La Postguerra a La Llagosta. 1939-1959, Pàg

SUÁREZLa postguerra I GONZÁLEZ, a M. la ÀNGELS. Llagosta. (2013). 1939-1959 La postguerra a la Llagosta. 1939-1959, pàg. 153-170 NOTES, 28 La postguerra a la Llagosta. 1939-1959 M. Àngels Suárez i González*

L’entrada, el 27 de gener de 1939, Quan, el 1944, la Llagosta se separi de les tropes feixistes a la Llagosta posa de St. Fost, també serà governada per fi al govern municipal d’ERC, en aquells una comissió gestora que assumirà moments presidit per Pere Monràs i l’objectiu de la construcció de l’esglé- Pagès. Comença la reconstrucció de l’Es- sia del poble. Els altres temes que ocu- panya feixista i el mateix dia de l’ocupa- pen el quefer del govern municipal són ció és destituït el consistori i anul·lada qüestions administratives relacionades la legitimitat de la independència de la amb la burocràcia referent a la sepa- Llagosta de Sant Fost de Campcentelles. ració de St. Fost. L’acció municipal es Els membres del consistori, així com buida dels temes socials i culturals per les altres persones que han ocupat càr- dedicar-se principalment a gestionar recs públics durant el període republi- tràmits i permisos. cà passen a ser objecte de persecució i La Llagosta entra en la postguer- repressió per part del règim franquista. ra amb una pèrdua de població com 153 Alguns, veient el tracte que estan rebent a conseqüència de la guerra: el 1936 els vençuts, decideixen agafar el camí tenia 555 persones i el 1940 els habi- de l’exili. A d’altres, el final de la guer- tants eren 527. Per a un poble tan petit ra els agafa al front, on són fets preso- suposa una pèrdua del 5% de la seva ners i tancats en camps de concentració. població. En aquella època, el nombre Els qui es troben a prop de la frontera total d’edificis era de 167 i hi vivien miren de passar a França. 127 famílies, la major part de les quals En pocs dies s’imposa el nou ordre, les autoritats militars de seguida tro- baran col·laboradors que agafin la res- ponsabilitat municipal. La població de la Llagosta, que ha per- dut la seva legitimitat com a ajuntament independent, passa a ser governada un altre cop des de Sant Fost. Aquesta vegada, per una comissió gestora que haurà de dedicar una gran part del seu temps a elaborar informes de les idees i conducta dels veïns. Juntament amb aquesta labor col·laboradora en la repressió del Figura 1. Vista panoràmica des del règim, els nous prohoms assumeixen la campanar de l’església mirant cap al carrer missió de la reconstrucció de la Església de les Escoles, en aquella època carrer de amb l’esforç de tots els vilatans. Sta. Rosalia. Finals anys 50. ( AMLLL)

* Historiadora. [email protected] M. Àngels Suárez González NOTES, 28

1940. Tots ells van ser informes favora- bles al detingut i, a la major part d’ells es fa constar que “su libertat no signi- fica peligro”1. Als informes es fan constar el nom, l’edat, la professió, el nom dels pares, si els presoners s’havien incorporat a files i la seva ideologia i militància. La majoria són gent molt jove, un 73 % tenen menys de 30 anys i només dues persones tenen més de quaranta anys. Tots són gent senzilla: el 60% són pagesos. La meitat, el 50%, eren naturals de la Llagosta, un 18% de St. Fost, el 23% de Figura 2. Era de Can Xic Ventura, a la resta de Catalunya i només un 13% prop de la riera Seca. Pagesos batent eren nascuts fora de Catalunya. mongetes. Any 1946. ( AMLLL) Es fa constar que tots s’havien incorporat a files, però en la majoria vivien de l’agricultura, principalment dels casos s’afegeix que la incorpora- del blat de moro i la vinya. ció havia estat forçosa, d’alguns (11%) s’especifica que havien fugit, però que Primeres actuacions. La repressió havien estar capturats i incorporats en 154 Franco no va voler que la Guerra un batalló disciplinari. Civil acabés amb un tractat de pau i, per Quan s’especifica si els presoners aquest motiu, va considerar els vençuts eren d’idees religioses gairebé sempre com a enemics del nou règim i els va s’afirma que eren persones cristianes o perseguir fins a l’exili, els va tancar a catòliques, fins i tot quan al costat es les presons i camps de concentració i diu que eren de la CNT (això ens fa fins i tot els va fer executar. pensar en la voluntat que l’informe fos Als camps de concentració van anar un aval de bona conducta). La majoria a parar molts dels joves llagostencs que dels investigats consten com a militants havien anat a lluitar al front de guer- de la CNT, seguits de lluny per l’UGT, ra. Allí havien d’esperar que el cap del UR i el Sindicat Agrícola. camp obrís una investigació per deter- De tots els informes, només n’he minar la perillositat del presoner i que trobat quatre que anaven adreçats a un es demanés un informe sociopolític a jutge militar, és a dir, que s’estava instru- l’alcaldia de la població on residia habi- int una causa en contra del detingut. tualment el detingut, per tal de conèixer Entre els detinguts es troba una sola la seva ideologia política. Els presoners dona, Elisa Martínez, que havia vingut eren classificats en addictes, desafectes a residir a la Llagosta el 1938. o indiferents al nou Règim. Per un petit poble con la Llagosta Des de l’Ajuntament de St. Fost, l’al- (527 habitants), on se suposa que no calde i al mateix temps cap de la FET van passar fets violents de considera- y de las JONS, elabora més de seixan- ció, el volum de persones detingudes i ta informes a petició de les instàncies investigades suposa més d’un onze per militars, entre març de 1939 i març de cent de la seva població.

