Modernisme al Passeig de Gràcia Dossier per l’alumnat
Camp d’Aprenentatge de Barcelona EL PASSEIG DE GRÀCIA - 2
xww.xtec.cat/cda barcelona cda [email protected] 08023 Barcelona Pg. Mare de Déu del Coll 41 51 Camp d’Aprenentatge de Barcelona Edició: octubre 2007 cent. Se’n poden fer còpies per a aquesta finalitat Material didàctic elaborat pel Camp d’Aprenentatge . de Barcelona i editat per a ús do • Para atenció... Material necessari: ÍNDEX 4. 4. 5. 5. 8. 8. 3. 3. 1. 1. has de fer a les activitats proposades: Al llarg d’aquest dossier trobaràs diferents símbol 9. 9. 6. 6. 7. 7. 2. 2. Introducció: el Modernisme, trets generals Referències de consulta ANNEX: Centenari de “L’auca del Senyor Esteve” Cronologia Modernisme a la pròpia localitat Altres edificis remarcables La Pedrera La Mansana de la discòrdia El Passeig de Gràcia: obres remarcables, plànol de Grup Individual 3.3 Casa Batlló 3.2 Casa Amatller 3.1 Casa Lleó i Morera
[ • • • • • • • EL MODERNISME AL PASSEIG DE GRÀCIA
Dibuixar Fer, respondre, escriure durant l’activitat Fer activitat TIC Cercar, consultar, investigar Observar, mirar, examinar Fotografiar Fer, respondre, escriure al centre o a casa Plànol de Barcelona Binocles Càmera fotogràfica Guia d’observació d’edificis Aquest dossier Carpeta de tapa dura Estoig (amb llapis, boli, retoladors...)
s per especificar quin tipus de treball
situació
]
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 3 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 4 [ 1 ]
Floreale l e nm ai sgn es iess països: diversos els segons varia nom seu El sentit. tacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectu El moviment cultural conegut a Catalunya com a Mod aquest moviment cultural de recerca de noves formes del segle XIX i principis del XX sorgeix com a opos ’a aa etbit nútis u rgne u nom un regenten que indústries establint anat s’han tament la forma de viure de la població i han origi derivats d’ella, com l’electricitat, el ferrocarril Podem considerar el Modernisme com a conseqüència d cada a temps i tenen una estètica comuna. iguals exactament son no tendències Aquestes tat catalana, i de posar de manifest la seva riques a que la burgesia pogués satisfer les seves ànsies que ocupaven la plana (Gràcia, Sants, Les Corts...) gaven la ciutat (1854). Aquest creixement de la ciu construcció de l’Eixample (finals del sXIX) després En el cas de Barcelona es donà la circumstància que és, doncs, un estil urbà i burgès. reixes de ferro forjat, que són llaurades artística nes, i en les cornises elements de ceràmica de colo pedra o ceràmica. També es colloquen figures de gr • • com: • Catalunya en el període 1880 85, quan es van aixec L’historiador Alexandre Cirici Pellicer estableix • • L’Editorial Montaner i Simón El La Les pà. L’Acadèmia de Ciències a Itàlia, Museu Biblioteca Víctor Balaguer Casa Vicens Indústries d’Art de Francesc Vidal Modernismo , d’Antoni Gaudí. a Espanya, L' recuperaci la i oficis artesanals. teatre el literatura, la gràfiques, me, sinó que van ser presents a l’escultura, la pin conting de moviment el només van potenciar l’arquitectura, pedra angular d dotar va qui ser va “L’Avens” d redacció la voltava que d’intellectuals nucli Un el cas del comte Güell amb Antoni Gaudí). casos de mecenatge per part de l'alta burgesia cata ais j sgi o fgrs dsae o cm orna com a o adossades figures com sigui ja ratius, cis, ocells, papallones, fulles i flors a manera d' utilitz quitectes i els seus escultors colloquen, a l'exte la amb tiva, integradora en l'edifici de totes les arts pl prefabricats) el que guarda un cert parallelisme. És una arquite elements d’elements tradicionals (maó vist) i enllaça amb l' dels lització construcció més modernes (ús del ferro en les estru situada a la Rambla de Barcelona, de Josep Domènec arquitectura modernista —avui Fundació Tàpies—, de Lluís Domènech i Montan Art NouveauArt , a Vilanova i la Geltrú, de Jeroni Granell i Munde Jugendstyl , obra de Josep Vilaseca. i la màquina de vapor, que han canviat comple ment. ra i les arts decoratives on es mostra amb ple a i la seva distinció. És per això que sorgeixen ició al Realisme i al Naturalisme. Malgrat que de modernització, d’expressar la seva identi de l’enderrocament de les muralles que ofe nat un creixement de les ciutats, en les quals tat fins a unir la amb els diferents municipis representà una oportunitat immillorable per r. Les finestres i les balconades disposen de l’esclat del Modernisme coincideix amb la andària major, animals fabulosos o perso r cexn d breo. l modernisme El burgesos. de creixent bre i expressions afecta a totes les manifes as mlrt u cicdie e el en coincideixen que malgrat país, e la Revolució Industrial i dels avanços a França i el començament del Modernisme a Alemania, a a Catalunya uneix a les tècniques de ernisme neix a Europa entre finals ar cinc edificis tan diferents [ EL MODERNISME Modern Style Modern Sezessionstyl àstiques. Els ar elements deco estil gòtic amb rior dels edifi a Anglaterra. ctura decora dl antics dels ó tura, les arts lana (com és l setmanari el el Modernis ctures, uti et e la de ment Austria, a h i Esta t. No uts. er. ació t. ]
