Noticiari de Fisioteràpia Núm. 110 Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya maig-juny 2017

Lesions d’alçada La Fisioteràpia avança amb força en el món de les colles castelleres presenta

DE LA SEVA ASSEGURANÇA DE SALUT

NOMINADA A LA MILLOR ASSEGURANÇA DE SALUT DEL MERCAT PER: Lliure elecció de ginecòleg i pediatre amb reembossament del 80 % de les despeses segons barem. La cobertura de pròtesis més àmplia del mercat. Medicacions i teràpies contra el càncer que altres companyies no donen. Cobreix íntegrament la tècnica LASIK per a la cirurgia dels defectes de refracció. Reproducció assistida i moltes més cobertures...

Descobreix tots els altres avantatges de l’assegurança per als Fisioterapeutes trucant a la teva oficina més propera. Demanan’s el teu pressupost i emporta’t 2 entrades per anar al cinema (fins exhaurir existències).

Tuset, 5-11 - 08006 BARCELONA - 93 414 36 00 | www.mgc.es | [email protected] - atenció al mutualista: [email protected] Granollers 93 860 02 88 | Igualada 93 804 90 02 | Manresa 93 875 22 54 | Mataró 93 741 47 42 | Sabadell 93 745 14 31 | Sant Cugat del Vallès 93 589 78 78 Hospital General de Catalunya 93 589 08 51 | Terrassa 93 788 27 18 | Vic 93 881 46 44 | Vilanova i la Geltrú 93 814 71 64 | GIRONA 972 41 42 30 Blanes 972 35 91 11 | Figueres 972 67 72 79 | Olot 972 27 35 58 | Palamós 972 31 22 86 | LLEIDA 973 27 80 13 | TARRAGONA 977 25 28 55 | Reus 977 12 81 23 Tortosa 977 70 64 77 | El Vendrell 977 15 59 80 | PALMA DE MALLORCA 971 42 57 72 SUMARI

presenta

OPINIÓ 5 ARTICLE CIENTÍFIC 16

Joves i amb futur FISIOEMPRÈN 18 DE LA SEVA ASSEGURANÇA DE SALUT EL TEMA DEL MES 6 NOSALTRES 20 Dones, joves i ben preparades QUI ÉS QUI? 27 PERSONATGE 10

Entrevista a Mark Hancock ACMCB 28

A FONS 12 OCI I CULTURA 30 Lesions d’alçada

NOMINADA A LA MILLOR ASSEGURANÇA DE SALUT DEL MERCAT PER: Lliure elecció de ginecòleg i pediatre amb reembossament del 80 % de les despeses segons barem. La cobertura de pròtesis més àmplia del mercat. Col·legi de Fisioterapeutes Medicacions i teràpies contra el càncer que altres companyies no donen. de Catalunya EC-5221 / 10 MA-1681 / 10 Cobreix íntegrament la tècnica LASIK per a la cirurgia dels defectes de refracció. Reproducció assistida i moltes més cobertures... JUNTA DE GOVERN Degà: Manel Domingo Corchos, Vicedegana: Mònica Rodríguez Bagó, Secretari: Gabriel Liesa Vivancos, Vicesecretària: Eva Cirera Serrallonga, Tresorer: Ramon Aiguadé Aiguadé, Vocals: Juan José Brau Pérez, Eva Hernando Gimeno, Francesc Josep Rubí Carnacea, Marta Sala Ruiz, Descobreix tots els altres avantatges de l’assegurança per als Fisioterapeutes trucant Patricia Vidal Martí, Núria Coral Ferrer a la teva oficina més propera. REDACCIÓ Demanan’s el teu pressupost i emporta’t 2 entrades per anar al cinema Coordinació i redacció: Toni Orensanz. Redacció i correcció: Marta Bordas Manjón. Disseny i maquetació: Jordi Rodríguez Ramos. Fotografia: Arxiu Col·legi. Publicitat: [email protected]. Redacció Noticiari: [email protected]. Administració: Marisa Cantarero Galiano. (fins exhaurir existències). SEU SOCIAL IMPRESSIÓ c/Segle XX, 78. 08032 Barcelona Gráficas San Sadurní, SLU Tel. 93 207 50 29 Fax. 93 207 70 22 Carrer Jacint Verdaguer, 65. 08970 Sant Joan Despí (Barcelona) www.fisioterapeutes.cat D.L.: B-11846/97 [email protected] ISSN: 1137-6287

El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya no participa necessàriament de les opinions manifestades en els articles signats, la responsabilitat dels quals correspon exclusivament als seus autors. Tuset, 5-11 - 08006 BARCELONA - 93 414 36 00 | www.mgc.es | [email protected] - atenció al mutualista: [email protected] Granollers 93 860 02 88 | Igualada 93 804 90 02 | Manresa 93 875 22 54 | Mataró 93 741 47 42 | Sabadell 93 745 14 31 | Sant Cugat del Vallès 93 589 78 78 Hospital General de Catalunya 93 589 08 51 | Terrassa 93 788 27 18 | Vic 93 881 46 44 | Vilanova i la Geltrú 93 814 71 64 | GIRONA 972 41 42 30 maig-juny 2017 3 Blanes 972 35 91 11 | Figueres 972 67 72 79 | Olot 972 27 35 58 | Palamós 972 31 22 86 | LLEIDA 973 27 80 13 | TARRAGONA 977 25 28 55 | Reus 977 12 81 23 Tortosa 977 70 64 77 | El Vendrell 977 15 59 80 | PALMA DE MALLORCA 971 42 57 72 El Club CFC us permet accedir Club a avantatges i CFC descomptes col·legials

aplicacions equipaments assegurances bancs i caixes carburants espectacles informàtiques informàtics

formació gestió parcs esports hotels restauració transversal de residus d’atraccions

subministraments salut i benestar supermercats telefonia viatges altres de fisioteràpia

La vostra confiança ens fa créixer dia rere dia i ens permet ampliar les ofertes del Club al llarg de tot el 2017! Gràcies per la vostra participació.

Visita’ns a www.fisioterapeutes.cat

club_cfc.indd 1 20/3/17 13:46 OPINIÓ

Joves i amb futur Manel Domingo. Degà

Les dades estadístiques que cada any Col·legi podem fer passes en aquest tra amb exemples del que ja ha passat recollim a la Memòria del Col·legi evi- sentit, però tots els fisioterapeutes, en al seu país amb determinats col·lectius. dencien fins a quin punt la nostra és el nostre dia a dia, també hi tenim molt una professió de joves. Molta atenció: a dir. El dinamisme dels joves fisiotera- D’aquí que la Junta del CFC vulgui se- un 93% dels col·legiats tenen entre 20 peutes castellers n’és un bon exemple. guir apostant per la formació bonifica- i 39 anys, i d’aquests, fins a un 74% no da per als col·legiats. L’any passat vam passen de la trentena. Som, per tant, organitzar 61 activitats formatives i hi una professió de joves amb tot el futur va haver més de 1.700 bonificacions. per endavant i amb ànsia de menjar-se “El 93% dels Creiem que aquesta és una gran eina el món i aportar el seu granet de sorra col·legiats tenen de cares a tenir una professió més pre- al col·lectiu. parada en un món en transformació. entre 20 i 39 anys” Però també creiem que és una bona Una bona mostra d’això que diem la manera de retornar la inversió que els tenim en aquest número del ‘Noticia- col·legiats fan al CFC. La formació mai ri’ en el reportatge sobre Fisioteràpia En aquest sentit, des del CFC seguim fa nosa. De fet, la formació és la millor i castells, que parteix de la feina que creient que la formació és una de les inversió de futur. s’impulsa des del recentment consti- millors eines que tenim per afrontar tuït Grup de Treball de Fisioteràpia i un futur cada cop més accelerat i can- Castells. Un grup amb integrants, ma- viant. Sense avenços en el coneixement joritàriament, molt joves, que treballen i sense una evidència científica cada cada dia al costat de colles castelleres cop més gran, el dia de demà ens serà de tot el país i que miren de contribuir més incert. Ho diu en aquesta revista el a la divulgació de la Fisioteràpia i a un prestigiós fisioterapeuta australià Marck millor coneixement d’allò que toquen Hancock, a qui vam convidar a fer una cada dia. ponència en la darrera Jornada de Fi- sioteràpia Neuromusculoesquelètica. La professió, en aquest país nostre, ha Afirma amb contundència, en l’entre- d’acabar sent i ha d’acabar tenint la vi- vista: “Si no ens basem en l’evidència sibilitat que tots nosaltres sapiguem i científica, deixarem d’existir com a pro- vulguem donar-li. I, òbviament, des del fessió amb el pas del temps”. I ho il·lus- maig-juny 2017 5 APARTATEL TEMA DEL MES

Dones, joves i ben preparades Presentada la Memòria del 2016 i aprovat l’estat de comptes en la darrera assemblea del CFC

La Memòria anual del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya sempre acaba posant damunt la taula algunes dades que radiografien la professió. Així, un 93% dels col·legiats tenen entre 20 i 39 anys, mentre que un 59,5% són dones. La Memòria 2016 es va presentar en l’assemblea celebrada el passat 14 de juny a Lleida, en la qual també es va aprovar l’estat de comptes del 2016, es va anunciar com funcionarà l’elecció de “Fisioterapeuta de l’Any” i es va ratificar la decisió dels col·legiats de destinar part de la inversió del 2017 a la contractació d’una pòlissa d’accidents col·lectiva.

