Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de

DOCUMENT DE REFERÈNCIA

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL D’OLOST

1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT

Assumpte : Pla d’ordenació urbanística municipal

Municipi : Olost ()

Peticionari : Ajuntament

Referència : URB 282/08

2. FONAMENTS DE DRET

Primer. D’acord amb el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d’avaluació ambiental.

Segon. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat.

Tercer. D’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Quart. D’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

3. OBJECTE

L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla d’ordenació urbanística municipal d’Olost, als efectes que determinen l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES

En data de registre de 14 d’agost de 2008, va tenir entrada al Departament de Medi Ambient i Habitatge sol·licitud de document de referència sobre el Pla d’ordenació urbanística municipal d’Olost, tramesa per l’Ajuntament.

Travessera de Gràcia, 56 1 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

En el marc de les consultes necessàries a realitzar per a l’elaboració del document de referència d’acord amb l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha sol·licitat l’emissió de les consideracions estimades oportunes en relació al pla esmentat a les Administracions públiques afectades següents:

− Agència Catalana de l’Aigua − Agència de Residus de Catalunya − Direcció General de Promoció de l’Habitatge − Direcció General de Qualitat Ambiental − Oficina de Canvi Climàtic − Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH − Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH − Direcció General d’Arquitectura i Paisatge − Direcció General de Salut − Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural − Direcció General del Patrimoni Cultural

Així mateix, ha realitzat consultes al públic interessat següent:

− Grup de Naturalistes d'Osona - ICHN − DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural

Durant el període de consultes s’ha obtingut resposta de l’Agència Catalana de l’Aigua, en data 26 de setembre de 2008.

5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA

Es proposa el Pla d’ordenació urbanística municipal al terme municipal d’Olost. El planejament general vigent al municipi són les Normes subsidiàries de planejament, aprovades definitivament el 3 de setembre de 1993.

Es proposa un model que té per objecte concentrar la urbanització entorn de la vila existent, apostant per la continuïtat del sòl urbanitzat i deixant com sòl de protecció agrícola o forestal la major part del terme municipal.

Els objectius generals del POUM d’Olost són els següents: − Ordenar el creixement del municipi de forma sostenible i compacta − Fonamentar l’ús sostenible del territori − Impulsar l’activitat cultural i econòmica − Dimensionar les infraestructures, equipaments i zones verdes segons les necessitats del municipi − Potenciar les oportunitats que ofereix l’entorn natural immediat − Potenciar les oportunitats que ofereix la ubicació d’Olost respecte les noves infraestructures del territori − Protegir i gestionar els espais naturals de gran valor ecològic i paisatgístic − Millorar la qualitat de vida dels ciutadans d’Olost

Travessera de Gràcia, 56 2 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

6. DETERMINACIÓ DE L’ABAST I EL NIVELL DE DETALL DE L’ISA I DE LA INTEGRACIÓ DELS FACTORS AMBIENTALS EN EL PLA

El contingut mínim de l’ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l’establert per l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents: a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla

1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn.

L’informe ambiental preliminar conté una descripció detallada dels aspectes i elements ambientalment rellevants del municipi d’Olost. Tot i així, caldrà que l’ISA completi aquesta descripció aportant informació de tots els aspectes ambientals que a continuació es descriuen: a) MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL .

El municipi d’Olost limita amb els termes municipals de Sant Martí d’Albars, Oristà, , Prats de Lluçanès i . La població actual del municipi és de 1.390 habitants, diferenciant-se la seva distribució en dos nuclis principals de població: un situat al sud del terme, el poble d’Olost i un altre situat al nord oest, el nucli de Santa Creu de Jotglars.

El municipi està compost per un territori molt accidentat, especialment a la part nord est del terme que és on s’identifiquen la major part dels terrenys amb pendent superior al 20% i al voltants dels terrenys de les rieres d’Olost i la Gavarresa. Alhora, respecte els usos cal destacar la barreja de zones de cultiu de secà i zones forestal. b) CICLE DE L ’AIGUA .