lo com el que és, un gran moment creatiu artístic i Modernisme havia provocat amors i odis, que va cald i Leopold Pomès, va començar la recuperació d’un mov El 1968, amb una gran exposició i amb la publicació l’amputació que van patir els baixos de la Casa Lleó més austera, discreta i, per què no dir ho, avorrid seves representacions i moltes botigues i comerços tònica. El Noucentisme, moviment que va succeir al nant, per exemple, l’enderroc del Palau de la Músic Ens sorprendria llegir articles de gent com Carles El modernisme no ha estat sempre un moviment estima • • • • • • Algunes característiques que permeten reconèixer l • enu tan acabat per I capítol donarem aquest ció... L seva... obra altra veure una a ens arribarem bla, p genial, indiscutible, arquitecte d’un -És l’obra -És estrambòtic... s’hi ésser, lloguen pisos...rea gent; Vol - viu Hi habitació... a és destinat -Naturalment, deu objecte tenir? -Algun Però... què saber de d acabem no Noobstant barcelonins els dir-. L’edif ben podeu –els sabem ho no bé -Encara cor- a Kaufmann els -exclamaran és això? -Què air somrieu amb Pedrera, La de passar davant per En El detallisme de la decoració. El dinamisme de les formes. de les corbes que poden provocar els seus cabells i Força tendència a l’ús d’imatges femenines, amb act Poques representacions realistes dels motius. L'asimetria. seva decoració. El predomini de la corba sobre la recta, tant en la formes arrodonides. Inspiració en la natura i ús d’elements d’origen na Soldevila, Josep Pla o Manuel Brunet dema a. Un dels casos més representatius va ser ideològic. lment, una casa de lloguer... Peròlloguer... de és? ho casa una lment, van ser transformats i refets d’una manera d’Arquitectura modernista, d’Oriol Bohigas a per considerar lo una aberració arquitec i Morera. erò d’un gust lamentable. Ara, erò si gust d’un lamentable. us sem- Modernisme, considerava de mal gust les re deixar de banda per poder contemplar a a en catedral Família, Sagrada construc- tjós indispensable. com iment artístic genuïnament català. El t i reconegut dins de la cultura catalana. ici té més de vint anys d’existència... d’existència... anys vint més de té ici tural, amb preferència pels vegetals i e resignat i assenyaleu. assenyaleu. i resignat e la seva roba. part exterior dels edificis com en la iantre és... és... iantre ituds delicades, amb aprofitament ’estil modernista són: L’art d’ensenyar Barcelona Barcelona d’ensenyar L’art Carles Soldevila Soldevila Carles (1929)
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 5 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 6 [ 2 ]
qualsevol altra edificació, hi trobem la Casa Milà a icri” e l qa e toe l Cs Le i M i Lleó Casa Amatller (de Puig i Cadafalch) i la Casa Batlló (de la troben es qual la en discòrdia”, la Indubtablement la representació més clara del que h lars i representatives del Modernisme, així com del ble museu d’arquitectura modernista i ens permet tr més poderós i amb més bon gust és el que va fer del l’època. de importants més edificacions les reunir una via privilegiada, per ser l’escollida per l’alt Projecte de l’Eixample (1859) i començar la urbanit En enderrocar se les muralles es va convertir en la A l’època romana l’actual passeig de Gràcia era un esdevenir el camí que portava de Barcelona a la Vil l’actual per aproximadament passava qual (la gusta [ EL PASSEIG DE GRÀCIA ] a burgesia de la ciutat per veure i ser vistos i
La Pedrera (també de Gaudí). sortida natural de la ciutat i en aprovar se el s seus arquitectes més importants. la de Gràcia (independent fins al 1897). ad) m nia pròpia i per sobre de Gaudí). Amb entitat qet cmeiiia e msrr u era qui mostrar en competitivitat Aquesta zació de la plana barcelonina va esdevenir em comentat és l’anomenada “ Passeig –i els carrers adjacents un verita rr (e oèeh Mnae) l Casa la Montaner), i Domènech (de orera obar algunes de les obres més espectacu rvsea e rca. otromn va Posteriorment Gràcia). de Travessera camí que unia Bàrcino amb la Via Au El Pg. de Gràcia 1870-1879 (ICUB) 1870-1879 deGràcia El Pg. Mansana de [ Pg. de Gràcia 35 Casa Lleó i Morera Pg. de Gràcia 6 14 Cases Rocamora Pg. de Gràcia 2 4 Casa Pascual i Pons Pg. de Gràcia 96 Casa Casas Carbó Pg. de Gràcia 66 Casa Vídua Marfà Pg. de Gràcia 43 Casa Batlló Pg. de Gràcia 41 Casa Amatller Pg. de Gràcia 27 Casa Malagrida Av. Diagonal 373 dras Palau del Baró de Qua Pg. de Gràcia 92 Casa Milà, la Pedrera C/ Aragó 255 Simón Editorial Montaner i
Edificis destacables
1894 1901 1905 1905 1907 1905 1914 1890 1891 1898 1905 1908 1904 1906 1906 1912 1881 1886 Anys cons trucció
Pons Família Pascual i Família Malagrida Carbó Família Casas Família Marfà Josep Batlló ra Família Lleó i More Família Rocamora Baró de Quadras Antoni Amatller Segimon Pere Milà i Roser Família Montaner ]
Promotor
Joaquim Codina Thos Manuel Comas i Antoni Gaudí Montaner Lluís Domènech i Germans Bassegoda Rabassa Antoni Rovira i Enric Sagnier falch Josep Puig i Cada falch Josep Puig i Cada Antoni Gaudí Montaner Lluís Domènech i Arquitecte
Vestíbul Coronament cúpula Escala interior Vidrieres Columnes tribuna Arcs de mig punt Façana en conjunt Conjunt d’arts aplicades Tribunes cantonada Casp Balcó de pedra picada gòtiques i plateresques Façanes, vestíbul, formes Reminiscències gòtiques Façana esglaonada çana, golfes, terrat, forja Aspecte orgànic de la fa pionera) Materials emprats (obra Interès principal Casa Lleó i Morera i Lleó Casa
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 7 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 8 Localització dels principals edificis modernistes de [ Localització dels edificis
Palau Quadras
Casa Casas-Carbó
Casa Milà (La Pedrera)
Casa Vídua Marfà
Casa Batlló ]
Casa Amatller l Passeig de Gràcia> ICC ortofotomapaICC (ref. Orto5m5mv40f289126sr04) Casa Lleó i Morera
Casa Malagrida Casa Vídua Rocamora
Casa Pascual i Pons
fet. Localitza al plànol següent els edificis visitats i [ 2.1 ]
traça amb una línia vermella el recorregut ICC mapaICC topogràfic (ref. mt10mv10f145063tv01)