6 Noticiari de Fisioteràpia 110 La XLI Assemblea ordinària del Col·le- gi de Fisioterapeutes de Catalunya va tenir lloc el 14 de juny a les 19.30 hores en una aula de la Facultat d’Infermeria i Medicina de la Universitat de Lleida (UdL).

L’assemblea va començar, com és ha- bitual, amb un repàs a algunes de les principals dades relacionades amb el CFC de l’any 2016. En relació a l’acti- vitat col·legial, en destaquen dades com ara les 355 ofertes gestionades per la Borsa de Treball, un total de 57 més que les assumides l’any anterior. D’aquestes 355 ofertes, 291 eren de Catalunya. Al respecte, el degà del CFC, Manel Domingo, va matisar que totes aquestes ofertes han de passar un filtre col·legial, amb la idea de garantir que acompleixen unes mínimes condi- cions en tots els sentits.

Altres dades col·legials destacades van ser les 1.329 consultes ateses per les assessories del Col·legi, les 61 activitats formatives organitzades i les 64 accions iniciades contra l’intrusisme professio- nal (davant la Justícia o les administra- cions competents).

Pel que fa a les assessories, la més sol·licitada és la de caràcter laboral, amb 737. Pel que fa les activitats for- matives, les 61 organitzades al llarg de 2016 inclouen les conferències, els cur- sos, les jornades i els seminaris tècnics. Un any més, la Junta va remarcar que la bonificació de la formació segueix sent una de les prioritats del CFC, en entendre que el foment de la formació i el coneixement acompleix una doble missió: “d’una banda, és una manera de retornar els diners als col·legiats i, d’una altra, és una gran eina de cares a tenir una professió més preparada en un món que accelera i canvia de la nit al dia”, raona Manel Domingo. D’aquesta maig-juny 2017 7 APARTATEL TEMA DEL MES

manera, al llarg del 2016, al voltant de sisme professional denunciats pel propi es van censar 80 nous centres. Pel que 1.700 fisioterapeutes van gaudir d’acti- Col·legi a la Fiscalia. La declaració en fa a les edats dels col·legiats, un 74% vitats bonificades. seu judicial es va emmarcar en la cam- tenen entre 20 i 29 anys, un 19% en- panya contra l’intrusisme que impulsa el tre 30 i 39, un 5% entre 40 i 49, un 1% En relació a la lluita contra l’intrusisme, CFC i que ha dut la institució a posar en entre 50 i 59, i un altre 1% més de 60. les 64 accions empreses s’han traduït en mans de la Justícia un seguit de casos Pel que fa a col·legiats per sexe, un 42 expedients oberts, 19 notificacions a d’intrusisme del tot flagrants, en defen- 59,5% són dones, i un 40,5% són ho- la Inspecció sanitària i en 3 expedients sa del col·lectiu de fisioterapeutes i de mes. Aquesta proporció es va igualar tancats. Fins i tot, a final del 2016, el nos- la salut i integritat física dels pacients. lleugerament al 2016, tenint en comp- tre degà va prestar declaració als Jut­jats te que l’any 2015 eren un 67,6% les do- de Barcelona arran de la instrucció ju- Pel que fa a les col·legiacions, van ser nes i un 32,4%, els homes. dicial oberta per un dels casos d’intru- 729 al llarg de l’any passat, mentre que

El 2016, en xifres

ofertes a la accions contra 355 Borsa de Treball 64 l’intrusisme professional 291 a Catalunya 42 expedients oberts 19 notificacions a la Inspecció sanitària 3 expedients tancats consultes 1.329 a les assessories 737 consultes laborals noves 729 col·legiacions activitats formatives 61 organitzades nous 80 centres censats fisioterapeutes van gaudir 1.700 d’activitats bonificades

Finalitat del romanent

En segon lloc, com és habitual, l’assem- A proposta de la Junta, i després d’un tresorer del Col·legi, Ramon Aiguadé, blea va procedir a l’aprovació de l’estat llarg debat, es va aprovar destinar “la bona situació financera i de tresore- de comptes per part dels assistents. aquest romanent a mesures i activitats ria del Col·legi, ens permet actualment El 2016 es va tancar amb un superàvit relacionades amb “la formació, el co- seguir potenciant accions relacionades econòmic de 284.617,58 €, fruit de la neixement i la previsió social”, tenint en amb una formació de qualitat i varia- diferència que hi va haver entre les des- compte que el CFC organitzarà al 2018 da, amb la divulgació de la professió i peses i inversions (1.466.739,32 €) i els un Congrés Internacional sobre Fisio- amb l’ampliació dels serveis socials que ingressos finals (1.741.037,73 €). teràpia a Barcelona. En paraules del s’ofereixen als col·legiats”.

8 Noticiari de Fisioteràpia 110 Finalment, i després dels comptes, ció d’apropar l'activitat física i l'esport a Les votacions estan obertes a la pàgi- l’assemblea va abordar altres assump- l'àmbit hospitalari. na web del CFC, on hi trobareu més tes. D’una banda, la Junta va explicar informació: www.fisioterapeutes.cat/ quin serà el procediment per escollir Carme Campoy, per la seva banda, por- enquestes enguany el “Fisioterapeuta de l’Any”. ta molts anys molt implicada en projec- Per primer cop, seran els col·legiats tes de cooperació, desenvolupament i Finalment, en l’assemblea, la Junta qui, mitjançant una votació electrònica, estudi a l’Àfrica i treballa en la implan- també va informar als presents de la escolliran qui mereix el reconeixement tació dels estudis universitaris de Fisio- votació online en la qual els col·legiats i podran decantar-se entre tres op- teràpia en diversos països. han decidit que 30.000 € d’inversió cions: Andrea López, Carme Campoy social relatius al 2017 es destinin a la i Marta Prat. Pel que fa a Marta Prat, va ser la funda- contractació d’una pòlissa d’accidents dora (el 1989) de la Sala Puigverd, situa- col·lectiva. Es tracta d’una opció que Pel que fa a Andrea López, és una da a Castellar del Vallès, que sempre s’ha imposat amb 246 vots, davant la navar­resa de 26 anys que treballa a ha destacat per la seva idea de facilitar possible integració del CFC a la Fun- l’Hospital Sant Joan de Déu, i que ha una inclusió social efectiva dins l’entorn dació Galatea (125 vots). Per raons destacat els darrers anys per la seva fei- natural del nen/a que aboqui al benes- estatutàries, l’assemblea va haver de na com a coordinadora de l’Escola Es- tar de tota la família i que ha patentat el ratificar aquest procés de participació portiva Sant Joan de Déu, que té voca- projecte “Sit up: l’alça”. en línia.

maig-juny 2017 9 APARTATPERSONATGE

Mark Hancock, fisioterapeuta “Si no ens basem en l’evidència científica, dei­xa­rem d’existir com a professió amb el pas del temps”

L’australià Mark Hancock va ser un dels prestigiosos ponents amb què va comptar la vuitena Jornada de Fi- sioteràpia Neuromusculoesquelètica del CFC (celebrada el passat 20 de maig). Hancock és professor titular a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Macquarie University i compta amb 20 anys d’experiència clínica com a fisioterapeuta muscu- loesquelètic en atenció primària. En aquesta entrevista, ens parla de la seva visió sobre l’avaluació i el tractament del dolor lumbar basat en l’evidència.

Per què és tan difícil tractar el dolor nera efectiva els pacients necessitem N’hi ha més, però, de raons? lumbar? tenir en compte tots els elements que conformen el vessant biopsicosocial. Sí. Crec que un altre dels factors a te- Crec que hi ha un parell de raons, i la En algunes persones, aquest és un ele- nir en compte és que realment, fins a primera pot ser que el dolor lumbar ment molt important, mentre que en dia d’avui, no ho sabem tot ni entenem és multifactorial. Hi ha molts factors d’altres casos seran altres elements els prou bé quines són les causes del do- que influeixen en el dolor lumbar de la que cobraran importància. No dubto lor lumbar. I fins que no les entenguem, gent. Per això parlem de raons biopsi- que aquesta és una de les raons per les ens trobem davant d’un veritable rep- cosocials i, sovint, per tractar de ma- quals el dolor lumbar és tan complicat. te. Perquè cal que reconeguem que

10 Noticiari de Fisioteràpia 110 estem tractant els símptomes del dolor lumbar sense haver-ne entès del tot les causes, la major part del temps.

Als fisioterapeutes que encara no ba- sen la seva pràctica clínica en l’evidèn- cia a l’hora de tractar el dolor lumbar, què els diries per convèncer-los?

