HISTORIA

El mas ñibot a la primera década d'aquest segle. Residencia del marqués de Camps. fou restaurat per l'arquitecte Francesc d'A. García i Corrons (1844-1882).

Sait í el marqués de Camps: un cas de caciquisme

JORDIPONS La tasca de salvament, ordena- Cronológicament abasta els segles M"ÁNGELS ADROER ció i classificació ha estat molt difí­ XVIII-XX, tot i que es conserven cil, perqué el seu estat era lamen­ regestos fets al segle passat de a octubre de 1986 l'Ajunta- table. La major part deis docu- documents deis segles XIII al XVIIl. ^ ment de SaIt aconsegui in­ ments estaven cremats, parcial- Cal destacar dins d'aquest apartat L corporar al seu Arxiu His­ ment o totalment. D'altres van que­ la correspondencia (XVIII-XX), que torie el fons documental del mar­ dar destru'its per les humitats. I és d'ámbit familiar, d'administració qués de Camps. Aquest pas fou encara ara s'ha d'anar amb compte I rendiment del patrimoni, politic, decisiu per a la recuperado d'a­ a l'hora de consultar-los, per evitar peticions fetes al marqués de quest arxiu patrimonial. Fins llavors malmetre'ls mes. Camps a fi d'aconseguir ajut eco- estigué al Mas Ribot, casa pairal De tota manera, malgrat haver nómic i/o algún carree o col.loca- deis marquesos a SaIt, en un estat sofert aqüestes vicissituds, actual- ció. de deteriorament avangat. Ara fa 10 mentelfonsestrobaal'Arxiu Muni­ Un altre deis apartats mes des- anys un incendi, i després les plu- cipal de SaIt i classificat seguint una tacables és el que agrupa totes les ges i les humitats, ocasionaren ordenado temática ^. revistes, fulletons i fulls volants, la greus desperfectos a la documen­ L'apartat de documentado fa­ major part deis quals fan referencia tado; gairebé 3/4 parís del fons miliar i patrimonial és el mes volu- a temes agraris. quedaren destruides. minós,, pero está forga delmat. En el seu estat original l'arxiu del 422 e Caries de Camps ¡ d'Olzinelles (1860-1939). segon marqués de Camps, en una pintura que es conserva a ¡'instituí Agrícola de Sant Isidre de Barcelona.

marqués de Camps hagués consti- d'aquest patrimoni és el que dona a casé amb Concepció d'Olzinellas i tuVt un deis fons patrimonials agra- la familia Camps tot el poder polític, de Tos, la qual incrementa el patri­ ris mes importants de tes nostres económic i social, sobretot des de moni existent amb Taportació d'im- comarques. Actualment, aquest lasegona meitat del segle XIX fins a portants propietat vitivinicoles a 25% de documentació que s'ha l'acabament de la Guerra Civit, el l'AIt Penedés i l'Anoia. pogut conservar resta obert a pos- 1939, quan mor Garles de Camps. A final del segle XIX, concreta- sibles consultes a l'abast de tothom. De tota manera, els avantpassat mentals anys 1872-1875, Pelagi de tingueren també el seu protago- Camps era el primercontribuentde nisme. Al segle XVII Rafael de la provincia de i el vuité de Els marquesos de Camps CampsielseunétNarcisdeCamps Catalunya; el seu nét, Jordi de i Amat Iluitaren en defensa de la Camps i de Casanova, continuava La familia Camps aconseguí ciutat de Girona contra els france­ essent el propietari mes gran de les reunir un important patrimoni agra- ses, ais setges de 1668,1684 i 1692. comarques gironines l'any 1959, ri a través d'una bona política matri­ Francesc de Camps i de Font parti­ amb la possessió de 3.821 ha. ^. monial^. Els seus dominis s'es- cipa en la guerra de 1773 a 1775 i Pelagi de Camps fou un home tenien, encara en la primera meitat Josep Ramón de Camps i Avinyó preocupat per l'agricultura i pels del segle XX, per l'AIt i Baix Em- tingué un destacat paper en els set­ avengos técnics agricoles, i aquest pordá, el Girones^, l'AIt Penedés ges de Girona de l'any 1808''. fet queda reflectit en l'explotació i l'Anoia. Pelagi de Camps i de Matas (Fi- del seu patrimoni. El Mas Ribot de Tenint en compte la importancia gueres, 1828 - Barcelona, 1889) Sait —recordem que era la casa de l'agricultura, encara en les pri- ben aviat entré en la política com a pairal— fou una granja experimen­ meres décades del XX, la possessió militant del partit conservador. Es tal on s'utilitzaren la maquinaria i

