Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

APROVACIÓ DEFINITIVA

PLA D’USOS I GESTIÓ DE L’ESTANY D’IVARS I VILA-SAANA

(Pla d’Urgell)

Document de Memòria

Versió 1 - 04/2007

Amb el suport de:

Consultors:

C. Indústria, 2B 1r · 25400 Les Borges Blanques · Tel. 973 14 30 38 · [email protected] · www.lallena.cat Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Taula de continguts

1. Antecedents...... 4 1.1. Polítiques...... 4 1.2. Programes ...... 5 1.3. Selecció d’espais ...... 5

2. Descripció i avaluació de l’espai natural...... 7 Informació general ...... 7 2.1. Localització i delimitació de l’espai natural...... 7 2.2. Estatus legal ...... 8 2.2.1. Propietat ...... 8 2.2.2. Drets...... 8 2.2.3. Estatus de l’espai ...... 9 2.2.4. Altres plans...... 10 2.3. Infrastructura per a la gestió ...... 10 2.3.1. Entitats ...... 10 2.3.2. Responsabilitats ...... 11 2.3.3. Instal·lacions ...... 11 2.3.4. Serveis...... 12 Característiques físiques...... 14 2.4. Clima...... 14 2.4.1. Clima de Catalunya ...... 14 2.4.2. Clima comarcal i de l’espai ...... 14 2.5. Geologia i geomormologia ...... 16 2.5.1. Geologia...... 16 2.5.2. Geomorfologia ...... 16 2.6. Sòls i substrats...... 17 2.7. Hidrogeologia...... 18 2.7.1 Aigües subterrànies ...... 18 2.7.2. Aigües superficials ...... 18 Característiques ecològiques i biològiques...... 24 2.8. Ecosistemes, vegetació i processos ecològics ...... 24 2.9. Flora...... 25 2.10. Fauna...... 26 2.10.1. Invertebrats...... 26 2.10.2. Peixos...... 27 2.10.3. Amfibis ...... 28 2.10.4. Rèptils ...... 29 2.10.5. Ocells...... 29 2.10.5. Mamífers...... 36 Aspectes socioeconòmics...... 38 2.11. Usos humans en l’espai natural ...... 38 2.11.1. Conservació de la natura...... 38 2.11.2. Agriculura i ramaderia...... 38 2.11.3. Silvicultura ...... 39 2.11.4. Ús recreatiu...... 39 2.11.5. Caça i pesca ...... 39 2.11.6. Extracció de materials...... 40 2.11.7. Ús de l’aigua ...... 40 2.11.8. Educació divulgació i recerca ...... 41 2.12. Usos que afecten l’espai des de l’exterior...... 41 2.12.1. Conservació de la natura...... 41 2.12.2. Agricultura i ramaderia ...... 41 2.12.3. Silvicultura ...... 41 2.12.4. Ús recreatiu...... 41 2.12.5. Caça i pesca ...... 42 Versió 1 - 04/07 1 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

2.13. Aspectes econòmics i població...... 42 2.14. Usos humans anteriors a l’espai natural ...... 43 2.15. Patrimoni cultural ...... 43 2.16. Paisatge i qualitats estètiques...... 44 2.17. Material descriptiu addicional...... 44 2.12.1. Bibliografia...... 44 2.12.4. Coberta fotogràfica terrestre...... 45 2.12.4. Coberta de fotografia aèria i de satèlit ...... 45

3. Avaluació i objectius...... 46 3.1. Primera avaluació...... 46 3.1.1. Criteris ecològics...... 46 3.1.2. Criteris socioeconòmics...... 48 3.1.3. Valor potencial ...... 49 3.2. Objectius ideals per a l’espai...... 50 3.3. Factors limitants o modificadors...... 51 3.3.1. Factors limitants o modificacors que poden ocórrer dins de l’espai ...... 51 3.3.2. Factors limitants o modificadors que poden ocórrer fora de l’espai ...... 53 3.4. Segona avaluació ...... 53 3.5. Objectius operacionals...... 60

4. Implementació ...... 61 4.1. Estratègies de gestió...... 61 4.2. Zonificació...... 66 4.3. Projectes ...... 66

A) DE GESTIÓ I MILLORA ECOLÒGICA 1. Projecte per a la sega i retirada periòdica del canyís de la zona de depuració. 1.1.Projecte per a la gestió de la vegetació d’alguns sectors amb cavalls de la camarga 2. Projecte de construcció i millora de la canonada d’entrada d’aigua des de de la 2na Sèquia Principal del canal d’Urgell. 3. Projecte per a la retirada mecànica de la matèria vegetal de la zona a inundar. 4. Projecte de manteniment de les plantacions arbòries de ribera i de noves plantacions precursores. 5. Projecte de manteniment de les plantacions de màquia de garric i arçot i de noves plantacions precursores. 6. Projecte d’erradicació de les espècies vegetals al·lòctones. 7. Projecte de gestió dels conreus abandonats de la zona natural perifèrica com a erms. 8. Projecte per a l’establiment d’acords de custòdia i adquisició puntual de finques de la zona agrícola. 9. Projecte per a la retirada, caça, pesca o trampeig de les espècies de fauna al·lòctones. 9.1 Projecte específic per al seguiment, gestió i extracció de les carpes. 10. Projecte de connexió física i biològica de l’estany amb el Corb 10. 11. Projecte de promoció d’un corredor biològic amb el riu Corb i Segre. 12. Projecte per afavorir zones d’interès per a limícoles mantenint zones amb poca profunditat d’aigua i lliures de canyissar. 13. Projecte de plantació d’arbres de ribera a les illes per afavorir posadors i punts de nidificació. 14. Projecte d’instal·lació d’estructures i pals de fusta com a posadors i punts de nidificació a la zona natural perifèrica i plataformes surans per a fumarells. 15. Projecte d’adequació de talussos de terra per afavorir la nidificació d’abellerols, blauets i orenetes de ribera. 16. Projecte d’excavació i adequació de basses i zones per afavorir els amfibis. 17. Projecte de retirada de runes i restauració d’àrees degradades. 18. Projecte d’eliminació i tancament de camins alternatius oberts de manera incontrolada. 19. Projecte per al foment de pràctiques agroambientals a les finques de la zona agrícola. 20. Projecte de seguiment limnològic de l’estany. 21. Projecte de seguiment de la flora i vegetació.

Versió 1 - 04/07 2 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

22. Projecte de seguiment de les poblacions de peixos, control d’espècies al·lòctones i repoblament d’autòctones. 22.1 Projecte d’aportació de diferetns substrats per afavor espècies íctiques 23. Projecte de seguiment de l’herpetofauna. 24. Projecte de seguiment dels ocells. 25. Projecte de seguiment dels mamífers, en especial del grup dels rat-penats. 26. Projecte de seguiment i control dels invertebrats. 26.1 Projecte de seguiment i control dels mosquits 27. Projecte d’interpretació històrica de l’estany al llarg dels 4000 anys. 28. Projecte d’elaboració i manteniment d’un sistema d’informació geogràfica que reculli la informació ambiental de l’espai. 29. Projecte de declaració d’un Refugi de fauna salvatge. 30. Projecte de declaració d’una Zona de pesca controlada i d’un Refugi de pesca. 31. Projecte d’inclusió de l’espai en el Conveni Ramsar. 32. Projecte de declaració a l’espai d’una Reserva Natural. 33. Projecte de seguiment de l’evolució del paisatge. 34. Projecte d’elaboració de la carta del paisatge de l’estany.

B) ORDENACIÓ, ÚS PÚBLIC I EDUCACIÓ AMBIENTAL 35. Projecte d’instal·lació i adequació nous miradors i aguaits. 36. Projecte d’instal·lació de taules i bancs de fusta a les zones de descans. 37. Projecte d’instal·lació de plafons d’informació, interpretació ambiental i senyalització a l’itinerari naturalístic. 38. Projecte d’edició de fulletons d’informació i interpretació ambiental. 39. Projecte d’edició de dossiers pedagògics de l’espai per a les activitats d’educació ambiental. 40. Projecte de millora i plantació d’arbres a les zones d’aparcament. 41. Projecte de construcció o instal·lació de labavos a les zones d’arribada. 42. Projecte d’instal·lació de contenidors de residus selectius a les zones d’arribada. 43. Projecte de restauració i rehabilitació de la masia de cal Sinent com a centre d’informació històrica i ambiental de l’estany. 44. Projecte d’adequació i senyalització d’un nou tram d’itinerari naturalístic que enllaci amb la masia de cal Sinent. 45. Projecte per al servei de visites guiades per a grups i centres educatius. 46. Projecte d’aprovació d’un document normatiu del Pla d’usos i gestió. 47. Projecte de seguiment i control del nombre de visitants, tipologia i percepció de l’espai. 48. Projecte d’informació als visitants de les activitats i serveis complementaris que s’ofereixen als municipis propers. 49. Projecte per al seguiment, gestió i control de les activitats de navegació dins les àrees autoritzades. 5. Plans de treball ...... 5.1. Pla anual...... 5.2. Pla quinquenal ......

Recull fotogràfic

Annexos

Índex de mapes

1. Encaix territorial 2. Ortofotomapa 3. Topogràfic 4. Vegetació i usos 5. Actuacions i zonificació 6. Figures de protecció

Versió 1 - 04/07 3 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

1. Antecedents

1.1. Polítiques El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana (en endavant Consorci), amb seu al carrer Prat de la Riba, 1 de Mollerussa, és un òrgan constituït per a la recuperació i gestió de l’espai natural de l’Estany d’Ivars i Vila-sana. La reunió fundacional tingué lloc l’11 d’octubre de 2002 i el seu òrgan rector principal és el Consell General format per representats de les següets institucions: la Generalitat de Catalunya a través del Deparatament de Medi Ambient i Habitage i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i la Universitat de Lleida. Els objectius del CEIV són: a) L’execució del Pla especial i projecte de protecció del medi natural i paisatge de l’estany. b) La seva conservació i millora. c) La seva promoció i difusió. d) L’execució del projecte de recuperació i condicionament de l’estany. e) Els usos i la gestió d’acord amb el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany. Les primeres actuacions del Consorci consitiren en l’adquisició dels terrenys, posteriorment les obres i treballs necessaris per a la recuperació de l’estany i finalment l’ompliment i gestió de l’espai. El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-nana disposa també d’una Comissió d’Usos i Gestió integrada per representants de les entitats del Consell General i representants d’altres agents del territori: Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya, Associacions de caçadors d’Ivars i Vila-sana, Associacions de Pescadors d’Ivars i Vila-sana, Associació St. Miquel de Vallverd, Cambra Agrària, Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, Cooperativa d’Ivars, Fundació Territori i Paisatge, Egrell, Escola de Turisme de la UdL i Patronat de Turisme del Pla d’Urgell.

La Fundació Territori i Paisatge, (en endavant Fundació) constituïda per l’Obra Social de Caixa Catalunya, va començar a funcionar a començaments del 1998. Els objectius fonamentals que s’han marcat són els següents: ƒ Col·laborar en la conservació del patrimoni natural i del paisatge. ƒ Conscienciar totes les capes de la població sobre els valors ambientals. Per aconseguir aquests objectius, la Fundació Territori i Paisatge desenvolupa tota una sèrie d’actuacions: ƒ L’adquisició de territori en àrees naturals o seminaturals d’alt valor ecològic, paisatgístic o emblemàtic, mitjançant la compra, cessió, donació, arrendament o altres fórmules jurídiques. ƒ La concertació de fórmules de gestió d’aquests espais amb entitats, públiques i/o privades, per tal de garantir la preservació dels seus valors naturals i patrimonials. ƒ La promoció d’accions de restauració dels ecosistemes, de les espècies de la fauna i flora silvestres i dels paisatges tradicionals. ƒ La impulsió de l’educació i la sensibilització públiques en els temes medioambientals i de conservació del patrimoni natural, incloent-hi la creació d’equipaments i escoles de natura per aquesta finalitat. ƒ La col·laboració amb les altres entitats, públiques i privades, que es dediquen a la protecció de la natura i del paisatge, i el recolzament econòmic dels projectes de conservació de la natura impulsats per aquestes entitats. En definitiva, la Fundació Territori i Paisatge és una institució de mecenatge per al patrimoni natural. Actua, mitjançant l’adquisició d’espais, a favor dels seus valors

Versió 1 - 04/07 4 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana naturals i paisatgístics. Reforça la feina dels organismes públics de protecció i dóna noves oportunitats de gestió a la dedicació desinteressada de tantes persones i entitats que anhelen un territori més ben tractat. Tot això, per donar resposta a una exigència del nostre temps i de les generacions futures. La relació entre el Consorci i la Fundació es va establir a través de la signatura d’un conveni de col·laboració el 26 d’octubre de 2005. Els objectius del principals del conveni són, la cessió d’ús per part de la Fundació a favor del Consorci d’unes finques de la seva propietat a l’entorn de l’estany, situades als termes municipals d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana, que tenen una extensió en conjunt de 30,9 ha. La cessió d’ús consistirà en la realització de totes aquelles activitats que tinguin per finalitat la conservació de l’espai, dels seus valors naturals i del paisatge d’acord amb el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany. D’altra banda, el 15 de febrer de 2006 el Consell General del Consorci va acordar sol·litar a la Fundació l’elaboració d’una proposta de Pla d’Usos i Gestió per a l’espai de l’Estany d’Ivars i Vila-sana. En aquest sentit la Fundació va encarregar a la consultora La Llena, serveis i projectes ambientals, l’elaboració d’una proposta de Pla d’Usos i Gestió d’acord amb la metodologia EUROSITE.

1.2. Programes L’estany d’Ivars i Vila-sana es troba afectat per les següets oportunitats i condicionants legislatius respecte a polítiques internacionals, nacionals i locals: Taula 1. Designacions que afecten l’espai Designacions Internacionals Nacionals Locals Espai Natura 2000 (1) PEIN (2) Espai natural protegit Pla especial de protecció segons POUM d’Ivars (4) del medi natural i del Proposta incial de POUM paisatge de l’estany (3) de Vila-sana (5)

(1) Xarxa Natura 2000 (LIC+ZEPA). Acord de govern de la Generalitat GOV/112/2006, de 5 de setembre de 2006, on es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPAS) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC) amb l’objectiu de presentar la proposta d’ampliació de la Xarxa natura 2000. (2) Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d‘adequació de les activitats d‘incidència ambiental. (3) Resolució de 2 de novembre de 1995, per la qual es fa públic l'Acord d'11 d'octubre de 1995, del Govern de la Generalitat, pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l'Estany d'Ivars. (4) El 24 de novembre de 2005 la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida va donar conformitat al Text refós del Pla d’ordenació urbanística municipal d’Ivars d’Urgell, aprovat definitivament el 8 de juny de 2005. L’edicte d’aquest acord, de data 24 de gener de 2006, va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4.563, del primer de febrer de 2006. (5) En el moment d’elaboració d’aquest Pla, el POUM es troba en fase d’aprovació, assenyalant en el document de proposta la consideracó d’espai natural l’àmbit de l’estany.

1.3. Selecció d’espais En el moment de fixar les línies d’actuació de al Fundació Territori i Paisatge es van definir uns eixos i espais prioritaris, en els quals dirigir l’actuació de la Fundació Territori i Paisatge durant els seus primers anys. Els eixos prioritaris s’estructuren a l’entorn d’uns elements linials (rius, litoral) i transversals (serralades), que es complementen amb uns ambients naturals específics i de distribució més puntual (zones humides, boscos de ribera, zones estèpiques i espais afectats pels incendis). Els elements seleccionats per definir els eixos són: −• · Grans rius: Noguera Ribagorçana

Versió 1 - 04/07 5 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Noguera Pallaresa Segre Ebre Francolí Llobregat Ter Fluvià Muga −• · Litoral −• · Muntanyes de la serralada pre-litoral a Tarragona −• · Alt Pirineu −• · Hàbitats específics: Zones humides Boscos de ribera Zona forestal cremada Zones estèpiques En aquest aspecte, l’estany d’Ivars i Vila-sana per la FTP forma part d’un dels eixos prioritaris, en concret suposa la recuperació i gestió d’una zona humida. L’estany d’Ivars i Vila-sana té interès pel fet que suposa la restauració d’una important zona humida assecada fa més de 50 anys, que amb el projecte que s’hi ha executat ha propiciat la presència d’una important biodiversitat i qualitatat paisatgística. Alhora, l’espai requereix una ordenació dels usos recreatius i turístics de l’entorn amb respecte als valors naturals i presents.

Versió 1 - 04/07 6 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

2. Descripció i avaluació de l’espai natural

Informació general

2.1. Localització i delimitació de l’espai natural L’espai se situa a la Depressió central catalana, al bell mig de la plana d’Urgell. Administrativament, situat a la comarca del Pla d'Urgell, entre les poblacions d’Ivars d'Urgell, Vallverd i Vila-sana que disten aproximadament 2 Km de l'estany per l’est, nord i sud respectivament. La delimitació de l’espai correspon a la definició d’àmbit que estableix el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany, aprovat pel Govern de la Generalitat l’11 d’octubre de 1995. En conjunt són 437,9 Ha que bàsicament abasten tota la conca natural, de recepció i paisatgística de l’estany incloent una franja agrícola. Taula 2. Coordenades UTM dels extrems. x y Nord 329.262 4.617.583 Est 331.523 4.616.838 Oest 327.679 4.616.227 Sud 328.777 4.615.710 Els límits pel sector nord són el camí vell de Lleida i el camí de Vallverd a Vila-sana, pel sector oest arriba fins el pla de la Cometa i el pla del Mestre, pel sector sud pel camí d’Ivars a Vila-sana i, finalment, el límit est el defineix una divisòria en línia recta i en sentit nord-sud entre la carretera d’Ivars a Vila-sana i el camí vell de Lleida passant per la granja de la Miquela. Figura 1. Delimitació de l’espai

El gradient altitudinal és relativament petit i oscil·la dels 233,25 m (cota màxima d’inundació) als 270 m del sector del Tossal.

Versió 1 - 04/07 7 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

2.2. Estatus legal

2.2.1. Propietat La propietat de l’espai es troba repartida entre el Consorci i la Fundació pel que fa a les zones lacustres, natural perifèrica i de tractament especial, mentre que la zona agrícola es troba repartida entre nombrosos particulars.

Taula 3. Propietat i titualirtat de l’ús i la gestió de l’espai Propietat Superfície (Ha) Titualirat de l’ús i la gestió Consorci 136,1 Consorci Fundació 30,9 Consorci Altres (particulars) 270,9 Particulars Total 437,9

Entre el Consorci i la Fundació existeix un Conveni de col·laboració en la cessió i ús de les finques propietat de la Fundació (30,9 Ha), subscrit el 26 d’octubre de 2005. En virtut d’aquest conveni la Fundació cedeix al Consorci l’ús i la gestió d’aquestes finques per a la realització de totes aquelles activitats que tinguin per finalitat la conservació de l’espai, dels seus valors naturals i del paisatge d’acord amb el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany.

Consorci de l’estany d’Ivars i Vila-sana Prat del Riba, 1 25230 Mollerussa Tel. 973 71 13 13 / Fax: 973 60 04 77 www.plaurgell.cat/estany

Fundació Territori i Paisatge La Pedrera. Provença 261-265, 1r A 08008 Barcelona Tel: 93 484 73 67/ Fax: 93 484 73 64 A/e: [email protected]

Figura 2. Ortofotomapa amb els límits de propietat

2.2.2. Drets Dins l’àmbit de l’espai hi trobem dues Àrees privades de caça (APC) que corresponen a la superfície de cada municipi. L’APC d’Ivars inclou també superfície del municipi de

Versió 1 - 04/07 8 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Penelles. D’acord amb el Pla especial de protecció en aquelles zones no qualificades com agrícola pel Pla (Zona lacustre, Zona natural perifèrica i Zones de tractament especial, en conjunt 170,93 Ha) es considera la caça incompatible amb els objectius de conservació. Conseqüentment hi resten prohibides les activitats cinegètiques. Així mateix, tal com s'especifica en el Programa d'actuació caldrà promoure la declaració de Refugi de fauna salvatge dels àmbits corresponents. Taula 4. Àrees privades de caça Codi Superfície total de Superfície de l’APC l’APC (Ha) dins l’àmbit (Ha) APC d’Ivars d’Urgell L-10.311 2.873 262,83 APC de Vila-sana L-10.335 2.004 175,07

Com a drets de pas que travessen l’àmbit trobem el camí de Vila-sana a Vallverd i diversos camins de finques de la zona agrícola, com el “camí de l’estany”, el camí del “molí de l’estany” i d’altres de secundaris. Pel sud de l’àmbit circula un reguer o desguàs a cel obert important conegut com “reguer de la Vallmajor o Corb 10”, que aigües avall desemboca al riu Corb. Forma part de la xarxa de regs i desaigües de la Comunitat general de regants dels canals d’Urgell. Els marges del reguers estan afectats per una servitud de pas i per a tasques de manteniment de 5 m. Per l’interior de l’àmbit també existeix una important i densa xarxa de canonades i desaigües, majoritàriament soterredes que aporten l’aigua per al reg a totes i cadascuna de les parcel·les conreades així com el drenatge. La titularitat de la xara principal de regs i desaigües correspon a les Col·lectivitats de regants, mentre que la xarxa interna de les parcel·les correspon als diferents propietaris. Dins l’àmbit de l’estany s’hi troben fins a dues col·lectivitats de regants diferents. Taula 5. Col·lecititats de regants a l’espai Observació Col·lectivitat de regants Pràcticament afecta la totalitat de l’espai. La núm. 4 (Ivars) superfície de l’estany (zona lacustre) estava considerada àrea regable pròpia (síndic propi) que s’abasteix del Modul de l’estany de la Segona Sèquia del Canal d’Urgell Col·lectivitat de regants Afecta una part relativament petita de l’espai núm. 9 (Vila-sana) del sector sudoest El pantà situat al costat de l’estany, en el terme municipal de Vila-sana, conegut com la “Bassa de l’Estany” és propietat del Consorci. Tanamteix en l’escriptura de comparvenda amb l’antic propietari s’hi estableix el dret d’us de l’aigua per a l’abastament de la masia i les granges del “Ribes” situades al costat oest de l’estany.

2.2.3. Estatus de l’espai L’espai disposa d’un Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany, aprovat pel Govern de la Generalitat l’11 d’octubre de 1995. Aquesta Pla va ser elaborat i aprovat d’acord amb la Llei 12/85, de 13 de juny, d’Espais naturals de Catalunya. Part de l’àmbit de l’espai (157 Ha), concretament la zona gestionada pel Consorci corresponent a zona lacustre i natural perifèrica, està inclosa dins la Xarxa Natura 20001. El codi de l’espai és ES5130018 i es considera Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

En aplicació de la recent Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels

1 Acord de govern de la Generalitat GOV/112/2006, de 5 de setembre de 2006, on es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPAS) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC) amb l’objectiu de presentar la proposta d’ampliació de la Xarxa natura 2000. Versió 1 - 04/07 9 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d‘adequació de les activitats d‘incidència ambiental, els espais considerats com a ZEPA passen a regir-se també pel règim d’usos i protecció del PEIN. Per tant l’àmbit de l’espai inclòs dins la xarxa també és PEIN. La “Bassa de l’Estany”, ja abans de la recuperació de l’estany el DMAH la va incloure dins l’Inventari de les zones humides de Catalunya, amb el codi 1781800. Alhora, segons informacions del DMAH amb la recent actualització de l’inventari l’estany recuperat també s’hi ha inclòs.

2.2.4. Altres plans En data 18/10/2006 (DOGC núm. 4742) ha estat publicat l’edicte pel qual se sotmet a informació pública, el projecte de Pla territorial parcial de Ponent, aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques el passat 13 d’octubre de 2006. Pel que fa a l’àmbit de l’estany s’inclou dins el sistema d’espais amb la categoria de protecció especial, amb valor natural i de connexió2. Destacar també que el desguàs del Corb està considerat també amb la categoria de valor natural i de connexió. Figura 3. Plànol de la proposta de Pla territorial parcial de ponent en l’àmbit de l’estany

2.3. Infrastructura per a la gestió

2.3.1. Entitats La gestió de l’espai va a càrrec del Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, d’acord amb els criteris fixats en el Pla especial i el present Pla d’usos i gestió. Des de la constitució del Consorci, la coordinació de la gestió tècnica ha estat encarregada a la consultora La Llena, serveis i projectes ambientals, que ve executant les actuacions previstes als Programes de gestió aprovats anualment pel Consell General de l’estany, els informes tècnics les actuacions encomanades pel propi Consell General. Paral·lelament, el Consorci disposa d’una Comissió de seguiment tècnic, integrada per representants tècnics de les intitucions membres del Consell General, la Fundació i EGRELL. Aquesta Comissió té per finalitat establir les prioritats d’acutacions, la definició dels equips i la supervisió de la mateixa gestió. Amb el present Pla d’usos i gestió, la

2 Atès que en el moment de redacció del projecte de Pla territorial parcial l’estany no es trobava inclòs ni com a ZEPA ni com PEIN no figurava com a espai amb figura de protecció. Versió 1 - 04/07 10 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana comissió disposarà d’un instrument de referència i bàsic que marcarà les directrius i actuacions quan a la gestió. El Consorci i la Fundació tenen establert un conveni per a l’ús i gestió de la finques propietat de la Fundació en virtut del qual la Fundació cedeix al Consorci la gestió d’aqustes finques sota els criteris establerts en el Pla especial. També existeix un conveni de col·laboració entre el Consorci i EGRELL, per a fer el seguiment faunístic, especialment de l’ornitofauna. El present Pla d’usos i gestió, s’adequarà a les determinacions de Pla espcial, concretant els programes i les actuacions de gestió per als propers anys. S’informarà per les entitats que formen part del Consorci, membres de la Comissió d’usos i gestió, especialites i altres institucions implicades en el territori. Finalment, després de la incorporació de les propostes i suggeriments adequats serà aprovat en ple del Consell General del Consorci.

2.3.2. Responsabilitats El Consorci de l’estany d’Ivars i Vila-sana en el conjunt de l’àmbit del Pla especial. Més concretament, la Direcció tècnica del Consorci és la responsable de l’aplicació i concrecció dels projectes i actuacions de gestió.

2.3.3. Instal·lacions Dins l’espai s’hi troben instal·lats dues casetes de fusta per a informació, una a cada zona d’arribada, amb unes dimensions de 9 m2 cadascuna. També es disposa d’un magatzem per a eines, material i maquinària de 60 m2, de suport a les activitats de manteniment i vigilància de l’espai. D’altra banda, quan a instal·lacions i equipaments disponbiles en el moment de redacció d’aquest pla, tant d’ús públic com de gestió d’aspectes del medi natural es poden relacionar les següents:

- 2 observatoris d’ocells. Construccions de tàpia de 9 x 2,8 m, parcialment rebosades, amb una porta i finestres davanteres amb marc i tancament de fusta. Sostre de viguetes de fusta, fals sostre de canyissos i coberta de teula ceràmica. - 1 mirador de fusta tipus torreta de 4x4 de base i 6 m aprox. d’alçada. Capacitat màxima 12 persones. Estructura i coberta de fusta. Escales de fusta. Tota la fusta és de tipus tractat i la tornilleria i anclatges d’acer galvanitzat. - 1 mirador tipus pèrgola o marquesina de fusta tractada, de 12 m de longitud pe 4 m d'amplada, amb barana i amb coberta. - 1 mirador tipus balcó sobre l’aigua. De longitud 12 m i amplada 2 m. S’endinsa sobre la làmina d’aigua de manera que els darrers pilons es troben dins l’aigua. - 3 passarel·les de fusta tractada amb barana de 12 m sobre l’aigua. - 12 taules de fusta tractada amb seient incorporat. Longitud 2 m, amplada 1,5m total i de 0,8 m de taula. Gruix de taula i seients 45 mm. - 6 bancs rústics de fusta tractada, longitud 2 m. - 4 cartelleres de fusta amb teulada. Mides del plafó 1200 x 1500 mm retolat amb impressió digital a doble cara. - 2 plafons d’informació de 900 x 900 mm a una cara i amb suport de fusta de 100 mm - 2 plafons d’informació de 135 x 135 mm a una cara i amb suport de fusta de 100 mm - 1 taula d'orientació i informació de 500 x 1000 mm amb suport de fusta. - 12 cartells amb placa de senyalització de 450 x 200 mm a doble cara amb suport de fusta de 100 mm. - 2 embarcadors. Plataformes de formigó de 30 x 2,5 més rampes laterals. - Cobert de material i eines de 7,5 x 9m. De paret de totxo de 15 cm, arrebossat, amb solera de formigó, sense finestres, un porta metàl·lica i sostre de fibrociment. - 2 casetes d’informació de dimensions 400 x 300 cm ( porxo de 400 x 100 ), estructura de bigues de 10 x 6 cm, tauler hidròfug i parquet sintètic. Parets aïllades Versió 1 - 04/07 11 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

de 7 cm totals de gruix. Teulada aïllada de dues pendents de 260 x 430 cm (inclòs porxo). Coberta amb "bardoline" (teula asfàltica), 3 finestres i 1 porta. - 2 cobrecontenidors de fusta tractada, formats per un frontal de 4 m de longitud i dos laterials , de un m cadascun, amb lames de fusta tractada. - 2 aparcadors de bicicletes de fusta tractada de 3 m x 0,5. - 5,5 km de tuberia perimetral a l’estany de 600 mm de diàmetre, soterrada, amb conexions, pericons i drenatges associats amb la xarxa de regs de les finques de l’entorn - Xarxa bàsica de tuberies, pouets i drenatges a l’entorn de l’estany, utilitzades per a reg de parcel·les de la zona natural perifèrica i com a entrada d’aigua a l’estany. S’inclouen els pous, registres, pales, reixes i tapes.

2.3.4. Serveis Per l’interior de l’àmbit de l’espai no travessa cap carretera. Tanmateix, sí que hi trobem diversos camins rurals que condueixen a masies, granges i finques de la zona agrícola. Com a camins d’una certa entitat podem destacar: - Camí vell de Lleida: circula pel nord de l’espai, amb origen a Ivars, dóna accés a les masies del Cataró, del Rosafa i cal Sant, així com les granges del Feló. En una bona part és pròpiament el límit nord de l’espai. Té una longitud total de 4,5 km (d’Ivars al creuament de la Cendrosa) –d’aquests 0,91 km es troben inclosos dins l’àmbit de l’espai i 2,90 km són pròpiament límit de l’espai-. Té una amplada mitja de 5 m i el ferm està asfaltat. - Camí de Vallverd a Vila-sana: des del fondo del clot del Fesol, proper a les Granges de St. Antoni de Vallverd, fins al creuament de la Cendrosa, respresenta el límit nord de l’espai. Posteriorment transcorre per l’interior de l’espai, donant accés a l’àrea d’arribada de Vila-sana, la masia de ca l’Aragonès, cal Ribes i les seves granges del Ribes, les granges del Miró fins a enllaçar amb el camí (asfaltat) d’Ivars a Vila-sana. Té una longitud de 1,42 km com a límit d’espai i 0,82 km en l’interior. L’amplada mitja és de 5 m i està asfaltat recentmet. - Camí de l’estany: circula pel sector nordoest de l’àmbit i uneix el camí de Vila- sana a Vallverd des de l’alçada de l’àrea d’arribada de Vila-sana fins a l’alçada de cal Sinent. És de terra natural, d’una amplada mitja de 2,5 m i una longitud de 1,18 km. - Camí del molí de l’estany, o del centre de l’estany: correspon al camí que abans de la dessecació travessava tota la conca de l’estany d’est a oest. Amb la recuperació de l’estany va ser traslladat en part per la riba sud, de manera que baixant des del molí de l’estany (o del Xela) passa per la vessant sud de la conca de l’estany i a l’alçada de cal Rondan va a cercar, en direcció sud, el camí d’Ivars a Vila-sana. És de terra natural, d’una amplada mija de 3,5 m i una longitud de 3,1 km. - Camí d’Ivars a Vila-sana: pròpiament representa el límit sud de l’espai, i per tant no es consideraria inclòs dins l’espai. Té una longitud total de 4,9 km entre Vila- sana i Ivars (d’aquests 2,4 km corresponen al tram que representa pròpiament el límit sud de l’espai). - Itineraris i camins a l’entorn de l’estany: itinerari principal que uneix la zona d’arribada d’Ivars amb la de Vila-sana al llarg de la riba sud de l’estany. Apte únicament per a fer en bicicleta o a peu. Es tracta d’un camí de terra natural d’una amplada mitja de 3,5 m i d’una longitud total de 2,6 km. Per la riba nord, arran d’aigua, circula un camí de servei perimetral a l’estany i a llarg de l’itinerari principal s’hi troben diversos camins secundaris que condueixen a equipaments com miradors, aguaits i zones de descans.

Versió 1 - 04/07 12 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

D’altra banda, també cal destacar que existeixen nombrosos camins de servei, sovint de titularitat veinal, o fins i tot mateixos vials d’accés a les zones d’aparcament, que partint dels anteriors condueixen a diferents finques, masies, magatzems i/o granges. Pel que fa a línies elèctriques, l’espai no el travessa cap línia d’alta tensió, mentre que de mitja tensió se’n troben dues: - La primera línia és la que porta corrent elèctric al nucli d'edificis de ca l'Aragonès, cal Ribes i la granja de cal Ribes. Aquesta línia entra dins l'àmbit de l’espai per l'extrem sud-oest ja soterrada a llarg del camí de Vila-sana a Vallverd3 (el soterrament s’inicia al costat de les granges del camí del mateix camí en direcció Vila-sana). Circula soterrada pel camí mateix de Vila-sana a Vallverd fins a trobar l’aparcament de l’estany a Vila-sana. D’allí, sempre de forma soterrada, continua pel camí de l’estany fins a trobar de nou el camí de Vila-sana a Vallverd. D’allí torna a aparèixer en forma aèria i pren direcció nord cap a Vallverd. Per dins l’àmbit té una longitud total de 1,96 km tots ells soterrats. - La segona línia és la que porta corrent elèctric al molí del Xela, a la granja del Panxeta i al nucli d'edificis de la masia de cal Rosafa, cal Cataró i granja del Feló. Aquesta segona línia entra dins els límits del Pla per l'extrem est de l'àmbit, és a dir, pel poble d'Ivars. Es dirigeix al molí del Xela i, en arribar-hi, es bifurca en 2 ramals. El primer es desvia cap a la granja del Panxeta, on finalitza, i el segon s'enfila pel vessant nord cap a cal Rosafa i els altres edificis del voltant. Aquesta línia té una longitud de 1.325 metres dins l'àmbit del Pla. Tot el tram d'aquesta línia, dins els límits de l’espai, es localitza al terme municipal d'Ivars d'Urgell.

3 El soterrament d’aquesta línia el va promoure i executar el Consorci l’any 2005 d’acord amb el Pla especial, considerat com a un dels treballs previs per a la recuperació de l’estany. Versió 1 - 04/07 13 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Característiques físiques

2.4. Clima

2.4.1. Clima de Catalunya Catalunya es troba situada dins la regió mediterrània, la qual, en relació a les grans zones climàtiques del planeta, pertany a la zona de transició amb pluges hivernals (Walter, 1976). Aquest apel·latiu fa referència a les latituds compreses entre la zona àrida subtropical i les zones temperades. Es caracteritza per estar compresa a l’estiu dins l’àrea d’altes pressions i d’aire sec, amb pluges ciclonals a l’hivern. No existeix període fred, tot i certes fredorades ocasionals, i es produeix un perllongat eixut estival. El relleu i la distància al mar condicionen i matisen en gran manera les variables climàtiques principals. Així, podem trobar des de les típiques zones mediterrànies amb caràcter més o menys continental, fins les zones d’alta muntanya amb climes de tipus eurosiberià i boreo-alpí.

2.4.2. Clima comarcal i de l’espai El Pla d’Urgell forma part del territori Sicòric, regió continental catalana aïllada del mar i dels seus efectes per les serralades litorals, cosa que en condiciona el clima. En efecte, en conjunt tota la plana de Lleida està sotmesa a un clima mediterrani amb tendència continental (xerotèric), que es caracteritza per ser poc plujós i amb una notable oscil·lació tèrmica. Les dades climàtiques vénen caracteritzades per una escassa precipitació anual, de l’ordre dels 390,5 mm anuals, repartides molt irregularment al llarg de l’any, amb màxims durant els mesos de tardor i primavera. La temperatura mitjana anual es de 14,25°C, amb fortes oscil·lacions entre els diferents mesos de l’any i caracteritzada per unes fortes temperatures estivals durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre (amb màximes que poden acostar-se als 40ºC), i per 3 mesos (desembre, gener i febrer) de temperatures baixes (amb mínimes que poden acostar-se als -8ªC. Durant aquests mesos per tant existeix el risc de gelada. Taula 6. Dades climàtiques Gen. Febr. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Any

Precip. (mm) 24,04 19,89 31,11 38,92 51,27 40,62 16,52 24,72 43,30 40,1 29,08 30,89 390,46

Tes mitjanes (o C) 4,47 6,92 10,07 12,43 16,26 21,29 24,71 24,18 21,09 15,53 8,81 5,25 14,25 Tes màximes mitjanes(o C) 9,33 13,1 17,48 19,99 23,92 29,28 33,07 32,21 28,86 22,27 14,46 9,87 Tes mínimes mitjanes(o C) -0,31 0,75 2,68 4,86 8,64 13,33 16,47 16,17 13,34 8,79 3,12 0,42 Nota: − Els valors de les precipitacions corresponen a les mitjanes dels anys 1945-90, segons CGCU. − Els valors de les temperatures corresponen a les mitjanes dels anys 1945-90, segons CGCU. − Els valors de les temperatures màximes i mitjanes corresponen a les mitjanes dels anys 1975- 90, segons CGCU Figura 4. Diagrama ombrotèrmic segons les dades de la taula anterior.

Versió 1 - 04/07 14 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

140 70 120 60 100 50 80 40 ºC

l/m2 60 30 40 20 20 10 0 0

t n ai o t v s br un Jul Ge Feb Mar A M J Ag Se Oc No De

Tal i com s’observa al diagrama ombrotèrmic, existeix un període molt eixut comprès entre els mesos de juny i setembre. - Boires: a l’hivern, aproximadament entre octubre i primers de febrer, com a conseqüència del fenomen d’inversió tèrmica que es dóna a tota la vall de l’Ebre, es formen densos i persistents bancs de boira, que ocasionalment poden restar sense aixecar-se algunes setmanes. El màxim de boires es donen durant el mes de novembre, amb una mitjana de 13 dies de boira. - La insolació: mentre que a l’hivern la insolació és baixa, a conseqüència de les boires, a l’estiu els núvols són escassos i per tant la insolació molt alta. - Neu: les nevades són ocasionals i difícilment la neu resta més d’un parell de dies. - Vents: els vents dominats a l’hivern són els que arriben molt freds de sud-oest, que a la plana d’Urgell és conegut com morella. A finals d’hivern predomina el vent de l’oest, dit també de ponent o seré. El vent de llevant, conegut per vent de dalt, és humit i porta núvols de pluja. En algunes ocasions, sens regularitat, bufa la tramuntana. A l’estiu pot bufar la marinada, especialment a partir de mitja tarda. La velocitat mitjana és de l’entorn de 3 m/s. Una peculiaritat de la conca de l’estany, i prou bé ho coneixent els que viuen a l’entorn de ca l’Aragonès, és el microclima propi de les parts baixes d’aquesta conca, per tant el propi estany, on és habitual temperatures un o dos graus inferiors a les dels nuclis propers o punts més elevats.

Figura 5. Rosa dels vents (2002) de l’estació de Castellnou de Seana (SMC).

N

30% NW NE 20% 10% W 0% calmaE 1.6 %

SW SE

S Rosa dels vents

Figura 6. Velocitat mitjana del vent per cada direcció del vent (2002) de l’estació de Castellnou de Seana (SMC).

Versió 1 - 04/07 15 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

N 7 6 NW 5 NE 4 3 2 1 W 0 E

SW SE

S Velocitat mitjana del vent per a cada direcció (m/s)

2.5. Geologia i geomormologia

2.5.1. Geologia El Pla d’Urgell es troba situat a la Depressió central de la Depressió geològica de l’Ebre, formada per materials del Període Terciari (Eocè, Oligocè). Aquests materials són de l’oligocè i pertanyen a la Formació Urgell (Riba, 1968). Part d’aquests materials oligocens es troben recoberts per materials quaternaris d’origen fluvio-lacustre, la qual cosa determina una certa permeabilitat dels materials que afavoreix la formació de llacunes endorreiques. La constitució litològica dels materials oligocens és, fonamentalment, de lutites ocres i grogues, amb intercalacions de gresos feldespàtics, generalment amb geometria de paleocanals (Mata-Perelló, 1994). Els afloraments dels materials lutítics s’han explotat a diferents punts de la comarca com és el cas del Tossal (dins l’àmbit de l’espai) al terme d’Ivars d’Urgell, o a Linyola (a la Torre Soler, a 4 km al SSO de Linyola, a prop de la carretera LP-3322). En moltes ocasions, aquests materials es troben recoberts amb materials detrítics quaternaris procedents d’aports del riu Corb (Mata-Perelló, 1994). Aquestes característiques determinen que els únics indicis de mineralitzacions existents a la zona siguin fonamentalment de montmorillonita, existint també calcita, caolinita, illita i quars.

2.5.2. Geomorfologia La comarca del Pla d’Urgell es troba al centre d’una plana, on predominen les formes amb pendents molt febles i predomini per tant de les formes planeres. Més concretament, la conca de l’estany s’inscriu en una cubeta que té l’origen en una antiga llacuna endorreica. S’observa un clar contrast entre els marges de la cubeta de l’estany i els terrenys contigus. Aquest contrast ve determinat per la formació i l’existència de l’antiga llacuna. Pel que respecta a l’interior de la cubeta, l’estany pròpiament dit, el relleu és molt planer, si bé existeix un lleuger pendent cap a l’oest d’aquesta –fins al centre- i també un lleuger pendent cap a l’est –fins al centre-, de manera que antigament va donar lloc a l’estany, on justament la part més profunda es trobava aproximadament al centre, tot i que el desguàs posteriorment es va adequar al marge oest. Els relleus dels terrenys limítrofs presenten uns pendents quasi inexistents de l’ordre del 0- 5 % (amb alguns punts concrets amb uns valors majors). Els marges de la cubeta presenten uns pendents modificats en terrasses (parcel·les i ribes), a l’entorn del voltant del 15 %.

