Festa Del Vi 2018 Folleto

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Festa Del Vi 2018 Folleto GANDESA 2018 www.festadelvi.cat Mostra de vins DO Terra Alta DO vins de Terra Mostra Amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural: Informació i promoció de règims de qualitat Europa inverteix a les zones rurals Actuació del programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020 confinançada per: com WINE, A CULTURE OF MODERATION CELLER COOPERA TIU Ajuntament de Gandesa del 2 al 4 de novembre Pregoner de la Festa del Vi Per què allò que és normal en qualsevol altre país del món aquí ha de costar tant? Els catalans, tan orgullosos del seu país en tants àmbits, activitats i excel•lències, aueixen, però, en alguns aspectes que arreu resulten planers i senzills. Fins fa només quatre dies semblava, per exemple, que en aquest país només hi havia el cava i el vi blanc. El vi negre propi era una excentricitat que pocs coneixien i encara més pocs demanaven. Ens bevíem els dels altres. Malgrat que se’n feia, i molt bo. Però, per contra, un català trobava normal que a les cartes dels restaurants de la Borgonya hi hagués pocs bordeus o, a les de Bordeus, escassos borgonyes. Cada terra fa sa guerra, i el seu vi, i se’l beu i l’exporta des del propi orgull. És normal –encara més, és lògic–, doncs, que els autòctons d’aquells altres territoris demanen i celebren els seus vins i també que els forasters vulguen concelebrar el tast i el gaudi. Qui diu Bordeus, diu Ribera del Duero, i qui diu Borgonya, pot voler dir igualment Rioja. A la Ribera del Duero, riberes, i a la Rioja, rioja. A Catalunya, però, només fa uns anys, si es tractava de beure o adquirir vi negre, havia de ser un rioja o un ribera, i si hi havia més possibilitats o aspiracions, un bordeus o un borgonya. Només el blanc podia ser penedès, amb reticències, i el cava, això sí, sempre cava. Com un ritual ancestral i acceptat. Però tot això, Deo gratias, ha anat canviant. I ara el blanc és català i el negre, també. El consum civilitzat del vi a Catalunya ha anat acostant-se al d’altres zones senyeres productores de qualsevol punt del planeta. I encara som lluny. Perquè el consum de vi propi a Catalunya dista molt del que hauria de ser “normal”. El redescobriment ha crescut en paral•lel a l’enorme feina de la sàvia enologia que s’ha anat estenent per denominacions que han agafat qualitat i alçada. Normal seria, senyors de la Terra Alta, que aquí, a Gandesa, els restaurants dedicaren una atenció preferent als vins de la terra. I que en les cartes dels restaurants catalans les denominacions “tradicionals” –Rioja o Ribera del Duero– deixaren pas a les que cada dia cultiven més bon vi i enlluernen mercats, concursos i experts internacionals. El vi, el vi de les nostres taules, blanc i negre, comença a ser, amb orgull, de la Terra Alta, i del Priorat, del Montsant, del Penedès o de l’Empordà. I ho ha de ser molt més. Fins arribar a nivells “normals”. El virtuosisme en la producció i en l’elaboració ha canviat els gustos i les exigències. I ha canviat també el nostre país, que ara és més culte perquè cultiva petites meravelles. Vostès, a la Terra Alta, en tenen moltes, d’aquestes petites meravelles. La festa del Vi n’és la constatació festiva. Gaudim-ne, parlem-ne, difonguem-la. La Festa del Vi de Gandesa ens espera un any més. El trenta-unè. Som uns privilegiats. Siguem-ne conscients i aprotem-ho. I fem nostra la normalitat que entre nosaltres ns ara era excentricitat. Vicent Sanchis Director de Televisió de Catalunya Ajuntament de Gandesa Arriba de nou la Festa del Vi de Gandesa, cita obligada del sector vitivinícola comarcal. Enguany celebrem el 31è aniversari d'aquest certamen, un esdeveniment que al llarg dels anys ha adquirit una personalitat pròpia i que ha sabut conjugar els elements propis d'un aplec popular amb els components que caracteritzen una trobada professional. Pocs podien pensar, a la darreria de la dècada dels vuitanta del segle passat, quan un grup d'amics vinculats al Celler Cooperatiu, a la Societat Unió Gandesana i a l'Ajuntament van tindre la bona pensada de crear la festa, que aquesta arribaria a tindre el nivell i la projecció que ha assolit. Els impulsors de la Festa del Vi, però, tenien molt clar que les potencialitats del nostre vi havien d'anar acompanyades d'accions de projecció i de difusió, i la Festa del Vi va ser l'eina que van dissenyar per a donar a conèixer dins i fora de la comarca el nostre producte. Enguany