De L'activitat Minera Al Bages

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L’ACTIVITAT MINERA AL BAGES

III DOCUMENT INICIAL ESTRATEGIC

Document d’objectius i propòsits i Avanç

Març 2 016

DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ ...... 3 1.1 ANTECEDENTS ...... 3 1.2 OBJECTE ...... 6 1.3 MARC LEGAL ...... 6 1.4 MARC GENERAL DELS TREBALLS ...... 13 2. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL PLA ...... 14 2.1 DADES GENERALS ...... 14 2.2 OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS DEL PLA ...... 14 2.3 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES ...... 16 3. CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS GENERALS ...... 33 4. ESTUDI DEL MEDI ...... 35 4.1 ENCAIX TERRITORIAL ...... 35 4.2 ÀMBIT LOCAL ...... 37 4.3 RISCOS ...... 86 5. DIAGNOSI. ESTRATÈGIES ...... 87 5.1 EFECTES MÉS SIGNIFICATIUS ...... 87 5.2 ESTRATÈGIES ...... 99 5.3 DEMANDA DE SOLS I RECURSOS ...... 104 6. SENSIBILITAT AMBIENTAL ...... 106 6.1 INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA ...... 106 6.2 INTERPRETACIÓ DELS NIVELLS DE SENSIBILITAT ...... 107 7. CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ...... 110 8. PROPOSTA D’ALTERNATIVES ...... 129 8.1 ALTERNATIVA 0. ESTAT ACTUAL ...... 129 8.2 ALTERNATIVA 1. EXTENSIÓ EN CONTINUÏTAT ...... 131 8.3 ALTERNATIVA 2. LA POBLA SUD ...... 132 8.4 ALTERNATIVA 3. PLANTA EN CONTINUÏTAT I CAMPA DE CAMIONS A LA POBLA SUD ...... 133 8.5 ALTERNATIVA 4. LA BOGADELLA (CALLÚS) ...... 134 9. VALORACIÓ DE LES ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA ...... 135 9.1 AVALUACIO DE LA PROPOSTA ...... 135 9.2 PROPOSTA PER A LA DEMANDA DE NOUS SÒLS...... 147 9.3 ALTRES PROPOSTES DEL PDU...... 147 10. TRÀMIT I CONCLUSIONS ...... 152 10.1 TRÀMIT ...... 152 10.2 CONCLUSIONS ...... 152

PAG. 1 DE 153

DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ

El present Document Inicial Estratègic inicia el procediment de l’AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES, i que inclou els municipis de Súria, Sallent, Balsareny i Callús. Aquest es desenvolupa seguint les recomanacions per a la redacció de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Territori i Sostenibilitat.

1.1 ANTECEDENTS

En la memòria de l’avanç de planejament es fa una àmplia exposició dels antecedents del present PDU. En el present apartat es reprodueixen els citats antecedents, que són claus per emmarcar el context en el que es desenvolupa el present document, i el grau de detall d’aquesta primera fase. El patrimoni mineral català és un recurs de domini públic explotat per empreses privades en règim de concessió. L’empresa concessionària per a l’explotació dels jaciments del Bages per a l’obtenció de potassa i sal, és en l’actualitat Iberpotash, SA 1__ La mineria potàssica del Bages es va iniciar a Súria l’any 1925 de la mà de l’empresa Minas de Potasa de Súria, filial de l’empresa Solvay, per a explotar el jaciment de clorur potàssic que existeix al sud de la falla del Tordell. L'any 1972 es va crear l’empresa Potasas del Llobregat per a explotar el jaciment de la Mina Vilafruns a Balsareny, que té la planta de tractament al municipi de Sallent. El sector de la mineria va patir una greu crisi a partir dels anys vuitanta. El 1982, l'Estat va adquirir Minas de Potasa de Súria i, el 1991, Potasas del Llobregat, per tal de formar el conglomerat públic del Grupo Potasas. La mina de potassa de Cardona es va tancar el 1990. El 1997 va plantejar-se la possibilitat de convertir la mina en un dipòsit de residus industrials, però el projecte no va prosperar. El 2003 es va iniciar l’explotació turística de la Muntanya de Sal de Cardona. Durant aquests anys, l’empresa Ercros ha explotat els runams salins o terreres que en el seu dia va generar l’activitat minera a Cardona per produir sal comuna. L'eliminació de les terreres es troba, avui dia, en una fase avançada. L'any 1998, Israel Chemicals Limited (ICL) va adquirir el Grupo Potasas i va formar Iberpotash. ICL és líder mundial en producció de fertilitzants i productes químics i se situa en la sisena posició mundial en producció de potassa. Actualment, al Bages, es mantenen en funcionament dues explotacions potàssiques: la mina Cabanasses, a Súria, que explota el jaciment situat al nord de la falla del Tordell i la mina Vilafruns, a Balsareny i Sallent, que explota el jaciment situat al sud de la falla. L'any 2011, l’empresa Iberpotash, propietària de les concessions mineres, va presentar l’anomenat Pla Phoenix de reactivació de l’activitat minera a la comarca del Bages. La primera fase d'aquest Pla, actualment en curs i amb una inversió inicialment prevista de 170M €, preveu el tancament ordenat i progressiu de la mina Vilafruns i les instal·lacions vinculades a aquesta mina (Balsareny/Sallent) i el trasllat cap a Súria de la producció que fins ara es feia en aquesta mina, incorporant a les activitats de l’empresa la producció de sal sòdica d’alta puresa. D'acord amb el POUM de Sallent actualment vigent, els abocaments derivats de l’activitat extractiva al dipòsit salí del Cogulló, que acull la sal sòdica i el runam resultants de l’explotació de la mina Vilafruns, han d'haver cessat abans del 30 de juny de 2017.

PAG. 3 DE 153 A Súria, el que es planteja és la construcció d'una rampa d’extracció que aporta el material de la mina Cabanasses a la planta de tractament de potassa, l'ampliació i millora de la planta de tractament de potassa i la construcció d'una primera planta de cristal·lització (sal vacuum) per a l'obtenció de clorur sòdic de molt elevada puresa. La nova rampa té per objecte incrementar la producció, per compensar la que es deixarà de generar a Vilafruns (Balsareny/Sallent) i eliminar el transport mitjançant camió. La planta de sal vacuum, per la seva part, té per objecte la valorització d'una sal que, sinó, aniria a parar al dipòsit Sali del Fusteret. Pretén convertir el que ara seria considerat un residu en un recurs i allargar la vida útil del dipòsit i, per tant, de l'activitat minera al Bages. Es preveu que la primera planta de sal vacuum entri en ple servei al segon trimestre de 2016. Tota la producció serà adquirida per l'empresa AkzoNobel. Concretament, 600.000 tones/any, d'una altíssima puresa, marxaran en tren i vaixell cap a les plantes electroquímiques i 150.000 tones/any s'empaquetaran en la pròpia comarca del Bages i es comercialitzaran -per part de la pròpia empresa AkzoNobel- per aparells, descalcificadors, indústria alimentaria i altres. Per a que això sigui possible, és necessari posar una nau a disposició d'AkzoNobel el més a prop possible del complex d'lberpotash. L'encaix urbanístic d'aquesta fase del projecte ha comportat dues modificacions puntuals de les normes subsidiàries de planejament de Súria que, en el seu dia, van ser formulades per a un escenari d'abandonament de l'activitat minera. La Modificació puntual número 14 (publicada el novembre de 2014), va incorporar una nova clau, "8.7. Zona minera en sol no urbanitzable", que reconeixia les instal·lacions existents de la mina i en permetia de noves, tot establint un marc racional per al desenvolupament i creixement de les activitats derivades de l'extracció minera. La modificació puntual número 15 (publicada el maig de 2014) va reordenar l’àmbit de sòl urbà on se situa el complex miner. A banda, han estat aprovats el Pla especial urbanístic per a l'accés a la rampa de la mina de Cabanasses i el Pla especial urbanístic de reordenació d'usos i activitats del sector del Pou de Cabanasses. La segona fase del Pla Phoenix ja té el finançament compromès. El novembre de 2014, la multinacional israeliana ICL, matriu de la companyia Iberpotash, va aprovar una inversió a Súria de 350 M€ fins al 2018. La segona fase preveu, a Súria, la construcció d'una segona planta de sal vacuum, la construcció d'una nova planta de potassa granulada amb capacitat de produir en conjunt 1MTm/any, la modernització de les instal·lacions existents i el desenvolupament de les infraestructures necessàries per donar sortida comercial a la producció. A més, inclou la construcció d'una nova terminal de càrrega al port de Barcelona de 7 ha que ha d'estar operativa durant el 2016. Per tal de garantir el correcte encaix urbanístic d'aquesta segona fase del Pla, estava prevista una modificació puntual número 16 de les normes subsidiàries de planejament de Súria que va quedar avortada en el moment que la Generalitat va expressar, públicament i d'acord amb els dos ajuntaments més directament afectats, la voluntat d'endegar un Pla director urbanístic de l’activitat minera al Bages que anés més enllà de l’escenari temporal de la segona fase del Pla Phoenix (visió integral i a més llarg termini), més enllà de l’àmbit de Súria (també l’entorn de Sallent) i que incorporés, com objectiu, la resolució de l’històric conflicte ambiental dels runams salins de la comarca. Cal tenir present que, per cada tona de potassa (clorur de potassa) que s'obté, es generen unes tres tones de sal comuna (clorur de sodi) que, amb un percentatge petit d'impureses, s'emmagatzemen a l’aire lliure, en el que es coneix com a dipòsits salins, runams salins o terreres a l’espera de la seva comercialització o eliminació o clausura. S'atribueix a la mineria i els runams el fet d'haver contribuït, per lixiviació, a la salinització dels aqüífers i de les conques fluvials del Cardener i del Llobregat, més enllà de la salinització natural que li seria pròpia. Aquestes implantacions mineres daten del segle XVII en el cas de Cardona, i d’inicis del XX en el cas de Suria, sallent i Balsareny, amb uns estàndards ambientals coherents. L'any 1988 es va construir un col·lector de salmorres entre el Bages i el mar per tal de conduir determinades surgències salines i els lixiviats dels dipòsits salins recollits així com les aigües resultants del procés industrial. En matèria d'aigües, també cal recordar que existeix un conveni vigent entre l’Agència Catalana de l'Aigua i Iberpotash per finançar diverses obres d'intercepció de les surgències salines detectades. El col·lector de salmorres té dos ramals -el de Sallent i el de Cardona/Súria- que s'uneixen a Castellgalí. El tram del col·lector entre Abrera i el Prat de Llobregat ha estat desdoblat i és nou. La resta, 119 Km, presenta un important grau de deteriorament i una limitació de capacitat, cosa que provoca vessaments

PAG. 4 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA i aturades del servei recurrents. L'Agència Catalana de l'Aigua té redactat el projecte de desdoblament per a tot el sistema situat al nord d'Abrera (un nou col·lector paral·lel a l’actual, el qual es mantindria per emergències) la construcció i gestió del qual preveu treure a concessió en els propers anys. L'empresa té dos dipòsits de residus salins actius i en creixement: el del Cogulló, a Sallent, i el del Fusteret, a Súria. En compliment de sentència, en la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central, de 2 d'octubre de 2014, es va establir per al Cogulló un doble topall físic (la cota a 538 metres d'alçada) i temporal (el 30 de juny de 2017 han de finalitzar els abocaments de runam salí propi de l’activitat extractiva). El runam del Fusteret té, només, el topall físic que estableixen les autoritzacions ambientals i mineres i que encara s'és lluny d'assolir. La construcció de la primera i segona planta de sal vacuum -producció que serà venuda a l’empesa AkzoNobel i comercialitzada per aquesta- ha de garantir que, malgrat el trasllat a Súria de la producció que ara s'esdevé a Sallent, el dipòsit seguirà creixent al ritme actual i no més. A banda d'aquests, hi ha dos runams inactius: el de Vilafruns a Balsareny, que ja va ser restaurat, i el de la Butjosa, a Sallent, que esta pendent de trasllat o eliminació per possibilitar el desenvolupament industrial de la zona previst en el POUM del municipi. Tant el runam del Cogulló, com el del Fusteret, com el de la Botjosa, han de ser restaurats, podent, a més de contenir les seves externalitats durant la seva vida útil, tal com s’està fent, ser retirats, com en el cas de Cardona, o segellats, com el cas de Vilafruns, o altres estratègies que permetin la contenció estrictament en els seus límits. Aquest repte -una assignatura pendent des de fa molts anys i que és de gran calat- no té, hores d'ara, un calendari prou precís, prou concentrat en el temps ni prou garantit. El que està clar és que qualsevol solució passa, paradoxalment, per l’èxit del projecte empresarial miner que n'ha de permetre el finançament. Hores d'ara, només s'albiren dues possibles solucions: l’eliminació (que implica la construcció d'un nou col·lector i la portada d'aigua per poder dissoldre la sal i enviar-la a mar) i la valorització (que implica la construcció de més plantes de sal i l’ampliació de les infraestructures ferroviàries necessàries per comercialitzar la producció). Totes dues tenen uns costos molt elevats però que han de ser abordats dins del projecte global de la mineria al Bages. Finalment, en el capítol d'antecedents, cal esmentar l’existència d'alguns episodis de subsidència dels terrenys. El més conegut i de major transcendència va ser l’originat per la mina de potassa Enrique, tancada el 1977, causada per una bòfia natural i que va provocar el cessament de la mina i l’enfonsament i desallotjament del barri de l’estació de Sallent i la relocalització dels veïns per part de la Generalitat de Catalunya. Vista la transcendència i abast de la mineria al Bages i els reptes ambientals i d'ordenació que l'acompanyen, la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme va instar la iniciació del procediment de formulació del Pla director urbanístic de l'activitat minera al Bages, d’acord amb el que disposa l’art.56.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLU) i en coherència amb les determinacions del planejament territorial i urbanístic. L'objectiu del PDU és el de garantir un encaix urbanístic i ambiental adequat de l'activitat, de donar-li seguretat jurídica i garanties de futur i de generar noves oportunitats territorials, però també d'establir els mitjans necessaris per resoldre la problemàtica històrica dels dipòsits salins a la comarca, més enllà dels interessos particulars de l’empresa explotadora actual. L'interès territorial de l'actuació, d'acord amb els antecedents descrits, es justifica plenament en termes econòmics, ambientals, d'ordenació i de potencialitat futura, essent aquesta l’única explotació minera de gran abast existent al país. La rellevància socioeconòmica i ambiental dels projectes empresarials anunciats i de les problemàtiques a resoldre són molt grans i amb una incidència territorial amplia, que depassa els límits del municipi. La mineria, per moltes raons, té característiques singulars que cal atendre amb una ordenació específica. El Pla director urbanístic que es proposa ha d’ordenar els espais vinculats al desenvolupament de l’activitat extractiva minera i el tractament de la matèria primera complint els requisits d’explotació de

PAG. 5 DE 153 l’únic recurs miner del país, per tal que sigui viable econòmica, social i mediambientalment. En aquest marc, ha de donar resposta, com a mínim, als objectius i propòsits següents:  Garantir un encaix urbanístic, ambiental i infraestructural adequat de la segona fase del Pla Phoenix a Súria i la conca del Cardener.  Establir les cauteles necessàries a Sallent i la conca del Llobregat per una retirada ordenada de l'activitat minera actual i la creació de nous espais d'oportunitat econòmica.  Possibilitar i establir els mitjans per a l’assoliment dels objectius ambientals i, en especial, la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració dels espais que ara ocupen.  Establir les determinacions i previsions necessàries per garantir el desenvolupament sostenible de l'activitat minera i la indústria associada en el futur. El 22 de maig del 2015, la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme va instar la iniciació del procediment de formulació del Pla director urbanístic, amb la finalitat d'establir directrius d'ordenació urbanística i, en el seu cas, delimitar i ordenar sectors d'interès supramunicipal per a l'execució directa d'actuacions d'especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars, atès el seu interès territorial. L’àmbit inicial d'estudi del Pla inclourà els municipis de Súria, Sallent i Balsareny, amb activitat minera en l'actualitat, sense perjudici de la posterior incorporació d'altres municipis al llarg dels eixos del riu Cardener i Llobregat. A tals efectes, la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya, en la sessió de 28 de maig de 2015, va prendre l’acord de proposar al conseller de Territori i Sostenibilitat que acordés iniciar el procediment de formulació del Pla director urbanístic de l’activitat minera al Bages i encarregar a la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme la redacció del document, amb la participació dels ajuntaments afectats. Fet que es va ratificar en la resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat de data 16 de juliol de 2015.

1.2 OBJECTE

L’objecte del present document és el desenvolupament dels aspectes ambientals en relació al AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES.

1.3 MARC LEGAL

El marc legislatiu que determina la redacció del present document és: 1. LLEI 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica 2. LLEI 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental 3. LLEI 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. 4. TEXT REFÓS DE LA LLEI D’URBANISME (en endavant, TRLU), aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. 5. LLEI 6/2009, del 28 d’Abril, d’avaluació ambiental de plans i programes. 6. REIAL DECRET LEGISLATIU 1/2008, d’11 de gener, pel que s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de projectes. 7. DECRET 305/2006, de 18 de juliol, per la qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme 8. DECRET LEGISLATIU 1/2005, de 26 de juliol, constitutiu del Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

PAG. 6 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

9. DIRECTIVA 2001/42/CE, de 27 de juny, relativa a l’avaluació de determinats plans i programes en el medi ambient. La LLEI 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, en la seva disposició addicional vuitena estableix els supòsit d’avaluació ambiental estratègica (ordinària i simplificada), així com també identifica els casos en què no s’aplica cap procediment d’avaluació ambiental estratègica. En el seu apartat 6.a) defineix els que es sotmeten a avaluació ambiental estratègica ordinària, on no es fa referència els PDU És en el seu aparat 6.b) on es detallen els plans urbanístics sotmesos a avaluació ambiental simplificada, concretament 6.b) primer. Plans directors urbanístics (PDU) i normes de planejamenht urbanístic (NPU) Alhora, és vigent a Catalunya la Llei 6/2009 , de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, en tot allò que no contradiu la Llei bàsica de l’estat 21/2103. Així, el present Pla director urbanístic se sotmet al procediment d’avaluació ambiental de plans i programes que regula la Llei 6/2009, de 28 d’abril, a l’empara del què estableixen els articles 14.4 i 8.1.c) de la citada Llei. L’article 8.1.c) inclou els plans directors urbanístics entre els plans sotmesos a avaluació ambiental en funció d’una decisió prèvia d’avaluació ambiental, mentre que l’article 14.4 preveu que, en el cas dels plans urbanístics als quals pugui ser aplicable el procediment de decisió prèvia, se seguirà directament el procediment d’avaluació ambiental que regula la disposició addicional cinquena (sense necessitat d’adoptar la referida decisió prèvia) si el promotor considera que el pla s’ha de sotmetre a avaluació ambiental. Per tant, aquesta proposta de Pla director urbanístic se subjectarà al procediment d’avaluació ambiental, a sol·licitud del promotor, i a partir de la consideració que, pels motius assenyalats anteriorment, en el PDU concorren unes circumstàncies especials pel que fa a les repercussions per al medi ambient, sens perjudici que aquestes repercussions siguin, com s’acreditarà, de caràcter positiu. Concretament la Llei 6/2009, estableix: Article 5. Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental 1. S’han de sotmetre a avaluació ambiental: a) Els plans i els programes relacionats en l’annex 1. b) Els plans i els programes que compleixin els requisits establerts per l’article 6. c) Les modificacions de plans i programes a què fan referència les lletres a i b en els casos i amb les condicions que especifica l’article 7. d) Els plans i els programes a què fa referència l’article 8 si així es resol en la decisió prèvia d’avaluació ambiental. 2. El Govern pot decidir sotmetre també a les obligacions d’aquesta llei plans o programes, o modificacions, no inclosos en l’apartat 1 si motiva que hi concorren circumstàncies extraordinàries que poden comportar un risc ambiental o repercussions significatives per al medi ambient. Alhora, en l’article 7, exposa

PAG. 7 DE 153 L’article 8 estableix: Article 8 Plans i programes sotmesos a avaluació ambiental en funció d'una decisió prèvia d'avaluació ambiental 1. S'han de sotmetre a avaluació ambiental, si així es resol en la decisió prèvia d'avaluació ambiental, els plans i els programes següents: a) Els plans i els programes a què fa referència l'article 6 que estableixin l'ús de zones d'àmbit territorial reduït. b) Els plans i els programes no inclosos en l'article 6 que estableixin el marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d'impacte ambiental. c) Els plans directors urbanístics. d) Els plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic general que no ha estat objecte d'avaluació ambiental. e) Les modificacions dels plans a què fan referència les lletres a, b, c i d que comportin una modificació substancial de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia del pla que produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient. f) Els plans d'instal·lacions i equipaments esportius. g) Qualsevol altre pla o programa el promotor dels quals sol·liciti sotmetre'ls a avaluació ambiental atenent-ne les circumstàncies especials de risc ambiental o de repercussions per al medi. 2. Les modificacions dels plans a què fan referència les lletres a, b, c i d de l'apartat 1 si, per les característiques i la poca entitat, es constata, sense necessitat d'estudis o altres treballs addicionals, que no poden produir efectes significatius en el medi ambient no estan subjectes a avaluació ambiental. A aquests efectes, el promotor ha de presentar una sol·licitud a l'òrgan ambiental, en la fase preliminar de l'elaboració del pla o programa, per tal que aquest, per mitjà d'una resolució motivada, declari la no-subjecció del pla o programa al procés de decisió prèvia i, en conseqüència, al procés d'avaluació ambiental. El termini per a adoptar i notificar la resolució és d'un mes des de la presentació de la sol·licitud. En el cas que l'òrgan ambiental no dicti la resolució de declaració de no-subjecció en el termini esmentat, la sol·licitud s'entén que és desestimada.

D’altra banda, l’article 14.4 i la disposició addicional cinquena expressen el següent: Article 14. (...) 4. L'avaluació ambiental del planejament urbanístic es regeix pel que estableix la disposició addicional cinquena. Pel que fa als plans urbanístics que s'han de sotmetre al procediment de decisió prèvia d'avaluació ambiental d'acord amb l'article 8, aquest procediment es regeix pel que estableixen els articles 15 i 16, llevat que el promotor consideri que el pla s'ha de sotmetre a avaluació ambiental. En aquest cas, se segueix directament el procediment d'avaluació ambiental segons el que estableix la disposició addicional cinquena.

Disposició addicional cinquena Avaluació ambiental del planejament urbanístic L’avaluació ambiental del planejament urbanístic es regula per la legislació urbanística en els aspectes relatius al contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental i el seu procediment, sens perjudici dels aspectes següents:

PAG. 8 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

a) L’avanç dels plans urbanístics subjectes a avaluació ambiental s’ha de trametre simultàniament a l’òrgan ambiental i al departament competent en matèria d’urbanisme. b) L’òrgan ambiental ha de dur a terme les consultes sobre l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i la notificació al promotor del document de referència, en el termini de dos mesos. L’òrgan promotor del pla pot dur a terme aquestes consultes si forma part de l’Administració de la Generalitat i ho comunica prèviament a l’òrgan ambiental. c) El departament competent en matèria d’urbanisme ha de lliurar, en el termini d’un mes, un informe urbanístic i territorial que inclogui la valoració de l’adequació de l’avanç del pla a la legislació urbanística vigent, a les directrius del planejament territorial i als criteris de desenvolupament urbanístic sostenible. d) L’informe urbanístic i territorial, que estableix la lletra c, s’ha d’incorporar com a annex al document de referència. e) Són aplicables als plans urbanístics que han seguit una avaluació ambiental les exigències de publicitat que estableix l’article 28, a més de les que estableix la legislació urbanística.

Tal com s’ha exposat, el planejament que es proposa es troba en els supòsits de la citada Llei 6/2009, del 28 d’Abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, per la qual cosa es procedeix a la redacció d’un ISAP, acompanyat d’un Avanç de Planejament (segons l’article 106 del Reglament de la Llei d’Urbanisme), com a pas previ per la obtenció del document de referència. La correlació de les terminologies emprades fins a l’aplicació de la Llei 21/2013 i les noves previstes per aquesta, d’acord amb l’apartat 2 de la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, és la següent:

LLEI 6/2009, del 28 d’abril LLEI 21/2013, de 9 de desembre

Procediment d’avaluació ambiental Procediment d’avaluació ambiental estratègica ordinària

Informe de sostenibilitat ambiental preliminar (ISAP) Document inicial estratègic (DIE)

Document de referència Document d’abast de l’EAE

Informe de sostenibilitat ambiental (ISA) Estudi ambiental estratègic (EAE)

Acord sobre la memòria ambiental Declaració ambiental estratègica

En aquest nou marc normatiu el document central és l’EAE, en comptes de l’ISA. En aquesta primera fase de treballs, seguint allò que disposa la Llei 21/2013 en el seu article 18, el promotor ha de presentar: Article 18. Sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental estratègica ordinària. 1. Dins del procediment substantiu d’adopció o aprovació del pla o programa, el promotor ha de presentar davant l’òrgan substantiu, juntament amb la documentació exigida per la legislació sectorial, una sol·licitud d’inici de l’avaluació ambiental estratègica ordinària, acompanyada de l’esborrany del pla o programa i d’un document inicial estratègic que ha de contenir, com a mínim, la informació següent: a) Els objectius de la planificació. b) L’abast i el contingut del pla o programa proposat i de les seves alternatives raonables, tècnicament i ambientalment viables.

PAG. 9 DE 153 c) El desenvolupament previsible del pla o programa. d) Els potencials impactes ambientals tenint en compte el canvi climàtic. e) Les incidències previsibles sobre els plans sectorials i territorials concurrents.

L’article 115, del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, estableix el procediment en la tramitació dels documents urbanístics: Article 115. Procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics L’avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos s’integra en el procediment establert en la Llei d’urbanisme per a llur formulació i tramitació, d’acord amb les següents regles: a) Prèviament a la presentació a tràmit del pla urbanístic per a la seva aprovació inicial, l’òrgan o persones que el promoguin han de sol·licitar a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. A aquests efectes, cal presentar a l’òrgan ambiental un avanç de l’instrument de planejament amb el contingut que assenyala l’article 106 d’aquest Reglament. En el cas que l’avanç se sotmeti a informació pública, bé perquè sigui preceptiu, bé voluntàriament, la sol·licitud del document de referència a l’òrgan ambiental es formula simultàniament a la informació pública de l’avanç. En qualsevol dels casos indicats, si l’òrgan ambiental no resol sobre la sol·licitud en el termini d’un mes des de la seva presentació, es poden continuar les actuacions. b) L’informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut que correspongui a cada una de les figures de planejament, d’acord amb el què estableix, si s’escau, la legislació aplicable en matèria d’avaluació ambiental i amb el què estableix aquest Reglament respecte als informes ambientals dels plans, ha de formar part de la documentació de l’instrument de planejament objecte d’aprovació inicial. c) L’informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació pública, durant un termini mínim de 45 dies, conjuntament amb l’instrument de planejament del qual forma part, després de la seva aprovació inicial i, simultàniament, s’han d’efectuar les consultes que procedeixin, d’acord amb el que estableixi el document de referència. d) El pla objecte del següent acord d’aprovació ha d’incorporar una memòria ambiental, en la qual, tenint en compte l’informe de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, s’ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta d’ordenació. La memòria ambiental la realitzen l’òrgan o persones que promoguin el pla i requereix l’acord de l’òrgan ambiental, sense el qual no es pot entendre produït per silenci administratiu el següent acord d’aprovació que correspongui. A aquests efectes, cal lliurar a l’òrgan ambiental la proposta de memòria ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits per aquest Reglament, que integren la proposta que ha de ser objecte del següent acord d’aprovació, i l’òrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta de memòria ambiental en el termini d’un mes des que li hagi estat presentada. En el cas que l’òrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memòria, ha d’assenyalar quins aspectes han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la seva conformitat a la proposta de memòria ambiental esmenada. e) Correspon a l’òrgan competent per a l’aprovació definitiva de l’instrument de planejament de què es tracti la presa en consideració de l’informe de sostenibilitat ambiental i de la memòria ambiental del pla per a l’adopció de la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació definitiva mitjançant una declaració, amb el contingut que estableix la legislació aplicable.

PAG. 10 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, en el seu article, 106, formula la informació pública de l’avanç de planejament Article 106 Informació pública de l'avanç de l'instrument de planejament 106.1 Per facilitar la participació dels ciutadans en la formulació dels plans urbanístics, prèviament a l'aprovació inicial l'administració competent pot acordar publicar i sotmetre a informació pública avanços dels instruments de planejament urbanístic. 106.2 L'avanç de l'instrument de planejament ha de contenir: a) Els objectius i els criteris generals del pla. b) Una síntesi de les alternatives considerades i dels objectius i criteris urbanístics, ambientals o socials que justifiquen l'elecció de la proposta bàsica sotmesa a informació pública. c) La descripció de les característiques bàsiques de la proposta d'ordenació. d) Si l'instrument de planejament està sotmès a avaluació ambiental, un informe ambiental preliminar per tal que l'òrgan ambiental pugui determinar l'amplitud, nivell de detall i grau d'especificació de l'informe de sostenibilitat ambiental. Sens perjudici del què pugui establir la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, l'informe ambiental preliminar, quan es tracti del pla d'ordenació urbanística municipal, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'article 70 d'aquest Reglament i, quan es tracti de plans urbanístics derivats, ha de contenir els aspectes assenyalats en les lletres a i b de l'apartat 1 de l'article 100 d'aquest Reglament. 106.3 Els suggeriments, alternatives o al·legacions que es presentin en el tràmit d'informació pública seran analitzats i valorats per l'administració responsable de la redacció del pla, amb l'objecte de confirmar o rectificar els criteris i solucions generals del planejament. Aquesta valoració s'expressa mitjançant l'acord d'aprovació inicial de l'instrument de planejament. 106.4 La publicació i subjecció a informació pública de l'avanç de pla és obligatòria en el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal. 106.5 Les previsions d'aquest precepte no són d'aplicació a l'avanç de pla que cal formular pel desenvolupament per subsectors dels sectors de planejament derivat, el qual es regeix pel què estableix l'article 114 d'aquest Reglament.

L’article 70 estableix els continguts de l’ISAP del planejament general, que s’adopten pel present PDU: Article 70 Informe de sostenibilitat ambiental En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència, i, en tot cas, amb el contingut mínim següent: a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què inclou: 1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit objecte de planejament i del seu entorn.

PAG. 11 DE 153 2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. 3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa. Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d'importància relativa. b) Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, el què inclou: 1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades. 2n. L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l'apartat a), tercer paràgraf, d'aquest article. 3r. La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa seleccionada. c) Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada, incloent: 1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient. 2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d'infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l'ordenació proposada. 3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient. d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent: 1r. Els efectes sobre els recursos naturals. 2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1. 3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació prevista pel pla. e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn: 1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l'apartat 1. 2n. L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l'apartat 1.c). 3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes. f) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya

PAG. 12 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

1.4 MARC GENERAL DELS TREBALLS

En el present Document Inicial Estratègic, s’estructura en els següents apartats:  CAPÍTOL 1: INTRODUCCIÓ  CAPÍTOL 2: CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL PLA, incorporant els seus objectius generals  CAPÍTOL 3: CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS DEL PLANEJAMENT.  CAPÍTOL 4: ESTUDI DEL MEDI. Incorpora l’anàlisi de l’àmbit del PDU  CAPÍTOL 5. DIAGNOSI I ESTARTÈGIES, on es fa una anàlisi dels principals efectes ambientals de la situació actual, i es defineixen les estratègies ambientals del PDU  CAPÍTOL 6: SENSIBILITAT AMBIENTAL. DIAGNOSI. Es fa una valoració del àmbits, on es requeriex una demanda de sòl, en relació als usos pretesos. De la interacció amb els objectius del planejament se’n deriven els aspectes més rellevants a tenir en compte.  CAPÍTOL 7: CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS.  CAPÍTOL 8: PROPOSTA D’ALTERNATIVES. Es descriuran les diferents propostes d’ordenació  CAPITOL 9. VALORACIO D’ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA, i es procedirà a la seva anàlisi i discussió fins arribar a la solució adoptada. Aquest procés estarà d’acord amb la formulació estratègica del planejament i es desenvoluparà de forma proporcional al seu grau d’anàlisi. Finalment es fa una descripció de la solució adoptada.  CAPÍTOL 10: TRÀMIT I CONCLUSIONS. Es farà una breu descripció no tècnica del document, del tràmit previst per al planejament, fent referència als documents redactats i la situació d’aquests en l’àmbit del pla o programa on és inclòs. També s’exposaran les conclusions del document ambiental fent referència als aspectes més rellevants.

PAG. 13 DE 153 2. CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL PLA

2.1 DADES GENERALS

El PDU s’emmarca en l’àmbit territorial de la Catalunya Central, a la comarca del Bages. Els estudis previs del PDU, s’iniciaren als municipis de Súria, Sallent i Balsareny, on es localitzen les instal·lacions en superfície lligades a l’explotació de les mines de potassa i sal. Això no obstant , com a resultat d’aquests anàlisi previs, s’ha estès l’àmbit al municipi de Callús, com a localització possible en un escenari de futur, d’instal·lacions afectes a la producció de sals. Així mateix, l’àmbit s’estén als municipis de Manresa, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, donat que queden afectats per la portada d’aigua des de la depuradora de Manresa fins les instal·lacions de Sallent. Aquesta portada d’aigua es veu avui com a molt probable en el marc del Pla de restauració dels dipòsits salins Cogulló i la Botjosa ja que es necessita tant per la possible purificació de la sal per a la seva comercialització com per al dissolució i portada a mar en cas de no poder-se comercialitzar. Podria ser, però, que finalment no s’inclogui aquesta reserva de sòl si es considera que no és una infraestructura necessària.

2.2 OBJECTIUS I CRITERIS GENERALS DEL PLA

2.2.1 Objectius generals del pla

L’objectiu bàsic d’aquest PDU és ordenar els espais vinculats al desenvolupament de l’activitat extractiva minera i el tractament de la matèria primera a Súria, Sallent i Balsareny i Callús, complint els requisits d’explotació de l’únic recurs miner de la potassa per tal que sigui viable econòmica, social i mediambientalment. Atesa la realitat de l’activitat en el moment present, el PDU concreta aquest objectiu global en quatre objectius més específics: 1_ Garantir un encaix urbanístic, ambiental i infraestructural adequat de la segona planta de sal vacuum a Súria i la conca del Cardener. 2_ Establir les cauteles necessàries a Sallent i la conca del Llobregat per una retirada ordenada de l’activitat minera actual i la creació de nous espais d’oportunitat econòmica, si s’escau. 3_ Possibilitar i establir els mitjans per a l’assoliment dels objectius ambientals i, en especial, la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració dels espais que ara ocupen. 4_ Establir les determinacions i previsions necessàries per garantir el desenvolupament sostenible de l’activitat minera i la indústria associada en el futur. D’altra banda, les determinacions d’aquest PDU suposaran la modificació del PDU del Pla del Bages pel que fa a la regulació dels usos extractius i qualsevol altre aspecte que en resulti necessari. Així mateix, el PDU estudiarà la possibilitat de refondre el planejament vigent en les zones de sòl no urbanitzable afectes a l’activitat extractiva de potassa i sal per tal de donar-li una coherència de conjunt a tota l’activitat, en un document normatiu únic. En aquest sentit, en la concreció pròpia per a la seva aprovació inicial en resultarà la millor opció entre deixar vigents els actuals plans urbanístics, refondre’ls amb el PDU o bé que s’adaptin a les determinacions del PDU un cop aquest estigui aprovat definitivament.

PAG. 14 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

2.2.2 Criteris pel desenvolupament del PDU

El desenvolupament del PDU vindrà condicionat per l’aplicació dels següents criteris en el procés de la seva redacció: El PDU es redactarà, principalment, recollint les determinacions del PDUPdB, en tant s’estableix que cal dotar al territori de les condicions necessàries per dinamitzar-lo econòmicament i de la resta de determinacions i propostes dels planejaments territorials i sectorials que tinguin incidència en l’àmbit. La proposta d’ordenació del PDU, al delimitar un sector d’interès supramuncipal i ordenar un àmbit de planejament, incorpora els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme, per tal de garantir la utilització racional del territori i el desenvolupament urbanístic sostenible. Es garantirà la mínima afectació possible dels terrenys naturals i vegetació dels cursos d’aigua, tot i preservant i potenciant els seus valors ambientals. El Pla facilitarà el desenvolupament dels espais necessaris per a vertebrar l’activitat econòmica, d’acord amb la seva situació favorable d’accessibilitat i visibilitat des de les infraestructures viàries. Caldrà, en tot cas (tant en els nous sectors com en els existents), garantir una adequada integració paisatgística del conjunt i aplicar criteris de proporcionalitat dels volums i estudi de les visuals, ates que les actuacions del PDU comportaran la formalització de noves façanes visibles principalment des de la xarxa viària general i els nuclis urbans. El PDU ha d’assegurar l’estructuració i articulació del conjunt de terrenys situats al llarg de la carretera C-16 tot garantint la continuïtat i coherència territorials. Si s’escau, i és urbanísticament viable, es contemplarà llur reordenació. S’estudiaran els diferents àmbits de planejament existents a Sallent i el seu destí un cop cessada l’activitat minera, per tal d’avaluar la possibilitat de coordinar-ne el seu desenvolupament. El PDU haurà de tenir en compte els elements culturals i patrimonials presents en l’àmbit d’estudi i garantir mecanismes de preservació i rehabilitació en el cas que sigui necessari. Es treballaran mecanismes per permetre un desenvolupament en etapes que contemplin la viabilitat econòmica de l’explotació de sals potàssiques amb la sostenibilitat ambiental i es preveuran les seves implicacions urbanístiques. La nova ordenació que es derivi de les actuacions del PDU, garantirà l’observació de les mesures ambientals i les mesures de seguretat industrial i prevenció de riscos derivades dels condicionants de l’entorn. Pel que fa a la implantació de nous espais lligats a l’explotació de les sals potàssiques es fixen els següents criteris bàsics per tal d’avaluar-ne la idoneïtat territorial:  La situació i dimensió de l’àmbit.  La proximitat a les instal·lacions existents  El grau de compliment del planejament territorial i director  La incidència en els planejaments vigents dels municipis.  L’accessibilitat a l’àmbit tant des de la xarxa viària com ferroviària.  Topografia i pendents  Riscos  Valors naturals i patrimonials (inclòs connectivitat ecològica)  Impacte paisatgístic i possibilitats d’integració

PAG. 15 DE 153 2.3 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES

En aquest apartat es realitza una síntesis dels principals plans i programes relacionats en el pla. En l’apartat quatre (d’informació urbanística i planejament vigent) de la memòria urbanística del pla es descriuen abastament els plans i programes relacionats.

2.3.1 Planejament vigent

El planejament urbanístic es resumeix en el següent quadre:

PLANEJAMENT TERRITORIAL

Pla territorial parcial de les Comarques Aprovació definitiva Centrals (PTPCC) 16.09.2008

PLANEJAMENT URBANÍSTIC

PLANEJAMENT DIRECTOR

Àmbit supramunicipal Pla director urbanístic del Pla del Bages Aprovació definitiva (PDUPdB) 10.10.2006

PLANEJAMENT GENERAL

Àmbit municipal

Súria Revisió de les Normes subsidiàries de Aprovació definitiva planejament (NNSS) 24.04.2002

Sallent Pla ordenació urbana municipal (POUM) Aprovació definitiva 10.05.2010

Balsareny Revisió del Pla general d’ordenació urbana Aprovació definitiva (PGOU) 15.10.1992

Callús Revisió del Pla general d’ordenació urbana Aprovació definitiva municipal (PGOU) 28.10.1998

2.3.1.1 Pla territorial parcial de les comarques centrals

La Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s’aprova el Pla territorial general de Catalunya, és l’instrument que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya. Es defineixen sis àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials, basats en la funcionalitat territorial. La Llei 1/1995, mitjançant la modificació operada per la Llei 24/2001, de 31 de desembre, preveu set àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials de Catalunya:  Comarques de Girona  Comarques Centrals  Alt Pirineu i Aran  Comarques de Ponent  Àmbit Metropolità de Barcelona  Terres de l’Ebre  Camp de Tarragona

PAG. 16 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Aquests com eines de planificació territorial amb els altres plans sectorials han de ser coherents, tant en la incorporació de les infraestructures principals, com en la compatibilitat amb les servituds territorials, definides per altres conceptes com per exemple la connectivitat ecològica. En tot cas, es formulen uns objectius o criteris generals, que els present Pla com eina de planificació territorial ha de considerar:  Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.  Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.  Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.  Moderar el consum de sòl.  Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes.  Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.  Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.  Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.  Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.  Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.  Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà.  Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.  Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.  Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.  Integrar Catalunya en el sistema de xarxes urbanes i de transport europees mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial. L‘àmbit del Pla ordena el territori comprès per les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. En aquest sentit, ordena el creixement urbanístic, protegeix els espais oberts i garanteix el desenvolupament de les infraestructures de comunicació per un escenari de futur fixat a l’any 2026 amb els objectius següents:  Potenciar la centralitat territorial i econòmica i l’accessibilitat d’aquestes comarques, que tenen una posició estratègica en els eixos sud-nord i est-oest de Catalunya.  Ordenar el creixement econòmic i demogràfic que es pugui produir els vint anys posteriors a l’aprovació del Pla i que pot incrementar de manera destacada el pes d’aquesta àrea sobre el conjunt de Catalunya.  Fomentar el desenvolupament d’àrees urbanes potents al voltant d’Igualada, Manresa i Vic i considerar també polaritats susceptibles de tenir un creixement important ciutats com Solsona, Cardona, Berga, Torelló o Manlleu, entre d’altres.  Potenciar els eixos de comunicació verticals, com la C-16 i el tren de Puigcerdà, i horitzontals, com els eixos transversals viari i ferroviari, amb l’objectiu d’assegurar una estructura nodal que vertebri tot el territori i faciliti l’activitat econòmica.  Preservar el sistema d’espais obertsi el paisatge tot connectant i integrant els espais lliures d’urbanització. El contingut del Pla territorial, doncs, respon a l’objectiu d’aportar les referències espacials necessàries per a un desenvolupament sostenible del territori. Per tal d’assolir les seves finalitats, el PTPCC es centra en la regulació dels tres sistemes bàsics de l’estructura i la funcionalitat del territori:

PAG. 17 DE 153  Sistema d’assentaments urbans. El Pla assenyala les estratègies de desenvolupament per a cada nucli o àrea urbana que són adequades per a les finalitats del pla.  Sistema d’espais oberts. El Pla diferencia segons les seves característiques i la seva funció territorial les diferents classes de sòl que han de quedar al marge dels processos d’urbanització i estableix la normativa i els criteris de gestió de cadascuna.  Sistema d’infraestructures de mobilitat. El Pla fa propostes de nous traçats i de millores en la xarxa viària territorial i en la xarxa ferroviària, en ambdós casos en coherència amb el planejament sectorial d’aquestes matèries.