Al terme municipal d’Olost es troba la riera Gavarresa i la riera Lluçanès, ambdós situades a la conca hidrogràfica del riu Llobregat. Altrament, s’identifiquen altres cursos d’aigua superficial com el torrent del Molí del , el torrent d’Olost, el torrent de Bartrons i el torrent de Sant Genís i també diverses zones d’aigua embassada, entre els quals destaca per la seva important capacitat, el pantà de la Gavarresa. c) AMBIENT ATMOSFÈRIC .

Cal destacar l’existència de l’activitat extractiva El Mas, expedient 94/2147, situada al nord est del terme municipal d’Olost. d) GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L ’EDIFICACIÓ . e) SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L ’EDIFICACIÓ . f) BIODIVERSITAT TERRITORIAL , PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL .

Al terme municipal d’Olost s’han identificat diversos hàbitats d’interès comunitari no prioritaris, d’acord amb la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la

Travessera de Gràcia, 56 3 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre (modificada per 97/62/CEE). Aquests hàbitats són els següents: alberedes, salzedes i altres boscos de ribera; alzinars i carrascars; jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del Molinio- Holoschoenion; pinedes mediterrànies; i rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya.

D’acord amb l’informe ambiental preliminar, el municipi no es troba dins l’àmbit de protecció de la llúdriga. No obstant, s’ha constatat que aquesta espècie s’ha fet present en alguns torrents de la zona d’estudi, especialment els localitzats a la zona nord.

Altrament, es destaca que algunes grans zones de connexió ecològica: per una banda, la riera del Lluçanès, la riera de Gavarresa i els boscos envoltants i, per altra banda, la zona boscosa de la serra de Sant Bartomeu que connecta amb el PEIN de la riera del Sorreigs, coincident amb la zona del torrent del Molí del Sallent i el torrent d’Olost.

Alhora, el pantà de la Gavarresa o el pantà d’Olost té un grans valors ecològics com a connector i com a punt de cria i hàbitat per amfibis, rèptils i aus. g) QUALITAT DEL PAISATGE .

2r. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.

Caldrà tenir en consideració les determinacions establertes al Pla territorial parcial de les comarques centrals aprovat definitivament per acord de Govern de 16 de setembre de 2008.

3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme.

Vist l’avanç del pla, l’informe ambiental preliminar i la legislació sectorial aplicable, a partir dels principis de sostenibilitat establerts als articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme, s’exposen els objectius ambientals proposats, així com aquells altres objectius o precisions que s’ha considerat convenient introduir ( en cursiva ) en el marc del present document de referència: a) MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL : minimitzar el consum de sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model territorial globalment eficient.

• Compactació dels assentaments urbans, evitant l’ocupació innecessària de sòl per als usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos . • Optimització dels teixits urbans existents i assignació flexible i mixta dels usos del sòl. • Adopció de densitats raonablement altes. • Contribuir a la mobilitat sostenible i integrada amb els usos del sòl. • Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori. • Permeabilització i desfragmentació del territori. • Ordenar adequadament la globalitat del sòl no urbanitzable, mantenir-ne o, si és el cas, recuperar-ne l’estructura orgànica.

Travessera de Gràcia, 56 4 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

• Prevenció de riscs naturals i tecnològics. b) CICLE DE L ’AIGUA : compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar-ne l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient.

• Prevenir els risc hidrològic. • Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament. • Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua. • Preservar i millorar la qualitat de l’aigua. c) AMBIENT ATMOSFÈRIC : minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic, reduint al màxim les immissions de substàncies contaminants, i prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica.

• Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació. • Millorar l’eficiència energia dels sistemes urbans i les edificacions i reduir-ne la contribució al canvi climàtic. • Limitar la generació de necessitats d’enllumenament exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos cap a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius. • Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. d) GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ I L ’EDIFICACIÓ : fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans, facilitant la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit, i minimitzar l’impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general.

• Reducció i valorització dels residus mitjançant la implantació d’equipament i sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus. e) SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L ’EDIFICACIÓ .

• Foment de la construcció sostenible. f) BIODIVERSITAT TERRITORIAL , PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL : conservar la biodiversitat territorial i els altres elements d’interès natural i promoure’n l’ús sostenible.