423 Revista de Girona I HISTORIA

eines agrícoles mes modernes i s'hi a les máximes autoritats locáis... queda demostrat en els articles i aplica la tecnología mes avangada. demanant-los que influiíssin en els discursos, i en els carrees que Aquest interés per ¡'agricultura que­ compromissarisafi d'obtenir la vic­ deten! ^°. Va escriure diverses da també reflectit a través de la toria electoral. Pero aquests recol- obres sobre el tema: En el reino seva projecció pública: fou soci zaments no van ser mai gratuVts. A vegetal no existen individuos (1885), fundador de l'IACSI, el qua! presidí canvi de donar-li el vot, li demana- Influencia de la cuenca del Llobre- els anys 1872-75 i 1882-89, i Comis- ren tota mena de favoritísmes i gaten el desarrollo de la agricultura sari Regí d'Agricultura de la provin­ Influencies. Per exemple, el 29 d'a- e industria catalanas (1897), Cues­ cia de Girona, l'any 1867. bril de 1901 el marqués de Camps tión corchera, lACSl, (1900), Un És destacable també la seva rep una carta de Leandre Plan- caso de fasciación (1902), Rema- tasca política (en mes d'una ocasió diura, un amic seu, dient-li que deria en general y Industrias que fou diputat ¡senador per Girona) i la "salvo en el caso de presentarse un poden derivarse d'ella (1906), Poli- seva participació en la direcció carlista, haré cuanto pueda para tica agraria (1915)... d'entitats bancáries^. El 1876 el que triunfe la candidatura de usted El marqués de Camps fou una papa Pius IX volgué premiar el seu ya que será su triunfo un honor persona i!.lustrada i cul'.t, amb pre­ treball i defensa deis interessos de nuestro..." El mateix any, rebé una parado científica: fou académic de l'Església, sobretot en les primeres altra carta escrita per Josep Sola i botánica en la Reial Academia de Corts de la Restaurado, i 11 concedí Pujol de , en Ciéncies i Arts de Barcelona, el el títol de marqués. la qual li confirmava que li donaria 1930. A mes de 'es obres de carác­ el seu vot i que els seus amics recol- Tots aquests fets influVren de ter científic, en publica d'altres de zaven també la seva candidatura. A manera directa en la projecció po­ carácter literari; Del meu sarro canvi, pero, li demanava que el re- lítico-social del seu fill, Caries de (1912), Cortal marí (1912), 7o/a w- comanés per ésser elegit fiscal mu­ Camps i d'Olzinellas (Girona 1860- roiada (1915), Floren (1923), i So- nicipal. El 25 de de juny de 1909 Sant Sebastiá 1939), segon mar­ natines. l'escriu J.M. Masramon agraint-ü qués de Camps, que es destaca Caries de Camps i d'Olzinellas les recomanacions que féu en favor també per ésser un polític conser­ es retirá de la política amb la dicta­ d'uns guárdies civils que ell li havia vador, molt imbuVt d'idees religio- dura de Primo de Rivera, l'any indicat. Una altra d'aquest tipus és ses i gran defensor del regionalis- 1924. El 1936 s'exlliá a Sant Sebas- la d'Hilari Papel!, de Sant Feliu de me. Aquest fet el porta a militar a la tiá a causa de la guerra, i morí allá, Codines, del dia 17 d'abril de 1920, Lliga Regionalista, en la qual fou un el 1939, abans que s'acabés. que li demana que el recoman! a la destacat dirigente. Diputado de Barcelona a fi d'acon- Entre la ideología i la práctica seguir una feina ®. política de Caries de Camps tro- Sait i el marqués de Camps bem una contradicció permanent. La tasca política de Caries de La Lliga s'oposava al caciquisme i a Camps queda també reflectida en El marquesos de Camps tingue- la maquinaria corrupta deis partits l'agricultura. Com a enginyer fores­ ren una gran influencia en la vida dinástics, pero ell influí directament tal es preocupa de la modernització saltenca, la qual s'originava a partir en els seus electors i les peticions de ragricultura i introdúcelo deis del seu extens patrimoni, és a dir, de vots foren constants, ais amics, avengos técnis i científics, fet que del seu poder económic; posseía el

