7.6.13 Àmbit De La Plana De Vic

7.6.13 Àmbit de la Plana de Vic

El sistema d’ assentaments 7-79

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 524 km2 i constitueix el nucli central de la comarca d’Osona. Conforma, alhora, l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, limitant ja amb els Prepirineus, la Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral. La Plana estricta és una plana d’erosió fluvial d’uns 30 km de llargada i 10 d’amplada, envoltada de muntanyes i altiplans, excavada essencialment pel Ter, els seus principals afluents, i el Congost a l’extrem sud. Els materials terciaris constitueixen un gruix important i donen lloc a un bon sòl de conreu que ha fet de la Plana un indret molt apte per les activitats agràries, afavorides també per la humitat que proporciona un règim molt regular de pluges. L’orografia és suau i es caracteritza pels turons que emergeixen entre els extensos camps de conreus: el 36% del sòl és planer, el 24% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 40% té un pendent superior al 20%.

L’àmbit inclou els municipis de Balenyà, el Brull, Calldetenes, Centelles, Collsuspina, Folgueroles, Gurb, Malla, Manlleu, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Muntanyola, Roda de Ter, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Seva, Taradell, Tavèrnoles, Tona i Vic.

El sistema de ciutats s’estructura essencialment en tres grans unitats:

- Al sud, Centelles i els Hostalets de Balenyà i Tona i Seva - amb Sant Martí de Centelles i el Brull en unes posicions excèntriques - i Taradell en una situació intermèdia amb l’àrea de Vic. Collsuspina ocupa una posició singular, situada ja a l’altiplà del Moianès

- Al centre, l’àrea urbana de Vic, amb Calldetenes, Gurb, Malla i Santa Eugènia de Berga, amb una petita polaritat constituïda per Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta i Tavèrnoles i, en una posició excèntrica, Muntanyola i Santa Eulàlia de Riuprimer.

- Al nord, l’àrea de Manlleu, les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà i les Masies de Roda i Roda de Ter, amb Santa Cecília de Voltregà i Santa Maria de Corcó en unes posicions excèntriques.

En total hi ha 104 assentaments amb una superfície de 4.995 ha classificades de sòl urbà o urbanitzable, de les quals 563, són d’ús industrial.

A l’entorn de les polaritats urbanes hi ha un poblament difús, característic de la Plana de Vic, basat en els masos tradicionals i les seves evolucions tipològiques i funcionals al llarg del temps.

La població a l’any 2006 era de 115.095 habitants, quantitat que representava el 78,9% de població de la comarca. Aquest percentatge ha anat augmentant des de 1981, ja que aquell any, amb 87.298 i el 2001, amb 100.376, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 75,91% i el 77,48%, respectivament.

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat del 0,7% i ha pujat fins l’1,71% durant el període 91/06.

Dels 25 municipis de l’àmbit, nou tenen menys de 1.000 habitants, dels quals sis menys de 500. Tres han perdut població entre 1960 i 2006.

L’índex d’envelliment és del 17,63%, el tercer més baix de l’àmbit de les Comarques Centrals.

Hi ha 45.026 llocs de treball localitzats, dels quals el primer sector en ocupació, els serveis, en representa el 42,92%, i el segon, la indústria, el 35,09%.

El sistema d’ assentaments 7-80

Evolució de la població i del parc d’habitatges

120000

100000

80000

60000

40000

20000

0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic posa en evidència el creixement constant de al població. Els habitatges principals representen el 76% del parc construït, pràcticament igual al de la comarca, que és del 75%.

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

El sistema d’ assentaments 7-81

SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altresENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Folgueroles 11,0 1983 289 0,34 0,73 715 11 82 2,9 Folgueroles 104,61 1160 1322 1693 1983 36 Reserva Parc Sanitari 0,60 Pla de Sant Francesc 57,89 Gurb 51,1 2296 1921 2,15 0,67 709 3 85 3,3 Gurb 223,82 1066 1210 1375 1693 8 Urbanització Serrabonica 6,36 Malars 5,55 Mas Galí 76,91 Llet Pascual 4,54 Granollers de la Plana - 422 417 359 347 Malla 11,0 257 198 1,56 0,80 85 / 69 4,1 Malla / / / / PE Riera de Múnter 2,81 sector esclat 6,76 Manlleu 17,3 19979 6420 0,81 0,68 7208 24 81 3,0 Manlleu 481,54 16148 17035 17532 19979 69 les Masies de les Masies de Roda-S Ajuntament Roda 16,2 742 230 0,67 0,71 262 9 86 3,2 (continu urbà amb Roda de Ter) 9,31 el Carrer dels Pèlics (continu urbà amb Roda de Ter) 6,32 113 110 121 106 17 Fontanelles (continu urbà Roda de Ter) 14,04 64 65 141 161 11 l'Esquerda (continu urbà amb Roda de Ter) 2,60 Urbanització el Serrat del Vicenç 9,50 74 112 127 135 22 Lacombe 3,90 Can Grau 2,04 les Masies de Voltregà 22,2 3125 995 0,69 0,72 1201 9 80 3,0 Vinyoles d'Oris 35,38 606 593 645 712 20 Conanglell 4,54 20 13 435 7 Burrissola 0,55 el Carrer de Sant Isidre 0,70 el Poble Sec-la Codina (continu urbà amb Sant Hipòlit V) 98,60 945 1080 1340 1513 15 Nacional 152 - la Gleva 0,05 la Colònia Lacambra 8,56 43 13 1 1 0 PP1 Torruella - PP12 Graveres1 27,00 Can Valentí - Can Bodia 25,35 Urb Fontanelles - sector Quintà Muntanyola 40,6 464 57 0,32 0,77 240 1 52 2,7 Serra-rica 107,87 Urbanització Fontanelles 114,66 Roda de Ter 2,3 5535 1397 0,59 0,70 2112 12 83 3,0 Roda de Ter 170,25 4902 4892 5089 5293 31 Sant Hipòlit de Voltregà 0,9 3319 1033 0,75 0,72 1417 15 75 2,9 Sant Hipòlit de Voltregà 91,82 2981 2909 3047 3319 36 Sant Julià de Vilatorta 16,4 2809 451 0,37 0,75 1073 7 75 3,0 Sant Julià de Vilatorta 144,86 1620 1942 2293 2696 19 Vilalleons 3,56 129 121 121 113 32 sector Camps de la Sala - Vilalleons 17,20 Sector Industrial 11,55 Sant Martí de Centelles 25,7 907 222 0,63 0,70 365 5 77 2,7 Sant Martí de Centelles 10,78 50 72 82 95 9 l'Abella 55,91 446 462 508 586 10 Can Miqueló 12,41 Sant Miquel Sesperxes - 64 45 43 44 Valldeneu - 82 104 139 182 Santa Cecília de Voltregà 8,7 199 69 0,68 0,75 60 12 97 3,6 Santa Cecília de Voltregà 5,18 187 199 206 199 38 Santa 6,4 2178 597 0,59 0,73 706 11 88 3,2 Santa Eugènia de Berga 67,46 1412 1478 1556 1730 26 Eugènia de Berga PP Mas Gener 2,60 Santa Eulàlia 14,0 926 240 0,56 0,76 364 12 79 3,0 Santa Eulàlia de Riuprimer 29,34 844 845 863 926 32 de Riuprimer Sector Cartronatges Codinachs 3,83

