AQUAENúm 38 - Juny 2012 Revista Municipal de

Caldes venç la Malavella

SUMARI - Troben un altre tapir al Camp dels Ninots - Consells per frenar l’expansió del mosquit tigre - El pou de glaç de les Mateues - Obres guanyadores del Premi de Microliteratura - Repàs de l’Aplec de la Sardana i la Festa de la Malavella entre altres - Entrevista a Amadeu P. Fontán, pintor. - Economia: Entrevista a Ricard Tauler - Carrers: Can Solà Gros I (1a part) - Història de Caldes: Balneari Prats, estiu de 1935 - 4a part de la ruta de les ermites - I moltes coses més...

Juny2012 AQUAE 1 AQUAE Anuncia’t a l’Aquae a partir de 15€! Si vols fer publicitat entre els caldencs, arriba una nova manera d’anunciar-te, molt econòmica i efi caç! Si et dones a conèixer a través de l’Aquae tindràs els següents avantatges:

- És un mitjà gratuït - Té una tirada de 1.700 exemplars - Arriba a bona part de les llars de Caldes - Té unes tarifes molt econòmiques, a l’abast de tothom

Si ets una empresa, un comerç, una indústria, un professional... anuncia’t a la revista municipal de Caldes de Malavella. És la millor manera de publicitar-te!

Informa-te’n a l’Ajuntament de Caldes de Malavella (972 47 00 05).

AQUAENúm 36 - Desembre 2011 Revista Municipal de Caldes de Malavella AQUAENúm 37 - Març 2012 Revista Municipal de Caldes de Malavella AQUAENúm 38 - Juny 2012 Revista Municipal de Caldes de Malavella Arriba el Nadal a Caldes Inauguració de Cal Ferrer de la Plaça

Caldes venç la Malavella

SUMARI - La biblioteca fa 20 anys - Vols ser compostaire? - Bases del Concurs de microliteratura - Fotos del Carnestoltes i d’altres actes dels SUMARI últims mesos SUMARI - Fira de l’Aigua i Fira de les oportunitats - El geocahing a Caldes - Troben un altre tapir al Camp dels Ninots - La Policia de Caldes idea un sistema de consulta remota que estalvia - Entrevista a Ivan Balliu, futbolista que ha - Consells per frenar l’expansió del mosquit tigre temps, viatges i diners jugat amb el primer equip del Barça - El pou de glaç de les Mateues - Una desena de voluntaris apadrinen avis - Economia: El Balneari Vichy Catalan - Obres guanyadores del Premi de Microliteratura - Nova secció: Els carrers de Caldes - Carrers de Caldes: Can Solà Gros II (2a - Repàs de l’Aplec de la Sardana i la Festa de la Malavella entre altres - Entrevista als artistes de la 2a Mostra d’art de Caldes part) - Entrevista a Amadeu P. Fontán, pintor. - Economia: Balneari Prats - Noves seccions: “Els estudiants de Caldes” i - Economia: Entrevista a Ricard Tauler - Biblioteca: els millors títols de novel·la negra internacionals i catalans “Història de Caldes”. - Carrers: Can Solà Gros I (1a part) - Excursions: 2a part de la ruta de les ermites - Retrats de caldencs: “El carreter menut” - Història de Caldes: Balneari Prats, estiu de 1935 - I moltes altres coses més... - Excursions: 3a part de la ruta de les ermites - 4a part de la ruta de les ermites I moltes coses més... - I moltes coses més...

Desembre2011 Març2012 Juny2012 AQUAE 1

AQUAE 2 Juny2012 AQUAE EDITORIAL AQUAE, revista municipal de Caldes de Malavella, de periodicitat trimestral i amb un tiratge de 1.700 exemplars GRATUÏTS. ’abril passat ens va deixar el família, el seu sentit de l’amistat, Dipòsit legal: B-35.961/01 nostre company de Consell la responsabilitat en la feina i el Edita: Ajuntament de Caldes de de Redacció, l’Eduard Rodrí- valor de les afi cions van fer d’ell Malavella, C/Vall·llobera, s/n, 17455 L Caldes de Malavella (La ). guez i Enrich. Els que només el un gran mestre que engrescava Telèfon 972 470 005 coneixíem d’això vam descobrir amb gran saviesa a qui l’escolta- Direcció: Regidoria de Comunicació de de seguida el seu sentit pràctic, va sense que importés l’edat que Caldes de Malavella. la seva empenta, l’habilitat per tingués, en tantes i tantes tertú- Coordinació: Albert Torrent i Amagat facilitar el consens i per trobar lies. Per això sempre dic al meu Tel. 627 88 77 65 [email protected] solucions. Els que el coneixien fi ll: Ell, l’Eduard, sí. Ell sí que és el Consell de redacció: Salvador Balliu, d’altres facetes de la seva vida millor exemple a seguir. Mercè Rossell, Albert Torrent, Xavier han volgut dedicar-li unes pa- Gràcies per haver-te creuat en Amores, Feluca Díaz, Anna Macias, raules d’homenatge que ens fem els nostres camins Oscar Planes, Antoni Llopart, nostres la resta del Consell de Seguim pensant en tu... Carmen Duran, Ramon Luque, Paula Brujats i Esther Domínguez. Redacció: Ma. Mercè Rossell i Rius Han col·laborat en aquest número: Flavia B. Freire, Pere Serrats, Ramon A l‘Eduard Rodriguez i Benvolgut Eduard, Torrent i Logroño, Club Excursionista Enrich estimat amic! Caldes, Paco Gamero, Antoni Vilà Ribot, Sussi Bartomeu i Francisco Jiménez. L’Eduard, ja no hi és, i quin buit ense quasi saber de la teva Disseny i maquetació: Xavi Amores ens ha deixat! Un buit impossible greu malaltia vàrem rebre la Agraïments: Entitats culturals, d’omplir. Snotícia de la teva mort, ens esportives, escoles, instituts i AMPES. De personalitat abassegadora, va agafar desprevinguts i ens va Fotos: Albert Torrent i Amagat impactava a qui el coneixia per- deixar desconsolats i desorien- Tel. 627 88 77 65 - [email protected] què era una persona molt especi- tats. Així és com de vegades es Foto de portada: al, realment molt poc corrent. De presenta la mort i es posa a les Albert Torrent i Amagat contacte fàcil, afable, sensible, ex- nostres vides. Hem pogut com- Contacte per suggeriments i traordinàriament amable, sempre partir poc temps la nostra col- lliurament de material: conciliador i, per tot això i per laboració a la revista, tu amb els [email protected] damunt de tot això, carismàtic. teus cotxes i jo aprenent de tot Impressió: Anman Gràfi ques del Vallès, S.L. Treballador incansable, rigurós i amb els meus carrers però la perfeccionista, d’una força ines- nostra amistat ve de molt més Hi col·labora: gotable, voluntariós, sempre dis- lluny, d’aquells temps quan érem posat i predisposat. Actiu, vital i molt més joves i els nostres fi lls optimista. eren petits i, com no? feliços. Po- El que era difícil ho feia fàcil, de dria explicar moltes coses però la difi cultat en treia sempre una em quedo amb la teva simpatia, bona oportunitat. Practicant i de- aquell caràcter alegre, ple de fensor del “donar sempre, sense bondat, de bonhomia i d’home esperar res a canvi”. de bé que irradiaves i aquell som- Les casualitats de la vida ens van riure que ens dedicaves quan ens fer trobar: el lloc de naixement i vèiem i que ens inspirava alegria. parents i amics comuns. Mai no Adéu estimat amic, com a creient, oblidaré el moment i sobretot tinc l’esperança que algun dia ens mai no oblidaré la manera en què tornarem a veure. ell ho va propiciar. El seu sentit de Carmen Duran

Juny2012 AQUAE 3 Eduard Rodríguez, un exemple a seguir TRIBUNA OBERTA inc la sort d’haver pogut col·laborar amb l’Eduard Ten diverses activitats com Carta de Comiat molts amics/amigues. Esperem ara CDC de Caldes de Malave- om va la dita...? “La vida poder tornar de tant en tant per lla, l’Aquae i diversos projectes ens dóna mil voltes”. Mal- visitar el nostre poble adoptiu. d’àmbit empresarial. L’Eduard ha Cauradament, ens toca fer- Moltíssimes gràcies de tot cor estat una persona activa, com- ne una altra. Per raons de feina, i, com diu el mestre Lluís Llach, promesa, un home d’empresa que ens veiem obligats a tornar al “Que tinguem sort”, tots plegats. entenia el treball com un mitjà i, nostre país natal, Irlanda. Un cop John, Louise (Lluïsa), Ali- per tant, intentava que qualsevol s’acabi el curs escolar tocarà fer son, Graeme i Robert Duff treballador, al marge del seu càr- les maletes. rec, tingués la consideració i el respecte que es mereix, i que la Volem donar les gràcies a la gent empresa sigui un mitjà de desen- de Caldes que ens ha donat la volupament personal amb la con- benvinguda des del principi. següent dimensió humana dels Costa creure la quantitat d’es- seus integrants. Des del primer deveniments que hem compartit moment hem tingut una especi- amb tots vosaltres, en un poble al afi nitat en tots els temes, tot que sembla tant tranquil! Contrasentit i tenir trajectòries i edats força Casals d’estiu, Escola Esportiva, començaments de maig, diferenciades. teatre, coral, tallers de guitarra i i per encàrrec del nostre Home d’inquietuds, també forma- fi ll Joan Enric, vaig anar a va part del Consell de Redacció de djembé, botifarrades, botine- A l’Ajuntament a demanar una lli- i escrivia a la revista Aquae per teges, castanyades, trobades de fer arribar a la resta el millor d’ell gegants, descobriments arque- cència d’obres per pintar la faça- mateix. Tots dos voliem crear una ològics, festes majors, aplecs de na de la seva casa ubicada al nº6 plataforma per potenciar l’eco- sardana, la Fira de l’Aigua i de la del carrer Mestre Mas Ros. Em nomia de Caldes de Malavella. La Malavella, els mercats locals, el van atendre com sempre amb seva gran afi ció, el món del mo- mercat d’oportunitats, etc. total correcció i amabilitat els tor, ha estat també exponent de Hem vist els nostres fi lls passar diferents empleats municipals i, la seva trajectòria professional. per l’escola des de P3 fi ns a 4t una vegada omplerts els corres- Les anècdotes i els records aju- ponents impresos, vaig abonar dant a la gent son innumerables; d’ESO. Hem jugat a la plaça Ami- la quantia estipulada que van sempre estava disposat a ajudar cal de Mauthausen amb els amics. al seu voltant. Hem ballat davant de l’Ajunta- assignar. La fi nca està davant de Els seus darrers dies va estar ment Nou amb la Malavella, hem l’Església i està catalogada d’ençà dedicat a transmetre optimisme vist el Mag Lari i els nostres fi lls al que es va fer la reforma de seu i comunicar missatges a les per- teatre municipal. Hem anat a les entorn, en els anys vuitanta i fou sones properes, com aquell que urnes municipals dues vegades. pintada amb els colors actuals passa de curs i intenta facilitar Hem après dues llengües. Hem pels tècnics de l’Ajuntament. la feina als companys que enca- sobreviscut nevades, inundacions, Crec il·lògic i al mateix temps un ra s’han d’examinar. Vull expres- sequeres, onades de calor... contrasentit que s’hagi de pagar sar el meu sentiment i admira- una taxa per fer una millora, per ció. Persones com l’Eduard fan Hem escoltat música en directe i créixer els pobles i la gent al seu contes a la biblioteca. Ens hem pi- petita que sigui, tenint en compte entorn i ens donen lliçons a diari xat de riure mirant els “guies ufi s- que hi guanyarà l’entorn del nos- de com compaginar humanitat i sials”. Ens hem afi cionat al Barça... tre poble. professionalitat, estimant a l’hora Ens hem disfressat de conills També entenc que en els mo- el nostre país. El seu record ens Duracell, princeses, bebès. Hem ments actuals d’una profunda fa créixer a tots dia a dia, i ens descobert que aquí a Catalunya crisi l’Ajuntament recapti diners inspira per millorar, sense deixar hi ha un tronc que caga regals i d’on sigui, encara que en el cas de costat a la gent del nostre vol- hem après els noms dels Reis de que comento el més lògic seria tant. l’Orient. no donar un premi però tampoc Oscar Planes En fi , hem viscut vuit anys de la aplicar cap taxa. bona vida aquí a Caldes i hem fet Joan Guilayn Campeny