Entenc que hi hagi alguns clínics als quals part de la investigació científica no els sembla “perfecta”, no sempre els sembla rellevant. Però des de la meva pròpia experiència a Austràlia, i si ens fixem en la medicina que es prac- tica arreu del món, és evident que si no ens basem en l’evidència científica, deixarem d’existir com a professió amb el pas del temps. nostra professió i per una qüestió de fu- Hi ha evidències raonables que totes tur. I és important entendre que la pràc- dues, “hands-on” i “hands-off”, són Tan clar ho té? tica basada en l’evidència té en comp- apropiades. Encara que també hi ha te el raonament clínic i les preferències una evidència creixent que suggereix Sí... Jo he vist com això ja els ha passat del pacient; i mai no és tan senzill, com que, per a un grup determinat de pa- a professions afins al meu propi país. indica la literatura. cients, en particular els pacient crònics, La quiropràxia, per exemple, està te- massa “hands-on” pot ser un problema nint dificultats en aquest moment. Em En relació amb el tractament del dolor i hem de tenir cura amb això. Així que, sembla molt evident que correm el risc lumbar i la pràctica basada en l’evidèn- com passa amb qualsevol altra cosa, de perjudicar tota la nostra professió si cia: “hands-on” o “hands-off”? podem anar massa lluny en una direc- no ens basem en l’evidència. Perquè hi ció o massa lluny en l’altra. Crec que hi ha una possibilitat real que els governs Crec que la veritable resposta les in- ha hagut un canvi de “hands-on” cap a i les companyies d’assegurances, etc., clou a totes dues. Crec que, tal com “hands-off”. Però també crec que hem no financin la Fisioteràpia si no ens ba- hem comentat a la conferència, es trac- de tenir cura de no anar massa lluny, sem en l’evidència científica. L’hem de ta d’intentar esbrinar el tipus de trac- atès que l’ideal és utilitzar el millor de tenir en compte pel que li devem a la tament més adequat a cada pacient. totes dues.

maig-juny 2017 11 APARTATA FONS

Lesions d’alçada La Fisioteràpia avança amb força en el món de les colles castelleres

12 Noticiari de Fisioteràpia 110 Els castells viuen una època daurada. Sorgeixen colles noves, l’afició creix, s’aixequen castells que no fa tant semblaven impossibles... Alhora, les colles castelleres són cada cop més conscients que aixecar torres humanes és una activitat que requereix d’una gran exigència física, amb la qual cosa, paulatinament, han anat prestant més atenció a la preparació física i a l’atenció sanitària. A tot això, el fisioterapeuta s’està convertint en un membre més de les colles.

El Col·legi de Fisioterapeutes de Cata- lunya compta, des del passat mes de febrer, amb un nou grup de treball: el Grup de Treball de Fisioteràpia i Cas- tells. El Grup ha nascut amb l’objectiu principal d’elaborar el Manual del fi- sioterapeuta casteller, que pretén ser una guia pràctica de referència tant per al nou fisioterapeuta que arriba a una colla castellera com per al que, esporàdicament, tracta un casteller. A banda, també s’han proposat els objectius de difondre la tasca del fi- sioterapeuta que treballa en una colla castellera, donar indicacions perquè els castellers pateixin el menor nom- bre possible de lesions cròniques, ofe- rir eines per facilitar la reincorporació dels castellers que han patit una lesió a l’activitat castellera així com identifi- car i debatre les patologies i els objec- tius de tractament més freqüents en la castellera va decidir crear fa dos anys. ho és practicar qualsevol esport a un pràctica castellera. En aquesta àrea s’hi integren metges, cert nivell”, afirma Torrents. pediatres, infermeres, fisioterapeutes i Joan Torrents és un dels membres preparadors físics. La idea és molt bàsi- Però durant anys, no va ser així. Com d’aquest grup. Membre dels Caste- ca: “tot i que hi hagi qui continuï dient explicava en un article la revista ‘Cas- llers de Vilafranca des de fa vint anys, que els castells no són cap esport i són tells.cat’: “Tradicionalment (i encara segueix com a casteller en actiu i, alho- una tradició, el que no pot negar ningú ara de vegades) en els assajos, l’equip ra, forma part, com a fisioterapeuta, de és que aixecar castells requereix d’una tècnic se centra exclusivament en la l’àrea de rendiment i salut que la colla preparació i exigència tan elevada com millora de la gestió de les forces exter- maig-juny 2017 13 APARTATA FONS

nes i treballen alguns elements com la tècnica de la construcció, la tècnica de pujada, la coordinació dels moviments per pisos, les posicions de la pinya, la forma en què cal agafar-se, etc. I deixa- ven (i de vegades, deixen) de banda la millora de la gestió de les forces in- ternes del casteller, ja que es donaven per adquirides gràcies a les capacitats desenvolupades per la pròpia activitat professional diària que el casteller feia (en el camp, per exemple)”.

Els castells, però, han fet un salt enda- vant colossal en pocs anys. “Els cas- tells estan evolucionant tant i tan de pressa que no entraria al cap de ningú que no evolucionin també des d’un punt de vista físic, perquè si tu vols fer castells més grans, de nou o deu pi- sos, castells nets o sense manilles, a la força el casteller ha d’estar més entre- nat, més preparat i ha de ser més resis- Des d’aquesta perspectiva, l’escalfa- ple com escalfar una mica just abans de tent”, afegeix. Aquesta és la tendència ment en començar els assajos i els es- posar-se a fer un castell, evita en gran i sembla imparable. tiraments, en acabar-los, són cada cop mesura les lesions per sobrecàrregues més habituals. “És evident que hi ha i contractures”, raona. Tot plegat ha comportat canvis d’hà- una major conscienciació per part dels bits importants en la dinàmica quoti- castellers en relació a la necessitat de En aquest sentit, Anna Maria Hervàs diana de les colles. Francesc Guilayn, preparació física. Avui dia, la majoria –vinculada a diverses colles castelle- de la colla dels Marrecs de Salt, no de gent que fa castells es cuida físi- res com a fisioterapeuta i membre dubta que l’evolució en els darrers cament i practica esport, i abans eren del Grup de Fisioteràpia i Castells del deu anys ha estat espectacular en re- pocs els que ho feien”, explica Laura CFC– explica que de fa poc col·la- lació a l’atenció fisiològica i sanitària: Figuerola, fisioterapeuta i membre bora amb els Castellers de Sants, on “Jo recordo que l’any 2004 i 2005 a la de la Colla Vella dels Xiquets de Valls s’encar­rega de dirigir un escalfament meva colla només hi havia una auxiliar des de l’any 1995, quan era una nena a l’assaig de la colla de tots els diven- d’infermeria que s’encarregava de la i feia d’aixecadora. Tot i això, reconeix dres. “Ens queda molta feina de cons- farmaciola, ningú més, mentre que ara que introduir algunes novetats en es- cienciació a fer –assegura–, perquè ara tenim un equip sanitari on hi ha met- tructures socials tan tradicionals, com a Sants comprovo, per exemple, que hi ges, fisioterapeutes, infermers i altre pot ser la de la seva colla, sovint no ha castellers que tenen molt clar que personal”. Els Marrecs de Salt, de fet, és fàcil. una cosa tan bàsica com fer escalfa- compten des de fa deu anys amb un ment és fonamental per evitar lesions, protocol d’actuació sanitària que, fins Des d’un punt de vista fisioterapèutic, però també n’hi ha que no li donen i tot, ha servit d’exemple a la Coordi- però, ho té clar: “tenim un gran camí a cap mena d’importància”. No dubta, nadora de Colles Castelleres de Cata- recórrer encara en la prevenció de le- per tant, que “hem avançat molt, però lunya, que organitza una Jornada de sions i a l’hora de fer pedagogia entre queda molt a fer en el terreny de la di- Prevenció de Lesions que ja va per la els castellers. Perquè una cosa tan sim- vulgació i la conscienciació”. seva XXI edició.

14 Noticiari de Fisioteràpia 110 De fet, la prevenció de lesions és una bé tenen en compte criteris de prepa- ta de la Colla Joves Xiquets de Valls, de les grans contribucions que la Fi- ració física, d’acord amb una certa pla- opina que aquesta guia pot ser fran- sioteràpia aporta al món casteller. Tots nificació, descans, etc. Joan Torrents no cament útil perquè “d’una banda, ens els fisioterapeutes consultats hi estan en té cap dubte: “fer de fisioterapeuta permet creuar informació i indagar qui- d’acord. En aquest sentit, Irene Reynals, en una colla castellera no et demana nes són les patologies més freqüents de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, res gaire diferent del que se’t demana i com les tracten les diferents colles i, considera que “és obvi que un cop ets quan treballes per a un club esportiu, d’una altra, també ha d’acabar sent una a la plaça i hi ha lesions i contusions, amb l’única diferència que els castells gran eina de divulgació sobre el món la intervenció del fisioterapeuta és molt tenen unes particularitats que no tenen de la Fisioteràpia i els castells, siguis el bàsica però, en canvi, tenim molt a dir a el futbol, l’handbol o el bàsquet”. fisioterapeuta d’una colla o simplement l’hora d’educar els castellers en la pre- en tractis casos puntuals”. En definitiva, venció, en qüestions d’higiene postural Com apuntàvem, un dels principals “la guia ens permetrà aprendre plegats i en el retorn a l’activitat un cop les le- reptes del Grup de Treball de Fisioterà- i acabar sabent més sobre Fisioteràpia i sions s’han produït”. En aquest sentit, pia i Castells, que ha nascut al si del castells perquè és ben cert que hi poca l’experiència dels Castellers de Vila- Col·legi, és la redacció del Manual del cosa publicada al respecte”. franca li dona tota la raó: les lesions per fisioterapeuta casteller, que pretén ser sobrecàrregues i contractures s’han re- una guia pràctica de referència i en el duït notablement els darrers anys, just a qual ja s’hi està treballant. Erik Lozano, partir del moment que els assajos tam- també membre del Grup i fisioterapeu-

maig-juny 2017 15 APARTATARTICLE CIENTÍFIC

Repercussió d’un programa d’elastificació d’isquiosurals en l’activació i fatiga de la musculatura posterior estabilitzadora de la zona lumbopelviana

