MARROC. Març 2020. Manel Broch Travessant el jebel Sarhro i el Gran Atlas partint del Tichka i acabant a Marrakech

Preàmbul El projecte és anar del Tizi n’Tichka traçant una ruta previst per acabar a Marrakech creuant diversos colls de cota superior a 2.000 m d’altitud, amb finals d’etapa a: Telouet – () – (Ourir) – Bab Ali – Bou Tahrar – Toundoute – Ifoulou – Imi n’Ifri. Hem de donar finalitzada la ruta a falta de dues jornades degut a la problemàtica provocada pel coronavirus Covid-19 i a la dificultat per a tornar a casa generada per la suspensió del vol que

Manel Martí Manel Broch teníem previst pel dissabte dia 21 de març i tancament de fronteres.

MARROC Capital: Rabat (600.000) Ciutat més poblada: Casablanca (3,5 milions) Rei: Mohammad VI Superfície: 446.550 km2 Població: 37 milions El dirham marroquí és la moneda oficial de Marroc. La població marroquina és berber en la seva major part. La religió majoritària és el Islam sunnita , ja que és practicada per un 98,3% la població. Els idiomes oficials a nivell nacional: el àrab clàssic i el berber. Els idiomes no oficials són: àrab marroquí, conjunt de varietats de àrab dialectal, llengües berbers (rifeny, tamazight i tashelhit) que s'utilitzen diàriament a les regions muntanyoses del Marroc. El francès és la llengua del comerç. L‘ensenyament superior s'imparteix en francès.

Marràqueix és una ciutat del sud-oest del Marroc, al peu de les muntanyes del Gran Atlas, a 470 m d'altura. Té una població oficial de 950.000 habitants, xifra que quedaria molt curta en estimacions no oficials. La Medina de Marràqueix està inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1985. Té el mercat més gran del Marroc i la plaça més atrafegada de tota l'Àfrica, anomenada Djemà-El-Fna. Marràqueix està dividida en la Medina i la ciutat moderna. El nom de la ciutat ha originat el nom del país, Marroc. El clima és mediterrani sec. La temperatura mitjana anual és de 19,2 °C i oscil·la entre els 11,6 °C de gener i els 27,6 °C de juliol. Les gelades són rares mentre que les altes temperatures són habituals durant l'estiu, i superen els 40 °C en diverses ocasions cada any. Les precipitacions són de 247 mm anuals concentrades de març a maig, moltes vegades de manera torrencial.

1  Dilluns, 9 març de 2020 BCN – MARRAKECH El nostre transportista habitual Transportes y Mudanzas RUFI (673 605 046) es presenta trenta minuts abans de l’horari acordat per dur-nos a la terminal T-1 de l’aeroport del Prat. Al facturar ens fan notar, molt amablement, que el nom als bitllets ha de coincidir amb el del passaport. Hi manca una “u” als Manel. VUELING: VY 7332 >>>> BCN T-1 18:20 – RAK T-1 20:40 Aterrem a l’aeroport de Marrakech abans de l’hora prevista. Desembarquem mitjançant una passarel.la “finger” des de l’avió. La terminal va acabant-se millorant els serveis i l’agilitat dels tràmits. Ens fan omplir una declaració en la qual afirmem que no hem viatjat a la Xina ni presentem cap símptoma del “coronavirus”. La terminal presenta un aspecte molt pulcre i la zona exterior de l’aparcament sense un paper per terra. Per menys d’un minut perdem el bus “19” que fa el trajecte entre l’aeroport i “centre ville” amb final davant mateix de l’hotel de Foucauld on ens allotgem habitualment. Canviem a l’hotel Ali (300 + 250) euros a 10,615= 5.838 dirhams. Munten les bicicletes i preparem l’equip per iniciar la ruta demà i anem a dormir. Hotel Foucauld molt bona situació al centre de la ciutat davant mateix de la plaça Jemaa El Fna. Avenue El Mouahidine. 05 24 44 0806 / 05 24 44 54 99. [email protected] 1

Marrakech. Exterior aeroport a la nit Marrakech. La Koutoubia Tichka. Monumentals moviments de terra

Trasllat en autobús fins al Tizi n’Ticha. Inici de la ruta fins Telouet 2  Dimarts, 10 març de 2020 MARRAKECH – TIZI N’TICHKA - TELOUET A la una del migdia, un bus que fa el trajecte entre Marrakech i Ouarzazate ens deixa dalt de la collada per excel·lència del Gran Atlas, el Tizi n’Tichka (2.260 m). El temps és fenomenal. Anem complint el programa amb gran precisió. Com ahir a la nit vam deixar les bicicletes muntades, aquest matí només hem hagut d’esmorzar i anar pedalant fins a la gare routière, sense fer cap marrada. Ens fan entrar per una porta lateral diferent a la dels passatgers. Paguem bitllets de passatgers i de l’equipatge. El autobús surt puntual a les 09:30.

