Spira 4(1–2), 25–38 (2011)

www.molluscat.com SPIRA

Els moitessièrids de la Font de Sant Cristòfol (Santa Eulàlia de Ronçana, el Vallès Oriental, Catalunya, Espanya)

Jordi Corbella1,*, Glòria Guillén1, Lluís Prats2, Antoni Tarruella3 & David M. Alba4

1Sant Antoni Mª Claret 116, 2on 3a, 08025 Barcelona, Spain; 2Villarroel 46, 1er 1a, 08011 Barcelona, Spain; 3Grassot 26, 1er 2a, 08025 Barcelona, Spain; 4Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Universitat Autònoma de Barcelona. Edifici ICP, Campus de la UAB s/n, 08193 Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Spain.

Rebut el 24 de setembre de 2011. Acceptat el 9 d’octubre de 2011

______

Resum

Es descriuen els moitessièrids de la Font de Sant Cristòfol (Santa Eulàlia de Ronçana, el Vallès Oriental, Catalunya, Espanya) a partir de l’estudi de conquilles obtingudes mitjançant el triatge de sediments d’aquesta font. S’hi troben dues espècies: una correspon a la primera citació a la península Ibèrica de Moitessieria juvenisanguis, prèviament considerada un endemisme francès; l’altra correspon a una nova espècie, Moitessieria sanctichristophori sp. nov., que es distingeix de la resta d’espècies d’aquest gènere per una combinació prèviament desconeguda de caràcters. En total, actualment es coneixen fins a 18 espècies de moitessièrids a Catalunya.

Paraules clau: ; Aigua dolça; Estigobi; Moitessieria; Península Ibèrica.

Abstract

The moitessieriids from Font de Sant Cristòfol (Santa Eulàlia de Ronçana, el Vallès Oriental, Catalonia, Spain) are described on the basis of shells obtained by screen-washing sediments from this spring. Two species are found: one corresponds to the first citation in the Iberian Peninsula of Moitessieria juvenisanguis, previously considered an endemic from France; the other corresponds to a new species, Moitessieria sanctichristophori sp. nov., which is distinguished from the remaining species of this by a previously-unknown combination of features. A total of 18 moitessieriid species are currently known in Catalonia.

Kewyords: Mollusca; Fresh water; Stygobiont; Moitessieria; Iberian Peninsula.

______

Introducció* Material i mètodes

En aquest article es descriuen els moitessièrids de la Font de Material estudiat Sant Cristòfol, situada al fons de la Vall del riu Tenes, en el Els espècimens descrits en aquest treball foren recol·lectats terme municipal de Santa Eulàlia de Ronçana (el Vallès pels autors a partir del triatge de sediments de la següent Oriental). Aquesta font es troba en la riba dreta del llit localitat: ordinari del Tenes, i correspon a una important surgència de • Font de Sant Cristòfol (Santa Eulàlia de Ronçana, el l’aqüífer de dita vall, situat en el contacte entre la terrassa Vallès Oriental, Barcelona) [31T DG3609] 147 m; fluvial del Pleistocè terminal (constituïda per graves, sorres i 3/6/2005, 19/11/2005 i 30/1/2011, JC i GG leg.; lutites) i una capa suprajacent de lutites vermelloses més 10/10/2009, JC, GG i AT leg.; 9/7/2005, 4/8/2005 i compactes i impermeables, amb la qual presenta un contacte 19/7/2008, AT i LP leg. discordant. La construcció de la font consisteix en un mur d’obra amb sis tubs brolladors que deixen anar l’aigua Pel que fa a la mostra de comparació, s’utilitzaren l’holotip i (abundosa tot l’any) sobre una pila que sobreïx directament cap els paratips de Moitessieria collellensis Corbella et al., 2006, al riu. Aquesta pila recull i reté els sediments que són procedents de la Font d’en Collell (Albanyà, l’Alt Empordà; arrossegats per les aigües subterrànies, i que han estat objecte vegeu Corbella Alonso et al., 2006, per a més detalls), així com dels diversos mostratges duts a terme pels autors. El riu Tenes exemplars de Moitessieria juvenisanguis Boeters et té un cabal mitjà d’1–2 m3/s, i presenta un règim força Gittenberger, 1980 procedents de la localitat típica (Bains de irregular, típicament mediterrani (Dantí et al., 1995). Durant Ginoles, Aude, França; vegeu Corbella Alonso et al., 2006). els períodes més àrids de l’any, el cabal del riu pot minvar Microscòpia considerablement, amb el consegüent augment de la concentració de contaminants, i pot arribar fins i tot a assecar- Les conquilles foren fotografiades sota un estereomicroscopi se. Tanmateix, la Font de Sant Cristòfol permet mantenir-hi amb una càmera digital acoblada. També es prengueren sempre, aigües avall, un cabal mínim d’aigua de molt bona micrografies mitjançant dos microscopis electrònics de rastreig qualitat (JC, obs. pers.), la qual cosa li confereix una especial (models Hitachi H-2300 i Leica Stereoscan S-360) en els rellevància ecològica. Serveis Cientificotècnics de la Universitat de Barcelona.

Estadística * Autor corresponsal. Es mesuraren les mateixes variables mètriques que en estudis Adreça electrònica: [email protected] anteriors (Corbella Alonso et al., 2006; Alba et al., 2010), que

es compararen mitjançant anàlisi de la variància (ANOVA) © 2011 Associació Catalana de Malacologia amb comparacions post-hoc (mètode de Bonferroni) i 26 Jordi Corbella, Glòria Guillén, Lluís Prats, Antoni Tarruella & David M. Alba

Figura 1. Fotografies d’espècimens de Moitessieria sanctichristophori de la Font de Sant Cristòfol, mostrant-ne la variabilitat de la forma de la conquilla. A, Holotip (CRBA8791); B–E, Paratips.

Figure 1. Photographs of specimens of Moitessieria sanctichristophori from Font de Sant Cristòfol, showing the variability of the shell. A, Holotype (CRBA8791); B–E, Paratypes.

diagrames de caixa. Per tal de comparar les proporcions de longitud vs. amplada de la conquilla, a més de l’índex longitud/amplada, també es dugueren a terme regressions al·lomètriques (mitjançant el mètode dels mínims quadrats), a partir de les variables de longitud i amplada transformades logarítmicament (mitjançant logaritmes naturals, ln). L’estadística descriptiva, les ANOVA, les rectes de regressió i els diagrames de caixa es calcularen mitjançant el paquet estadístic SPSS 16.0 per Mac, mentre que els gràfics bivariats al·lomètrics es dibuixaren mitjançant MS Excel 2008 12.2.3 per Mac.

Sistemàtica

Fílum MOLLUSCA Cuvier, 1795 Classe Cuvier, 1795 Subclasse ORTHOGASTROPODA Ponder et Lindberg, 1995 Superordre Cox, 1960 Ordre NEOTAENIOGLOSSA Haller, 1892 Superfamília RISSOOIDEA J.E. Gray, 1847 Família Bourguignat, 1863 Gènere Moitessieria Bourguignat, 1863

Moitessieria sanctichristophori sp. nov. (Figures 1–5)

Diagnosi. Espècie de Moitessieria de mida relativament petita (1,7 x 0,5 mm de mitjana). Conquilla turriculada i allargada, amb 6½ voltes de mitjana, cònico-cilíndrica i força esvelta (índex longitud/amplada mitjà de 3,2). Voltes convexes a plano-convexes, i sutures profundes i força inclinades (19º de mitjana), amb creixement regular. Llavi extern de l’obertura generalment prominent. Darrera volta globosa (de vegades reinflada) i no ascendent. Sínul moderat, amb la zona inferior del vorell extern del peristoma lleugerament convex. Peristoma Figura 2. Micrografies de SEM de paratips de Moitessieria poc o gens expandit, amb el vorell superior adherit sanctichristophori de la Font de Sant Cristòfol. parietalment, i poc reflectit a nivell columel·lar. Umbilic en Figure 2. SEM micrographs of paratyes of Moitessieria forma de fenedura estreta (de vegades obliterada). sanctichristophori from Font de Sant Cristòfol. Spira 4(1–2), 25–38 (2011) 27

Figura 3. Micrografies de detall de la protoconquilla de dos paratips de Moitessieria sanctichristophori de la Font de Sant Cristòfol.

