Teatre del Centre Vilassanès. Vilassar de Dalt
Dades bàsiques de l'edifici
Dades bàsiques de I'edifici
a O{ot Comarca: Maresme aBergo Municipi: Vilassar de Dalt a Solsono Localització: C/ Mestre Viladrosa, 56 aVic Sonio Colomo de Forners a Tipologia: Edificì públic d'espectacles amb una sala de plan- tã circular i un escenarì annex. a l'4onreso Època: 1 880
alguqtodo Gronollers a Autor: Rafael Guastavìno Nloreno aTerrosso aSobodell aMortorell Ús original: Teatre i sala de ball Sont Feliua HospitdLet Ús previst: Teatre i sala polivalent avilolroncq det
Propietat: Centre Vilassanès i to Geltrú
Dades bàsiques de la intervenció
Tipus d'intervenció Remodelació de l'escenari
Projecte Arquitectes: Albert Bastardes Porcel, Jordi Balarì Muñoz. Data: '1986-1990
Obra Arquitecte: Albert Bastardes Porcel Aparelladora: Alícia Calmell ìbáñez Empresa constructora: Francesc Xavier Vilà Planes. Vilassar de Dalt. Fusteria: Tiana, Vilassar de Dalt. Data d'inici: I de novembre de 1988 Data d'acabament: 20 de maig de 1991
Textos: Albert Bastardes, lmma Vilamala. Teatre del Centre Vilassanès. Vilassar de Dalt
-- -:;it*i .: Descripció de l'edifici qual es de ochocientos cincuenta v nueve metros, ochenta y ''ij : ocho centímetros cuadrados(...)>. El preu de la venda va ser El Teatre del Centre Vilassanès és una gran sala circular co- de 1.300 duros. No se sap sí el Sr. Genís Trìas va fer aquesta berta per una cúpula rebaìxada de dos gruixos de rajola, pre- compra per iniciativa pròpia o bé per acord dels qui poc des- sa amb morter de ciment. Hi ha un cupulícentral o llanterna, prés van constituir la Societat del Teatre de Vtlassar de Dalt. que servia de ventilació i il.luminació i que actualment està És molt probable que aquest senyor actués com a delegat cegal. També presenta en l'actualìtat un cel-ras de delgues dels dotze socis fundadors; a més, cal dir que el Sr. Genís d'alurini que oesv'tuen I espai or ginari. Trias va ser el veritable impulsor de la constitució de la Socie- tat del Teatre. l Aquesta cúpula està sostinguda per una teoria de pilars de fosa a doble alçada. Les llotges i els corredors de circulació Aquesta societat es va configurar el dia 10 d'octubre del estan d¡sposats concèntricament al llarg de tot el perímetre 1880 a Vilassar de Dalt. Els dotze socis fundadors eren: Ge- de l'espai cupular. Les llotges, originalment, estaven separa- nís Trias ì Cuyàs; N/elchor de Bruguera i Manning, hisendat; des per mampares o envans d'obra que tenìen un perfil curvi- Joan Bta. Parcet i Fàbrega, metge-cirurgià; Pere Villà Teya, linì rampant. Després de la Guerra Civil de '1936-1939, es van propìetari; Josep Banús i Feliu, propietari; Salvador Banús, tallar en línia recta per afavorir el control dels espectadors ì germà de l'anterìor i dependent de comerç; un nebot d'a- evitar racons foscos. Els forjats de les llotges són voltes ra- quests, Pere Màrtir Vehil Banús, farmacèutic; Miquel Pìferrer dials sobre biguetes de ferro, i actuen de contraforts de la i Galceran, fabricant; Jaume Serra i Monnà, fabricant; Josep Façana principal del teatre del Cen- cúpula central. Piferrer i Pintó, comerciant; Salvador Buquet ì Vives, propie- tre Vilassanès. Foro: Joan Frances. SPAL, 3.2.1 983 ta.i, i Josep Vehil i Font, fabricant. A aquesla sala hi ha adossat l'escenari, que té planta de for- ma trapezoidal irregular a causa de la forma del solar on es va L'objecte de la constitució de la Socìetat era edìf icar a la finca aìxecar