Versió 1 - 04/07 16 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

2.6. Sòls i substrats Originàriament l'estany era el centre d'una petita conca endorreica on hi apareixien fenòmens de precipitació de sals. A les contrades mediterrànies de tendència àrida o semi-àrida (com el Pla d'Urgell) la lixiviació de sals solubles i la descarbonatació és del tot incompleta o inexistent. Per això, a les fondalades d'aquestes contrades, sovint de caràcter endorreic, s'hi troben sòls salins, rics en ions solubles i en carbonat càlcic. Els sòls de la cubeta de l'estany, Herrero et al (1993), es poden classificar en 2 tipus - Sòls de la sèrie Estany franco-argil.lollimosa. Es localitzen entre el mirador de la torre de l'estany i l'extrem est de la cubeta. Són sòls poc profunds, molt imperfectament drenats, de textura fina i elements grossos. Típicament l'horitzó superficial és de textura franco-argil.lollimosa. Són sòls lleugerament salins, sense problemes de sodicitat per l'elevada quantitat de guix que tenen. Es tracta de sòls marginalment aptes per al reg. - Sòls de la sèrie Reguer franca. Es localitzen entre el miradord de la torre i cal Ribes. Són sòls molt profunds, ben drenats i de textura moderadament fina. Desenvolupats en fons de pendent molt feble (0-1%). Són sòls no salins i es caracteritzen per tenir un horitzó superficial fàcil de treballar (franc). Al voltant de la cubeta de l'estany trobem altres 7 tipus de sòls. - Sòls de la sèrie Bellvís franca. Són sòls moderadament profunds, amb drenatge lleugerament massa ràpid i de textura mitjana, amb freqüents graves de calcàries. L'horitzó superficial és de textura franca. Típicament no salins. Es localitzen pel pla de la Cometa i als voltants de l'antiga masia del Palau. - Sòls de la sèrie Bellcaire franco-arenosa. Són sòls molt profunds, ben drenats i de textura mitjana o moderadament fina. Desenvolupats en les parts més baixes amb molt poc pendent (0-1%). Són sòls no afectats per la salinitat. La textura de l'horitzó superficial és franco-arenosa i són fàcils de treballar. Es localitzen a la banda nord de la cubeta de l'Estany i, des de l'extrem est d'aquest fins l'antic molí del Xela o de l'Estany. - Sòls de la sèrie Xeana franca. Són sòls soms, de drenatge lleugerament massa ràpid i textura mitjana amb freqüents graves de calcària. Ocupen posicions amb pendent molt suau (0-2%). Són sòls no salins. L'horitzó superficial és de textura franca. Es localitzen a les immediacions del poble d'Ivars, al Tossalet adjacent a la granja del Panxeta, als voltants del nucli de masies de cal Rosafa, cal Cataró i la granja del Feló i a les zones més elevades de la cubeta sud de l'Estany. - Sòls de la sèrie Gomes franca, 10-20 % de pendent. Són sòls moderadament profunds, ben drenats i de textura mitjana, desenvolupats en vessants de pendents molt forts (10-20 %). Són no salins o molt lleugerament salins. Es localitzen bàsicament a banda i banda dels sòls de la cubeta de l'Estany i a les parts baixes del Tossalet. - Sòls de la sèrie Golmés franca, 5-10 % de pendent. Són sòls moderadament profunds, ben drenats i de textura mitjana, desenvolupats en pendents del 5-10 %. Són sòls no salins o molt lleugerament salins i es localitzen per l'extrem oest de l'àmbit del Pla especial. - Sòls de la sèrie Comelles franca. Són sòls molt profunds, ben drenats i de textura mitjana, desenvolupats als fons i peus de vessant amb pendents suaus (0-5 %). Són sòls típicament no salins o molt lleugerament salins. Es localitzen per l'extrem sud de l'àmbit del Pla. - Sòls de la sèrie Sarsènit franca. Són sòls soms, de drenatge ràpid i de textura mitjana. Desenvolupats en els materials grossos aportats pels rius Corb i d'Ondara. Ocupen posicions de pendent feble (1-5 %) i són no salins.

Versió 1 - 04/07 17 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

2.7. Hidrogeologia

2.7.1 Aigües subterrànies La zona de l’estany es troba dins el con del riu Ondara4, i es caracteritza per una geologia on els sediments de l’Oligocè (argiles i gresos), es troben recoberts en gran part per materials del Quaternari (graves calcàries que procedeixen de la formació de Tàrrega), i que foren arrossegats per aquest riu. Aquests sediments quaternaris presenten una elevada permeabilitat i constitueixen bons aqüífers, essent però molt superficials degut al poc gruix d’aquestes capes, de 3 a 12 m. A la figura 7 s’observa com el flux d’aigües subterrànies segueix la direcció de sudest a nordoest tant al voltant de l’estany com a nivell regional. De manera el fluxe discorre paral·lel a la topografia del terreny (Armengol, 2004), i a més o menys fondària depenent de les aportacions i sortides que es donen al llarg de l’any. Justament, les aportacions en aquesta zona es deuen principalment al sistema de reg per inundació de la zona que varien al llarg de l’any en funció de l’època. Figura 7. Hidrogeologia i direcció general del flux. Fletxes en vermell representen la direcció del flux d’aigua subterrània, (Armengol, 2004). Direcció general flux SE a NO

Estany

Medis impermeables

Medis permeables (aqüífer)

8

A les proximitats de l’Estany d’Ivars apareixen sediments lutítics oligens, els quals es consideren relacionats hidràulicament amb el con quaternari, encara que amb una permeabilitat menor que l’assignada a aquest con. Part de l’aqüifer a les proximitats de l’estany passa a materials més impermeables, en bona part la zona pròpiament del fons de la cubeta. Aquest fet suposa que augmenti la dificultat de sortida de l’aigua. D’altra banda, part de les aportacions d’aquest aqüífer són drenades per la xarxa de desguassos de les conques que hi ha a l’entorn de l’estany (Corb 8 a lnord i Corb 10-4 i 10 al sud).

2.7.2. Aigües superficials 2.7.2.1 Context hidrogràfic i hidrològic

4 Riu (2000). Versió 1 - 04/07 18 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

L’estany pertany hidrogràficament a la conca del Segre, més encara fruit de l’arribada de les aigües del canal d’Urgell arran de la seva construcció el 1861. El conjunt de la comarca rep les aportacions de les sèquies principals d’aquest canal, en el cas de l’estany la sèquia segona. Una vegada regats els camps, l’aigua drenant juntament amb els sobrants de reg es canalitzen a través d’una xarxa de desguassos, anomenats numéricament corb-1, corb-2, ... perquè finalment desugassen al riu Corb, afluent del Segre. A més, les aigües dels desguassos s’aprofiten també per al reg, de manera que a l’aiguabarreig del Corb i el Segre aquest primer pràcticament no aporta cabal. Quan a desguassos existents a l’entorn de l’estany trobaríem: - Corb 8, circula per la conca del nord de l’estany, en un tram n’és el propi límit. Recull les aigües provinents del sector d’Ivars5. - Corb 10-1, correspon pròpiament al que circula pel centre de l’estany. També havia estat una entrada d’aigua de l’antic estany. Té l’origen proper al molí de l’estany, tot i que rep principalment les aigües a través de la xarxa de regs del mateix Corb 8 a l’entorn del pantà al nord del molí de l’estany. Recull les aigües sobrants del reg de les finques situades a la part superior de la conca de l’estany. Quan arriba a l’alçada del mateix estany es separa en dues canonades (construïdes arran de la recuperació de l’estany) de manera que circula perimetralment, al nord i al sud, de l’estany recollint les aigües sobrants i drentatges de les finques superiors, i abocant més enllà de l’estany al mateix corb 10-1. La zona on aboca correspon al punt d’inici de la “mina” (desguàs entre ca l’Aragonès i cal Ribes) que es va construir per dessecar l’estany a mitjans del segle passat. - Corb 10, circula al sud de l’estany, a través de l’anomenada Vallmajor, que recull les aigües de la zona de Castellnou i Bellpuig. Aquest desguàs passa pel costat mateix de ca l’Aragonès. L’antic estany rebia una aportació important d’aigües d’aquest desguàs, i a la vegada era la sortida natural del mateix estany, quan arribava a la cota superior. L’estany, arran de les obres de recuperació, pròpiament rep les aigües procedents de la sèquia segona del Canal, a través principalment de la canonada (d’uns 2 km) que es va construir els anys cinquanta per aportar l’aigua de reg a les terres de l’estany dessecat. Aquesta entrada rep el nom de “boquera de l’estany”6 i apareix a la cubeta de l’estany a l’alçada de la masia del Sant, d’on es condueix a través de la xarxa de regs fins a la zona del canyissar de depuració, on l’entrada (repartidor) s’anomena “peixera”. Les aportacions d’aigua estan directament relacionades amb el calandari de tanques i obertures del canal, així com les disponibilitats d’aigua pel conjunt de la zona regable7. Tanmateix, aproximadament es pot estimar que al llarg de l’any es disposen d’una mitjana de 120 dies d’aigua i un cabal d’entrada de 70 litres/segon. D’altra banda, l’estany també pot rebre una entrada directa d’aigua del canal a través de la canonada que circula per la part superior de la conca, en la seva vessant sud. Aquesta aigua prové de l’embassament regulador, anomenat de la plana, situat al sud oest d’Ivars. Pròpiament, aquesta entrada només es pot utilitzar ocasionalment i sempre que els regants no l’estigui utilitzant. La seva entrada a l’estany se situa a l’extrem sudoest de l’estany i pot aportar un cabal de 100 litres/segon. Fruit de la parcel·lació i la transformació en reg de bona part de la zona agrícola de l’espai es dóna una extensísima xarxa de regadiu (canonades) i drenatges per aportar

5 Com a treballs previs per la recuperació de l’estany es va ampliar la secció d’aquesta canonada, majoritàriament ja era soterrada, fins a 120 cm, per tal d’absorvir les aigües que tradicionalment es derivaven cap a l’interior de la conca de l’estany a través del Corb 10-1, atès que la seva qualitat és baixa. 6 Aquesta boquera (també anomenada “mòdul”) aporta únicament l’aigua corresponent a la concessió per a reg que tenen les terres del fons de l’estany (totes elles gestionades pel Consorci) 7 La gestió de les disponibilitats es realitza a través de la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell. Versió 1 - 04/07 19 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana i drenar l’aigua a cada finca. A l’entorn de l’estany totes les aigües sobrants de reg que per cota acabarien entrant a l’estany són recollides i canalitzades per una canonada perimetral (que abans es feia referència) construïda arran de les obres de recuperació. L’objectiu és evitar que aigües potencialment carregades de nutrients que han lixiviat les finques agrícoles entrin a l’estany. 2.7.2.2 Balanç hídric de l’estany Segons les dades del Projecte (Costa, T. 2003), les obres per la recuperació i les medicions efectuades, l’estany presenta les següents dades morfomètriques: Taula 7. Morfometria de l’estany Superfície màxima de la làmina d’aigua 126 Ha Cota màxima d’inundació (s.n.m) 233,25 Volum màxim (aprox) 2,4 Hm3 Perimetre màxim 5375 m Profunditat màxima 4,4 m Profunditat mitja 1,9 m Longitud màxima 2.193 m Amplada màxima 803 m La hidrologia és un paràmetre fonamental en l’estructura i funcionament de l’ecosistema a través dels processos següents: - Controla la composició de la comunitat vegetal i, conseqüentment, de la comunitat animal. Particularment la freqüència, estacionalitat i profunditat d’inundació a les franges litorals. - Controla directament la productivitat ja que controla el ciclat de nutrients i la seva assimilibilitat. No només a partir dels nutrients que entren i surten amb els cabals d’entrada i sortida; els processos d’inundació-dessecació de les zones litorals (ocasionats per les variacions del nivell d’inundació) tenen una gran importància. L’oxidació de matèria orgànica o l’extracció de nitrogen de l’aigua via atmosfèrica (per denitrificació) són alguns dels processos que tenen lloc als cicles d’inundació-dessecació de les franges litorals. La hidrologia governa els factors abiòtics el quals controlen o tenen una gran influència sobre els factors biòtics els quals interactuen per donar forma i funció als complexos de sistemes naturals que són les zones humides.Per aquestes raons resulta tan interessant poder regular el nivell d’inundació d’una zona humida per tal de poder així gestionar amb més facilitat l’ecosistema (Costa, T. 2003). El balanç hídric de l’estany, per tal de mantenir el nivell de l’aigua, es pot simplicar considerant que les entrades han de ser igual a les sortides. Considerant que el sistema estany es troba regulat, les entrades vénen determinades per l’aportació del canal a través de la xarxa de regs més les aigües d’aportació subterrània. Les sortides, si es mantenen les comportes tancades, principalment seran per evaporació i per infiltració en el terreny. Com que les pèrdues pel freàtic i les aportacions subterrànies són pràcticament nul·les es pot establir que les aportacions d’aigua del canal i les precipitacions han de compensar les pèrdues per evaporació. El balanç precipitació- evaporació, segons el projecte de recuperació (Costa, T. 2003), determina que el cabal que caldria aportar del canal d’Urgell per mantenir el nivell de l’aigua serien, per terme mig, 820.000. m3 cada any.

2.7.2.3 Qualitat de l’aigua Obviament la qualitat de l’aigua és un factor molt important que determina la composició biològica de l’estany. La qualitat de l’aigua d’entrada correspon a la que subministra el canal d’Urgell, a través de la Segona Sèquia a l’alçada d’Ivars. D’altra banda, l’evolució de la qualitat de l’aigua dins l’estany depén principalment del temps de residència de l’aigua (superior a l’any), del funcionament del canyissar de depuració, de la descomposició inicial de la matèria orgànica conseqüencia de la

Versió 1 - 04/07 20 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana inundació i del grau de mobilització dels nutrients acumulats a les terres de l’estany durant la cinquantena d’anys que es van conrear. Les concentracions mitjanes de fòsfor total a l’entrada es troben entre 0,1 i 0,2 mg/l8, mentre que les de nitrògen: pel que fa a l’amoni és de 0,4 mg/l i els nitrats és de 0,33 meq/l. Els paràmetres fisico-químics de l’aigua juntament amb les comunitats limnètiques presents a l’estany, en el moment de redacció i aprovació d’aquest pla tenen per tant un caràcter de temporal susceptibles d’evolucionar en el temps. En efecte, les dades fins ara recollides (Casas, R i Palau. A, 2006) corresponen als resultats de les campanyes realitzades durant el 2005-2006. A principis del 2007 encara falta augmentar la columna d’aigua 1,5 m. Tot i això, ja s’apunten unes tendències que denoten que l’estany es troba en un estat limnològic d’eutròfia.

Figura 8. Evolució dels valors mitjans, màxims i mínims, dels fosfats i el fòsfor total al llarg de les campanyes realitzades (Casas, R i Palau, A, 2006) 0.3 min 0.25 max mitjana 0.2

0.15 mg/l 0.1

0.05 Fòsfor total p 0.30 min 0.25 max mitjana 0.2

0.15 mg/l Fosfats Fosfats 0.1

0.05

0 31/08/2005 27/09/2005 01/11/2005 14/12/2005 09/02/2006 02/03/2006 21/04/2006 06/05/2006 17/06/2006 29/07/2006 07/10/2006 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C9 C10 C13 C15 C18

Figura 9. Evolució dels valors mitjans, màxims i mínims, del nitrogen total, amoni i nitrats al llarg de les campanyes realitzades (Casas, R i Palau, A, 2006).

8 Anàlisis mensuals efectuats pel Consorci entre els anys 2002 i 2005. Versió 1 - 04/07 21 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

g 10 min max 8 mitjana

6

mg/l 4

Nitrogen total 2

0 0.8 5 5 5 5 6 6 6 6 6 6 min max 0.6 mitjana

4 0.4 mg/l NH

0.2

0 8.0 min max 6.0 mitjana

3 4.0 mg/l NO 2.0

0.0 31/08/2005 27/09/2005 01/11/2005 14/12/2005 09/02/2006 02/03/2006 21/04/2006 06/05/2006 17/06/2006 07/10/2006 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C9 C10 C13 C18

Pel que fa a la clorofil·la “a” ja en els primers mesos d'emplenat, va presentar valors de concentració ben alts, al voltant dels 20 µg/l. Aquests valors es van mantenir fins a finals de març de 2006 (campanya 8) a partir de la qual i fins a mitjans de juny; és a dir durant tota la primavera, es va mantenir en l’interval de valors de concentració més baixos del cicle anual estudiat (< 10 µg/l). A partir del juny de 2006 (campanya 14) la concentració de clorofil·la va començar a augmentar fins assolir uns valors extraordinàriament alts, en torn als 60 µg/l. Si es te en compte que a partir dels 5 µg/l ja es pot parlar d’eutrofia incipient (Margalef, 1983) que uns 9-10 µg/l ja és considera una situació d’eutrofia, i a partir de 30-35 µg/l d’hipereutrofia (Ryding & Rast, 1994) queda clar que en les primeres campanyes i sobre tot les darreres, l’estany ha tingut una alta producció algal. (Casas, R i Palau, A, 2006). Figura 10. Evolució dels valors mitjans, màxims i mínims, de la clorofil·la “a” al llarg de les 18 campanyes realitzades (Casas, R i Palau, A, 2006).

Clorofil.la "a" 120 min 100 max mitjana 80

60 ug/l 40

20

0 18/08/2005 31/08/2005 27/09/2005 01/11/2005 14/12/2005 09/02/2006 02/03/2006 23/03/2006 21/04/2006 06/05/2006 27/05/2006 05/06/2006 17/06/2006 09/07/2006 29/07/2006 25/08/2006 16/09/2006 07/10/2006 C1 C2 C3 C4 C5 C6 C7 C8 C9 C10 C11 C12 C13 C14 C15 C16 C17 C18

Versió 1 - 04/07 22 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

En resum, les dades indiquen que l’eutròfia sembla garantida a l’estany d’acord amb els indicadors trobats tant de fòsfor total com de clorofil·la “a”. Si be són un indici clar d’hipereutrofia, no és pas il·lògic en el procés de maduració inicial d’una zona humida quasi endorreica en un entorn agrícola. Cal recordar que l’antic estany ja tenia un cert nivell d’eutròfia. D’altra banda, existeixen mecanismes per mirar de controlar aquest estat eutròfic i mantenir-ho en un llindar mesotròfic – eutròfic, i no hipereutròfic. En efecte, existeixien opcions de gestió que caldrà valorar en posteriors apartats: recirculació d’aigua, gestió del canyissar de depuració, regulació dels nivells d’inundació, etc.

Versió 1 - 04/07 23 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Característiques ecològiques i biològiques

2.8. Ecosistemes, vegetació i processos ecològics El conjunt de l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana es troba caracteritzat per un entorn d’ús i aprofitament agrícola molt important, amb conreus de regadiu que històricament han anat reduint les zones amb vegetació natural a la mínima expressió. Resultat dels treballs de recuperació de l’estany i el posterior inici d’emplenat han conduït l’espai a una situació quan a espècies vegetals i comunitats presents que es troba encara lluny de l’estat en què es trobava l’antic estany, i si és possible millorar-lo. D’altra banda, és lògic aquesta diferència quan a la situació vegetal actual i la que correspondria a la vegetació potencial tinguent en compte la situació de partida i el relatiu poc temps transcorregut. Del monitoratge i seguiment de l’evolució de la vegetació que ve efectuant el Departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria de la UdL, es conclou que a finals del 2006 (Pedrol, J., Conesa, J. A. & Rifà, P., 2007), pel que fa a l’àmbit propietat o gestionat directament pel Consorci (175 Ha) s’hi poden destacar les següents formacions vegetals: La làmina d’aigua ocupa 95 ha, per bé que no han estat quantificats els poblaments de macròfits ni tampoc els corresponents a les plantes surants, degut a l’escassa superfície que ocupen. Tanmateix, l’equip de botànics de la UdL que ve realitzant el seguiment, en una primera fase (any 2006) van efectuar una plantació de set espècies d’hidròfits procedents de localitats properes de la plana de Lleida. Dues són hidròfits flotants (Lemna minor, L. gibba), mentre que les cinc restants són hidròfits radicants submergits/semisubmergits (Potamogeton pectinatus, P. densus, Myriophyllum spicatum, Zannichellia palustris i Ceratophyllum demersum). Resta encara pendent per completar la incorporació d’exemplars de Potamogeton crispus, Ranunculus aquatilis, Chara fragilis i Ch. Intermedia i durant el 2007 s’efectuarà la valoració dels resultats obtinguts. Herbassars nitròfils i ruderals, amb quasi 30 ha en aquests herbassars predominen: Kochia scoparia, Conyza sumatrensis, C. canadensis, C. bonariensis, Silybum marianum i Abutilon theophrasti. Una part d’aquests quedaran inundats quan l’estany arribi a la cota màxima, mentre que algunes de les finques on es troben aquest herbassars (unes 5 ha) han estat objecte de plantació (any 2006). Les espècies que s’hi han plantat són de tipus arbori i arbustiu, en algun cas amb espècies de bosc de ribera –en terreny més proper a l’aigua o al freàtic, Populus alba, Populus nigra, Fraxinus angustifolius, Alnus glutinosa, Salix alba, etc-, mentre que en altres casos amb espècies pròpies de la comunitat de màquia de garric i arçot (Quercurs ilex rotundifolia, Quercus coccifera, Rhamus alaternus, Genista scorpius, etc.). Durant el 2007 i posteriors caldrà valorar-ne el resultat i si perden el caràcter d’herbassar nitròfil i ruderal Poblacions d’helòfits, amb unes 21 ha, constituïts tant pel canyís (Phragmites australis) com per la bova (Typha dominguensis), encara que unes 10 ha d’aquesta unitat corresponen a la població de canyís de depuració situada a l’extrem oriental de l’estany. Conreus abandonats, amb unes 20 ha, correspon a parcel·les a l’entorn immediat de l’estany i gestionades pel Consorci. Altres unitats de vegetació cartografiades (Pedrol, J., Conesa, J. A. & Rifà, P., 2007), no arriben a la mitja hectàrea, i corresponen a formacions situades als relleus suaus que delimiten la cubeta: l’herbassar de fenàs (Brachypodium phoenicoides), el gramenet d’espart bord (Lygeum spartum) i sanadella de flor petita (Stipa parviflora), la vegetació nitrohalòfila (formada principalment per matollars de siscall i botja pudent) i els poblaments de botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum). La vegetació halòfila, representada per poblaments de salat (Suaeda vera), ensopegueres (Limonium hibericum), franquènia (Frankenia pulverulenta) i altres halòfits anuals,

Versió 1 - 04/07 24 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana apareix representada tan sols en uns vessants orientats al sud i al nord-oest de l’estany, on ocupa actualment 0,30 ha. Altres unitats de vegetació, no representables a l’escala del mapa, però que han estat cartografiades són els herbassars de gram d’aigua (Paspalum distichum) i les bardisses fragmentàries. La resta de la superfície de l’espai correspon majoritàriament a conreus de regadiu: alfals, panís, blat i alguns fruiters (pomeres i pereres). Amb tot en alguns dels marges més importants es dóna la presència de reductes de formaciona halòfiles i també vegetació nitrohalòfila.

2.9. Flora Ara per ara no existeix cap inventari detallat de les espècies presents a l’espai. Tanmateix es poden llistar les següents espècies típiques i atípiques presents a l’espai

Taula 8. Llistat d’algunes de les espècies característiques i singulars presents a l’espai Plantes d’aigua (hidròfits) Llentia d’aigua Lemna minor, L. Gibba * Potamogeton pectinatus * Potamogeton densus * Myriophyllum spicatum * Zannichellia palustris * Ceratophyllum demersum *

Plantes de ribera Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia* Salze Salix alba * Vern Alnus glutinosa * Xop Populus nigra nigra * Àlber Populus alba * Xop híbrid ** Populus x canadensis * Om Ulmus minor * Saüc Sambucus nigra * Tamariu Tamarix sp * Vimetera Salix fragilis * Gatell Salix atrocinerea * Demai** Salix babylonica * Corner Cornus sanguinea *

Plantes de zones humides Canyís Phragmites australi s Bova Typha sp Jonc boval Scirpus holoschoenus Canya ** Arundo donax Lliri d’aigua Iris pesudacorus

Màquia de garric i arçot Alzina carrasca Quercus ilex ssp rotundifolia* Garric Quercus coccifera * Arçot Rhamnus lycioides * Aladern Rhamnus alaternus * Argelaga Genista scorpius * Romer Rosmarinus officinalis * Càdec Juniperus oxcycedrus *

Altres plantes de Oliver Olea europaea comunitats de marges de Ametller Prunus dulcis conreus, halòfiles, Arç blanc Crataegus monogyna nitrohalòfiles, fenassars, Esbarzer Rubus ulmiflorus ruderals, etc. Salat Suaeda vera Ensopegueres Limonium hibericum Fenàs Brachypodium phoenicoides

Versió 1 - 04/07 25 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Espart bord Lygeum spartum Sanadella de flor petita Stipa parviflora Siscall Salsola vermiculata Botja pudent Artemisa herba-alba Botja d’escombres Dorycnium pentaphyllum Franquènia Frankenia pulverulenta Gram d’aigua Paspalum distichum Mirambell Kochia scoparia Conyza sumatrensis C. canadensis C. bonariensis Silybum marianum Abutilon theophrasti

( * ) Espècie que ha estat plantada o introduïda –tot i que resta pendent efectuar una valoració final de l’èxit i l’estat en què es troba- . En algun cas l’espècie ja era present a l’espai abans dels treballs de recuperació. (**) Espècie al·lòctona.

2.10. Fauna

El poblament faunístic del conjunt de l’espai es troba en procés de transformació arran de la recuperació de l’estany. Destaca el grup dels ocells pel fet que disposa d’una capacitat més ràpida de colonització de nous ambients, a banda de què les zones humides es caracteritzen per acollir una important diversitat d’espècies aquàtiques. D’altra banda, progressivament la resta de grups, a mesura que millorin les condicions dels hàbitats de l’entorn és previsible que puguin colonitzar l’espai. Bona part d’aquestes espècies són les característiques d’ambients agrícoles i zones obertes, en consonància amb el que predomina al conjunt de la comarca. En conjunt l’espai té com a valors més ferms la diversitat faunística especialment pel que fa a ocells, principalment lligats als ambients humits, però també la possibilitat de potenciar la diversitat d’altres espècies. En efecte, l’entorn agrícola intensiu si bé a comportat la desaparició de zones amb vegetació natural, una gestió adequada dels hàbitats al voltant de l’estany i un control de l’influència humana, han de permetre augmentar la diversitat faunística o millorar les poblacions actuals, molt sovint en situacions força precàries.

2.10.1. Invertebrats

Es desconeixen els invertebrats de la zona. Convindria realitzar un estudi d’aquest grup biològic, especialment pel que fa a l’evolució de les espècies i poblament de mosquits. Tanmateix, sí que es disposa d’un estudi en relació als odonats detectats durant l’any 2006 a l’estany (Escola, J et al, 2006). En efecte, s’hi van compatbilitzar un total de 15 espècies d’odonats (9 anisòpters i 6 zigòpters).

Taula 9. Odonats detectats a l’estany durant el 2006 Sympecma fusca Ishnura graellsii Ishnura pumillio Enallagma cyatygerum Erytroma viridulum Erytroma lindenii Anax imperator Anax parthenope Anax ephippiger Aeshna mixta Orhetrum cancellatum

Versió 1 - 04/07 26 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Orthetrum brunneum Sympetrum fonscolombii Sympetrum striolatum Crocothemis erythraea Font: Escola, J. Et al (2006) Una referència especial cal fer-la a la presència també de cranc de riu america (Procambrus clarki). En efecte, aquesta espècie que tradicionalment ha vingut fent fora el cranc autòcton (Austropotamobius pallipes) es trobava ja a la conca de l’estany en el desguàs central abans de la inundació.

2.10.2. Peixos L’antic estany era prou conegut per la presència abundant de peixos. Especialment era destacable l’abundància d’anguila (Anguilla anguilla) que es pescava en quantitats molt elevades, sobretot al costat de ca l’Aragonès per on desguassava l’estany. A banda, es té constància que hi havia barb comú (Barbus graellsii), tenca (Tinca tinca) i “pelaia”. Pel que fa a aquest darrer, en realitat el seu nom correspon a un peix marí, i que amb tota probabilitat a l’estany corresponia a la madrilla (Chondrostoma miegii). L’actual estany parteix d’una realitat molt diferent pel fet de què ara per ara únicament es possible l’entrada de peixos sigui a partir de la xarxa de regs procedents del canal d’Urgell o per introducció. La sortida de l’estany està regulada per un sistema de comportes que impedeix la connexió amb els desguassos aigües avall i per tant amb el rius Corb i Segre. Concretament, l’entrada principal de l’estany (boquera de l’estany) procedent de la Sèquia segona del canal d’Urgell és una canonada directa, de 50 cm de diàmetre i a pressió en determinats punts, de poc més de 2 km. D’altra banda, també existeix una canonada complementària i que puntualment es pot utilitzar que prové també de la Sèquia segona del canal d’Urgell, però que en el seu transecte hi trobem el “pantà de la plana”. Cal tenir en compte que en aquest pantà la Societat de Pescadors d’Ivars hi porta terme activitats de pesca esportiva, realitzant alliberaments d’espècies com la truita d’arc iris (Oncorhynchus mikiis) i l’alburn (Alburnus alburnus). Pel que fa al canal d’Urgell i les seves sèquies, bàsicament trobem la presència d’especies al·lòctones, amb una abundància relativament molt important de la carpa (Cyprinius carpio), però també alburn (Alburnus alburnus), gobi (Gobio gobio), lluci (Esox lucius), perca americana o black bass (Micropterus salmoides), sandra o luci- perca (Sander lucioperca), peix sol (Lepomis gibosus), etc. De les propeccions realitzades fins al moment s’ha constatat que l’entrada de peix a través de la boquera de l’estany que condueix al canyissar de depuració ha estat mínima o zero. Únicament s’ha trobat algun exemplar mort de barb comú (Barbus graellsii) i un exemplar de gobi (Gobio gobio). D’altra banda, per l’entrada 3 l’aigua procedent del mòdul d’Ivars (pantà de la plana), que entra a l’estany per l’extrem SO, s’han tobat alguns exemplars de barb comú, bagra, truita i alburn. Tot i això, a l’estany s’ha detectat ja la presència prou abundant de carpa9, en algun cas de dimensions importants conseqüencia amb tota probabilitat d’algun alliberament i introducció. Aquests alliberaments, lògicament al marge de la legalitat, han estat a més acompanyats per l’encontre en més d’una ocasió d’alguna persona pescant al mateix estany, malgrat les indicacions de restricció. La carpa (Cyprinius carpio) és una espècie al·lòctona, amb molta capacitat reproductiva i gran consumidora de macròfits aquàtics, especialment els radicants. Per aquest motiu provoca una imprtant terbolesa a l’aigua que en conseqüència dificulta el creixement de macròfits, i en conjunt un augment de l’eutròfia i disminució de la diversitat biològica.

9 Manquen estudis específics quan a estatus de la població, densitats, etc. Versió 1 - 04/07 27 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Taula 10. Espècies de peixos detectats a l’estany. Nom comú Nom científic Observacions Carpa Cyprinius carpio Bàsicament introduïda. Presència en quantitats relativament elevades per observacions directes. Truita arc iris Oncorhynchus mikiis Detectada a l’entrada 3 (SO) procedent d’alliberaments al pantà de la plana. Alburn Alburnus alburnus Detectat a l’entrada 3 (SO) procedent d’alliberaments al pantà de la plana. Gobi Gobio gobio Detectat d’un exemplar a l’entrada 1 (boquera de l’estany) Gambúsia Gambusia affinis Detectada a la sèquia d’entrada al canyissar de depuració Font: Casals, F, Egrell i pròpia. D’altra banda, atès les característiques de l’estany es relacionen les següents espècies autòctones que potencialment li corresponen a l’espai: Taula 11. Espècies de peix autòctones potencials a l’estany Nom comú Nom científic Barb comú Barbus graellsii Madrilla Chondrostoma miegii Bagra Squalius cephallus Bavosa de riu Salaria fluviatilis Llopet de riu Cobitis paludicola Anguila Anguilla anguilla

2.10.3. Amfibis Les dades disponibles per aquest grup corresponen tant a estudis realitzats previ a la inundació com els posteriors seguiments. Pel que fa als estudis realitzats per EGRELL inclouen quinze quadrícules d’1x1 km que afecten l’àmbit de l’espai. Ara per ara no s’han detectat espècies noves arran de la inundació, degut a la limitades capacitats d’aquestes espècies per colonitzar ràpidament nous espais. Taula 12. Espècies d’amfibis detectades al conjunt de l’espai Nom comú Nom científic n % Categoria de Conservació (UICN) Granota verda Rana perezi 9 60 Preocupació menor Tòtil Alytes obstetricans 6 40 Quasi amenaçada Gripau corredor Bufo calamita 2 13,3 Preocupació menor Gripau comú Bufo bufo 1 6,6 Preocupació menor? Gripau d’esperons Pelobates cultripes 1 6,6 Preocupació menor? Espècies d’amfibis identificats a l’àrea d’estudi. “n” indica el nombre total de quadrícules de 1x1 km on han estat localitzada cada espècie, i “%” el percentatge respecte al total. Categoria de conservació segons els criteris internacionals de la UICN. Font: EGRELL i pròpia. La metodologia de mostratge utilitzada per aquestes espècies no inclou comptatges o censos exhaustius, i per tant amb aquestes dades no podem establir magnituds poblacionals, peró sí gradacions d’abundància. És a dir, tot i que la “n” de la taula x indica el nombre total de quadrícules on han estat localitzades, d’un total de 15, i per tant, aquest paràmetre s’ha d’interpretar com un indicatiu de la extensió de la seva distribució a nivell d’àrea d’estudi, sembla clar que les espècies millor distribuïdes haurien de ser també les més abundants.

Versió 1 - 04/07 28 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Malgrat que al llarg d’aquests estudis10 no s’han detectat variacions en la llista d’espècies presents, sí que s’ha pogut constatar alguns canvis en l’abundància d’aquestes. Així, si bé durant els primers mesos de l’entrada d’aigua al llit de l’estany es va fer evident un increment important dels amfibis, especialment de granota verda, que aprofitava els marges de l’aigua per reproduïr-se, durant el segon any d’inundació s’ha produït una regressió molt important d’aquesta espècie a l’entorn de l’estany. Possiblement la davallada sigui deguda a un increment dels seus depredadors, especialment carpes (pràcticament absents el primer any, i ja molt abundants al segon), que ataquen a postes i larves, i també ocells, ardèides principalment (EGRELL, 2006).

2.10.4. Rèptils Pel que fa aquest grup també es diposen d’estudis realitzats abans i després de la inundació. Degut també a la dificultat de colonització ràpida de nous ambients tampoc no s’ha detectat augment del número d’espècies ni de les seves poblacions. Taula 13. Espècies de rèptils detectades al conjunt de l’espai Nom comú Nom científic n % Categoria de Conservació (UICN) Tortuga de Florida Trachemys scripta scscripta 1 6,6 Introduïda Sargantana ibèrica Podarcis hispanica 2 13,3 Preocupació menor Serp blanca Rhinechis scalaris 1 6,6 Preocupació menor Serp verda Malpolon monspessulanus 1 6,6 Preocupació menor

Espècies d’amfibis identificats a l’àrea d’estudi. “n” indica el nombre total de quadrícules de 1x1 km on han estat localitzada cada espècie, i “%” el percentatge respecte al total. Categoria de conservació segons els criteris internacionals de la UICN. Font: EGRELL.

En aquest cas també, a falta de les valoracions de nous estudis9 que s’estan efectuant, es detecta que per la metodologia d’aquests treballs inicials la presència d’espècies és discontinua. Tot i això, probablement és atribuïble a la maca de prospeccions realitzades si bé és cert que un augment, millora i consolidació dels hàbitats disponibles ha de permetre augmentar les poblacions presents. Especialment, la recuperació de vegetació natural a l’entorn de l’estany com el bosc de ribera, la màquia, els erms i els prats secs. Com a espècies potencials per a l’espai, que fins ara no s’han detectat hi hauria la tortuga de rierol (Mauremys leprosa) i la tortuga d’estany (Emys orbicularis), tot i que no es previsible que arribin a l’estany de forma natural. D’altra banda, és preocupant el fet de la presència d’una espècie al·lòctona com la tortuga de florida (Trachemys scripta scscripta), considerada invasora i que afecta altres espècies autòctones. Aquesta tortuga ha estat localitzada a la Bassa de l’Estany (al costat NO, a prop de ca l’Aragonès).

2.10.5. Ocells Aquest grup faunístic és el que sempre s’havia cregut que es veuria més afavorit per la recuperació de l’estany, donada la seva capacitat de colonitzar nous espais. En aquest sentit, els resultats inicials han superat les expectatives, tal i com ho mostren els estudis i seguiments realitzats, especialment a través de l’entitat EGREL i els seus membres. D’aquesta manera, EGRELL va efectuar ja el seguiment al llarg dels gairebé dos any abans de la inundació (2003-2004) i va continuar aquest seguiment des del primer moment d’inici i avanç de la inundació (2005-2006).

10 En el moment de redacció d’aquest pla s’està a l’espera de disposar dels resultats sobre el seguiment que venen realitzant diferents especialistes i el propi departament de biologia animal de la UdL.

Versió 1 - 04/07 29 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

En efecte, es pot considerar que la situació de partida per aquest pla, quan a estatus d’aquest grup, és la derivada dels resultats d’aquest procés inicial d’inundació. Tanmateix, cal tenir en compte les característiques singulars que es van donar durant els primers moments d’inundació: poca profunditat d’aigua, que va permetre la presència de molts limícoles i també un estat eutròfic poc avançat. En conjunt, es va traduir amb la presència d’una important diversitat d’espècies i fins i tot d’algunes de molt interessants. Les conclusions dels treballs efectuats per EGRELL, quan al grup dels ocells són: - Els primers resultats indiquen un creixement espectacular del nombre d’espècies presents al sector de l’estany (vegeu la taula 14). Així s’ha passat de les 112 espècies detectades en l’estudi previ al procés de recuperació de l’estany d’Ivars (Egrell 2004) a les 184 observades des que es va començar a embassar l’abril de 2005. Aquest fet indica que hi ha hagut un increment del 59 % pel que fa a les espècies presents a la zona. En el cas de les espècies reproductores s’ha passat de les 49 espècies de reproducció probable o segura més 2 de reproducció possible d’abans la inundació a les 62 de reproducció segura i 9 de reproducció possible un cop iniciat l’embassament. Això suposa un increment del 39 % pel que fa a les espècies reproductores de la zona en tan sols dues estacions de cria, una primera (la del 2005) amb encara molt poca aigua, i la segona (la del 2006) ja amb una làmina important. - L’impacte de l’estany encara és fa més evident si comparem només les espècies aquàtiques. Així, tot i que a la zona ja nidificaven algunes espècies aquàtiques per l’existència de la bassa de ca l’Aragonés (algunes fins i tot de prou interès com és el cas de l’arpella o l’agró roig), el creixement d’aquest grup ha estat espectacular arrel de la inundació. Així s’ha passat de les 24 espècies aquàtiques detectades al període previ a la inundació (que suposaven el 13 % del total) a les 81 espècies lligades als ambients aquàtics del 2005 (que suposen un notable 44 % del total). Aquest fet indica que les espècies aquàtiques en aquest any i mig que fa que s’ha iniciat la inundació de l’estany pràcticament s’han multiplicat per 3,5, amb un increment net del 238 %. Aquest increment ha afectat tant a les espècies reproductores com a les que només estan presents en migració o com a hivernants. - Si valorem el nombre absolut de parelles o exemplars de les espècies aquàtiques, fins i tot de les espècies que ja eren presents anteriorment a la zona, el creixement encara és més espectacular. Així s’ha passat de les 1-2 parelles de fotja que alguns anys semblaven haver criat a la bassa de cal Aragonés a les més de 100 parelles del 2005 o d’uns pocs collverds hivernals (ocasionalment fins algunes desenes) als més de 1.300 exemplars de la tardor de 2006. - L’increment del nombre potencial de preses com els ànecs, fotges i gavines també ha portat associat l’aparició a l’estany de grans rapinyaires anteriorment de presencia molt irregular. Aquest és el cas de joves dispersius d’astor (Accipiter gentilis) i falcó pelegrí (Falco peregrinus) que aquest darrer any s’han observat regularment, o de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), de la qual no existia pràcticament cap observació al Pla d’Urgell. - Altres efectes que ha tingut el naturalitzar les zones properes a l’estany ha estat l’afavorir espècies en una situació desfavorable a la zona com és el cas de la perdiu roja (Alectoris rufa), de la qual han criat un mínim de dues parelles a les zones ermes perillagunars.