• Establir una xarxa d‘espais d’interès natural com a element bàsic i vertebrador del model territorial del municipi, la qual serà físicament contínua i connectarà les xarxes territorials exteriors amb els espais lliures urbans. • Ordenar i gestionar amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos i de valor natural. • Conservació de la biodiversitat i els valors ecològics , així com el patrimoni en general. g) QUALITAT DEL PAISATGE : integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic i garantir-ne la qualitat.

• Manteniment i millora de la identitat i qualitat paisatgística dels ambients rurals i urbans.

Travessera de Gràcia, 56 5 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

• Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès.

Vist l’avanç de pla i l’informe ambiental preliminar, s’ha constatat que el document ambiental no incorpora criteris ambientals concrets, per la qual cosa, es determinen els criteris ambientals següents (en cursiva ): a) MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL .

• Garantir el manteniment de l’estructura territorial, paisatgística i funcional del sòl no urbanitzable, així com la protecció dels elements singulars, mitjançant la qualificació i la regulació coherent dels usos i de les edificacions amb els instruments de planificació de rang superior, en concret amb el Pla territorial parcial de les comarques centrals, i la legislació sectorial aplicable. • Garantir la integració dels sòls urbans i urbanitzables respecte el sòl no urbanitzable adjacent. Es recomana la delimitació del sistema d’espais lliures com a element de contenció i d’acabat de la ciutat, així com de transició vers al sòl no urbanitzable, i el manteniment i/o potenciació dels elements estructuradors i de connectivitat (xarxa camins rurals, xarxa hidrogràfica, etc.). • Potenciar un desenvolupament compacte del municipi, ubicant els creixements en continuïtat amb l’espai urbà construït, i evitar els models urbans dispersos i/o difusos . Caldrà situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix i preservar els espais i elements de valor rellevant del municipi, tot adoptant densitats raonablement altes. • Fomentar l’optimització funcional i el reciclatge dels teixits existents, mitjançant la seva rehabilitació, reestructuració i/o renovació, i la recuperació d’espais intersticials o marginals . En aquest sentit, adaptar l’oferta de creixement a les necessitats reals del municipi, tot evitant una oferta de sòl excessivament elevada que desmotivi la rehabilitació del nucli construït i la construcció dels solars i parcel·les de l’interior del nucli urbà. • Zonificar el terme municipal en funció de les seves característiques i establir les oportunes diferències de tractament. • Evitar l’ocupació de terrenys situats en zones amb un pendent superior al 20%, per la qual cosa, caldrà garantir el compliment de la directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada prevista en l’article 7 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/06, de 18 de juliol, per la qual no s’alterarà la classificació del sòl no urbanitzable d’aquells terrenys que tinguin un pendent superior al 20%, tot i que, per raons de racionalitat i coherència de l’ordenació, es poden incorporar a sectors de planejament derivat, sempre que s’estableixi que els referits terrenys no poden acollir cap tipus d’edificació ni d’altres actuacions que alterin la morfologia del relleu. • Garantir la màxima adaptació a la morfologia natural del terreny de la urbanització i les edificacions que es prevegin en el POUM, així com un tractament adequat dels talussos que es puguin generar. • Establir una franja de seguretat inedificable a les zones d’elevat valor ecològic i/o paisatgístic. • Delimitar les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones (zones inundables, riscos geològics, d’alt risc d’incendis forestals, etc.). • Prioritzar els trajectes peatonals dins el nucli i reduir la mobilitat. • Elaborar un catàleg específic de masies i cases rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació.

Travessera de Gràcia, 56 6 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona b) CICLE DE L ’AIGUA .