El sistema d’ assentaments 7-82

SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altres ENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA S Maria Corcó 62,0 2239 820 0,83 0,72 1024 8 70 3,0 Santa Maria de Corcó 85,17 1427 1529 1602 1687 24 Cantonigròs 51,27 293 235 325 335 7 Sant Martí Sescorts 2,20 274 274 204 191 - 7,16 sector ctra de Vic 5,66 sector de les Gorgues 28,94 sector Patel, S.A. 6,44 Seva 29,0 3099 718 0,60 0,67 1470 3 62 2,8 Seva 109,49 949 1116 1480 1910 18 Sant Miquel - l'Estació de Balenyà 45,04 816 1122 1098 1189 33 (continu urbà Tona) 1,25 Sòl industrial de Vall Llossera (continu urbà Hostalets Balenyà) 6,87 Cementiri de Sant Miquel 0,89 Cementiri de Santa Maria 0,61 el Muntanyà I 22,05 el Muntanyà II 338,17 la Serreta 2,90 les Casetes del Serrat 1,43 l'Estació - Cal Avellanet 27,84 Sector industrial Montmany 15,95 Sector desballestament 0,37 Sector les Quatre Carreteres 1,06 l’Estebanell Nou 8,82 Taradell 26,8 5764 2530 0,97 0,73 2427 11 71 3,1 Taradell 112,63 2723 4040 4472 4908 44 Urbanització Goitallops 28,37 Urbanització La Roca 57,29 Mont-rodon / el Gurri 12,76 253 299 331 338 26 el Vivet 3,21 Polígon Industrial el Vivet 16,23 Tavèrnoles 19,0 300 89 0,57 0,79 114 1 65 3,7 Tavèrnoles 28,91 208 241 273 300 10 Urbanització Fucimanya 61,47 sector Casanova del Raurell 30,76 sector Creu de la Ventallada 6,52 sector la Garriga 28,01 Sector industrial 28,38 Tona 16,5 7328 2150 0,70 0,73 2890 14 71 3,0 Tona 200,23 5522 5765 6072 7328 37 PP Goules 17,88 Vic 30,8 38747 20579 1,38 0,68 15410 16 74 2,9 Vic 865,13 28736 30397 32703 38747 43 Sentfores 46,63 sector les Casasses 28,70 Can Malloles 101,08 Superfície nuclis històrics 3.508,29 Superfície especial residencial 911,73 Superfície especial equipaments 5,95 Superfície especial comercial / altres terciaris 6,76 Superfície especial industrial 562,60 TOTAL PLANA DE PLANA DE VIC (III) VIC TOTAL superfície assentaments 4.995,33

El sistema d’ assentaments 7-83

La proposta del Pla per a l’àmbit

L’àrea urbana de Vic, element central de l’àmbit de la Plana de Vic, constitueix dins les Comarques Centrals, al costat de les àrees d’Igualada i Manresa, un dels nodes fonamentals que han de garantir que el desenvolupament econòmic de Catalunya durant els propers quinquennis, amb els creixements demogràfics que hi aniran associats, es produeixi reforçant la vertebració del país. Aquesta vertebració ha d’afavorir la cohesió social i evitar la segregació espacial a les àrees urbanes, en un entorn on cal que es mantingui la diversitat del territori, protegint-ne els espais naturals i preservant el paisatge.

Les propostes del Pla per a la Plana de Vic tenen per objectiu organitzar les variables territorials de l’àmbit – espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat - a fi de dirigir els processos de canvi d’escala de l’àrea urbana central, però també les repercussions d’aquests processos sobre les altres dues polaritats urbanes de la Plana, que comportaran les transformacions demogràfiques i econòmiques en curs. D’aquesta manera es vol assegurar la utilització racional del territori i el medi ambient, assolint un desenvolupament urbanístic sostenible d’acord amb el que determina la legislació urbanística vigent a Catalunya.

Això comporta:

1. La definició i l’estructuració del sistema d’espais oberts, que s’integra en la proposta general del Pla pel conjunt de les Comarques Centrals de Catalunya. (plànol d’ordenació 04)

2. Per a l’horitzó 2026, i segons els escenaris establerts a nivell català:

- l’avaluació de les necessitats de l’àmbit pel que fa els llocs de treball, de sostre per instal·lacions industrials i de sòl per a polígons, amb la finalitat d’assolir la major autocontenció en relació a la població ocupada resident prevista i minorar així la mobilitat obligada (punt 7.3 1 de la Memòria). - l’avaluació de les necessitats de l’àmbit pel que fa els nous habitatges (punt 7.3.2 de la Memòria).

