Introducció

Evolució Durant els anys 1996 i 1997, el Parc Natural del , gestionat per la Diputació de , ha estat finançant de la vegetació un projecte de recerca encaminat a determinar i caracterit- zar els canvis del paisatge vegetal i la dinàmica dels incen- al massís del Garraf a dis al massís del Garraf des d’una perspectiva temporal di- latada. Amb aquests objectius principals, es definiren dues partir de l’anàlisi línies de treball: la construcció d’un model de referència d’un mínim de deu anys sobre l’evolució de l’espectre pol·línica de sediments pol·línic amb posterioritat a l’incendi de 1994 que pugui ser contrastat amb les dades de pol·len fòssil obtingudes, i procedents l’anàlisi del contingut de grans de pol·len i d’altres micro- partícules (espores, cendres, sutge, etc.) de seqüències sedi- de les basses de Can mentàries adients que facin possible dur a terme la recons- trucció del paisatge vegetal i la seva dinàmica temporal. Grau i Can Planes En aquesta primera fase del projecte, s’han extret mos- tres dels sediments continguts en dues basses localitzades al massís del Garraf: la de Can Grau i la de Can Planes. A Santiago Riera Mora la primera, foren extrets 75 cm de sediment i a la segona, 50 cm. Departamento de Biología Vegetal II Facultad de Farmacia Universidad Complutense de Madrid La seqüència de Can Grau

El paisatge vegetal que s’infereix de la seqüència pol·líni- ca de Can Grau és força similar a l’actual, si bé s’hi obser- ven unes quantes diferències destacables (figura 1). El sec- tor de Can Grau ha estat, des de l’inici de la seqüència, dominat per les pinedes de pi blanc, si bé els percentatges pol·línics (40-50%) indiquen una extensió inferior a l’exis- tent a Can Planes. El taxó Quercus ilex-coccifera tipus és el segon en importància, amb valors de fins al 10%. Es fa molt difícil determinar si aquest tipus pol·línic és indicatiu de la presència de garrigues i/o alzinars litorals. Respecte a la segona possibilitat, hi ha l’evidència de la presència al diagrama de l’arboç i del roure, que probablement es tro- barien formant comunitats mixtes amb les alzines. La presència de la garriga i la màquia litoral ha quedat ben documentada amb una notable presència d’Olea euro- paea (ullastre o olivera conreada), Juniperus sp., Pistacia sp., Chamaerops humilis, etc. La degradació d’aquestes comunitats dóna pas a la presència de brolles, força exten- Amb els objectius de reconstruir l’evolució vegetal del massís del Garraf ses al sector i formades, principalment, per Erica sp., La- i estudiar la dinàmica dels incendis forestals des d’una perspectiva tem- miaceae sp., Cistus sp., Helianthemum sp., Euphorbia sp., poral prou dilatada, el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Bar- etc. celona finançà el projecte de recerca paleopol·línica que aquí presen- El diagrama de Can Grau també permet destacar la tem. El projecte s’ha plantejat construir un model de referència sobre presència important de prats secs (llistó, fenàs, càrritx, l’evolució pol·línica amb posterioritat a l’incendi de 1994, com també estudiar dues seqüències sedimentàries. En aquesta fase han estat selec- etc.) i de comunitats nitròfiles. cionades les basses de Can Planes (50 cm de sediments), localitzada en Més sorprenent és l’aparició a la seqüència de roures, un sector més litoral, i de Can Grau (80 cm de sediments), situada a