1 AMLL, C-27 La postguerra a la Llagosta. 1939-1959 NOTES, 28

La repressió dels càrrecs públics ja, no es faciliten dades que puguin ser Les persones que van ocupar càrrecs l’inici d’una detenció i repressió poste- públics també van ser perseguides. Amb rior. A l’informe es fa constar que: la llei de Responsabilitats Polítiques es “No se ha distinguido ninguna per- va poder exercir repressió contra els qui sona como miliciano ni revolucionario. haguessin col·laborat amb la República. Ningún detenido, ningún asesinado, Tots els consistoris van ser destituïts i ningún edificio destruido totalmente, depurats. ningún edificio saqueado ni asaltado. Alguns dels regidors ja es trobaven Relación de persones asesinadas re- en camps de concentració com a conse- sidentes en este término municipal: qüència d’haver anat a lluitar al front de ninguna”.4 guerra, és el cas de Joan Alarcón Domín- guez, Ventura Carbonell Jacomet, Josep La depuració de funcionaris Gorgues Torrent, Joan Pagès Gabarra, La repressió també va arribar a Pere Pagès Vila i Andreu Ricart Bonàs. l’àmbit laboral, i tant a les empreses De les persones que van formar part privades com a l’administració públi- dels consistoris republicans llagostencs, ca va començar una depuració contra sembla que no només l’alcalde Juan totes les persones que no poguessin Sariol Castella va ser encausat. L’agost demostrar la seva adhesió al règim de 1939 el Jutge Militar de Granollers franquista. demana informes de Sariol a l’alcalde Entre el personal a purgar van haver- gestor de St. Fost. Entre les acusacions hi els mestres, que ara s’havien de con- podem llegir: vertir en uns fidels transmissors de la “Acusado de ser de izquierdas ac- ideologia dels guanyadors de la guerra. 155 tivo, de estar en el Ayuntamiento que Així, el juliol de 1939, el Capitán decide talar la alameda Donadéu i Can Juez Instructor del Juzgado Militar Es- Peregil”2 pecial de Depuración de Funcionarios Alguns dels regidors havien mort Civiles de Barcelona demana a l’alcaldia durant la guerra (Bartalot Pagés, Ramon de St. Fost un informe del mestre Nar- i Redon Galve, Josep) i altres sembla ciso Busquets de Porcioles, de 40 anys, que van marxar a França (Josep Noguer veí de Barcelona. L’informe diu: i General Trullen)3. “Ejerció de maestro durante el do- minio rojo en una escuela del barrio La causa general de la Llagosta, en cuyo barrio solo per- L’any 1940, el govern de Franco va manecía durante las horas de clase, re- obrir un procés d’investigació per co- gresando diariamente a Barcelona. En nèixer i castigar els fets delictius cola localidad no desempeñó otro cargo mesos durant la dominació roja a cada que el de su profesión, sin que se sepa població; era la Causa General, que va se haya significado ni actuado en movi- durar fins als anys seixanta. miento revolucionario; ignorándose si Al barri de la Llagosta la Causa Ge- perteneció a algún partido político ni neral es porta des de l’Ajuntament de organización sindical ya que nunca se St. Fost. L’informe que es fa a la Causa le observó manifestación ni actuación General és un informe tranquil·litzador, en este sentido”.5 no hi ha acusacions ni esperit de reven- També es demana l’informe d’An-

2 AMLL, C-27, d-14 3 AMSF. Causa General. C-26 4 AMSF. Causa General. C-26 5 AMLL, C-27 M. Àngels Suárez González NOTES, 28

tonia González Martínez, de 52 anys, Bartolí, mare d’en Josep i Maria Ribas mestra a la Llagosta durant el “domi- Sisó, mare d’en Francesc9 . nio rojo”. També els funcionaris municipals L’entrada dels feixistes seran depurats. i les noves autoritats Des de l’Alcaldia es fan els infor- El 27 de gener de 1939, dues divi- mes de Depuració segons el que marca sions del Corpo Truppe Volontarie van la llei. Hi ha informes del secretari i entrar a la Llagosta i van avançar fins dels agutzils municipals (secretari de la a Mollet. Des d’allà una de les dues corporació municipal, Antonio Porta divisions va ocupar St. Fost10. Un cop Mestres; agutzils de l’Ajuntament, An- les tropes feixistes ocupen la Llagosta, tonio Fonollet Mestres i Domingo Fores l’Ajuntament queda suprimit i el poble Sebastià). Tots tres són informes favora- torna a ser una barriada de St. Fost. La bles6. Així, es fa constar quan se signa Llagosta havia proclamat en assemblea l’acta municipal: popular la seva separació i independèn- “por unanimidad se acuerda su ab- cia de l’Ajuntament de St. Fost l’estiu solución sin imposición de sanción”7. de 1936 amb el consentiment d’aquest darrer. Les raons eren justificades11. Els morts de la guerra El mateix dia de l’ocupació militar, Alguns dels reclutes mobilitzats per el 27 de gener, el comandant militar de la República van perdre la vida al front la División de Flechas Azules reuneix de guerra i d’altres en la desbandada quasi una vintena de veïns de St. Fost final, en la fugida de la repressió del per tal de nomenar la Comissió Gestora 156 bàndol guanyador. que haurà de governar el poble de St. La guerra es va saldar amb la vida Fost i el barri de la Llagosta. En aques- de sis joves: Josep Redón Galve, mort ta reunió, la primera reunió municipal al front d’Aragó als 27 anys; Pere Villa- del franquisme a St. Fost, s’especifica ronga Pi, mort al front de l’Ebre als 19 que la Llagosta torna a ser barri de St. anys; Josep Toll Mundó, mort a Cente- Fost, ja que la seva separació no té va- lles als 37 anys; Ramon Bartalot Pagès, lidesa pel fet d’haver tingut lloc durant mort a Sta. Coloma als 38 anys; Pere la República. Folguera Villaronga, mort a Sta. Colo- Primera acta municipal de l’Ajuntament de ma als 27 anys i Ramon Sariol Castellà, Sant Fost: mort al camp de Gusen als 39 anys.8 “En el pueblo de San Fausto de La tragèdia no només va acompa- Campcentellas a veintisiete de enero nyar els soldats sinó també la vida de de mil novecientos treinta y nueve; En les seves famílies, vídues i orfes de la esta Casa Consistorial siendo las dieci- guerra. Segons els expedients de “Pro- nueve horas y bajo la Presidencia del Sr. teción a los Huerfanos de la Revolución Comandante Militar de este distrito D. y de la Guerra” a la Llagosta hi havia Cándido Gimenez López, Comandan- només dues vídues de soldats morts al te de Infantería de la División Flechas front, que van demanar la pensió per Azules se reunieron previamente cita- orfandat dels seus fills: Virginia Catalán dos los Sres. D. Pablo Baliarda Bigaire,

6 AMLL, C-0, d4 7 L’Acta municipal Ajuntament St. Fost, 24-12-39 8 Vegeu article a Notes 26, “La Llagosta durant la Guerra Civil” 9 AMLL, C-677 10 Article Lauro 30. Grau Mateu, Josep. “Un diumenge de gener. El final de la guerra a Llinars del Vallès” 11 Vegeu article a Notes 26.” La Llagosta durant la Guerra Civil” La postguerra a la Llagosta. 1939-1959 NOTES, 28