Laia Monné-Guasch, Montserrat Girabent-Farrés, Ana Germán-Romero, Ernesto Herrera-Pedroviejo, Luciana Moizé-Arcone, Pere Ramon Rodríguez-Rubio Universitat Internacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès, Espanya.

millora de l’elasticitat muscular. La valo- tots els músculs. En conclusió, hi ha una Resum ració de l’activació i fatiga muscular es disminució en l’activació de la muscula- realitza mitjançant l’electromiografia de tura paravertebral i glútia i una menor L’objectiu de l’estudi és valorar si el superfície de la musculatura paraverte- fatiga de tots els músculs estudiats en programa d’elastificació d’isquiosurals bral, glútia i isquiosural, concretament el grup que ha realitzat el programa de dissenyat modifica l’activació i el pro- l’activació es mesura amb l’amplitud flexibilització d’isquiosurals. cés de fatiga de la musculatura para- mitjana normalitzada del RMS, i la fati- vertebral, glútia i isquiosural davant ga mitjançant el pendent normalitzada Sabadell d’una demanda sostinguda com és el respecte la intersecció de la freqüència Bibliografia test de Biering-Sorensen. mediana, ambdues a través del test de Professional la

Biering-Sorensen. L’anàlisi estadística Anderson B. Stretching. Bolinas: Shel- de Un compte Pensat per tal que els autònoms, els comerços, els Es realitza un assaig clínic aleatori de les dades s’ha realitzat amb l’SPSS ter Publications, Inc.; 2010. despatxos professionals i les petites empreses es facin grans. prospectiu, dirigit a jugadors juve­nils i un nivell de significació del 5%. S’han moment el 1 / 6 Aquest nombre és indicatiu del risc del d’handbol masculí que efectuen un calculat els estadístics descriptius per Biering-Sorensen F. Physical measu- en producte. Així, 1/6 és indicatiu de Compte Expansió menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc. programa de tecnificació. Els 12 indi- a cada una de les variables, posterior- rement as risk indicators for low-back banc al vidus de la mostra formen part de la ment, amb el test U de Mann-Whitney, trouble over a one year period. Spine Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons

vigor Negocis Plus PRO Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de secció d’handbol del Futbol Club Bar- s’ha comprovat l’homogeneïtat entre 1984;9:106-119. en Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment T' abonem el 10 % pel fons esmentat és de 100.000 euros per celona, única entitat que disposa de els dos grups i s’ha comparat l’incre- dipositant. programa de tecnificació estatal. S’ha ment entre la mesura final i inicial de Coorevits P, Danneels L, Cambier D, estiguin de la teva quota de col·legiat* ue q realitzat un grup control i estudi amb 6 cada una de les variables de resposta. Ramon H, Druyts H, Karlsson JS, et al. ------les individus a cada un d’ells, distribuïts de Finalment s’ha calculat la mesura de Test-retest reliability of wavelet-and 0 TPV Fins a Gratis forma aleatòria. El grup control realitza, l’efecte a través de l’estadístic δ-Co- Fourier based EMG (instantaneous) + + + S’aplicaran durant una temporada esportiva, els hen. S’observa una mesura de l’efecte median frequencies in the evaluation comissions Amb condicions preferents. 3bonificació0€ mde l’1es% en l’emissió de Servei Kelvin Retail, cat. d’administració i de nòmines i assegurances socials.2 informació sobre el entrenaments habituals, mentre que el significativament gran (>0.80) o mo- of back and hip muscle fatigue during mer manteniment.1 comportament del teu 3 del negoci. . grup d’estudi, a més a més, realitza un derada (>0.60) en totes les variables isometric back extensions. Journal of 2017 ------olució

programa de flexibilització d’isquiosu- electromiogràfiques d’activació para- Electromyography and Kinesiology Març v Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. l’e rals dissenyat específicament per a la vertebral i glútia i en les de fatiga per a 2008;18(5):798-806. * Fins a un màxim de 50 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent. de Aquestes condicions es mantindran mentre es compleixin els requisits establerts en el contracte: -Tenir un ingrés regular trimestral per un import mínim de 10.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). d'emissió:

funció -I complir, com a mínim, dos dels requisits següents: un càrrec en concepte d’emissió de nòmina, un càrrec en concepte d’assegurances socials, un càrrec en concepte d’impostos o dos càrrecs en concepte de rebuts. En cas que el titular sigui un comerç, és un requisit obligatori disposar de TPV amb la nostra entitat. Es consideren comerç a l’efecte de la contractació d’aquest compte els que en Data figuren en el llistat publicat a www.bancsabadell.com/compteexpansionegocisplus. PARAULES CLAU: Programa de flexibilització d’isquiosurals, activació muscular, fatiga muscular, paravertebral, isquiosural i electromiografia de superfície. Aquests requisits són de compliment mensual, de manera que si al tercer mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis Plus PRO passarà a ser un Compte Professional.

visables 1. Rendibilitat 0% TAE. re

publicitari. 2. Si hi domicilies conjuntament l’emissió de nòmines i assegurances socials te'n bonifiquem, cada mes, l’1 %, amb un màxim de 30 euros/mes. 3. Comptaràs amb un servei periòdic d’informació actualitzada sobre el comportament del teu comerç, els teus clients i el teu sector, per ajudarte en la presa de decisions. 16 Noticiari de Fisioteràpia 110 sabadellprofessional.com ormalització. Condicions Document f

Costa PB, Ryan ED, Herda TJ, Defreitas Demoulin C, Vanderthommen M, Du- Sandberg JB, Wagner DR, Willardson JM, Beck TW, Cramer JT. Effects of sta- ysens C, Crielaard J. Spinal muscle JM, Smith GA. Acute effects of anta- tic stretching on the hamstrings-to-qua- evaluation using the Sorensen test: a gonist stretching on jump height, tor- driceps ratio and electromyographic critical appraisal of the literature. Joint que, and electromyography of agonist amplitude in men. J Sports Med Phys Bone Spine 2006;73(1):43-50. musculature. J Strength Cond Res 2012 Fitness 2009 Dec;49(4):401-409. May;26(5):1249-1256. Herda TJ, Cramer JT, Ryan ED, McHu- Esnault M. Estiramientos analíticos en gh MP, Stout JR. Acute effects of static Youdas J, Haeflinger K, Kreun M, Ho- fisioterapia activa. Barcelona: Masson; versus dynamic stretching on isometric lloway A, Kramer C, Hollman J. The 1994. peak torque, electromyography, and efficacy of two modified proprioceptive mechanomyography of the biceps fe- neuromuscular facilitation stretching te- Esnault M, Viel E, Danowski R. Stret- moris muscle. J Strength Cond Res chniques in subjects with reduced ham- ching: estiramientos de las cadenas 2008 May;22(3):809-817. string muscle length. Physiotherapy musculares. 2ª ed. Barcelona: Elsevier theory and practice 2010;26(4):240-250. España; 2003. Neiger H, Gosselin P, Torres Lacomba M. Estiramientos analíticos manuales: técnicas pasivas. Madrid: Ed. Médica Panamericana; 1998.

Sabadell

Professional la

de Un compte Pensat per tal que els autònoms, els comerços, els despatxos professionals i les petites empreses es facin grans. moment

el 1 / 6 Aquest nombre és indicatiu del risc del

en producte. Així, 1/6 és indicatiu de Compte Expansió menys risc i 6/6 és indicatiu de més risc. banc al Banco de Sabadell, S.A. es troba adherit al Fons

vigor Negocis Plus PRO Espanyol de Garantia de Dipòsits d’Entitats de

en Crèdit. La quantitat màxima garantida actualment T' abonem el 10 % pel fons esmentat és de 100.000 euros per dipositant.

estiguin de la teva quota de col·legiat* ue q ------les 0 TPV Fins a Gratis + + + S’aplicaran comissions Amb condicions preferents. 3bonificació0€ mde l’1es% en l’emissió de Servei Kelvin Retail, cat. d’administració i de nòmines i assegurances socials.2 informació sobre el

mer manteniment.1 comportament del teu 3 del negoci. . 2017 ------olució Març v Truca’ns al 902 383 666, identifica't com a membre del teu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem a treballar. l’e * Fins a un màxim de 50 euros anuals per compte, amb la quota domiciliada. L'abonament es farà durant el mes de gener de l'any següent. de Aquestes condicions es mantindran mentre es compleixin els requisits establerts en el contracte: -Tenir un ingrés regular trimestral per un import mínim de 10.000 euros (se n’exclouen els ingressos procedents de comptes oberts en el grup Banc Sabadell a nom del mateix titular). d'emissió:

funció -I complir, com a mínim, dos dels requisits següents: un càrrec en concepte d’emissió de nòmina, un càrrec en concepte d’assegurances socials, un càrrec en concepte d’impostos o dos càrrecs en concepte de rebuts. En cas que el titular sigui un comerç, és un requisit obligatori disposar de TPV amb la nostra entitat. Es consideren comerç a l’efecte de la contractació d’aquest compte els que en Data figuren en el llistat publicat a www.bancsabadell.com/compteexpansionegocisplus. Aquests requisits són de compliment mensual, de manera que si al tercer mes no es compleixen aquestes condicions, automàticament el Compte Expansió Negocis Plus PRO passarà a ser un Compte Professional.

visables 1. Rendibilitat 0% TAE. re

publicitari. 2. Si hi domicilies conjuntament l’emissió de nòmines i assegurances socials te'n bonifiquem, cada mes, l’1 %, amb un màxim de 30 euros/mes. 3. Comptaràs amb un servei periòdic d’informació actualitzada sobre el comportament del teu comerç, els teus clients i el teu sector, per ajudarte en la presa de decisions. smaig-junyabadellprofes 2017sional .c om 17 ormalització. Document Condicions f

APARTATFISIOEMPRÈN

Encetem nova secció que porta per títol FisioEmprèn!