PTP Comarques Centrals Plànol O.6 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures. Bages E 1/50 000 Font: web DTES

El pla formula en els àmbits de delimitació dels sòls de protecció territorial situats a la comarca del Bages: Sòls que engloben àrees subjectes a explotacions mineres. Municipis de Balsareny, Cardona, Callús, Castellnou de Bages, Sallent, Súria. La delimitació d'aquest àmbits no pressuposa l'existència de riscos, però sí l'alerta davant d'hipotètiques afectacions. En qualsevol cas, és a escala dels POUM on caldrà precisar les delimitacions i establir les mesures preventives adequades, si escau de fer-ho.

PAG. 18 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

El pla inclou en la xarxa d’espais de protecció especial: Riera de Coaner. L'interès natural d'aquesta zona correspon a criteris geològics, ja que es relaciona amb l'anticlinal de Súria, com a criteris botànics per la presència de boscos de ribera. La proximitat al PEIN de la Serra de Castelltallat fa d'aquest espai un bon distribuïdor de bio-diversitat a la zona. Pla del Reguant. Espai inclòs en el catàleg de zones humides amb interès faunístic i botànic. També és una zona de parada i repòs per a aus migratòries. En tractar-se d'una zona humida amb un bosc de ribera en bon estat, permet la nidificació de moltes d'aquestes aus. Hi des-taca la presència d'una de les poques espècies vegetals protegides presents al Bages: el freixe de fulla estreta. D'altra banda, l'espai té interès geològic relacionat amb l'anticlinal de Súria. Pel que fa referència als espais oberts, el pla inclou com a riscos geològics, els especialment relacionats amb explotacions mineres: La regulació de les zones extractives i del seu impacte sobre el territori no depèn únicament de les actuacions dels departaments de la Generalitat ni de les propostes del Pla territorial, ja que el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme té competència en matèria minera. Cal, però, tenir en compte aquells elements que poden suposar un risc i que, per tant, tenen una repercussió a l'hora de fer el planejament territorial. A les Comarques Centrals, trobem bàsicament mines de carbó a Saldes, al Berguedà, i mines de sal a Sallent, Súria, Cardona i Balsareny, al Bages; encara que algunes ja estan tancades, l'afectació continua essent-hi viva. Algunes d'aquestes explotacions s'han fet a cel obert i altres han estat subterrànies Són precisament les mines subterrànies, com les de sal, en general, i les de carbó de Saldes, les que comporten un possible risc de subsidència en quedar grans volums buits sota terra que, a més, amb les filtracions es poden omplir d'aigua, i agreugen potencialment la situació, fins a provocar esfondraments del terreny. El Pla recull aquestes àrees, a partir de la informació de què es disposa en el moment de la redacció i els atorga la categoria de protecció territorial de risc i afectacions. Sobre les activitats extractives que es portin a terme en el sòl de protecció especial, s'hi refereix l'article 2.18 de la normativa territorial.

2.3.1.2 El Pla director urbanístic del Pla del Bages

El Pla director urbanístic del Pla del Bages (en endavant PDUPdB), aprovat definitivament el 10 d’octubre de 2010 i publicat al DOGC núm. 4776, de 7 de desembre de 2006, inclou dins del seu àmbit de planejament 27 municipis de la comarca: Aguilar de Segarra, Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Fonollosa, Gaia, Manresa, Marganell, Monistrol de Montserrat, Navarcles, Navas, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Mateu de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicen9 de Castellet, Santa Maria d'Oló, Santpedor i Súria. Aquest Pla director urbanístic, de conformitat amb els principis que regeixen l'elaboració del PTPCC, i atenent les exigències del desenvolupament regional, té per finalitat establir: a) Les directrius per a coordinar l'ordenació urbanística del seu àmbit. b) Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i el transport públic. c) Mesures de protecció del sol no urbanitzable, i els criteris per a l'estructuració orgànica d'aquest sol. d) La concreció i la delimitació de les reserves de sol per a grans infraestructures.

PAG. 19 DE 153 e) La previsió de polítiques supramunicipals de sol i habitatge.

PDU del Pla del Bages Plànol T 20 Estructura d’espais lliures territorials (Plànol normatiu) E 1/50 000 Font: Registre de planejament urbanístic de Catalunya 2015 Es centra en la regulació dels mateixos tres sistemes bàsics de la lògica territorial que el PTPCC  els espais oberts  els assentaments -urbans i d’activitats econòmiques- i  les infraestructures de mobilitat

PAG. 20 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Pel que fa als sòls del sistema d'espais oberts, el Pla diferencia, segons les seves característiques i la seva funció territorial, diferents àrees homogènies de regulació i estableix la normativa i els criteris de gestió de cadascuna.

PDU del Pla del Bages Plànol A 14 Opcions de creixement (Plànol normatiu) E 1/50 000 Font: Registre de planejament urbanístic de Catalunya 2015

Els 27 municipis de l’àmbit s’agrupen en 7 unitats funcionals que són el marc territorial al qual s’ha de referir cada municipi per justificar la necessitat de sòl residencial i d’activitat econòmica Súria s’agrupa conjuntament amb Callús formant la unitat anomenada Eix del Cardener; mentre que Sallent i Balsareny conjuntament amb Navàs conformen la unitat funcional anomenada Eix del Llobregat. D’altra banda, a efectes del Pla director, el PDUPdB regula dins del sistema d’espais oberts, el sòl subjecte a riscos. En aquest sentit, distingeix en els plànols T 12, Àrees de risc geològic, i T 23, Vincles derivats de riscos, aquells àmbits on el planejament urbanístic municipal ha de determinar el grau de risc i adoptar les mesures adequades per tal de permetre assolir uns nivells suficients de protecció enfront dels riscs naturals i tecnològics, fent els estudis geològics pertinents i preservant de la urbanització i de l'edificació aquelles zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones que, d'acord amb la normativa sectorial aplicable, siguin totalment incompatibles amb llur urbanització o edificació, llevat que es prevegi l'execució d'obres vinculades a la protecció i la prevenció deis riscs.

PAG. 21 DE 153

PDU del Pla del Bages Plànol T 23 Vincles derivats de riscos E 1/50 000 Font: Registre de planejament urbanístic de Catalunya 2015 Defineix i classifica els usos en el capítol 7:  art 7. 1. Usos mediambientals  art 7. 2. Usos recreatius  art 7. 3. Usos dotacionals  art 7. 4. Usos d’infraestructures  art 7. 5. Usos agroramaders  art 7. 6. Usos extractius  art 7. 7. Usos industrials  art 7. 8. Usos terciaris i comercials  art 7. 9. Usos turístics  art 7.10. Usos residencials Pel que fa als usos extractius regulats a l’article 7.6, determina: 1. Són usos extractius els que consisteixen en la retirada de materials geològics del seu emplaçament natural cara al seu posterior aprofitament econòmic. No formen part d'aquesta categoria les extraccions d'aigua, ni l'aprofitament de recursos minerals extrets com a resultat de moviments de terres per adequar els terrenys a l'exercici d'altres usos autoritzats. 2. Els usos extractius s'han d'assignar sempre a àmbits acotats amb caràcter temporal, de forma que l'exercici de les intervencions associades als mateixos es limita al termini establert en la corresponent autorització; finalitzada aquesta, o parcialment al llarg de l'explotació d’àmbits acotats, s'ha de procedir a la restauració deis terrenys per permetre l'exercici d'altres usos. 3. No es pot autoritzar cap activitat extractiva, sigui a cel obert o subterrània, a menys de 500 metres de qualsevol sol urbà o urbanitzable; ni classificar cap sol urbanitzable a menys de 500 metres de qualsevol activitat extractiva autoritzada, excepte que es garanteixi, mitjançant la documentació tècnica pertinent, la inexistència de qualsevol mena de risc.

PAG. 22 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

4. Les empreses titulars de les actuals concessions de la mineria de la sal han d'impulsar, en el termini d'un any, l'aprovació d'un projecte-programa de restauració i impacte ambiental actualitzat, dels runams salins amb dos objectius fonamentals: a) la progressiva reducció dels volums d'aportació a l'exterior i la disminució global i significativa del volum dels runams a menys de deu anys vista, i en l'horitzó de la seva reducció total fins a la total integració en el territori, sense sobresortir dels nivells del seu entorn contigu; b) l'actuació immediata per a reduir, minimitzar i tendir a no produir cap tipus d'efecte negatiu al medi natural, en especial el tema de la salinització del sol i subsòl i les aigües, sobretot del Llobregat. 5. L'administració competent ha d'impulsar la redacció d'un Pla Sectorial supramunicipal que abordi la resolució i millora paisatgística de les afectacions mineres ja existents i la regulació de les vigents i futures a la comarca.

2.3.1.3 Plans urbanístics municipals

PLANEJAMENT MUNICIPAL DE SÚRIA El planejament general vigent a Súria és la Revisió de les Normes subsidiàries de planejament (en endavant, les NNSS), aprovades definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en la sessió 21 de gener de 2003 i publicat al DOGC núm. 3877 de 6 de maig de 2003. Pel que afecta al present Pla director, val a dir que aquest document revisa les anteriors Normes de 1993, en un període recessiu per la mineria. D’acord amb la progressiva tendència a la baixa d’aquesta activitat, les seves propostes anaven encaminades a la transformació i regeneració dels sòls afectes a l’activitat minera. Com a conseqüència, els darrers anys ha estat necessari modificar les NNSS puntualment per tal de corregir les discrepàncies entre la regulació normativa que establien per aquesta activitat i la seva realitat actual, adaptant-les a un nou context de reactivació. En aquest sentit, són d’especial transcendència les Modificacions puntuals 14 i 15, en endavant MP14 i MP15, que actualitzen les NNSS a la nova situació, alhora que clarifiquen indeterminacions i esmenen errades. L’objecte de la MP 14, promoguda per l’Ajuntament de Súria, va ser el de crear una nova clau urbanística que reculli i permeti les instal·lacions mineres existents i les futures en els dos àmbits de sòl no urbanitzable,el del Pou de Cabanasses, físicament ocupat per les instal·lacions d’accés a la mina (pous 2 i 3) i un nou àmbit situat molt proper a l'actual planta de tractament de la fabrica, on construir la nova rampa d’accés alternativa al pou per tal d’extreure el mineral. Les NNSS vigents contemplaven majoritàriament en aquests sòls una clau pròpia del sòl no urbanitzable de valor forestal, amb una subclau que preveia la redacció d’un Pla especial de restauració que permetés restablir les característiques forestals d’aquests terrenys un cop cessada l’activitat. En aquests àmbits de sòl no urbanitzable, cal veure també les determinacions del Pla especial urbanístic per a l’accés a la rampa de la mina de Cabanasses (anterior a la MP14) i llur modificació, tramitada en paral·lel a la MP14 i el Pla especial urbanístic de reordenació d’usos i activitats del sector del Pou de Cabanasses.

PAG. 23 DE 153 Així mateix, per tal d’estudiar les alternatives de localització per a les noves instal·lacions necessàries, cal tenir present el Pla parcial urbanístic de la Pobla Sud.

PLANEJAMENT MUNICIPAL VIGENT . SÚRIA Acord AD Publicació DOGC Planejament Revisió de les NNSS 21.01.2003 6.05.2003 3877 general MP 14 2.10.2014 7.11.2014 MP 15 11.04.2014 26.05.2014 6630 Planejament PEU per a l'accés a la rampa de la derivat mina de Cabanasses 11.02.2013 19.02.2013 6318 Modificació puntual del PEU per a l'accés a la rampa de la mina de Cabanasses 2.10.2014 14.11.2014 6751 PEU de reordenació d’usos i activitats del sector del Pou de 13.02.2015 6810 Cabanasses 2.10.2014 10.07.2015 6910 PPU del sector industrial la Pobla Sud 20.09.2007 10.07.2008 5170

Font: CTU de les Comarques Centrals i Registre de planejament urbanístic; RPUC. 2016

Les NNSS, modificades per la MP14 distingeixen i defineixen l’ús extractiu com un ús específic i el regulen a l’article 226.40: “Compren les activitats d'extracció i d'explotació minera que inclouen les tasques d'aprofitament o explotació deis recursos minerals i altres recursos geològics que necessariament requereixen l'aplicació de tècnica minera. Es distingeixen dos usos: a) Explotació en cel obert, b) Explotació en subsòl però que requereix en superfície usos complementaris (oficines, vestuaris, tallers, magatzems, instal·lacions, aparcaments, etc.) però necessàries i imprescindibles per l’explotació”.

PLANEJAMENT MUNICIPAL VIGENT A SALLENT L’ordenació urbanística general d’aquest municipi es regeix pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) aprovat definitivament per la CTUCC en data 19 de maig de 2010 i publicat al DOGC 5672 de 16 de juliol de 2010. A efectes del present Pla director, és de rellevància la modificació directa del POUM en compliment de la sentència numero 569 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el 16 de juliol del 2013. Especialment pel que fa a l’ordenació del dipòsit salí del Cogulló i de la riera de Soldevila. Aquesta modificació es va materialitzar mitjançant l’Acord de la CTUCC de 2 d’octubre de 2014.

PLANEJAMENT MUNICIPAL VIGENT . SALLENT

Acord AD Publicació DOGC Planejament POUM 19.05.2010 16.07.2010 5672 general Acord CTUCC Modificació POUM en compliment directe sentència TSJC 2.10.2014 11.11.2014 6747

Font: CTU de les Comarques Centrals i Registre de planejament urbanístic; RPUC. 2015

PLANEJAMENT MUNICIPAL VIGENT A BALSARENY El planejament municipal vigent a Balsareny és la revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) aprovat definitivament en data de 15 d’octubre de 1992 i publicat a efectes de la seva vigència en data de 18 de gener de 1993.

PAG. 24 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Aquest Pla classifica l’àmbit de les instal·lacions afectes a l’extracció de sal potàssica com a sòl urbà subzona industrial minera -clau 6c, regulada als articles 100, 101, 102 i 103 de la Normativa del Pla. El PGOU defineix la zona Nuclis exteriors-clau 6 per qualificar les implantacions exteriors al nucli urbà d’edificació industrial, o residencial com complement d’aquelles activitats (colònies tèxtils o mineres), així com les instal·lacions en superfície de l’activitat minera. (Vegeu article 100 PGOU) Segons les característiques concretes de cada nucli, el Pla distingeix les següents subzones (Vegeu article 101 PGOU):  Colònia tèxtil - clau 6a  Colònia minera - clau 6b  Zona industrial minera - clau 6c  Barri Costa del Castell - clau 6d

PLANEJAMENT MUNICIPAL VIGENT A CALLÚS El planejament municipal vigent a Balsareny és la revisió del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) aprovat definitivament en data de 28 d’octubre de 1998 i publicat a efectes de la seva vigència en data de 17 de desembre de 1998. Si bé en aquest municipi no hi han instal·lacions afectes a la mineria potàssica, en la mesura en que s’ha anat avançant en els estudis i anàlisi urbanístics previs, s’ha conclòs incloure’l dins de l’àmbit d’estudi del PDU atenent a llurs condicions de veïnatge i proximitat al sector industrial de la Pobla sud de Súria i les possibilitats que s’ofereixen quant a una expansió futura. Així mateix, s’han explorat altres localitzacions en el municipi que ofereixen a priori avantatges, atesa llur localització propera a les infraestructures de mobilitat -viària i ferroviària-, així com a les condicions dels sòls amb una superfície i pendents adequades.

2.3.2 Pla d’Espais d’Interès Natural

El Pla d’espais d’interès natural (PEIN), segons Decret 328/1992, de 14 de desembre, és el que delimita i regula els principals espais d’interès natural a Catalunya, incorporant tots aquells espais naturals inclosos en la Xarxa Natura 2000, que alhora inclouen els LIC i ZEPA. Proper a l’àmbit d’estudi, l’únic espai natural inclòs al PEIN és l’espai de Castelltallat de 4790,8 ha, presenta interès per reunir una mostra representativa dels elements característics del paisatge del territori de segàrric a la conca del riu Cardener. L’àmbit que es situa més a prop d’aquest espai és l’àmbit del Fusteret, concretament en el Pla de Reguant. Per tant, el Pla d’espais d’interès Natural defineix el marc territorial dels espais naturals en l’àmbit de Catalunya. Juntament amb aquests s’han d’incorporar aquells espais connectors que fan que aquests espais principals no esdevinguin àmbits aïllats. Sobre aquests espais connectors, els Plans Territorials Parcials n’inclouen estudis específics, sovint prenent com a base la xarxa hidrogràfica, torrents i rieres, i en alguns casos fins i tot les xarxes de transport. Finalment, l’equilibri entre les formacions forestals i agrícoles, esdevé clau per al manteniment de nombroses espècies. Si bé, en algunes zones s’ha protegit tradicionalment les zones forestals, les zones agrícoles han estat substituïdes pels creixements urbans. El manteniment del mosaic agroforestal en zones protegides, o en els seus voltants, és important per a mantenir els seus valors naturals.

PAG. 25 DE 153 2.3.3 Pla hidrològic de les Conques Internes de Catalunya

L'objectiu principal del Pla és assegurar que hi hagi aigua disponible, en prou quantitat i amb la qualitat adequada, per als diferents sectors i àrees demandants, sempre que aquesta demanda vagi d'acord amb l'ordenació del territori i en harmonia amb el medi ambient i la resta de recursos naturals. Amb aquests objectius, es van redactar les Bases Tècniques, conca a conca, que permetrien elaborar el Pla. Bàsicament es tracta d'un recull d'informació, conceptes de recursos i demandes, que són el substrat d'una planificació a nivell global de les conques Internes. El primer Pla va ser objecte d'una Comissió d'Estudi de la Planificació Hidrològica creada pel Parlament de Catalunya. Les consideracions d'aquesta Comissió van derivar en l'elaboració d'un segon i definitiu Pla que va ser lliurat posteriorment al Ministeri de Política Territorial i Obres Públiques per a la seva aprovació, que va tenir lloc quatre anys després, l'any 1998, quan els Plans de la resta de Conques de l'Estat van estar disponibles. Actualment és necessària una revisió del Pla Hidrològic i de les seves Bases Tècniques, ja que el de les Conques Internes és el més antic de tots, encara que s'hagi aprovat recentment.

2.3.4 Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya

El Pla defineix un règim de cabals mínims per sota dels quals la vida piscícola i el funcionament dels ecosistemes fluvials poden mostrar dificultats per mantenir-se. Aquest assigna un règim de cabals de manteniment mensuals a 320 punts de la xarxa fluvial de les conques internes de Catalunya (uns 2.000 km de riu), i aporta la metodologia de càlcul per determinar els cabals de la resta de trams fluvials (petites capçaleres i rierols). La fixació d'un règim de cabals de manteniment neix de la necessitat de comptabilitzar els usos industrials, agrícoles, de consum i de generació d'energia, i de mantenir en bon estat els sistemes aquàtics dels quals s'extreu aquest recurs. Aquest règim és una restricció prèvia als usos de l'aigua que permet, i vol mantenir, unes condicions ambientals mínimes acceptables, i és una eina útil per regular les noves concessions, i per iniciar revisions i adequar les que ja existeixen. El Pla sectorial de cabals de manteniment dóna compliment a les previsions de l'actual Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya. El cabal de manteniment és un llindar per sota del qual el sistema fluvial entra en un estat crític i, per tant, es recomana no extreure més aigua del sistema. Els cabals circulants, de manera natural i temporalment, poden ser més baixos que els cabals definits al Pla com a cabals ambientals. Un problema ben diferent són aquells trams fluvials en què no circula el règim de cabal de manteniment a causa del consum i de l'elevada explotació dels recursos de la conca. Aquest Pla marca els cabals desitjables als rius i és útil per a les noves concessions i per a les revisions de les que ja existeixen. En períodes de sequera s’hauran de definir uns cabals de manteniment de sequera (temporalment més baixos). Aquest aspecte es concretarà al Pla de gestió de sequeres, que formarà part del Pla de gestió de conca, encara en elaboració.

2.3.5 Directiva marc de l’aigua

La nova Directiva Marc en Política d’Aigües de la Comunitat Europea (des d’ara DMPA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l’ús de l’aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d’aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. En aquesta Directiva es deixa de veure les aigües

PAG. 26 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA que discorren pel territori des d’un punt de vista únicament hidràulic i comercial, i contempla aquest recurs com a part estructural i funcional indispensable del medi natural i integrat, alhora, dins d’un marc d’ús i gestió sostenible. Així, doncs, l’entrada en vigor de la DMPA, el 22 de desembre de 2000 (dia de la seva publicació al DOCE), i la seva posterior transposició a la normativa estatal (mitjançant la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, que inclou en el seu article 129, la modificació del text refós de la Llei d’Aigües, aprovat per Reial decret 1/2001, de 20 de juliol), condicionen un seguit de canvis des del punt de vista normatiu, a nivell estatal i autonòmic, així com en la planificació, gestió i control, de manera integrada, de les masses d’aigua, tant continentals com costaneres, a partir de les autoritats competents de les respectives demarcacions hidrogràfiques. Per a la implantació dels criteris i objectius de la DMPA caldrà realitzar un seguit de treballs i estudis inicials per a la generació de Plans i Programes, que es sintetitzaran posteriorment al Pla de Gestió. Els treballs realitzats i, en general, els nous criteris de gestió, intervenció i planificació dels sistemes aquàtics, hauran de basar-se en els principis fonamentals de la Directiva. A partir d’aquests principis es fonamentarà i articularà el procediment d’implantació de la DMPA. Aquesta incorpora quatre principis bàsics que hauran de ser tinguts en compte als plans i programes de gestió dels espais aquàtics:  Principi de no deteriorament i manteniment del Bon Estat de les masses d’aigua superficials i subterrànies.  Principi d’enfocament combinat de la contaminació i gestió integrada del recurs.  Principi de participació social i transparència en les polítiques de l’aigua.  Principi de plena recuperació de costos en la gestió dels recursos i de l’espai aquàtics. El principal objectiu de la Directiva Marc de l’Aigua es basa en l’assoliment del bon Estat Ecològic dels sistemes aquàtics superficials, i el bon estat Químic i Quantitatiu de les aigües subterrànies. D’aquesta manera, la gestió i planificació dels recursos hídrics i dels espais associats s’han de desenvolupar sota els següents condicionants:  Prevenir el deteriorament de l’estat de les aigües des de l’entrada en vigor de la DMPA (finals de 2000).  Arribar al bon estat de les aigües, sota l’enfocament combinat i la gestió integrada, i amb elements d’anàlisi que ens mesurin l’estructura i el funcionament de l’ecosistema, en el cas de les aigües superficials, i la bona qualitat química i equilibri quantitatiu sostenible, en el cas de les aigües subterrànies, abans de finals de 2015. El concepte d’estat ecològic, que és introduït pel text normatiu de la Directiva marc de l’aigua, sorgeix com a element clau de mesura per a l’anàlisi de la qualitat dels sistemes aquàtics i la seva gestió, on s’integra una visió de l’estat de salut (una expressió de l’estructura i funcionament dels ecosistemes). Aquest concepte apareix a la legislació catalana sobre aigua (Llei 6/1999), i al text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya (Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre).

DOCUMENT IMPRESS Aquest document és una síntesis dels treballs de caracterització i definició de les masses d'aigua (unitat de gestió sobre la que recaurà el programa de mesures per tal d’assolir els objectius de la DMPA), i risc d’incompliment d’objectius de la DMPA, conegut com a document IMPRESS, que dóna resposta als Articles 5, 6 i 7 de la DMPA. Les masses d’aigua es caracteritzen i tipifiquen, sobre cada una d’elles s’analitzen les pressions existents (activitats que poden provocar alteracions al medi) i els impactes mesurats, i s’analitza el risc d'incompliment dels objectius de la DMA. Aquesta anàlisi s’ha realitzat per a les masses d’aigua (rius, llacs, zones humides, aigües costaneres, aigües de transició i aigües subterrànies) de les conques internes de Catalunya (àmbit sobre el qual la Generalitat de Catalunya té plenes competències en la planificació

PAG. 27 DE 153 hidrològica), i part catalana de les conques intercomunitàries de l’Ebre, la Garona i la Sènia (àmbit de planificació de les conques de l’Ebre i del Xúquer). L’anàlisi del risc d’incompliment d’objectius permetrà articular el posterior Programa de Mesures i elaborar el futur Pla de Gestió de la Demarcació Hidrogràfica de les conques internes de Catalunya, el qual haurà d’integrar les mesures necessàries per a la gestió integrada i sostenible dels recursos hídrics, compatible amb el bon estat dels ecosistemes. Alhora, aportarà informació per als Programes de Mesures i els Plans de Gestió que hagin de realitzar les demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries. El document IMPRESS, a més a més, consta d’una anàlisi econòmica mitjançant la qual es valoren els costos actuals dels serveis relacionats amb l’aigua, valora el grau de recuperació d’aquests, i identifica els sectors imputats o sobre els quals repercuteixen. Aquesta anàlisi és transcendental per a la posterior viabilitat del programa de mesures, aconseguir el principi de màxima recuperació de costos en l’anàlisi integral d’aquests, inclosos els ambientals (de reposició del medi, etc.), els costos del recurs i els costos financers en la gestió integrada i sostenible de l’aigua i el seu espai associat. Les masses d’aigua dins d’una demarcació hidrogràfica es diferencien en categories (rius, llacs, zones humides, aigües de transició, aigües costaneres, aigües subterrànies), dins de les quals es classifiquen en diferents tipus en funció de les característiques morfomètriques, ambientals, climàtiques, geogràfiques i, en general, aquelles variables que intervenen en la caracterització i distribució de la biocenosi. Una vegada establerts els tipus dins de les categories, es defineixen les masses d’aigua amb criteris de gestió integrada i sota l’enfocament combinat. La delimitació de les masses d’aigua i les seves zones d’influència, contextualitzada dins d’un tipus i una categoria determinades, permet concretar la gestió i el programa de mesures per a l’assoliment dels objectius marcats per la DMPA, i ajustar el Programa de Seguiment i Control. Mitjançant l’anàlisi IMPRESS es proposen masses d’aigua fortament modificades (HMWB), les quals no hauran d’assolir el bon estat ecològic del sistema sinó el bon potencial ecològic (màxima qualitat possible). Les masses d’aigua es classifiquen com a fortament modificades sota els criteris de forta pressió i impactes hidromorfològics, i en les quals la seva recuperació i assoliment del bon estat ecològic és inviable des d’un punt de vista econòmic o social, o les repercussions de la seva recuperació produeixen impactes ambientals pitjors.

Proposta completa de masses d’aigua fluvials fortament modificades

PAG. 28 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

A partir de la diagnosi de les principals problemàtiques que afecten a l’àmbit de participació de l’Alt Llobregat – Cardener, se’n defineixen deu que expliquen el risc d’incompliment dels objectius de la DMPA en relació a les masses d’aigua d’aquest àmbit. Seguint l’ordre de prioritat, són les següents:  Contaminació per runams salins.  Alteracions del règim de cabals per aprofitament hidroelèctric.  Alteracions morfològiques dels marges fluvials i de les zones humides.  Extraccions i regulació del cabal.  Contaminació per adobs d’origen ramader.  Contaminació d’origen industrial.  Contaminació per insuficiències en el tractament de les aigües residuals urbanes.  Contaminació associada a pràctiques agrícoles.  Espècies Invasores.  Pressió associada a infraestructures lineals soterrades.

ACTUACIONS I MESURES PER LA MINIMITZACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DELS RUNAMS SALINS DE LA CONCA DEL LLOBREGAT (ACA) La salinització de l’aigua de la conca del Llobregat té un doble origen: natural i antròpic. Les mesures i actuacions proposades per l’Agència Catalana de l’Aigua tenen com a objectiu minimitzar la contaminació antròpica sobre el vector aigua (sobre el qual té competències) ja sigui causada per la presència dels runams salins com pels col·lectors de salmorres. La mesura correctora òptima per l’eliminació dels impactes produïts per la presència dels runams salins és la seva desaparició, mitjançant el reaprofitament del residu i comercialització. Actualment, però, aquesta mesura no és viable per la totalitat dels runams i per tant cal prendre altres mesures per minimitzar l’impacte, detallades a continuació:  Ampliació i millora de la capacitat del col·lector de salmorres  Mesures de contenció en els runams: . Reallització d’un sòcol impermeable en el perímetre dels runams . Construcció de rases perimetrals impermeabilitzades que condueixen les aigües de pluja que han estat en contacte amb el runam salí fins a una bassa de laminació, connectada al col·lector de salmorres . Col·lectors en les surgències salines, i derivació cap el col·lector de salmorres. . Barreres en el subsòl amb pus de bombament que recullin les aigües salines infiltrades des de la base dels runams Aquestes mesures, en gran part, total o parcialment, ja s’han portat o s’estan portant a terme.

2.3.6 Planificació dels espais fluvials (PEF)

La planificació dels espais fluvials (PEF) de les conques catalanes constitueix un dels projectes més ambiciosos de l'Agència Catalana de l'Aigua per a l'anàlisi detallada dels rius a Catalunya, tenint en compte tots els agents socials, d'acord amb el que estableix la Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2007, relativa a l’avaluació i la gestió dels riscos d'inundació.

PAG. 29 DE 153 La PEF ordena espacialment els cursos fluvials per consensuar la recuperació i la conservació ambiental i paisatgística amb els usos històrics, la valorització social i econòmica i l’aprofitament sostenible dels seus recursos, tenint en compte el fenomen de la inundabilitat i el risc que pot comportar envers les persones, els béns i el medi ambient. Els principals objectius, comuns a tots els treballs de planificació dels espais fluvials són:  Determinar els cabals de disseny de la conca i delimitar les zones inundables per a diferents períodes de retorn.  Avaluar l'estat ecològic dels ecosistemes fluvials.  Zonificar l'espai fluvial, tenint en compte la funcionalitat i les dinàmiques ecològiques i el comportament hidràulic de la xarxa fluvial.  Plantejar un conjunt de mesures orientades a resoldre els problemes detectats als diferents àmbits.  Definir els criteris de gestió i d'intervenció en els espais fluvials.  Sensibilitzar, informar i conscienciar la població, els ens locals i les entitats públiques o privades interessades a portar a cap els plans i programes per reduir la vulnerabilitat dels béns i les persones i millorar l'estat ecològic, a partir del coneixement obtingut amb la informació elaborada.

2.3.7 Pla d’infraestructures del transport de Catalunya. 2006-2026

CARRETERES En el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya per al període 2006 - 2026 es fixa en la C-55 com a eix primari entre Manresa i Solsona. En el Pla territorial parcial de les comarques Centrals, als municipis de Cardona, Súria i Callús, es contempla la carretera C-55 com a xarxa estructurant, entre Manresa i Solsona, mentre que la carretera C-16 (en els municipis de Sallent i Balsareny) la classifica com a eix que forma part de la xarxa transeuropea (eix Barcelona-Puigcerdà-límit amb França pel Cadí). Com a actuacions previstes proposa per la C-16 (eix del Llobregat):  Eix Barcelona - Puigcerdà - límit amb França. Reconversió (desdoblament) en autovia Berga - Bagà. N-260: condicionament a via per a automòbils des del túnel del Cadí fins al límit amb França. Com a actuacions previstes proposa per la C-55:  C-55. Variant de Solsona. Condicionament Solsona – Bassella  C-55. Ronda est de Manresa (desdoblament).  C-55: Condicionament entre Abrera i Monistrol de Montserrat. Desdoblament entre Monistrol de Montserrat (enllaç amb la C-58) i Manresa

FERROCARRIL Com a actuacions proposades el pla identifica l’adaptació a passatgers de la línia d’FGC Manresa-Súria i Manresa-Sallent  Implementació de les mesures adequades per per-metre el pas de trens de passatgers pels ramals de mercaderies existents.  L’estimació pressupostària d’aquesta actuació és de 6M€ i l’administració competent és l’Administració de la Generalitat.  Perllongament del ramal Manresa - Sallent com a tren tramvia fins a Berga.

PAG. 30 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

2.3.8 Pla de protecció del medi natural i del paisatge del Bages

El “Pla de protecció del medi natural i del paisatge del Bages”, va ser promogut a finals de l’any 1997 pel Consell Comarcal. Te per objectiu la obtenir una visió integral del territori des de la perpectiva del medi natural. Els treballs de base d’aquest pla varen servir de base també pels treballs del PDU del Bages i del Pla territorial. Aquest pla diferencia tres tipus d’espais:  Espais d’interès nuclears S’han considerat els hàbitats d'interès comunitari o rars comarcals (superfície inferior al 5% de la comarca) de distribució extensiva, cadascun generalment de tipus forestal. L'extensió dels polígons d'hàbitat. establerta en funció del grau d'interès (> 40 ha per a la majoria d'hàbitats, > 100 ha per als més extensos) ha permès seleccionar les àrees de més valor ecològic d'aquests hàbitats. aquelles que pel seu nivell més alt d'agregació actuen corn a clapes o nodes d'alt valor dins del mosaic del paisatge.  Espais d’interès singulars Ha considerat la resta d'hàbitats d'interès (comunitari o rars), d'extensió reduïda, i també el conjunt de zones humides i d'hàbitats aquàtics. les figures de protecció (PEIN i ENPE), la informació sobre espècies de flora i fauna, els elements d'interès geològic i, molt especialment, el coneixement proporcionat per la Guia d'espais d'interès natural del Bages (AD. 1997). s'han identificat els espais d'interès natural anomenats singulars, pel fet de reunir valors particulars localitzats i contribuir a la biodiversitat, sense tenir, però, una funció ecològica d'element de reposició natural corn ara els espais nuclears.  Espais connectors A partir dels nodes destacats del mosaic del paisatge, espais nuclears o singulars, i considerant criteris bàsics de connectivitat (xarxa hidrogràfica, idoneïtat de la vegetació, morfologia del terreny, pendent, ... ) s'han delimitat connectors que permeten la circulació entre els diferents espais d'interès natural i n'asseguren la vertebració en una veritable xarxa d'espais naturals. Els àmbits objecte del PDU limiten o fins i tot inclouen espais singulars, com el Pla de Reguant, a Suria, i espais connectors, tant de caràcter forestal limitant per exemple el Fusteret a través de la riera de Camprubí, o els mateixos rius Llobregat i Cardener.

PAG. 31 DE 153

PAG. 32 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

3. CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS GENERALS

El present planejament es desenvolupa en coherència amb el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible definit en l’article 3 de la Llei d’Urbanisme, i als articles 2 i 3 del reglament que la desenvolupa. Aquests respectivament són: Article 3. Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible 1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. 2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient. 3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible.

Article 2. Principis generals de l’actuació urbanística Els principis que informen i presideixen l’actuació urbanística són els següents: a) El d’ordenació i ús del sòl i del subsòl de conformitat amb el principi de desenvolupament urbanístic sostenible. (...) Article 3. Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible L’exercici de les competències urbanístiques i, en particular, de la potestat de planejament, es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible definit a l’article 3 de la Llei d’urbanisme, el qual té com a objectiu la utilització racional del territori, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures, i comporta conjuminar les següents finalitats: a) La utilització del sòl atenent a la seva naturalesa de recurs natural no renovable, el què comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que: 1r. Afavoreixin la compactació urbana, evitin la dispersió de la urbanització i les edificacions en el territori mitjançant la previsió dels creixements en continuïtat amb el teixit urbà existent, i considerin la conservació, la rehabilitació i la recuperació de les trames urbanes i del parc immobiliari. 2n. Fomentin la implantació de sistemes de transport col·lectiu i la mobilitat sostenible en general. 3r. Afavoreixin la preservació i millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals, i comportin una gestió adequada del sòl no urbanitzable i, particularment del sòl agrari, que reconegui les seves funcions productives, territorials i paisatgístiques. 4t. Afavoreixin la preservació i consolidació de la identitat del territori. 5è. Consolidin un model de territori globalment eficient. b) L’atenció a les necessitats socials d’accés a l’habitatge, la previsió i modernització de les infraestructures, la millora dels equipaments existents així com la previsió de nous equipaments de

PAG. 33 DE 153 manera que hi hagi una oferta adequada quantitativament i espacialment amb relació als habitatges; el desenvolupament del sistema productiu, i el foment de la diversitat econòmica i de la capacitat per a fer front als canvis socials i les innovacions tecnològiques. c) La cohesió social, mitjançant la regulació de l’ús del sòl de forma que es fomenti la mescla equilibrada de grups socials, usos i activitats i es garanteixi el dret dels ciutadans i ciutadanes a gaudir d’un habitatge digne i adequat. d) La cohesió territorial, amb l’objecte d’afavorir l’accés equitatiu de la ciutadania a les rendes i serveis bàsics amb independència del lloc de residència. e) La protecció i gestió adequada del medi ambient i del patrimoni natural, mitjançant la preservació de les funcions ecològiques del sòl, la millora de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge per tal de preservar-ne els valors, la utilització racional dels recursos naturals i el foment de l’eficiència energètica mitjançant l’elecció dels emplaçaments i l’ordenació de manera que tinguin en consideració les condicions geogràfiques i climàtiques que poden influir en l’estalvi energètic i el millor manteniment de les edificacions. f) La protecció del patrimoni cultural, mitjançant la conservació, recuperació i millora dels immobles que l’integren, dels espais urbans rellevants, dels elements i tipologies arquitectònics singulars, dels paisatges de valor cultural i històric i de les formes tradicionals d’ocupació humana del sòl.

PAG. 34 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

4. ESTUDI DEL MEDI

L’estudi del medi es divideix en tres apartats bàsics:  Encaix territorial a nivell municipal  Descripció del medi receptor  Anàlisi de riscos En general, tota l’exposició de la descripció del medi parteix del treball de camp realitzat i de l’anàlisi territorial portada a terme a través de la cartografia temàtica, i que inclou, hidrologia, tant superficial com subterrània, geologia, geomorfologia, concretant pendents i orientacions, ecosistemes, fauna, i hàbitats d’interès comunitari, incendis, usos del sòl i patrimoni cultural.

4.1 ENCAIX TERRITORIAL

El marc territorial del Pla Director Urbanístic de la Mineria potàssica del Bages es situa íntegrament a la comarca del Bages. El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès (W-NW), el Berguedà (N), Osona (NE), el Vallès Oriental (E), el Vallès Occidental (SE-S), el Baix Llobregat (S) i l’Anoia (SW-W). Des del punt de vista geològic, la comarca del Bages forma part de la Depressió Central Catalana i és situada al sector NE d’aquesta depressió. El relleu actual del Bages és, en bona part, producte de l’erosió de la xarxa fluvial. Tot i així, hi ha algunes serres d’origen tectònic al NW i al S del Bages. Segons la història geològica, al començament de l’era terciària l’actual territori del Bages era cobert per la mar. En el fons d’aquesta mar, s’hi dipositaven materials que transportaven els rius procedents del Massís Catalanobalear. L’eix fluvial de la comarca és el Llobregat. Hi entra, baixant del Berguedà, per Navars, fins a l’estret del Cairat, al peu del massís de Montserrat, des d’on penetra a la comarca del Baix Llobregat. El seu recorregut travessa la comarca de N a S i té una llargada aproximada de 40 km. El Llobregat rep les aigües de diversos afluents grans i petits, de corrent pràcticament continu. Per la dreta, a més del Cardener, hi aboquen la riera de Marganell, el riu d’Or, la riera de Castellet, la riera de Conangle i la riera del Mujal. Per l’esquerra hi vessen les rieres de Rellinars, de Gaià, de Sant Esteve, de Santa Creu, de Mura, de Calders, Gavarresa, i de Cornet. Vora el Llobregat sorgiren els pobles i les viles de Navars, Balsareny, Sallent de Llobregat, Cabrianes, Olzinelles, Navarcles, el Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i Monistrol de Montserrat. Les aigües del Llobregat han estat llargament aprofitades per l’home; la construcció de la sèquia de Manresa és una de les obres més notables i antigues. El Cardener és l’altre riu important de la comarca i l’afluent principal del Llobregat. Correspon al Bages el curs inferior del seu recorregut. Entra a la comarca per Cardona, més avall de Clariana, i desguassa al Llobregat, uns 8 km, al S de Manresa, al lloc anomenat el Confon (Castellgalí). Mentre recorre les terres del Bages, rep l’aigua, per la dreta, de les rieres de Salo (dita també de Matamargó), de Coaner, de Fals, de Rajadell i de Guardiola (o de Cornet), i per la riba esquerra, l’aigua d’Ora i les rieres de Navel i d’Hortons, de Tordell (o d’Argençola) i la riera de Vallverd o de les Feixes. En els marges d’aquests dos rius és on s’ubiquen els àmbits on es desenvolupa el Pla Director:  La Botjosa i el Cogulló (en el municipi de Sallent).  El Fustaret de Súria (en el municipi de Súria).  L’àmbit de Vilafruns (Balsareny).

PAG. 35 DE 153 L’àmbit de la Botjosa i el Cogulló es situen en el terme municipal de Sallent. Aquest municipi ocupa una extensió d’uns 65,3 km2. És el tercer municipi més gran del Bages, desprès de Sant Mateu del Bages i Navàs. Sallent conté una població de 6.669 habitants (any 2015) i una densitat d’habitants de 102,2 hab./km2. La comarca limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb el Moianès i amb Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sud-oest amb l'Anoia, i a l'oest amb el Solsonès. El terme limita al nord amb Balsareny, al sud amb Sant Fruitós del Bages, a l’est amb Artés i a l’oest amb Castellnou de Bages. El riu Llobregat domina la plana al·luvial del municipi, solcant el Serrat de l’Alou, al nord del municipi i limitant amb la frontera amb Balsareny, al sud amb el Serrat del Xipell, amb una alçada màxima de 381,2 m, al sud est de la vila de Sallent. A l’est hi ha les Forques, amb una elevació màxima de 405,9 m., i finalment, a l’oest el serrat de la Costa Gran, muntanya de 474m. Així doncs, degut al relleu i a l’estructura del terme municipal, Sallent es pot dividir geogràficament en les següents zones:  Zona de desenvolupament urbà: està situada aproximadament al centre del TM i ocupa el nucli històric de Sallent, així com les àrees residencials i d’expansió urbana.  Zones d’explotació minera i dipòsits salins en l’àmbit de la Botjosa i el Cogulló. Les mines de sals potàssiques, i les instal·lacions fetes per a llur extracció han estat causa d’una gran transformació del paisatge físic i del panorama humà. Les instal·lacions mineres estan situades al S de la vila, a banda i banda del Llobregat, a la Botjosa i el torrent del Solà, al peu respectivament del Cogulló i del turó del Castell.  Zona de conreus: localitzades a les parts més planeres del municipi, i que envolten l’al·luvial del riu Llobregat. Les terrasses fluvials del sector central del municipi, els plans de Cabrianes i de la Sala, la vall de Cornet i els altiplans del costat oriental —Serra-Sanç i Serraïma— són terres dedicades a conreu. Els conreus més representatius són el blat de moro, el farratge, les hortalisses i l’oliverar. Les vores dels rius, de les rieres i de la sèquia de Manresa són aprofitades per l’agricultura de regadiu dels petits horts familiars.  Zona muntanyenca: que limiten amb les zones més planes i on s’hi localitzen els relleus més elevats i abruptes, pertanyents al Serrat del Xipell, Serrat de l’Alou, serrat de les Forques, que estan ocupats per boscos i matollar. Sallent està format per nou nuclis de població: la Botjosa, Cabrianes, Cellers de la Serra, Cornet, Sallent, Sant Martí de Fucimanya, Sant Ponç, Serraïma, i Serra-Sanç.