Salvador Xicola Aloy, Ramón Niubó calde a D. Pablo Baliarda Bigaire y Pri- Aymerich, José Torrens Pujol, Joaquín mer Teniente de Alcalde a D. Salvador Tugas Berenguer, Jaime Suñol Armen- Xicola Aloy…”12. gol, Juan Solsona Mayoral, Jaime Tor- La Comissió Gestora estava formada rents Murgarella, Luis Torrents Puig, per Pablo Baliarda Bigaire com a alcal- José Torrents Fontseca, José Forés Pru- de, com a regidors, Joaquín Tugas Be- nas, Miguel Mas Pujades, Marcelino renguer, Ramón Niubó Aymerich, Luis Recolons Vila, Luis Llorens Prat, José Torrents Puig, Jaime Suñol Armengol, Rifá Prunés, Antonio Serra Adrogué, Juan Solsona Mayoral, José Torrents José María Giral Umbert y Andrés Gu- Pujol, Salvador Xicola Aloy i com a re- tinell Puig, personas honradas, vecinas presentant del barri de la Llagosta Ja- de esta localidad, al objeto de proceder cinto Sariol Tuxans. a la constitución de la comisión ges- Una setmana més tard, el 2 de fe- tora que ha de regir la administración brer, es fa una ratificació dels nomena- de la misma con motivo de haber sido ments de càrrecs efectuats en l’acta del liberada la población por las tropas Na- 27 de gener i s’hi afegeix el nom de cionales, y al efecto el Sr. Comandante Juan Viñalonga Gabarra, veí del barri de Militar con elocuentes palabras expuso la Llagosta, com a nou regidor. dicho objeto recomendando a los pre- El nou alcalde de St. Fost, Pablo Bali- sentes que la labor de los designados arda, era un propietari rural de 38 anys debe ser fecunda, recta y desinteresa- que havia estat perseguit durant la guer- da, trabajando con fervor con el fin de ra i es posa al front de l’Ajuntament fins hacer una España grande y libre... al desembre de 1939, quan ja és el go- Después de cambiar impresiones vernador civil de Barcelona qui nomena 157 entre los reunidos, por unanimidad un nou alcalde, el senyor Salvador Xi- se acordó constituir la citada Comisi- cola Aloy, pagès de 62 anys, que havia ón Gestora por los Sres. Siguientes: D. estat ja alcalde de St. Fost en diferents Pablo Baliarda Bigaire, D. Joaquín Tugas períodes abans de la República13. Berenguer, D. Ramón Niubó Aymerich, Tot just comença Salvador Xicola D. Luis Torrents Puig, D. Jaime Suñol com a alcalde, quan els veïns del barri Armengol, D. Juan Solsona Mayoral, D. de la Llagosta envien una instància a José Torrents Pujol y D. Salvador Xicola l’Ajuntament de Sant Fost on expressen Aloy. Y teniendo en cuenta que el Bar- el seu desig de segregar-se i convertir- rio de la Llagosta, que desde el 18 de se en municipi independent. Julio de 1936 se constituyó en muni- El consistori, per unanimitat, acorda cipio independiente, formaba parte de donar la seva conformitat a la segrega- este termino municipal e ignorando ció14. I comencen per segona vegada la validez de tal separación, se acordó els tràmits per aconseguir-la. Des de la prescindiendo de ello, designar a D. Ja- Llagosta es forma una comissió per tal cinto Sariol Tuxans, representante de de fer efectiva la independència. Com a dicho Barrio hasta que se resuelva lo representants del veïns de la Llagosta hi que proceda por la Superioridad. ha Juan Viñallonga, Salvador Trias, Mar- Puestos de acuerdo los señores de- cos Mogas i Jaime Pujada. Aquesta co- signados, se acordó asimismo por una- missió demana a l’alcalde que gestioni nimidad nombrar para el cargo de Al- davant del governador civil de la pro-

12 AMSF, Acta 27-01-1939. Llibre d’actes 1938-1940 13 AMSF, Acta del ple del 7-12-39 14 AMSF, Acta Municipal 21-01-1940 M. Àngels Suárez González NOTES, 28

víncia el nomenament d’una comissió Ibern Miró, asistiendo el Sr. Alcalde de gestora per a la Llagosta. San Fausto de Campcentellas Don José Serà anys més tard, l’octubre de Molas Rupelo, al objeto de hacer su 1944, quan finalment, el governador transmisión de poderes, y la totalidad civil nomena la Comissió Gestora per de los señores que deben constituir el a l’Ajuntament de la Llagosta, malgrat Ayuntamiento de la Llagosta de nueva que encara no era oficial la indepen- creación y siendo la hora señalada el dència de St. Fost. Són nomenats com Ilmo. Sr. Presidente declara abierta la a membres d’aquesta comissió Marcos sesión. - Acto seguido el propio señor Mogas Ventura com a alcalde president; Presidente da cuenta del objeto de la Salvador Trias Tort, primer tinent d’al- presente, por todos ya conocido y no calde; Juan Viñallonga Gabarra, segon ser otro que la formación de este Ayun- tinent d’alcalde i José Sayeras Geli i tamiento, de conformidad a lo dispu- Jaime Grau Rovira, gestors. esto por el Excmo. Señor Gobernador Després de vuit anys en què es cons- Civil de esta provincia, a quien en este titueix per primer cop l’Ajuntament de acto representa y dando cumplimiento la Llagosta, l’any 1936, es torna a cons- al resuelto expediente de segregación, tituir el nou Consistori, el darrer dia tramitado sin incidencia ni reclama- del mes d’octubre de 1944. Presideix ción alguna. - En vista de ello y en la reunió del delegat governatiu i hi as- pie todos los asistentes a la voz unáni- sisteix l’alcalde de St. Fost, José Molas me de ¡Franco! ¡Franco! ¡Franco! y de Rupelo.15 vivas demostraciones de adhesión al Es tancava així el parèntesi de de- régimen, el señor Presidente recibe de 158 pendència de 1939 fins al 1944 en què manos de Don José Molas Rupelo, Al- la veu de la Llagosta estava en mans calde de San Fausto de Campcentellas, d’alguns prohoms de la Llagosta, que municipio originario del que procede formaven part de la Comissió Gestora este de la Llagosta de nueva creación de l’Ajuntament de St. Fost: Jacinto Sa- – las insignias y bastón, entregándo- riol Tuxens, Juan Viñallonga Gabarra, lo seguidamente a Don Marcos Mogas José Marjanet Ricart i Marcos Mogas Ventura, nuevo Alcalde nombrado, de Ventura. este nuevo Municipio, y dando pose- Es constitueix el nou consistori, pre- sión a sí mismo de sus respectivos car- sidit per Marcos Mogas, que es reuneix gos a los nuevos gestores; por lo que a la l’antiga casa Vachier, incautada pel queda formada esta Corporación de la Comitè llagostenc el 1936, al carrer Sta. siguiente manera: Alcalde Don Marcos Rosalia i habilitada com a casa consis- Mogas Ventura; primer Teniente C. Sal- torial des de la guerra. vador Trias Tort; segundo Teniente D. Acta municipal de constitució del municipi de Juan Viñallonga Gabarra; gestores D. la Llagosta: José Sayeras Geli y Don Jaime Grau Ro- “En el pueblo de la Llagosta a treinta vira. – Después de prestados los jura- de octubre de mil novecientos cuaren- mentos de ordenanza, el Señor Alcalde ta y cuatro. Reunido en el casa núme- de San Fausto de Campcentellas, y esta ro sesenta y nueve de la calle de Santa nueva Corporación prometen cumpli- Rosalía de ésta, los señores al margen mentar y hacer cumplir lo convenido anotados, bajo la presidencia del Ilmo. por ambas partes en el expediente de Sr. Delegado Gubernativo Don Enrique segregación y a dicho fin las dos res-

