permetran controlar l’evolució de l’impacte sobre el medi. - Bases cartogràfiques del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) - Bases cartogràfiques de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) - Mapa de cobertes del sòl del CREAF - INUNCAT (Agència Catalana de l’Aigua) - Agència de Residus de Catalunya - Plans del Departament de Política Territorial i Obres Públiques - Legislació de la Unió Europea (http://europa.eu/scadplus/) - Bases de legislació del DMAH - BOE - Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) - Banc de dades de figures i instruments per a la protecció del patrimoni natural a Catalunya (PROTNAT) - Gran Geografia Comarcal de Catalunya

ECOMOLL 87 ECOMOLL 88 Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM de Gósol, Berguedà

A Barcelona, Novembre del 2009

Anna Ruiz Martínez Elisabet Nadeu Biòloga Ambientòloga ECOMOLL ECOMOLL

Girona, 26 pral 08010 Barcelona Tel. 932 655 778 Fax 932 322 391 [email protected]

ECOMOLL 89 ECOMOLL 90