el teatre i d'unes antigues edlficacions de les quals es <(...) un local que pueda destinarse a teatro, salón de batle, van aprofilar els murs perimètrics. L'escenari va ser cobert a edificio café, u otra cosa que acuerden la rcbltdad de los so- dues altures: la part cenlral, més aìta, per ser usat a la ¡lalia- cios por mayoria de votos(...)v. EI Sr. Trìas va cedir la finca na, i els costats, a menor altura. Aquestes cobertes eren, que havia adquirit a la Societat, lraspassant al mateix temps també, voltes de rajola, element constructìu en el qual era totes les obligacìons que ell havìa contret. El capital inicial de experl Guastavlno. Al sector de l'escenari, les voltes eren atì- la Societatva serde I2.000 ptes.; cada soci va aportar 1.000 rantades mitjanÇant bigues de ferro convencionals amb una ptes. per a una acció i, poc després, 500 ptes. més, per fer enginyosa solució d'ancoratge per voltes menors travesse- front a les despeses originades per la construccìó del teatre. res. En l'actualitat, hl romanen les voltes dels costats. La De fet, tan bon punt el Sr. GenÍs Trìas va haver comprat la --ï*îï' central, més alta, va ser substiluida per una coberta conven- finca, van començar els treballs previs. Pere Basart, paleta de cional de cavalls de fusta. bigues, llates i teules. Vìlassar de Dalt, va ser l'encarregat de l'enderrocament de les quadres de telers, que probablement es va portar a terme Notícia històrica el mes d'agost de 1880; el mes d'octubre ja havÌa construit 95 canes de paret (aproximadamenT, l4l m). El projecte es deuria encarregar immediatament a Rafael Guaslavino i Mo- El Teatre del Centre Vìlassanès va ser construll l'any '1880 reno, ja que un mes després de constituir-se la Societat, el per Fafael Guastavino i Moreno {València, 1842-Ashervilla, 13 de novembre de 1880, se li va fer el pagament del pri- Carolina del Nord, 1908). És la seva últlma obra a Catalunya, 1a mer termini. El mateix dìa, dìversos industrials de la població acabada just abans que emigrés als Estats Units. Allíva cons- van comenÇar a treballar-hi. lnterior de la sala de butaques. Foto truir gran quantitat d'obres amb volta catalana de maó, siste- Joan Francés. SPAL, 3.2.1 983. ma conslructiu que va patentar amb èxit. A més, aquest edì- El ritrne de construcció devia ser molt ràpìd, ja que cap a mit- fici és, potser, la seva obra més singular, juntament amb la jan d-^l mes de gener de 1 881 1'estructura principal ja estava fàbrica Asland, al Clot del Moro de Castellar de N'Hug enllestida. Al costat dels professìonals de la vila (traginers, (aquesta obra, que va ser projectada des d'Amèrica, en l'ac- f uster, manyà, llauner, etc.), hi havia els homes de l'empresa tualitat està pràcticament en ruïnes). constructora de Guastavino. En diversos documents se cita Josep Andreu com a encargado de Guastavino. Els paga- Els paràgrafs que segueixen constilueixen una aproximació a ments que es fan al constructor especifiquen ben clarament la història del Teatre del Centre Vilassanès i són l'extracte para la construcción del teatro, ì en total representen més de d'un treball fet per Josep Samon i Forgas, Vocal de la Junta la meitat de l'import ìnicial de l'obra. El darrer pagament que Directiva del Centre, a partir de la consulta dels documents va cobrar és del dia 1 5 de gener del 1 881 . Consta que poc conservats a la secretaria de l'entitat. després és de nou Pere Basart qui realitza les obres; dife- rents induslrials, que fìns llavors havìen fet les factures a La Soc¡etat del Teatre i la construcció de I'edificì nom de Guastavìno, a partir dels últims dies de gener ho fan El21 de juny de 1880, el Sr. Antoni Roldós i Mas, veí de Ma- a nom dels socis del teatre o del paleta Pere Basart. Tot aixo
