DEMOGRAFIA

LA POBLACIODE NAVARCLES

Roger Estrada i Martínez

Presentem un treball de tudiat 1.829 ja que de la resta no se dernografia historica en el n'hapogut extreure cap dadaa causa qual s'intenten posar al Un padró poblacional és un re- de la dificultosa lectura del padró (el compte de la població on es recullen document és manuscrit). descobert els factors que diferents dades de cadascun dels in- determinen el padró de la dividus, com per exemple I'edat, la població de Navarcles. professió, l'estat civil ... En un padró PROFESSIONS L'estudi ha permes els individus són classificats per fa- I'elaboració d'uns interessants mílies, amb el cap de família al da- En el grific 1 s'observa aprimera vant, i les famílies estan agrupades vistaque lagran majoriadepersones grafics que, entre altres coses, per carrers. A més a més un padró treballen en el sector primari2 en mostren la importancia d'una inclou d'altres aspectes queno s'han detriment dels altres. El sector se- immigració atreta per pres en consideració en aquest treba- cundari i el terciari només els com- I'oportunitat del treball femení II com per exemple si se sap escriure posen aquelles professions que són al sector textil. o no. Un padró, tot i no ser igual que bisiques per a un poble: fuster, fle- un cens, s'hi assembla bastant. Els quer, metge,farmaceutic,professor... Aquest treboll va mereixer un padrons han canviat una micala seva Aquestes professions les realitzaran accessit a I'Ajut de treball estructura al llarg del temps pero els les persones que tinguin un nivel1 Dovello 1992, dotat per la seus continguts són pricticament els adquisitiu méselevat que lesque han Coixa de , inclos dins mateixos. de treballar al camp, que general- del cartel1 dels Premis La població actual de Navarcles ment són homesque han marxat dels volta els 5.000 habitants, xifra que seus pobles natals i han vingut a lacetania. contrasta amb els 1.840 de I'any Navarcles. Aquí hi poden compagi- 1905. D'aquests només se n'han es- nar el treball del camp amb el de la

La fdbrica de Sont Benet a comencament del regle XX. La xemeneia de la miquina de vapor va desaporhixer i es consimiren nover naur (fata ami" Jasep Campnibi i Planr). GRAFIC I mateix. EI jomaler és aquel1 que no té terresenpropietat (sien téestracta DISTRIBUCIÓ DEL TREBALL PER SECTORS - NAVARCLES, 1905* d'un petit hort ~eral seu a~rovisio- nament), i per iant ha de Geballar a jornal3 per a una altra persona. Fi- nalment hi ha el propietari, que és aquell a qui no li cal treballar per viure perque té terres suficients. En el sector secundari només hi treballaria el 95% de la població que, segons el padró, és activa. Tot i aixb hi ha una gran varietat d'oficis. És important ressaltar que no hi ha practicament ningú, segons les Sector dades del padró, que trehalli a la Primari fabrica, perb aixo és fals. Com ja s'ha dit, a les fabriques hi acostu- maven atreballarles dones i els seus fills, i per tant no quedaven en- Elaboració prapiaa partir de les dades exiretes del padró de Navarcles de l'any 1905. registrats en el padró. A Navarcles Nomds indica la prolessi6 del capde familia. en aquesta epoca hi havia cinc fabri- ^' El treball de les dones s~hade posar a pait perquk la majoria dels lreballs no es poden incloure en capsector ques: la fabrica del Tapies (fundada el 1899), el Molí de la Serra (des del 1820). la colonia Galobard (des del fabrica, que norrnalment ocupa les Obsewant el grafic 2 podem veure 1860), la fabrica del Pont (des del seves dones -tot i que també hi tre- que tot i ser el sector amb més tre- 1833)' i la de sant Benet (des del ballen homes. Segons les dades del balladors és també el que té menys 1855).5D'aquestes,la del Tapies i la padró hi ha molt poques dones que varietat d'oficis, només n'hi ha sis del Molí de la Serra són al riu Cal- treballin (un 4,.5%), perb aixo no que es podrien reduir a tres relacio- ders i la resta són al Llobregat. La respon a la realitat, ja que només hi nats amb el camp: llaurador (labra- pobiació ocupada en aquestes fa- consta la professió del cap de famí- dor), jomaler i propietari. El primer, briques devia ser nombrosa tot i no lia, per tant les dones que consten Ilaurador, designa una persona (ge- quedar reflectida en el padró, per com a treballadores és perquh s'han neralment un borne) que té un hort aixb es pot dir que el treball al camp, quedat vídues i són caps de familia. per poder-ne extreure productes per fet per homes, i a les fabriques, per Si fem una analisi per sectors, és a I'alimentació de la seva família. dones, van constituir la principal ri- en el sector primari en el que hi També sol tenir vinyes per vendre el quesa de Navarcles en aquella epo- treballamés gent,un74,3% del total. reim o bé per elaborar vi per a el1 ca. El sector terciariésel que ocupa GRAFIC 2 menys gent, solament un 6,9% de la població activa. Tanmateix és una SECTOR PRIMAR1 xifranorrnal peral'epoca. Només hi consten els hotiguers, els metges i OFlClS els treballadors de la funci6 pública. El trebaii rnasculí és sobre el Ganadero que bi ha més informació, ja que -com hem dit- el padró només con- Pradero templa el treball del cap de família. Aquestes Iimitapracticament al sec- Minero tor primari, la majoria d'homes de Navarcles treballaven al camp, ja Propietario sigui per compte propi o bé en les terres d'algun propietari. També hi ha una pet& pai~d'homrs que treba- Jornalero llen en el sector secundari. en oficis artesanals. Finalment, i amb molt Labrador poca proporció, hi ha alguns homes que es dediquen al comer$, tot i que 25 50 75 'O0 Iz5 17' 'O0 225 se suposa que hi havia més dones Elaboració propia a Darttr de les dades exiretes del padr6 de Navarcles de l'any 1905. que no homes en aquest sector. Ei quadre i mostraambexhaustivitatIa informació que s'extreu del padró QUADRE 1 pel que fa a les professions masculi- nes. PROFESSIONS MASGULINES* En referencia al treball ferne~,i SECTOR PRIMAR1 SECTOR SECUNDAR1 segons el que demostren dades pos- terior~,~les dones treballen practica- Ofici Ouantitat d'homes Olici Ouantitat d'homes ment totes, i la majoria ho fan a la Labrador 196 Albañil 12 fabrica. Per tant no és d'estranyar, i Jornalero 111 Panadero 6 les dades ho confirmen, que hi ha- Propietario 24 Carpintero 5 gués moltes dones a Navarcles, ja Minero 8 Estudiante 4 que n'hi havia moltes que emigra- Pradero 3 Cerrajero 4 ven des de pobles poc industrialit- Ganadero 2 Hoialatero 2 zats. A pan del treball a la fabrica Molinero 2 també hi havia unapartimportant de TOTAL 344 Bracero 2 dones que es dedicaven a les feines Cortante 2 Herrero 1 domestiques. Aquestes norepresen- SECTOR TERCIAR1 Peiiejero 1 tarien un percentatge gaire elevat, Carretero 1 pero aixb no ho podem saber amb Olici Quantitat d'homes Alpargatero 1 gaireexactitud. Segons dades extre- Comercio 14 Cuadrillero 1 tes del padró només un 45% de les Pescadero 4 - dones tenien un ofici que fos recone- Farmacéutico 2 TOTAL 44 gut.Comes pot apreciarenel quadre Sastre 2 2 només hi havia tres dones que Barbero 2 treballessin a la fabrica; en canvi, Zapatero 2 I'any 1936, amb les mateixes fabri- Médico 2 ques practicament, hi trebdlaven 678 Profesor 1 dones. La contradicció és prou evi- Secretario 1 dent. Escribiente 1 S'han conserva1 els noms dels oficis en castella Tot i que no queda reflectit en Guardia Jurado" -1 Der coherencia amb el document oriainal. aquest document, el treball infantil " lgnorem la funci6 d'aquesta professi6 a principi de TOTAL 32 també existia en aquesta epoca. segle. Aquesta m&d'obra no era gaire im- portant pero de ben segur que era prou significativa. No es pot saber a pobles més petits i amb pocs recur- 5a) Entre pobles propers als con- quina edat comencava a haver-hi sos econbmics als més industria- fin~de la regió. nens al treball, pero voltaria els 8 o litzats, amb més perspectives de tre- Navarcles seria un exemple del 10 anys. Aquesta població trebaila- ball. tipus d'immigració delaprimeraeta- dora jove no s'ocupava al camp