AQUAE 4 Juny2012 ACTUALITAT Troben el fòssil d’un altre tapir al Camp dels Ninots La campanya d’excavació del Camp dels Ninots d’enguany s’ha tancat amb la troballa en molt bon estat del fòssil d’un nou tapir (Tapirus arvernenis) femella d’uns 1,80 m de llargada i 1,30 m d’alçada, que devia pesar uns 250 quilograms.

l Camp dels Ninots ha esde- servació dels fòssils. El jaciment vingut un referent indiscuti- és una font d’informació de pri- Eble per a tots els científi cs mer ordre a Europa sobre el pe- que vulguin estudiar aquest tapir ríode del Pliocè ja que, a més, és ja que acumula el 70% dels fòssils un dels jaciments amb més rique- d’aquesta espècie trobats a tot el sa d’espècies. món. A més, és l’únic lloc en què Paral·lelament, en un altre sector, els fòssils apareixen sencers i en s’han trobat 150 restes molt més la mateixa disposició de quan es recents d’eines fetes per humans van morir els animals. durant el Pleistocè superior (fa La resta de troballes troba- uns 18.000 anys), que aporten des aquest any (fulles, granotes, informació sobre com eren les troncs, peixos...) juntament amb darreres societats caçadores i les dels 8 anys anteriors contri- recol•lectores del Paleolític su- Foto: Gerard Campeny / IPHES. Text: bueixen a reconstruir l’ecosis- perior a la comarca de la Selva. Treballant en l’extracció del fòssil del tapir. tema de la zona fa 3,2 milions La importància de les troballes es no Gómez, de l’IPHES (Institut d’anys com a una zona subtropi- refl ecteix amb la visita instituci- Català de Paleoecologia Humana cal amb el cràter d’un volcà en- onal que va rebre el jaciment. En i Evolució Social). Enguany hi han sorrat a l’interior del qual es va la foto podem veure, d’esquerra participat una vintena d’estudi- formar un llac que va servir als a dreta, la cap territorial d’Arque- ants de diferents parts del món animals herbívors com a lloc on ologia de les comarques gironi- així com un equip multidisciplinar trobar aigua i menjar i un refugi nes, Montserrat Mataró; el coo- de científi cs especialitzats que dels predadors. director de l’excavació, Bruno han estudiat les troballes i que les En aquest sentit, la prestigiosa Gómez; l’Alcalde, Salvador Balliu; analitzaran en els propers mesos revista internacional “Geologica les regidores Àngela Maria Frigo- per obtenir-ne més informació. acta” ha publicat un article sobre lé i Gemma Alsina; el director de Per altra banda, l’exposició del el Camp dels Ninots i el defi neix l’IPHES, Eudald Carbonell; el sub- Camp dels Ninots s’exposarà de com una “instantània del passat” director general de Patrimoni de forma permanent a la sala exposi- per l’excepcional estat de con- la Generalitat, Josep Manuel Ru- cions de Cal Ferrer de la Plaça. Es eda; la regidora, Mercè Rossell i podrà visitar tots els diumenges l’altre coodirector de l’excavació, al fi nalitzar les visites guiades i en Gerard Campeny. visites i excursions programades. L’excavació ha estat dirigida pels Constituirà així una nou atractiu caldencs Gerard Campeny i Bru- turístic i de divulgació d’aquest jaciment que any rere any va aga- fant renom internacional.

Foto: Gerard Campeny / IPHES. Text: Gerard Campeny explicant les troba- lles en la visita al Camp dels Ninots el dia Vista general de la zona excavada enguany Explicació davant de les autoritats 22 de maig.

Juny2012 AQUAE 5 La prevenció, la millor eina contra el mosquit tigre Biologia de l’espècie tres de casa nostra i és molt poc 3- Posar peixos a les fonts o pe- El mosquit tigre (Aedes albopic- probable que això succeeixi. tites basses ornamentals dels jar- tus), present a Caldes des del dins perquè es mengin les larves 2009, és un mosquit urbà que Què podem fer per aprofita petites masses d’aigua evitar-lo? 4- Cobrir (per exemple amb sor- estancades d’origen humà per La forma més senzilla, efectiva i ra) els petits forats i depressions pondre els ous i reproduir-se econòmica de combatre’l és no del terreny que acumulin aigua. (bidons, gerros, plats de testos, deixar-lo criar evitant acumula- cubells, galledes, pneumàtics, cen- cions d’aigua. Cal saber que un 5- Cobrir amb tapes hermèti- drers i qualsevol recipient que mosquit tigre té un radi d’acció ques o teles mosquiteres (de fo- estigui a l’aire lliure). És de color molt petit, d’una mitjana d’uns rats no més grans de 2 mm) els quasi negre, amb unes bandes de 150 metres. Si ens estan picant, dipòsits de recollida d’aigua per color blanc plantejat a les potes vol dir que tenen ben a prop al- regar. i una ratlla blanca longitudinal al gun lloc de cria. Té una especial dors i pot fer entre 2 i 10 mm predilecció pels dipòsits o acu- 6- Mantenir cobertes les piscines de llarg. mulacions d’aigua artificials de mentre no s’utilitzen. Les piscines Els ous són negres i fan uns 0,5 petit volum. Cal esmentar que el de plàstic s’han de buidar periò- mm de llargària per uns 0,16 mm mosquit tigre no cria en basses, dicament, i si no es fan servir cal d’amplada. Les larves triguen de rieres o llacs, ni en grans acumu- retirar-les. 5 a 10 dies per transformar-se en lacions d’aigua. Les principals me- pupes que s’alimenten de la ma- sures preventives que podem dur 7- Evitar acumular deixalles. tèria orgànica suspesa en l’aigua. a terme a casa són: Al cap de dos dies, les pupes es 8- Canviar sovint l’aigua dels transformen en adults. 1- Buidar qualsevol recipient de plats dels animals domèstics (mí- l’exterior que pugui acumular ai- nim 2 cops per setmana) Molèsties i implicacions gua i posar-lo sota cobert o cap per a la salut per avall: joguines, cendrers, ger- Pel que fa als espais públics, des És força agressiu i les picades ros, galledes, carretons, plats sota de l’Ajuntament es programen solen ser més doloroses que les els testos, safareigs, pneumàtics, tractaments antilarvaris als em- d’altres mosquits. Tot i que no hi lones,… bornals que poden acumular cria, pot refugiar-se en la vegeta- aigua i poden esdevenir proble- ció i l’herba i sol picar a les cames. 2- Netejar regularment de fulles màtics entre els mesos de maig Aquesta espècie té la capacitat de les zones de drenatge o canals de i octubre. transmetre malalties infeccioses desguàs (embornals del pati, sis- (dengue, febre groga, chikungu- temes de refrigeració, canaleres Què cal fer si el trobem? nya...), encara que que aquestes dels teulats i terrasses). Si detectem la presència del mos- es troben a milers de quilòme- quit tigre, cal prendre immediata- ment les mesures preventives an- teriorment esmentades i trucar al Servei de Control del Mosquit (tel. 972 45 12 31) o bé a l’Ajun- tament (972 47 00 05).

Agraïm la col·laboració de Paco Game- ro en l’elaboració d’aquest article.

Referències: http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/mosquit/swf/mosquit.swf http://www.mosquitigregirona.cat/ http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Ciutadania/Vida_saludable/Entorn_saludable/ el_medi/les_plagues/el_mosquit_tigre/Documents/estrategia_mosquit_tigre_10_juny_2011.pdf

AQUAE 6 Juny2012 La Marató per la pobresa recapta a Caldes prop de 1.000 euros Diverses entitats van organitzar actes diversos el diumenge 27 de maig passat per tal de recaptar diners per la Marató per la pobresa que organitza TV3. Aquí teniu el llistat de les recaptacions, així com un recull de fotos de la diada:

Càritas i Aula De Música: 200,00 € Casa Rosa: 163.03 € Club Patinatge Artístic Caldes: 95,00 € Associació de Sardanistes: 60.74 € Unió Esportiva Caldes: 41.85 € Germanes Hospitalàries i Càritas: 95,00 € Societat Gastronòmica i Pub Tèrmic: 44.16 € Colla Gegantera de Caldes: 162.20 € Esplai Sant Esteve: 135.00 € Total: 996.98 € La Colla Gegantera fent el ball de la Malavella L’Ajuntament vol agrair les entitats que hi han col·laborat per l’organització de les activitats així com per la tasca de recaptació de diners, i a la població per les seves aportacions per aquest fi benèfi c.

La parada de Càritas i de les Germanes Hospitalàries

La sopa freda de la Societat Gastronòmica i del Pub Tèrmic

Fent una prova de la gimcana del Centre d’Esplai Sant Esteve. Foto:CESE.

Xocolata solidària dels jubilats de la Casa Rosa

Audició de l’Aula de Música

Juny2012 AQUAE 7 El programa Divendres de TV3 visita Caldes ivendres, el programa pectes del nostre municipi com mòbil de TV3. Encara el divendres que emet TV3 les tardes són les peculiaritats lingüístiques, 20, uns quants caldencs van assis- Dde dilluns a divendres va la història, les propietats de l’ai- tir de públic en directe al plató visitar Caldes la setmana del 16 gua, la cuina termal, els balnearis, del programa. Caldes va aprofi tar al 19 d’abril. Durant aquests dies, les entitats... La intervenció de doncs l’oportunitat de donar a des del plató es van fer diverses l’Orquestra Internacional Mara- conèixer els seus atractius a tota desconnexions per conèixer as- vella va tancar la visita de la unitat Catalunya.

Paraules en ruta, amb Màrius Serra.

Aprenent paraules de Caldes Responent a les preguntes de l’Espartac Perant.