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 9 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 10 [ 3 ] [ reformes de cases preexistents. breu resum. cabdals del modernisme català: la Els tres edificis responen a una concepció estètica gesos barcelonins per tenir la casa més espectacula obres – juntament amb La Pedrera que millor simboli Cerca més informació sobre la llegenda de Paris i l de Gaudí i la Al mateix [ 3.1 L’aparent incompatibilitat visual dels tres edifici de la Discòrdia”. Tot i que el mot “ poma d’or a la deesa més bella, l’elecció va provoc mite clàssic de la Poma de la Discòrdia, origen de seu doble significat va permetre lligar la competèn LA ]
MANSANA aa AmatllerCasa Passeig de Gràcia DE LA DISCÒRDIA , de Puig i Cadafalch. Curiosament, als tres casos Casa Lleó i Morera , entre els carrers Consell de Cent i Aragó, es tro mansana ” aplicat a l’illa de cases és un castellanisme, el molt diferent i són obra dels tres arquitectes La Mansana de la Discòrdia 1910-1920 (ICUB) (ICUB) 1910-1920 Discòrdia la de Mansana La r i opulenta de la ciutat. la Guerra de Troia (Paris havia d’oferir una a cia en bellesa entre els tres edificis amb el ar l’ira de les perdedores...). , de Domènech i Montaner; la tzen la pugna establida entre els rics bur Mansana s és el que va donar al nom “Mansana ]
de la Discòrdia i escriu ne un es va tractar de Casa Batlló ben les tres , [
dernisme. nent dels millors conjunts d’arts aplicades (mosaic d’un nou corrent artístic: el Noucentisme. Tot i ai la cantonada i entre els arcs de la planta baixa va destaca Eusebi Arnau, autor de les escultures. Les q era freqüent als edificis modernistes, un important La de fer la fou Casa Lleó i Morera Casa Lleó i Morera Lluís Domènech i Montaner és el resultat de la reforma d’un edifici del 1864 ]
, al 1905. Juntament amb ell van collaborar, com n ser retirades als anys 40, en plena eclosió xò aquest edifici representa un gran expo s, vidrieres, pintura, escultura...) del Mo nombre d’artistes i artesans; entre ells ue hi havia a la part baixa del mirador de . L’encarregat
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 11 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 12 Comenta les diferències que s’hi observen [ Fitxa tècnica de l’edifici: [ 3.1.2 3.1.1 ] ]
• • • • • •
Estat de conservació: Any de construcció: Propietari original i propietari o ús actual: Arquitecte: Nom: Adreça: Abans de 1992 Actualitat Actualitat de 1992 Abans
EN RESTAURACIÓ BO
REGULAR
Baixos originals 1905-1910 (ICUB) (ICUB) 1905-1910 originals Baixos [ DOLENT La façana
]
Dibuixa la forma dels arcs. Identifica quin tipus d taris. Hi veus algun en aquest cas? A les obres modernistes era freqüent l’aparició d’a [ [ l’edifici real i explica quines transformacions han Descriu les portes d’accés. Quantes n’hi ha? Obser [ Marca els elements que hi apareguin [ 3.1.3 3.1.6 3.1.5 3.1.4 Rajoles/ceràmica Presència de na Presència esgrafiats a la faça a la façana Presència de maó vist a la façana Presència de la pedra Vegetals i/o animals Elements naturals
] ] ] ]
tecnicocientífiques Referències històriques Referències mitològiques Referències corbes Predomini de línies rectes Predomini de línies
’arc són. patit. lgun element allusiu al nom dels propie va amb atenció tant les fotografies com
Treballs de forja Vitralls acolorits Decoració detallista Imatges femenines Façana asimètrica < ASPECTE GENERAL < PLANTA BAIXA
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 13 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 14 tècnics de l’època. Explica què vol representar cad Fixat a les figures femenines a banda i banda dels [ destaquen. Descriu els pisos superiors. Com són les finestres? [ nada? Quin tipus de columnes apareixen? Com són les baran Descriu els finestrals. Quants n’hi ha? Quina mida [ 3.1.9 3.1.8 3.1.7 ] ] ]
I els balcons? Elements decoratius que hi tenen respecte als dels pisos superiors? balcons: fan allusió a alguns dels avenços ascuna d’elles. es? Quin element destaca a la canto < PIS PRINCIPAL < COS CENTRAL del mateix. Com has vist la façana n’és plena de detalls orname hi va haver? On van anar a parar? Investiga sobre la desaparició de les escultures de [ [ Fes ne una foto general i dos o tres de detall. [ podria recordar? Quin tipus de coberta remata l’edifici? Quin elemen [ 3.1.10 3.1.13 3.1.12 3.1.11 ] ] ] ]
(pots mirar a www.bdebarna.net)a mirar (pots t de les construccions defensives medievals la planta baixa i la tribuna. Quins motius ntals. Tria’n un i fes un dibuix acurat < PART SUPERIOR, TEULADA < CONCLUSIONS
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 15 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 16 Amplia informació sobre alguna d’aquestes obres. [ Algunes obres seves a Barcelona > taner. l’Editorial Montaner i Simón, la Casa Fuster, la Ca A més de la casa Lleó i Morera, algunes de les seve de la vida pública. Va morir l’hivern d’aquell mat la dictadura del general Primo de Rivera, l’any 192 Com a polític va destacar pel seu compromís liberal perfecta. batuta i els músics (vidriers, escultors, pintors, Com a arquitecte entenia les seves obres com a simf xe, i la política. Va néixer a Barcelona l’any 1849, al si d’una famí l’arquitectura sinó també ho feia al dibuix, la lit És considerat com a un home polifacètic i un artist Lluís Domènech i Montaner 3.1.14 ] Editorial Montaner i Simon
Palau de la Música
ferrers…) havien de sonar com una orquestra eratura, la història, l’edició de llibres de lu sa Thomas, la Casa Lamadrid i el Palau Mon eix any. a total, doncs no només destacava a s obres més importants a Barcelona són: 3, el va afectar fins al punt de retirar se , progressista i catalanista. L’arribada de onies que dirigides per ell: ell portava la lia dedicada a l’edició de llibres. Castell dels tres dragons Hospital de Sant Pau [ L’arquitecte