Figure 3. Detailed micrographs of the protoconch of two paratypes of Moitessieria sanctichristophori from Font de Sant Cristòfol.

Figura 4. Micrografies de detall de l’ornamentació de la teleoconquilla d’un paratip Moitessieria sanctichristophori de la Font de Sant Cristòfol, Figura 5. Micrografies de detall de l’ornamentació de la protoconquilla a la darrera volta. d’un paratip de Moitessieria sanctichristophori de la Font de Sant Cristòfol. Figure 4. Detailed micrographs of the teleoconch ornamentation of a Figure 5. Detailed micrographs of the protoconch ornamentation of a paratype of Moitessieria sanctichristophori from Font de Sant Cristòfol, paratype of Moitessieria sanctichristophori from Font de Sant Cristòfol. on the last whorl.

Ornamentació de la teleoconquilla constituïda per d’estriació moderada (mitjana de 54 estries/mm). puntejadures allargades i irregulars, arrenglerades Ornamentació de la protoconquilla constituïda per papil·les espiralment(sovint de forma homogènia), amb una densitat tènues i irregulars arrenglerades espiralment. 28 Jordi Corbella, Glòria Guillén, Lluís Prats, Antoni Tarruella & David M. Alba

Taula 1. Resum de les diferències que presenten la resta d’espècies del gènere Moitessieria respecte de Moitessieria sanctichristophori sp. nov.

Table 1. Summary of the differences displayed by other Moitessieria species compared to Moitessieria sanctichristophori sp. nov.

• M. barrinae Alba et al., 20071. Conquilla menys cònica, més curta, amb menys voltes i més robusta, amb les sutures menys inclinades, l’última volta no reinflada, més convexa que la resta i amb el darrer tram ascendent; ornamentació de la protoconquilla menys marcada. • M. bodoni Girardi, 200919. Conquilla més cònica, més ampla, amb menys voltes i més robusta, amb l’última volta més convexa que la resta i amb el darrer tram ascendent, el sínul menys acusat, la part inferior del llavi extern menys convexa, el peristoma menys adherit parietalment, i l’umbilic més ample; ornamentació de la teleoconquilla sense puntejadures; ornamentació de la protoconquilla més irregular. • M. bourguignati Coutagne, 18835,7,8,10,12. Conquilla més cònica, més llarga i amb menys voltes, amb les sutures més somes, l’última volta més convexa que la resta, la part inferior del llavi extern més convexa, i el peristoma més reflectit columel·larment; ornamentació de la teleoconquilla amb una major densitat d'estriació; ornamentació de la protoconquilla menys marcada. • M. calloti Girardi, 200318. Conquilla menys cònica i amb menys voltes, amb l’última volta més convexa que la resta, el llavi extern més prominent, el sínul menys acusat, i el peristoma menys adherit parietalment; ornamentació de la teleoconquilla sense puntejadures; ornamentació de la protoconquilla menys marcada. • M. collellensis Corbella et al., 200616. Conquilla més llarga, més ampla i més robusta, amb sutures menys inclinades, l’última volta més convexa que la resta i amb el darrer tram ascendent, el llavi extern més prominent, el sínul més acusat, la part inferior del llavi extern més convexa, el peristoma més expandit i més reflectit columel·larment, i l’umbilic més ample; ornamentació de la teleoconquilla amb reticle de depressions quadrangulars i sense puntejadures; ornamentació de la protoconquilla amb crestes espirals a més de papil·les. • M. fontsaintei Bertrand, 20017,8. Conquilla més cònica, més ampla, amb menys voltes i més robusta, amb l’última volta més convexa que la resta, el sínul més acusat, i el peristoma més expandit i més reflectit columel·larment; ornamentació de la teleoconquilla amb reticle de depressions quadrangulars i sense puntejadures arrenglerades espiralment. • M. foui Boeters, 200310,22. Conquilla més cònica, més ampla, amb menys voltes i més robusta, amb sutures menys inclinades, l’última volta més convexa que la resta i amb el darrer tram ascendent, el llavi extern més prominent, el sínul més acusat, la part inferior del llavi extern més convexa, el peristoma més expandit i més adherit parietalment, i l’umbilic més ample. • M. guadelopensis Boeters, 200310. Conquilla més llarga, més ampla i més robusta, amb l’última volta més convexa que la resta, i el sínul més acusat. • M. heideae Boeters et Falkner, 20038,13. Conquilla menys cònica, més curta, amb menys voltes i més robusta, amb l’última volta no reinflada i més convexa que la resta, i el sínul més acusat; ornamentació de la teleoconquilla amb un número inferior de línies sobre la darrera volta. • M. juvenisanguis Boeters et Gittenberger, 19805,8,9,15,16,21. Conquilla més cònica, més curta, amb menys voltes i més robusta, amb sutures menys inclinades, l’última volta més convexa que la resta, el sínul més acusat, la part inferior del llavi extern més convexa, el peristoma més expandit i més reflectit columel·larment, i l’umbilic més ample; ornamentació de la teleoconquilla amb reticle de depressions quadrangulars i sense puntejadures, amb un número superior de línies sobre la darrera volta i una major densitat d'estriació. • M. lludrigaensis Boeters, 200310,22. Conquilla amb menys voltes i més robusta, amb sutures menys inclinades, l’última volta no reinflada, el llavi extern més prominent, i el peristoma més reflectit columel·larment; ornamentació de la protoconquilla amb crestes espirals a més de papil·les. • M. locardi (Coutagne, 1883)5,8,13,18. Conquilla més curta, amb menys voltes i més robusta, amb l’última volta més convexa que la resta, la part inferior del llavi extern més convexa, i el peristoma més reflectit columel·larment; ornamentació de la teleoconquilla amb les puntejadures més atapeïdes i un número inferior de línies sobre la darrera volta i una menor densitat d'estriació; ornamentació de la protoconquilla amb puntejadures en comptes de papil·les. • M. magnanae Girardi, 200919. Conquilla més cònica, més ampla, amb menys voltes i més robusta, amb l’última volta més convexa que la resta i amb el darrer tram ascendent, i el peristoma més adherit parietalment. • M. massoti Bourguignat, 186316,20. Conquilla menys cònica, amb menys voltes i més robusta, amb les sutures més somes, l’última volta no reinflada, més convexa que la resta i amb el darrer tram ascendent, el llavi extern menys prominent, i el peristoma més adherit parietalment i més reflectit columel·larment; ornamentació de la teleoconquilla amb reticle de depressions quadrangulars i sense puntejadures, amb un número superior de línies sobre la darrera volta i una major densitat d'estriació; ornamentació de la protoconquilla menys marcada. • M. meijersae Boeters, 200310. Conquilla més llarga, més ampla, amb menys voltes, i més robusta, amb el sínul més acusat i el peristoma més reflectit columel·larment. • M. mugae Corbella et al., 200616. Conquilla menys cònica, amb l’última volta més convexa que la resta, el sínul menys acusat, i el peristoma més adherit parietalment; ornamentació de la teleoconquilla amb reticle de depressions quadrangulars i sense puntejadures; ornamentació de la protoconquilla menys marcada. • M. nezi Boeters et Bertrand, 20018,11. Conquilla més llarga, més ampla i més robusta, amb l’última volta no reinflada, el llavi extern més prominent, el sínul més acusat, i el peristoma més expandit i més reflectit columel·larment; ornamentació de la teleoconquilla amb les puntejadures més atapeïdes. • M. notenboomi Boeters, 200310,22. Conquilla més llarga i més ampla, amb l’última volta més convexa que la resta i amb el darrer tram ascendent, i el sínul més acusat; ornamentació de la teleoconquilla amb les puntejadures més atapeïdes. • M. olleri Altimira, 196020. Conquilla més ampla, amb l’última volta més convexa que la resta, i el sínul menys acusat; ornamentació de la teleoconquilla amb reticle de depressions quadrangulars i sense puntejadures arrenglerades espiralment; ornamentació de la protoconquilla amb crestes espirals a més de papil·les. • M. ouvezensis Boeters et Falkner, 200914. Conquilla més llarga, amb sutures menys inclinades, el llavi extern més prominent, i el peristoma més expandit i més reflectit columel·larment. • M. pasterae Corbella et al., 200917. Conquilla menys cònica, amb l’última volta més convexa que la resta i amb el darrer tram ascendent; ornamentació de la teleoconquilla amb les puntejadures més atapeïdes; ornamentació de la protoconquilla amb papil·les més marcades. • M. prioratensis Corbella et al., 200917. Conquilla més llarga i més ampla, i amb la part inferior del llavi extern més convexa; ornamentació de la teleoconquilla amb les puntejadures més atapeïdes; ornamentació de la protoconquilla amb crestes espirals a més de papil·les. • M. punctata Alba et al., 20103. Conquilla més llarga, més ampla i més robusta, amb l’última volta més convexa que la resta i amb el darrer tram ascendent, el sínul més acusat, la part inferior del llavi extern més convexa, el peristoma més expandit i més reflectit columel·larment; ornamentació de la teleoconquilla amb les puntejadures més atapeïdes i amb un número superior de línies sobre la darrera volta i una major densitat d'estriació. • M. rhodani (Bourguignat, 1893)15,18. Conquilla més cònica, més curta, amb menys voltes i més robusta, amb l’última volta més convexa que la resta, el llavi extern més prominent, el sínul més acusat, el peristoma més expandit, i l’umbilic més ample; ornamentació de la teleoconquilla amb les puntejadures més atapeïdes; ornamentació de la protoconquilla amb puntejadures en comptes de papil·les. • M. robresia Boeters, 200310,22. Conquilla més llarga i més ampla, amb l’última volta amb el darrer tram ascendent, el sínul més acusat, la part inferior del llavi extern més convexa, el peristoma més reflectit columel·larment, i l’umbilic més ample; ornamentació de la protoconquilla amb crestes espirals a més de papil·les. • M. rolandiana Bourguignat, 18634,5,8,18,19,22. Conquilla amb l’última volta més convexa que la resta, el llavi extern menys prominent, i el peristoma més reflectit columel·larment; ornamentació de la teleoconquilla amb les puntejadures més atapeïdes i amb un número superior de línies sobre la darrera volta; ornamentació de la protoconquilla amb puntejadures en comptes de papil·les. Spira 4(1–2), 25–38 (2011) 29