l’in- avellaners i altres arbres que formarien part del bosc de ri- terior del massís. bera (Salix sp., Fraxinus sp., Populus sp., Alnus sp., Betu- Els resultats de l’anàlisi pol·línica dels sediments continguts a les basses han revelat un paisatge vegetal passat menys homogeni que l’ac- la sp., Ulmus sp., etc.). Hem de creure que en els indrets tual, amb una estructura en mosaic i una elevada diversitat. Al Garraf més humits, i sempre d’una manera molt puntual, s’hi des- dominaven les pinedes de pi blanc, però també eren presents garri- envoluparen al massís comunitats mixtes de roures i alzines, gues/alzinars, comunitats mixtes d’alzina i roure, boscos de ribera, boi- com també nuclis de boscos riberencs. Aquestes formacions xedes, màquies litorals, brolles, prats secs de càrritx i Brachypodium, serien la darrera herència de les que havien existit ara fa en- camps de conreu de cereals, vinyes i oliveres, vegetació amfíbia a les basses, etc. tre 5.800 i 2.000 anys, ben documentades per les anàlisis an- Tanmateix, les diferències existents entre les dues seqüències posen tracològiques de Can Sadurní (Begues), Can Tintorer de manifest una extensió més gran de les pinedes, màquies, brolles, bosc (Gavà) i el puig de (Sitges). En aquests jaciments que de ribera, boixedes i comunitats de càrritx al sector de Can Planes. L’à- envolten el massís del Garraf s’han identificat percentatges rea interior de Can Grau presentava una pressió antròpica superior, fet que es traduïa en una desforestació més intensa i en una major extensió de fins al 15% de roure, el 3 % de Rhamnus alaternus, el 9% de conreus (cereals, vinyes i oliveres) i de comunitats nitròfiles. d’Arbutus unedo, així com també la presència d’Acer opa-

III Trobada d’Estudiosos del Garraf Monografies, 30 11 aquest cas, la bassa) està formada quasi exclusivament per Typha-Sparganium, fet que indica l’existència d’un volum d’aigua abundant i constant. Durant aquesta fase es produí la màxima extensió dels conreus cerealístics.

Grau B Durant aquest període tingueren lloc incendis forestals fre- qüents que conduïren la vegetació a l’estat de màxima de- gradació de la seqüència. En aquest moment, doncs, les pinedes s’expandeixen. També ho fa el taxó Quercus ilex- coccifera tipus, que ara creiem que podem atribuir al gar- ric. La màquia i els roures veuen reduïdes llurs àrees d’ocu- pació. Aquests fets són paral·lels a una forta extensió de brolles (Erica sp., lamiàcies, etc.), de boixedes i del càr- ritx. També s’incrementen els percentatges de taxons her- bacis nitròfils (Plantago sp., etc.). A la mateixa conca, la reducció de Typha-Sparganium i l’increment de les ciperà- cies sembla indicar una reducció del nivell d’aigua i una major irregularitat/estacionalitat d’aquest nivell. Cal as- senyalar, també, que ara s’inicien els conreus de Vitis sp. i Castanea sp., de manera que es redueix la superfície dedi- cada a la producció de cereals. Aquest conjunt de dades ens permet afirmar que ens trobem davant d’una fase amb una important activitat ramadera, on el foc fou probable- ment utilitzat per l’home amb l’objectiu de crear àrees de pastures. En aquest sentit, l’any 1592 es fa referència en un document a la prohibició de cremar bosc i muntanyes al Garraf. També els «corrals» per als ramats existents al massís semblen haver estat construïts durant els segles xvi-xviii (Magí Miret, comunicació oral).