]
Destaca l’escultura de Sant Jordi matant el drac, d tàstiques, gàrgoles... S’hi troben detalls d’inspiració medieval per tot a La Casa Amatller és obra de Josep Puig i Cadafalch palau gòtic amb influències d’elements arquitectòni fici del 1875 per encàrrec de l’industrial xocolate
r Antoni Amatller. La façana té aspecte de rreu: ornamentacions florals, criatures fan ’Eusebi Arnau. cs dels Països Baixos (frontó). [ 3.2 quan al 1898 va transformar un edi
] [ Casa Amatller ]
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 17 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 18 Descriu el portal. Hi ha una porta més gran i una a [ Marca els elements que hi apareguin [ Fitxa tècnica de l’edifici: [ 3.2.3 3.2.2 3.2.1 Rajoles/ceràmica Presència de na Presència esgrafiats a la faça a la façana Presència de maó vist a la façana Presència de la pedra Vegetals i/o animals Elements naturals
] ] ]
• • • • • •
Adreça: Estat de conservació: Any de construcció: Propietari original i propietari o ús actual: Arquitecte: Nom:
tecnicocientífiques Referències històriques Referències mitològiques Referències corbes Predomini de línies rectes Predomini de línies
EN RESTAURACIÓ BO
ltra més petita. Per què? REGULAR
Façana asimètrica Treballs de forja Vitralls acolorits Decoració detallista Imatges femenines < ASPECTE GENERAL [ < PLANTA BAIXA La façana DOLENT
]
què creus que representa? Escriu també el nom dels Fixa’t a la tribuna: com són les columnes, com és l [ Descriu també les finestres (tipus d’arc i columnes [ neixes? Sobre les corbes dels arcs trobem quatre figures hu [ Observa les figures que hi ha als [ 3.2.5 3.2.4 3.2.7 3.2.6 ] ] ] ]
brancals . Quina destacaries? Descriu la ). ’arc de la finestra? Observa l’ornamentació: manes que simbolitzen les arts. Quines reco animals que identifiquis. < PIS PRINCIPAL
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 19 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 20 [ pietaris originals (nom, aficions, ofici...). Quins A la introducció dèiem que sovint als edificis s’hi [ Fes ne una foto general i dos o tres de detall. [ Descriu la breument: forma, recobriment, colors, ma Per quina raó deuen ser així? Descriu els pisos superiors. Com són les finestres [ 3.2.9 3.2.11 3.2.10 3.2.8 ] ] ] ]
n’has trobat en aquest cas? troben detalls que fan referència als pro i els balcons respecte als del pis principal? terials, elements decoratius... < PART SUPERIOR, TEULADA < CONCLUSIONS < COS CENTRAL [ Amplia informació sobre alguna d’aquestes obres. [ la Casa Terradas (Les Punxes), el Palau de Quadras i Alguns dels seus edificis barcelonins més emblemàti l’any 1956. seva tornada va ser anomenat president de l’Institu d’estat de Primo de Rivera (1923). Durant la guerra conservador– que el portarà a ser president de la M obres més emblemàtiques a Barcelona i començarà una el mercat nou i un modern sistema de clavegueram. P Va néixer a Mataró (Maresme) l’any 1869. Als setze Deixeble de Domènech i Montaner, les seves primere cies sobre el que seria la seva passió i especialit 3.2.12 L’arquitecte ] Casa Terrades (Les Punxes)
Casa Macaya
]
Josep Puig i Cadafalch
at: el Romànic a Catalunya. < Altres edificis seus a Barcelona ancomunitat de Catalunya fins el cop civil va deixar el país, fins al 1942. A la t d’Estudis Catalans, fins a la seva mort cs són: la Casa Amatller, la Casa Macaya, la Fàbrica Casaramona. s obres les va fer a la seva ciutat natal: ocs anys més tard dirigirà les seves vida política –de caire catalanista i anys ja feia publicacions i conferèn Palau del Baró de Quadras Fàbrica Casaramona
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 21 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 22
iessitrrtc ons sobre el seu significat de Josep Maria Jujol), o a diverses interpretaci i mosaic de ceràmica (obra Al 1904 l’industrial tèxtil Josep Batlló va encarr els patis de llum i, el més visible, canviar totalm de 1875. Es van afegir soterranis i un pis (golfes) , ampliar l’entrada i el pis principal, unificar ent la façana. Aquesta combina pedra, ferro egar Gaudí remodelar l’edifici original, ferint un aspecte que ha donat lloc . [ Casa Batlló ]
Portes d’accés. Quantes n’hi ha? Tracta d’esbrinar [ Marca els elements que hi apareguin [ Fitxa tècnica de l’edifici: [ [ 3.3.1 3.3.3 3.3.2 La façana Rajoles/ceràmica Presència de na Presència esgrafiats a la faça a la façana Presència de maó vist a la façana Presència de la pedra Vegetals i/o animals Elements naturals
] ] ] • • • • • •
Estat de conservació: Any de construcció: Propietari original i propietari o ús actual: Arquitecte: Nom: Adreça:
]
tecnicocientífiques Referències històriques Referències mitològiques Referències corbes Predomini de línies rectes Predomini de línies
EN RESTAURACIÓ BO
la funció original de cada una. REGULAR
Façana asimètrica Treballs de forja Vitralls acolorits Decoració detallista Imatges femenines < ASPECTE GENERAL DOLENT < PLANTA BAIXA
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 23 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 24 [ [ [ Què et suggereixen les columnes de la tribuna i les Fixa’t als finestrals. Quants n’hi ha? Quina mida t recorden? Descriu els pisos superiors. Com són les finestres? Dibuixa algun detall del vitrall. 3.3.6 3.3.5 3.3.4 ] ] ]
enen respecte als dels pisos superiors? Para atenció als balcons superiors: què et finestres? < PIS PRINCIPAL < COS CENTRAL les següents per elaborar la teva opinió. Si se t’a Així doncs, què et sembla? Sant Jordi, Carnaval, Me [ A la xemeneia hi ha unes inscripcions, copia les. E [ Quin tipus de coberta remata l’edifici? Descriu la [ 3.3.7 3.3.9 3.3.8 ] ] ] Element façana > LLEGENDA DE SANT JORDI Element façana > CARNAVAL • • • • • • • • • •