Tizi n’Tichka de 2.260 m d’alçada, és el pas obligat que uneix Marrakech amb Ouarzazate (N9) a través de la serralada del Gran Atlas. Porta d’entrada del desert del Sàhara, en el que entre novembre i març, les nevades ocasionals poden impedir la circulació

Per la N9 encara hi ha enormes obres públiques en curs per eixamplar la perillosa carretera i a més corregir el traçat retallant revolts. A trams només manca la capa d’asfalt. Les obres tenen un abast monumental. Les tasques de moviment de terres belluguen muntanyes de pedra i terra produint immenses cicatrius al terreny. Porten anys treballant i encara en tenen per temps. En la vessant nord fins a Taddert hi ha excavacions. Més endavant s’han acabat les obres havent millorat de manera substancial l’estat de la ruta, facilitant el trànsit dels vehicles de gran volum que hi circulen. Deixem el Tichka enrere a cercar la desviació a Telouet, a 4 km. L’enllaç és una mica entremaliat, esperem que el millorin com a complement de les obres. Des de la desviació la carretera presenta un aspecte formidable. Fa poc que s’ha modificat el traçat, eixamplat i enquitranat de nou. Amplia vall de color predominant vermellós (argila) amb clapes d’ocre. A la part superior abundància de savines (juniperus phoenicea) amb amplies zones amb repoblació forestal de pins. En el descens es troba un únic obstacle en forma de repetjó, curt, molt exigent, de pendent sever que distorsiona la plaent baixada fent-nos suar de valent. Entrem a Telouet (1.800 m) a les 15:00 dues hores després sortir del Tichka. Hi ha diversos allotjaments en el nucli de la població. Nosaltres anem a l’alberg que hi ha camí de la kasbah, que visitarem un vegada més fent una minsa aportació per a la seva merescuda restauració. Auberge Le Lion d’Or Atlas. Al costat de la kasbah. 05 24 88 85 07. [email protected]

Telouet (kasbah Telouet), anomenat el Palau de Glaoui, és una kasbah (fortificació) construïda entre els segles XVIII i XIX. Situat al petit poble berber de Telouet a les muntanyes del Gran Atlas al Marroc, el seu més famós ocupant és Thami El Glaoui. La kasbah i el poble són accessibles des d’una cruïlla en el camí del Tichka, que uneix Marràqueix amb Ouarzazate.

Perfil etapa 1 Tizi n’Tichka – Telouet 24,36 km 1 h 29 min 16,36 km/h +140 / -680

2

Nova carretera a Telouet Telouet. Auberge Le Lion d’Or Atlas Telouet. Vista exterior de la kasbah

Telouet. Sala ben conservada de la kasbah Telouet. Vista des del finestral Telouet. Kasbah. Vidriera sostre

Descens per la vall de l’oued Ounila fins a Ouarzazate 3  Dimecres, 11 març de 2020 TELOUET – OUARZAZATE Deixem enrere Telouet (1.800 m) quan són les 09:00. Avui recorrerem la vall del riu oued Ounila en sentit descendent. Final d’etapa a Ouarzazate. Tenim uns 1.000 metres de desnivell negatiu, però no ens hem de deixar enganyar per aquests falsos descensos, ja que quasi sempre tenen sorpreses. Comencem la jornada en pujada, que es perllonga uns 3 km. Des de la mateixa sortida fins a Aït Ben Haddou haurem de superar un munt de repetjons que ens faran oblidar que estem de baixada. Encara que la vall d’Ounila ja la coneixem ens torna a impressionar la seva salvatgia no exempta de bellesa. La capçalera és estreta quedant encaixonada entre turons de materials vermellosos. Hem de recórrer quasi 25 km per baixar de sobte una impressionant graonada que la nova carretera ha canviat i millorat el traçat de l’antiga pista que feia impracticable el pas d’automòbils i posava en dificultats als tot terreny. Creuem al marge esquerre del riu i el seguim en un traçat ondulat que va allunant-se i enlairant-se del curs de l’aigua, que és molt ben aprofitat pels nuclis rurals que es troben al llarg del riu amb conreus en els seus marges. Després de transitar uns 45 km arribem a Aït Ben Haddou, on la vall es transforma en un ampli territori planer que ens lliura, de moment, dels incansables repetjons. Fins ara només ens hem creuat amb una corrua de vehicles de transport turístic que duen als clients a fer un circuit per visitar la kasbak i contemplar l’espectacular naturalesa. També podem veure algun que altre establiment xinés oferint menjar i allotjament. (44,5 / 2 h 56’ / 15,4 km/h). Entronquem amb la N9 a la vila de Tabourant, des d’on tornem a patir un seguit de pujades i baixades amanides amb un trànsit intens. Abans d’entrar al nucli del casc urbà de Ouarzazate es troben els estudis de cinema que conformen una important industria del país. També hi ha la cruïlla que evita el passar pel centre de la població (69,3 / 4 h 19’ / 16,6 km/h). Creuem Ouarzazate (1.150 m) sense aturar-nos ni a fer la tradicional visita a la kasbah, ni que sigui per l’exterior, ja que volem allotjar-nos havent deixat enrere la ciutat anant més enllà de l’oued i tenir demà una sortida més còmoda per continuar en direcció a Agdz. Ens allotgem a l’hotel Zaghro al barri de Tabounte a peu de la carretera que va fins a Zagora. El seu aspecte ens impressiona de tal manera que arribem a dubtar que estigui dins de les nostres pretensions de despesa econòmica. Ens equivoquem, és molt bo i barat. Hotel Zaghro. Situat a 1,5 km del centre de la ciutat (quartier Tabounte). 212 524 854 135. www.hotel-zaghro.com / [email protected]

Perfil etapa 2 Telouet - Ouarzazate 80,19 km 4 h 58 min 16,12 km/h +360 / -880

3

Aït Ben Haddou és un ksar (ciutat fortificada) situat en un turó a la riba del riu Ounila, a l'antic camí de les caravanes entre el Sàhara i Marrakech. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1987. La majoria dels seus habitants actualment viuen al poble nou construït a l'altra riba del riu. El ksar d'Aït-Ben Haddou és un exemple destacat d'aquests tipus de construccions fetes, bàsicament, de terra i fusta, que es remunten al segle XVII a les valls del Draa, del Todgha, del Dadès i del Souss. El conjunt arquitectònic del ksar, reforçat per la bellesa del paisatge que l'envolta, ha afavorit que s'hi hagin rodat moltes pel·lícules, entre les quals hi ha títols destacats.