3. L’assignació de les estratègies de desenvolupament per cada un dels nuclis per tal d’establir unes referències per al planejament urbanístic supramunicipal, coherents amb l’objectiu general de planificar el canvi d’escala de l’àrea urbana com a conjunt.

4. Per a les àrees de Casanova del Raurell, Creu de la Ventallada, la Garriga i la Fucimanya, al municipi de Tavèrnoles, es proposa l’estratègia de reducció o extinció amb l’objectiu de reduir al màxim els efectes negatius d’unes antigues classificacions urbanístiques que, si es desenvolupessin, afectarien de manera especialment greu els valors ambientals del territori dins el qual es troben immerses.

5. La inclusió del projecte del tren transversal de Catalunya. La posta en funcionament d’aquesta infraestructura suposarà la incorporació de la Plana de Vic a la nova lògica territorial del país, quan, d’una banda els grans fluxos de mobilitat est oest tinguin un corredor de pas alternatiu o complementari a l’històric corredor del prelitoral, i, d’altra banda, quedi relligat directament per ferrocarril el sistema de ciutats no costaneres, de Lleida a Girona. El pas dels trens de mercaderies es proposa pel ponent i el sud de l’àrea central de Vic, en paral·lel a la nova traça de l’Eix transversal C-25.

6. Una proposta de racionalització de la xarxa d’infraestructures de mobilitat viària, que inclou la incorporació de la traça de l’Eix transversal pel sud de Vic. Això farà que l’actual recorregut pel nord limiti la seva funció fonamentalment a garantir la connexió de la branca de llevant de l’Eix transversal C-25 amb la branca nord de la C-17 i pugui integrar, entre Santa Eugènia de Berga i Masies de Roda, el proposat vial de llevant d’Osona.

El sistema d’ assentaments 7-84

7. Es considera necessari l’estudi conjunt dels traçats del nou tram de l’Eix transversal i del ferrocarril transversal pel sud de Vic, amb l’objectiu de minimitzar els impactes territorials i paisatgístics del pas d’aquestes infraestructures de mobilitat que tenen uns requeriments tècnics de traçat molt específics.

8. L’allargament fins a Torelló dels serveis de rodalies de RENFE.

9. La delimitació de l’àmbit com a subjecte a la formulació i tramitació d’un Pla director urbanístic, complint d’altra banda un mandat del Parlament de Catalunya, per conduir adequadament les transformacions que s’apunten en els escenaris econòmics i demogràfics durant els propers quinquennis. La finalitat d’aquest Pla és establir, a l’escala adequada, una ordenació urbanística global del territori i programar les polítiques de sòl i d’habitatge que han de permetre la concertació dels programes i les actuacions necessàries d’abast supramunicipal, entre les quals el desplegament de les previsions de sòl per a la implantació de polígons d’activitat econòmica (quadre 7.3.3). El Pla director haurà de tenir en compte l’existència d’Aiguafreda, municipi del Vallès Oriental, la capital del qual comparteix el territori de la vall del Congost amb els nuclis de l’Abella, de Sant Martí de Centelles.

El sistema d’ assentaments 7-85

7.6.14 Àmbit del Lluçanès

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 297 km2. Des del punt de vista geològic, l’altiplà del Lluçanès és una gran plataforma estructural inclinada des de l’extrem septentrional en contacte amb el Ripollès i els Prepirineus, vers al S i SW, per on s’escolen els rius principals – la riera de Lluçanès i la Gavarresa- L’altitud va dels 900 als 1000 m del nord als 450-550 del sud. La composició dels seus sòls fa que s’alternin les feixes de conreu amb les crestes i els barrancs, donant com a resultat un paisatge molt

El sistema d’ assentaments 7-86

característic constituït per un mosaic agroforestal. L’orografia és per tant molt retallada: el 20% del sòl és planer, el 55% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 45% té un pendent superior al 20%.

El sistema comprèn els municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt.

En total hi ha 23 assentaments amb una superfície de 370 ha classificades de sòl urbà o urbanitzable, de les quals 9 són d’ús industrial.

La població a l’any 2006 era de 7.371 habitants, quantitat que representava el 5,1% de població d’Osona. Aquest percentatge ha anat disminuint des de 1981, tot i que la població s’ha mantingut pràcticament estable: 7.010 habitants l’any 1981, amb el 6,1% de pes comarcal i 7.377 habitants l’any 2001, amb un pes de 5,69%.

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat del 0,25% i ha estat nul·la durant el període 91/06.

Dels onze municipis de l’àmbit, vuit tenen menys de 1.000 habitants, dels quals sis menys de 500.

Set municipis han perdut població entre 1960 i 2006.

L’índex d’envelliment és del 22,72%.

Hi ha 3.030 llocs de treball localitzats, dels quals el primer sector en ocupació, la indústria, en representa el 54,18%, i el segon, els serveis, el 22,7%.

Evolució de la població i del parc d’habitatges

8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic posa en evidència l’estabilitat de la població.

Els habitatges principals representen el 65% del parc construït, per sota de la mitjana comarcal, que és del 75%.

El sistema d’ assentaments 7-87

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

el Raval de Sant Feliu - 65 67 69 64 Perafita 18,5 379 94 0,60 0,73 230 5 58 2,7 Perafita 50,31 338 319 356 379 8 Prats de Lluçanès 13,4 2753 1137 0,87 0,77 1186 15 76 3,0 Prats de Lluçanès 80,11 2625 2790 2687 2753 34 Sant Agustí de Lluçanès 13,3 107 30 0,58 0,75 75 16 36 3,9 Sant Agustí de Lluçanès 4,68 123 105 105 107 23 Sant Bartomeu 34,8 1001 700 1,34 0,71 424 7 75 3,5 Sant Bartomeu del Grau 53,12 1121 1215 1106 1001 19 del Grau Cementiri 0,04 la Serra - sector benzinera 1,08 la Serra 6,44 el Bingrau 5,28 Sant Boi de Lluçanès 23,7 575 310 1,17 0,73 296 7 57 3,3 Sant Boi de Lluçanès 45,49 457 494 500 503 11 Sant Martí 14,8 114 42 0,68 0,73 68 49 4,1 Sant Martí d'Albars - 125 125 134 114 d'Albars (sense planeja- Beulaigua - (no constitueix entitat sing, pob.) ment aprovat) la Blava - (no constitueix entitat sing. pob.) Sobremunt 13,7 102 18 0,46 0,72 54 9 46 3,5 Sobremunt 6,08 46 49 47 60 10 Superfície nuclis històrics 343,56 Superfície especial residencial 12,77 Superfície especial equipaments 4,55 Superfície especial comercial / altres terciaris - Superfície especial industrial 9,21 TOTAL LLUÇANÈS TOTAL superfície assentaments 370,09 LLUÇANÈS