• M. seminiana Boeters, 20032,10,17. Conquilla menys cònica, més curta, amb menys voltes i més robusta, amb sutures menys inclinades, l’última volta més convexa que la resta i amb el darrer tram ascendent, el sínul més acusat, i la part inferior del llavi extern més convexa; ornamentació de la teleoconquilla amb les puntejadures més atapeïdes; ornamentació de la protoconquilla amb crestes espirals a més de papil·les. • M. servaini (Bourguignat, 1880)16,22. Conquilla amb menys voltes i més robusta, amb sutures menys inclinades, l’última volta més convexa que la resta, la part inferior del llavi extern més convexa, i el peristoma més adherit parietalment; ornamentació de la protoconquilla amb crestes espirals a més de papil·les. • M. simoniana (Saint-Simon, 1848)12,16,22. Conquilla menys cònica, més llarga, més ampla, i amb menys voltes, amb sutures més somes, i l’última volta més convexa que la resta; ornamentació de la teleoconquilla amb reticle de depressions quadrangulars, amb un número superior de línies sobre la darrera volta.

Referències: 1, Alba et al. (2007); 2, Alba et al. (2009); 3, Alba et al. (2010); 4, Bernasconi (1984); 5, Bernasconi (1994); 6, Bernasconi (2001); 7, Bertrand (2001); 8, Bertrand (2004); 9, Bodon & Giusti (1991); 10, Boeters (2003); 11, Boeters & Bertrand (2001); 12, Boeters & Falkner (2001); 13, Boeters & Falkner (2003); 14, Boeters & Falkner (2009); 15, Boeters & Gittenberger (1980); 16, Corbella Alonso et al. (2006); 17, Corbella et al. (2009); 18, Girardi (2003); 19, Girardi (2009); 20, Tarruella et al. (2008); 21, Aquest estudi; 22, Dades inèdites dels autors.

References: 1, Alba et al. (2007); 2, Alba et al. (2009); 3, Alba et al. (2010); 4, Bernasconi (1984); 5, Bernasconi (1994); 6, Bernasconi (2001); 7, Bertrand (2001); 8, Bertrand (2004); 9, Bodon & Giusti (1991); 10, Boeters (2003); 11, Boeters & Bertrand (2001); 12, Boeters & Falkner (2001); 13, Boeters & Falkner (2003); 14, Boeters & Falkner (2009); 15, Boeters & Gittenberger (1980); 16, Corbella Alonso et al. (2006); 17, Corbella et al. (2009); 18, Girardi (2003); 19, Girardi (2009); 20, Tarruella et al. (2008); 21, This study; 22, Authors’ unpublished data.

Diagnosi diferencial. Es distingeix de tota la resta d’espècies Opercle desconegut. prèviament descrites del gènere Moitessieria per una Anatomia desconeguda. combinació única de caràcters, resumida a la Taula 1. Moitessieria juvenisanguis Boeters et Gittenberger, 1980 Holotip. Dipositat al Centre de Recursos de Biodiversitat (Figures 6, 7A–C, 8A–C, 9A–B, 10A–D) (CRBA) de la Facultat de Biologia de la Universitat 1980 Moitessieria juvenisanguis Boeters et Gittenberger, p. 65– de Barcelona (UB) (número de catàleg CRBA8791; JC leg., 68, Figs. 1–4 (descripció original). 30/1/2011) (Figura 1A). Mesures: longitud 1,68 mm, amplada 1991 Moitessieria juvenisanguis Boeters et Gittenberger: 0,53 mm, 6½ voltes. Bodon et Giusti, Fig. 12A–C (il·lustració anatòmica). Paratips. Molts dels paratips emprats durant l’el·laboració 1994 Moitessieria juvenisanguis Boeters et Gittenberger: d’aquest article foren destruïts accidentalment durant el seu Bernasconi, p. 12. estudi i no s’han pogut figurar; tota la resta, es troben 2004 Moitessieria juvenisanguis Boeters et Gittenberger: dipositats a les col·leccions dels autors (vegeu Figures 1B–E, Bertrand, p. 26, Figs. 15A,16. 2–5). Vegeu mesures a la Taula 2. 2006 Moitessieria juvenisanguis Corbella Alonso et al., pp. 87, 91. Localitat típica. Font de Sant Cristòfol (Santa Eulàlia de Ronçana, el Vallès Oriental, Barcelona, Espanya). Localitat típica. Bains de Ginoles (Ginoles, Aude, França).

Distribució. Espècie coneguda només de la localitat típica. Espècimens tipus. Holotip dipositat al Rijksmuseum van Natuurlijke Historie a Leiden (RMNH 55470; Boeters & Etimologia. Epítet específic derivat del topònim català “Sant Gittenberger, 1980: Figs. 1, 3–4); paratips dipositats en Cristòfol”, que en llatí correspon a “Sanctus Christophorus”. aquesta institució (115 exemplars, RMNH 55471; Boeters & Hàbitat. Aparentment estigobi. Gittenberger, 1980: Fig. 2), la col·lecció Boeters (116