Balcons Tribuna i columnes Recobriment de la façana ... Teulada Teulada orreTo Tribuna i columnes ... Balcons
Possible significat > Possible significat > ⇒ ⇒ ⇒ ⇒ ⇒ ⇒ ⇒ ⇒ ⇒ ⇒
cudeix alguna relació més afegeix la. breument. sbrina què signifiquen. diterrània...? Pots ajudar te de les tau Màscares Disfresses de mort Barret d’arlequí Llom del drac Confetti Ossos Llança Cranis de víctimes
< PART SUPERIOR, TEULADA
< CONCLUSIONS
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 25 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 26 Façana posterior Casa Batlló 1900-1915 (ICUB) 1900-1915 Batlló Casa posterior Façana
[ Fes ne una foto general de la façana principal i do 3.3.10 ]
s o tres de detall. > Altres obres seves a Barcelona (a banda de la Casa [ Amplia informació sobre alguna d’aquestes obres. [ Batlló i, com no, la Sagrada Família, a la qual es A més d’aquestes, les obres més importants de Gaudi Güell; algunes de les seves obres més emblemàtiques en el seu mecenes. Per ell va construir obres com e Al poc temps va conèixer Eusebi Güell, una de les g mer treball professional: la Cooperativa Textil de Va néixer l’any 1852, a l’Alt Camp (no se sap de b Del 1873 al 1877 va cursar els estudis d’arquitectu Reus…), fill d’una família d’artesans fabricants de 3.3.11 L’arquitecte ]
Palau Güell Casa Vicens
]
Antoni Gaudí i Cornet
va dedicar quasi exclusivament des de 1883. calderes i altres objectes de coure. Mataró. ra a Barcelona i al 1878 ja va fer el seu pri rans fortunes del país, que es va convertir l Palau Güell, la Colònia Güell i el Park són la Casa Milà (La Pedrera), la Casa . en cert si va ser a Riudoms o a Collegi de les Teresianes Milà i Sagrada Família): Park Güell
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 27 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 28 [ 4 ] sota les indicacions del propi Gaudí. Els balcons, calc pedra de exclusivament recoberta està façana La de pedra. l’edi tot transmetre sensació de moviment: l’edifici ens pot en recta una ha hi no pràcticament corba: cultura orgànica, que ens pot evocar un penya segat Des del començament Gaudí va concebre aquest edific Principal) i llogar la resta. jor part dels que es feien a l’època, la idea dels Pere Milà i la seva dona, Roser Segimon, de constru fins al 1910 una torre de tres pisos amb jardí. Al lepi u oua culet la actualment ocupa que l’espai A Senyor Milà fou un dels pioners a disposar de “cotx tàllic. També va ser un dels primers edificis que Aquesta estructura l’aconsegueix Gaudí a partir de cosa permet que els diferents apartaments (d’uns 30 intern de ferro i pedra. De la mateixa manera, no e çana “mur cortina”: la façana no forma part de l’es Arquitectònicament va fer servir tècniques desconeg da, recorden algues marines i constitueixen pràctic
[ Casa Milà –La Pedrera aa Milà Casa ]
fets per propietaris era ocupar la primera planta (dita e a motor”...) i ascensor independent. 1906 Gaudí va rebre l’encàrrec per part de ament l’única ornamentació exterior. columnes de pedra i maó i un entramat me evocar el moviment de les onades en un mar xisteixen parets interiors de càrrega, la qual opaaabu praetstrai (el comptava amb un aparcament soterrani ir aquest edifici d’habitatges. Com a la ma marí. Es considera com el triomf de la línia tructura, sinó que es afegida a un esquelet 0 m2 cada un) siguin fàcilment modulables. ms oeua com coneguda (més udes fins al moment, principalment la fa ii Aus apce nua aconsegueix ondulat aspecte Aquest fici! i com a una obra total, gairebé una es ra tlaa ea pç a e d’obra peu a peça a peça tallada ària, J.M. Jujol amb xapa de ferro retalla a PedreraLa h havia hi ) les característiques comentades. Fotografia el pati interior des de baix. Mira d’obt d’aquesta manera. Explica com és la distribució de les finestres i la Els patis interiors Farem especial atenció a: El terrat Les golfes corregut fet. Fes ho al plànol de la pàgina 34. [ [ [ 4.3 4.2 4.1 ] ] ] els com les cobertes de Configurat com un petit camí de ronda amb diferents nestres estan distribuïdes de manera que afavoreixi Originalment eren destinades a bugaderia i estenedo rents) però amb un resultat funcional i estètic imp Construïdes amb simples maons que formen parets i a pintura emprats afavoreixen la distribució homogèni La disposició i mida de les finestres, més grans a l Al llarg de la visita al pis ves localitzant la sit
badalots (2) Un cop finalitzada l’explicació de la planta baixa
3 (sortides de les escales) i els
xemeneies (1) 1 (que poden recordar guerrers vigilant el castell.. pintura als patis de llum i per quina raó és enir una perspectiva que permeti observar cupulins (3) uació de les diferents estances i el re es plantes més baixes i els colors de ressionant. n la circulació de l’aire per l’interior. a de la llum per tot el pati. r de la roba, per aquesta raó les fi nivells i esquitxat amb elements , fes l’activitat 4.10 (pàg. 33). rcs catenaris (més de 270, tots dife que coronen la façana. 2
.),
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 29 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 30 [ [ [ [
Investiga sobre la procedència dels vidres que reco Torre Agbar. Mira d’obtenir ne un parell de fotos b Des del terrat es poden veure altres edificis emble Fotografia un element de cada tipus. Què ens pot recordar l’estructura de les golfes un Escriu els diferents tipus de recobriment que es tr 4.5 4.4 4.7 4.6 ] ] ] ]
oben a xemeneies i badalots. cop a dins? màtics, com la pròpia Sagrada Família i la breixen una de les xemeneies... en artístiques!