El Fustaret de Súria es situa en el terme municipal de Súria, al nord-est de la comarca del Bages, i a uns 15 km de Manresa (capital de la comarca). El municipi de Súria te una extensió territorial de 23,6 Km2 i es troba en contacte amb un total de 4 municipis: Callús (al sud), Castellnou de Bages (a l’est), Navàs (al nord) i Sant Mateu de Bages (a l’oest). La població de Súria l’any 2015 va ser de 5.927 habitants i una densitat de 251,1 hab./km2. Súria està situat entre la Depressió Central Catalana i els massissos prepirinencs, a la vall del Cardener que travessa el municipi de nord a sud, deixant a una banda el popular barri de Salipota i a l'altra la part més antiga del poble sota el promontori on es localitza el Poble Vell. L’emplaçament objecte d'estudi inclouen els runams salins. Les instal·lacions de producció i el dipòsit estan situades al sud-oest del nucli urbà, concretament a l’est de la carretera de Manresa (C-1410z) i al sud de la carretera de Balsareny (BP-4313). La mina està al nord del nucli urbà (a uns 4 quilòmetres de les instal·lacions de producció). Súria pertany a l’àmbit territorial de les comarques centrals. Limita amb els termes de Navàs (N), Castellnou de Bages (E), Callús (S) i Sant Mateu de Bages (O) i es situa a uns 15 quilòmetres de Manresa. El territori és força accidentat i es drenat per petits afluents del riu principal com els rierols d'Hortons,

PAG. 36 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA d'Argençola i el torrent de Boadella. El cims més alts són Sant Salvador (515 m al nord), Puig-alter (520 m), la muntanya de Sanç (613 m l'est) i la serra de Costafreda (590 m l'oest). D’acord amb el Pla Territorial Parcial de les Comarcal Central Súria pertany a l’Àmbit del Pla del Bages. El sistema urbà que compren aquest àmbit és més extens que el definit en termes geogràfics i es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials, essent Súria un clar participant d’aquestes dinàmiques. Es pot considerar, però, estructurat al voltant del nucli central format per l’aglomeració de Manresa i altres polaritats al voltant d’eixos. Iberpotash S.A. és l'única empresa productora de potassa i sal a Espanya, a més de ser la major empresa minera de Catalunya. La seva activitat principal és l'extracció, tractament i comercialització de clorur potàssic i sòdic, amb gairebé un 80% d'exportació i una aportació directa de 1200 llocs de treball. Constitueix un important motor econòmic per la comarca del Bages, amb una mitjana de producció anual de gairebé 1 milió de tones de potassa i 1,2 milions de tones de sal. Iberpotash SA pertany al grup ICL (multinacional especialitzada en fertilitzants i productes químics amb seu a Israel i present en bona part dels cinc continents). L’àmbit de Vilafruns forma part del municipi de Balsareny, a l’extrem meridional del terme, a la dreta del Llobregat a l’entrada del congost de Sallent. És una petita colònia sorgida a la primera meitat del segle XX, al peu d’una fàbrica de filats i teixits i de la mina de potassa. Balsareny té una població de 3324 habitants (any 2015) i ocupa una superfície de 36,91 km2. El municipi limita al NW-N amb Navars i Gaià, a l’E i SE amb Sallent i al SW-W amb Castellnou de Bages. El subsòl és ric en sals potàssiques (silvinita i carnal·lita). Tot i que la descoberta d’aquests jaciments data del primer terç del segle XX, la seva explotació no va iniciar-se fins els anys de la postguerra. Les instal·lacions mineres, situades a la dreta del riu, al paratge de Vilafruns, van donar una nova fisonomia al sector meridional del municipi.

4.2 ÀMBIT LOCAL

4.2.1 Medi físic

L’àmbit de la Botjosa i el Cogulló es situen en el terme municipal de Sallent. El municipi comprèn una part del sector septentrional del Pla de Bages —plans de Cabrianes i de la Sala de Sant Ponç—, el corredor fluvial o vall del Llobregat —del congost de Sallent a la Botjosa—, els alts plans de Serraïma i de Serra- sanç i la vall del riu de Cornet. Diversos accidents orogràfics formen el paisatge: el Montcogul (594 m) a l’extrem oriental del terme; els serrats del Guix (454 m) i del Xipell (400 m), a l’esquerra del Llobregat; el Cogulló (472 m) i la Costa Gran (468 m) a la dreta del riu, i les serres de Sant Sadurní (570 m) i de Viranes (612 m) al límit amb els municipis d’Avinyó i Gaià, respectivament. El Fustaret de Súria es situa en el terme municipal de Súria. El municipi limita al N amb Navars, a l’Est amb Castellnou de Bages, al Sud amb Callús i a l’oest amb Sant Mateu de Bages. El Cardener és l’element principal del paisatge físic. El territori surienc és força accidentat i és drenat per alguns petits afluents d’aquell riu principal; les rieres d’Hortons, que es forma al terme de Serrateix (Berguedà), i de Tordell, o d’Argençola, que davalla de les serres de Viver entre Castelladral i Sant Cugat del Racó i forma la bonica vall d’Argençola o de les Vilaredes. Totes dues desguassen per l’esquerra al Cardener, al N i al S, respectivament, de la vila de Súria. Un altre corrent, no gaire important, és la riera o torrent de Boadella, que fa de partió entre Súria i Callús. Súria ocupa una vall afaiçonada pel Cardener entre la serra de Castelladral al N i de Castelltallat a l’W, els contraforts externs de les quals penetren

PAG. 37 DE 153 en el seu territori. Els cims més alts d’aquest conjunt orogràfic són, al N, Sant Salvador (515 m); a migdia, Puig-alter (520 m); a llevant, el puig de Sants (600 m), i a ponent, la serra de Costafreda (590 m). L’àmbit de Vilafruns es situa al costat de la mina que porta el mateix nom, situada al sud de Balsareny. Està constituïda per dues unitats. La principal que consta de sals sòdiques amb una petita fracció de sals potàssiques, que es situa al costat nord del runam i una segona unitat, que consta de llots miners altament salins, producte del procés de separació pel mètode de flotació de les sals potàssiques. El terme municipal rep el tribut d’uns modests afluents: la riera de Gaià, per l’esquerra, i les del Mujal i de Conangle pel cantó dret. Un corrent artificial —el de la sèquia de Manresa— hi té origen, al peu del castell del poble, i fa possible un petit regadiu a la part més fonda del poble entre el riu i el canal.

Àmbits de Vilafruns (Balsereny), la Botjosa i el Cogulló (Sallent) , i el Fustaret de Súria.

PAG. 38 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

4.2.1.1 CLIMATOLOGIA

En aquest apartat s’analitzen els aspectes següents:  Temperatura  Precipitació  Evapotranspiració de referència El clima d’aquesta zona és mediterrani continental de baixa altitud, caracteritzat per una notable oscil·lació tèrmica. Dins d'aquest grup, el tipus de Manresa és un clima mediterrani subhumit de tendència continental, força fred a l'hivern (1-2 mesos de temperatura hivernal en els quals la temperatura mitjana és superior als 0ºC però és inferior als 5ºC) i 1-2 mesos àrids estivals en què la precipitació mitjana és superior a la temperatura mitjana però inferior al doble d'aquest valor. Les dades climàtiques s’han obtingut de les estacions següents:

ESTACIONS METEOROLÒGIQUES CONSULTADES

Estació Altitud (m) Latitud Longitud Període Organisme gestor

Sallent 278 41º49’ 1º54’E 1956-69 INM

Manresa 238 41º43’ 1º50’E 1931-99 INM

Les dades disponibles són únicament dades termo - pluviomètriques.

TEMPERATURA Pel que fa al règim termomètric presenta temperatures càlides a l’estiu, amb un màxim al mes de juliol i agost de (37,4ºC), i a l’hivern presenta abundància de dies amb temperatures sota zero, concentrats bàsicament en els mesos de desembre, gener, febrer –i març, amb un mínim al mes de Gener de -17 ºC. Es pot observar que els mesos de juliol i agost són els més càlids de l’any, amb temperatures mitjanes de 23º C, mentre que els mesos de desembre i gener són els més freds amb mitjanes pròximes als 5º C però sempre per sobre dels 0º.  Temperatura mitjana anual 14,7 ºC  Temperatura mitjana de les màximes 21,2 ºC  Temperatura mitjana de les mínimes 8,1 ºC  Temperatura mínima absoluta -17 ºC (gener)  Temperatura màxima absoluta 38,6 ºC (juliol)  Amplitud tèrmica: P.H.E.T. . Hivern 14,4 ºC . Primavera 15,2 ºC . Estiu 12,0 ºC . Tardor 11,2 ºC El risc de gelada és, segons Walter i Lieth:  Període de gelada segura (mes en que la mitja de les mínimes diàries és inferior 0ºC): inclou els mesos de Novembre, Desembre, Gener, Febrer i Març

PAG. 39 DE 153  Període de gelada probable (mes en que la mitja de les mínimes diàries és superior a 0ºC però en les que, al mateix temps, la mitja de les mínimes absolutes és inferior a 0ºC): és des de l’11 d’octubre al 17 de maig.

PRECIPITACIÓ La precipitació anual està al voltant dels 600 i 700 mm.  Precipitació mitjana anual 618 mm  Règim pluviomètric estacional: T.E.P.H. . Hivern 15,0 % . Primavera 27,0 % . Estiu 28,0 % . Tardor 30,0 %  Màxims i mínims de les mitjanes mensuals . AGO Màxim absolut 77,0 mm . GEN Mínim absolut 23,0 mm La freqüència de les precipitacions és de 72 dies a l’any, i varia entre 4 i 9 dies de pluja al mes. L’agressivitat de la pluja, segons l’ICONA, va dels 144 J m-2 cm h-1 de Manresa, als 200 de Sagàs. Les dades s’han extret de la publicació de ICONA “La agresividad de la lluvia en España”, i són les referents a Sagàs i a Manresa. Les nevades són un fenomen poc freqüent al Bages (la mitjana anual de dies de nevada a Manresa és de poc més d'un dia). Les dades de precipitacions anuals a Manresa, posa de manifest la gran variabilitat del clima del Pla del Bages, pel que fa a les precipitacions, una característica típicament mediterrània. A Manresa els valors extrems són d’un mínim de 328,2 mm recollits als Dolors l'any 1973 i un màxim de 951,8 mm recollits a la Culla l'any 1996.

EVAPOTRANSPIRACIÓ POTENCIAL (ETP) No es disposen d’estacions automàtiques a la zona, i les dades disponibles pel càlcul de la ETo són insuficients. Així, es mostren les dades referents a la ETP segons Thornwhite, tot i que són probables errors per defecte de fins un 20 % La ETP anual és de 798,0 mm., presentant un màxim al Juliol de 150,0 mm. i un mínim al Gener de 7,0 mm. L’evapotraspiració potencial i regió tèrmica (segons Thornthwaite) és de 572 a 712 mm Mesotèrmica I (B'1).

VENT El Bages, arrecerat per l'orografia, és en general un territori poc ventós. El registre del vent és, però, relativament recent. Tot i així, esporàdicament fortes ventades associades a línies de tempestes poden causar estralls concentrats en àrees petites.

4.2.1.2 Geologia i estratigrafia

GEOLOGIA Des del punt de vista geològic, la comarca del Bages forma part de la Depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre. Durant part del terciari, aquesta conca o depressió es va omplir

PAG. 40 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA de sediments procedents dels relleus que la limitaven bàsicament Pirineus, Serralada Costanera Catalana, i cadena Ibèrica. Per això, afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període, com conglomerats, gresos, lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). Avui dia el relleu és resultat de l’erosió de la xarxa fluvial, i prop dels rius es troben sediments detrítics d'edat quaternària. Geològicament, l’àmbit on s’inclou la Botjosa i el Cogulló de Sallent i les serres que l’envolten són d’origen tectònic. El plegament ve condicionat pel plegament que presenten els estrats, i la presència d’evaporites afavoreix un major plegament en ser més deformables, cosa que es dóna a Sallent. Sallent es troba en un altiplà, format amb l’erosió de la xarxa fluvial sobre els materials terciaris, això dóna lloc a un relleu tabular, on les capes de roques dures (calcàries i gresos) recobreixen les capes de roques toves com margues i argiles. L’altiplà és el de Pinós, que s’estén des del límit amb el Berguedà fins a Sallent i Avinyó. Està format per margues rogenques i gresos entre els quals s’intercalen calcàries i conglomerats. L’àmbit del Fustaret de Súria, geològicament també té el seu origen tectònic. Els anticlinals de guix de Súria i Cardona són representatius d’aquests processos tectònics. Súria respon a un complex plec anticlinal associat a falles inverses (encavalcaments) com per exemple la falla del Tordell. Per tal de modelar la morfologia actual, solament faltaria l’efecte de l’erosió fluvial que va tenir lloc durant el Quaternari. Les dues estructures tectòniques més representatives de Súria són l’anticlinal del Mig-Mon, plec asimètric vergent cap el sud-est; i el retroencavalcament del Tordell (amb la seva falla inversa). Per aquesta importància geològica, part del terme municipal de Súria forma part de la Geozona 220 Suría-Tordell. Vilafruns, es situa a la plana al·luvial del riu Llobregat, al marge esquerre de la riera de Conangle, per sota de la Costa de Pla de Calaf. Totes les serralades que l’envolten també són d’origen tectònic. Aquest àmbit es situa al damunt d’una terrassa fluvial quaternària, constituïda per sediments aportats pel riu Llobregat. El contacte entre la terrassa fluvial quaternària i l'Oligocè és un pla lleument inclinat cap a l'actual riu que presenta algunes ondulacions locals causades per erosions

Tall geològic del diapir de Súria en relació als plecs de la zona Sudpirenaica i de l’avantpaís (M. Sans, 1999)

L’estructura d’anticlinal de Súria (M. Sans, 1999)

PAG. 41 DE 153 En relació concreta als jaciments salins, i que són l’objecte del present PDU, tota la conca salina forma part d’un àmbit més ampli, concretament del conjunt de materials evaporítics dipositats a la Conca de l’Ebre durant l’Eocè superior, que en sentit geològic ocupava un solc que s’estenia de Navarra al N de Manresa, on presentava com a màxim uns 40 km d’amplada. Es tractava d’una conca interior triangular envoltada per relleus en fase de formació: Pirineus al Nord, Catalànids a l’Est i serralada Ibèrica al Sud, amb connexions temporals a mar obert i que recollia els materials d’erosió dels relleus circumdants. A l’Eocè, els sediments rebliran la conca a l’hora que es desconnectarà del mar obert (conca endorreica), evaporant-se gradualment el mar interior amb la conseqüent concentració i precipitació de sals Les sals potàssiques es dipositaren en dues subconques principals, Navarra i la Catalunya Central per ser posteriorment cobertes pels materials sedimentaris al·luvials continentals, quedant ocultes sota potents capes, alhora que els moviments orogènics tectonitzaven, plegaven i encavalcaven els dipòsits de sal produint acumulacions en nuclis de plecs anticlinals desenganxats dels estrats inferiors. La capacitat de les sals de fluir provocà que s’acumulessin grans masses, preferentment als nuclis dels plecs, podent inclús ascendir a la superfície donada la seva baixa densitat. Aquest moviment ascendent de la sal, halocinesi, acabà formant doms salins, o diapirs quan la sal arribà a perforar les capes superiors. Els anticlinals del Guix, de Súria i de Cardona en són exemples.

ESTRATIGRAFIA La major part de la zona d’estudi està formada per graves amb sorres, llims i argiles (era cenozoic, període quaternari i època holocè), seguint el llit del riu Llobregat i del Cornet, i per margues amb calcàries (era cenozoic, període paleogen, època eocè superior i edat priabonià), a les turons vora el riu de Cornet. A les parts més elevades de les serres margocalcàries més dures. La constitució margosa del substrat, comuna a tot el territori auso-segàrric, no contribueix a una fàcil recuperació de les àrees ermes perquè els processos erosius dificulten les fases inicials de la successió. En definitiva, es pot concloure que la natura del substrat de la zona d’estudi és en general de tipus calcari. La sal gemma o halita, les sals potàssiques (silvita i carnal·lita) i el guix són evaporites, unes roques solubles que provenen de l'evaporació de l'aigua d'un antic mar. Al Bages hi ha petits afloraments de guix, però l'aflorament més important d'evaporites és la Muntanya de Sal de Cardona, on s'ha explotat la sal des de l'antiguitat. A Sallent, la silvita és el mineral explotat a les mines de potassa, a més de Súria, Balsareny, i Cardona -fins a l'any 1990 i a uns 1000 m de profunditat en aquesta darrera localitat. L’àmbit on s’inclou la Botjosa i el Cogulló, de manera local, el substrat es correspon amb els materials detrítics que es disposen estratigràficament per sobre de la formació Cardona, formació salina que agrupa els materials evaporítics entre els quals hi ha les capes de sals potàssiques explotades. Aquests materials suprasalins estan compostos per sediments molàsics i lacustres que arriben gruixos de més de 1.500 m, i tenen edats que van des del Eocè Superior fins al Miocè, període en el qual comença a encaixar la xarxa hidrogràfica actual La formació salina està formada per:  Anhidrita basal  Sal vella (principalment halita)  Capes de silvinita  Capes de carnal·lita i sal de sostre  Membre argilós-evaporític superior: Lutites grises superiors o Membre Transició o Guixos del sostre de la sal. Els materials que es troben per sobre de la formació Cardona s'han cartografiat en les següents unitats:  Sèrie 6, és un tram d'entre 140-200 m d'alternances de lutites vermelles i gresos de gra gruixut i microconglomerátiques amb intercalacions de calcàries margues i calcàries.

PAG. 42 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

 Nivell 7: Inclou uns 30 m de guixos. Per sobre comença una sèrie monòtona de gresos i lutites amb intercalacions de bancs calcaris. Dins d'aquesta sèrie es distingeixen alguns nivells de gran continuïtat lateral que s'han triat com nivells guia, i que es descriuen a continuació:  Nivell 9 o calcàries del Cogulló: calcàries grises d'1 a 8 m de gruix situades a uns 300 m per sobre del sostre de la sal.  Nivell 11a o calcàries de Mas Tosquer: 450 m per sobre del sostre de la sal. Calcària grisa de 1-2 m d'espessor.  Nivell 11b o calcàries del Castell: 470 m per sobre del sostre de la sal. És de característiques similars al 11a. En diversos punts s'ha observat que la seva part basal és sorrenca.  Nivell 12: 1-4 m de gresos micro conglomeràtiques o de gra gruixut que s'identifica en tota l'àrea al sud del encavalcament a uns 600 m per sobre del sostre de la sal. La continuïtat d'aquest nivell no és tan precisa com la dels nivells de calcàries.  Nivell 14: calcàries o margues de 1-2 m de gruix situat a uns 720 m per sobre del sostre de la sal. Al sector sud de Sallent, a banda i banda de l'Encavalcament del Guix, es mostren els materials estratigràficament més baixos de la successió. Al sector nord de Sallent, entre el encavalcament del Tordell i el sinclinal de Callús, aflora una sèrie constituïda per lutites vermelloses amb intercalacions de gresos de gra fi a mitjà i alguns nivells de calcàries i guix fibrós omplint esquerdes. A la zona del Cogulló la formació Cardona es troba a una profunditat de l'ordre de 300 m, i els materials que té per sobre estan constituïts per una alternança de margues, lutites i gresos, amb intercalacions de nivells de calcàries. Els paquets de margues, lutites i gresos poden arribar a un gruix d'entre 30 i 50 m, i el gruix dels nivells de calcàries intercalats oscil·len entre 1 i 10 m. A favor dels eixos de les valls es localitzen materials quaternaris de fons de vall constituïts per llims, graves i sorres. Cap a l'Est, associats al riu Llobregat, apareix una àmplia zona coberta pels materials al·luvials de la llera, plana d'inundació i terrasses del mateix. Aquest recobriment quaternari té una amplada mitjana de 750 m. El seu gruix varia notablement, des de 1 m fins a més de 5 m. A l’àmbit del Fusteret a Súria, l’estratigrafia integra els següents components:  Formació Margues d'Igualada, que correspon a sediments distals deltaics formats per margues gris- blavoses, de vegades limolites. Poden tenir un gruix superior a 1.000 m. Constitueixen el basament de la Formació Salina i es disposen subhoritzontalment. . Formació Salina de Cardona. Es situa sobre l’anterior, i és un exemple de formació evaporítica marina, del Priaboniense mitjà-superior, i formada, de mur a sostre, per: Anhidrita basal. Membre alè inferior (sal vella o sal de mur). Capes de silvinita. Capes de carnal·lita i sal de sostre. Lutites grises superiors o guixos del sostre de la sal.  Suprasalí, per sobre l’anterior. Consta de: . Sèrie inferior, esta constituïda de sostre a mur per: Unitat lacustre del Tordell, de 200 a 160 m de lutites i margues en capes de potència mètrica, amb alguns nivells prims de calcaria. Guixos de l’estació (o Fm. Guixos de Barbastre), de 30 m de guixos massius de potencia mètrica a decamètrica, alternant-se amb lutites groguenques.

PAG. 43 DE 153 Fm. Capes de Súria, sèrie monòtona d’uns 200 m de potència, de lutites i gresos rojos amb alguns nivells de calcària intercalats. . Sèrie de transició Fm. Solsona: uns 200 m de gresos amb intercalacions lutítiques amb algunes calcàries. . Sèrie intermitja Gresos en grossos bancs, amb algunes lutites i margues. . Sèrie superior Gresos i lutites amb alguns nivells microconglomeràtics. L’àmbit de Vilafruns es situa al damunt d’una terrassa fluvial, formada per una capa inferior de grava i una de superior llimosa, reposa sobre les capes de roques oligocenes subjacents d'origen continental - principalment gresos a la part inferior i principalment lutites interrompudes per estrats prims de calcàries lacustres a la part superior. Aquestes gresos i aquestes lutites es van originar, respectivament, a partir de sorres i d'argiles dipositades per aigües tranquil·les en un llac efímer que es formava durant els episodis plujosos.

4.2.1.3 Edafologia

Sobre la base geològica descrita a l’àmbit d’estudi, s’han desenvolupat i encara es desenvolupen processos físics, químics i biològics que donen lloc al sistema complex del sòl. En cada cas, la naturalesa del substrat rocós ha limitat la seva evolució, encara que també han estat part important en la seva formació altres factors del medi com la vegetació, l’orografia i el clima. Així, a la zona d’estudi és important el fet de trobar-se en una zona de deposició al·luvial associada als rius Llobregat (àmbit de la Botjosa i el Cogulló de Sallent) i del Cardener (àmbit del Fusteret de Súria), fet que condiciona molt els materials que trobem al sòl. Per altra banda, i pel que fa al clima, el dèficit hídric que acostuma a acompanyar els sòls de zones mediterrànies es veu aquí parcialment compensat pel la proximitat del riu i el cert grau de continentalitat del clima de la zona. L'origen dels sòls en l'àmbit de la Botjosa i el Cogulló de Sallent es deu a la mobilització i alteració de materials terciaris i al·luvials quaternaris; donant lloc a sòls de derrubi, que en alguns punts poden presentar horitzons càlcics.  Des del punt de vista del seu desenvolupament, el sòl terciari pot classificar-se dins del grup de les alfisòls, encara que en determinades zones forestals pugui parlar-se de mollisòls. Presenten un pH de 7 a 7,5 i un elevat nivell de carbonat càlcic equivalent. La conductivitat mitjana-alta, i el contingut en matèria orgànica baix. La textura del sòl és equilibrada, amb una granulometria del 40% de sorra, 30% de llim i 30% d'argila, el que li confereix una elevada capacitat de retenció, tant d'elements químics com d'aigua capil·lar.  La erosionabilitat és alta, especialment en les zones amb nul·la o escassa coberta arbòria o arbustiva i amb elevat pendent. Seguint la normativa americana Soil Taxonomy (USDA, 1985), els sòls de la zona es poden classificar de la següent manera: . Inceptisòls, subordre Ochrept i grup Xerochrept: són els corresponents a les zones agrícoles. Es tracta de sòls caracteritzats per la seva poca maduresa i definició i les seves limitacions per a usos agrícoles o ramaders en condicions de manca d'humitat. Quan la vegetació escasseja, l'erosió pot afectar bastant a aquests sòls. Es formen sota un règim d'humitats xèric amb un epipedió pobre en matèria orgànica i de colors clars i un endopedió d'alteració més o menys desenvolupat. Aquests sòls provenen dels dipòsits al·luvials del Llobregat.

PAG. 44 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

. Entisòls, subordre Fluvent i grup Xerofluvent: són els sòls formats a l'entorn del riu o a les seves terrasses més actuals. Igual que els anteriors, es formen sota un règim d'humitats xèric, havent rebut successives aportacions de materials al·luvials. Aquests sòls no tenen perfils diagnòstic diferenciats, sent de caràcter al·luvial poc desenvolupat. La principal característica és la de presentar una irregular distribució de la matèria orgànica. Són sòls actualment molt degradats a causa de que majoritàriament s'han eliminat per poder extreure les graves i sorres de les terres sobre les que s'havien format. Sota reg, aquests sòls poden augmentar el seu valor productiu, donada la seva profunditat, permeabilitat i textura, entre altres característiques. . Entisòls, subordre Orthents i grup Xerorthens: són els sòls corresponents a les zones de bosc. Presenten només un epipedió característic que es diu òcric, el qual no sol tenir un gruix superior als 40 cm i la matèria orgànica sol oscil·lar entre un 2% i un 3%. El règim d'humitat d'aquests sòls és xèric. El epipedió sempre està en contacte amb el material origen del sòl o amb la roca mare. En algunes zones amb aquests sòls s'ha produït la implantació de cultius, amb la qual cosa es produeix un augment de la matèria orgànica i de la profunditat del sòl i pot arribar aquesta als 80 cm. En l’àmbit del Fusteret a Súria, els sòls es classifiquen en:  Xerorthens. Són els sòls que es corresponen amb les zones forestades. Presenten un epipedió en contacte amb la roca mare característic, anomenat òcric, d’un gruix inferior als 40 cm, amb un 2-3% de matèria orgànica. En aquests sòls el règim d’humitat és xèric. Quan alguna zona de xerorthens ha estat ocupada per conreus la profunditat pot arribar als 80 cm i incrementa el percentatge de matèria orgànica.  Xerochrepts. Són els sòls de les zones agrícoles. Es formen sobre un règim d’humitat xèric i presenten un epipedió pobre en matèria orgànica i de colors clars, i un endopedió d’alteració més o menys desenvolupat. Provenen dels dipòsits al·luvials del Cardener. En alguns punts presenten cristal·litzacions de sals de color blanquinós en alguns horitzons.  Xerofluvents. Són els sòls ubicats prop del riu o en les seves terrasses més actuals. També corresponen a un règim d’humitat xèric, i han rebut successives aportacions de materials al·luvials. Presenten una distribució irregular de matèria orgànica. Avui en dia presenten, com a sòls, un elevat grau de degradació, degut al seu aprofitament per a l’obtenció de graves i sorres. En general són sòls amb un cert interès agronòmic, especialment a els més propers a riu; però no excessiu, degut a l'acumulació de còdols que presenten i la presencia de materials Salins. La zona de Vilafruns es situa al damunt d’una terrassa fluvial quaternària del riu Llobregat. En aquest àmbit el sòl es pot classificar principalment per  Xerofluvents. Tenen un règim d'humitat xèric i un règim de temperatura del sòl més calent que l'Cryic, encara que no tots els Fluvent en clima mediterrani són Xerofluvent. Estan restringits a règims amb més precipitació a l'hivern que a l'estiu

4.2.1.4 Geòtops. Geozona 220 Súria – Tordell

El principal interès d’aquest geòtop és el poder observar dues estructures tectòniques (l’anticlinal del Mig-Mon i el retroencavalcament del Tordell), una gran varietat de roques sedimentaries (guixos, calcàries, argiles, gresos, i conglomerats) i una de les poques explotacions mineres en actiu que hi ha a Catalunya. La posició dels pous miners en els nuclis anticlinals permet veure i comprendre la relació entre l’estructura i la situació de les explotacions mineres. El sòl que ocupa queda quasi enterament repartit entre sòl dedicat a les explotacions mineres, sol urbà i sol agrícola. Molts afloraments d’interès

PAG. 45 DE 153 es localitzen el els talussos fluvials o en els d’origen antròpic de les carreteres. El sòl es majoritàriament urbà i les zones d’explotació pertanyen a Iberpotash S.A.

Encavalcament del Tordell (l’encavalcament cabussa cap al Sud i disposa els guixos de color blanc sobre gresos més antics de color vermell)

4.2.1.5 Geomorfologia

Geomorfològicament l’entorn on hi ha la Butjosa i el Cogulló al municipi de Sallent es caracteritza per la presència de dos tipus d’unitats de relleu:  Valls fluvials: s’inclouen en aquesta unitat la vall del Llobregat, que travessa el municipi de sud a nord-oest, la vall que conforma la riera de Cornet (tributària del Llobregat) i que s’estén des del nord del poble de Sallent cap al nord-est del terme. Aquestes valls constitueixen un relleu pla i suau configurat per planes d’inundació i terrasses, en almenys tres nivells pel Llobregat. Es tracta d’un relleu de tipus sedimentari on dominen els processos de transport i sedimentació. Cal destacar que el riu Llobregat al seu pas per el municipi fa alguns salts provocats per la morfologia “en cuesta” dels materials del cenozoic.  Relleus tabulars i morfologia “en cuesta”: La resta del municipi geomorfòlogicament ve definit per un relleu tabular, suau, amb algunes peneplanes i un clara morfologia “en cuesta” definida per la diferent competència dels materials del cenozoic davant els agents erosius. Així els gresos i les calcàries es comporten com materials competents, mentre que les lutites i margues actuen com a materials poc competents, erosionant-se i deixant una morfologia esglaonada. Cal destacar però, en les zones on hi ha la presència de falles, principalment la zona on es reconeix la falla del Guix, el relleu típic es perd deixant una morfologia més irregular. En general les altituds en el municipi són més aviat moderades, i no superen mai els 700 metres, amb desnivells màxims d’uns 500 metres. Les parts més elevades coincideixen amb les carenes que envolten el municipi: el Serrat de Viranes al nord, els Serrats de la Pineda i del Morral i el Montcogul i Fucimanya més al sud. L’extrem meridional del municipi està dominat per una gran plana agrícola, allà on la vall del Llobregat s’obre, anomenada Pla de Manyaners. En l’àmbit concret de la Botjosa i el Cogulló, les formes del relleu dominant són les ondulacions dels abassegaments de terres (concretament els dipòsits salins) i la plana inundable del riu Llobregat al fons de la vall.

PAG. 46 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Entorn on hi ha la Butjosa i el Cogulló (Sallent)

L’àmbit del Fusteret a Súria, geomorfològicament es caracteritza per les següents unitats:  Vall fluvial del riu Cardener i dels seus afluents (torrent fondo, de Can Mateu, torrent de Can candela, etc.). El riu Cardener travessa el municipi de sud a nord-oest, i els torrents i rius tributaris que davallen de les serralades de Puig Alter, Costa Freda , prenen direccions est-oest fins a desembocar al Cardener. Aquesta orografia proporciona unes formes del relleu accidentades als marges del riu i unes terrasses al·luvials amples i de relleu suau quan la topografia així ho permet.  Relleus tabulars de les zones muntanyoses. Súria ocupa una vall modelada pel Cardener entre la serra de Castelladral al N i de Castelltallat a l’W, els contraforts externs de les quals penetren en el seu territori. Els cims més alts d’aquest conjunt orogràfic són, al N, Sant Salvador (515 m); a migdia, Puig-alter (520 m); a llevant, el puig de Sants (600 m), i a ponent, la serra de Costafreda (590 m). Una curiositat orogràfica del relleu surienc és l’anticlinal de Migmón, fenomen geològic ben visible que ha esdevingut un dels trets característics de la població.

PAG. 47 DE 153

Àmbit del Fusteret a Súria Geomorfològicament, Vilafruns es situa a la plana al·luvial del riu Llobregat on es poden caracteritzar dues unitats ben definides:  Vall fluvial del riu Llobregat i de l’afluent més proper l’àmbit, la riera de Conangle. Vilafruns es situa al punt on la riera de Conangle desemboca al riu Llobregat, en una ampla plana fluvial prèvia a l’entrada a la població de Sallent. Un meandre del riu cap al SE, supera un estretament del riu que genera l’estancament de dues serralades: la Costa Gran (al marge dret) i la Serra-Sanç, al marge esquerre.  Relleus tabulars de les zones muntanyoses. La plana al·luvial es troba envoltada per serralades que superen els 400m (Costa Gran, Serra-Sanç, Carena de l’Obaga Fosca, Serra de la Garrigota).

Àmbit de Vilafruns a Balsareny

PAG. 48 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

4.2.1.6 Hidrologia superficial i subterrània

HIDROLOGIA SUPERFICIAL L’àmbit d’estudi, en el marc de la Divisió territorial hidràulica de Catalunya, es troba a les conques internes, Conques del Centre. Tant l’àmbit de la Botjosa i el Cogulló de Sallent com la del Fusteret a Súria, es situen dins de la conca hidrogràfica del riu Llobregat, en la demarcació hidrogràfica Llobregat- Foix. Segons el document Impress, es defineix com a Rius mediterranis de cabal variable (núm. CEDEX 9), incorporant les masses d’aigua de: tram baix de la Gavarresa des d’Avinyó, el Calders, rieres de Mura, Salo, Rajadell, Rubí, i totes les rieres laterals del tram mig i baix del Llobregat des de Navàs i del tram baix del Cardener des de St. Salvador de Torroella.

Riu Llobregat

Aforaments del riu Llobregat (període 2006-2014) El curs fluvial que domina la zona de de la Botjosa i el Cogulló de Sallent, és el riu Llobregat, el qual a través d’un terreny força planer travessa diversos nuclis de població com Puig-reig, Navars, Balsareny, Sallent, Navarcles, el Pont de Vilomara, Castellgalí (on rep el Cardener), Sant Vicenç de Castellet i Monistrol de Montserrat. Els cabals del riu Llobregat (en aquest tram) són variables i oscil·len en funció de la pluviometria de l’any. A la següent taula es mostra per la sèrie 2006-2014 els cabals mitjans anuals, on s’observa que l’any 2007 va ser un any significativament sec i l’any 2010 força més plujós.

CABALS ANUALS DEL RIU LLOBREGAT A SALLENT (m³/s) (període 2006-2014)

Estació Any Cabal Unitats

Aforament a la població de Sallent 2006 0,31 m³/s

2007 0,05 m³/s

2008 0,47 m³/s

2009 1,08 m³/s

2010 1,36 m³/s

2011 1,07 m³/s

2012 0,48 m³/s

2013 0,63 m³/s

2014 0,36 m³/s

Mitjana 2006 - 2014 0,65 m³/s

Font. Agència Catalana de l’Aigua

A part de la diferència anual també hi ha una marcada variabilitat estacional en els cabals del riu. El seu règim mitjà té aigües altes molt sostingudes a la primavera, amb màxim de maig, i unes altres de tardorals, més variables, amb màxim d’octubre-novembre, que solen provocar riuades i inundacions. Un mínim de gener tradueix la retenció nival de la capçalera, dominada per extensos cims superiors als 2000 m. alt., mentre que el mínim d’agost és conseqüència de l’eixut estiuenc.

PAG. 49 DE 153 Els cabals mensuals del riu Llobregat a l’àmbit de Sallent durant el període 2006-2016 són els que es mostren a la següent taula.

CABALS MENSUALS DEL RIU LLOBREGAT A SALLENT (m³/s) (període 2006-2014)

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

0,54 0,90 1,14 1,38 1,37 0,81 0,36 0,19 0,42 0,49 0,86 0,38

Font. Agència Catalana de l’Aigua

Cabals de manteniment. Riu Llobregat La fixació d’un règim de cabals de manteniment (ambiental) que circulin pels sistemes fluvials és l’instrument que ha de permetre una ordenació dels usos que els faci compatibles amb la conservació de la qualitat ambiental. Per aquest motiu, els cabals de manteniment es configuren com una restricció que s’imposa amb caràcter general als sistemes d’explotació. La qualitat ambiental que cal mantenir ha de tenir com a referent el bon estat ecològic del sistema, objectiu que s’ha d’assolir a tot tardar a finals de 2015, tal com preveu la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) (2000/60/CE) del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, transposada a la legislació estatal mitjançant el Text Refós de la Llei d’Aigües aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol de 2001, modificat per la Llei 62/2003, de 30 de desembre de 2003, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social. Els cabals de manteniment del riu Llobregat al municipi de Sallent s’han extret del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya (2005).

CABALS MENSUALS DEL RIU LLOBREGAT A SALLENT (m³/s) (període 2006-2014)

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

1,89 1,89 1,89 1,89 1,89 1,89 2,45 2,45 1,89 1,51 1,51 1,51

Estat de les masses d’aigua superficials. Riu Llobregat En l’àmbit d’estudi hi ha afluents que aboquen les aigües en el riu Llobregat, com el riu de Cornet, afluent per l’esquerra, que es forma en els vessants ponentins de l’altiplà del Lluçanès dins el terme de Gaià i desguassa al corrent principal dins la mateixa vila de Sallent. Afluents menors del Llobregat, de corrent poc o molt continu, són els torrents de Soldevila i de la Corbatera, a la dreta, i la Riereta, a l’esquerra del riu. La riera de Conangle és el límit NW del terme, com la Riera Gavarresa ho és al SE, torrent de Mas de les Coves. Al sud del nucli urbà hi ha l’Espai Natural de la Corbatera amb el torrent de la Corbetera), que inclou un petit aiguamoll del Llobregat.

PAG. 50 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

L’estat de les masses d’aigua al municipi de Sallent (segons l’Agència catalana de l’Aigua) es mostren a la següent taula:

ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA SUPERFICIALS AL MUNICIPI DE SALLENT

Codi Nom de la massa d’aigua Estat Qualitat Estat

General Ecològic Biològica Fisicoquímica Químic

1000240 Riera de Gaià Proper a bo Mediocre Molt bo Dolent Bo

1000260 Riu de Cornet Dolent Mediocre Mediocre Dolent Bo

1000270 Llobregat (EDAR Balsereny-riera Gavarresa) Dolent Deficient Deficient Bo Bo

1000350 Riera Gavarresa (EDAR d’Avinyó-Llobregat) Proper a bo Mediocre Bo Dolent Bo

1000380 Riera de Malrubí Proper a bo Mediocre Mediocre Bo Bo

1000400 Llobregat (riera Gavarresa-Cardener) Proper a bo Mediocre Mediocre Dolent Bo

Font: Agència Catalana de l’Aigua

En l’àmbit proper a Sallent, concretament en l’àmbit del Cogulló i la Butjosa hi ha afluents del riu Llobregat, de corrent poc o molt continu, són els torrents de Soldevila i de la Corbatera, a la dreta, i la Riereta, a l’esquerra del riu. La riera de Conangle és el límit NW del terme, la riera Gavarresa ho és al SE. Hi ha alguns afluents menors. D’aquestes, la riera de Soldevila ha patit una important salinització a causa del runam salí del Cogulló, que el Llobregat ha rebut indirectament, juntament amb la provinent del runam de la Botjosa. La composició del material que s'aboca als runams salins és fonamentalment clorur sòdic (83%), a més del clorur de potassi que no s'ha aconseguit separar (3%), llims i argila (5%) i aigua (8%). Els runams salins han tingut pèrdues de sal per dissolució, en quantitat proporcional a la seva superfície. Ambdós clorurs, el de sodi i el de potassi, són molt solubles en aigua, de l'ordre del 28% (= 280 g/L). A més, una aigua ja saturada de clorur de sodi o salmorra dissol encara un 2,3% de clorur de potassi.

Torrent de Soldevila a l’àmbit de Sallent (sota el Cogulló i la Butjosa)

PAG. 51 DE 153 Les mesures correctores portades a terme en els últims anys han d’estabilitzar la situació històrica de pèrdua de sal a través de les aigües, que en el cas de les aigües superficials es resol amb la construcció de rases perimetrals impermeabilitzades, que recullen les aigües de pluja en contacte amb el dipòsit salí, i les porten fins a una bassa de laminació, connectada alhora al col·lector de salmorres.

Rasa perimetral i bassa de recollida d’aigües salines al Fusteret, a Súria

Riu Cardener

Aforaments del riu Cardener (període 2006-2014) Aquest riu neix prop de la Coma (Solsonès), a les fonts del Cardener (1.050 m alt.), al vessant oriental de la serra de Port del Comte. Discorre per l’àmbit d’estudi, després de travessar Cardona, Súria i Manresa, i s’uneix al Llobregat 8 km avall d’aquesta última, al terme de Castellgalí. El riu Cardener és el curs d’aigua que discorre per l’àmbit el Fustaret a Súria, que s’uneix al riu Llobregat a Castellgalí, al sud de Manresa. Dins el municipi hi ha diversos torrents, rieres i rases.Els cursos més importants són la riera d’Hortons, la riera de Tordell, el torrent de Camprubí i el Torrent de la Bogadella. La riera de Tordell i el torrent de Camprubí, són els que drenen el dipòsit del Fustaret. La conca del Cardener ocupa uns 1.373 km2. Neix a les Fonts del Cardener, a la serralada de Port del Compte, al Solsonès, Pre- Pirineu, i desemboca a Sant Vicens de Castellet en el Llobregat, a la Plana del Bages, en el vessant Nord- Oest de la Serralada Pre- litoral. El cabal mitjà enregistrat a Cardona, punt situat dins l'àmbit d'estudi, en el període 1913- 1990 és de 3,94 m3/s. Com la majoria de rius de certa entitat, el Cardener es troba regulat, el que fa que s’hagi alterat el ritme normal del riu en relació al seu entorn. Així fets importants que marquen el ritme natural de les comunitats naturals del riu han estat modificades o esmorteïdes, com les avingudes, o les variacions estacionals de cabal.