Visita de caldencs al plató de TV3. Foto: Joan Mas

AQUAE 8 Juny2012 Més de 250 persones intenten descobrir qui va matar el tapir del camp dels ninots El diumenge dia 6 de maig va tenir lloc a Caldes de Malavella el “Geolodia 2012”, en el que van participar més de 250 persones. Un “Geolodia” és una festa de divulgació de les Ciències de la Terra a través d’una de les seves facetes més atractives: una sortida de camp guiada per geòlegs. s tracta d’una activitat pro- moguda per la Societat Ge- Eològica d’Espanya (SGE) i l’ Associació Espanyola Per a l’En- senyança de les Ciències de la Terra (AEPECT), que se celebra el mateix dia a tot l’Estat espa- nyol. S’adreça al públic de totes les edats i és gratuïta. Aquest any, l’organització ha es- collit Caldes de Malavella, un dels punts geològicament més signifi- maqueta. L’itinerari va continuar catius de les comarques gironi- cap al Camp dels Ninots, on es va nes. A través d’un itinerari guiat poder observar el jaciment i un i experiments científics, els ex- experiment va simular l’erupció perts van donar una sèrie d’ex- d’un volcà. La penúltima parada plicacions perquè els assistents va ser la Font de la Mina, on es va descobrissin qui va matar el tapir explicar de forma molt didàctica del camp dels ninots: Van ser els perquè brolla aigua calenta a Cal- La jornada va ser un èxit, ja que romans, un terratrèmol, l’erupció des i quines característiques té. els més de 250 assistents van fer d’un volcà, l’aigua calenta o els ga- Finalment, a la Plaça de l’Aigua, un que s’haguessin de fer més grups sos volcànics? altre experiment va plantejar si el dels previstos, que iniciaven l’iti- L’itinerari s’inicià a la plaça de diòxid de carboni d’origen volcà- nerari en diferents franges horà- l’Ajuntament, on es van exposar nic podria haver mort el tapir. ries. L’organització va ser a càr- les rèpliques dels animals trobats Al final de l’itinerari els assistents rec de GEOCAMB (Centre de al jaciment del Camp dels Ninots. van omplir un qüestionari i entre Geologia i Cartografia Ambiental A les Termes Romanes es van ex- els que el van respondre cor- de la UdG) i van col·laborar-hi plicar les diferents edats geològi- rectament es van sortejar llibres l’Ajuntament de Caldes, l’IPHES, ques i es va plantejar la possibilitat d’“El Camp dels Ninots. Rastres el Ministeri d’Economia i Com- que els romans haguessin mort el de l’evolució”, editat per l’Ajun- petivitat, l’Institut Gelògic i Mi- tapir. La següent parada va ser la tament de Caldes i l’IPHES. Els ner d’Espanya, la Fundació Espa- bassa de Can Teixidor, on es va guanyadors van ser: Arnau Costa, nyla per a la Ciència i Tecnologia mostrar el procés que desenca- Xènia Sancho, Edgar Benítez, Ero- (FECYT) i la Universitat Autòno- dena terratrèmols mitjançant una la Pons i Aitor Goñi. ma de Barcelona.

Juny2012 AQUAE 9 9è Premi de microliteratura Joaquim Carbó s presentem les terrompre el coit perquè vas dir que el tenies des CATEGORIA obres guanyadors ja xerricava la de l’altre de feia mesos, tots els JUVENIL Ude la novena edi- extrem. I, és clar, no va mesos que feia que n’es- Premi 1r nivell: ció del premi de micro- haver-hi collons de tro- taves enamorat M. Carme Urios Martín literatura Joaquim Carbó: bar un llibre de proporci- i jo vaig somriure i riure Music for Prague 1968 ons similars; ens fan llegir més que mai i em vaig En Jacques descendí de CATEGORIA aquests totxos a l’escola! deixar donar el regal i l’avió per la rampa que ADULTS Tinc calculat que Tes- cent petons (els meus connectava amb la plan- 1r premi absolut: tament a Praga i Mirall primers petons). ta superior de l’aeroport, Josep M. Codina Tobías trencat, un sobre l’altre Respiro a fons i una fibla- agafant la nansa de la seva – Com balla aquesta cap- i de forma horitzontal, da m’atravessa les mase- maleta i caminant fins a çalera! Qualsevol diria mesuren cinc centíme- gades costelles. la rampa mecànica que que hi feres la guerra en- tres i set mil·límetres: la No ho entenc. Miro en- portava al pis inferior. lloc de l’amor. mida exacte de les potes. rere i no ho entenc. Quan va aixecar els ulls – He sentit multitud Un dia d’aquests faré el Érem feliços. Jo era feliç. li va sobtar veure un noi de comparacions entre canvi, segur que donen No se si va ser la ver- jove i ben vestit a la por- ambdós però, al meu cri- un toc d’originalitat a gonya el que em va fer ta. No li hagués donat teri, són totes una l’habitació. Saps què et perdonar-te aquell cop importància si el desco- farsa; o em diràs que dic? Que ja que hi som, (el teu primer cop). No negut no l’hagués estat Aquil·les i Hèctor ne- m’hi posaré ara. Friso per recordo ni perquè discu- mirant amb una estranya tejaven les armes abans veure’n el resultat. Ah! I tíem, però segur no era fixació. d’entrar en combat? aprofitaré per buidar les per res important. Les seves suspicàcies es No, pare, sempre havent escombraries de sota la Plaf!! veieren aviat confirma- fet córrer la sang i a punt taula d’estudi; ja vessa de Em va quedar un xiulet a des quan arribà al peu de per ser embeinades. En preservatius usats i cir- l’orella i la sensació que la rampa i el noi li somri- tot cas, no em preocu- culars de l’ajuntament i perdia l’equilibri i la dig- gué, acostant-se. pa massa; l’he considerat sortides a museus i cen- nitat en aquell mateix - Podria acompanyar-me, sempre inútil la capçale- tres culturals. M’ajudes? instant. Silenci. Quietud si us plau? –Preguntà ra. Barana o post que es absoluta. I la teva impres- amablement el descone- posa al cap del llit perquè Premi Local: sionant mirada freda de gut, no els coixins no caiguin o Gemma Casanovas llop. I terror. Anys de ter- sobrepassant els dinou per a adornament, segons Llença’t ror. anys. el diccionari de l’IEC, i Mig incorporada en Fa una estona, després - Per què? –Va preguntar tinc el llit enclotat a la aquest llit d’hospital, ob- de quinze dies d’hospi- en Jacques, sense voler paret; no caurà cap coixí. servant com la claror es tal per la teva pallissa amb bastant hostilitat. I, et diré més, té una cer- fa seva la matinada, per fi (la teva última pallissa) L’altre esborrà el seu ta gràcia bellugar-la amb ja no tinc por. m’has trucat enfilat al somriure i s’aproximà el dit gros del peu quan Somric recordant. Em pont de Praga, el mateix més, fins a murmurar a la la Margarida em propo- tiba la pell de la cara i em pont on em vas demanar seva oïda: sa de fer un gir de 180 cou. per viure junts. - Sé el que et proposes graus al nostre modus Veig nítidament com em - M’has de perdonar, En Jacques no va tenir operandi. El que sí que perseguies el dia que vaig no passarà més!!!! t’ho oportunitat de dir res. En em treu de polleguera és fer 18 anys. No vas parar juro!!! si no em perdones mil·lèsimes de segon el que grinyolin les potes. d’insistir fins que em vaig .... em canó d’una pistola pressi- De poc serví aquell re- deixar conduir per la teva llençaré al riu!!! ho faré!!. onava el seu estomac, i el cull de contes infantils de moto, sota el gran roure, He sentit el silenci. La foradava amb un projectil 76 paginetes i vas obrir el portaequi- quietud absoluta i el teu de plom. que vaig posar a una patges per donar-me una terror. I he contestat. La sang començà a bro- d’elles; passat un mes cervesa (la meva primera - ... Llença’t. llar, i en pocs minuts vaig veure’m obligat a in- cervesa) i un regal. Em Jacques caigué a terra

AQUAE 10 Juny2012 veient el sostre des dels peus d’un color més cla- anar?! del seu pare, era militar. seus ulls cecs. El seu as- ret. La bombolla no em és una ciutat molt bonica, La Sophie no podia creu- sassí s’apressà a obrir la deixa veure amb claredat l’hauríem d’anar a visi- re que el seu pare fos tan maleta i a rebuscar entre el que m’envolta, però tar… dolent. Mentre ella bus- la roba, posant-se molt jo m’imagino que és un Punxes i més punxes, cava el que necessitava, la nerviós davant l’immi- món com el dels somnis. impossibles de comptar, Maria Teresa anava es- nent arribada dels guar- Veig passar un ocell blanc cada una té una història, crivint la seva vida en des de seguretat. pel meu cantó, té el plo- que m’agradaria escoltar. un diari. Explicava com S’aixecà lentament, pre- matge llis i inclinat per Hi ha un pont que és tot la tractaven en el camp nent entre les mans la la rapidesa del seu vol, de pedra de concentració. Per fi caràtula d’un cd: sembla que a la cua hi té amb moltes figures a dalt, va arribar el dia en que - “Music for Prague alguna ploma més griso- a baix, hi ha un llac d’ai- la Sophie ho tenia tot a 1968”… Rabiós, llançà la sa, tit i que no ho acabo gües cristal·lines punt. Durant tota la nit caixa a terra aixafant-la de veure bé. El vull seguir i una estàtua al costat. van estar excavant. Quan d’una trepitjada- per submergir-me en no- Ja no sé gaires més coses, va sortir el sol només M’he equivocat! ves aventures, però no ja que no l’he visitat, havien fet mig recorre- Després arrencà a córrer, puc, tinc el temps just ara falta convèncer als gut. Maria Teresa estava empenyent els horrorit- per viure allò que ja està pares esgotada i l’esperava un zats viatgers que s’arre- planejat. Sobrevolo Praga, a veure si m’hi volen por- dia de treball. Aquell va molinaven al voltant del la ciutat més desitjada, tar… ser el pitjor dia, perquè cadàver. la que des de petita vaig Accèssit 6è curs: M. del no havia dormit i estava Dies després, la policia enyorar, i és que aquí és Mar Villa cansada. Estava més seca acceptà definitivament son vivia la meva vida. La història de Maria Te- que un pal, ja que només que havien de tancar el Però ara no tinc temps resa menjava farinetes. Cada cas: l’assassí no es troba- per pensar en això, ne- Durant la guerra civil dia veia com mataven va fitxat i probablement cessito veure el mar, tas- molta gent va haver de algú, tan sols perquè havi- ja hagués escapat del país. tar l’aigua que diuen que fugir. Maria Teresa, va ser en demanar més menjar. La família de la víctima és salada, volar fins a la una de les persones que Li feia tanta llàstima. A la mai arribaria a tan sols lluna i descobrir l’olor va patir la guerra. Ella va nit van continuar exca- sospitar que en realitat que fa. fugir a Praga. Allà va viu- vant fins que van acabar allò hagués estat produc- Necessito fer tantes co- re feliç i tranquil·la fins el el túnel. La Maria Teresa te d’una confusió en un ses que m’espanto quan que els nazis van envair va agafar les seves coses conflicte entre màfies. veig el temps que em Praga. La van portar a i va passar pel túnel. Però queda. Crec que d’aquí un camp de concentra- de sobte, un piló de sol- Premi 2n nivell: poc m’hauré de des- ció. Allà la feien treballar dats van anar corrents. Laura Casanovas Díez pertar, i hauré d’esperar molt dur. Cada vegada Ella va poder salvar-se, Aïllat un dia més per a tornar que es parava a descan- però la Sophie no va po- Flotant sobre un cel blau somniar meravelles. I és sar la picaven amb un der sortir. La van portar veig passar els meus re- que, en un hospital com fuet. Cansada d’aquella a una esplanada gran on cords, com núvols en el meu, tancat en aques- situació va intentar esca- la van matar a trets. l’aire, que em freguen la ta mena de bombolla, és par vàries vegades, però punta dels dits i hi deixen molt difícil recórrer món estava molt vigilada. Un Accèssit 6è curs: aquella fragància delica- d’alguna altra manera dia treballant a les mines Marc Font Aranda da. Sóc dins una bombo- va conèixer la Sofhie, una La fugida lla, amb la que puc viatjar CATEGORIA IN- dona nazi que la volia La meva família era humil; allà on desitgi, visitar el FANTIL alliberar d’aquell infern. però jo almenys anava a que més m’agradi i sen- 1r Premi 6è curs: Sempre es reunien en l’escola i tenia un tros de tir-me lliure en un món Irina Casas Castaño un racó fosc i estret, on pa per endur-me a la pan- sense límits. Vesteixo un Praga intentaven fer un pla per xa. Tenia una família de vestit verd de seda que Fa dies que li pregunto poder escapar. Un dia se donarien la vida per mi, i m’arriba fins els genolls, als meus pares… li va acudir una idea. Al després hi havia el pesat amb unes ballarines als a Praga, quan hi podrem matí agafaria els estris del meu germà que sem-