hem celebrat a la Terra Alta el Mundial de Garnatxes, un esdeveniment que la comarca va tindre la responsabilitat d'organitzar i que es va tancar amb un èxit participatiu i organitzatiu remarcable. La suma d'esforços entre els productors, els cellers, el Consell Regulador i les institucions va fer possible aquella ta, i el mes d'abril passat vam rebre a la comarca els participants al certamen i els seus vins, arribats de diversos països del món. Em sembla que no m'equivoco si qualiquem la Festa del Vi de Gandesa com una història d'èxit, una iniciativa que ha acompanyat l'evolució del sector i que ha estat reex del del progrés i el desenvolupament dels vins d'un municipi i d'una comarca que, afortunadament, avui en dia són valorats com uns dels més preuats pels consumidors d'arreu. A més, enguany la Festa del Vi serà el preludi dels actes del centenari de l'edici del Celler Cooperatiu de Gandesa, que tindrà lloc l'any 2019, per recordar que el 1919 el Sindicat de Cooperació Agrària de Gandesa va encomanar a l’arquitecte Cèsar Martinell la construcció d'un celler cooperatiu i molí d’oli. Ara, cent anys després, l'edici el coneixem tots amb el nom de la catedral del vi, i ha esdevingut a causa de la seva bellesa i grandiositat un símbol de la ciutat de Gandesa. Només em resta agrair la tasca dels organitzadors, de les entitats esmentades més amunt, dels pagesos, dels elaboradors, dels expositors, del públic i de tots aquells que, d'una manera o altra, aporten cada any, cada dia, el seu granet d'arena perquè aquesta festa que celebrem cada any a la primeria del novembre sigui una realitat. Alcem la copa i brindem de nou a la salut de la Festa del Vi de Gandesa. Carles Luz i Muñoz Alcalde de Gandesa Celler Cooperatiu Gandesa Ja fa quatre anys que com a president de la Cooperativa de Gandesa, tinc el plaer de dedicar-vos unes línies. Enguany són molt especials, el pròxim mes de Febrer de l’any 2019, la Cooperativa de Gandesa complirà cent anys. Un grup de pagesos valents i amb projecció de futur es varen unir per fer una cooperativa (o “sindicat” com encara diu molta gent). El que varen fer no ès solament un edici bonic i modern, sinó una autèntica obra d’art. Actualment, encara tenim la sort de poder disfrutar d’aquest emblemàtic edici, que encara avui dia és tota una referència cultural i arquitectònica, no solament a Gandesa i de la Terra Alta, sinó de Catalunya. Diuen que amb esforç i il•lusió s’aconsegueix tot el que un vol, i crec que a la Terra Alta de les dues coses ens en sobra. Si no fos així, un territori petit com el nostre no hauria fet el que ha fet. Molts cops però contra corrent, i amb determinació per superar els entrebancs, hem anat aconseguint que se’ns reconegui arreu del món, bona mostra va ser el Concurs Mundial de les Garnatxes del Món. Penso que amb la feina i l’empenta de la gent del territori, amb la il·lusió i la valentia per la nostra terra, segur que en un futur, altres cellers podran contar com un dia, un grup de pagesos valents i amb projecció de futur es varen unir per fer un projecte ambiciós com el d’aquells pagesos l’any 1919. El centenari del nostre celler també és una oportunitat per agrair a tants homes i dones que l’han ajudat a crear i fer-la créixer. Agrair als nostres socis, els quals són la nostra ànima; els membres de les diferents juntes al llarg de la història, que de forma desinteressada s’hi han deixat la pell; els treballadors de les diferents etapes de la Cooperativa, i tants i tants d’altres. Gràcies. Per últim, penso que el any vinent és una ocasió immillorable per poder refermar aquest projecte cooperativista centenari, perquè d’aquí cent anys puguin tornar a celebrar-se el segon centenari del Celler Cooperatiu de Gandesa, la nostra Catedral del vi. Pere Bové President Celler Cooperatiu Gandesa Consell Regulador DO “Terra Alta” Just fa un any, us anunciàvem la celebració del Concurs Mundial Grenaches du Monde a la nostra comarca. Eren moments de moltes expectatives i afortunadament, 12 mesos més tard, el balanç no pot ser més positiu: l’impacte del certament ha triplicat la inversió necessària per a la celebració d’aquestes “olimpíades” del vi i els vins de la DO Terra Alta han sumat notorietat i prestigi arreu del món. No ha estat fàcil. En un context sòcio-polític complex, els esforços han estat màxims, però el resultat és encoratjador i il•lusionant. Els nostres vins se situen amb intensitat en l’imaginari dels consumidors i en el mapa de molts professionals.