Grau C-1 La reducció en la freqüència i extensió dels incendis fores- tals afavorí la regeneració de la màquia (Juniperus sp., Olea sp. i Pistacia sp.) i de les pinedes, com també la re- ducció del garric. Els arbres de ribera (Salix sp., Alnus sp., etc.), els roures i els avellaners s’estenen. D’altra banda, les brolles d’Erica sp. presenten un sever retrocés, si bé al- tres taxons com ara les lamiàcies, Helianthemum sp. o Euphorbia sp. veuen augmentar llurs percentatges. El càr- Figura 1. Can Grau (massís del Garraf). Diagrama percentual. ritx redueix la seva àrea d’ocupació, a favor dels prats secs formats per altres gramínies (fenàs i llistó). Un feno- men que cal destacar és la reducció i final desaparició de la lus, Sorbus domestica, Crataegus monogyna, etc. (Garcia, vinya. Aquest fet podria indicar la plaga de filáloxera del Miret i Marí, 1993; Ros, 1988, 1992). final del segle xix, i podria ser un excelálent indicador cro- Respecte a les activitats humanes, s’observa la presèn- nològic. La vegetació local posa de manifest una lleugera cia de camps de cereals, vinyes i, molt probablement, oli- expansió de les comunitats de Typha-Sparganium, carà- veres. L’aparició puntual de Fagopyrum esculentum, can- cies i ciperàcies, fet que indicaria un augment i una major nabàcies, Castanea sativa i Juglans regia pot ser indicatiu estabilitat del volum d’aigua. Les dades presentades semblen de l’explotació d’aquests taxons. Destaquem, també, la indicar que ens trobem davant un període lleugerament més presència d’altres arbres d’introducció antròpica, com ara humit. Eucalyptus sp. i Platanus sp. Si analitzem aquesta seqüència en cadascuna de les se- Grau C-2 ves fases, podem fer les observacions que presentem a Tot i l’increment final dels incendis forestals, la fase es ca- continuació. racteritza per una regeneració de les pinedes, garrigues/ alzinars, màquies litorals formades principalment per Juni- Grau A perus sp. i Pistacia sp., i boscos de ribera. Les brolles es La màquia i la pineda de pi blanc estan força ben desenvo- contreuen, i les comunitats de càrritx es tornen a expansio- lupades. La comunitat de garric i margalló està formada, a nar. La fase significa, també, la pràctica desaparició dels més del garric, pels gèneres Juniperus, Chamaerops, Pis- conreus cerealístics i la recuperació del conreu de la vinya. tacia i Olea. Es constata, també, la presència de brolles i de A la conca, el progressiu curullament comportà una reduc- prats secs, amb concurrència del càrritx. La vegetació lo- ció del nivell d’aigua, i la instal·lació ara definitiva d’una cal, és a dir, de dins i de l’entorn immediat de la conca (en comunitat dominant de caràcies.

12 III Trobada d’Estudiosos del Garraf Monografies, 30 Els elements que ens haurien de permetre enquadrar intentarem demostrar o desmentir amb l’estudi de la de- cronològicament la seqüència són escassos. La desaparició posició pol·línica posterior a l’incendi de 1994. De mo- de Vitis sp. a la zona Grau C-1 podria correspondre a l’atac ment, tan sols podem afirmar que la CPA creix a les fases de la filáloxera del tercer quart del segle xix, mentre que la Grau B i Grau C-2. Els valors de CPA dels taxons arboris màxima extensió del conreu vitícola de la zona Grau B po- (AP), i molt especialment de Pinus sp., augmenta a la dria correspondre al massís del Garraf al final del segle fase Grau C-2, mentre que els arbustos (Juniperus sp., xviii i primera meitat del xix (Miret, 1992). Un altre fet Quercus ilex-coccifera i Olea sp.) s’incrementen en totes que podem destacar és que el diagrama s’inicia abans del dues fases. desenvolupament de la viticultura al massís, fenomen que Constatem que l’augment de CPA coincideix amb una es produeix a partir de l’any 1700, aproximadament. Si major concentració de cendres. Sembla que es pot afirmar fossin certes aquestes hipòtesis cronològiques