Descripció. Conquilla turriculada i allargada, de forma exemplars), el Laboratorie de Malacologie de París (5 cònico-cilíndrica (Figures 1–2). Mida relativament petita: exemplars), el Naturhistorisches Museum de Viena (5 longitud mitjana de 1,7 mm (rang 1,4–2,1 mm), amplada exemplars), i el Senckenberg Museum de Frankfurt am Main (5 exemplars). mitjana de 0,5 mm (rang 0,5-0,6 mm), i número de voltes mitjà de 6½ (rang 5¾–7½). Forma de la conquilla força Material descrit. Abundants conquilles (46) corresponents a esvelta, amb l’índex longitud/amplada mitjà de 3,2 (rang 2,9– exemplars morts adults de la Font de Sant Cristòfol (Figures 4,0). El creixement de l’espira és regular, amb les voltes de 6, 7A–C). Vegeu mesures a la Taula 2. perfil convex a plano-convex, les sutures profundes i força Descripció. Conquilla turriculada i allargada, de forma cònica inclinades (19º de mitjana, rang 16,0–21,5º). L’última volta és (Figures 6, 7A–C). Mida petita: longitud mitjana de 1,4 mm globosa i en alguns exemplars reinflada, i no és ascendent ni (rang 1,1–1,7 mm), amplada mitjana de 0,7 mm (rang 0,6-0,8 descendent en el seu tram final. El llavi extern de l’obertura mm), i número de voltes mitjà de 5¼ (rang 4¾–6). Forma de generalment és prominent, presenta un sínul moderadament la conquilla força robusta, amb l’índex longitud/amplada mitjà acusat, i és més o menys convex en la part inferior. El de 2,0 (rang 1,7–2,4). El creixement de l’espira és regular, amb peristoma és poc o gens expandit, presenta el vorell superior les voltes de perfil convex, les sutures profundes i poc adherit a la zona parietal, i és poc reflectit a nivell columel·lar. inclinades (11,6º de mitjana, rang 8,5–16,0º). L’última volta L’umbilic és una fenedura estreta, que de vegades està no és més inflada que la resta, i generalment no és ascendent completament obliterada. en el seu tram final (tot i que ho és lleugerament en alguns L’ornamentació de la teleoconquilla (Figura 4) està espècimens). El llavi extern de l’obertura és lleugerament constituïda per puntejadures allargades i de forma irregular, prominent, presenta un sínul força acusat, i és força convex en sovint unides per solcs molt fins, i arrenglerades en línies la part inferior. El peristoma és força expandit, presenta el espirals regulars que generalment s’estenen per tota la vorell superior lleugerament adherit a la zona parietal, i és superfície de la conquilla (tot i que poden mancar algunes reflectit a nivell columel·lar. L’umbilic és força obert. línies de puntejadures en algunes voltes); dues o tres L’ornamentació de la teleoconquilla (Figura 9) està puntejadures contigües poden estar soldades entre si, tot constituïda per un reticle força marcat de depressions formant depressions allargades. Damunt de l’obertura hi ha 21 quadrangulars i no presenta puntejadures. Damunt de línies espirals de mitjana (rang 18–26), resultant en una l’obertura hi ha 30 línies espirals de mitjana (rang 23–41), densitat d’estriació moderada, de 54 estries/mm de mitjana resultant en una densitat d’estriació elevada, de 89 estries/mm (rang 42–65). La protoconquilla presenta una ornamentació de mitjana (rang 71–120). La protoconquilla presenta una moderadament marcada (Figures 3, 5), constituïda per diverses ornamentació marcada (Figures 8, 10), constituïda per diverses línies de papil·les tènues i irregulars, arrenglerades espiralment. 30 Jordi Corbella, Glòria Guillén, Lluís Prats, Antoni Tarruella & David M. Alba

Taula 2. Estadística descriptiva de les variables mètriques de Moitessieria sanctichristophori sp. nov. i M. juvenisanguis de la Font de Sant Cristòfol, comparades amb M. juvenisanguis i M. collellensis de les respectives localitats típiques.

Table 2. Descriptive statistics of the metrical variables of Moitessieria sanctichristophori sp. nov. and M. juvenisanguis from Font de Sant Cristòfol, compared to M. juvenisanguis and M. collellensis from their respective type localities.

Moitessieria sanctichristophori sp. nov. N Mitjana / Mean SD 95% CI Rang / Range (Font de Sant Cristòfol) Longitud / Length 30 1.68 0.13 1.63 – 1.73 1,42 – 2,08 Amplada / Breadth 30 0.52 0.03 0.51 – 0.53 0,45 – 0,60 Voltes / Whorls 30 6.55 0.45 6.38 – 6.72 5,75 – 7,50 Índex L/A / L/B Index 30 3.23 0.22 3.15 – 3.31 2,85 – 3,95 Inclinació sutures / Suture inclination 29 18.71 1.50 18.14 – 19.28 16,0 – 21,5 Línies espirals / Spiral lines 28 20.86 2.00 20.08 – 21.63 18 – 26 Densitat d’estriació / Striation density 28 53.54 6.63 50.97 – 56.11 42,22 – 65,00 Moitessieria juvenisanguis N Mitjana / Mean SD 95% CI Rang / Range (Font de Sant Cristòfol) Longitud / Length 46 1,38 0,12 1,35 – 1,42 1,12 – 1,65 Amplada / Breadth 46 0,68 0,05 0,67 – 0,70 0,55 – 0,80 Voltes / Whorls 46 5,28 0,33 5,18 – 5,38 4,80 – 6,00 Índex L/A / L/B Index 46 2,04 0,16 1,99 – 2,08 1,75 – 2,35 Inclinació sutures / Suture inclination 46 11,63 2,03 11,03 – 12,23 8,5 – 16,0 Línies espirals / Spiral lines 32 30,47 3,73 29,12 – 31,81 23 – 41 Densitat d’estriació / Striation density 32 88,52 10,29 84,82 – 92,23 70,77 – 120,00 Moitessieria juvenisanguis N Mitjana / Mean SD 95% CI Rang / Range (Ginoles, França) Longitud / Length 24 1,66 0,13 1,60 – 1,71 1,42 – 1,95 Amplada / Breadth 24 0,85 0,09 0,81 – 0,89 0,72 – 1,10 Voltes / Whorls 24 5,34 0,30 5,21 – 5,46 4,50 – 6,00 Índex L/A / L/B Index 24 1,95 0,15 1,89 – 2,01 1,69 – 2,29 Inclinació sutures / Suture inclination 24 10,88 2,20 9,95 – 11,81 5,0 – 14,5 Línies espirals / Spiral lines 29 29,55 4,62 27,80 – 31,31 23 – 39 Densitat d’estriació / Striation density 29 69,79 7,97 66,76 – 72,82 57,80 – 86,70 Moitessieria collellensis N Mitjana / Mean SD 95% CI Rang / Range (Font d’en Collell) Longitud / Length 261 2,19 0,23 2,16 – 2,21 1,56 – 2,75 Amplada / Breadth 261 0,93 0,09 0,91 – 0,94 0,65 – 1,26 Voltes / Whorls 55 7,01 0,85 6,78 – 7,24 5,00 – 8,50 Índex L/A / L/B Index 261 2,38 0,26 2,34 – 2,41 1,61 – 3,22 Inclinació sutures / Suture inclination 55 13,39 2,27 12,78 – 14,00 9,0 – 19,5 Línies espirals / Spiral lines 65 21,78 2,43 21,18 – 22,39 16 – 28 Densitat d’estriació / Striation density 65 46,87 5,56 45,49 – 48,25 36,00 – 66,70

Abreviatures: N=Mida mostral; SD=Desviació estàndard; CI=Interval de confiança. Notes: Longitud i amplada en mil·límetres (mm); inclinació de les sutures en graus sexagesimals (º); i densitat d’estriació en línies/mm.

