Diputació de

Núm. 15. AGOST de 2011 ova etapa La Diputació inicia el mandat 2011-2015 reestructurant organismes i àrees per satisfer millor les necessitats del Nterritori en l’actual context de crisi. Pàgs 2 a 5

Entrevista al reelegit president de la Diputació, Josep Poblet:

“Incrementarem l’ajut als municipis”. Pàg 5

Inversions en infraestructures i serveis als ens locals. Pàgs 6 a 9

La biblioteca virtual Ramon Berenguer IV comença a

caminar. Pàgs 14 i 15

El RallyRACC Catalunya-Costa Daurada arriba a l’octubre

amb novetats. Pàg 21 Oportunitats

mb l’inici d’un nou període de govern, disposem d’un gran equip de professionals que comença també un temps d’adminis- desenvolupa un treball excel·lent, tenim definits Atració i defensa dels interessos de totes uns objectius i hem dibuixat una estratègia per les persones que vivim al Camp de Tarragona i a assolir-los. Per això, podem sentir-nos segurs de les Terres de l’Ebre. I això és un gran repte, ja que poder dur a terme un projecte potent per al nos- ara més que mai s’han de fer possibles avenços tre territori, sobretot si actuem des de la proxi- reals amb un moderat consum de recursos hu- mitat i conscients que la política és el principal mans i materials, ara més que mai hem d’en- motor del canvi i de la visió optimista de futur. I tendre que tot el que considerem dificultats, no en aquest sentit, felicito tots els diputats i dipu- ho són. I no ho són perquè probablement vénen tades, perquè estic segur que així ho entenen, i com a conseqüència d’errors comesos i, per tant, treballaran per fer-ho possible. ens donen les pistes per convertir-los en noves Presidir la Diputació també és una gran oportunitats que arriben a propòsit d’allò que oportunitat que mou els meus sentiments i re- volem fer, d’allò que necessitem. ferma uns compromisos que neixen de les me- Des de la Diputació es pot fer molt per li- ves conviccions, d’una il·lusió permanent i de la derar un treball apassionant que amb vocació confiança obtinguda. Faré tot el possible per no de servei ha de donar nou impuls a la nostra desaprofitar-la. societat fent possible un autèntic espai de mo- Josep Poblet Tous dernitat, oportunitats i excel·lència. I per a fer-ho President de la Diputació de Tarragona

S U M A R I

03 | LA NOVA DIPUTACIÓ. S’inicia el mandat 2011-2015 a la institució supramunicipal

05 | ENTREVISTA. Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona

07 | MUNICIPIS. Acord entre la Diputació i Localret per estalviar costos als municipis en serveis de telecomunicacions

08 | MUNICIPIS. L’antiga Biblioteca Popular de , nou espai cultural 3 i social polivalent

10 | MEDI AMBIENT. Convocat el premi Iniciativa Medi Ambient 8 11 | XARXA VIÀRIA. Millores a , , Vilanova d’Escornalbou, , , Vimbodí i Poblet, i Vila-seca

14 | CULTURA. El projecte Ramon Berenguer IV comença a caminar 11 18 | ENSENYAMENT. Teràpies amb gossos i cavalls per millorar la socialització dels alumnes de les escoles d’educació especial

21 | TURISME. El 47è RallyRacc Catalunya-Costa Daurada arribarà a l’octubre amb novetats 18 22 | WEBS I LLIBRES

23 L’ARTICLE DELS PORTAVEUS

21 24 CONTRAPORTADA. Recuperació de l’espai fluvial de l’Albereda de Santes Creus

SERVEIS CENTRALS TARRAGONA Palau de la Diputació de Tarragona, Passeig de Sant Antoni, 100, 43003 Tarragona, Tel. 977 296 600, [email protected], www.dipta.cat DEPENDÈNCIES Palau Bofarull, C. Llovera, 15, 43201 Reus, Tel. 977 34 59 50 DEPENDÈNCIES TERRES DE L’EBRE Palau Climent, C. Montcada, 32, 43500 , Tel. 977 448 662

Edita: Diputació de Tarragona - Gabinet de Premsa | Coordinació: Elies Pujol | Redacció: Blanca Baiget, Enric Alfonso, Anna Garcia i Marc Vinya | Compaginació: Arola Editors, S.L. | Impressió: Indugraf Offset, S.A. Dipòsit legal: T-1831-05 | www.dipta.cat La Diputació es reorganitza per satisfer millor les necessitats del territori en l’actual context de crisi Josep Poblet, reelegit president de la institució per al període 2011-2015, amb el vot unànime dels diputats del plenari

a presa de possessió del presi- En aquest sentit, va destacar dent de la Diputació de Tarrago- el seu compromís “a favor de l’aus- L na i dels diputats de la Corpora- teritat, la bona gestió i el suport als ció, el passat 8 de juliol, va encetar un municipis i al territori a l’hora de fi- mandat corporatiu caracteritzat per xar prioritats” i va afegir que “la Di- la racionalització dels recursos dispo- putació de Tarragona ha estat, i ha nibles per fer front a l’actual context de continuar sent, un instrument de crisi econòmica global. Les dife- molt important per a les nostres co- rents mesures que es plantegen en marques”. Poblet va ser escollit en el aquest sentit comporten la reducció càrrec amb el vot unànime de tots d’organismes autònoms i la reorga- els grups del plenari –CiU, PSC, ERC nització d’àrees. No obstant això, la i PP–, els quals van donar suport a la institució referma el seu objectiu de iniciativa de redissenyar àrees per tal continuar donant resposta satisfac- de contribuir a l’estalvi de recursos. Josep Poblet rep la vara de mans de Benet Jané i d’Albert Batet, membres de la tòria a les necessitats dels ens locals mesa d’edat i de la ciutadania del Camp de Tarra- Balanç satisfactori el rang universitari assolit per l’Es- l’obertura del Palau Climent de la Di- gona i de les Terres de l’Ebre, tal com El parlament de presa de pos- cola d’Art i Disseny de Tortosa. putació a Tortosa, i va expressar el seu va recalcar el reelegit president de la sessió va incloure un balanç de desig que es replantegin les bases de Corporació, Josep Poblet (CiU), en el les actuacions dutes a terme en el Suport dels grups línies d’ajut a municipis que ara en seu discurs d’investidura. mandat 2007-2011. Josep Poblet en Els portaveus dels diferents grups queden exclosos per raons de pobla- va ressaltar l’avenç notable en el Pla van justificar el seu vot favorable a Jo- ció. Pel que fa al PSC, el seu portaveu, En l’acte de presa Zonal de Carreteres que ha de defi- sep Poblet tot destacant la tasca que Josep Masdeu, va ressaltar el compro- de possessió, Josep nir el desenvolupament de la xarxa ha desenvolupat al llarg dels darrers mís del seu grup pel territori, així com viària de la institució, la posada en quatre anys, així com el seu tarannà el desig que el consens continuï sent Poblet referma el marxa de l’oficina Tarragona Regió dialogant. Alejandro Fernández, del un pilar a la corporació. Masdeu tam- seu compromís del Coneixement i del projecte Ra- PP, va reivindicar el paper de les dipu- bé va avançar que el seu grup tindrà mon Berenguer IV, l’obtenció del tacions, en un moment de debat –va una “actitud vigilant” al llarg d’aquest “a favor de reconeixement EFQM d’excel·lència afegir– sobre el futur d’aquests ens. mandat. Finalment, el portaveu de l’austeritat, la bona en la gestió, la millora dels equi- El portaveu d’ERC, Tomàs Bigorra, va CiU, Josep M. Cruset va indicar que, paments a la Tarraco Arena Plaça, demanar que continuï la descentra- en els actuals moments de crisi eco- gestió i el suport als l’obertura de la seu institucional de lització administrativa a les Terres de nòmica, “posem la institució al servei municipis” la Diputació a les Terres de l’Ebre, o l’Ebre, iniciada de forma pionera amb del territori i de la gent”.

Un moment del ple de constitució de la Diputació de Tarragona per al mandat 2011-2015

3 El nombre d’organismes autònoms es redueix de 6 a 3

a racionalització dels recursos mació i cultura, Coneixement i model Polítiques Actives d’Ocupació, que in- xima operativitat i mínima estructu- en aquest mandat es basa en la socioeconòmic i Gestió interna excel· tegrarà funcions en aquest camp que ra, amb quatre vicepresidències, dues L reorganització de part de l’orga- lent. Aquestes dues darreres àrees ara desenvolupa l’Organisme Autò- de les quals ho són de representació nigrama d’àrees i organismes. Així, els són noves. Pel que fa a Coneixement nom Desenvolupament Local. territorial, una al Camp de Tarragona, sis organismes autònoms existents i model socioeconòmic, facilitarà la El desplegament del Pla Estra- amb Albert Batet al capdavant, i l’al- fins ara (BASE, Patronat de Turisme, Es- col·laboració amb la Universitat Ro- tègic dóna lloc a un cartipàs consti- tra a les Terres de l’Ebre, amb Pere Pa- coles d’Art i Disseny, Escoles de Música vira i Virgili i impulsarà els Productes tuït per sis àrees operatives. Les tres nisello. Pel que fa a la vicepresidència i Conservatoris, Societat de la Infor- Locals de Qualitat, entre altres acci- primeres estan orientades a les acci- primera, l’ocupa Albert Vallvé, men- mació i Desenvolupament Local) pas- ons. I en l’àmbit de la Gestió interna ons de suport: Àrea de Règim Intern i tre que la segona va a càrrec de Josep saran a ser tres: BASE, Escoles d’Activi- excel·lent, s’integraran els projectes Recursos Humans, Àrea Econòmica i M. Cruset. tats Artístiques i, finalment, Patronat associats amb les tecnologies de la co- Àrea de Coneixement i Qualitat. I les També es mantindrà la Comis- de Turisme i Desenvolupament Local. municació i també tots els serveis que altres tres, fan referència a la presta- sió de Planificació com a instància de D’altra banda, el Pla Estratègic actualment depenen de l’Organisme ció de serveis: Àrea de Serveis d’As- control, impuls i seguiment del Pla Es- general de la Diputació de Tarragona Autònom per la Societat de la Infor- sistència al Ciutadà, Àrea de Serveis tratègic. D’altra banda, com a norma per al període 2011-2015 també pre- mació (OASI), que desapareix com a d’Assistència als Municipis i Àrea de general i amb la voluntat del màxim senta canvis, i queda configurat en tal. Aquest mateix àmbit inclourà una Serveis d’Assistència al Territori. aprofitament dels recursos econò- quatre àmbits principals: Municipi i comissió específica de nova creació Pel que fa a l’organització políti- mics, es reduiran despeses de perso- territori sostenibles, Persones, for- per a la gestió de Recursos Humans i ca, es manté el mateix criteri de mà- nal en matèria d’assessorament.