fent 2a) En aquesta etapa la migració pa, ja que rep població de molts de pages sinó que, en cas de treba- es produeix des de les comarques pobles de la comarca menys indus- llar, ho feia ala fabrica, tant els nens més properes a la del poble o ciutat trialitzats. com les nenes. Se suposa que feien en qüestió. En el cas de Navarcles També rep immigrants de la se- feines no complicades i de poca res- aquestes comarques serien I'Osona, gona i tercera etapes, tot i que en ponsabilitat, ajudant als treballadors l'Anoia, el Valles Occidental i so- menys quantitat, mentre que de la més qualificats. bretot el Berg~eda.~ quarta i de la cinquenagairebé no en 3a) Una migració entre pobles de rep. la mateixa província. El percentatge d'immigració es 4a) Entre els pobles d'unamatei- pot veure al grSc 3. xa regió. Navarcles presentava molt bones perspectives de treball pel fet d'ha- QUADRE 2 ver-hi aleshores cinc fabriques. Aixb i d'altres factors provocaren que hi PROFESSIONS FEMENINES hagués una important immigració Otici Nombre de dones procedent de pobles menys indus- trialitzats. "Su sexo"' 33 Aquestes migracions es poden Hermana 6 separar en ordre i segons la proce- Fábrica 3 dencia en les següents etapes: Si~ieflta 1 'Aquesta prolessi6 era - requivalent a la mestressa de la) Es produeix una migració TOTAL 43 casa d'avui dia. dms de lamateixacomarca, des dels IMMIGRACIO DE FORA DEL POBLACIÓ DE NAVARCLES 1905 Comes pot veure al grafic 4, hi ha una gran diferencia entre les mi- gracions que procedeixen de fora de Catalunya i les de dins. Si aqucstes dades es comparen amb els anys 1950-1960 s'observa un fenomen Població autbctona ben diferent, ja que la majoria 68,8% d'immigració d'aquest darrer perío- de é$ d'origen andalús. Es molt poca la gent de fora de Catalunya que va emigrar a Navar- cles, un 1.2% dels immigrants, i pro- veniade províncics properes a Cata- lunya com Castelló i Osca, majori- tiriament, tot i que també n'hi ha w Elaboracló propia a partir de les algun que ve de més lluny, com es dades extretes del padró de Navarcles I'any 1905 veu al quadre 3. D'aquesta poca afluencia d'im- migrants de fora de Catalunya se'n poden fer diverses hipotesis: queja GRAFIC 4 hi hagués aNavarclesprou immigra- ció de les comarques properes, que IMMIGRACIÓ A NAVARCLES la gent de llocs més llunyans emi- gré~preferentment a les ciutats o que les vies de comunicació eren més dificultases (el ferrocarril no arriba a fins I'any 1858). La immigració procedent de la resta de Catalunya constitueix el 24,3% del total, sense comptar-hi la de la resta del Bages i la del Bergue- da. Es pot dividir en dos gmps tenint en compte la quantitat de persones que arriben: el de les procedents de les comarques de Lleida i de Barce- lona i el de les procedents de les comarques tarragonines i de les giro- O 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 550 600 650 nines, com es pot veure al grafic 5. Les comarques de Lleida i de Elaboració prdpiaa partir de les dades extretes del padró de Navarcles I'any 1905 són les que aporten més immigrants a Navarcles, 536 indi- vidus, que representen un 94,8% del OUADRE 3 total. Pel que fa a les comarques lleida- IMMIGRANTS DE FORA DE CATALUNYA tanes la migració a Navarcles podria ser deguda a diversos factors: nor- Poble o ciutat de procedencia malment eren comarques agrícoles, Castejón (Osca) 1 persona amb temes muntanyoses o &ides, Onquilla (Osca) (*) 1 persona que propiciaven poques expectati- Navajas (Castelló) 1 persona ves de treball. A més hi era difícil el Valrnora (Castellb) 1 persona conreu de la vinya, que a Navarcles Perales (Terol) 1 persona complementaval'economiafamiliar Madrid 1 persona amb el treball a la fabrica. Per tant, Po~endres(Franqa) 1 persona "Aquest topdnirn podria ser foren els condicionants economics i incorrecte ja que, de vegades, geografics els que provocarenaques- TOTAL 7 persones I'escriptura del padró 6s i1,legible. ta immigracióprocedent de les terres de ponent. En el quadre 4 es pot