taró, va vendre al flequer de Vilassar de Dalt, GenÍs Trìas i fa creure que Guastavino i els seus homes van realitzar l'edi- Cuyàs, la finca on avui té la seu social el Centre Vilassanès. fici del teatre en un termini de dos mesos o dos mesos i mig Aquesta finca és descrita així als documenls. ((...) un pat¡a y 13 de novembre del 1880 fins al 26 de gener, en que tres cuadras pequeñas, desttnadas para telares que lo cir- -delcomença a treballaÊhi en Pere Basart-. Aquest, amb po- cuyen, todas en muy mal estado, otro aposenta que se ut¡li- ques inlerrupcions, treballa al teatre fìns al mes d'abril deL lnterior de la sala de butaques. S'hi pot veure la cúpula projectada per zaba para teatro, y además tres hab¡tactones pequeñas, dos 1882. Rafael Guastavino. Foto: M. Baldo- de ellas si bien habitadas, no abstante se hallan en pésrmo mà. SP41,16.3.1993. estado y la restante inhabitable (...) la superfìcie de todo lo Un fer significatiu de com devien estar d'avançades -gaire- Teatre del Centre Vilassanès. Vilassar de Dalt
bé acabades- les que 1 1 c Bl obres és el dìa 3 de març del 88 1 es 'r'r- ÊFl va inaugurar el nou teatre amb una representació dràmatica, i durant unes quantes setmanes hì van haver més representa- cions iballs. -14 --ll El teatre de 1881 @ I 1 El sostre del teatre era una cúpula gran plana. força atrevida, ftåri+iå'." decorada amb pintures al fresc. Al centre de la cúpula hi ha- A via una llanterna o cupulÍ per on hi enlrava molta claror. --Ef -\ A la platea no hi havia ni les llotges paviment. circumdants ni Projecte d'adequació i reordenació que Els dies s'hi feia ball, s'hi posava una gran catifa per no del cos de l'escenari (la tntervenctó al fer pols. A tot el perímetre del teatre, llevat lògìcament de lc 0l teatre només va afectar aquest sec- l'escenari, hi havia grades com les que actualment encara hi tor). Planta a nivell de l'escenari. A la ha als extrems més propers a l'escenari. En aquestes gra- dreta, Planra a nivell dels camer.nos. des, s'hi col locaven les cadíres individuais els dies de ball, mentre que per al teatre eren col.locades a la platea. A tot el vollant de la sala, a tocar de la paret, hi havia un banc de fustâ.
Al pis, s'hi accedia forçosament des de l'exterior (l'escala de l'esquerra de l'escenari és moderna). El teatre tenìa les tres portes que actualment serveixen de sortida d'emergència i la porta principal. Aquestes porles es comunicaven entre si per un corredor que donava lota la volta al teatre.
L'enllumenat original era amb llum de gas, i encara amb gas fabrìcat al mateix teatre, mitjanÇant la instal.lació d'uns apa- rells denominats retortes; fins l'any 1884 no es va instal lar el gas ciutat. Els llums de gas penjant del sostre o de les parets u també deurien part 1a -l formar de decoració generalde l'edifici. =l
Amb el pas dels anys s'hi van anar f ent diverses ref ormes. Es va instal.lar un empostissat a la platea, els rengles de cadìres, a calefacció, etc. La construcció d'un cel+as sota la volta va 3 suposar en aquell moment una important millora de les con- dìcions acústiques, tot i que va ser una acció basÌant des- afortunada, des del punt de vista espacia .
