Estudis I Documents Xxviii

ESTUDIS I DOCUMENTS XXVIII

-2012

ESTUDIS I DOCUMENTS

SUMARI PrÒlEg L’ermita de la Mare de Edició: Manuel Palomar Sanz. Déu de la Consolació de LA NOSTRA TERRA Rector Universitat d’Alacant Pàg. 5 Llutxent: història d’una fundació Clausura de la Ana Mª Reig Ferrer - Benedicta Chiner Direcció: conmemoración del Llàcer - Josep Cerdà i Ballester Pàg. 102 Manuel Requena Collado bicentenario de la José Luis García Vidal Constitución de 1812 del pla de missena al Ilustres valldalbaidenses desert de gabès. la Consell de redacció: en la Constitución de Cádiz història d’un mariner Mª Teresa Ferrer Guerrero Mª Jesús Juan - Luz Ortiz - republicà de la pobla del José Angel Gironés Muñoz Pepa Sempere Pàg. 6 duc. 1936-1947 Josep Màrius Climent i Prats Pàg. 107 Emili Casanova Herrero La Constitució de 1812 i Alfred Bernabeu Sanchis la Vall d’Albaida De tot mal tenim Moisés Tormo Martínez Francesc Torres Faus Pàg. 19 novena. El “mal vençut” Fernando Lliso Bartual RELLOTGES DE PEUS a les representacions Luz Ortiz García-Bustelo Joan Olivares Pàg. 52 festives vallalbaidines i valencianes Enrique Martí Torró UN VESTIGI OBLIDAT RECUPERA Sergi Gómez i Soler Pàg. 135 Francisco Galiana Gisbert LA SEUA ESPLENDOR. Jaime Bernabeu Galbis LA LÀPIDA FUNERÀRIA DEL el ii órgano de la iglesia José Gandía Montés PINTOR ONTINYENTÍ AURELI de santa maría Ignasi Gironés Sarrió BLASCO (1891) Rafael A. Gandía Vidal Pàg. 146 Ramon Mora Galbis Maria Català - Sara Català - Xavier Mas Joanma Belda Sanchis Barberà - Ignasi Gironés Sarrió Pàg. 58 El Promptuari del Doctor Mateu. Cursos 1794/95/96 MÉS MAL QUE UNA Ignacio Gironés Guillem Pàg. 151 Maqueta i portada: PEDREGADA. CONSEQÜÈNCIES Jaime Bernabeu Galbis DE LES INCLEMÈNCIES Cent anys de Josep Giner METEREOLÒGIQUES DE 1952 A 1912-1996 Dipòsit legal: 1972 A QUATRETONDA Josep Daniel Climent Pàg. 162 V-4510-2005 Frederic Oriola - Jesús Tarrasó Espí Pàg. 61 L’ermita de Sant Vicent (Ontinyent). Breu ISSN: ÓRGANO DE AIELO DE recorregut Històric- 1139-2487 MALFERIT Artístic Mª Elvira Juan Llovet Pàg. 66 Agustí Ribera Pàg. 166 Imprimeix: DONA I GUERRA CIVIL: LES Per lo bé, pau e repós de la Gráficas Bormac, S.L. INFERMERES DE L’HOSPITAL dita vila. INTERNACIONAL D’ONTINYENT El Consell d’Ontinyent Joan Josep Torró Martínez Pàg. 68 davant els conflictes LA REPRESSIÓ DE LA entre els frares del DELINQÜÈNCIA EN EL MARC monestir de dominicans i AGRÍCOLA ONTINYENTÍ el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526) (S. XVII-XVIII) Vicent Terol i Reig Pàg. 168 Alfred Bernabeu Sanchis Pàg. 75 El pintor ceràmic de Josefina Làzaro Cerdà, Manises Francec Tos: obres poetessa de Quatretonda a la Vall d’Albaida Alfonso Vila Moreno Pàg. 181 Beatriu Navarro i Buenaventura - Josep Relació de Dom Joan Lluís Cebrian i Molina Pàg. 82 Esplugues Requena en i amb “Com el vel de l’aurora, de Agullent solitud segura”: univers Ramon Haro Esplugues Pàg. 185 mític i recerca incansable en la poesia de salvador En memoria del Excmo. Sr. jàfer Prof. Dr. D. Juan Esplugues Moisés Llopis i Alarcón Pàg. 86 Requena Juan Vicente Esplugues Mota Pàg. 190 LA ORDEN DELOS MÍNIMOS DE Portada commemorativa del SAN FRANCISCO DE PAULA EN Carles Salvador, bicentenari de la LA VALL D’ALBAIDA: LA POBLA guanyador dels Jocs Constitució de 1812 DEL DUC, 1603 Florals de 1950 d’Agullent Antonio Calzado Aldaria - en honor de Sant Vicent Emili Casanova Pàg. 197 José Antonio Fayos Bataller Pàg. 94 “La Nostra Terra” no assumeix necessàriament les opinions dels autors

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 3 Monument commemoratiu a la Constitució de Cadis de 1812

Fotografia de http://myspanishinspain.wordpress.com - Blog de Caroline Moore - 20/11/2012 PRÒLEG

Deia el poeta Rilke que la veritable pàtria de d’il·luminar les nostres passes en aquests dies de di- l’home és la infància. Quina millor manera de re- fícil encaix social i econòmic. cuperar el seu alé que endinsar-nos en la història del lloc que ens ha vist créixer, començar a caminar En els més de vint estudis que configuren el nou i passar les nostres primeres nits el ras en els estius número d’Almaig el lector podrà trobar reflexions que mai tornaran a tenir tanta llum. Tots aquests re- sobre l’arquitectura, la pintura, la història, la socio- cords em vénen a la ment davant de la revista que logia, la natura, la literatura o l’agricultura més prò- tinc l’honor i l’oportunitat de prologar. L’exercici de xima, i una bona mostra d’il·lustres personalitats de la seua escriptura m’ha fet endinsar en les arrels de la nostra comarca, en aquesta admirable iniciativa la nostra comarca, m’ha fet passejar de bell nou per anual. Amb la seua voluntat de potenciar la projecció cada pedra dels carrers que sempre he conegut, cada de la cultura a través d’una multitud d’estudis sobre la paisatge, cada fet i cada petjada del nostre passat nostra realitat, aquesta obra aconsegueix anualment com a fonament imprescindible del nostre present el seu propòsit de preservar, protegir i divulgar el pa- i del nostre futur. Almaig és, una vegada més, un trimoni històric i cultural de la nostra zona. Gràcies regal per als nostres ciutadans, un estudi brillant, a aquest acostament que ens proposa cada article, el profund i acurat del patrimoni d’Ontinyent i de La lector podrà conèixer nous aspectes d’edificis his- Vall d’Albaida. tòrics o noves anotacions d’esdeveniments que han conformat la idiosincràsia de la nostra comunitat. He d’agrair, per tant, a l’Associación Cultural La Nostra Terra l’oportunitat de prologar aquest exem- Una tasca vigorosa i ferma que compartim des plar de la revista Almaig, Estudis i Documents, que de la Universitat d’Alacant, que té en les seues ba- en aquesta ocasió fa el seu número 28. Un honor ses constitutives la projecció dels valors educatius a i una responsabilitat —una agradable responsabili- la societat, en la dinamització de les potencialitats tat— de participar en aquesta iniciativa que suma creatives de tots els col·lectius i en la contribució esforços de diferents disciplines generadores de constant del desenvolupament i progrés del teixit cultura i de coneixement entorn de la realitat de la cultural del nostre entorn, cercant sinergies entre nostra comarca. les unitats generadores de patrimoni. Almaig n’és un exemple perfecte. En aquesta edició, la portada de la revista com- memora el bicentenari de la constitució de Cadis, Convide, doncs, des d’aquesta pàgina, a l’afortu- una efemèride fonamental per al nostre país, que nat lector perquè s’endinse amb curiositat i entusi- un 19 de març del 1812 promulgava la primera asme a recórrer l’ampli ventall temàtic de la revista, constitució de la seua història, i una de les més que confie el seu temps a les sàvies línies dels col· liberals de la seua època. Una fita en el qual van laboradors d’Almaig i que assaborisca els matisos contribuir diversos conciutadans nostres, com bé i les experiències que aporten els articles d’aquesta tracten diversos estudis inclosos en aquest núme- edició. És segur que revisitaran moments de la seua ro. Un moment de la nostra terra en el qual hau- infància, que sorgiran noves ganes de recórrer els ríem de cercar-nos constantment, fruit de l’esforç i nostres pobles amb nous ulls, nous coneixements. de l’acord de tots els governants d’aquell moment. Aquest és el veritable assoliment, imprescindible en Aqueix esperit de concòrdia amb la ferma voluntat la societat, de l’Associació La Nostra Terra: que co- de superar els greus perills que afrontava la societat neguem millor el món en el qual vivim, que trans- de llavors, i que són un exemple per a la crítica situ- metem el nostre coneixement i que seguim cercant, ació actual. Aquesta revista, doncs, es converteix en amb el nostre esforç, com vam ser ahir, l’única via un marc per a la memòria i en una llum que hauria de saber què som avui i què serem demà.

Manuel Palomar - Rector de la Universitat d’Alacant

5 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Clausura de la conmemoración del bicentenario de la Constitución de 1812. Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz Autor: Mª Jesús Juan - Luz Ortiz - Pepa Sempere

e cierra un intenso ciclo de estudios sobre la Constitu- ción de Cádiz. Mucho se ha Sescrito, hablado y celebrado porque el evento era de envergadura. ¿He- mos de estar orgullosos por haberla creado a ella misma o por sus re- percusiones?, ¿Fue un hito positivo en nuestra historia? Recordemos que solo estuvo vigente dos años y esto es un hecho tan rotundo que casi podría arrinconarla. Pero no. Llega el momento de reflexionar, verla a ella y a su contexto, en perspectiva. Darle el juicio que hoy nos merece, globalmente considerada Congreso de los Diputados en Madrid: la soberanía popular ella y su momento, a través de lo que supuso. fuertes retrocesos y reinicios hasta produjo la mayor destrucción que Muchos y buenos historiadores su configuración final en 1868. En sufrió España desde Almanzor. Su han concluido que fue un fenóme- España su trasfondo contiene datos impronta duraría todo el siglo XIX no heterogéneo y complejo, donde interesantes, pero la cronología de y primeros años del XX. El ejérci- chocaron el fin de un ciclo y el inicio la evolución del liberalismo coinci- to “popular” tenía una procedencia del siguiente. Su marco es una cri- de con el modelo francés. heterogénea, pero se instaló donde sis histórica europea que permitió a pudo conectar con el ejército inglés E. Labrousse crear su teoría sobre Por su importancia, se debe para batir con él a Napoleón. Fue la génesis de las revoluciones libe- destacar el hecho bélico que tuvo la mano larga de Inglaterra, sin la rales (1789, 1848 y 1868) tomando lugar en 1808, anterior a la Cons- cual es seguro que esta no hubiera las características que presentaban titución, a modo de antecedente derrotado al Emperador, mal que las tres en sus aspectos demográfi- de la misma. La Junta de Sevilla, les pese a unos y a otros. Porque cos, económicos y sociales. Cierto en 1808, declaró la guerra a Na- hay que decir, alto y claro, que los es que el radicalismo liberal de la poleón, de acuerdo con el asunto ingleses combatieron aquí, no para Revolución Francesa y su Declara- del secuestro de la familia real liberar a los españoles, sino para ción de Principios de 1789, enamo- en Bayona. Antonio Carrasco ha derrotar a Napoleón, para conser- ró a la generación española llamada demostrado que, de 1808 a 1814, var la supremacía naval en el mun- a sustituir a los ilustrados. En Fran- esta reacción de un país exaspe- do que buscó desde el siglo XVII cia su vena revolucionaria sería el rado se abatió como una plaga de (para sustituir a España en el man- motor del cambio que abrió paso a langostas sobre toda la Península, do de Europa). Ayudados por los la sociedad contemporánea, no sin en forma de guerra de guerrillas y portugueses, juntos vencieron en

6 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

grandes batallas. Por su parte, Vi- España, toma conciencia de que valores defendidos por el levanta- cente Rodríguez Casado opina que hay una sensible diferencia con la miento masivo. En su seno vemos Napoleón nunca pensó en hacer Guerra de Sucesión (Felipe V de a dos grandes figuras. Jovellanos, una guerra formal contra España: Borbón frente al Archiduque Carlos el primero que alzó su voz para “Con los materiales de deshecho de Austria). El pueblo no quiere a defenderlos. El viejo conde de Flo- que recibe de la Revolución Fran- los Hijos de la Revolución Fran- ridablanca, desterrado en Murcia, cesa quiere levantar un grandioso cesa, ni a la Grande Armée; hace fue el autor y primer presidente de edificio que agrupe de nuevo a Eu- la guerra contra la revolución ja- la Junta Central Suprema y Guber- ropa… Sus grandes triunfos gue- cobina con auténtica religiosidad nativa que asumió la autoridad del rreros que comienzan en la etapa patriótica generalizando un tipo de Reino. Ellos entran en conflicto to- en que colabora con el Directorio guerra diferente al enfrentamiento tal y llevan el peso de la acción en (1796) y concluyen prácticamente de ejércitos contra ejércitos. Será la las Cortes de Cádiz. Pero ellos, por en 1813, parece que presagiaban guerra de guerrillas la que derrota- su situación de perseguidos políti- definitivamente una nueva Euro- rá a Napoleón. A partir de 1808, se cos en etapas anteriores, carecieron pa. No iba a ser así…No puede combatirá a muerte contra el triunfo de fuerza de arrastre, que quedaría dominar a Inglaterra, la principal imperial de la Revolución Francesa, a cargo de los más jóvenes. Quie- enemiga de la integración euro- encarnada en la dinastía Bonapar- nes les siguieron son los que per- pea; y tropieza luego con España te. Y de forma simultánea, España severarían en conciliar las reformas y Rusia…”1. Estos dos territorios reaccionará y planteará la crisis del políticas necesarias con lo esencial serían la tumba de su sueño. Su Antiguo Régimen estamental. de la Constitución española. De ambición personal le dominó hasta ellos también saldría un grupo que el punto de sustituir las dinastías Rápidamente se organizo una se pondría al servicio incondicional europeas y la española Borbón por trastienda de la contienda. Las de los franceses. otras de su estirpe; su gran error minorías o “élites” no combatien- fue pensar que esto sería fácil, rá- tes, conscientes de que se debían Un tercer grupo estuvo confor- pido y contundente; concediendo a allegar fondos para financiar el mado por los de espíritu “reaccio- los “dóciles y cobardes” españoles levantamiento en armas del país, nario”, considerados serviles, abun estatuto otorgado: la Constitu- citadas en Cádiz, cristalizaron dos solutistas e inamovibles, incapaces ción de Bayona. Lo había hecho tendencias. Y por un lado surgieron de comprender la necesidad de una así en todos los reinos de Europa los innovadores, los “liberalistas”, reforma del Estado dentro de cau- que fue ganando. Incluso en Aus- sucesores en 1808 del núcleo peces tradicionales. tria casó con la hija del empera- queño de ilustrados naturalistas del dor Habsburgo, María Luisa, de reinado de Carlos III: “una genera- Pero los liberales eran más ra- quien tendría un hijo coronado por ción de jóvenes intelectuales llenos dicales, seguían la línea del roman- Rey de Romanos. Napoleón esta- de inquietudes que estaban boquia- ticismo político, se declaraban fer- ba segurísimo de vencer pronto y biertos ante el intento napoleónico vientes partidarios de la soberanía fácilmente la resistencia de los es- de construir la unidad de Europa popular y del derrumbe del sistema pañoles. Pero los ingleses, según sobre la base ideológica del racio- estamental. Estas fueron las dos expresó el Duque de Wellington, nalismo francés”2. De ellos se dijo, élites principales que intervinie- opinaron que si la guerra de Espa- con desprecio, que rechazando la ron en la superestructura de la ña durara, Europa estaría salvada. Francia grande, deseaban hacer de historia de aquel momento. Muchos historiadores dicen que tal España una Francia chica. vez este haya sido el último gran El pueblo español era “no re- papel jugado por nuestro país en la Por otro lado estaban los “rea- novador consciente”, sino incons- Historia contemporánea. Y de todo listas”, que querían conservar el ciente. Quería seguir igual con ello fue consciente la opinión pú- “statu quo”, la “constitución tradi- su mismo rey Borbón, porque su blica francesa ya en 1808, a lo que cional”, que dijo el Marqués de la mentalidad estaba configurada por siguió una constante y progresiva Ensenada. Se denominó así la con- la figura divina del rey, padre de desmoralización del ejército fran- textura política que conformaba el todos, por su religión y por sus tra- cés. Ningún historiador contem- regimiento de la cosa pública espa- diciones. El liberalismo no era en- poráneo de los hechos, ha tenido ñola, siguiendo la línea del tratadis- tonces más que un concepto teórico duda alguna del nivel corrosivo ta valenciano del siglo XVII, Ma- del que se veía, nada más, su facies que supuso la guerra de España teu i Sanz. Estos eran la conexión calamitosa de la sangrienta Revo- para derrotar al Emperador. popular, quienes compartían los lución Francesa. Se puede decir

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 7 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

con claridad que ni las élites ni el bandera e himno, en palabras de un pueblo poseían conocimiento de la gran experto historiador, Vicente plasmación del liberalismo, cómo Rodríguez Casado. quedaría configurada la soberanía popular, o la división de poderes, o Esta fue una obra colectiva, de la igualdad de los ciudadanos ante casi todos los españoles luchando el poder legítimo; porque sus efec- con armas o con ideas. Pere Apa- tos reales aún no estaban consoli- rici perteneció al grupo de quienes dados y no surtían efectos bien visi- lo llevaron a cabo mediante las bles en Francia, ni en Europa. Y es ideas. Y para ponerlo de relieve qué los efectos de un cambio tardan aquí y ahora, no hemos encontrado en madurar, asentarse y configurar documentación mejor que la inves- los territorios. tigación realizada y publicada por

Acto Institucional Conmemorativo de la Constitu- nuestro querido amigo Fernando Para hacernos idea cabal de lo ción de 1812 el 1 de junio de 2012, en Aielo de Goberna Ortiz, médico, escritor Malferit: el President de les Corts Valencianes, D. que fue aquello, pensemos que la Juan Cotino, impone una escarapela, similar a la y notable bibliófilo de esta pobla- soberanía popular era algo inaudito portada por los constituyentes, a los niños nacidos ción, a la que le hemos añadido la en 2012. Ese mismo día en 1812 intervino Pere entonces. El liberalismo doctrina- Aparici por primera vez en sesión de las Cortes investigación llevada a cabo para rio, situaba a las gentes ante una no- de Cádiz este artículo por Mª Jesús Juan, bi- vedad semejante a la demostración bliotecaria de Aielo.4 ¿Los Aparici que hizo Juan Sebastián Elcano de de podemos estudiar las personas eran originarios de Aielo? que la Tierra era una esfera y no un y mentes que colaboraron por par- plano, circunnavegándola. Aque- te de nuestro territorio en crear la Veamos sus orígenes en Aielo lla revolución científica se superó Constitución de 1812. En las dos de Malferit: su linaje y su apellido pronto gracias a su explicación en partes siguientes de este artículo aparecen citados en dos documen- la cartografía del siglo XVI y al di- hemos reconstruido sus biografías. tos importantes: namismo económico que imprimió el mercantilismo del oro americano Pere Aparici, de Aielo de Malfe- a).- La Carta Puebla: a toda la sociedad hispana. Pero en- rit, en su contexto histórico frentarse a un cambio social y legal Otorgada en 1609, cuando se arrasador, romper el poder mágico produjo la expulsión de los moris- del rey, cambiarlo por el mando de cos valencianos del lugar de Aielo; hombres vecinos, sin constatar los quedando vacío, fue necesaria su beneficios de una nueva forma de repoblación. D. Lucas de Malferit, vivir, era lanzarse al precipicio con señor de Aielo y Cairent, la otorgó los ojos vendados. Un pavor enor- en 1611 para dar lotes de tierra y me estremecía a los españoles. Firma autógrafa de Pere Aparici casas a 57 familias de forma con- tractual; entre ellas, estaba la de un Hay que considerar que en las Aparici, que así sería parte de las Cortes de Cádiz se reunieron estos A Pere Aparici3 le tocó vivir en primeras familias cristianas coloni- grupos o élites, no según hoy vería- primera persona, como protagonis- zadoras del actual Aielo. mos en ellos a representantes de par- ta, una de las épocas más impor- tidos políticos, sino a título de per- tantes de nuestra historia colectiva b).- El Vecindario de 1646: sonalidades notables con su propia como nación, en que se inició lo que opinión, de expertos en temas jurí- quiero sintetizar en estas dos frases: Encontramos el apellido Apari- dicos y de doctrina política, elegidos ci formando parte del vecindario de según las demarcaciones de las Cor- -La sustitución del estado patri- Aielo de Malferit de 16465. Aielo tes estamentales. Y no todos los lla- monial por otro nuevo basado en la entonces, según los estudios reali- mados acudieron a ellas, parece ser soberanía popular. zados por la cronista Mª Angeles que de dos centenares sólo se pre- Belda, tendría 364 habitantes. Sien- sentaron la mitad aproximadamente. -La transformación de la vie- do la diferencia entre los dos docu- ja federación de reinos hispánicos mentos citados de 35 años, consta- El reino de Valencia también en la nación que hoy conocemos tamos que en el primero se prueba tuvo sus delegados. Y aquí es don- como España, con sus símbolos de su origen repoblador cristiano viejo

8 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

to son los primeros infantes de la estirpe Aparici inscritos por el pá- rroco Juan Bautista Bataller en el Índice Parroquial: José, nacido en 1662, Vicente Antonio, también de 1662 posibles mellizos; José, nacido en 1663 y Josefa, de 1665. Aquí es pertinente comentar que el niño de 1662 llamado José, mellizo de Vicente Antonio, debió de morir pronto y le sucede en el nombre su hermano homónimo nacido en 1663. José Aparici y Vicenta Do- menech, casaron en Aielo8. Se re- produce en nota a pie de página el cuadro elaborado con los nacimientos del linaje Aparici.

En el siguiente cuadro, a con- Padrón de riqueza de 1832 donde aparecen inscritos los bienes de un hermano de P. Aparici tinuación, se reproducen los primeros niños inscritos en el libro y en segundo confirma su estable- Muy interesantes también re- de bautizos (1662-1665) del linaje cimiento en Aielo. En el listado de sultan los registros de nacimiento. Aparici junto al resto de nacidos de vecinos aparecen Josef Aparici y la Los hijos del matrimonio formado otros linajes en dicho lugar. Y en viuda Na Apariçia.6 Este dato nos por José Aparici y Vicenta Benei- este cuadro veremos que la media llevaría a especular la presencia de dos hermanos Aparici, siendo más Los primeros niños inscritos en el libro de bautizos (1662-1665) probable la existencia del padre ya AÑO APELLIDOS Y NOMBRE PADRE MADRE difunto, el repoblador, su viuda y NAC. su hijo independizado. Alemany Aparisi, Magdalena Juan Felipa 1.665 Aparici, Josefa José 1.665 c).- El Índice Parroquial de Juan Aparici Beneyto, José José Vicenta 1.662 Bautista Bataller 1662-1832:7 Armengol Egea, Gertrudis María Francisco Montserrada 1.663 En el primer libro, que abar- Armengol Mollá, María JuaBautista María 1.665 ca los años 1662-1699, encontra- Belda y Belda, Libera Jaime Juliana 1.665 mos registrados tres matrimonios: Belda Domenech, Gestrudis Vicente Vicenta 1.663 el de Juan Bautista Aparici, que Belda Domenech, Josefa Pedro Ana 1.663 casó con Vicenta Gasso, el de José Belda Domenech, Pedro Vicente Pedro Ana 1.665 Aparici, casado con Vicenta Do- Bellot Armengol, Jerónima Joaquin Estesia 1.665 menech y el de Vicente Aparici, Bellot Jover, José Pedro Juan Jerónima 1.662 casado con Rufina Bataller. En el Blasco Sanz, Jaime Jaime Esperanza 1.666 segundo libro, que comprende los Castelló Martí, Margarita Andrés Sempera 1.663 años 1700-1732, aparecen inscri- Colomer Sanz, Tomasa Gertrudis Miguel Ángela 1.663 tos cuatro matrimonios: Vicente Domenech Belda, José Vicente María 1.664 Aparici, casado con Elena Galbis, Egea Valls, Pedro José Josefa 1.663 Vicente Aparici casado con Fran- Ferrandiz García, Libera Miguela Gaspar Margarita 1.665 cisca Mira, Juan Aparici, casado con Magdalena Juan y Francisco Fuset Colomer, Francisco Vicente Vicenta 1.664 Aparici, casado con Ana Maria Be- Garcia Cebriá, Pedro Vicente Bartolomé María 1.663 neito. Vicente Aparici casó en pri- Garcia Cebriá, Tomás Bartolomé María 1.662 meras nupcias con Rufina Bataller Garrigós Egea, José José Vicenta 1.665 y al morir ésta, volvería a casarse Garrigós Egea, María Vicenta José Vicenta 1.662 con Elena Galbis. Garrigós Ginés, Josefa María Manuel Tomasa 1.665

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 9 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

AÑO to otorgado por Vicente Aparici APELLIDOS Y NOMBRE PADRE MADRE NAC. mayor (este apelativo nos indica Gascó Ferrandiz, Cristobal Andrés Mónica 1.662 la existencia de otro Vicente (que Hernandez Salvador, Pedro Pedro Inés 1.664 casó con María Borreda) y relata Juan Calabuig, María Magdalena Bartolomé María 1.663 que contrajo matrimonio prime- Juan Sanz, Buenaventura Gabriel Josefa 1.665 ramente con Rufina Bataller, de cuyo enlace nació Vicente Aparici Juan Sanz, Gertrudis Teresa Gabriel Teresa 1.664 y Bataller (1698). Rufina murió y Juan Vicent, Bartolomé Bartolomé Margarita 1.664 Vicente volvió a casarse con Ele- Juan Vicent, Bartolomé Juan Bartolomé Margarita 1.662 na Galbis; de esta unión nacerían Lillo Aparisi, María Libera Francisco María 1.665 Pascual (1710), que contrajo matri- Llido Hernandez, Josefa María Juan María 1.664 monio con Teresa Sempere, Josep Lopez Soler, Benito Benito María 1.662 (1705), Juan Josep (1705), Juan Lopez Soler, María Ventura Benito María 1.664 (1706), que fue soldado sirviendo Mahiques Calatayud, Pedro Juan Felipe Francisca 1.663 al Rey y Josepha Aparici (1707), Martí Ferrandiz, Antonio Antonio Cecilia 1.663 casada con Francisco Ferrándiz. Mira Vidal, Josefa María José Alfonsa 1.663 Volvemos a encontrar a Vicente aprobando una escritura de esta- Mollá Beneyto, Margarita Magdalena Juan Blasa 1.664 blecimiento en la cual el Marqués Mompó Juan, Margarita Jacinta Honorato Francisca 1.665 de Malferit otorga a Vicente Apa- Mompó Juan, Simón Honorato Francisca 1.662 rici, labrador, una pieza de tierra Mompó Ximenez, Gertrudis Teresa Luis Margarita 1.662 inculta en la partida de la Ombria. Ortiz Lopez, Félix Francisco Clara 1.664 Su hijo, Vicente Aparici de Elena, Ortiz Primo, Francisco Vicente María 1.665 casaría con Francisca Mira (abue- Ortiz Primo, Pedro Vicente María 1.664 los del diputado Pedro Aparici y Pascual Soriano, Tomás Melchor Francisca 1.663 Ortiz), habiendo tenido los hijos Rubau Sanz, Josefa María Juan Josefa 1.663 Pedro, Vicente, Juan, Rosa Ma- ría, Mariana (casada con Antonio Sanchis Gil, José Luis Vicenta 1.664 Calabuig y Thomas), Francisca Sanz Marqués. Gertrudis José Blasa 1.665 (casada con Domingo Mompó y Sanz Marqués. María Magdalena José Blasa 1.663 García), Antonio (que contrajo ma- Sanz Ortiz,, Matea Tomasa José Angela 1.663 trimonio con Vicenta Ortiz y Sanz, Sanz Valls, Luis Luis María 1.663 hermana del deán y canónigo Josep Vidal Bataller, Lorenza Marcos Josefa 1.662 Ortiz) que son los padres del Di- Vidal Bataller, Marcos Marcos Josefa 1.665 putado. Encontramos archivado en Vidal Borrás, Jaime Roque Jaime Francisca 1.665 los protocolos la escritura de dote Vidal Borrás, Magdalena Margarita Jaime Francisca 1.663 de los padres del diputado Pere Aparici. Vicente Aparici, labrador, Ximenez Climent, Batagna Vicenta Diego Josefa 1.663 declara que con motivo de contraer Ximenez Mollá, Juan Bautista Francisco Magdalena 1.662 matrimonio su hijo con la donce- Ximenez Mollá, María Gertrudis Francisco Magdalena 1.665 lla Vicenta Ortiz, hija de Francis- co y María Sanz, dona a su hijo, de todos estos nacimientos, corres- engrandecen la historia de Aielo de por medio de escritura, los bienes pondientes a cada año, eran una Malferit. Uno es el Deán Canóni- siguientes: una pieza de tierra se- media de 15 infantes: go de la Colegiata de Xàtiva, Jo- cano plantada de higuera y olivos sep Ortiz y Sanz y el segundo,9 su a la partida el Huerto, otra pieza Este tronco familiar de Pedro sobrino, diputado en las Cortes de de huerta plantada de moreras a la Aparici y Ortiz ha sido estudiado de Cádiz, Pere Aparici y Ortiz. partida Horta Vella y casa a la calle forma magistral por nuestro amigo de la Iglesia Nueva. y meticuloso investigador Fernan- Otras fuentes documentales nos do Goberna. Dos destacados miem- han dado más datos de la estirpe Los padres de Vicenta Ortiz, bros han reaparecido gracias a su Aparici. Primero, en los protoco- Francisco Ortiz de Vicente, labra- trabajo, dando a conocer la historia los del escribano Francisco Martí- dor y María Sanz también otorga- de los Aparici, que forman parte y nez (1742-1762) está el testamen- ron dote a su hija, la cantidad de

10 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

143 sueldos en diferentes vienes y permitió adquirir una formación in- España se sublevaría contra ello el muebles: sabanas, camisas de dife- telectual de gran categoría. Se tras- 2 de mayo de 1808 dando inicio a rentes tejidos, almohadones, man- ladó a Valencia y en su universi- la que conocemos bajo el nombre telerías unos para la mesa y otro dad siguió estudios de Leyes hasta de Guerra de la Independencia. para el horno, “sinaguas”, “delan- obtener el título de grado en 1783. Es decir, buena parte de España tecama”, un jergón, un colchón con Tras pasar las pruebas correspon- no aceptaba la imposición por las su juego de lana, cobertor o colcha dientes, alcanzó un relevantísimo armas de los nuevos conceptos de lana, dos mantillas, un mantón puesto de abogado en los Reales aportados por Napoleón: Estado, de seda, delantal, cuatro jubones de Consejos. En 1788 casó con Benita Nación, soberanía popular. Que, lienzo diferente, tres guardapiés de García Ibáñez (de Ibi) y fijaron su además, se centraron en una nueva diferentes colores y tejido, basqui- residencia en la valenciana plaza de dinastía de reyes que encabezaría ña, lino para servilletas, una arca san Luis Beltrán. Continúa Gober- José Bonaparte, hermano de Na- nueva de pino con cerrojo y llaves, na glosando su trayectoria y pone poleón. ¿Y por qué? Porque según una pieza de tierra de secano plan- de relieve que en 1792 fue nombra- otro grandísimo estadista moder- tada de algarrobos a la partida de do para formar parte de la Junta de no e ilustrado que era el Marqués la Serratella10. Sabemos, pues, ya Gobierno Económica del Colegio de la Ensenada, España ya poseía mucho del linaje, las circunstan- de Abogados de Valencia. En 1796, una “constitución”. Y lo digo entre cias sociales y económicas de los tras ganar un concurso-oposición, comillas porque con ello aludía al antepasados de Pere Aparici. Pero obtuvo la plaza de relator de lo civil hecho de que nuestro país tenía una aquí y ahora es preciso centrarse en la Real Audiencia de Valencia. organización total y real, jurídica, en su figura, por razones de econo- Estaba ya en la cumbre de su carre- normalizada, efectiva y funcional, mía literaria, dejando los detalles ra profesional. encarnada en la dinastía legítima de internos de la investigación hecha los Borbones, sucesora de las ante- en notas a pié de página para satis- Recordemos que en 1789 se riores, Habsburgos y Trastámaras. facer ampliamente el afán de infor- había producido la Revolución Estaba regida por el rey Carlos IV mación del lector. Francesa y que, en Francia, tras el quien tenía un sucesor, el Príncipe golpe de estado del 18 de Bruma- de Asturias Fernando, su hijo. To- Según Goberna, Pere Aparici rio, Napoleón Bonaparte se había dos ellos habían sido secuestrados vivió entre 1762 y 1829, en la calle convertido en Primer Cónsul de por Napoleón en Bayona. San Antonio, hijo de Vicenta Ortiz la República, el 11 de noviembre y Antoni Aparici, labrador de Aie- de 1799. En 18 de marzo de 1804 A criterio de los españoles en lo. El parentesco con su tío mater- se proclamaría emperador y daría general, España no necesitaba no, el canónigo Josep Ortiz i Sanz comienzo la expansión de su per- nada, ni de la Revolución Francesa, (que había sido bibliotecario de sonal ideario revolucionario, por ni de Napoleón, y había que darle Carlos III y destacado ilustrado) le medio de las armas, a toda Europa. a éste una lección. A criterio del grupo de los ilustrados, España y las Américas españolas debían “ag- giornarse”, seguir la pauta moder- nizadora de Carlos III, hasta lograr una nueva forma de organización común basada en la soberanía del pueblo.

En este último grupo hemos de ver situado a Pere Aparici. El año 1810, iniciada la guerra contra Napoleón, fue convocado a Cádiz para representar a la ciudad de Va- lencia, y con arreglo a su condición de magistrado de la Real Audien- cia experto en leyes, contribuir a la reorganización del reino y su impe-

La señora encerrada en un círculo es descendiente de Mª Gracia Aparici Ortiz, hermana del Diputado. La rio. Según Goberna, llegó a Cádiz foto esta datada en Aielo a principio del siglo XX (1900-1905) alrededor del 6 de febrero de 1811,

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 11 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

perjuicios por aquella expulsión. El instrumento para repoblarlas fueron las cartas puebla que incluían la entrega de tierras y viviendas a censo enfitéutico. Pero en realidad eran propiedad de la Corona (del Estado, en el nuevo orden) porque habían sido confiscadas a los moriscos por el rey Felipe III bajo la acusación de alta traición al monarca. Aparisi derivó el tema hacia una

vía jurídica en la cual cada pueblo Retrato de diputado Josef Castelló de niño o lugar enfitéutico solicitaba su re- versión a la corona y los señores deberían presentar al pleito sus tí- titución de 1812 por un decreto de tulos de propiedad sobre dichos 4 de mayo de 1814. Su muerte ocu- Aielo de Malferit 1 de junio de 2012: glosando la vida y obra de Pere Aparici. En primera fila auto- poblados. Y al no poseerlos, o ser- rrió el 25 de julio de 1829. ridades: President de les Corts Valencianes y Al- calde de Aielo lo de forma poco clara e irregular, los tribunales lograron devolver la Fue un hijo de Aielo, un valen- acompañado por su hijo Josep, don- eminente propiedad, el título re- ciano culto y sincero en sus convic- de se incorporó a las sesiones de gistral, al propietario de hecho y ciones; el valor de su obra es haber las Cortes. El 18 de febrero entró a la Corona, en definitiva, al Estado. contribuido a configurar la España formar parte de la Comisión de Po- Esa, es sin duda, la gran aporta- en que hoy vivimos. deres junto con otros diputados. Su ción de Aparici y una de las obras primera realización fue un informe señeras de los ilustrados de Cádiz El diputado Castelló y la socie- sobre los impuestos extraordinarios a la nueva configuración social de dad bocairentina del siglo xix para financiar la guerra (materia España. Pues, aunque la extinción primordial en la tarea de las Cor- de esta figura no se produjo propia- El 1 de agosto de 1813, la po- tes). El 24 de abril fue elegido para mente en 1811, ya que las medidas blación de Bocairent se dispuso a ocupar una de las dos secretarías de legislativas de las Cortes de Cádiz llevar a cabo la proclamación de la las Cortes durante dos meses. Allí, fueron abolidas en 1814 tras volver Constitución y al domingo siguien- en las cortes Constituyentes sobe- Fernando VII a España, sí se puede te, el juramento. Pero, anteriormen- ranas por secuestro del rey, Aparici decir que se sentaron las bases para te, según consta en el acta del Libro acometió uno de los puntales de la su declive y final extinción hacia Cabildos de Bocairent, el día 31 de reorganización de la España con- 1890. Gracias a ella, nuestro país julio, D. Gregorio Marau, juez de temporánea al consagrarse al estu- lograría estructurar el reino en una primera instancia de Xàtiva y par- dio de la abolición de los señoríos. sencilla escala de propietarios li- tido, con arreglo a lo prevenido en El problema de la enfiteusis. Tal y bres todos de iguales caracteres ju- la orden de la Regencia del Reino, como explica Francisco Tomas y rídicos, a los que Javier de Burgos, comunicada por el Secretario y Valiente, desde la Edad Media has- mediado el siglo XIX, reuniría de- Ministro de Estado, D. Pedro La- ta mediados de la Edad Moderna, finitivamente en demarcaciones de brador, con los informes tomados el sistema de régimen feudal y de pueblos y provincias. De esta for- reservadamente de los sujetos de señoríos dio lugar a que la posesión ma nació nuestra España moderna. carácter, se elige el nuevo ayunta- de la tierra fuera la principal fuente miento provisional constitucional, de riqueza y, por tanto, una de las Pero Pere Aparici no llegaría a que queda de la siguiente manera11. principales bases para la organiza- verlo más que intuitivamente por ción de la sociedad. Estamos ante haberlo percibido. Cansado y te- Alcalde primero: un pensamiento puramente econó- meroso de la fiebre amarilla, soli- Tomás Belda Belda mico. Aparici se remontó a los orí- citó licencia a las Cortes para reti- Alcalde segundo: genes del problema: la expulsión rarse dos años a Valencia, donde se Francisco Javier Maiques de los moriscos de Valencia en el reincorporó a su puesto en la Real Regidores: Juan Bta. Calabuig y siglo XVII. Vio que las tierras deja- Audiencia. Desde allí contempló Calabuig, Hipólito Garrigó, Joa- das por ellos habían sido captadas cómo Fernando VII se cargaba toda quín Calabuig Belda, Esteban Font, por sus señores alegando daños y la moderna legislación de la Cons- Josef Sirera Molina, Miguel Geró-

12 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

nimo Miró y Vicente Vañó Puerto. ba dispuesto, fue leída en voz alta y secretaria de Estado. Sin embargo, Síndicos: Vicente Tudela Puig y clara, la Constitución política, por en 1792 es cesado debido a las lu- Joaquín Giner Galbis el presbítero Francisco Mira. A la chas políticas que se desarrollan en Secretario: Francisco Berenguer mitad le relevó el pbro. Sixto Ca- la Corte, y confinado en Bocairent, labuig. Tras ellos el vicario D. Juan residiendo en la masía La Linda du- El domingo 1 de agosto, a la tres Calabuig llevó a cabo una exhorta- rante 16 años, como consecuencia de la tarde, congregados en la sala ción alusiva a los hechos. de los oídos sordos que hacía Go- Capitular del Ayuntamiento, los doy a sus súplicas. En 1808 la Junta componentes de la nueva corpora- Concluida la Misa, el vicerrec- Central Suprema decide que debe ción, el vicerrector de la Parroquia tor, revestido de capa pluvial, se ser reintegrado a su antigua plaza, Rvdo. D. Juan Batista Ferre, el pa- dirigió primero a los componen- hecho complicado, porque ya esta- vorde Jaime Belda de la Metropoli- tes del ayuntamiento provisional, ba ocupada, por lo que Castelló so- tana de Valencia (natural de la po- después al clero y a todo el pueblo licita en 1809 una plaza de ministro blación), el canónigo D. Francisco concurrente con estas palabras: de capa y espada, pero es nombra- de la Encina, de la Seu d’Urgel, la “¿Juráis por Dios y por los San- do Intendente de Extremadura. La mayor parte de los beneficiados de tos Evangelios guardar y hacer Junta de Electores que se celebra la parroquia y todo el pueblo visi- guardar la Constitución Política en la ciudad de Valencia el 15 de ble convidado, se dio principio al y la Monarquía Española, sancio- febrero de 1810 lo elige diputado a acto de la publicación de la cons- nadas por las Cortes Generales y las Cortes de Cádiz. Al residir ya en titución, con volteo de campanas, Extraordinarias de la Nación y ser Extremadura, no se desplaza a Cá- tambores, dulzainas y el disparo de fieles al Rey? A lo que contestaron diz por vía marítima, como el resto más de cien escopeteros. La comi- todos: “SI, JURO”. Finalizó con el de diputados valencianos. Jura su tiva se trasladó hasta la plaza del canto del Te Deum. cargo el 7 de noviembre de 1810, Olmo, por calles adornadas de da- continuando también como Inten- mascos, donde se había dispuesto Josef Joaquín Castelló Ferre dente de Extremadura. En el dicho un tablado, cuyo frontal, cubierto año, el 15 de septiembre, el Con- de damasco carmesí, soportaba un Todos los actos mencionados sejo de la Regencia le concedió la retrato del Augusto Monarca Fer- en el apartado anterior no fueron Cruz Pensionada. nando VII, a quien todos vitorea- vividos por el Diputado Castelló, y ron. A continuación, el secretario no porque se encontrara reunido en La figura de Castelló ha sido del ayuntamiento empezó a leer en Cádiz, sino porque había fallecido, estudiada por eruditos como Juan voz alta la constitución. Llegado al en enero de dicho año, como con- Bta. Codina Bas, Ismael Vallés, título 3º, le relevó su hijo Gabriel, secuencia de la epidemia de fiebre Manuel Ardit, Frances Torres, Jo- también secretario. Se finalizó con amarilla que asolaba dicha ciudad, sep Vicent Ferre, etc. Se ha anali- vivas al Rey, la Religión, la Patria y y que ya le había arrebatado la vida zado su manuscrito Descripción la Constitución. a su mujer, dejando huérfanos a dos Geográfica del Reino de Valencia, niños, Josef Mª Bernardo y Mª Te- su relación con el botánico Cava- Pero, aún faltaba el juramento. resa, el mayor de los cuales aún no nilles, sus discursos en las Cortes Este se dispuso para el domingo había cumplido seis años. de Cádiz, su trayectoria personal siguiente, día 8 de agosto. En esta y política e incluso su vertiente fi- ocasión los componentes del ayun- Josef Joaquín Castelló Ferre na- losófica. Parece que poco se puede tamiento se trasladaron a la Parro- ció en Bocairent en 1747. Estudió ya descubrir de dicho personaje, quia, que se encontraba abarrotada en la Universidad de Valencia, re- pero podemos enfatizar su arraigo por todos los feligreses que, al to- cibiendo el doctorado en teología a Bocairent, a las poblaciones del que de campana, habían concurri- en 1767. Opositó a la cátedra de entorno y su velada defensa de la do a la celebración. En la Misa de filosofía, obteniéndola en 1774. economía de la zona 12. Acción de Gracias acompañaron al Posteriormente, en 1782 es nom- vicerrector, el diácono, subdiácono brado académico correspondiente A pesar de los años en que nues- y los beneficiados D. Martín Cala- de la Real Academia de la Histo- tro diputado vivió en Valencia, Ma- buig y D. Sixto Calabuig, cantán- ria. En septiembre de 1786 ocupa drid, París...durante los años que dola con toda solemnidad y ornato el cargo de oficial de la secretaría residió en nuestra población no se que tiene, usa y acostumbraba este en la embajada de París. Regresa a desligó de la vida local. A través de clero en semejantes funciones. Al Madrid en 1788 para incorporarse algunas pinceladas comprobamos llegar al ofertorio, y tal como esta- a un nuevo destino: oficial de la estos hechos.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 13 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

Durante el tiempo en que Josef ya que favorece la destrucción Todos estos hechos tienen un estuvo confinado en su finca de la de nuestras fábricas, además nexo común y es la población de Linda, por orden de Godoy se desde que dichos paños son de cor- Bocairent y un entorno, la situa- plazó a poblaciones vecinas, entre ta duración, por la poca solidez ción de inestabilidad que se vivió ellas Beniarrés. Algún autor men- de la fabricación inglesa y menor durante todo el siglo XIX. Tam- ciona que actuaba como letrado anchura. Su proposición, que no bién relaciona entre sí a una serie asesor que mediaba entre el gober- fue admitida a discusión, el 27 de de personajes que formaban la nador y los mandatarios locales de diciembre de 1811, era: “Que el oligarquía de la villa y cuyos ten- las poblaciones. Así intervino en el color del paño que vistan nuestros táculos familiares y empresariales caso del tesoro de Beniarrés, en la ejércitos sea azul turquí, color de llegaron a extenderse no solo a las que se encontraron 220 monedas castaño, pardo natural u otro con- poblaciones vecinas, sino incluso árabes de plata. Pero la mayor im- sistente, y que sea precisamente a otras partes de España. portancia de dicha población en su de las fábricas de España”. Co- vida, está en la figura de Mª Teresa nocedor y defensor de la industria Castelló, Aynat, Eximeno, Ca- Domínguez Satorre, con la que con- textil de la zona, dice así referido labuig, Belda, Tudela… formaban trajo matrimonio el 21 de febrero de a Bocairent: “fabricase paños de parte de dicho entramado. Entre 1806. El desposorio se llevó a cabo todas calidades que se consumen ellos encontramos presbíteros, en la casa habitación de los padres, en toda España y embarcan para doctores en leyes, alcaldes, regido- de la contrayente, en Beniarres, la América”. 13 res, propietarios, comerciantes, in- oficiado por Josef Benito Andrés, dustriales…. Eran la pequeña bur- hermano de la novia, presbítero be- Bocairent en los inicios guesía de la población, por hablar neficiado de la Parroquia de Santa del siglo XIX en términos actuales, la oligarquía María de Alcoi, familiar y capellán de la época estamental en que se de honor del Arzobispo de Valen- El 23 de noviembre de 1811 se desarrolla la acción, de la que sa- cia, D. Joaquín Company. Mª Tere- bautizaba en la Iglesia Parroquial lieron los protagonistas del inicio sa era hija Josef Domínguez Pastor, de Bocairent, a un niño que se ha- de los cambios que se fueron pro- un terrateniente de Beniarres, y de bía dejado abandonado a la puerta duciendo en el primer tercio del Teresa Satorre Vidal, procedente de del Hospital de la Villa, al que se siglo, y que se había ido gestando una acomodada familia de Muro. le impuso el nombre de Clemente. a finales del siglo XVIII, tras la re- Fueron sus padrinos Gabriel Exi- volución industrial. El primer hijo de dicho matri- meno, alcalde ordinario, y Francis- monio nació en Bocairent, el 20 ca Tudela. Un ejemplo de ello lo tenemos de junio de 1807. Fue bautizado al en los “propietarios” con exceden- día siguiente, en la Parroquia de la El 18 de enero de 1813 el vi- tes negociables, que se internan en Asunción de Nuestra Señora, im- cario de la parroquia de Bocairent el mundo comercial e industrial. poniéndosele los nombres de Josef bautizaba una niña, también de pa- Vemos por tanto, que en 1787 María Bernardino Francisco Pas- dres desconocidos, a la que impo- Francisco Castelló Ferre, alcalde cual. Destacamos en primer lugar nía los nombres de Mª Francisca de ordinario de Bocairent y hermano que el bautizo fue oficiado por el San Joaquín. Esta le había sido lle- del que luego sería diputado en las Doctor D. Pedro Baeza, visitador vada a la iglesia por un hombre que Cortes de Cádiz, Joseph Joaquín, general del Arzobispado, con mo- dijo que le fue entregada en térmi- con una renta anual de 244 libras, tivo de su estancia en dicha Villa no de Alfafara, por otro individuo, paga de equivalente 25 libras, 18 y que el padrino fue el hermano que la había secuestrado, y que le sueldo y 2 dineros por sus edifi- Francisco Riera, franciscano del amenazó con una pistola para que cios, hacienda, cultivo, comercio convento de San Bernardino de cumpliera el encargo. Días después de paños y molino de papel16. Bocairent. se pudo localizar a la madre de la niña y devolverla14. Otro dato significativo es la Tampoco podemos dejar de procedencia de la población. A mencionar una de sus intervencio- La noche del 21 de marzo de través de los padrones y espe- nes en las Cortes de Cádiz, en el 1817 se producía un robo en Bocai- cialmente de los Quinque Libri, que ataca la decisión de vestir al rent. La banda de Josep Poler Gan- vemos la gran movilidad de sus ejército de paño color azul celes- grós saqueaba con intimidación y habitantes y el numeroso grupo te, suministrado por los ingleses. uso de las armas la casa del fabri- de matrimonios en el que uno de Alega que es un grave perjuicio cante textil Martín Belda y Belda15. sus componentes procede de otra

14 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

Acta el Juramento de la Constitución en Bocairent. José Castelló Domínguez, hijo del Diputado Nombramiento de Josef Castelló como Intendente Libro de Cabildos de Extremadura población. Así encontramos, jun- Si exceptuamos los pergaminos cia de varios hijos: Pedro, José, to a los más números, Alfafara, que obran en poder del AMB, en- Margarita y Mª Francisca Clara. Banyeres y Alcoi, otros oriundos contramos ya una referencia al li- de Onil, Ibi, Castalla, Cocentaina, naje de los Castelló en un listado de José Castelló Tudela, hijo y Muro d’Alcoi, Benisa, Ontinyent, vecinos de la villa de Bocairent de nieto respectivamente de los ante- Pobla del Duc, Valencia...Sin ol- 1475, que se conserva en el Archi- riores, fue alcalde de Bocairent y vidar la presencia de franceses y vo del Reino de Valencia17 familiar del Santo Oficio, al igual belgas, como los Perrotin, Babu- que su padre y su hermano Pedro. les, Lescura, Chaumeils, Braiport, Para situar a nuestro protago- Casado con Magdalena Ferre de Demonte, y principalmente los nista optamos por una fecha, el 22 Francisco, tuvieron 7 hijos: Pedro Claus, que mantuvieron estrechas de noviembre de 1721. Ante el no- (que murió al nacer), Mª Francisca, relaciones laborales y personales tario Joseph Galbis, dictan testa- Josefa, Mª Teresa, Mariana, Fran- con el Barón de Casanova, Fran- mento el matrimonio formado por cisco y el diputado Josef Joaquín19. cisco Belda y Pla. Pedro Castelló (mayor) labrador y Nadala Domínguez, siendo ya de Francisco Castelló Ferre, al que Entre las causas de esta mezco- mucha edad, pero en pleno juicio ya hemos mencionado, se casó con lanza se barajan no solo la crecien- y con Vicente Molina, (peraire) y Francisca Guillem. Uno de sus hijos te industrialización y el auge del Jaime Martí (labrador) como tes- Josef Castelló Guillem también fue comercio de paños, sino el hecho tigos. De sus disposiciones extrae- alcalde de la población. Éste, casa- de que nuestra población fuera un mos abundantes datos. Establecen do con Ramona Rico, natural de Ibi, lugar de paso hacia Castilla. a sus dos hijos Pedro y Gerónimo tuvo siete hijos, de los que destaca- como albaceas, pero dejan tam- mos al notario José Castelló Rico. La familia Castelló. bién a sus hijas Ana Mª y Josepha la misma parte de herencia que a Mª Teresa matrimonió con Juan En el seno de una familia bocai- sus hermanos. Disponen ser ente- Eximeno, hijo de Francisco y Ana rentina de propietarios, terratenien- rrados en el Convento de San Ber- Mª Salas. De esta unión nacieron tes y políticos (no se podía dar me- nardino, a cuya sepultura tienen cuatro hijos: Francisco, Ana Mª, jor caldo de cultivo) surge la figura derecho18 Mª Magdalena y Josefa. Los dos de Josef Joaquín Castelló Ferre, primeros, permanecieron solteros diputado en las Cortes de Cádiz. Su Su hijo mayor, Pedro Castelló padre, alcalde ordinario de Bocai- Domínguez, se casó con Francisca Josefa Mª Antonia se unió a rent, era familiar del Santo Oficio Ana Tudela Belda, procedente de Gabriel Eximeno, hijo de Roque y y uno de los hombres de mayor ri- otra de las familias más destacadas de Rosa Mª Climent. Solo hemos queza de la población. de la población. Tenemos constan- hallado constancia de cinco hijas:

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 15 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

Aparici y Castelló, fueron fruto de la demografía propia de la época (elevado número de hijos nacidos en cada familia) con la estructura de las familias mediterráneas, ex- tensas y bien entramadas. Este úl- timo dato es determinante porque nos proyecta ciertas características económicas y sociales de nuestros dos ilustres personajes. Ambos eran hijos de propietarios de tierras pero en diversos niveles; los Aparici son etiquetados de labradores y los Dª Mª Teresa Bennácer Calabuig, nieta de Martín Actos de clausura del Bicentenario en Bocairent el Castelló lo son de terratenientes, o Calabuig y descendiente de una de las hermanas 31 de agosto de 2012: Visita a la exposición de do- del Diputado cumentos municipales del siglo XIX sea, los que cultivaban sus tierras y los que las daban a trabajar a otros, Mª Magdalena, Josefa Mª Antonia, tas y las vivencias familiares que le siempre teniendo en cuenta que la Mª Francisca, Josefa Mª Pascuala, han ido trasmitiendo sus antepasa- sociedad del Antiguo Régimen fun- Daniela Agueda y Mª Daniela. La dos. Así destacamos curiosidades damentaba la existencia social de repetición de dos de los nombres como que cuando el diputado Cas- las personas en la posesión de tie- induce a pensar que fallecerían de telló visitaba Bocairent había vol- rra. Sin tierra no se era ni se existía. muy corta edad. teo de campanas desde la Iglesia Los Castelló evidencian su estatus Parroquial. También que tuvo un de pequeña nobleza, “ciutadans”, Como resultado de dichos ma- hijo y una hija. Su hija Mª Teresa además de ser miembros de la In- trimonios y la repetición de nom- Castelló Domínguez recibió como quisición, o sea la más arquetípi- bres y apellidos, encontramos dos regalo de bodas familiar la masía ca oligarquía de un municipio del Magdalena Eximeno Castelló y dos de la Casa Alta de Bocairent, pero realengo, que por ello accedieron a Josefa Eximeno Castelló, que son no llegó a residir en ella, ya que el cargos y oficios públicos. Los Apa- primas hermanas. Al faltar libros matrimonio se malogró a los pocos rici, situados en un lugar de señorío, parroquiales desaparecidos con meses. La influencia de este hecho repobladores de tierras moriscas, se bastante probabilidad en la quema es la que se atribuye a la decisión integran en otro arquetipo nacido de 193620, no podemos precisar de su hermano Josef Mª Bernardino en el siglo XVII: quienes buscaron cuál de ellas casó con Josef Anto- de permanecer soltero. Con ellos se su porvenir en la oferta de nuevas nio Aynat Tudela. Su descendiente extinguía la línea directa. No así su tierras donde asentarse tras la ex- Martín Aynat Eximeno matrimo- memoria y su herencia familiar, que pulsión de los moriscos. Pertenecen nió con Mª Teresa Castelló Rico y mantienen los hijos y nietos de Mª a dos grupos sociales diferentes y a tuvieron tres hijos: José, Martín y Teresa, junto con su sobrino Emilio estamentos también separados. En Magdalena. Esta última esposa de Bennácer, actual dueño de la masía consecuencia sus niveles económi- Martín Melchor Calabuig Antolí es La Linda, que parece suspendida en cos y sociales no fueron iguales. En la que nos une a los actuales des- el tiempo como si aún habitara en el caso de Aparici, Mª Jesús Juan cendientes del Diputado Castelló, ella nuestro protagonista22. ha conseguido precisar aún más su que conservan parte de su legado nivel económico mediante el testa- histórico y patrimonial: documen- Concluyendo mento de sus padres, quienes deja- tos, objetos personales y fincas. ron recursos para que se les dijera Gracias a las investigaciones una misa cantada en el altar mayor María Teresa Bennácer Cala- históricas llevadas a cabo en el ám- de la iglesia de Aielo a título de su- buig, nieta de Martín Calabuig bito local, este artículo ha podido fragio, síntoma de que su estatus no y descendiente de una de las her- poner de relieve algunas caracterís- era muy bajo. Si su hijo no hubiera manas del diputado21, es el hilo ticas de los ilustres diputados en las podido sufragar el gasto, por pobre- conductor entre el protagonista de Cortes de Cádiz nacidos en el Valle za, hubiera sido excomulgado. De aquellos hechos históricos y la ac- de Albaida. lo cual nos hubiera quedado testi- tualidad. Ella, desde su residencia monio. No cabe duda de que tal dien la finca de Benasait (Banyeres Por una parte podemos consi- ferencia pudo tener consecuencias de Mariola), rememora las anécdo- derar el área demográfica: ambos en su formación intelectual. Mien-

16 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

NOTAS han aportado documentación para conocer tras que Castelló tendría abierto el la economía de la familia y su estatus social. paso hacia la instrucción de calidad 1 RODRÍGUEZ CASADO, Vicente: Conver- Asimismo se estudia el papel que la familia que se le impartiría en su propio saciones de Historia de España. 2.- Barcelo- tiene como trasmisora de propiedades, igual domicilio familiar a base de precep- na: Planeta, 1965.- p.88. que la función desempeñada por la sociedad 2 Ibidem, pg. 104. matrimonial. El empleo del matrimonio por tores, Pere Aparici tal vez hubo de 3 GOBERNA ORTIZ, Fernando: “Bicentena- estrategia para reunir importantes fortunas acogerse a las enseñanzas elemen- rio de la Constitución de Cádiz: Pere Aparici y no fraccionar la existente. Lo podremos tales que organizaban, colectiva- i Ortiz”.- En Libro de Fiestas de San Anto- saber gracias a las escrituras de dote. Y por ese mismo medio podremos conocer el com- mente, los vecinos de los lugares nio.- Aielo de Malferit: La Comisión, 2012. Queremos poner de relieve y agradecer en portamiento de los hombres y mujeres que valencianos contratando un maes- nombre de todos los historiadores, com- nos han precedido, el espacio donde trascu- tro; como quiera que fuese, Aparici pañeros de investigación y amigos suyos, rrieron sus vidas, donde dormían, cocina- tuvo que demostrar su capacidad la magnífica tarea llevada a cabo por Fer- ban, vestían... la cultura material y vital. 5 BELDA SOLER, Mª Angeles: Aportación intelectual para evadirse del cultivo nando Goberna sobre Pere Aparici y demás ilustrados de Aielo, sin cuyo trabajo hoy no a la historia de Ayelo de Malferit.- Valen- de la tierra y obtener una educación podríamos decir nada acerca de los mismos. cia: Imprenta Marí- Montañana, 19 pag. 39, de calidad de rango universitario, He querido tomarlo como base de mi discur- 40, 41. merced al patrocinio del clero en la so en la conmemoración del Bicentenario en 6 Existió la costumbre de no anotar el nom- Aielo de Malferit en homenaje a su tarea y bre de la mujer viuda, solo y escuetamente, persona de su tío el deán Ortiz. Pere persona. su estado civil y el apellido de su marido Aparici hizo una notable carrera en 4 Hemos querido aumentar la cantidad de porque a las mujeres se les referenciaba por función de la cual llegó a las Cortes notas demográficas y genealógicas del lina- su primer apellido, el paterno, y ya casadas, de Cádiz con un bagaje intelectual je Aparici, y su notorio vástago Pedro Apa- añadían el de su marido por la preposición rici y Ortiz, cuando se cumplen doscientos “de”, p. ej.: Vicenta Soler y Belda sería el impresionante, jurista de la Real años de la proclamación de la Constitución nombre de una mujer soltera al que se aña- Audiencia, que le procuraría el bri- de Cádiz de 1812. diría “de Aparici” al casarse y Sra. Aparici llante papel que jugó en el debate La metodología empleada para la recons- (Na Aparicia) su nombre de viuda. Esto se ha mantenido durante todo el Antiguo de los señoríos. Ya hemos visto el trucción de la familia Aparici, natural de Aielo de Malferit, ha estado basada en la Régimen y siglos XVIII, XIX y XX confor- curriculum académico y profesio- consulta de los fondos del Archivo Muni- me al protocolo de la denominación social nal de Castelló que no va a la zaga cipal de Aielo, registro de nacimientos, española. del de Aparici. Dos magníficos es- defunción y matrimonio, y la consulta del 7 El siguiente documento que trabajamos es el Archivo Parroquial representado por el Índi- Índice Parroquial de Juan Bautista Bataller, tudiantes que lograron un resultado ce de Juan Bautista Bataller. Este documen- el cual no facilitara más información sobre fabuloso: auténticos profesionales, to ha sido explotado intensamente (abarca el Aparici. El Índice principia al año 1662 y que diríamos hoy. período de 1662 a 1832). En su introducción llega hasta el año 1832. El Rdo. Juan Bau- Bataller, expone: tista Bataller, natural de Pobla del Duc, fue “Índice de todos los que constan bautizados hijo de Francisco Bataller y Mª Teresa Bos- Parece que ambos se integraron en la Parroquia de Aielo de Malferit desde el cà, tomó posesión de la parroquia de Aielo en las corrientes de opinión que les año 1662 hasta el de 1835 ambos inclusive, de Malferit en junio de 1833 hasta su muerte ofrecían oportunidad de defender que son 173 años cuyas partidas se encuen- ocurrida el día 26 de marzo de 1849 a los 46 años por una epidemia de calenturas tifoi- intereses de su ámbito y su menta- tran alargadas en los siete libros existentes en este archivo a los folios respectivos cita- deas que afectaban al municipio. (AMAM: lidad. Pero los dos se hicieron eco dos al margen dispuestos para su mas cómo- Registro de Defunciones). Como hemos no sólo de las problemáticas de sus do uso por orden alfabético y cronológico apuntado, inicia sus anotaciones en el Índice respectivas áreas de origen sino y por sucesión de apellidos y familias. Lo a partir del año 1662, desconociéndose los matrimonios, nacimientos y defunciones también de la necesidad de cambiar trabajo y escribo D. Juan Bautista Bataller, Cura Párroco de la misma en el año 1836.” anteriores a esta fecha. Desde el año 1611 en la España de su tiempo. Gracias a su información conocemos la que se firma la Carta-Puebla por los prime- nupcialidad, fecundidad, y mortalidad de la ros colonos hasta el año 1662 que comien- Aquí cerramos el ciclo de con- familia Aparici.; también sus vínculos fami- zan los datos recopilados por Juan Bautista liares entre ésta y las diferentes familias de pasan 51 años, siendo tan escasa la informa- memoración de la Constitución de Aielo y la importancia, en aquella época, de ción demográfica, que no se puede realizar Cádiz, principio de la España que formar oligarquías matrimoniales. El estu- ninguna estadística de población. El Índice hoy conocemos. Hemos ofrecido dio del Índice Parroquial de Juan B. Bata- está dividido en siete libros: El primer libro a nuestros lectores un ramillete de ller nos aporta información para un estudio (1662-1699), segundo libro (1700-1732), concreto y amplio del apellido Aparici. La tercer libro (1733-1763), cuarto libro (1764- estudios que ha intentado divulgar indagación de este linaje nos ha llevado a 1787), quinto libro (1788-1800), sexto libro lo que fue, sus características na- consultar fuentes no parroquiales. Muchas (1801-1819), séptimo libro (1820-1835). cionales e internacionales, sus fun- de nuestras averiguaciones las hemos podi- 8 do conseguir examinando los protocolos AÑO damentos, la actividad que generó NOMBRE PADRE MADRE NACIM notariales del escribano de Aielo de Malfe- Aparici, Beneito, y la participación que tuvo nuestra rit, D. Francisco Martínez, depositados en el José 1662 comarca. Archivo Municipal de Ontinyent. José Vicenta Vicente Otras búsquedas que han sido muy valiosas, 1662 han sido logradas a través de la consulta de Antonio padrones de riqueza. Los archivos familiares José 1663 no han resultado tan fructíferos. Pero todos

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 17 Clausura de la Conmemoración del Bicentenario de la Constitución de 1812 Ilustres valldalbaidenses en la Constitución de Cádiz

Margarita 1675 un apellido que ha llegado hasta nuestros casaría con Antonio Calabuig. Del matrimo- días curiosamente manteniendo el oficio de nio nacerían tres hijos Vicenta María, María albañil (otro linaje de Aielo digno de una Magdalena y Francisco José Calabuig y José Josefa ……. 1665 monografía). Aparici. María Gracia Aparici (1767-1855) Aparici D. Carlos Joseph Malferit Roca y Ferrer, enlazaría con Pascual Sanz Senabre; de esta Marqués de Malferit señor y barón de esta unión son los nacimientos de: Salvador, Aparici, Vicenta Pedro Juan 1667 Baronía de Ayelo de Malferit y Cairent, Pedro, Manuel, Ignacio, María Joaquina, José Domenech cedía, como dueño de las tierras, al vecin- las gemelas Rafaela y Josefa, Dominga y Josefa 1669 dario de la población, las tierras de su pro- María Sanz y Aparici. He podido rehacer la Josefa Mª 1677 piedad para cultivo con una sucesión de rama del árbol genealógico de María Gra- condiciones acordadas en las escrituras de cia (como hemos dicho hermana de Pedro Juan B. Vicenta establecimiento, donde quedaban registra- Aparici y Ortiz) que casó con Pascual Sanz. José 1670 Aparici Gasso dos los compromisos y obligaciones de los Su hijo Pedro Sanz y Aparici participó acti- José 1672 labradores. vamente en el pleito por la desaparición del José 1673 Gracias a las escrituras de testamentos señorío municipal, éste último es padre del Bartolomé 1675 podemos conocer la vida doméstica y coti- párroco Vicente Sanz Egea, aielense, fue diana, al detallar, en ellos todos sus bienes, cura de Sumacárcel y redactor del novena- Bernardino 1678 la mentalidad ante la muerte y la religio- rio del Stmo. Cristo, patrono de esta última sidad, y su actitud frente a las relaciones población. Anecdóticamente y analizando Francisco José Vicenta 1693 familiares. Invocaciones y disposiciones fuentes familiares, los nombres de Salvador José Aparici Pérez testamentarias: mortaja, sepultura, sufra- y Pedro son constantes en la onomástica José 1696 gios, limosnas. familiar, encontrando esos nombres propios Francisco 1701 La costumbre funeraria del siglo XVIII en en todas la generaciones, incluso actualmen- Pedro 1705 Aielo, es habitual a todas las transmisiones te sus sucesores mantienen el nombre entre Vicenta 1699 examinadas, los testadores repetidamen- algunos miembros. En la actualidad y en la te piden ser inhumados en la sepultura del memoria colectiva familiar nadie recuerda Vicente María altar de Nuestra Señora del Rosario, envuel- al diputado Aparici. El marcado rastro de la José Juan 1694 Aparici Borreda tos con el hábito del Padre San Francisco, familia Aparici y Ortiz, sin embargo, es visi- Juan 1699 del convento de las monjas Descalzas de ble en la colectividad de Aielo durante todo Francisco 1705 Ontinyent o del convento de Ollería. el siglo XIX. Las donaciones de dotes matrimoniales nos 11 1.- Libro de Cabildos (1812-1826). Archivo Francisco 1707 José hablan del bien estar de las distintas capas Municipal de Bocairent. (AMB) sociales y las relaciones matrimoniales 12 Villanueva, Lorenzo: Mi viaje a las Cortes.- José 1711 entre las familias de Aielo. A través de ellas Valencia: Diputación, 1998. Estudio preli- Josefa Mª 1695 conocemos los nombres de los padres, su minar de Germán Ramírez Aledón. Antonia 1698 profesión y la del pretendiente. 13 SEMPERE DOMÉNECH, Pepa. Josef Joa- Magdalena En las escrituras de dote y arras suelen des- quín Castelló Ferre y Banyeres de Mariola. Rosa Maria 1702 cribirse y enumerar todos los objetos dona- Feria y Fiestas en honor a San Antonio.- dos, la cuantía de ropa íntima y menaje para Bocairent, 2012. Vicente Rufina la morada, el dinero entregado y algunas 14 Libro de Bautizos (1805-1820). Archivo Vicente 1698 Aparici Bataller piezas de tierra en producción, para conti- Parroquial de Bocairent nuar su cultivo, estas donaciones por dote 15 ARCOS, Manel: Acabaren com Camot. – Vicente Francisca estarán ligadas y dependerán de la posi- Gandia: Tívoli, 2011. Vicente 1699 Aparici Bataller ción social de las familias. Los protocolos 16 Libro de reparto de Equivalente 1787 notariales son una rica fuente histórica, que (AMB). Juan Josefa aumenta su valor al no contar con otros 17 FERRE PUERTO, Josep A. “De noms i Josefa Mº 1699 Aparici Chafer archivos históricos como, el archivo privado de parents: aproximació antroponímica al del Marqués de Malferit, el archivo Parro- Bocairent medieval (1475). Programa de 9 Archivo Municipal Ontinyent: Protocolos quial o el Archivo Municipal, destruidos festes a Sant Agustí, 2001. notariales de Francisco Martínez y Vicen- total o parcialmente durante la Guerra Civil. 18 Protocolos notariales de Joseph Galbis te (1742 a 1748). (Anécdota: estos libros 10 Sobre el árbol genealógico de los Aparici no (1719-1721). Archivo Municipal Ontinyent. compuestos de escrituras son una caja de interesa más aquí que precisar lo siguiente: 19 Quinque Libri (1725-1743). Archivo Parro- sorpresas, por muy diversas causas, a veces Vicente Aparici + Rufina Bataller son los quial de Bocairent. materiales, como me pasó con el protocolo bisabuelos de Pere; Vicente Aparici + Fran- 20 SEMPERE DOMENECH, Mª Jose- del año 174, donde, entre las paginas 40-41, cisca Mira son los abuelos, Antonio Apa- fa. Bocairent, ara fa 75 anys. Història i hallé un perdigón, que entregué al archivero rici+ Vicenta Ortiz son los padres de Pere memòria. Revista Almaig, 2011. y lo guardó en un sobre). Los contratos de Aparici y Ortiz. Si nos centramos en la 21 No puedo dejar de mencionar que por las establecimiento firmados por el procurador familia de Pedro podemos conocer toda su lagunas en los libros parroquiales y por la general del Marqués de Malferit, D. Isidro vida gracias al trabajo de Fernando Gober- repetición de nombres y apellidos en años Girones y los moradores de Aielo, el tipo na, el cual nos ha sido de mucha ayuda para cercanos, no se puede precisar con exactitud de tierra entregadas para su explotación y realizar el presente estudio (Goberna Ortiz, de cuál de las hermanas de Josef Castelló la clase de productos agrícolas cultivados Fernando: Alguns apunts biogràfics sobre el Ferre desciende Mª Teresa Bennácer Cala- en ellos… los establecimientos urbanos Diputat per València en les Corts de Càdis, buig. para la venta de casas entre particulares o la Pere Aparici (1761-1829).- En: Almaig, 22 Las autoras: Mª Jesús Juan Colomer es construcción de nuevas casas de habitación estudis i documents -núm. 13 (1997)-.-p.81- archivera y bibliotecaria de Aielo de Malfe- y morada. Estas nuevas casas eran construi- 94). Pedro solo tuvo dos hermanas, que rit; Mª Josefa Sempere Doménech es archi- das en la calle vulgarmente conocida como enlazaron con familias de aielenses trascen- vera y bibliotecaria de Bocairent; Luz Ortiz Casas Nuevas, junto al portal de san Cris- dentales en la vida social y política local del García-Bustelo es documentalista y fue tóbal, el maestro albañil era Vicente Insa, municipio. María Ana Aparici (1770-1858) bibliotecaria (ya jubilada) de Agullent.

18 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida Autor: Francesc Torres Faus

’objectiu del nostre article és evitar problemes, els francesos de la donar una visió general del ciutat de València van ser reclosos que va suposar per al regne en la Ciutadella. Però el 5 de juny la Lde València la convocatòria de les multitud, capitanejada pel religiós Corts Generals i Extraordinàries el Baltasar Calvo, va assaltar la Ciu- 1810 i la publicació de la Constitu- tadella i va assassinar els francesos. ció de 1812, i aportar algunes noti- Finalment, els membres de la Jun- cies sobre el cas concret de la Vall ta van detenir Calvo i van intentar d’Albaida, i més concretament so- controlar la situació. Revoltes sembre la instal·lació dels nous ajunta- blants es van produir en poblacions ments constitucionals provisionals com Castelló de la Plana, Segorbe, d’Ontinyent i Bocairent i del jura- Sagunt, Alzira, Ayora o Alacant. ment de la Constitució. La comarca no sols va patir les conseqüències Aquestes primeres revoltes re- de l’ocupació francesa, sinó que va corden a les revoltes “primitives” intervenir en les Corts de 1810, on de 1793 i 1801, ja que van estar trobem dos diputats originaris de la marcades per un sentiment patriò- comarca, Josep Joaquim Castelló tic, religiós i xenòfob, però en elles i Ferre, nascut a Bocairent, i Pere no trobem encara un contingut re- Aparici Ortiz, natural d’Aielo de dament va desbordar les autoritats volucionari. El que distingirà la re- Malferit, els quals participaren en valencianes. És en aquest context volta de 1808 de les anteriors és la la redacció de la Constitució. on Vicent Domènech, el Palleter, configuració d’un grup polític diri- alça amb una canya la seua faixa gent, que utilitzarà el moment his- a) De les primeres revoltes a roja, a la que l’entrebancà una imat- tòric per a canalitzar les demandes l’ocupació francesa ge de la Mare de Déu dels Desem- populars i promoure les seues noves parats i una altra de Ferran VII, i idees liberals. A València aquest La revolta popular valenciana declarà la guerra a Napoleó. grup polític estava encapçalament del 23 de maig de 1808 començà a pels germans Vicent, Manuel i Ma- gestar-se després del motí d’Aran- La revolta, dirigida per alguns rià Bertran de Lis. Aquesta família juez, produït entre el 17 i el 19 de líders espontanis, com el pare Mar- era originària de Xàtiva i va haver març, que suposà l’arribada al tron tí, el pare Rico o el comte Cervelló, d’exiliar-se per haver militat en el de Ferran VII en una situació eco- i per altres líders liberals en l’om- bàndol austracista. En la ciutat de nòmica difícil. Això explica que els bra, com la família Bertran de Lis, València van ser forners, una activi- successos de Madrid del 2 de maig, va tindre com a primer objectiu tat que els va reportar substanciosos que es van conèixer a València el l’assalt a la Ciutadella i la consti- beneficis amb els negocis d’impor- dia 7, provocaren la intranquil·litat tució d’una Junta que governés el tació i subministrament de blat a la dels valencians1. regne. Però les mesures de la Junta ciutat i l’exèrcit. El pare dels Ber- van ser insuficients per a calmar el trán de Lis havia sigut síndic procu- Però va ser el 23 de maig, al co- pànic popular, que es va manifes- rador de l’ajuntament de València, i nèixer-se la notícia de les abdica- tar en la por d’un hipotètic atac de des de llavors la seua influència en cions de Baiona en la Plaçeta dels l’exèrcit napoleònic i, d’altra ban- la ciutat va ser molt important. En- Panses (actual Plaça de la Com- da, en la desconfiança cap als ene- tre la clientela dels Bertrán de Lis panyia) on estava el lloc de venda mics de l’interior, francesos i auto- trobem Pedro Boigues, síndic per- de la Gaceta de Madrid, quan es va ritats afrancesades, qualificades de soner de l’ajuntament de València, produir la primera revolta, que ràpi- “hechuras del infame Godoy”. Per a el capità Vicente González Moreno,

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 19 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

el metge Joaquím Vidal, l’advocat 1811, va ser substituïda per la Jun- de març les tropes imperials van ar- Manuel Cortés, Narcís Rubió, o el ta Provincial Superior de València. ribar enfront de València i van ocu- pare Ravanals, religiós mercedari, Des de 1810, la Junta Provincial par tota la vora esquerra del Túria, als que se sumaria posteriorment el depenia directament de les Corts, i però sense iniciar cap atac i espe- Pare Rico. hi havia comissions de la Junta en rant que la ciutat es rendira. Tam- cada governació o corregiment del poc aquesta vegada els francesos El descrèdit de la Junta de Go- regne de València. Quan Suchet va van ocupar la ciutat de València. vern anomenada per Ferran VII atacar València a finals de 1811, la el 10 d’abril de 1808, i l’actitud Junta Provincial es va traslladar a El tercer i definitiu atac dels equí-voca de les autoritats tradi- Alacant. francesos va començar al setem- cionals, encapçalades pel Consell bre de 1811, quan l’emperador va de Castella, expliquen que un dels Però no sols hem de tindre en manar al mariscal Suchet ocupar primers objectius dels dirigents de compte el tema de les revoltes po- el regne de València. El 21 de se- les revoltes fora la creació de Juntes pulars. Els fets de 1808 van provo- tembre l’exèrcit d’Aragó va ocupar que governaren les diferents pro- car entre els valencians la por d’un Castelló de la Plana i Vila-real, el víncies i antics regnes d’Espanya. atac dels exèrcits napoleònics, por 24 d’octubre Sagunt. El 26 de de- En el cas del regne de València, el que es va confirmar el 4 de juny sembre les tropes franceses van 25 de juny de 1808, el pare Rico de 1808, quan el mariscal Moncey rodejar al ciutat de València, que i Manuel Cortés es van presentar va eixir de Madrid amb l’ordre de es va rendir el 9 de gener de 1812. al Palau Reial, on estava reunit el Murat d’acabar amb la insurrecció El 13 del mateix mes els france- Reial Acord. Aquest va accedir a la de València. Els francesos, via Cu- sos van ocupar Dénia i el 16 va formació d’una “Junta Suprema” de enca, van arribar a Buñol el 25 de començar l’assetjament de la ciu- València, molt heterogènia i amb un juny i des d’allí van intimar la ren- tat d’Alacant, però al segon dia el net predomini numèric de les anti- dició de la ciutat. La Junta va con- general Montbrun es va retirar i la gues autoritats, però que de fet esta- testar negativament i el 28 de juny ciutat i les comarques valencianes va controlada per la família Bertrán va començar el bombardeig de la meridionals van quedar com l’únic de Lis. En moltes altres localitats ciutat, que va resistir durant tot el reducte valencià que mai van ocu- valencianes es van constituir Jun- dia. En la matinada de l’endemà els par les tropes franceses. La ciutat tes particulars dependents de la de francesos van alçar el setge i es van de València va continuar en poder València. La gestió de les Juntes es- retirar cap a Almansa. dels francesos fins al 4 de juliol de tava encaminada al manteniment de 1813, en què Suchet es va retirar l’orde públic i la defensa.. El segon atac es va produir du- definitivament. rant la primavera i l’estiu de 1810, Durant l’estiu de 1808 el princi- quan el mariscal Suchet, per ordre La Vall d’Albaida va patir tam- pal objectiu polític de les Juntes va del rei Josep I, va realitzar una cam- bé les conseqüències de l’ocupa- ser la creació d’una Junta Suprema panya militar contra València. El 5 ció francesa, ja que es trobava en Central, tal com va proposar la de València el 16 de juliol. Aquesta va començar a funcionar el 25 de setembre i cada Junta Provincial va anomenar dos representants. Les relacions amb les Juntes Provin- cials van ser difícils, apareixent el fantasma del “provincialisme” o federalisme. A partir de l’1 de gener de 1809 la Junta Suprema de València va canviar diverses vegades de nom. Primer s’anomenà Junta d’Observació i Defensa, i estava formada per tants representants com a governacions hi havia en el regne. El 28 de desembre de

1810 va ser substituïda per la Junta Joaquim Sorolla: El Palleter declarant la guerra a Napoleó (1884). Diputació Provincial de València. Actual- Congrés de València i, al maig de ment depositat al palau de la Generalitat

20 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

el camí entre la ciutat de València, 7 d’octubre de 1808. Posteriorment, departament marítim de València; Alzira, Xàtiva i la línia defensiva un Decret de 22 de maig de 1809, Francesc Serra Jiménez, prevere i que les tropes franceses establiren establia que “la legal y conocida bibliotecari del Palau Arquebisbal a les Muntanyes d’Alcoi i la Mari- representación de la monarquía de València i professor de retòrica na, on trobem a les tropes france- quedará restablecida en sus primi- del Seminari de Nobles Educands, ses ocupant Xàtiva, Alcoi i Dénia. tivas Cortes que se convocarán en nascut a Xilxes; Francesc Xavier A la comarca hi troben notícies de el transcurso del año que viene o Borrull, antic catedràtic d’Instituci- la formació de diverses partides de incluso antes, si las circunstancias ons de Dret Civil de la Universitat guerrillers, com la de Vicent Cortés lo permitiesen”. de València, secretari del Sant Ofici i la que creà Josep Belda Castelló2. i jutge de Delmes, Terços i Primí- Les pressions de tot tipus van fer cies, de la ciutat de València; Josep El mariscal Suchet, a qui Napo- que la Junta publiqués un Decret el Caro, mariscal de camp, nascut a leó li va concedir el títol de duc de 28 d’octubre pel qual anunciava la Palma de Mallorca; Antoni Lloret, l’Albufera, va governar el regne de convocatòria a Corts per a princi- advocat d’Alberic; Manuel Albel- València independentment de l’au- pis de 1810. La batalla d’Ocaña va da, advocat de Xàtiva; Francesc toritat de Josep I. El 7 de març de permetre, però, que els francesos Císcar, capità de vaixell i matemà- 1812 es va constituir el nou munici- ocuparen Andalusia. El 24 de gener tic d’Oliva; Antoni Samper, maris- pi “francés” de València, que es va els francesos van ocupar Sevilla i cal de camp, nascut a Alcoi; Salva- encarregar bàsicament de l’allotja- la Junta es va refugiar a Cádiz, on dor Gosálvez, rector i veí de Sant ment de les tropes i de la recapta- les circumstàncies polítiques i bèl· Joan; Manuel de Villafañe, oïdor ció de les contribucions de guerra, liques van aconsellar la seua disso- de la Real Audiència de València, com tots els municipis valencians lució, la qual va fer publicant dos nascut a València; Julià Piquer, de que van quedar davall el govern de decrets el 29 de gener de 1810: pel l’estat noble, veí de Canet lo Roig; Suchet. Entre els afrancesats que primer creava un Consell de Regèn- Josep Lledó, canonge de la catedral van col·laborar amb el nou govern cia, com a depositari del poder exe- Orihuela i catedràtic de Sagrada trobem comerciants i nobles, als cutiu, a qui li transferia tota la seua Escriptura de la universitat de la quals Suchet els va mantindre en els autoritat; i pel segon va establir la dita localitat, nascut a Elx; Balta- seus privilegis i exempcions, ja que reunió de les Corts. sar Esteller, de l’estat noble, veí de el mariscal mai va aplicar l’abolició Vinaròs; Josep Bru, rector d’Almo- de privilegis prevista a Baiona. En Les eleccions es van realitzar rà- radí; Vicent Tomàs Traver, advocat canvi Suchet va ser implacable amb pidament i es van fer a diferents ni- i catedràtic de Dret Canònic de la les ordes religioses i el 22 de gener vells: primer les juntes de parròquia universitat de València; Joaquim va manar suprimir-les totes. L’any i anomenaven un elector; aquest par- Llorenç Villanueva, qualificador mig que els francesos van ocupar la ticipava en la junta de governació o del Sant Ofici i canonge de la cate- ciutat de València es va caracterit- partit, on s’elegia un representant dral de Cuenca, natural de Xàtiva; zar per la gran quantitat d’obres pú- per a la junta provincial; finalment i Josep Joaquim Castelló, Intendent bliques que es van dur a terme, així els electors de la junta provincial d’Extremadura i natural de Bocai- com per les nombroses mesures sa- triaven els diputats a Corts. El nom- rent. Com a suplents es van triar a nitàries que es van prendre. El ma- bre de diputats es regulava per un Pere Aparici Ortiz, advocat i relator teix rei Josep I va arribar a la ciutat cada 50.000 habitants, segons el de la Real Audiència de València, de València el 31 d’agost de 1812, cens de 1797. Al regne de València natural d’Aielo de Malferit; Josep residint en ella fins a octubre, en li corresponien 17 diputats i 7 su- Torres i Machí, comerciant i veí de que va tornar a Madrid. Com hem plents. També anomenaven diputats València; Josep Antoni Sombiela, dit, l’ocupació francesa va acabar el les ciutats amb vot en Corts, que advocat i catedràtic de Jurisprudèn- 5 de juliol de 1813, quan el maris- en el regne de València només eren cia de la universitat de València, cal Suchet va abandonar València dues: València i Peníscola, i les Jun- natural de València; Carles Andrés en direcció a Barcelona. tes Superiors de Província. Morell, advocat i natural de Planes; i Francesc Antoni Sirera, de l’estat b) Les Corts de Cádiz i la publi- La junta provincial del regne de noble, veí de Novelda. A ells calia cació de la Constitució de 1812 València es va celebrar a la ciutat afegir a Joaquim Martínez, arqui- de València els dies 13, 14 i 15 de tecte, director de l’Acadèmia de La idea de convocar Corts va ser febrer, en la que van resultar triats Belles Arts de Sant Carles, natural formulada per Jovellanos en la Jun- els diputats següents: Josep Mar- de València; Lluís Martí, baró de ta Suprema Central en la sessió de tínez, auditor general honorari del Casablanca, diputat per Penísco-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 21 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

la; i Vicent Noguera Climent, baró Joaquim Martínez. El 25 d’octubre, Cortés; Pedro Tupper, cònsol an- d’Antella, diputat per la Junta. en sessió pública, van jurar els seus glés a València; Gabriel Císcar, ger- càrrecs Manuel Albelda, Francesc mà del diputat i regent del regne; i En acabar l’estiu, el 22 de se- Xavier Borrull i Antoni Samper. El José Canga Argüelles, asturià, però tembre, el Consell de Regència es dia 26 ho va fer Antoni Lloret. Els valencià d’adopció i casat amb una va traslladar de Cádiz a la pobla- altres diputats van ser arribant len- valenciana, amic personal de Vicent ció de La Isla de León (actual San tament. El 7 de novembre va jurar Bertrán de Lis, i que va arribar a ser Fernando) per a l’inici de les Corts, el seu càrrec Josep Castelló. Balta- ministre d’Hisenda. allotjant-se en el convent de la En- sar Esteller va prendre possessió el señanza de María, que s’hi conver- 7 de febrer de 1811, i Pere Aparici La primera cosa que van fer les tí en la seu del govern d’Espanya. i Ortiz el 9 del mateix mes. Josep Corts va ser establir la seua orga- Dos dies després, el 24 de setembre Torres Machí, Carles Andrés, Josep nització per mitjà del Decret I, de es van inaugurar les Corts Generals Antoni Sombiela i Lluis Martí de- 24 de setembre de 1810. En ell es i Extraordinàries. En primer lloc els gueren de fer el viatge junts, ja que declara que la sobirania nacional diputats, a les nou del matí, van fer els quatre van jurar el seu càrrec el resideix en les mateixes, s’estableix una reunió preparatòria en l’ajunta- 12 de juny de 1811. Francesc Císcar el caràcter unitari de la representa- ment de La Isla de León. Mitja hora va ser el penúltim a arribar, jurant ció nacional i es proclama, com a després es van traslladar a l’esglé- el seu càrrec el 7 d’agost de 1811. peça clau del nou sistema polític sia major de San Pedro y San Pablo, L’últim, Francesc Antoni Sirera, ho constitucional, la divisió de poders, on van celebrar missa i després van va fer el 28 de juny de 1813. reservant-se les Corts “el ejercicio realitzar el jurament del seu càrrec del poder legislativo en toda su ex- davant del notari major del regne, No tots els diputats valencians tensión”. el senyor Nicolás María de Sierra. van arribar a prendre possessió del Després els diputats es van dirigir seu càrrec. Salvador Gosalbez, Jo- Aproximadament, fins a la jura al Teatro Cómico de la vila on, el sep Lledó, Josep Bru i Joan Baptista de la Constitució, el 19 de març de mateix dia, van iniciar les sessi- Cerdà es van embarcar el 8 de se- 1812, les sessions plenàries van ser ons. Allí es van reunir fins al 20 tembre i van ser capturats pels fran- diàries, de dilluns a diumenge. A de febrer de 1811 en que, davant cesos enfront de les costes de Mála- més de les públiques, es van realit- de l’avanç de l’exèrcit francés, van ga i van estar presos en l’Alhambra zar també sessions secretes, sovint haver de refugiar-se en la ciutat de de Granada. Julià Piquer no es va a la nit, i els diputats també havien Cádiz, establint la seua seu en l’es- presentar. Per això van prendre pos- de dedicar-se al treball de les co- glésia de San Felipe Neri, on van sessió els suplents Pere Aparici, Jo- missions, a preparar les interven- obrir novament les sessions el 24 de sep Torres i Josep Antoni Sombiela. cions orals i a realitzar nombroses febrer. Allí van continuar reunides Josep Caro no va ser admés per ser gestions. fins al 28 de juny de 1813, data de natural de Mallorca, i com Francesc l’última reunió. Antoni Sirera no va poder subs- En total, les Corts de Cádiz van tituir-lo es va anomenar a Carles emprar tres anys i fins a 1.800 ses- La major part dels diputats va- Andrés, d’Alcoi. En total, dels 20 sions per a proclamar la Constitu- lencians va fer el viatge per mar de diputats valencians només 19 van ció de 1812 i consumar la revolu- València a Cartagena, on van estar jurar el seu càrrec. Hem de tindre en ció liberal espanyola. Cal tindre en retinguts per l’epidèmia de febra compte que a Cádiz van morir dos compte que la ideologia dels dipu- groga. D’allí van partir a Torrevie- diputats valencians a causa de l’epi- tats de les Corts de Cadis -104 en ja i després a Santa Pola. D’aquest dèmia de febra groga: Antoni Sam- el moment de la instal·lació de les port van salpar el 10 d’octubre de per, que va ser substituït per Fran- Corts, 185 en la firma de la Cons- 1810 en la fragata Venganza i el vai- cesc Antoni Sirera, i Josep Castelló. titució, 222 en la sessió de clausu- xell Héroe en direcció a Cádiz, a on ra- era molt diversa, la qual cosa van arribar el 23 d’octubre. L’ende- Però a Cádiz no sols van estar els explica que sovint trobem posicions mà van ser a La Isla de León i van diputats, sinó que també van arribar encontrades en temes essencials. presentar els poders. Eixa mateixa nombrosos liberals valencians. El Els historiadors els han classificats nit, en sessió secreta, van jurar els principal d’ells va ser Vicent Bel- en tres grups: el realista (on hi havia seus càrrecs Joaquím Llorenç Villa- trán de Lis, que es va encarregar del des d’absolutistes a il·lustrats refor- nueva, Josep Martínez, Manuel de subministrament de blat a l’exèrcit. mistes), l’americà i el liberal (en el Villafañe, Francesc Serra, Vicent També trobem el pare Juan Rico; a que trobem des de jansenistes fins a Tomás Traver, Vicent Noguera i Narcís Rubio; a l’advocat Manuel constitucionalistes).

22 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

Antoni Sombiela van ser presidents de les Corts. Villafañe va ser també vicepresident. I Pere Aparici Ortiz, Josep Antoni Sombiela, Josep Tor- res Machí i Vicent Tomàs Traver van ser secretaris.

Un primer exemple d’interven- ció dels diputats valencians va ser el tema de l’abolició dels senyorius, un tema que afectava de ple al regne de València. Els diputats pretenien establir una societat basada en la igualtat, el mèrit i la capacitat, i per a això calia abolir els privilegis, la qual cosa permetria també ampliar Vicent Castelló: València declara la guerra a Napoleó (1810). Museu de Belles Arts de València el nombre de propietaris. El tema es va resoldre amb la publicació del Per a la redacció del projecte de tos que miraban con desagrado has- Decret de 6 d’agost de 1811 que de- Constitució, el 23 de desembre de ta las gracias que dábamos a Dios clarava incorporats a la Corona els 1810, es va anomenar una comis- por la conclusión de esta obra”. senyorius jurisdiccionals. En els de- sió formada per tretze diputats i un bats van intervenir activament dos assessor, entre els que no trobem La participació dels diputats va- diputats valencians, Antoni Lloret cap diputat valencià, encara que lencians va ser desigual. El més ac- Martí, advocat d’Alberic que portà aquests sí que van participar en els tiu va ser sense cap dubte Joaquim avant el plet d’incorporació a la Co- debats generals de les Corts. Els Llorenç Villanueva, que totalitzà rona de la vila d’Alberic contra els treballs van començar el 2 de març 173 discursos i el treball en nom- ducs de l’Infantado; i Pere Aparici de 1811 i la Constitució es va ju- broses comissions. Li segueix Fran- Ortiz, advocat d’Aielo de Malferit rar pels diputats el 19 de març. Per cesc Xavier Borrull, amb 141 dis- i promotor del plet d’incorporació això va ser coneguda popularment cursos; Josep Martínez, amb 117, del seu poble a la Corona, contra els com “La Pepa”. Manuel de Villafañe, amb 84, i Vi- marquesos de Malferit. Aquests dos cent Tomàs Traver amb 56. La resta plets els donà una gran popularitat Villanueva, en “Mi viaje a las dels diputats els segueixen a molta entre els liberals. Cortes”, ens diu que en aquest dia distància: el baró d’Antella, amb 30 “No hubo sesión secreta, porque intervencions; Josep Antoni Sombi- Un altre cas foren les intervenci- habiendo jurado la observancia ela, 28; Josep Joaquim Castelló, 17; ons de Joaquim Llorenç Villanueva, de la Constitución todos los Sres. Antoni Samper, 9; Antoni Lloret, 6; la major part de les quals van girar Diputados y los cuatro individu- Joaquim Martínez, 6; Pere Aparici, entorn de qüestions relacionades os de la Regencia, fuimos todos a 6; Baltasar Esteller, 4; el baró de amb l’església. Villanueva era favo- la iglesia del Carmen, donde el Sr. Casablanca, 2; i Francesc Císcar i rable a la supressió del Tribunal de Obispo de Calahorra cantó la Misa Francesc Serra amb una interven- la Inquisició pel seu desacord amb y entonó el Te Deum. Aunque al sa- ció cadascú. De la resta de diputats la seua forma de procedir i pel seu lir la comitiva estaba lloviendo, al no sabem res. Els diputats valen- origen, ja que la creació del Sant instante paró, de suerte que sin llu- cians van ser els quarts amb més Ofici va ser un acte excepcional. El via anduvimos toda la carrera. Ya intervencions, amb 515 discursos, Tribunal de la Inquisició no tenia estando en la iglesia volvió a llover, després dels extremenys (641), els cabuda en l’ordenament constituci- y no le dejó casi en todo el día. asturians (641) i els catalans (584). onal perquè era innecessari a Espa- Hem de tindre en compte també que nya (la lleis històriques contempla- Con lluvia su publicó también alguns d’aquests diputats van arri- ven perfectament les seues funcions por la tarde, sin que por ello deja- bar a exercir càrrecs importants en i la Constitució acabada d’aprovar se de acudir a este acto un inmen- les Corts durant breus períodes, ge- es comprometia a protegir la reli- so gentío. En lo general se observó neralment durant un mes. Així Vi- gió) i atemptava contra l’autoritat la mayor satisfacción y alegría. No cent Noguera Climent, Manuel de del poder temporal i l’episcopal. En faltaban empero descontentos ocul- Villafañe, Francesc Císcar i Josep resum, Villanueva era favorable a

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 23 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

la desaparició de la Inquisició, però Li va contestar el diputat expi de sobirania nacional, el primer no a l’activitat que venia exercint, tremeny Diego Muñoz Torrero, reque es va formular en el Decret de la qual hauria de continuar-s’hi per presentant del liberalisme radical i 24 de setembre de 1810, i que s’ar- altres vies més coincidents amb la l’ortodòxia uniformista, afirmant replega en l’art. 3r de la Constitu- Constitució. que que “Estamos hablando como ció de 1812: “La soberanía reside si la nación española no fuese una, esencialmente en la Nación y por lo Entre els diputats valencians tro- sino que tuviera reynos y estados mismo pertenece a ésta exclusiva- bem un grup liberal, encapçalament diferentes. Es menester que nos ha- mente el derecho de establecer sus per Joaquim Llorenç Villanueva, i gamos cargo que todas estas divisi- leyes fundamentales”. L’Estat, en en el grup s’inclouen Pere Apari- ones de provincias deben desapare- l’art. 14), es va configurar com una ci, Antoni Lloret, Francesc Císcar, cer, y que en la constitución actual monarquia moderada: “El Gobier- Vicent Tomàs Traver i Josep Mar- deben refundirse todas las leyes no de la Nación Española es una tínez; i en el grup realista trobem fundamentales de las demás provin- monarquía moderada hereditaria”. a foralistes com Francesc Xavier cias de la monarquía, especialmente La Constitució arreplega el principi Borrull i Josep Antoni Sombiela. quando en ella ninguna pierde. La de la divisió de poders: art. 15) “La La resta dels diputats són de difícil comisión se ha propuesto igualar- potestad de hacer las leyes reside classificació. Això ens ajuda a com- las todas, pero para esto, lejos de en las Cortes con el Rey”; art. 16) prendre algunes de les seues inter- rabaxar los fueros por exemplo de “La potestad de hacer executar las vencions. los navarros y aragoneses, ha ele- leyes reside en el Rey”; i l’art. 17) vado a ellos a los andaluces, cas- “la potestad de aplicar la ley en las Un exemple ho trobem en el de- tellanos, etc, igualándolos de esta causas civiles y criminales reside bat de l’art. 11) de la Constitució manera a todos para que juntos en los tribunales establecidos por sobre la necessitat de fer una nova formen una sola familia con las la ley”. Les Corts es constituïxen divisió provincial. La província es mismas leyes y gobierno. Si aquí vi- com un parlament unicameral. Les definia com una entitat política, niera un extrangero que no nos co- legislatures durarien dos anys. El com un agent del govern: era el nociera diría que había seis o siete procés d’elecció dels diputats era territori on actuaria el cap polític i naciones”. Al final la Constitució per mitjà de sufragi indirecte en les diputacions provincials, a més de 1812 va arreplegar la necessitat quatre graus: la primera elecció era d’una circumscripció electoral. El de fer una nova divisió del territori. quasi universal (hòmens majors de 2 de setembre de 1811, el diputat Com podem veure, el federalisme o 25 anys), per a després anar restrin- valencià Francesc Javier Borrull, “provincialisme”, com es denomi- gint-s’hi conforme avançava cap a d’acord amb les seues idees fo- nava en l’època, era la bèstia negra un sufragi censatari passiu segons ralistes, va defendre una divisió dels liberals, la qual cosa explica la la renda. Les sessions de la Corts provincial que tinguera en compte contundent contestació de Muñoz eren públiques, i s’establia la invi- les peculiaritats dels antics regnes Torrero al diputat valencià que, des olabilitat dels diputats. També es i territoris peninsulars: “Se habla d’un punt de vista moderat i foralis- garanteixen els drets individuals i en términos generales, y por ello ta, defenia la personalitat de l’antic el principi de legalitat: així, l’art. 4) comprehende también la que puede regne de València, una polèmica establix que “La Nación está obli- hacerse del territorio español en que ha perdurat fins als nostres dies. gada a conservar y proteger por departamentos, quitando el nombre leyes sabias y justas la libertad ci- que actualmente tienen sus diferen- La Constitució de 19 de març vil, la propiedad y demás derechos tes reynos, y agregando los pueblos de 1812 és molt extensa i està ins- legítimos de todos los individuos de los unos a los otros. Esto ha de pirada en l’iusnaturalisme raciona- que la componen”; l’art. 247) arre- ser perjudicialísimo; ha de impedir lista i el pensament constitucional plega les garanties processals i pe- la íntima unión que media entre los anglofrancés. Però els legisladors nals per a tots els espanyols; l’art. pueblos de un mismo reyno, y ha gaditans van buscar justificar-ho 303) reconeix el dret a la integritat de encontrar la mayor resistencia per mitjà d’un entroncament histò- física amb l’abolició dels turments; entre ellos, suscitándose con este ric amb les institucions medievals, l’art. 306) reconeix el dret a la in- motivo muchos trastornos y alboro- ja que no podien reconèixer que es- violabilitat del domicili; l’art. 366) tos”. Va acabar la seua intervenció tava inspirada en els principis de la establix el dret a l’educació primà- proposant que s’afegiren les pa- revolució francesa. ria pública i obligatòria: “En todos raules “conservando cada reyno su los pueblos de la Monarquía se nombre, y los pueblos que le perte- Entre els principis fonamentals establecerán escuelas de primeras nencen”. trobem, en primer lloc, el princi- letras, en las que se enseñará a los

24 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

niños a leer, escribir y contar…”; prevista en l’art. 11, en el regne de Sánchez, advocat de Dénia; Gabriel l’art. 371) reconeix el dret a la lli- València aquestes tres institucions Segarra, militar de Castelló de la bertat d’impremta. En canvi l’art. van ser úniques per a tot el regne de Plana; Pere Dimas Cervelló, advo- 12) establia que “la religión de la València. cat d’Alzira; i Francesc Sant Joan, nación española es y será perpe- advocat de Morella. La nova dipu- tuamente la Católica Apostólica El Cap Polític Superior era el tació va iniciar les seues sessions el Romana, y la nación la protege por més alt càrrec polític i adminis- 6 d’octubre al Palau de la Generali- leyes sabias y justas y prohibe el tratiu de la província i presidia la tat, i l’última sessió del primer perí- ejercicio de cualquier otra”. diputació provincial. El primer Cap ode constitucional la va celebrar el Polític va ser D. Fernando Pascual, 20 de juny de 1814. c) La Constitució de 1812 i les que va prendre possessió a Alacant noves institucions valencianes el 27 de novembre de 1812. El 5 També es va reformar l’estructu- de febrer de 1813 va ser substituït ra de l’administració de justícia. A Les circumstàncies polítiques D. Vicente Maria Patiño. Posteri- nivell estatal, el Consell de Castella que envolten la publicació de la orment, el 10 d’agost es nomenà va ser suprimit i substituït per dues Constitució de 1812 expliquen un altre cap polític, D. Mateo Val- institucions: un Tribunal Suprem l’aparició de noves institucions i demoros, fiscal de l’Audiència de per a les funcions judicials, i un d’algunes qüestions que podem Madrid, que va prendre possessió Consell d’Estat per a les consulti- considerar contemporànies, com el 16 d’agost. ves. En el regne de València l’Au- són la propaganda política o la di- diència va substituir a la Reial Au- fusió de la nova norma entre els La primera Diputació Provinci- diència. L’antiga Reial Audiència ciutadans. No és casualitat que els al de València es va constituir el 7 va jurar la Constitució a Alacant, i llibrers i impressors tingueren una de gener de 1813 a Alacant, subs- tot seguit es va constituir la primera important participació política en tituint a la Comissió de Govern del Audiència de València i es van ano- l’època. Un altre fet important a regne de València. Posteriorment, a menar els primers jutges constituci- destacar és la importància de la l’agost, la Diputació Provincial es onals. L’Audiència de València es premsa, que es consolida com un va traslladar a València. Com la pri- componia d’un regent, dotze minis- mitjà de comunicació social i de di- mera elecció de diputats va ser con- tres i dos fiscals, i constava de dues fusió de les noves idees polítiques. siderada irregular, ja que tan sols sales civils i una criminal, amb qua- van participar les dues governaci- tre ministres cada una. En 1812 es Pel que es refereix a les noves ons del regne que estaven lliures de van incorporar a l’Audiència Llo- institucions valencianes hem de tin- l’ocupació francesa, es va procedir renç Tadeu Villanueva i Francesc dre en compte que el regne de Va- a una nova elecció de diputats. Van Sala Berenguer. I en 1813 es van lència, des de 1707, havia quedat resultar triats Marià Tortosa, preve- incorporar José Alonso, Francisco configurat com una província go- re de València; Joaquím Ridaura, Gutierrez de Sosa, Juan Andrés de vernada d’acord amb les instituci- prevere de Xàtiva; Antoni Verdú, Segòvia i el fiscal Francisco Saenz ons que regien en la Corona de Cas- advocat d’Orihuela; Felicià Sala i de Vizmanos També es van reincor- tella: el Capità General, l’Intendent, porar tres ministres que havien anat el Reial Acord i la Reial Audiència. de diputats a Cádiz, Manuel Villa- A principis de 1812 totes aquestes fañe, Vicent Joaquim Noguera i Ra- institucions s’havien refugiat en la mon Giraldo. El 9 de juny de 1813 ciutat d’Alacant, que s’havia con- l’Audiència va tornar a la ciutat de vertit de fet en la capital del regne València. Els discursos inaugurals de València. dels anys judicials de 1813 i 1814 els van pronunciar Llorenç Tadeu A partir de la Constitució de Villanueva i Ramon Giraldo. 1812 s’instal·laran les noves institucions liberals: dels aspectes polítics Per davall de les Audiències s’encarregaven els Caps Polítics i Territorials estaven els Jutges de les Diputacions Provincials, men- Primera Instància, que exercien la tre que les Audiències van quedar València derrota davant de les seues muralles el jurisdicció en el seu respectiu partit mariscal Moncey (1808-1810). Dibuix de Vicent limitades a les funcions judicials. López, gravat per Tomàs López Enguídanos. En judicial. Sabem que van començar a Sucesos de Valencia desde el día 23 de mayo has- Provisionalment i fins que no es ta el 28 de junio del año 1808, de Vicent Martínez funcionar inclús abans de la divisió realitzés la nova divisió provincial, Colomer. Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu de partits judicials, ja que els Caps

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 25 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

Polítics es van encarregar d’ano- rar-s’hi la primera càtedra espanyo- menar jutges constitucionals en la de Dret Polític. les poblacions cap de corregiment que quedaven lliures dels france- Evidentment, en el regne de Va- sos. De fet, foren aquests jutges els lència els primers juraments de la qui s’encarregaren de constituir els Constitució es van realitzar en la nous ajuntaments constitucionals. ciutat d’Alacant. La primera insti- Cal tindre en compte que la su- tució a jurar la Constitució va ser pressió dels senyorius jurisdiccio- la Reial Audiència de València, ja nals va deixar a molts pobles sense que el 8 de juliol de 1812 el Capità administració de justícia, la qual General va rebre un exemplar de la cosa va obligar que fóra assumida Constitució i ho va comunicar en la per l’Estat i a realitzar una reforma reunió d’aquest dia. L’endemà els radical de les divisions territorials magistrats i empleats van jurar la judicials. La divisió de partits ju- Constitució. dicials del regne de València es va Retrat de Gabriel Císcar, regent. aprovar per les Corts l’1 de maig En la ciutat d’Alacant la publi- Acadèmia Militar de Segòvia de 1814, i va suposar la creació de cació oficial de la Constitució es va 29 partits judicials. Aquesta divisió fer el dijous 16 de juliol. Durant els at a les comarques meridionals va- judicial va dividir la comarca entre dies següents veiem com totes les lencianes, que mai no foren ocupa- els dos partits judicials d’Albaida i autoritats i funcionaris, provincials des. En concret, el 25 d’octubre de Ontinyent3, però no va poder entrar i locals, civils, militars i eclesiàs- 1812 juraren la Constitució, en el en vigor fins al Trienni Liberal, ja tics, juren la Constitució. A poc a convent d’Orito, a Monforte, els su- que Ferran VII la va suprimir pocs poc van anar jurant la Constitució periors del convents de franciscans dies després. els ajuntaments d’aquelles poblaci- de Carcaixent, Ontinyent, la Vall de ons que quedaven lliures de l’ocu- Gallinera, Elx i Orihuela. Finalment tenim els ajuntaments pació francesa. El jurament es feia constitucionals, formats per l’alcal- davant dels nous jutges de primera La vila d’Ontinyent hauria d’es- de, els regidors, el síndic procurador instància, que prèviament hi havia perar a juny de 1813, quan les tropes general i el secretari. Els alcaldes anomenant el cap polític i que es franceses abandonaren la població van perdre la major part de les seues feien càrrec de l’administració de el 8 de juny. Sobre l’ocupació fran- funcions judicials i van quedar com justícia en els corregiments. Així cesa i els esdeveniments d’aquests a simples jutges de pau. Segons la el 22 de juliol de 1812 va jurar la anys tenim una bona descripció Constitució de 1812 i la normativa Constitució l’ajuntament d’Orihu- d’Antonio Llora4. Els primers en que la desenrotllava, podien tindre ela, el 6 de setembre el d’Elda, el entrar a la població foren la partida ajuntament totes aquelles poblaci- 19 de setembre el de Monforte, el de guerrillers de Josep Belda, que ons de més de 1.000 habitants, la 15 d’octubre el de Mutxamel, el 15 ho feren el 9 de juny, i després ar- qual cosa va ser aprofitada per al- de novembre el de Petrer, el 28 de ribaren les tropes espanyoles. El 13 gunes poblacions valencianes per novembre Biar. I a partir de 1813, de juny s’hi va presentar Victoriano a instal·lar el seu propi ajuntament, amb la retirada definitiva de les tro- Aznar Rubio, que havia estat nome- com Casinos, l’Alfàs del Pi, Santa pes franceses, van jurar la Consti- nat jutge de primera instància del Pola, etc. tució la resta dels municipis valen- corregiment d’Ontinyent el 22 de cians: el 22 de juliol el de la ciutat març de 1813. Prèviament, el 10 de Hem de ressaltar la importàn- de València, l’1 d’agost en Castelló maig havia presentat el títol de no- cia que es donà als juraments de de la Plana; l’11 d’agost en la Vall menament a la Reial Audiència de la Constitució per part de totes les d’Uixó, etc. València, que aleshores es trobava a institucions, ja que els polítics de la ciutat d’Alacant. Cádiz estaven plenament conven- En el cas d’Ontinyent, els pri- çuts de que aquest fet històric can- mers en jurar la Constitució de El nou jutge de primera instàn- viaria el futur d’Espanya. Fins i tot 1812 foren els franciscans. El pro- cia va prendre possessió el 14 de en 1813 el catedràtic de Dret Civil blema és que el convent havia estat juny, i el mateix dia a les cinc de la de la Universitat de València, Nico- suprimit pels nous governants fran- vesprada va manar que es constitu- lau Garelli, va instal·lar una càtedra cesos, i el superior dels franciscans ís el nou ajuntament constitucional de Constitució, que pot conside- i alguns dels frares s’havien refugi- de forma provisional, encapçalat

26 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

per Vicent Fita i Bertomeu Borde- les tropes espanyoles a Alzira i Car- Hipòlit Garrigós, Joaquim Cala- ra, alcaldes constitucionals; Ma- caixent. Això explica que el 26 de buig, Esteve Font, Josep Sirera, nuel Garcia, Francesc Puigmoltó, juny les tropes franceses tornaren a Miquel Jeroni Miró, Andreu Verdú Onòfre Simó de Lanza, Josep Pas- ocupar la ciutat i, fins i tot, ocupa- i Vicent Bañó, regidors; i Vicent tor, Vicent Tortosa i Tudela, Ma- ren per uns dies Ontinyent, Alcoi i Tudela i Joaquim Giner, síndics. El rià Sanchis, Rafael Mestre i Didac Castalla. mateix dia juraren la Constitució i Sanchis, regidors; i Vicent Ventura acordàren fer la seua publicació el i Josep Antoni Asensi, síndics. Tot En concret a Ontinyent arribaren dia següent, primer d’agost. seguit hom va convocar una sessió les tropes franceses l’1 de juliol, i extraordinària i el nou ajuntament només romangueren mig dia, com El problema era que encara no va jurar la Constitució de 1812, un recullen les actes municipals: “En havia arribat l’exemplar oficial exemplar de la qual portava el jutge atención a haverse presentado en que havien publicat les Corts per de primera instància. En la matei- la mañana de este día una partida al jurament de la Constitució, però xa sessió es va acordar que el 17 o división de tropa francesa co- l’ajuntament en tenia un altre exem- de juny, dia del Corpus, abans de la mandada por un edecán del general plar que sembla que havia comprat processó, es faria la publicació so- Habert, que ha permanecido desde algun regidor. Tot i això, el mateix lemne de la Constitució. las hocho y media hasta dado el dia a les vuit de la vesprada va arri- mediodía, y tomado de quatrocien- bar des de Xàtiva l’exemplar oficial En acabar, el jutge de primera tas a quinientas raciones de pan y de la Constitució. Al dia següent, instància, dos regidors i el secre- otros artículos...”. en la plaça de l’Om, es va publicar tari anaren a la casa de l’anterior oficialment la Constitució. Posteri- corregidor i a la de l’alcalde major Però aquesta nova ocupació de orment, el 8 d’agost, es feu el jura- per veure si hi havia documentació la Vall d’Albaida va durar molt ment per tot el poble en l’església administrativa del període de l’ocu- poc, ja que en conèixer la derrota Major. pació francesa, però no en trobaren. de Vitoria del 21 de juny i la fugi- Dos dies després, el 16 de juny vida a França de Josep I, Suchet va d) La segona legislatura i sitaren les dependències dels ad- ordenar la retirada de l’exercit fran- l’abolició de la Constitució ministradors de la Batlia i el Reial cés vers Catalunya. Sabem que les Patrimoni, on si que trobaren nom- tropes franceses abandonaren Xàti- L’1 d’octubre de 1813 es van brosa documentació que apareix re- va el 3 de juliol i dos dies després constituir les Corts ordinàries de flectida a les actes. eixiren de la ciutat de València. El 6 la segona legislatura, però a causa de juliol es va conèixer a Ontinyent de l’epidèmia de febra groga les La Constitució es va publicar el la derrota francesa de Vitoria i es Corts es van traslladar novament 17 de juny, a les quatre de la ves- va cantar un Tedeum a l’església de a La Isla de León, reunint-se a les prada, en la plaça Major, i després Santa Maria per celebrar-ho. El 19 nits en l’església del convent del es celebrà la processó del Corpus. de juliol fou nomenat el nou ajun- Carme entre el 14 d’octubre i el 29 En darrer lloc, el 20 de juny es va tament constitucional d’Ontinyent. de novembre de 1813. A partir del jurar la Constitució per tot el poble 15 de gener de 1814 les Corts ja es d’Ontinyent a les tres parròquies de Això explica que els nous ajun- van reunir a Madrid. Els diputats la població. taments constitucionals es nomena- valencians havien estat elegits en la ren un mes després. En efecte, pel reunió de la Junta Provincial de 5 de Com que el corregiment d’Onti- que fa al corregiment de Xàtiva fou setembre de 18135. nyent era molt petit, la gran majoria nomenat jutge de primera instàn- dels pobles de la Vall d’Albaida, in- cia Gregori Marau. El 22 de juliol No obstant això, la Constitució closos en el corregiment de Xàtiva, aquest es va dirigir a l’ajuntament de 1812 provocava recels en certs hagueren d’esperar que aquesta ciu- de Bocairent per a que nomenés el sectors de la població. Això, unit tat fos abandonada definitivament nou ajuntament constitucional pro- a la presència d’antics ministres i per les tropes franceses per a publi- visional, tot indicant les persones consellers en el castell de Valençay car i jurar la Constituciò, com fou el que l’haurien de compondre. El nou durant els mesos previs a la tornada cas de Bocairent. En efecte, el 10 de ajuntament constitucional provisio- de Ferran VII, expliquen els recels juny el general Harispe abandonà la nal de Bocairent es constituí el 31 del monarca a jurar la Constitució. ciutat de Xàtiva, però continuaven de juliol i estava format per Tomàs En efecte, a finals de març de 1814 defensant la línia del riu Xúquer i Belda i Francesc Xavier Maiques, el rei torna a Espanya i el 13 d’abril fins i tot el 13 de juny derrotaren a alcaldes, Joan Baptiste Calabuig, el seguici de Ferran VII entra en la