Recommended publications
  • El Territorio Que Configura La DO Montsant Resta Delimitado Por Un
    DO MONTSANT Consell Regulador Plaça Quartera, 6 43730 Falset Tel. 34 977 83 17 42 · Fax: 34 977 83 06 76 · Email: [email protected] www.domontsant.com D.O. MONTSANT INFORMATION DOSSIER INTRODUCTION The D.O. Montsant (Designation of Origin or wine appellation), despite being a recently created wine appellation, has years of wine-making history to its name. Wine experts and press consider it to be an up and coming region and prestigious magazines such as “The Wine Spectator” have declared it to be “a great discovery”. The quality of Montsant wines is key to their success, as too is their great value for money. The prestigious Spanish wine guide, “Guia Peñin” agrees that “the quality of Montsant wines and their great prices make this region an excellent alternative.” In the United States, “Wine & Spirits” magazine have stated that “Montsant should be watched with interest”. Montsant wines appear in some of the most prestigious wine rankings in the World and they always tend to be the best priced amongst their rivals at the top of the list. The professionals and wineries behind the DO Montsant label are very enthusiastic. Many wineries are co-operatives with important social bases and the winemakers who make Montsant wines are often under 40 years old. We at the DO Montsant believe that youth, coupled with a solid wine-making tradition is synonymous of future, new ideas and risk-taking. To conclude, this is the DO Montsant today: a young wine appellation with a promising future ahead of it. 1 THE REGULATORY COUNCIL The wines of the DO Montsant are governed by the Regulatory council or body.
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D’Educació 2020-2021
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 LLar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43007488 Llar d'infants Francesc Blanch i Ribé Altafulla 43009977 Institut d'Altafulla Altafulla 43010402 Escola El Roquissar Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint VerdaguerCalafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 1 Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 _____________________________________________________________________________ Serveis Territorials a Tarragona _____________________________________________________________________________ Codi del centre
    [Show full text]
  • Paral·Lelismes Lèxics Entre Els Parlars Del Priorat I El Subdialecte Tortosí1
    Paral·lelismes lèxics entre els parlars del Priorat i el subdialecte tortosí1 Emili Llamas Puig Universitat Rovira i Virgili Justificació L’estudi lingüístic dels diferents parlars que conformen la llengua catalana ens ajuda a fer-nos un dibuix més precís de la riquesa dialectal que dona color a la nostra llengua. Estudiar amb profunditat els nostres parlars és alhora conèixer els nostres pobles, els nostres costums i, en definitiva, conèixer diferents maneres de veure i entendre el món que ens envolta. Cal doncs, reivindicar un dels patrimonis immaterials més valuosos que tenim, els nostres parlars. El fet que l’objecte d’estudi de la meva tesi doctoral sigui la comarca del Priorat respon a motius personals (vincles familiars i sentimentals) i científics (aquest territori no disposava d’un estudi geolingüístic exhaustiu). Però pel que aquí ens interessa hi ha encara un altre motiu per estudiar els parlars del Priorat i és el fet que la comarca estigui situada en una cruïlla de trets lingüístics que dona a aquests parlars una fesomia heterogènia i amb personalitat pròpia i diferenciada dels de les comarques veïnes (Ribera d’Ebre, Baix Camp i Garrigues). Aquesta particularitat fa que l’estudi d’aquests parlars sigui encara més atractiu. Breu descripció històrica i geogràfica2 La comarca del Priorat té 496,20 km2 i és vertebrada pel massís de Montsant, de la Serralada Prelitoral, a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.3 La 1 Aquest article és un dels resultats de la tesi doctoral “Els parlars del Priorat. Estudi geolingüístic” (inèdita), investigació que s’ha pogut dur a terme gràcies a l’obtenció d’una Beca de Recerca Predoctoral del Programa de Personal Investigador en Formació, concedida pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.