15 José Molas Rupelo, directiu industrial de l’empresa Fàbregas de Mollet havia estat nomenat alcalde pel governador civil de Barcelona el desembre de 1942, quan tenia 45 anys. La postguerra a la Llagosta. 1939-1959 NOTES, 28 pectivas Corporaciones nombran sen- dos representantes para que de común acuerdo proceda a su separación ad- ministrativa.- A fin de celebrar sesión ordinaria, la nueva Corporación acuerda reunirse de nuevo, mañana mar- tes a las siete de la tarde, dándose por enterados y citados todos sus compo- nentes.- Finalmente el señor Alcalde Don Marcos Mogas, da las más sentidas gracias al Señor Delegado Gubernativo por su presencia en este acto y le ruega transmita al Excmo. Señor Gobernador Civil de esta Provincia su más fervo- Figura 3. Vista panoràmica des del campanar rosa adhesión y agradecimiento por de l’església mirant cap al carrer de Sta. el resultado favorable alcanzado par la Teresa. Finals anys 50. ( AMLLL) formación de este nuevo Ayuntamiento que interpreta el sentir unánime de este independència de la Llagosta amb l’or- vecindario.-También se ordena al señor dre ministerial publicada al BOE en què secretario, libre copia literal de la pre- s’aprovava la segregació i la creació del sente y debidamente diligenciada sea nou municipi de la Llagosta. remitida al Gobierno Civil de la provin- Deu dies més tard del reconeixe- cia a fin de dar cumplimiento a lo dis- ment d’independència, el consistori es puesto sobre el particular.-Cumplido el reuneix en sessió ordinària i fa lectura 159 objeto de la sesión después de acordar del comunicat de segregació: y ordenar se transcriba la misma en el “Visto el expediente instruido por el correspondiente libro de actas, siendo Ayuntamiento de San Fausto de Camp- las catorce horas treinta minutos y no centellas para la segregación del bar- habiendo otros asuntos de que tratar; rio de la Llagosta y creación del nuevo el Ilmo. Señor Presidente, levanta la se- Municipio y habiéndose cumplido lo sión y encontrando conforme la pre- prevenido en los artículos séptimo y sente todos los asistentes, la firman y siguiente de la Ley Municipal vigente rubrican conmigo el infrascrito Secre- y los correlativos del Reglamento de tario, lo que certifico.”16 Población Términos municipales de 2 Marcos Mogas, un empresari de 37 de julio de 1924. Este ministerio ha te- anys, es converteix per ordre del gover- nido a bien aprobar dicha segregación nador civil de Barcelona en el primer y la creación del nuevo Municipio con alcalde de la postguerra a la Llagosta. denominación y capitalidad de la Lla- L’endemà de la seva constitució, la gosta, el que tendrá como línea divi- Comissió Gestora ja es reuneix per tal soria el rio Besós como linde con San de començar amb tota la burocràcia Fausto de Campcentellas y lindante con per dur a la pràctica la segregació del los términos municipales de Montcada municipi, com és el nomenament del y Reixach, Santa Perpetua de Moguda y personal de l’Ajuntament. Mollet.- Lo que comunico a V.I. para su És l’any següent, el 5 de maig de conocimiento y efectos consiguientes.- 1945, quan es fa efectiva legalment la Dios guarde a V.I. muchos años.”17

16 AMLLL, Acta municipal 30-10-1944 17 AMLLL, Acta municipal 15-05-1945 M. Àngels Suárez González NOTES, 28

terços; una part corresponia als representants dels caps de família de cada localitat, que eren elegits en comicis populars i una altra part era nomenada pels compromissaris dels organismes sindicals; per últim, els components dels dos grups anteriors decidien els del tercer entre els membres d’entitats econòmiques, culturals i professionals –o en cas de no existir-ne, entre els veïns de reconegut prestigi– proposats pel governador civil. El nomenament Figura 4. Grup al balcó de l’antic Ajuntament de tots els consellers s’estenia per un a la plaça Cirera Voltà. Anys 50 ( AMLLL) període de sis anys i estava estructurat per un sistema de renovació de meitats Després del reconeixement oficial, cada tres anys. encara s’ha de continuar treballant per Un cop s’aprova la Ley de Bases l’es- fer realitat aquesta independència: es tiu de 1945, es convoquen eleccions crea la comissió de partició del terme, municipals. Els primers comicis per no- es constitueix la Junta de construcció menar els edils de representació fami- de l’església, es decideix la construcció liar se celebren el novembre de 1948. de l’escorxador municipal, es forma la Els veïns caps de família de la Lla- Junta Pericial amb els majors contri- gosta votaren els representants del terç 160 buents: Juan Viñallonga Gabarra, con- familiar de l’Ajuntament. Els regidors tribuent agricultor; Pedro Ribas Ricart elegits van ser José Marjanet Ricart i contribuent agricultor; Jaime Grau Ro- Salvador Trias Tort. vira, contribuent ramader i Buenaven- El febrer de 1949 cessa la Comissió tura Pons Llonch, propietari d’explota- Gestora de la Llagosta que s’havia for- cions forestals. mat el 1944 i es constitueix el consisto- En aquestes dates és quan es decideix ri d’acord amb la Ley de Bases: el trasllat de l’Ajuntament a la plaça de “Alcalde presidente Marcos Mogas, l’Ajuntament (avui plaça Cirera Voltà), Concejales pro elección de los vecinos a la casa propietat de José Sayeras Geli cabezas de familias: Salvador Trias Tort, on, a més de la Casa Consistorial, també José Marjanet Ricart. Concejales pro s’hi instal·len les oficines municipals i elección de los organismos Sindicales; el Jutjat. Juan Mestres Sisó, Jaime Pujadas Vitó. L’any 1945, amb la fi de la Sego- Concejales representantes de las entida- na Guerra Mundial, el règim de Fran- des económicas, culturales y profesio- co fa alguns canvis polítics com la Ley nales Salvador Sariol Grau y José Saye- de Bases de Régimen Local per la qual ras Geli. es posava fi a les comissions gestores i El alcalde nombra tenientes de Al- convocava eleccions municipals en un calde a Salvador Trias y a Salvador intent de semblar un règim més obert Sariol”18 políticament. L’abril de 1949 Salvador Sariol Grau Segons la Ley de Bases, l’alcalde era passa a ser alcalde accidental per raons nomenat pel governador civil i el no- de salut de Marcos Mogas. menament dels consellers es feia per “El Sr. alcalde Marcos Mogas lee el

