col·lecció aportacions 26
Els nous rurals del Pallars Sobirà Eva Lluvich i Segarra aMònica Ortega i Lladós
Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria General de Joventut j j jj o v e n t u t Els nous rurals del Pallars Sobirà
Eva Lluvich Segarra aMònica Ortega Lladós
Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria General de Joventut Observatori Català de la Joventut Biblioteca de Catalunya. Dades CIP
Lluvich i Segarra, Eva
Els Nous rurals del Pallars Sobirà. - (Aportacions ; 26) Bibliografia ISBN 84-393-6507-1 I. Ortega Lladós, Mònica II. Catalunya. Secretaria General de Joventut III. Títol IV. Col·lecció: Aportacions ; 26 1. Joventut - Pallars Sobirà - Estudi de casos 2. Sociologia rural - Pallars Sobirà - Estudi de casos 3. Migració urbana - Pallars Sobirà - Estudi de casos 4. Pallars Sobirà - Condicions rurals - Estudi de casos 314.72-053.7(467.1 PaS)
Aquesta publicació es pot consultar a www.gencat.net/joventut/observatori. També es pot sol·licitar i/o consultar al Centre de Documentació Juvenil de la Secretaria General de Joventut.
Col·lecció Aportacions. Observatori Català de la Joventut © Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria General de Joventut
1a edició: maig 2004 Tiratge: 3.500 Disseny i maquetació: Unitat d'autoedició i disseny. Secretaria General de Joventut Impressió: el Tinter D. L.: B-30761-2004 ISBN: 84-393-6507-1 Per a totes les persones que s’estimen el Pallars i lluiten dia a dia perquè la comarca creixi, siguin d’on siguin, vinguin d’on vinguin.
P
Aquesta investigació ha estat possible gràcies al suport de l'Observatori Català de la Secretaria General de Joventut, a tra- vés de la convocatòria d'Ajuts a projectes d'investigació en matèria de joventut a Catalunya, corresponent a l'any 2001. Bibliografia Conclusions 1. ElPallars Sobirà Introducció 2. Mónrural/mónurbà. 4. Estudidecas:novesruralitats 4. 3. Elfenomenneorural ÍNDEX 4.2. Principals 4.1. Unamostradelsentrevistats. 4.2.12 4.2.11 4.2.10 4.2.9 4.2.8 4.2.7 4.2.6 4.2.5 4.2.4 Ús 4.2.3 4.2.2 4.2.1 ...... 85 ...... 7 ...... 81 ...... Futur delmónrural Mesures aprendreperl’Administració Mancances delacomarcaperacollirelfenomen. Temes conflictius Diferències entreautòctonsiforans. acolliment alacomarca Integració delsnouvinguts,dificultatsd’adaptaciói . Repercussions delfenomenalacomarca d’aventura Futur delsjovesnouvingutsdedicatsalsesports 42 ...... Plantejament temporaldelainstal·lació Motius queimpulsenlagentainstal·lar-se al Pallars Constatació iconsideraciódelfenomen Concepció deneoruralperpartlagentautòctona Diferències entrelesdècades Onades d'arribadade resultats i l’AltP dels termes ...... 23 ...... Les novesruralitats irineu ...... 28 ...... 43 ...... 9 ...... al Pallars hippy ...... 64 ...... 74 ...... Característiques delgrup i hippies neorural ...... 53 ...... Sobirà ...... 15 ...... /neorurals alPallars Sobirà. 09 ...... 28 ...... 70-90 . Connotacions ...... 26 ...... 72 ...... 35 ...... 46 ...... 26 ...... 32 ...... 39 ...... 31 .....
7 Els nous rurals del Pallars Sobirà s 1 la comarcahaestatvitalperarenovaciódemogràficaieconòmica delpaís d’origen. Elpetitpercentatgequevaresistiriinstal·larlaresidència definitivaa París oBerlín.Moltsvanfracassarenl’intentiacabarretornantallloc àrees metropolitanesdediferentsciutatseuropeescomLondres, Amsterdam, l’any 1975ielsseusorígenserenforçadiversos:l’àreadeBarcelona obéles 32 anys.Elsnouvingutss’hivananarinstal·lantd’unamaneraesglaonada desde una mitjanad’edatde54anys,el1985n’hi havia24ambunamitjanad’edat de comarca. Farrera n’és unclarexemple:sil’any1970hihavia13habitantsamb neorurals coneguts perlapoblacióautòctonacoma per jovesurbans.Aladècadadelssetantatotunseguitdejoves,queserien Castella iLleósónlescomunitatsambmésneorurals. disparat enelsdarrerscincanysentrejoves;Aragó,Navarra,Catalunyai rurals ipoblespràcticamentdeshabitatsd’arreud’Espanya.Elneoruralismes’ha col·lectius quehandeciditfugirdelaciutatiinstal·larsevaresidènciaenzones professionals ambinquietudsnaturalistes,immigrantsiokupessónalgunsdels urbans. avantpassats alarecercadelesoportunitatslaboralsqueelsoferiennuclis col·lectius s’haninstal·latenzonesrurals,alspoblesquevanabandonarelsseus moviment ensentitcontrari:elretornalcamp.Desd’aleshoresdiferents el procésdetransformaciósocioeconòmicadelpaís. particularment acceleradesapartirdelsanyscinquantaiseixanta,coincidintamb de lesmigracionsmassivespoblacióruralcapazonesindustrials, d’Art iNaturadeFarrera. artesana dequalitat,laproduccióecològicaoserveissingularscom elCentre atès quehanestatelsimpulsorsd’iniciativesinnovadoreslligadesa l’alimentació INTRODUCCIÓ el pallarèstéconsciènciad’aquestaunitatterritorial —consciènciacomarcal La paraula té unslímitsbenprecisos: comunafulladepollancre,illa perduda almigdelPacífic». té encompte,perexemple,queArtesadeSegre obélaVald’Aranjanoformenpartd’aquestpaís.Ielpaís amb elmotpaís.Quanesdiu,posempercas,que elTor d’Alóséslacasamés bona detotaquestpaís,hom Al Pallars Sobiràs’hanproduïtduesonadesd’immigracióprotagonitzades Asfixiats perl’asfalt,elsembussosilespresses,jovesurbans,ecologistes, A partirdelasegonameitatdelsanyssetanta,però,vacomençarun Durant anyss’haparlatdelprocésdedespoblamentleszonesrurals, , esvaninstal·larenpoblesgairebédeshabitatsdelazonanord país fareferènciaalaunitatcomarcal.PepColl hippies El parlar del Pallars del parlar El ipelsespecialistescoma avant la lettre la avant indica:«D’algunamanera — il’expressa 1 ,
9 Els nous rurals del Pallars Sobirà s En aquest treball hem volgut saber qui són i com són els joves que han volgut saber qui són i com són els joves que En aquest treball hem Actualment, tot i que el neoruralisme persisteix en diferents zones rurals persisteix en diferents tot i que el neoruralisme Actualment, marxat de la ciutat per instal·lar-se a la nostra comarca; també hem volgut instal·lar-se a la nostra comarca; també marxat de la ciutat per l’arribada autòctona, i especialment els joves del país, esbrinar com viu la gent i Les seves paraules, les seves impressions de nous efectius poblacionals. és de l’assaig, perquè la visió dels protagonistes vivències són el cos essencial futur de la d’un fenomen que pot transformar el bàsica per saber l’abast comarca. d’Espanya, al Pallars Sobirà el creixement demogràfic actual, important en xifres actual, important el creixement demogràfic Sobirà al Pallars d’Espanya, la comarca abans de que va assolir lluny del màxim poblacional relatives però auspiciada pel desen- econòmica el causa la reactivació l’inici de l’èxode, en general durant les i del sector turístic dels esports d’aventura volupament la dècada dels setanta, imperant en dècades; lluny de l’idealisme dues darreres laboral. són motivades més aviat per raons de caire les immigracions actuals
Els nous rurals del Pallars Sobirà 10 s natural iabundància derecursoscomaigua,neu i bosc. d’infraestructures iserveisbàsics,baixadensitatdepoblació, importantpatrimoni abrupte, climarigorós,preponderància del’activitatagrària,dèficit entorn geogràficiunasituaciósocioeconòmica propisdel’altamuntanya:relleu lunya, formenpartdel’AltPirineu català,iescaracteritzenperun territorial decomarquescomels Pallars il’AltaRibagorça eneldarrermigsegle. que caracteritzad’unamaneramésdestacablelarealitatsocial, econòmica i és, segonsF. LópezPalomeque (SabartésiGuixés,1993:10),elfenomen les migracionsieldespoblament;l’èxode—comadespoblamentgeneralitzat— que nosobrepassenels1.000. 2.000 habitants,éselnuclimésgran,seguitd’Esterrid’ÀneuiRialp, poblacions habitants perquilòmetrequadrat.Lacapitaldelacomarca, Sort,amb les comarquesdeCatalunyaambunadensitatpoblaciómés baixa,4,80 Serveis Construcció Indústria ienergia Agricultura ipesca Taula 1. serveis. Aixíhomostrenlesdadesd’ocupaciópersectorsd’activitat: dècada s’haconsolidatlareducciódelsectorprimariielcreixement que actualmentéslaprincipalactivitateconòmicadecomarca.Ladarrera cim mésaltdeCatalunya. cims quesuperendellargels2.000m;hidestacalaPicad’Estats(3.143m),el Esterri deCardósiSoriguera.Ésunacomarcad’altamuntanyaenvoltadaper Guingueta d’Àneu,Lladorre,Llavorsí,Rialp,laVall deCardós,Tírvia,Farrera, en quinzemunicipis:Sort,Alins,AltÀneu,Espot,Esterrid’Àneu,BaixPallars, la el Principatd’Andorrail’AltUrgell.Téunaextensióde1.355,2km l’oest amblaVal d’Aranil’AltaRibagorça,alsudambelPallars Jussàial’estamb sud delsPirineusaxials,limitaalnordambeldepartamentfrancèsdel’Arièja,a 1. ELPALLARS SOBIRÀIL’ALT PIRINEU Aquestes trescomarques,situades al’extremnord-occidentaldeCata- Un delsprincipalsfenòmensquecaracteritzenlamuntanyapirinenca són En aquestsmoments,ambunapoblacióde6.509habitants,és de De grantradicióramadera,aquestsectorhaperdutpesdavantelturisme, La comarcadelPallars Sobirà,provínciadeLleida,estàsituadaalvessant Població ocupada,persectord'activitat.Pallars Sobirà1991i1996 03 59,1% 12,7% 13,1% 14,9% 50,3% 11,5% 14,7% 23,4% 911996 1991 2 , distribuïts
11 Els nous rurals del Pallars Sobirà s , 2 nuclis, només Segur, el Pont de el Pont Segur, 4763 33 67 40 56 51 65 42 63 -16 -34 -16 -14 -21 1994 1995 1996 1997 1998 Moviment natural de la població. Pallars Sobirà, 1994-1998 Moviment natural de la població. Pallars Nombre d’habitants del Pallars Sobirà, 1991-2000 Nombre d’habitants del Pallars La comarca del Pallars Sobirà va presentar el màxim poblacional a la Sobirà va presentar el màxim poblacional comarca del Pallars La La densitat mitjana de població és molt baixa, 7,53 habitants per km població és molt baixa, 7,53 habitants per La densitat mitjana de Amb una superfície de 3.071,9 quilòmetres quadrats, el 9,6% de quilòmetres quadrats, de 3.071,9 Amb una superfície 1991 1996 1998 2000 2002 5.418 5.815 5.967 6.280 6.509 segona meitat del segle passat, amb 22.112 habitants l’any 1860. Entre 1860 passat, amb 22.112 habitants l’any 1860. segona meitat del segle és el 71,09% de la població —14.298 persones—, i 1996 la comarca perd en la comarca de parts del total, cosa que la converteix gairebé tres quartes a dir, un 43,08% efectius —en conjunt, l’Alt Pirineu perd l’Alt Pirineu que perd més entre període—. Malgrat això, en la darrera dècada, dels habitants en el mateix de les de manifest un canvi de tendència sota l’influx 1991 i 2000, es posa Sobirà quinquenni el Pallars activitats turístiques i de recreació, i en el darrer guanya efectius humans. Naixements Defuncions Total Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. resultat d’un medi físic desfavorable i de l’aïllament socioeconòmic a què ha desfavorable i de l’aïllament socioeconòmic resultat d’un medi físic pirinenc. estat sotmès aquest territori 3. Taula Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Sobirà durant la darrera dècada la població del Pallars com mostra la taula, Tal creixement natural continua sent s’ha incrementat, però tot i aquesta dada el fonamentalment l’arribada de negatiu i l’increment de la població el causa neorural ha estat molt significatiu nouvinguts. El que es coneix com a fenomen i/o fins i tot recuperats gràcies en alguns petits nuclis, que s’han vist revitalitzats a aquesta arribada de nous efectius poblacionals. quatre dels quals superen els 1.000 habitants: Tremp, la Pobla de la Pobla habitants: Tremp, quals superen els 1.000 quatre dels de població. de la meitat del total que concentren més Suert i Sort, 2. Taula Catalunya, si l’any 1857 hi havia 51.897 habitants, l’any 2000 n'hi vivien 22.184, habitants, l’any 2000 si l’any 1857 hi havia 51.897 Catalunya, en 250 Catalunya, repartits el 0,34% del global de únicament
Els nous rurals del Pallars Sobirà 12 s 3 2 en lesdarreresdècades l’auge delsectorterciari,ienespecialperlaproliferaciódelsesports d’aventura, estructura viàriaenunprimermomentiperl’impulseconòmic generatper a conseqüènciadelesconstruccionshidroelèctriquesid'altresobresd’infra- produir totunseguitdefluxosd’entradad’efectiuspoblació,fonamentalment àmplia defeinahaestatlacausasagniademogràficacomarca. de Lleidaalarecercaméspossibilitatseconòmiquesid’unaoferta població capalaconurbacióindustrialbarceloninaienmenysgrauplana dinàmica demogràficadelapoblacióalPallars Sobirà.L’emigració d’efectiusde d’efectius humansd’unterritori,sónlavariablequeenl’actualitatmodifica població delacomarca a lamitjanacatalana,fetques’explicabàsicamentpelfortenvellimentde incorporació almónlaboralsónaltresfactorsqueafectenlataxadenatalitat. les dimensionsdelafamília,elscanvisenelrolsocialdonaiseva qüestions comlesmodificacionsdelsistemadevalorslasocietatrespectea fecunditat; l’elevatíndexdesolteriaielpesl’estructuraperedats.Aixímateix, s’emporta elsefectiusjovesidesexefemení;lareducciólestaxes la proporciódedonesenestatprocrearacausal’emigració,quesovint existent, atribuïbleadiferentsfactors;caldestacarespecialmentquehadisminuït demogràfic d’unamaneranatural.Aquestfetelcausalabaixataxadenatalitat quatre períodes: Tx ’mircó19:PlasSbr:4,3Catalunya: 32,02 Pallars Sobirà: 44,53 Taxa d’immigració 1999: Taxa brutadecreixementnatural1998: Taxa brutademortalitat19 Taxa brutadenatalitat Dades per1.000habitants: aadeircó19:PlasSbr:2,2Catalunya: 32,30 PallarsSobirà:25,92 Taxa d’emigració1999: Pel quefaalaimmigració alllargdelseglepassat,Pallars Sobiràesvan Els movimentsmigratoris,quemostrenelsfluxosd’entradesisortides Pel quefaalamortalitat,elPallars Sobiràtéunestaxeselevadesrespecte La poblacióresidentalPallars enl’actualitatnohapogutrecuperarl’equilibri Les principalsonadesd’immigracióalacomarcaespodenestructurar en 99 Pallars 1999: 8 alr oià 06 Catalunya: 9,05 PallarsSobirà:10,65 98; 2 . 3 . alr oià 35 Catalunya: 0,18 Pallars Sobirà:-3,55 oià ,1Catalunya: 9,66 Sobirà: 6,81
13 Els nous rurals del Pallars Sobirà s , la primera onada 4 pels habitants de la comarca, hippies 3) Dècada dels 90 en l’arribada de migrants de La potencialitat del mercat de treball incideix Aquesta onada d’immigració permet una revifalla conjuntural de la permet una revifalla conjuntural Aquesta onada d’immigració 80 2) Dècades dels 70 i al camp, una “migració utòpica” Es produeix un retorn 1) Dècades dels 50 i 60 1) Dècades derivat d’un d’origen peninsular un moviment immigratori Es produeix «El retorn al camp al qual es fa referència tracta d’un flux migratori que s’ha originat dins un marc no rural «El retorn al camp al qual es fa referència tracta d’un flux migratori i que es dirigeix cap a zones rurals. (grans àrees industrials i urbanitzades del món capitalista occidental) efectiu al camp, no hi tornen les persones El fet que caracteritza aquest retorn és que no es tracta d’un retorn que van marxar sinó que hi van persones de zones urbanes. Es tracta d’un retorn simbòlic a la terra, no d’un retorn real, i és aquí on rau la singularitat del moviment que el diferencia d’altres retorns: el pressupòsit utòpic, que permetrà considerar aquest moviment com a migració utòpica» (Martínez i Illa, 1986). 4 de neorurals, popularment anomenats de neorurals, popularment motivació laboral. Una important acceleració econòmica de dos sectors ha motivació laboral. Una important acceleració a la comarca: d’una banda, impulsat l’arribada de nous efectius de població de serveis lligades als l’increment de les activitats turístiques i/o d’empreses van atreure força gent jove de esports d’aventura, fonamentalment al ràfting, de zones urbanes pròximes a poblacions d’arreu de Catalunya, especialment urbanístiques propiciat per la Barcelona; de l’altra, l’auge de les activitats noves a càrrec del sector privat construcció d’un elevat nombre d’obres tant per a residències —apartaments, habitatges unifamiliars i plurifamiliars que s'instal·len al Pallars amb l’objectiu de cercar les arrels de l’autèntica vida amb l’objectiu de cercar que s'instal·len al Pallars cases i bordes i van fixar la seva rural. Aquests immigrants van rehabilitar d’arreu de la comarca, espe- residència en petits pobles i nuclis abandonats de i la Vall d’Àneu, Farrera cialment a la zona nord, als municipis de la Guingueta important d’aquests Cardós. És interessant destacar que un percentatge especialment a Europa. immigrants eren persones nascudes a l’estranger, demografia pallaresa, ja que s’incrementen temporalment els efectius ja que s’incrementen temporalment demografia pallaresa, les la taxa de natalitat. Amb tot, un cop acabades de la comarca i es recupera molts nouvinguts tornen a marxar. obres, a finals dels seixanta, èxode de les zones rurals espanyoles deprimides a àrees de dinamisme deprimides a les zones rurals espanyoles èxode de i de les hidroelèctriques és l’època de les construccions Al Pallars econòmic. dels immigrants eren zones d’origen viària; les principals obres d’infraestructura i Múrcia. Andalusia, l’Aragó, Castella
Els nous rurals del Pallars Sobirà 14 s l’informe pobles delescapçaleres,onlapoblacióquehirestaescontinuaenvellint. més bencomunicatsiambserveisequipaments,endetriment delspetits el creixementprevistesconcentraenelsnuclissituatsalfonsdela vall principal, importants ifanincrementarelshabitantsdelscapsdemunicipi.D’altra banda, mateix, elscanvisderesidènciaamborigenidestíalamateixacomarca són sent elprincipalfactordecreixementlapoblaciódelPallars Sobirà;així Font: Webdel’Institutd’EstadísticaCatalunya. Total Emigració Immigració Taula 4.Saldomigratoriper1.000habitants.Pallars Sobirà,1989-1999 la construcció.Estracta,enbonapart,decasosd’immigracióirregular. hoteleria, itambétenintcuradepersoneslaterceraedatobéenelsector per treballarprincipalmentenactivitatslligadesalsectorturístic,especialment la comarcad’immigrantsprocedentsdediferentspaïsosl’AmèricaLlatina sector delaconstrucció,procedentsd’Andorra. d’obra quevaatreureuncol·lectiudemigrantsd’origenportuguèsdedicatsal principals comperasecundàries—vaprovocarunafortademandademà vinguda provocaràunnotoriprocés derejovenimentlapoblaciócomarcal. natural continuaràsentnegatiu.A més,laimportantarribadadepoblaciónou- demogràfic estaràmotivatpelsmoviments migratoris,jaqueelcreixement dels efectiusdemogràficsd’un8% enelperíode1996-2010.Aquestaugment comarca delPallars Sobiràseràunadelesmésdinàmiques,ambunincrement més acceptatspelstècnics—alademarcaciódeLleida,espreveu quela Territorial l’any 2010 l’any Territorial Al finaldelmarç2000l’Institutd’EstadísticadeCatalunyavapublicar Tal comespotconstataralataula3,elsaldomigratoripositiucontinua Immigració laboraldesudanord.Ésespecialmentdestacablel’arribada 4) Apartirdel2000 Projeccions de població de les comarques catalanes i àmbits del Pla del àmbits i catalanes comarques les de població de Projeccions 13 78 17 65 77 54 39 62 25,92 26,21 23,97 25,45 44,53 43,46 27,76 31,33 26,58 54,06 31,71 41,91 27,80 38,88 21,31 43,37 33,54 15,01 63 ,41,61,01,52,173 72 18,61 17,25 7,36 28,61 14,15 12,30 11,66 5,74 -6,30 9919 9219 9419 9719 1999 1998 1997 1995 1994 1993 1992 1990 1989 . Segonselsresultatsdel’escenaritendencial—undels
15 Els nous rurals del Pallars Sobirà s Així, tot i la incertesa pel que fa al futur de la natalitat, es pot preveure amb de la natalitat, es pot pel que fa al futur Així, tot i la incertesa S’espera que els efectius de població jove —de 0 a 15 anys— augmentin jove —de 0 a 15 anys— els efectius de població S’espera que una certa seguretat que durant els anys vinents es capgirarà la tendència a la durant els anys vinents es capgirarà la tendència una certa seguretat que de màxima per l’arribada de població jove en edat baixa, que es veurà ajudada fertilitat. un 40,2% per passar de 753 a 1.056 persones, fet molt important tenint en persones, fet molt per passar de 753 a 1.056 un 40,2% a 753 l’any 1996, amb 1986 es va passar de 818 persones l’any compte que del 8%. una disminució
Els nous rurals del Pallars Sobirà 16 s la poblacióviuen municipis“rurals” —ambuna densitatdepoblacióinferiora dominantment rurals»aquellesparts d’unaregióenlesqualsmésdel50%de (1994) revisadaperlaComissió Europea (1997),esconsideren«zonespre- l’escenari del80%territoride laUE».Segonsmetodologiadel’OCDE Europea diuque«aleszonesrurals hiviuunaquartapartdelapoblacióisón en elseuinformede1996sobre lasituaciódel’agriculturaaUnió una clarainfluènciad’algunazonaurbana. aquesta àreapredominalapoblaciórural—desdelcritericensal—, peròrep caracteritzar inequívocamentunaàreacomaurbanaorural,especialment sien les classificacionscensals,unaanàlisimésdetalladamostraquesovint ésdifícil en criteriscensals,quesónmésoperatius. l’altra, lesanomenades“normativesoestadístiques”,queesbasen purament agropecuàries, densitatdepoblació,característiquessocials,etcètera—, ide que esconsiderenessencials—percentatgedepoblacióocupadaentasques “objectives” o“teòriques”,quedelimitenelmónruralapartirdecertscriteris trobem quehihadiferentstipusdedefinicions:d’unabanda,lesanomenades ral perdelimitarlaruralitatdesd’aquestadobleperspectiva;aixídoncs,ens mostra queésdifícilestablirunscriterisoperatiusacceptatsd’unamaneragene- ceptual, urbàiruralhanestatsempreconceptesdifícilsdedefinir. La realitatens d’una perspectivaterritorialidemogràfica?Comatermesoposiciócon- baixes densitatsdepoblació. següents: àreesdominadespelsespaisoberts,usosextensiusdelaterrai relació directadel’homeamblanatura. encarna elsvalorscontrarisaaquest;engeneral,sel’associaunllocidíl·licde ciutat icampsóncadacopmésdifuses. de viurehanestattanràpidsdurantelsdarrersanysquelesdiferènciesentre les personesquehiresideixen.Elscanvisenelshàbitsdetreballilamanera territorial, lasevaeconomiaicomposiciósociodemogràficaprofessionalde comunitari experimentaprofundesmutacionsqueafectenlasevaorganització 2. MÓNRURAL/MÓNURBÀ.LESNOVES RURALITATS Malgrat aquestadificultatperdelimitarlaruralitat,ComissióEuropea, Lluny d’aquestadifícildistinció,imalgratl’operativitatquepoden tenir Però, quès’enténenl’actualitatperrural?Comdelimitarelmónruraldes La majorpartdelesdefinicionsmónruralinclouencaracterístiques En l’imaginaricol·lectiusovintelmónruralapareixcontraposatal’urbài Des defaanyselmedirurald’Espanyailarestadelnostreentorn
17 Els nous rurals del Pallars Sobirà s indus- 6 boom . Padrón municipal de habitantes de 1996 i Censo de población de 1991 . Per tant, i malgrat l’aguda crisi demogràfica del medi rural de l’Estat, i malgrat l’aguda crisi demogràfica del medi tant, Per generacionals i de Sense oblidar els tradicionals desequilibris territorials, i del Pallars Jussà del Pallars Així per exemple, tenim que les comarques dels moviments migratoris entre àrees rurals i urbanes, i el perfil L’anàlisi I encara que aquestes dades generals requereixen una anàlisi detallada I encara que aquestes dades generals requereixen Tothom coneix l’accentuada crisi demogràfica del medi rural espanyol i del medi rural espanyol crisi demogràfica coneix l’accentuada Tothom 5 Font: INE, www.public-online.com/secciones/reportatges/neorurales.htm. Font: Espanya continua sent un país amb una important població rural, considerant un país amb una important població rural, Espanya continua sent —13,714 en entitats de menys de 10.000 habitants com a tal la resident representen el 34% de la població total. milions de persones, que de l’evolució de la població al llarg gènere de la societat rural espanyola, l’anàlisi demogràfica en determinats dels darrers anys revela una certa recuperació en els municipis de menys tipus d’assentaments rurals, especialment important fa a Catalunya, la variació entre els de 10.000 habitants. Concretament, pel que el 1991 a 1.241.620 el anys 1991 i 1996 va ser del 3,9% —d’1.194.697 1996 Osca, Màlaga Guadalajara, Terol, Sobirà, juntament amb les serres de Madrid, del neoruralisme. i Las Alpujarras, lideren avui a Espanya el fenomen una nova configuració espacial dels grups que hi participen, posen de manifest 5 6 trial. Malgrat això, el fenomen del declivi demogràfic de les regions rurals de la del declivi demogràfic de les regions trial. Malgrat això, el fenomen i en algunes la Unió Europea ara és molt més selectiu majoria dels països de iniciats els processos de reactivació demogràfica àrees rurals s’estan consolidant dècada dels noranta. al començament de la parlar d’una certa recuperació des d’una perspectiva territorial, sí que podem un creixement vegetatiu positiu del món rural, causada sovint més que per es produeix aquest fet—, per un —encara que en certes àrees rurals també jubilats i neorurals— o estacionals increment dels retorns estables —prejubilats, —segones residències. 100 habitants per quilòmetre quadrat—, cosa que implica un 17,5% com a un 17,5% com cosa que implica per quilòmetre quadrat—, 100 habitants i un 24,4% en el cas països de la Unió el conjunt dels quinze mitjana en d’Espanya. muntanya a Catalunya, de moltes zones de procés de desertització també el fort dels seixanta i setanta, motivat pel especialment en les dècades
Els nous rurals del Pallars Sobirà 18 s 1996, segonsunestudidelgeògraf J.M.Sabartés,162poblesdel’AltPirineu comarca menyspobladadeCatalunya— vaperdreel50%delapoblació.El territorial ifinstoteconòmicad’aquest territori. nou modeld’ocupaciódel’espai que alterariaprofundamentladinàmicasocial, deteriorament del’estructurapoblació—piràmideforçaenvellida— iun conseqüència mésremarcableunadisminuciódelsefectiusdemogràfics, un principals problemesdelescomarquesmuntanya,vanimplicar coma afavorir aquestesàrees.Lesmigracionsieldespoblament,aquest últim undels pobles, hanportataadoptarpolítiquesterritorialsespecialment adreçades a més visiblesdelsqualseraeldespoblamentil’abandódefinitiude nombrosos dels problemessocioeconòmicsques’hiplantegendesdefatemps, undels han anatafectantiafectenleszonesrurals.Defet,laimportància l’especificitat viscut depropiviuenenl’actualitattotaquestcúmultransformacions que que unllocrepinfluènciesexternesésespaienconstrucciópermanent. tingut ambl’entornurbàidelesnecessitatsdelsseushabitants,aixícomlaidea canvis quehananatexperimentantleszonesruralsfruitderelacions “interaccions rural-urbà”.Aquestesexpressionsvolenposardemanifestels esforçar pertrobarsentitalquejaesconeixcoma“novesruralitats”o desplaçant lesfronteresentreelmónruralil’urbà. interessos hananatmodificantradicalmentelpatród’organitzaciódelterritorii posició privilegiadaqueocupenleszonesruralsperrespondreaaquests comunicacions idelacreixentmobilitatpoblació;totsaquestscanvis megalopolització delssistemesurbans,espectacularsprogressosenles qualitat, salut,seguretat,desenvolupamentpersonaliocienparticular—,dela cada copmésimportànciaalaqualitatdevidaengeneral,ialsproblemes la difusiódenouspatronsconsumihàbitsvida—elseuropeusdonen que s’haatorgataldesenvolupamentdenovesfuncionslesàreesrurals, Europea iaEspanya. al mediruralcomal’urbà,constitueixelgermend’unanovaruralitatlaUnió valoració méspositivad’aquestasocietatidelanatura,tantperpartdelsresidents estratègies iinteressos.La en elqualconflueixendiferentsgrupssocioprofessionals,amb de lasocietatruralespanyolaitambéun Dues dadesorientatives:entrenta anys,elPallars Sobirà—lasegona Les zonesdemuntanyaengeneral,ielPirineu catalàenparticular, han Com aconseqüència,moltsinvestigadorssocialss’hancomençat Cal parlardoncsdelesnovesexpectativescreadescapalcamp,delvalor multifuncionalitat de la societat rural societat la de multifuncionalitat procés de desagrarització i terciarització i desagrarització de procés , lligadaauna