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 27 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

ciutat de València, on el monarca Chancilleríes i Reials Audiències; on es trobava el seu fill Vicent, di- romandrà fins al 5 de maig afligit el 8 de juliol els capitans generals rector comercial de la firma en la d’una afecció de gota. La carrossa van recuperar la presidència de les dita ciutat, i Mendizábal, la inter- règia va ser portada a coll per ve- mateixes, com el cas de Francisco venció del qual va ser decisiva en ïns i llauradors de la ciutat, enmig Javier Elío a València; finalment els fets de principis de 1820. Com d’una multitud enfervorida, fins al el 14 de juliol es va tornar als ofi- veiem, els interessos polítics i eco- Palau Reial. cials de l’exèrcit el comandament nòmics de la burgesia revolucionà- polític en els pobles seus de corria se solapaven. El monarca es va allotjar al Pa- regiments i governacions. També lau de Cervelló i València es va es van restablir els convents supri- El pronunciament del general convertir durant eixos vint dies en mits, el Consell d’Ordens i el de Riego es va produir en Cabezas de un formiguer de persones, ja que la Inquisició, i es va restaurar la San Juan l’1 de gener de 1820, i es van acudir els individus més repre- Companyia de Jesús. va consolidar definitivament el 10 sentatius del partit absolutista, tant de març, quan Ferran VII es va ave- polítics, com militars i eclesiàstics. e) El Trienni Constitucional nir a jurar la Constitució de 1812. La pressió més forta es va produir L’endemà es va formar una Junta des de les files de l’exèrcit capita- En la revolució de 1820, que va Provisional Consultiva, formada nejades pel general Elío. permetre restaurar al Constitució per persones de notable arrelam li- de 1812, va intervenir de manera beral. Aquesta Junta va ser l’òrgan Fruit d’aquestes pressions po- decisiva la Casa Bertrán de Lis. de govern més important del nou lítiques sobre el monarca és el En efecte, a partir de 1814, després règim fins a la reunió de les Corts a “Manifiesto de los Persas”, l’autor de ser amnistiats per Ferran VII, partir del 9 de juliol. del qual va ser Bernardo Mozo de Vicent Bertràn de Lis i la seua fa- Rosales, que, el 12 d’abril, va ser mília van convertir la Casa Bertrán Durant el Trienni Liberal va subscrit per 69 diputats realistes de de Lis en una gran empresa amb haver-hi dues eleccions a diputats les Corts Ordinàries. El document seus a Madrid, Cádiz i València, in- a Corts. En elles podem veure la proposava una via intermèdia entre crementant els seus negocis com a creixent fractura en el si del libera- el liberalisme de 1812 i el despotis- proveïdors de l’exèrcit, i arribant a lisme entre el grup moderat o “do- me arbitrari. En l’última part recla- fer negocis amb el propi monarca. ceañista”, dominant en els governs mava la convocatòria legal de les Fins i tot els Bertràn de Lis li van de Pérez de Castro, Bardají i Mar- Corts a la manera antiga, advocant oferir al rei mantindre la guàrdia de tínez de la Rosa; i els exaltats, que per una monarquia absoluta tempe- Palau i auxiliar a la Tresoreria, que es fan amb el poder executiu a par- rada pel poder colegislador de les estava sense diners. En 1815 Juan tir d’agost de 1822, amb el govern Corts, i ressaltant el paper directiu Álvarez Mendizábal va entrar a tre- d’Evaristo de Sant Miquel. de l’aristocràcia. ballar en la Casa Bertràn de Lis, el qual posteriorment arribaria a ser La Junta va realitzar la primera Un dia abans d’eixir Ferran VII un destacat polític liberal com a convocatòria a Corts ordinàries el de València va firmar el Decret de ministre d’Hisenda i president del 22 de març. A principis de maig de 4 de maig de 1814 pel qual es des- Govern. 1820 es van triar els diputats valen- mantellava l’edifici constitucional cians, que va ser una representació construït per les Corts de Cádiz, Un precedent decisiu va ser el majoritàriament moderada6. Les encara que no es va fer públic fins complot contra el general Elío a Corts de la primera legislatura van al dia 11. A finals de maig i durant València, descobert el 2 de gener començar a funcionar a Madrid el 9 l’estiu de 1814, a colp de decret, de 1819. La duríssima repressió de juliol de 1820 i es van clausurar se van anar restablint les institu- del general Elío va afectar diversos el 14 de febrer de 1822. La segona cions de l’antic règim: el mateix empleats de la Casa i Fèlix Bertràn legislatura es va iniciar l’1 de març dia 4 de maig es van suprimir els de Lis, el seu fill, va ser ajusticiat. de 1822 i en les eleccions a dipu- caps polítics provincials, substitu- Això va provocar la radicalització tats van triomfar les candidatures int-los per militars; es van restau- de Vicent Bertràn de Lis, que va exaltades7. Però per paradoxes de la rar els Consells; el 15 de juny es decidir recolzar els preparatius del història, davant de l’atac de l’exèr- van suprimir les diputacions pro- pronunciament de 1820, assumint cit francés i els partidaris realistes vincials, tornant les seues funcions les tasques d’intendència dels exèr- de Ferran VII, les Corts es van ha- a les antigues autoritats, el 25 de cits sublevats i el seu finançament. ver de traslladar a Sevilla, on van juny es van restaurar les antigues Per a això es va traslladar a Cádiz, reprendre les sessions el 23 d’abril

28 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

de 1823 i, finalment, es van tornar àstiques, judicials, econòmiques i a refugiar a Cádiz, on van continu- militars. ar les seues sessions entre el 15 de juny i el 19 de setembre de 1823. Les noves diputacions provin- L’1 d’octubre Ferran VII declarava cials de Castelló, Xàtiva i Alacant nuls i de cap valor els actes del go- van començar a funcionar al maig vern constitucional durant el Trien- de 1822, i la seua constitució es va ni Constitucional. realitzar en les seus dels respectius ajuntaments. Prèviament, el 15 de La Junta Provisional, a més de març de 1822, s’havien anomenat realitzar la convocatòria a Corts els Caps Polítics: D. Diego Medra- ordinàries el 22 de març, va pren- no per a la província de Castelló; D. dre una sèrie de mesures polítiques Bartolomé Amat per a la de Xàtiva, fonamentals: convocatòria d’elecci- i D. Francisco Fernández Golfín per ons municipals8, restabliment dels a la d’Alacant. Posteriorment, es va Retrat de Joaquim Llorenç Villanueva, diputat a les Corts de 1810. En Semanario Pintoresco Es- caps polítics i les diputacions, dels passar a buscar una seu en cada una pañol, 1848, p. 391. Biblioteca Valenciana Nicolau tribunals i del règim jurídic previst de les tres capitals. La Vall d’Albai- Primitiu. Biblioteca Nicolau Primitiu en la Constitució, l’expulsió dels je- da va restar formant part de la pro- suïtes i la supressió de la Inquisició, víncia de Xàtiva. de la nova divisió provincial que etc. En general es considera que el s’havia preparat entre 1825 i 1833, Trienni Liberal recupera l’obra ju- Una norma molt important apro- durant el regnat de Ferran VII, pel rídica de Cádiz, tant la Constitució vada en aquest període va ser la R.D. de 30 de novembre de 1833. com la legislació política i econò- Instrucció per al govern econòmic El regne de València va ser dividit mica, la desenrotlla i la completa i polític de les Províncies, aprovada en les tres províncies que han per- parcialment, incorporant alguns per les Corts el 3 de febrer de 1823 i durat fins a l’actualitat, amb la di- elements nous. Així va arribar a re- publicada el 2 de març. Va ser la pri- ferència que esta vegada sí que es dactar-s’hi un primer codi civil en mera gran llei municipal del segle van respectar les divisions territo- 1821, però mai va arribar a entrar XIX, i en ella es fixava per primera rials històriques. Es van anomenar en vigor. Si que es va aprovar, en vegada un sistema de pressupostos també els Subdelegats de Foment, canvi, el Codi Penal per les Corts anuals que arreplegaren, de forma després anomenats Caps Polítics de 8 de juny de 1822, considerat el ordenada, els ingressos i despeses i Governadors Civils. Cinc mesos màxim exponent de l’esforç codifi- de les institucions locals. després, durant el primer govern cador del Trienni. moderat, un altre R.D. de 21 d’abril f) L’últim període de 1834, publicat pel ministre de També van començar els prepa- de la Constitució Justícia, el valencià Nicolau Mª ratius per a realitzar la divisió pro- Garelli, establia la divisió de partits vincial de l’Estat. Els treballs van A la mort de Ferran VII al se- judicials, la qual ha perdurat fins a començar al juny de 1820 i el 14 de tembre de 1833, la seua esposa, la segona meitat del segle XX. Per gener de 1822 les Corts van apro- María Cristina de Borbón-Dos Sici- tant, en 1834 van començar a fun- var el projecte definitiu de divisió lias, va accedir al tron en qualitat de cionar les Audiències Provincials i provincial, que dividia el regne de Regent, davant de la minoria d’edat els Jutjats de Primera Instància. Les València en quatre províncies: Cas- de la seua filla, la futura reina Isabel diputacions provincials van haver telló, València, Xàtiva (promoguda II. Fins a la publicació de la Cons- d’esperar al govern progressista de per Joaquím Llorenç Villanueva) i titució de 1837, va haver-hi quatre Mendizábal, i van començar a fun- Alacant. La nova divisió territorial anys de transició que van acabar cionar al gener de 1836. no va respectar els territoris histò- amb la publicació, per tercera vega- rics, per la qual cosa el regne de da, a l’agost de 1836, de la Consti- Cal dir que en aquesta nova di- València perdia algunes comarques, tució de 1812. visió provincial la Vall d’Albaida com el Racó d’Ademuz i el Baix va restar dins de la província d’Ala- Segura, i en canvi se li agregaven El primer govern il·lustrat cant, però en les modificacions que altres poblacions castellanes (Re- de Francisco Cea Bermúdez es feren el 9 de setembre de 1836 quena i Utiel) i aragoneses. Aquesta (1-X-1833/15-I-1834) va prendre va passar a la província de Valencia. divisió territorial hauria de servir algunes decisions que van afectar el Per tant la Vall d’Albaida a penes de base per a les divisions eclesi- regne de València, com l’aprovació va restar uns mesos sota l’adminis-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 29 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

tració de la Diputació Provincial Con fecha de 29 de octubre Fray Manuel Fortea, lector de d’Alacant, que fou restablerta l’11 próximo da cuenta a V.M. de sagrada theología, examinador si- de gener de 1836. haber prestado juramento con la nodal del obispado de Tortosa, pre- posible solemnidad. dicador de la M.N. y L. ciudad de Els governs moderats i progres- Señor. Valencia, y secretario de la provin- sistes se succeïxen fins que José cia de San Juan Bautista de religio- María Calatrava va arribar al govern La comunidad de religiosos sos Menores Dezcalzos de N.S.P.S. gràcies al motí de la Granja, promo- Franciscanos Dezcalzos del Desier- Francisco, reyno de Valencia. gut pel segon regiment de la Guàrdia to de Orito en el reyno de Valencia Real en connivència amb altres caps tiene el honor de ofrecer a los pies Certifico que el M.R.P. fray Vi- militars9. Els sublevats van obligar de V.M. el justo homenaje debido cente Magraner, le[c]tor de sagrada la Regent María Cristina a restau- a la soberanía nacional representa- theología, dos veces exdifinidor y rar la Constitució de 1812 i derogar da en el augusto Congreso de la[s] ministro provincial de la misma, l’Estatut Reial. El 13 d’agost de Cortes Generales y Extraordinarias convocó para el convento Desierto 1836 es va publicar un Reial Decret del Reyno. Impulsada únicamente de Nuestra Señora de Orito, terri- ordenant la publicació de la Cons- de los sentimientos de sumisión y torio de Monforte, a los superiores titució de 1812 i convocant unes fidelidad al legítimo govierno, juró locales de los conventos de Elche, noves Corts. El nou president del solemnemente la Constitución Po- Orihuela, Carcagente, Gallinera govern va convocar les Corts per al lítica de la Monarquía Española en y Onteniente para que jurasen la 24 d’octubre, amb la finalitat de re- el día 25 del presente octubre, des- Constitución Política de la Monar- dactar una nova constitució. pués de la misa mayor. Antes, señor, quía Española, como en efecto lo hi- hubiera dado esta prueba de lealtad cieron en calidad de representantes La Constitució de 1812 va tor- y patriotismo si la universidad de de dicha provincia el veinte y cinco nar a estar en vigor deu mesos, fins Monforte, a cuio territorio pertene- de octubre en la iglesia del expre- al 18 de juny de 1837, data de proce, no le hubiese hecho el agravio sado convento de Orito, aviéndose mulgació de la segona constitució de no convocarla ni pasarle recado leído la Constitución Española al espanyola. Durant aquest període alguno en el día que juró aquel ajun- ofertorio de la misa mayor, y hecho de temps, encara es van promulgar tamiento. Todos los conventos de la después de su le[c]tura un discurso 60 decrets i 26 ordes que van de- comarca han sido convocados y re- análogo a las circunstáncias por mi, senrotllar determinats aspectes de quiridos, y únicamente éste ha sido el infrascripto secretario. Certifico la Constitució de 1812. excluido esta vez, quitándole casi el igualmente que se le embió orden derecho de manifestar la generosi- al presidente de Callosa de Segura, Document 1) dad de su corazón a los padres de la que por quanto las circunstáncias de 1812, octubre 25. Monforte patria. Ya se juró la Constitución de epidemia y cordón no lo permitían (Convent d’Orito) la Monarquía Española en este con- presentarse hiziese allí el juramen- Jurament de la Constitució de vento de Desierto, y la solemnidad to. Y que de todo esto queda copia 1812 per part dels superiors dels con que se practicó este acto tan de- testimoniada en el archivo de la convents de Franciscans Descal- bido a la soberanía nacional prueba ços de Carcaixent, Ontinyent, la el gozo unánime y la uniformidad Vall de Gallinera, Elx i Orihue- de sentimientos con que toda esta la, comunicat en carta de 29 d’oc- comunidad se interesa por el bien, tubre i vist per les Corts Generals salud y prosperidad de los padres de i Extraordinàries en la seua sessió la patria, que en medio de las cir- de 12 de desembre. cunstáncias más críticas han forma- Archivo del Congreso de Dipu- do el código más eminente y más tados. Serie General, leg. 27. sabio. La acta de este juramente queda escrita en el archivo de esta Orito. Diciembre 1812 casa y suplico a V.M. admita este La comunidad de religiosos testimonio de fidelidad que presta Franciscanos Descalzos del De- esta comunidad religiosa. sierto de Orito en la provincia de Valencia. Orito y octubre 29 de 1812. Sesión pública de 12 de diciem- Señor. A los pies de V. M. Fray Ma- J. Zapata: Francesc Xavier Borrull i Vilanova. Biblioteca de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant bre de 1812. Al archivo. nuel Cerdá, guardián. Carles

30 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

provincia. Y en cumplimiento de lo de llevarse a efecto la posesión de audiencias y juzgados de primera mandado por S.M. las Cortes Gene- dicho mi empleo, según se expresa instancia, administréis justicia y rales y Extraordinarias del Reyno, en dicho real título, pasó a vuestras falléis los pleitos y causas civiles y comunicado por su altesa el Supre- señorías dicha certificación para criminales en primera instancia en mo Consejo de la Regencia Españo- que acuerde su cumplimiento según dicha villa de Onteniente y su parti- la, doy el presente por mandado del corresponde y es debido. do, conformándoos puntualmente a muy R.P. ministro provincial en la Constitución y a las leyes. este convento de Nuestra Señora de Dios guarde a vuestras señorías Orito el 26 de octubre de 1812. muchos años. Onteniente, 13 de ju- Por tanto, mando a los alcaldes nio 1813. y ayuntamiento de la villa de On- Fray Manuel Fortea, secretario. teniente que haciendo constar vos, Victoriano Aznar y Rubio. don Victoriano Aznar y Rubio, que Document 2) habéis prestado el juramento pre- 1813, juny 13- 21. Ontinyent Don Salvador de Alagón, es- venido en la Constitución, según la Actes de constitució del nou crivano de cámara en lo civil de fórmula determinada por las mis- ajuntament provisional constituci- la Real Audiencia Territorial de la mas Cortes en nueve de octubre de onal d’Ontinyent i de la publica- provincia de Valencia, que en la mil ochocientos doce ante la audi- ció i el jurament de la Constitució actualidad recide en esta ciudad de encia del territorio, os admitan y de 1812. Alicante, y secretario de govierno tengan por juez letrado de esa villa Arxiu Municipal d’Ontinyent. de la misma, etc. y partido, entregándoos en señal de Llibres d’actes, 23/2. posesión el bastón de juez letrado, Certifico, que en diez de mayo que deberéis tomar bajo nulidad Onteniente. Govierno Nacional. último por don Victoriano Aznar y del nombramiento dentro de sesen- Año 1813. Rubio se presentó a dicha Real Au- ta días contados desde la fecha de 2º Mano de cabildos. diencia el título de juez letrado de éste título, y dándoos a conocer en primera instancia de la villa de On- seguida por una circular a todos los Posesión del señor juez letrado teniente y su partido, cuyo tenor es pueblos del partido, guardándoos de esta villa y su partido, ayuntami- el siguiente. y haciendo que se os guarden, en ento constitucional interino, publi- quanto esté en su facultades, los ho- cación de la Constitución Política Real título. Don Fernando sép- nores y prerrogativas que os com- de la Monarquía Española, su jura- timo, por la gracia de Dios y por la peten. mento solemne, cabildos y nombra- Constitución de la Monarquía Es- miento de alcaldes y ayuntamiento pañola, rey de las Españas, y en su Mando igualmente que se os constitucional efectivo. ausencia y cautividad la Regencia acuda con la dotación que os está Provisional del Reyno nombrada señalada en la precitada ley sobre Mano de Cabildos del año 1813 por las Cortes Generales y Extra- arreglo de audiencias y juzgados de que empieza en 14 de junio del ordinarias, hallándose vacante la primera instancia, y en los términos mismo. plaza de juez letrado de primera que en ella se expresan, y por ahora instancia de la villa de Onteniente y y hasta que otra cosa se determine S.A. la Regencia de las Españas, su partido, provincia de Valencia, y con los derechos del juzgado con a propuesta del sereníssimo Conse- precedida la propuesta de mi Con- arreglo a los aranceles que rijan, sin jo de Estado, me ha nombrado por sejo de Estado, según se previene otros emolumentos ni gages qual- juez letrado de primera instancia de en la Constitución y en el regla- quiera que sea su denominación. Y esta villa y su partido, despachando mento del mismo Consejo, he veni- de éste título se ha de tomar razón a mi favor el real título, el qual ha do en nombrar para la dicha plaza en las Contadurías Generales de sido cumplimentado por la Audien- de juez letrado a vos, don Victori- Valores y Distribución de la Haci- cia Territorial residente en la ciudad ano Aznar y Rubio, uno de los tres enda Pública, a que están incorpo- de Alicante, y prestado por mi el propuestos por el referido Consejo, rados los libros del registro general juramento prevenido en el mismo, por concurrir en vuestra persona de mercedes y de la media anata, según consta por la certificación li- todas las circunstancias prescritas expresando la de Valores haverse brada por don Salvador de Alagón, por la Constitución y las leyes, a fin pagado o quedar asegurado éste escrivano de cámara y secreta- de que por el tiempo señalado en la derecho, con declaración de lo que rio de govierno de dicho tribunal, ley dada por las Cortes Generales importare, y también en la del Mon- que acompaña el presente. Y a fin y Extraordinarias sobre arreglo de tepío de juezes letrados, sin cuyas

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 31 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

formalidades mando sea de ningún de su secreto los señores del mar- Cumplimiento. En la villa de valor ni tenga cumplimiento. Dado gen, previa convocación antediem, Onteniente, día catorce del mes de en Cádiz a veinte y dos de marzo de a consequencia del oficio y certi- junio, año mil ochocientos y tre- mil ochocientos trece. ficación que antecede dirigido por ce10. El señor don Victoriano Aznar don Victoriano Asnar y Ruvio, juez y Ruvio, juez de primera instancia Yo el Rey. Luis de Borbón, car- letrado de primera instancia de ésta de la misma y su partido, dixo que denal de Scala, arzobispo de To- villa y su partido, se trató y resolvió acaba de tomar posesión de dicho su ledo, presidente. Yo don Juan de con intervención de mi el secretario empleo, por haver quedado libre de Madrid Dávila, secretario del Rey, lo siguiente. la dominación francesa, y mediante lo hice escribir por su mandado. a lo prevenido en el anterior decreto Registrado, Francisco de Torrijos. Leído por mí el secretario el ofi- de S.A. la Regencia de la Españas, Lugar del real sello. Registrado, cio y certificación que acompaña el entregado a su merced por el señor Victoriano de las Lauderas, Andrés real título de juez de letras de pri- don Vicente María Patiño, Gefe García, el marqués de Astorga, el mera instancia expedido a favor del Político del reyno, al tiempo de su marqués de Castelar, Martín de Ga- mencionado don Victoriano Asnar, salida de la ciudad de Alicante, que ray. Tomose razón en las Contadu- acordó su obedecimiento y pun- obedece con el debido respeto, y a rías Generales de Valores y de Dis- tual cumplimiento, y que al efecto fin de llevar a efecto quanto en el tribución de la Hacienda Pública, y se conteste manifestando a dicho mismo se previene y manda, con la la primera previene quedan hechos señor don Victoriano que el ayun- brevedad que exige, siendo lo pri- los asientos convenientes para que tamiento tiene acordado el cumpli- mero el nombramiento provisional los cinco mil y quinientos reales miento y espera se sirva presentarse de alcaldes constitucionales, regi- que causa de media anata [de] este para conferirle la posesión que se dores y síndicos, por dever cesar interesado con el juzgado que se manda, y efectuado se le librarán el actual ayuntamiento, que ha sido le concede, se le descuenten de su del acto las certificaciones o testi- perpétuo y continuado, sirviendo al haver en el primer año de su exer- monios que requiera. gobierno intruso, y estando instruí- cicio, según está resuelto por punto do su merced por el presente escri- general. Cádiz, tres de abril de mil Seguidamente, se formó y remi- vano de ayuntamiento pasar de mil ochocientos trece. Carlos Espinosa. tió por el portero Jayme Brotons el vecinos esta población y su térmi- Luis Zaiel. oficio acordado y habiéndose pre- no, correspondiendo por lo mismo sentado encontinente el susodicho deber componerse dicho ayuntami- Cuyo título fue cumplimentado don Victoriano Asnar, se le recibió ento provisional de dos alcaldes, en el mismo día y en el veinte y cin- en la pieza del secreto, previos los ocho regidores y dos síndicos, y co prestó dicho Aznar el juramento oficios atentos, se le entregó por el tomado los informes que ha tenido prevenido por el soberano decreto señor presidente, don Josef Ferran- por conveniente, debía nombrar y de nueve de octubre del año próxi- dis y Presencia, el bastón de la ju- nombrava para alcaldes constituci- mo pasado. Según así resultó y es risdicción contenciosa en señal de onales a don Vicente Fita y Alcaraz de ver por el libro de acuerdos de posesión del referido su empleo, la y Bartolomé Bordera; regidores esta Audiencia Territorial que que- que ha tomado y le ha sido dada, don Manuel García, don Francisco da en su escrivanía de cámara y go- quieta y pasificamente, sin oposi- Puigmoltó, don Onofre Simó de la vierno de mi cargo, a que me refie- ción de persona alguna, dándose- Lanza, don Josef Pastor, Vicente ro. Y para que conste en virtud de le por el ayuntameinto la enhora- Tortosa y Tudela, Mariano Sánchiz, lo mandado por el tribunal, doy la buena al repetido don Victoriano Rafael Maestre y Diego Sánchis; y presente en Alicante a diez de junio Asnar, que se congratuló con los para síndicos a don Vicente Ventura de mil ochocientos y trece. capitulares correspondiendo aten- Pérez y don Josef Antonio Asensi. tamente. Y con ello quedó conclui- Cuyos empleos exercerán ínterin no Don Salvador de Alagón. do el acto que firman dichos seño- se efectúe igual nombramiento con res, que certifico. arreglo a la Constitución Política de Cabildo extraordinario de 14 de la Monarquía, y con objeto de man- junio 1813 Josep Ferrandis y Presencia, tener el orden, proporcionar sumi- Victoriano Aznar y Rubio, Luis nistros a las tropas y atender a los En la villa de Onteniente, día García, Eusebio Donat, Antonio más objetos del servicio nacional, catorce del mes de junio, año mil Conca, Bartolomé Mora, Estanislao según se expresa en dicho superior ochocientos y trece. Juntos en la Pérez, Josef Delgado de Molina, decreto. Y para dar a dichos nom- sala capitular de la misma y pieza Francisco Joseph Bodí, secretario. brados la posesión momentánea de

32 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

sus respectivos empleos serán cita- lomé Bordera, alcaldes; don Manu- sep Antonio Asensi, Francisco Jo- dos por medio del alguacil portero el García, don Francisco Puigmol- seph Bodí, secretario. para que comparezcan en la casa tó, don Onofre Simó de la Lanza, capitular a las cinco de la tarde del don Josef Pastor, Vicente Tortosa Cabildo de 14 de junio de junio presente día, precedidas sus respec- y Tudela, Mariano Sánchiz, Rafael por la tarde. Acto continuo y sin tivas aceptaciones y juramentos. Y Maestre y Diego Sánchis, regido- moverse de sus respective asientos, se hará saber a los que actualmente res; con don Vicente Ventura Pérez los señores del margen procedieron componen el ayuntamiento cesen y don Josef Antonio Asensi, síndi- a la celebración de cabildo extraor- en el exercico de sus funciones. Y cos, vecinos todos de la propia, e dinario en el que se trató y resolvió en atención a no haver todavía pa- introducidos en la pieza del secreto lo siguiente. pel sellado del legítimo gobierno se leyó por mi el escrivano la orden en dicha villa, se autoriza el presen- de S.A. la Regencia del Reyno de Haviendo presentado el señor te auto y extiendan las diligencias veinte y tres de marzo último y auto juez presidente un exemplar de la consequentes en el presente papel de su cumplimiento [y] anteceden- Constitución Política de las Es- común con la qualidad de abonar su tes, y en su inteligencia aceptaron pañas, sanccionada por las Cortes valor a dicha Hazienda Nacional. el encargo los doce individuos que Extraordinarias, para que quede Así lo proveyó y firma dicho señor quedan expresados, quienes bajo en esta sala capitular, se proce- juez. Doy fe. juramento que prestaron en manos dió a su lectura y también a la del del referido señor juez por Dios Real Decreto de nueve de octubre Victoriano Aznar y Rubio. Ante Nuestro Señor y una señal de cruz, de mil ochocientos doce que trata mi Francisco Joseph Bodí. según derecho, ofrecieron portarse de los tribunales y jurisdicción de bien y fielmente en los respectivos los jueces letrados, que obedeció y Diligencia. Acto continuo yo oficios. Y en seguida, habiéndose cumplimentó todo el ayuntamiento el escrivano di al alguacil, Benito sentado su merced en la silla de la con el respeto debido. Y habiendo Ruiz, una nota de los sujetos nom- presidencia dió aciento en la parte dispuesto dicho señor presidente brados en el auto anterior para al- de su mano derecha al primer alcal- jurasen la Constitución los señores caldes, regidores y síndicos de esta de, don Vicente Fita y Alcaraz, y en capitulares empezando los señores villa, previniéndole le[s] citase de la de la izquierda al segundo alcal- alcaldes, siguieron los restantes orden del señor juez para que, a las de, Bartolomé Bordera, y sucesiva- uno a uno, prestando el juramento cinco horas de la tarde del presen- mente a los demás nombrados para teniendo puesta la mano sobre un te día, compareciesen en las casas regidores y síndicos, uno a cada libro en que se contienen los Santos consistoriales de la presente villa y lado por el orden del nombramien- Evangelios, al tenor de la fórmula después compareció manifestando to, poniendo en mano de cada uno contenida en los decretos que abra- quedar todos citados, de que doy de los alcaldes un bastón indicativo za, que hiva repitiendo el memora- fe. Bodí. de la jurisdicción que les confía y do señor juez, y respondiendo cada todo en señal de la posesión mo- qual de los individuos: si juro. Posesión de los alcaldes, regi- mentánea de sus respective oficios dores y síndicos constitucionales o empleos, la que tomaron quieta y Seguidamente se procedió a interinos de esta villa. En la villa pasíficamente sin oposición de per- tratar del día, modo y forma de pude Onteniente, día catorce del mes sona alguna, con lo que quedó con- blicarse la referida Constitución, de junio, año mil ochocientos y tre- cluido este acto, que firman dichos y quedó señalado el jueves diez y ce, el señor don Victoriano Asnar señores juez y emposesados, y de siete del que sigue, por ser día so- y Ruvio, juez letrado de primera todo ello yo el escrivano de su ma- lemne de la festividad del Corpus, instancia de la misma y su partido, gestad doy fe. Interlineado: “nom- a las quatro horas de la tarde, antes siendo dadas las cinco horas de la brados para” vale. de la procesión, en la plaza Mayor tarde de este día, asistido de mi el o principal de esta villa, donde se escrivano, se constituyó en la sala Victoriano Aznar y Rubio, don formará un tablado para los seño- capitular de la presente villa don- Vicente Fita, Bartolomé Borde- res del presente ayuntamiento, cuya de ya se hallavan congregados, en ra, don Manuel García, Francisco execución se comete el señor regi- virtud de la citación precedente, los Puigmoltó, don Onofre Simó de la dor don Onofre Simó de la Lanza, nombrados para nuevos compo- Lanza, Josef Pastor, Vicente Torto- y a ambos cavalleros síndicos pasar nentes [d]el ayuntamiento constitu- sa, Mariano Sánchis y Mollá, Rafa- los oficios o recados correspondien- cional interino de esta villa, a saber el Maestre, Diego Sánchiz y Cerdá, tes a todas las iglesias de la pobla- don Vicente Fita y Alcaraz y Barto- don Vicente Ventura Pérez, don Jo- ción para el repique de campanas

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 33 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

prevenido, quedando a cargo de los donde moravan los anteriores cor- quarto que se halló cerrado y expre- señores alcaldes el mandar publicar regidor y alcalde mayor a recoger só servía de despacho al susodicho el oportuno bando en los parages los papeles de prefectura y policía alcalde mayor, cuya llave obrava acostumbrados y forma de estilo del govierno intruso que acaso se en poder de dicho su marido, que a para la correspondiente ilumina- hallen en ellas, como igualmente el la sazón no se encontraba en casa. ción. Y efectuado todo se procederá papel sellado y bulas del mismo go- Y como no se le pudo hallar de con- al solemne juramento, Tedeum y bierno de poder del receptor Vicen- tado quedó de guardia a la puerta demás prevenido sobre el particular te Tortosa y Llinares, acompaña- de la tal pieza el alguacil Francisco en el día que se estime más propio. do de los señores regidores don Brotons, prevenido no se moviese Francisco Puigmoltó y don Onofre del sitio ni permitiese abrir la puer- Por quanto esta villa, según las Simó de la Lanza, continuándose ta (no obstante haver incinuado la órdenes con que se halla de los la oportuna diligencia del resulta- referida mujer que quando se re- señores gefes del exército nacido sin perjuicio de proceder a lo tiró en días pasados dicho alcalde onal contribuye con mil y quini- demás conveniente sobre el parti- mayor se llevó todos los papeles y entas raciones de pan, menestra y cular. Así lo acordaron y firman de quantos efectos tenía en esta villa), otros artículos de subministro que que yo el secretario certifico. y que venido el referido Navarro le diariamente se remiten al punto de previniese pasase a dar aviso a su Vallada, cuyo servicio no deve re- Aznar, Fita, Bordera, García, merced el señor juez de estas dili- tardarse un momento, se procedió a Puigmoltó, Lanzas, Pastor, Tortosa, gencias, que continuó con la comi- nombrar comisionados que entien- Sanchis y Mollá, Maestre, Sanchiz sión a la casa de Vicente Tortosa y dan en el acopio de víveres y demás i Cerdá, Pérez, Asensi. Francisco Llinares, receptor de bulas y papel necesario al intento, y quedaron Joseph Bodí, secretario. sellado, quien requirido aprontó la elegidos los siguientes. existencia de ambos ramos y por ser Diligencia. En la propia villa y hora tarda al paso que su merced te- Para el acopio de trigo, paniso, acto continuo a la disolución del nía que asistir precisamente a otras vino, confección de raciones de cabildo anterior el señor juez de diligencias del juzgado, se trasladó pan y sus incidencias quedan comi- primera instancia, don Victoriano y depositó dicho papel sellado y sionados los señores regidores don Aznar y Ruvio, acompañado de los bulas en la casa capitular, donde se Francisco Puigmoltó y don Vicente regidores don Francisco Puigmol- recontaría en el día de mañana por Tortosa. tó y don Onofre Simó de la Lanza, el mismo Tortosa y capitular que se de mi el secretario y alguaciles del dipute al intento, y del resultado se Para el acopio y remesa de ar- juzgado, pasó a la casa donde tenía continuará la oportuna diligencia. roz, sal y azeyte se han comisiona- su residencia el anterior corregidor, Firman la presente dichos señores do los señores regidores don Rafael don Josef Branchat y Alfonso, que juez y regidores, y de todo ello yo Maestre, don Mariano y don Diego es la propia de don Josef Fernandez el escrivano doy fe. Sánchiz. de Mesa, calle de Pallarés, la que se encontró cerrada, y haviéndose Aznar, Puigmoltó, Lanzas, Y para el apronto de vagages traído la llave de una de las casas Francisco Joseph Bodí, secretario. que se necesitan para el transporte del vecindario se abrió, allanó y de los artículos de subministro y reconoció escrupulosamente y no Otra diligencia. Siendo como tropa transeúnte quedó nombrado se encontró papel alguno ni cosa las nueve horas de la noche del el señor regidor don Josef Pastor, de lo que se buscava. Seguidamen- día citado catorce de junio, se me a quien se le pasen los quadernos te pasó el tribunal a la casa don- dió aviso para que concurriese a la y antecedentes necesarios de poder de morava el alcalde mayor, juez casa donde antes morava el alcalde quien les tenga. de primera instancia, don Nicolás de mayor, don Nicolás Malatesta, Malatesta, que es la del vínculo de y haviendo concurrido encontré Para secretario de este interino Milá, puesta e sita en la calle de en ella al señor regidor Francisco y constitucional ayuntamiento se San Jayme, donde también abita Puigmoltó por haver comparecido elije al presente escrivano. Miguel Jacinto Navarro, escriva- ya Miguel Jacinto Navarro, con no numerario que era del juzgado orden del señor juez de primera Y no ocurriendo en la hora otra de dicho alcalde mayor. Y en ella instancia para que abriese y reco- cosa perentoria de que tratar se re- nos recibió Catarina Peyró, mujer nociese la pieza a cuya puerta exis- solvió pasar desde luego el señor de dicho Navarro, que facilitó la tía de guardia el alguacil Francisco juez de primera instancia a las casas inspección de la casa menos de un Brotons, y si se advertían papeles

34 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

se diese aviso a su merced, y quan- don Josef Molina, que no pudiendo cometidos y se les cometiere, los do no se continuase de ello y reti- ser havidos dexe el correspondiente quales bastará se firmen por uno de rase el alguacil. Por encontrarse recado a sus consortes respective, los señores alcaldes, dos regidores actualmente ocupado en la admi- de que doy fe. y el secretario, con cuya formali- nistración de justicia el repetido dad serán pagados puntualmente, señor juez, efectivamente se abrió Bodí. quedando responsables a las resul- la puerta con la llave que presentó tas todo el ayuntamiento del mismo el referido Navarro y reconoció una Cabildo de 15 de junio 1813 modo que si por todos sus individu- arca que allí havía y ni en ella ni os se firmasen los libramientos, y resto del aposento se advirtió papel En la sala capitular de la villa de en particular aquel individuo o co- alguno. Y para que de ello conste Onteniente, día quince del mes de misionado a cuyo favor se expidan, lo adnoto por diligencia que firmo junio, año mil ochocientos y trece, que deberá dar a su tiempo puntual con dicho señor regidor y de todo previa convocación antediem se cuenta de la inversión de las canti- doy fe. juntaron los señores al margen para dades que se le libre. Enseguida se la celebración de cabildo extraordi- formó dicho libramiento y con él se Puigmoltó, Francisco Joseph nario en el que se trató y resolvió salió dicho señor regidor Maestre a Bodí, secretario. con asistencia de mí el secretario lo desempeñar la comisión que le está que sigue. conferida. Notificación a los capitulares anteriores. En Onteniente, día Siendo necesario expedir un Mediante a que el supremo de- quince del mes de junio año mil libramiento a favor de don Rafael creto de nueve de octubre mil ocho- ochocientos y trece, yo el escriva- Maestre, regidor comisionado del cientos doce, que trata de las au- no en cumplimiento de lo que se acopio de arroz y otros artículos diencia y jueces, cumplimentado manda en el auto del señor juez de de subministro para la tropa naci- en el cabildo de ayer por la tarde, al primera instancia que antecede, me onal, se acordó expedirle de tres capítulo 2º, artículo 30 y succesivos constituhí en las casas consistoria- mil reales de vellón,. Y quedó re- suprime todos los tribunales y jue- les de los componentes el anterior suelto que para facilitar estas ope- ces privativos, menos los que allí ayuntamiento, a saber de don Josef raciones, evitar toda dilación y no se expresan, y que por ello queda Ferrandis y Presencia, don Luis recargar responsabilidad a los que extinguido el tribunal privativo de García, don Eusebio Donat, don firmen, que en tal caso sería poner- aguas de esta villa, cuyo conocimi- Antonio Conca y Mesa, don Barto- se de peor condición los que más ento como materia económica y de lomé Mora, don Estanislao Pérez, trabajasen, quedó resuelto que el interés particular del pueblo recahe regidores, y don Josef Delgado de presente secretario sin necesidad en este ayuntamiento, no pudiéndo- Molina, síndico procurador gene- de particular acuerdo expida los se diferir el proveer sobre la materia ral, y les notifiqué dicho auto en sus libramientos que qualquiera de los por lo perentorio de la estación, que respective personas, excepto a don señores regidores pida para el de- es la más crítica i interesante, se re- Luis García, don Antonio Conca y sempeño de los ramos que tengan solvió que por ahora se administre el agua del riego de esta villa bajo la dirección del señor regidor don Manuel García, como comisionado especial de este ayuntamiento, vali- éndose de los dependientes que estime, dando cuenta al mismo ayuntamiento de lo que crea necesario para la resolución oportuna, e in- terponiendo las denuncias y demás que necesite autoridad jurídica ante qualesquiera de los señores alcaldes, a cuyo nombre se publicarán los bandos necesarios para el gobierno y régimen de las aguas.

Por quanto para proceder a la Godefroy Engelmann: Vista del port d’Alacant (1824). Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu cobranza de atrasos de los repartos

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 35 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

pendientes es indispensable nom- tos en qualquiera de los otros seño- tor Asensi. Francisco Joseph Bodí, brar persona que liquide el valor res regidores, en caso de ausencia, secretario. de los subministros y de las pape- enfermedad u otro impedimento. letas en los términos que lo efectu- Por la mañana, cabildo de 16 de ava don Eusebio Donat y Alonso, Haviéndose propuesto haver junio 1813 regidor del pasado ayuntamiento, sujetos que ofrecen beneficios a se elije y comisiona en su lugar al este común en los abastos de azeyte En la mañana del día diez y seis procurador síndico don Josef Anto- y carnes si se les admiten nuevas de junio año mil ochocientos y tre- nio Asensi, quien instruido de los pujas o posturas, se conferenció so- ce, previa convocación en la forma antecedentes necesarios procedería bre la materia y ohído el dictamen de estilo, se juntaron en la sala ca- al desempeño de su encargo para de ambos procuradores síndicos, pitular de la misma y pieza de su no retardar la cobranza de dichos así por razón de su oficio como en secreto los señores del margen para atrasos, indispensable al efecto de calidad de abogados que manifes- la celebración de cabildo extraordi- poder contribuir al exercito nacio- taron entendían poderse admitir las nario en que, con asistencia de mi nal con los subministros detallados propuestas beneficiosas al común, el secretario, se trató y resolvió lo a esta villa. así por considerarse competir a éste siguiente. el beneficio de restitución como a En atención a que pasado maña- los menores, y no tener en concepto El señor regidor don Mariano na es el día de la festividad del Cor- de subsistentes los contratos que se Sánchiz dió cuenta haver evacuado pus, insiguiendo lo establecido por reclamen hechos por los dependi- la comisión que se le confirió en el ordenanza municipal y práctica de entes o nombrados por el govierno cabildo de ayer recontando en com- esta villa, se comisiona a ambos ca- intruso, se acordó que qualquiera pañía de Vicente Tortosa y Llinares balleros síndicos para que a nom- propuesta en ramo de abastos bene- las bulas y papel sellado del govi- bre de este ayuntamiento conviden ficiosa o útil al común se admita, erno intruso existentes en esta sala para la procesión a todo sugeto de procediendo de nuevos remates en capitular, y exibió la nota formal carácter a que vista decentemente, la forma de estilo, a saber, en quan- que dice así: y en especial a los contenidos en to al de azeyte por qualquiera de nota separada que se le entrega al los señores alcaldes, y de los otros Papel sellado existente primer síndico, para tomar el palio ramos o abastos por el ilustre ayun- c) - Del sello primera sesenta y de mano de los capitulares a la pu- tamiento, según práctica. quatro pliegos erta de la iglesias de Santa María d) - Del segundo doscientos no- y San Miguel, y llevar el pendón o Y por último, hallándose en esta venta y ocho pliegos. guión del Sacramento, procurando sala capitular las bulas y papel se- e) - Del tercero ciento ochenta y que ninguno de ellos haga falta, y llado del govierno intruso que se nueve pliegos. caso que alguno por ausente, enfer- recogieron en la tarde y anochecer f) - Del quarto mayor, mil ochoci- mo u otro motivo se escusare a la del día de ayer por el señor juez de entos y ochenta y cinco pliegos asistencia, nombrará el mismo pri- primera instancia, con asistencia de y medio. mer síndico otro sugeto o persona dos capitulares y el presente secre- g) - Del de oficio, mil seiscientos apta a su arbitrio. tario, y por ser ora tarda no se pudo treinta y dos pliegos. contar uno ni otro, para que conste h) - Y del de pobres, quatrocientos Respecto a que la permanencia del número de bulas y pliegos de ochenta y un pliegos. de los señores capitulares en su papel sellado de cada clase, con Bulas existentes destino es momentánea y solo hasta arreglo a lo determinado en la dili- i) - De vivos o indulgencias, tres- que el pueblo elija el ayuntamiento gencia de recolección, se autoriza al cientas seis. que le ha de gobernar, no haviendo señor regidor don Mariano Sánchiz j) - De difuntos, quatrocientas ve- por lo mismo tiempo para normar para que junto con el receptor Vi- inte y nueve. por meses ni semanas para el aforo cente Tortosa y Llinares recuente y k) - De carne, seiscientas treinta y o posturas de comestibles y repeso, forme la oportuna factura de uno y dos. según está prevenido por ordenan- otro, y de cuenta del resultado en el l) - De segunda clase, tres. za, se comisiona para las posturas cabildo siguiente. Así lo acordaron m) - Y de ilustres, dos. al señor regidor don Vicente Tor- y firman de que certifico. Fita, Bor- tosa y Tudela, y para el repeso al dera, Manuel García, Puigmoltó, Manifestando dicho Sánchiz señor regidor don Josef Pastor, con Pastor, Tortosa, Sánchiz, Maestre, haverle expresado el receptor Vi- la qualidad de poder substituhir es- Sanchiz y Serdá, doctor Pérez, doc- cente Tortosa y Llinares que en po-

36 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

der del reverendo plebán de Santa Y por último, habiéndose pre- María, principal encargado de las sentado Juan Terol manifestando bulas, todavía existían algunas, que en la provisión de algarrobas, pues él solo se havía llevado a su que está a cargo de su padre, no casa una porción para hirlas repar- hay ninguna para el subministro tiendo, cuyo resto era el que havía de la tropa transeúnte, se acordó se entregado. Y como el señor juez de proceda al apremio de los deudores primera instancia huviese compa- que se hallen en descubierto de los recido en el cabildo a otros fines, repartos hechos de dicho artículo que luego despachó, enterado de para lo qual se pida el auxilio de lo referido acordó que pasando yo tropa de la partida del teniente de el secretario a avistarme con dicho Zamora, quedando encargado de reverendo plebán le dé un recado esta diligencia el señor regidor don de atención y entere de las órdenes Rafael Maestre. que versan en el particular, para que entregue las bulas que obren en Así lo acordaron y firman, de su poder, y recogidas se depositen que certifico. Fita, Bordera, García, en el armario oratorio de esta sala Lanzas, Puigmoltó, Pastor, Tortosa, capitular, donde quedan colocadas Sánchiz y Mollá, Maestre, Sánchis y Espanya. [Constitució, 1812]: Constitución polí- bajo llave las que arriba se han ex- Cerdá, doctor Pérez, Doctor Asensi. tica de la Monarquía Española: promulgada en Cádiz a 19 de marzo de 1812. Cadis: en la Im- presado y papel sellado referido. Francisco Joseph Bodí, secretario. premta Reial, 1812. Edició príncep de la Constitu- ció de 1812.Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu El señor alcalde presidente ma- Cabildo de 16 de junio nifestó que Antonio Mompó, escri- por la tarde tropa, como es de presumir según vano que havía sido del tribunal del las indicaciones de un edecán que riego, solicitava el abono de varios En la villa de Onteniente y tar- acaba de pasar del quartel general, derechos que suponía tener deven- de del día diez y seis de junio de lo hacía presente para que el ayun- gados como tal empleado del tri- dicho año, reunidos los señores del tamiento tomase las medidas opor- bunal referido, y se acordó que se margen con intervención de mi el tunas con la mira de que la tropa le paguen los que justamente tenga secretario trataron y resolvieron lo tenga lo necesario, y se resolvió que devengados de los fondos del mis- siguiente. se proceda con el más riguroso apre- mo riego. mio contra todo deudor moroso que Visto un memorial de Mariano se considere con alguna posibilidad En este estado entró el señor re- Montés, de esta vecindad, en que para efectuar los pagos hasta rema- gidor don Francisco Puigmoltó. ofrece abastecer este común de car- tarles los bienes que posehan, para ne de macho cabrío o carnero hasta lo que se saquen listas de los libros Dada cuenta por mi el secreta- el completo de quatrocientas reses de repartos pendientes de contribu- rio de un memorial presentado por a precio de once reales de vellón la ción y subministros. Haviéndose Mariano Montés, Josef Soriano y libra, con tal que se subaste y quede recibido un oficio de la ciudad de Rafael Mollá, de este domicilio, efectuado el remate en esta misma San Felipe cominando al apronto de en solicitud de que supuesto se dió tarde, se acordó que se haga saber las raciones detalladas, se acordó la por ninguno el remate de azeyte al actual abastecedor de carne, Bau- contestación y hacer presente al ex- practicado a fines del mes anterior tista Marsal, y hecho se dé cuenta. celentísimo señor General en Gefe con el hecho de haverse subastado la resistencia que se nota en los y rematado nuevamente en el día El señor presidente manifestó deudores para que se sirva auxiliar de ayer, se les permita estar en el que todas las provisiones se hallan o dictar las providencias oportunas abasto de aguardiente que tienen exaustas de los artículos necesa- para el cobro de lo adeudado. Así lo arrendado desde el principio del rios de subministro para las tropas acordaron y firman, de que certifico. año, en su vista se acordó pase a transeúntes, y no hay maravedí al- ambos procuradores síndicos para guno en poder del depositario de Fita, García, Puigmoltó, Lanzas, que expongan lo que se les ofresca. subministros. Y deseando precaver Tortosa, Sánchis y Mollá, Maestre, Y notado el decreto a continuación la confusión y desorden que sería Sánchis Cerdá, doctor Pérez, doc- del memorial lo entregué, yo el se- consiguiente si de pronto cayesen tor Asensi. Francisco Joseph Bodí, cretario, al síndico doctor Asensi. en esta villa algunos batallones de secretario.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 37 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

del anterior regidor decano y regen- tiempo de las antedichas dos visi- te la jurisdicción, don Josef Ferran- tas. Hai hojas intermedias de dicho dis y Presencia, donde en la actuali- libro en blanco y sin foliar. dad abita su hijo, don Josef Pascual Ferrandis y Sanchis, encargado de Un quaderno de papel marquilla la administración de bienes nacio- con los márgenes rayados sin más nales de esta villa, a quién le mandó cubiertas que las dos hojas prime- aprontase todos los papeles de dicho ras que se hallan en blanco, y a la ramo, y lo efectuó presentando los tercera se lee por cabezera el títu- siguientes que se inspeccionaron y lo siguiente: “Libro en que cons- adnotaron con la intervención del tan todas las fincas pertenecientes otro regidor, don Francisco Puig- al marqués de Villescas existentes moltó (que compareció en virtud de en el término de esta villa de Onte- la citación efectuada por uno de los niente, con expresión de sus medie- alguaciles), a saber: ros y arrendatarios de huertas, seca- nos y demás”. Siguen escritas hasta 1813, febrer 10. Alacant. Jurament de Vicent Pa- tiño com a cap polític de València, realitzat a la Un libro con cubiertas de per- veinte y seis hojas sin folear de dos ciutat d’Alacant, davant l’intendent Hermenegildo gamino, papel común, atadura y en dos, partidas cada llana con al- Llanderal i els membres de la Diputació Provincial de València, Francisco Pascual Andrés, Francis- botón de aluda, con una inscripción gunos intérvalos en blanco, excep- co López, Francisco de Paula Perpiñán, Agustín que dice: “Libro anotación de los to la última llana que solo tiene una Pastor, Sebastián Rovira i Gaspar Santonja, que havia començat a funcionar el 7 de gener. Arxiu censos y arrendamientos proce- partida, y cada qual de ellas mani- del Regne de València. Reial Acord de 1813, llibre fiesta el nombre del arrendatario o 108, f. 50 dentes de los bienes que posehía el extinguido convento de Dominicos mediero, circunstancias del trato y de Onteniente”, foleada hasta la cantidad que deven pagar cada año, Recolección de papeles de los página doscientas trece, en las que etc. y lo que sigue del quaderno o Administradores de Bienes Nacio- se notan varias partidas escritas y lo libro se halla en blanco. nales y Bailía restante en blanco. Quatro planes o estados en plie- En la villa de Onteniente, al Otro libro en folio, papel mar- go entero de papel común cuyo tí- anochecer del día diez y seis de ju- quilla, con cubiertas de pergami- tulo del primero dice así: “Reyno nio año mil ochocientos y trece, el no y cartón que tiene por ataduras de Valencia. Bienes Nacionales. señor juez de primera instancia, don quatro cintas verdes en cuyo lomo Governación de San Felipe. Pro- Victoriano Asnar y Ruvio, a conse- se lehe: “Libro de frutos”, y en la piedades que pertenecían al señor quencia de lo acordado en el último misma cubierta y parte derecha marqués de Belliscas distribuhi- particular del cabildo celebrado en este rótulo: “Entrada”, por cuya dos en colunas que demuestran los la tarde del catorce de este mes, y parte abierto en la segunda hoja se nombres de los arrendadores, tiem- hallándose con noticia de que don lee un título que dice: “Entrada de po de arriendos, fechas de estos, Josef Pasqual Ferrandis y Sanchis, de frutos desde la última visita que las de los pagos, casas o edificios, y don Pasqual Ortiz, de esta vecin- se hizo en 31 de abril 1788 hasta tierras y partidas, valor en venta y dad, han tenido a su cargo las ad- la presente que hace en 30 de novi- renta”, con algunas observaciones, ministraciones de bienes nacionales embre 1790”. Siguen escritas has- y el quarto de dichos planes conclu- y de bailía o Real Patrimonio de ta veinte y nueve hojas sin foliar, ye con una demostración de las fin- esta villa y su partido en tiempo del en la inteligencia que de la última cas de su excelencia, existencias, govierno intruso, mandó convocar de ellas solo está escrito parte de tierras que lleva su excelencia por imediatamente a los señores regi- la primera llana. Y vuelto por el su cuenta, y nota de un censo que dores comisionados para el efecto otro lado que en la cubierta se ti- le responde ésta ilustre villa, y una y acender(sic) a las respective casas tula “Salida”, empezando desde advertencia al reverso sobre el vino de los prenotados administradores la segunda hoja se hallan escritas de las heredades. para recoger los papeles que pue- hasta treinta y una hojas, también dan tener de lo actuado en tiempo sin folear, y la última no más que la Un vale en una quartilla de pa- del govierno francés. Y desde luego mayor parte de la primera llana de pel común firmado, según lehe, por asistido del señor don Onofre Lan- varias partidas de salidas de frutos Manuel Cambra, que confiesa de- za, de mi el secretario y alguaciles del convento de San Juan y San Vi- ber a la comunidad de Dominicos del juzgado, se constituyó en la casa cente, dominicos de esta villa, del de esta villa cinquenta y dos libras,

38 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

nueve sueldos y nueve dineros a efectuado por el repetido Ferrandis Otro oficio sin número, su fecha cumplimiento de quatrocientos de once mil setecientos quarenta en San Felipe veinte y siete de fe- quarenta cántaros [de] vino. y ocho reales, veinte y seis mara- brero de este año, dirigido al repe- vedís, procedentes de conbranzas tido Ferrandis por el inspector del Seis cartas de pago estampadas de varios deudores de Villescas, dominio extraordinario, Honorat en medio pliego, papel común, par- Fonte, Riquelme y de Vicenta Per- Fournier, previniéndole que en su te impreso y parte manuscrito, de la lacia, verificado en esta forma: mil vista se presentase en dicha ciudad recepción de los Dominicos de esta quinientos quatro reales y veinte a dar cuentas de lo cobrado hasta el provincia de Valencia firmadas por maravedís en recibos de gastos día a don Pedro Minviele. don Pedro Minviele, recaudador hechos, y diez mil doscientos qua- elemental del señor Felipe Josef renta y quatro reales y seis marave- Una esquela del enunciado Olanier, y dicho don Josef Pasqual dís en plata y vellón; el quinto de Minviele, su fecha en San Felipe Ferrandis y Sanchis que acreditan dichos documentos perteneciente veinte y tres de febrero próximo, el ingreso en caxa de varias canti- al dominio extraordinario, su fe- previniéndole pasase desde lue- dades, a saber: la primera de dichas cha seis de marzo mil ochocientos go con los documentos necesarios cartas de pago o procesos verbales, trece, acredita el ingreso en caxa para darle al inspector una exacta su fecha veinte de diciembre mil efectuado por el propio Ferrandis noticia de los bienes de conven- ochocientos doce, acredita el inde siete mil quatrocientos treinta y tos, sus arrendadores, lo cobrado y greso de diez y siete mil quarenta seis reales, veinte y tres maravedís, otros extremos. reales, veinte maravedís, efectuado procedentes de cobranzas de varios por dicho Ferrandis de cobranzas deudores del convento de Domini- Y manifestando no tener en su de varios deudores del marqués de cos de esta villa en plata y vellón; poder otros documentos ni papeles Villesca en plata y vellón pertene- y el sexto de los referidos docu- pertenecientes a la administración cientes al dominio ordinario; el mentos, su fecha siete del corriente de que se trata en la casa de su actual segundo de dichos documentos, su junio, acredita la entrega por dicho morada, y que si algunos le restaran fecha treinta y uno de diciembre del Ferrandis de nueve mil quatroci- deverían estar en la casa del mar- citado año doce, acredita el ingreso entos cinco reales ingresados en qués de Bellisca, en un quarto donde en caxa de dos mil veinte y cinco re- caxa en especie de plata y vellón se colocó lo que tenía en ella perte- ales dos maravedís efectuado por el procedentes de varios deudores del neciente a dicho ramo, para alojar en mismo Ferrandis en plata y vellón sequestro del marqués de Villescas la misma al general Habert. Después procedentes de los higos vendidos de esta villa, y pertenecientes al de reconocer su abitación en la casa de las heredades de los Dominicos dominio ordinario. del referido su padre, pasó el tribu- de esta villa y pertenecientes al nal con asistencia del mismo don dominio extraordinario; el tercero Un oficio señalado con el núme- Josef Pascual Ferrandis y los dos de dichos documentos acredita la ro treinta y cinco del inspector de regidores expresados a la del mar- entrega o ingreso en caxa por dixo bienes nacionales dirigido al conte- qués de Bellisca, y se reconoció el Ferrandis de nueve mil trescientos nido don Josef Ferrandis y Sánchiz, quarto indicado que es un entresuelo trece reales, veinte y cinco marave- su fecha en esta villa de Onteniente a mano izquierda, entrando por el dís procedentes del convento, digo primero de diciembre mil ochoci- patio, y no se advirtió papel alguno de cobranzas de varios deudores entos doce, previniéndole la reco- de los que se buscavan, y si se advir- del convento de Dominicos de esta lección de todos los recibos dados tió porción de libros perteneciente al villa, en las siguientes especies: por don Josef Vallier a los arrenda- convento de Dominicos y otros efec- setecientos veinte y dos reales en tarios y medieros de los bienes de tos. Con lo que quedó concluida la recibos de gastos hechos, y ocho los dominios. diligencia respeto al citado Ferran- mil quinientos noventa y un reales dis, quien cerró las puertas de dicha veinte y cinco maravedís en plata Otro número treinta y quatro del casa y entresuelo, quedándose con y vellón pertenecientes al dominio referido inspector al propio Fer- ellas, y los papeles y libros expresa- extraordinario, fecha del citado do- randis con igual fecha de primero dos en poder de mi el secretario, por cumento treinta y una de diciembre diciembre previniéndole la forma- disposición del señor juez, a quien mil ochocientos doce; el quarto de ción de una relación de lo que su Ferrandis pidió recibo o documento los citados documentos perteneci- antecesor Vallier hubiese recibido suficiente de lo recogido para su res- ente al dominio ordinario, su fec- de avas, legumbres y demás géne- guardo, y su merced le contestó que ha seis de marzo mil ochocientos ros de medieros pertenecientes a a su tiempo le daría la correspondi- trece, acredita el ingreso en caxa los dominios y otros extremos. ente certificación.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 39 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

Seguidamente, después de ha- mutar medio quarto de horno que gadas, en atención a ser hora muy verse retirado el predicho Ferrandis posehía en el del Clot con dicho tarda y reservándose el señor juez accedió el tribunal compuesto del Vicente Donat, carretero, con el proveer sobre el particular, se retiró señor juez y regidores expresados, decreto de conseción de la licencia, el tribunal mandándome continuar- con asistencia de mi el escrivano y la fecha de este y el anterior nue- lo todo por diligencia que firman el alguaciles, a la casa de don Pasqual ve de octubre de mil ochocientos señor juez y dos caballeros regido- Ortiz, administrador de la Baylía y doce. Otro memorial de Mariana res expresados, y de todo ello yo el Real Patrimonio de esta villa y su Ferrero, viuda de don Agustín Al- escrivano doy fe. partido, a quien se le intimó la en- biñana, solicitando permiso para la trega de los papeles pertenecientes venta de medio quarto de horno en Aznar, Puigmoltó, Lanza. Ante a dicho ramo actuados en tiempo el del Ravalet a Francisco Soriano, mí, Fco. Joseph Bodí, secretario. del intruso govierno, quien en su que presidido decreto e informe de cumplimiento exibió un legajo de dicho administrador de Baylía re- Diligencia de cabildo de 17 de papeles que manifestó haver reci- cayó el decreto de licencia en vein- junio por la mañana. En la mañana bido de su antecesor, don Domin- te y uno de enero mil ochocientos del día diez y siete de junio, año go Conca, y el libro de la baylía en trece. Otro memorial de Francisco mil ochocientos y trece, hallándo- dos tomos de folio, con cubiertas García, comerciante de San Felipe, se reunidos los señores alcaldes y de pergamín: el uno comprendre solicitando licencia para vender a regidores con ambos procuradores las notas de los enfiteutas de esta Josef Campos, labrador de esta ve- síndicos y yo el secretario para pa- villa hasta el folio doscientos no- cindad, un quarto de horno de pan sar a la parroquial de Santa María venta y una titulado “Tomo prime- cozer en el de las Cuevas y previo el y asistir a la misa mayor, por ser el ro”; y el segundo que comprende oportuno informe recayó el decreto día de la solemnidad del Corpus, los enfiteutas de Agullente y otros de concesión en once de febrero del se vió un oficio del señor Inten- derechos, foleado hasta noventa y corriente año. Cuyos cuatro expedi- dente General del tercer exército, ocho hojas. Manifestando no tener entes contienen una hoja cada uno. su fecha en San Felipe diez y seis en su poder otros en atención a que Otro memorial de Mariano Nicolau, del actual, dirigido a esta justicia y las órdenes y expedientes actuados carpintero, para la venta de medio ayuntamiento, con el objeto de que paravan en poder de su escrivano quarto de horno en el de Presencia a se le remita todo el herraje posible Antonio Mompó, y como todos fu- Rafael Mollá, ambos de esta vecin- para abilitar de herraduras a la ca- esen de actuación anterior al govi- dad, y después de varios informes balleria de la tropa nacional, y fue erno intruso solo se recogieron am- recayó el decreto de concesión en acordado que el señor regidor don bos libros expresados por contener quince de febrero del corriente año, Mariano Sánchiz, auxiliado de Jo- algunas notas del actual adminis- cuyo expediente contiene dos hojas. aquín Montés, herrero, y de uno de trador, don Pasqual Ortiz. Y el otro de Josef Soler y Belda para los alguaciles, proceda a recoger la venta de medio quarto de horno quanto herrage se halle y tengan los Y en seguida se pasó a la casa en el de Caldes a favor de Antonio herradores de esta villa en su poder, del escrivano Antonio Mompó, qui- Penadés, ambos de esta vecindad, y disponiendo su conducción desde en prevenido por el señor juez para después de los informes pedidos se luego a disposición de dicho señor que desde luego entregase los pape- halla la concesión de licencia con Intendente, y si hubiese proporción les del ramo de Baylía del govierno decreto de tres de marzo del corri- de algún hierro disponible mandará francés, manifestó no tener otros ente año, comprendiendo otras dos se fabriquen las herraduras posibles que seis expedientes de licencias de hojas este expediente. que se remitirán en otro día. Y efec- la Dirección de Bienes Nacionales tivamente procedió dicho señor re- sobre concesión de licencias para la Y como manifestase el expre- gidor al desempeño de su cometido, venta de fincas enfitéuticas del Real sado escrivano Antonio Mompó y lo que de orden de dichos señores Patrimonio, a saber: Un memorial Matoses no obrar en su poder otros capitulares certifico y firmo. de Juan Buchón y demás herede- papeles pertenecientes al ramo ros de Josefa María Revert para la gubernativo de Baylía mediante a Fco. Joseph Bodí, secretario. venta de medio quarto de horno de que las órdenes recibidas debían cozer pan en el titulado de las Eras parar en poder del administrador, Publicación de la Constitución a favor de Vicente Donat, carrete- y no en el suyo, pues los que ha ro, con el decreto de licencia. Otro presentado les tenía por servir para A las tres horas y media de la memorial de Josef Ferrero, zapa- documentar el protocolo de las res- tarde, en el día diez y siete de junio, tero, solicitando permiso para per- pective escrituras en su razón otor- año mil ochocientos y trece, con

40 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

arreglo a lo acordado empezó el co con iluminación y orquesta de general repique o vuelo de campa- música en el balcón imediato hasta nas de todas las parroquias y con- después de las diez de la noche. Lo ventos de esta villa de Onteniente, que certifico y firmo con lo señores anunciando la publicación solemne asistentes a la publicación referida. que se hiva a practicar de la Cons- titución Política de la Monarquía Aznar, Fita, Bordera, García, Española, y se reunieron en las ca- Puigmoltó, Lanza, Pastor, Tortosa, sas consistoriales los señores don Maestre, Sánchiz y Cerdá, doctor Victoriano Aznar y Ruvio, juez de Pérez, doctor Asensi. Francisco Jo- primer instancia, alcaldes, regido- seph Bodí, secretario. res y demás componentes el ayuntamiento constitucional interino de Cabildo de 18 de junio 1813 esta dicha villa indicados al margen, faltando solo para completar el En la sala capitular de la villa regidor don Mariano Sánchiz, que de Onteniente, día diez y ocho del Discurso que, restituida a la ciudad de Valencia continuaba evacuando la comisión la Audiencia Territorial, pronunció al tiempo de mes de junio año mil ochocientos expresada en la anterior diligencia. su apertura D. Lorenzo Villanueva, ministro más y trece, previa convocación ante- antiguo, el día 27 de julio del año 1813. València: Colocado el retrato que tiene esta Impremta de Benito Monfort [1813]. Biblioteca Va- diem se congregaron el señor juez ilustre villa de nuestro católico mo- lenciana Nicolau Primitiu. Biblioteca Carreres de primera instancia, don Victoria- narca el señor don Fernando sépti- no Aznar y Ruvio, y señores capi- mo en el balcón del secreto de la su orden en los bancos o canapés tulares al margen por quienes, con memorada sala capitular, bajo un dispuestos al intento. Acallados los asistencia de mí el secretario, se pabellón que se dispuso con toda tambores, suspendido el toque de trató y resolvió lo siguiente. decencia, acompañado de dos sol- campanas, y prestada atención por dados de centinela del regimiento el numeroso concurso de personas El señor juez presidente made infantería de Zamora, y distri- de todas clases contenido en dicha nifestó que quedando efectuada buida la demás tropa disponible de plaza, ventanas y balcones de las la publicación de la Constitución, la partida de dicho cuerpo que se casas que la circuyen, hizo señal el correspondía con arreglo al sobera- encontrava en esta villa alrededor señor presidente y me levanté yo, no decreto de diez y ocho de mar- del tablado construhído para la pu- el secretario, y puesto en pié así a zo proceder al solemne juramento, blicación en la plaza Mayor de esta un lado del tablado, y esforzando lo misa de gracias y Tedeum que deve villa, bajo el balcón donde estava posible la voz, lehí el exemplar de practicarse el domingo próximo colocado dicho retrato, puesta sola indicada Constitución que para veinte del que sigue. Y por consi- bre las armas. Anunciándose dicho su govierno tiene este ayuntamien- guiente debía procederse a la dis- solemne acto al mismo tiempo con to, desde el principio al fin, con in- tribución de capitulares que deven varios tambores que estaban tocan- clusión de las firmas y mandamien- asistir a cada una de las tres parro- do en la propia plaza, y las danzas to de la Regencia del Reyno para su quias de esta villa y demás concer- de enanos, pastores, mogigangas observancia. Concluida la lectura, niente al intento. Y en consequen- y otras, dispuestas al efecto con el se levantó el señor juez presidente cia se resolvió lo que sigue. correspondiente orden y precaucio- diciendo en alta voz: viva el Rey, nes devidas. viva la Religión, viva la Consti- Para la asistencia de la parro- tución, viva la Patria. Y siguió el quial iglesia de Santa María, matris Llegada la hora de las quatro concurso con repetidos vivas y de esta villa, quedaron nombrados que era la señalada, se formó el aclamaciones demostrativas del ge- el señor juez presidente, con los ayuntamiento precidido por dicho neral regocijo y júbilo que a todos regidores don Manuel García, don señor juez y alcaldes, llevando de- estos vecinos inspirava tan solem- Francisco Puigmoltó, y don Onofre lante los dos maseros con sus res- ne como deseado acto. El retrato Simó de la Lanza, el procurador pective mazas doradas y vestidos de nuestro monarca continuó en el síndico don Vicente Ventura Pérez, propios para semejantes actos. Y así sitio con los soldados de centinela y el presente secretario. formado bajo el tablado dispuesto, que permanecieron hasta concluhi- colocándose el señor juez en la si- da la procesión del Corpus que se Para la iglesia de San Miguel lla de la presidencia, y los señores hizo enseguida, permaneciendo el se eligió a los señores don Vicente alcaldes y demás capitulares por referido retrato expuesto al públi- Fita y Alcaraz, alcalde primero, don

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 41 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

Josef Pastor, don Vicente Tortosa y deven o no obedecer las órdenes tos doce, quando quedó dominada Tudela, regidores, y el procurador de aquel, respeto haver continuado por el govierno intruso, en cuyo síndico don Josef Antonio Asensi, sirviendo al govierno intruso como empleo continuó bajo la citada do- con el escrivano de este número consta en esta secretaría, de que se minación hasta el mes de agosto, don Antonio Mompó y Matoses. acompaña la oportuna certificación que se fue a la ciudad de Alicante con incerta de la circular citada. donde residía la Intendencia Gene- Y para la real y parroquial igle- ral del Reyno, en compañía de su sia de San Carlos quedaron nom- En este estado se salió el señor interventor don Antonio Aznar. Y brados los señores don Bartolomé juez de primera instancia y se con- ambos entregaron al depositario de Bordera, alcalde segundo, don Ma- tinuó por los señores capitulares el todas rentas, don Christóval Garri- riano Sánchiz, don Rafael Maestre ayuntamiento. do, veinte y quatro mil quinientos y Diego Sánchiz, regidores, con el cinquenta reales y once maravedís escrivano numerario don Vicente En atención a haverse hecho va- que pudieron salvar de los enemi- Palmero. rias propuestas verbales al abasto gos, según acredita la carta de pago de carnes de esta villa y haver fal- original que ha exibido, su fecha en Pasándose desde luego los ofi- tado el abastecedor Bautista Marsal Alicante veinte y uno de agosto del cios oportunos a los respective en darla este día, sin perjuhicio de citado año, y que después perma- párrocos y haciéndose saber a los los procedimientos que correspon- neció en la propia ciudad hasta el expresados escrivanos quienes del dan contra el mismo fue acordado domingo próximo, en que regresó acto librarán las oportunas certifi- se subaste y pregone proclamando a su casa administración por haver caciones que se unirán a esta mano postores a dicho abasto que se re- quedado ya libre esta población de o expediente, donde el presente es- matará en el más ventajoso o mejor la dominación francesa. Y expo- crivano continuará la acta corres- postor el lunes próximo veinte y niendo no concurrir en el suplican- pondiente. Y con referencia a todo uno del actual a las diez horas de su te tacha que imposibilite para su librará el testimonio o certificación mañana en esta sala capitular, bajo rehabilitación por lo que concluye duplicada prevenida en la orden de las proposiciones que se adapten, suplicando que este ayuntamiento veinte y tres de marzo que obra en expidiéndose circular y edictos al se sirva hacer a su favor la decla- este ramo. objeto a las justicias de las villas y ración que previene el soberano lugares de Moxente, Enguera, Al- decreto de trece de mayo último Para la visita de cárceles que se bayda y Bocayrente. y que se le entregue para el uso de deve efectuar en este día con arre- su derecho. Y enterado el ayunta- glo al incinuado decreto de diez y Por ser tiempo oportuno para el miento de dicha solicitud, después ocho de marzo, y el de nueve de efecto, según los conocimientos tode haver ohído sobre ella el dicta- octubre de mil ochocientos doce, mados, se acordó poner en turno el men de ambos procuradores síndi- quedaron nombrados para acom- agua del riego principal de esta vi- cos, sin otra consideración que la pañar en ella desde luego al señor lla al amanecer del domingo veinte del interés de la patria ni otro deseo juez presidente los señores regido- del que sigue para hortalizas y pa- que el de corresponder a la con- res don Manuel García y don Fran- nisos tempranos en la Huerta Vieja, fianza pública del magistrado que cisco Puigmoltó. y en llegando al Pla por riguroso lo ha elegido, declara que el referi- turno. Pasándose el oportuno oficio do don Anselmo Gonzales de Prado Mediante haverse recibido en al ayuntamiento de la universidad se ha mantenido fiel a la causa de la la madrugada de este día un oficio de Agullente para enterarle de la Nación, que durante la dominación circular despachado de San Feli- variación del tribunal y govierno de enemiga ha dado pruebas positivas pe por don Josef Melitón de Na- los interesados en el turno acorda- de lealtad y patriotismo como lo vas, con fecha de ayer diez y siete, do, que se hará saber a los vecinos convence el documento exibido, mandando el apronto de quantos de la presente por público bando en y gozado de buen concepto y opi- vagages se hallen en esta villa con la forma de estilo. nión en el público, y finalmente arreglo a órdenes que supone tener que no ha adquirido o comprado recibidas del señor Intendente del En este ayuntamiento se ha pre- bienes nacionales ni desempeñado Exército Nacional, se acordó que sentado y visto un memorial de don comisiones para venderlos o para sin perjuhicio de hacerse el servi- Anselmo Gonzales de Padro, que hacer en los pueblos requisicio- cio prevenido por no retardar el del se hallava administrador de todas nes o exacciones violentas, antes exército, se represente a la Diputa- rentas en esta villa por el mes de si ha sufrido la venta de parte de ción Provincial manifestando si se enero del año pasado mil ochocien- sus efectos en pública subasta por

42 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

el govierno intruso a motivo de su a los escrivanos de este número de Zamora, don Miguel Gallardo, ausencia, según es notorio. En esta don Antonio Mompó y don Vicente y se le enteró del expresado oficio inteligencia y la de que en el día no Palmero, en la parte que les toca, de para su govierno. tiene causa criminal pendiente ni ha que también certifico. sufrido sentencia por la qual se le En este ayuntamiento se pre- imponga pena corporal o infamato- Bodí. sentó Bautista La Liga, cortante ria, ni puede ponérsele tacha algu- de Fuente la Higuera, solicitando na de las señaladas en los artículos Cabildo de 19 de junio 1813 permiso para matar corderos de quinto y séptimo del decreto de las leche y ramo, y en atención a estar Cortes de catorce de noviembre de En la sala capitular de la villa de permitido en los capítulos que para mil ochocientos doce, el ayuntami- Onteniente día diez y nueve de ju- el abasto de carnes tiene formados ento le considera acrehedor el que nio mil ochocientos y trece. Previa esta ilustre villa se acordó que les se le conceda su rehabilitación por convocación en la forma de estilo mate y venda a conocimiento del la Regencia del Reyno. A cuyo fin se juntaron los señores del margen señor regidor Tortosa, comisionado y usos que puedan convenirle, se le y con asistencia de mi el secretario de posturas. entregue original este decreto con trataron y resolvieron lo siguiente. la carta de pago exibida, quedando También se presentó Josef Ma- de ello la oportuna acta en los li- El señor alcalde primero ma- rín y Tormo, mayordomo que ha bros capitulares y entendiéndose la nifestó que ayer tarde recibió un sido de propios y depositario de presente actuación en papel común oficio de don Fernando Puerta, subministros manifestando que de sin perjuhicio de los derechos de la comisionado al parecer de reco- los fondos que ha tenido a su cargo, Hazienda Nacional. Así lo acorda- ger por los pueblos donativos vo- obravan en su poder las monedas ron y firman de que yo el secretario luntarios para vestuario y calzado francesas que trahía detalladas en certifico. Emendado “Don Ono- del exército, su fecha diez y ocho una nota, a saber cinquenta y dos fre”, vale. del corriente, desde el lugar de la piezas de cinco francos, once napo- Ollería, previniendo a este ayunta- leones o duros del rey José, veinte y Aznar, Fita, Bordera, García, miento que en el día de mañana se nueve luises, medio duro de dicho Puigmoltó, Lanza, Pastor, Torto- presentaría en esta al efecto. Y que rey José, quatro pesetas de éste, sa, Maestre, Sánchis Cerdá, doctor hallándose su merced en compañía seis piezas de un franco y nueve de Pérez, doctor Asensi. Francisco Jo- de algunos señores capitulares, medio franco. Las que ya obravan seph Bodí, secretario. contestó suspendiese su viaje para en su poder al tiempo del bando otro día por la legítima ocupación militar que, en diez del corriente, Oficio a los párrocos de Santa del solemne juramento que mañana se publicó en esta villa por el señor María, San Miguel y San Carlos. deve efectuarse. Y el ayuntamiento comandante general de la primera Acto continuo yo el secretario pasé en su inteligencia aprovó lo obra- división del tercer exército, prínci- a avistarme con los reverendos don do y resolvió que por los caballeros pe de Anglona, y lo hacía presente Mariano Sanz, don Jacinto Pons y síndicos se entere a los párrocos para que no se siguiese perjuicio en don Bernardo Fabuel, presbíteros, respectivos para que en el día de la reducción de valores contenida plebán y vicarios de las parroquias mañana quando el pueblo se halle en dicho bando militar. Y enterado de Santa María, San Miguel y San rehunido en las iglesias le exorte e el ayuntamiento acordó se note para Carlos de esta villa respective, y invite haciendo le presenten la ne- los efectos que haya lugar. precedido un atento recado a cada cesidad de las tropas, y que quando uno de ellos les enteré de la reso- venga el comisionado se le auxilie Igualmente compareció en el lución precedente en punto al jura- por el ayuntamiento en lo posible. consistorio Bautista, digo Antonio mento solemne de la Constitución, Marsal, cortante, haciendo presente misa solemne de gracias, Tedeum Con motivo de haverse recibido a nombre de su hermano, Bautista, y práctica que se debe efectuar el oficio del señor Intendente General tener entendido se permitía matar próximo domingo, de que certifico. del tercer exército previniendo con corderos, y que se havía abierto fecha diez y siete del actual desde nueva subasta con señalamien- Bodí. Xátiva no se subministre por esta to del día veinte y uno del actual villa a otro punto ni partida que al para el remate del abasto de carne Notificación a los escrivanos quartel general de dicha ciudad, se de esta villa, lo que se oponía a la Mompó y Palmero. Igualmente llamó y compareció en el ayunta- contrata que tenía hecha el ayun- notifiqué el acuerdo que antecede miento el teniente del regiminiento tamiento con dicho su hermano, y

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 43 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

por consiguiente no observándose de esta villa y su partido, quien ha- Así lo acordadron y firman de que ésta por el ayuntamiento entendía biendo sido nombrado por el legíti- yo el secretario certifico. no venir ya obligado a continuarla mo govierno antes de la invasión de por parte del repetido su hermano, los enemigos, siguió desempeñan- Fita, Bordera, García, Puigmol- a que resolvió el ayuntamiento que do dicho empleo por algún tiempo tó, Lanza, Sánchis Cerdá, Torto- dicho Marsal obre en el particular bajo la dominación de estos en la sa, Maestre, doctor Pérez, doctor con libertad como le paresca. presente villa, y después de haver Asensi. Francisco Joseph Bodí, se- oído el dictamen de los procurado- cretario. En atención a que el presente res síndicos sobre si dicho interesa- escrivano desde el acto en que se do era acrehedor a la rehabilitación Diligencia. En la villa de On- le nombró por secretario del actu- con arreglo al decreto de las Cor- teniente, al anochecer del día diez al ayuntamiento y repetidas veces tes de catorce de noviembre de mil y nueve de junio mil ochocientos ha hecho presente la imposibilidad ochocientos doce, sin otra conside- y trece, por disposición del señor de desempeñar por si solo el encar- ración que la del interés de la Patria juez de primera instancia, el pre- go de tal, por la complicación de ni otro deseo que el de correspon- gonero Antonio Ramos anunció asuntos que concurren y otros in- der a la confianza pública, el ayun- al público por pregón con clarín convenientes de que han quedado tamiento declara que el referido en los parages acostumbrados de plenamente convencidos los seño- don Antonio Aznar se ha manteni- esta villa que en el día de mañana res capitulares en los días transcur- do fiel a la causa de la Nación, que al toque de campanas acudiese a la ridos, no teniendo a bien admitirle durante la dominación enemiga ha respectiva parroquia donde se can- la renuncia que desde su principio y dado pruebas positivas de lealtad y taría una misa solemne de acción en el caso ha hecho, y teniendo pre- patriotismo, como lo convence la de gracias, publicaría y juraría la sente que en otros tiempos quando entrega de la cantidad que refiere Constitución y cantará el Tedeum, no havía vigésima parte de asuntos en poder del depositario de todas de que certifico. a que atender en la secretaría y pro- rentas don Christóval Garrido, se- ducía ésta mayores utilidades eran gún la carta de pago original que Bodi. dos los escrivanos de este ayun- el ayuntamiento tiene vista, y go- tamiento, con arreglo a las orde- zar de buen concepto y opinión en Juramento solemne nanzas municipales del mismo, ha el público, y finalmente que no ha de la Constitución resuelto nombrar como nombra a adquirido o comprado bienes naci- Francisco García, de esta vecindad, onales ni desempeñado comisiones En la villa de Onteniente, día ve- por ayudante de la secretaría, abili- para venderlos ni para hacer en los inte del mes de junio año mil ocho- tado para que en calidad de segun- pueblos requisiciones o exacciones cientos y trece, siendo como las nu- do o prosecretario pueda autorizar violentas. eve horas de la mañana, con arreglo los acuerdos y demás incidentes a lo acordado en cabildo de diez y del ayuntamiento con la dotación En esta inteligencia y en la que ocho del que sigue, se congregaron de ocho reales diarios, ínterin per- no tiene en el día causa criminal en la sacristía de la parroquial igle- manesca el actual govierno y con- pendiente ni ha sufrido sentencia sia de Santa María de esta villa los tinue el dicho en su exercicio, cuya por la qual se le imponga pena señores al margen, en concurren- cantidad se le abonará de los fon- corporal o infamatoria, ni pue- cia de mi el secretario para asistir dos públicos que haya lugar antes de ponérsele tacha alguna de las como efectivamente asistieron a la de salirse los señores componentes señaladas en los artículos quinto solemne misa de acción de gracias del ayuntamiento, esto es antes de y séptimo del expresado decreto que se cantó, estando expuesto el concluhir con el encargo que mode catorce de noviembre, el ayun- Santísimo Sacramento por los indi- mentáneamente desempeñan los tamiento considera acrehedor a viduos del reverendo clero de dicha señores capitulares. Y comparecido que se le conceda su rehabilitación parroquial, y antes del ofertorio su por el portero el referido Francisco por la Regencia del Reyno. A cuyo presidente o reverendo plebán, don García se le enteró del nombrami- fin y usos pueda convenirle se le Mariano Sanz, presbítero, desde el ento y ofreció su puntual desem- entregue original de este decreto púlpito leyó en alta e inteligible voz peño en los términos expresados. quedando de ello la oportuna acta la Constitución Política de la Mo- en los libros capitulares, y enten- narquía Española, de que antes se Visto un memorial de don An- diéndose la presente actuación en le pasó un exemplar. Y en seguida tonio Aznar, interventor que fue de papel común sin perjuhicio de los hizo al pueblo congregado una sen- la administración de todas la rentas derechos de la Hazienda Nacional. cilla y eficaz exortación análoga a

44 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

la misma Constitución, su inteli- Carlos de esta dicha villa los seño- constitucional interino, don Jo- gencia y cumplimiento. Concluida res don Bartholomé Bordera, alcal- seph Pastor, don Vicente Tortosa la misa, el repetido plebán, pues- de segundo constitucional interino, y Tudela, regidores, y don Joseph to de capa pluvial al pié del altar don Mariano Sanchis, don Rafael Antonio Asensi, procurador sín- mayor, leyó en alta e inteligible Maestre y don Diego Sanchis, re- dico, se celebró en ella una misa voz la fórmula del juramento con- gidores, se celebró en ella por el de acción de gracias en la qual, y tenida en el soberano Decreto de doctor don Bernardo Fabuel, pres- antes del ofertorio, se leyó en voz diez y ocho de marzo del año pasa- bítero, vicario perpétuo o regente alta, clara e inteligible por don Ja- do mil ochocientos doce, y el clero la cura de almas de la misma, misa cinto Pons, presbítero vicario de la y pueblo a una voz sin preferencia solemne de acción de gracias en la misma, la Constitución Política de de estados respondió, si juro. Y se qual, y antes del ofertorio, se leyó la Monarquía Española, su data en concluyó el acto cantado con toda en voz alta e inteligible la Cons- Cádiz a diez y nueve de marzo del solemnidad el Tedeum, según se titución Política de la Monarquía año próximo pasado de mil ochoci- halla prevenido. Firman los seño- Española, su data en Cádiz a diez entos doce, y las reales cédulas que res concurrentes y de todo ello yo y nueve de marzo del año próximo la subsiguen, comunicadas en dos y el secretario certifico. pasado de mil ochocientos doce, veinte y quatro de mayo del mismo y las reales cédulas que la subsi- año. En cuya seguida se hizo por Aznar, García, Puigmoltó, Lan- guen, comunicadas en dos y ve- el mismo vicario una exortación za, doctor Pérez. Francisco Joseph inte y quatro de mayo del mismo al pueblo concurrente con arreglo Bodí, secretario. año, en cuya seguida se hizo por el al propio objeto. Después de con- mismo párroco una exortación al cluída la misa se hizo por el citado Diligencia. Haviéndoseme en- pueblo concurrente análoga al pro- pueblo a una voz sin preferencia de tregado por los escrivanos don pio objeto. Después de concluida estados el juramento de guardar la Vicente Palmero y don Antonio la misa, a que estuvo expuesto el Constitución bajo la fórmula en la Mompó las respective certificacio- Santísimo Sacramento de la Euca- misma prevenida, y seguidamente nes de los actos de juramento so- ristía, se hizo por el citado pueblo se cantó el Tedeum, con lo que se lemne de la Constitución y demás a una voz, sin preferencia de es- concluyó el acto. A todo lo qual me prevenido en las parroquias de San tados, el juramento de guardar la hallé presente. Y para que conste, Carlos y San Miguel, que uno a Constitución bajo la fórmula en la de mandato del señor don Victoria- continuación libre en este día por misma prevenida, y seguidamente no Asnar y Rubio, juez de primera mandamiento del señor juez de se cantó el Tedeum, con lo que se instancia de esta dicha villa de On- primera instancia el testimonio o concluyó el acto. A todo lo qual teniente y su partido, doy la presen- certificación duplicada de los actos me hallé presente. Y para que así de publicación, juramento y demás conste, de mandato del señor don que con carta misiva de dicho señor Victoriano Asnar y Rubio, juez de juez se ha remitido por el correo de primera instancia de esta dicha vi- esta noche al señor Juez(sic) Po- lla de Onteniente y su partido, doy lítico de la provincia residente en la presente que firmo en ella hoy Alicante. De que certifico en Onte- domingo veinte de junio del año niente a veinte y uno de dichos. mil ochocientos y trece.

Bodí. Vicente Palmero.

Vicente Palmero y Madero de Antonio Mompó y Matoses, es- Roxas, escribano del rey nuesto crivano de el Rey Nuestro Señor, señor (que Dios guarde), notario residente en esta villa de Ontenien- público de su corte, reynos y seño- te, mi domicilio, y otro de los del ríos, otro de los del número y juzga- número y juzgado de la propia. do por su magestad de esta villa de Onteniente, vecino de la misma. Certifico que en la mañana de este día, haviendo concurrido a Certifico que en la mañana de la iglesia de la parroquial de San este día, habiendo concurrido a Miguel de esta villa los señores Divisió del regne de València en partits judicials, aprovada per les Corts reunides a Madrid l’1 de la real y parroquial iglesia de San don Vicente Fita, alcalde primero maig de 1814. Arxiu Municipal de la Nucia

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 45 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

te que firmo en ella hoy domingo cio de sus funciones y nombrarse sus funciones, para que aquellos veinte de junio del año mil ochoci- otras provisionalmente por el Gefe continúen en ellas provicionalmen- entos y trece. Político o por el juez de primera te y hasta que se efectue el nuevo instancia de cada partido, con ar- nombramiento en los términos que Antonio Mompó y Matoses. reglo a lo prevenido en la orden de previene la Constitución de la Mo- S.A. la Regencia del Reyno comu- narquía Española, dándome cuenta Nota. Con arreglo a lo acordado nicada por el excelentísimo señor dentro de 24 horas de haverlo ve- en el subsiguiente cabildo de este don Pedro Labrador, Secretario y rificado. Dado en Xátiva a 22 de día, hemos recibido los infraescri- Ministro de Estado, con fecha de julio de 1813. tos escrivanos numerarios de esta veinte y tres de marzo, en su vir- villa del secretario del ayuntamien- tud y mediante los informes que he Gregorio Marau. to, Francisco Josef Bodí, una mano tomado reservadamente de sujetos de papel del sello del oficio cada de carácter para el devido acier- Por su mandado, Mariano Ma- uno de ambos. Onteniente 21 de ju- to, he venido en elegir por lo res- graner. nio de 1813. pective a ese pueblo a los sugetos siguientes: alcalde 1º, don Tomás Cumplimiento. Cúmplase y al Mompó, escrivano. Palmero, Belda y Belda; idem 2º, Francisco efecto se citen y emplasen para el escrivano. Xavier Maíquez; rexidores: re- día de mañana a las ocho horas de xidor 1º, Juan Bautista Calabuig ella y citio de su sala capitular a to- Document 3) y Calabuig; idem 2º, Ipólito Gar- dos los señores que del antecedente 1813, juliol 31- agost 8. Bocai- rigóz; idem 3º, Joaquín Calabuig despacho resultan elegidos para al- rent y Belda; idem 4, Esteban Font y caldes, regidores y síndicos de esta Actes de constitució del nou Carrió; idem 5, Josef Sirera y Mo- villa provisionalmente, haciéndolo ajuntament provisional constituci- lina; idem 6, Miguel Gerónimo por lo que hace a los existentes en onal de Bocairent i de la publica- Miró; 7, Andrés Berdú; 8, Vicente el pueblo por medio de los porteros, ció i el jurament de la Constitució Bañó y Puerto; síndicos: 1º, Vicen- y por los que existen en el término, de 1812. te Tudela y Puig; 2, Joaquím Giner pero en sus heredades, despácheso- Arxiu Municipal de Bocairent. y Galvis. les oficio o esquela. Lo mando el Libro de Cabildos, 1812-1826. señor don Pasqual Galbis y Belda, En su consequencia preven- alcalde ordinario de esta villa de Don Gregorio Marau, juez de go a usted, al alcalde o regente la Bocayrente, en ella y julio, treinta, primera instancia de esta ciudad de jurisdicción de ese pueblo de Bo- de mil ochocientos y trece. Xátiva y su partido. cayrente que inmediatamente reci- ba al presente ponga en posesión a Y lo firmo, Pasqual Galbis. Ante Deviendo, a medida de que se los referidos de los respective em- mi, Francisco Berenguer y Tudela. vayan quedando libres los pueblos pleos que van señalados, deviendo de esta provincia, cesar las auto- cesar usted y demás que componen Diligencia. Doy fee el escribano ridades municipales en el exerci- el ayuntamiento en el exercicio de infrascrito haver, en cumplimiento de lo mandado, entregado al alguacil, Bernardo Tolía, una lista de los individuos existentes en este pueblo nombrados gobernantes de esta villa, a saber: don Tomás Belda, Ipólito Garrigoz, Joaquín Calabuig, Esteban Font, Josef Sirera, Miguel Gerónimo Miró, Andrés Verdú y Joaquín Giner; y al mismo tiempo esquelas para los ausentes Francis- co Xavier Mayques, Juan Bautista Calabuig, Vicente Vañó y Puerto, y Vicente Tudela y Puig. Bocayrente dicho día.

Ferran VII firma, al palau de Cervelló de València, el Decret de 4 de maig de 1814 que abolix la Constitució de 1812 Berenguer.

46 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

Otra. En Bocayrente, a treinta mo nombre, de estar padeciendo contradición la menor, de que y para y uno de julio año mil ochocien- flucsión en los ojos que le impiden que conste me requirieron recibiese tos trece, yo el escrivano infras- poder salir de casa, causal porque y autorizase auto público capitular crito doy fe haver comparecido el mismo le enviava a dar razón en que es el presente, que firmaron to- ante mi y héchome relación haver contestación a la esquela que en la dos excepto el señor Vicente Vañó él, en cumplimiento de lo manda- noche anterior le havía pasado el y Puerto, porque expresó no saber do, citado por este ayuntamiento a señor presidente. En cuya virtud se escribir, pero si lo executó a sus Joaquín Calabuig, otro de los regi- leyó y notificó por mi el escrivano ruego Vicente Molina y Molina y dores nombrados a quien havía en- el citado despacho para la devida y Josef Sempere y Ferre, maestros fa- contrado en casa enfermo con qua- respectiva inteligencia de cesasión bricantes de paños, vecinos de esta tro sangrías, por cuya razón havía de gobierno a los primeros, y de villa, fueron ambos presentes por contestado no podía concurrir, ni posesión provisional en los demás testigos, de que doy fee. Thomás menos el nombrado Juan Bautista y proveer los empleos que de cada de Belda y Belda, Francisco Xa- Calabuig por enfermo de los ojos. uno habla el despacho anteceden- vier Maiquez, Hipólito Garrigós, Y para que conste lo pongo por dili- te librado por don Gregorio Ma- Estevan Font, Josef Sirera, Migue gencia que formo con el dicho. rau, juez de primera instancia de Gerónimo Miró, Andrés Verdú, Vi- la ciudad de Xátiva y su partido, y cente Tudela y Puig, Joaquín Giner, Berenguer. refrendado por Mariano Magraner, Pasqual Galbis, Martín Asensio su secretario, bajo fecha de veinte y y Pérez, Gaspar Vicedo, Antonio Posesión dos julio del corriente año, en que Tortosa, Juan Antonio Eximeno, conformes aquellos, los demás del Vicente Molina. Ante mi, Francisco En la sala capitular de esta vi- nuevo gobierno provisional acep- Berenguer Tudela. lla de Bocayrente, hoy día treinta y taron en devida forma el empleo o uno de julio, año mil ochocientos encargo para que están nombrados Nombramiento de secretario y trece, siendo juntos y congrega- por dicho señor juez, prometiendo dos en ella los señores don Pasqual desempeñarle bien y debidamen- Acto continuo, los mismos Galbis, alcalde ordinario, Martín te, arreglándose a la Constitución señores contenidos en la Junta an- Asencio y Pérez, Gaspar Vicedo y demás órdenes expedidas y que tecedente y emposesados para el y Antonio Tortosa, regidores, y expidiera la Regencia y demás au- gobierno provisional, deviendo Juan Antonio Eximeno, síndico, toridades legítimas. En cuya conde elegir y nombrar secretario de mayor parte de los que componen sequencia y en señal de posesión él que authorise quanto el mismo su ayuntamiento, en ausencia úni- de los mismos el señor alcalde que acuerde, dotado de las circunstan- camente del señor Jayme Molina, acaba puso en manos del señor don cias que previene la Constitución regidor segundo, por enfermo, se- Tomás Belda, nombrado alcalde y con la amplitud de poder reca- gún relación del portero Bernardo primero, la vara distintivo de este er en sujeto que no sea escrivano, Tolía. Estos, de parte del gobierno, empleo, que es de caña de indi- resolvieron, determinaron y acor- que se manda cesar según el des- as con puño de plata, gravadas en daron después de una detenida y pacho antecedente. Y de parte de él las armas de la villa; y al señor madura refleción en nombrar por los que el mismo manda empose- Francisco Mayques, nombrado se- tal secretario de este ayuntamiento sar provisionalmente, a saber don gundo alcalde, otra vara caña de in- provisional a Francisco Berenguer Tomás Belda y Belda, Francisco dias con puño de plata. Y el asien- y Tudela, escrivano real, vecino de Xavier Mayques, Ipólito Garrigoz, to preeminente al primer alcalde a esta villa, y por suplente del mismo Esteban Font y Carrió, Josef Si- la derecha de este, el segundo a la en consideración a su edad y acha- rera y Molina, Miguel Gerónimo izquierda del mismo, al segundo ques, y también ausencias, a su hijo Miró, Andrés Verdú, Vicente Vañó señor regidor, Ipólito Garrigoz, por Gabriel Berenguer, también es- y Puerto, Vicente Tudela y Puig y la falta y concurrencia del primero, crivano real de esta vecindad, que Joaquín Giner y Galbis, en virtud que será el que deberá ocupar siem- ya con esta mira nuestro gobierno de la convocasión precedida ante- pre que intervenga, y los demás por legítimo le tiene nombrado por su diem, que resulta de las diligenci- el orden que resultan nombrados a acompañado en dicha facultad, res- as antecedentes, excepto Joaquín ambas bandas, executándose todos peto a reconocer en ambos las cir- Calabuig, que por la enfermedad estos autos en señal de posesión cunstancias de ciudadanos, según que padece, y Juan Bautista Cala- real actual, corporal seu quasi. Que la Constitución, a quienes se les buig, por la relación que acaba de de dichos empleos se les confería y haga comparecer en este acto para hacer en esta junta su hijo del mis- dava quieta y pacíficamente y sin que acepten dicho encargo y firmen

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 47 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

con los representantes este nombra- ciones que deberán empezar en la se publicó así en la plaza de la Villa miento y elección, para así poder noche de este día y dos siguientes. ante sus casas consistoriales, como los mismos sin intermisión acordar Que la función de la publicación en el portal del Mercado y Barrera la conveniente con la authorización concurran todos los naturales que Nueva, verificado en común de va- devida. Thomás de Belda y Belda, tengan armas de fuego para dispa- rias gentes que havían concurrido, Francisco Maiques, Estevan Font, rar en alardo, deviéndose presentar el mismo que luego después puso Josef Sirera, Andrés Verdú, Vicente con tiempo para recibir la pólvora y fixo como lugar más público en Tudela Puig, Joaquín Giner, Fran- necesaria, y que así propio haya li- la esquina de Estevan Font, regidor cisco Berenguer, Gabriel Berenguer. bertad para tres días de bayles pú- que la tiene en la plazuela del Arco blicos en dicha plaza, desde siete a de este poblado. Y para que conste Acuerdo sobre publicación de nueve de las tardes de los días pri- en cumplimiento de lo mandado, lo la Constitución sin interrupción mero, segundo y tercero de agosto, pongo por diligencia que firmo en de Junta. Los mismos señores del y qualquier otra diverción decente Bocayrente a treinta y uno de julio nuevo gobierno provisional, dece- que apetezca el pueblo, exceptua- de mil ochocientos y trece años. osos del más exacto cumplimiento do máscaras, que no se tolerarán, de las órdenes de su legítimo mo- como ni tampoco ningún desor- Berenguer. narca, el señor don Fernando sép- den, a que se les exortava y a la timo (que Dios guarde) y demás obcerváncia de toda moderación Otra. El escrivano infrascrito authoridades legítimas que le re- devida, de lo contrario, que no se doy fee que en cumplimiento del presentan, se apresuran no obstan- espera de la lealtad y patriotismo mandado de antecedente, he des- te de no havérseles comunicado en que les mira este ayuntamiento, pachado treinta esquelas de convite dicho exemplar de la Constitución deverá estar persuadido todo el que para el acompañamiento a la fun- Política de la Monarquía Española fuere transgresor a esta confianza, ción que se expresa y entregádolas oficialmente, a que se publique con moviendo turbulencias u otra qual- a los alguaciles para su repartimi- toda solemnidad el que se tiene a quier acción menos conforme a la ento a otras tantas personas de las mano por compra, en prueba de su tranquilidad, sosiego y satisfacción visibles de esta villa, y para que adhesión, y que sea y se execute con que debe ofectuarse, que contra conste lo pongo por diligencia, que con toda la solemnidad posible en él, complices y delinquentes des- firma en dicha villa y día. el día de mañana primero de agos- cargará el más condigno castigo. to, a las tres horas de su tarde, en Por último, siendo los pobres los Berenguer. la plaza más capaz de este pueblo, que por falta de refección no po- que lo es la del Olmo, donde y en drán celebrar tan plausible fiesta, Cumplimiento. En la villa de su medio se haga un tablado ador- para conciliar en esta parte la comi- Bocayrente, a los treinta y un días nado competentemente, poniendo da satisfactoria de un día que se les del mes de julio año de mil ocho- en su frontis baxo de pabellón el subministrará el último de los tres de cientos y trece, el señor don Tomás retrato de nuestro augusto monarca ella, que será el martes al mediodía, Belda, alcalde primero provisional el señor don Fernando séptimo con a costa del ayuntamiento. Lo que así de ella, habiendo ahora que serán la guardia de tropa que se enquen- resolvieron, determinaron y firma- cerca de las ocho horas de su noche tre. Que con tan plausible motivo ron los que supieron, de que doy fee. recibido por el conducto de vereda se exorte a los abitantes del mismo del señor don Gregorio Marau, juez adornen las fachadas de sus casas Francisco Maiques, Thomás de de primera instancia del partido de con lo más precioso que tengan, Belda y Belda, Estevan Font, Josef Xátiva, la Constitución Política de especialmente los de la carrera que Sirera, Andrés Verdú, Vicente Tu- la Monarquía Española, acompaña- será la misma en que practican las dela y Puig, Joaquín Giner. Francis- da de los tres decretos que sobre su procesiones generales. Que con el co Berenguer y Tudela, secretario. publicación y juramento ha acor- propio objeto se convide al clero dado la Regencia del Reyno, dixo y personas más visibles para que Diligencia. Doy fee el escrivano tomándola en sus manos y ponién- acompañen al ayuntamiento en tan infrascrito de que he librado edic- dola sobre su cabeza como a carta solemne acto. Que éste se anuncie to de todo lo acordado en la deli- a su Rey y señor natural, se guarde, por bando y edicto que se publique beración antecedente, y que desde cumpla y execute en todas sus par- desde luego y bolteo de campanas, luego, con mi intervención, por vía tes, según y como en la misma y cial mismo tiempo que con el disparo de Bernardo Tolsá, pregonero en tados decretos se ordena y manda, de morteretes, encargando en aquel la misma, con la solemnidad acos- no deviendo por lo mismo servir la al vecindario se esmere en ilumina- tumbrada de pulsación de a tambor comprada con que se tenía acorda-

48 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

da la publicación por falta de la ofi- brados, por su precedida anuencia y cial, por los deseos de cumplir con aceptación, dándoles el aciento cor- toda brevedad la citada su publica- respondiente a cada uno. ción, y que así se haga saber para el propio efecto al ayuntamiento que Mandó el señor presidente dar debe juntarse en el día siguiente principio al acto de la publicación para solemnizar y authorizar di-cha acordada de la Constitución, según publicación. Y lo firmo Thomás la inmediata resolución que antece- Belda y Belda. Ante mi Francisco de, y dada la señal movieron a un Berenguer y Tudela. tiempo las campanas, los tambores y dulzaina y la descarga de ciento y Publicación de la Constitución mas escopeteros, a quienes siguiendo el acompañamiento y precidien- En la villa de Bocayrente al pri- do a todos el ayuntamiento por las mero día del mes de agosto año de calles de la carrera adornada de da- mil ochocientos y trece, siendo en mascos, se introdugeron en la plaza Anònim: Retrat del general Riego, ca. 1880. En La Ilustración Gallega y Asturiana. Col·lecció de punto de las tres horas de su tarde, del Olmo, donde se tenía al inten- Germán Ramírez Aledón juntos y congregados en su sala ca- to dispuesto un tablado cubierto y pitular los señores de ayuntamien- adornado competentemente, y al las palabras “viva nuestro augus- to que se dirán, después de vista la frontis o testera de damasco carme- to monarca don Fernando 7º, viva Constitución y orden que se expre- sí, depositado bajo de pabellón el la Religión, viva la Patria, viva la sa al anterior cumplimiento en que retrato de nuestro augusto monarca Constitución”, se siguió otra desse conformaron unánimemente y el señor don Fernando séptimo, a carga y muchos vítores, con lo qual lo son, a saber, don Tomás Belda, quién todos vitoreaban. Y para lla- fueron desfilando todos para las ca- alcalde primero, Francisco Xavier mar la atención y cilencio a un mis- sas consistoriales, donde se dieron Mayques, alcalde segundo, Juan mo tiempo para dar principio a la mutuos y recíprocos parabienes, y Bautista Calabuig, Ipólito Garrigós, lectura de la Constitución, se dispa- concluyó la función anunciándolo Joaquín Calabuig y Belda, Estevan ró otra descarga por la escopetería. con otra descarga. Luego se sirvió Font y Carrió, Josef Sirera y Moli- Y ya silenciosos, el señor presiden- un refresco a todo el ayuntamiento na, Miguel Gerónimo Miró, Andrés te que en su diestra llevaba dicha y acompañamiento en la casa del Verdú y Vicente Vañó y Puerto, Constitución, aforradas sus cubier- señor presidente. Y para que conste regidores, Vicente Tudela y Puig, tas de damasco, la pasó a manos de lo continuo así firmado de los seño- y Joaquín Giner Galbis, síndicos mi el infrascrito secretario para su res de gobierno. De que doy fee. primero y segundo. El vicerrector publicación. Y tomada con el res- del clero de esta parroquia, mosén peto debido, llamando otra vez la Thomás Belda y Belda, Fran- Juan Bautista Ferre, los prebenda- atención, empecé su lectura en alta cisco Maiques, Bautista Calabuig, dos pavorde don Jayme Belda, de voz, por la orden de la Regencia del Hipólito Garrigós, Joaquín Ca- la Metropolitana de Valencia, el ca- Reyno hasta donde, entre (“) dice se labuig, Estevan Font, Josef Sire- nónigo don Francisco Laencina, de continue la Constitución. Llegando ra, Andrés Verdú, Vicente Tudela la Seo de Urgel, la mayor parte de al título 3º continuó leyéndola Ga- Puig, Joaquín Giner, Miguel Ge- los beneficiados de dicha parroquia, briel Berenguer, mi hijo, también rónimo Miró. Ante mi Francisco y todo el pueblo visible convida- secretario y mi acompañado, según Berenguer y Tudela. do, después de haver, a presencia real facultad, hasta su fin. Luego de dichos vicerrector, canónigo y continué leyendo lo restante de la Acta para el juramento manda- muchos de los demás citados, con- orden de la Regencia, fecha diez y do por la Constitución. Acto conti- ferido a los nombrados Juan Bau- ocho de marzo del año doce, y las nuo, los mismos señores del ayun- tista Calabuig y Joaquín Calabuig y dos últimas que la acompañan, de tamiento provisional de esta villa Belda, electos para regidores, aquel la misma de igual fecha la primera, contenidos en el acta de la publica- primero y este tercero, según el y de veinte y tres de mayo del mis- ción de la Constitución Política de despacho que antecede, la posesión mo año la última, certificadas todas la Monarquía Española contenidos real actual, corporal, seu quasi de tres por don Ignacio de la Pezuela en la acta de su publicación prece- dichos empleos, porque dexaron de en dies y ocho marzo, dos y ve- dente, teniendo presente lo manda- concurrir a ello en el acta celebrada inte y quatro de mayo del mismo do por la Regencia del Reyno en de antecedente para los demás nom- año. Concluído lo qual y repetidas su decreto de diez y ocho de mar-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 49 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

zo del pasado año mil ochocientos segundo, mayor parte de los que Nota aceptación y juramento doce que la subsigue, y su capítulo componen el ayuntamiento provi- segundo, en el que previene que en sional de la misma, y en ausencia Acto continuo comparecieron el primer día festivo inmediato se de los demás señores por ausentes, en la sala capitular Damián Francés reúnan los vecinos en su parroquia según relación del portero de cabil- y Belda, sobresequiero, y Antonio y, con asistencia del juez y ayun- do, Bernado Tolzá, de que doy fee. Ferre y Castelló y Francisco Galiana tamiento, se celebre una misa en Dixeron que son repetidas las que- y Vañó, sequieros, a quienes hise sa- acción de gracias, se lea la Cons- jas que se han dado y dan a algunos ber los respective encargos para que titución y preste el juramento bajo de dichos señores del abandono y van nombrados, y enterados dixeron la fórmula que expresa, dixeron se desarreglo que se obcerva en el ri- aceptavan dichos encargos y pro- haga en todo como se manda en ego del Vinalopó, y por lo mismo metían conducirse con toda legali- dicho decreto y el último que sigue y a fin de evitar el desorden y que dad, lo que juraron en devida forma, a dicha Constitución de veinte y dos a cada regante se le dé el agua que firmándolo tan solamente el Damián mayo del propio año, que se pase el le corresponda, eran de parecer se Francés y no los demás por no sa- correspondiente oficio al reverendo procediese al nombramiento de ber. De que doy fee. Belda. Damián clero para su inteligencia y cumplidos sequieros y un sobresequiero Francés. Ante mi Gabriel Berenguer. miento en la parte que le toca, faci- que entendiesen en dicho riego, y litándole al intento la Constitución, conformes y unánimes resolvieron Acta de juramento que se unirá después de concluido nombrar como en efecto nombraran el acto a este libro en el lugar de por tales sequieros a Antonio Fer- Siendo juntos y congregados donde conste de su cumplimiento, re y Castelló y Francisco Galiana y en la sala capitular de esta villa de y para la inteligencia y reunión del Vañó, con el salario del reglamento, Bocayrente, hoy día domingo, ocho pueblo se publique bando, que se y en sobresequiero a Damián Fran- [de agosto] del año mil ochocien- disparen los morteretes y volteen cés y Belda, a quien se le satisfará tos y trece, los señores don Tomás las campanas, lo que así resolvie- por cada día que se ocupe en dicho Belda y Belda, alcalde primero, ron, determinaron y firmaron los trabajo ocho reales de vellón, que Francisco Xavier Mayques, alcalde que supieron. De que doy fee. se le pagarán de lo que hayan pro- segundo, Juan Bautista Calabuig, ducido las doce horas de agua que Ipólito Garrigoz, Joaquín Calabuig, Thomás Belda y Belda, Fran- de dicho riego se han vendido por Esteban Font, Josef Sirera, Miguel cisco Maíques, Bautista Calabuig, el anterior gobierno. Que la pre- Gerónimo Miró y Vicente Vañó y Hipólito Garrigós, Joaquín Cala- sente tanda de dicho riego se con- Puerto, regidores, Vicente Tudela y buig, Josef Sirera, Andrés Verdú, cluya del mismo modo que se ha Joaquín Giner, síndicos, mayor par- Estevan Font, Miguel Gerónimo empezado, y que en las succesivas te de los que componen el ayunta- Miró, Vicente Tudela Puig, Joaquín se dé a cada regante la agua que le miento provisional de la misma, y Giner. Francisco Berenguer y Tu- corresponde, deviendo pasar dicho en ausencia tan solamente del señor dela, secretario. riego dentro de diez y ocho días o Andrés Verdú, regidor séptimo, por en menos, según le parezca a dicho estar en viaje, según relación del Ayuntamiento de 4 de agosto sobre sobresequiero, a quien se le encar- portero Bernardo Tolzá, de que el nombramiento de sequieros y gará procure desempeñar dicho su secretario del mismo da y hace fee. sobresequieros del riego del Collado encargo con el mayor desinterés, a Con motivo de concurrir a la misa, fin de evitar toda reclamación de Tedeum y juramento prevenido en En la sala capitular de esta vi- los regantes. Que se haga compa- la Constitución, y sobre que ya se lla de Bocayrente hoy día quatro de recer, desde luego, a los referidos acordó su cumplimiento en el se- agosto año mil ochocientos y tre- sequieros y sobresequiero para su gundo celebrado en primero de los ce, siendo juntos y congregados en correspondiente acceptación. Con corrientes que antecede, siendo en ella los señores don Tomás Belda y lo que levantaron la Junta que fir- punto de las ocho horas y media de Belda, alcalde primero, Francisco maron. De que doy fee. su mañana, la hora asignada de parte Xavier Mayques, alcalde segundo, del reverendo clero verbalmente en Juan Bautista Calabuig y Calabuig, Thomás Belda y Belda, Fran- que empezaría dicha misa, mandó el Joaquín Calabuig y Belda, Este- cisco Maiques, Juan Bautista Ca- señor presidente salir de dicho sitio ban Font y Carrió, Josef Sirera y labuig, Joaquín Calabuig, Estevan y encaminarse a la parroquia a dicho Molina y Andrés Verdú, regidores, Font, Josef Sirera, Andrés Verdú, objeto. Y sin demora lo verificaron Vicente Tudela y Puig y Joaquín Vicente Tudela Puig, Joaquín Gi- en concurso del infrascrito secreta- Giner y Galbis, síndico primero y ner. Ante mi Gabriel Berenguer. rio, colocándose a ambas bandas en

50 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Constitució de 1812 i la Vall d’Albaida

Císcar, brigadier de l’armada; Vicent Tomàs los bancos que tiene citi[a]dos al in- toriales, donde se dieron recíprocos Traver, advocat i catedrádic de Dret Canònic tento en ella, en la que ya se conte- parabienes, y lo firmaron con dicho de la Universitat de València; Marià Liñan, nían muchos individuos del pueblo vicerrector los que supieron, de que paborde de Teologia de la Universitat de València; Vicent Sancho, coronel de l’exèr- que al sonido de las campanas havía doy fee. cit, de Petrés; Josep Rovira, capità de vai- concurrido a ohir misa y presenciar xell, que va ser substituït per Joan Subercase la función. A que desde luego se dió Tomás Belda y Belda, mosén al juliol d’eixe any; Simón Rojas Clemente, de Titaguas, bibliotecari del Jardí Botànic principio saliendo a celebrarla el vi- Juan Bautista Ferre, presbítero vide Madrid; Antoni Bernabeu, prevere; Felip cerrector de este clero, mosén Bau- cerrector, Francisco Maíques, Bau- Benicio Navarro, advocat i catedràtic de dret tista Ferre, y de diácono y subdiáco- tista Calabuig, Hipólito Garrigós, de la Universitat de València; Antoni Verdú, advocat de Monòver; Nicolau Maria Garelli, no los beneficiados mosén Martín Joaquín Calabuig, Estevan Font, paborde de dret de la Universitat de València; Calabuig y el doctor Sixto Calabuig, Josef Sirera, Andrés Verdú, Miguel i Gregori Gisbert, prevere. cantándola con toda solemnidad y Gerónimo Miró, Vicente Tudela y 7 Els diputats valencians foren Gaietà Valdés, exministre de la guerra i tinent general de l’ar- ornato que tiene, usa y acostumbra Puig, Joaquín Giner, Por mandado mada, que va ser substituït per Melcior Marau, este clero en semejantes funcio- de dichos señores, Francisco Beren- advocat; Vicent Gisbert, propietari d’Alcoi; nes, y al ofertorio como se manda, guer y Tudela, secretario. Martí Serrano, advocat i jutge de primera instància; Vicent Salvà, regidor de València; desde el púlpito, fue lehida en alta Llorenç Tadeus Villanueva, magistrat de l’Au- e inteligible voz la citada Constitu- diència de Madrid i germà Joaquim Llorenç ción Política por el presbítero mosén Villanueva; Vicent Navarro Tejeiro, advocat; Bernat falcó, prevere; Manuel Bertràn de Lis, Francisco Mira hasta como la mitad, capità retirat; Jaume Gil d’Orduña, prevere; relevándole hasta la conclusión otro Joan Rico, vicari general castrense; Joaquim presbítero, mosén Sixto Calabuig, NOTAS García Doménech, excap polític de Múrcia; i Francesc Belda, tinent d’enginyers. Diversos ambos de dicho clero. Luego subió 1 El llibre de Manuel Ardit Lucas (1977): d’aquests diputats havien participat en els al mismo púlpito el vicario de esta Revolución liberal y revuelta campesina. Un esdeveniments revolucionaris de 1808-1814 parroquia el doctor don Juan Cala- ensayo sobre la desintegración del régimen dins del grup dirigent liberal encapçalat per Vicent Bertràn de Lis, com Martí Serrano, buig, e hizo una breve exortación, feudal en el País Valenciano (1793-1840), continua essent una obra de referència que Navarro Tejeiro, Bernat Falcó, el pare Joan enérgica y alusiva al intento. Con- encara no ha estat superada per cap altre estu- Rico o el seu mateix germà Manuel Bertràn cluída la misa, dicho vicerrector, di d’investigació. de Lis. 8 Pel que es referix a l’administració local, s’hi revistido de capa pluvial, llamó la 2 Per a la guerra contra els francesos en el cas de la Vall d’Albaida hi ha que consultar l’estudi van publicar sengles decrets (el 10 i 11 de atención y dirigiendo la palabra a de Fernando Goberna Ortiz (1992): La guerra març de 1820) pels que es convocaven elec- los señores alcaldes y demás seño- de la independencia en el Valle de Albaida, en cions per a la formació d’ajuntaments constitucionals i es restablien els caps polítics. Pel res componentes el ayuntamiento Almaig, 1992, pàg. 43-60. 3 Curiosament, un antecedent del partit judicial Decret de 30 de març de 1820 es tornaven a provisional, dixo: ¿juráis por Dios y d’Ontinyent el trobem durant l’ocupació fran- instal·lar les diputacions provincials de 1814 por los Santos Evangelios guardar y cesa. Hom sempre havia volgut ampliar el ter- i es convocaven eleccions per a diputats provincials el 22 de maig. hacer guardar la Constitución Polí- ritori del corregiment d’Ontinyent, que havia estat creat el 1752, i el seu territori estava 9 Primer la Regent va encarregar el govern tica de la Monarquía Española san- limitat al seu terme general (Ontinyent i Agu- al moderat Francisco Martínez de la Rosa cionada por las Cortes Generales y llent). Ontinyent va intentar ampliar el seu (15-I-1834/7-VI-1835), que es va encarregar de l’elaboració de l’Estatut Reial, elaborat a Extraordinarias de la Nación, y ser territori diverses vegades, però fou el mariscal Suchet qui, en nomenar els nous alcaldes manera de carta atorgada que superés la Cons- fieles al Rey? Respondieron todos, majors el 2 de juny de 1812, li assignà al partit titució de 1812, el qual es va promulgar el si juro. Luego, dirigiendo la misma judicial d’Ontinyent els pobles de Bocairent, 10 d’abril de 1834. Després del breu govern moderat de José María Queipo de Llano, palabra a los individuos del clero así la Font de la Figuera, Moixent, Vallada, Agu- llent, Alfafara i Banyeres. comte de Toreno (7-06-1835/14-IX1835), secular como regular concurrentes, 4 Llora Tortosa, Antonio (1992): Ontinyent y su arriba el govern progressista de Juan Álvarez y a todo el pueblo estante en dicha historia. Ontinyent, Tip. Minerva, 506 p. Mendizábal (25-IX-1835/15-V-1836), que va publicar els dos importants decrets desamor- iglesia, dixo: ¿jurais por Dios y por 5 Els diputats elegits foren Tomàs Martín, Ricard Pérez i Marco, Antoni Bernabeu, titzadors de 19 de febrer i 8 de març de 1836. los Santos Evangelios guardar la Joaquim Moliner, Antoni Colomer, Joaquim Després trobem un altre breu govern moderat Constitución Política de la Monar- Abargues, Bernat Falcó, Francesc Pastor, de Francisco Javier Istúriz (15-V-1836/14- VIII-1836), que serà el que donarà pas al quía Española sancionada por las Tadeus Ignasi Gil, Francesc Antoni Agulló, Josep Miralles i Ramón Cubells. A més tro- govern progressista de José María Calatrava Cortes Generales y Extraordinarias bem 11 diputats suplents de l’anterior legisla- (14-VIII-1836/18-VIII-1837). de la Nación, y ser fieles al Rey? tura que continuaren amb el seu càrrec: Josep 10 Nota al marge: “Nota. En cumplimiento de lo mandado en la Real Cédula de 23 de junio Respondieron todos, si juro. A cuya Torres, Manuel de Villafañe, Baltasar Esteller, Josep Antoni Sombiela, Antoni Lloret, Joa- último y acordado en cabildo de 12 del corri- consequencia se entonó el Tedeum quim Llorenç Villanueva, Josep Martínez, ente, he borrado la elección que consta en esta que se cantó con la mayor solemni- Joaquim Martínez, Francesc Serra, Vicent oja del ayuntamiento constitucional interino dad. Con que quedó concluida esta Tomàs Traver i Francesc Ciscar. que se hizo el 14 de junio del año pasado de 6 Els tres primers havien participat en les 1813. Y para que conste, lo anoto y firmo en función, restituyéndose los señores Corts de Cádiz: Joaquim Llorenç Villanueva, Onteniente y julio 12 de 1814. De que certifi- del ayuntamiento a sus casas consis- canonge de la catedral de Cuenca; Francesc co, Luis Campos, primer escrivano.”