18 AMSF. Acta Municipal 06-02-49 La postguerra a la Llagosta. 1939-1959 NOTES, 28

Gabarra i José Sisó Alemany. La presa del càrrec anava acompanyada del se- güent jurament: “Juro servir fielmente a España, guar- dar lealtad al Jefe del Estado, defender y fomentar los intereses del Municipio, mantener su competencia y ajustar mi conducta a la dignidad del cargo”. L’Alcalde contestava: “Si así lo hacéis, Dios y España os lo premien, y si no, os lo demanden”. Durant aquest període es porta a terme la primera ampliació i pavimen- Figura 5. Inauguració de la Hermandad tació de la carretera de Barcelona a Ri- Sindical de Labradores, el 19 d’agost de 1949. bes21, la construcció de l’escorxador Al centre de la imatge, l’alcalde Salvador municipal el 1947 i el projecte comú Sariol amb la vara a la mà. ( AMLLL) de totes les poblacions de la postguerra: la construcció de l’església parroquial comunicado del Gobernador civil por de la Llagosta. el que se acepta su cese como alcalde y hace entrega del mando al teniente La construcció de l’Església de Sant Josep de Alcalde, Salvador Sariol Grau quien Una de les prioritats que van tenir viene desempeñando el cargo desde el totes les poblacions, un cop acabada la 25 de abril por haberse concedido au- guerra, va ser restablir amb normalitat 161 torización al sr alcalde para reponerse els actes religiosos. de salud”19. La Llagosta, pel fet de ser un barri Salvador Sariol, pagès i ramader de 35 de St. Fost, no tenia parròquia pròpia anys, exerceix d’alcalde fins el juny de ni tan sols disposava d’una capella en 1950 en què és nomenat Josep Marjanet condicions. Ricart per ordre del governador civil. Abans de la guerra, la comunitat ca- Josep Marjanet era “fill d’una famí- tòlica de la Llagosta podia assistir a missa lia pagesa de petits propietaris, va fer de a la capella de la torre de can Milans (al pagès, a més d’altres feines per compte terme de Montcada i Reixac) propietat propi (petit transport, moviments de privada de Josep Cirera Voltà. Aquesta ca- terres...) i regentà el bar Rosa. Fou pre- pella sembla que va ser destruïda pel co- sident local de la Hermandad Sindical mitè de Montcada durant la guerra, però de Labradores y Ganaderos i cap de FET es van salvar alguns elements com la pila y de las JONS des de 1945”20. baptismal de marbre que actualment es Aquest consistori es manté fins al troba a l’església de St. Josep22. febrer de 1952 en què es torna a re- Després de la guerra, els actes reli- novar parcialment. Continuen Josep giosos se celebraven en capelles impro- Marjanet, Salvador Sariol, Juan Mestres. visades, com el magatzem de la família Cessen Salvador Trias, Jaime Pujadas i Sayeras, el col·legi del carrer Escoles, i són elegits José Sayeras Geli, Juan Pagès a la torre de la Sra. Pauleta (on ara hi

19 AMSF, Acta municipal 27-06-49 20 Alcaldes i alcaldables del Vallès Oriental (Segle XX). Diccionari biogràfic. Jordi Planas i Maresma (Coordinador). Museu de Granollers, 2006 21 Que havia estat aprovada al 1941 i el 1949 encara duraven les obres. 22 St. Josep de la Llagosta, 50 anys fent camí 1947-97. Ed. Parròquia St. Josep de la Llagosta, 1997 M. Àngels Suárez González NOTES, 28

una junta per dur a terme el projecte. És a l’agost de 1943 des de l’Ajuntament de St. Fost quan es constitueix la primera junta per a la construcció de l’església de la Llagosta. La componen el president José M. Garcia Galuares, rector de Sta. Perpètua de Moguda; el vicepresident, José Molas Rupelo, alcalde d’aquest Ajuntament; el tresorer Marcos Mogas Ventura, alcalde de l’esmentat barri; el director d’obres Mariano Romani Ruiz, arquitecte municipal; el secretari de Figura 6. Durant un temps, a la capella l’Ajuntament, Antonio Porta Mestres de Can Milans es va celebrar missa on i els vocals Ramon Julio Cardó, Juan assitien els veïns de la Llagosta. ( AMLLL) Viñallonga Gabarra, Jaime Grau Rovira, Jaime Pujadas Vitó i Salvador Trias Tort. ha el col·legi de la Sagrada Família). A Aquesta Junta es va mantenir fins la capella de la torre de la Sra. Pauleta li l’any 1945 en què, a causa de la segre- deien de Nostra Senyora de Montser- gació de la Llagosta, s’ha de remodelar, rat. D’aquesta capella s’ha conservat la s’ha de formar una junta pròpia de la imatge de la Mare de Déu i el Crist que qual deixen de formar-ne part els re- hi ha actualment a l’entrada de l’actual presentants de St. Fost. La nova Junta de església de Sant Josep23. construcció de l’església la constituei- 162 Més tard es fa servir com a església xen el rector de Sta. Perpètua, el reve- el segon pis de la casa Vachier, edifici rend Jose M. Garcia Galuares; Marcos que havia estat habilitat per a depen- Mogas Ventura, alcalde; José Marjanet dències municipals, però que no era Ricart, cap local de FET y de las JONS; propietat de l’Ajuntament sinó que Juan Viñallonga Gabarra, tinent d’alcal- procedia de les incautacions de la guer- de; José Sayeras Geli, regidor; i Ramon ra i del qual no se sabia amb certesa qui Julio Cardó i Jaime Pujadas Vitó, veïns. n’era el propietari. Paral·lelament a la construcció de Els responsables de celebrar missa l’edifici del temple, es treballa per acon- eren mossèn Casimir (família Cirera seguir la creació de la Parròquia de la Voltà) i el rector de Sta. Perpètua, Mn. Llagosta i és el novembre de 1947 quan Josep M. Garcia. l’arquebisbe de Barcelona, Gregorio Mo- El gener de 1942, donat el mal estat drego Casáus firma el decret de la creació en què es trobava la casa Vachier i l’ele- de la nova parròquia de la Llagosta amb vat cost de les reparacions, el Consisto- el nom de St. Josep. La parròquia agru- ri de Sant Fost decideix la construcció pa, a més de la Llagosta, la de la Florida i d’una capella amb les aportacions vo- el carrer d’Engran de Masrampinyo. luntàries dels veïns. És el mateix Con- A la tardor del 1948 arriba el primer sistori de Sant Fost el primer en contri- rector de la Llagosta, Mn. Pere Montser- buir a la subvenció, amb 3.000 pta.24. rat i Juncosa. La construcció d’una església era “Tot el poble i la quitxalla i la nostra un projecte molt gran i més en aque- mestra, la senyoreta Antònia González al lla època de penúries. S’havia de formar davant, vam anar a donar-li la benvin-