Els marquesas de Camps posse'ien el 40% de les ierres del municípi de Salt. 424 I '3a| Caries de Camps i l'ordre establert (llegeixi's republi- d'Olzinelles era e¡ cans), i la manera mes fácil d'a- primer coníribueni conseguir-ho era el frau electoral, de Salt. Les la coacció i/o la compra de vots. auíoritats Socáis hi recorrien sovint per Per tot plegat, al marqués li calia solucionar estar ben informat de la situació contenciosos amb político-social del poblé. A través ¡'administrador de la correspondencia que ens ha central. restat de Caries de Camps, com- provem que el secretar! de l'Ajunta- ment, Rafael Turón, l'escrivia pe- riódicament. Cal fer constar que Turón estigué mes de 50 anys, fins al 1931, en rexercicci d'aquest car­ ree, i els seus coneixements de la vida municipal devien ser molt am- plis. L'administrador de les seves terres a Salt era un altre deis lleials confidents. També rebla cartes deis diferents alcaldes, regidors, propietaris ^^. És evident que el marqués de Camps exerci pressió electoral, la qual queda reflectida en els inci- dents que hi hagueren a Salt el dia deleseleccionsdel'any 1916. En la casa del tinent d'alcalde, situada just davant del col.legi electoral, es reuníren el marqués de Camps i els principáis propietaris i fabricants del poblé. Segons el díari El Auto­ nomista, allá es produí '

Els lligaíls documentáis de la familia deis marquesos de Camps han estat dipositats a l'Arxiu Municipal de Salt. 425 Revista de Gliona HISTORIA

•^jfjpí" ^

Ca;los de Campa y do CliiriEÜ^

1! mm!i itelccu ürjUi-EiLEtiEt uiiui ^ m

, „,< " f ):•;

rios del señor Marqués y candida­ tral; ell, amb els seus contactes i El Marqués de Camps exercí turas a los obreros de la fábrica, influencies, era un mitjá molt vátid. una influencia decisiva sobre co­ que luego eran vigilados desde la Així es preocupa de la declaració marques senceres; se serví de les escalera del colegio electoral para d'utilitat pública de la carretera de classes benestants i deis petits pro- que no pudieran cmbiarlas de acuer­ Salt a , de l'obertura pietaris que controlaven els ajunta- do con su manera de pensar»'^^. d una estació telegráfica, de les es­ ments per aconseguir els seus inte­ Per al Diario de Gerona, en canvi, el coles publiques, etc., pero sobretot ressos. Féu una pressió constant que succeí fou que «fueron muctios de la canalització del riu Ter, a fi sobre pagesos i obrers per obtenir los electores a saludarle (referint- d'evitar inundacions. el seu vot. En la sevaactuació com a se al Marc\ués) y a recibir impresio­ Aquesta Influencia en el poblé cacle se serví de la seva «influencia nes de la elección»'^^. de Salt ana decreixent a partir deis en Tadministració, del silenci i con- No podem oblidar, pero, el pa­ anys deu, quan el partit república sentiment del poder judicial i de pen que tingué Caries de Camps en comengá a teñir mes forga. Les l'església, i de la clara complicitat la gestió d'alguns interessos gene­ velles practiques de frau electoral deis funcionaris i de les torces de ráis de Salt. Les autoritats locáis hi ja no servien i els republicans gua- l'ordre públic»''^. recorrien sovint per solucionar con­ nyaren les eleccions municipals de En definitiva, pero, cal entendre tenciosos amb ('administrado cen­ l'any 1920. que el domini i l'autoritat que arriba a exercir el marqués de Camps está Inscrit en la tónica general de la societat rural catalana de l'época de la Restauración^.

