Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Sobirà

Descripció segon la Norma NODAC Fons: AJUNTAMENT DE SORIGUERA

1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ 1.1 Codi de referència: CAT 210 02 3 1.2 Nivell de descripció: Fons 1.3 Títol formal: Ajuntament de Soriguera 1.4 Dates de creació i d’agregació: 1883/2005 1.5 Volum i suport de la unitat de descripció: 28 m.

2. ÀREA DE CONTEXT 2.1 Nom del productor: Ajuntament de Soriguera. 2.2 Història del productor: L'actual municipi de Soriguera, es crea el 1972 quan al terme tradicional de Soriguera li fou annexat el municipi d'Estac. El municipi de Soriguera compren, els pobles de Arcalís, Baro, Escós, Mencui i Estac a la banda de baix, i Malmercat, Tornafort, Puigforniu, Embonui, Vilamur, Soriguera, Llagunes, Rubió, Freixe i els caserius Saverneda i Llavaners a la banda de dalt. Aquest darrer era el terme tradicional de Soriguera que inclou bàsicament la vall de Soriguera, també dita de Siarb. A finals de l’edat mitjana Vilamur, Saverneda, Llagunes, Soriguera, Rubió, Freixe, Tornafort i Embonui formaven part del Quarter Sobirà del Vescomtat de Villamur. Del Quarter Jussà era el lloc de Malmercat. Els vescomtes de Villamur eren coneguts al segle X como vescomtes de Siarb, perquè aleshores els seu dominis ja es localitzaven a la vila de Llacunes i en d’altres indrets de la vall de Siarb. Aquest topònim, vescomtes de Siarb es consignat en l’acta de consagració de la Seu. A partir del començament del segle XII, els vescomtes deixen de ser coneguts com a vescomtes Siarbensis i adopten el locatiu Vilamur, amb Pere Arnau I. Aquest vescomtat passarà a mans dels Cardona el 1386, quan Ramon II de Vilamur cedí al marit de sa germana Beatriu, Hug II de Cardona, tot el vescomtat. Continuarà vinculat als Cardona fins a la fi del segle XVII, moment en què per enllaç matrimonial, passa als Ducs de Medinaceli, que encara el detenien al primer terç del segle XIX. Raó per la qual els fons documentals del vescomtat es troben a l’Arxiu de la casa de Medinaceli (actualment a l’ACPS hi ha copies microfilmades dels fons Pallars, Vilamur i Catalunya General).

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 1 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Aquesta senyoria s’integrava en una estructura superior, que era la sotsvegueria de Pallars, que en el segle XVIII es convertirà en el Corregiment de . S’ha de tenir en compte que al Pallars es donen dos elements diferenciadors de la resta de Catalunya: per una part l’existència de la propietat de les terres en franc alou (es a dir bens immobles per els quals no s’ havia de donar cap renda o fer cap servei personal a un senyor superior) i per altre la persistència del sistema comunal d’explotació del territori, de manera que la major part del qual era controlat per les comunitats. Aquestes triaven els seus representants tant a nivell local com de vall: batlles, regidors, cònsols, síndics, etc., i gestionaven lliurement els seus recursos. A finals del segle XVIII l’antic règim, basat en l’autoritat suprema del rei es qüestionà a arreu. A Espanya el buit de poder creat pel plet successori entre Carles IV i Ferran VII i l’esclat immediat de la guerra del Francès va provocar la creació d’un Consell de Regència que va prendre la decisió de convocar les Corts a Cadis. Aquestes van aprovar a 1812 la primera constitució espanyola, que entre altres coses va configurar una nova divisió administrativa (organització del territori en províncies i municipis). Abans d’això ja el decret de 6 d’agost de 1811 va a posar fi al règim senyorial i els ens locals existents van ser reconegut. Així Malmercat, Tornafort, Puigforniu, Embonui, Vilamur, Soriguera, Llagunes, Rubió, Freixe, Saverneda i Llavaners van assolir la categoria de entitat municipal. Aquests ens es van mantenir fins l’aprovació de la Llei de 8 de gener de 1845 d’Organització i Atribucions dels Ajuntaments, que es fonamentava en un principi intervencionista del govern en els assumptes municipals. Aquesta llei tenia la voluntat de repercutir en la configuració del mapa municipal mitjançant la supressió de municipis petits. El article 70 establia que només es conservarien els municipis existents amb més de 30 veïns (aproximadament 150 h). Els ajuntaments de menys veïns havien d’agregar-se a altres o formà, reunint-se entre sí, de nous. Aquesta llei va tenir molta transcendència, a la província de en general que va passar de tenir 732 municipis a tenir 323 (amb una reducció del 55,9%), i a la comarca del Pallars Sobirà en particular que va patir una reducció del 72% dels seus ens locals. Els expedients instruïts d’agregacions, creació i supressió d’ens locals van ser publicats al BOP del 17 de febrer de 1847. Tot i que des d’aleshores la legislació municipal va anar modificant-se amb altres lleis, el mapa local de Soriguera no es va modificar fins la dècada de 1970. El procés general d’industrialització que es va produir a Espanya en aquells anys va tenir com a efecte immediat