El sistema d’ assentaments 7-88

La proposta del Pla per a l’àmbit

L’objectiu del Pla és facilitar la recuperació demogràfica del territori aprofitant la difusió de l’activitat econòmica que previsiblement es produirà des de la Plana de Vic i, en bona mesura també des del Pla de Bages, a mida que els escenaris demogràfics i econòmics considerats pel planejament territorial per al ‘any 2026 es vagin realitzant.

Les propostes del Pla per a l’àmbit del Lluçanès, territori feble segons l’enunciat fet al punt 7.5 - però amb un pes significatiu del sector industrial - van en la línia d’assegurar aquesta recuperació demogràfica mitjançant:

- la preservació de les estructures urbanes del territori, amb l’establiment d’estratègies de desenvolupament proporcionades a cada assentament, per tal que es mantinguin com espais de cohesió social

- la preservació de l’estructura dels espais oberts de significació territorial

- el desenvolupament mancomunat d’alguna actuació urbanística d’abast supramunicipal amb la finalitat de preparar sòl per a activitats econòmiques (quadre 7.3.3)

- l’establiment de les Recomanacions específiques per protegir i potenciar els nuclis petits (Punt 7.4.3), que caldria incorporar en les revisions dels POUM

- la incorporació de les propostes de condicionament de les carreteres C 154 i l’itinerari Sant Quirze de Besora – Perafita – Prats de Lluçanès

El Pla consideraria coherent amb les seves propostes la integració de totes les iniciatives de desenvolupament existents al Lluçanès en un planejament únic amb contingut estratègic, amb la finalitat de fer explícits els punts forts i els punts febles de territori i generar projectes específics de recuperació econòmica.

Les propostes de Pla per als municipis de Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès, respectivament inclosos a les comarques del Bages i el Berguedà, però històricament formant part del Lluçanès, amb qui comparteixen projectes de dinamització econòmica, són coherents amb les establertes pels municipis d’aquest àmbit.

El sistema d’ assentaments 7-89

7.6.15 Àmbit de les Guillaries i Collsacabra

El sistema d’ assentaments 7-90

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 238 km2. Inclou part del Cabrerès i de les Guillaries, unitats històriques i morfològiques a cavall entre Osona i la Selva. El Cabrerès o Collsacabra s’estén també a la Garrotxa i constitueix un altiplà situat a la zona de contacte de la Serralada Transversal catalana i la serralada Prelitoral; és format per una plataforma estructural elevada amb un gradient d’altituds que es mou entre els 900 i els 1200 m. Al Sud del Cabrerès i entre aquest i el Montseny, es troben les Guillaries, massís muntanyós situat a l’extrem NE de la Serralada Prelitoral, travessat pel Ter. La seva alçada màxima és de 1202 m, mentre que les inferiors, localitzades a les valls més baixes són d’uns 300 m; això no obstant, les alçades es mouen majoritàriament entre els 800 i els 1000 m. És molt característic l’engorjat del Ter, que procedent de la plana de Vic penetra per ponent i s’excava en un desnivell de 500 m en alguns llocs. Tot hi que la plataforma cabreresa té un relleu relativament pla, si bé amb nombrosos turons testimoni i amb presència de formes tabulars, obra de l’erosió fluvial; en la totalitat de l’àmbit, només el 9% del sòl és planer, el 21% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 70% té un pendent superior al 20%.

El sistema comprèn els municipis cabreresos de Rupit i Pruit i Tavertet i els d’Espinelves, Sant Sadurní d’Osormort, Viladrau i Vilanova de Sau a les Guillaries - Montseny. En total hi ha 13 assentaments amb una superfície de 246 ha classificades de sòl urbà o urbanitzable, de les quals 0,7 són d’ús industrial.

La població a l’any 2006 era de 2.104 habitants, quantitat que representava l’1,4%% de població de la comarca. La població i el seu pes comarcal està pràcticament estabilitzat des de l’any 1981:1.942 habitants, amb un pes de l’1,69% aquell any i 1.947 habitants i l’1,5% l’any 2001.

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat del 0,01% i ha pujat fins al 0,58% durant el període 91/06.

Cap municipi supera els 1.000 habitants, tot i que Viladrau pràcticament ja els ha assolit. Cap d’altre supera els 500. Llevat Viladrau, tots els altres municipis han perdut població respecte el 1960.

L’índex d’envelliment és del 21,78%.

Hi ha 970 llocs de treball localitzats, dels quals el primer sector en ocupació, els serveis en representa el 36,7%, i el segon, la indústria, el 26,29%.

Evolució de la població i del parc d’habitatges

3500 3000 2500 2000 1500 1000 500 0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges El gràfic posa en evidència l’estabilització de la població, després d’una davallada de 30 anys.

Els habitatges principals representen el 45% del parc construït, molt per sota de la mitjana comarcal – el 75% - fet que posa de manifest l’existència d’un parc d’habitatges secundari significatiu.