Vall d’Ounila des de dalt de la graonada Aït Ben Haddou. Vista de conjunt Hotel Zaghro. Al quartier Tabounte

Ouarzazate, també conegut com la Porta del Desert, és un municipi de la província d'Ouarzazate, de la regió de Draa-Tafilalet, al Marroc. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 71.067 persones. És un lloc molt freqüentat pel turisme per la seva proximitat a l'Atlas i a la vall del riu Draa.

Recorregut per territori solitari fins entroncar amb l’oued Draa a Agdz 4  Dijous, 12 març de 2020 OUARZAZATE – AGDZ Prenem la N9 en direcció a Zagora. Només sortir del nucli urbà la carretera s’enfila com ho farà quasi tota la jornada. L’horitzó s’amplia en deixar les muntanyes enrere, el terreny esdevé erm, turons pedregosos amb absència de qualsevol tipus de vegetació. Durant quasi 40 km no hem vist cap signe d’estar habitat, fins arribar a Aït Saoun (1.500 m). Estranyament, per ser territori desert, si que hem vist moltíssims envasos de vidre i de llauna de cervesa al voral de la carretera. Hem anat trobant un seguit de pujades que a mesura que avancem anaven augmentant de cota. He tingut una punxada produïda per la banda de tefló, que precisament ha de protegir de les punxades. Fem una aturada tècnica per menjar i beure en un local a peu de carretera. Hem recorregut 38 km en 3 hores. Ens trobem al peu del Tizi n’Tinififft que dóna pas a la conca del Draa. Estan fent obres per eixamplar la carretera i donar-li un traçat més adient. Una doble recta en ziga-zaga ens condueix fins al mateix coll (1.700 m). Descens continu pel vessant sud amb la contemplació d’un regne mineral per excel·lència amb espectaculars engorjats i plegaments dignes d’un paisatge d’altre planeta. Entrem a Agdz a les 15:40. Fem el gest d’anar a l’hotel Kissane, però acabem al conegut i senzill alberg berber que dista 3 km del centre d’Agdz. Ferme Auberge Berbère Ksar Ouriz. 212 5 24 84 39 60. www.cheminsdudraa.com / www.maison-ouriz.com

Perfil etapa 3 Ouarzazate – Agdz 68,24 km 5 h 14 min 13,05 km/h +790 / -990

Agdz és un municipi de la província de Zagora de la regió de Draa-Tafilalet, junt a l’oued Draa. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 10.681 persones

4

L’horitzó s’amplia a infinit en terreny erm El voral denúncia el consum d’alcohol El nou traçat voreja l’antiga carretera

Tizi Tinifift. Grandiós espectacle d’erosió Tizi Tinifift. Erosió en terreny de pedra Agdz. Alzina, al fons el jebel Kissane

La primera part de la jornada discorre pel marge esquerre de l’oued Draa després als peus del jebel Sarhro. 5  Divendres, 13 març de 2020 AGDZ – N’KOB – BAB ALI Ens llevem amb la notícia del tancament de fronteres entre Espanya i Marroc per via aèria i marítima degut al tema del coronavirus. Com no tenim a les nostres mans fer res per canviar la situació seguim amb la planificació que tenim prevista. Prenem la N9 en direcció a Zagora durant un curt trajecte de 2 km, on ens derivem pel camí que discorre pel marge esquerre del Draa. Per a la nostra sorpresa ens diuen que totalment asfaltat... i és cert. Al contrari del que vam tenir ahir en que no hi havia cap assentament habitat, durant els 29 km de recorregut anem enllaçant un nucli habitat rere l’altre. La sinuositat del perfil és bastant més suau que el del dia d’ahir. Circulem a tocar dels conreus i palmerar que creixen a les vores del Draa, encara que el riu el veiem poques vegades. Enllacem amb la carretera (28,8 / 1 h 34’ / 17,4 km/h), que, des de la N9, condueix a Nkob primer, i més enllà a i continua fins les llunyanes dunes de Merzouga. En allunar-se del riu el territori esdevé erm, l’horitzó eixampla, la carretera és rectilínia en pendent quasi inapreciable en pujada durant uns 20 km, després tendeix a la baixada. Arribem al municipi rural de Nkob (13:00), comprovant que esta creixent una població satèl·lit (65,0 / 3 h 46’ / 17,0 km/h). Fem un breu descans i dirigim el nostre camí cap a Bab Alí. Ens informen que l’asfalt arriba fins dalt del coll. L’itinerari ha modificat i millorat el traçat de l’antiga pista. Arribem a Bab Alí a les 16:00. Auberge Tazlout. Allotjament modest tirant a precari. Impactant vista de les torres de Bab Alí.