19 Els nous rurals del Pallars Sobirà s ,a la qual cosa també ajuda el progressiu 7 La disminució del nombre d’unitats productives i de l’activitat agrària com La disminució del nombre d’unitats productives Un dels aspectes bàsics del qual cal parlar quan es tracten les mutacions parlar quan es tracten bàsics del qual cal Un dels aspectes Sobirà, a les quals de muntanya com el Pallars El cas de les comarques Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. a pilar de l’economia en el món rural ha anat acompanyada també de profunds a pilar de l’economia en el món rural ha anat que ha passat, des d’un model canvis en el perfil sociològic dels productors, model d’agricultura de parella —la parella cuida la unitat de per un familiar, avui en dia, a un per arribar, producció, els fills estudien o emigren a la ciutat— —la unitat de producció model d’agricultura individual fortament capitalitzada que la seva parella exerceix una queda a càrrec d’una sola persona mentre sociològic de les famílies d’agri- activitat professional no agrícola—. El perfil caracteritza les classes mitjanes cultors és així, en definitiva, molt proper al que rural i els progressos en matèria de urbanes. La creixent mobilitat de la població esborrant quasi completament comunicacions, entre altres factors, estan 7 envelliment de la població agrària i la manca de substitució dels titulars de les envelliment de la població agrària i la manca de 45 anys superen el 80% del explotacions: a Catalunya, els titulars de més el 0,5%. total i els menors de 25 anys solament en representen tenien solament entre 1 i 10 habitants. Però des del 1991 s’ha invertit aquesta s’ha invertit del 1991 des Però entre 1 i 10 habitants. tenien solament pel desenvolupament pallaresos —en part la majoria dels municipis tendència i el cens. han incrementat turístiques i de recreació— de les activitats sotmesa l’agricultura canvis a què s’ha vist el medi rural són els que ha sofert de recursos dels casos havia estat la principal font europea, que en la majoria europea ja les línies del model productivista, l’agricultura del medi rural. Seguint per la una lògica marcadament industrial, accentuada va entrar fa temps en realitat que i la unificació dels mercats. És una revolució de les comunicacions de les han deixat de ser un element predominant l’agricultura i els boscos d’aquest fet, i el seu pes relatiu continua minvant. Arran economies europees, fins ajudes, les unitats productives han anat disminuint i de la insuficiència de les majoritari de ja estan molt lluny de conformar el grup al punt que els agricultors zones rurals. la població activa en les rigorós, exemplifiquen aquest s’afegeix un entorn geogràfic abrupte i un clima i les seves conseqüències. Les procés de desagrarització del món rural marginals en termes d’ocupació produccions agràries esdevenen cada cop més d’exemple, es pot esmentar la i d’aportació al conjunt de l’economia. A tall agrari, que va passar de ser la prin- dràstica reducció de l’ocupació en el sector en un segon pla —del 35% cipal activitat econòmica de la comarca a situar-se al 15% en el període 1986-1996—
Els nous rurals del Pallars Sobirà 20 s 9 8 tics, ambientalsiculturals. residencials, recreatives,depreservació ivaloraciódelspatrimonispaisatgís- citat depèneldesenvolupamentdelesnovesfuncionsdelsespaisrurals: funcions expectatives queesmanifestenal’entorndelesàreesrurals.D’aquesta capa- renovació imobilitzacióderecursospropisperrespondre a lesnoves del mónruralentermesdegeneraciótreballdepenenla capacitatde marca deCatalunyaambmésplacesdespréslaGarrotxa,que enté462. 2000 n’hi havia41,amb427placesentotal,xifraquelaconverteixco- de pagès,queenelsdarrersanyshanevolucionatsubstancialment —l’any exemple d’aquestturismeéselfomentilaproliferaciódelesresidències cases l’agrícola ilaturística,quetémàximaexpressióenelturisme rural.Un destacar lacombinacióqueesfaactualmentd’aquestsdostipusd’activitat, medi ambientielmantenimentdelpaisatgenatural.Aixímateix,ésimportant ramader iforestaldesenvolupenenaquesteszonesperalaconservaciódel atenció alafunciónoestrictamentproductivaqueelssubsectorsagrícola, això, tambéésimportantdestacarqueenl’actualitats’estàdedicantmolta passa al59,2%l’any1996— o deserveiss’hanincrementatmoltíssim—del37%delsocupatsel1986es artesanes i/oecològiques.AlPallars Sobiràs’evidenciaquelesactivitats terciàries petites empresesdelsectormanufactureriproduccionsagrícolesalimentàries a reflexdel’envellimentlapoblaciórural—,serveisd’ociirecreació,turisme, noves activitatsproductives:serveisdiversos—d’atencióalespersones,com ha perdutpresènciai,d’unamaneraaparentmentanàrquica,hancobratcos perdut importànciaelsserveisielcomerçdeproximitattradicionals.L’agricultura conseqüència del’èxoderuralilafortamobilitatpoblacióresident,han al camphanimpulsatelsorgimentdenovesfuncionsdelsespaisrurals.Coma sociològic delapoblacióruraliconsolidaciónovesdemandessocialscap desertització delsespaisruralsnos’hancomplert.Latransformaciódelperfil en botiguesd’autoservei... patrons deconsumsónmoltsimilarsiunsaltrestendeixenaanarcomprar rurals sóndemitjanabastantpropersalslesfamíliesurbanes;elsseus estudis tanllargscomelsseuscompanysdeciutat;ingressoslesfamílies l’oposició entrelapoblacióruralil’urbana.Alesàreesruralselsjovesfan Font: Font: Anuari estadístic de Catalunya de estadístic Anuari Catalunya de estadístic Anuari Ara bé,lamagnitudielsefectesd’aquestadesagraritzacióterciarització Malgrat elscanvisenlesactivitatsagropecuàries,vellstemorsd’una . Institutd’Estadísticade Catalunya,2000. . Institutd’EstadísticadeCatalunya,2000. 8 acosta,fonamentalment,delesagràries.Malgrat 9
21 Els nous rurals del Pallars Sobirà s . En part, la demanda també es fonamenta en l’increment dels . En part, la demanda també es fonamenta en 10 La interacció entre el món rural i l’urbà, en les seves diferents formes i La interacció entre el món rural i l’urbà, en Així, es pot afirmar en gran part que la construcció d’alternatives de Així, es pot afirmar en gran part que la construcció La necessitat de donar coherència als processos d’expansió urbana co- als processos d’expansió de donar coherència La necessitat Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, el Pirineu de Lleida és l’única zona de Segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, A la vall de Boí s’han reconvertit a la tot Catalunya consolidada en la producció de carn ecològica. producció ecològica el 100% dels ramaders, al Pallars Jussà se supera el 60% i al Pallars Sobirà, l’any 2002, un 45% dels ramaders s’han acollit a les ajudes per transformar l’explotació a la ramaderia ecològica; així, un total de 5.500 vaques del Pirineu estan destinades a aquest tipus de producció. 10 ingressos de la població o dels seus sectors més acomodats. Així doncs, les ingressos de la població o dels seus sectors part, les funcions productives funcions residencials, d’esbargiment i, en de reconstrucció de l’enllaç tradueixen una necessitat àmpliament compartida en les expectatives de la població. social amb el camp que ocupa un lloc creixent contribueix per tant a diluir les manifestacions —turisme, neoruralisme—, noves necessitats i expectatives al diferències entre aquests dos espais, creant la manera de viure i els camp que sens dubte estan modificant l’economia, La pregunta que cal fer-se és: costums de les zones rurals i dels seus habitants. planificada, el món rural acabarà si aquest procés continua d’una manera poc professor de la Universitat perdent la seva identitat? El geògraf Joan Vilagrassa, competitivitat es forneix de les expectatives que han derivat dels mateixos competitivitat es forneix de les expectatives d’aliments ferralla, els danys excessos de l’agricultura productivista: la producció rurals han impulsat noves de- comesos a l’ecologia i als patrimonis culturals mandes socials bra sentit, per tant, en l’èmfasi que s’està posant en la valoració dels atributs s’està posant en la tant, en l’èmfasi que bra sentit, per i ambientals estètics, d’esbargiment, dels espais rurals —valors patrimonials a que es defineixen les noves expectatives social—, i també en d’integració fruit dels ex- del camp i de l’alimentació, patrimonis territorials l’entorn dels es fa patent en les Aquest darrer aspecte revolució productivista. cessos de la crisi i en els darrers escàndols en el camp alimentari: inquietuds de la població presència saturades de nitrats i altres contaminants, de les vaques boges, aigües en la cria d’animals, ús d’hormones del bestiar, de dioxines en l’alimentació consegüent de més seguretat alimentària i el reforçament etcètera. La demanda d’una comunitàries i nacionals no són sinó reveladors de les reglamentacions i els que afecta directament els models d’alimentació crisi molt més profunda i tenir la fet de poder reconèixer l’origen dels aliments hàbits de vida; el simple o respectat producció i processament ha mobilitzat seguretat que la seva val la pena per al consumidor un valor addicional que valors primordials significa pagar.
Els nous rurals del Pallars Sobirà 22 s 11 imparable» desenvolupats tothomviuràenciutatsielprocésd’urbanitzacióserà volupats il’espairuralhadesaparegut.D’aquíacinquantaanysalspaïsosmés de Lleida,afirmataxativamentque«laruralitatjahamortalspaïsosdesen- de Lleidairecollidesper FrancescGuillaumetaldiari Declaracions fetesalaconferència«Ciutati territori», impartidael19d’abrilde2001alaUniversitat 11 . La Mañana La del20d’abrilde2001.
23 Els nous rurals del Pallars Sobirà s d’Europa. fenomen, espodenobservarigualment lesduesonadesqueesvanviurearreu rurals s’estavenbuidantaunritme important.Tot ielretardenl’apariciódel aquelles dècadesencaranohavia acabatelprocésdedespoblacióileszones manera incipient,nohovanfer enelvessantdelretornalcamp,jaque aires delacontraculturaidelmoviment delMaig68esvansentird’una plantejaments políticsifilosòficsque inspirenelneoruralisme.Malgratqueels anys seixantaiprincipisdelssetanta,quenoafavorialapenetració idifusiódels a altrespaïsoseuropeusconseqüènciadelasituaciósociopolítica delpaísals El fenomenneoruralaEspanya immigrants laboralsdesudanord,etcètera. retiren alcamp,professionalsquefixenlasevaresidènciaenàrees rurals, que traslladenlaresidènciaaleszonesrurals,compodenserelsjubilats quees individus ogrupsdecairealternatiu,deixantbandalarestasocials 1999). l’objectiu deconstruirunmodelvidamésharmònicamblanatura(Llobet, Maig francès,quecombinendosisd’ecologisme,pacifismeinaturismeamb alternatives, originàriesdelsEstatsUnitsidesenvolupadesaEuropapartirdel entorns ruralsamblavoluntatdeviureterrainfluïtsperideologiesdites a ladècadadelsvuitanta.Fareferènciajovesd’origenurbàqueresideixenen terme 145). no, activitatsagropastorilsoartesanesenzonesrurals»(NoguéiFont,1988: seu medisocial,professionaliresidencialperexercir, d’unamaneraexclusiva o en parella,solsocomunitat,queperunadecisióvoluntàriahanabandonatel «són neoruralstotselsindividus,sensediscriminaciódesexeod’edat,visquin que potsertandiverscomhosónlesactivitatsafer».Per García(1977:103), que abandonenlaciutatiesdirigeixenalcampambunprojectedevidaalternatiu, jove iprocedentdezonesurbanes.«Sónneoruralstotesaquellespersones per referir-sealfenomend’instal·laciócampd’uncol·lectiumajoritàriament 3. ELFENOMENNEORURAL El movimentneoruralapareixaEspanyaambunlleugerretardrespecte Altres geògrafsisociòlegsutilitzenl’expressió El geògrafSantiMartínezIllavaserl’introductord’aquesttermeaCatalunya Tal comespotveure,toteslesdefinicionssónsemblantsiutilitzenel neorural d’unamanerarestrictiva,enelsentitques’aplicaúnicamenta neorural neorural (Chevalier, 1981)
25 Els nous rurals del Pallars Sobirà s . A la nova revista Ajoblanco o “peluts”, que van sorprendre la o “peluts”, que van sorprendre , d’inspiració llibertària, és un símbol , d’inspiració hippies Ajoblanco , que substitueix . 12 Integral , 2 de febrer de 1983. «Un grup de joves vol revitalitzar el poblat de Monars, abandonat fa vint- La segona etapa va començar a partir dels anys 1978-1979, arran de a partir dels anys 1978-1979, arran La segona etapa va començar La gran majoria de territoris rurals d’Europa, especialment les zones La gran majoria de territoris rurals d’Europa, La primera onada, caracteritzada per la radicalització política i ideològica per la radicalització política onada, caracteritzada La primera Punt Diari i-cinc anys». 12 l’aparició de la revista l’aparició de la revista població autòctona. Magnitud del fenomen de Suècia, Finlàndia, Irlanda, el menys densament poblades, com les més rurals i les zones muntanyoses de nord d’Escòcia, el centre i el nord d’Espanya així com altres territoris de l’Amèrica Llatina, han viscut Grècia i Portugal, França, de la població; al mateix un progressiu descens demogràfic i un envelliment caracte- rural”, un “renaixement temps, però, en els darrers anys s’ha produït a viure al camp de persones ritzat fonamentalment per l’interès a instal·lar-se ha incidit fonamentalment en un procedents de zones urbanes, fenomen que d’efectius poblacionals pro- increment demogràfic provocat per l’augment de les grans ciutats. cedents d’altres zones del territori, especialment de les experiències comunitàries que es van posar en pràctica, va ocupar el pràctica, va ocupar que es van posar en comunitàries de les experiències del moment. amb l’efervescència llibertària coincidint període 1976-1979, Internacionals, fer les Jornades Llibertàries 1977 a Barcelona es van del L’estiu CNT… La revista mítings de la a referències sol número on no apareguin onada i no hi ha un de la primera una propostes, intercanvis…; fins i tot es va constituir comunes: sol·licituds, ser en Va tot i que sense gaires resultats pràctics. Coordinadora de Comunes, com el van produir les primeres instal·lacions en zones aquesta etapa quan es i la Garrotxa dels anomenats Pallars a la tierra”, comunes, que deixa pas a la secció “Volver desapareix la secció de rurals o senzills de parelles que cerquen cases en zones amb anuncis discrets i de les de la no desapareixen, però, a diferència similars. Amb tot, les comunes uns plantejaments basats en primera onada, en la major part dels casos tenen segona etapa consolidarà el ideologies de caràcter religiós o espiritual. Aquesta mitjans de comunicació moviment i al llarg de la dècada dels vuitanta nombrosos es faran ressò del fenomen
Els nous rurals del Pallars Sobirà 26 s 13 dues darreresdècades la comarcaenl’actualitatarrandeldesenvolupamentturísticquehaviscutles propi delsnouspobladorsidelaconjunturaeconòmicaconcretaquetravessa l’increment depoblaciónouvingudahaestatunprocésnaturalderivatl’interès Pallars, nohantingutresaveureambl’arribadadenousefectius,sinóque efectius poblacionals—casd’Irlanda—,altresterritoris,iaquestéselcasdel així, mentrehihahagutzonesquehanbuscatiorganitzatl’arribadadenous d’aquest fenomenis’hanportatalapràcticadosmodelsabsolutamentdiferents: més afiliacionsalaSeguretatSocial,granmajoria derivadesdelturismeovinculadesaaquestfenomen. Vegeu l’articledepremsa«Elturismoayudaa repoblarlascomarcasdelPirineodeLleida»,publicata Mañana A Europaelsterritorisruralshanreaccionatd’unamaneradiferentdavant eldia11dejulioldel2000.Segonslesdades que conté,elPallarsSobiràvaserlacomarcaamb 13 . La
27 Els nous rurals del Pallars Sobirà s de municipi (S) Cap de municipi (S) Cap de municipi (N) Lloc de residència Cap de municipi (S) Nucli petit (S) axista Administratiu Carter Dedicació laboral LlicenciaturaBatxillerat AdministracióDiplomatura Llicenciatura T Llicenciatura Cap Periodista Estudis Sexe Edat Des del juliol del 2001 fins al febrer del 2002 vam recollir mitjançant Des del juliol del 2001 d’una manera exhaustiva ni la incidència Aquest estudi no vol quantificar fa a la gent natural de la comarca, vam procurar que hi hagués tant que Pel Núm. 123 294 45 Dona 5 26 Home 23 Home 29 Dona Home Quadres resum de les característiques del grup. Quadres resum de les característiques del DE LA COMARCA GRUP 1. GENT NATURAL entrevistes les vicissituds a la comarca de quinze joves urbans que s’hi han a la comarca de quinze joves urbans entrevistes les vicissituds de la anys, així com les impressions de quinze persones instal·lat en els darrers instal·lació. comarca sobre aquesta neorural a la comarca, sinó relatar l’experiència ni la prevalença del fenomen la residència han decidit marxar del seu lloc d’origen i fixar d’uns quants joves que les reaccions que aquesta Sobirà al llarg de la darrera dècada, així com al Pallars Per de població provoca en la població autòctona. arribada de nous efectius la repre- seguit paràmetres quantitatius per cercar aquest motiu no s’han per aconseguir una representa- sentativitat de la mostra, sinó que hem optat tipologies dels entrevistats en tivitat a partir de criteris qualitatius, delimitant i la dedicació laboral. relació amb l’edat, el sexe, el lloc de residència fossin diverses, intentant que hi homes (9) com dones (6), que les edats menys de trenta anys (7), com de hagués tant representació de gent jove, de que fa al lloc de residència, (8). Pel persones més grans, de trenta a setanta anys a la zona nord (8) com a la zona hi ha representació tant de persones que viuen en nuclis grans de població (6), ja sud (7) de la comarca, i tant de gent que viu com en nuclis petits, de menys de sigui als caps de municipi o a Sort, la capital, que fa als estudis, hi ha tant persones amb estudis bàsics trenta habitants (9). Pel a la dedicació laboral, s’ha intentat com mitjans i superiors; finalment, pel que fa de feines, i tant empresaris com que hi hagués representats diversos tipus treballadors. 4.1. Una mostra dels entrevistats. Característiques del grup Característiques del dels entrevistats. 4.1. Una mostra 4. ESTUDI DE CAS: NOVES RURALITATS AL PALLARS SOBIRÀ PALLARS AL RURALITATS CAS: NOVES DE 4. ESTUDI
Els nous rurals del Pallars Sobirà 28 s 5HF1AtsnaTerrassa Artesania FP1 H 45 3 1HCUFuster COU H 31 1 1DF1AtsnaTerrassa Artesania FP1 Manteniment FP1 D 41 H 3 27 2 Núm. GRUP 2.GENTNOUVINGUDAALACOMARCA darreres, tantmixtescomdenouvinguts. cal destacarques’hanentrevistattantindividuscomparelles, i d’aquestes turístics, itambépersonesquetreballenenaltressectorsd’activitat.Finalment, empresaris quehancreatempresesd’alimentacióartesanaoestabliments dediquen atreballarenelsectordelsesportsd’aventuraoestacionsd’esquí, viuen ennuclisgrans.Pel quefaaladedicaciólaboral,hihapersoneses petits delazonanordcomarca(10),totiquetambéhihapersones Barcelona is’haninstal·latalPallars Sobiràalllargdeladarreradècada,ennuclis dels esportsd’hivernsónhomes.Lamajorpartvénendelaprovíncia nouvingudes alacomarcaquetreballenenelsectordelsesportsd’aventurai d’homes (9)quededones,acausadelfetlamajorpartpersones Empresària persones queentenenmés(6);pelfaalssexes,hiharepresentació COU Home majoritàriament agentjove,demenystrentaanys(8),totiquetambéhiha Home 30 Home FP2 33 Monitora Home 15 41 Dona 14 78 Home 13 56 12 Home 21 FP2 31 11 Dona 71 10 Dona 28 9 28 8 7 6 Núm. Edat Pel quefaalagentnouvingudacomarca,lesentrevistess’hanfet Edat Sexe Sexe Dona d’estudis ielDedicació Nivell * Estudis Llicenciatura Diplomatura Bar Llicenciatura Empresariturístic Bàsics CFGM FP2 Llicenciatura agroalimentària agroalimentària estaciód’esquí laboral àpn Cap Càmping Dedicació laboral iaizdr aoa Nuclipetit(S) Dinamitzadora laboral aè uia Capdemunicipi(N) Bomber Pagès jubilat Tècnic decloració Cap Empresària turística Escòcia / d’origen aaelCapde Sabadell Alacant restaurant Lloc d’esquí Cap demunicipi(N) Nucli petit(N) Nucli petit(N) residència lcd Any Lloc de municipi (N) Nucli petit(N) Lloc deresidència Cap demunicipi(S) Cap demunicipi(N) Cap demunicipi(N) Cap demunicipi(N) Cap demunicipi(N) * de municipi(N) de municipi(N) d’instal·lació definitiva temporal temporal temporal definitiva definitiva 1998 1991 1986 1993 1989 1991 1986
29 Els nous rurals del Pallars Sobirà s 1998 1994 1998 1995 1999 1999 1989 1992 1994 1997 1996 1996 1998 definitiva definitiva definitiva temporal temporal temporal d’instal·lació municipi (N) Lloc de Any esidència de municipi (S) Nucli petit (S) Nucli petit (N) Cap de municipi (N) Cap de municipi Lloc Blanes Mataró Nucli petit (S) Sabadell Cap de d’origen r Barcelona Nucli petit (S) Barcelona Nucli petit (N) Barcelona Nucli petit (N) Barcelona Cap de Mogoda Santa Perpètua Vilassar de Mar Nucli petit (N) infantil turístic laboral Riu / neu Riu / neu Empresari d’aventura Educadora d’aventura. Arts plàstiques Nivell Dedicació of. guia i cursos d’estudis de muntanya i descens de barrancs Sexe Onades d’arribada de hippies/neorurals al Pallars Sobirà. Pallars Onades d’arribada de hippies/neorurals al Diferències entre les dècades 70-90 El fenomen neorural al Pallars ha viscut dues etapes clarament ha viscut El fenomen neorural al Pallars Edat preservar el seu anonimat, ja que en una comarca tan petita com el Pallars seria relativament fàcil esbrinar preservar el seu anonimat, ja que en una comarca tan petita com l’assaig si aquestes dades apareguessin als la identitat de les persones que han estat entrevistades per fer quadres resum. 9 34 D Diplomatura 7 29 H FP1 Esports * i els seus llocs de residència respectius no es concreten per Els estudis específics que han fet els entrevistats diferenciades. La primera, a la dècada dels setanta, en què van arribar a la zona diferenciades. La primera, a la dècada dels setanta, i/o espanyola o bé de diferents persones d’altres punts de la geografia catalana vinculada a la natura i a la vida països d’Europa, amb una ideologia concreta alternativa, amb la intenció de viure d’una manera autosuficient; van crear cooperatives agrícoles que més o menys fracassaren. Majoritàriament es 4.2. Principals resultats 4.2.1. 6 33 H Llicenciatura 10 28 H FP2 Esports d’aventura 8 26 D Llicenciatura 4 27 D COU Dependenta Núm. 4 28 H EGB Pastisser Sabadell 5 29 H5 27 FP2 D Esports FP1 Dependenta 11 31 H COU Esports d’aventura
Els nous rurals del Pallars Sobirà 30 s 14 siguin neorurals. que noconsideralespersones queprotagonitzenaquestasegonaonada motivacions diferentsencadaindividu.Aixís’expressaelgeògraf Lluís Llobet, d’una migraciólaboralcombinadaambelementsdecairesocial fruitde a capmigracióutòpicaniideologiaconcreta,sinóquemésaviat estracta definició delsestudiosossobreelterme,atèsquelasevainstal·lació noobeeix “neorurals”, “peluts”,“rastes”, per la gentmésjove,totiquenoencaixenen d’origen urbàcontinuensent els estudisesquedenatreballarlacomarca.Pels autòctons,aquestsjoves medi naturalques’imparteixenal’IESHugRogerIIIdeSortiquan acaben a estudiarelsmòdulsd’esportsdeconducciód’activitatsfisicoesportives enel de Catalunyas’instal·lenalPallars Sobiràatrets peraquestafeina;moltsvénen de personesprocedentslesciutats.Desd’aleshores,cadaanyjoves d’arreu els esportsd’hivern,cosaqueiniciavaunasegonaonadad’immigració a lacomarcaperdedicar-seaquestesactivitats.Moltslesvancombinaramb jove d’arreudelageografiacatalanaialtrespartsl’Estat,queesvaninstal·lar necessitar màd’obraperconduirlesbarques.Aquestafeinavaatreuregent més important,alaNogueraPallaresa perpartd’empresarisfrancesos. per laintroducciódelsesportsd’aventuraifonamentalmentdelràfting,el dels anysvuitantalacomarcavapatirunafortatransformaciópropiciada una incipientactivitatturísticalligadaalaneuil’entornnatural.Apartirdemitjans de l’actual.Laprincipalactivitateconòmicaeral’agriculturailaramaderia,amb fins nofagaireambelnomdeCrisolienl’actualitatd’ArtHerència. relacionades ambelmóndelacultura,especialmentteatreimúsica,coneguts en unabordadelnuclideMontarditDaltiqueesdediquenaactivitats coneix alacomarca,encaraavuiendia,ungrupdepersonesqueesvainstal·lar anomenar Lleret, lesBordesdeTressó… molt pocapoblació,especialmentdelazonanordcomarca:Farrera, al capdavantd’unaexplotacióagràriaisovintvanesdevenirneoartesans. fugien alarecercad’unaformadevidaalternativa.Moltpocsesvanconsolidar de gentjove,d’origenurbà,ambunnivelld’estudismitjàosuperiorque tractava Lluís Llobet,directordelCentred’ArtiNatura deFarrera, indicaenl’article« hace dos décadas con otros jóvenes para montar cooperativas agrícolas, que más o menos fracasaron. menos o más que agrícolas, cooperativas montar para jóvenes otros con décadas dos hace Los que vienen ahora no son neorrurales sino jóvenes que se ocupan en servicios turísticos y deportes y turísticos servicios en ocupan se que jóvenes sino neorrurales son no ahora vienen que Los de montaña de La pràcticad’esportsd’aventuraesvaferpopularenpocsanysi Als anyssetantaivuitantaelPallars eraunacomarcaradicalmentdiferent Els autòctonselsvanbatejarcoma Es vaninstal·larespecialmentennuclisaïllatsisovintdeshabitatsoamb neorurals ». 14 . Els“ hippies de la Mola la de hippies hippies , especialmentperlagentgran,o“neos”, hippies ” éselsobrenomambquèes , elsestudiososvan Tras la utopía rural utopía la Tras »: « Yo vine Yo
31 Els nous rurals del Pallars Sobirà s per catalogar hippy . rasta Estètica al camp. feines, però no treballen Baix nivell acadèmic. Classe mitjana-baixa. Provenen de Barcelona i la seva àrea metropolitana. a la comarca. adaptació Poca Sense interès per la vida local. Dècada dels 90 de Instal·lació en pisos de lloguer nuclis més aviat grans (Sort, Llavorsí, Esterri, Rialp...). Sense ideologia. Es dediquen a treballar en els Es dediquen a treballar en o a altres esports de riu i/o de neu —molts indiquen que hippy Altres utilitzen aquest vocable com a sinònim de aquest vocable com Altres utilitzen Les principals diferències que la gent autòctona troba entre els la gent autòctona diferències que Les principals La primera onada, la dels anys setanta, estava formada generalment per gent La primera onada, la dels anys setanta, estava benestants i tenien una amb més preparació acadèmica. Provenien de famílies de poder aconseguir canviar el petita dosi ideològica que els feia creure’s capaços Aquests primers també són els món i assolir una societat més justa i equilibrada. han connectat amb els seus que millor s’han integrat a la comarca i els que més han criat els seus fills a la habitants. Actualment ja estan bastant ben aposentats, en la vida local, per exemple: comarca i ja es veuen amb el dret d’intervenir veïns, culturals... En canvi, els optar als ajuntaments, presidir associacions de de barris de classe mitjana- segons solen haver fracassat en els estudis. Provenen més aviat minses i s’atansen baixa de Barcelona on les possibilitats laborals són a la nostra comarca atrets per l’afany d’aventura i de trobar un tipus de feina sense gaires lligams —horaris, durada, obligacions...—. No els interessa la vida de la comunitat i per tant no hi intervenen. La gent que forma aquest grup Procedència de famílies benestants. Molts eren estrangers, anglesos sobretot. La majoria han abandonat la comarca. Els que queden s’han “aburgesat”, s’han integrat bé i participen en la vida local. bruts... Contacte directe amb la natura. Vida autosuficient. Es dediquen a l’agricultura, la ramaderia o bé a l’artesania. Nivell acadèmic alt. Instal·lació en llocs tranquils i aïllats. Instal·lació en llocs tranquils en Viuen en cases velles i bordes, de vida comunitat i en condicions pèssimes. Ideologia. Estètica Dècada dels 70 anaven mal vestits, mal pentinats i anaven mal vestits, mal protagonistes de les dues onades es resumeixen al quadre següent: protagonistes de les dues totes les persones nouvingudes a la comarca amb una estètica concreta i estètica concreta a la comarca amb una nouvingudes totes les persones que es dediquen als o l’Estat espanyol de la resta de Catalunya originàries riu i/o de neu. esports de
Els nous rurals del Pallars Sobirà 32 s 15 per dedicar-seal’agriculturai/olaramaderiaobéactivitatsartesanes. que incloïencomaelementclaul’aspecteideològicderetornefectiualcamp o deneu,diferènciasubstancialaquestalesdefinicionsdelsespecialistes, urbà, ambunaestèticaconcretaiqueesdediquenatreballarenesportsderiu persones joves,queprocedeixendeforalacomarca,especialmentd’unentorn entrevistades. Potser elfetmésdestacableésqueconsiderenneorurals procedència, etcètera,quesónrepetidesperlamajoriadelespersones característiques comunesrelativesatretscomedat,estètica,ocupació, 4.2.2. Concepciódeneoruralperpartlagentautòctona Escolten música neu, elriuilamuntanya.(14/1,homede33anys) busquen mésfeinesdetemporada,bé,quesónleshihaaquídalt,la dediqui alcampnialesbèsties,quesiguiperconsum,comtenirunhort.I se alcampialesbèsties.Però delsquepugenaranous,no n’hi hacapquees continuen fentartesaniasónelsquequedend’abansidedicant- Abans esdedicavenmésalcamp,alsanimalsiaferartesania.Ara,elsque pel seucompte.(5/1, acostuma atreballarperempresarisautòctons,mentrequeelsprimerstreballen al númeroquehemassignataaquestapersona dinselsquadresqueteniumésamunt. El segonnúmeroindicaenquindelsdosgrupsde personespodemsituarlapersonaentrevistada,ielprimer, home de29anys) llum delalluna.Ningúsapdelcert com campen,peròbéquecampen.(5/1, a visitar, majoritàriamentalsmesosd’estiu,iaprofitenpertocareltam-tamala o a encenen lallardefocisesubscriuenal preferit éslafurgoneta,onpodenfervidaencasquevaginmaldades.Sempre amb unfuster, maidelavidalloguenpaletesotècnicsespecialitzats.Elseuvehicle mateixos rehabilitenambl’ajutd’algunamicquehafetdemanobreotreballat població envellidaonningúelsmolesta.Comprencasesvellesobordesque ells als hortsoentestos;ésperaixòqueviuenpoblesquasiabandonats ode Coyote almigdiaielMandongovespre.Fumenporroscultivenmarihuana llocs detrobadasónelslocalsméseconòmicstipusDia,laterrassadel Bar a mercat,onesretrobenambhippiesd’altrespoblesdelavall.Generalment els Tenen unomésgossosielsencantaelformatge.Acostumenaanar dimarts pantalons depanaal’hivernisandàlieslasamarretasempreperforal’estiu. mal afaitatoambbarbadetresquatredies.Porta jerseisgruixutsdellanai Hippy Les definicionsquedonendeneorurallagentautòctonainclouen Cáñamo : personajove—d’uns25a40anys—.Cabellllarg—llisoarrissat—, , peròdeixend’adquirir-lesquans’haderenovarlainscripció. reagge 15 osuccedàniaisempretenenunamicaltrequeelsve homede29anys) National Geographic National , alarevista Desnivel
