Dossier

La Fonoteca de Música Tradicional Catalana i la comarca del

Josep Crivillé i Bargalló / Ramon Vilar i Herms

1. Introducció i treballs previs

Els materials de cançó popular pro- cedents de la Comarca del Bages i di- positats a la Fonoteca de Música Tra- dicional Catalana (FMTC)1 tenen un origen divers i a la vegada coherent. Si bé és cert que l’Associació de Re- cerca Etnomusicològica ha estat una protagonista important quant a la re- cerca d’aquests materials2, cal afir- mar també que diversos membres d’aquest col·lectiu han efectuat re- cerques pel seu propi compte i en di- ferents èpoques. En aquest sentit cal destacar la missió de recerca de ma- terials de música tradicional feta per Josep Crivillé i Bargalló a títol perso- nal a entre els dies 8 i 11 d’agost de 1974. Va enregistrar 347 fonogrames que contenen una valuo- sa documentació sobre la pràctica musical individual i col·lectiva d’a- Sèrie 1, volum 1 de la Col·lecció discogràfica de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana. questa població. Va entrevistar 18 in- formants3 i, per l’època, encara la memòria oral era molt viva i va per- metre recollir documents importants de primera mà.4 De manera semblant, Ramon Vilar partir de l’enquesta a 8 informants.5 d’Artés–, l’equip format per Josep Cri- i Herms, entre els anys 1982-84, va La majoria d’aquests fonogrames for- villé, MªAntònia Juan i Ramon Vilar fer treball de camp, a títol personal i men part actualment de la FMTC ja enregistraren el Ball de Bastons d’a- essent encara estudiant de la matè- que s’hi incorporaren posteriorment questa població el qual actuà de ma- ria, a les poblacions d’Artés i d’Avi- però en aquells moments no existia ni nera itinerant per tota la vila. A més nyó per a un projecte de final d’estu- l’Associació de Recerca Etnomusi- dels violins, els acompanyava un dis d’Etnomusicologia al Conservato- cològica ni per suposat la FMTC. grup instrumental de la població. ri Superior Municipal de Música de A la primavera de 1984, concreta- L’any 1986 es constitueix l’ARE obtenint 94 informacions ment el diumenge de Pasqüetes –dia (Associació de Recerca Etnomusico- sobre música popular i tradicional a principal de la Fira del Vehicle Usat lògica, vegeu nota n.2), i a partir d’a-

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 21 Caramelles de Mura, l’any 1953

quest grup s’endeguen diferents pro- mants.10 Finalment, en nom de l’ARE 2. Els treballs dependents jectes de recerca entre els quals n’hi però realitzada per Glòria Ballús i de la Fonoteca de Música ha un dedicat a la comarca del Ba- Casòliva, cal tenir en compte la re- Tradicional Catalana ges.6 Un equip format per Josep Cri- cerca de materials de música tradi- villé i Ramon Vilar visitaren Sant Fe- cional que va fer a les poblacions de (1987) liu Sasserra, el mes de maig i el mes , Moià i l’Estany, a partir de AVINYÓ, Josep Crivillé i Ramon Vilar de setembre de 1986, on obtingueren deu enquestes etnomusicològiques al [Informants: Joana i Josep Herms]. 