basades en l’existència d’una correlació positiva entre biomassa i re- la corba de Vitis sp., hauríem de situar l’inici de la seqüèn- currència dels incendis forestals. cia a la segona meitat del segle xvii. El diagrama de concentració absoluta (CPA) (figura 2) és difícilment interpretable amb les dades fins ara dispo- La seqüència de Can Planes nibles, i serà necessari construir un model referencial per poder extreure conclusions definitives. La nostra hipòte- Globalment, la composició del paisatge vegetal a l’entorn si de partida, basada en treballs anteriors, és que la CPA de Can Planes fou similar a la documentada a Can Grau (fi- pugui estar relacionada amb la biomassa, i això és el que gura 3). Les pinedes, comunitat vegetal dominant, ocupen aquí una àrea superior, i el taxó Pinus sp. assoleix valors d’entre el 50 i el 70%. Les garrigues també foren més ex- tenses, tal com ho indiquen els valors 10-15% del taxó Quercus ilex-coccifera. D’altra banda, les màquies estan ben formades i ocupen importants superfícies, com ho manifesten els percentatges d’Olea sp. (5%), Juniperus sp. (5%) i Pistacia sp. (4%) i la presència de Phillyrea sp. Creiem important destacar la presència de petites àrees de vegetació submediterrània (Quercus sp. caducifolis, Corylus sp., etc.), probablement localitzades en indrets hu- mits (fondalades, obagues, etc.) de més gran profunditat dels sòls. També constatem l’existència d’uns quants nu- clis molt localitzats de bosc de ribera (Salix sp., Fraxinus sp., Populus sp., Alnus sp., Betula sp., Ulmus sp., etc.). La presència de Fagus sp. respon a una aportació extraregio- nal de partícules aerovagants. La degradació d’aquesta vegetació es pot deduir de l’ex- tensió de brolles (Erica sp., lamiàcies, Cistus sp., etc.) i boixedes. Les formacions de prats secs foren importants, i hi destaca principalment el càrritx. Es constata l’existència de conreus cerealístics i vitíco- les, com també la introducció antròpica d’arbres com ara Eucalyptus sp., Juglans sp. i Castanea sp. A continuació analitzem les fases vegetals que hem di- ferenciat al diagrama (figura 3).

Planes A-1 La pineda i la màquia litoral ocuparen, durant aquesta fase, importants àrees a l’entorn de la bassa, tot i l’alta freqüència dels incendis forestals, com posa de manifest la corba de cendres. Tanmateix, el fet que el creixement es produeixi principalment en els valors de microcendres i no en els de macrocendres, podria indicar que els in- cendis es produïren a certa distància de la conca. Un fet molt destacable és la important extensió del càrritx. Res- pecte a les activitats humanes, s’aprecia l’existència de conreus de cereals i, en menor mesura, de vinya, com també l’abundància de plantes ruderals. La vegetació lo- cal es caracteritza per la presència de Typha-Sparganium i, molt especialment, de les caràcies, indicant que el vo- lum i la regularitat d’aigua a la bassa eren inferiors als Figura 2. Can Grau (massís del Garraf). Diagrama de concentració abso- documentats durant les fases inicials de la seqüència de luta (nombre partícules/gr sediment). Can Grau.

III Trobada d’Estudiosos del Garraf Monografies, 30 13 primera davallada dels roures i de la màquia (descens d’O- lea sp. i Pistacia sp.). Paral·lelament es produí una expan- sió de Corylus sp. i dels diversos arbres que configuren el bosc de ribera. Un tret que cal destacar és la pràctica desa- parició de l’activitat agrícola al sector, fenomen que s’ha esdevingut durant tot el segle xx. En aquest moment, s’ob- serva un canvi important en la composició dels prats secs: el càrritx deixa pas a altres comunitats de gramínies (Brachypodium sp.), i s’estenen també les quenopodiàcies i Artemisia sp. Dins la mateixa conca, el progressiu asse- cament i curullament continuen, amb la colonització de co- munitats de Phragmites sp. i, probablement, també de ci- peràcies.