El f\Aarqués de Camps era membre de la Reial Academia de Ciéncies i Arts de Barcelona i publica diverses obres, tant de carácter científic Jordi Pons i M' Angeis Adroer son Llicenciats com Hieran. en Historia. 426 I NOTES

1. PereGifrei M. Árgeis Adroer, «Arxiuspri- blants les podem trobar a Borja de Riquer. Camps, Arxiu Municipal de Salt. vats i arxius patrimonials a Catalunya», po­ «Burgesos, politlcs i cacics a la Catalunya de 10. Tingué diversos carrees en assocladons nencia presentada a les / Jornades d'Arxi- la Restauración, a VAvenQ, 85. setembre 1985. o institucions agrícoles: de 1897 a 1901 fou vística de Catalunya. Ribes de Fresar, maig També Helena Estalella. ob. cil., fa un estudi president de l'lACSl i el 1929, com a repre- 1987 (en premsa). de la propietat a les nostres comarques uti- sentant de l'IACSI. assistí al Congrés Inter­ 2. Cal destacareis patrimonis Matas i Avinyó lltzant Tamirallament de la riquesa rústica nacional d'Agricullura de Bucarest, El 1899 de i , respectivament. i el deis anys 1957-59. ocupa la presidencia de la Federado Agrí­ patrimoni Olzinellas. repartit entre Alt Pene- 6. Pelagi de Camps fou Dipulat Provincial cola Catalano-balear i de la Unió de Vlnya- dés i TAnoia. Tots ells s'aconseguiren a tra­ per Barcelona els anys 1858-1860-1871- ters, i fou deis fundadors de la Unió de vés de "bons casamentS". 1874; Diputat a Corts per Figueres l'any Propietarls surers; també va ser vocal del 3. Helena Estalella, "La gran propietat a les 1863; Diputat a Corts per Girona el 1867- Consell General d'Agricultura. El 1917 lou comarques glronines" a Recerques, 16, pág. 1B76-1879; Senador per Girona de l'any 1881 Director General d'Agricultura i elabora la 69-92; distribueix les propletats de Jordi de al 1885; Vocal de la Junta organilzadora deis llei sobre la conservado i foment de la ri­ Camps i Casanovas, el 1957-59, en els se- Sometents a la provincia de Girona l'any quesa forestal. Treballá a mes en l'adminis- güenls municipis de les comarques gironi- 1884. El 1867 presidí la Caixa d'Estalvis i tració de l'Estat com a Enginyer en Cap de nes i s'adjunta lambe l'extensió d'árees: Mont de Pietat Barceloní i el 1868 la Caixa monts, Escriguéfreqüentmentarticles al Ca- Bellcaire (8,433"66). Bescanó Í5.752'92), Ga­ Provincia! de Maternitat. lendari del Pagés i a Los abonos químicos, a part de discursos y allres escrits. mos (5.826'42), (895), Canet d'A- 7. Tot i que inicia la seva carrera política en el drl (2.940), Espolia (239.456'27), Esponellá partit conservador, essent el 1891 President 11. Claudi Ametlla, Memóries polítiquss (1.740'96), El Far (78374), Figueres (249'01), de la Diputado de Girona com a represen- 1918-1936. Barcelona, DistribucionsCataló- (936). (1.498'36), tant d'aquest partit. després passá a militar a nia, 1979,diu:"donava un tráete entre feudal Girona (10'93), (2.965'48), la Lliga. Per aquest partit fou Diputat per i paternal ais pagesos que depenlen