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 51 Rellotges de peus

Autor: Joan Olivares

també per a magnituds derivades de deu peus». Algunes traduccions de les lineals o que s’hi poden redu- de l’obra fan de l’stoikeion un qua- ir. Abans de la popularització dels drant solar en el qual Blèpir hauria pluviòmetres, els llauradors mesu- de consultar l’hora mesurant-hi raven la pluja en dits o pams de saó. peus. Tanmateix és probable que a Quan encara no se li havia acudit a Blèpir no li fera falta cap rellotge ja ningú que les distàncies interestel· que ell mateix en podia fer el paper. lars es podien mesurar en unitats En tindria prou de mesurar la seua de temps (anys llum), les distàncies pròpia ombra: quan aquesta arriba- entre ciutats ja es donaven en hores va a la llargada de deu peus, seria de camí (les que trigava una per- l’hora de sopar. Menandre (s. IV sona a recórrer-les). Fins les coses aC.) en una de les seues comèdies més abstractes tenen una unitat de situava l’hora de sopar als 12 peus. mesura humana: quan ens prenen El nombre depén de les estacions, el pèl, ens quedem amb un pam de la latitud i, probablement, de les nas; i si no raonem com cal, no te- modes de l’època. nim dos dits de front. Podria semblar que el temps, per la seua essèn- A finals del s. XIX, es va trobar cia immaterial, no és susceptible de a Taifa, al Nord de Núbia, un an- ser apamat amb els dits les mans o tic temple enderrocat i reconvertit amb la llargada dels braços, tanma- en església cristiana. Al costat de itruvi, escriptor i enginyer teix, la capacitat humana d’abstrac- la porta d’entrada, es descobrí una romà del s. I a. C., en el seu ció no té límit: encara no fa molts Taula horària d’època romana tar- tractat “De Architectura” anys, els llauradors en tenien prou dana (s. IV-V) en la qual les hores V(el més antic que es conserva sobre d’estirar el braç per a mesurar amb del dia es relacionaven amb la llar- aquesta matèria) estableix que la la palma de la mà l’altura del sol gària de l’ombra d’un home mesu- llargada del peu és la sisena part de sobre l’horitzó i, doncs, el temps rada en peus propis. Els noms dels l’alçada del cos humà. Aquesta i toque mancava per a la posta del sol. mesos, que apareixen en la colum- tes les altres proporcions humanes na superior, es corresponen aproxi- quedaren magistralment resumides Hores de mida humana madament amb octubre, novembre, en el conegut dibuix de Leonardo desembre, gener, febrer i març. Els da Vinci “l’home de Vitruvi”. En la comèdia d’Aristòfanes (s. altres estaven esborrats. V aC) Les assembleistes Praxàgora Les unitats antropomètriques deia a Blèpir: «Tu no tindràs altra Palladius, escriptor i agrònom han servit per a mesurar longituds faena que presentar-te net i perfu- romà del s. IV, va escriure Opus en totes les èpoques i cultures, i mat a sopar quan l’stoikeion siga agriculturae, una obra dividida

Hora Phaophi Hathyr Choiak Tybi Mechir Phamenoth 1 i 11 26 peus 27 peus 28 peus 27 peus 26 peus 25 peus 2 i 10 16 “ 17 18 17 16 15 3 i 9 11 “ 12 13 12 11 10 4 i 8 9 “ 10 11 10 9 8 5 i 7 7 8 9 8 7 6 6 6 7 8 7 6 5

52 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Rellotges de peus

en 14 llibres sobre les faenes del camp. Els llibres del II al XIII estan dedicats a les tasques agràries dels 12 mesos de l’any, i acaben amb sengles taules horàries de les quals en reproduïm a continuació les dels mesos de gener i juny.

Liber II (mensis Iaunuarius) Hic mensis in horarum spati o Altura del sol al migdia d’hivern i al migdia d’estiu cum decembri mense conuenit, quarum sic mensura colligitur Hora I pedes XXVIIII Hora II pedes XVIIII Hora III pedes XV Hora IIII pedes XII Hora V pedes X Hora VI pedes VIIII Hora VII pedes X Hora VIII pedes XII Hora VIIII pedes XV Hora X pedes XVIIII mesura en peus propis l’ombra que sultat quan mesuren la seua ombra Hora XI pedes XXVIIII projecta sobre la superfície horit- en peus propis. zontal; el resultat es trasllada a la taula del mes corresponent i se Per a acabar d’entendre les tau- n’obté l’hora. les de Palladium cal tenir en comp- Liber VII (mensis Iulius) Iunius te que els romans dividien la part El fonament teòric d’aquest par- diürna del dia en 12 parts iguals, ac iulius horarum mensura sibi ticular rellotge es basa en l’evolu- i les numeraven amb els ordinals aequa spatia contulerunt. ció de l’altura del sol al llarg del corresponents: prima, seconda, ter- Hora I pedes XXII dia. Quan el sol és baix, les ombres tia... Aquestes hores, anomenades Hora II pedes XII són llargues i quan és alt, curtes. temporàries o antigues, són més En conseqüència, en cada hora del llargues a l’estiu i més curtes a l’hi- Hora III pedes VIII matí o de la vesprada una persona vern. En els equinoccis la nit i el Hora IIII pedes V produeix una ombra de diferent dia s’igualen i les hores temporàri- Hora V pedes III llargària. Es necessiten, però, unes es són iguals com les hores actuals, Hora VI pedes II quantes taules d’equivalència ja també anomenades hores equinoc- que la relació entre l’altura del sol cials per aquesta causa. Cal tenir en Hora VII pedes III i l’hora del dia varia amb l’època compte, també, que el migdia és el Hora VIII pedes V de l’any. moment en què l’ombra és més cur- Hora VIIII pedes VIII ta i que en les hores equidistants del Hora X pedes XII Les taules parteixen de la pro- migdia l’ombra és igual de llarga; porció de Vitruvi: 6 peus per a per això a les parelles formades per Hora XI pedes XXII l’alçada d’un home. Evidentment la una i les onze, le dues i les deu, a una major talla hi correspon una etc. els corresponen els mateixos ombra més llarga, però també un valors de peus. Aquestes taules constitueixen peu proporcionalment major, de un autèntic rellotge solar de peus. manera que dues persones de dife- Unes taules horàries semblants Per a consultar-lo, l’observador rent alçada obtindran el mateix re- a les de Palladium apareixen en les

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 53 Rellotges de peus

ció de l’aigua en aquestes parcel·les presenta tres singularitats respecte al sistema general: la primera, que només li pertoca la meitat del cabal; la segona, la periodicitat set- manal (la general és quinzenal); la tercera, el sistema de repartiment de les tandes: el rellotge de peus. Etimologies de sant Isidor de Sevi- lla, escrites cap a l’any 630, en el El rellotge de peus Liber Ordinum de Silos (1052) i en molts altres textos europeus de l’al- Quan s’acostava el moment de ta edat mitjana com ara les taules la seua tanda, el regant del Rafalet, de Beda el Venerable, de primeries se situava en un lloc pla pròxim a del s. VIII. les comportes de distribució. Es descalçava, feia un senyal en terra i es girava d’esquena al sol. Seguint el camí que li marcava la seua ombra, feia un altre senyal a 13 peus La séquia del port del primer. A continuació, cada cert temps, comprovava si la seua Al port d’Albaida, prop del Con- ombra abastava aquesta distància. vent de Santa Anna, naix la Font Quan això succeïa, feia el canvi de del Port, un important braç d’aigua comportes (trestelladors) i desvia- En la portada de San Pedro de la subterrània que rega unes 200 Ha va la meitat d’aigua cap al seu tros. Nave (s. VII), apareix un fragment dels termes d’Albaida, Atzeneta i Aquesta mitja aigua li corresponia d’unes altres taules de peus, i durant el Palomar. L’origen de l’aprofita- fins a l’endemà quan, als set peus, tota l’edat mitjana se’n fan còpies ment d’aquestes aigües es remunta, el propietari de sant Llorenç o del en diversos textos. Sens dubte, la com a mínim, a principis de l’època Beniati, se l’enduien cap a les seues major utilitat d’aquestes taules era islàmica (s. VIII, IX). hortes. Als tretze peus, els regants la de calcular els moments d’oració del sistema general recuperaven el i dels oficis religiosos. Aquesta xarxa de reg s’articula cabal sencer de la font. a través d’unes sèquies principals Del rellotge de peus es tenen per cadascuna de les quals circu- El dia islàmic, com el jueu, co- referències egípcies, gregues, ro- la tot el cabal de la font durant els mença i s’acaba amb la posta del manes i medievals, almenys fins períodes que té assignats. Fins a la sol. Per tant, la tanda completa del el s. XI. Però no sabem què en va meitat del s. XX, en què s’hi intro- Rafalet es correspon, aproximada- passar a partir d’aquell moment. duïren els rellotges mecànics, els ment, amb un diumenge complet Marco Polo no devia conéixer el regants particulars de cada sèquia excepte el període que va dels 7 als sistema ja que al Llibre de les Me- es repartien les tandes de reg amb tretze peus que es reparteixen, en ravelles del Món (finals del s. XIII) ampolles (rellotges d’arena). Cada diumenges alterns, el Beniati i sant se sorprén de l’existència d’uns en- parcel·la tenia assignat un nombre Llorenç. devinadors que «coneixen l’hora d’ampolles (de mitja hora, apro- del dia mirant només l’ombra d’un ximadament), que es mesuraven L’amidament de peus s’usava home dempeus»... No en tenim sota la supervisió d’un encarregat. exclusivament de sant Joan a sant més notícies, però podem imaginar Els moments per a desviar l’aigua Miquel, època durant la qual el ca- que a partir del s. XII el rellotge d’una sèquia principal a una altra bal de la sèquia és més escàs i les de peus es devia anar substituint venien determinats exclusivament necessitats de reg majors. paulatinament per rellotges més per l’eixida i la posta del sol. convencionals fins que finalment El repartiment es resumeix en el desaparegué. Alguns autors afir- Dins del sistema general del següent quadre: men que el sistema es mantingué Port, hi ha una tanda particular que viu fins al renaixement, però no en correspon a les partides del Rafalet, Durant els mesos de juny, juliol tenim constància. Beniati i sant Llorenç. La distribu- i agost, el període entre els 7 peus

54 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Rellotges de peus

i els 13 peus es manté aproxima- de la mateixa alçada fan la matei- pregava (l’oració del migdia) era dament en 85 minuts, en el més de xa ombra en un moment donat. Si de tres a cinc peus en l’estiu i de setembre puja fins els 94 minuts. un dels dos té el peu més menut, la cinc a set peus en l’hivern” El període entre 13 peus i la posta distància que haurà de cobrir amb del sol, es manté gairebé constant aquesta mateixa ombra serà menor Dominique Vivant, Barón de durant tots aquests mesos al vol- i, doncs, regarà abans. Denon (1747-1825), en els seu lli- tant dels 140 minuts. La precisió bre “Viatges pel baix i l’alt Egipte”, del rellotge de peus és, si més no, Això no és una mera especula- hi diu: acceptable. ció. Els més vells sequiers del Ra- falet recorden un regant de Benia- “Els àrabs no paren atenció a la El sistema de peus es mantingué ti, de nom el Manyà, que llogava mesura del temps més que a causa viu a Atzeneta fins a finals del s. els serveis d’un tal Antoni Morú, de les hores de pregar. Ells estimen XX. Hem pogut entrevistar-ne se- el qual, a banda de tenir un peu pe- el temps per la llargada de la seua quiers i usuaris que ens n’han pogut tit i ser d’estatura bastant elevada, ombra. Mesuren la seua ombra amb donar un testimoni directe. Tots ells es feia un pentinat que li donava els peus nus que emplacen alterna- coincidien a afirmar que la norma uns centímetres més d’ombra i, tivament l’un davant de l’altre. encara era vigent per més que ja no doncs, uns minutets més de reg. es fera servir. Aquests pocs minuts devien tenir Tenen per regla fixa que, vers una rellevància especial en el cas el solstici d’estiu, el migdia és a La pregunta per què conser- de Beniati ja que la seua tanda era un peu de la vertical; que en hi- vaven aquell sistema susceptible molt reduïda. vern, a la mateixa hora, l’ombra d’errors ja es disposava de rellotge és de nou peus de llargada; que en mecànic, no va rebre cap resposta El temps i els peus en la cultura l’estiu, l’ombra que correspon a la concloent. El tio Batiste Gaietano, islàmica meitat de l‘interval entre el migdia antic sequier de 100 anys, afirma- i la posta del sol és de set peus més va que el sistema s’hauria de man- En un Hadith de la sunna d’Abu que l’ombra del migdia”. Aquestes tenir a pesar que no representava Dawud (s. IX) hi diu: “l’extensió mesures s’ajusten notablement a la cap avantatge específic. Tot i reco- de l’ombra quan l’Apòstol d’Al·là latitud del lloc. néixer que el mètode era susceptible d’enganys, el vell llaurador blasmava el comportament dels qui havien abandonat una pràctica que ell considerava poc menys que sagrada.

Usos i abusos

Per més que la norma vitruviana establisca el cànon de 6 peus per a l’alçada humana, la realitat ofereix una certa variabilitat en aquesta proporció. Això propicià un cert joc que els regants desaprensius miraven d’aprofitar en benefici propi. Evidentment, dos amidadors El regant Isidre Tormo mesurant els peus

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 55 Rellotges de peus

Un estudi de la comunitat oasi- pareix més que probable. A banda comptat en el sistema d’hores tem- ana d’el-A’nâd, a Tunis, fet cap a d’això, podria ser que la relació poràries, que eren les d’ús normal la meitat del s. XX, explica un cu- entre la pregària islàmica i el sis- en aquella època. Però el fet que riós i antic sistema de repartiment tema de peus de la séquia del Port la majoria de llocs no disposaren de les tandes de reg basat en la me- haguera quedat marcada en les xi- d’un rellotge per a guiar-se obli- sura de l’ombra d’un home en peus fres del repartiment de tandes del gà a establir una normativa que propis i en les hores d’oració. Com Port. permetera a qualsevol fidel de de- en el Port d’Albaida, el sistema de terminar l’hora de la pregària de peus només s’empra un dia a la AL-ASHR manera senzilla i amb una precisió setmana, ací el divendres. El cas suficient. El criteri que s’adop- del Rafalet podria ser semblant a Els cinc pilars de l’islam (arkān tà en una majoria de llocs fou de aquell, amb la diferència que amb al-islām) són els deures ineludibles mesurar la llargària de l’ombra el domini cristià es degué perdre que tots els musulmans han d’apli- produïda per un pal vertical. Quan del sentit religiós. Però potser no car si volen obtenir la salvació. Tot aquesta llargària és mínima, estem del tot, doncs el fet que la tanda i que no provenen directament de en el migdia, i quan l’ombra supe- actual siga en diumenge fa pensar l’Alcorà, han estat adoptats per la ra la del migdia en un quart de la que originalment podia haver estat gran majoria de branques de l’is- llargada del pal, comença el Suhr. en divendres i que per alguna raó lam. Els cinc pilars són: La pro- Quan l’ombra del pal supera la del es va voler mantenir el caràcter sa- fessió de fe (xahada), la pregària migdia en una longitud igual a la grat del dia. ritual (salat), l’almoina (zakat), el del pal, és l’hora del començament dejuni del ramadà (sawm) i el pe- de l’Ahsr. El final de l’Ashr (és a Els habitants d’Ashtian, un po- legrinatge (hajj). dir, el moment a partir del qual ja ble de muntanya d’Iran, tenen una no es pot resar) es produeix quan manera tradicional de mesurar les La pregària (segon pilar) con- l’ombra del pal supera la del mig- tandes d’aigua que ells anomemen sisteix en cinc recitacions ritual dia en una llargària el doble que la sâyeh-ye haft pey (l’ombra dels distribuïdes de forma precisa al del pal. set peus) que consisteix a mesu- llarg del dia. Només la del migdia rar l’ombra del dasht-bân (guarda de divendres s’ha de fer en comu- del camp) al llarg de la vesprada nitat en la mesquita. Les pregàries per tal de determinar l’hora exacta i els moments en que s’ha de co- del començament d’una tanda. Les mençar són: tandes són de 24 hores, i unes tres Magrib: immediatament després hores després del migdia, el guarda de la posta del sol, es posa dempeus d’esquena al sol i Isha’a: després del vespre, quan es fa un senyal en terra, quan l’ombra tan fosc que no es pot dis- arriba als set peus es produeix el tingir un fil negre d’un de canvi de séquia: exactament igual blanc que al Port d’Albaida. La mesura Fajr: una mica abans de l’alba, a la poden supervisar els llauradors partir del moment que ja En el gràfic anterior es repre- afectats, però normalment no ho es pot distingir un fil negre senten les ombres d’un pal d’al- fan perquè confien plenament en d’un de blanc. tura H al migdia (suhr), al comen- el guarda. El sistema només s’em- Suhr: immediatament després del çament de l’ashr (1 ashr) i al final pra entre finals d’abril i el principi migdia de l’ashr (2 asrh) corresponents a de la tardor. Ashr (pregària principal del dia): a la latitud d’Albaida i en el solsti- mitjan vesprada. ci d’estiu. M és l’ombra del pal al Ni l’article sobre la comunitat migdia, M+H, representa un incre- oasiana d’Algèria ni el de la ira- Les pregàries Magrib, Isha’a i ment H sobre l’ombra del migdia niana, no aclareixen quina és, si Fajr es corresponen amb fenòmens i M+2H, un increment 2H sobre existeix, la relació directa entre el naturals fàcilment observables, l’ombra del migdia. nombre de peus de les tandes i les però el Suhr i el Ashr no sempre hores de pregària islàmiques. Tan- són fàcils de determinar. Al prin- Sabem que els musulmans de mateix, el lligam cultural entre el cipi (s.IX), el Suhr es va associar l’Al-Andalus també feien servir el sistema de peus de la séquia del amb l’hora sexta (migdia) i l’Ashr cos humà com a pal gnomònic. En port i aquests dos darrers casos em amb la nona (mitja vesprada), un calendari anònim granadí del s.

56 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Rellotges de peus

XV, es donen una sèrie de normes, que les tandes del Beniati i de sant consells i prediccions entre les Llorenç estaven relacionades amb quals hi ha l’hora a què s’han de les pregàries i, potser, corresponi- fer les pregàries de l’ashr i el suhr en a drets de caràcter religiós. en els diferents mesos de l’any. Les dades estan donades en peus És cert que si ens allunyem dels d’ombra solstici d’estiu, M deixa de ser 1P (el 21 de setembre a la latitud 34º, suhr ashr M=4P, M+6P=10P, M+12P=16P) i els valors de 7P i 13P deixen de ser gener 10 17 els de l’oració de l’ashr. Però com febrer 8 15 que la norma es comença a aplicar març 6 13 el dia del solstici d’estiu i és ex- abril 4 11 clusiva del període estival, podria ser que els musulmans feren servir maig 3 10 el 7 i el 13 per a tot el període esti- juny ? ? val. També és possible que s’ajus- juliol ? ? taren les tandes en cada època a la pregària de l’ashr; en aquest cas, agost 3 10 durant agost i setembre les tandes setembre 4 11 del Rafalet i Beniati no serien en- octubre 6 13 tre els 7 i els 13 peus. En qualse- novembre 8 15 vol cas, els cristians que heretaren aquell sistema de repartiment, en desembre 10 16 no comprendre el seu sentit religi- ós original, podien haver-lo reduït Si fem servir la nostra pròpia als 7 i 13 peus del principi per a ombra, i substituïm l’alçada del tot el període d’aplicació. En de- cos per 6P (els 6 peus de Vitruvi), finitiva, ens pareix molt probable la situació és la següent: que el 7 i el 13 no siguen casuals, sinó que estiguen relacionats amb la pregària de l’ashr. I certament, fa goig de pensar que aquest dos nombres, 7 i 13 s’hagen pogut mantenir intactes durant vora mil anys sense que els seus usuaris (si més no durant els darrers 400 anys) tingueren noció de la causa primitiva i sagrada que els origi- nà. Més encara si tenim en compte que a Europa potser no hi queda cap altre vestigi viu (si més no, a Albaida encara hi viuen les perso- Els resultats obtinguts per al nes que l’han practicat) del siste- començament i el final de l’ashr ma de mesura de temps amb peus s’acosten notablement als 7 i els i d’aquell antic mètode de càlcul 13 peus del començament i el fi- de pregàries islàmiques i les hores nal de les tandes de reg del Rafa- temporàries. let. Encara obtindrem uns resultats més ajustats si considerem que la norma podria ser originària del nord d’Àfrica. A una latitud de 34º les ombres són M=1P, M+6P=7P i M+12P=13P. Tot plegat suggereix

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 57 Un vestigi oblidat recupera la seua esplendor. La làpida funerària del pintor ontinyentí Aurelio Blasco (1891) Autor: Maria Catalá - Sara Catalá - Xavier Mas Barberà - Ignasi Gironés Sarrió

Dpt. Conservació i Restauració de Béns Culturals. Facultat de Belles Arts. Institut Universitari de Restauració del Patrimoni. Universitat Politècnica de València.

l present text mostra el procés de conservació i restauració dut a terme en Ela làpida funerària, de suport petri, realitzada per al pintor Aurelio Blasco, difunt a l’any 1891. Enca- ra que Aurelio Blasco és d’Onti- nyent, la làpida en qüestió, proce- deix del cementiri de l’Almudena (Madrid) on va estar soterrat uns 120 anys, puix el 13 de novembre Figura 1. Vista general de l’anvers de la làpida fu- Figura 2. Vista de detall de la presència de restes de 2011 les restes mortals i la là- nerària d’Aurelio Blasco, 1891 de pa d’or en l’epitafi de la làpida funerària pida foren traslladats al Cementiri Municipal d’Ontinyent. Aproximació tècnica i material Estat de conservació Durant més d’un segle, el seu taüt i la làpida van estar en la zona La làpida funerària fou realit- L’obra presentava brutícia antiga del cementiri, hui en dia zada al voltant de l’any 1891 per superficial amb restes de pols i coneguda com la part original. a Aurelio Blasco, important pin- certes taques de corrosió com a Per tant, no va ser enterrat en la tor ontinyentí que desenvolupà conseqüència d’una mala conser- Necròpolis ja que aquesta va ser la seua activitat durant la segona vació i a la interacció amb el medi inaugurada al 1925, data posterior meitat del segle XIX i, que a més, ambient que la rodejava. En tota a la seua mort. Aleshores, el varen fou membre de l’Escola Espanyo- la superfície hi havia una pàtina situar en un dels nínxols a l’exte- la a París. cromàtica amb una decoloració rior, a l’aire lliure, fet que corro- deguda a una sèrie de productes bora el seu estat de conservació. La peça en qüestió fou treba- dipositats. En la peça s’apreciava llada en una pedra calcària, de una pèrdua del 98% del pa d’or Pel que fa a la procedència composició carbonatada i de co- que contenia l’epitafi, general- material i autoria de la peça no lor grisenc ennegrit. En aquests existeixen dades, no obstant, es tipus de làpides era característic tracta d’un material petri calcari la presència d’un epitafi finament de color obscur i d’una tècnica de tallat i daurat amb la tècnica al treball molt emprada, per a l’ob- mixtió, com pot veure’s a la peça tenció de làpides, durant els anys objecte d’estudi (Figura 1 i 2). de 1700 fins a 1930. Així mateix, la forma i les mesures de la làpida (550x705x20 El tractament de conservació i mm) s’ajustaven a la mida del restauració s’ha centrat en millo- nínxol de l’època i resulten molt rar l’aspecte estètic de l’obra a la més menudes que els construïts vegada que s’ha millorat la pro- actualment en qualsevol cementi- Figura 3. Croquis on es representen les mesures tecció front als factors externs. ri (Figura 3). de la làpida funerària d’Aurelio Blasco

58 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Un vestigi oblidat recupera el seu esplendor La làpida funerària del pintor ontinyentí Aurelio Blasco (1891)

possible que fóra provocat durant la Guerra Civil, entre els anys 1939 i 1945, període en el qual van ser afusellats més de 2500 persones en les pròpies tàpies del cementiri. Finalment, també s’aprecien certes intervencions anteriors, com ara restes d’adhesius en les fissures i heterogènies Figura 4. Detall de la brutícia generalitzada present a la làpida funerària capes de protecció superficials Figura 7. Detall de la fase de neteja mecànica (restes de ceres, abrillantadors, eliminat-se morters i restes de brutícia superficial entre d’altres). En aquest sentit, les diferents alteracions presents en la làpida funerària d’Aurelio Blasco queden representades grà- ficament en la figura 6.

Procés d’intervenció

El criteri i mètode d’interven- Figura 5. Detall del colp situat en la part superior esquerra degut, possiblement, a un tir de bala pro- ció, en tractar-se d’una làpida fu- vocat durant la Guerra Civil Española Figura 8. Detall de la neteja química realitzada per nerària, s’ha centrat en tornar-li la a l’eliminació de restes d’adhesius funcionalitat estètica mitjançant ment degut a una abrasió físico- el màxim respecte, mínima inter- química del metall. Per causes venció i reversibilitat en l’ús de antròpiques, (intervencions de materials. deteriorament per l’espècie humana), l’obra presentava altera- El tractament dut a terme s’es- cions de restes de guix i ciments tructura en diverses fases ben dipositats puntualment sobre la diferenciades. En primer lloc, pedra (Figura 4). Així mateix, s’ha realitzat una primera neteja la làpida presentava un colp ca- mecànica eliminant-se les restes Figura 9. Detall de la neteja mecànica mitjançant racterístic i certes fissures al seu de morters i pols superficial (Fi- esponges de baix gramatge voltant, cosa que fa pensar en un gura 7); tot seguit, amb una nete- tret de bala que va causar pèrdua ja química, mitjançant carbonat de matèria en la pedra (Figura 5). d’amoni i aigua, s’ha neutralitzat Aquest colp, per l’anvers, situat la taca corrosiva, així com les res- en la part superior esquerra, és tes d’adhesius presents en les di-

Figura 10. Detall de la fase de protecció

Alteracions Pèrdua de material Alteracions cromàtiques / Erosió cromàtiques petri (major pèrdua al centre) Erosió taca Fissures provocades Restes de pa d’or per un tret de bala en les lletres Figura 11. Detall del procés de reintegració Figura 6. Croquis d’alteracions observades a l’anvers i revers de la làpida funerària d’Aurelio Blasco. cromàtica mitjançant pols d’or

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 59 Un vestigi oblidat recupera el seu esplendor La làpida funerària del pintor ontinyentí Aurelio Blasco (1891)

nyent i de l’Associació Cultural la Nostra Terra que ha fet possible la realització d’aquest tractament de conservació i restauració.

Equip de treball

Maria Català Sanz. Licen- ciada en Belles Arts. Especiali- Figura 12. Vista general de la làpida funerària Figura 13. Vista general de la làpida funerària tat Conservació i Restauració de d’Aurelio Blasco abans de la intervenció d’Aurelio Blasco transcorreguda la intervenció Béns Culturals. Universitat Poli- tècnica de València. verses fissures (Figura 8). Posteri- De manera especial, caldrà evi- orment, i donada l’heterogeneïtat tar qualsevol mecanisme de sub- Sara Català Sanz. Estudiant de la neteja resultant, deguda a jecció que puga danyar la làpida, de 5é curs de licenciatura en Be- la diferència de permeabilitat del com ara encoladures amb algun lles Arts. Especialitat Conserva- suport petri, es prengué la decisió tipus d’adhesiu comercial o altres ció i Restauració de Béns Cultu- de dur a terme una neteja integral eines que facen malbé el conjunt. rals. Universitat Politècnica de de la superfície de l’obra per tal Es recomana protegir la làpida per València. d’obtenir una homogeneïtat i vi- l’anvers amb una peça de cristall sió unitària del conjunt. El trac- o metacrilat. Aquest material deu Xavier Mas i Barberà. Con- tament de la superfície pètria es contenir les mateixes mides i res- servador i restaurador de materi- dugué a terme mecànicament mit- tar recolzat sobre els tirants que als pétris. Professor a la Facultat jançant esponges especials de gra- sostenen la pròpia làpida funerària de Belles Arts. Dpt. Conservació matge fi i microfí (Figura 9). Se- en el seu nou emplaçament. i Restauració de Béns Culturals. guidament, s’aplicà una protecció Institut Universitari de Restaura- general, tant per l’anvers com pel Conclusions ció del Patrimoni. Universitat Po- revers (Figura 10) i, finalment, es litècnica de València. reintegrà l’epitafi amb la tècni- El tractament de conservació ca del puntejat efecte metàl·lic, i restauració ha permés recuperar Ignasi Gironés Sarrió. Tècnic mitjançant pols d’or (Figura 11). una peça clau per al poble d’Onti- superior de suport a la investiga- Concretament, i pel que fa a la re- nyent. La intervenció de la làpida ció. Institut Universitari de Res- integració de la lletra “A” d’Au- funerària del pintor Aurelio Blas- tauració del Patrimoni. Universi- relio, no ha sigut intervinguda i co reivindica la seua memòria i tat Politècnica de València. s’ha conservat com un testimoni el record dels il·lustres oblidats i històric, com un record d’aquells desconeguts de la ciutat. A més a fets passats que mostren part de la més, té un valor sentimental per nostra història. als seus familiars, amics i persones que el coneixien encara que la Les figures 12 i 13 mostren seua memòria ha estat durant més l’abans i el després de la interven- de 120 anys al cementiri de l’Al- ció de la làpida funerària d’Aure- mudena, a Madrid. Finalment, lio Blasco, 1891. el 13 de novembre de 2011 les restes mortals d’Aurelio Blasco Conservació preventiva foren traslladades definitivament al Cementiri Municipal del seu El paper de la conservació pre- poble nadiu d’Ontinyent, fet que ventiva és fonamental si es desitja ha permés dur a terme aquesta ac- evitar el deteriorament de l’obra. tuació. Les tasques de manteniment es basen en la revisió periòdica de Agraïments l’obra i el control dels factors d’alteració desenvolupats en el Els autors agraeixen la col· petri. laboració de l’Ajuntament d’Onti-

60 - Almaig, Estudis i Documents 2012 ¡Més mal que una pedregada! Conseqüències de les inclemències meteorològiques de 1952 i 1972 a Quatretonda Autor: Frederic Oriola Velló - Jesús Tarrasó Espí

niversaris i efemèrides són fenòmens tempestuosos que es gat valorat en més de set milions de sempre són dates interes- presenten amb major assiduïtat a pessetes. Així aquest desastre, a més sants per recordar la me- partir de la segona meitat de la pri- de veure’s afectada la producció Amòria de la nostra col·lectivitat, per mavera i l’estiu, sent les hores més agrícola local i sumir en l’atur a uns posar així els mollons de la història, propícies les vespertines, ja que és 462 treballadors, els ceps acabaren les fites que hem de recordar, puix quan els núvols que les provoquen cuits pel fred i en paraules de l’al- són les que colpiren als nostres ger- estan més desenvolupats.1 calde José Benavent Alberola “en mans pretèrits. Per tant i continuant la mayoría de partidas que habrán amb aquest leitmotiv, passem a do- A l’hora de bastir aquest treball de injertarse de nuevo los viñedos ” nar a conèixer dos crisis meteorolò- hem cercat informació a diferents (Vegeu quadres núm. 1 i 2).2 giques, per tant agrícoles i econò- indrets com per exemple l’Arxiu miques també, que somogueren la Municipal de Quatretonda (AMQ), La solució que plantejà l’ajunta- localitat de Quatretonda fa enguany l’Arxiu Parroquial de Quatrertonda ment front a la crisi, fou en data de 60 i 40 anys respectivament, i de (APQ), l’Arxiu del Registre Civil 26 d’abril demanar en col·laboració les quals deixarem constància en la de Quatretonda (ARCQ), així com amb la Delegación Sindical i la present aportació. la premsa corresponent a l’Hemero- Hermandad de Labradores i Gana- teca Municipal de València. D’ençà deros, una subvenció de dos milions De bestreta cal puntualitzar com i pel que afecta a les cites i referèn- de pessetes al Ministerio de Traba- per pedregada entenem un tipus de cies arxivístiques i bibliogràfiques, jo, per desenvolupar un vell projec- precipitació atmosfèrica en forma en cada cas concret remetrem opor- te urbanístic, com era la construc- sòlida, formada per xicotets glòbuls tunament al lector. ció d’una carretera que comuniqués o trossos de gel amb diàmetres que Quatretonda amb la carretera de solen estar compresos entre 5 i 50 Les inclemències de 1952 Xàtiva-Simat de la Valldigna, pas- mm. Malgrat que els climatòlegs sant pel Pla de Corrals. diferencien el granís -també anome- De bestreta indicar com les in- nat bruixó, calamarsa o granissol-, clemències de l’any 1952 comen- Val a dir com aquest projecte de amb un diàmetre del glaç inferior çaren en el mes d’abril amb una in- carretera que travessés la Serra de als 5 mm, de la pedra que compta tensa gelada succeïda la nit del 4 al Quatretonda, era un projecte disse- amb un diàmetre superior a aquest. 5 d’abril que provocà la pèrdua de nyat l’any 1924 per l’enginyer Jesús Amb tot, granissades i pedregades la collita de vinya i de blat, tot ple- Alonso Benavent, que romania al-

Extensió total Superfície Superfície Preu Valor total de Pèrdues en Conreus conreus en afectada en no gelada en per les pèrdues en Kg. fanecades fanecades fanecades Kg. pts. Garnatxa 1.166 1.040 126 624.000 1,50 976.000 Messeguera 1.028 925 103 720.000 1,50 1.080.000 Grumer 333 299 34 179.000 1,35 241.650 Planta Nova 4.700 3.290 1.410 3.290.000 1,25 4.112.500 Roseti 773 773 - 386.500 1,75 672.375 Blat 2.126 311 1.815 18.660 2,50 46.650 SUMA TOTAL 10.126 6.638 3.488 5.218.160 7.119.175 Quadre núm. 1: Detall explicatiu dels conreus afectats per la gelada d’abril de 1952

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 61 ¡Més mal que una pedregada! Conseqüències de les inclemències meteorològiques de 1952 i 1972 a Quatretonda

Valor dels jornals invertits Nombre de jornals al del Paro Obrero, òrgan dependent Conreus en les collites si no perduts en la gelada del Govern Civil de la Província, per s’hagueren gelat intentar apaivagar els nocius efectes Garnatxa 74.680 2.987 de la gelada primaveral.5 Messeguera 86.400 3.456 Grumer 31.500 1.260 Dos dies desprès, el 23 de juliol, Planta Nova .94.800 15.790 es sol·licitava a la Diputació Provin- Roseti 193.250 7.736 cial de València que s’executaren Blat 23.325 600 les obres de construcció de la car- SUMA TOTAL 803.955 31.829 retera que hauria de comunicar per Quadre núm. 2: Detall explicatiu dels jornals afectats per la gelada d’abril de 1952 la Serra amb el Pla de Corrals. A tal efecte, el consistori es comprometia menys dipositat a la Diputació de Va- del tamaño de nueces y acabando a entregar els terrenys necessaris, lència des de 1932. Fet i fet, l’alcalde por gruesas piedras terminadas en així com manifestava estar en pos- argumentava com aquesta construc- filo de un peso aproximado de 200 sessió d’una ajuda de 34.000 pts. ció, a més d’amainar l’atur de la po- gr [sic], que sesgaban todo lo que oferida per la Jefatura del Distrito blació, serviria per revaloritzar l’ex- a su paso se interponía, sembran- Forestal, i també tenir una subven- plotació dels productes forestals de do la muerte y desolación en este ció demanada a tal efecte a la Co- la Serra com matolls, pins, resines i vergel de Cuatretonda, los viñedos misaría General del Paro Obrero.6 marbres. Però al remat, la demanda sin racimos y sin hojas único alivio municipal quedava en l’aire. para su triste sepultura, las cepas Però no semblà que la Diputa- en su estado esquelético y muchas ció estigués per desempolsar dels Com hem dit, el 1952 fou un de ellas con los brazos tronchados y seus arxius el projecte de l’enginyer any d’inclemències, ja que a la ge- demolidos por el efecto tan tremen- Alonso. Així en la sessió de 27 juli- lada d’abril, s’afegí una calitja sufo- do del vendaval y piedra caída que ol de 1952, la corporació manifesta- cant que abrasà el 9 de juliol el que tuvo su epicentro aproximado en las va la necessitat que el Ministerio de quedava de la producció de raïm i inmediaciones de esta población y Agricultura atorgués un crèdit d’un també la d’olives. I com no n’hi ha cuya duración aproximada de unos milió de pessetes per dur a terme dos sense tres, aquesta abrasadora 30 minutos con intervalos de canti- l’esmentada carretera. Però al cos- calor quallà en una intensa pedrega- dades enormes de agua que dejaba tat d’aquesta proposta se n’afegien da, ocorreguda el 17 de juliol a les descarnados los caminos vecinales d’altres, com demanar a la Presi- 18,30 de la vesprada: y muchos campos agrietados con dencia del Gobierno i al Ministerio hendiduras profundas […].3 de Hacienda una rebaixa del 50% La tormenta que ha ocasiona- de la contribució pel que quedava de do la hecatombe de todo un pueblo Eixe mateix dia, l’alcalde José l’any 1952 i per a tot l’any 1953; al honrado y trabajador como el que Benavent Alberola, comunicava temps que proposaven un nou pro- más, fue precedida de aparatosa y al Governador Civil de la Provín- jecte tal vegada més realista, com ruidoso sonido al igual que el zum- cia per via telefònica el desastrós era el de la de la millora de la senda bido de las olas […]. Fue formán- succés.4 La pedregada deixava un que comunicava des de Quatretonda dose esta en las estribaciones de balanç aproximat d’uns 8.885.000 fins al Barranc de l’Aigua.7 la Sierra de Benicadell, favorecida pts en danys., amb pèrdues d’uns por el viento desde las 16,30 horas 36.400 kg. d’olives, 5.857.800 kg. Fet i fet, se seguia insistint a Ma- del día 17 de julio de 1952, fue ende raïm de cup i de taula, i finalment drid, ara al Ministerio de Obras Pú- grosando […] cuando el viento re- 16.020 kg. d’ametles, al que cal afe- blicas. La proposta municipal con- pentinamente cambió de dirección y gir tota la producció de melons. sistia en reconvertir la senda en un divide en dos la tormenta una que camí veïnal de 5 metres d’amplària se dirige hacia Alcoy y la otra se El 21 de juliol des de l’ajuntament i una extensió de cinc kilòmetres de dirige hacia esta con un color nees remetia un ofici a la Comisaría llargària fins al Barranc de l’Aigua, gruzco y pardo a la vez, acompaña- General del Paro Obrero, per sol· ço és, la pujada a la Serra pel camí da de unos potentísimos ruidos […] licitar un crèdit de 146.756,51 pts per de les Voltes, amb una doble fina- empieza a desparramar sobre su a la reparació i impermeabilització litat: d’una banda fer possible l’ac- víctima gruesas gotas, producto de dels dipòsits d’aigües potables. Pro- cés a les obres de captació d’aigua, su malignidad estas se transforma- jecte aquest que ja a primeries de mes que permeteren pujar la maquinària ron casi repentinamente en piedras s’havia sol·licitat a la Junta Provinci- i el material necessari per a les per-

62 - Almaig, Estudis i Documents 2012 ¡Més mal que una pedregada! Conseqüències de les inclemències meteorològiques de 1952 i 1972 a Quatretonda

foracions i obres de consolidació, i Això sí, cal apuntar al respec- ment a la Vall d’Albaida, malgrat d’altra banda, millorar el transport te com aquest cúmul d’adversitats que localitats de les comarques dels productes agrícoles conreats a seran comuns en l’agricultura qua- veïnes també quedaren malparades la serra com oliveres, garrofers i ex- tretondina dels anys 1950. Així en com Canals i Montesa a La Costera, plotació forestal. Així, l’ajuntament aquesta conjuntura trobarem gelades o Lloc Nou de Sant Jeroni i Xeresa proposava aportar els terrenys i els com les de l’hivern de 1953 o febrer a la Safor.16 Mentre els pobles de la jornals necessaris per a les obres de 1956 que arrasaran gran part de Ribera del Xúquer s’escapaven de d’explanació, mentre la Dirección la collita, així com altres pedregades les varetes gràcies al llançament de General de Carreteras y Caminos com les d’agost de 1955 i maig de 500 coets, amb els quals pogueren Vecinales en comú amb la Jefatu- 1956, les pluges d’octubre de 1955, desfer la nuvolada que se’ls venia ra de Obras Públicas de Valencia, o plagues com el míldiu de 1954.13 al damunt.17 executarien les obres per salvar els Motiu pel qual no ens ha d’estranyar barrancons, i finalment la Diputació com, a mitjans de la centúria, gran Pel que feia als pobles de la Vall Provincial de València asfaltaria el part dels homes del poble alternaven afectats seran Alfarrasí, Aielo de nou camí.8 les seus terres amb l’emigració tem- Malferit, Aielo de Rugat, Bellús, poral a la Ribera per treballar com a Benicolet, Benigànim, Benisuera, Però aquests eren els comptes jornalers en el conreu de l’arròs i la Castelló de Rugat, Guadassèquies, que es feia l’Ajuntament, i com de taronja, i almenys el 1955 una vinte- Llutxent, Montitxelvo, Olleria, La normal qui compta s’enganya, tot na de dones es trobaven treballant de Pobla del Duc, Quatretonda i Sem- quedant en stand-by. Al respecte, serventes a l’Alger i almenys cinc, pere, ascendint les pèrdues segons dos anys desprès, el cronista de la havien emigrat a Brasil.14 la Hermandad de Agricultores y vila José Alberola Sentandreu, ens Ganaderos a vora set-cents milions informava com per solventar les La pedregada de 1972 de pessetes.18 I empitjorant més si pèrdues provocades pel míldiu en cap la cosa, amb una nova pedre- juliol de 1954, s’havia demanat una De bestreta cal puntualitzar com gada que afectà principalment als subvenció de 100.000 pts. a la Je- la pedregada de 1972, no sols fou pobles de l’ombria del Benicadell fatura de Obras Públicas, per am- un fenomen atmosfèric quatreton- el dia 10 de juny.19 pliar així en cinc metres d’amplària dí, sinó més bé, aquest afectà a un el camí de les Voltes.9 Mentre en ample territori, en concret, entre En el cas concret de Quatreton- febrer de 1956, el nou alcalde Ge- la comarca de La Costera i la Re- da, dies desprès del desastre se’n rardo Camps Moll, manifestava gió de Múrcia, fent-se ressò tant la donava part en sendes cròniques a com l’assumpte de la carretera de premsa estatal com la provincial.15 la premsa provincial, tant al Levan- la Serra seguia sent una prioritat pel Segons l’Agencia Estatal de Mete- te com a Las Provincias: consistori, per això romania dintre rología, la pedra caiguda aquell 5 dels projectes a desenvolupar durant de juny provocà danys valorats en En la tarde del lunes, y sobre el Trienni 1956-1958.10 Val a dir al 750 milions de pessetes. las cuatro treinta se desencadenó respecte com aquest mateix any, du- una enorme tormenta, que por sus rant el mes de juliol l’Ajuntament Ara bé si anem a pams, val a dir daños y proporciones, “ni los más feia públic que el Ministerio de com la pedregada afectà principal- viejos del lugar” habían conocido. Obras Publicas, havia acceptat part del projecte, estant tot pressupostat en 2.488.760,17 pts;11 això sí, en la pràctica, aquesta carretera desitjada mai deixarà de ser un camí veïnal.

I si aquestes foren les decisions a què s’arribà per solventar les incle- mències meteorològiques de 1952, hem de fer esment com aquests successos no afectaran, des del punt de vista demogràfic, els anys posteriors, on la població mantenia uns ín- dex de natalicis superior a la mitjana 12 (vegeu quadre núm. 3). Quadre núm. 3: Dades de naixements, matrimonis i defuncions durant la dècada 1948-1957

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 63 ¡Més mal que una pedregada! Conseqüències de les inclemències meteorològiques de 1952 i 1972 a Quatretonda

Las piedras, que en un principio La consternación cunde entre el els 49 milions de pessetes, i afecta- tenían el tamaño de las castañas, vecindario ante tal panorama. Los ven a tota la producció agrícola local fueron disminuyendo hasta conver- pueblos de la comarca han sido (Vegeu quadre núm. 4).23 tirse en pedrisco del tamaño de las castigados con mayor o menor in- avellanas, pero de tal intensidad y tensidad.20 D’aviat les gestions semblava duración, que pronto el campo de que anaven a bon port, puix el pre- cubrió de una capa de veinte centí- El 12 de juny, el governador ci- sident de la Camara Oficial Sindical metros de hielo. vil Antonio Rueda Sánchez-Malo, Agraria tenia pendent una sèrie de acompanyat per un extens seguici, on reunions a Madrid per tractar sobre la Las cepas, con su vegetación figurava el president de la Diputació pedregada ocorreguda a la Vall d’Al- avanzada, quedaron sin pámpanos Provincial José Antonio Perelló Mo- baida, i en breu s’esperava la visita ni brotes. Los frutales, sobretodo rales, el president de la Camara Ofi- a la zona del Subsecretari del Minis- melocotoneros, albaricoques y ci- cial Sindical Agraria, el marquès de terio de Agricultura Virgilio Oñate.24 ruelos, quedaron completamen- Caro, més una representació d’aquest te sin hojas ni fruto, que estaba a organisme, i el delegat provincial del Finalment la visita no es féu d’es- punto de cogerse y hasta las almen- Ministerio de Agricultura Juan Ca- perar, i el 17 de juny de nou una ex- dras, tan duras en su pezón, fueron bot Picornell, visitaren les zones més tensa representació d’autoritats amb cubriendo el suelo de una alfombra afectades. Així es desplaçà entre els americana i corbata es desplaçava de de hojas y frutos- termes de Canals i Benicolet, s’atu- terme en terme per visitar els bancals raren en diferents indrets per con- escorxats per la pedra. Ara el Subse- Las pérdidas, no digo que sean templar els efectes de la pedregada, i cretari d’agricultura, Virgilio Oñate, incalculables, sino totales. Y hasta afirmant com els termes d’Alfarrasí, arribava de la mà del Governador Ci- los cereales pocos en verdad, que- Llutxent i Quatretonda, eren els més vil Antonio Rueda Sánchez-Malo, el daron tronchados cual si las patas malmesos, tot prometent ajudes per president de la Diputació Provincial de los caballos de los vándalos hu- pal·liar les pèrdues i evitar així l’emi- José Antonio Perelló Morales, el pre- bieran llegado a ellos. gració cap a altres comarques.21 sident de la Camara Oficial Sindical Agraria el marquès de Caro, i el dele- Las autoridades locales, así A més, aquest periple també serví gat provincial del Ministerio de Agri- como la Hermandad de labra- per informar al governador provin- cultura Juan Cabot Picornell, tots ells dores, están tomando los acuer- cial, sobre la reunió que els alcaldes mantindrien una reunió al Poliespor- dos pertinentes para dirigirse a afectats i els presidents de les Her- tiu de Quatretonda, on els esperaven las provinciales con el fin de que mandades de Labradores y Ganade- els alcaldes dels pobles afectat, els tomen cartas en el asunto y jus- ros havien dut a terme a Albaida, on representants de les respectives Her- tiprecien las pérdidas, ya que el s’havia acordat valorar primer que mandades, i el director de Radio Na- problema económico y laboral pu- res els danys ocasionats, per a pos- cional Emilio Llorca. Així s’esposà ede tomar caracteres alarmantes, teriorment poder demanar les ajudes el desastre que suposava la situació toda vez que Cuatretonda carece pertinents.22 Al respecte, l’Ajunta- per les economies municipals, for- de industria y es eminentemente ment de Quatretonda manifestava tament dependents dels ingressos agrícola. que les pèrdues ocasionades botaven agrícoles, al que afegien com aquest

Conreus Fanecades Producció en Kg. Preu en Kg. Import en pts. Raïm de taula 6.666 4.999.500 5 24.997.500 Raïm de vinificació 4.500 3.600.000 4,50 16.200.000 Olives 715 250.250 9 2.252.250 Bresquilles 250 200.000 7 1.400.000 Albercocs 220 176.000 7 1.232.000 Pruneres 150 150.000 6 900.000 Ametles 72 25.200 28 705.000 Melons 80 80.000 5 400.000 Blat 500 100.000 7 700.000 Ordi 250 50.000 5 250.000 SUMA TOTAL 13.403 9.630.950 49.037.350 Quadre núm. 4: Estimació del import del dany ocasionat en els diferents conreus del terme

64 - Almaig, Estudis i Documents 2012 ¡Més mal que una pedregada! Conseqüències de les inclemències meteorològiques de 1952 i 1972 a Quatretonda

BIBLIOGRAFIA ALONSO SENTANDRE, José; BENAVENT BENAVENT, Rafael (ed. i pro.): Dietari d’Alonso. Quatretonda 1954-1956, (Bibliote- ca Quatretondenca; 13), Quatretonda: Ajunta- ment i Cooperativa V., 1995 CALZADO ALDARIA, Antonio: “Apogeo y crisis de la agricultura tradicional en la Vall d’Albaida, 1951-1960”, Almaig: Estudis i documents, XXIV (2008), p. 73-80 FERNÁNDEZ GARCÍA, F.: Manual de clima- tografía aplicada: Clima, medio ambiente y planificación, Madrid: Síntesis, 1995 PÉREZ CUEVA, A.J.: Atles climàtic de la Comunitat Valenciana (1961-1990), Valèn- cia: Generalitat Valenciana, 1994

Quadre núm. 5: Dades de naixements, matrimonis i defuncions durant la dècada 1968-1977 NOTES 1 FERNANDEZ GARCIA: 1995, 102-103; fet imposava replantar molts arbres, da havia deixat erm el camp, tota la PEREZ CUENCA: 1994, 102-103 per eixe motiu es demanaven ajudes fruita d’estiu que estava bona per ser 2 AMQ, Correspondència: Registre entrada i eixida (1951-1953), Sign. 343 i subvencions, a més de sol·licitar un collida s’havia perdut. Per exemple, 3 AMQ, Correspondència: Registre entrada i sistema antigranís com el que havia respecte a la collita dels albercocs eixida (1951-1953), Sign. 343 salvat els pobles de la Ribera. A to- “caninos” que s’esperava botés dels 4 AMQ, Correspondència: Registre entrada i eixida (1951-1953), Sign. 343 tes les demandes el Subsecretari féu cent mil kilos, la Cooperativa ja la 5 AMQ, Correspondència: Registre entrada i bona cara i donà bones paraules, afir- tenia cobrada de bestreta, i el dia 4 eixida (1951-1953), Sign. 343 mant que tot s’estudiaria i es farien de juny tenia els caixons enllestits 6 AMQ, Libro de actas del Ayuntamiento (15 agosto 1949 a 30 julio 1955), p. 251-253; 25 els informes pertinents. per començar la seua collida a l’en- AMQ, Correspondència: Registre entrada i demà.28 A més la producció de raïm eixida (1951-1953), Sign. 343 Certament, la situació quatreton- també s’havia perdut, no sols la de 7 AMQ, Libro de actas del Ayuntamiento (15 agosto 1949 a 30 julio 1955), p. 253-256 dina i de la resta de la comarca esta- l’any sinó la de l’any vinent, perquè 8 AMQ, Correspondència: Registre entrada i va en un estat precari. La corporació gran part de les vinyes haurien de ser eixida (1951-1953), Sign. 343 municipal en sessió extraordinària arrancades i les que no, necessitarien 9 ALBEROLA SENTANDREU: 1995, p. 6-7 10 ALBEROLA SENTANDREU: 1995, p. 25 de 26 de juny acordava suspendre d’un temps per recuperar-se de les fe- 11 ALBEROLA SENTANDREU: 1995, p. 27-28 les festes de setembre, mentre en rides ocasionades. 29 12 ARCQ, Registros de Nacimientos, Matrimoni- la sessió de 31 de juliol, s’acordava os y Defunciones (1948-1957) 13 Extret de: ALBEROLA SENTANDREU: 1995 celebrar les festes, ara bé “reducien- On millor es veurà les conseqüèn- 14 ALBEROLA SENTANDREU: 1995, p. 19 dolas a su menor expresión para no cies de la pedregada, serà des del 15 ABC, 6-VI-1972; La Vanguardia, 6-VI-1972; tener que recurrir a los donativos del punt de vista demogràfic. Així pel Las Provincias, 6-VI-1972; Levante, 6-VI-1972 16 ABC, 13-VI-1972 vecindario, como se venía hacien- que fa a natalicis, si la mitjana de la 17 ABC, 7-VI-1972 do antes a fin de dar a las fiestas el dècada 1968-1977 es situava en 38,2 18 Las Provincias, 11-VI-1972 mayor realce”.26 naixements per any, l’any 1973 en re- 19 Las Provincias, 11-VI-1972. En concret la pedregada del 10 de juny, afectà a Atzeneta gistrava 25, ço és, 13 per davall de la d’Albaida, Bélgida, Beniatjar, Bufali, Carríco- En el mateix plenari de 31 de juli- mitjana (vegeu quadre núm. 5).30 la, Otos i Palomar ol, es notificava les ajudes que des de 20 Levante,10-VI-1972 21 Levante, 13-VI-1972; Las Provincias, 13-VI- Govern Civil s’atorgaven a la provín- A tot açó s’ha d’afegir la forta 1972 cia per mitigar l’atur obrer. El con- emigració que sofrirà la localitat, 22 Levante, 13-VI-1972 sistori encapçalat per Juan Oltra, ma- puix una economia basada única- 23 AMQ, Correspondència: Registre eixida (1972), Sign. 356/1 nifestava que l’obra que sol·licitaven ment en el sector agrícola i manca- 24 Las Provincias, 15-VI-1972 consistia en l’acondicionament del da d’indústria, haurà de recórrer a 25 Levante 18-VI-1972; Las Provincias, 18-VI-1972 camí que condueix des del poble fins aquest recurs, destacant com a punts 26 AMQ, Libro de actes-plenos del Ayuntamiento (empieza el 21-3-1971 y termina el 6-2-1975), al pou d’aigua potable i al dipòsit re- d’atracció els conreus de fruitals de f. 21, 21v i 23 gulador del suministre d’aigua. 27 la Ribera i el sector serveis, als cada 27 AMQ, Libro de actes-plenos del Ayuntamiento cop més importants centres turístics (empieza el 21-3-1971 y termina el 6-2-1975), f. 22 31 Més enllà de les excursions i les de Gandia i Benidorm. 28 Las Provincias, 18-VI-1972 visites de les autoritats entratjades, 29 Las Provincias, 18-VI-1972 les promeses d’ajudes i subvencions 30 ARCQ, Registros de Nacimientos, Matrimoni- os y Defunciones (1968-1977) i les reunions acalorades, la pedrega- 31 Las Provincias, 18-VI-1972

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 65 Órgano de Ayelo de Malferit

Autor: Mª Elvira Juan Llovet

a fabricación de órganos iglesia o auditorio en donde vaya Los primeros documentos que estaba y está reservada a a instalarse e incluso el lugar con- hablan de la existencia del órgano artesanos especializados, y creto en donde convenga ubicar el de la parroquia de Ayelo de Mal- Lsu construcción abarcaba desde el instrumento dentro del recinto. Hay ferit son los encontrados con mo- instrumento monumental hasta el que tener en cuenta que en algunos tivo de mi investigación acerca de modesto realejo u órgano manual templos rurales no se contaba con la música religiosa en el Valle de o portátil, que estaba al alcance de un coro y esto lo comprobamos en Albaida y por tanto desconocidos cualquier humilde templo. bastantes pueblos del Valle de Al- hasta entonces. Se trata del con- baida, que muchas veces colocaban trato para la construcción de ese Había en Valencia notables los órganos en una de las partes instrumento que data del año 1835, organeros, algunos procedían de laterales de la iglesia, como por concretamente del 23 de marzo. Lo otras regiones, incluso venían de ejemplo el de la parroquia de Ayelo firmaron D. Juan Bautista Bataller, otros países y algunos se quedaban de Malferit. Albert Merklin dice al cura párroco de dicho pueblo, y el en nuestras tierras, a veces forman- respecto: organero D. José Martínez Oliver. do dinastías. Es interesante consta- Figuran como testigos Francisco tar la calidad de los organeros que El organero debe escoger el si- Mompó y Gabriel Juan Catalá, la- participaron en la construcción de tio más a propósito y adaptar allí bradores y vecinos del pueblo. Se los órganos valencianos en aquella de la manera más ventajosa para describe en este documento las ca- época y en concreto de los del valle esos cuatro puntos de vista: acústi- racterísticas de este instrumento y de Albaida. co, estético, práctico y técnico.1 las obligaciones de cada una de las partes contratantes, así como las No es fácil ser un buen orga- Personas ancianas me comenta- de las avalistas que suscriben dinero pues ha de tener entre sus ron, hace tiempo, que este órgano cho documento. El proyecto de un cualidades un muy buen oído musi- de Ayelo de Malferit estaba situa- buen órgano, cuyas características cal, capaz de distinguir la perfecta do en la parte superior derecha del quedan reseñadas en este contrato, afinación aún del tubo más peque- presbiterio y que, junto a él, se co- colmó el deseo de los ayelenses de ño, y saber elegir, para un mismo locaban los cantores. contar con un instrumento de buena registro, entre diversas tallas y calidad para acompañar los cantos progresiones. Y no sólo eso, sino La construcción de los órganos litúrgicos de la parroquia. Al final que, dentro de registros iguales, es complicada, pero también lo es del documento se halla la firma del armonizarlos de una forma u otra. su mantenimiento y conservación notario, Manuel Valls y Cantavella. Con estas cualidades, encuentran el pues hay que tener en cuenta que Este documento se encontró en los equilibrio que debe tener cada ór- hay que preservarlos de materiales protocolos del notario reseñado. gano, según las características de la extraños que los puedan perjudicar, y sabiendo que estos instrumentos Las características del órgano son sensibles a los cambios clima- eran éstas: tológicos que pueden dañar su afi- nación, sobre todo en sus tubos y Había de ser un órgano que tu- lengüetas, tratar de protegerlos en viera tres fuelles de 8 palmos de la medida de lo posible. largo por 4 de ancho, de pino, con 5 pliegues forrados de baldes que En las iglesias de los pueblos estarían dobles en todos sus juegos del Valle de Albaida no se solía y serían jugados con palancas. Los contratar a ningún afinador para dos teclados tendrían 47 teclas cada cuidar periódicamente del órgano, uno, con las naturales chapadas en sino que se hacía esporádicamente hueso y las de sostenido en ébano. Órgano de la iglesia de Ayelo cuando era necesario. El secreto sería dividido según juz-

66 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Órgano de Ayelo de Malferit

Según la costumbre, se aclara en este contrato que habría un examen de la calidad del órgano que llevarían a cabo “organistas inteli- gentes” de la confianza de ambas partes contratantes.

Desde el punto de vista jurídico está de acuerdo con las cláusulas que imperaban en el momento de su redacción. Así mismo se supone que el escribano trasladaría las condiciones técnicas de la realización del instrumento que el organero Martínez Oliver iría dictándole.

A partir del siglo XVIII, y como Contrato consecuencia de los descubrimien- tos físicos del XVII, hubo mayor gara el artista. La madera de pino tes a cumplir con sus obligaciones, sensibilidad respecto a la acústica y sería de la mejor calidad así como tales como los pagos estipulados a difusión del sonido en el espacio, y la calidad del metal. El Flautado su debido tiempo por parte de los los organeros y arquitectos tuvieron Mayor sería de entonación de trece contratantes y la terminación del muy en cuenta la ubicación de los palmos castellanos o bien de doce instrumento en el plazo previsto y órganos. Pero hay que tener en cuen- valencianos. Y de este modo va de- con la calidad y características esta que sobre todo en los órganos de tallando minuciosamente cada uno tablecidas en el contrato. templos rurales o de iglesias modes- de los registros. tas, no contaban con un coro como En cuanto al pago se decía que el los órganos catedralicios, y esto lo Podemos observar el importante señor cura pagaría al organero pri- comprobamos en la mayoría de los papel de los fiadores, que desde el meramente mil cien libras valencia- pueblos del valle de Albaida, que punto de vista legal respondían, con nas en plata u oro en varios plazos. muchas veces están colocados en los el organero, de la finalización de Trescientas libras a lo largo del mes laterales del templo, como es el caso su obra. A causa del fallecimiento de marzo como pago de la parte de del órgano de Ayelo de Malferit. del maestro organero Martínez Al- la obra realizada por su hijo falleci- carria, famoso constructor de órga- do, José Martínez Alcarria, y por la Los ancianos del pueblo aún nos, (que había llevado a cabo obras obra que realizaría durante el mes recuerdan su ubicación en la par- de la envergadura del de la catedral de abril de 1836. Las restantes tres- te superior derecha del presbiterio de Valencia y el del convento del cientas libras, en dos plazos iguales y también el hecho de que junto a Carmen Calzado de Valencia, entre en dos años consecutivos a partir él se colocaban los cantores. Este otras), que era con quien se había de su terminación 1837 y 1838. El órgano desapareció en el año 1936. contratado la construcción de dicho factor debía construir la fachada Afortunadamente, el descubrimien- instrumento con anterioridad, se en- del órgano y el señor Cura le abo- to de este Contrato de fabricación, cargaron dichos fiadores de pedir al naría por ello cincuenta libras y le nos ilustra acerca de las caracterís- padre de éste, Martinez Oliver, que proporcionaría un sitio capaz para ticas de este órgano, que figuran en lo finalizara, cosa que hizo y muy colocar el instrumento, así como el documento aludido. bien por cierto, según la opinión de alojamiento adecuado para él y su Madoz escrita años después: “El familia mientras tuviera que residir órgano de esta parroquia también en el pueblo para su colocación. es muy bueno...).2 NOTAS Es curioso que en el plan previs- Este contrato, como los otros de to se estipulara que al organero se 1 MERKLIN, A.: Organología. Madrid, 1923. cierta importancia, requirió el le- le exigiera afinar los juegos o ins- p., 224 2 MADOZ, P.:Diccionario Geográfico-Estadís- vantamiento de un acta ante escri- trumentos “a tono de capilla de este tico-Histórico de España. Imprenta Madoz. bano. Obligaba a las distintas par- Reyno”. Madrid, 1850, I. Pp., 133-134)

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 67 Dona i guerra civil: les infermeres de l’hospital militar internacional d’Ontinyent

Autor: JOAN JOSEP TORRÓ MARTÍNEZ

A Consuelo Martínez González 1919-1972

ra fa 75 anys es va crear ció de l’Hospital Militar Internacio- a la ciutat d’Ontinyent nal. Des de Bèlgica i amb el suport l’Hospital Militar Inter- d’organitzacions sindicals d’altres Anacional gràcies a la col·laboració països i integrats en el Fons Inter- del Partit Obrer Belga, del Fons nacional per la Solidaritat i per la per la Solidaritat Internacional i Internacional Obrera Sindical es va la Internacional Sindical Obrera. crear l’Hospital Militar Internacio- Darrere d’esta iniciativa hi havia nal que ocupava les instal·lacions persones, hi havia homes i dones educatives i religioses del Col·legi que feren possible que a Ontinyent La Concepción d’Ontinyent.2 estiguera funcionant un hospital militar internacional amb cabuda Amb la presència de l’Hospital per a uns 1000 ferits. Militar Internacional, pot considerar-se definitivament que Onti- Durant els últim dies del mes de nyent passa a ser una ciutat de re- gener de 1937 diferents delegaci- reguarda destinada a cobrir aquells ons socialistes belgues visitaren el serveis de suport a l’exèrcit repu- territori espanyol per tal de desen- blicà, sobretot pel que fa a l’aten- volupar un conjunt d’accions de ció sanitària dels soldats republi- suport al govern de la II República. cans ferits. Durant els tres anys de La delegació formada per parla- guerra civil la ciutat d’Ontinyent mentaris belgues, encapçalada per va suposar un lloc tranquil i se- Camille Huysman, president de les gur per no patir, en cap moment, Corts de Bèlgica, va plantejar dife- els efectes directes de la guerra ni rents propostes per tal d’organitzar tampoc cap bombardeig. el suport internacional que necessitava l’estat espanyol. Cal destacar Diverses organitzacions sin- dues d’aquelles propostes, vincu- dicals i polítiques internacionals lades amb la creació de l’hospital s’involucren en la creació de militar internacional d’Ontinyent; l’Hospital d’Ontinyent, motiu pel “ Segundo: Crear en Valencia una qual rebrà la consideració d’hos- Casa de la Internacional que cen- pital militar internacional i no per tralice y coordine las iniciativas de què estiguera dedicat únicament a la I.O.S y de la S.S.I en favor de l’atenció sanitària dels brigadistes España.... Cuarto: Crear en España internacionals, com ocorria en al- un hospital moderno con todos los tres hospitals. A més a més, l’hos- servicios auxiliares, incluso el de pital ontinyentí formava part de la formación de enfermeras, y esta- xarxa sanitària republicana, encara blecimiento de puestos de socorro que de ben segur també s’atendria en las primeras líneas”1 a brigadistes internacionals ferits.3

Manifestacions en Namur (Bèlgica) en defensa de Entre els mesos de maig i abril En un primer moment, metges i la II República Espanyola. Estampa. 3 d’abril de de 1937 es pot situar la data de crea- infermeres internacionals es varen 1937. BNE

68 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Dona i guerra civil: les infermeres de l’hospital militar internacional d’Ontinyent

posar al capdavant de l’hospital, també s’hi van incorporar d’altres professionals de la sanitat, alguns ontinyentins i d’altres vinguts d’altres indrets de l’estat espanyol, però amb el suport econòmic i material internacional.

Cal destacar dos metges que prengueren part activa en la crea- ció de l’hospital d’Ontinyent. Un d’ells el Dr. Marteuax, professional de la medicina força implicat en organitzacions internacionals.

Va participar en la conferència per Ambulàncies belgues a la ciutat de València en la Pl. De Castelar front l’ajuntament, camí de l’Hospital Militar l’ajut a l’Espanya republicana, pel Internacional d’Ontinyent. Fotografia de Vidal Corella en Crònica 23 de maig de 1937. BNE setembre de 1936, en la qual és de- signat responsable i representant atro salas de operaciones y una de pues está equipado con los equipos belga de la comissió sanitària in- radiografía, y los medicamentos y más modernos y funciona con los ternacional permanent. víveres para el equipamiento com- últimos métodos científicos, por pleto del hospital”4 lo que es un hospital modelo, no El Dr. F. Neuman, amb llar- sólo para el período de la guerra ga experiència en sanitat militar La pròpia organització inter- actual, sino también para el futuro. durant la I Guerra Mundial, tam- nacional considera l’Hospital Mi- El hospital está ubicado en un anti- bé es va implicar en la creació de litar Internacional d’Ontinyent guo centro educativo perteneciente l’hospital, on va prestar els seues com a model a seguir, gràcies a a una orden religiosa, que ha sido serveis. Altres personalitats des- les aportacions dels treballadors i completamente reconstruido con tacades i que varen donar suport a formacions polítiques de Bèlgica, la ayuda del cuerpo de la ingenie- la creació de l’Hospital varen ser els Estats Units d’Amèrica, Angla- ría española. Ha sido equipado con la diputada socialista belga Isabel terra i França: “Mención especial material quirúrgico americano, Blum. D’altres responsables polí- debe hacerse a la creación del gran belga, inglés y francés, y dirigido tics i sindicals destacats del mo- hospital militar en Onteniente, que por un pequeño grupo de cirujanos ment i que s’implicaren en la seua se financia directamente con cargo de diversas nacionalidades, con la creació foren F. Adler Secretari de al Fondo de Solidaridad Internaci- asistencia de un número de jóve- la Internacional Socialista Obrera i onal. Representa gran ayuda para nes médicos y cirujanos españoles. de Walter Schevenels secretari del España desde el punto de vista La misma consideración hay que Fons Sindical Internacional. médico, es particularmente notable hacer con el personal de enferme-

La premsa espanyola del moment deixa constància d’este fet: “El Fondo De Solidaridad Interna- cional, creado por la Internacional Socialista (I.O.S) y la Internacional Sindical (F.S.I), a fin de aportar a sus camaradas españoles en la lucha contra el fascismo internacional la ayuda de los trabajadores socialistas de todo el mundo, ha tenido la idea de establecer un hospital internacional en un pueblecito de los alrededores de Valencia. Para ello han enviado nueve ambulancias y catorce camiones, en los que hay D’esquerra a dreta la Sra. Martínez Sierra, el Sr. Fonteny, la diputada Isabelle Blume i el doctor Neuman en todo el material necesario para cu- una reunió d’intel·lectuals antifeixistes a Brussel·les el 16 de desembre de 1936. FO 003528. AMSAB-ISH

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 69 Dona i guerra civil: les infermeres de l’hospital militar internacional d’Ontinyent

ría. El hospital tiene en total unos seis cirujanos de distintas nacionalidades, de los cuales nueve tienen nacionalidad española, veinte y seis enfermeras de distintas nacionalidades y unas cincuenta y cinco de nacionalidad española. El hospital dispone de 860 camas y está diseñado para 1000. Hay cuatro quirófanos, laboratorios, dispone todos los aparatos necesarios para la desinfección, radiografía, etc. Además en el hospital hay una escuela de formación de enfermeras D’esquerra a dreta Alter Szerman, Dr. Kuba Bacharach, Medel Boder, Max Stark, Adela Korn-Szerman, Cyla i Genia Stark. Reproducció de la fotografia publicada en LUSTITIGER, Arno (2001) Shalom Libertad. Judíos y una escuela de continuación para en la Guerra Civil Española. Barcelona Flor del Viento las enfermeras que ya están en servicio. El Fondo de Solidaridad Internacional está estudiando un nuevo plan para la creación de un instituto muy moderno que permita la formación de los heridos de guerra. Hasta ahora, una suma de más de 3.500.000 francos franceses ha sido realizada por el Fondo de Solidaridad Internacional en la reconstrucción, equipamiento y administración del hospital.”5

Veiem com, malgrat la política de no intervenció de diferents pa- ïsos europeus, les organitzacions Infermeres amb Trudel van Reemst, asseguda, a Ontinyent. IISG. BG A61/710 sindicals, polítiques i professionals es mobilitzen per donar suport al govern de la II República. Eixa mobilització internacional no sols es concreta en el suport material i econòmic a l’exèrcit de la repúbli- ca, sinó també en la creació de les Brigades Internacionals, homes i dones que des de diverses indrets del món, vingueren a lluitar contra el feixisme.

“LAS MAMÁS BELGAS”.

En este context de suport internacional a la República, cal situar a un grup de dones, conegudes com a “Mamàs belgues”, les quals vingueren a Ontinyent. La majoria d’elles tenien en comú que eren jueves, dones emigrades d’altres països durant els anys 20 Grups d’infermeres: “Las mamás belgas”. Reproducció de la fotografia publicada en LUSTITIGER, Arno (2001) Shalom Libertad. Judíos en la Guerra Civil Española. Barcelona Flor del Viento i que decidiren residir a Bèlgica. A

70 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Dona i guerra civil: les infermeres de l’hospital militar internacional d’Ontinyent

més a més, varen rebre una curta formació teòrica i pràctica necessà- Sara Blitzer: també d’origen po- per intensa formació sanitària que ria, reconeguda amb les correspo- lonès, va immigrar a Antwerpen els va permetre incorporar-se com nents qualificacions acadèmiques. (Bèlgica) auxiliars d’infermeria. Partiren des Suposava una formació acadèmica d’Antwerpen (Bèlgica), tal volta adaptada a les necessitats del con- Paja Frieda Buchalter: polonesa per este fet foren conegudes com flicte bèl·lic.6 que vivia a Antwerpen. Finalitzada a “las mamás belgas”. Algunes la Guerra Civil Espanyola, va par- d’elles estaven casades o mante- Malauradament no disposem ticipar en la resistència durant la II nien relacions sentimentals amb de totes les dades de cada infer- Guerra Mundial fins que va ser de- brigadistes internacionals. mera ni tampoc podem considerar tinguda per la Gestapo i deportada que el llistat siga complet i defini- a Auschwich on va morir. Vingueren amb el suport d’altiu. S’han realitzat diferents apor- tres dones infermeres professionals tacions i, ara, el que pretenc es fer Uka Donostszenko: residia a que per completar la seua formació una primera compilació d’eixes Antwerpen, immigrant jueva, de assistiren a l’escola d’infermeria dades que per separat cada un dels la qual desconeixem la seua naci- creada a l’hospital d’Ontinyent, tal investigadors i investigadores han onalitat. com s’ha indicat abans. En esta es- recuperat i afegin-ne de noves7. cola rebien formació totes aquelles Suposa una primera aproximació Lily Friedman: nascuda a Satu- infermers tant espanyoles com es- al voltant d’aquelles dones que Mare, Transilvània (Romania), va trangeres, que alternaven esta for- vingueren a Ontinyent formant emigrar a Hongria en 1929 on va mació amb la tasca professional. part del contingent internacional exercir de costurera per a després D’alguna manera podem considerar de suport a la II República Espa- marxar a Bèlgica on va treballar que la seua formació corria paral· nyola. Distingirem dos grups: el com a modista. Membre del Partit lela a la seua activitat professional. primer, format per aquelles dones, Socialdemòcrata mentre va residir De matí estudiaven i a la vesprada auxiliars d’infermeria, que sur- a Transilvània i afiliada al Partit treballaven com a infermeres. En ten d’Antwerpen cap a l’hospital Comunista quan va viure a Antwer- el moment en que el torn de treball d’Ontinyent en l’abril de 1937 i pen. Una vegada finalitzada la canviava, així s’adaptava la seua el segon, composat per infermeres guerra civil i residint a Antwerpen formació. Feien exàmens i tenien titulades o metgesses que vingue- va evitar la seua deportació.9 classes teòriques en les quals els ren de diverses llocs d’Europa. El professors eren els mateixos met- grup d’auxiliars estava format per Rajza Goldfinger: d’origen po- ges amb qui, després de les classes, un unes 27 infermeres.8 lonès, nascuda a Lubaczów, jueva, atenien als malalts juntament amb va emigrar a Bèlgica. Es va matri- les infermeres. L’acció formativa Sara Altman: d’origen polonès cular en la Universitat Lliure de reunia totes les condicions perquè i que residia a Antwerpen des de Brussel·les en bacteriologia. Va les infermeres pogueren adquirir la 1920. morir en 1968 a Israel.

Fotogrames del documental “Victoire de la Vie” de Herni Cartien-Bresson 1937 on es pot observar l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 71 Dona i guerra civil: les infermeres de l’hospital militar internacional d’Ontinyent

Genia Gros: originaria de Borys- Henia Hass: nascuda a Lubaczów, amb Alter Szerman, que pertanyia law, Polònia, residia a Bèlgica des Polònia. Al tornar a Bèlgica va ser a la XIII Brigada Internacional, va de 1930. Es va casar en el briga- capturada per la Gestapo i deporta- adquirir el nom de Adèle Szerman. dista Meier Stara. En 1938 va in- da a Ravensbruck on va sobreviure. Una vegada finalitzada la Guerra gressar en les Brigades Internacio- Finalitzada la II Guerra Mundial va Civil va tornar a Bèlgica i la Ges- nal i la van destinar a l’hospital de marxar a Suècia on es va casar.10 tapo la va detenir, la va deportar a Benicàssim per a després passar a Auschwitz on aconsegueix sobre- l’hospital de Mataró. El seu marit Ivonne Van Keukelaere. D’origen viure. Fins a la seua mort va alter- va morir a Espanya, ella va sobre- belga, afiliada al Partit Comunista nar la seua residència entre Israel viure a la II Guerra Mundial i va Belga va exercir com a infermera.11 i Bèlgica. residir després a Brussel·les. Gitla Gustawa Kinzclewska: po- Rose Leibovic: romanesa, va emi- Olga Hartmat: hongaresa d’as- lonesa d’ascendència jueva, es va grar a Bèlgica en 1928. Després cendència jueva. Costurera de pro- instal·lar a Brussel·les on va tre- de la II Guerra Mundial va viure a fessió quan va emigrar a Bèlgica ballar a l’Hospital de Brugmann. Brussel·les i després a Paris. en 1932, any en què milita en el Residint a Bèlgica, va ser captu- Partit Comunista Belga. Finalit- rada per la Gestapo i deportada a Syna Leja Berger: nascuda a zada la Guerra Civil, torna a Bèl- Auschwitz, on va sobreviure. La Antwerpen, d’ascendència polo- gica fugeix a Anglaterra abans de seua última residència va ser Var- nesa va contraure matrimoni amb l’ocupació nazi on manté la seua sòvia. Piet Akerman, brigadista interna- activitat política. Torna a Hongria cional. Al finalitzar la II Guerra en l’any 1946 per a després marxar Adèle Korn (1909-1990): va nài- Mundial va instal·lar la seua resi- als Estat Units. xer a Ktakóv, Polònia. En casar-se dència a Hongria.

Bertha Lewkowitz: d’ascendència jueva i originaria de Polònia. Sem- bla que va tenir problemes d’accep- tació des del punt de vista polític.

Fleigla Luftig: naix a Chrzanow, Polònia. Emigra a Antwerpen amb la seua família en 1926. Es va casar amb Emil Akerman, Brigadista Internacional. Fou coneguda com Vera Akerman. Va morir a Brussel· les després de sobreviure a la II Guerra Mundial.

Golda Luftig: nascuda a Chrza- now, Polònia. Emigra a Antwerpen amb la seua família en 1926. Es va casar amb Szmuel Berliner amb qui va tindre un fill nascut a On- tinyent. Una vegada finalitzada la Guerra Civil Espanyola, va tornar a Bèlgica amb el seu fill on la Gesta- po els va detenir per a deportar-la a Auschwitz on varen morir en 1942. El seu fill Madrich Berliner tenia quatre anys quan va ser assassinat al camp de concentració.12 Infermeres a la façana de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. Si comparem amb les imatges del fotograma del documental de de Herni Cartien-Bresson veiem que no apareix les inscripcions de IOS i FSI, Rachel Luftig: igual que les dues la qual cosa ens fa pensar que és una instantània feta durant els primers moments de creació de l’hospital. Amsab- dones anteriors naix a Chrzanow,

72 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Dona i guerra civil: les infermeres de l’hospital militar internacional d’Ontinyent

Polònia. Emigra a Antwerpen Ana Korn (1909-1986): anome- Barcelona. Es va casar amb Enri- amb la seua família en 1926. En nada Matilde, va nàixer a Cracò- que Santiago, dirigent obrer espa- tornar a Bèlgica va ser detingu- via, Polònia. Era germana de Adéle nyol a l’Hospital Militar Internaci- da per la Gestapo i deportada al Korn. En finalitzar la Guerra Civil onal d’Ontinyent.14 camp de concertació de dones de Espanyola va ser missatgera dels Ravensbruc, va aconseguir sobre- partisans i va col·laborar en l’ajut Jeanne Mailer (Hongria) viure. Va instal·lar la seua resi- als jues durant l’ocupació nazi. dència en Paris on va viure amb Guta Gelibert: coneguda com a la el seu marit. Janningje Schadelee: holande- Dr. Löwental. L’any 1938 va obte- sa va estar també als hospitals de nir la nacionalitat espanyola.15 Marusia Merel. Conca i Benicàssim. Guta Weinsztein. Stunea Osnos: natural de Kalara- Gertrude de Vries; holandesa que si, Besarabia, va emigrar a Bèlgica va estar a Ontinyent i a Albacete. Olga Hartstein.16 durant 1920. Pel que fa a la resta de dones, Trudel van Reemst-De Vries Rachel Ovlianetsky: originaria de sols una d’elles era metgessa men- (1914-2007): infermera holan- Besarabia. Al finalitzar la Guerra tre que la resta eren infermers ti- desa que amb 22 anys va estar a Civil Espanyola, va tornar a Bèlgi- tulades : Ontinyent. Amb posterioritat va ca on va ser detinguda i deportada marxar a Villanueva i a Moya. A primer a Ravensbruck i després al Françoise Durbet: nascuda a Va- Ontinyent va conèixer al seu futur camp de Bucchenwal. lònia, era titulada en infermeria marit el dr. Theo Reemst.17 i va exercir com a cap del servei Rachel Wacsman: natural de de cirurgia de l’hospital d’Onti- Graziella Berta: nascuda a Luga- Chisinau, Besarabia. Durant la II nyent.13 no (Suïssa). Mantenia una relació Guerra Mundial va evitar la seua sentimental amb el Dr. Crispy que deportació i va tornar a Chisinau. Gertrude Greisenger: va nàixer també va exercir de metge i direc- a Brün, Txecoslovaca, i va morir tor de l’hospital d’Ontinyent. Hilda Gitel Wajustein: naix a en Berlin el 23 de febrer de 1992. Dijwinna, Polònia, coneguda com Sembla que va vindre a Ontinyent Margaret de Groot: belga, nascu- a Guta. directament des d’Àustria, va ser da a Malines (Bèlgica). Era infer- cap de les infermeres. Va deixar mera titulada i en 1938 va exercir Lili Weiss. l’hospital pel 1938 per a marxar a com a infermera en cap de l’Hos- pital d’Ontinyent. Va tornar a Bèl- gica juntament amb la retirada dels brigadistes internacionals.18

Vingueren amb l’esperança de derrotar el feixisme, de donar suport a la lluita contra Franco i al temps frenar els avanços antise- mites i xenòfobs que proliferaven per Europa. La victòria feixista a l’estat espanyol els va obligar a tornar a Bèlgica on es trobaren amb l’ocupació nazi, amb les de- portacions i els camps d’extermini. Algunes d’elles varen morir al camps de concentració, d’altres s’incorporaren a la resistència o dificilment sobrevisqueren.

Infermeres holandeses, poloneses i hongareses a Ontinyent, 3 de setembre de 1937 IISG (Brigades Int./ Foren dones valentes, com- Reemst) BG A62/73 promeses amb els principis de-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 73 Dona i guerra civil: les infermeres de l’hospital militar internacional d’Ontinyent

BIBLIOGRAFIA 5 AID FOR SAPIAN. Spanish Civil War. Ref. mocràtics i solidaris, fet que els Nom: 291/946/30/4 Universitat de War- va motivar a prendre una decisió wick. Birmingham. Regne Unit. Crònica. 23 de maig de 1937. responsable i participativa. Esta- 6 Entrevista amb Rosario Llin Belda. 15 de Estampa. 3 d’abril de 1937 ven convençudes que amb la seua juny de 2012 La Voz. 19 d’abril de 1937 col·laboració, podien contribuir a 7 El llistat que ara presente està format grà- NIW. Nievw Israeliettisch weekblad mantenir els principis democrà- cies a les següents publicacions; RAYET, FILIP, Irene: Frauen bwi den Internationalen ELSA;L Onteniente et la guerre d’Espag- tics i solidaris atacats pel feixisme. Brigaden im Spanichen Bürgerkrieg Aus: ne” Cahiers Marxistes núm. 13. Octubre- Formaven un grup de dones que, al Dokumentationsarchiv des österreichischen novembre 1999. LUSTINGER, Arno: temps, lluitaven contra un conjunt Widerstandes (Hrsg.), Jahrbuch 2009, Wien !Shalom Libertad! Judíos en la Guerra Civil de prejudicis que els havia limitat, u. a. 2009 Española. Ed. Flor del Viento. Barcelona GUERRA, Francisco: La Medicina en el Exi- 2001. GUERRA, Francisco;: La Medicina des de sempre, la seua participació lio Republicano. Universidad de Alcala de en el Exilio Republicano. Universidad de en l’àmbit polític i social, i ara en Henares. 2003 Alcala de Henares 2003. ROMEU Fernan- da; Voluntarias de la libertad. Mujeres en el bèl·lic. Volien una participació HUBER, Peter: Die Schweizer Spanienfreiwi- las Brigadas Internacionales. El Viejo Topo. llegen. Zürich. 2009 activa en el conflicte, recolzant Núm. 234-235, pàg. 65-67 juliol de 2007. l’atenció sanitària a l’exercit re- LANDAUER, Hans: Lexikon der österreichisc- La universitat de New York. ALBA Collec- publicà, atenen als ferits en les hen Spanienkämpfer. 1936-1939. 2000 tion I Fredericka Martin Papers. Box: 16 Folder:18 (Mixed materials) Medical Sites: ambulàncies mentre arribaven als LUSTITIGER, Arno: Shalom Libertad. Judíos en la Guerra Civil Española. Barcelona Flor Onteniente undated, 1937-1938, 1970-1976. respectius hospitals o en la crea- del Viento.2001 FILIP, Irene Frauen bwi den Internationalen Brigaden im Spanichen Bürgerkrieg Aus: ció de centres sanitaris com va ser RAYET, ELSA;L.: Onteniente et la guerre Dokumentationsarchiv des österreichischen l’Hospital Militar Internacional d’Espagne. Cahiers Marxistes núm. 13. Widerstandes (Hrsg.), Jahrbuch 2009, Wien Octubre-novembre. 1999 d’Ontinyent. u. a. 2009. Este llistat no es pot considerar ROMEU Fernanda; Voluntarias de la libertad. definitiu ni finalitzat donat que caldria resol- Mujeres en las Brigadas Internacionales. A tots elles, després de 75 anys, dre els entrebancs de l’idioma i les diferents El Viejo Topo. Núm. 234-235. 2007. pàg. transcripcions, fet que ha provocat algunes sols resta reconèixer l’esforç, de- 65-67. errades en les transcripcions dels noms i dicació, l’exercici de responsabili- TORRÓ MARTÍNEZ, Joan J.: L’hospital Mili- cognoms de les infermers. tar Internacional. Alba núm.16/17 pàg. tat mostrat i el compromís assolit 8 Este llistat està composat per 27 dones i s’ha 160-173. Servei de Publicacions de l’Ajun- seguit els textos de Fernanda Romeu i de en una acció humanitària, rebent a tament d’Ontinyent. 2001-2002 canvi, en molts dels casos, la mort Francisco Guerra es quals indiquen que són USANDIZAGA, A.(ed.) Ve y cuenta lo que auxiliars d’infermeria o que surten des de en els camps d’extermini nazis. pasó en españa. Mujeres extranjeras en la Antwerpen en abril de 1937. guerra civil: una antologia. Planeta. 2000 9 D’acord amb les bases la Base Central de VAN DOORLAER, R (1987) Joodse vrijwilli- Datos de Nombres de Víctimas de la Shoá, gers uit België in de internationale brigaden. es recull el testimoni de la seua germana Een portret van een vergeten generatie? confoirmant la seua mort al camp d’exter- Belgisch Tijdschrift voor Nieuwste Geschie- mini d’Auschwitz. http://db.yadvashem.org. denis 1-2 pàg 165-185. 1987 Consulta juliol de 2012 10 Segons les notes de Fredericka Martin el seu FONTS DOCUMENTALS nom complet és Henia Larson 11 Fernanda Romeu la considera auxiliar d’in- Arxiu Municipal d’Ontinyent fermeria mentre que Francisco Guerra infer- Arxiu Universitat de Warwick ( Anglaterra) mera amb titulació. Amsab-Instituut voor Sociale Geschiedenis. 12 List of the Jews deported from Belgi- (Bèlgica) um - Jewish Museum of Deportation and Resistence at Mechelen / Malines. http:// Biblioteca Nacional d’Espanya db.yadvashem.org.consulta, consulta. juliol International Institut of Social History.(Ams- 2012 terdam) 13 Fernanda Romeu l’anomena Françoise Dur- bet mentre que Francisco Guerra, Françoise NOTES Durlet 14 OP CIT FLIP, IRIENE. LANDAUER, 1 EL SOL. 30 DE GENER DE 1937 Hans: Lexikon der österreichischen Spani- 2 TORRÓ MARTÍNEZ, Joan Josep. (2004) enkämpfer. 1936-1939. 2000. Àustria L’Hospital Militar Internacional d’Onti- 15 AMO CR.1938/1 nyent. Alba 16/17. Pàg. 160-173. 16 Ídem. 3 La voz. 19 d’abril de 1937. Tres millones de pessetes costarà la creación en Valencia de 17 NIW. Nievw Israeliettisch weekblad. 1 un gran hospital de sangre” d’agost de 1986 4 Crònica. 23 de maig de 1937. Biblioteca 18 Fernanda Romeu la considera com auxiliar Nacional d’Espanya. d’infermeria mentre Francisco Garcia no

74 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La repressió de la deliqüència en el marc agrícola ontinyentí (s. Xvii-xviii)

Autor: Alfred Bernabeu Sanchis

Cronista de la ciutat d’Ontinyent

xisteix el convenciment que de penjament públic, els actes de- l’activitat cinegètica i la lictius se succeïren. Les actes del venda del propi cos són els consell de la vila posen al desco- Eoficis més antics de la humanitat. bert les tensions d’una societat que Sens dubte, però crec que se solucionava les seues diferències n’obliden altre igual de vell: el de manera virulenta. A tall d’exem- de lladre. Els robatoris i els furts ple, podem esmentar com el sequi- han estat una constant al llarg de la er major del reg d’Ontinyent va ser història i també les mesures per part assassinat l’agost de 1670 i el seu de les autoritats a fi de preservar la germà Lluís ferit d’una escopetada. propietat; la vila reial d’Ontinyent El motiu del crim, referia la docu- en els segles XVII i XVII no va ser mentació, “que la presunció de tot una excepció en aquesta secular lo poble és de que els altres an tirat conducta delictiva. per administrar justament i exercir bé son ofici ” 4 En el present treball estudiarem els mecanismes preventius i repres- En el present article deixarem sius que el municipi va aplicar per de banda els gran delictes i ens ocu- combatre la delinqüència en els parem de la petita delinqüència. En camps. En concret, ens referim a especial, estudiarem les mesures les disposicions legals contingudes legals preventives que l’ajuntament en l’anomenada “Taula de la guarda ontinyentí disposà per combatre del terme” -instituïda el 1619 i am- furts i robatoris que es pogueren pliada amb noves articulacions en de mort estava contemplada com cometre en les terres subjectes a la l’any 1689- i, posteriorment a les a pena en molts delictes i, fins i seua jurisdicció municipal. Un ex- reglamentacions contemplades al tot en algunes legislacions, per a tens terme -217 km quadrats – que títol 7é dels “Estatutos, Ordenanzas castigar els robatoris. Segons els també comprenia els Alforins.5 y capítulos para el buen régimen de catedràtics de Dret Penal de la uni- govierno de la villa de Ontiniente” versitat de València, Enrique Orts Estudi de la taula de la guarda aprovats per Carles III l’any 1767 1. i José González, eren legislacions del terme aplicades de manera arbitrària pels Aquestes disposicions legals jutges amb absència de garanties Per tal d’entendre la importàn- -separades per una distància cro- per a l’acusat sense el principi de cia de la custòdia dels productes nològica de més de cent cinquanta presumpció d’innocència, hui in- agrícoles del terme d’Ontinyent, anys i promulgades per dinasties discutible.2 cal tindre en compte que ens trobem amb distintes “sensibilitats”- la pri- davant d’una economia en la qual mera, pròpia de la legislació foral La doctora Remedios Ferrero en el pes del sector primari és aclapa- valenciana i la segona, forana, pro- l’estudi que confeccionà -basant-se rador. De fet, el padró de riquesa de ducte de l’aplicació de la legisla- en un procés d’homicidi perpetrat 1735 ens mostra com el 73’77% de ció borbònica castellana, tenien un a Ontinyent l’any 1598- indicava la població activa es dedicava de denominador comú: eren un dret l’alt grau de violència que carac- manera plena a l’agricultura, unes característic i propi de l’antic rè- teritzava determinats sectors de la dades que podem extrapolar a la gim. Unes lleis concebudes per a població fent ús de les armes en centúria anterior6. Una rica horta intimidar els ciutadans i, per tant, plena via pública.3 Malgrat l’apli- - amb prop de 10.800 fanecades- i amb tendència a l’excés. La pena cació dissuasiva d’assots, reclusió un secà -amb rendiments molt de-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 75 La repressió de la deliqüència en el marc agrícola Ontinyentí (s. Xvii-xviii)

siguals a causa de les inclemènci- herbes, llenya i pasturatges que es climatològiques- que segons el hagueren estat furtats en el terme botànic Antoni J. Cavanilles encara d’Ontinyent i que no s’haguera des- podia proporcionar millors collites cobert el culpable. Aquesta relació si s’aplicava major mà d’obra.7Una de danys s’especifica en els 26 ar- mostra d’aquesta irregularitat de ticles que contempla el compromís. producció agrícola afectada per És clar que també es beneficiarà en una gran sequera apareix anotada el cas que aconseguisca identifi- en un registre del llibre de l’almodí car el lladre amb dos terceres part corresponent a 1652 on s’especifi- de la multa aplicada a l’infractor: cava que les compres de panís per pareguts. Unes reglamentacions seixanta sous si el delicte haguera a repartir als pobres es devien “ ... que comptaven amb l’aprovació de estat comés durant el dia i el doble per ser lo any de necessitat y no ha- l’assemblea de veïns –el consell ge- d’aquesta quantitat, de nit. ver cullit dos anys forment ni altres neral- i que com ens indica Emili grans en los seccans del terme de Casanova ja havien estat, en part, Entre les 26 clàusules, destaca- la present vila...”8 publicades mitjançant un ban gene- rem una en particular: l’exempció ral el 27 de maig de 158411. La dife- de sanció als menors de set anys En definitiva, en el període ob- rència bàsica entre aquestes prime- i a les persones incapacitades; de jecte d’estudi Ontinyent mantenia res reglamentacions i les estudiades tota manera aquesta immunitat le- una agricultura d’autoconsum, in- per nosaltres -datades en 1619- cor- gal no impedia que els pares de les capaç de generar excedents conti- respon a la cessió de la vigilància criatures hagueren de restituir el nuats i que, conforme es reflecteix del terme a un particular mitjançant dany causat. Una limitació penal en la relació de productes que apa- un contracte d’arrendament a canvi que també es va incloure en les or- reixen en la documentació consul- d’una quantitat que era abonada per denances per a la guarda del terme tada, intentava obtenir una àmplia l’ajuntament, però que era cobrada aprovades en 1767, capitulació 15ª. gamma de fruits, verdures i, sobre- als propietaris dels terrenys. Aquest Els càstigs per furts s’aplicaven a tot, de cereals.9 és el motiu pel qual apareix inscri- “Cualquier persona, escepción de ta la documentació estudiada en la estado, condición ni sexo, de siete Ens trobem davant una pobla- secció de comptabilitat municipal – años cumplidos”. El codi penal san- ció amb un significatiu nombre de clavaria- i no en els llibres d’acords cionat per les corts constitucionals jornalers que, depenent del grau capitulars –consells-. el 8 de juny de 1822 també contem- i qualitat de les collites, vivien en plava aquesta exempció en l’article un estat molt precari. L’extrema En l’apèndix documental apa- 22 “Tampoco puede ser considera- necessitat els obligava a buscar els reix transcrit de manera integra el do como delincuente ni culpable en recursos suficients per alimentar les document. De tota manera, a conti- ningún caso el menor de siete años seues famílies i buscar llenya amb nuació, hem estimat convenient re- cumplidos”. 12 què calfar les miserables llars en el alitzar una breu descripció dels seus més cru hivern. És cert que el muni- principals capítols. En la segona part del contracte cipi –com hem vist abans- o el Sant s’estipula les condicions que havi- Hospital de Beneficència i altres En la introducció apareixen en de regular la guarda del terme. almoines com la d’Exea els ajuda- les dos parts contractants, l’ajun- L’arrendador havia de satisfer els ven, però no sempre era suficient.10 tament, representat pels jurats, i el perjudicis causats pel robatori de Aquesta penúria, a la força, els pre- futur arrendador de la guarda del productes agrícoles en el cas de disposava a completar la seua es- terme, Josep Garcia. S’estableix la no trobar el culpable. El propietari quifida dieta alimentària amb tota durada del contracte: del primer de afectat, sotmès a jurament, havia classe de fruits, cereals o herbes que novembre de 1619 al 30 de setem- de declarar el valor del dany, en cas eren furtats. bre de 1620, és a dir, l’any agrícola de desacord una junta d’expert rea- per antonomàsia; un preu a la baixa litzaria altra estimació que haurien Per tal de preservar la propietat en la subhasta que ascendirà a 289 d’acomplir les dues parts. També privada –collites i pasturatges- les lliures valencianes i uns terminis estava obligat a denunciar el delicte autoritats municipals promulgaren de pagament cada quatre mesos. a la justícia mitjançant un “clam”. distintes ordinacions que ens ajuden A canvi d’aquesta quantitat, l’ar- a comprendre millor usos agrícoles rendador s’obliga a restituir el va- L’arrendador podia demanar i ramaders ara pràcticament desa- lor dels fruits, hortalisses, cereals, autorització a la justícia per a es-

76 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La repressió de la deliqüència en el marc agrícola Ontinyentí (s. Xvii-xviii)

corcollar les cases on se sospitara més complexes i comprenen noves són més detallades i perfeccionen l’existència de productes furtats. prohibicions: segar fenàs en hor- la reglamentació anterior13. En el cas que no es poguera provar tes alienes, evitar que els bous de la lícita procedència de la collita, llaurar pasturaren en els marges de Taula de la guarda del terme aquesta seria confiscada i passa- les hortes, portar solts els gossos ria al seu poder. Altra estipulació de caça pels camps, ja que aquests Thomàs Bodí, Pere Barber y indicava que tenia facultat per a menjaven les figues i raïms... Nofre Péres, jurats de la present contractar els guardes que creguera vila de Ontinyent precehint sub- convenient per a vigilar el terme. Per finalitzar l’estudi d’aques- astació e inseguint la determinació En aquesta tasca també comptava tes capitulacions datades en 1619, del consell general de la present amb la col·laboració dels “asagra- abordarem les penes en les quals vila tengut en la sala a XXVIIII de mentats” que eren els membres de incorrien les persones insolvents setembre proxime passat, gratis y l’oligarquia ontinyentina, és a dir, que havien estat preses per furts. cum presenti publico justio, arren- les 48 persones que governaven El justícia els castigava a vergo- den e per títol de arrendament do- l’ajuntament: els insaculats. Cal re- nya pública: eren lligades durant nen y lliuren a Joseph Garcia pre- cordar que, per a ser admés en les tres hores a una argolla en la plaça sent y aceptant ut infra la guarda bosses d’on eren elegits els càrrecs Major i havien de sostenir en les del terme de la present vila com a municipals, calia tindre una fortuna mans l’objecte que havien robat. menys de preu conforme los capí- valorada en més de 1.000 lliures. Les ordenances de 1767 aplicaven tols infrascrits per temps de un any Ells, com a terratinents, eren els major duresa: la primera vegada contador del present dia de huy primers interessats a defendre les eren castigats amb 10 dies de presó en avant que és primer de octubre seues propietats. i si reincidien eren desterrades de de MDCVIIII e finirà lo últim de la població. En cas que tornaren setembre any MDCXX per preu o És interessant la lectura de del seu forçós exili eren exposades arrendament de dos-centes y huita- l’estipulació 13ª perquè en ella es a vergonya pública i condemnades nou lliures de moneda de València contempla la divisió de la vigilàn- a un mes de presó. les quals li prometen donar y pagar cia del terme en quatre parts, divi- los dits jurats en quatre pagues y dides a partir del riu de Morera o Sembla que l’arrendament de la quartes, ço és de tres en tres mesos del Llombo. És important destacar guarda dels fruits del terme va fun- anticipadament, començant-li a que en cap de moment apareix el cionar bé, la qual cosa va implicar donar de la primera quarta de con- riu amb el nom actual, el topònim que es continuara aplicant el mateix tinent setanta y dos lliures y cinch de Clariano encara no havia nascut. sistema durant l’època borbònica. sous lo qual arrendament li fan ab Aquesta estructuració en quatre L’ordenança 225 indicava el bon los pactes y capítols inmediato se- grans partides es devia al fet que si resultat de les antigues capitulaci- güents. no es trobava el bestiar responsable ons “con las que se consiguió algun dels danys causats, el primer ramat remedio con general satisfacción 1- Fruyta. Primo estatuexen que es trobara pasturant en terres de vecinos”. No volem aprofun- y ordenen y manen que de aquesta alienes estava obligat a indemnitzar dir en la seua anàlisi, però podem hora en avant ninguna persona de l’anterior malifeta encara que no avançar que aquestes ordinacions qualsevol estat y condició que sia, l’haguera comesa. En el contracte signat el 14 de novembre de 1689 aquesta clàusula territorial s’ampli- arà a tot el terme municipal “y així mateix prenen també per son conte la custòdia y guarda del Alforí de la present vila”.

Aquesta modificació no serà l’única, l’article 12 ja indicava que en futurs anys es podrien afegir o modificar les condicions del contracte: “per quant la experiència és mestra de totes les coses”. En efecte, les ordinacions de 1689 són

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 77 La repressió de la deliqüència en el marc agrícola Ontinyentí (s. Xvii-xviii)

no gose ni presumisca furtar en llucar garrofes a ningun garroferal de ningu gènero de arbre encara lo terme de la present vila ningun sens llicència del amo de aquell que sia sech sots la dita pena. gènero de fruyta com són: rahims, sots la dita pena. figues, magranes, pomes, peres, 11- Garbes. Ítem que ninguna prunes, nesples, almelles, nous, 5- Raïms. Ítem que ninguna persona gose ni presumixca furtar codonys, olives ni altre ningun persona de qualsevol estat y con- garbes de forment, ordi, avena, gènero de fruyta ni ortaliça com dició que sia, no gose ni presumis- çenteno ni espelta sots pena de sei- són: melons, cohombros, cara- ca anar a collir rahims a ninguna xanta sous y sis lliures de nit. baças, chirivies, naps, carts, cols, vinya encara que estiga veremada andivies, lletugues ni altre gènero sens llicència del amo de aquell 12- Cavalcadures. Ítem que de ortaliça sots pena a qui lo farà sots la dita pena. ninguna persona gose ni presumix- de seixanta sous y sis lliures de nit ca lligar cavalcadures ningunes en aplicadores en lo modo y forma 6- Palla. Ítem que ninguna ninguns bancals segats estant ab que desus se declara en los capítols persona gose ni presumixca furtar garbes ni garbejats sots la dita pena. infrascrits. palla de les heres en lo batre com de pallers en les heres sots la dita 13- Cavalcadures. Ítem que 2- Erba. Ítem que ninguna pena com de pallers en les heres ninguna persona gose lligar ses persona de qualsevol estat y con- sots la dita pena ni en palluços axí cavalcadures e ningun gènero de dició que sia, no gose ni presumix- podrits com per podrir. bèsties en cultius de altri sino serà ca furtar en lo terme de la present 7- Llenya. Ítem que ninguna ab llicència de son amo sots la dita vila ningun gènero de erba com és persona gose ni presumixca pen- pena. alfalfes, ferratge, panís, espigons, dre llenya axí tallada com per ta- adaça e qualsevol gènero de erba llar de ninguna heretat del terme 14- Bestiar. Ítem que ninguna sots pena a qui lo farà de seixanta de la present vila encara que los persona gose ni presumixca portar sous y sis lliures de nit. arbres sien sechs sots pena de sei- bestiar axi de cabriu com de lla- xanta sous y sis lliures de nit. nar per plantats ninguns havent-hi 3- Espigolar. Ítem que nin- fruyts ni en lo temps prohibit per guna persona de qualsevol estat y 8- Ascles. Ítem que ninguna furs no havent-hi fruyts sots pena condició que sia, no gose ni pre- persona gose ni presumixca anar ultra lo dany que faran sots pena sumixca espigolar en ningun ban- tallant y arrancant ascles per les de seixanta sous y sis lliures de nit. cal encara que estiga garbejat ni soques de les oliveres y altres aren bancal de panís collit sens que bres sots la dita pena. 15- Pastors. Ítem per quant al- tinga llicència del amo de tal ban- guns pastors perquè no sien sentits cal sots pena de seixanta sous y sis 9- Ceps. Ítem que ninguna ni trobats fent dany maliciosament lliures de nit. persona gose ni presumixca der- llevant les esquelles del bestiar e rocar ceps ni braços de aquells en o tapen aquelles per ço inconeixen 4- Espellucar. Ítem que nin- vinya de ningú sots la dita pena. que lo pastor que axi serà trobat guna persona de qualsevol estat y encorrega en doble pena de la ins- condició que sia, no gose ni pre- 10- Rames. Ítem que ninguna tituhida en lo antecedent capítol. sumixca anar a espigolar o espe- persona gose tallar ninguna rama 16- Almargenar. Ítem per quant algunes persones davall escusa de almargenar ses bèsties entren amb aquells entre sembrats y en céquies y sendes deixant-los ramals de dites bèsties llarchs y a voltes sens tenir-los. Per ço ordenem y manem que ningú gose entra a almargenar bèsties entre céquies o sendes y les tals bèsties alcançaran als fruyts dels bancals vehins a dites céquies y sendes en- correguen en pena de seixanta so- sus de dia y sis lliures de nit.

78 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La repressió de la deliqüència en el marc agrícola Ontinyentí (s. Xvii-xviii)

en que pendran dita guarda al arrendador o arrendadors per los jurats de la present vila sia a la quarta part y li pagaran a aquell de tres mesos en tres mesos bestrets.

2- Ítem que lo tal arrendador sia tengut y obligat a pagar totes les tales y danys que es faran en dit terme, en les coses en dits capí- tols contingudes axí per persones com per qualsevol genero de bestiar en continent que constarà de tal dany precehit jurament amo de la heretat de quin dany li han fet en 17- Pasturatge. Ítem que nin- rahim sens llicència de sos amos quines heres y en quin fruyts ab guna persona gose ni presumixca sots la dita pena. tal que si al arrendador li pareixerà ab son bestiar pastuar forment, que si lo dany és molt estiga en sa ordi, avena, centeno, espelta axí en 23- Ítem que los que delinqui- facultat (de) fer anar los experts a erba com aprés de segats sots pena ran en les coses damunt dites sien reconèixer dit dany y no si tengut a ultra lo dany de seixanta sous de tenguts a pagar lo dany que faran pagar més de lo que per relació de dia y sis lliures de nit. ultra la pena dits experts constarà.