33 Els nous rurals del Pallars Sobirà s , dife- rastes , tot i que n’hi ha d’altres , tot i que n’hi . Connotacions hippy i neorural neorural i : l’estètica i la procedència. : l’estètica i hippy hippy els en diuen a tothom, a tothom una mica fora del que és normal. No cal els en diuen a tothom, a tothom una mica fora del s’utilitza per marcar alguna diferència, per diferenciar qui és de casa i s’utilitza per marcar alguna diferència, per diferenciar ” —m’ensenya una carta i hi posa: «Casa s/n jipi». (9/2, dona de 34 anys) ” —m’ensenya una carta i hi posa: «Casa s/n jipi». les persones que no són autòctones, per distingir-les d’alguna les persones que no són autòctones, Tant autòctons com nouvinguts coincideixen a afirmar que la creació autòctons com nouvinguts Tant Tot i així l’estètica pot portar a confusions, com pot ser catalogar algú del portar a confusions, com pot ser catalogar i així l’estètica pot Tot Hi ha principalment dos trets que utilitza la gent del país per etiquetar algú utilitza la gent del país dos trets que Hi ha principalment bàsicament dos termes La major part dels entrevistats autòctons coneix Fins als anys seixanta i setanta la població no tenia tanta mobilitat o la mobilitat món urbà-món rural no era tan massiva. Apareix un nou fenomen i necessita un nom per denominar-lo, igual que quan apareix un nou producte, un nou invent… Hippies company—, l’hi diuen, —el seu exemple, a Pito que sigui algú que ve de fora. Per Fecsa ens arriben com a “casa i a mi també... i per a més conya les cartes de hippy Persona jove, català o espanyol, de fora de la comarca i de 18 a 35 anys que viu fora de la comarca i de 18 català o espanyol, de jove, Persona i neu i que prové als esports de riu nuclis petits, que es dedica sobretot en Normalment no seva àrea metropolitana. de Barcelona o la majoritàriament de feina o amb altres companys una casa vella o rehabilitada viu sol, comparteix és portar cabell llarg, els nois, l’element més emblemàtic amics. Potser Té i setanta, sempre que no sigui la moda de l’any. vestir com als anys seixanta No normalment algun animal de companyia, gos. un cotxe de segona mà, en ho fa de monitor de ràfting o d’esquí o treballa treballa al camp, normalment de neu. (1/1, dona, 29 anys) alguna empresa de riu o inquiet, ve de fora, que és de fora o ha vingut de fora, Un neorural és algú que associacionista. (15/1, home de 30 anys) obert, simpàtic, amb afany renciar manera de la gent del país. Sigui com sigui, els nouvinguts opinen que tot terme manera de la gent del país. Sigui com sigui, els es crea i de marcar el territori, però qui ve de fora; és una manera de reafirmar-se, passa a tot arreu. d’aquests termes obeeix bàsicament a la simple necessitat que hi ha de definir d’aquests termes obeeix bàsicament a la simple també per la necessitat de i etiquetar qualsevol fenomen social, així com país com a neorural basant-se únicament en la manera de vestir de la persona únicament en la manera de vestir de país com a neorural basant-se en qüestió. 4.2.3. Ús dels termes darrers termes, però, són mots com peluts, drogats, penjats, bruts. Aquests dir algun cop, però que cap dels que la gent nouvinguda indica haver sentit les entrevistes. entrevistats autòctons ha esmentat al llarg de com a neorural o com a neorural per anomenar la gent que ve de fora:
Els nous rurals del Pallars Sobirà 34 s una mínimapartdelsnouvinguts. estretament al’úsdelaterracommaneraviure,activitatqual esdedica terme perquès’utilitzaerròniament.Per aellselmot seva vidaquotidiana. d’aquest col·lectiu,peròquenoacostumaaserutilitzatperlagentdelpaísen pels mitjansdecomunicació,quesón,endefinitiva,elsl’utilitzenperparlar que elterme usat habitualmentperunapartdelagentmésaviatjove. anys) també podenserd’altresllocs,nosolamentdeBarcelona.(9/2,dona de34 de foraquehanvingutaquíivolenferlesfeinesrurals,sónnousrurals. Que Barcelona. Lagentdelpaísutilitzaaltresparaulesquevénenadirelmateix, gent servir, aquí.Encanviala tele sí;hofanservirlagentdeciutatmateix, ciutat, delacapital,fora,baix...»,peròneoruraljonopensoque esfaci d’informació quelagentd’aquí,perquèd’aquídiu:«Miraaquest dela que hofacinservir. Penso queaixòdeneoruralshofanservirméselsmitjans Home, jonopensoqueelshodiguinaellsdirectament;éstampoc penso tual. (13/1,homede41anys) ja no.Potser perquèjahiestemacostumats.Esveucomacosanormal,habi- Els utilitzoperanomenar-losquanesparlad’ells.(10/1,homede21anys) molt baixqueesdediquenaltemarural,l’únicfanésviureenelmónrural. que ésunaparaulanoestàenelseucontextperquèhihaunpercentatge vestimenta ipartdelpensament faig servirlaparaula quan necessitoparlardelgrupocol·lectiudegentqueveforamónrural Els nomsqueconecsón (5/2, homede29 anys) De lamateixamaneraquepermolts d’ellscontinuemsentels aquest termeperdesignar-nos,ientot cas,sihofanéspermarcarladiferència. una vidatípicamentrural?Sónminoria. Nocrecquelagentdelpaísutilitzi tots, deneorurals,tambémoltagent delpaíshoés.Perquè avuidia,¿quiporta No m’identificoambelterme l’anomena pelnom.Fa untempss’utilitzavamoltméselterme d’aquí, abansnoconeguisaquellapersona.Quanjahitensuncerttractese que verbalmentjanoesmarcaaquestadiferència.Mésaviatdiués Hippy tele, aquínoesfaservir. Pel quejo he escoltat.Aixòésmolttècnic,noesdiu. En generalnose’lsdiuaixí—neorurals—.Aixòésunaexpressiómésaviatdela Bàsicament hihadostermes: 29 anys) Sigui comsigui,elsnouvingutsnosesentenidentificatsambl’úsd’aquest Tot iaquestesafirmacions,elmot Una bonapartdelsentrevistats,tantautòctonscomnouvinguts,indiquen esdiualguncop,peròtampocésunaexpressióques’utilitzimolt.Jodiria neorural neorural foraster és un“tecnicisme”creatiutilitzatperespecialistesdifós hippy , peròésunaparaulaqueutilitzopoc.(1/1,donade neorural hippy i hippy neorural , crecqueésperquèlamajoriaporten , ielterme perquèpensoqueendefinitivaho som neorural . Normalmentnoelsutilitzo,potser olasevaabreviatura neorural neorural , voldir‘nourural’, hippies hippy estarialligat , elsbruts. , peròara neo/s és
35 Els nous rurals del Pallars Sobirà s , de , segu- indica que anreulats , que en molts casos de Rialp, camacu, pixapins Vale, pagès!
boteros domingueros i altres. (2/1, home de 45 anys) i altres. (2/1, home de Goita, camaco! de Sort, els neros , basant-se fonamentalment en l’estètica, tot i que fonamentalment en l’estètica, , basant-se hippies camacos, dièsels, pixapins, canfanguins, domingueros pixapins, camacos, dièsel Aquesta rivalitat de què parla l’autora pot ser en bona part la causant de Aquesta rivalitat de què parla l’autora pot ser Sylvia Lagarda-Mata, al llibre Sylvia Lagarda-Mata, Els nouvinguts més aviat pensen que se’ls designa amb altres mots més que se’ls designa amb més aviat pensen Els nouvinguts No faig servir aquests termes amb cap connotació especial, només per a deno- No faig servir aquests termes amb cap connotació prové de fora de la comarca. minar gent que viu fa poc temps a la comarca o que la seva residència de forma Quan la gent ja fa temps que hi viu, ha instal·lat (1/1, dona de 29 definitiva aquí o s’ha casat amb un autòcton, no els faig servir. anys) rament creats per la gent més vella fruit d’aquest rebuig social vers la gent de la més vella fruit d’aquest rebuig social vers la gent rament creats per la gent ciutat, tot i que de vegades va més dirigit als tot el que troben pel camí, vénen a gaudir de la natura i de passada a destrossar home de 29 anys) que no pas a la gent que ve a instal·lar-se. (7/2, Rubió... els dels pobles aguestes trifulques que hi havia entre Al desaparèixer la gent que i hem d’anar a batejar aguesta gent de fora pobles veïns ja no existeixen els una mica la nostra intimitat, d’aquí han sortit sembla que mos envaeixen nomarrots de un el més mínim com em diguin sempre que no sigui No ho sé i no m’importa són una mica despectius, insult. Els termes de vegades Per abans al Pallars cada poble i fins i tot moltes cases tenien una nomarrotada cada poble i fins i tot moltes abans al Pallars Per els o nomarrot, per exemple l’aparició dels termes i dels estereotips sobre la gent de fora la comarca, ja que l’aparició dels termes i dels estereotips sobre demostrat que la seva instal·lació fins que els que s’hi queden a viure no han a gent de pas. Així, el temps és el és definitiva són tractats com a turistes, com per referir-se a la gent factor clau per deixar d’utilitzar termes específics forana. «d’entre totes les rivalitats que es fan i es desfan, n’hi ha una d’especialment n’hi «d’entre totes les rivalitats que es fan i es desfan, sucosa: aquella que enfronta captivadora, d’especialment excitant, d’especialment Sembla que el problema consisteix en en guerra singular Camacos i Pagesos. el mal costum de sortir dels el fet que els barcelonins —o Camacos— tenen Fanga— i envair —estius, caps de límits estrictes de la seva ciutat —o sigui, Can —entengui’s Comarques— setmana, festes de guardar— els espais vitals Pagesos». a dir, d’altres catalans que no són barcelonins —és quan es parla de termes per anomenar la gent que ve de fora la comarca també la gent que ve de de termes per anomenar quan es parla de hi ha qui parla corrents com el de corrents com que vénen a passar distinció entre els turistes fer cap mena de etcètera, sense qualificatius, o de gent destinataris d’aquests al país, els principals les vacances la comarca. que s’instal·la a viure a
Els nous rurals del Pallars Sobirà 36 s ventall dereaccionsicomportaments perpartdelagentdelpaís.Les els entrevistatsautòctons. l’Estat ésunfetfàcilmentconstatableenlavidaquotidiana,iaixího expressen 4.2.4. Constatacióiconsideraciódelfenomen d’ajudar adiferenciarlagent. la majoriadelespersones,etiquetar, sensedonar-hi mésimportànciaquela obstant això,hihaquihoenténcomunacosaquefemd’unamaneranatural intrínseques alseuús,enlamajoriadelscasospejorativesoperferburla.No per marcarladiferènciacomportaunseguitdeconnotacionsnegatives negatives. mentre quealtreselsutilitzenclaramentambconnotacionsmésaviat forana perdiferenciar-ladegentautòctonasensecaptipusconnotació, trobar diferències,jaquehihaquielsutilitzaúnicamentperreferir-seagent despectiu. Posar-li unnomperdiralgunacosaijaestà.(4/2,donade27anys) que elsqualifiquenaixí.Neorurals,abanseren seguida elsposesunadjectiu.Hofasindividualmentienaquestcaséscomagrup manera. Nocrecquesiguimés.Etpresentenalgúideseguidaelsbateges, Igual quenecessitessaberelperquèdetot,necessitemclassificarlescosesd’alguna refereixo. (15/1,homede30anys) diferenciador, peròsobretotperquèlarestadegentpuguientendreaquiem Sí queelsutilitzo,coma són gentqueesdedicaatreballaral riu.(4/1,donade23anys) d’estudiants delesciutatsambuniversitat, peròenaquestcaslagentquehiviu per gentquevedefora,tantcompra comdelloguer, semblenelstípicspisos També esnotaen el fetqueesvantornantaobrircasesalspobles,especialment tenen capmenaderelacióambells. es coneixentotsperòpocspallaresossabenquisónniaquèdediquen; no primer ieldelcostattreballaenunaaltraempresad’esports.Total, queentreells diuen quetreballenenunaempresad’esportsd’aventura,l’altreésamic del dia perònosapsd’onsón,nivénen,ontreballen.Preguntesaalgú iet veus lesterrassesdelsbarsplenesdegentquenoconeixes,hisóndia rere veure gentconeguda,almenysdevista,icoparribaundiaquevasa Sort,i Sí quesócconscientdelfenomen,hohenotatenestaracostumadasempre a Aquest fenomen,comtotselsmoviments migratoris,comportaunampli La instal·lacióalacomarcadegentprocedentd’altreszonesd’arreu de La majorpartdelsnouvingutspensenquequalsevoltermes’utilitzi Però mésqueenelconeixementdelstermes,ésl’úsonespoden deje social.Malauradamentelsfaigservircoma hippies ... Nocrecquesigui
37 Els nous rurals del Pallars Sobirà s i rastes vagin així vestits ni que neos . Acostumen a portar els cabells en . Acostumen a portar els , però la gran majoria van així. El que penso d’ells , però la gran majoria van neos neos , amb això no vull dir que tots els , amb això no vull dir que hippy Aquesta percepció de gran mobilitat i temporalitat és bastant genera- Aquesta percepció de gran mobilitat i temporalitat Quantificar l’abast d’aquest fenomen migratori és una tasca difícil i Quantificar l’abast d’aquest fenomen migratori Demogràficament es nota però no tothom s’empadrona al lloc on viu perquè no Demogràficament es nota però no tothom s’empadrona que creixi tant en nombres sap on serà l’endemà i per això la comarca no sembla ha visualment de gent de fora. com ho hauria de fer segons la percepció que hi la comarca, però sembla que […] No sé quants són els que s’han instal·lat a que ve pensant que aquí es viu són prou! El que passa és que hi ha molta gent és tan dura o més que en una de l’aire del cel, i quan s'adonen que aquí la vida és difícil saber si estan aquí ciutat guillen avall. Llavors es veu molta gent, però com que tots tenen un aspecte per una setmana, per tres mesos o per sempre, i diferents i si són molts o pocs. similar mai arribes a saber si són els mateixos o (4/1, dona de 23 anys) vestimenta tots els que van així són de manera global no és gaire positiu, perquè vénen de les ciutats a la muntanya de manera global no és reis, que abans que ells arribessin érem uns tercermun- i es pensen que són els les d’ells que si no, no seríem res. A més, volen distes i que sort en tenim tota al medi rural i això és una cosa impossible. De comoditats de la ciutat donat això és un pensament molt global i que s’ha manera, com he dit abans, encara no estava ni catalogat recentment. En els inicis d’aquest fenomen, quan a la comarca i els hem de com a fenomen, va venir gent que es van adaptar quasi deshabitats, van muntar donar gràcies perquè la majoria va habitar pobles es van adaptar a la comarca i refugis… El problema, jo crec, és que els primers s’adapti a ells i això no pot ser! els que vénen últimament volen que la comarca (10/1, home de 21 anys) Doncs la veritat és que... són la gent que ha començat a donar vida una altra són la gent que ha començat a donar vida una Doncs la veritat és que... d’aquí Ha ajudat a donar vida. Sembla que la joventut vegada a aquestes valls... a veure i... se’n veu més que no són d’aquí. no es veia, ara es torna del Pallars diversitat. (6/1, dona de 28 anys) molta Hi ha molt de color, Sort i es nota fàcilment, només cal fer una volta per Sí, sóc conscient del fenomen per veure els anomenats litzada. La major part de la gent coincideix a afirmar que, sobretot als nuclis més que el fenomen sembli aquesta rotació de gent fa grans —l’eix del Pallars—, complexa tant per l’alta mobilitat dels migrants com pel problema de les complexa tant per l’alta mobilitat dels migrants empadronats i obliden la estadístiques oficials, que sols registren els residents al territori o bé no massa de migrants que només resideix temporalment motiu de consideració per part s’empadrona al lloc de destí. Aquest fet és d’algun entrevistat. consideracions positives giren al voltant del fet que donen vida a pobles que voltant del fet que donen positives giren al consideracions les consideracions a repoblar la comarca; abandonats i ajuden estaven gairebé al dels nouvinguts i a comportaments per contra, fan referència negatives, a aparèixer alguns envaïts, i comencen dels autòctons de veure’s sentiment estereotips.
Els nous rurals del Pallars Sobirà 38 s poc isóncasosesporàdicsaïllats. lable perlacomarca,sensequeespuguiparlar, comfanalguns, d’invasió. compte quelaquantitatdegentnouvingudanoéstangranifàcilmentassimi- mateix, lespersonesqueindiquennoespotparlardefenomentenenen moviment mésgrandegentfora,especialmentpelsesportsd’aventura.Així coincideixen aafirmarqueésSort,lacapitalcomarcal,onesconcentrael diàriament lapresènciadegentfora.Sovintelsentrevistatsautòctons com lavalldeCardósoFerrera,jaqueelsprimerssónobserven i lagentqueviuenpoblesméspetitsdevallsnotanpròximesaNoguera, substancials diferènciesentrelagentqueviuennuclisgranscomSortoLlavorsí que esdetectadepersonesforaarreulacomarca;totiaixò,hiha nouvinguda. Elfetquejustifical’afirmacióvedonatperlaimportantpresència afirmació acostumaasermésrotundaentrelapoblacióautòctonaque que alPallars Sobiràs’estàproduintunfenomenneorural,totiqueaquesta derar ques’integrialterritori. vinguda però,enrealitat,estractadegenttemporadaquenopotconsi- més importantdelquerealmentés.Pot semblarquehihamoltagentnou- o s’haintegrathatrobatfeinaqueliagradaidónaperviure.(13/1,homede41anys) depèn de quedar, peròlamajoriavanbotant.Potser tornenapujarlatemporadasegüent, d’aquests se'ndeuquedarun3%.Sipodencontinuarlafeina,algunes La majoriapassenaquídosotrestemporadesidespréstornenamarxar; residència, iaixòdesvirtua totalmentlarealitat.(3/2, home de45anys) o 22habitants,inomésn’hi vivimvuit.Moltagents’empadronaisóndesegona necessita, perquè,sinoquedem...Segons elscensactualsaquíaEstaonsom21 Hi hagentqueesvaquedant,poquet apoquet.Però ésquelacomarcaels que treballaatemporades. menys. Elquepassaéshihaunfart degent,hihaxilens,gentfora... gent detemporada,noésque puguisdirques’integraalterritorinimolt que pujadetemporada,vealràfting,treballa,se’nva...ésmoltagent,però és que sí,s’hadenotar. Però enaquestesvalls...encarano.Hihamoltagent poquets. SuposoqueSort,Rialp,Llavorsí,Esterri...al’eixdelPallars, segurament en unavallque...vivimvuitpersonesaquestpoble,sisaBonestarre, isom hi hagiunfenomen;síquehapujatgent,peròjonoelnotoperquè estic Però potserésqueestàtandespoblatencaranoes veutant.Noesque aviat enssuperarien!(4/1,donade23anys) suficient perparlardefenomen!Iperquènohihaméscaseslloguer, que,sino, gent defora,treslesqualss’hanobertaquestmateixany. Aquestamitjanaés Al meupoblehihanomésquinzecaseshabitadesi,d’aquestes,sishosónper A lesvallsméspetitesitancadesaquestfenomenencaraesnota molt Una bonapartdelespersonesentrevistadesafirmenambcontundència moltes coses,peròamblarotacióaquestasempreesvaquedantalgúque
39 Els nous rurals del Pallars Sobirà s . En no. hippy rural sí, però neo tal com va passar als setanta. camp ni a activitats rurals —agricultura, ramaderia i artesania, camp ni a activitats Tampoc hi ha una identitat de grup, ni una organització o ideologia de hi ha Tampoc La majoria, però, no consideren que es tracti d’un fenomen neorural, La majoria, però, no consideren Pel que fa als nouvinguts, la major part valoren el fenomen d’instal·lació el fenomen part valoren la major nouvinguts, que fa als Pel No crec que es pugui parlar de fenomen. Va ser un fenomen als anys setanta, No crec que es pugui parlar de fenomen. Va perquè la mentalitat era una quan en van venir molts i cantaven més que ara Ara tot és molt més uniforme altra i anaven amb unes pintes molt més diferents. entre la gent jove. [...] i es nota menys qui ve de fora i qui és d’aquí, almenys ve per diferents motius. Hi ha gent que és una cosa organitzada, la gent Tampoc l’han enviat aquí a Ensenyament, ve perquè li agrada molt el riu i gent que ve perquè organitzada ni coordinada, ni ha tingut plaça aquí. Hi ha de tot. No és una cosa havia hagut als anys setanta, ni res d’això. hi ha reunions de neorurals com n’hi una comarca on està creixent el Jo crec que potser es dóna el cas que aquesta és construcció. [...] turisme i això atreu gent que treballa al riu i a la món ideal, un últim paradís en Als setanta eren gent que fugia, volien construir un la transició i estaven desen- una comarca molt aïllada. Molts eren activistes en Ara en canvi hi ha de tot, gent que cantats de com havien anat les coses i van fugir. perquè pensen que realment fa ve per qüestions de feina, altres per coherència, de viure en llocs tan concen- falta un reequilibri territorial i la gent ha de deixar que ve simplement perquè té trada i s’han d’ocupar altres zones i hi ha gent al·lèrgia. visió més idealista, es venia Hi ha la diferència que als anys setanta hi havia una aquí a viure de les floretes i del camp, de fet el 80% de la gent que va venir va es molts perquè evidentment de les floretes no es pot viure i tornar a marxar, passaven tot l’hivern menjant pastanagues perquè no havien plantat altra cosa. (6/2, home de 33 anys) No ho sé. Neorural no, perquè no hi ha hagut una tornada al camp real. No perquè no hi ha hagut una tornada al camp real. No ho sé. Neorural no, la gent pagesia, això són casos aïllats de fa anys; ens estem dedicant a la de a la pagesia, alguns tenen parts sectàries que ve ara no es dedica no, fent diferents proves, però viure de la pagesia planta medicinal, o s’estan això fan, això s’està acabant. Per gairebé ni els d’aquí ho aquest sentit, l’única cosa que tenen en comú és la procedència —medi urbà, aquest sentit, l’única cosa que tenen en comú una certa insatisfacció amb la el fet de ser un moviment juvenil i de compartir manera de viure que portaven a ciutat. fons, a diferència del que va succeir als setanta amb el moviment fons, a diferència del que va succeir als setanta perquè gairebé cap dels nouvinguts no es dediquen ni han volgut dedicar-se nouvinguts no es dediquen ni han volgut perquè gairebé cap dels mai al de gent nova com a prou important, tot i que hi ha un punt d'incertesa sobre tot i que hi ha un com a prou important, de gent nova en un retorn al medi definitives o acabaran residències esdevindran si aquestes ara per ara són o de llarga durada les instal·lacions definitives urbà, perquè dependència amb les que estan en estreta i que progressives, ja lentes, tot laborals i d’habitatge. oportunitats principalment,
Els nous rurals del Pallars Sobirà 40 s traslladar laresidènciaazonesrurals. mentre queenl’actualitatéslafeinal’elementdesencadenantdedecisió onades indicantqueelsprimersnouvingutsprimavenlamillorqualitatdevida, d’una combinaciódetotsdosfactors.Hihaquitambédiferenciaentrelesdues de vidarespectealesciutatsil’altral’atractiulafeina.Sovint,però,estracta gent dezonesurbaness’instal·lialPallars, quesón,d’unabanda,lamillorqualitat 4.2.5. Motiusqueimpulsenlagentainstal·lar-se alPallars manca demàd’obra. fortament afectadailamajorpartdelsnegocisactualsnopodrienfuncionarper fenomen perquèsenselagentnouvingudal’economiadecomarcaesveuria d’esquí. (2/1,homede45anys) tota lainfraestructuramuntada:hotels,empresesd'esportsd’aventura,estacions cop iensquedéssimnoméslagentdecomarca,nopodríempastirarendavant Sí queespotparlardefenomen,perquèsiaratotaaquestagentmarxessin és diferent.(6/2,homede33anys) en grupcomabans,veabuscarfeina,noesdedicaalcampinitansolshointenta, mentalitat, perquèlagentésmoltméspràctica,oegoista,novetant S’expliquen anècdotesmoltdivertidesdedesconeixementtotal.Iara,potserper ciutat, iniciarunanova vidaperfugirdelpassatosenzillament canviar-lo,poder El mediambient,elcontacteambla natura,lesdificultatsactualsalavida anys) de vidaatotsnivells—social,laboral, mental,espiritual...(5/1,homede29 que elsempenyamarxarésunacerca desesperadapermillorarlasevaqualitat insostenible. Lescausesimotiuspoden sermúltiplesimoltdiversos,peròallò que fuigdelseumedinaturalioriginari perquèlasevasituacióse’lsfadeltot presents enelsseusrespectiusllocsd’origen.[...]Comjaheditabans,són gent que desdelseupuntdevistaencaraestanvergesiimmunitzadesdels mals ofega, del’anonimat...,Per aixòesrefugienencomarquescomelPallars Sobirà, la ciutat,desevafamíliail’afanyd’independitzar-se,d’unestilvida que els d’alguna cosa:perexemple,podenfugirdel’estrèsilafortacompetitivitat de La gentqueelprotagonitzasónindividusque,desdelmeupuntdevista, fugen amb lanatura,llibertatil’esport.(1/1,donade29anys) la gentjoveiquepreconitzasocietatd’avuiendia:culturadel’oci,elcontacte Aquests dossectorsdestil·lenunsvalorsmoltpropersal’educacióqueha rebut d’estiu id’hivern—atrauespecialmentlagentjoveurbanatambéautòctona. i neu.Enaquestsectorhihanecessitatdemàd’obratemporal—temporada de lafeina,elsúltimsdeuanys,lligasobretotalmóndelturisme,esports deriu Crec queesdeubàsicamentaldesenvolupamentturísticdelacomarca.L’augment Hi habàsicamentdosmotiusquesegonslagentautòctonafan Una afirmacióforçainteressantdestacaelfetqueésfactibleparlarde
41 Els nous rurals del Pallars Sobirà s Pel que fa al punt de vista dels nouvinguts que han abandonat la ciutat i han que han abandonat de vista dels nouvinguts que fa al punt Pel el desig exprés i l’esperança de canviar alguna La majoria manifesten terra, i tota la simbologia de la vida rural —la La vida en un entorn natural Vaig marxar de Sabadell perquè no m’hi acabava de trobar bé, no trobava una Vaig I aleshores com que des futur. un feina que em satisfés ni una manera de buscar-hi la muntanya, i sempre m’havia agradat molt de petit pujava aquí a estiuejar, a la muntanya. Bàsicament, doncs tenia com la dèria de poder anar-me’n a viure buscar-me una feina fora, a la mentre era a Sabadell ja feia molts dies que volia venir a parar aquí al Pallars. muntanya. En principi a la muntanya i després ja vaig la gent del poble i de la vall De petit, a l’estiuejar a la vall Farrera, coneixia molt buscar una feina aquí i... venir a molt enamorat. Vaig i m’agradava molt; n’estava (2/2, home de 27 anys) la vaig trobar. agradat més un altre tipus de Jo vaig marxar de Barcelona perquè sempre m’ha sempre, sempre he estat sortint vida que no és el de la ciutat; tot i que hi he viscut he pogut. Sortint de la ciutat tots els caps de setmana, tots els dies, sempre que vacances, passar els caps de perquè m’agradava bastant sortir a fora... per les setmana fora... o a la muntanya o on fos. Em mola més la vida a “l’aire lliure”, buscant dintre de Cata- d’alguna manera. I vaig venir a parar al Pallars per dir-ho lunya la part més allunyada, més muntanyosa i més escabrosa... [...] Vaig fer realitat els somnis, la tranquil·litat, el silenci, l’amor. Segurament té relació té Segurament l’amor. el silenci, la tranquil·litat, els somnis, fer realitat tant un aspecte no considero que sigui econòmiques, malgrat que amb causes nova moda de la social relacionat amb la més aviat un aspecte econòmic sinó etcètera. dels esports d’aventura, amb la natura, la repercussió vida en harmonia de 30 anys) (15/1, home anat al camp per instal·lar-s’hi, ho fan perquè d’alguna manera no els satisfà el ho fan perquè d’alguna manera no anat al camp per instal·lar-s’hi, de vida a la ciutat i pugen a la recerca d’un projecte tipus de vida que duien de cadascú, tan divers com diverses són les personalitats alternatiu, que pot ser de la muntanya i el camp. però sovint lligat als valors tot allò que que no els satisfà de les seves vides, fugint de cosa, o unes quantes, oportunitat urbà, i aquest canvi de vida és viscut com una no els agrada del medi casos i/o personalment en alguns una possibilitat de realitzar-se per créixer, professionalment en d’altres. la solidaritat...—, en la natura, la tranquil·litat, l’harmonia, la comunitat, pel consumisme, l’estrès, contraposició al model de vida urbà —caracteritzat social, la la contaminació, la burocratització generalitzada de la vida l’atur, els motius principals que im- competitivitat, l’individualisme...— són sovint rural. No es tracta d’una ins- pulsen els nouvinguts a instal·lar-se en el medi entrevistats que s’han instal·lat al tal·lació a cegues, ja que tots els nouvinguts ja sigui com a turistes que pujaven de coneixien la comarca prèviament, Pallars referències de coneguts que ja vacances, com a treballadors temporals, o per hi estaven instal·lats.