Versió 1 - 04/07 30 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Taula 14. Estatus de les espècies presents a l’estany d’Ivars i Vila-sana el període 2003- 2006 segregat en el bienni 2003-2004 previ a la inundació i el bienni 2005-2006 amb l’estany ja parcialment embassat. En blau espècies aquàtiques.(r/R resident, e/E estival, h/H hivernal, p/P en pas, o ocasional. En minúscula espècie escassa i en majúscula freqüent), 2003-2004 2003-2004 2005-2006 2005-2006 Espècie estatus reproducció estatus reproducció cabusset (Tachybaptus ruficollis) r, e si cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) r si cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) e si corb marí gros (Phalacrocorax carbo) h, p H martinet menut (Ixobrychus minutus) e si martinet de nit (Nycticorax nycticorax) p e, p ? martinet ros (Ardeola ralloides) e ? esplugabous (Bubulcus ibis) p E, H, P si martinet blanc (Egretta garzetta) p e, h, p agró blanc (Egretta alba) o bernat pescaire (Ardea cinerea) e, h, p E, H, P agró roig (Ardea purpurea) e si e si cigonya blanca (Ciconia ciconia) r, p R, P cigonya negra (Ciconia nigra) o p capó reial (Plegadis falcinellus) p becplaner (Platalea leucorodia) o cigne mut (Cignus olor) o oca vulgar (Anser anser) o bec de serra mitjà (Mergus serrator) o ànec blanc (Tadorna tadorna) o ànec xiulaire (Anas penelope) H ànec griset (Anas strepera) e, h, p ? xarxet comú (Anas crecca) H, P ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) r, h si R, E, H, P si xarrasclet (Anas querquedula) e, p ? ànec cuallarg (Anas acuta) H, p xibec (Netta rufina) r, p si morell de cap-roig (Aythya ferina) r, h, P ? morell de plomall (Aythya fuligula) o morell xocolater (Aythya nyroca) o aligot vesper (Pernis apivorus) p esparver d'espatlles negres (Elanus caeruleus) o milà reial (Milvus milvus) p milà negre (Milvus migrans) p p àliga marcenca (Circaetus gallicus) p p arpella vulgar (Circus aeruginosus) r, h, p si r, H, p si esparver cendròs (Circus pygargus) e si E si arpella pàl·lida (Circus cyaneus) h h esparver vulgar (Accipiter nisus) h, p h, p astor (Accipiter gentilis) o aligot (Buteo buteo) H H àguila calçada (Hieraaetus pennatus) p àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) o xoriguer vulgar (Falco tinnunculus) r, H si r, H si falcó de la reina (Falco eleonorae) o falcó peregrí (Falco peregrinus) o esmerla (Falco columbarius) h h falcó mostatxut (Falco subbuteo) e, p ?

Versió 1 - 04/07 31 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

2003-2004 2003-2004 2005-2006 2005-2006 Espècie estatus reproducció estatus reproducció perdiu (Alectoris rufa) r si R si guatlla (Coturnix coturnix) e, h, P si e, h, P si faisà (Phasianus colchicus) o o rascló (Rallus aquaticus) r si r si polla d'aigua (Gallinula chloropus) r si R si polla blava (Porphyrio porphyrio) r ? fotja (Fulica atra) o ? R, E si grua (Grus grus) o sisó (Tetrax tetrax) h e, h cames llargues (Himantopus himantopus) p E, p si bec d'alena (Recurvirostra avosetta) o torlit (Burbinus oedicnemus) r, E si r, E si perdiu de mar (Glareola pratincola) p corriol petit (Charadrius dubius) e si corriol gros (Charadrius hiaticula) P corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) p daurada grossa (Pluvialis apricaria) h, p pigre gris (Pluvialis squatarola) p fredeluga (Vanellus vanellus) H e, h, p si fredeluga gregaria (Vanellus gregarius) o territ tresdits (Calidris alba) o territ menut (Calidris minuta) P territ de Temminck (Calidris temminckii) p territ becllarg (Calidris ferruginea) P territ variant (Calidris alpina) p batallaire (Philomachus pugnax) P becadell comú (Gallinago gallinago) h, p P, H becadell sord (Lymnocriptes minimus) p tètol cuanegre (Limosa limiosa) p becut (Numenius arquata) o gamba roja pintada (Tringa erythropus) P gamba roja vulgar (Tringa totanus) P gamba verda (Tringa nebularia) P xivita (Tringa ochropus) h, p H, P valona (Tringa glareola) P xivitona (Actitis hypoleucos) h, p P remena-rocs (Arenaria interpres) o gavina menuda (Larus minutus) o gavina vulgar (Larus ridibundus) R, E, P si gavià fosc (Larus fuscus) o gavià argentat (Larus michaelis) r si curroc (Gelochelidon nilotica) p xatrac comú (Sterna hirundo) o fumarell carablanc (Chlidonias hybridus) E, P si fumarell negre (Chalidonias niger) P ? fumarell alablanc (Chlidonias leucopterus) o colom (Columba livia) R si R si xixella (Columba oenas) H H tudó (Columba palumbus) R, H si R, H si tòrtora turca (Streptopelia decaocto) R si R si tòrtora vulgar (Streptopelia turtur) e, p si e, p si cotorra de Kramer (Psittacula krameri) o

Versió 1 - 04/07 32 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

2003-2004 2003-2004 2005-2006 2005-2006 Espècie estatus reproducció estatus reproducció cucut (Cuculus canorus) e si e si òliba (Tyto alba) r si r si xot (Otus scops) e si e si mussol comú (Athene noctua) r si r si mussol banyut (Asio otus) r si r si enganyapastors (Caprimulgus europaeus) e si e si siboc (Caprimulgus ruficollis) e si falciot negre (Apus apus) e e ballester (Tachymarptis melba) p blauet (Alcedo atthis) p abellerol (Merops apiaster) E si E si gaig blau (Coracias garrulus) e ? puput (Upupa epops) E, h si E, h si colltort (Jynx torquilla) p picot verd (Picus viridis) R si R si terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) e ? calàndria (Melanocorypha calandra) h cogullada vulgar (Galerida cristata) r si r si cotoliu (Lullula arborea) h h alosa vulgar (Alauda arvensis) H H oreneta de ribera (Riparia riparia) E, P oreneta vulgar (Hirundo rustica) E, P si E, P oreneta cuarogenca (Hirundo daurica) p orenenta cuablanca (Delichon urbica) E, P E, P grasset de muntanya (Anthus spinoletta) h h titella (Anthus pratensis) H H piula dels arbres (Anthus trivialis) p cuereta torrentera (Motacilla cinerea) h h cuereta blanca (Motacilla alba) H H cuereta groga (Motacilla flava) P P cargolet (Troglodytes troglodytes) h h pardal de bardissa (Prunella modularis) H H rossinyol (Luscinia megarhynchos) E si E si cotxa blava (Luscinia svecica) P, h P, h pit-roig (Erithacus rubecula) H H cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) h, p h, p bitxac comú (Saxicola torquata) H, p h, p bitxac rogenc (Saxicola rubetra) p p còlit gris (Oenanthe oenanthe) p p merla (Turdus merula) R si R si tord comú (Turdus philomelos) H H griva (Turdus viscivorus) R si R si tord ala-roig (Turdus iliacus) h h griva cerdana (Turdus pilaris) h h rossinyol bord (Cettia cetti) r si r si trist (Cisticola jundicis) r si r si boscarla mostatxuda (Acrocephalus melanopogon) p boscarla dels joncs (Acrocephalus schoenobaenus) p p boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) e, P si e, P si balquer (Acrocephalus arundinaceus) E si E si boscaler comú (Locustella luscinoides) p boscaler pintat (Locustella naevia) p

Versió 1 - 04/07 33 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

2003-2004 2003-2004 2005-2006 2005-2006 Espècie estatus reproducció estatus reproducció bosqueta (Hippolais polyglotta) E si E si tallareta cuallarga (Sylvia undata) r, h si r, h si tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) r si r si tallarol emmascarat (Sylvia hortensis) e, p e, p tallareta vulgar (Sylvia communis) p p tallarol gros (Sylvia borin) p p tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) e, h, P e, h, P mosquiter comú (Phylloscopus collybita) H H mosquiter de passa (Phylloscopus trochylus) P P mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) p p papamosques gris (Muscicapa striata) e si e si mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) P P mallerenga blava (Parus caeruleus) h h mallerenga carbonera (Parus major) r, H si r, H si teixidor (Remiz pendulinus) r, H si r, H si oriol (Oriolus oriolus) e si e si capsigrany (Lanius senator) e, p e, p botxí (Lanius meridionalis) h h garsa (Pica pica) R si R si gralla (Corvus monedula) r si r si cornella (Corvus corone) o estornell vulgar (Sturnus vulgaris) R, H si R, H si estornell negre (Sturnus unicolor) r si r si pardal comú (Passer domesticus) R si R si pardal xarrec (Passer montanus) R, h si R, h si pinsà (Fringilla coelebs) H H pinsà mec (Fringilla montifringilla) h h gafarró (Serinus serinus) r, e, h si r, e, h si verdum (Carduelis chloris) r, E, h si r, E, h si cadernera (Carduelis carduelis) r, h si r, h si passerell (Carduelis cannabina) H H durbec (Coccothraustes coccothraustes) o gratapalles (Emberiza cirlus) r r sit negre (Emberiza cia) h repicatalons (Emberiza schoeniclus) H H cruixidell (Miliaria calandra) R, H si R, H si total espècies 112 184 total espècies amb reproducció 49 62 probable o segura total espècies amb reproducció possible 2 9 total espècies 2003-2006 188 total espècies aquàtiques 24 81 espècies aquàtiques amb reprod. prob. o segura 10 23 espècies aquàtiques amb reproducció possible 1 7 total espècies aquàtiques 2003-2006 81 Font: EGRELL, 2004 i 2006

Versió 1 - 04/07 34 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Anellament científic d’ocells Des de la tardor del 2006, EGRELL, amb el suport del Consorci de l’estany, porta a terme una campanya d’anellament durant els dos períodes de migració (tardor i primavera). S’ha establert una metodologia i programa d’anellament a través de 15 xarxes de 12 metres situades majoritàriament al canyissar del sector est de l’estany. Es porten a terme diverses sessions d’anellament al llarg de tot el període de migració (4 mesos de tardor i 4 de primavera), amb quatre sessions mensuals separades entre elles un mínim de 3 dies.

Pel que fa a la tardor del 2006, (Estrada J. i Gerard, B, 2006) s’han anellat 2.825 ocells corresponents a 45 espècies diferents. La major part d’espècies (38) van correspondre a espècies de passeriformes i la resta (7) a espècies de no passeriformes (martinet menut (Ixobrychus minutus), rascló (Rallus aquaticus), xot (Otus scops), blauet (Alcedo atthis), abellerol (Merops apiaster), colltort (Jynx torquilla) i picot verd (Picus viridis). Aquesta xifra de captures és força important si ho comparem amb altres estacions on es realitzen campanyes de migració post-nupcial. Tot i ser encara resultats molt preliminars, aquestes dades indicarien que l’Estany d’Ivars i Vila-sana pot ser ja una zona humida important pel que fa a la migració d’ocells passeriformes en l’àmbit català, i molt especialment en la Catalunya interior. Del total d’espècies anellades, en 14 s’han superat la vintena d’exemplars capturats (veure taula següent), suposant gairebé el 95% del total de les captures realitzades. Les espècies més anellades han estat el repicatalons (Emberiza schoeniclus), la boscarla de canyar (Acrocepahlus scirpaceus), el mosquiter comú (Phylloscopus collybita) i la cuereta groga (Motacilla flava) entre d’altres. Taula 15. Espècies amb més de 20 primeres captures durant la tardor de 2006 Total Nom científic Nom comú captures Emberiza schoeniclus Repicatalons 1.118 Acrocephalus scirpaceus Boscarla de canyar 592 Phylloscopus collybita Mosquiter comú 291 Motacilla flava Cuereta groga 135 Hirundo rustica Oreneta vulgar 95 Cettia cetti Rossinyol bord 83 Acrocephalus arundinaceus Balquer 63 Luscinia svecica Cotxa blava 54 Passer montanus Pardal xarrec 53 Acrocephalus schoenobaenus Boscarla dels joncs 43 Anthus spinoletta Grasset de muntanya 38 Phylloscopus trochilus Mosquiter de passa 37 Remiz pendulinus Teixidor 33 Riparia riparia Oreneta de ribera 23 Font: Estrada, J i Bota, G. 2006

Pel que fa a les recuperacions d’ocells anellats fora de l’Estany d’Ivars i Vila-sana durant la campanya de migració, s’han obtingut un total de 13 controls externs (9 estrangers i 4 de l’estat espanyol) de repicatalons, boscarla de canyar, rossinyol bord (Cettia cetti) i cuereta groga. L’espècie amb un major nombre de recuperacions externes ha estat el repicatalons amb un total de 10 recuperacions. L’origen de les recuperacions estrangeres ha estat Suècia (n=2), Alemanya (n=3), França (n=1), Suïssa (n=1). Pel que fa a les recuperacions estatals i nacionals, s’han obtingut recuperacions de dos exemplars procedents d’Albacete i d’un exemplar del pantà de Foix (Alt Penedès), tots ells exemplars anellats en períodes plenament hivernals. Pel que fa a les recuperacions estrangeres, l’origen dels ocells coincideix en gran mesura al conegut per a la població hivernal de l’espècie tan a Espanya com a Lleida. En el cas del repicatalons, i gràcies a la realització d’algunes sessions d’anellament durant l’hivern del 2005-2006, també s’han recapturat fins a 13 exemplars diferents anellats durant aquest període. Aquestes recuperacions suposen una taxa de recaptura del 3’5 % Versió 1 - 04/07 35 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana entre les dos temporades, xifra molt similar a l’obtinguda en períodes hivernals altres zones d’Espanya.

En el cas de la recuperació de rossinyol bord, aquest ocell va ser anellat com a femella jove el 19/8/06 al Sot de Fuster (Térmens) i recuperat a l’Estany el 2/11/06. Aquest moviment podria correspondre a un moviment de dispersió o a un moviment de migració de curta distancia típic dels joves i femelles de l’espècie. Com a conclusió destacar que els bons resultats en captures obtinguts durant la campanya de tardor del 2006 posen de manifest que l’Estany d’Ivars i Vila-sana amb tota probabilitat ja s’ha convertit en un espai important per a la migració i hivernada d’ocells passeriformes. Cal però continuar treballant i realitzant les campanyes de migració per tal de poder conèixer amb més detall la importància de la zona i avaluar- ne la seva evolució durant el procés de recuperació i consolidació.

2.10.5. Mamífers Aquest grup faunístic, com el cas de l’herpetofauna, disposa d’una capacitat relativament més baixa de colonitazació ràpida de nous espais. Les espècies que es troben a l’espai corresponen, bàsicament, a les pròpies d’ambients agrícoles, espais oberts i zones rurals humanitzades. Una singularitat destacable és el seguiment específic efectuat pels quiròpters. En efecte, a través del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, EGRELL i el Museu de Granollers, s’ha realitzat aquest seguiment a través de detectors d’ultrasons i el tractament en sofware corresponent. Els resultats d’aquests estudis efectuats pel CTFC/EGRELL/MG han posat de manifest la presència d’un mínim de 29 espècies de mamífers a l’espai. Més concretament 4 insectívors, 10 quiròpters, 4 carnívors, 1 artiodàctil, 8 rosegadors i 2 lagomorfs (veure Taula 16). Entre totes elles, és remarcable la presència de la rata d’aigua (Arvicola sapidus), catalogada com a Vulnerable en el nou catàleg d’espècies amenaçades d’Espanya del 2006, i sobretot del ratpenat de peus grans (Myotis capaccinii), catalogat com a En Perill d’extinció a Espanya i com a Vulnerable a Europa per la UICN, i que curiosament, ja havia estat citada a l’antic Estany. (Guixé, D. Et al 2006

Taula 16. Llistat de mamífers detectats a la zona d’estudi. n: nombre de quadricules de 1x1 km on s’ha detectat a la especie durant el periode de mostreig. %: percentatge d’ocupació respecte el total. (Guixé, D. et al 2006) Nom comú Nom científic n % Eriçò clar Atelerix algirus 2 13,3 Eriçò fosc Erinaceus europaeus 1 6,6 Musaranya comuna Crocidura russula 6 40 Musaranya nana Suncus etruscus 1 6,6 Ratpenat clar d’aigua Myotis daubentonii 5 33,3 Ratpenat de peus grans Myotis capaccinii 3 20 Ratpenat comú Pipistrellus pipistrellus 11 73,3 Ratpenat soprano Pipistrellus pygmaeus 12 80 Ratpenat de vores clares Pispistrellus kuhli 10 66,6 Ratpenat muntanyenc Hypsugo savii 5 33,3 Ratpenat nòctul petit Nyctalus leisleri 2 13,3 Ratpenat dels graners Eptesicus serotinus 8 53,3 Ratpenat orellut sp. Plecotus sp. 1 6,6 Ratpenat cuallarg Tadarida teniotis 6 40 Guineu Vulpes vulpes 14 93,3 Mostela Mustela nivalis 7 46,6 Fagina Martes foina 1 6,6 Teixó Meles meles 10 66,6

Versió 1 - 04/07 36 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Senglar Sus scrofa 9 60 Rata d’aigua Arvicola sapidus) 2 13,3 Talpó comú Microtus duodecimcostatus 15 100 Ratolí de bosc Apodemus sylvaticus 15 100 Rata comuna Rattus norvegicus 8 53,3 Rata traginera Rattus rattus 1 6,6 Ratolí mediterrani Mus spretus) 9 60 Ratolí domestic Mus musculus) 3 20 Rata cellarda Eliomys quercinus) 6 40 Llebre Lepus europaeus) 3 20 Conill Oryctolagus cuniculus 14 93,3 Font: CTFC/EGRELL/MG De totes les espècies esmentades, només n’hi ha dues de les que es pugui afirmar que s’hagin incorporat de nou a la zona a partir de l’arribada de l’aigua a la cubeta de l’Estany. Es tracta del ratpenat de peus grans i el ratpenat clar d’aigua, unes espècies molt lligades a la presència de l’aigua, ja que de fet cacen petits insectes volant sobre la superfície d’aquesta. També és possible la presència d’una tercera nova espècie, el ratpenat de Nathussius (Pipistrellus nathusii), molt interessant pel fer d’estar pràcticament extingida a la península ibèrica, i que pertany al mateix grup acústic del ratpenat de vores clares (Guixé, D. Et al, 2006). Les entitats que porten a terme el seguiment del grup dels ratpenats, han instal·lat diverses caixes nius (durant l’any 2006) per tal d’afavorir la presència d’aquetes espècies i fer-ni un seguiment i control de l’evolució de les poblacions. Aquestes caixes s’han distribuït algunes en punts propers a l’estany però d’altres en zones relativament allunyades, fins i tot fora del propi àmbit de protecció. Pel que fa a abundància i estat de les poblacions, en general del grup dels mamífers, maquen els resultats de nous estudis que s’estan efectuant. Tanmateix, amb tota probabilitat la millora dels hàbitats a l’entorn de l’estany, la recuperació de zones de vegetació natural (bosc de ribera, erms, prats secs, etc) ha de contribuir a la millora de les poblacions.

Esmentar el cas del porc senglar (Sus scrofa) atès que efectivament s’ha contatat un augment de la seva presència, relacionat també amb l’increment que està experimetant l’espècie al país i pel fet de trobar refugi a l’interior dels canyissars. Per tal de controlar-ne l’expansió de la població, minimitzar la destrucció de nius, perjudis a finques agrícoles i risc d’accidents de trànsit es vénen realitzant batudes especials. D’altra banda, es pot destacar la possibilitat de recolonització de l’espai per la llúdriga (Lutra lutra). Especialment si se’n millora la connectivitat natural amb el desguàs del corb del costat de ca l’Aragonès, el riu Corb i el Segre.

Versió 1 - 04/07 37 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Aspectes socioeconòmics

2.11. Usos humans en l’espai natural

2.11.1. Conservació de la natura Aquest ús és una de les principals raons per les quals s’ha recuperat l’estany. Tot i això, malgrat l’estany es troba gairebé emplenat, el conjunt de l’espai encara no ha assolit el seu equilibri final, en el sentit que els diferens ambients, comunitats i espècies que es poden desevolupar potencialment, encara es troben lluny de ser una realitat. Tot l’àmbit de l’espai està ordenat i regulat d’acord amb el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany. Aquest pla va ser elaborat i tramitat pel DMAH, i aprovat definitivament l’11 d’octubre de 1995, pel Govern de la Generalitat d’acord amb la Llei 12/1985 d’Espais Naturals. Com a objetiu primer del pla si estableix: 1.- Protegir l'àmbit de l'Estany, la seva gea, els seus ecosistemes i el seu paisatge. Ara per ara, d’acord amb els objectius del Pla especial s’han efectuat bona part dels treballs necessaris per a la recuperació pròpiament de la zona lacustre (làmina d’aigua). Tanmateix, d’acord amb el mateix Pla especial cal potenciar, per exemple, el desenvolupament de comunitats vegetals pròpies de la Depressió central catalana. En resum, l’espai disposa d’una vocació clara per a la conservació de la natura i d’instruments de planificació, cal però concretar el desenvolupament d’actuacions per a la millora ecològica i la gestió dels usos públics.

2.11.2. Agriculura i ramaderia L’àmbit de l’espai inclou una important zona agrícola a l’entorn pròpiament de la zona lacustre, natural perifèrica i zones d’arribada de l’estany (totes elles propietat o gestionades directament pel Consorci). En aquesta zona agrícola s’hi conreen els cultius propis de la zona regada pels canals d’Urgell, principalment blat, panís, alfals, rai-gràs i fruiters. Taula 17. Superfície agrícola en relació al conjunt de l’espai. Ha % Zona agrícola 267 61,0 Zona lacustre 132 30,1 Zona natual perifèrica 29,2 6,7 Zona de tractament especial * 9,7 2,2 Total 437,9 100 (*) Zones d’acessos, aparcament i arribada. El grau de parcel·lació és força elevat i la dimensió mitja de les parcel·les és d’1 a 3 Ha. En conjunt, la propietat d’aquestes finques es troba repartida entre uns 150 propietaris diferents. D’altra banda, en aquest entorn agrícola també hi trobem presents 6 explotacions ramaderes: A.- Granja del Ribes, situada al costat oest de l’estany, és una explotació ramadera, actualment de porcs d’engreix. B.- Granja del Cataró, situada al nord de l’estany al camí vell de Lleida al costat de cal Rossafa, és una explotació de porcs d’engreix. C.- Granja del Feló, siutada també al nord de l’estany al camí vell de Lleida, és una explotació de verres. D.- Granja de la Miquela, situada al mateix límit est de l’estany, és una explotació de porcs d’engreix. E.- Granja del Panxeta, situada a la banda est de l’estany, prop del molí de l’estany, és una explotació de porcs d’engreix.

Versió 1 - 04/07 38 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

F.- Granja del Ramon Miró, situada al costat sud de l’espai, proper a la carretera d’Ivars a Vila-sana, és una explotació de porcs d’engreix, actualment en desús.

2.11.3. Silvicultura Ús gairebè inexistent a l’espai, únicament existeix una plantació de xops de 0,7 Ha en una finca agrícola de la banda nord de l’espai.

2.11.4. Ús recreatiu Amb la recuperació de l’espai aquest ús ha esdevingut present a l’espai en forma de direfents variants: passeig a peu a l’entorn de l’estany, en bicicletes, en cavalls, “birdwatching” (observació d’ocells), etc. D’aquesta manera l’ús recreatiu ha esdevingut habitual donant resposta a una de les justificacions de la recuperació. En efecte, entre els objectius del pla especial trobem: “5. Ordenar i racionalitzar l'ús recreatiu i turístic d'aquest espai tot permetent l'observació i el gaudi de la natura en equilibri amb la conservació del seus valors naturals i amb el respecte a l'agricultura i ramaderia implantada a la zona”. L’espai disposa d’un itinenerari principal que ressegueix tota la riba sud enllaçant les dues zones d’arribada i aparcaments. Al llarg d’aquest itinerari de 2,6 km s’hi troben dos aguaits, diversos miradors, passarel·les de fusta, dos embarcadors, àrees de descans amb taules i bancs, plafons d’informació, senyalització vertical, etc. En alguns trams des d’aquest itinerari principal parteixen trams d’itineraris secundaris que condueixen a punts amb equipaments o panoràmiques singulars o retornen a l’itinerari principal. Les dues zones d’arribada disposen d’àrees d’aparcament de vehicles de 3000 m2, aparcadors de bicicletes, zona de contenidors de recollida selectiva, plafons i casetes de fusta per a informació dels visitants. Des de la recuperació de l’estany l’afluència de visitants ha anat augmentat significativament11. No es disposen d’estudis sobre la tipologia dels visitants, procedència, motivació, nivell de satisfacció, percepció de l’espai, etc. Part d’aquests estudis s’estan efectuant al moment de redacció d’aquest pla d’usos. Tanmateix, es poden apuntar les següents consideracions: - Una part important de visitants correspon als veïns dels municipis propers que han incorporat l’estany com un dels llocs de passeig, ja sigui a peu o en bicicleta i com a lloc d’esbarjo per exemple després de dinars familiars i d’amics. - Es dóna un increment significatiu de visitants derivats d’activitats de turisme de cap de setmana, turisme rural, observació d’ocells, etc. Especialment, a mesura que la realitat del nou estany s’ha conegut a nivell nacional i estatal. - Augmenten les propostes d’usos recreatius a l’entorn de l’estany: bicicletades, passeijades a cavall, celebracions familiars, activitats esportives, etc.

2.11.5. Caça i pesca Dins l’espai s’hi trobem dues àrees privades de caça, en correspondència amb els límits municipals, gestionades per les Societats de caçadord de cada municipi. Tanmateix, d’acord amb el pla especial les zones lacustre, natural perifèrica i de

11 S’estima que durant l’any 2006 van visitar l’estany 9500 persones mentre que l’any 2005 sen’ comptabilitzaren 6000. Els càlculs s’han realitzat a partir d’estimacions de vehicles comptabilitzats als aparcaments , visitants comptabilitzats pel servei de vigilànica i/o grups guiats pel mateix Consorci. Versió 1 - 04/07 39 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana tractament especial són àrres on les activitats cinegètiques hi estan prohibides. Tamateix, amb la recuperació de l’estany s’ha constatat que a l’entorn de la zona natural perifèrica per on transcorren els itineraris de visita així com a l’entorn de les zones d’arribada, no es disposa de suficient zona de seguretat entre la zona on es permesa la caça i la zona per on circulen visitants, o zones on es porten a termes tasques de gestió i seguiment ecològic.

Taula 18. Àrees privades de caça dins l’espai APC Matrícula Superfície Superficie dins l’espai Pla tècnic de total de l’APC on es practica la gestió (Ha) caça (Ha) (*) cinegètica Ivars d’Urgell L-10.311 2.873 158 Sí Vila-sana L-10.335 2.004 107 Sí (*) Correspon únicament a la zona agrícola El Programa d’actuacions del pla especial estableix que es promourà la declaració de Refugi de fauna salvatge en les zones on la caça està restringida. Extraordinàriament, s’efectuen batudes de caça per al porc senglar per tal de reduir i controlar la seva població i evistar perjudicis sobre nius, terrenys agrícles propers i accidents de trànsit12. Pel que fa a la pesca, d’acord amb el pla especial caldrà establir tres zones de pesca controlada, que inclourà terrenys d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana. La resta de l’estany serà refugi de pesca. Amb caràcter indicatiu el pla estableix que dues d’aquestes zones correspondran amb les zones de navegació i una tercera es situarà a la riba sud. Tanmateix, el pla especial estableix en la diposició transitòria núm. 2: “Mentrestant no siguin establertes la Zona de pesca controlada i el Refugi de pesca esmentats a l'article II-6, no s'admetrà la pesca en aquestes zones”. Ara per ara, en el moment de redacció d’aquest pla d’usos, atès que l’estany no ha assolit el seu nivell màxim i que no s’han aprovat les zones de pesca controlada ni refugi de pesca, aquesta activitat resta prohibida. Tanmateix, s’ha constatat l’alliberament, suposadament per pescadors, d’exemplars de carpa a l’estany i fins i tot s’ha trobat algun pescador al mateix estany.

2.11.6. Extracció de materials Dins l’àmbit de l’espai existeix una activitat extrativa localitzada a la zona coneguda com el “Tossalet”, a la banda est de l’espai. Es tracta d’una extracció d’argiles per a la bòbila d’Ivars, amb una superfície de 2,2 Ha, autoritzada pel DMAH (exp 96/2423), en funcionament i amb restauració no iniciada. El pla especial estableix que es prohibeixen les noves implantacions d'activitats extractives, entenent com a tals els aprofitaments de recursos minerals i geològics llistats en els apartats A i C de l'article 3.1 de la Ley 22/1973, de 21 de julio, de minas i en l'apartat D de l'article 1 de la Ley 54/1980, de 5 de noviembre, de minas, que modifica la primera.

2.11.7. Ús de l’aigua L’aigua de l’estany ara per ara no té cap altre ús que el propiament natural i paisatgístic. Pel que fa a l’aigua de la bassa de l’estany (costat de ca l’Aragonès) s’utilitza per al reg d’arbres i per abastament de la granja del Ribes.

12 Durant el gener/febrer del 2007, amb la coordinació dels Agents Rurals i les Societats de caçadors dels dos municipis, s’han fet dues batudes. Versió 1 - 04/07 40 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Les aigües de la xarxa de regs i desguassos tenen un ús principal agrícola.

2.11.8. Educació divulgació i recerca L’espai acull una activitat creixent relacionada amb l’educació ambiental, divulgació de patrimoni natural i històric i marc on desenvolupar activitats de recerca i investigació. Destaquen els estudis i treballs d’investigació realitzats pels equips d’especialistes que monitoritzen i realitzen el seguiment ambiental. Altrament, s’està desenvolupant un projecte d’invetigació paleoecològic “4000 anys d’estany d’Ivars i Vila-sana i de la seva gent: dels ses origens fins a la seva recuperació” , coordinats des de la UdL.

2.12. Usos que afecten l’espai des de l’exterior

2.12.1. Conservació de la natura L’espai de l’estany no es troba integrat dins cap altre espai protegit.

2.12.2. Agricultura i ramaderia L’espai es situa en un entorn conreat intensament. En efecte, tant els municipis de l’entorn com tota la comarca tenen un percentatge superior al 90% de superfície amb ús agrícola i ramader. La superfície agrícola pràcticament és tota de regadiu, amb conreus de panís, blat, alfals, raygras i fruiters (principalment pomeres i pereres). D’aquesta manera són molt pocs els espais amb vegetació natural espontànea, erms o secans. Atès que per l’espai transcorren desaigües existeix la possibilitat que arribin aigües amb concentracions elevades de nutrients (procedents d’adobs i purins) i productes fitosanitaris. Tanmateix, aquestes aigües no entren directament a l’estany però sí que es poden trobar als desaigües. De totes maneres, ara per ara, no es considera que l’activitat agrícola de l’entorn tingui una afectacció excessiva. Pel que fa a l’activitat ramadera, aquesta es concreta majoritàriament en granges de porcí i en menor mesura d’aviram i boví. L’impacte sobre el medi, per tant, no és directe sinó que vindria determinat pel per l’abocament incontrolat dels fems i purins, que tot i que en el passat s’havia donat ara per ara no sembla que es doni dins l’espai.

2.12.3. Silvicultura En tota la comarca, atès el seu caràcter agrícola intensiu, pràcticament no es dóna cap tipus d’explotació forestal. Únicament, es troben algunes parcel·les de plantacions de xops, tot i que ara per ara són poc rellevants.

2.12.4. Ús recreatiu Aquest ús és poc significatiu en els municipis de l’entorn i són molt poques les activitats que poden afectar a l’espai. Tanmateix, tot i que encara de forma incipient s’ha començat a promoure oferta turística com l’Espai cultural dels canals d’Urgell, les bodegues del Castell del Remei, les banquetes arbrades dels canals, etc. Alhora es comencen a desenvolupar activitats complementàries com cases de turisme rural, restaurants, hostals rurals, etc que en conjunt també poden suposar un augment de visitants a l’espai.

Versió 1 - 04/07 41 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

2.12.5. Caça i pesca Les activitats cinegètiques a l’entorn de l’espai es realitzen per les respectives societats de caçadors dels municipis de l’entorn. Tanmateix, aquesta activitat en els darrers anys ve experimentant una disminució, en part per la relativa poca presència de caça i per altra banda, perquè cada vegada hi ha menys caçadors joves. Tanmateix, Ivars i Vila- sana disposen d’unes quoranta i vint-i-cinc llicències en actiu respectivament. La caça que es practica a l’entorn és caça menor i es realitza pels mateixos caçadors locals. Ara per ara no s’han constatat especials inferències d’aquesta activitat en l’espai.

2.13. Aspectes econòmics i població Dins l’espai hi trobem diverses masies, algunes d’elles habitades, i altres construccions agrícoles i ramaderes (coberts i granges). En conjunt s’estima que la població resident de fet a l’interior de l’espai és de 9-10 habitants. Pel que a a les masies es poden enumerar les següents: Taula 19. Masies i cases rurals a l’interior de l’espai Nom TM Propietat Estat Observacions

Cal Cataró Ivars d’Urgell Particular Bo Actualment no es troba habitada Cal Rosafa Ivars d’Urgell Particular Bo Habitada regularment (3) amb magatzems annexes Cal Sant Ivars d’Urgell Particular Regular Masia/cabana deshabitada d’un sòl cos Cal Sinent Ivars d’Urgell Consorci Ruïnes Masia en projecte de restauració pel Consorci Masia del Palau Vila-sana Consorci Ruïnes Masia sense teulada i parets molt degradades Cal Ribes Vila-sana Particular Bo Habitada regularment (3) amb magatzems annexes Ca l’Aragonès Vila-sana Particular Bo Habitada regularment (3) amb magatzems annexes Cal Rondan Ivars d’Urgell Particular Regular Deshabitada i amb magatzems annexes Font: pròpia

Pel que fa a altres construccions i edificacions: Taula 20. Masies i cases rurals a l’interior de l’espai Nom TM Propietat Estat Observacions Cobert 1 Ivars d’Urgell Particular Bo - Granja del Feló Ivars d’Urgell Particular Bo Expl. porcina de verres Granja del Cataró Ivars d’Urgell Particular Bo Expl. porcina d’engreix Granja de la Miquela Ivars d’Urgell Particular Bo Expl. porcina d’engreix Granja del Panxeta Ivars d’Urgell Particular Bo Expl. porcina d’engreix Antic molí de l’estany Ivars d’Urgell Particular Regular En desús i magatzem o del Xela annex Cobert 2 Vila-sana Particular Bo - Cobert del Mora Vila-sana Particular Bo - Cobert 3 Vila-sana Particular Bo - Cobert de l’estany Vila-sana Consorci Bo Magatzem per a manteniment de l’estany Granja del Ribes Vila-sana Particular Expl. porcina d’engreix Cobert del Mora Vila-sana Particular Bo - Cobert 4 Vila-sana Particular Bo - Cobert 5 Vila-sana Particular Bo - Cobert 6 Vila-sana Particular Bo - Granja del Miró Vila-sana Particular Bo Expl. porcina en desús Versió 1 - 04/07 42 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Al plànol d’edificacions s’indica la localització Font: pròpia

Els principals nuclis de població a l’entorn de l’estany són els dels mateixos municipis: Ivars d’Urgell a 650 m a l’est amb 1.562 habitants; Vallverd (nucli del TM d’Ivars) a 550 m al nord de l’espai i amb 260 habitants; i Vila-sana a 1 km al SO i 611 habitants. D’altra banda, la Cendrosa són un conjunt de masies, algunes habitades (19 habitants), del tm d’Ivars d’Urgell situades a poc més d’1 km de l’espai. Tal i com ja s’ha esmentat l’economia dels municipis d’Ivars i Vila-sana es centra principalment en l’agricultura i la ramaderia. Es dóna també una presència d’activitat agropequària relaciona amb aquesta activitat, com cooperatives i plantes de deshidratació de farratges. Darrerament, atès la proximitat a capitats de comarca com Mollerussa i Tàrrega, i fins i tot Lleida, una part important de la població està ocupada en el sector serveis, residint als nuclis i desplaçant-se a aquestes capitals. Pel que fa a les polítiques de planificació el municipi d’Ivars d’Urgell disposa de Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), publicada l’aprovació definitiva en el DOGC 4563 d’1 de febrer de 2006. Aquest pla preveu per a l’àmbit municipal de l’espai una expressa remissió als requeriments i condiconants previstos en el Pla especial de protecció del medi natural i de l’estany. Altrament, en alguns aspectes complementa i augmenta el nivell de protecció, com per exemple estableix uns llindars de percentatges d’ampliació del sostre construït menors per les masies (30% del sostre), també estableix restriccions i limitacions quan a usos. D’altra banda, el POUM d’Ivars estableix una zona a l’entorn de l’espai, reconeguda com a zona “pre-estany” amb la què amplia l’àmbit de protecció a l’espai segons el pla especial, regulant i condicionant determinats usos. Vila-sana en el moment de redacció d’aquesta pla es troba en procés d’elaboració del POUM. Aquest planjemanent haurà de recollir també els requeriments establerts en el Pla especial. En aquest moment com a figura de planejament disposa de Normes Subsidiàries aprovades definitivament el 1991.

2.14. Usos humans anteriors a l’espai natural L’espai al llarg dels anys ha tingut una transformació important dels usos. Inicialment, abans de la dessecació (1951) l’estany ocupava aproxiadament la mateixa superfície que l’actual. Tanmateix, a l’entorn existia una important zona amb vegetació natural (vegetació de ribera, espartars, brolles, plantacions d’oliveres i ametellers i també zones amb conreus de regadiu). Alhora, els marges entre finques tenien una superficie major. En aquell moment l’espai va acollir molts usos -alguns avui despareguts-: caça, pesca, recol·lecció de la boga, recol·lecció de sangoneres, etc. Amb la dessecació, òbviament va desaparèixer la zona lacustre i alhora amb el temps bona part de la superfície de secà es va anar transformant en conreus de regadiu, reduint també a la mínima expressió els marges entre finques. Posteriorment, amb la recuperació de l’estany, a partir de la inundació iniciada l’any 2005, els usos recreatius i de conservació de la natura han tornat a reeixir. Alhora, a l’entorn de l’estany es manté l’activitat agrícola i ramadera, amb un grau cada vegada més alt d’intensificació (granges intensives, eliminació de marges, aplicació de productes químics, canalització de desaigües, etc).

2.15. Patrimoni cultural Com a elements detacats del patrimoni cultural, l’espai acull algunes masies i cabanes construïdes amb tàpia, considerat el sistema arquitetònic propi d’aquest territori. En efecte, masies com la de cal Sinent o la cabana del Sant representen elements singulars d’interès especial. De fet, el POUM d’Ivars les té incoporades dins el catàleg de béns protegits, amb un nivell de protecció C que equival a Béns Culturals Versió 1 - 04/07 43 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Inventariats del Patrimoni Cultural Català. D’altra banda, també mereix atenció algunes de les fites presents a l’espai com la del davant de cal Sinent (límit de TM) i d’altres indicatives del límit d’expropiació del moment d’assecament de l’antic estany (fites que contenen les lletres SAE en relació a l’empresa que acabà les obres d’assecament de l’estany). Dins l’espai no es troba inventariat cap jaciment arqueològic tot i que al capdamunt dels vessants sudoest de la conca de l’estany, alguns veïns han manifestat que han trobat restes de ceràmica.

2.16. Paisatge i qualitats estètiques Amb la recuperació de l’estany la qualitat paisatgística assolida de l’espai passa a ser un dels trets característics més importants. De fet, la millora del paisatge és un dels objectius de la recuperació de l’estany. En efecte, una zona humida amb aquesta dimensió quan a superfície d’aigua (126 Ha) situada al bell mig de la plana d’Urgell, envoltada per un paisatge continuo agrícola, té íntrinsecament una molt bona percepció estètica. El contrast, l’efecte sorpresa derivat de l’observació inesperada d’aquesta superfície d’aigua a mesura que t’acostes a l’espai i la possibilitat de gaudir de moltes panoràmiques diferents són elements potenciadors de la qualitat paisatgística. D’altra banda, l’espai disposa d’elements i potencialitats de millora del paisatge, com són les illes, la morfologia perimetral, la vegetació de ribera i tota la zona natural perifèrica que ha de ser colonitzada per comunitats vegetals pròpies d’aquest territori i que històricament han estat substituïdes per conreus. Entre altres qualitats estètiques l’espai permet observar sortides i postes de sol privilegides, que en determinats moments de l’any reflexen sobre el propi estany. També poden produir efectes interessants els períodes d’inversió tèrmica amb la presència de boires. A l’entorn de l’estany es troben diversos punts panoràmics interessants, situats principalment al capdamunt de la conca. Altrament, també es donen elements dissonants o distorcionadors de la qualitat paisatgística com són algunes construccions agrícoles i ramaderes, abandonades o en funcionament, però sense recollir mesures d’integració paisatgística.

2.17. Material descriptiu addicional

2.17.1. Bibliografia Casals, F. & Sanuy, D. (eds). 2006. La fauna vertebrada a les terres de Lleida. Edicions de la Universitat de Lleida. Lleida. Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana 2006. 1es Jornades de Patrimoni Natural i Històric de l’Estany. Mollerussa, 15-16 de desembre’06. Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana. 2005. La recuperació i condicionament ecològic de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Consell Comarcal del Pla d’Urgell. Mollerussa. Costa, T. (Direc.) (2003). Projecte executiu de recuperació i condicionament de l'Estany d'Ivars i Vila-sana. Fase IV. Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana. La Llena Serveis i Projectes Ambientals. (inèdit). EGRELL 2004. Fauna vertebrada de la cubeta de l’estany d’Ivars/Vila-sana abans de la seva inundació (dades preliminars). Lleida: Institució per a l’Estudi, Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans (informe inèdit). Estrada, J. (2006). Resposta de l’avifauna a l’entrada d’aigua a l’estany d’Ivars i Vila- sana. EGRELL (informe inèdit). Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds). 2004. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Institut Català d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions. Barcelona.

Versió 1 - 04/07 44 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Giró, F. & Mir, M. 1993. Avantprojecte de restauració de l’Estany d’Ivars. Generalitat de Catalunya-Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural (informe inèdit). Guixé, D. Sort, F & Rocaspana, R. 2005. Fauna vertebrada a la cubeta de l’estany d’Ivars_Vilasana. Atles de Mamífers. Consorci de l’Estany d’Ivars_Vila-sana (informe inèdit). Gutiérrez i Perearnau (1994). “Passat i futur de l’estany d’Ivars d’Urgell. Apunts històrics i biogeogràfics”. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 62: 147-154. Gutièrrez Perearnau, C. 1994. Passat i futur de l’estany d’Ivars. Apunts històrics i biogeogràfics. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural nº 62: 147-154. Loran, G. (Direc.) (1996). Projecte executiu de recuperació i condicionament de l’Estany d’Ivars. Taller d’Enginyeries SA. Memòria. 136 p. (Inèdit) Barcelona Margalef, R. (1946). Primera nota sobre la biología de las aguas estancadas del bajo Urgel. Ilerda, 5: 253-313. Margalef, R. (1950). Segunda nota sobre la biología de las aguas estancadas del bajo Urgel. Ilerda, 13: 329-375. Riu, A.M (2000). Proposta Alternativa de Recuperació de l’Estanys d’Ivars en Condicions Hidrològiques Naturals. Projecte Final de Carrera de Ciències Ambientals. Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. 100 p. Rubió i Cabeceran, J. (1977). Ivars d’Urgell i l’antic estany. Ed. Dilagro. Lleida.

