Documentació Histórica De Can Torrella. Pergamins

Documentació histórica de can Torrella. Pergamins

Josefina Pont i Bayell

1252 agost 17 seu enterrament que ha de ser en el cementiri de Sant Esteve de Cas• Trasllat fet el dia 7 d'abril de tellar. Vol que li celebrin un novena- 1290 per un notari de Sabadell. El ri i el cap d'any, i vol que siguin document tracta de restabliment fets pans d'una quartera de for- d'unes cases del mas de Cudina fet ment cuit el dia de la seva sepultu• per Guillem de Felaes de Castellar, ra. Deixa un son a cada un deis al- a favor de Bernat Marcús (?) i de tars de l'església de Sant Esteve per la seva dona Berenguera. a la celebracigó d'una missa. Per al mateix ti deixa un son a la capella 1275 gener 17 de Santa Bárbara, a Faltar de Sant Pere, a Faltar de Sant Iscle; dos di- Maten de Blavia i la seva muller ners a totes les bacines de recaptes; Marianna venen a Pere de Querol un sol al seu senyor natural per raó i a la seva muller Cuillelma, el mas del domini; un son a cada un deis al- de Blavia amb tots els seus honors i tars de Santa Maria del Puig de la possessions que tenien els venedors Creu i de Santa Maria de Montse• per l'església de Sant Esteve de Cas• rrat per a la celebració d'una missa. tellar i l'honor que teñen per Faltar Mana que li celebrin un trentanari contruit en la mateixa església. El a l'església de Sant Esteve on será preu és de 12 sous de tern. Fou fet sepultat el seu eos, i que el dia de el dia 16 de les kalendes de febrer l'enterrament es faci una oferta ge• de l'any 1274 (17 de gener de 1275). neral de pa i de llenya; i que els Signen: Mateu de Blavia i María, la seus marmessors siguin pagats amb seva esposa. Testimonis: Cuillem de 5 sous cada un. A l'església parro• Carner, Ramón, mon jo... quial, deixa 5 sous per drets parro- quials. I vol i mana que si «resta Signe de Cuillem d'Arenes, cler- res de les VII Iliures, que sia tot gue de Sant Esteve de Castellar, qui distribuit per la mia anima». Tots ho aprova i ho firma. els altres béns, mobles i immobles, i tots els seus drets, els deixa a la Signe de Mateu Llobet, notari pú- seva mare com a hereva universal. blic de Barcelona, qui ho va fer es- Fou fet a la parroquia de Sant Es• criure i ho va fer cloure. teve de Castellar, el dia primer del mes d'octubre de l'any 1489. Barto• 1489 octubre 1 meua Casanova ho aprova i ho sig• na. Testimoni d'aquest testament Testament de Bartomeua Casano- fou mestre Rodrigo, portugués. Ho va, alies Pisa, de la parroquia de signa Joan Cregori, preveré, vicari Sant Esteve de Castellar, bisbat de de l'església de Sant Esteve de Cas• Barcelona. Elegeix marmessors: el tellar, bisbat de Barcelona i notari seu marit Bartomeu Casanova, alies públic de la mateixa església, qui ho Pisa, i Bartomeu Sellent, tots dos ha fet escriure i ho ha clos, en nom de la mateixa parroquia. Mana, en del discret Joan Soldevila, preveré i primer lloc, que siguin pagats tots rector de Fesmentada església. els deutes. Deixa 7 Iliures barcelo- nese de tern per a les despeses del

6 1491 abril 23. Sant Esteve de per que fas comptes per l.any M D Castellar VIIII e M D X fas lo present fet de ma mia a XVI de fabrer de M D Amb motiu del casament de Joan XIII. Torrella, de la parroquia de Sant Joan de Matadepera, amb Joana, fi• 1535 marg 15. Sant Esteve de lia de Pere Casanoves i de Rafaela, Castellar la seva difunta esposa, de la parro• quia de Sant Esteve de Castellar, Testament de Joana Pisserra (?). per mitjá d'una escriptura dotal, el Nomena marmessors: el seu fill Joan nuvi va reconéixer l'aportació de la Torrella de la parroquia de Sant Es• núvia de 25 Iliures de moneda de teve de Castellar, bisbat de Barce• Barcelona o l'aixovar com a dot. Fe• lona; i el senyor Jaume Bonvilar de ta i firmada l'escriptura