92 informacions de música i dansa llarg de 1986 de les quals obtingué Nombre de fonogrames: 6 tradicional a partir de 3 informants.7 218 fonogrames de 21 informants.11 – EL MAS DE CORNET, Jo- El mateix equip dugué a terme tres A partir de l’any 1987, any de fun- sep Crivillé i Ramon Vilar [Infor- missions de recerca a Artés durant dació de la Fonoteca de Música Tra- mants: Felisa Escalé, Monserrat l’any 1986 on obtingué 83 fonogra- dicional Catalana, la majoria de re- Relat, Teresina Relat, Teresina mes (entre cançons i interpretacions cerques del cançoner popular pel Ba- Harder i Joan Pregones] Nombre al violí) a partir de 3 informants.8 ges depengueren directament o indi- de fonogrames: 36 Aquí mateix i en aquest mateix any es recta d’aquesta institució. Per tant, SÚRIA, Josep Crivillé i Glòria Ballús, fa un enregistrament del Ball de Bas- farem tot seguit una exposició topo- Caramelles [Informants: Colla dels tons: 11 balls interpretats només amb gràfica i cronològica dels diferents Sardanistes, Caramellaires de Sú- dos violins, que és la manera tradi- treballs de camp duts a terme. ria, Ball de cascavells de Súria, La cional com s’ha fet en aquesta zona Llanterna, Grup Residència Bon del Bages. Repòs, Estudiantina de l’Institut]. Josep Crivillé i Ramon Vilar, tan- Nombre de fonogrames: 12 mateix, dugueren a terme una en- questa de música popular a Santa Maria d’Oló el mes d’octubre de 1986 on obtingueren 40 informa- cions d’un grup de 9 informants, en- tre ells una bona part de la família Camprubí (o de Can Borrasca).9 Per la seva banda, Ramon Vilar –algunes vegades juntament amb Glòria Ballús i Josep Crivillé– fa cinc enquestes de camp al llarg del mateix 1986 a Avinyó on obté 164 informa- cions musicals a partir de 5 infor- Cançó de bressol (Cantada per Maria Comas, d’Artés)

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 22 Rajadell. Festa de Sant Sebastià. Gener de 1995. Ball de Bastons

CALLÚS, Josep Crivillé i Glòria Ba- MONISTROL DE , 3 entre- sep Riera, Josefina Pons, Glòria llús, Caramelles. Nombre de fono- vistes en un mateix any, una feta Pons]. Nombre de fonogrames: 516 grames: 6 per Glòria Ballús i dues fetes per AVINYÓ, Josep Crivillé, Glòria Ballús Josep Crivillé, Glòria Ballús i Ra- (1990) i Ramon Vilar [Informant: Joana mon Vilar.12 [Informants: Teresa ARTÉS, Josep Crivillé i Ramon Vilar Herms]. Nombre de fonogrames: Gemilà, Antònia Bosch, Concepció [Maria Comas i Ball de bastons in- 15 Grau, Josefa Ponsa, M.Àngels Ga- terpretats al violí per Manel Le- CALLÚS, Josep Crivillé, Glòria Ballús larich, Concepció Grau i Concepció desma i Lluís Bach]. Nombre de i Ramon Vilar [Informant: Joan Vi- Prats]. Nombre de fonogrames: fonogrames: 4117 la Calmet] Nombre de fonogrames: 143 i 49 SANTA MARIA D’OLÓ, Josep Crivillé, 17 CALDERS, Josep Crivillé, Glòria Ba- Glòria Ballús i Ramon Vilar, [Enre- llús i Ramon Vilar a la Maisa L’A- gistrament sonor i en vídeo de la (1988) rola.13 [Informants: Pere Arola i es- Jornada Bastonera del 18 de març, AVINYÓ, Josep Crivillé i Ramon Vilar posa]. Nombre de fonogrames: 27 on hi intervingueren totes les colles [Informants: Carme Griera de Cal BALSARENY, Josep Crivillé i Ramon bastoneres d’Oló des dels més jo- Tinet i Pilar Guiteras de la Farmà- Vilar, Ball de bastons i Ball de la ves als veterans]. Nombre de fo- cia]. Nombre de fonogrames: 53 faixa . [Informant: Lluís Planas Llo- nogrames: 16 rens]. Estudi14 NAVÀS, Josep Crivillé