El sistema d’ assentaments 7-91

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

les Guilleries 50,59

Mas Vidal 6,03

Vilanova de Sau 58,0 323 345 2,33 0,66 252 13 49 2,7 Vilanova de Sau 12,84 232 252 267 257 20 Sant Romà de Sau 6,57 58 43 43 41 6 Superfície nuclis històrics 170,28

Superfície especial residencial 69,12

Superfície especial equipaments 6,03

Superfície especial comercial /

altres terciaris -

Superfície especial industrial 0,70

TOTAL LES GUILLERIES - COLLSACABRA TOTAL superfície assentaments 246,13 LES GUILLERIES -COLLSACABRA

La proposta del Pla per a l’àmbit

L’objectiu del Pla és la preservació de les estructures urbanes del territori i facilitar la recuperació d’una demografia, que si bé ha frenat el procés de disminució, tampoc sembla remuntar amb claredat.

A la vista de les característiques demogràfiques, econòmiques i ambientals del territori, i de les seves possibilitats de desenvolupament turístic el Pla opta per proposar la formulació d’un pla estratègic que defineixi els punts forts i febles per a tots els municipis de l’àmbit, de manera que es puguin desenvolupar projectes de dinamització econòmica (punt 7.5 de la Memòria)

En coherència, els plans d’urbanisme municipals hauran d’adoptar les estratègies de desenvolupament proposades pels diferents nuclis i incorporar en les seves determinacions les Recomanacions específiques per protegir i potenciar els petits nuclis, del punt 7.4.3 de la Memòria.

El sistema d’ assentaments 7-92

7.6.16 Àmbit de la Vall del Ges, Orís i Bisaura

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 206 km2. Comprèn els municipis de la part nord de la plana situats a les ribes del Ter i a la vall del Ges, afluent per l’esquerra del Ter, al qual desemboca a Torelló: Montesquiu, Orís, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora, Torelló i Vidrà. El sistema forma part majoritàriament de la Serralada Transversal i Prepirineu al seu contacte amb la Depressió Central, assolint la seva màxima altitud (1247 m) a la Serra de Bellmunt. L’orografia és accidentada: només el 12% del sòl és planer, el 20% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 68% restant, té un pendent superior al 20%.

En total hi ha 29 assentaments amb una superfície de 729 ha classificades de sòl urbà o urbanitzable, de les quals 48, són d’ús industrial.

La població a l’any 2006 era de 21.220 habitants, quantitat que representava el 14,6% de població d’Osona. Aquest percentatge ha anat disminuint des de 1981, tot i que la població ha anat creixent: aquell any, amb 18.750 habitants, tenia un pes del 16,3% i el 2001, amb 19.843, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 15,32%.

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat del 0,28% i ha pujat fins al 0,79% durant el període 91/06.

Dels nou municipis de l’àmbit, cinc tenen menys de 1.000 habitants, dels quals quatre menys de 500. Sis han perdut població entre 1960 i 2006.

El sistema d’ assentaments 7-93

L’índex d’envelliment és del 20,14 %..

Hi ha 7.425 llocs de treball localitzats, dels quals el primer sector en ocupació, la indústria en representa el 51,73%, i el segon, els serveis, el 30,11%.

Evolució de la població i del parc d’habitatges

20000

15000

10000

5000

0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic posa en evidència el creixement moderat però constant de la població.

Els habitatges principals representen el 79% del parc construït, per sobre la mitjana comarcal, que és del 75%.

El sistema d’ assentaments 7-94

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

Saderra 6,02 72 64 55 51 8 Parròquia de Sant Genís d'Orís - 83 76 62 58 Sant Pere de 55 2264 855 0,80 0,7 912 12 83 2,9 Sant Pere de Torelló 92,73 1996 2110 2172 2248 32 Torelló Sector la Riera 10,25

Sant Andreu de la Vola - 0 25 16 16 Sant Quirze 8,0 2069 788 0,88 0,7 1078 18 70 2,6 Sant Quirze de Besora 60,12 2028 2011 1970 2069 34 de Besora Parc urbà 0,05 el Serradet 4,96 la Foradada 4,30 Sector Ctra a S Agustí Lluçanés - Riera de Mussons 1,44 Sant Vicenç 6,6 1911 633 0,79 0,7 769 16 85 2,8 Sant Vicenç de Torelló 55,10 0 1179 1292 1407 29 de Torelló Colònia Vilaseca 6,05 0 139 113 108 Borgonyà 13,46 1702 407 401 396 Colònia Vilaseca - indústria 0,60 Borgonyà – sector industrial 10,78 Santa Maria de Besora 25 187 58 0,74 0,8 98 8 61 3,0 Santa Maria de Besora 10,28 201 166 178 187 18 Sora 32 193 1,82 0,7 124 52 2,8 Sora 10,03 130 94 104 102 10 Cussons 2,82 81 51 44 65 23 el Serradet 7,64 26 Torelló 14 13269 4473 0,78 0,7 5250 15 82 2,9 Torelló 356,01 11418 11952 12286 13269 37 Vidrà 35 168 60 0,83 0,7 102 4 52 3,1 Vidrà 24,53 101 136 115 120 5 Siuret 1,46 16 11 23 18 12 Superfície nuclis històrics 639,54 Superfície especial residencial 39,51 Superfície especial equipaments 0,05 Superfície especial comercial / altres terciaris 2,46 Superfície especial industrial 47,79 TOTAL VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA TOTAL superfície assentaments 729,35 VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA GES, ORÍS VALL DEL

El sistema d’ assentaments 7-95

La proposta del Pla per a l’àmbit

L’objectiu del Pla pels municipis d’aquest àmbit és mantenir el seu pes relatiu a la comarca d’Osona, on malgrat les crisis industrials conserva un alt grau d’especialització en aquest sector, amb una demografia sempre amb tendència moderada de creixement i amb unes estructures urbanes sòlides.

En el seu conjunt, els municipis de la Vall del Ges, Orís i del territori de Bisaura es veuran afectats per les notables alteracions en l’accessibilitat que generarà l’obertura del nou itinerari Vic – Olot pel túnel de Bracons, tant per les possibilitats de dinamització econòmica que s’obren, com pels riscos d’alteracions no desitjables en l’ocupació del sòl que es podrien generar.