La llanterna central que hi havia iniciaLment aLteatre va deixar t ben aviat de complir les seves funcions: en llogar-se la sala per a la instal.lació d'un cinema, va ser tapada per tal d'evitar Secció ongitudinal del teatre. el pas de ia claror. Durant rnoJts anys es va poder veure la cúpula, però la claraboia central ja estava tapada. + La funció inaugural va ser el 1 3 de març de 1 881 , exactament quatre I mesos després del començament de a construccio. .i En aquesta primera funció es va representar (Lo plor de la madrastraD. Durant unes setmanes es van representar altres obres teatrals: el 20 de marÇ es posava en escena 0r?3!5 Dels posleriors rÌ i----]____l- anys immediatament no en sabem res. Els actors d'aquells primers temps del teatre ens són descone- guts, però entre els més antics dels quals ens han arribat notÍcies orals hi podem posar Pau Galbany (Pau Enragollat) i Eloi Paterna. El teatre de la Societat Centre V¡lassanès L'any 1890 el teatre va ser adquirit per la Societat Centre Vi- lassanès, i les actìvitats van continuar regularment. El Sr. Ge- nís Trias va tenir un paper molt important en la formació d'a- questa societat, que es va constituir el 26 de desembre de 1889 en el cafè de Salvador Recorder (sìtuat on avui hi ha el Bar Dimas); el propietari del cafè va vendre tot el seu mobilia- rì a la Societat i es va convertir en el primer conserge de l'en- titat. El 1 5 d'abril de 1 890 el Centre Vilassanès va comprar el tea- sEccr0 tre als dotze senyors que I'havien fet conslruir, juntament Escenari. Secclons transversals SECC|o D0 sEcc rÕ cc amb lâ totalitat del terreny que formava pârt de la mateixa finca. L'any 1 890 va ser elegit presìdent Gaspar Nonell i Rou- ra, quì n'havia firmat la compra. Durant el seu mandat, con- crelament l'estiu de 1890, es va construir l'establiment de begudes, que és l'edifici que actualment allotja el bar ì la sala d'exposicions. El segle xx L'any 1905 uns empresaris badalonins que van llogar el tea- tre per explolar-lo van instal.lar-hi el primer cinematògraf de la vlla. Malgrat que la instal.lació d'aquest i dels successius cinematògrafs va representar moltes vegades un problema per a la lliure disponibilitat de la sala, l'activìtat teatral sempre va estar present al centre vilassanès. La llista d'aficionats dels quals tenim notícia és molt extensa, ì també el nombre d'obres representades. Dels anys vint. es coneixen en Pa- gès, l'Anton Cusell i en RÌcard Oller. Del 1921 en endavant, sota la direcció de Pau Galbany i amb actors que també for- maven part del repertorì teatral de l'Estrella (l'altra entitat mu- tualista de Vilassar de Dalt), es coneixen noms com el de l'Andreu Colomer, en Pere Saborit, en Jaume Castells, l'Eloi Paterna, el Sr. Pons, en Duran, en Borrell, en Montesell, en Casals, en Carner, en Soteres, en Masloan de Cabrils, en Jo- I sep Mas, en Pere Vilà, en Jaume Lloveras, en Francisco Tos- quellas, en Josep Font i en Fldel Saborit. A partir del 1940, la companyia del Centre Vilassanès va quedar so.ta la direcció d'en Fidel Saborit. Estava formaoa per la Mercè Bruquetas després triomfaria a Barce- lona-, en Josep Font, l'Anton-que Colomer, en Jaume Castells, en Masjoan, en Josep Mas ien Jaume Llovera, enlre d'al- tres. L'explotació de la sala com a cìnema va perdurar fins l'any f*'F 1973 o 1914. D'altra banda, els balls de carnaval s'hì van rea- lìtzar duranl tots els anys del govern del General Franco i van contìnuar fins al moment en què el teatre es va tancar al pú- blìc resta tancat- en comenÇar les obres de restauració-aclualment per part del Servei (novembre de 1988). A més dels usos esmentats, el teatre havia estat utllltzat per desen- t--2,50 volupar-hi dìversos actes, ja que a Vìlassar de Dalt no hi ha cap més sala amb unes característiques semblants lo- cal