18- Fulla de morera. Ítem que 24- Incapaços. Ítem que si 3- Ítem que lo hereter que ninguna persona gose ni presumix- seran trobats fent dany alguna per- vindrà a demanar dany sia tengut ca furtar fulla de morera sots pena sona falta de enteniment y alguna a jurar y respondre si sap qui li ha ultra lo dany de deu lliures y vint criatura de menys edad de set anys fet dany y si es sabrà qui ha fet dit lliures de nit. la tal persona incapas o criatura no dany sia obligat a posar clam en la encorrega en pena ninguna sino ha cor del justícia de la present vila. 19- Ferramentes. Ítem que de pagar lo pare de aquells lo dany ninguna persona gose ni presu- que hauran fet. 4- Ítem que lo hereter que es mixca furtar de heretat de ningú queixarà haver-li fet dany bestiar ningun gènero de ferramentes ni 25- Corrals. Ítem que lo arren- sia tengut a dir si sap quin bestiar li adreços del amo ni pots de regar dador y ses guardes tinguen facul- ha fet dany y si no sap (diga) quin sots pena ultra lo dany de seixanta tat de visitar los corrals ho tanquen bestiar van per aquella partida hon sous de dia y sis lliures de nit. bestiars y si en tals corrals se tro- li han fet dit dany perquè el arren- baran pinyols de olives sia execu- dador puixa posar clam de prop 20- Llenya per a forns. Ítem tat lo amo de tal corral en pena de tala al bestiar que van per aquella que ninguna persona gose ni pre- seixanta sous sense fer mes assig- partida y puga fer averiguació de sumixca tallar ningun pi, carrasca nació, de la qual tinga lo amo del dit dany conforme en los clams de ni altra llenya de heretat de ningú olivar que serà més prop que serà prop tala se acostuma (a) fer. sots pena de seixanta sous y sis més prop del corral la quarta part. lliures de nit. 5- Ítem que a més dels guar- 26- Ítem que ninguna persona des que posarà dit arrendador per 21- Ítem que ninguna persona gose ni presumeixca anar a triar a custòdia y guarda del terme lo gose ni presumixca tallar ningun planta a vinya de ningú ni a tallar justícia de la present vila que és pi ni altre arbre en lo realench ni verdanchcs de moreres pera empel- y aprés serà farà asagramentats asagadors del terme de la present tar sens llicència del amo de la tal als insaculats y a altres que seran vila solts la dita pena. vinya o moreres sots pena de sei- convenients a coneguda dels dits xanta sous de dia y sis lliures de nit. jurats. 22- Fornilla. Ítem que ningún forniller gose fer fornilla en pins Clàusules del contracte 6- Ítem que lo arrendador de heretats de ningú ni pendre oli- puga posar a sa costa totes les verases dels olivars ni sarments de 1- Primo que lo arrendament guardes que vulla.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 79 La repressió de la deliqüència en el marc agrícola Ontinyentí (s. Xvii-xviii)

7- Ítem que en qualsevol són capellans, comanadors, fami- partixen y dividixen lo terme de la temps del any que al dit arrendador liars del Sant Offici e qualsevol present vila en quatre parts; ço és pareixerà fer escorcoll en les cases altra persona que sia de altre for, del riu del Llombo fins lo terme de que li pareixerà o tindrà notícia les quals persones tenen criats, Agullent la una part; la altra sia del de haver-hi alguns fruyts furtats bestiar y bèsties que poden fer mal dit riu y riu de Morera fins la Vall lo justícia li donarà auxili y favor y encórrer en les penes de super Seca, tota la Ombria; la tercera y assistència personal. Y si seran expresses y anant per penyores po- part sia del dit riu de Morera tota trobats en tals cases fruyts alguns den declinar de for, per ço se dóna la Solana fins lo açagador y heretat com rahims, figues,nous, almelles, facultat ab lo present arrendador de Roger fins al port del Alforí; y bellotes, magranes, pomes, garro- que puga anar amb un notari a les la altra quarta part sia des del dit fes, melons, cebes, alls, carabaces tals persones y dir-los facen acte açagador fins a la Chosa y tèrmens o altre qualsevol gènero de fruyts que estaran sobre dites penes y fa- de Ayelo, Albaida y Agullent. La y coses y los tals en poder de que ran dret davant lo dit justícia y pa- qual divisió en dita forma fan per seran trobats no donar prova molt garan lo jutjat, y lo que no u voldrà a que si faran dany en alguna de clara de hon los han comprat o li fer que no sia tengut lo arrendador les dites quatres parts y lo arren- són estats donats los tals fruyts a pagar-li los danys que li faran en dador lo pagarà y no es trobarà lo sien del arrendador y sia la perso- ses heretats y béns de aquells. delinqüent que lo tal dany haurà na castigada a coneguda dels dits fet lo primer que aprés es trobarà Justícia y jurats. 11- Ítem que tot temps que fent dany en la tal partida pague lo 8- Ítem que per quant no es es ocorrerà algun dubte sobre la dany que es trobarà fent y lo altre pretén sino que los amos sien se- intel·ligència y declaració dels dits que no es trobara qui el féu ab que nyors de ses heretats y fruyts guar- capítols hajen de ser coneixedors no sia més de tres tales la més prop dats y si els falten se li pagarà lo los dits jurats de la declaració dels que. s hauran fet en la tal partida. valor de aquells per lo arrendador, quals no es puguen apel·lar. per ço les penes de dits clams que 14- Ítem per quant en molts posaren les guardes sien lo terç per 12- Ítem per quant la experi- capítols se ha dit no puguen fer tals sa Magestat y los dos terços per ència és mestra de totes les coses coses en aquells prohibides sens al arrendador, donant-li com ab lo per ço ab lo present prometen dits llicència y consentiment del amo present se li dona la part que ha- jurats que tot temps que per part de la heretat y trobant la guarda via de tenir en dita pena lo amo de del arrendador se donarà algun a algú fent mal poria al·legar lli- la heretat. Nota: Corregise aquest capítol per ajustar-lo als presents cència del amo y en venir a la vila capítol que les penes se apliquen capítols los haja de comunicar ab obtenir aquell a prechs o en altra conforme fur. aquells, y si als dits jurats los pa- forma perquè no.l executen, per ço reixerà convenients a la custòdia al present ordenem y manem que 9- Ítem que los clams que y guarda dels fruyts de dit terme, qui vodrà donar llicència per a qui seran posats en la cort del justícia, en tal cas se ajustarà y afegirà als vaja a sa heretat a collir qualsevol axi la pena com la esmena serà presents capítols... gènero de fruyts o fer altra qual- executada per dit justícia en con- sevol cosa de les prohibides per tinent que request li ne serà per 13- Ítem per quant a la guarda capítols dita llicència haja de ser dit arrendador trahent penyores dels dits fruyts convé que los de- un albarà del amo de la tal heretat de la casa de qui haurà fet lo dany linqüents temen la pena y lo cas- o testimoni al no sabent escriure, y farà prompta y real execució en tich, per ço ab lo present capítol lo qual albarà sia portat a casa del aquelles. Y si no seran trobats béns bastants, dit justícia pendrà pres al qui haurà fet lo dany y el posarà en la argolla de la plaça de la present vila y tindrà aquell en dita argolla tres hores tenint lo delinqüent en ses mans una cosa semblant a lo que haurà furtat.

10- Ítem que per quant en la present vila y ha algunes persones que no són del fur del justícia com

80 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La repressió de la deliqüència en el marc agrícola Ontinyentí (s. Xvii-xviii)

NOTES ontinyentina d’aquesta època redactada per arrendador perquè se’n sàpia y no l’autor del present escrit. puga valer més de un dia fins post. 1 Arxiu Municipal d’Ontinyent (AMO) Lli- 10 BERNABEU, A.; “La intervenció cerealís- bre d’arrendaments Volum II 1571-1661. tica del municipi d’Ontinyent en els segles 15- Ítem si alguna persona Taula de la guarda del terme signada el pri- XVI-XVII” dins les actes de la Crònica de mer d’octubre de 1619. Posteriorment fou la XXVII asamblea de cronistes oficials del falsificara albarans per anar ab ampliada amb noves estipulacions el 14 de regne de València, pàgines 245-256, Valèn- aquells a furtar alguna de les coses novembre de 1689 (Volum III). Altre docu- cia 2010. CASANOVA E.; “Agullent y en los dits capítols contingudes e ment fonamental en la confecció d’aquest Ontinyent a través de l’almoina de Francesc treball ha estat la consulta dels “Estatutos, Eixea (1404-1936) “. Revista Almaig nº 25, prohibides encorrega en pena de Ordenanzas y capítulos para el buen régimen pàgines 44-63. Ontinyent 2009. deu lliures y un més de presó. de govierno de la villa de Ontiniente”. En 11 El professor Emili Casanova Herrero va concret, el títol 7é de la seua segona part, que publicar a la revista Alba nº 9, pàgines té com a títol “Ordenanzas para la guarda de 81-90, un estudi lexicogràfic de les orde- 16- Ítem que si algun amo de los frutos de la huerta y secano del termino nances municipals de 1584 i 1696. En l’es- heretat trobara fent dany en sa he- de dicha villa”, capítols 225-267. mentat article es pot apreciar un alt grau de retat y voldrà posar clam, si voldrà 2 ORTS BERENGUER E. i GONZÁLEZ paral·lelisme respecte als capítols de la guar- la part de la pena se li haja de do- CUSSAC J.; Compendio de derecho penal, da de 1619 i 1689. pàgines 92-93. Tercera edició, València 12 Gràcies als nous mitjans de comunicació – nar per lo dit arrendador de conti- 2012. internet- hem pogut consultar la reproduc- nent. 3 FERRERO MICÓ, R.; “Homicidio e inmu- ció fotogràfica del facsímil del codi penal nidad de la Iglesia en el derecho foral valen- de 1822 custodiat en el fons bibliogràfic de 17- Ítem que los asagramentat ciano” dins Estudis i documents, revista la Biblioteca General de la Universitat de Almaig. Ontinyent 1988, pàgines 96-100 Sevilla i facilitat per la web de la Biblioteca que posara clam se li guardarà se- Digital Jurídica. 4 AMO Consells i Eleccions. Volum VIII cret y si voldrà lo terç de la pena (1662-1691). Acta del 9 d’agost de 1670 13 En efecte es prohibeix fins i tot l’extracció d’arenes i argiles sense permís del propieta- la y haja de donar lo arrendador de 5 VICIANA, M. De; Crónica de la inédita y ri; s’aplicarà un temps de veda per a caçar coronada Ciudad de Valencia. Reimpressió continent. guatles en els mesos de març a juliol per evi- del facsímil de l’edicio de 1564. Universitat tar danys als sembrats; es multarà a aquelles de València 1972, vol III pàgina 360. L’antic persones que pesquen amb arts fraudulentes E per a fer-li haver y tenir lo dit cronista comentava que abans de la segre- “… que no se pueda echar en el rio ningún gació d’Agullent, el terme de la vila reial arrendament ab dits capítols y pac- género de yerba que adormezca los pesca- d’Ontinyent tenia unes considerables mides tes obliguem dits jurats los béns de dos, especialmente las yerbas dichas en len- “quatro leguas de longitud y una de latitud”. gua vulgar matapoll u oroval…” la universitat de la present vila de És a dir, prop de 27 quilòmetres de llarg i Ontinyent. E com fos present lo dit 6’7 d’ample. Josep Garcia aceptant lo dit arren- 6 BERNABEU A. LLIN, E.; Camperols, dament de taula ab los dits pactes menestrals i privilegiats( 1735-1802) pàgina 72. Ontinyent 1985 e capítols promet y se obliga a fer 7 Les observacions de Cavanilles dos-cents e complir ab puntualitat tot lo que anys després a cura de Julio Lacarra, Ximo conforme pactes y capítols estarà Sánchez i Francesc Jarque, pàgina 16. Valèn- cia 1997. El producte de les collites al ter- tengut a fer y complir. E per ço me d’Ontinyent a finals del segle XVIII obliga a sa persona y béns mobles segons el botànic Cavanilles ascendien a a prompte y real execució ab re- les següents xifres: vi= 160.000 cànters, oli= 19.000 arroves, blat= 7.500,ordi 3.000, civa- nunciació de propi for e submissió da =800, garrofes= 18.000 arroves, figues de for al racional de la present vila. 25.000. Unes estimacions, al nostre judici, E dona per fermança e principal un poc optimistes, perquè sols cinquanta anys abans en l’informe que els regidors obligat ab ensems ell et insolidum municipals, presidits per l’alcalde ordinari a Gabriel Corbí notari, lo qual com de l’estat noble, Don Pedro Conca Cube- sia present interrogat per mi No- lles, enviaren a les autoritats valencianes declararen quantitats significativament infe- fre Gaspar Urgellés notari escrivà riors. Els arrendataris del delme afirmaven de la sala si feya dita fermança e que al terme es collien els següents produc- principal obligació en lo dit arren- tes: vi=75.000 cànters, oli=3.000 cànters; dament de taula al dit Josep Garcia blat=6.538; ordi=2.100, civada 1.140, garrofes 18.000. També Cavanilles estimava una e sens ell et insolidum e dix que sí. major extensió de l’horta 10.800 fanecades E per ço obligà sos béns e renun- front a les 8.000 declarades per la junta d’ex- cià son propi for y es sotsmeté al perts. 8 AMO Llibre de la clavaria de l’almodí. for del racional de la present vila Volum V (1634-1657) a prompte y real execució renunci- 9 En l’article “Les activitats econòmiques ant etiam los beneficis de cedir ac- d’Ontinyent als segles XVI-XVI” publicat a cions y al fur de València et omnia l’Alba nº 9, pàgines 71-80, Ontinyent 1994, alii etiam actum... podeu llegir una aproximació a l’agricultura

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 81 El pintor ceràmic de Manises Francec Tos: obres a la Vall d’Albaida AutorS: Beatriu Navarro i Buenaventura - Josep Lluís Cebrián i Molina

ls carrers dels pobles de la Vall d’Albaida conserven diversos plafons Edevocionals de Francesc Tos, pintor ceràmic la producció del qual s’emmarca entre darreries del segle XIX i principis del XX. La seua obra és rellevant en la taulelleria valenciana perquè, entre altres qüestions, perllongà el pic- toricisme encetat per Joan Bru, difós per Josep Sanchis i impul- sat novament a finals del XIX per Sant Domènec. Ontinyent Sant Jaume. Bèlgida Francesc Dasí.1 A partir d’aquest moment, la pintura sobre taulell També a Ontinyent, al Rava- Conté la inscripció Santísima Tri- girarà vers les noves modes i els let, hi havia un plafó dedicat a nidad. Destaca especialment pel avenços imparables de la industri- sant Rafael. Estava format per colorit i pels trets fisiognòmics de alització, amb plafons en els quals quatre taulells on es veia Tobies Crist, els mateixos que veiem als destacarà la tècnica de l’aerògraf acompanyat per l’arcàngel. Dos nombrosos Sants Josep del pintor o la del tubat.2 Així mateix, la ce- mitjos taulells a la part inferior com els de Manises, Alfafara, Be- ràmica devocional cedirà el prota- incloïen la llegenda Sn. Rafael nifairó o el del Museu del Taulell gonisme estètic i artístic als bran- Arcangel. L’obra estava signada d’Onda. cals, socolades, rètols publicitaris, per l’autor (Fco. Tos) a la peça etc. que realment seran les obres número quatre.3 Per últim, fem menció del Sant capdavanteres que marcaran les lí- Francesc d’Asís de Quatretonda, nies i els estils a seguir. L’obra de A Bèlgida coneixem el plafó de al carrer d’Ausiàs March.4 Consta Francesc Tos se’ns presenta doncs sant Jaume situat a la façana del de dotze taulells (4 x 3) i ha estat com una continuïtat de la tradició celler de Sant Jaume del carrer del restaurat. A la part inferior té el alhora que introdueix alguna no- mateix nom. Està format per dot- rètol Sn. Francisco de Asis. Està vetat tècnica. ze taulells (4 x 3). S’hi representa, signat i datat a l’últim taulell: Fco. vencedor, el sant a cavall, i llegim Tos, 1907. El sant agenollat està Al carrer de l’Alcalde Paco la inscripció Sn. Jaime. L’obra de rebent els estigmes. Mostra pràcti- Montés núm. 2 d’Ontinyent tro- Bèlgida resulta interessant pel rè- cament la mateixa composició que bem el plafó de sant Doménec. tol inferior, on s’indica la data de al plafó que trobem enfront del Està compost per sis taulells (3 x construcció de l’edifici (Bodega convent del Sant Esperit de Gilet, 2) voltats d’una orla de taulells de de San Jaime, año 1901) que per aquest últim més senzill. El plafó sanefa amb una cinta blava enros- extensió indica la cronologia del franciscà de Quatretonda marcava cada i flors, tot pintat a trepa. En plafó. encara, durant les festes patronals un paisatge obert, apareix el sant de darreries del segle XX, el punt agenollat amb el rosari a la mà i Situat a la façana lateral de la de reunió al final de la “despertà” acompanyat dels símbols icono- casa cantonera que hi ha entre el i s’hi cantava l’estrofa al·lusiva a gràfics dels dominics: el gos amb carrer Major i el de Marqués a sant Francesc.5 la torxa encesa a la boca, l’orbe i la Agullent, hi ha un plafó de la Tri- llum de l’estrella. A la part inferior nitat de format quadrat, compost La cronologia pictòrica es pot llegim la inscripció Sto. Domingo. per vint-i-cinc taulells (5 x 5). conèixer a través de la informació

82 - Almaig, Estudis i Documents 2012 El pintor ceràmic de Manises Francec Tos: obres a la Vall d’Albaida

que ens proporcionen les obres, lors. Li atribuïm els brancals del És més, Cervós i Solà, en el lli- gràcies al fet que signà i datà gran carrer de l’Estació número 10 de bre sobre el palau ducal de Gandia quantitat de plafons. Amb les da- Quart de Poblet de 1906 (any que publicat el 1904,13 ofereixen una des que tenim actualment, podem llegim a la façana de la casa) 9 i informació bastant important pel dir que pel que fa a la taulelleria també els del carrer del Pare Mén- que fa a l’origen i a la vessant res- devocional està actiu, almenys, dez núm. 33 de Torrent, a més dels tauradora del pintor. En el capítol entre 1896 i 1908. De l’any 1896 citats del Museu de Ceràmica de sobre l’Obra nova, en referir-se al són els brancals del Museu de Ce- València de 1896. paviment del 5é saló, el dels qua- ràmica de València i el Sant Joan tre elements, escriuen: Baptista de Penàguila, al carrer Pel que fa als llocs de produc- Francesc P. Ibáñez (ambdues obres ció hi ha menys dades. Sabem que “Del antiguo pavimento, ya sense signatura); i a l’any 1908 el sant Vicent Ferrer de l’interior casi todo desgastado á la llegada pertany el Sant Antoni Abat de d’una casa de l’Alcúdia fou pintat de los jesuítas, sólo se ha podido Canals6 del carrer dels Sants (pla- en la fàbrica Sant Pius V de Va- restaurar el de la postrera sala, re- fó signat). Altres obres en aquest lència el 1905, segons llegim al componiendo con harto trabajo y període de temps que ens ajuden a plafó.10 En obres posteriors com la sustituyendo otras baldosas nue- resseguir la trajectòria, encara que Sagrada Família al taller del carrer vas por las que habían desapare- manté una pinzellada constant, són Salvador Giner de Bétera o el sant cido, labor exquisita que se debe el plafó de sant Vicent i la Mare de Antoni Abat de Canals (realitzades al hábil cerámico de Manises D. Déu dels Dolors al carrer del Molí en 1907 i 1908 respectivament) Francisco Tos. Aun así, basta mi- de Quart de Poblet (1900), el plafó apareix Manises com a lloc de fa- rar someramente este dibujo para de sant Josep a la plaça Major de bricació, sense especificar més da- echar de ver la diferencia de brillo Benifairó de Valldigna (1902), dos des. És el mateix cas del sant An- á brillo, de matices á matices.” plafons de sant Antoni Abat al car- toni de Pàdua al carrer del Degà rer del mateix nom de Rafelcofer Martínez de Cabdet, ací, però, És a dir: Tos és de Manises, tre- (1904), la Mare de Déu del Molí sense indicar l’any d’execució.11 balla com a pintor i a més també del Museu de Ceràmica de Valèn- La cronologia i les dades aporta- és restaurador. El fet que els je- cia7 (1904), el plafó de la Puríssi- des per aquest conjunt de plafons suïtes esmenten directament el seu ma en un mas d’Alfafara8 (1906), ens fa sospitar que tindria obrador nom i no el de cap fàbrica o fabri- els plafons de la Puríssima i sant propi, encara que aquesta qüestió cant, com s’esdevé normalment, Josep al carrer de les Santes Justa i cal deixar-la en suspens a falta fa sospitar, novament, que el pin- Rufina de Manises (1907), el plafó d’informació més contundent. Per tor tenia aleshores obrador propi. de sant Vicent Ferrer al carrer del altra part, el Museu de Ceràmica Tanmateix, l’any 1905 signà una Crist de l’Empar de la Font d’En de Manises conserva un plafó de obra a la fàbrica de Sant Pius V. Carròs (1907), etc. sant Climent procedent de la casa de Climent Asunción, fabricant de Pérez Guillén, segons dades de A més dels plafons devocio- terrisseria de la localitat.12 l’arxiu de l’església de Sant Joan nals, hem de destacar els brancals amb composicions a base de pe- destals, floreres, ocells, victòries alades, tot amb exuberància de co-

Trinitat. Agullent Sant Climent. Museu de Ceràmica. Manises Sant Francesc. Quatretonda

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 83 El pintor ceràmic de Manises Francec Tos: obres a la Vall d’Albaida

la fama i influència de Dasí anà Algemesí. St. Antoni Abat. C/ més enllà de les fàbriques en les Mare de Déu dels Desemparats quals pintà i s’estengué per tot el (interior). país, de manera que molts pintors Algemesí. St. Joan Baptista. C/ l’admiraven i alguns l’imitaren en Santa bárbara (interior) la mida de llurs possibilitats. Algemesí. Mare de Déu del Car- me. C/ Lluís Vives (interior) Entre la producció de plafons Algemesí. Sagrada Família. devocionals de Tos trobarem unes Abans al C/ dels Verdeguer. sèries d’advocacions d’èxit entre la clientela, gairebé repetitives. Algemesí. Estacions 8, 9, 10 i 11 És el cas de sant Vicent Ferrer: el de Viacrucis. Ronda del Calvari. citat de l’Alcúdia, el d’Algeme- Bèlgida. St. Jaume. 1901. Celler sí (a l’interior d’una casa), el de de Sant Jaume. la Font d’En Carròs, el de Mas- Beniarrés. St. Josep. C/ Albereda. sarrojos (una placa), el de Murla (Venta del Surdo), el de Quart de Beniarrés. St. Gabriel. C/ Dolors Poblet, el de Moixent (Casa Ra- (interior). bosa)... tots, molt similars. Un cas Benifairó de la Valldigna. St. Jo- semblant és el de sant Josep, una sep. 1902. Plaça Major. altra advocació valenciana que de Benimassot. St. Rafael.* 1904. C/ la mà de Tos trobarem sovint: els Sant Rafael. plafons d’Alfafara, del Museu del Taulell Onda, Manises, Benifairó, Bétera. Sagrafa Família al taller.* Beniarrés, Algemesí, Millena o 1907. C/ Salvador Giner. Brancal. Detall. Museu Nacional de Ceràmica. 17 València Montfort. Bétera. Mare de Déu del Carme.* 1907. C/ Salvador Giner. Baptista de Manises, identificà el Per acabar, us oferim un llistat Cabdet. St. Antoni de Pàdua.* C/ pintor amb Francesc Tos i Serrano, per ordre alfabètic de municipis Dean Martínez. nascut el 1866 a Manises i veí del —obert i provisional— d’obres carrer de les Coves, almenys du- de Francesc Tos.18 Els plafons que Cabdet. St. Miquel.* 1904. C/ Mi- rant la infantesa. Casat amb Maria tenen un asterisc, estan signats per quel Martínez. Amàlia Lerma i Escrig i mort el l’autor i la resta li’ls atribuïm: Canals. St. Antoni Abat.* 1908. C/ 1924.14 Sants. Agullent. Trinitat. C/ Major. Canals. St. Antoni de Pàdua. C/ Sobre l’estil, González Martí, Alcoi. Sant Joan Baptista. Casa de Enmig. en referir-se als brancals del Mu- camp El Xop. seu de Ceràmica de València, diu Carpesa. Mare de Déu del Roser. L’Alcúdia. St. Vicent Ferrer.* que el seu autor segueix l’escola C/ Ermita de Sant Roc. 1905. C/ Colom (interior). contemporània de Francesc Dasí. La Font d’En Carròs. St. Vicent Soler Ferrer i Pérez Camps escriu- Alfafara. St. Josep.* C/ Sant Josep. Ferrer.* 1907. C/ Crist de en igualment que l’estil coincideix Alfafara. Puríssima.* 1906. Masia l’Empar. en gran manera amb el cultivat de la Puríssima. 15 Gilet. St. Francesc d’Asís. Motor per Dasí. El fet que treballés a la Alfara del Patriarca. St. Pasqual 16 vora el convent del Sant Esperit. fàbrica de Sant Pius V , fundada Bailon. Plaça Antic Regne (in- Manises. Puríssima.* 1907. C/ per l’arquitecte Sebastià Monleón terior). a mitjan segle XIX, i on realitzaren Santes Justa i Rufina. Algemesí. St. Vicent Ferrer. C/ obres Rafael Monleón i Francesc dels Ànecs (interior). Manises. St. Josep.* 1907. C/ San- Dasí, podria explicar el pictoricis- tes Justa i Rufina. me de Tos, que assimilaria —com Algemesí. Mare de Déu de la Sa- lut.* 1907. C/ de la Muntanya Manises. St. Climent. Museu de altres pintors— llur mestratge: Ceràmica. pinzellada solta i ràpida d’aspecte (interior). aquarel·lós, multitud de colors, to- Algemesí. St. Josep. C/ de la Mun- Massarrojos. St. Vicent Ferrer nalitats diverses... De tota manera, tanya (interior). (placa). Plaça del Somniador.

84 - Almaig, Estudis i Documents 2012 El pintor ceràmic de Manises Francec Tos: obres a la Vall d’Albaida

Massarrojos. Eucaristia.* 1906. NOTES Gandia. Monografía histórico descriptiva, Abans al C/ de l’Estació. Palau Ducal dels Borja, Gandia, 2004, Fac- 1 Sobre aquests pintors vegeu Navarro i Bue- símil de l’edició de Barcelona, 1904, pàg. Millena. St. Josep. C/ Sant Roc. naventura, B.: «Joan Bru i Plancha: obres a la 179. Resulta curiós el contrast entre els elogis Costera i la Vall d’Albaida», en Llibre alter- dedicats a Tos i l’opinió que tenien del treball Millena. Sta. Llúcia. C/ Sant Roc. natiu. Fira de Xàtiva 2009, Xàtiva, Ulleye, realitzat per La Ceramo de València, que pro- porcionà els taulells a imitació dels antics per Moixent. St. Vicent Ferrer. Casa 2009, pàg. 167-178 i 221-226. Navarro i Buenaventura, B.; Cebrián i Molina, J. Ll.: a reposar-los a la Sala de les corones, ja que Rabosa. «Més obres dels pintors ceràmics Joan Bru no els agradà el resultat perquè els taulells Montfort. St. Josep. C/ Casto Richart. i Josep Sanchis», en Llibre alternatiu. Fira (pàg. 79) “distan mucho del barniz y colorido de Xàtiva 2011, Xàtiva, Ulleye, 2011, pàg. de los antiguos.” Murla. St. Vicent Ferrer. Venta del 105-118 i 153-168. Cebrián i Molina, J. Ll.: En León, A. de: Guía del Palacio Ducal y de Surdo. «Josep Sanchis i Cambra: pintura ceràmi- otros insignes recuerdos de los Borjas en ca devocional», en Llibre alternatiu. Fira de la ciudad de Gandía, València, Tipografía Novelda. Divina Pastora. C/ Sant Xàtiva 2009, Xàtiva, Ulleye, pàg. 179-187 i Moderna, 1926, tornem a trobar la mateixa Josep. 227-232. Cebrián i Molina, J. Ll.: «Montsant: informació sobre Tos. El monestir cistercenc de Xàtiva», en L’art 14 Pérez Guillén, V.: «L’obra mestra de la rajo- Onda. Sant Josep. Museu del Taulell. monàstic a la Corona d’Aragó: El cas valen- leria valenciana al palau dels Borja (II)», cià. Actes de les I Jornades d’Art. Xàtiva, 3, Ullal, 5, estiu 1984, pàg. 55. Ontinyent. St. Domènec. C/ Alcal- 4 i 6 d’agost de 2009, Xàtiva, Ulleye, 2010, de Paco Montés. pàg. 85-99. Cebrián i Molina, J. Ll., Navarro 15 González Martí, M.: Museo nacional de ceràmica González Martí, Madrid, Direc- Ontinyent. St. Rafael.* Abans al i Buenaventura, B.: «Francesc Dasí i Ortega: pintura ceràmica devocional», en Llibre alter- ción General de Bellas Artes, 1964, pàg. 237. barri del Ravalet. natiu. Fira de Xàtiva 2010, Xàtiva, Ulleye, Soler Ferrer, M. P.; Pérez Camps, J.: Historia 2010, pàg. 101-106 i 141-149. de la cerámica valenciana, Vol. IV (s. XIX- Penàguila. St. Joan Baptista. 1896. XX), València, Vicent Garcia, 1992, pàg. C/ Francesc P. Ibàñez. 2 En algunes obres, poques, Tos també fa ser- 102-103. vir l’aerògraf. És el cas dels plafons de Car- La Pobla Llarga. Puríssima. C/ pesa o Montfort. 16 De la fàbrica Sant Pius V, de cronologia semblant, coneixem el plafó semicircular dedicat Major. 3 El plafó de Sant Doménec ja fou recollit per a Sant Pere de la portada de l’església parro- García, J. Ll.: «Cerámicas religiosas de Onti- Quart de Poblet. Trinitat. 1900. C/ quial de l’Alqueria de la Comtessa. A la part nyent», Almaig, 3, 1987, pàg. 8-16. El de sant inferior de l’esquerra conté la marca de la del Molí. Rafael el coneixem gràcies a una fotografia fàbrica: Sn Piov VALENCIA. La tipografia i publicada en Bernabeu Galbis, R.: Imágenes la decoració inferior són modernistes. Quart de Poblet. St. Vicent i Mare devocionales de Ontinyent, Ontinyent, Caixa de Déu dels Dolors. 1900. C/ Ontinyent, 2007, pàg. 139. 17 López Català, E.: «Los paneles devocionales de Beniarrés», Alberri, 12, 1999, pàg. 87-120; del Molí. 4 Els plafons d’Agullent i Quatretonda cons- i Olivares i Torres, E.: Ceràmica devocional ten als llistats de Sendra Bañuls, F.: «Un Quart de Poblet. Brancals. 1906. d’interior i rural d’Algemesí, Algemesí, art menor als carrers d’Agullent: els pla- Ajuntament, 2007, ja posaren en relació C/ de l’Estació. fons ceràmics devocionals (s. XVIII-XX)», alguns d’aquests plafons. Almaig, 13, 1997, pàg.184-187; «Els plafons Quatretonda. St. Francesc d’Asís.* ceràmics devocionals a Benicolet, Benigà- 18 La majoria de plafons situats en interiors els 1907. C/ Ausiàs March. nim, Llutxent, Pinet, la Pobla del Duc i Qua- coneixem gràcies als treballs de Segura Mar- tretonda», Almaig, 14, 1998, pàg. 98-105. tí, J. M : Op. cit. 1990; DD. AA.: Op. cit., Rafelcòfer. St. Antoni Abat.* 1990; López Català, E.: Op. cit.,1999; i Oli- 5 Montoliu, V. (dir.): Costumbres y folklore de vares i Torres, E.: Op. cit., 2007. 1904. C/ Sant Antoni Abat. Quatretonda. Quatretonda, Grup de danses, Rafelcòfer. St. Antoni Abat.* 1987, pàg. 184-185. 1904. C/ Sant Antoni Abat. 6 Cebrián i Molina, J. Ll.: Els santets de Canals: capelletes i plafons ceràmics de Tavernes de Valldigna. Sant Joa- devoció popular, Canals, Ajuntament, 2000. quim. C/ Sant Joaquim. 7 Coll Conesa, J. : La cerámica valenciana: Apuntes para una síntesis, València, AVEC, Torrent. St. Rafael. Abans al C/ 2002-2009, pàg. 264-265. Sant Cristòfol. 8 Tenim notícia de dos plafons de Tos a Alfafa- Torrent. Brancals. C/ Pare Méndez. ra per Segura Martí, J. M.: Catálogo de paneles cerámicos devocionales de L’Alcoià-El València. Mare de Déu del Molí.* Comtat, Alacant, Diputació, 1990, pàg. 61 i 1904. Museu Nacional de Ce- 125. ràmica. 9 Per conversació amb la propietària de la casa, sabem que en l’interior hi ha obra signada per València. Brancals. 1986. Museu F. Tos. Nacional de Ceràmica. 10 DD. AA.: Els panels devocionals a l’Alcúdia, Xaló. Mare de Déu de la Consola- L’Alcúdia, Ajuntament, 1990, pàg. 115 i 151. 11 A Cabdet hi ha també un sant Miquel signat ció. C/ Mare de Déu. i datat el 1904 al carrer de Miquel Martínez Xelva. Mare de Déu del Roser. C/ núm. 12. Azogue. 12 Pérez Camps, J.; Requena Díez, R.: Taulells de Manises: 1900-1936, Manises, Ajunta- Xirivella. Sta. Rita de Càsia.* C/ ment, 1987, pàg. 66. Major. 13 Cervós, F.; Solá, J. M.: El palacio ducal de

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 85 “Com el vel de l’aurora, de solitud segura”: univers mític i recerca incansable en la poesia de Salvador Jàfer Autor: Moisés Llopis i Alarcón

més alt. Un ritual de purificació — parcel·les de la qual ja proposa- el foc contra la màscara—, no és va entre nosaltres Salvador Espriu cap plaer, definitivament, no és cap [...]. I, en darrer lloc, la vivència plaer, o potser el més alt» (p. 163). actualitzada dels productes musi- Ara, ho veiem, la relació entre l’es- cals que, com a fet sociològic, con- criptor i allò que escriu s’explica en necta amb les masses populars amb línies del «plaer», d’una satisfacció una força notòriament majoritària» personal fruit de les indagacions i (1988: 9). Aquestes directrius, en- del tractament de les experiències cara vàlides, són l’entramat teòric pròpies. Per això, «la poesia és un a partir del qual Jàfer constituirà el sistema de vida» (p.175). seu «univers poètic», definit dins El poeta Salvador Jàfer i Sanxis. Fotografia: Sergi els àmbits de la solitud, el desert Gómez i Soler Encara més, aquesta idea arriba- i l’Amor (en majúscula). Aquests alvador Jàfer (1954-)1, en rà del tot reforçada amb les reflexi- elements iniciàtics són el punt des el text que dóna l’entra- ons recollides a L’energia és el sub- d’on, al llarg de la seua trajectòria, da a L’estela de la platja jecte del poema (1988), una mena anirà bastint tot un seguit de refe- S(1973)2 diu de la literatura que «és d’assaig on l’autor explicita que rents simbòlics puntuals o d’un [...] una espaseta de matar dracs, «la poesia és l’argument del poe- abast més o menys ampli que faran grans i petits, com els que eixien ma, el subjecte del poema, allò que augmentar considerablement les per les parets a les nits d’estiu quan jau sota el poema, i també, l’artífex possibilitats retòriques i temàti- ens assèiem a la fresca» (p. 39)3. del poema. Els poetes prenen com ques. D’aquesta manera, el recorre- Aquesta primera definició, del tot a subjecte del seu quefer la imatge geut poètic de Jàfer es converteix iniciàtica és, als nostres ulls, el punt d’ells mateixos, poetitzen, és a dir: en un viatge «mític» incansable ba- de partida no només de la seua obra perfan, una experiència instantània sat en una recerca contínua de co- i de la seua projecció poètica pos- o un seguici de flaixos instantanis» neixement i de maduresa personal. terior sinó també, i sobretot, de la (p. 219). relació constant i programàtica que 1970-1972: primers treballs el jo poètic mantindrà amb l’entorn Cadascuna d’aquestes definici- poètics espacial i social. Ara, el jo que par- ons contenen perfectament, no no- la s’uneix amb la realitat, amb l’en- més l’evolució poètica de Salvador L’any 1988, el mateix Salvador torn que l’envolta, dins del qual se Jàfer sinó també la seua mirada al Jàfer va decidir recollir la seua pro- sent tranquil, relaxat, com assegut món, així com la fórmula que per- ducció poètica fins el moment en un «a la fresca». La figura de la mare, met la seua interpretació. En altres mateix volum. Aquest projecte, que a qui va adreçada aquesta descrip- paraules, aquestes de Vicent Escri- va prendre el nom significatiu de ció, és, sense cap mena de dubte, và, «la producció artística de Jàfer Produccions Ansietat (1970-1988), el punt clau d’aquesta reflexió; la s’atansa a un replantejament triple. conté, tal com assegura l’autor en literatura unida a l’espai on es crea. D’una banda, la component biogrà- l’Entrada, els «treballs poètics de fica absoluta fins retrobar la iden- joventut», fruits d’«amors, passi- Per contra, dins Els caçadors titat històrica personal (percança ons, traïcions, deliris, com solen salvatges (1984), Jàfer canvia de de les pròpies fonts biogràfiques). dir tots els poetes». La proposta, posició i afirma, entre els versos D’altra banda, l’enxarciat d’un però, no pretén ser «exhibicionis- del poema «La vastitud», que «Es- món farcit de símbols, via Foix i ta i poc respectuosa», de manera criure no és cap plaer, o potser el Gimferrer i de la mística oriental, que prefereix les «denominacions

86 - Almaig, Estudis i Documents 2012 «Com el vel de l’aurora, de solitud segura»: univers mític i recerca incansable en la poesia de Salvador Jàfer

artesanals», que fan considerar els nar-se amplament alterable: «Ulls poemes com «exercicis d’aprenen- que no conec, ulls. Duen tions en- tatge amb les paraules». D’ací que cesos o la desferra d’una espasa arribe a considerar els seus poemes niquelada. Foc, marbre, marbre- com a fruits d’una «reflexió» ere- ivori, ivori-sang, foc, foc ensag- mítica, també pausada, reflexiva i nat» (p. 27). Els continus jocs de aprofundida. Alhora, val a dir-ho, paraules, fins i tot en el títol (El foc són també el reflex més plausible m’esguarda – El foc m’és guarda), d’un viatge llarg, dens, coherent i palesen aquest temor: «Tinc tanta poèticament enllaçat. de vegades por, com si fos, sé ho dir no, ben bé estel com qualse- En aquest sentit, El sol de mig- vol si fos, com qualsifossevol» (p. jorn (1970-72) representa «una 28). El canvi cap a la prosa poè- breu mostra del poc que he pogut tica és, ara, complet, i a més, di- salvar de la meua adolescència i rigit a destacar un demà concret, primera joventut». I és en aquest Portada del recull poètic Produccions Ansietat temàticament i estilísticament recull on comencen a aparèixer els (1970-1988) parlant: «Quan albirarà els focs, primers símbols que identificaran els focs espurnejants, i els arbres més endavant el tractament poètic plica i l’autolimita, es posa de roig foscant del paisatge de nacre, de Jàfer: la llum, la flor, el blanc manifest en les cançons i jocs po- jaurà, clourà els seus ulls tan lents, que es torna rosa, l’ocell, el calze pulars, que juguen a enyorar ama- com la neu que s’escampa de la de nacre, els ulls. Són textos on blement la infantesa i, alhora, es Terra d’Enlloc» (p. 36). Aquest el poder de la transformació té un giren cap a la figura del drapaire és el punt d’arribada, la meta, la protagonisme important, decisiu, que, mut, es torna símbol d’aquest destinació final; tot plegat, també no només en la incorporació de cop de llum i d’innocència: «Ai l’inassolible (o no). Aquesta pro- mecanismes i tècniques poètiques oblit, drapaire mut, / ¿quines hores jecció, presentada potser massa sinó també, i sobretot, en la inter- se t’emportaran / ben endins de tot d’avançat, permet alhora un do- pretació del món per part d’un jo endins?» (p. 21). ble joc important: per una banda, poètic indecís i preocupat: «Que la construcció d’un món paral·lel la lluna d’argila / es faci lleó / i Per tant, El sol de migjorn es i alhora allunyat de la «realitat» a que em deixin calcigar / tots els torna, indubtablement, punt de partir del qual el jo poètic jaferià meus mots, / mentre m’enfonso partida del viatge iniciàtic, que intentarà, sempre incansablement, lentament / al palau de la foscor, / recollirà alhora les primeres ca- explicar i definir la seua situació a la nit, quan m’agenollo / enfront racterístiques que identificaran emocional; i per una altra banda, del pou del desamor» (p. 19). La la poesia de Jàfer. S’hi observa, la concreció d’aquest nou univers, llum, ara, esdevé mitjà a través del clarament, una voluntat de tren- a través d’un conjunt de referents qual s’assoleix el coneixement, i cament, a partir d’una represa de simbòlics i naturals que aniran també es descobreixen la natura la tradició intepretada amb motius bastint-lo i ampliant-lo contínua- i les essències primeres. El dolor, diferents i amb una altra intencio- ment, i on el jo poètic es trobarà, però, hi és, de manera molt explí- nalitat. D’ací que hagem de consi- sempre, renovat, amenaçat i rep- cita, i la idea d’un demà amable es derar la llum com a centre i guia tat: «És ja demà, és ja avui. I l’ho- torna, sobtadament, inassolible: de la «nova realitat»; un punt neu- ritzó trement. / Si serà nou, si serà «Ara que encara ens resta calç per ràlgic, com el que representa «el vell, si serà meu...» (p. 28). a emblanquinar els núvols i les sol de migjorn». esparegueres creixen boges com Així, aquest espai és farcit de tota la vida, caldrà servar aquest Amb El foc m’esguarda noves influències i, ara, trobarem petit misteri per al dia de demà i (1974), Salvador Jàfer comença a les referències als elements còs- un poquet més per a despús-demà, bastir l’espai «mític» d’una iden- mics («Seiem ací. Veuràs el meu i un altre poquet per al dia de la titat caracteritzadora plena. És, cos deturar-se a dibuixar les llu- nostra ascensió cap a la blavor de inevitablement, una nova represa nes, planetes i galàxies» [p. 28]), l’infern» (p. 20). del viatge anterior. Ara, però, el jo al món clàssic («Els ulls cansats poètic sembla encara més confós, inflen de por les espelmes de verí. L’arrelament del jo poètic amb molt més perdut dins d’un món La lloba nit dóna a mamar al fill la tradició que, al capdavall, l’ex- que comença a canviar i a tor- ferit» [p. 29]) i, per primera vega-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 87 «Com el vel de l’aurora, de solitud segura»: univers mític i recerca incansable en la poesia de Salvador Jàfer

da, als diamants, símbol per excel· L’estela de la platja (1973): pri- començàrem a bastir el nostre pa- lència de la poesia jaferiana: «A la mer punt culminant lau, com un reducte medieval. Ara, tristesa l’or, al diamant el silenci» deturem-nos, puix que el present (p. 29). Tots ells, però, apareixen Aquestes apreciacions anteriors ens demana almoina (¡nosaltres transformats, concebuts amb una es veuen del tot confirmades si lle- que som pelegrins…!). I si ens res- altra naturalesa i, per tant, no iden- gim L’estela de la platja, que es va ten forces per a creure, direm que tificables completament amb els publicar en primera edició amb el la paraula s’entenga per totes les referents habituals. títol L’esmorteïda estela de la plat- coloraines dels arcs del cel; i que ja (1974) i que va ser obra finalista ens nodreixi la nostra mar ampla i Per altra banda, el dolor i la del premi Vicent Andrés Estellés de llarga d’amples perfums, de dàlies tristesa són sentiments més pu- l’any anterior. i gesmirs» (p. 40). Al capdavall, no nyents, i més vius: «Tristesa habi- és altra cosa que la voluntat d’esta boscos innombrables. La meua Arribats a aquest punt, Jàfer fa trendre aquesta nova llum, aquesta sang encalça camins nus de sang. un repàs de la seua trajectòria vital nova intepretació de la literatura, M’endormiscaré a l’alba dels pei- i poètica, marcada per les «amples de la poesia; aquesta nova manera xos grocs» (p. 28). La bellesa que- vinyes incendiades pel sol d’estiu» de fer i concebre: «Si retornàvem da encoberta perquè «al capdavall de la zona oriental de la Vall d’Al- cada cosa a la vida, potser aquesta tot és nit i les veus de la planura baida (concretament, del seu poble llum s’estengués valenta. I llavors fosca sempre retornen al cau dels natal, el Ràfol de Salem) i per les podríem dir que ens ha calgut viure esparvers» (p. 28). De la mateixa «llargues hores d’astorament en una entre el punyal i la rosa a la recerca manera, l’amor i la mort establei- catedral assedegada de monstres, i de tots els camins» (p. 40). De nou, xen llaços d’unió arriscadament a poc a poc una caserna de deixade- ho veiem, Amor i Mort s’entrecre- estrets: «No moris. I somicava, tu sa, com un oblit pantaixant», l’anti- uen magistralment per conformar vas ser el meu testimoni. T’estima- ga Facultat de Filosofia i Lletres de i crear la identitat essencial del jo ves la mort. […] Si no em beses, la Universitat de València. I és ací dins d’un espai íntim, personal, i em moriré» (p. 33). La sang s’aca- on trobem aquesta primera defini- també «mític». ba convertint en font de vida i se- ció de la literatura de què parlàvem nyal de mort: «La sang rosa cisalla unes línies més amunt, adreçada a Aquesta proposta s’estén també la neu rosa, combat que duu la for- la seua mare i fent referència als als seus poemes, on la voluntat de ça ferotge de mans abrivades o la seus estudis universitaris. canvi i transformació es torna eix canella que naix als llavis. Degota temàtic: «Nosaltres som els habi- l’ambre. Després recollirem la fer- De sobte, però, el seu discurs tans perennes / d’aquesta meravella ralla que hem anat deixant al llarg canvia i és redigirit al seu nou de marbre que no ha tastat la llum. / del plor» (p. 30). univers «mític», a la nova realitat I hem de baixar escales encantades «poètica» creada: «Com un prefa- / o hem de pujar muntanyes de gra- Tot aquest entramat sentimen- ci del ritual (just quan els ulls co- nit, / fins a albirar la cambra, el clos tal es resol d’una manera clara: a mençaven per oblidar-se i rajaven del sacrifici, / i les destrals lluents, través de la transformació de les una tebior que podia durar tota una espurnejants de gaudi.» (p. 44). essències primeres descrites, això vida). I s’obria lentament l’escletxa és, l’amor i la mort, que es tornen, (de tot un poc i un munt de recan- Apareix, ara, la idea de domini, per un moment, germanes: «El lle- ces). Així vam arribar a les portes no amb una voluntat de propietat vant em castiga amb les roses que del jardí». Ara bé, el jo manté en- sinó com una suggestió aparent esclaten i el vent de l’horabaixa cara una actitud incerta, temorosa. d’empeny i esforç cap a l’Absolut, i arranca els capolls joves. El foc, D’ací, la seua reacció: «Comencem unida a les idees de mort i dol: «Im- el foc sempre m’esguarda. Voldria a entrar-hi amb passes poregoses. molar-me ja, avui, necessito; / les morir amb el foc, besant llavis, be- No sabríem què robar de tant de bruixes vénen, domini, al sàbat del sant nits, besant trens, besant fos- tresor. A la fi ens hauríem d’acon- sacrifici, / trenca’m els ossos, cos- ques planures, i escanyar els lleons tentar amb un dels més petits». sos del meu terror» (p. 45). Aquest amb la sang de la pluja» (p. 34). És domini, però, sembla vigilat, sem- així com arriba a assolir el límit, el Finalment, arriba la voluntat de pre atent, impredictible: «Per no reconeixement de l’absolut assoli- compromís poètic social des d’Au- callar aquest domini i la malura del ble: la Terra d’Enlloc, l’espai pura- siàs March: «“io só aquest qu·en fred / dormirem al recer dels albe- ment «mític», encara per construir, la mort delit prench, / puix que no llons, la clivellada pell, / la palma encara gèlid, acabat de crear. tolch la causa per què·m ve” / Així de la mà sempre voltada avall i

88 - Almaig, Estudis i Documents 2012 «Com el vel de l’aurora, de solitud segura»: univers mític i recerca incansable en la poesia de Salvador Jàfer

sempre / guaites de la nit foraden recerat al límit espacial de la platja les despulles m’acolliran d’aquest amb els ulls / l’esmortida estela de o es trasllada, des de l’arena, cap a dolor ja mai més lliure» (p. 104). la platja» (p. 56). la mar i l’univers del mite. La tercera part, la més extensa El demà s’ha tornat incert i el En aquest sentit, Lívius diamant del recull, girà l’atenció cap a l’èxit jo poètic viu en un estat d’angoixa completa el desenllaç d’aquest vide Lívius, que, d’acord amb la pro- continu. Les opcions són ara més atge. El recull, dividit en tres parts posta de Carbó i Simbor (1993), ha reduïdes que mai: «demà, domini numerades amb xifres romanes, de ser entés, definitivament, com o desert planíssim, la sorra aven- presenta un jo vençut, cansat, en- «un desdoblament del jo enuncia- tarà parpelles de l’insomni estès volat de penúries i morts («I hem dor que sovint incorpora un inter- i apaivagat» (p. 62). L’espai creat de matar si no volem emmetzinar locutor plural» (1993: 65). És, per és el d’una platja que actua com a tan bell metall silenciós» [p. 81]). tant, a través de Lívius, mític heroi límit entre la realitat coneguda, pe- El poeta sembla haver perdut la ba- clàssic i mediterrani, que aprofun- rillosa i amenaçant, i una «nova» talla i, així les coses, encoratja Lí- dim en els pensaments i reflexions realitat desconeguda, incerta i ina- vius, «amant dels diamants» per a del poeta i, alhora, ens és creat bastable: «El meu país és lluny, les refer la batalla: «Salva’t, oh lívid, davant dels ulls l’univers anterior- màgiques timberes, / les veles de l’espasa et porto, el venciment i la ment evocat i que ara, per fi, té a safir que enlluernen el vent. / I jo, venjança m’has de dar i has de cre- la mà. Per això, la seua pregària és: com un estel perdut amb les nafres uar de pit a pit el carenar del cos fe- «Germans, deixeu-nos en el somni, / daurades de l’or que vaig somi- rit, sense esperar la veu del llop que els qui vivim enllà de la raó, no in- ar llunyà» (p. 68). És precisament et ve a cercar [...]. Lívius, amant terposeu cap festa al treballat exi- aquesta perillositat la que incita el del diamant, enamorat del cel dis- li» (p. 107). El llenguatge altament jo poètic a iniciar, de facto, el seu tant, tu vencedor» (p. 84). profètic sembla finir a les acaballes viatge: el nou traspàs cap a l’espai del recull, quan l’envaeix una certa «mític»: «La platja té verins ama- Òbviament, les referències als recança i es torna, novament, un jo gats a la sorra / inflamada de brui- elements pertanyents a l’antiguitat temorós, indecís: «... I sé que no és xes. […] Jo temo les ones, / perquè clàssica grecollatina i mediterrà- això el que jo volia, que no és això. em són enemigues, perquè no puc / nia són ací més evidents que mai El vostre desig gairebé no el conec, collir-les. Desesperadament voldria i dirigeixen l’èxit de Lívius alho- però el meu, el meu tampoc [...]; no plorar / aquesta llum que m’incen- ra que permeten la descripció del us busco, tanmateix, més que per dia els raïms, els codolars. / Vaixell nou regne, l’«altre Enlloc»: «A tu dir-vos que me’n vaig lluny, i cada perdut, destralejada casa. / […] Sóc t’ofreno el mur i el sol que van ser volta que m’invento el viatge, [...] presoner, captaire, fill de l’amarga els meus guaites d’altre Enlloc, me’n vaig més lluny. Oh, no em escletxa / […]. Rebré la mort / i la castells i encens de rituals, balmats digueu adéu com a les àuries histò- crinera serà el meu ceptre» (p. 70). esculls on reposaven les vaixelles ries de vells ports en velles ciutats. A partir d’ací, el jo poètic inicia per al vi de cada dia, els bells i M’he perdut fa molts cercles de un petit recorregut que l’endinsarà verinosos calzes on beguí la meua llum i ara he vingut a caure damunt dins la mar («La porta m’era oberta, mort. / Sigues dador, rei senyor d’aquest paper. I sé que és això el obert encès paisatge de la mar» [p. d’aquesta endreça, de rem i barca que no volia» (p. 113). 73]), que tindrà l’Amor com a guia i un fosc fanal contra clarors. [...] («Cada dia m’invento el teu crit, el Hi tinc un regne ben bastit on seré I així, el bastió de paraules i sím- teu nom, / la teua veu de nacre es- rei i sol senyor» (p. 98). bols sembla, a poc a poc, desfer-se, queixada i sola» [p. 72]) i que aca- fondre’s i essencialitzar-se del tot, barà amb la salvació del jo poètic Aquest jo, però, no serà pro- cada vegada més profund, cap a cap al món «mític» que perseguia: clamat rei d’aquest nou regne. Els una reflexió dura, punyent: «Jo só «ventall de vents, destí que naix / símbols inicials s’han esvaït («No el vaixell romput que en nit de moi- de l’ombra, en tu m’enlairo / i per hi ha Caront» [p. 100]) i ara Lí- xos / crido de lluny el nom del Ve- tu cresc cap a la lluna / i l’esvelta vius ha de prendre el lloc, mentre nedor, / de la tristesa estant, corall crinera del meu treball frisós. / Les «el cigne canta» i el regne és cre- de boixos» (p. 126). La fi d’aquest veles han cantat en misteri blau / i at, això sí, tenint en compte de nou recorregut no pot ser un altre que el plemigjorn del mar / m’ha incen- que «els enemics vençuts vindran / no siga aquell passat pel filtre de diat la platja» (p. 74-75). El caliu a beure el calze dels meus pits, / en l’amor: «És la mort, terra meua, del foc torna a ser-li de nou l’abra- les escuts no hi ha cap més llum, / és l’amor del teu príncep, el pas- çada, i no sabem del tot si queda ar- ni dins llurs llances altre foc. / Ni tor de gaseles» (p. 134). El viatge

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 89 «Com el vel de l’aurora, de solitud segura»: univers mític i recerca incansable en la poesia de Salvador Jàfer

èpic del jo protagonista acaba ben es repeteix minuciosament seguint s’acaba convertint en el lloc idoni, a prop del lloc on s’havia iniciat en l’estructura del psalm bíblic: «Pare en el regne desitjable, en la Terra l’anterior poemari; la mar es torna Cel, Mare Terra, Germana dels d’Enlloc inefable: «Si algun dia inassolible, límit, punt on acaben Dies, / Espòs de les Nits, Donzell em perdia no caldrà que em bus- confluint tot un seguit de símbols que il·lumina, Donzella del Dolor, queu, / que m’estaré tot sol somiant i referències temàtiques que ja co- / Misteriosa Partera.» (p. 143). És amb mi sol l’esclat / de sentir-me neixíem de fórmules anteriors però un viatge cap a l’interior, dins d’un abandonat i lliure. Les meues mans que ara s’han posat al servei d’un període de transformacions que han fet / un univers exacte on cada espai nou, completament mitificat. evoca un bell retorn, una possible alenada és com cal / i potser no cal embranzida: «Són homes de futur, més» (p. 160). És, com la poesia, Els caçadors salvatges (1984): l’estirp immaculada, diamants que el plaer més absolut i el més ínfim; segon punt culminant naveguen els continents de l’Uni- un plaer exacte, precís. I d’ací, «el vers, Amants de l’Eternitat» (p. retrobament material de la pròpia Els caçadors salvatges és, si 145). L’evocació dolorosa, rígida, terra» (Escrivà 1984: 20), la unió seguim aquesta anàlisi, el recull dels poemaris anteriors es canvia del poeta amb el seu espai, amb la poètic que condensa d’una manera ara per un discurs directe, enèrgic, seua ànima. Els caçadors salvatges més completa i efectiva l’aparell propi del terreny del «domini». és, a més del seu segon punt culmi- simbòlic i poètic que Jàfer havia nant, potser també el més complet, desenvolupat al llarg d’aquest breu Jàfer mateix acaba per definir el símbol perfecte, com l’estrella període temporal i que, segons Vi- el seu paper dins d’aquest espai de sis puntes que decora la primera cent Escrivà, hem d’entendre «com sintètic: «Jo, Caçador, servidor del edició del llibre. Per això, Jàfer re- a proposta artística [que] conjumi- temps, acció pura, amo d’un camp cupera i afegeix nombrosos recur- na la component biogràfica, una tancat, reflex interior, a l’aguait sos simbòlics religiosos, literaris, praxi poètica de suggeridors ves- dels miracles» (p. 147). En efecte, poètics i estilístics, d’arrel medi- sants d’amor sufí, la intrusió de «Salvador, en aquest aspecte, cer- terrània, subordinats o, encara mi- productes musicals, i una intensa ca no pas l’efecte immediat de la llor, lliurats plenament a un abso- acumulació de símbols i contin- paraula que vindria a ser la comu- lut, el de l’amor. Hem de recordar guts esotèrics en provatures lecto- nicació de conceptes, sinó la ‘vi- que els caçadors jaferians són, ara rals» (1984: 14). En efecte, Jàfer bració’ que transfereix i comunica com ara, «soldats de l’amor, només sembla despullar-se al lector per emocions, efectes de percepcions, Soldats d’Amor» (p. 198). I és per mostrar-li, en essència, la seua ves- visions directes» (1984: 19). Escri- l’Amor que lliuren la seua ànima, sant més sincera i plena, afegint-hi và, en efecte, identifica les paraules desafiant vida i mort, però també noves referències, aquestes ja molt del poeta dins d’aquest límits i, no el «més altiu misteri del periple». més madures, i més arrelades a la només això, sinó que arriba al fons Són «Soldats del Misteri, Amants seua ànima. La «contundència rít- del missatge de Jàfer: «som ger- Folls de l’Atzar, / Herois de Soli- mica» de l’heroic Lívius Diamant mans en l’amor universal, perquè tud, Espills del déu Instant. / I sem- és substituïda ara per una «reduc- en els estels energètics de la ment pre estem buscant Companys per al ció de l’aparell retòric tradicional» apareix amb diafanitat la inevitable Viatge» (p. 198). i, gairebé completament, Jàfer i senzilla igualtat entre els homes» s’abandona a la prosa poètica i al (1984: 19-20). I es que el mateix Orquídia (1978-1988): tanca- vers lliure; però sobretot, al vers poeta ho reconeix, potser dins d’un ment d’un cicle sincer i amable, íntim i místic. jo interioritzat que li parla: «¡Ja ho veus, Salvador Jàfer, Lívius Dia- Orquídia, el darrer dels poema- Els elements zodiacals actuen mant impur!» (p. 168). ris que recull Produccions Ansietat ara com a guia i presenten «l’ai- és també, després d’aquest recorre- guater» com el vertader caçador Destaquem, per la seua senzilla gut literari, la propera oportunitat salvatge dins d’un espai nou, pri- exquisidesa, dins d’aquesta peripè- de trobar el Jàfer més íntimament migeni. Es tracta d’un nou temps, cia, la bellíssima «Oració a la Vall», poètic. L’han precedit Oda estra- vingut després de la renovació, que símbol inequívoc i simbiosi perfec- nya a València (1982), de clares ha originat al seu si una «nova esta per a Jàfer entre el món «mític» connotacions estellesianes i amb pècie / que ve ballant endormisca- il·lusionat i la «realitat» creada. La les primeres referències islàmi- da un cant incert!» (p. 141). Aquest Vall, des d’on sembla trobar-se el ques; La barca del temps, home- nou cant ens arriba com una pregà- poeta, es lliura a la bellesa innata natge sentit a Manuel Sanchis ria, com una litúrgia constant, que i efímera de la primavera i així, Guarner; Érem de seda (1983),

90 - Almaig, Estudis i Documents 2012 «Com el vel de l’aurora, de solitud segura»: univers mític i recerca incansable en la poesia de Salvador Jàfer

Europa (1984) i Navegant obscur (1984-1986), vertader continuador de Els caçadors salvatges, amb un missatge, ara, més tebi, reflexiu i minuciós, on sembla perseguir-lo un sentiment de recerca continu i, a més, visiblement cansat: «Tota la nostra vida, la passarem buscant i en aquesta recerca va la part més important, certament la més noble, de la nostra responsabilitat com a éssers lluminosos» (p. 233). La di- cotomia, ara, és més marcada que mai; i, retòricament, es transforma en un discurs de versos més breus, retornant en ocasions als jocs de Perspectiva de la Vall d’Albaida des del pic Benicadell paraules de la primera joventut o descrivint una bellesa primmirada, força interna esfereïdora, inhòspi- nit. Estic traçant el meu destí» (p. visible des de l’ànima, subtil o de ta; també íntima i, val a dir-ho, un 310), arribarà a dir. nou efímera, fugaç i, per tant, mai tant resignada: «La campana més del tot satisfactòria: «Besa el teu alta va esguellar el seu so. Hem «Selvàtica» esbossa, a grans company, / exalça el seu cos, / fe- sentit al capvespre un crim astral trets, el recorregut literari, perso- cunda el seu bosc, / defensa la teua de sang i la mort del company ena- nal, íntim i poètic de Jàfer: «Com terra» (p. 254). A més, també ha morat de l’alba. [...] Estic sol, buit un captaire, com un salvatge, / he provat l’assaig amb L’energia és el com l’èter, i el meu esforç s’allu- vist nàixer la llum en els extrems subjecte del poema (1983-1984), nya batallant en empreses i miste- de l’univers. / Com un albat he una reflexió breu però contundent ris de fosca» (p. 309). L’experièn- mort abans de l’alba. / Com un orat escrita a mode de projecció pro- cia amorosa anterior es transforma he percaçat les daines en boscos sística de Els caçadors salvatges i en l’expressió d’un dolor que opri- consagrats / i amb verins prohibits que vol empènyer la poesia cap a meix el jo i el transforma, el canvia m’he curat les ferides» (p. 318). lectura renovada i completa, unida radicalment. Ara, «el cel fort atzu- a altres mitjans audiovisuals. La reja la gola de l’estiu» i «no tinc Per tant, Jàfer condensa en Pro- proposta de Jàfer en aquests mo- pressa. M’agradaria no tenir pressa duccions Ansietat tot un viatge, ments és la d’una poesia dinàmica, i contemplar serenament com cau incansable i «mític» que l’arrela al ampla, que ocupa els espais de la la llum sobre els llibres que no lle- món vivencial i li permet crear un vida quotidiana, per tal de millo- giré» (p. 313). El plany va dirigit, espai mític característic, fruit d’un rar la seua comprensió i també la principalment, a allò que hi és, a entramat amplíssim de símbols i seua recepció i difusió. Aquest di- allò que no podrà fer o a allò que referents pertanyents a la cultura namisme, que veurem a Navegant no pot assolir. De sobte, ha desa- mediterrània, occidental-oriental o obscur en clau d’«avantguarda» és, paregut el mite, i el jo s’enfronta universal per, definitivament, retor- però, una proposta generacional, nu al món que l’envolta i que l’ha nar-lo a un espai acceptat però gens d’acord amb les propostes poèti- atacat. La seua resposta és, però, plaent, o com a mínim no desitja- ques de la nostra generació dels 70 del tot senzilla, dèbil i sense for- ble. Tanmateix, aquest nou recurs i també de les línies encetades per ces; potser «ni més ni menys que el permet al poeta una conjugació Salvador Jàfer i també per Andreu desert: un espasme idèntic a l’aire més completa, que basa la seua in- Navarro, més pròximes a la moder- de l’oasi, la latitud austera, el pen- terpretació empírica nova (encara nitat i el trencament (Carbó i Sim- sament del beduí, que com el déu que sense continuació) en aquests bor 1993: 30-32). d’arena no pot contenir límits, no coneguts símbols, i que l’acosta pot tenir company» (p. 314). La gairebé a una proposta parcial- Ara, però, ens trobem amb un idea de solitud creix i s’amplifica ment irònica: «Els quàsars, diuen, Jàfer canviat, no tant bruixot i drui- en cadascun dels poemes, i l’amor són fonts compactes de radiació da, i més planyent. Orquídia és un (o, millor dit, l’absència d’amor) quasistel·lar. Són objectes extra- poemari breu (només conté tretze reprén un protagonisme encara mai ordinàriament distants, allunyats composicions) però intens, d’una no perdut del tot: «Estic buscant la de nosaltres a milers de milions

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 91 «Com el vel de l’aurora, de solitud segura»: univers mític i recerca incansable en la poesia de Salvador Jàfer

d’anys de llum. [...] Són objectes La solitud del desert, és així El desert és, per tant, l’ànima més aviat efímers, la seua durada mateix, també la seua, i torna a del poeta, el jo mateix, fos dins les no deu sobrepassar el milió d’anys. produir-se, per tant, una simbiosi qualitats de l’espai que descriu. I Hi ha encara, diuen, els objectes perfecta entre el jo i l’espai que descriure el desert és, en realitat, estel·lars blaus, que deuen ser an- l’envolta; un jo cansat de vagare- llegir la seua ànima, les seues re- tics quàsars esmortits. El quàsar jar, crear i erigir nous regnes dins flexions atorgades i lliurades al més brillant és 3C273» (p. 321). un espai erm però ric, etern però seu punt màxim, en un espai que ben delimitat, de condicions ex- no permet la distracció ni l’enyo- El desert (2002), línies obertes... tremes, com la que pateix el ma- rament. El desert és l’espai zero teix autor. des d’on reprendre el camí. Per El desert representa, fins ara, el això, el poeta recupera versos es- retorn poètic editorial de Jàfer des I, de bell nou, trobem els recur- crits en poemaris anteriors; per ex- del 1988 i, alhora, la seua darrera sos simbòlics i temàtics que expli- plicar-se, reconèixer-se i avançar, publicació. En efecte, amb El de- quen l’adhesió del text a la poesia: transformat de nou: «L’oblit cerca sert, considerat «un llarg text so- l’amor, els referents zodiacals o l’enyor. Adéu segle que et fons, bre deserts» però publicat dins una còsmics, la solitud i, fins i tot, un adéu focs capvesprals, espasmes col·lecció de poesia, Jàfer voreja nou intent de creació d’un món de lògica i de dolor! Vaig escriure els límits de l’assaig poètic i, així, «mític», a partir d’unes línies no- això l’any mil nou-cents noranta- llança una proposta unitemàtica ves i renovades, fixes, les del de- tres, a les darreries del segle vint, que té com a objectiu situar el punt sert: «He perdut els estris que em en un àtic del carrer de Lleida de de mira del lector en unes coorde- permetien sirgar en aquests dies la ciutat de València, una citat oc- nades marcades i definides. densos, d’aroma irrespirable, he cidental, confusa, despersonalit- perdut els companys de viatge, els zada, una ciutat on sovint em sent El desert és, en efecte, un text guies estel·lars. Navegue entre du- estranger com en un desert, però sobre deserts, o un llarg poema nes d’arena freda a les nits i ardent ja m’he acostumat a viure en tota sobre les condicions que originen de dia. Un cant de beduïns omple mena de deserts» (p. 16). La iden- els deserts i que, d’una manera o el cel del capvespre. No hi ha més tificació entre el jo que parla i el d’una altra, subordinen l’actitud déu que el vent ni més somni que poeta Salvador Jàfer, així com les dels éssers humans, també la seua: l’aigua» (p. 11). És, per tant, als dades «reals» que s’incorporen al «El desert és ara el meu espai, on- nostres ulls, un jo sol però heroic, text, ens farien parlar, ara més que sevulga que siga, el desert pur i ní- capaç de viure en condicions to- mai, d’una proposta metaficcio- tid, amb la límpida arena a tot sol, talment adverses, com si hagués nal4, és a dir, una autoconsciència a tot vent, a tot home que passa, a nascut de la pell del mateix desert. d’escriptura ficcional des d’on es tot déu, a tot ésser que hi cerca el Les creences, ara, es fonen en un descobreix —s’hi explicita— «una seu refugi, el seu cel protector. Els escepticisme cru, directe, basat en reflexió sobre la concepció matei- deserts m’absorbeixen, em convo- la natura més que no pas en la reli- xa del gènere i, en definitiva, so- quen, m’estimen, em criden al seu gió. I això perd el poeta: «El vent bre el seu caràcter d’indagació del centre sense centre i em perd e un ha destrossat tots els desitjos, tots real més enllà de la ingenuïtat de espai daurat, sense límits» (p. 8). els meus somnis són com l’are- l’estètica realista» (Gregori Solde- Són precisament aquestes condici- na. Ara no sé cap on tirar, què fer, vila 2006: 138-139). Per tant, hem ons il·limitades les que permeten què somiar. Els dies han passat en d’admetre que la metaficció mani- al poeta situar-se dins del desert i l’angoixa més alta. [...] Quin camí obra sobre aquestes convencions, considerar-lo espai immillorable, condueix als deserts i quin al de la cosa que implica que qualsevol refugi i aixopluc de les temences: poesia? Continua essent la poesia transgressió de les convencions li- «El desert és el meu país, la meua el meu sistema de vida, el meu teràries establertes tradicionalment ment, els meus somnis, la meua sistema d’explicar-me el món, de entre el l’autor i el lector «funcio- idea de perfecció, la meua aspira- confessar-me davant mi mateix, i nen com a recursos per a posar de ció, allò de més humà i més viu que davant l’univers, com a ésser es- manifest l’artifici i deixar al des- posseesc ara, és tot el meu món, la tranyat en aquesta terra mistèrica, cobert el procés de construcció meua terra promesa, la meua terra aquesta terra de proves, aquesta del text» (Gregori Soldevila 2006: de redempció, la vastitud dels meus terra de contricció? La poesia no 139). Aquest mecanisme exigeix desitjos, la calma de les meues tem- és l’art d’explicar, sinó de fer intu- del lector, per tant, no només una pestes, la immensitat de Déu, els ir. La poesia és un art de contras- ruptura del pacte de lectura inicial horitzons del meu cor» (p. 9). tos» (p. 12). sinó també una destrucció del con-

92 - Almaig, Estudis i Documents 2012 «Com el vel de l’aurora, de solitud segura»: univers mític i recerca incansable en la poesia de Salvador Jàfer

Carbó, F. i Simbor, V., Literatura catalana del cepte de «realitat», ja que s’obliga literatura i món. El literari, però, siglo XX, Síntesis, Madrid, 2005. el lector a reinterpretar el text, va- sempre serà un món plaent, deli- Carbó, F., La poesia catalana del segle XX, Alzi- lorar de nou el posicionament de ciós, perquè és capaç de recollir ra, Bromera, 2007. Carbó, F., Gregori, C., López-Pamplo, G., Ros- l’autor i fer-ne una lectura diferent i explicar tot allò que la realitat selló R. X. i Simbor, V., La literatura davant (a partir de Simbor 2011: 170). molt sovint considera inexpli- el mirall: ironia i metaliteratura en l’època cable. La literatura conté éssers contemporània, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011. Les referències intertextuals, complets, tancats, canviants però Escrivà, V., «Periple ple de Salvador Jàfer» dins en aquest sentit, determinen pre- delimitats, com l’espai del desert. Jàfer, S., Els caçadors salvatges, Eliseu Cli- cisament aquesta nova propos- ment editor, València, 1984. Gregori Soldevila, C., «Metaficció irònica a ta literària i, en certa manera, en Per això, Jàfer i el jo poètic que Estremida memòria, de Jesús Moncada», determinarien els condicionants: ara parla perden en ser que s’allu- Caplletra, 41, València-Barcelona, Institut «No admire, ni vull res ni el que nyen del desert; hi perden els re- Interuniversitari de Filologia Valenciana- Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’aire escampa. Dins el vent, dins ferents, el poder atorgat per la pa- 2006, pp. 131-150. el temps, el desert m’acompanya. raula. I així, no els queda una altra Jàfer, S., Produccions Ansietat (1970-1988), Eli- Com un captaire, com un salvatge, opció que tornar al món «real»: seu Climent editor, València, 1988. Jàfer i Sanxis, S., El desert, Carcaixent, Edicions he vist nàixer la llum en els con- «Oh déu dels deserts, oh déu dels 96, 2002. fins de l’univers, com un albat he desenganys, quan el meu cor ena- Carbó, F. i Simbor, V., Literatura actual al País mort abans de l’alba, com un orat morat tremola pel sangoleig del Valencià (1973-1992), Institut Interuniversi- tari de Filologia Valenciana-Publicacions de he percaçat les daines en boscos desamor, en quin desert, en quin l’Abadia de Montserrat, València-Barcelona, consagrats i amb verins prohibits espai desèrtic, en quina calma etè- 1993. m’he curat les ferides. Estàs bé? ria ha de cercar refugi?» (p. 35). Margalló, J., Manual de mètrica i versificació catalanes, Editorial Empúries, Barcelona, No estàs bé? Et sents a tu mateix? L’amor, de nou, condiciona i de- 2007. T’invoques tu mateix. [...] Tot, tot termina la situació del jo. Ara, fineix, tot pereix, tot s’acaba. [...] sembla ser que la seua predilecció NOTES Entre dos llamps l’amor s’apaga, pels deserts és, en realitat, pel re- i recomença un fosc girar revoltar fugi del desamor. Al bell mig, hi 1 Per raons d’espai, hem obviat tota la part de contextualització històrica, social i literària sol en el llit, el cruel oblit, el vell resta només ell mateix, solitari, que incorpora Salvador Jàfer dins la conso- drapaire de Ferrater» (p. 21-22). desèrtic, mut i cobert d’un misti- lidada generació dels 70. Per a més informa- cisme, ara sí, madur i ple. Ben mi- ció, podeu consultar Altaió i Sala-Valldaura (1980), Aulet (1993), Bou (1988), Calafat La indolència és precisament el rat, potser hem d’esperar què ens (1991), Carbó i Simbor (1993 i 2005) i Carbó tema que clou la reflexió de Jàfer i, ha de dir de nou. Recordem-ho: (2007). així, les darreres disquisicions ar- «vindrà el temps de les pluges i els 2 Per als títols publicats dins Produccions Ansietat (1970-1988) hem utilitzat la data gumentals. I ací, el poeta, concep boscos veuran l’aigua al seu lloc que apareix dins de cada poemari, excepte el desert com a centre, com a eix natural». I, tot plegat, és al desert en Els caçadors salvatges, on hem utilitzat la explicatiu de l’experiència vital i a qui Jàfer ofrena, fins ara, el seu primera edició de l’obra que inclou un pròleg també amorosa: «Tal com l’amor, darrer cant...5 de Vicent Escrivà que desapareix en l’edició posterior, dins Produccions Ansietat. que va, se’n va i se’n ve i no té res 3 Per a la localització dels fragments o els més, no té remei ni fur ni llei, no poemes, hem utilitzat les edicions de Jàfer, té conhort ni port ni hort, així quan Salvador, Produccions Ansietat (1970-1988), Eliseu Climent editor, València, 1988 i Jàfer i vorege les contrades del desert hi Sanxis, S., El desert, Carcaixent, Edicions 96, ha una sensació de pèrdua com en 2002; per tant, només s’hi indica la paginació un laberint, on no hi ha res de real, corresponent. Bibliografia 4 El Grup de Literatura Catalana Contemporà- on tot és purament imaginari, on la nia de la Universitat de València ha dedicat vida és un desafiament de la mort» Altaió, V. i Sala-Valldaura, J. M., Les darreres els seus darrers anys a la investigació apro- (p. 35). Al capdavall, la proposta tendències de la poesia catalana (1968-1979), fundida de les diferents aplicacions metalite- no pot ser més atrevida. El jo po- Laia, Barcelona, 1980. ràries dins la nostra literatura més recent. Si Aulet, J., «La poesia catalana dels darrers anys» desitgeu ampliar aquest camp, us remetem ètic abandona l’univers desèrtic dins aa.dd., La cultura catalana recent (1960- necessàriament a la darrera publicació del que ha creat tot considerant-lo 1988), Publicacions de l’Abadia de Montser- Grup sobre aquest tema: Carbó, F., Grego- «real» per tornar a la realitat, al rat, Bracelona, 1993, pp. 113-132. ri, C., López-Pamplo, G., Rosselló R. X. i Bou, E., «La poesia» dins Riquer, M. de, Comas, Simbor, V., La literatura davant el mirall: món «purament imaginari». La A. i Molas, J., Història de la literatura catala- ironia i metaliteratura en l’època contempo- seua essència, doncs, té la capa- na, Ariel, Barcelona, vol. 11, 1988, pp. 373- rània, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de citat de situar-se entre dos mons i 393. Montserrat, 2011. Calafat, F., Camp de mines. Poesia catalana 5 El nostre agraïment més sentit al poeta i amic rompre les barreres que immemo- del País Valencià 1980-1990, Edicions de la Salvador Jàfer i Sanxis, per l’atenció i l’inte- rialment delimiten ficció i realitat, Guerra, València, 1991. rés mostrats en la realització d’aquest treball.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 93 La Orden de los Mínimos de San Francisco de Paula en la Vall d’Albaida: la Pobla del Duc, 1603

Autor: Antonio Calzado Aldaria - José Antonio Fayos Bataller

respecto a otras órdenes del clero aparecido en el siguiente de 1911. regular pero de similar influencia La profunda pobreza de fuentes local; de una microsociedad rural locales fue paliada con el Archivo durante la Edad Moderna, de las Particular de la familia Capsir- grandes transformaciones pro- Cañamás con su serie continua de vocadas por la instauración del protocolos notariales desde mitad liberalismo durante el siglo XIX del siglo XVIII hasta la primera y de la influencia de los ámbitos mitad del siglo XIX. conventuales sobre la trama urbana de los pueblos y ciudades, así En el Arxiu del Regne de Va- como sobre la vida cotidiana y lència, entre otros, se consultaron mentalidades a través de las for- los siguientes fondos: Clero, Ba- mas de religiosidad popular.1 ylia, fondo del convento de San Sebastián (centro de la Provincia La Orden de los Mínimos, a Mínima valenciana); Propieda- pesar de su consolidada implanta- des Antiguas (básico para el aná- ción histórica en algunas regiones lisis de las consecuencias de la (Andalucía), es una de las órde- desamortización de Mendizábal) nes del clero regular español con y, muy especialmente, el Fondo Portada de la monografía del convento de los San- un menor aporte historiográfico, Notarial que alberga los proto- tos Médicos carencia tan sólo paliada gracias colos notariales, una fuente im- a los exhaustivos trabajos del pa- prescindible. Para finalizar con ste artículo es un ex- dre Josep M. Prunés. Tampoco en los archivos provinciales, el Ar- tracto, enriquecido por la historia de la Iglesia valenciana xiu de la Diputación, en su fondo nuevas aportaciones bi- ha sido objeto de la atención de del Gobierno Civil, nos ayudó a bliográficasE y archivísticas, de la la investigación, más allá de con- perfilar las primeras décadas del monografía “El convento de los tribuciones locales en poblacio- siglo XIX hasta la exclaustración Santos Médicos a través de su nes con congregaciones de Mí- definitiva. A nivel estatal, el Ar- historia: la Pobla del Duc, 1603- nimos como Alaquàs (Quaderns chivo Histórico Nacional y su 1989” centrada en el disecciona- d’Investigació d’Alaquàs) y Vi- Sección Nobleza; el Archivo Ge- miento del devenir histórico del ver (Castelló de la Plana).2 neral de Simancas y el Archivo convento de los Santos Médicos de la Corona de Aragón. Por últi- Cosme y Damián de la Pobla de Nuestra investigación ha debi- mo, el Archivio Segreto Vaticano Rugat (actualmente la Pobla del do ensamblar esta pobreza biblio- (Archivo Secreto del Vaticano) Duc) de la Orden de los Mínimos gráfica con la extrema dispersión aportó un documento crucial de San Francisco de Paula, el úni- de fuentes, que en algunos perío- para la comprensión del estado co convento de esta Orden en la dos cronológicos era simplemen- económico y vital de la congre- comarca de la Vall d’Albaida. El te inexistente, con el desesperante gación a mitad del siglo XVIII. espacio geográfico, una pequeña hallazgo que el “Cuaderno de la Otros archivos de menor inci- población del Regne de València fundación del Convento de esta dencia fueron el Arxiu Municipal a principios del siglo XVII, posi- Villa”, que formaba parte del ar- de Xàtiva, el Arxiu Municipal de bilitaba profundizar en el análisis chivo parroquial según el Inven- Gandia y el Archivo Diocesano de un espacio religioso menor tario General de 1878, había desde Valencia.

94 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Orden de los Mínimos de San Francisco de Paula en la Vall d’Albaida: la Pobla del Duc, 1603

La colaboración de un buen la (1416-1507), nacido en Paula la Tercera Orden, compuesta por número de vecinos y vecinas nos (Calabria), región del Reino de seglares. De manera sintética, la permitió recuperar y rescatar del Nápoles integrada en la Corona Regla contempla los tres votos olvido los restos del patrimonio de Aragón. Su figura fue adqui- comunes a los institutos religiosos mueble del ya desaparecido con- riendo popularidad por sus conti- (obediencia, castidad y pobreza), vento: azulejería (desde el siglo nuas denuncias sobre la opresión junto a un cuarto, verdadera se- XVII al XIX); dos lienzos (San que sufrían los grupos sociales ñal diferencial de los Mínimos: Nicolás Tolentino del siglo XVIII más humildes. El 26 de febrero de la “vida cuaresmal” o abstinencia y una representación indatada de 1493, el Papa Borja Alejandro VI perpetua de carne, huevos, leche San Francisco de Paula); restos reconocía la Orden (Bula Meritis y sus derivados, excepto en caso del retablo barroco quemado en la religiosae vital), conocidos po- de enfermedad y bajo prescrip- Guerra Civil, una colección de fo- pularmente como “paulanos” en ción médica. La denominación tografías que muestran los frescos Alemania o “frailes victorios” en de Mínimos también sintetiza la y la decoración del interior de la España debido a su primera funda- espiritualidad de la Orden: la hu- demolida iglesia conventual o la ción. La Orden siempre le estaría mildad y la solidaridad con los piedra fundacional de la amplia- agradecida a Alejandro VI y en- más débiles, presente en su guía, ción de finales del siglo XVIII. salzaría continuamente su origen “Charitas”, que aparece en sus ex- valenciano: presiones públicas y en su aspecto La Orden los Mínimos de San externo, apenas un hábito negro. Francisco de Paula Su liberal mano [en refe- En este apartado de señas de iden- rencia a Alejandro VI] nos tidad propias, destacan la reputada confirmó la Regla; nos llenó característica de los padres Míni- de Indultos; nos enriqueció de mos como predicadores cuares- Indulgencias, y nos honro con males, su especial predilección el titulo de MINIMOS (…) Y por el cultivo de la religiosidad Alexandre Sexto, no fue Valen- popular a través del culto mariano ciano? Si. Y de mi misma Pa- y por sus actividades educativas. tria la Ciudad de Xativa; Solar Ilustre de la Excelentíssima Pocos años después de la muer- Casa de los Borja. te del fundador, sería canonizado en mayo de 1519 por el Papa León Y así serà dezir! Que del lu- X. Desde entonces se invocaba a gar de las alas de donde salen San Francisco de Paula para au- Después del nacimiento y ex- las manos que benefician la mentar la fertilidad de los matri- pansión de las primeras órdenes Carroça de Francisco de Pau- monios y desde 1943 es el patrón mendicantes del siglo XIII (fran- la, y su Religión, ha de salir la de los marineros italianos. Los ciscanos, dominicos o agustinos, voz que predique sus Glorias; Mínimos se fueron expandiendo entre otros), a lo largo de los si- con que si al mirar las alas desde el sur de Italia, alcanzando glos XIV y XV se añadieron otras de la Provincia de Valencia, en 1.623 los 359 conventos y 462 más como los Mínimos. Todas hallamos, que del lugar de es- a finales del siglo XVIII, concen- ellas compartían unos similares sas alas salieron los mayores trados en Italia, Francia y España.4 fundamentos: la pobreza de sus beneficios de la Carroça de integrantes y de la totalidad de sus Francisco, en las manos de un La Orden en la Monarquía manifestaciones públicas como Alexandro Valenciano; deve- Hispánica y en el Regne de los edificios conventuales. Aun- mos entender tambien, que ha València que las limosnas debían constituir de salir la voz de Dios, predi- su subsistencia diaria, desde el cando los aplausos de essa Ca- En la introducción de los Mí- Concilio de Trento (1545-1563) se rroça, de las mismas alas de la nimos en la Monarquía Hispánica les permitió el derecho a adminis- Provincia de Valencia.3 es clave la figura de fray Bernardo trar rentas (excepto los beneficios Boyl, de formación intelectual lu- eclesiásticos). La Regla definitiva sería apro- lista y secretario personal del rey bada por Julio II el 28 de julio de Fernando el Católico. Después de La Orden de los Mínimos fue 1506. Se establecían tres órde- conocer a San Francisco de Pau- fundada por Francisco de Pau- nes: frailes, monjas claustrales y la, tomó los hábitos de los Míni-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 95 La Orden de los Mínimos de San Francisco de Paula en la Vall d’Albaida: la Pobla del Duc, 1603

mos. Los monarcas acogieron de San Francisco de Paula. Ambas in- En esta promoción evangeli- buen grado a una Orden que pre- fantas acompañaron a Valencia en zadora, prototípica de la Contra- conizaba unos similares ideales 1533 a su hermano Fernando de rreforma, se atendió especialmen- reformistas iniciados por el car- Aragón, duque de Calabria y Vi- te a la “religiosidad popular” con denal Cisneros y que alcanzarían rrey del Regne de València. Des- el patrocinio de la Cristología o su plenitud en el Concilio de Tren- de entonces, por sus dimensiones, con la promoción de religiosos to. Así, desde el primer convento dotación de religiosos y patrimo- que destacaban por su vida ascé- de Nuestra Señora de la Victoria nio, el convento de San Sebastián tica y ejemplarizante. El Patriarca (Málaga) hasta finales del siglo se convertiría en el centro rector y mantuvo una estrecha relación XVI, la Orden se iría implantando cultural de la Provincia Mínima del con San Luís Beltrán, el beato Ni- principalmente en Castilla y An- Reino de Valencia y Murcia. El se- colás Factor o el beato Gaspar de dalucía, con 57 fundaciones, casi gundo convento se crearía en Ala- Bono, entre otros. En este catoli- el 69 por ciento del total de la Or- quàs y el tercero en Castalla. cismo reafirmado respecto al lu- den hasta 1749, cuando contó con teranismo, los Mínimos recogían su máximo de 83 conventos. En el Pero la gran expansión tendría algunos de sus principios como el I Capítulo General (Roma, 1507) lugar en los años del Patriarca refuerzo de la confesión, la peni- se creaba la Provincia Mínima de Juan de Ribera al frente del arzo- tencia y la predicación. España. Su crecimiento, en con- bispado de Valencia (1568-1611), sonancia con la creciente crisis de figura histórica representante de Esta relación entre el Patriarca la Monarquía Hispánica, se frenó la Contrarreforma católica (o Re- Juan de Ribera y el beato Gaspar hacia 1650 y así perduró hasta el forma) plasmada en el Concilio de de Bono (Valencia, 1530-1604) siglo XIX, cronología coincidente Trento a la vez que controvertida sería esencial para la Provincia con la evolución del clero regular ya que bajo su mandato se pro- Mínima valenciana creada en español.5 dujo la expulsión de la población 1602, ya que desde el cargo de morisca. El Patriarca favoreció la Provincial, el beato propiciaría la En el antiguo Regne de Valèn- instalación de órdenes mendican- fundación de nuevos conventos. cia, el primer convento se insta- tes en poblaciones con mayoría Así, en la última etapa de auge de laría en Valencia en 1533 bajo la morisca e intervino directamente la Orden (1600-1649); el 31,58% advocación de San Sebastián, ex- en la reforma del clero secular y de la totalidad de conventos míni- tramuros de la ciudad (del que se regular. Es sintomático el impul- mos fundados lo serían en el Reg- conserva su iglesia como parroquia so fundacional de estos años, con, ne de Valencia, en buena parte, de San Miguel y de San Sebas- al menos, la creación de 83 nue- para fomentar la evangelización tián). El Mediterráneo era todavía vos conventos entre 1576 y 1611, de la minoría morisca: Viver y entonces un mar que relacionaba principalmente de órdenes men- la Pobla de Rugat (1603); Mu- las grandes familias burguesas o dicantes. El evidente esfuerzo del txamel (1605); Almoradí (1609); nobiliarias a través de la geopolíti- Patriarca Ribera también se debe Ondara (1611) y Xàbia (1616). ca, un espacio de “soporte de inter- enmarcar en una sociedad envuelta La pujanza de los mínimos valen- cambios culturales” y religiosos.6 por una “sacralización creciente” cianos en la Orden se reflejaría en Este primer convento se estableció que afectaba a todos los estratos la elección del padre valenciano por la influencia de las infantas sociales e instituciones: concejos fray Joseph Gasch como General Julia e Isabel de Aragón, hijas de municipales, obispados, señores y en el Capítulo General de Valen- Federico III de Nápoles, devoto de oligarquías locales. cia de 1697.

La Orden de los Mínimos en la Vall d’Albaida: la Pobla de Rugat, 1603

A principios del siglo XVII, la Pobla de Rugat, fundada por Jau- me I en 1273, era una pequeña población agrícola de alrededor un millar de vecinos y vecinas, compuesta mayoritariamente por cristianos, sometida al seño-

96 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Orden de los Mínimos de San Francisco de Paula en la Vall d’Albaida: la Pobla del Duc, 1603

fraile mínimo) hicieron posible 23.- Declaraverunt etiam esta fundación con un total de 255 Excellentissimum Dominum libras valencianas. Los Jurats, a Dominum Carolum Bor- través de “lo valor del sito de la gia Gandiae Ducem iam de- Iglesia que abans era hermita”, y functum, et Excellentissimam el resto, con censales y donacio- Dominam D. Arthemisiam am nes de terrenos contiguos a la er- Auria eius viduam, inter exi- mita, incluyendo un huerto. Joan mios et primarios fundadores et Navarro, Síndico-Procurador, se- fundatrices enumerandos esse, ría el encargado un 13 de julio de eo quia haeredittaem quandam 1606, de pedir un “trasllat” (copia magnam conventui nostro SS. notarial) de un documento ante- Martyrum Cosmae et Damián rior, que no se ha conservado, que Villae Populae sibi subiectae establecía la concordia o pacto dederint, et primarium conven- entre la vila y el convento de San tui lapidem imposuerint.9 Sebastián, en el que se estipulaban las condiciones de la fundación.7 Sin embargo, esta declaración contrasta con el propio libro de Grabado de San Francisco de Paula en Bolbaite “Copia del cuadro original de Juan de Juanes. Ve- Una decisión esta de ayudar fundación del convento, que tan nerado en La Parroquial Iglesia de Bolbaite”. Hijos al asentamiento de una comuni- sólo reflejaba la participación sede Pascual y Abad, Valencia, S. XIX dad religiosa en el que influía el ñorial en la donación de una he- prestigio social y la percepción redad, seguramente la “Senia dels río de los duques de Gandia, los de estar realizando una obra que Frares” en la partida de Sarient Borja. La relativa bondad del ré- redundaba en la salvación eterna (1626), y en el acto protocolario gimen señorial y la fertilidad de después de la muerte por parte de de la colocación de la primera pie- su secano, habían propiciado la particulares (especialmente no- dra del complejo conventual. conformación de una oligarquía bles, pero también miembros de agrícola que dominaba el Consell la oligarquía) o de instituciones El conflicto de intereses por la de la Vila. públicas. Un origen oligárquico, autoría de la fundación y su patro- a través de las donaciones más nazgo esconde una problemática Aunque desconocemos los mo- importantes, pero también popu- repetida en la historia conventual tivos, el beato Gaspar de Bono lar, como indica el cronista Lucas de la Monarquía Hispánica ya que propició la fundación de un conde Montoya en 1619, “(...) tienese el establecimiento de órdenes re- vento de los Mínimos en la Pobla esperanza sera muy buen conven- ligiosas, además de su faceta pura de Rugat, situado sobre una ermita to, por el hermoso edificio que se y estrictamente religiosa o devo- sita en el camino de Gandia, ex- ha comenzado en el, a devocion cional, escondía un enfrentamien- tramuros de la vila, dedicada a los del pueblo y comarca, que acu- to simbólico sobre el poder en la Santos Médicos Cosme y Damián, den con buenas y frequentes li- comunidad en la que se asentaban. seguramente alzada durante algu- mosnas, tiene ocho frayles”. Una Así, si para el Consell de la Vila na de las epidemias de Peste Ne- confluencia relacionada con los y los oligarcas (que seguramente gra del siglo XIV, dada la creencia rasgos característicos de una so- serían las mismas personas o, al de la protección de estos santos ciedad que no entendía la política, menos, unidas por lazos familiares ante la enfermedad, derivada de la economía y la vida, en suma, directos) el establecimiento de los su historia personal. Un empla- sin la religión.8 Mínimos era un motivo de presti- zamiento también favorecido por gio y honor o una señal de exce- la cercanía de un abundante acuí- Este origen municipal-popular, lencia en la gestión del colectivo, fero. Por ello, la nueva fundación plenamente documentado, con- para los Borja, significaba acre- conventual recibiría el bautismo trasta con la declaración por parte centar su dominio y hegemonía de convento de los Santos Médi- del XXXVII Capítulo General de sobre una vila en la que sus dere- cos Cosme y Damián. la Orden de los Mínimos (Roma, chos no eran tan fuertes como en 1643), que otorgaba la fundación otros lugares de su extenso señorío Los Jurats de la vila; 8 miem- y patronato del convento a Carlos y para los que el establecimiento bros de la oligarquía local y fray Francisco, VII Duque de Gandia y desde la propia vila de este con- Joseph Perelló (posiblemente un su esposa Artemisa Doria: vento, podía suponer la erosión de

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 97 La Orden de los Mínimos de San Francisco de Paula en la Vall d’Albaida: la Pobla del Duc, 1603

Plano urbano. La Pobla de Rugat, 1880 (700x1.150 mm). Archivo de la Familia Capsir

este dominio en una cuestión tan Un viaje que sería el origen de relevante como las conciencias. la primera devoción asociada a los Además, dado el control del clero Mínimos: la “Virgen del Empe- secular que ejercían los Borja en ño”, una imagen de la Virgen de la parroquia de la Pobla de Rugat, la Soledad, que, según el Cronis- la congregación de los Mínimos ta José Mª Capsir, “cuya estampa podía ejercer de relevante grupo tendría un tamaño igual o poco de poder favorable al Consell de mayor que una hoja del presente la Vila o al común de los vecinos. libro” (algo más grande que un fo- Para el clero regular, el patrocinio lio). Recibió este apelativo popu- nobiliario, era tanto un valor aña- lar ya que el beato Gaspar de Bono dido como una fuente económica hubo de empeñarla cuando las ma- que aseguraba su subsistencia. las condiciones meteorológicas lo detuvieron en Alzira y no contaba La congregación, privada en con dotación económica para alar- un principio de grandes donacio- gar la estancia en la posada. nes y con una Orden desconocida en el área geográfica más próxi- Muy pronto la congregación de ma y, por tanto, sin una capacidad los Mínimos de la Pobla de Ru- para atraer limosnas y donaciones, gat, comenzó a atraer la devoción tuvo unos inicios muy complica- popular, recibiendo donaciones, dos que ocasionaron el viaje del encargos de misas y limosnas. beato Gaspar de Bono al conven- De esta manera, el 17 de octu- to: “Vino a noticia del piadoso bre de 1641, con la asistencia de Padre, la necesidad grande que la duquesa viuda Artemisa Do- padecian los Frayles del Convento ria, se colocaba la primera pie- de la Puebla, del Duque de Gan- dra, aunque otras fuentes señalan dia, acerca del dormir; porque el principio de la obra en 1620. dormian solo sobre unas cañas, o Entre 1605-1649, contaba ya con en el desnudo suelo. (porque avia 1.252 libras valencianas en censos muy poco que el Convento se avia amortizados por Real Privilegio tomado) Dio orden, que se mer- de Felipe III: los censos fundacio- cassen quatro colchones pequeños nales, y, como estadística más sig- y humildes; (...); y el en persona nificativa del arraigo popular de determinó llevarlos, en compañía la congregación, 1.000 libras va- Aproximación a la evolución urbana de la Pobla de de su amigo ordinario, nuestro pa- lencianas provenientes de censos Rugat, 1500-1800. E1:2000. Elaboración propia dre Saz (…)”10 “que algunos devotos ofrecen para

98 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Orden de los Mínimos de San Francisco de Paula en la Vall d’Albaida: la Pobla del Duc, 1603

ayuda al sustento de los Religio- sos”. Estas últimas 1.000 libras, amortizadas en octubre de 1649, coinciden con un grupo de peticiones de amortización de parroquias y conventos, relacionadas con el foco de Peste Negra que recorrió el Regne de València entre 1647 y 1652. El convento de los Míni- mos de Mutxamel alegaba como causas para tal petición a que “ha quedado después del Contagio en summa miseria y pobreza” y la parroquia de Benicarló, “que con el Contagio, que ha havido en dicha

Villa”, entre otros testimonios si- La iglesia conventual después de la construcción de la nave anexa de finales del siglo XVIII. Foto cedida milares.11 por Isaïes Fayos

Este emplazamiento extramu- similitudes en su fábrica) y un la apertura en 1795 de un tercer ros condicionaría la trayectoria objetivo básico: ofrecer vivienda horno, el Forn Nou. de trama urbana de la población a jornaleros y pequeños artesanos. hasta tal punto que la Pobla del De hecho, ambas calles guardan El convento como centro de la Duc del siglo XXI es casi total- un gran parecido a la descripción religiosidad popular: el siglo mente deudora de esta fundación de Abel Soler de una barriada ori- XVIII conventual, ya que los conventos ginada en la misma época y con ejercían la función de “dinamiza- idénticos presupuestos: el barrio La irregularidad documental dores urbanos”. Así, se fue urbani- de Sant Antoni de Albaida, en las para el siglo XVII se convierte zando de manera paralela y frente que las casas eran: “xicotetes, esen riqueza para buena parte del a la iglesia conventual, una barria- tretetes, una porta menuda amb siglo XVIII. La centuria se inició da conocida como “lo Ravalet” o dintell de vida, una finestreta al con la Guerra de Sucesión (1704- el “Raval”, debido a dos factores: primer pis (...) Eren habitatges de 1714), en la que buena parte de la el propio convento y la pobreza de cuina i llar i poca cosa més, on els oligarquía local fue favorable al los terrenos (y, por tanto, su menor dormitoris s’improvisaven (…) Archiduque Carlos. Testimonios valor), compuestos por bloques per bé que quasi totes tenien el seu indirectos sugieren que el comple- compactos de “tap blau” que difi- patiet o quadra de rigor (…)”13 jo conventual sufrió algún tipo de cultaba las inversiones agrícolas. destrucción durante la guerra, de- Las primeras construcciones ya se Cuando a mitad del siglo XVIII bido, seguramente (siempre en el habían iniciado a finales del siglo el crecimiento demográfico de la terreno hipotético), a su estrecha XVII y fueron creciendo durante Pobla obligaba a la ampliación relación con familias “maulets” el siglo XVIII, cuando la presión de su casco urbano, el convento y locales (el caballero Vicent Ferrer demográfica se incrementó (800 sus dos calles adyacentes ejerce- o la familia Capsir), o nobiliarias habitantes censados en 1712; unos rían de polo de atracción para el como el marqués del Ràfol y Cas- 900 en 1730 y 1.369 en 1768). De crecimiento urbano de la antigua tellonet. La sugerente tesis que el esta manera nacían dos calles: la villa medieval. Desde la Plaza de sobrenombre de “socarrats” pueda “Calle vieja del Convento” (ac- la Comuna fue naciendo una nue- hacer referencia a un incendio de tualmente, calle “Convent”) y la va calle, denominada “Camino del la población durante la guerra en- “Calle nueva del Convento” (hoy convento” (de San Francisco de laza con las importantes obras de “Sant Josep”).12 Paula desde 1739), hasta confluir reforma efectuadas en el convento en una plaza (plaza de San Fran- desde 1722, debido a que “nuestro La documentación consultada cisco de Paula) que, a través del Convento está muy demolido (…) y la historia comparada subrayan camino de Gandia, enlazó la villa en consideración de estar dicho que existió una planificación bá- con el convento. Clara zona de ex- nuestro Convento del todo arrui- sica desde las instancias munici- pansión en una Pobla que crecía nado y es preciso reedificarlo en pales (alineamiento de las calles, demográficamente, certificada por la mayor parte.”14

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 99 La Orden de los Mínimos de San Francisco de Paula en la Vall d’Albaida: la Pobla del Duc, 1603

La crisis provocada por la gue- tituían un ejemplo de sencillez y Estas disposiciones reflejan rra, la destrucción del modelo solidaridad que condicionó, has- que el ciclo religioso se había fuerista del “Regne” y su sustitu- ta su desaparición física desde centralizado en torno a San Fran- ción por el borbónico junto a los 1835, y, en parte durante el resto cisco de Paula, especialmente por puntuales fenómenos naturales del siglo XIX, la religiosidad po- su fama de taumaturgo. En su día adversos para la agricultura, die- pular de la Pobla, o lo que es lo (segundo domingo después de ron paso a una época de esplendor mismo, la vida de sus habitantes. Pascua) la congregación ofrecía económico y demográfico, sobre Desde jornaleros y artesanos hasta una “calderada” a los asistentes la base de una poderosa agricultu- la oligarquía local. Una devoción (arroz y verduras) y repostería ra y comercio (viñedo, seda y nie- por San Francisco de Paula que no propia, además de los actos reli- ve). Así, la Pobla de Rugat pasaría era exclusiva de la Pobla, ya que giosos. La Virgen del Río y Santa de los 1.368 de 1768 a los 1.498 recorría la comarca y llegaba has- Lucía (cuya “foguera” todavía se de 1786 y a los aproximadamente ta Gandía, entre oligarcas como conserva gracias al “Grup de Dan- 1.600 en 1793. Jerónimo Pastor. Si los hijos de la ses”) le seguían en importancia clase media y baja ingresaban en cualitativa. Las coyunturas económicas la Orden y algunos, como, al me- ejercían una poderosa influencia nos, fray Juan Guillén, ocupaba sobre una Orden que dependía de dos veces el cargo de Provincial limosnas recogidas por caminos y de los Reinos de València y Mur- pueblos por legos y oblatos, aun- cia, la práctica totalidad de la oli- que siempre “en especie”; de las garquía local, hombres y mujeres, actividades de los padres como pedían ser enterrados con el “abito predicadores cuaresmales y, muy del Glorioso Padre y Patriarca San especialmente, de las donaciones. Francisco de Paula” o con el “abi- Por ello, en una sociedad imbui- to de los Mínimos”. Una expresiva da de religiosidad, la excelente y significativa tendencia que iba evolución económica se tradujo acompañada con el “cargamiento” en una gran intensidad de misas de censos con sus pensiones (ca- cargadas y votivas post-mortem, sas y campos) para celebrar misas que en algunos años ocasionaban en la iglesia conventual, principal- el incumplimiento de las mismas mente en el altar del santo. Una por la imposibilidad de celebrar- tendencia que provocaría graves las (1.413 en 1765-1766; 1.314 en conflictos con la parroquia que 1766-1767) o en censos cargados veía mermados sus ingresos. a favor del convento (más de un centenar en tan sólo esta centuria). Con todo, es perceptible el descenso de este ritual barroco a partir del último tercio del siglo XVIII, siguiendo la tesis de Chau- nu y su “proceso de desocializa- ción de la muerte”. Todo ello cul- minó en la ampliación de la iglesia con una segunda nave iniciada en el año 1786 y en la duplicación del número de la congregación entre 1757 y 1786, con 14 frailes (aunque no se específica si compren- dían a padres, oblatos y legos).

Unos frailes en vida cuaresmal perpetua que ofrecían al viajero y al pobre, cobijo y alimento (sopa de verduras y de pescado), cons- Gozos a San Francisco de Paula Sermón de San Francisco de Paula (imatge de la Biblioteca Valenciana)

100 - Almaig, Estudis i Documents 2012 La Orden de los Mínimos de San Francisco de Paula en la Vall d’Albaida: la Pobla del Duc, 1603

Batllori, M.: La familia Borja, Ed. Eliseu Cli- ment, València, vol. IV, 1994, pág. 115. 4 Para más información, la entrada “Mínimos” en la Enciclopedia Católica, http://www. enciclopediacatolica.com/ [consulta, agos- to 2012] y “Mínimi” en Paschirini, P. (dir.): Enciclopedia Católica, Città del Vaticano, 1952, pág. 1037-1040. 5 Domínguez Ortiz, A.: Las clases privilegia- das en el Antiguo Régimen, Istmo, Madrid, 1973, pág. 275. Prunés, J. Mª (O.M.).: <> y <>, ambos en Bollettino Ufficiale dell’Ordine dei Minimi, XLVIII, 3, 2002, pág. 539-573 y 4, 2002, pág. 723-740. 6 Arcinega García, L., <>, en Suárez Gri- Las amortizaciones en ARV, Baylia-A, Expe- món, V.J., Martínez Ruiz, E., Lobo Cabrera, dientes de Amortización nº 2978, Visita de M. (eds.): Iglesia y Sociedad en el Antiguo Amortización de 1739-1740 y nº 2968, 1788- Régimen, Publicaciones de la Universidad 1795. También Mestre Racional, caja 7942. de las Palmas de Gran Canaria, Las Palmas Las peticiones de amortización, en Archivo de Gran Canaria, 1995, vol. I, pág. 205-252. de la Corona de Aragón, Consejo de Aragón, Obra de referencia en Atienza, A.: Tiempos legajo 0895, nº 43. Para este tema, Palao Gil, de conventos. Una historia social de las fun- F.J.: La propiedad eclesiástica y el Juzgado daciones en la España moderna, Ed. Marcial de Amortización en Valencia (siglos XIV a Pons Historia, Madrid, 2008. Las crónicas XIX), Biblioteca Valenciana, València, 2001. más completas en Montoya, L. de.: Crónica 12 Gil Albarracín, A.: <>, Scripta Nova. Revista Società Tipocrafico-editrice Romana, Roma, electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, 1902. La única publicación sobre la Orden 2005, 194 (40), vol. IX. en España, en Sánchez Ramos, V. (eds.):Los 13 Soler Molina, A.: El barri de Sant Antoni Mínimos en Andalucía, Instituto de Estudios d’Albaida i la festa de gener: història i fet Almerienses, Almería, 2006. Fuentes históri- etnogràfic, Ajuntament d’Albaida, Albaida, cas de la Orden en www.estudiosminimos.eu 1995, pág. 22. [consulta, agosto 2012] y Bollettino Ufficiale 14 ARV, Fondos Notariales, Protocolo de dell’Ordine dei Minimi. Viver en VV.AA.: Pedro Vicente Navarro, legajo 6990, años Patrimonio religioso de Viver: el convento de 1722-1723. Una completa síntesis en Terol i Mínimos y su época, Diputació de Castelló- Reig, V.: <>, Aguaits. Revista d’Investigació 3 Laguna, J. (O.M.).: Sermón del Milagroso i Assaig, 2007, 24-25, pág. 217-251. Patriarca S. Francisco de Paula predicado en 15 Ferrando, A. P. (equipo de redacción).: el Capítulo General que su Sagrada Religión Monumentos desaparecidos de la Comuni- de los Mínimos celebró en la ciudad de Mar- dad Valenciana, Consell Valencià de Cultura, sella., València, 1685, f. 10. Esta relación en València, 1999, p. 419.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 101 L’ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llutxent: història d’una fundació Autor: Ana Mª Reig Ferrer - Benedicta Chilet Llácer - Josep Cerdà i Ballester Biblioteca del MuVIM

Per a Alfons Roig, 25 anys en el record

quest treball pretén apro- català establert a València, va con- testament, va instituir com hereva ximar-nos a la història de cebre la possibilitat de tornar a edi- universal la imatge de la Mare de l’ermita de la Mare de ficar una antiga ermita, llavors en Déu de la Consolació, perquè en no ADéu de la Consolació de Llutxent, ruïnes, dedicada als Sants metges heretar res dels seus pares, conside- just quan es compleixen 25 anys de Cosme i Damià, i dedicar-la a la rava que tot el que havia aconseguit la mort del pare Alfons Roig (1903- Mare de Déu de la Consolació. al llarg de la seua vida ho devia a la 1987). Amb això volem oferir un intercessió de la Verge, amb la qual xicotet homenatge a aquell home L’antiga ermita dels Sants met- cosa sols Ella devia ser la benefici- senzill, humil i culte. ges estava situada en el terme muni- ària. Aleshores, establí una funda- cipal de Llutxent, prop del convent ció amb les clàusules següents: Alfons Roig va ser capaç de si- de Corpus Christi de la mateixa lo- tuar el poble de Llutxent en el mapa calitat, un monestir dominic aixecat “Que todos mis bienes habidos intel·lectual europeu. La seua deci- sobre les restes d’una antiga ermita y por haber, recaygan todos a favor dida i perseverant correspondència que commemorava el Miracle dels de la Santa Imagen, antes nom- amb alguns artistes i intel·lectuals Sants Corporals, lloc on Gabriel brada del Rosario, y al presente de l’època va fer que aquesta er- Serra solia anar amb la seua dona, Nuestra Señora de Consolación, mita edificada en el Mont Sant de Paula Rius, a visitar el seu germà qual está colocada en la hermita Llutxent fos coneguda com a lloc dominic Juan Bautista Rius. antes llamada de los Santos Médi- de pau i descans. Molts van ser els cos, en el territorio de Luchen- que van acudir a ella; altres, com Al setembre de 1770, Gabriel te en este Reyno, poseyéndolo y María Zambrano, la van portar en Serra va comunicar al prior dels do- cuestionándolo todo Simón Ba- el cor, encara que mai van estar alli. minics la possibilitat de reconstruir quer [sic], mi hierno, en casso de l’antiga ermita dels Sants metges; mantenerse este en mi compañía El pare Roig va heretar l’ermita i alhora, el religiós l’advertí sobre la al tiempo de mi fallecimiento; y en ella va viure els últims anys de la necessitat de demanar autorització en el caso de verificarse el que seua vida. Però abans que la propi- a la marquesa viuda de Dosaigües, en dicho tiempo de mi fallecimi- etat passara a mans d’Alfons Roig, propietària aleshores de la vila de ento no estuviese […] pase desde l’edifici va tindre la seua pròpia his- Llutxent. Serra va exposar el seu luego a ser administrador […] mi tòria, la qual hem pogut traçar a tra- propòsit a la marquesa, Dª María hermano Rafael Serra […] sino es vés de l’arxiu de l’ermita, dipositat Helena de Lanuza i Boxadors, qui mi voluntad el que passe […] a mi a la Biblioteca del MuVIM per a la a més d’autoritzar la fundació del cuñado Gabriel Rius, y en defecto seua catalogació. nou ermitori, va correspondre don de estos tres qualquier hermano Gabriel permetent-li una tala de mío, con preferencia a mayoría de Orígens de la fundació pins a la muntanya de Pinet desti- edad, o hijos de estos, como los nada a les futures obres, que acaba- de mi cuñado Gabriel Rius […] y La història de la fundació de rien dos anys després. si entre todos […] hubiese alguno l’ermita de Llutxent es remunta más próximo a ser sacerdote, éste a l’any 1770, quan Gabriel Serra Poc després, en 1773, quan será el preferido a todos los demás (?-1777), un comerciant de teixits Gabriel Serra va redactar el seu nombrados […]”.