El Pla estratègic que han elaborat aquests municipis posa de manifest aquestes circumstàncies i el Pla director urbanístic que inclou tots els municipis, ara en curs de formulació, concretarà, a l’escala de treball que li és pròpia, les determinacions del Pla per assegurar l’ús racional del territori i del medi ambient.

El fet que sobre un mateix territori coincideixin un Pla estratègic i un Pla director urbanístic, sota les determinacions bàsiques del Pla territorial, permet pensar que les energies locals es podran coordinar adequadament i impulsar el desenvolupament integral de l’àmbit.

El Pla territorial incorpora:

- la proposta de connexió directa, pel sud de Torelló, entre la C-37 - l’itinerari de Bracons - i la C- 17, amb l’objectiu de potenciar els efectes positius de la millora de l’accessibilitat des de la Garrotxa i Figueres, sobre els municipis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu.

- La proposta d’allargar fins a Torelló el servei de rodalies de RENFE.

- la proposta de desenvolupament mancomunat d’actuacions urbanístiques d’abast supramunicipal amb la finalitat de preparar sòl per a activitats econòmiques (quadre 7.3.3), que haurà de ser tingut en compte en les propostes del Pla director urbanístic

El sistema d’ assentaments 7-96

7.6.17 Àmbit del sistema urbà de Solsona

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 71 km2. Es situa al nord de la Depressió Central Catalana, al punt de contacte amb els Prepirineus, en un dels altiplans característics de la depressió. Creua el sector en direcció NW-SE, la riera de Solsona o riu Negre, afluent per la dreta del Cardener i amb el qual conflueix al terme municipal de Clariana. L’orografia és suau: el 34% del sòl és planer, el 30% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 36% té un pendent superior al 20%.

El sistema comprèn el municipis de Solsona, cap de la comarca, i el d’Olius on s’hi localitza la urbanització del Pi de Sant Just que absorbeix la demanda d’habitatges unifamiliars de primera residència procedent de Solsona. En total hi ha 11 assentaments amb una superfície de 351 ha classificades de sòl urbà o urbanitzable, de les quals 105, són d’ús industrial.

La població a l’any 2006 era de 9.509 habitants, quantitat que representava el 72,9% de població de la comarca. Aquest percentatge ha anat augmentant des de 1981, ja que aquell any, amb 6.711 i el 2001, amb 7.910 el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 61,51% i el 68,99%, respectivament.

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat del 0,82% i ha pujat fins a l’1,92% durant el període 91/06.

L’índex d’envelliment és del 18,72%, un dels més baixos de l’àmbit de les Comarques Centrals.

Hi ha 3.775 llocs de treball localitzats, dels quals el primer sector en ocupació, els serveis en representa el 40,05%, i el segon, la indústria, el 28,87%.

El sistema d’ assentaments 7-97

Evolució de la població i del parc d’habitatges

8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000

1000

0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic posa en evidència el creixement constant de la població.

Els habitatges principals representen el 67% del parc construït, per sobre de la mitjana comarcal, que és del 58%, circumstància que posa de relleu la consolidació d’aquesta polaritat en el conjunt del territori.

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

) SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha i/o històric (teixit residencial % HTG PRINCIPALS NMO: / Habitatges Població / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altres ENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Olius 52,3 686 207 0,74 0,74 320 6 57 3,1 el Pi de Sant Just 51,40 206 225 323 457 9 el Pi de Sant Just – Zona industrial 19,40 Olius - 157 138 129 127 Brics - 75 71 74 65 Solsona 18,2 8823 3568 1,08 0,68 3777 20 67 2,9 Solsona 179,73 6658 7128 7344 8823 50 Cal Llars - Cal Dot 9,83 3,36 0,41 Cal Sotaterra 0,29 1,53 els Ametllers 72,95 11,81 0,62 Superfície nuclis històrics 193,62 Superfície especial residencial 52,93 Superfície especial equipaments - Superfície especial comercial / altres terciaris - Superfície especial industrial 104,79 TOTAL SISTEMA URBÀ DE SOLSONA TOTAL superfície assentaments 351,34 SOLSONA SOLSONA

El sistema d’ assentaments 7-98

La proposta del Pla per a l’àmbit

Solsona i el seu entorn urbà que es desenvolupa en el terme municipal d’Olius constitueix dins l’àmbit de les Comarques Centrals, al costat de l’àrea de Berga, una de les dues àrees nodals que han d’assegurar, a la seva escala i amb la seva capacitat d’exercir com a capital de comarca, que el desenvolupament econòmic de Catalunya durant els propers quinquennis, amb els creixements demogràfics que hi aniran associats, es produeixi reforçant la vertebració del territori, afavorint la cohesió social i evitant la segregació espacial a les àrees urbanes, en un entorn on es mantingui la diversitat del territori, protegint-ne els espais naturals i preservant el paisatge.

Les propostes del Pla tenen aquí per objectiu garantir que els previsibles processos de transformació demogràfica i econòmica durant els propers quinquennis es duguin a terme mitjançant una utilització racional del territori i el medi ambient, assolint així un desenvolupament urbanístic sostenible d’acord amb el que determina la legislació urbanística vigent a Catalunya.

Això comporta:

1. La definició i l’estructuració del sistema d’espais oberts, que s’integra en la proposta general del Pla pel conjunt de les Comarques Centrals de Catalunya. (plànol d’ordenació 04)

2. Per a l’horitzó 2026, i segons els escenaris establerts a nivell català:

- l’avaluació de les necessitats de l’àmbit pel que fa els nous habitatges (punt 7.3.2 de la Memòria).

3. L’assignació de les estratègies de desenvolupament per cada un dels nuclis per tal d’establir unes referències per al planejament urbanístic municipal.

4. La delimitació de l’àmbit com a subjecte a la formulació d’un Pla director urbanístic amb el contingut de l’article 56 del text refós de la Llei d’urbanisme.

