Pallars Balanç econòmic 2001-2005 Jussà

PLA COMARCAL DE MUNTANYA DEL JUSSÀ 2001-2005 (en €)

Despesa programada total 79.512.939,85 Despesa efectuada total 106.009.187,42 Grau d’aplicació total 133,32 % Despesa programada per la Generalitat 74.404.336,96 Despesa efectuada per la Generalitat 104.493.030,52 Grau d’aplicació de la Generalitat 140,44 % Despesa programada per l’Estat 4.207.084,73 Despesa efectuada per l’Estat 734.895,20 Grau d’aplicació de l’Estat 17,47 % Despesa programada en consorci 901.518,16 Despesa efectuada en consorci 781.261,70 Grau d’aplicació del consorci 86,66 %

Font: elaboració SAC

• La despesa efectuada pels diferents organismes 2005 se’n desprèn que el nivell de compliment ha estat de la Generalitat i de l’Estat en el marc del pla comar- del 140,44 %. Per contra, el grau d’aplicació de les cal de muntanya del Pallars Jussà i durant el actuacions de l’Estat s’ha quedat en el 17, 47 %, degut quinquenni 2001-2005 ha estat de 106.009.187,42 als retards en l’execució de la variant de la carretera euros, el 133,32 % de la despesa programada. N-260 al seu pas per i del condi- cionament de la mateixa carretera a partir de la cruïlla • L’evolució de la despesa efectuada al llarg del de Xerallo. quinquenni reflecteix un màxim en la tercera anualitat 2003, amb 28.416.953,56 euros, que aporta en la seva • Quant a la despesa per organismes, el major esforç totalitat l’administració de la Generalitat. La despesa financer correspon al Departament de Política Territo- de l’Estat se centra exclusivament en les dues rial i Obres Públiques, amb 47.671.709,51 euros de darreres anualitats, mentre que, contràriament, la despesa efectuada: les actuacions a la C-13 entre despesa lligada a l’activitat del Consorci del Montsec i la Pobla de Segur, el condicionament de la s’ha produït en les dues primeres. C-1412, les millores de la L-511, entre Isona i Coll de Nargó, el reforç de la C-1311, entre Tremp i Pont de • De la comparació entre la despesa efectuada pels Muntanyana, les accions de promoció de sòl indus- diferents organismes de la Generalitat i la programa- trial (la Coromina II) i d’habitatge (Barranc del Joncar), da també per la Generalitat al llarg del període 2001- el programa d’actuacions específiques de mun-

131 tanya..., contribueixen a assolir aquest nivell d’inversió. A molta distància se situa el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (25.166.195,02 euros), fonamentalment a través de les subvencions directes als productors i dels ajuts en el marc del Pro- grama de Desenvolupament Rural, però també de les actuacions de millora de camins.

• Sectorialment, les xifres reflecteixen el predomini de les infraestructures, que s’enduen poc més de la meitat de la despesa (55.256.496,55 euros). Segueixen, a una distància considerable, les despeses efectuades en els àmbits dels sectors productius i dels equipaments.

• De les 103 actuacions programades en el pla co- marcal de muntanya del Pallars Jussà, 23 no han generat cap tipus de despesa. Per contra, al llarg del quinquenni d’aplicació del pla s’han incorporat 41 noves actuacions, amb un import global de 10.950.837,13 euros, poc més del 10 % de la despesa total efectuada.

• La Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, l’òrgan encarregat de l’elaboració i el seguiment dels plans comarcals de muntanya, ha efectuat una despesa global de 2.010.165,12 euros (a manca de comptabilitzar les despeses corresponents a les convocatòries de 2005), en desplegament de tres línies d’ajut que han gestionat i executat ens locals, especialment el Consell Comarcal del Pallars Jussà: actuacions específiques de muntanya, actuacions de millora de camins i actuacions pilot a muntanya i inventari de camins.

132 DETALL DE LA DESPESA REALITZADA L’ANY 2005 I EN EL PERÍODE 2001- 2005 AL PALLARS JUSSÀ

Despesa Despesa Despesa programada realitzada realitzada Dep. Tip. Actuació 2001-2005 2005 acumulada

AG 01 Desplegament del programa LEADER+ 3.805.007,63 182.186,28 649.920,99 AG 01 Actuacions de millora de camins rurals 300.506,05 — 89.488,03 AG 01 Desenvolupament i millora de les infraestructures (mesura r del PDR) 1.502.530,26 522.800,18 1.099.888,99 AG 01 Gestió dels recursos hídrics agrícoles (mesura q del PDR) 1.803.036,31 139.386,76 681.744,83 AG 01 Altres inversions en el marc del Programa de Desenvolupament Rural nd — 122.672,13 AG 02 Ajuts en el marc del Programa de Desenvolupament Rural nd 296.824,42 2.341.319,10 AG 02 Subvencions en el marc de la reforma de la PAC nd — 18.905.763,28 AG 99 Altres inversions del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca nd 2.901,44 593.179,29 AG 99 Altres subvencions del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca nd 276.740,46 682.218,38

BE 02 Atenció social primària 485.497,58 148.146,69 592.833,98 BE 02 Atenció a la gent gran 1.353.419,17 951.916,12 4.247.014,79 BE 02 Acció cívica 10.097,00 135.434,62 222.207,88 BE 02 Equips d’atenció a la infància i a l’adolescència 649.153,17 320.634,06 905.210,36 BE 02 Activitats i centres diürns per a la infància i l’adolescència 263.063,00 — 236.835,89 (Tremp, Torre de Cabdella i C.C. Pallars Jussà) BE 99 Atenció a la immigració nd 30.000,00 30.000,00 BE 99 Atenció a persones amb dependència: transport adaptat nd 21.076,69 61.405,44 BE 99 Ajuts allotjament nd 960,00 960,00 BE 99 Atenció a la família nd 1.046.551,53 2.610.812,49 BE 99 Atenció a les persones amb disminució nd 88.231,55 260.891,14 BE 99 Complement pensions de viduetat nd 132.571,25 336.677,10

CO 02 Millora de l’oferta turística nd — 219.600,65 CO 02 Dinamització del comerç urbà nd 29.750,00 116.800,41 CO 02 Informació i defensa dels consumidors i usuaris nd — — CO 99 Senyalització de rutes nd 5.204,30 5.204,30 CO 99 Pla de Foment Turístic al Consell Comarcal del Pallars Jussà nd 150.000,00 150.000,00 CO 99 Conveni de col·laboració en matèria de consum nd 37.552,04 44.930,81 CO 99 Adaptació a nous entorns de competitivitat dins el sector comercial nd — 23.128,31

CU 01 Construcció de la biblioteca comarcal 480.809,68 — — CU 01 Adquisició de lots fundacionals de la biblioteca comarcal 135.227,72 — — CU 01 Manteniment de fons bibliogràfic 12.020,24 — 6.010,01 CU 01 Construcció de l’Arxiu Històric comarcal 661.113,31 471.714,44 471.714,44 CU 01 Rehabilitació del Teatre de la Lira de Tremp 441.804,01 — — CU 01 Intervencions arqueològiques 84.141,69 4.677,12 19.197,36 CU 01 Intervencions paleontològiques 18.030,36 — 8.000,00 CU 02 Transferència al Consell Comarcal per a la gestió de l’arxiu 9.616,19 — — CU 02 Documentació nous jaciments 12.020,24 — — CU 99 Subvencions a museus nd 37.824,00 55.942,12 CU 99 Ajuts per a activitats culturals nd 31.300,00 52.620,16 CU 99 Subvencions per a restauració de monuments nd 20.902,70 48.662,50 CU 99 Subvencions per a intervencions arqueològiques nd 12.073,95 65.616,11

ED 01 IES de Tremp (adequació) 3.009.988,82 222.740,67 223.611,83 ED 01 Programa RAM 2002 60.101,21 — 67.287,51 ED 01 Desenvolupament del programa RAM 2003-2005 nd 574.960,69 717.379,58 (reforma, ampliació i millora de CEIP i IES) ED 99 IES de la Pobla de Segur nd — 2.057.518,39 ED 99 Desenvolupament del programa RAM 2001 nd — 29.910,82 (reforma, ampliació i millora de CEIP i IES)

133 Despesa Despesa Despesa programada realitzada realitzada Dep. Tip. Actuació 2001-2005 2005 acumulada

GO 02 Actuacions del Pla únic d’obres i serveis 3.078.263,80 2.282.937,98 6.287.078,71

IN 01 Desenvolupament de sistemes de prevenció i extinció d’incendis forestals 114.192,30 — 17.760,66 IN 99 Inversions i manteniment parcs de bombers nd 48.387,88 286.406,67

JU 02 Gratificacions jutjats de pau 31.853,64 8.259,44 34.466,45 JU 02 Subvencions jutjats de pau 62.445,16 12.553,00 61.776,76 JU 99 Inversions en informàtica nd 23.035,20 35.196,86