• Delimitació de les àrees inundables i regulació estricta d’usos i prohibició d’edificacions en zones inundables. • Protecció de la xarxa hídrica i dels seus entorns, així com de les zones de recàrrega d’aqüífers, per tal de garantir la seva funció estructuradora. • Garantir el subministrament per als nous creixements i per les edificacions aïllades existents. • Prioritzar aquelles tipologies urbanístiques que comporten un menor consum d’aigua. • Facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja i compensar la creació de superfícies impermeables. • Exigència en les àrees de nova urbanització d’una xarxa separativa de pluja i sistemes d’emmagatzematge i de reutilització adequats, així com exigència de sistemes de microreg i automàtics temporitzats per al reg nocturn en els espais verds públics de nova creació pel planejament. • Reduir els consums i evitar malbarataments d’aigua per enjardinaments i equipaments privats com les piscines.

D’acord amb l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua, en la redacció de l’ISA, caldrà tenir en compte les determinacions establertes en el document anomenat “POUM. Avaluació ambiental en el planejament urbanístic”, adaptant-lo a les característiques del Pla. En aquest sentit, el document de planejament donarà resposta a les indicacions següents:

Domini públic hidràulic, zona de policia i zona de servitud o S’adjuntarà un inventari de les lleres públiques de l’àmbit territorial afectat, assenyalant el seu traçat i quins planejaments derivats es veuran afectats. o A les lleres de domini privat, en cas d’haver-n’hi, serà d’aplicació el que estableix l’article 5 del Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas (TRLA). o D’acord amb l’article 6 del Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del Dominio Público Hidráulico (RDPH), els marges de les lleres públiques estaran subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:  A una zona de servitud de 5 m d’amplada per a ús públic que es regula en el RDPH.  A una zona de policia de 100 m d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin.

Abastament o Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual i de les noves propostes del planejament. o Necessitats d’aigua del creixement urbà que preveu el planejament vigent (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrològic corresponent. o Justificació del grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals i els previstos. En cas de problemes d’abastament, definició i justificació d’alternatives viables.

Travessera de Gràcia, 56 7 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

Sanejament o Especificació de la separació d’aigües: residuals domèstiques, residuals industrials i pluvials. o Anàlisi de la infrastructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, i previsions d’actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers. o Justificació d’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i adequació al PSARU 2005 (aprovat per Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, DOGC 4679 de data 19/07/06).

Hidrologia – Hidràulica. Inundabilitat o Es demostrarà la compatibilitat del creixement urbanístic planificat d’acord amb l’establert a l’article 6 “Directriu de preservació front als riscs d’inundació” del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. o En cas que per demostrar l’esmentada compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat, es seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”. c) AMBIENT ATMOSFÈRIC .

• Establir uns paràmetres màxims d’il·luminació i d’intrusió lumínica màxima als habitatges, així com instal·lar un sistema de control d’engegada i parada de la il·luminació pública que s’adeqüi al màxim a les necessitats diàries, tot donant compliment a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament. • Garantir el compliment dels nivells d’immissió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. • Planificar adequadament les zones verdes i els espais lliures urbans atorgant-los funcions de separació en relació amb els focus emissors de contaminació atmosfèrica. • Preveure els espais per a la ubicació de les estacions de telefonia mòbil. • Preveure mesures per minimitzar la suspensió de la pols produïda per l’activitat extractiva situada al municipi. d) GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RESIDUS .

• Millora el sistema de recollida selectiva de residus del municipi, promovent la recollida selectiva de la matèria orgànica. • Promoure la correcta gestió de la recollida selectiva municipal per part dels ciutadans. • Estudiar la possibilitat d’instal·lar una deixalleria mòbil i/o fixa al municipi que doni servei al poble i als pobles de l’entorn. • Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans, establint les condicions urbanístiques per l’emplaçament d’instal·lacions per a la recollida selectiva, tractament i dipòsit dels residus.

Travessera de Gràcia, 56 8 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

• Incloure en el disseny de la vialitat pública espais suficients i adequats per col·locar contenidors o altres equipaments necessaris per optimitzar les operacions de recollida selectiva i transport de residus. • Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal·lacions autoritzades per l’Agencia de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. • Inventariar les pedreres i altres espais morfològicament degradats existents en el municipi i promoure’n la seva restauració i condicionament mitjançant la utilització de materials reciclats en obra i altres materials adequats. e) SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L ’EDIFICACIÓ .