Juny2012 AQUAE 11 pre em molestava. Viví- desolat. Havíem de sor- segurament aquella bibli- Malavella, faig gimnàstica em a Madrid, i era l’any tir de França. Però com? oteca era màgica. L’Alícia rítmica i sóc escriptora 1936, aquell any les co- Teníem diners per ar- pensava que podria tenir de llibres infantils i juve- ses en la política no es- ribar a l’Havre però no una clau i rumiava i rumi- nils. taven molt bé. Estàvem a per arribar a Anglaterra. ava… Al final va esbrinar Un dels llibres que he ple juliol, l’endemà era el Vam arribar al port de que la clau era… Praga! escrit es titula “Viatge meu aniversari. El dia 18. l’Havre i ens vam amagar Al dia següent al matí va inesperat a Praga”. Quan em vaig desper- a la bodega d’un vaixell. anar a l’esplanada de la Us vull explicar la meva tar vaig veure els meus Al cap d’un dia vam arri- biblioteca i va dir ben història… Quan tenia pares tremolant de por. bar a Eastbourne. fort la clau. De cop i vol- deu anys estava jugant Els hi vaig preguntar què Estàvem a la intempèrie. ta es va obrir una porta. amb una capsa de fusta. passava i em van dir que Un ric de Praga ens va Hi havia un home amb L’havia pintada com si hi havia hagut un aixe- dir que si volíem treba- una barba llarguíssima fos un robot. M’agradava cament militar contra la llar a casa seva. que la va felicitar per molt dibuixar i pintar. Em República. Vam acceptar, ara era haver desfet l’encanteri vaig posar dins la capsa i Just en aquest moment qüestió de començar de de la biblioteca. Tothom de cop… la capsa es va van trucar a la porta… zero. va saber que aquella començar a moure; vaig Eren els republicans que biblioteca anomenada mirar el rellotge. Eren volien reclutar el meu 1r Premi 5è curs: Praga es podria anar a les onze del matí, pare, ell es va amagar. Els Ainhoa Gorrea llegir contes des dels de cop vaig sentir un ca- republicans el van bus- Arboleda més grans als més pe- mió. Vaig cridar i cridar, car i buscar; però no el Alícia tits i també s’hi podia fer però ningú no em sentia. van trobar. Fa molts anys, en una ciu- moltes més coses. Tot- Unes hores més tard… Va passar un mes. Es va tat hi havia una nena de hom va saber llegir i va vaig tornar a mirar el re- sentir una sirena. Eren dotze anys que es deia aprendre moltes coses. llotge i ja eren les deu de els bombarders Jun- Alícia. Li encantava llegir L’Alícia estava molt con- la nit!! De cop vaig sentir kers68, vam anar al me- contes de tota mena. tenta per haver ajudat a soroll d’aigua i…xof! tro però ens van agafar Un dia, l’Alícia va anar persones com els nens -Aigua! –vaig cridar. els bombarders. En va a una biblioteca que es i nenes que no podien En un instant, craac! passar un per sobre nos- deia Praga, però aques- anar a escola. Aquests -Roques! tre. Van tirar una bomba ta no era una bibliote- van aprendre a llegir Es va trencar la capsa de i van matar el meu pare. ca normal. Ella se sentia contes de la Blancaneus, fusta! Aquests esdeveniments com a casa seva. els Tres Porquets…i -Auxiliiiii! – vaig cridar. ens van deixar atemo- Mentre mirava els con- molts conte més. Els De sobte… va caure una rits i vam decidir anar a tes va veure que un tros adults van poder llegir corda a l’aigua, m’hi vaig França amb uns pocs es- de pàgina estava trenca- novel·les sense pagar agafar i vaig començar talvis. Vam arribar a París da. Era el final d’una his- res, perquè aquell poble a pujar. Quan vaig ser a el 30 d’octubre. La meva tòria. Ho volia comen- era molt pobre. dalt. mare va trobar treball tar amb la bibliotecària, Aquell poble va ser molt -Hola! –em va dir un nen de minyona. però no hi havia ningú. reconegut per tot el més o menys de la meva Van passar tres anys. Un Així que l’Alícia se’n va món. Milers de persones edat. dia de setembre els na- anar. anirien a llegir aquells -Em dic Igor! Benvingu- zis van atacar Polònia, i Al dia següent aquella contes tan bonics. Tam- da a Praga! Com et dius? França havia declarat la biblioteca no hi era. Va bé van obrir escoles pels Quants anys tens? D’on guerra a Alemanya. pensar que s’havia equi- nens i nenes i van cons- vens? Per què estaves El 1940 els Nazis van vocat de carrer o estava truir cases i moltes co- allà baix a l’aigua? – I va traspassar la línia Magi- somiant, però al mirar a ses més. senyalar cap a baix del not i van començat a en- terra va trobar un altre penya-segat. vair França. El 5 de juny tros d’aquella pàgina. De Accèssit 5è curs: Jo pensava….renoi! van arribar els STUKAS seguida va saber que era Alba Calderón Dilmé Aquest nen no calla mai! a París. Aquest cop vam del llibre d’aquella biblio- Viatge inesperat a Praga. Vaig estar vivint uns arribar al metro. Quan teca tan especial. Mentre Hola em dic Paula, tinc quants dies amb ell, vam sortir estava tot dormia va pensar que 34 anys, visc a Caldes de concretament dos me-

AQUAE 12 Juny2012 sos. Ens ho vam passar lades! mirar si passava el ma- mione no va voler dir-li “pipa”, em va ensenyar Quan vaig sortir de l’hos- teix. En arribar al pont va res. Després de sopar, els cristalls de Bohèmia, pital em va venir una idea veure les estàtues, però l’Hermione va anar a l’església, etc…però al al cap…Vaig pintar cada com que hi havia marea veure el seu avi que es- cap d’uns dies vaig deci- puntet de color negre i baixa, les estàtues no es tava assentat a una bu- dir tornar a casa amb la finalment vaig dibuixar van tirar al riu, van anar a taca lila. Li explicà el que meva família. una marieta. peu. Ell les va seguir fins passava amb el riu Praga Deixar a l’Igor amb la Aquesta és la història a arribar a una cova. A i ell li va explicar una his- seva nova família, per que em va explicar. Si ve- dins no hi entrava l’aigua. tòria molt curiosa: Quan cert, de gossos, va ser ieu una persona amb una Va entrar-hi i va veure jo era més jove, deuria molt trist però ho vaig marieta a la mà…..és el que les estàtues escrivi- tenir uns trenta-quatre superar. No oblidaré mai meu amic. en contes sobre Praga, la anys, treballava netejant aquell nen que em va can- ciutat dels contes. les aigües dels rius i dels viar la vida. Jo vaig tornar Accèssit 4t curs: Al cap d’una estona, les llacs. Un dia van fer una amb tren, amb uns diners Andreu Guilayn Sàbat estàtues van portar les fàbrica al principi del riu, i que havíem recollit ex- Les escultures de pedra històries que havien cre- jo em vaig anar a queixar pressament per tornar. Hi havia una vegada a la at a la a l’alcalde. Però, l’alcalde No sé on pararà l’Igor, ciutat de Praga, al costat superfície i ho va deixar que era molt astut em va però, n’estic segura que del pont Carles, un nen al costat del pont Carles enganyar i em va dir que és feliç i això fa que no que es deia Eugeni. La i van tornar al seu lloc. era una fàbrica per nete- em penedeixi d’haver seva alçada era normal L’Eugeni va agafar tots jar l’aigua, i jo m’ho vaig tornat amb la meva famí- pels nens d’onze anys els llibres i els va portat creure. Quan va acabar lia. com ell. Era castany i a la biblioteca de la ciutat la història, l’Hermione va tenia els ulls blaus, vivia i gràcies a totes aquestes anar-se’n a dormir, i l’en- 1r Premi 4t curs: amb els seus pares. històries, Praga és una de demà ja li diria a l’alcalde Paula Padilla Fernández El pare de l’Eugeni tre- les ciutats més famoses el que pensava. L’ende- Marieta ballava de fuster i la seva del món. mà, després d’esmorzar, Un dia que anava amb mare no treballava. Els I aquesta història és una va anar a veure l’alcalde. avió, un amic meu em va pobres no tenien molts de totes les històries de Després de parlar i par- explicar una història que diners i amb prou feines Praga lar van fer un tracte: can- li va passar a Praga. podien menjar. viarien la fàbrica de lloc Deia així: L’Eugeni no treballava, 1r Premi 3r curs: amb una condició, que - Estava volant per Praga anava a l’escola però en Aleia Jou Vergés tot el poble seguís cui- i de cop a l’avió es va en- aquell moment eren va- El riu Praga dant del riu Praga. I con- cendre foc. Vaig caure a cances d’estiu. Fa molt i molt de temps te contat, aquest conte fora Quan es va fer de nit, entre les muntanyes del ja s’ha acabat i si no és per culpa de com es mo- l’Eugeni va anar a passe- Pirineu hi passava un riu mentida serà veritat. via l’avió. Em vaig donar jar pel pont Carles i va que es deia Praga. El riu I que no se us acudeixi un cop a la mà amb una sentit molt soroll. Des- Praga estava molt net, contaminar cap riu. de les teulades de Praga. prés va veure que les que fins i tot t’hi podies Com ja sabeu les teula- estàtues del pont Carles veure. Un dia l’alcalde del Accèssit 3r curs: des de Praga tenen mol- s’estaven movent. L’Euge- poble veí va voler fer una Júlia Mirabet tes punxes. El meu amic ni es va amagar darrere fàbrica al costat del riu. On som? va continuar dient: el portal del pont i mira- Com cada dia, l’Hermi- Hi havia una vegada una - Els metges em van veu- va tot encuriosit com les one una nena que vivia nena que es deia Gemma re al terra desmaiat, amb estàtues es tiraven al riu. al poble veí de Praga, va i era molt “pija”. En Praga una ferida a la mà. Em van Es va esperar mitja hora anar a assentar-se a la era un nen molt poruc. portar a l’hospital on em i de cop va veure com vora del riu. Quan torna- La Maria era la “calculi- van curar. sortien del riu i tornaven va a casa, la seva mare li tos” i era l’aniversari de Em van quedar algunes al seu lloc. va explicar el que farien. la Clàudia al parc d’atrac- cicatrius. Tenia la mà ple- L’endemà a la mateixa La seva mare semblava cions. na de puntets per culpa hora l’Eugeni va decidir molt contenta amb l’op- Els quatre van anar als de les punxes de les teu- tornar al pont Carles i ció de l’alcalde i l’Her- parc d’atraccions, a la

Juny2012 AQUAE 13 casa de la por. Van caure rere i va preguntar: -Anem a fer una reunió – -Sort que tot això ha si- en un forat i van anar a -A qui busqueu? va dir el cap. gut un somni –va dir la parar a la prehistòria. La -Al gran caaaaaap!- van -Ara és la nostra, quan Clàudia. Gemma, en Praga, la Ma- dit tots. digui tres marxem – va -De tant viatjar tinc les ria i la Clàudia van veu- -A l’olla? A l’olla! dir la Clàudia. ungles cremades –digué re els prehistòrics. Se’ls Els prehistòrics van dir: -Anem per aquell forat – la Gemma. volien menjar i anaven -Olla, olla, olla, olla, olla, va dir el poruc. -Segons els meus càl- buscant el gran cap i la olla. Sal, sal, sal, sal, sal, sal, -Un, dos i tres! – va cri- culs… afegí la Maria. Clàudia va dir: sal, sal, sal. Quetxup! dar la Clàudia. -Calla! – van dir tots. -Segur que ens posaran a -Què? A mi no m’agrada Els quatre amics van anar -Un somni? – va dir en l’olla a fer xup-xup. el quetxup! – va dir un a parar a Caldes de Ma- Praga El gran cap venia per dar- prehistòric. lavella. La Clàudia va dir:

Concurs de pintura ràpida: cita amb la creativitat l darrer dissabte del proper sino va rebre 1.800 visitants. Sens pecialitat. mes de juliol (dia 28), Caldes dubte, son uns excel·lents testi- Com ja és tradició, comptarem, Ees transformarà en un gran monis del bon grau de difusió del també, amb molts i molt atractius estudi pictòric: el Concurs de certamen així com de la seva ca- regals que es sortejaran al final Pintura Ràpida que assoleix l’11a pacitat de convocatòria i el nivell de la exposició entre tots els vi- edició desplegarà el seu peculiar de qualitat que ha anat assolint. sitants que hagin emès el seu vot ritual per tots els racons de la Menció especial mereix el com- per decidir els premis del públic. nostra vila. L’anterior va congre- promís de les firmes patrocina- Tota la informació la podeu con- gar un centenar d’artistes de 61 dores, gràcies a les quals els pre- sultar al web del concurs: www. procedències diferents i la selec- mis milloren l’atractiu d’aquesta caldesdemalavella.cat/concursde- ció de les obres exposades al Ca- cita, un clàssic dins de la seva es- pinturarapida

AQUAE 14 Juny2012 El pou de glaç de Les Mateues la banda esquerra de la zats fins a finals del XIX, quan ficaven i treien el blocs de glaç. riera de Santa Maria, pel van aparèixer les primeres neve- A camí que ens endinsa a res i la progressiva implantació de El funcionament la Pineda dels Enamorats, a mitja les fàbriques de gel. El seu funcionament era pesat, feixa del turó de sota Ca l’Oller, El glaç era molt preuat antigament però senzill. Hem de suposar que oblidat i desconegut durant molts perquè servia per a conservar a partir de l’embassament de l’ai- anys, quasi tapat per les rome- aliments i mantenir les begudes gua de la riera, a l’hivern i un cop gueres i branques, trobem el pou fresques. També s’aplicava en me- formada una capa de gel gruixu- de glaç de Les Mateues. Si ens hi dicina, per rebaixar la temperatu- da, es trencava en blocs i es por- apropem, hem d’anar amb comp- ra en els processos febrils, per taven al pou de glaç. Les peces de te de no caure-hi a dins ja que parar hemorràgies i com a anti- gel es dipositaven separades per l’obertura està força embardissa- inflamatori en els traumatismes. una capa de palla, per evitar que da i és de mal veure. Del pou de glaç de les Mateues s’enganxessin. Amb el pou ple, es A l’estiu, de petits, i amb la sensa- no n’he trobat, de moment, cap tancava la porta. Com que estava ció de fer una malifeta, anàvem a referència oral, ni escrita en el soterrat, tenia un bon aïllament. capbussar-nos a les gorgues de la poble. Es pot suposar que va pro- El seu interior era molt fresc. Fins riera, a sota de Can Caupena. A la veir de glaç, fins a finals del segle i tot a l’estiu, el glaç s’hi conserva- tornada ens enfilàvem fins al pou XIX, i que va deixar de funcio- va i es fonia molt poc. de glaç per veure si hi havia caigut nar amb el desenvolupament de alguna guilla o un porc seglar que l’electricitat. El negoci del gel normalment acabaven força mal- Fins els anys 50 del segle passat, Aquesta activitat necessitava mà parats a causa de la nostra pedre- hi havia la fàbrica d’en Quim Bar- d’obra a l’hivern, de manera que gada, abans que anéssim a avisar ris “El Sanador” a la plaça Sant per als pagesos era una oportuni- els caçadors. Esteve, on venien el glaç a barres.. tat de feina en una època de l’any Els dubtes sobre la ubicació (o bé Aquest pou es va fer en un lloc en què a la terra n’hi havia poca. en el bosc de Ca l’Oller o en el ombrejat, al costat de la riera, de A l’estiu es distribuïa i es venia el de Can Rufí), m’hi van fer tornar forma cilíndrica, amb parets de gel. El traginaven amb carros, ficat amb el GPS, per situar-lo, amb la pedra. Té un diàmetre de 6 o 7 en sàrries, però calia protegir el màxima precisió. Les dades obtin- metres, uns 8 o 9 metres de pro- glaç de la calor, per això el porta- gudes són: funditat i conserva una part de la ven envoltat de palla, ho feien a cúpula semiesfèrica, on se suposa la nit, ja que el gel es cobrava pel Coordenades geogràfi- que hi havia la porta i per on es pes que arribava a destí. ques: N 41º49,967’ , E 02º48,740’ Coordenades UTM: 31 T 0484418 , 4631227 Altura sobre el nivell del mar: 109 metres.

Traspassant les dades sobre el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, queda pràcticament sobre la ratlla de separació de les dues finques.

Història i ús Fent història, la utilització dels pous de glaç és coneguda des de temps dels romans. El seu desen- volupament va tenir lloc entre els segles XVII i XVIII i foren utilit-

Juny2012 AQUAE 15 Dins el terme de Maçanet de la Per una recuperació del tradicions i amb les botineteges Selva, hi ha el pou de Buscastell, pou de Caldes del Club Excursionista, contribu- un bon exemple de recuperació. A Caldes no tenim un Taller int a mantenir nets i practicables TAMBÉ HA PASSAT Les obres de restauració van ser d’Història però hi ha gent a qui els camins. Amb l’autorització del realitzades pel Taller d’Histò- ens agrada la història. També te- propietari de la finca i el suport i ria que va aportar-hi el treball i nim un bon teixit associatiu i amb la col·laboració de l’Ajuntament l’Ajuntament els mitjans. Actual- ganes de fer coses per la nostra penso que no serien molt com- ment és un destacat lloc visitable Vila. Estic pensant en la Colla Ge- plicats ni gaire costosos els tre- de la vila. gantera, recuperant llegendes i balls de consolidació, que el pou deixés de ser un abocador incon- trolat i es recuperés el pou i el seu entorn. Per la seva situació, a prop del casc urbà i de molt fà- cil accés, es podria convertir en punt d’interès arqueòlogic. Enca- ra que no tan important com el Camp dels Ninots o les Termes Romanes, penso que forma part del patrimoni cultural de la nos- tra Vila i que tenim l’obligació de preservar-lo i conservar-lo per a les futures generacions. Antoni Vilà Ribot

Els nostres serveis són els següents: -Reparació de sinistres de qualsevol companyia asse- guradora -Pressupostos sense cap compromís -Reparació d´òptiques, opaques, mates amb pèrdua de lluminositat -Reparació i restauració de cotxes clàssics Contacta amb nosaltres: -Rotulació per a tot tipus de vehicles Telèfon: 972 805 309 -Substitució de llunes o parabrises de qualsevol vehicle Fax: 972 831 879 -Acompanyem el client a casa un cop ha deixat el cot- e-mail: [email protected] xe al taller -Acabada la reparació se li porta el vehicle a casa C/ Tossa, 45 17240 - ()

AQUAE 16 Juny2012 TAMBÉ HA PASSAT 13 de maig, Aplec de la sardana

Juny2012 AQUAE 17 28 d’abril i 5 de maig, Festa de Malavella

Sortida cap al castell de la Malavella Un balcó engalanat

El ball de l’Hereu Riera La bruixa Malavella

Atemorint els caldencs El poble alliberat, balla

Escoltant els Guies ufi ssials Els Guies ufi ssials

AQUAE 18 Juny2012 Una bruixa malvada en l’acte ajornat al 5 de maig Els dimonis duen el calderí dels bons desitjos

Les bruixes i els dimonis es van apoderar del calderí dels bons desitjos

Guanyadors del concurs d’aparadors: 1r premi, Carns Anna Garcia (foto superior); 2n premi, Farmàcia Casanovas; 3r premi, Pom de fl ors. Reconeixement a la feina de la Societat Gastronòmi- ca de Caldes.

Juny2012 AQUAE 19 23 d’abril, Sant Jordi

l dia de sant Jordi va trans- córrer enguany amb norma- “Paraules senzilles” Elitat. La novetat però va ser Mònica Huix-Mas que l’escriptora nascuda a Caldes Ed. Palahí arts gràfiques Mònica Vilà i García va signar els exemplars del seu llibre “Paraules Espines rabioses, senzilles”. símbols possessius. Us en facilitem les dades bibli- Mans plenes de sang, ogràfiques (es pot trobar a les dits girant planes. llibreries de Caldes) i un poema És el gran moment; que va escriure el dia de Sant jo olorant aromes Jordi per a l’ocasió. Per a més in- i tu entenent lletres. formació i per llegir els seus es- Pètals de la meva rosa crits, podeu fer-ho a bloc següent: es fondran en pàgines http://monicahuix-mas.blogspot. del teu escollit llibre. com.es És la nostra diada!

AQUAE 20 Juny2012 18 de març. Fira de la Terra – 4t Sant Antoni i 4t Mercat del vi i el formatge

l 18 de març passat, Caldes va acollir la Fira de la Terra, Eamb tot un seguit d’activitats que es van desenvolupar al llarg del matí. La fi ra mercat habitual va ampliar-se amb el 4t Mercat del vi i el formatge i es van fer diverses activitats relacionades amb els animals: una exhibició d’Agility, una rua de cavalls i car- rosses, una benedicció d’animals, jocs de cavalls, el 2n concurs caní de Caldes, el Canicaldes.

Autoria: Francisco Jiménez

Juny2012 AQUAE 21 L’ENTREVISTA Per Albert Torrent Amadeu P. Fontan Aprofi tant que del 28 de juliol es celebrarà l’11è Concurs de Pintura Ràpida de Caldes de Malave- lla, parlem amb l’Amadeu Fontán, un dels seus principals impulsors. L’Amadeu és dibuixant i pintor i ens parla d’on li ve l’afi ció, la seva trajectòria, què el va impulsar a organitzar el concurs i les coses que té al cap per fer.

D’on et ve l’afi ció pel di- suport com fer dibuxos, esbos- buix i l’art? sos, passar a tinta... però va ser Inici de “¿Qué hay de malo en ser Ja ve de ben petit. Pels Reis dema- amb el guionista Marcial Lafuente yeyé?”, de la col·lecció Torbellino. nava caixes de colors i quaderns. Estefanía quan vaig fer el procés Ediciones Toray i en veure mos- Podia suspendre en matemàti- íntegre d’il·lustració, concreta- tres de Visonte em van proposar ques però en dibuix treia matrí- de participar a la col·lecció Tor- cules. bellino, de temàtica romàntica. També vaig fer el guió, dibuixos i Primer vas sentir-te atret rotolació de “LING LING, Revis- pel dibuix i vas entrar a ta misional”. Bruguera... Sí, fruit de la meva afi ció, em vaig I fora del còmic? presentar a l’editorial Bruguera Vaig fer una col·lecció de trens als 17 – 18 anys per buscar feina en tinta i aquarel·la per a la Vila i vaig compartir espai amb dibui- Olímpica. També em van seleccio- xants com l’Ibáñez (creador, per nar unes icones de verges russes exemple, de Mortadel·lo i File- Part de la portada de “Ling Ling” també en aquarel·la i les van pen- mó), Peñarroya, Vázquez (Anacle- ment per la col·lecció “Visonte”, jar a l’aeroport de Polònia. to, agente secreto), César Masca- que tractava sobre aventures de ró i Collado (col·lecció Jabato). l’Oest. Vaig col·laborar també En aquell moment feia tasques de amb el guionista Jaime? Blasco en la col·lecció RIN – TIN – TIN.