Als barcelonins de l’època no els va un cau de dracs... A la premsa apareixien nombroso rar la Casa Milà amb una pedrera (despectivament),
entusiasmar l’edifici d’en Gaudí. Es va compa s acudits fent ne burla. amb un aparcament per dirigibles, amb
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 31 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 32 [ [ que era millor prescindir ne. Quin va ser aquest fe aquell mateix any va tenir lloc a Barcelona un esde dària amb la M.D. del Roser. La collocació d’aque L’obra s’havia de rematar amb una gran escultura o rior de la façana es pot llegir la següent inscripc En un principi Gaudí pensava fer amb l’edifici una fa referència a aquesta idea; quin? Esbrina què vol dir i quina relació té amb la idea 4.8 4.9 ] ]
ió: “ original de Gaudí. Hi ha un altre detall que allegoria del Sant Rosari. A la part supe t? st remat s’havia de fer al 1909, però veniment que va fer pensar el propietari medalló de bronze –d’uns 4m de gran Ave Gratia Plena Dominus Tecum Dominus Plena Gratia Ave ”. fet per accedir als pisos. Localitza i identifica els llocs on has estat o has [ 4.10 ]
2. 2. 4. 4. 6. 6. 1. 5. 5. 3. 3. aiC rvna 10. Accés aparcament 9. Taquilles 8. Ascensor Pg. de Gràcia 7. Botiga Gaudí Ascensor C/ Provença Pati C/ Provença Pati Pg. De Gràcia Entrada C/ Provença Entrada Pg. De Gràcia Escala de servei
vist al llarg de la visita. Traça el recorregut Plànol planta baixa
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 33 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 34 dica l’accés). Localitza les estances indicades i traça el recorre [ 4.11 ]
ay 8 Habitació de jocs 4 Bany
Plànol planta pis
ept 7 Planxa 3 Despatx ejdr aiai e evi 6 Habitació del servei 2 Menjador
eeo un 5 Cuina 1 Rebedor gut seguit a l’interior del pis (la fletxa in [ 5 ]
[
Altres edificis remarcables
1908. Concebuda per Joaquim Codina i Matalí i construïda cantonada del c/ Casp. A la façana destaquen el tractament de la pedra i l grans de l’Eixample. Amb la Casa Terrades (Les Punxes) constitueix un del És obra dels germans Joaquim i Bonaventura Bassegod Actualment és seu d’una companyia d’assegurances. xemeneia de fusta de gran noblesa. l’escala, amb decoració escultòrica i llums de ferr personatges medievals. A l’interior són especialmen Des de l’exterior es poden veure unes vidrieres emp 2005. Es va reformar en profunditat el 1984 i s’ha restau dos habitatges independents. Tot i que sembla un sol edifici, originalment estav 1931). Edifici d’inspiració gòtica d’Enric Sagnier i Villa elegants pintures al fresc. on s’hi poden veure fanals de ferro forjat, el sost El més destacable és la cúpula que corona l’immoble de petit palau urbà. És un edifici pensat com a vivenda plurifamiliar pe
]
Casa Pascual i Pons Cases Rocamora Casa Malagrida vecchia (1858 re cassetonat i o i vidre; i una a compost per rat la façana el rò amb aspecte es tribunes a la t remarcables lomades amb
entre 1905 i i el vestíbul, s edificis més a, al 1914.