• Promoure l’ús d’energies renovables i eficients tant en l’àmbit públic com el privat, d’acord amb els paràmetres d’ecoeficiència establerts pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis. • Delimitar adequadament les àrees edificables per tal de permetre la màxima eficiència de captació solar de les edificacions i en l’aprofitament de la llum natural. f) BIODIVERSITAT TERRITORIAL , PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL .

• Determinar les àrees específiques d’interès natural, ecològic o connector i establir un important grau de protecció a aquestes zones. • Protegir les àrees i els elements d’interès natural per tal d’assegurar la seva recuperació, conservació i correcte gestió. • Garantir la presència de mostres suficients d’hàbitats d’interès comunitari, així com d’altres espècies protegides de flora i fauna existents en l’àmbit municipal, prestant especial atenció als hàbitats de protecció prioritària d’acord amb la Directiva d’hàbitats. En cas que això no sigui possible, aquests hàbitats s’inclouran preferentment dins del sistema d’espais lliures, tot preservant el sentit natural de la vegetació existent. • Utilitzar, en la jardineria d’espais públics i privats, espècies vegetals autòctones i adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona. • Determinar els elements d’interès natural, geològic, etc. i incloure-les al Catàleg de Béns Protegits del POUM. g) QUALITAT DEL PAISATGE .

• Determinar les àrees específiques d’interès paisatgístic i evitar tot tipus de construccions d’habitatges i/o equipaments en aquests espais. • Promoure i potenciar la qualitat paisatgística de l’entorn per millorar la qualitat turística i econòmica al municipi. • Mantenir els elements d’estructuració i de connectivitat dels paisatges i controlar la fragmentació d’aquests. • Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el patrimoni cultural i la identitat del municipi, i incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn.

Travessera de Gràcia, 56 9 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

• Integrar paisatgísticament els nous sectors per assolir la no afectació de la qualitat paisatgística del conjunt del municipi, establint criteris d’integració paisatgística en funció de les característiques i les tipologies arquitectòniques pròpies de la zona.

Amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius i criteris ambientals establerts en l’apartat anterior, el POUM aporta un conjunt d’indicadors de referència. No obstant, caldrà que l’ISA adopti els indicadors ambientals de seguiment que es proposen en el marc del present document de referència ( en cursiva ):

− Superfície per habitant de sòl urbà i sòl urbanitzable − Superfície per habitant dels sistemes generals i locals d’espais lliures − % de sòl urbà i % de sòl urbanitzable amb pendents superiors al 20% o inclosos dins de zones inundables o de risc − Tipus d’habitats existents en el municipi i superfície ocupada per cada un d’aquests − Superfície de sòl no urbanitzable de protecció forestal, de protecció agrícola i de protecció especial per valors naturals i/o connectors ecològics − Instal·lacions de producció d’energies alternatives − Sistema de tractament i/o recollida de residus − Índexs de biodiversitat de l’entorn − Percentatge d’aigües residuals depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat establerts b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada

Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori una descripció de les diferents alternatives, fent una justificació del per què de l’alternativa adoptada, atenent, principalment a aspectes mediambientals. Concretament, els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents:

1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades.

El POUM d’Olost planteja dues alternatives:

Alternativa 0:

L’alternativa 0 comporta la no redacció del present POUM i la continuïtat del planejament general en base a les Normes subsidiàries de planejament vigents.

Aquestes Normes subsidiàries de planejament defineixen els criteris d’ordenació de les diferents zones del municipi i preveuen diferents unitats d’actuació, tot i que un gran nombre d’aquestes actuacions es troben ja executades o en vies de desenvolupament.

Alternativa 1:

Aquesta alternativa planteja la realització del present POUM, el qual definirà un nou marc normatiu en matèria de planejament urbanístic i ordenació territorial. L’alternativa opta per concentrar el nous sòls urbanitzables a l’entorn de la vila existent, apostant per la continuïtat dels sòls i deixant qualificat com sòl de protecció agrícola i protecció natural la major part del terme municipal.