Nkob (Nekob) és un municipi rural de la província de Zagora, al sud de les muntanyes de l’Atlas. Està situat a uns 30° 52’ 17’’ N / 5º 51′ 52″ O, a prop del jebel Saghro

Perfil etapa 4 Agdz – Nkob – Bab Ali 89,37 km 5 h 37 min 15,91 km/h +720 / -890

5

Carril bici. Prenem la N9 direcció Zagora Construccions pel marge esquerre del Draa Fèrtils conreus als marges de l’oued Draa

Grandiós i exuberant palmerar del Draa Espectacular petit oasi camí de Bab Ali Les torres de Bab Ali

Creuant el Tizi Tazazaert i anant als peus del vessant sud del M’Goun. 6  Dissabte, 14 març de 2020 BAB ALÍ – BOUMALNE DADÈS – BOU THARAR Abans de les vuit som sobre la carretera que recentment asfaltada s’enfila fins al Tizi Tazazaert que creua el jebel Sarhro a la imponent cota de 2.300 metres. Han corregit optimitzant el traçat i retallant uns 4 km, amb el corresponent augment del pendent. Fem un beguda al primer alberg (11,2 / 1 h 47’). Fem una altra pausa dalt del coll (10:40) (13,5 / 2 h 14’ / 6,03 km/h). Gîte d’etape Chez Brahim. Tizi n’Tazazert. 06 66 18 90 92 Descens veloç fins la cruïlla a Iknioum (22,5 / 2 h 40’). Seguim baixant cap a Boumalne Dadès amb un únic obstacle de certa importància en un repetjó. Descens favorable fins enllaçar amb la N10 que en 8 km ens permet arribar a Boumalne Dadès (13:45) ( 62,7 / 4 h 44’ / 13,3 km/h). Reposem i mengem. Continuem seguint la vall del Dadès amunt. No és gens evident l’entrada de la pista cap a Bou Tahrar. Aquesta està a una 8 km de Boumalne, en un revolt molt pronunciat de la carretera, al peu d’una kasbak. Un carrer costerut, orientat al nord, amb un rètol que senyala “gite Tamaloute”, puja uns 200 metres per anar girant mica a mica cap a l’oest. La pista és més pedregosa del que voldríem, va en pujada molt lleugera per acabar en lleuger descens fins a la població de Bou Tahrar. En el primer establiment que trobem en aquest poble desert ens hi ocupem. Molt bon aspecte. Una carretera asfaltada (30 km) procedent de El-Kelaâ M’Gouna, a la N10 arriba fins la població i es perllonga en direcció a Toundoute per 25 km. Hotel Bouthghrar. Riad mgouna. Tamaloute, Boutagharar village. Vallèe des Roses. Kelaat M’Gouna. 212 5 284 83 11 16 / 212 6 67 89 52 48. www.hotelboutaghrar.com / [email protected]

Boumalne Dadès és un municipi de la província de de la regió de Drâa-Tafilalet. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 12.328 persones. Situat a la vora d'un altiplà del desert a la desembocadura de la vall superior del riu Dadès, a més de 1.500 m. Boumalne es va originar en un antic passatge de transhumàn- cia, controlat pels Aït Atta del jebel Saghro entre les pastures d'estiu de l'Alt Atles i les d'hivern del Saghro. Boutaghrar (Bou Tahrar) és un dels antics pobles de la regió de la vall de les roses. És un lloc molt recomanable per gaudir d’una vista panoràmica excepcional sobre el riu M’Goun, l’antic poble i els camps. L'Hotel Boutaghrar és un establiment que ofereix 17 habitacions. Està situat a la vora de la vall de les roses a Kelaat Mgouna.

6 Perfil etapa 5 Bab Alí – Bou Tahrar 86,46 km 6 h 56 min 12,48 km/h +1.770 / -1.180

Grans llaçades de pendent pronunciat Inici de la pista cap a Bou Tahrar La pista sense paviment ens acosta

Sensacional recorregut pel vessant sud del M’Goun 7  Diumenge, 15 març de 2020 BOU THARAR – TOUNDOUTE Aquesta nit ha plogut. Les capçaleres dels cim, uns 2.000 metres més amunt que nosaltres, estan empolsinades de neu. No tenim sensació de fred, però la temperatura ha baixat. Emprenem la ruta que ens durà fins a Toundoute. De sortida hem de creuar el curs de l’oued M’Goun. Ens han dit que trobarem 25 km de groudon. Ho podem confirmar. Ens esperàvem un territori solitari. No és així, doncs creuem diverses poblacions amb molts conreus i vegetació arbòria. Reposem una mica abans deposar-nos sobre la pista sense pavimentar (25,0 / 2h 07’ / 11,75 km/h). A l’inici ens sembla més amable i fàcil d’avançar que la d’ahir. De mica en mica va complicant-se el terreny per on rodem. La ruta segueix la falda de la serralada del M’Goun, carregada de negres núvols que s’arrapen a les capçades dels cims i que amenacen tempesta. L’horitzó es perd a la llunyania, el paisatge molt erm. L’itinerari cada vegada més pedregós, cada vegada més ondulat, cada vegada més enlairat fins assolir una cota de quasi 2.000 metres. Davant d’un dubte d’itinerari en una bifurcació de pistes triem el bon camí en sentit ascendent. Mentre lluitem per assolir la cota màxima, que ens canviarà de vessant a la de l’oued El Hajal tributari del Dadès prop de , comença a ploure i a pedregar de manera incipient, que per sort no prospera. El descens per l’altre vessant es fa per una pista estreta de pendent exagerat que condueixen a la capçalera de la vall que les seves aigües condueixen fins a Skoura. Ens retrobem amb le groudron. Quasi 20 km de pista ens han estat suficients. Deixa de gotejar, la carretera ben mullada. La capçalera de la vall és una veritable meravella. Un seguit de poblacions amb habitacles de fang, sense vestigi de les modernes construccions a base d’estructura de formigó amb parets de bloc o de maó de ceràmica. Seguint avall entrem en un regne que faria les delícies de qualsevol geòleg. Arribem a Toundoute ben tips de tot tipus de pendent, de pista pedregosa i de l’amenaça de mullar-nos. Les indicacions de la gent ens aparten d’allò que en podríem dir el casc urbà. Seguint la carretera asfaltada (20 km) cap al sud aniríem a parar a Skoura, a la N10. Gîte d’etape Amoudou. Douar Aït Ali. Toundoute. 31º 14’62’’ N / 06º 35’ 32’’. 212 6 70 10 41 42 / 212 6 73 03 99 24 / www.giteamoudou.yolasite.com / [email protected]