President COMPOSICIÓ DEL PLE PSC Josep Poblet Tous Josep Fèlix Ballesteros Casanova (Tarragona) CIU Maria José Beltran Piñol () Vicepresident primer Josep Poblet Tous (Vila-seca) Joan Antoni Brull Castell (Salou) Albert Vallvé Navarro Albert Vallvé Navarro (Tarragona) Martí Carnicer Vidal () Josep Maria Cruset Domènech (Riudoms) Immaculada Costa Ramon () Vicepresident segon Albert Batet Canadell (Valls) Antonio López López () Josep M. Cruset Domènech Pere Panisello Chavarría (EMD Jesús-Tortosa) Josep Masdeu Isern () Álvaro Gisbert Segarra () Francesc Josep Miró Melich () Vicepresident territorial del Camp de Tarragona Joan Josep Malràs Pascual () Montserrat Roca Navarro () Albert Batet Canadell David Rovira Minguella (l’Espluga de Francolí) ERC Daniel Masagué Pere () Vicepresident territorial de les Terres de l’Ebre Tomàs Bigorra i Munté () Núria Crivillé Miró () Pere Panisello Chavarría Gervasi Aspa Casanova () Montserrat Carreras Garcia () Benet Jané Palau (el Vendrell) PPC Joan Piñol Mora (Móra d’Ebre) Alejandro Fernández Álvarez (Tarragona) Pere Granados Carrillo (Salou) Sebastià Domènech Bosch (Reus)

4 Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona “Incrementarem l’ajut als municipis, malgrat els pressupostos reduccionistes”

Quin balanç fa d’aquests quatre anys al en l’impuls territorial, en el suport als capdavant de la Diputació de Tarragona? nostres municipis i en la modernització S’han assolit els objectius previstos? de les nostres estructures socioeconòmi- Estic força satisfet del volum de feina ques a través de la oficina Regió del Co- feta, sobretot d’haver-la pogut fer tot i neixement. les dificultats creixents al llarg d’aquest El Pla d’Actuació Municipal (PAM) període. S’ha fet molta, i bona feina, i ens haurà de ser més gran que mai, i en la en podem sentir raonablement orgullo- seva definició assegurem bona part de sos tots: responsables polítics, servidors l’ajut al municipalisme del nostre territo- públics i la ciutadania de les nostres co- ri, amb la voluntat d’aprovar-lo cap a final marques. del present any i amb una dotació econò- Els objectius s’han assolit per pri- mica, malgrat els pressupostos reduccio- mera vegada a través d’un instrument nistes, més gran que mai. modern, eficaç i transparent com és el Pla Estratègic 2007-2011. Aquest pla orien- “S’ha avançat en tava la nostra actuació cap al territori, els nostres municipis, la sostenibilitat de les tots els àmbits, nostres actuacions, les persones i el món del coneixement. I podem afirmar que definint un futur” ons locals i les empreses conformen una La nova Tarraco Arena Plaça, les depen- s’ha avançat en tots els àmbits, definint estreta aliança que els permet un alt grau dències de la Diputació a les Terres de un futur cap a on mirar, tenint una estra- cap a on mirar d’aprofitament de la recerca en favor del l’Ebre, la millora de l’Albereda de Santes desenvolupament i la innovació, és a dir, tègia per arribar-hi, oferint més serveis, Creus... Després que ja s’han materia- En aquest sentit, es donarà continuïtat en favor de l’increment de competitivitat. situant-nos més a prop de tothom i mo- litzat tots aquests grans projectes, n’hi als ajuts directes extraordinaris als muni- La Regió del Coneixement que hem creat bilitzant més recursos que mai. ha algun altre que es pugui enllestir en cipis a través del PEIM? conjuntament amb la Universitat Rovira i aquest mandat? La Savinosa, a Tarrago- Quins projectes destacats afronta la Di- El PEIM és una nova línia d’ajut municipal Virgili té altres objectius, com són la mo- na, pot ser un d’aquests? putació en aquest mandat que acaba de que s’ha manifestat com una de les grans bilització de recursos d’origen nacional, començar? accions del període corporatiu anterior estatal i europeu per ajudar projectes Aquests projectes donen una idea clara de El projecte més important és créixer en per lluitar contra la crisi i ajudar els nos- empresarials moderns i innovadors. l’abast i l’audàcia esmerçats en els quatre equilibri territorial, igualar més els ser- tres ajuntaments en temps de moltes di- anys precedents en què s’han abordat te- veis i la qualitat de vida, es visqui on es ficultats. Aquest instrument està pensat “El Pla Estratègic mes de gran calat en l’arquitectura insti- visqui, i convertir-nos definitivament en pel centenar i mig de municipis de menys tucional i territorial, així com pel que fa al un agent efectiu de transformació de la de 4.000 habitants. Som l’única Diputació esdevé la garantia equipaments culturals de gran format. La nostra realitat socioeconòmica i de gene- que ha creat un instrument d’aquesta na- descentralització d’unes noves dependèn- ració de noves oportunitats. turalesa, el qual ha estat molt ben valorat del compliment cies a les Terres de l’Ebre posa de manifest Per assolir aquestes fites caldrà un per tot el món local. Ara haurem de plan- la voluntat política de remarcar els accents nou Pla Estratègic 2011-2015 que s’apro- tejar la seva continuïtat a través de noves del programa de i les sensibilitats territorials, així com d’ar- vi abans d’acabar l’any i que esdevingui formulacions que simplifiquin la seva tra- novament la garantia del compliment de mitació i segueixi sent de gran utilitat en govern” ticular millor la trentena llarga de serveis tot el programa de govern. la situació recessiva actual. de la Diputació en aquelles comarques. La La seva contribució a la captació de nous Tarraco Arena Plaça ja és el més gran equi- Què preveu fer la Diputació per minimit- mercats turístics, com ara el rus, ha estat L’administració electrònica ha experi- pament cultural cobert del nostre territori, zar els efectes de la crisi econòmica als mentat un impuls decisiu a la Diputació cabdal. Quines polítiques se seguiran a i està cridat a jugar un paper molt impor- municipis del Camp de Tarragona i de les en el període 2007-2011. Què queda per partir d’ara en aquest camp tan impor- tant en l’impuls a l’activitat cívicocultural. Terres de l’Ebre? fer encara en aquest àmbit? tant per a l’economia del Camp i l’Ebre? És la prova més evident que la Diputació, Aquesta és una de les prioritats de l’an- Ara és el moment del seu desplegament El Patronat de Turisme i Desenvolupa- quan pot desenvolupar projectes singu- terior període corporatiu i seguirà sent- total i de la consolidació de la xarxa de ment Local definirà la seva estratègia ho en l’actual. Incrementarem l’ajuda als comunicacions de banda ampla a tot el conjuntament amb el sector privat, amb lars, ho fa sense dubtes ni reticències (Tar- municipis, reduirem i simplificarem es- territori. la missió bàsica d’impulsar territori, pro- raco Arena Plaça a Tarragona, actuació del tructura, assolirem del tot el nou model ductes i ofertes, sent valents i innovadors carrer del Vent a Reus, aposta pel Museu L’oficina Tarragona Regió del Coneixe- pel que fa a les eines de promoció i difu- d’administració electrònica, menys cos- Casteller de Catalunya a Valls, unió dels Pa- tosa, més eficient i més propera. D’altra ment, impulsada conjuntament amb la sió. Aquesta actitud innovadora ens ha laus Oriol i Despuig a Tortosa, Teatre Àngel banda, amb la creació de la nova Comissió URV, és un altra de les iniciatives que ja de servir també per interpretar la relació Guimerà al Vendrell...) Dic això perquè no de Recursos Humans i Polítiques Actives s’han fet realitat. Quin balanç en fa fins amb els nous mercats potencials, com és hem pogut fer el mateix amb la Savinosa, d’Ocupació, l’impuls a la promoció global a la data? el cas del rus, mercat en el qual l’acció del que sent de la nostra propietat, no ens és del nostre territori, les marques turísti- Europa compta amb moltes regions sem- Patronat i de la pròpia Diputació ha esde- ques, els recursos i productes de qualitat blants a la nostra en què una universitat vingut fonamental per millorar l’obten- permès d’actuar-hi per la situació de blo- i un model de gestió interna excel·lent, de referència, una administració territo- ció de visats i afavorir l’arribada creixent queig en que manté aquest patrimoni disposarem d’instruments més eficaços rial que lidera el procés, les administraci- d’aquest turisme a casa nostra. l’Ajuntament de la ciutat.

5 Josep Poblet inicia les trobades amb tots els alcaldes i alcaldesses per recollir les inquietuds del món local El president de la Diputació visita el Baix Ebre, l’Alt Camp, el Montsià, el i el Baix Penedès

l president de la Diputació, Josep Poblet, va encetar al Baix Ebre les trobades amb tots els Ealcaldes i les alcaldesses de les deu comarques que conformen el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’objectiu d’aquestes visites és explicar-los de primera mà les accions i compromisos de la ins- titució supramunicipal per a aquest mandat 2011- 2015, així com atendre les inquietuds i necessitats dels representants del món local. La primera de les trobades va aplegar els repre- sentants municipals del Baix Ebre, en un acte a Beni- fallet, amb l’assistència del vicepresident territorial de la Diputació a les Terres de l’Ebre, Pere Panisello; del vicepresident segon de la institució supramu- nicipal, Josep M. Cruset, i del president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Lluís Soler. A l’acte s’hi va sumar el delegat territorial de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Francesc Xavier Pallarès. Posterior- ment, s’han dut a terme les visites a l’Alt Camp, al Baix Camp i al Baix Penedès –amb l’assistència del vicepresident territorial de la Diputació al Camp de Tarragona, Albert Batet– i al Montsià. Josep Poblet Josep Poblet va encetar les trobades al Baix Ebre, en un acte al municipi de visitarà la resta de comarques abans de la tardor. En les diverses trobades, el president de la Dipu- ció Municipal (PAM), que per a aquest període cor- des, tot posant de manifest el compromís ferm de la tació ha exposat als assistents els punts bàsics del poratiu serà, com a mínim, de 50 milions d’euros. institució envers els municipis: “Des de la Diputació Pla Estratègic de la Diputació per al present mandat, En discurs de presa de possessió, Josep Poblet ja de Tarragona sempre hem escoltat el pols de la ciu- i ha anunciat l’increment de la dotació del Pla d’Ac- va avançar la seva intenció d’iniciar aquestes troba- tadania, i així ho seguirem fent”. Millores a la piscina municipal de Capçanes El CDO premia olis del Perelló, la Palma d’Ebre i a Cooperativa Agrícola Sant Isidre del Perelló, (DOP Baix Ebre-Montsià); Agrícola i Secció de Crèdit de la Palma d’Ebre (DOP Siurana), i Vallespí- L Vidal, de Vilalba dels Arcs (DOP Terra Alta), han estat distingits en la dar- rera edició dels premis del Centre de Desenvolupament de l’Oli (CDO). Aquest guardó reconeix els millors olis d’oliva verge extra 2010 de la demarcació de Tarragona. El Centre de Desenvolupament de l’Oli –gestionat conjuntament per la Diputació, a través de la Unitat de Medi Ambient, Salut Pública i Territo- ri, del Servei d’Assistència Municipal, i per l’Ajuntament de Reus– va crear els premis CDO el 2006 amb l’objectiu de revalorar els olis d’oliva verge de major qualitat organolèptica i reconèixer i valorar la feina ben feta per part dels pro- ductors de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El CDO té com a finalitat la dinamització del sector a les comarques de Tarragona i la a Diputació de Tarragona ha juliol la remodelació d’aquest equi- promoció de l’oli d’oliva verge extra. contribuït econòmicament a la pament, acompanyat de l’alcalde de L millora de la piscina municipal la població, Joan Carles Garcia, de de Capçanes, al Priorat. El president membres de la corporació municipal de la institució intercomarcal, Josep i de diversos representants de les en- Poblet, ha inaugurat aquest mes de titats de la localitat.