    [Show full text]
  • Centres-Tarragona.Pdf
    Relació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2019-2020 Serveis Territorials a Tarragona Codi del centre Nom del centre Població 43006174 Escola Les Moreres Aiguamúrcia 43000020 Escola Sant Miquel Aiguamúrcia 43005297 Escola Joan Perucho Albinyana 43010633 Llar d'infants d'Albinyana Albinyana 43000135 Escola Mare de Déu del Remei Alcover 43009497 Institut Fonts del Glorieta Alcover 43007464 Llar d'infants Xiu-xiu Alcover 43000214 Escola Josep Fusté Alforja 43005327 Escola Ramon Sugrañes Almoster 43000251 Escola La Portalada Altafulla 43011297 Llar d'infants Hort de Pau Altafulla 43005133 Escola Mare de Déu del Priorat Banyeres del Penedès 43009709 Llar d'infants de Banyeres del Penedès Banyeres del Penedès 43000548 Escola La Muntanyeta Bellvei 43007506 Llar d'infants Municipal Bellvei 43000640 Escola Mare de Déu de la Candela Botarell 43007440 Llar d'infants Els Patufets Botarell 43000676 Escola El Castell - ZER Montsant Cabacés 43011303 ZER Montsant Cabacés 43011285 Llar d'infants Les Cabretes Cabra del Camp 43009898 Escola Castell de Calafell Calafell 43010098 Escola La Ginesta Calafell 43000721 Escola Mossèn Jacint Verdaguer Calafell 43000706 Escola Santa Creu de Calafell Calafell 43011121 Escola Vilamar Calafell 43007257 Institut Camí de Mar Calafell 43010372 Institut La Talaia Calafell 43000755 Cardenal Vidal i Barraquer Cambrils 43008547 Escola Cambrils Cambrils 43010141 Escola Guillem Fortuny Cambrils 43000731 Escola Joan Ardèvol Cambrils 43011212 Escola La Bòbila Cambrils 43006356 Escola Marinada Cambrils 43010581 Escola Mas Clariana Cambrils 43006654 Institut Cambrils Cambrils 43007038 Institut Escola d'Hoteleria i Turisme Cambrils 43010335 Institut La Mar de la Frau Cambrils 43000779 Institut Ramon Berenguer IV Cambrils 43012149 Llar d'infants La Galereta Cambrils 43011078 Llar d'infants M.
    [Show full text]
  • Family Tourism
    family tourism 1 The Costa Daurada – which takes its name from the golden tone the sun bestows on the sand of its beaches - is an area of natural beauty and interest brimming with contrasts: rocky The Costa areas with lush vegetation just a few kilometres away from the coast, where you can take a dip in the cool sea water. It provides its visitors with a quality tourist offer, with everything they could dream of for their holidays: history, art, monu- Daurada ments, nature, sports, traditions, gastronomy, quality accom- modation... This offer is complemented by a wealth of activi- ties designed for parents to experience new sensations with their children in a natural setting. The options for enjoying leisure time and discovering its charms are unending: family beach moments, outings to the mountains, entertainment and sports activities and many other surprises. The Costa Daurada is a natural beauty spot that really lives up to the expectations of people who want to try new ex- periences. But it is much more than a natural space, it is a life culture, with a splendid climate so you can enjoy yourself from the crack of dawn until the wee small hours. The Costa Daurada is the ideal space for a family holiday, as its offer and infrastructure are adapted to children’s needs. The municipalities of Salou, Cambrils, Vila-seca. La Pineda Platja and Calafell are a clear example of this, as they are certified by the Government of Catalonia as a Family Tourism Destination. Come and see for yourself! FAMILY TOURISM DESTINATION activities “Coasting” with the family On the Costa Daurada there is never time to spare, in fact you’ll wish you had more! Besides the peace and quiet of its (i) Municipal Tourist Board of Cambrils · Pg.