ME 01 Actuacions de millora del patrimoni natural 240.404,84 115.416,29 216.497,20 ME 01 Obres de correcció hidrològica i de millora i defensa 1.141.923,00 152.421,77 608.165,39 de la coberta vegetal de les infraestructures ME 01 Millora de pastures i manteniment d’infraestructures 96.161,94 — — per a la ramaderia extensiva ME 01 Reforestacions i tractaments de la vegetació per a la millora forestal 871.467,55 91.591,14 273.329,45 ME 01 Infraestructures de prevenció d’incendis, punts d’aigua i millora d’accessos 210.354,24 — 140.395,29 ME 01 Equipament del pou d’abastament a Sant Salvador de Toló 26.925,34 — 54.169,97 () ME 01 EDAR d’Isona i Conca Dellà 1.081.821,79 — 7.700,00 ME 01 Col·lectors d’Isona i Conca Dellà 197.492,58 — 197.492,58 ME 01 EDAR i col·lectors a Salàs de Pallars 420.708,47 — — ME 01 Pla de sanejament de municipis menors de 2.000 habitants nd — 59.405,46 ME 01 Desenvolupament d’infraestructures per a l’aplicació 1.269.938,59 112.426,68 2.494.424,21 del Pla de gestió de residus municipals ME 02 Ajuts per a l’adquisició d’habitatges protegits nd 12.160,00 62.976,26 ME 02 Subvencions per a la rehabilitació d’habitatges nd 274.463,55 554.795,13 ME 02 Subvencions per al manteniment de les oficines gestores de rehabilitació 90.151,82 28.518,00 107.653,36 ME 99 Arranjament camí Sant Alís a St Esteve de la Sarga nd — 7.583,41 ME 99 Campanya de tractaments contra la processionària del pi nd — 94.468,39 ME 99 Altres obres de nous abastaments i millores en abastaments existents nd 557.337,62 750.151,87 ME 99 Actuacions en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici nd 14.223,65 21.752,65 ME 99 Foment de l’actuació de les agrupacions de defensa forestal nd — 15.424,11

PO 01 Actuacions a la C-13 20.356.279,98 4.611.631,22 21.782.856,79 PO 01 Actuacions a la C-1412 10.127.053,96 — 11.849.757,02 PO 01 Estudi de viabilitat del túnel de Comiols 300.506,05 — — PO 01 Millores de la L-511, Isona-Coll de Nargó (en el tram del Pallars Jussà) 2.584.352,05 — 3.251.588,26 PO 01 Reforç de la C-1311 Tremp-Pont de Muntanyana 2.277.835,88 17.412,91 2.526.018,23 PO 01 Millora tram Pobleta de Bellvei-límit comarcal 300.506,05 — 170.086,43 (en el trajecte Pobleta de Bellveí-Gerri de la Sal) PO 01 Actuacions de millora de camins (conveni PTOP-C.C. Pallars Jussà) 601.012,10 206.790,03 327.129,83 PO 01 Camí de Bercedana a Hostal Roig 1.803.036,31 — 867.595,83 PO 01 Pont d’Orrit 456.769,20 — 350.387,78 PO 01 Pont de Claverol (aportació PTOP) 144.242,91 95.042,74 150.644,55 PO 01 Nou sector industrial a la Coromina II de Tremp 552.931,14 — 1.203.933,92 PO 01 Nous sectors industrials nd — — PO 01 Sector residencial al Barranc del Juncar (Tremp) - fi de la urbanització 229.226,02 — 286.383,34 PO 01 Programa de sòl residencial 360.607,26 — — PO 01 Habitatges de protecció oficial al Barranc del Juncar (Tremp) 901.518,16 — 1.752.686,62 PO 01 Altres actuacions d’habitatges de protecció oficial 480.809,68 — — PO 01 Rehabilitació de l’església de Santa Maria (Castell de Mur) 181.625,86 — 197.310,40 PO 01 Rehabilitació del castell de Llordà, 2a fase i 3a fase (Isona i Conca Dellà) 189.138,51 — 228.628,55 PO 01 Construcció del Parc del Montsec a Isona i Conca Dellà 249.600,33 — — PO 01 Conjunt històric (la Pobla de Segur) 180.303,63 — 3.600,00 PO 01 Instal·lació de marquesines nd — 108.000,00 PO 01 Reparació d’infraestructures i senyalització de les instal·lacions heliportuàries 16.527,83 — 72.174,53 PO 01 Actuacions específiques de muntanya 2.283.846,00 535.175,36 1.656.663,06

134 Despesa Despesa Despesa programada realitzada realitzada Dep. Tip. Actuació 2001-2005 2005 acumulada

PO 01 Diagnòstic i proposta de recuperació per a l’ús turístic — — dels nuclis deshabitats del Pallars Jussà — — 27.045,54 PO 02 Millora dels serveis de transport públic comarcal 240.404,84 22.185,04 131.917,70 PO 99 Intervencions en nuclis antics nd 115.654,68 115.654,68 PO 99 Actuacions pilot a muntanya i inventari de camins nd 14.372,23 26.372,23 PO 99 Estació sísmica i permanent GPS VSAT nd 51.925,76 51.925,76 PO 99 Tanca de seguretat a la L-511. PK del 0,0 al 40,8. Isona-Coll de Nargó nd 274.698,15 292.992,00 PO 99 Reforç i cunetes del camí de a Sant Cristòfol de la Vall nd 245.125,40 267.402,00

PR 02 Subvencions equipaments esportius 137.030,76 19.900,00 40.554,53 PR 02 Curs de formació de regidors i tècnics de joventut nd — — PR 02 Desenvolupament dels programes per a la realització nd — 27.359,52 dels plans d’ocupació juvenil PR 02 Subvenció al Consell Comarcal per a l’execució 123.868,60 12.500,00 110.940,42 de les competències delegades de joventut PR 02 Subvenció al Consell Comarcal per a la dinamització d’activitats juvenils 60.101,21 39.000,00 123.236,13 PR 02 Subvencions per a la millora d’instal·lacions i la promoció d’activitats juvenils 98.265,48 116.938,93 165.222,74

SA 01 Atenció primària: construcció d’un nou CAP a la Pobla de Segur 691.163,92 — — SA 01 Atenció primària: ampliació del CAP de Tremp nd — — SA 02 Atenció primària: millora de l’oferta de serveis d’atenció primària 90.151,82 12.048,00 37.648,00 SA 02 Atenció primària: millora de l’actual xarxa de consultoris locals 90.151,82 70.845,29 164.729,04 SA 02 Atenció sociosanitària: dotació de serveis d’avaluació geriàtrica ambulatòria nd 13.121,32 30.083,67

TR 02 Foment de la inversió industrial nd — 84.085,51 TR 02 Foment de la competitivitat de l’empresa industrial nd — — TR 02 Electrificació rural 360.607,26 226.364,00 526.637,03 TR 02 Foment de l’eficiència energètica i les energies renovables nd — 105.336,22 TR 02 Gasificació mitjançant xarxes locals nd 20.000,00 38.000,00 TR 02 Millora de la qualitat del servei elèctric nd — — TR 02 Foment de l’economia social 150.253,03 — 31.049,17 TR 02 Foment del desenvolupament local (AODL’s) 210.354,24 — 721.983,43 TR 02 Nous filons d’ocupació 30.050,61 — 217.816,84 TR 02 Ocupació autònoma 90.151,82 — 44.353,99 TR 02 Renda mínima d’inserció (PIRMI) 180.303,63 95.981,00 398.546,86 TR 02 Pla d’Ocupació Administracions i E.S.A. de lucre. Contractació d’aturats 120.202,42 — 502.511,67 TR 02 Pla de Formació de col·lectius amb especials dificultats 3.005.060,52 — 577.260,26 TR 99 Escoles taller nd — 626.491,74 TR 99 Iniciatives d’Orientació i Recerca Activa d’Ocupació (IORO) nd — 10.978,41 TR 99 Programes d’intermediació laboral nd — 51.700,45

UN 01 Centres públics d’accés a Internet i cobertura de televisió 90.151,82 9.532,16 92.497,60 UN 99 Ajuts per a estudiants universitaris de les comarques de l’Alt Pirineu i Aran nd — 32.000,00 UN 99 Finançament i manteniment de l’Observatori Astronòmic del Montsec nd 129.947,59 129.947,59 UN 99 Ajuts CIRIT per al desenvolupament de projectes R+D d’abast comarcal nd 9.527,00 9.527,00 UN 99 Actuacions sistema monitorització de radiofreqüència (SMRF) nd 4.000,00 4.000,00 UN 99 Actuacions sistema monitorització de radiofreqüència (SMRF) nd 4.000,00 4.000,00 UN 99 Ajuts per a desenvolupar projectes de formació en TIC nd — 6.800,00 UN 99 Actuacions de banda ampla rural nd 50.000,00 462.772,95

MA 99 Lluita contra la sequera en abastaments urbans nd 537.611,00 537.611,00

MF 01 Variant de la N-260, a la Pobla de Segur 3.005.060,52 — 163.798,00 MF 01 Condicionament de la N-260, tram Xerallo-Malpàs (part Pallars Jussà) 1.202.024,21 — 33.486,20 MF 01 Renovació de la línia fèrria -la Pobla. Millora de les estacions nd — — de Tremp i la Pobla de Segur

135 Despesa Despesa Despesa programada realitzada realitzada Dep. Tip. Actuació 2001-2005 2005acumulada

CA 01 Construcció d’un observatori astronòmic () 901.518,16 — 721.214,53 CA 01 Millora i pavimentació del camí d’accés a l’observatori astronòmic, nd — 60.047,17 des d’Alzamora al coll d’Ares i Àger CA 01 Centre de natura a la finca Bon Repòs (Gavet de la Conca) nd — — CA 01 Portal d’acollida i centre d’informació del Montsec (Isona i Conca Dellà) nd — — CA 01 Residència-Alberg Montsec Mur a Guàrdia de Tremp (Castell de Mur) nd — —