6 Acord entre la Diputació i Localret per estalviar costos als municipis en els serveis de telecomunicacions

l president de la Diputació, Josep posada en marxa d’actuacions dirigi- Poblet, i el president del Consor- des a fomentar les tecnologies de la Eci Local Localret, Pere Navarro, informació i la comunicació, les TIC, a van formalitzar un acord que perme- l’administració local. trà als municipis del Camp de Tarra- Localret és el consorci format per gona i de les Terres de l’Ebre estalviar les administracions locals de Catalu- fins a un 50% els costos dels serveis de nya per actuar, de manera coordinada telecomunicacions. La Diputació coor- i unitària, davant el desenvolupament dinarà i assessorarà els ajuntaments, de les xarxes i els serveis de telecomu- consells comarcals i altres ens locals nicacions, així com en l’aplicació de les en els processos de compra conjunta TIC per millorar l’acció dels governs dels serveis (veu, mòbil i dades), fet locals en l’impuls de la societat del que afavoreix la racionalització de coneixement. Localret agrupa més de costos. De la seva part, Localret es farà 800 municipis de tot Catalunya junt plegament de les xarxes de telecomu- sorciats reduir el volum de facturació càrrec de la contractació centralitzada amb les entitats municipalistes, amb nicacions, fer d’interlocutor amb els i millorar les condicions tècniques de d’aquests serveis de telecomunicaci- la finalitat, entre d’altres, de donar operadors i, també, promoure i coor- prestació dels serveis de telecomuni- ons. Així mateix, l’acord fa possible la suport tècnic als municipis en el des- dinar accions que facilitin als ens con- cacions corporatives.

Millores a la plaça de Rehabilitació dels castells del Catllar i l’Església i als carrers de Rodonyà de Prat de Comte

a plaça de l’Església de Prat de Comte, els car- rers Bassa, del Carme i Cementiri, i l’antic por- L tal d’entrada al poble han estat remodelats amb l’ajut de la Diputació. La millora es va inaugurar en un acte amb la participació del president de l’ens supramunicipal, Josep Poblet; de l’alcalde de la po- blació, Joan Josep Malràs, i del delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, entre altres representants institucionals. La reforma d’aquestes infraestructures millora la qualitat de vida d’aquest municipi de la Terra Alta i n’afavoreix la revitalització turística.

El castell del Catllar acull el Centre d’Interpretació dels Castells del Baix Gaià.

a Diputació de Tarragona ha col·laborat eco- cipal des de l’any 2002 i classificat com a Bé Cultu- nòmicament en la recuperació arquitectò- ral d’Interès Nacional, han incidit en la consolidació L nica dels castells medievals del Catllar, al arquitectònica del conjunt. Pel que fa al castell de Tarragonès, i de Rodonyà, a l’Alt Camp. Els ajuts Rodonyà, la rehabilitació ha permès ubicar-hi les de- Josep Poblet talla la cinta inaugural, acompanyat de a l’històric edifici del Catllar, de propietat muni- pendències de l’Ajuntament. Xavier Pallarès i de Joan Josep Malràs.

7 La històrica Biblioteca Popular de Valls recupera l’esplendor, reconvertida en espai polivalent

antiga Biblioteca Popular de truït per la Mancomunitat arreu de Valls, construïda per la Man- Catalunya. Les obres, fidels al disseny L’ comunitat de Catalunya l’any noucentista ideat per l’arquitecte 1918, ha recuperat tota la seva es- Lluís Planas, han inclòs el reforç com- plendor reconvertida en espai cultural plet de l’estructura i els fonaments de i social polivalent. La Diputació de Tar- l’edifici. El president de la Diputació, ragona, propietària de l’immoble, hi Josep Poblet, va inaugurar la rehabili- ha invertit 300.000 dels 400.000 euros tació coincidint amb l’inici de les fes- que ha comportat la seva rehabilita- tes Decennals de Valls, acompanyat ció. La resta del finançament ha anat de l’alcalde de la ciutat, Albert Batet, a càrrec de l’Ajuntament i dels fons i del delegat territorial del Govern de Feder, aportats a través de la Generali- la Generalitat, Quim Nin. tat. La Diputació ha cedit l’ús d’aquest L’edifici rehabilitat es va estrenar equipament al consistori vallenc. amb l’exposició Narcís Oller. Litera- La Biblioteca Popular té com a tura i modernitat, coorganitzada per singularitat el fet que va ser el primer la Societat Narcís Oller i la Fundació dels vuit equipaments culturals cons- Festes Decennals.

Diferents aspectes del rehabilitat edifici, construït per la Mancomunitat de Catalunya l’any 1918

Inaugurats l’hotel Visita al monestir de Poblet amb diputats del d’entitats de Roda Parlament de Catalunya de Barà i el casal dels Garidells

a Diputació ha sufragat més de la meitat del cost del nou hotel d’entitats de Roda L de Barà. El president de la Diputació, Jo- sep Poblet, va inaugurar l’edifici el passat mes de març, acompanyat de qui aleshores n’era l’alcaldessa, Maria Teresa Huerta. El centre, de 308 m2, està situat al carrer de Mossèn David Pujol. Així mateix, la Diputació de Tarragona ha finançat part de la construcció del casal socio- cultural dels Garidells. Amb una superfície de 350 m2, l’edifici compta amb serveis, un magat- zem i una sala polivalent que permet realitzar l president de la Diputació, Josep Poblet, va vi- Vimbodí i Poblet, Lluís Grau. L’abat del cenobi, Josep activitats culturals socials i esportives. Aquest sitar el monestir de Poblet acompanyat d’una Alegre, els va mostrar les millores que es duen a ter- equipament està ubicat al carrer de Sant Joan. petita delegació del Parlament de Catalunya, me al claustre i a altres dependències. Durant la visi- Josep Poblet va inaugurar el casal juntament E formada per la diputada Glòria Renom i el diputat ta, l’arquitecte que coordina les obres, Jordi Portal, va amb l’alcalde, Amadeu Duch. Joan Güell. Hi va assistir, així mateix, l’alcalde de detallar-los diferents aspectes de l’actuació.

8 Nou impuls als productes locals Ajut per restaurar Editat un opuscle dedicat a la tonyina roja de l’Ametlla de Mar l’ermita de

mb l’objectiu de donar a conèixer les excel· l’objectiu de difondre el patrimoni agroalimentari Misericòrdia de la lències de la tonyina roja, l’Organisme Au- de les comarques del Camp de Tarragona i de les Ter- Fatarella Atònom Desenvolupament Local (OADL) de la res de l’Ebre i de donar suport als productors i elabo- Diputació de Tarragona va editar al març un opuscle radors de la demarcació. ermita de la Mare de Déu de la Misericòr- informatiu sobre aquest producte, inclòs a la llista dia de lluirà restaurada d’aquí de Productes Locals de Qualitat que promou la insti- L’ a tres anys. La Diputació de Tarragona, tució supramunicipal. l’ajuntament del municipi i el Bisbat de Tortosa La Tonyina roja de l’Ametlla de Mar a taula in- finançaran les obres de rehabilitació de l’edifici clou un pràctic receptari elaborat en col·laboració que, valorades en 323.804,6 euros, comportaran amb restaurants de l’Ametlla de Mar i de l’Hospi- reparacions estructurals, restauració de cober- talet de l’Infant. La publicació, de la qual se n’han tes, impermeabilització i drenatges exteriors, editat 2.440 exemplars en català, castellà i anglès, acabats interiors i nova il·luminació. L’ermita és fruit del treball conjunt entre l’OADL i els produc- es va construir a les darreries del segle XVIII a tors del Grup Balfegó de l’Ametlla, dedicat a la pes- l’emplaçament ocupat per una torre de defensa ca, aqüicultura i comercialització de la tonyina roja. d’origen àrab. La construcció és d’estil renaixen- Desenvolupament Local de la Diputació ha pu- tista amb planta rectangular i cúpula octogonal. blicat diversos opuscles monogràfics sobre els pro- ductes que es cultiven o elaboren al territori, amb

Suport al Celler Cooperatiu de Batea en el seu 50è aniversari

a Diputació ha col·laborat en l’edició del llibre ment a l’edifici de la cooperativa. Josep Poblet va par- Passat i present de la Cooperativa de Batea. ticipar en els actes commemoratius, el passat mes L Un repàs a la seva història en el 50è aniversa- de març, acompanyat de l’alcalde, Joaquim Paladella; ri (1961-2011), una obra de Josep Maria Pérez i Pere del delegat del Govern de la Generalitat a les Terres Rams. Així mateix, la institució supramunicipal ha de l’Ebre, Xavier Pallarès, i de l’aleshores president del destinat un ajut per realitzar uns treballs d’arranja- Consell Comarcal de la Terra Alta, Àngel Ferràs.

Interior de l’ermita, del segle XVIII Millores a Darmós i la Serra d’Almos

a Diputació ha invertit en la millora d’equi- paments i serveis al Centre Recreatiu de L Darmós i a la sala La Societat de la Serra d’Almos, al municipi de . El president de la institució supramunicipal, Josep Poblet, va visitar aquestes entitats, acompanyat dels seus respon- sables i de representants municipals, encapçalats per l’alcalde de Tivissa, Jordi Jardí. La Diputació ha finançat, a més, els treballs de restauració dels antics safareigs de la Serra d’Almos i ha fet obres de millora a la xarxa viària del municipi.