en poder la parroquia de Sant Juliá d'Altura. del notari que subscriu. En el pre• Els dóna plena potestat i els supli• sent document, Antoni Torrella, ger• ca que amb tota cura executin les má del nuvi, de la mateixa parro• disposicions del testament. En pri• quia de Sant Joan de Matadepera, es mer lloc que paguin els deutes sem• declara fiador principal de les 25 pre que siguin acreditáis per alba- Iliures i nomena com a segon fiador rans o per testimonis. Disposa tot Antoni Cil, de la parroquia de Sant el que fa referencia a la seva sepul• Esteve de Castellar. tura que vol que sigui al cementiri de l'església de Sant Esteve de Cas• Fou feta l'escriptura a la parro• tellar a la qual deixa 7 Iliures i de• quia de Sant Esteve de Castellar, el mana que li facin un novenari i cap dia 23 d'abril de l'any 1491. Signen: d'any. A cada un deis altars de l'es• Antoni Torrella, principal, i Antoni glésia deixa un sou, és a dir, a Faltar Cil, fiador, els quals aproven, firmen de Sant Esteve, el de la Verge, i el i juren. Són testimonis: Pere Ame• de Santa Magdalena. A cadascun lla, Antoni Sentfaliu i Franeesc Mes- deis bacins, deixa tres diners; a la tra, escrivá. capella del Puig de la Creu, un sou per a una missa; aximateix un sou A la part inferior hi ha el signe per a la Verge Maria de Montserrat. de Bartomeu Amat, per autoritat Vol i mana que si no basten les 7 reial, notari públic per totes Ies Ier• Iliures deixades a l'església que es res i dominis del rei de Castella i paguin deis seus béns. Deixa també d'Aragó, qui, a petició de Fesmenta• perqué li facin el trentanari de Sant da Joana, va fer escriure i cloure Amador. Nomena hereu universal el aquesta escriptura el dia 27 del mes seu fill Joan Torrella a qui deixa de gener de l'any 1509. tots els seus béns mobles i immo• bles, haguts i per haver, i en el cas 1506-1513 , que Joan Torrella morís sense filis ni filies, seria l'bereu l'altre fill Bar• Jo Cabriel Pelechs... a vos mado- tomeu; si aquest morís sense filis ni na Joana que m.aveu pagats lo... filies, l'bereva seria la filia na Eli- que feu al benifet del Sant Spirit so sabet, muller de Viceng Prat, gendre es en l.any M D VI, M D VII e VIII de Joana, de Mura, bisbat de Vic; essent onze sous per any e per i si Elisabet morís sense filis ni fi• o present de ma... XXX de janer lies, l'bereva seria l'altra filia, na any M D... Angelina; i aixi que la successió si• Jo Cabriel Pelechs preveré e bene- gui sempre per vínole de grau. Diu que aquesta és la seva darrera vo• ficiat del Sant Spirit atorcb a vos luntat i vol que el testament valgui, madona Joana Torela vidua que.m per testament o per codicil. L'apro- aveu pagats onze sous, dicx XI sous va i el firma. Afegeix algunes altres los quals feu cada any a la festa de deixes; al seu fill Bartomeu deu lliu- Nadal, a benifet del Sant Spirit e

7 res en cas de matrimoni; al bací de senyor Dionis de Clasqueri, rector Ies animes, peí siri de la Verge, al de I'esmentada parroquia, el qual el Puig de la Creu, al seu gendre Vi- va escriure i el va cloure. Signe de ceng Prat, de Mura, etc. Fou fet el Miquel Cuy, preveré i notari del lloc testament a la parroquia de Sant anomenat. Esteve de Castellar, el dia 15 de marg de l'any 1535, per Miquel Cuy, 1542 abril 18. Caldes de Montbui preveré i vicari qui el va fer escriu• re i cloure, en nom del venerable Joan Torrella, de la parroquia de Dionis de Clasqueri, rector de Tes- Sant Esteve de Castellar, bisbat de mentada parroquia. Els testimonis Barcelona, i Viceng Prat, habitant cridats i pregats foren: Bernat en el mas Casasayge, de la parroquia Blanc, del bisbat d'Agen, del regne de Santa Maria de Casafort, bisbat de Franga, i Feliu Sallent de la par• de Vic, per necessitats urgents i ne- roquia de Sant Esteve de Castellar. cessáries, de