01: INVERSIONS ; 02: ALTRES ACTUACIONS; 99: ACTUACIONS NO PROGRAMADES

AG: DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA; BE: DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; CU: DEPARTAMENT DE CULTURA; ED: DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ; GO: DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES; IN: DEPARTAMENT D’INTERIOR; JU: DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; ME: DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE; PO: DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES; PR: DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TR: DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA; CO: DEPARTAMENT DE COMERÇ, TURISME I CONSUM; SA: DEPARTAMENT DE SALUT; UN: DEPARTAMENT D’UNIVERSITATS, RECERCA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ MA:MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE; MF: MINISTERIO DE FOMENTO CA: CONSORCI D’ADMINISTRACIONS

Font: Elaboració SAC

136 Pallars Balanç territorial 2001-2005 Jussà

El Pla comarcal del Pallars Jussà 2001-2005 ha ca Territorial i Obres Públiques per millorar els superat la inversió prevista inicialment des del punt accessos als Pirineus. El tram condicionat, inaugurat de vista quantitatiu. Des del punt de vista del seu el juliol de 2005, té una longitud de 9,6 km. Les obres impacte territorial es fa un repàs de l’estat de les han comportat principalment l’eliminació de revolts, actuacions més rellevants, bàsicament de les que han l’eixamplament de la via i la millora del drenatge amb comportat obra física, però també es fa esment la construcció de cunetes. Això ha comportat la d’algunes actuacions no programades inicialment i construcció de dos viaductes d’uns 200 metres d’aquelles que suposen un increment en la prestació cadascun per creuar dos entrants de l’embassament de serveis a la població i un volum d’inversió de Sant Antoni, d’un túnel de 187 metres i de diver- important. sos murs de contenció, així com la construcció de 9 interseccions, amb encreuaments en forma de T, i d’un pas superior que connecta directament el nucli urbà de Salàs amb el baixador del tren. Infraestructures viàries i de Complementària a l’obra principal, resta pendent la transports remodelació de la intersecció d’accés a , de la qual s’està redactant el projecte. Així mateix, està en Actuacions a la C-13 curs la redacció del projecte constructiu de la variant Entre Tremp i la Pobla de Segur, s’emmarquen en les de Tremp, que completarà la millora de la C-13 a la accions que està impulsant el Departament de Políti- comarca.

Condicionament de la C-13 Nou viaducte a la C-13

137 Actuacions a la C-1412 Reforç de la C-1311 Tremp – Pont de Montanyana

Centrades en dues actuacions principals, més altres Aquesta actuació ha consistit en el reforçament del de complementàries, han donat a aquesta carretera ferm de la via en dues fases: la primera, executada i unes característiques pròpies d’una via de la xarxa finalitzada el 2001, entre Tremp i la collada de comarcal, millorant el nivell de servei i la seguretat: Montllobar de 14,3 km, i la segona entre la collada de Montllobar i el Pont de Montanyana d’11,5 km, • la construcció de la variant de Capbloncs, en el executada el 2004, que ha consolidat una amplada tram Suterranya - Figuerola d’Orcau, finalitzada l’any de via de 6 m. Les obres s’han completat amb la neteja 2002, ha eliminat un dels punts negres d’aquesta via. i construcció de cunetes, obres de drenatge, millora Les obres han consistit en la construcció d’un pont de senyalització vertical i horitzontal i col·locació de sobre el riu Abella, de 105 metres de longitud, i d’un barreres de seguretat i baranes metàl·liques. L’actuació enllaç de rotonda partida a l’encreuament de la nova ha millorat la connexió transversal del Pallars Jussà variant amb l’antiga carretera; amb la comarca veïna de la Ribagorça i d’una part del territori del municipi de Tremp, la Terreta, amb la seva • el condicionament del tram Biscarri - Figuerola capital. d’Orcau, finalitzat l’any 2003, ha consistit en la modificació de revolts i l’ampliació de secció en els Millores de l’L-511, Isona – Coll de Nargó 2,5 km del tram inicial, la construcció d’una variant d’uns 11 km de longitud de la carretera C-1412b, en- Aquesta actuació, finalitzada el 2003, forma part de tre Biscarri i Figuerola d’Orcau, i d’un accés a Isona les actuacions sobre la xarxa de carreteres local dutes pel costat est. a terme pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Ha consistit en el reforç del ferm i en Les actuacions sobre aquest eix, s’han completat amb l’eixamplament de la carretera a 6 metres i la instal- el reforç del ferm de la resta de trams de la C-1412: el lació de tanques de contenció de vehicles, obres de tram Folquer - Benavent, amb la col·locació de xarxes drenatge i la renovació de la senyalització, en un tram metàl·liques entre Folquer i Comiols (any 2005); de vint quilòmetres entre Bóixols i Isona, cosa que ha diverses actuacions puntuals de correcció d’esfon- permès una circulació molt més còmoda i segura. draments, reparació de flonjals i millora superficial en Aquesta actuació s’ha completat amb el condicio- el tram Isona - Figuerola d’Orcau (any 2005) i el tram nament i reforçament del ferm del tram alturgellenc, Figuerola d’Orcau - Tremp (any 2006). Resta pendent de Coll de Nargó a Bóixols, millorant així la dificulto- l’accés al nucli de Conques que es troba en fase sa connexió entre les dues comarques. d’informació pública.

Condicionament de la C-1412 a Isona Carretera L-511 d’Isona a Coll de Nargó

138 Carretera de la Vall de Barcedana Nou pont d’Orrit

Millora tram Pobleta de Bellveí – límit comarcal Pont d’Orrit (en el trajecte Pobleta de Bellveí – Gerri de la Sal) Sobre la Noguera Ribagorçana, el nou pont d’Orrit, Les obres, executades l’any 2002, han suposat el executat l’any 2002, comunica la carretera N-230 amb reforçament del ferm, la senyalització i la col·locació l’àrea de la Terreta, l’extensa zona occidental del de barreres de seguretat. Aquesta actuació s’emmarca municipi de Tremp, i ha substituït l’antic pont medie- en la política de millora de camins de les comarques val. Aquesta actuació s’ha materialitzat mercès a un de muntanya, que ha donat continuïtat a l’arranjament conveni entre administracions (Departament de Polí- executat des del límit comarcal fins a Peramea, ja al tica Territorial i Obres Públiques, Diputación General Pallars Sobirà, i ha propiciat tant la connectivitat en- de Aragón i Ajuntament de Tremp), en què s’ha tre els dos Pallars com l’increment de l’activitat turís- establert també la connexió des del pont fins l’N-230, tica a la zona. amb la construcció d’una rotonda i carrils d’acceleració i desacceleració, i l’accés pel costat est fins al camí de la Terreta. Camí de Sant Martí de Barcedana a l’Hostal Roig

La millora del camí, realitzada el 2002, ha consistit Pont de Claverol en l’eixamplament del ferm fins a 6 m per permetre l’encreuament de vehicles, en la millora del drenatge La construcció del nou pont sobre la Noguera i en el condicionament general de la via de vuit Pallaresa, que comunica la Pobla de Segur amb els quilòmetres de longitud. Així mateix, la DG de nuclis del Pont de Claverol i Aramunt a través de la Carreteres ha executat, al llarg del 2005, obres de carretera LV-5182, ha anat a càrrec de la Diputació de regularització de l’esplanada, drenatge i millora de les Lleida, amb la participació de quatre departaments de característiques superficials del paviment del mateix la Generalitat, el Consell Comarcal del Pallars Jussà tram de camí i el reforç del ferm del tram pendent que i els municipis de la i la Pobla de Se- connecta el camí des de Sant Cristòfol de la Vall amb gur. El nou pont, finalitzat el 2005 i que té una disposi- la xarxa local de carreteres (la LV-9121). Es comple- ció esbiaixada respecte del riu, s’ha convertit en la ta, així, un eix Noguera-Pallars, paral·lel al Montsec variant del nucli de Pont de Claverol, mentre que de Rúbies, que enllaça la LV-9121 amb la L-913, a l’antic, molt estret i amb accessos dificultosos per a Vilanova de Meià. la circulació d’autocars, s’utilitza com a accés al nucli i al Museu dels Raiers.