Carai, no paraves, oi? No, i encara a través del company i dibuixant Joan Boix vaig entrar a Fragment d’un còmic de “Monucho” Aquarel·la sobre trens

AQUAE 22 Juny2012 Per què vas fer el pas del Has tingut llibertat a l’ho- va avenir i amb el temps, un grup còmic a la pintura? ra de fer la teva obra o has de pintors professionals (Josep Simplement perquè hi havia més hagut de seguir les exigèn- MariaSolà, Lídia Antonio) i entu- demanda de feina. Ara, jo crec que cies del client? siastes de les belles arts (Xavier del dibuix no se’n pot prescindir No, ningú no m’ha manat. La te- Ollé, Doro Vogel, Pep Rimbau, ja que és de gran ajuda. Si no saps màtica ha estat lliure i he fet una Miquel Paradeda...), amb l’interès dibuixar, és com si et faltés una mica de tot: marines, paisatges, en tot moment del tècnic de Cul- assignatura, és un 50% de l’obra. natures mortes... i m’ho han anat tura, Pep Casas hem tirat enda- acceptant. vant el projecte fi ns aquesta any, Com et vas introduir a la en què arribem a l’onzena edició. pintura? El Concurs de Pintura Ràpida ha Diverses empreses com Llovet anat agafant volada fi ns a atraure arts gràfi ques o Edifi arte em fi ns i tot pintors estrangers i ha compraven les pintures que lla- esdevingut l’acte que obre la Fes- vors venien a galeries d’art. A ta Major i que s’obre mentre el través de Decorlamina l’any 1967 poble està de celebració. vaig fer làmines, juntament amb Foto actual, pintant en el seu taller altres pintors com Caballero, que anaven adreçades al gran públic, Això és una gran sort... cosa de la qual em sento orgu- Sí, estic content d’haver-me pogut llós ja que fi ns llavors l’art era dedicar al que m’ha agradat. Ara, un concepte elitista. També vaig el més important per mi és saber vendre obres a La Artiguense de que les obres que he fet entren a Sant Adrià de Besòs. A més, vaig casa de la gent. L’únic ”però” és tenir durant una trentena d’anys que no vaig tenir gaire temps per 2 galeries d’art a Santa Coloma gaudir de la família i de les meves de Gramanet i a Badalona. Altres fi lles. Potser per això quan estic Presentació del 9è Concurs de Pintu- feines curioses van ser decorar la amb els néts m’ho passo tant bé i ra ràpida, el 2010 façana de la discoteca Apocalipsis em diuen que semblo més criatu- Quines idees més tens i (14 x 24 metres) i vaig estar una ra jo que ells! teniu per tirar endavant? temporada a Alemanya decorant Ens agradaria fer un taller de be- pizzeries i mesones. També vaig Ara que t’has jubilat, has lles arts per a gent jove i gran per- vendre obres a la farmacèutica deixat de pintar? què les persones atretes per la Bayer, per a la seva col·lecció pri- No, no puc estar més de tres dies pintura, el dibuix, les manualitats, vada. sense tocar el pinzell! La llàstima la fotografi a, l’escultura... puguin és que després de 40 anys com potenciar les seves inquietuds autònom tingui una pensió tan artístiques. Pel que fa als joves, reduïda però per sort ja no estic seria una manera d’involucrar-los hipotecat... És una injustícia. i donar-los una oferta d’entrete- niment i de realització personal. Ets un dels màxims impul- Tenim com a idea organitzar un sors del Concurs de Pintu- concurs infantil de pintura. Pel ra Ràpida de Caldes. Com que fa als adults, animem tothom Pintura feta per a Dercorlamina sorgeix la idea? a participar-hi i a presentar les se- Em fa la impressió que no Sóc nascut a Badalona i allà el ves propostes. paraves... Grup de Belles Arts del Museu No, la pintura em va absorbir Municipal organitza concursos de molt. Mostra d’això és que alguna pintura a la primavera i a la tardor, vegada he anat de vacances amb així com un concurs de pintura el material per pintar i en algun ràpida. Tenia intenció juntament any em dedicava a fer caricatures amb el meu gran amic Esteban de clients d’hotels a 1.000 pesse- Villa de portar la idea a Caldes. El tes cadascuna. llavors alcalde, Miquel Casas, s’hi Representació de la Malavella

Juny2012 AQUAE 23 ECONOMIA Per Oscar Planes Entrevista a Ricard Tauler Tothom a Caldes de Malavella coneix en Ricard, exponent de la classe comerciant des de diverses generacions, un dels exemples més exitosos i un emprenedor compromès amb el desenvolupament del poble. Actualment està invertint en un projecte de 4 milions d’euros que dinamitzarà el comerç a Caldes però que no ha estat exempt de crítiques. Quins son els orígens fa- Anglès, Sant Feliu de Guíxols i, la esquiar. He estat 3 anys viatjant, miliars com a comerci- última, a . Com a òptica, m’agrada anar per tot el món. ants? és la primera cadena gironina. En He anat per tota Europa, Canadà, Som una família de comerciants total, gestionem 5 empreses. més de 20 estats d’Estats Units i i empresaris de Caldes, repre- Indonèsia. Vaig a moltes fi res rela- sento la cinquena generació i els Com ha estat el seu inici cionades amb la nostra activitat. meus fi lls, la sisena. La família ini- com a empresari A fora agafes idees de com s’ha cialment comerciava amb cereals Els anys 70 vaig començar a ges- de funcionar. però actualment la pagesia s’ha tionar el negoci de la família, una reduït. Són les mateixes cases petita botiga de poble. En els anys Com veu el poble? però hi treballa menys gent. 70 es va convertir en el primer Cal promoure l’activitat comerci- supermercat de Caldes, amb 180 al a Caldes. Potser sóc l’únic boti- Quin negocis porten? m2. Ara té 600 m2 a dins de la guer que pot viure bé del comerç A més del supermercat DeTot, població. És el supermercat De- a Caldes. De petit hi havia més de en el centre del poble, el meu fi ll Tot. 20 botigues al carrer Major. Actu- és director del geriàtric Tesar Re- alment la majoria han desapare- sidencial i la meva fi lla, juntament Quines són les seves afi ci- gut, igual que als voltants com en amb la dona, porten 8 òptiques ons? el carrer Llibertat. Hauria calgut ubicades a Caldes de Malavella, Desconnecto quan surto del ne- posar aparcaments i han faltat Cassà de la Selva, Llagostera, Vi- goci, vaig molt en bicicleta. Havia ajuts polítics per al comerç i això dreres, , fet escafandrisme i encara vaig a fa que vagin tancant i que la gent de Caldes se’n vagi a comprar a fora.

Parli del projecte de Centre Comercial El Centre Comercial donarà vida al poble. Hi haurà moltes boti- gues d’arrendament que suposa- rà la creació directa de 50 llocs de treball. El supermercat atraurà la gent i permetrà establir nego- cis que en altres zones de Caldes no funcionen. Tindrà 15 botigues, bar, restaurant i un local que es podrà adaptar com a gimnàs amb pista de pàdel. Segurament no explotarem el supermercat. Serà d’una empresa coneguda però encara no en podem dir el nom.

Ha tingut suport per part de l’Ajuntament?

AQUAE 24 Juny2012 S’ha tardat molt ha obtenir per- Caldes hi ha 600 aturats censats moltes mancances. La promoció misos. La trama urbana s’ha apro- que representen un 8 o 9% de la de Caldes no és senzilla i el co- vat amb l’actual equip de govern. població total però el percentat- merç està molt dividit. Hi ha gent Caldes, amb més de 5.000 habi- ge dins la població activa encara que pensa que si no s’obren noves tants, tenia obligació d’adaptar-se és molt més gran. El problema és botigues, no tindran competència a la llei d’equipaments parcials que la gent no té feina, sense feina i la realitat és just el contrari. aprovades pel Tripartit el 2009. no hi ha mitjans per muntar una Tot això ha frenat inversions, família o tenir un habitatge. Cal Fa quatre anys es va fer tancar no sols les nostres. En un futur tenir seguretat de cobrar a final els diumenges. S’havia de fer un caldrà planificació per part de de mes. expedient perquè Caldes es con- l’Ajuntament. siderés municipi turístic i es van Han participat empreses presentar 3.500 signatures per Com encaixa el projecte de Caldes en el projecte? demanar-ho però l’anterior equip amb el poble? En el centre comercial l’arqui- de govern no ho va fer i vam es- Hem tret un mort de dins el po- tecte, l’aparellador i quatre em- tar més de dos anys tancats els ble, una nau industrial que podia preses són de Caldes. Altres han diumenges. Caldes es va conver- haver estat buida anys i anys i vingut de fora perquè no hi havia tir amb municipi turístic de fet, no això ha fet canviar l’entorn. Sense alternativa. Sempre que podem de dret, tot i tenir turisme abans activitat econòmica no funciona prioritzem empreses de Caldes. que Platja d’Aro. L’any 1900 ja era res. Fins i tot com a poble dor- Amb la nostre inversió donem un poble turístic. La benzinera va mitori s’han de tenir serveis com feina al poble. ser de les primeres d’Espanya i guarderies, dispensari, col·legis... l’Ajuntament li va donar una con- qui ho paga? L’activitat econòmi- Com veu la promoció de cessió de 100 anys, fet inèdit en ca. Amb les contribucions no n’hi Caldes? aquells temps. ha prou per pagar tot això. S’han Ja tenim clients del camp de golf. Cal invertir en el nostre país, ge- fet pisos i cases però si la gent Caldes ha de millorar molt, té nerar feina i adaptar-se constant- no treballa no els pot comprar, a molt nom però quan arribes té ment al mercat.

Juny2012 AQUAE 25 CARRERS DE CALDES Per Carmen Duran HISTÒRIA DE CALDES Can Solà Gros II l contrari de Can Solà imatge molt interessant. Des de Gros I, en aquest costat la plaça d’Armes, caminant pels Ad’urbanització varen de- estrets carrerons, es pot gaudir cidir per donar noms als carrers de la bonica arquitectura de les escollir pobles del nostre entorn cases de pedra. A la torre del Co- natural. Per la seva bellesa salvat- dolar (on es pot pujar), a la plaça ge, la és un reclam del pintor Roig i Soler, hi ha el turístic importat a Catalunya. Autor: Corradox Palau gòtic del Batlle, actualment Desgraciadament, la massifi cació Carrer de : seu del Museu de Tossa, del 1935 urbanística ha destruït molts pa- És un exemple de la massiva es- on, entre altres moltes obres i ratges que abans eren quasi ver- peculació immobiliària que avui pintures hi ha les de Marc Ara- ges. Avui farem un petit recorre- dia atrau el turisme de masses al gall, Salvador Dalí o Josep Clarà. gut pels pobles de la part sud, allà qual ofereix moltes possibilitats Les muralles dels segles XII – XIV, on té inici la Costa Brava. de lleure encara que el que va han estat declarades monument ser un bonic poble de pescadors històric i artístic. I, fi nalment, al va desaparèixer. Tot i això, el pas- capdamunt de la Vila Vella hi ha seig de mar, els dos penya-segats, les restes del Castell de Tossa on el mirador de Mallorca a la zona encara hi ha canons que apunten nord, el bonic castell de Lloret o al mar, l’Església de Sant Martí i d’en Plaja. A l’altre extrem hi ha el el far. Realment Tossa mereix una mirador de la dona Marinera amb molt llarga visita. una bonica escultura de l’Ernest Carrer de : És el pri- Maragall. D’allí surt una carretera mer poble d’aquesta costa. La direcció a on troba- cala Sant Francesc és la més bella rem la molt bonica Cala Canye- sens dubte. Avui en dia, una de les lles, on hi ha les restes del Castell coses que atrau més visitants són de Sant Joan. els jardins botànics, un dels quals el Marimurtra, fundat el 1921 Autor: Maria Rosa Ferré per l’alemany Karl Faust (1874 – Carrer de Platja d’Aro: 1952). Té tres tipus de jardins: el Platja d’Aro és el centre de lleure tropical, el mediterrani i el tem- més important de la Costa Bra- perat. Té unes 4.000 espècies i al va amb extensíssimes platges que fi nal del recorregut té el templet arriben fi ns a s’Agaró. Ple de boti- de Linné, un bon lloc per repo- gues, bars, cafeteries i restaurants. sar una mica. D’allí surt el camí Autor: Josep Renalias Fa bastants anys era un poble pe- cap al castell de Sant Joan (segle Carrer de Tossa de Mar: És tit amb cases de pescadors que XVI) del qual es conserva part de segurament una de les més belles amb els anys s’han substituït per la muralla i una bonica torre i una viles de la Costa Brava, amb plat- blocs de grans hotels i aparta- impressionant vista de Blanes. ges com la platja Gran, visitada ments i molta activitat nocturna. Al nord es veu l’ermita de Santa per artistes des de la postguerra Bàrbara. Al jardí Pinya de Rosa hi i incomptables cales petites com ha la col·lecció d’opunties cac- la del Canyet. El més interessant tàcees més important del món, és la Vila Vella, un nucli emmura- amb unes 7.000 espècies de cac- llat medieval construït per evitar tus. És realment un gran paisatge la incursió de pirates. Aquesta Vila i ben curiós. domina tota la platja Gran. És una Autor: Patronat de Turisme Costa Brava - Girona

