n Comunicat de premsa n

El DPTOP aprova el Pla d’ordenació urbanística plurimunicipal de la

La Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) ha informat favorablement avui del Pla d’ordenació urbanística supramunicipal (POUPM) de la Cerdanya, que abasta 12 municipis de la comarca. Ara, el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, en podrà fer l’aprovació definitiva. El Pla, elaborat pel Consell Comarcal de la Cerdanya, construeix una política de gestió urbanística per a aquests nuclis, anant més enllà de la simple reserva de sòl. Així, fixa criteris per tal de millorar l’estructuració de nuclis urbans, protegir el patrimoni, crear espais centrals de relació, vetllar per la diversificació tipològica i dels usos i mantenir les estructures tradicionals del paisatge ceretà.

La comarca de la Cerdanya, dividida entre Girona i , té una població de 18.656 habitants i un total de 17 municipis. El clima, el paisatge i les estacions d’esquí, així com la millora en les comunicacions que va representar l’obertura del túnel del Cadí, han fet possible, al llarg dels anys, un important desenvolupament econòmic. Aquesta evolució ha vingut de la mà del turisme, provocant grans canvis en l’estructura econòmica tradicional i l’auge de la construcció, especialment de segones residències. Tots aquests canvis feien necessària una nova planificació per a la comarca.

Actualment, està aprovat el Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran, que fixa les gran directius per al desenvolupament futur de tota aquesta àrea muntanyenca, i també el Pla director urbanístic de la Cerdanya, que en desenvolupa i concreta algunes per a la comarca.

Ara, a aquestes figures d’ordenació se suma el POUM, que fou aprovat inicialment pel Consell Comarcal l’any 2005 i que la CUC ha aprovat definitivament avui. D’aquesta manera, es completa la planificació urbanística per a la comarca des de difentes escales de detall.

Una nova eina de gestió urbanítica

El POUPM abasta 12 municipis de la Cerdanya, que inclouen 56 nuclis de població. Es tracta dels municipis de , Das, , Ger, , , , Montellà i Martinet, , , i Urús. El Pla parteix de la valoració dels resultats del planejament general dels anys 80, centrat gairebé exclusivament en la reserva de sòl per al creixement, per a construir una política de gestió urbanística.

El Pla, a més de recollir les estratègies de desenvolupament que assigna el Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran per a cada nucli, fixa tota una sèrie de criteris d’ordenació. Així, aposta per consolidar els municipis existents, millorant la

Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 1 de 2

n Comunicat de premsa n

seva estructuració amb la creació d’espais de centralitat i protegint-ne el patrimoni.

Igualment, delimita àrees de reforma o rehabilitació en els diferents nuclis, limita l’impacte visual de les construccions en sòl urbanitzable, vetlla per la diversificació tipològica de les edificacions i la barreja d’usos, i impulsa l’habitatge protegit. Al mateix temps, adapta la ordenació dels sectors urbanitzables a la preservació d’elements tradicionals del paisatge ceretà, com ara les traces de camins, recs i sèquies o l’estructura de bocatge –construcció de murs de pedra o de fileres d’arbres per a delimitar parcel·les rústiques-.

18 de juny de 2010

Oficina de Comunicació i Premsa Departament de Política Territorial i Obres Públiques [email protected] 93 495 82 34 Pàg. 2 de 2