139 Actuacions sobre l’N-260: Condicionament del tram Xerallo – Malpàs (part Pallars Jussà) i variant a la Pobla de Segur

En l’àmbit de les carreteres de titularitat estatal, i pel que fa al condicionament del tram de l’N-260, que resta pendent a la comarca (part del tram Xerallo - Malpàs), el Ministerio de Fomento està en fase de resolució d’al·legacions de l’estudi informatiu. Pel que fa a la variant de la Pobla de Segur, es troba en la fase d’aprovació de l’estudi informatiu. L’estudi preveu que la variant passi pel nord, amb la construcció d’una rotonda als afores del nucli en direcció al Pont de Suert, un viaducte que creuarà el riu Flamicell i un túnel que travessarà la muntanya per tornar a enllaçar Tren de la línia Lleida-la Pobla a l’estació de Tremp amb l’N-260 en direcció a Sort. que tenen com a objectiu assegurar les connexions dels petits nuclis aïllats entre sí i amb la capital co- Renovació de la línia fèrria Lleida – la Pobla. marcal i que permeten, per exemple, el manteniment Millora de les estacions de Tremp i la Pobla de de 27 línies de servei de transport a la demanda i la Segur posada en funcionament d’una nova línia entre els S’ha dut a terme en dues fases: el tram Lleida – nuclis d’Antist, Castell i Beranui i la Pobla de Segur. s’ha renovat l’any 2002, per part del Minis- Així mateix, s’ha creat un nou servei semidirecte en- terio de Fomento, que també ha dut a terme la tre Barcelona i la Pobla de Segur, que funciona tots construcció, ja dins de la comarca, de marquesines els divendres (cap a la Pobla) i diumenges (cap a en baixadors com els de Salàs de Pallars i Palau de Barcelona) del curs universitari i que dóna resposta a Noguera. En el tram Balaguer – la Pobla de Segur, les necessitats específiques dels estudiants, amb després del traspàs de tota la línia a Ferrocarrils de la descomptes especials. Generalitat per part de l’Estat espanyol l’any 2005 i d’un període d’interrupció del servei de deu mesos, Instal·lació de marquesines i reparació s’han executat actuacions de millora, amb la subs- d’infraestructures i senyalització de les titució de 60 km de travesses de via, el reforç de instal·lacions aeroportuàries ponts, talussos i desmunts i la consolidació d’alguns túnels del trajecte. En l’àmbit del transport per carretera s’han executat altres actuacions de menor rellevància financera, com La represa del servei ferroviari, el juny de 2006, ha la instal·lació de marquesines per a parada d’auto- suposat una millora en la seguretat, la comoditat dels busos a diversos nuclis dels municipis de la Torre de vagons, l’increment de la circulació dels trens (tres Cabdella, a Castell de Mur i a Basturs; o, pel que fa a circulacions en cada sentit entre Balaguer i la Pobla l’aeroportuari, la renovació de la instal·lació de com- de Segur i vuit entre Lleida i Balaguer) i la reducció bustible de l’heliestació de Tremp i la senyalització del temps de viatge en 15 minuts aproximadament. de pròpia heliestació de Tremp i la d’Espui ().

Millora dels serveis de transport públic comarcal

També en l’àmbit de la mobilitat, s’han concedit subvencions al Consell Comarcal del Pallars Jussà,

140 Qualitat de vida i medi ambient

Equipament del pou d’abastament a Sant Salvadó de Toló

Actuació finalitzada l’any 2002, duta a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua, que ha consistit en l’equipament provisional i el subministrament elèctric al pou. S’ha completat amb la construcció d’un nou dipòsit d’aigua, acció executada l’any 2005 a través de Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya.

Col·lectors i estació depuradora d’aigües residuals Dipòsit d’aigua a Sant Salvador de Toló d’Isona i Conca Dellà

Dins del pla de sanejament als municipis menors de han signat un conveni de col·laboració per a la 2.000 habitants, s’ha enllestit l’any 2002 la construcció implantació del model del Programa de gestió dels dels col·lectors en alta d’Isona. Pel que fa a l’estació residus municipals (PROGREMIC) en l’àmbit de les depuradora, s’ha redactat el projecte constructiu, però tres comarques, que estableix un marc de relacions encara no s’han iniciat les obres. per al desenvolupament de les infraestructures dels residus, fixa les condicions de prestació del servei de gestió, permet elaborar un pla per establir el model Desenvolupament d’infraestructures per a de gestió i fa un estudi de la situació de la recollida l’aplicació del Pla de gestió de residus municipals selectiva. En el marc d’aquest programa, s’han executat les actuacions que han dotat la comarca del Pallars Jussà En aquest context, el Consell Comarcal del Pallars de les infraestructures per a la gestió dels residus Jussà ha posat en marxa la campanya d’implantació municipals, amb la creació d’un centre de tractament de la recollida selectiva de fracció orgànica dels ubicat a l’emplaçament del dipòsit comarcal proper al residus municipals, iniciada l’any 2005 amb els nucli de Fígols de Tremp, i que actualment acull: principals productors (restaurants, botigues i hotels de Tremp, Talarn i Cellers). • El dipòsit controlat, amb ampliació finalitzada l’any 2004, té una capacitat de 82.515 m3 i una vida útil d’11 anys. • La planta de compostatge, també finalitzada el 2004, amb una capacitat de 5.000 tones/any de fracció orgànica, està equipada amb una planta de tractament de lixiviats i un sistema de recollida i tractament del biogàs generat. La planta també dóna servei al Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran. • La deixalleria comarcal de Tremp, que s’ha ampliat l’any 2003.

Així mateix, el Departament de Medi Ambient i Habitatge, els consells comarcals del Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça i l’ajuntament de Tremp Planta de compostatge de Fígols de Tremp

141 carrer Santa Maria i claveguera darrera el camp de Electrificació rural futbol de Vilamitjana; La millora de les infraestructures i equipaments • enllumenat públic i electrificació: substitució de la municipals s’executa a través de diversos programes, xarxa de baixa tensió i ampliació de l’enllumenat públic com el que desplega el Pla d’electrificació rural a Sant Serni, enllumenat públic del nucli de Rivert, (PERC), mitjançant subvencions als ens locals. S’han renovació de la xarxa de baixa tensió per a la millora efectuat actuacions als municipis de Castell de Mur, del subministrament d’energia elèctrica als Obacs de , Isona i Conca Dellà, Sarroca de Llimiana; Bellera, Llimiana i Salàs de Pallars. • reforma d’edificis i locals socials: edifici cultural polivalent a Isona, adequació dels exteriors de l’ajuntament de la Torre de Cabdella. Actuacions del Pla únic d’obres i serveis

Aquest és el principal instrument al servei dels ens Actuacions del programa RAM d’equipaments locals per resoldre les necessitats en infraestructures escolars i serveis bàsics, que ha permès l’execució d’unes vuitanta actuacions programades al llarg de dos En l’àmbit dels equipaments d’ensenyament, i a tra- quadriennis del Pla (2000-2003 i 2004-2007), entre les vés del programa de reforma, ampliació i millora de quals sobresurten alguns exemples: centres, s’han efectuat, l’any 2002, petites obres en els sanitaris del CEIP els Raiers de la Pobla de Se- • millora d’accessos a nuclis i carreteres: gur, obres d’adequació al CEIP Valldeflors de Tremp condicionament del camí de l’entorn del pantà de (supressió de barreres arquitectòniques, instal·lació Sant Antoni; d’un ascensor i millora de voreres i paviment del pati), • urbanització i pavimentació de carrrers: carrer del al CEIP Aeso d’Isona (passadissos, terrasses i nova Cap a Pont de Claverol, plaça de l’ajuntament de distribució de banys) i al CEIP Bóixols (protecció del , arranjament del parc de natura i oci del pati amb muret). Més recentment, les actuacions s’han Pinell de Tremp, pavimentació i millora d’accessibilitat concretat en obres de reforç estructural, fusteria i a diversos carrers de la Pobla de Segur; baranes del CEIP de Talarn (tot i que el col·legi va • abastament d’aigua potable: xarxa de distribució a tancar portes a finals del curs escolar 2002-2003), en Claverol, abastament al nucli i disseminat de Biscarri, l’habilitació d’un espai per a minusvàlids al CEIP Aeso nou dipòsit d’aigua al nucli de Sant Salvador i millora d’Isona, en la construcció de nous vestidors, terrassa de la captació; i fusteria a l’IES de la Pobla de Segur o en les obres • sanejament d’aigües residuals: urbanització del d’adequació del CEIP Valldeflors (substitució de finestres i reforma de la cuina). Per últim, l’any 2005, ha finalitzat la construcció d’un CEIP nou a Espluga de Serra (terme municipal de Tremp), de dues unitats, que ha substituït els mòduls prefabricats on s’impartien les classes, i s’ha instal·lat un mòdul prefabricat al CEIP de la Plana de Mont-ros al municipi de la Torre de Cabdella (escola tancada fa més de 20 anys i reoberta el curs 2004-2005).

IES de Tremp (adequació)

Les obres de reforma i ampliació de l’institut d’estudis secundaris de Tremp, que es troben en execució, consisteixen en l’ampliació de la part posterior del

Edifici cultural polivalent d’Isona centre, que acollirà el gimnàs del centre. A nivell de

142 ajuden a mantenir el servei mèdic en els pobles i a estalviar desplaçaments a la gent gran que hi viu. Les subvencions concedides pel Departament de Salut als ajuntaments han comportat la remodelació i equipament dels consultoris locals d’Isona, Llimiana, Senterada, Sant Salvador de Toló, la Pobleta de Bellveí, Palau, Puigcercós i Orcau i l’equipament dels consultoris de Salàs de Pallars i Castell de Mur.