Perfil etapa 6 Bou Tahrar – Toundoute 74,26 km 6 h 08 min 12,09 km/h +1.030 / -1.080

7 Toundoute és una comuna rural de la província de Ouarzazate de la regió de Draa-Tafilalet. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 10.606 persones

Bou Tahrar. Vista sobre l’oued M’Goun Símbol dels berbers o amazigh Dones carregant farcells de llenya

Singladura fins el curs de l’oued Tassaout creuant dos alts colls del Gran Atlas 8  Dilluns, 16 març de 2020 TOUNDOUTE – R307 - IFOULOU Des de la gîte hem de tornar enrere aproximadament 1 km per encarar l’entrada de la pista que es troba a l’alçada de la mesquita. La pista ofereix més facilitats que la d’ahir per avançar, degut a ser menys pedregosa i menys pendent. Tot i això són nombrosos els petits guals que inevitablement conformen un seguit de pujadetes que van minvant les forces. A meitat de camí un profund barranc que acull un espectacular poblat. Quan arribem al km 23 enllacem amb una pista molt ampla, com preparada per rebre la capa d’asfalt. És la bifurcació a Ghassate o a Assermou. Al km 29 rodem sobre asfalt i al km 34 (2 h 56’ / 10,6 km/h) ens unim a la R307, que seguirem la resta de la jornada i tot demà. Iniciem la pujada de la serà la primera cota que assolim (1.950 m) (45,87 / 4 h 19’ / 10,6 km/h). En el descens comença a bufar el vent de tal manera que ens dificulta la progressió per un terreny ondulat, fins que encetem una inacabable pujada amb fort vent que ens obliga a esforçar-nos encara més. Assolim la cota 2.150 metres (16:17) (67,5 / 6 h 32’ / 10,32 km/h). Comencem el descens amb alguna que altra curta pujada. El vent s’intensifica i baixa la temperatura encara que perdem altitud. Ens cal esforçar-nos per baixar. La carretera de la cara nord està bastant malmesa en diversos trams degut a grans esllavissades del terreny. Arribats a Toufghine (81,2 / 7 h 24’), on l’oued Fedghat conflueix amb l’oued Tassaout i la carretera creua sobre el riu. Anem amb la intenció d’allotjar-nos en una de les dues gîte que hi ha. La primera la desestimem pel difícil accés amb les bicicletes carregades per unes costerudes escales. La segona gîte d’accés per camí estret i complicat, sense escales, la inspeccionem. No ens plau gens ni mica, a més demanen el doble del que estem pagant de mitjana, està molt per sota del nivell dels altres establiments on ens hem allotjat. Tot hi que estem cansats, ens omplim de valor i ens encaminem cap a Ifoulou, on ja coneixem la gîte del viatge de l’any 2016. Acollida amable, tot i la senzillesa, pulcritud de les instal·lacions. Son les sis de la tarda. Gîte Ifoulou Tassaout. Douar Ifoulou. Aït Tamlil. Demnate. Azilal. Modest i encantador. 212 6 6857 27 81 / 212 6 96 57 42 73. www.giteifoulou.com / [email protected] / [email protected]

Perfil etapa 7 Toundoute – Ifoulou 84,51 km 7 h 44 min 10,92 km/h +1.850 / -1.620

Ifoulou és un poblet a la vall de l’oued Tassaout. L’alberg és una casa familiar amb una part adaptada per a oferir allotjament als visitants. Es troba a uns 3 km del pont de la carretera R307 sobre l’oued Tassaout a 1.750 metres d’altitud. Coordenades geogràfiques: 31° 25′ 37″ N / 06° 51′ 00″ E.

8

A les grans muntanyes afloren petits oasi Construccions tradicionals de fang i fusta Pinzellades de colors i d’habitacles

Un esperó rogenc sembla barrar el camí Dalt la primera cota de cota elevada Població enmig de les muntanyes

Seguim creuant colls del Gran Atlas defensats per inacabables pendents severs 9  Dimarts, 17 març de 2020 IFOULOU – IMI N’IFRI Tot el món està preocupat pel covid-19, en aquest moment, la nostra preocupació és fer avançar les nostres bicicletes per aquestes carreteres farcides de pendents extraordinaris, de llargària inacabable, de lluitar contra l’infatigable vent que a mesura que s’aixeca el dia incrementa la seva virulència i minva la sensació tèrmica. Iniciem la jornada en una breu baixada, de 3 km, des de la vila d’Ifoulou fins el pont sobre el Tassaout. Immediatament comencem a pujar. Creuem la vila de Aït Tamlil, és dia de mercat. Bona ocasió per fer una aturada, però no ho fem. No podem distreure la nostra ocupació bàsica, que és arribar a Demnate el més aviat possible. Quasi sense descans assolim la primera cota. Tizi Aït Attou de 2.050 metres (24,6 / 2 h 28’). Curta baixada per iniciar l’ascens i aconseguir la cota principal de 2.180 metres (36,0 / 3 h 36’). Descens de vertigen per pendents exagerats i bona carretera. Abans d’això hem hagut de vèncer pendents de fins al 12% i dubtar davant d’una nova derivació que està barrada al pas per seguir en obres. Quan som a una cota de 1.500 metres fem una brevíssima aturada per menjar i beure. Circulem una estona per terreny planer abans d’encarar el tercer i definitiu port, havent de vèncer uns 200 metres de desnivell. (56,1 / 5 h 10’ / 10,8 km/h). Mentre pugem ens creuem amb diverses furgonetes de transport mixt amb la baca a vessar de paquets i entre sis i deu persones humanes que es deuen pelar de fred. També podem contemplar que en els medis més rurals encara fan servir animals com bèstia de càrrega. Des del darrer port, ràpid descens continuat per carretera de nou traçat, fort pendent i poc trànsit que ens aboca a Imi n’Ifri. Sembla tot tancat i sense possibilitat de trobar vehicle per viatjar avui mateix a Marrakech. Un home demana la bicicleta a un xicot i ens acompanya molt gentilment a un establiment allunyat de la cruïlla. A l’Espace Tamount no hi ha ningú allotjat, però atenen la nostra petició i ens acullen. Degut a la greu circumstància mundial i a la mecànica de la bicicleta que va donant problemes haurem de donar per conclòs l’itinerari ciclista quan ens manquen dues etapes. Ara ens cal organitzar la via d’escapada per tornar als nostre domicilis de forma no traumàtica. Espace Tamount. Km 6,6. Imi n’Ifri. Demnate. 212 523 507 459. www.espacetamount.com / [email protected]