Josep Poblet va visitar les instal·lacions de la cooperativa

9 Ajuts per a equipaments i serveis que fomenten els hàbits de vida saludables

n el marc del programa de pro- municipi, la valoració tècnica de l’actu- moció de la Salut Pública, la Di- ació i la disponibilitat pressupostària. Eputació ha concedit ajuts a un La Diputació fomenta així hàbits total de 71 ajuntaments del Camp de vida saludables, i lluita contra el se- de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. dentarisme i l’obesitat, que comporta Aquestes inversions s’han destinat a un gran nombre de malalties associa- la creació de parcs de salut municipals des i es considera una de les principals i itineraris saludables i a la realització causes de mortalitat prevenible, amb d’accions d’informació i educació. L’im- una tendència creixent i un destacat port concedit, a través de la Unitat de impacte sanitari i econòmic. D’altra Medi Ambient, Salut Pública i Territo- banda, l’obesitat ha arribat a uns ni- ri, del Servei d’Assistència Municipal vells que permeten parlar d’epidèmia, de la Diputació de Tarragona, es de especialment entre la població infantil. 499.992,02 euros en conjunt. Cada Cada euro invertit en accions de salut ajut varia en funció del pressupost de pública és 50 vegades més productiu l’actuació, el nombre d’habitants del que l’assistència sanitària a la malaltia. Un parc de salut del Camp de Tarragona

Convocat el Premi Iniciativa La campanya de recollida Medi Ambient per a projectes d’oli domèstic usat arriba al Tarragonès innovadors i capdavanters a Unitat de Medi Ambient, Salut innovació i la capacitat econòmica de

a Diputació ofereix als mu- cipals causes de contaminació de Pública i Territori de la Diputa- les institucions presentades, primant nicipis de menys de 100.000 les aigües residuals urbanes bàsi- L ció de Tarragona ha convocat el les de menys pressupost. També es habitants de la comarca del cament pels mals hàbits, l’escàs re- setè Premi Iniciativa Medi Ambient, tindrà en compte que les accions es L per a projectes orientats a potenciar duguin a terme en espais amb alguna Tarragonès els mitjans necessa- ciclatge i el mal costum d’abocar-lo ris per facilitar la recollida selecti- a la pica, al wàter o llençar-lo a la el desenvolupament sostenible del qualificació de protecció, com PEIN o va d’oli domèstic usat. En aquest brossa. territori. Hi poden optar els ens locals Xarxa Natura 2000, entre altres. sentit, subministra gratuïtament de la demarcació, i l’import del premi contenidors i embuts i a més, lliura Els efectes d’abocar aquest residu ascendeix a 6.000 euros. Les institu- fulletons informatius i per a la difu- són: cions que hi vulguin concórrer tenen sió d’aquesta iniciativa, que du per • Problemes, embussos i males fins al 2 de setembre per fer arribar nom “El teu oli ens mou”. D’aquesta olors a les canonades. els projectes, un màxim de dos per • Encareix i dificulta la depuració manera, es pretén reduir la conta- participant, a la Diputació (https:// de les aigües residuals. minació de l’aigua del sòl i augmen- seuelectronica.dipta.cat/tramits/ • Contamina les conques internes, subvencions.php). Les bases també tar la sensibilització ambiental dels la mar i els aqüífers i afecta ne- preveuen que es puguin atorgar fins ciutadans respecte l’aprofitament gativament els ecosistemes na- d’un residu contaminant com l’oli turals. a tres accèssits. domèstic usat. El jurat valorarà especialment la L’any passat, la Diputació va La recollida selectiva d’aquest viabilitat de les propostes, així com la iniciar la campanya “El teu oli ens residu és una iniciativa que com- mou” a les comarques de l’Alt Camp, porta beneficis ambientals molt Col·laboració amb el Servei de el Baix Camp, la Conca de Barberà importants ja que, d’una banda, re- i el Priorat, a través de la Unitat de dueix en origen la contaminació de Teleassistència de la Creu Roja Medi Ambient, Salut Pública i Terri- l’aigua del sòl, i de l’altra, minimitza a Diputació de Tarragona ha col·laborat amb la Creu Roja en l’adquisició de tori del Servei d’Assistència Munici- la repercussió sobre el canvi climà- 159 equips domiciliaris de teleassistència, un servei que ofereix la tranquil· pal. En una següent fase s’arribarà a tic, reduint les emissions de gasos litat i la seguretat necessària per a persones d’edat avançada que viuen soles més municipis. d’efecte hivernacle mitjançant la L o en situació de dependència. L’aparell que s’instal·la al domicili de l’usuari permet L’oli domèstic usat és un resi- valorització d’aquest residu com a obtenir una resposta sanitària en casos d’emergència. En l’actualitat, gairebé 2.600 du que constitueix una de les prin- biocombustible. persones es beneficien d’aquest servei a la demarcació de Tarragona.

10 Reforma total de la carretera TV-3103 Iniciada la remodelació de entre Riudoms i Vinyols i els Arcs la carretera de Vimbodí a Poblet a recent remodelació de la car- retera TV-3103 entre Riudoms a Diputació ha iniciat la primera i Vinyols i els Arcs l’ha conver- L fase de les obres de la carretera tida en una via molt més segura i TV-7002 entre Vimbodí i el mo- confortable. Les obres han permès L nestir de Poblet, una actuació que pre- eliminar els revolts perillosos i les veu la construcció d’una rotonda a la irregularitats de l’antic paviment. Al sortida del poble i un nou pont sobre mateix temps, s’hi ha construït una el riu Milans. Els treballs milloraran la nova variant a la població de Vinyols seguretat viària d’aquest tram i esde- i els Arcs, i s’ha millorat el tram urbà vindran el primer pas per al condicio- a l’accés a Riudoms. El president de nament total de la carretera, que és el la Diputació va inaugurar, el passat principal nexe d’unió entre els dos nu- mes de març, el tram remodelat, clis del municipi de Vimbodí i Poblet i acompanyat de l’alcalde de Vinyols, també l’accés més directe al monestir Josep Maria Vidal, i de l’alcalde de des del sud de les comarques de Lleida. Riudoms, Josep Maria Cruset. Les obres han representat per a la Dipu- tació de Tarragona una inversió de 3.643.721,70 euros. Josep Poblet va inaugurar la remodelació de la carretera

Millores a la xarxa viària a Vilanova d’Escornalbou, Vallmoll i la Pobla de Mafumet

a Diputació ha millorat dues Vallmoll des de la Masó, un punt on de 345 metres de la carretera T-750, carreteres més de la seva xar- s’hi ha construït una rotonda. Així a la Pobla de Mafumet. Aquestes ac- L xa, la T-321 d’accés a Vilanova mateix, es realitzen treballs d’eixam- tuacions suposen una inversió total d’Escornalbou i la T-751 d’accés a plament i millora del traçat al llarg de gairebé 1,4 milions d’euros. Voreres i enllumenat a la TV-3146 entre la Pineda i l’accés al Far de Salou

a Diputació de Tarragona ha aprovat dotar de voreres i en- L llumenat el tram de la carre- tera TV-3146 entre la platja de la Pineda (Vila-seca) i la rotonda d’ac- cés al Far de Salou. L’obra millorarà La millora a Vilanova d’Escornalbou considerablement la seguretat en aquesta via, on en els darrers anys Aprovat l’avantprojecte del Pla Zonal de Carreteres s’ha registrat un augment del trànsit de vianants i de vehicles a causa del l ple de la Diputació de Tar- pectes com el manteniment de carre- La Diputació de Tarragona és creixement residencial i turístic de ragona va aprovar, a final de teres o la incorporació de camins a la la primera a Catalunya que s’ha la zona. Fins ara, els ajuntaments de març, l’avantprojecte del Pla xarxa. Aquest pla estratègic planteja dotat d’aquesta eina. El president E Salou i de Vila-seca hi han fet actua- Zonal de Carreteres de la Diputació definir de manera global i concertada de la Diputació, Josep Poblet, va cions parcials, si bé el projecte actual de Tarragona. El nou document de- les necessitats per millorar les infra- destacar la importància d’aquest donarà una solució de continuïtat en fineix la planificació i el desenvolu- estructures del territori, per tal d’as- document de planificació i el su- el conjunt del tram. El projecte té un pament futur del traçat viari de la solir els objectius d’equilibri territori- port de tots els grups de la Cor- pressupost d’execució per contracta institució, que en l’actualitat suma al, progrés econòmic, cohesió social i poració en l’aprovació de l’avant- d’1.190.211,89 euros. uns 1.100 quilòmetres, i detalla as- sostenibilitat ambiental. projecte.

11 TINETescola i TINETaula: difonent l’ús i Creix l’ús el bon ús d’Internet entre petits i grans d’Internet entre la Organisme Autònom per a la nerant i coordinada amb els ajunta- els ciutadans assoleixin els coneixe- Societat de la Informació im- ments, adreçada als municipis de la ments bàsics per saber moure’s per població de L’ pulsa la difusió i la utilització demarcació de Tarragona de menys Internet i per a optimitzar-ne els re- d’Internet entre els més petits a tra- de 4.000 habitants. Un total de 380 cursos. La TINETaula va posar-se en més edat vés de la TINETescola, un taller educa- alumnes de 20 municipis de la de- marxa l’any 2005 i, des d’aleshores, ús d’Internet i la connecti- tiu i lúdic que proporciona als alum- marcació han participat en aquesta s’han impartit 196 cursos a un total vitat segueix creixent a les nes eines, coneixements i consells de activitat entre els mesos de gener de 2.430 alumnes. comarques de Tarragona, seguretat i bones pràctiques a Inter- i juny d’enguany. L’objectiu és que L’ segons la darrera enquesta de net. Durant aquests primers sis me- l’Observatori d’Internet OASI cor- sos de l’any, més de 300 alumnes de responent al 2011. En l’actualitat, 4rt i 5è de primària han participat en el 77% de la població utilitza la la TINETescola, que ha estat present Xarxa de manera habitual i el 80% a un total de set centres escolars de de les llars tenen connexió a Inter- les comarques del Baix Camp, el Baix net. A més, segueix augmentant Penedès, el Priorat i l’Alt Camp. l’ús entre les franges d’edat més La TINETescola facilita als alum- elevades. Durant el darrer any, nes una breu referència a la història gairebé s’ha duplicat el nombre d’Internet i de TINET, així com con- d’usuaris d’Internet de més de 69 ceptes bàsics sobre la Xarxa. El ta- anys i ha crescut de manera no- ller inclou uns exercicis pràctics de table el nombre d’internautes de navegació pel web de TINET com a més de 55 anys. L’estudi també model de portal i dóna tot un seguit posa de manifest l’impacte de les de consells de seguretat i de bones xarxes socials, que són utilitzades pràctiques a Internet. A més, el taller per 6 de cada 10 internautes de permet als alumnes comprovar com les nostres comarques. Facebook les noves tecnologies i TINET els po- és la plataforma més utilitzada, den apropar al seu entorn. concretament, pel 95% dels usua- La tasca de formació i divulga- ris de les xarxes socials. ció d’OASI també arriba a tot el ter- ritori i a totes les edats gràcies a la TINETaula, una activitat gratuïta, iti-

12 TINET publica la primera edició del Tirant lo Blanc en format digital e-pub

INET ha posat a l’abast dels a la tasca col·laborativa i desinteressa- seguint la transcripció de Martí de Ri- ciutadans de manera gratuïta da duta a terme per 300 alumnes de quer, que ara es pot trobar a la Xarxa Tla primera edició en format nou centres educatius de la demarca- de manera gratuïta. digital ePub de l’obra de Joanot Mar- ció, que van permetre oferir a tothom El text es pot descarregar en pdf torell Tirant lo Blanc. Es tracta de la aquesta obra imprescindible de la lite- i també en el nou format ePub, un primera transcripció completa i fidel ratura catalana en format digital l’any format estàndard redimensionable a l’original en aquest tipus de format 1999. Amb l’objectiu d’oferir una ver- per a arxius de llibre electrònic. En el que permet adaptar-se millor als di- sió rigorosa i acurada d’aquesta obra format de llibre digital ePub es marca ferents suports de lectura digital. cabdal de la literatura cavalleresca el contingut, però no es delimita el La TINETbiblioteca (http://biblio- universal, TINET va encarregar la re- seu format, que s’adapta a les dife- teca.tinet.cat) disposava en l’actuali- visió i correcció al filòleg i expert Ra- rents mides de les pantalles dels múl- tat de la transcripció de l’obra Tirant mon Vernet. El resultat és una edició tiples lectors de llibres electrònics del lo Blanc de Joanot Martorell, gràcies completa i plenament fidel a l’original mercat.