Prestació de serveis sanitaris i assistencials

A banda de la construcció o millora dels centres sanitaris, s’ha millorat l’oferta tant dels serveis Obres d’ampliació de l’IES de Tremp d’atenció primària com de l’atenció especialitzada, concretada en la posada en marxa d’una base dels continguts, el curs 2006-2007 s’ha posat en marxa Serveis assistencials primaris d’emergències de una extensió de l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida, Catalunya, amb seu a l’Hospital Comarcal del Pallars, al mateix institut, que imparteix diversos nivells i que consta d’un helicòpter medicalitzat (any 2002) i d’anglès. d’un programa de telemedicina (any 2004) aplicat a les especialitats d’oftalmologia i dermatologia dels Finalment, en relació no pròpiament amb aquest cen- centres d’atenció primària de la comarca (Tremp i la tre però sí amb el sector educatiu, durant el curs 2004- Pobla de Segur). L’Hospital del Pallars també ha posat 2005 s’ha establert una convocatòria d’ajuts, adreçada en marxa nous serveis, com un servei d’avaluació a estudiants universitaris de primer residents a les geriàtrica ambulatòria, la incorporació d’un TAC equipat comarques de l’Alt Pirineu i Aran, per tal de sufragar amb un dispositiu de transmissió d’imatges a distància les despeses de desplaçament i garantir l’accés a la coordinat amb altres hospitals especialitzats, i un universitat en igualtat d’oportunitats a tota la població, servei mòbil de ressonàncies magnètiques, que tenint en compte que han d’assumir un cost addicional comparteix amb la Seu d’Urgell i Puigcerdà. de desplaçament i allotjament. Per al període 2005- 2006 els ajuts s’han ampliat a tots els cursos Per una altra part, els departaments de Salut de la universitaris. i el de Salud y Consumo del Gobierno de Aragón han signat, l’any 2005, un conveni- marc de col·laboració en matèria d’assistència Atenció primària: construcció d’un nou CAP a la sanitària per a les zones geogràfiques limítrofes Pobla de Segur, ampliació del CAP de Tremp i d’ambdues comunitats autònomes: en el cas de millora de l’actual xarxa de consultoris locals l’àmbit pirinenc, és d’aplicació a les zones de salut Les actuacions programades sobre els centres de Castejón de Sos i Benavarri, a l’Aragó, i de l’Alta d’atenció primària de la comarca encara no s’han Ribagorça i Tremp, a Catalunya. D’acord amb el executat, tot i que es preveu que s’iniciïn properament, conveni, entre altres coses, l’atenció continuada després de l’aprovació dels projectes dels nous domiciliària de cinc nuclis de la Terreta serà assumida edificis. En el cas de la Pobla de Segur, es construirà pel centre de salut de Benavarri. en un edifici cedit per l’ajuntament ubicat a la plaça de la Pedrera, mentre que en el cas de Tremp també Subvencions per a equipaments esportius suposarà la construcció d’un nou edifici. Es tracta de subvencions concedides als ajuntaments Pel que fa a la millora de la xarxa de consultoris locals, a través de crèdits de l’Institut Català de Finances si bé no suposen un volum d’inversió molt important, per a la construcció d’un pavelló doble poliesportiu a

143 Tremp, amb un pressupost superior als 2 milions Construcció de l’arxiu històric comarcal d’euros, que actualment està en execució. També s’han millorat els vestidors del camp de futbol de També s’estan executant les obres de l’arxiu històric, Tremp. que s’ubicarà en un edifici compartit amb la nova seu del Consell Comarcal, en ple casc antic de Tremp, que permetrà consolidar un nou espai de serveis al Construcció de la biblioteca comarcal ciutadà i adequar un immoble –la casa Sullà- que es Pel que fa als equipaments culturals, s’estan trobava en un avançat grau de degradació. La prime- executant les obres de la nova biblioteca comarcal a ra fase de l’obra, d’enderroc de l’immoble i de Tremp, a l’antic edifici del Casal, del qual només es construcció dels fonaments del nou edifici, ha estat conserva la façana principal i una de lateral. La planta finançada en un 90% pel Departament de Governació baixa i el primer pis acolliran les instal·lacions de la i Administracions Públiques. biblioteca i hi haurà unes dependències per al servei de bibliobús, mentre que la segona planta es destinarà Centres públics d’accés a Internet i cobertura de a l’entitat del Casal Cultural, els socis de la qual van televisió cedir l’immoble per a l’equipament públic. Les obres es financen a parts iguals entre la Generalitat i Des de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat l’ajuntament. de la Informació s’ha desplegat diferents projectes per fomentar l’accés a les noves tecnologies de telecomunicació. Dins d’aquesta línia, al Pallars Jussà s’han creat els telecentres de la Pobla de Segur (l’any 2002) i de Tremp (l’any 2004), no només com a punt d’accés a internet (s’han registrat més de 500 usuaris a cada centre), sinó també amb la programació de cursos de formació, com a centres de teletreball i, en el cas de la Pobla de Segur, com a punt de suport de la Universitat Oberta de Catalunya i aula universitària de la Universitat de Lleida. També s’ha millorat la co- bertura de televisió al municipi de la Torre de Cabdella, amb la instal·lació de dos repetidors que permeten la recepció de les cadenes privades Antena 3 i Tele 5.

Construcció d’un pavelló doble poliesportiu a Tremp Així mateix, s’està desplegant una xarxa pública de banda ampla rural per tal de donar solucions d’accés ràpid a internet, via tecnologia sense fils WiMAX, a totes aquelles poblacions on no arriba ni cable ni ADSL. L’empresa Iberbanda SA és l’adjudicatària d’aquest servei al Pallars Jussà i, actualment ha posat en marxa cinc estacions base WiMAX, que cobreixen el 91% de la població.

Sector residencial al barranc del Juncar (Tremp) – fi d’urbanització

La urbanització d’aquesta àrea, executada per l’Incasòl i finalitzada el 2001, ha facilitat l’expansió

Construcció de la biblioteca comarcal a Tremp urbana cap al sud. Concretament s’ha urbanitzat una

144 l’Ajuntament de la Torre de Cabdella per a la construcció de 18 habitatges de lloguer al nucli de la Plana de Mont-ros. En aquests moments s’està redactant el projecte d’aquesta actuació que s’emmarca en el desenvolupament del Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007.

Així mateix, a través de l’empresa pública Adigsa, s’han fet obres de reparació de façanes i cobertes dels 58 habitatges públics del barri de Sant Aventí, a la Pobla de Segur.

Centre cívic el Terraquet-Telecentre de Tremp superfície de 69.812 m2 que permetrà la construcció total de 341 habitatges de diverses modalitats (unifamiliars aparellats i arrenglerats i plurifamiliars en bloc lineal i aïllat). Entre aquests, destaca la construcció d’un bloc de 18 habitatges de protecció Habitatges de protecció oficial al barranc del oficial. Juncar (Tremp)

Habitatges de protecció oficial al barranc del Suport a l’activitat econòmica Juncar (Tremp)

Fruït d’un conveni entre l’incasòl i l’Ajuntament de Gestió dels recursos hídrics agrícoles (mesura q Tremp, l’any 2004 ha finalitzat la construcció de 18 del PDR) habitatges de protecció oficial de compravenda, que oscil·len entre els 80 i 90 m2, i estan ubicats al nou Dins del Programa de Desenvolupament Rural, vigent sector residencial de la capital comarcal. La planta per al període 2000-2006, s’hi inscriu aquesta línia de baixa de l’immoble s’ha destinat a equipament públic gran impacte territorial. El Departament d’Agricultura. municipal i acull el centre cívic Terraquet i el telecentre. Ramaderia i Pesca, a través de l’empresa pública El 2005, com a culminació d’aquest procés, s’han REGSA, està portant a terme dos projectes adjudicat els 18 pisos als nous propietaris. d’ampliació i modernització del regadiu i de concentració parcel·lària a la conca de Tremp i a Aramunt, dins del terme municipal de Conca de Dalt. Altres actuacions d’habitatges de protecció oficial El procés de concentració parcel·laria a la conca de En l’àmbit del lloguer d’habitatges a preus asse- Tremp, iniciat el 2003, es troba encara en fase quibles, s’ha establert un conveni entre l’Incasol i d’elaboració de projectes, tot i que ja s’ha adjudicat

145 l’assistència tècnica per a la redacció del projecte d’ampliació i modernització del regadiu, captació i canonada de transport. En concret, el regadiu de la Conca de Tremp afecta més de 900 propietaris i una superfície de 4.634 hectàrees situades en ambdós marges del riu Noguera Pallaresa dins dels termes municipals de Castell de Mur, Gavet de la Conca, Llimiana, Talarn, Tremp i Isona i Conca Dellà.

També es troba en marxa el procés de concentració parcel·laria de la zona del nucli agregat d’Aramunt, que afectarà un total de 78 propietaris i una superfície de 291,71 ha. El perímetre de la concentració parcel·lària està format, en principi, pels terrenys Nou sector industrial de la Colomina II a Tremp situats al marge esquerre de l’embassament de Sant Antoni al nord de la localitat d’Aramunt, delimitats per projectes que suposen una subvenció de 2,67 milions la cota 600 m. d’euros per a una inversió total de 10,3 milions d’euros.