Perfil etapa 8 Totals Ifoulou – Imi n’Ifri 68,63 km 576,02 5 h 42 min 43 h 48 min 12,02 km/h 13.15km/h +1.500 / -2.020 +8.160 / 9.340

9

Demnate és un municipi amazic de la província d'Azilal de la regió de Béni Mellal-Khénifra, al Marroc. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 29.504 persones. Es troba al Marroc central a les muntanyes de l'Atlas a 100 km de Marràqueix, a 960 metres d'altitud, a la vall de l'oued Tassaout Imi n´ifri, és un pont natural. Un dels llocs més visitats a uns 6 quilòmetres de Demnate, al costat mateix de la R307. Un circuit permet als turistes fer-li la volta, oferint unes vistes impressionants.

Ifoulou. Enlairat sobre l’oued Tassout Comunitat rural arrapada a la muntanya Nens anant a cavall

Meandre del curs del Fedghat i conreus Dones traginant feixos amb l’ajut d’ases Transport mixt. Mercaderia i personal

10

La llengua berber, llengua amaziga, amazigh El terme Marroc procedeix del o tamazight és un conjunt de parlars del nord d'Àfrica, de la família nom de l'antiga capital imperial Marrakech, provinent afroasiàtica o camitosemites. La parlen uns 12 milions de persones de l'expressió berber que significa "Terra de Déu". El (berbers), principalment al Marroc, però també a Burkina Faso i, nom complet del país Al-Magrib en àrab es pot traduir en petites "illes", fins a Egipte. El guanxe canari també és com “Ponent, on es pon el sol”, l’Occident Àrab. considerat un dialecte del berber. El nom "berber" té el mateix

origen que la paraula bàrbar; per això els berbers demanen que L'extensió és de 450.000 km² i la població d'uns 33 s'anomeni al seu idioma tamazight, com ells en diuen. milions d'habitants. La capital és Rabat amb més d'un En un principi s'escrivia usant un alfabet (abjad) propi anomenat milió i mig d'habitants. tifinagh, derivat de l'antic libi-púnic, i conservat pels tuaregs.

Aquest va ser gradualment substituït (però mai del tot) per, primer Marroc compta amb quatre serralades: el Rif, l'Atles i durant poc temps, l'alfabet llatí i, després, per l'alfabet àrab. Al Mitjà, el Gran Atles i l’Antiatles. segle XX s'ha tornat a introduir l'escriptura en alfabet llatí, tot i que

ara hi ha una revifalla de formes d'escriptures basades en el La muntanya més alta és el Toubkal, que arriba als 4162 tifinagh. metres d'altitud. Entre el Rif i l'Atlas Mitjà està la vall del La llengua utilitzada oficialment a l'escola és l'àrab clàssic, al carrer Sebú. Des Larache fins a Essaouira està la plana atlàntica s'empra una mescla d'aquesta llengua i l'amazigh. que està limitada a l’interior pel Gran Atles i l'Atles El fet que els berbers visquin en zones aïllades entre elles degut a Mitjà. Més al sud es troba l’amplia i fèrtil vall de l’oued la profunda arabització lingüística i cultural en moltes àrees Sous, la serralada de l’Anti Atlas, la planura per on tradicionalment berbers, i que alguns d'ells siguin nòmades (els discorre gran part del curs de l’oued Draa i el desert del tuaregs), ha afavorit la dispersió dels diferents dialectes del berber Sàhara. (o llengües berbers).

Amb la islamització dels berbers i la invasió de tribus àrabs Els rius principals són: Sebú, Muluya, Oum Er-Rbia i orientals, el berber ha hagut de competir amb desigualtat amb Draa. l'àrab. Car, l'àrab clàssic, com a llengua de l'Alcorà, es considerava

una llengua sagrada. A més a més, després de la independència No es precisa visat per estades inferiors a tres mesos. dels països del nord d'Àfrica, l'àrab fou adoptat com a llengua No és necessària cap vacuna per visitar el Marroc ni cap d'estat, però el berber continuà marginat. prevenció especial a nivell sanitari més enllà d'evitar beure aigua de l'aixeta i preferir sempre beure aigua mineral.