públic de grans dìmensions i amb escenari-. Cal-un dir. pe- Escenari. Façana i secció longitudi- rò, que durant els darrers anys de funcionament hi va haver nal. poca activitat. Teatre del Centre Vilassanès. Vilassar de Dalt Descripció de les obres Bibliografia L'edifici acusava el pas del temps, però seguia comportant- Llibres i articles se correctarnent, tot i que havia patit petites alteracions de l'estruclura fonamental lque el manteniment havia estat' MTRANDA, T.; BERMEJo, F.; NlóNAco, M.P.; CApILLA, J.C.: Rafael molt escàs. Guastavino t (la construcc¡ó cahesivaD. Ouaderns d'Arqui- tectura i Urbanisme, núm. 171, 41. trìrnestre 1986, pàgs. La inlervenció es va centrar a l'escenari, que era la part més 78-83. malmesa del conjunt. Les velles parets perimètriques patien S¡votir r FoRc¡s, J.: Informació i documentació referent al falta de congreny i acusaven moviments que, en algun cas, Teatre del Centre Vilassanès. Resum històric de la Socie- havien fet malbé les voltes baixes. La coberta superìor de tat Centre Vilassanès. Editat pel Centre Vilassanès. Vilassar teules i tota la fusta estaven en molt mal estat, de manera de Dalt, novembre de 1982. que l'aigua de pluja hi penetrava fàcìlment. Elforjat de l'esce- nari estava totalment obsolet no ser pels dìversos apun- talaments que s'hi havia anat fent,-de s'hauria ensorrat. La fossa de sota l'escenari no havia tìngut mai pavìment. Els cameri- nos estaven pràcticament inservibles. No hi havìa sanitaris a la zona de l'escenari, i només s'hi podia accedir per un cos- tat, des del corredor de la sala. Fs van establir disposìcions estructurals, com la construcció d'un mur apilastrat al fons de l'escenari, i es van afegir pi- larets a l'estructura que ja hi havia. També, es van reformar les voltes baixes deformades, amb làmines de formiqó ar- mat; es van corregir els ancoratges dels tìrants, Ì es van cons- truir murs de tancament de la caixa dels decorats, dotant-los de suports propis. Es va fer de nou tot el forjat de l'escenari per fer-Lo servir com a de trava 'estructura. Ës va fer una coberta nova, a una alça- da que permet elevar el teler dels decorats, que aboca aigües ais latera s de la pròpia f inca i que emfasitza l'eix composìtru que es produirà amb la nova façana que està previst de realit- zar. Es va adoptar un entramat de perfils metàl lics, amb pa- nells auloportants iaillaments de fibra de fusta mtneralitzada i ciment, doblat per una làmina de formigó armat i ai ament hidrÒfug. L'acabal va seT un enrajolat convencional. Façana de l'escenari, durant les obres de restauració. Foto: Joan Per possibilitar - la normal utilìtzació de l'escenari, s'hi van m Francòs. SPAL, 1 1.7.1990. llorar les crrculacions, fent-les més racionals; es van instal.lar serveis sanitaris r camerinos, j es v¿n preveure una sortida d'emergència i sectors de foc de sectors, se- gons la normativa de prevenció -delimitaciód'jncendis. Després es va intervenir a la sala circular cupulada: es va re fer el forjat obsolet del petiÌ soterrani, es va modifjcar el tan- cament de la sala i l'esca a del pis, es va retirar el cel,ras de la cúpula res va construir la base de paviment de platea. A més, es va enderrocar la casa adossada al coslat nord {en aquesta banda s'ha construit una p1aça amb una zona d'apar- caments). La mitgera resultant del teatre es convertirà en fa- çana princ pal i vestíbu ; aquesta està situada a L'eìx de l'esce- narÌ. La resta de mitgeres que conformen la nova p aça es tractaran com a facanes. La coberta nova de l'escenari, un cop acabades les obres de restaura- cìó. Foto: Joan Francés. SPAL, 1 1 .7.1 990. Teatro del Centro Vilasanés. Vilassar de Dalt '." lnformación básica del edificio Descripción del edificio como delegado de los doce socios fundadores; además, hay cepción, ógicamente, del