102 - Almaig, Estudis i Documents 2012 L’ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llutxent: història d’una fundació

hermita y demás recaiga siem- conservats a la seua tenda, però pre, si puede ser, en alguno que sorgiren certs inconvenients en no sea beneficiado, a fin de que este tindre eixida els susceptibles de es más natural el mantenerse pe- vendre, amb la qual cosa la funda- rennemente y personalmente en ció no es va poder constituir fins habitar en dicha hermita, que no l’any 1785 otro, que sea secular, y mas siendo casado y con familia; pues Al seu testament va nomenar mi fin, y voluntad es, que en tal administrador el seu gendre Simón hermita ahora ni por ningún ti- Vaquer; si aquell renunciava, el seu empo no pueda ninguno abitarla, germà Rafael Serra, o al seu cunyat que sea cassado antes bien aquel, Gabriel Rius i els fills d’aquests, o aquellos que entren, sean sacer- amb preferència pels homes fills dotes, viudos o mozos solteros, y primers. Després de la renúncia de que estos vivan santamente, quie- Vaquer, Gabriel Rius es convertí en Retrat de Gabriel Serra conservat a l’ermita nes por caridad me encomendaran el primer administrador, que fou de a Dios, y a todos mis parientes y 1785 a 1807. La imatge de la Mare de Déu de bienhechores, que han contribu- la Consolació venerada a l’ermi- hido devotamente a la rehedifica- La devoció a la Mare de Déu ta de Llutxent era la mateixa amb ción de aquella Santa Obra, y los de la Consolació aviat es va esten- l’advocació del Roser que Serra te- que en adelante contribuhirán en dre, amb una afluència de devots nia a sa casa, a la qual professava visitar el Santo Monte”. abundosa que afavorí la construc- una gran devoció, com a membre ció d’una casa per poder hostatjar que era de la confraria de la Mare Administració els pelegrins: en 1788 Francisco de Déu del Roser del convent de Català, camperol veí de Llutxent, Sant Domènec de València. Tal La fundació necessitava uns sol·licità a l’Ajuntament autoritza- volta per això mateix al retrat de mitjans econòmics i un administra- ció per construir una casa al lloc Gabriel Serra que es conserva a dor que vetllés pel compliment de anomenat el Planet, amb la finalitat l’ermita, el personatge apareix amb les finalitats estipulades pel fun- que servira d’allotjament. un rosari entre les mans. dador. Gabriel Serra va deixar establert en el seu testament que de Anys més tard, aquesta Casa del Don Gabriel va establir que la la venda dels seus béns es formés Planet seria adquirida pel mestre fundació estigués constituïda per un capital per a la conservació de de l’ermita Francisco Escuder per una junta formada per un admi- l’ermita. A més, va adquirir uns ter- a fundar –independentment de l’es- nistrador i una sèrie de membres renys per acréixer el capital, amb la cola promoguda per la fundació–, o celadores, que havien de ser: el qual cosa, en 1775 i 1776, va com- un Aula de Gramàtica que oferira clavari de l’Hospital General de prar unes terres a la partida de la estudis secundaris als xiquets de València, el prior del convent del Graelleta, en terme de Llutxent. Llutxent. Tot i això, el projecte no Corpus Christi de Llutxent i l’alcal- va prosperar i en 1812 la casa va de de la localitat. La Junta podia re- Les finalitats de la fundació ser adquirida per l’administració de unir-se cada deu anys i depenent de eren: conservar l’ermita, mantenir l’ermita. si aquesta se celebrava a València o una escola i celebrar tots els anys Llutxent, estava estipulat el cobra- la festa de la Mare de Déu. Per A Gabriel el va succeir el seu ment de certa quantitat pel despla- això atorgava als administradors fill Peregrin, que renuncià en favor çament. Respecte al càrrec d’admi- la facultat d’invertir la renda que del seu germà Vicente Rius, segon nistrador, havia de recaure en algun produiren aquestos béns no només administrador, durant el període membre de la família, amb prefe- en la conservació de l’ermita, sinó 1807-1837. rència dels solters als casats i els també en mantenir un mestre per- de vida santa als de vida mundana, què instruira i ensenyara les prime- Els primers anys del segle XIX fent esment especial a tots aquells res lletres als xiquets de Llutxent van ser nefastos. La fundació s’hi que contribuiren a l’obra: de manera gratuïta. trobava endeutada, i la guerra del Francés va suposar un gran dalta- “Pues mi voluntad es, el que Mort el testador en 1777, es va baix per a la família: una bomba dicha administración de bienes, procedir a la venda dels gèneres havia caigut al costat de la casa fa-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 103 L’ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llutxent: història d’una fundació

miliar de València i havia destruït ducte de les terres, dels animals que cedint-se a la venda de la impremta el gènere de la tenda. es criaven, i de la venda d’estam- en 1908. Es donava així punt i final pes, rosaris i altres objectes religi- al famós obrador de Benito Mon- Pel que fa a l’ermita, a les quan- osos. Quant a l’almoina dels fidels, fort, una impremta fundada al segle tioses destrosses ocasionades per es dedicava a la celebració de mis- XVIII que pervisqué en mans de la la guerra, cal afegir la quantitat de ses, compra de cera i pagament del família –aleshores Rius– fins l’inici plata que es va tindre que lliurar a sacerdot oficiant. del segle XX. la Junta Suprema. A més, els francesos van capturar Vicente Rius, a José Rius Benet va casar amb la L’últim Rius, Nicasio Rius Ru- qui hi hagué que rescatar de França seua cosina germana Catalina, filla bert (1881-1957), va ser nomenat on estava empresonat junt els estu- de Catalina Rius i Manuel Monfort administrador de la fundació de diants presoners de la Universitat Roda (1770-1822), fill de Beni- l’ermita de la Mare de Déu de la de València. to Monfort Asensi (+ 1788) i ne- Consolació de Llutxent en 1910. bot del gravador Manuel Monfort En eixos moments l’administració En 1837 va prendre possessió Asensi (1736-1805); nét del famós comptava amb els ingressos que del càrrec d’administrador José impressor Benito Monfort Besades donaven els productes de la terra i Rius Benet, nebot de l’anterior, que (1757-1785). Tota una saga familiar la cria d’animals, però poc a poc, l’exercí fins a 1877. Eixa etapa fou vinculada a la impremta valenciana les dificultats econòmiques preci- pròspera per a la fundació, perquè a del segle XVIII, continuada després pitaren la venda progressiva dels més de liquidar-se els deutes pen- amb José Rius i el seu fill Nicasio, terrenys. Era el final de la fundació. dents, es van adquirir terres a Llut- que faltà el 1914. A més, tant José xent, a les partides del Riu, Forner, com Nicasio, foren ambdós admi- Don Nicasio, que havia establert Bancalets, Carrasca, Benicava i nistradors de l’ermita: el primer des la seua residència a l’ermita, acabà Castell, que s’afegien a les que ja de 1837 i el segon des de 1876. subsistint de la seua pensió i dels disposaven a la Graelleta. ingressos que obtenia del lloguer A principis del segle XX els pro- d’habitacions en època estival1, Eixos terrenys van acréixer els blemes econòmics de la família van amb la qual cosa els pressumpta- ingressos, que procedien del proposar fi al treball d’impressió, pro- ment previsibles per al manteniment de l’ermita van quedar reduïts a les almoines dels fidels i a la venda d’estampes i altres objectes.

Nicasio havia casat en 1917 amb la llutxentina Felicidad García Benavent. No tingueren descen- dència, i en faltar Nicasio el 1957, l’ermita passà a Alfons Roig per disposició testamentària.

Escola

Com hem vist, una de les finalitats de la fundació era la docent. Gabriel Serra havia disposat que part dels beneficis de la fundació es destinaren a mantindre un mestre d’escola encarregat d’instruir els xiquets de Llutxent.

L’ermita es va convertir doncs, en la primera escola del poble, un centre d’ensenyament que no es limitava només a la repetició me- Genealogia dels administradors morística del catecisme, sinó tam-

104 - Almaig, Estudis i Documents 2012 L’ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llutxent: història d’una fundació

bé a l’ensenyament de les primeres un centre d’ensenyament, que de- lletres, és a dir: lectura, escriptura i penia d’una fundació, on s’impartia operacions matemàtiques simples. instrucció primària i pública, que Per això don Gabriel disposà al seu “subsiste sin interrupción desde testament que un dels ermitans “es- que en el siglo pasado Gabriel Serra tuviese obligado a enseñar de leher, construyó a sus expensas el edificio escrivir y contar graciosamente a en que está construida”. todos los que fuessen hijos y naturales de la Villa de Luchente” Finalment conclou l’alcalde dient que l’escola era només de xi- En un primer moment existiren a quets i que el mestre era Pedro Par- l’ermita dos ermitans: Francisco Es- ra, de 56 anys, a qui s’encarregava cuder, que exercia de mestre, i Ma- també la cura de l’edifici. tías Calafranca, sagristà encarregat del manteniment de l’edifici. Amb A mitjan segle XIX els alumnes el temps tots dos càrrecs van recaure eren un total de 52, als quals se’ls en una única persona, de manera que dotava també de material escolar en oferir la plaça d’ermità s’exigia gràcies a la fundació, que permeté ser mestre de primeres lletres. L’es- als xiquets de Llutxent un ensenya- cola va començar a funcionar en ment gratuït des de l’últim quart del Retaule anterior a 1936 1785, el mateix any de la fundació, segle XVIII. amb l’assistència de 15 xiquets. Seguint el curs del manuscrit, la Festa de la Mare de Déu vespra de la festa d’aquell any –7 El mestre Pedro Parra Ávila de setembre de 1912– va caure dis- (ca. 1779-1855) va ser el següent Una altra facultat atorgada pel sabte, i malgrat que el dia estava en- ermità, el qual exercí el magisteri fundador als administradors, a més nuvolat l’afluència de forasters va des de 1818. Gràcies a la missiva de la docent i la de manteniment ser notable. A les 12 el toc de cam- que li va escriure a l’administrador de l’ermita, era la celebració anual pana anunciava la festivitat del dia José Rius, coneixem la dinàmi- de la festa de la Mare de Déu de la següent. Les parades de torroners, ca escolar establerta. Les classes, Consolació el dia 8 de setembre. com tots els anys, anaven prenent amb una duració de vora sis ho- posició als voltants de l’ermita. A res diàries, començaven a les huit Tots els anys, des de la seua fun- la nit va arribar la banda de música, del matí amb escriptura i lectura. dació, la proximitat de la festa era que com en anys anteriors, era la de A continuació, uns alumnes rebi- motiu perquè la família es traslla- La Pobla de Rugat –hui del Duc–; en lliçó de gramàtica, mentre a la dara a l’ermita i es bolcara en els poc després, el carruatge que havia resta se’ls corregien els treballs preparatius, entre els quals desta- de recollir el predicador, aquell any d’escriptura. Tot això fins les deu cava l’invitació a un predicador de el pare guardià del convent de Be- i mitja del matí, en que els tocava renom per al sermó de la missa. nigànim. A més acudí mossén José doctrina cristiana. Després, for- García, rector de La Pobla, per can- mats de dos en dos, es dirigien a Nicasio Rius va escriure en un tar les vespres i participar també de l’església, on resaven el rosari. quadern, a manera de crònica, els la missa. Per la vesprada el mètode era el successos esdevinguts a l’ermita mateix, i després de la jornada, durant els anys 1912-13: el temps Una vegada conclusa la cercavi- el mestre els acompanyava fins a que feia –enregistrant la tempera- la que oferí la banda, es van cantar l’entrada del poble. tura–, les visites, i també altres fets les vespres, el rosari, la salve i els rellevants, com l’assassinat de José goigs. Havent sopat, la música va L’ermita es va convertir en la Canalejas, ocorregut el 12 de no- fer serenata a la porta de l’ermita, primera escola de Llutxent, on s’im- vembre de 1912 que Nicasio descriu obsequiant els seus components partia ensenyament primari gratuït, el 14, després d’assabentar-se per la amb pastes i aiguardent, concloent sense cost per al municipi, com va premsa. Gràcies a la minuciositat de la festa a la una de la matinada. Als fer constar l’alcalde de la localitat les descripcions comptem amb un músics se’ls va allotjar a la Casa en 1845 a instàncies de l’adminis- document de primera mà per conèi- del Planet, excepte el músic major, tració provincial. Segons les seues xer, a més, com es desenvolupava la que amb els altres convidats va fer declaracions, al poble sols existia festa de la Mare de Déu. nit a l’ermita.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 105 L’ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llutxent: història d’una fundació

El diumenge 8 de setembre va l’ermita va passar finalment a Al- clarejar sense núvols. Tal com era fons Roig. costum, la música va realitzar la cercavila. La missa va començar a L’ermita estigué present en la les 9 del matí i la va cantar el rec- vida del pare Roig no sols com a tor de Llutxent assistit pel seu vica- lloc de descans o segon habitatge, ri i pel de Pinet. El sermó del pare sinó com a centre d’unió o més avi- guardià va ser qualificat de molt bò at de reunió amb els seus “amics- i la celebració va estar acompanya- coneguts” de l’àmbit intel·lectual. da per la música i un harmònium. Passades les 12 hores acabava la La funció que exercia l’ermi- missa i un carruatge recollia al pre- ta com a lloc de trobada i repòs es dicador, mentre els altres convidats plasma en la correspondència que menjaven a l’ermita amb la famí- rep don Alfons. Són moltíssims lia. Havent dinat, els forasters re- els que l’arribaren a conèixer, els tornaren a llurs residències, donant que repetiren estada entre els seus per acabada la festa. murs, perquè alli sempre trobaren Creu de l’ermita un amic que els convidava a reno- Alfons Roig i l’ermita var-se i els oferia tot tipus de contactes, perquè en diverses ocasions sells, en particular relacionats amb arribaven ajudes econòmiques des- Alfons Roig va heretar l’ermi- l’art. Alguns dels qui passaren per tinades a reparacions, millora i/o ta per voluntat de Nicasio Rius. l’ermita foren Jean-Phillipe Ram- manteniment. L’amistat entre tots dos es remun- seyer (prevere protestant), Hans tava a 1929, quan el pare Roig era Wittmer (prevere catòlic), Robert Després de faltar el pare Roig vicari de la parròquia de Pinet i Marteau (escriptor), Hans i Marlys en 1987, l’ermita va passar a Euse- com a tal, l’encarregat de celebrar Fay (escultors), i els pintors I. bi Moreno, el seu actual ermità, que la missa a l’ermita, fet que havia Schlotter i Manessier, entre altres. la donà a la Diputació de València establert des de feia temps l’ar- Entre els d’ací Pablo Serrano, José dos anys després. quebisbat de València. Una vegada Luis Aranguren, Jimena Menéndez deixà el ministeri pastoral a Pinet, Pidal, Joan Fuster, Eusebi Sempe- don Alfons continuà visitant l’er- re, Andreu Alfaro, Artur Heras… mita, on solia passar temporades de descans i retir espiritual junt Aquests amics –homes de Déu a Nicasio i Felicidad, els quals el i de l’art– que arribaven a l’ermita NOTES consideraven com un fill. Per aixó, no sols gaudien de l’emplaçament, 1 “Un cuantioso grupo de veraneantes baratos naturalesa, tranquil·litat i bons cos- invadía todos los años las dependencias de la tums rurals, sinó que a més consi- ermita, a pesar de las pocas comodidades de que disponía. Yo recuerdo las nutridas tertu- deraven que podien convertir l’er- lias en los atardeceres bajo los lidoneros…”: mita en un espai cultural de manera CANET i CANET, Rafael [Cronista oficial més oficial i periòdica, plantejant la de Llutxent], Llutxent. Semblanza humana y resumen histórico, Autoedició, Xàtiva, celebración de seminaris, xerrades, Imprenta Marbau, 1988, p. 136. tallers artesanals... en realitat moltes de les activitats que de forma Per a saber-ne més: oficiosa ja s’estaven realitzant. Agulló Díaz, María del Carmen, “El Catecismo del niño luchentino i els taulells de l’ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llu- La fama internacional que acon- txent: dos exemples pràctics de didàctica seguí l’ermita s’evidencia en la popular”, Almaig, nº 14 (1998), pp. 37-42. gran quantitat de cartes destinades Roig Izquierdo, Alfons a Alfons Roig adreçades a l’ermi- Ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Llutxent, València, Diputació, 1983. ta, amb un elevat percentatge per a –Ronda dels veïns de l’ermita, València, un conjunt de més de cinc-mil en- Diputació, 1985. viades des de diferents continents. Sendra Bañuls, Fernando, “Els plafons ceràmics devocionals a Benicolet, Benigànim, Llu- A més, durant eixos anys l’ermita txent, Pinet, la Pobla del Duc i Quatretonda”, Gravat de la Mare de Déu de la Consolació també es beneficià d’aquests con- Almaig, nº 14 (1998), pp. 98-105.

106 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un mariner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

Autor: Josep Màrius Climent i Prats

“Con la Constitución rompimos el maleficio de nuestra imposible convivencia con un consenso que abarcó a la inmensa mayoría de los españoles, superando la dialéctica amigo/enemigo, las dos Españas, la intolerancia y la persecución de los heterodoxos... Sólo quedó una tarea sin hacer que era imposible entonces, porque se trataba de unir, y que era incompatible con el olvido necesario de entonces: la reparación de las violencias y de los crímenes, de los desmanes y de las injusticias que habían recibido y sufrido los vencidos inocentes, sobre todo con la represión posterior a la guerra”

Gregorio Peces-Barba Constitución: olvido y memoria 2010.

oluntari a la Marina servit a la Marina i que se n’havia l’Armada republicana per l’interés anat voluntari a l’edat que tenia jo que em va despertar el fet que fóra, quan li tallava el raïm de l’emparrat versemblantment, l’únic valldalbai- V de la vinya de la partida de la Xara: dí que durant la Guerra Civil estigué Durant els estius de 1984 i 1985 16 o 17 anys, això si, de l’any 1936. embarcat en un vaixell de l’esqua- vaig estar treballant a la Pobla del Segons un company de mili de Be- dra republicana2. Per a iniciar esta Duc tallant raïm de taula per a un niatjar José Pérez Prats -“el tio Pep recerca partim de dos fets: el primer, magatzem que el comercialitzava de Llutxent”-, Eduardo un dia li que Eduardo Santosjuanes Tormo, per a Mercabarna. Allà vaig apren- va explicar que durant l’hivern de com bona part dels represaliats del dre a “confeccionar” les caixes de 1935-36, i mentre podava en una franquisme, parlava poc del tema, raïm que anaven del mateix bancal vinya del Pla de Missena va decidir segons la pròpia família, i que als al mercat, per a evitar despeses de anar-se’n voluntari al servei militar, arxius no hi ha quasibé res sobre ell neteja, de “panera”, ja que la dava- precisament, per a poder elegir la (com ja va comprovar el fill quan llada de preus que ja es patia en els Marina, cosa que podia satifer les va voler buscar documentació sobre anys vuitantes restava rendibilitat ànsies de noves experìencies i moti- son pare per a acreditar les represà- a una activitat que durant els anys vacions per a un jove llaurador d’un lies que va patir, quan els governs seixantes i setantes havia fet de la poble de secà de l’interior valencià. democràtics a partir de 1977,primer, Pobla del Duc el poble agrícola Al número XXVII d’Almaig vaig i 1990, després, van aprovar les lleis més ric de la Vall d’Albaida. Entre fer alguna referència a la trajectò- per a reconéixer i compensar els re- els llauradors a qui anàvem a tallar ria d’este mariner de la Pobla del presaliats pel franquisme, sense cap les vinyes de les varietats d’Alfon- Duc, però amb errades pròpies de èxit). Ha estat fonamental, a l’hora so Lavallé, Cardinal, Moscatell o quan només hom té un tipus de font d’inicar esta recerca, la documenta- Rosseti, hi havia Eduardo Santon- històrica, i és oral1. Ara les fonts ció que el fill ha conservat i m’ha juanes Tormo un propietari mitjà de orals han estat contrastades amb les deixat consultar, així com el magní- la Pobla. De la boirosa imatge que fonts documentals de l’Arxiu Mili- fic estudi realitzat per la catedràti- tinc d’ell, el recorde com un home tar de la Marina Álvaro de Bazán de ca de l’Escola Oficial d’Idiomes de afable, amb els cabells blancs i els Viso del Marqués, Ciudad Real; de València Victoria Fernández sobre ulls blaus, que em portava i em tre- l’Arxiu del Penal Naval de Carta- els mariners republicans3. Gràcies a ia els caixons de raïm que jo ana- gena, del Centro Documental de la un document que esta investigado- va tallant, netejant i confeccionat Memoria Histórica de Salamanca ra m’ha deixat consultar, així com a al camp i recorde que tenia tatuada i els generals militars d’Ávila i de les indicacions i aclariments que so- una ancora a un braç. El seu fill em Guadalajara. Vaig iniciar la recer- bre l’esquadra republicana en guer- va dir després que era perquè havia ca de la trajectòria d’este mariner a ra i postguerra em va fer, he pogut

107 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

plantejar una recerca com aquesta, Quan es parla de la Guerra Ci- y el prestigio internacional de Es- les aportacions de la qual a l’estu- vil espanyola, se li atorga un paper paña”5. Pels vols de falles, mentre di i coneixement del nostre passat secundari al que va passar al sí de Eduardo s’allistava en la Marina, hagueren estat, de no ser així, molt la Marina, tant en la conxorxa dels els conspiradors de l’exèrcit de- diferents i molt més magres. militars africanistes que prepararen manaren als caps de l’Armada que el colp de juliol de 1936, com en romangueren neutrals i deixaren El que Eduardo Santosjuanes el desenvolupament i resultat final passar els combois de tropes des Tormo va viure i va passar: una de la contesa. L’exhaustiu estudi de d’Àfrica cap a la Península. Als guerra civil, l’exili, la reclusió en Michel Alpert ha vingut a demos- oficials Francisco i Salvador Mo- camps d’internament per a refu- trar el paper central que l’esquadra reno (aquest últim arribaria a almi- giats i la repressió en camps de tingué en el fracàs del colp d’Es- rall en cap de l’Armada franquista), treball al nord d’Àfrica, el retorn tat, en la transformació d’aquest se’ls encomanaria el domini de les a l’Espanya “grande y libre” de en una guerra civil, en l’increment bases militars de El Ferrol i Cádiz. Franco, on l’esperava la presó, els de la tensió a Europa per la guerra Franco, destinat a Canaries, en la camps de treball, el servei militar, espanyola i en la precipitació del primavera de 1936 va oferir una més presó… tot plegat, un periple final de la mateixa, també ens dòna recepció als comandants del cui- que cal resseguir i explicar per tal una visió general del context histò- rassat Jaime I, del creuer Méndez d’entendre millor alguns aspectes ric en què es va vore ficat Eduardo Nuñez, dels destructors Almiran- de la Guerra Civil i, sobretot, del Santosjuanes Tormo.4 te Valdés, Almirante Antequera, règim franquista, de com es va im- Sánchez Barcáiztegui, Almirante posar i consolidar el nou sistema El 16 de febrer de 1936 es van Ferrandis y José Luís Díez, em- polític dictatorial. Esta investigació celebrar les terceres eleccions a penyent-los i excitant-los a actuar ens porta a esbrinar com va poder corts de la Segona República i contra el Govern de la República; i saber sobreviure Eduardo a totes donaren com a resultat la victòria prèviament, alguns d’estos vaixells estes dramàtiques experiències, per dels partits de centre republicà i s’havien aturat a Ceuta i Melilla on les quals va passar, quin paper hi va de l’esquerra plural coalitzats en els seus comandants preneren con- jugar la família i el poder local, si el Front Popular. En conèixer els tacte i establiren relacions amb els el fet de canviar-se el cognom hi va primers resultats, el dia 17, Gil Ro- coronels de la legió Yagüe i Solans. tindre res a vore i, sobretot, per què bles, (cap de la CEDA i ministre de En la instrucció reservada nº 1 el es va passar la vida preguntant-se la Guerra fins a desembre), tractà general Mola, el “Director” de la què havia fet ell, un simple mari- de convéncer el President del Go- conspiració, donava instruccions ner de la Pobla del Duc que obeïa vern, Manuel Portela Valladares, a l’Armada perquè “col·laborara”, ordres del seus superiors, per què del Partit Radical, per tal que de- molts oficials de la qual pertanyien no el deixaren tornar a la Pobla fins clarara l’estat de guerra. Francisco a l’utraconservadora i antirepubli- 1943 i no el deixaren tranquil fins Franco, cap de l’Estat Major, presi- cana UME, Unión Militar Espa- 1947. Tractar de respodre a estes onà al director general de la Guàr- nyola, a través de la qual es prepa- qüestions, especialment l’última, dia Civil i al ministre de la Guerra rava l’acció i es comunicaven els és el propòsit del present article. perquè s’uniren a una acció militar militars implicats en el colp. Tot i llançaren les tropes al carrer. El plegat sembla que els conspiradors Conspiració, colp d’estat i general Goded va voler sublevar el tenien clara l’adhesió de l’ Arma- guerra. El paper de La Armada Cuartel de la Montaña a Madrid... da al colp i no van prevuere el que Finalment el 19 de febrer Portela podia passar ni li donaren a esta General Franco: la segunda va dimitir i Manuel Azaña va rebre arma el protagonisme que després bandera de la Legión y la tercera l’encàrrec del President de la Re- va cobrar. con el segundo Tabor con Yagüe, a pública, Niceto Alcalà Zamora, de su mando. Si el general Queipo no formar govern. Dues setmanes des- Per contra, bona part de la ma- falla, costará muy poco hacernos prés es reunien en casa del corre- rineria, els sostoficials especialistes con Andalucia… siempre que con- dor de borsa i amic de Gil Robles, i els oficials republicans formaven temos con la Armada. José Delgado, els generals Fran- part de l’UMA, Unión Militar An- Ajudant: ¡Eso por supuesto! co, Mola, Orgaz, Villegas, Fanjul, tifascista que va acabar fusionat-se General Franco: Rodríguez del Barrio, Gónzález amb l’UMRA, Unión Militar Re- Por supuesto.¡¿Qué?! Carrasco, Varela.....entre d’altres publicana Antifascista, on va fer Dragon Rapide, Jaime Camino, “para acordar un alzamiento que certa tasca de proselitisme el mi- 1986 restableciera el orden en el interior noritari Partit Comunista durant

108 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

els anys republicans, cosa que es plasmaria en la creació de comités de marineria per a demanar millo- res que el govern reformista de la República estava disposat a atendre per a evitar friccions i mantenir l’eficàcia operativa de la Flota, atés que entre els caps i comandaments del Cuerpo General de la Armada imperava el més tancat i elitista esperit de casta, que el govern reformista de la República va voler contrarestar amb la prohibició als oficials d’imposar càstigs corporals, reservant este dret al comandant; limitant les guàrdies o repar- tint entre la marineria l’import dels Els sis destructors de l’Armada republicana Sánchez Barcáiztegui, José Luis Díez, Almirante Ferrándiz, sobrants de les racions que no es Lepanto, Churruca, Alcalá Galiano y Almirante Valdés a la Base Naval de Cartagena amb els creuers Miguel consumien. L’esperit de classe que de Cervantes i Méndez Núñez darrere. 1937. Font. Eduardo Santosjuanes Bataller separava a l’oficialitat de la tropa anava minvant en una època en que deu primeres del món fruit dels 4.650 tones i tenia 462 metres d’es- la tecnificació de l’Armada feia projectes de construcció naval en lora; comptava amb una armament que en la dotació d’un vaixell no hi què s’havien embarcat els diferents de 6 canons de 152’4 mm, desen- haguera analfabets i que el vaixell governs de la monarquia alfonsina volupava una velocitat màxima de de guerra esdevinguera una mena després de la perdua de Cavite i 29 nusos i tenia una dotació de 320 de fàbrica mecanitzada. La dotació Santiago el 1898, i que havia pres homes. En 1936 era un vaixell vell, estava constituïda per especialistes, un nou i renovat impuls amb la ja ho era quan es va botar si atenem obrers qualificats i altres amb una Primera Guerra Mundial. A finals a velocitat, maniobrabilitat i potèn- conciència forta de classe i, potser, dels anys vints es va arribar a les cia de foc en comparació amb altres alguna experiència sindical6. 81000 tones, que arribarien a més creuers republicans com el Miguel de 120.000 durant la guerra civil. de Cervantes o el Libertad o amb Les reformes militars d’Azaña els franquistes Cervera, Canarias i van provocar que abandonaren el Cuirassats Creuers Destructors Baleares, estos dos últims entrarien servei 324 caps i oficials i el nou 2 4 10 en servei durant el conflicte. “Cuerpo General de la Armada” tindria una plantilla de 577 caps Torpeders Submarins Canoners El 17 de juliol de 1936 una con- i oficials, A més Azaña, com a la 12 12 4 xorxa cívica-militar va dirigir una resta de cosos de l’Exèrcit, va fa- colp d’estat molt violent i sangonós cilitar l’ascens al cos d’oficials, Guardacostes contra el Govern de la República i no només des de l’acadèmia, sinó 9 si va fracassar fou en bona mesu- per mèrits i des de soldat ras, cre- Armada espanyola en vesprés de ra perquè l’Armada va romandre ant-se en vespres de la guerra un la guerra civil. Font M. Alpert, pp en mans governamentals, no en cos “d’equiparados a oficial” for- 400-402 mans dels colpistes insurgents ni mat per contramaestres, radiotele- de sindicats ni partits polítics re- grafistes, condestables- suboficials Al creuer Méndez Núñez volucionaris, i això va provocar la d’artilleria-, practicants, auxiliars immediata internacionalització del d’oficina, torpedistes, electricistes El vaixell on sabem que va es- conflicte i la seua transformació en i bussos. tar embarcat Eduardo Santosjua- una llarga i tràgica guerra civil on nes durant la guerra era el Méndez l’esquadra republicana va tenir un Per a acabar, recordar que l’Es- Núñez, que pel juliol de 1936 era paper central en les possibilitats de quadra espanyola, tot i el seu en- en missió a Guinea Equatorial, en lluïta i resistència del règim demo- darreriment respecte a la d’altres aquell temps la colònia espanyola cràtic republicà espanyol assetjat com la britànica, l’alemanya o la de Fernando Po7. El Méndez era en l’interior i, sobretot, aïllat inter- japonesa, el 1936 estava entre les un creuer botat el 1923, desplaçava nacionalment.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 109 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

En la matinada del 18 de juliol el lònia espanyola de Guinea Equa- a causa de la repressió ferotge dels general Franco envià un telegrama torial per disturbis locals i el 21de rebels sobre els qui defensaren les de felicitació les forces militars del juliol se li va ordenar al coman- bases militars de El Ferrol i Càdiz, protectorat nord-africà espanyol per dant que tornara. Entre la dotació a l’escàs entrenament de les dotaci- la seua rebel·lió que fou retransmés hi havia el tercer maquinista Euge- ons que s’amotinaren per a manio- a les forces navals i que fou rebut a nio Rodríguez Sierra, membre de brar els vaixells i a que l’escasa flo- Madrid des de la Base de Cartage- l’UMRA i es va vigilar de prop el ta rebel, consistent en apenes tres na. Benjamín Balboa encarregat de comandant, capità de fragata Ma- bucs d’alguna importància compta- la central radiotelegràfica de l’Estat tres, perquè no lliurara el vaixell va amb abundants oficials i aviació Major, i que estava a l’aguait de les als insurgents, que des de Canàries naval ben coordinada amb els bucs activitats subversives dels oficials, enviaren un telegrama quan estava de guerra. El 30 juliol van arribar a va captar el missatge de Franco i a Sierra Leona perquè es dirigira Nador per a posar-se a disposició de va donar la veu d’alarma a tots els allà i que s’hi arrestara els radio- Franco nou Savoies SA-81, els pri- vaixells per tal de què la marineria telegrafistes perquè la dotació no mers dies d’agost del 1936 arriben s’amotinara, i prenguera el coman- rebera les comunicacions des de vaixells italians i alemanys a Me- dament dels bucs en nom del Go- Madrid. No hi hagué ni morts, ni lilla i Càdiz on el vaixell Usamaro vern, contra els oficials rebels que ferits. Els oficials rebels fugiren a aporta a Franco 10 junkers i varios es posaren al costat dels colpistes. Las Palmas amb l’ajut d’un vaixell caces, però sobretot “los acoraza- Durant els dos o tres dies següents, bananer alemany i després d’un dos alemanes Deutschland y Admi- Balboa es va mantindre en comuni- llarg periple arribava a Málaga el ral Scheer y los aviones Savoia SA- cació constant cada dues o tres hores 21 de setembre, posant la dotació 81 italians patrullaban la zona de per a saber la situació dels vaixells, el Méndez Núñez al servei de la donde desaparecieron casi todos i mantindre alerta les tripulacions8. República.10 los barcos del Gobierno”,11a més A les ciutats i pobles el fracàs de la hi havia l’actiutd de Gran Bretanya rebel·lió va dependre de la fidelitat El colp d’Estat havia esdevingut envers el Govern de la República al Govern de les forces d’ordre pú- una Guerra Civil perquè fracasà en espanyola, que tot i ser un govern blic a qui s’uniren sindicats i parla major part d’Espanya i perquè la internacionalment reconegut, amb tits polítics republicans, socialistes, major part de la Marina romangué el dret i l’obligació de reprimir una anarquistes i comunistes contra els en mans republicanes i va poder rebel·lió militar, va negar el com- militars colpistes, prenent les armes bloquejar l’estret de Gibraltar du- bustible als vaixells que anaven a per ells mateixos o repartides pel rant uns dies, evitant que Franco repostar a Gibraltar on el gover- Govern. Aquest fet va significar, tot poguera travessar per mar les tro- nador del Penyal va transmetre a seguit, l’inici de processos revolu- pes de Marroc i haguera de dema- Londres que estos vaixells dirigits cionaris en molts llocs on el colp nar ajut aeri a Mussolini i Hitler per les dotacions “eran comunistas va fracassar que anaven molt més que s’apressuraren a socórrer-lo. y, por tanto, revolucionarios”12. enllà de la defensa de la legalitat Per això el bloqueig va durar poc, Quan a Cartagena, el fracàs del i legitimitat republicana; en canvi l’amotinament de les dotacions dels vaixells es va fer seguint ordres del Govern, no es va realitzar a favor d’un altre país ni per canviar de rè- gim sinó, com diu Michael Alpert “ contra el empleo de buques de la marina a favor de una sublevación (...) cuya participación habría supuesto una sublevación contra el orden constitucional, exactamente como si se hubieran sublevado al recibir órdenes de ayudar a la re- presión de los mineros asturianos de 1934”.9

El creuer Méndez Núñez, s’hi El creuer Miguel de Cervantes arriba a Tanger amb el buc en mans de la dotació. Juliol de 1936. Sociedad trobava en missió de socors a la co- Benéfica de historiadores aficionados y creadores. Flota republicana

110 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

colp a València i Alacant féu que continuara en mans governamentals, romanent esta Comandancia com a base de la Flota republicana durant tota la guerra.

Tot i això, el major problema que hagué d’enfrontar esta esquadra va ser l’absència de comandaments experimentats, que no no- més no en tingueren mai suficients per a dirigir-la amb certes garanties, sinó que bona part dels oficials que hi romangueren mancaven, en general, de la confinça de les tripulacions, essent el recel, el sen- Eixint de la Base Naval de Cartagena. Font: Eduardo Santosjuanes Bataller timent generalitzat en els vaixells on hi havia oficials del Cuerpo General, amb molt poques excep- tret però no ho va aconseguir i a El 2 d’abril de 1937 el Méndez cions. Aquests actuaren mostrant partir de novembre de 1936 la seua va participar en el bombardeig de poc entusiame, tractant de respec- missió fou protegir-se a si mateixa la costa de Màlaga a Motril i va tar la vida a l’enemic, amb el sabo- i actuar d’escolta dels combois de continuar la tònica dels rebels que tatge o passant-se a ell a la primera subministraments que arribaven, tractaven d’interrompre el tràfic oportunitat. D’un Cuerpo General sobretot, de la Unió Soviètica, ja republicà i estos de defensar-lo, de 721 caps i oficials es donaren que Alemanya i Itàlia, abastidors però cap de les dues flotes tindria de baixa, incloen-hi els afusellats, principals de Franco, van deci- com a objectiu un encontre que po- 612. A l’Esquadra republicana no- dir protegir els moviments dels sara en perill les seues unitats, tot i més serviren 44 oficials i alguns seus mercants, deixant a la Flota que era quasi impossible que això d’ells bescanviarien la mort o la franquista lliure d’esta tasca per a no es produïra en un espai marítim presó per càrrecs i destins, però poder-se dedicar a fer la guerra al de combat tan reduït. En la pèrdua la seua adhesió i lleialtat a la Re- tràfec que es dirigia als ports repu- del Nord tingué la seua part de res- pública fou sempre dubtosa -com blicans, tot i que la Kriegsmarine i ponsabilitat la inoperància dels així ho van exposar en les autojus- la Regia Marina també atacaren la submarins15. I, a tot açò cal afegir, tificacions i les disculpes que estos Flota i les bases republicanes amb especificament, l’actitud de la flota oficils al·legaren per defensar-se total impunitat. El 12 d’octubre de britànica i la seua negativa a donar davant dels consells de guerra que 1936 Arribava el vaixell Komso- escorta als seus mercants dins les ai- els van jutjar quan es lliuraren als mol a Cartagena amb tancs i els gües jurisdiccionals espanyoles, de- franquistes o s’hi passaren a les seus conductors i, a partir d’eixe saconsellant que es traficara amb la seus files-.13 moment, l’esquadra s’hi va dedicar República en uns moments en què a escortar els combois procedents els mercants anglesos tractaven de Els comités que immediatament de la Unió Soviètica amb vaixells guanyar-se la vida i en una situació s’hi formaren eren entitats essenci- russos i d’altres nacionalitats i fins on Gran Bretanya no reconeixia els als en el govern de la Flota a falta a 77 comandaments i especialistes drets de bel·ligerant de cap dels dos d’una cadena de comandament i estrangers actuaren en l’armada bàndols, i posava al mateix nivell el s’hi va buscar personal habilitat de republicana, sobretot russos- el govern de la República democràtica la marina mercant, així com tripu- cap de torpedes del Méndez era, o espanyola i els insurgents que voli- lacions de vaixell que pertanyien es deia, Alessandro Smaglia-, no en destruir-la, comandats pel gene- a empreses marítimes subvencio- arribant mai a desenvolupar esta ral colpista Franco. Per això quan nades. El 29 de desembre de 1936 armada una mentalitat de combat el premier britànic va haver d’en- es va crear el Comissariat Polític agressiva, seguint les indicacions frontar-se amb el dilema de forçar de la Flota encapçalat per Bruno de l’assessor soviètic Kuznetsov, el bloqueig naval franquista per Alonso (PSOE) per a controlar els com la que havia estat característi- socórrer Bilbao entenia que això comités. La marina republicana va ca de la flota dels sublevats des de volia dir intervindre en la guerra i tractar de bloquejar el pas de l’es- l’inici de la guerra, 14. no estava disposat què perillaren les

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 111 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

relacions futures amb Franco a qui el govern britànic veia i volia com a guanyador de la guerra16.

Per a burlar el bloqueig italo- franquista en la Mediterrània, el Partit Comunista francés va crear la France-Navigation per tal de mantindre les línees d’abastiment entre l’URSS i Espanya. En canvi les marines francesa i británica miraven cap a un altre costat quan bucs alemanys es dirigien a Vigo i El Ferrol per a mantenir les línees d’abastiment nazi a Franco. Úni- cament l’incident del Deutschland va estar a punt de trencar este falç joc d’equil.libris que tan benefici- Torpede de 533 mm varat. Molts torpedes dels sumergibles republicans “fallaven”. Sociedad Benéfica de ava els franquistes, quan una es- historiadores aficcionados y creadores. Flota republicana quadrilla de katiuskes soviètics va bombardejar el 29 de maig de 1937 qual cosa provocà que el III Reich deixar els bucs, ni que fora parcial- el cuirassat alemany a qui van con- declarara la guerra a la República ment, en mans de gent a qui el cap fondre amb el Canarias. El bombar- espanyola, cosa que motivaria una de la Flota franquista Salvador Mo- deig causà 30 morts i 74 ferits. En guerra europea que, possiblement, reno remarcava la injusticia amb represàlia Hitler ordenà el bombar- la salvara; tanmateix els ministres què foren tractats uns oficials que, deig de Cartagena, base de la Flota comunistes, seguint directrius dels tot i ocupar càrrecs en l’esquadra o València, seu del Govern. Final- soviètics, s’oposaren18. republicana, arriscaren la vida amb ment s’optà per Almeria que era sabotatges constants que reduiren indefensa, ja que cuirassat Jaime I Més encara, en el procés d’atu- l’efectivitat de la flota enemiga19. que tenia encomanada les tasques rar la revolució i imposar la lega- de defensa de la ciutat estava a Car- litat rapublicana, el 7 de maig de A les Batalles dels dos caps: tagena en reparacions, el bombar- 1937 es decretà la rehabilitació de Cherchel i Palos deig provocà 19 morts i 55 ferits17. processats i condemnats per re- Indalecio Prieto, acabat de nome- colzar el colp d’Estat, amb la qual Eduardo Santosjuanes formava nar ministre de Defensa Nacional cosa van augmentar els recels de la part de la dotació del Méndez com en el govern de Negrín suggerí un marineria i els sotsoficials i hom a mariner de segona en el mes de atac general a les unitats alemanyes va incrementan el desgavell que hi setembre de 1937. Ho sabem per en la Mediterrania occidental, la havia en la direcció de l’esquadra a l’alta en la nòmina d’este mes del vaixell i que ens indica que es va incorporar el mes d’agost, i per un una disposició de l’Alt Comanda- ment de la Marina que ordenava el cessament en la destinació anterior, que en el seu cas era la “Ayudantia Mayor del Arsenal de Cartagena (Destacamento Miranda)” i l’embarcament en el Méndez Núñez, essent ell qui va demanar esta desti- nació el 19 de juliol, perquè només els qui eren a la Marina abans que començara la guerra podien formar part de les tripulacions de la Flota

Calderes del creuer Miguel de Cervantes. Sociedad Benéfica de historiadores aficcionados y creadores. republicana, almenys fins a l’estiu 20 Flota republicana de 1937 . Eduardo Santosjuanes,

112 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

creuers franquistes, el Cervera, el Canarias i el Baleares eixiren de Palma en servei d’escorta de dos transports cap a l’estret. L’encontre fou inesperat però es mantingué l’ordre d’atac republicà. El Mén- dez Nuñez, amb Eduardo a bord, es col·locà en la cobertura dels destructors. L’Esquadra republicana tallà el rumb de la sublevada cap a l’estret i arribaren a creuar-se sense vore’s fins que el comandant de la flota rebel, almirall Manuel Vier- na, llançà granades lluminoses que Batalla del Cabo Cherchel. Font: Marina Militar. 26-7-2011 permeteren els republicans reco- néixer el Baleares. Els destructors que es feia dir Eduardo San Juan, ta franquista al port de Palma. La republicans Sánchez Barcáiztegui, va participar en la primera de les flota republicana es va reunir a Antequera i Lepanto dispararen dues grans batalles navals que es Formentera des d’on, emparant-se 12 torpedes. Els dos que llançà el van produir durant la contesa entre en la nit realitzarien un atac nocturn Lepanto, comandat pel capità Da- l’Armada governamental i la fran- amb torpedos, però el mal temps vid Gasca Aznar feren blanc. Va quista. El 7 de setembre de 1937 el els desbaratà els plans i l’Esquadra hi haure 788 homes morts i se’n Méndez formava part de l’escorta es va retirar en un punt a 10 milles salvaren 469. El Baleares, fla- d’un gran enviament de material de nàutiques a l’est del cap de Palos. mant creuer de la flota franquista guerra provinent de l’URSS. S’ha- La vesprada del del 5 de març 3 i que, juntament amb el Canarias, vien de trobar davant les costes d’Algèria i l’esquadra franquista se’n va assabentar. El Méndez i el Libertad, s’enfrontaren al Baleares en un canoneig que començà a les 10,44 del matí, que va seguir a les 11’25 a una distància de 17000 metres i que tingué el seu últim episodi a les 17,07 hores, ja en una batalla naval que continuaren el Libertad, que disposava de canons de llarg abast i personal especia- Comandants dels destructors que enfonsaren el Baleares. El segon per l’esquerra és l’oficial director de tir lista i ben entrenat- com el caporal Eugenio Porta Rico. Font: Sociedad Benéfica de historiadores aficcionados y creadores.Flota republicana director de tir Eugenio Porta Rico-, i el Baleares, que en tenir avaries elèctriques a les torres d’artilleria, es va retirar. Finalment el Baleares no pogué amb el Libertad, però els destructors republicans tampoc pogueren protegir els mercants -que embarrancaren en aigües algeria- nes- mostrant les deficiències ar- mamentístiques i de maniobra de la flota de destructors

Cabo de Palos

A principis de març de 1938 s’assenyalà la presència de la Flo- Batalla del Cabo de Palos. Geohistoria. Wordpress

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 113 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

la feia superior en potència de foc, rall Buiza plantejà que la guerra soldat de la Pobla del Duc, Vicent transportava soldats de permís a la estava perduda, que els seus homes Fayos Bravo de la quinta de 1941, Península. Eixe dia va desaparéi- estaven desmoralitzats i que trauria qui amb 18 anys va participar en la xer bona part de l’Estat Major de la flota d’aigües espanyoles si nó es represa de la ciutat per a les forces l’Armada franquista que viatjava buscava la pau amb l’enemic. Els governamentals.22 La rebel·lió ca- en el Baleares. En la direcció de bombardejos a Cartagena s’havien sadista es va posar en marxa la ma- tir del Libertad hi havia el ja ofici- intensificat des de gener i dels més tinada del 5 de març i se li afegí una al Eugenio Porta Rico i una de les de 120 que va patir la base durant altra quintacolumnista o profran- seues salves va arrasar el pont de la guerra, aquells dies l’aviació ita- quista a Cartagena. El matí d’eixe comandament del Baleares, segons liana els repetia fins a 3 vegades al diumenge se succeïren ràpidament els seus companys, uns moments dia. Tots els caps militars allà reu- els esdeveniments: Buiza estava abans que arribaren els torpedes del nits, excepte Miaja- obviant el que disposat a bombardejar la caserna Lepanto. Ell i el Comandant van re- havia acordat amb Casado- volien d’artilleria on s’havien fet forts els bre la placa del valor a títol perso- negociar la pau, però Negrín els ad- falangistes quintacolumnistes, que nal i les dotacions de tots els bucs vertia que Franco només l’accep- alliberaren Galán; a les 11’30 arri- que hi participaren un distintiu taria de forma incondicional i això baren els bombarders italians que commemoriatiu al valor 21. Segons seria abandonar al poble i els com- tocaren i immobilitzaren alguns Eduardo Santosjuanes Bataller, batents que tant havien patit, lluitat vaixells mentre les bateries costa- “mon pare em contava que l’in- i ressistit, a la seua sort i romandre neres estaven en mans franquistes. tercanvi de foc va ser frenètic, en mans d’un vencedor saguinari. A les 12 salpà la Flota sense un destí terrible i amb l’explosió del Ba- El 2 de març els comandaments de clar. El 6 estava en marxa el colp de leares es va fer dia! Quan s’en- la flota presentaven ja una actitud Casado i la situació a Cartagena no fonsava el creuer, l’emoció per entreguista i Buiza insistia que s’es- era clara, la Flota rebia missatges la victòria i la pena per les vides gotava el temps que li havia donat creuats de victòria dels franquistes que es perderen va fer que molts a Negrín. El 4, el comunista Galán i dels republicans, però per el 7, ja companys es posaren a plorar”. va ser nomenat Cap de la base de s’havia restablert l’ordre i derrotat Tanmateix, l’esquadra republica- Cartagena per a dirigir la resistèn- casadistes i franquistes. Buiza, se- na no va perseguir la franquista, cia final i una possible evaquació gons Victoria Fernández, amb la tractant d’aprofitar l’avantatge del ordenada i protegida per la Flota. intenció de preservar la flota es va moment ni la franquista va res- Segons M. Alpert, Buiza estava dirigir a Alger, amb l’oposició de pondre a este atac. La por a perdre disposat a rebelar-se contra Negrin, part de la marineria, allà no els van vaixells per totes dues parts i les però cal tenir present que a Galan a deixar atracat i els van enviar a mancances de maniobrabilitat de l’acompanyava la 206 Brigada Bizerta, Tuníssia, protectorat fran- la republicana feren que buscara Mixta per a mantindre la “tranquil· cés. Ángel Viñas parla d’un acte refugi a Cartagena on hi havia dos litat” i “lleialtat” de Cartagena on, de traïció, en connexió amb Casa- vaixells britànics, que s’ho mira- segons el recull oral hi havia un do i Besteiro que diu representar el ren de lluny, els qui auxiliaren -en un primer moment- els nàufrags i ferits del Baleares enfonsat.

La derrota, l’exili i una repressió incessant

La caiguda de Barcelona a finals de gener de 1939 tingué com a conseqüència la “retirada” del l’exèrcit republicà de Catalunya amb 150.000 homes acompanyats de 250.000 civils que creuaren la frontera francesa entre el 5 i el 8 de febrer. El dia 16 en l’Aeròdrom de los Llanos hi hagué una reunió de Eduardo Santosjuanes (d’empeus) en la coberta Juan José Pérez Camús, mariner del creuer Mi- tots els caps de les forces armades del creuer Méndez Núñez. Font: Eduardo Santos- guel de Cervantes. Font: Eduardo Santosjuanes republicanes amb Negrín. L’almi- juanes Tormo Tormo

114 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

partit socialista. El fet és que Buiza decidí anar-se’n a Tuníssia i rendir la flota als francesos, amb la qual cosa “la República se queda sin medios de evacuación”23. Fernan- do Hernández afirma que Miguel Buiza està en el colp de Casado i, de fet, és qui l’inicia24. En este sentit s’expressen Ángel Baamonde i Javier Cervera quan afirmen que Buiza era coneixedor dels plans de Casado25. Gabriel Cardona parla de deserció de Buiza quan ix amb l’esquadra cap a Algèria. Remarca este Destructor Sánchez Barcáiztegui bombardejat per l’aviació italiana, Cartagena, 5 de març de 1939. Socie- autor que el “gobierno telegrafío dad Benéfica de historiadores aficcionados y creadores. Flota republicana adviertiéndole que la rebelión habia sido dominada y podía regresar gim de terror totalitari que s’havia cunats i se’ls informa que aniran a a Cartagena, sin embargo continuó imposat a sang i foc. La majoria un camp de concentració a 10 km hasta la base Naval de Bizerta”26. dels oficials tindran pena de mort, de la ciutat de Maknassi, a 60 km Foren quines foren les raons i in- només conmutada si hi havia algu- de la costa i vora el desert, el tras- tencions de Buiza, el que està clar na influència que actuara a temps. llat dels 4000 tripulants més els 300 és que va deixar sense l’Armada, Perquè ens fem una idea, fins a civils es fa en trens de transport de arma de defensa i d’escorta, al que 1945 estigueren afusellant a Carta- cavalls. Miguel Buiza se’n va amb quedava de la República, i això va gena, caient un total de 140 oficials ells, També José Esteve Coll, co- precipitar el seu final. No va posar i mariners, entre ells un xic de 19 mandant del Méndez Nuñez i que la flota al servei de Casado, però, anys, el 13 de gener de 1945, i el provenia de la marina mercant. en no tornar, va deixar la República germà de Benjamín Balboa, José. Les autoritats franceses recelen i sense la Flota i això apurava i em- Dels més de 20.000 presos que desconfien d’estos “rouges indé- penyia els caps militars per negoci- s’acumularien a la regió de Múrcia, sirables”, però els tunissians els ar la pau, cosa que també buscava una part important eren a Cartage- mostren la seua solidaritat amb la Casado. El que sí que està clar és na on 1 de cada 7 habitants era a la causa republicana. Éric Labonne, que les possibilitats de resistència presó a finals de 1939. Fins a març Résident General- Governador del i d’una evaquació massiva i orde- de 1940, no deixaren ni recollir els protectorat- els diu que són homes nada es van acabar ahí, com es va cadàvers dels afusellats que acaba- lliures, però amb custòdia policial i demostar el 25 de març a Madrid i ven en una fossa comuna amb una militar són enviats a la l’estació de el 28 a Alacant, quan Franco va fer palada de calç viva a sobre. El de- ferrocarril de Ferryville i d’allà cap públic que no tenia res a negociar bat del nombre de víctimes mortals al camp d’internament de Meheri que no fóra la rendició incondici- de la repressió continua, però hi ha Zebbus (camell blau, en àrab). Més onal i més de 15.000 combatents i qui parla d’unes xifres que varien de 100 persones del partit socialis- civils esperaren en va que arribaren entre els 1.000 i els 1.400 afusellats ta, del partit comunista, de la lliga vaixells que els salvaren de la re- des del 18 de juliol de 1936, el que dels drets de l’home i del ciutadà venja franquista a Alacant. vindria a suposar vora la quarta part arriben a Ferryville esperant que de tot el personal afecte a la Marina passe el tren dels espanyols per a La Sorra del Siroco republicana.27 donar-los menjar, roba, solidaritat i suport, mentre els gendarmes res- La Flota portava uns 4.000 ho- Eduardo Santosjuanes arribà ponen amb les porres a qui s’acoste mes, incloent-hi 350 civils. Molts a Tuníssia amb el Mèndez Nuñez al tren. El 14 de març són 500 les oficials i mariners romangueren i la resta de l’esquadra a les 7 de persones que els esperen en la ruta a Cartagena pensant que com no la matinada travessant el canal que del tren, les autoritats envien els havien fet altra cosa que complir els porta al llac de Bizerta. Segons combois de nit que tarden dia i mig ordres dels superiors, res anava a Victoria Fernández, les condicions a arribar a destí, sense poder baixar passar-los, però això era perquè no per a desembarcar són el desar- dels vagons. Fins al 31 hi arriba- eren conscients ni sabien ben bé mament i lliurament dels vaixells, rà gent. L’actitud de les autoritats qui era Franco i com era el seu rè- tots els tripulants són fitxats i va- franceses apuntada es podria resu-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 115 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

mir en: “Igual que en Francia, los els diuen que Franco ha decretat Méndez Núñez. Eduardo tindria refugiados de Argelia- i del nord una amnistia per a tots (segons Sal- sentiments confusos; d’alleujament d’Àfrica- pueden ser tipificados en vador Moreno, contraalmirall de per no haver-se’n tornat amb Mo- tres grupos diferentes de acuerdo l’Armada franquista, alguns, fins reno i de neguit, sinó de patiment, con el destino que les fue asigna- i tot, podran reincorporar-se a la pel que li hauria passat al seu amic do….De otro lado los excombati- Marina de la Nueva Espanya) i que Juan José i als altres companys del entes, militarizados e internados no va a passar-los res. 2285 homes Méndez Núñez. en campos de trabajo, que fueron decidixen tornar, entre ells un com- los más, y con caràcter casi obli- pany i amic de Banyeres de Mari- A Meheri Zebbus romanen gatorio a partir del decreto francés ola, Juan José Pérez Camús que va 1850 homes, el 6 d’abril els do- del 12 de abril de 1939. Finalmen- arribar com a membre de la tripu- naren algun queviure i el 14 cele- te quienes en razón de su ideología lació del creuer Miguel de Cervan- braren, tristament, l’anniversari de (comunistas, àcratas) eran consi- tes29. Eduardo, en canvi, no torna. la II República. El maig arribà un derados especialmente peligrosos, El 31 les autoritats franceses insis- vaixell fletat pels cuaquers ame- o bien los problemáticos por su teixen que tornen tots, però ni un ricans amb menjar, medicaments, comportamiento conflictivo o por canvia d’idea i a Tuníssia romanen roba però només els n’hi va arribar su bajo rendimiento en el trabajo, vora 1.800 marins republicans que una quarta part, ja que les autori- todos los cuales fueron objeto de no es refien de cap promesa d’am- tats i vigilants del camp feren ne- especial vigilancia y represión en nistia que vinga del règim fran- goci amb la resta. El 18 d’abril els campos de castigo. En total…8000 quista. L’1 d’abril els qui han de- tornen a reunir i els plantegen cinc asilados en Argelia, a quienes hay cidit tornar ja són presoners en les alternatives de les quals, en eixe que sumar 4000 en Túnez y en tor- bodegues del Marqués de Comillas moment, només dues son plausi- no al millar en Marruecos, si bien i són moneda de canvi entre Fran- bles- descartant tornar a Espanya-: estos últimos en parte desviados co i les autoritats franceses: aquell o la legió Estrangera o la ciquena, hasta aquí desde Argelia28. permetrà el retorn dels refugiats en que vol dir treballar on se’ls in- territori francés i estos retornaran dique sense contracte de treball i Meheri Zebbus és una mina de tots els vaixells espanyols que te- amb autorització per a viure amb la fosfats abandonada, és un camp de nen, 77. Diumenge 1 d’abril ix la família, si la poden reunir. Miguel concentració, des d’on els inter- flota entre escridassades i “actitud Buiza, José Esteve Coll i altres nats són redestinats a altres llocs, hòstil” de la població que posa en oficials i marins aniran a la legió i no d’internament com els camps alerta la tripulació i obliga a actuar estrangera francesa, que arribarà a nazis. Al camp hi ha el que porten els gendarmes. comptar entre 6.000 i 7.000 espa- ells; per a cuinar fans ascles amb el nyols a partir de setembre de 1939 pal de la bandera, les culleres són Quan arriben davant del cap de i d’on eixirà la novena companyia de fusta d’eucaliptus que un ma- Palos, es van aturar i es va rendir de la II Divisió Leclerc de les for- riner manyós fabrica i tot seguint homenatge al Baleares. Salvador ces de la França Lliure, La Nueve, comença a desfilar un rosari de Moreno diu que entre el repatriats que desembarcarà a Normandia malalts per l’enfermeria i comen- hi ha “significantes criminales”. i serà l’avantguarda de les tropes cen les morts per disenteria i tifus a Els oficials quintacolumnistes per que entren a Paris, arribant fins a causa de les condicions de l’aigua, a fer-se de voler denunciaren mem- Berteschgaden en Abril de 1945.31 mosques, polls… Immediatament bres de les seues tripulacions ela- s’organitza una escola i una bibi- borant llistes on es qualificava i es La gran majoria, Eduardo tam- lioteca amb els llibres del Méndez titllava els denunciats de ”rojo, in- bé, es decidí per l’opció nº 5, i un Núñez i del Lepanto. El 18 de març deseable, peligrosísimo, muy signi- grup d’ells són enviats a posar en són cridats a referèndum amb tres ficado, confidente del comisario...” marxa una granja agrícola, prop de alternatives: tornar a Espanya, el Tots anaren a parar al camp de Kasserine, enquadrats en una com- que volen els francesos, legió es- concentració de Rota on l’abril de panyia de treball, amb molt d’èxit trangera o romandre al camp. Per 1939 hi ha 4.655 presoners. Segons perquè eixe mateix any envien nou a incentivar la tornada els deixen els testimonis orals venien falan- tones d’hortalisses al mercat. L’1 sense menjar i quasi sense aigua. El gistes “cogian a presos, de rodillas de setembre de 1939 va esclatar la 29 de març l’Armada franquista ha y un tiro en la nuca”.30 A Meheri guerra a Europa, es tanca el camp arribat a Bizerta per a endur-se l’es- Zebbus s’enteren que han afusellat i tots els interns són distrubuïts en quadra a Espanya, i als qui vulguen a un maquinista, a un caporal elec- diverses activitats laborals com a tornar. Per a ajudar-los a decidir-se tricista i a un auxiliar alumne del mà d’obra barata: uns són enviats

116 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

com a especialistes a Ferryville, ficat? No ho sabem. El fill diu que refugiats del nord d’África ja que 155 al Mont Chambien en un ba- mai no va mostrar cap preferència “Subyacia, en fin, el temor a que talló de treballadors a tallar pins, política, més encara, si en la seua los rojos españoles contaminaran fer de pastor i, pel març de 1941, destinació haguera triomfat el colp con sus ideas al vecindario oranés una part d’estos seran enviats a les de juliol del 36 ell haguera obeït els europeo y judio, y, sobre todo, que mines de Kenadsa a Algèria. Però seus superiors, per molt sediciosos reavivasen los sentimientos nacio- Eduardo està en un grup especial que foren. Ara bé, tot això es diu nalistas de la población musulma- i apart, un grup d’uns 270 homes ara i després d’ haver passat Eduar- na, doblegada, pero no convenci- que són fitxats com a comunistes, do per múltiples represàlies. Ell no da ni asimilada”35. Hi havia ja un anarquistes, i altres que “no eran ni sabria qui l’havia denunciat, però protocol establert quan els marins lo uno ni lo otro” i que están en esta podia pensar que algú dels qui se van arribar a Bizerta i les autoritats llista per ser indesitjables, rebels, n’havien tornat ho havia fet 33. De franceses s’hi posaren a aplicar-lo protestons, mandrosos o afiliats a fet, qui sembla estar al comanda- immediatament. Però això no con- partits polítics. Amb ells es forma ment del Méndez en març del 39 és testa què feia Eduardo Santosjua- la 7ª companyia de treballadors Jose Luis Barbastro Jiménez, que nes en eixa llista, encara que sí pot estrangers, assignats al primer ba- torna amb Moreno i figura com a aclarir perquè no va tornar, en un talló d’infanteria lleugera francesa. membre de la “quinta columna”, primer moment. Pot ser esperaria a En realitat és un batalló de càstig, tot i que serà condemnat a reclu- tenir un aval o se sentia pressionat són els batallons coneguts a França sió perpètua pel franquisme. Este per la qüestió del canvi de cognom com els Bat’af, esdevenint els ma- comandant sí que l’haguera pogut i els problemes de tipus burocrà- rins pitjors tractats de tots els qui denunciar; els altres del Méndez, tic, que en el seu cas significava arribaren a Tuníssia. Se’ls conei- José Esteve Coll i l’anterior, Pra- d’ordre polític i, per tant, de segu- xerà com el “grup de Gabés” per do Mendízabal, en absolut, perquè retat personal a l’hora de tornar a ser este el desert que hi ha a 50 km eren republicans i de militància co- l’Espanya de Franco. I per què es d’esta ciutat on foren destinants i a munista i acabaren combatent als va canviar el nom i es feia dir San- 10 km de la línea de Maeh, frontera nazis i vivint i morint a l’exili.34 juan? Segons José Fayos Tormo, de la Tuníssia francesa amb la Tri- fillastre de Eduardo Santosjunes, politania italiana. Allà va ser enviat La llista de “perillosos” mili- la raó per la qual es feia dir San- Eduardo Santosjuanes a construir tants, sense el coneixement de la juan va ser per a tapar o dissimular una línea fèrria de via estreta, des qual, hauria estat prou més difícil que son pare era de “la casa”, que d’allà fins a la frontera italiana que resseguir el conjunt de represalies era fill d’un expòsit, d’un adoptat. mai acabaren.32 - i el indrets on tinguen lloc- que El fet que servira en l’elitista cos Eduardo va patir, va eixir, segons de la Marina, on s’arrosegava més En este punt ens hem d’aturar i V. Fernández, del camp de Mehe- que en els altres cosos militars una preguntar-nos perquè Eduardo no ri Zebbeus en juliol de 1939 per al mentalitat més rància i tancada, on se’n va tornar amb els 2.200 que Résident Géneral, autoritat fran- es mirava molt qui eres i d’on veni- si ho feren, i amb el seu amic Juan cesa, de Tuníssia. Qui va elaborar es i on la marineria tenia, en gene- José de Banyeres de Mariola, i en eixa llista? Segons esta investiga- ral, una procedència molt concreta: segon lloc perquè Eduardo está en dora està elaborada per espanyols Càdiz, Coruña, Cartagena, Can- una llista de “rouges indésirables”, i apunta als comandants i oficials tàbric, zones on hi havia les bases d’assenyalats com a perillosos i quintacolumnistes. Les autoritats de l’Armada, les seues draçanes o és víctima dels pitjors treballs, re- franquistes enviarien estes llistes tradició marinera, va empenyer el presàlies i càstigs al desert de Ga- a les franceses, molt interessades jove Eduardo (amb el bagatge de bés? Quines pors tenia per a no en controlar els “indesitjables”. En prejudicis i formes de pensar pròpi- tornar l’1 d’abril de 1939? Victòria bona lògica pot haver anat així, a es d’una comunitat rural tradicional Fernández explica que molts ofi- causa del màxim interés de les au- com la Pobla, davant el món des- cials que tornaren denunciaren les toritats franceses en la preservació conegut al que arribava i per evitar seues tripulacions, per a congratu- de l’ordre públic i la seguretat en ser “assenyalat” en res) a “dissi- lar-se amb les autoritats franquis- els camps de refugiats. Al depar- mular” el seu origen i passar més tes, com a mil·litants significants i tament del Roselló-Pirineus Ori- desapercebut en este sentit. I això actius dels partits del Front Popular entals, existia esta ideaa des del que la Vall d’Albaida era a finals o d’haver participat en persecuci- primer dia d’acollida dels refugiats del segle XIX una comarca amb ons i crims contra els addictes a la al febrer del 39, fent-se este interés una quantitat important d’expòsits, causa rebel. Era ell militant sigini- extensiu - i major si cap- amb els de xiquets i xiquetes que provenein

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 117 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

de “ la Casa”, és a dir que proveni- quan els feren baixar de l’autobús i lacions amb Franco; eixa França en de la” Inclusa o Casa-cuna del hagueren de realitzar el trajecte fins signava un armistici humiliant amb Hospital de Valencia”.36 Segons el al camp a peu, sense aigua. El camp els nazis davant la derrota dels seus fill, Eduardo Santosjuanes Bataller, de concentració són divuit tendes de gloriosos exèrcits, els quals només son iaio provenia de l’Esglèsia dels lona i per llit, el pedregal del desert; hi van ressistir cinc setmanes. Ara Sants Joans de Cullera i d’ahí el menjar poc, poc consistent i cinc li- França, les seues colònies i protec- cognom. Ara bé, si el que pretenia tres d’aigua per a beure i asear-se. El torats “col.laboren” amb Hitler i era amagar la procedència familiar treball és a pic i pala, a temperatures la situació dels milers de refugiats el cognom Sanjuan no deixava de de fins a 50º i per als qui no cum- i bandejats esdevé més precària i ser un cognoms propi d’expòsits37. plixen amb la tasca encomanada o dramàtica. Tots els marirens són La qüestió del canvi de cognoms en protesten hi ha el “quadrilater”, un acomiadats i expulsats de les feïnes la Marina, segons V. Fernández era forat excavat a terra on romanen lli- que tenien per diverses ciutats tu- una cosa corrent entre aquells que gats al sol amb les racions reduïdes nissianes. Als mariners-agricultors tenien el “San” davant i esta pot al mínim. La disenteria apareix de els retornaren de Kasserine. Eduar- ser la raó més plausible de perquè seguida, les mosques són un suplici do i els grup de Gabès estaven en la Eduardo va canviar Santosjuanes constant, el treball és a destall i són zona mes perillosa. Petain també va per Sanjuan. Quina importància pot tractats pels guàrdies com a animals signar un armistici amb Mussolini tenir este fet en la situació en què de càrrega. Tanmateix el pitjor de ja que aquest els havia declarat la es trobava Eduardo en 1939? Crec tot és l’època del siroco, el vent de guerra el 10 de maig de 1940. Les que per a ell molta, ja que qui se desert, tallant, calent, encegador que tropes italianes creuaren la fronte- n’ havia anat a servir a la Marina no deixa de bufar en 15 o 20 dies ra entre Libia i Tunísssia per on és republicana tenia un cognom dife- i que ompli de sorra tot el cos i es el grup de marins treballant que, rent a qui havia eixit de la Pobla, barreja amb l’escàs menjar, conver- presos del pànic, fugen cap a Ga- on ara pretenia tornar. El seu amic tint-lo en una massa fastigosa que bés per no tornar a caure en mans Juan José de Banyeres va tenir pro- no se la poden empassar… l’únic d’uns enemics als qui han combatut blemes durant la guerra a tall de ser lloc de refugi són les tendes dins de durant 3 anys. Alguns s’hi queden, mobilitzat. Juan José era de la lleva les quals romanen amb el cap tapat. es neguen a fugir i que passe el que de 1937 i durant un permís, es va A Gabés hi ha també civils, cenetis- siga. Els italians passen de llarg trencar una cama jugant al futbol tes que han vingut amb la flota com i els qui han fugit són retornats al a Banyeres. Va enviar un familiar l’alacantí Paco Gost, que i davant camp pels gendarmes. La signatura a avisar l’ajuntament perquè cur- estes condicions de vida reivindi- de l’armistici va significar una ma- saren esta informació i la prórroga caran la seua condició de militars jor repressió i abusos per part de les corresponent; sembla que la infor- republicans, refugiats i represaliats autoritats colonials i militars sobre mació no va arribar a la caixa de polítics. La resposta de les autoritats uns refugiats polítics, ara desterrats reclutes corresponent i va ser de- franceses serà augmentar els càstigs i aïllats en una colònia d‘un govern clarat dessertor. “Se l’endugueren i els maltractaments. més hòstil als republicans per la in- amb la cama encara per curar, a fluència creixent de la dreta i l’ex- més ell patia i ha patit de mala cir- El grup de Gabès no sap res dels trema dreta a França i les colònies i culació i la cama la duta perduda 12 milions de francs que la JARE ha on el model concentracionari es co- tota la vida, potser per això anara disposat per a l’ajuda als refugiats39. pia dels camps nazis: treballar fins a a la Marina”38. Com aconseguia E- La seua dura vida encara es compli- rebentar. 40 Eduardo, amb el grup de duardo els àvals necessaris i a nom ca més quan el 16 de juny de 1940 Gabés és, versemblantment, enviat de qui? Santosjuanes? San Juan? França, la França que va menyspre- amb la 7ª companyia de treballadors Sanjuan? Esperaria a vore que pasar l’ajut dels republicans espanyols a Algèria, a Khenchela a la zona de sava mentre mirava de solucionar quan estos es van oferir a combatre l’Altas, muntanyes de l’Aurés, el la qüestió del cognom? contra ela alemanys en setembre de 20 de juny de 1940, a construir una 1939, per considerar que França no carretera a través d’un bosc. Allà es La qüestió és que Eduardo és en- necessitava ni volia res d’un exèr- dediquen a tallar arbres que han de viat al dessert de Gabés en setembre cit “derrotat”, que s’havia format recollir i portar a mà del bosc per per estar en una llista “negra”. Allà del no res i que durant 31 mesos a construir ponts. Quan arriba l’hi- els obliguen a construir una línea havia resistit l’avanç del feixisme a vern les condicions de vida empitjo- fèrria i van canviant-los de sector Europa, la França que no va voler ren notablement. Viuen en cabanes cada 10 kilómetres. El tracte no és formar companyies de republicans de fusta que no els aïllen del fred, la altre que humiliacions i càstigs, com espanyols per no enterbolir les re- neu els deixa aïllats i queden sense

118 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

subministraments, mengen bellotes tornar a Espanya, però no a la Po- M’Guil”44.- un infern al bell mig bollides, fan una vaga que es repri- bla del Duc. En la fitxa que havien del desert. Oliveira, el marino que mida a punta de baioneta, finalment de conservar per a identificar-se els se pasó desde Bou-Arfa lo hizo el 8 els enviaran menjar, tornen al tall, presos dels batallons disciplinaris, de septiembre de1940. Escribió al però els líders són enviats al pitjor trobem informació de quan i per on cónsul de Uxda (Oujda) en Marru- camp de treball i càstig d’Àlger va tornar a Espanya Eduardo “San- ecos pidiendo un pasaporte y pasó Hadjerat M’guil. Torna a aparéixer juan” Tormo. La data d’entrada a la frontera por “el rio Muluya”. No la disenteria i moren alguns marins França és del 10 de març de 1939, da más precisiones. Dice que en la de febres palúdiques. La resistència en realitat va arribar el 7 amb la misma frontera un Guardia Civil és treballar el mínim i la fugida. Ací Flota que va eixir el 5 de Cartagena de la Aduana comprobó que no es- també es congenia amb la població i la data d’entrada a Espanya és el taba en la lista de los reclamados y civil a qui s’ajuda a millorar la situ- 19 de gener de 1941 per la fronte- que lo llevó en autobús a Melilla. ació sanitària, sobretot dels xiquets. ra de Melilla. En l’apartat “unida- Allí se presentó en Comisaría. De La resistència es paga amb judicis des españolas en las que estuvo” allí lo llevaron a Ceuta en un buque sumarísisims per atemptar contra diu “Garcia Aldave”, 1er Batallón. mercante y allí lo llevaron al “De- la seguretat de l’estat i enviant-los García Aldave és en realitat la pre- pósito de Concentración de García a presidis per tot Algèria. En la pri- só de la legió a Ceuta, fundada com Aldave”, donde iniciaron “el pro- mavera de 1941 el grup de Khenc- a presó d’Isabel II, i que en 1941 ceso de clasificación”.45 No hi ha a hala és traslladat altra vegada al de- era el “Depósito de concentración l’arxiu militar de Guadalajara l’ex- sert de Sahara en la zona fronterera García Aldave – o de Isabel II de pedient d’Eduardo Santosjuanes ni entre el Marroc i l’Algèria francesa Ceuta-.43 Era la presó on anaven a Sanjuan Tormo, lloc on estan dipo- i es torna a formar part del 8é regi- parar tots els militars que s’havien sitats els expedients dels militars ment de treballadors organitzats en refugiat en diversos llocs de les co- que serviren en les files republica- 12 companyies de 250 homes i que lònies nord africanes franceses fins nes i que foren represaliats envi- seràn utilitzats en les obres del fer- que s’aclaria qui eren i quin havia ant-los a un batalló de treballadors, rocarril transaharià41. Ara bé Eduar- estat el seu grau de “responsabili- com és el cas d’Eduardo que va do ja no hi és en el grup que va a dad” en l’oposició al règim a criteri estar, com a mínim, en dos. Tanma- construir esta línia fèrria. Eduardo de les autoritats franquistes, és a teix sí he trobat els expedients de degué mamprendre el mateix camí dir, fins que foren depurats. No he dos mariners que estaven en el grup que molts altres, com José Oliveira trobat l’alta en la presó de García de Gabés i en la llista de 270 con- Avedaño, que considerava que no Aldave a Ceuta d’Eduardo San- siderats perillosos per la seua ide- podia més i què més li podia passar juan Tormo, però per les dates en ologia o significació política i que si tornava? Este mariner formava què va ingressar, el seu recorregut entraren per la frontera de Melilla part d’un grup que estava allotjat en no deu ser massa diferent del dels en les mateixes dates que Eduardo, ple desert en “marabouts”, tendes altres mariners que ingressaren per passaren per Garcia Aldave i foren de campanya, suportant dies de 70 les mateixes dates, tant a García destinats als mateixos batallons que graus al sol treballant a destall, es- Aldave, com als mateixos batallons Eduardo, per les mateixes dates; la tava afeblit i preferia tornar a casa, disciplinaris de soldats treballadors qual cosa ens dóna una informació i demana tornar; l’esperen quatre als que van ser destinats. El cas de molt valuosa per saber què li va anys de servei militar i passar per José Oliveira Avedaño de Cangas passar durant este temps i, sobretot, un consell de guerra. El règim de de Morrazo pot ser ben il·lustratiu ens proporciona indicis de per què Petain havia portat per als marins en estar destinat a la construcció no va tornar a la Pobla del Duc fins una disciplina més dura i un tracte del transaharià entre Bou-Arfa i a quasi 3 anys després. Em referisc pitjor: “ los fascistas se creian los Colomb-Béchar, en una companyia als expedients dels mariners del amos para siempre”, es l’hora de disciplinària “donde van a encon- creuer Miguel de Cervantes José la brutalitat, els càstigs més forts i trar a otros republicanos españo- María Echániz Alcorta i Jacinto sistemàtics42. les y marinos de la flota que han Embudo Iglesias.46 Tots dos de la recalado allí, después de muchos, lleva de 1936, mariners forçosos i Tornar a l’Espanya “grande y largos y complicados avatares. als qui la guerra va agafar en les libre” de Franco Cuando los mandos militares con- seues destinacions respectives, el sideran que los castigos <> no son suficientes para El primer de Donostia i el segon de da pel fill d’Eduardo ens dóna tot doblegarlos o escarmentarlos los A Coruña. Per les dates en què es un seguit de pistes de quan i com va mandan directamente a Hajerat presentaren a Melilla podrien ha-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 119 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

ver anant juntament amb Eduardo tramos preocupados y alarmados van classificar les lleves de 1936 ja que José María es presenta el 20, sin saber lo que es del muchacho. a 1941, la de 1940, la d’Eduardo, Jacinto el 21 i Eduardo el 19 de ge- Por ello ruego encarecidamente es va realitzar el 20, en “Puebla ner de 1941. Tots tres ingressen en tenga la bondad de decirnos lo que del Duc” a partir d’una comissió García Aldave, com en el cas d’Oli- sucede para salir de esta zozobra. formada per l’Alcalde Herminio veira Avedaño. D’allà tots 4 són en- Martínez Fayos i els regidors José viats a un batalló disciplinari de sol- Rogándole perdone la molestia Capsir, Francisco Miguel, Blas Mi- dats treballadors. Eduardo, Jacinto i y dándole las mis mas expresivas guel, Rafael Capsir i Salvador Go- José María ingressen en el Batalló gracias anticipadas, quedo a sus mar Fabra. En este acte es feia el nº 1 de soldats treballadors de Punta órdenes. reconeixement facultatiu i es plan- Paloma, Tarifa, els dies 10, 9 i 23 tejaven i valoraven les al·legacions de març respectivament i, poc més Gregorio Echàniz. San Sebas- per obtenir una pròrroga… i da- d’un més després, passen al 35 bdst, tián 1 de mayo de 1941”50. munt del nom de cada moço hi ha també a Punta Paloma. Res no fa apuntat a llapis, la resta és a tinta, pensar que José Oliveria Avedaño El general José Solchaga Zara, la classificació política: Afecto (al no passara per este batalló, ja que General de Divisió en la VIIª regió règim), Desafecto, Indiferente o durant l’any 1941 eixa serà la des- militar amb seu a Valladolid, gene- Encartado (detingut, processat). A tinació més repetida dels mariners ral africanista, carlí i un heroi de la Eduardo Santosjuanes, el va repre- que retornen per Melilla.47 En canvi Guerra Civil per al bàndol franquis- sentar son pare que explica que el hi haurà una qüestió que diferen- ta, escriurà un telegrama en agost seu fill: “fue ingresado voluntario ciarà este últim mariner dels altres de 1941 al batalló 35 per a saber en la Marina Roja, en el Crucero tres, i és el fet que Oliveira va poder d’este soldat i anunicar el seu pro- Méndez Núñez, el primero de abril fer valer els avals i influències que per licenciament, cosa que encara de 1937 hallándose en Túnez, Áfri- tenia per a traure’l del batalló i els tardarà més d’ un any a produir-se. ca, en concepto de detenido son sus altres tres, no. La seua família tenia Altrament, Embudo Iglesias ingre- últimas noticias… sin saber nada bones relacions amb un almirall que sarà en la presó del Departament por la fecha…” L’ajuntament el va mirar per ell, els informes de la Naval de Cartagena en tenir una classifica: “Pendiente de clasifica- Falange, la Guàrdia Civil i l’Ajun- causa oberta per deserció en temps ción por hallase ausente”, però en tament el qualificaren de “Indife- de guerra, en trobar-se en la matei- llapis el classifiquen de desafecto. rente”, cosa que, segons el mateix xa situació que Oliveira Avedaño, Esta classificació pot haver-se afe- Oliveira, el va traure del batalló de és a dir ser gallec i no presentar-se git uns mesos després anar de l’odre treball i el retornà a Cangas de Mor- al servei d’armes del bàndol rebel de 20 de desembre de 1939 del ge- razo; pendent de judici per deserció en triomfar a Galícia el colp d’Estat neral Varela, ministre de l’Exèrcit, militar haurà de presentar-se totes del 18 de juliol.51 on s’havia de realitzar una revisió les setmanes a l’Ajundantia de Ma- i classificació sistemàtica de tots rina, fins que es resolga el judici. 48 Eduardo Santosjuanes Bataller els moços que havien nascut entre Els van classificar de “desafectos” insistix en què són pare va tornar 1915 i 1920, primer, les del 34-35 els altres tres? No tenien almiralls després d’escriure a la Pobla perquè i 42-43, després i les de la resta de ni ningú de pes suficient que mirara el seu avi fera les gestions oportu- lleves que foren cridades al servei per ells? Jacinto Embudo aporta tres nes davant les autoritats municipals d’armes durant els mesos de guerra informes i dos avals, José Echániz a fi que garantiren o asseguraren en el bàndol republicà ”verificando acumula a tall de llicenciar-se, a fi- que res anava a passar-li, perquè simultaneamente una clasificación nals de 1942,- com Embudo- 5 in- res havia fet ell que no fóra complir de antecedentes personales en reformes, “declaración jurada y dos ordres com a mariner del Méndez lación con nuestro Glorioso Mo- certificaciones de haber servido Núnez. Tanmateix però, mentre ell vimiento”53. El pare d’Eduardo va antes del G.M.N.”49 Però és que en havia estat refugiat polític a Tunís- dir en agost que el seu fill estava a el cas de Jose María Echániz qui es sia, a Espanya s’havia mamprés el Tuníssia detingut, quan en realitat va interessar per ell fou el general procés de reordenar els llistats de era un refugiat polític, que se n’ha- Solchaga, després que son pare en- lleves que havien anat a la guerra, guera pogut tornar a Espanya des vie una carta desesperada quan veu per saber la situació de cadascú i d’un primer moment, com va fer que li retornen el gir postal que li començar la tasca de classificar es- el seu amic Juan José. Així evitava envià al fill al bsdt nº1: tos soldats per destriar els afectes que el qualificaren de “prófugo” i “como quiera que no tenemos dels desafectes - o enemics - i dels incórrer en un delicte sancionable ninguna noticia suya…nos encon- indiferents52. En agost de 1939 es per l’exèrcit o que en l’ajuntament

120 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

pensaren que no tornava perquè te- deraven “desafecto” un any abans, nia alguna “responsabilitat” de la de les lleves de 1938 a 1941. Este qual defugia. Quan va ser classifi- fet també apareix a Benigànim i cal cat per a l’allistament de 1940, i se- preguntar-s si en els ajuntaments, guint les noves indicacions del Mi- les noves autoritats franquistes pot- nisterio del Ejército, l’ajuntament ser no sabien on enviaven els seus el declara pròfug i això li compor- veïns en 1940, si la repressió en taria la classificació de desafecto.54 este sentit es va considerar exces- Dels 21 moços de la lleva de 1940 siva -per innecessària i contrapro- la classificació quedà així: 6 afec- duent- per als nous poders locals, tes, 2 indiferents, 8 desafectes i 3 si van hi haure canvis legislatius pròfugs. En juny de 1940 van ser que obligaren a revisar les classifi- Canvi de Classificació per a Eduardo Santosjua- cridades a fer la “mili” les lleves cacions polítiques -degut a la gran nes Tormo de 1936 i 1937, dels qualificats de quantitat de presos i detinguts que desafectes de la Pobla del Duc que hi havia per presons i camps de fug i desafecte i per això, potser, van ser enviats a batallons dicipli- concentració, cosa que reperscutia l’enviaren al bdst nº 1. Malgrat tot naris només tenim constància de directamente en una manca evi- a la Pobla se li va canviar la classi- Francisco Blas Gómar Esteve que dent de m’à obra, si la pressió de ficació a indiferent el 28 d’abril de va ser enviat al bdst nº 2, de Jose les famílies perquè els canviaren la 1941, cosa que fa pensar que son Esteve Soler que va ser destinat a classificació i evitar els batallons - pare havia aclarit la situació amb els un batalló de recuperació d’auto- com, versemblantment, va passar poders locals i havia aconseguit este mòbils i, potser, de Juan Bautista a Benicolet-56, o si en definitva, el canvi. Tanmateix però, no li va fer Santosjuanes Aliaga de la lleva de que va passar fou una combinació cap efecte perquè uns dies després 1940, a un batalló d’automòbils a de tot plegat. En 1941 s’havien era traslladat al bdst nº 35, com els Marroc.55 El que si que podem dir d’incorporar al servei militar les altres mariners, a Punta Paloma.58 és que per a la revisió de lleves de lleves de 1938 a 1940: El que podia haver passat, en pri- 1941 l’ajuntament emetrà avals mer lloc, que Oliveira Avedaño va canviant-los la classificació a “In- “Con el objeto de clasificar aconseguir un passaport, i els altres diferente” a molts dels qui consi- al sodado nº 2 del Reemplazo de no. No sabem si Eduardo i els altres 1940 Amadeo Boscá Bataller, con aconseguirien passaport per a entrar arreglo a su conducta político a Espanya, sí que sabem que Olivie- social (…), no se le conoce con ria compatava amb ell.59 Per la seua anterioridad al Movimiento, per- part, Jacinto Embudo Iglesias serà teneciese a ningún partido. Du- enviat al penal de Cartagena, en es- rante el Movimiento, perteneció pera de judici per deserció. Eduardo como afialiado a la Juventudes Santosjuanes i José Maria Echàniz Socialistas Unificadas, sin haber- Alcorta seguiran en el 35 bdst du- se distinguido en ningún acto ni rant1941, a Punta Paloma i en 1942 haber tomado parte en actos de- els trobem a Balears.60 El que pro- lictivos. Pertenece a la Falange bablement ells no saberen és que els local desde su fundación y obser- avals, els informes positius respecte va muy buen comportamiento, por a la afecció al règim i, fins i tot, les lo que esta Junta por unanimidad influències, no els valien ja que en acuerda considerarle como INDI- una nota de l’expedient de Jacinto FERENTE. Puebla del Duc, 9 de Embudo Iglesias s’aclareix la situa- mayo de 1941”.57 ció en què es trobava Eduardo San- tosjuanes (o Sanjuan) Tormo: Eduardo Santosjuanes Bataller recorda que son pare li contava que “Los soldados trabajadores inva escriure a la Pobla demanant ga- cluidos en la presente relación no ranties què l’Ajuntament respon- se les hace constar la clasificación guera per ell per a tenir els avals política por venir directamente del

Eduardo Santosjunes Évora.Font: Eduardo San- necessàries per a tornar a casa, però extranjero y no de las Cajas de re- tosjuanes Bataller en 1940 ell estava considerat prò- cluta respectivas, estando conside-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 121 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

rados Prófugos por la inspección de Franco, que no va donar el pas nien. Un negoci rodó per al règim de campos”.61 de declarar la guerra als britànics i un drama per als presos i les se- i recolzar un atac massiu alemany ues famílies que podia acabar en Ja podien demanar els àvals que sobre la colònia britànica, tal i com la ruïna econòmica o, molt pitjor, vulgueren. Així va ser considerat venia estipulat en els protocols en tragèdia, com no poques vega- José María Echàniz Alcorta en el que signaren arran de l’entrevista des succeïa i podem comprovar al seu expedient,” prófugo”, i això d’Hendaya amb el seu aliat Adolf quadre referent al bdst 35 de Punta significava de 4 a 6 mesos més en Hitler, el 23 d’octubre de 1940. Paloma. un batalló, sense possibiliatat de D’altra banda, el Fhürer ja estava passar a una unitat militar, ja que capficat en la invasió de la Unió L’existència dels batallons de no valien els avals de les autoritats Soviètica, i, de moment, deixa de treballadors, de la utilització de mà locals que tramitaven les caixes de banda l’Operació Felix.62 EL pro- de obra vençuda i presonera, venia reclutes, ni el possible joc de pres- jecte incloïa un fort desplegament emprant-se des de 1937. Els bata- sions i influències per a canviar-los artiller, per tant s’havien d’obrir llons de treballadors eren fruit del la classificació. Tot plegat volia dir camins per a instal·lar els canons i procés de criminalització i penalit- per als mariners republicans retor- per això fins a 16 bdst, que suma- zació dels qui havien estat derrotats nats de la lleva de 1936 passar dels ven mes de 12.000 presoners, van i capturats després del colp militar 22 mesos de mili a 26, però en un ser-hi desplaçats per a realitzar es- i processats per les noves lleis es- bdst, com a presos i com a càstig o tes obres. No sabem amb certesa pecials i retroactives, que s’aplica- represàlia afegida per haver aban- per on es va moure la companyia ven a tots els qui s’havien oposat donat el país al final de la guerra d’Eduardo, però de ben segur que a l’avanç de l’exèrcit franquista. Es i haver estat com a refugiat polític tindria ocasió de parlar en valencià sistematitzaran quan a organització a l’estranger amb l’argument de no a Tarifa a causa de la gran quanti- i funcions en 1938, amb l’abundant haver-se presentat a la crida de les tat de valencians i, concretament, mà d’obra que representaven els seues lleves en 1940, en definiti- valldalbaidins que hi havia a la presoners de guerra, que en 1939- va una norma específica més que zona i que havien arribat allà pro- 40 rondaven els 90.000 i els anys s’afegia al quadre de la repressió cedents del camp de concentració 1941-42 no baixaven dels 47.000. que venia dibuixant el franquisme Miguel de Unamuno, a Madrid, on Tot dins un marc general de pobla- des de 1936. es concentraven els” desafectes” – ció penitènciaria en general que no al costat dels de Reus i Miranda de deixaria de créixer, havent passat De “Punta Paloma” a “Son Ebro- i on es van formar bona part per les pressons franquistes més de Moreg”. Esclau del franquisme del batallons que van ser enviats a mig milió de persones cap a 1944, l’estret amb els presos de les lleves dels quals 100.000 acabarien treba- Esta zona de l’estret de Gibral- de 1936 al 1941, sobretot les del llant63. Els presos dels batallons dis- tar on estaven destinats tots estos 36 i 37. ciplinaris que depenien de l’exèrcit presos en 1941, era una de les zo- no redimien pena amb el treball nes de més obres i concentració de I què volia dir ser qualificat ni rebien gairebé res per treballar, batallons de treballadors d’Espanya de desafectes, doncs haver de fer com altres presos polítics. Parlem a causa del projecte nazi-franquista la “mili” en un batalló disciplina- de treball pràcticament esclau per- de conquerir el Penyal, en mans ri de soldats treballadors, és a dir, què és forçós, es realitza sota amen- britàniques, per a tancar i controlar en qualitat de pres polític conside- ça constant i es feia a canvi de poc la Mediterrània, ofegant el tràfec rat contrari al règim, pràcticament més que res. Per a definir la relació comercial i militar britànic, cosa com a esclau, ja que als presos dels laboral que hi havia entre els pre- que els obligaria a demanar la pau i batallons els obligaven a treballar sos dels batallons i l’Estat per a qui deixar les mans lliures a Hitler per en obres públiques- sobretot- en treballaven en obres militars - o per a conquerir el seu imperi mundial condicions duríssimes a canvi de a les empreses militaritzades que a costa dels països inferiors eslaus res, ni tan sols del menjar suficient es dedicaven a la reparació i instal· i asiàtics destinats a servir i mante- per a subsistir, cosa que obligava lació de vies fèrries - alguns autors nir la raça de senyors que eren els les famílies, que podien, a envi- parlen d’utilitarisme punitiu per a alemanys segons la ideologia soci- ar-los constantment diners i que- referirse a un sistema que es defi- al-racista nazi. A l’alçada de 1941, viures perquè no es moriren de fam nia per “la improvisación organi- quan Eduardo va ser enviat a tre- o d’alguna malaltia esdevinguda zativa y regimental, arbitrariedad ballar a l’estret, el projecte s’havia per la manca d’alimentació o de les jurisdiccional, eficacia represiva e ajornat a causa de l’actitud reticent condicions insalubres en què els te- incompetencia productiva”64

122 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

Baixes al BDST 35 a Punta Paloma ( Tarifa) 1941 20 o mes Dessercions i Mesos Presos Morts % Hospitalització % dies a % % evadits l’hospital Març 499 5 1 28 5,6 5 17,8 3 0,6 Abril 715 1 0.13 31 4,33 9 29 2 0,27 Maig 590 1 0,16 53 9 10 20,5 2 0,32 Juny 600 3 0,5 63 10,5 19 30 2 0,3 Juliol 573 1 0,17 34 6 7 20,5 7 1,2 Agost 571 1 0,17 51 9 5 10 2 0,33 Setembre 694 5 0.7 60 0,6 4 6 6 0,9

Font:Elaboració pròpia a partir de les dades del Tribunal de Comptes. CDMH. Salamanca

Obrint camins, construint renovava des de feia mesos, això feia amb la seua fam negoci amb carreteres i fent-se les significava que “este se estropea en l’entorn, tal i com hem vist en testi- espardenyes… “con cariño” breve tiempo por lo rudo de las fa- monis orals dels batallons del nord. enas de trabajo”67 Encara pitjor era El fill d’Eduardo Santosjuanes re- El batalló on eren els mariners la qüestió del calcer, era una de les corda com son pare tenia avorrides retornats de Tuníssia el 35, va es- mancances més greus fins al punt les llentilles, que sembla ser l’únic tar a la zona de Tarifa en 1941 i que: “En cuanto al calzado, para que menjaven al batalló. Les man- després van ser enviats a Balears a disminuir su desgaste se han crea- cances alimentàries se suplien amb Mallorca durant 1942, on la plana do pequeños talleres en los que, a el que els enviaven de casa i ni la major era a Palma i els presoners base de cañamo y palmito, se fabri- pell dels plàtans i de les taronges es treballant a l’altra punta de l’illa, al can unas sandalias que prestan útil llançava. Segons la documentació terme Artà on, segons els testimo- servicio a los trabajos”68. del tribunal de comptes cap a 1941 nis orals i les mateixes autoritats se’ls pagava 2’5 pessetes diaries a franquistes, es dedicaven a obrir L’inspector afirma que “La ali- estos presos, però cal tenir present camins i fer carreteres. L’estiu de mentación es buena” però reconeix que 2’25 eren descomptades per a 1942 es va produir una visita d’ins- que les racions són monòtones i in- la manutenció i 0’25 es els que els pecció general als batallons disci- suficients, “a base de legumbres”, quedava, i si els arribava. A l’expe- plinaris que aporta no poques dades que falta carn i peix i que tot això dient de José Maria Echániz Alcor- sobre la situació i les condicions de se soluciona comprant en l’entorn ta tenim que quan ix de l’hospital vida que tenien els presos.65 Quan “los productos agrícolas propios “marcha soccorrido con 1,75 pese- al Campo de Gibraltar, que perta- de la estacion”, és a dir, que els tas, importe de 7 dias de haber ( del nyia a la II regió militar, la primera presos passaven fam amb les raci- 1 al 7) a razón de 0’25 pesetas”69. qüestió a què es referia la inspec- ons d’intendència i que hi havia qui Els testimonis orals ens diuen que ció era la mancança d’oficials ca- paços al capdavant dels batallons, reconeixia “deficiencias en todos los aspectos”, és a dir, alimentació, administració i comptabilitat cosa que ens du a sospitar el grau de cor- rupció generalitzada que hi havia als batallons en la línea que apunten Mendiola i Beaumont quant a tràfec de menjar en el mercat negre, però versemblantment consentida: “ninguna (deficiencia) de calidad para ser corregida”66 A Mallorca la inspecció es va realitzar durant els dies 20 al 30 de juliol i l’oficial que la dirigia, al seu informe BDST 35, Son Moreg, Mallorca,1942. Font: AMAGV. M.E. C. 20904, Cp.2, F 10 I.H.C.M., M. de Defensa. reconeixia que el vestuari no es Presos construint una carretera a pic i pala

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 123 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

Baixes al BDST 35 a Artà el 1942 i assistència sanitària. Mesos gener febrer març abril maig juny agost setembre octubre novembre Nº Presos 687 805 714 743 664 833 1095 1095 1048 1037 Morts 3 2 2 2 1 1 Inutilitat 13 6 4 6 9 1 total Metge al 1 1 1 1 S/D 1 1 Batalló.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del T. Comptes.CDMH. Salamanca això era el mateix que res, arriba- eren presos polítics a qui utilitzar cloure que en els mesos de desem- va per a comprar segells o un poc i dels qui abusar, amb l’escusa de bre, gener i febrer no hi ha megte al de tabac el dia que cobraven, quan renegerar-los i recuperar-los por el batalló. No sabem si té molt a veure el menjar era poc i tan roïn que la Imperio hacia Dios: que en els mesos de gener i febrer fam era la tónica general que impe- hi haguera cinc morts, però si que rava en estos batallons. L’Estat feia “La disciplina és perfecta… Un hi ha acreditada la seua presència un bona negoci ja que s’estalviava afan de obediencia que revela que en els mesos de març, abril, maig, una fortuna en la construcció d’in- el personal ha sido atendido con juny, agost- no tenim dades de juli- fraestrucutures, els comandaments cariño…se nota en él un estado de ol- setembre i octubre; en novembre es dedicaven a l’estraperlo amb el satisfacción como si no se tratase tornà a faltar 73 menjar assignat als batallons i els de individuos que estan cumplien- presos havien de recórrer a les fa- do un correctivo”.71 Este correctiu El problemes sanitaris s’entenen mílies per a completar o substitu- provocava morts i deixava no pocs quan veiem com els mateixos ofi- ir les mancances alimentàries que inútils totals entre els presos del cials reconeixen la manca d’aigua patien als batallons. Jesús Puchol bdst 35 de Mallorca durant 1942, “como lo demuestra la construc- de Benicolet recordava que totes a més d’evasions i desercions, en- ción en ellos de pozos y cisternas” les setmanes esperaven el “pa- cara que menys que quan estava al havent de distribuir les diferents quet” que enviava la família. Del- Campo de Gibraltar- hom entén que companyies en funció de l’existèn- fina Prats, esposa de Mateu Prats fugir en una illa pot ser més difi- cia o no d’aigua en la zona de tre- -company de Jesús en el 27 bdst a cultós-. Quant a la sanitat “el esta- ball, ja que l’aigua era escasa per a Tarifa-, mai va oblidar que “ jo i do es bueno, no existiendo apenas beure, podem pensar doncs el que la mare de Jesus no teníem prou enfermeria, ni casos parasitarios”, seria per a tota la resta. L’allotja- mans pa pastar el pa que Carmen, però no hi havia metges al batalló ment en barraques construïdes pels la novia de Jesus, enviava totes les i això se suplia amb “practicantes mateixos presoners “con elementos semanes des de Gandia.70 El pare no tiulados”. Les baixes per hospi- suministrados por el país” que a d’Eduardo Echàniz Alcorta li feia talització fluctuen entre les 31 del Mallorca no era altra cosa que pe- arribar diners al fill perquè pogue- mes de març i les 60 d’octubre de dres i rames de pi, ametller i garro- ra sobreviure a la fam i les malalti- 1942, tenint present que l’hospital fera. Es diu que tenen “camastro y es i el fill d’Eduardo Santosjuanes era a Palma, la presència de practi- colchoneta”, però no llençols. Es- li va sentir dir al seu iaio que va cants volia dir que els presos malats tos presos eren empleats en treballs arribar a fer estraperlo amb els di- o ferits eren atesos per altres presos a discreció dels comandaments dins ners que va traure de la venda del amb experiència i coneixements, i fora dels camps de treball, i els fe- bandoleón, que tocava en les fes- o no, en cures; o, senzillament, no ien treballar tot el que volien ja que tes, per a enviar-li menjar al fill. Al eren ateses72. La documentació del suplien la faena d’oficials i subofi- remat, eren les famílies les qui, lle- tribunal de comptes ens informa de cials que no apareixien pel batalló vant-s’ho de la boca, mantenien els la presència o absència d’oficials i o que s’hi dedicaven a altres qües- fills, marits o germans mentre el megte al batalló d’Eduardo a Artà. tions “se ha prohibido el empleo de règim els treia el lleu i es quedava En la revista administrativa del bdst trabajadores en destinos… i que en els beneficis sense importar-li que 35 per al mesos de gener hom dis- ningún caso la jornada de trabajo els passara o quines foren les se- tingeix entre els qui han verificat sea superior a ocho horas” i s’in- ues condicions de vida, que molts la seua presència en la revista del forma que del jornal que tenen as- perdíen o quedaven arruïnades pel mes i els qui han passat revista “por signat els pagaran “en mano” 0.50 seu pas pels batallons, perquè si al- justificante, acreditando su existen- pessetes. Per a millorar la situació guna cosa tenia el règim franquista cia”. D’esta informació podem con- general de la moral dels batallons

124 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

de Mallorca i Eivissa es proposen buscava la regeneració ideològica i amb treball i tortura física perquè que “se ordene conferencias o me política, per això no van treballar no se li oblide mai què significa proponga conferenciantes, para mai més de la meitat dels presos i, ser desafecte o pròfug. D’aquesta que se ejerza sobre dichas unida- a partir de 1943, la població reclu- situació s’eixia amb avals o amb des una intensa propaganda”. Esta sa va disminuir considerablement, la finalització de la permanència última qüestió sí que sembla que es quan es pensava que s’havia acon- en batallons, qüestió relacionada va atendre, ja que l’ ínforme va ser seguit, o s’estava en cami de fer-ho, amb el temps assignat als qui esta- lliurat el 3 de novembre de 1942 i este últim objectiu. Javier Rodrigo ven realitzant el servei militar, com el 10 de novembre, quan es fa el re- apunta que pot ser eixe fóra l’objec- hem vist ací. La possible regenera- sum de la revista per al comisari de tiu, però en el cas dels presos dels ció vindria arran de la lliçó apresa guerra, figura, escrit a mà, la incor- batallons no s’acabà d’aconseguir, en els batallons de treballadors es- poració d’un capella al batalló per ni de pretendre, pels mitjans reals claus, per tant en el silenci i la sub- l’octubre, que seguix en el mes de que s’hi van ficar en l’empresa, ni missió, més encara si es tractava desembre, en lloc de alféres-mét- per la resposta refractària general d’individus que havien participat ge.74 La qüestió de la propaganda i dels mateixos presos a esta política activament en la defensa i resistèn- l’adoctrinament com a objectiu per d’integració 75. Podem vore com en cia de la República, com ho havien a regenerar els “desviats” i inte- el cas dels batallons de Mallorca, i fet els mariners de l’Armada. grar-los en la comunitat nacional de des dels mateixos poders franquis- l’Espanya franquista, mentre treba- tes, eixe objectiu ideològic no era Tornar a Cartagena, pres llen en la reconstrucció de la pàtria, prioritari; l’explotació laboral i el era la justificació del règim per a negoci lucratiu amb els presos, sí. A finals de 1942 es van disoldre explotar a tota esta mà obra, presa En tot cas es buscava una integra- els bdst, romanent actius els de pe- i esclava. Hi ha qui qüestiona que ció negativa, amb el sotmetiment, nats i les agrupacions de batallons. esta fóra la finalitat real del règim i la submissió i mitjançant de la Els presos que hi romanien, depe- franquista remetent-nos al debat força i la repressió dels presos en nent de la seus situació, eren licen- historiogràfic sobre l’oganització i els batallons disciplinaris, ja que ciats o passaven a una unitat mili- els objectius del sistema peninten- l’accés a la llibertad no estaria rela- tar76. Eduardo Santosjuanes (des ciari franquista, en el sentit que la cionada en la participació “activa” que va arribar a Bizerta, ja defini- simple consideració de la població del pres demostrant la seua volun- tivament, Sanjuan) va ser destinat, reclusa que treballava, com a esclatat d’obediència i participació en versemblantment, a una unitat mili- va, com a objecte de pura explota- la propaganda del règim, els oficis tar, en concret al regiment nº 37 de ció econòmica, és massa simplista religiosos..., sinó que allò era una Mahó a finals de 1942 o principis per a explicar la realitat, sinó que es correctiu, una pena que es paga de 1943. Ho sabem pel full d’in- grés del Penal de la Base Naval de Cartagena i pel “el tio Pep de Llut- xent”, de Beniatjar, qui va coincidir amb Eduardo quan va ser destinat a fer la mili a Mahó a partir de gener de 1942. Cal dir que els de la seua lleva, la de 1941 es van incorporar a l’Exèrcit Popular a partir de març de 1938. José Pérez, destinat al front de Teruel, sector de Vilell i Cascante del Rio on va arribar a coincidir amb benicoletans com Juan Boronat i que, acabada la guerra, els va pertocar realitzar una mili de 3 anys i mig, “hasta el santdemà de San joan de l’any 45. Vaig conéixer a Eduardo i xicons d’atres pobles de la Vall, perquè jo era ordenança del teniente coronel i ell tenia tres

Eduardo Santosjuanes, (primer per l’esquerra) amb altres presoners al bdst 35, a Artà, Mallorca, treballant racions de pa al dia i de vesprà em l’espart per a fer les espardenyes dels presos. Font: Eduardo Santosjuanes Bataller dia que les traguera i jo baixava on

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 125 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

estava la meua companyia, i com es en llibertat Rivelles Llaverio “por podrà absentar-se de la Pobla sense passava fam, jo baixava el pa i li’n haberlo desmovilizado”, però Edu- permís.83 Així ho degué fer, i va co- donava a Eduardo i a atres pa be- ardo romandrà en la presó fins el mençar el dia 21 d’octubre de 1943, renar 77. Este home recordava que mes d’octubre de 194379. L’expedi- perquè en el passaport per a tornar es van licenciar pel mateix temps, ent d’Eduardo remet al de José Al- a la Pobla hi ha el segell de l’estanc és a dir, pel juny de 1945, però que meida Contreras, de Torre de Cu- que indica la data del 21 de cada a Eduardo el van enviar a Cartage- tillas (Murcia), que havia ingressat mes a partir d’octubre de 1944, i na per a licenciar-lo allà. Ell se’n va al penal de Cartagena, “procedente fins al 21 d’octubre de 1947.84 Això tornar a casa i en un del viatges que del Regimiento de Infanteria 28 de pot indicar que durant el primer any feia per vore la nóvia a Beniatjar Salamanca, por disolución del 40 va anar a la caserna de la Guàrdia va passar per la Pobla a saludar-lo i Bon de Trabajadores de Lugo de Civil de la Pobla a passar el con- es va trobar que “sa mare vinga el Llanera”80. Este presoner obtindrà trol i després ho degué seguir fent plor, m’amolla que l’havien tancat la llibertat el 14 d’octubre, el ma- amb l’autoritat militar penal de qui a Cartagena. Xé quina vaina!”.78 teix dia que Eduardo, indicant-nos depenia: el Departament Marítim Tanmateix, la documentació ens el que li ha pogut passar a Eduardo: de Cartagena; segons l’article onze diu altres coses quant a les dates, quan es va disoldre el seu batalló que se cita en el certificat d’allibe- ja que Eduardo Santosjuanes va inva anar a un regiment d’infanteria rament: “Antes de poner en liber- gressar al penal de la Base Naval a Mahó i d’allà va entrar en presó tad a un detenido o preso (Eduardo de Cartagena en març de 1943 i va preventiva al Penal de Cartagena estava en presó preventiva), se le eixir l’octubre del mateix any per a i van ser tots dos alliberats per la expedirá un documento acredita- tornar a la Pobla del Duc. La bona gestió que el director de la presó tivo(…) de las obligaciones en cu- qüestió és perquè en lloc de licen- feu en favor seu. Jose Fayos Bata- anto a presentación y residencia. ciar-lo, com li pertocava pel temps ller recorda que “un Alferés, res- La presentación se verificará cada que havia estat en un batalló i en el ponsable de la presó preguntava a quince días …en los pueblos, en el servei militar a Mahó, el van tancar Eduardo que perquè estava allí i ell Cuartel de la Guardia Civil”, i a a Cartagena. El fill i altres familiars li contestava que no ho sabia. Edu- l’article dotze: “Los excarcelados entrevistats no arriben a entendre ardo li passava tabaco que recibia deberan permanecer en el lugar de esta qüestió i diuen que Eduardo es de casa a l’alferes, qui pa fer-se el su residencia habitual...Aquellos va morir sense saber perquè l’havi- gran davant del general, es va inte- que necesiten cambiar de residen- en tornat a tancar en 1943. Segons ressar pel seu cas, i gràcies a ell va cia, lo comunicarán a la Autoridad la documentació de l’arxiu Naval tornar a casa”81. ante quien hagan la presentación y de Cartagena, Eduardo va ingressar esta lo pondrá en conocimieto de la en la presó militar naval el 27 de El que si que és cert és que el DGS i de la Autoridad judicial mili- març de 1943 juntament amb Emi- cap militar de la presó va elevar un tar de quien dependan…”85 La vida lio Rivelles Llaveria, de Tarragona. escrit de súplica d’Eduardo al “ SR. d’Eduardo fins 1947 estaria, per Tenien en comú que tots dos prove- Comandante General del Arsenal, nien del Regiment d’infanteria 37 Sub-inspector de esta prisión” on de Mahó, la qual cosa ens porta a li demanava, que si no hi havia cap concloure si han estat junts al bdst prodeciment pendent, “que se le 35 de Mallorca i abans a Tarifa i si conceda los beneficios de la prision han passat per la presó García Al- atenuada en su domicilio en Puebla dave, quan entraren per la frontera del Duc”, tot recordant-li que el dia de Melilla; i que tot plegat está re- 7 de juliol la Junta qualificadora lacionat d’alguna manera què estan havia proposat la llibertat d’Eduar- en una llista, la de Gabés - de rojos do “sin que hasta la fecha se haya perillosos - que versemblantment recibido, noticia alguna”82. Esta les autoritats franquistes van fer gestió va fer el seu efecte i Eduardo arribar a les franceses a Tunis en va rebre la carta de llibertat el 14 juliol de 1939. Tots dos van pas- d’octubre. Però esta llibertat no és sar per la Junta de Calificación en total, és vigilada o amb un control dates semblants i tots dos van ser dins de la jurisdicció militar, i per qualificats “sin responsabilidad” y això ha de presentar-se en la caser- Monument commemoratiu en record dels presos “interesa libertat” el dia 22 de juli- na de la Guàrdia Civil de la Pobla dels batallons que treballaren com a esclaus per a ol de 1943. El 9 d’agost serà posat cada quinze dies en dia festiu i no fer esta carretera a Formentor (Mallorca)

126 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

tant, controlada per esta autoritat de Núñez de l’Armada republicana titllat “quintacolumnista”-. Esta de- l’àmbit militar, control que s’exten- durant la Guerra Civil va patir totes núncia pot estar relacionada amb el dria a tots els presos alliberats amb estes represàlies perquè el franquis- fet que estiga en la llista esmentada les juntes locals i provincials de “li- me triomfant no es va empassar mai a Tuníssia com a Eduardo Sanjuan? bertad vigilada” que es constituiren el fet que la flota la dirigiren els ca- El canvi de cognom és la raó per a partir de maig de 1943, a causa de porals, els sotsoficials, les classes i a romandre a Tuníssia? Altrament a la gran quantitat d’excarceraments la marineria i foren capaços de re- les fronteres dels Pirineus i Marroc en règim de llibertat condicional o tindre-la i, mal que bé, mantindre- amb França hi ha llistes de recla- vigilada que fomentaria el règim la per a la República; foren capaços mats pel franquisme, si estava en la este any a causa de factors inters i de plantar-los cara als de l’elitista llista de Gabés, no estaria en la dels externs.86 En el cas de la llibertat Cuerpo General, que s’adheriren a guardes fronteres com a reclamat vigilada, aquesta persistia fins que la rebel.lió franquista, fins al punt pels tribunals militars franquistes? arribava la llibertat definitiva, quan d’enfonsar-los el Baleares. Tot això Però per quin motiu? Auxilio a la s’havia complert el temps de reclu- ho havien de pagar, especialment rebelion? Propagandista? Militant? sió de la sentència o hi havia l’in- els qui estaven assenyalats com a O, simplement, sospitós? dult, però en el cas d’Eduardo no militants dels partits i sindicats del tenim judici, ni sentència condem- Front Popular i eren, per tant, els A l’arxiu de la Guerra Civil de natòria, però es demana la llibertat enemics més significats del règim, Salamanca hi ha unes referències atenuada només pel fet d’haver esen guerra i després d’ella, contra sobre dues persones que es diuen tat en la presó. Estem davant un cas qui la persecució era implacable. Eduardo San Juan i Eduardo San- característic d’arbitrarietat del fran- juan. Estes referències són fitxes quisme? El passaport ens diu que No hem trobat cap document polítiques dels enemics del règim es troba en l’apartat B de l’article ni testimoni que ens indique que franquista elaborades a partir de la deu del Decret esmentat: “Individu- Eduardo Santosjuanes tinguera al- informació recollida pel “Servicio os privados de libertat y sujetos a guna significació política abans de de recuperación del Ejército de Li- procedimiento sumarísimo. Sobre la guerra ni que haguera participat beración”, és a dir, formen part de los comprendidos en este grupo, la en les vagues importants que van hi tot el fons documental que l’exèr- actuación de la Comisión Clasifi- haure a la Pobla en periode republi- cit franquista va recollir a tots els cadora se limitará a dar cuenta de cà, tampoc estava embarcat el juliol pobles i ciutats que conqueria per la situación del inculpado al ins- 1936, ni podia estar-ho quan es va a tenir les proves que utilitzaria tructor de la causa”87. En quin ju- produir l’enfonsament del Castillo per a determinar el grau de res- dici sumarísim podria estar Eduar- de Olite el 7 de març de 193989. posabilitat i de culpabilitat dels do Sanjuan (Santosjuanes) Tormo? Les fonts documentals apunten a qui participaren en el sosteniment Què havia fet? De què era sospitós? què el règim va voler represaliar econòmic, polític i militar de la La junta el va declarar sense res- els qui van optar per l’exili- fugint República i, per tant, havien auxi- ponsabilitat però José Fayos Bata- de la persecució i la repressió-, com liat la rebel·lió des de 1934 o s’ha- ller que tenia 9 anys quan Eduardo a refugiats polítics, considerant-los vien mostrat contraris al “Glorioso es va casar amb sa mare recorda que pròfugs en tornar i enviant-los a un Movimiento Nacional” des del 18 la Guàrdia Civil venia a casa i mon batalló disciplinari, sense possibi- de juliol de 1936, caient de ple en tio els convidava a una casalla i li litat de canviar-los la classificació, la xarxa repressiva que implicava cunyaven la tarjeta. Estiguent ja com als desafectes provinents dels la Ley de Responsabilidades Polí- casat en ma mare, i que jo recor- pobles, i, a més, imposant-los un ticas, dictada per Franco en febrer de, van vindre un parell de vegaes a “recàrrec” de temps de permanèn- de 1939 o en les lleis militars que casa. Ell tenia molta por. Una vegà, cia en els batallons respecte dels s’aplicaven dels consells de guerra. de xicón em vaig trobar dos pistoles companys de lleva que feien el Estos documents són la base de la i el tio Eduardo em va fer tirar-les servei militar. Eduardo està en una constitució de l’arxiu de la Guerra per lo que mos puguera passar.88 llista de “réfugiés espagnols indési- Civil de Salamanca amb un fons de rables”. Hi ha alguna relació entre tres milions de fitxes. Dues de les Un cognom problemàtic, una este fet i el que estiga tancat a Car- fitxes porten a dos Eduardo San- hipòtesi i alguna conclusió tagena “sujeto a procedimiento su- juan; el primer, es diu San Juan, és marísimo” 4 anys després? Ja hem una persona que pertany al gremi El mariner de la Pobla del Duc, dit que pot ser algú dels retornats el de cafés i bars de Santander que Eduardo Santosjuanes Tormo que denunciara, començant pel coman- aporta 25 pessetes en una subscrip- va servir en el creuer Méndez dant del Méndez -reconegut i auto- ció a favor del Front Popular, sense