23 Ídem 24 Acta municipal del 5-11-1942 La postguerra a la Llagosta. 1939-1959 NOTES, 28 guda, on seria la seva casa, la rectoria, El desembre de 1949 Mn. Pere la única que queda de les quatre torres Montserrat fa arribar a cada família el que hi havia davant de Can Milans, el butlletí de subscripció per contribuir vam acompanyar a la capella”25, (la ca- a les obres, però la resposta popular pella de la Torre de la Sra. Pauleta) no és gaire entusiasta, de manera que Atès que la capella de la Torre de la l’Ajuntament decideix convocar una Sra. Pauleta es trobava en mal estat amb assemblea de tot el poble per dema- perill d’ensorrament, la família Sariol nar la contribució ciutadana per a la Grau va cedir un local al mateix car- construcció del temple, per al dia 3 de rer Escoles i aleshores es va començar a gener de 1950. anomenar Parròquia de St. Josep. “Constituidos en Asamblea la tota- Amb el nou rector, Mn. Pere Mont- lidad de los vecinos cabezas de familia serrat, el Consistori llagostenc decideix de este término municipal en el local tornar a crear la junta per a la cons- Cine Llagosta, bajo la presidencia del Sr. trucció del temple. En aquest cas és Alcalde D. Salvador Sariol Grau, actuan- Mn. Pere qui nomena les persones que do de Secretario D. José Sisó Alemany, al han d’ocupar els càrrecs: vicepresident objeto de estudiar la forma más equita- Marcos Mogas Ventura; tresorer, Buena- tiva de fijar la aportación con que cada ventura Brutau i secretari-comptador, familia habrá de contribuir a las obras Ramon Fens Verdaguer. de construcción del Templo Parroquial S’edita una proclama per demanar de San José de la Llagosta. l’ajut material i moral dels feligresos, ... las causas que han motivado la es crea una comissió per gestionar l’ad- convocatoria de la presente asamblea, y quisició dels terrenys del temple i es que no son otras que la difícil situación 163 reclama a l’Ajuntament de St. Fost les creada por el poco entusiasmo y ge- 5.000 pta. que l’Ajuntament va votar nerosidad con que han correspondido en els pressupostos dels anys 1942 i gran parte de los llagostenses a la pro- 1943 per a la construcció de l’església clama que a cada familia ha sido dirigi- de la Llagosta.”26 da por nuestro Rvd. Cura Párroco (...) A l’abril ja tenien els terrenys i les por lo que se ha convocado esta Asam- primeres aportacions: blea General, y a fin de fijar con mayor “Se acuerda hacer constar el agrade- equidad las aportaciones, evitando cimiento de esta Junta a las personas que discusiones y pérdida de tiempo, con- tan generosamente han cedido dichos cretando la cantidad con que habrá de terrenos y por el siguiente orden: contribuir cada familia, se propone el A don Antonio Baqué por la mayor nombramiento de una comisión encar- superficie cedida una superficie de gada de efectuar dichos señalamientos, 3.464’15 m2 cedida. aceptando los asistentes las decisiones A Don Luis Casademunt Castelló, de la Comisión, caso de que merezca Dña. Maria Casademunt Castelló y Su- ésta la aprobación de la mayoría. cesores de Dña. Elena Casademunt Cas- Los miembros que propone el Sr. Al- telló de una superficie de 476’14 m2 calde para formar parte de la comi- con destino al Templo parroquial, casa sión son los siguientes: D. Buenaven- Rectoral y plaza de la iglesia. La calle tura Pons Llonch, D. José Sisó Alemany, lindante con la iglesia llevará el nombre D. Francisco Villaronga Grau, D. José de Antonio Baqué Llonch”27. Ricart Mas, D. Genaro Folguera Pons,

25 St. Josep de la Llagosta, 50 anys fent camí 1947-97. Ed. Parròquia St. Josep de la Llagosta, 1997 26 El 8-03-1949 primera reunió oficial per la construcció del temple. (ver acta pàg. 25)(Arxiu C-1517) 27 AMLLL, Acta Municipal 7-04-1949 M. Àngels Suárez González NOTES, 28

tes que havien de pagar la totalitat dels veïns, caps de família de la Llagosta. Es va elaborar una llista de 91 persones. La quota més baixa es va fixar en 300 pta. i la més alta en 3.000 pta. La majoria dels contribuents van haver de pagar de manera fraccionada en 3 anys. Alguns van contribuir amb jornals, amb car- retades de pedra i altres van donar les 3.000 pta. de cop. “A cada vecino se le envió el bole- tín de suscripción a casa señalándoles Figura 7. El dia 3 de desembre de la cantidad que le correspondía pagar 1950, l’arxiprest de Sabadell posa la haciéndole saber que el presupuesto primera pedra de la que ha de ser sobrepasaba las 900.000”29. l’església de Sant Josep. ( AMLLL) El març es presenta un projecte molt ambiciós per la construcció del temple, D. Pedro Ribas Farreras, D. Florencio que no s’accepta per ser massa car30. Al Pagés Sampere, D. Antonio Sariol Tu- setembre es comencen els fonaments xans y D. José Llobet Villaronga. Todos de l’església amb el projecte del nou ellos son aceptados unánimemente por arquitecte, J. Fernández Marqués. los vecinos de la Asamblea, comprome- És el 3 de desembre de 1950 quan, tiéndose por consiguiente a contribuir en un acte solemne, l’arxiprest de Saba- 164 a las obras de construcción del Templo dell posa la primera pedra del temple. con la cuota que la Comisión nombrada L’església s’acaba el 1954, però el fijará en el repartimiento que formará pressupost va anar tan just que enca- en sesión apart...”28. ra faltaven els seients per als bancs. Un Aquesta comissió va establir les quo- grup de veïns “van haver de demanar al senyor Aguilera, amo de can Donadéu, que tenia moltes acàcies a St. Adrià al marge del riu Besòs, que els deixés ta- llar-ne algunes per poder fer els bancs que els va fer el fuster del poble”31. El diumenge 28 de març de 1954, a les 11 del matí, l’Excm. i Rvdm. Mons. Gregorio Modrego Casaus, arquebisbe de Barcelona consagra i beneeix el nou temple. L’església s’acaba, però sense campanar, que va haver d’esperar fins l’any 1956 i es va poder construir grà- cies a un particular del qual no conei- Figura 8. El 28 de març de 1954 té lloc l’acte de consagració i benedicció xem el nom. de l’església de St. Josep per l’Excm. i El febrer de 1957 Mn. Pere Rú- Rvdm. Mons. Gregorio Modrego Casaus, bies, que havia arribat com a nou rector arquebisbe de Barcelona. ( AMLLL) l’any de la inauguració de l‘església, el

28 AMLLL, Acta de l’Assemblea 03-01-1950. C-1517 29 Llibre d’actes de la construcció església. L-399 AMLLL 30 AMSF, Acta Municipal 28-03-1950. 31 St. Josep de la Llagosta, 50 anys fent camí 1947-97. Ed. Parròquia St. Josep de la Llagosta, 1997 La postguerra a la Llagosta. 1939-1959 NOTES, 28