Nous formats Rutes guiades per Tarragona i Reus i més amb TINETroutes publicacions INET ha creat una web per a dispositius mò- a TINETbiblioteca ofereix també de manera bils: routes.tinet.mobi, per a visitar els llocs gratuïta l’obra Matí i altres contes. Aquest més interessants de Tarragona i de Reus. La llibre recull el conte premiat en el 14è Pre- T L web, en l’actualitat en fase de proves, proposa dife- mi de narrativa curta per Internet TINET (Premis rents rutes turístiques localitzades en mapes que el Literaris Ciutat de Tarragona 2010) i una selecció visitant pot realitzar i descriu amb text i àudio cada dels millors relats que s’hi van presentar. Prope- punt d’interès. Amb aquesta eina, l’usuari pot acce- rament, estaran accessibles a la TINETbiblioteca dir a l’àmplia informació de tipus multimèdia que tots els relats que es van presentar a aquest Pre- TINET ofereix sobre els monuments i punts turístics mi els autors dels quals van autoritzar la seva pu- de les dues ciutats, seguint els recorreguts de ma- blicació. Es tracta de més de 150 relats que s’in- nera guiada. corporen a aquesta plataforma que TINET posa a l’abast dels ciutadans per a la publicació, lectura i descàrrega d’obres en format digital de manera gratuïta.

Convocada la cinquena edició del Premi TINET de projectes a Internet

a Xarxa Ciutadana de les Co- els ciutadans de les comarques de En aquesta cinquena edició, el Poden optar al premi aquelles marques de Tarragona, ha con- Tarragona. L’execució dels projectes jurat valorarà especialment els pro- persones físiques o jurídiques, de for- L vocat la cinquena edició del guanyadors va a càrrec de l’Organis- jectes adreçats al desenvolupament ma individual o col·lectiva, que esti- Premi TINET de projectes a Internet. me Autònom per a la Societat de la d’un programari per a dispositius mò- guin implantades i que tinguin com a El premi, que compta amb una dota- Informació, OASI, de la Diputació de bils, que permeti la interacció de l’usu- àmbit d’actuació el Camp de Tarrago- ció econòmica de 3.000 euros, té per Tarragona. El termini màxim per pre- ari amb el lloc on es troba, localitzant na i/o les Terres de l’Ebre. objectiu reconèixer projectes inno- sentar les sol·licituds i la documenta- els punts d’interès més propers i acce- vadors orientats a potenciar l’ús de ció corresponent finalitza el dia 15 de dint als continguts del portal web de www.tinet.cat TINET i d’Internet, en general, entre setembre de 2011. TINET que hi estan relacionats.

13 La cultura del territori s’obre camí a la xarxa La Diputació de Tarragona ha engegat el projecte Ramon Berenguer IV, amb una extensa biblioteca virtual i convocatòries de beques i premis Joies literàries a l’abast de tothom

a biblioteca virtual servirà, d’altra banda, per recuperar L edicions antigues, exemplars exhaurits i altres que ja han fina- litzat el seu cicle vital com a publi- cació, segons va ressaltar durant la presentació el president de la Comissió Informativa de Cultura, Albert Vallvé. Entre les que va con- siderar com a “joies” antigues que formaran part de la biblioteca, hi ha els volums de Tarragona Cristiana, d’Emili Morera.

Josep Poblet va presentar el projecte acompanyat del vicepresident Albert Vallvé i de Pilar Casas, cap del Servei de Cultura de la Diputació Beques i a Diputació de Tarragona im- Durant la presentació del pro- 1996) però que s’adapta als nous pulsa una nova i ambiciosa ini- jecte, el president de la Diputació, temps i aprofita tots els avantatges premis L ciativa en xarxa que servirà de Josep Poblet, va destacar la impor- que brinden les tecnologies de la co- plataforma a la cultura de la demar- tància cultural de la iniciativa, que municació. En aquest sentit, va afe- el que fa a les beques i premis, cació. El projecte Ramon Berenguer IV recupera l’esperit i objectius de gir que la biblioteca virtual “divulga l’objectiu és reconèixer inici- es presenta com una gran biblioteca l’antic Institut d’Estudis Ramon Be- i universalitza el contingut dels nos- Patives culturals i ciutadanes virtual d’accés lliure sobre les comar- renguer IV (creat el 1952 i dissolt el tres llibres”. La biblioteca virtual és de la demarcació, premiar projectes ques de Tarragona, on s’hi inclouran accessible a través de la pàgina de singulars del territori i emmarcar i els 550 títols de temàtica local editats La biblioteca la Diputació de Tarragona (www. agrupar beques i accions culturals per la Diputació des de mitjan segle dipta.cat) i estarà posicionada de que es duen a terme actualment, XX, així com produccions editorials comptarà amb manera rellevant als buscadors de les quals es pretén reconvertir o d’instituts d’estudis locals i comar- centenars de títols Google. modernitzar. Entre els programes ja cals que s’hi adhereixin i publicacions El projecte ja ha començat a existents, hi ha les beques Antoni d’ajuntaments, consells comarcals i digitalitzats, part agafar forma i contingut, i ja s’han Agustí, Manuel de Montoliu i Lluís altres ens locals. El projecte Ramon digitalitzat alguns llibres editats per M. Saumells. Altres iniciatives que Berenguer IV també convocarà be- dels quals són la Diputació, com ara Camins histò- actualment estan en estudi són la ques i premis destinats a promoure antics i difícils de rics i tradicionals de les comarques de realització de jornades i congressos, iniciatives culturals i ciutadanes de la Tarragona, o El Patrimoni oral a les actes commemoratius i iniciatives demarcació. trobar comarques de Tarragona. formatives.

14 Albert Vallvé, vicepresident primer de la Diputació i responsable de Servei de Cultura “Estimem que a final d’any ja hi haurà una trentena de llibres digitalitzats”

Quins són els principals avantatges Ramon Berenguer IV de la Diputa- den consultar a l’adreça www.dipta. tecnològics del projecte Ramon Be- ció i també aquelles altres publi- cat. Anem continuant amb el procés renguer IV? cacions de les col·leccions actuals de digitalització donant prioritat a El principal n’és la universalització, que estan exhaurides i que ja han aquells que ja estan exhaurits en la que la informació arribi a tot arreu a acabat el seu cicle de vida en paper. seva edició en paper. Estimem que través d’Internet. La Biblioteca Virtu- a finals d’any hi haurà una trentena al pretén posar a l’abast de qualsevol Es preveu incloure-hi altres llibres, de llibres digitalitzats. persona i en qualsevol lloc del món, a banda dels editats per la Diputa- de forma gratuïta l’accés a la consul- ció de Tarragona? ta i impressió de les publicacions A més de totes les publicacions de “A més dels llibres que s’hi insereixin. La seva finalitat la Diputació, dels seus organismes és la més àmplia difusió cultural. En autònoms i entitats que en depen- de la Diputació, aquest sentit, estem treballant per guin directament i aquelles que tal que la Biblioteca Virtual Ramon s’han publicat amb finançament la Biblioteca Què ha dut a la Diputació a em- Berenguer IV sigui un portal de pu- total de la Diputació, sempre que prendre aquesta iniciativa cultu- blicacions, un aparador digital de les es consideri adient també es pre- Virtual també ral? publicacions de la demarcació i so- veu incloure-hi publicacions edita- La Diputació de Tarragona va tenir bre la demarcació, que es produeixin des per ajuntaments, consells co- donarà cabuda en actiu l’Institut Ramon Beren- o s’hagin produït, i que s’hi vulguin marcals, instituts d’estudis locals guer IV fins l’any 1996. Des d’aque- a publicacions donar d’alta. i comarcals o altres ens similars, i lla data fins l’actualitat, la Diputa- també d’associacions de la demar- ció va continuar la tasca editorial editades per altres “La iniciativa cació que ho demanin. mantenint les col·leccions, moder- nitzant-les i creant-ne també de recupera l’esperit Quina és la previsió de títols que ens i entitats locals noves. Ara s’ha volgut recuperar el estaran disponibles a la Biblioteca nom Ramon Berenguer IV i l’espe- de l’antic Institut Ramon Berenguer IV aquest any i comarcals” rit de la institució, però adaptat als 2011? En aquests moments tenim temps actuals i amb una nova i re- d’Estudis Ramon Tothom podrà accedir a tots els lli- publicats a la Biblioteca Virtual els novada orientació. I, com no podia bres de la Biblioteca Virtual? Berenguer IV, llibres Bibliografia històrica tarraco- ser d’altra manera al segle XXI, les Sí. Justament la finalitat és la difu- nense XI, Bibliografia històrica -tar tecnologies hi tenen un paper im- sió cultural, i per això la biblioteca adaptat als temps raconense XII, Bibliografia històrica portant. està ja disponible en xarxa. Per aquest motiu, el projecte actuals” tarraconense XV-XVI, La Batalla del cultural Ramon Berenguer IV neix Ebro, El patrimoni de molins de la Un cop ja iniciada la Biblioteca Vir- amb la voluntat de servir el ter- En un primer moment, ens demarcació de Tarragona, Camins tual, en quin altre projecte es tre- ritori i els seus ciutadans: d’una centrem en la digitalització dels històrics i tradicionals de les comar- balla actualment? banda, amb la materialització de fons bibliogràfic de la Diputació, ques de Tarragona, El ball de bastons Ara treballem en la redacció de les la Biblioteca Virtual i, de l’altra, po- que consta de més de 550 títols. a les comarques de Tarragona i El pa- bases dels premis i beques Ramon tenciant els premis-beca Ramon Hem començat digitalitzant les trimoni oral a les comarques de Tar- Berenguer IV, que anirem convo- Berenguer IV. publicacions editades per l’Institut ragona. Tots aquests llibres ja es po- cant de forma progressiva.

15 Restaurades dotze butlles pontificals de gran valor històric

l Taller de Conservació i Res- tauració de Béns Culturals de El’Escola d’Art i Disseny de la Di- putació a Tortosa ha restaurat dotze butlles pontificals de gran valor his- tòric. Els documents, pergamins pro- cedents del fons del Seminari Pontifi- ci, fan referència a la unió, l’any 1579, de les parròquies de Vilafortuny, la Pineda i Barenys, concedides pel Papa Gregori XIII. Les rendes d’aquestes parròquies, juntament amb les de l’extingida canònica d’Escornalbou, van permetre la fundació del Semi- nari. Les butlles es conserven a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. La restauració ha consistit en la nete- ja, aplanat i conservació preventiva d’aquesta documentació.

Josep Poblet va lliurar els documents restaurats a l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol

Homenatge a l’artista Tots els títols publicats El MAMT enllesteix Jordi Secall, destacat per Antoni Rovira i l’oferta d’activitats exponent de l’art Virgili, recollits en un escolars per al nou abstracte volum bibliogràfic curs

l Museu d’Art Modern de la Diputació de Tar- a Diputació ha editat un recull bibliogràfic amb l Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarra- ragona ha exposat enguany un recull d’obres la producció editorial de l’historiador, perio- gona (MAMT) ha presentat a les escoles l’oferta Ede Jordi Secall (Tarragona, 1934–Barcelona, L dista, polític, ideòleg i escriptor Antoni Rovira Ede tallers, visites, trobades participatives i altres 2010), un dels principals exponents de l’art abs- i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949). Biblio- activitats que el centre ofereix als alumnes per al curs tracte a la demarcació. La mostra, titulada Secall, grafia d’Antoni Rovira i Virgili és obra de la seva filla, 2011-2012. Les diferents propostes s’emmarquen Velam Abstracte, i que es va acompanyar amb un Teresa Rovira, i del seu espòs, Felip Calvet, amb la en el MAMT Pedagògic (www.dipta.cat/mamtpeda- llibre sobre l’autor i la seva obra, va esdevenir tot col·laboració de Dolors Comas i de Maria Capdevila. gogic), una reeixida iniciativa cultural que fomenta un homenatge a aquest artista, el qual va ser pro- Josep Poblet va lliurar personalment un exemplar del l’educació artística dels escolars, ofereix un espai a les fessor de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a llibre a Teresa Rovira, en un acte amb l’assistència de escoles i assessora els docents dels centres pel que fa Tarragona. l’escriptor i historiador Albert Manent. a aquesta matèria.