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 127 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

pel diversos indrets de l’Espanya cants del Front Popular, creat per republicana durant la guerra...91 Es un decret del 13 d’ocubre de 1936, prendria a Eduardo Sanjuan Tormo “siendo su principal actuación la de la Pobla del Duc pel dirigent de juzgar a las personas no milita- llibertari canari fugit o exiliat de res detenidas por el levantamiento qui les autoritats franquistes tenien del 19 de julio de 1936, imponien- un bon expedient, d’este si, com a do a su libre arbitrio desde la sim- dirigent anarquista i roig molt pe- ple multa hasta la pena de muerte. rillós i, com que no el trobaven, Actuaba de Fiscal de dicho Tribu- per haver-se exiliat, com Eduardo nal, un obrero lampista.92”. El dia Sanjuan Tormo, els confondrien - o 23 de setembre de 1943 es va pu- sospitarien- i d’ahí la consideració blicar un anunci a la Vanguardia on de roig perillós d’aquest? Esta seria es feia una crida a la gent que va la causa per la qual Eduardo San- passar per aquell tribunal popular juan Tormo estaria en la llista de “a fin de deponer en el sumario que Eduardo Santosjuanes Bataller, amb els pares, el Gabés? No ho sabem però si per contra los compomentes de dicho dia de la primera comunió. La pobla del Duc 1956. alguna cosa es va caracteritzar el tribunal se instruye.”93 Durant la La Marina seguia present. Font. Eduardo Santos- juanes Estornell franquisme fou per la sospita cons- instrucció del cas, coincidint amb tant (“Estad siempre Alerta, los els mesos de presó d’Eduardo a data.90 L’altre es diu Eduardo San- enemigos de España y de la civili- Cartagena, s’havia citat a declarar juan, sense segon cognom i el tenen zación cristiana acechan”, diria el a Eduardo Sanjuan Llobera- i que fitxat com a membre de la “Ponen- dictador en el seu testament) sobre res tenia a vore amb el president cia para la formación del comunis- tots aquells que hagueren actuat del T.P. nº 4, en cerca i captura-. E. mo libertario” que es va presentar oposant-se al seu triomf definitiu Sanjuan Llobera va haver d’apor- al congrés de la CNT a Zaragossa i total o tingueren alguna denúncia tar una fotografia per a deixar-ne el 9 de maig de 1936. En esta po- per haver actuat en sentit contrari al constància en el tribunal militar, es nència s’explica l’ideari anarquista règim imposat. van fer proves pericials per acom- i com s’han de conformar les co- parar les signatures i marques dels munes llibertàries i com deuria de D’altra banda, uns dies després dos Sanjuan i arribaren a fer pro- ser el seu funcionament. Eduardo que Eduardo tornara a casa, el Ca- ves grafològiques per determinar Sanjuan és el representant de la pità General de la IV regió militar si hi havia alguna relació entre E. CNT de Tabaqueros de Tenerife i declarava en rebel·lia a un grup de Sanjuan president del Tribunal Po- signen amb ell esta ponència figu- gent entre els qui estava Eduardo pular i E. Sanjuan Llobera. Seria res de l’anarquisme com Federica Sanjuan, advocat que presidia el massa agossarat preguntar-se si la Montseny (Profesiones liberales Tribunal Popular nº 4 composat per sospita va arribar a afectar també de Barcelona), Juan Garcia Oliver membres d’organitzacions i sindi- a Eduardo Sanjuan Tormo? Deixar (Fabril i Textil de Barcelona,-tots dos ministres uns mesos després-, Joaquin Ascaso (Construcción de Zaragoza), Cipriano Mera, (Cons- truccion de Madrid i comandant del IV Cos de l’Exèrcit Popular) o Juan López (Papel y Cartón de Cocen- taina), entre d’altres. Eduardo San- juan, en esclatar la guerra, presidirà el Comité Antifascista de Canarias a Barcelona, en 1937 será “Conse- jero de la Tabacalera a Barcelona”, gestionará compres d’armes a Fran- ça en nom del Frente Antifascista de Canarias, tindrà contacte directe amb diputats i organismes de poder republicà, com el SIM. És l’home a qui acudiran els canaris refugiats Periple d’exili, presó i repressió d’Eduardo Santosjuanes Tormo. 5 de març 1939 - 14 d’octubre de 1943

128 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

documentació, de tan mal record. Papers i documents que malgrat haver estat la base d’este article, en definitiva, no van servir perquè la democràcia per la qual Eduardo va lluitar li reconeguera eixe valor i els patiments derivats de la repres- plantejada la hipótesi de què a Edu- de tu, sense que tu saberes ben bé sió franquista.98 ardo Sanjuan Tormo se’l retingue- perquè, tingueren com a efecte la ra a Cartagena fins que s’aclarira por, la submissió i el silenci com Eduardo Santosjuanes ana- la identitat i situació del Eduardo a forma de viure en un règim que va sovint a vore a Juan José Pérez Sanjuan en cerca i captura, quan t’havia assenyalat com a enemic- Camús, el seu company i amic de parlem d’un règim bassat en la per- ni que fóra a nivell de sospita- i si l’Armada de Banyeres de Mariola: secució i la repressió i l’aplicació a sobre no sabies perquè t’havien “el tio Eduardo venia tots els anys de l’excepció legal - sense impor- tancat, no podies deixar de pensar a vore-mos. Ell i mon pare eren com tar-li el grau d’arbitrarietat a què es què estaven sobre tu i no anaven germans. Mosatros també anàvem a recurrira o que comportara- sobre a oblidar-se’n mai, la qual cosa li la Pobla algun estiu i com mon pare tots aquells que foren sospitosos creava a la víctima més por i inse- era compositor i cantant, va arriba- d’haver tingut alguna activitat con- guretat, en no saber a què atendre’s. ra actuar en les feste de la Pobla del traria, per lleugera i llunyana que La por arribava fins a l’autocensura Duc. S’anjuntaven ell i mon pare i fora esta sospita, crec que no és, en del record, de la pròpia memòria i es feen un fart de xarrar. A mosatros principi, descartable;94 més encara d’ahí que Eduardo Santosjuanes no de la guerra no mos dien res, però en un sistema que creava instàncies parlara mai del tema amb la famí- jo si que sentia que tocaven el tema repressores constantment, que mul- lia. El fill, Eduardo, sempre ha pen- quan parlaven entre ells. tiplicaven les burocràcies existents sat que ho feia “perquè en la seua que se superposaven i actuaven de forma de pensar, volia protegir-me, Durant molts anys el tio Edu- forma autonoma, ensolapant les seno fora cas que jo diguera alguna ardo mos portava, en un amotet ues activitats, cosa que podia portar cosa del seu passat, l’identificaren en què venia, el millor basquet de a no poques confusions i errors que com a roig per haver estat repre- raïm de la Pobla del Duc99. unflaven la dèria persecutòria fins saliat i això em poguera perjudicar arribava quasibé a la paranoia. 95 en els estudis o en la vida professional posterior”. A Eduardo Santosjuanes, que se sàpia, no el van jutjar ni el van És la por, en definitiva, allò que condemnar per haver fet res contra garanteix la submissió al règim i to- el règim que no fóra haver servit tes dues són les bases, al costat de en l’Armada republicana en com- la desmemòria, de la seua consoli- pliment legal del seu deure, però dació i durada damunt la societat a les represàlies del franquisme, el què es va imposar per la força de les fet d’estar controlat per la Guàr- armes i a la qual va dividir –sem- dia Civil. I, per l’autoritat militar pre- en afectes i desafectes, vence- de marina de Cartagena només pel dors i vençuts, adictes i sospitosos fet d’haver passat per la pressó, de no ser-ho 97 Tanmateix però, sense que aparentment hi haguera la memòria de la guerra persistia, causa o sospita coneguda per ell, estava present en la vida d’Eduar- no feia altra cosa que mostar l’ardo Santosjuanes, les experiències bitrarietat d’un règim que et podia en l’Armada eren evocades, qua- ficar a la presó i mantindre’t en si en secret, cada vegada que mi- ella, si ho considerava necessari o rava l’àncora tatuada que mai es convenient96. La conciència d’esva llevar del braç esquerre, quan tar en les seues mans, la sensació guardava la documentació que de- d’indefensió, de saber que estaves mostrava que havia estat represali- “controlat”, vigilat d’alguna ma- at per ser mariner de la República, nera, que el règim estava pendent quan molts altres destruiren eixa

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 129 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

NOTES Rodríguez Sierra (comunista), y como único una semana y espero que matarán una buena oficial un capitán médico, Loma Fernández, cantidad de rojos en ese tiempo” ALPERT, también comunista. Fueron recibidos como M. La guerra civil...pag 282. Estava clar cap 1 CLIMENT PRATS, J.M. Benicolet: Soldats héroes al llegar a Málaga donde se hizo car- on es giraven les simpaties de la Royal Navy de la II República, falangistes i esclaus del go del buque un teniente de navío, Prado i que Franco podia seguir amb entusiasme la franquisme. Almaig Nº XXVII, Ontinyent, Mendizábal (comunista también) y en Car- guerra d’anihilació de l’enemic ajudat per un 2011, p. 88. tagena también se les recibió como héroes” Adolf Hitler que veia com els britànics els 2 De moment, és l’únic, d’un llistat de més de Victòria Fenández Díez. Correu en linea, 27 “deixaven fer”. 3000 mobilitzats de les lleves de 1936 al 41 de juny de 2012 17 “Cuando Hitler tuvo a Valencia en el punto a la Vall d’Albaida, que tenim la seguretat 11 CARDONA, Gabriel. Historia Militar de de mira”. Levante-emv. 15 de març de 2011. que va servir a la Marina i va arribar a formar una guera civil. Estrategias y tácticas de la part de la dotació d’un vaixell. 18 PRESTON, P. LA GUERRA CIVIL ESPA- guerra de España. Barcelona, Flor del viento ÑOLA. Barcelona, De bolsillo, 2003. 3 FERNÁNDEZ DÍEZ, V. El exilio de los Ediciones. 2006. Capítulo I. Pronunciamien- Stalin buscava a Espanya una entesa amb marinos republicanos. València Publicacions to problemático, p.56. les democràcies occidentals, fomentada de la Universitat de València, 2009. 12 “El temor general a la revolución y la creen- per la política de front popular, per aturar 4 ALPERT, M. LA GUERRA CIVIL ESPA- cia de que se organizaba una ( de revolució) l’imperialisme racial nazi, però la ceguessa ÑOLA EN EL MAR. Crítica, Contrastes, en Espanya, hacían creer que en la Marina, política dels conservadors britànics a cau- Barcelona, 2007. donde los mensajes captados revelaban la sa del seu anticomunista ho impedí i portà 5 CASANOVA, J., GIL ANDRÉS, C. HISTO- detención y la muerte de los oficiales- aun- a l’acord de Munic de 1938, pacte que obri RIA DE ESPAÑA EN EL SIGLO XX, Ariel, que todavia no se habían producido las el camí a “l’antinatural” germano-soviètic Historia, Madrid, 2009, pàgina 162 “Y los matanzas en masa-, tal revolución ya habia d’agost de 1939. L’entesa que no va ser asistentes mostraron también su acuerdo en empezado y tenia una importancia igual que possible a Espanya es produiria quan Hit- que el general Sanjurjo, que vivia en Portu- las del Potemkim, Kronstad y Kiel. ALPERT ler ataque Gran Bretanya i invaïsca l’Unió gal, encabezara la sublevación”. M. La guerra civil...pàg 90. El càlcul d’este Soviètica. Tot plegat ens indica on es decidia 6 ALPERT, M. LA GUERRA CIVIL ESPA- autor de les víctimes en zona governamental i qui decidia la sort dels espanyols. ÑOLA EN EL MAR. Crítica, Contrastes, és de 355 oficials, sostoficials i marineria 19 FERNÁNDEZ DÍEZ, V. El exilio...op,cit. sumant els assassinats a la mar, afusellats Barcelona, 2007. L’esperit de classe, de 20 “Procedentes de la Ayudantía Mayor del després de judici, en enfrontaments, a Car- “casta” de l’oficialitat de la Marina arriba- Arsenal (Destacament Miranda), y embar- tagena i Madrid, dels quals 314 eren oficials va al punt, com explica Victoria Fernández, can en el Crucero Méndez Nuñez por haber- dels Cuerpo General que estigueren impli- que a Miguel Buiza, capità de Fragata, que lo intersado el 19 de julio pasado…A bordo cats o s’adheriren al colp d’Estat. Molts no pertanyia a la noblesa, era d’idees repu- del Libertad, Cartagena 4 de agosto de 1937. dels assassinats, com a terra, es produiren blicanes- arribà a comandar l’Esquadra en El jefe del E.M. Luis Junquera”. El vis-i- durant les primeres setmanes de guerra i guerra-, els seus companys no li perdonaren, plau per a l’embarcament d’una llista on com a resposta a un atac aeri, com en el cas sobretot, que es casara amb Maravilla, una figura Eduardo el donava el comisari polí- de la matança del vapor Sil que es produí xica “sense distinció” de Cartagena, germa- tic del Méndez al comandant Pedro Padro el després del bombardeig del cuirassat Jaime na d’un caporal de fogoners, i es dedicaren a 24 de juliol: “significándole que el personal I per avions alemanys i rebels. ALPERT... ignorar-lo i evitar-lo quan eixia pel port amb que figura en la adjunta relación puede ser pàgs 76-77, La superioritat aèria en l’Estret la dona. EL EXILIO DE LOS MARINOS embarcado, toda vez, que ingresaron antes es va produir en apoderar-se els colpistes de REPUBLICANOS, PUV, València, 2008, de ser movilizados.”Archivo General Mili- la base d’hidroavions del Atalayon a Melilla, pàgs, 153 i següents. tar Àlvaro de Bazán, c. 9570. Nómina de comamdada pel capità Virgilio Leret qui la Haberes. Crucero Méndez Núñez, mes de 7 T.O d’Eduardo Santosjuanes Bataller. Arxiu vesprada del 17 de juliol de 1936 liderà la septiembre.AGMAB 10419. En estos llistats Municipal de la Pobla del Duc. Quintes, defensa de la base amb apenes homes, essent el primer cognom d’Eduardo és en un lloc caixa 170. Archivo General Militar Álvaro ferit, fet presoner i afusellat en la matinada Sanjuan i en altres San Juan, la qual cosa de Bazán, caixa 10419. del 18. Virgilio Leret. El Caballero del volia dir que se l’havia canviat en entrar a la 8 VILA SAN JUAN, J.L. ENIGMAS DE LA Azul. TVE. Docufilia, març 2011. “Aca- Marina. GUERRA CIVIL ESPAÑOLA. El curiosos bamos de fusilar al capitán Leret”. Diari alzamiento en Guinea. En linea. “En la Esta- Público, 19 de març de 2011. “la noche del 21 ALPERT, M. La guerra civil española …op. ción de Comunicaciones Radiotelegráficas 17 al 18 de julio, los rebeldes pasarons por la Ci.t supra. 359. Fernández Díez, Victoria. de la Marina, instalada en Madrid, el radiote- armas a 225 personas en el Marruecos espa- El exilio de los marinos republicanos.. op legrafista Benjamín Balboa detuvo al Jefe de ñol. PRESTON, P. El holocausto español. cit “ Cuentan que Salvador Moreno, almi- los Servicios, complicado en la sublevación, Odio y exterminio en la guerra civil y des- rante de los sublevados, director y jefe de y consiguió establecer diálogo directo con pués. Mondadori, Debate, Barcelona, 2011, estudios de la Escuela de Especialistas en los operadores de los buques, advirtiéndoles p. 196 Artilleria de Marín dijo: A Porta si lo cojo, primero lo felicito,y después lo fusilo….DO que vigilasen a sus mandos. Para impedir 13 FERNÁNDEZ DIAZ, V. “EL EXILIO DE nº 190, 16/04/38 La Placa del Valor le fue que se cerrasen las estaciones de radio y se LOS MARINOS REPUBLICANOS, PUV, concedida a titulo personal a 13 marinos con aislase a la marinería, se dio a los Coman- Valencia, 2008. dantes la orden de comunicar cada dos horas motivo de este hundimiento y le fue conce- la situación geográfica de los barcos” 14 ALPERT.M. op, cit; supra dido el distintivo de Madrid a los buques y 9 ALPERT, M. La GUERRA CIVIL... op, cit, 15 “Fidel Martinez recordaba (...) que debíamos las dotaciones que participaron. Con motivo és a dir, els missatges de Benjamín Balboa permanecer en nuestros puestos y especial- del hundimiento del crucero Baleares se creó informaren les dotacions que el govern volia mente conseguir la inutilización y eficacia un diseño especial de este distintivo, borda- que s’apoderaren dels bucs, com va succeir nula de los elementos combatibles, verifi- do en oro y plata para el gallardete y para el amb el creuer Libertad el 19 de juliol o amb cando obras injustificadas y por tiempos uniforme”,pp 181-183. el cuirassat Jaime I el 21 “antes que el per- indefinidos”.ALPERT, Michael..opt cit.pags 22 T.O. Vicent Fayos, fill de Vicent Fayos Bra- sonal dudoso nos haga una traición” pàgìnes 112-115. vo. 53-55. El decret de dissolució de les Forces 16 El creuer franquista Cervera va rebre este 23 “CIUDADANO NEGRÍN”. Dirigit per Car- Armades del govern Giral no tingué efecte missatge d’un destructor britànic en mis- los Àlvarez., Inmanol Uribe i Sigfrid Mon- als vaixells de guerra. sió d’escorta de refugiats bascos en la pri- león, 2011. TVE, Cine de la 2, 26 de gener 10 “Volvieron a España después de muchas mavera de 1937:” Espero que Bilbao caerá de 2012. pronto. ¿Cuando cree Ud.?....Alrededor de peripecias, mandado por un 3º maquinista, 24 VVAA. EN EL COMBATE POR LA HIS-

130 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

TORIA. Edición de Àngel Viñas. Hernández pàgs 154-155. “Además, posteriormente su algún partido que te “protegiera” de caraa Sánchez, Fernando. El golpe de Casado. La comportamiento durante la batalla de Túnez otro o al SIM. Me da la sensación de que puntilla a la resistencia republicana. Pags fue impecable. Su presencia como jefe de en los barcos había muchas suspicacias. El 461-474. Pasado y Presente, Barcelona, l’Étrangère fue lo que atrajo a muchos mari- PC, la CNT, el SIM, los comisarios políticos 2012, pag 467. “El último acto comenzó nos y españoles en esa compañía. Esa admi- (PSOE) hacían informes sobre los miembros en Cartagena el 4 de marzo. Fue un levan- ración fue seguramente lo que hizo que en la de los equipajes de los barcos... Una vez la tamiento contra el Gobierno encabezado Nueve, la que libera Paris, consintieran en guerra pasada la mayoría retomó su apoliti- por el almirante Buiza, de acuerdo con el que una de las tanquetas llevara su nombre cismo. Si vivieron en el exilio eran ante todo general Matallana en Madrid, que habría –Almiral Buiza- cuando excepto “Don Qui- republicanos y si vivieron en la Españafran- de encargarse de presentar un últimàtum jote”, los nombres fueron prohibidos (por no quista eran odecían ser ante todos totalmente a Negrín: o negociaba inmediatamente la molestarse entre tendencias políticas). Ese apolítico por la cuenta que les traía”. Correu paz o la Flota de hacia a la mar hasta que el respeto que se prolongó entre los exiliados en línea 27 de juny de 2012. Gobierno resignase sus poderes en las auto- en Orán... es lo que me hace pensar que no 34 V. Fernández, correu en línea 27 de juny de ridades militares(..) La disponibilidad de la fue percibido por sus coetáneos como un 2012. Flota era vital para procurar la salvación de “traidor”. “ Correu en línea amb Victòria 35 VILAR, B. Juan, ¡Ay de los vencidos! “El miles de militantes, ya que su fuerza operati- Fernández, 5 de maig de 2012. Exilio español de 1939 en le Norte de Àfri- va aún podría haber forzado una ruptura del 27 FERNÁNDES DÍEZ, V. El exilio de los ca”.Pàg 84. “La primera orden de interna- bloqueo franquista. Todo se frustró cuando marinos, op, cit; supra. miento para los considerados elementos se puso en fuga a las 12.30 del 5 de marzo. 28 VILA,B.. “El Exilio español en 1939 en el <> (milicianos, oficiales del Fuerzas comunistas de la 206 Brigada redu- norte de África”, pàg 74. VVAA ¡Ay de los Ejército y comisarios políticos, dirigentes jeron el foco rebelde de la base y reconquis- vencidos!. El exilio y los paises de acogida. obreros y sindicalistas incorporados a las taron Cartagena, pero no sirvió para que los Abdón Mateos (edición), Editorial Eneida, unidades militares), empezó a circular el 11 barcos que ignoraron los radiogramas que Madrid, 2009. de febrero, al dia siguiente del cierre de la informaban dels restablecimiento del orden, frontera de La Jonquera y Portbou, lo que retornaran a puerto” 29 Archivo General de la Marina Álvaro de Bazán. Comandancia General de la Escua- indica que, más allà del colapso y la impro- 25 BAAMONDE MAGRO, A. y CERVERA dra. Estado Mayor. Expediente del marinero visación de los primeros momentos, la polí- GIL, J. Así terminó la guerra de España. de 2ª Juan José Pérez Camús. Lligall 9586. tica de distribución y clasificación de los Marcial Pons, historia, Madrid, 2000 “El 2 Este mariner va demanar la baixa de la refugiados, según el perfil político e ideoló- de marzo Miguel Buiza convocó a una reu- “segunda brigada de la Jefatura de la Base gico que presentaran, se puso en marcha con nión a los mandos y a los comisarios de la Naval de Cartagena” el 20 d’abril de 1938 i una rapidez inusitada…pasaba por delante flota. Era preciso cesar la lucha de inmedia- va embarcar en el creuer Miguel de Cervan- de cualquier otra consideración, incluyendo to, a la par que informava, según Casado, de tes el 27 del mateix mes. las de carácter humanitario y de solidaridad” la inminente constitución en Madrid de un VILANOVA, Francesc,” Entre la espada 30 A Rota, el camp era la platja, “llegué a beber Consejo Nacional de Defensa que sustituiria y la pared. El franquismo, la III República meados de burro y comíamos el pescado que por la fuerza al gobierno”. p. 429. Francesa y los exiliados republicanos en dejaba la marea”, li contava José Martínez 26 CARDONA, G. Historia Militar de una 1939-1940. Pags 13-40. ¡AY DE LOS VEN- Garcia a Victoria Fernández. Este marí esta- guerra civil. Barcelona, Flor del Viento CIDOS Abdón Mateos (ed). Madrid, Eneida, va fent la mili com Eduardo Santosjuanes, Ediciones, 2006, capítulo XVIII. El mar y 2009, pàg, 23. quan va esclatar la guerra. “ Fue juzgado, el aire durane 1938 y 1939. Victòria Fer- condenado, pasó años de cárcel y cuando 36 REIG FERRER, A. Mª i ESPÍ VIDAL, R. nández qüestiona que Buiza fora casadista, por fin pudo ser libre, aún tuvo que hacer Mite i realitat al voltant dels xiquets expò- ja que va rescatar Galan que s’embarca i dos años de milicia. El marinero Ginés Pérez sits: L’àvia Paula de Benigànim. Almaig Nº se’n va amb ells, enviat de Cartagena quan Paredes vuelve porque ‘tiene la conciencia XXVII, La Nostra Terra, Ontinyent, 2011. estava presa per estos i els falangistes de tranquila y un pasado honrado.. No ha hecho En este interessant article s’explica com la quinta columna; a més Bruno Alonso otra cosa que ser un marino leal al Gobier- fucionava el món dels expòsits a València i el Comissari polític de l’esquadra també no elegido en votaciones. Durante meses su la seua incidència a la nostra comarca a mit- se’n va quan era el representant polític del familia no sabe nada de él. Hasta que reci- jans del segle XIX, arribant a haver 11 adop- govern, recordem que el va nomenar Prieto, ben una carta en la que les piden ir a recoger tats a Benigànim i al voltant de 115 criatures qui desde pocisions derrotistes està acusant a su hijo a un campo de concentración…lo en règim de criança o alletament per dides de Negrin d’estar en mans dels comunistes, encuentran moribundo. Lo traen a Cartagen, la Vall, moltes de les quals acabaven adopta- cosa que donà alè als casadites. És lògic que donde morirá poco despúes.” Victoria Fer- des per la pròpia dida o per famílies que les s’embarcaren el dia 5 davant la situació de nández Díez El Exilio…op, cit; pàg 79.”Ser volien i les podien mantenir. confusió i “traicions” a Cartagena. Que el 7 de artilleria i del Libertad era una delito gra- 37 “El dia 20 (escriptura nº 156) Pantaleón de Buiza no puga tornar, com sembla plantejar ve”, idem. San Juan, nascut en 1856. La família que Victòria Fernández, és més discutible, ja que l’adopta és Vicente Carbonell i Pastor, rajo- els missatges i les ordres li van arribar. La 31 Documental La Nueve. Los olvidados de ler de 48 anys i Mariana Cucarella Moscar- qüestió està en perquè no va tornar, ja que la victoria. TVE. Docufilia, emés setembre dó, de 40. Veïns de Benigànim, carrer de a alta mar qui decidia era l’Almirall de la 2011.¡Ay de los vencidos! CERVERA GIL, Sant Josep”. ALMAIG nº XXVII idem. Flota Miguel Buiza, i sempre haguera pogut J.. De Vichy a la liberación. Abdón Mateos mirar de tornar a un altre port: Alacant, per (ed). Madrid, Eneida, 2009, pags 41-70.. És 38 T. O. de Pilar i Helena Pérez Vicent juny i exemple. Altra qüestió és l’actitud de Buiza el cas de José Fernández Navarro, tinet de agost de 2012. Quan va tornar amb l’almirall després, que res te a vuere amb la de Casado navili i pare de Victoria Fernández, comba- Moreno l’1 abril va ser internat amb la resta i altres ja que romangué amb els seus homes trà per alliberar França com a voluntari de de presoners en el camp de concentració de i fou un membre actiu de la Legió Extranje- l’exèrcit americà, formant part de la unitat Rota en espera de ser depurat políticament, ra Francesa a partir de maig de 1939. Amb que s’internarà a Baviera i prendrà la resi- per tant des d’allà va gestionar els avals que el rang de capità, durant l’atac alemany de dència de Hitler a Berterschgaden. El exili permeteren tornar a casa, segons les filles, maig de 1940 sobre França, va combatre a lio...op. cit. Supra. a través de familiars i amistats de familiars les Ardenes, per on es va produir l’ofensiva 32 FERNÁNDEZ. V. El exilio, op, cit; supra que tenien accés a algun rector que el va ava- més dura i forta dels nazis. La derrota i ocu- lar. 33 “La guerra no pudo dejar indiferente a per- pació alemanya de França el porta a dimi- sonas que a lo mejorantes no se habían plan- 39 La JARE (Junta de Auxilio a los Republi- tir perquè no podia ni volia formar part del teado nada. Es más, me parece que en torno canos Españoles) i la SERE (Servicio de col.laboracionisme del govern de Petain, i a 1938,generalmente más valía afiliarte a emigración de republicanos españoles) con- es retirarà a Orà. El Exilio de los Marinos...

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 131 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

centraren els recursos que els dirigents del oficials que consten al seu expedient, però al professor Antonio Calzado. règim republicà dipositaren en l’estrànger a la relació de baixes del mes de juny del 54 BOP de Valencia, 11 gener de 1940. BOE i que foren tots ulitizats per a “aliviar” la bdst 35, extracte del tribunal de comptes de 22 de desembre de 1939. “ No se tramitaran situació dels col.lecitus d’espanyols espa- juliol de 1941, consta que que va ingressar a en los ayuntamientos ni en las Cajas las ale- triats, “incluidos los de Argelia y otros paises l’hospital d’Algeciras el 3 de juny i no l’1 de gaciones relativas a concesión de prórrogas norteafricanos, y finanaciar su traslado, en lo juliol; no tinc el detall de les altes de juliol, referentes a individuos clasificados como posible, a la Amèrica Hispana...Solamente però si atenem a l’altade l’hospital no va Desafectos o Encartados…” Als qui “no hay en los meses que median entre la consti- eixir fins el 7 i, per tant se’n va tirar 34 dies i que anotar el tiempo de servicio (…) Estas tución de la JARE en el otoño de 1939 se no 7, com consta a l’expedient. La preocupa- clasificaciones en los ayuntamientos deben calcula en 20.000.000 de francos la ayuda ció del pare estava molt justificada si atenem tener un carácter reservado, singularmente remitida desde México..., tal ayuda fue obje- a estos falsejaments quan als malalts greus- por lo que respecta a los comprendidos en la to de distribución muy desigual, quedando com era el cas- És ben lògic que es recurrira 3ª y 4ª (desafecte i encartat) clasificación con varios millares de refugiados sin socorro a les més altes instàncies per tal de salvar la objeto de evitar traten de eludir las sanciones alguno, en tanto quienes apoyaron a Prie- vida del fill conscient de les condicions que correspondientes.” Hemeroteca Municipal to,- controlava els fons de la JARE-, en su hi havia als batallons. CDMH, Tribunal de de València. enfrentamiento con Negrín-dirigia la SERE- Cuentas. Bdst 35. Relación de los trabajado- 55 AMPD, Quintes. Caixes 168, 169 i 170. recibieron trato de privilegio”. B. Vilar, Juan. res de este batallón que han estado hospita- AGMG.ZOR/Valenci. R/1940.Caja 50. Això El exilio español en 1939...op,cit; supra, pp lizados durante los dias que se indican, con no vol dir que descartem que no hi hague- 90-91. Victoria Fernández suggereix que expresión de las hospitalidades causadas por ren més afectats, sinó que no hi ha expe- una part important dels 12000 milions de cada uno e importe a deducir del Extracto del dients dels classificats de desafectes que són francs que arribaren a Tuníssia foren uti- mes de Julio de 1941 enviats als bdst i consta el seu expedient a litzats per les autoritats franceses per obrir 51 Este general no podrà traure este xic del l’Arxiu General Militar de Guadalajara, o el centre agrícola e Kasserine- maquinària, batalló? Hi hauria algun problema entre ell que la incidència d’esta forma de repressió eines de treball, manutenció dels marins- i Fidel Dávila, Capità General de la II Regió fou menor a la Pobla del Duc que a altres llauradors...- un negocí rodo “reciben dinero militar, amb seu a Sevilla, qui era també Cap pobles de la Vall d’Albaida, cosa que està per y tienen la mano de obra gratuita.” El exilio de l’Estat Major? No ho sabem, però que un determinar de los marinos...op, cit; supra, p. 193. aval com el que representava el del general 55 Arxiu Municipal de la Pobla del Duc. Quin- 40 PRADES. P. y CONSTANTE, M. Los cer- Solchaga, no alterara la situació d’un soldat tes.. Caixa 170. Expedient 1. La seua lleva dos del comandante. Españoles en los cam- treballador, com a mínim, crida la atenció. es va incorporar a files entre el 12 i el 14 de pos de exterminio nazis, Barcelona, Argos Podem estar davant de lluïtes i disputes sote- desembre de 1941. Ministerio del Ejército, Vergara, 1978. rrades entre els generals franquistes, qües- BOE 323, 19-11-1941. 41 SELLA J. Cautivos en la arena I i II, El labe- tions en què Franco no s’hi ficava, com a 56 CLIMENT PRATS, JM. Benicolet, sol- rinto español, 2006, TVE 19 i 26 de maig de norma política?. Dávila i Solchaga signarien dats…op, cit. supra. 2006. en juny de 1943 la carta en que demanaven Franco un canvi polític cap a la restauració 57 AMPD. Quintes, Caixa 170. La població 42 Victoria Fernández, op. cit, pp. 210 i 213. monàrquica. PRESTON, P.. Franco, caudillo reclusa era tanta i la manca de braços joves 43 CDMH de Salamanca. Documentación del de España. Mondadori, Madrid. 2005. als pobles tan evident que hi havia pares que Tribunal de Cuentas. Depósito de concentra- 52 Serà sentenciat a 20 anys de preso per un demanaven a les autoritats miltars si podien ción de Isabel II. Ceuta. Relación de bajas consell en guerra a Cartagena per “adhesión donar permis al seus fills per a vindre durant ocurridas durante el mes de abril de 1941. a la rebelión”, eixira en llibertat condicional les temporades recollida o de faena més Caixa 74, expedient 7. Documentació digita- en juny de 1943. Correu en línea amb Victo- intensa al camp. CALZADO ALDARIA, A. litzada. ria Fernandez 18 de juliol de 2012. ENTRE LA NIT I EL MARASME. La Vall 44 El exilio de los Marinos, op, cit supra p. 206. d’Albaida, 1939-1952. Germania, Alzira, 53 Quan va acabar la guerra centenars de 2004 45 Victòria Fernández, 25 d’abril de 2012. milers de presoners atapïen presons i camps Correu en línea de concentració, a més hi havia els soldats 58 CDMH. Tribunal de Cuentas. BDST 35. 46 AGMG. Sección Batallones Disciplinarios que se n’havien tornat a casa, directament, Personal de soldados trabajadores. Relación de Soldados Trabajadores. José Maria Echá- des del front. Per a què el règim anara impos- de ALTAS ocurridas en el mismo duran- niz Alcorta, c. 1075, Expt 4489 i Jacinto sant-se era necessari el consens de les auto- te el mes de mayo de 1941. On consta la Embudo Iglesias, c. 1087, expt 45547. ritats franquistes locals que s’encarregarien d’Eduardo Sanjuan Tormo. d’assenyalar qui eren estos soldats, que 47 CDMH, Depósito de Concentración de Isa- 59 Correu en línea amb Victòria Fernández. 12 havien fet i que eren respecte al Glorioso bel II,… relación de bajas habidas mes de abril de 2012. Arrel de la derrota de França Movimiento Nacional. Climent Prats, J.M. abril de 1941. La majoria de les baixes ho es van dictar noves normes per a actuar amb Benicolet. Soldats de la II República, Almaig són per trasllat al bdst nº 1, i en esta presó els qui entraven a territori espanyol distin- XXVII op, cit, supra.Esta primera comissió hi són durant este mes Fulgencio Vivancos gint entre: “C) Documentados, sin permiso de classificació estava formada, per mem- Rodríguez i Emilio Rivelles Llaveria, que o visado y que no logren demostrar su adhe- bres de la Junta Gestora que s’havia fet són en llista de Gabés. En el cas de Rivelles sión al Movimiento Nacional en la forma càrrec del poder local a partir del 29 de març Llaveria fará un periple semblant a Eduardo expresada (documentalmente o mediante de 1939 i que, en bona mesurá provenien de fins a l’octubre de1943. avales personales de garantía). Se les reten- la Derecha Regional Valenciana, com era el drá convevientemente vigilados, un plazo de 48 Victoria Fernández, correu en línea. 12 de cas d’ Herminio Martínez, Blas Miguel, Sal- tiempo prudencial y si no lo consiguieran, a juliol de 2012. vador Gomar o Rafael Capsir i, a més a més, juicio de las autoridades, pasaran a un campo 49 AGMG. Sección Batallones Disciplinarios havien format part de l’ajuntament quan el de concentración. D) Documentados y indo- de Soldados Trabajadores. José Maria Echá- govern de radicalcedista va decidir destituir cumentados, considerados como sospecho- niz Alcorta, Caixa 1075, Expt 4489 i Jacin- els ajuntaments esquerrans, com fou el cas sos, a campos de concentración” AGMAV, to Embudo Iglesias, caixa 1087, expedient de la Pobla del Duc, en represàlia per la caixa 2092, Normas de conducta a que deben 45547. Informe Inspección (camps de con- revolució d’octubre de 1934, nomenant el ajustarse las autoridades militares y todos los centració i batallons disciplinaris) 21-7- 42 i Governador Civil els nous ajuntaments en puestos de servicio de vigilancia de costas y 16-2-42 respectivament. desembre del mateix any, com en el cas de fronteras con el personal que intenta introdu- 50 Este soldat romandrà en l’Hospital Militar de l’alcade Herminio Martínez o els regidors cirse en España”. Els mariners de qui estemt Algeciaras entre l’1 i el 7 de juliol per palu- Blas Miguel o Salvador Gomar. AMPD. tractant caurien dins l’apartat D. La diferèn- disme, segons els informes d’ alta i de baixa Quintes, caixa 168 i 169. Agraisc estes dades cia pot raure en què Oliveira va tenir, per

132 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

les circumstàncies que fora, avalistes més Libro catálogo de la Exposición. OLIVER, del Roncal, plantegen que cal revisar la docu- efectius- que no més importants o significats P. Historia y reinvención del utilitarismo mentació dels hospitals militars disciplinaris dins el règim- que la resta, com en el cas de punitivo. Instituto Gerònimo de Uztáriz, per a esbrinar quantes víctimes va ocasionar Echániz Alcorta. Pamplona, 2007, p.26 el franquisme en els batallons i la incidència 60 AMPD. Relación nominal de las Fichas de 65 T.O de José Fayos Tormo i d’Eduardo San- de la mortalitat en cadascún. La informació los soldados de los reemplazos de 1936 a tosjuanes Tormo. El 35 bdst va ser enviat a que aporta el Tribunal de Comptes és en este 1941 ambos inclusive con expresión de sus Balears per casualitat o perquè els marins sentit molt valuosa, ja que no només informa nombres, reemplazo, cuerpo o unidad en que de l’Armada republicana en formaven part? dels morts que ha tingut cada mes el bata- se encuentran sirviendo y residencia de sus Exposición “Esclavitud bajo el franquismo”. lló, sinó de totes les baixes i altes hi hagudes padres. Caixa 170/1. A Eduardo, el situa en Pamplona, 2007. Visita de inspección Bata- en la unitat: desercions, pròfugs, trasllats, Batallon de trabajadores Baleares, l’únic de llones de Trabajadores 2ª, 5ª, 7ª y octava empresonats, absències d’oficialitat… i a la la Pobla que hi és en 1942. El 35bdst estava Regiones, Baleares, Canarias y Marruecos” qual no s’ha pogut accedir fins l’any 2010 en allà a principis de 1942, segons la documen- Archivo General Militar de Ávila, Ministe- què es va digitalitzar i dipositar a l’arxiu del tació del Tribunal de Cuentas.CDMH, Sala- rio del Ejército, c. 20904/10. CDMH de Salamanca. maca. 66 Visita de inspección Batallones de Trabaja- 74 AMAGV, Visita de Inspeccion…caixa 61 AGMG. BDST, expedient de Jacinto Embu- dores 2ª, 5ª, 7ª y octava Regiones, Baleares, 20904/10. CDMH, Tribunal de Cuentas. do Iglesias, caixa 1087, ex. 45547, pag. 6, Canarias y Marruecos” Archivo General Bdst 35, extracto de 1942 caixa 112, expe- Palma de Mallorca 27-12-42. Militar de Ávila, Ministerio del Ejército, dients 11 i 12. 62 ROS AGUDO, Manuel. Universitat Com- caja 20904/10. 75 RODRÍGUEZ TEIJEIRO, D. Configuración plutense de Madrid. “Preparativos secretos “La comida era infame, porque cada vez que y evolución del sistema penitenciario fran- de Franco para atacar Gibraltar (1939-41), llegaba el camión de intendiencia, perniles quista (1936-1945).”Hispania Nova, nº 7, Cuandernos de Historia Contemporánea de carne, sacos de azúcar; luego resultaba año 2007. Dossier Generaciones y memoria 2001, nº 23 pp. 299-313. que eso no aparecia, porque cuando manda- de la represión franquista: un balance de los movimientos por la memoria, “el trabajo de 63 RODRIGO SÁNCHEZ, J. Cautivos. Cam- ban suministrar la cocina, íbamos y traiamos los presos busca… un objetivo fundamen- pos de Concentración en la España franquis- hueso de pernil, la carne no aparecia por talmente propagandístico y adoctrinador… ta 1936-1947. Barcelona, Crítica/contrastes, ningún lado… Los oficiales, para que el que complementándolo (el treball) con otros 2005 ALGARBANI RODRÍGUEZ, JM, Los tenia perras pudiera comer montaron una instrumentos que apuntan al adoctrinamien- caminos de los prisioneros. La represión casita para vender: te vendían sardinas, vino, to ideológico, político y religioso. P. 23 en de posguerra en el sur de España.Hispania de todo, y eso para beneficio de los oficiales, línia. RODRIGO, J. CAUTIVOS. Campos Nova, Historia y Memoria, Universidad de se quedaban con la comida y encima si quede Concentración en la España franquista Almeria, 2007. GUTIÉRREZ MOLINA, rias comer tenias que comprarles a ellos, ¡era 1936-1947. Barcelona, Crítica/contrastes, J.L. “Franquismo y trabajo eslcavo, una un negocio redondo!. BEAUMONT ESAN- 2005 deuda pendiente”. Todos los nombres.org.. DI ; E. i MENDIOLA GONZALO, F. Escla- “la concepción cuartelera de la vida social vos del franquismo en el Pirineo. Txalparta, 76 La Orden del Estado Mayor del Ejército de consideraba a los vencidos como botín de Tafalla, 2007, p. 136. 28 de octubre de 1942 disuelve los Batallo- guerra. Además habia que regenerarlos. 67 Idem. Visita de inspección a la II Region nes, la Jefatura de Campos y Batallones y el El resultado fue que, durante años, Espa- Militar. Depósito Miguel de Unamuno. Javier López Jiménez. Fondos documentales conservados ña se convirtió en un inmenso campo de 68 Ibidem, Visita inspeccion, Baleares. trabajo”p.4. Jornadas Campos de Concen- en el AGMG. 69 AGMG, BDST. José Maria Echániz Alcorta, tración y trabajo esclavo en Andalucia, 22, 77 T.O José Pérez Prats. AGMG. ZOR/VALEN- Caixa 1075, expedient 4489, p. 6 bis “Rosen- 27 y 28 de noviembre de 2010, El trabajo CIA R/1941. Arma de Infanteria Regimiento do Iturmendi, recuerda que recibían dos rea- esclavo en Andalucia. Análisis de una rea- nº 37. les al dia, pero que no siempre se les daba lidadad existente. En línia.“fueron quienes, ese dinero. Andrés Millán cree que en Igal 78 CLIMENT PRATS. JM. Benicolet. Soldats con sus manos, y no es una expresión figu- (Navarra) recibían un real al día (...) y Joan de la II República. ALMAIG XXVII, op. cit. rada, reconstruyeron un país con numerosos Cabestany en Vidángoz cree que recibían un supra. infraestructuras destruidas, unos transportes real al dia” BEAUMONT ESANDI,E. Op, 79 Segurament confondria les dates 66 anys inservibles y parte de su caserio arruinado. cit; supra. p. 90. després i quan ell va passar a vore a Eduardo Además realizaron otras nuevas- como las per la Pobla seria durant un permís en 1943, grandes obras hidráulicas- que cambiarían 70 T.O de Jesús Puchol 2002 i Delfina Prats en el temps en què estava tancat en presó comarcas enteras y convertirían en millo- 1997. “Venia una dona de Castelló de Rugat preventiva en la Base Naval de Cartagena. rarios a todo un grupo en ascensión. El que també tenia el seu xic allí, i venia a ARCHIVO NAVAL DE CARTAGENA. sacerdote jesuïta, en un escrito de 1939, con- peu a Benicolet a portar el paquet pa que ARSENAL MILITAR. Expediente de la Pri- sideraba esta situación como justa: los ven- l’enviàrem en compnyia el de Mateu i sión Naval preventiva de Eduardo Sanjuan cidos debían contribuir con su trabajo a la Jesús.”. T.O. A.G.C. Tormo y de Emilio Rivelles Llaverio. reparación de los daños ocasionados por su 71 Visita de inpección Batallones de Trabaja- cooperación con la rebelión marxista, p. 12. dores 2ª,5ª, 7ª y octava Regiones, Baleares, 80 ANC. Expedient de José Almeida Contreras. BEAUMONT ESANDI, E. i MENDIOLA Canarias y Marruecos” Archivo General 81 T.O de José Fayos Bataller. GONZALO, F. Esclavos del franquismo en Militar de Ávila, Ministerio del Ejército, c. 82 ARCHIVO NAVAL DE CARTAGENA. el Pirineo. Txalparta, Tafalla, 2007 “Así con 20904/10. ARSENAL MILITAR. Expediente de la Pri- el sistema de redención el estado ofrecia a 72 En principio en todos los batallones debía sión Naval peventiva de Eduardo Sanjuan empresas privadas el trabajo de presos y pre- haber uno o más médicos, tal y como se Tormo. sas de manera que tanto las empresas como recoje en el artículo 93 del reglamento, pero el estado se repartían importantes beneficios, 83 Comisión de Classificación y excarcela- todos los testimonios apuntan a que éste no mientras que en el sistema de batallones nor- miento del Departamento Marítimo de existia, o cuando existia hacia de médico malmente eran trabajos gestionados por el Cartagena. 8 d’octubre de 1943. Document alguno de los prisioneros. BEAUMONT Y propio ejército resultando el estado el único aportat per Eduardo Santosjuanes Bataller. MENDIOLA. op. cit supra, p 154. beneficiario económico, con la excepción 84 Pasaporte a favor del Marinero Eduardo del trabajo en empresas militarizadas o en 73 CDMH, Tribunal de Cuentas. Bdst 35, Sanjuan Tormo para que se traslade a Pue- minas”, p. 90-91. extracto de 1942 caixa 112, expedients 1al bla del Duc. El Almirante, Capitán General 7 i 8 al 12. Beaumont i Mendiola, en el seu 64 LOS TRABAJOS FORZADOS EN LA del Departamento Marítimo de Cartagena. exhaustiu treball sobre els batallons a la Vall DICTADURA FRANQUISTA.VVAA. Cartagena 9 de octrubre de 1943. Document

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 133 Del Pla de Missena al desert de Gabès. La història d’un maríner republicà de la Pobla del Duc. 1936-1947

aportat per Eduardo Santosjuanes Tormo. del Castillo de Olite i la mort de 1223 homes, mediante una condena impuesta con la con- 85 BOE nº 248, 5-9-1941. Decreto de dos de al mateix temps que la Flota en què viatjava formidad del detenido, que firmaba lo que le septiembre de 1941 sobre la regulación de Eduardo fondejava a Bizerta. BAAMON- pusieran por delante con tal de salir de la cár- la presentación de denuncias y situación de DE MAGRO, A. y CERVERA GIL, J. Así cel; a veces, los echaban a la calle y punto. presos y detenidos, p.6775 terminó la guerra de España. Marcial Pons, He visto de todo en los Sumarios”. Correu en historia, Madrid, 2000. línea amb Victoria Fernández. 12 d’abril de 86 CALZADO ALDARIA. A. Entre la nit i 2012. el marasme. La Vall d’Albaida, 1939-1952 90 Centro Documental de la Memoria Históri- IEVA, Germania, Alzira, 2005. El pres alli- ca, Sección Político-Social Santander “D” 97 En una entrevista a un fill d’un represaliat berat o la continuïtat del control social: la Caja 25/ Expt. 280-281. de Bèlgida recordava que quan va fer el ser- Libertad Vigilada. “No podia permetre’s el 91 CDMH, fichas personales, caixa 177 i 179. vei militar a València, a Govern Militar, en respir d’una massa de presos, considerats PS Madrid- Caja 464/ expediente 14 i PS 1969, sovint es relacionava amb els oficials potencials enemics, sense persistir en el Barcelona Caixa 179, expedient 3. a qui més d’una vegada va sentir dir que “a los hijos de los rojos los tenemos marcados” control i fiscalització de la seua vida”. P. 92. 92 Ministerio de Defensa. Tribunal Militar L’amuntegament de condemnats i detinguts Territorial Tercero de Barcelona. Proce- 98 La llei 52/2007, de 26 de desembre. “ Artícu- en les presons, la mancaça de recursos per a dimiento sumarísimo ordinario nº 27228. lo siete, uno. Quienes acrediten haber sufri- mantindre-les, la manca de mà d’obra per al Informe del col.legi d’advocats de Barcelo- do privación de libertad en establecimientos camp i el resultat de la batalla d’Stalingrad na, 21 de setembre de 1943. penitenciarios o en Batallones Discipli- serien, en bona mesura, els factors que esta- narios, en cualquiera de sus modalidades, 93 La Vanguardia, 23 de setembre de 1943. rien darrere del procés excarcerament. durante tres o más años...tendrá derecho a Idem. 87 BOE nº 248, 5-9-1941. Decreto de dos de percibir por una sola vez una indemniza- 94 PAGÉS I BLANCH, P. Les llei repressives septiembre de 1941 sobre la regulación de ción...” BOE 310,27 de diciembre de 2007. del franquisme (1936-1975) València, 3 i 4, la presentación de denuncias y situación de Esta llei ha tornat a exlcoure desenes de 2009. “El franquisme, que es va anar consti- presos y detenidos, p.6775. milers de represaliats en els batallons disci- tuint jurídicament, en contraposició al règim plinaris, més encara quan va ser aprovada en 88 T.O de José Fayos Bataller. Eduardo es va democràtic republicà sorgit el 14 d’abril de 2007 quan ja sobrevivien pocs dels qui pas- casar amb Carmen Bataller en novembre 1931 i fonamentat en la Constitució pro- saren per ells o les seues vidues. Aixina de de 1947, curiosament uns dies després de mulgada el mes de desembre del mateix generosa ha estat la Democràcia amb els qui l’ultim segell de control en correus el 21 any, va anar desplegant una legislació(...) lluitaren en la seua defensa i foren perseguits d’octubre i uns 8 mesos abans que Franco donant respostes concretes a les situacions i represaliats per esta causa. decretara la fi l’estat de guerra que la junta tal i com s’hi anaven presentant. D’aquesta 99 T.O. de Pilar Pérez Vicent. Un nét de Juan militar colpista va imposar a sang i foc el manera, vacabar creant un Estat amb caràc- José es diu Eduard. J.J. Pérez Camús, com- 28 de juliol de 1936, quan laguerra freda ja ter d’excepció...en la mesura en què les positor de música de bandes i intèrpret de reconduia la política internacional en bene- lleis... es fonamentaven en la voluntat d’un cançó romàntica, va composar un pasdoble fici del règim franquista i quan es va tancar poder polític, personificat en la persona del molt conegut i popular entre el repertori els últims camps de concentració i es van dictador.”P. 14. “Se exceptuan los casos en de les bandes dels nostres pobles i ciutats: disoldre les restes dels batallons disciplina- que por la gravedad de los hechos, o por la EDUARD, dedicat al seu nét, que així es ris. Carmen era viuda de José Fayos, que va peligrosidad del presunto responsable, o por diu, qui, segons la filla, “era rubio com el morir poques setmanes després d’acabada tratarse de un huido, quede o aparezca jus- seu amic de la Pobla del Duc”. la guerra, sense arribar a conéixer al seu fill tificada su inmediata privación de libertad”. José, qui diu que encara conserva la camisa Artículo cuarto, decreto de 2 septiembre de foradada per la metralla que va matar a son 1941... BOE nº 248, 5-9-41, p. 6773, pare. José Fayos de la lleva de 1933, estava FONTS ORALS 95 “Preguntado el testigo si ha pertenecido a destinat a servir una bateria antiaèria en el patrullas de control, el Declarante contesta Cap de las Huertas a Alacant, cada dia un - José Pérez Prats, “el tio Pep de Llutxent”, que antes al contrario, estaba escondido por dels soldats anava a comprar el menjar al Beniatjar. 91 anys. 2011 estar perseguido… Manifiesta debe tratarse mercat i el 25 de maig de 1938 li va tocar a de algún error pues el declarante no ha esta- - Eduardo Santosjuanes Bataller, Benicolet, 62 ell. El bombardeig el va agafar de ple i, tot do tampoco en las oficinas del Ayuntamien- anys, 2010. i que es va salvar i va arribar a traure algun to del distrito quinto y que el año 41 hubo - José Fayos Bataller, La Pobla del Duc, 72 ferit del mercat, estava entre els 270 morts un torneo de ajedrez en que estuvo inscrito anys, 2012. i vora 300 ferits que este atac terrrorista de el declarante y que al leer las listas de los la aviació italiana al servei de Franco va fer - Vicent Fayos, La Pobla del Duc, 2012. participantes vió en ella a otro Eduardo San- sobre Alacant. El fill diu que no es va recu- - Mª Helena Pérez Vicent, Banyeres de Mariola, juan, que era socio del Círculo de Ajedrez de perar de les ferides. SANTACREU SOLER, 2012. Sants, pasando luego al del Orfeón, creyen- JM. “ Los bombardeos de Alicante” La Gue- do el declarante que en este centro podrían - Pilar Pérez Vicent, conversació telefònica, rra civil en la Comunidad Valenciana. Eladi dar más detalles sobre él”. Ministerio de 2012. Mainar Cabanes (coord), nº 14 BAJO LAS Defensa. Tibunal Militar Territorial Tercero BOMBAS. Editorial Prensa Valenciana, de Barcelona. Procedimiento sumarísimo Valencia, 2007. ordinario nº 27228. Conversació telefònica 89 CALZADO ALDARIA. A. SEGUNDA amb l’oficial habilitat de l’arxiu militar a qui REPÚBLICA Y GUERRA CIVIL. La Vall agraisc la seua amabilitat i disposició. d’Albaida, 1931-1939. Associació de veïns 96 “En principio las detenciones eran absoluta- El Llombo, Ontinyent, 2012. La Pobla fou mente arbitrarias. Bastaba tener algún tipo, un dels pobles de la Vall amb presència sig- aunque fuera remoto de antecedente. En la nificativa republicana i d’esquerres, tinguent mayoría de las ocasiones, no en todas, se una incidència remarcable les vagues de abrían Diligencias Previas, antes de encau- 1934. Entre el 6 i el 7 de marçs de 1939 Car- sarlo. Podían permanecer en prisión meses, tagena era reconquerida per al Govern per incluso años, sin que hubiera una acusación la 206 Brigada, cosa que va fer que Franco formal por parte del fiscal. Cuando lo esti- suspenguera l’expedició de desembarcament maban conveniente lo ponían enlibertad, a Cartagena ; però algunes unitats enviades sin juicio. A veces mediante una resolución no portaven ràdio i desconeixien l’ordre de judicial, que sobreseía la cuestión; a veces retirada, cosa que va provocar l’enfonsament

134 - Almaig, Estudis i Documents 2012 De tot mal tenim novena. El “Mal vençut” a les representacions festives valldalbaidines i valencianes Autor: Sergi Gómez i Soler

“I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació, ans allibereu-nos de qualsevol mal.” Oració del Parenostre catòlic.

ntrar a l’església de Sant manera entenedora pels valenci- El “Mal vençut” Carles d’Ontinyent, per ans la presència del “Mal” -a tall la portella de fusta a l’es- d’ombra- immediatament darrere Segons el Diccionari Alcover- Equerra de l’entrada principal, era de qualsevol presència del “Bé” en Moll1, el “Mal” és definit com a trobar-se de sobte amb l’altar de la la moral social. Un “Mal” reflec- “Carència o negació del bé; allò que Mare de Déu del Carme. El primer tit en lletres no sempre amagades, és contrari a la bondat, i especial- que hom podia copsar eren els ros- i pintures i, especialment -per la ment a la llei moral”. És també allò tres de bult de tres ànimes adolo- seua efectivitat educativa-, en les defectuós o contrari a la perfecció rides entre flames esfereïdores, al representacions festives-, sobre- i el dany material o moral i el que Purgatori, tot esperant la salvació tot en les processons de Corpus n’és la causa. Així doncs, el “Mal”, que els havia de vindre de la figu- i de Festa Major. A tall de pecat, fet ideològic universal, efecte men- ra mariana que s’alçava sobre ells. diable o personatge negatiu de tal d’opinió comunal, a casa nostra, L’escena, terrorífica, era realment l’Antic i del Nou Testament cris- ha vingut modelant secularment la esporuguidora, però no deixava de tià, i de manera sempre atractiva imaginació social a partir de diver- cridar l’atenció i interessar aquells i brillant. Aquesta bellesa plàstica sos camins entre els quals voldrem qui entraven, admirats per aquella era acrescuda si aquest “Mal” con- destacar-ne’n dos de vinguts des de representació terrible. Tant ho era cretitzat habitualment en els ene- la creença judeocatòlica dominant: que les animetes passaren a millor mics de la Fe i/o de la pàtria era el seu maniqueisme, el “Mal” com vida en una de les darreres refor- vençut públicament dins un seguit a mirall del “Bé”; i el fet de la lluita mes del temple, en la primera dèca- d’expressions que contingueren un com a superació, sempre adreçada da d’aquest segle... alt contingut catequitzant. Aquest a la idea de venciment del mal ge- “Mal”, doncs, com anirem veient, Aquest exemple, mescla de re- només podia ser mostrat pública- cord infantil i converses compar- ment -i lloat com a fort i potent- tides, és el primer que ens ve a la si acabava sent un “Mal vençut”, ment en començar a redactar el nos- fóra seguint les històries bíbliques tre propòsit: tractar de la presència o les dels sants protectors locals a en la nostra cultura d’arrel popular commemorar. del llegendari negatiu i negativit- zador que és i ha estat la idea del De la seua presència a la comar- “Mal” i la seua representació ico- ca de la Vall d’Albaida, amb uns nogràfica, especialment pel que fa trets ben interessants en el desen- a la seua presència en les distintes volupament d’aquestes figures en expressions festives valencianes. els darrers anys, i per suposat de les terres valencianes, de rica exempli- En les següents pàgines, pro- ficació i bàsica en la fixació de dis- varem de recórrer aquest territori tints models, comencem ara mateix representatiu que feia palesa de a enraonar.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 135 De tot mal tenim novena El “Mal vençut” a les representacions festives valldalbaidines i valencianes

nèric i de les seues possibles con- a històries de sants i beats de vides sitat fins i tot. El Mal es fa atractiu crecions en dolor específic. exemplars, així com tot allò desen- i passa d’abstracte a més que con- volupat a partir del costum apòcrif cret, es fa personatge i figura bella, “Mal” i “Bé”, a nivell simbòlic, (especialment pel que fa al fet ange- amb una gran capacitat d’atracció. rondallístic i creencial -entre tants lical2). La idea del Mal, amenaça- Però aquesta representació és una d’altres-, han estat fets oposats, i dora sempre, davant la qual el bon arma de doble tall: la pretensió mà- també complementaris, al llarg del cristià calia que es defengués en tot xima de la representació del Mal nostre temps tot regint la vida, els moment, fóra personificada en el és l’ensenyament pedagògic d’una progressos i els fracassos de l’ho- dimoni o a través dels “pecats”, no població illetrada, l’aprofitament me, el col·lectiu i la humanitat. Les gaudí mai de tanta predicació. La per part de les “autoritats morals” representacions socioculturals de humanització diablesca, la presen- per educar el seu poble en les vela idea del Bé, i des de molt abans tació com a serp del Gènesi, l’herèn- ritats de la pròpia fe; així doncs, la de l’ensenyament platònic, han es- cia de les cultures prèvies al cristi- representació maligna serà volumi- tat molt nombroses i diferents arreu anisme que aportava dracs, bruixes nosa i bella, molt atraient, però no- del món. El Mal, quan no s’erigia i altres representacions encara hui més quan aquest “Mal” haja estat, ell mateix en força deística negati- conservades al llegendari, eren les bíblicament o llegendària, derrotat va, s’atansava a tall d’ombra del Bé, poques formes inicials assequibles pel “Bé”. I el “Bé” l’acompanyarà; una ombra necessària per comple- a la publicitació en sermons doctri- apareixerà junt en actitud vencedo- mentària i equilibradora. Arreu de nals esporuguidors, cants, pintures ra o vigilant, com és el cas de totes les diversíssimes cultures humanes i, com no, bestiari i personificacions les representacions de Sant Miquel s’han desenvolupat iconografies processionals a partir del temps me- vencedor del drac o del dimoni (per pròpies també ben diverses. A casa dieval en què començàrem la nostra citar-ne de les més antigues i repe- nostra, al Ponent de la Mediterrània, constitució com a poble. L’herència tides). I aquest fet es repetirà cons- l’assentament de la cultura judeo- rebuda, el misteri generat a partir tantment en qualsevol representació cristiana i la seua erecció com a base del silenci evitador d’un possible i hagiogràfica, amb grans escarafalls moral en els darrers tants segles, ha esotèric efecte de crida, i sobretot la com el cas miquelià o bé en detalls fet que siga la representació pública imaginació de sermonaris, cantors, menors, com el que constitueix la del Bé la majoritària, tot identificant pintors i constructors, exercí una in- serp que xafiga la Immaculada Con- Bé amb Déu i tot allò fet pels seus fluència notòria sobre la població a cepció tot representant la seua vic- representants, i Mal com a fill ne- través de representacions ben diver- tòria sobre el Pecat Original, molt cessari del Bé -malforjat i inferior-, ses que, pel que fa al fet festiu, es abans i tot que la idea de la Concep- avalotador social des de gairebé el centrarien justament en els Misteris ció Immaculada de la Mare de Déu mateix moment –bíblic- de la crea- i representacions a les esglésies i fos aprovada en dogma (1854). ció del món. Des d’aquesta cosmo- en les processons de Corpus (des visió, l’Àngel Caigut, per enveja, del segle XIV), les patronals i les S’acompleix perfectament així cobdícia i tots els altres mals pensa- gremials, incloent-hi (a partir de la la idea maniquea: si considerem, i ments que es concretarien en la idea Contrarreforma –s. XVII-) les ma- publicitem, que l’enemic vençut fou de “pecat”, es revoltà contra el Bé. I nifestacions setmana-santeres. El gran i fort, nosaltres, com a guanya- així, el Mal ha tingut autor, personi- Mal, llavors, genera interés, morbo- dors, amb la insistència aqueixa in- ficat en el Maligne Dimoni, Diable... evitable de considerar-nos el “nos- que s’ha encarregat de contrapuntar altres mateixos” com alineat amb maniqueament els ministres i sants la idea positiva, serem més grans i cristians i de minoritzar i explotar, forts encara. Tornarem alguna ve- de fuetejar si convenia, una societat gada més a aquesta idea al llarg del catòlica que ha aspirat sempre, per nostre text, perquè el “Bé” i el “Mal convicció definitòria, a arrimar-se i vençut” seran protagonistes de les arribar al Bé. representacions públiques, de les expressions educatives cristianit- La voluntat de concreció física, zants socials que anirem trobant i teatralitzant i festiva del Bé, en el analitzant. món cristià, sempre ha gaudit d’un munt d’exemples positius per imi- Si l’abstracte Mal es concretit- tar, representar o simbolitzar. Des za en puntual dolor social, ho fa a d’escenes dels llibres sagrats bíblics través de la visió del món que cada

136 - Almaig, Estudis i Documents 2012 De tot mal tenim novena El “Mal vençut” a les representacions festives valldalbaidines i valencianes

època i societat crea o coneix. Llocs dua de les riqueses terrenals dels mort gloriosa que a ells els suposa comuns atemoridors, com ara la homes; igualament social de classes la victòria eterna-, però també de mort, o millor el patiment que pot i castes (a imitació de l’igualament les victòries sanguinoses d’algu- produir l’arribada de la mort, la geogràfic); els peixos cridarien i nes de les Heroïnes precursores de malaltia, que tant sovint, en l’inici fugirien del mar, que bulliria inten- la idea mariana: els seus enemics medieval i el desenvolupament bar- sament; els infants que no hauran –pecadors o endimoniats- seran en- roc de la nostra societat immediata, nascut, clamarien des del ventre de carnacions perfectes de la idea del eren atribuïts a l’acció del diable, la mare... Algunes d’aquestes imat- Mal, es diguen Assuer, Holofernes, als pecats propis i també als pecats ges seran treballades pels nostres Dalila, Faraó, Nabucodonosor o bé socials que provocaven passades de poetes renaixentistes i allargassades estiguen exemplificats en pobles pesta, còlera, i tanta altra malaltia encara en el temor social. Alguna concrets (Sodoma i Gomorra) o bé anihiladora de masses crescuda de d’elles ressona immortalment en al- en nacions (Filisteus, Egipcis o Ba- la manca d’higiene. La Mort –quo- gun dels poemes del preclar Ausiàs bilonis...). Les històries dels sants tidiana- passarà prompte a ser con- Marc (1397?-1459). postbíblics també oferiran camp siderada com a inevitable, i després, ample de cara a les representaci- es carregarà amb interpretacions Aquestes representacions del ons malignes; una de les més influ- diverses, fins i tot la ideològica de Mal són, però i també, les d’un mal ents, com veurem, ho serà la de les l’alliberament igualitari (només cal vençut d’avantmà –atés que el Cant Temptacions de sant Antoni Abat resseguir les “Danses de la Mort” forma part d’un ritual repetit periò- (251-356), la potser més teatralit- històriques conservades, com la dicament sense que s’acomplisca, de zada, especialment a València, la del Llibre Vermell de Montserrat, moment,la veritat que diu acollir-, de sant Vicent Ferrer (1350-1419). de 1399, o la de Morella, del segle perquè acaba el Cant amb la confi- I és que el sant taumaturg fou un XV). El mode, l’ocasió i la mane- ança cristiana en la victòria de Crist dels sermonaires que més feren per ra en què arribaria aquesta era allò davant l’Anticrist. Després, s’obri- lluitar contra el dimoni, tot excitant, més temible. I dins de les pors soci- rà el Judici, on cadascú dels fidels a la vegada, la imaginació febrosa als, potser encara era de concepció respondrà segons mèrits. En aqueix dels oïdors... més terrorífica la “segona mort”, la moment, Jesucrist prendrà el poder possible condemna vinguda a partir del Bé i del Mal en la mateixa mà. Alguna advocació mariana, com de la Fi del Món i el Judici Final, Per això, hi ha la petició a la Mare de la que hem assenyalat de la Mare amb l’acompliment de les amena- Déu perquè faça de mitjancera dels de Déu del Carme, s’especialitzà ces de l’Apocalipsi, quan la terra jutjats davant el Fill jutge que acaba popularment en “treure animetes seria destruïda i es generaria la sede parir aquella mateixa Nit de Na- del Purgatori” i a banda del culte gona vinguda de Jesucrist per tal de dal en què s’interpreta el Cant. I en- formal, participa del culte popular lluitar contra l’Anticrist. cara s’insisteix els fidels en la idea desenvolupat al voltant d’aques- de la pràctica del prec com a adjuto- tes mateixes ànimes, concretat en Un dels cims absoluts de la nos- ri per a la superació, ans del Judici, oracions i goigs, encesa de ciris en tra cultura, el Cant de la Sibil·la dels desastres aquests que bé podien indrets casolans habituals..., un fet nadalenc (s. X), mostra encara 3, arribar, segons la por i el raonament compartit amb alguns molts altres junt als textos llatins del “Judicci del temps, en qualsevol moment. sants, com ara santa Bàrbera, so- Signum” i del “Dies irae” de l’Ofi- bretot en alguns moments puntuals, ci de Difunts eclesial, quina era la A partir d’ací, i paral·lelament a en el seu cas, davant l’arribada de encarnació física del Mal que tant la creació i difusió de les diverses tronades violentes. Ben interessant i temeren els primers valencians adequacions de la doctrina cristia- encara abundós però des d’una òpti- després de la conquesta croada del na (especialment dels resultats del ca diferent a la clàssica acostumada, segle XIII. Unes primeres manifes- Concili de Trento (1545-1563) i la de la necessitat absoluta davant tacions físiques del “Mal”: el sol de l’aparició i reconeixement de la manca d’altres alternatives vitals, perdria la seua resplendor i la terra dogmes i sants, serà que tant el Bé és el culte paral·lel a l’eclesial. Un patiria greus terratrèmols abans que com el Mal, aniran evolucionant en culte que ha estat sempre ben po- es donaren quinze senyals puntuals: la seua representació pública. Les pular, i que es centra en Crist i la resurrecció dels difunts; badament històries bíbliques, tant de l’Antic Mare de Déu, especialment davant absolut i definitiu de la terra; pluja com del Nou Testament, retrauran els mals generals comunals o greus de sofre pudent; incendi furiós del el Mal, sovint, a través de símbols individuals, i que s’allargassa amb món sencer; caiguda de les munta- com ara els dels instruments de la inclusió dels sants com a advocats nyes i elevació de les planes; pèr- martiri de molts dels Apòstols – especialitzats davant dolors puntu-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 137 De tot mal tenim novena El “Mal vençut” a les representacions festives valldalbaidines i valencianes

als. És així com, per exemple, sant festejadors reinterpretadors de llui- Gregori Ostià, sant Pere de Verona tes passades o recents fan que el i els Sants de la Pedra (amb l’afegit caràcter de les nostres commemo- castellanitzador de sant Isidre) han racions siga, molt sovint, de més tingut compte del camp valencià, i certa o més imaginativa rememo- sant Sebastià i sant Roc han estat ració. I d’entre les rememoracions, advocats contra la pesta. I així tam- despunta la mostra calidoscòpica bé, taumaturgs com sant Blai s’han que són els Moros i Cristians. En encarregat de concitar les peticions aquestes festes, el venciment de puntuals, personalitzades, contra l’enemic, del dolent, és sempre ne- el mal de gola; sant Lluís Gonzaga cessari. N’és la base i el motiu. del mal d’estómac; santa Apol·lònia contra el mal de dents..., i així la És per tot això que la “petjada” nostra cultura tradicional ha elabo- del Mal es pot veure arreu, des de les rat uns llistats inabastables de mit- festes populars amb base (dissimu- jancers entre home i Déu davant les lada) d’aconseguiment de parella, més puntuals i peregrines aparicions com ara en les batalles de farina car- del Mal (i segueixen apareixent-ne nestoltenca de Bèlgida o en la per- encara: santa Rita contra el maltrac- secució que fan els xicons de Benis- tament domèstic; sant Expedit per a la Cuca Fera (monstre mític amb soda per embrutar les xiques amb la aconseguir allò que se li demane, de què es confonen en ocasions), són cendra de la foguera de Sant Antoni, manera immediata; santa Tecla da- alguns dels personatges malignes a totes les ludomàquies promísques vant els problemes informàtics... ). representats de més antic i amb ma- (Tomatina de Bunyol, Ambaixada jor èxit, com veurem, entre el nostre de les Tomaques de Cocentaina, ba- El Mal vençut, ha apa- bestiari més rebregat. talla de Confeti de Morella, Meren- regut en totes les arts: l’In- guina de Llíria, la “difunta” Raïmà fern, el Purgatori, el Limb, el L’art, religiós o no, encara conde la Pobla del Duc...), en totes elles Si d’Abraham retratats imagina- tinua oferint-nos imatges del Mal. hi trobem ben present aquest esperit tivament en els retaules d’ànimes D’exemples, en tenim molts i més. de batalla: de tots contra tots i sense medievals, les representacions dels Ens detindrem en José Segrelles exèrcits formals, o bé amb exèrcits sants patrons... D’entre aquestes, (1885-1969), que pintà entre les desdibuixats (com en el cas contestà cal destacar aquelles que s’acom- llunetes de l’església de l’Assump- o també en la batalla dels Enfarinats panyen d’un símbol animal: en ells ció d’Albaida una molt interes- contra l’Oposició Municipal de la és que hem arribat a concretitzar el sant i personalíssima interpretació Festa de Folls d’Ibi). Hom ha volgut Mal més enllà de la llegenda que d’un dany social: la passa de cò- trobar “Mal” en la vella ironia (ara l’expandeix. L’hem reduït a dimoni lera que patí aquella vila el 1885 i mig perduda) de Falles i Fogueres o drac sempre que era sant Miquel que fou vençut, segons la llegen- d’Alacant, especialment quan eixe Arcàngel qui s’enfrontava a ell a da, per la Mare de Déu del Remei. mateix “hom” és el burlat... Però el partir del relat bíblic de la derrota Es tracta d’un original còlera sar- Mal vençut de què parlem, podem de l’Àngel Caigut (potser un dels gantanístic que enarbora una mortal trobar-lo fins i tot en les funcions casos més socorreguts en la nos- dalla a la cua. I Manuel Boix (1942) religioses més elevades. Al Misteri tra pintura antiga), l’hem fet serp ha realitzat en bronze un impressio- d’Elx, en la representació del dia de (l’únic animal d’existència real i nant drac travessat per la llança de la Festa, l’episodi sempre polèmic immediata entre els dels sants) en el sant Jordi per a Banyeres de Mario- de la Judiada, l’entrada dels jueus ja nomenat cas de la Puríssima Con- la (2002), un gegantí conjunt situat en massa per reclamar als Apòstols cepció; el tenim com a drac en el on abans hi havia l’ermita del sant el cos de la Mare de Déu perquè no cas de sant Jordi, que potser és l’en- (s. XIV), coneguda com “del conju- es “torne a produir” la que ells con- carnació del Mal més estesa i versi- rador” contra les tronades... sideren “desaparició” (que no resur- onada; i tenim encara la Tarasca de recció) del cos de Jesús -desaparició santa Marta, una bèstia salvatge a la La Festa i el Mal que atribueixen als Apòstols- no és que la santa vencé amb el poder de més que un malèvol atac físic als l’oració en arribar a Occitània des Veurem ara la influència que el protagonistes sants, i teològic contra de Palestina... Tant aquesta Taras- “Mal vençut” ha tingut en la festa la creença eclesial. Ambdós atacs es ca com el Drac de Sant Jordi, junt valenciana. Els nostres costums resoldran, a major glòria de Déu i

138 - Almaig, Estudis i Documents 2012 De tot mal tenim novena El “Mal vençut” a les representacions festives valldalbaidines i valencianes

penitencial de la Quaresma. L’apa- rició pública i festiva de ninots s’enceta amb les fogueres de Sant Anto- ni de pobles valldalbaidins com ara Albaida i Otos. Aquests ninots tenen un clar caràcter satíric i burlesc, que els exclou de la malignitat directa: només ho són, de malvats, a través de la vessant de maldat social que puga incloure aqueixa crítica. Sí que són certament “malignes” les figures carnestoltenques que representen el vell senyor Carnaval en l’actualitat: les sardines, sobretot, en els soterra- ments de Dimarts de Carnestoltes..., un fet ben curiós sent que justament és sardina, “peix” volem dir, allò que més fàcilment es podia menjar en el període de restricció alimentària que era la Quaresma. A indrets com ara Nostra senyora contra la pesta (S. XVII) Arxiu de la catedral de València Villar del Arzobispo (els Serrans), no oculten per a res la malignitat dels seus fidels, amb el venciment zar d’alguna manera “el Mal”. Junt del ninot hominoide empresonat que d’aquest mal sorpresiu: els jueus el Judes, i dins del mateix cicle, els anomenen “el Tio Chinchoso”, ni el que toquen la Mare de Déu queden pocs pobles que encara mantenen de la gran “Morca” (botifarra). En amb les mans “gafes”, i serà sant l’acte de la Salpassa, l’acomiada- concitar, com també fan les Sardines Pere qui resoldrà el miracle marià ment simbòlic i comunal que es fa carnestolteques, tots els “Mal” uni- amb la curació una vegada els Jueus casa per casa de Jesucrist el Dimarts versals, són cremats en la gran pira s’arrepentiran i convertiran. o Dimecres Sants, es cuiden molt i de final de festes. Per tal de marcar molt de repetir ni permetre les des- més encara “el Tio Chincoso”, ara La cultura para-religiosa, també trosses que s’hi feien d’antic quan li afigen el rostre d’algun famós co- ens obsequia amb elements assu- els xiquets del poble anaven davant negut per la seua negativitat social: midors del Mal. Dins el cicle Pas- del rector i els acòlits colpejant amb Ramoncín, Belén Esteban, George qual, en la zona més pròxima a la les seues maces tot allò de fusta que W. Bush, i el 2012, el Molt Honora- diòcesi castellana de Conca, encara se’ls presentara al davant. A Otos, ble Francisco Camps. existeixen les figures de “Judas”. foren pioners en la instal·lació da- El diumenge de Glòria pel matí, vant de les cases que així ho volien, Els ninots que continuen el joc en indrets com ara Venta del Moro de caixes de fruita o troncs perquè quaresmal són els que es planten (la Plana d’Utiel), apareix un ninot els xicons s’ho passaren d’allò més davant de les cases, justament el penjat del campanar que és llençat, bé sense afectar portes ni finestres. dimecres tercer de la Quaresma, el cremat, colpejat i arrossegat per tots El costum de colpejar els bancs de dia que li fa de meitat i frontissa. els xiquets del poble com a venjança les esglésies i els confessionaris amb Sovint representen una parella de infantil però simbòlica d’aquell perles maces en el moment que l’Esglé- veïns d’edat, i estan envoltats d’es- sonatge bíblic que fou apòstol i, a la sia assenyalava la mort de Crist, el crits crítics: Els Ninots de Mitjan vegada, traïdor a Jesucrist... Dijous Sant, va desaparéixer molt Quaresma. Es relacionen del tot més abans que la liturgia apartara els amb els que hem nomenat de Sant Els “Ninots Malignes” Oficis de Tenebres, i ja només es té Antoni i són els precedents més com a curiositat etnològica... antics i directes dels ninots satí- Com que hem tret a dansa el rics fallers. Ara mateix, gogen de Judes, que per cert compta amb un És, però, ben curiós que alguns bona salut, tant de presència com grandíssim predicament festiu a dels possibles exemples de l’exis- de tècnica, atenció i força crítica, Mèxic i Veneçuela, caldrà seguir la tència dels Ninots Malignes es tro- al Raval de Cocentaina (“Els Na- troca pels ninots o els elements reben lligats al final de les Festes de nos del Raval”) i encara podem presentatius que puguen simbolit- Folls, tot cobrint també el període trobar-los com a “el Vell i la Vella”

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 139 De tot mal tenim novena El “Mal vençut” a les representacions festives valldalbaidines i valencianes

les seues aspiracions de reconeixe- i Bé en les festes morocristianes ment patrimonialístic internacional. perquè el tema és d’aquells que poden allargassar-se de bona veritat, En un principi, al temps barroc, per profunditat i casuística5. Reco- era comú a tot Europa el fer dan- manarem algunes lectures i insis- ses i cremar una efígie gegant del tirem en el fet estrictament polític Profeta musulmà com una burla de la fundació festiva en els segles directa a la religió islàmica, jus- XVIII i XIX, a les comarques del tament quan les tropes de les di- voltant de la Mariola i del curs alt ferents nacions de creença musul- del Vinalopó. Com és ben sabut, mana començaven a ser vençudes les festes morocristianes hereten a Picassent (l’Horta). Fora del seu pels europeus. A les comarques de nombrosísims costums previs, que dia original, tenim les “Velles de la Vall d’Albaida, el Comtat de Co- agombolen i evolucionen en un Serra” d’Elx i els “Nanos” d’Agost centaina, l’Alcoià, les Marines i la mateix model mariolenc, l’expres- (l’Alacantí) com a més assenyalats vall alta del Vinalopó, fou assimil· sat ací mateix, diferenciat dels al- exemples. Cap d’ells es crema hui lat dins la festa morocristiana, on tres models ibèrics, europeus i hisen dia. Els que es feien a València, després de les convenients desapa- panoamericans, centrats en danses sí que es cremaven. ricions (després del concili Vaticà guerreres (la Todolella i Peníscola II -1962-1965-, pels problemes a les nostres comarques) i en repre- No cal obviar ací el ninotet pla i amb l’exportació tèxtil als països sentacions de velles comèdies amb amable de” la Vella Quaresma”, re- nordafricans en els darrers anys 70 rerefons patronal marià (l’Entra- vitalitzat darrerament a Ontinyent i i la crisi de les caricatures daneses moro de Tuéjar o el d’Aras de los la Vall d’Albaida. El calendari qua- de Mahoma de 2006), ha retornat Olmos). En tots els models, el Bé, resmal entra dins d’aquest joc amb cada vegada amb més potència el “nosaltres” cristià, venç el Mal, un valor de malignitat superior al (Sax, Villena-Biar), però totalment “l’altre”, el Moro, ajudat, sovint, dels altres ninots que presentem. És despullat de qualsevol crítica re- pel Deus ex machina teatral antic: penjada als vidres de les finestres, i ligiosa. Ha passat a ser entés com una aparició celestial que fa triom- s’està penjada set setmanes, mentre una peça imprescindible, estimada, far finalment els cristians en textos van tallant-li-se els set peuets, un emotiva i lloada pels pobles que la que arriben a ser autèntiques expi- cada dissabte de Quaresma. Final- tenen com a patrimoni propi. Enca- acions públiques de pecats. Encara ment és cremada amb el foc purifi- ra es fan abotades (crema del seu podem trobar-ne, de tals represen- cador de les parròquies, després de cap), però també se li arriba a tenir tacions –i integradíssimes dins el l’encesa del Ciri Pasqual la Nit de una estima tan gran com la que li programari d’actes-, en algunes la Resurrecció i com a senyal del professa Biar, on aparegué com a poblacions de model mariolenc. final del periode. Hom, però, ha ítem votiu en la “Processó dels Es- És el cas del “Despojo” del Moro a volgut anar més enllà i ha enllaçat pies” i encara concita al seu voltant Bocairent, Fontanars dels Alforins aquesta figura amb les inofensives una de les més brillants “Festes de o Villena. ordalies santjoanesques, tot atribu- Folls” de les tantes que es donen int un “poder esotèric”, a la figura: a terres valencianes. La melodia, Ara mateix que el fet de l’es- el d’arreplegar el dol d’una casa i preciosa, mateixa de la dansa que pectacle mateix oferit, la lluïssor fer-lo desaparéixer en el foc. Una acompanya la Mahoma apareix a (atractiu, musicalitat, possibilitats malignitat amb efectes absoluta- nombroses poblacions com a base imaginatives...), la reconversió so- ment positius en tot cas. d’altres danses tradicionals (com a cial minoritzadora del fet religiós passacarrers de Mahoma a Bocai- i la paulatina facilitat de canvi de Encara queda tractar el ninot rent, Aielo de Malferit i Agullent, comparsa i bàndol (impensable en més inequívocament carregat de com a dansa de Nanos a Alcoi i alguns indrets festers fa pocs anys), negativitat; l’únic gegant tradicio- Castelló de la Plana, els Cabets impossibiliten una classificació nal valencià que s’aparta del cicle d’Ontinyent, el Ball de Torrent...). festiva del “Mal” contra el “Bé” processional: La Mahoma4, que a nivell sociopolític, econòmic.... tant ha complicat darrerament la El fet maligne en els Moros i Queda viu, això sí, l’esquema d’al- celebració mateixa del cicle que Cristians. ternança en la victòria (model po- l’inclou actualment, el dels Moros i lític i ideològic de “conquesta” i Cristians. Fins i tot, la seua perma- No entrarem massa profunda- “reconquesta”) en què la primera nència pot entrebancar realment en ment en el fet de la lluita entre Mal batalla la guanyen els musulmans i

140 - Almaig, Estudis i Documents 2012 De tot mal tenim novena El “Mal vençut” a les representacions festives valldalbaidines i valencianes

la segona els seguidors de la creu. segle XIX. Entre d’altres orígens, representats als Moros i Cristians Ni tant sols les Mahomes són ja com ara el de l’evolució de la made Sax. símbol de negativitat sinó d’orgull teixa soldadesca foral que dóna els històric local i en acabant les bata- actuals “Mosqueters” de Bocairent De representacions en què els lles, els mateixos capitans són els i encara d’altres de nom menys musulmans són els dolents absol- primers a abraçar-se. És allò que direccional o el mateix llegendari tuts anem encara servits. Ho són diuen les ambaixades d’Ontinyent que fa els “Moros Vells” hereus dien la major part de les ambaixades (de Joaquín Cervino, 1860)6, pot- rectes dels morisquets que es que- existents, des de les més serioses a ser de les més modernes i interes- daren a les nostres terres després de les còmiques, i inclouen perles com sants d’aquest génere propi de la la bàrbara expulsió de 1609, potser el “Juicio Sumarísimo al Moro renaixença valenciana, recarregat el fet més cridaner pel que fa a la Traïdor” de Xixona, o bé els tants de mostres jocforalistes i nacio- formació de filades és el polític, “Despojos del Moro”, acte simbò- nalistes hispàniques: “Ven y con- sobretot el de les filades cristianes. lic en què el representant de l’exèr- siente que en ficción risueña,/ Y Tot i tenint en compte que “el do- cit musulmà pren la religió dels en bullicioso retronante alarde,/ El lent” sempre és “l’altre” (i que la vencedors mentre atribueix signifi- humo de la pólvora te anime,/ Y el creació del bàndol moro té les seues cats negatius a la roba que va tra- estallar del arcabuz te halague,/ Re- pròpies directrius), en els pobles on ient-se de damunt. L’històric “Ball cordándote hoy luchas y proëzas/ la majoria de la població era ma- del Moro” s’ha perdut, i les restes De otros siglos tal vez y otras eda- joritàriament carlina, o bé era par- que en queden són mostres coreo- des/ Que tu fe aviven y que á nadie tidària dels liberals, no era estrany gràfiques populars sense cap càr- cuesten/ Ni una gota de llanto ni la creació de comparses que agru- rega paral·lela. Poc a poc, com ja de sangre/···/ Ven hoy á ver cómo paren gents d’aquestes ideologies hem apuntat, la diferenciació dels en alegres burlas,/ Recordando el i que precisament foren aquestes exèrcits ha perdut la ideologia, i la valor de nuestros padres,/ Unos ideologies les què els identificaren. mateixa història si ens apurem, en somos cristianos, otros moros,/ Y El cas més conegut és el que gira comprovar existències d’indis si- todos en quererte ¡oh patria! igua- al voltant de la posició política da- oux nord-americans, diversos tipus les”. I diem “moderna”, entre altres vant un tema tan actual llavors com de caragols de la terra i personatges coses, pel seu tractament de la idea el de la unificació italiana -a partir de dibuixos animats televisius dins del “Mal”..., manté la ideologia do- de la segona meitat del XIX espe- el catàleg de comparses que hem minant en què el “Moro” és l’ene- cialment-, que dóna dues versions: tingut i mantenim... mic tradicional (“Acaba España de el tramuntà i ultracarlí “Tercio de mostrar que sabe/ Pelear y vencer, Zuavos del Papa” de Bocairent, Els Dimonis i Diables y de Marruecos/ Dominar los fero- contrari a la unió i favorable al ces estandartes”), però, al temps, manteniment dels Estats Pontificis, En cert, la nostra tradició diable- justifica la derrota cristiana que es i les companyies de “Garibaldinos” ra és potser més rica pel que fa a les produeix pel matí no amb les bra- d’Alcoi, Cocentaina i d’altres po- rondalles (els dimonis que ens con- vates tradicionals i peregrines, sinó blacions liberals, partidaris del tà n’Enric Valor a El Dimoni Fuma- en els mateixos “pecats” comesos “Risorgimento” italià dor” i El Jugador de Petrer són in- per la gent cristiana. i que encara oblidables), les històries locals (la estan Cova de l’Avern d’Ontinyent), i els L’interessant, potser, és resse- temors i les ordalies santjoaneres guir la fundació d’algunes que no per les seues representacions filades característi- festives. Perquè a banda dels dimo- ques en el nis teatrals, especialment els nada- lencs dels Betlems, escassos per ací (Betlem de Nicolau d’Ontinyent), però rics i molt desenvolupats als “Pastorets” de Catalunya, com a fet festiu tradicional només comptem amb l’equip diabòlic que representa les temptacions de sant Antoni en les Santantonades de la comarca dels Ports i determinats pobles de les properes (Forcall, Morella, la

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 141 De tot mal tenim novena El “Mal vençut” a les representacions festives valldalbaidines i valencianes

Todolella, Vilafranca...). I parlem autèntica preciositat de diablessa cipava un diable que arrossegava d’equips diabòlics perquè el paper encadenada pel coll al sant. Cal una cadena ben grossa tot repre- dels mateixos el desenvolupen di- destacar sobretot les figures de sentant l’intent satànic de governar versos personatges: hi ha un diable Sant Jordi, en què el mal vençut és el món una vegada Jesucrist estava major, el Despullat, Lucifer o Ga- el drac, com hem vist, però també mort. Relacionat amb aquest, prop lant, amb túnica, cara enfarinada, els “Moros” a la ciutat d’Alcoi, del nostre àmbit, a la vila murcia- esquelles a la cintura i una bufa de on la tradició figurativa patronal na de Iecla, el matí del Diumenge porc unflada a l’esquena. Després vol recordar que Al-Àzraq va ser de Resurrecció, mentre la processó arriba el dimoni femení, Filoseta, llegendàriament vençut en aquella desfila, un jove disfressat de Di- Dama, Temptadora o Astúcia, que població mariolenca i, per tant, els moni corre entre el públic que el tots aquets noms rep. Van després musulmans seran els qui encarnen persegueix i prova d’estovar-lo de les Botargues, potser representants la idea de la malignitat. valent, un costum que sembla d’ar- dels “pecats capitals”, que van ves- rel aragonesa i que es troba ben viu tits d’un blanc pintat amb dibui- No podem oblidar tampoc una en festes com ara la del Zipotega- xos esquemàtics blaus i vermells, companya diablera per la dimo- to de Tarasona, a qui se li tiren to- i duen carxots de paper enrotllat niesa salemera. A Oriola, el pas maques, i que troba relació amb la per perseguir Sant Antoni i els seus processional de setmana santa ano- figura maligna del Judes, de qui ja acompanyants. Finalment aparei- menat “El triunfo de la Cruz”, de hem parlat. xen els Diables, tinguts com a re- Nicolás de Bussy (1695), du un presentació dels “pecats venials”; dimoni femení ben reconeixible. Els tants elements i personatges van amb la cara descoberta i vestits Aquest ha atorgat malnom a tot el processionals de negre i vermell.7 conjunt, conegut ara com “la Dia- blesa” i que és ben esperat i admi- Les processons que proven a Els dimonis de foc són els morat en el seu processionar. resseguir la principal de les de les derns protagonistes dels Correfocs, nostres comarques, el Corpus de tant de moda a tantes festes valen- D’entre els representats festiva- València (1326), omplen el territori cianes –i sovint com a substituï- ment, el més conegut dels Dimonis de personatges bíblics que repre- dors de les cordades- en el final valencians és el de la peregrinació senten el “Bé” i, també de repre- del segle XX i principi del XXI. de Sorita (els Ports) al santuari de sentacions malignes a les que es sol Han estat importats directament la Mare de Déu de la Balma cada véncer in situ, a través generalment del costum parateatral i pirotècnic 8 de setembre. Quan els romeus i de danses. El Mal, lluent i admira- popular de les comarques del cen- els dansadors processionals arri- ble, és vençut en directe per tal que tre de Catalunya, separat ja del tot ben a l’impressionant templet que el públic quede convençut de les del fet processional religiós que li dóna pas al recinte sagrat, apareix “veritats” de la fe almenys des del donà origen, com a espectacle au- un Dimoni que els barra el pas. Im- temps barroc de la Contrareforma, tojustificat i suficient. Com a tal, mediatament fa la seua entrada un quan València fou model pioner a ha acabat integrant-se perfectament Àngel que prova a dialogar amb el imitar. Resseguirem ara algunes de dins el sistema festiu valencià amb Dimoni i, en no convéncer-lo, el les representacions malignes, tot la generació d’un nombrós grup de venç immediatament per la força. començant no pels personatges hu- colles pròpies i, ara mateix, pateix Llavors, l’Àngel deixa pas franc mans en sí, sinó per dues tipologies els mateixos entrebancs que patei- als romeus i els encoratja a seguir representatives d’allò més interes- xen la resta de les nostres festes el camí que els du tant al santuari sants, les roques i el bestiari. pirotècniques: les prohibicions dels com a enfortir la seua fe. coets, les mesures de seguretat que Les Roques de València són obliguen els participants a especi- De personatges processionals dels pocs carros triomfals i escena- alitzar-se i l’augment constant del diabòlics també n’han existit en les ris mòbils que resten d’un costum preu de les assegurances... processons religioses. Tradicional- molt generalitzat en el temps re- ment, la figura d’un dimoni, un veí naixentista i barroc i que prové de D’entre els dimonis processi- disfressat, apareixia al davant del l’antiguitat llatina. La Roca de Plu- onals, cal destacar els escultòrics, baiard processional de Sant Miquel tó, la segona més antiga, encara es representats abastament en les fi- a Bellreguard (la Safor), entre els conserva. Ja el 1512 era coneguda gures processionals de Sant Mi- xiquets de comunió. I a Ontinyent, com a la “Roca Diablera” perquè quel, amb exemples molt remar- en la Processó del Divendres Sant, estava farcida de representacions cables, com ara el de Salem, una la del Sant Soterrament, hi parti- demoníaques i ostentava els noms

142 - Almaig, Estudis i Documents 2012 De tot mal tenim novena El “Mal vençut” a les representacions festives valldalbaidines i valencianes

dels Pecats Capitals que calia vén- Cal descartar, però, la presència dominen a l’hora de la creació de cer. A sobre del tot, s’hi representa- del mal en un dels grups més espe- Gegants, especialment els que són va el déu pagà dels Inferns, Plutó, i rats de les processons, els Gegants i duts per colles i entitats privades, era la roca relacionada amb el Ball els Nans10. Fóra de la representació tot i reservant –habitualment- les de la Moma, el més catequètic de històrica de la Mahoma, no ha estat representacions historicistes i lite- tots els existents al Corpus: la lluita fins el final del segle XX que han ràries pels gegants representatius directa entre el Bé i el Mal... Sem- aparegut gegants diablescos (ben de viles i ciutats. Així i tot, de nans pre desfilava enmig d’un espectacle destacada és la Dimonieta de Bada- negatius, un bon grapat en tenim. pirotècnic que no s’ha conservat.8 lona -1993-) o nans demoníacs-fes- Hi ha casos ben curiosos, bastant tius. Fins i tot, ara trobem rebrotins recents i no del tot relacionats amb Pel que fa al bestiari, cal asse- de les velles Mahomes cremables el costum processional sinó amb la nyalar que amb els enormes animals barroques, com és el cas del gran voluntat d’esporuguir els infants de cartró i fusta, alguns dels quals diable que és cremat en cada fes- (alguns d’ells són creats directa- desfilaven amb melodia i dansa prò- ta badalonina de Sant Anastasi a ment per grups dansadors, grups pia a diferència dels que hem here- mena de falla valenciana, des de d’animació o associacions volunta- tat, estàtics i arrossegats per bastai- 1940. Des del seu origen proces- rioses). Un dels casos més curiosos xos, era com hom solia representar sional, tant els Gegants (València, és el d’El Campello (l’Alacantí), allò considerat més grandiós dins la 1588), com els Nans (el primer on hi ha tres cabuts que represen- creença, en tamany (sant Cristòfol) conjunt complet és el valencià de ten el Bé, Santa Teresa, la Iaia i el o importància simbòlica (l’Àliga de 1666), les figures han representat Iaio, que dansen amb altres tres que Sant Joan, que representava el rei parelles de diverses races humanes signifiquen sense cap complex el mateix, i encara s’hi conserva a Mo- tot volent significar que tot el món Mal, tot i repetint esquemes men- rella –en la versió més tradicional-, prestava adoració als ideals cristi- tals socials: la Bruixa, el Dimoni València –tres àligues: reial, l’esglé- ans catòlics. Els nans, començaren i el Moro... (sobre representacions sia romana i l’espanyola- i Oriola volent significar la descendència de com ara la d’Ibi, amb una vídua, –el “pájaro Oriol” sobre la bandera Sem, Cam i Jafet, els fills del pa- un rector, un contrabandista i un de la ciutat). Era també la millor triarca Noé. Fins ben entrat el se- guardiacivil, la interpretació podria manera de representar la Tarasca de gle XVIII (amb el Rei dels Cabets ser problemàtica...). D’ací que en Santa Marta (la de Xàtiva duia al d’Ontinyent, documentat el 1833), molts pobles els nans representen damunt una petita imatge de la san- no s’inicià el ric desenvolupament tranquil·lament personatges tan ta que feia voltes i voltes), el Drac representacional que hui tenim. Un atractius visualment, i esglaiadors de Sant Jordi i la Cuca Fera. Sobre fet que, entre els Gegants, no s’ha pels infants, com ho és el diable la Cuca Fera, conservada hui a Va- donat fins l’inici del segle XXI, (Aielo de Malferit, Benicarló, Ca- lència i Alcoi, el professor Antonio atés que abans, només s’hi afegi- llosa d’en Sarrià, Novelda, Ondara, Ariño9 fa unes consideracions espe- en personatges llauradors per tal Oriola...). cials per tal d’unir-la a la figura de la de representar el poble pla que ob- Mahoma, tot personificant ambdós servava i aplaudia. Ara mateix, la D’entre els balls processionals, el Mal absolut: “La Cucafera, alho- sorpresa i la imaginació són els qui cal destacar, i ja ho hem fet, el Ball ra monstre i mecanisme humorístic, de la Moma. Dansa barroca consi- grotesc i bromista, fantàstic i horro- derada com a la de major contingut rós, causava al mateix temps rissa i catequètic i que, nascuda a Valèn- horror, por i humor. Aquesta simbi- cia, s’ha distribuït per tot el nostre osi peculiar característica del besti- territori sense majors diferències ari fantàstic no deixa de ser curiosa que alguns menuts canvis simbò- i inquietant [...] En la Mahoma s’ha lics i representatius. Entre elles, cal produït ja una concreció socio-his- distingir pel mèrit coreogràfic la tòrica del Mal, encara indeterminat del Corpus de Xàtiva, una vertade- en el drac [...] una matriu polivalent ra i emocionant lluita entre el pecat d’al·lusions simbòliques” que, en la de la Ira i la Moma, la “Virtut” o la Mahoma es difumina i concretitza “Gràcia”, vestida de núvia blanca i en “el símbol religiós de l’enemic”. adreçada amb corona reial floreja- Uns enemics als qui vencem simbò- da i ceptre, i amb el rostre cobert licament cada vegada que fem festa: per una màscara i un mocador blanc el Mal vençut. que oculta, sempre, el rostre d’un

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 143 De tot mal tenim novena El “Mal vençut” a les representacions festives valldalbaidines i valencianes

home... Els Pecats Capitals són els En el Misteri d’Adam i Eva, el contrincants. Són anomenats “Mo- paper del Mal l’assumeix la Serp- mos”, nom que no cal confondre en dimoni que tempta els protagonis- absolut amb el gènere teatral de- tes tant a València com als misteris senvolupat en les festes a partir del i martiris infantils d’ Algemesí. El renaixement, d’igual nom. Aquests pare dels Santets Bernat, Maria i pecats lluiten amb la Moma amb Gràcia és el dolent absolut en la re- bastons, amb què marquen camí i presentació teatral algemesinenca, frontera, i amenacen. Els seus ves- com ho és també el pare de Santa tits són cridaners del tot i es basen, Bàrbera. No cal dir que el final dels pel pantaló, en els colors de la ves- tres representants del Mal és dolent. pa i pel barret en una forma imagi- Ells també són el “Mal vençut”. nativa que remet a un drac. Sempre duen màscara negra. La seua rica Les heroïnes bíbliques de l’An- representació sol acompanyar-se de la Todolella o Titaguas, passant tic Testament són altres dels perso- d’un símbol que els identifica i que també pels balls dels Cavallets de natges relacionats amb aquest Mal sol situar-se en el capell que els co- Xàtiva o València, la Dansa de Car- perdedor. No per elles mateixes, car breix el tòs i que cau del barret. En xots dels Locos de l’Olleria o la en la cultura representativa es tenen les representacions més simples es Dansa dels Turcs valenciana, tots com a prefiguracions de la mateixa repeteix la silueta negra d’un dimo- ells han perdut, si és que la tenien, Mare de Déu, d’ací la seua partici- ni sobre el fons groc pestífer. A Xà- la distinció entre bàndols i els seus pació en processons marianes com tiva, el nom de cada pecat apareix a protagonistes visten de la mateixa la Volta General de la Vallivana al l’esquena de cada Momo. manera i lluiten entre si. Les ex- Sexenni de Morella13. Per aquest cepcions són mínimes: el Ball dels motiu, també es troben pintades a Una de les representacions sim- Cavallets de Castelló de la Plana o nombroses esglésies i capelles va- bòliques més completes simbòli- el Ball dels Cavallets d’Ontinyent lencianes. Algunes d’elles, com ara cament és la d’Alcoi11, treta d’un (1999), que representa una batalla en la representació morellana de les comentari oriolà del segle XVIII entre les milícies efectives onti- Heroïnes, duen com a símbol iden- d’un llibre de Ramon Llull. Sobe nyentines i els pirates barbarescos, tificatiu la representació del cap ta- fons verd ribetejat en groc, aparei- tot rememorant les “eixides” en llat dels seus enemics, encarnadors xen unes figures negres: La Ira és defensa dels pobles de la Marina i del Mal. Judit du el d’Holofernes i una muntanya que treu foc pel cim, la Safor a què estaven obligats pels l’espasa amb què el tallà i Jael el de amb raigs; l’Avarícia és un sac de furs les Viles Reials valencianes12. Sisarà i la maça amb la qual l’es- diners, trencat per baix, per on van clafà. Les seues històries decoren caient les monedes; la Supèrbia és Unides a les processons, però també el “Carro Triomfal” morellà representada mitjançant un cavall amb un desenvolupament teatral a sobre el què desfilaran les virtuts encabritat; la Luxúria és una dona banda, hi ha els Misteris del Cor- fetes xiquets angelets. El costum amb grans pits... i cua; la Gola és un pus. Un dels més representats, que dels caps continua a Morella amb la frare ben gros, amb el coll envoltat es conserva encara a València, és representació també infantil del rei d’embotits; la Peresa es representa el del Rei Herodes, on el personat- David, que té al dalt de la pica que amb una Tortuga i l’Enveja amb ge d’aquell mal rei bíblic s’erigeix sosté el cap sanguinós del gegant dues figures amb cara de dona i cos com a representant del Mal vençut Goliat, amb la pedrada de fona al de serp que van mirant-se. Les ban- –com succeeix també a representa- cap i tot... A Morella, encara, hi ha deres que acompanyen la dansa, so- cions nadalenques com els distints el grup de les Santetes, personatges len representar dimonis, com també Autes dels Reis d’Orient (Villena)-. cristians identificats pels instru- la bandera que s’usa en el Ball de la A Ontinyent, el rei Herodes és re- ments del martiri de sant, dolorós Degolla dels Innocents, la famosa cordat per la seua participació en però glorificador (santa Caterina “Degollà” que tant divertit fa el fila processó del Sant Soterrament d’Alexandria i la seua roda i santa nal de la Cavalcada del Convit del (també ho feia en el Corpus). En Bàrbera amb la torre on fou em- Corpus de València. desfilar, anava llençant caramels presonada), i pels órgans sacrificats cap enrere, sobre la seua llarga (santa Llúcia i els seus ulls i santa Pel que fa a les altres danses de capa, per tal que els arreplegaren Àgata els pits). Els Apòstols també lluita, des de la tan antiga dels Por- els xiquets, tot simbolitzant que solen mostrar els instruments amb rots de Silla a les danses guerreres atreia cap a ell els Innocents... què foren occits, com a símbols

144 - Almaig, Estudis i Documents 2012 De tot mal tenim novena El “Mal vençut” a les representacions festives valldalbaidines i valencianes

4 Pel que fa al fet de la Mahoma, podeu ampliar propis: sant Andreu du la creu as- Santa valenciana s’està obrint lloc a informació a les següents obres: pada, sant Bertomeu el ganivet amb novelles fórmules de representació - PLA, B. “El Ball de la Mahoma a la Vall que se li retirà en viu tota la pell, que, pel que fan al “Mal vençut”. d’Albaida” dins les Actes del Primer Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida. IEVA i Dipu- sant Felip una creu en forma de T, I no és que “qualsevol cosa” puga tació de València. València 1996. sant Tomàs du una llança, Jaume ser admesa, però la imaginació dels - GÓMEZ I SOLER, S. “Una mirada als el Major du un pal, sant Simó du confrares sempre va més enllà, i gegants i nans valencians” dins ARIÑO VILLARROYA, A. (director). El Teatre en la una serra, sant Judes Tadeu du una les propostes segueixen conservant festa valenciana. Consell Valencià de cultura. maça i sant Maties una destral. aquell punt atractiu visualment de Generalitat Valenciana. València 1999. la maldat derrotada. Un dels mi- - GÓMEZ I SOLER,S. “Obra de Moros. Un passeig per la memòria dels “moros”i de les Deixem pel final de les proces- llors exemples és el recentment tret seues representacions a la Vall d’Albaida”. sons de Corpus una de les repre- personatge de Judes a la Processó Revista Almaig Estudis i Documents XXVI. sentacions més extraordinàries i del Silenci d’Ontinyent. El 2011 es La Nostra Terra. Ontinyent 2010. 5 Podeu ampliar informació a les següents esporuguidores del Mal, vençut per creà aquest paper caracteritzat per obres: Crist i, dins la cosmovisió catòlica, dur al cap una tela negra, que impe- - GÓMEZ I SOLER, S. “No ens toqueu l’esen el futur que serà el Judici Final, deix que siga coneguda la persona tora...! Un apropament als elements de caràc- ter “anti-islàmic” de la festa morocristiana”. vençuda també pels Justos: la Mort. que el representa per tal d’evitar Programa de Festes de Moros i Cristians cap problema de maledicència. Du 2003. Societat de Festers del Santíssim Crist Al Corpus de València apareix una corda grossa al coll nugada a de l’Agonia. Ontinyent 2003. -ALCARAZ I SANTONJA, A.. Moros i Cris- vestida amb una túnica negra que mena de sogall. A la mà, una bossa tians, una festa. Edicions del Bullent. Valèn- reprodueix un esquelet humà, i du amb les 30 monedes de plata que, cia 2006. tapat el cap per una caputxa. Ben segons l’historiat bíblic rebé Judes 6 CERVINO Y FERRERO, J.J. Embajadas del Moro y del Cristiano. Facsímil de la Imprem- coneguda és la seua dalla, on hi ha com a preu per vendre Jesús, sota de Francisco Vila, Ontinyent 1901. Llibre- escrit dues llegendes històriques bre el que hi ha un quadrat màgic ria París-València. València 1996. que la identifiquen: “lo temps breu” aritmètic, el mateix que va escul- 7 Per ampliar la informació sobre sant Antoni i les santantonades, vos recomanem aquestes i “Nemini parco” (No perdone nin- pir Josep Maria Subirachs (1927), obres: gú), tot i simbolitzant l’efimer de a la basílica de la Sagrada Família - BOUCHÉ. H. “La Festa de Sant Anto- la vida i la certesa del seu final. La de Barcelona, i que dóna sempre el ni Abat” dins ARIÑO VILLARROYA, A. (director). El Teatre en la festa valencia- representació més reeixida d’entre mateix resultat sumatiu, en horit- na. Consell Valencià de cultura. Generalitat les històriques del nostre àmbit cul- zontal, vertical i diagonal, el nom- Valenciana. València 1999. tural, per la fidelitat iconogràfica i bre de 33, “l’Edat de Crist” que es - ARIÑO VILLARROYA. A. “Sant Antoni Abat”, dins ARIÑO VILLARROYA, A. i la seua simbologia, és la Dansa de pot sumar de 130 maneres distin- SALAVERT FABIANI. V. L. (dir.): Calenda- la Mort de Verges (el Baix Empor- tes... Ara mateix, s’estudia afegir ri de festes de la Comunitat Valenciana, vol. 2 dà), que té lloc cada Dijous Sant. a dita processó, i junt a Judes, una (Hivern), Fundació Bancaixa – Diputació de València, 2000. representació del dimoni Belcebú, - Diversos Autors. Actes de les Jornades Dins el cicle de la Setmana San- com a “Senyor de les Mosques”... d’Estudis sobre la Festa de Sant Antoni als ta, apareixen en les nostres proces- Països Catalans. Ascó 2006. Centre d’Estu- dis de la Ribera d’Ebre. Calaceit 2008. sons i de fa segles personatges ves- 8 ARIÑO VILLARROYA. A. “El Corpus tits de legionaris romans, desfilant Christi”, dins ARIÑO VILLARROYA, A. i a mena de piquet o bé custodiant SALAVERT FABIANI. V. L. (dir.): Calendari de festes de la Comunitat Valenciana, vol. 1 o fuetejant representacions cristí- (Primavera), Fundació Bancaixa – Diputació coles, humanes o no. Són els ro- de València, 1999. mans (dits “Adrians” a poblacions 9 ARIÑO VILLARROYA. A. Festes, Rituals i Creences. Temes d’etnografia valenciana IV. com ara Ontinyent), que solen estar Col·lecció Politècnica 32. Edicions Alfons el encapçalats per centurions o per Notes i bibliografia Magnànim. València 1988. la figura del governador de Judea 10 GÓMEZ I SOLER, S. Op. cit. 1999. 1 ALCOVER, A. i MOLL, F. Diccionari 11 GARCIA SILVESTRE, I. “La Danza de la en temps bíblic, Ponç Pilat, perso- Català-valencià-balear. Tom VII. Palma de Moma”. Dins Retrobem els nostres costums. natge negatiu que sovint és acom- Mallorca 1993 (pàg. 139-140). Grup de Danses Sant Jordi. CAM. Alcoi panyat per un criat que sosté una 2 GÓMEZ I SOLER,S. “Hòmens, àngels, ter- 1994, ra i cel canten joies... Una visita als àngels 12 GÓMEZ I SOLER, Sergi. - “El Ball dels safata amb aigua. Els membres del festius valencians i als de la Vall d’Albaida”. Cavallets d’Ontinyent. Els components, la Sanedrí que condemà Jesús confor- Revista Almaig Estudis i Documents XXVII. simbologia i la dansa”. Programa de Festes men també una representació del La Nostra Terra. Ontinyent 2011. de la Puríssima 2000. Associació de Festes 3 Fem referència a les cobles que elegírem de la Puríssima. Ontinyent 2000. mal que es troba en auge, car amb d’entre les diverses “Sibil·les” conservades 13 GÓMEZ I SOLER, S. i SOLER MOLINA, la recuperació de les formes velles en català per tal de conformar la lletra del A. El Sexenni de Morella. Tàndem Edicions. que caracteritza l’actual Setmana Cant de la Sibil·la d’Ontinyent, el 1999. València 2006.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 145 El II órgano de la iglesia de Santa María Autor: Rafael A. Gandía Vidal

on el fin de añadir so- ginas del Semanario Católico “La Corneta Magna 8-9 lemnidad a las ceremo- Paz Cristiana” del sábado 11 de (cinco tubos por nota) nias religiosas, el Rvdo. septiembre de 1926...... 184 tubos CD. Rafael Juan Vidal, regente 9.- Lleno 2 pedales de la parroquial de Santa María, Composición (5 tubos por nota)...280 tubos alentó la compra e instalación de 10.- Clarín 4 pedales...... 56 tubos un gran órgano en noviembre de El instrumento sonoro que más 11.- Trompeta Real 1926, comprometiéndose a pagar abajo se describe constará de dos 8 pedales...... 56 tubos por él la cantidad de 35.000 ptas. teclados manuales de 56 teclas de 12.- Trompa de batalla Do a Sol, de un teclado de pies (pe- 8 pedales (exterior)...56 tubos Considerado como el rey de los dalier) de 22 juegos sonoros 22 re- instrumentos, por retomar todos gistros y 7 pedales de combinación. Segundo los sonidos de la creación y dar re- Teclado...... Recitativo sonancia a la plenitud de los senti- Los teclados, registros y peda- 1.- Flauta armónica mientos humanos dirigiéndolos a les de combinación estarán monta- 8 pedales...... 56 tubos lo divino, su gran variedad de tim- dos en un mueble llamado Consola 2.- Viola de gamba bres lo hacen superior a los otros, y ésta será colocada entre la facha- 8 pedales...... 56 tubos siendo capaz de expresar todos los da del Órgano, así que el organista 3.- Unda Maris ámbitos de la vida humana. estará de frente al Altar Mayor. 8 pedales...... 4 tubos 4.- Bordón de chimenea Hallándose constancia de su Todos los juegos sonoros de los 8 pedales...... 56 tubos acompañar al canto religioso des- tres teclados, excepto la Trompa de 5.- Violín 4 pedales...... 6 tubos de finales del siglo XIV, entró a batalla, que se colocará al exterior 6.- Frageolet 2 pedales...56 tubos formar parte en las iglesias a par- de la fachada, serán expresivos y 7.- Fagot y Oboe...... 56 tubos tir del siglo X. Debido a su gran quedarán afinados al tono llamado 8.- Voces humanas o Clarinete aceptación y rápida difusión fue de Capilla, o sea tres cuartos de 8 pedales...... 56 tubos en el Concilio de Milán (1287), tono más abajo que el Normal. donde se admitió oficialmente Teclados...... Juegos su participación en la liturgia, se Descripción de los juegos sonoros de Contras...... Efectivos convirtió en una importante parte 1.- Contrabajo del patrimonio cultural. Primer ...... Grande 16 pedales...... 27 tubos Teclado...... Órgano 2.- Flauta sonora En la ciudad de Valencia, el 1.- Flautado Bordón 8 pedales...... 27 tubos lunes 6 de septiembre de 1926 el 16 pedales...... 56 tubos Sr. Arcipreste D. Rafael Juan Vi- 2.- Flautado Mayor Resumen total...... 1.514 tubos dal y el organero D. Pedro Palop 8 pedales...... 56 tubos Marín, firmaban el contrato que 3.- Violoncello Pedales de combinacion debía regir el proyecto para la 8 pedales...... 56 tubos 1.- Expresión general construcción del órgano sistema 4.- Sacional 8 pedales....56 tubos 2.- Pedalier al Grande Órgano mecánico, después de conocer la 5.- Bordón 8 pedales...... 56 tubos 3.- Pedalier al Recitativo superficie del coro y las condicio- 6.- Octava brillante 4.- Unión de los teclados nes generales de acústica y arqui- 4 pedales ...... 56 tubos 5.- Llamada de los juegos de tectura del plebano templo, cuyas 7.- Picolo armónico combinación del Grande Órgano condiciones artísticas y económi- 2 pedales...... 56 tubos 6.- Trémolo general cas fueron expresadas en las pá- 8.- Nazardo en 15ª bajos y 7.- Trueno

146 - Almaig, Estudis i Documents 2012 El II órgano de la iglesia de Santa María

el funcionamiento del mecanismo, tirillas de piel de guante para que éste sea suave.

Teclados manuales

Serán estos construidos con maderas de tilo especial; las teclas blancas irán chapadas de marfil superior y las negras o sostenidos de ébano.