grat i de certa ciencia, per ells i pels seus successors, ve• 1535 marg 20. St. Esteve de nen i per causa de la venda conce- Castellar deixen a Bartomeu Bosch, alies Ca- sacinca, de la parroquia de Santa Testament de Joana Torrella, mu• Maria de Callifa, bisbat de Barcelo• ller de Joan Torrella, de la parro• na, 1 a tots els seus, a qui vulgui, per quia de Sant Esteve de Castellar, bis• escriptura de gracia de redempció, bat de Barcelona. Trobant-se malal- mitjangant 22 sous de moneda de ta pero amb pie coneixement nome• Barcelona, o sia, cada un d'ells 11 na marmessors: el seu marit Joan sous de censal mort, censáis rendáis Torrella i Bartomeu Riera, tots dos i perpetuáis que donen, paguen i de la parroquia de Sant Esteve de aporten ells o els seus fiadors a ex• Castellar; els dóna plena potestat i penses d'ells i deis seus fiadors, lliu- els suplica que amb tota cura exe• rat al domini del comprador i deis cutin les disposicions del testament. seus, dintre del bisbat de Barcelona Disposa el pagament de deutes i tot i a partir de la festa de Sant Jordi el que fa referencia a la seva sepul• propvinent i cada any consecutiva- tura, celebració de misses, el trenta• ment. El preu d'aquesta venda és nari de Sant Amador, novenari, ani• de 22 Iliures de moneda de Barcelo• versari, almoines a l'església parro• na, a raó de vint mil per mil, o si• quial, a Santa Maria del Puig de la gui que cada un deis venedors rep Creu i a Santa Maria de Montserrat. 11 Iliures. Són fiadors: Jaume Bon• Distribueix les seves robes personáis vilar, de la parroquia de Sant Juliá i Ies de la casa entre les seves filies d'Altura, terme de Terrassa; Antic i el seu marit; a la seva filia Joana Torrella, de la parroquia de Sant li deixa també dues Iliures; i nome• Joan de Matadepera; Miquel Umbert na hereva universal de tots els seus de la parroquia de Sant Feliu de béns haguts i per haver la seva filia Castellar; Rafael Prat, de la parro• Antiga. Vol que valgui aquest darrer quia de Santa Maria de Rocafort; testament el qual aprova, i si no val- Elisabet, esposa de Viceng Prat; i gués per testament que valgui per co• Miquel Llobet, de la parroquia de dicil. Signa Joana Torrella. Són tes• Sant Fermi de Rellinars. Els fiadors timonis: Feliu Sallent de la parro• es comprometen a complir el pacte quia de Sant Esteve de Castellar, bis• i a no fer oposició al senyor Empe• bat de Barcelona, i en Bernat Blanc, rador (Caries V) ni a la senyora Em- del lloc d'Unberi (?), bisbat d'Agen, peradriu, ni a actuar contra cap tri• del regne de Franga. Fou fet el testa• bunal ni jutge. Fan les renúncies ment a la parroquia de Sant Esteve pertinents, és a dir, a invocar el de Castellar, bisbat de Barcelona, el dret romá, les constitucions de Bar• dia 20 de marg de 1535, per Miquel celona o tot altre dret. Signen tots Cuy, preveré, en nom del venerable l'escriptura sota pena d'un terg en

8 el Ilibre deis tergos de la cúria de vena i cap d'any, a cada un deis mar- ¡'honorable veguer de Barcelona o mesors y si no bastaran, que y sia bé en la batllia de la vila de Caldes fet complement de mos béns. Item de Montbui, o allí on calgui, amb la mes, lex un sou a cada baci de dita garantía de les persones i deis béns. església, y mes lex cinc misses a Espontániament juren per les seves nostra senyora de Montserrat, a animes al senyor Déu i posant les onor de les cinc plages de nostre mans sobre els quatre evangelis que senyor, y mes a Sant Michel una tindran sempre per bona i válida missa. Item a Sant Aciscle altra mis• aquesta escriptura i no faran res en sa. Item mes vull un trentanari que. contra per cap raó ni causa. Fou feta m sia celebrat de Sant Amador per a la vila de Caldes de Montbui el 18 lo rector ho vicari per lo qual vull del mes d'abril de l'any 1542. Sig• que sia