2.17.2. Bases de dades - 2.17.3. Coberta cartogràfica ICC. 1999. Mapa comarcal de Catalunya 1: 50.000 nº 27. El Pla d’Urgell. Barcelona. Institut Cartogràfic de Catalunya. Cartografia temàtica del Departament de Medi Ambient i Habitatge. www.gencat.net/mediamb/sig

2.12.4. Coberta fotogràfica terrestre ... 2.12.4. Coberta de fotografia aèria i de satèlit

...

Versió 1 - 04/07 45 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

3. Avaluació i objectius Havent descrit l’espai, avaluarem la informació per tal de determinar els objectius ideals per a la gestió. Aquests porten als objectius operacionals. Per tant, l’avaluació i la definició d’objectius seguirà el següent esquema: a) El procés de condensar la descripció de l’espai i les diferents polítiques que l’afecten, en forma de punts clau, és el que anomenarem “primera avaluació”. Per aquesta primera avaluació s’utilitzen tant els criteris ecològics com els socioeconòmics i finalment, s’estableix un valor potencial de l’espai. b) Conegudes la qualitat de les característiques i el potencial de l’espai s’estableixen uns objectius ideals, que serien desitjables en el cas de tenir un control total sobre les activitats i els usos de l'espai així com, de les zones adjacents. Per tant, ignorant qualsevol factor que pogués distorcionar els ideals de gestió. c) Donat que, probablement, no és possible assolir tots els objectius ideals per l’existència de factors limitants o modificadors, convé tenir-los en compte tant els que es produeixen a l’interior de l’espai com a fora. Tanmateix, els factors limitants es reservaran per aquells que produeixen un efecte negatiu, mentre que els modificadors podran tenir un efecte neutre, positiu o desconegut. d) Fruit d’aquest creuament d’objectius ideals i de factors limitants o modificadors es realitza una "segona avaluació" per tal de definir uns objectius operacionals, que seran aquells aplicables a la pràctica.

3.1. Primera avaluació

3.1.1. Criteris ecològics 1. Fragilitat Les relatives dimensions reduïdes de l’espai i la gran humanització de la zona, atès els usos recreatius i l’activitat agrícola i ramadera intensiva de l’entorn, fan d’aquest un espai relativament fràgil. La manca d’espais naturals propers també comporta que activitats com la caça es concentrin en zones properes a l’estany pel que la seva fauna és molt vulnerable. Alhora, la manca d’altres espais naturals propers fan que la flora i fauna associades a aquests medis siguin també força fràgils en aquesta context territorial. 2. Raresa Els estanys, amb canyissars i boscos de ribera, sense ser medis rars de natural, sí que han esdevingut rars en aquest sector, fins la seva pràctica desaparició. Aquest fet es deu al procés històric d’assecament de zones humides, la canalització de cursos d’aigua superficials, com els desaigües i reguers, i a la transformació de les zones de vegetació natural en terrenys agrícoles o en espais per a la construcció de granges i magatzems. Tanmateix, l’espai en l’àmbit de la zona humida acull, especialment de manera puntual en moviments migratoris, algunes espècies amenaçades o en perill en l’àmbit nacional, europeu o mundial. 3. Naturalitat L’espai ha estat històricament alterat per l’home. L’originari estany endorreic fou transformat amb l’arribada de les aigües del canal en un estany d’aigües dolces, posteriorment fou dessecat. L’actual es fruit dels treballs de recuperació de la zona lacustre i alhora tot l’entorn és fruit de la intervenció humana, especialment a través de la transformació agrícola. D’altra banda, bona part de la recolonització, especialment de la fauna és natural, però també en part s’ha incidit en plantacions, com per exemple de la zona de canyissar de depuració i també d’alguns arbres i arbustos en la zona natural perifèrica,

Versió 1 - 04/07 46 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana principalment per promoure l’establiment del bosc de ribera i de zones de màquia de garric. 4. Tipicitat L’estany és un exponent típic de les zones humides interiors que acullen una important diversitat biològica, especialment d’ornitofauna. Com a tipicitat destacar la bona resposta quan a capacitat de recuperació natural de les zones humides. D’altra banda, l’espai té menys tipicitat (entés com a l’origen geològic i règim hidrològic) en si mateix com la que podia tenir l’originari estany endorreic. 5. Interès especial Els estanys, els canyissars i els boscos de ribera són ambients característics que s’han reduït fins a la seva quasi total desaparició. És per això que els pocs retalls que queden de zones humides amb aigues lliures, bosc de ribera o vegetació natural són de gran interès. En efecte, aquests espais tenen molta importància pel fet d’acollir molts ocells aqüàtics, com a lloc de descans en les rutes migratòries de molts ocells i com a refugi d’altres espècies de fauna, com podria ser la llúdriga (Lutra lutra) i altres mamífers. D’altra banda, paisatgísticament l’espai té un interès especial per la seva qualitat estètica, reconeguda per molts dels visitants sorpresos de trobar un estany d’aquestes característiques en un entorn com la plana d’Urgell, transformada agrícolament de manera molt intensa. 6. Extensió L’espai té una superfície relativament petita: 437,9 Ha, de les quals de zona humida pròpiament té unes 130 Ha. La gestió directa de l’espai, sigui per propietat o per cessió, l’efectua el Consorci sobre un total de 177 Ha. L’interès de l’espai radica en el fet què com a zona humida és una peça important en el conjunt d’aquests ambients humits tradicionalment molt malmesos en la Depressió central catalana. Aquests espais, ara per ara, amb poca extensió permeten la viabilitat de moltes espècies de fauna associades. L’espai, en general no és prou gran per matenir poblacions viables, sense una factible connexió amb altres espais però sí que és una peça clau en el conjunt de zones humides del territori. 7. Diversitat En aquest cas la diversitat més que pròpiament la que es dóna en l’espai cal valorar-la quan a la seva contribució en l’entorn agrícola en què es troba l’estany. En efecte, l’espai aporta una destacable diversitat d’hàbitats i especialment d’espècies d’ocells en un context dominat per l’agricultura, on pràcticament no hi ha presència de zones amb vegetació espontànea o natural. En aquest sentit quan a diversitat no és gens menyspreable el nombre d’espècies d’ocells que s’han observat al llarg de l’any (p. ex. 184, l’any 2006) i també el nombre d’espècies de quiròpters (p.ex. 10, l’any 2005/06). 8. Estabilitat i inestabilitat Ara per ara l’espai es troba encara lluny d’assolir un nivell d’estabilitat. Especialment, arran de l’inici de la inundació (primavera de 2005) va començar una evolució envers la recuperació de la zona lacustre. En el moment de redacció d’aquest pla, tot i tenir ja una superfície inundada de poc més del 80% li resta encara 1,4 m de columna d’aigua per arribar a la cota màxima. La previsió actual és assolir-la durant el 2008-09 atès els episodis de sequera que darrerament s’han vingut patint. Pel que fa a la qualitat de l’aigua també és destacable l’evolució que ve tenint, en el sentit que ha empitjorat notablement, trobant-se actualment en un estat tròfic d’hipereutròfia. D’altra banda, no deixa de ser una situació normal o previsible, especialment durant els primers anys d’inundació. Pel que fa a les comunitats vegetals també es troba el procés en ple de transformació. Si bé la zona de canyissar de depuració es troba plenament implementada, la resta de comunitats de ribera, màquia de carrascar i prats secs que es pretén potenciar

Versió 1 - 04/07 47 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana estan encara en un estat mol incipient. Bona part d’aquest àmbit es troba encara colonitzat per comunitats nitròfiles i ruderals. Conseqüentment, atès que la superfície inundada, la columna d’aigua i les comunitats vegetals es troben en procés d’evolució i successió ecològica, determina que les poblacions i espècies faunístiques també aniran evolucionant. L’espai és viable però atès el seu caràcter “poc natural”, fruit d’una intervenció en sentit de recuperació ecològica, requereix d’una gestió activa intensa per tal de millorar l’estat ecològic, evitar situacions indesitjables (perllongament de l’hipereutròfia, introducció d’espècies al·lòctones, impactes derivats d’una freqüentació incontrolada, etc.) i ordenar els usos recreatius al seu entorn. D’altra banda, una intervenció activa pot permetre en determinats aspectes millorar la diversitat d’hàbitats i d’espècies, en algun cas requerint aturar el canvi ecològic. 9. Lloc que ocupa l’espai en l’estructura ecològica de la regió L’estany té un gran interès pel que fa a la diversitat biològica tant a nivell local, regional i en certa forma també a nivell nacional i internacional. En efecte, primerament l’espai en un context de plana d’Urgell i depressió central catalana, amb agricultura intensiva i de pràcticament innexistència de zones amb vegetació natural, és un element clarament potenciador de diversitat. D’altra banda, l’espai actua com a lloc estratètic per a espècies d’ocells migradors, algunes d’elles en perill o amenaçades. En aquest sentit ha estat incorporat com un espai inclòs en la Xarxa Natura 2000 promoguda per la UE. 10. Reemplaçabilitat Tot i que les zones humides tenen una alta capacitat per a la recuperació natural, sobertot en relació a d’altres hàbitats, el fet que encara l’espai no hagi assolit una estabilitat i que existeixin riscos quan a l’estat ecològic final, demostra que no és fàcil la seva reemplaçabilitat. D’altra banda, l’absència de d’altres zones humides importants o hàbitats en bon estat propers, fan que les comunitats florístiques i especialment les faunístiques, es podrien veure greument afectades en cas de destrucció d’aquest espai i podrien tenir dificultats per colonitzar de forma espontània d’altres sectors que es poguessin recuperar. Tanmateix, aquest criteri de reemplaçabilitat és en aquest cas força interpretable en funció, com s’ha evidenciat en el cas de la recuperació, del temps i els recursos.

3.1.2. Criteris socioeconòmics Dins l’espai trobem dues zones clarament diferenciades quan a la capacitat de gestió: la zona agrícola de titularitat privada i la resta en propietat o gestió d’ús del Consorci (zona lacustre, natural perifèrica i zones d’arribada). Aquesta realitat té una clara incidència pel que fa als conflictes, o no, socioeconòmics que es poden donar a l’espai. Pel que fa a l’activitat agrícola i ramadera que es desenvolupa a l’espai pot haver-hi conflictes en relació als objectius de conservació de la natura. Tot i que d’acord amb el pla especial, cal que la recuperació (i gestió de l’espai) es desenvolupi amb respecte a l’agricultura i ramaderia implantada en la zona. En aquest sentit, els potencials conflictes es podrien derivar de: - Augment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) pel fet que trobin refugi i alimentació en zones de canyissar. En efecte, una manca de control de les poblacions pot generar danys al conreus, a banda de risc d’accidents de circulació. En aquest sentit, ja s’han vingut realitzant batudes especials i probablement convindrà continuar realitzant-ne. - Augment de la resta de poblacions faunístiques, especialment d’ocells. No es previsible que ocasionin conflictes amb l’agricultura atès que es tracta d’espècies principalment aquàtiques. Les espècies que tradicionalment

Versió 1 - 04/07 48 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

ocasionen problemes a l’agricultura (per exemple, garses i estornells) no augmentaran les seves poblacions per la presència de l’estany. D’altra banda, puntualment i especialment en aquelles finques properes a la zona lacustre, o sense espais “tampó” amb vegetació natural de ribera, màquia o prats secs, es poden donar danys en algun conreu. Per exemple, s’ha constatat que les polles d’aigua pasturen una franja d’uns 10 metres de blat recient nascut, en límit amb el canyissar de la bassa de l’estany (pantà del costat NO). D’altra banda, si es donessin increments elevats de poblacions d’alguns mamífers com conills es podrien generar alguns danys en conreus. - L’apliació innadequada de productes fitosanitaris, adobs i purins en les finques agrícoles de l’entorn podria perjudicar la qualitat de l’aigua, tant superficial com subterrània. Tanmateix aquest efecte es dóna molt matissat perquè l’entrada d’aigua a l’estany està limitada únicament a la procedent del canal d’Urgell, a banda de què existeix en tot el perimetre de l’estany una canonada i un drenatge que recullen les aigües sobrants i que han lixiviat les finques de la part alta de la conca, de manera que s’evita que entrin al propi estany. Tot i que l’estany, en una quantitat considerada poc rellevant, també pot rebre aportacions subterrànies de l’entorn.

L’activitat recreativa i ús públic de l’espai ha tingut un creixement important arran de la recuperació, i es preveu que continuarà augmentant. L’afluència de gent a l’espai repercuteix, i és promogut, per les administracions corresponents atès que representa una oportunitat econòmica per al desenvolupament d’activitats econòmiques relacionades amb el turisme, especialment als nuclis propers. L’ús recreatiu a l’espai bàsicament dóna a través del passeig a peu o en bicleta pels itineraris senyalitzats, visites de grups organitzats, ornitòlegs, etc i tenen un baix efecte sobre l’estany si es circumscrien en les zones previstes. Tot i que, efectivament sempre es donen casos de vulneració de les normes, d’accés a zones restringides, de proliferació d’algun residu, d’accés motoritzat, etc.

L’activitat cinegètica no té un efecte econòmic important sobre l’entorn en el sentit que únicament la porten a terme les societats de caçadors locals. Tanmateix, la presència de l’espai, tot i que dins la zona lacustre i natural perifèrica no es permesa la caça, suposa un augment d’algunes espècies cinegètiques en el conjunt dels termes municipals, repercutint així en què es constribueix en el manteniment d’aquesta activitat.

3.1.3. Valor potencial Millora ecològica L’espai té moltes possibilitats de millora ecològica arran de la recuperació de la zona lacustre. En general, l’espai es troba en els estadis inicials de la scuccessió ecològica de manera que la seva conservació i gestió ha de permetre entre altres aspectes controlar els nivells d’eutròfia, la recuperació de les comunitats de ribera, però també les comunitats vegetals pròpies de la depressió central catalana, la presència d’espècies faunístiques interessants, etc. D’altra banda, actuacions concretes de millora ecològica poden permetre la presència d’espècies que actualment no tenen suficient hàbitat, o bé tenen poblacions molt baixes. Millora visual i del paisatge La recuperació de zones amb vegetació de ribera i d’altres comunitats a l’entorn de l’estany, en algunes illes i també en marges dels conreus de la zona agrícola han de permetre la millora del paisatge. Aquesta millora paisatgística repercutirà directament en crear més atracció de l’espai com a zona de lleure. Oportonunitats per a l’educació i la recerca

Versió 1 - 04/07 49 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

La gestió de l’espai ha de permetre i promoure la realització de projectes de recerca i activitats d’educació ambiental. De fet, es vénen realitzant des de l’inici del procés de recuperació de l’estany, i es conveniment que es mantingui i fins i tot augmentin en el futur atès l’interès de l’espai i l’experiència que es ve generant. Aquest espai té en aquest aspecte un gran potencial, per les seves pròpies característiques, formació, situació i singularitat. Serà imprescindible disposar d’estudis de seguiment i especialment idoni és el desenvolupament d’activitats d’educació, formació i interpretació ambiental. Generació de recursos tant per al propietari com per a les comunitats locals La situació relativament propera d’alguns nuclis urbans (< 2 km), per exemple Vallverd, Ivars i Vila-sana, pot permetre que es desenvolupin activitats d’allotjament, de restauració i activitats complementàries adreçades a una part dels visitants de l’estany. Per al gestor de l’espai es poden generar uns certs recursos arran d’activitats o serveis potencials com venda de material de divulgació en els punts d’infomació del propi estany, lloguer de binocles, lloguer d’embarcacions, guiatges, etc. Possibilitats de divulgació a gestors d’altres territoris La recuperació de l’espai i la seva gestió ha de promoure experiències similars a d’altres espais. En efecte, després que durant molt anys les zones humides han vingut essent maltractades i fins i tot dessecades, l’experiència d’aquest espai pot generar un interès per al manteniment, recuperació, preservació i gestió d’hàbitats similars. Major grau de protecció a través de la legislació o designacions L’espai té potencialitat per assumir un major grau de protecció a través de la legislació i la designació d’estatus concrets. Per exemple, des del punt de vista de la legislació d’espais naturals caldrà valorar l’opció i oportunitat de declaració d’alguna zona de Reserva Natural, Refugi de fauna, Refugi de pesca, Inclusió en el Conveni Ramsar, entre altres. Satisfacció del visitant i del públic en general La satisfacció del visitant i del públic en general depén directament de la capacitat d’acomplir les expectatives d’aquells que en tenen una percepció prèvia del tipus d’espai i espècies potencials, però també de la capacitat de sorprendre que el propi espai pot oferir, amb el suport d’equipaments i elements adequats (aguaits, plafons d’informació, miradors, etc.). En aquest, sentit l’espai té potencial atès que per les seves pròpies característiques no és habitual estanys d’aquestes dimensions al centre d’una plana tant intensament conreada. D’altra banda, les zones humides acullen una important diversitat faunística, especialment d’ocells, que sovint són fàcilment observables. Per últim, l’espai disposa de certs equipaments però caldrà que es completin progressivament. Manteniment de les formes de vida o del patrimoni (cultural, social, històric o tradicional) L’espai pot contribuir al manteniment d’aquest patrimoni, per exemple, la divulgació de la seva història, amb etapes molt diverses, però també els usos socials passats i actuals, la identificació dels municipis de l’entorn amb aquest espai, l’arquitectura rural tradicional, etc. De fet, la memòria històrica de l’espai es molt abundant i recull aspectes naturals, socials, econòmics i tradicionals del propi estany i del territori on es troba.

3.2. Objectius ideals per a l’espai Considerant com a objectius ideals aquells que el gestor pretendria assolir si tingués un control total sobre les variables físiques, naturals i les activitats i usos de l’espai, així com de les zones adjacents, es poden establir els següents objectius:

Versió 1 - 04/07 50 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

1. Millorar la qualitat de l’aigua i mantenir l’estany en un estat mesotròfic. 2. Recuperar la vegetació potencial de l’espai: canyissar, bosc de ribera, màquia de garric i arçot, prats secs i comunitats halòfiles. 3. Potenciar la diversitat i valor ecològic de l’espai. 4. Eliminar i impedir la presència d’espècies de flora i fauna al·lòctones. 5. Garantir la tranquil·litat de la fauna. 6. Potenciar i ordenar la visita i ús recreatiu de l’espai, dotant i millorant els equipaments necessaris per a l’ús públic 7. Conèixer la diversitat vegetal i animal, la seva evolució i les relacions ecològiques que s’estableixen amb l’espai. 8. Recuperar i divulgar els elements del patrimoni històric i singular de l’espai. 9. Promoure pràctiques ambientals en les activitats agrícoles i ramaderes de l’espai. 10. Promoure que la generació de recursos derivats de l'ús públic reverteixin sobre la població dels municipis de l’entorn.

3.3. Factors limitants o modificadors

3.3.1. Factors limitants o modificacors que poden ocórrer dins de l’espai 1A. Els sòls de les terres que s’han inundat acumulen concentracions elevades de nutrients i matèria orgànica. Producte de l’ús agrícola intensiu durant poc més de 50 anys, el que determina que l’aigua de l’estany té en disposició una important concentració de nutrients que es poden mobilitzar, incrementant així els nivells d’eutròfia, afavorits també per la descomposició de la matèria orgànica fruit de l’emplenat de l’estany. 1B. La disponibilitat i qualitat de l’aigua d’entrada depén de la Segona sèquia del canal d’Urgell. La Comuntitat General dels Canals d’Urgell en funció de les disponibilitats d’aigua, del calandari d’obertures i tanques del canal i de la superfície gestionada pel Consorci assigna uns determinats cabals. D’altra banda, les canonades i possibilitat d’aportació d’aigua està condicionat per la capacitat de transport de la xarxa de reg. Altrament, la qualitat de l’aigua correspon amb la que aporta el riu Segre a l’alçada de Ponts d’on parteix el canal. 1C. Capacitat de regulació del nivell d’inundació, de gestió del canyissar de depuració i recollida d’aigües d’escorrentia del reg. Existeix capacitat de regulació dels nivells d’inundació, un canyisar de depuració d’entrada de 10 Ha i una canonada perimetral per evitar l’entrada d’aigües d’escorrentia del reg. 1D. La successió ecològica es dóna amb gran intensitat. Una part important de la superfície es troba en procés de recuperació i transformació d’usos, de manera que la successió ecològica i substitució d’espècies en aquesta fase inicial es dóna amb intensitat. 1E. Proliferació d’especies al·lòctones. A l’espai s’hi troben i proliferen espècies al·lòctones tant vegetals com animals. En el cas dels animals s’han donat casos d’alliberaments incontrolats i irregulars de carpa i tortuga de florida. Versió 1 - 04/07 51 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

1F. Les finques abandonades abandonades de la zona natural perifèrica es troben ocupades per herbassars nitròfils ruderals. L’abandonament dels conreus ha comportat una ràpida ocupació per espècies nitròfiles i ruderals atès el banc de llavors present en aquest sòl i la colonització procedent de l’entorn. 1G. L’espai no es troba enllaçat directament amb ambients humits similars o propers. La situació i característiques actuals de l’estany fan que es trobi aïllat i sense connexió directa amb altres ambients humits similars o propers. 1H. La zona lacustre, natural perifèrica i de tractament especial són propietat o gestionades directament pel Consorci. La zona agrícola (270 Ha) inclòsa dins l’espai està molt repartida entre diversos agricultors i ramaders. 1I. L’activitat agrícola intensiva utilitza productes químics. Poden incedir sobre la qualitat de l’aigua i determinades espècies. 1J. Les activitats ramaderes intensives requereixen construccions pròpies. En determinades condicions poden generar efectes sobre el paisatge, poden ocasionar molèsties per olors i generen dejeccions que s’han d’aplicar i gestionar. 1K. La manca de caça de les àrees privades genera una pressió cinegètica a l’entorn. Les immediacions de la zona de l’espai en què la caça està restringida són freqüentades intensament per caçadors i potencialment es pot generar molèsties a la fauna. 1L. Necessitats de recursos econòmics per a gestionar l’espai. Les característiques pròpies d’espai en recuperació ecològica, amb objectius de promoció de l’ús públic amb respecte els valors naturals i pasitagístics, les necessitats de manteniment, la gestió, la recerca i el seguiment ecològic comporten necessitats de recursos econòmics. 1M. L’ús públic i freqüentació de l’espai pot generar molèsties a la fauna. En funció de l’ordenació de l’ús públic i les activitats que es desenvolupin es poden generar molèsties a la fauna. Cal tenir en compte la sensiblitat d’algunes espècies, les èpoques de l’any i la zonificació d’úsos. 1N. Existeix abocaments de runes i residus incontrolats. La presència d’abocaments de runes i residus incontrolats tot i no ser molt important sí que es dóna en algun punt, així com eventualment poden aparèixer. 1O. Àrees degradades, edificacions en ruïnes i/o abandonades. Existeixen algunes àrees degradades i construccions en ruïnes, abandonades o fora d’ús que tenen un cert impacte paisatgístic. 1P. Interès per a la recerca i estudis. Diverses institucions, entitats, associacions, col·lectius i persones estan interessats en realitzar estudis i recerca a l’espai. 1Q. Percepció social positiva de l’espai. La manca d’espais naturals a l’entorn immediat fa que els veïns dels municipis propers valorin positivament el manteniment i millora de la qualitat ecològica i paisatgística de l’espai.

Versió 1 - 04/07 52 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

1R. Figures de protecció i designació. L’espai està inclòs dins la Xarxa Natura 2000 en les zones gestionades directament pel Consorci. 1S. Infraestructures i xarxes dins l’espai Dins la zona agrícola s’hi troba una xarxa important de canonades de reg, desaigues, també es dóna la presència de camins d’accés a finques i alguna línia elèctrica.

3.3.2. Factors limitants o modificadors que poden ocórrer fora de l’espai 2A. Context territorial amb activitat agrícola i ramadera intensiva. L’espai es troba en el context de la plana d’Urgell on predomina l’activitat agrícola i ramadera intensiva, sense pràticament zones de vegetació natural i amb espais humits força degradats. 2B. Presència d’espècies al·lòctones Són habituals en el context del territorial on es troba l’espai, especialment pel que fa a espècies vegetals que proliferen ràpidament a través dels úsos agrícoles. 2C. Qualitat de l’aigua d’entrada relacionada amb el riu Segre. La qualitat de l’aigua d’entrada de l’estany depén de la del riu Segre a l’alçada de Ponts (d’on parteix el canal d’Urgell). Així entre altres aspectes, l’emplenat actual i inicial de l’embassament de Rialp pot ocasionar un empitjorament de la qualitat de l’aigua. 2D. Aigües subterrànies amb nivells baixos de qualitat. Degut a l’important aplicació de productes químics, orgànics i purins en l’agricultura. Potencialment una part d’aquestes aigües subterrànies poden afectar a l’estany. 2E. Recuperació i protecció d’altres espais similars propers. La protecció o recuperació d’altres sectors de característiques ecològiques similars poden condicionar tant canvis en la fauna com en l’ús públic de l’espai. 2F. Augment de visitants per creixement de sectors relacionats El desenvolupament del turisme rural i d’interior, l’interès pels espais naturals i la promoció d’oferta complementària en aquestes comarques pot suposar un augment considerable de visitants a l’espai.

3.4. Segona avaluació Per tal d’analitzar els efectes, la velocitat en què es manifesten, la mesura en què tenen lloc i com afecten aquests factors limitants sobre els objectius ideals realitzem aquesta segona avaluació. Partirem de l’anàlisi de cada objectiu ideal tenint en compte els diferents factors limitants o modificadors que incideixen en cada cas concret. Els objectius no es troben descrits de forma prioritària. Per cada objectiu s'estableix, en una taula, una síntesi dels principals factors limitants o modificadors que l'afecten, tant des de l’interior de l’espai com de fora, fent una valoració de si l’efecte és de signe positiu o negatiu.

Versió 1 - 04/07 53 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Ob. Ideal 1. Millorar la qualitat de l’aigua i mantenir-la en un estat mesotròfic. L’estat eutròfic de l’estany, en el moment de redacció d’aquest pla, és molt elevat, fins al punt de què ens trobaríem en un escenari d’hipereutròfia. Segons el seguiment limnolòfic que es ve portant a terme des de l’inici de l’emplenat (Palau, A. 2006), tot fa pensar que les aigües de l’estany presentaran definitivament un grau de mineralització important, la qual cosa condicionarà la composició de les comunitats naturals aquàtiques, particularment en els nivells tròfics més baixos (productors primaris i secundaris), sempre relativament més estenoics. La condició d’eutròfia també sembla garantida per l’estany, en consonància amb les característiques hidromorfològiques de la seva cubeta, i a la vista dels indicadors trobats fins ara: altes concentracions de fòsfor total i de clorofil·la “a”. D’acord amb el que s’ha pogut veure durant el seguiment realitzat, la gestió del volum i el nivell d’aigua (i per tant del temps de residència) serà clau per mirar de mantenir l’estany en un estat tròfic entre la mesotrofia i l'eutrofia. De moment, el fort increment de la clorofil·la “a” trobat cap a finals del període estudiat (2005-06), si be és un indici clar d’hipereutròfia, no és pas il·lògic en el procés de maduració inicial d’una zona humida quasi endorreica en un entorn agrícola. A l’espera de veure l’evolució futura, no cal dir que no és gens desitjable deixar que el sistema progressi cap a la hipereutrofia. Taula 21. Quadre resum dels principals factors limitants (objectiu 1) Obj. Ideal 1. Millorar la qualitat de l’aigua i mantenir-la en un estat mesotròfic.

Factors limitants o modificadors a l'interior de l'espai Signe 1A. Els sòls de les terres que s’han inundat acumulen concentracions elevades - de nutrients i matèria orgànica

1B. La disponibilitat i qualitat de l’aigua d’entrada depén de la Segona sèquia - del canal d’Urgell.

1C. Capacitat de regulació del nivell d’inundació, de gestió del canyissar de + depuració i recollida d’aigües d’escorrentia del reg.

1D. La successió ecològica es dóna amb gran intensitat. -

1F. Les finques abandonades abandonades de la zona natural perifèrica es - troben ocupades per herbassars nitròfils ruderals.

1I. L’activitat agrícola intensiva utilitza productes químics. -

Factors limitants o modificadors a de fora de l'espai 2A. Context territorial amb activitat agrícola i ramadera intensiva. -

2C. Qualitat de l’aigua d’entrada relacionada amb el riu Segre. -

2G. Aigües subterrànies amb nivells baixos de qualitat. -

Ob. Ideal 2. Recuperar la vegetació potencial de l’espai: canyissar, bosc de ribera, màquia de garric i arçot, prats secs i comunitats halòfiles. Un dels reptes importants de l’espai és la recuperació de les comunitats i espècies vegetals pròpies d’aquest territori. En efecte, a banda de les espècies d’ambients humits, si en el conjunt de la zona natural perifèrica es desenvolupessin aquestes comunitats l’interès ecològic i paisatgístic de l’espai milloraria notablement.

Versió 1 - 04/07 54 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Taula 22. Quadre resum dels principals factors limitants (objectiu 2) Obj. Ideal 2. Recuperar la vegetació potencial de l’espai: canyissar, bosc de ribera, màquia de garric i arçot, prats secs i comunitats halòfiles. Factors limitants o modificadors a l'interior de l'espai Signe 1D. La successió ecològica es dóna amb gran intensitat. -

1E. Proliferació d’espècies al·lòctones. -

1F. Les finques abandonades abandonades de la zona natural perifèrica es - troben ocupades per herbassars nitròfils ruderals.

1H. La zona lacustre, natural perifèrica i de tractament especial són propietat + o gestionades directament pel Consorci 1L. Necessitats de recursos econòmics per a gestionar l’espai -

Factors limitants o modificadors a de fora de l'espai 2A. Context territorial amb activitat agrícola i ramadera intensiva. -

2B. Presència d’espècies al·lòctones. -

Ob. Ideal 3. Potenciar la diversitat i valor ecològic de l’espai. L’espai es troba en un entorn i context d’agricultura intensiva sense pràcticament zones amb vegetació natural ni d’altres ambients humits importants, i per tant amb poca diversitat i valor ecològic en global. Aquest fet suposa que sigui especialment interessant crear les condicions per tal de què l’espai sigui un lloc de refugi, hàbitat i element potenciador de la flora i la fauna que correspondria en aquest territori. Taula 23. Quadre resum dels principals factors limitants (objectiu 3) Obj. Ideal 3. Potenciar la diversitat i valor ecològic de l’espai.

Factors limitants o modificadors a l'interior de l'espai Signe 1A. Els sòls de les terres que s’han inundat acumulen concentracions elevades - de nutrients i matèria orgànica

1C. Capacitat de regulació del nivell d’inundació, de gestió del canyissar de + depuració i recollida d’aigües d’escorrentia del reg.

1D. La successió ecològica es dóna amb gran intensitat. +

1E. Proliferació d’espècies al·lòctones -

1F. Les finques abandonades abandonades de la zona natural perifèrica es - troben ocupades per herbassars nitròfils ruderals.

1G. L’espai no es troba enllaçat directament amb ambients humits similars o propers.

1H. La zona lacustre, natural perifèrica i de tractament especial són propietat + o gestionades directament pel Consorci 1L. Necessitats de recursos econòmics per a gestionar l’espai -

1M. L’ús públic i freqüentació de l’espai pot generar molèsties a la fauna -

1Q. Prercepció social positiva de l’espai +

Versió 1 - 04/07 55 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

1R. Figures de protecció i designació +

Factors limitants o modificadors a de fora de l'espai 2A. Context territorial amb activitat agrícola i ramadera intensiva. -

2B. Presència d’espècies al·lòctones.

2C. Qualitat de l’aigua d’entrada relaciona amb el riu Segre -

2E. Recuperació i protecció d’altres espais similars propers. +

Ob. Ideal 4. Eliminar i impedir la presència d’espècies de flora i fauna al·lòctones. La presència d’espècies de flora i fauna al·lòctones suposa un problema ecològic pel fet que sovint impedeixen la instauració o viabilitat de les autòctones, fan disminuir el valor ecològic de l’espai i poden crear alteracions no desitjades. Per exemple, la presència de carpes contribueix a l’enterboliment i eutròfia de les aigües. Taula 24. Quadre resum dels principals factors limitants (objectiu 4) Obj. Ideal 4. Eliminar i impedir la presència d’espècies de flora i fauna al·lòctones.

Factors limitants o modificadors a l'interior de l'espai Signe 1D. La successió ecològica es dóna amb gran intensitat. -

1E. Proliferació d’espècies al·lòctones. -

1F. Les finques abandonades de la zona natural perifèrica es troben - ocupades per herbassars nitròfils ruderals.

1H. La zona lacustre, natural perifèrica i de tractament especial són propietat + o gestionades directament pel Consorci. 1Q. Prercepció social positiva de l’espai. +

Factors limitants o modificadors a de fora de l'espai 2A. Context territorial amb activitat agrícola i ramadera intensiva. -

2B. Presència d’espècies al·lòctones. -

Ob. Ideal 5. Garantir la tranquilitat de la fauna. Les espècies de fauna presents a l’espai s’hi troben perquè es donen les condicions d’hàbitat adequat per a alimentar-se, com a lloc de refugi o per a reproduir-se. Entre altres aspectes, sovint és determinant el garantir unes condicions de tranquilitat, especialment per a determinades espècies protegides o amenaçades. Per tant, és bàsic l’ordenació dels úsos i activitats a l’entorn de l’espai, la freqüentació, l’accés a determinat punts, etc. Taula 25. Quadre resum dels principals factors limitants (objectiu 5) Obj. Ideal 5. Garantir la tranquilitat de la fauna.

Factors limitants o modificadors a l'interior de l'espai Signe 1H. La zona lacustre, natural perifèrica i de tractament especial són propietat + o gestionades directament pel Consorci.

Versió 1 - 04/07 56 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

1K. La manca de caça de les àrees privades genera una pressió cinegètica a - l’entorn.

1M. L’ús públic i freqüentació de l’espai pot generar molèsties a la fauna. -

1Q. Prercepció social positiva de l’espai . +

1R. Figures de protecció i designació +

1S. Infraestructures i xarxes dins l’espai -

Factors limitants o modificadors a de fora de l'espai 2A. Context territorial amb activitat agrícola i ramadera intensiva. -

2F. Augment de visitants per creixement de sectors relacionats. -

Ob. Ideal 6. Potenciar i ordenar la visita i ús recreatiu de l’espai, dotant i millorant els equipaments necessaris per a l’ús públic. L’espai ofereix moltes possibiliats des del punt de vista d’ús públic cal però garantir la seva ordenació per tal de què no perjudiqui els valors naturals i paisatgístics. D’altra banda, es requereix la instal·lació d’equipaments i adequació d’itineraris per afavorir l’estada i el desenvolpament adequat d’aquestes activitats. Taula 26. Quadre resum dels principals factors limitants (objectiu 6) Obj. Ideal 6. Potenciar i ordenar la visita i ús recreatiu de l’espai, dotant i millorant els equipaments necessaris per a l’ús públic.

Factors limitants o modificadors a l'interior de l'espai Signe 1H. La zona lacustre, natural perifèrica i de tractament especial són propietat + o gestionades directament pel Consorci. 1L. Necessitats de recursos econòmics per a gestionar l’espai. -

1M. L’ús públic i freqüentació de l’espai pot generar molèsties a la fauna. -

1O. Àrees degradades, edificacions en ruïnes i/o abandonades -

1P. Interès per a la recerca i estudis +

1Q. Prercepció social positiva de l’espai. +

1R. Figures de protecció i designació. +

1S. Infraestructures i xarxes dins l’espai. -

Factors limitants o modificadors a de fora de l'espai 2E. Recuperació i protecció d’altres espais similars propers. +

2F. Augment de visitants per creixement de sectors relacionats. +

Ob. Ideal 7. Conèixer la diversitat vegetal i animal, la seva evolució i les relacions ecològiques que s’estableixen amb l’espai. La recollida, anàlisis i intepretació de les dades ecològiques de l’espai al llarg del temps és interessant i imprescindible, no tan sols des del punt de vista naturalístic sinó

Versió 1 - 04/07 57 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana també com a informació necessària per a la gestió de l’espai. Les amenaces i impactes que es donen en un espai sovint són detectats a través d’aquest esforç en coneixement. Taula 27. Quadre resum dels principals factors limitants (objectiu 7) Obj. Ideal 7. Conèixer la diversitat vegetal i animal, la seva evolució i les relacions ecològiques que s’estableixen amb l’espai.

Factors limitants o modificadors a l'interior de l'espai Signe 1H. La zona lacustre, natural perifèrica i de tractament especial són propietat + o gestionades directament pel Consorci. 1L. Necessitats de recursos econòmics per a gestionar l’espai. -

1P. Interès per a la recerca i estudis. +

1Q. Prercepció social positiva de l’espai. +

1R. Figures de protecció i designació. +

Factors limitants o modificadors a de fora de l'espai 2E. Recuperació i protecció d’altres espais similars propers. +

Ob. Ideal 8. Recuperar i divulgar els elements del patrimoni històric i singular de l’espai. L’espai recull singularitats i elements de patrimni històric i cultural susceptibles de ser estudiats i divulgats. Aquesta informarció reberteix sobre la valoració positiva i interès de l’espai. Taula 28. Quadre resum dels principals factors limitants (objectiu 9) Obj. Ideal 8. Recuperar i divulgar els elements del patrimoni històric i singular de l’espai.

Factors limitants o modificadors a l'interior de l'espai Signe 1H. La zona lacustre, natural perifèrica i de tractament especial són propietat + o gestionades directament pel Consorci. 1L. Necessitats de recursos econòmics per a gestionar l’espai. -

1P. Interès per a la recerca i estudis +

1Q. Prercepció social positiva de l’espai. +

1R. Figures de protecció i designació. +

Factors limitants o modificadors a de fora de l'espai 2E. Recuperació i protecció d’altres espais similars propers. +

Ob. Ideal 9. Promoure pràctiques ambientals en les activitats agrícoles i ramaderes de l’espai. L’espai acull una important zona agrícola que envolta pròpiament la zona natural i lacustre. Aquestes activitats agrícoles i ramaderes tenen una component tradicional pel fet de ser les pròpies d’aquest territori i també un interès per al seu manteniment. D’altra banda, determinades pràctiques d’aquestes activitats poden generar impactes. En aquest sentit, és positiu la incorporació de pràctiques agroambientals que tingui per objecte la millora ecològica i paisatgística del conjunt de l’espai.

Versió 1 - 04/07 58 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Taula 29. Quadre resum dels principals factors limitants (objectiu 9) Obj. Ideal 9. Promoure pràctiques ambientals en les activitats agrícoles i ramaderes de l’espai.

Factors limitants o modificadors a l'interior de l'espai Signe 1E. Proliferació d’espècies al·lòctones. -

1H. La zona lacustre, natural perifèrica i de tractament especial són propietat - o gestionades directament pel Consorci. 1I. L’activitat agrícola intesnsiva utilitza productes químics. -

1J. Les activitats ramaderes intensives requereixen construccions pròpies -

1L. Necessitats de recursos econòmics per a gestionar l’espai. -

1Q. Prercepció social positiva de l’espai. +

1R. Figures de protecció i designació. +

Factors limitants o modificadors a de fora de l'espai 2A. Context territorial amb activitat agrícola i ramadera intensiva. -

2B. Presència d’espècies al·lòctones. -

Ob. Ideal 10. Promoure que la generació de recursos derivats de l'ús públic reverteixin sobre la població dels municipis de l’entorn. La recuperació i gestió d’aquest espai ha de permetre generar recursos econòmics a la població dels municipis de l’entorn. En efecte, l’interès de l’espai i l’atractiu turístic o d’activitats recreatives amb respecte als valors naturals ha de fer possible que en aquests municipis es desenvolupin algunes activitats econòmiques complementàries que contribueixin a la diversificació econòmica. Taula 30. Quadre resum dels principals factors limitants (objectiu 10) Obj. Ideal 10. Promoure que la generació de recursos derivats de l'ús públic reverteixin sobre la població dels municipis de l’entorn.

Factors limitants o modificadors a l'interior de l'espai Signe 1H. La zona lacustre, natural perifèrica i de tractament especial són propietat + o gestionades directament pel Consorci. 1L. Necessitats de recursos econòmics per a gestionar l’espai. -

1Q. Prercepció social positiva de l’espai. +

1R. Figures de protecció i designació. +

Factors limitants o modificadors a de fora de l'espai 2E. Recuperació i protecció d’altres espais similars propers. +

2F. Augment de visitants per creixement de sectors relacionats. +

Versió 1 - 04/07 59 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

3.5. Objectius operacionals

1. Millorar la qualitat de l’aigua i mantenir-la en un estat entre mesotròfic i eutròfic 2. Recuperar el canyissar i espècies de ribera a l’entorn de la zona lacustre 3. Reforestar alguns sectors amb espècies de les comunitats de màquia de garric i arçot 4. Gestionar les finques abandonades de la zona natural perifèrica com a erms 5. Integrar a la zona natural perifèrica algunes finques agrícoles 6. Executar actuacions per eliminar la vegetació i fauna al·lòctona 7. Crear un corredor biològic amb el Corb i Segre 8. Portar a terme actuacions per afavorir la fauna 9. Retirar les runes i restaurar els sectors més degradats 10. Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments 11. Limitar l’accés de visitants i vehicles en algunes zones 12. Promoure pràctiques agroambientals a la zona agrícola 13. Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai 14. Executar actuacions que aforeixin activitats econòmiques complementàries als municipis propers 15. Dotar l’espai d’altres figures de protecció i designacions 16. Realitzar un observatori del paisatge que permeti analitzar l’evolució de l’espai en el temps 17. Gestionar l’espai com una única unitat

Versió 1 - 04/07 60 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

4. Implementació

4.1. Estratègies de gestió Un cop determinats els objectius operacionals i definit el què es pretén fer, convé exposar les estratègies que es portaran a terme per aconseguir aquests objectius operacionals.