    [Show full text]
  • 3.2.5. El Priorat
    3.2.5. El Priorat Comprèn 23 municipis: Bellmunt del Priorat, la Bisbal de Falset, Cabacés, Capçanes, Cornudella de Montsant, Falset, la Figuera, Gratallops, els Guiamets, el Lloar, Marçà, Margalef, el Masroig, el Molar, la Morera de Montsant, Poboleda, Porrera, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella, Torroja del Priorat, Ulldemolins, la Vilella Alta i la Vilella Baixa. La comarca del Priorat està ubicada al centre de les comarques de Tarragona, a una distància relativament similar del mar (costa Daurada) i del límit administratiu amb l’Aragó. Té una superfície d’uns 498,57 km2, que representa un 16,6 % de l’àmbit del Pla i un 1,5% de la superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre 127,33 km. La seva capital és Falset que té una extensió de 31,6 km2; els municipis amb més extensió són Cornudella de Montsant amb 63,5 km2 i la Morera de Montsant amb 52,9 km2, que junts ocupen un 23% dels km2 totals de la comarca; els més petits en extensió són la Vilella Alta i la Vilella Baixa amb poc més de 5 km2 cadascuna. A la comarca hi ha 30 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, i a grans trets, al Priorat hi podem diferenciar una zona muntanyenca al nord i nord- est i una zona central de transició cap a les zones més planeres del sud. A diferencia de les altres comarques de l’àmbit, aquesta està orientada cap a l’Ebre, i constitueix l’extrem més oriental de la cubeta de Mòra la Nova i Mòra d’Ebre.
    [Show full text]
  • RESOLUCIÓ TES/2380/2018, D'11 D'octubre, Per La Qual Es Fixa El Parc Natural De La Serra Del Montsant Com a Punt De Referència I S'estableix La Seva Àrea D'influència
    1/6 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7730 - 19.10.2018 CVE-DOGC-A-18289052-2018 DISPOSICIONS DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT RESOLUCIÓ TES/2380/2018, d'11 d'octubre, per la qual es fixa el Parc Natural de la Serra del Montsant com a punt de referència i s'estableix la seva àrea d'influència. Antecedents: La Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, té com a objectiu, entre d'altres, mantenir al màxim possible les condicions naturals de les hores nocturnes, en benefici de la fauna, de la flora i dels ecosistemes en general. L'article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, estableix la divisió del territori en zones, en funció de la vulnerabilitat a la contaminació lumínica, i entre aquestes zones es preveuen els punts de referència que es defineixen com a punts pròxims a àrees de valor astronòmic o natural especial. L'article 6 del Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, estableix que en llocs d'especial valor astronòmic o natural que estiguin en zona E1 es poden establir punts de referència per tal d'augmentar-ne la protecció, i que a l'entorn de cada punt de referència s'ha d'establir una àrea d'influència a determinar en funció de l'orografia de l'entorn. La Serra del Montsant, de complicada orografia, elevada diversitat biològica i escàs grau d'artificialització, configura un paisatge singular i de gran valor que conté espècies vegetals d'especial interès i esdevé alhora una de les principals reserves de fauna de les serralades litorals mediterrànies.
    [Show full text]
  • Disposición 1100 Del BOE Núm. 22 De 2021
    BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 22 Martes 26 de enero de 2021 Sec. III. Pág. 7563 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE LA PRESIDENCIA, RELACIONES CON LAS CORTES Y MEMORIA DEMOCRÁTICA 1100 Resolución de 16 de enero de 2021, de la Subsecretaría, por la que se publica la Adenda de prórroga y modificación al Convenio entre la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Instituto Social de las Fuerzas Armadas y la Mutualidad General Judicial con el Servicio Catalán de la Salud y el Instituto Catalán de la Salud, para la prestación en zonas rurales de determinados servicios sanitarios a los mutualistas y demás beneficiarios adscritos a entidades de seguro de asistencia sanitaria concertada con dichas mutualidades. La Directora General de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Secretario General Gerente del Instituto Social de las Fuerzas Armadas, el Gerente de la Mutualidad General Judicial, el Director del Servicio Catalán de la Salud y el Director Gerente del Instituto Catalán de la Salud, han suscrito una Adenda de prórroga y modificación al Convenio entre la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, el Instituto Social de las Fuerzas Armadas y la Mutualidad General Judicial con el Servicio Catalán de la Salud y el Instituto Catalán de la Salud para la prestación en zonas rurales de determinados servicios sanitarios a los mutualistas y demás beneficiarios adscritos a entidades de seguro de asistencia sanitaria concertada con dichas mutualidades. Para general conocimiento, y en cumplimiento de lo establecido en el artículo 48.8 de la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector Público, dispongo la publicación en el «Boletín Oficial del Estado» de la referida Adenda como anejo a la presente Resolución.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Franquisme I Associacionisme a La Catalunya Rural. El Priorat 1939-1959
    FRANQUISME I ASSOCIACIONISME A LA CATALUNYA RURAL. EL PRIORAT 1939-1959 Francesc Fortuño Bonet ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral.