LECTURES RECOMANADES EL SAHARA, Tierras, Pueblos y Culturas. Manuel Julivert FORTALEZAS DE BARRO AEN EL SUR DE MARUECOS. Roger Mimó i Jordi Esteva EL CIELO PROTECTOR. Paul Bowles VIAJES POR MARRUECOS. Ali Bey EL MEDICO DE IFNI. Javier Reverte www.viajarpormarruecos.com

Reflexió Ha arribat el moment de fer balanç del viatge. El recorregut ha estat espectacular, començant per un seguit de paisatges grandiosos en quan a mesura, majestuosos en la seva bellesa, els allotjaments notables quasi tots. L’esforç físic requerit també ha estat important. A tot això ja ens tenen acostumats en els viatges anteriors. Altra historia ha estat el què i el com hem hagut de tornar a casa. Fent filigranes per poder desplaçar-nos, sempre cap al nord, amb el mitja més adient per cada ocasió, que sempre ha estat l’autobús (excepte la travessia de l’estret), degut a que la bicicleta es transforma en una nosa quan no Demnate. Gare routière. Inici de l’escapada pots pujar-hi i pedalejar. Com annex al diari, el relat de la tornada.

11 MARROC. Març 2020. Manel Broch VIATGE REALITZAT: Tizi n’Tichka – Telouet – Ouarzazate (Tabounte) – Agdz (Ouriz) – Bab Ali – Bou Tahrar – Toundoute – Ifoulou – Imi n’Ifri (Demnate).

RETORN ATZARÓS: Demnate – Marrakech – Casablanca – Tànger – Ceuta (Sebta) – Algeciras – Sevilla – València – Barcelona (Estació del Nord) – Badalona.

ACTIVITAT PROJECTADA, REALITZADA I PENDENT Data Recorregut km + - Observacions 1 09-03-2020 BCN - RAK 0 0 0 Vueling VY 7332 2 10-03-2020 Tichka - Telouet 24,36 140 680 Bus Marrakech a Tizi n’Tichka 3 11-03-2020 Telouet – Ouarzazate 80,19 360 880 Hotel Zaghro (Tabounte) 4 12-03-2020 Ouarzazate - Agdez 68,24 790 990 Auberge Berbère (Ouriz) 5 13-03-2020 Agdez – Nkob - Bab Ali 89,37 720 890 Auberge 6 14-03-2020 Bab Ali – Bou Tahrar 86,46 1770 1180 Hotel Boutaghrar 7 15-03-2020 Bou Tahrar - Toundoute 74,26 1030 1080 Gîte d’etape Amoudou 8 16-03-2020 Toundoute - Ifoulou 84,51 1850 1620 Gîte Ifoulou Tassaout 9 17-03-2020 Ifoulou – 68,63 1500 2020 Espace Tamount 10 Imi n’Ifri – Aït Ourir - - - Pendent 11 Aït Ourir – Marrakech - - - Realitzada l’octubre de 2015 12 RAK - BCN Anul·lat el VY 7339 576,02 8160 9340

MITJANS DE TRANSPORT EN EL VIATGE DE TORNADA A CASA Data Recorregut km Horari Observacions 10 18-03-2020 Demnate – Marrakech 100 10:00 Hora i mitja de viatge Marrakech – Casablanca 240 15:00 Hora i mitja d’espera a la gare Casablanca - Tànger 340 23:30 Arribada a nova estació de bus 11 19-03-2020 Tànger – Ceuta 70 03:00 Taxi fins frontera espanyola de Ceuta Ceuta – Algeciras - Ferri. Hora i mitja de navegació Algeciras – Sevilla 185 Canvi d’estació fins “plaza Armas” 12 20-03-2020 Sevilla - València 700 09:00 Estada a hostal Roma a Sevilla 13 21-03-2020 València – Barcelona (Nord) 350 02:30 Barcelona. Estació del Nord Barcelona - Badalona 07:00 Pedalejant 1.985

Dimecres, 18-03-2020. Demnate – Marrakech – Casablanca – Tànger (680 km) 1. Ahir en arribar a Imi n’Ifri, un indret habitualment molt concorregut per visitar el pont natural, ho trobem tot tancat. Un home s’interessa per la nostra precària situació, ens acompanya fins a un establiment una mica allunat de la cruïlla (1 km). A l’Espace Tamount podem gaudir d’una mitja pensió que ens revitalitza de la dura jornada de bicicleta i de l’esforç acumulat de les anteriors. Era evident que no podíem ni devíem continuar pedalejant el dia següent. Havíem de renunciar a l’última etapa i iniciar la tornada cap a casa de manera improvisada, ja que sabíem que havien anul·lat el vol del proper dissabte fins a Barcelona. 2. Als trenta minuts d’haver deixat l’hotel som dalt d’un bus amb destí a Marrakech. (10:00 hores). 100 km. 3. Anem cap a l’hotel de Foucauld on tenim algunes pertinences (tinc les claus de casa) i les caixes per embalar les bicicletes (ara inútils). Per sort el trobem obert. Contactem amb el Consolat d’Espanya a Marrakech. Aconsellen anar via terrestre. Tenim dues opcions, autobús o ferrocarril. 4. Primer anem a l’estació de tren. No admeten bicicletes al tren i no hi ha botigues obertes per comprar elements i transformar-les en paquets tot fent un embolcall. Tornem a gare routière. Ens encabim en un bus que ens durà directe a Tànger via Casablanca. (15:00 hores). 580 km. 5. A les 23:30 hores entren a l’estació d’autobusos de Tànger. És una construcció acabada de fer, enorme i allunyada del centre uns 10 km. A aquestes hores i amb aquest temps rúfol no ens podem desplaçar amb la bicicleta. Ens disposem a deixar passar les hores per demà continuar acostant-nos a casa.