i Ramon Vilar. (1989) SANTA MARIA D’OLÓ, Josep Crivillé Entrevista al Sr. Castella d’Artés. AVINYÓ, Josep Crivillé i Ramon Vilar i Ramon Vilar, Ball de Bastons [In- Músic, compositor i director d’or- [Informant: Rita Oliveras del mas formants: Jordi Portabella, Josep questra. Dugué una intensa vida Vilanova]. Nombre de fonogrames: Güell, Albert Oliveras i Miquel Àn- musical a Artés i posteriorment a 8 gel Muñoz].15 Nombre de fonogra- Navàs. Consulta al seu arxiu per- AVINYÓ, Josep Crivillé i Ramon Vilar mes: 17 sonal de composicions instrumen- [Cançons infantils amb infants]. MOIÀ, Glòria Ballús i M. Antònia tals. Nombre de fonogrames: 6 Juan, El ball de gitanes, El con- ARTÉS, Josep Crivillé i Ramon Vilar trapàs, El ball del ciri, Els Garro- (1991) [Informant: Maria Comas]. Nombre fins i Ball de Nans “La Filigrana” ROCAFORT, Josep Crivillé, Glòria Ba- de fonogrames: 20 [Informants: Salvador Farràs, Jo- llús, Lluís Bosch i Ramon Vilar,18

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 23 [Informants: Enric Pérez Bacardit, Localitat Nombre d’informants Nombre de fonogrames Maria Manubens, Rosa Vilanova i Joan Lleonart]. Nombre de fono- Artés 20 350 grames: 114 (diferents sessions). Avinyó 15 430 Balsareny 20 356 MURA, Josep Crivillé, Glòria Ballús, Calders 2 27 Lluís Bosch i Ramon Vilar, [Infor- Callús 3 23 mants: Montserrat Viadiu, Angeli- Cardona 6 104 na Perich, Josep Perich, Assem- L’Estany 9 61 blea de fidels]. Nombre de fono- 7 61 grames: 110 (diferents sessions). Moià 11 104 EL PONT DE VILOMARA, Josep Cri- 7 192 villé, Glòria Ballús, Lluís Bosch i Mura 4 110 Ramon Vilar. [Informant: Joan Ciu- Navarcles 5 58 ró, responsable de l’arxiu de la So- Pont de Vilomara 3 55 cietat Coral Vilomarenca]. Infor- Rajadell 2 83 macions sobre la Societat Coral Vi- Rocafort 5 163 lomarenca (?) i fotocòpia del seu Sallent (El Mas de Cornet) 5 36 arxiu musical. 3 92 MANRESA, Josep Crivillé, Glòria Ba- Santa Maria d’Oló 13 73 llús, Lluís Bosch i Ramon Vilar [In- Súria 7 33 formant: Sr. Salvador Marones, TOTAL 147 2.411 darrer director musical de la So- cietat Coral Vilomarenca]. MANRESA: 13 contra gravacions de música instrumental vinculada a l’orquestra d’Els Massanes. ARTÉS, Josep Crivillé i Ramon Vilar dú de la Coordinadora de Balls de [Maria Ubals, Carme Serra, Joan Bastons de Catalunya. Enregistra- (1992) Arissa, Joan Oliveras, Salvador Bi- ment de Balls de Bastons de la co- AVINYÓ, Josep Crivillé, Glòria Ballús triu, Salvador Galobardes, Pere marca del Bages per a l’edició d’un i Ramon Vilar [Informants: Jaume Feliu i Carolina Comas]. Nombre CD de la FMTC [Colles de Basto- Careta, “Ferrenteret xic”, Ramon de fonogrames: 124 (en tres ses- ners de: Cardona, Rajadell, Artés, Codina]. Nombre de fonogrames: sions). Manresa i Santa Maria d’Oló]. 