Abbreviations: N=Sample size; SD=Standard deviation; CI=Confidence interval. Notes: Length and breadth in millimeters (mm); suture inclination in sexagesimal degrees (º); and striation density in lines/mm. línies denses de papil·les, arrenglerades espiralment. a terme mitjançant ANOVA (vegeu també els diagrames de caixa a la Figura 11), mentre que a la Taula 4 i la Figura 12 es Distribució. Espècie prèviament considerada un endemisme mostren les regressions al·lomètriques de longitud vs. amplada francès (Falkner et al., 2002), coneguda del sud-oest de l’Aude de la conquilla en les susdites tres poblacions. Els resultats de (només la localitat típica) i est d’Ariège (dues localitats) l’ANOVA (Taula 3) mostren que per a totes les variables (Bertrand, 2004, p. 66 Mapa 46). La descripció dels mètriques estudiades hi ha diferències significatives amb espècimens de la Font de Sant Cristòfol, doncs, n’augmenten p<0,001, tot i que les comparacions post-hoc (Taula 3) considerablement l’àrea de distribució i representen la primera indiquen que M. juvenisanguis de Catalunya i França només citació d’aquesta espècie a la península Ibèrica. difereixen significativament pel que fa a la longitud, l’amplada Comparacions morfomètriques per a M. juvenisanguis i la densitat d’estriació (p<0.001), mentre que en canvi totes

L’estadística descriptiva per a Moitessieria juvenisanguis de la dues poblacions difereixen significativament de M. collellensis Font de Sant Cristòfol s’ha reproduït a la Taula 2, on es per a totes les variables (p<0.001). En resum, doncs, M. compara amb les mesures de M. juvenisanguis de Ginoles juvenisanguis es diferencia mètricament de M. collellensis pel (França) i M. collellensis de la Font d’en Collell (l’Alt que fa al menor número de voltes (Figura 11A), la menor Empordà). Al seu torn, a la Taula 3 es mostren els resultats de longitud (Figura 11B), la menor amplada (Figura 11C), la les comparacions de les mitjanes de les diverses variables, dutes major robustesa (índex longitud/amplada menor; Figura 11D), Spira 4(1–2), 25–38 (2011) 31

Figura 6. Fotografies d’espècimens de Moitessieria juvenisanguis de la Font de Sant Cristòfol, mostrant-ne la variabilitat de la forma de la conquilla.

Figure 6. Photographs of specimens of Moitessieria juvenisanguis from Font de Sant Cristòfol, showing the variability of the shell. la menor inclinació de les sutures (Figura 11E), el major diferències significatives entre les dues poblacions de M. número de línies espirals a la darrera volta sobre l’obertura juvenisanguis, en canvi, fan referència només a la menor (Figura 11F) i la major densitat d’estriació (Figura 11G). Les longitud i amplada (Figures 11B–C) i la major densitat 32 Jordi Corbella, Glòria Guillén, Lluís Prats, Antoni Tarruella & David M. Alba

Figura 7. Micrografies de SEM d’espècimens de Moitessieria juvenisanguis de la Font de Sant Cristòfol (A–C), comparats amb paratips de Moitessieria collellensis de la Font d’en Collell (D–E, reproduïts a partir de Corbella Alonso et al., 2006, Fig. 4C,G).

Figure 7. SEM micrographs of specimens of Moitessieria juvenisanguis from Font de Sant Cristòfol (A–C), as compared to paratypes of Moitessieria collellensis from Font d’en Collell (D–E, reproduced from Corbella Alonso et al., 2006, Fig. 4C,G). d’estriació (Figura 11G) de la població catalana. Així, la 1980) són lleugerament superiors (rang 5–6¾). Tampoc no hi longitud i l’amplada dels espècimens catalans són inferiors a les ha diferències significatives pel que fa al número d’estries dels espècimens francesos, tant quan es comparen amb els espirals (Figura 11F), la qual cosa suggereix que les diferències topotips estudiats (1,4 × 0,7 mm vs. 1,7 × 0,9 mm de mitjana), en la densitat d’estriació són merament atribuïbles al fet que com quan es comparen amb els rangs proporcionats en la M. juvenisanguis de la Font de Sant Cristòfol tenen una descripció original (1,1–1,7 × 0,6–0,8 mm vs. 1,7–2,3 × 0,9– conquilla més curta. Finalment, les dues poblacions d’aquesta 1,2; Boeters & Gittenberger, 1980). Tanmateix, cal assenyalar espècie tampoc no presenten diferències significatives pel que que, per a aquestes variables, la mostra de la Font de Sant fa a la inclinació de les sutures (Figura 11E) ni l’índex Cristòfol és encara més diferent que no pas la de Ginoles de la longitud/amplada (Figura 11C). L’absència de diferències pel mostra de M. collellensis. A més, les dues poblacions de M. que fa a la robustesa de la conquilla són confirmades pels juvenisanguis no presenten diferències significatives pel que fa estudis al·lomètrics de longitud vs. amplada de la conquilla al número de voltes (Figura 11A), que en la població catalana (Figura 12 i Taula 4). A aquest respecte, totes tres mostres (mitjana 5¼, rang 4¾–6) és totalment comparable als topotips tenen unes relacions de proporcionalitat similars (seguint una de França (mitjana 5¼, rang 4½–6), tot i que els valors al·lometria negativa), però M. collellensis es distingeix de M. reportats en la descripció original (Boters & Gittenberger, juvenisanguis pel fet de presentar una major longitud relativa Spira 4(1–2), 25–38 (2011) 33

Figura 8. Micrografies de detall de la protoconquilla de diversos espècimens de Moitessieria juvenisanguis de la Font de Sant Cristòfol (A–C), comparats amb un paratip de Moitessieria collellensis de la Font d’en Collell (D, reproduït a partir de Corbella Alonso et al., 2006, Fig. 6D).

Figure 8. Detailed micrographs of the protoconch of several specimens of Moitessieria juvenisanguis from Font de Sant Cristòfol (A–C), as compared to a paratype of Moitessieria collellensis from Font d’en Collell (D, reproduced from Corbella Alonso et al., 2006, Fig. 6D).

Taula 3. Resultats de l’ANOVA. (és a dir, una menor robustesa), com es pot veure pel major tall

Table 3. ANOVA results. amb ordenades de la regressió de M. collellensis. En canvi, les

rectes de regressió de les dues poblacions de M. juvenisanguis Variable ANOVA Bonferroni MJSC MJFR són virtualment idèntiques, distingint-se només pel fet que en Voltes / F 118,775 MJFR 1,000 la població catalana està traslladada a un rang inferior de mida Whorls p <0,001 MCFC 0,000 0,000 (tant de longitud com d’amplada), allunyant-se per tant encara Longitud / F 310,972 MJFR <0,001 més de M. collellensis. Length p <0,001 MCFC <0,001 <0,001 Amplada / F 148,23 MJFR <0,001 Discussió i conclusions Breadth p <0,001 MCFC <0,001 <0,001 Assignació taxonòmica Índex L/A / F 64,013 MJFR 0,498 Les característiques morfològiques i morfomètriques de les L/B Index p <0,001 MCFC <0,001 <0,001 conquilles recol·lectades a la Font de Sant Cristòfol ens duen a Inclinació / F 14,301 MJFR 0,508 concloure que s’hi poden distingir dues espècies. Moitessieria Inclination p <0,001 MCFC <0,001 <0,001 sanctichristophori sp. nov. presenta una combinació única de Estries / F 94,061 MJFR 0,878 caràcters i nombroses diferències respecte les espècies Striae p <0,001 MCFC <0,001 <0,001 prèviament conegudes d’aquest gènere (Taula 1), la qual cosa Densitat / F 341,374 MJFR <0,001 justifica la descripció d’una nova espècie. Density p <0,001 MCFC <0,001 <0,001 Pel que fa a la nova citació de Moitessieria juvenisanguis a

Abreviatures: MJFR, Moitessieria juvenisanguis de Ginoles (França); partir del material de la Font de Sant Cristòfol, aquesta espècie MJSC, M. juvenisanguis de la Font de Sant Cristòfol; MCFC, es pot distingir qualitativament de totes les espècies conegudes Moitessieria collellensis de la Font d’en Collell. del gènere Moiterssieria amb l’excepció de les formes més

Abbreviations: MJFR, Moitessieria juvenisanguis from Ginoles (France); robustes de Moitessieria collellensis, una espècie coneguda MJSC, M. juvenisanguis from Font de Sant Cristòfol; MCFC, només de la localitat típica (la Font d’en Collell, l’Alt Moitessieria collellensis from Font d’en Collell. Empordà), i que presenta una conquilla de forma molt variable (Corbella Alonso et al., 2006). Com ja assenyalaren aquests 34 Jordi Corbella, Glòria Guillén, Lluís Prats, Antoni Tarruella & David M. Alba

Taula 4. Rectes de regressió al·lomètriques (mètode dels mínims quadrats) calculades en aquest estudi.