L’exposició va tenir lloc al Museu d’Art Modern Lliurament del recull a la filla de l’autor Detall de la darrera exposició escolar al MAMT

16 Èxit del IV Cicle de Conferències de Muntanya a la Diputació

èxit de públic va caracteritzar les con- ferències del IV Cicle de Muntanya a la L’ Diputació de Tarragona, amb la parti- cipació de l’històric escalador Josep Manuel Anglada, de l’alpinista Araceli Segarra i de l’escalador Òscar Cadiach, coordinador de la iniciativa. El cicle d’enguany va inclou- re l’exposició Chomolungma, Sagarmatha, Everest... 8.848 m, al Pati del Palau.

Araceli Segarra i Òscar Cadiach, a la primera de les conferències

Josep Manuel Anglada, pioner de l’alpinisme a Catalunya

“Recordo quan aquí s’escalava amb espardenyes d’espart”

d’allà idees i materials en una època Queda avui alguna gran muntanya per vam pensar que seria interessant en què aquí s’anava amb espardenyes explorar? fer alguna cosa d’aquest tipus. Ho d’espart. Vaig introduir materials com Hi ha molt a descobrir a Grenlàndia, a vam desenvolupar i patentar, i li ara el peu de gat, que és una sabatilla causa de les dificultats per arribar-hi. vam posar el nom català: tanca. Al especial, molt ajustada al peu i amb I a Àsia s’han fet els cims més impor- començament ens va costar d’in- la sola de goma. Aquí tot això no es tants –els 8.000 i els que s’hi assem- troduir-la al mercat, perquè la gent coneixia, per les penúries de la Guerra blen– però hi ha molts cims de 5.000, ens deia que ja li anava bé tancar Civil i la postguerra. Recordo que quan 6.000 i 7.000 metres que encara no la motxilla amb un nus. Però al fi- on li ve la passió per escalava a Montserrat lligàvem el ma- s’han escalat. Així mateix, a les mun- nal es va veure que amb aquesta l’alpinisme? terial amb cintes de persiana. Abans tanyes ja explorades queden vies no- peça era més pràctic. La vam ven- D’ Quan era petit ja ana- tot plegat era d’una seguretat molt ves per obrir... Encara hi ha molt ter- dre arreu del món: a Holanda, Bèl- va amb els meus pares a caminar per relativa. reny per fer. gica, els Estats Units... la muntanya. M’agradava molt sor- tir a explorar els diferents camins, i La seva esposa, Elisabet Vergés, és també convencia els amics perquè “Encara queda també un nom clau de l’alpinisme “Amb la Diputació m’acompanyessin a les excursions. molta muntanya català. I l’ha acompanyat en moltes i Òscar Cadiach, Més tard, quan tenia catorze anys, expedicions, a més d’escriure la seva el meu pare em va enviar a estudiar per explorar arreu biografia: Anglada. el cicle de a Manchester, a Anglaterra, i allà, al En alguna hi ha participat seriosa- conferències ha col·legi, també enredava els meus del món” ment, com la de Hoggar, a Argèlia, amics perquè vinguessin amb mi a l’any 1967, i en altres, com la de l’Eve- de ser un èxit per L’alpinisme és avui una activitat força fer muntanya, escalada i espeleolo- rest o l’Annapurna, ha vingut al cam- coneguda, i fins i tot hi ha alpinistes força” gia. I als disset anys, vaig anar a es- pament base. L’Elisabet ha fet moltís- famosos o mediàtics. tudiar a Alemanya, a Sttutgart, i em sima muntanya i escalada. Hi ha hagut una gran tasca de divul- vaig fer del club alpí alemany. Allà Com valora el fet que la Diputació gació de l’alpinisme i de la muntanya. vaig començar a escalar de manera Molta gent no sap que vostè va pa- de Tarragona dugui a terme un ci- S’han fet moltes pel·lícules, llibres més o menys seriosa. I en tornar a tentar una tanca de motxilla que avui cle de conferències sobre munta- i conferències, i s’ha vist que és un Catalunya vaig continuar. es fa servir arreu. nya i alpinisme? esport d’aventura molt bonic i in- Sí, és una peça de plàstic que estran- Em consta que el cicle ha desper- Allà hi devia haver molts més mit- teressant. I això ha fet que s’hi hagi gula els cordons, i que es fa servir per tat un gran interès. Ho porta l’Òs- jans que aquí per fer excursionis- apuntat molta gent. Hi ha qui surt tancar motxilles, jaquetes i altres pe- car Cadiach, qui sap molt de tot me i escalada. de l’escalada esportiva molt ben pre- ces... Un company, en Jordi Pons, i jo això, i se celebra en un marc tan Anaven més avançats, tant en tèc- parat físicament i, aleshores, fa alta havíem vist una cosa semblant que extraordinari com el Palau de la Di- nica com en material. Jo vaig portar muntanya i expedicions. feia un artesà a Amèrica, i aleshores putació. Per força ha de ser un èxit.

17 Teràpies amb gossos i cavalls als centres d’educació especial de la Diputació

ls centres d’educació especial (CEE) de la Diputació –CEE Sant ERafael, a Tarragona; CEE Alba, a Reus, i CEE Sant Jordi, a Jesús (Torto- sa)– han ofert durant aquest curs un programa de teràpia assistida amb gossos amb l’objectiu de millorar la comunicació afectiva i la socialitza- ció dels nens i nenes. Aquesta inici- ativa terapèutica, que ha donat molt bons resultats, s’ha desenvolupat mitjançant sessions diferenciades i pensades per atendre un perfil con- cret d’alumnes, tots ells amb neces- sitats educatives especials derivades de diferents causes físiques, psíqui- ques i/o mentals. La primera sessió s’ha adreçat Els resultats de l’experiència s’han valorat molt positivament als infants de 3 anys amb pluride- ficiències, i ha servit per treballar pacitats intel·lectuals moderades; treballar habilitats socials, actituds, al col·legi Sant Rafael ja fa cinc anys l’estimulació: des de la mirada, fins en aquest cas, la teràpia els ajuda a valors i normes que hauran de posar que es realitzen sessions d’equinote- al contacte, passant pel somriure. La connectar-se amb el món. La tercera, en pràctica en el seu dia a dia. ràpia, també amb molt bons resul- segona, està pensada per als alum- va dirigida als nens i nenes d’entre No és la primera vegada que els tats. En l’actualitat, es combinen els nes entre 6 i 10 anys amb trastorns 10 i 12 anys, i té com a principal ob- centres d’ensenyament especial de dos programes. greus de desenvolupament i disca- jectiu que els alumnes aprenguin a la Diputació treballen amb animals:

Èxit de la primera edició dels cursos d’estiu a “la piscina” de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona

Escola d’Art i Disseny de la des amb la fotografia, la il·lustració, Diputació a Tarragona (www. la pintura, la joieria i el disseny grà- L’ dipta.cat/eadt) ha impartit, fic. Els cursos han tingut una durada aquest mes de juny passat, un to- d’entre 16 i 35 hores. tal de vuit cursos d’especialització i La gran demanda de perfeccionament, amb continguts tan variats com l’encastat de pedres places fa preveure precioses, la fotografia publicitària la continuïtat del i de moda, el dibuix vectorial o les programa l’estiu petites escultures, entre altres ma- tèries. Aquest programa de cursos vinent és el primer que du a terme l’escola a La bona resposta del públic fa l’estiu, i s’anomena Vine a la piscina, preveure una segona edició l’estiu vi- en referència a la sala rectangular i nent. D’altra banda, els participants enfonsada al terra que ocupa l’espai s’han mostrat satisfets pel bon ni- central de l’edifici. vell de l’oferta i per la professionali- Aquesta oferta formativa estival tat dels docents. El taller d’escultura, respon a les demandes i inquietuds que ha consistit en la creació de pe- d’alumnes i exalumnes del centre tites peces d’escaiola amb un motlle, respecte a la formació complemen- a partir d’un dibuix inicial, ha estat tària i específica, i esta adreçada a el que més interès ha despertat en- totes aquelles persones interessades tre les persones que s’han inscrit a aquest programa formatiu. en disciplines artístiques relaciona- Els cursos han portat a l’Escola d’Art a exalumnes del centre

18 El públic s’aboca al Festival La IV Trobada de Saxos reuneix Internacional de Música de un centenar de músics a Tortosa Tarragona

a qualitat musical i l’èxit de pú- sionals de la música com al públic en blic han caracteritzat, un any general. L més, el Festival Internacional Els cursos i els concerts emmar- de Música de Tarragona, organitzat cats en el festival han integrat la mú- pel Conservatori i Escola de Música sica a la ciutat i han apropat a l’alum- de la Diputació a Tarragona. L’esdeve- nat i al públic en general l’experiència niment, celebrat aquest mes de juli- i el prestigi de professors i intèrprets ol, ha convertit la ciutat en un punt reconeguts internacionalment. Al de trobada entre alumnes i professi- llarg dels onze anys que s’ha dut a ter- onals de la música d’arreu del món me aquest esdeveniment musical hi i en l’escenari de diversos concerts i han participat més de 1.500 alumnes, activitats adreçades tant als profes- prop de 150 en cada edició.

Els participants van fer una actuació conjunta al concert de cloenda .

Escola i Conservatori de Música de la Diputació i de deu escoles mu- de la Diputació a Tortosa ha es- nicipals del territori. Els músics van L’ tat l’organitzadora de la IV Tro- interpretar un ampli i variat repertori bada de Saxos, que va tenir lloc al juny que va incloure obres de Jean-Marc a la capital del Baix Ebre, i va aplegar Serre, Christophe Bois, André Waig- un centenar de joves intèrprets del nein, Joseph Haydn, Harold L. Walters Camp de Tarragona i de les Terres de i Dimitri Shostakovich. Un exitós con- l’Ebre. Els participants procedien dels cert a la plaça de l’Absis de Tortosa va El pianista Salvatore Spanò va actuar a l’espectacle inaugural tres centres d’ensenyament musical cloure la trobada.