observarlacomposiciód'aquestgmp GRAFlC 5 d'immigrants segons els pobles de ~rocedencia. IMMIGRACIÓ DE CATALUNYA A NAVARCLES Les comarques barcelonines aporten 470 individus, querepresen- ten un 83.1% del totalB.Com es pot Girona veure al grafic 5, l'aportació d'in- dividus de les comarques de Barce- lona és bastant més important que la Tarragona de les de Lleida, sobretot a causadel pes dels immigrants de la propia Lleida comarca del Bages. Els procedents de la resta de comarques-barceloni- nes segurament van arribar a Navar- Barcelona í") cles a causa de la proximitat geo- grafica. Del que es veu al quadre5 és O 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 550 im~onantreisaltar la dispersió Elaboració a ..ordoia a oattirde. les dades exiretes del oadró de Navarcles de I'anv 1905 llocsdeprocedenciad'aquestaimmi- En la immigració de la provincia de Barcelona s'hi inclauen eis immigrants de; Bages i el Bergueda gració ja que la majoria dels pobles aporten com a maxim un o dos indi- vidus. QUADRE 4 QUADRE S Entre les comarques tarragoni- nes i les gironines s'aporta moltpoca IMMIGRANTSPROCEDENTSDE IMMIGRACIÓ DE LA PROV~NCIA immigració a Navarcles, 29 in- LES COMARQUES DE LLEIDA DE BARCELONA dividus, un 5.13% del total. Com es Poble Poble pot apreciar en el quadre 6, sobretot Sed6 10 persones 4 persones a la província de Tarragona, hi ha Ponts 9 persones 2 persones forca gent d'un mateix poble que Sant Llorenc de Morunys 9 persones 2 persones arriba a Navarcles, en gmps que for- Tudela de Segre 7 persones 2 persones men farnílies senceres. Tant en una Esterri d'~neu 4 persones 1 persona província com en l'altra els emi- Solsona 2 persones 1 persona grants provenen de pobles de Oliana 2 persones Torelld 1 persona l'interior, la qual cosa indicaria que Altres pobles 23 persones Altres pobles 36 persones lacosta ja teniaun cert desenvolupa- ment economic. TOTAL 66 persones TOTAL 49 persones La comarca del Bergueda aporta a Navarcles 49 persones de les quals, OUADRE 6 com es pot observar al grafic 6, la majoria provenen de pobles mrals IMMIGRAcIÓ PROCEDENT DE LES PROV~NCIESDE TARRAGONA I GIRONA situats a les serralades, lluny de les planes més fertils, com per exemple 1 - TARRAGONA 2 - GIRONA , , Montclar del Pobles Nombre de persones Pobles Nombre de persones Berguedh ... Les causes d'aquesta Vallfogona 4 persones Castellfollit de la Roca 3 persones immigració van ser purament eco- Reus 5 persones Girona 3 persones nomiques. Bonastre 6 persones Vidra 3 persones Els immigrants procedents de la Sant Marti Sarroca 2 persones TOTAL 15 persones Calonge 1 persona resta de la comarca del Bages són el Setcases 1 persona gmp més important en nombre: 377 Ripoll 1 persona individus, que equivalen a un 66.9% del total i un 80.2% dels delaprovín- TOTAL 15 persones cia de Barcelona. Navarcles el 1905 té més població que hi ha nascut que no pas vinguda de fora (vegeu el encara menys població nascuda al Els pobles situats a les serralades grific 3), tot i que segons el que poble que el 1905. Dins d'aquest allunyades del pla i dels corrents reflecteix un article publicat l'any creixementcalressaltarquelaimmi- fluvials tenien poques possibilitats 1936,es tenia la percepció contraria. gració de la resta del Bages respecte de treball i de comunicació, a dife- La veritat és que la població na- del total es vamantenir en un percen- rencia dels pobles situats a la vora varclina tingué un fort creixement tatge forca elevat? d'un nu on s'hi havien instal.lat fa- basat en gran mesura en la im- Aquesta immigració bagenca es briques. També es pot dir que en cas migració ja que el 1936 hi havia produí a causa de diversos factors. dels nous matrimonis la parella ten- GRAFIC 6 es produeix un procés de despobla- ció de les zones muntanyoses del IMMIGRACIÓ DEL BERGUEDAA NAVARCLES Bages. POBLES Coma conclusió es pot dir que la immigració que rep Navarcles és forca variada tant pel que fa ais llocs de procedencia com també als mo- tius que la forcaren a moure's.