FisioEmprèn consisteix en una iniciativa duta a terme per la fisioterapeuta Marina Rincón Torroella que té per objectiu posar a l’abast de tots els fisioterapeutes i la resta de la comunitat de professionals sanitaris les innovacions, tant nacionals com internacionals, del nostre sector.

Què és innovar en Fisioteràpia? Soc La Fisioteràpia és una ciència amb re- sobre l’ús dels agents físics com a mè- emprenedor/a? Tinc esperit d’empren- coneixement recent. És al 1958, quan tode de tractament com, per exemple, dre i d’innovar en el meu sector? Què l'Organització Mundial de la Salut rea- a l’antiga Mesopotàmia. Hipòcrates, necessito per emprendre? Emprendre litza formalment una de les primeres Heròfil i Aristòtil són alguns dels noms o recerca científica? Trobareu les res- descripcions de la Fisioteràpia. Tot i que descriuen els fonaments de la nos- postes a aquestes preguntes en aques- això, si donem un cop d'ull a la història tra professió. ta nova secció. de la humanitat, apareixen referències

Què tenien en comú aquests tres noms?

Ens enfrontem al paradigma que els pa- 2. Passió per la professió i entrega la cocreació de l’equip. No només res de la nostra ciència eren purs empre- constant. es tracta de crear nous productes o nedors. Hipòcrates, reconegut com el 3. Iniciativa i presa de riscos. sistemes sinó de redissenyar l’ús de pare de la medicina, va impulsar la crea- 4. Visió de futur. la ciència ja existent. Clar exemple el ció de la primera escola de medicina i 5. Tolerància al fracàs i aprenentatge que va desenvolupar Aristòtil amb la l’autocuració del cos mitjançant la terà- dels errors. Segons Òscar Sánchez, creació de la teràpia elèctrica. pia física, la qual va perfeccionar Heròfil. als EUA consideren el primer nego- 10. Resolució de problemes i capacitat Aristòtil, gràcies a diversos estudis de ci rendible a partir del segon fracàs. de prendre decisions. la marxa, va poder incorporar l’electro- 6. Saber escoltar, acceptar les idees i teràpia com a mètode de tractament. crítiques constructives dels altres. L’emprenedor creu que la seva idea o Tots tres, científics, experts en el seu 7. Treball en equip. És bàsic el treball projecte aportarà un valor qualitatiu i àmbit i amb caràcter emprenedor, van conjunt amb experts d’altres disci- quantitatiu a la societat, als nostres pa- poder innovar en el sector de la salut. plines per dissenyar noves solucions. cients. Redissenya el seu producte en Ells compartien 10 característiques co- 8. Optimisme. Essencial per afrontar funció del feedback dels seus pacients, munes per definir-los com a innovadors: els problemes que sorgeixen durant aplica els errors apresos d’altres pro- el procés creatiu i d’innovació. jectes previs i, finalment, el que permet 1. Compromís i perseverança en el 9. Creativitat i enginy. Fonamental creu- portar-lo a l’èxit, pren el risc i llança el que creiem i volem desenvolupar. re en aquelles idees aparegudes de projecte o idea creativa al mercat.

18 Noticiari de Fisioteràpia 110 Pot una idea o projecte convertir-se en fracàs?

Sovint, la por al fracàs fa que bons pro- projectes d’emprenedoria. Clars exem- jectes carregats d’innovació es deixin ples són les noves startups (o ‘empreses en un calaix. D’altra banda, la inversió emergents’, en català) sorgides amb econòmica que requereix el projecte l’ajuda governamental com usMIMA, atura el procés innovador de molts em- amb el dispositiu Mowoot, que rep 1,1 prenedors. milions de la UE per impulsar el seu cin- turó contra el restrenyiment reproduint La primera barrera que ens trobem el massatge abdominal del programa alguns emprenedors és la dificultat Horizon2020. O l’startup encapçalada d’aconseguir finançament durant la per tres dones emprenedores: Verónica fase de prototipatge i d’assajos clínics. Torras, Olatz Zeberio i Helena Torras, Aquesta segona fase requereix d’una impulsores de Bwom, l’app que pretén elevada inversió econòmica. Actual- responsabilitzar la dona de la seva sa- ment, però, existeixen alternatives que lut pelviana i trencar tots els tabús dels ens permeten disminuir el risc econò- trastorns del sòl pelvià. mic i aconseguir suport. Així doncs, davant el marc innovador Es poden realitzar micromecenatges i accelerador que ens trobem avui en coneguts en anglès com crowdfun- dia, emprenedors/es en la Fisioteràpia, ding, entrar en programes de mentoria no tingueu por d’arriscar-vos i aportar a impulsats per incubadores o accele- la societat les vostres idees i projectes radores com Barcelona Activa, buscar disruptius. finançament d’inversors privats ano- menats business angels o sol·licitar be- ques nacionals i internacionals. Marina Rincón Torroella Darrerament, el govern europeu i la Col·legiada 11.479 ciutat de Barcelona potencien molts Twitter: @marinanocnir

Informació a partir del 15 maig-junyde setembre 2017 a 19 www.fisioterapeutes.cat APARTATNOSALTRES

Maig de 2018: I Congrés Internacional de Fisioteràpia a Barcelona

Barcelona acollirà els dies 4 i 5 de maig de la professió, sinó que hem de 2018 el I Congrés Internacional de Fi- volgut organitzar un esdeve- sioteràpia (FTP18), organitzat pel Col·le- niment que contribueixi a gi de Fisioterapeutes de Catalunya.­ En abordar la Fisioteràpia d’una aquests moments ja podem confirmar manera integral”. la presència de prestigiosos fisiote- rapeutes d’arreu del món, com Chad En breu, us anirem donant Cook, Sherley Sharman, Toby Hall, Wim més detalls del Congrés. Dankaers, Juanjo Brau, Ricard Pruna... De moment, ja podeu veure el vídeo que hem En números absoluts, el Congrés comp- preparat per anunciar-lo tarà amb la participació de 70 ponents i esteu atents al hashtag dels diferents àmbits de la Fisioteràpia: #FTP18 neuromusculoesquelètic, pediàtric, ge- riàtric, respiratori, neurològic, esportiu, oncològic, etc. Podeu veure el vídeo en català a https://youtu.be/PiAV-ZzzOeA en castellà a https://youtu.be/GQRdQZqBDOc En paraules del degà del CFC, Manel i en anglès a https://youtu.be/td1SRLzuke0 Domingo, “en aquest cas no es tracta Fem-los virals! d’una jornada centrada en un sol àmbit

L’Assemblea ratifica la subscripció d’una pòlissa d’accidents col·lectiva

A l‘Assemblea general del CFC del mes de Govern va presentar el resultat de de desembre, es va acordar que fossin l’enquesta: la vostra decisió ha estat els col·legiats els que, mitjançant el seu destinar aquests 30.000 a la subscripció vot, decidissin quin ús s’havia de donar de la pòlissa d’accidents col·lectiva. a una partida de 30.000 euros pressu- membres del Col·legi de Fisioterapeu- postada per a aquest 2017, destinada Pòlissa d’accidents col·lectiva tes de Catalunya i un descompte del de manera genèrica a “beneficis socials 50% per a tots els col·legiats pel que fa per als col·legiats”. Després de valorar diferents ofertes, la a la prima d’assegurança de decessos. Junta de Govern va sotmetre a votació Dues eren les opcions que es van sot- la pòlissa presentada per l’assegurado- En aquest cas, la proposta té un cost de metre a votació via una enquesta al ra Previsora General que, mitjançant 34.900 euros (4.900 euros per sobre del web del CFC, que va estar disponible un cost de 34.900 euros (3,49 euros pressupost previst) atès que no ens ha fins al 12 de juny: integrar-se a la Fun- per cada col·legiat), ofereix una pòlissa estat possible trobar una oferta millor dació Galatea, que vetlla per la salut i amb les següents cobertures: mort per per sota d’aquest preu. benestar de tots els professionals de la accident 24h (12.000 euros) i incapacitat salut, o subscriure una pòlissa d’acci- permanent absoluta 24h (12.000 euros). Més informació: dents col·lectiva en benefici de tots els www.previsorageneral.com col·legiats. Finalment, en l’Assemblea L’oferta de Previsora General inclou general del passat 14 de juny, la Junta un Club de Fidelització gratuït per als

20 Noticiari de Fisioteràpia 110 Us presentem un estudi econòmic sobre els costos reals d’una sessió de Fisioteràpia

El Col·legi no pot establir tarifes per L’estudi ha estat encarregat

als serveis de Fisioteràpia. Cap col·le- pel Grup de Treball de Mútues 2015 gi professional ho pot fer. Allò que sí del CFC, en col·laboració amb podem fer, però, és encarregar un es- l’ACEFIC (Associació de Cen- Anàlisi de Costos tudi econòmic que analitzi quin és el tres de Fisioteràpia de Cata- Centres de fisioteràpia Model de retribució Servei a mútues i companyies asseguradores cost per hora de prestar un servei de lunya), i ha anat a càrrec de

Fisioteràpia, i així ho hem fet. Un estudi l’economista Juan Lloret, pro- Desem que, entre d’altres coses, evidencia que fessor d’Estratègia Competiti- bre 2016

“qualsevol tractament individualitzat va del Departament d’Empre- en els serveis prestats a les mútues i a sa de la Universitat Autònoma

les companyies asseguradores és difí- de Barcelona.