55 CARDONA (Can Vilà de Coma), Josep Nombre de fonogrames: 47 ARTÉS, Josep Crivillé i Ramon Vilar Crivillé i Ramon Vilar [Informants: [Informant: Maria Comas]. Nombre Maria Rovira, Josep Malagarriga, (2001) de fonogrames: 26 Carme Malagarriga, Teresa Mala- SÚRIA, Josep Crivillé, Glòria Ballús, EL PONT DE VILOMARA, Josep Cri- garriga i infant]. Nombre de fono- Pilar López i Ramon Vilar [2ª Tro- villé i Ramon Vilar [Informants: grames: 85 bada de Colles de Balls de casca- Antònia Bonvehí i el seu espòs vells de Catalunya]. Nombre de fo- Maurici]. Nombre de fonogrames: (1996) nogrames: 21 55 BALSARENY, Josep Crivillé, Ramon ROCAFORT (Masia L’Arboset), Josep Vilar i Josep M. Adell [infants de (2002) Crivillé, Glòria Ballús i Ramon Vi- Balsareny, Mn. Joan Bajona i Lluís CARDONA, Josep Crivillé, Glòria Ba- lar. [Informants: Rosa Vilanova, Planas]. Nombre de fonogrames: 9 llús, Pilar López i Ramon Vilar [3ª Maria Manubens i Miquel Gibert]. Trobada de Colles de Balls de Cas- Nombre de fonogrames: 49 (1997) cavells de Catalunya]. Nom. de fo- AVINYÓ, Josep Crivillé i Ramon Vilar nogrames: 19 (1994) [Jaume Careta, “Ferrenteret xic”]. AVINYÓ, Josep Crivillé i Ramon Vilar Nombre de fonogrames: 23 [Informant: Montserrat Franquesa]. 3. Consultes i accions Nombre de fonogrames: 34 (1999) sobre arxius diferents AVINYÓ, Josep Crivillé i Ramon Vilar (1995) [Jaume Careta, “Ferrenteret xic”] A més de les recerques de camp RAJADELL, Josep Crivillé, Lluís Nombre de fonogrames: 17 sobre el Cançoner hem procurat tam- Bosch i Ramon Vilar [Informants: bé de consultar –ordenar a vegades i Iscle Font, el poble de Rajadell en (2000) també en certs casos fotocopiar– di- la festa de St. Sebastià]. Nombre MANRESA, Josep Crivillé, Ramon Vi- ferents arxius musicals tant de titu- de fonogrames: 83 lar, Robert Rovira i Àngel Vallver- laritat privada com institucional o de-

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 24 pendents d’entitats musicals. Els ar- xius ens ofereixen una important do- cumentació sobre la pràctica musical d’una població, d’un grup instrumen- tal concret, d’una associació, d’un músic individual, d’una família, d’un repertori com podria ser el d’església, el de ball, etc. Del Bages, doncs, hem tingut contacte amb els següents ar- xius: – Arxiu musical de la Societat Coral Vilomarenca (El Pont de Vilomara). – Arxiu de Les Caramelles de Callús. – Arxiu d’Enric Massana (Manresa). – Arxiu Municipal de Moià, fons mu- sical. – Arxiu municipal de Cardona, fons musical. – Arxiu de la Societat Coral “La Llan- terna” de Súria. – Arxiu de Mn. Lluís Cañellas Bonet, organista i mestre de capella de la parròquia de Santa Maria d’Artés (materials des de 1924 a 1960). – “Mostra d’un repertori de cançó noteca de Música tradicional Ca- – Arxiu de Caramelles i altres com- tradicional recollit a Artés” a Do- talana, loc. cit. 2001. posicions d’Esteve Camprubí Mer- vella, n.40 (1991). cader de l’etapa en que va fer de – “El Ball de Bastons d’Artés” a Do- mestre a Navarcles. vella, n.57 (1997). 5. Comentari final – “Una visió dels Bastoners de 1892 (Navarcles)” a IV Jornada d’Estudi El nombre d’informants i de fono- 4. Bibliografia existent i Treball sobre el Ball de Bastons, grames obtinguts és prou important arrel d’aquestes recerques Cambrils 21 de maig de 2005, Vi- per a tenir una visió força representa- lafranca del Penedès: Coordinado- tiva de l’estat de la tradició oral du- BALLÚS I CASÒLIVA, Glòria, “Danses a ra de Ball de Bastons de Catalu- rant aquests anys a una bona part de la comarca de Bages” a Dovella , nya, 2007. la comarca del Bages, com també de n. 40 (1991). VILAR, Ramon, CRIVILLÉ Josep, LÓPEZ la pràctica musical