dat do de caritat lo que nen: Joan Torrella i Viceng Prat, s'acostuma de mos béns i mes lex principáis; Jaume Bonvilar, Antic un sou per una missa a sancta Bár• Torrella, Miquel Umbert, Rafael bara y mes avant fas hereu de tots Prat, fiadors. Són Testimonis: Jau• mos béns aguts i per haver a on se me Sentmenat, Miquel Serra, Miquel vulla quasi en mon fill en Viceng y Balit, álies Lloberes, i altres, de la de Antonia, muller mia, y quant que vila de Caldes. Signen Elisabet i An• quant dit Viceng fill meu mora sense toni Roca, fiadors, que ho aproven fill ni filia de dit matrimoni ho ma- i ho juren davant de testimonis. Sig• trimonis que no pervindrá en edat ne de Miquel Llobet, fiador. de fer testament, fas hereu a n.en Joan, fill meu y de na Antonia, mu• 1562 gener 22. Sant Esteve de ller mia, de legitim y carnal matri• Castellar moni y si mora dit Joan sense filis ni filies que no pervindran en edat «En nom de Nostre Senyor y de de fer testament, fas hereu de tots la sacratíssima verge Maria, mare mos béns a na Antiga filia mia, vuy sua, jo Joan Torrella, de la parro• muller d.en Miquel Villar, pagés, ha• quia de Sant Esteve de Castellar, bitant a la villa de Caldes de Mont• avui marit de na Antonia Torrella, buy, y quant dita filia mia mora sens de la parroquia de l'Ametlla, terme fer testament ni sens filis ni filies de Montbuy, estant empero en mon procreáis de dit matrimoni, en tal bon enteniment, sana y entrega me• cas vull que sien donats tots mons moria y ferma loquilla fas y orden béns a n.nen Cabriel Torrella, fill aquest meu testament y ultima y d.en Barthomeu Torrella y fill de na darrera voluntat, en lo qual elegesch Francina de Rocafort, y quant que marmassors en Pere Argelaguet de quant dit nebot meu moris sense pu- la parroquia de Sant Juliá d'Altura, gar en edat de fer testament o sense terme de Terrassa, y Antic Torrella filis ni filies legitims de dit matri• de Matadepera ais quals prec tan ca- moni, fas hereu de tos mos béns a rament com puc que si a mi convin- on se vulla que sien a n.Antic Prat, drá morir de aquesta malaltia ans nebot meu, fill d.en Viceng Prat de que fase ni ordine altre testament Rocafort y de na Sabet (Elisabet) que miren per la mia anima, a quis- proseyda de dita casa, y faltant tots cun deis quals lex per dret de mar- los damunt dits, hereti el senyer en masoria a cinc sous moneda de Benet, nebot meu, sabater, ciutadá Barcelona; y mes avant elegesch se• de Barcelona, fill d.en Miquel Fus- pultura, si a mi convindrá morir de ter y de na Angelina vuy vivet, y fal• aquesta malaltia, al meu eos fabe- tant dit nebot meu y no pugava en dora, al cementiri de Sant Esteve de edat de fer testament bo sense filis Castellar, en lo vas de dita casa, per ni filies, vull que en sia hereu lo mes la qual sepultura lex de mos béns propine de dit linage, axi com se deu Iliures barceloneses, les quals vindraran de gran en gran. Item mes, vull que sien distribuídes en la no• vull y man que na Antonia, vuy vi-

9 vint, muller mia, stant casta y sens 1601 febrer 3. Sabadell marit sia dona y senyora tot lo temps de la sua vida y usufructuaria y Pan Torrens, paraire de flanes de quant que quant dita muller mia se.n la vila de Sabadell, bisbat de Barce• vulla anar de dita casa ho.s vulla lona, de grat i de certa ciencia con• casar, vull que li sien donades de fessa i de veritat reconeix que la mos bens trenta liures barceloneses seva muller Paula, filia de Viceng les quals me ha portades per dot y Torrella, pagés de la parroquia de en nom de dit y que li sia donat lo Sant Esteve de Castellar, bisbat de escreix y també que ultra les dites Barcelona, li va aportar en dot 110 coses li sia donat de mos bens vint Iliures de moneda de Barcelona i una liures barceloneses per bons servi- caixa de núvia, com