Els nous rurals del Pallars Sobirà 42 s ment relacionadesambelmediil’entornnatural. —majoritàriament jove—ilaclaravocaciópertreballarenactivitatsestreta- tenen encomúéslaprocedènciadelmediurbà,mitjanad’edat altres hanesdevingutoestanesdevenintdefinitives. motivació puramentlaboralial’estacionalitatd’aquesttipusdefeines,moltes les instal·lacionshanestattemporalsiesporàdiques,estretamentlligadesauna s’haurien pogutassoliraciutat.Malgratquedinsd’aquestcol·lectiumoltesde a moltsd’ellselshapermèssatisferunsdesigsprofessionalsquedifícilment augment dellocstreballhasignificatunaoportunitatlaboralforçaatractiva; al mediurbàtornaaserlamilloropció. individuals sovintsegueixencaminsforçadiferents.Ienalgunscasos,elretorn cions, l’experiènciaensmostraquedepenentdemoltsfactorslestrajectòries fer elpasirealitataquestcanvideresidència;totque,enigualtatcondi- lloc. Ruralono,elcasésquelagentmarxa.(10/2,homede28anys) les ofertesdetreball,elslloguers...potportaradecidirmarxarcapunaltre el cotxeivaiganarapararalPallars. Aixídesenzill.Alesciutatshihamassagent, és unabonaopciópertrobarfeinadeseguida.Vaig agafarlamotxilla,vaig Vaig marxardelmeullocd’origenperlaquantitatdegentquehihavia.ElPallars prova. (5/2,homede29anys) ho vaiganarpreparanttotperinstal·lar-mel’anysegüent.Elsestiusvanseruna començar avenirtreballaralsestiusiquanvaigveurequem’agradava,doncs 27 anys) busca unamaneradeguanyar-selavida mésestableibona.(2/2,homede una cosabastantprovisional,feina així.Lagentaprènelsoficisdeperaquío manera deviurequenosiguinels esports d’aventuraperquèpensoqueés lliure, ambesportsd’aventura...Lagent ques’instal·ladefinitivamentjabuscauna baix. També peltipusdefeina.Aljoventlicrida moltelfetdetreballaral’aire ciutats perquècadacops’estanmassificantmésilagenthiestàmalament a del bosc,itotaixò.Aquestésundelsgransmotius.Lavidarural.Fugir deles hi hatotalaideologiaaquestadeviureamuntanya,méstranquil, viure La gentjovebuscafugirdelesciutats,iunavidadiferentalabaix. Aquí (5/2, homede29anys) motius, diguem,deltipusdevida.Però ami,eltipusdefeinaemfeiaforçagràcia. de feralgunacosaquealmenysami...Ellavaserdiferent...veniamés per que nohaviaestatfinsaleshoreselfeia.Sabenthiunapossibilitat doncs oalriu,treballarambelscavalls,cosesquem’agradessin... Hi havial’atractiuque,amipersonalment,semprem’haviaagradatdetreballar És difícilparlard’uncol·lectiuhomogeni,peròentotcaselquesí Per alguns,elsmésjoves,l’augedelsesportsd’aventurail’important Una oportunitatlaboraléssovintunmotiudepesprouimportantper
43 Els nous rurals del Pallars Sobirà s En definitiva, l’accés a un habitatge de propietat i una feina estable són els En definitiva, l’accés a un habitatge de propietat Pràcticament tots els nouvinguts que fa uns anys que resideixen a la nouvinguts que fa uns anys que resideixen Pràcticament tots els Els nouvinguts de més edat, normalment parelles ja formades a la ciutat, parelles ja formades de més edat, normalment Els nouvinguts Definitiu. No veiem ara de marxar i tornar d’on venim. Què va, al contrari, Definitiu. No veiem ara de marxar i tornar d’on i penses en... Et vols instal·lar; penses a buscar una casa que sigui de propietat, hi ha Però millor que es pugui, és clar. el instal·lar bé, com mola instal·lar-se, més satisfet del dia a dia aquí dificultats, costa, mica en mica... Jo em sento molt havia tingut feines supermaques, que a la ciutat, tot i que mai m’havia faltat la feina, i guapes... però m’omple i havia tingut moltes coses que es poden considerar de 29 anys) molt més el dia a dia aquí que el d’allà. (5/2, home constantment: ostres, Aquest és un dubte molt gran perquè t’ho vas plantejant estic cansada de pagar lloguer, si visc aquí sempre ¿jo viuré aquí sempre? Perquè No estic de lloguer. Perquè val més que busqui una cosa segura, i una feina fixa. és quedar-me a viure, l’únic és ho sé, no en tinc ni idea. De moment la intenció difícil vivint aquí. (8/2, dona que no se sap mai; per la feina, sobretot. És el més de 26 anys) Sí, estàvem tips de la ciutat. I allà buscàvem també obrir un negoci, però és molt també obrir un negoci, de la ciutat. I allà buscàvem Sí, estàvem tips aquí enorme i no podíem de cap manera. I vam pujar difícil. La competència és aquí a estiuejar i res, tot va sortir l’oportunitat. Veníem dalt perquè senzillament dona que hi havia el forn que es llogava i cap aquí. (4/2, parlant va sortir el tema de 27 anys) dos aspectes que més condicionen la residència definitiva dels nouvinguts a la dos aspectes que més condicionen la residència norma general, aquells que han engegat un negoci o tenen un comarca. Per com a definitiva. I això, sens habitatge de propietat veuen la seva instal·lació els vincles familiars amb gent dubte, va molt lligat a l’edat, el poder adquisitiu, país, els lligams i responsabilitats autòctona, normalment quan la parella és del familiars i els anys de permanència a la comarca. 4.2.6. Plantejament temporal de la instal·lació 4.2.6. Plantejament definitiva. el desig que la seva instal·lació esdevingui comarca manifesten d'incertesa, de futur gairebé sempre té un punt Malgrat tot, la seva visió per diversos factors, habitatge i ja que la instal·lació definitiva està condicionada en un habitatge de lloguer o tenen feina principalment, i els més joves, si estan de riu o de neu o en qualsevol una certa inestabilitat laboral, ja sigui als esports gaire clar. feina de temporada, no veuen el futur a la comarca han fet el pas quan han trobat una oportunitat laboral que els oferia més esta- oportunitat laboral que quan han trobat una han fet el pas a la recerca de més de feines, sempre més no, han anat canviant bilitat. O si i personal. estabilitat laboral
Els nous rurals del Pallars Sobirà 44 s sense plantejamentsdefutur, peròpassaatenir-ne quanalgúvoltenirl’estabilitat estacionals, jaqueaquestfetno téimportànciaquans’ésjoveiesviualdia, que nosónfeinesambfuturés el fetqueestractidefeinestemporada, esforç físicquenomésespotfer quan unésjove.Altrescausesquefanpensar joventut, quenotenenunfuturgaire clarperquèsónfeinesquerequereixenun professions sóntasquesvocacionals moltlligadesaunaetapadelavida, quen aaltresactivitatsprofessionalscoincideixenafirmarque aquestes 4.2.7. Futurdelsjovesnouvingutsdedicatsalsesportsd’aventura altres aspectes. a lacomarcaésbona,jaqueaquestesmancancesesveuencompensadesper tot iquemaitanimportantperplantejar-seunretornalmediurbàsil’adaptació dificultat peralesrelacionssocialsesvalorencomuninconvenientimportant, trobes, peròmentrenot’hilamardebé.(3/2,dona41anys) [...] Éselproblemamésgreuquehiveus.Te’n recordesquant’hi un problemadelpoble,sinóqueésgeneraldelacomarca. important. Ambcosesaixímoltpuntuals...Sobretotenl’aspectesanitari. Noés en situacionsdemalaltia.Ésaquíquandius:onestic!Quanésunaurgència Ens hemtrobatambunparelldecosesiestàsmoltpenjat,ésquant’espantes; potser síquet’hoplantejaries,nopertu,sinópelnenisietpassaalgunacosa. no hoentens.Ofasuncanvigrano...jaensenvamplantejaraltre.Ara Però sidecideixesanar-te’n aunpoblemésgranpensesquèperferelcanvi, n’hi hamassaaquídalt.(8/2,donade26anys) et diguires;peròdesprést’adonesquenecessitesrelacionar-te,ifercoses.No faltar. Bé,elprimeranybé,perquètambéenfugia,detotallò,d’allòqueningú i quenoveusningú...ostres.Lesrelacionssocialscosten,éselméstroboa collonut. Perquè ésmoltdifícilviureaquíquanvénsdebaix,molt;noméspelfred, I llavors,siaixòemfacanviardelloc,doncsnohosé;fes m’ha anatmoltbé;tresanys,peròarribaunmomentquedius:aixònopotser. estat treballantdelquefos,hoteleriaéselméshiha.Durantunaèpoca que resperaixòdelafeina.Perquè finsaram’haanatmoltbé;m’headaptatihe Els avantatgesdeviureaquísónmoltgrans,peròelsinconvenientstambé.Més definitiva. (6/2,homede33anys) i tants,javeamblaidea,osiportaaquíunsanys,defersevainstal·lació potser amblagentmésjove,devintipocsomenys,gran,trenta tant temporalitat,gentquenomésveatreballardetemporada,aixòesdóna posat unnegocienfuncionament,aixòésunaapostadefutur. Aquíhihadetot, principi ésdefinitiu;potserelfetquehomarcalacomprad’unavivendaihaver Mai sesap,això,ésmoltdifícildir-hoaraquehihatantamobilitat,peròen La majorpartdelsentrevistatsautòctonsielsnouvingutsquees dedi- Per contra,lamancaderecursossanitaris,elreduïtventallculturali
45 Els nous rurals del Pallars Sobirà s (8/1, home de 71 definitiva en el Pallars, otros se van haciendo autónomos. construcción, servicios… Se lo plantean cuando se van planteando su residencia van dejando los deportes de aventura y se van dedicando a trabajar en hostelería, plantean, pero poco a poco van formando pareja y van pensando en el futuro, Entre els nouvinguts que es dediquen a altres activitats professionals, Entre els nouvinguts que es dediquen a altres no puede estar haciendo bajadas por el río… Mientras están sin pareja no se lo 60 al mes, cuando estás aprendiendo. [...] Si te lo pasas bajando ríos y lo otro, pueda haber en el país. Lo que sí está claro es que una persona con 30 o 35 años ganar 200.000 pesetas al mes que ponerte de aprendiz de carpintero y ganar De aquí a unos años esta gente se irá encajando en trabajos más estables que esquiando y bajando en barca. [...] Es mucho más fácil ponerte a bajar el río y en la pequeña industria que hay, incluso hay algunos que se dedican a la ramadería. todo el año y... miran para atrás y ya tienen 30 años y se han pasado diez compartiendo con otros trabajos temporales como construcción, agricultura, o Suben jovencillos de 18 o 20 años, esto es divertido, tirarte por el río y esquiar anys) anys, quan ets jove, perquè Ho té molt fotut. Això és molt bonic per cinc o deu però molts pocs d’ells aconseguiran fer-se és un tema que... estar de monitor... botiga d’esports per ser que muntin una un lloc de treball per sempre a Sort. Pot o portant o gestionant una petita empresa, portant l’administració subministrar... això serà un de molts, clar, la logística de l’empresa, però ja no tocant el riu. Però de paleta o del que trobin. que ho aconseguirà. Els altres hauran de buscar feina treball temporal realment no té una continuïtat, això està claríssim. És un Però i para de comptar. 40 anys sense ofici ni benefici i [...] És una feina que deixarà persones amb 30 o no sabran fer res de res... no sabran fer de paletes, no sabran fer de manobres, autoocupació o el seu negoci a menys que algun sigui espavilat i es munti la seva són els però són els que menys. I aquests o el que sigui. Això també pot passar, són molt pocs casos. (3/2, home de que ja marquen la seva residència aquí. Però 45 anys) Mucha gente puede ir trabajando tanto en deporte de nieve como de aventura y Jo diria que per una persona jove és un magnífic començament de la seua jove és un magnífic començament de la Jo diria que per una persona anem creixent i la treball practicant i vivint l’esport. Tots activitat dins el món del el ritme de les nostres activitats, alguns es quedaran mateixa vida ja ens marca haurà estat un lloc de pas. (2/1, home de 45 anys) a la comarca i per altres trobem algunes expressions que diuen molt de l’estereotip de persona que trobem algunes expressions que diuen molt sovint s’associa als esports d’aventura. econòmica necessària per formar una família, comprar una casa o obrir un una família, comprar necessària per formar econòmica la comarca serà sovint es pensa que adduïts anteriorment motius negoci. Pels no hi faran arrels si no joves i molts d’ells etapa de la vida d’aquests només una tipus de feina més no busquen un altre un canvi professional, es plantegen sector o no tenen prou destaquen dins del no algun altre sector, estable en engegar un negoci propi. econòmica per iniciativa i solvència
Els nous rurals del Pallars Sobirà 46 s l’opció deviurealdiaigaudirelpresent. presenta incertperalamajoriadelsques’hidediquen,algunsd’ellsprenen al riu,senseestarencontactedirecteambelriuolaneu.Malgratquefutures de mantenimentoconducciódelsvehiclesquetraslladenelsturistes negoci propiotreballarenlamateixaempresafentfeinesafins,comtasques pensen queaquesttipusdefeinaofereixunessortidescommuntarunpetit ha méssortida,llavors.(5/2,home de 29anys) fer unsanyselquetuvolssacrifiques el quedesprésnoetmolaperòbé,jahi sortida moltdignaperòquealamillor noetvedegustfer. Però bé,acanvide o hihaunasortidaperpart; els altresacabaremal’obra,queésuna mil. Ibé,peratotselsqueestem treballantalràftingnohihaunasortida, mateix, sit’hoplantegesdius:vayabatalla. [...]Siésunacosanova,d’entrebancs alguna cosa.Hihaaltressortides,nonomésl’hoteleria.Elquepassaés ara curres unamica,espodenmuntarsèried’explotacionsagrícoles, per dir comercialitzar-ho perquètéunmercatambmoltademanda,doncs... si t’ho una cooperativadeplantesmedicinalsimuntesdestil·leria,tenslaforma de aquests cursosd’herbesmedicinals,quesónunasortidamoltbona.Situmuntes molt, comatotarreu;hihacosesd’agriculturaques’estanpotenciant ara muntanya demoltspaïsosons’hafetunareconversió.Laramaderiaha baixat coses perferquenos’hanfetiespodenfer, idefethihaaltresllocsd’alta agrícola tindriasortidesperòveigquehihamoltpoquesajudes.Jocrec hiha gran negoci.Sihihaméspoblacióigualseràfàcil,obuscar;joenel tema però n’hi ha.Éstenir-ne ganes;desdemuntar-te unpetitnegociamuntar-te un la universitatperaixò.Però crecquehihaunessortides,nosónmasses, Mira, joemdedicoaaixòbàsicamentperquèm’agrada.Amés,vaigdeixar estar per sobreviureenaquestescondicionsdetreball.(7/2,home29anys) empresaris siguintanpocencertatsivalorinl’esforçquelagenthadefer si unresponitépaciènciavaaconseguintelsseusobjectius,llàstimaquealguns estic bé,treballoambgustipucdirqueemsentobéalamevafeina,poc 8, 9o10horesdiàriesalsmesosd’estiudurantsisdiesalasetmana.Araperara com passaatotalacomarcaelssousnosónquepertoquenunajornadade mateixa empresaitotquedevegadestenimlesnostresdiscussionscrec millor viureeldiaaigaudirdelpresent.Enmeucasportosetanysla l’empresa ontreballo,deconductoroquisapquè.Demomentcrecqueés això noemveigamb40anysbaixantbarques.Potser fentelmantenimenta muntanya iemcontinuaagradantelmedi,l’esporttracteamblagent.Tot i Porto setanystreballantalriu,pràcticamenttotselsesportspossiblesderiui joves ésperquèelnegociseu.(4/2,donade27anys) major partdelagentquefaaquestesfeinesésmoltjove.Elsnosóntan pècie d’afició.Però jocrecques’hoagafentotscomacosatemporal [...].La llorando. vengas relativament fàcilenelsentitqueestàstreballantunacosaéssies- no después Jo crecquehofanpersortirdelpas.Ésunamaneradetenirdinersd’una pero bailao, lo quiten te de 31anys) que mira pues Per contra,algunsdelsnouvingutsqueesdediquen a aquestesactivitats (1/2,home
47 Els nous rurals del Pallars Sobirà s Tot i que immigració i emigració poden tenir resultats econòmics dife- i que immigració i emigració poden tenir resultats Tot moments ambdós factors s’han Sobirà sembla que en aquests Al Pallars Els més optimistes, però, tenen intencions de dedicar-hi tota la vida, ja Els més optimistes, però, tenen intencions Altres, però, normalment quan ja fa uns anys que viuen a la comarca, ja fa uns anys que viuen normalment quan Altres, però, Jo sóc dels que penso: «Amb seixanta anys seré capaç de portar gent a fer un Jo sóc dels que penso: «Amb seixanta anys seré que és la teva feina, és el teu barranc». Simplement s’ha de ser prou conscient Jo tinc amics espanyols i francesos que són t’has d’entrenar. ofici, t’has de cuidar, han sigut prou intel·ligents guies de muntanya amb seixanta anys, simplement però és El riu és dur, preparar. per saber que és la seva feina i s’han de cuidar i El que penso és que treballar amb gent molt jove, jo tinc 28 estirar... abrigar-te, 20, 21 o 22, que potser sí que anys però els meus companys de feina en tenen s’ho pren d’una altra manera, se’n cansen i se’n van, però la gent que és més gran com un ofici. (10/2, home de 28 anys) En el meu cas, fins ara he estat treballant i estic treballant a la neu però la meva i estic treballant a la fins ara he estat treballant En el meu cas, d’aventura, i tot el que són els esports al futur és deixar-ho, visió de cara i més és la manera de guanyar-te la vida més estable aprendre un ofici, perquè si no et bellugues en aquest sentit, ho tens que Penso segura i més de per vida. En el clar que els esports d’aventura no són una feina definitiva. està Perquè clar. començo a aprendre l’ofici A la primavera faré de fuster. meu cas, l’any que ve ja molt però... no et sents estable en neu m’agrada tinc claríssim. La ho de fuster, cap estació. més cent que s’ho planteja i un altre tant per cent, els que hi ha un tant per Penso A mida que vas creixent et vas fent totes aquestes joves, que no s’ho planteja. et a mida que sempre. Però jove... penses dedicar-t’hi preguntes, però quan ets de 27 més necessitats t’ho vas plantejant. (2/2, home vas fent gran i vas tenint anys) rents, en general es considera que un increment de la població és senyal d’una rents, en general es considera que un increment que els residents i els nous tendència econòmica favorable o del sentiment mentre que una disminució de la habitants tenen una bona qualitat de vida, desfavorable o d’una qualitat població és el resultat d’una situació econòmica de vida mediocre. combinat perfectament i, a més d’una qualitat de vida acceptable, les, 4.2.8. Repercussions del fenomen a la comarca que per ells és tracta d’un ofici. comencen a plantejar-se aprendre un ofici que els ofereixi més estabilitat un ofici que els ofereixi a plantejar-se aprendre comencen laboral.