Travessera de Gràcia, 56 10 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

Així doncs, pel nucli urbà d’Olost, es proposen els creixements residencials i industrials següents: − Concentració de la residència sobre l’eix viari que configura la carretera C-154, en el sud-oest del centre urbà. Al sud d’aquest vial és on es proposa la requalificació com a zona residencial. − Ubicació d’una zona de creixement a l’entorn de la zona esportiva actual, separada del centre de la vila per la riera d’Olost i que passarà a tenir una notable concentració d’equipaments municipals. − Manteniment dels sectors industrials existents, tenint en compte que en el nucli urbà es preveu la transformació d’usos industrials a residencials en tres illes del casc antic. − Ampliació de la zona industrial del nord del nucli, de manera que de forma natural es completen els buits entres les edificacions consolidades. − Ampliació de la zona industrial del sud-est del nucli, on s’hi ubica l’antiga fàbrica TurboFil per possibilitar futurs creixements d’aquesta activitat.

Per altra banda, al nucli de Sant Creu de Jotglars es proposen els creixements residencials següents: − Ampliació de la zona residencial nord, recolzada al llarg de la carretera de Prats de Lluçanès. − Requalificació d’uns terrenys al nord del camp de futbol, colindants amb la carretera de Prats de Lluçanès. − Ampliació de la zona residencial del sud del nucli, que omplirà els buits actualment existents entre edificacions consolidades.

Nucli urbà d’Olost Nucli de Sant Creu de Jotglars

Travessera de Gràcia, 56 11 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals.

D’acord amb l’informe ambiental preliminar, l’alternativa 0 comportaria continuar amb el planejament general vigent, aprovat definitivament el 3 de setembre de 1993, tot i que tant la situació del municipi com la normativa vigent en matèria d’urbanisme i ambiental ha sofert canvis importants.

El planejament vigent divideix el sòl no urbanitzable en dues categories diferents: de protecció per interès agrícola i de protecció forestal. D’aquesta forma, les diferents qualitats naturals, ecològiques i paisatgístiques de l’entorn del municipi queden classificades sota aquest criteri normatiu, portant a una manca de protecció i a una mala gestió de diversos paratges naturals de gran valor ecològic que necessiten d’una protecció i conservació més estricta que la vigent. Així mateix, les Normes vigents no disposen de cap classificació ni catalogació que protegeixin els múltiples valors i béns patrimonials que disposa el municipi.

Així doncs, el document ambiental estableix la necessitat d’incorporar al planejament municipal nous criteris de planejament urbanístic sostenible, així com reconduir l’evolució de la situació socioeconòmica, urbanística i ambiental d’Olost.

Respecte l’alternativa 1, el document determina que s’haurà d’adaptar el planejament a les prescripcions de la legislació urbanística vigent i als nous condicionants i directrius que provinguin de figures de planejament d’àmbit superior.

Els creixements residencials es produiran per sectors de dimensions petites o mitjanes en continuïtat amb el nucli urbà d’Olost, on la tipologia dels habitatges seran majoritàriament habitatges unifamiliars entremitgeres, edificacions plurifamiliars destinats a habitatges de protecció pública i habitatges unifamiliars aïllades.

Altrament, aquesta alternativa incrementarà la proporció de zones verdes buscant un sistema de xarxa entre les diferents zones que garanteixi la connectivitat entre les diferents zones verdes del municipi, així com el sistema d’equipaments.

El POUM aportarà un catàleg concret de tots els elements construïts de la vila o del camp, jaciments, arbres, camins o carrerades, sèquies i canals, masies, cabanes i corrals, fonts o pous, indrets naturals, bosquets i paisatges, que es vulguin protegir per ser signes d’identitat o culturals del poble.

3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada.

L’alternativa escollida és l’alternativa 1. Així doncs, l’informe ambiental preliminar incorpora la justificació de les raons que han portat a l’adopció de l’alternativa 1 com la més adequada ambientalment pel municipi d’Olost:

− Necessitat de definir un nou instrument de planejament que garanteixi la utilització de criteris de desenvolupament urbanístic sostenible. − Subjecció al planejament de rang superior, especialment a les determinacions del Pla territorial parcial de les Comarques centrals. − Subjecció a les dinàmiques ambientals, socials, culturals i econòmiques de la unitat paisatgística del Lluçanès, de la qual el terme d’Olost en forma part.