JUAN LLORET VILLOTA cilment sostenible en el model actual”. d’ En col·laboració amb : Economista UniversitatProfessor associat Autònoma Estratègia de Barcelona Competitiva (UA Grup de Mútues Departament d´Empresa B) del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya Acefic

Podeu llegir l’estudi complet a https://goo.gl/DSYvJo

(ACEFIC)

maig-juny 2017 21 APARTATNOSALTRES

Reviu en imatges la vuitena JNME

La VIII Jornada de Fisioteràpia Neuro- musculoesquelètica del CFC va reunir el passat 20 de maig, al CCIB de Bar- celona, prop de 600 assistents i presti- giosos fisioterapeutes d’arreu del món. Indiscutiblement, la Jornada és ja un clàssic en el calendari formatiu, que engresca fisioterapeutes i estudiants. A seves investigacions, la seva experièn- i tractament del dolor lumbar basat en https://goo.gl/nwZpwV hi podeu veure cia clínica i les darreres innovacions. l'evidència”. Finalment, ja en el torn de un recull fotogràfic. tarda, Sergio Romero va tractar sobre el I és que, en aquesta ocasió, el tema raonament clínic del dolor lumbar amb En paraules del degà del CFC, Manel central de la Jornada va ser la valoració i ecografia. Podeu veureonline aquestes Domingo, “la Jornada no tan sols està l’abordatge terapèutic, des de diferents ponències a www.fisiotv.cat consolidada sinó que compta amb un conceptes, de la columna vertebral. gran nom, no tan sols entre els fisio- Tant Shaun O'Leary com Julia Treleaven La Jornada va comptar amb el patro- terapeutes catalans, sinó també arreu van centrar les seves intervencions en cini i la presència a l’espai firal de les de l’estat espanyol”. El prestigi dels el dolor cervical. La ponència de Ge- següents empreses: Biotronic, Escuela ponents contribueix a aquest fet. En rard Álvarez va abordar el diagnòstic de Osteopatía de Madrid, Fisiofocus, aquesta ocasió, els conferenciants van diferencial en el dolor lumbar d'origen Fisioformación, Kenzen Barcelona, ser: Shaun O'Leary, Julia Treleaven, Ge- nociceptiu. Ladislao Campos, en el seu Nag­gura, la Societat Catalano-Balear rard Àlvarez, Ladislao Campos, Marc torn, va reflexionar sobre el raonament de Fisioteràpia i UIC Barcelona. Lari, Mark Hancock i Sergio Romero. clínic pel que fa a la columna toràcica. Tots ells fisioterapeutes referents en Marc Lari va voler centrar-se en la con- A banda, va comptar com a empreses el tractament de la columna vertebral, tribució de la síndrome de dolor mio- col·laboradores amb: Agupunt, Borrell tant a nivell nacional com internacional, fascial al dolor lumbar. Mark Hancock Médica SL, Regal i International Mait- que van compartir amb els presents les va titular la seva ponència: “Avaluació land Research Association.

Seminari Tècnic de reprogramació abdominal a les Terres de l’Ebre

El passat dissabte 8 d’abril va tenir lloc, una millora en la sinergia abdomino- a l'Hospital Verge de la Cinta de Torto- perineal i poder dissenyar un treball sa, el Seminari Tècnic de reprograma- integral, tant preventiu com terapèutic, ció abdominal organitzat pel Grup d’In- en les disfuncions abdominopelvianes. terès de les Terres de l’Ebre del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. El seminari va constar d’una part teòri- ca, on vam fer un repàs de l’anatomia La professora, Blanca Solé, fisiotera- i la biomecànica abdominoperineal peuta especialitzada en obstetrícia i i vam a conèixer diferents mètodes realitzar una seqüència d’exercicis per uroginecologia i membre de la Comis- d'autors especialitzats en aquest camp. a un grup de treball de reprogramació sió d’ObUGi del Col·legi, va oferir-nos Pel que fa a la pràctica, vam aprendre abdominal. durant 3 hores una formació bàsica de a palpar la tensió diafragmàtica i a va- treball abdominal per tal d'aconseguir lorar la diàstasi abdominal. A més, vam Grup d’Interès de les Terres de l’Ebre

22 Noticiari de Fisioteràpia 110 Gestió de residus

La gestió dels residus als centres de Fi- a. Grup III. Són residus especials sioteràpia en tractar-se de centres sani- que requereixen l’adopció de taris, s'han de gestionar d'acord amb la mesures de prevenció en la legislació corresponent. recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament i Els residus sanitaris es classifiquen en disposició del rebuig, tant dins dos grups i a un centre de Fisioteràpia com fora del centre genera- podem trobar: dor, atès que poden generar un risc per a la salut laboral i 1. Residus sense risc o inespecífics pública. Aquests residus són la sang i hemoderivats en forma a. Grup I. Són residus munici- líquida, agulles i material pun- pals que, per la seva natura- yent i tallant, entre altres. del rebuig dels residus sanitaris lesa i composició, són inerts i tant dins com fora dels centres no especials i no requereixen Els residus sense risc es dipositen a productors per tal de garantir la exigències especials de ges- una bossa d’escombraries i es poden salut pública i la preservació del tió ni dins ni fora del centre llençar al contenidor gris de rebuig de medi ambient. generador. Aquest tipus de l’Ajuntament. Els centres que només • Decret 93/1999, de 6 d’abril, so- residus inclouen materials com disposin d’aquest residus han de trami- bre procediments de gestió de el cartró, paper, material d’ofi- tar l’alta de productor de residus sani- residus. S’aplica a les activitats de cines i despatxos, cuines, bars, taris a l’Agència Catalana de Residus. producció, possessió, transport menjadors, tallers, jardineria i, i gestió de residus. Registre de en general, els residus que no Els residus de risc es consideren espe- Transportistes, Fitxa d’Acceptació. deriven directament d’una ac- cials i s’han d’emmagatzemar sis mesos • Llei 6/1993, de 15 de juliol, regu- tivitat sanitària. com a màxim al centre i s’han de ges- ladora de residus. tionar amb una empresa acreditada. • Llei 15/2003, de 13 de juny, que b. Grup II. Són residus inerts i no En concret, un centre de Fisioteràpia modifica la Llei 6/1993, de 15 de especials que no plantegen amb residu sanitari tipus III ha de dis- juliol, reguladora de residus. Defi- exigències especials en la seva posar d’un contracte amb una empre- neix i regula els residus comercials. gestió fora del centre gene- sa de gestió de residus acreditada, de • Real Decreto 180/2015, de 13 de rador, i es consideren residus l’Alta de Productor de residus sanitaris marzo, por el que se regula el municipals. Aquests tipus de en l’Agència Catalana de Residus, Fitxa traslado de residuos en el interior residus inclouen material de d’Acceptació G-III, Llibre Vermell de del territorio del Estado. cures, guixos, robes i material Control de Residus sanitaris i notificació • Decret 197/2016, de 23 de febrer, d’un sol ús bruts amb sang, prèvia a l’Agència Catalana de Residus. sobre la comunicació prèvia en secrecions i/o excrecions, així matèria de residus i sobre els re- com altres residus no englo- Normativa que aplica: gistres generals de persones pro- bats dins la categoria dels re- ductores i gestores de residus de sidus sanitaris de risc. • Decret 27/1999, de 9 de febrer, de Catalunya. la gestió de residus sanitaris. Fixa 2. Residus de risc o específics els criteris a seguir en els proces- (només si es practiquen tècniques sos de manipulació, classificació, amb agulles com la punció seca) transport, tractament i disposició

maig-juny 2017 23 APARTATNOSALTRES

X Esmorzar Col·loqui de la Secció Territorial de Lleida: Vertigen i mareig en Fisioteràpia

El passat 29 d’abril es va celebrar, a A continuació es va realitzar una Lleida la desena edició de l’Esmorzar ponència sobre “Vertigen i mareig”, Col·loqui de la Secció Territorial de la qual va dur a terme Santiago Cruc- Lleida, amb la participació d’una cin- ci, fisioterapeuta, membre del Grup de quantena de col·legiats. Treball d’Arts Escèniques i de la Comis- sió de Fisioteràpia NME del Col·legi de L’acte, que es va celebrar a la UdL, es Fisioterapeutes de Catalunya i docent va iniciar amb un resum anual de la de la Universitat de Barcelona. La con- tasca realitzada per la Secció Territorial ferència va tenir una molt bona acollida Per finalitzar la jornada vam gaudir amb de Lleida durant el 2016, que va anar per part dels col·legiats, els quals van tots els assistents d’un esmorzar. a càrrec de dues de les vocals que for- mostrar durant tota la ponència, i un men part de la mateixa Secció. cop finalitzada, el seu interès pel tema. Secció Territorial de Lleida