CABALS ANUALS DEL RIU CARDENER A SÚRIA (m³/s) (període 2006-2014)

Estació Any Cabal Unitats

Aforament a la població de Sallent 2006 1,85 m³/s

2007 2,01 m³/s

2008 2,21 m³/s

2009 3,16 m³/s

2010 3,84 m³/s

2011 2,83 m³/s

PAG. 52 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

CABALS ANUALS DEL RIU CARDENER A SÚRIA (m³/s) (període 2006-2014)

Estació Any Cabal Unitats

2012 2,37 m³/s

2013 1,16 m³/s

2014 6,55 m³/s

Mitjana 2006 - 2014 2,75 m³/s

Font. Agència Catalana de l’Aigua

Amb els seus afluents, l’aigua de Valls, que neix a Gósol, i l’aigua d’Ora, que es forma al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, ha esculpit l’aspre relleu de la capçalera de la conca. L’aigua de Valls se li uneix a Aigüesjuntes (on fou projectat, ja el 1921, un pantà), prop de Sant Llorenç de Morunys (1,82 m3 per segon). A partir d’aquest punt travessa en fraus feréstegues i pregones de 600 m de fondària la massa de conglomerats procedents de l’erosió dels Prepirineus. A la sortida d’aquests engorjats, a Olius, ja porta 2,7 m3 per segon. Més enllà, els conglomerats són substituïts per sediments com més va més fins, i la vall és menys pregona i més ampla. Entre Olius i Clariana de Cardener és embassat per la resclosa de Sant Ponç, de 25 hm3 de cabuda. Passa després per Cardona, Súria i Manresa, i s’uneix al Llobregat 8 km avall d’aquesta última, al terme de Castellgalí. Durant el període 2006-2016 els cabals mitjans mensuals són els que es mostren a continuació:

CABALS MENSUALS DEL RIU CARDENER A SÚRIA (m³/s) (període 2006-2014)

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

2,30 2,24 2,26 2,86 3,04 3,24 2,22 2,21 2,40 2,15 3,95 2,80

Font. Agència Catalana de l’Aigua

Cabals de manteniment. Riu Cardener Els cabals de manteniment del riu Cardener a municipi de Súria s’han extret del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya (2005).

CABALS MENSUALS DEL RIU CARDENER A SÚRIA (m³/s) (període 2006-2014)

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

1.14 1.14 1.14 1.14 1.14 1.14 1.48 1.48 1.14 0.91 0.91 0.91

Estat de les masses d’aigua superficials L’àmbit del Fusteret a Súria hi ha afluents al riu Cardener que davallen de la Serra de la Muga, Serra del Puixot, Serra de Puig de Sants, Serrat del Portell del Llop, Serra d’Antius i Serra de Costafreda. Els afluents més importants que discorren a prop de l’àmbit són: riera de Tordell (que discorre per l’est del casc urbà de Súria), torrent de Camprubí (que davalla de la serralada de la costa, a l’est del casc urbà) , torrent de Can Mateu (que desemboquen als plans d’Antius i camp de la Pobla) i torrent de Jaume Andreu al sud del municipi.

PAG. 53 DE 153 L’estat de les masses d’aigua al municipi de Súria (segons l’Agència catalana de l’Aigua) es mostren a la següent taula:

ESTAT DE LES MASSES D’AIGUA SUPERFICIALS AL MUNICIPI DE SÚRIA

Codi Nom de la massa d’aigua Estat Qualitat Estat

General Ecològic Biològica Fisicoquímica Químic

1000580 Riu Cardener des de l'abocament de Proper a bo Mediocre Mediocre Bo Bo Cardona fins a Súria

1000630 Riera d'Hortons Proper a bo Mediocre Bo Dolent Bo

1000640 Riu Cardener des de Súria fins a l'EDAR de Proper a bo Mediocre Mediocre Dolent Bo Manresa

1000650 Riera de Sant Cugat Dolent Deficient Deficient Dolent Bo

Font: Agència Catalana de l’Aigua

HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA En general, les aigües subterrànies estan lligades a l'àmbit immediat del riu Llobregat i el Cardener Els aqüífers de l’àmbit d’estudi, a la part al nord del riu Llobregat, on hi ha el nucli urbà de Sallent, es troben en la unitat hidrogeològica Manresa (codi 207), mentre que el sector més al nord (es troba al límit amb la unitat d’Artés (codi 209). No es localitzen aqüífers protegits, segons el Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya. Segons el document Impress, l’àmbit es situaria al marge de l’Al·luvial de la Depressió central i Aqüíferes locals (zonificació 11). Comprèn les terrasses al·luvials inferiors associades al riu Llobregat dins de la Depressió Central. Constitueixen petites planes discontinues que flanqueja el curs fluvial, amb una amplada que generalment no excedeix uns pocs centenars de metres, amb màxims puntuals de 500 a 1000 m a algunes cubetes principals, com Súria al Cardener i Cabrianes al Llobregat. La recàrrega natural del riu es realitza a través de processos d’infiltració del riu principal (Precipitacions, flux subterrani del substrat, excedents de reg, infiltració cursos torrencials). Les zones de descàrrega s’atribueixen a cursos superficials.

Estat de les masses d’aigua subterrànies Les pressions principals al riu són de tipus difús, concretament filtracions i fugues de les xarxes de clavegueram de les zones urbanes i industrials, i la pròpia activitat industrial a l’abocar-hi lixiviats. Sallent es troba dins una àrea de protecció prioritària pel que fa a prevenció de contaminació d’aigües per nitrats i segons el Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s’aproven mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats. Les pressions significatives sobre l’estat químic són:  Dejeccions ramaderes. Els volums de N procedents de dejeccions ramaderes que s’apliquen sobre aquesta massa d’aigua exerceixen una pressió alta degut, sobre tot, als municipis de Navàs, Súria, Olvan i Avià.  Agricultura intensiva. Els conreus de secà ocupen el 36 % de la superfície de la massa, amb un domini del conreus herbacis, fruiters i vinyes; els conreus de regadiu n’ocupen el 6 %, amb un domini dels conreus herbacis. Representa gairebé la meitat de la superfície de les terrasses, de manera que la pressió agrícola es pot considerar alta, principalment per l’aplicació d’adobs

PAG. 54 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

 Aplicació de biosòlids. La massa inclou 45,2 ha de conreus receptores de 119 t anuals de fangs, de manera que la pressió per aplicació de biosòlids es pot considerar baixa.  Retorn de reg i recàrrega artificial. En aquesta zona només es realitza recàrrega artificial indirecta com a conseqüència dels retorns de reg de l’agricultura de regadiu. S’ha estimat una recàrrega de 0,32 hm³/a, això suposa una pressió baixa sobre l’estat químic.  Zones urbanes industrials. El sòl urbà i industrial d’aquesta massa d’aigua representa el 19 % del total de l’extensió de la mateixa i constitueix una pressió moderada sobre l’estat químic de la massa d’aigua.  Infraestructures industrials. La magnitud de les pressions exercides per les infraestructures industrials lineals sobre aquesta massa d’aigua es pot considerar alta degut a els 42,7 km de col·lectors de salmorres (derivades de la mineria potàssica de Cardona, Súria i Sallent).  Abocaments industrials. Hi ha nou emissaris industrials de tipus divers (paper, alimentària, mecànica, tèxtil, coles i ceràmica) al llarg de tots els al·luvials. S’estima una pressió moderada sobre la massa d’aigua exercida per les zones urbanes i industrials.  Sòls contaminats. S’han produït deu episodis de contaminació general i cinc per metalls a les immediacions del riu Cardener, i un episodi de contaminació general al al·luvial del Llobregat. La magnitud de la pressió per sòls contaminats i episodis de contaminació detectats sobre aquesta massa d’aigua es alta  Dipòsits de residus. Hi ha quatre deixalleries que afecten a aquesta massa d’aigua. La magnitud de la pressió pels dipòsits controlats de residus es pot considerar baixa.  Runams salins. Aquesta massa d’aigua presenta una pressió alta degut a l’activitat minera que explota la sal potàssica en Cardona, Súria i Sallent, així com pels runams derivats de les mateixes. Es tracta d’emplaçaments que ocupen més de 100 ha de superfície i contenen uns 60 milions de tones de residus formats, bàsicament per clorur sòdic. Els principals abocadors són: . El Cogulló es un abocador en explotació, ubicat a Sallent, al marge dret del riu Llobregat, que conté unes 30 milions de tones. . Súria es un abocador en explotació ubicat en el terme municipal del mateix nom, al marge esquerre del Cardener, que conté unes 20 milions de tones de residus salins en continu creixement a raó de 1,2 milions de tones l’any. . La Botjosa és un abocador abandonat ubicat a Sallent, al marge dret del riu Llobregat, que conté unes 4 milions de tones de residus salins. . Vilafruns és un abocador abandonat ubicat al municipi de Balsareny, que es troba al marge dret del riu Llobregat, i conté unes 30 milions de tones de residus salins. . Cabanasses és un abocador abandonat ubicat al terme municipal de Súria, al marge esquerre del riu Cardener, que conté més de 3 milions de tones de residus salins.  Abocaments d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDARs). Hi ha vuit EDAR i catorze punts d’abocament d’EDAR en els al·luvials de la depressió central, trenta-set estacions de bombament de xarxes de clavegueram, 62,6 km de col·lectors d’aigües residuals gairebé en tota la longitud, des d'aigües avall de Cal Rosal (Olvan) al Llobregat i de Cardona al Cardener. Es considera que exerceixen una pressió baixa sobre l'estat químic de la massa d'aigua.  Extraccions d’àrids. Hi ha quatre activitats extractives abandonades (tres graveres i una pedrera de gresos) i quatre explotacions de graves actius. S’ha estimat que l’extracció d’àrids representa una pressió moderada sobre l’estat qualitatiu i quantitatiu de aquesta massa d’aigua.

PAG. 55 DE 153 S’han obtingut analítiques de fonts i surgències a l’àmbit d’estudi, concretament per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (2013). D’aquest estudi i pels diferents sectors s’obtenen altes concentracions de sals. De la mateixa manera que en el cas de les aigües superficials, s’estan portant a terme mesures correctores, que es centren en l’execució barreres de piezòmetres i bombaments de les bases dels runams. Aquests bombaments es deriven als col·lectors de salmorres, i a la llarga han de disminuir els continguts de sals en les aigües subterrànies, històricament afectades pels runams, donades les característiques geològiques de les seva base, que no són impermeables.

4.2.1.7 Atmosfera

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA Quant a la contaminació atmosfèrica, Sallent es troba dins de la zona de qualitat de l’aire número 5 (ZQA Comarques Centrals), on les activitats extractives representen una part considerable del seu territori. Les característiques de contaminants atmosfèrics més importants durant l’any 2014 varen ser:  Els nivells de qualitat de l'aire mesurats pel diòxid de nitrogen, el diòxid de sofre, el monòxid de carboni, l'ozó troposfèric, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres, el benzè i el plom són inferiors als valors límit legislats per la normativa vigent.  Pel que fa als nivells mesurats d'arsènic, cadmi, níquel i benzo(a)pirè, no s'han superat els valors objectiu establerts a la legislació.  Pel que fa al sulfur d’hidrogen, s’ha detectat un augment de les superacions de l’objectiu de qualitat de l’aire semihorari, amb un total de 59 superacions, respecte a les 18 de l’any 2013, al municipi d’Igualada. Des de la posada en marxa el sistema de tractament d’aigües residuals al setembre de l’any 2005, es va enregistrar un augment de superacions de l’objectiu de qualitat de l’aire semihorari per al sulfur d’hidrogen durant els anys 2006 i 2007. Per aquesta raó, durant els anys 2006, 2007 i 2008, l’Ajuntament va portar a terme diferents actuacions per tal de disminuir les emissions d’aquest contaminant. Des de l’any 2011 s’han tornat a enregistrar aquests episodis, la qual cosa ha dut a l’Ajuntament a emprendre noves mesures correctores i preventives No hi ha dades de contaminants atmosfèrics en els àmbits concrets de Sallent ni de Balsareny, per aquest motiu es mostren les dades a l’àmbit més proper on es tenen dades de contaminants (Súria):

PUNT DE MESURAMENT SÚRIA (CEIP Francesc Macià)

Contaminant Anàlisi Tipus Dades Anys Unitat (màx. valor) d'avaluació (%)

2014 2013 2012 2011 2010

Arsènic (As) ICP (manual) F 14 0,6 0,6 0,6 0,5 0,6 ng/m³ (màx. 6.0)

Cadmi (Cd) ICP (manual) F 14 0,1 0,1 0,1 0,2 0,2 ng/m³ (màx. 5.0)

Níquel (Ni) ICP (manual) F 14 2,4 2,7 2,9 2,2 2,7 ng/m³ (màx. 20.0)

Partícules en Gravimetria F 51 28 26 30 30 24 µg/m³ (màx. 40) suspensió <10 (manual) micres (PM10)

Plom (Pb) ICP (manual) F 14 5,3 4,7 4,8 5,3 5,5 ng/m³ (màx. 500.0)

PAG. 56 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Segons la Direcció general de Qualitat Ambiental, Balsareny, Súria i Sallent disposen de mapes de capacitat acústica aprovats, segons el Decret 176/2009 (segons l’última actualització realitzada en desembre 2015). En aquests mapes es caracteritzen els valors límit d’immissió sonora segons els criteris definits l’annex A del Decret 176/2009, del 10 de novembre.

ANNEX A DEL DECRET 176/2009 del 10 de novembre

Zona de Usos del sòl Ld (7 h – 21 h) Le (21 h – 23 h) Ln (23 h – 7 h) sensibilitat

Alta (A) (A1) Espais d’interès natural i altres - - -

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural 55 55 45

(A3) Habitatges situats al medi rural 57 57 47

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial 60 60 50

Moderada (B) (B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats 65 65 55 i/o infraestructures de transport existents

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1) 65 65 55

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl 65 65 55 industrial

Baixa (C) (C1) Usos recreatius i d’espectacles 68 68 58

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial 70 70 60

(C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals - - - d’infraestructures de transport o altres equipaments públics

Ld, Le i Ln, = índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament En els usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), el valor límit d’immissió s’incrementa en 5 dB(A) per a les zones urbanitzades existents

Les principals característiques a nivell de soroll dels tres àmbits són:  En el municipi de Sallent, el trànsit de vehicles com a principal font de soroll (C-1411). Per aquest motiu, les zones amb una intensitat de soroll més elevada són els vials d'entrada i sortida i els de màxima distribució del trànsit per l'interior de la població.  Súria té coma principal focus de soroll el trànsit, malgrat tot la població segons el mapa de capacitat acústica presenta nivells moderats d'impacte sonor. Les àrees del municipi que registren més soroll corresponen a les carreteres C-1410z (travessia principal de la vila) i B-423 (carrer Tarragona i carretera de Castelladral), i al tram de la carretera de Balsareny que està comprès entre aquestes dues vies  La població de Balsareny també disposa de mapa de capacitat acústica. Segons aquest mapa els nivells de soroll també són moderats. El trànsit rodat és la principal font de soroll, i concretament es focalitza a la carretera C-16.

PAG. 57 DE 153 4.2.2 Medi natural

4.2.2.1 Flora i vegetació

Biogeogràficament, tot l’àmbit del Pla Director es troba plenament dins la regió mediterrània. Segons els territoris fisiogràfics es troba dins el territori auso- segàrric, que abasta bona part de la Catalunya central, de la Plana de Vic a la Segarra i a la Conca de Barberà. Els dominis de vegetació van de la vegetació de muntanya i terres baixes mediterrànies, a la vegetació de la muntanya mitjana medioeuropea. Concretament, es troben els dominis del país del carrascar típic, a tota la plana del Bages i zones més baixes, envoltats de vegetació del domini del país de la roureda de roure valencià, a les muntanyes envoltants. L’altitud de la zona d’estudi va dels 300 m als 750 m al Montcogull.

VEGETACIÓ POTENCIAL Els tres àmbits (Cogulló i Butjosa, Fustaret i Vilafruns) es situen al nord de la plana del Bages, que afavoreix la presència d’una major diversitat de dominis de vegetació diferents. Es troba al sector segàrric de les unitats de paisatge vegetal, en ple país del carrascar típic (Quercetum rotundifoliae), propi de la muntanya i terra baixes mediterrànies, i a les parts més elevades dins el país de la roureda seca de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae). Seguint els cursos d’aigua dels rius (riu Llobregat i riu Cardener, principalment) el domini dels boscos i herbassars de ribera septentrionals (Lamio-Alnetum glutinosae), unes de les comunitats més malmeses i alterades.

VEGETACIÓ ACTUAL La comarca del Bages, sobretot seguint els rius Llobregat i Cardener, ha estat molt explotada per la indústria, de manera que hi ha hagut una gran transformació. L’explotació de les mines de sal també afecta, en part, la vegetació de la zona, sobretot els runams salins que salinitzen rius i torrents directament, i amb el vent també poden salinitzar alguns vessants de muntanya modificant les formacions vegetals.

Boscos Els tres municipis on s’ubiquen els àmbits d’estudi del Pla Director es troben envoltats sobretot, de pinedes secundàries, això és pinedes de pi blanc i de pinassa que colonitzen antigues rouredes i carrascars. Actualment el pi blanc (Pinus halepensis), i en menor grau la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii), ocupen bona part dels boscos dels tres municipis mercès a la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl. Aquests pins, a més, s’han vist afavorits per l’abandonament de l’agricultura, permeten lluitar contra l’erosió al créixer en sòls pelats, i ajuden a formar una base on créixer altres plantes. Als vessants de les muntanyes envoltants a Sallent, Súria i Balsareny queden mostres esclarissades del carrascar (Quercetum rotundifoliae). En el cas d’aquesta zona el carrascar presenta una presència elevada de la falguera falzia negra (Asplenium adiantum-nigrum), fins al punt que forma una subassociació específica Quercetum rotundifoliae subassociació: asplenietosum adiantinigri. L’arbre dominant és la carrasca (Quercus ilex spp. ballota), amb un sotabosc molt pobre. També solen anar acompanyats de roure de fulla petita (Quercus faginea) i de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii). I de fet les pinedes de pinassa han substituït bona part dels carrascars que hi havia. Alguns episodis de sequera també van ajudar a matar algunes alzines i va afavorir el desenvolupament de l’aladern fals (Phillyrea latifolia), un arbret sovint arbustiu, més ben adaptat a la sequera que l'alzina. Donat que en les muntanyes d’aquests àmbits del Bages es situa un dels límits de la distribució de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae), aleshores hi ha alguns roures cerrioide

PAG. 58 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

(Quercus x cerrioides) i de fulla petita (Quercus faginea), que en bona part estan ocupats per pinedes de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanni). El bosc dominant al voltant de les poblacions de Sallent, Súria i Balsareny són la pineda de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) i pinedes de pi blanc (Pinus halepensis)). Aquesta pineda és secundària i sol aparèixer al domini de la roureda de roure de fulla petita o valencià, també sol estar barrejada amb altres pins, com el pi blanc (Pinus halepensis), tot i que també hi puguin créixer alguns roures, sobretot el roure de fulla petita o valencià (Quercus faginea), o la carrasca (Quercus ilex ssp. ballota). A l’àmbit del Fusteret a Súria la zona boscosa més propera es situa al SE de l’àmbit, concretament en el Bosc de Cal Ferrer, per sota del Puig-alter de 524m, amb un predomini de bosc de pi blanc (Pinus halepensis). En els altres àmbits de Súria situats al sud del Fusteret, hi ha camps de cultiu que es situen a la plana al·luvial. La vessant que davalla de Sant Mateu del Bages fins el riu Llobregat es troba coberta per matollar. En l’àmbit del Cogulló i de la Botjosa en el municipi de Sallent els límits miners, limiten amb zones forestades per pinedes mediterrànies de pi blanc (Pinus halepensis), concretament en els àmbits situats entre la muntanya de sal i el torrent de Mas de les Coves i entre el Cogulló i la sèquia de Manresa que limita amb la Botjosa. En el límit N de l’àmbit hi ha una zona de matolls (la Malesa) que sí que limita amb dues masses forestals: un alzinar (Quercus ilex spp. ballota), a la vessant del torrent de Soldevila i una pineda submediterrània de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii), al límit NE que davalla del Serrat de la Rovira. A la zona de Vilafruns hi ha algunes franges disseminades de pineda mediterrània de pi blanc (Pinus halepensis) i de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii), concretament en els vessants més inaccessibles que davallen de la Costa Gran. Les formacions forestals més desenvolupades es situen a la vessant oposada de l’àmbit, concretament en la baga de Puigbò, on hi ha pinedes de pi blanc.

Bosquines La brolla pròpia d’aquesta zona i més extensa és la brolla de romaní i bruc d’hivern amb sanguinària (Rosmarino-Lithospermetum), encara que al Bages, i a causa de la salinitat, el romaní (Rosmarinus officinalis) pot arribar a ser molt rar i estar dominat per l'argelaga (Genista scorpius), el bruc d'hivern (Erica multiflora) i el romaní mascle (Cistus clusii). També hi ha arbusts més baixos, com la botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), la farigola o timó (Thymus vulgaris), la foixarda (Globularia alypum), el pinzell (Staehelina dubia), la sempreviva borda (Helichrysum stoechas), la bufalaga tintòria (Thymelaea tinctoria), l'espígol o barballó (Lavandula latifolia), la botja groga (Buplerum fruticescens), la sanguinària (Lithospermum fruticosum), etc. Allà on el sòl conté guix, com als voltants de Fucimanya, a la brolla s’hi troba un altre arbust de fulles carnoses, el ruac (Ononis tridentata), amb altres herbes de flors vistoses com l'atractilis (Atractylis humilis) i diverses orquídies del grup de les abelleres, amb un endemisme (Ophrys bertoloni). Una altra comunitat arbustiva són les joncedes, on domina la planta que li dóna nom, la jonça (Aphyllanthes monspeliensis), també hi abunden gramínies com el fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), l'avènula pratense (Avenula pratensis ssp.iberica) i la festuca ovina (Festuca ovina). Altres herbes freqüents a les joncedes són el panical (Eryngium campestre), el lli de Narbona (Linum narbonense), la pinya de sant Joan (Leuzea conifera) i l’orquídia Anacamptis pyramidalis. La jonceda, malgrat semblar un prat sec, té una bona presència de matolls com la botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), la farigola o timó (Thymus vulgaris) i l'espígol o barballó (Lavandula latifolia), o fins i tot arbusts com l'argelaga (Genista scorpius). En aquestes joncedes també hi creixen diferents espècies de pins. En vessants solells i relleus rocosos, en extensions normalment petites, allà on el bosc té dificultat per establir-se s’hi desenvolupen les garrigues. Són comunitats vegetals denses en què predominen els arbusts de fulla persistent i endurida (esclerofil·les). L'arbust dominant a les garrigues acostuma a ser el

PAG. 59 DE 153 garric (Quercus coccifera) el qual dóna nom a la comunitat. Un altre arbust que al Bages quasi sempre acompanya al garric, i que a vegades pot esdevenir dominant, és el llentiscle o mata de cabrit (Pistacia lentiscus). Menys abundants però igual de freqüents són l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), l'aladern (Rhamnus alaternus), el càdec (Juniperus oxycedrus) i el matapoll (Daphne gnidium). També hi viuen plantes enfiladisses com la vidiella (Clematis flamula), la rogeta (Rubia peregrina), l'arítjol (Smilax aspera) i l'esparreguera (Asparagus acutifolius). També enmig de la garriga s'hi pot trobar algun pi blanc, el romaní amb altres plantes de la brolla i herbes dels prats secs com el llistó i la jonça. Finalment esmentar les bardisses, sobretot la bardissa amb roldor (Rubo-Coriarietum) que és la més comuna i s’estén per les raconades més fresques de la zona d’estudi, tan vora torrents com prop de les zones urbanitzades, fins i tot dins el nucli urbà de Sallent. Amb l’esbarzer (Rubus ulmifolius) s’hi barreja també el roldor (Coriaria myrtifolia), així com l’arç blanc (Crataegus monogyna), la vidalba (Clematis vitalba), rosers silvestres (Rosa canina i altres espècies), aranyoners (Prunus spinosa), el sanguinyol (Cornus sanguinea), etc.

Vegetació de ribera A les vores del riu Llobregat i del riu Cardener es manté, una mostra de la vegetació de ribera com la verneda amb consolda o ortiga morta (Lamio flexuosi-Alnetum glutinosae), així com la salzeda amb sarga (Saponario-Salicetum purpureae) . La verneda amb ortiga morta està dominada, com el nom indica, pel vern (Alnus glutinosa) com a arbre, i per l’ortiga morta (Lamium flexuosum). Tot i que en els rius Llobregat i Cardener el vern es troba força repartit i barrejat amb pollancres (Populus nigra), té un potencial de recuperació força elevat presentant algun tram força espès i ben representat. Aquesta verneda apart d’anar acompanyada de pollancres, també s’hi ha pogut determinar altres arbres plantats com carolines (Populus deltoides, Populus x canadensis, etc), així com plàtans (Platanus x hispanica). Molt estès i de forma més o menys natural, un altre arbre forani, la robínia (Robinia pseudoacacia), sobretot al camí que va de la carretera de la Colònia Manuela fins a la caseta de captació d’aigua. A més del vern i les espècies exòtiques que s’han esmentat, també hi creixen freixes de fulla estreta (Fraxinus angustifolia), i es barregen amb les salzedes, amb els grans salzes blancs (Salix alba), acompanyats de la sarga (Salix eleagnos) i el saulic (Salix purpurea). Tot i que hi ha alberedes (Populetum albae) prou ben conservades i de gran interès, a l’àmbit de Vilafruns hi ha únicament alguns peus isolats a les proximitats de l’àmbit. Més avall, sobretot cap a Súria, hi ha algunes de les millors alberedes de tota la conca del Llobregat. L’om (Ulmus minor) tot i que va quedar molt afectat per la grafiosi, ara torna a rebrotar i ocupar els marges tan dels boscos de ribera com dels camps i dels boscos en indrets una mica humits. Tot i que no arriba a formar omedes, es podria considerar que a la zona d’estudi s’hi trobaria l’omeda amb heura (Hedero-Ulmetum minoris). Amb l’om (Ulmus minor), el boix (Buxus sempervirens) i molta heura (Hedera helix), amb sanguinyol (Cornus sanguinea), Pulmonaria longifolia, Viola alba, etc. A les vores dels rius Llobregat i Cardener, al límit dels camps i camins, a causa de l’alteració tan de riuades com de la intervenció humana, més que bosc de ribera es troba una barreja de bardissa (Pruno-Rubion ulmifolii) i vegetació higròfila herbàcia. Als trams de riu amb l’aigua més o menys estancada, com just sobre la captació d’aigua, al bell mig de la Coromina i a sota el viaducte abans del túnel de la carretera de Manresa a Solsona, es fan comunitats vegetals de plantes aquàtiques. Per una part es formen canyissars (Typho-Schoenoplectetum tabernaemontani subassoc. typho- phragmitetosum australis) que ressegueixen tan el riu com els canals i recs, amb el canyís (Phragmites australis) i la boga (Typha angustifolia) com a espècies dominants. Acompanyats d’altres força grans i vistoses com la salicària (Lythrum salicaria), la menta d’aigua (Mentha aquatica), Samolus valerandi, la jonca marítima (Scirpus maritimus), entre d’altres.

PAG. 60 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

També es troben formacions herbàcies de jonqueres (Molinion-Holoschoenion) i herbassars de grans càrex (Magnocaricion). En ambients rics en aigües nitrogenades, apareix la jonquera amb capferrat (Cirsio-Holoschoenetum), on el jonc boval (Holoschoenus romanus), la menta borda (Mentha rotundifolia) i el capferrat (Cirsium monspessulanus) són les espècies més significatives. Una varietat amb menys joncs, és el fener d’escabiosa mossegada i molínia (Centaureo-Succisetum pratensis subassoc. molinietosum arundinaceae). On hi ha abundant molínia (Molinia coerulea arundinacea), escabiosa mossegada (Succisa pratensis), capferrat (Cirsium monspessulanum), Pulicaria dysenterica, Scirpus holoschoenus, Carex distans, Cirsium arvense, Euphorbia cyparissias, entre d’altres. A les vores del riu on l’aigua té escassa profunditat i amb aportació de nutrients nitrogenats hi creixen petits fragments de la comunitat de creixenar (Helosciadietum) amb abundància dels dos créixens més comuns, els créixens bords (Apium nodiflora) i els créixens vers (Nasturtium officinale). On les aigües són més tranquil·les hi poden aparèixer comunitats hidròfites de plantes flotants (Lemno- Azolletum), amb les llenties d'aigua (Lemna gibba). També sota l’aigua diverses espècies d’algues com les asprelles (Chara sp., etc.). A les zones amb l’aigua represada es formen petites poblacions d'herbassars subaquàtics (Potamogetonion), amb el potamogeton (Potamogeton tricoides), i altres plantes. Els canyars (Arundini-Convolvuletum sepium) i comunitats herbàcies (Urtico-Sanbucetum ebuli i Artemisio-Epilobietum hirsuti) apareixen en indrets força degradats. Els prats situats al sud del Fusteret a Súria, limiten amb la plana al·luvial del riu Cardener, concretament en el Pla de Reguant. En aquest àmbit i resseguint tot l’eix del riu hi ha un bosc en galeria d’albaredes (Populetum albae) i altres boscos de ribera. A l`àmbit de Sallent el bosc de ribera es situa al canal del riu únicament. Aquest ha estat substituït per nuclis industrials en la plana d’inundació. En la llera del riu Llobregat hi ha un domini de les vernedes que connecten fins l’àmbit de la Corbatera on hi ha una extensa verneda (Lamio flexuosi-Alnetum glutinosae). A Vilafruns, la vegetació de ribera es situa als marges de la llera del riu Llobregat, concretament hi ha un domini de l’albareda (Populetum albae)per sobre la resta de formacions de ribera.

Prats En aquest sector els prats, com el fenassar típic (Brachypodietum phoenicoidis), són les comunitats vegetals més esteses i les que millor resisteixen la pobresa del sòl i els efectes de la salinització a causa del runam salí. Cap als vessants de muntanya on hi hauria el domini del carrascar també hi apareix, molt més escàs, el llistonar (Phlomido-Brachypodietum retusi). Els fenassars són prats rics en els quals domina el fenàs o fenal de marge (Brachypodium phoenicoides), acompanyat de pastanaga borda (Daucus carota), el plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata), l'escabiosa (Scabiosa atropurpurea), el fonoll (Foeniculum vulgare), la pimpinella (Sanguisorba minor) i el panical (Eryngium campestre). Els fenassars ocupen els camps abandonats de les obagues i les planes amb sòls profunds rics en nutrients minerals, i troben un hàbitat excel·lent en els talussos i marges que queden entre els conreus o voregen les sèquies. El fenal de marge, amb el seu potent sistema radical fasciculat, és un important element estabilitzador del sòl després d'un incendi i també és el principal responsable de l'estabilitat dels marges de la sèquia de Manresa, per exemple. Als llistonars, que es fan en sòls més prims, domina el llistó (Brachypodium retusum), acompanyat del dàctil (Dactylis glomerata), la candelera (Phlomis lychnitis) i la corretjola cantàbrica (Convolvulus

PAG. 61 DE 153 cantabrica). En els llistonars de l’àmbit d’estudi, en ser d’ambient molt càlid, s’hi pot trobar la ruda angustifòlia (Ruta chalepensis ssp. angustifolia).

Vegetació ruderal i agrícola Bona part de la superfície de Sallent que actualment està coberta per vegetació espontània havia estat ocupada per conreus (vinyes, oliveres, ametllers...), com es pot observar per la presència de marges i barraques. Actualment els cultius dominants de Sallent són els conreus herbacis de secà extensius, on s’hi planten cereals, bàsicament ordi (Hordeum vulgare), però també blat (Triticum aestivum) i, en menor grau, civada (Avena sativa), i alguns anys, els gira-sols (Helianthus annuus) i la colza (Brassica napus ssp. oleifera). Després dels cereals d’hivern es planten farratges, amb la qual cosa són camps molt productius. Alguns d’aquests camps estan condicionats com a pastura intensiva. Vora el Llobregat es troben alguns horts de regadiu. Per Sallent hi baixa la sèquia de Manresa, canal de 26 km de longitud que travessa el Pla de Bages. El pasturatge molt intensiu dels marges i prats pròxims a la parcel·la de sota les Forques, ha provocat la pèrdua de sòl i l‘erosió en un procés de degradació important. Hi ha algunes comunitats, anomenades arvenses o segetals, relacionades amb els conreus de secà, essent la més abundant la de ravenissa blanca (Diplotaxietum erucoidis diplotaxietosum) que entapissa de blanc bona part dels camps, juntament amb el vermell de la rosella (Papaver rhoeas). Als marges també hi creixen els fenassars (Brachypodietum phoenicoidis). També el bleterar (Chenopodio albi-Conyzetum canadensis), és propi d’ambients ruderals amb presència d’espècies nitròfiles.

Espècies protegides La protecció de la flora a Catalunya està regulada, en primer lloc, per la normativa catalana (Ordre 5- nov-1984; i Ordre 28-oct-1986). Com a espècies protegides hi ha el boix grèvol (Ilex aquifolium), el teix (Taxus baccata), i la flor de neu (Leontopodium alpinum), així com a espècie regulada la genciana groga (Gentiana lutea) i el margalló (Chamaerops humilis). Dins de l’àmbit del pla apareixen les espècies protegides:  Boix grèvol (Ilex aquifolium).  Teix (Taxus baccata). Dins els espais del PEIN també hi ha un seguit d’espècies protegides a cada espai, segons el Decret 328/1992, del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, cap d’elles a l’àmbit del planejament. També cal tenir en compte les espècies incloses als annexos II i IV de la Directiva 92/43 d’Hàbitats. Segons el Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (DOGC 5204, 28 d’agost de 2008), a la muntanya de sal de Cardona, hi ha la nebulosa (Limonium catalaunicum), espècie proposada per a l’annex 2 d’espècies “en perill d’extinció”. A més de les espècies protegides, també es troben algunes espècies endèmiques, o rares de distribució molt restringida, com:  Aster willkommii subsp. catalaunicus; no amenaçat; Endemismes del nord-est ibèric (pirinencs, pirenaico-cantàbrics, iberoorientals, catalano-baleàrics, etc.).  Dianthus pungens subsp. multiceps; no amenaçat; Endemismes exclusius de Catalunya.  Ephedra nebrodensis.  Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa; Protegida; No endèmica.  Gypsophila struthium subsp. hispanica; Protegida; No endèmica; Protegida; No endèmica.  Juncus tenageia subsp. sphaerocarpus; rrr. T. auso-segàrric i catalanídic C-S.  Limodorum abortivum subsp. trabutianum; rrr.

PAG. 62 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

 Limonium catalaunicum; en perill; Endemismes del nord-est ibèric (pirinencs, pirenaico-cantàbrics, iberoorientals, catalano-baleàrics, etc..).  Ononis tridentata.  Ophrys bertolonii subsp. benacensis; Protegida; no amenaçat; Endemismes del nord-est ibèric (pirinencs, pirenaico-cantàbrics, iberoorientals, catalano-baleàrics, etc.).  Peucedanum alsaticum subsp. venetum; rrr.  Peucedanum officinale subsp. stenocarpum; rrr Pirineus i t. ruscínic fins al t. Diànic.  Torilis leptophylla; rrr Prepirineus C i t. ruscínic, catalanídic i auso-segàrric.  Tragopogon crocifolius; rrr.  Verbascum virgatum subsp. virgatum; rrr.  Veronica austriaca subsp. tenuifolia; Protegida; no amenaçat; Endemismes del nord-est ibèric (pirinencs, pirenaico-cantàbrics, iberoorientals, catalano-baleàrics, etc.).  Veronica praecox; rrr Pirineus i t. catalanídic C-S, auso-segàrric i sicòric.  Viola willkommii; no amenaçat; Endemismes del nord-est ibèric (pirinencs, pirenaico-cantàbrics, iberoorientals, catalano-baleàrics, etc..).

Forest públics Els Forests d'Utilitat Pública són figures de protecció definides per les lleis forestals estatals, com la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts (que deroga l’antiga Llei de Monts, de 8 de juny de 1957) i el Decret 485/62, de 22 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament de Monts (actualment vigent mentre no s’aprovin unes normes de la nova Llei 43/2003) i per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. En l’àmbit proper a l’emplaçament de Súria hi ha la forest de “Mas Fàbregas” i el “Mas Bosc” de titularitat privada.Can Grafol i el Serrat del Xipell al municipi de es situen a l’àmbit de Sallent, fora de l’àmbit del planejament. Aquestes dues forests sí que són de titularitat pública amb codi CUP núm. 71. A l’àmbit de Balsareny no hi ha cap forest propera a l’àmbit d’estudi.

4.2.2.2 Fauna

La zona d’estudi presenta una fauna montana de distribució Paleàrtica i amb algunes espècies mediterrànies. Si bé és cert que algunes espècies apareixen aquí per la presència d’un ambient determinat, s’agrupa la fauna per grups faunístics especificant de forma resumida la seva relació amb el tipus d’hàbitat.

GRUPS TAXONÒMICS L'àrea d'estudi pròxima a Manresa es troba en una de les vies de migració més importants i que segueix el curs del riu Llobregat, per la qual cosa s’hi poden observar moltes espècies de pas. També hi ha alguns amfibis interessants, al límit de la seva distribució. Els mamífers també hi són presents. I als rius, tot i que força contaminades, també hi ha diverses espècies de peixos.

Ocells Els ocells són un dels grups de vertebrats que permet un estudi i seguiment més fàcil, per la qual cosa permeten, a llarg termini, fer-ne un seguiment i comprovar canvis en la seva població o en els usos del territori.

PAG. 63 DE 153 Als marges dels rius (Llobregat i Cardener), hi crien espècies lligades al riu com l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), el rascló (Rallus aquaticus), cueretes (Motacilla sp.), etc. Destaca la presència del blauet (Alcedo athis), i la xivitona (Actitis hypoleuca). També s’hi troben, sense criar, el bernat pescaire (Ardea cinerea), l’agró roig (Ardea purpurea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el corriol petit (Charadrius dubius), l’arpella (Circus aeroginosus), etc. En rius i torrents secundaris, s’hi troben espècies d’aigües més netes, com el blauet (Alcedo athis), la merla d’aigua (Cinclus cinclus) i la xivitona (Actitis hypoleucos), encara que les dues últimes sense nidificació confirmada. Als boscos dels municipis de Sallent, Súria i Balsareny hi crien també alguns rapinyaires com l’aligot comú (Buteo buteo), l’àliga marcenca (Circaetus gallicus), l’astor (Accipiter gentilis), l’esparver (Accipiter nisus), així com força tudó (Columba palumbus), gaig (Garrulus glandarius), i força passeriformes, i hi és freqüent el picot garser gros (Dendrocopus major). Com a rapinyaire nocturn es pot destacar el gamarús (Strix aluco). Les zones ermes dels turons són favorables per a ocells com la cogullada fosca (Galerida tecklae) i el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala). Als roquissar hi ha merla roquera (Monticola solitarius) i cotxa fumada (Phoenicuros ochruros). Els cultius extensius de cereals i el mosaic agro-forestal també afavoreixen que hi hagi densitats elevades d’algunes espècies molt esteses arreu del municipi i la comarca, però que estan reduint els seus efectius, com la perdiu roja (Alectoris rufa), i que són una de les preses principals d’altres espècies protegides i en regressió com l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) o l’àliga marcenca (Circaetus gallicus). Encara que són més abundants i esteses, espècies com fringíl·lids, estornells (Sturnus sp.), coloms (Columba livia), tórtora turca (Streptopelia turtur), falciots (Apus apus), orenetes cuablanques (Delichon urbica) i orenentes comunes (Hirundo rustica), pardals (Passer domesticus), còrvids com la garsa (Pica pica), puput (Upupa epops). Algunes espècies de major interès hi tenen una certa presència, com el torlit (Burhinus oedicnemus). A l’hivern destaquen els estols de fredelugues (Vanellus vanellus). Abans molt abundants, i cada vegada més rars, el mussol comú (Athene noctua), o l’òliba (Tyto alba).

Amfibis Els amfibis són un dels grups de vertebrats més lligats als hàbitats aquàtics, ja que en depenen per a la seva reproducció. Algunes espècies hi viuen tota la vida, i la major part d’espècies en la seva fase larvària. Destaca la presència a prop de Súria del tritó pirinenc (Euproctus asper), espècie que viu al Pirineu i als Pre-Pirineus, fins a l’Alt Cardener, però que baixa força pel Berguedà i el Solsonès fins als torrents més nets de les muntanyes pròximes a Cardona, com l’Aigua d’Ora. També hi habita la salamandra (Salamandra salamandra), espècie més o menys estesa a tot Catalunya però que està patint una regressió a tota la seva àrea de distribució mundial. Aquesta última s’ha pogut trobar criant fins i tot al torrent Mal. Ambdues espècies protegides per la legislació catalana (Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals). De totes les espècies esmentades, les més fàcils de localitzar i observar són la granota verda (Rana perezi), així com el gripau (Bufo bufo), aquest últim més fàcil d’observar aixafat a les carreteres.

Rèptils Els rèptils també són un dels grups que presenten algunes espècies que estan molt relacionades amb l’aigua dels rius. Una de les que podrien viure a la zona és la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), encara que no s’ha pogut identificar en aquest àmbit del Cardener i del Llobregat. Uns dels rèptils més abundants són les sargantanes, com la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) i la sargantana cuallarga (Psammodromus algirus). També es deixen veure els llangardaixos (Lacerta lepida), i prop dels rius, a les zones més fresques i humides, el vidriol o llisona (Anguis fragilis).

PAG. 64 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Entre les serps, una de les més lligades al medi aquàtic és la serp d’aigua (Natrix maura). Altres espècies que es deixen observar per racons més secs són la serp verda (Malpolon monspessulanus) i la colobra llisa meridional (Coronella girondica), cap d’elles verinosa.