En el marc d’aquest programa, s’han establert acords Desplegament del programa Leader+ entre els dos grups d’acció local del Pallars Jussà Aquest programa comunitari també incideix en la –Pallars-Ribagorça i Montsec Sostenible– i els grups dinamització del món rural comarcal a través de dues d’acció local de l’Alt Urgell i el Berguedà, per desen- iniciatives supracomarcals, que gestionen ajuts a volupar el projecte Terra de Dinosaures, que impulsa la persones i empreses que creïn activitat econòmica recerca, la divulgació i l’explotació d’activitats en el territori. relacionades amb el turisme cultural, per tal de valoritzar el patrimoni paleontològic i convertir-lo en una eina de El Consorci Pallars - Ribagorça, que gestiona una de desenvolupament. Entre les accions comunes que es les iniciatives, abasta 27 municipis (els 9 de la meitat porten a terme, destaquen la creació d’una pàgina web, nord del Pallars Jussà, a més de les comarques del l’elaboració d’unitats didàctiques i un model de Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça) i està dotat amb 5,1 senyalització comú per a tots els jaciments. MEUR de subvenció. Fins ara, ha tramitat 63 sol·lici- Ctuds d’ajut a la comarca, que suposen una subvenció Nou sector industrial de la Colomina II de Tremp d’1,27 milions d’euros i una inversió total de més de 5 milions d’euros. La majoria dels ajuts van destinats a S’ha desenvolupat un nou sector de 30.000 m2, ubicat la creació de petites i mitjanes empreses, al turisme, al costat del polígon industrial de Tremp, que ha a la valorització dels productes locals agraris i, en permès doblar la superfície industrial municipal. menor mesura, als serveis a la població. L’actuació, promoguda per l’Incasol i finalitzada el 2004, ha consistit en la urbanització del terreny i la L’altra iniciativa supracomarcal, que gestiona el seva posterior partició en tres parcel·les grans i divuit Consorci del Montsec, agrupa els cinc municipis del de petites, on ja s’hi han construït, per part dels sud del Pallars Jussà i onze municipis de la comarca particulars, bona part de les naus. veïna de la Noguera. Dotat amb una subvenció de 3,8 MEUR, potencia el desenvolupament d’activitats Millora de l’oferta turística econòmiques, mitjançant la valoració dels recursos naturals i culturals, per tal d’aturar el despoblament A banda de l’edició de tríptics d’informació turística d’aquest territori. Fins al moment s’han aprovat 108 comarcal, s’estan duent a terme projectes impulsats

146 del Pallars Jussà, en el qual es preveu una inversió total de 600.000 euros per a equipaments i la promoció turística. Un dels projectes que està tirant endavant el Consell Comarcal dins d’aquest pla de foment és el Parc territorial Collegats - Terradets, que té com a finalitat utilitzar el recurs aigua com a eix vertebrador de desenvolupament comarcal. Concretament, es vol potenciar els recursos existents a l’embassament de Sant Antoni amb la creació de noves infraestructures: accessos a l’aigua, embarcadors, pistes d’eslàlom, pistes d’iniciació i de rem, àrees d’estada, miradors, àrees d’aparcament i punts d’informació.

Actuacions de millora del patrimoni natural

Les figures de protecció especial previstes en la Llei d’Espais Naturals tenen un paper fonamental en la preservació dels valors ambientals d’aquestes àrees, però es constitueixen a la vegada en eines de desenvolupament per als municipis situats al seu entorn. En aquest sentit, des del Parc Nacional Senyalització d’itineraris d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici s’han dut a terme actuacions al sector de la vall Fosca: d’elimi- des del Consell Comarcal del Pallars Jussà en matèria nació d’infraestructures hidroelèctriques, amb la reti- de desenvolupament del medi rural i promoció turísti- rada de runes dels estanys de Saburó, Cubiesso i ca a través de la creació de noves rutes i l’adequació Regera; de manteniment i senyalització de camins, de les existents basades en la riquesa geològica, amb la reconstrucció del pontet de Rus, en cultural i paisatgística. Així, s’ha creat el centre BTT col·laboració amb voluntaris del SEO - Birdlife i agents Pallars Jussà de la Pobla de Segur i s’han habilitat rurals, i amb la instal·lació d’un pannell d’informació i un total de 20 itineraris (13 a peu i 7 per fer en cotxe) la renovació de la senyalització direccional a la zona que han permès recuperar i senyalitzar camins d’Estany Gento o de servei als visitants en el centre tradicionals, com el del Pont de Boixols, el camí vell d’informació, situat en l’edifici existent al costat de de Montsor o el de la serra del Boumort. També s’ha l’estació superior del telefèric. iniciat la senyalització de més de vint punts que do- naran informació sobre el present i el passat geològic, sobre la toponímia i sobre els materials de què està format el terreny i l’època a què pertanyen. L’oferta al voltant del turisme cultural i geològic es completarà Dinamització de l’àrea del Montsec amb l’execució del projecte museològic i museogràfic del Museu Comarcal de Ciències Naturals de Tremp, que ha d’esdevenir un centre d’interpretació i el punt El Consorci del Montsec, constituït per acord de d’origen de les rutes i itineraris que vertebren la geologia Govern de 27 de desembre de 2000, té per objectiu dels Pirineus. potenciar el desenvolupament sostenible de la serralada del Montsec (entre les comarques de la En un altre nivell, l’any 2004, el Departament de Noguera i el Pallars Jussà), aprofitant les potencialitats Comerç, Turisme i Consum ha signat un Pla de del seu ric patrimoni natural i cultural, a través de foment turístic de dos anys amb el Consell Comarcal diverses línies d’actuació.

147 en funcionament un cop es formalitzi el conveni per a Construcció d’un observatori astronòmic (Sant la seva gestió entre el Consorci i l’Institut d’Estudis Esteve de la Sarga) Espacials de Catalunya. L’Observatori consta de Una línia d’actuació es concreta en la construcció l’edifici d’observació, de l’edifici de serveis i d’una d’equipaments dinamitzadors, com el Parc Astronòmic cúpula de 6,15 metres de diàmetre que conté un del Montsec, del qual formen part l’observatori telescopi de 80 centímetres de diàmetre, equipat amb astronòmic, ubicat a la carena del Montsec d’Ares (a òptica d’última tecnologia. El conjunt d’aquestes 1.600 metres d’alçada), dins del terme municipal de característiques el converteixen en el telescopi més Sant Esteve de la Sarga, juntament amb el Centre avançat de Catalunya. Més endavant està prevista la d’Observació de l’Univers i el Jardí de l’Univers a Àger instal·lació d’un altre telescopi de 1,5/2 metres de (Noguera). La característica fonamental del projecte diàmetre. és el seu caràcter innovador i singular pel lligam estret que estableix entre els tres vessants de la seva Residència-Alberg Montsec-Mur a Guàrdia de activitat: recerca, formació i divulgació. Tremp (Castell de Mur)

L’observatori astronòmic del Montsec, que constitueix L’actuació, executada l’any 2003, ha consistit en la el vessant científic i formatiu d’alt nivell del Parc reforma interior d’un edifici del nucli de Guàrdia de Astronòmic, finalitzat el 2003, es previst que es posi Tremp, propietat de l’ajuntament, per destinar-lo a alberg. Les obres han estat finançades a parts iguals pels departaments de Governació i Administracions Públiques i de Política Territorial i Obres Públiques. L’alberg, que té una capacitat per a 84 places, serà gestionat durant un termini de 15 anys per la Fundació Pere Tarrès. L’actuació ha incrementat l’oferta d’allotjament turístic de l’àrea del Montsec.

Centre de natura a la finca de Bon Repòs (Gavet de la Conca)

La finca de Bonrepòs, situada a Sant Salvador de Toló, dins del terme municipal de Gavet de la Conca,

Observatori astronòmic del Montsec és propietat de la Diputació de Lleida. Té una superfície de més de 420 ha, 100 de les quals es dediquen a ús agrícola, sobretot cereals, i la resta és superfície forestal. També disposa d’un Centre de testatge i selecció de la vaca bruna del Pirineu i darrerament, l’any 2005, s’ha posat en marxa una aula de natura, amb capacitat per a 40 alumnes, en les instal·lacions on hi havia un alberg-casa de colònies.

Millora i pavimentació del camí d’accés a l’observatori astronòmic, des d’Alsamora al coll d’Ares i Àger

L’empresa pública Regsa està executant la pavimentació del camí en dues actuacions diferents:

Residència-Alberg Montsec-Mur (Guàrdia de Tremp) d’una banda, dins de la comarca de la Noguera, s’ha

148 arranjat el tram del camí d’Àger fins al Centre d’Observació de l’Univers, mentre que s’està treballant en el tram de camí que va del Centre a l’observatori astronòmic (ubicat al coll d’Ares). Per una altra part, a la comarca del Pallars Jussà, el camí objecte d’arranjament té dos trams: del coll d’Ares a Alsamora (de 9,5 km i una amplada de 4 metres) i d’Alsamora a Ca l’Agustina (de 8,9 km i una amplada de 4 a 5 m) en direcció al Pont de Montanyana. Fins al moment, s’han condicionat 6 km d’aquest segon tram i la resta del camí s’està executant en diferents fases.

La pavimentació total del camí permetrà millorar, no només l’accés a les instal·lacions del Parc Astronòmic, sinó també la connexió entre les dues comarques, i convertir-la en itinerari turístic.