ESTRUClURA PER SEXES I EDATS I ESTAT CIVIL

La piramide de població cons- truida amb dades del padró de 1905 té una forma a cavall entrelade bulb i la de I'as de piques, amb un? lleu- Elaboracio a propia a partir de les dades exireles del padró de Navarcles de I'any 1905 gera inclinació a la primera. Es im- ponant en nombre el grup d'adults i el dejovesnoreflecteix massa creixe- ment. Aquest tipus de piramide és típica de llocs amb entrada recent de IMMIGRACIÓ DEL BAGES A NAVARCLES població immimada. També presen- POBLES ¡a osques en 61 seu perfil, ia més evident de les quals és la compresa entre el grup d'edat de 35 a 39 anys, que són els individus nascuts entre 1866 i 1870. Durant aquest penode Sta. Maria d'016 hi hagué una forta depressió econo- mica provocada tant per la «fam del cotón com per una crisi financera. Aquestaes desencadenapel baix ren- diment de la xarxa ferrovizkia, que causa I'enfonsament de la borsa i la conseqüent fallida de moltes empre- ses, provocant un augment de I'atur. La cfamdel cotó» vaser causada per Elaboraciá a propia a partir de les dades exireles del padro de Navarcles de Vany 1905 la intemipció en I'arribada de cotó en floca procedent dely,que estaven patint una G,u rra Civil, i deix a viure en el lloc on hi ha més ció d'aquests dos pobles que es des- aixo va provocar un fort augment en expectatives de treball. En aquest placa a Navarcles era sobretot feme- el preud'aquest producte i unadava- cas, per exempfe, es pot veure com nina i per tant té un rerefons profes- Hada de la produclció a nivel1 mun- parelles formades per persones de sional. En el segon grup s'hi inclo- dial. A més, entré 1867 i 1868 hi va Navarcles i de Sant Fruitós de Bages uria la gran majoria dels pobles. Els haver males collites de blat que van acaben residint al primer municipi més importants en nombre d'emi- apujar el preu de1 principal producte perque hi ha més feina.I0 grants són: , Rocafort, Tala- de la dieta alimentícia: el pa. Aques- Com es pot veure al grafic 7 els manca, Anés, Santa Maria d'01ó i ta situació d'atur i de miseria es municinis ba~encs" aue envien emi- Mura. En general eren pobles de tradueix demogrificament en unare- grants a~avarclesei~odriendividir pocs habita& situats en serralades i ducció de la nataiitat ~mbun Ileu- en dos gnips, els més propers situats allunyats dels corrents fluvials. Al- ger augment de la mortalitat. en el p¡a ;els més ailunyats, a les guns pobles com Mura, i El gmp de dones d'entre 20 i 24 serralades. En el primer gntp hi tro- Rocafort, a més, tenien unes vies de anys (nascudesentre 1881 i 1885) és bem Sant Fmitós de Bages, Manresa comunicació deficients que propi- més nombrós queel dels homes i surt i . Els dos darrers no te- ciaven un cert estancament econo- dels Iímits deI'evoluciónormaldela nien tantes fabriques ja que no es mic. Aquest mateix problema va fer població femenina. Per explicar-ho trobaven prop de cap curs d'aigua que els excedents de població es pot dir que hi coincideixen dos important i no podien aprofitarl'ener- d'aquests pobles busquessin feina a factors: per una banda van néixer en gia hidrdulica. La seva economia era llocs geogrificament propers com uns anys de prosperitat, pero sobre- predominantment agraria. Lapobla- Navarcles. En aquest moment,doncs, tot cal atribuir-hoa la forta immigra- ció de població jove femenina que QUADRE 7 provocava la possibilitat detreball al sector textil. ~~dif~~k~~i~entre ho- ESTRUCTURA PER EDATS I TAXA DE MASCULINITAT A NAVARCLES - 1905 mes i dones en aquest gmp d'edat s'explica perque a les fabriques hi treballaven principalment dones. En les edats compreses entre els 15 i els 19 anys hi ha una davallada de la població que podria ser con- seqükncia de la crisi abans esmenta- da,jaqueésl'edat delsfillsd'aquella generació delmada. El grup d'edat d'entre 5 i 9 anys reflecteixunestancamentdel creixe- ment que podria estar motivat per la crisi de la fil.loxera, que va afectar les vinyes de Navarcles entre 1890 i 1895. Encara és més petit el nombre de nascuts entre 1900 i 1905 (de O a 4 anys). Aixb fa pensar en la manca d'expectatives econbmiques causa- da per la crisi agraria del final del segle XIX i per les crisis cícliques de la indústria cotonera catalana en aquest penode.