AQUAE 26 Juny2012 HISTÒRIA DE CALDES Per Flavia B. Freire Balneari Prats, estiu de 1935 a tarda del 6 de juliol de 1935, una senyora de mit- Ljana edat, vestida a la moda, amb un barret lleuger i un collar de perles de dues voltes, és a una taula del saló del Balneari Prats, envoltada d’un ambient cosmo- polita i distingit. Ha pres paper de l’establiment, ploma i un tin- ter, i escriu lànguidament al seu marit. A fora fa la calor pròpia de la temporada estival, però a dins l’estança és fresca i ombrejada, decorada amb mobles cars, plan- tes d’interior, un billar, una llibre- ria i una taula amb els periòdics del dia. Un cambrer de jaqueta blanca impol·luta, pantaló negre i davan- tal fi ns als peus, acaba de diposi- dicat a la seva memòria. La sen- eminent, el doctor Antoni Pal So- tar un platet amb galetes de San- yora Mercè pertany a una de les ler, fundador i propietari d’un bal- ta Coloma i un vas d’aigua picant principals famílies pirinenques. És neari notable al Pirineu, els Banys damunt la taula. El rellotge de pa- la fi lla primogènita de Bonaventu- de Sant Vicenç, de Castellnou de ret toca els quarts i la porta del ra Maestre Moles, síndic general Carcolze, on bona part de la bur- jardí s’obre per deixar passar un de les Valls d’Andorra, càrrec que gesia barcelonina passa l’estiu. senyor amb barnús. equival a president del petit país Però, amb un luxós balneari a pocs Aquesta esposa de vacances, que pirinenc. El senyor Maestre va os- quilòmetres de casa i propietat dóna records per a la família, ex- tentar la presidència tres vegades, de la família, ja veieu que l’elegant plica les bondats de l’estada a Cal- entre 1893 i 1915, i ha passat a la senyora va preferir viatjar a Cal- des, la salut que ha agafat des que història per la seva obra moder- des de Malavella i fruir de la deli- pren les aigües,…, no és una dona nitzadora i per haver obert les ciosa i salutífera tranquil·litat del anònima qualsevol que acaba de comunicacions andorranes amb nostre Balneari Prats, fundat en complimentar el sobre que teniu l’exterior d’una forma radical: torn de 1840 i que a la primeria a la fotografi a, tancar-lo i clavar- carretera d’Andorra la Vella a La del 1900 s’havia convertit en el hi un segell de 30 cèntims de la Seu d’Urgell, carretera de Soldeu magnífi c establiment que podeu República Espanyola amb l’efígie a la vila francesa de l’Hospitalet, apreciar al disseny del sobre pos- del jurista i diputat Gumersindo desplegament del telègraf, reor- tal on va escriure aquesta dama. de Azcárate Menéndez-Morán. ganització del correu… També Un Balneari Prats que ha estat Es diu Mercè Maestre Dallerés, és néta d’un gran naturalista, far- important en el lleure de tants té 45 anys, i adreça la missiva al macèutic i pioner de la meteoro- milers de viatgers, estiuejants, seu marit, el doctor Esteve Ne- logia científi ca, Antoni Dallerés turistes, persones rellevants o quí Marquilló, de 49 anys, met- Armengol, apotecari titular de les anònimes, i on jo ara mateix aca- ge eminent, modernitzador de Valls d’Andorra durant 40 anys. bo d’esmorzar plàcidament al seu l’assistència sanitària a Andorra, La seva cunyada, Maria Pal Solé, magnífi c jardí, tot rellegint la car- on avui té un carrer cèntric de- és fi lla d’un altre metge higienista ta de 1935.

Juny2012 AQUAE 27 SELECCIÓ DE NOVETATS: NARRATIVA BIBLIOTECA Sebastià ALZAMORA. Crim de sang. Proa, 2012 Anjali BANERJEE. La librería de las nuevas oportunidades. Lumen, 2012 Llibre Alan BRADLEY. La mort no és cap joc de nens. Columna, 2012 Carles Porta. Fago: si et diuen Neus CATALÀ.Un cel de plom. Ara Llibres, 2012 que el teu germà és un assassí. La Jordi COCA. En caure la tarda. Edicions 62, 2012 Campana, 2012 Josep M. ESPINÀS. Entre els lectors i jo. La Campana, 2011 El perio- Almudena GRANDES. El lector de Julio Verne.Tusquets, 2012 dista Car- Stephen KING. Duma Key. Plaza & Janés, 2012 les Porta Sarah LARK. La cançó dels maoris. Ediciones B, 2012 (Vila-sana, Asa LARSSON. Fins que passi la teva fúria. Columna, 2012 Pla d’Ur- Donna LEON. La palabra se hizo carne. Seix Barral, 2012 gell, 1963) Lluís LLACH. Memòria d’uns ulls pintats. Empúries, 2012 torna a les Andreu MARTÍN. Cabaret Pompeya. Edicions 62, 2011 nostres Eduardo MENDOZA. El enredo de la bolsa y la vida. Seix Barral, 2012 llibreries Albert MESTRES. Els colors dels dies. Angle Editorial, 2012 i bibliote- Empar MOLINER. La col·laboradora. Columna, 2012 ques amb Imma MONSÓ. La dona veloç. Planeta, 2012 un treball d’investigació sobre els Juan Jacinto MUÑOZ. El asesino hipocondríaco. Plaza & Janés, 2012 fets que van tenir lloc l’any 2007 Rafel NADAL. Quan érem feliços. Destino, 2012 al petit poble de Fago, a Osca. Va Amélie NOTHOMB. Una forma de vida. Empúries, 2012 ser un cas molt mediàtic, l’assas- Javier PÉREZ ANDÚJAR. Paseos con mi madre. Tusquets, 2011 sinat de l’alcalde del PP i el vere- Carles PORTA. Fago. La Campana, 2012 dicte de culpabilitat de Santiago Ponç PUIGDEVALL. L’atzar favorable. Tusquets, 2012 Mainar, ex-alcalde del PSOE, tots Anna ROIG.Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’in- dos veïns del poble. Potser alguns vento i les coses que he somiat. Columna, 2012 de vosaltres l’heu comprat o re- Jed RUBENFELD. Pulsió de mort. Edicions 62, 2012 galat aquest Sant Jordi perquè ha Robert SALADRIGAS. L’estiu de la pluja. Edicions 62, 2012 estat un best-seller, com també Franck THILLIEZ. La síndrome E. Columna, 2012 ho va ser el seu llibre anterior Coia VALLS. El mercader. Ediciones B, 2012 Tor. Tretze cases i tres morts (La Pau VIDAL. Fronts oberts. Empúries, 2012 Campana, 2006) del que se n’han Enrique VILA-MATAS. Aire de Dylan. Seix Barral, 2012 venut més de 50.000 exemplars i Trobareu més informació sobre les novetats bibliogràfi ques i audi- ha estat traduït al castellà i l’ale- ovisuals a la web de la biblioteca many. Si us va agradar el primer http://www.bibgirona.cat/biblioteca/caldes-de-malavella també us agradarà aquest. Tenen molts punts en comú: l’escenari, ho trobo a faltar, a Tor les aven- malgrat tenir-ho tot en contra, i un poble de muntanya molt petit, tures dels periodistes, la rapidesa la solitud d’aquestes dues germa- un paisatge de postal que ama- en què havien de treballar, la seva nes”. Parla de les dues germanes ga un infern social, un assassinat, manera de relacionar-se amb la de Mainar que li fan costat des uns personatges amb personali- gent per extreure’n informació del primer moment, sobretot la tats extremes, un procés judicial o el tractament de la notícia, era Marisa, la seva germana gran. El ple d’irregularitats i un relat que una aventura paral·lela que dona- subtítol ja dóna pistes: Si et diuen t’atrapa des de la primera pàgina. va un contrapunt molt interes- que el teu germà és un assassí. Però hi ha també diferències im- sant a la història criminal. Però Marisa, una decoradora que vivia portants. Si a Tor el treball perio- la diferència més important és a Saragossa tan tranquil·la, recol- dístic era també protagonista de l’enfocament. El mateix Porta ho zarà activament el seu germà, en- la narració, ara queda en un segon explica: “Si a Tor vaig retratar l’odi cara que de vegades, fi ns i tot ell, terme perquè, tot i la implicació que apareixia a cada cantonada, no la tracti bé, ni l’escolti ni l’en- de Carles Porta, només se’n fa aquí a Fago m’ha atrapat el con- tengui. Ens dóna la clau el prover- esment al pròleg. Personalment trari: la tendresa que persisteix bi xinès que obre el llibre i que

AQUAE 28 Juny2012 es repetirà en el text “Estima’m Cinema çut que Dean Keaton (Gabriel quan menys ho mereixo perquè SINGER, Bryan. Sospechosos Byrne) és el misteriós personat- és quan més ho necessito”. Ma- habituales.1995. ge. Per confi rmar les seves sospi- risa serà una de les dues úniques Qui és tes interrogarà un dels dos únics persones (ella i Carles Porta) que Keyser supervivents de l’incendi, “Ver- es llegiran íntegrament les 4.000 Soze? El bal” Kint (Kevin Spacey), mentre pàgines del sumari del cas, tot i detec- l’altre, un hongarès que assegura que en la seva “resolució” hi ha tiu Kujan haver vist el rostre del terrorífi c intervingut una quantitat inaudita (Charles Keyser, lluita per salvar la seva de professionals: policies, jutges, Palmintie- vida a l’hospital. advocats, periodistes... Tots ells ri) el sent Sospechosos habituales va gua- en surten molt mal parats. I amb anomenar nyar, entre molts altres premis, raó. Els dubtes sobre la culpabi- a tot arreu: dos Oscar l’any 1996: un al millor litat de Mainar són més que ra- un home actor de repartiment (Kevin Spa- onables. Però el més interessant capaç de mil i una atrocitats, fi cat cey) i un altre al millor guió origi- és el retrat de Marisa Mainar, una en mil i un negocis. Molts delin- nal (Christopher McQuarrie). dona lluitadora que s’enfronta a qüents hi treballen o hi han tre- Aquesta és, sens dubte, una totes les adversitats possibles per ballat però ningú l’ha vist. El de- d’aquelles pel·lícules que t’engan- a defensar la innocència del seu tectiu creu que és el responsable xen fi ns al fi nal i que, de tant en germà i el seu dret a un judici just. de l’incendi d’un vaixell, amb 27 tant, dóna gust tornar a mirar. Mercè Barnadas víctimes mortals. I està conven- Marta Feliu