1954, demana pressupost per construir la rectoria, ja que li era un inconvenient viure tan lluny de l’església. L’any 1961 s’aprova la seva construcció i novament es va haver de constituir una junta amb els membres del Consistori i els representants de l’Església per demanar les aportacions dels ciutadans. Finalment, el 1964 es construeix la rectoria. L’ensenyament Entre els temes que preocupaven el consistori hi havia el de l’ensenyament: Figura 9. Grup escolar de la Sra. Antònia al les escoles s’havien quedat petites per a pati del col·legi quan l’escola era al carrer la població creixent de la Llagosta. de les Escoles. Any 1958. ( AMLLL) Les classes s’impartien en un edifici llogat per l’Ajuntament al carrer Sta. Ro- “... solicitando encarecidamente a la salia, propietat d’Andrés Ricart Bonás. Era Junta que si fuese posible y pese a que una casa on a la planta baixa es feia es- la población actual es solo de novecien- cola i al pis de dalt vivia la mestra nacio- tos cuarenta y seis habitantes, pero que nal, la Sra. Antonia González Martínez. en dos años (tiempo mínimo calcula- L’Ajuntament procura adquirir els do para las construcciones solicitadas) terrenys on es puguin construir les es- aumentará la población total escolar 33 coles; així, quan surten a subhasta els grandemente,...” . 165 terrenys del mateix carrer Sta. Rosalia Finalment, el grup escolar es cons- propietat de la Sra. Pabla Brasó Martí, trueix l’any 1961 al carrer Sta. Rosalia, el consistori decideix comprar-los per amb el nom de Sagrada Família i tal instal·lar-hi el grup escolar. com es preveia, la seva capacitat no era La construcció de l’edifici ha d’anar a suficient per absorbir la quantitat de càrrec del Ministeri d’Educació Nacional nens del poble. i des de l’Ajuntament se’ls demana l’edi- Per una altra part, per atendre les ficació de les escoles nacionals; en con- necessitats d’escola bressol, el gener cret, tres grups: un per a pàrvuls, nens i de 1959 l’Ajuntament habilita la casa nenes i els habitatges per als mestres. En de German Sariol Castella al carrer St. aquells moments, el cens escolar era de Josep com a escola bressol infantil. 47 nens, 31 nenes i 45 pàrvuls 32. Però les obres es fan esperar. El no- Els ajuntaments dels anys 50 i els serveis vembre de 1958 l’Ajuntament celebra El febrer de 1955 es torna a rees- una sessió extraordinària per tractar el tructurar el consistori. Entren Jaime tema de les escoles. Es veu que la peti- Pujadas Vitó, Jacinto Pagès Vila i Jacinto ció feta l’any 1955 al Ministeri es queda Sariol Grau. Cessen Juan Mestres i Sal- curta i ara es demana a la Junta Provin- vador Sariol. cial de Construcciones Escolares que el La seva representació per terços era projecte s’ampliï. Se sol·licita una escola següent: la graduada de nens amb tres seccions, “Concejales representantes Institu- escola graduada de nenes amb tres sec- ción familiar: Jose Sayeras, Jaime Pu- cions i sis habitatges per als mestres. jadas.

32 AMSF, Acta municipal 20-01-55 33 AMSF, Acta municipal 16-10-58 M. Àngels Suárez González NOTES, 28

Concejales representantes organiza- sificació del trànsit general i local en ción Sindical; José Sisó, Jacinto Pages. breu termini i, per aquest motiu, trac- Concejales representantes Entidades tar d’assegurar una àmplia faixa per a Económicas, culturales y profesionales futurs eixamples de la carretera o cre- Joan Pagés y Jacinto Sariol34” ació de calçades laterals que absorbei- El creixement de la població comen- xin el trànsit local. ça a ser vertiginós i a la demanda de El mateix any 1957 s’aprova el pro- places escolars se suma la sol·licitud de jecte de clavegueram del nucli urbà. més zona urbanitzable per a habitatges L’any 1956 s’havia instal·lat la cen- i per a indústries. El consistori aprova tral telefònica i amb aquest nou servei l’ampliació de la zona urbanitzable: són molts els veïns que sol·liciten la “… ampliar la zona de urbaniza- instal·lació del telèfon. El consistori de- ción de esta población, debido a que cideix que dels deu telèfons que s’han por el crecimiento que de un tiempo d’instal·lar, un sigui per a la central te- a esta parte viene observándose en esta lefònica, un per a l’Ajuntament, un per localidad, así como a la constante de- al Sindicat Agrícola i la resta per als ma- manda de terrenos aptos para edificar jors contribuents en indústria i comerç: locales industriales, la actual zona des- Maria Gloria Pino Pou, José Marjanet tinada para ello, resulta a todas formas Ricart, José Carreño Malofre, Juan Pagès insuficiente, acordándose por unanimi- Gabarra, Juan Custo Ruart, José Ruart dad ampliar la actual zona de urbaniza- Tort i Ramon Sisó Pons36. ción de este término municipal, la que El febrer de 1958, com cada tres deberá comprender los linderos natu- anys, torna a haver-hi una reestructura- 166 rales denominados, Riera Seca” hasta ció del Consistori, motivada per la re- Rio Besos, y rio Besos hasta Riera de novació d’una part dels seus membres Caldas, enlazando con la actual zona de segons la llei de Règim Local. Cessen urbanización”35. els regidors José Sayeras, José Sisó i També es fa necessària l’alineació Juan Pagès Gabarra. Segueixen Jacinto de la carretera de Barcelona. El 1957, Pagès, Jacinto Sariol i Jaime Pujadas i des de la Jefatura Provincial de Obras són elegits José Trias Tort, José Sisó Ale- Públicas es notifica a l’Ajuntament que many i Juan Gelabert Pons. Els càrrecs s’ha resolt fixar les alineacions de fa- queden així: çana de la carretera nacional de Barce- ...“había designado para primer lona a Puigcerdà. El tram des del límit Teniente de Alcalde al concejal D. José municipal amb Montcada i Reixac, a Sisó Alemany, para Segundo Teniente de la Riera Seca, fins a l’inici de la plaça Alcalde D. Jacinto Pagés Vila a quienes de l’Església, es manté l’amplada pro- asigna, aparte de los derechos y atribu- posada entre façanes perquè es tracta ciones que la ley les confiera, las dele- d’un tram pràcticament edificat. La gaciones siguientes: resta de la carretera fins al límit amb El primer Teniente de Alcalde se en- el terme de Sta. Perpètua de Moguda, cargará de la Presidencia de la Comisi- que abasta una zona essencialment ur- ón de Gobernación, el segundo de la banitzable en tota la seva longitud, atès de Hacienda, el Concejal D. José Trias el ritme cada cop més accelerat de les Tort, de la de obras Públicas, el conce- construccions en aquest sector, es veu jal D. Jaime Pujadas Vitó, de la de Be- que convé prevenir una segura inten- neficencia y obras Sociales, el concejal