La Secció de Girona organitza un Curs de Mobilització del Sistema Nerviós Anuncio.pdf 1 9/5/17 10:51

El cap de setmana del 5 al 7 de maig seu recorregut d’una manera pràctica i La Secció Territorial de Girona ha des- es va dur a terme, a la seu de la Secció molt amena. tinat part del seu pressupost anual a Territorial de Girona, el Curs de Mobi- bonificar formació per als col·legiats lització del Sistema Nerviós, amb una Els assistents al curs van estar molt actius de la província, com ha succeït en durada de 20 hores. durant tota la formació i la seva valoració aquest curs. Intentarem que hi hagi va ser molt positiva atès que el que es va continuïtat en aquest tipus de forma- El ponent d’aquest formació va ser aprendre és aplicable al nostre dia a dia. cions bonificades. Carles Munné, qui va realitzar una intro- També van valorar molt positivament la ducció teòrica del Sistema Nerviós i el qualitat i el dinamisme del docent. Secció Territorial de Girona

C El Grup d'Interès de l'Alt Urgell col·labora, un any més, M Y a la cursa Escanyabocs CM

MY Els passats 21 i 22 de maig es va celebrar En aquesta ocasió, el Col·legi de Fisio- CY la tradicional cursa Escanyabocs, prova terapeutes de Catalunya hi ha col·labo- CMY multiesportiva a la natura, celebrada a rat, un any més, a través del Grup d'In- K l'entorn del Parc del Segre de La Seu terès de Fisioterapeutes de l'Alt Urgell, d'Urgell. Enguany la prova ha aconse- els quals van rebre l’agraïment dels es- guit el nombre més alt de participants portistes congregats. dels darrers cinc anys, tot coincidint amb el seu desè aniversari: 1.082 par- ticipants a les diferents disciplines que engloba aquest esdeveniment esportiu. Grup d’Interès de l’Alt Urgell

24 Noticiari de Fisioteràpia 110 Els mètodes Mackenzie, Maitland, McConnell i Mulligan s’uneixen en un seminari tècnic a Tarragona

El passat 22 d’abril, la Secció Territorial Durant el seminari vam poder veure les de Tarragona va organitzar un Semina- característiques i les bases de cadascun ri Tècnic d’integració de les 4M (Mait- dels quatre mètodes, els quals pos- land, McConnell, Mulligan i Mackenzie) seeixen una identitat única, amb pro- impartit per Xavier Vericat, fisioterapeu- postes pròpies i originals per a l’abor- ta d’exercici lliure format en diferents datge de les diferents disfuncions de mètodes i conceptes de Fisioteràpia l’aparell locomotor. neuromusculoesquelètica i professor associat del Grau de Fisioteràpia. Des de la Secció Territorial de Tarrago- na volem agrair la formació facilitada Els objectius del seminari eren conèixer per Xavier Vericat, així com la seva de- les bases de les “4M” com a uns dels dicació i interacció amb els assistents, mètodes i conceptes de major preva- i també la participació dels col·legiats. ves que ajuden a enriquir el nostre dia lença en l’àmbit actual de la Fisioteràpia a dia professional. neuromusculoesquelètica i comprendre Esperem poder seguir gaudint les seves bases d’avaluació i tractament. d'aquestes exitoses propostes formati- Secció Territorial de Tarragona Anuncio.pdf 1 9/5/17 10:51

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

maig-juny 2017 25 APARTATNOSALTRES

In Memoriam

El passat 20 de gener, la Fisioteràpia va patir Ens va mostrar com portar les situacions més una gran pèrdua, ens va deixar el nostre com- dures de la vida amb optimisme, positivitat, pany i amic Xavier Vélez Carreño, fisioterapeu- fortalesa, discreció, serenitat i enteresa. ta i coordinador del Servei de Rehabilitació de l’Hospital General de l’Hospitalet (Consorci Gràcies Xavi per haver estat tan fort i per esti- Sanitari Integral). mar tant la teva gent. Seràs sempre un model a seguir. Gran professional i bon líder, motivava i feia gaudir treballant; inculcava la responsabilitat Has acabat el Tour, però mai s’esborrarà la pe- per la formació i millora contínua. El seu espe- tjada que has deixat en les nostres vides. Amb rit conciliador va fer possible que totes les pe- l’experiència que ens has transmès, intenta- ces del trencaclosques encaixessin i forméssim rem mantenir la humanitat i la qualitat de la un gran equip. Fisioteràpia en el nostre dia a dia.

Una persona entranyable, sensible, amable i Per sempre més als nostres cors! alegre; desbordava empatia cap als altres, amb un gran esperit d’acollida cap a qualsevol per- Els teus companys. sona a la que pogués ajudar.

El 8 d´abril ens va deixar el nostre estimat com- És per això que el seu buit ha estat molt sentit pany en Jordi Riu i Solé en un tràgic accident, en tot el centre, on hem tingut grans mostres a prop del seu poble natal, Cervera. Al Jordi el de condol i estimació cap a ell i a la seva família. recordarem sempre com una persona amable, que no tenia mai un NO per a ningú. Jordi, el teu servei de rehabilitació i Fisioterà- pia mai t’oblidarà i sempre et portarà dins el Al mateix temps era un bon professional, amb seu cor. una molt destacable vocació cap a aquesta gran professió nostra que és la Fisioteràpia i, Dels teus companys de l’Hospital d’Igualada i especialment, en el seu cas, amb la Fisioteràpia de la comarca de l’Anoia. respiratòria, activitat que ell desenvolupava en diferents àrees de l´Hospital d´Igualada (medi- cina, pediatria, UCI, ambulatori i un llarg etc.).

26 Noticiari de Fisioteràpia 110 APARTATQUI ÉS QUI

Santiago Crucci Membre de la Comissió de Fisioteràpia NME i del Grup de Treball d’Arts Escèniques

Qui soc? Des de l’any 2001 m’he especialitzat en el camp de la rehabilitació vestibular i Soc Santiago Crucci, tinc 40 anys. Soc del balanç i en reeducació postural glo- llicenciat en Cinesiologia i Fisiatria per bal (RPG Souchard). la Facultat de Medicina de la Universi- tat de Buenos Aires (Argentina) des de He estat docent de l’Escola de Cinesio- l’any 2000. logia de la UBA i he participat com a docent convidat en altres universitats Als mesos de finalitzar la carrera vaig d’Argentina. presentar l’examen FIR (un MIR en l’es- pecialitat de Cinesiologia i Fisiatria) a Fa 3 anys ens hem mudat amb la meva través del qual vaig poder adjudicar família de Buenos Aires a Barcelona una plaça. Vaig començar el FIR al juny perquè ens hem enamorat d’aquesta del 2001 fins al maig del 2004, després ciutat, i tot el que ella ofereix, especial- vaig continuar un any més com a cap ment el mar i la muntanya. de residents al mateix hospital. El FIR va canviar la meva vida per sempre, Què faig? tant a nivell professional com personal. A aquest nivell em vaig casar amb la Al poc temps d’arribar vaig començar Què vull fer? meva dona, una metgessa dermatòlo- a treballar en 3 grups interdisciplinaris, ga, amb la qual tenim 2 fills (Bautista i a Postural Clinic (BCN) a nivell assisten- Poder seguir gaudint de la meva pro- Belén). A nivell professional l’activitat cial, a CPAE (BCN) i al Màster de Postu- fessió i la meva família, poder evolu- del FIR és tant assistencial, acadèmica rologia Clínica de la Universitat de Bar- cionar cada dia com a persona i com a i de recerca. És una experiència molt celona, i així puc combinar les 3 grans professional. intensa ja que és de dedicació exclu- passions a nivell professional que són la siva i a temps complet (amb guàrdies investigació, la docència i l’assistencial, Treballar a nivell col·lectiu, sempre que de 24 hores). M’ha permès aprendre desenvolupant les àrees de rehabilita- es pot, és molt reconfortant. En iniciar moltíssim d’altres professionals amb ció vestibular, integració sensitivosen- els estudis, he format part del Centre gran experiència i trajectòria en les sorial per al control del balanç i l’esta- d’Estudiants de Cinesiologia i Fisiatria, seves especialitats i m’ha permès te- bilometria. Fa un temps he començat a que és una agrupació que representa nir una àmplia mirada de la professió: col·laborar al COR (Castelldefels). els estudiants al govern de la facultat. des de treballar a UCI neonatals amb Després com a resident, col·laborant ventilació mecànica d’alta freqüència A través de CPAE he començat a formar en tallers gremials dedicats a la profes- fins pacients amb dolor lumbar a través part del Grup d’Interès de Fisioteràpia sió i, actualment, aportant el meu gra- de McKenzie, programes de prevenció en Arts Escèniques del Col·legi i a tra- net de sorra al Col·legi de Fisioterapeu- i participar en sessions clíniques amb vés d’aquest grup he entrat a la Comis- tes amb el mateix objectiu. professionals d’altres especialitats com sió de NME, on he trobat un grup de traumatòlegs, ORL, cirurgians cardio- professionals dedicat a fer cada vegada vasculars, etc. més gran aquesta professió. maig-juny 2017 27 APARTATACMCB

Activitats de la SCBF

A la Societat Catalano-Balear de Fisio- teràpia seguim treballant dia a dia per donar a conèixer temes interessants a tots els fisioterapeutes i estudiants de Fisioteràpia per poder saber més i així fer créixer, pas a pas, la nostra pro- fessió. Aquí us deixem un resum de les activitats que hem realitzat durant aquests darrers mesos.