escenario, había gradas como las que señalar que el señor Genís Trias fue el verdadero Ìmpu! que actualmente aún hay en los extremos más cercanos al Comarca: Maresme El Teatro del Centro Vilâsanés es una gran sala circular cu- sor de la constitución de la Sociedad del Teatro. escenario. En estas gradas se colocaban las sillas individua- blerta por una cúpu a rebajada de dos gruesos de rasilla, to- les los días de baile, mientrâs que para el teatro se colocaban Mun¡c¡pio: Vilassar de Dalt mada con mortero de cemento. Hay un cupulín central o ln- Esla socledad se configuró el dia 10 de octubre de 1880 en en la platea. Ên todo el contorno de la sala, pegado a la pared, terna que servía de ventilación e iluminacìón y que Vilassar de Dalt. Los doce socios fundadores eran: Genís había un banco de maderâ. Local¡zación: C/ Mestre Viladrosa, 56 actualmente está cegado. También presentâ en la actualidad Trias Cuyàs; Melchor de Bruguera Manning, hacendado; un cie o raso de lamas de alumlnio que desvlrtúan el espacio Joan Bta. Parcet Fàbrega, médico-cÌrujano; Pere Villà Teyà, Al pìso se accedía forzosamente desde el exterior (la escalera Tipología: Edifìcio púb]ìco de espectáculos con una sala de origina. propietârìo; Josep Banús Feliu, propietario; Salvador Banús, de la izquierda del escenario es moderna). El teatro tenia las planta circular y un escenario anexo. hermano del anterior y dependiente de comercio; un sobrino tres puertas que actualmente sirven de salida de emergencia Esta cúpula está sostenida por una teoría de pilâres de fundi- de estos, Pere Nlàrtir Vehil Banús, farmacéutico; Mlque Pife- y la puerta principal. Estâs puertas se comunicaban entre si Época: 1 880 ción a doble altura. Los palcos y pasillos de circulación están rrer Ga ceran, fabrlcante; Jaume Serra Monnà, fabricânte; Jo- por un corredor que daba toda a vuelta al teatro. dispuestos concénlricâmente a lo largo de todo el perímetro sep Piferrer Pintó, comerciante, Salvador Buquet Vives, pro- Autor: Rafael Guastavino Moreno del espacio cupular. Los palcos, orìgìnalmente, eslaban se- piêtârlo, y Josep Vehil Font, fabricante. La iluminación origjnal era con ìuz de gas, y aún con gas fabri- parados por mamparas o tabiques de obra que tenían un per- cado en el mismo tealro, mediante la ìnstalación de unos apa- y Uso or¡g¡nal: Teatro salón de baile fil curvilíneo rampante. Después de la Guerra Civi de 1936- El objetivo de la constitución de la Sociedad era edificar en la ratos denomlnados retortás; hâsta el año 1 884 no se inslaló 1 939, se cortaron en línea recta para favorecer el control de finca <(...) un local que pueda dest¡narse a teatro, salón de eL gas cìudad. Las luces de gas colgadas del techo y de las Uso prevìsto: Teatro y sala polivalente los espectadores y evitar rincones oscuros. Los forjados de baile, edificio café, u atra cosa que acuerden la tatalidad de paredes también debieron formar parte de la decoracÌón ge- los pâlcos son bóvedas radiales sobre viguetas de hierro, y las socias par mayoria de votos (...) r. El Sr. Trias cedjó la finca neral del edificio. Prop¡edad: Centre Vilassanès actúan de contrâfuertes de la cúpula central. que había adquirido a la Sociedad, traspasando âl mismo tiempo todas las obligaciones que él había contraído. El capi- Con el paso de los años se fueron haciendo diversas refoÊ A a sala se adosa el escenario, que presenta una planta de tal iniclal de la Sociedad fue de 1 2.000 pts.; cada platea, lnformación básica de la intervención socio aportó mas. Se instaló un entarimâdo en la las hilerâs de si- forma trapezoidal y regular a causa de la forma de so ar en el 1.000 pls. por una accÌón y, poco después, 500 pts. más parâ llas, la calefaccjón, etc. La construcción de un cielo raso bajo que se evantó eL teatro y de unâs