34 AMSF, Acta municipal 06-02-55 35 AMSF, Acta Municipal 03-10-57 36 AMSF, Acta Municipal 05-04-56 La postguerra a la Llagosta. 1939-1959 NOTES, 28

d’habitatges com la de la Sociedad Sucesores de Bue- naventura Brutau SA per a la construcció de “30 vivien- das de Renta Limitada”. L’Ajuntament necessita controlar el creixement ur- banístic que cada cop és més palès. “Debido a las varias soli- citudes de obras y construc- ción de edificios industriales sería necesario contratar los servicios de un arquitecto que tuviera a su cuidado el Figura 10. Actual carrer de les Escoles, on era situat control urbanístico de esta l’establiment de Champán Boreal. Any 1954. ( AMLLL) población, acordándose por unanimidad contratar los D. Jacinto Sariol Grau, de la de Sanidad, servicios del arquitecto Joaquín Fer- Urbanismo y Beneficencia y el Concejal nández Marqués”40. El mateix consis- D. Juan Gelabert Pons, de la de Agricul- tori contribueix a donar feina al nou tura y Deporte”37. arquitecte, amb l’encàrrec del projecte El juny de 1958, l’alcalde, José Mar- per a la construcció de la Casa Ajunta- janet, deixa el càrrec per malaltia i en ment a la plaça de l’església, actual seu 167 el seu lloc el governador civil nome- de l’Ajuntament41, projecte que no s’ar- na Juan Pagès Gabarra38, fill de família ribà a aprovar fins l’any 1966. pagesa que es convertí en industrial També s’ha de confeccionar el pro- vinícola, amb la fundació de la marca jecte que faci possible l’abastiment i Boreal el 195039. distribució d’aigua potable per a tots El consistori de Juan Pagès Gabarra els veïns de la població. ha de fer front a l’allau de gent que va El creixement urbanístic del poble començar a arribar als anys cinquanta, havia fet que apareguessin nous car- però que encara havia d’augmentar du- rers que encara no tenien oficialment rant els anys seixanta i setanta. nom propi. En sessió plenària, l’Ajun- Se sol·liciten permisos per instal·lar tament decideix donar nom al carrer indústries, com es el cas de la fàbrica Brutau, al carrer José Montserrat (po- d’estampació de teixits de José Rosell pularment Riera), al de Dr. Fleming, Taribó, que instal·la una màquina de al de la Virgen de Montserrat, l’Av. vapor malgrat la voluntat d’un grup del Turó (popularment Quatre Cases) de veïns que desconfien del perill que i al carrer de las Escuelas (abans Sta. la màquina pot suposar. Se sol·liciten Rosalia)42. permisos per a la construcció de blocs Era l’inici de la gran transformació

37 AMSF, Acta Municipal 02-02-1958 38 AMSF, Acta Municipal 14-06-58 39 Vegeu Alcaldes i alcaldables del Vallès Oriental (Segle XX). Diccionari biogràfic. Jordi Planas i Maresma (Coordinador). Museu de Granollers, 2006. 40 AMSF, Acta Municipal 04-09-58 41 AMSF, Acta Municipal 19-2-59 42 AMSF, Acta Municipal 19-02-59 M. Àngels Suárez González NOTES, 28

ne 1.368 el 1960, gràcies als immigrants que arriben, la majoria procedents d’An- dalusia, Extremadura, Caste- lla i Lleó i Galícia. Comença la construcció salvatge d’habitatges a gran escala, entre ells els blocs de la Vecasa. Els serveis, amb una de- ficiència crònica, no van anar paral·lels al creixement urbà, la manca de places escolars, de servei sanitari, d’estació ferroviària, de l’as- faltat del carrers, entre d’altres, i aquests equipaments Figura 11. El carrer Sta. Rosalia passa a anomenar- es va anar aconseguint molt se carrer de les Escuelas. A la imatge es veu el trasllat a poc a poc, alguns d’ells, de la capella que es trobava en aquest carrer a com a conseqüència de les l’actual església de St. Josep. Any 1954 reivindicacions veïnals dels anys setanta i vuitanta. que hauria de patir el poble amb la Es tanca així l’etapa més dura del creació del polígon industrial, l’arri- franquisme, la postguerra, per donar 168 bada d’immigrants i la construcció de pas a l’època del creixement econòmic grans blocs d’habitatges. La població, dels anys seixanta en què la Llagosta en tan sols deu anys, es duplica: passa entra a formar part de l’àmbit d’expan- de tenir 681 habitants el 1950 a tenir- sió industrial de Barcelona.

Components dels consistoris llagostencs 1944-1959 1944 1949 1952 1955 1958 Juan Gelabert Pons Jaime Grau Rovira José Marjanet Ricart José Marjanet Ricart José Marjanet Ricart Juan Mestres Sisó Juan Mestres Sisó Marcos Mogas Ventura Marcos Mogas Ventura Juan Pagés Gabarra Juan Pagés Gabarra Juan Pagés Gabarra Jacinto Pagès Vila Jacinto Pagès Vila Jaime Pujadas Vitó Jaime Pujadas Vitó Jaime Pujadas Vitó Jacinto Sariol Grau Jacinto Sariol Grau Salvador Sariol Grau Salvador Sariol Grau José Sayeras Geli José Sayeras Geli José Sayeras Geli José Sayeras Geli José Sisó Alemany José Sisó Alemany José Sisó Alemany José Trias Tort Salvador Trias Tort Salvador Trias Tort Juan Viñallonga Gabarra La lletra negreta correspon al nom de l’alcalde La postguerra a la Llagosta. 1939-1959 NOTES, 28

Bibliografia Damian (coordinadors). Ajuntament de La Alcaldes i alcaldables del Vallès Oriental (Segle XX). Diccio- Llagosta. Octubre de 1996. nari biogràfic. Jordi Planas i Maresma (Coordi- St. Josep de la Llagosta, 50 anys fent camí 1947-97. Ed. nador). Museu de Granollers, 2006. Parròquia St. Josep de la Llagosta, 1997 GARCÍA-PEY, En r i c . Toponomàstica de la Llagosta. Arrels SUÁREZ, M. A. La Llagosta durant la Guerra Civil. Notes, de La Llagosta. Núm. 1. 1997. Pàg. 22-23. 26. Mollet del Vallès, 2011. Pàg. 67-87. Història i memòria al Vallès Oriental. Joan Garriga i An- dreu (coordinador). Premsa d’Osona, S.A. Arxius consultats Maig de 2010. AMLl Arxiu Municipal de La Llagosta La Llagosta: Imatges. J.A. Borrego, J. Bartalot i Pere AMSF Arxiu Mpal. de Sant Fost de Campsentelles

169