Teclado pedalier

No se necesita encomiar aquí las grandes ventajas del “pedalier” moderno de veintisiete notas. Su importancia está demostrada en Iglesia de la Asunción de Santa María - Ontinyent las obras clásicas orgánicas, pues los grandes Maestros lo denomi- Consola centro, a fin de facilitar la colo- nan el tercer teclado, que viene cación de todos los tubos sono- a ser el complemento del instru- La consola se construirá con ros sin dificultad, y poder afinar mento. madera de roble. Gran importan- y desmontar cómodamente cual- cia reúne este aparato, pues en él quiera de estos por estar al alcan- La construcción del teclado se colocan los teclados manuales, ce del artífice. será en forma de abanico y sus teclado de pies, los registros y pe- secretos serán de madera de haya dales de combinación con sus co- El secreto del teclado titula- esterilizada. rrespondientes mecanismos. do Grande Órgano tendrá doble válvula, con el fin de que al ha- Mecanismo Será colocada dicha conso- cer uso de todos los registros de la enfrente del órgano, así que el fondo (flautados) juntamente con Los registros funcionarán me- organista cuando pulse los tecla- los de trompetería, no se debilite cánicamente. Las reducciones dos estará frente al Altar Mayor y la intensidad del sonido. para la unión del teclado a los podrá seguir sin obstáculo alguno secretos serán de tubo de hierro los más insignificantes detalles El secreto del teclado Recita- dulce, y los ejes de latón estaña- del Oficio Divino. tivo tendrá una válvula solamente do; serán de bronce las escuadras y ésta alimentará suficientemente para el tiro de las válvulas de los A pesar del complicado meca- todos sus juegos sonoros. tres secretos. nismo que encierra la Consola, es- tará tan hábilmente dispuesta, que Las maderas que se emplearán Los molinetes, balancines y por medio de unas puertas que lle- en su construcción serán de pino escuadras para el tiro de madera vará en sus cuatro lados, quedará viejo del país, haya esterilizada, de roble, nogal, peral y haya. todo a la vista, pudiéndose corre- pino de Finlandia y cedro, irán gir en el acto cualquier ligero en- forradas de piel las ranuras de co- Los pomitos de los tirantes de torpecimiento. municación de los secretos y la registros, de roble con las inscrip- base superior de los mismos, para ciones en porcelana con ribete Secretos evitar que puedan existir filtracio- dorado. nes de aire. Los dos secretos correspon- Fuelles dientes uno al teclado del Grande Las válvulas irán guarnecidas Órgano y otro al teclado denomi- con dos pieles de clase gacela; los Los fuelles tendrán dos de- nado Recitativo, estarán divididos muelles que oprimen las válvulas pósitos para que el aire no tenga en dos cuerpos con un paso en el de hilo de latón estañado; y para oscilaciones y con el fin de que

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 147 El II órgano de la iglesia de Santa María

reúna cantidad de sobra para la Primer plazo: Diez mil pesetas Si se quiere encargar el Sr. alimentación normal de las gran- (10.000 ptas.) a la aceptación del Cura de la manutención y hos- des combinaciones, ambos serán contrato. pedaje de operarios durante el colocados debajo de los secretos, tiempo que dure el montaje del y uno de ellos, el mayor, llevará Segundo plazo: Doce mil pe- Órgano, se rebajarán setecientas las bombas aspirantes del aire, las setas (12.000 ptas.) al empezar cincuenta pesetas (750 ptas.) del cuales haremos funcionar por me- el montaje de todo el órgano en importe ya presupuestado. dio del sistema de palanca. destino. Serán de cuenta del señor con- Tubos sonoros, armonización y Tercer plazo: Trece mil pesetas tratante los gastos de albañilería y afinación (13.000 ptas.) a la terminación y pintura de la fachada del Órgano. al hacer entrega de la obra des- Todos los tubos y trompas so- pués de haber sido ésta aprobada La obra quedará garantizada noras serán de estaño y plomo por uno o más peritos a lección de todo defecto de construcción dándole a cada juego la alineación del señor contratante. por espacio de diez años, pero con que necesite para conseguir la me- la condición precisa de que esta jor calidad y cantidad de sonido. De no poder el señor contra- casa será la encargada de su afi- tante hacer efectivos en su día el nación anual por un módico esti- Los tubos graves o sea la octa- importe del último plazo, la casa pendio. va primera de los registros de flau- constructora consiente percibirlo tado, serán de madera. durante un año a contar desde el A la terminación y entrega de día de la entrega y aceptación del la obra, el señor contratante nom- Par la afinación de las flautas Órgano, pero con la condición de brará uno o más peritos para que se les hará en los extremos supe- que dicha suma devengará un sie- la examinen y vean si se han cum- riores de las mismas unas ventani- te por ciento de interés anual. plido todas las bases que se espe- llas (cota armónica) las que, ade- cifican en el presente contrato. más de facilitar la justa afinación, Todos los materiales serán de aumentan la sonoridad. primera calidad, pues así lo re- Durante semanas, las páginas quiere la importancia y duración del rotativo registraban proyectos Fachada y caja de expresión de estos instrumentos. e inquietudes, muestras de generosidad, sueños y realidades como La fachada se construirá con Serán de cuenta de la casa la esperanza de “que las personas maderas de Suecia y Finlandia y del constructora los gastos de viajes, pudientes den limosnas gruesas” estilo arquitectónico de la Iglesia. por materiales y manutención de para poder cubrir el primero de operarios. los plazos, el abrir una suscripción Dicha fachada con sus lados y techo formarán una caja de reso- nancia y cerrará herméticamente todo el órgano.

Para conseguir el efecto de la expresión llevará en la parte central del segundo cuerpo unas per- sianas movibles, las cuales hará funcionar el organista por medio de un pedal desde la consola.

Precio y condiciones

El importe del mencionado instrumento se presupuesta en Trein- ta y cinco mil pesetas (35.000 ptas.) las que serán satisfechas en tres plazos, en la forma siguiente: Órgano barroco (Iglesia de Santa María Medina)

148 - Almaig, Estudis i Documents 2012 El II órgano de la iglesia de Santa María

mensual para amortizar el segun- nes del Sr. Arcipreste Rvdo. D. nes, estableciendo su propia firma do y con la recaudación de rifas, Rafael Juan Vidal, y del M.I. Sr. en Valencia en 1884, donde murió tómbolas, etc., poder pagar la to- Magistral de la Catedral de Palma en 1941, tras haber llevado a tér- talidad del proyecto, que consti- de Mallorca, sirvieron de pórtico mino una importante labor de re- tuía la obsesión y pesadilla de la al extraordinario concierto ofre- construcción. comisión organizadora, quienes cido por el magnífico organista en los postreros días del mes de del Patriarca de Valencia, D. Juan El día de la Nochebuena, las abril de 1927, e invitados por D. Cortés, acompañado del la Schola páginas de la “Paz Cristiana” in- Pedro Palop Marín vieron y oye- Cantorum de Bocairent, premiado sertaban un bello escrito del Pbro. ron, en Valencia, el gran órgano de por los cálidos aplausos de la nu- D. Vicente Mesenguer Blat, tras la Parroquia del Pilar, de idénticas merosa concurrencia que llenó la la extraordinaria interpretación de magnitudes y cualidades como el amplia nave del templo. las piezas de los clásicos maestros que habría que instalarse en nues- del órgano llevada a cabo por el tro templo mayor, abonándose en El programa del recordado organista del Patriarca, en los que tan grata visita la totalidad del pri- concierto lo integraron: compara las múltiples ventajas del mer plazo. - El Saludo de la Schola canto- nuevo órgano con el que ya po- rum de Bocairent. seía el templo y que fue, durante El 21 de julio se iniciaron los - Salmo 150 de C. Frank y Tu siglos, el que utilizaron los orga- trabajos de albañilería, adecuán- es Petrus de Litz por la Scho- nistas de Santa María. dose el muro de la fachada del la Cantorum acompañado al templo arciprestal frente al altar órgano por D. Juan Cortés. “Aunque sea algo extrínseco mayor, convirtiendo el gran ven- - Aleluya de Haedel por la al órgano, la misma colocación tanal en un rosetón más reducido Schola Cantorum y el Sr. del nuevo a los pies de la iglesia y cortando la cornisa de yeso al Cortés. es ya una ventaja no desprecia- tener que instalar el órgano en el - Ave María de Victoria, por la ble, pues las ondas sonoras se gran coro. Finalizada, en las se- Schola Cantorum. reparten mejor, haciendo el efec- manas siguientes, la desviación de to de tornavoz la misma bóveda la línea eléctrica, se iniciaron las Las felicitaciones y parabienes del templo. La colocación del de carpintería con el desmonte del junto a la gratitud al constructor organista frente al altar es una armazón del grandioso instrumen- de tan precioso órgano, D. Pedro facilidad grande para seguir sin to y la colocación de todas y cada Palop, tuvieron sus prolegóme- incomodidad los divinos oficios. una de las piezas que lo formaban. nos en la velada, que en honor del A todas estas ventajas extrínsecas Los comprometidos trabajos, lle- Sr. Arzobispo, ofreció la Schola al instrumento hay que sumar las vados a buen ritmo durante los Cantorum en el teatro Echegaray, muchísimas que sobre el antiguo meses de septiembre y octubre, bajo la dirección de D. Desiderio tiene el nuevo órgano. quedarían finalizados para las Jerés. fiestas de la Purísima que se ave- La distribución interior de los cinaban, en que sería bendecido y El Rvdo. P. Vicente Pérez Jor- juegos no puede ser más ventajo- estrenado, convirtiéndose en “orge o.f.m. en su obra “La música sa. Dividido en secciones, con un gullo de nuestra ciudad y admi- en Onteniente”, aporta interesan- pasadizo central, se facilita la no ración de extraños; el cual ha de tes anotaciones sobre el organero fácil tarea de la afinación, como marcar una nueva era en la vida D. Pedro Palop, muy conocido en así mismo la compostura de cual- cristiana de nuestro pueblo”. nuestra capital al ser suyos los ór- quier desperfecto. He tenido ya ganos de los Dominicos y de los que aprovechar esa ventaja pues El martes 6 de diciembre de Jesuitas, el de la Casa de Miseri- dos días después de la inaugura- 1927, a las seis y media de la tarde, cordia y el de la Catedral; y en On- ción hubo necesidad de arreglar con la presencia de todas las auto- tinyent por haber montado el órga- un pequeño desperfecto cosa sin ridades y del Consistorio Munici- no del Colegio de la Concepción y importancia en un nuevo órgano, pal en pleno, el Excmo. y Rvdmo. el de San Carlos, además de haber haciendo relativamente fácil y có- Sr. Arzobispo de Valencia, Doctor repasado todos los existentes en moda la distribución interior lo D. Prudencio Melo y Alcalde, pro- la ciudad. El Sr. Palop, natural de que de otra suerte resultara bas- cedió a su bendición, entonándose Enguera (1879) aprendió su oficio tante difícil arreglar para quien el Te Deum que cantó la capilla en el taller parisino del acreditado no se especializó en la construc- de la parroquia. Las intervencio- organero francés Albert Randey- ción de órganos.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 149 El II órgano de la iglesia de Santa María

La consola es algo muy im- para la unión de los teclados, de nuestras cabezas y apreciemos en portante del órgano. En ella está modo que tocando el grande ór- su valor lo que el arte músico re- encerrado lo más delicado de su gano, en un momento dado venga ligioso ha ganado con la adqui- mecanismo: teclado, registros, a reforzar el órgano recitativo la sición de un instrumento digno, palancas de combinación peda- sonoridad del primero: la palanca que de hoy en adelante será el liers. a la derecha, para abrir el paso compañero de nuestras plegarias de aire a la lengüetería y lleno, y y oraciones, para hacerlas más En cuanto al mueble de made- por último el trémulo general de fáciles y placentera. Ceda todo en ra de roble, es una cosa acabada. mucho efecto algunas veces y en honro de Dios, esplendor del cul- Los registros colocados a ambos determinados momentos y compo- to divino y provecho de nuestras lados, facilitan las combinaciones siciones. almas”. de tal suerte que sin perder el ritmo se puede en una misma pieza Si el tiempo de que dispone- El órgano fue poco a poco li- orgánica, cambiar la sonoridad mos, y el espacio que nos dejan quidado económicamente, gracias cuantas veces sea conveniente. lo permitiera, y la índole del se- a la generosa colaboración de los Las palancas de combinación son manario lo aconsejara, nos atre- corazones. Su efímera vida acabó unas excelentes auxiliares para la veríamos a intentar una somera con los difíciles y crueles años de recta interpretación de la música descripción de los distintos jue- la contienda civil, que al igual que orgánica moderna, imposible de gos que componen el excelente ocurrió con las numerosas obras alcanzar interpretación adecuada órgano que a costa de tantos sa- artísticas de nuestro patrimonio, en los órganos antiguos. crificios ha venido a enriquecer fue destruido por los ideales de a Santa María. Pero no siendo algunas gentes. Seis son las palancas de que posible cerraremos este articule- está previsto nuestro órgano: jo llamándoos la atención sobre cuatro para el pie izquierdo y dos lo que constituye una de las más para el derecho. Comenzando por importantes ventajas del nuevo la más alejada del lado izquierdo, órgano sobre el antiguo, la expre- el trueno de poca aplicación, aun- sión general. Un canto sin expre- que necesario para solemnizar sión es algo monótono, pesado, algunos momentos litúrgicos, en- sin alma. contramos a su lado la palanca de enganche del pedalier, al teclado Si al órgano que ha de cantar recitativo, la de enganche luego con sus voces cuando la Iglesia del mismo pedalier, grande ór- canta, que ha de verter lágrimas gano, la palanca a continuación cuando ella llore, que ha de estar compenetrado con la vida litúrgi- ca como el alma del ejecutante, le quitáis la expresión, será aquel canto algo monótono, pesado, sin alma. ¿No habéis percibido las melodías que del órgano se escapan cerrada la expresión como algo lejano que a medida que ésta se abre se acercan como queriéndonos envolver en sus ar- monías para arrancarnos el alma y llevarla a Dios? Sola esta ventaja que sobre el antiguo tuviera debería satisfacernos, ¿Qué pues, cuando tantas otras debemos co- bibliografÍa locar en su haber? Cese, pues La Paz Cristiana. Semanario Católico-Social. toda lamentación y añoranza por Años 1926, 27 y 28. aquellos registros chillones que en Vicente Pérez-Jorge o.f.m. “La música en vez de elevar el alma entontecían Onteniente”, tomo II.

150 - Almaig, Estudis i Documents 2012 El Promptuari1 del Doctor Mateu Cursos 1794/95/96 Autor: Ignacio Gironés Guillem

roducte d’una herència in- Des del primer moment he trac- directa va caure a les me- tat de situar l’ubicació real del do- ues mans una col·lecció cument en un entorn cronològic i so- Pde llibres, entre vells i curiosos. cial. Sembla que ens trobem davant En aquella “amalgama” hi vaig d’un professor “particular” – una trobar quelcom d’insòlit: un lli- acadèmia - que prepara a uns alumbre, enquadernat en pell, que va nes per a examinar-se “de pobres”2 resultar, realment, una espècie o de batxiller o de mestre, etc, els d’agenda o quadern en blanc que quals tenen entre tretze i trenta anys, algú havia utilitzat per a fer les sede procedències econòmiques, geo- ues anotacions. gràfiques i socials molts diverses.

El títol del llibre, al llom, deia: El que encara ens falta per defi- “MATEU nir es el moment puntual en el que D es va confeccionar aquest “promp- Porta del llibre Cursos tuari”. De fet aquest “corpus docu- 1794, 1795, 1796”. (sic) mental” forma part de la vida escolar El que es ben cert es que aquest d’aquest xicots, encara que només “doctor Mateu” recull les incidèn- La portada es buida i dintre, a la compren un moment de la vida cies d’un total de 233 alumnes du- primera pàgina, escriu: d’aquests alumnes. Quin moment? rant els tres anys a que es refereix Jo crec que l’últim any: el tercer. aquesta “agenda”, dels quals alum- “Promtuario L’autor hauria d’haver previst el des- nes hi va haver qui es va graduar en Del Dr. Dn. Josef Mateu y envolupament dels esdeveniments Batxiller i qui va arribar a Mestre en Ximeno, Catedrático, Exami- si l’haguera escrit al primer any. Per Arts. Altres van abandonar els seus nador y Censor de Filosofia. això sóc de l’opinió que aquest llibre estudis per a “fer-se soldats” o van De los estudiantes es va escriure a l’any 1796 i reflec- canviar de professor, no complint que acudieron a su enseñanza teix exactament la situació acadèmi- els tres anys del cicle. en los tres años de su curso ca d’aquella última etapa. que empezaron en 1 de Oc- Cada una de les 233 fitxes corres- tubre de 1793 y fenecieron Detallant, full a full, el referit ponen a la biografia d’un d’aquest en último de Setiembre 1796 quadern, ens trobem, en primer lloc, estudiants, en casos, donant molts con una noticia amb la dificultat de no haver encon- detalls de la seua procedència, tant de su edad, nombres y apel- trat un pla d’estudis corresponent a geogràfica com social – Vicente lidos y los de sus Padres, l’any en qüestió per poder entendre Mengual, que estudia a Ontinyent; sus qualidades y pro- plenament la situació acadèmica. La o el fill del fiscal de Mèxic, Pedro gressos, etc., etc.” (sic) universitat ens ha facilitat una docu- Hernández, o altres, fills de perso- mentació que correspon al segle an- natges amb càrrecs “rimbombants” El llibre no disposaria de va- terior i, per tant, no podem aplicar-la -. Entre l’elenc de professions dels lor si no es tinguera en compte la com “en vigor” per creure que ja pares, hi ha gran quantitat de llau- quantitat d’informació que reporta, seria desfasada3. D’aquesta manera radors “hisendats” i altres d’oficis oculta a primera vista. Certament, ens resulta una incògnita reptadora liberals, però tots manifestant uns analitzant les dades que ofereix, aconseguir aproximar-nos als plans possibles econòmics significatius. ens trobem davant d’un peculiar d’estudis que estarien en vigor a la Així i tot hi ha tant gran barreja i valuós testimoni d’una època i Valencia de finals del XVIII i prin- d’edats entre els alumnes, que no d’uns usos molt expressius. cipis del XIX. sabem tots els motius de tal diferèn-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 151 El Promptuari del Doctor Mateu Cursos 1794/95/96

cia. Hi ha qui entra al curs als dotze tud, comença en “Jº” per a Judiciós; constava de tres cursos, i s’obtenia, anys - Emeterio Ripoll - i qui en te “A”, per a Aplicat; “T” per a Talen- per a cada nivell un grau. Al final del 28, com ara Antonio Barra. tós, i acaba en “R” per a Revoltós.4. primer curs els alumnes “defenien Tal vegada l’alumne més explícit conclusions”; al segon “es gradua- La resultant d’agrupar als alum- respecte a la seua qualificació siga ven de batxillerat” i al tercer acaba- nes per edat ens pots facilitar la com- el de la pàgina 43 (Frances Gonzalez ven “Mestres en Arts”. No sembla prensió del que podria haver arribat Carpi), a qui li atorga la puntuació que foren molts els qui van obtenir a ser aquella “acadèmia”. Aplicant de C. R. T. Mta. aquesta màxima qualificació, pel que el criteri actual d’escolarització, es vorem més endavant. podria argüir que el gros de l’alum- Respecte a la “dispersió” geogrà- nat era aquell que ocupava la banda fica de l’alumnat, només 36 eren de Aquests estudis, a mes a mes, d’edat d’entre els 14 i els 17 anys (el València capital, i 10 dels voltants, el eren dividits, almenys en dos nivells, 73 %). Després vindrien els “repe- que representa un 19’75 %. Els po- com es desprèn d’aquells alumnes tidors”, les vocacions tardanes i al- bles de les tres províncies fan un total que varen defendre “conclusions de guna que altra excepció. Resulten, de 110 pobles, entre els qui es conten pobres” (al voltant d’uns 15) o quan doncs, inexplicables els alumnes dos alumnes d’Ontinyent - Jacinto el doctor Mateu fa balanç de resul- de 12 o 28 anys, ja que són només Martínez Martínez, fill de llaurador, tats i diu que tants es graduen de rics, nombres excepcionals (exactament (pag. 85), i Miguel Sanchis Navarro, tants de meitat i tants de pobres. Pel un per a cada cas). fill de metge, (pag. 162) - i tres de que fa a aquest últim terme, podria “San Felip (encara amb aquest nom estar referint-se a l’estudi de “leyes Canviant un poc de tema, el que per a Xàtiva), el que representa una de pobres”6 Ací m’he preocupat per ens reporta un apartat molt curiós gran dispersió o el que es el mateix, poder aclarir al lector aquesta refe- es aquell que dediquem al criteri una gran popularitat d’aquest profes- rència “de pobres” i he de confessar d’avaluació que utilitza el doctor sor. La resta d’alumnes, un total de que els resultats no han estat gens Mateu. Ell manifesta dos objectius 87, ocupen una geografia d’allò més aclaridors, tot i l’encomiable esforç en la conceptualització dels alum- ampla, des de Santo Domingo, en de meu amic, l’advocat Jose Ignacio nes: un per al nivells d’aprenentatge “Nova España”, passant per Sigüen- Terol, qui m’ha proporcionat abun- que va des de “Bo” a “Cru” i altre za, Extremadura, Castella, Aragó, dant informació. 7) Entre els dos per les seues actituds humanes que Andalusia, etc. articles que m’ha facilitat es trau a va des de “Judiciosa” a “Revoltós”. conclusió la preocupació governa- Aquests criteris d’avaluació els re- Respecte al pla d’estudis, com tiva pels pobres i les seues situaci- dueix a una sola lletra, de la següent ve referia Cervantes: “Llegue a las ons particulars, fent referència a un manera: “B” suposa que l’alumne puertas de la Gramática, que son determinat nombre de lleis i normes es Bo; “Mº” per a Mitjà (mediano) aquellas por las que se entra a las des del Dret d’assistència social a “Mta” per a Manta; “Cº” per a Cru i demás ciencias”5. La primera titula- favor dels pobres com escriu Luis “CC” per a Recru. Pel que fa a l’acti- ció era la de Gramàtica i sembla que Vives en el seu “Tratado del Socorro de los Pobres” fins a les prestigioses Societats Econòmiques d’Amics del País que van adoptar les obres de Ward com a directoris en els seus anàlisis i projectes sobre matèries socioeconòmiques. Es cert que el govern va mostrar un particular interès sobre aquest tipus de gent, ja que els autors de la Il·lustració pensaven que eren un dels principals obstacles per aconseguir el progrés de la Nació, però jo no tinc la certesa de que les nostres “conclusions de pobres” es referisquen a aquest problema.

Un aspecte molt important es el que tracta dels seguiments d’aquests Gràfica de edad estudis. Hi va haver una gran diversi-

152 - Almaig, Estudis i Documents 2012 El Promptuari del Doctor Mateu Cursos 1794/95/96

tat de destinacions i canvis entre els vegada pel temor de l’absolutisme que varen començar al primer any i il·lustrat front als fets de la França els qui, finalment, es van graduar. De revolucionaria de 179411. fet, dels 233 alumnes, hi va haver 51 (21%) que van traure conclusions, Com a anècdota puntual es poden uns 45 (19%) que es van graduar ressenyar les destinacions d’alguns de batxiller i només uns 7 (3%) que d’ells que van a Soria, a la marina o al ho van fer de mestres. Però, del to- batalló de Voluntaris de València. Hi tal d’alumnes que van començar cal ha un que es conduit a presó i “sen- fer un seguiment de les causes de les tenciat a soldat” (nº 120) i altre que baixes. Alguns alumnes de la uni- després d’empresonat es “soldat per versitat de Valencia traslladaven les Mort dramàtica la universitat” (nº 20). També hi ha seues matricules a Gandia o a Orio- un parell de casos que diu que “me- la on resultava més fàcil obtenir la don Francisco Esteller, de filosofia i tió la mano en la quinta por otro”. En graduació (encara que, per que fa al el doctor Verges. un dels casos completa l’acció digen temps que estem tractant, l’universi- que “y salió libre” (204). tat jesuïta de Gandia havia estat su- Altra causa d’abandonament va primida por Aranda en 1772). No és, ser per mort de l’alumne (quantitat Altres casos d’abandonament, o per tant un abandonament d’estudis poc usual per al dia de hui), sobre tot, com s’expressa el propi doctor, de sinó un canvi de matrícula.8 Altres “tísics”. Un total de onze alumnes, “fenecimiento” es el de l’alumne van passar a dependre d’altres pro- dels quals un va morir soldat (el nº nombre 21 “que es va tornar boig”. fessors o acadèmies. Sembla que en 38) i altre de mort “dramàtica” com El nombre 98 que va tindre que dei- aquell moment es va inaugurar una descriu el propi llibre que estem co- xar els seus estudis per perseguir-li nova matèria amb l’aparició de “la mentant (el nº 194): els companys per “simple” (seria filosofia moral” (el rector Fra Vicent una mostra d’acaçament escolar). Blasco va fer un canvi de pla d’es- Altres maneres d’abandonar els Per causa de la justícia, es a dir, em- tudis a l’any 1789 amb una aplica- estudis era per fer-se llaurador (nº presonats o expulsats per “revolto- ció lenta i incompleta que pillaria 19, 48, 150, 192) o botiguer (nº 126), sos”, hi ha també una mitja dotze- de ple a aquestes promocions)9 i va la qual cosa descriu, en tò despectiu na. Per acabar aquest capítol farem haver d’alumnes que van abando- el doctor Mateu. menció a un parell de casos més: un nar al doctor Mateu per passar-se’n alumne és aconsellat que deixe els a aquesta nova disciplina, cosa que Parlant també de destinacions o estudis “perquè no havia bondat” ressenya puntualment el “promptua- vocacions professional, encara que (171). El alumne 204 va tindre que ri”. Gracies a aquest detall coneixem no tinga perquè representar un aban- fugir de Xàtiva amb els seus amos el nom d’altres professors que, en donament dels estudis, està el gran per “ser aquestos francesos”. aquell temps compartien i “compe- nombre d’alumnes que es van dedi- tien” amb el nostre doctor Mateu. car a la vida religiosa de diferents Aquesta lectura detallada de les Incloem ací la seua relació per l’inte- ordres regulars, inclús un de secular planes del llibre ens ha descrit una rés documental que reporta. Alguns (total 11). variada mostra dels alumnes de fi- d’ells, inclús, estan referit a la docu- mentació històrica de la Universitat Un altre capítol haurà de repre- de Valencia10: don Antonio Ariño, sentar la mobilització militar. Al catedràtic suarista de filosofia, don transcurs dels tres anys son 18 els Pedro Ronal, de filosofia, Francis- alumnes que es posen soldats. Cal- co Martínez, catedràtic suarista (ca- dria encetar una investigació per a sualment hem trobat un professor, a vore les causes d’aquesta mobilit- la facultat de Teologia, amb aquest zació. Per aquelles dades, és molt nom), de filosofia, el doctor Josef probable que haguera una major Mascaró, molt nomenat en la docu- efervescència revolucionaria en les mentació universitària, don Pedro grans ciutats com ara Barcelona i Roure, D Juan Bta Gomis, catedràtic Madrid on “...en les tavernes i en el de filosofia, Dr Hernández, suarista, cafè no se senten més que batalles, el doctor Canet (aquest també refe- revolució, Convenció, representació renciat en altres llistat de l’època), nacional, llibertat, igualtat…” o tal Promtuario

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 153 El Promptuari del Doctor Mateu Cursos 1794/95/96

nals del segles XVIII, però abans NOTES d’acabar en el recull de connotaci- 1 Segons la Reial Acadèmia Espanyola, “breu ons curioses. En podríem d’afegir anotació de varies coses a fi de tindre-les presents quan es necessiten” algunes que poden resultar entre- 2 Examen de pobres pp 17, 22, 37, 66, 70 i tingudes: per exemple, el professor altres del llibre, fins a 15 alumnes. anota que hi ha dos alumnes “cur- 3 Teixidor y Trilles, Jose. O. P. “Estudios de Valencia”. Historia de la Universidad hasta ros” de la mà dreta. El alumne 44 1616. Edicion, introducción, notas e indices “és pobre de solemnitat”. Hi ha un por Laureano Robles. Universidad de Valen- alumne que ha cursat l’any de Gra- cia. Secretariado de Publicaciones 4 Al final de l’article reproduïm un quadre màtica a Ontinyent (85), altre a Bo- “Excel” amb la relació de tots els alumnes. cairent (116), Albaida (149), Alcoi 5 Cervantes Saavedra, Miguel de. Los trabajos (191) i Beniganim (198). Hi ha un de Persiles y Segismunda. Capitulo Quinto del Libro Primero. Suarez Figaredo pp 41. alumne “que se examinó dos veces 6 http://www.eumed.net/tesis/jcrc/C-07.pdf. por haberse turbado la primera vez”. Jurament del professorat contra el modernisme El terme “leyes de pobres (poor laws)” fa referència a tota una sèrie de normes i pràc- tiques que, conjuntament, formaven un siste- No puc tampoc deixar-me de re- facultat menor, la d’Arts, que perma d’ajuda legal als pobres anglesos finançat ferir dos històries molt apassionants: metia el pas a la universitat major amb impostos. Aquestes normes establien els de filosofia i de llengües. L’índex col·lectius als que es dirigien les ajudes, el tipus de subsidis i la seua financiació, i també La primera correspon a l’alum- de graduats va ser de 913 batxillers la forma de gestionar tot el sistema. Encara ne nombre 15. Un xic de vint i hui en arts i 95 mestres entre els anys que al llarg del període durant el que estigue- anys. Ja sonava estrany que com- 1790 i el 1800. La ciutat comptava ren vigents les lleis de pobres es van produir alguns canvis en les seues característiques partira aula amb xavals de 16 i 17 amb cinc grans aules de gramàtica: essencials, pot dir-se que els seus principis anys, però en veure la seua fitxa estudi general, cabildo catedralici, inspiradors estigueren presents a la legislació queda tot aclarit. seminari de nobles, col·legi de sant anglesa fins pràcticament la segona mitat del segle XX. Joaquim i seminari andresià de les Les lleis de pobres d’Anglaterra deriven de 12 Antonio Barra i Martinez de las escoles Pies . Aules de gramàtica, les normes i pràctiques amb les que des de la Conchas, conclosos els tres anys de es a dir, centres autoritzats a impar- primera mitad del segle XVI s’havia intentat suprimir el vagabundeig. El sistema de cari- filosofia amb el professor Francis- tir cicle íntegre de llatinitat en la tat institucionalitzat que sorgeix en aquests co Esteller, es va posar soldat del Valencia del XVIII. L’ensenyament moments proporciona ajudes als pobres però regiment de Valencia i va servir per reflectia un evident escolasticismes els prohibeix mendicar fora de les seues parròquies d’origen: els pediguenys quedaven vuit anys, entre el “setge de Zeuta” amb una clara pugna entre tomistes confinats dintre d’àries específiques i el eixir- i el Rosselló. Després, per a poder (suaristes) i antitomistes. se’n de les mateixes era fortament penalitzat actualitzar-se, per a fer medicina, 7 Ramos Vázquez, Isabel. “Policia de vagos va anar a tercer curs, d’oient. També, amb aquesta documen- para las ciudades españolas del siglo XVIII. Revista de Estudios Histórico-Jurídicos [Sec- tació podríem aproximar-nos al ción Historia del Derecho Europeo] XXXI L’altre es l’alumne 217, que perfil del propi doctor Mateu, ja (Valparaíso, Chile, 2009) [pp. 217 - 258] apareix com a bastard i es fa càrrec que un elevat percentatge dels ma- y Martín, Norman F. “Pobres, mendigos y vagabundos en la nueva España, 1702-1766: d’ell Antonia Llançol, germana del teix eren clergues, i València és una Antecedentes y soluciones presentadas”. [pp. pare Llanzol de la Corona i va esser universitat amb una notable endo- 100 - 104] protegit per la comtessa de Berbe- gàmia, el huitanta per cent dels seus 8 Peset, Mariano i altres. HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE VALENCIA. Volum II. del, “con quien podia mucho el pa- docents són valencians i han estu- LA UNIVERSIDAD ILUSTRADA, Univer- dre Llanzol”. diat o s’han graduat en ella, podria sitat de Valencia 2000 pag 20 atribuir-se-li qualsevol d’aquestes 9 Peset, Mariano i altres. HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE VALENCIA. Volum II. Finalment, per a concloure característiques. LA UNIVERSIDAD ILUSTRADA, Univer- aquesta lectura del promptuari del sitat de Valencia 2000 pag 37 doctor Mateu podem veure, breu- Finalment i en conclusió, hem 10 Peset, Mariano i altres. HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE VALENCIA. Volum II. ment, quin era el perfil estudiantil de reconèixer que, en l’edat moder- LA UNIVERSIDAD ILUSTRADA, Univer- d’aquella època. na, s’estudia quan es té l’ocasió, es sitat de Valencia 2000 pag 119 te diners o un benefici que perme- 11 Fraser, Ronald. La maldita guerra de España. Historia social de la Guerra de la Independen- En el pla d’estudis vigent en ta el desplaçament o la dedicació. cia 1808 1814 (pag 20). Barcelona: Crítica aquell moment, existien a la uni- Així degueren haver estat els alum- 2006 versitat de Valencia quatre facultats nes del doctor Mateu. 12 Peset, Mariano i altres. HISTORIA DE LA UNIVERSIDAD DE VALENCIA. Volum II. majors: teologia, lleis, cànons i me- LA UNIVERSIDAD ILUSTRADA, Univer- dicina. A més a més hi havia una sitat de Valencia 2000 pag 182.

154 - Almaig, Estudis i Documents 2012 El Promptuari del Doctor Mateu Cursos 1794/95/96

pág. Apellido Apellido Nombre Edad Pueblo Oficio Padre Calificación empleado del 1 Cosme Piles Andres 15 Valencia C R Almudin tejedor de lino 2 Gaya Barbi Antonio 14 Alboraia Mº y cañamo 3 Estarlic Garcia Agustin 17 Bolbaite labrador Mº 4 Benavent Llopis Agustin 16 Beniganim labrador CC R Castejon de la 5 Marco Montes Antonio 22 sacristan CC Puente (Aragon) 6 Lahuerta Ramon Andres 17 Sueca labrador C 7 Colomer Garrios Antonio 15 Jijona caballero CC R Don 8 Erades Garcia Antonio 18 Jabea labrador Mº Alconchel 9 Tunvica Lopez Antonio 17 labrador (Siguenza) 10 Sanjuan Pau Antonio 15 Castalla zapatero Mº 11 Navarro Chirivella Antonio 18 Picaña labrador Mº Alcudia de 12 Molina Borja Antonio 14 labrador Crespins 13 Madrona Garcia Anastasio 16 Chinchilla labrador 14 Paris Cardona Antonio 17 Miramar castilnuevo 15 Barra Martinez Antonio 28 labrador Mº (Molina de Aragon) contador 16 Bas Aparisi Bernardo 18 Valencia del Hospital Mº General Abogado de 17 Salvachuna Fontanelles Bernardino 14 Valencia los Reales Mº T Consejos maestro 18 Simbor Pozo Blas 16 Valencia Mº A platero 19 Muñoz Muñoz Bautista 15 Burjasot labrador 20 Foix Vidal Bautista 18 Canet lo Roig labrador Mº 21 Beltran Andres Bautista 17 Vall d’Uxó labrador loco Villa Pareja 22 Asenjo Hernandez Bruno 16 labrador Mº R Mn (Castilla) 23 Forner Villanovas Bautista 18 Vinaroz labrador Cº 24 Beneito Mira Bautista 16 Aielo de Malferit labrador Mº se graduó 25 Febrer Masip Bautista 16 Benicarlo Mº Jº en Bachiller 26 Tortosa Garcia Carlos 15 Vallada caballero Mº Don 27 Llopis Llopis Cristobal 19 Catí labrador M 28 Marco Tortajada Cristobal 18 Jabaloies labrador Mº Castellar 29 Erranz Gonzalez Diego 20 labrador Mº (Siguenza) alcalde 30 Marti Rius Esteban 14 Valencia honorario de Mº J sobrino casa y corte estudió 31 Ripoll Palomares Emeterio 12 Simat de Valldigna B A J en Ayora

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 155 El Promptuari del Doctor Mateu Cursos 1794/95/96

pág. Apellido Apellido Nombre Edad Pueblo Oficio Padre Calificación estudio en labrador 32 Sanchez Pavia Eugenio 16 Yepes C R Daroca y hacendado Don maestro de 33 Cuesta Cantero Eusebio 14 Blanca (Murcia) C gramatica retor de la 34 Gomez Perucho Francisco 17 Rogla M sobrino Universidad empleado en 35 Perez Martinez Francisco 13 Valencia el peso de la C C R harina Orihuela de 36 Alonso Soriano Francisco 16 escribano Mº Albarracin 37 Senti Serra Francisco 13 Valencia barbero M R Mta 38 Torrella Portillo Francisco 16 Villena Mº La Granja 39 Climent Casanova Francisco 15 labrador Mº (Valencia) administrador Axo, Siete Villas, 40 Del Campo Bustamante Francisco 19 de la renta del Don Trainera, Santander Tabaco 41 Cifre Merenguer Francisco 18 Canet lo Roig labrador Mº 42 Gomez Dir Francisco 16 Valencia bellutero M J oficial de 43 Gonzalez Carpi Francisco 16 Albalat de la Ribera C R T Mta albañil 44 Jimeno Del Rio Felipe 17 Ermillas (Aragon) labrador 45 Boluda Boluda Fabian 16 Genoves labrador M R T dr Telogo 46 Granell Domingo Felix 14 Burriana M Mta labrador 47 Frasquet Mañez Francisco 15 Alcala de Chibert labrador M Mta 48 Galiana Abad Francisco 17 Albaida panadero C 49 Ballester Verdu Francisco 19 Orba labrador Mº contador de 50 Masip Ocampo Francisco 15 Zaragoza los correos de C R Don Aragon maestro de las 51 Sanchez Garcia Francisco 17 Mota del Cuervo reales fabricas M R de Guadalajara 52 Montoya Ortiz Francisco 16 Tuesta (Alava) labrador M Mta 53 Lujan Galiano Francisco 14 Iniesta abogado B J A 54 Galvany Perez Francisco 19 Castalla labrador M Mta 55 Pitarc Orenga Francisco 20 Culla labrador M J fiel de libros 56 Caseni Casanova Gabriel 16 Valencia en la puerta de M Mta Guante gobernador 57 Berenguer Saura Gabriel 15 Chelva de la villa de C R Mta Don Alcora 58 Aguilar Machi Gaspar 15 Alboraya labrador M J 59 Rovira Roca Jeronimo 19 Ares del Maestre herrero M J

156 - Almaig, Estudis i Documents 2012 El Promptuari del Doctor Mateu Cursos 1794/95/96

pág. Apellido Apellido Nombre Edad Pueblo Oficio Padre Calificación 60 Sirvent Villaplana Gregorio 14 Alcoi perayre B A T 61 Aznar Marfagon Gaspar 15 Camañas escrivano C Mta 62 Genoves Pastor Gaspar 17 Valencia bellutero C C 63 Jimenez Izquierdo Gregorio 17 Teresa labrador 64 Guardiola Royo Ignacio 16 Cinctorres labrador M Mta Mn 65 Diego Morell Ignacio 14 San Felipe labrador B A cardador o 66 Palomo Ruiz Ignacio 17 Solana (Castilla) M Mta oficial de lana administrador general de Puebla de Perez de rentas y 67 Soto Ignacio 14 la Calzada C C Mta Don Lema caballero de (Extremadura) la cruz de san carlos 68 Riera Tur Ignacio 18 Ibiza abogado M 69 Rodas Ferrer Jose 16 Gandia caballero C Don tejedor de lino 70 Ferri Marti Joaquin 15 Gandia M A y cañamo Tabernes de labrador 71 Grau Brines Jose 14 M R Valldigna hacendado 72 Sanchez Palacin Joaquin 23 Azanui (Aragon) labrador M J 73 Cebollada Ayerve Jose 15 Murero (Aragon) labrador M J 74 Sanelo Sanchis Jose 17 Valencia cerrajero C C labrador 75 Martinez Vizcaino Jacinto 15 Sisante M hacendado 76 Grau Saez Juan 16 Dos Aguas labrador M Mta contador de 77 Muriel Marin Juan 14 Valencia M J propios empledado de 78 Zorraguin Espadas Jose 13 Valencia la fabrica de B T seda 79 Jimeno Ruiz Jaime 18 Valencia labrador M J 80 Urra Macaya Jose 15 Antajon (Navarra) canonigo M T sobrino 81 Ales Elies Jose 17 Limiana (Cataluña) M J A 82 Epila Martinez Jose 17 Vinalesa labrador M 83 Nicolau Oriac Juan 18 Cullera C C 84 Prats Segura Jose 17 Valencia poticario C C J 85 Martinez Martinez Jacinto 15 Ontinyent labrador C Mta 86 Ferrer Llacer Joaquin 15 Luchent caballero M R Don 87 Blasco Pallares Joaquin 16 Fuentespaldas labrador M 88 Garcia Critero Juan 18 Sueca labrador M Romero de labrador 89 Romero Jose 15 Villarobledo B J Don la Torre hacendado 90 Mora Roig Jose 17 Alzira molinero M J Viguillas del 91 Cavero Asensio Jose 15 labrador C Mta Cuervo 92 Reverter Ulldemolins Juan 18 Alcanar (Tortosa) labrador C Mta R

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 157 El Promptuari del Doctor Mateu Cursos 1794/95/96

pág. Apellido Apellido Nombre Edad Pueblo Oficio Padre Calificación Corduente 93 Aguado Amador Juan 17 labrador C C Mta (Siguenza) 94 Miralles Escuder Joaquin 14 Benicarlo labrador M Mta 95 Ten Bayarri Juan 19 Chova labrador C J 96 Berga Masip Jose 17 Benicarlo labrador C J M 97 Garulla Gil Jose 16 Canet lo Roig albeitar? M Mta maestro 98 Mateu Perales Jose 25 Alcudia de Carlet A bellutero Vilaroya de los 99 Martin Izquierdo Juan 16 cirujano M Mta Pinares Villa de los Borjas 100 Masip Masip Jose 21 labrador (Tarragona) 101 Garcia Rodenas Jose 14 Ayora labrador 102 Briones Anton Juan 17 Callosa d’Ensarriá labrador J Mta 103 Tomas Ordiñana Jose 17 Genoves labrador C C Mta 104 Cerda Giner Jose 16 Sella labrador B A 105 Vidal Aliaga Jose 16 Albaida labrador 106 Cortes Argente Jaime 16 Jarque labrador M Mta tratante de por 107 Gomez Garcia Jose 14 Ayora menor 108 Fores Garion Vicente 17 Benicarlo cuvero M Mta 109 Izquierdo Mirabete Juan 16 Mora cardador M Mta 110 Bernat Garcia Jose 16 Lluceras labrador C J Fuentescalientes 111 Agilar Gascon Joaquin 17 labrador (Aragon) 112 Trilles Benet Joaquin 15 Villafamés labrador M J A 113 Abad Fandos Jose 16 Burriana labrador M Mta 114 Ramirez Hurtado Jose 18 Benisuera labrador M J Camarillas 115 Blasco Lazaro Tadeo 17 boticario (Aragon) 116 Valls Belda Jose 15 Bocairent labrador Fuente del 117 Castelblanque Cabrejas Jose 16 labrador Manzano (Castilla) labrador muy 118 Soler Rico Juan 15 Castalla C C hacendado comerciante de 119 Dominguez Campos Jose 14 Valencia M Mta ropas de seda 120 Veixer Castell Jose 19 Castellon tintorero 121 Fora Roig Jose 17 Mislata hornero M 122 Gonzalez Polo Juan 15 Malagon labrador oficial de 123 Mora Perez Juan 16 Valencia C R bellutero 124 Garces Zaragoza Jose 19 Cuevas de Vinroma labrador Bonache de 125 Garcia Coronado Juan 18 labrador Mta Mn Alarcon 126 Riveroles Bellot Jose 16 Jabea labrador M A J 127 Ferrer Navarro Joaquin 18 Villalva Alta labrador 128 Ferrer Barcelo Joaquin 16 Zucaina poticario

158 - Almaig, Estudis i Documents 2012 El Promptuari del Doctor Mateu Cursos 1794/95/96

pág. Apellido Apellido Nombre Edad Pueblo Oficio Padre Calificación 129 Zigala Manzano Joaquin 15 Segorbe tintorero 130 Garrigues Comes Jose 16 Valencia relogero 131 Risueño Perez Juan 21 Fuensanta (Murcia) herrero 132 Badal Mallen Juan 17 Fortanete labrador M J 133 Paya Juan Juan 19 Petrel labrador Mta 134 Rico Gras Juan 19 Elda 135 Mateu Julia Juan 20 Albaida labrador C Mta 136 Prats Arabi Lucas 19 San Anton (Ibiza) labrador M J A 137 Martinez Monfarran Luis 14 Molina de Aragon platero M 138 Benito Vañon Laureano 15 Molina de Aragon zapatero procurador de la 139 Escolano Gonzalez Manuel 15 Valencia M R audiencia de arriba 140 Montañana Casaña Manuel 14 Valencia carretero M J A 141 Belinchon Alonso Manuel 20 Griegos (Aragon) labrador M 142 Fanbuena Folgado Miguel 16 Paterna labrador 143 Covo Cano Martin 18 Ubeda labrador M 144 Leche Saura Mariano 17 Benasal peraires M 145 Rodilla Faubela Miguel 24 Liria labrador C C 146 Burriel Jimeno Manuel 17 Cascante herrero Mta R Cuvillejo del Sitio 147 Sanz Martinez Mariano 16 labrador B J A (Siguenza) 148 Pellicer Magaña Mariano 13 Sagunto labrador M T Mta 149 Monzo Tormo Mateo 16 Albaida morguero M Mta 150 Minguarro Canos Miguel 14 Burriana labrador M 151 Perez Badal Matias 15 Mora peraire 152 Martin Perales Melchor 17 Albabux (Aragon) albeitan? labrador 153 Rodenas Cuco Maximo 14 Ayora M Mta hacendado 154 Artola Iranzo Miguel 18 Santolea (Aragon) poticario Mta 155 Lloret Bisbal Miguel 17 Llombay labrador 156 Solsona Fabregat Miguel 20 Culla labrador M 157 Coll Angles Miguel 16 Benicarlo labrador M J A 158 Soler Rico Manuel 21 Castalla labrador Mta Don 159 Fullana Barques Matias 17 Jalon medico M T Mta 160 Barcelon Mezquita Miguel 16 Manzanera labrador M Mta administrador 161 Gonzalez Traval Manuel 14 Blanes (Cataluña) de salinas 162 Sanchis Navarro Miguel 14 Ontinyent medico B T J maestro 163 Bolas Villanueva Mariano 15 Valencia cirujano 164 Royo Cañizares Nicolas 16 Albacete caballero M Don 165 Querol Pascual Nicolas 17 Morella labrador Mta 166 Vilanova Nicolas 17 Sant Mateu Don 167 Rosal Nicolas 15 Antequera 168 Puchades Guitart Onofre 16 Sueca labrador C C Mta Sanchez de Santo Domingo fiscal de la audiencia 169 Hernandez Pedro 14 M T Don Carvajal (Nueva España) de Mejico

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 159 El Promptuari del Doctor Mateu Cursos 1794/95/96

pág. Apellido Apellido Nombre Edad Pueblo Oficio Padre Calificación 170 Prats Beltran Pascual 15 Valencia albeitan M J 171 Galceran Navarro Pascual 14 Castellon sastre Mta Olmera de la 172 Redondo Blanco Pablo 18 labrador C C Mta Cuesta (Castilla) teniente de guardias 173 Hispano Julio Pedro 17 Cullera de caballeria del M tabaco recaudador del ocho 174 Garces Ballester Pascual 17 Valencia por ciento en el Aduana Villar de los 175 Segarra Martin Pedro 15 labrador M Mta Navarros (Aragon) 176 Sancho Benajes Pedro 19 Nogueruelas M J 177 Navarro Tudela Pascual 19 San Felipe molinero C 178 Villarroya Ramiro Pablo 17 Camarera escultor M Mta Campillo de 179 Gonzalez Monedero Pedro 14 hacendado M Altobuey (Cuenca) Balhermoso de 180 Ortega Navarro Pedro 18 labrador M Mn Alarcon 181 Martinez Herrera Rafael 15 Sisante (Castilla) labrador M Jarque de Laval 182 Martin Navarro Ramon 18 labrador Mta (Aragon) 183 Gueña Rubio Ramon 15 Castellon cerero M maestro de 184 Querol Rafael Ramon 14 Benicarlo M gramatica 185 Lopez Pardo Ramon 14 Enguera tejedor de lana M J 186 Gutierrez Sidro Ramon 14 Castellon peluquero M T 187 Simo Albiol Ramon 17 Peñiscola labrador 188 Dovon Luz Rafael 16 Rubielos escrivano M Mta tejedor de lino 189 Linares Cazador Ramon 17 Castellon M J A y cañamo 190 Oltra Mallol Ramon 21 Quatretonda labrador M J Mn peraire y 191 Carbonell Irles Rafael 19 Alcoi fabricante de M J paños 192 Ripolles Ferrer Ramon 18 Castellon labrador 193 Marco Lainac Salvador 16 Valencia escrivano M 194 Gonzalez Ferrer Salvador 14 Valencia el vandido B T R Mta 195 Ferrer Raga Salvador 16 Catarroja labrador B J A T maestro 196 Alapont Cubedo Salvador 14 Valencia bellutero Villa de los 197 Martinez Palomino Silverio 15 Minojoros de la C Don Orden 198 Gomar Torres Salvador 16 Beniganim poticario 199 Gil Ibañez Sebastian 15 Villa de Ludiente labrador M labrador 200 Martinez Alfaro Sebastian 14 Iniesta M hacendado

160 - Almaig, Estudis i Documents 2012 El Promptuari del Doctor Mateu Cursos 1794/95/96

pág. Apellido Apellido Nombre Edad Pueblo Oficio Padre Calificación 201 Pavia Perez Sotero 16 Segorbe alfareros M marques de 202 Ferrer Blanco Timoteo 16 Rubielos M J Don Villasegura 203 Valero Sempere Timoteo 16 Vall d’Uxo labrador C J 204 Esclapes Mascaro Tadeo 16 Antella notario M Alfara de Torres 205 Sanchis Gil Tadeo 15 labrador Mta Torres 206 Savalls Zepeda Tadeo 16 Oliva escrivano M relator civil de 207 Milleras Gonzalez Tadeo 15 Valencia la Audiencia 208 Gil Oller Tadeo 16 San Felipe abogado 209 Miralles Lanzuela Vicente 14 Valencia sastre C Mta R frances extrañado 210 Dechen Izquierdo Vicente 14 Valencia C Mta del reino Valencia (y Montalban 211 Castellano Aznar Vicente 14 alpargatero M Mta T de Aragon) 212 Morata Rius Vicente 14 Valencia sastre M Mta T 213 Ferrero Mingarro Vicente 15 Faura labrador M J 214 Sanon Lopez Vicente 18 Godelleta labrador C J 215 Cruian Vicente 17 Castelnovo carpintero Villa nueva de interventor de santa Maria del mar rentas en la 216 Burguete Altava Vicente 15 vilgarmente llamado Aduana del grao de Valencia Grau 217 Prosper Llanzol Vicente 15 Mislata labrador M J bastardo 218 Sanchez Carvajal Valentin 15 Yepes escrivano C Mta Don 219 Jaime Montia Vicente 14 Benicarlo tratante M 220 Balfago Mundo Vicente 20 Castellon labrador M 221 Rico Bernabe Vicente 14 Elda M Mta R 222 Traver Vilaplana Vicente 18 Cuevas de Vinroma labrador doctor en 223 Navarro Fabregat Vicente 16 Cuevas de Vinroma C Mta medicina corredor de 224 Baylac Lorente Vicente Valencia C C J seda y cambio 225 Roca Adell Vicente 15 Albocacer escrivano M 226 Garcia Roca Vicente 17 Alginet labrador M 227 Aviño Andres Vicente 18 Mislata labrador M 228 Genoves Ferrer Vicente 14 Valencia abogado Patro (Vall oficial de estudio en 229 Mengual Escriva Vicente 18 C Mta Gallinera) herrero Ontinyent carnicero 230 Serra Carpi Vicente 15 Valencia hacendado florista y 231 Catala Salvador Vicente 19 Valencia tratante cordonero o 232 Orchell Sales Ventura 15 Valencia pasamanero 233 Gil Orozco Cambres Vicente

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 161 Cent anys de Josep Giner 1912-1996 Autor: Josep Daniel Climent

osep Giner i Marco va nàixer prescindibles, com el “Vocabulari a València el 1912; ara com- del Mestrat de mossén Joaquim memorem, per tant, el cen- Girona” o el Diccionari General Jtenari del naixement de qui ha es- de la llengua catalana de Pompeu tat considerat com un dels millors Fabra. lingüistes valencians de la primera meitat del segle XX, juntament A més a més, Giner pregonà als amb Manuel Sanchis Guarner. quatre vents el nom que els valencianistes havien d’emprar per de- Resident a Barcelona des de nominar el seu territori, que no era 1932 fins a 1936 per motius labo- altre que el de País Valencià, defen- rals, estudià Filologia Romànica a sà la necessitat d’un himne valenci- la seua Universitat, on assistí a les anista i no un himne valencià pro- Retrat de Josep Giner i Marco classes de Pompeu Fabra i de Joan vincià, i per això proposà l’adopció Coromines, i establí contactes amb de les estrofes de Santiago Cebrian ques es negaren a reconèixer els importants filòlegs catalans com Ibor, Vent de Ponent, que cridava seus estudis universitaris, que ha- Ramon Aramon, Josep M. Casacu- els valencians a “defensar la nostra gué de tornar a cursar a la Univer- berta o Martí de Riquer, i gràcies casa, geni, llengua, sang i raça!” sitat de València. als quals aconseguirà una sòlida del “ponent maleït que tot ho arra- formació en filologia romànica. sa”, i com no podia ser d’una altra Per damunt de totes aquestes manera, afirmava que “la bandera adversitats, en aquesta període, La seua contribució a la cons- valenciana és la de les quatre bar- Giner es va relacionar estretament trucció d’una societat valenciana res vermelles sobre fons groc”. I tot amb el reduït món del valencianis- fonamentada en uns sòlids basti- això perquè Josep Giner era cons- me cultural, que feia esforços per ments és del tot impecable, tant si cient i sabedor de la necessitat de reorganitzar-se, i va col·laborar, ens apropem a les activitats que de- reconstruir l’imaginari simbòlic pràcticament, en totes les inicia- senvolupà en l’època anterior a la valencià, anihilat per segles d’assi- tives relacionades amb la llengua Guerra del 36 com al període de la milació cultural castellana. i la literatura que es realitzaven a llarga i penosa postguerra. València. Destaquem que fou pro- A més a més, el 1933 va publi- fessor dels cursos de llengua de De 1931 a 1936 Josep Giner car la seua primera obra, La con- Lo Rat Penat, ajudà Francesc Fer- publicà a la premsa valenciana jugació dels verbs en valencià, que rer Pastor en la confecció del seu nombrosos articles en revistes i complementava totalment el Voca- Diccionari de la rima, mantingué setmanaris com Acció, Timó, El bulari Ortogràfic Valencià de Car- contactes amb Sanchis Guarner, Camí, Boatella, El Poble Valencià les Salvador, on aparegueren les Lluís Fullana (amb qui sostingué o al Butlletí de la Societat Caste- Normes de Castelló. una interessant relació epistolar, llonenca de Cultura, gràcies als dissortadament perduda), Enric quals es convertí en un referent en La guerra de 1936 va tenir unes Valor (a qui va fer classes de filo- el món cultural valencià. Eren tex- conseqüències especialment greus logia), Joan Fuster, Vicent Sorri- tos de divulgació lingüística, però per al filòleg valencià, atés que patí bes, Nicolau Primitiu Gómez (va també valencianista, uns defensant greus seqüeles físiques i psicològi- exercir d’assessor lingüístic de “la unitat del nostre idioma” o pro- ques que arrossegà tota la vida. A Sicània), i sobretot, va col·laborar clamant la “necessitat de la unifi- més a més, fou expedientat del seu intensament en la replega de lèxic cació gramatical”, altres donant a treball com a telegrafista i desterrat valencià per a les obres de Joan conéixer obres lexicogràfiques im- a Bilbao, i les autoritats acadèmi- Coromines.

162 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Cent anys de Josep Giner 1912-1996

A més a més, Josep Giner du- aportacions de textos que no tin- tudis Catalans, excessivament uni- gué a terme una ingent tasca de gueren la possibilitat de veure la tarista en els anys trenta, i a exigir difusió dels llibres catalans entre llum, bé per exprés desig de l’autor, una major influència i participació els valencians, especialment obres perquè no estaven preparats per a dels valencians en la consolidació filològiques, i també participà en la publicar-se o perquè tenien un des- d’una llengua literària. iniciativa de posar en marxa l’edi- tinatari personal i concret, és el cas torial Lletres Valencianes que tenia de la correspondència, però que, a Fruit d’aquest pensament for- com a objectiu d’edició de llibres hores d’ara, la seua coneixença pot mulà propostes ben agosarades per en valencià en uns moments, 1950, aportar-nos un millor enteniment a l’època, amb el convenciment especialment difícil. de la complexa personalitat del seu que serien beneficioses per als va- autor, dels nombrosos temes que lencians. Destaquem que va propo- Per altra banda, durant aquest acaparaven el seu interés, de la in- sar elaborar “dins el nostre idioma període també va col·laborar en tensa vida intel·lectual que dugué dos dialectes literaris: el català i el diverses publicacions periòdiques en determinades èpoques i també valencià, els quals seran gramati- com Las Provincias, Anales del de la generositat de les seues actua- calment una sola unitat idiomàtica Centro de Cultura Valenciana, But- cions que serà una de les constants amb variants dialectals, que deuran lletí de la Societat Castellonenca que marcarà la seua vida. la raó de la seua existència al fet de Cultura, Revista de Filologia polític de la forta personalitat del Valenciana, Estudis Romànics o Si- Gràcies a tots els seus escrits País Valencià i de Catalunya dins cània, entre altres, on aparegueren podem constatar que Josep Giner la nació (Giner 1934)”; sobre el els seus estudis i reflexions sobre la fou un treballador incansable per nom de la llengua va plantejar de llengua i cultura dels valencians. la llengua, d’una noblesa extraor- «dir simplement “llengua catalana- dinària, sempre disposat a ajudar valenciana”, “llenguatge, idioma Tanmateix, també s’ha de dir uns i altres en benefici del seu país català-valencià”, “el català-valen- que a causa de l’especial caràcter de i del seu idioma sense esperar res a cià”», i fins i tot manifesta que no Josep Giner i dels seus problemes canvi. Enemic dels enfrontaments, troba «cap inconvenient que, per psicològics, la major part de la seua s’allunyà de les capelletes que du- abreviatura, es diga també, en lloc obra escrita es troba totalment dis- rant el franquisme inundaven de de “llengua catalana-valenciana”, persa en publicacions periòdiques, malentesos i conflictes els reduïts simplement “llengua catalana” o en cartes personals o en altres tex- cenacles valencianistes, convençut “llengua valenciana”, entenent per tos que han restat inèdits. Hem ha- com estava que només des de la això tota la “catalana-valenciana”», gut d’esperar la tasca duta a terme unitat d’acció es podia salvaguar- això en contra de la denomina- per investigadors actuals, i impul- dar la llengua i cultura dels valenci- ció “llengua catalana” que s’havia sada sobretot per persones i entitats ans en una època d’intensa pressió imposat als anys 50 del segle XX relacionades amb la Vall d’Albaida, castellanitzadora. entre els valencianistes; i fins i com ara les revistes Alba i Almaig, tot proposa la creació d’una mena per conéixer millor la magnitud de De Josep Giner cal destacar que d’acadèmia de la llengua, amb el la seua obra i la importància de les des dels articles més primerencs nom de Comité Tècnic, els mem- seues idees lingüístiques, moltes mantingué unes idees lingüístiques bres del qual elaborarien els estudis d’elles d’una enorme lucidesa i es- i nacionals ben fermes i assenyades, pertinents sobre determinats aspec- pecialment útils per als valencians en línia amb les recomanacions del tes de la llengua, i que després de en l’actualitat. S’ha de dir que el Mestre Fabra quan s’adreçava als discutits i aprovats es publicarien treball de recerca i sistematització escriptors valencians dient-los que al Boletín de la Sociedad Castello- dut a terme per Antoni Ferrando i “nosaltres, catalans, no desitjaríem nense de Cultura, “i haurien de ser Santi Cortés en publicar la seua altra cosa que emprenguéssiu una llei per a tots els valencianistes”. Obra Filològica (1931-1991) han obra de forta depuració del vostre marcat un punt d’inflexió en el co- idioma, encara que no us preocu- En l’actualitat observem que neixement dels investigadors de la péssiu gens d’acostar-vos al nos- molts dels seus plantejaments, en seua obra, la qual cosa ens ha per- tre català”. És per això que la seua ocasions vistos amb incomprensió, més adornar-nos de la seua magni- línia d’actuació, la seua fórmula, s’han imposat en la doctrina lingü- tud i transcendència. sempre fou la de “flexibilitat dins ística de les actuals entitats oficials de la unitat”, la qual cosa el portava reguladores de la normativa de la Altrament, aquesta tasca ha a esmenar, en ocasions, el treball llengua catalana, l’Institut d’Estu- de ser complementada amb altres normativitzador de l’Institut d’Es- dis Catalans i l’Acadèmia Valenci-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 163 Cent anys de Josep Giner 1912-1996

ana de la Llengua, dues institucions títol Josep Giner, precursor de la que tard o d’hora hauran de trobar romanística valenciana, publicat el camí de col·laboració en la in- a finals del 2010 en el marc de les gent tasca que tenim per davant en activitats del XXVI Congrés Inter- defensa de la llengua comuna, com nacional de Lingüística i Filologia segurament Giner hauria desitjat. Romàniques, celebrat a València el setembre de 2010, organitzat per la No obstant això, l’obra de Josep Universitat de València. Giner és encara un gran desconeguda, tot i que la part més signifi- En aquesta obra es recullen les cativa ja està publicada en la seua aportacions de diversos estudio- Obra filològica (1931- 1991), atés sos en l’Homenatge universitari que les circumstàncies històriques i a Josep Giner, organitzat pel De- personals que hagué de patir l’estu- partament de Filologia Catalana i diós valencià impediren la difusió el Servei de Normalització Lingü- sistemàtica del seu pensament. És ística de la Universitat de València per això que serà obligació dels in- i l’Institut Interuniversitari de Fi- vestigadors que s’ocupen del nostre dels màxims difusors de la norma- lologia Valenciana, celebrat el 18 passat treballar encara intensament tiva gramatical del valencià, el qual d’octubre del 2007, als 11 anys de sobre l’obra i la figura de Josep Gi- molt sovint acceptaven l’autoritat la seua mort. ner, des de dues vessants: analitzant filològica de Josep Giner. les seues idees lingüístiques i apro- El llibre s’inicia amb un pròleg fitant les que ens puguen ser útils En definitiva, Josep Giner i de l’editor, Emili Casanova, en el als valencians actuals, i recuperant Marco ha sigut un dels més compe- qual es lamenta de l’escassa aco- els nombrosos textos, publicats o tents filòlegs valencians de tots els llida de la iniciativa de demanar no, que encara ens són descone- temps, les idees del qual en el camp la Medalla d’Or de la Universitat guts, per la qual cosa encara hau- de la lingüística i de la cultura en de València per a Josep Giner, tant rem d’escorcollar revistes, publi- general, han amerat els estudis no des del propi departament univer- cacions i arxius personals on segur solament sobre el nostre valencià, sitari com des del mateix Rectorat, trobarem articles i textos que enca- sinó també sobre el conjunt de la i aporta un document d’adhesió a ra no tenim localitzats i que segur llengua catalana, i les considerem la proposta de Vicent Pitarch, on que ens sorprendran per la lucidesa d’una absoluta vigència i actualitat, s’afirma que Giner és “creditor, intel·lectual què Giner demostrava perfectament vàlides per guiar-nos amb mèrits sobrers, de l’esmentat en molts dels seus escrits. en el camí de recuperació lingüísti- guardó, i acaba desitjant que en ca i cultural engegat per la societat el centenari del seu naixement “la Siga com siga, aquesta tasca valenciana en els darrers anys. universitat farà honors a l’únic dei- s’ha d’entendre en la voluntat, i xeble valencià de Fabra i Coromi- també la necessitat, de recuperar Josep Giner, precursor de la nes, el primer romaniste valencià”. la figura i l’obra d’aquest valencià, romanística valenciana imprescindible per conéixer el nos- En l’aportació que enceta el lli- tre passat lingüístic, sobretot el pro- Dissortadament, Josep Giner bre, Antoni Ferrando s’ocupa de cés de construcció i d’adopció d’un no és un personatge conegut actu- «La trajectòria biogràfica i intel· model de llengua estàndard dut alment dins del món cultural i lin- lectual de Josep Giner i Marco a terme des de l’aprovació de les güístic valencià; és trist reconéixer (1912-1996)», i fa un repàs ben Normes de Castelló el 1932 ençà. que fins i tot molts estudiants de minuciós per la vida i obra de qui les nostres universitats acaben la considera és «un personatge ex- No obstant això, també consta- carrera de filologia sense haver es- cepcional en un país nacionalment tem que molts dels plantejaments i coltat parlar d’ell; no cal dir que és alienat», per a concloure que «tot de les idees de Josep Giner les va un dèficit que cal corregir amb la plegat converteix la seua trajectòria saber transmetre als seus contem- difusió de la seua obra i de la seua vital i intel·lectual en un exemple poranis, i ens han arribat amb tex- trajectòria vital. admirable de resistència a l’aliena- tos o actuacions de destacats perso- ció cultural, de lleialtat lingüística natges com Carles Salvador, Enric En aquest sentit, cal destacar i de feliç conjunció entre valencia- Valor o Francesc Ferres Pastor, uns l’aparició del llibre que porta per nisme i catalanitat».

164 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Cent anys de Josep Giner 1912-1996

Josep Daniel Climent se centra i Tortajada, Bernat Artola, Xavier toni Badia i Margarit, Germà Co- en l’estudi de «Josep Giner i Mar- Casp, Sofia Salvador, Josep Mas- lón, Joan Veny o Enric Valor, amb co i les publicacions valencianistes carell o Teodor Llorente. la qual cosa Giner se’ns presenta (1931-1936)», on comenta diver- com «un amant de la llengua a qui sos articles de l’estudiós valencià Abelard Saragossà, per la seua dedicà la seua vida; un profund co- de temàtica lingüística i, sobretot, banda, es fixa en els «Objectius lin- neixedor de la llengua i la literatura recull i reprodueix diverses col· güístics de Josep Giner», que sin- i una persona que està sempre dis- laboracions seues en la pàgina «De tetitza en dos; el primer, «aconse- posada a ajudar a tothom». la nostra terra» del diari Las Pro- guir que els valencians percebem la vincias entre els mesos de febrer i nostra pròpia llengua d’una manera Finalment, el llibre es clou amb maig de 1936, que no havien estat més digna», i el segon, aconseguir dues aportacions més; la prime- compilades en l’Obra Filològica que «un valencià se senta identifi- ra de Francesc Ferrer Escrivà que (1931-1991). cat amb la llengua que parla i amb parla de «La tasca cultural i el mes- el model de valencià culte que li tratge de Josep Giner i Marco», i També Josep Daniel Climent arriba». A més a més, la visió lin- posa com a exemple la publicació és l’autor de «Josep Giner i Mar- güística de Giner fa que interprete del llibre El valencià en 20 lliçons, co, expert en filologia romànica», d’una manera «predominantment de Bernat Montsià, editat el 1964, i on reprodueix un informe elaborat positiva la història lingüística va- on Giner participà anònimament en pel filòleg valencià el 1936 i que lenciana dels segles XIX i XX». la seua adaptació. La segona de Vi- lliurà a Nicolau Primitiu Gómez en cent Escrivà, «De la llengua i la li- el qual «oferia un llistat de llibres Xavier Ferré analitza el «Sentit teratura» on reflexiona sobre diver- sobre filologia romànica [les quals] cívic d’una relació: Josep Giner i sos aspectes del pròleg que Giner hauria de comprar el Centre de Cul- Josep Maria Casacuberta» a través elaborà per a l’obra d’Enric Valor tura, car són imprescindibles en tota de la seua correspondència. Són un Millorem el llenguatge (1971), que biblioteca de lingüística», i que ens total de setze cartes enviades entre considera que «esdevé un veritable demostra els seus coneixements i 1950 i 1953 que «evidencien les re- text metaliterari, una reflexió sobre competències sobre la matèria. lacions culturals entre el gramàtic la llengua com a vehicle d’expres- fabrià i l’editor català», ens perme- sió literària». Germà Colón s’ocupa de «Josep ten conèixer millor les activitats de Giner, filòleg valencià», on reme- Giner durant aquests anys i consta- En definitiva, per tot el que hem mora la seua relació personal amb ten la «voluntat [dels interlocutors] vist, estem davant d’un llibre im- el nostre personatge, i destaca els de construir un àmbit lingüístic i prescindible, junt a la seua Obra seus esforços per trobar «el punt nacional interdependent». Filològica (1931-1991), per conèi- dolç en l’ortografia del valencià», xer aspectes fonamentals d’un gran així com també posa de manifest Emili Casanova estudia minuci- homenot valencià, un «patriota in- que «moltes de les observacions de osament la faceta de «Josep Giner, comparable i apassionat», tal com Giner [al Diccionari General de la col·laborador de Joan Coromines i el va considerar el seu mestre Joan Llengua Catalana] han estat des- interlocutor d’altres filòlegs». Per a Coromines en la nota de condol que prés recollides per l’Institut d’Estu- Casanova, Giner aportà nombrosos va redactar amb motiu de la seua dis Catalans». estudis sobre el valencià a Coromi- mort. Però, sobretot, estem davant nes que aquest aprofità abastament del llibre que ha d’esperonar jóvens Vicent Simbor es deté en la en les seues obres, tal com demostra estudiosos a treballar i investigar faceta de «Josep Giner, estudiós amb l’anàlisi de la correspondència sobre la seua obra, i a divulgar el de la literatura», i fa esment dels entre tots dos, amb un tast de les re- seu pensament lingüístic i polític, seus estudis sobre poètica, elabo- ferències a Giner que podem trobar molt aprofitable per als valencians rats amb la idea de normativitzar al Diccionario crítico etimológico actuals. l’ús de la mètrica i la rima entre els castellano e hispánico, i amb altres poetes valencians, així com en els informes i fitxes etimològiques. A seues estudis sobre literatura, atés més a més, Casanova comenta les que Giner va dur a terme durant la relacions de Giner amb els millors postguerra una «molt viva activitat filòlegs del seu temps com Carles d’anàlisi i crítica de la literatura va- Salvador, Ramon Aramon i Ser- lenciana», especialment de poetes ra, Francesc de B. Moll, Manuel com Carles Salvador, Enric Duran Sanchis Guarner, Emili Vallés, An-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 165 L’ermita de Sant Vicent (Ontinyent). Breu recorregut Històric-Artístic Autor: Agustí Ribera

Museu Arqueològic d’Ontinyent i de la Vall d’Albaida (MAOVA)

’ermita de Sant Vicent es seguint transformar absolutament troba situada als voltants de la imatge de l’ermita, que té ara un la població, a la vora del pas aspecte neo-gòtic. Lde l’antic camí vell de Xàtiva, i de l’actual carretera de València. Fins Amb tot, cal tindre en compte fa pocs anys, l’ermita dominava que pel mateix temps transcorregut, una zona de bancals -el Pla de Sant aquesta imatge falsejada actual, s’ha Vicent-, que recentment ha estat to- convertit en la imatge tradicional que talment tansformada en polígon in- totes les generacions en vida tenen dustrial. de l’ermita. El conjunt de la part superior de la façana, -òcul, cornisa i Descripció arquitectònica campanar d’espadanya és idèntic al de l’ermita de San Josep, del Pla, al- L’edifici ocupa poc més de 150 çada cap a 1919. m2., en planta quadrangular, orienta- queda res, després d’haver estat da al sudoest. La seua disposició és Ornamentació oberta durant un cert temps. Es co- de nau a dues aigües, amb perllon- neixen inventaris, almenys des del gació de la coberta de llevant per a A banda dels elements arquitectò- segle XVIII, que ens poden donar donar cabuda a la vivenda de l’ermi- nics de la façana, ja esmenats –porxi una idea. Per exemple, l’any 1767 hi tà. L’estructura bàsica és de murs de ogival, òcul, cornisa i espadanya-, en havia: -Una campana en el campa- càrrega de maçoneria, auxiliats per l’estat actual i després del progressiu nar; llenç principal de l’altar major, contraforts en els laterals exteriors. abandonament i desmantellament de amb efígie de Sant Vicent i orna- El porxi dona accés, per una porta l’ermita, no es conserven elements ment brodat i blau; En l’altar: una adintellada, centrada, a la capella o ornamentals d’interés. Com a darrers ara, una creu, dos canelobres, tres oratori propiament dit, que té plan- elements desapareguts –majorment tovalloles...; dos vinagreres amb ta rectangular, de 4,5 x 8 mts. Dar- per robatoris o altres causes desco- drapet i platet; una taula amb els go- rere de l’altar, trobem un petit espai negudes, cal esmentar: jos de Sant Vicent; sis quadrets pin- cobert, annex, que seria la sagristía, tats amb diferents milacres d’aquest accessible per una porteta. Una al- - Una imatge de Sant Vicent Fer- sant, altre amb notícia de les indul- tra porta adjunta, situada al fons a rer, molt tosca, en relleu, probable- gències; Dos corporals, una casulla la dreta, comunica l’oratori amb el ment de guix –o pedra?- policroma- de “camelot” blanc gastada, amit, que seria la vivenda de l’ermità, es- da, que es situava en una fornícula, estola, manípul, cíngol i alba; Una pai idèntic en proporcions de planta vora la porta principal. Va ser furta- imatge de la Mare de Déu del Ro- i simètric a l’oratori, darrere del qual da a principis dels anys huitanta. So- ser i un llenç gran on estava pintada es situa un altre espai sense coberta, lament tenim alguna fotografia. l’aparició de Sant Vicent a Fra Felip que seria el corral. Escarner en aquest paratge.(LLO- Reixa de forja que es trobava a RA, A. 1992). El porxi, sembla que no formava una de les finestres. Desapareguda part de l’estructura originària, sinò cap als anys setanta. Es conserva fo- A finals dels anys seixanta prop- que s’afegiria en una reforma efec- tografia. passats, encara quedava alguna cosa tuada cap a primeries del segle XX, del mobiliari interior: làmpada de conformant un front amb tres arcs Campana. Desapareguda més re- metall, canelobres, creu daurada, ogivals. A la mateixa reforma corres- centment, segons sembla. atri de fusta..., i tenia altar d’obra pondrien l’òcul, la cornisa i l’espa- amb mènsula, etc. (LLUCH GA- danya que rematen la testera, acon- En quant a objectes mobles no RIN, L.B. 1980).

166 - Almaig, Estudis i Documents 2012 L’ermita de Sant Vicent (Ontinyent). Breu recorregut Històric-Artístic

Dades històriques. eclesiàstica a la Parròquia de Sant gradació ambiental del seu entorn, Origen i cronologia Carles, produït l’any 1852; o l’afita- des de les successives ampliacions ment efectuat per l’ajuntament l’any de la carretera, que li passa imme- A pesar d’algunes tradicions 1874, a resultes d’unes disputes pels diata a la vora, fins el tall i desvia- que indiquen com a data fundaci- llindes, amb els propietaris immedi- ment del camí tradicional que anava onal d’aquesta ermita l’any 1512, ats, el que provaria la seua clara pro- pel seu costat de ponent i la separava vinculant-la a la llegenda de l’apa- pietat municipal fins fa pocs anys, de la carretera, passant pel desgraci- rició de San Vicent al Pare Felip etc. Potser sí que fora d’interés, si at desmunt de la parcel·la al sud de Escarner, divulgada per E. Dolz al es vol obtindre major detall, cercar la seua frontera, havent perdut bona s. XVIII, el cert és que no s’ha fet documentació sobre les reformes part de la vista sobre el paisatge tra- cap estudi rigorós i en detall sobre d’aquest segle –primeres dècades-, dicional, convertit en sostres de les la documentació de l’ermita, que on es canvia la seua fesomia exte- naus industrials del polígon immedi- poguera demostrar-ho, ni tampoc rior, i de les que deu quedar alguna at que, al nostre entendre, no ha sa- arquitectònicament hi ha elements constància documental. but respectar l’indret, mantenint una evidents que puguen afermar-ho. En distància mínima prudencial. principi ens sembla que deu ser obra Aspectes legals i bastant posterior, per diverses raons, altres consideracions Amb tot, i a banda de la pròpia entre altres, les primeres dades con- finalitat religiosa inherent a l’edi- trastades amb l’arxiver municipal, Sobre el paper, a efectes legals, fici, ens sembla sobretot important Sr. Vicent Terol, qui entre altres in- la ermita de Sant Vicent està catalo- per al comú de la ciutat la recupe- formacions ens comenta, per exem- gada des del 1982 (Hurtado, Penya- ració tant de l’edifici –rehabilitació ple, que en una relació d’ermites roja, Sancho i Tomàs) i té el màxim que s’ha quedat a mitges-, oberta a de l’any 1575 no apareix la de Sant nivell de protecció (P. I. G.), a dins d’altres possibles usos cívics, com Vicent. S’han divulgat també altres el Pla General d’Ordenació Urbana de l’entorn –readequació de l’àrea notícies hipotèticament relacionades en vigor. d’entrada i ajardinament almenys amb l’existència de l’ermita, -cor- de la parcel·la de llevant-, per tal de responents als anys de 1590 i 1635-, Però, com és ben sabut, fa més poder fruir de nou d’un vell espai que resulten dubtoses, al nostre ende trenta anys que van deixar de ce- d’esbargiment públic, ni que siga tendre –i sempre d’acord amb el sr. lebrar-se les festes annuals en honor mínim, entre tantes factories (ex-) Arxiver-, i que fan que no puguem a Sant Vicent, amb missa i processó, productives. obtindre constància documental cer- i l’estat de progressiu abandonament ta de l’existència de l’ermita fins a en què va anar quedant –reiterada- molt més tard, concretament a l’any ment denunciat a la premsa local, 1756, en que un tal Joseph Gramage per diferents persones i entitats (in- Bibliografia sol·licita la plaça d’ermità, per mort closa la campanya Salvem Sant Vi- de l’anterior, que era Miquel Sans. cent, de la Nostra Terra)- amenaçava - MADOZ, Pascual (1849) –Diccionario geográ- fico de España. Madrid. (LLORA, A.1992). Resulta evident amb la seua desaparició total, cas de - SARTHOU CARRERES, Carlos (1924) –Geo- que en aquesta data l’ermita ja faria no prendre’s mesures immediates. grafía General del Reino de Valencia. Barce- algún temps que existia, i per tant lona. - BERNABEU, A. (1971) –En torno a San Vicen- creiem raonable situar a principis Amb la seua senzilla arquitectu- te Ferrer. Ciudad, 22-4-1971. Alcoi. Pàg. 3. del segle XVIII els moments funda- ra, sense ser ninguna gran obra, ni - BERNABEU, A. (1979) – La Ermita de Sant cionals de l’ermita, provisionalment disposar d’elements artístics des- Vicent, en peligro. Onclar, 3-6-1979. Alcoi. Pàg. 13. i a l’espera de que es facen estudis tacables, aquesta ermita constituia - LLUCH GARÍN, Luis B. (1980) –Ermitas detallats al respecte i/o de que apa- tanmateix un referent històric-social y Paisajes de Valencia. Caja de Ahorros de rega documentació anterior. de gran interés per a la ciutat d’On- Valencia. València. Pàg. 174-178. - HURTADO, PEÑAROCHA, SANCHO i tinyent. TOMÀS (1982) -Catàleg del Patrimoni A partir de mitjans segle XVIII, Arquitectònic del terme d’Ontinyent. Fitxa les notícies i referències a l’ermita Però, de lloc cultural i d’encontre R-071. Ajuntament d’Ontinyent. - LLORA A. (1992) –Ontinyent y su historia. són abundants i han sigut divulgades tradicional ha passat a ser una edi- Ontinyent. Pàg. 479-480. per diversos autors locals, des de di- ficació sense funcions, en un racó - BERNABEU, A. (1996) –La ruina amenaza a ferents aspectes i a diversos articles abandonat, al marge de la vida de la ermita de Sant Vicent. Crònica 208. 1-6- 1996. Ontinyent. Pàg. 16. (LLORA, BERNABEU GALBIS); l’Ontinyent modern. Ha patit tam- - NOSTRA TERRA, La (1999) –La ruina ame- tan sols destacarem ara, per exem- bé, encarnissadament, els avatars del naza a la ermita de Sant Vicent. Almaig XV. ple, el pas de la seua jurisdicció progrés més mal entés, amb la de- Ontinyent. Pàg.173-174.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 167 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

Autor: Vicent Terol i Reig

Arxiu Municipal d’Ontinyent

llavors, encara ben visible i omni- del regiment de la cosa pública ha- present en la vida de les persones vien d’encarregar-se en 1525 d’un d’aquells temps. Però si la guerra problema que ja venia produint-se (1520-1522) va ser duríssima, la des del mateix moment de la cre- postguerra no ho serà menys. ació del monestir dels dominics de Sant Joan i Sant Vicent Ferrer Pel que fa al municipi, la hisen- d’Ontinyent, uns anys enrere: la da municipal està en una situació difícil coexistència dels frares amb ben compromesa després del dalta- els capellans i el plebà de Santa baix dels anys de la guerra que han Maria, l’església major de la vila, deixat exhausts els cofres públics. que fins aquell moment havien S’està recomponent l’entramat de monopolitzat la cura de les ànimes les institucions municipals i s’està dels ontinyentins i ontinyentines. tornant a la normalitat anterior a Ara, però, el clergat de Santa Maria la revolta. S’està negociant inten- havia adoptat una actitud més ve- sament amb la corona la composi- hement, molt més. Primer va tindre ció o perdó general de la vila per lloc la resistència i oposició inicial, la seua implicació en la revolta a manifestada ja des de 1513 quan es orre l’any 1525 a la vila canvi d’una suma astronòmica, de produeix la instal·lació dels domi- d’Ontinyent. Ha passat la la qual s’ha de fer càrrec subsidi- nics a la vila, i, sobretot en l’estiu revolta de la Germania, àriament el propi Consell, i les ne- de 1516, quan es produeix fins i Camb la fractura abrupta de la divi- gociacions amb els oficials reials tot un atemptat contra un dels do- sió social i la polarització en bàn- i la virreina Germana de Foix són minics llecs, frare Joan, que hauria dols antagònics consegüent, amb feixugues i treballoses. En resum, donat peu a un suposat miracle de la guerra, les batalles campals i els problemes que ha d’encarar el Sant Vicent a Ontinyent ple d’in- els saquejos, amb els allotjaments Consell ontinyentí són múltiples, congruències i contradiccions amb i el saqueig de l’exèrcit del virrei inajornables i d’entitat. les evidències històriques.1 Ara Hurtado de Mendoza, després del però, deu anys després assistim a fracassat intent de sublevació ager- Capellans i frares dominics en la consolidació del monestir i a la manada de gener de 1522, amb els conflicte: “la cisma que és en projecció cada vegada major dels esgarrifosos efectes de les terri- les consciències e inquietut dels frares predicadors sobre el veïnat. bles epidèmies de tifus de 1522... vehins de la dita vila” Els dominics havien deixat de ser L’estela i el rastre de destruccions una comunitat embrionària, de poc i morts que va deixar al darrere la Per si no fóra això suficient, els més de mitja dotzena d’individus, revolta agermanada a Ontinyent és, oficials municipals responsables i havien passat en una dècada a

168 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

crementaven la seua projecció sobre el veïnat de la vila. Els preveres de santa Maria no estaven disposats a compartir les ovelles o ànimes de la vila sense plantar cara i defensar el que fins llavors havia estat el seu ramat exclusiu. A més calia establir la preeminència religiosa dels darrers sobre els altres, del clergat secular

sobre el regular, en definitiva. La Escena de construcció segons una xilografia ale- Botó amb escut de l’orde de predicadors qüestió era sempre complexa per- manya de 1506 què el conflicte d’interessos enveri- ser un monestir amb els elements nava aquesta difícil cohabitació en- enorme i d’una importància capital essencials, com ara una església tre frares i capellans, i això era una per als nostres avantapassats. amb campanar, sala capitular, cel· problemàtica general i clar, també les i refectori, ja edificats, tot i que va fer acte de presència a Ontinyent, Les pròpies actes municipals de la resta de dependències, com ara com no podia ser d’altra manera. la vila resumeixen certerament el el claustre fa l’efecte que estava conflicte al que havien de fer front. encara en construcció. Fet i fet, la La intervenció del Consell va El Consell es veia, en certa mesura, discòrdia estava servida i el foc del ser necessària per tal de, primer, entre l’espasa i la paret, atrapat en conflicte arribarà al seu punt àlgid i esmenar ambdues parts per la con- un conflicte polièdric, en el qual es alçarà el bull. I el Consell haurà de ducta poc edificant per als feligre- trobava implicat completament i de prendre cartes en l’assumpte. sos ontinyentins; i, després, per manera indefugible: per ser el patró reconduir la situació, apaivagar els de l’església major i per haver es- El propi Consell descriu la si- ànims i mirar d’acordar les parts. tat el decidit promotor de la creació tuació amb un toc de dramatisme, Tanmateix, les seues gestions seran del monestir-convent de l’orde dels que potser hui ens sobte, però que infructuosos i hauran de recórrer a dominicans: reflectia la preocupació suscitada l’arbitri del Vicari General i Oficial per un problema latent amb crisis de l’Arquebisbat de València, Joan “E com la dita plebania tunch espasmòdiques, que no havia dei- de Miedes, per tal d’atallar una si- temporis era rectoria, la qual per xat de donar-li maldecaps durant tuació que havia acabat per esdeve- fer-la plebania, com huy és, la dita els últims anys. Els oficials muni- nir insostenible i amenaçava molt universitat ha fetes moltes y exces- cipals reconeixien les diferències, seriosament la tranquilitat de la vila sives despeses, la qual dita vila ha ara sí, tempestuoses entre el clergat en un aspecte, l’espiritual, que en de defensar y no és bé en res sia de Santa Maria i els frares domini- aquells temps era d’una rellevància perjuducada (sic). E com per lo cans i el seu reflex en el veïnat: “la semblant lo dit monestir sia stat cisma que és en les consciències e fundat de voluntat de dit Consell y inquietut dels vehins de la dita vila stà molt bé en dita universitat y fa y a causa de aquelles”. Els oficials redunda en gran fruyt en les consci- municipals es fan ressò que “car- ències dels vehins e habitadors, axí tells d’escomunicació se publiquen en prehicacions confessions (sic), contra los anants a missa al dit mo- misses y altres coses que són en nestir”, la qual cosa implicava que servey de Nostre Senyor Déu”2. la situació se n’estava eixint de po- lleguera: l’excomunió llavors no Unes negociacions arduoses, era per prendre-se-la a la lleugera, unes gestions feixugues i una més si cap quan la religió impreg- solució previsible: la resolució nava totes i cada una de les facetes favorable al clergat de Santa de la vida pública i privada de les Maria persones d’aquells temps. La causa era la competència pels serveis reli- Els documents que publiquem giosos (i les rendes en què aquestos en l’apèndix d’aquest estudi peres traduïen) que augmentava dia a meten de resseguir les gestions Frare predicador sermonant (xilografia, Venècia dia, a mesura que els dominicans in- 1524) tortuoses i els compromisos que

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 169 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

Arribats a eixe punt, com no dei- mirar-se en l’espill de la capital del xaran de remarcar els mateixos con- regne era la tònica predominant, sellers, no dubtaran de defensar “lo fins i tot en aquesta vessant. que toqua al interés de la dita plebania, la qual per los tunch officials Al remat, el Vicari General, atés e consellers fonch fundada”3 encara l’obstruccionisme dominic, enco- que això anara en detriment dels in- mana al plebà la redacció dels ca- teressos dels frares dominicans. pítols sobre les seues pretensions. Posteriorment, la proposta del ple-

Taulell amb l’emblema dels dominics (segle XVI) La solució arbitrada pel Consell bà va ser “examinada ab convoca- serà investir de plens poders els ció e presència de alguns vicaris e proposaran des del Consell de la oficials majors, per tal de negociar frares de la dita ciutat” i va ser sot- vila per tal de concordar les pos- una solució. Les negociacions van mesa a diverses esmenes en aquells tures quasi antagòniques de domi- ser fructíferes i seguidament es van aspectes que no li semblaren justos nicans i capellans. Alhora quedarà acordar uns capítols que reglamen- ni raonables al Vicari General i a provat l’ordre de prioritats que va tarien el debat a tres bandes que la seua junta d’assessors o que no haver d’establir. I és que, tot i que tindria lloc a la ciutat de València, s’atenien al marc de referència de la creació del monestir dels domi- davant la presència del Vicari Ge- la capital del regne. I, tot seguit, els nics havia estat iniciativa seua, a neral i Oficial de l’Arquebisbat de va lliurar, junt a una lletra de remis- l’hora de la veritat, es decantaran València, Joan de Miedes, que tin- sió al Consell ontinyentí, al plebà per salvaguardar els interessos del dria lloc a partir del 20 de gener de i al jurat Roca per tal de comuni- clergat de Santa Maria i la seua pre- 1526, amb la presència de mossén car-los-els. eminència, atés que no cal oblidar Jeroni de Centelles, cavaller, ad- que els magistrats municipals ha- vocat de la vila a la ciutat i repre- El 27 de febrer de 1526 el Con- vien estat, eren i serien els patrons sentant del Consell, junt a un repre- sell acatarà el compliment dels ca- i protectors de l’església major de sentant del clergat de Santa Maria pítols redactats pel Vicari General la vila, com ho testimonien encara i un altre dels dominics (doc. 3 de Miedes i els comunicarà al prior les claus de volta amb les armes he- l’apèndix documental). Les parts es del monestir de Sant Joan i de Sant ràldiques quatribarrades que ornen comprometien a acatar la sentència Vicent Ferrer, frare Felip Escarner, la més acostada a l’absis, que és arbitral o laude sense apel·lar-la ni que les rebrà i acatarà, per escrit, tot alhora la més antiga de totes tres, recórrer-la.4 condicionant-ho a la corroboració de de 1450 aproximadament, i els pri- frare Joan de Salamanca, per part de mers bancs de l’església, on seuen Les negociacions començaren l’orde de predicadors, i al que dicta- en els nostres dies els representants en el lloc i data previstos, tot i que, minara el governador del regne.6 del consistori municipal, com ho es van dilatar de manera enervant, van fer els seus antecessors des de a causa (sempre segons la relació – El Consell atesa la constatació la nit dels temps. doc. 4 apèndix documental– del ju- que les brasses del conflicte con- rat Joan Roca, qui hi va acudir a la capital del regne per tal de supervisar-les) de les contínues maniobres dilatòries, argúcies i entrebancs dels dominics que es veien en una posi- ció molt desavantatjosa i n’eren ben conscients d’això. El jurat “havent ja molts dies que era en dita ciutat”, va pressionar el Vicari General per tal que procedira a resoldre l’afer, prenent com a referent “la consuetut e pràtiqua de València, que era hi·s servava entre les parròquies e monestirs de la dita ciutat sobre lo modus vivendi”.5 Una vegada més,

Deliberació d’un Consell (xilografia alemanya, se- l’enèsima durant l’època foral, ve- gle XVI) iem com la constant històrica de El Consell deliberant (xilografia, Venècia 1522)

170 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

tinuaven candents acordarà una convent de dominics. És molt evi- resolució de caràcter excepcional,7 dent que el pes i l’opinió de la fac- que prorrogava els poders atorgats ció predominant entre l’oligarquia al batle i als oficials majors (justí- que regia i controlava amb puny de cia de 1526, jurats i mustassaf de ferro el municipi i bona part de la l’exercici 1525-1526) per tal de vida social i econòmica de les fa- continuar supervisant l’afer. mílies ontinyentines, era cabdal per fer caure el fidel de la balança cap S’ha de remarcar que aquestos amunt o cap avall en la presa d’al- conflictes han passat desapercebuts gunes decisions. a quasi tots els autors que s’han ocupat del monestir-convent de Quadre I predicadors d’Ontinyent, excepció Preveres del capitol de Santa Maria feta del malaurat cronista Alfredo d’Ontinyent Santa 1514-1524.10 Bernabeu.8 La seua descripció del plebà: mossén Lluís Blasco conflicte, tot i que és potser exces- sacristà: mossén Joan Julià sivament superficial, és a gran trets dompmers: mossén Andreu Guerau Església de Santa Maria, aspecte de l’absís en 1904. Arxiu Municipal d’Ontinyent encertada i coincident en bona me- mossén Lluís Jovell sura amb l’anàlisi que acabem de mossén Joan Marí ca i institucional: per això era l’oli- realitzar nosaltres mateixos. Tot i mossén Francesc Romeu garquia monopolitzava els càrrecs això, la lectura realitzada dels do- beneficiats: mossén Antoni Carbó representatius del municipi.11 cuments que editem a continuació, mossén Jaume Guerau fa l’efecte, i la seua interpretació no mossén Simó Olzina Una panoràmica excepcional sempre va ser encertada ni correc- mossén Antoni Muntanya dels usos, costums i pràctiques ta, com ara la confusió en la lectura mossén Baltasar Torró religioses de l’Ontinyent del de “moços” (és a dir criats o ser- preveres: mossén Martí Boluda primer quart del Cinc-cents vidors de cicle vital) per “moros” mossén Joan Capcir i “domèstichs” per “mestisos” (!?). mossén Miquel Conca No podem estar-nos de remar- Aquesta errada el duu a concloure, mossén Alfons Martínez car, per acabar, una altra vessant erròniament que hi havia sarraïns- mossén Gaspar Vila molt rellevant dels documents que moriscos i mestisos (concepte ab- mossén Francesc Yago publiquem (sobretot el doc. 4). Ens solutament anacrònic en aquest aporten una informació excepcio- context històric) al servei dels fra- Comptat i debatut, la posició nal, pel seu inusual detallisme, so- res dominics, Aquesta seria la pro- del Consell va ser la recerca del bre les pràctiques i els costums que va fefahent de la existència d’una consens. Però davant la impossi- se seguien en les cerimònies del minoria morisca a Ontinyent: “nos bilitat d’una solució amigable no culte, ritus i oficis religiosos a la demuestra que por aquel entonces dubtaran de defensar els interessos vila d’Ontinyent. El ventall que de- todavía una parte de la población de Santa Maria en detriment dels tallen els vint-i-nou capítols és am- se hallaba integrada por moris- interessos dels frares dominicans. plíssim: els ritus seguits en la ce- cos”.9 Tampoc no esbrina els actors No debades bona part dels preveres lebració de les festivitats solemnes, que es mouen en les bambalines ni de Santa Maria (com evidencia el les quals eren exclusives de Santa la lògica i ni la dinàmica dels in- quadre antecedent, amb dèsset pre- Maria, on s’hi celebraven i havien teressos i implicacions socials que veres documentats) eren parents di- de combregar totes les persones del inspiraran i explicaran la resolu- rectes i/o membres del selecte grup veïnat, com ara el dia de Rams i el ció dels conflictes en favor de la de llinatges oligàrquics, les famíli- Dijous Sant, tot i que s’havia de preeminència del clergat de Santa es més poderoses, que desplegaven complir també de la mateixa ma- Maria ni el seu complex rerafons una estratègia d’aliances matrimo- nera les celebracions religioses de social i polític que implicava direc- nials endogàmiques per tal de perles principals festivitats de l’any; el tament els membres de l’oligarquia petuar-s’hi en l’exercici en exclu- costums de les dones parteres que de la vila que regien els destins i siva del poder. És inqüestionable havien eixit indemnes del tràngol les regnes del municipi ontinyen- que aquestos llinatges que gaudien de fer acció de gràcies en una pri- tí. Sense aquesta anàlisi contextual d’un formidable poder econòmic i mera missa a Santa Maria; l’exclu- no s’entenen tampoc les causes i el de gran influència social havien de sivitat en la celebració de matrimo- moment de la creació del monestir- beneficiar-se de la translació políti- nis a Santa Maria i l’obligatorietat

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 171 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

de la núvia d’acudir a missa al dia esglésies i campanars a la ciutat. El Acte de Consell sobre lo negoci següent de les noces, mentre que el capítol regulava els tocs de campa- d’esforsar la compresa dels emprès- nuvi podia fer-ho on ho decidira; nes que s’havia de seguir a Santa techs e de fer letra a lo Official sobre la celebració de les processons ge- Maria i al monestir de predicadors. la diferència del plebà y dels frares nerals per part del clergat de Santa Hem de considerar que fins a l’edi- e sobre dos censals que va endarrer Maria i l’obligatorietat dels frares ficació del monestir, el campanar la vila dels cosalets y de la cambra. d’acudir-hi, tot especificant l’ordre (el primigeni, dels tres que ha tingut [anotació al marge esquerre]. de prelació que havia de seguir-se, durant el segles) de Santa Maria era amb els preveres de Santa Maria el qui marcava la vida quotidiana a Die domenico quinto (sic) men- sempre a la dreta i els frares domi- la vila. Ara però, havien de fer front sis febroarii anno a Nativitate Do- nics a l’esquerre; els detalls dels ri- a la “competència” del campanar mini Mº Dº XXVº. tus funeraris seguits en els sepelis dels dominics. Es regula que sols de les persones adultes i dels al- puguen fer ús d’una sola de les cam- Los molt honrats En Luch Orge- bats, pel que respecta a les com- panes per tal d’anunciar els oficis i llés, En Gaspar Arbuxech y En Luís petències de frares i capellans, tot les hores canòniques, i es reserven Romeu, notari, jurats de la present especificant-hi l’obligatorietat de excepcionalment els volteig general vila de Ontinyent en lo present any, disposar explícitament la volun- de campanes pels dominics exclusi- convocaren Consell particular e per tat de ser soterrat al monestir per vament en les festivitats principals medi de Johan Pérez, misatgé, ab tal d’eludir la norma general, que del monestir. sos albarans, convocaren e ajustar13 era el soterrament a Santa Maria feren en les cases de les Corts de la i fossars annexos i, així mateix, Comptat i debatut, un llarguís- dita vila construhides en lo Porche que de les despeses funeràries sim etcètera que invita a la lectura de la Plaça de la dita vila, en la qual efectuades al monestir s’havia de de l’apèndix documental que se- foren les persones e consellers se- satisfer una quarta part al clergat gueix, amb la transcripció comple- güents: de Santa Maria; la prohibició als ta dels documents adés esmentats. Lo bal·le frares de predicar i fer sermons En Jaume Yaguo, justícia a l’església major si no eren in- Apèndix documental Los tres jurats vitats pel plebà; la prohibició als Mestre Guerau Crespo, mustaçaf frares de realitzar festes solemnes Nota bene. Els documents 2 a 6 En Johan Febrer, major ni festa major al monestir sempre apareixen redactats conjuntament i En Johan Roqua que aquelles coincidiren amb els de manera continuada a AMO, Ma- En Johan Arbuxech patrons de les diverses ermites i nuals de Consells 1523-1540, sign. En Luís Sancho esglésies del terme de la vila “per 2, tot i el salt entre els ff. 83v i 95v- En Baltazar Arbuxech || no levar al poble ses devocions”, 102r. Si els hem individualitzat i no En Pere Pérez com s’hi explicita; per no parlar els hem transcrit com un únic do- En Pere Roqua de l’obligació imposada a les be- cument ha estat per tal de fer-los- En Gaspar Febrer ates12 ontinyentines (laiques que els més entenedors i per clarificar, En Pere Barber volien viure religiosament a la així, el procés seguit en les arduo- En Luís Febrer seua pròpia casa, encara que se- ses gestions realitzades pel Consell En Jaume Sancho guien el carisme d’alguna de les ontinyentí sobre les diferències en- En Johan Picanya diverses ordes religioses, tot i que tre els frares del convent de l’orde En Pere Jheroni Blasquo sense pronunciar tampoc vots o dominicana i el clergat de Santa En Gaspar Barberà, apothecari aquelles que havien pres els hàbits Maria d’Ontinyent. Bernardus Segrià, notarius, de diverses ordes, i algunes d’elles scriba iuratorum et Consilii. || de la pròpia orde dominicana) de Document 1 Als quals los fonch proposat per combregar a l’església de Santa 1525, febrer 5. Ontinyent lo dit honorable en Gaspar Arbu- Maria durant la Quaresma, mentre Acta i deliberació del Consell xech,14 notari e jurat, que tres coses que la resta de l’any ho podien fer particular sobre les diferències en- occorien en la dita universitat de al monestir dels predicadors. tre els frares del convent de l’orde molta importància. dominicana i el clergat de Santa Ens detindrem en un apartat, el Maria d’Ontinyent. (f. 38v) capítol segon, que tot i la seua apa- La segona és que no ignoren les rent intrascendència, crida l’atenció, AMO, Manuals de Consells diferències e pretencions que són atesa la realitat actual, amb múltiples 1523-1540, sign. 2, ff. 38r-40r entre lo reverent plebà e los religi-

172 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

osos frares del monestir e les censures que en la sglésia se publiquen e són publicades e la cisma que és en les consciències e inquietut dels vehins de la dita vila a causa de aquelles.

(f. 39r) E presentats los dits tres caps, tots concordantment et nemine illorum discrepante, deliberaren concordaren e votaren (…)

(f. 39v) (...) E quant al segon cap o punt, que Església de Santa Maria, contraforts a la banda nord és de les diferències del reverent plebà e religiosos frares del mones- Acte de Consell sobre la diferèn- En Bernat Segrià e yo, Loís Ro- tir que per quietar les consciències cia dels plebà, capellans e frares de meu, notaris, scrivans de dits jurats e per levar la scisma que és en los15 dita vila e de comprar forment per a e Consell. || habitadors de la dita vila sia feta la cambra y de la obra de la sglésia. per los dits officials una letra per al [anotació al marge esquerre]. Als quals fonch preposat (sic) reverent Vicari General e Official per los honorables en Bernat Se- de València demanant-li en gràcia Die XXVIIª mensis decembris grià, notari, en nom dels dits hon- li plàcia determinar per justícia aut anno a Nativitate Domini Mº Dº rats jurats, que tres coses ocorrien alias concordar les dites diferèn- XXVIº. en la dita universitat de molta im- cies e donar a cascuna de les dites portància. parts lo que li pertany de justícia Los molt honrats En Joan Ro- perquè cessen les dites diferències. qua y En Loís Sancho, dos dels La primera és que no ignoraven E les ovelles, que culpa no tenen, jurats de la vila de Ontinyent en les differències e pretensions que no hajen de ésser vexades ab cen- lo any present convocaren Con- són molt temps entre los reverents sures ni sobre açò tenir les consci- sell particular e per medi de Joan plebà e capellans, de una part, e los ències inquietes. Peres, misatgé, convocar e ajustar religiosos frares, de la part altra, so- feren en les cases de les Corts de la bre la offerta e altres emoluments, (…) dita vila construhides en lo Porche segons lo dit plebà pretén a ell perta- Document 2 de la Plaça de aquella, en lo qual nyen, y les censures y cartells d’es- 1525, desembre 27.16 Ontinyent foren les persones e consellers se- comunicació se publiquen contra güents: los anants a missa al dit monestir en Acta de Consell entre els punts dies solempnes. E que axí mateix sa- de l’ordre del dia del qual es tracta En Gaspar Arbuxech, bal·le ben com los dits frares públicament de les diferències entre el clergat En Johan Febrer, menor, justícia sermonen e dihen (sic) que no són de Santa Maria i el frares domini- Los dos dits jurats scomunicats y que bé poden anar a cans, que han arribat a l’extrem de En Gaspar Pérez, notari, almustaçaf dit monestir. Les quals differències publicar-se cartells d’excomunió En Pere Peres || pareixen y semblen als dits oficials contra les persones que assistien En Baltazar Arbuxech molt males y que·s deu treballar se als oficis del monestir, la qual cosa En Jaume Yaguo lleven, perquè cascú sia senyor de sa suposa greus inconvenients en la En Pere Roqua roba, y axí mateix los vehins puixen pacífica vida de la vida. El Consell En Loís Febrer anar allà hon volrran sens recel algú acorda intervindre arbitralment En Luch Orgellés || //(f. 82v) de incidir en scomunicació. per tal d’acordar les parts. En Gaspar Febrer En Pere Barber (...) AMO, Manuals de Consells En Gaspar Barberà, apothecari || (f. 83r) 1523-1540, sign. 2, ff. 82r-83v i En Jaume Sancho (...) 95v-102r. En Pere Jeroni Blasquo Vot sobre la dita differència dels

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 173 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

reverents plebà, capellans y religi- tranquilitat entre ells, et signanter y En Gaspar Pérez, mustaçaf de la osos frares. Vide ultra in presenti que per ésser tots religiosos han de present vila de Ontinyent, deduhint libro XIIIIe cartes avant la prose- donar exemple als seculars en viure e posant en execució lo determinat cució de aquest negoci [anotació al ab pau y no ab semblants discòrdies e deliberat per ells e per lo Consell marge esquerre]. y discencions y que la voluntat de particular de la dita vila en lo acte dit Consell és, com dit és, veure’ls de Consell particular fet a XXVII E preposats los dits tres caps, ab concòrdia. E que parlant los dits dies del mes de dehembre any tots concordantment et nemine oficials ab les dites parts, vehent MDXXVI20 continuat en lo present illorum discrepante del·liberaren, que alguna de aquelles no·s volrrà17 libre sobre la intervenció fahedora concordaren e votaren que quant aderir a la justícia ni acostar-se a la per los dits honorables officials en- al primer cap de la differència y rahó, que en tal cars los dits oficials tre lo venerable mossén Loís Blas- discenció dels reverents plebà, ca- en nom de dit Consell afavoreixca quo, prevere e plebà de la sglésia pellans y religiosos frares, que los y faça la part de qui se acostarà a la parrochial de la dita vila, e los re- dits honrats bal·le, justícia, jurats e rahó y volrrà justícia. ligiosos prior e frares del monestir mustaçaf intercedissen y entrevin- dels benaventurats Senct Johan e guesen entre dites parts per concor- (...) Senct Vicent Ferrer de la mateixa dar-les, perquè \és/ en gran vergo- Document 3 vila, per levar, resecar e concordar nya dels oficials y Consell de dita 1526, gener. Ontinyent les differències que són entre aque- vila que entre dites parts \de/ tant lles, per lo que toca al servey de temps hi haja tals discòrdies. E com Execució del manament del Con- Nostre Senyor Déu e al bé e repós e la dita plebania tunch temporis era sell sobre la intermediació entre concòrdia de la dita vila e la qual // rectoria, la qual per fer-la plebania, el clergat de Santa Maria i el fra- (f. 96r) intervenció e negoci per lo dit com huy és, la dita universitat ha res dominicans pels conflictes que Consell és estada comesa a ells dits fetes moltes y excessives despe- mantenien, comunicació als frares i honorables officials, accediren e ses, la qual dita vila ha de defensar redacció consensuada pels frares i anaren al dit co(n)vent e monestir e y no és bé en res sia perjuducada capellans d’unes capitulacions que conferiren e parlaren ab lo reverent (sic). E com per lo semblant lo dit haurien de regir la negociació a tres prior e frares del dit monestir de les monestir sia stat fundat de volun- bandes, a la ciutat de València. dites differències e pretencions que tat de dit Consell y stà molt bé en són entre les dites parts, axí dels dita universitat y fa y redunda \en/ AMO, Manuals de Consells drets de les offertes com de altres gran fruyt en les consciències dels 1523-1540, sign. 2, ff. 95v-96v. coses e pretencions que són entre vehins e habitadors, axí en prehica- aquells e lo dit venerable plebà, les cions, confessions, misses y altres Vide retro lo acte de Consell in quals ells molt desigen resecar e le- coses que són en servey de \Nos- presenti libro XIIIIe cartes atràs18 var e concordar. tre Senyor/ Déu. Per ço, se és del· [anotació al marge esquerre]. liberat concordantment et nemine En aprés de haver parlat e con- discrepante que los dits oficials Los molt honrats En Gaspar Ar- ferit, concordaren lo modo e forma parlen una e moltes vegades ab les buxech, notari, bal·le;19 En Johan per a poder-se determinar e decla- dites parts, dihent-los que la volun- Febrer, menor, justícia, En Johan rar les dites differències e pretenci- tat de dit Consell és veure pau et Roqua y En Loís Sancho, jurats, ons, que és fermant compromés les dites parts en la ciutat de València e concertaren e concordaren se havia de fer e fermar lo dit compromés en la dita ciutat de València. E sobre la dita concòrdia e concert de la forma que se havia de fermar dit conpromés per les dites parts foren fet, continuats y scrits los capítols del sèrie e tenor següent:

“Jesús.

Los capítols infrascrits són stats Frares predicadors segons una imatge del segle XV fets entre lo venerable plebà de la

174 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

sglésia parrochial de la vila de On- apuntaments que de nou movien e tinyent e los reverents prior e fra- condordaven e dels quals no //(f. 97r) res del monestir dels benaventurats pogueren portar-ne nengú en effecte, Senct Johan e Senct Vicent Ferrer de tal manera que les dites pretenci- de la dita vila, entrevenint-hi los ons e differències que eren entre lo magnífichs bal·le, justícia, jurats e dit plebà e convent se poguessen de- mustaçaf e Consell particular de la terminar. E parlant-ne una e moltes dita vila sobre les differències que vegades ab lo reverent Official de la són entre les dites parts per los drets dita ciutat que li plagués provehir e de la plebania y del dit monestir. entendre en determinar dites preten- Escut de l’orde dominicana amb el seu lema: veri- cions ab remey concedent e vist tantas (la veritat). Gravat del segle XVI Primerament, que per resecar dem que nenguna provisió s’i feya. lo litigi e differència que és entre Document 4 E havent ja molts dies que era en les dites parts hi·s vega lo fi de 1526, febrer. Ontinyent dita ciutat e desigant s’i fes alguna aquella, hajen de fermar compro- provisió bona en tot o en part de les més per viam iuris et iusticie tan- Relació de les gestions dutes a dites pretencions e differències, lo tum en poder de tres persones en terme pel jurat Joan Roca a la ciu- dit venerable plebà y ell pregaren lo la ciutat de València elegidores, ço tat de València des del 20 de gener dit reverent Official que li plagués és, la una per lo dit plebà e l’altra fins al 3 de febrer sobre les nego- fer alguna provisió e determinació per lo dit convent e l’altra per los ciacions d’un acord entre el cler- almenys sobre les coses se havien dits officials qui serà per part de gat de Santa Maria i el frares do- de servar e guardar entre la sglésia la dita vila lo noble don Jherònim minicans. S’hi adjunten una lletra parrochial e lo dit monestir en la dita Centelles, doctor en cascun dret del Vicari General Joan de Miedes vila, iuxta la consuetut e pràtiqua de e advocat de la vila. E açò que a (1525, febrer 3. València) i els ca- València, que era hi·s servava entre vint del present mes de jener any pítols per ell redactats amb l’asses- les parròquies e monestirs de la dita corrent MDXXVI //(f. 96v) sien en sorament d’una junta de preveres ciutat perquè almenys lo modus vila dita ciutat ells o procuradors de de diverses parròquies i frares de vendi fos entre aquells asentat e de- aquells ab poder bastant per a fer diverses ordes de la ciutat terminat. E lo dit reverent Official dit compromés. dix al dit plebà que fes capitulació AMO, Manuals de Consells de totes les coses que pretenia e li Ítem, que aprés de haver fermat 1523-1540, sign. 2, ff. 96v-100r. semblaven se havien de servar e dit compromés e acceptat per los guardar entre la dita parròquia e lo dits jutges e hoydes les parts ad E aprés e per effectuar e complir dit monestir. E que la y portàs y ell plenum en tot lo que volran dir e lo convengut, concordat e pactat en ab convocació de alguns vicaris de al·legar e produhits tots los actes, los dits capítols per al dit dia de vint la dita ciutat e de alguns frares la testimonis, privilegis e altres qual- de jener, lo dit honorable en Johan examinaria. E axí fon feta per lo dit sevols que facen e satisfacen per Roqua, hu dels jurats de la dita vila, plebà e portada al dit reverent Offi- cascuna de les dites parts venint per part de la dita vla e Consell, anà cial. E vista per aquell y examinada los dits jutges a promulgar sen- a la dita ciutat de València, en la ab convocació e presència de alguns tència, si cars era que los tres no qual ciutat eren ja per dit negoci lo vicaris e frares de la dita ciutat e concordaven conformiter et una- dit venerable plebà e lo reverent pri- levats los capítols e altres coses en nimiter, sit estandum arbitrio du- or del dit monestir. E venint a confe- aquells posades que no li semblaren orum scilicet al dit don Jherònim rir de effectuar e posar en execució a rahó ni justícia conformes, ni a les Centelles tanquam mediator et ter- lo contengut, concordat e pactat en pràtiques e consuetut de la dita ciu- cius e a l’altre dels dits dos jutges los dits capítols de nomenar los dits tat, los liurà als dits venerable ple- nomenats per dites parts lo qual jutges e fermar dit compromés, se bà e honorable jurat lo dit reverent concordarà unanimiter et concor- posaren alguns difugis e dilacions Official una letra per als dits offici- diter ab lo dit don Jheroni Cente- per part del dit prior. E tornant-ne a als e Consell de la dita vila ensemps lles. E les dites parts hajen de estar comunicar diverses vegades e vent e ab una capitulació fermada de la sua a la sentència de aquells cum pacto conexent lo dit honorable en Johan mà. E són del tenor seguent: de non appellando nec recurrendo Roqua que lo dit prior no volia estar ynimo quod sit sentencia et lex in- a la dita capitulació e concòrdia ni Letra tramesa per lo reverent ter dictum plebanum et conventum fer ni complir lo contengut e pac- Official de València [anotació al in perpetuum”. tat en aquella, ans se movien altres marge esquerre].