antiguas edificaciones dê hacer frente a los gastos originados por la construcción del la bóveda supuso en aquel momento una lmportante Tipo de intervención mejorâ las que se aprovecharon los muros pe'rimetrales. El escenario teatro. De hecho, tan pronto como el señor Genís Trias com- de las condiciones acústicas, aunque fue una acción bastante Remodelación del escenêrio se cubrió a dos aÌuras: la parte central, más alta, parâ ser pró la finca, comenzaron los trabajos previos. Pere Basart, al- desafortunada desde el punto de vista espacial. usada a La italiana, y los lados, a menor altura. Estas cubiertas bañil de Vilassar de Dalt, fue el encargado del deribo de las Proyecto eran, también, bóvedas de râsilla, elemento constructivo en cuadras de lelares, que probablemente se llevó a cabo en el La linterna central que existíâ inicialmente en el teatro pronto Arquitectos: Albert Bastardes Porcel, Jordi Ba ari Muñoz. e que era experto Guastavino. En e] sector del escenario, las mes de agosto de 1880; en el mes de oclubre ya estaban dejó de cumplir sus funcìones: al alquilarse ia para Fecha:1986-1990 sala la ins- bóvedas eran atirantadas por vigas de hierro convencionales construidas 95 canas de pared (aproximadamente, 147 rñ).El talación de un cine, se tapó para evitar el paso de a claridad. con una ingeniosa solución de anclajÕ mediante bóvedas me- proyecto se debjó encargar inmediatamente a Rafae Guasta- Durante muchos años se pudo ver la pero Obra cúpula, la clara- nores transversales. En la actuâlidad se conservan las bóve- vino, ya que un mes después de constituirse la Sociedad. el boya central ya estaba tapada. Arqultecto: Albert Bastardes Porcel das de los lados. La central, más alta, fue sustituida por una 13 de noviembre de 1880, ya se le hizo el pago del primer ,Aparejado'a: A ciê Calmell tbañez cubieTta convencional de pares de madera, vigas, latas y te- plazo. El mismo día, varios induslriales de la población co- Empresa constructorâ: Francesc XavÌer Vilà Planes, Vilassar La función inaugural fue el 1 3 de marzo de 1 881 , exactamen- jas. menzaron â trabajar. de Dalt. te cuatro meses después del comienzo de la construcción. primera < Carpintería: Tiana, Vilassar de Dalt. En esta función se representó Lo plor de la madras- El ritmo de la construcción debió de ser muy rápido, ya que Fecha de inicio:8 de noviembre de 1988 tra). Durante unas semanas se representaron otras obras hacia medÌados del mes de enero cle 1881 a estructura prin- teatrales: el 20 de marzo puso (La Fecha de finalización: 20 nnayo 1 Noticia histórica se en escena creu de la de de 991 ya cipal estaba terminada. Junto a los profesionales de la villa masia), eL día27, kLes heures del mas)j el 3 de abril, lâ¿ bebidas, que es el edificìo que actualmente aloja el bar y la Se hizo de nuevo el forjado del escenario para utilizarlo como saìa de exposiciones. elemento de riostra de su estructurâ. Se hizo una cubierta nueva, a una altura que permite elevar el telar de los decora- El siglo xx dos, que vierte aguas a los laterales de la propia finca y que enfâtiza el eje compositivo que se producirá con la nueva fa- En el año 1 905 unos empresarios de Badalona que alquilaron chada que está prev¡sto realizar. Se adoptó un entramado de el leatro para explotarlo instalaron allíel pr¡mer cìnematógrâ- perf¡les metálicos, con paneles autososten¡dos y aislamien- fo de la villa. A pesar de que la instalación de éste y de los tos de fibra de madera mineralizada y cemento, doblado por suces¡vos cinematógrafos representó muchas veces un pro- una lámina de hormigón armado y a¡slamiento hidrófugo. El blema para la libre disponibilidad de la sala, la actividad teatral acabado fue un embaldosado convencional. siempre estuvo presente en el Centro Vilasanés. La lista de aficionados de los