Mamífers Destaca la presència al Bages i als municipis de Sallent, Súria i Balsareny d’una bona població de Porc senglar (Sus scrofa), que troben amagatall al mig dels boscos, i que aprofiten la vegetació de ribera per amagar-se. També ha tingut una clara recuperació progressiva el cabirol (Capreolus capreolus). Altres mamífers presents són el conill (Oryctolagus cuniculus), i a la nit la guilla (Vulpes vulpes), la Mostela (Mustela nivalis) i la Fagina (Martes foina). El gat salvatge (Felis silvestris), també és present als boscos al límit entre el Berguedà i el Bages, així com la geneta (Genetta genetta) resseguint les vores dels rius. Un dels carnívors que poden ser presents al riu Cardener i al riu Aigua d’Ora és el turó (Mustela putorius), espècie molt localitzada a Catalunya i que es troba al Berguedà. Mentre que un altre que ja ha tornat a arribar després d’haver-ne desaparegut, és la llúdriga (Lutra lutra), espècie inclosa en l’annex II i IV de la Directiva d’Hàbitats, i que pateix també els efectes de les canalitzacions i embassaments, sobretot per fragmentació del seu hàbitat. Fins a finals dels anys 70 (del segle XX) es trobaven en alguns punts del Llobregat i del Cardener; els últims anys s’està recuperant a les comarques més orientals de Catalunya, havent arribat al Bages altra vegada fins i tot seguint el Llobregat prop de Manresa, i al Cardener a través de l’Alt Cardener i el Solsonès. Hi ha alguns micromamífers prou rars, com la rata d’aigua (Arvicola sapidus), o la musaranya d’aigua (Neomys anomalus), que poden viure a les vores dels rius. Molt més abundants, algunes espècies més antropòfiles com la rata comuna (Rattus norvergicus), o el ratolí domèstic (Mus musculus). L’almesquera (Galemys pyrenaicus), tot i que actualment només viu al Pirineu i al Pre-Pirineu, podria baixar per l’Alt Cardener fins a Cardona o més avall.

Peixos De les 7 espècies presents en algun moment en el riu Llobregat i Cardener 5 són autòctones (Barbus haasi, Squalius cephalus, Barbus graellsii, Chondrostoma miegii i Salmo trutta). Tan sols el barb cua- roig (Barbus haasi) i la bagra (Squalius cephalus) es troben en la seva àrea de distribució original. Encara que són espècies presents a la Península Ibèrica, les poblacions de la resta presenten diferents factors que influeixen en la seva distribució. El barb comú (Barbus graellsii) es troba a la conca de l’Ebre i als trams baixos de alguns rius mediterranis com el Llobregat o el Ter. La població del Cardener sembla tenir el seu origen en la introducció d’exemplars a l’embassament de Sant Ponç, amb una paulatina invasió dels trams de riu per sota del mateix. La madrilla (Chondrostoma miegii) presenta una situació similar tractant-se d’una població translocada, fora de la seva àrea de distribució original. La truita comuna (Salmo trutta) es troba present a les capçaleres del Cardener i els seus afluents. però a la zona d’estudi amb una altitud màxima d’uns 500 m ens situem per sota de la seva àrea original. En aquest tram les poblacions de truita es mantenen mitjançant les repoblacions per part de l’administració i Societats de Pescadors. La carpa (Cyprinus carpio) i la truita arc-iris (Oncorhynchus mykiss) són introduïdes en relació a la pràctica de la pesca esportiva. En el primer cas, la carpa presenta una llarga història d’introduccions des del temps dels romans, però sobre tots en zones lèntiques en trams més baixos del riu. La presència de nombrosos assuts pot afavorir la seva presència. La truita arc-iris es repobla en gran quantitat en trams de pesca controlada intensiva on les condicions ambientals no són adequades per la truita comuna, com és la part baixa del Cardener.

PAG. 65 DE 153 Cal assenyalar la desaparició del Cardener de l’anguila (Anguilla anguilla), degut a la presència de barreres (embassaments, assuts, etc.) en el tram baix del Llobregat. La resta de les espècies de la fauna potencial (el barb cua-roig, Barbus haasi, i la bagra, Squalius cephalus) presenta cada vegada poblacions més febles i escasses, a la vegada que són substituïdes per les espècies translocades, el barb comú (Barbus graellsii) i la madrilla (Chondrostoma miegii).

Invertebrats El cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes = Astacus fluviatilis), és un invertebrat endèmic dels rius ibèrics i que n’ha gairebé desaparegut per culpa de la degradació dels rius com a hàbitats, i per la competència amb espècies exòtiques introduïdes. Aquesta espècie abans era molt abundant al Cardener i seria interessant que es pogués recuperar i evitar que s’extingeixi.

ESPÈCIES PROTEGIDES I CATEGORIES D’AMENAÇA De tota la fauna present a la zona, la majoria d’espècies estan protegides per la legislació vigent. Però es poden remarcar les espècies que es troben en situació més delicada i que es troben catalogades en categories d’amenaça diverses i que cal tenir present. En matèria de protecció d’espècies, a Catalunya és vigent el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals (DOGC núm. 5113, 17.04.2008), i que refon la legislació anterior, inclosa la Llei 22/2003. Mentre que a nivell estatal el Reial Decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades, actualitzat per la Ordre MAM/2784/2004, de 28 de maig. Amb la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, s’estableix el marc normatiu per a garantir la conservació de les espècies autòctones i caldrà elaborar un Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, que servirà per actualitzar el Catàleg d’espècies amenaçades. Pel que fa a espècies estrictament protegides segons els Decret 328/1992, del Pla d’Espais d’Interès Natural, no se n’hi troba cap en aquest espai natural, ni vertebrat ni invertebrat. Els criteris de catalogació de les diferents espècies es solen basar en la seva situació a nivell internacional, a Europa o a Espanya. Aquesta situació pot anar des de poblacions estables o en situació favorable, fins a espècies en regressió o en perill d’extinció. Aquestes categories d’amenaça són les que han servit per a incloure cada espècies en els annexos de les Directives comunitàries europees, com la Directiva d’Aus, o la Directiva d’Hàbitats. També és molt important el recull fet en el Llibre vermell dels Vertebrats d’Espanya (Blanco, 1992). I finalment, també s’ha tingut en compte la proposta de prioritats de conservació d’aus a Espanya feta per de Juana (1992) i que en part es basa en el Llibre vermell. Segons la Directiva d’Aus (Directiva 2009/147, de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres, que deroga la Directiva 79/409), l’annex més important seria l’”I”, que inclou les espècies que precisen de mesures de conservació de l’hàbitat. A la zona d’estudi s’hi troben algunes espècies només presents durant la migració o en dispersió, com els corbs marins, alguns rapinyaires, i alguns limícoles. I pel que fa a espècies nidificants, el blauet, el cotoliu, i la tallareta cuallarga. Segons de Juana (1992), les espècies prioritàries serien per ordre de situació pitjor:  III,a,2: el falcó pelegrí, ja que tot i que amenaçada a Espanya, l’estatus és de vulnerable.  III,a,3: i el duc, amenaçats a Espanya i en situació rara o indeterminada.  III,b,2: la tórtora, amenaçada a Espanya, tot i que no hi té poblacions importants, i vulnerable. El falcó pelegrí, i el duc crien relativament lluny de la zona d’estudi, però la poden visitar amb freqüència. La tórtora si que cria a la zona, al bosc, però no depèn del riu. A part de les aus, per als altres grups de vertebrats cal fixar-se en la Directiva d’Hàbitats (Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres; modificada segons la Directiva 67/97/CE, que adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE; i transposada a la legislació espanyola mitjançant el Reial Decret 1997/1995, de 7 de setembre, pel que s’estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats

PAG. 66 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA naturals i de la fauna i flora silvestres, i el Reial Decret 1193/1998, de 7 de desembre, pel que es modifica el Reial Decret 1997/1995), i segons la qual s’han de tenir en compte les espècies incloses als annexos:  annex II, que correspon a les espècies protegides que han de ser objecte de mesures de conservació de l’hàbitat. S’hi troben alguns rat-penats com a mamífers, i la tortuga de rierol.  annex IV, com espècies estrictament protegides. Alguns amfibis, la tortuga de rierol com a rèptil, i de mamífers, també els rat-penats, l’eriçó, i el gat salvatge.

4.2.2.3 Hàbitats

En aquest apartat es tenen en compte els hàbitats d’interès comunitari (HIC) inclosos a la Directiva d’Hàbitats (92/43/CEE). Aquests hàbitats han estat inventariats seguint el Manual de Biòtops CORINE, però els codis usats ho han estat seguint el Centre Temàtic Europeu per a la Conservació de la Natura (ETC/NC), i que ha estat transposat a Catalunya pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. Els hàbitats de la zona d’estudi catalogats en l’inventari d’hàbitats d’interès comunitari (en negreta els considerats prioritaris) recollits al Sistema d’Informació Ambiental (SIA) del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya són:  92A0. Alberedes i altres boscos de ribera. No prioritari.  9530. Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii). Prioritari.  91E0. Vernedes i altres boscos de ribera (Alno-Padion). Prioritari.  9540. Pinedes mediterrànies. No prioritari.  1520. Vegetació gipsícola ibérica. Prioritari.  9340. Alzinars i carrascars. No prioritari.  9240. Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis). No prioritari.  91E0. Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). Prioritari. Quatre dels quals són considerats prioritaris al tractar-se d’hàbitats molt localitzats a Europa, i dos dels quals en bona part el seu principal nucli de distribució es troba a la Península Ibèrica. Les pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmanni) es troben presents en tota la comarca del Bages, tot i que es poden considerar, tal com ja s’ha explicat abans, més com a boscos secundaris propis de la degradació de les rouredes de roure de fulla petita, o com a arbre acompanyant d’altres comunitats arbustives. A més, però, tot i que no siguin prioritaris, els hàbitats de ribera (albereda, salzedes, omedes i jonqueres) dels rius Aigua d’Ora, riera de Gargallà i torrent Mal, també són hàbitats d’interès comunitari i es troben bastant malmesos en altres zones de la comarca del Bages.

4.2.2.4 Espais naturals protegits. XN2000

A l’àmbit de Súria hi ha un sol espai d’interès natural, , inclòs al PEIN (Decret 328/1992, de 14 de desembre, del Pla d’espais d’interès natural de Catalunya), la Serra de Castelltallat, de 4790,8 ha. L’espai de Castelltallat presenta interès per reunir una mostra representativa dels elements característics del paisatge del territori de segàrric a la conca del riu Cardener. L’àmbit que es situa més a prop d’aquest espai és l’àmbit del Fusteret, concretament en el Pla de Reguant.

PAG. 67 DE 153

Pla de Reguant.

4.2.2.5 Zones humides

PLA DE REGUANT (CODI ZONA HUMIDA: 08000706) El Pla de Reguant és una plana al·luvial situada al marge dret del riu Cardener, compresa entre el riu i el canal industrial, al sud de la població de Súria. L’espai abasta una extensió d'unes 23 hectàrees. És pràcticament pla, sense desnivells, i forma una extensa zona inundable al costat del riu. El bosc de ribera del pla de Reguant és un dels més extensos i ben conservats de la Catalunya interior. El nivell freàtic és molt proper a la superfície, fet que ha permès que la vegetació de ribera, dominada per l’àlber (Populus alba), ocupés gairebé tota la plana, a excepció d’un petit camp de conreu. Entre els hàbitats destaquen l'hàbitat d’interès comunitari 92A0 "Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera" i el 3280 "Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes". Pel que fa a la flora, l’àlber és l’espècie forestal dominant, però també hi ha pollancres (Populus nigra), freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), salzes (Salix alba), verns (Alnus glutinosa), tamarius (Tamarix sp.), etc. Des del punt de vista faunístic, el pla de Reguant és un punt de nidificació i repòs per a molts ocells. El teixidor (Remiz pendulinus), l’oriol (Oriolus oriolus), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el picot verd (Picus viridis), el picot garser gros (Picoides major) o l'ànec collverd (Anas platyhrynchos), entre d'altres, nidifiquen enmig de la massa forestal. Altres espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea) hi passen l’hivern. L'espai és travessat per una cinta transportadora de sals potàssiques que va des del pou principal de la mina de Súria fins a la planta de tractament. Aquesta cinta representa una clara agressió al bosc de ribera, que queda partit en dues zones. Hi ha també diverses infraestructures situades dins l'espai o a les seves proximitats immediates (canonada del col·lector de salmorres, instal·lacions relacionades amb la cinta transportadora i el pou miner, canal industrial, resclosa, EDAR, etc.). Caldria delimitar el DPH i regular adequadament els usos a les zones properes, per evitar ocupacions del domini públic o usos no autoritzats. L'extensió del conreu central o els moviments de terres per condicionar nous camps -com alguns produïts recentment- podrien també malmetre l'espai. Les principals amenaces a la conservació d'aquesta zona humida provenen del risc de salinització per possibles fuites del col·lector de salmorres o per accidents de la cinta transportadora de sals potàssiques (amb pocs elements protectors per a evitar la salinització del sòl situat al seu voltant). En tot cas, avui aquesta cinta està fora de servei. Per aquest sector transcorre un tram dels senders GR 3-1 i PR C-134. Aquest fet i la proximitat a la població de Súria fan que es tracti d'una zona força transitada.

PAG. 68 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Actualment l'espai està inclòs dins el PEIN (espai "Serra de Castelltallat") i pertany també a la Xarxa Natura 2000 (espai ES5110014 "Serra de Castelltallat"). També està protegit pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Pla de Reguant i Pla de les Hortes, promogut per l’Ajuntament de Súria i aprovat definitivament l'any 2001. Aquest Pla especial estableix el règim de sòl no urbanitzable d’especial protecció per al Pla de Reguant i n’especifica els usos permesos.

Particularitats ecològiques i biològiques Les característiques principals de l’àmbit són:  Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza Presència d’una comunitat forestal de ribera ben estructurada i amb genotips propis de la zona  Important zona de refugi i hivernada d’ocells  Elevada diversitat biològica i representativitat  Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats  Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex de la Llei 22/2003, de protecció dels animals

Hàbitats d’interès comunitari  Codi 3280. Rius mediterranis permanents, amb gespes nitròfiles del Paspalo-Agrostidion orlades d'àlbers i salzes  Codi 92A0. Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

4.2.2.6 Pla de recuperació del trencalòs, i pla de protecció de la llúdriga

Tots els municipis que es situen en el Pla Director estan fora del Pla de recuperació del Trencalòs (Decret 282/1994; DOGC 1972). Tampoc hi ha cap curs d’aigua inclòs en el Pla de recuperació de la llúdriga (Ordre 138/2002). De totes maneres, com ja s’ha esmentat en l’apartat de fauna, aquesta espècie pot arribar al riu Cardener.

4.2.2.7 Connectivitat ecològica

Per a poder conservar la biodiversitat d’una zona, cal mantenir els hàbitats i la integritat física, però també és important que aquest espai no estigui aïllat. O sigui, cal garantir la connectivitat amb espais naturals propers per a permetre el pas d’animals i plantes, i que així es puguin relacionar genèticament i assegurar la seva supervivència. Aquestes xarxes ecològiques no són més que ambients prou ben conservats tan de petites àrees naturals, com de cursos fluvials o d’espais agrícoles gestionats de manera adequada. L’efecte de la fragmentació, que afecta tant als hàbitats com a les espècies que hi viuen, es deixa sentir de manera més forta prop de zones nucli, o espais d’interès per a la conservació de la biodiversitat. Tot i que a vegades els rius o algunes carenes muntanyoses o de rocallam poden suposar una barrera natural en els ecosistemes, la fragmentació més important és deguda a la urbanització i a la construcció d’infraestructures viàries o de comunicació.

PAG. 69 DE 153

En el “Pla de protecció del medi natural i del paisatge del Bages”, defineix les estratègies de connectivitat, diferenciant:  Espais d’interès nuclears S’han considerat els hàbitats d'interès comunitari o rars comarcals (superfície inferior al 5% de la comarca) de distribució extensiva, cadascun generalment de tipus forestal. L'extensió dels polígons d'hàbitat. establerta en funció del grau d'interès (> 40 ha per a la majoria d'hàbitats, > 100 ha per als més extensos) ha permès seleccionar les àrees de més valor ecològic d'aquests hàbitats. aquelles que pel seu nivell més alt d'agregació actuen corn a clapes o nodes d'alt valor dins del mosaic del paisatge.  Espais d’interès singulars Ha considerat la resta d'hàbitats d'interès (comunitari o rars), d'extensió reduïda, i també el conjunt de zones humides i d'hàbitats aquàtics. les figures de protecció (PEIN i ENPE), la informació sobre espècies de flora i fauna, els elements d'interès geològic i, molt especialment, el coneixement proporcionat per la Guia d'espais d'interès natural del Bages (AD. 1997). s'han identificat els espais d'interès natural anomenats singulars, pel fet de reunir valors particulars localitzats i contribuir a la biodiversitat, sense tenir, però, una funció ecològica d'element de reposició natural corn ara els espais nuclears.  Espais connectors A partir dels nodes destacats del mosaic del paisatge, espais nuclears o singulars, i considerant criteris bàsics de connectivitat (xarxa hidrogràfica, idoneïtat de la vegetació, morfologia del terreny, pendent, ... ) s'han delimitat connectors que permeten la circulació entre els diferents espais d'interès natural i n'asseguren la vertebració en una veritable xarxa d'espais naturals. Els àmbits objecte del PDU limiten o fins i tot inclouen espais singulars, com el Pla de Reguant, a Suria, i espais connectors, tant de caràcter forestal limitant per exemple el Fusteret a través de la riera de Camprubí, o els mateixos rius Llobregat i Cardener.

PAG. 70 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

4.2.2.8 Paisatge

La normativa que regula el paisatge és la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Aquesta llei té per objecte el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge, de manera que el paisatge s’integri en el planejament i en les polítiques d’ordenació territorial i urbanístiques. Desenvolupada pel Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística. La Llei del paisatge crea el Catàleg de Paisatge, com un instrument nou per a la introducció d’objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya, així com en les polítiques sectorials. L’àmbit d’estudi es troba a l’àmbit territorial de les Comarques Centrals, on el Catàleg de paisatge de les Comarques Centrals, elaborat per l'Observatori del Paisatge, es va lliurar al Departament de Territori i Sostenibilitat el 31 d'agost de 2015 i aprovat inicialment el 19 de gener de 2016 (Edicte de 19 de gener de 2016, sobre una resolució referent al Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals), i actualment (Febrer de 2016) en període d’exposició pública. L’àmbit d’estudi es troba a la unitat 8, Conca Salina, incloent diversos municipis, dels que destaquen, Cardona, Súria, Sallent i Balsareny.

Unitat. 8. Conca Sallina

Els trets distintius d’aquest paisatge, es fonamenten en l’activitat minera, sent concretament:  Paisatge de muntanya mitjana organitzat per l’interfluvi entre el Cardener i el Llobregat  Zona de replans i turons on destaquen, en certs punts pel color blanc, els runams salins (de les mines de sal sòdica i potàssica).  Nuclis de població compactes disposats seguint els rius Cardener (Súria i Cardona) i Llobregat (Sallent i Balsareny), amb una densitat de població i oferta de serveis similar  Fora dels eixos de comunicació que ressegueixen els rius, destaca la importància de la població dispersa, que viu en masos, llogarrets o pobles petits enmig d’un paisatge agroforestal.  El paisatge es percep aspre pel domini visual de runams salins, de cims desarborats on s’enlairen castells i de boscos en procés de recuperació després d’incendis.  Xarxes viàries adaptades al relleu que segueixen, en general, les valls dels rius (C-16 i C-55), i d’altres, encara més sinuoses, que creuen els paisatges agroforestals (B-423 i BP-4313).

PAG. 71 DE 153  Trets històrics ben visibles: ponts, castells (Cardona, Balsareny, Sallent...), murs de pedra seca, antigues fàbriques tèxtils i el patrimoni industrial de la mineria salina.  La singularitat geomorfològica de la muntanya de sal de Cardona. El Catàleg, com a valors del paisatge, destaca sovint aquells vinculats a l’activitat minera, i alhora també a valors naturals i patrimonials inclosos en l’àmbot d’estudi. Aixó, es citen:  Principals valors naturals i ecològics: . Pla de Reguant, és una plana al·luvial situada a la llera del Cardener on el nivell freàtic és molt proper a la superfície del sòl. Aquest fet ha propiciat l’aparició d’un bosc de ribera ben ufanós, majorment constituït per peus d’àlber, però on també s’hi poden comptar verns, pollancres, oms, salzes i tamarius . La “muntanya de sal” de Cardona, com també se la coneix, és un diapir salí d’uns dos milions d’anys d’antiguitat, conforma la part superior d’un anticlinal de material evaporític i, tant des del punt de vista geològic com geomorfològic, és d’un interès i una singularitat màxims  Els valors històrics que es concentren en les poblacions, fonamentalment Cardona, Sallent, Súria i Balsareny.  Destaquen el patrimoni industrial lligat a l’explotació tèxtil i minera Vilafruns a Balsareny o els Arquers a Cardona Finalment les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats, també es centren, en alguns aspectes en l’activitat minera, i concretament:  Debilitats: . L’arribada massiva de treballadors per l’explotació de la sal, durant la dècada de 1960 i 1970, va comportar un augment poblacional molt important. Aquests nouvinguts hagueren de ser allotjats de manera ràpida i, no sempre, prou encertada. Un exemple paradigmàtic d’aquest poc encert urbanístic es pot trobar en el barri de l’Estació, a Sallent, edificat sobre un substrat inestable i que finalment va ser enderrocat al 2013.  Amenaces: . L’explotació i l’aprofitament de la sal és una constant de la unitat aquest recurs miner, tanmateix, comporta tot un seguit de riscos i amenaces que cal tenir ben presents; un bon exemple d’això són els abocaments de runams salins, les fuites de salmorres, el perill de salinització de sòls i aqüífers o la inestabilitat del substrat en sòls urbans, entre d’altres. . L’explotació de la sal comporta la generació de nombrosos runams salins, d’indubtable petja en el funcionament i la percepció del paisatge. Aquesta realitat pot ser entesa en clau de repte, i afavorir l’aparició de mètodes enginyosos i alternatius per processar o emmagatzemar els runams salins de manera respectuosa amb el medi i la societat. Un exemple d’aquest tarannà a seguir es pot trobar en el Runam Nou de Cardona, o bé en l’innovador projecte per cobrir el salí de Vilafruns (Balsareny), tot aïllant-lo de l’aigua de pluja i de les conseqüents pèrdues per escolament.  Fortaleses . La singularitat i riquesa del subsòl de la Conca Salina és un fet distintiu i definidor de la unitat; de fet és el tret que dóna nom i caràcter a tota la unitat. L’interès d’aquesta realitat augmenta si es contempla l’existència de grans anticlinals soterrats que, en indrets com Cardona, poden prendre forma de diapir i aflorar en superfície. La Muntanya de Sal de Cardona és un punt geològic de referència i màxim interès, no només a Catalunya sinó a tot Europa. La Muntanya de Sal és un punt molt fort de la unitat, tant en el que respecta a la identitat i el valor del paisatge intrínsec de la unitat, com allò que pertoca a la dinamització turística d’aquest paisatge. . La presència de zones humides, tant a les ribes del Cardener i el Llobregat, com a indrets aïllats, és de gran vàlua ambiental i paisatgística. Aquest és el cas, per exemple, de la Corbatera o de l’embassament d’Argençola que, a més, gaudeixen d’un fort recolzament i acceptació per part

PAG. 72 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

de la societat, tal com ho demostra el Pla Especial del Pla de Reguant per part de l’Ajuntament de Súria  Oportunitats . La Muntanya de Sal de Cardona té un gran potencial per a ser explotada amb finalitats turístiques, científiques. L’actual museïtzació del conjunt participa de manera activa en aquesta tasca, però encara queden molts camps per treballar, especialment en l’àmbit estatal i internacional. Les amenaces i oportunitats es relacionen fonamentalment en els runams salins, mentre que els fortaleses i oportunitats, fonamentalment en la muntanya de sal de Cardona.

Estructura territorial de la unitat paisatgística.

4.2.3 Medi cultural

S’ha realitzat un inventari dels béns culturals presents inventariats a l’àmbit d’estudi que ha constat de tres fases:  Consulta de cartes arqueològiques i bases de béns arquitectònics inventariats, als serveis d’inventari arqueològic i arquitectònic de la Direcció General de Patrimoni Cultural, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.  Consulta de béns inventariats al municipi que defineix l’àmbit d’estudi, contemplat en el planejament. A cada un d’ells es fa referència al marc legal de protecció.

PAG. 73 DE 153 Aquesta informació s’ha completat amb un annex adjunt al present document on s’inclou una anàlisi més exhaustiva tant dels elements inventariats com d’altres existents però no inclosos en les bases de la Direcció General de Patrimoni Cultural, i una prospecció arqueològica duta a terme a l’àmbit del PDU.

4.2.3.1 Jaciments arquitectònics

A l’entorn de la zona d’estudi hi ha els següents elements catalogats del patrimoni arquitectònic:

JACIMENTS ARQUITECTÒNICS EN EL MUNICIPI DE SÚRIA

Nº Nom de l’element arquitectònic Èpoques Estil Marc legal

1787 Castell de Súria XIII - XVI Sense estil definit BCIN

1788 Torre de Salipota XIX Sense estil definit BCIN

17219 Església de Sant Cristòfol XX Monumentalisme BCIL

17220 Ajuntament XX Noucentisme BCIL

17221 Barri del poble vell XII - XIII Medieval BCIL

17222 Església de la Mare de Déu del Roser XII - XIX Romànic BCIL

17224 Colònia de Santa Maria XX Actual BCIL

17225 Cases aparelladaes colònia XX Obra popular BCIL

17227 Barri de Sallipota XX - -

17228 Ermita de Sant Salvador del Quer XIII Romànic BCIL

17229 Ermita De Sant Salvador Del Quer XIX - XX Obra popular -

17230 Nucli de Cererols Medieval Obra popular BCIL

17231 Església de Santa Maria de Cerarols X - XVII Romàntic BCIL

17234 Masia de Can Riera X - XIV Obra popular - XX

17235 Masia de La Closa XI - XII Obra popular BCIL

17236 Masia de Les Comes X - XX Obra popular BCIL

17237 Masia de Can Fabrega X - XIII Obra popular BCIL XIX

17238 Can Lladó Nou X - XIV Obra popular BCIL XIX

30715 Creu Commemorativa XX Inici - Pública

30726 Creu Commemorativa XVII - Privada

35317 Mas Salipota XIII, XVIII,XIX - XX - BCIL

35318 La Torre del Fusteret XI Romànic -

35319 Can Siló - - BCIL

35320 Mas Reguant XVII - XVIII - BCIL XIX - XX

35321 Can Torres XVII - XVIII - BCIL

35322 Cal Belga XIX - BCIL

35323 Cal Lladó Vell XIV, XX - BCIL

35324 Cases Noves XIX Mitjan - BCIL XX Inici

PAG. 74 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

JACIMENTS ARQUITECTÒNICS EN EL MUNICIPI DE SÚRIA

Nº Nom de l’element arquitectònic Èpoques Estil Marc legal

35325 Mas Vilella XX Inici - BCIL

35326 Torreblanca XX Mitjan - BCIL

35327 Cal Xica-Xacó XX - BCIL

35328 Cal Garges XIX, XX - BCIL

35329 Hostal de Can Sivila XIX, XX - BCIL

35330 Can Sivila de La Roca XVII - XVIII - BCIL XX

35331 Can Cabo XX Inici - BCIL

35332 Cal Virat XIX, XX Obra popular BCIL

35333 Cal Moreno XIX Obra popular BCIL

35334 Cal Sorribes XIX - BCIL

35335 Cal Cebrià - - BCIL

35336 Cal Gaudó XVIII - XIX - BCIL XX

35337 El Campet XX Inici - BCIL

35338 Cal Mesquita XIX - BCIL

35339 Cal Cortès de Pi XVIII - XIX - BCIL XX

35340 Cal Sanyes XX Inici Noucentisme BCIL

35341 Fàbrica Vella XVIII, XIX - BCIL

35342 Cal Quer XVIII - XIX - BCIL XX

41086 Antiga Pastisseria Azorin XX Modernisme BCIL

41087 Xalet Director de Mines XX Inici Noucentisme BCIL

41397 El Tordell XVII - XVIII - BCIL XIX

41398 Mas Torroella XIX - BCIL

41400 Can Planés XVII - XVIII Obra popular BCIL XIX

41401 Mas Costafreda XVIII - XIX Gòtic BCIL

41402 Fàbrica Abadal XIX Final - XX Inici - BCIL

41403 Cal Jover XIX Final - BCIL

41404 Cal Quim XV Gòtic BCIL XVIII - XIX

41405 Portal Cardona - Portal Manresa - El XVIII - XIX - BCIL Casinet

41406 Barri de Sant Jaume: Façana del Riu XVIII - XIX Obra popular BCIL XX

41408 Colònia Santa Maria: Edifici Caserna XX - BCIL

PAG. 75 DE 153 JACIMENTS ARQUITECTÒNICS EN EL MUNICIPI DE SÚRIA

Nº Nom de l’element arquitectònic Èpoques Estil Marc legal

41409 Nucli de Les Cases del Samuntà XVIII - XIX Obra popular BCIL

41410 Camins empedrats: de Cal Trist a la - Obra popular BCIL Bauma del Samuntà

41412 Pont de Cal Nenus XX - BCIL

41415 Barraca Lladó XIX Mitjan- XX Mitjan Obra popular BCIL

41416 Barraca de La Vinya del Lari XIX Mitjan- XX Mitjan Obra popular BCIL

41417 Barraca de La Vinya del Codony XIX Mitjan- XX Mitjan Obra popular BCIL

41418 Barraca de L'hort XIX Mitjan- XX Mitjan Obra popular BCIL

41419 Barraca del Camp Gran XIX Mitjan- XX Mitjan Obra popular BCIL

41420 Forn de Can Torres - Obra popular BCIL

41421 Forns de Les Guixeres XI - XX Obra popular BCIL

41422 Forn de Gallifa - Obra popular BCIL

42997 Cal Taó XVII - XVIII - BCIL

JACIMENTS ARQUITECTÒNICS EN EL MUNICIPI DE BALSARENY

Nº Nom de l’element arquitectònic Èpoques Estil Marc legal

581 Castell de Balsareny XIV Gòtic-Romànic BCIN

582 Forti de Sant Maurici XIX - BCIN

583 Fortí XIX - BCIN

16250 Església de Sant Ramon de XII, XIII Romànic - Sobirana de Ferrans

16251 Mas Sobirana XVIII Obra popular -

16252 Coberts i Casa de Cal Castellà XIX - XX Obra popular -

16253 Mas Fucimanya XVIII - XX Obra popular -

16254 Can Dàliga XIV - XX Obra popular -

16256 El Casal XIX Eclecticisme - Monumentalisme Academicista

16257 Masia Puigdorca XVII – XVIII, XIX Barroc -

16258 Casal Llar d'avis XX Noucentisme -

16259 Cal Sant XIX Final - XX Inici Modernisme -

16260 Cal Magí XX Modernisme -

16261 Cases de La Carretera, 9-11-13 XX Inici Modernisme-Noucentisme -

16262 Centre Instructiu i Recreatiu. El XX Noucentisme-Eclecticisme - Casino

16263 Cal Sabala XVI - XVIII Obra popular -

16264 Cafè del Centre XIX Obra popular -

16265 Fàbrica del Molí XIX - -

16266 La Creu de Terme de Saladrigues XX Eclecticisme -

16267 Font de la Plaça Major XX Inici Obra popular -

16268 Pedra Cantonera de Cal Traver XVII Obra popular -

PAG. 76 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

JACIMENTS ARQUITECTÒNICS EN EL MUNICIPI DE BALSARENY

Nº Nom de l’element arquitectònic Èpoques Estil Marc legal

16271 Colònia Minaire de Vilafruns XX Mitjan Obra popular -

16272 Fàbrica de Vilafruns XIX - XX - -

16273 Mas Vilafruns XVIII Obra popular -

16274 Església de Santa Maria de XIII, XVI, XVII Romànic, Gòtic tardà, - Balsareny Obra popular

16275 La Mina XX - -

16276 Capella de Sant Roc XVIII Final - -

16279 Colònia La Rabeia XIX Obra popular -

16280 Masoveria de La Rabeia XVIII - XIX Obra popular -

16282 Masia de L'ambròs Vell XVII - XVIII Obra popular -

16283 Colònia Soldevila XIX Final - XX Inici Obra popular -

16284 Església de Sant Esteve de La XI, XX Romànic-Historicisme - Colònia de Soldevila

16285 Barraca de Vinya XVIII - XIX Obra popular -

16288 Masia L'alou XV, XVII - XVIII Obra popular -

16289 Capella de Santa Maria de L'alou - XIII - XV Romànic - Santa Margarida

16290 Font de L'alou XVI - XVIII Obra popular -

16291 Capella de Sant Jaume de XVII, XX Barroc - Puigdorca

16292 Església de Sant Vicenç X, XIII Preromànic, Romànic Privada D'aladernet

16293 Capella de Sant Ambròs XIX Obra popular, Neoclassicisme -

16294 Pedrons del Camí Vell del Castell XX Inici Obra popular -

16295 Pont del Riu XVIII Obra popular -

16296 Pont de Conangle XIV - XVI Gòtic, Obra popular -

17250 La Síquia XIV Gòtic -

17251 Imatge de Santa Cecília XX Inici Noucentisme -

35542 Presa de La Sèquia - - -

35544 Fàbrica Viñas - El Molinet - - -

35545 Casa Plaça Roc Garcia - - -

38281 Ajuntament de Balsareny XX Obra popular -

JACIMENTS ARQUITECTÒNICS EN EL MUNICIPI DE SALLENT

Nº Nom de l’element arquitectònic Èpoques Estil Marc legal

1563 Castell de Sallent XII - XIV Romànic BCIN

1564 Castell de Cornet XII - XIII - BCIN

1565 Torre de Serrasanç XII - BCIN

PAG. 77 DE 153 JACIMENTS ARQUITECTÒNICS EN EL MUNICIPI DE SALLENT

Nº Nom de l’element arquitectònic Èpoques Estil Marc legal

16296 Pont de Conangle XIV - XVI Gòtic, Obra popular -

16924 Església Parroquial de Santa Maria XX Eclecticisme -

16926 Plaça de La Pau XIV - XX - -

16927 Casa Gran XIV Gòtic -

16928 Cal Sorribas XIX Obra popular -

16929 Cal Beringues XX Inici Eclecticisme -

16930 Biblioteca Popular Sant Antoni Maria XX Noucentisme - Claret

16931 Grup Escolar Torres Amat XX Noucentisme -

16932 Cal Sallarés XIX Final Modernisme -

16933 Carrer Clos XII - XVIII - -

16934 Rectoria Vella XVIII Obra popular -

16935 Cal Martorano XIX Final Eclecticisme -

16936 Habitatge al carrer Clos, 23 XVIII - XIX Obra popular -

16937 Muralles de La Riereta XIV - XVIII - -

16938 Casa Natal de Sant Antoni Maria XVII - XVIII Historicisme, Obra popular - Claret

16939 Ca L'ardenuy XVI - XVIII Obra popular -

16940 Cal Jaume de La Competència XVIII Obra popular - Neoclassicisme-Romàntic

16941 Cal Tomasó XVIII Obra popular, Gòtic tardà -

16944 Monument del Pare Claret XX Modernisme -

16945 Parc Municipal Pere Sallés XX - -

16946 Casa al carrer Prat de La Riba XX Obra popular -

16947 Cal Mingu XX - -

16949 Cal Fèlix XIX Final Eclecticisme -

16950 Cal Torres XVII – XVIII, XX Obra popular -

16951 Fàbrica Sala XX Inici Modernisme -

16952 Capella de Nostra Senyora dels XIX Final Obra popular - Miracles

16953 Cal Sala XIX, XX Eclecticisme -

16954 Cal Traval XVII - XVIII Obra popular -

16955 Habitatge al carrer Torres Amat, 20 XVIII - XIX Obra popular - (Enderrocat)

16956 Cal Claret XVIII Obra popular, Gòtic tardà BCIL

16957 Mas Rocaus (Enderrocat) Medieval - XVIII Obra popular -

16958 Creu de Terme o de Cementiri XVIII Barroc -

16959 La Pescadora XX Inici Modernisme -

16960 Cal Moliner del Nas Ratat XVIII Obra popular -

16961 Fàbrica de Cal Torres XIX Obra popular -

16965 Ca L'arau XX Inici Modernisme -

PAG. 78 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

JACIMENTS ARQUITECTÒNICS EN EL MUNICIPI DE SALLENT

Nº Nom de l’element arquitectònic Èpoques Estil Marc legal

16966 Cal València XVIII Obra popular -

16967 Carrer del Pont o La Rampinya XVII – XVIII, XIX Obra popular -

16968 Església de Santa Maria de Cornet XII, XVII Romànic, Barroc -

16984 Pont del Vilar XIV - -

16985 Pont Vell XVIII - -

16986 Mas L'illa XVI - XVIII Obra popular -

16987 Mas de Palau (Enderrocat) XI - XVII Obra popular -

16990 Torre del Gas - Torre de l'aigua XIX Eclecticisme -

16993 Mas de Soldevila XVII - XVIII Obra popular -

16994 Mas El Pujol XVII, XX Obra popular -

16995 El Colomer del Solà XVI Obra popular -

16996 Mas de Sant Pere - Obra popular -

16997 Mas del Sellarés XVII - XVIII Obra popular -

17000 Fàbrica Berenguer de Cabrianes XX Inici Modernisme -

17001 Fàbrica de Guix XIX Final Obra popular -

17003 Pont de Cabrianes - Mas Soler de XVI Gòtic - Cabrianes

17004 Pou de Glaç del Solà del Vilar XVII Obra popular -

17005 Església de Sant Pere de Sarraïma XI, XVI – XVII, XIX Romànic -

17006 Castell Carlista XIX Final - -

35119 Església de Sant Miquel de Serrasanç XII Romànic -

35120 Església de Sant Sebastià i Castells - - -

35121 Església de Sant Martí de Serraïma XVII - XVIII Obra popular -

35122 Església de Santa Susanna de L'abellar XII, XVIII Romànic -

35123 Església de Sant Ponç i Masia - - -

35124 Església de Santa Magdalena de Ben- - - - Lloc Masia i Sagrera

35125 Església de Santa Magdalena - - -

35128 Masia Santmartí - - -

35129 Santuari de La Mare de Déu de XVII - XIX Obra popular - Fucimanya i Masia

35131 Fortí Carlí - - -

35132 Hospital de Sant Bernat - - -

35133 Torre del Cas - - -

35134 Glorieta de Pesca Vora del Llobregat - - -

35135 Casa Sellarès - - -

35136 Casa del carrer de L'església, 7 - - -

35137 Casa del carrer de L'església, 8 i 10 - - -

PAG. 79 DE 153 JACIMENTS ARQUITECTÒNICS EN EL MUNICIPI DE SALLENT

Nº Nom de l’element arquitectònic Èpoques Estil Marc legal

35138 Edifici al carrer Sant Bernat, 12 - - -

35139 Edifici del carrer del Molí, 10 - - -

35140 Edifici del carrer nou Cantonada - - - carrer del Cos, 17

35141 Edifici a La Plaça de La Pau, 2 - - -

35142 Edifici a La Plaça de La Pau, 1 - - -

35143 Església de Sant Ramon Cabrianes - - -

35144 Ca La Gràcia - - -

35145 Conjunt d'edificis de La Plaça - - - Cabrianes

35146 Les Rescloses i entorn del Riu - - - Llobregat al seu pas per Sallent

35147 Edifici de La Fàbrica Vella i - - - xemeneies

35148 La Sèquia de Manresa - - -

35149 El Pont del Pont de Cabrianes - - -

35150 Pous de Glaç del Riu Cornet - - -

35151 Pous de Glaç de La Riera de Conangle - - -

35152 Olzinelles entre Pont de Cabrianes i - - - Sant Fruitós de Bages

35153 Restes de La Muralla dl darrer del - - - carrer Sant Bernat

35154 Restes de La Muralla de La Riereta - - -

35155 Restes de la Muralla del darrera del - - - carrer de La Muralla

JACIMENTS ARQUITECTÒNICS EN EL MUNICIPI DE CALLÚS

Nº Nom de l’element arquitectònic Èpoques Estil Marc legal

664 Castell de Callús Medieval - BCIN

16338 Església Vella de Sant Sadurní de Callús XIX Inici Neoclassicisme -

16339 Església Parroquial de Sant Sadurní XX Inici Historicisme -

16340 Barraca de Vinya XIX - XX Obra popular -

16341 Masia de Can Gras XX Obra popular -

16343 Capella de Santa Maria de Viladelleva XIII Romànic -

16344 Conjunt de Set Tines XVIII - XIX Obra popular -

19778 Cal Ferrer de Viladelleva - - BCIL

PAG. 80 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

4.2.3.2 Jaciments arqueològics

A l’entorn de la zona d’estudi hi ha els següents elements catalogats del patrimoni arqueològic.