que s’hi duia a ter- – “Mètodes de recerca etnomusi- ARCOS, Pilar, HERNÀNDEZ, Antoni J. me. No entrarem ara en el detall del cològica a la comarca de Bages” a i BALLÚS, Glòria, El ball de casca- repertori enregistrat ja que no és un Dovella , n.40 (1991). vells, Temes de Súria 2, Súria: objectiu d’aquest article, però en el – “Els músics a la vila de Moià” a Ajuntament i Centre d’Estudis del moment en que es pugui fer es podrà Modilianum (desembre 1992). Bages, 2003. valorar amb precisió la tipologia mu- – Música tradicional de Fals, CD, au- sical d’aquests documents orals, les tora de l’estudi que l’acompanya. seves constants i la seva variabilitat. Agrupació Cultural de Fals, 2003. 4.1. Discografia on hi ha materials de De tota manera, hem de dir d’en- BALLÚS, Glòria i VILAR Ramon, “Treball música tradicional recollits al Bages trada que per “fonograma” entenem de camp i de recerca etnomusi- cada una de les informacions enre- cològica efectuada a la comarca de – Música de tradició oral a Catalunya gistrades. No necessàriament totes Bages (zona nord-est) per l’Asso- (2CD), sèrie 1, volum 1, Col·lecció són cançons o peces instrumentals, ciació de Recerca Etnomusicològi- discogràfica de la Fonoteca de Mú- també hi incloem les informacions ca” a Actes del Col·loqui sobre sica Tradicional Catalana, Barce- parlades sobre temes musicals que cançó tradicional, Reus, Setembre lona: Departament de Cultura de la tant poden ser sobre grups instru- 1990, Barcelona: Publicacions de , 1991. mentals com sobre la vida musical de l’Abadia de Montserrat, 1994. – Cançons d’infantesa, sèrie 2, vo- la localitat, o sobre el context d’una VILAR I HERMS, Ramon, “Una recerca lum 1, Col·lecció discogràfica de la cançó o tonada determinada. Per etnomusicològica a Avinyó (Ba- Fonoteca de Música Tradicional tant, a diferència de la documentació ges)” a Dovella, n.26 (1988). Catalana, loc. cit., 1998. aportada per l’Obra del Cançoner Po- – “El Ball de Bastons d’Oló” a Do- – El Ball de Bastons, sèrie 2, volum pular de Catalunya en la que tot són vella, n.40 (1991). 2, Col·lecció discogràfica de la Fo- cançons, bàsicament, aquí els fono-

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 25 grames tenen un abast més gran. 3. Benilda Casanovas Mauri / Francesc So- mants de l’Estany varen ser: Concepció Les recerques del Cançoner a la ler Castella / Mercè Casaldàliga Guitart Tort / Montserrat Farràs / Lídia Esperó / Montserrat Casaldàliga Soler / Coloma Muntalà / 2 nenes / Margarida Sabata comarca del Bages vinculades a les / Roseta Sallés Codina / Josep Serra Ma- Riera / Josep Coll / J. Franquesa / Fran- accions promogudes per la Fonoteca nobens / Estrella Font Marin / Leocàdia cisco Farràs. de Música Tradicional Catalana es pot Fontelles Oliva / Carles Cases / Marc Bo- 12. Beca de la Fonoteca de Música Tradi- dir que duren uns 20 anys. Ben se- nal / Lourdes Torres Riba / Petronila Solà cional per a l’Associació de Recerca Et- / Lluís Planas Llorens / Joan Cererols So- nomusicològica. gur que no són les úniques que s’hi ler / Josep Riera Pladevall / Montserrat 13. Ibídem. L’ARE ha estat beneficiària en han fet o s’hi fan. Cal tenir present, Sabala i Prat / Estrella Fou Castellà. diferents ocasions de