Table 4. Allometric regression lines (least-squares method) computed in this study.

Tàxon N r p SEE Pendent / Slope 95% CI Constant 95% CI M. juvenisanguis (Catalunya) 46 0,584 <0,001 0,072 0,646 0,373 – 0,918 0,571 0,464 – 0,679 M. juvenisanguis (França) 24 0,710 <0,001 0,055 0,508 0,285 – 0,730 0,585 0,542 – 0,629 M. collellensis 261 0,429 <0,001 0,099 0,466 0,346 – 0,586 0,815 0,799 – 0,830

Abreviatures: N, mida mostral; r, coeficient de correlacio; SEE, error estàndard de l’estimació; CI, intervals de confiança.

Abbreviations: N, sample size; r, correlation coefficient; SEE, standard error of estimate; CI, confidence intervals.

Taula 5. Llista de les espècies de Moitessieriidae presents a Catalunya.

Table 5. List of Moitessieriidae species from present in Catalonia.

Família MOITESSIERIIDAE Bourguignat, 1863 1. Baldufa fontinalis Alba et al., 2010 2. Moitessieria barrinae Alba et al., 2007 3. Moitessieria collellensis Corbella et al. 2006 4. Moitessieria foui Boeters, 2003 5. Moitessieria juvenisanguis Boeters et Gittenberger, 1980 6. Moitessieria lludrigaensis Boeters, 2003 7. Moitessieria mugae Corbella et al., 2006 8. Moitessieria notenboomi Boeters, 2003 9. Moitessieria olleri Altimira, 1960 10. Moitessieria aff. olleri Altimira, 1960 11. Moitessieria pasterae Corbella et al., 2009 12. Moitessieria prioratensis Corbella et al., 2009 13. Moitessieria punctata Alba et al., 2010 14. Moitessieria rolandiana Bourguignat, 1863 15. Moitessieria sanctichristophori sp. nov. 16. Moitessieria seminiana Boeters, 2003 17. Moitessieria servaini (Bourguignat, 1880) 18. (Saint-Simon, 1848)

menor número de voltes, les dimensions més petites, la forma més robusta de la conquilla, la menor inclinació de les sutures, i el major número de línies espirals damunt de l’obertura. Per aquest motiu, els exemplars de Santa Eulàlia de Ronçana són atribuïts a M. juvenisanguis, malgrat el fet de presentar unes dimensions lleugerament més petites, tant en comparació amb els nostres topotips (Corbella Alonso et al., 2006) com, sobretot, amb les dades publicades en la descripció original de l’espècie (Boeters & Gittenberger, 1980). La forma de la conquilla en els exemplars de Santa Eulàlia de Ronçana, tanmateix, és totalment equivalent als topotips de Ginoles, com indiquen tant l’absència de diferències significatives pel que fa a l’índex longitud/amplada, com el fet que mostrin les mateixes proporcions quan es tenen en compte els efectes de l’escalat de la mida mitjançant tècniques al·lomètriques. El fet que M. juvenisanguis de la Font de Sant Cristòfol mostri una major densitat d’estriació que els exemplars de la localitat típica no és significatiu, ja que aquest fet és atribuïble a la combinació d’un número comparable d’estries amb una Figura 9. Micrografies de detall de l’ornamentació de la teleoconquilla longitud menor de la conquilla en la població catalana. de Moitessieria juvenisanguis de la Font de Sant Cristòfol (A–B), comparada amb la d’un paratip de Moitessieria collellensis de la Font Biodiversitat dels moitessièrids a Catalunya d’en Collell (C, reproduït a partir de Corbella Alonso et al., 2006, Fig. Durant la darrera dècada, la descripció d’un nou gènere de 7C). moitessièrid (Alba et al., 2010), així com la descripció de Figure 9. Detailed micrographs of the teleoconch ornamentation of diverses noves espècies de Moitessieria (Boeters, 2003; Corbella Moitessieria juvenisanguis from Font de Sant Cristòfol (A–B), as compared to that of a paratype of Moitessieria collellensis from Font d’en Alonso et al., 2006; Alba et al., 2007, 2010; Corbella et al., Collell (C, reproduced from Corbella Alonso et al., 2006, Fig. 7C). 2009) i la citació d’alguna espècie prèviament desconeguda al nostre país (Corbella et al., 2009), han incrementat darrers autors, totes dues espècies són molt similars pel que fa notablement el número de moitessièrids coneguts a Catalunya. als caràcters qualitatius (incloent l’ornamentació) de la D’altra banda, la revisió de les citacions prèvies del gènere teleoconquilla, malgrat que sobre la base de diverses variables Moitessieria a Catalunya (Tarruella et al., 2008; Alba et al., mètriques poden distingir-se fàcilment. Les comparacions 2011) ha permès eliminar Moitessieria locardi Coutagne, 1883 morfomètriques dutes a terme aquí, entre els espècimens de la de la llista de mol·luscos catalans, mentre que M. rolandiana Font de Sant Cristòfol, els topotips de M. juvenisanguis i Bourguignat, 1863 i M. simoniana (Saint-Simon, 1848) es l’holotip i els paratips de M. collellensis, mostren clarament que mantenen provisionalment en aquesta llista, a l’espera que se’n les dues primeres mostres són molt més similar entre sí, i pugui confirmar o descartar la seva presència a Catalunya en el poden distingir-se clarament de M. collellensis en funció de futur (Alba et al., 2011). A la Taula 5 s’hi ha reproduït una totes les variables mètriques estudiades. Destaquen sobretot el llista actualitzada dels moitessièrids presents a Catalunya, Spira 4(1–2), 25–38 (2011) 35

Figura 10. Micrografies de detall de l’ornamentació de la protoconquilla de dos espècimens (A–B i C–D) de Moitessieria juvenisanguis de la Font de Sant Cristòfol.

Figure 10. Detailed micrographs of the protoconch ornamentation of two specimens (A–B and C–D) of Moitessieria juvenisanguis from Font de Sant Cristòfol. basada en Alba et al. (2011) i en els nous resultats presentats Bythiospeum et Hauffenia de départements Gard, Ain, Isère en aquest article. En total, la descripció dels moitessièrids de la (Gastéropodes Prosobranches). Rev. Suisse Zool. 91, 203–215. Font de Sant Cristòfol permet incrementar fins a 18 el número Bernasconi, R. (1994). Le genre Moitessieria Bgt, 1863 en France: d’espècies de moitessièrids conegudes a Catalunya. Revision, inventaire et description de M. corsica n. sp. (Mollusca Gasteropoda [sic] Prosobranchia Hydrobiidae). Mem. Biospéleol. 21, 7–20. Agraïments Bernasconi, R. (2001). Nouvelles données sur "Valvata" bourguignati