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN EL MUNICIPI DE SÚRIA Nº Nom del jaciment Cronologia Context Marc legal 1441 Fossars, Els Medieval Terreny erm BCIL

11679 Necròpolis de Can Banyes Medieval Terreny erm BCIL

11684 Balma del Samuntà Neolític final-Calcolític Terreny erm BCIL

11685 Dolmen de Samuntà Neolític-Calcolític Terreny erm Privada Particular

12313 Pas de La Sala Ferro-Ibèric Terreny erm Privada Particular

12315 Puig de La Grau / Puig de La Gran Bronze-Ferro-Ibèric Terreny erm Privada Particular

12317 Serrat de Sant Pere Medieval Terreny erm BCIN

12319 Can Sibil·la de La Roca Ferro-Ibèric Terreny erm Privada Particular

12321 Can Sibil·la de La Roca 2 Neolític-Ferro-Ibèric Terreny erm Privada Particular

12323 Torre de La Pobla Medieval Terreny erm BCIN

12325 Torrent del Bògit Calcolític-Bronze Explotació agropecuària Privada Particular

12329 Els Tossals de Cal Sa Bronze-Ferro-Ibèric Terreny erm Privada Particular

12331 El Casalot de La Talaia Desconeguda Terreny erm Privada Particular

12332 La Torre de La Talaia Modern Terreny erm BCIN

12334 Els Tractets Bronze Final III- Ferro- Terreny erm Privada Particular Ibèric

12336 Els Ulls del Mussol Modern Terreny erm Privada Particular

12337 Vinya de Cal Sendra Medieval Explotació agropecuària Privada Particular

12338 Variant de Súria (Bv - 9480). Modern Terreny erm -

13314 Castell de Súria Medieval-modern Zona urbana BCIN

13315 Ermita de Sant Pere Medieval Terreny erm Privada Particular

13316 Casalot de Reguant Desconeguda Terreny erm Privada Particular

13322 Casalot del Miqueló Modern Terreny erm Privada Particular

13323 La Garrigosa Medieval Terreny erm Privada Particular

14031 Carrer Lleida Modern Zona urbana BCIL

14104 Església de La Mare de Déu del Ferro Ibèric-Medieval- Zona urbana Eclesiàstica Roser Modern

16058 Rotonda de Súria - Zona urbana Pública Municipal

18304 Gasoducte Súria-Cardona-Solsona - - -

19066 Església Vella de Sant Salvador Medieval-Modern Terreny erm Privada Particular del Quer

19067 Canal de Cal Beltran o Canal Modern Zona urbana Pública Abadal

PAG. 81 DE 153 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN EL MUNICIPI DE BALSARENY Nº Nom del jaciment Cronologia Context Marc legal 1432 Pla del Coll Neolític-Bronze antic Explotació agropecuària-Zona urbana Pública Diputació

1433 Castellet, El Ferro-Ibèric Explotació agropecuària Privada Particular

1434 Pla de Calaf Ferro-Ibèric Antic Terreny erm Privada Particular

1435 Serrat de Soldevila Ferro-Ibèric Final Terreny erm Privada Particular

1437 Església de Santa Cecília de Medieval Terreny erm Privada Particular Vilafruns i Necròpolis

11706 Fortí del Maurici XVIII-XX Terreny erm BCIN

19050 Santa Margarida de L'alou Medieval Explotació agropecuària-Zona urbana Pública Nacional Privada Particular

19086 Variant de Balsareny - Zona urbana Pública Nacional

19198 Sant Vicenç d'Aladernet Medieval-Modern Terreny erm BCIL

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN EL MUNICIPI DE SALLENT Nº Nom del jaciment Cronologia Context Marc legal 1578 Torre Xinverga Ferro-Ibèric, Romà, Medieval Terreny erm BCIL

1579 Balma dels Ossos de La Torre de Calcolític, Bronze mig Terreny erm BCIL Cornet

1580 Can Pregones Bronze antic Terreny erm BCIL

1581 Costa Gran Bronze Final III Terreny erm Privada particular

1582 Castell, El Ferro-Ibèric, Medieval Zona urbana BCIL

1583 Cornet Ferro-Ibèric Final Terreny erm Privada particular

1584 Vinya d'en Mallart - Zona urbana Privada

1585 Concep, El Ferro-Ibèric Final, Romà Explotació agropecuària Privada particular

1587 Forn de La Variant de Sallent XVIII-XX Zona urbana Pública

1588 Serrat dels Morts, El Medieval Terreny erm Privada particular

1589 El Cogulló Ferro-Ibèric Terreny erm BCIN

11725 El Mujal Ferro-Ibèric Explotació agropecuària Privada particular

12276 Can Rocaus - - Pública nacional

15666 Plans de Puigbò Romà Explotació agropecuària Privada particular

19059 Pont del Torrent dels Enamorats Medieval Terreny erm Pública

19123 Eix Transversal, Tram Artés-Santa - Explotació agropecuària- Pública nacional Maria D'oló Zona urbana

19219 Necròpolis de Sant Martí de Medieval Explotació agropecuària- Pública Municipal, Serraïma Zona urbana Eclesiàstica, Privada Particular

19220 Fossar de Sant Pere de Serraïma Medieval Explotació agropecuària- Eclesiàstica, Privada Zona urbana Particular

19221 Mas de Serra-Sanç Medieval Terreny erm Privada particular

19222 Castell de Cornet Medieval Terreny erm Privada particular

19228 Pont del Pont de Cabrianes Medieval, Modern Terreny erm Pública municipal

20497 Santa Magdalena de Bell-Lloc Medieval Terreny erm Privada particular

20500 Antiga Rectoria de Sallent Medieval Zona urbana Privada particular

PAG. 82 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS EN EL MUNICIPI DE CALLÚS Nº Nom del jaciment Cronologia Context Marc legal 1442 Turó dels Moros, El Medieval Terreny erm BCIL

1443 Necròpolis de Viladelleva Medieval Terreny erm BCIL

12292 Castell de Callús Medieval Terreny erm BCIN

4.2.3.3 Jaciments paleontològics

A l’entorn de la zona d’estudi hi ha els següents jaciments paleontològics:

JACIMENTS PALEONTOLÒGICS EN EL MUNICIPI DE BALSARENY Nº Nom del jaciment Cronologia Context Marc legal 5232 Graveres D'alou Holocè Zona urbana -

12820 Balsareny Eocè superior - -

JACIMENTS PALEONTOLÒGICS EN EL MUNICIPI DE SALLENT Nº Nom del jaciment Cronologia Context Marc legal 20836 Pedrera Riu D'or Priabonià- Oligocè - -

20838 Plans de Magrans Eocè superior - -

4.2.4 Medi socioeconòmic

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ A Sallent, al principi del segle XVIII la població del municipi se situava en 822 h, mentre que al final d’aquell segle ja se'n comptaven 1.861. El 1860 hi havia 4.909 h, i al començament del segle XX la població tan sols era de 4.602 h. L’explotació de les mines, el 1931, provocà un notable increment de la població del municipi, que es concentrà majoritàriament a la Botjosa, on fou construïda la colònia obrera de les Mines. Hi afluïren milers de persones —procedents sobretot del SE de la península—. El 1940 hi havia 6.920 h, 8.051 h el 1950 i 9.227 h el 1960. A partir d’aquesta data s’inicià una evolució demogràfica recessiva que encara es manté: 7.856 h el 1986, 7.686 h el 1991 i 7.362 h el 1996. Des de l’any 1998 (on hi havia 7287 h) fins a l’actualitat on hi ha 6669 h (2015). Aquest fet és similar a Súria i Balsareny. Concretament a Balsareny, la població s’incrementa de forma notable durant el passat segle XX, passant de 2000 habitatnts al 1930, als 3500 actuals. El creixement màxim es produeix a la dècada dels 1950, passant de 3000 a 4000 habitant. Als anys 70 baixa a 3500 mantenint-se estable durant els darrers decennis, malgrat un lleuger repunt a la primera dècada del segle XXI.

PAG. 83 DE 153 Quant a Súria, a principis de segle XX, tenia al voltant de 2000 habitants, arribant al màxim al voltant del 1975, més que triplicant la població, fins als 7000 habitants, a partir dels quals hi hagut una davallada continuada fins els 6000 actuals. Aquesta davallada no ha estat tant pronunciada com a Cardona. De fet, en el que portem de segle XXI, Cardona ha retrocedit un 15 % la seva població, Salllent un 8,5 %, Súria un 5,40, mentre que Balsareny ha augmentat un 1,5 %, i Callús ha incrementat un fort increment fins el 51 %

ACTIVITATS Durant les darreres dècades l’estructura econòmica de Sallent es sosté fonamentalment en la indústria i els serveis. La població ocupada, el sector principal són els serveis amb el 64,0%, seguits de l’industrial amb 28,7%, la construcció amb el 6,7% i l’agricultura i l’agricultura amb un 0,5%. La població de les poblacions mineres de la comarca del Bages va augmentar de manera significativa durant la primera meitat del segle XX. A partir d’aquí, però, les diferents crisis industrials, començant per la del tèxtil, van provocar una davallada, no sobtada, però si continuada de la població. El sector industrial en aquests municipis té un pes significativament superior a la resta de Catalunya, representant en l’actualitat al voltant del 30 % del nombre de treballadors, respecte al 16 % a la resta de Catalunya. En tot cas, en els últims anys hi ha hagut una forta davallada del sector industrial, passant del 50,2 % al 28,7 en dades concretes de Sallent.

PAG. 84 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

(%) AFILIACIONS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL I AL RÈGIM ESPECIAL DE LA MINERIA DEL CARBÓ. PER SECTORS D'ACTIVITAT CATALUNYA. ANY 1991

Població Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Sallent 3,3 53,5 7,5 35,7 100,0

Súria 1,6 57,3 6,4 34,7 100,0

Balsareny 3,3 61,6 7,6 27,5 100,0

Cardona 8,1 44,2 8,5 39,2 100,0

Bages 3,2 46,1 7,6 43,1 100,0

Font: Elaboració pròpia. Dades IDESCAT 2016

(%) AFILIACIONS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL I AL RÈGIM ESPECIAL DE LA MINERIA DEL CARBÓ. PER SECTORS D'ACTIVITAT CATALUNYA. ANY 2001

Població Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Sallent 1,6 42,8 10,1 45,5 100,0

Súria 1,0 42,1 11,7 45,2 100,0

Balsareny 1,9 43,7 13,1 41,3 100,0

Cardona 6,1 34,1 13,0 46,8 100,0

Bages 1,9 35,6 10,9 51,6 100,0

Font: Elaboració pròpia. Dades IDESCAT 2016

(%) AFILIACIONS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL I AL RÈGIM ESPECIAL DE LA MINERIA DEL CARBÓ. PER SECTORS D'ACTIVITAT CATALUNYA

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

Sallent Catalunya Sallent Catalunya Sallent Catalunya Sallent Catalunya Sallent Catalunya

2015 0,5 0,3 28,7 16,6 6,7 4,3 64,0 78,7 100,0 100,0

2014 0,7 0,3 29,7 17,0 6,5 4,2 63,1 78,5 100,0 100,0

2013 0,8 0,3 30,6 17,3 6,2 4,2 62,3 78,2 100,0 100,0

2012 0,9 0,3 38,2 17,6 9,3 4,7 51,6 77,4 100,0 100,0

2011 1,0 0,3 37,3 17,8 10,3 5,5 51,4 76,4 100,0 100,0

2010 1,3 0,3 37,1 17,7 10,6 6,6 51,0 75,3 100,0 100,0

2009 1,0 0,3 36,5 18,3 13,5 7,5 49,0 73,9 100,0 100,0

2008 1,1 0,3 50,2 19,4 5,6 8,4 43,1 71,8 100,0 100,0

Font: Elaboració pròpia. Dades IDESCAT 2016

PAG. 85 DE 153 4.3 RISCOS

RISC GEOLÒGIC L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha elaborat un estudi preliminar d’identificació de riscos geològics que abasta els àmbits afectes a la mineria del PDU, sens perjudici que s’hagi d’ampliar en el Document per a l’aprovació inicial en els nous àmbits de desenvolupament que es proposin. Aquest estudi s’annexa al Document d’objectius generals i Avanç. Les seves conclusions es tindran en compte en el document per a l’aprovació inicial del PDU.

RISC D’INUNDABILITAT Pel que fa al risc d’inundabilitat, el present PDU tindrà en compte els diferents estudis, regulacions i plans existents en el seu àmbit a les diferents escales de treball i les complementarà al nivell de detall que li és propi per assolir els seus objectius. En aquest sentit l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ha estat estudiant la inundabilitat als àmbits afectes a les actuals instal·lacions mineres. A Súria, l’estudi recopila i resumeix tota la informació existent en l’àmbit i possibles afeccions a les zones d’interès del PDU. A Sallent s’estudien els estudis disponibles i es centra l’actual en les planes d’inundació de la riera de Soldevila que transcorre propera a les instal·lacions del polígon de la Botjosa. Això no obstant, l’Estudi per a la identificació de Riscos Geològics al PDU de la mineria del Bages aconsella estendre l’estudi al pou de Sallent. Aquest estudi preliminar, s’annexa a aquest Document d’objectius generals i Avanç, sens perjudici que s’hagi d’ampliar en el Document per a l’aprovació inicial en els nous àmbits de desenvolupament que es proposin i/o en algun altra punt.

RISC D’INCENDIS FORESTALS El Bages és una comarca amb un risc d’incendis molt alt, amb alguns dels incendis més extensos de Catalunya, com els del 1986 a Montserrat, o el de 1994 de Viver i Serrateix, i d’altres més recents tots de gran extensió. El marc legal que regula la prevenció dels incendis, està contingut en el Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Aquest Decret inclou els municipis de Sallent, Súria, Callús i Balsareny, com a zones d’alt risc d’incendi forestal L'anàlisi de la causalitat, la continuïtat de les masses forestals i la seva perillositat en resulten en general en un risc MOLT ALT d'incendis forestals.

PAG. 86 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

5. DIAGNOSI. ESTRATÈGIES

5.1 EFECTES MÉS SIGNIFICATIUS

L’activitat minera al Bages, i concretament l’activitat de les mines de Sal, que s’ha centrat històricament a Cardona, Súria, Sallent i Balsareny, ha estat i és un motor econòmic de la comarca. Possiblement el subsector de la industria extractiva no energètica, és un dels primers del sectors industrials del conjunt de la comarca. Com ja s’ha exposat, la distribució per sectors d’activitat de cada un d’aquests municipis mostra una activitat industrial molt per sobre de la mitjana de la comarca, i del conjunt de Catalunya. Aquesta activitat industrial es centra específicament en l’impacte de la mineria i de la industria associada. De fet, l’exemple de Cardona, on l’activitat minera va cessar, si més no en l’explotació dels recursos de potassa, centrant-se en el s últims decennis en l’explotació dels runams salins, va comportar un impacte socioeconòmic molt significatiu sobre la població. Cardona ha passat de 7600 habitants al 1960, al límit del 5000, en l’actualitat, perdent per tant més d’un 30 % de la seva població. Mentre el conjunt de la comarca, mantenia la població, i disminuïa en menor grau el pes de la industria, Cardona disminueix sensiblement, tornant la seva activitat cap el sector serveis, malgrat la importància de l’activitat minera lligada a la sal segueix sent significativa.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ BAGES BAGES ANY TOTAL 180000 175000 1981 152.586 170000 1986 150.421 165000 160000 1991 152.177 155000 1996 152.586 150000 2001 155.118 145000 140000 2006 173.236 135000 Font: Institut d'estadística de Catalunya 1981 1986 1991 1996 2001 2006

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ CARDONA CARDONA ANY TOTAL 8.000 1981 5.882 7.000 1986 6.723 6.000 5.000 1991 6.445 4.000 1996 5.882 3.000 2.000 2001 5.515 1.000 2006 5.226 0 Font: Institut d'estadística de Catalunya 1981 1986 1991 1996 2001 2006

EVOLUCIÓ DE LA TAXA DE CREIXEMENT CARDONA CARDONA ANY TOTAL 4,00% MITJANA -0,45% 3,00% 1986 2,86% 2,00% 1991 -0,83% 1,00% 1996 -1,75% 0,00% 2001 -1,25% -1,00% 1986 1991 1996 2001 2006 2006 -1,05% -2,00% Font: Institut d'estadística de Catalunya -3,00%

Per tant, el manteniment d’aquestes explotacions mineres té una importància estratègica pel conjunt de la comarca, i una implicació també d’un abast territorial molt més ampli. L’activitat de l’extracció de sal potàssica i sòdica, té un mercat directe per la primera, i un mercat tradicional més feble per la segona, si més no en relació al desequilibri entre la producció de sal sòdica i sal potàssica, generant els anomenats runams salins, que fonamentalment són els excedents de sal sòdica juntament amb altres productes resultants de la industria de la potassa.

PAG. 87 DE 153 En el següent gràfic es mostra el diagrama de procés d’una activitat tradicional de mineria de la potassa.

Mapa de procés d’una activitat minera de potassa. Flotació

PAG. 88 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

El balanç de matèries resultant per un procés d’obtenció de potassa per flotació, és el següent:

BALANÇ DE MATÈRIA

Flotacio

ENTRADES Tn %

Mineral 2963998 73%

Aigua 1069631 27%

SORTIDES

Potassa 750000 19%

Sal Industrial Bruta a Solvay 450000 11%

Salmorra 1178550 29%

Sal Industrial Bruta 1480214 37%

Fangs de flotació 136485 3%

Aigua evaporada assecadors 38380 1%

Així, per cada tona de potassa (19 %), en un procés tradicional de flotació, se’n obtenen 2,5 tones de sal industrial bruta (48 %), a més de salmorres en un (29 %), i fangs de flotació (3%), que són llims salins Les salmorres es deriven al col·lector de salmorres que va fins al mar, seguint el riu, des de Balsareny i Sallent i des de Cardona. Les sals industrials brutes, part es comercialitzen, fonamentalment a Solvay (Martorell), i la resta, junt amb el llims salins es porten al dipòsit salí, és a dir als runams. El Clorur sòdic és una matèria primera fonamental per a la industria del clor, la qual també està en un procés de gran transformació. Hi ha diverses tècniques per a l’obtenció de clor a partir de la sal sòdica, de l’àlcali, que són fonamentalment la d’amalgama o cel·les de mercuri, i la de membrana. Segons la Directiva 2010/75/UE del Parlament Europeu i del Consell sobre les emissions industrials, sobre les MTD (Millors Tècniques Disponibles), l’any 2017 s’hauran de tancar tots els processos industrials que no estiguin recollits en aquestes MDT. Aquestes MDT no inclouen la producció de clor mitjançant la tecnologia de cel·les de mercuri. En el conjunt d’Espanya, Catalunya concentra gairebé el 70 % de la capacitat de producció de Clor, tot i que també, en gairebé un 85%, aquesta es basa en la tecnologia, a molt curt termini obsoleta, de cel·les de Mercuri.

CAPACITAT DE PRODUCCIÓ PER COMUNITAT AUTÒNOMA

Capacitat Tecnologia

Comunitat Autònoma (en tones/any) (en %) Mercuri Membrana

Catalunya 486.000 68,74% 431.000 55.000

Cantàbria 63.000 8,91% 63.000 0

Aragó 61.000 8,63% 0 61.000

Andalusia 48.000 6,79% 48.000 0

Galícia 34.000 4,81% 34.000 0

PAG. 89 DE 153 CAPACITAT DE PRODUCCIÓ PER COMUNITAT AUTÒNOMA

Capacitat Tecnologia

Comunitat Autònoma (en tones/any) (en %) Mercuri Membrana

País Basc 15.000 2,12% 0 15.000

707.000 100,0% 576.000 131.000

CAPACITAT DE PRODUCCIÓ PER FÀBRICA

Capacitat Tecnologia

Fàbrica Empresa (en tones/any) (en %) Mercuri Membrana

Palos, Huelva Ercros 48.000 6,79% 48.000 0

Sabiñánigo Ercros 30.000 4,24% 0 30.000

Vila-seca Ercros 190.000 26,87% 135.000 55.000

Hernani Electroquímica Hernani 15.000 2,12% 0 15.000

Lourizan, Pontevedra Elnosa (Grup CUF) 34.000 4,81% 34.000 0

Flix Ercros 78.000 11,03% 78.000 0

Monzón Química del Cinca 31.000 4,38% 0 31.000

Martorell Inovyn 218.000 30,83% 218.000 0

Torrelavega Solvay 63.000 8,91% 63.000 0

707.000 100,0% 576.000 131.000

Aquesta davallada en la demanda de sal sòdica, per a la industria del Clor, pot suposar indirectament un increment relacionat amb el desequilibri entre l’extracció de sal sòdica i sal potàssica, que es tradueix també en el creixement dels runams salins, o en l’alentiment o desacceleració del seu creixement. Actualment els runams salins es localitzen a quatre nuclis: Cardona, Súria, Sallent i Balsareny, i ocupen una superfície aproximada de:

SUPERFICIE RUNAMS SALINS

Municipi Nom del runam Sup. (m2)

SURIA El Fusteret 402.597,90

BALSARENY Vilafruns 128.285,90

SALLENT Cogulló 472.758,30

La Botjosa 175.514,10

En el cas de Cardona, els runams salins, des de fa dues dècades s’estan explotant, havent desaparegut l’anomenada terrera nova, i estant en explotació l’anomenada terrera vella.

PAG. 90 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Cardona. 1987 (Font ICC)

Cardona 2016 (Font ICC)

PAG. 91 DE 153 En el cas de Balsareny, a Vilafruns, el runams salins estan segellats, amb una capa de terres, la qual s’ha revegetat.

Balsareny. 1987 (Font ICC)

Balsareny. 2016 (Font ICC)

En aquests dos casos es mostren estratègies distintes, una l’explotació dels runams, a Cardona, i l’altre el segellat, a Balsareny.

PAG. 92 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

En el cas de Súria i Sallent, on l’activitat minera està activa, i en coherència l’activitat d’abassegament d’excedents de sal en els runams salins, concretament el del Cogulló a Sallent, i del Fustaret a Súria.

1986 2016 Sallent. El Cogulló i la Butjosa

1992 2016 Súria. El Fusteret

L’estratègia industrial però marca canvis importants a curt termini, amb una intenció de traslladar la producció de Sallent a Súria, i per tant també la clausura de la mina, i l’aturada de la progressió dels runams salins, concretament del Cogulló. En tot cas, aquesta aturada serà gradual, a curt termini, però sol·licita un període de transició per aquesta migració. Els principals efectes derivats d’aquest desequilibri tradicional entre la producció de sal sòdica i potàssica, son els runams salins, que han generat efectes ambientals significatius quant a les aigües, tant superficials com subterrànies, i sobre el paisatge. La sal, des d’una visió d’extracció minera, podria considerar-se un producte intermedi, i en coherència, els grans runams salins, abassegaments temporals d’aquests materials. Certament, la permanència d’aquests abassegaments, i l’increment notable d’aquestes muntanyes de sal, posen en crisi aquesta caracterització, considerant alhora que no són materials inerts. Concretament, correspondrien a materials no inerts no perillosos. El seu caràcter no inert, és degut a la seva solubilitat en aigua. Un litre d’aigua dissol aproximadament 300 gr de sal. Aquesta solubilitat ha generat diversos efectes a l’entorn de les mines de sal:  Riscos geològics. L’entrada d’aigua a les mines, ha comportat subsidències importants, tant a Cardona, on va comportar la captura del riu Cardener, i la inundació de la mina, fet que va obligar al desviament del riu, abandonant el meandre de la Coromina.

PAG. 93 DE 153

Meandre de la Coromina. Cardona.

A Sallent, les subsidències es van mostrar al Barri de l’Estació, cosa que ha comportat el seu desallotjament.

2000 2016 Barri de l’Estació. Sallent (Font:ICC) Les subsidències també es manifesten actualment a Cardona, afectant part del seu sòl urbà, en la zona del camp de futbol, en el vessant de la Vall Salina.  Efectes sobre les masses d’aigua Aquesta solubilitat es manifesta també en els runams salins, amb efectes sobre les aigües subterrànies, en alguns casos, i en les aigües superficials, especialment en els torrents més propers, i en segon terme en els cursos principals, que són el Llobregat i el Cardener, de forma proporcional al seu cabal, i per tant també a la seva capacitat de dilució. En tot cas, els efectes sobre els torrents en les conques dels quals hi ha els runams, com el torrent de Soldevila, a Sallent, han presentat conductivitats altes, malgrat les mesures de contenció, que es disposen en el runams. Recentment aquestes mesures s’han potenciat, amb la construcció de rases perimetrals impermeabilitzades i basses de laminació. Per a la protecció i millora de les aigües subterrànies, s’han construït piezòmetres amb bombaments, extraient les aigües salades de l’aqüífer, i derivant-los al col·lector de salmorres.

PAG. 94 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Basses de la Butjosa

Rases perimetrals i bassa al Cogolló

PAG. 95 DE 153  En relació al paisatge, malgrat la plasticitat de la sal, i el contrast, son intrusions importants, proporcionals a les seves dimensions. De fet, a Cardona, on certament es present una muntanya de Sal, punt culminant del diapir salí, es confon aquesta muntanya natural, única a Europa, amb els runams, sovint mal anomenats inevitablement, també muntanyes de sal.

Muntanya de sal de Cardona. Parc Natural de la Muntanya de Sal.

A més d’aquests efectes, són obvis també aquells derivats del consum de sòl, de les ocupacions, on malgrat ser mines subterrànies, tenen aquests importants afeccions superficials pels runams salins, sense obviar tampoc les importants instal·lacions mineres per a l’obtenció de potassa, i més recentment de sal pura. (sal vaccum) Tal com s’ha exposat, a data d’avui aquest runams ocupen les següents superfícies:

SUPERFICIE RUNAMS SALINS

Municipi Nom del runam Sup. (m2)

SURIA El Fusteret 402.597,90

BALSARENY Vilafruns 128.285,90

SALLENT Cogulló 472.758,30

La Botjosa 175.514,10

Del contrast de fotografies aèries, es pot observar que han ocupat camps de conreu de secà, i boscos, principalment pinedes de pi blanc i pinassa, que en allò que resta, s’han caracteritzat com a HIC, concretament 9540 Pinedes mediterrànies. Aquestes limiten, llevat de la Butjosa, amb els runams salins.

PAG. 96 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

L’ambient que generen és absolutament inhòspit, és una ocupació absoluta del sòl, amb la transformació més profunda.

Runam salí del Cogulló La capacitat d’autoregeneració, com es podria donar, tot i que molt lentament, en altres activats extractives, és nul·la. Les úniques estratègies de restauració són:  El segellat de la seva superfície amb argiles o algun impermeabilitzant, i l’aportació de terres vegetals, i la revegetació. Aquesta es l’estratègia seguida al runam de Vilafruns.  Retirada del runam salí, i restauració del sòl. En aquest segon cas, l’estratègia de restauració del sòl descobert és certament també complexa, donada la seva salinització: Complementàriament a aquestes estratègies, es porten a terme, durant la durant la pervivència del runam mesures de contenció, que tenen per objectiu limitar la salinitat als límits estrictes del runam, mitjançant:  Rases perimetrals, amb recollida de les aigües pluvials en contacte amb el runam  Basses de laminació, connectades al col·lector de salmorres  Barreres amb pous de bombament, que recullin les aigües salades infiltrades en els aqüífers, i alhora serveixin de punts de mostreig. Aquesta ultima mesura només ha de servir per aquelles situacions heretades. Les noves ocupacions han de garantir la impermeabilització i drenatge de les aigües salines del bas del dipòsit, evitant qualsevol efecte sobre les aigües subterrànies.

Terrera nova a Cardona un cop ja s’ha retirat la sal

PAG. 97 DE 153 Un exemple és la terrera nova de Cardona, on després de la retirada del runam salí, queda un sòl nu sense possibilitat de ser colonitzat per la vegetació. Això es deu a la salinitat d’aquests sòls, que comporta: . La pèrdua d’estructura del sòl, per la dispersió de les argiles, fent que siguin molt impermeables, i altament vulnerables a l’erosió. . La pèrdua d’estructura, i de la permeabilitat, complica el rentat de les sals del sòl, i per tant la possibilitat de recuperar unes condicions on la vegetació de forma espontània s’hi pugui implantar. Per tant, la salinització dels sòls, genera per una banda la impossibilitat d’implantar la vegetació, i alhora també retarda la possibilitat del rentat de sals. El resultat és un sòl nu exposat a l’erosió, que necessàriament actua sobre els primers centímetres del sòl. Alhora els règims de pluja escassos, també comporten l’ascensió de les sals per capil·laritat, retornant la sal a la superfície. Per tant, les estratègies de restauració són principalment de control d’erosió, aportació de sòls molt ben drenats, i evitar l’ascensió de sals per capil·laritat, que podria comportar en alguns punts drenatges molt grollers que la trenquessin. En tot cas, són estratègies a molt llarg termini. Aquestes afeccions no es limiten a la base del runam, sinó que afecten també a la xarxa de drenatge de les conques que els conté. Un exemple d’aquest fet, és el torrent de Soldevila a Sallent, que ha suportat una gran salinització, i on la seva vegetació està compromesa. En tot cas, l’aportació continuada d’aigua, pròpia d’un curs fluvial, en el cas de que no hi hagués aportació de sals, necessàriament comportarà una restauració molt més ràpida que els sòls salins de la base dels runams. Val a dir, que amb les mesures recentment portades a terme aquesta aportació de sal ha de baixar de forma significativa, i per tant ha de ser propera la regeneració d’aquest curs fluvial. Per tant, les afeccions d’aquests runams, es dilaten en el temps, amb mesures certament costoses, i que en gran part ja s’han portat a terme. L’herència d’unes instal·lacions mineres antigues però han generat un cert pòsit que s’ha d’anar assimilant. En tot cas, sembla doncs clar que la millor estratègia ha de ser evitar el creixement en extensió dels runams salins, les noves ocupacions, les quals, si són necessàries, s’han d’implantar evitant aquests efectes immeditats, en relació a les aigües, i a llarg termini, en relació als sòls. Malgrat els antecedents, semblaria lògic que la millor ubicació seria sobre els mateixos runams, recreixent-los, potenciant i millorant les mesures de contenció, si s’escau, i evitant noves ocupacions. El recreixement transitori dels runams sobre la mateixa base, té un efecte ambiental neutre, mentre que noves ocupacions, malgrat totes les mesures que es portin a terme sempre tindrà un efecte ambiental major, malgrat les deficiències heretades dels actuals runams que avui s’estan revertint.

PAG. 98 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

5.2 ESTRATÈGIES

Tal com s’ha exposat en el present document, els objectius principals del PDU són: 1_ Garantir un encaix urbanístic, ambiental i infraestructural adequat de la segona planta de sal vacuum a Súria i la conca del Cardener. 2_ Establir les cauteles necessàries a Sallent i la conca del Llobregat per una retirada ordenada de l’activitat minera actual i la creació de nous espais d’oportunitat econòmica, si s’escau. 3_ Possibilitar i establir els mitjans per a l’assoliment dels objectius ambientals i, en especial, la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració dels espais que ara ocupen. 4_ Establir les determinacions i previsions necessàries per garantir el desenvolupament sostenible de l’activitat minera i la indústria associada en el futur.

5.2.1 Estratègies de reducció dels runams

La reducció/eliminació dels dipòsits salins, i en tot cas, l’eliminació dels seus efectes ambientals, es pot esquematitzar en tres pols:

PAG. 99 DE 153 5.2.1.1 Millora de l’eficiència dels processos industrials.

Tal com s’ha exposat, en base a l’actual instal·lació de Súria, el balanç de matèries, és el següent:

BALANÇ DE MATÈRIA

Flotacio

ENTRADES Tn %

Mineral 2963998 73%

Aigua 1069631 27%

SORTIDES

Potassa 750000 19%

Sal Industrial Bruta a Solvay 450000 11%

Salmorra 1178550 29%

Sal Industrial Bruta 1480214 37%

Fangs de flotació 136485 3%

Aigua evaporada assecadors 38380 1%

Aquest balanç, on un 40% dels materials extrets retornen als dipòsits salins, és el que comporta un increment proporcional dels runams La millora de l’eficiència en els processos industrials es centra en incorporar processos de recristal·lització, que a partir de les salmorres del procés de flotació, es produeix sal molt pura, que té una bona acollida en el mercat.

PAG. 100 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

PAG. 101 DE 153 El balanç de matèries resultant, sobre el ja mostrat a l’inici d’aquest capítol, es mostra en el següent quadre.

BALANÇ DE MATÈRIA

Flotacio Cristal·litzacio Total

ENTRADES Tn %

Mineral 2963998 73% 2963998 81%

Aigua 1069631 27% 645850 18%

Sal Industruial Bruta 708000 47%

Salmorra 776525 51%

Reactius 30728 2% 30728 1%

SORTIDES

Potassa 750000 19% 750000 22%

Sal Industrial Bruta a Solvay 450000 11% 450000 13%

Sal I 604202 40% 604202 18%

Sal II 145798 10% 145798 4%

Potassa Blanca 28490 2% 28490 1%

Salmorra 1178550 29% 402025 12%

Sal Industrial Bruta 1480214 37% 703689 20%

Mena Magnèsica 67507 4% 67507 2%

Fangs de flotació 136485 3%

Fangs de crsital·lització 22190 1% 22190 1%

Aigua evaporada assecadors 38380 1% 23284 2% 61664 2%

Aigua evaporada torres 200000 13% 200000 6%

Aigua excedent 423781 28%

Es redueix substancialment:  el consum d’aigua, passant d’un 27 % al 18 %, donat que es reutilitza en el procés de recristal·lització  l’excedent de Sal Industrial Bruta, passant del 37 % al 20 %, sempre que es mantingui fixa la sortida de Sal industrial Bruta cap a la industria del Clor, que sembla estar força compromesa. En tot cas, considerant ambdues, es redueix en gairebé un 40 %.  Salmorres, que passen del 29 % al 12 %. Aquests són balanços relatius. La producció absoluta d’excedents dependrà de l’extracció total, que en el cas de Súria s’incrementarà fins als nivells actuals equivalents de producció de Súria i Sallent En tot cas, en el conjunt de l’extracció de mineral, l’eficiència s’incrementa notablement. Aquestes processos de recristal·lització permeten reduir l’aportació de sal als runams. La seva capacitat, i la dilució a llarg termini dels actuals runams, entrant també en els processos de recristal·lització, haurien de permetre reduir el volum dels runams, fins a fer-los desaparèixer, com a tendència. Recentment ja ha entrat en funcionament una planta de recristal·lització, sent l’objectiu en el marc del pla Phoenix, portar-ne a terme de noves, a curt termini una segona, necessàriament lligada a l’increment d’extracció de potassa a Súria, sense incrementar el problema dels runams salins.

PAG. 102 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Aquesta estratègia, sol·licita sòl i recursos per a la seva implantació, a més d’una estratègia logística, que permeti la comercialització, connectada a les grans plataformes.

5.2.1.2 Increment de la comercialització de la sal industrial bruta

Tal com s’ha exposat, la Sal industrial bruta, que és un producte amb valor, però que es genera en excés en relació a la potassa, és el que genera els runams salins. Sembla doncs, que una alternativa es preveure la seva retirada amb la comercialització d’aquests productes. Aquesta estratègia és la que s’està portant a terme a Cardona, i que ha comportat la desaparició de la Terrera nova, i l’actual explotació de la Terrera vella. Val a dir, que a Cardona actualment no hi ha extracció de sal, i per tant no hi ha excedents de la producció de potassa, que és el principal generador de runams a Súria i a Sallent, com ho era en el seu moment a Cardona. En relació a aquest aspecte, s’ha de dir també, com s’ha exposat, que l’obsolescència tecnològica de les plantes d’obtenció de Clor, no ajuden a la millora de la demanda. La reducció de capacitat productiva de clor, en els propers anys, caurà a un 15 % a Catalunya, donat que el 85 % del potencial productiu es basa en l’obsoleta tecnologia de cel·les de mercuri. Només quedarà a Catalunya una planta, a Vila-seca, de producció de Clor, amb tecnologia de membrana, amb una capacitat productiva de 55.000 tones, front les 486.000 actuals. Les demandes d’aquesta estratègia es basen en la logística, amb uns adequats accessos ferroviaris, i connexió a les principals vies de transport de mercaderies, per una banda al nonat corredor del mediterrani, i per l’altre al port de Barcelona.

5.2.1.3 Recol·locació /segellat /contenció dels dipòsits salins.

Com s’ha exposat, els dipòsits salins generen afeccions significatives sobre el paisatge, i també sobre les aigües, les quals es deriven, en relació a les aigües subterrànies, d’un dèficit de les mesures de contenció, heretades de les tècniques disponibles en el moment de la seva implantació, en coherència a una menor exigència ambiental. Els processos actuals, i les contencions de límit que es porten a terme avui, en les mateixes terreres, no tenen res a veure amb el moment d’iniciar l’extracció de sal, cosa que influeix en reflexions tant bàsiques avui com l’elecció del seu emplaçament. En aquest context, una nova ocupació tindrà sentit preparant sòl amb les garanties suficients, per evitar les afeccions que s’han produït:  Competents, per evitar moviments de la base  Impermeables i impermeabilitzats, per evitar filtracions al subsòl.  Que afectin, si és possible a les coques avui ja afectades, malgrat han de contenir totes les barreres de contenció necessàries, com basses de laminació, rases perimetrals i connexió al col·lector de salmorres. Una altre forma de recol·locació es la dilució i transvasament al mar, o a plantes de producció de clor. Aquesta estratègia, sol·licita però ingents quantitats d’aigua, que avui els rius propers, Llobregat i Cardener, no disposen, estant al límit dels cabals ecològics, especialment en el cas de Llobregat, per sota.

PAG. 103 DE 153 El bombament d’aigua de mar podria ser una alternativa, sol·licitant la construcció de dues noves canonades, una d’impulsió i una segona de retorn, paral·lela al col·lector de salmorres. En aquest cas, són els costos energètics els que poden ser condicionants, salvant però la totalitat de la demanda d’aigua, que fins i tot podria ser útil pels processos industrials, els quals també, tenen una important demanda. Les deficiències històriques dels runams salins inicials, avui s’estan pal·liant i corregint amb noves mesures de contenció, tal com s’ha exposat, amb rases perimetrals, basses de laminació i bombaments d’aigües salines de l’aqüífer, No és possible la impermeabilització de les bases de les terreres, sense el seu desplaçament, com tampoc ho és actuar sobre fissures del subsòl que provoquen un flux constant d’aigua salinitzada afectant els aqüífers, i als cursos superficials que els drenen. S’actua doncs en mesures de contenció. Aquestes mesures han de garantir, la contenció de les externalitats, fins a nivells assumibles, definits en els corresponents programes de restauració i de gestió de residus miners, millorant la situació actual ja a curt termini, especialment respecte a les aigües superficials, i a mig termini sobre les subterrànies.

5.3 DEMANDA DE SOLS I RECURSOS

Per a cada una de les estratègies exposades, s’han concretat, a nivell esquemàtic, la demanda de sòls i recursos. Les tres estratègies, no són excloents, sinó complementàries, i poden ser útils en cada una de les situacions, en funció de si estan en explotació o no. Així,  Balsareny està restaurat, i per tant no es preveu cap demanda específica, més enllà de la funcionalitat i capacitat del col·lector de salmorres com a mesura de contenció.  Sallent, que arrel de les sentències ocorregudes, i l’estratègia empresarial, està en fase de clausura de l’explotació de potassa, i per tant, necessàriament de restauració dels dipòsits salins, tant de la Butjosa, com especialment el de Cogulló. Aquest tancament necessita un règim de transitorietat en l’explotació. Per mantenir els nivells actuals de producció sumant Súria i Sallent, només a Súria, es necessària la finalització de la rampa avui en construcció. Aquest règim transitori, per mantenir estable la producció, i protegir la quota de mercat de l’explotador, sol·licita encabir, al voltant de 1,5 a 3,5 M de tones de sal industrial bruta en els propers dos anys, amb el condicionant que el Cogulló està limitat pels antecedents jurídics que ho impedeixen després del Juny de 2017. Per tant, es generen diferents demandes: . De sòl, pel règim transitori, i demanda de superfície pels runams generats durant el període transitori. . També de sòl, per a les instal·lacions de gestió i logística de l’etapa de restauració, ja sigui per la recol·locació dels runams en espais completament segurs, que permetin plantejar-se estratègies de segellat de la seva superfície, com plantes de dilució, per traslladar els residus salins al mar. . D’abastament d’aigua, per a la dotació necessària de dilució, que dependrà del ritme fixat per a la desaparició, en el límit, dels runams salins . D’infraestructures de transport, ja sigui canonades, com cintes per la recol·locació dels runams salins.  Súria/Callús, que és la instal·lació que ha d’acollir la producció de Sallent, un cop acabada la rampa d’accés a la mina de Cabanasses, i que avui és l’àmbit que està rebent les inversions per a la modernització de l’extracció de potassa i pel tractament de les seves externalitats.

PAG. 104 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Per tant, es generen diferents demandes: . Sòl per a la implantació de la segona planta de sal vacuum, juntament amb la planta de expedició i la logística associada, principalment capacitat d’aparcament de camions . Transport de material en cinta, des de la planta de producció de potassa, fins a la planta de producció de sal vacum . Accés ferroviari per a garantir la connexió amb les grans plataformes logístiques, i especialment el port de Barcelona, on avui també es concentren importants inversions per a la logística de la sal. . Col·lectors de salmorres, per a la gestió d’excedents de l’activitat industrial i de contenció de la laminació de les basses dels dipòsits salins . Abastament d’aigua, si es planteja la recol·locació a mar de part dels dipòsits salins del Fusteret. . Sòl per a la possible recol·locació al voltant del Fusteret, com a contingència d’excedents de sal industrial.  Cardona, que està en fase d’explotació dels runams salins, sol·licita una millora dels elements de contenció ambiental, especialment capacitat del col·lector de salmorres, per evitar possibles refluxos salins en el cas d’inundació de la mina. Actualment s’està construint una bassa de laminació al meandre de la Coromina, per tal de contenir aquests possibles refluxos.

PAG. 105 DE 153 6. SENSIBILITAT AMBIENTAL

6.1 INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA

Es fa una anàlisi de la sensibilitat ambiental per tal de definir els àmbits que poden allotjar la demanda de sòl, en funció de les diferents estratègies definides. Aquest anàlisi es centra doncs a:  Súria /Callús, per a la implantació de les instal·lacions industrials de producció, expedició i logística de sal Vacuum  Sallent, per a la implantació de les instal·lacions de gestió del desmantellament de les instal·lacions mineres, i de la recol·locació dels runams, ja sigui en altres emplaçaments o a mar. Per les necessitats transitòries d’abassegament de sals, en el període de transició de la producció de Sallent a Súria, s’hauria d’evitar preveure noves ocupacions, limitant-se les afeccions, com sembla més raonable, a la dels actuals dipòsits salins, principalment el Cogulló i la Botjosa, evitant traslladar els efectes ambientals a altres emplaçaments, on actualment no hi són. Per tant, la sensibilitat ambiental s’ha d’entendre de cara a allotjar la implantació de les noves demandes industrials, resultat dels respectius projectes d’activitat i dels corresponents programes de restauració. El plànol de sensibilitat ambiental s’ha realitzat sobre cartografia 1:5.000, amb l’addició de múltiples criteris. En principi l’organització bàsica ha estat la següent: 1. MEDI FÍSIC . Geomorfologia. Pendents . Hidrologia superficial. Rius i rieres . Hidrologia subterrània 2. MEDI NATURAL . Cobertes del sòl . Hàbitats d’interès comunitari . Espais d’especial interès natural: PEIN, Xarxa Natura 2000, Zones humides. 3. MEDI CULTURAL . Patrimoni arqueològic . Patrimoni arquitectònic 4. MEDI TERRITORIAL . Usos del sòl . Planejament urbanístic . Xarxa de camins (Camins ramaders, GR, xarxa bàsica d’incendis forestals)

PAG. 106 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

A cada un d’aquests plànols temàtics, i en funció de les subclasses definides, s’associa un nivell de sensibilitat. Les classes de sensibilitat o d’acollida són quatre, que correspondrien als nivells d’afecció si s’ocupessin amb l’ús previst:

SENSIBILITAT AMBIENTAL

Codi Sensibilitat Nivell d’acollida

1 Baixa Alta

2 Mitjana Mitjana

3 Alta Baixa

4 Molt Alta Excloent

La composició final del plànol es fa per l’addició dels diferents plànols temàtics, quedant com a sensibilitat final la més alta del polígon d’intersecció. És a dir, en un àmbit d’intersecció de dos sensibilitats diferents, respecte a dos conceptes, en el plànol de sensibilitat ambiental queda grafiada la més alta dels dos conceptes.