Obj. Operacional 1. Millorar la qualitat de l’aigua i mantenir-la en un estat entre mesotròfic i eutròfic. La qualitat de l’aigua i principalment el seu estat tròfic determina en bona part la composició i interès biològic de les espècies que es trobaran a l’estany tant de flora com fauna. El manteniment de l’estany en un estat entre mesotròfic i eutròfic sense arribar a la hipereutròfia és molt important. Estratègia 1.1. Fer un seguimnet limnològic de l’evolució de l’estany al llarg de l’any, amb especial atenció als nivells d’eutròfia. Estratègia 1.2. Gestionar el canyissar de depuració, segant i retirant el canyís periòdicament. Estratègia 1.3. Augmentar la recirculació de l’aigua. Estratègia 1.4. Controlar i evitar la introducció d’espècies al·lòctones, en especial les carpes. Estratègia 1.5. Programar descensos de nivell i buïdats periòdics de l’estany (5-7 anys) en funció de l’estat eutròfic. Estratègia 1.6. Mentre el nivell no assoleixi la cota màxima retirar mecànicament la matèria vegetal. Estratègia 1.7. Gestionar i controlar la vegetació de part del canyissar amb la pastura d’herbívors.

Obj. Operacional 2. Recuperar el canyissar i espècies de ribera a l’entorn de la zona lacustre. La presència d’aquestes comunitats pròpies en diversos sectors de l’estany, la ribera i les illes garanteix zones de refugi, alimentació i descans per a moltes espècies així com millora la qualitat ecològica i paisatgísica de l’espai. Estratègia 2.1. Mantenir i deixar que el canyissar es desenvolupi de manera natural a la ribera de l’estany i de les illes. Estratègia 2.2. Mantenir les plantacions arbòries i arbustives de ribera presents, les espècies que es desenvolupin de forma natural i fer alguna plantació precursora. Estratègia 2.3. Fer un seguiment de l’evolució d’aquetes comunitats.

Obj. Operacional 3. Reforestar alguns sectors amb espècies de les comunitats de màquia de garric i arçot. La presència d’espècies d’aquestes comunitats pròpies de la depressió central catalana en el context territorial actual de la plana d’Urgell és pràcticament testimonial, degut a la gran transformació agrícola que s’ha donat. Estratègia 3.1. Mantenir les plantacions i espècies presents d’aquetes comunitats. Estratègia 3.2. Eliminar les espècies d’herbassars nitròfils i ruderals.

Versió 1 - 04/07 61 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Estratègia 3.3. Retirada mecànica i manual d’espècies vegetals al·lòctones. Estratègia 3.4. Reforestar nous sectors progessivament i a mesura que es consolidin els anteriors.

Obj. Operacional 4. Gestionar les finques abandonades de la zona natural perifèrica com a erms Els antics conreus que van passar a integrar-se a la zona natural perifèrica, en bona part es troben colonitzats per herbassar nitròfils i ruderals. Els sòls d’aquestes finques acullen encara un important banc de llarvors d’aquestes espècies i és requereix temps per tal de què evolucionin cap a comunitats d’erms i prats secs. Progressivament i en part podran ser reforestats però ara per ara es planteja com a prioritat la seva gestió com a erms per tal d’anar eliminant les espècies nitròfiles i al·lòctones. Estratègia 4.1. Deixar que aquests conreus abandonats evolucionin cap a erms. Estratègia 4.2. Eliminar les espècies d’herbassars nitròfils i ruderals. Estratègia 4.3. Retirada mecànica i manual d’espècies vegetals al·lòctones. Estratègia 4.4. Gestionar i controlar la vegetació d’alguns sector amb hervíbors.

Obj. Operacional 5. Integrar a la zona natural perifèrica algunes finques agrícoles Determinades finques agrícoles properes a la zona natural s’hi poden platenjar acords de comparvenda, arrendament, ... (acords de custòdia) per tal d’introduir una gestió agroambiental i augmentar la superfície natural perifèrica. Estratègia 5.1. Adquirir puntualment alguna parcel·la d’interès per proximitat o situació estratègica o establiment d’acords de custòdia amb els propietaris. Estratègia 5.2. Promoure pràctiques agroambietals amb acords amb els propietaris.

Obj. Operacional 6. Executar actuacions per eliminar la vegetació i fauna al·lòctona La presència d’espècies al·lòctones tant de flora com de fauna suposa una pèrdua de biodiversitat i qualitat ecològica de l’espai perquè limita la presència de les autòcnones i pot fer pensar als visitants que són espècies pròpies del territori. Estratègia 6.1. Estudi , identificació i localització de les espècies al·lòctones i del sistema de control i erradicació. Estratègia 6.2. Controlar i evitar la introducció d’espècies al·lòctones. Estratègia 6.3. Retirada mecànica i manual d’espècies vegetals al·lòctones. Estratègia 6.4. Retirada, caça, pesca i trampeig específic per espècies de fauna al·lòctones.

Obj. Operacional 7. Crear un corredor biològic amb el Corb i Segre El relatiu aïllament de l’espai sense connexió amb altres zones humides properes condiciona la viabilitat de certes poblacions faunístics. És molt interessant promoure el desenvolupament d’un corredor biològic amb els rius Corb i Segre. Estratègia 7.1. Adequar la connexió física i natural entre l’estany i els desugàs Corb 10 del costat de ca l’Aragonès. Estratègia 7.1. Promoure el manteniment i millora de la vegetació de ribera i la qualitat de l’aigua del desguàs Corb 10 fins al riu Corb, i posteriorment amb el riu Segre.

Versió 1 - 04/07 62 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Obj. Operacional 8. Portar a terme actuacions per afavorir la fauna La millora dels hàbitats, la seva diversificació i l’adequació de les condicions favorables per a la presència de determinades espècies pot repercutir directament en la presència de determinades espècies faunístiques, algunes d’elles prou amenaçades o en perill. En conjunt la presència d’un major nombre d’espècies i poblacions faunístiques millora notablement la qualitat ecològica de l’espai. Estratègia 8.1. Fer un seguiment dels diferents grups faunístics, les espècies i poblacions presents, així com l’estatus en què es troben a l’espai. Estratègia 8.2. Controlar i evitar la introducció d’espècies al·lòctones. Estratègia 8.3. Gestinar un sector del canyissar de depuració i de la riba nord, retirant sovint el canyís i mantenint un nivell d’inundació baix per tal d’afavorir els ocells limícoles. Estratègia 8.4. Plantar arbres de ribera de mida gran a les illes. Estratègia 8.4. Instal·lar pals i estructures de fusta que actuïn com a posadors per a lala fauna. Estratègia 8.5. Adequar talussos de terra per afavorir la nidificació d’espècies com abellerols, orenetes de ribera i blauets. Estratègia 8.6. Excavar basses i adequar espais a la zona natural per als amfibis. Estratègia 8.7. Elaborar i executar programes de reintroducció d’espècies característiques, amenaçades o singulars en base criteris de gestió de fauna adequats. Algunes espècies a considerar: la llúdriga, la tortuga d’estany, la bagra, la madrilla, ... Estratègia 8.8. Recrear i augmentar la presència de diversos substrats (graves, blocs i sorres) a diferents àrees i profunditats per tal de millorar l’hàbitat i afavorir la presència d’algunes espècies íctiques.

Obj. Operacional 9. Retirar les runes i restaurar els sectors més degradats La presència d’abocaments puntuals de runes i sectors degradats suposa un impacte evident, sovint de tipus paisatgístic. Aquest fet és especialment greu quan es dóna en espais naturals protegits. Estratègia 9.1. Retirar la runa acumulada en diversos punts de l’espai. Estratègia 9.2. Controlar i evitar els nous abocaments. Estratègia 9.3. Promoure i efectuar actuacions de restauració i si s’escau de plantacions amb espècies autòctones adequades.

Obj. Operacional 10. Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments Un dels objectius de la recuperació de l’espai és promoure l’ús públic de l’espai amb respecte els valors natural presents. En efecte, cal garantir la tranquilitat per a la fauna, adequar i instal·lar equipaments com miradors, aguaits, plafons d’informació, etc. i disposar d’un document normatiu del Pla d’usos i gestió. Estratègia 10.1. Manteniment i millora dels itineraris naturalístics i equipaments instal·lats. Estratègia 10.2. Instal·lar nous aguaits, adequar punts panoràmics com a miradors i instal·lar taules i bancs de fusta en noves àrees de descans al llarg de l’itinerari naturalístic. Estratègia 10.3. Instal·lar plafons d’interpretació ambiental, senyalització i d’informació al llarg de l’itinerari.

Versió 1 - 04/07 63 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Estratègia 10.4. Editar fulletons i dossiers pedagògics amb informació ambiental de l’espai. Estratègia 10.5. Millora i plantació d’arbres a les zones d’aparcament i arribada. Estratègia 10.6. Instal·lar labavos a les zones d’arribada. Estratègia 10.7. Instal·lar contenidors de paper, vidre, envasos i rebuig a les zones d’arribada. Estratègia 10.8. Restauració i rehabilitació de l’antiga masia de cal Sinent. Estratègia 10.9. Obertura i senyalització d’un nou tram d’itinerari naturalístic que enllaci amb la masia de cal Sinent. Estratègia 10.10. Oferir informació i visites guiades als visitants, grups i centres educactius. Estratègia 10.11. Elaborar i aprovar un Document normatiu del Pla d’usos i gestió per tal de regular de manera més precisa les activitats i usos a l’entorn de l’estany Estratègia 10.12. Portar un control sobre el nombre de visitants, tipologia, motivació i valoració de la percepció de l’espai

Obj. Operacional 11. Limitar l’accés de visitants i vehicles en algunes zones La presència de vehicles i de visitants en determinats sectors pot dificultar o impedir la presència o viabilitat de determinades espècies. L’excessiva freqüentació i l’obertura de camins incontrolats repecuteix negativament sobre els objectius de conservació. Estratègia 11.1. Controlar i evitar l’accés de vehicles motoritzats a les zones d’accés restringit. Estratègia 11.2. Temporalment, si s’escau, restringir l’accés de visitants en sectors de la riba nord durant el període de nidificació (abril-juliol). Estratègia 11.3. Eliminar, tallar i evitar la formació de camins alternatius o d’accés a zones naturals al marge dels itineraris naturalístics. Estratègia 11.4. Restrigir la navegació en unes àrees delimitades, amb embarcacions sense motor i amb un nombre màxim per garantir la tranquilitat de la fauna.

Obj. Operacional 12. Promoure pràctiques agroambientals a la zona agrícola Cal garantir el manteniment de l’agricultura i ramaderia implantada a la zona. Tanmateix, es promouran pràctiques agroambientals amb aquells propietaris que voluntàriament vulguin disminuir els efectes contaminants de l'agricultura i la ramaderia i l'extensificació de l'activitat agrícola. En aquest sentit, es podran atoragar els ajuts i incentius corresponents. Estratègia 12.1. Promoure i facilitar assessorament en l’aplicació del Contracte Global d’Explotació en finques de la zona agrícola. Estratègia 12.2. Promoure i assessorar sobre el manteniment de marges de parcel·les arbrats i amb vegetació natural. Estratègia 12.3. Promoure i assessorar sobre la reducció i ús de productes fitosanitaris i adobs inorgànics. Estratègia 12.4. Promoure pràctiques d’agricultura ecològica i integrada.

Obj. Operacional 13. Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai

Versió 1 - 04/07 64 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Per a la gestió de qualsevol espai és imprescindible disposar d’informació sobre l’estat i l’evolució de la flora, la fauna, en aquest cas també la limnologia i altres aspectes naturals. Aquesta informació és útil tan des d’un punt de vista de gestió com naturalístic i científic. Estratègia 13.1. Promoure i facilitar la realització d’estudis de seguiment ecològic. Estratègia 13.2. Encarregar a equips especialitats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. Estratègia 13.3. Dissenyar, elaborar i mantenir un sistema d’informació geogràfica amb tota informació ambiental de l’espai.

Obj. Operacional 14. Executar actuacions que aforeixin activitats econòmiques complementàries als municipis propers L’afluència de visitants a l’estany i la pròpia gestió ha de contribuir a la promoció d’activitats complementàries als municipis de l’entorn. En aquest sentit, es planteja que a pròpiament a l’espai només s’hi desenvoluparan aquells serveis i activitats imprescindibles per garantir l’atractiu i l’interès de l’espai. Correspon a la iniciativa privada dels municipis propers l’aprofitament turísistic o complementari que es derivi de l’espai. Estratègia 14.1. Promoure i facilitar el desenvolupament d’activitats econòmiques complementàries als municipis propers. Estratègia 14.2. Facilitar i donar informació als visitants de l’espai sobre els serveis de bar, restauració, allotjament, activitats complementàries i d’interès social i cultural dels municipis propers.

Obj. Operacional 15. Dotar l’espai d’altres figures de protecció i designacions La designació de figures de protecció suposa una responsabilitat quan a la gestió i millora ecològica i a la vegada és també un distintiu de qualitat per a l’espai. Estratègia 15.1. Promoure la declaració d’un Refugi de fauna salvatge. Estratègia 15.2. Promoure l'establiment d'una Zona de pesca controlada i d'un Refugi de pesca. Estratègia 15.3. Promoure l’inclusió de l’espai dins el catàleg de zones humides del Conveni Ramsar. Estratègia 15.4. Promoure la declaració de la zona lacustre de l’espai com a Reserva Natural.

Obj. Operacional 16. Realitzar un observatori del paisatge que permeti analitzar l’evolució de l’espai en el temps El paistage evoluciona al llarg de l’any però també en aquest cas és especialment interessant constatar i monitoritzar els canvis que es donen en el procés de recuperació d’aquest espai. D’altra banda, el paisatge és en aquest cas també un dels vectors de major interès que cal mantenir i millorar. Estratègia 16.1. Fer un seguiment gràfic i descriptiu de l’evolució i canvis en el paisatge que es produeixen a l’espai. Estratègia 16.2. Elaborar la carta del paisatge de l’estany. Estratègia 16.3. Incorporar l’espai de l’estany dins la xarxa de l’observatori del paisatge de la FTP.

Obj. Operacional 17. Gestionar l’espai com una única unitat Versió 1 - 04/07 65 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Estratègia 17.1. Establiment i definició d’un òrgan de gestió que inclogui una direcció, una àrea adeministrativa, una àrea de patrimoni natural i ús públic i una àrea de vigilància i manteniment.

4.2. Zonificació Es defineixen quatre zones o unitats diferents respecte a la gestió i d’acord amb el Pla especial de protecció: Zona lacustre Comprèn la zona d'aigües lliures de l'estany, la franja de canyissar inundat o inundable i les illes. S’hi realitzarà la gestió necessària per a millorar l’hàbitat, incrementar la diversitat biològica i el seguiment ecològic. Quan a ús públic únicament s’hi podran permetre les activitats de navegació en barca sense motor i bany a les zones assenyalades, així com la pesca en les zones controlades. Zona natural perifèrica Comprèn la supefície propietat o gestionada pel Consorci a l’entorn de la zona lacustre. S’hi realitzarà la gestió necessària per a millorar l’hàbitat, incrementar la diversitat biològica i el seguiment ecològic. L’ús públic estarà restringit a les zones amb itinerari naturalístic, equipaments i àrees de descans. Dins aquesta zona natural perifèrica, en aquelles àrees amb més intensitat d’ús públic si podran preveure punts o espais amb activitats d’ús públic que requeriran d’autorització especial. La circulació motoritzada està restringida i la caça no està permesa. Zona de tractament especial Compèn la superfície d’accés i arribada de visitants a l’espai. En aquesta zona s’hi podran concentrar els serveis necessaris per a l’accés i recepció de visitants, úsos didàctico-culturals i recreatius, coneixement de l’espai, activitats de lleure tradicionals, l’educació ambiental, d'acord amb l'ordenació establerta i amb respecte als valors naturals, els béns públics i privats. Zona agrícola Comprèn la resta de superfície de l’espai i correspon a la pràctica totalitat de la conca visual de l’estany i rodalies. En aquesta zona s’hi desenvolupa l’agricultura i ramaderia tradicional, s’hi portaran a terme actuacions de millora de la gestió ambiental i de manteniment d’aquesta activitat d’acord amb el Pla especial.

4.3. Projectes Llistat de projectes proposats, diferenciant en funció de si van dirigits a la gestió i millora ecològica o bé a millora de l'ús públic i educació ambiental:

A) DE GESTIÓ I MILLORA ECOLÒGICA 1. Projecte per a la sega i retirada periòdica del canyís de la zona de depuració. 1.1 Projecte per a la gestió de la vegetació d’alguns sectors amb cavalls de la camarga 2. Projecte de construcció i millora de la canonada d’entrada d’aigua des de de la 2na Sèquia Principal del canal d’Urgell. 3. Projecte per a la retirada mecànica de la matèria vegetal de la zona a inundar. 4. Projecte de manteniment de les plantacions arbòries de ribera i de noves plantacions precursores.

Versió 1 - 04/07 66 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

5. Projecte de manteniment de les plantacions de màquia de garric i arçot i de noves plantacions precursores. 6. Projecte d’erradicació de les espècies vegetals al·lòctones. 7. Projecte de gestió dels conreus abandonats de la zona natural perifèrica com a erms. 8. Projecte per a l’establiment d’acords de custòdia i adquisició puntual de finques de la zona agrícola. 9. Projecte per a la retirada, caça, pesca o trampeig de les espècies de fauna al·lòctones. 9.1 Projecte específic per al seguiment, gestió i extracció de les carpes. 10. Projecte de connexió física i biològica de l’estany amb el desguàs Corb 10. 11. Projecte de promoció d’un corredor biològic amb el riu Corb i Segre. 12. Projecte per afavorir zones d’interès per a limícoles mantenint zones amb poca profunditat d’aigua i lliures de canyissar. 13. Projecte de plantació d’arbres de ribera a les illes per afavorir posadors i punts de nidificació. 14. Projecte d’instal·lació d’estructures i pals de fusta com a posadors i punts de nidificació a la zona natural perifèrica i plataformes surans per a fumarells. 15. Projecte d’adequació de talussos de terra per afavorir la nidificació d’abellerols, blauets i orenetes de ribera. 16. Projecte d’excavació i adequació de basses i zones per afavorir els amfibis. 17. Projecte de retirada de runes i restauració d’àrees degradades. 18. Projecte d’eliminació i tancament de camins alternatius oberts de manera incontrolada. 19. Projecte per al foment de pràctiques agroambientals a les finques de la zona agrícola. 20. Projecte de seguiment limnològic de l’estany. 21. Projecte de seguiment de la flora i vegetació. 22. Projecte de seguiment de les poblacions de peixos, control d’espècies al·lòctones i repoblament d’autòctones. 22.1 Projecte d’aportació de diferetns substrats per afavor espècies íctiques 23. Projecte de seguiment de l’herpetofauna. 24. Projecte de seguiment dels ocells. 25. Projecte de seguiment dels mamífers, en especial del grup dels rat-penats. 26. Projecte de seguiment i control dels invertebrats. 26.1 Projecte de seguiment i control dels mosquits 27. Projecte d’interpretació històrica de l’estany al llarg dels 4000 anys. 28. Projecte d’elaboració i manteniment d’un sistema d’informació geogràfica que reculli la informació ambiental de l’espai. 29. Projecte de declaració d’un Refugi de fauna salvatge. 30. Projecte de declaració d’una Zona de pesca controlada i d’un Refugi de pesca. 31. Projecte de sol·licitud d’inclusió de l’espai en el Conveni Ramsar. 32. Projecte de declaració a l’espai d’una Reserva Natural.

Versió 1 - 04/07 67 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

33. Projecte de seguiment de l’evolució del paisatge. 34. Projecte d’elaboració de la carta del paisatge de l’estany.

B) ORDENACIÓ, ÚS PÚBLIC I EDUCACIÓ AMBIENTAL 35. Projecte d’instal·lació i adequació de nous miradors i aguaits. 36. Projecte d’instal·lació de taules i bancs de fusta a les zones de descans. 37. Projecte d’instal·lació de plafons d’informació, interpretació ambiental i senyalització a l’itinerari naturalístic. 38. Projecte d’edició de fulletons d’informació i interpretació ambiental. 39. Projecte d’edició de dossiers pedagògics de l’espai per a les activitats d’educació ambiental. 40. Projecte de millora i plantació d’arbres a les zones d’aparcament. 41. Projecte de construcció o instal·lació de labavos a les zones d’arribada. 42. Projecte d’instal·lació de contenidors de residus selectius a les zones d’arribada. 43. Projecte de restauració i rehabilitació de la masia de cal Sinent com a centre d’informació històrica i ambiental de l’estany. 44. Projecte d’adequació i senyalització d’un nou tram d’itinerari naturalístic que enllaci amb la masia de cal Sinent. 45. Projecte per al servei de visites guiades per a grups i centres educatius. 46. Projecte d’aprovació d’un document normatiu del Pla d’usos i gestió. 47. Projecte de seguiment i control del nombre de visitants, tipologia i percepció de l’espai. 48. Projecte d’informació als visitants de les activitats i serveis complementaris que s’ofereixen als municipis propers. 49. Projecte per al seguiment, gestió i control de les activitats de navegació dins les àrees autoritzades.

Versió 1 - 04/07 68 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

1. Projecte per a la sega i retirada periòdica del canyís de la zona de depuració

Objectius: - Millorar la qualitat de l’aigua i mantenir-la en un estat entre mesotròfic i eutròfic (1)

Estratègies: - Fer un seguiment limnològic de l’evolució de l’estany amb especial atenció als nivells d’eutròfia (1.1) - Gestionar el canyissar de depuració, segant i retirant el canyís periòdicament (1.2)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Canyissar de depuració de 9,6 Ha de superfície situat a l’extrem est de l’estany

Data d’inici i finalització del projecte: Entre els mesos de novembre i març, coincidint amb el periode en què no hi ha creixement vegetatiu ni nidificació.

Metodologia de l’actuació: Almenys amb una periodicitat anual, entre els mesos de novembre i març es segarà o es passarà la picadora al canyissar de depuració. Posteriorment es rampillarà i recollirà per tal de retirar-lo. Aquests treballs es portaran a terme amb maquinària agrícola i tractors per empreses especialitzades. Caldrà preveure que durant un temps (entre 1 i 3 mesos) abans de procedir a l’execució d’aquests treballs a la zona de canyissar no hi entri aigua perquè es pugui assecar. El canyís que es retiri es podrà emprar com a material vegetal per alimentació i jaç en ramaderia. En la mesura en què el terreny ho permeti, per qüestions d’humitat, es passarà la freadorsa superficial per afavori les condicions per als limícoles en primavera. Mentre no es desenvolupi una superfície important de canyissar a l’entorn de l’estany (2-3 anys), atès que aquest canyissar de depuració és un hàbitat interessant per a moltes espècies, es realitzar només la sega d’un sector del canyissar. La zona on s’hagi segat i retirat el canyissar s’inundarà durant un mes de forma regular sense permetre que l’aigua entri a la resta de l’estany, per tal d’evitar l’aportació de restes vegetals triturades o no retirades.

Materials necessaris: Contractació dels serveis agrícoles amb maquinaria i tractors addients.

Cost: Els treballs de maquinària agrícola: segadora o picadora, ramplilladora, recollidora i carretes per 9,6 Ha de superfície són d’uns 1000 euros/any.

Sistemes d’avaluació: El servei de vigilància i manteniment del Consori vetllarà pel correcte desenvolupament dels treballs, en especial la previsió de maneig de l’entrada d’aigua i evitar que es produeixin roderes important per excés d’humitat dels sòl. El responsable de l’àrea de gestió i conservació vetllarà i avaluarà les necessitats i moments en què es portarà a terme l’actuació i el registre de les dades de kg de materia vegetal extret.

Versió 1 - 04/07 69 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

1.1 Projecte per a la gestió de la vegetació d’alguns sectors amb cavalls de la camarga

Objectius: - Millorar la qualitat de l’aigua i mantenir-la en un estat entre mesotròfic i eutròfic (1) - Portar a terme actuacions per afavorir la fauna (8)

Estratègies: - Fer un seguiment limnològic de l’evolució de l’estany amb especial atenció als nivells d’eutròfia (1.1) - Gestionar i controlar la vegetació d’alguns sector amb hervíbors (1.7).

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Canyissar de depuració i sectors del canyissar perimetral

Data d’inici i finalització del projecte: Al llarg de tot l’any

Metodologia de l’actuació: La presència d’herbívors com els cavalls de la camarga, considerada una raça especial de cavalls adaptats a viure en remull, contribueix a la disminució i control de la proliferació excessiva de la vegetació. L’efecte que genera la pastura d’alguns sectors de canyissar i altres comunitats vegetals, com herbassars nitròfils, és positiu quan es pretén crear algunes zones més obertes, a banda de què el propi trepig dels animals, diversifica l’ambient creant microhàbitats que aprofiten moltes espècies de fauna. Alhora es redueix la càrrega de matèria orgànica, i tot i que en menys proporció també es redueix la quantiat de nutrients del sòl i de l’aigua. Paral·lelament, són un element d’interès i d’atractiu per als visitants. S’adquiriran entre dos i tres exemplars de cavalls de raça de la camarga. Aquests cavalls caldrà gestionar-los de manera que es delimitarà a través d’un fil de pastor elèctric l’àmbit del sector on s’instal·laran. En bona part de l’any, aquest àmbit serà el canyissar de depuració, tot i que l’òrgan gestor podrà traslladar puntualment els animals a d’altres punts. Al sector oest del canyissar, en la parcel·la de la zona natural perifèrica –al costat de la peixera- s’adequarà un espai per a que els animals, si es requereix puguin estabular-se en zona seca, en un petit tancat (d’uns 50m2) delimitat. Materials necessaris: Els cavalls de la camarga, una instal·lació de fil de pastor elèctrica i la construcció d’un tancat.

Cost: El de l’adquisició dels 3 cavalls, s’estima en uns 900 euros, el pastor elèctric uns 300 euros i el tancat uns 1000 euros, per tant un total de 2100 euros.

Sistemes d’avaluació: Seguiment i control dels cavalls i l’efecte sobre les zones on pasturen, especialment pel qe fa a la presència d’espècies de fauna. També la percepció per part dels visitants.

Versió 1 - 04/07 70 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

2. Projecte de construcció i millora de la canonada d’entrada d’aigua des de de la 2na Sèquia Principal del canal d’Urgel

Objectius: - Millorar la qualitat de l’aigua i mantenir-la en un estat entre mesotròfic i eutròfic (1)

Estratègies: - Fer un seguiment limnològic de l’evolució de l’estany amb especial atenció als nivells d’eutròfia (1.1) - Augmentar la recirculació de l’aigua (1.3) - Programar descensos de nivell i buïdats periòdics de l’estany (5-7 anys) en funció de l’estat tròfic.

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Pròpiament l’actuació s’executa en la major part fora de l’espai, al llarg dels 2,6 km de tuberia des del modul de l’estany (2na Sèquia del Canal) fins a la zona del canyissar de depuració.

Data d’inici i finalització del projecte: A determinar.

Metodologia de l’actuació: Construcció d’una nova canonada de portada d’aigua des de la 2na sèquia del canal d’Urgell que substitueixi l’actual. En efecte, la canonada existent fou construïda a principis dels seixanta, té un diàmetre d’uns 50 cm i transcorre soterrada (entre 0,8 m i 3 m de profunditat) al llarg d’uns 2 km, majoritàriament a llarg de finques particulars i camins de servei. Actuament, es troba en un estat força deficient i sovint (en els darrers anys) en determinats punts cal fer arranjaments perquè es dónen pèrdues i filtracions que afecten a les finques agrícoles per on transcorre. L’actuació consistiria en definir un projecte executiu per a la retirada de l’actual canonada i substituir-la per una de nova. El diàmetre de la nova hauria de ser d’uns 60 cm de manera que permeti la circulació d’un cabal major, fins a 250-280 l/s. Amb aquesta actuació, a banda de millora l’infraestructura d’aigua d’entrada a l’estany, el que s’aconsegueix és que durant els períodes en què es dóna major disponibilitat d’aigua perquè no se’n utilitza en l’agricultura es permeti augmenta l’aportació d’aigua a l’estany i per tant la seva recirculació.

Materials necessaris: Es definiran en el projecte executiu.

Cost: A determinar pel projecte executiu. S’estima a l’entorn d’uns 300.000 euros.

Sistemes d’avaluació: Seguiment i vigilància de l’obra i del correcte funcionament.

Versió 1 - 04/07 71 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

3. Projecte per a la retirada mecànica de la matèria vegetal de la zona a inundar

Objectius: - Millorar la qualitat de l’aigua i mantenir-la en un estat entre mesotròfic i eutròfic (1)

Estratègies: - Mentre el nivell no assoleixi la cota màxima retirar mecànicament la matèria vegetal (1.6) - Manenir i deixar que el canyissar es desenvolupi de manera natural a la ribera de l’estany i de les illes (2.1) - Eleminar les espècies d’herbassars nitròfils i ruderals (4.2) - Retirada mecànica i manual d’espècies vegetals al·lòctones (4.3)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: En aquelles zones amb herbassars nitròfils i ruderals a l’entorn de l’estany, per sota de la cota màxima d’inundació, on el terreny no tingui molta humitat i permeti el pas de maquinària agrícola, així com la superfície de les illes.

Data d’inici i finalització del projecte: Entre els mesos de setembre i novembre.

Metodologia de l’actuació: A través de maquinària agrícola del servei de manteniment i vigilància, concretament amb segadora o picadora, seguit de la rampilladora i d’una carreta. Es determinaran prèviament els sectors on actuar, on s’abocarà el material vegetal i la forma com s’executarà. Altrament, a les illes s’hi accedirà amb embarcació i amb segadora manual s’executaran aquests treballs. El material vegetal retirat s’acumularà al centre de l’illa i s’hi farà una crema controlada.

Materials necessaris: Maquinària agrícola com segadora, rampilladora i carreta; embarcació per accedir a les illes i segadora manual.

Cost: Els derivats de les hores i dies d’utilització de la maquinària. El servei es pot executar dins el programa i pressupost de treball de l’àrea de manteniment i vigilància. El cost per hectàrea es pot estimar en uns 130 euros (segar i recollir)

Sistemes d’avaluació: Seguiment i control de l’evolució dels nivells d’aigua i dels poblaments d’herbassars nitròfils i ruderals.

Versió 1 - 04/07 72 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

4. Projecte de manteniment de les plantacions arbòries de ribera i de noves plantacions precursores

Objectius: - Recuperar el canyissar i espècies de ribera a l’entorn de la zona lacustre (2) - Executar actuacions per a eliminar la vegetació al·lòctona (6)

Estratègies: - Manenir i deixar que el canyissar es desenvolupi de manera natural a la ribera de l’estany i de les illes (2.1) - Manenir les plantacions arbòries i arbustives de ribera presents, les espècies que es desenvolupin de manera natural i fer alguna plantació precursora. (2.2) - Fer un seguiment de l’evolució d’aquestes comunitats (2.3) - Eleminar les espècies d’herbassars nitròfils i ruderals (4.2) - Retirada mecànica i manual d’espècies vegetals al·lòctones (4.3) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Zona natural perifèrica, ribera de l’estany, illes, marges de l’itinerari principal i antics conreus abandonats aptes -per situació i característiques del sòl- per a recuperacions de comunitats de ribera.

Data d’inici i finalització del projecte: Tot l’any el manteniment i els mesos d’hivern les plantacions.

Metodologia de l’actuació: L’objectiu principal ha de ser consolidar les plantacions existents i tan sols fer-ni de noves en la mesura que es pugui garantir la viabilitat i manteniment en els seus primers anys. El manteniment de les plantacions, els peus arboris i arbustius presents, etc consistirà en tasques de reg de suport, esporga i desbrossa, necessàries per garantir la viabilitat de l’espècie, principalment durant els primers anys. Posteriorment, si cal es poden fer actuacions puntuals però cal deixar que la comunitat evolucioni de manera natural. Durant els mesos de març a setembre es prioritzaran les tasques de reg, especialment durant el període maig-agost. La desbrossa caldrà realitzar-la especiament en aquells sectors del costat sudoest que es poden regar per inundació, en dues o tres ocasions al llarg de l’any. Tanmateix, la desbrossa només té per finalitat que les espècies interssants tinguin viabilitat i que no sigui cobertes per herbassars nitròfils i ruderals en les seves primeres fases de desenvolupament. Al llarg de l’itinerari principal, les illes i la zona natural perifèrica on s’ha fet plantacions es reposaran aquells peus que puguin causar baixa. En tot cas tant el manteniment com les noves plantacions es realitzaran amb espècies autòctones i de procedència certificada. Les espècies emprades seran: feixe (Fraxinus angustifolia), salze blanc (Salix alba), àlber (Populus alba), xop (Populus nigra nigra), vern (Alnus glutinosa), tamariu (Tamarix sp), vimetera (Salix fragilis), gatell (Salix atrocinerea), om (Ulmus minor), arç blanc (Crataegus monogyna), esbarzer (Rosa canina)...

Materials necessaris: Maquinària del servei de manteniment i vigilància i el material vegetal.

Versió 1 - 04/07 73 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Cost: Els derivats de les hores i dies de treball. El servei es pot executar dins el programa i pressupost de treball de l’àrea de manteniment i vigilància. A banda, es consideren els costos de d’aquisició del material vegetal. Es pot estimar en uns 4000 euros/any.

Sistemes d’avaluació: Seguiment i control de l’evolució de les comunitats tant pel servei de manteniment i vigilància i l’àrea de conservació i gestió ecològica. Paral·lelament dins el marc del programa de seguiment ecològic es portarà a terme el seguiment de la vegetació i la flora.

Versió 1 - 04/07 74 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

5. Projecte de manteniment de les plantacions de màquia de garric i arçot i de noves plantacions precursores

Objectius: - Reforestar algusn sectors amb espècies de les comunitats de màquia de garric i arçot (3) - Executar actuacions per a eliminar la vegetació al·lòctona (6)

Estratègies: - Manenir les plantacions i espècies presents d’aquestes comunitats (3.1) - Eliminar les espècies d’herbassars nitròfils i ruderals. (3.2) - Fer un seguiment de l’evolució d’aquestes comunitats (2.3) - Reforestar nous sectors progressivament a mesura que es consolidin els anteriors (3.4) - Eleminar les espècies d’herbassars nitròfils i ruderals (4.2) - Retirada mecànica i manual d’espècies vegetals al·lòctones (3.3) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Zona natural perifèrica en sectors més elevats i allunyats de la zona lacustre com conreus abandonats.

Data d’inici i finalització del projecte: Tot l’any el manteniment i els mesos d’hivern les plantacions.

Metodologia de l’actuació: L’objectiu principal ha de ser consolidar les plantacions existents i tan sols fer-ni de noves en la mesura que es pugui garantir la viabilitat i manteniment en els seus primers anys. El manteniment de les plantacions, els peus arboris i arbustius presents, etc. consistirà en tasques de reg de suport, esporga i desbrossa, necessàries per garantir la viabilitat de l’espècie, principalment durant els primers anys. Posteriorment, si cal es poden fer actuacions puntuals però cal deixar que la comunitat evolucioni de manera natural. Durant els mesos de març a setembre es prioritzaran les tasques de reg, especialment durant el període maig-agost. La desbrossa caldrà realitzar-la especiament en aquells sectors del costat sud, en dues o tres ocasions al llarg de l’any. Tanmateix, la desbrossa només té per finalitat que les espècies interessants tinguin viabilitat i que no siguin cobertes per herbassars nitròfils i ruderals en les seves primeres fases de desenvolupament. En la zona natural perifèrica, al sector sud de l’estany, a llarg de l’itinerari secundari que enllça les àrees de descans s’hi ha practicat una plantació que en la que es concentraran els esforços de manteniment. Es reposaran aquells peus que puguin causar baixa. En tot cas tant el manteniment com les noves plantacions es realitzaran amb espècies autòctones i de procedència certificada. Les espècies emprades seran principalment: carrasca (Quercus ilex ssp rotundifolia), garric (Quercus coccifera), arçot (Rhamnus lycioides), argelaga (Genista scorpius), romer (Rosmarinus officinalis), etc.

Materials necessaris:

Versió 1 - 04/07 75 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Maquinària del servei de manteniment i vigilància i el material vegetal.

Cost: Els derivats de les hores i dies de treball. El servei es pot executar dins el programa i pressupost de treball de l’àrea de manteniment i vigilància. A banda, es consideren els costos de d’aquisició del material vegetal. Es pot estimar en uns 3000 euros/any.

Sistemes d’avaluació: Seguiment i control de l’evolució de les comunitats tant pel servei de manteniment i vigilància i l’àrea de conservació i gestió ecològica. Paral·lelament dins el marc del programa de seguiment ecològic es portarà a terme el seguiment de la vegetació i la flora.

Versió 1 - 04/07 76 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

6. Projecte d’erradicació de les espècies vegetals al·lòctones

Objectius: - Executar actuacions per a eliminar la vegetació al·lòctona (6)

Estratègies: - Estudi, identificació i localització de les espècies al·lòcteones i del sistema de control i erradicació (6.1) - Controlar i evitar la introducció d’espècies al·lòctones. (6.2) - Eleminar les espècies d’herbassars nitròfils i ruderals (4.2) - Retirada mecànica i manual d’espècies vegetals al·lòctones (6.3) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai, especialment les zones propietat o gestionades directament pel Consorci (zona lacustre, natural perifèrica i de tractament especial)

Data d’inici i finalització del projecte: Tot l’any tot i que per cada espècie es poden establir èpoques més adients. Ho determinarà l’estudi i seguiment que es realitzi.

Metodologia de l’actuació: A través de l’estudi, identificació i localització d’espècies al·lòctones que portin a terme els equips especialitzats, així com la identificació que es realitzi per coneixements del servei de manteniment i de conservació i millora, es determinarà les espècies i metodologia a emprar en cada cas. Principalment es tractarà de mètodes mecànics tipus segadora, serra i retroescavadora. També es podrà emprar, si és necessari, mètodes químics. En aquest cas s’evitarà l’aplicació de productes en zones properes a l’aigua i valorant prèviament els efectes o impactes que es puguin generar. Pel que fa a les plantes llenyoses, una vegada localitzades es tallaran o arrencaran. Pel que fa a les herbàcies en funció del tipus es podrà practicar un mètode físic o químic. Pel que fa a les espècies aquàtiques, els equips especialitzats determinaran la millora forma d’extracció. La zona de la peixera, per on entra l’aigua regularment procedent del canal, es retiraran cada 2 – 3 mesos els fangs i espècies que s’hi trobin. S’hi recolliran prèviament mostres amb l’objectiu d’identificar les espècies presents.

Materials necessaris: Maquinària del servei de manteniment i vigilància, retroexcavadora i herbicídes.

Cost: Els derivats de les hores i dies de treball. El servei es pot executar dins el programa i pressupost de treball de l’àrea de manteniment i vigilància.

Sistemes d’avaluació: Seguiment i control de l’evolució sobr la presència d’espècies vegetals exòtiques o al·lòctones.

Versió 1 - 04/07 77 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

7. Projecte de gestió dels conreus abandonats de la zona natural perifèrica com a erms

Objectius: - Gestionar les finques abandonades de la zona natural perifèrica com a erms (6)

Estratègies: - Deixar que aquetes conreus abandonats evolucionin cap a erms (4.1) - Eleminar les espècies d’herbassars nitròfils i ruderals (4.2) - Retirada mecànica i manual d’espècies vegetals al·lòctones (4.3) - Gestionar i controlar la vegetació d’alguns sectors amb hervíbors (4.4) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Conreus abandonats de la zona natural perifèrica i part de les zones de tractament especial, en total correspon a unes 35 Ha.

Data d’inici i finalització del projecte: Gestió contínua al llarg del pla.

Metodologia de l’actuació: Bàsicament el que cal és deixar que les comunitats d’herbassars nitròfils i ruderals actualment presents vagin evolucionant cap a comunitats pròpies de prats secs. Periòdicament es poden portar a terme segues, i quan sigui possible retirada, de les espècies herbàcies que s’han desenvolupat. El material retirat es pot acumular en algun punt seleccionant prèviament per tal de facilitar-ho a tercers (jaç o alimentació de bestiar) o practicar-hi una crema. Aquesta sega o trituració del material vegetal caldria practicar-ho abans de la formació de llavors per les espècies dominants majoritàries per tal d’evitar la viabilitat d’aquestes llavors. Cal evitar el remoure el sòl per tal de no posar en circulació l’important banc de llavors present en aquestes finques. Els marges d’aquests conreus, en una franja de 3 o 4 metres, especialment els que limiten amb finques agrícoles veïnes es mantindran expressament en un estat herbaci de poca alçada per evitar o disminuir el risc d’incendi. D’altra banda, com a mesura de gestió també es pot utilitzar puntualment la pastura a través d’hervíbors adaptats o autòctons, com per exemple la raça de burro català, gran consumidora de cards –que sovint proliferen en abundància-. Caldrà però, en aquest cas preure la colocació de sistemes de tancament o subjecció dels exemplars.

Materials necessaris: Maquinària del servei de manteniment i vigilància, retroexcavadora i herbicides.

Cost: Els derivats de les hores i dies de treball. El servei es pot executar dins el programa i pressupost de treball de l’àrea de manteniment i vigilància.

Sistemes d’avaluació: Seguiment i control de l’evolució d’aquest erms, de la flora i la vegetació que s’hi instal·la.sobr la presència d’espècies vegetals exòtiques o al·lòctones.