Els nous rurals del Pallars Sobirà 48 s 16 negatives delfenomen. social, totiqueésenaquestsegonaspecteonapareixenlesrepercussions a lacomarcadegentnouvinguda,tantenl’aspecteeconòmiccomel al sectorturísticiespecialmentalsesportsderiuneu circumstàncies econòmiquestambépassenperunmomentexcel·lent,gràcies onada sónmenysdonatsaprendrepartenaquestamenad’actes,esmouen més que elspermetinhabitantsdelspoblesonhananataparar. Encanvi,lasegona molt mésparticipatiusentotamenad’actes,aixòsí,depenentdelgraud’implicació Socialment, comhedit,lagentdeprimeraonadamigratòriahanestat isón la vida. laboral, alcontrariqueelsautòctons,méspartidarisd’unafeinafixaiper atota neorurals haestatmoltbeneficiosa,perquèsóngentqueacceptenl’estacionalitat de comprarproductesperalasupervivènciailaboralmentl’aportaciód’aquests pels paresdelsnouvinguts.Elconsumlògicamenttambés’hinotaperlanecessitat més econòmics.També esprodueixenalgunesvendesquesolenestarfinançades En l’habitatgerepresentaunaugmentconsiderabledelslloguers,sobretot d’alegria. (3/1,homede26anys) i l’envellimentdelapoblació,peròelsnúmerosnosóntampocpersaltar Quant alademografia,l’impacteéspositiupelquefalluitacontrapèrdua El seunivelld’exigèncianoésmoltelevat...comheditabanspassenambpoc. sense fergairesescarafalls. hi sóniqueengeguenactivitats,cosacomheditabanséspositiva,però ma contral’AutopistaElèctricairevistescom culturals, emsemblaqueaquestagentestàdarrered’iniciativescomlaPlatafor- Compten comaneoruralselspenjatsqueviuenSort?Pel quefaalesactivitats mercat laboral,sidecaspelquefaalamàd’obraielsmonitorsd’esports... passen ambelquepoden,peròunaltrecop,nos’hanotatgairel’impacteen alguns empreguntodequèviuen...inosésivalméssaber-ho.D’altres que mésaviatpassenambpoc.Comdiuunllibretincperaquí, El consumdeserveisiladespesanocrecques’hagivistgaireafectat...Sóngent culpa delsquetenensegonesresidènciesnopasneorurals. Pel quefaal’habitatge,hapujatmoltdepreualsúltimsanys,però és mésaviat anual delquals’estimaen180,3milionsd’euros aLleida)ilaconstrucció.»( un llocavantatjatenelrànquingdenegocisque generenmésriquesaalPirineu,darreredel’esquí(l’impacte és d’entre600.000i700.000pertemporada. Aquestesxifressituenelsectordelsesportsd’aventuraen es calculaen16,8milionsd’euros(uns2.800 depessetes),ielnombremitjàd’activitatscontractades fet lesmateixesempresesalPallarsSobirà.Lafacturació directa,elvolumd’ingressosd’aquestesempreses, d’aventura ésd’uns82milionsd’eurosal’any (13.600milionsdepessetes),segonselscàlculsquehan «Lafacturacióindirectaqueaportaalsectorturístic icomercialdelPirineudeLleidaelsectordelsesports 2002). con menos con La gentdelpaís,enlíniesgenerals,consideramoltpositiveslesaportacions . SegurquecadamésestraguenlaIntegral...ecs!Pel quefaalafeina, Lo Gargall Fer Gargall Lo . Ésadir, esnotaque 16 . La Mañana La Vive mejor Vive , 24d’abrilde
49 Els nous rurals del Pallars Sobirà s especialment de població jove especialment de població aconseguir serveis associacions obertes en nuclis petits Increment de cursos i activitats educatives Increment de la demografia, Els nouvinguts volen imposar el seu Realització d’activitats culturals , Increment de les possibilitats de turístic relacions socials Com es pot observar al quadre, les consideracions positives envers el Com es pot observar al quadre, les consideracions com a clan i desconfien més dels autòctons; els veuen sempre com a amos, dins com els veuen sempre autòctons; més dels clan i desconfien com a se’ls ha d’agrair que l’educació i a la demografia que fa a feina. Pel i fora de la però per contra encara vius gràcies a ells i moltes escoles continuen molts pobles entre ells, ja que s’acostumen a aparellar matrimonis mixtes, hi ha molt pocs teixit social de la comarca. el seu ingrés en el cosa que dificulta estan en constant són individus que protagonitza aquest fenomen La gent que ells mateixos. En la bé en primer lloc amb la recerca de trobar-se moviment a en un sentimentalismes de lligar-se de per vida seva mentalitat no hi entren de 29 anys) (5/1, home un de millor. indret si en poden trobar Augment de lloguers, compres Augment de la natalitat Creació de noves empresesIncrement de serveis i infraestructures rurals Manteniment d’escoles Increment d’activitats culturals i fenomen giren entorn del fet que donen un benefici per a la gent autòctona, és fenomen giren entorn del fet que donen un a mantenir la demografia i l’economia de la comarca i per tant la ajuden a dir, recursos i infraestructures que seva presència ajuda a dotar el territori de aquest darrer que els nouvinguts s’aconsegueixen a força de pressió social, fet destaquen especialment en les seves intervencions. en l’accés a habitatgesa l’accés en al marge de la població autòctona Acceptació de l’estacionalitat laboral Increment de la pressió social per NegatiuIncrement de la competència pels llocs de treballIncrement de la competència criteri Negatiu i rehabilitacions d’habitatges Existència de mà d’obra per treballar especialment en el sector ASPECTE ECONÒMICPositiuIncrement del consum ASPECTE SOCIAL Positiu Quadre resum de les implicacions positives i negatives del fenomen Quadre resum de les
Els nous rurals del Pallars Sobirà 50 s destacar: posats enmarxapergentnouvinguda;entrealtresexemples espoden el fetquelamajorpartdenegocislligatsal’artesaniaagroalimentària són que elsautòctonsnoduenaterme.Alacomarcaésespecialmentdestacable desenvolupament local,isolenferactivitatslligadesal’artesanial’agricultura projecte. empresaris queestimavenelseullocd’origenerainadequatperfer no sónnecessàriamentmarginalsnifugendelsistemaurbà,devegades No es cualquiera el que sube aquí. El que sube de fuera ya sube con ganas de 31 anys) ganas con sube ya fuera de sube que El aquí. sube que el cualquiera es No vall ilacomarcamolt.(2/2,homede27anys) potser hanvingutambmésiniciativaquelagentd’aquí,iaixòhaenriquitmolt treball. Ialavegadas’haenriquitvalldejoventid’iniciatives.Lagentfora una necessitatdevolumgent.Haestatunintercanvifeinaifalta de gentjoveques’hainstal·lataquí,hafetarrelsaquí.També vulguisonoés quedava empobrida,unamica.Haafectatpositivamentenaixò,laquantitat Abans lajoventutestavaunamicacomparada.Moltagentmarxavaicomarca una micamésperpoderserviralmàximatothom.(4/2,donade27anys) que aniràportantalallargatambéésaixò,méscompetència,itotsensmourem pujant mésgentitotlescosess’aniranmoventmoltmés.Suposoquelael Si vapujantmésgentesperemqueeltemasanitari,perexemple,millori.Isi hacer algo que no ha podido hacer abajo en la ciudad por lo que fuera, porque fuera, que lo por ciudad la en abajo hacer podido ha no que algo hacer RamonBaylina,queprepara neulesartesanesaSort. — Cal Quim, pastisseriaartesanasituadaaRiberadeCardós. — LaRosetadeGavàs,onJesúsCaravaca,quevaarribaralacomarcal’any — CasaPau d’Estaon,onescultivenpetitsfruitsisen’elaboren confitures — LesmasiesdeLlaràs,onescultivenplantesaromàtiquesimedicinals — era mucho más caro, porque había mucha competencia y aquí es donde puede donde es aquí y competencia mucha había porque caro, más mucho era probarlo. Por ahora muy pocos fracasos, creo. La mayoría de las cosas que se que cosas las de mayoría La creo. fracasos, pocos muy ahora Por probarlo. han puesto en marcha, poco o mucho, han tirado para adelante. para tirado han mucho, o poco marcha, en puesto han Aquestes personesconstitueixenunrecursformidableperal La gentautòctonahauriadetenirencomptequeelsforanss’instal·len formatger. poden observariadquirirquadres delaRosaVilalta,donadelpastori 1982, comercialitzadiferentsclasses deformatgeartesàcabraies per comercialitzar-les. de l’agriculturaecològica. que posteriorments’envaseniescomercialitzen,seguintelsmètodes (1/2,homede
51 Els nous rurals del Pallars Sobirà s dediquen a l’elaboració artesana de tota classe d’embotits del país. dediquen a l’elaboració nous. sana on s’elaboren actualment uns 45.000 kg de formatge i una agro- 45.000 kg de formatge actualment uns sana on s’elaboren productes de propis, altres a més dels formatges botiga on venen, les cinc famílies ramaderes ha permès fixar al territori qualitat. L’empresa quatre llocs de treball. sòcies de l’empresa i crear Així mateix, en l’aspecte laboral, els nouvinguts representen mà d’obra, Així mateix, en l’aspecte laboral, els nouvinguts molt positives les En aquest ordre de coses, els nouvinguts consideren Així mateix, al Pallars Sobirà els nouvinguts no s’han dedicat únicament a Així mateix, al Pallars També hi ha, però, empresaris autòctons que es dediquen a aquest dediquen que es autòctons empresaris hi ha, però, També — es Sobirà i Carnisseria Pujol carnisseries Carns i Embotits Pallars Les — d’Altron. Peça artesanal de caire familiar La formatgeria La — i mató. Joanet d’Ainet de Cardós, que elabora iogurts Casa — galetes de La Lionesa de Sort, que prepara i comercialitza La pastisseria — La formatgeria El Tros de Sort, una planta moderna de fabricació arte- planta moderna de de Sort, una — formatgeria El Tros La Jo crec que en general, en un lloc en què hi ha demanda de personal i no hi ha Jo crec que en general, en un lloc en què hi ha demanda Ara afavoreix l’economia d’aquell lloc, així de clar. que vingui gent a treballar atur, són de gent d’aquí, ni molt per ara les empreses d’esports d’aventura, no totes són les entre cometes. Perquè menys, són el motor econòmic de la comarca, els hotels, i que fan moure els que porten més part del turisme, que fan moure (5/2, home de 29 anys) paletes per treballar per als hotels, i els fusters. sovint en sectors on la gent autòctona no vol treballar, principalment en el vol treballar, sovint en sectors on la gent autòctona no que ens trobem en una co- sector hoteler-turístic i de recreació. Recordem per la dificultat de trobar mà marca amb baixes taxes d’atur i que es caracteritza d’obra en sectors determinats. com socialment; tant seves aportacions a la comarca, tant econòmicament hauria de valorar molt més el que que, des del seu punt de vista, la gent del país consideració. Algunes expressions estan fent per la comarca, i tenir-los més en mostren una espècie de ressentiment envers els autòctons perquè se senten poc valorats i no gaire compresos. desenvolupar activitats lligades al sector agroalimentari, sinó que van ser els desenvolupar activitats lligades al sector agroalimentari, la meitat de les empreses introductors dels esports d’aventura; gairebé a la comarca són de persones d’aquest sector que hi ha en l’actualitat nouvingudes. sector:
Els nous rurals del Pallars Sobirà 52 s nouvinguda. dificulten, d’aquestamanera,l’accésahabitatgesencondicions alagent reixen llogarovendrelescasesalsturistes,perquèentreuenmés diners,i molt pocperposarfacilitatsalasevainstal·lació,bàsicamentperquè prefe- nouvinguts enverselsautòctons,perquèconsiderenquelagent delpaísfa anys) Però siésun zona. per alarepoblació,quejocrecéselprincipalperillcorremenaquesta ho veuscomsíqueésdifícil,ot’hoposendifícil.Hihaplansperatotmenys de lloguer, elsméslletjosperquèaltresseranperalcapdesetmana.Vistaixí, sempre, quejahiportaremquinzeanys,seguiremvivintenapartaments molt granambtottancatentresetmana,ielsquehemvingutaviureaquíde d’haver unacertavida.AixòseràBenidormd’aquíadeuanys.Seràcosa Hi hallocperapolígons,apartaments,perònoespensaquehihaurà sigut nouvinguts.(5/2,homede29anys) arribat aaquellspunts,sotamínims,iqueelpersonaldeforahavinguthan això hihaunamicadedesinterès;crecquehagutaltreszoness’ha aquest punt,queéseletfatreurelesungles,iaquínohanvistmai;per mira, comquenos’haarribataaquestasituacióno...iaquí hi havivendestancadesquenosóndeningú,llocsfeinapercobrir. Però tancar unaescola,quèpassa.Aleshoress’ofereixvivenda,feina...iaquí pobles delPirineumateix,s’hadonatadelaCerdanya,queabans evidentment, peròalPallars enprincipilapoblaciójovesen'anava.Enaltres possiblement nos’hiarribaràperquèhisomelsnouvinguts;només, tothom correarepoblaraquellazonaiaquímais’haarribataquestextrem, I enelmomentquèesveuquel’escolahadetancarperfaltagentllavors Bueno, las casas se han hecho con vistas a la gente que viene de vacaciones pero vacaciones de viene que gente la a vistas con hecho han se casas las Bueno, del tema.Ningúenscomptabenbé,no.(5/2,homede29anys) d’un copdemà.Però nosaltres,comquesompoquets,doncsestemfora millor... joconecmoltagentque com n’hi hamoltsaquí,iquetupodràsseguirambaquellaexplotaciódoncsala te d’unainstal·lacióques’estàperdentésd’unpadrínotédescendència, t’ho proposen,comhihaplansd’agricultura,queproposenperencarregar- de deixar-hototperanaracomprar-teunavaca,nohofaràs.[...]Encanvi,si pagès quelagenthihad’aquí,peròambunesfacilitats,evidentment.Situhas no elsaprofita;segurquehihauriamoltamésgentdebaixdisposadaafer coses, ideesnoves,ganesdefercoses;elspratss’estanperdent,lagentd’aquíja no con vista a la gente que viene a trabajar aquí. Eso sí que es un problema un es que sí Eso aquí. trabajar a viene que gente la a vista con no porque al ser casas de veraneo pues no las puede alquilar la gente durante todo durante gente la alquilar puede las no pues veraneo de casas ser al porque el año... y, si las pueden alquilar, los precios son más altos de lo que serían en serían que lo de altos más son precios los alquilar, pueden las si y, año... el otro lado apartamentos para alquilar en temporadas largas. temporadas en alquilar para apartamentos lado otro En l’habitatgeésonsecentrenunabonapartdelesqueixesirecels dels chollo , siésmàd’obra,queelprimerfafaltaaquí,moltes estaria disposadaaferelpas.Però clar, acanvi (1/2,homede31
53 Els nous rurals del Pallars Sobirà s sobre els migrants ocialització amb relació o quotidià dels llocs d’origen ideològic que pot generar conflictes (especialment del medi ambient) Millora de la qualitat de vida respecte a la ciutat amb les pautes de comportament habitual ral per Adaptació a un nou model ment cultu La immigració vistades de la multiculturalitat implica enriqui en un marc de tolerància xoc cultural i/o Potencial relacionats amb la protecció educació... Problemes d’integració Efectes socioterritorials la manca de població Pal·lia Incrementa la natalitat Efectes Rejoveneix la població Aporta mà d’obraAporta recursos humansAugmenta la competènciapels recursos: assistència Precarietat laboral i desprotecció Vulnerabilitat social, habitatge, sanitat, laboral Inestabilitat i convivència Actituds de rebuig part de la poblacióautòctona que implica d’estil de vida res Finalment, els mateixos nouvinguts que treballen al sector dels esports que treballen al sector els mateixos nouvinguts Finalment, És clar que el nivell econòmic de la comarca ha canviat radicalment degut a comarca ha canviat radicalment el nivell econòmic de la És clar que i el consum està pels núvols, el menjar gent. L’habitatge l’arribada de tota aquesta una comparació a Barcelona, per contra els sous són en general és caríssim en no es S’ha de fer un munt d’hores que sobirana merda, desproporcionats. de fent en la majoria dels casos una jornada laboral recompensen el més mínim ni en el qual estàs tan fet pols que no tens temps sis dies, amb un dia de festa i fa que la gent acabi a la llarga avorrint la comarca de gaudir de l’entorn. Això els empresaris de la comarca Crec que en general molts d’ells tornin a marxar. tenen salten totes les lleis hagudes i per haver i tan sols són uns explotadors, se cap per a nosaltres. Som molts els que volem pujar la sort per a ells i desgràcia per tot moltes il·lusions però poc a poc van minvant aquí en un principi amb nostres laboral, evidentment recolzat i amagat pels aquest muntatge i explotació home de 29 anys) estimats dirigents. (7/2, Quadre resum sobre les implicacions d'aquesta migració Quadre resum sobre les implicacions d'aquesta d’aventura opinen que una de les repercussions negatives de la seva arribada repercussions negatives opinen que una de les d’aventura tant, unes condicions laboral i, per l’increment de la competència massiva ha estat precàries. laborals força Identitat / Cultura Socials Demogràfiques Econòmiques
Els nous rurals del Pallars Sobirà 54 s 18 17 una imatgenegativa bé delinqüents.Elsmitjansdecomunicació,aixímateix,endifonen sovint pensin quelagentpujafuigd’algunacosaielsconsideridrogoaddictes o marca gentquetétotsaquellsserveiselsmanquenaells. D’aquíque el fetquealagentdelpaíslisiguidifícilcomprendrequèhibusquen alaco- ciutat. fills alacomarcaésdifíciladmetrequesevaregiópotatreurepersonesde pot serderivadadediferentsobstacles: Integraciódelsnouvinguts,dificultatsd’adaptacióiacollimentala 4.2.9. Subtítol d’unarticledeldiari Amont: per aquestmotiu.(6/2,homede33 anys) teu lloc,quehashagutdemarxarper algunmotiufosc,ipotserhasvingutaquí oportunitats, hihatotselsserveis...També hihaqui pensaquet’hanfetforadel hi algú.Imésquanlaciutatésvistaencaracomellloconhatotes les marxar, noentenencomallàonvan marxar elsseusavantpassatspuguivenir- i totaixínos’entén,perquè,clar, siaquestagent,oelspares d’aquestagentvan No s’enténmoltesvegadesperquèesveaquí,hasdedonarexplicacions 45 anys) part delmón,crecquemosanemglobalitzantenaquestsentit.(2/1,homede idees, cultura…itambéelscentenarsdeturistesqueensvisitenn’hi hadetota peruans, inocrecquehihagicapdiscriminacióperaquestavarietatdegent, d’esports d’aventurahipothavergentdelPallars, deBarcelona,colombians, poble pervindre-se’naviureaquí.Avui,exemple,laplantillad’unaempresa batejat de Als anyssetantaquanalgúdeforaveniaainstal·lar-se alPallars totseguitera nado a 2 años de cárcel por malos tratos». malos por cárcel de años 2 a nado Un conegutrefranypallarèsdiu:«Maibontronc,aiguaamont» Per alapoblacióruralquenohaaconseguit retenirelsseuspropis d) Imatgenegativadesimateixos. c) Malconeixementrecíprocrural/urbà. b) Experiènciespassadesnegatives. a) Prejudicis. Obstacles culturals: La resistènciaquelescomunitatsruralstenenrespectealsnouvinguts comarca amunt. hippy , aquínoenteníemmassabéquelagentpoguésmarxardelseu 18 . La Mañana La de4febrer2001: «Un neorural del Pallars acaba conde- acaba Pallars del neorural «Un 17 , id’aquí
55 Els nous rurals del Pallars Sobirà s Obstacles relatius al marc de vida: Obstacles relatius al a) Falta d’habitatges la ins- que es troben els nouvinguts a l’hora de El principal obstacle de generalitzada tant als nuclis més grans —eix Aquesta és una percepció Els obstacles que es pot trobar la gent nouvinguda, obstacles que ob- gent nouvinguda, obstacles que es pot trobar la Els obstacles El lloguer, la vivenda, també és un problema, que han de pagar un lloguer, que al és un problema, que han de pagar un lloguer, la vivenda, també El lloguer, que s’han d’ajuntar tres o principi no poden viure independitzats sinó lloguer, Ara costa trobar quatre a viure al mateix pis per pagar menys de lloguer. també ens trobem en una situació que estem en abans no costava tant, però clar, una persona per això. Perquè una zona turística i que el lloguer té un preu només més llogant-lo a l’estiu que busca un lloguer per a tot l’any i el llogataire es treu A part, s’han Aleshores hi ha molta gent que no lloga tot l’any. si el lloga tot l’any. es pot generalitzar però hi ha creat mala fama de no tractar bé l’habitatge, no mai més perquè li han deixat gent que ha llogat al principi i després no ha llogat justos per pecadors. (14/1, ja se sap, després paguen el pis destrossat, i clar, home de 33 anys) de lloguer per a tot l’any amb Jo crec que en general costa trobar un habitatge És el primer entrebanc si vols, unes condicions que estiguin a l’alçada, és difícil. un lloc. [...] Que tots sabem de perquè si no tens on viure no et pots instal·lar en luxe, si vols, però apartaments sobres que estem rodejats d’apartaments no de molt macos amb totes les condicions i aquests no te’ls lloguen perquè és menys rendible i... els que et lloguen solen ser els que no estan arreglats, els que no tenen mobles... i a la porta del costat a la millor en tens un que dius, carai, i no és rendible. aquest per què no me’l lloguen... però clar, Aquí és més pobre el país, la vida és més miseriana. Aquí som més curts que no som més Aquí és més miseriana. el país, la vida més pobre Aquí és anys) (12/1, home de 78 pas a la capital. tal·lació és la dificultat de trobar habitatge de lloguer, a causa principalment de trobar habitatge de lloguer, tal·lació és la dificultat les dificultats de compra són importants zona. També de l’auge turístic de la nouvinguts al baix poder adquisitiu de la majoria dels d’habitatges, perquè del fet que hi preu dels habitatges com a conseqüència s’hi ha de sumar l’elevat ha molta segona residència. poblets de les valls laterals. Sort, Rialp, Llavorsí, Esterri...— com als petits gent hi influeix la situació econòmica dels nouvinguts —normalment També inicial que provoca la jove i amb un baix poder adquisitiu— i la desconfiança en alguns casos per l’aparença seva arribada; aquest aspecte es veu agreujat s’ha creat d’ells, i també per les física d’alguns nouvinguts, o per l’estereotip que gent del país llogant pisos a deter- males experiències que hagi pogut tenir la més reticents a llogar habitatge a minada gent de fora en el passat. Això els fa gent que no coneixen. serven tant autòctons com forans, poden estar relacionats amb les matèries poden estar relacionats autòctons com forans, serven tant següents.
Els nous rurals del Pallars Sobirà 56 s són, endefinitiva,elspropietarisdelamajorpartd’habitatgesiempreses. feina depèndelgraudeconfiançailaconeixençaambgentpaís,que al començament,jaqueenmoltscasosaccediraunhabitatgeobéaconseguir triplicat, almenys.(5/2,homede29anys) en poctempselspreus...joesticperaquídesdefacincanysipreuss’han arribar, iqueetplantegesendeutar-te pertotalavidaielquefacifalta,totaixí evidentment ésmoltdifícilarribar-hi...totiquet’hoplantegeshivols ni alasoladesabata.Per tant,sisurtalgunacosaalavendalliurement, de lagentbaix,illavorsenrapidesacapacitateconòmicanoelsarribem impossible. Leseconomiesaquínosóntangranscomabaix.Notenimelssous que hihaaquíamuntanyavendreelpatrimoniésanarmenysillavors cases tancades,quenotenenfamília,descendents,peròésaquellaidea que elpobles’estaràmorintihohesentitdebocagenttenenpallers poble s’estanperdentperquèd’aquíadeuanysnohihauràningúqueelscuidii petita, iésvistcomperdreriquesa.Però johesentitmoltscopsqueelspratsdel aquí jaentensqueuntélapropietativendreunacosaésfer marcat, elsentitaquestdelapropietat...queésseui...Estanttemps poble peròtothomquitécasaalningútelavolvendre.Estàmolt tothom... debocatothomaveuresitrobeuunacasaperpoder-vosquedaral Però totiaixínopodemcomprarcapcasa.No,no.Tothom t’estimamolt, després se’nvan. sentativitat nostra,ijustamentpenso queno,sóncol·lectiusd’estiu i aleshoresesdonenunscol·lectius d’estiu queunamicaacabensentlarepre- Pel tipusdefeinatemporalquejofaig,un tipus defeinad’estiu,divertida,distreta... moure’t. viure ambladiferènciaaquesta.Éscom unatravaal’horadedesenvolupar-te,al mica tancat.Hasd’estarallàdemostrant constantment.Iquesemprehasde això, perquèfinsquenodemostresunesquantescoseséscomuncercle una que hihamoltagentespotcremardeferaquestintentcanvi,just per i ten’aniràs, perquèlipassaamoltagent,quese’nva.Llavorsdebonprincipicrec Però aquísempreescomptaamblatevaesporadicitat,quehiestaràsuntemps entrebancs socials.Ésdifícil... una ideageneralqueetposaentrebancseneldiaadia,encaranoho sembli; Per començarningús’hocreu;és a dir:«Aquestnoaguantaquinzedies».Éscom anys vivintaquí. temporada, quehoentencmoltbéperquèjotambéaraveigaixíquan porto sinó lareticència...peragentd’aquíetsunturistaquevetreballardurant una feina, unllocperviure...costa,noésfàcil.[...]Nounacosaenconcret, realment etvolsquedar. Iaixòésmoltdifícildedemostrar-ho sinotensuna tipus devidamínimamentestablecostamoltfinsquenohasdemostrat bastants entrebancs,compuguisertrobarunacasa,feina,un d’aquí, quenoescreuenetquedaràs.Llavorsfinshodemostrestens La primeradetot,sietvénsainstal·lardefinitivament,lareticènciagent b) Desconfiança inicial per part de la gent autòctona gent la de part La relacióamblagentdelpaístambéesvaloracomunadificultat,sobretot per inicial Desconfiança b)
57 Els nous rurals del Pallars Sobirà s i a vegades som gent del país. Segons i a vegades som gent del hippies i quan no ets del país. Tant com qualificar-ho negativament com qualificar-ho i quan no ets del país. Tant hippy c) Falta de serveis a la la comarca i que normalment la majoria dels nouvinguts ja coneixien poblacióTot Nosaltres la veritat és que sabíem bastant on anàvem perquè abans de venir aquí Nosaltres la veritat és que sabíem bastant on anàvem fer unes jornades amb gent de la comarca i ens havíem assessorat molt. Vam bé com estava l’ensenyament, estudiosos de diferents àmbits. Coneixíem molt el dia a dia és diferent que la l’agricultura, la sanitat, moltíssimes coses. Clar, allò que ens esperàvem. teoria que t’expliquen, però en general hem trobat [...] Allò que jo no pretenc és que hi hagi uns serveis com a la ciutat, però sí que hi hagi per exemple un increment del transport públic, això sí que seria possible no... però sí, hi ha gent amb qui coincidim en la sensació aquesta que arribes aquí qui coincidim en la sensació aquesta que arribes no... però sí, hi ha gent amb el molta predisposició i sembla que els trepitgis amb molt bones intencions, terreny. de sigut pel fet de tenir el negoci, sinó que és un tipus No, jo no crec que hagi això ha facilitat molt l’anar-nos negoci que tractes molt amb la gent i suposo que més confiança. Estar darrere coneixent amb la gent i que mica en mica hi hagués la gent. el mostrador i el dia a dia és el que fa que coneguis és la gent de fora. Però Jo crec que a la gent de la comarca els costa acollir i això es fa amb el dia a dia. qüestió de temps. És això, donar un vot de confiança, quedi això en quatre gats. La Jo crec que en el fons volen que pugi gent i que no majoria de la població que hi ha aquí és gent gran. a conèixer una mica, els La gent és molt reservada, fins que no et comencen no costa tant, però la gent de costa molt, i sobretot la gent gran, la gent de 40 70... els costa molt. (4/2, dona de 27 anys) a qui li interessa ets Jo crec que la gent de la comarca una mica ens engloba a tots dins el mateix sac, a tots dins el ens engloba una mica de la comarca que la gent Jo crec obert el tema; jo que els últims anys s’ha menys. Tinc la sensació però cada cop diferenciat. No tancat, estava molt més el vam conèixer era més crec que quan és un bon senyal, va mesclant més. Això fàcil però cada cop es és una relació a tot arreu; canvis. Ho has de demostrar ha menys reticències als esperem. Hi a Espanya. La immigrant que ve del Marroc que deu tenir un la mateixa sensació de país, estic a «Ostres, no m’he canviat la mateixa. Allò que dius: sensació és (5/ però la sensació és la mateixa, he de demostrar...» 300 km d’on vaig néixer 2, home de 29 anys) ha ajudat també hi ha una contradicció, però igual que la gent ens semblar Pot per com allò, una moneda que té les dues cares; posat moltes traves. Sembla si els disposat a ajudar-te però de l’altra sembla com una banda tothom molt que és terreny o els sembla que els hagis de trepitjar el haguessis de prendre el som seu. Sí. Nosaltres a vegades perquè hi havien estat en alguna ocasió abans d’instal·lar-s’hi, la impressió perquè hi havien estat en alguna ocasió abans que es consideren importants, general és que troben a faltar alguns serveis de transport públic i activitats com guarderies, productes de farmàcia, mitjans veuen compensades per altres culturals, tot i que aquestes mancances es medi rural. aspectes i per la forma de vida que ofereix el
Els nous rurals del Pallars Sobirà 58 s incrementen aquestesdificultats. dispersió delspobles,lamancadetransportpúblicibaixadensitat depoblació culturals id’espaisquepermetinserelllocdetrobadalagent.L’aïllament, la gent. que resideixalacomarcaidemandasocialprovocaaquest volumde creació denousserveisbàsics,jaqueestàestretamentlligadaalvolum degent consideren que,apocpoc,l’arribadademésgentnouvinguda afavoriràla pressupostaris destinatsalesestructuresurbanessónprioritaris. concentren lamajorpartdelsvotsi,pertant,elsequipamentsiesforços home de29anys) hi viugent,ienelfonsésparcdevacancestotaaquestagent...no?(5/2, ha abaixdoncspotserespodriarepartirunamicamés,queaquídalttambé Això seriaunacríticaperalsdebaix,osiguitantariquesaiopulènciaquehi queixar peraixò,no? vegades etfiquesenelpuntdevistalagentd’aquíidius:guau,enshauríem que jahicomptesquanvénsaquídalt;joambaixòcomptava...encarade nosaltres notenimlamamaqueensguardielscrios,nitieta...Però sóncoses un dia...isipenseseneldiaquetinguemfills,doncsnohihaguarderies... productes defarmàcia:tuvasalafarmàciainohihaelquevols,t’hasd’esperar roba oetconformesamblesdosbotiguetesquetoquenten’has d’anar... O Barcelona ilamàquinaderadiografiesmésproperaestàa60km,sibusques Hi hacosesquedius,ostres,estemaCatalunyainomés200kmde anys) segurament arribaréjoabansqueenunembúsaBarcelona.(6/2,homede33 coses espodrienmillorar, peròaminoemfarestenirunhospital40km i poc, sobren, oquefacinmillorscarreteres,engeneraljaemsemblenbé.Algunes No pretenctampocqueesfacinméstúnelsdelshiha,algunsfinsitotem podrien fermoltescoses,elquefaltapotserésaprofitarelsrecursoshiha. moltes altrescoses,tambéperquèeltransportprivatescompartís,no?Es podrien posarenmarxamecanismesderelacióveïnsqueservirienpera forma mésracionalperquèelquehihaespoguésaprofitarmillor. També es coses síquecrecs’hand’exigir, nocadadeuminutscomelmetroperòsíde amb unacoordinacióentreelsdiferentstransportsquenos’estàdonant,iaquestes aquí, comtitelles, obres deteatre...Finsquevaigarribar aquí,jonohaviaparat posat al’APA—, queéremtotsdefora.Ifem moltescosesquemais’havienfet [...] Joperexemplem’hetrobat,des quelesnenesvanal’escola—quem’he puguis anarfent.Aprendrealgunacosa, escoltar... es famoltpocacosad’aquestes. D’activitats culturalsse’nfanpoques, aquí; aixòhotroboafaltarmolt.Cosesque d) Manca d’activitats culturals i recreatives i Una altradificultatpercebudasónlesrelacionssocials,lamancad’activitats culturals d’activitats Manca d) Tot iaquestapercepciólesmancancesdelacomarca,majoria d’ells Tothom és conscientdelacreixentinfluènciapolíticalesciutats,ones
59 Els nous rurals del Pallars Sobirà s A més a més, l’estacionalitat de l’activitat turística fa que hi hagi un gran A més a més, l’estacionalitat de l’activitat turística sabia amb anterioritat les La major part de gent que s’instal·la a la comarca b) Falta de llocs de treball que és sabut que les La feina és una altra dificultat important: malgrat estables Obstacles econòmics a) Cost de la instal·lació e) El clima de la comarca hiverns també és percebut com una dificultat El clima i la duresa dels Les economies aquí no són tan grans com a baix. No tenim els sous de la gent tan grans com a baix. No tenim els sous de Les economies aquí no són la sola i en capacitat econòmica no els arribem ni a de baix, i llavors en rapidesa (5/ alguna cosa a la venda és molt difícil arribar-hi.... tant, si surt de la sabata. Per 2, home de 29 anys) un apartament perquè no es La gent que arriba a la comarca no es pot comprar i menys amb feines temporals pot gastar quinze milions en una casa o terreny, està passant és que hi ha molta que impossibiliten qualsevol crèdit. Llavors el que ha de compartir cases o ha de precarietat laboral i també en la vivenda. La gent pagar lloguers elevats. (6/2, home de 33 anys) El primer hivern... impediments del clima, va ser bastant dur. El clima i el canvi del clima, va ser bastant dur. El primer hivern... impediments de desplaçar-te, el cotxe... un canvi radical. Als hiverns, de costums, de manera són foscos... (5/2, dona de 27 anys) estàs molt més sol, els hiverns de fer coses. Quan vaig arribar aquí, el que més trobava a faltar, més que el mar més que el a faltar, més trobava aquí, el que vaig arribar coses. Quan de fer per a tot. No de res i ara tenia temps que abans no tenia temps i els amics, era res; no hi havia res ceràmica, ni cursets de d’anglès, ni cursets de feia ni cursets (9/2, dona de 34 anys) per fer. predomini de feines temporals, la qual cosa dificulta l’assentament definitiu a la predomini de feines temporals, la qual cosa comarca dels nouvinguts. la majoria s’ha plantejat el canvi oportunitats laborals que els podia oferir; així, professional. Sovint, però, el de residència sabent que hauria de fer un canvi canvi de residència obeeix al desig de fer un canvi laboral, trencant amb tot el que tenien a la ciutat. taxes d’atur a la comarca són força baixes, el ventall d’oportunitats laborals taxes d’atur a la comarca són força baixes, es concentren en el sector és força reduït; la major part dels llocs de treball En la resta dels sectors, hi ha poques oportunitats laborals, turístic i hoteler. boga en aquests moments per exceptuant el sector de la construcció —en l’auge turístic. d’adaptació a la zona.