la convocatòria especialment, les endegades per Glò- 4. Alguns d’aquests materials foren editats d’ajuts per a la recerca convocada per la ria Ballús i Casòliva a títol personal a Música de Tradició Oral a Catalunya, Fonoteca de Música Tradicional Catala- 19 sèrie 1, volum 1 de la col·lecció dis- na. fetes tant a la comarca com con- cogràfica de la Fonoteca de Música Tra- 14. Enquesta sobre El Ball de bastons i el cretament a la ciutat de Manresa on dicional Catalana. Ball de la Faixa de Balsareny per a l’Ar- la seva recerca musicològica va molt 5. El treball porta per títol: Aproximació a xiu de Danses Vives del Centre de Do- més enllà de la música popular20. la música tradicional d’una contrada del cumentació i Recerca de la Cultura Po- Basges: Avinyó i Artés, des de la pers- pular i Tradicional Catalana del Depar- L’arxiu sobre temàtica musical que al pectiva etnomusicològica. Els informants tament de Cultura de la Generalitat de llarg del temps ha aplegat Glòria Ba- d’Avinyó varen ser: Jaume Careta i No- Catalunya. La Fonoteca de Música Tra- llús és molt important i extens. Ha guera “Ferrenteret xic” / Jordi Vilar i dicional Catalana depèn del mateix Cen- dut a terme una gran quantitat d’ac- Herms / Rita Oliveras i Portí / Carme tre. Pont i Oliveras. Les informants d’Artés 15. Enquesta sobre el Ball de bastons d’Oló cions envers la descoberta de com- varen ser: Maria Girabal / Concepció Gi- per a l’Arxiu de Danses Vives, loc. cit. positors locals, els ha donat a conèi- rabal / Maria Gual i Maria Vidal. 16. Enquesta sobre els Balls populars de xer i els ha fet sentir, com també ac- 6. Josep Crivillé, Glòria Ballús, M.Antònia Moià per a l’Arxiu de Danses Vives, loc. cions envers el coneixement de la vi- Juan i Ramon Vilar (de l’Associació de cit. Recerca Etnomusicològica), Música tra- 17. Enquesta sobre el Ball de bastons d’Ar- da musical tant de Manresa com d’al- dicional de la Comarca del Bages, de les tés per a l’Arxiu de Danses Vives, loc. cit. tres municipis de la comarca.21 comarques pallareses i de la comarca del 18. L’Associació de Recerca Etnomusicolò- També caldria tenir presents els Priorat (Ajut d’investigació musical per gica (ARE) obtingué una beca de la Fo- treballs etnomusicològics que s’hagin part del Departament de Cultura de la noteca de Música Tradicional Catalana Generalitat de Catalunya) 1986. Actual- (FMTC) per a fer una recerca de música pogut dur a terme a la comarca del ment aquests enregistraments formen tradicional als pobles de Rocafort, Mu- Bages des del Departament de Musi- part de la FMTC. En quant al Bages, els ra, i el Pont de Vilomara de cologia de la Universitat Autònoma de materials són provinents d’Artés, Avinyó, la comarca del Bages. Barcelona i des de l’Escola Superior Balsareny, L’Estany, Moià, Navarcles, 19. Només els enregistraments musicals Sant Feliu Sasserra i Santa Mª d’Oló. Ve- que va fer amb motiu de la recerca de de Música de Catalunya, però això ja geu: Ballús i Casòliva, Glòria i Ramon Vi- totes les festes del Bages, músiques bà- formaria part d’un altre article. lar i Herms, “Treball de camp i de re- sicament instrumentals, però també en- cerca etnomusicològica efectuada a la questes orals sobre els diferents aspec- comarca