5. El desenvolupament mancomunat d’una o dues actuacions urbanístiques d’abast supramunicipal amb la finalitat de preparar sòl per a activitats econòmiques (quadre 7.3.3).

6. La necessitat de preveure la variant de la C-55, conjunta amb els assentaments de Sant Just, d’Olius. El Pla, en la fase actual d’avantprojecte, no adopta cap proposta concreta de quina ha de ser la traça definitiva d’aquesta variant.

De la mateixa manera que s’ha assenyalat com a recomanació per a l’àmbit de Cardona, el Pla considera que és coherent amb l’estratègia global de vertebració del territori, recomanar que Solsona i Cardona, hores d’ara subjectes a dinàmiques demogràfiques diferents, estableixin polítiques comunes per potenciar l’activitat econòmica d’un extens sector de les Comarques Centrals de Catalunya.

El sistema d’ assentaments 7-99

7.6.18 Àmbit de la Vall de Lord

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 131 km2. Aplega l’extrem nord de la comarca, a cavall del Berguedà i l’Alt Urgell. Constitueix una unitat natural i històrica que forma part dels Prepirineus al seu contacte amb la Depressió Central. Està drenada per la capçalera del riu Cardener. Les altituds oscil·len entre els 800 i els 2.400m a la Serra del Port del Comte, al nord, que separa la vall de la conca del Segre. L’orografia és accidentada: només el 3% del sòl és planer, el 10% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 86% restant té un pendent superior al 20%.

El sistema comprèn els municipis de la Coma i la Pedra, Sant Llorenç de Morunys i Guixers; aquest darrer sense planejament aprovat. En total hi ha 7 assentaments amb una superfície de 349 ha classificades de sòl urbà o urbanitzable, de les quals 6, tenen ús industrial. La població a l’any 2006 era de 1.349 habitants, quantitat que representa el 9,2% de població de la comarca. Aquest percentatge ha anat disminuint des de 1981, tot i la pràctica estabilitat de la població - 1.117 l’any 1981 i 1.160 l’any 2001 – degut als forts increments de l’àrea de Solsona.

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat del 0,2% i ha pujat fins al 0,53% durant el període 91/06.

Cap municipi supera els 1.000 habitants.

L’índex d’envelliment és del 27,07%, el segon més alt de l’àmbit de les Comarques Centrals.

HI ha 387 llocs de treball localitzats, dels quals el 40% corresponen als serveis com a primer sector i el 28,42 a la construcció.

El sistema d’ assentaments 7-100

Evolució de la població i del parc d’habitatges

1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0

1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges El gràfic posa en evidència l’estabilitat de la població i l’escassa incidència que té sobre la recuperació del territori l’estació d’esquí del Port del Compte.

Els habitatges principals representen el 31% del parc construït, per sota de la mitjana comarcal, que és del 58%. Cal destacar que al municipi de la Coma i la Pedra, la proporció és del 17%, com a conseqüència, aquesta si, de la implantació de l’àrea residencial del Port del Compte.

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric i teixit residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altres ENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA la Coma i la 60,7 253 59 0,61 0,63 577 2 17 2,4 la Coma 25,40 161 148 138 124 5 Pedra la Pedra 8,81 56 52 63 60 7 el Port del Comte 220,52 32 22 38 69 0 el Port del Comte – sector Prat de Botons 10,11 Sant Llorenç 4,2 950 328 0,87 0,65 848 11 38 2,8 Sant Llorenç de Morunys 76,19 861 900 921 950 12 de Morunys 4,67 1,12 Guixers 65,9 137 114 1,56 0,70 99 - 58 2,7 Valls - 28 30 33 24 (sense planeja- Vilamantells 1,95 ment aprovat) Montcalb - 14 21 22 16 Superfície nuclis històrics 112,35 Superfície especialitzada residencial 230,63 Superfície especialitzada

equipaments - Superfície especial comercial /

altres terciaris - Superfície especialitzada industrial 5,79 TOTAL VALL

VALL DE LORD VALL DE DE LORD TOTAL superfície assentaments 348,77

El sistema d’ assentaments 7-101

La proposta del Pla per a l’àmbit

L’objectiu del Pla és la preservació de les estructures urbanes del territori i facilitar l’estabilitció i el rejoveniment de la població.

La base econòmica de l’àmbit sembla decantar-se clarament, en una escala territorial petita, cap a un model turístic de muntanya, on el pes del sector de la construcció – és l’únic àmbit en el conjunt de les Comarques Centrals de Catalunya on apareix entre els dos primers pel percentatge de llocs de treball oferts – i la proporció dels habitatges secundaris sobre el total, indiquen una situació singular, més si es considera que això succeeix globalment, quan un dels tres municipis, Guixers, presenta el 50% dels seus llocs de treball ocupats per la indústria.

Amb la finalitat d’equilibrar en la mesura del possible la base econòmica de l’àmbit i facilitar el rejoveniment de la població, cal que els plans d’urbanisme municipals adoptin les estratègies de desenvolupament proposades pels diferents nuclis, incorporant en les seves determinacions les Recomanacions específiques per protegir i potenciar els petits nuclis, del punt 7.4.3 de la Memòria.

El sistema d’ assentaments 7-102

7.6.19 Àmbit dels municipis rurals del Solsonès

El sistema d’ assentaments 7-103

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 798 km2. Geogràficament podem distingir-hi dos sectors ben diferenciats: un de muntanyós que comprendria els municipis situats més al nord de la comarca – Odèn i el sectors nord de Lladurs i Navès- amb altituds que oscil·len entre els 900 i els 2000 m; i un altre de més planer, on cal diferenciar a l’est la vall del Cardener i a ponent els petits afluents del Segre. Aquest darrer inclouria els termes municipals de Castellar de la Ribera, Clariana del Cardener, Llobera, Pinell del Solsonès i Riner. Els municipis situats més al sud, al límit amb l’Anoia, Pinós i la Molsosa, quedarien inclosos dins de l’altiplà segarrenc. Les altituds són entre els 650 m i els 900 m, a excepció de la serra de Pinós al sud, que, sobrepassa lleugerament els 900. La terra baixa està fortament erosionada pels rius, que han format profundes valls i congostos i han deixat plataformes estructurals en els espais interfluvials molt aptes per a l’agricultura.