Versió 1 - 04/07 78 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

8. Projecte per a l’establiment d’acords de custòdia i adquisició puntual de finques de la zona agrícola

Objectius: - Integrar a la zona natural perifèrica algunes finques agrícoles (5)

Estratègies: - Adquirir puntualment alguna parcel·la d’interès per proximitat o situació estratègica o establiment d’acords de custòdia amb els propietaris (5.1) - Promoure pràctiques agroambientals amb acords amb els propietaris. (5.2)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Aquelles finques de la zona agrícola properes a la zona natural perifèrica, lacustre o de tractament especial.

Data d’inici i finalització del projecte: Quan sorgeixi l’oportunitat.

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i gestió ecològica establirà quines són les finques que per qüestió de localització estratègica i potencial interès de gestió ecològica o ús públic convindria negociar un acord de custòdia amb el propietari o l’adquisició de la finca. Es plantejarà una proposta formal a l’òrgan de gestió per tal d’acordar si s’escau l’inici de les converses i negociacions amb la propietat. S’hi definirà, prèviament la justificació i finalitat que es pretén assolir. Es podrà cercar finançament extern, a través d’altres institucions o entiats per tal de contribuir a l’assoliment de les finalitat. Les pràctiques agroambientals seran prosades per l’àrea de conservació i millora ecològica.

Materials necessaris: Cap.

Cost: Els derivats del finançament de l’adquisició de finques, arrendaments o altres acords de custòdia així com de l’aplicació de mesures agroamientals. Es pot establir una partida pressupostària i fons acumulat per aquest projecte d’uns 5000 euros anuals. Sistemes d’avaluació: Determinació de l’oportunitat per cada cas en concret.

Versió 1 - 04/07 79 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

9. Projecte per a la retirada, caça, pesca o trampeig de les espècies de fauna al·lòctones

Objectius: - Executar actuacions per eliminar la flora i fauna al·lòctona (6)

Estratègies: - Estudi, identificació i localització de les espècies al·lòcteones i del sistema de control i erradicació (6.1) - Retirada, caça, pesca i trampeig espècific per espècies de fauna al·lòctones (6.4) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai

Data d’inici i finalització del projecte: De manera constant i permanent.

Metodologia de l’actuació: Quan els serveis de manteniment i vigilància, els agents rurals o qualsevol persona o institució que detecti la presència d’alguna espècies de fauna al·lòctona ho comunicarà a l’àrea de conservació per tal de procedir, d’acord amb el cos d’agents rurals a la caça, retirada, o si s’escau trampeig de l’exemplar/s. Entre altres espècies potencials al·lòctones a extreure es poden trobar les tortugues exòtiques, peixos al·lòctons (la carpa disposa d’un projecte específic), cranc americà, musclo zebra, cignes i aviram en general al·lòcton procedents de parcs urbans. L’actuació serà amb caràcter urgent i prioritària una vegada constada la presència d’algun exemplar de qualsevol espècies al·lòctona, i determinat el millor sistema de captura per l’àrea de conservació i millora. Amb caràcter específic s’instal·laran amb prioritat màxima trampes per a tortugues de florida, especialment a la bassa de l’estany on se’n coneix la presència d’algun exemplar, tot i que també se n’instal·laran al propi estany. Aquestes trampes consisteixen en estructures surans a l’aigua, amb una rampa d’accés fàcil on una vegada la tortuga es situï al capdamunt, s’obren unes comportes i queda atrapada a l’interior d’un habitacle tancat. Periòdicament (4 – 5 dies) es revisaran per tal de constatar si se n’han atrapat. S’agafarà com a model de trampa els existents i utilitzats en altres zones humides (Delta de l’Ebre i del Llobregat, Banyoles, etc)

Materials necessaris: Els requerits per a la captura en funció de l’espècie.

Cost: Part del cost es pot assumir com a part integrant de la partida ordinària de manteniment i vigilància de l’estany. Tot i això si és necessari caldrà adquiri algun material addiconal per al trampeig i caça. Sistemes d’avaluació: Avaluació i seguiment de l’espai, especialment pel que fa referència als grups faunístics.

Versió 1 - 04/07 80 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

9.1. Projecte per al seguiment, control, gestió i extracció de les carpes

Objectius: - Executar actuacions per eliminar la flora i fauna al·lòctona (6)

Estratègies: - Estudi, identificació i localització de les espècies al·lòcteones i del sistema de control i erradicació (6.1) - Retirada, caça, pesca i trampeig espècific per espècies de fauna al·lòctones (6.4) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Zona lacustre

Data d’inici i finalització del projecte: Des del moment d’aprovació del pla i de manera constant.

Metodologia de l’actuació: Per al control i gestió d’aquesta espècie caldrà portar a terme inicialment un estudi sobre la població actual de carpa a l’estany. Es coneix que majoritàriament aquesta espècie ha estat introduïda de manera irregular. Atès que és una espècie que prolifera molt a l’estany, augmentant l’eutròfia i impossibilitant en bona part la presència o viabilitat de d’altres espècies de peixos, cal executar mesures efectives per a la disminució i desaparició d’aquesta espècie de l’estany. La determinació de les mesures concretes ja sigui inicialment una pesca elèctrica, la instal·lació de xarxes o l’aplicació de biocides tipus “rotenona” caldrà que es valori per l’òrgan de gestió a través d’un estudi que s’encarregui a especialistes en què plantegin quina és l’alternativa de control i extracció preferible. Cal que aquest estudi valori tècnicament i econòmicament les alternatives possibles.

Materials necessaris: Els requerits per a la captura.

Cost: El de l’estudi més el de l’aplicació de la tècnica d’eliminació. Sistemes d’avaluació: Avaluació i seguiment de l’espai, especialment pel que fa a l’ictiofauna.

Versió 1 - 04/07 81 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

10. Projecte de connexió física i biològica de l’estany amb el desguàs Corb 10

Objectius: - Crear un corredor biològic amb el Corb i Segre (7)

Estratègies: - Adequar la connexió física i bilògica entre l’estany i el desguàs Corb 10 del costat de ca l’Aragonès (7.1) - Promoure el manteniment i millora de la vegetació de ribera i la qualitat de l’aigua del desguàs Corb 10 fins al riu Corb, i posterioment amb el riu Segre. (7.2)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Zona lacustre i natural perifèrica

Data d’inici i finalització del projecte: 2009.

Metodologia de l’actuació: Construir i adequar un tram de reg a cel obert entre l’estany i el desguàs Corb 10 a l’alçada del davant de ca l’Aragonès. L’objectiu és crear les condicions físiques i naturals per tal de què sigui possible la circulació d’aigua des del desguàs cap a l’estany. Per això, caldrà adequar el registre o pala de reg que es troba en aquest desguàs i que ha de permetre derivar aigua cap a l’estany a través del sector on s’ha fet la plantació de ribera del costat sudoest de l’estany. L’obra consisteix en condicionar un reg a cel obert, amb retroexcavadora, d’una amplada mitja de 2 m i un pendent màxim de l’1-2%. La longitud total és de 60 m. Al llarg del reg cal travessar dos camins (un d’accés a finques i un d’itinerari secundari), en què es col·locaran dos tubs de 40 cm de diàmetre. Com a estructures de regulació de l’aigua s’instal·larà a la connexió entre el corb 10 i el desguàs una comporta d’1 m d’amplada i que permeti l’obertura amb mecanisme de cadenes superiors i instal·lació d’un sobreeixidor graduable. Tot l’entorn i les connexions s’adequaran amb terra i vegetació de ribera per tal de naturalitzar les infraestructures. D’altra banda, en la connexió entre el sector de l’estany que circula pel canyissar de depuració i la resta de l’estany (justament a l’alçada de l’itinerari principal) s’instal·laran dues comportes de regulació per tal de permetre, si s’escau el tancament d’aquesta connectivitat.

Materials necessaris: Retroexcavadora, 4 tubs de 50 cm de diàmetre i 4 m de longitud i material per a la construcció de les dues arquetes/registre.

Cost: S’estima el cost total en uns 4.000 euros. Sistemes d’avaluació: Avalució de l’eficiència com a connector biològic, presència de rastres i integració paisatgística.

Versió 1 - 04/07 82 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

11. Projecte de promoció d’un corredor biològic amb el riu Segre

Objectius: - Crear un corredor biològic amb el Corb i Segre (7)

Estratègies: - Adequar la connexió física i bilògica entre l’estany i el desguàs Corb 10 del costat de ca l’Aragonès (7.1) - Promoure el manteniment i millora de la vegetació de ribera i la qualitat de l’aigua del desguàs Corb 10 fins al riu Corb, i posterioment amb el riu Segre. (7.2)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Zona lacustre, natural perifèrica i agrícola del sector sudoest de l’espai, juntament amb tot el tram del desguàs corb 10, riu Corb i riu Segre.

Data d’inici i finalització del projecte: 20010/12.

Metodologia de l’actuació: Es tracta d’una actuació que en bona part cal promoure-la fora de l’àmbit de l’espai però que és molt interessant de cara a millorar-ne la connectivitat biològica amb d’altres espais fluvials. Primerament cal cercar la complicitat de d’altres administracions i organismes com els ajuntaments de Vila-sana, Poal, Bellvís, Vilanova de la Barca i Tèrmens. També de la Comunitat General dels Regants dels Canals d’Urgell i del propi Departament de Medi Ambient, així com seria interessant que si afegeisin d’altres institucions. Cal tenir en compte que el propi Pla territorial parcial de ponent (en fase d’aprovació) ja reconeix aquesta connectivitat biològica. Per tal de què millorés substancialment la seva viabilitat ecològica cal garantir la qualitat de l’aigua que hi circula (per tant evitar abocaments directes tant de municipis, nuclis, habitatges, indústries com explotacions ramaderes). Alhora cal promoure actuacions de manteniment de la vegetació de ribera, especialment arbòries i arbustiva, no realitzar tales abusives, ni cremes ni desbrosses intensives. Reforestar alguns trams amb espècies de ribera i en general deixar un mínim marge de seguretat entre la zona pròmiament de ribera i les parcel·les veïnes. Aquesta franja es podria establir en un mínim de 5 m a banda i banda. En determinats punts caldria valorar si cal la compra, arrendament o acord amb els veïns per tal de respectar i garantir el manteniment d’aquesta franja de vegetació de ribera.

Materials necessaris: A determinar.

Cost: A determinar. Sistemes d’avaluació: Avalució de l’eficiència com a connector biològic, recuperació de les comunitats de ribera, presència de rastres, fauna i integració paisatgística.

Versió 1 - 04/07 83 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

12. Projecte per afavorir zones d’interès per a limícoles mantenint zones amb poca profunditat d’aigua i lliures de canyissar

Objectius: - Portar a terme actuacions per afavorir a la fauna (8)

Estratègies: - Fer un seguiment dels diferents grups faunístics, les espècies i poblacions presents, així com l’estatus en què es troben a l’espai (8.1) - Gestionar un sector del canyissar de depuració i de la riba nord, retirant sovint el canyís i mantenint un nivell d’inundació baix per tal d’afavorir els limícoles. (8.3)

Prioritat: Màxima

Localització dins l’espai: Zona lacustre en el sector nord del canyissar de depuració i d’una franja de la riba nord.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12.

Metodologia de l’actuació: L’actuació consisteix en segar i retirar periòdicament el canyís i altre material vegetal i practicar un fressat o llaurat superficial, d’aquests sectors. D’aquesta manera es generen condicions d’inundació, amb aigües somes de poca profunditat, ideonies per a la presència de diverses espècies de limícoles com corriol petit, camesllargues, gamba verda, xivitona, etc. Els treballs que es poden realitzar amb maquinària agrícola caldrà preveure la seva realització en suficient temps d’antelació per tal de deixar secar aquests sectors. Preferentment, cal portar-ho a terme, la sega i retirada durant el mes d’octubre i novembre, mentre que durant el mes de març es pot realitzar el llaurat o fressa superficial.

Materials necessaris: Maquinària agrícola com segadora, “diable” (per afilerar), recollidora, fresadora o arrada.

Cost: El relacionat amb les hores de treball i maquinària agrícola. Es pot assumir en bona part dins de les partides per a manteniment i vigilànica de l’estany. Sistemes d’avaluació: Avalució de l’eficiència com a zones amb presència d’espècies de limícoles, especialment durant els mesos d’abril a juliol.

Versió 1 - 04/07 84 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

13. Projecte de plantació d’arbres de ribera a les illes per afavorir posadors i punts de nidificació

Objectius: - Portar a terme actuacions per afavorir a la fauna (8) - Recuperar el canyissar i espècies de ribera a l’entorn de la zona lacustre (2)

Estratègies: - Fer un seguiment dels diferents grups faunístics, les espècies i poblacions presents, així com l’estatus en què es troben a l’espai (8.1) - Platar arbres de ribera de mida gran a les illes. (8.4) - Mantenir les plantacions arbòries i arbustives de ribera presents, les espècies que es desenvolupin de forma natural i fer alguna plantació precursora. (2.2)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Algunes illes de la zona lacustre.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/2008.

Metodologia de l’actuació: A mesura que el nivell de l’estany augmenta i especialment quan arribi a la seva cota propera a la màxima, la humitat i disponibilitat d’aigua per les espècies arbòries i arbustives de ribera de les illes augmentarà. És en aquest moment en què es pot plantejar plantacions d’espècies de ribera de mida gran de manera que tinguin més garantia de viabilitat. Durant els mesos d’hivern (desembre-febrer), principalment el desembre i gener, es portarà a terme aquesta plantació amb espècies de ribera de mida gran. En efecte, les espècies tindran un diàmetre mínim de 10 cm o equivalent, podran venir amb rel nua o cepelló, i es plantaran a partir de la cota d’inundació màxima. La disposició serà al·leatòria amb una separació mínima de 4 m. Les espècies que s’utilitzaran seran: Populus alba, Fraxinus angustifolia, Alnus glutinosa, Salix alba, Salix atrocinerea i Tamarius sp. En zones més properes a l’aigua s’instal·laran els salix, la resta en les parts més allunyades. La planta s’adquirirà en vivers acreditats i amb garantia de procedència de manera que caldrà certificar que es tracta de planta autòctona. La plantació es realitzara amb materials mecànics i manuals. A les illes caldrà accedir-hi en barca. S’hi practicarà un primer reg de plantació. Si fos necessari durant el primer any s’hi accedirà en alguana ocasió per tal fer algun reg de suport. Pel que fa a a les illes, concretament la de major dimensió situada al centre de l’estany, es deixarà lliure de plantació arbòria per tal d’afavorir en aquesta illa la nidificació i estada d’espècies d’ocells que no requereixen peus arboris de ribera, com gavines, ànecs, fotges, etc.

Materials necessaris: Maquinària per plantacions, foradadora, pic i pala, més planter.

Cost: El relacionat amb les hores de treball i maquinària. Es pot assumir en bona part dins de les partides per a manteniment i vigilànica de l’estany. A banda, però caldrà fer la previsió pressupostària per al planter. Previsió pressupostària de 3000 €. Sistemes d’avaluació: Avalució de l’eficiència i viabilitat de les plantacions i l’ús per la fauna.

Versió 1 - 04/07 85 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

14. Projecte d’instal•lació d’estructures i pals de fusta com a posadors i punts de nidificació a la zona natural perifèrica i plataformes surans per a fumarells

Objectius: - Portar a terme actuacions per afavorir a la fauna (8)

Estratègies: - Fer un seguiment dels diferents grups faunístics, les espècies i poblacions presents, així com l’estatus en què es troben a l’espai (8.1) - Instal·lar pals i estructures de fusta que actuïn com a posadors per a la fauna. (8.4)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: La zona natural perifèrica, especialment al llarg de l’itinerari principal

Data d’inici i finalització del projecte: 2008/9.

Metodologia de l’actuació: La mesura consiteix en instal·lar pals de fusta, amb una alçada mínima de 5 m on en la part superior s’hi adeqüi plataformes de fusta d’1 m x 1m aprox. per tal de què atraguin la presència d’espècies com cigonyes. Aquestes estructures situades en punts estratègics propers a la zona lacustre però també al llarg de l’itinerari naturalístic, en la pròpia zona natural perifèrica, a banda d’afavorir la presència d’aquestes espècies compleix una finalitat educativa, sensibilitzadora i atractiva per als visitants de l’espai ja que poden observar aquestes espècies a distàncies relativament curtes. L’actuació s’executarà preparant els pals de fusta prèviament, amb les corresponents plataformes. S’escolliran els punts concrets, d’acord amb els ornitòlegs, es realitzarà l’excavació (>1 m de fondària i 0,5 x 0,5 m de costat) on s’hi col·locarà el pal. L’anclatge es fixarà amb morter. Inicialment es planteja una actuació d’instal·lació de fins a 10 pals o estructures. D’altra banda, pel que fa a les plataformes surans per a fumarells, es construïran en nombre suficient, seguint les indicacions dels responsables de seguiment ornitològic. Bàsicament, es tracta d’un marc quadrat de fusta (50 x 50 cm), doblat de manera que entre mig s’hi col·loca material d’aillament d’alta densitat (tipus plaques dque garanteix la flotabilitat. A la part central s’hi col·loca una malla plàstica i una base tipus moqueta que estigui lleugerament per sobre del nivell de l’aigua. La plaforma es fixa a través de pals de ferro (tipus rea) que es claven al fons de l’estany i subjectats per un anclatge que permet l’oscil·lació en funció del nivell de l’aigua.

Materials necessaris: Estructures i pals de fusta. Anclatges, ferro tipus rea, malla i plaques d’aïllant. Maquinària per a treballar la fusta i maquinària per a plantar els pals (tractor amb pala o retroexcavadora i embarcació).

Cost: El relacionat amb les hores de treball i maquinària. Es pot assumir en bona part dins de les partides per a manteniment i vigilànica de l’estany. A banda però, caldrà fer la previsió pressupostària per les estructrues de fusta. Previsió pressupostària de 2000 €. Sistemes d’avaluació: Avalució de l’eficiència i viabilitat per l’ocupació de la fauna.

Versió 1 - 04/07 86 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

15. Projecte d’adequació de talussos per afavorir la nidificació d’abellerols, blauets i orenetes de ribera

Objectius: - Portar a terme actuacions per afavorir a la fauna (8)

Estratègies: - Fer un seguiment dels diferents grups faunístics, les espècies i poblacions presents, així com l’estatus en què es troben a l’espai (8.1) - Adequar talussos de terra per afavorir la nidificació d’espècies com abellerols, blauets i orenetes de ribera (8.6)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: La zona natural perifèrica, en aquells punts assenyalts en el plànol d’actuacions i zonificació (riba nord, un al sector est i l’altre al sector oest, tots dos amb una orietació sud)

Data d’inici i finalització del projecte: 2008

Metodologia de l’actuació: Els treballs es realitzaran amb una màquina retroexcavadora. Es seleccionaran i delimitaran prèviament els punts concrets. Es procedirà a adequar a través de moviments de terres del propi entorn uns talussos orientats al sud, amb una llargada d’uns 10 m i un alçada de 3 m. La cara sud tindrà una pendent pràcticament vertical. Els materials emprats seran preferentment de textura francollimosa del propi terreny, tanmateix, en una part o algun talús en concret, s’aportaran materials més sorrencs (procedents d’activitat extractiva) que s’acopiaran de la mateixa forma. Tant els vessants nord com els est i oest es suavitzaran per tal d’afavorir la recolonitzció d’espècie herbàcies. Una vegada generats els talussos es procedirà a la creació de diversos forats que simulin la presència de nius. Aquests treballs es portaran a terme entre els mesos d’octubre de febrer.

Materials necessaris: Retroexcavadora i materials de granulometria sorrenca procedents d’activitat extractiva.

Cost: El relacionat amb les hores de treball i maquinària. Previsió pressupostària de 1400 €. Sistemes d’avaluació: Avalució de l’eficiència i viabilitat per l’ocupació de la fauna.

Versió 1 - 04/07 87 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

16. Projecte d’excavació i adequació de basses i zones per afavorir els amfibis

Objectius: - Portar a terme actuacions per afavorir a la fauna (8)

Estratègies: - Fer un seguiment dels diferents grups faunístics, les espècies i poblacions presents, així com l’estatus en què es troben a l’espai (8.1) - Excavar basses i adequar espais a la zona natural per amfibis (8.7)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: La zona natural perifèrica, en aquells punts assenyalts en el plànol d’actuacions i zonificació (sector sudoest a l’entorn del bosc de ribera, sector nordest proper al canyissar de depuració i sector proper a l’aparcament d’Ivars)

Data d’inici i finalització del projecte: 2008

Metodologia de l’actuació: Els treballs es realitzaran amb una màquina retroexcavadora. Es seleccionaran i delimitaran prèviament els punts concrets. Es retirarà el sòl i la vegetació superficial i es procedirà a exacavar i adequar a través de moviments de terres unes depressions de 40-60 cm en relació a la cota del terreny natural. La superfície aproximada serà d’uns 8 x 8 m. La delimitació concreta del perímetre tindrà una morfologia irregular amb entrants i sortints, perfils suaus i pendents variables, que vangin des d’un pendent suau fins a zones amb pendent sobtat. Tot el perímetre i el fons es compactarà expressament amb la mateixa màquina de treball. També es realitzarà una aplicació del fons i ribera la bassa amb formigó projectat, tipus “gunita”, per tal de donar un revestiment i dificultar la colmatació de les basses per efecte de la vegetació. D’altra banda, caldrà garantir que no puguin entrar peixos en aquestes basses. Els punts seleccionats corresponen a zones on es pot aportar aigua a través del reg de les antigues finques de conreu i també zones on el freàtic en determinats moments de l’any aflorarà en superfície. Si és necessari s’hi pot practicar alguna plantació de macròfits submergits procents del propi entorn de l’estany.

Materials necessaris: Retroexcavadora

Cost: El relacionat amb les hores de treball i maquinària. Previsió pressupostària de 300 €. Sistemes d’avaluació: Avalució de l’eficiència i viabilitat per l’ocupació de la fauna. Caldrà fer un seguiment també sobre l’evolució de les comunitats vegetals que s’hi implantin garantint també que no acabin colmatan aquestes basses.

Versió 1 - 04/07 88 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

17. Projecte de retirada de runes i restauració d’àrees degradades

Objectius: - Retirar les runes i restaurar els sectors més degradats (9)

Estratègies: - Retirar la runa acumulada en diversos punts de l’espai (9.1) - Controlar i evitar els nous abocaments (9.2) - Promoure i efectuar actuacions de restauració i si s’escau de plantacions amb espècies autòctones adequades

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Diversos punts amb abocaments situats alguns a la zona agrícola i algun a la zona de tractament especial.

Data d’inici i finalització del projecte: 2008

Metodologia de l’actuació: Es procedirà amb una retroexcavadora, carreta i tractor (o camió) a retirar les runes i materials abocats de manera irregular en diversos punts de l’espai. Prèviament es farà un inventari de localització d’aquests punts. Alguns d’ells són: runes al capdamunt del tossal nordoest de l’estany, dins la zona de tractament especial, un al costat est de la masia de cal Sinent i un altre al costat oest de la mateixa masia, tots dos situats al marge del camí. Les runes i materials recollits es portaran a l’abocador comarcal de runes de Miralcamp.

Materials necessaris: Retroexcavadora, carreta i tractor (o camió)

Cost: El relacionat amb les hores de treball i maquinària. Les de la taxa d’abocament a l’abocador. Previsió pressupostària de 500 €. Sistemes d’avaluació: Avalució de l’eficiència, la restauració dels punts concrets i el seguiment per constatar que no es produeixen nous abocaments irregulars.

Versió 1 - 04/07 89 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

18. Projecte d’eliminació i tancament de camins alternatius oberts de manera incontrolada

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10) - Limitar l’accés de visitants i vehicles en algunes zones (11)

Estratègies: - Controlar i evitar l’accés de vehicles motoritzats a les zones d’accés restringit (11.1) - Eliminar, tallar i evitar la formació de camins alternatius o d’accés a zones naturals al marge dels itineraris naturalístics (11.3)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Diversos punts a l’entorn de la zona natural perifèrica

Data d’inici i finalització del projecte: 2007

Metodologia de l’actuació: Es procedirà inicialment a detectar aquests punts o camins incontrolats, a la riba nord, a continuació dels camins d’accés a finques agrícoles i en límit a la zona natural perifèrica. Els punts d’inicis d’aquests camins es tallaran preferentment a través de moviments de terres i estructures fixes naturals com troncs d’arbres. Si l’accés és d’amplada important i molt freqüentat s’hi podrà instal·lar un cadenat. En tots els casos caldrà col·locar una senyalització indicativa d’accés prohibit.

Materials necessaris: Maquinària pròpia del servei de manteniment.

Cost: El relacionat amb les hores de treball i maquinària agrícola. Es pot assumir en bona part dins de les partides per a manteniment i vigilànica de l’estany. Sistemes d’avaluació: Avalució de l’eficiència del tancament del camins i la no freqüentació i utilització de manera incontrolada

Versió 1 - 04/07 90 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

19. Projecte per al foment de pràctiques agroambientals a les finques de la zona agrícola

Objectius: - Promoure pràctiques agroambientals a la zona agrícola (12)

Estratègies: - Promoure i facilitar assessorament en l’aplicació del Contracte Global d’Explotació en finques de la zona agrícola (12.1) - Promoure i assessorar sobre el manteniment de marges de parcel·les arbrats i amb vegetació natural (12.2) - Promoure i assessorar sobre la reducció i ús de productes fitosanitaris i adobs inorgànics (12.3) - Promoure pràctiques d’agricultura ecològica i integrada (12.4)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Zona agrícola

Data d’inici i finalització del projecte: 2008/12

Metodologia de l’actuació: Primerament l’àrea de conservació i millora ecològica elaborarà un registres de tots els propietaris i parcel·les inclosos dins la zona agrícola. Aquest registre s’incorporarà en un sistema d’informació geogràfica. D’altra banda, es realitzarà una diagnosi sobre l’estat de la vegetació dels marges entre les finques, la presència d’espècies vegetals autòctones i al·lòctones, els aprofitaments existents en cada finca i les parcel·les on es porta a terme producció integrada o ecològica. Paral·lelament s’establirà els contactes amb la Direcció General corresponent del DARP que gestiona l’anomenat Contracte Global d’Explotació. Se’ls facilitarà informació sobre les pràctiques agroambientals que són adients i importants de promoure en les finques de la zona agrícola de l’estany. Caldrà realitzar també una tasca d’informació i assessorament als diferents propietaris sobre l’aplicació, seguiment i control de les pràctiques agroambiental. Es promourà també pràctiques, no tan sols de manteniment sinó de restauració de marges, com per exemple plantació de nous peus arboris que podran ser facilitats pel propi Consorci.

Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: A determinar. Sistemes d’avaluació: Eficàcia de la implantació de les pràctiques agroambientals així com el nombre de propietaris que voluntàriament s’hagin adderit.

Versió 1 - 04/07 91 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

20. Projecte de seguiment limnològic de l’estany

Objectius: - Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai (13)

Estratègies: - Promoure i faciltar la realització d’estudis de seguiment ecològic (13.1) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2) - Dissenyar, elaborar i mantindre un sistema d’informació geogràfica amb tota la informació ambiental de l’espai (13.3)

Prioritat: Màxima

Localització dins l’espai: Zona lacustre

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, juntament amb la comissió de seguiment tècnic, definiran la proposta d’equips d’especialistes per a portar a terme aquests treballs. Es requerirà als esmentats equips que plantegin una proposta de treball que inclogui els objectius, metodologia i programa de treball. Aquesta proposta caldrà que reculli tots els aspectes tècnics necessàris per a la seva valoració així com un pressupost d’execució. En especial, caldrà monitoritzar l’evolució dels paràmetres físics, químics i biològics de l’aigua, amb una atenció prioritària als nivells d’eutròfia de l’estany. En efecte, es determinaran com a mínim els nivells d’oxigen dissolt, temperatura, conductivitat, nutrients (fòsfor i nitrògen en les diferents formes), clorofil·la “a”, composició del fitoplacton, zooplacton i macroinvertebrats. L’òrgan de gestió, d’acord amb els condicionants, programa de gestió i pressupost del Consorci realitzarà l’encàrreg formal dels treball. Periòdicament es trametan informes parcials, en format paper i digital, sobre l’evolució dels treballs i un informe final amb els resultats i propostes de gestió.

Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci. Sistemes d’avaluació: Continguts i idoneïtat dels informes parcials i finals del seguiment ecològic.

Versió 1 - 04/07 92 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

21. Projecte de seguiment de la flora i vegetació

Objectius: - Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai (13)

Estratègies: - Promoure i faciltar la realització d’estudis de seguiment ecològic (13.1) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2) - Dissenyar, elaborar i mantindre un sistema d’informació geogràfica amb tota la informació ambiental de l’espai (13.3)

Prioritat: Màxima

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, juntament amb la comissió de seguiment tècnic, definiran la proposta d’equips d’especialistes per a portar a terme aquests treballs. Es requerirà als esmentats equips que plantegin una proposta de treball que inclogui els objectius, metodologia i programa de treball. Aquesta proposta caldrà que reculli tots els aspectes tècnics necessàris per a la seva valoració així com un pressupost d’execució. En especial, caldrà monitoritzar l’evolució de les comunitats helofítiques, macròfits, vegetació de ribera, espècies de màquia de garric i arçot, comunitats de prats secs, herbassars nitròfils i ruderals, vegetació de marges, presència d’espècies exòtiques, invasores i al·lòctones. En relació a les espècies exòtiques es plantejarà una proposta de maneig, retirada i control. Es recollirà tota aquesta informació elaborant un atles de vegetació i flora de l’espai, així com la seva inclusió i tractament en un sistema d’informació geogràfica. L’òrgan de gestió, d’acord amb els condicionants, programa de gestió i pressupost del Consorci realitzarà l’encàrreg formal dels treball. Periòdicament es trametan informes parcials, en format paper i digital, sobre l’evolució dels treballs i un informe final amb els resultats i propostes de gestió. Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci. Sistemes d’avaluació: Continguts i idoneïtat dels informes parcials i finals del seguiment ecològic.

Versió 1 - 04/07 93 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

22. Projecte de seguiment de les poblacions de peixos, control d’espècies al·lòctones i repoblament d’autòctones

Objectius: - Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai (13)

Estratègies: - Promoure i faciltar la realització d’estudis de seguiment ecològic (13.1) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Màxima

Localització dins l’espai: Zona lacustre

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, juntament amb la comissió de seguiment tècnic, definiran la proposta d’equips d’especialistes per a portar a terme aquests treballs. Es requerirà als esmentats equips que plantegin una proposta de treball que inclogui els objectius, metodologia i programa de treball. Aquesta proposta caldrà que reculli tots els aspectes tècnics necessàris per a la seva valoració així com un pressupost d’execució. En especial, caldrà monitoritzar l’evolució de les espècies de peix present a l’estany, els nivells o densitats de població, si es tracta d’espècies autòctones o al·lòctones i una proposta de control i extracció de les considerades exòtiques o al·lòctones. Pel que fa a la carpa, atès la singularitat pròpia, l’abundància en què es troba a l’espai i els efectes negatius que produeixe s’elaborarà un projecte pròpi per a la serva el·liminació o manteniment de la població en nivells baixos. Quan a la gestió de la pesca, el seguiment plantejarà les propostes d’actuacions a portar a terme. Paral·lelament, el seguiment plantejarà propostes d’alliberament de peixos autòctons (especialment bagra, barb, madrilla, anguila) per tal de millorar les seves poblacions i garantir uns mínims de viabilitat ecològica. En aquest sentit, plantejaran quina és la tècnica adient per a cada espècie, el lloc d’extracció, el període de l’any, el pressupost i en conjunt els criteris de gestió que caldria utilitzar. L’òrgan de gestió, d’acord amb els condicionants, programa de gestió i pressupost del Consorci realitzarà l’encàrreg formal dels treball. Periòdicament es trametan informes parcials, en format paper i digital, sobre l’evolució dels treballs i un informe final amb els resultats i propostes de gestió. Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci. Sistemes d’avaluació: Continguts i idoneïtat dels informes parcials i finals del seguiment ecològic.

Versió 1 - 04/07 94 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

22.1 Projecte d’aportació de diferents substrats per afavor espècies íctiques

Objectius: - Portar a terme actuacions per afavorir a la fauna (8)

Estratègies: - Fer un seguiment dels diferents grups faunístics, les espècies i poblacions presents, així com l’estatus en què es troben a l’espai (8.1) - Recrear i augmentar la presència de diversos substrats (graves, blocs i sorres) a diferents àrees i profunditats per tal de millorar l’hàbitat i afavorir la presència d’algunes espècies íctiques. (8.7)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Zona lacustre

Data d’inici i finalització del projecte: 2010

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, a proposta dels equips que portin a terme el seguiment de les poblacions íctiques de l’estany, establiran diferents punts i zones de l’estany, entre les que hi podran figurar les zones d’entrada d’aigua, marges, illes, zones lliures, zona de connectivitat biològica amb el Corb, etc. on s’hi realitzaran aportacions de diversos substrats i a diferens profunditats. En efecte, l’aportació de substrats com sorres, graves i blocs de grans dimensions en diferents àrees i profunditats contribuirà a millorar l’hàbitat per a moltes espècies íctiques que requereixen d’aquestes condicions per a realitzar la posta o aparellar-se o com a refugi. Els materials procediran d’activitats extractives en funcionament, i en algun cas poden servir els materials que sovint són rebuig per aquestes activitats. L’aportació es realitzarà en camions i es distribuirà principalment amb retroexcavadora des de la ribera mateix de l’estany. Materials necessaris: Graves, sorres i blocs procedents d’activitats extractives, en quantitats diverses de l’ordre d’un centenar de tones.

Cost: A derminar en funció del cost del transport i dels materials. Es pot establir una estimació de l’ordre d’uns 6.000 euros. Sistemes d’avaluació: Avalució de l’eficiència, nivell de colonització i estat de les poblacions ictiològiques.

Versió 1 - 04/07 95 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

23. Projecte de seguiment de l’herpetofauna

Objectius: - Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai (13)

Estratègies: - Promoure i faciltar la realització d’estudis de seguiment ecològic (13.1) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Màxima

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, juntament amb la comissió de seguiment tècnic, definiran la proposta d’equips d’especialistes per a portar a terme aquests treballs. Es requerirà als esmentats equips que plantegin una proposta de treball que inclogui els objectius, metodologia i programa de treball. Aquesta proposta caldrà que reculli tots els aspectes tècnics necessàris per a la seva valoració així com un pressupost d’execució. En especial, caldrà monitoritzar l’evolució de les espècies i poblacions d’amfibis i rèptils presents a l’espai. En la mesura de les possibilitats s’estimarà l’abundància i se’n valorarà l’estat de les poblacions, i es determinarà l’atles d’herpetofauna de l’estany. D’altra banda, es tindrà especial atenció en la detecció d’espècies al·lòctones, com per exemple la tortuga de florida. En el cas de les espècies al·lòctones si és necessari es definirà una tècnica per al control, captura i maneig de l’espècie. La informació obtinguda s’incorporarà i es tractarà a través d’un Sistema d’Informació Geogràfica. L’òrgan de gestió, d’acord amb els condicionants, programa de gestió i pressupost del Consorci realitzarà l’encàrreg formal dels treball. Periòdicament es trametan informes parcials, en format paper i digital, sobre l’evolució dels treballs i un informe final amb els resultats i propostes de gestió. Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci. Sistemes d’avaluació: Continguts i idoneïtat dels informes parcials i finals del seguiment ecològic.

Versió 1 - 04/07 96 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

24. Projecte de seguiment dels ocells

Objectius: - Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai (13)

Estratègies: - Promoure i faciltar la realització d’estudis de seguiment ecològic (13.1) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Màxima

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, juntament amb la comissió de seguiment tècnic, definiran la proposta d’equips d’especialistes per a portar a terme aquests treballs. Es requerirà als esmentats equips que plantegin una proposta de treball que inclogui els objectius, metodologia i programa de treball. Aquesta proposta caldrà que reculli tots els aspectes tècnics necessàris per a la seva valoració així com un pressupost d’execució. En especial, caldrà monitoritzar l’evolució de les espècies i poblacions d’ocells de tot l’àmbit de l’espai, amb l’objectiu de disposar d’un atles dels ocells de l’estany. S’elaboraran censos periòdics sobre les espècies presents i el nombre d’individus, en especial s’elaboraran els censos corresponents al període d’hivernada i el de nidificació. Paral·lelament, es realitzarà un campanya d’anellament científic d’ocells, en especial per al pas de migració de tardor i de primavera, per esforç constant, seguint la metodologia i requeriments establerts per l’Institut Català d’Ornitologia. Alhora, es portarà a terme els treballs de seguiment i control d’espècies comune a través de la metodologia SOCC. La informació obtinguda s’incorporarà i es tractarà a través d’un Sistema d’Informació Geogràfica. La informació més rellevant es posarà disponible i consultable a travé de web. L’òrgan de gestió, d’acord amb els condicionants, programa de gestió i pressupost del Consorci realitzarà l’encàrreg formal dels treball. Periòdicament es trametan informes parcials, en format paper i digital, sobre l’evolució dels treballs i un informe final amb els resultats i propostes de gestió. Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica .

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci. Sistemes d’avaluació: Continguts i idoneïtat dels informes parcials i finals del seguiment ecològic.

Versió 1 - 04/07 97 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

25. Projecte de seguiment dels mamífers, en especial del ratpenats

Objectius: - Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai (13)

Estratègies: - Promoure i faciltar la realització d’estudis de seguiment ecològic (13.1) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Màxima

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, juntament amb la comissió de seguiment tècnic, definiran la proposta d’equips d’especialistes per a portar a terme aquests treballs. Es requerirà als esmentats equips que plantegin una proposta de treball que inclogui els objectius, metodologia i programa de treball. Aquesta proposta caldrà que reculli tots els aspectes tècnics necessàris per a la seva valoració així com un pressupost d’execució. En especial, caldrà monitoritzar l’evolució de les espècies i poblacions de mamífers de tot l’àmbit de l’espai, amb l’objectiu de disposar d’un atles dels mamífers de l’estany. La tècnica d’estudi podrà emprar mètodes directes per avistaments o indirectes a través de rastres, egagròpiles, petjades, etc. Pel que fa als ratpenats donada la seva tècnica d’estudi es tractarà de forma més específica per equips especialitzats. Se’n determinarà també les espècies presents i la seva densitat o abundància relativa. També se’n valorarà l’eficàcia i maneig de les caixes niu instal·lades. La informació obtinguda s’incorporarà i es tractarà a través d’un Sistema d’Informació Geogràfica. L’òrgan de gestió, d’acord amb els condicionants, programa de gestió i pressupost del Consorci realitzarà l’encàrreg formal dels treball. Periòdicament es trametan informes parcials, en format paper i digital, sobre l’evolució dels treballs i un informe final amb els resultats i propostes de gestió. Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci. Sistemes d’avaluació: Continguts i idoneïtat dels informes parcials i finals del seguiment ecològic.

Versió 1 - 04/07 98 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

26. Projecte de seguiment i control dels invertebrats

Objectius: - Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai (13)

Estratègies: - Promoure i faciltar la realització d’estudis de seguiment ecològic (13.1) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Màxima

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, juntament amb la comissió de seguiment tècnic, definiran la proposta d’equips d’especialistes per a portar a terme aquests treballs. Es requerirà als esmentats equips que plantegin una proposta de treball que inclogui els objectius, metodologia i programa de treball. Aquesta proposta caldrà que reculli tots els aspectes tècnics necessàris per a la seva valoració així com un pressupost d’execució. En especial, caldrà monitoritzar l’evolució de les espècies i poblacions d’invertebrats de tot l’àmbit de l’espai, amb l’objectiu de disposar d’un catàleg de les principals espècies d’invertebrats presents a l’estany. Pel que fa a les libèlules, odonats i lepidòpters, considerats espècies bioindicadores es podran realitzar estudis específics, monitoratges i estacions tipus BMS. La informació obtinguda s’incorporarà i es tractarà a través d’un Sistema d’Informació Geogràfica. L’òrgan de gestió, d’acord amb els condicionants, programa de gestió i pressupost del Consorci realitzarà l’encàrreg formal dels treball. Periòdicament es trametan informes parcials, en format paper i digital, sobre l’evolució dels treballs i un informe final amb els resultats i propostes de gestió. Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci. Sistemes d’avaluació: Continguts i idoneïtat dels informes parcials i finals del seguiment ecològic.

Versió 1 - 04/07 99 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

26.1 Projecte de seguiment i control dels mosquits

Objectius: - Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai (13)

Estratègies: - Promoure i faciltar la realització d’estudis de seguiment ecològic (13.1) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Màxima

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, juntament amb la comissió de seguiment tècnic, definiran la proposta d’equips d’especialistes per a portar a terme aquests treballs. Es requerirà als esmentats equips que plantegin una proposta de treball que inclogui els objectius, metodologia i programa de treball. Aquesta proposta caldrà que reculli tots els aspectes tècnics necessàris per a la seva valoració així com un pressupost d’execució. Pel que fa als mosquits, aquest equip realitzarà mostreijos en els mesos de major presència, control de les espècies que proliferen, l’estat de les poblacions, presència de larves i temporalització, nivell d’afecció real o potencial sobre visitants i/o habitatges i nuclis propers, etc. Alhora, en determinarà si fos necessari els mitjans de control, erradicació o gestió per tal de mantindre un cert equilibri entre les poblacions presents i les possibles molesties que poguessin generar. En el cas, de requerir l’aplicació de mecanismes de gestió com tractament químic, biològic o físic se’n proposaran les tècniques i els moments adequats, valorarant el cost econòmic. L’òrgan de gestió, d’acord amb els condicionants, programa de gestió i pressupost del Consorci realitzarà l’encàrreg formal dels treball. Periòdicament es trametan informes parcials, en format paper i digital, sobre l’evolució dels treballs i un informe final amb els resultats i propostes de gestió. Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci, excepte l’aplicació de tècniques de control o gestió que seran valorades en cada cas. Sistemes d’avaluació: Continguts i idoneïtat dels informes parcials i finals del seguiment ecològic. Valoració dels visitants i habitatges propers quan a molesties.