Els nous rurals del Pallars Sobirà 60 s una mancad’interèsenverslapoblació autòctonaielsseuscostums. l’allunyament d’unahipotèticanecessitat d’integracióalacomunitatautòctonai actitud ésunenfortimentdelslligams ilaformaciódegrupsoguetosamb persones quejahohanviscutambanterioritat,ilaconseqüència d’aquesta perar elsentimentd’arribadaaunadestinació,compartintexperiències amb població autòctona.Estendeixacrearunesxarxessocialsque ajuden asu- socials quenocontribueixengairealaintegraciói/oapropament culturalala que elscol·lectiusdenouvingutsacostumenaedificarunconjunt dexarxes construcció, turisme,petitaindústriaagroalimentària... negoci propioestablir-seenfeinesnotemporals—oficislligatsal sectordela laboral ipersonal.Normalment,l’opcióméscomunaésengegar algun adquisitiu, busquenaltrespossibilitatsqueelsofereixinmés estabilitat motiu queelsimpulsaaferelpas,sensepensargaireenseufuturprofessional. són l’oportunitatidòniapersortirdelaciutat,ienmoltscasosaquestésl’únic negativament. (6/2,homede33anys) monocultiu alacomarcaqueéselturisme,doncs,espotveureafectadamolt econòmica ilagentnotinguitantsdinersperferturisme,comquehihaun estables elquepassaràésquanaixòdescendeixi,hihagiunacrisi No sécomaixòrevertiràenlacomarca...Sinos’aconsegueixquehihagifeines treballa alriu,peròlaveritatésquenotots. més ésquelagentuneixlestemporades,treballaapistesd’esquí aquest desenvolupamentqueéspuramentprivat.Elestàpassantcadavegada privatitzen elsbeneficisiesnacionalitzenlespèrdues,costosqueimplica o casesperalsseustreballadors?Clar, aixòesnacionalitza,comsempre, que esfancàrrecd’aquestatemporalitat?¿Iperquènosónellsquiguarderies què nosónlespistesd’esquí—quequeofereixenfeinestemporals— d’esquí necessitentreballadorsivénenelstreballadors.Siaixòéstemporal,¿per forma esfanestructurespúbliquesperaunademandaprivada;ésdir, lespistes Aquí hihaelproblemadebasequel’Administraciónoadministraperquèd’alguna de 27anys) segons enquinafeina,peròdefeinan’hi ha,sitensganesdetreballar. (2/2,home fuster, comdemanobre,paleta,oesportsd’aventura...t’hasformar, feina. Sivolstreballar, treballes.Noméss’hihadeposarganesi Tant de complicat; bé,comatotarreu.Però relativament,perquèsietbelluguestrobes Però joal’hotelerianohivoliatreballar. Al’horadebuscarfeina,alprincipiés A l’horadetrobarfeina,vulguisono,sinotensunofici...queaquíésl’hoteleria. plena entreelsuns ielsaltresmais’arribaaassolir. Ésunfetbastantcomprensible raure. Però generalmentelgraud’integraciónoésmoltelevatperquèuna Hi hadetotitambédepènmolt lamentalitatdegentdelpobleonvana Però mésqueaquestsobstacles,eldificultalaintegracióésfet Els mésgrans,normalmentaquellsquehanpujatambpoder Per alsmésjoves,lesactivitatsderiuineu—sobretotprimeres— confiança
61 Els nous rurals del Pallars Sobirà s Els joves nouvinguts que treballen en esports d’aventura opinen que la Els joves nouvinguts que treballen en esports Els nouvinguts joves que s’han instal·lat en nuclis més grans i treballen en s’han instal·lat en nuclis més grans i treballen Els nouvinguts joves que L’acolliment per part de la gent de la comarca en un principi va ser bastant fred i L’acolliment costar moltíssim obrir-me camí, distant, sobretot per part de la gent jove. Em va la comarca, la majoria són de: i tot i que porto set anys aquí i tinc algun amic de majoria d’amics són de fora «Hola, què tal, com va?». I poca cosa més. La gran de la comarca. d’on treballis, qui coneguis i En general l’acolliment és el mateix, tot i que depèn com vesteixis et miren d’una manera o altra. persona oberta i amb ganes Amb el temps la gent et va coneixent i si ets una amb la gent gran o de d’obrir-te camí a poc a poc et vas integrant, almenys mitjana edat, amb els joves és una altra cosa. de tot— no ens acullen com En general, la gent de la comarca —tot i que hi ha en compte que venim amb a la gent que venim de fora ens agradaria, tenint natura i elements importants ganes de refer la nostra vida en un lloc envoltat de aquí hem deixat moltes coses per nosaltres; a més, molts dels que arribem i de vegades no ens veiem enrere que en alguns casos han costat molt de sacrifici cada grup tendeix a relacio- recompensats pel tema laboral o social. En general amb la gent que ja fa molts nar-se entre ells tot i que hi ha excepcions, sobretot anys que volten per aquí. (7/2, home de 29 anys) si tenim en compte que els neorurals provenen gairebé tots dels mateixos tots dels gairebé neorurals provenen que els en compte si tenim dels uns dificultats similars i les experiències amb problemes i indrets, es troben i la formació de el seu agermanament servir per als altres, d’aquí acostumen a home de 29 anys) o menys encoberts. (5/1, guetos més amb conviu a mitges, és a dir, de fora s'integra només major part de la gent La són bastants, passa però, com que ells comarca de manera normal, la gent de la No és que tinguin una mena de gueto. ciutats i han format com a les grans El però fan la seva vida de manera difrent a la nostra. costums gaire diferents, tinguin en la majoria dels casos, de les ganes que grau d'integració depèn, són ells els que han de som la gent del país qui s'ha d'adaptar, No d'adaptar-se. un esforç. (10/1, home de 21 anys) fer-ho. Nosaltres je fem gent de la comarca mostra certes reticències vers ells, fins i tot la gent jove del gent de la comarca mostra certes reticències vénen durant una temporada a país. Se’ls acostuma a veure com joves que intencions de fixar residència al treballar i que després marxaran; amb poques país i poca seriositat. Aquesta sensació, percebuda per molts d’ells, és el que fa que en alguns casos —normalment en nuclis grans on hi ha molt volum esports d’aventura consideren que l’acolliment per part de la gent de la que l’acolliment per part de la esports d’aventura consideren no se’ls veu i distant. En general tenen la percepció que comarca és bastant fred de trobar la qual cosa els dificulta sobretot el fet amb gaire bons ulls, desinterès de rebuig percebut fa que hi hagi un cert habitatge. Aquesta espècie entre la gent del país, i una clara tendència a relacionar-se per relacionar-se amb en la vida del poble. ells sense integrar-se gaire
Els nous rurals del Pallars Sobirà 62 s — Estèticadelsnouvinguts Faltadevidasociallligadaalafaltad’activitatsculturalsirecreatives — següents problemesomancancesdelacomarca: de lagentnouvingudaacomarcapodrienteniralgunacosaveureambels el veïnatgeacostumaasermésproperaiestreta. que esdonenalsnuclispetits,jaenhaver-himenyshabitantslarelacióamb se amblapoblaciódelpaís.Aixònoacostumaapassarenelsassentaments de gentjoveforana—s’ajuntiniesrelacioninnomésentreells,sensebarrejar- 2, homede31anys) ajuden gairealaintegració,peròcomheditabansdepèndelespersones.(11/ d’amics quepugenjuntsijaesrelacionavenanteriorment.Elsautòctonstampoc dos grupsindependents.Elsforasterscreenguetos,peròhihamolts La relacióentreautòctonsiforastersexisteixperòésmoltmésfortaels 41 anys) es puguiconèixerirelacionar. Només elbar, isinovasalbar…(13/1,homede Aleshores ésfeina-casa,casa-feina.A més,tampochihallocssocialsonlagent començar aviure.Aquínovegent amb moltsquartos,vénenihandecurrar. la sevaprioritatarribariconèixer gent,laprimeraprioritatésbuscarfeinai relació ésperquèjafamolttempsque sónallí.Per lagentquearribatampocés de poble.Va delafeinaacasa,noesquedaalpobletreballar. Sitenenbona que vealràftingse’nvaitractaambaquellagentjove,nofamolta vida pèls rapats,idesprésperquèapesardetottampochihatantarelació, el xoquen enlaformadepensar, enlaformad’actuar. Primer pelfísic:pèlsllargs, és diferent.Mésqueresperquèaquíhihaunpercentatgedegentgranmolt alt; Li costabastantintegrar-seperquèelxocdelaformapensargent d’aquí (7/2, homede29anys) buscar algunaltreal·licientamésdelsquelamuntanyail’entornetsolen donar. cosa, peròunnosen’adona finsquenoportaunbontempsaquíicomencesa i totelquel’envolta.Quanvaigarribarjasabiaculturalmentnohihavia gaire el quebuscava,fugirdel’estrèslaciutat,unavidatranquil·lalluny ciutat A mipersonalmentnom’hacostatgaireacostumar-mealacomarca,jaqueés a viure.(1/1,donade29anys) comarca. Lagentde18a25anysestudiaforailamajoriavegadess’hiqueda que noésfàcillaintegracióesdeutambéafaltadegentjoveenaquesta el coneixementdelagent,tambéintegració.Undelsmotiuspelsqualscrec culturals, naturals,socials,esportives…Enaquestsllocsespropicialatrobadai falta devidasocialquehihaenaquestacomarcalligadaalad’activitats comarca. Desconecelsmotius,peròcrecquepodriaserdegutenalguncasala La gentforanaparladelasevadificultatd’integracióquanarribaaaquesta gent joveautòctonaalacomarca. En definitiva,elsprincipalsmotiusrelacionatsambladificultatd’integració
63 Els nous rurals del Pallars Sobirà s de casa tal...—saben tota la seva història, tota la seva vida—, de casa tal...—saben tota la seva història, tota la fulanito perquè la gent als pobles, abans, tot i que no es podien veure es relacionaven perquè la gent als pobles, abans, tot i que no es aquell nen petit que surt molt. És ara quan es perden aquestes coses perquè... perquè ja perds la pista perquè d’estudi no saps si és de fulanito, de menganito, qui és el veí, de conèixer- la cosa s’amplia. Aleshores aquestos valors de saber algú de fora, la mentalitat ho tot, doncs costa o costava d’acceptar que vingués ha gent que segons la situació del país, del medi on estàs. Està claríssim que hi com pel clima... doncs geogràfica és més oberta de caràcter o més tancada, fora, doncs la gent exigeix una prova de confiança; ve algú de igual. Aleshores clar, per fet, perquè és igual l’un quan hi ha un lloc que hi ha tanta gent, això ja es dóna mils de persones... en canvi que l’altre, perquè no coneixes ni l’un ni l’altre. Entre amb prou feines o potser això aquí... Doncs abans eren cinquanta persones se té un sentiment del que és nostre, del que som nosaltres. El vint... doncs clar, poble és nostre, o el lloc és nostre... i aquest que ve de fora... i més de les ciutats, no? Amb la prepotència de les ciutats. (6/1, dona de 28 anys) És molt diferent un poble petit que els caps de municipi, especialment Sort, Rialp petit que els caps de municipi, especialment Sort, És molt diferent un poble molt la gent, especialment la més gran, encara és o Esterri. En els nuclis petits la i a primer cop d’ull desconfiats, però tradicional, molt tancada la gran ajuden gaire, són molt tancats, porten el xip de gent que ve de fora no hi de la gent autòctona. No coneixen els costums ciutat, van a la seva i passen cap interès ja ni a aprendre’ls, menys a posar-los de la vida rural i no tenen la imatge, l’estètica accentua i dificulta molt la integració, en pràctica. A més a més, de cabells llargs, amb rastes, pintats perquè porten els bastant desastrosa i arracades i pírcings, colors estridents, indumentària la gent és prou habitual però als pobles no i això fa que imatge que a les ciutats gent. gran no vegi amb gaire bons ulls aquest tipus de i l’estètica deixa de tenir Amb el temps, si ells hi posen interès, canvia la impressió per contactar ni per fer-se importància, però molts no mostren cap interès ser l’origen de la desconfiança conèixer per part de la gent autòctona, i això pot tant joves com grans jutgen i del posterior conflicte. En un primer moment, aquest passa a ser prioritari l’estètica i el caràcter i tarannà no es mira, després no, és molt difícil, perquè es sempre i quan l’interessat vulgui integrar-se, si El fet, però, és que a molts prioritzarà la imatge i això li dificultarà el contacte... de la comarca i no busquen ni els importa ben poc el que pensin d’ells la gent 23 anys) volen tenir-hi cap mena de relació. (4/1, dona de valors, de vegades, que potser Jo penso que la gent del medi rural conserva uns Aquí la gent, com que estan al medi urbà, com que són tanta gent, es perden. i a conèixer tot de tothom acostumats a conèixer qui tenen al costat de casa perquè... L’acollida a la comarca per part de la gent d’aquí ha estat molt bona; suposo que bona; suposo ha estat molt la gent d’aquí per part de a la comarca L’acollida suposo coneix i a tothom li fa il·lusió; em amb un noi d’aquí. Tothom perquè estic era una mica rara, mica malament perquè em devien mirar una que al principi que la gent aquí morena... i suposo cabell ple de trenetes, pèl-roja, anava amb el i perfecte. Jo vaig de seguida molt bé tots estava acostumada. Però al poble no hi hagués vingut de és d’aquí; suposo que si el meu company tenir sort perquè tingut amics que sigut diferent, perquè he un noi de Vilassar hauria Vilassar amb de 34 anys) els ha passat. (9/2, dona — Desconeixement dels costums i valors del món rural — Desconeixement
Els nous rurals del Pallars Sobirà 64 s 19 més tancats,tendeixajutjar-losperlasevaestèticaisemprees compta que gent granliésmésdifícilacceptarlaquevedefora,sobretot perquèsón que condicionalarapidesadesevaintegració. capacitat d’adaptació...—tambéesvaloracomunfactorimportant, enelsentit d’oberta, elrespectequetinguipelpoble,lasevagentielsseuscostums, laseva portar-se. L’actitud delapersona deforaqueveainstal·lar-se —comsigui fora, totiqueambeltempsentenensobradamentaquestamaneradecom- que s’handesuperarenelsqualscoincideixlamajorpartgentve canvis, ladesconfiançaielsentitdepropietatdelsautòctonssónobstacles confiança delagentdelpaís.Elcaràctertancat,elconservadorisme,pordels va, uncops’hansuperatlesdificultatsdelcomençamentiguanyatla còmic han desuperar, elsestereotipsieltractequese’lsdispensaquedareflectiten més joveilagentgran:sónaquestsdarrerselsquemillors’integren. integrada alacomunitat,totiquehihadiferènciessubstancialsentregent ons’instal·la;igualment,eltempsésfactorclauperconsiderarunapersona de lavoluntatil’interèsl’individuvolerformarpartcomunitat dels nouvingutscoincideixenaafirmarquelaintegraciódepèn,endefinitiva, Gargall Fer Fer Gargall 2, homede27anys) doncs... quenosapportarlasituació,doncsestrobaambmoltesbarreres.(2/ d’adaptar ilapersonaquepassadetotnovolcedirenalgunescoses coses. Hasdesaberquenoestàsacasateva;enunaltrellocit’has de cadapersona.Lesganesquehiposiicomtolerantsiguiambcertes hi hagentqueno,nos’acabad’integrarmai.Aixòjopensodepènmolt gent queveinosapsperquès’integramoltfàcilmentràpidamentencanvi I depèndecadapersonaliseràmésràpidonod’integrar-se. Per exemple,hiha La revista tu vulguisproposar».És unarevistaeditadabàsicamentpergentnouvinguda. de videofòrums,contralaglobalitzacióeconòmica, laproblemàticageneraldelPallars...itotallòque següents temes:l’autopistaelèctrica,l’abolició deldeuteextern,elPlaHidrològicNacional,l’organització [...]». Alnúmero4,demarç2001,indiquen: «¿Quisom?Ungrupdepersonesquetreballemenels permeti difondreunaanàlisicríticadelarealitat socioeconòmicaglobalactualalesnostrescomarques. segons Pujol,sompallaresosipallareses;hem vistlanecessitatd’unmitjàdecomunicaciópropiqueens A l’editorialdelprimernúmeroindiquenque són«gentquevivimitreballemalsPallarsque,pertant, Els articlesnoapareixensignatsihihacrèdits queindiquinquinéselconselldedireccióniredacció. revista d’informació,accióidifusiódelPallarsJussà,Sobiràmón. Els nouvingutsques’haninstal·latenpoblespetitsconsideren ala En generall’acollidadelsnouvingutsalacomarcaesvaloracompositi- L’acolliment alacomarcadepersonesnouvingudes,lesdificultatsque Tot iaquestseguitd’obstacles,lamajorpartdegentautòctonaalguns Lo Minairó Talibà Minairó Lo Lo Gargall Fer Fer Gargall Lo 19 , queentohumorístictractatotunseguitd’estereotips. és unapublicaciótrimestralquevanéixerl’abrilde2000.Esdefineixcom delnúmero6,denovembre2001,larevista Lo
65 Els nous rurals del Pallars Sobirà s Gent autòctona: Tots els entrevistats afirmen que hi ha força diferències entre la manera els Tots Gent forana: reivindicatiu, radical — Perfil — Conservadors — Conformistes — Tancats — Fort lligam a la terra L’acollida de la gent ha estat bona. Però clar, jo parlo una mica en general, la jo parlo una clar, la gent ha estat bona. Però de L’acollida raons laborals jo estic amb molta gent que són nouvinguts, sensació que hi ha. Per dures. Sents experiències fins al punt de marxar. i sí, sents experiències molt per anar que fa un canvi no té per què funcionar-li; és veritat que tothom També penso amb aquell lloc, i hi ha molta gent que jo també a un lloc has de quadrar «tu no quadres ni en pintura». d’alguna vist d’altres que sí que quadren però per la rabasteria també n’he Però el fons experiència es veu frustrada i penso que en gent d’aquí, no tota, aquesta Pallars. qui hi surt perdent és el d’estiu, divertida, distreta... tipus de feina temporal que jo faig, un tipus de feina Pel repre- col·lectius d’estiu que una mica acaben sent la i aleshores es donen uns són col·lectius d’estiu que sentativitat nostra, i justament penso que no, que després se’n van. a tots dins el mateix sac, Jo crec que la gent de la comarca una mica ens engloba últims anys s’ha obert el tema; però cada cop menys. Tinc la sensació que en els estava molt més diferenciat. Jo jo crec que quan el vam conèixer era més tancat, es va mesclant més. Això és un crec que no és una relació fàcil però que cada cop canvis. (5/2, home de 29 anys) bon senyal, esperem. Hi ha menys reticències als 4.2.10. Diferències entre autòctons i forans. Temes conflictius Temes 4.2.10. Diferències entre autòctons i forans. fan referència a les següents de pensar d’autòctons i nouvinguts; les principals grup: característiques i valors que s’atribueixen a cada vénen d’una manera esporàdica. Malgrat tot, coincideixen que amb el temps amb el que tot, coincideixen Malgrat esporàdica. d’una manera vénen poden demostrar confiança, sobretot quan obrint i els dóna més la gent es va del poble. De totes i fan pel comú al Pallars establir definitivament que es volen país s’ha anat acostu- ja que la gent del cada cop passa menys, maneres, això allò positiu que poden veu molt més clar tot gent de fora, i es mant que pugi als canvis. hi ha menys reticències per la zona. Cada cop aportar i fer
Els nous rurals del Pallars Sobirà 66 s gent gran,ielsnouvinguts,quesónmajoritàriamentjoves. quen enlagrandiferènciad’edatquehihaentreelsprimers,mésaviatsón treballat enlapagesia isinohohafettéunarelació molt directa—parents— Evidentment quehihadiferències. La gentdelpaís,lamajoriatreballaoha debido autóctona la que abierta más es fuera de viene que gente la que diría Yo home de45anys) gent paguenunsdinersperbaixarpelriu,volaroferunaexcursióapeu.(2/1, amb toteslesseuesactivitats,aquestmóntecnològicid’esbarjoenquèla no acabend’assumirmassabéaquestcanvidràsticdelqueereelmónagrari Amb lagentgranpodríemtrobaraquestesdiferènciesenmaneradepensar, a que tienen más mundología, a que se han movido posiblemente por muchas por posiblemente movido han se que a mundología, más tienen que a zonas de Cataluña o de España inclusive. Son más capaces de abrirse camino que camino abrirse de capaces más Son inclusive. España de o Cataluña de zonas la propia gente del país a igualdad de medios. La juventud del país está apoyada está país del juventud La medios. de igualdad a país del gente propia la por la família en cuanto a vivienda, medios económicos… y la gente que viene que gente la y económicos… medios vivienda, a cuanto en família la por de fuera tiene que sobrevivir con lo que es capaz de ganarse y tienen muchas tienen y ganarse de capaz es que lo con sobrevivir que tiene fuera de — Emprenedors,gentambiniciativa Oberts — — Implicats más dificultades que la gente que estamos aquí. Además es una gente que está que gente una es Además aquí. estamos que gente la que dificultades más mucho más abierta porque ha vivido otro tipo de vida diferente, mucho más mucho diferente, vida de tipo otro vivido ha porque abierta más mucho abierta en todos los sentidos que la gente que vive aquí. Esta forma diferente de diferente forma Esta aquí. vive que gente la que sentidos los todos en abierta Així mateix,lesprincipalsdiferènciespercebudespelsautòctonsradi- pensar no genera divergencias porque a su vez también es más tolerante que la que tolerante más es también vez su a porque divergencias genera no pensar gente que vive aquí, su visión es más amplia. Por lo tanto pueden tropezar con tropezar pueden tanto lo Por amplia. más es visión su aquí, vive que gente algunos inconvenientes o alguna incomprensión pero lo superan perfectamente. superan lo pero incomprensión alguna o inconvenientes algunos También es la gente que viene de fuera la que se implica más en la vida de la de vida la en más implica se que la fuera de viene que gente la es También (8/1,homede71anys) comarca, porque si ya vienen de las ciudades, que tienen cuarenta antenas por antenas cuarenta tienen que ciudades, las de vienen ya si porque comarca, todos lados, la línea de autobuses que les molesta con el ruido todo el día, la día, el todo ruido el con molesta les que autobuses de línea la lados, todos contaminación… pues esta gente cuando llega a estas zonas tratan de conservar de tratan zonas estas a llega cuando gente esta pues contaminación… lo que tienen y lo que ven con uñas y dientes. Se mojan mucho más que la gente la que más mucho mojan Se dientes. y uñas con ven que lo y tienen que lo de la zona, porque la gente de la zona es muy conservadora. Se entiende en el en entiende Se conservadora. muy es zona la de gente la porque zona, la de aspecto conservador de no arriesgar lo poco que tienen, nada sobre el bienestar el sobre nada tienen, que poco lo arriesgar no de conservador aspecto que tienen. Mientras que la gente de fuera es capaz de arriesgar lo que haga falta. haga que lo arriesgar de capaz es fuera de gente la que Mientras tienen. que Ahí se ve que tienen una visión diferente de las cosas. No tienen tanto miedo a miedo tanto tienen No cosas. las de diferente visión una tienen que ve se Ahí que el alcalde o el cacique de la comarca les señale con el dedo. Arriesgan lo que lo Arriesgan dedo. el con señale les comarca la de cacique el o alcalde el que tengan que arriesgar y ya está… inclusive se les ponen travas. Son muy conser- muy Son travas. ponen les se inclusive está… ya y arriesgar que tengan vadores, el sentido de la propiedad… de hecho esta gente se acepta porque si no si porque acepta se gente esta hecho de propiedad… la de sentido el vadores, el país se muere. Estas zonas se van a morir todas si no es por la gente que sube que gente la por es no si todas morir a van se zonas Estas muere. se país el de fuera. Si tú miras el pueblo de Ribera te das cuenta que no queda más que más queda no que cuenta das te Ribera de pueblo el miras tú Si fuera. de gente vieja, de gente joven de aquí, del país, hay cuatro, porque todos los demás los todos porque cuatro, hay país, del aquí, de joven gente de vieja, gente se han marchado fuera. Gracias a que está subiendo esta gente, hay matrimo- hay gente, esta subiendo está que a Gracias fuera. marchado han se nios jóvenes, hay niños, y hay gente emprendedora. También hay gente joven gente hay También emprendedora. gente hay y niños, hay jóvenes, nios del país que es emprendedora, trabajadora, y que no piensa como la gente vieja gente la como piensa no que y trabajadora, emprendedora, es que país del del país. del
67 Els nous rurals del Pallars Sobirà s neos i la gent del país; també neos Esquemàticament, els trets que destaquen els nouvinguts de la gent del Esquemàticament, els trets que destaquen Pel que fa als nouvinguts, també han creat estereotips sobre la gent del que fa als nouvinguts, també Pel Tothom es queixa que no hi ha res però ningú fa res perquè hi hagi coses... és Tothom d’aquí ja li va bé el que té, no com la gent molt apagada. Jo penso que a la gent han fet sempre i ja els va bé, volen arriscar-se en altres coses perquè és el que Aleshores quan ho veuen ja els agrada, però ho ha de fer un altre per què canviar. que com els de fora som una mica més arriscats; clar, perquè ells opinin. Potser I aquí acostumat a provar. allà canvies tan sovint de feina, ja estàs com més i ja els va bé. Que potser tothom té les seves coses de fa temps, la seva feina... crec jo. Aquí hi ha molt si canviessin els encantaria, però no s’hi atreveixen, negoci de propietat i és molt arriscat, es comprèn. però penso que ens portem bastant bé tots. Hi ha maneres i maneres de pensar, són diferents. Jo em porto bé amb tothom i les maneres de pensar fastigueja molt que els diguin A la gent dels pobles, que és tan conservadora, els algú que ve de fora, allò sí que les seves mancances la gent de fora. Si els ho diu I que potser tenen raó els toca... vaja, el més al fons. I aquí sí que hi ha conflictes. si tu véns de fora i arribes a un poble que no hi ha les dues parts, perquè clar, llum... i tens crios petits... i si parles amb la gent del poble i t’hi posa pegues doncs penses quina gent, que no vol gastar-se ni un duro en la instal·lació... sí que hi haurien històries aquí, i fins i tot malentesos... (9/2, dona de 34 anys) n’hi ha d’altres, com la manera de veure les coses, és a dir, punts de vista és a dir, ha d’altres, com la manera de veure les coses, n’hi de la majoria de diners a potenciar els esports diferents. Si per ells fos destinarien de fer el sector terciari, i el que crec que es tindria muntanya, zones de lleure, més buscant la forma que cada vegada hi hagués és potenciar el sector primari, per empreses que donessin llocs de treball estables pagesos, i el secundari, creant els dos d’anar a buscar feina fora. Aquests són al jovent per tal que no haguessin diferent. (10/1, home de 21 anys) principals punts en què pensem amb ella i estan acostumats a veure la natura com una cosa de la qual es treu cosa de la com una veure la natura a i estan acostumats amb ella i sempre fusta… d’una manera sostenible, pesca, aprofitament de la profit, caça, ni peixos. Els boscos ni animals perquè si no ja no tindríem s’ha fet així, entenen que en es té de conservar i no com una cosa que veuen la natura de però han quedés tal com està o millor, Ells voldrien que tot traguem profit. que manté menor pagesia de la comarca no fos per la cada vegada saber que si en pocs anys els rostolls, caça animals… els camins, crema els prats, conserva foc a i de matolls, convertint-se en una bomba de tot seria un conjunt de bosc punt d’explotar. que veig entre els Aquesta és la principal diferència país, per contraposició a la seva manera de ser i funcionar, són els següents: ser i funcionar, país, per contraposició a la seva manera de — als canvis Conformisme, conservadorisme, passivitat, por i resistència país coincidint a dir que es diferencien d’ells en un seguit d’aspectes, més aviat es diferencien d’ells en un seguit d’aspectes, país coincidint a dir que Aquests trets que els caracte- de caràcter o de manera de fer i de funcionar. que dificultarien el progrés i ritzen sovint són vistos com handicaps que dificulten o no faciliten desenvolupament de la comarca, així com aspectes l’assentament dels nouvinguts a la zona.