EDATS, SEXE I ESTAT CIVIL Pel que fa als homes, no hi ha 3- Treballa a jornal la persona que h pagada Com es pot veure en el quadre 7 diariarncnt pel seu treball. la taxa de masculinitat és del 98.8% gairebé cap matrimoni fins als 20 (per cada 100 dones hi ha 98.8 ho- anys, i després la proporció de sol- 4 Aquest 6s el norn amb que es caneixia vul- gannent la fabrica. mes), és a dir, era forca equilibrada. ters és molt baixa. L'edat de casa- També hi ha equilibri entre el nom- ment en els homes és un mica més 5- La fabrica del Pon1 i la de San1 Benet són al elevada que en les dones i ja durant teme municipal de Sant Fmitór de Bages, bre d'homes i el de dones solters i el per6lamad'obraeragaireMtotadeNavarcles. de casats. A partir dels 55 anys hi ha la segona meitat del segle XIX os- forca més homes que no pas dones, i cil4ava entre els 25 i els 27 anys (la 6- Lloren? FERRER 1 ALOS: «Familia i indús- via en un poble de la val1 del Llobregat. aquest fenomen és molt marcat en el mitjanaentre 1886 i 1890erade 25.1 i entre 1890 i 1895 era de 26.9).12 Navarcles, 1936», a Miscel Idnia d'tstudis grup d'edats d'entre 65 i 69 anys. Bagencs(núm. 6).Cen~ed'EstudisdelBages. L'explicació és dificil de trobar i En el cas de les dones hi ha un Manresa, 1989. p. 133-163. implicaria un estudi histdric que és percentatge una mica més elevat de solteres, i aixb podria estar motivat 7- La comarca del Bergueda esti estudiada mes fora de l'abast d'aquest treball. No endavant per separat, peque és la segona obstantespotdirquel'augmentdela per la forta immigració de dones comarcaqueapoh?m6sindividusaNavurcles. joves queja s'ha esmentat. mortalitat femenina podria estar re- 8- En la immigració de la provinciade Barcelo- laciona~amb la duresa de les condi- na s'hi inclouenelsirnmigrants procedenlsde les cornarques del Bages i el Bergueda. cions del treball a les fabriques o NOTES també amb determinades malalties 9- Peralesdadesreferidesa 1936vegeu I'anicle epidkmiques,perb en tot cas les taxes de Lloren$ FERRER: «Familia i indústna ...» 1- El presenl arlicleésel resulta1 d'un Veball de an. cit. de mortalitat es van comencar a re- curs sobre un tema rnonogritic.de Navarcies: duir a Navarcles a partir de l'any el padrópoblacional de I WJ.Abansde res he 10- San1Fruitósde Bagesaprincipi de segle tenia 1887." L'estat civil és una dada d'agrairaLloren$Fenerel fetde facilitar-me una economia més orientadas l'agriculhlra i el document esmdiat, i a Lluis Virós, ex- nonccessitavamtarnad'obracomNavurcles. demografica important perquk afec- professorde L'lnslimtde BamilleratPiusFont on s'hi havia insta1 lat foqa fabriques. ta la fecunditat i, per tant, el creixe- i Quer de Manresa, les diverses dades histb I 1- Vegi's Lloren5 FERRER: «Famíiia i indús- nquesquern'hafacilitat,jaquem'hanpemes ment de la població. Cal destacar uia....arl.cit., p. 139. que en el quadre 7 només es recullen elaborar aquest ueball de recerca amb rnés els estats civils de solter/a. casatlda i precisió. $2- LlorenqFERRER: "Familia i indúsma ..." a. , Cit. viduivíduaperqu&aprincipidesegle 2- que el pasó nomes en CornPte la professiú del capde familia, que nomalment la separació o la nul4itat matrimo- .,,, que al camp, no nial eren gairebé inexistents a causa d'esüanyar que el sector priman fos el m& Roger ~stradai Martínez de la pressió social. abundant. Estudiant