Planes C El descens dels incendis forestals afavoreix l’extensió de les pinedes, fins a assolir llur màxim desenvolupament (70%), en detriment de les formacions de Quercus peren- nifolis (garrigues/alzinars) i dels roures, que arriben a des- aparèixer i afavoreixen l’extensió de les boixedes. La com- posició de la màquia litoral torna a patir canvis, amb la menor presència d’Olea sp. i la major extensió de Pistacia sp. i Juniperus sp. D’altra banda, es produeix la pràctica desaparició del bosc de ribera al sector. La fase significa, a més, una nova extensió del càrritx en detriment d’altres gramínies. Dins la conca, Phragmites sp. i probablement les ciperàcies continuen sent els taxons dominants. Els elements que ens permeten enquadrar cronològica- ment la seqüència són escassos i poden ser objecte de di- verses interpretacions. En un intent de disposar de més ele- ments que permetin un enquadrament temporal més acurat, vam comptabilitzar les esfèrules de sutge contingu- des en el sediment. L’obtenció d’una corba contínua i de valors relativament elevats ens indica que la seqüència és coetània a una Barcelona ja industrialitzada (Cano, 1994). Si considerem que la desaparició de Vitis sp. a 30 cm de fondària podria correspondre a l’atac de la fil·loxera, arri- bem a la conclusió que el diagrama pol·línic està reflectint els darrers cent cinquanta anys d’història vegetal del Gar- raf, aproximadament. Tanmateix, totes aquestes reflexions resten com a hipòtesis mentre esperem obtenir dades més Figura 3. Can Planes (massís del Garraf). Diagrama percentual. convincents. El diagrama de concentració pol·línica absoluta (CPA) (figura 4) ha posat de manifest el progressiu increment dels Planes A-2 valors absoluts d’AP (principalment de Pinus sp. i Quer- La reducció de la freqüència dels incendis comportà una cus ilex-coccifera tipus) durant la meitat inferior de la se- reducció de les pinedes, paral·lelament a una extensió de qüència (Planes A-1 i A-2). El tram superior representa un garrigues i/o alzinars. La màquia també s’estén, si bé ara descens de la CPA arbòria i arbustiva (Planes A-2 i B) fins s’observa un canvi en la seva composició: Phillyrea sp. i a la darrera mostra, en què la CPA torna a créixer. En Pistacia sp. davallen, i Olea europaea i Juniperus sp. s’ex- aquesta seqüència s’observa que els màxims valors de pandeixen. Les brolles es mantenen força estables, obser- CPA s’assoleixen en trams amb incendis poc freqüents. vant-se ara una extensió de l’arboç. Continua destacant la importància del càrritx en la configuració del medi vegetal. La desaparició de la vinya en aquesta fase podria, també, Conclusions posar-se en relació amb l’atac de la fil·loxera del final del segle xix. La vegetació local es caracteritza per un descens Els diagrames pol·línics de Can Grau (80 cm) i de Can Pla- de Typha-Sparganium i de caràcies, fet indicatiu d’un as- nes (50 cm) han posat de manifest una estructura similar secament (probablement per curullament) de la conca. del paisatge vegetal en els dos sectors del massís del Gar- raf. Aquests dos sectors estan clarament diferenciats: Can Planes B Grau correspon a una àrea interior, i Can Planes, a un sec- Després d’un primer moment de regeneració de les pine- tor més proper al mar. Es constata, doncs, l’existència en el des, l’increment de la freqüència dels incendis provoca una passat d’una organització vegetal en mosaic, amb una im- nova reducció d’aquesta comunitat. S’observa, també, una portant diversitat de comunitats i espècies. Si alguna cosa