6.2 INTERPRETACIÓ DELS NIVELLS DE SENSIBILITAT

En les següents taules es mostren els nivells associats, per als diferents plànols temàtics definits. En aquests, a més dels aspectes específics derivats del valor del medi, té especial importància el planejament urbanístic actual. Dels aspectes del medi estudiats, es presenta la seva sensibilitat associada en el present estudi:

SENSIBILITAT ASSOCIADA PER A L’ELABORACIÓ DEL PLÀNOL DE SENSIBILITAT

MEDI Concepte SENSIBILITAT

ADD B M A MA

MEDI FÍSIC

Geomorfologia. Pendents (1) P <10 % 

10 %< P < 20 % 

20 %< P < 30 % 

> 30 % 

Hidrologia superficial. Rius i rieres Avinguda 10 anys 

Avinguda 100 anys 

Avinguda 500 anys  MEDI NATURAL Cobertes del sòl Boscos densos  Boscos clars 

Boscos de ribera 

PAG. 107 DE 153

SENSIBILITAT ASSOCIADA PER A L’ELABORACIÓ DEL PLÀNOL DE SENSIBILITAT

MEDI Concepte SENSIBILITAT

ADD B M A MA

MEDI NATURAL

Cobertes del sòl (cont.) Matollars 

Prats i herbassars 

Plantacions de pollancres 

Zones nues 

Conreus 

Zones esportives i lúdiques 

Zones urbanitzades 

Vies de comunicació 

Zones d’extracció minera 

Aigües continentals 

Basses agrícoles 

Hàbitats d’interès prioritari Codi 1430: Matollars halonitròfils  (Pegano-Salsoletea). No prioritari.

Codi 1510. Comunitats halòfiles dels sòls  d'humitat molt fluctuant. Prioritari

Codi 3260. Rius de terra baixa i de la  muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callkitricho- Batrachion). No prioritari

Codi 3280. Rius mediterranis permanents,  amb gespes nitròfiles del Paspalo- Agrostidion orlades d’àlbers i salzes. No prioritari

Codi 6220. Prats mediterranis rics en  anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). Prioritari Codi 91E0. Vernedes i altres boscos de  ribera afins (Alno-Padion). Prioritari Codi 92A0: Alberedes, salzedes i altres  boscos de ribera. No prioritari Codi 9240. Rouredes ibèriques de roure  valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis). No prioritari

PAG. 108 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

SENSIBILITAT ASSOCIADA PER A L’ELABORACIÓ DEL PLÀNOL DE SENSIBILITAT

MEDI Concepte SENSIBILITAT

ADD B M A MA

MEDI NATURAL

Hàbitats d’interès prioritari (cont.) Codi 9340. Alzinars i carrascars. No  prioritari

Codi 9530. Pinedes submediterrànies de  pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii). Prioritari

Codi 9540. Pinedes mediterrànies. No  prioritari

Espais naturals /Geotops Muntanya de Sal de Cardona + 1

Serra de Castelltallat. Pla de Reguant + 1

Geozona 220 Súria – Tordell + 1

MEDI CULTURAL

Patrimoni arqueològic Catalogat 

Patrimoni arquitectònic Catalogat 

MEDI TERRITORIAL

Planejament urbanístic Sol Urbà 

Sol urbanitzable 

Sòl no urbanitzable 

Usos del sòl Forestal 

Agrícola 

Sòl nu 

Zones urbanes consolidades 

Activitats extractives 

Vies de comunicació 

Zones d’extracció minera 

Aigües continentals 

LLEGENDA SENSIBILITAT: ADD. S’addiciona n graus de sensibilitat, al polígon d’intersecció amb conceptes del mateix subcapítol. B: Sensibilitat BAIXA. M: Sensibilitat MITJANA. A: Sensibilitat ALTA. MA: Sensibilitat MOLT ALTA.

PAG. 109 DE 153 7. CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS

De l’anàlisi dels objectius generals i la diagnosi de l’àmbit se’n desprenen uns objectius específics, que es concreten a partir de la formulació positiva de les mancances actuals de l’espai, i que el planejament haurà de resoldre, així com les directrius de conservació d’aquells espais de major valor. Els condicionants ambientals tal com s’ha exposat en l’apartat anterior han conclòs en una zonificació del territori que és la síntesi de la diagnosi ambiental. Aquests elements són els que condicionen l’ordenació del planejament, i que per tant haurà de resoldre, prenent especial importància: 1. Aspectes lligats a la protecció del medi natural, i concretament a les potencials afeccions sobre espais protegits, com són el Pla de Regüant, i el Pla de les hortes, o els espais de ribera associats tant al Cardener com al Llobregat. 2. Els aspectes lligats a la hidrologia, tant superficial com subterrània, especialment quant a la salinització d’aqüífers, o l’aportació de sals als rius i torrents. També són significatius els aspectes lligats a la inundabilitat, quant als rius principals o tributaris, tant a Súria com a Sallent. S’estan realitzant estudis de detall per tal d’acotar els efectes derivats de la inundabilitat en els sectors, malgrat ja es presenten estudis que inicien, en aquesta fase d’avanç, l’avaluació d’aquests riscos. 3. Aspectes relacionats amb el paisatge, sobretot derivat dels runams salins, i també de les implantacions industrials associades, tant les existents com les proposades. 4. La connectivitat ecològica, centrada especialment en els rius, tant el Cardener com el Llobregat, a més de la continuïtat del paisatge agroforestal que envolta les grans implantacions mineres, especialment les terreres. A més, des d’una relació bàsica ordenada segons els principals vectors, es relacionen una sèrie d’objectius ambientals, als quals se’ls hi associa un valor de rellevància i per tant de jerarquització. Sobre aquesta base, s’establiran els indicadors per avaluar les diferents alternatives, així com la bondat del planejament i el seu seguiment. S’estableixen els criteris i objectius ambientals en base als següents capítols: 1. A. Model d’ocupació i ordenació del sòl 2. B. Cicle de l’aigua 3. C. Ambient atmosfèric 4. D. Gestió de residus 5. E. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural 6. F. Paisatge En tot cas, en les següent taules es fa una relació general dels criteris i objectius ambientals, i es detallen aquells que tenen una especial significació. jerarquitzats tal com estableix el marc normatiu. En relació a això, i donat els múltiples sectors, no s’estableix un ordre jeràrquic de més a menys, sinó que s’estableixen tres nivells de significació dels diferents criteris i objectius definits, i que són: 1. Nivell 1. Quan el criteri o objectiu és clau, o prioritari. 2. Nivell 2. Quan el criteri, sense arribar a tenir especial significació, és important. 3. Nivell 3. Quan el criteri és d’aplicació general, o no és rellevant. Alhora, donat que la concreció d’alguns d’aquests criteris són de difícil aplicació en el planejament, sent doncs objecte dels projectes que el desenvolupin, en la mateixa taula s’afegeix una columna on es detalla si l’objectiu és objecte d’algun projecte específic.

PAG. 110 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

La jerarquització dels criteris és clau en la present etapa de desenvolupament del PDU, ja que els criteris i objectius marcats com a prioritaris (nivell 1), han de servir per a la formulació i discussió de les alternatives finalment plantejades. En les següents taules s’exposen els criteris i objectius i els aspectes claus, en relació al programa i el territori proposat, que justifiquen la seva jerarquia.

PAG. 111 DE 153

DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

A. MODEL D’OCUPACIÓ I ORDENACIÓ DEL SÒL

A.1 GARANTIR UNA ORDENACIÓ A.1.1 ADOPTAR ESTRUCTURES DENSES L’explotació minera ha comportat una certa dispersió de les instal·lacions, des dels pous, fins als 1 EFICIENT, QUANT A COMPACTES EVITANT LA DISPERSIÓ DE runams i les instal·lacions de processat de la sal. FUNCIONALITAT, CONSUMS DE NOVES INSTAL·LACIONS Un aspecte a valorar és aquesta compacitat, que si no es produeix es complementa amb les cintes RECURSOS I ADAPTADES A LES actuals, camins o la vialitat pública. La compacitat de les instal·lacions alhora afavoreix també els CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS processos industrials associats. DEL SECTOR I DEL SEU ENTORN

A.1.2. ADAPTAR L’ORDENACIÓ A LES Els aspectes geomorfològics són especialment determinants en el present planejament. L’àmbit 1 FORMES DEL RELLEU, EVITANT presenta un relleu en alguns llocs suau, al voltant dels rius, més sensibles des d’altres criteris, i PENDENTS AL 20 %, CONSIDERAR abrupte en altres àmbits amb pendents superiors al 20 % en certs àmbits. L'ESTRUCTURA GEOMORFOLÒGICA

A.1.3. DOTAR DE CARÀCTER Els planejaments territorials convergeixen en la necessitat de donar continuïtat als sistemes 1 ESTRUCTURADOR DELS SISTEMES naturals, sent aquests aspecte estratègic en el present planejament. El Pla Territorial defineix LOCALS D'ESPAIS LLIURES I LA espais de continuïtat que travessen o limiten els àmbits, resseguint la xarxa fluvial, tant el CONTINUÏTAT DELS SISTEMES GENERALS, Llobregat com el Cardener. ASSIGNANT ELS USOS DETALLADAMENT La xarxa hidrogràfica interna, donada la situació de riba de dos espais fluvials d’entitat, com el EN BASE ALS ÀMBITS DE MAJOR VALOR Cardener i el Llobregat, és feble, llevat d’alguns casos, que suporta una certa vegetació de ribera AMBIENTAL. que li confereix prou interès. Són destacables: - Balsareny, la riera de Conangle - Sallent, el torrent de Soldevila i el torrent de les tres Coves - Súria, el Torrent de Can mateu al nord dels Antius. El torrent de la Bogadella, el torrent de Camprubí, i la Riera del Tordell al marge oposat, al sud del nucli de Súria.

A.1.4. ATENDRE ALS RISC D'INCENDI EN S'ha avaluat el risc d'incendi i és molt alt en general a tot l’àmbit del planejament, malgrat aquest 2 RELACIÓ A L'ORDENACIÓ caràcter no ha de ser determinant en l’ordenació

A.1.5. ATENDRE AL RISC QUÍMIC, QUAN EL El caràcter industrial de la instal·lació, no comporta incompatibilitats respecte les preexistències. 2 PLANEJAMENT ES TROBI PROPER A UN Contràriament s’haurà de valorar la possibilitat de que les pròpies instal·lacions, si generin aquestes ESTABLIMENT AFECTAT PER LA LEGISLACIÓ incompatibilitats sobre zones residencials o sistemes d’equipaments avui consolidats. D'ACCIDENTS GREUS.

PAG. 113 DE 153 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

A.1.6. ATENDRE AL RISC D'INUNDACIÓ, Els cursos principals, Llobregat i Cardener, delimiten els àmbits, també la resta de xarxa 1 EN RELACIÓ A LA DELIMITACIÓ DE hidrogràfica tributària, té importància en relació al risc d’inundació. L'ÀMBIT I A L’ORDENACIÓ. Fins a la data s’han portat a terme estudis preliminars, que permeten però acotar el risc, si m´s no per a portar a terme una avaluació dels diferents emplaçaments

A.1.7. VALORAR L’EXISTÈNCIA Les terreres, o rumans, malgrat són abassegaments de materials valoritzables que de fet es 2 D’ABOCADORS I SÒLS CONTAMINATS, I comercialitzen, poden tenir un caràcter de residu, donada la discontinuïtat temporal entre l’extracció SUPEDITAR LES ACTUACIONS ALS CRIETRIS i el seu reaprofitament. DE L’AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA, El marc legal per aquest tipus de residus miners, no està dins l’àmbit de la Llei de residus i es regula I DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE MINES per un marc específic miner, concretament: - DIRECTIVA 2006/21/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 15 de marzo de 2006 sobre la gestión de los residuos de industrias extractivas y por la que se modifica la Directiva 2004/35/CE - Real Decreto 975/2009, de 12 de junio, sobre gestión de los residuos de las industrias extractivas y de protección y rehabilitación del espacio afectado por actividades mineres. - Real Decreto 777/2012, de 4 de mayo, por el que se modifica el Real Decreto 975/2009, de 12 de junio, sobre gestión de los residuos de las industrias extractivas y de protección y rehabilitación del espacio afectado por las actividades mineras. Aquestes zones, són especialment aptes per allotjar runams, mentre això no suposi un increment de la superfície d’ocupació. De fet, els efectes ambientals sobrevinguts per aquest aprofitament de superposició són neutres, mentre que noves ocupacions malgrat es portin a terme les mesures de contenció necessàries per evitar les externalitats, tal com es venen portant a terme en l’actualitat, tenen un efecte major, i proporcional a la superfície ocupada. Contràriament són espais on difícilment s’hi poden portar a terme nous usos, i de molt difícil restauració, la qual segur, serà dilatada en el temps. Aquest és el cas de la Botjosa, amb usos industrials previstos pel planejament vigent, que seran certament complexos de poder materialitzar en aquest emplaçament.

A.3. AFAVORIR UNA MOBILITAT A.3.1. DEFINIR LES XARXES DE CONNEXIÓ La definició de les xarxes de mobilitat en tots els casos haurà de resoldre la connectivitat amb els 1 SOSTENIBLE O LOGISTICA NECESSÀRIES PER ASSEGURAR LA principals pols de mobilitat que generin un nombre elevat de desplaçaments. INDUSTRIAL CONNECTIVITAT I LA LOGISTICA DE LES En el marc del present document aquesta té una gran importància, des de tres realitats: NOVES IMPLANTACIONS INDUSTRIALS, I LA MILLORA DE LES EXISTENTS - Connectivitat per carretera, C55 a Cardona, Súria, i Callús, i la C16 - Ferrocarril tant a Súria com a Sallent - Col·lector de salmorres, que també es pot considerar una forma de transport de residus salins, des d eles explotacions fins al mar.

PAG. 114 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

A.3.2. AFAVORIR L'ÚS DELS TRANSPORTS S’hauran de definir estratègies concretes que permetin afavorir l’ús del transport públic: 2 PÚBLICS PER A LES PERSONES ASSOCIADES - En la vialitat tova, de vianants i bicicletes, s’hauria d’ordenar en general de forma que es tingui ALS NOUS USOS INDUSTRIALS accés, cosint sistemes de microcentralitats, als espais lliures i als equipaments, especialment en relació als nuclis urbans, tant de Súria, Callús com de Sallent - S’hauran de dimensionar els aparcaments amb criteri que no prioritzi l’ús del vehicle privat segons el Decret 344/2006. L’anàlisi de la mobilitat generada determinarà les condicions per a l’ordenació funcional de la vialitat

A.4. ADOPTAR UN MODEL A.4.1. COSUM ENERGÈTIC I REDUCCIÓ DE Els aspectes energètics s’hauran de concretar en tres aspectes, malgrat no tots són objecte del PDU 2 ENERGÈTICAMENT EFICIENT I GEH - Millora de l’eficiència energètica dels processos industrials, que depèn de les activitats i de les AMB REDUCCIÓ D’EMISSIONS DE MTD GEH, I MESURES D’ADAPTACIÓ - Millora de l’eficiència lligada amb la logística dels materials, tant de l’extracció directe de la mina, dels runams, fins als processos intermitjos, com la comercialització dels productes finals. - Millora de els condicions de l’edificació:  Certificació energètica dels edificis. El planejament donarà compliment als objectius establerts al Pla de l’Energia 2006-2015 (revisió 2009), prenent de referència allò que s’estableix en el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis, i en el Codi Tècnic de l’Edificació, o norma/es que els modifiquin o substitueixin.  Aportació a renovables. Es complirà allò que estableix el Decret d’Ecoeficiència, i el CTE, amb aportacions mínimes de fons renovables o incrementant l’eficiència dels sistemes de generació d’energia i il·luminació. En tot allò que depengui del PDU s’haurà de portar a terme un balanç de les emissions. Aquest balanç podrà contemplar també les demandes energètiques de les mesures de contenció ambiental, ja sigui bombaments en piezòmetres, basses de decantació, bombaments d’aigua, ja sigui depurada, directe del riu, derivada d’altres processos industrials, o fins i tot procedent del mar, per a la dilució dels runams, durant tota la seva vida útil

A.4.1. ESTABLIR ESTRATÈGIES Valorar escenaris futurs de canvi climàtic, especialment en relació als riscos, i molt concretament als D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC riscos d’inundació, alhora d’avaluar la idoneïtat de la situació dels runams salins, les noves instal·lacions, i altres infraestructures lligades a l’explotació de la sal

PAG. 115 DE 153

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

B. CICLE DE L’AIGUA

B.1 PREVENIR EL RISC B.1.1.DEFINIR L’ORDENACIÓ EN Com ja s’ha assenyalat anteriorment, el risc d’inundabilitat dels diferents àmbiTs ve determinat 1 D'INUNDACIÓ, EVITANT COHERÈNCIA A LA DELIMITACIÓ DE profundament per la presència dels rius Cardener i Llobregat, així com també dels torrents i rieres L'AFECTACIÓ A BÉNS I PERSONES ZONES INUNDABLES (ARTICLE 6 DEL tributàries, generant àrees inundables d’abast considerable inclús per a períodes de retorn curts, REGLAMENT DE LA LLEI D'URBANISME) de tan sols 50 anys, especialment en el Pla de les Hortes a Súria. La PEF ha portat a terme els estudis de risc necessaris per a avaluar la compatibilitat d’usos, segons allò que estableix el RLU en el seu article 6. Aquests estudis s’estan completant amb models bidimensionals que permetin acotar d’una manera més detallada el risc d’inundació i els efectes de les possibles propostes, en tots els cursos, tant els principals com els secundaris.

B.1.2. EVITAR ELS CANVIS DE LES Es preveu que el PDU generi un important canvi d’ús de sòl efectiu en una gran superfície, que 2 CONDICIONS HIDROGEOLÒGIQUES DE LA repercutirà sobre conques actualment algunes d’elles amb un elevat grau de transformació, CONCA, JA SIGUI MITJANÇANT LA especialment per l’existència dels runams salins, que són gairebé impermeables en la seva superfície. LIMITACIÓ D’USOS O L’ESTABLIMENT DE Malgrat això, aquests runams ja incorporen mesures de contenció per a retenir les aigües de pluja, en MESURES DE CONTORN contacte amb la sal, salinitzades, i que es deriven al col·lector de salmorres. Les rases perimetrals, també actuen de laminació, o si més no retarden la punta dels hidrogrames en aquests espais concrets no incrementant sensiblement en el conjunt de la conca. Aquests efectes, poden ser significatius, especialment en les petites conques, tant per règims d’avinguda, però també per pluges ordinàries, havent escolament més important quant avui les cobertes del sòl no en generen. Serà un aspecte a avaluar en cada un dels àmbits delimitats.

B.2 PROTEGIR LES MASSES B.2.1. PROTEGIR ELS CURSOS D’AIGUA Obres de defensa 2 D’AIGUA I ELS ESPAIS FLUVIALS QUE TRAVESSIN O DELIMITIN EL SECTOR I ES podran plantejar si es preveu actuar en zones inundables, ja sigui per implantacions industrials com LES SEVES RIBES. per campes de vehicles, tal com s’ha plantejat en l’àmbit del Pla de les Hortes a Suria. Vialitat, infraestructures i serveis S’han de preveure les afeccions a lleres per vialitat o serveis. La dimensió d’obres de pas s’ajustarà als criteris definits per l’Agència. Tindrà especial importància en la proposta de nova xarxa viaria i ferroviària, especialment pel creuament del Cardener. També s’haurà de valorar la possible posta en servei d’infraestructures avui aturades, com la cinta de transport que creua el pla de Reguant, que comunica la instal3lacio industrial de Suria amb el Pou 4, a l’altre marge del Cardener

PAG. 116 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

B.2.2. CONSIDERAR ELS PEF EN ELS Tant el riu Cardener com el riu Llobregat tenen realitzada la seva corresponent Planificació d’espais 2 CURSOS SUPERFICIALS ON S’HAGIN fluvials (PEF) per part de l’Agència Catalana de l’Aigua. DEFINIT, O ELS SEUS CRITERIS Es tindran en compte els criteris establerts en l’esmentada PEF, especialment pel que fa referència a la naturalització dels cursos d’aigua de més entitat: - Riu Cardener - Riu Llobregat

B.2 PROTEGIR LES MASSES B.2.3. EVITAR ELS EFECTES SOBRE LES S’evitaran els efectes sobre les masses d’aigua subterrània derivats de la infiltració d’aigües 1 D’AIGUA I ELS ESPAIS FLUVIALS MASSES D’AIGUA SUBTERRÀNIA. salinitzades, per a noves implantacions Tal com s’ha exposat, el PDU te per objecte ordenar els sòls derivats de les demandes de l’explotació de la sal, amb l’objectiu de millorar la seva eficiència i la disminució de les seves externalitats. No s’han de preveure efectes destacables per a implantacions industrials, encarades a les millores de l’eficiència dels processos industrials, malgrat els sòls al·luvials, en els marges dels rius, principalment el Cardener i el Llobregat, són zones especialment sensibles. La demanda de nou sòl per a runams salins és allò que pot comportar majors efectes sobre les masses d’aigua subterrània, malgrat amb les mesures adients aquestes no s’han de produir. Els efectes actuals es deuen a una situació heretada, on el nivell d’exigència dels estàndards ambientals era molt més baix o inexistent, i les implantacions dels runams no es van portar a terme en llocs especialment adequats ni amb mesures de base equivalents a les actuals. Malgrat això, en els últims anys s’ha anat corregint aquesta tendència, amb mesures correctores, implantant piezòmetres i bombant les aigües de la base dels runams, construint rases perimetrals i impermeabilitzant els sòcols del runams La necessitat de nous runams, com s’ha exposat, pot venir donat pel necessari període de transició derivat d ela migració de l’activitat de Sallent a Súria, davant la impossibilitat de seguir engrandint el Cogulló. Sembla doncs, en aquest context més adequat recréixer els actuals, sense incrementar l’ocupació, que generar-ne de nous, tot i l’efectivitat de les mesures que es proposin.

PAG. 117 DE 153 CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

B.3. GARANTIR LA B.3.1. GARANTIR LA DISPONIBILITAT DE La industria de la sal té un consum significatiu d’aigua, directament en els processos industrials, i 2 DISPONIBILITAT DE L’AIGUA I RECURSOS HÍDRICS I LA SUFICIÈNCIA DE alhora per a la gestió de les seves externalitats, principalment salmorres. FOMENTAR-NE L’ESTALVI I LA LES INFRAESTRUCTURES PER A Té importància també, en la gestió de les terreres, o fins i tot, en el plantejament d’estratègies REUTILITZACIÓ L’ABASTAMENT complexes de backfilling, aprofitant la solubilitat de la sal per a la seva mobilització. La gestió dels runams, i la viabilitat dels processos industrials, i en aquest context, també l’eficiència en l’ús de l’aigua seran determinants per la tipologia d’explotació. L’Agència haurà d’establir la disponibilitat i en coherència la suficiència en funció de les necessitats plantejades per les activitats mineres implantades. En tot cas, l’objectiu del PDU és la millora de l’eficiència dels processos industrials, també en relació al consum d’aigua, i per tant se n’ha d’esperar una reducció relativa en relació a l’extracció de mineral.

B.3.2. GESTIÓ. AJUSTAR LES FONTS DE En general, en base als consums d'aigua necessaris per als nous processos, s’haurà de fer una previsió 2 SUBMINISTRAMENT I LA QUALITAT DE LES d'abastament, contemplant diferents tipologies, també, si s’escau, per a la gestió dels runams, si es AIGÜES AL SEU DESTÍ I ÚS. plantegen, en els respectius programes de restauració la seva dilució.

B.4. FOMENTAR L'ESTALVI I LA B.4.1. PRIORITZAR AQUELLS PROCESSOS L’objectiu del PDU és la millora de l’eficiència dels processos industrials, també en relació al 1 REUTILITZACIÓ DE L'AIGUA EN QUE COMPORTEN UN MENOR CONSUM consum d’aigua, i per tant se n’ha d’esperar una reducció relativa en relació a l’extracció de ELS PROCESSOS INDUSTRIALS D'AIGUA mineral.

B.5. PRESERVAR I MILLORAR LA B.5.1. GARANTIR LA CONNECTIVITAT AMB En tots els casos de noves implantacions industrials, s’haurà de garantir la connectivitat al sistema 2 QUALITAT DE L'AIGUA EL SISTEMA PÚBLIC DE SANEJAMENT EN públic de sanejament en alta. ALTA, O LES INSTAL·LACIONS Per altra banda, també les noves implantacions hauran de tenir connexió al col·lector de salmorres, ESPECÍFIQUES PER A LA GESTIÓ DE LES per a la gestió de les externalitats dels processos industrials. EXTERNALITATS, I CONCRETAMENT LES Quant a la xarxa s’haurà de preveure separativa, diferenciant aigües de pluja i residuals. SALMORRES, PER ATENDRE LA DEMANDA I ELS COMPROMISOS DE FINANÇAMENT Únicament es podran abocar a la xarxa de clavegueram les aigües residuals assimilables a urbanes. Si, NECESSARIS com a conseqüència dels processos industrials, es generessin aigües no assimilables a urbanes, la indústria estarà obligada a establir un tractament previ al seu abocament a la xarxa.

PAG. 118 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

B.5.2. ASSEGURAR LA QUALITAT DE LES Les aigües pluvials no es poden considerar netes, més quan entren en contacte amb ambients salins, 2 AIGÜES PLUVIALS ABOCADES A LA LLERA dels quals es poden diferenciar dues tipologies: PÚBLICA - Runams salins - Instal·lacions industrials Les mesures de contenció que han d’evitar l’arribada de les aigües salinitzades a la xarxa fluvial, estan contemplades en els respectius programes de restauració. Per a les noves implantacions industrials, el PDU haurà de garantir la implantació d’aquestes mesures o si més no preveure-la. El medi receptor en el present àmbit és el Llobregat i el riu Cardener, que suporten elements naturals de gran interès, per presència de vegetació de ribera, i per abastament. S’haurà de preveure doncs mecanismes de contenció que permetin assegurar la qualitat de les aigües abans d’abocar-les a la llera pública, més enllà dels previstos pels respectius plans de restauració miners, si s’escau.

PAG. 119 DE 153

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

C. AMBIENT ATMOSFÈRIC

C.1. MANTENIR LA POBLACIÓ C.1.1. DETERMINACIÓ DE LES S'hauran d’establir: 2 EXPOSADA A NIVELLS ACÚSTICS PRESCRIPCIONS ACÚSTIQUES 1. Prescripcions acústiques per la legislació (zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions PERMESOS PER LA LEGISLACIÓ acústiques) 2. Ordenació en les següents zones de sensibilitat acústica: (A) Alta, (B) Moderada i (C) Baixa Les prescripcions acústiques seran coherents amb el Mapa de Capacitat Acústica dels municipis

C.1.2. ESTRATÈGIES D’ORDENACIÓ L’ordenació estarà definida de forma coherent amb els usos previstos del sòl, considerant les zones de 2 soroll per a les diferents implantacions industrials i infraestructures. Serà especialment important per a les noves implantacions industrials, i els seus accessos viaris i ferroviaris en relació a sòls residencials consolidats o habitatges aïllats.

C.2. LIMITAR LA GENERACIÓ DE C.2.1. ADAPTAR L’ORDENACIÓ ALS En general s’establiran els següents criteris en relació a la zonificació lumínica i segons els usos 2 NECESSITATS D'ENLLUMENAT NIVELLS MÀXIMS DE CONTAMINACIÓ pretesos de l'ordenació, en coherència amb el Mapa de protecció Lluminosa de Catalunya: EXTERIOR (PÚBLIC I PRIVAT) I LLUMINOSA DERIVATS DEL MAPA DE LA - Vialitat (recomanat E3 i màxim E4) EVITAR-NE ELS FLUXOS PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ HEMISFERI SUPERIOR, LA LLUMINOSA A CATALUNYA - Zones verdes locals (recomanat E2 i màxim E3) INTRUSIÓ LLUMINOSA I - Zones verdes generals (recomanat E2 i màxim E2) L'IMPACTE NEGATIU SOBRE ELS - Terciari (recomanat E3 i màxim E3) ORGANISMES VIUS - Equipaments (recomanat E3 i màxim E4) En tots els casos s’haurà de preveure la compatibilitat de la zonificació amb la XN2000 del Pla de Regüant

C.2. LIMITAR LA GENERACIÓ DE C.2.2. IMPLEMENTACIÓ EN LES S'hauran de garantir els criteris de zonificació lumínica, preferentment els més restrictius que fan 2 NECESSITATS D'ENLLUMENAT INSTAL·LACIONS D’ENLLUMENAT EXTERIOR referència a les característiques d'instal·lacions i aparells d'il·luminació exterior. EXTERIOR (PÚBLIC I PRIVAT) I DE CRITERIS TÈCNICS FONAMENTATS EN Sempre s’haurà de preveure la compatibilitat amb els espais protegits. EVITAR-NE ELS FLUXOS LES DISPOSICIONS DE LA LLEI 6/2001, DE HEMISFERI SUPERIOR, LA 31 DE MAIG I DEL DECRET 82/2005, DE 3 DE INTRUSIÓ LLUMINOSA I MAIG L'IMPACTE NEGATIU SOBRE ELS ORGANISMES VIUS

PAG. 120 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

C.3. REGULAR LA IMPLANTACIÓ C.3.1. RADIOCOMUNICACIONS. EVITAR LA Se seguirà la normativa vigent al respecte. 2 DE LES INSTAL·LACIONS DE IMPLANTACIÓ D’INSTAL·LACIONS DE RADIOCOMUNICACIÓ I DE RADIOCOMUNICACIONS EN ENTORNS TRANSPORT D’ENERGIA ESPECIALMENT SENSIBLES ELÈCTRICA, PER TAL DE MINIMITZAR ELS SEUS EFECTES SOBRE ELS ÉSSERS VIUS I EL PAISATGE

C.3.2. TRANSPORT D’ENERGIA ELÈCTRICA. Se seguirà la normativa vigent al respecte. 2 CORREGIR AFECCIONS D’ESTESES S’evitarà el pas per espais d’especial interès, i concretament el Pla de Reguant. ELÈCTRIQUES EXISTENTS, SI ÉS EL CAS, I

ESTABLIR DIRECTRIUS PER A EVITAR O MINIMITZAR L’EFECTE DE NOVES INSTAL·LACIONS DE TRANSPORT D’ELECTRICITAT AL SECTOR

C.4. PREVENIR I CORREGIR LES C.4.1. GARANTIR LA COMPATIBILITAT DEL L’àmbit del PDU no es troba inclòs en l’annex 2 del Decret 226/2006, de 23 de maig, en referència els 2 IMMISSIONS I LES FONTS DESENVOLUPAMENT DEL PLANEJAMENT nivells de qualitat de l’aire admissibles per a partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, CONTAMINANTS TENINT EN AMB LA VULNERABILITAT ATMOSFÈRICA segons Acord GOV/82/2012. Resta fora de l’annex 1, referent al NOX. COMPTE LA VULNERABILITAT I DELS SECTORS, TENINT EN COMPTE LA CAPACITAT DEL TERRITORI DELIMITACIÓ DE LES ZONES DE PROTECCIÓ ATMOSFÈRICA D’ACORD AMB EL DECRET 226/2006, DE 23 DE MAIG

PAG. 121 DE 153

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

D. GESTIÓ DE RESIDUS

D.1. IMPLANTAR LES El marc legal que regula la gestió i , no està dins l’àmbit de la Llei de residus i es regula per un 1 INSTAL·LACIONS DE GESTIÓ marc específic miner, concretament: ADEQUADA DELS RESIDUS - DIRECTIVA 2006/21/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 15 de marzo de 2006 GENERATS PER L’ACTIVITAT sobre la gestión de los residuos de industrias extractivas y por la que se modifica la Directiva 2004/35/CE - Real Decreto 975/2009, de 12 de junio, sobre gestión de los residuos de las industrias extractivas y de protección y rehabilitación del espacio afectado por actividades mineres. - Real Decreto 777/2012, de 4 de mayo, por el que se modifica el Real Decreto 975/2009, de 12 de junio, sobre gestión de los residuos de las industrias extractivas y de protección y rehabilitación del espacio afectado por las actividades mineras. La gestió dels residus miners ve establerta pel Pla de Gestió de Residus Miners de les activitats implantades, que està subjecte, si s’escau, a la seva avaluació ambiental específica. Per tant la demanda de nou sòl per a instal·lacions de gestió de residus, ja sigui per instal·lacions de contenció, com basses, rases perimetrals, ..., o nous dipòsits ve determinat per les pròpies instal·lacions. El règim transitori necessari per a la migració de l’activitat de Sallent a Súria, sol·licita, també de forma transitòria, capacitat per a runam.

D.2. PROMOURE EN LES En tot cas s’haurà de preveure allò que determina el CTE i el Decret d’ecoeficiència, o altre legislació 2 INSTAL·LACIONS LA PREVISIÓ sectorial D’ESPAIS QUE FACILITIN LA RECOLLIDA SELECTIVA DELS RESIDUS I, EN GENERAL, LES OPERACIONS DE GESTIÓ.

D.3. ORDENAR EL D.3.1. GESTIÓ DE TERRES I ENDERROCS Els moviments de terra es reduiran el màxim possible. L'opció preferent serà la seva reutilització en el 2 DESENVOLUPAMENT DE mateix àmbit. Només si no fos possible, es contemplaran altres opcions, valorant les sinèrgies amb la L’ACTIVITAT CONSTRUCTIVA restauració amb els dipòsits salins. AMB L’OBJECTIU DE MINIMITZAR Alhora, serà necessària una avaluació dels volums i característiques dels residus originats per ELS IMPACTES ASSOCIATS ALS enderrocs, operacions de destriament i recollida selectiva i les instal·lacions de reciclatge i disposició MATERIALS UTILITZATS I del rebuig on es gestionaran en cas que no s'emprin o es reciclin en la mateixa obra. FOMENTAR-NE LA DURABILITAT, S’atendrà a tot allò que s’ha desenvolupat en els estudis específics de caracterització del sòl, LA REUTILITZACIÓ I EL especialment en aquelles zones de reblerts, i antigues activitats. RECICLATGE.

PAG. 122 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

D.3.2. GESTIÓ DE RESIDUS DURANT LA En general, s’hauria de preveure la necessitat d’implantar punts nets en els àmbits d’obra, dotats com 2 CONSTRUCCIÓ a mínim d'un àmbit que permeti fraccionar runes, fusta, plàstic, paper i cartró, metalls i residus especials. Les ubicacions i entitat seran definits en els corresponent projecte d’urbanització i edificació.

D.3.3. AFAVORIR L'ÚS DE MATERIALS Seran els projectes d’urbanització i edificació qui determini la possibilitat de portar-ho a terme. 2 PROCEDENTS DEL RECICLATGE O RECICLABLES, O EN TOT CAS AMB UN BAIX PODER CONTAMINANT EN LA SEVA PRODUCCIÓ.

PAG. 123 DE 153

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

E. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

E.1. PRESERVAR ELS ESPAIS En els diferents àmbits de planejament hi destaquen diversos espais amb un valor natural 1 NATURALS DE MAJOR VALOR significatiu: EN LES NOVES - Súria, el Pla de Reguant, inclòs en XN2000, actualment travessada per una cinta que IMPLANTACIONS, I GARANTIR comunicava el Pou 4 amb la resta de la instal·lació. LA SEVA FUNCIONALITAT El riu Cardener, i la vegetació de ribera associada, així com la resta de rieres i torrents, de la que destaca el la riera del Tordell, que delimita l’espai urbà amb el plana al·luvial del Cardener. Els HICs que envolten el Fustaret, i que generen un mosaic agroforestal continu. - Sallent, destaca el corredor del Llobregat, així com la resta de rieres i torrents També destaquen els HICs que envolten el Cogulló, i que com a Súria formen part d’un mosaic agroforestal continu.

E.1. ESTABLIR COM ELEMENT E.1.1. INTRODUIR CRITERIS DE La continuïtat dels espais naturals a través dels diferents àmbits, ha de ser un dels aspectes clau a 2 BÀSIC I VERTEBRADOR UN BIODIVERSITAT, I UNA CONCEPCIÓ l’hora de concretar l’ordenació del PDU, en cada un dels espais que es delimitin SISTEMA D'ESPAIS LLIURES RETICULAR COM ELEMENT DE COHERÈNCIA El Pla Territorial defineix espais de continuïtat que travessen el territori, fonamentalment a través de FISICAMENT CONTINU I EN EL DISSENY DELS ESPAIS LLIURES DELS la xarxa hidrogràfica. Destaquen els treballs del Pla especial de protecció del medi natural i del CONNECTAT A LES XARXES SECTORS. PREVEURE LA CONNECTIVITAT paisatge del Bages. URBANES I TERRITORIALS AMB ELS CONNECTORS EXTERIORS La proposta d’ordenació, per tant, haurà de garantir aquesta connectivitat, especialment a través d’aquests espais connectors, donant continuïtat al paisatge.

E.1.2. QUALIFICAR COM A ESPAIS LLIURES Com element de discussió de base s’ha portat a terme la caracterització de la sensibilitat ambiental 2 ELS INDRETS DE MAJOR VALOR, de cada un dels sectors, on aquests espais presenten sensibilitats altes, i un elevat valor d’acollida per ENVOLTANTS DE CONNECTORS ECOLÒGICS espais lliures o de connectivitat Aquesta estratègia pretén evitar generar els espais lliures com a complementaris als edificats, i en tot cas assegurar la inclusió en els espais lliures d’aquells elements de major valor. En el present planejament aquests se centren en el Pla de Reguant, el Pla de les Hortes, i la xarxa fluvial, tant el Llobregat, com el Cardener, i la resta de rius i torrents. Seran aquests últims, els qui configuraran aquests espais de continuïtat.

E.1.3. CONSERVAR ELS PEUS ARBORIS I Es preveuran en l’ordenació específica de cada un dels àmbit delimitats 2 CONJUNTS ARBRATS AMB ESPECIAL VALOR I MÉS SIGNIFICATIUS DELS SECTORS

PAG. 124 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

E.2. FOMENTAR LA E.2.1. QUALIFICAR COM ESPAIS LLIURES En general, tal com s'ha exposat en el punt E.1.2, tots els àmbits amb valor hauran de tenir 2 NATURALITZACIÓ DELS ESPAIS ELS HÀBITATS D'INTERÈS I ALTRES ESPAIS qualificacions coherents amb la seva protecció. LLIURES I DE LÍMIT DE LES NOVES DE VALOR INTORDUINT MESURES PER A LA En tot cas, l’ús dels espais lliures, a més dels que li són propis, han de tenir un paper coherent amb el IMPLANTACIONS INDUSTRIALS SEVA PRESERVACIÓ, I EN ESPECIAL DELS caràcter industrial de les noves instal·lacions, allotjant aquelles actuacions que compatibles amb el ESPAIS FLUVIALS I DE LA VEGETACIÓ DE caràcter d’espai lliure, també han de afavorir resoldre les externalitats i la relació amb l’entorn. RIBERA

E.2.2. AFAVORIR L'ÚS DE MATERIALS El planejament determinarà els nivells d’exigència quan a la procedència dels materials de processos 2 PROCEDENTS DEL RECICLATGE O de reciclatge o reutilització, o potencial contaminant. RECICLABLES, O EN TOT CAS AMB UN BAIX Les preexistències en l’espai no fan considerar aquest element com a clau en el planejament. PODER CONTAMINANT EN LA SEVA PRODUCCIÓ.

E.2.3. DOTAR D'ARBRAT I VEGETACIÓ EL Els projectes d’urbanització determinaran específicament aquests aspectes. 2 CONJUNT DEL SISTEMES D’ESPAIS LLIURES En general, tota la xarxa viària del planejament podrà incloure arbrat. I LA DE VIALITAT, UTILITZAR EN ELS ESPAIS L'adaptació bioclimàtica, i específicament de consum de recursos hídrics es preveurà permetent una PÚBLICS ESPECIES ADAPTATS major cobertura de verd, amb espècies amb menors requeriments. BIOCLIMÀTICAMENT

PAG. 125 DE 153

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

F. QUALITAT DEL PAISATGE

F.1. PRESERVAR I MILLORAR ELS Els trets distintius d’aquest paisatge, es fonamenten en l’activitat minera, sent concretament: 2 VALORS PAISATGÍSTICS - Paisatge de muntanya mitjana organitzat per l’interfluvi entre el Cardener i el Llobregat EXISTENTS D'INTERÈS, EL PATRIMONI CULTURAL I ELS - Zona de replans i turons on destaquen, en certs punts pel color blanc, els runams salins (de les VALORS IDENTITARIS mines de sal sòdica i potàssica). - Nuclis de població compactes disposats seguint els rius Cardener (Súria i Cardona) i Llobregat (Sallent i Balsareny), amb una densitat de població i oferta de serveis similar - Fora dels eixos de comunicació que ressegueixen els rius, destaca la importància de la població dispersa, que viu en masos, llogarrets o pobles petits enmig d’un paisatge agroforestal. - El paisatge es percep aspre pel domini visual de runams salins, de cims desarborats on s’enlairen castells i de boscos en procés de recuperació després d’incendis. - Xarxes viàries adaptades al relleu que segueixen, en general, les valls dels rius (C-16 i C-55), i d’altres, encara més sinuoses, que creuen els paisatges agroforestals (B-423 i BP-4313). - Trets històrics ben visibles: ponts, castells (Cardona, Balsareny, Sallent...), murs de pedra seca, antigues fàbriques tèxtils i el patrimoni industrial de la mineria salina. - La singularitat geomorfològica de la muntanya de sal de Cardona.

F.2. ESTABLIR L’ORDENACIÓ A La proximitat de les instal·lacions, a zones urbanes, li confereix una especial sensibilitat. Tant a Súria 2 PARTIR D'ESTRATÈGIES com a Sallent o Cardona, a més de la proximitat també a eixos principals de comunicació com la C55 D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA, o la C16. ATENENT A LA SINGULARITAT I Les noves implantacions industrials, per les plantes de sal vacum, o la possibilitat de nous runams, en LA FRAGILITAT DE L’ÀMBIT relació al període transitori de la migració de l’activitat de Sallent a Suria, són implantacions de gran tamany, que poden generar importants canvis en entorns actualment no alterats.