Agraïm molt especialment a Manuel Ballesteros (Universitat de Letourneux, 1869. (Prosobranchia: Hydrobiidae: Horatiinae). Doc. Barcelona) l’ajut que ha permès la realització de les micrografies Mal. 2, 3–6. electròniques publicades en aquest treball. També volem donar les Bertrand, A. (2001). Moitessieria fontsaintei sp. nov. gràcies a Francesc Uribe i Miquel Prieto (Museu de Ciències Naturals (Gastropoda:Prosobranchia: Moitessieriidae) des Pyrénées de Barcelona), per haver-nos facilitat l’estudi de material de ariégeoises. Doc. Malacol. 2, 39–41. moitessièrids d’aquesta institució, i a Josep Quintana Cardona i Bertrand, A. (2004). Atlas préliminaire de répartition geographique Joaquín López Soriano, per útils comentaris i suggerències sobre una des mollusques stygobies de la faune de France. Doc. Malacol. H. versió prèvia d’aquest article. Aquesta contribució ha estat realitzada sér. 2, 1–81. per membres del “Grup de Malacofauna Continental de Catalunya”, Bodon, M. & Giusti, F. (1991). The genus Moitessieria in the island en el marc del projecte “MOLLUSCAT” de l’ACM. of Sardinia and in Italy. New data on the systematics of Moitessieria and Paladilhia (Prosobranchia: Hydrobiidae) (Studies on the Bibliografia Sardinian and Corsican Malacofauna, IX). Malacol. 33, 1–30. Boeters, H.D. (2003). Supplementary notes on Moitessieriidae and Alba, D.M., Corbella, J., Prats, L., Tarruella, A. & Guillén, G. Hydrobiidae from the Iberian Peninsula (Gastropoda, (2007). Una nova espècie del gènere Moitessieria Bourguignat, 1863 Caenogastropoda). Basteria 67, 1–41. (Neotaenioglossa: Rissooidea: Moitessieriidae) de la Font de la Boeters, H.D. & Bertrand, A. (2001). A remarkably rich prosobranch Barrinà (Horta de Sant Joan, la Terra Alta, Catalunya, Espanya). fauna endemic to the French Pyrenées. Basteria 65, 1–15 Spira 2, 127–137. Boeters, H.D. & Falkner, G. (2001). Beiträge zur Nomenklatur der Alba, D.M., Tarruella, A., Guillén, G., Prats, L. & Corbella, J. europäischen Binnenmollusken, XIII. The identity of Paludina (2009). New data on Moitessieria seminiana Boeters, 2003 simoniana Saint Simon 1848 (Gastropoda: Moitessieriidae). Heldia (Neotaenioglossa: Rissooidea: Moitessieriidae) on the basis of 3, 81–84. material from Fuente del Cerezo (Maleján, Zaragoza, Spain). Spira Boeters, H.D. & Falkner, G. (2003). Unbekannte westereuropäiesche 3, 109–115. Prosobranchia, 14. Neue und alte Grundwasserschnecken aus Alba, D.M., Tarruella, A., Prats, L., Guillén, G. & Corbella, J. Frankreich (Gastropoda: Moitessieriidae et Hydrobiidae). Heldia 5, (2010). Els moitessièrids (Gastropoda: Moitessieriidae) de Rellinars 7–18. (el Vallès Occidental, Catalunya, Espanya). Spira 3, 159–186. Boeters, H.D. & Falkner, G. (2009). Unbekannte westeuropäische Alba, D.M., Tarruella, A., Prats, L., Guillén, G. & Corbella, J. Prosobranchia, 15.) Neue und alte Quell-und (2011). Nova llista actualitzada dels mol·luscos continentals de Grundwasserschnecken aus Frankreich (Gastropoda: Catalunya. Spira 4, 39–70. Moitessieriidae et Hydrobiidae). Heldia 5, 149-162. Bernasconi, R. (1984). Hydrobidés de France: Moitessieria, Boeters, H.D. & Gittenberger, E. (1980). Unbekannte 36 Jordi Corbella, Glòria Guillén, Lluís Prats, Antoni Tarruella & David M. Alba

Figura 11. Diagrames de caixa on es mostra la variabilitat per a les diverses variables mètriques estudiades en aquest treball en Moitessieria juvenisanguis de la Font de Sant Cristòfol, M. juvenisanguis dels Bains de Ginoles (localitat típica), i M. collellensis de la Font d’en Collell (localitat típica). Les línies verticals indiquen les medianes, les caixes el rang interquartil entre el 25è i el 75è percentils, les patilles els valors extrems, i els cercles els outliers.

Figura 11. Boxplots showing the variability for the several metrical variables studied in this work in Moitessieria juvenisanguis from Font de Sant Cristòfol, M. juvenisanguis from Bains de Ginoles (type locality), and M. collellensis from Font d’en Collell (type locality). Vertical lines indicate median values, boxes the interquartile range comprised between the 25th and the 75th percentiles, whiskers the extreme values, and circles the outliers.

Figura 12. Gràfics al·lomètrics bivariats de longitud vs. amplada de la conquilla per a Moitessieria juvenisanguis de la Font de Sant Cristòfol, M. juvenisanguis dels Bains de Ginoles (localitat típica), i M. collellensis de la Font d’en Collell (localitat típica). Línia contínua, M. juvenisanguis de Catalunya; línia discontínua, M. juvenisanguis de França; línia de punts, M. collellensis.

Figura 12. Allometric bivariate plot of shell length vs. breadth for Moitessieria juvenisanguis from Font de Sant Cristòfol, M. juvenisanguis from Bains de Ginoles (type locality), and M. collellensis from Font d’en Collell (type locality). Solid line, M. juvenisanguis from Catalonia; dashed line, M. juvenisanguis from France; dotted line, M. collellensis. Spira 4(1–2), 25–38 (2011) 37