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 35 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 36
per encàrrec de la família materna, dedicada a l’èd Lluís Domènech i Montaner va fer aquest edifici entr de les botigues de disseny més conegudes de la ciut Actualment la planta baixa i el pis principal són o tic a l’interior. tot, el pati i la xemeneia del pis principal, i un El més interessant és el balcó de pedra picada a l’ ñol. pintor Ramon Casas i també hi va viure l’escriptor D’Antoni Rovira i Rabassa (1894). Va ser propietat la tribuna del xamfrà. (originalment pensada pels carruatges) i les esvelt El més destacable són els tres arcs de mig punt de 1901 i 1905. passeig. Aquesta va ser projectada per Manuel Comas Una altra de les obres neomedievalistes que trobem l’obra amb l’escultura anomenada Des dels anys 80 acull la Fundació Antoni Tàpies, q superior, que aconseguien proporcionar a l’edifici moment. També va sorprendre la utilització de clara acer i maó vist va suposar un trencament amb el que d’inspiració neomudejar i amb utilització de column juntament amb la Casa Vicens d’en Gaudí. La seva faç És considerada una de les obres pioneres del modern
Editorial Montaner i Simon Núvol i Cadira. Núvol Casa Casas Carbó Casa Vídua Marfà jardí d’estil romàn cupats per una
es columnes de exterior i, sobre una llum difosa. i residència del Santiago Rusi ui va coronar l’entrada at. ició de llibres. es de ferro i e 1881 i 1886 al llarg del isme català, boies a la part es feia fins al i Thos, entre ana,
cis de la llista. Omple la Fitxa d’Observació Sistemàtica (pgs. següe [ 5.1 ]
zació de projectes amb els països d’Àsia i el Pacíf Actualment és seu de la Casa Àsia, associació que p d’habitatges. secundària (C/ Roselló) amb aspecte més convenciona doble façana: la principal (Av. Diagonal) amb aspe gust oriental, i la reixa de la porta, així com el dant decoració floral. A remarcar també el vestíbul La façana combina elements d’estil gòtic i plateresc aquest edifici de Josep Puig i Cadafalch (1904 1906 Fóra del Pg. De Gràcia, però molt a prop, a l’Av. D
nts) davant la façana d’algun dels edifi Palau del Baró de Quadras curiós fet de tenir ic. iagonal, trobem cte de palau i la ). , amb clar re romou la realit
, amb abun
l, de casa
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 37 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 38 Fitxa tècnica de l’edifici: 3 2 1
rcsA Columnes Portes Planta baixa Acabat de la façana Alçada respecte els pisos superiors Pis principal
• • • • •
Corinti Jònic Dòric Rebaixat Escarser Apuntat De mig punt Carruatges Persones Pintat Arrebossat raPed Maó vist Igual Més gran Estat de conservació: Any de construcció: Propietari original / propietari o ús actual: Arquitecte: Adreça:
:
[ Fitxa d’observació d’un edifici
EN RESTAURACIÓ BO Finestres
REGULAR
Altres ...... Ceràmica Esgrafiat Altres Toscà Compost Lobulat Adintellat Conopial De ferradura Ovalades o circulars Quadrades Rectangulars
DOLENT
]
4
Columnes Columnes Obertures Obertures Finestres rcsA Finestres rcsA Cos central
Quadrada Rectangular Corinti Jònic Dòric Lobulat Carpanell Escarser Apuntat De mig punt Balcó Finestres Quadrada Rectangular Corinti Jònic Dòric Carpanell Escarser Apuntat De mig punt Balcó Finestres
Ovalada Altres Toscà Compost Adintellat Conopial De ferradura Finestrals Tribuna Circular Ovalada Altres Toscà Compost Catenari Adintellat Conopial De ferradura Finestrals Tribuna Circular
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 39 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 40 Dibuixa algun detall decoratiu que t’hagi agradat e Fes una foto general i dos o tres de detall de l’ed [ 6 5 [ 5.3
5.2
] ] Elements ornamentals Coberta
Motllures Vitralls Escultures Combinada Terrat Teulada
ifici observat. specialment.
Treballs de forja Dibuixos / pintures Baixos relleus
literari de Catalunya. Ramon Casas i Santiago Rusiñol van ser dos personat [ > Santiago Rusiñol i Prats
5.4
> Ramon Casas i Carbó ]
Cerca informació sobre la seva vida i obra i escriu
ges cabdals del Modernisme artístic i ne un breu resum.
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 41 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 42 [ 6 ]
[ MODERNISME A LA PRÒPIA LOCALITAT ]
[7] [CRONOLOGIA ]
any any obra context històric local context històric món inici fi 1870 Casa Batlló (Gaudí) Revolta de les Quintes a Gràcia. I Congrés Obrer III República Francesa a Barcelona (AIT) 1873 I República Espanyola 1875 Restauració Alfons XII 1879 Editorial Montaner i Simón (Doménech i Publicació del "Diari Català". Pablo Iglesias funda M.) el PSOE 1880 1886 Palau Güell (Gaudí) Primer Congrés Catalanista (Valentí Almirall) Comencen el Canal de Panamà 1883 1888 Casa Vicens (Gaudí) Explosió volcànica Krakatoa (Indonèsia) 1884 1887 Pavellons Güell (Gaudí) Apareix el mot Modernisme a Catalunya
1885 Mort d'Alfons XII. Regència de Ma. Cristina 1888 Collegi de les Teresianes (Gaudí) Exposició Universal a Barcelona
1891 Sagrada Família (Gaudí) 1892 Bases de Manresa 1893 Bomba al Liceu 1895 Casa Thomas (Domènech i M.) 1898 Casa Amatller (Puig i C) Pèrdua de les darreres colònies: Cuba, P. Rico Casa Calvet (Gaudí) i Filipines Palau Montaner (Domènech i M.) 1899 1901 Casa Macaya (Puig i C.) Fundació FC Barcelona 1900 1914 Park Güell (Gaudí) Fundació del RCD Espanyol 1902 Torre Bellesguard (Gaudí)
1901 1930 Hospital de Sant Pau (Domènech i M.) 1902 Vaga gral. A Barcelona. Majoria d'edat d'Alfons XIII 1903 1905 Casa Terrades Les Punxes (Puig i C.)
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 43 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 44
1904 1906 Palau del Baró de Quadras (Domènech i M.) Guerra ruso japonesa 1909 Fàbrica Casaramona CosmoCaixa Museu de la Ciència (Domènech i Estapà) 1905 Casa Lleó Morera (Domènech i M.) Fets del Cu Cut! Llei de Jurisdiccions. 1908 Palau de la Música (Domènech i M.) 1906 1910 Casa Milà (La Pedrera) I Congrés Internacional de la Llengua Catalana Terratrèmol de San Francisco Fanals i bancs modernistes Pg. De Gràcia Inici del Noucentisme (P. Falquès) 1908 1911 Casa Fuster (Domènech i M.) L'Imperi Austro hungarés s'annexiona Bòs nia Hercegovina 1909 1911 Casa Comalat (Salvador Valeri) Setmana Tràgica a Barcelona 1910 1913 Fàbrica Casaramona (Puig i C.) Canalejas president govern espanyol. 1911 Fundació de la CNT 1914 Formació de la Mancomunitat (Prat de la Riba) Inici de la Primera Guerra Mundial 1916 1928 Conservatori Municipal de Música (A. De Primera transfusió de sang. Llei Seca als Falguera) EUA. Publicació de La Metamorfosi (Kafka) 1917 Revolució Rusa 1922 Neix el feixisme a Itàlia 1923 1924 Casa Planells (J.M. Jujol) Dictadura de Primo de Rivera. Assassinat de Salvador Seguí (Noi del Sucre).