Els nous rurals del Pallars Sobirà 68 s — Desconfiança,enveja — Marcatsentitdelapropietatiporperdre-la — Caràctertancat cosa, siguiquisigui,peròhadesortir. (4/2,homede28anys) t’hi digui,aminoemva.Però mira,suposo quealgundiahadesortiralguna i acceptable.(8/2,donade26anys) noto molt.Encaraquegentgranobertatambén’hi ha.[...]Però éscomprensible manera jutgesicomquenoentradinselteumónjahoacceptes.Joaixò això permetacceptarmoltesméscoses,maneresdeferod’actuar. D’aquesta És elfetdesermésobertotancat;tenimunavisiómónàmpliai que nohavistaltrescoses. sobretot lagentgran,respecteaquenohaestudiatunacarrerao Hi hadiferènciesentrelagentdeforaidelpaísquenosortitmaid’aquí, nostra mentalitat.(3/2,homede45anys) fins itotenmilloresdelpoblecomposar-hi lallum.Clar, aixònolligaambla És unabsurd.[...]Aquíelscanvisfanmoltapor. Jaestanbélescosescomestan, té caplògica.Alfiialcap,sinohihainnovacióesfancoses,treballaningú. Ha desergentquerealmentnos’habellugatgaired’aquí,perquèsiaixò quedat moltpreocupat. molt jove.M’hequedatparat,pensavaquejanoexistia,això,m’he alguna cosa,correntelriscqueesfacimalbé,deixem-hocomestà.Gentjove, quedat moltsorprèsdegentconservadoraenelsentittot.Abansfer setanta mirar-se’lscompensant:«Escolta,elmeupadríparlavaaixí...».Im’he capital. Jom’hetrobatjovesdevint-i-pocsanysparlantique...finstotgent Depèn molttambédesisónjovesculpobleoSort,la nosaltres hemanant sortitendavantipensoqueensen sortirem. comentaris fanmal, moltagentfeiaapostesperquèmarxaríem, moltagent,i ningú m’ajudi,peròquetampocem tanquinlesportes.[...Idevegadesels el queporten.Ijohevingutaquíatreballar iaguanyar-melavidai...novullque interessos; moltagent,novulldirtothom, peròlamajorpartdegentsón ressos, comfanelsdemés,aixíde clar». Aquíveigquemoltagentcorreper I dius:«Ostres,jocol·laboroenelque siguiperòtambéhiposoelsmeusinte- fora. Quanvolenalgunacosaetdiuen queetsdelpaís...hauriesdecol·laborar, no? seu. Segonsaquiliinteressaets haguessis deprendreelterrenyoelssemblaquehagistrepitjar que és una bandatothommoltdisposataajudar-te,però,del’altra,semblacom siels posat moltestraves.Semblacomallò,unamonedaquetélesduescares; per Pot semblarunacontradicció, peròigualquelagentenshaajudattambéhi quedar aviureaquídaltit’hasdecomprarunapartament50m Si tinguésmolttambépensariaigual,peròéstristquesi et vols no tensres. de tenirunacosatancada.Potser perquè t’homiresdesdelpuntdevistaquetu no trobesres.Elsentitdelapropietatestàmoltarrelat.Noséquèpodentreure Aquí elqueésfotuttrobarvivenda,quan100%delagenttenenterreny. I hippy iquannoetsdelpaís.Etdiuenquede 2 , quèvolsque interessos
69 Els nous rurals del Pallars Sobirà s es fa referència Lo Gargall Fer que parla d’aquest tema: Lo Gargall Fer Però tot i aquestes afirmacions, cap de les persones autòctones s’ha tot i aquestes afirmacions, Però Aquesta darrera acusació que els autòctons tenen por de dir el que Aquesta darrera acusació que els autòctons A l’editorial del segon número de la revista A l’editorial del segon número Jo hi era, aquell diumenge a Llavorsí. Però, de la mateixa manera que allà no em Jo hi era, aquell diumenge a Llavorsí. Però, Com podia manifestar a signar. vaig atrevir a obrir la boca, ara no m’atreveixo els meus dubtes? Com podia dir que en una part del meu cor pesa més el benefici econòmic i en l’altra hi ha l’apreci a la natura? Com podia dir que no tinc tan clar No em que els majors beneficis econòmics s’aconsegueixen ampliant Vaquèira? vaig atrevir simplement per por a la meva integritat física i psíquica. Això no és per forma de pensar. El problema és que la gent del país té una Això no és per forma de pensar. part dels seus pares, avis, que pressió, un control més fort que la gent de fora per podem dir el que pensem, els estan observant a cada moment. Nosaltres aquest control la gent de fora no el té, perquè que s’estan equivocant i protestar, davant de la família o els però la gent d’aquí sí, i és molt difícil trencar esquemes etiqueta. veïns en llocs tan petits i que tothom es coneix i és una comarca que ha A més a més, hi ha també una raó històrica, aquesta que no permeten que hi hagi estat controlada i encara ho és per alguns cacics aquí va ser molt dur, protestes, no hi ha hagut mai una protesta. I el franquisme anys i encara es nota. (6/2, va eliminar qualsevol dissidència durant quaranta home de 33 anys) 1r. Vivim en una societat petita. Tot se sap. Nosaltres, com tothom, volem viure societat petita. Tot Vivim en una 1r. d’això, tampoc volem malviure com a conseqüència tranquils [...]. No vivim el sistema. d’una actitud crítica envers conservadores. Encara hi comarques són profundament (profundes) 3r.Aquestes Hi haurà ni bona ni dolenta). i mala llet (aviat no n’hi ha prejudicis, desconfiança i llegir un text corre a mirar el nom de l’autor/a ha gent que abans de de fe. criticat sense pietat o acceptat com a dogma automàticament el text és Doncs ni una cosa ni l’altra. o per 4rt.Hi ha persones que tenen por a dir el que pensen pel “que diran” de desvelar secrets d’Estat conservar el seu lloc de treball. Ara tenen l’oportunitat cacics, de tocar la pera... o de Consell Comarcal (siguem humils), de criticar A mi el que més m’ha fotut és això de les apostes. És que han arribat a apostar que han arribat apostes. És això de les fotut és que més m’ha A mi el m’ha emprenyat Això hòstia... deixa’t estar. o marxàvem i dius... si aguantàvem res a ningú... Hi i no he vingut a deure-li jo he vingut aquí a treballar molt perquè aquí, amb molt aquesta que arribes qui coincidim en la sensació ha gent amb trepitgis el terreny. i tot i sembla que els molta predisposició bones intencions, home de 28 anys) que ha vingut de fora. (4/2, hem coincidit amb gent En això sí que manifestat en aquest sentit. Hem trobat, però, una carta signada per «Una manifestat en aquest sentit. Hem trobat, però, pallaresa» a la revista pensen, que a la comarca hi ha repressió política, la fan diversos nouvinguts: pensen, que a la comarca hi ha repressió política, a determinats estereotips de la gent autòctona respecte a la seva de la gent autòctona respecte a determinats estereotips ideologia.
Els nous rurals del Pallars Sobirà 70 s poder decidirsobre elfuturdelazona. en totselsàmbitsperòal’horade prendredecisionscreuenqueellsnohande que homreconeixlesaportacions positivesdelagentnouvingudaacomarca sorgit endiversesocasionsalllarg delesdiferentsentrevistes.Sorprènelfet i delpoderdedecisiósobrelacomarca. paràgraf anterior, éselsegüent:l’accésalpoder, l’ostentaciódelscàrrecspolítics i elsnouvinguts,apartdelesdiferènciescaràcteri/ovalorsesmentatsenel preestablert ésquanpodensorgirelsproblemes.(5/1,homede29anys) vulnerables, peròenelmomentquealgúoalgunsvulguintergiversarl’ordre pràcticament notenenpossessionsnicàrrecsderellevància,iaixòelsfamés empresaris, alcaldes,elsquetenenlesterres,cases...Per contra,elsnouvinguts moment lagentautòctonaésquetéelpoderisubministra,adir, sónels ja marcaunamenad’estatusodebarrerainvisibleperòinsalvable.Amés,finsal de mininacionalismequeesresumeixamblafrase«sónonosóndelpaís?».Això i moltméssielsquiaportensóngentdeforadelterritori.Existeixunamena dora. Aixòvoldirqueésmoltreticentalscanvisialamanerad’entendrevida, La gentdelacomarca,malgratlesaparencesexternes,éspernormaconserva- I jovaigtenirpordeparlar. Quisónaleshoreselsterroristes? a laETA. l’ampliació. Comalcaldesamenaçavendemorticomparavenungrupecologista Em vaigavergonyirdeveurecomelpúblicnomésdeixavaparlarafavor intentaven explicarlessevespropostes...cosaquenovanpoderfer. insultaven aquellsquatresuposatsenergúmens(?),quecallatsieducadament Em vaigavergonyirdeserpallaresa.Deveurecomelsmeusveïnsiveïnes l’alcaldia...!) (Pagesos, estigueu alerta:eldiaquebadeu,unCamacopotarribarfinsa als comitèsdeFestes... S’empadronen alapoblació;portencanallalesescolesmunicipals;s’apunten o esredecorenantiguescasesdelpobleambdissenydecapapeus. Compren terrenysiesfanconstruirxaletsqueaCanFangaserienimpensables; diumenges ifestesdeguardar, ara,se’lsestableixinpermanentment! I allàpensenquenoméselsfaltavaaixò:asobred’envair-losdissabtes, buscar-se lavidaaComarques. Això faquemoltsCanfanguinsjovesiambmenyspossibleshagind’anar a lloguer decent,unespaiperaparcarelcotxeounaplaçaquenosiguidura. Actualment, CanFangaésunaciutatdetants“prodigis”quenos’hipottrobarun La ideaqueelpoderdedecisió corresponalagentdecomarcaha Sylvia Lagarda-Matatractaaquestfetambtohumorístic: Un delstemesclauquemarcalaprincipaldiferènciaentreelsautòctons
71 Els nous rurals del Pallars Sobirà s El nou valor que s’atribueix als territoris rurals de nous avantatges El nou valor que s’atribueix sorgirà altres El principal conflicte que ha sorgit i presumiblement Els temes que ja han estat polèmics en el passat i que ho tornaran a ser són Els temes que ja han estat polèmics en el passat medi ambient; acostumen a sobretot els que fan referència a la protecció del que no pas nosaltres, però els tenir una visió molt més proteccionista de l’entorn fotre. (3/1, home de 26 anys) que hem de decidir som els d’aquí, així que fes-t’hi per exemple, l’ós mata la gent, Evidentment que hi ha diferències. El tema de l’ós, rural. Els ecologistes són vistos l’ós és perillós... tenen un imaginari de la tradició de la comarca, sinó que un molt malament, però no és exclusiu de la gent persona que treballa en una constructor de fora pensarà el mateix o bé una d’aquí que tingui vaques. És minicentral també tindrà la mateixa mania que un tant per si s’és d’aquí o de fora molt relatiu. La diferència de pensament no seria per la mentalitat de la gent. sinó que depèn més de què treballa la gent o equivocant i protestar perquè Nosaltres podem dir el que pensem, que s’estan gent d’aquí sí, i és molt difícil aquest control la gent de fora no el té, però la en llocs tan petits i que tothom trencar esquemes davant de la família o els veïns es coneix i etiqueta. a la comarca que no es veu Un fet molt curiós és que hi ha molt capital extern sí, i això és curiós. [...] O bé com de fora i en canvi la gent que ve individualment es puguin desenvolupar s’aposta per una política de conservació clara perquè Hi ha aquestes artesanies o aquesta indústria turística petita o així serà molt dur. una forta especulació urbanística, ara, s’està construint molt, massa, no sé si és per l’euro o perquè es preveu una gran afluència de gent o perquè falten places. És un fenomen que considero positiu; la sang nova hauria de ser benvinguda... de ser nova hauria positiu; la sang considero fenomen que És un (3/ seves maneres de fer. les no vinguin amb ganes d’imposar-nos sempre que 26 anys) 1, home de comparatius i de noves activitats econòmiques que atreuen nous residents i activitats econòmiques que atreuen nous comparatius i de noves sorgir nous els joves a les zones rurals també fan contribueixen a retenir objectives, polèmiques tenen una sèrie de causes conflictes. Les principals l’arribada les propietats immobiliàries provocada per com l’alça de preus de o la pressió la compra de residències secundàries, de nous habitants i que sobre el medi ambient; i de causes subjectives, de les activitats recreatives i que poden i de la imatge que es té de la vida rural depenen de la percepció pel que fa a i socials en l’àmbit local, sobretot provocar conflictes polítics l’ús de l’espai rural. Sobirà entre autòctons i nouvinguts gira al vegades en un futur pròxim al Pallars ambient davant dels interessos voltant d’un afer bàsic: la protecció del medi una visió més proteccionista econòmics. Normalment els nouvinguts tenen aquest doble punt de vista: que la gent autòctona. Vegem Temes conflictius Temes
Els nous rurals del Pallars Sobirà 72 s — Altgraud’exigència Desconeixementdelterritori iintentd’imposarnovesformesdevida — actituds delesqualslagentautòctonaacusasovintelsnouvinguts: debat entreespeculacióiprotecciódelmedi. vida mateixa...»,publicatalnúmero2delarevista firma L’internauta breu,tractaaquestassumpte: contundent perpartd’associacionsecologistesigentnouvingudaalacomarca. clar posicionamentafavorperpartdelagentautòctonaiunrebuigigualment sobre l’ampliaciódelespistesd’esquíBaquèiraverslavalld’Àrreu,ambun majoritàriament habitantsnouvinguts,alguns“indígenes”rebecsigrupsecologistes. ja hanpresposicionsespeculatives.Enelgrupmésproteccionistahitrobem hi haperspectivesdecreixementlademandaserveisiinversorsforansque (pistes d’esquí,urbanitzacions,etc.),industrialsicomerciantsdelespoblacionson habitants delsnuclisdepoblaciósobreelsqualshihaprojectesd’intervenció grup quedefensalaposturamésprointervencionistahitrobem,majoritàriament, voldria fixar-meenlacomposicióhumanadelsnostresdosprimersgrups.Enel ha unaterceravia,elsquirestensenseopinióaparent,lamajoria.[...]Araperò, se’ns tornaràencontraiserà«paperavuifamademà»,comsemprehi altres queconsiderenqualsevolactuacióatempticontraaquestentorn d’aquest peraresoldrel’actualestatdepobresalesnostrescomarques,uns població enelsquidefensenlanecessitatd’intervenirifinstotsacrificarunapart diversos fets,totsellslligatsalnostreentornnatural,quehanpolaritzatlanostra D’un tempsençàobservoeldebatobertensidelanostracomunitatper d’intervenir enaquesttema.(6/2,homede33anys) rural, queésellagentestàdemanantmoltíssim,il’Administracióhauria Segurament faltenplacesperònoapartaments,decasesturisme però elsdeforano,volencarrersnets, sensecappatanadadevaca,volenlagrua la comarcaniserveidegrua,ielsd’aquí entenemelperquèd’aquestescoses, carrers sónbruts,nohihabotiguesi menysescolanimetge,nohihahospitala imposar niexigirres,isovintpassael contrari.Almeupoblehihavaquesiels de ferdellloconhasanat,peròaixò nopassagairesovint,hauriendevoler Si esvedelaciutats’hasabercanviar elxipiadaptar-tealmodusdeviure dona de31anys) vacitat quenecessitaelpallarèsiaixòcomportadivergènciessubstancials. (9/1, noves coses;encanvielsforasterscrecquenohansabutrespectaraquesta pri- La mentalitatpallaresaésforçatancadaienscostaobrir-nosal’exterioracceptar Altres assumptesquepodenserpolèmicsgirenalvoltantdedeterminades És interessantveureelcòmic«SúperBlàzquez,unahistòriarealcomla Un articlepublicatalarevista Un aferespecialmentdestacableenaquestsentithaestatlapolèmica Lo Gargall Fer Gargall Lo , «Elperquèdetotplegat»,que Lo Gargall Fer Gargall Lo , quetractael
73 Els nous rurals del Pallars Sobirà s Mancances de la comarca per acollir el fenomen. Mesures a Mancances de la comarca per acollir el prendre per l’Administració El principal obstacle actual per als nouvinguts és l’habitatge. Hi ha una El principal obstacle actual per als nouvinguts Hi ha també qui és conscient que el futur de la comarca passa per la que el futur de la comarca passa Hi ha també qui és conscient La gent de la comarca, com a qualsevol lloc del món, té por del que és de fora, La gent de la comarca, com a qualsevol lloc del món, ser considerats com a nous pel senzill fet que representa canvis, els canvis poden ha aconseguit. El lligam de la mals de cap i així mateix per por de perdre el que a la terra és molt important i en molts casos es remunta a famí- gent del Pallars més por als canvis. lies centenàries, a més lligam menys progressisme, tindràs una visió més Si des d’un helicòpter pots veure un incendi, segurament al seu interior rodejats d’arbres àmplia del territori que els bombers que treballen manera d’entendre la nostra i flames. La gent de fora ens pot aportar una nova Malgrat d’una manera millor. a defensar-la terra i fins i tot poden ensenyar-nos de les dificultats a què s’enfronta tot, el bomber de terra té una idea més concreta entre uns i altres per trobar i per aquest motiu és molt important la comunicació trencament. (15/1, home de les millors alternatives sense que es produeixi un 30 anys) Quan s’arriba a la comarca, sobretot els primers anys, perquè moltes vegades els primers anys, perquè a la comarca, sobretot Quan s’arriba món rural amb una urbà volen integrar-se al que provenen del món les persones diferent de la del món rural, amb formes, maneres mentalitat urbanita, totalment de les diferents. A poc a poc s’adapten. Crec que una d’actuar i de viure molt amb que hi pot haver és que la gent autòctona, divergències o polèmiques que es procedent del medi urbà —turistes i gent l’arribada “massiva” de gent per la seva forma de vida, perquè no és respectada queda a viure— vegi perillar Hem potser fins i tot és menystinguda, poc valorada. la gent de fora i de vegades pobles i que no hi quedés ningú, sobretot a l’hivern, als passat dels pobles caient viure- vacances, o de vegades s’hi instal·len neorurals a plens de gent en època de veiem envaïda i poc respectada la “denominació hi. Crec que la gent autòctona dona de 29 anys) rural. (1/1, d’origen” quan els molesta un cotxe, volen un hospital, tenen un grau molt alt d’exigència. grau molt alt tenen un un hospital, cotxe, volen molesta un quan els a la vida en un i així mai es podran adaptar saber què és un poble Arriben sense dona de 23 anys) d’ells. (4/1, clara insuficiència de llocs adequats per viure-hi i s’ha donat un increment de clara insuficiència de llocs adequats per viure-hi problema de D’aquest de pagar. preus que fa que els lloguers siguin molt difícils com nouvinguts, però els manca d’habitatge en són conscients tant autòctons primers addueixen que és l’Administració qui hauria de posar-hi remei, perquè és lògic que els propietaris de les cases vulguin treure el màxim profit de les seves propietats aprofitant el turisme, que paga preus molt més elevats. 4.2.11. necessitat de comunicació entre tots dos grups, perquè cada un pot aportar entre tots dos grups, perquè cada un necessitat de comunicació ajudar a desenvolupar el país. diferents punts de vista que combinats poden — Poc respecte per les formes de vida i la cultura autòctones de vida i la cultura respecte per les formes — Poc
Els nous rurals del Pallars Sobirà 74 s esdevingut unmonocultiu. un delsdèficitsmésgransquehiha enaquestsmoments,quèelturismeha de feinaestable,fetquepermolts passaperconsolidarindústriaalacomarca, referència al’estacionalitatlaboralilanecessitatdecrearveritables alternatives moment delainstal·lació. que finsaras’hadespreocupatdetotselsproblemesestrobenenel problema delarepoblacióiemprendremesuresperfacilitar-la,peròasseguren valora ara,ararealmentésaixò,els és ques’hiinstal·ligent,tinguinfills,aixòesvalorés,mésdel maquíssims peròquehihavidadeudiesal’any. Elqueésguaidelspobles es donéscomptequeelmolaésalspobleshihagividainotenir m’enfado, abansm’enfadava.Però mira,também’agradariaquelagentd’aquí segona residència,perquèsónelsquepodenpagar, estàclaríssim,arajano a Mencuiestandemanantvint-i-cincquilosperunaruïna.Elproblemaésla molt més,queellnotécappressapervendre.AlPallars hihamoltaespeculació, conec l’amoielldiuquealgúdeBarcelonavindràd’aquíaquatrediesvaldrà vendran demomentiestàperfertotanova,quet’hihasgastarmoltmés.Jo al capdedosanysjaendemanavenset,arademanenvuitiaquellacasanola Quan jovaigarribaraquíhihaviaunacasaquevaliadosquilos,estavaaBaiasca, (14/1, homede33anys) los totl’anyitenirelpistancat,queaixíniesgastafamalbé.Éscomprensible. ressa mésllogarperSetmanaSantaial’estiutreure’nelmateixquellogar- haurien detrobarpisibarat,peròsietfiquesalllocdelsaltres,potserelsinte- tancats o…Ésquet’hasdeposarallloctots.Sietposesd’ells,clar, llogar elpisil’hivandestrossarendosanys;devegadesprefereixentenir-los La gentnovolllogarperòtampocse’lspotobligarquelloguin,sialamillorva petites indústries,queésunasortida, petitesindústriesartesanes, El monocultiudelturismenohade funcionar;hihad’haveraltrescoses,com potser tambéperlamancad’infraestructures.(11/2,homede31anys) Potser ésperfaltad’informació,potsertambédesídiadelsnouvinguts, Crec quenohihagaireconnexióentrelesadministracionsilagentnouvinguda. viure millor, peròtotaixòambunaregulació.(6/2,homede33anys) pagar, doncsés unacadena:hihaméspoblaciópertenirserveispoder suposaria quehihaguésmésserveis,perquè,sino,sóncarsinoes poden el queesvoléshihagiunapoblaciómésgrandelaha,qual cosa comarca, laqualcosaéscontradictòriaambunacomarcapocapoblació. Si eviti això,perquènohihaurancasesperalagentqueesvolquedarviure ala vivendes socialsobés’apretenlesimmobiliàries,esbuscaalgunafórmula que controlar lainiciativaprivada.L’Administració hauriad’intervenir, obéesfan S’han fetmoltsplansestratègicsperònosen’aplica cap,s’hauriend’aplicari però mira!(10/2,homede28anys) Altres problemesesmentatstantperautòctonscomnouvinguts fan Alguns sónconscientsqueésl’Administracióquihauriadeplantejar-seel hippies , quejode hippy noentincres,
75 Els nous rurals del Pallars Sobirà s hom és conscient que el món rural 20 Tot i que la major part de la gent del país coincideix a afirmar que el món Tot Pel que fa als autòctons, un dels principals problemes radica en la manca problemes radica en un dels principals que fa als autòctons, Pel a l’habitatge passarien perquè l’Administració Les possibles solucions de reclama la majoria de la gent és la necessitat Així mateix, però, el que L’Administració hauria de vetllar perquè la gent que viu a la comarca i s’hi instal·la, hauria de vetllar perquè la gent que viu a la comarca i s’hi L’Administració i de qualitat, igual que procedent del medi urbà, tingui tots els serveis necessaris les comarques de muntanya en qualsevol altre lloc o ciutadà de Catalunya. Que pel que fa a serveis, no en deixin de ser a la cua de les comarques de Catalunya la població temporal, lligada al nombre de turistes. D’aquesta manera crec que de forma més estable en sector turístic, podria establir el seu lloc de residència voldria dir nivell i qualitat de aquesta comarca. Tindria feina, més serveis, i això vida molt acceptable. (1/1, dona de 29 anys) Crec que per recursos i infraestructures no hi ha cap problema, i si no n’hi ha es infraestructures no hi ha cap problema, i si no n’hi Crec que per recursos i encara de la gent no, sobretot de la gent més gran, creen. En la conscienciació ens costa acceptar-ho. (9/1, dona de 31 anys) que també als més joves cooperatives agrícoles, molt unides... sense perdre el turisme. [...] Tot i així es i així Tot turisme. [...] perdre el sense molt unides... agrícoles, cooperatives banda el progrés... hi ha sense deixar de conservar més el que podria intentar home de 29 anys) vol dir tornar enrere. (5/2, que tampoc Vegeu la nota 11. s’està urbanitzant, que està vivint tot un seguit de transformacions que estan s’està urbanitzant, que està vivint tot un seguit de les zones rurals fins no fa canviant radicalment la percepció que es tenia i l’increment de la mobilitat són gaires anys. La millora de les comunicacions i que el principal canvi que s’ha els principals factors de transformació, tot del territori, ja que fins fa tres esdevingut al món rural fa referència als usos 20 4.2.12. Futur del món rural tal com afirmava el professor Vila- rural no desapareixerà en un futur pròxim grassa en un mitjà de comunicació, de preparació per acceptar l’arribada de gent de fora la comarca. de gent de fora la per acceptar l’arribada de preparació parc d’habi- per fer front al problema bé creant un posés en marxa mesures la reducció bé oferint incentius fiscals tals com tatges de protecció oficial de cases impostos sobre el capital per a la construcció d’un percentatge dels d’edificis residencials ja existents. noves i per a la renovació i dotar-la dels mateixos recursos i infraestructures planificar el futur de la comarca resoldre necessitats puntuals. de què gaudeixen a les zones urbanes i no tant
Els nous rurals del Pallars Sobirà 76 s primers arefusartotallòqueimplica eldesenvolupamentturísticdelacomarca. i comoditatsperalazona,que bàsicament viuendelturisme,tambésónels bons ulls. recreació iocidelagentqueresideixalmediurbà,aixònoésvist ambgaires van veniracercarmoltsd’ells.Per moltslacomarcas’estàconvertitenzonade el sentitqueesperdràallòtédepeculiaricaracterístici,endefinitiva, substancialment l’entornfinsalpuntquepodemarribaraposar-loenperill, desaparèixer elmónrural,peròsíqueestancontribuintamodificar-ne del turismeilacreixenturbanitzaciódecomarcaelsdarrersanysnofaran vista sobreelfuturdelacomarcaidelmónruralengeneral.Per ellsl’auge cionista queladelsautòctons,comtambéésméspessimistaelseupuntde persones queesdediquenalsectorramader. desenvolupar lesfuncionspròpiesdelmónruralialamajoriahiqueden estan apeudecarretera,peròqueelspoblespetitsnohandeixat en elsnuclismésgransdelacomarca,especialmentalscapsmunicipi,que que haesdevingutunmonocultiuarreudelPirineu. l’actualitat restacomunsectormésaviatmarginalperl’impactedelturisme, dècades l’agriculturailaramaderiaeraelprincipalsectoreconòmicen anomenat desenvolupamentsostenibledelterritori.(5/1,homede29anys) sinó deixar-lesentreobertesafidetrobarallòtananhelatiutòpicques’ha això crecquel’actitudmésprudentserianotancardefinitivamenttoteslesportes les apostes,semprehihaunriscinherentquecosessurtinbéomalament,per seguit decanvisquenoméseltempspodràdirsihanestatencertats.Comtotes ha transformattotalmenteldecorat.Aquestanovaapostacomportatotun l’agricultura ilaramaderiasevasubstitucióperindústriaturísticadeserveis El defenestramentdelsmitjanstradicionalsdevidaalamuntanyacomsón rural. Iaixòjalidónauntoiaire diferent.(8/2,donade26anys) Canvia demaneraserméssalvatge amésturística;canvialautilitatdelmón també s’estàperdent.Canvia,hihauràelmónruralperòd’unaaltramanera. manera totl’entorn.Tot el tema del’artesania,quepermitambéésmónrural, gent. Notéresaveureelmónruralamblaurbanització,peròafectad’alguna modifica molt.Nonomésenelpaisatge,sinóquetambéimplicaviure-hi més passar alavalldeCardós.Elmónruralsónaltrescoses,peròurbanització ho pareix això,doncsdesapareixelpaisatgetalcomera.Crecqueaixòcomença a les tradicionsd’agriculturairamaderiasobretot;sicomencesaurbanitzar i desa- no s’industrialitziiesfacinfàbriquesi...Elmónruraléstambéaconseguirmantenir Depèn dequès’entenguipermónrural;miésviureialanaturalesa, que És curiósveurecomelsmateixos quedemanenunincrementdeserveis Pel quefaalsnouvinguts,caldirtenenunaposiciómoltmésprotec- Així mateix,lagentésconscientquelestransformacionss’estanproduint
77 Els nous rurals del Pallars Sobirà s La major part de la gent nouvinguda fa referència als perills que suposa La major part de la gent El món rural és una postal, i a més a més si es descuiden gaire serà una postal El món rural és una postal, i a més a més si es I amb totes les planificacions arrugada. Que de postal, cada cop en queda menys. de bonic, cada cop menys. No és una visió noves que hi ha... oh, que bonic! Però gaire, per molt parc que reivindicativa, sinó de funcionament, que se es descuiden prats que volen i que mantingui facin, com no potenciïn algú que mantingui tots els turisme no ha de funcionar; hi totes les coses tal com estan... El monocultiu del sense perdre el turisme. (5/2, ha d’haver altres coses, com petites indústries, home de 29 anys) Als pobles que no desapareix però que sí que el volen fer desaparèixer. Penso turistes, apartaments pertot cada vegada hi ha menys pagesos; vénen molts no està gens fàcil, cada dia arreu, tot està enfocat al turisme. Això de ser pagès si no hi ha ovelles que Així s’acabarà i després serà un desastre perquè clar, pitjor. i aleshores els turistes tampoc es mengin l’herba, aniran creixent les barces i tot a la que no hi hagin ovelles, vindran; ara els agrada molt veure el paisatge... però ni vaques, als turistes no els agradarà tant i no vindran. Jo hi estic bastant d’acord pel que es veu aquí. Sí que la gent d’aquí intenta la gent d’aquí aquí. Sí que que es veu d’acord pel bastant Jo hi estic molt que pugi gent també s’està potenciant les seves arrels, però conservar molt Jo això és molt bonic. residència. [...] Tot que sigui com a segona de fora, encara aglomeracions que no hi hagi tantes aquí dalt, per la tranquil·litat, per això he pujat al negoci va molt l’agost és infernal. Per exemple, de sorolls. Per de gent, de cotxes, la qualitat gent; però si t’ho mires fredament que convé és que vingui bé perquè el fa la sensació que I és que en poc temps et dies és desastrosa. de vida d’aquests encara Brava. Jo recordo quan pujava aquí dalt que Ainet ha de ser com la Costa Eren de Llavorsí; era com un camí de cabres. no havien asfaltat ni la carretera bé que molt això és una autopista, tal com està ara. Va pedres pertot arreu, i ara a la que tot s’ha de moderar una mica. Suposo que pugi la gent però em sembla rural anirà desapareixent. [...] llarga el que és el món se’n ecomuseus com el que hi ha a Esterri perquè Sí, però aleshores es munten vas a un poble i el que vols veure quatre gallines... Tu recordin que aquí hi havia ara, a de pessebre... A l’hivern tot nevadet i... és que és un poble, les casetes mica. casetes. Jo crec que s’hauria de moderar una Ainet, no veus res d’aquelles de la pagesia. Això de tenir el teu hortet, la teva mica I recuperar tot el que és a poc anirà desapareixent. (4/2, dona de 27 anys) terra... Jo crec que a poc centrar tota l’activitat econòmica de la comarca en el sector turístic i parla dels centrar tota l’activitat econòmica de la comarca pel que fa a l’especulació abusos que comet molta gent del país, especialment en la necessitat de potenciar urbanística; és per això que posen molt d’èmfasi ja que per ells és l’essència i recuperar el sector de l’agricultura i la ramaderia, i la manca d’interès del món rural. Consideren la desídia de l’Administració tan poc interès per la recuperació dels autòctons les causes que fan que hi hagi les conseqüències negatives que la d’aquestes activitats, i també fan referència a però en cap cas mostren pèrdua d’aquestes activitats tindrà per a la comarca, la intenció de dedicar-se a aquest sector d’activitat.