consta en els cis que ha fets en dita casa les quals capítols matrimoniáis fets entre vull que tinga sobre mos béns. ambdós esposos, en poder de notari, Item mes, vull y man a mon hereu el dia 6 del mes de juliol de 1597. que totes les inguries y deutes que En testimoni de tot el que prece- lo dia del meu obit yo dauré o estaré deix, fou feta aquesta escriptura obligat, los quals se poran provar prop de la vila de Sabadell, a la par• per persones dignes de fe o per con- roquia de Sant Viceng de Jonqueres, tractes o albarans se amostraran del terme de Terrassa, bisbat de que sien pagats y satisfets y esme- Barcelona, el dia 3 de febrer de l'any nats per mon hereu fins un diner. de la nativitat de 1601. Signa Pau Item mes ab altre legal lexe a n.en Torrens qui confessa les coses pre• Joan, fill meu y de na Antonia, mu• dites, les aprova i les firma. Són tes• ller mia, en cas de casament, qua- timonis: Bernat Palla, sastre, i Magí ranta liures barceloneses, trebalant Torrella, llenyataire, babitants de bé y degudament, y aquesta és la Sabadell; i Antoni Barata, pagés de darrera y estrema voluntat mia la la parroquia de Milanys (Sant Feliu qual vull que valegua per testament de Milanys). Signe de Joan Calceran ho codicil o per altra qualsevol últi• Noguera, per l'autoritat apostólica i ma voluntat que millor puga de dret reial, notari públic de Sabadell, bis• valer y teñir.» bat de Barcelona qui ho va fer es• criure i cloure. Fou fet en rescrivania y en la par• roquia de Sant Esteve de Castellar, 1601 febrer 10 el 22 de gener de l'any de la nativitat del Senyor de 1562. Signe de Joan Rafael ParulI, pagés, de la parro• Torrella, el testador esmentat, que quia de Sant Cugat del Vallés, reco• concedeix, aprova i jura totes les neix que ha rebut de la seva muller coses predites. Els testimonis, cri• Violant, filia deis esposos Viceng dats i pregats de paraula peí mateix Torrella i Joana, pagesos, de la par• testador, són: Bartomeu Febrer i roquia de Sant Esteve de Castellar, Joan Tintorer, babitants en dita par• la quantitat de 150 Iliures de moneda roquia, pagesos. Signe de Jaume de Barcelona, amb altres béns i joles Camporat, preveré, vicari i notari de que la muller li va aportar en dot, l'església parroquial de Sant Esteve com consta en els capítols matrimo• de Castellar, bisbat de Barcelona, niáis fets entre els dos esposos da• per l'autoritat de la reverenda co- vant de notari. Tanmateix el paga• munitat de Santa Maria del Pi, ha ment del dot va ésser fet per mans fet el testament, de má propia, l'ha d'una altra persona i per aixó cal fet escriure i l'ba fet cloure, el dia que Rafael siguí una ápoca o rebut 14 del mes de maig de l'any de la de pagament amb totes les cláusules nativitat del Senyor, de 1565. de seguretat que se solen escriure en aquests documents. Fou fet a la (Original en cátala) vila de Sabadell, bisbat de Barcelo-

m na, el dissabte dia 10 del mes de fe• de Terrassa, que, en primeres núp- brer de l'any de la nativitat del Se• cies, havia estat la muller de l'bono- nyor de 1601. Signatura de Rafael rable Franeesc Ametller, difunt, de Parull. Ho signen també dos testi- la parroquia del Sant Esperit i de onis i el notari Joan Miquel Tristany Sant Pere de Terrassa; i Miquel Tor• de la vila de Sabadell, notari reial rella de la vila de Terrassa i Marian• per tot el principat de Catalunya i na Torrella, la seva muller, filia legi• pels comtats de Rosselló i de Cer- tima i natural deis esmentats Fran• danya. eesc Ametller i Joana Torrella. Tots aquests estableixen i donen en em- 1615 novembre 16. Terrassa fiteusi a Miquel Mestre de la vila de Terrassa, el lloc anomenat «lo bosch Joana Torrella, vidua de l'honora- del Forn» amb totes les seves perti- ble Cabriel Torrella, pagés de la vila nences. En donen els limits.