El Col·legi d’Educació Especial Alba, a Reus, celebra el 30è aniversari

aules rodones, teatre, trobades i altres actes el suport dels pares i mares dels alumnes. Tampoc poy com a administrador i Montse Barberà com a participatius han servit per commemorar no hi va faltar un reconeixement als impulsors de cap de la secció d’Ensenyament. Gomis ha estat, Tel 30è aniversari del Col·legi Públic d’Educa- l’escola, inaugurada en l’època en què Josep Gomis precisament, un dels ponents de les xerrades com- ció Especial Alba de la Diputació a Reus. Del 1981 era president de la Diputació, amb Francesc Cam- memoratives d’aquest 30è aniversari. ençà, aquest centre s’ha convertit en un referent en el camp de l’ensenyament d’alumnes d’entre 3 i 22 anys amb necessitats educatives específiques deri- vades de diferents patologies. Comparteixen el ma- teix objectiu i reconeixement els altres dos centres de la institució supramunicipal: el CPEE Sant Rafael de Tarragona i el CPEE Sant Jordi de Jesús-Tortosa. “El Col·legi Públic Alba, i els altres centres d’en- senyament especial són una prioritat per la Diputa- ció i mai hi faltarà el suport i reconeixement institu- cional i els recursos econòmics i humans necessaris, independentment de la situació econòmica”, va assenyalar el president de la Diputació en l’obertu- ra dels actes festius. Josep Poblet també va agrair la tasca dels professionals actuals del centre i dels que hi han passat en els darrers 30 anys, així com Alumnes de l’Alba van commemorar l’aniversari fent un 30 gegant al pati del centre

19 Foment de l’ocupació

ls plans d’ocupació són programes de contrac- tació de persones aturades que tenen com a Eobjectiu la realització d’obres i serveis d’inte- rès general i social. L’Organisme Autònom Desenvo- lupament Local (OADL) de la Diputació de Tarragona ha gestionat fins ara aquests programes amb l’ob- jectiu de crear ocupació i millorar l’ocupabilitat al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Enguany aquesta iniciativa de l’OADL ha proporcionat feina a prop de 50 persones. Els programes, que incideixen en àmbits con- siderats generadors d’ocupació o potencialment sensibles a noves iniciatives laborals, poden ser cor- poratius o cofinançats. Els primers es realitzen amb l’aportació econòmica de la Diputació de Tarragona, mentre que els segons es duen a terme gràcies al cofinançament del Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu. Els plans d’ocupació inclouen formació en matèria d’igualtat, prevenció de riscos i orientació laboral

Plans 2011 Rehabilitació del Xalet Blanc Recuperació i rehabilitació de l’edifici ubicat al re- cinte del Col·legi d’Educació Especial Sant Rafael de la Diputació, tenint en compte criteris de sos- tenibilitat i ecoeficiència. El Carrilet Recuperació d’espais i construccions destinades a les estacions del Carrilet a Jesús i Maria, adaptant els edificis a l’ús d’energies renovables. Fitxes Via Verda Terres de l’Ebre Elaboració de fitxes d’informació turística sobre la Via Verda, que completarant el catàleg iniciat per la casa d’oficis d’agents turístics i turisme ru- ral promoguda per l’OADL l’any 2009. Estacions Via Verda Terres de l’Ebre Condicionament i rehabilitació dels espais i edi- ficis que conformen les antigues estacions de la Via de Zafán a les poblacions de Prat de Comte i de Pinell de Brai. Recuperació d’espais naturals al Camp de Tarra- gona i les Terres de l’Ebre Rehabilitació d’espais a la Via Verda a Prat de Comte i Pinell de Brai Realització d’actuacions d’interès general i social com són la conservació, recuperació i neteja d’es- pais forestals naturals i la prevenció d’incendis. “Creativitat i Ocupació: treball amb valor Dinamització comerç rural afegit” Dinamització del comerç rural de la demarcació a fi de promoure nous hàbits de comercialització i col·laboració entre cooperatives i empreses de l sector quinari representa la part intangible per crear oportunitats i sinergies. L’Ajuntament de turisme rural. del sector serveis. Els seus pilars bàsics són el Vila-seca i l’Escola Universitària de Turisme i Oci Gestió i promoció del Mapa Interactiu de Recerca Econeixement, la creativitat i l’acumulació de van col·laborar en l’organització de la jornada, que de Feina capital humà i social. Amb l’objectiu de donar a co- va comptar amb la participació de l’Institut Català Actualització, gestió dels continguts, promoció nèixer la importància del quinarisme com a motor d’Indústries Culturals, l’empresa Cromosoma S.A., i difusió de l’aplicació informàtica “Mapa inte- de desenvolupament territorial i creació d’ocupació, l’Escola de Turisme i Oci de Vila-seca i l’ “Ibiza Mu- ractiu de recerca de feina”, posada en marxa per Desenvolupament Local l’any 2005. Desenvolupament Local va organitzar el passat mes sic Cluster” Dinamització Comunitats Pràctiques de març una jornada al Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Vila-seca. Augment de la presència del projecte “Comuni- tats Pràctiques per a l’enfortiment de la igualtat Sota el títol “Creativitat i Ocupació: treball d’oportunitats de la demarcació” a la xarxa tele- amb valor afegit”, l’activitat va reunir persones re- màtica, i foment de la intervenció de les persones presentants del sector públic i privat amb l’objectiu participants. d’esdevenir un espai d’enriquiment i debat, pensat

20 El 47è RallyRACC Catalunya-Costa Daurada arriba amb novetats El suport de la Diputació farà possible, un any més, la celebració de la prova automobilística, destacat dinamitzador econòmic i turístic del territori

l RallyRACC Catalunya-Costa i Navegació de Tarragona i, com a no- Daurada (Rally de España 2011) vetat d’enguany, també de l’Agència Eja escalfa els motors de la 47a Catalana de Turisme de la Generalitat edició, que es durà a terme del 20 al 23 i de Turespaña. La Diputació de Tarragona ha acollit recentment la presentació de l’esdeveniment d’octubre d’enguany en diferents car- reteres de la demarcació de Tarragona. Per sis comarques PortAventura. El ral·li presenta en- altra novetat seran els dos trams noc- El suport de la Diputació a través del El ral·li transcorrerà per carrete- guany novetats quant a l’itinerari. turns que s’hi han previst. seu Patronat de Turisme fa possible res del Tarragonès, el Baix Camp, el En aquest sentit, la prova comptarà Durant la presentació de la prova, la realització, any rere any, d’aquesta Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, amb un tram de terra completament el president de la Diputació, Josep Po- coneguda prova automobilística, que amb un tram a la comarca lleidatana nou de 27,5 km, un altre de mixt amb blet, va destacar el paper del ral·li com a també compta amb la col·laboració de de les Garrigues. La sortida i l’arriba- bona part dels quilòmetres també dinamitzador econòmic i turístic. L’any l’Ajuntament de Salou, de PortAventu- da serà a Salou, i el parc d’assistència nous, dues especials d’asfalt inèdites passat, va generar un impacte econò- ra, de la Cambra de Comerç, Indústria se situarà al palau de congressos de i un tram asfaltat de 45,97 km. Una mic de 26,1 milions d’euros al territori.

La Costa Daurada, un territori per menjar-se’l

Foto: A. Lavadinho

Promoció entre els agents de viatge russos

Juan Echanove i Imanol Arias van ser a la Diputació per avançar detalls del n miler d’agents de viatge rus- tén consolidar i augmentar un mercat programa de TV dedicat a la gastronomia de la Costa Daurada sos han participat en un conjunt turístic que ja se situa en el tercer lloc l programa de TVE Un país para de les oficines i patronats municipals Ude viatges de familiarització or- quant a nombre de visitants a la Costa comérselo preveu emetre a la de turisme de Tarragona, Reus, Cam- ganitzats des del Patronat de Turisme de Daurada, per darrere dels visitants brità- Etardor un capítol dedicat als brils, el Vendrell, Torredembarra, Valls la Diputació amb la col·laboració del Pa- nics i francesos. productes i la gastronomia de la Cos- i el Priorat, a més de l’Ajuntament de tronat Municipal de Turisme de Tarrago- D’altra banda, el Patronat també ta Daurada. Els presentadors de l’es- Riudoms. Arias y Echanove van lloar na. Aquests professionals turístics han ha promogut recentment els atractius pai, Imanol Arias i Juan Echanove, van les especialitats culinàries de la de- conegut de prop els principals recursos de les Terres de l’Ebre entre agents de avançar-ne part dels continguts en un marcació de Tarragona, “basades en de la destinació i l’oferta hotelera de la l’Estat espanyol, en el marc de la terce- acte a la Diputació de Tarragona, ins- la tradició i el territori però que, no Costa Daurada, que posaran a disposició ra convenció anual d’agències de viat- titució patrocinadora del capítol, que obstant això, miren cap al segle XXII”, dels seus clients de Rússia. Amb aques- ges de la central de recursos turístics també compta amb la col·laboració van dir. tes i altres iniciatives, la Diputació pre- CRT Gestión.

21 PER CLICAR El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, al detall www.dipta.cat/mamt lta accessibilitat, comoditat en la cerca de continguts i disseny clar i atractiu. Són algunes de les principals característiques de la nova web Adel Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT). La pàgi- na, totalment renovada, endinsa l’usuari en les col·leccions, les exposicions, les publicacions, els serveis i la història d’aquest espai cultural. També permet fer un recorregut virtual per l’interior del museu, conèixer-ne les darreres notícies i els actes previstos i, fins i tot, introduir els més petits en l’art mitjançant jocs virtu- als. La pàgina enllaça amb continguts del MAMT presents a Facebook, Youtube o Flickr, entre altres xarxes socials. D’altra banda, la web del museu enllaça amb la pàgina del MAMT Pedagò- gic (www.dipta.cat/mamtpedagogic), una reeixida iniciativa adreçada a escolars i docents que permet conèixer les obres i artistes del museu a partir de mil i una activitats engrescadores.

PER LLEGIR PER NO PERDRE’S Jordi Sarrà. De la Les fonts del Paratge Natural Color i territori mirada a la visió de Poblet Eloi Grasset i Dolors Molas José Luis de la Peña Col·lecció Tamarit, núm 27 Col·lecció Guies Temàtiques de la Medusa/Natura, Diputació de Tarragona – Viena Edicions núm. 6 141 pàgines. Color Diputació de Tarragona 253 pàgines. Color

Una de les obres de Joan Ferrer Vallbona

olor, força i un traç enèrgic, alhora que sensible, ca- racteritzen l’obra del pintor Joan Ferrer Vallbona. CUna selecció de pintures d’aquest artista nascut el ordi Sarrà. De la mirada a la visió està quest complet estudi sobre les fonts del Pa- 1925 a omplen, durant el mes dedicat al colorista pintor vila-secà ratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de d’agost, el Pati del Palau de la Diputació de Tarragona. L’ex- JJordi Sarrà (1935-1990). El volum re- APoblet inventaria els brolladors coneguts, posició recorre espais molt propers al pintor: el seu poble, passa al detall la vida i l’obra d’aquest treu a la llum els que havien quedat oblidats o mal- els camins, les muntanyes, racons de la comarca... Mil i un prestigiós artista, premi Tapiró de la Di- mesos i, fins i tot, descobreix i situa geogràficament paratges rurals que Ferrer combina amb creacions abstrac- putació de Tarragona l’any 1968, i mostra noves fonts. L’obra, amb el suport tècnic del Paratge tes inspirades en la seva experiència com a teixidor. La mos- bona part de l’obra pictòrica i dels dibui- Natural d’Interès Nacional de Poblet, aporta dades i tra és una oportunitat única per descobrir una obra que, tot xos de l’autor. El llibre, que també inclou fotografies de 130 fonts, la majoria situades al ter- i les seves arrels locals, adquireix una dimensió universal. versions en llengua castellana i francesa, me municipal de Vimbodí i Poblet i, la resta, al terme Exposició de pintures de Joan Ferrer Vallbona es va presentar al març, coincidint amb de l’Espluga de Francolí. El llibre inclou informació Del 29 de juliol al 28 d’agost l’exposició del mateix nom, al Pati del Pa- sobre geologia, botànica i història, i també repassa Pati del Palau de la Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni, 100. Tarragona lau de la Diputació de Tarragona. dites populars i poemes que fan referència a l’aigua. www.dipta.cat/exposicions