Versió 1 - 04/07 100 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

27. Projecte d’intepretació històrica de l’estany a llarg de 4000 anys d’història

Objectius: - Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai (13)

Estratègies: - Promoure i faciltar la realització d’estudis de seguiment ecològic (13.1) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, juntament amb la comissió de seguiment tècnic, definiran la proposta d’equips d’especialistes per a portar a terme aquests treballs. Es requerirà als esmentats equips que plantegin una proposta de treball que inclogui els objectius, metodologia i programa de treball. Aquesta proposta caldrà que reculli tots els aspectes tècnics necessàris per a la seva valoració així com un pressupost d’execució. De les mostres de sediment (columnes de fins a 6 m de profunditat) que es van extreure de l’estany, abans de l’inici dels treballs de recuperació, se n’estudiarà la composició, la presència de pol·lèn, llavors, disposició dels materials, seqüència temporal, matèria orgànica, etc. Alhora es relacionarà amb altres treballs de recerca arqueològica i històrica de l’entorn. L’objectiu final és l’elaboració d’una publicació científica i una altra divulgativa que reculli la interpretació i evolució històrica de l’estany i del seu context territorial, fins a uns 4000 anys endarrera. La informació obtinguda s’incorporarà i es tractarà a través d’un Sistema d’Informació Geogràfica. L’òrgan de gestió, d’acord amb els condicionants, programa de gestió i pressupost del Consorci realitzarà l’encàrreg formal dels treball. Periòdicament es trametan informes parcials, en format paper i digital, sobre l’evolució dels treballs i un informe final amb els resultats i propostes de gestió. Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci. Sistemes d’avaluació: Continguts i idoneïtat dels informes parcials i finals de l’estudi.

Versió 1 - 04/07 101 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

28. Projecte d’elaboració i manteniment d’un sistema d’informació geogràfica que reculli la informació ambiental de l’espai

Objectius: - Efectuar un seguiment i monitoratge ecològic i paisatgístic de l’espai (13)

Estratègies: - Promoure i faciltar la realització d’estudis de seguiment ecològic (13.1) - Encarregar a equips especialitzats els treballs d’estudis i programes de seguiment ecològic i paisatgístic. (13.2) - Dissenyar, elaborar i mantenir un sistema d’informació geogràfica amb tota la informació ambiental de l’espai (13.3)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/08

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, juntament amb la comissió de seguiment tècnic, definiran la proposta d’equips d’especialistes per a portar a terme aquests treballs. Es requerirà als esmentats equips que plantegin una proposta de treball que inclogui els objectius, metodologia i programa de treball. Aquesta proposta caldrà que reculli tots els aspectes tècnics necessàris per a la seva valoració així com un pressupost d’execució. Aquest sistema ha d’incorporar la gran quantitat d’informació ambiental que es ve recullin del seguiment ecològic (limnologia, vegetació i flora, fauna, etc.), la informació administrativa, la ordenació i zonificació d’actuacions, etc. En conjunt ha de permetre realitzar anàlisi territorial en continuu i comparable en el temps. Les capes cartogràfiques i les bases de dades associades compliran els protocols habituals de tractament d’aquesta informació. El sistema s’haurà de concebre per tal de què sigui de fàcil manteniment i actualització, aportant una eina bàsica per a la gestió de l’espai. Alhora, el sistema caldrà que prevegui la possibilitat d’obrir-se i ser accessible en part a través d’un espai web. L’òrgan de gestió, d’acord amb els condicionants, programa de gestió i pressupost del Consorci realitzarà l’encàrreg formal dels treball. Periòdicam ent es trametan informes parcials, en format paper i digital, sobre l’evolució dels treballs i un informe final amb els resultats i propostes de gestió. Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: El pressupost per a l’actuació de definició, elaboració i posada en funcionament del sistema s’estima en uns 12.000 euros. Sistemes d’avaluació: Continguts i idoneïtat dels informes parcials i finals de l’estudi Versió 1 - 04/07 102 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

29. Projecte de declaració de refugi de fauna salvatge

Objectius: - Dotar l’espai d’altres figures de protecció i designacions (15)

Estratègies: - Promoure la declaració de refugi de fauna salvatge (15.1)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Zona lacutres i natural perifèrica.

Data d’inici i finalització del projecte: 2009

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, d’acord amb el Programa d’actuacions del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany, promourà la declaració d’un Refugi de Fauna Salvatge a l’estany, en les zones lacustre i natural perifèrica. Per a la seva declaració caldrà realitzar una proposta al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que és qui tramita aquesta declaració. A la proposta s’incorporarà una memòria i els estudis necessaris que justifiquen aquesta declaració, especialment els relacionats amb la fauna present a l’espai. Quan es formuli i aprovi la declaració es senyalitzarà convenientment i s’informarà l’àmbit del refugi.

Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: El pressupost correspon als tràmits, estudis i sol·licituds i s’assumeixen dins les despeses ordinàries del Consorci de l’estany.

Sistemes d’avaluació: Declaració efectiva i compliment de les directetrius i condicionants que suposa.

Versió 1 - 04/07 103 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

30. Projecte de declaració d’una Zona de Pesca Controlada i un Refugi de Pesca

Objectius: - Dotar l’espai d’altres figures de protecció i designacions (15)

Estratègies: - Promoure l’establiment d’una zona de pesca controlada i una zona de refugi de pesca (15.2)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Zona lacutre.

Data d’inici i finalització del projecte: A partir del moment en què es constati la presència d’una població de peixos autòctons rellevant.

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica, d’acord amb el Programa d’actuacions del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany, promourà la declaració d’un Refugi de Pesca a l’estany i la declaració de 3 àrees com a Zones de Pesca Controlada. Aquestes àrees es troben delimitades en el Plànol d’ordenació i actuacions, corresponent dues a les zones de navegació i una a la riba sud de l’estany (al límit del terme municipa). La declaració d’un Refugi de Pesca té com a objecte el manteniment i millora de les espècies i poblacions ictiològiques autòctones. En efecte, mentre l’estany no disposi d’aquestes espècies i poblacions no es podran declarar la zona de refugi i conseqüentment la pesca estarà prohibida. Per a la seva declaració caldrà realitzar una proposta al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que és qui tramita aquesta declaració. A la proposta s’incorporarà una memòria i els estudis necessaris que justifiquen aquesta declaració, especialment els relacionats amb la ictiofauna present a l’espai. Quan es formuli i aprovi la declaració es senyalitzarà convenientment i s’informarà l’àmbit del refugi i les zones de pesca controlada. Amb la declaració del refugi i de les zones de pesca controlada, s’elaborarà i aprovarà el corresponent Pla tècnic de gestió piscícola. En aquest document s’hi inclouran les determinacions que regiran les pràctiques de la pesca, d’acord amb la normativa sectorial i específica de l’estany. Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: El pressupost correspon als tràmits, estudis i sol·licituds i s’assumeixen dins les despeses ordinàries del Consorci de l’estany.

Sistemes d’avaluació: Declaració efectiva i compliment de les directetrius i condicionants que suposa.

Versió 1 - 04/07 104 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

31. Projecte de sol·licitud d’inclusió de l’espai en el Conveni Ramsar

Objectius: - Dotar l’espai d’altres figures de protecció i designacions (15)

Estratègies: - Promoure l’inclusió de l’espai dins el catàleg de zones humides del Conveni Ramsar (15.4)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Zona lacutre i natural perifèrica.

Data d’inici i finalització del projecte: 2008.

Metodologia de l’actuació: La Convenció sobre les zones humides, signada a Ramsar, Irán, en 1971, es un tratactat intergovernamental que serveis de marc per a l’acció nacional i la cooperació interacianal en pro de la conservació i ús racional de les zones humides i els seus recursos. Actualment hi ha 154 Parts Contratants en la Convenció y 1650 zones humides, amb una superficie total de 149.6 millons d’hectàrees, designats per a ser inclosos en la Llista de zones hmides d’Importància Internacional de Ramsar. L’àrea de conservació i millora ecològica elaborarà una proposta i sol·licitud d’inclusió de l’espai disn el Conveni internacional de les zones humides Ramsar. El procediment i tramitació es pot portar a terme en col·laboració i amb el suport de la Fundació Territori i Paisatge que n’ha mostrat la predisposició. A priori l’espai reuneix ja les caracterísitiques i requeriments que es demanen, tan sols manca realitzar les oportunes sol·licituds i presentar la documentació justificativa. La secretaria del conveni és Secretaría de la Convención de Ramsar Rue Mauverney 28 CH-1196 Gland Suiza www.ramsar.org

Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: Sense cost.

Sistemes d’avaluació: Declaració efectiva i compliment de les directetrius i condicionants que suposa.

Versió 1 - 04/07 105 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

32. Projecte de declaració a l’espai d’una Reserva Natural

Objectius: - Dotar l’espai d’altres figures de protecció i designacions (15)

Estratègies: - Promoure la declaració de l’espai d’una reserva natural (15.5)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Zona lacutre.

Data d’inici i finalització del projecte: 2009.

Metodologia de l’actuació: Previ a la sol·licitud de la declaració de l’espai com a Reserva Natural, l’àrea de conservació i millora ecològica realitzarà un informe o memòria que justifiqui i valori si es dóna l’oportuniat i interès per l’espai de l’obtenció d’aquest tipus de designació prevista a la Llei 12/1985 d’espais naturals. En aquest sentit s’avaluarà quin àmbit o zona de l’espai és susceptible de ser considerat Reserva Natural, la tipologia –integral o parcial- d’acord amb els valors que s’hi donen, el seu interès i la necessitat de protecció. Si efectivament es conclou que és necessari, interessant i possible aquesta designació s’elevarà la corresponent proposta al Consell Generall per tal què valori, i acordi si s’escau la sol·licitud formal al Departament de Medi Ambient i Habitatge. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és integral i per Decret del Consell Executiu quan és parcial. Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: Sense cost.

Sistemes d’avaluació: Declaració efectiva i compliment de les directetrius i condicionants que suposa.

Versió 1 - 04/07 106 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

33. Projecte de seguiment de l’evolució del paisatge

Objectius: - Realitzar un observatori del paisatge que permeti analitzar l’evolució de l’espai en el temps (16)

Estratègies: - Fer un seguiment gràfic i descriptiu de l’evolució i canvis en el paisatge que es produeixen a l’espai (16.1) - Elaborar la carta del paisatge de l’estany (16.2) - Incorporar l’espai de l’estany dins la xarxa de l’observatori del paisatge de la FTP (16.3)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai

Data d’inici i finalització del projecte: 2007-12.

Metodologia de l’actuació: El paisatge de l’estany és reconegut com un dels principals valors de l’espai. La seva evolució en el temps, especialment a mig termini, i com a conseqüència de la transformació derivada de la reinundació de la cubeta, l’evolució de les comunitats vegetals i la materialització dels equipaments i usos públics és susceptible de realitzar- ne un seguiment descriptiu, fotogràfic i de vídeo. L’àrea de conservació i millora proposarà proposarà els equips i especialistes que aniran recollint les imatges del canvi per tal de nodriu un arxiu i base de dades susceptible de ser utilitzat en un centre de documentació del propi espai, el propi Consorci o per a finalitats relacionades amb la promoció dels valors naturals i paisatgístics de l’estany. Les imatges han de mostrar l’espai en totes les seves estacions al llarg de l’any, reflexant aquells indrets, panoràmiques, comunitats, espècies, equipaments, instal·lacions i usos significatius de l’espai.

Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci.

Sistemes d’avaluació: Qualitat de les imatges i descripcions paisatgístiques, percepció i valoració tant del públic general com especialitzat.

Versió 1 - 04/07 107 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

34. Projecte d’elaboració de la carta del paisatge de l’estany

Objectius: - Realitzar un observatori del paisatge que permeti analitzar l’evolució de l’espai en el temps (16)

Estratègies: - Fer un seguiment gràfic i descriptiu de l’evolució i canvis en el paisatge que es produeixen a l’espai (16.1) - Elaborar la carta del paisatge de l’estany (16.2) - Incorporar l’espai de l’estany dins la xarxa de l’observatori del paisatge de la FTP (16.3)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Tot l’àmbit de l’espai

Data d’inici i finalització del projecte: 2011

Metodologia de l’actuació: L’àrea de conservació i millora ecològica elaborarà o proposarà l’equip tècnic per a la redacció de la carta del paisatge de l’estany. Aquesta figura, prevista en la Llei 8/2005 i Reglament de protecció, gestió i ordenació del paisatge, és un instrument per a la concertació d’estratègies entre els agents públics i privats per acomplir les actuacions previstes en el títol de la llei i mantenir-ne els valors. El contingut de la carta tindrà en compte el que estableix el Catàleg del paisatge de ponent i els catàlegs de patrimoni històric, cultural i natural dels municipis. Entre els seus continguts es definirà un programa d’actuacions concretes que hauran d’empendre diversos agents i en el qual es promourà la participació especialment dels propieterais de finque i edificacions compresos dins l’àmbit del pla.

Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològica

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci, la part corresponent a l’àrea de conservació i millora ecològica.

Sistemes d’avaluació: Evolució de la qualitat del paisatge, aplicació de mesures i accions que tinguin per objecte la millora i conservació d’aquests valors.

Versió 1 - 04/07 108 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

35. Projecte d’instal·lació i adequació de nous miradors i aguaits

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Manteniment i millora dels itineraris naturalístics i equipaments instal·lats (10.1) - Instal·lar nous aguaits, adequar punts panoràmics com a miradors i instal·lar taules i bancs de fusta en noves àrees de descans al llarg de l’itinerari naturalístic (10.2)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Zona natural perifèrica, al costat dels itineraris secundaris, en les zones assenyalades al plànol d’actuacions i usos. Zona natural perifèrica i ribera de la zona lacustre

Data d’inici i finalització del projecte: 2007-12

Metodologia de l’actuació: Al plànol de zonificació i actuacions es preveu el nombre i la ubicació d’aquests nous miradors i aguaits. Pel que fa a miradors bàsicament se’n preveuen dos que aprofiten punts panoràmics naturals ja existents, com el tossal del costat nordoest de l’estany i un altre a la riba sud que aprofita l’antic camí d’accés a una finca de conreu elevada respecte a l’estany. Es tracta en ambdos casos d’únicament de condicionar el camí d’accés a través d’una retirada de matèria vegetal, reperfilament del camí –conservant amplada màxima de 2,5 m-, garantir l’evacuació d’aigües pluvials pel marge i estesa de graves. Pel que fa a la zona pròpiament de mirador, únicament s’explanarà la superfície mínima necessària (30 m2 màx.), exstesa de graves i delimitació de la part davantera propera a la vertical del marge a través d’una tanca diàfana i integrada amb l’entorn. A la riba sud, al costat també del camí o itinerari principal situat sobre una petita illa estreta i allargada s’hi instal·larà un nou aguait. Aquest nou aguait que disposarà d’una visió àmplia sobre el conjunt de la làmina d’aigua, i la pròpia illa central i i la caseta centralinundada del centre de l’estany. Es pot plantejar una estructura de planta baixa i planta primera que permeti l’accessibilitat i visibilitat des de la planta baixa, més una escala interior d’accés a una planta primera també amb coberta, parets i finestres per observar ocells. Les dimensions aproximades serien 5 m de llarg per 3 m d’amplada, i una alçada total d’uns 5 m. xxx L’àrea de conservació i millora ecològica elaborarà o proposarà l’equip tècnic per a la redacció de la carta del paisatge de l’estany. Aquesta figura, prevista en la Llei 8/2005 i Reglament de protecció, gestió i ordenació del paisatge, és un instrument per a la concertació d’estratègies entre els agents públics i privats per acomplir les actuacions previstes en el títol de la llei i mantenir-ne els valors. El contingut de la carta tindrà en compte el que estableix el Catàleg del paisatge de ponent i els catàlegs de patrimoni històric, cultural i natural dels municipis. Entre els seus continguts es definirà un programa d’actuacions concretes que hauran d’empendre diversos agents i en el qual es promourà la participació especialment dels propieterais de finque i edificacions compresos dins l’àmbit del pla.

Versió 1 - 04/07 109 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Materials necessaris: Els propis de treball de l’àrea de conservació i millora ecològicaLes estructrues pròpies dels aguiats, conformats per fusteria, ferreteria i anclatges. Pel que fa als miradors panoramics les tanques de delimitació.

Cost: A derminar però s’incorpora dins les despeses corrents del Consorci, la part corresponent a l’àrea de conservació i millora ecològicaPendent de determinar. S’estima que el cost d’uns 30.000 euros pel que fa a l’aguait de dues plantes més uns 10.000 euros per a l’arranjament i senyalització dels miradors panoràmics. .

Sistemes d’avaluació: Evolució de la qualitat del paisatge, aplicació de mesures i accions que tinguin per objecte la millora i conservació d’aquests valorsÚs i valoració per part dels visitants i de les àrees de conservació i manteniment.

Versió 1 - 04/07 110 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

36. Projecte d’instal·lació de taules i bancs de fusta a les zones de descans

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Manteniment i millora dels itineraris naturalístics i equipaments instal·lats (10.1) - Instal·lar nous aguaits, adequar punts panoràmics com a miradors i instal·lar taules i bancs de fusta en noves àrees de descans al llarg de l’itinerari naturalístic (10.2)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Zona natural perifèrica, al costat dels itineraris secundaris, en les zones assenyalades al plànol d’actuacions i usos.

Data d’inici i finalització del projecte: 2008-9

Metodologia de l’actuació: Al plànol de zonificació i actuacions es preveu el nombre i la ubicació d’aquestes àrees de descans. Concretament, se’n preveuen dues situades al costat dels itineraris secundaris de la riba sud. En cadascuna d’aquestes àrees s’hi instal·laran entre 4 taules de fusta amb seients incorporats, de les mateixes característiques que les que ja es troben instal·lades (2 m de longitud per 80 cm d’amplada de taula, gruix de fusta de 4,5 cm, completament fixades al terreny amb anclatge i formigó. L’actuació es pot realitzar a través de l’adquisició de material en empreses especialitzades, amb instal·lació inclosa o a realitzar pel servei de manteniment de l’espai. Materials necessaris: Pròpiament les taules i seients.

Cost: S’estima en uns 3.500 euros totals, considerant un nombre de 8 taules .

Sistemes d’avaluació: Ús i valoració per part dels visitants, de les àrees de conservació i manteniment.

Versió 1 - 04/07 111 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

37. Projecte d’instal·lació de plafons d’informació, interpretació ambiental i senyalització a l’itinerari naturalístic

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Manteniment i millora dels itineraris naturalístics i equipaments instal·lats (10.1) - Instal·lar plafons d’interpretació ambiental, senyalització i d’informació al llarg de l’itinerari (10.3)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Al llarg dels itineraris de visita i els equipaments d’ús públic.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007-9

Metodologia de l’actuació: Es tracta d’instal·lar plafons d’informació i senyalització al llarg dels itineraris de visita i zones d’equipaments com miradors, aguaits i àrees de descans. Tant els plafons d’informació i senyalització seguiran el manual d’estil establert per a l’espai d’acord amb els plafons ja instal·lats. Aquests plafons previ a la instal·lació seran tractats amb materials protectors antigrafitis. Pel que fa a la senyalització s’intal·laran nous indicadors en cadascun dels accessos que condueixin als nous miradors, aguaits, zones de descans i trams d’itineraris naturalístics. Quan als plafons d’informació se n’instal·laran de diferents temàtiques. Especialment se’n dissenyaran i preparan en relació a: - Informació i sensibilització en relació a les espècies de flora i fauna al·lòctones o exòtiques, els als eefectes negatius que tenen les espècies introduïdes i al·lòctonessobre les autòctones i el medi de flora i fauna. - Reconeixement i informació en relació a les diferents espècies d’ocells presents a l’estany (dibuix, fenologia, hàbitat, alimentació...). En especial aquests plafons es situaran a l’interior o zones properes als aguaits. - Presència i característiques de les poblacions de rat-penats de l’estany. A instal·lar en zones properes a les caixes niu que s’han instal·lat. - Característiques de la flora i vegetació de l’estany. Comunitats de macròfits, canyissar, bosc de ribera, erms, màquia de garric i arçot, espècies halofítiques, etc. - Informació en relació a l’herpetofauna i mamífers propis de l’estany i els ambients agrícoles propers. - Informació en relació al patrimoni històric. La construcció en tàpia, aprofitaments i usos a l’antic estany, arqueologia, etc. Materials necessaris: Estructures o suports de fusta més els plafons retolats sobre planxa. Cost: S’estima el cost total, inclòs disseny, rotolació i instal·lació en un 12.000 euros. Sistemes d’avaluació: Ús i valoració per part dels visitants, de les àrees de conservació i manteniment.

Versió 1 - 04/07 112 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

38. Projecte d’edició de fulletons d’informació i interpretació ambiental

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Editar fulletons i dossiers pedagògics amb informació ambiental de l’espai (10.4) - Oferir informació i visites guiades als visitants, grups i centres educactius (10.10)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Els fulletons es podran difondre entre altres llocs en el punts d’informació de les zones d’arribada.

Data d’inici i finalització del projecte: 2008-12

Metodologia de l’actuació: Com a material d’informació que es lliura als visitants o en diversos centres en què s’ofereix informació sobre espais naturals, llocs recomanats per a visites, punts d’informació turística, etc es requereix la edició de fulletons en paper. L’òrgan de gestió encarregarà a l’àrea de conservació i millora la definició dels continguts més apropiats per aquest fulletons, així com les imatges i/o cartografia necessària. Aquest material convé anar-ho actualitzant periòdicament (cada 2 anys aprox.). Se’n preparan de diferents tipus: - Genèric o d’informació general de l’espai, on s’inclouran referències quan a l’antic estany, la recuperació, les espècies més característiques, els equipaments i itineraris naturalistics, recomanacions per als visitants, etc. - Específic per a destacar elements o aspectes relacionts amb fauna, flora, ús públic, patrimoni, problemàtica de les espècies al·lòctones, etc. S’encarregarà a un servei extern especialitzat el disseny d’una proposta de fulletó a color i de dimensions adequades, preparat per a la seva impressió i plegat. S’inclouran els corresponents logotips del Consorci i de les entitats que hi donen suport. Posteriorment, una vegada acceptada la proposta, se’n fara la impressió amb un nombre suficient d’exemplars que serà diferent en cas de tractar-se d’informació genèrica (en aquest cas com a mínim uns 4.000 o 5.000 exemplars) o d’informació més específica. L’idioma serà en català. Materials necessaris: Imatges de l’estany i informació que disposa l’àrea de conservació i millora .

Cost: S’estima el cost total inclòsos els fulletons genèrics i específics, disseny, fotografies i impressió en uns 15.000 euros.

Sistemes d’avaluació: Valoració per part dels visitants i de les entitats.

Versió 1 - 04/07 113 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

39. Projecte d’edició de dossiers pedagògics de l’espai per a les activitats d’educació ambiental

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Editar fulletons i dossiers pedagògics amb informació ambiental de l’espai (10.4) - Oferir informació i visites guiades als visitants, grups i centres educactius (10.10)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Es lliuraran entre altres llocs als punts d’informació de l’estany.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007

Metodologia de l’actuació: Com a material didàctic i pedagògic per als centre educatius, especialment quan realitzin visites a l’estany s’editarà uns dossiers específics sobre les diferents aspectes que es poden estudiar i treballar a l’estany. Concretament es pepararan 3 dossiers en funció de l’edat a la que van adreçats més un de més complert per a mestres i visitants en general: - preescolar i cicle inicial de primària ( 3 a 7 anys) - cicle mitjà i superior de primària (8 a 11 anys) - secundària, batxillerat i FP grau superior (12 a 18 anys) - per al mestre i visitant en general. Els continguts s’adaptaran a les edats de manera que s’empraran tècniques i metodologies apropiades per a cada grup, a través de dibuixos, imatges, taules, gràfiques, informació en text, qüestionaris, etc. El dossier per a mestres i visitants en general contindrà major quantitat d’informació de manera que permetrà poder ampliar i treballar els continguts, ja sigui a l’escola o durant la visita. S’encarregarà a un servei especialitzat l’elaboració d’una proposta inicial seguint les indicacions i apartir de la informació facilitada per l’àrea de conervació i millora ecològica. Aquesta proposta inicial es lliurarà al Centre de Recuros Pedagògics de la comarca per tal de que la valorin oportunament i introdueixin esmenes, completin o millorin la proposta. Finalment, s’editarà de manera que sigui un mateiral fàcilment reproduïble i intercanviable tenint en compte que es tracta d’un material que caldrà lliurar a cadascun dels alumnes que l’hagi de treballar. Materials necessaris: Informació, imatges de l’estany i continguts en general que disposa l’àrea de conservació i millora .

Cost: S’estima el cost total en uns 5.000 euros. No s’inclou l’edició de còpies atès que es preveu que s’editi en fomra que sigui fàcilment reproduïble per les escoles.

Sistemes d’avaluació: Valoració per part dels mestres i, del Centre de Recuros Pedagògics i dels escolars.

Versió 1 - 04/07 114 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

40. Projecte de millora i plantació d’arbres a les zones d’aparcament

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Millora i plantació d’arbres a les zones d’aparcament i arribada (10.5)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Les dues àrees d’arribada i aparcament de vehicles.

Data d’inici i finalització del projecte: 2010

Metodologia de l’actuació: Les dues àrees d’arribada i aparcament de vehicles estan formades per dues esplanades de 3.000 m2 cadascuna dotades d’un reg asfàltic superficial. La delimitació correspon a la pròpia parcel·la i terreny amb tractament asfàltic. La capacitat de vehicles és de l’ordre d’un 200/250 vehicles per cada aparcament, amb possibilitats d’ampliar-se en tots dos casos. L’accés i l’aparcament d’autocars es realitza amb facilitat donades les dimensions i característiques actuals. Per tal de millorar les condicions per a l’aparcament de vehicles, la integració paisatgística i la generació d’ombres durant els períodes estivals es realitzarà una plantació d’arbres de fulla caduca de forma que es disposin en filera, delimitant així un espai per a la distribució i aparcament de vehicles. Les espècies a utilitzar seran de mida gran (diàmetre a 1m de 150/200 mm), preferentment freixes (Fraxinus angustifolia), tot i que en funció de les garanties de reg que es puguin donar també es podran emprar espècies com àlbers (Populus alba) i verns (Alnus glutinosa). A l’aparcament nordoest es disposarà dues fileres centrals, separades uns 5 m entre elles, i delimitant tot el perímetre respecte a l’aparcament a través d’una cuneta de 0,30 cm de profunditat i una tanca de fusta tractada. La disposició de les fileres ha de permetre la circumvalació de vehicles a l’entorn de la zona de plantació, ordenant així la zona d’apacament. Igualment a l’aparcament del sector sudest, es diposaran tres fileres d’arbres centrals i una al marge sud. Previ a la plantació s’extreurà amb una retroexcavadora el tractament asfàltic de la zona de plantació, s’instal·larà un sistema de reg per goteig que el cas de l’aparcament captarà l’aigua de la bassa de l’estany mentre que l’aparcament del sector sudest la captació es realitzarà de la bassa situada al costat de la sèquia. S’aportarà terra vegetal, es delimitarà la zona de plantació, es plantaran els arbres i s’instal·larà la tanca de fusta perimetral. Els treballs seran executats pel servei de vigilància i manteniment durant el període hivernal. Materials necessaris: 80 arbres preferentment freixes, sistema de reg a goteig i tanca de fusta perimetral.

Cost: El cost total s’estima en uns 18.000 euros.

Sistemes d’avaluació: Valoració per part dels visitants. Versió 1 - 04/07 115 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

41. Projecte de construcció o instal·lació de labavos a les zones d’arribada

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Instal·lar labavos a les zones d’arribada (10.6)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Les dues zones d’arribada, al costat dels aparcaments i inici de l’itinerari de visita.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007

Metodologia de l’actuació: En les dues zones d’arribada es requereix la instal·lació d’uns labavos. Des del punt de vista de la gestió i manteniment posterior es recomana la instal·lació dels anomenats labavos secs, consistents en una caseta equipada i preparada per a poder instal·lar-se en llocs sense possibilitat de connexió a xarxa de clavegueram, evitant també el manteniment i retirada periòdica de llots, que per exemple requereix una fossa sèptica o sistema de tractament d’aigües residuals. A la vegada tenen un funcionament que no requereix el subministrament extern d’aigua. Aquestes instal·lacions estan compostes per una caseta de fusta pròpiament de labavo, amb l’accessibilitat adaptada, l’interior preparat més una part posterior tancada i aïllada on es produeix el compostatge de les femtes, més un extractor que funciona en continuo evitant que es generin olors. Es sol·licitarà pressupost a les empreses especialitzades que subministren aquestes instal·lacions, sol·licitant les garanties necessàries i els compromissos per a la instal·lació i posada en funcionament. Els punts concrets d’instal·lació els determinarà l’àrea de conservació i millora ecològica i correspondràn a zones properes als aparcaments, punts d’informació i inici de l’itinerari.

Materials necessaris: La instal·lació pròpiament subministrada per l’empresa especialitzada.

Cost: S’estima que el cost per la instal·lació complerta de dos labavos secs és de 75.000 euros.

Sistemes d’avaluació: Valoració per part dels visitants.

Versió 1 - 04/07 116 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

42. Projecte d’instal·lació de contenidors de residus selectius a les zones d’arribada

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Instal·lar contenidors de residus a les zones d’arribada (10.7)

Prioritat: Màxima

Localització dins l’espai: Les dues zones d’arribada, al costat dels aparcaments i inici de l’itinerari de visita.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007

Metodologia de l’actuació: En les dues zones d’arribada es requereix la instal·lació d’uns contenidors de residus. Dins l’estratègia general d’ordenació de l’ús públic no es preveu la instal·lació de paperes o contenidors al llarg dels itineraris de visita o zones d’equipaments. Únicament es planteja la seva instal·lació concentrada en dos punts, a cada zona d’arribada, de manera que el visitant es sensibiliti en què no es troba en un parc urbà sinó en un espai natural on només es recull la brossa, amb recollida selectiva, en les zones d’arribada on poden accedir vehicles i camions. Paral·lelament, es redueix significativament el manteniment constant que requeriria la recollida de brossa al llarg de les zones d’ús públic. Els contenidors s’instal·laran darrera de les estructures anomenades cobrecontenidors situades en les zones d’arribada. S’instal·laran a cada aparcament 4 contenidors, concretament un de paper, vidre, envasos i rebuig. Alhora atès que la capacitat dels contendiors de selectiva és petita (220 litres) s’instal·laran suports o anclatges per tal d’evitar robatoris. El manteniment i buidat dels contenidors de selectiva el realitzarà el servei de vigilància i manteniment, mentre que el de rebuig serà retirat quinzenalment pel servei de recollida que gestiona el Consell comarcal.

Materials necessaris: 6 contenidors de 220 litres (2 de paper, 2 de vidre i 2 d’envasos), 6 anclatges o suports i 2 contenidiors de 1000 litres per a rebuig.

Cost: S’estima que el cost per la instal·lació complerta dels contenidors és de 2000 euros.

Sistemes d’avaluació: Valoració per part dels visitants, eficiència de la recollia i presència de brossa al llarg de les zones de visita.

Versió 1 - 04/07 117 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

43. Projecte restauració i rehabilitació de la masia de cal Sinent com a centre d’informació històrica i ambiental de l’estany

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Restauració i rehabilitació de l’antiga masia de cal Sinent (10.8) - Oferir informació i visites guiades als visitants, grups i centres educactius (10.10)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Masia de cal Sinent, propietat del Consorci i situada a la part alta de la riba nord de l’estany.

Data d’inici i finalització del projecte: 2009-10

Metodologia de l’actuació: S’encarregarà el Projecte executiu a un arquitecte especialitzat en restauració i rehabilitació de masies o construccions amb estructura de tàpia. El projecte ha d’oferir solucions i tècniques constructives per tal de recuperar bona part de la fesomia i característiques exteriors d’aquesta antiga masia lligada estretament amb l’estany. El programa funcional ha de permetre que en l’interior es generin els espais i equipaments per tal de què l’edifici disposi d’una zona de recepció i informació, una sala polivalent a planta baixa per a xerrades i exposicions, serveis, un espai per a tallers i laboratori, ascensor, aula d’estudi i zona d’oficina i despatx. Quan es disposi del Projecte executiu i el pressupost que s’hi detallarà es realitzarà una recerca de compromisos per al seu finançament que en part pot venir a través del Consorci, altres ajuts específics d’administracions, entitats i fundacions o mecenatge per part del sector privat. En qualsevol cas, la gestió del futur espai correspondrà al Consorci de l’estany i es destinarà a úsos públics vinculats a l’estany com són informació als visitants, activitats d’educació ambiental i centre d’interpretació de l’estany, tant en aspectes històrics com naturals. Les obres i treballs es realitzaran a través de l’empresa que resulti adjudicataria del corresponent concurs públic que es definirà.

Materials necessaris: Els que es definiran en el Projecte executiu.

Cost: S’estima en uns 480.000 tot i que serà precissat pel corresponent projecte executiu.

Sistemes d’avaluació: Valoració per part dels visitants i institucions.

Versió 1 - 04/07 118 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

44. Projecte d’adequació i senyalització d’un nou tram d’itinerari naturalístic que enllaci amb la masia de cal Sinent

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10) - Limitar l’accés de visitants en algunes zones (11) Estratègies: - Obertura d’un tram d’itinerari naturalístic que enllaci amb cal Sinent (10.9) - Temporalment, si s’escau, restringir l’accés de visitants en sectors de la riba nord durant el període de nidificació (abril-juliol) (11.2) Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Zona natural perifèrica i agrícola de la riba nord (plànol d’ús públic i actuacions).

Data d’inici i finalització del projecte: 2010-2011 (en qualsevol cas en posterioritat a la rehabilitació de la masia)

Metodologia de l’actuació: Amb la restauració i posada en funcionament del centre d’informació i educació ambiental de cal Sinent es planteja la necessitat d’enllar-ho amb la zona d’ús públic de l’estany, la resta d’equipaments i els itineraris naturalístics. Es parteix de la premissa de què al sector nord de l’estany cal garantir les condicions per a la tranquilitat de la fauna, per tal que què aquests sectors ofereixin zones de refugi. El projecte d’adequació i senyalització d’aquest itinerari, que s’indica el traçat en el plànol d’actuacions i usos, consiteix en dos trams diferenciats. ƒ El primer transcorre des de l’extrem on fins a l’actualitat arriba l’itinerari secundari de la zona de la torre del mirador (sector nordoest), de forma que a través d’unes antigues finques agrícoles situades en el primer bancal i successius per sobre de l’estany va ascendint fins arribar a la masia de cal Sinent. El nou tram té una longitud de 480 metres i una diferència de nivells de 14 metres. El traçat transcorre per camí existent d’accés a finques i en part a través de parcel·les propietat del Consorci, excepte un tram que circularia per una finca que ara per ara no gestiona el Consorci i que caldria adquirir o arrendar a la propietària, si més no el dret de pas. ƒ El segon tram de l’itinerari transcorre des de la masia de cal Sinent fins a la zona d’itinerari principal situat al costat de l’aparcament sudest. Aquest tram de major longitud, atès que ha de circular per bona part del sector nord de l’estany on s’hi preveu garantir amb més intensitat la tranquil·litat de la fauna queda pendent de concreció. En efecte, en els propers anys, i especialment una vegada s’hagi conclòs la rehabilitació de la masia de cal Sinent i s’hagi recuperat en bona part de la ribera la vegetació pròpia, l’àrea de conservació i millora ecològica dissenyarà el traçat més adequat. En aquest sentit, és també interessant que aquest tram d’itinerari, a banda de què circuli el més allunyat possible de la zona d’aigua, transcorri al llarg de la zona agrícola de manera que es diversifiquen els ambients per on circulen els itineraris i es pot potenciar i donar major relleu al paisatge i ambient agrícola, que també té interès per a molts visitants. En alguns sectors per a garantir la connectivitat pot ser necessari l’arrendament o adquisició d’alguna finca o dret de pas.

Versió 1 - 04/07 119 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Materials necessaris: Maquinària per retirada de terra vegetal, replanació del terreny i estessa de graves.

Cost: S’estima el cost d’arranjament del terreny de l’itinerari en uns 20.000 euros. Sistemes d’avaluació: Valoració per part dels visitants, àrea de conservació i millora ecològica i institucions.

Versió 1 - 04/07 120 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

45. Projecte de servei de visites guiades per a grups i centres educatius

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Oferir informació i visites guiades als visitants, grups i centres educatius (10.10) - Controlar el nombre de visitants, tipologia, motivació i valoració de la percepció de l’espai (10.12)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Zones de tractament especial, natural perifèrica i en general d’ús públic.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007-12

Metodologia de l’actuació: Els centres educatius, grups i visitants diversos que s’adrecin al Consorci amb la finalitat de sol·licitar visites guiades seran atesos per personal especialitzat. Altrament, es podrà oferir expressament a través de mitjans de difusió diversos les activitats de visites guiades i especialitzades. Aquest servei no és exclusiu del Consorci sinó que el poden realitar diverses institucions i persones físiques o jurídiques per compte propi, seguint però les indicacions i ordenació de la visita (itineraris, equipaments, respecte per les zones d’accés restringit, etc.) Tanmateix, el Consorci disposarà d’un equip d’educadors ambientals que realitzaran visites programades i adaptades a les característiques dels escolars, grups o interès demandat (visita ornitològica, botànica, etc.). Les visites i sortides guiades podran s’acompanyaran de material d’informació i dossiers pedagògics. Els educadors ambientals tindran coneixements de la història de l’estany, la seva recuperació i els valors naturals que s’hi troben. El Consorci disposarà de binocles de prèstec a disposició d’aquests visitants. El cost de la visita, per grup i visitant, correspondrà al del manteniment i gestió del servei d’educadors ambientals.

Materials necessaris: Material d’informació, binocles i dossiers pedagògics.

Cost: S’incorporarà dins la partida de Pressupost ordinari del Consorci.

Sistemes d’avaluació: Valoració per part dels visitants i institucions.

Versió 1 - 04/07 121 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

46. Projecte d’aprovació d’un document normatiu del Pla d’usos i gestió

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Elaborar i aprovar un Document normatiu del Pla d’usos i gestió per tal de regular de manera més precisa les activitats i usos a l’entorn de l’estany (10.11)

Prioritat: Màxima

Localització dins l’espai: Àmbit de protecció de l’espai.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007

Metodologia de l’actuació: El Pla especial de protecció de l’estany disposa d’un document normatiu bàsic i de referència. Atès que es requereix precissar i delimitar alguns dels aspectes que s’hi tracten, l’equip tècnic responsable d’elaborar el Pla d’usos i gestió redactarà una proposta de document normatiu que acompanyi l’esmentat Pla. La finalitat del Document normatiu ha de ser regular els usos turístics, recreatius, esportius, educatius i científics, i establir els usos i els aprofitaments tradicionals dins l’àmbit de protecció de l’espai amb un grau de concreció suficient. La proposta de document normatiu serà sotmesa a consideració per part del Consorci de l’Estany per tal de que tots els membres de la Comissió d’Usos i Gestió així com altres persones o entitats interessades puguin presentar el suggeriments, aportacions o al·legacions oportunes. El document es sotmetrà a aprovació inicial i a un període d’informació pública on es podran continuar recollint les aportacions que es creguin oportunes. Finalment, el Consorci valorarà cadascuna d’aquestes aportacions, incloent-les si s’escau, i acordarà l’aprovació definitiva.

Materials necessaris: -

Cost: -

Sistemes d’avaluació: Valoració per part d’entitats, institucions, propietaris i visitants.

Versió 1 - 04/07 122 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

47. Projecte de seguiment i control del nombre de visitants, tipologia i percepció de l’espai

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10)

Estratègies: - Controlar el nombre de visitants, tipologia, motivació i valoració de la percepció de l’espai (10.12)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Espais per a ús públic en les zones de tractament especial i natural perifèrica.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12

Metodologia de l’actuació: L’espai és obert i preparat per a la visita de forma lliure o en grups organitzats. Per tal de valorar el nombre de visitants, la intensitat de freqüentació, el tipus de visitants, la procedència i la percepció i valoració que se’n porten tant de l’espai com dels equipaments, és bàsic portar-ne un control el més exacte possible. Pel que fa al comptatge de visitants inicialment es portarà a terme a través de dades comptabilitzades efectivament més una estimació aproximada. Pel que fa a dades efectives es comptabilitzaran de les dades recollides pels grups que sol·licten visites guiades al Consorci, del comptatge diari efectuat pel servei de vigilància i manteniment –registrat al llibre diari de treball-, dels punts d’informació –quan entrin en funcionament- i de les dades facilitades pels equips que efectuen enquestes periòdiques als visitants. Alhora s’efecarà una estimació dels visitants no comptabilitzats (per considerar aquells moments o dies no inclosos en cap comptatge real) a partir de les dades anteriors i del nombre de cotxes que s’observen en els aparcaments. Altrament, s’instal·laran ecocomptadors soterrats a les entrades per tal de recollir dades reals i en continuo. Paral·lelament, es portaran a terme estudis de valoració dels visitants a través d’enquestes i entrevistes. Aquests estudis els realitzaran el propi Consorci i institucions col·laboradores.

Materials necessaris: -

Cost: En general s’incorporen dins les partides pressupostàries de despeses corrents. Pel que fa als ecocompatadors s’estima el cost de dos equips complerts en 5.000 euros.

Sistemes d’avaluació: Valoració per part d’entitats, institucions i visitants.

Versió 1 - 04/07 123 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

48. Projecte d’informació als visitants de les activitats i serveis complementaris que s’ofereixen als municipis propers

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10) - Executar actuacions que aforeixin activitats econòmiques complementàries als municipis propers (14)

Estratègies: - Promoure i facilitar el desenvolupament d’activitats econòmiques complementàries als municipis propers. (14.1) - Facilitar i donar informació als visitants de l’espai sobre els serveis de bar, restauració, allotjament, activitats complementàries i d’interès social i cultural dels municipis propers (14.2)

Prioritat: Alta

Localització dins l’espai: Punts d’informació i zones d’arribada.