Travessera de Gràcia, 56 12 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

− Assegurar un creixement compacte i ordenat del municipi, de forma que es potenciï i prevalgui l’edificació i execució de les zones urbanes pendents d’urbanitzar i s’estableixin els nous creixements a l’entorn del nucli actual. − Adequació de les noves infraestructures i serveis als criteris de sostenibilitat, tals com la disposició d’accessos amb el mínim impacte ambiental per l’entorn i l’accés amb bicicleta o caminant als principals punts industrials i equipaments. − Dotació d’equipaments concentrats al voltant dels principals equipaments municipals en la zona esportiva actual. − Protecció dels béns i el patrimoni del municipi a partir de la redacció d’un catàleg de béns patrimonials del municipi establint diferents graus de protecció depenent del valor d’aquests. S’haurà de garantir la protecció, conservació i gestió dels béns naturals, paisatgístics, culturals, arquitectònics, agrícoles i forestals del municipi. − Garantir la protecció i la correcta gestió dels recursos naturals i la biodiversitat del municipi a partir de la definició de diferents nivells de protecció pel sòl no urbanitzable els quals garantiran una protecció especial per les zones d’alt valor ecològic i de connectivitat. − Millora del cicle de l’aigua mitjançant la millora del sistema de sanejament de les aigües residuals -gràcies a la separació d’aigües netes i brutes- i a la millora de la qualitat i quantitat del subministrament d’aigua potable. − Augment de l’autosuficiència energètica. − Correcta gestió dels residus. S’estudiarà la possibilitat de la instal·lació d’una deixalleria municipal fixa i/o mòbil i es millorarà els sistemes de recollida de residus actual. − Turisme rural respectuós amb el medi, potenciant-se el turisme com a important font econòmica i promocionant els valors naturals, culturals i arquitectònics que trobem en el municipi. − Gestió i conservació de l’entorn de la riera del Molí del Sallent i la riera d’Olost. − Reducció de la utilització de cotxe privat per viatgers interurbans mitjançant l’adequació de zones d’aparcament i la regulació de la circulació a la zona centre del municipi. c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada

Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori una descripció ambiental de l’alternativa escollida en la qual s’identifiqui i quantifiqui la transformació del sòl i les demandes de recursos derivades, considerant la descripció de les mesures preventives i correctives previstes. Concretament, els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents:

1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient.

2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada.

Per tal de poder avaluar ambientalment els sòls objecte de transformació, serà útil generar fitxes descriptives per a cada un dels planejaments derivats proposats pel pla, amb cartografia de situació i estat actual, descripció dels possibles impactes i una valoració del grau de l’impacte.

Travessera de Gràcia, 56 13 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.

Descripció completa i argumentada de les mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos, la millora de la biodiversitat i de la connectivitat ecològica, la sostenibilitat i l’ecoeficiència en l’edificació, la qualitat del paisatge, etc., incloses aquelles predeterminades per plans de rang superior.

En tot cas, s’especificaran les mesures protectores o correctores relacionades amb el medi ambient, incloent les dirigides a la conservació i millora del patrimoni natural, a la correcció dels deterioraments ambientals preexistents i a la supressió, reducció o compensació dels efectes significatius sobre el medi ambient produïts per les determinacions del pla. d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient

L’informe de sostenibilitat ambiental haurà d’identificar, descriure i avaluar cadascun dels efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, agrupats per vectors ambientals. Concretament, els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents:

1r. Els efectes sobre els recursos naturals.

2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat a).

3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla, d’acord amb l’estudi de mobilitat generada. e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts

L’informe de sostenibilitat ambiental haurà de justificar el compliment, per part de l’ordenació proposada pel pla, dels objectius ambientals establerts en el present document de referència, l’informe previ de sostenibilitat ambiental i qualsevol altre formulat com a resultat del procés de redacció del document. Concretament, els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents:

1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l’apartat a).