Prenent les dades globals de tot l’àmbit, es pot dir que el 14% del sòl és planer, el 26% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 60% té un pendent superior al 20%.

De tots els municipis que comprèn el sistema, només Navès disposa de planejament municipal aprovat definitivament, amb un total de 6 assentaments que compten amb una superfície de 0,87 ha classificades de sòl urbà i 72 de sòl urbanitzable, de les quals 3,29, són d’ús industrial. En la resta de municipis, s’hi localitzen 34 nuclis de població. D’aquests, en 15 es recomana el manteniment del caràcter rural, mentre que els 19 restants compten amb la suficient estructura urbana com per determinar-ne una estratègia de creixement futura.

La població a l’any 2006 era de 2.338 habitants, quantitat que representava el 17,9% de població de la comarca. Aquest percentatge ha anat disminuint des de 1981, ja que aquell any, amb 3.083 i el 2001, amb 2.396, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 28.2% i el 20,9%, respectivament.

Les taxes de creixement anual durant els períodes 81/01 i 91/06 han estat negatives: –1,25% i - 0,54%, respectivament.

Cap dels municipis arriba als 500 habitants i tots han perdut població entre 1960 i 2001. L’índex d’envelliment és del 25,67%, d’entre els més alts de l’àmbit de les Comarques Centrals.

Hi ha 633 llocs de treball localitzats, dels quals el primer sector en ocupació, l’agricultura en representa el 58,93%, i el segon, els serveis, el 17,54%.

Evolució de la població i del parc d’habitatges

El gràfic posa en evidència la pèrdua costant de població, en un procés que no sembla haver acabat.

6000

5000

4000

3000

2000

1000

0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

Els habitatges principals representen el 61% del parc construït, per sobre de la mitjana comarcal, que és del 58%.

El sistema d’ assentaments 7-104

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric i teixit residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altres ENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Castellar de la Ribera 60,3 162 24 0,39 0,69 67 - 58 3,9 Castellar de la Ribera - 24 24 23 60 (sense planeja- Clarà - 70 57 54 62 ment aprovat) Ceuró - 28 27 27 30 Clariana del Cardener 40,7 146 24 0,39 0,66 63 - 68 3,5 Clariana del Cardener - 43 42 44 43 (sense planeja- Sant Ponç - 23 34 25 30 ment aprovat) Hortoneda - 24 24 23 23 Sant Just i Joval - 51 48 58 50 Lladurs 129,2 207 53 0,55 0,67 120 - 56 3,3 Lladurs - 80 84 83 72 (sense planejament aprovat) el Pla dels Roures - 5 2 5 8 Llobera 38,5 222 45 0,48 0,70 72 - 76 4,0 Llobera - 59 40 37 35 (sense planeja- l’Hostal Nou ment aprovat) - la Parròquia de Peracamps - 162 163 141 150

Peracamps Torredenegó - 30 37 40 37 la Molsosa 26,7 127 35 0,59 0,71 47 - 66 4,3 Prades - 45 45 40 38 (sense planeja- Enfesta - 20 26 25 24 ment aprovat) els Quadrells - (no constitueix entitat sing. pob.) Navès 145,6 262 58 0,48 0,70 145 2 57 3,4 Navès 0,87 84 83 89 86 99 Linya 52,68 49 45 52 45 1 Serra Brava 11,36 5,02 3,29 Vilandeny - (no constitueix entitat sing. pob.) Odèn 114,0 275 55 0,45 0,73 101 - 72 3,8 Llinars - 70 65 64 61 (sense planeja- Cambrils - 65 62 54 51 ment aprovat) Canalda - 35 34 34 40 la Valldan - 20 25 19 21 el Racó - 18 15 19 17 Pinell de Solsonès 91,0 204 59 0,59 0,68 109 - 56 3,7 Sant Climenç - 122 119 114 108 (sense planejament aprovat) Pinós 104,5 322 88 0,65 0,71 163 - 54 3,5 Pinós - 43 43 41 45 (sense planeja- Ardèvol - 145 126 116 119 ment aprovat) Sant Just d'Ardèvol - 42 46 44 51 Vallmanya - 66 60 62 64 Matamargó - 45 50 47 43 Santuari de Pinós - (no constitueix entitat sing. pob.) Riner 47,2 274 52 0,42 0,67 126 - 62 3,6 Freixinet - 80 106 97 92 (sense planeja- Su - 55 51 57 55 ment aprovat) el Miracle - 61 63 76 74 Santa Susanna - 37 42 37 41 Avellanosa - (no constitueix entitat sing. pob.) Superfície nuclis històrics 0,87 Superfície especialitzada residencial 69,02 Superfície especialitzada equipaments - Superfície especial comercial /

altres terciaris - Superfície especialitzada industrial 3,29 TOTAL MUNICIPIS

RURALS DEL SOLSONÈS TOTAL superfície assentaments 73,18 ELS MUNICIPIS RURALS DEL SOLSONÈS

El sistema d’ assentaments 7-105

La proposta del Pla per a l’àmbit

L’objectiu del Pla és la preservació de les estructures urbanes del territori i facilitar l’estabilització i el rejoveniment de la població.

La base econòmica de l’àmbit és netament rural. De fet és l’únic àmbit de les Comarques Centrals on l’agricultura apareix, i de forma molt destacada, com el primer sector pel que fa a l’ocupació.

A la vista de les característiques del territori, i de les seves possibilitats de desenvolupament, també en el camp turístic, el Pla opta per proposar la formulació d’un pla estratègic que integri tots els factors socials i ambientals, i defineixi els punts forts i febles per a la totalitat dels municipis de l’àmbit, de manera que es puguin desenvolupar projectes de dinamització econòmica (punt 7.5 de la Memòria).

El sistema d’ assentaments 7-106