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 175 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

“A los muy honrados y virtuo- Ítem, si algun frare del dit mones- sos señores //(f. 97v) los Bayle, Justi- tir o de qualsevol altra religió o beata cia, Jurados y Consejo de la Vila de estarà malalt fora del monestir, dits Ontinyente. frares no puguen a d’aquell liurar nengun sagrament fora del dit mo- Muy honrados y virtuosos seño- nestir, com pertanygua al offici del res, aquí avemos visto las diferen- curat ni los frares no poden violar los cias que el plebano desa Villa tiene límits de la parròchia per administrar con los frayles desse monasterio nengun sagrament, excepto la peni- de Sanct Johan y Sanct Vicent Fer- tència que és hoir de confessió. rer sobre ciertas pretenciones, las Un frare combat els dimonis. Xilografia de Peter quales avemos visto y examinado y Berger (Augsburg 1488) Ítem, si alguna beata o frare todo lo que a sido justo y confor- morrà fora del monestir, toca al cu- me a razón y justicia avemos hecho rochial y mare hon hauran //(f. 98r) rat de acompanyar //(f. 98v) los cors poner en un memorial firmado de rebut la benedicció del sagrament fins a les portes del monestir, junta- nuestro nombre, el qual leva el del dit babtisme e reben los altres ment ab los frares y portar la caixa. plebano. Por tanto, os exortamos, sagraments. Axí mateix, ha de ésser portada per rogamos y encargamos guardeys los frares y capellans fins al mones- aquell (sic) como en áquel se con- Ítem, los que hoyran missa de tir y los frares a la mà squerra y han tiene, porque así soys obligados de novios la hajen de hoyr y pendre de ésser satisfets los curat y cape- hazerlo. Y quedo siempre presto a aquella benedicció y sagrament en llans de sos drets. vuestra honra. De Valencia, a tres la sglésia parrochial y a l’endemà de febrero Mil D XXVIº. que vénen a missa ella haja de anar Ítem més, que si los dits frares a la sglésia parrochial y ell puga tendran moços que habiten de fora Miguel de Miedes, Official de anar hon volrrà a hoyr la missa y exí del dit monestir que no·ls puguen Valencia [rúbrica]. és lo costum e pràtiqua en València. liurar los sagraments, emperò si Los capítols que portaren los són domèstichs e que viuen dins la dits reverent plebà e honrat jurat Ítem, que tots los parrochians casa que a d’aquells dins lo mones- [anotació al marge esquerre]. hajen de venir a combreguar a la tir los puguen liurar los ecclesiàs- sglésia parrochial en qualsevol tichs sagraments. Lo que és just e se ha de servar temps del any y si algú tendrà al- entre·l plebà de Ontinyent y los fra- guna bul·la que aquella haja de Ítem, que si algú morrà e volrrà res del monestir de Senct Johan y mostrar al plebà i pagar-li sos drets sepultura general y volrrà que los Senct Vicent Ferrer de la vila de y ab la tal bul·la puga combregar frares vinguen a dita sepultura que Ontinyent és lo següent: dins l’any en lo monestir, excep- en tal cars puixen venir y entrar en tats lo dia de Digous Sanct, que dita sglésia parrochial y dir misses Primerament, que los frares de es semel in anno com sia obligat a y tot lo que sia menester y axí ma- dit monestir puixen toquar a missa combregar en la parròchia y sem- y al offici a la hora que·ls semblarà, pre lo Papa aquells dies excepta encara que la sglésia parrochial no en les bul·les que és interpretat lo haja fet senyal. temps de la Quaresma y Pasqua que se han de venir a escriure en Ítem, que los dits frares no pui- lo libre. xen toquar als officis divinals com Missa, Vespres y Matines ni altres Ítem més, que les beates de qual- hores canòniques ni als cossos sinó sevol orde semel in anno que es in ab una canpana, exceptat les festes tempore Quadragessime hajen de principals dels monestirs que pui- combregar en la sglésia parrochial; xen repicar. dins l’any puguen combregar en lo monestir, emperò los frares, encara Ítem, que les dones parteres que fossen malaltes, no puguen exir aprés de haver parit, quant hixen la a combregar les dites beates en ses primera volta a missa a fer gràcies, cases, perquè no poden violar los Església de Santa Maria. Porta de les dones, amb que hajen de venir a la sglésia par- límits de la parròchia. arcada quadrejada, originalment de titot reial

176 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

teix los capellans puguen entrar en lo monestir si lo dit deffunt los de- manarà.

Ítem, finalement que los dits religiosos no puguen administrar neguns sagraments als parroquians del dit plebà, exceptat lo sagrament de la penitència, com sien excomu- nicats ipsofacto si lo contrari faran per la clàusula(?) I. de privilegis, no obstant qualsevol privilegi en contrari.

Voltes gòtiques de Santa Maria Ítem, que los dits frares en lo monestir no poden dir los mana- Ítem, perquè lo Digous Sanct monestir ha de ésser satisfet de sos ments al poble, com sia offici del més fàcilment convinga lo poble treballs per a ell y un scolà y altre curat, emperò que puguen donar en la parrochia aquell dia, per la so- que porte la creu, que serà per tot pan (sic) beneyt en lo monestir. lempnitat del offici, que los frares tres sous. aquell dia no puguen predicar en lo Ítem, que les benediccions de monestir, exceptat una col·lacioneta Ítem, que si algú no tendrà sepul- Rams e del dia de la Verge Maria de sacramento altaris in nocte. tura maiorum suorum en lo mones- Canelera, de Senct Blay, de Sancta tir, sinó que serà mort algun fill de Àgueda, de Sanct Gil de Prohença Ítem, que los dits frares no pu- aquell y haurà’l soterrat en lo mo- y altres semblants, exceptat la be- guen rebre neguns testaments nun- nestir y aprés ell morrà, non electa nedicció dels térmens, los dits fra- cupatius ni altres, com de dret los sepultura, que aquell tal haja de és- res les puguen fer en lo monestir. sia prohibit, encara que quant eren ser sepultat en la sglésia parrochial. in seculo fossen notaris. Ítem, que lo dia de Rams, com Ítem, com la parròchia volrrà fer sia tant solempne, que no puguen Ítem, que los dits frares no po- algunes processons generals axí de sermonar los frares en lo monestir den acceptar negun cors a ecclesi- gràcies com de pregaries per pluges y aquell dia no y haja sinó un ser- àstica sepultura que primer no sia y sanitat per la vida y \per la/ con- mó en la sglésia parrochial, emperò presentat al plebà o procurador de servació de la Cessàrea Magestat, que los frares puguen fer sa bene- la parròchia, encara que lo dit cors com per altres semblants necessitats dicció de rams. //(f. 99r) Y axí és en sia stranger, perquè per portar-lo al y axí mateix lo dia del Corpus, de la València, que aquell dia no y ha monestir primer ha de passar per Verge Maria de Agost los dits frares, sermó sinó en la Seu. los límits de la parròchia. Per con- cum graciarum accione demanats següent, és rahó se manifeste pri- deuen venir a acompanyar dites pro- Ítem, que lo dimecres primer mer al plebà. Y axí mateix, si aprés cessons y anar primers a dos cors, de Quaresma que puguen anar, si lo volran traure de alí ab solemp- com van en València: los frares a la volran, los parrochians a pendre la nitat lo hajen de portar al plebà y squerra y los capellans a la dreta. sendra, com no sia exercici de cura. que los frares no puguen exir ab creu per a aconpanyar-lo sinó que Ítem, que la dita processó o pro- Ítem, com en la dita vila y haja lo plebà ab los capellans lo hajen de cessons puixen fer líberament esta- algunes hermites sots invocació de aconpanyar, com los frares ab creu cions y entrar en lo dit monestir ab alguns sancts que com se farà festa no puguen exir més dels límits del les creus y tots los capellans y si és del cap de la sglésia o hermita, que monestir. mester dir missa y misses, oracions los dits frares aquell dia no facen ab baixes o cantades en dit monestir. solempnitat la dita festa en lo mo- Ítem, que qualsevol parrochià nestir, per no levar al poble ses de- que volrrà //(f. 99v) soterrar algun Ítem, que tostemps que algun vocions, emperò si no és lo cap de albat, si·l soterraran en la sglésia cors se soterrarà en lo dit monestir y la sglésia que los dits frares puguen parrochial que no paguen al plebà en lo dit monestir se farà cors present aquelles mateixes festes solempni- sinó les candeles, segons és acostu- y letania, en tal cars al dit cors pre- zar en lo monestir. mat. Emperò, si volen que·l porte al sent y letania los dits plebà y cape-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 177 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

llans hajen de entrevenir als dits cors Document 5 riren los dessús dits capítols fer- present y letania y sien pagats de ses 1526, febrer 27. Ontinyent mats e sotascrits de mà del dit molt porcions. Emperò si aprés se feya reverent Official de València. De anniversari o cap d’any que los dits Notificació dels oficials mu- la qual presentació e íntima reque- capellans no y hajen de entrevenir. nicipals delegats pel Consell a riren los ne rebés la present carta frare Felip Escarner, prior del pública per haver-ne memòria en lo Ítem, que tots los monestirs per monestir-convent dels dominicans sdevenidor e aquella continuàs en les offertes estiguen avenguts ab d’Ontinyent, dels capítols arbitrals lo present libre, al peu del registre les sglésies parrochials. Emperò dictats pel Vicari General de l’Ar- dels dits capítols. E la qual per mi axí mateix són obligats los mones- quebisbat de València sobre les di- los fonch rebuda en los dia, mes, tirs a pagar la quarta part e totes les ferències entre aquells i el clergat any e loch damunt dits. funeràries //(f. 100r) que·s faran en de Santa Maria. Escarner respon lo dit monestir, si algú elegirà allí per escrit, tot explicant que acata E presentats e intimats los dits sepultura, y de qualsevol cosa que el seu compliment, però el condici- capítols als dits reverents prior e lo defunct dexarà al dit monestir ona a la ratificació de frare Joan frares del dit monestir, lo dit reve- quan elegirà allí sepultura encara de Salamanca, de l’orde de predi- rent prior féu e donà resposta scrita que sien misses, anniversaris o al- cadors, i del governador del Regne de la sua mà en un paper als dits tres leixes. Emperò, si lo defunct de València. molt honrats bal·le, lochtinent de se soterrarà en la sglésia parrochial justícia, jurats e mustaçaf enconti- y dexarà alguns lexats al monestir AMO, Manuals de Consells nent, aprés de la dita presentació e que de aquells lo plebà no·n haja de 1523-1540, sign. 2, ff. 100r-101r. íntima, la qual és del sèrie e tenor haver res. següent: En aprés los dits molts honrats Ítem, que los parrochians en les En Gaspar Arbuxech, notari, bal· “Jesús. precípues21 festivitats del any sien le; e Gaspar Barberà, apothecari, Resposta als capítols. tenguts y obligats a venir a la sglé- lochtinent del dit En Johan Gaspar sia parrochial. En los altres dies de Febrer, menor, Justícia; En Johan Que los capítols yo só content diumenges e festes puixen líbera- Vinader, En Johan Roqua, En Loís de acceptar-los tota hora e quant se- ment anar a hoyr missa y los officis Sancho, Jurats, y en Gaspar Pérez, ran firmats per frare Johan de Sala- al monestir dum non fasen22 incon- notari, mustaçaf de la dita vila de manqua he (sic) mon senyor lo Go- temptum del dit plebà. Ontinyent e als quals com dit és per vernador, segons és estat concertat lo dit honorable Consell era comés per lo senyor Official e dit frare Jo- Ítem, exceptat lo dia de Diu- lo dit //(f. 100v) negoci de entrevenir han de Salamanqua. Altrament per menge de Rams y lo Digous en la dessús dita concòrdia e fer //(f. 101r) sola ferma del Official no·ls Sanct, com dit és, y la festa del concordar los dits venerables plebà puch acceptar cum hoc sit deroga- cap de la sglésia, en los altres dies e reverents frares del dit monestir re privilegiis nostris quod ego non los dits frares líberament puguen perquè los dits capítols se hagues- possum”. predicar en lo dit monestir encara sen de servar per los dits reverents que la sglésia parrochial tingués frares e de aquells tinguessen com- Presents foren per testimonis a sermó. plida notícia e sciència. la dita presentació e íntima dels dits capítols e a la dita resposta lo hono- Ítem, que los dits frares no En lo dia de dimats, contats rable en Pere Pérez, mercader, e en poden predicar en la sglésia par- vint-y-set dies del mes de febrer del Ginés Cerdà, laurador, vehins de la rochial sinó que sien demanats per any Mi Di XXVI accediren e anaren vila de Ontinyent. lo dit plebà. al dit monestir dels benaventurats Senct Johan e Senct Vicent Ferrer. Document 6 Ítem, que los frares que lo pri- E convocats los reverents prior e 1526, març 5. Ontinyent or elegirà per a confessar los hajen frares del dit monestir en la sglésia presentat primer al Official o Vicari de aquell dit monestir e presentaren Acta de Consell mitjançant la General de València, com axí sia de e intimaren als dits reverents pri- qual s’aproven tàcitament els capí- justícia. or e frares del dit monestir. E per tols redactats pel Vicari General de mi, Bernat Segrià, notari, altre dels l’Arquebisbat de València sobre els Miguel de Miedes, Official de scrivans dels dits honorables jurats conflictes entre el clergat de Santa Valencia [rúbrica]”. e Consell presentar e intimar requi- Maria i el frares dominicans; al-

178 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

hora es determina la prorrogació los justícia, jurats e mustaçaf qui extraordinària de les atribucions seran successors en dits officis en com a delegats plenipotenciaris la dita vila e pus de aquells e si e del Consell conferides al batle i segons ab lo dit e precalendat acte als titulars dels oficis majors mu- de Consell durant los dits officis, nicipals dels exercicis respectius de los és estat atribuhit e donat. E que 1526 (justícia ) i 1525-1526 (jurats puixen afavorir en nom de la dita i mustassaf) per tal supervisar la universitat e qualsevol de les dites conclusió del contenciós. parts que coneixeran que volrà star a justícia. E que puixen despendre AMO, Manuals de Consells lo que serà mester e necessari per a 1523-1540, sign. 2, ff. 101r-102r. donar e prestar lo dit favor a la part que volrà conformar-se a rahó e jus- Die lune intitulata quinta men- tícia, axí en misatgers, si·n conven- sis marcii anno a Nativitate Domini drà trametre, com en altres coses ne- Mº Dº XXVIº. Segell de placa del convent de Sant Joan i Sant cessàries per a declarar dit favor e la Vicent d’Ontinyent (1804). Representa Sant Joan (esquerre) i Sant Vicent (dreta). Arxiu Municipal voluntat que té lo dit Consell en que Los molt honrats En Joan Ro- d’Ontinyent dites differències sien ab tot effecte qua y En Luís Sancho, dos dels tres resecades e concordades. jurats de la vila de Ontinyent en lo en lo libre de Consells, fonch donat any present, convocaren Consell poder e comés per lo dit honorable E preposat tot lo sobredit en dit particular e per medi de Joan Pérez, Consell e ells dits bal·le, justícia, Consell //(f. 102r) e aprés de haver misatgé, convocar e ajustar feren jurats e mustaçaf que entrevingues- votat e dit son vot cascú dels dits en les cases de les Corts de la dita sen e procurassen ab les vies que consellers fonch clos, concordat vila construhides en lo Porche de la poguessen en fer que les diferències e deliberat en dit Consell per tots Plaça de aquella, en lo qual foren que eren entre lo venerable plebà e concordantment et nemine discre- les persones e consellers següents: religiosos frares del monestir de la pante, exceptat lo dit en Francí dita vila se recequassen y levassen Romeu, notari, que en quant a la En Gaspar Arbuxech, bal·le e ab tot effecte se levassen e con- exampliació de poder fahedora als En Johan Febrer, menor, justícia cordassen, per fer servey a Nostre dits officials aprés de ésser finit lo Los dos dits jurats Senyor Déu e per lo bé y repós de any de l’offici e administració de En Gaspar Pérez, notari, mustaçaf la dita universitat. E que axí ense- aquells e de cascú de aquells dix En Francí Romeu,notari guint dit acte de Consell y lo poder que no li semblava bé ni y consen- En Pere Pérez en aquell atribuhit hi havien entés tia e axí se’n anà del dit Consell, En Johan Arbuxech e fonch preposat e recitat tot lo que que24 considerat que los dits offici- En Luch Orgellés || era estat negociat e fet ab dictis par- als tenien ja entesa dita negociació En Pere Barber tis per dit negoci fins en la present y havien supportat en aquella al- En Loís Navarro jornada. E perquè poria ésser que guns treballs y fatigues y era bé que En Jaume Sancho les dites differències no·s porien re- y tinguessen les mans en acabar de En Loís Febrer secar, concordar e concloure durant cloure e concordar les dites diffe- En Jaume Yaguo lo temps e lo any \del regiment/ dels rències que ampliaven e atorgaven En Johan Picanya dits justícia e jurats e mustaçaf e dels als dits officials que finits sos offi- En Pere Jheroni Blasquo officis de aquells e cascú de aquells, cis en sos noms propris ensemps ab En Gaspar Barberà, apothecari que si·ls semblava, perquè dites los officials que seran successors En Bernat Segrià, notari, altre differències poguessen portar-se a en dits officis de justícia, jurats e dels scrivans dels dits honorable degut effecte de concòrdia, ampliar mustaçaf e cascú de aquells dits jurats e Consell. || e allargar lo dit poder e facultat que officis tinguen lo mateix poder e en sos noms propris los dits justícia puguen entrevenir en resecar e fer //(f. 101v) e jurats e mustaçaf ensemps ab lo concordar les dites differències que dit balle, finits los officis dels dits són entre les dites parts fins e no a Als quals fonch preposat (sic) justícia, jurats e mustaçaf e lo any tant que ab tot effecte sien concor- que no ignoren com ab acte de Con- de son offici e regiment tinguen lo dades e determinades en nom del25 sell rebut per los scrivans a XXVII mateix poder e facultat de entreve- dit Consell \segons en dit acte de de dembre propassat23 e continuat nir en dites differències ensemps ab Consell és contengut/. E que pu-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 179 Per lo bé, pau e repós de la dita vila. El Consell d’Ontinyent davant els conflictes entre els frares del monestir de dominicans i el clergat de l’església de Santa Maria (1516-1526)

NOTES ria, pàg. 420) qui segueix Bernabeu, reflecteix també la mateixa errada, esdevinguda pel pes 1 Terol i Reig, Vicent. “Com i per què li van de la lletra escrita, topos historiogràfic, el qual lligar la llengua a un frare dominic una nit de pretenem corregir i esmenar ara i ací. 1516. (Mite i realitat d’una aparició miracu- 10 Terol i Reig, Vicent. Antroponímia medieval losa de Sant Vicent Ferrer a Ontinyent)”, en d’Ontinyent: de la conquesta a la Germania Crònica. Tribuna d’opinió de la Vall d’Albai- (1248-1530), treball que ha rebut una ajuda da, núm. 464, Ontinyent, 4 de juliol 2003, pàg de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per a 24-25. la realització de treballs d’investigació lingü- 2 Arxiu Municipal d’Ontinyent (AMO enda- ística sobre el valencià en la convocatòria de vant), Manuals de Consells (MC endavant) 2009. Ara mateix en fase d’edició. 1523-1540, sign. 2, ff. 82r-83v i 95v-102r. 11 Tot i que no sempre seria sense oposició ni Acta de 27 de desembre de 1525. Vegeu contestació per part de la resta de grups soci- Apèndix documental document 2. als. Vegeu al respecte el nostre treball “L’om- 3 Ibídem, doc. 6 de l’apèndix. bra de la Germania. Dissidència política i 4 Segons indica la clàusula final d’aquest docu- contestació popular en una vila valenciana ment, el núm. 3 de l’apèndix, “(...) E les dites (Ontinyent, segles XVI i XVII)”, Afers: fulls parts hajen de estar a la sentència de aquells de recerca i pensament, vol. 20, núm. 52, cum pacto de non appellando nec recurrendo 2005, pàg. 653-668. ynimo quod sit sentencia et lex inter dictum 12 En alguns casos, passats els cinquanta anys, plebanum et conventum in perpetuum” se’ls permetia fer els vots, però allò més 5 Ibídem, doc. 4. habitual era adoptar el compromís de complir 6 Ibíd., doc. 5. amb els manaments i la regla i constitucions 7 Tot i això, no serà una decisió unànime, com de l’orde. Es tracta d’un moviment amb gran solia ser la tònica dels acords del Consell par- vigor durant les dècades finals del segle XV i ticular. Prova de la seua excepcionalitat és la primera meitat del XVI. Hem documentat, de vehement oposició del notari Francí Romeu, moment, cinc beates a Ontinyent en aquestos qui havia estat durant els anys anteriors escri- moments, una d’elles dominicana: “Catherina và del Consell. Ibíd., doc. 6. Revert, rel·ligiossa professa, beata del dit àbit 8 Així les coses, excepció feta del malaurat del benaventurat Sant Vicent; filla quondam cronista Alfredo Bernabeu (“El convento de d’en Pere Revert, llaurador”, difunta en 1522, San Juan y San Vicente entre leyenda y his- AMO, Cort del justícia (CJ endavant) 1522. Medalla amb l’emblema de Sant Doménec en toria”, en Almaig, estudis i documents, núm. Pel que a les altres quatre, dos semblen haver l’anvers i la Mare de Déu del Roser en el revers. II, 1986, pàg. 5-9), Antoni Llora (Ontinyent fet els vots, d’ací el seu tractament com a sor: Segle XVII y su historia, Ontinyent: l’autor, 1992, pàg. “la beata Damiata Casanova”, AMO CJ 1496; 420) abundant historiografia del convent, que “sor Caterina Donat, beata”, AMO, CJ 1524; es caracteritza per haver defugit la consulta “sor Catherina”, beata; filla de Joan Morales, guen donar e prestar en nom del dit sistemàtica de la documentació, abundantís- AMO, CJ 1522; “na Sperança Martí, bea- Consell favor e auxili a qualsevol sima per descomptat, de l’Arxiu Municipal ta, filla de Joan Martí, quondam”, AMO CJ de les dites parts que volrà estar a d’Ontinyent, no se n’ha ocupat d’aquesta 1519. Una aproximació en el context valen- problemàtica: ni F. Sanchis Esparza (Historia cià, tot i que d’una època una mica posterior justícia e conformar-se ab aquella incomparable de la coronada villa de Onteni- en: Pons Fuster, Francisco. “Mujeres y espi- e fer qualsevol (sic) despeses ne- ente, València: Imp. Casa de la Beneficiència, ritualidad: las beatas valencianas del siglo cessàries en misatgers e altres co- 1886) ni el pare Fullana OFM (Historia de XVII”, Revista de historia moderna, núm. 10, Alacant, 1991, pàg. 71-96. ses per a poder prestar e donar lo Ontinyent. Obra póstuma, Ontinyent: Caixa d’Ontinyent, 1998, cap. XXXII i XXXIV) ni 13 Segueix, ratllat i esmenat “-taren”. dit favor e significar davant qual- F. Montblanc (“El Convento de los Domini- 14 Segueix, ratllat i esmenat “jurat”. sevols officials la voluntat del dit cos de San Juan i San Vicente de Onteniente”, 15 Segueix, ratllat i esmenat “cons-”. 16 Tot i que la data pot induir a error, hem de Consell e lo desig e voluntat que té en Programa de Festes de Moros i Cristians, Ontinyent, 1966) ni Emili Casanova (“Dades parar esment que el calendari de la Nativitat en que les dites differències sien re- sobre el convent de frares predicadors d’On- comença el 25 de desembre, per la qual cosa secades, levades e concordades per tinyent”, en Programa de Festes de Moros i s’ha de parar esment que els primers dies de l’any, el període 25-31 de desembre, corres- descàrech de les consciències dels Cristians, Ontinyent, 1982) ni José Luis Tor- ró (“Un milagro de Sant Vicente Ferrer”, en ponen en realitat a l’any posterior del nostre vehins e habitadors de la dita vila e Almaig, estudis i documents, núm. I, Onti- calendari i no a l’anterior: el 27 de desembre per lo que toqua al interés de la dita nyent, 1985). de 1526 segons l’estil de la Nativitat equival, en realitat, al 27 de desembre, però de 1525. plebania, la qual per los tunch offi- 9 L’errada és conseqüència de les seues limita- cions paleogràfiques: (“El convento de San 17 Segueix, ratllat i esmenat “-braçar”. cials e consellers fonch fundada e Juan y San Vicente…”, pàg. 7). La conclusió, 18 Anotació marginal de crida a la continuació a petició e supplicació de aquells e es forassenyada de totes totes, atés que hem de l’acta iniciada en f. 82r. 19 Segueix, ratllat i esmenat “de la vila”. per lo bé, pau e repós de la dita vila. pogut verificar que els moriscos que habitaven al terme de la vila, que no eren veïns d’aques- 20 Tornem a remarcar el que deiem en la nota ta, residien en algunes heretats i alqueries 7 sobre l’equivalència al nostre calendari: Testes de Consilio. (Morera, les Cases de Bella, l’Agrillent...) on 27-12-1525. eren parcers. La immensa majoria provenien 21 DCVB, adj. ant. Principal. de les poblacions veïnes d’Aielo de Malferit i, 22 Segueix, ratllat i esmenat “incompt-”. sobretot, de les del llavors comtat d’Albaida. 23 Hem d’insistir, una vegada més que és tracta, Ontinyent era una vila de població cristiana segons el nostre calendari, del 27-12-1525. o cristiana vella, i això era encara més osten- 24 Segueix, ratllat i esmenat “tots tenien en bé”. sible encara en el nucli urbà, on els sarraïns 25 Segueix, ratllat i esmenat “-a”. i moriscos eren, pur i dur inexistents des del segle XIII. Antoni Llora (Ontinyent y su histo-

180 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Josefina Làzaro Cerdà, poetessa de Quatretonda Autor: Alfonso Vila Moreno

egué ser en octubre del nal, la mare va anar a donar a llum 1986, amb motiu de la els almenys tres fills que infantà a celebració de la XVI as- la casa de l’àvia. Poc després de sembleaD dels Cronistes Oficials, nàixer el tercer– Josep Vicent, en quan vaig conéixer personalment a 1924- la mare va faltar, possible- la cronista d’Ador, Josefina Lázaro. ment a conseqüencia del part, sense Parlàrem una estona sobre les festes que es trobe registrada la defunció del que jo creia el seu poble –tal era a Quatretonda ni a València; el ben l’interés que posava per les coses cert és que ja no hi apareix als pa- d’Ador- i, ho recorde bé, em parlà drons de València, on la família de- de l’antiga celebració de la festa de gué retornar tot seguit. “Moros i cristians”. Ja havia retornat a València, estava malaltussa i jubi- Les dades d’estos padrons mu- lada; però encara mantenia plena la nicipals de la capital resulten poc il·lusió de seguir escrivint contes i precisos en este cas, per més que fent “llibrets” de falles infantils. poden ser complementades per la Josefina Lázaro Cerdá informació oral que ens ha donat la Per aquells anys –i encara hui en família i el propi Tarrassó. Segons de tal manera que un dels seus fills dia- jo anava periòdicament a Qua- la informació eclesiàstica l’avi ma- està casat i continua vivint al poble. tretonda i ni aleshores ni ara havia tern –Diego Cerdà Femenia, natural sentit parlar d’esta mestra i poetes- de Rafelcofer i aveïnat a Quatreton- Josefina estudià magisteri i feu sa. Per això la sorpresa en assaben- da al casar-se, va morir en 1925 i a les oposicions al cos nacional en tar-me d’esta circumstància, Jesús partir d’esta data la família “desa- 1949 i tot i no tenir al nostre abast Tarrassó em tragué dels dubtes i pareix”. És de suposar que després l’expedient oficial –per raons adem donà la data exacta de naixença de la mort de la mare, el cap de fa- ministratives legals de protecció de (29-VII-1919)1. Jesús és un investi- mília (de professió pintor segons els dades- sabem que tingué com a pri- gador autodidacta, especialitzat en padrons i “oficiniste” segons la fa- mer destí el poble de la Vall d’Al- estudis genealògics del seu poble, mília), deixà el nadó a la cura d’una monacid, passant després a Canals Quatretonda, amb el qual he coinci- família quatretondenca i se’n tornà (on coneguem la seua presència a dit sovint en els nostres escorcolls amb les dos filles a València, on es- l’ùnic grup escolar d’aleshores, en arxivístics a Xàtiva i València. Ell taven vivint –C. Alta- tres germanes 1953) i quatre o cinc anys més tard té una relació “simple” de les entra- seues, que es mantenien fadrines. a Ador, on permaneixqué una llarga des dels “Quinque Libri” de la par- Poc després canviaren de domicili, etapa, exercint i complint també la ròquia, còpia que va fer el previsor tot passant a viure al barri de Dom funció de cronista oficial des del 29- rector del poble abans del desastre Bosco, on seguiren vivint tots junts. X-1959. Darrerament estigué desti- de 1936 i m’ha informat –millor que En esta família on les dones (les tres nada en el grup escolar Joan XXIII els padrons municipals de la capital- ties i les dos germanes) tenien un del Grau de Gandia, on es va jubilar. del naiximent, en bona part circum- predomini absolut, passà la infàn- stancial, de Josefina a Quatretonda, cia i joventut la nostra protagonis- Destacà sobretot com a escrip- el poble de la mare (Carmen Cerdà ta. Però la relació amb Quatretonda tora de temàtica pedagògica i diri- Alberola) i de l’àvia materna: Josefa degué persistir, tot i no ser intensa, gida als xiquets, valencianista des Alberola Sentandreu. per quant la família es preocupà de dels anys juvenils2, va estar estreta- refer les inscripcions en el registre ment vinculada amb Lo Rat Penat, Els pares vivien a València, civil després de la guerra i el ger- on va aprendre el valencià en els però seguint el costum tradicio- mà romangué al poble molts anys, cursos de Carles Salvador (1954-

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 181 Josefina Làzaro Cerdà, poetessa de Quatretonda

1955), per més que ja des de l’etapa el secretari de l’entitat3 deia que: En la Taula d’Autors Teatrals baix el d’estudiant, a mitjan de la dècada els seus escrits i relats, nos porta la nom de Tres comèdies infantils: Un dels quaranta, apareix vinculada a frescor, la tranquilitat, l’assosega- enchís en el bosc, El rei chiquet, Els l’entitat a través dels actes literaris, ment i tambe la passio, derivat tot, ninos de Maribel (1994), Una ma- que hi eren tan habituals (en 1945 segurament, com a herencia d’eixa ravellosa aventura (1990) i la fan- ja participà en la Vetlada a la Mare cultura milenaria del Mediterraneu tasia teatral infantil: El perfum de de Déu dels Dolors); més tard for- del que tan a prop sempre ha vixcut les virtuts i ha deixat inèdit un “mi- mà part del grup de poetes que feen la seua natal (sic) i historica ciu- lacre” de St. Vicent que, en 1949, ren possible la publicació de la Co- tat, la ducal Gandia. havia aconseguit el tercer premi del rona Poètica a Sant Vicent Ferrer certamen que anualment celebrava (1955), fou professora dels cursos Del seu ample curriculum com el Patronat de la Joventut Obrera de de LRP i participà assíduament en a escritora destaquem els molts València: El milacre de Morella. les assemblees dels Cronistes. apropòsits escrits per a presentaci- ons falleres, especialment de Gan- Un altre aspecte del seu treball Sense ser una escritora prolífica, dia i el Grau; els llibrets infantils literari a tindre en compte és la trobem les seues col·laboracions en de falla, en els quals ha obtes els dedicació que prestà al seu poble diverses publicacions religioses guardons mes preuats, pero sobre- adoptiu, Ador, no sols ab les col· com ho són les vicentines dels al- tot, cal destacar els seus relats in- laboracions habituals als programes tars de Russafa, Tros-alt i Mercat i fantils4 l’últim dels quals és, preci- de les Festes, sinó també en els tre- en Passio (de la Setmana Santa de sament, el prologat. balls històrics –ara en castellà- com Gandia) i també en Lo Rat revista; la monografia Raíces de un pueblo encara que els escrits més coneguts Des dels anys de docència a en marcha (Ador, 1986) i els dos i tots els llibres publicats ja perte- Gandia i, especialment, en els anys estudis sobre la història local que neixen, exclusivament, a l’etapa de de la jubilació es dedicà amb entu- va presentar en les assemblees dels consolidació de les denominades siasme a la redacció de llibrets de Cronistes Oficiales: Notas històri- Normes de l’Acadèmia, que va ac- falles (en té més de seixanta), la cas de Ador (XV, 1984) i Ador, unas ceptar d’immediat (Va ser presiden- major part dels quals anaren dedi- tradiciones perdidas (XVI, 1986). ta del Grup d’Acció Valencianista a cats a monuments de la secció in- Gandia) i van dirigits especialment fantil. D’esta dedicació en els anys Arran de la seua defunció Lo al món infantil: Al caliu de la llar de vida, és a dir la dècada dels no- Rat Penat li dedicà un homenatge – (Premi J. Pasqual Tirado, 1979 de la ranta, cal destacar que tingué al seu el 27-V-1999- i donà el seu nom a revista Murta, que ha tingut fins dos càrrec, durant alguns exercicis, el un premi dels Jocs Florals i un altre edicions més: la de 1987 –en edi- llibret de l’anomenada i popular fa- als llibrets de falla. El presentador ció d’autor- i la pòstuma, de 1999), lla del carrer Uruguai de València, d’aquell acte literari, celebrat en el Soc un ratolí (col·lecció Didàctica ab la qual assolí tres premis extra- saló d’actes de la RACV, la quali- de Lo Rat Penat, 1984), Viage per ordinaris. ficava de Polifacètica, mamprene- l’Historia de Valencia (1994) i El dora, imaginativa i creativa, dolça meu amic Minura (col·lecció Roda- Fundadora i directora del “Grup pedagoga i excelent transmissora de món, també de Lo Rat Penat, 1994). de Teatre Sotavent”, de Gandia, ha vivències, coneiximents i sentiments. En el pròleg d’este llibre –que ence- escrit diverses peces teatrals, que tava la colecció de temàtica infantil- aparegueren en un volum editat per Mostra de la seua obra:

Set5 Als peus del teu altar quallat de flor on tot és benaurança em porta l’esperança a rebre la lliçó que anhela el cor... La gran lliçó de la vida de la que el món deixeble és malograt, puix que en l’entranya duu la mortaldat d’una ànima abrasida en febra de rencors i de maldat. La poetessa (primera de la dreta) en un congres de cronistes I jo que d’esta part de baixa argila

182 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Josefina Làzaro Cerdà, poetessa de Quatretonda

que sóc no puc fugir -ni molt menys destruir sense destruir-me- amb fe tranquila Guarde el meu cor de fang. Encetat pel teu cel de meravella s’enfuig del món com s’alça la rosella -càlid esclat de sang que brolla de la terra fugint d’ella... Tinc molta set d’una altra vida nova, d’una altra caritat, d’una major pietat. Tinc molta set del cel que el món em roba!!!.

La fugida a Ejipte (sic)6 Sota el pes de greu dolor que s’adentra como espina, tronteja i romp devastaor! ben propet, ben prop de mi! ¡ab cuànta angunia camina ¿I son Fill? ... ¿Podrá esquivar Demá cuant Deu m’el reclame, la Mare del Redentor!... lo colp que directe aplega? jo acallaré’l meu deliri; A son pas, canta Natura La crueldat que desplega mes que l’angunia em soflame son gran himne a tota veu: tal rei, ¿sabrá desviar?... no fugiré al meu martiri. ¡Goig a la Mare de Déu, Així el dol que la ferix Sé que mon fill, ans que meu, la més santa criatura!. i a son ánima atormenta, que soc sa mare, es de Deu Tot palpita devoció: el temor que l’amedranta, I a Deu ha de donar gloria; i els lliris que festonejen l’ansia que la consumix, sota l’hábit d’humiltat lo camí, les flors cimbrejen ales li presta el afán aplegará en sa victoria ab dolça salutació. que la transporta llaujera fins la mes gran santitat Pero en res troba consol, en fadigosa carrera La seua veu, toc de crida, ni en res s’angunia s’aqueta; ahon al Fill ampararán. per lo mon será acullida. L’ansia que la desinqueta Será molt gran... ¡Mes avui vist son ánima de dol. Dorm, reiet7 es un glatit del meu cor, ¿I com no, si fiera espasa Ab la més dolsa tendresa, un capollet del matí sobre el cap del amant Fill, ¡tendresa de mare al fi! carn propia i propi calor. li está advertint el perill a son fill Constansa besa Flor per qui en savia de vida de una constant amenaça?. lo cabet de serafí. la sang meua es convertida. ¡Mare Santa, Dolorosa!: I ab la veu d’arrulls prenyada, ¡Raig de sel, llumeta y clara ¿quí no’s mou a compació li canta suau tonada... qué bonico estás dormit! considerant la aflicció Dorm, fillet, ab los meus brasos ¡Ai! No’t despertes encara; que pel vostre cor rebosa? res torbe’l teu somnit breu; dorm, reiet, sobre’l meu pit! ¿Qui, per dormida que guarde defensat per estos llasos ¡Avui encara te tinc meu! la fibra de la pietat, dorm, reiet, junt el cor meu. ¡Demá... está llunt! ¡Dorm, per Deu!. no’l conmou la intensitat Dorm... qu’ell vela dins l’entranya de vostre dol?. ¿Qui fa alarde i en breus arrulls t’acompanya... Luz8 de fortalea atrevida, Flors novelles que s’obriu Tu mirada y la mía se cruzaron de covart comportament, com esclats de nova vida, en un punto, Señor, y en mi retina font a vostre patiment, digaume per qué somriu quedó impresa su huella peregrina oh, Santa Mare, afligida?... el meu gic; per qué abrasida con destellos de luz que me cegaron. Allá on s’ha mirada estén, obri ab un estrany anhel Y ¿cómo, si estás frío, si estás yerto, l’espectre del deisida la seua boca de sel... tus ojos tienen tanta claridad? surtix, la dextra tenyida Raig de sol, que busques lloc ¿Cómo pueden tener tal suavidad ab la sang del Inocent... per a ses moflets bresar, y tal calor de vida, si estás muerto?. ¡Cuánts caurán baix lo furor ¡detin tos llavis de foc, Lirios morados que el rocío de Herodes, rei criminal!... no m’el vullgues despertar! empaña ¡Capollets qu’el vendaval ¡Deixa que descanse ahuí no tienen de la muerte los rigores,

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 183 Josefina Làzaro Cerdà, poetessa de Quatretonda

pues que llevan, envuelto en res- d’espart i un mocador al cap, a especie d’estreleta que s’assomava plandores, modo de turbant. pel vert, actuava sobre mi com una el amor palpitante de tu entraña... fascinació. Mas tus ojos no miran al vacío Com si les meues paraules tin- y no lloran por su dolor humano. gueren la virtut d’un conjur, s’ha fet -¿Per què no vaig a vore lo que Me miran sólo a mí que soy tu hermano, visible per a mi, se m’acosta i diu: es? –pensava- llorando están por mí... ¡Por mí, Dios mío! -L’agariment es una virtut que Al poc m’encontrava fora de la ¡Amapolas de todos los trigales desconegueu els de l’actual gene- casa, acurtant el cami per la traves- prestad a mis mejillas el rubor, ració. sa, intentant acostar-me al lloc on que unos ojos me buscan con amor es vea la llumeneta. siendo yo causa triste de sus males! -¿Qui eres tu? ¡D’on vens? No hay silencios en su dolor Quan vaig aplegar em quedi callado -Sense fer cas a les preguntes sorpres en descobrir que lo que yo que llamándome están como un exten el braç senyalant el paisage. pensava fora un tros de vidre, tenia lamento... l’apariencia d’un estrany mineral, y sus lágrimas me hablan del tormento El meu amic minura10 que irradiava una llum blavosa. Era de una espera sin fin... en cruz clavado. un objecte menut. El seu tamany no Tot va començar quan una nit de era mes gran que un duro, pero te- Embruix9 lluneta clara em vaig assomar a la nia mes grossaria. finestra de la meua cambra. ¡Qué ¿Qui, quan s’assoma a l’esplen- maravellos era el paisage natural I sense parar-me a pensar, vaig dit balco natural que s’obri a l’in- que s’obria als meus ulls! allargar el braç i... ya era meu. finit, front a l’ermita, no ha sentit l’embruix de l’horta? ¡Resulta ma- A pesar de que el coneixia pam ravellosa la panorámica que descu- a pam, aquella nit presentava un brixen nostres ulls! aspecte nou... ¿com diria yo? Mis- terios i solemne al mateix temps, Després de la visita obligada al banyat per la claritat argentada de Crist de l’ampar, que en son altar la Lluna. acullix a tot bon fill d’Ador, l’espe- NOTES rit busca, inconscientment, el plaer Estava passant uns dies a “La 1 Circulen diverses localitats i dates a l’hora de de deixar en llibertat la mirada per Correjola”, el chalet d’estiuar dels fer la biografia d’esta autora; però és evident la planura d’exuberant verdor que meus cosins Pere i Clareta. Era el el seu naixement a Quatretonda i en la data assenyalada. s’exten fins arribar a la mar. premi que mon pare em va concedir 2 El seu primer llibre: Al caliu de la llar, està per haver tret el curs prou decent. amorosidament dedicat a son pare: gran Recolzada en la barana no m’as- valencià i el millor amic de la meua infancia... i de sempre. Narrador ameníssim, que secie de tanta bellea... (...) Aquella nit em vaig retirar m’ensenyà a descobrir i amar la realitat de despres de sopar, perque em sentia Valencia. En recòrt d’agraïment. Els horts de tarongers son com cansat del soroll de tot el dia. ¿He 3 Juli Moreno. Ell seria també qui, cinc anys després, preparà i conduí l’homenatge pòs- una catifa oriental sobre la que des- dit cansat? Pijor, ¡em sentia desfet! tum que l’ oferí l’entitat. cansen els caserius, que en la llun- 4 Cal tindre en compte que l’obra empra les pri- tania pareixen niuades de blancs (...) De sobte, una sensacio es- mitives “Normes de l’Academia” (RACV), que, entre altres decisions, havien rebutjat els coloms al voltant del campanar. tranya em va fer reaccionar. ¿Qué accents “innecessaris”. seria allo que relluia entre les ma- 5 Poema dedicat a Sant Vicent Ferrer i publicat Senc l’orgull de la meua raça vates?. En tota seguritat un tros de en la revista l’Altar del Mercat (1955) 6 Inici del poema llegit en la vetlada poètica a lenciana; raça llauradora, que fa del vidre, ferit per la llum de la lluna. la Mare de Déu dels Dolors, organitzada per cultiu un art. Crec que fins expresse Lo Rat Penat en 1945. en veu alta l’admiracio que senc. A pesar del meu raonament no 7 De la revista de l’altar del Tros-alt núm 267 (1951) podia apartar els ulls d’aquella 8 De la revista Passio, portantveu de la Setma- De sobter i surgint de la boi- llumeneta misteriosa. I quantes na Santa de Gandia, 1963. ra que es va formant, pren cos un voltes intentava oblidar-me d’ella 9 Del Programa de festes d’Ador, 1983 (inici). 10 Inici del llibre de contes del mateix nom, personage extrany... Vist saragüells buscant uns atres motius de dis- que encetava –el 1994- la colecció de llibres i faixa de color viu, espardenyes traccio, resultaven inutils. Aquella infantils de Lo Rat Penat.

184 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Relació de Dom Joan Esplugues Requena en i amb Agullent Autor: Ramon Haro Esplugues

oan Esplugues va nàixer a lència. Però com sa mare descendia aquells anys; i d’altres marques di- Biar, on son pare va estar de d’Aielo, vila veïna de la d’Agullent, verses, com: la Samaritana i l’Abe- metge, uns quants anys, en hi anaven sovint o de tant en tant, lla, per a la higiene personal i per a Jaquella valencianíssima vila. Allí sobretot per l’estiu, perquè hi tenien la bugada. Eren productes que, per tenia una certa relació i amistat amb la casa de la família materna. aquells anys d’estraperlo, servien el meu company el croniste ofici- per baratar-los o intercanviar-los al de la vila, En Miquel Maestre Alguns dels anys que va durar la per aquells aliments que escasseja- Castelló. En Joan descendia, però, Guerra in-Civil(1936-39) i d’altres ven. A més, també, la meua àvia i d’Agullent per la línia paterna, és de la duríssima postguerra, la famí- ma mare els havien preparat d’altres clar, i d’Aielo de Malferit per la lia Esplugues i Requena va passar productes i aliments, com: paquets materna. El seu besavi Vicent Es- llargues temporades a Aielo. Com de ciris, de la fàbrica on treballava plugues i Pla, agullentí, mestre de eren anys força difícils i de multi- mon pare, ja que per aquells anys cors del Teatre Principal de Valèn- crisis, les famílies s’ajudaven tot el “se n’anava” o apagaven la llum cia i organiste de la parròquia de que podien. I així, la mare de Joan, elèctrica, sovint; com també algun Sant Tomàs Apòstol de València i la tia Pepita, durant les seues esta- sac de farina de blat o de panís, de el meu: Ramon Esplugues i Pla, se- des en Aielo, venia a Agullent, a creïlles, alguna garrafa d’oli, unes cretari de l’Ajuntament d’Agullent, peu, amb una somera, acompanyada quantes coixineres amb cigrons, “maestro sangrador” i organiste de d’alguna de les seues filles grans: fresols, carabasses, moniatos, i fins la parròquia de Sant Bertomeu Ap. Maruja o Pepita, Julieta encara era i tot una coixinera amb herbes aro- eren germans. Per tant, els nostres massa xicoteta, i en algun dels vi- màtiques i medicinals de la Serra: avis paterns; Juli i Eduard eren atges amb En Joan, com li agrada- timó, romer, pebrella, camomil·la i cosins germans i ma mare: Pilar va de recordar i contar a ell mateix. “rabet” de gat. Esplugues Coll, d’Agullent, i son Venien, tot i aprofitant el viatge i pare: Juli Esplugues Matres, de Va- la companyia del dia que l’arener Estades d’En Joan Esplugues en lència, eren cosins prims; i ell i jo: d’Aielo, en el carro i dos animals, Agullent cosins segons. anava a Agullent a vendre areneta d’escurar. A la casa de ma mare, I. Quan es va casar, per l’any La família Esplugues i Matres, hi deixava l’animal, la somera, en [1959? ], iniciat el viatge de noces, sobretot la tia Assumpció, encara la quadra. Després de fer una visita la primera nit, els novençants: En que vivia a València, va mantenir ràpida al Cementeri, al nitxol on hi Joan i N’Amàlia, la van passar en la casa pairal en Agullent, al car- ha soterrades les despulles de son casa de ma mare, a la Plaça Major, 8. rer de Santa Anna, fins a finals de pare i les del seu besavi En Vicent, 1965 o 1966. El pare d’En Joan Es- ma mare i la meua àvia l’acompa- II. Pels anys 1961-63, per juli- plugues morí en Agullent, pel juliol nyaven a la fàbrica de sabó d’En ol-agost, Joan, Amalía i Pepita, la del 1933, pel contagi d’una pacient Ramon Casanova Espí, marit de dona de companyia, passaven ei- agullentina, Na Florentina Casano- Na Florentina Borja Esplugues, pa- xos mesos d’estiu en una caseta de va Borja, malalta de tuberculosi; a res de Florentina Casanova Borja, ma mare, en la Serra d’Agullent, qui atenia sovint, i que va aconse- la pacient que va ajudar a sanar de a la vora dels bells paratges de la guir de curar-se. tuberculosi el Dr. Juli Esplugues. Font Jordana i de l’Ermita de Sant És clar que esta família sempre els Vicent Ferrer. Recorde que, algun Orfe de pare, i essent encara un mostrava el seu agraïment, tot i ob- estiu, En Joan hi passava només xiquet, En Joan Esplugues vivia sequiant-los amb unes quantes cai- que unes quantes sermanes, perquè amb sa mare: Na Pepita Requena xes de sabó de diverses classes: de se n’anava a Bayern, crec, per afers [Sans] i amb les seues tres germa- tocador, elaborat amb oli de coco, relacionats amb el seu treball de nes: Maruja, Pepita i Julieta, a Va- molt escàs i cobejat, per tant, per la Facultat. N’Amàlia, sa muller, i

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 185 Relació de Dom. Joan Esplugues Requena en i amb Agullent

Pepita, la dona de companyia que, o coses més boniques que té Agu- da, hi havia escrit: Pilareta, Juan pels seus mèrits i anys amb la famí- llent!, va exclamar En Joan. Vicente: 13 meses, 13 quilos. Abra- lia, n’és considerada com un mem- zos, Juan y Amalia. bre més, hi passaven tota la tem- És clar que, els mesos d’estiu porada. Els meus pares, la meua que va passar la família Esplugues En Joan i N’Amàlia, pels últims germana i jo les visitàvem totes les i Mota en Agullent, sovint era vi- 10 anys o 12, més lliures d’obli- dies, de vesprada. Allí passàvem a sitada i obsequiada per famílies, gacions familiars i professionals, l’ombra fresca de dos figueres ben com la Cantó i Casanova, la Cerdà feien alguns viatges per alguns pa- grans i a l’entorn d’una taula redo- i Herrero, …que els mostraven el ïsos europeus. Pel que fa a Itàlia i na de pedra, fins que començava la seu agraïment. Agraïment que fins en concret a la Ciutat Eterna, Roma, posta de Sol. Per la qual tornàven a i tot es remuntava al record de son heus ací que s’hi hostajaven en la casa, a la Plaça, només a sis minuts pare, el Dr. Juli Esplugues, puix que Residència de les Obreres de la o set de camí. L’estiu següent, un Na Flora Borja Esplugues, mare de Creu, una congregació religiosa va- membre més de la família: Joan V. Florentina Casanova Borja, que va lenciana. El destí va fer que, al cap Esplugues Mota, ja de quatre me- ajudar a sanar-la de la tuberculosi, de molts anys, s’hi trobara amb Na sos, cinc o sis, va encetar l’estiueig com ja s’ha referit abans, els obse- Rosa Cerdà Herrero, una religiosa en aquella caseta al bell mig de la quiava, en sa casa, amb un sopar, a agullentina destinada allí, membre Serra d’Agullent. El darrer any de finals d’agost. d’una de les famílies d’Agullent, l’estiueig d’En Joan en Agullent, a amb qui En Joan tenia relació. És finals d’agost, recorde que un dia, Quant a les persones que el Dr. clar que ens vam alegrar i ho vam a mitjan vesprada, jo tenia uns 14 J. Esplugues atenia en la seua con- celebrar -em contava Joan-, en els anys o 15, vam anar d’excursió ell, sulta, encara que n’hi havia de totes diversos viatges que férem. Allí es- mon pare i jo a la font de la Maci- condicions o nivells, sobretot, eren tàvem com a casa. Rosa ens pre- ana, en plena Serra, a uns 15 mi- famílies de la classe baixa, algunes guntava: demà què voleu dinar: nuts o 20 més amunt de la caseta, amb molts pocs recursos, i més per arròs en paella o arròs al forn? I perquè la volia conéixer i no deixar aquells temps, com, per exemple, la Parlàvem, xarràvem i preguntàven passar un estiu més, sense tastar de Na Francisca Cantó [Navarro], de persones i paratges d’Agullent. la seua aigua, -comentava- encara una dona molt disposta i simpàtica. que siga com la de la font Jordana. A qui En Joan apreciava i, conei- Últimes Visites d’En Joan Recorde que mentre caminàvem xedor de la seua minsa economia Esplugues a Agullent cap a la font de la Maciana anava familiar, tenia la consideració de mostrant-nos les herbes aromàti- no cobrar-li. Però, com insistia en Pel 1985, Agullent va celebrar ques i medicinals que anàvem ve- agrair-li-ho d’alguna manera, a En el IV Centenari de la Constitució ient pel camí, tot i identificant-les Joan se li va ocórrer de indicar-li’n d’Agullent en Municipi Autònom, en valencià i en el seu nom cien- una: Que tots els anys, per Tots 1585-1985. S’hi van preparar i ce- tífic, en llatí. Ens parlava de les Sants, netejara la làpida del nínxol lebrar moltes coses, en concret, pel propietats del timó, del romer, de de son pare. Na Francisca s’ho va que fa al cas, es va convocar el Ir la camomil·la,…; però, sobretot prendre tan fort que, als huit anys Premi d’Investigació de la Vall del “rabet de gat”. Ens deia que és o deu, de tant de netejar-la, moltes d’Albaida, del qual En Joan Es- un antinflamatori molt bo, excel· lletres i xifres no hi quedaven prou plugues va acceptar de ser membre lent. Canviant de tema, jo li vaig definides. Per tant, es va haver de del Jurat. El Premi es va lliurar, a dir que Agullent era el poble que renovar la làpida. La qual, morta la Casa Municipal de Cultura d’On- tenia el millor cementeri del món, Na Francisca, atén, per Tot Sants, tinyent, sota la presidència del Ju- i vaig demanar a mon pare que li una de les seues filles, N’Empar rat en Cap de la Ciutat, de llavors, contara el perquè. En Joan va mos- Casanova Cantó, la menor, que ara Sr. Tortosa i dels professors de la trar sorpresa i interés. Mon pare va té 86 anys. Universitat de València, el Dr. Joan referir que es tracta del camí que va Esplugues, el Dr. Vicent Ll. Montés al cementeri; que és travessat per Mesos després, del darrer estiu Penadés i el Dr. Vicenç Rosselló, un pont que unix terres de la par- de vacacions en Agullent de la fa- entre d’altres. És clar que del viatge tida del Paraís, amb el barranc de mília Esplugues i Mota, N’Amàlia d’En Joan a Ontinyent, com ana- la font Jornada. Per això, els d’ací va enviar a ma mare una fotogra- va sobrat de temps, va passar per diem que en Agullent quan porten fia, dedicada, de “Juan Vicente”, a Agullent, on el professor Emili Ca- un difunt al cementeri, abans, ja qui li va provar molt l’aire i l’aigua sanova i jo, com a president del IV passa pel Paraís. Quines sorpreses d’Agullent. N’Amàlia, tota devani- Centenari…i croniste oficial de la

186 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Relació de Dom. Joan Esplugues Requena en i amb Agullent

vila, l’esperàvem per a assistir amb a València, a visitar cert oftalmòleg a Serra, Foios i Paterna i els 18 ell al lliurament del Premi. o fer-hi alguna compra, jo l’acom- següents en la mateixa ciutat de panya. Un dels afers obligats era València. Quan ja havien mort els La darrera visita d’En Joan a passar a vore la tia Pepita, la mare meus pares, vaig passar a treba- Agullent va ser, pel 1999-2000, d’En Joan, a la casa del carrer dels llar a la DT de Cultura i Educació arran de la presentació del llibre Juristes, a la vora del carrer de Ca- d’Alacant. Allí residia amb la meua Diagnòstic de Salut Municipal, vallers. Des d’allí es veia d’enfront germana, i allí tenia i tinc el germà Agullent, de En Rafael Esplugues el Micalet, i les campanades de les gran, Josep, casat amb, Mari, una i Sisternes, En Jaume Asamar i So- hores se sentien per tota la casa. alacantina. ler(1999), del qual fa fer el Pròleg. Mentre ma mare i la tia Pepita xar- raven de diverses coses, jo em pre- És clar que, durant els més de Anteriorment a la presentació nia un got de llet i una bamba (en- vint anys que la meua família i jo del llibre, en el Saló d’Actes de la saïmada) que m’havia tret, mentre vam viure a la ciutat de València, te- Casa Municipal de Cultura, En Joan contemplava el Micalet. Algunes níem bastant relació, tant pel control Esplugues, acompanyat del regidor vegades coincidia en casa, segons i seguiment de la salut de ma mare, de Cultura, el prof. Emili Casano- fora de matí o de vesprada, amb la malalta cardíaca, que era atesa per va, i del croniste oficial, En Ramon filla Julieta o amb Joan; perquè les En Joan i, sobretot, pel cunyat: pel Haro, va visitar la Casa Municipal dues filles més grans: Maruja i Pe- Dr. Vicent Tormo, que descendia de Cultura. Li van plaure molt les pita, crec, que ja eren casades. De d’Atzeneta d’Albaida, de part de aules de música, on va vore el quales voltes que coincidíem amb En pare, marit de la germana Maruja. dro del músic Vicent Esplugues Pla, Joan i/o amb Na Julieta, en recorde Gràcies a ells, i a l’atenció diària el seu besavi, a qui se li ha dedicat dos en què Joan, que estava acabant de la meua germana Pilar, ma mare també un dels carrers nous, com la carrera de medicina, per la seua va viure, més de deu anys o onze, també la Biblioteca; a esta li va es- iniciativa, ja va auscultar ma mare, de quinze, amb prou bona qualitat criure esta dedicatòria en un llibre: amb l’estetoscopi, i li va dir: Pilare- de vida, així com superant alguns A la Bilioteca Municipal d’Agu- ta, estàs molt bé; estàs feta una xica moments i recaigudes molt greus, llent, el poble dels meus avantpas- jove!; i l’altra, quan tenia la visita els altres anys, fins que li va arribar sats, Ben cordialment, J. Esplugues, d’un amic o company de curs, que l’hora. La visita, tots els anys, el 24 Agullent,… havia acudit a ell perquè li deixara de juny, pel seu sant, era obligada. els apunts d’alguns temes de classe. Allí, l’estona que passàvem de ves- Del centenar de persones que Com també una altra, per l’estiu, prada, algun any coincidíem amb la hi havia en el Saló d’Actes, feta la en què venia també la meua ger- visita d’algun altre membre de la presentació pels dos autors del lli- mana Pilar. En Joan em va pregun- família. Per Sant Josep, En Joan i bre, el Dr. Joan Esplugues, després tar: -Ramoncín quants anys tens?, N’Amàlia, ens tornàvem la visita, d’elogiar-los, va parlar de la seua -onze anys; com també: -què estàs puix el 19 de març, cap a migdia, vinculació a Agullent, tant familiar estudiant?, -he fet primer curs de venien a la casa del carrer Flora, a com professional, així com va con- Batxiller; i -què vols ser de major?: felicitar mon pare. Després de pas- testar totes les preguntes que la gent -mestre, com m”auelo”?-M’agrada sar un hora amb nosaltres, anaven li feia, amb la seu saviesa i experi- l’elecció; però cal continuar estu- d’enfront, al carrer d’Alboraia, a la ència, amanida de claredat i cordi- diant, eh! I Na Julieta va convéncer casa de Pepe Pons i d’Irene, a fe- alitat. Tothom va gaudir de tenir-lo ma mare perquè anàrem, l’endemà, licitar-lo. Amb esta família Pons- una estona en Agullent, i ell també, de matí, a la platja de les Arenes, Martines d’Agullent, parents també se li notava i ho proclamava: Em crec, o a la de la Malva-rosa, a ba- de ma mare, de part de mare, amb la trobe a gust en el poble que sempre nyar-nos i prendre el Sol. qual tenien molta relació i amistat, he dut en el meu cor -ens deia-, so- dinaven el dia de Sant Josep, des- bretot perquè guarda els ossos del “Molts” anys després, pels anys prés d’haver vist la falla i de sentir cos de mon pare. 1970, per convenir a l’estat deli- la banda i la mascletà del carrer. cat de salut de ma mare, els meus Relació d’En Joan Esplugues pares, la meua germana i jo ens Per final de maig de 1976 o 77, amb qui fa esta Crònica havíem traslladat a viure a Valèn- vaig tenir un fort accident de tràn- cia. Jo ja havia acabat la “Mili”, el sit, un dissabte de matí, en un viat- Els meus records comencen servici militar, i el curs 1971-72 ja ge que feia de València a Agullent, quan jo tenia uns 10 anys o 11, quan havia començat a treballar de mes- en el Seat 850, en un punt negre de per algun viatge que ma mare feia tre d’EGB, els primers tres cursos: la carretera, a uns dos quilòmetros

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 187 Relació de Dom. Joan Esplugues Requena en i amb Agullent

de l’Agullent urbà. Vaig quedar quants anys, una forta polèmica i ha donat. D’entre estos progres- inconscient, per un traumatisme batalla sobre la identitat valenciana. sos ressaltava els de la medicina i cràneo-encefàlic; i amb una am- Vam coincidir els dos que era una la farmàcia, que poden contribuir bulància em van dur a València, a polèmica absurda, polititzada per i aportar tant al benestar de la hu- l’Hospital, on vaig estar ingressat certs partits, mitjans de comunica- manitat. Ens entristia molt, però, sis dies. Del dia i mig, aproxima- ció i certes persones, que no respec- als dos, eixa espècie de persecució dament, que vaig estar inconscient, taven el principi de l’autonomia de entre l’ètica cristiana i la ciència. És quan vaig començar a recuperar la la cultura i s’entestaven a negar allò clar que En Joan veia que es podien consciència, una de les veus que que és evident: la germanor i uni- presentar dificultats en una investi- reconeixia era la d’En Joan; que, tat lingüística, cultural i històrica gació descontrolada de tota reflexió assabentat del meu accident per ma de valencians, catalans i balears. moral; com quan toquen de prop la mare, va acudir-hi a vore què m’ha- Mira, Ramoncín, et conte una anèc- biologia i psicologia humana, per- via passat i com evolucionava. Per dota. Quan ací a València parle en què es podria atemptar contra la a després donar, afortunadament, valencià, amb alguns, a voltes dic dignitat, la llibertat i els drets hu- bones notícies als meus pares. paraules que són d’allà d’Agullent i mans. Perquè, com diem en valen- d’Aielo, com: jàs!, bonegar, bamba, cià: no tot s’hi val!, ni tot lo món és En bastants ocasions, pel perio- espatlar, tendur, guatla, pebràs… bo! En el món s’han comés barbari- de vacacional de Nadal, per Pasqua Ací, quan no les coneixen diuen de tats molt grans, però no podem cul- i a finals de juny el visitava, cap a seguida que és català. I jo els dic: i par d’això, de tot allò que fem als migdia o a mitjan vesprada. Algu- valencià també. Però açò Ramoncín humans. Com tampoc, hi vaig aferir nes voltes coincidia amb els fills: -com tu dius-, es superarà conforme jo, no culpabilitzem a Déu de totes Juan Vicente, Carlos Aurelio, Igna- als alumnes, en els centres escolars, les coses dolentes que passen en cio, María José, Javier, que anaven amb l’ensenyament de la nostra el món, encara que el considerem creixent. Em contaven que son pare llengua, cultura i història descobri- “Omnipotent”. Però -continuava els diumenges els duia al camp del ran, aprendran i sabran la veritat, i En Joan- hem de tindre en compte Mestalla a vore jugar el València. Jo la veritat ens farà lliures. que els poders econòmics, en estos ja ho sabia per En Joan, que em deia moments, són els més immorals. que solia anar-hi, precisament, amb Un altre dels temes que també Són estos poders els que caldria Pepe Pons(l’agullentí ja esmentat) i li agradava de comentar amb mi, controlar i denunciar, i açò no és els dos fills d’aquest. Una de les vien diverses ocasions, ja fa uns huit una ingenuïtat, perquè els poders sites, em vaig trobar que el fill gran anys o deu, per la nostra condició econòmics són els que controlen els el “Joan Vicent”, que era ja un xa- de creients i seguidors en i de Jesu- grans laboratoris d’investigació de val, que li agradava practicar el fut- crist, era els problemes interrelacio- les multinacionals científiques. bol americà, per un dels camp del nats entre la ciència, l’ètica i la fe. llit del Túria, es va trencar una cla- També, quan sent parlar veus au- vícula o un braç, en un dels partits. ¿Per què -em deia-l’Església toritzades de l’Església sobre el cas està tan recelosa de la ciència? ¿No de la investigació amb cèl·lules mare Una de les coses que, en unes està repetint, una volta i una altra i la utilització d’embrions, em fa la quantes vegades, comentàvem, tot i el procés de Galileu o les crítiques sensació que van arrere unes quantes fent els respectius comentaris, opi- de Darwin? passes canviades. Esta -em comen- nions i reflexions, que a ell li agra- tava amb èmfasi- és segurament la dava de contrastar amb mi, cosa En Joan, com a investigador i ci- línia més important que té la medici- que em sorprenia, i m’afalagava, entífic que era, em comentava que na en els pròxims anys. Les cèl·lules algunes voltes mig en broma i d’al- la ciència i la tècnica no sols havien mare tenen totes les pontencialitats. tres seriosament, era sobre temes de canviat les nostres condicions de Elles produiran teixits tan diferents llengua i història valencianes. Es vida, sinó també la nostra forma de com els ossos o el cervell. La uti- tractava d’uns quadernets de but- pensar. Havien donat orige a allò lització de cèl·lules mare d’embrió xaca, titolats: Temas Valencianos. que hem anomenat “mentalitat ci- i la seua manipulació amb material Els quals vam començar a comprar, entífica”, que és patrimoni de tot lo genètic pot ser una nova esperança llegir, com també a comentar i cri- món. Em mostrava la seua admira- per a la curació de malalties fins ara ticar en alguna ocasió. Crec que no- ció per la magnitud dels progressos mortals, de reducció de temps, de més vam arribar a col·lecionar-ne científics en tots el àmbits, fruit de cost d’animals d’experimentació. que huit o deu. Per aquells anys de l’ús de la raó i de la capacitat d’in- Discutir si un embrió de 64 cèl·lules 1977-78, ja havia esclatat feia uns vestigació científica que Déu ens o de 128, format per cèl·lules mare,

188 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Relació de Dom. Joan Esplugues Requena en i amb Agullent

és un ser humà, em sembla que és crida a ser responsables quant a as- Ramoncín veig que, tant tu com anar per camins equivocats. Consi- sumir una cultura de la no violència jo dissentim en l’Església. La nostra derar que és un assassinat em pareix i de respecte a la vida. Que es faça discrepància és per tant, amistosa i fora de lloc. l’objecció que sovint s’actua contra responsable. Nosaltres no dissentim aquest principi, és cert, desafortu- de l’Església, perquè som església i Joan, jo crec -li comentava- que nadament; però, ¿com seria el món l’estimem. Estem d’acord en la de- tots volem per a tothom una vida sense ell? A més, també, com a tu té fensa de la vida i la dignitat de les digna. Igualment, per això, preferisc sentit dir: l’ètica no s’ajusta als fets persones i dels pobles. La vida és també de parlar del “dret a una mort empírics, no fa referència a “allò un do i una tasca. Però, ¿ens anima- digna”. El problema, crec que no és que és”, sinó a “allò que ha de ser”. ran els bisbes del segle XXI, amb la mort; perquè la mort arriba de I aquest principi veiem, creiem, que un to més dialogant, puix les dife- moltes maneres. Però, ¿i el malalt encara té plena vigència. rents situacions socio-econòmiques crònic, irreversible, que s’apaga, possibiliten o condicionen la vida que perd la consciència, que sofreix: Joan, les paraules de Joan Pau moral, a pensar bé la vida humana, no podem ajudar-lo a tenir una mort II, arran de la rehabilitació de Ga- precisament per a protegir-la i res- digna? (un concepte prou cristià). lileu, en el seu discurs en l’Acadè- pondre al desafiament de l’era bi- Perquè, jo recorde de xiquet i de mia Vaticana de les Ciències(1992), otenològica? gran, i segurament tu també, de pre- i el reconeixement de la teoria de gar en família i a l’església, perquè l’evolució al referint-se a Darwin, En Joan Esplugues, per a mi, el Senyor ens concedira una “bona en la mateixa Acadèmia, van tenir s’unia un cervell brillant i un cor mort”. Perquè, quan arribara el mo- un gran ressò. Sí -em contestava-, gran. Perquè per a ell el coneixement, fóra dolça. però esta mentalitat no apareix en ment, la ciència, era incompatible el Catecisme de l’Església Catòlica amb la sobèrbia. Per a ell la ciència Es clar que hi ha d’haver un con- (2006) ni en la seua encíclica, Veri- el conduïa a la humilitat: com més trol sobre la ciència i la tècnica -em tatis splendor, encara que sí alaba la sabem, -em deia-, i en açò, Ramon- deia-; perquè és un mitjà, un ins- bioètica com a signe positiu en la si- cín, sé que també estàs totalment trument al servici de coses bones o tuació actual de la humanitat. Espa- d’acord amb mi, més descobrim tot males. Per això cal una educació i nya, em deia, la veig molt tancada allò que ens falta per saber; com fer-ne un ús racional i controlat. Les en ella mateixa, sobretot en el cas més hipòtesis verifiquem, més mos persones la comunitat ha d’apostar de l’Església, que em pareix massa veem en la necessitat de descobrir per “humanitzar la ciència-i-la tèc- conservadora, en el sentit pejoratiu camps nous d’investigació. I és que nica”. Fer-ne un bon ús, buscant de la paraula, i bel·ligerant pel que per a Per a Joan, la meditació, la sempre el bé de la humanitat. fa a la ultradreta política. En Joan sensibilitat i la humilitat eren com- era partidari de la reflexió i el diàleg panyes de viatge de la ciència. Per El principi de l’humanitarisme: entre creients (de diverses religio- això era un servidor de la verdadera tot ser humà -amb independència nes) i no creients sobre problemes ciència, a favor dels altres, per aju- de ser home o dona, del color i de ètics. Per tant, la posada en pràctica dar-los. En finir la seua existència, l’edat que siga, ric o pobre- ha de d’este programa de reflexió i diàleg a més de ressaltar el seu saber i rebre un tracte humà, és digne de és encara assignatura pendent. Es- intel·ligència, allò que més brilla és respecte. Açò s’expressa amb cla- perem i confiem -continua dient- el de servidor de la verdadera cièn- redat plena en la “regla d’or de la que els bisbes del segle XXI ens cia, a favor dels demés, per ajudar reciprocitat”, en totes les cultures. ajuden i animen a pensar bé la vida els altres. També en la nostra, -comentava humana, precisament per a prote- En Joan- en el “no mataràs”, “no gir-la i respondre al desafiament de I és que En Joan sempre ha estat robaràs”, “no enganyaràs”, com la era biotecnològica. Perquè si no, molt humà: humà en el seu humor i també en este refrany valencià, de tornarem a perdre el tren -com tu simpatia, humà en els seus familiars la saviesa popular, que tu dius tan has dit-, i tal com ja ha passat, des i amics, humà en els seus pacients i sovint: “No vullgues per a ningú, lo de fa més de dos segles: Pel segle malalts, humà en els seus companys que no vols per a tu”. Per tant, és XVIII, el segle de la Il·lustració, va i alumnes. I és perquè En Joan Es- bo per a la l’home i la dona tot allò perdre els intel·lectuals; en el XIX, plugues era humà en el servici de que el fa ser verdaderament humà. la burgesia, pel XIX-XX, la classe l’humà. A més, -hi vaig afegir- aquest prin- obrera; i pel XXI, podria perdre les cipi, transmés de generació en ge- dones, si no és capaç de comprendre neració, des de fa milers d’anys, ens les seues reivindicacions legítimes.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 189 En memoria del Excmo. Sr. Prof. Dr. D. Juan Esplugues Requena Autor: Juan Vicente Esplugues Mota

Académico Correspondiente de la Real Academia de Medicina de la Comunitat Valenciana

esión necrológica celebrada hoy en el Departamento de Farma- en Valencia el 26 de Abril de cología de la Universidad de Va- 2012. lencia fuimos testigos y receptores SExcmo. Sr Presidente. de sus frutos. Excmo. Sr. Rector Magnífico. Excmos. e Ilmos. Señores Académicos Permítanme ustedes que, antes Señoras y Señores. de desarrollar la cronología de su vida, explique las razones para es- Deseo expresar en primer lu- coger la primera de estas palabras. gar el agradecimiento de mi fa- La Real Academia Española de milia, y el mío propio a todos los la Lengua define Pionero como miembros de la Real Academia de “persona que da los primeros pa- Medicina de la Comunidad Va- sos en alguna actividad humana”. lenciana por el homenaje que esta Juan Esplugues Requena fue el sesión necrológica representa para pionero de la Farmacología Valen- la memoria del Profesor Juan Es- ciana moderna y consiguió mar- plugues Requena. No ha sido una car una diferencia abismal entre tarea fácil para mí su preparación, la Farmacología Valenciana que pero debo reconocer que gracias él recibió y la que nos legó. Y lo a ello he aprendido a valorar aún logró de forma individual y auto- más la vida de mi padre y me ha didacta, porque no fue receptor de servido para apreciar aspectos una tradición en la que apoyarse, esenciales de su figura personal sino que trabajó en el marco de y profesional que la cercanía, a un país atrasado y carente de con- veces, no me permitió estimar en ciencia de lo que la investigación Doctor Juan Espluges toda su dimensión. avanzada representaba, y sin muchas referencias más allá de su transcurrido allí los momentos Toda publicación científica propia percepción de lo que era más felices de su infancia. Su comienza siempre con unas pala- necesario hacer para orientarnos trayectoria estuvo muy marcada bras clave que reflejan la esencia en la dirección de los países más por la temprana muerte de su pa- de la información que luego se va desarrollados. No fue un caso dre, Julio Esplugues Matres. Mi a desarrollar. En el caso de Juan aislado, hubo otros profesionales abuelo era a su vez hijo de Julio Esplugues Requena, la búsqueda similares que resultaron cruciales Esplugues Armengol, un biólo- de esas palabras no fue difícil, y para el nacimiento de otras ramas go intelectualmente muy inquieto rápidamente escogí tres, pionero, de las ciencias biomédicas en Va- que, además de amigo personal generoso y apasionado, volcadas lencia, algunos de ellos miembros de Blasco Ibañez y del periodista en facetas que fueron sus obsesio- también de esta corporación, pero Azzatti fue, entre otras cosas, munes y su razón de vivir: su familia, él fue el primer farmacólogo que chos años Ayudante Facultativo su departamento/universidad puede llamarse “moderno” en del Jardín Botánico y durante 35 y su ciudad. Hay, además, otras nuestra ciudad. Subdirector del Museo Paleonto- palabras que siendo de carácter lógico. Mi abuelo era un médico más personal, también tienen im- El Profesor Esplugues Reque- emprendedor para su época y fue portancia en su vida profesional, na nació en Biar (Alicante) el 8 de alumno de diversos hospitales de como honestidad, lealtad y afec- Julio de 1927, aunque él siempre Madrid y del Hospital Läenec de to, y muchos de los que estamos se consideró de Aielo por haber Paris, algo muy inusual en esos

190 - Almaig, Estudis i Documents 2012 En memoria del Excmo. Sr. Prof. Dr. D. Juan Esplugues Requena

días. Se especializó en Tubercu- los becados, y donde la diferen- forma parte todavía de ese futuro losis y tuvo la desgracia de con- cia entre un hambre soportable y imaginado. En los años 40 y 50 tagiarse de sus pacientes y morir otra insoportable radicaba en que la asignatura de Farmacología de con 39 años, justo antes de tomar tuvieras suficientes amigos “ex- esta Facultad, titulada “Terapéu- posesión de su recién ganada pla- ternos” que te dieran un “cachito” tica, Materia Médica y Arte de za de especialista en el Hospital del bocadillo que traían de casa. A Recetar”, constaba de un temario de tuberculosos de Porta Coeli pesar de considerar que fueron los arcaico, lleno de listados de plan- y después de haber sido Jefe de 5 años más duros de su vida y de tas y remedios de dudosa utilidad. Sala de Tuberculosis en el Hospi- ser muy consciente de los defectos Con todo, y si bien probablemente tal Provincial. Mi padre casi no lo de este Colegio, mi padre siempre más anticuado que otros, tampoco recordaba físicamente porque sólo guardó un profundo cariño por la estaba tan alejado del tono de la tenía 5 años cuando murió, pero ciudad de Valladolid; de ahí, pro- época, pues es sólo entonces cuan- mi abuela consiguió impregnarle bablemente, su devoción por Mi- do aparecen los antibióticos, avan- de una imagen tan cercana que se guel Delibes. También le escuché zadilla del cambio farmacológico convirtió en una referencia perma- decir muchas veces que este peque durante los siguientes 50 años nente y real. riodo moldeó su carácter y le hizo revolucionaron la medicina y cuyo más fuerte. En el año 45 vuelve a desarrollo coincidió plenamente Y este es un punto importan- Valencia para terminar el bachiller con la trayectoria profesional de te para definir el carácter de Juan en el Colegio de los Maristas, en Juan Esplugues Requena. En Va- Esplugues Requena, ya que la des- un ambiente humano y académico lencia la “Farma” tenía además el aparición del padre no sólo deter- completamente diferente y, so- dudoso privilegio académico de minó una pérdida económica bru- bre todo, con la compañía de su ser muy difícil de aprobar. Tan- tal que condicionó toda su infancia madre y sus tres hermanas. Es al to, que no era inusual pasar va- y juventud, sino que le privó del terminar el Bachiller y tener que rios años intentándolo o, incluso, referente intelectual cercano. Sin elegir profesión cuando surge el que no pocos alumnos emigraran embargo, las palabras de mi abue- único desacuerdo entre madre e a otras Facultades buscando mala, a quien mi padre literalmente hijo; la situación económica fami- yores facilidades. El examen era adoraba, consiguieron inculcar en liar era muy mala y mi abuela le oral y, tras un sorteo de temas por él la voluntad de pertenecer a ese pide que estudie enfermería, por “bolas”, había que contestar cinco marco intelectual que la imagen de ser una carrera corta, con la inten- lecciones eliminatorias donde se su padre que le transmitieron re- ción de que pudiera así contribuir pedían recetas y fórmulas magis- presentaba. Aquí aparece de nuevo al mantenimiento de la casa, ya trales de aceite de chaulmogra o de el pionero, el hombre que, prácti- que era el único varón de la fami- crotón, ácido fosfórico, benzonaf- camente en solitario, lucha por re- lia en una época en la que, como tol, quenopodio al ajo, alumbre, crear un escenario ya inexistente. ustedes saben bien, las mujeres no atofán, cicuta, corteza de granado, Mi padre se impuso una tradición realizaban trabajo remunerado. Mi helecho macho, kéfir en granos, familiar, unas normas de conducta padre insiste en su determinación maná, calomelanos, neosalvarsán, y de objetivos vitales y profesio- de estudiar Medicina y no acepta o de cualquiera de los otros nume- nales ligados a su apellido que, la idea de su madre. Sin embargo, rosos y variados productos que se básicamente, él mismo definió a se compromete a buscar la forma explicaban en aquellas maratonia- partir de un modelo que no llegó de colaborar económicamente. nas clases diarias de la “Farma” a conocer. Nunca supe cómo reaccionó mi de los 40 y 50. Mi padre aprobó abuela, pero mi padre consiguió a la primera y su examen y acti- Terminada la Guerra Civil cur- su objetivo y mantuvo su palabra. tud debieron ser especiales porque sa los estudios de Bachiller en el D. Vicente Belloch, el entonces “Colegio La Providencia” de Va- En 1947 comienza los estudios Catedrático de la asignatura, lo lladolid, donde estaban internos de Medicina, siempre becado, recomendó ante unos padres que, los Huérfanos de Médico pensio- en el antiguo edificio de la calle desesperados por los problemas nados por el Colegio de Médicos Guillém de Castro con un grupo de su hijo para aprobar la asigna- de Valencia. Esta era una Institu- de compañeros con los que ha tura, buscaban a alguien que pu- ción cuasi carcelaria llena de mi- mantenido relaciones de cercanía diera darle clases particulares. De sas, frío, chinches y miserias, en y amistad durante toda su vida. D. Vicente Belloch toda la vida he la cual los alumnos de pago reci- Juan Esplugues Requena quiere oído decir en mi casa que fue un bían un plato de comida más que ser médico, y la Farmacología no hombre honesto y trabajador.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 191 En memoria del Excmo. Sr. Prof. Dr. D. Juan Esplugues Requena

Siempre hay un punto de ca- madre, uno de los mejores expe- Finaliza sus estudios de Me- sualidad en la vida, y la dificultad dientes de su promoción. Esto fue dicina en 1953 e inmediatamente del examen se convirtió en el ori- el preludio del apoyo incondicio- se plantea realizar su Tesis Doc- gen de su relación profesional con nal que mi madre le prestó toda su toral. Ahora esto puede parecer la Farmacología. Aquel primer vida y que mi padre siempre reco- lo normal, pero hay que valorar estudiante particular aprobó con noció y agradeció. la importancia de esta decisión en rapidez, y mi padre se dio cuenta un contexto muy singular: nunca de que allí estaba su ocasión para También en 1950 gana su pri- antes se había realizado una Te- contribuir al mantenimiento de su mer concurso oposición, Alumno sis Doctoral sobre Farmacología familia: dar clase a otros estudian- Interno, un cargo entonces con en nuestra ciudad y, de hecho, no tes. Recién iniciado cuarto cur- prestigio por tener reconocimien- era aún requisito para ser profe- so, en 1950, publicó su primer to oficial del Ministerio de Edu- sor universitario. Comenzarla tan libro en colaboración con otro cación, sueldo (163 ptas/mes) y próxima en el tiempo a su reciente estudiante (“Apuntes de Farma- obligación de permanecer en un licenciatura es el reflejo más cla- cología Adaptados al Programa servicio hospitalario y hacer guar- ro de su doble vocación médica y Oficial del Dr. D. Vicente Belloch dias de urgencias. Además, D. universitaria así como de su impli- Montesinos”, Imprenta Bernet Vicente le encarga a aquel estu- cación con la investigación. Dada de Valencia), también conocido diante de 4º curso que “ponga en la precariedad de la situación en como “El libro blanco” que, con marcha” el laboratorio adscrito a Valencia, entre 1954 y 1956 se 449 densas páginas, pronto se la entonces “Cátedra” de Farma- desplaza periódicamente al Insti- convirtió en el texto de referen- cología. No es mi intención reali- tuto de Farmacología Española en cia de la asignatura en Valencia. zar un glosario de anécdotas, pero Madrid, con el coste económico y Muchas veces le escuché decir lo no puedo dejar de citar una, que familiar que ello supone, para tra- difícil que resultó impartir clases con cierto sarcasmo representa lo bajar bajo la supervisión de otro a sus compañeros por no existir el “heroico” de aquellos tiempos. El valenciano criado en esta Facultad, respeto implícito que se tiene a la primer acto para recuperar la tra- el Profesor Jorge Tamarit Torres figura del profesor y lo que cuesta dición investigadora de lo que se- (médico y matemático), de quien ganártelo frente a tus iguales. Pero gún López Piñero fue la primera se consideró alumno y aprendió debía hacerlo bien, porque la en- Cátedra del mundo de Terapéutica el rigor científico y la inquietud señanza particular de la Farmaco- Química (fundada en 1590, De re- por buscar. Su Tesis Doctoral se logía se consolidó, convirtiéndose mediis orborum secretis et eorum titula “Variaciones del efecto hi- en una importante fuente de sus- usu, cuyo titular fue Llorens Có- potensor de varios fármacos por tento para su familia tal y como zar, un discípulo de Paracelso) la insulina”, la defiende en 1956 se había comprometido con su fue cambiar la cerradura del aquel y obtiene la máxima calificación. madre. Estoy seguro de que hoy, a espacio de laboratorio, ya que por Es un trabajo muy farmacológico pesar del tiempo transcurrido, aún su aislamiento y nula utilización basado en una pregunta clínica, hay en esta sala más de una per- algún personal de la Facultad lo ¿qué efectos se pueden esperar de sona que asistió a alguno de aque- utilizaba para menesteres poco los entonces nuevos hipotensores llos grupos en casa de mi abuela, académicos y más cercanos a la en un paciente diabético tratado y quiero con estas líneas rendir bohemia. A partir de ese momen- con insulina? Evaluaba el efecto homenaje a aquellas promociones to se produce en Juan Esplugues de dos gangliopléjicos y dos sales de estudiantes de Farmacología, Requena una simbiosis, la unión de acetilcolina sobre la regulación porque tras haber ojeado la úni- entre su vocación fundamental de la presión arterial en perro, y ca copia que conozco del “Libro como médico y su creciente vin- sorprende tanto por la modernidad Blanco”, me maravilla la enorme culación a la Farmacología. En de la aproximación experimental cantidad de detalles que aquellos un primer momento no debió ser como por el tratamiento estadís- estudiantes tenían que memorizar. difícil de compatibilizar porque tico de los datos, absolutamente Una consecuencia del éxito de su hasta 1965 la “Cátedra de Farma- novedoso en aquel momento. nueva actividad profesional fue la cología Experimental y Terapéuti- falta de tiempo para asistir a al- ca” estaba al cargo de dos salas de Ya con el doctorado bajo el guna de las clases teóricas de la enfermos y una policlínica, y por brazo, comienza sus esfuerzos Facultad, problema que solventó tanto los farmacólogos teóricos por ampliar su formación experi- gracias a los maravillosos apuntes también actuaban como médicos mental con nuevas visitas a Ma- de su novia, Amalia Mota Brú, mi internistas. drid y las primeras (1958 y 59)

192 - Almaig, Estudis i Documents 2012 En memoria del Excmo. Sr. Prof. Dr. D. Juan Esplugues Requena

a laboratorios de investigación ejemplo de ilusión y del esfuerzo de respeto y cordialidad que dura- suizos (Basilea) y alemanes (Co- por crecer, por mejorar y por crear ron toda su vida. De ambos apren- lonia) vinculados a los Labora- una tradición ausente en nuestro dió, y en su amor a Cataluña mi torios Boehringer y Sandoz. En medio. padre vio reflejado el amor que él años posteriores, estas estancias sentía por Valencia. se completaron con otra en el De- La búsqueda de referencias partamento de Farmacología de investigadoras se acompaña de la La situación de la Farmacolo- la Facultad de Medicina de París progresión, mediante oposiciones, gía española en los años 60 era es- (1964) y, bastantes años más taren la carrera tradicional del pro- pecial, aunque supongo que - con de (1971), en el Departamento de fesional médico – universitario matices- también en otras áreas, Investigación de los Laboratorios español: primero Médico Interno y requiere alguna explicación. En Servier, también en París. (1954-1957) y posteriormente, y primer lugar el nivel era en gene- como encaje definitivo de su vo- ral pobre, a tono, de nuevo, con Su vocación investigadora cación docente, Profesor Adjun- la situación académica del país y, fue muy temprana y, de hecho, to (1957-1968). Puede parecer en segundo lugar, en la Universi- el primer artículo lo firma aún ahora la secuencia lógica, pero dad había muy pocos catedráticos como alumno en 1952 (Castillo muestra muy a las claras su espí- de Farmacología. Casi todos eran E., Esplugues J.: Sobre los efec- ritu universitario y sus verdaderos médicos y actuaban en el ámbito tos terapéuticos cardiovasculares objetivos puesto que, al menos en de las Facultades de Medicina, de la papaverina. Med. Esp 161; los primeros años, el salario de un dado el reducido número de Facul- 91-98), y continúa con un registro Profesor Adjunto era inferior al tades de Farmacia. Pero lo que ha- constante de publicaciones duran- que entonces cobraba una emplea- cía más difícil la situación era que te el resto de los años 50 y prin- da del hogar. Madrid y Barcelona encabezaban cipios de los 60 en las que firma dos escuelas muy fuertes que, con habitualmente como primer autor. Al final de la década de los 50 actuaciones bastante autoritarias, Los temas son diversos, pero hay y los primeros 60, Valencia disfru- ejercían un control férreo sobre un predominio de lo cardiovas- ta, al igual que el resto del país, de los tribunales de acceso a nuevas cular con un cierto sesgo hacía la una transformación que permite, cátedras. Por ello, resultaba muy implicación/disección del sistema manteniendo una importante carga difícil para un profesional “inde- autónomo estudiado con la pers- asistencial, hacer ya una investiga- pendiente” lograr una de ellas. Tal pectiva qué permitían las crecien- ción más regular con fondos – eso era la conciencia de este poder que tes herramientas farmacológicas sí - muy modestos, y se publica ya he escuchado a varias personas re- de la época. Son estudios experi- de forma abundante en revistas es- latar cómo el jefe de una de estas mentales en línea con el tema de pañolas. La lista de firmantes em- escuelas se jactaba frente a poten- su Tesis Doctoral, más que dignos, pieza a ampliarse, alternándose los ciales opositores con un “usted escritos en revistas nacionales, e nombres de compañeros de curso, será catedrático si Dios quiere y imagino que con una difusión mo- como los Drs. López-Merino, Fe- a mí me da la gana”. Las caracte- desta muy a tono con la situación rrís o Gómez-Ferrer que ya figura- rísticas de aquellos exámenes eran española de entonces. Sin em- ban en los agradecimientos de su las comunes en la época, muy lar- bargo, son prueba de que a pesar Tesis Doctoral y en algunos de sus gas tanto en su preparación como del aislamiento y de la soledad primeros trabajos, con los de nue- en su desarrollo y valoraban sobre intelectual que imperaban, y sin vas incorporaciones a la Farmaco- todo la antigüedad y un conoci- renunciar nunca a su faceta clíni- logía de esta Facultad. Se jubila el miento memorístico del temario ca, el Prof. Esplugues Requena se Prof. Belloch en 1965 y el Prof. docente. Sin embargo, comenza- había convertido en el iniciador, Esplugues Requena se consolida ban a introducirse gestos ponien- el pionero del cambio para conse- como el pilar de una “Cátedra” ya do en valor la actividad investiga- guir que esta ciudad contara con sin salas clínicas ni enfermos, que dora y que respondían, quizá, a la un embrión de investigación far- empieza a parecerse más a lo que percepción de que, aunque no po- macológica moderna. Visto desde hoy en día es un laboratorio de día exigirse a los candidatos algo la distancia, no puedo menos que ciencias biomédicas. Durante los que no habían aprendido en los sentir un profundo respeto por esa cinco años siguientes Valencia re- ambientes universitarios del país, ilusión por competir con medios cibe a dos catedráticos catalanes, eran conscientes de los enormes claramente insuficientes. Cada los profesores Salvá y Laporte, cambios que estaban ocurriendo uno de esos trabajos representa un con quienes mantuvo relaciones dentro de esta ciencia fuera de él.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 193 En memoria del Excmo. Sr. Prof. Dr. D. Juan Esplugues Requena

Mi padre oposita dos veces al Repasando el CV de mi padre promocionándolos. Una de las cuerpo de catedráticos durante los resulta ahora sencillo entender su cosas que me llama la atención es años 60, y siempre consideró que línea de actuación: es producto como con el dinero de la industria la segunda fue la mejor. Según de su pasado y de la mejora ge- se complementan los modestos nos contó, gracias a esta segunda neral de España. Sus estancias en salarios de todos, absolutamente intentona brillante y a la imagen centros extranjeros tuvieron lugar todos, los miembros del Departa- que había logrado transmitir duen laboratorios de compañías far- mento. Revisando los papeles de rante esos años en los distintos macéuticas. Eran además resulta- mi padre encontré unas libretas ámbitos de la profesión, salió a la do de la inquietud de un pequeño donde se apuntaban las aporta- tercera en 1970, bajo la entonces grupo de profesionales, como los ciones periódicas realizadas por nueva figura de Profesor Agre- Dres. Aznar y Carvajal, que con trasferencia bancaria, y no pude gado. ¡Nunca he sabido cómo lo sentido de patria y trabajando en dejar de admirar la distribución hizo!. Obviamente debió impre- multinacionales de incorporación de las mismas: desde los alumnos sionar al tribunal, y además tuvo reciente al mercado nacional, quede enfermería o medicina que co- un poco de suerte porque había rían no sólo mejorar la actividad laboraban en el laboratorio hasta varias plazas; pero fue toda una comercial sino también promover recién graduados, profesores de excepción y una sorpresa el he- la capacidad de generación de co- plantilla o el personal de apoyo cho de que alguien sin padrinos nocimiento. Nada entonces más contó con estas ayudas. Se anima lo lograra. natural que ofrecer Valencia como al profesorado a salir fuera y se centro para la investigación de buscan los fondos para sufragar En 1971 accede a Catedráti- esas mismas empresas. Esto ahora tales visitas, se pagan clases de in- co y esto marca el comienzo de la es una conducta habitual, pero en glés, se crea una biblioteca depar- nueva época del Prof. Esplugues aquel momento fue toda una re- tamental con los principales libros Requena, en la que él es respon- volución, y hasta mal visto. Cos- y revistas de la especialidad, etc. sable principal de la Farmacología tó mucho, pero se consiguen los Es un modelo que ahora podemos en Valencia. Surge aquí un térmi- primeros convenios con laborato- considerar habitual pero que hace no nuevo para definir mejor su rios como, entre otros, Boehrin- 40 años era absolutamente avan- actividad profesional: mentor, pa- ger, Sandoz, ELMU o Made, y su zado e inusual. labra que según la Real Academia departamento comienza a crecer. Española de la Lengua quiere de- Se acentúa también un proceso Veo un patrón en la conducta de cir “consejero o guía”. Lo he es- que ya había comenzado antes: mi padre en todos estos procesos. cuchado tantas veces que me cues- Farmacología se convierte en un Creo que siendo muy consciente ta poco imaginar a mi padre con centro de acogida para todo médi- de las carencias y las lagunas de 43 años planear el futuro en aquel co clínico que muestra un interés su formación, decidió con humil- ambiente. No creo que le asusta- en investigar. Esta figura es cada dad convertirse en el escudo y el ra el reto y menos aún que dudara vez más frecuente en la ciudad y mentor de las nuevas generacio- de lo que globalmente quería contiene en Juan Esplugues Requena nes para, en primer lugar, que no seguir: hacer de su Departamen- un aliado entusiasta y generoso, necesitaran pasar las penalidades to un lugar de referencia. Pero sí de tal modo que durante muchos que él había vivido y en segundo, vislumbro las incertidumbres que años sus laboratorios se compar- pudieran llegar más lejos que él y tendría: ¿A dónde dirigirse?, ¿de ten con muchos servicios del Hos- llevaran el nombre de su Depar- qué manera? y, sobre todo, ¿con pital Clínico Universitario, como tamento y de su ciudad hasta las qué dinero? Los 70 son años en los Cardiología, Pediatría, Cirugía, cotas más altas. Le escuché decir que España está creciendo, se in- Digestivo, etc. Con los nuevos muchas veces la frase de Cajal: vierte en sanidad y se construyen fondos se empieza a comprar ma- “La gloria del Profesor no está los cimientos de la red hospitala- terial moderno y, además del creen lograr discípulos que le sigan, ria actual. Pero siendo todo mejor, cimiento de la plantilla, el dinero sino sabios que le superen”. Esta sigue sin haber dinero para ciencia extra permite incorporar más peres una conducta más fácil de defi- y los fondos de Farmacología de sonal de perfil técnico y adminis- nir que de llevar a cabo porque se Valencia provienen de pequeñas trativo y hasta estadísticos… toda necesita mucha entereza por parte aportaciones de la Universidad una novedad en nuestro entorno. del que ofrece, y también del que que son claramente insuficientes Por último, se intenta captar estu- recibe, para que este intercambio para desarrollar una actividad in- diantes interesados en la asignatu- sea entendido y asumido. La vida vestigadora competitiva. ra apoyándolos y, eventualmente, es complicada y no todas aquellas

194 - Almaig, Estudis i Documents 2012 En memoria del Excmo. Sr. Prof. Dr. D. Juan Esplugues Requena

apuestas salieron igual de bien, coge de forma exhaustiva un tema dre le costó mucho la promoción y lo normal es que el que triunfa relevante de la especialidad (Sis- a Cátedra de los primeros farma- piense que es sólo por sus méritos tema Nervioso Central o Autóno- cólogos formados en la Facultad y el que fracasa considere que es mo, Hormonas Antibióticos,…). de Medicina de Valencia. Es tam- sólo responsabilidad de otro. No En su conjunto representaron una bién en este periodo cuando se da es mi intención juzgar el esfuerzo alternativa diferente a los enton- el salto científico definitivo y la profesional de nadie, pero repa- ces anticuados textos nacionales o investigación adquiere un nivel sando la historia de nuestra área a las traducciones de los manuales de excelencia hasta entonces desde conocimiento, no conozco un extranjeros. Varios son reedita- conocido. En 1983 recibe como sólo caso donde una persona es- dos y entre los autores participan co-investigador principal una ayu- tableciera una pauta de actuación representantes de todos los ámbi- da de la entonces CAICYT por tan amplia y, en mi opinión, tan tos de la Farmacología española, 22.250.000 pts. Eran los momen- generosa. en lo que se puede considerar un tos iniciales de las subvenciones ejemplo de respeto hacia la im- a proyectos de investigación tras Los resultados fueron rápidos, portancia entonces adquirida por evaluación competitiva y su cuan- y Valencia empezó a destacar y a este Departamento. La redacción tía era enorme si la comparamos tener bastante más peso. Es verdad de cada uno de estos libros era con los cientos de miles de pese- que todo el país farmacológico y precedida por la realización de un tas, más bien pocos, de la mayoría médico crecía, pero nuestro De- curso monográfico con el mismo de los proyectos subvencionados partamento creció muy por encima título, donde se intentaba que los entonces. Lo inusual del importe de la media y, además, sin el am- farmacólogos valencianos tuvie- representa la confirmación oficial paro de la tradición, la pertenencia ran ocasión de “presentarse” a los de haber sobrepasado un listón a “escuelas” o la cercanía física de fuera, inicialmente solo nacio- de excelencia en España. Ade- a los centros de poder político o nales pero en la última época con más, en años sucesivos consigue industrial. En término de publica- un número creciente de extranje- financiación para otros proyectos ciones, los 70 son años de más ar- ros. Estos cursos se mantuvieron y su renovación hasta el final de tículos en español y a mitad de la hasta los años 90 con mucho éxito su actividad profesional. Se rea- década del comienzo de las prime- no solo en Valencia, y aun ahora lizan decenas de Tesis Doctorales ras, muy pocas, publicaciones in- periódicamente me encuentro con y, sobre todo, se internacionaliza ternacionales en revistas secunda- personas que los recuerdan como definitivamente la investigación. rias francesas y de habla inglesa. hitos docentes relevantes en su Comienzan a editarse de forma Para nada intento minimizar la im- formación. regular monografías en inglés, portancia de estos textos, pues re- producto de que las reuniones presentan un cambio de trayecto- La década de los 80 fue una celebradas en Valencia contaban ria: de la autarquía a un comienzo época complicada, con cambios ahora con múltiples profesionales de internacionalización. Además, importantes en el marco univer- extranjeros. Empiezan también se amplía la lista de temas en es- sitario. Yo creo que el Prof. Juan a publicarse artículos en revistas tudio y de las aproximaciones ex- Esplugues Requena la comenzó internacionales prestigiosas, cosa perimentales que en varios casos con la seguridad y el orgullo que casi imposible hasta ese momento se convirtieron en la “imagen de le confirió el visible éxito de su y que tiene al Prof. Esplugues Re- marca” de nuestro Departamento esfuerzo, ya que el Departamen- quena como claro promotor. y han perdurado hasta la actuali- to siguió creciendo, pero también dad. Mi padre aparece como fir- con la percepción de que su papel En 1986 pasa a ser Coordina- mante en todos, pero como primer no podía ser ya el mismo. Con la dor, y más tarde Director, del nue- autor ya más raramente, siendo lo madurez de los nuevos profesores vo Departamento de Farmacolo- habitual que lo haga como último surgen los primeros “promocio- gía y Farmacotecnia adscrito a la a tono con su papel “senior”. Ade- nables” de lo que fuera se dio en Facultad de Farmacia de Valencia, más, entrados los 70 aparecen los llamar la “Escuela Valenciana”. que había sido fundada en 1974. primeros volúmenes de la serie Aunque en las oposiciones las Este departamento procedía de la “Perspectivas Terapéuticas con reglas de juego habían mejorado, integración de “Farmacología” su Fundamento Farmacológi- seguía existiendo un número im- de Medicina con “Farmacognosia co”. Son 9 libros monográficos portante de catedráticos que aún y Farmacodinamia” y “Galéni- que tardan más de una década en respondían al esquema de la duali- ca y Tecnología Farmacéutica” escribirse y cada uno de ellos redad Madrid-Barcelona, y a mi pa- de Farmacia. Teniendo en cuenta

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 195 En memoria del Excmo. Sr. Prof. Dr. D. Juan Esplugues Requena

la larga historia de la Farmacolo- del Prof. Esplugues Requena. En su discípulo más cercano, fue ele- gía en Valencia, mi padre hubiera 1991 cesa como Director de De- gido Rector. Me consta que sintió preferido la adscripción del área partamento, aunque se mantiene esta elección como propia y como de conocimiento a la Facultad de hasta el final del 92 como Direc- culminación del esfuerzo comen- Medicina, pero si algo caracterizó tor de la Sección Departamental zado hace ya tantas décadas. al Prof. Esplugues Requena fue su de Farmacología en la Facultad de capacidad de adaptación, así que Medicina. En 1993 es nombrado Termino con una precisión im- asumió la situación y con buen Profesor Emérito hasta finales portante: la vida profesional de talante y ánimo dialogante se es- de 1996, cuando se retira defini- Juan Esplugues Requena es hasta forzó en limar asperezas y evitar tivamente. cierto punto un ejemplo de la ac- choques culturales. titud vital de unas generaciones En una personalidad tan amplia que, surgiendo en condiciones Hacia el final de esta década como la de mi padre hay también muy adversas, supieron sobre- hay dos situaciones difíciles que ámbitos que complementan su ac- ponerse y fijarse objetivos ambi- lo marcaron. Una fue el fracaso de tividad académica. En 1987 creó ciosos y generosos. Nunca mejor la consolidación de la Farmaco- la “Fundación Juan Esplugues” que un momento de crisis como el logía Clínica y la segunda, ciertos con el objetivo de “subvencionar actual para rememorar ese espíri- desencuentros con las autoridades la formación farmacológica pre- tu, apretar los dientes y luchar por académicas. He de confesar que ferentemente a postgraduados mejorar la situación. En el caso nunca he llegado a entender lo que menores de 35 años”. Gracias a concreto de mi padre, su legado ocurrió con la Farmacología Clí- la generosidad de sus discípulos y se resume en las tres palabras que nica porque, después de haberse de esta su Facultad la Fundación escogí al principio de esta sem- logrado la acreditación ministerial sigue teniendo su sede en nues- blanza: pionero, generoso y apa- e incluso haber tenido tres promo- tro Departamento a donde acudió sionado. ciones de médicos residentes, se diariamente hasta su muerte. A lo perdió. De hecho, Valencia es hoy largo de estos 25 años la Funda- He dicho, muchas gracias. en día la única ciudad importante ción ha sufragado un cuantioso española que aún no tiene estable- número de becas que han contri- cido un servicio hospitalario de buido a la formación de muchos Farmacología Clínica. profesores e investigadores.

Ninguna de estas circunstan- Entre 2005 y 2010 fue nombra- cias empequeñece su legado, pero do “Presidente de la Comisión para una persona con su idea de Deontológica del Colegio de Mé- Universidad fueron momentos dicos”, un reconocimiento implí- muy duros. Con todo, tengo que cito a su imagen de honestidad y, decir, y con mucho orgullo, que en un plano más formal, recibió en mi padre me dictó una lección de 2006 el premio “Reconocimien- entereza cuando absolutamente to a toda una vida profesional” sólo aguantó presiones que hubie- concedido por la Fundación del ran doblegado una personalidad Colegio de Médicos y Patrocinado menos fuerte o menos honesta por el Ayuntamiento de Valencia. para que asumiera situaciones que distaban del concepto de Univer- Con el ánimo de favorecer la li- sidad por el que él había luchado nealidad del discurso he reducido y, que en su opinión, eran además al mínimo la relación de nombres poco beneficiosas para el futuro propios; fuimos muchos sus discí- del Departamento. Con el paso de pulos y sus amigos, y espero que los años no he dejado de pensar ninguno se moleste por no ver su que fue su hora más solitaria y, a nombre citado. Sin embargo, me- la vez, la más valiente. rece la pena resaltar la alegría que sintió y manifestó cuando el Pro- Y con los 90 nos acercamos al fesor Esteban Morcillo, un farma- final de la trayectoria académica cólogo como él y probablemente

196 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Carles Salvador, guanyador dels Jocs Florals de 1950 d’Agullent en honor de Sant Vicent Autor: Emili Casanova

el general Miguel Abriat Cantó, vicentí”, encara inèdit-, possible- cap de la III Regió Militar, entre ment cridat per Josep Almiñana, altres, amb una plaça de gom a valencianiste de pro. El seu text gom. Els Jocs a més d’anunci- d’unes 6 pàgines, titulat “El realis- ar els guanyadors dels premis, me en l’eloqüència de fra Vicent” serviren per a estrenar l’Himne no es va publicar en la Memòria d’Agullent, obra del pare Pérez parroquial, sinó en la revista de Jorge (1906-1993), gran musicò- l’Altar del Mercat de València, leg i compositor i Jesús Morante i del mateix any, nº 41, amb una Borràs (1899-1971), autor teatral llargària de 2 pàgines de DIN A 3 d’èxit i periodiste. -vegeu-ne un tast en l’apèndix.

La Flor Natural la guanyà el Curiosament cap dels dos gua- pare Bernardí Rubert Candau nyadors assistiren a arreplegar el (1903-1979), un dels millors po- premi a la plaça, cosa que disgus- etes i triomfadors en Jocs Florals tà moltíssim les autoritats, que del moment, amb el Poema Vi- tanmateix decidiren lliurar-los el centí d’Agullent, un poema en 6 premi per correu, com demostra parts: Agullent, sant Vicent, l’er- la carta següent, trobada en l’Ar- mita, el miracle, una recordança xiu Carles Salvador de Benassal: Carles Salvador i un poema a la regina. Tot sen- ’any 1950 es compliren cer va ser publicat en la Memoria “Sr. D. Manuel González Valencia el 600 aniversari del nai- parroquial de 1950. ximent de sant Vicent Muy Señor mío. Recibida su FerrerL i el 350 del Miracle de la El premi en prosa el guanyà carta del 11 de mayo. Pesta. Per tal motiu, Agullent de el mestre Carles Salvador (1893- la mà del seu capellà, Josep Al- 1955) – així consta en la biografia La Junta calificadora del jura- miñana i Vallés (1916-2006) i recent de Barreda, p.138: “Premi do acordó no entregar ningún tra- del seu alcalde Joaquín Guerola als Jocs Florals Vicentins d’Agu- bajo de los presentados ni ningún Ferri (1920-2002) organitzà uns llent”)-, un dels apòstols del va- premio a los que personalmente magnífics Jocs Florals dedicats al lencià, president de la Secció de no asistiesen al acto literario. Ni sant, a l’altura literària i musical Literatura i Filologia de Lo Rat el P. Rupert ni D. Carles Salvador dels que era costum fer a la capi- Penat, antic mestre d’Aielo de asistieron al acto. En un acto de tal. Els Jocs se celebraren el 15 Malferit (1912-14), que solia par- magnanimidad, acordamos dar d’abril a la plaça Major, presidits ticipar o incitar a participar a es- los premios. Se le remitió, por per la regina Pilar Martínez, amb criptors valencians en els premis i el alcalde de esta, al P. Rupert su l’acompanyament de personali- jocs florals que es feien en aque- premio y el de D. Carles lo tengo tats com mossén Jacinto Argaya lla època per animar al conreu del aquí por no saber como mandarlo (1903-1993) nomenat bisbe au- valencià – en els Jocs Florals de a su pueblo. Para que lo pueda ad- xiliar de València el 1952 i pos- València de 1955 commemoratius quirir con más facilidad lo remiti- teriorment bisbe titular de Mon- de la Canonització de sant Vicent, ré a S. Agustín, 3, secretario de la doñedo-Lugo i San Sebastian, i guanyà amb el seu “Romancer Junta Calificadora, de Valencia.

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 197 Carles Salvador, guanyador dels Jocs Florals de 1950 d’Agullent en honor de Sant Vicent

Apèndix:

FRA Vicent Ferrer, eloqüent Per CARLES SAL VADOR Director de Número del Centre de Cultura Valenciana

És cert, d’una certitud absoluta, que fra Vicent Ferrer féu la predi- cació en la seua llengua materna, no sols al Regne de València, sinó a tota la Corona d’Aragó, a Caste- lla, França, Itàlia, Bretanya e Irlan- da. És dir, que la labor d’apostolat, la missió que es proposà fer, i que conseguí plenament la féu en l’idioma de la seua terra nadiua, ço és, El general Abriat a Agullent en valencià. 1 aquesta certitud està basada en dos fets: la pròpia con- Agradecido por todo y siempre D. Carles Salvador obtuvo el fessió del Sant que solament conei- a su disposición, afectuosamente. premio al tema Realismo de la elo- xia l’hebreu, el llatí i el valencià i José Almiñana Vallés, prbo.” cuencia de Fray “Vicente” el gran nombre de testimonis que al seu procés de canonització declara- (Manuel González Martí (1877- Agullent, 15 de abril de 1950 ren que no obstant parlar fra Vicent 1972), qui dóna nom al Museu Na- El secretario: José Soler en valencià l’entenia la gent de to- cional de Ceràmica, era president El Presidente: José Almiñana Vallés” tes les terres estrangeres on va dur de Lo Rat Penat (1928-30; 1949-58) el seu apostolat. Amb la celebració d’estos pre- Desconec l’import que li envia- mis, Agullent, gràcies a José Al- Aquesta doble constatació deixa ria però sí el diploma corresponent: miñana, autor també d’Agullent en sense cap dubte que el poder de la los caminos de san Vicente Ferrer, seua oratòria era ben gran. D’on li “En los Juegos Florales cele- 1955, participava ja en èpoques venia aquest poder? Al procés de brados en Agullent con motivo del primerenques en el procés de recu- canonització es troba el testimoni Sexto Centenario del Natalicio de peració del valencià com a llengua d’un llicenciat en drets que decla- San Vicente Ferrer y Bodas de Oro apta per a la literatura i per a la con- ra: «Una gran gentada, habitants de del “Miracle de la Pesta”. vivència festiva. Vannes i de les parròquies veïnes, vinguda des de dues o tres llegües, s’empenyia generalment en aquella ciutat al voltant de la seua trona. I malgrat de no estar avesats a l’’idioma de Catalunya (A l’época medieval així era anomenada la nostra llengua i avui també és dita llengua catalana pels filòlegs i lingüistes de tot el món) usat per Vicent Ferrer, la dolçor dels seus discursos, els gests de l’orador i també, segons es deia, la inspiració divina, feien que tots obtingueren un fruit real d’aquelles santes paraules».

Aquest testimoniatge és magní- fic perquè en ell es manifesta el poder de l’eloqüència de San Vicent

198 - Almaig, Estudis i Documents 2012 Carles Salvador, guanyador dels Jocs Florals de 1950 d’Agullent en honor de Sant Vicent

Ferrer radica en el do de llengües bons. L’eloqüència de Sant Vicent tenògrafs que el seguien perquè les que Déu, mitjançant l’Esperit Sant, Ferrer calia que fóra d’un realisme tenim considerades com a massa infongué en la parla del nostre pre- punxent per a poder obtindre els crues per al diàleg familiar i amical dicador i en el realisme de què feia fruits que corresponen a una profi- d’avui, ferira, talment un llamp, els ús el lector s’adone tot seguit quin tosa predicació evangelitzadora. desmoralitzats. grau de realisme té habitualment. /.../ /.../ En llegir els sermonaris de Sant Vicent Ferrer, d’oratòria de 1’Àn- L’eloqüència, doncs, de l’oratò- Com a producte d’aquest rea- gel de d’Apocalipsi. I encara que ria de Sant Vicent Ferrer era d’un lisme constatem les conversions a no tinguem sermons complets sinó realisme parell al realisme de l’es- milers i la taumatúrgia vicentina. esquemes, resums, notes preses pel piritualitat de l’art gòtica d’Avinyó, Es clar que ajudava l’exemple de la oients -lletrats, teòlegs, clergues- de València, de Catí, de Sant Ma- seua vida austera i d’estudi; el seu amb aquestes notes podem trobar teu, de Morella... en fi, de les po- dinamisme i la seua figura física en els elements necessaris per a fer- blacions valencianes o franceses on els anys de la maduresa: home de nos una idea ben clara del que fón féu la vida d’apostolat. mitjana alçada de cara morena pel l’oratòria vicentina. sol i l’aire, les faccions acusades, -Bona gent! -així solia comen- de pòmuls sortints, de nas una mica /.../ çar Sant Vicent els seus sermons. llarg, calb... però simpàtic, de mirada serena i penetrant. Quan predi- Quin ús hauria de fer de la pa- 1 la veu, clara i ben timbrada, cava arribaria a arravatar i es trans- raula divina? Quins resorts hau- arribant a les oïdes de la multitud figuraria davant de la gent i la gent ria de fer moure la paraula santa? cridaria l’atenció profundament i la el seguia camins i pobles enllà. Tot Com hauria d’arborar la pensa dels predisposaria a escoltar la paraula ajudava a fer una eloqüència realis- oients, avivar el foc dels cors dels sagrada. ta puixque el Sant valencià estava tebis, encendre en nova flama pu- plenament dotat per Déu per tal de rificadora els negres tions dels ra- La veu i els gest dels moviments fer l’apostolat de l’evangelització onaments dels heretges? Heus ací dels braços els posats unes vegades medieval el gran problema que se li presen- de tristesa, altres de goig i encara tava al predicador. La seua dialèc- unes altres de mística adoració fe- tica havia de ser eloqüent. i havia ririen la sensibilitat cordial dels de ser real. L’eloqüència calia de- oients abocant-los al repenediment manar-la, com a favor, de l’Esperit i a la confessió de les pròpies cul- Sant; però el realisme, havia de ser pes. Les saborosíssimes historie- un producte personal, un autèntic tes, les moralitzadores faules, els vessament del seu esperit sobre instructius apòlegs, els exemples els esperits dels oients produïts per evidents amb què exornava els medis propis, d’art de saber fer, de llargs discursos -llargs de dues o saber ser orador. tres hores- són un bellíssim inven- tari d’aquella formidable facultat Bibliografia consultada: I de quin públic! Públic hetero- discursiva i dialèctica que encenia geni. Clergues i artisans, estudiants l’ambient en què es movia la massa Barreda, Pere-Enric (2009): Carles Salvador: una vida en imatges, Benassal: Fundació i agricultors, intel·lectuals i soldats. que l’escoltava. Carles Salvador. Les edats més variades: vells i jo- Bru, José Maria (2011), “La identitat d’un poble ves i nens, els homes i les dones, L’ús de l’onomatopeia justa- a través de la música i la festa”, en Llibre de Festes de Moros i Cristians d’Agullent, Agu- Religions i sectes, materialistes i ment pronunciada augmentava el llent. concupiscents, espiritualistes i mís- realisme, viu i retallat, de la frase Casanova, Emili (2004): “La poesia del fran- tics. El flagel·lants que el seguien que calia penetrara als cervells i ciscà Bernardí Rubert Candau en la revista “Nuestro Colegio” d’Ontinyent”, en Almaig, i els aventurers que s’aprofitaven que de tant en tant provocaria un nº 20, p. 82-95. de les multituds, els massa «vius» esgarrif en la medul.la dels peca- Corona poètica que els poetes valencians ofre- i els incauts, els de bona fe i els dors. El mot sec com un cluixit de nen al pare Vicent Ferrer amb motiu del V Centenari de sa canonització i per a record, malvolenterosos... Tots escoltaven tralla, eixes paraules que llegides Valencia, 1955. els sermons, a tots calia tocar el cor avui en els sermonaris ens fa es- Simbor, Vicent (1983): Carles Salvador i Gime- per a fer-los millor o per a fer-los trany vore-les transcrites pels es- no: una obra decisiva, València: Diputació

Almaig, Estudis i Documents 2012 - 199 Aquesta revista s’acabà d’imprimir al taller de Gráficas Bormac d’Ontinyent, el dia 27 de novembre de 2012, festa del Beat Ramon Llull LAUS ✖ DEO