westeuropäische Prosobranchia, 4. Basteria 44, 65–68. MOITESSIERIIDAE Bourguignat, 1863; Genus Moitessieria Corbella Alonso, J., Alba, D.M., Tarruella Ruestes, A., Prats Pi, L. & Bourguignat, 1863. Guillén Mestre, G. (2006). Dues noves espècies del gènere Moitessieria Bourguignat, 1783 (Neotaenioglossa: Rissooidea: Moitessieria sanctichristophori sp. nov. Moitessieriidae) de la Font d’en Collell (Albanyà, l’Alt Empordà, (Figures 1–5) Catalunya, Espanya). Spira 2, 71–111. Corbella, J., Alba, D.M., Tarruella, A., Guillén, G. & Prats, L. Diagnosis: Relatively small-sized species of Moitessieria (1.7 (2009). Noves espècies de Moitessieria Bourguignat, 1863 x 0.5 mm on average). Turriculate and elongate shell, with 6½ (Neotaenioglossa: Rissooidea: Moitessieriidae) de la Font del Racó whorls on average, conico-cylindrical and quite slender (mean de la Pastera (Ulldemolins, el Priorat, Catalunya, Espanya). Spira 3, length/breadth index 3.2). Convex to planoconvex whorls, 59–86. with deep and quite inclined sutures (mean value 19º), and Dantí, J., Galobart, L. & Ruiz i Calonja, J. (1995). La Vall del Tenes. regular growth. External edge of the aperture generally Natura, passat i present d’un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall prominent. Globose (sometimes inflated) and non-ascending del Tenes, Barcelona. last whorl. Moderate sinule, with a slightly convex lower Girardi, H. (2003). Moitessieria calloti espèce nouvelle: redescriptions de Moitessieria rhodani (Bourguignat, 1893) et autres Moitessieries portion of the external edge of the peristome. Slightly du Gard et de l'Ardèche, (Gastropoda: Moitessieriidae). Doc. expanded or non-expanded peristome, with its upper edge Malacol. 4, 59–65. being adhered to the parietal area, and being little reflected at Girardi, H. (2009). Contributions à la conneissance des mollusques the columellar level. Umbilicus shaped as a narrow slit d'eau douce de France. Paladilhia subconica et Moitessieria magnanae, (sometimes obliterated). Teleoconch ornamentation nouvelles espèces de la grotte des Châtaigniers à Saint-Martin-de- constituted by elongate and irregular, (often homogeneously) Londres, Hérault, France et autres observations sur les Moitessieria spirally-arranged pits, with a moderate striation density (mean (Mollusca: Caenogastropoda: Moitessieriidae). Doc. Malacol. hors of 54 striae/mm). Protoconch ornamentation constituted by sér. 3, 109–118. Tarruella, A., Alba, D.M., Prats, L., Guillén, G. & Corbella, J. tenuous and irregular, spirally-arranged papillae. (2008). Caracterització conquiliològica i noves dades de distribució Differential diagnosis: It can be distinguished from the de Moitessieria olleri Altimira, 1960 (Neotaenioglossa: Rissooidea: remaining Moitessieria species by a unique combination of Moitessieriidae). Spira 2, 223–262. characters (Table 1). Holotype: Housed at the Centre de Recursos de ENGLISH ABRIDGED VERSION Biodiversitat Animal (CRBA) of the Facultat de Biologia from the Universitat de Barcelona (UB) (record number Introduction. In this paper, we describe the moitessieriids CRBA8791; JC leg., 30/1/2011) (Figure 1A). Mesurements: from Font de Sant Cristòfol, in the Valley of the Tenes River length 1.68 mm, breadth 0.53 mm, 6½ whorls. (Santa Eulàlia de Ronçana, el Vallès Oriental). Paratypes: Many of the paratypes employed during the elaboration of this paper were accidentally destroyed; the Materials and methods. Studied material: The specimens remaining ones are housed at the collections of the authors. described here were collected by the authors by screen- See measurements in Table 2. washing sediments from the following locality: Type locality: Font de Sant Cristòfol (Santa Eulàlia de • Font de Sant Cristòfol (Santa Eulàlia de Ronçana, el Ronçana, el Vallès Oriental, Barcelona, Spain). Vallès Oriental, Barcelona) [31T DG3609] 147 m; Distribution: Known only from the type locality. 3/6/2005, 19/11/2005 and 30/1/2011, JC and GG leg.; Etymology: Species nomen derived from the Catalan 10/10/2009, JC, GG and AT leg.; 9/7/2005, 4/8/2005 toponym “Sant Cristòfol”, which in Latin corresponds to and 19/7/2008, AT and LP leg. “Sanctus Christophorus”. With regard to the comparison material, we employed the Habitat: Apparently stygobitic. holotype and paratypes of Moitessieria collellensis Corbella et Moitessieria juvenisanguis Boeters et Gittenberger, 1980 al., 2006 from Font d’en Collell (Albanyà, l’Alt Empordà; see (Figures 6, 7A–C, 8A–C, 9A–B, 10A–D) Corbella Alonso et al., 2006), as well as topotypes of Moitessieria juvenisanguis (from Bains de Ginoles, Aude, Type locality: Bains de Ginoles (Ginoles, Aude, France). France; see Corbella Alonso et al., 2006). Described material: Abundant shells (46) from Font de Sant Microscopy: Shells were photographed under a Cristòfol (Figures 6, 7A–C). See measurements in Table 2. stereomicroscope with a digital camera, as well as using Description: Small-sized Moitessieria species (1.4 x 0.7 mm scanning electron microscopes (models Hitachi H-2300 and on average). Turriculate and elongate shell, with 5¼ whorls on Leica Stereoscan S-360) at the Serveis Cientificotècnics of the average, conical and very robust (mean length/breadth index Universitat de Barcelona. 2.0). Convex whorls, with deep and little inclined sutures Statistics: We measured the same metrical variables as in (mean value 12º), and regular growth. External edge of the previous studies (Corbella Alonso et al., 2006; Alba et al., aperture slightly prominent. Non-inflated and generally non- 2010), which were compared by means of analysis of variance ascending last whorl. Well marked sinule, with a very convex (ANOVA), post-hoc comparisons (Bonferroni method) and lower portion of the external edge of the peristome. Quite boxplots. In order to compare length vs. breadth shell expanded peristome, with its upper edge being slightly proportions, besides the length/breadth index, we also adhered to the parietal area, and being reflected at the performed allometric regressions (least-squares method), based columellar level. Umbilicus quite open. Teleoconch on the logarithmically-transformed variables. Descriptive ornamentation (Figure 9) constituted by quite marked reticule statistics, ANOVA, regression lines and boxplots were of quadrangular depressions without pits, with 30 spiral lines computed by means of SPSS 16.0 for Mac, whereas bivariate on average over the aperture, resulting in a high striation allometric plots were drawn by means of MS Excel 2008 density (89 striae/mm on average). Marked protoconch 12.2.3 for Mac. ornamentation constituted by dense lines of spirally-arranged papillae. Systematics. Phylum MOLLUSCA Cuvier, 1795; Class Distribution: Previously considered a French endemic GASTROPODA Cuvier, 1795; Subclass ORTHOGASTROPODA (Falkner et al., 2002; Bertrand, 2004), the specimens from Ponder et Lindberg, 1995; Superorder CAENOGASTROPODA Font de Sant Cristòfol thus considerably enlarge its Cox, 1960; Order NEOTAENIOGLOSSA Haller, 1892; distribution area, further representing the first citation of this Superfamily RISSOOIDEA J.E. Gray, 1847; Family 38 Jordi Corbella, Glòria Guillén, Lluís Prats, Antoni Tarruella & David M. Alba species in the Iberian Peninsula. of Moitessieria collellensis, only known from its type locality (Font d’en Collell, l’Alt Empordà), and characterized by a very Morphometric comparisons for M. juvenisanguis. The variable shell shape (Corbella Alonso et al., 2006). The descriptive statistics for Moitessieria juvenisanguis from Font morphometric comparisons performed here between de Sant Cristòfol is reported in Taula 2, where it is compared specimens from Font de Sant Cristòfol, topotypes of M. to M. juvenisanguis from Ginoles (France) and M. collellensis juvenisanguis and the holotype and paratypes of M. collellensis from Font d’en Collell (l’Alt Empordà). ANOVA clearly show that the two former are much more similar to comparisons (Table 3; see also boxplots in Figure 11) show each other, being clearly distinguishable from M. collellensis on that there are significant differences at p<0.001 for all the the basis of all the investigated metrical variables (number of studied variables, even though post-hoc comparisons indicate whorls, size, shell robusticity, inclination of sutures, and that M. juvenisanguis from Catalonia and France only number of striae). On this basis, the specimens from Santa significantly differ regarding length, breadth and striation Eulàlia de Ronçana are attributed to M. juvenisanguis, in spite density (p<0.001), whereas both populations significantly of displaying a somewhat smaller size compared to our differ from M. collellensis regarding all variables (p<0.001). The topotypes (Corbella Alonso et al., 2006) and, especially, to the length and breadth of the Catalan specimens are lower than data published in the original description of the species those from the French specimens, on the basis of both the (Boeters & Gittenberger, 1980). The shell shape of the studied topotypes and the data reported in the original specimens from Santa Eulàlia de Ronçana, however, is totally description (Boeters & Gittenberger, 1980). Both populations equivalent to the topotypes from Ginoles, as indicated by the do not display significant differences regarding the number of lack of significant differences regarding the length/breadth whorls, inclination of sutures, length/breadth index, and the index, as well as the fact that they show the same proportions number of striae. The latter suggests that the significant when size scaling is taken into account by means of allometric differences between both populations regarding striation techniques. The higher striation density of M. juvenisanguis density are merely attributable to the shorter shell of M. from Font de Sant Cristòfol compared to specimens from the juvenisanguis from Font de Sant Cristòfol. The lack of type locality is merely attributable to the combination of a significant differences regarding shell robusticity are confirmed comparable number of striae with a lower length of the shell in by allometric analyses of length vs. breadth (Table 4 and the Catalan population. Figure 12), which show that the three samples display similar Moitessieriid biodiversity in Catalonia: An updated list of allometric proportions, with M. collellensis being distinguished the moitessieriids known in Catalonia, based on Alba et al. from M. juvenisanguis by a greater relative length (i.e., a lower (2011) and the new results presented in this paper, is reported robusticity). On the contrary, the regression lines of the two in Table 5. The description of the moitessieriids from Font de populations of M. juvenisanguis are virtually identical, being Sant Cristòfol allow us to increase up to 18 the number of only distinguished by the fact that the Catalan one is moitessieriid species known in Catalonia. transposed to a lower size (length and breadth) range. Acknowledgements. We are particularly indebted to Manuel Discussion and conclusions. Taxonomic attribution: The Ballesteros (Universitat de Barcelona) for the help that allowed us to morphologic and morphometric features of the shells from take the micrographs published in this paper. We also thank Francesc Font de Sant Cristòfol allow us to distinguish two species. Uribe and Miquel Prieto (Museu de Ciències Naturals de Barcelona) Moitessieria sanctichristophori displays a unique combination of for facilitating us the study of moitessierid material from their features and numerous differences relative to previously- institution, and Josep Quintana Cardona and Joaquín López Soriano known species from this genus (Table 1), which justifies the for helpful comments and suggestions on a previous version of this erection of a new species. With regard to the new citation of paper. This contribution has been written by members of the “Group Moitessieria juvenisanguis from Font de Sant Cristòfol, this of Continental Malacofauna from Catalonia), in the framework of the “MOLLUSCAT” project from the ACM. species can be qualitatively distinguished from all the known Moitessieria species, to the exclusion of the most robust forms