14 III Trobada d’Estudiosos del Garraf Monografies, 30 Ð Les pinedes ocupaven una superfície superior al sector de Can Planes que al de Can Grau, amb una taxa de desfo- restació superior. Ð Les comunitats formades per Quercus perennifolis (Q. ilex i Q. coccifera) ocupaven en els dos sectors superfícies similars. Ð Olea europaea fou sempre més abundant a Can Grau (10%) que a Can Planes (5%). Atès que el primer mas es troba en una àrea interior, creiem poder interpretar que part dels grans de pol·len inclosos a la corba d’Olea sp. prove- nen de peus conreats. Hi ha fonts històriques que ens par- len del conreu de l’olivera al massís: l’any 1591 a (a prop de Can Grau); l’any 1725 a les Piques, Can Grau, Can Liona, Mas Bargalló i Olivella; l’any 1722 a Ca l’A- mell, etc. (Miret, 1992). – Globalment, el sector de Can Grau és una àrea que ha patit una major pressió humana. El diagrama ens mostra importants conreus d’oliveres, vinya i cereals, presents en molta menor quantitat a Can Planes. Probablement, la di- ferència en la superfície destinada a conreus entre un sec- tor i l’altre rau en la fertilitat més gran dels sòls a Can Grau. A més, en aquest sector interior ha estat documenta- da, durant el segle xviii i la primera meitat del xix, una im- portant activitat ramadera. – Entre les espècies que formen la màquia litoral, Juni- perus sp. presenta valors similars en totes dues zones, si bé Pistacia sp. és molt més abundant als sectors més litorals. – Per al període cronològic coincident, la brolla és més abundant al sector de Can Planes. – Els boscos de ribera i les boixedes ocupaven superfí- cies més importants als sectors litorals de Can Planes. – El càrritx també fou més abundant al sector més lito- ral. Tanmateix, en els dos diagrames es pot observar que aquest taxó tingué una major expansió en el passat (Grau A/B i Planes A-1/A-2) i que tan sols en les darreres mos- tres de Can Planes els seus valors tornen a augmentar. Ac- ceptant la cronologia que, a tall d’hipòtesi, hem apuntat, el càrritx ha estat present al massís des de mitjan segle xviii. Aquest fet no ens ha de sorprendre si tenim present que en un document de l’any 1592 ja s’esmentava la prohibició de recol·lectar càrritx i margalló. – Respecte a la dinàmica de la mateixa conca, s’ha po- Figura 4. Can Planes (massís del Garraf). Diagrama de concentració ab- soluta (nre. partícules/gr sediment). gut establir que la quantitat i l’estabilitat de l’aigua a la bassa de Can Grau sempre fou superior que a la de Can Planes. En els dos casos es produeix un procés lineal i pro- ha caracteritzat en el passat aquest medi és la manca d’ho- gressiu de dessecació i curullament de la conca, si bé a Can mogeneïtat. Així, es confirma l’existència en les dues àre- Grau observem un retorn a condicions més estables durant es de pinedes de pi blanc, alzinars probablement barrejats la fase Grau C-1. amb roures en alguns indrets més humits i de major pro- La seqüència temporal/vegetal a Can Grau seria la se- funditat dels sòls, garrigues, brolles, petits nuclis de bosc güent: de ribera, boixedes, prats secs de càrritx i de Brachypo- dium sp., conreus de cereals, vinyes i oliveres, comunitats Typha-Sparganium + ciperàcies → caràcies → Typha- nitròfiles i vegetació amfíbia. Sparganium + ciperàcies + caràcies → caràcies Tanmateix, entre les dues àrees s’ha observat una sèrie de diferències. Alguna d’aquestes pot ser atribuïda al fet A Can Planes, la successió vegetal hauria estat la se- que els diagrames no són totalment coetanis. Tanmateix, güent: les hipòtesis cronològiques plantejades impliquen que les dues sèries coincideixen en el temps durant un període que caràcies + Typha-Sparganium + ciperàcies → caràcies + aniria des de 1850 fins a 1950, aproximadament. Les di- ciperàcies → Phragmites sp. + ciperàcies ferències observades, doncs, poden ser atribuïdes també a diferències vegetals reals entre l’àrea interior i la més cos- – Respecte a la dinàmica dels incendis forestals, a la se- tanera. qüència de Can Grau han estat documentats tres períodes d’alta freqüència de focs, i a la de Can Planes, dos.