    [Show full text]
  • Núm. 1.- Itinerari Des De Margalef (Priorat) a L'ermita De Sant Salvador
    CAMINS AMB ENCANT Núm. 1.- Itinerari des de Margalef (Priorat) a l’Ermita de Sant Salvador La pedra, el bosc, l’aigua... Dades bàsiques : Longitud de l’itinerari: uns 3,50 Km Diferència de desnivell: 322 m Dificultat: cap Paisatge: geologia i bosc mediterrani Valors ambientals: Important grau de conservació. Es travessa parcialment el Parc Natural de la Serra de Montsant. L’erosió dels conglomerats de Montsant 1.- El Parc Natural de la Serra de Montsant La Serra de Montsant és un massís muntanyós situat dins el sector occidental de la Serralada Litoral Catalana, i que forma un bloc molt individualitzat i característic al llarg de gairebé 20 Km. El seu vessant meridional s’aixeca altivament sobre el Priorat amb les imposants parets rocoses del Cingle Major. Per damunt d’aquest, la muntanya continua ascendint suaument fins arribar al seu punt més alt: la Roca Corbatera (1.166 m). Al nord, el riu Montsant forma l’espectacular congost de Fraguerau. Amb diferència, els materials que tenen més protagonisme en la Serra de Montsant són els conglomerats que, amb la seva particular erosió, caracteritzen totalment el paisatge montsatí, tot formant, a vegades, formes capritxoses que, desvetllant la imaginació popular, han originat una rica toponimia i foren font d’inspiració del l’insigne arquitecte Antoni Gaudí, gran admirador de la força expressiva de la natura. La riquesa de rocams i d’indrets amb microclimes particulars afavoreixen una diversitat florística notable. El bosc predominant és el de pi blanc, malgrat que hi hagi petites pinedes de pinassa i pi roig, acompanyats de roures martinencs, grèvols o del teix, conífera relativament freqüent als barrancs del vessant septentrional.
    [Show full text]
  • 28 Cellers Per Degustar
    D O QPRIORAT 28 cellers per degustar... Per degustar els secrets més íntims dels vins d’aquest país, cal dialogar amb les seves llums, cal beure un glop dels seus colors infinits, cal deixar que siguin presentats en la intimitat de casa seva per aquells que els han vist néixer i créixer. Saps quin gust té la il·lusió? Saps de quin color és la passió? DOQ PRIORAT 1.725 ha de vinya ULLDEMOLINS 707 viticultors 81 cellers 4,7 tones de producció LA MORERA 2.935 ampolles/any DE MONTSANT ALBARCA MARGALEF LA BISBAL DE FALSET CORNUDELLA ESCALADEI DEL MONTSANT CABACES POBOLEDA SIURANA LA VILELLA ALTA LA FIGUERA LA VILELLA BAIXA TORROJA GRATALLOPS DEL PRIORAT EL MOLAR EL LLOAR PORRERA BELLMUNT DEL PRIORAT FALSET PRADELL DE LA TEIXETA EL MASROIG MARÇÀ LA TORRE DE FONTAUBELLA ELS GUIAMETS 2.006 ha de vinya CAPÇANES 783 viticultors DARMÓS 48 cellers 9 tones de producció LA SERRA 4.318 ampolles/any D’ALMOS DO MONTSANT Una comarca, dues denominacions d’origen... La comarca del Priorat acull dues denominacions d'origen vinícoles, la DOQ Priorat i la DO Montsant. La DOQ Priorat, la més antiga, va establir-se l’any 1954 i agrupa els territoris que van pertànyer al domini del prior de la cartoixa d’Escaladei i la major part dels sòls de pissarra de la comarca, que aquí es coneix amb el nom de llicorella. A hores d'ara, la DOQ Priorat s'ha guanyat un lloc entre les grans zones vinícoles del món. 05 assoboreix els colors del vi Negre, blanc, rosat.
    [Show full text]