Portal d’acollida i centre d’informació del Montsec (Isona i Conca Dellà)

Una alta línia d’actuació se centra en la promoció tu- rística de la marca Montsec i del Parc Astronòmic del Rehabilitació del Castell de Llordà Montsec, amb la participació en fires com l’Expotural de Madrid o el Saló Internacional de Turisme de de l’1% cultural del trienni 2002-2004, ha permès re- Catalunya a Barcelona, així com en fires de caire lo- construir els murs fins arribar a l’alçada original i cons- cal que es realitzen dins del territori del Montsec i a truir una coberta nova, amb estructura de fusta i xapa les capitals de comarca (Tremp i Balaguer). En aquest de coure, a l’edifici del palau. Amb la coronació del context s’emmarca el projecte de construcció de di- teulat s’ha completat la recuperació de la volumetria versos portals d’acollida, dels quals fins ara s’ha posat del palau, que és l’únic edifici del segle XI que es en marxa el de Cellers (municipi de Castell de Mur), conserva a Catalunya fins a l’alçada de la coberta. mentre que per a la resta (Isona, , Gualter i Monestir de les Avellanes), s’està replantejant la seva Les obres s’han completat amb intervencions arqueo- funcionalitat i la possibilitat de reconvertir-los en cen- lògiques al forn de pa del castell, les excavacions de tres d’interpretació dels diferents tipus de patrimoni la part baixa del castell i de la resta del conjunt que ofereix la zona del Montsec. arquitectònic, realitzades el 2005. Així mateix, l’aplicació de l’1% cultural 2005-2008, donarà continuïtat a les millores ja realitzades, amb noves Rehabilitació del Castell de Llordà, 2a fase i 3a actuacions com enllosar l’accés al recinte refermant fase (Isona i Conca Dellà) el paviment, col·locar els vitralls a les finestres, cons- Lligat a la recuperació del patrimoni cultural, arqueo- truir una escala de pedra en substitució de l’actual lògic i paleontològic com a recurs de desenvolupament metàl·lica que és provisional i condicionar el paviment turístic i justament en una localització propera al de l’interior del castell. massís del Montsec, s’ha executat la rehabilitació del Castell de Llordà en diverses fases: la 2a fase, La restauració del recinte ha permès que el Museu de finalitzada el 2001, ha consistit en la consolidació i la Conca Dellà l’hagi obert al públic amb visites restauració de l’ala oest del recinte sobirà, mentre que guiades i completi l’oferta turística de la zona, basa- la 3a fase, finalitzada el 2003 i inclosa en el conveni da en el patrimoni arqueològic i paelontològic (ciutat

149 romana d’Aeso, jaciment d’icnites de la Posa, jaciment d’ous de Basturs, església de Santa Maria de Covet...) sota la denominanció de Parc Cretaci –un projecte de desenvolupament local a partir del patrimoni integral de la Conca Dellà–.

Rehabilitació de l’església de Santa Maria ( Castell de Mur)

La rehabilitació de l’església del conjunt del Castell de Mur, finalitzada l’any 2002, ha consistit en l’acaba- ment de la restauració del seu interior. Així, s’ha posat punt i final a les actuacions dutes a terme en anys anteriors que han permès la recuperació del conjunt del castell, dels accessos i de l’entorn de la canònica, a més de l’excavació de l’interior de l’església. La rehabilitació del conjunt, finançada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l’ajuntament de Castell de Mur, el Bisbat d’Urgell i quatre empreses patrocinadores, ha possibilitat la seva inclusió a Castells de Catalunya, l’associació encarregada de revitalitzar i promoure aquests elements del patrimoni Rehabilitació del conjunt del Castell de Mur i obrir-lo al públic amb visites guiades. Comarcal del Pallars Jussà i l’Ajuntament de Castell Actualment, dins de l’1% cultural 2005-2008, s’ha de Mur s’ha executat la il·luminació exterior del castell, d’executar noves actuacions sobre el conjunt del així com la senyalització de la instal·lació. Juntament castell i l’església de Mur, com la reproducció de les amb el castell de Mur, s’han senyalitzat altres pintures originals romàniques de l’absis central; fortificacions que formen part de la ruta comarcal l’arranjament de la teulada per evitar filtracions, a més Castells de Frontera, com els de Llordà, Orcau, Toló i de la consolidació de l’interior del castell i una última Sant Gervàs campanya d’excavacions. Així mateix, des del Consell

Actuacions de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge

La Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, com a òrgan encarregat de la política de muntanya, gestio- na un conjunt de programes d’actuacions específiques per a aquestes àrees (fonamentalment a través de línies de subvenció), que tenen com a objectiu genèric la millora de la qualitat de vida dels seus pobladors. Aquests programes s’articulen mitjançant convenis de col·laboració entre el Departament de Política Ter- Rehabilitació de l’església de Santa Maria ritorial i Obres Públiques amb cadascun dels consells (Castell de Mur) comarcals de muntanya.

150 El programa d’actuacions específiques de muntanya, si bé desplega fonamentalment actuacions sobre la xarxa de camins, també propicia intervencions de consolidació d’infraestructures bàsiques i d’optimització dels recursos lligats a l’activitat productiva, especialment els turístics.

El programa d’actuacions de millora de camins com- plementa els ajuts destinats a la millora de la xarxa veïnal i rural, i principalment als accessos a nuclis de població i disseminats i a punts d’interès turístic i paisatgístic.

El Pla Pilot a comarques i zones de muntanya Instal·lació de tractament d’aigües a Pessonada s’articula a través de subvencions plurianuals (Conca de Dalt) adreçades a ens locals, per tal de completar els ajuts anteriors i possibilitar la realització d’actuacions i activitats relacionades amb la promoció d’aquest àmbit. En el cas concret del Pallars Jussà, i en la plurianualitat 2003-2004, s’ha executat l’arranjament del camí antic de Tremp, amb una subvenció de 12.000 euros.

L’any 2003 s’ha signat un nou conveni per a l’elaboració de l’inventari de camins, entre el departament de PTOP i el Consell Comarcal del Pallars Jussà, per tal que aquest realitzés l’inventari comarcal de camins, en aplicació de la Llei 9/95, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural. L’ens comarcal ha disposat també dels ajuts Restauració de la torre del Castell de Sant Gervàs del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de la col·laboració de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. d’un CD de fotos de qualitat, una Guia dels Pirineus, una pàgina web i, finalment, s’han engegat campanyes En relació amb la promoció global de l’àmbit pirinenc, de publicitat específiques en revistes especialitzades. l’any 2003 s’ha creat la marca turística Pirineus, que té com a objectius principals la consolidació d’un model turístic a les comarques del Pirineu català, així com la seva promoció mitjançant la marca específi- ca, a través d’un conveni de col·laboració entre els Departaments de Política Territorial i Obres Públiques, Turisme de Catalunya, els Patronats de turisme de les diputacions de Lleida i Girona i el Conselh Generau d’Aran, que es renova anualment. Entre les actuacions realitzades destaquen la creació del logo de la marca amb un manual d’aplicacions, l’edició de pòsters identificatius, dossiers de premsa molt complerts pensats per als mitjans de comunicació, la creació

151 ACTUACIONS ESPECÍFIQUES DE MUNTANYA (DG d’Arquitectura i Paisatge)

Anualitat Actuació Import subvenció €

2001 – Arranjament del Camí ral de Bóixols, 1a fase (Abella de la Conca) 15.162,23 – Rehabilitació del Molí de l’Oli de Guàrdia (Castell de Mur) 13.381,80 – Camí de Serradell, Torallola i Aramunt (Conca de Dalt) 16.201,68 – Restauració de la teulada de l’ajuntament i escoles (Gavet de la Conca) 15.745,43 – Urbanització de la travessera d’Isona (Isona i Conca Dellà) 19.280,37 – Ampliació del centre Montsec-Llimiana (Llimiana) 14.967,82 – Pavimentació del camí de la Riba (la Pobla de Segur) 26.017,00 – Urbanització del Tros Gran (Salàs de Pallars) 15.753,36 – Arranjament de camins d’accés a masies habitades (Sant Esteve de la Sarga) 14.884,51 – Adequació de l’entorn del cementiri de les Esglésies () 15.007,50 – Captació, conduccions i dipòsits a Reguard (Senterada) 14.888,48 – Millora de l’enllumenat i baixa tensió (Talarn) 15.872,39 – Rehabilitació del pont romànic a Guiró (la Torre de Cabdella) 17.205,43 – Enjardinament de la zona de la Fontvella (Tremp) 36.391,72 – Parc d’Oci i Natura del Pinell (Tremp) 60.101,21 – Millora de l’enllumenat públic a Vilamitjana (Tremp) 24.040,48 – Equipaments i instal·lacions complementàries al Museu Comarcal de Ciències Naturals 30.050,61 – Obres de rehabilitació del Museu dels Raiers al Pont de Claverol (Conca de Dalt) 12.020,24 – Climatització del Museu de la Conca Dellà (Isona i Conca Dellà) 18.030,36 – Senyalització de rutes turístiques i edició de fulletons 18.030,36

2002 – Condicionament i millora de les instal·lacions de tractament d’aigües 240.400,00 – Adequació d’àrees d’esbarjo 66.111,33 – Restauració antic edifici modernista a la Pobla de Segur 60.101,21 – Condicionament i millora de les instal·lacions de tractament d’aigües als nuclis del Pallars Jussà 1a fase (Conca de Dalt) 16.000,00 – Adequació d’àrees recreatives i d’esbarjo al Pallars Jussà, fase 1b 10.002,98 – Consolidació del Pont del Diable (Sarroca de Bellera) 6.010,40 – Redacció del projecte del pont de la Central de Sant Antoni del municipi de Talarn 4.047,63 – Promoció econòmica del CITA i el Museu de Ciències a Tremp 22.947,35