L'auca. Història d'un gènere popular a la imatge corresponent de l'auca. reu el text dels rodolins en la grafia original i, web del CdA Barcelona (Materials Didàctics > El Mod Els rodolins de L'auca del senyor Esteve ve que va dibuixar Ramon Casas i per a la qual va f Desgraciadament, en les edicions que utilitzem norm a pels realitzades auques les de l’enregistrament. algunes celebrat mostra d'Auques, ca, Concurs 1r del El vídeo, es pot aconseguir a qualsevol Centre de R motiu amb talunya Estructura de L'auca del senyor Esteve vehicle de comunicació, vídeo editat pel Departamen Documentació per treballar L'auca del senyor Esteve, [ • • • Sobre els espais > • Annex Propostes de treball > • • • Sobre l’autor > • • • • • • de lloc. Buscar informació sobre els canvis que hag la Moneda, ... Veure quins indrets continuen existi natges: dins del barri i fora del barri. Buscar inf Assenyalar en un plànol de Barcelona els diferents del senyor Esteve. Comentar els canvis experimentat Buscar un plànol de la ciutat de Barcelona de l'èpo caserna, l'església de Sant Cugat, el carrer de Fla Situar en un plànol els indrets del barri de Ribera Localitzar en un plànol "La Puntual" i el barri de Ri Comentar les possibles relacions entre les auques i Confeccionar un auca. Buscar exemples d'auques. observar la seva vigència actualment. Algunes paraules no les utilitzem actualment en cat els rodolins de L'auca del senyor Esteve. Observar l'estructuració en "quadres". Relacionar e senyor Esteve. auques. Comparar les amb l'estructura fragmentada e Buscar les característiques dels quadres de costums vida i l’auca del Sr. Esteve. Cercar biografies sobre en S. Rusiñol, estudiar els Rusiñol. Perquè creus que en Casas va dibuixar la novella d Quina relació tenia amb el pintor R.Casas? ]
[ Centenari de L’auca del Senyor Esteve al costat de cada rodolí un símbol que us portarà ecursos, a més d'explicar la història de l'au er uns rodolins el poeta Gabriel Alomar. Al ernisme > L’auca del Senyor Esteve) troba alment, no apareix L'auca del senyor Este t d'Ensenyament de la Generalitat de Ca hi ha una còpia del documental L'auca, ormació sobre aquests indrets. a què fa referència l'obra: la ssaders, la Ciutadella, la casa de uns e a cnus oi de motiu concurs al per lumnes uat l us soa 1982 83. escolar curs el durant bera de Barcelona nt, quins no i quins han canviat ca a què fa referència L'auca parallelismes entre la seva in pogut produir se. recorreguts que fan els perso ls capítols de la novel.la amb els còmics actuals. el L’auca del Sr. Esteve d’en i les característiques de les s per la ciutat. alà, buscar el seu significat i n capítols de L'auca del ]
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 45 EL PASSEIG DE GRÀCIA - 46 Podeu cercar informació a: http://www.mnac.es/exposicions/exp_presents.jsp?lan capitulo.htm http://www.tvcatalunya.com/elmeuavi/2003/rusi%F1ol/ http://www.xtec.es/recursos/curricul/llengua/rus_tr http://www.rusinolsitges.com/index.php?lang=ca http://ca.wikipedia.org/wiki/Santiago_Rusi%C3%B1ol http://www.escriptors.cat/autors/rusinols/ http://www.gaudiallgaudi.com/CP002.htm http://www.rusinolsitges.com e/ =001 Disponible a Internet:< INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA (2006). Internet: < FIGUERAS, X. ; MUNTÉ, I. (2007). ponible a Internet: < http://www.xtec.es/recursos/socials/descobrim/moder Passeig%20Gracia/PresentacioRuta.htm VILARRUBIA, J.M. (2003). > Internet VV.AA. (2005). Ruta > Bibliografia [ < FUNDACIÓ CAIXA CATALUNYA (2005). DAL MASCHIO GARCIA, C.; BLANCO, A. (2002). CIRICI, A. (1971). BOHIGAS, O. ; POMÉS, L. (1968). Barcelona. http://www.lapedreraeducacio.org REFERÈNCIES DE CONSULTA http://www.gaudiallgaudi.com/C0000.htm , A. (n/d). A. (n/d). , Barcelona pam a pama pam Barcelona del Modernisme. Barcelona. Modernisme. del http://www.accat.cat/seccions/historia/materials/re
El Modernisme al Baix Llobregat. Baix al Modernisme El http://www.icc.es 24 rutes històriques pel Barcelonès. Passeig de Grà de Passeig Barcelonès. pel històriques rutes 24 Gaudir Gaudí Gaudir Arquitectura Modernista Arquitectura Gaudí i el modernisme a Catalunya a modernisme i el Gaudí > La Pedrera Educació Pedrera La > . 6a edició. Barcelona: Teide. > . ESO Institut Cartogràfic de Catalunya de Cartogràfic Institut Barcelona: IMPUiQV. . Barcelona: Institut d’Educació de l’Aj. De ] >
[en línia]. Disponible a Internet: < nis/index.htm . [en línia]. Disponible a Internet: . Barcelona: Lumen. . [en línia]. Disponible a > vista_4/Rutes/ cia . [en línia]. Dis . [en línia].
EL PASSEIG DE GRÀCIA - 47