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 2 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

un retrocés del sector primari, amb migracions cap a les ciutats i un despoblament progressiu. Aquesta nova situació econòmica y demogràfica va ser abordada per la dictadura amb la Llei 48/1966, de 23 de juliol que modificava el règim local. A la província de Lleida, tot l’Alt Pirineu va experimentar una autentica mutació en l’estructura municipal. El Pallars va passar de 27 municipis a 15, una reducció del 55%. Com a conseqüència d’això el antic municipi d’Estac es va fusionar amb el de Soriguera el 5 de desembre de 1972. Per últim destacar la creació de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Tornafort el 20 de juliol de 2004. EMD és el nom que rep a Catalunya l’entitat local menor, consistent en un o més nuclis de població sense ajuntament propi que, separats geogràficament del cap del municipi al qual pertanyen, es regeixen conjuntament per una junta de veïns, al capdavant de la qual hi ha un president. Aquests quasi-ajuntaments es regeixen per la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (Llei 8/1987, de 15 d’abril). Es poden constituir a demanda del nucli de població que aspira a convertir-se en EMD, a petició del mateix ajuntament o per acord de la Generalitat. Les EMD tenen competència sobre: la vigilància dels béns d’ús públic i dels béns comunals; la conservació i administració del seu patrimoni, incloent-hi el forestal, i la regulació de l’aprofitament dels seus béns comunals; l’enllumenat públic i la neteja viària; l’execució d’obres i la prestació de serveis de competència municipal d’interès exclusiu de l’entitat, quan no vagin a càrrec del municipi o de la comarca respectius; l’ordenació del trànsit de vehicles i de persones dins el seu àmbit; la conservació i el manteniment dels parcs i jardins i del patrimoni històric i artístic del seu àmbit; les activitats culturals i esportives directament vinculades a l’entitat. 2.3. Història arxivística: la documentació estava sota la custòdia de l’Ajuntament de Soriguera i es trobava repartida a l’oficina de l’Ajuntament i a un garatge d’un particular, d’un antic secretari de l’Ajuntament que va oferir el seu local temporalment quan l’Ajuntament va desplaçar-se des de Soriguera a Sort. 2.4. Forma d’ingrés: per transferència de l’Ajuntament de Soriguera a l’Arxiu Comarcal el 9 d’agost de 1995 per Acord del Ple de l’Ajuntament del 6 de juliol de 1995. Es signà contracte de cessió en dipòsit el 4 de novembre de 1996. Transferències el 13 de març de 2000, el 21 d’octubre de 2009, juliol de 2010 i setembre de 2017.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 3 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

3. ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA 3.1. Abast i contingut: Dins de la documentació municipal que s’ha conservat s’ha de destacar: Llibres d’actes del Ple, la sèrie està completa des de 1939; Subhasta forestal 1941/1989; Correspondència 1953/1993; Expedients de quintes, la sèrie està completa des de 1936 a 1989; Padró municipal d’habitants des de 1940. Sorprèn la manca de documentació anterior al 1938, però no tenim coneixement de cap destrucció del fons. 3.2. Sistema d’organització: la documentació s’ha classificat d’acord al Quadre de referència per a la classificació de la documentació municipal elaborat per la Comissió del Servei d’Arxius de Normes per a la Classificació de Documentació Municipal. 3.3. Informació sobre tria i avaluació: es van aplicar els criteris de tria i avaluació el dia 1 de setembre de 2006 amb un volum total de documentació destruïda de 1,15 ml: manaments de pagaments EMD Rubió 1982; manaments d’ingrés Rubió 1982; manaments de pagaments Ajuntament de Soriguera 1973/1990 i manaments d’ingrés Ajuntament de Soriguera 1973/1990. 3.4. Increments: transferències ordinàries.

4. ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS. 4.1. Condicions d’accés: la majoria dels documents d’aquest fons són de lliure consulta. Ara bé, la documentació relativa als expedients personals, padrons, o temes semblants poden estar afectats per la legislació que protegeix els drets a l’honor i a la intimitat de les persones. 4.2. Condicions de reproducció: es pot reproduir, però es valorarà en cada cas depenen l’estat de la documentació. 4.3. Llengua/escriptura dels documents: castellà i català. 4.4. Característiques físiques i requeriments tècnics: no hi han consideracions de tipus permanent. 4.5. Instruments de descripció: inventari.

5. ÀREA DE DOCUMENTACIÓ RELACIONADA 5.1. Existència i localització dels documents originals: documentació original. 5.2. Existència i localització de reproduccions: no hi han còpies.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 4 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

5.3. Documentació relacionada: és pot trobar documentació al fons de l’ajuntament d’Estac 5.4. Bibliografia: ABADAL I DE VINYALS, R (1955): Catalunya carolíngia III, Els comtats de Pallars i Ribagorça, 2 vols, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona. ABADAL I DE VINYALS, R. (1969): Dels visigots als catalans, La Hispània visigòtica i la Catalunya carolíngia. Barcelona: Ed. 62. BONNASSIE, P (1979): Catalunya mil anys enrera (segles X-XI), 2 vols, Ed. 62. Barcelona. BRINGUÉ, J. M. (1995): Comunitats i béns comunals al Pallars Sobirà, segles XV-XVIII. Tesi doctoral inèdita. Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives. Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. BRINGUÉ, J.M.; CASES, Ma. Ll.; MARUGAN, C.M.; RABASA, M.I. (2001): Descripció del marquesat de Pallars i del vescomtat de Vilamur per Onofre Timbau (1628). Lleida: Pagès. GIMENO, M. (1987): Revolució, guerra i repressió al Pallars (1936-1939). Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MADOZ, P. (1845-1850): Diccionario geográfico-estadístico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid (reedició part de Catalunya, Curial, 2 vols, Barcelona, 1985). MARUGAN I VALLVÉ, Carme Maria; RAPALINO, Verònica (2005): Història del Pallars. Dels orígens als nostres dies. Pagès Editors. Lleida. OLIVER, J (1997): Treball forçat?. Agricultura, ramaderia i domini feudal al Pirineu: una proposta d’articulació (Pallars i Ribagorça c. 800-1000). Tesi de llicenciatura inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona.

6. ÀREA DE NOTES 6.1. Notes: L’ordenació, classificació i l’inventari va ser realitzat per Carme Maria Marugan el 1997, incorporació de transferència per Carme Maria Marugan el 2000, el 2009, el 2010 i el 2017.

7. ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ 7.1. Autoria i data: Descripció realitzada per Verònica Rapalino. Agost 2007. Actualitzada per Carme Maria Marugan el desembre de 2009 i el juliol de 2019

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 5 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected] Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

7.2. Fonts: Per a informar l’element Història del Productor s’han utilitzat les obres citades a l’element Bibliografia i també Burgueño, Jesús i Lasso de la Vega, Ferran ( 2002): Història del Mapa Municipal de Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions institucionals. Barcelona. 7.3. Regles: Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció general d’Arxius i Associació d’arxivers de Catalunya, 2006.

Carrer de Joaquim Sostres, s/n 6 25560 Sort Telèfon 973 62 14 09 Fax 973 62 14 09 [email protected]