d'ell» (5.449'51), Palau-saverdera(15.779'4l), Pa- els anys 1900-1902; per Barcelona el 1916; 12. Son interessants les apreciacions i punts lau-sator (2.416'98), Pau {1,04976), Quarl per Igualada el 1918. També va ser Senador de vista que R. Turón reflectelx en les cartes (3.7651. Sait {20,178'38), Santa Eugenia de per Girona els anys 1903-1905 i 1919-1923. adrepades al Marqués. Vegeu el que pen Ter (2.895'40), (3.335'11}, Sant A mes fou vocal per la provincia de Girona sava de la "qüestió social» a Salt: «la qüestió Climent Sescebes (22.955'17). Siurana deis Sometents Armáis de Catalunya. social realment s'es apaivagat quelcom, pe­ (1.458'81), Torroella de Fluviá (14.641'96), 8. El 1902, essent Diputat per Olot. pronun­ ro com quB'ls obrers d'aquf sempre están Torroella de Montgrl (BB), Vilademuls (8.099). cia un discurs a les Corts on digué: «yo pro­ mirant amb simpatía al partit república, no (2.342'81), Vilatenim (4.100'01) i fesaba ideas regionalistas, y hoy me com­ perqué es sentin verilabies republicans, si­ Vilübí d'Onyar (2.056'17). plazco en afirmar que lo soy más que ayer, no perqué no senten simpatías a favor deis 4. Marqués de Montoliu, Necrologías para porque cada día me convenzo más de que rics i ademes per l'enveja i ambició que honrar la memoria de los Marqueses de para tiacer a España grande, respetable y teñen de no poguer posséír riqueses, es Camps i de Monistrol, lAGSl. Barcelona, respetada, no hay más solución que dar vida qu'es senten republicans per anar contra 1890. a ios organismos que aún tienen alguna y Vostés i deis que amb plena satisfácelo son veritables amics de vostés», Arxiu Municipal 5. Vegeu Josep Clara, El Federalisme a les ésta sólo la encuentro en las regiones». de Salt. Fons Marqués de Camps. Carta comarques gironines, 1868-74. Diputado de Aquest regionalIsme s'havia d'entendre sem- escrita el 15-11-1919. Girona, 1986; Rosa Congost, «Notes sobre la pre dintre la unitat de la «Patria Española» i,' propietat de térra a les comarques gironines dintre d'aquesta unitat «...administrar cada 13. El Autonomista, 28-09-1916. durant la segona meitat del segle dinou- a región según los caracteres, costumbres, 14. Diario de Gerona, 26-09-1916. tradiciones y aspiraciones propias, peculia­ Estudi General, Revista del CUC, núm 1, vol. 15. Borja de Riquer, "Burgesos, polítics i res y que los diferencien o puedan dileren- 1, Girona 1981, pág. 211-221, que ens do­ cacics a la Catalunya de la Restaurado» a clar de sus vecinos y hermanos», Discurs nen una llista extreta del BOPG, del 28-02- L'Aveng, 85, setembre 1985, pág. 26, extret de l'Arxiu Municipal deSalt, Fons Mar­ 1B72 i 19-11-1875. respectivament, deis 50 16. Els autors volen agralr a Pere Gifre i qués de Camps. primers constribuents per immobles, o si­ Ribas Tinteros mostrat peí seu Ireball i el guí, propietat rústica i urbana. Dades sem- 9. Correspondencia del Fons Marqués de suport que n'han rebut.

427 Revista de Girona I