El mes de maig es va iniciar amb el Curs de Fisioteràpia ginecològica i dolor pelvià de la mà de la Sra. Roberta Bias- sotto, fisioterapeuta especialitzada en uroginecologia, obstetrícia, fisiosexo- logia i coloproctologia. Durant el curs i professor de la UAB, va portar-nos un La tercera ponència “Lumbàlgia, ci- ens va explicar l’anatomia dels òrgans pacient neurològic amb paràlisi cere- clisme i 3D: estratègies de diagnòstic i genitals femenins, sistema musculo- bral en directe i els seus pares van ex- tractament” va ser a càrrec del Sr. En- fascial de la pelvis i del perineu. Tam- plicar també la seva experiència i com ric Grau, màster en neuromusculoes- bé ens va ensenyar a fer valoració dels la Fisioteràpia respiratòria els ha ajudat quelètica, professor col·laborador a la genitals externs i intracavitària, així com a reduir els ingressos del nen. Va ser Universitat de Manresa i codirector del el tractament de les patologies més fre- una gran ponència on el Sr. del Campo Centre Grèvol Salut de Terrassa, que va qüents que poden provocar dolor pel- ens va parlar dels drenatges autògens parlar-nos d’un cas clínic d’un ciclista vià. Tot enfocat des d’una visió global assistits i ho va demostrar en directe, amb lumbàlgia i va realitzar un estudi de la pacient, relacionant símptomes i també va fer la demostració amb el biomecànic i una proposta de tracta- de la pacient i troballes en l’exploració, cough assist. ment. Després de realitzar els canvis Descarrega't la nostra App i amplia la teva formació relacionant-les amb el sistema mus- a la bicicleta, el pacient va millorar el culoesquelètic visceral. Va ser un curs La segona ponència va venir de la mà dolor. Va parlar-nos que el bon posicio- en sioteràpia de forma online i gratuïta! molt productiu on es van poder posar de la Sra. Marta Rueda, fisioterapeuta nament és imprescindible i que l’estudi en pràctica tots els continguts. i podòloga del Centre de Podologia biomecànic i el bon posicionament són Martín Rueda, que ens va parlar ”De bàsics per entendre la patologia i po- El dia 13 de maig va tenir lloc la primera l’aigua a l’asfalt”, on va exposar un cas der crear el millor tractament. “Jornada de casos clínics”, organitza- clínic de la biomecànica de la marxa i da per la SCBF. La inauguració va ser a què succeeix quan passem de la nata- Va ser una Jornada amb gran participa- càrrec del nostre president, Sr. Fidel Sust ció a la carrera de peu. ció per part del oients i una qualitat de i la moderació de la Jornada a càrrec del les ponències extraordinària. Amb Sr. Òscar Seivane Garcia, fisioterapeuta i Va explicar-nos que és molt important certiicació codirector d’Sqena Barcelona. fer una valoració analítica tant en des- Recordem també que, com ja fa cinc universitària càrrega com en càrrega. anys, la SCBF va fer entrega de la VI El primer cas clínic va tractar de “Fi- Beca de Recerca en Fisioteràpia. sioteràpia respiratòria en el pacient L’estudi biomecànic el divideix en tres neurològic”, on el Sr. Enric del Campo, parts, un estudi de la seva morfologia, Els objectius de la Beca de Recerca de fisioterapeuta respiratori pediàtric de un estudi en bipedestació i un estudi la SCBF són premiar un projecte de l’HSJD, màster en Fisioteràpia del tòrax en moviment. recerca en Fisioteràpia i valorar positi-

28 Noticiari de Fisioteràpia 110 vament aquells projectes que potenciïn Properes activitats de la SCBF: treballs multidisciplinaris, amb un tema 30 de juny original i dins d’un programa de docto- Jornada “Geriatria monogràfic rat cursat per un fisioterapeuta. de caigudes” 7 d’octubre Jornada “Marxa nòrdica i pilates” El guanyador d’aquest any ha estat la Sra. Nuria Montesinos, que ha pre- 15 d’octubre Jornada “Interuniversitària” Recordar-vos que tota la informació sentat el treball: "The mirrow therapy 19-20 d’octubre relativa a la Societat, dates i inscrip- adaptada a la parálisis facial periférica Curs “Metodologia científica” cions de cursos, tallers i jornades, mediante la utilización de un soporte Gerard Álvarez i Elena Montiel les podeu trobar a la nostra pàgina software de tratamiento de imáge- 27 d’octubre web www.scfisioterapia.cat i que po- nes”. Enhorabona companya! Es va Jornada “Medicina de l’esport” deu seguir-nos també a les xarxes fer l’entrega del premi, el dimarts 23 10 de novembre socials: Twitter @SCBF_Scientific i de maig a l’Auditori de l’Acadèmia de Taller “Síndrome vertiginosa” Sr. Sergi Lucas Facebook a www.facebook.com/ Ciències Mèdiques Catalano-Balear de 24 de novembre SocietatCientificaDeFisioterapia. Catalunya durant l’acte de cloenda de Taller Pre-Congrés Podeu seguir-nos també a Insta- l’ACMSCB on s’entreguen, anualment, 25 de novembre gram @SCBF_Scientific tots els premis de totes les societats i Taller XIV Congrés els honorífics de l’Acadèmia.

Descarrega't la nostra App i amplia la teva formació en sioteràpia de forma online i gratuïta!

Amb certiicació universitària

maig-juny 2017 29 APARTATCLUB CFC

El calçat: peça clau per a la salut de l’esquena

Prop del 50% de la població activa es queixa de mal d'esquena cada any. I això és causat principalment per un calçat inadequat. Encara que els nostres peus re- presenten tan sols el 2% del cos, equilibren el 98% restant. Quan es comença a pensar en els peus com la base del seu cos -igual que els fonaments d’una casa- es comença a entendre la connexió entre el mal d'esquena i un mal calçat.

El mal d’esquena és una de les ludable, compromesa a millorar la vida raons més comunes de les visites quotidiana de les persones. El seu ob- als metges de família i, segons un jectiu principal és la salut, el confort i estudi recent del Servei Estatal de el benestar general dels usuaris amb la Salut Alemanya, el nombre mitjà la missió d’oferir un calçat de qualitat de dies de baixa per malaltia a amb un disseny atractiu i funcional. Per causa d’un mal d’esquena és de aconseguir-ho, s’enfoca en el desenvo- 13,5 dies. lupament continu de noves tecnologies i en l’adaptació dels seus productes a Per aquesta raó, la firma les necessitats diàries. Suecos® va néixer com a marca de calçat sa- Per elaborar el seu producte, Suecos® du a terme investigacions i diferents exàmens de qualitat per aconse- guir la sabata que combina confort i salut. Tots els mo- dels passen a una fase de revisió exhaustiva per garantir que només els productes de més alta qualitat arriben al client. Fruit d’aquestes investigacions va néixer X-cell®, una tecnologia exclusiva de Suecos® que

30 Noticiari de Fisioteràpia 110 es basa en material tecnològicament ma generació, que aporta una petjada que fa que Suecos® tingui la combi- avançat a base d'EVA (Etilè Vinil Acetat), fresca, lleugera i còmoda, convertint nació perfecta. que aporta lleugeresa al calçat i redueix l’ús de Suecos® en beneficis per a to- l'esforç muscular fins a un 70% i altres tes aquelles professions on diàriament La marca compleix els estàndards de avantatges per a la salut com, per exem- els treballadors passen llargues hores calçat de protecció laboral, assajant ple, l’absorció d’impactes i amortiment, dempeus o caminant. els models a laboratoris independents que permet la protecció dels genolls i com INESCOP o TÜV. l'esquena. Tot això permet una excel·lent El concepte Suecos® té una propos- adaptació al peu, lleugeresa, suavitat, ta de valor clara: el disseny, la cura, la comoditat, l’absorció d'impactes i, a més funcionalitat i la prevenció de la salut a més, és un calçat antibacterià que, per efecte de la calor natural del peu, adapta les passes en caminar. Descomptes exclusius per als col·legiats

El 2016 es va desenvolupar la tecnolo- de descompte en de descompte en el model Skoll Blau tots els models gia, també pròpia de Suecos®, Health 25% Car i Loki Vermell 10% Suecos® Tech®, que integra un disseny ergonò- mic de les diverses parts del calçat i Per gaudir del descompte, envieu un correu a [email protected] materials altament tecnològics i d'últi-

maig-juny 2017 31 Més control per menys esforç

Gestiona el teu negoci siguis on siguis amb el nostre panell d’administració.

Control d’agenda

Estadístiques en temps real

Historials i perfils clínics

Signatura digital

¡Arriba la revolució!

Els teus pacients podran descar- regar una app gratuïta amb la qual fer reserves , cancel·lacions i fins i tot realitzar pagaments.

96 314 51 11 Visita la nostra web o truca'ns i sol·licita una prova gratuïta. www.timp.pro/ccat