12

Dijous, 19-03-2020. Tànger – Ceuta (Sebta) (70 km) – Algeciras – Sevilla (185 km) 1. Podem adquirir un entrepà en un recinte de la gare. La nostra idea inicial està en anar a Ceuta (Sebta). No hi ha autobusos de territori marroquí a Ceuta (territori espanyol), cal anar a Tetouan i després pedalar fins a Ceuta. Un xicot ens aconsella prendre un taxi fins a la frontera espanyola. Ens acompanya i ens gestiona amb un taxista el viatge a canvi de res. Tot una molt bona pensada. 2. A les tres del matí ens deixa a la frontera. Fa un temps desagradable, molt de vent i plovisqueja. Anem ensenyant els passaport als diversos controls marroquins i després als espanyols. Un Guardia Civil ens informa que ens caldrà una autorització excepcional per creuar l’estret. Cal anar a la Delegación del Gobierno en la plaza de los Reyes en Ceuta. Tot tancat. Ens arrecerem del fort vent a l’entrada d’un pàrquing subterrani a deixar passar les hores. 3. Ja de dia anem a la Delegación del Gobierno on ens confirmen que és imprescindible una Autorización Excepcional para entradas y salidas en Ceuta. Ens entreguen un model de sol·licitud i que fins les 9 no ens atendran. A les 9 hi tornem. Ara ens diuen que la petició cal fer-la via telemàtica a una adreça de correu i hem d’esperar las resolució positiva per poder embarcar. 4. Com encara no és migdia tenim el dilema entre anar a un hotel (si n’hi ha d’obertes) però si arriba la confirmació no ens cal, però tampoc podem quedar-nos al carrer. 5. Mentre ens decidim a que fer anem a l’estació marítima a consultar horaris i preus. A la taquilla de Balearia ens diuen que com som peninsulars no ens cal l’autorització, que aquesta és pels residents a Ceuta. També tenim el proper vaixell en menys d’una hora. Comprem bitllet i a embarcar a tota pressa. Coincidim amb un xicot valencià que ha estat viatjant vint dies tot sol per Marroc. Sortim més tard del previst però en hora i mitja trepitgem terra peninsular a Algeciras. 6. A l’estació d’autobusos d’Algeciras nou replantejament per continuar el desplaçament. Estan molt restringits els desplaçaments i cal enfrontar-se amb una màquina expenedora de bitllet o gestionar-los per internet, hi ha tres places. El valencià tramita el seu fins a València. Nosaltres ja no podem anar directes fins a València, la màquina ens nega l’accés. Trigarem més però continuarem avançant, anirem cap a Sevilla. 7. A Sevilla el bus ens deixa a l’estació de Prado de San Sebastián. D’aquesta estació no surten autobusos en direcció a Barcelona. Ens cal bellugar-nos per una ciutat que desconeixem. Encara és de dia. Fem un primer intent anant a Santa Justa per pujar a un AVE. Negativa per les bicicletes. Llarg desplaçament fins a l’estació de plaza de las Armas. Tenim bus per demà a les 9 del matí. Una altra “nit del lloro” no ens la podem permetre. Els hotels estan tancats. Trobem plaça al proper hostal Roma al carrer Gravina, sense menjar. Comprem en un comerç que hi ha obert queviures per sobreviure aquesta nit i demà.

Divendres – Dissabte. 20/21-03-2020. Sevilla – València (700 km) – Barcelona (Nord) (350 km) – Badalona. 1. A les 9 del matí som dalt d’un bus de la companyia ALSA després de suportar les queixes del xofer per no dur les bicicletes embalades. Tampoc hem pogut pagar el suplement per la bicicleta. Ens justifiquem dient que tot està tancat i no podem comprar res per improvisar un paquet de manera que no malmeti les maletes dels altres viatgers. El poder descansar a l’hostal i improvisar àpats ha estat providencial. Viatgem quatre persones en un autobús de 60 places. A Linares fan canvi de conductor. 2. Arribem a l’estació ALSA a València a les 20:30 hores, una hora abans de l’horari previst. Ja és ben fosc. Tornem ha estar davant del dubte de com prosseguir cap a Barcelona. A aquestes hores, en la foscor i en una ciutat desconeguda no podem anar a la recerca de l’estació general o la del tren. 3. Una vegada més ens fa costat la fortuna. Hi ha autobusos directes a Barcelona: un a les 01:00 (anul·lat), l’altre a les 02:30. Altre cop barallant-nos amb la maleïda màquina expenedora de bitllets que no vol donar-nos el tiquet. Un amable guarda de seguretat ens ajuda. Troba el truc sense incorporar al tràmit el transport de la bicicleta. Canvi de torn del servei de seguretat. El nou guarda, també molt cordial, ens pregunta per les bicicletes i si hem pagat el suplement. Li expliquem que el sistema no ho permet. Consulta amb la persona d’informació i s’avenen a treure un bitllet fins a Gandia d’import equivalent. 4. De nou el xofer rondina per les bicicletes, el guarda ens avala. En el bus de 60 places viatgem set passatgers que van a l’aeroport del Prat. Nosaltres dos arribem a les 07:00 a l’estació del Nord. 5. Anem pedalant fins a Badalona pel litoral. Hem d’anar donant explicacions les diverses parelles policia que ens van aturant a cada pas. 6. Amb el vol que teníem hauríem arribat a casa cap a migdia de dissabte. Tota aquesta peripècia ens ha servit per assolir el nostre domicili habitual unes tres hores abans que si no hagués hagut tota aquest situació excepcional. No faria cap variació, donades les circumstàncies, en les peripècies fetes per retornar a casa.

El millor del viatge d’anada és poder tornar, carregats de les experiències viscudes.

13