III Trobada d’Estudiosos del Garraf Monografies, 30 15 Bibliografia rales, brozas, prados secos de carrizos y Brachypodium, campos de cultivo de cereales, viñedos y olivares, vegeta- ción anfibia en las balsas, etc. Cano, J.P. (1994). Evolució recent del paisatge vegetal a Sin embargo, las diferencias existentes entre ambas se- l’àrea de Barcelona (segles XIX-XX) a partir d’anàlisis cuencias ponen de manifiesto una mayor extensión de las pol·líniques de sediments marins del delta del riu Besòs. pinedas, maquias, brozas, bosque de ribera, bojedales y co- Universitat Autònoma de Barcelona. munidades de carrizo en el sector de Can Planes. El área Garcia, J.M.; Miret, J.; Marí, M. (1993). «L’excavació interior de Can Grau presentaba una presión antrópica su- arqueològica al subsòl de l’Arxiu Històric de Sitges (Gar- perior, hecho que se traducía en una desforestación más in- raf)È. A: Homenatge a Miquel Tarradell, pàg. 509-517. tensa y en una mayor extensión de cultivos (cereales, viñe- Miret, X. (1992). «Els conreus en una masia del massís dos y olivares) y de comunidades nitrófilas. del Garraf al segle xviii: ca l’Amell, Campdàsens, Sitges». A: I Trobada d’Estudiosos del Garraf (Monografies; 19), pàg. 129-132. Abstract Riera, S. (1994). Evolució del paisatge vegetal holocè al pla de Barcelona, a partir de les dades pol·líniques. Uni- Evolution of the vegetation of the Garraf Massif versitat de Barcelona [tesi doctoral]. based on a pollen analysis of sediments from ponds at Ros, T. (1988). «L’aplicació de l’anàlisi antracològica a Can Grau and Can Planes l’arqueologia catalana». Cota Zero, 4: 51-60. Ros, T. (1992). «Les apports de l’anthracologie à l’étude After the 1994 forest fire, the Park Service of the Diputa- du paléoenvironnement végétal en Catalogne (Espagne)». ció de Barcelona (Barcelona Provincial Government) fun- Bull. Soc. bot. Fr., 139 [Actual. bot. 2/3/4], pàg. 483-493. ded a palaeological pollen analysis whose aim was to reconstruct the evolution of the vegetation of the Garraf Massif and study the long-term consequences of forest Resumen fires. The project was designed to construct a reference model for the evolution of pollen after the 1994 fire, as Evolución de la vegetación en el macizo del Garraf a well as to study two sedimentary sequences, one located partir del análisis polínico de sedimentos procedentes near the coast at Can Planes (50 cm of sediment), the other de las balsas de Can Grau y de Can Planes in the interior of the Massif at Can Grau (80 cm of sedi- ment). Con los objetivos de reconstruir la evolución vegetal del The results of the pollen analysis of the sediments of the macizo del Garraf y estudiar la dinámica de los incendios two ponds reveal the existence of a less homogenous vege- forestales desde una perspectiva temporal suficientemente tation cover in the past, characterized by a mosaic-like dilatada, el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de structure and greater species diversity. Aleppo pine forests Barcelona financió el proyecto de investigación paleopolí- were once dominant in Garraf, although many other com- nica que aquí presentamos. El proyecto se ha planteado munities such as holm and holly oak woodlands, mixed construir un modelo de referencia sobre la evolución polí- holm and deciduous oak woodlands, fluvial woodland, nica con posterioridad al incendio de 1994, así como tam- box scrub, coastal maquis, scrub, dry Ampelodesmos mau- bién estudiar dos secuencias sedimentarias. En esta fase ritanica and Brachypodium grasslands, cereal fields, vine- han sido seleccionadas las balsas de Can Planes (50 cm de se- yards, olive groves and amphibious plants in ponds were dimentos), localizada en un sector más litoral, y de Can Grau also present. (80 cm de sedimentos), situada en el interior del macizo. The differences between the two sequences point to a Los resultados del análisis polínico de los sedimentos greater extension of the woodlands, maquis, scrub, fluvial contenidos en las balsas han revelado un paisaje vegetal woodland, box scrub and Ampelodesmos mauritanica pasado menos homogéneo que el actual, con una estructu- communities in the area of Can Planes. The interior area ra en mosaico y una elevada diversidad. En el Garraf do- around Can Grau, on the other hand, experienced more minaban las pinedas de pino carrasco, pero también esta- human pressure that led to increased deforestation and a ban presentes garrigas/encinares, comunidades mixtas de greater extension of cereal fields, vineyards, olive groves encina y roble, bosques de ribera, bojedales, maquias lito- and nitrophilous communities.

16 III Trobada d’Estudiosos del Garraf Monografies, 30