que tenemos noticia es muy extensa, y Para posibilitar la normal utilización del escenario se mejora- también el número de obras representadas. De los años vein- ron las circulaciones, hacìéndolas más racionales; se ¡nstala- te, se conocen Pagès, Anton Cusell y Ricard Oller. De 1927 ron servic¡os sanitarios y camerinos, y se previeron una salida en adelante, bajo la dirección de Pau Galbany y con actores de emergencia y sectores dè fuego de secto- que también formaban parte del repertorio teatral de la Estre- res, sêgún la normativa de prevención-delìm¡tación de incendios-. lla (la otra entidad mutualista de Vilassar de Dalt), se conocen nombres como el de Andreu Colomer, Pere Saborit, Jâume Después se intervino en la sala circular cupuladâ: se rehízo el Castells, Eloi Paterna, el Sr. Pons, Duran, Borrell, Montesell, forjado obsoleto del pequeño sótano, se modificó el cera- Câsals, Carner, Soteres, Masjoan de Cabr¡ls, Josep Mas, Pe- miento de la sala y la escalera del piso, se retiró el cielo raso re Vilà, Jaume Lloveras, Francisco Tosquellas, Josep Font y de la cúpula y se construyó la pavimento platea. Fidel Saborit. base del de Además, se derribó la casa adosada al lado norte (aquí se ha A partir de 1940, la compañía del Centro Vilasanés quedó construido una plaza con una zona de aparcamìento). La me- bajo la dirección de Fidel Saborit. Estaba formâda por Mercè dianera resultante deì teatro se convertirá en fachada princi- Bruquetas después triunfaría en Barcelona-, Josep -que pal y vestíbulo; ésta está situada en el eje del escenario. El Font, Anton Colomer, Jaume Castells, Masjoan, Josep Mas y resto de med¡aneras que conforman la nueva plaza se trata- Jaume Llovera, entre otros. rán como fachadâs. La explotación de la sala como cine cont¡nuó hasta el año 1973 o 1974. Por otro lado, los baìles de carnaval se realiza- ron allí durante todos los años del gobierno del General Fran- co y continuaron hasta el momento en que el teatro se cerró al públ¡co permanece cerrado- al comenzar -actualmente las obras de restauración por parte del Servicio (noviembre de 1 988). Además de los usos c¡tados, el teatro se había utili- zado para desarrollar diversos actos, ya que en Vilassar de Dalt no hay otra sala con unas características semejantes local público de grandes dimensiones y con escena- -unrio-. Señalaremos, sin embargo. que durante los últimos años de funcionamiento tuvo poca act¡vidad. Descripción de las obras El edificio acusaba el paso del tiempo, pêro seguÍa compor- tándose correctamente, aunque había sufrìdo pequeñas alte- raciones de la estructura fundamental y el mantenimiento ha- bfa sido más bien escaso. La intervenc¡ón se centró en el èscenarìo. que era la parte más deteriorada dèl conjunto. Las ant¡guas paredes perime- trales carecían de zunchos y acusaban movim¡êntos que, en algún caso, habían dañâdo las bóvedas bajas. La cubierta su- perior de tejas y toda la madera estaban en muy mal estado, de manera que el agua de lluvia penetraba fác¡lmente. El fotr jado del escenario había quedado totalmente obsoleto --le no ser por los diversos âpuntalamientos que se le habían ido haciendo, se habria derrumbado. El foso de debajo del esce- nario nunca habia tenido pav¡mento. Los camer¡nos estâban prácticamente inservibles. No había sanìtar¡os en la zona del escenarìo y sólo se podía acceder a él por un lado, desde el corredor de la sala. Se establecieron disposiciones estructurales, como la cons- trucción de un muro ap¡lastrado en el fondo del escenario, y se añadieron pìlarejos a la estructura existente. También se reformaron las bóvedas bajas deformadas, con láminas de hormigón armado; se corrigieron los anclâjes de los tirantes y se construyeron muros de cerramìento de la caja de los deco rados, dotándolos de soportes propios.