2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l’apartat a).

3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.

S’establirà la periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idoneïtat de les mesures adoptades. S’establiran, igualment, els paràmetres que requeriran un seguiment i els índexs proposats per a la seva avaluació continuada, sobre els objectius i criteris ambientals adoptats pel pla.

Travessera de Gràcia, 56 14 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

A tal efecte s’establiran indicadors de seguiment i control, i es concretaran les normes i altres determinacions ambientals per a la formulació i l’avaluació dels plans i projectes que desenvolupin el pla, així com els responsables de realitzar aquest seguiment ambiental. Es programaran les mesures protectores i correctores de caràcter ambiental, fixant l’ordre de prioritats i els terminis per a l’execució del contingut ambiental del pla. f) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla. g) Informe sobre la viabilitat econòmica de les alternatives i de les mesures ambientals, en el cas que l’estudi econòmic- financer del pla no estimi els seus costos.

7. VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERIS GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACETRÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA D’ORDENACIÓ

Examinat l’avanç del pla, l’informe ambiental preliminar i la legislació aplicable, s’ha vist la necessitat que el present Pla d’ordenació urbanística municipal incorpori i doni resposta a una sèrie d’objectius i criteris ambientals no contemplats a la documentació tramesa, d’acord amb allò que es determina en l’apartat 6.a.3r del present document de referència. En aquest sentit, caldrà fer una revisió de les propostes del present pla per tal d’assegurar que es dóna resposta a tots els objectius i criteris ambientals plantejats, així com a d’altres que puguin sorgir durant el procés de redacció del pla.

En concret, i en relació a les propostes de l’avanç de POUM d’Olost, cal fer les consideracions següents:

− Caldrà que el POUM adapti l’oferta de sòl urbanitzable residencial a les necessitats estimades al Pla territorial parcial de les Comarques centrals, especialment si es té en compte que en el nucli urbà es preveu la transformació d’usos industrials a residencials en tres illes del casc antic. Així mateix, pel que fa al sòl urbanitzable industrial caldrà valorar la disponibilitat actual de sòl industrial no ocupat que hi ha al municipi a l’hora d’establir les futures previsions de sòl urbanitzable industrial.

En aquest sentit, caldrà valorar el dimensionament de les propostes de sòl urbanitzable recollides en el present avanç i comprovar la seva adequació a les determinacions del Pla territorial.

− Al nord del nucli urbà d’Olost, el POUM classifica com a sòl urbanitzable industrial una peça de sòl inclosa dins la categoria de sòls de protecció especial, per la qual cosa, es recorda que caldrà ajustar la proposta del POUM al plànol de caràcter normatiu O.8 Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures d’Osona.

A aquests efectes, caldrà donar compliment a la normativa d’ordenació territorial, en particular l’article 2.3.5, segons el qual el pla d’ordenació urbanística municipal d’Olost podrà establir els subtipus d’espais no urbanitzables de protecció que consideri adequats en funció dels seus objectius, sense contradir les

Travessera de Gràcia, 56 15 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

determinacions del Pla territorial parcial, amb el benentès que no es considerin contradictòries les disposicions que pretenguin un major grau de protecció o una major restricció de les possibles transformacions.

Finalment, caldrà que l’ISA doni compliment als apartats descrits en el present document de referència, en relació al contingut mínim que s’estableix a l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol.

8. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES AFECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT

Les actuacions d’informació i consulta relacionades amb el Pla d’ordenació urbanística municipal, en relació al procediment d’avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. La fase de consultes sobre el document d’aprovació inicial del Pla d’ordenació urbanística municipal, que inclourà l’ISA, es realitzarà per l’òrgan promotor a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sens perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent.

8.1. Administracions públiques afectades

− Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del DMAH − Direcció General de Promoció de l’Habitatge − Agència Catalana de l’Aigua − Programa de Planificació Territorial

8.2. Públic interessat

− Grup de Naturalistes d'Osona - ICHN − DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural

Barcelona, 16 d’octubre de 2008

Travessera de Gràcia, 56 16 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]