Podeu consultar el catàleg complet de publicacions al web www.dipta.cat/CatalegPublicacions

22 Austeritat, racionalitat i eficiència per encarar els Noves idees per a nous temps actuals lideratges

er tots és conegut que la nostra de la Diputació de Tarragona, però a l passat dia 8 de juliol es consti- luntat, capacitat i llarga trajectòria– societat està vivint els temps la vegada ser valents per destinar els tuïa la nova corporació de la Di- és del tot imprescindible. Per aquests Pmés difícils des de la restaura- màxims recursos possibles a ajudar putació de Tarragona per aquest motius, entenc que conceptes com ció de la democràcia. És en aquests els ajuntaments i els seus ciutadans. E moments que els ciutadans esperen, –El compromís d’estructurar mandat 2011-2015. En la meva inter- estalvi han d’anar acompanyats d’efi- més que mai, que les decisions de les l’organització d’una manera més efi- venció feia referència a la necessitat càcia i eficiència. Seria del tot injust administracions públiques i els seus cient, gestionant-la amb austeritat i de donar resposta als nous reptes que s’entengués estalvi com a justi- dirigents polítics siguin encertades racionalitat i així poder donar majors que la ciutadania ens reclama. ficació de retallada de drets i serveis i ajudin a millorar aquesta situació serveis amb els mateixos recursos. No podem aturar-nos en les la- bàsics per als ciutadans adversa. –I el compromís de buscar el En aquest entorn, els ciutadans consens entre les diferents forces po- mentacions i la queixa, per tant són Així, en el futur hem d’emprar al- heu encarregat a Convergència i Unió lítiques per fer prosperar els projectes del tot imprescindibles idees noves, tres conceptes com prioritat al costat el govern de la Diputació de Tarrago- estratègics, però a la vegada, anar per acció i lideratge. Estic plenament de treball, eficiència i qualitat. Però na. I des del primer dia el nostre ob- feina i aprofitar el temps. convençut que no existeixen formu- aquest conceptes ens condueixen a jectiu és únic: posar tota la capacitat Sense cap mena de dubte el rep- les màgiques, la crisi actual esta sent noves maneres de fer i han de com- i potència d’aquesta institució al ser- te és majúscul, i les dificultats impor- vei de les necessitats del territori i la tants. Hi ha molta feina a fer, però llarga i profunda, però és important portar canvis en models de gestió seva gent. tenim una excel·lent institució i uns començar a actuar per sortir de la pa- més àgils i eficaços, per aconseguir En aquest sentit els compromi- excel·lents professionals que hi tre- ràlisi del moment actual. traslladar serveis al ciutadà amb el sos dels Diputats de Convergència i ballen. En aquest context, el món local menor cos econòmic. Aquest és un Unió són clars: Amb la suma dels esforços de es pot convertir en un dels catalitza- del reptes que ens obrirà perspecti- –El compromís de treballar per tothom podrem fer, durant aquests tot el territori sense distincions ge- quatre anys, la feina que els ciuta- dors més decisius per aportar idees ves de futur i ens pot donar lideratge ogràfiques o polítiques, i prestant dans esperen d’una institució amb el i lideratge, doncs el municipi és l’ens i respecte davant els nostres conciu- especial atenció als municipis més prestigi i la història de la Diputació de polític i de gestió més proper a les ne- tadans. petits. Tarragona. cessitats del ciutadà. –El compromís de ser prudents Josep Maria Cruset Domènech És en aquesta situació on el lide- en les nostres decisions per no com- Josep Masdeu Isern Vicepresident i diputat Diputat portaveu del grup Socialista prometre la bona salut econòmica portaveu del grup de CiU ratge de la Diputació –per la seva vo-

Cal reivindicar el paper de la Nova etapa en temps difícils Diputació

a Diputació obre un nou mandat considerem que ara cal fer un pas avant les veus oportunis- La Diputació reuneix algunes de en un context de crisi, força dife- més. Rehabilitat el Palau Climent de tes que en el marc de la crisi les condicions que més ens demanen L rent del que es vivia el 2007, però Tortosa, amb un registre desconcen- econòmica proposen la su- els ciutadans segons totes les en- cal continuar atenent i desenvolu- trat i diverses dependències d’orga- D pressió de les diputacions, cal reivin- questes: consens enlloc de partidis- pant les línies d’actuació i la prestació nismes de la Diputació, cal continuar de serveis que realitza, amb equitat, l’acostament polític i administratiu a dicar la seva tasca més que mai: és me, gestió enlloc de política de baixa eficiència, eficàcia i diàleg. la realitat ebrenca, malgrat que la ve- sorprenent, per no dir vergonyós, que volada, suport als municipis, transpa- L’equip de govern ha presentat gueria hagi d’esperar. polítics com Zapatero, després d’en- rència en la gestió del recursos o esta- les seves línies d’actuació, en les quals I, preocupats per l’impacte que hi trobem a faltar aspectes com el fu- la crisi provoca en els nostres mu- deutar el Govern Central fins a límits bilitat institucional. Les Diputacions tur del PEIM (Programa Extraordinari nicipis, cal que la Diputació replan- insospitats, ara vulguin culpar les di- reuneixen totes aquestes condicions d’Impuls Municipal) un instrument tegi les bases dels seus ajuts, per a putacions del seu propi desgavell al i, per tant, són plenament vigents, molt important i força ben dotat que que se’n puguin beneficiar municipis front del govern d’España. Tampoc no i més necessàries que mai per ga- ha beneficiat els municipis petits i que pertanyen a algunes franges de mitjans en aquests darrers anys. població que ara acostumen a que- s’acaba d’entendre que diputats pro- rantir estabilitat política i progrés al En exercici de responsabilitat, el dar-ne fora. També proposem ampli- vincials de les nostres contrades, com conjunt de la província, a més a més nostre grup polític ha estès la mà al ar i ser més generosos en els criteris l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix d’uns treballadors més imparcials i govern entrant de la Diputació. Però de concessió de subvencions per tal també exercirem el control que cor- d’adequar-los a les diverses realitats Ballesteros, se sumin a les veus més menys influenciables pels canvis po- respon a una oposició constructiva, i municipals i geogràfiques existents populistes quan ja li agradaria tenir lítics que cap altra administració. per això proposem avançar de bracet a les nostres 10 comarques i que els al seu Ajuntament la salut financera en altres qüestions que no formen ajuts sorgeixin d’una suma de criteris que té la Diputació de Tarragona, i Alejandro Fernández Álvarez part la proposta inicial del govern: més equitativa. Diputat portaveu del grup del PP de Tarragona L’exigència d’un sistema de fi- Encetem una nova etapa a la que es basa en la feina extraordinà- nançament just per als ajuntaments, Diputació, i caldrà estar amatents a ria dels seus treballadors. Què fàcil és que pateixen greument per a afron- com es desenvolupa! culpar els altres de la pròpia incom- tar diàriament les seves competènci- petència! es i per a pagar-les. Tomàs Bigorra i Munté ERC, pioners en la petició de des- Diputat portaveu del grup d’ERC centralització a les Terres de l’Ebre,

23 Valentí Gual Vilà L’Albereda, en estat pur Historiador La Diputació de Tarragona ha recuperat l’espai fluvial de Santes Creus, en una actuació mediambiental pionera a Catalunya

Albereda de Santes Creus, una de les més importants repre- L’ sentacions de bosc de ribera del migjorn català, ha reforçat encara més la seva singularitat després dels treballs de restauració ecològica que s’hi han fet. Es tracta d’una actuació promoguda per la Unitat de Medi Àlbers i Ambient, Salut Pública i Territori de la Diputació de Tarragona, mitjançant monjos la qual s’ha refet l’antic meandre del albereda de Santes Creus riu, que havia desaparegut a principi evoca un passat esplendo- dels anys noranta del segle XX. Així L’ rós i incert, nascut a l’empa- mateix, s’ha incidit en la millora de ra i l’impuls d’un temps de monjos i de les primeres terrasses flu- tramesos a omplir espais poc ha- vials del Gaià. Les obres, finançades ❶ bitats i on els bous no hi llauraven. per la Diputació amb la col·laboració És un conjunt vegetal impressio- de l’Agència Catalana de l’Aigua, han nant, avui zona de lleure i trobada, comportat la retirada de les esculle- tocant un dels cenobis mestres res de pedra i altres elements que ha- nascuts a la riba del riu que no pot vien provocat un entorn artificial. morir, el Gaià. L’actuació humana ha tornat a envoltar de vida un La restitució del monestir sense comunitat i els meandre ha permès àlbers s’enlairen fins al cel per re- tre homenatge als monjos blancs que el Gaià recuperi que ja no hi són. No endebades les el curs natural fulles caduques dels arbres són al- bes, també, al revers. Fins i tot l’es- La restauració ecològica d’aquest corça dels troncs dels arbres joves espai del municipi d’Aiguamúrcia és és d’un gris molt clar. una experiència pionera a Catalunya en aquest tipus d’intervencions, ori- “És un conjunt entades a restaurar processos naturals ❷ altament complexos. Atesa la singu- vegetal laritat i característiques del projecte, impressionant, aquest ha entrat a formar part de l’ac- tual Màster sobre Gestió i Restaura- avui zona de ció del Medi Natural que imparteix la lleure i trobada” Universitat de Barcelona. Així mateix, Mentre, els carreus destil·len aquestes obres d’enginyeria ambiental passat i present i el conjunt ar- es presentaran al I Congreso Ibérico de quitectònic s’agermana a través Restauración Fluvial, l’octubre vinent a de l’espai amb Poblet i Vallbona León, organitzat pel Ministeri de Medi de les Monges. Panteons de reis Ambient i Medi Rural i Marí. i reines, senyors feudals de page- Jornada de Natura en sos i menestrals, peces claus de la història catalana medieval, mo- Família derna i contemporània. La recuperació de l’espai es va pre- Caldrà tenir ben presents sentar públicament durant la III Jorna- ❸ tots els punts que donen forma a da de Natura en Família, que organitza aquesta magnífica simbiosi entre la Diputació –ens titular de l’Albere- Com cent anys enrere fulla i pedra per ser capaços de da– i a la qual van assistir més de 200 bastir un futur immediat digne persones. La millora a l’Albereda con- airebé un segle separa les fotos 1 i 3. La millora impulsada per la Diputa- de la lluita i la perseverança de tribueix a enriquir el valor patrimonial ció ha tornat l’espai fluvial de Santes Creus al seu estat original. L’acció comtes i reis, de nobles, burgesos, de Santes Creus, des del punt de vista humana havia deixat el Gaià ocult entre esculleres artificials, com es G pagesos, menestrals i marginats. ambiental, social i històric. pot veure a la imatge número 2.

24