Data d’inici i finalització del projecte: 2007/12

Metodologia de l’actuació: En els punts d’informació de les zones d’arribada es facilitarà referències sobre activitats complementàries relacionades amb la restauració, hosteleria, servei de cafeteria, centres d’interpretació, activitats culturals, espais naturals propers etc... que es portin a terme en els municipis, comarca i àmbits propers. Se’n facilitarà dades quan a localització, telèfons i serveis. Els responsables de les castes d’informació de les zones d’arribada s’encarregaran de mantindre actualitzada les dades. Paral·lelament, en les casetes d’informació es mostraran en taulells o plafons informatius les dades bàsiques sobre aquests serveis complementaris dels municipis propers.

Materials necessaris: -

Cost: Sense cost rellevant. S’assumiran dins les partides de despeses corrents del Pressupost del Consorci

Sistemes d’avaluació: Valoració per part d’entitats, institucions i visitants.

Versió 1 - 04/07 124 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

49. Projecte per al seguiment, gestió i control de les activitats de navegació dins les àrees autoritzades

Objectius: - Ordenar l’ús públic i millorar els equipaments (10) - Limitar l’accés de visitants i vehicles en algunes zones (11)

Estratègies: - Restrigir la navegació en unes àrees delimitades, amb embarcacions sense motor i amb un nombre màxim per garantir la tranquilitat de la fauna. (14.1)

Prioritat: Mitja

Localització dins l’espai: Punts d’informació i zones d’arribada.

Data d’inici i finalització del projecte: 2008/12

Metodologia de l’actuació: La navegació es desenvoluparà d’acord amb les directrius establertes en l’article corresponent del Document normatiu d’aquest Pla d’Usos. Un nombre màxim d’embarcacions, quatre persones màxim per embarcació, embarcacions sense motor i possibilitar de restringir en determinats períodes aquesta activitat. La gestió, control i seguiment d’aquesta activitat es portarà directament per personal del Consorci o per un servei contractat expressament pel Consorci, seguint les directrius que s’establiran en el contracte. En qualsevol cas, es restringirà a les zones navegables que seran delimitades a través d’un sistema de boies (integrades amb l’entorn). L’àrea de conservació i millora, i la de vigilància i manteniment, efecturan un control de la forma de com es desenvolupa aquesta activitat i l’efecte sobre les espècies i poblacions de fauna. Si s’escau, s’emprendran les mesures necessaries per evitar molesties excessives sobre la fauna

Materials necessaris: Balises o boies per a la senyalització i les embarcacions

Cost: En general s’assumiran dins les partides de despeses corrents del Pressupost del Consorci. A banda caldrà preveure el cost de les embarcacions en el cas de què les adquireixi el Consorci.

Sistemes d’avaluació: Valoració per part d’entitats, institucions i visitants.

Versió 1 - 04/07 125 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

5. Plans de treball

5.1. Pla anual Inicialment, les previsions i propostes d'aquest Pla de Gestió s'han de portar a terme en un termini de cinc anys. Tenint en compte que aquesta versió (1) del Pla de Gestió s'ha acabat de realitzar el més d'abril del 2007, es proposa el següent pla de treball per a tot l'any 2007. En aquest sentit es proposa, per ordre de prioritat, les actuacions que caldria portar a terme o s'haurien d'iniciar durant l'any 2007 i per cadascuna s'estableix el cost aproximat pressupostat.

Taula 31. Pla de treball (01/06/2007- 31/12/2007)

Prioritat Núm. Projecte Cost Projecte (euros) Alta 1* Sega i retirada periòdica del canyís de la zona de 1.000 depuració Alta 3* Retirada de la matèria vegetal de la zona a inundar Part. Press.

Alta 4* Manteniment de les plantacions arbòries de reibera i de 4.000 noves plantacions precursores Alta 5* Manteniment de les plantacions de màquia de garric i 3.000 arçot i de noves plantacions precursores Alta 6* Erradicació d’espècies vegetals al·lòctones Part. Press.

MijtaAlta 9* Retirada, caça, pesca o trampeig de les espècies de Part. Press. fauna al·lòctones Màxima 9.1 Seguiment, gestió i extracció de les carpes. A determinar Màxima 12 Afavorir zones d’interès per a limícoles mantenint zones Part. Press. amb poca profunditat i lliures de canyissar. Alta 13 Plantació d’arbres de ribera a les illes per afavorir 3.000 posadors i punts de nidificació Mitja 18 Eliminació i tancament de camins alternatius oberts de Part. Press. manera incontrolada Màxima 20* Seguiment limnològic Part. Press.

Màxima 21* Seguiment de la flora i vegetació Part. Press.

Màxima 22* Seguiment de les poblacions de peixos Part. Press.

Màxima 23* Seguiment de l’herpetofauna Part. Press.

Màxima 24* Seguiment dels ocells Part. Press.

Màxima 25* Seguiment dels mamífers, en especial el grup dels rat- Part. Press. penats Màxima 26* Seguiment i control dels invertebrats Part. Press.

Màxima 26.1* Seguiment i control dels mosquits Part. Press.

Mitja 27* Interpretació històrica de l’estany al llarg de 4000 anys Part. Press.

Alta 33* Seguiment de l’evolució del paisatge Part. Press.

Versió 1 - 04/07 126 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Alta 35* Instal·lació i adequació de nous miradors i aguaits 30.000

Alta 37* Instal·lació de plafons d’informació, interpretació 6.000 ambiental i senyalització a l’itinerari naturalístic Alta 39 Edició de dossiers pedagògics de l’espai per a les 5.000 activitats d’educació ambiental Alta 41 Construcció o instal·lació de labavos a les zones 75.000 d’arribada Màxima 42 Instal·lació de contenidors de residus selectius a les 2.000 zones d’arribada Alta 45* Servei de visites guiades per a grups i centres educatius Part. Press.

Alta 46 Aprovació d’un document normatiu del Pla d’usos i Sense cost gestió Alta 47* Seguiment i control del nombre de visitants, tipologia i Part. Press. percepció de l’espai Alta 48* Informació als visitants de les activitats i serveis Sense cost complementaris que ofereixen els municipis TOTAL 27 projectes

* Projecte que té caràcter de permanent durant la resta del quinqueni des de que s'inicia. Part. press.: Existeix una dotació pressupostària inclosa en una partida específica del Consorci per a l’any 2007.

Versió 1 - 04/07 127 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

5.2. Pla quinquenal

A continuació s'exposen la resta de projectes proposats i que s'iniciaran a partir del 2008, tenint en compte l'any d'inici i el cost aproximat presssupostat:

Taula 32. Pla de treball quinquenal (01/01/2008- 31/12/2012)

Prioritat Any Núm. Projecte Cost d’inici Projecte (euros) / final Alta 2007/12 1* Sega i retirada periòdica del canyís de la zona de 1.000 depuració Mijta 2008/12 1.1 Gestió de la vegetació d’alguns sectors amb cavalls de 2.100 la camarga Mijta 2008/09 2 Construcció i millora de la canonada d’entrada d’aigua 300.000** des de la 2na Sèquia Principal Alta 2007/12 4* Manteniment de les plantacions arbòries de reibera i de 4.000 noves plantacions precursores Alta 2007/12 5* Manteniment de les plantacions de màquia de garric i 3.000 arçot i de noves plantacions precursores Mitja 2007/12 6* Erradicació d’espècies vegetals al·lòctones Part. Press.

Mijta 2008/12 7* Gestió de conreus abandonats com a erms 3.000

Mitja 2008/12 8* Establiment d’acords de custòdia i adquisició puntual 5.000 de finques de la zona agrícola Mijta 2007/12 9* Retirada, caça, pesca o trampeig de les espècies de Part. Press. fauna al·lòctones Mijta 2009 10* Connexió física i biològica de l’estany amb el desguàs 4.000 Corb 10 Mijta 2010/12 11* Corredor biològic amb el riu Corb i Segre A determinar Màxima 2007/12 12* Afavorir zones d’interès per a limícoles mantenint zones Part. Press. amb poca profunditat i lliures de canyissar. Mitja 2008/9 14 Instal·lació d’estructures i pals de fusta com a posadors i 2.000 punts de nidificació a la zona natural perifèrica i plataformes surans per a fumarells. Mijta 2008 15 Adequació de talussos de terra per afavorir la nidificació 1.400 d’abellerols, blauets i orenetes de ribera Mijta 2008 16 Excavació adequació de basses i zones per afavorir 300 amfibis Mitja 2008 17 Retirada de runes i restauració d’àrees degradades 500

Mijta 2008/12 19 Foment de pràctiques agroambientals a les finques dela A zona natural perifèrica determinar Màxima 2007/12 20 Seguiment limnològic Part. Press.

Màxima 2007/12 21* Seguiment de la flora i vegetació Part. Press.

Màxima 2007/12 22* Seguiment de les poblacions de peixos Part. Press.

Mitja 2010 22 Aportació de diferetns substrats per afavor espècies 6.000 íctiques Màxima 2007/12 23* Seguiment de l’herpetofauna Part. Press.

Màxima 2007/12 24* Seguiment dels ocells Part. Press.

Versió 1 - 04/07 128 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

Màxima 2007/12 25* Seguiment dels mamífers, en especial el grup dels rat- Part. Press. penats Màxima 2007/12 26* Seguiment i control dels invertebrats Part. Press.

Màxima 2007/12 26.1* Seguiment i control dels mosquits Part. Press.

Mitja 2007/09 27* Interpretació històrica de l’estany al llarg de 4000 anys Part. Press.

Mijta 2007/08 28 Elaboració i manteniment d’un sistema d’informació 12.000 geogràfica Mitja 2009 29 Declaració d’un refugi de fauna salvatge Sense cost

Mijta 2009/12 30 Declaració d’una zona de pesca controlada i d’un Sense cost 8 refugi de pesca Mijta 2008 31 Sol·licitud d’inclusió al Conveni Ramsar Sense cost

Mijta 2009 32 Declaració a l’espai d’una Reserva Natural Sense cost

Alta 2007/12 33* Seguiment de l’evolució del paisatge Part. Press.

Mijta 2011 3634* Elaboració de la carta del paisatge de l’estany A determinar Mitja 2007/10 35* Instal·lació i adequació de nous miradors i aguaits 10.000

Mitja 2008/09 36 Instal·lació de taules i bancs de fusta a les zones de 3.500 descans Alta 2007/09 37* Instal·lació de plafons d’informació, interpretació 6.000 ambiental i senyalització a l’itinerari naturalístic Mitja 2008/10 38* Edició de fulletons d’informació i interpretació ambiental 15.000

Mitja 2010 40 Millora i plantació d’arbres a les zones d’aparcament 18.000

Mijta 2009 43 Restauració i rehabilitació de la masia de cal Sinent 480.000 **

Mijta 2009201 44 Adequació d’un nou tram d’itinerari naturalístic que 1520.000 0 enllaci amb la masia de cal Sinent Alta 2007/12 45* Servei de visites guiades per a grups i centres educatius Part. Press.

Alta 2007/12 47* Seguiment i control del nombre de visitants, tipologia i 5.000 percepció de l’espai Alta 2007/12 48* Informació als visitants de les activitats i serveis Sense cost complementaris que ofereixen els municipis Mitja 2008/12 49 Seguiment, gestió i control de les activitats de Sense cost navegació Part. press.: Existeix una dotació pressupostària habitual en el pressupost de despeses corrents del Consorci. (*) Projecte que té caràcter de permanent durant la resta del quinqueni des de que s'inicia. (**) Pressupost aproximat. A determinar pel projecte executiu.

Mollerussa, 4 de juny de 2007

Joan Reñé Huguet President

Versió 1 - 04/07 129 Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana

CRÈDITS

Equip de redacció ƒ Toni Costa Pedrós. Ambientòleg i Diplomat en Empresarials. La Llena, serveis i projectes ambientals. ƒ Ramon Queralt Boldú. Ambientòleg i Llicenciat en Dret. La La Llena, serveis i projectes ambientals. ƒ Gemma Tolosa. Ambientòlega. Especialista en SIG. La La Llena, serveis i projectes ambientals.

Col·laboració i suport ƒ Jordi Sargatal. Fundació Territori i Paisatge. ƒ Joan Estrada. Fundació Territori i Paisatge. ƒ Jordi Rafos. Fundació Territori i Paisatge. ƒ Miquel Rafa. Fundació Territori i Paisatge. ƒ Xavier Massot. Departament de Medi Ambienti Habitatge.

Versió 1 - 04/07 130

APROVACIÓ DEFINITIVA

PLA D’USOS I GESTIÓ DE L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA

(Pla d’Urgell)

Document Normatiu

Versió 1 - 04/2007

Amb el suport de:

Consultors:

C. Indústria, 2B 1r · 25400 Les Borges Blanques · Tel. 973 14 30 38 · [email protected] · www.lallena.cat

PLA D’USOS I GESTIÓ DE L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA

DOCUMENT NORMATIU

ÍNDEX

Exposició de motius...... 2

Capítol I. Disposicions de caràcter general...... 3 Article 1. Objecte ...... 3 Article 2. Finalitats...... 3 Article 3. Àmbit territorial...... 3 Article 4. Vigència...... 4 Article 5. Interpretació...... 4

Capítol II. Criteris de gestió, estratègies, programes i projectes...... 4 Article 6. Criteris generals...... 4 Article 7. Conservació de la flora i la fauna ...... 4 Article 8. Criteris específics en la conservació de la flora, la fauna i els hàbitats ...... 4 Article 9. Estratègies, programes i projectes...... 5

Capítol III. Normes generals i específiques d’ordenació ...... 5 Article 10. Normes generals d’ordenació ...... 5 Article 11. Agricultura i ramaderia...... 5 Article 12. Pesca ...... 6 Article 13. Caça...... 6 Article 14. Ús públic i visites ...... 7 Article 15. Relacions amb l'entorn i difusió...... 8 Article 16. Actes, celebracions i activitats lúdico-recreatives ...... 8 Article 17. Navegació...... 8 Article 18. Formació i educació ambiental ...... 9 Article 19. Activitats d’investigació i seguiment ecològic...... 9 Article 20. Activitats de fotografia i vídeo...... 9 Article 21. Informes preceptius de l’òrgan gestor...... 9

Capítol IV. Administració i funcionament...... 10 Article 22.L'Òrgan de gestió ...... 10 Article 23. Àrees funcionals...... 10 Article 24. Àrea administrativa...... 10 Article 25. Àrea de conservació, millora ecològica i ús públic...... 10 Article 26. Àrea de manteniment i vigilància...... 10

Capítol V. Disciplina i acció pública ...... 11 Article 27. Disciplina ...... 11 Article 28. Acció pública...... 11

Annex. Plànol de delimitació d’àrees d’ordenació d’ús públic.

1 Exposició de motius L'article 5 de la Llei 12/1985 adopta la figura urbanística del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge com una figura legal per a la protecció d'espais naturals d'acord amb el que estableix la legislació urbanística. L’11 d’octubre de 1995 per acord de Govern de la Generalitat de Catalunya es va aprovar definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Aquest Pla va ser elaborat per la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient. La seva tramitació correspon al procediment establert per la legislació d'espais naturals. El propi Pla especial preveu en el seu article I-7 que per al desenvolupament del pla es podran aprovar els Plans i programes de gestió que hauran de preveure l'execució de les previsions del Programa d'actuació del Pla especial i de tots aquells altres treballs de promoció, de recerca, de manteniment, etc, necessaris per a assolir les finalitats del Pla. L’11 d’octubre de 2002 es va constituir i aprovar els estatuts del Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana com a òrgan per a la recuperació i gestió de l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana. El seu òrgan rector principal és el Consell General format per representats de les següents institucions: la Generalitat de Catalunya a través del Deparatament de Medi Ambient i Habitage i el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell, els ajuntaments d’Ivars d’Urgell i Vila-sana i la Universitat de Lleida. Les primeres actuacions del Consorci consitiren en l’adquisició dels terrenys, posteriorment les obres i treballs necessaris per a la recuperació de l’estany i finalment l’ompliment i gestió de l’espai. El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-nana disposa també d’una Comissió d’Usos i Gestió integrada per representants de les entitats del Consell General i representants d’altres agents del territori: Federació d’Entitats Ecologistes de Catalunya, Associacions de caçadors d’Ivars i Vila-sana, Associacions de Pescadors d’Ivars i Vila-sana, Associació St. Miquel de Vallverd, Cambra Agrària, Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, Cooperativa d’Ivars, Fundació Territori i Paisatge, Egrell, Escola de Turisme de la UdL i Patronat de Turisme del Pla d’Urgell. La Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, és una institució de mecenatge per al patrimoni natural. Actua, mitjançant l’adquisició d’espais, a favor dels seus valors naturals i paisatgístics. Reforça la feina dels organismes públics de protecció i dóna noves oportunitats de gestió a la dedicació desinteressada de tantes persones i entitats que anhelen un territori més ben tractat. La relació entre el Consorci i la Fundació es va establir a través de la signatura d’un conveni de col·laboració el 26 d’octubre de 2005. Els objectius principals del conveni són, la cessió d’ús per part de la Fundació a favor del Consorci d’unes finques de la seva propietat a l’entorn de l’estany, situades als termes municipals d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana, que tenen una extensió en conjunt de 30,9 ha. La cessió d’ús consistirà en la realització de totes aquelles activitats que tinguin per finalitat la conservació de l’espai, dels seus valors naturals i del paisatge d’acord amb el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany. Paral·lelament, d’acord amb el Consorci de l’Estany van decidir impulsar la redacció i aprovació d’aquest Pla d’usos i gestió. Part de l’àmbit de l’espai, concretament la zona gestionada pel Consorci corresponent a les zones lacustre i natural perifèrica, està inclosa dins la Xarxa Natura 2000, essent considerat Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). En aplicació de la recent Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels

2 animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d‘adequació de les activitats d‘incidència ambiental, tots els espais considerats com a ZEPA passen es regulen també pel règim d’usos i protecció del PEIN. Per tant l’àmbit de l’espai també es troba inclòs dins la xarxa del Pla d’espais d’interès natural de Catalunya. La Llei 4/1989 de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, modificada per la Llei 41/1997, en el seu article 19, es considera que l’instrument de planificació que dóna resposta a aquesta necessitat és el Pla Rector d’Ús i Gestió d’una àrea protegida. Per tant, és en aquest marc normatiu que s’ha redactat el Pla d’usos i gestió de l’estany per un període de cinc anys a partir de la seva aprovació. El Pla d’usos i gestió de l’estany, ha estat aprovat per Acord del Consell General de l’estany, en la sessió de 11 de juny de 2007.

Capítol I. Disposicions de caràcter general

Article 1. Objecte 1. L'objecte del Pla d’usos i gestió de l’estany d’Ivars i Vila-sana és consolidar la protecció de l’espai, mitjançant una gestió adequada i d’acord amb el programa d’actuacions i el règim jurídic establert pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany. 2. Aquest Pla estableix la regulació dels usos turístics, recreatius, esportius, educatius i científics, i defineix els usos i els aprofitaments tradicionals dins l’àmbit de protecció de l’espai. 3. El Pla també estableix la planificació de les actuacions que cal realitzar durant la seva vigència pel que fa aspectes de millora i gestió ecològica i de millora de les instal·lacions i equipaments.

Article 2. Finalitats El Pla d’usos i gestió de l’estany té com a finalitats: a) Determinar amb un nivell més alt de precisió i detall les determinacions establertes en el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany. b) Assegurar la conservació i la restauració dels hàbitats, espècies i processos ecològics característics de l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana. b) Garantir el manteniment de l’activitat agrícola i ramadera tradicional implantada a la zona. c) Fer compatible l’ús recreatiu i turístic de l’espai garantint la conservació dels valors naturals i paisatgístics. d) Promoure l'educació, la divulgació i el coneixement dels valors naturals i ecològics i del seu significat. e) Promoure la investigació i el desenvolupament de la recerca i estudis del medi natural i històric de l’espai. f) Potenciar la relació i la connectivitat biològica de l’estany amb la resta d’espais naturals.

Article 3. Àmbit territorial L’àmbit territorial és el que s’estableix a l’article I-2 del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany. Comprèn una superfície de 437,9 Ha a cavall dels termes d’Ivars d’Urgell i Vila-sana.

3 Article 4. Vigència El Pla d’usos i gestió té una vigència de cinc anys, a partir de l’endemà de la publicació de la seva aprovació. Tanmateix, mentre no se n’aprovi la revisió o nova edició mantindrà la seva vigència.

Article 5. Interpretació 1. Les determinacions d'aquest Pla s'interpretaran en base a aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents històrics i legislatius de l’estany, tinguin en compte principalment el seu esperit i finalitat protectora, i en tot cas amb adequació a les prescripcions establertes en el Pla especial de protecció el medi natural i del paisatge de l’estany. 2.- Aquest Pla adapta i precisa determinacions aplicables dins l’àmbit de l’espai d’acord amb la normativa sectorial. Quan concorrin buits o aspectes no contemplats en el pla es tindrà en compte la regulació prevista en la normativa sectorial.

Capítol II. Criteris de gestió, estratègies, programes i projectes

Article 6. Criteris generals Les actuacions que es duguin a terme a l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana han de tenir en compte els criteris següents: a) La prevalença de la conservació dels valors i dels processos naturals. b) El menor grau possible d'intensitat, extensió i durada en l'afectació dels recursos naturals. c) L'aplicació del principi de prevenció en la presa de decisions. d) L'adopció del principi de conservació en tota actuació relativa a la gestió de l’espai. e) La col·laboració en l'assoliment de les finalitats del Pla entre els diferents agents que desenvolupen la seva activitat econòmica a l’espai i l'òrgan de gestió.

Article 7. Conservació de la flora i la fauna La gestió de la flora i la fauna de l’espai ha de tenir en compte els objectius següents: a) L'augment del grau de coneixement de la composició i l’estat de la fauna i la flora de l'espai. b) L'obtenció de la informació necessària per conèixer l'evolució de les poblacions d'espècies d'atenció prioritària. c) La proposició d'actuacions destinades a la conservació i la millora de la diversitat de la fauna, la flora i els hàbitats. d) El suport, mitjançant informació científica i tècnica, a les actuacions promogudes per l’òrgan de gestió. e) La divulgació dels valors de la fauna i la flora de l’espai als agents socials implicats en la seva conservació. f) El vetllar pel compliment de la normativa prevista en el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany.

Article 8. Criteris específics en la conservació de la flora, la fauna i els hàbitats Específicament, amb l'objecte de preservar els processos naturals, mantenir la diversitat biològica de l’espai i restaurar-ne els sistemes naturals, se segueixen els principis següents: a) La potenciació de la diversitat d’hàbitats, flora i fauna. b) La minimització dels impactes humans en la dinàmica natural de les comunitats i de les poblacions de la fauna i la flora de l’espai.

4 c) La prevenció d’introducció i colonització d’espècies que no són pròpies de l’espai.

Article 9. Estratègies, programes i projectes 1. Específicament, el present pla estableix la relació d’estratègies, programes i projectes per tal d’assolir els objectius operacionals que s’hi preveuen, tant en aspectes de gestió i millora ecològica com d’ordenació de l’ús públic. 2. Correspon al Consorci a través del seu Òrgan de gestió la planificació, coordinació i execució dels projecte previstos en pla, sens perjudici de la col·laboració que es doni amb altres institucions i organitzacions per l’assoliment de determinades actuacions. 3. El Consorci establirà els recursos i prioritats necessàries per a l’execució de les determinacions del pla.

Capítol III. Normes generals i específiques d’ordenació

Article 10. Normes generals d’ordenació Són les establertes en el capítol II de la normativa del Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany. Aquestes normes estableixen el règim urbanístic del sòl (art. II-1), les construccions i altres instal·lacions (art. II-2), transferències, divisions i segregacions de propietats (art II-3), agricultura (art. II-4), ramaderia (art. II-5), pesca (II- 6), caça (art. II-7), activitats extractives (art. II-8), abocaments (art-II-9), circulació rodada (art. II-10), limitacions als visitants (art. II-11), protecció de les aigües (art. II-12), protecció de la gea (art. II-13), protecció de la flora i vegetació (art. II-14) i protecció de la fauna (art. II-15).

Article 11. Agricultura i ramaderia 1. Ajuts agroambientals a) El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana podrà establir línies d’ajudes per a propietaris i explotacions de la zona agrícola per l’adopció voluntària de pràctiques agroambientals, d’acord amb les directrius comunitàries sobre ajudes estatals al sector agrari i forestal i en concordança amb les ajudes que s’aprovin en el marc del Pla de Desenvolupament Rural (2007-2013). b) En aplicació del Decret 50/2007, de 27 de febrer, pel qual es regula el contracte global d'explotació aquells propietaris i explotacions de la zona agrícola que voluntàriament vulguin aplicar mesures de gestió sostenible de l’activitat agrària rebran els ajuts, informació i incentius corresponents. El Consorci promourà i sol·licitarà al Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, l’establiment d’ajuts específics i la consideració especial de les finques i explotacions de la zona agrícola. 2. Especialment es promouran les pràctiques agroambientals que tingui com a objecte: a) L’agriculura i ramaderia ecològica b) La producció integrada c) El manteniment de marges vius en conreus herbacis amb espècies vegetals arbòries i arbustives d) Protecció i conservació d’arbres aïllats no productius e) Conservació i manteniment de construccions de caràcter tradicional f) Racionalització de l’ús de productes fitosanitaris g) Millora de la fertilització i fertilització en base analítiques de sòls h) Manteniment de guaret i) Inversions en conservació i millora del paisatge 3. Si com a consequència de l’acció de conservació de valors naturals i paisatgístics de l’estany s’ocasionin danys i perjudis a propietaris o finques de la zona agrícola, l’òrgan de gestió valorà oportunament els efectes produïts, si són atribuïbles a la gestió de l’espai i si s’escau una indeminització.

5 4. No és permés fer foc en marges de finques de la zona agrícola sense comunicació i autorització prèvia de l’òrgan de gestió. La crema controlada de rostolls d’aquelles finques situades al límit amb la zona natural perifèrica requerirà comunicació prèvia a l’òrgan de gestió per tal de concertar prèviament, si s’escau, la presència d’una dotació de vigilància i bombers.

Article 12. Pesca 1.Es promourà l’establiment de zona de Refugi de pesca per a l’estany. Tanmateix, tal i com s’especifica al Pla especial es promourà l’establiment d’una Zona de pesca controlada que es dividirà en tres sectors, dues coincidents amb les zones de navegació i una a la riba sud de l’estany. Únicament estarà permesa la pesca en les zones considerades com pesca controlada. Eventualment i en funció dels requeriments de gestió es podran delimitar amb caràcter temporal d’altres zones. 2. No es permeten les competicions i concursos de pesca sense autorització expressa de l’òrgan gestor. 3. Els plans d’aprofitament piscícola hauran de ser aprovats amb informe favorable de l’òrgan gestor, limitant el número màxim de permisos de pesca, modalitats, dies i espècies. 4. Només és autoritzada la pesca amb canya, i fins a dues canyes per pescador a l'abast de la mà. 5. No es realitzarà cap alliberament o repoblació sense comptar amb l’autorització prèvia i expressa de l’òrgan gestor. Es recorda que està tipificat com a delicte ecològic repoblar amb exemplars de les espècies silur, sandra (lucioperca), luci, perca americana, peix sol, peix gat, gardí, alburn, carpa i d'altres espècies. 6. S'autoritzen tots els esquers naturals, les masses manufacturades i esquers artificials autoritzats. No es permesa la pesca amb peix, viu o mort, com a esquer. 7. Resta prohibida la pesca nocturna, la utilització de llums artificials, de pesos de plom i l’abandonament de fil de nylon. 8. Estarà prohibida especialment la introducció d’espècies al·lòctones. Aquelles espècies al·lòctones que es pesquin o capturin a l’estany s’hauran de sacrificar immediatament en el mateix lloc de captura. 9. La pesca únicament es podrà practicar pels membres de les Societats de pescadors dels municipis d’Ivars i Vila-sana, sens perjudici de què l’òrgan gestor pugui autoritzar expressament a d’altres pescadors.

Article 13. Caça 1. En aquelles zones no qualificades com agrícola per aquest Pla (zona lacustre, zona natural perifèrica i zones de tractament especial) es considera la caça incompatible amb els objectius de conservació. Conseqüentment hi restaran prohibides les activitats cinegètiques. Així mateix, tal com s'especifica en el Programa d'actuació es promourà la declaració de Refugi de fauna salvatge dels àmbits corresponents. 2. El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i les Associacions de caçadors d’Ivars d’Urgell i Vila-sana acorden establir una zona de reserva de caça amb funció de conservació i seguretat on la caça hi està restringida. A l’annex s’assenyala els límits d’aquesta zona. 3. Per al control de poblacions de determinades espècies com el Senglar (Sus scrofa) l’òrgan gestor podrà autoritzar batudes especials en qualsevol zona de l’espai. Aquestes batudes seran coordinades pel cos d’Agents Rurals del Departament de Medi Ambient i Habitatge i comptaran amb el suport i col·laboració de les associacions de caçadors d’Ivars i Vila-sana.

6 Article 14. Ús públic i visites 1. Els usos que estableix el Pla s'han d'adaptar a les característiques naturals de l’espai, a la disponibilitat dels mitjans i de les infrastructures controlades per l'òrgan de gestió, a la seva capacitat d'acollida, a la demanda existent i a la seva evolució previsible. 2. Específicament, l'ús turístic ha de proporcionar una alta qualitat dels serveis destinats al gaudi dels valors de la zona i a l'educació ambiental. Amb aquestes finalitats, s'ha de donar prioritat a les actuacions següents: a) L’orientació a les persones visitants i la prestació d’una informació personalitzada sobre les opcions d'ús públic. b) L'oferiment de serveis interpretatius que mostrin a les persones visitants el significat històric, natural i cultural de l’estany i del seu entorn. c) El desenvolupament de programes d'educació i interpretació ambiental destinats a l'entorn de l’estany d’Ivars i Vila-sana. d) La creació de serveis indispensables per organitzar i controlar l'ús públic de l’espai, de manera que es combini la millor experiència per a la persona visitant i la màxima protecció dels recursos. e) La senyalització informativa i interpretativa dels llocs d'interès per a les persones visitants i que sigui l’adequada per a l'espai. 3. Resta prohibit abandonar o abocar deixalles, residus sòlids o líquids i qualsevol mena d’escombraries. Les zones d’arribada disposen d’àrees amb contenidors de residus selectius. 4. Resta prohibit fer foc i llençar burilles de cigarreta al terra. 5. Resta prohibit circular amb gossos deslligats de la seva corretja. 6. Resta prohibit la recol·lecció d’animals i plantes, tant silvestres com cultivades. 7. Resta prohibit la utilització d’aparells musicals que pertorbin la tranquil·litat de l’espai. 8. Acampada. a) Només és permesa al costat dels aparcaments, en les zones assenyalades a l’annex. b) No podrà ser superior a una nit, amb un màxim de deu tendes o caravanes i no és permès fer foc ni utilitzar aparells musicals. c) Les tendes únicament podran ser muntades dues hores abans de la posta de sol i hauran de ser retirades dues hores després de la sortida del sòl. d) Estarà estrictament prohibit l’abocament de deixalles i residus sòlids o líquids. e) Per grups organitzats caldrà sol·licitar prèviament autorització a l’òrgan gestor. 9. Circulació de visitants. a) Els visitants de l’espai circularan exclusivament pels itineraris i camins senyalitzats. S’evitarà obrir nous camins o dreceres i efectuar alteracions en el medi físic i natural. b) La circulació pot ser a peu, en bicicleta o cavall. Resta prohibit la circulació motoritzada pels itineraris i camins senyalitzats. 10. Bany. Es permet el bany únicament a les zones previstes per la navegació. No es permeten les proves o jocs de natació sense autorització prèvia. No s’admeten abocaments de líquids i sabons o abandonaments de materials, ni la generació de sorolls que pertorbin la tranquil·litat de l’espai. L’espai té caràcter obert, natural i no es troba expressament preparat per al bany de manera que la responsabilitat pel que fa a la seguretat és exclusiva dels visitants. 11. Jocs i pràctiques esportives. No s’admeten els jocs i pràctiques esportives que a criteri de l’òrgan gestor, resultin incompatibles amb la conservació dels valors naturals de l’espai. 12. No s’admet l’aterratge d’aeronaus i sobrevol de l’àmbit del pla, a una alçada inferior a 300 metres, incloent aparells sense motor: globus, ala delta, parapent i similars, sens perjudici d’aquells casos d’emergència o de lluita contra incendis.

7 Article 15. Relacions amb l'entorn i difusió Per aconseguir una coordinació eficaç en l'administració de l’espai i per poder promoure la cooperació i participació de la societat, l'equip de gestió ha d'actuar respecte als aspectes següents: a) Controlar el compliment de la normativa de protecció de l’espai a fi de mantenir la compatibilitat entre el desenvolupament sostenible i la preservació dels valors naturals. b) Implantar un sistema de relació permanent i fluid amb els agents locals, orientat a la millor consecució dels seus objectius. c) Divulgar la importància dels valors de l’espai i els beneficis indirectes generats per la seva existència, prestant una atenció prioritària a la població escolar. d) Promoure l'estudi i el coneixement socioeconòmic i cultural de l'entorn de l’espai en el marc del seu desenvolupament sostenible. e) Desenvolupar mesures i línies d'actuació per implicar l'Administració local, les entitats, les empreses públiques i privades i el públic en general en la defensa i la protecció dels valors de l’espai.

Article 16. Actes, celebracions i activitats lúdico-recreatives 1. L’àmbit de l’espai té caràcter obert, natural, tranquil i d’interès paisatgístic. En el seu entorn s’hi desenvolupen els usos propis de conservació de la natura, agricultura i ramaderia tradicional i ús recreatiu amb respecte als valors naturals i paisatgístics. En aquest sentit, no és permesa la celebració d’esdeveniments ni activitats que alterin el caràcter de l’espai. L’espai està preparat per la visita i gaudi individual o en grup seguint les indicacions i la normativa de referència. 2. Per a la celebració de qualsevol esdeveniment organitzat d’un col·lectiu, entitat o grup a l’àmbit de l’espai, com casaments, concursos, actes, aplecs i celebracions de caire particular o organitzat, caldrà fer una sol·licitud prèvia a l’òrgan de gestió que podrà autoritzar-la indicant els corresponents condicionants. 3. En qualsevol cas: a) Aquestes celebracions únicament es podran portar a terme en 4 àrees que s’assenyalen en el plànol de l’annex. b) Amb caràcter general no es podran instal·lar estructures fixes o temporals com carpes ni escenaris, excepte quan l’acte el promogui l’òrgan de gestió. c) Es podran instal·lar cadires temporals únicament en nombre suficient per a persones amb dificultat de mobilitat. d) No es podran utilitzar equips de megafonia, música ni llum. e) No es podrà tirar o usar material pirotècnic, arròs, confeti o similar. f) No es permès fer foc.

Article 17. Navegació 1.La navegació és una activitat regulada i controlada per l’òrgan gestor. Aquesta activitat només és possible sota la premissa de no interferir de manera rellevant amb el sistema natural, en especial la tranquil·litat de la fauna. 2. En qualsevol cas: a) Només és permesa en les zones autoritzades i delimitades convenientment amb balises. Aquestes zones estan delimitades a l’annex i correspon a dues àrees, una al sector SE i l’altra al sector SO. b) La navegació tan sols és permesa amb embarcacions que es troben permanentment al mateix estany i són gestionades directa o indirectament pel Consorci. c) Les embarcacions només podran funcionar a rem i tindran una capacitat màxima de fins a 4 persones. d) Resta prohibida la navegació nocturna. e) El Consorci podrà encarregar el control, maneig i explotació d’aquesta activitat a una persona física o jurídica especialitzada. En aquest cas es fixaran prèviament el

8 nombre màxim d’embarcacions, el tipus d’embarcació, l’import màxim del servei, les assegurances necessàries, i si s’escau restriccions quan a temporades i dies en què per qüestions de gestió ecològica no sigui possible aquesta activitat, així com aquells aspectes que l’òrgan gestor consideri necessàries.

Article 18. Formació i educació ambiental Les activitats de formació i educació ambiental són aquelles que tenen com a objectiu prioritari divulgar els elements del patrimoni natural i històric de l’estany. Es poden realitzar en les zones i equipaments considerats d’ús públic de l’espai. Aquesta activitat la porta a terme directament el Consorci, d’acord amb els seus objectius i finalitats. El Consorci podrà encarregar l’execució d’aquesta activitat a un servei extern especialitzat. Paral·lelament poden realitzar aquesta activitat en el mateix espai altres administracions, entitats i empreses per compte propi. En aquest cas, quan es tracti d’una activitat regular o habitual caldrà que ho sol·licitin prèviament a l’òrgan gestor. Aquest òrgan mantindrà un registre actualitzat, de manera que aquestes entitats, administracions o empreses comunicaran el nombre de visitants i possibles incidències.

Article 19. Activitats d’investigació i seguiment ecològic 1. Les activitats d'investigació i seguiment ecològic són aquelles que tenen com a objectiu l’estudi de l’evolució del patrimoni natural de l’espai i que són encarregades per l’òrgan de gestió o promogudes per entitats externes, els resultats de les quals han de ser aplicables a la gestió de l’espai i lliurades al Consorci. 2. Totes les activitats d'investigació, atès que poden comportar la necessitat d’accedir a la zona lacustre o natural perifèrica, han d’estar autoritzades per l’òrgan de gestió. 3. Les activitats d'investigació promogudes per entitats externes es regeixen per les normes següents: a) L'entitat externa interessada en la realització d'una activitat d'investigació ha de presentar un projecte d'investigació que ha d'indicar la finalitat, els objectius, el mètode i el pla de treball, el programa de finançament, la composició i l’experiència de l'equip de treball, així com el lloc i l’època de l’any en què es realitzarà. b) L'autorització del projecte d'investigació correspon al consorci a través de l’òrgan de gestió i comporta el compliment, en la seva execució, de les condicions establertes per aquest òrgan. c) En finalitzar l'activitat d'investigació, s'ha de comunicar a l’òrgan gestor mitjançant la presentació d'un informe final que constati els resultats de la investigació. Juntament amb aquest informe, s'ha de lliurar una còpia dels treballs realitzats o publicats.

Article 20. Activitats de fotografia i vídeo Qualsevol activitat de fotografia i vídeo professional, amb finalitat comercial, requereix autorització de l’òrgan gestor. Es podran atorgar permisos especials per a la pràctica d’aquetes activitats a la zona lacustre i natural perifèrica sempre i quan la seva execució no comporti efectes negatius sobre les espècies i sistemes naturals.

Article 21. Informes preceptius de l’òrgan gestor Qualsevol activitat que pugui comportar un risc potencial per a la conservació dels sistemes naturals de l’espai ha de comptar, prèviament al seu exercici i de manera preceptiva, amb un informe favorable de l’Òrgan de gestió.

9 Capítol IV. Administració i funcionament

Article 22.L'Òrgan de gestió 1. La gestió de l’àmbit de l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana la duu a terme l’òrgan de gestió, al capdavant del qual hi ha el/la director/a responsable. 2. Corresponen a l’òrgan de gestió, les tasques de suport i assessorament en relació amb els usos de la zona i les iniciatives públiques i privades congruents amb els objectius i la naturalesa de l’espai, així com les referents a la formulació d’instruments de planificació i ordenació que disposa el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’estany. Així mateix, pot executar les actuacions que requereixi la gestió de l’espai.

Article 23. Àrees funcionals 1. L'equip de gestió de l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana s’estructura en les àrees següents: a) Àrea administrativa. b) Àrea de conservació, millora ecològica i ús públic. c) Àrea de manteniment i vigilància. 2. El Consell General del Consorci dotarà les àrees funcionals de la capacitat operativa necessària per al desenvolupament de les seves funcions i proposarà les persones responsables i el personal.

Article 24. Àrea administrativa Les funcions de l’àrea Administrativa són les següents: a) Tramitar administrativament els expedients de funcionament, inversions i subvencions. b) Elaborar els comptes de gestió econòmica, la justificació d’ingressos i despeses, i les ordres de pagaments del règim d’autonomia econòmica. c) Intervenir en els treballs administratius dels programes de desenvolupament del Pla d’usos i gestió. d) Coordinar i impulsar les publicacions pròpies. e) Dur a terme la Secretaria de la Direcció de l’espai, el Consell General i les comissions. f) Dur a terme la gestió del personal adscrit. g) Fer el seguiment de les concessions, cessions i autoritzacions administratives. h) Portar el registre d'entrada i sortida de la correspondència.

Article 25. Àrea de conservació, millora ecològica i ús públic Les funcions de l’àrea de conservació i ús públic són les següents: a) Fer el seguiment, l’ordenació i la regulació de l’ús públic. b) Coordinar i fer el seguiment de les actuacions de millora ambiental. c) Coordinar i fer el seguiment de les actuacions en equipaments i instal·lacions per a ús públic. d) Col·laborar, revisar i coordinar els grups i programes d'investigació i seguiment centrats en l'estudi de l’espai e) Coordinar els programes de formació i educació ambiental.

Article 26. Àrea de manteniment i vigilància Les funcions de l’àrea de manteniment i vigilància són les següents: a) El perfecte manteniment de la totalitat dels equipaments, instal·lacions, plantacions i zones d’ús públic. b) L’execució de les actuacions que programi l’àrea de conservació, millora ecològica i ús públic.

10 c) La supervisió i el control del desenvolupament de la totalitat de les activitats que tenen lloc a la zona, així com la supervisió del compliment de la normativa vigent a l’espai. d) Els usuaris de la zona tenen l’obligació de col·laborar amb el personal adscrit a l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana. e) La col·laboració amb els agents de l’autoritat en competències de vigilància dels espais protegits del Departament de Medi Ambient i Habitatge. f) Les actuacions d’emergència.

Capítol V. Disciplina i acció pública

Article 27. Disciplina La inobservança o infracció de les reglamentacions d’aquest Pla donarà lloc a l’aplicació de les mesures de disciplina previstes a les legislacions urbanística, forestals, flora, fauna i d’espais naturals, sens perjudici d’aquelles altres que siguin d’aplicació.

Article 28. Acció pública D’acord amb el que estableixen les legislacions urbanística i d’espais naturals, és pública l’acció per a exigir el compliment de les determinacions del present pla d’usos i gestió.

Mollerussa, 4 de juny de 2007

Joan Reñé Huguet President

11 ANNEX. Plànol de delimitació d’àrees d’ordenació d’ús públic