2003 – Millora de la captació d’aigua i clavegueram a Abella de la Conca 48.080,97 – Adequació i millora de les instal·lacions del CITA 23.439,47 – Adequació del Museu de Ciències Naturals de Tremp 36.060,73 – Optimització de recursos turístics, creació i senyalització d’itineraris 177.298,55 – Reedició de fulletons de promoció turística del Pallars Jussà 12.621,25 – Segona fase del projecte de tractament d’aigües a diversos municipis 30.050,61 – Segona fase del projecte d’àrees d’esbarjo a varis municipis 36.060,73 – Pla de desenvolupament comarcal, fase 1 28.500,00 – Pla director del Museu de Ciències de Tremp 31.553,13 – Pla director del territori Collegats Terradets 30.098,70

152 Anualitat Actuació Import subvenció €

2004 – Millora i arranjament d’itineraris paisatgístics 22.272,00 – Reedició de fulletons de promoció turística del Pallars Jussà 12.186,24 – Difusió de la comarca 14.264,25 – Projecte executiu del Museu Comarcal de Ciències Naturals (Tremp) 70.000,20 – Senyalització d’accés al patrimoni arquitectònic i millora de la senyalització de 8 itineraris paisatgístics 6.644,27 – Projecte DINOS «Terra de Dinosaures» 19.934,88 – Consolidació del Castell de Sant Gervàs i actuacions d’urgència en altres elements patrimonials (Gavet de la Conca) 75.892,78 – Actuacions de condicionament i millora del Museu Comarcal de Ciències Naturals i del Centre Integrat de Telecomunicacions Avançades CITA (Tremp - Talarn) 26.266,26 – Execució de la 1a fase de les obres d’actuació al Parc Territorial Collegats-Terradets: 155.996,81 o Adequació del CITA per ubicació de Consorci o Camí d’accés al Castell de Sant Gervàs o Mirador i asfaltat camí entorn embassament o Disseny i imatges senyals o Creació de la pàgina web o Equipaments a l’embassament – Àrees d’esbarjo al Pallars Jussà, fase III 15.000,00 – Diagnosi de l’estat ecològic i zonificació ambiental del tram que abasta el Parc Territorial 47.386,00 – Aportació a la construcció del nou pont a Pont de Claverol (Conca de Dalt) 26.000,00 – Projectes de redacció i execució d’equipaments a l’entorn del Parc Territorial Collegats-Terradets 42.000,00 – Redacció, esquema, construcció de maqueta i disseny logo Parc Territorial Collegats-Terradets 8.816,00 – Actuació al camí de l’entorn de l’embassament de Sant Antoni 7.550,00

2005 – Adequació d’espai per a viver d’empreses a la zona situada sota l’auditori de l’edifici del centre CITA (Talarn) 88.441,74 * – Camí accés a l’Alta Ribagorça per Sentís (Sarroca de Bellera) 50.000,00 * – Tríptics (edició de fulletons turístics al Pallars Jussà) 29.707,70 * – Restauració torre de Sant Gervàs, 2a fase (Gavet de la Conca) 60.000,00 * – Reconstrucció i condicionament de diferents espais al Castell de Llordà (Isona i Conca Dellà) 49.443,76 * – Senyalització de patrimoni cultural 6.356,80 * – Il·luminació del Castell de Mur (Castell de Mur) 27.647,20 * – Senyalització àmbits i adequació Parc Collegats-Terradets 22.426,83 * – Edició llibre senders 15.000,00 * – Camins accés a la làmina d’aigua 76.975,97 * – Actuacions a camins municipals, fase XV 60.000,00 * – Cloradors de la comarca, fase III 15.000,00 * – Adequació de senders 5.000,00 *

* CERTIFICACIÓ PARCIAL O SENSE CERTIFICAR

Font: SAC

153 ACTUACIONS DE MILLORA DE CAMINS (DG d’Arquitectura i Paisatge)

Anualitat Actuació Import subvenció €

2002 – Condicionament de camins municipals d’accés a nuclis habitats – Camí d’Abella a la masia de Palou (Abella de la Conca) 3.674,84 – Accés a Castell de Mur (Castell de Mur) 6.246,97 – Arranjament del camí de Sossís (Conca de Dalt) 12.993,53 – Accés a Aransís (Gavet de la Conca) 6.162,64 – Accés a les masies de Benavent (Isona i Conca Dellà) 9.008,84 – Accés a la granja Boixeras (Llimiana) 4.728,99 – Accés a Pumanyons (la Pobla de Segur) 2.283,69 – Accés a Sensui (Salàs de Pallars) 4.286,25 – Carretera de Moror a Castellnou (Sant Esteve de la Sarga) 7.069,21 – Accés a Sas, Manyanet, Erdo, Castellnou, Sta. Coloma, Avellanos (Sarroca de Bellera) 10.969,56 – Accés a Puigcerver (Senterada) 6.331,30 – Carretera de Santa Engràcia (Talarn) 2.915,86 – Carretera a Guiró (la Torre de Cabdella) 9.346,19 – Accés a Gurp (Tremp) 22.164,64 – Arranjament del camí de l’entorn del pantà de Sant Antoni 25.150,82

2003 – Camí d’accés a Abella de la Conca 4.785,11 – Camí de Meüll a Castell de Mur 8.134,37 – Camí d’accés a Sossís (Conca de Dalt) 16.919,26 – Camí d’accés nou a Sant Salvador (Gavet de la Conca) 8.024,56 – Camí d’accés al Castell de Llordà (Isona i Conca Dellà) 11.730,69 – Camí dels Masos a Llimiana 6.157,77 – Carretera a Pont de Claverol a la Pobla de Segur 2.973,24 – Camí de les Creus a Salàs de Pallars 5.581,26 – Camí de les masies de Castellnou a Sant Esteve de la Sarga 9.205,03 – Arranjament de l’accés a Sentís (Sarroca de Bellera) 14.283,80 – Continuació del camí de Puigcerver a Senterada 8.244,18 – Construcció d’un mur de contenció a Talarn 3.796,83 – Entroncament d’Oveix fins a la plaça de la Torre de Cabdella 12.169,93 – Camí d’accés a Eroles (Tremp) 28.861,59 – Camí d’accés al CITA a Talarn (Consell Comarcal) 15.025,30

2004 – Formigonat de cuneta americana al camí d’Abella de la Conca (Abella de la Conca) 5.033,23 – Millora d’un tram de 950 metres del camí d’accés a Puigmaçana (Castell de Mur) 8.556,10 – Col·laboració al nou pont de Pont de Claverol (Conca de Dalt) 17.796,42 – Arranjament del camí de Gavet als Masos de Llimiana (Gavet de la Conca) 8.440,59 – Arranjament de la masia de cal Blanc a Biscarri (Isona i Conca Dellà) 12.338,85 – Arranjament de camins de la masia de Juntenat i Mauri (Llimiana) 6.477,03 – Arranjament del camí als dipòsits de Pumanyons (la Pobla de Segur) 3.127,41 – Arranjament del camí de Sant Clem (Salàs de Pallars) 5.870,63 – Arranjament del camí a la masia de Venturet (Sant Esteve de la Sarga) 9.682,26 – Arranjament del camí de Xerallo a les Eglésies (Sarroca de Bellera) 15.024,32 – Construcció d’un mur al camí de Puigcerver (Senterada) 8.671,60 – Construcció de vorera al camí d’accés a Talarn (Talarn) 3.993,69 – Arranjament del camí d’Astell a Oveix (la Torre de Cabdella) 12.800,87 – Arranjament del camí de la Torre de Tamúrcia (Tremp) 30.360,00 – Arranjament de drenatges al camí d’accés al CITA (Talarn) 15.627,00

154 Anualitat Actuació Import subvenció €

2005 – Col·locació de barana al camí d’accés (Abella de la Conca) 4.823,54 * – Camí d’accés a Meüll i Mirabet (Castell de Mur) 8.199,76 * – Camí d’accés a Serradell i variant (Conca de Dalt) 17.055,38 * – Camí d’accés a Aransís (Gavet de la Conca) 8.089,07 * – Accés masia ca l’Armengol i masia Biscarri (Isona i Conca Dellà) 11.825,03 * – Camí d’accés masies als Masos de Llimiana (Llimiana) 6.207,25 * – Camí d’accés als dipòsits a Costapera (la Pobla de Segur) 2.997,09 * – Camí de Sant Clem a font dels Caçadors (Salàs de Pallars) 5.626,10 * – Carretera de Moror a Alzamora (Sant Esteve de la Sarga) 9.279,04 * – Camí de les Esglésies a la Mola (Sarroca de Bellera) 14.398,69 * – Camí de Naens (Senterada) 8.310,46 * – Paviment en formigó accés a Talarn (Talarn) 3.827,30 * – Pavimentació del camí d’accés a Beranui (la Torre de Cabdella) 12.267,8 * – Neteja cunetes, desbrossament urgent de camins, i obres puntuals d’evacuació d’aigües pluvials a diferents nuclis (Tremp) 29.093,48 * – Accés a la Terreta per Esplugafreda, fase b (Tremp) 30.000,00 *

* CERTIFICACIÓ PARCIAL O SENSE CERTIFICAR

Font: SAC

155 156