F.3. TENIR CURA DE LA F.3.2. EXIGÈNCIA DE LA INTEGRACIÓ L’activitat minera, i concretament de la sal, genera grans elements amb una presència molt destacada 2 QUALITAT PAISATGÍSTICA DE LES VISUAL EN EL PAISATGE URBÀ DE LES en el paisatge. Tant les implantacions industrials, de Súria i Sallent, les cintes transportadores que NOVES IMPLANTACIONS INSTAL·LACIONS DE SERVEIS TÈCNICS EN travessen el paisatge, els pous visibles des de grans distàncies, i molt especialment els runams salins. INDUSTRIALS. SUPERFÍCIE AMB EL SEU SOTERRAMENT SEMPRE QUE SIGUI POSSIBLE, I ESPECIALMENT EN EL CAS DE LES INSTAL·LACIONS DE TRANSPORT D'ENERGÍA ELÈCTRICA I SIMILARS

PAG. 126 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

CRITERIS I OBJECTIUS AMBIENTALS ESPECÍFICS

Criteris i objectius generals Criteris i objectius desenvolupats Descripció J

F.3.3. DUR A TERME TRACTAMENTS Les implantacions industrials, i els seus elements auxiliars sol·licitaran un important tractament dels 2 ESPECÍFICS D'INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA seus límits, ja sigui amb la restauració de talussos de les necessàries explanades donat el gra de les DELS ESPAIS DE VORA AMB ELS SÒLS NO edificacions, accessos, tant viaris com ferroviaris, o les extenses cintes transportadores, especialment URBANITZABLES quant travessin espais tant sensibles com el Pla de Reguant, com en l’actualitat.

F.4. EDIFICACIÓ. TENIR CURA DE Les edificacions d’aquest tipus d’activitat tenen una clara especialització industrial pròpia d’aquesta 2 LA QUALITAT PAISATGÍSTICA DE activitat, per sobre d’altres tipologies de implantacions industrials, per exemple logístiques, o de L'EDIFICACIÓ tallers, ..., on l’activitat s’amotlla a un volum. En aquest cas, aquestes instal·lacions generen un paisatge propi, complex però unitari en la seva formulació. Per tant, l’aspecte de qualitat, sense contradir la seva funcionalitat, és possible, per aquest caràcter unitari.

PAG. 127 DE 153

DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

8. PROPOSTA D’ALTERNATIVES

L’explotació minera és una activitat extractiva que com a tal està sotmesa a la normativa específica, que obliga a presentar un Pla de restauració que s'actualitza cada 5 anys. El Pla de restauració, ha d'incorporar un Pla de gestió de residus miners. El PDU te l’objectiu de atendre els requeriments urbanístics que es deriven de l’activitat minera i per tant també de la seva restauració. Les determinacions específiques de l’explotació i restauració són pròpies dels corresponents projectes d’explotació i de restauració, que són les que recull el PDU per a establir les determinacions urbanístiques, i en aquest context definir les alternatives que li donin cobertura Els Plans de restauració de les explotacions de mines de clorur potàssic al Bages, estan actualment en tramitació. Llur aprovació definitiva és clau per preveure en el Pla director les actuacions urbanístiques que d’ells se’n deriven i que queden esbossades en aquest Document d’objectius i propòsits generals, sens perjudici que finalment siguin necessàries. En el següent apartat es defineixen les alternatives en els emplaçaments on l’activitat minera sol·licita una demanda de sòl, en coherència amb els objectius generals, d’actuar sobre els dipòsits salins, que són els que generen les majors afeccions. Així les alternatives es centren en l’àmbit de Súria/Callús, per la demanda d’implantació de plantes de producció de sal vacuum. Es plantegen quatre, alternatives, a més de la 0, les quals, totes elles es formulen per a donar resposta a tres aspectes:  Sòl per a la implantació d’una segona planta de sal vacuum  Increment de la capacitat d’aparcament de camions.  Accés ferroviari, el qual en alguns casos ja és existent, i en altres s’han de plantejar variants. Cada una respon a una estratègia, i en coherència de li pot associar un lema, que correspon a aquesta estratègia  Alternativa 0. Estat actual  Alternativa 1. Extensió en continuïtat  Alternativa 2. La Pobla Sud  Alternativa 3. Planta en continuïtat i campa de camions a la Pobla Sud  Alternativa 4. La Bogadella (Callús)

8.1 ALTERNATIVA 0. ESTAT ACTUAL

El sector de sòl urbà de Súria on s’implanten les instal·lacions actuals i la primera planta de sal vacuum es troba totalment consolidat. Per tant si es mantingués la situació actual, no es podria implementar la segona planta de sal vacuum, i s’incrementaria el volum de runam que es diposita al Fusteret. D’altra banda, pel que fa a la campa de camions, en l’actualitat s’utilitzen de forma provisional per aquesta finalitat, uns terrenys a tocar del nucli urbà qualificats d’equipament, situats al marge nord de la riera del Tordell en l’anomenat camp de la Bota.

PAG. 129 DE 153 La campa és necessària com a zona de regularització d’accessos. Atès que l’origen dels camions és dispers, evita que es produeixin puntes de trànsit i cues per accedir al recinte. És una infraestructura o instal·lació pròpia de zones de càrrega i descàrrega de material.

Localització de la segona planta de sal vacuum ALTERNATIVA 0

PAG. 130 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

8.2 ALTERNATIVA 1. EXTENSIÓ EN CONTINUÏTAT

L’alternativa 1 adscriu la proposta per a la nova localització de la segona planta de sal vacuum prioritzant la proximitat a les instal·lacions existents, per tal d’assolir una màxima funcionalitat en l’explotació i producció de potassa i sal. En aquest sentit, la segona planta de sal vacuum i la resta d’instal·lacions necessàries es situarien estenen l’àmbit actual cap al sud, al llarg de la carretera d’accés a Súria, mentre que la campa de camions es localitzaria a l’altra banda de la carretera, entre aquesta i el riu, en els anomenats Horts de les Bombes. Aquesta alternativa, presentada inicialment per l’empresa concessionària que desestimava la viabilitat d’altres alternatives per a no afectar el bosc de Reguant, suposaria incrementar en unes 5 ha el sòl urbà en continuïtat, més gairabé 4 ha dels Horts.

Localització de la segona planta de sal vacuum ALTERNATIVA 1

PAG. 131 DE 153 8.3 ALTERNATIVA 2. LA POBLA SUD

L’alternativa 2 es centra en localitzar una segona planta de sal vacuum, les instal·lacions complementàries necessàries per a comercialitzar el nou producte (empaquetament, emmagatzematge, etc) i la campa de camions, en un únic sector, estudiant les possibilitats que atorga el planejament vigent a Súria. En aquest sentit, s’ha analitzat la possibilitat de situar-se en el sector de sòl urbanitzable de la Pobla sud, ubicat al sud del municipi, separat del sector nord ja desenvolupat, per la variant de la carretera. Es tracta d’un sector de quasi bé 16 ha, que si bé compta amb Pla parcial aprovat definitivament l’any 2008, no s’ha arribat a desenvolupar. Per tal de que fos funcionalment eficient, la connexió amb les instal·lacions actuals s’hauria de fer mitjançant la prolongació de la cinta transportadora aèria existent que actualment es troba fora de servei i que connecta la planta de primer tractament amb l’àmbit dels pous 1 i 4, amb la finalitat de portar el mineral directament a la planta. Caldria ampliar-la doblant aproximadament la capacitat actual, sobre el bosc de Reguant protegit pel PEIN, tenint en compte, però, que la traça és existent i que no hi hauria activitat humana associada en la zona protegida. L’accés rodat que ara està previst des del nus d’enllaç per al sector de la Pobla nord és molt precari en el seu punt d’encontre amb l’antiga carretera i, amés, té pendents elevats per dins l’actual sector. Per tant, caldria preveure un nou accés que cal estudiar de forma acurada. D’altra banda, malgrat aquesta localització no té connexió amb la línia de ferrocarril, necessària per transportar tant la potassa com la sal refinada, s’han fet estudis que mostren que tècnicament és viable fer un brancal de l’actual línia de ferrocarrils de la generalitat que doni accés a l’àmbit.

Localització de la segona planta de sal vacuum ALTERNATIVA 2

PAG. 132 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

8.4 ALTERNATIVA 3. PLANTA EN CONTINUÏTAT I CAMPA DE CAMIONS A LA POBLA SUD

Localització de la segona planta de sal vacuum ALTERNATIVA 3

PAG. 133 DE 153 8.5 ALTERNATIVA 4. LA BOGADELLA (CALLÚS)

L’alternativa 4 s’ha centrat en estudiar possibles localitzacions al llarg de l’eix del Cardener, més enllà del municipi de Súria. La majoria dels terrenys planers es troben situats a la vora del riu en sòl inundable i/o de protecció especial pel seu interès connector. Hi ha un àmbit de sòl urbanitzable, parcialment desenvolupat al terme municipal de Sant Joan de Vilatorrada, però malgrat compta amb connexió ferroviària, no s’ha entrat ha valorar en més detall atesa la seva llunyania. El que s’ha estudiat com a possible alternativa, és l’àmbit que es situa més proper a les instal·lacions existents a Súria, en el nucli de la Bogadella al terme municipal de Callús. Es tracta d’un sector de sòl no urbanitzable de gairebé 16ha de superfície (164.127m2). Com a factor positiu a banda de la superfície, té l’accessibilitat, tant viària com ferroviària, atès que es a peu de la carretera i de la línia de ferrocarril i la topografia. El Pla territorial li atorga protecció territorial per tal de preservar-lo com a corredor d’infraestructures, atès que el planejament municipal traça una variant al nucli de la Bogadella que transcorre més o menys paral·lela a la via ferroviària.

Localització de la segona planta de sal vacuum ALTERNATIVA 4

PAG. 134 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

9. VALORACIÓ DE LES ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

9.1 AVALUACIO DE LA PROPOSTA

9.1.1 Valoració quantitativa

Per a cada una de les alternatives, s’ha fet una valoració en base als plànols de sensibilitat, quantificant el % de superfície per a cada un dels nivells definits. Aquesta avaluació té un caràcter estrictament quantitatiu, i per tant, poden haver valoracions qualitatives que complementen aquesta anàlisi, que podria no reflectir aspectes puntuals determinants. Amb l’objectiu d’entendre millor les propostes, la sensibilitat s’ha diferenciat inicialment per a cada un dels medis (físic, natural, territorial i cultural) portant a terme al final un sòl plànol d’integració. En les següents taules es fa la valoració de cada una de les alternatives

PAG. 135 DE 153

DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

ALTERNATIVA 0

No hi ha condicionants del medi físic No hi ha condicionants ambientals del medi natural, llevat de les No ni ha condicionants territorials quantitatius. La síntesi mostra una sensibilitat global de Moderada. cobertes del sòl que li confereixen una sensibilitat moderada Hi ha aspectes importants qualitatius des d’un punt de vista de relació o frontera del sòl urbà i la mina, traspassant la riera del Tordell, no semblant una bona proposta.

PAG. 137 DE 153 ALTERNATIVA 1

Hi ha importants condicionants del medi físic. La zona on es preveu la L’àmbit de la proposta de la campa de camions són zones de conreu, Tot l’àmbit de la campa està subjecte a protecció especial. La síntesi mostra una sensibilitat global en ambdós àmbit de molt alta, campa de camions té una sensibilitat molt alta, donat el seu caràcter concretament d’horta. L’àmbit de continuïtat per a la implantació de la nova planta de sal i per tant ho faria inviable. inundable per Q100. Malgrat ja estan ocupats per instal·lacions mineres parcialment tenen vacuum, està en sòl de protecció territorial per riscos, associats a la L’àmbit previst per allotjar la nova planta presenta pendents molt un valor agrològic molt alt mateixa activitat minera superiors del 20 % L’àmbit d’ampliació són sòls forestals, majoritàriament matollars

PAG. 138 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

ALTERNATIVA 2

Els dos àmbits on es preveu la implantació de noves plantes, la Pobla Les zones de major sensibilitat resulten de les contes de connexió, La Pobla sud és un sòl ja classificat, amb qualificació d’industrial. La síntesi mostra una sensibilitat global diferent per a cada àmbit: Sud i els Plans d’Antius, presenten condicionants de pendent, que travessant l’espai XN2000 del Pla de Reguant. En aquest punts, a més Contràriament els plans d’Antius, al sud, són sòls de protecció agrària - Cinta, molt alta en tot el seu recorregut s’accentuen a mesura que s’enfilen pel vessant. són HIC. La sensibilitat és molt alta i paisatgística, segons el planejament territorial, cosa que els hi - Pobla sud, entre alta i baixa en funció del pendent. La franja de connexió amb l’actual planta, per la construcció de les Els dos àmbits d’ampliació són camps de conreu de secà. confereix una sensibilitat alta. - Plans d’Antius, alta i molt alta, parcialment per a la seva protecció cintes d’abastament de sal, travessen sòls inundables, i zones de terriorial forma pendent un cop superat el pla de Reguant.

PAG. 139 DE 153 ALTERNATIVA 3

L’àmbit previst per allotjar la nova planta presenta pendents molt El vessant d’ampliació, per allotjar la nova planta són sòls forestals, L’àmbit de continuïtat per a la implantació de la nova planta de sal Els condicionants són físics, especialment en la zona de continuïtat de superiors del 20 % majoritàriament matollars vacuum, està en sòl de protecció territorial per riscos, associats a la la planta actual, sobre un vessant molt dret i que fa intuir uns L’àmbit on es preveu l’aparcament a la Pobla Sud, presenten La Pobla sud, són camps de conreu de secà i no presenta condicionants mateixa activitat minera moviments de terres certament importants. condicionants de pendent, que s’accentuen a mesura que s’enfilen pel significatius La Pobla sud és un sòl ja classificat, amb qualificació d’industrial, i vessant. per tant no presenta condicionants.

PAG. 140 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

ALTERNATIVA 4

Presenten condicionants de pendent, que s’accentuen a mesura que Són camps de conreu de secà i no presenta condicionants significatius Inclou sòls de protecció preventiva, i una zona de reserva La zona més plana, i sense condicionants físics és al que la presenta s’enfilen pel vessant. d’infraestructures confinada entre la carretera i la línia de ferrocarril, una major sensibilitat pels condicionants territorials, quedant de sensibilitat alta. finalment gairebé tot l’àmbit de sensibilitat alta.

PAG. 141 DE 153

DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

9.1.2 Valoració qualitativa

En general els aspectes qualitatius més significatius es relacionen amb:  Protecció del Bosc de Reguant, espai protegit pel PEIN i inclòs a l’Inventari de Zones humides, afectat pel creuament de la cinta de transport de sal, existent però en desús, i que s’haurà de tornar a posar en servei en el cas de l’Alternativa 2.

Pla de Reguant. Coincideix també amb la zona inundable del Cardener. També destaquen els horts de les Bombes

 Ocupació de la zona d’horts de les Bombes, que a més d’estar en zona inundable configuren un espai d’elevat interès, pel seu valor agrològic, i pel paisatge de Suria, i del conjunt d’aquest eix del Cardener.

Horts de les Bombes

 També són importants els efectes qualitatius lligats al paisatge, que són comuns a totes les propostes, per la magnitud dels requeriments de les implantacions industrials proposades. És en aquest sentit on només sembla tenir sentit aquestes ocupacions si no hi ha un objectiu clar de reduir les afeccions dels runams salins.

PAG. 143 DE 153 Els efectes sobre el paisatge són diversos, i en diversos emplaçaments: . Els grans moviments de terres, i efectes sobre el paisatge més proper de Súria, en les propostes de continuïtat.

Vista del desmunt generat per al proposta de la nova implantació continuïtat de l’actual.

. També són importants els canvis que es poden produir, malgrat ja ser sòls classificats com, industrials les transformacions en la Pobla Sud, o en els Plans d’Antius, i també l’àmbit de la Bogadella a Callús

9.1.3 Altres valoracions funcionals i d’accessibilitat

A més de les valoracions ambientals, són especialment importants altres valoracions urbanístiques, que fan referència a aspectes funcionals industrials, a accés de ferrocarril, que és fonamental per l’entitat de la proposta industrial que s’està valorant, de superfície, i de possibilitat d’ampliació.

PAG. 144 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Així hi ha alternatives, que des d’aquests aspectes queden força compromeses, malgrat des d’un punt de vista ambiental, no comporten efectes especialment significatius, si més no respecte d’altres propostes.

9.1.3.1 Alternativa 0

Es valora com totalment inviable atès llur qualificació pel planejament urbanístic vigent com a equipament comunitari, les molèsties que ocasiona per la proximitat d’equipaments escolars i esportius, les dificultats de maniobra per tal d’accedir a les instal·lacions pel pont sobre la riera del Tordell, així com la incorporació a la carretera en sentit Manresa, on s’ha optat provisionalment per la senyalització semafòrica. Finalment per criteris urbanístics i d’ordenació territorial sembla més adequat mantenir aquest marge de la riera per a usos urbans compatibles amb els usos residencials i que l’espai hídric constitueixi espai frontissa entre aquests i el sector lligat a l’explotació minera.

9.1.3.2 Alternativa 1

L’extensió de l’àmbit existent sobre el sòl en continuïtat, el qual té un pendent molt superior al 20%, genera uns moviments de terres que produeixen un alt impacte paisatgístic. La nova actuació es situaria sobre una plataforma única situada al mateix nivell. Les façanes posteriors i una lateral, si s’escau, de les noves edificacions es recolzarien sobre el terreny i llur alçària no superaria el carener, per tal de no fer-se visibles des de la vall de Cererols. Així mateix des de l’aresta posterior i lateral, si s’escau, de la coronació de la coberta es crearia un talús fins a trobar la línia del carener del terreny. Els talussos s’acabarien mitjançant geomalles, preveient llur revegetació. Altrament el cost econòmic dels murs i els moviments de terres són molt elevats. Funcionalment, però, és una alternativa molt avantatjosa atès que la continuïtat permet la concentració d’activitats i una funcionalitat que és el que fa que el projecte sigui viable. L’accés de camions a les instal·lacions de l’empresa es produiria per la campa que estaria connectada mitjançant un pas elevat sobre la carretera amb la planta de sal vaccum actual i un segon pas elevat sobre la carretera i la línia de ferrocarril. L’entrada actual propera a la riera del Tordell quedaria com entrada de servei per al personal. Aquesta disposició permet que en la pròpia campa es pugui fer la funció d’acreditació de camions a més de la de regulació d’accessos. Aquesta doble funcionalitat evita que una arribada massiva de camions col·lapsi la xarxa pública, evitant afeccions a tercers. Això no obstant, com a contrapartida, els accessos i les connexions entre la campa i les instal·lacions incrementen l’elevat impacte paisatgístic d’aquesta alternativa i generen un elevat cost que fa dubtar de llur viabilitat econòmica. Altrament, atès que la campa es troba a una cota molt inferior a les instal·lacions de l’altra banda de la carretera, es fa necessari el desenvolupament en longitud per pujar a la cota requerida, i eleva la cota de la campa de camions, fets que fan perllongar, també, l’afectació de l’actuació sobre la façana a la carretera, contribuint a incrementar també l’impacte paisatgístic. Així mateix, la situació de la campa a baix al riu és inviable atès que es situa en zona de sistema hídric (inundable per un període de retorn de Q100), i és sòl de protecció especial segons el planejament territorial. Així mateix es troba en continuïtat amb el Bosc de Reguant, espai protegit pel PEIN i inclòs a l’Inventari de Zones humides. Una altra limitació important d’aquesta alternativa és que no permet futures ampliacions. Si s’optés per aquesta localització, s’hauria de tenir la certesa de que no es necessitarà nou sòl en el futur. En aquest sentit, l’explotació minera finalitzaria quan no es pogués dipositar més material al Fusteret.

PAG. 145 DE 153

Proposta de nova planta en continuïtat de l’actual

9.1.3.3 Alternativa 2

Aquesta alternativa suposaria l’estudi del Pla parcial aprovat definitivament per donar cabuda als nous usos relacionats amb l’explotació de la potassa i llur eventual modificació. En aquest sentit, es modificaran si s’escau les previsions del PPU aprovat per tal d’assolir la compatibilitat amb la proposta del PDU des d’una visió supramunicipal i des de l’interès general. Pel que fa al cost bàsic d’implantació calculant l’arribada de la línia de ferrocarril, els accessos viaris i la prolongació de la cinta transportadora, no són superiors als costos que generaria l’alternativa1. Finalment aquesta alternativa presenta l’avantatja de la possibilitat d’estendre’s en un futur, si s’escau cap als plans d’Antius, al terme municipal de Callús. L’ampliació del sector pot jugar un paper fonamental per a la localització de noves plantes de sal vacuum necessàries per un desenvolupament mediambientalment sostenible de l’explotació de la potassa, sense produir residus salins. En aquest sentit, caldria reservar aquest sòl com afecte a la industria de la potassa i limitar-ne qualsevol transformació que no es justifiqui per motius ambientals lligats a la valorització de la sal.

9.1.3.4 Alternativa 3

La ubicació de la campa de camions a la Pobla sud, sense continuïtat física amb la resta d’instal·lacions no permetria la doble funcionalitat, d’aparcament i acreditació. Segons funcionament empresarial l’acreditació es tracta d’un problema duaner que precisa la continuïtat espacial entre la campa i les instal·lacions, de manera que un cop el camió ha estat acreditat no torni a sortir a la xarxa pública per tornar a entrar a sòl de titularitat privada per fer la càrrega. Altrament, no permetria tampoc l’ampliació de noves plantes de sal i tindria els mateixos problemes d’ubicació pel que fa als costos i l’impacte paisatgístic que l’alternativa 2. En resum, aquesta alternativa es desestima front a les anteriors, per qüestions de funcionalitat.

9.1.3.5 Alternativa 4

Les possibilitats de connexió amb les instal·lacions existents, més enllà de la comunicació per carretera o tren, resten funcionalitat a l’alternativa, atesa la impossibilitat de fer arribar el mineral amb cinta transportadora i precisar de camions per al transport. Així mateix, s’ha valorat negativament el fet de que es tracta d’obrir nou territori, en un municipi i un àmbit on el planejament vigent no en contempla la transformació.

PAG. 146 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

9.2 PROPOSTA PER A LA DEMANDA DE NOUS SÒLS.

De tots els aspectes considerats, és l’alternativa 2, de la Pobla Sud, qui presenta una millor valoració. No presenta aspectes excloents des del punt de vista ambiental, malgrat si que requereix l’afecció a àmbits amb una important sensibilitat:  La necessitat de creuar el Pla de Reguant mitjançant l’ampliació de la cinta existent. S’estudiarà l’ampliació de la cinta mecànica existent i llur prolongació fins al sector delimitat per tal de connectar la planta de primer tractament del mineral amb el nou sector. S’estima la necessitat d’ampliació de l’actual afectació d’uns 15 fins a uns 20 metres d’amplada, per tal de doblar la capacitat de la cinta existent i permetre unes zones de servitud de pas d’uns 6 metres per llur manteniment  Implantació sobre un relleu amb certes pendents un cop s’enfila cap el vessant forestal. Aquest efecte és especialment important lligat amb la magnitud de les peces a implantar. En tot cas, pot ser també un aspecte positiu, ja que permet el control amb un sòl operador  En el mateix sentit cal valorar els efectes sobre el paisatge. Malgrat ocupar zones classificades ja com a sòl industrial, l’afecció és certa, i proporcional a la seva dimensió. El fet de qui hagi un sòl operador però també pot comportar avantatges, ja que es presenta una proposta unitària on els aspectes arquitectònics i paisatgístics poden ser molt més acurats, i en tot cas coherents en tot el conjunt. Així, sobre l’àmbit de sòl urbanitzable de 14,4 ha delimitat pel planejament vigent, s’estudiarà la possible extensió del límit sud-oest fins el camí incorporant una peça de sòl agrícola classificada actualment com a sòl no urbanitzable, assolint una superfície total de 16,2ha. Cal plantejar també, i valorar com a noves ocupacions:  L’accés directe des de la variant (C-55) i/o l’antiga carretera (actual C-1410a)  La connexió ferroviària. L’ordenació ha de preveure una implantació de les edificacions pròpies de l’explotació minera i la primera transformació del producte d’acord amb un programa funcional que justifiqui les necessitats de sòl per a una segona planta de sal i una nova planta de tractament de potassa i els costos i possibilitats de la portada dels serveis necessaris. Aquest àmbit aporta valor per la possibilitat d’ampliació, sobre els plans d’Antius sempre i quan sigui per localitzar-hi noves instal·lacions directament relacionades amb l’eliminació dels dipòsits i el desenvolupament sostenible de l’explotació de la potassa, per tal d’assolir un residu zero. Si s’escau, aquest sòl, ates l’interès mediambiental conjuntament amb els interessos públics i privats concurrents, es classificarà com a sòl urbanitzable no delimitat, com a reserva de futur. Malgrat es desenvolupi aquest sector, no es descarta l’extensió de les instal·lacions existents en el centre productor si són per actuacions puntuals que no necessitin un elevat consum de sòl i en que la continuïtat física sigui imprescindible. Així mateix, s’estudiarà la redelimitació del límit est de l’àmbit de sòl urbà per tal de que s’adapti a la realitat existent.

9.3 ALTRES PROPOSTES DEL PDU.

Els apartats anteriors responen a la valoració de les alternatives quant a la implantació de les noves instal·lacions industrials amb l’objectiu de millorar la seva eficiència, incidint directament sobre l’evolució dels dipòsits salins, que són els que generen, ara per ara, els majors impactes ambientals.

PAG. 147 DE 153 Així, a més de la proposta que es concreta en aquesta nova implantació, el PDU també incideix en:  Retirada ordenada de l’activitat minera actual i creació de nous espais d’oportunitat econòmica a Sallent-Balsareny  Assoliment dels objectius ambientals  Determinacions i previsions per a un desenvolupament sostenible de l’activitat

9.3.1 Retirada ordenada de l’activitat minera actual i creació de nous espais d’oportunitat econòmica a Sallent-Balsareny

9.3.1.1 Pla de tancament compassat i progressiu de l’activitat extractiva de Balsareny/Sallent

Per tal d’assolir aquest objectiu, s’analitza d’una banda el Pla de tancament compassat i progressiu de l’activitat extractiva a Sallent-Balsareny presentat per l’empresa amb les alternatives i afectacions urbanístiques que aquestes generen i d’altra banda, un estudi de la realitat física i urbanística dels sòls alliberats en aquests municipis i llurs opcions de futur. En aquest sentit, el PDU estudiarà el grau de coherència del planejament vigent dels àmbits que quedaran alliberats pel trasllat de les instal·lacions existents a Sallent i Balsareny i hi donarà directrius si s’escau. La memòria del PDU exposa els antecedents existents i les iniciatives endegades que impliquen a l’administració a l’empresa concessionària d’explotació d’aquest recurs. Hi ha diferents actuacions que condicionen el ritme compassat i progressiu de concentració de l’activitat minera a Súria, i per tant abandonant Sallent i Balsareny, “amb plenes garanties d’ocupació i d’impacte econòmic” (Conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Departament d’Empresa i Ocupació i ICL Iberia Limited. Annex M1, a la memòria del PDU). Aquestes són:  Finalització de la rampa de la mina de Cabanasses, a Súria, que es preveu per a Gener de 2018, per la qual es preveu un increment del ritme dels treballs.  Finalització de l’explotació de Vilafruns i de la planta de Sallent, que es preveu per a finals de 2019. En aquest període es preveu la producció de sal de 4.5 MT, que és equivalent a l’actual runam de la Botjosa.  Inici de funcionament la primera fase del Pla Phoenix, podent tractar material procedent de Vilafruns, concretament 0,48MT, que reduiria directament els 4,5MT previstos. En funció de les relacions entre aquestes iniciatives, totes iniciades, els inicials 4,5MT, es poden convertir en 1,5 a 2,2MT, pels quals cal buscar una ubicació. Aquests materials s’han de generar per mantenir el ritme d’activitat del conjunt de les diferents instal·lacions, en migració cap a Súria. El manteniment de les quotes de mercat de l’empresa explotadora, i en coherència el manteniment de l’oferta de treball, estratègica per la comarca, són el que justifiquen aquesta ampliació. Els antecedents jurídics sobre els processos urbanístics generen alhora condicionants importants, limitant la possibilitat de seguir treballant al Cogulló. Si be sembla lògic, tal com s’exposa també en aquest document ambiental estratègic, la necessària reducció dels dipòsits salins, i la restauració dels espais ocupats, no sembla raonable la necessitat d’encetar nous territoris, si més no de forma temporal. Des d’un punt de vista ambiental, té tota la justificació que aquesta transitorietat la suporti les instal·lacions actuals, no generant impactes sobre nous àmbits, que tenen unes implicacions ambientals a molt llarg termini, i en tot cas, molt superior al termini de transitorietat.

PAG. 148 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

Contràriament, te sentit encetar nous territoris si la recol·locació dels dipòsits salins és la millor alternativa per permetre la restauració dels actuals, i els nous dipòsits proposats com estratègia definitiva s’implanten de forma segura, també de forma definitiva.

9.3.1.2 Propostes a Sallent: Ordenació final dels sòls

Un cop finalitzada l’explotació minera per l’empresa concessionària actual, s’imposa l’anàlisi de la realitat física i del planejament vigent a Sallent i Balsareny, per tal d’assegurar el compliment dels plans de restauració i la coherència urbanística, i plantejar noves directrius urbanístiques, si s’escau. En aquest sentit s’ha de valorar que l’activitat minera i concretament els dipòsits salins generen afeccions al sòl, molt persistents en el terreny, i per tant influencies els seus usos a molt llarg termini. Aquest és un dels fonaments pels quals es també important plantejar-se noves ocupacions. Molts d’aquest condicionants es concentren en l’àmbit de la Botjosa, i alhora forma part d’un sector urbanitzable per activitat econòmica (SUD-04 Zona industrial Cogulló Oest) amb els sòls de cessió situats als plans de la Sala, a l’espai protegit de la Corbatera per tal de garantir-ne llur connectivitat ecològica. Alhora el dipòsit de fangs, està previst que si traslladin dues indústries històriques que es localitzen en el sòl urbà. Amb aquesta finalitat el vigent POUM delimita un sector de millora urbana (SMU-08 Zona industrial Cogulló Est). La situació sobre aquest sòls és molt complexa, per diversos motius:  La Butjosa, va ser un abocador, com d’altres, com per exemple la terrera vella de Cardona.  El pla de restauració no preveu la seva eliminació, o retirada del runam salí fins al 2030, cosa que impossibilita el desenvolupament del sector.  Previ al seu desenvolupament cal la descontaminació dels sòls, amb la retirada de les terres, segurament salinitzades fins al nivell freàtic.  Tampoc és clar, que un cop retirades les terres no continuïn les patologies edificatòries, pel potencial corrosiu que té la sal, i que persisteix en el terreny.  La retirada dels runams, no ha de ser, segons el POUM, una càrrega de urbanització. Tots aquests condicionants, físics i urbanístics, fan qüestionar la viabilitat del planejament vigent. Per altra banda, calen instal·lacions, temporals, a molt llarg termini que permetin la comercialització, o simplement la retirada del runam salí. Sembla que aquest emplaçament seria idoni, no només per la Botjosa sinó també pel Cogulló. Alhora, un cop restaurat, redefiniria una nova façana del municipi, que avui es percep lligada a l’extracció de sal, i amb una certa precarietat, reflex d’una realitat migratòria. El PDU ha doncs de definir les estratègies sobre aquests espais que quedaran vacants però fortament condicionats, en coherència global amb el POUM, però també amb l’activitat minera i els seus plans de restauració. Així, en el desenvolupament del PDU, es concretaran els usos sobre aquests sòls, tenint presents:  La necessitat d’instal·lacions auxiliars pel desmantellament de la pròpia industria, i els dipòsits salins  Els forts condicionants del sòl i el subsòl.  La possibilitat de incorporar aquests sòls al no urbanitzable, definint entre la benzinera i la riera de Soldevila un espai restaurat. Alhora es podrà incidir també en el restauració necessària d’aquest curs fluvial, incidint en el PEU.

PAG. 149 DE 153 La restauració presenta sens dubte menors condicionants per a la restauració, i menors costos, que el desenvolupament industrial en aquest sector tant afectat.

9.3.1.3 Propostes a Balsareny

Atès la manca de detall del planejament municipal vigent a Balsareny a l’àmbit de les instal·lacions afectes a la mineria potàssica, el PDU donarà directrius que aquest haurà de recollir. En aquest sentit, es preveurà la delimitació un àmbit de Pla de millora urbana, amb els següents paràmetres i condicions aproximadament:  Es reconsiderarà el límit nord del sector conforme a la realitat existent  Ocupació de l’ordre d’un 60%  Índex d’edificabilitat bruta (Eb) de l’ordre de 0,5 m2 sostre/m2 sòl  Es tindran en compte els elements arquitectònics protegits i d’altres que es considerin d’interès, així com l’entorn de la Sèquia.

Directrius de planejament urbanistic BALSARENY

La possible nova orientació pels usos d’aquest àmbit ha de preveure necessàriament la reubicació dels magatzems de material destinat a la mina que acull en l’actualitat i que caldria apropar al nou accés a la mina a Súria.

PAG. 150 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA

9.3.2 Assoliment dels objectius ambientals

Per que fa a l’assoliment dels objectius ambientals i, en especial, la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració dels espais que ara ocupen.(objectiu 3), el PDU s’acollirà els Programes de restauració en tràmit i inclourà en la seva proposta les implicacions urbanístiques que se’n derivin, en el benentès que aquests plans han d’escollir l’alternativa mes adequada des del punt de vista mediambiental i de llur viabilitat econòmica. D’altra banda, més enllà de donar resposta a la conflictivitat jurídica suscitada, des del punt de vista estrictament urbanístic cal que s’acullin a una programació temporal que tendeixi a disminuir de forma gradual i sensible l’impacte paisatgístic que suposen els dipòsits salins en consonància amb les determinacions dels planejaments vigents. Atès l’estat del tràmit actual d’aquests plans de restauració, i a l’espera que a mesura que aquest avanci s’aniran concretant les solucions i les necessitats, en aquesta fase d’objectius i propòsits generals i avanç, es preveuen les següents actuacions urbanístiques, sens perjudici que algunes no siguin eventualment necessàries o n’apareixien d’altres:  Previsió d’una canonada d’abastament d’aigua des de l’EDAR de Manresa fins les instal·lacions de Sallent per a la dilució i/o rentat de sal. La portada d’aigua implica una possible afectació als municipis de Manresa, el Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Fruitós de Bages. Atès que està en tràmit el projecte de desdoblament del col·lector de salmorres, s’estudiarà la possibilitat de poder executar les obres conjuntament  Estudi d’alternatives per a la localització d’un nou dipòsit, amb totes les garanties, i per tant que no té efectes de salinització ni sobre el sòl, ni les aigües superficials i subterrànies, en previsió de que s’hagi de traslladar material del Cogulló i la Botjosa, fins llur eliminació definitiva.  Estudi de la necessitat de nou sòl per a un nou dipòsit pel sanejament de l’àmbit del Fusteret En tot cas, com s’ha exposat, des d’un punt de vista ambiental, té tota la justificació que aquesta transitorietat la suporti les instal·lacions actuals, no generant impactes sobre nous àmbits, que tenen unes implicacions ambientals a molt llarg termini, i en tot cas, molt superior al termini de transitorietat. Utilitzar transitòriament els runams salins, sense una extensió en superfície de la seva base, i amb les mesures de contenció implantades recentment, té un efecte ambiental neutre. Qualsevol nova ocupació, malgrat sigui amb totes les garanties, sempre tindrà com efecte ambiental la pròpia ocupació, que com s’ha exposat genera un ambient completament inhòspit, sent la transformació més absoluta. Per tant, només te sentit encetar nous territoris si la recol·locació dels dipòsits salins és la millor alternativa per permetre la restauració dels actuals, i els nous dipòsits proposats com estratègia definitiva s’implanten de forma absolutament segura, també de forma definitiva.

9.3.3 Determinacions i previsions per a un desenvolupament sostenible de l’activitat

Com s’ha exposat en diversos punts, és objectiu marc d’aquest PDU, el manteniment de l’explotació de la mineria potàssica al Bages, garantint llur viabilitat econòmica, social i mediambiental. Amb la concentració de la producció de potassa a Súria i a partir de l’entrada en funcionament de dues plantes de sal vacuum a la conca del Cardener -la prevista al costat de la planta de primer tractament i la prevista en la Pobla sud-, el dipòsit del Fusteret seguirà creixent a un ritme d’unes 0,9T/any. S’estima que aproximadament, a aquest ritme, d’aquí 15-16 anys s’arribarà a llur colmatació.

PAG. 151 DE 153 Atès que cada planta de sal refina unes 0,750T/any, es necessitarien mes d’una planta de refinament més per tal de poder seguir produint potassa, sense necessitat d’acumular sal en un nou dipòsit, és a dir, d’equilibrar els balanços de la potassa i la sal sòdica. En aquest sentit, el PDU, fa la reserva de sòl en els plans d’Antius, per tal de garantir la viabilitat urbanística d’una eventual producció més equilibrada de potassa. Qualsevol transformació urbanística dels plans d’Antius ha d’estar justificada per motius ambientals lligats a l’explotació de la potassa, o romandre dins del sòl no urbanitzable.

10. TRÀMIT I CONCLUSIONS

10.1 TRÀMIT

El present document, Document Inicial Estratègic, és el primer pas en el procediment d’avaluació ambiental. Aquest, juntament amb l’Avanç del PDU que s’acompanya, i sotmès a consultes, precedeix a la formulació del Document d’Abast per part de l’administració ambiental, en aquest cas, el Departament de Territori i Sostenibilitat. Un cop formulat el Document d’Abast, es formularà el PDU, que inclourà l’Estudi Ambiental Estratègic. Aquest document, un cop aprovat inicialment, es posarà a exposició pública per un període de 45 dies Amb les determinacions de l’exposició pública, i dels informes sectorials que correspongui, es portarà a terme la redacció d’un text refós del planejament i de l’Estudi Ambiental Estratègic. En el mateix moment es portarà a terme, conjuntament amb l’òrgan ambiental, la redacció de la Document Resum. Aquest acompanyarà el planejament per a la seva aprovació provisional. La Comissió Territorial d’Urbanisme competent, previ informe dels redactors, i aprovada la declaració ambiental estratègica pel òrgan ambiental, estimarà i/o desestimarà les al·legacions formulades durant el tràmit d’informació pública, i si s’escau, acordarà l’aprovació provisional del PDU amb remissió de l’expedient a la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya per tal que emeti l’informe previ a la resolució definitiva. El termini per a formular la declaració ambiental estratègica en el procediment d’avaluació ambiental estratègica ordinària és de tres mesos, a comptar de la recepció de l’expedient d’avaluació ambiental estratègica complet. L’aprovació definitiva, s’acordarà per resolució del conseller de Territori i Sostenibilitat amb expressa consideració dels aspectes ambientals.

10.2 CONCLUSIONS

L’activitat minera al Bages, i concretament l’activitat de les mines de sal, que s’ha centrat històricament a Cardona, Súria, Sallent i Balsareny, ha estat i és un motor econòmic de la comarca. Possiblement el subsector de la industria extractiva no energètica, és un dels primers sectors industrials del conjunt de la comarca. Com ja s’ha exposat, la distribució per sectors d’activitat de cada un d’aquests municipis mostra una activitat industrial molt per sobre de la mitjana de la comarca, i del conjunt de Catalunya, que es centra específicament en l’impacte de la mineria i de la industria associada. Aquesta activitat minera ha comportat al llarg dels anys una important empremta al territori, de desenvolupament econòmic, però també ambiental, centrada fonamentalment en els runams salins, amb efectes sobre els aigües, el paisatge, els sòls, i també efectes per subsidències que han culminat en el

PAG. 152 DE 153 DOCUMENT INICIAL ESTRATÈGIC. AVALUACIÓ AMBIENTAL ESTRATÈGICA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE L'ACTIVITAT MINERA AL BAGES

MEMÒRIA desallotjament de zones urbanes, com el barri de l’estació de Sallent, o altres manifestacions a Sallent, Súria i Cardona, com la captura del riu Cardener a la Coromina. El desequilibri entre la producció de sal potàssica i sal sòdica, o més aviat en la seva comercialització, és el que ha generat aquests dipòsits salins, i alguns d’aquests efectes sobre el territori. Actualment es donen diferents circumstàncies que fan incidir de forma estratègica en el futur de la minera de sal al Bages, amb plantejaments de concentració de activitat extractiva a Súria, i l’abandonament progressiu de Sallent i Balsareny, mantenint la quota de producció de potassa i fins i tot incrementant-la, mantenint el ritme de creixement dels dipòsits salins. Noves tecnologies de recristal·lització de les salmorres procedents de l’obtenció de la potassa, permeten millorar l’equilibri d’aprofitament entre la sal sòdica i potàssica, a més d’incidir en l’eficiència dels processos industrials, amb una important disminució de consum d’aigua i energia, cosa que comporta també una reducció substancial de l’emissió de GEH per tona de mineral explotat. Aquestes millores però no es poden traduir només amb un increment de producció, sinó també en una reducció efectiva de les externalitats, algunes cròniques, i que es manifesten en els dipòsits salins. Aquesta situació heretada s’està pal·liant portant a terme mesures de contenció, sobre els dipòsits actuals, que han de millorar la situació actual. Per tant, la proposta de PDU, que recull les demandes urbanístiques d’aquesta nova estratègia, necessàriament ha d’incorporar les determinacions resultants dels tràmits ambientals paral·lels i que s’han de concentrar també en la reducció d’aquestes externalitats, i la digestió a mig termini dels dipòsits salins actuals, ja sigui comercialitzant-los, recol·locant-los de forma segura, i fins i tot plantejant com a destí final el mar, o plantejant altres estratègies com el segellat. Així el present DIE introdueix els principals efectes ambientals d’aquesta activitat minera, i defineix les estratègies per a la seva millora, aprofitant les sinèrgies de l’explotació, com no pot ser d’una altre manera, però incidint en la necessitat d’actuar sobre les seves externalitats, i concretament sobre els dipòsits salins i els seus efectes. S’avalua també la demanda de sòl per aquesta nova estratègia industrial, escollint i avaluant els nous emplaçaments necessaris per implantar-la. També el PDU apunta les determinacions per aquells sòls que perden la seva vinculació amb l’activitat minera, tot i que no es possible completament en tots els casos a curt termini, per la necessitat d’una industria associada a les correccions de les externalitats, és a dir dels dipòsits salins. Alhora, l’empremta que ha deixat l’activitat minera, fa difícil conciliar les demandes del planejament local sobre aquests espais, fortament condicionats, salinitzats, i amb mesures molt complexes i costoses. S’apunten també doncs estratègies en aquest sentit, principalment a Sallent i de forma concreta a la Botjosa. El PDU, i el present DIE, han de donar cobertura urbanística a les noves demandes de l’activitat minera, en tots els sentits, i per tant, han de permetre arribar a un nou equilibri, sostenible econòmicament, i ambientalment, no només d’allò que es proposa com a nou, sinó de millora també d’allò que ja està fet.

Ignasi Grau Roca | ENGINYER AGRÒNOM Barcelona, Març de 2016

PAG. 153 DE 153