Els nous rurals del Pallars Sobirà 78 s etcètera. la maneradeviure,eltipusrelacionssocialsques’estableixen,elscostums, rural nodesapareixnidesapareixeràmaiperquèésmoltmésquetotaixò.És estan fentaquestesdarreresactivitats,tambéhihaelsquiopinenqueelmón i ramadera,pertantcreuenqueapocaniràdesapareixenttalcomho anys) els importaméselturismequesemprehafetlagentd’aquí.(9/2,donade34 van complicantcadavegadamés...jocrecquehovolenesborrardelmapa.Que això valmilions,perquèhandetenirlazonamenjarid’esbarjo...t’ho no podenestardinsdelpoble,quantothomtélacortalcostatdecasaseva.I t’obliguen alegalitzarlacort,iferunafossasèptica;lescortsara,mésmés, cansar-te. Lagentjoveques’hidedicaéspelsparesiperquèjahotenen.Ara veterinari, elscamionsasèptics...éstreballarmolt,it’had’agradarmoltperno feina perpocarecompensa;unafamílianoviud’això.Elpinso,lesvacunes,el moltes horestreballant,estàsdiainitpendentdelbestiar. Nos’acabamai.Molta La feinadepagèsésunaquetoteldia,8a8,nopleguesmai.Són no vallapena,melesvencis’haacabat». I clar, lagentdiu:«Sihedefertantahistòriapertrentaovellesquetincdoncs sé què,quesihasdeferunafossacomuna...t’hoestanposantdificilíssim. tenir bestiar... t’hoposencadacopmésdifícil.Quesihand’estarvacunatsdeno S’ha defacilitarméselmónlapagesia.[...]Lessubvencionsquedonenper ¿El mundo rural desaparecer? No creo. Sí que es mínimo lo que hay de agricul- de hay que lo mínimo es que Sí creo. No desaparecer? rural mundo ¿El tura y ramadería, pero el mundo rural es más que agricultura y ganadería; es la es ganadería; y agricultura que más es rural mundo el pero ramadería, y tura forma de vivir de la gente de aquí, es el territorio, es todo, y eso no cambia. no eso y todo, es territorio, el es aquí, de gente la de vivir de forma Evolucionará pero igual que han evolucionado las ciudades. Las ciudades no se no ciudades Las ciudades. las evolucionado han que igual pero Evolucionará quedan como están; esto tampoco se queda como está. Seguirá siendo un siendo Seguirá está. como queda se tampoco esto están; como quedan mundo rural, nunca será una ciudad. Sí que cambia, la gente se gana la vida de vida la gana se gente la cambia, que Sí ciudad. una será nunca rural, mundo Tot iquelamajoriadelsnouvingutsassocienmónruralaactivitatagrària otra manera, ahora; la gente tiene más tiempo libre que el que tenían antes; sí antes; tenían que el que libre tiempo más tiene gente la ahora; manera, otra que buscaran más cosas, ocio. Hay más bares. Ahora con el cine en Sort... pero Sort... en cine el con Ahora bares. más Hay ocio. cosas, más buscaran que cambiar, cambiar; creo que costará unas cuantas generaciones que no se reco- se no que generaciones cuantas unas costará que creo cambiar; cambiar, nozca lo que hay ahora. [...] ahora. hay que lo nozca La gente se piensa que el mundo rural son vacas y prados, y el mundo rural, para rural, mundo el y prados, y vacas son rural mundo el que piensa se gente La mí, es la gente que vive aquí, también. No es lo mismo el vecino que tengo yo tengo que vecino el mismo lo es No también. aquí, vive que gente la es mí, aquí que el vecino que tenía en Alicante. El vecino que tengo yo aquí, no sé, han sé, no aquí, yo tengo que vecino El Alicante. en tenía que vecino el que aquí crecido de otra forma, están acostumbrados a otras cosas. Por regla general regla Por cosas. otras a acostumbrados están forma, otra de crecido son gente bastante más inteligente que la gente de ciudad, para mí. Aquí son Aquí mí. para ciudad, de gente la que inteligente más bastante gente son gente que ha aprendido a través de experiencias de toda la vida. Y en las ciudades las en Y vida. la toda de experiencias de través a aprendido ha que gente hay mucha gente que han aprendido a base de leerse libros y de hacer exámenes. hacer de y libros leerse de base a aprendido han que gente mucha hay Y aquí normalmente la gente cuando te explica una cosa es porque la han hecho han la porque es cosa una explica te cuando gente la normalmente aquí Y o la han vivido o porque les ha pasado. Abajo es mucho mas teórico,o les teórico,o mas mucho es Abajo pasado. ha les porque o vivido han la o parece, o han oído. Aquí no, aquí la gente es mucho más auténtica que abajo. (1/ abajo. que auténtica más mucho es gente la aquí no, Aquí oído. han o parece, 2, home de 31 anys) 31 de home 2,
79 Els nous rurals del Pallars Sobirà s potenciar la ramaderia extensiva i fomentar l’associacionisme i el nombre d’activitats a desenvolupar, evitant concentrar tots els esforços nombre d’activitats a desenvolupar, d’aventura. Així mateix, en una o dues activitats com la neu i els esports genèricament al món caldria explotar tot un seguit de recursos lligats paisatgístic i fins i tot cultural, com el patrimoni etnològic, artístic, fires, jornades, gastronòmic, en forma de museus, col·leccions, al llarg de l’any. seminaris, etcètera, que podrien atreure gent En definitiva, la major part dels entrevistats són conscients que el futur de En definitiva, la major part dels entrevistats són El volum de gent que viu en l'actualitat al món rural és molt baix respecte El volum de gent que Tot i les diferents percepcions sobre el futur del món rural, hi ha dos món rural, futur del sobre el percepcions diferents i les Tot 2) agropecuari. S’ha de El sector turístic ha d’anar acompanyat del sector 1) l’oferta turística s’hauria d’allargar tot l’any multiplicant el Turisme: El món rural està desapareixent si parlem del volum de gent que hi queda. Si es El món rural està desapareixent si parlem del volum que el món rural desaparegui. construeix és per necessitat, però això no vol dir (13/1, home de 41 anys) El Pirineu s’està urbanitzant. Els pobles es reconstrueixen i les cases s’arreglen. El Pirineu s’està urbanitzant. Durant bonics però sense gent, ni vaques, ni auvelles. Tindrem uns poblets molt Els caps de setmana i la veu que hi podrem escoltar. la setmana el silenci serà a fer excursions que durant el dia aniran a esquiar, vacances s’ompliran de gent de Els natius del país provinents del món agrari hauran o de compres a Andorra. no tar- d’aquestes urbanitzacions i xalets silenciosos. I fer de jardiners i cuidants de padrins que queden als pobles no hi siguin, haurem darà que, quan els quatre del poble. (2/1, home de 45 anys) crear la figura del vigilant la nostra comarca, i el del món rural en general, passa per una diversificació la nostra comarca, i el del món rural en general, productives que s’haurien de de l’economia d’aquestes zones. Així, les branques el sector agropecuari, la indústria i desenvolupar són les següents: el turisme, les noves tecnologies. a un segle enrera; així, sembla que si es cataloga el món rural amb criteris sembla que si es cataloga el món rural a un segle enrera; així, del territori, mentre que censals, queda molt de marge per parlar d'urbanització món rural sobre la base dels seus si hem de tractar el tema de la desaparició del li queda molt poc temps valors i/o dedicació tradicional a tasques agropecuàries, de vida. punts clau en què coincideix gairebé tothom: l’un fa referència al boom urba- tothom: l’un fa referència què coincideix gairebé punts clau en urbanització de en particular, en general i la comarca el Pirineu nístic que sofreix positives o negatives amb consideracions tothom, tot i que la qual és conscient la segonacasos, i l’altre tracta de segons els dels i l’abandonament residència una zona d’esbarjo el Pirineu serà únicament d’un afirma que aviat pobles; més de la gent de les ciutats.
Els nous rurals del Pallars Sobirà 80 s )Avuiperavuiunapossibilitatinteressantatreureifixargenta les 4) Laindústria:s’hauriendepotenciarlesactivitatstransformadoresi 3) informàtica, quenonecessitengransinfraestructurespertreballar. zones ruralssónlesfeinesperviatelemàtica,orelacionadesambla iogurts, mantegues,melmelades,embotits,derivatsdelacarn... distribuïdores deproductesalimentarisd’altaqualitat,comaraformatges, del medi. què disposenperlanecessitat,ineludibleiindiscutible,depreservació seves espatlleselfetdenopoderexplotarlliurementelsrecursos de lamuntanyanohanserelsúnicsquecarregarsobreles costos quesuposalaprotecciódelmediambient,jaelshabitants es justifiqueneconòmicamentperlanecessitatd’externalitzarels als ramaders,ajudesquesegonsRamonMorelliMercèGili(2000:16) cooperativisme. S’handecontinuarmantenintlessubvencionsiajudes
81 Els nous rurals del Pallars Sobirà s locals ielshabitatges iperlafortacompetènciaque hihaalesciutats. haurien pogutferrealitatalseu lloc deprocedència,pelselevatspreusdels en hoteleriaoesportsd’aventura, obéengegantunnegociquedifícilment laboral alsectorturístic,enclaraexpansió aquestsdarrersanys,jasiguitreballant l’individualisme ilacompetitivitat, idel’altraalarecercad’unaoportunitat al llocd’origen—majoritàriament urbà—fugintdelespresses,l’estrès, obeeixen d’unabandaalavoluntat demillorarlasevaqualitatvidarespecte hippies vides quenoelssatisfà,malgratalacomarcase’lscataloguide —majoritàriament joves—ieldesigdemilloraralgunaspecte de lesseves doncs, elsimmigrantsactualséslaprocedènciad’unentorn urbà, l’edat parlar mésdecontacteamblanaturaqueretorn.L’únic quecompartirien, hàbilment perlasocietatdeconsum.D’aquestamanera,enl’actualitat espot moviment n’ha quedatuna certafilosofiaderetornalanatura,explotada neorural quevisquéelpaísamitjansdeladècadadelssetanta.De totaquest dedicant-se aactivitatsagrícolesiramaderes,característiquespròpies del fenomen dècada noelsunificacapideologianihihalavoluntatdeviureterra un retornefectiualcamp.Alsnouvingutsques’haninstal·latdurantladarrera neorural talcoml’entenenelsespecialistesenlamatèria,jaquenohihahagut l’actualitat alPallars Sobirànopodemparlarpròpiamentdefenomen afavoreix ladecisiódemarxarcapazonesrurals. des delpuntdevistaeconòmicperl’elevatpreudelslloguersileshipoteques, Noguera Pallaresa. Elmomentd’independitzar-se, unactecomplicatalaciutat d’esquí ialesactivitatslligadeselsesportsd’aventuraqueespractiquenla rurals, mésturístiques,unaocupaciósegura,combinantlafeinaenestacions mercat laboralqueésmoltinestablealaciutatihandescobertleszones d’emigrants quearribenalspoblessónjoves,enmoltscasosmogutsperun per alllocderecepció. migracions nosóngaireimportantsquantitativament,qualitativamentvitals especialment deBarcelonailasevaàreametropolitana;totqueaquestes de nousefectiuspoblacionalsprocedentsd’altrespartsdelterritori,i —que continuasentnegatiu—,sinóquel’arribadaalacomarca un importantcreixementdepoblacióquenoobeeixalnatural CONCLUSIONS Els principalsmotiusqueimpulsenelsnouvingutsainstal·lar-se alPallars De l’anàlisiteòricadelfenomenitreballdecampse’ndesprènqueen Malgrat quehihaalgunsjubilatstornenal’àmbitrural,lagranmajoria La comarcadelPallars Sobiràestàexperimentantdurantladarreradècada pelsolfetdevenirforai/otenirunaestèticaconcreta. neorurals o
83 Els nous rurals del Pallars Sobirà s Les dificultats d’accés a l’habitatge es deriven de l’elevat cost tant dels es deriven de l’elevat d’accés a l’habitatge Les dificultats el treball estables la causa el fet que en l’actualitat La manca de llocs de pels estereotips que s’han Aquestes dificultats es veuen agreujades especialment pel i això, també apareixen consideracions negatives, Tot És important destacar que l’arribada de migrants a la nostra comarca no Les principals dificultats amb què es troben els nouvinguts a l’hora de es troben els nouvinguts dificultats amb què Les principals lloguers com de la compra d’habitatge, perquè el boom turístic que travessa la d’habitatge, perquè el boom turístic que lloguers com de la compra A més, els encarit enormement els preus. n’ha comarca en aquests moments temporada prefereixen tenir-los ocupats en propietaris dels habitatges més gran, que tenir-los un benefici n’obtenen d’afluència turística, perquè ocupats durant tot l’any. sector la comarca es basa en el sector turístic, i aquest motor econòmic de que això feines de temporada, amb la inestabilitat ofereix principalment de feines. laboral que va associada a aquest tipus implica, a més de la precarietat es veuen aguditzats per l’estètica creat al voltant de la gent nouvinguda, que una part de la població autòctona, d’alguns d’aquests joves, que encara xoca amb els estereotips, però, aquest especialment amb la gent més gran. Malgrat per la gent del país perquè fenomen migratori és vist d’una manera positiva com en el social, ja que dóna vida a la comarca, tant en l’aspecte econòmic de la zona i el rejoveniment implica, entre d’altres, el manteniment demogràfic per un fort envelliment i la falta de de la població en una comarca caracteritzada cap a les ciutats a estudiar i s’hi població jove, que majoritàriament marxava també incideix en l’increment establia definitivament; l’arribada de població en un augment de la mà del consum, dels serveis i les infraestructures, d’obra, etcètera. fer de la comarca i a l’alt nivell que fa al desconeixement de la manera de motiu de discrepància, però, d’exigència dels nouvinguts. El principal del medi ambient, ja que els acostuma a estar relacionat amb la protecció aquesta matèria, mentre que els nouvinguts mostren una especial sensibilitat en sobre el medi, autòctons adopten unes posicions més intervencionistes infraestructures turístiques, com especialment pel que fa a la creació de noves d’apartaments destinats a segona pistes d’esquí, establiments hotelers o blocs residència. obeeix a una planificació de cap administració, ans al contrari, ha estat un fixar la seva residència a la comarca estan relacionades amb el cost de la amb el cost de estan relacionades residència a la comarca fixar la seva i a la falta de llocs de fa a l’accés a l’habitatge especialment pel que instal·lació, treball estables.
Els nous rurals del Pallars Sobirà 84 s dels habitantsdel país. residents envers elsvalorsdelmónrural,lesseves tradicionsilaformadevida dissenyar estratègiesclaresper informar, formariconscienciarelsnous comportaments dedesarrelament territorialdelsnouvingutsalacomarcacal socials específiquesperarribar a l’objectiufixat.Per superar lesactitudsi/o models deconvivènciaapartirdels qualss’hand’elaborarestratègiesipolítiques formes pacífiquesdeconvivència. més gransseranelsreptesperalapoblacióautòctonaiimmigrant pertrobar tenir encompteelsprogramesderepoblació,jaqueamésdiversitat cultural sensibilització delagentdelpaís,però,seriatambéunelementque hauriende estables, sónelsprincipalsaspectesenquèhauriad’incidirl’administració. La de lazona,fomentantelsectorindustrial,queésquipotgenerarllocs detreball contribueixen adiversificar-nel’economia. els guanysdelturismenomassiureverteixentotalmentenla comunitati són lesiniciativesencaminadesalapromociódel’agriculturaecològica, jaque l’agroturisme oelturismeculturalsónviesesperançadores,comtambého i que,noespotnegar, creenalgunsllocsdetreball. empreses foranesqueinverteixeniesquedenlamajorpartdelsbeneficis,tot d’aquestes indústriesqueexplotenelsrecursosdelmediacostumenaser per crearinfraestructuresurbanístiques.Habitualment,elsgransbeneficiaris espais altimontanscomlesestacionsd’esquí,quemésaviatsónunaexcusa model deturismed’impacteiagressiu,lligatainiciativesquebusquencolonitzar turístic queenaquestsmomentss’estàdesenvolupantalacomarca:un alternativa pergenerarriquesaifixarpoblacióalterritori,almenyselmodel Però talcomindiquen unapartdelsentrevistats,elturismenoésbona que alacomarcahifanfaltaestratègiespolítiquesperfixarpoblació. troben enl’actualitat:habitatgeifeina.Endefinitiva,tothomésconscient facilitar l’assentamentdegentalazonapal·liantlesprincipalsdificultatsquees comarca iconsiderentambéqueésl’Administracióquihauriadevetllarper conscients quel’arribadadenousefectiuspoblacióésvitalperalfuturla programes d’assentamentirepoblacióperpal·liareldespoblament. situació delad’altreszonesruralsespanyolesieuropeesons’hanengegat fenomen naturalpropiciatpelcreixementeconòmic,cosaquediferenciala Des d’aquestaperspectiva,calabordar elproblemadelaintegracióifixar La creaciód’habitatgedeproteccióoficialiladiversificaciól’economia Per contra,laterciaritzaciódecomarcaapartirl’ecoturisme, En l’actualitatelturismeésrecursbàsicdesupervivèncialacomarca. La majorpartdelsentrevistats,tantautòctonscomnouvinguts,són
85 Els nous rurals del Pallars Sobirà s Garrotxa», a Martínez iIlla,S.(1986).«Elretorn alcampaCatalunya:l’exempledela revista/rev23-5.htm. Llobet, Ll.(1999).«Desenvolupament localal’altamuntanya», Latina deToulouse. UniversidaddeToulouse II. emergentes», Tolosa, InstitutoPluridisciplinariodeEstudiossobreAmérica Linck, Th.(2001).«Elcampoenlaciudad:Reflexionestornoalas ruralidades Aires», a construcción delugaresalsudoestedeláreametropolitana deBuenos Barros, C.(1999).«Deruralarururbano:transformacionesterritoriales y Diversos autors(2000). Diversos autors(1985). Sabartés iGuixés,J.M.(1993). Lagarda-Mata, S.(1998). Hall, S.(1977). Coll, P Barbal, M.(2001). Pagès Editors. Aldomà, I.(1999). Llibres: Garcia iQuera,N.(1999).«Lovistaire»,a Barcelona, UniversitatdeBarcelona. núm. Aldomà, I.,iCastellarnau,A.(2001).«L’Agricultura al’AltPirineu», a Articles derevistes: Estadístic deCatalunya. BIBLIOGRAFIA 1985 Tecnologia i Cultura i Tecnologia , Madrid,InstitutodelaJuventud. XX . (1991). , p.213-223. Scripta Nova, Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales Ciencias y Geografía de Electrónica Revista Nova, Scripta Revista de Girona de Revista El parlar del Pallars del parlar El Los hippies: una contracultura una hippies: Los Amb el permís de Barcelona, L’altra societat urbana societat L’altra Barcelona, de permís el Amb Camins de quietud de Camins , núm.23,consultableahttp://www.gencat.es mediamb7 Crónicas de juventud. Los jóvenes en España 1940- España en jóvenes Los juventud. de Crónicas Goita camaco! Vale, pagès! Vale, camaco! Goita Anuari estadístic de Catalunya de estadístic Anuari , núm.117,p.67-73. L’èxode pallarès L’èxode , Barcelona,Empúries. , Barcelona,Edicions62. Àrnica , Barcelona,Anagrama. , Tremp, Garsineu. , núm.42,p.19-20. , Barcelona,La Magrana. , Barcelona,Institut Medi Ambient. Medi , Lleida, Àrnica . ,
87 Els nous rurals del Pallars Sobirà s , , , . Àrnica Presència , núm. 38, p. 73- Agricultura y Sociedad Àrnica . El Pirineu: una aposta de . El Pirineu: una aposta Pirineus, Lleida, Segre XX , núm. 133, p. 4-15. , 29.4.2002. , núm. 11, p. 61-79. , núm. 11, , números 1 a 6. , 17.3.2000. El Periódico de Catalunya , núm. 46, p. 36-38. Segre , 18.10.2000. , 20.4.2001. , 11.7.2000. . «El turismo ayuda a repoblar las comarcas del Pirineo de Lleida», a . «El turismo ayuda a repoblar las comarcas del Documents d’Anàlisi Geogràfica Àrnica Lectura. Segre suplement dominical Lo Gargall Fer , 19.10.2000. Redacció. «Lleida va guanyar el 98 un miler d’habitants per la immigració», a Guillaumet, F. «Vilagrassa afirma que ya ha desaparecido el espacio rural», a «Vilagrassa Guillaumet, F. «Jóvenes i Bernal, M. insuflan nuevos aires al mundo e immigrantes O., Pereda, rural español», a La Mañana Segre núm. 47, p. 145-172. a l’horitzó del Sobirà població del Pallars (2000). «La Sabartés i Guixés, J. M. 2010», a núm. 772, p. 6-10. Revista La Mañana La Mañana La Mañana hacen crecer la población en Lleida», a flujos migratorios «Los Pérez, F. Mestre, C., i Blanco, J. (1991). «A la recerca del paradís perdut?», a la recerca del paradís i Blanco, J. (1991). «A Mestre, C., 80. una àrea que es Pirineu, M. (2002). «L’Alt Sabartés i Guixés, J. M., i Pascual, (II)», a recupera socialment i econòmicament (I) i Articles de premsa: més augmentarà i es rejovenirà en Gabernet, J. «La població del Pirineu, la que deu anys», a núm. 6, p.4-7. «La muntanya del s. Morell, R., i Gili, M. (2000). «El fenómeno neorrural», a Nogué i Font, J. (1988). a i Pirineu», (1998). «Població Sabartés i Guixés, J. M. (1986). «Neorurals, bitllet d’anada de la ciutat al camp», a T. Soler, Martínez i Illa, S. (1987). «Utopia, espai i migracions utòpiques. El retorn al utòpiques. El retorn espai i migracions Illa, S. (1987). «Utopia, Martínez i camp», a futur?», a
Els nous rurals del Pallars Sobirà 88 s al setembreioctubrede2001generfebrer2002). Web del’Institutd’EstadísticaCatalunya,http://www.idescat.es (consultada 18.htm (consultadaalmarçde2001). Ruiz deLobera, F. «La otravueltaal campo», ahttp://www.vermail.net/ajoblanco/ com/biblio81/textos/okupa_rural.htm? (consultadaalfebrerde2002). Herrero Martínez,L.E.«Neoruralismoyokupaciónrural»,ahttp:/www.agora.ya. europe.aeidl.be/rural-es/biblio/pop/contents.htm (consultadaalmarçde2001). Diversos autors.«(Re)poblar elmediorural»,ahttp://www.rural- 2001). infogeneral/publicaciones/Revista/num_4/p09_2.html (consultadaalmarçde nidad deMadrid(2000-2006)»,ahttp://www.dgpea2.comadrid.es/ Consejería deMedioAmbiente.«ProgramaDesarrolloRurallaComu- de 2001). /www.el-mundo.es/2000/04/06/madrid/06N0009.html (consultadaalmarç Arroyo, M.«Lasierrapobrebuscacolonosconniñosy“posibles”»,ahttp:/ secciones/reportajes/neorurales.htm (consultadaalmarçde2001). Abejon, M.,iCalvo,K.«Tras lautopíarural»,ahttp://www.public-online.com/ Webs deconsulta: Línea 900,emèsaLa 2deTelevisió Espanyolaeldia3defebrer2002. Mayl, M.,iBallesteros,P. (2002).«Ni Programes detelevisió: hippies nineorurales:ciudadanos»,a
89 Els nous rurals del Pallars Sobirà s Observatori Català de la joventut Altres títols publicats en aquesta col·lecció
1. Joves entre dos segles Francesc-Marc Àlvaro. 1998
2. Nous objectius per a l’educació -Informe Delors. Enric Masllorens. 1998
3. Enquesta a la joventut de Catalunya. Gabise, SA. 1999
4. Joves i participació a Catalunya. Fundació Ferrer i Guàrdia. 1999
5. 20 anys de participació democràtica. 20è aniversari del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. CNJC. 1999
6. Estudi del comportament dels joves estudiants de Barcelona. Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat. 1999
7. La violència com a recurs i com a discurs. Manuel Delgado. 1999
8. Els joves catalans en el 2011. Els canvis que vénen. Centre d’Estudis Demogràfics. 2000
9. Els joves catalans i l’habitatge. Carme Trilla, Institut DEP. 2000
10. L’entorn quotidià dels adolescents amb malalties cròniques. Joan Carles Surís, Russell Viner, Robert W. Blum. 2000
11. Treball, valors i canvi. Les ruptures en la precarietat. Daniel Ortiz i Iván Miró. 2001
12. Generació @. La joventut al segle XXI. Carles Feixa. 2001
13. Jugar treballant, treballar jugant: les identitats juvenils i el debat sobre ocupació i ociositat. Robert G. Hollands. 2001
14. Els contextos canviants de la joventut al segle XXI. Andy Furlong i Fred Cartmel. 2001 15. Migracions internacionals i població jove de nacionalitat estrangera a Catalunya. Centre d’Estudis Demogràfics. 2001
16. De les oportunitats desiguals a la manca igualitària d’oportunitats. Les dimensions de gènere del canvi social i la joventut a Europa. Lynne Chisholm. 2001
17. Els tècnics en la política de joventut de l’Administració pública catalana. Pere Soler (coord.), Albert Bayot, Anna Planas i Josep Vila. 2002
18. Joventut, okupació i polítiques públiques a Catalunya. Equip de recerca: Robert González, Marc Martí, Lluc Peláez, Oriol Barranco, David Brunet. Coordinació de l’estudi: Ricard Gomà. 2003
19. Enquesta als joves de Catalunya 2002 — Avançament de resultats —. Joaquim Casal, Maribel García, Rafael Merino i Miguel Quesada. Grup de Recerca Educació i Treball (UAB). 2003
20. La immigració i el treball intercultural a les entitats d’educació en el lleure de Catalunya. Diego Herrrera, Bernat Albaigés i Mercè Garet. 2003
21. Cultura juvenil i gènere. Roger Martínez Sanmartí. 2003
22. El territori i la mobilitat migratòria dels joves a Catalunya. Juan Antonio Mòdenes Cabrerizo, Joaquín Recaño Valverda. 2003
23. Els joves catalans i l’habitatge, 1999-2003. Institut DEP. Carme Trilla. 2003
24. Crisi del treball i emergència de noves formes de subjectivitat laboral en els joves. Bernat Albaigès (dir.), Vicente Sisto, José Romàn. 2004
25. Emancipació domiciliària, laboral i familiar dels joves a Catalunya. Pau Miret i Gramundi. 2004