del Bages (zona nord-est) per tes de la festa, representen una docu- l’Associació de Recerca Etnomusicolò- mentació importantíssima. De tot això va NOTES gica” a Actes del Col·loqui sobre cançó sortir el llibre: Ballús, Glòria, Guia de tradicional, Reus, setembre de 1990 a festes del Bages, Manresa: Centre d’Es- 1. La Fonoteca de Música Tradicional Ca- cura de Salvador Rebés, Barcelona: Pu- tudis del Bages, 2000. talana és un programa que es du a ter- blicacions de l’Abadia de Montserrat, 20. Precisament obté el doctorat en musi- me al Centre de Promoció de la Cultura 1994. cologia per la Universitat Autònoma de Popular i Tradicional Catalana del De- 7. Emília Mas Ermenteras / Àngela Solà Barcelona, amb la tesi que porta per tí- partamebnt de Cultura i Mitjans de Co- (“Angeleta de l’Hostal”) / Un familiar tol: La Música a la colegiata basílica de municació de la Generalitat de Catalu- d’Àngela Solà. Santa Maria de la Seu de Manresa: nya. Es va iniciar l’any 1987 i té com a 8. Teresa Pladevall, Sebastià Costa i Va- 1714-1808. Dades documentals per a la objectius: recol·lectar els materials de lentí Casas (violinista). seva reconstrucció amb una aproximació música tradicional i popular tant vocals 9. Jordi Portabella / Manel Camprubí / Be- al repertori litúrgic conservat. com instrumentals que es puguin trobar nito Camprubí / Maria Vilà Camprubí / 21. Seria llarg ara fer una enumeració de especialment a Catalunya, inventariar- Ramon Camprubí / Maria Camprubí / tots els seus treballs, però entre tots cal los, catalogar-los i difondre’ls tant a tra- Lluís Camprubí / Maria (esposa d’en Ma- citar per la seva excel·lència la conces- vés de la consulta com de les edicions nel Camprubí) / Càndida Camprubí. Cal sió del Premi Nacional Aureli Capmany sonores (col·lecció discogràfica) i gràfi- dir que el cant és un element important (1983) sobre investigació folklòrica –ins- ques (llibres i opuscles). de cohesió de tota la família Camprubí tituït per la Generalitat de Catalunya i la 2. L’Associació de Recerca Etnomusicolò- d’Oló. Diputació de Barcelona–, pel seu treball gica és una entitat sense finalitat de lu- 10. Ramon Codina / David (net de Ramon Música folklòrica a la comarca de Bages. cre creada l’any 1985, l’objectiu de la Codina) / Remei Morral / Maria Herms / qual és la recerca i l’estudi de la músi- Isidre Capellas. ca tradicional i popular catalana a par- 11. Els informants de Navarcles varen ser: tir de la metodologia emprada pel pro- Josep Crivillé i Bargalló Josep Costa / Sr. Codina / Esposa de Jo- fessor Sr. Josep Crivillé al Conservatori Etnomusicòleg, Coordinador de la Fonoteca sep Costa / filla de J.Costa / fill de J.Cos- Superior Municipal de Música de Bar- de Música Tradicional Catalana ta i Narcís Trullàs. Els informants de celona. Per a més informació vegeu: Re- Moià varen ser: Florenci Colet / Francis- vista d’Etnologia de Catalunya, núm. 12 Ramon Vilar i Herms ca Solà / Càndida Riera / Antoni Arissa (1998), a l’apartat Associacions: “L’As- Etnomusicòleg, Tècnic de la Fonoteca Juncà / Rosalia Closas Portas / M.Rosa sociació de Recerca Etnomusicològica de Música tradicional Catalana Pomier / M.Dolors Pomier. Els infor- (ARE)”.

P RIMAVERA 2008 - D OVELLA - 26