Juny2012 AQUAE 29 COMUNICACIÓ

PROGRAMACIÓ 2012

ALTELL SARDANISTA DCALDES Josep Delemus, Josep Canaleta Josep Delemus, Anna M Vilar Paco Salcedo. Mateu Ciurana Diumenge 12:00 a 13:00 h. Dimarts, 20:30 h. ® Dijous, a les 13 hores ® Diumenge, 11:00h. Dilluns a dissabtes, a les 12:00h “la sardana del migdia” ONES SOLIDARIES Immaculada Vicens CÀLIDA CALDES Dimecres a les 20:00 h. Francesca Ros. ® Dissabte, 12:30 h. Dimecres, de 13:00 a 14:00 h. ® Diumenge, a les 13h AGENDA DE CALDES Almudena Sánchez , Xavier Bellver CALDESFM ESPORTS, 9, 12:05 i 19h. Xavier Bellver Dimarts, 19h. Divendres, 19h. A CAU D’ORELLA (Havaneres) Joan Brugués Dissabte, 9h. INDRETS DE CALDES Pili Suarez i Pere Balliu EL CLUB DEL COUNTRY Dimecres a les 20:00 h. Rafel Corbí. Divendres, a les 20:00 h ® Dissabte, 12:05 h . ESGLÈSIA VIVA SESSIONS Àngel Rodriguez. Dium. 08:30 h Anthony Meenaghan i Paul Whittaker EL PLE MUNICIPAL, Dimarts, 22 h L’ALCALDE A LA RÀDIO ® Dissabte, 13:00h Primer dissabte de mes a les 10:30 h

FEBRE DE FUTBOL BLOCS MUSICALS Carles Llop Caldes FM, a prop teu Dimarts a les 19h. 07:00 a 21:00 h ® Dissabte, 12:0 h El tocadiscos de Caldes FM 21:00 a 22:00 h. HORA JOVE Les nits de l’altell Alumnes del CES i de les escoles 22 a 01:00 h. Dimecres, 19:00h. De matinada ® Dissabtes, 12:05h. 01:00 a 07:00 h.

Els programes els podeu sentir online a: www.caldesdemalavella.cat/caldesfm Per estar al corrent de l’emissora: www.facebook.com/caldesfm Per a contactar amb la ràdio: [email protected] Telèfon: 972471309 (contestador automàtic) Estudi a l’altell de la Casa Rosa.

AQUAE 30 Juny2012 CALDES FM Et sona?

107.9 FM RÀDIO A LA CARTA!

ESCOLTA CALDES FM ARA TAMBÉ PER INTERNET WWW.CALDESDEMALAVELLA.CAT/CALDESFM

TRIA L’HORA I EL DIA QUE VOLS ESCOLTAR LA NOSTRA PROGRAMACIÓ

Ja es pot fer publicitat a la ràdio. La manera més fàcil d’arribar als teus clients potencials! Informa-te’n a: [email protected]”.

La ràdio que tens a prop Memoritza-la al cotxe

Informeu-vos de la programació a: www.caldesdemalavella.cat

Juny2012 AQUAE 31 CAL FERRER DE LA PLAÇA

al Ferrer de la Plaça com Procedència dels visitants a seu de l’àrea de desen-

volupament local va obrir C les portes el dilluns 27 de febrer passat, la inauguració de la qual es va emmarcar dins dels actes d’“El

gust de la Paraula”, una activitat amb la que es va celebrar també el 20è aniversari de la Biblioteca Municipal, vinculant la literatura i

el turisme gastronòmic. L’àrea de desenvolupament local agrupa la gestió de la cultura, de

la promoció econòmica i del tu- risme municipal, i de les depen- D’altra banda, l’Ofi cina de Turis- poble, on es concentren tots els dències de l’Ofi cina de Turisme; me (la nº 0-161 de la Xarxa de recursos patrimonials i surgènci-

per a tal fi compta amb el tècnic Serveis d’Informació, difusió i es termals, ha respost a l’objec- de cultura, Josep Maria Casas, i atenció turística de Catalunya) tiu prioritari de defi nir un model AQU amb dues administratives, la Jen- és la dependència municipal que més coherent de servei al turista. A nifer Costa i la Regina Gispert. acull l’atenció al visitant i que ges- L’acostament de l’Ofi cina de Tu- E - I també, gràcies a convenis de tiona el desenvolupament econò- risme al centre de la vila ha com- col·laboració amb la Universitat mic i turístic municipal, de la mà portat un salt qualitatiu i quanti- M de Girona, es disposa del suport de les dues administratives. tatiu de les visites que es reben . A I d’estudiants en règim de pràcti- Algunes de les tasques més im- Hi ha hagut un augment del 400% G ques. portants que es desenvolupen i en les estadístiques, i igualment promocionen són: es constata una millor sinèrgia 2 L’àrea de Cultura, via el seu tèc- amb tots els altres organismes 0 1 nic, és l’encarregada de vetllar pel 1. Atenció al públic i gestió de la municipals. 2 manteniment del patrimoni,L’OFICINA i per DEdependència TURISME (normativa, A LA NOVA material, SEU DE CALPel queFERRER fa a laDE tipologia LA PLAÇA de les la difusió i promoció de la cultura relacions exteriors,...) consultes que rep la OT, han aug- i les sensibilitats artístiquesCal Ferreri socials. de la PlaçaEl comcanvi a seu d’ubicació de l’àrea de desenvolupamental centre del local mentat va obrir les les portes de el tipusdilluns 27patrimonial, de febrer passat, la inauguració de la qual es va emmarcar dins dels actes d’“El gust de la Paraula”, una activitat amb la que es va celebrar també el 20è aniversari de la Biblioteca Municipal, vinculant la literatura i el turismeTemes gastronòmic. de consulta L’àrea de desenvolupament local agrupa la gestió de la cultura, de la promoció econòmica i del turisme municipal, i de les dependències de l’Oficina de Turisme; per a tal fi compta amb el tècnic de cultura, Josep Maria Casas, i amb dues administratives, la Jennifer Costa i la Regina Gispert. I també, gràcies a convenis de col·laboració amb la Universitat de Girona, es disposa del suport d’estudiants en règim de pràctiques.

L’àrea de Cultura, via el seu tècnic, és l’encarregada de vetllar pel manteniment del patrimoni, i per la difusió i promoció de la cultura i les sensibilitats artístiques i socials. D’altra banda, l’Oficina de Turisme (la nº 0-161 de la Xarxa de Serveis d’Informació, difusió i atenció turística de Catalunya) és la dependència municipal que acull l’atenció al visitant i que gestiona el desenvolupament econòmic i turístic municipal, de la mà de les dues administratives. Algunes de les tasques més importants que es desenvolupen i promocionen són: 1. Atenció al públic i gestió de la dependència (normativa, material, relacions exteriors,...) El canvi d’ubicació al centre del poble, on es concentren tots els recursos patrimonials i surgències termals, ha respost a l’objectiu prioritari de definir un model més coherent de servei al turista. L’acostament de l’Oficina de Turisme al centre de la vila ha comportat un salt qualitatiu i quantitatiu de les visites que es reben . Hi ha hagut un augment del 400% en les estadístiques, i igualment es constata una millor sinèrgia amb tots els altres organismes municipals. Pel que fa a la tipologia de les consultes que rep la OT, han augmentat les de tipus patrimonial, històric i cultural, (34,9%) i han disminuint les consultes de situació ofertes a comercials i transportistes. Igualment es confirma també que l’idioma amb el què es fan la majoria de les consultes és el català (81,8%) i la procedència dels visitants és majoritàriament catalana (90,6 %)

Addicionalment, el canvi d’ubicació de l’Oficina de Turisme ha suposat un canvi substancial en la gestió de la Les dues administratives, la Jennifer Costa i la Regina Gispert, i el tècnic de cultura, promoció econòmica i del turisme amb el que s’espera promoure la presència activa de Caldes, procurant la coordinació

Josep Maria Casas. dels sectors.

AQUAE 32 Juny2012

històric i cultural, (34,9%) i han Llengua utilitzada disminuint les consultes de situ- AQU ació ofertes a comercials i trans- A E portistes. Igualment es confi rma - també que l’idioma amb el què es M fan la majoria de les consultes és A el català (81,8%) i la procedència I G dels visitants és majoritàriament catalana (90,6 %) 2 0 Addicionalment, el canvi d’ubi- o Adhesió a la xarxa de la Diputa- o Material de difusió: 1 cació de l’Ofi cina de Turisme ha ció de Girona XLSPE • Nous productes i fulletons per 2 suposat un canvi substancial en L’OFICINAla DE TURISME A LA NOVA SEU DEdonar CAL FERRER a conèixer DE LA PLAÇA el patrimoni gestió de la promoció econòmicaCal Ferrer4. de Constant la Plaça com a seucomunicació de l’àrea de desenvolupament amb el localmunicipal va obrir les portes el dilluns 27 de febrer passat, la inauguraciósector de la qual privat es va emmarcar i el teixit dins dels comercial. actes d’“El gust de• laActualització Paraula”, una activitat de amb mapes la que es i vaplànols celebrar també el i del turisme amb el que s’espera20è aniversari de la Biblioteca Municipal, vinculant la literatura i el turisme gastronòmic. promoure la presència activa deL’àrea deTambé desenvolupament amb localentitats agrupa laque gestió fomen-de la cultura, de• la Ediciópromoció ecod’unnòmica llibre i del turismefotogràfi municipal, c i de les dependències de l’Oficina de Turisme; per a tal fi compta amb el tècnic de cultura, Josep Maria Casas, i amb dues administratives, Caldes, procurant la coordinacióla Jennifer ten Costa la i promocióla Regina Gispert. municipal I també, gràcies a convenis de• col Edició·laboració del amb la web Universitat municipal de Girona, es i disposa de del suport d’estudiants en règim de pràctiques. les xarxes socials de l’Ofi cina de dels sectors. L’àrea de5. Cultura, Campanya via el seu tècnic, de visitesés l’encarregada guiades: de vetllar pelTurisme manteniment del patrimoni, i per la difusió i promoció de la cultura i les sensibilitats artístiques i socials. 2. Fires i mercats: D’altra banda,o Visites l’Oficina guiades de Turisme (ladels nº 0 -diumenges161 de la Xarxa de Serveis d’Informació, difusió i atenció turística de Catalunya) és la dependènciaal matí municipal amb que l’associació acull l’atenció al visitantde guies i que gestiona 7. elAltres desenvolupament projectes econòmic i i turísactuacionstic municipal, de la mà o Mercats setmanals de dimartsde iles dues administratives. diumenges Algunesofi de les cials tasques de més la importants Generalitat que es desenvolupen i promocionenen procés: són: 1. Atenció al públic i gestió de la dependència (normativa, material, relacions exteriors,...) o Fira de l’Aigua o ElVisites canvi d’ubicació escolars al centre gràcies del poble, a onla es col- concentreno tots Creació els recursos patrimonialsde nous i surgènciesproductes termals, iha respost a laboraciól’objectiu prioritari del programade definir un model Indika més decoherent noves de servei rutes al turista. de L’acostament turisme de actiu l’Oficina de Turisme al o Festa de la Malavella centre de la vila ha comportat un salt qualitatiu i quantitatiu de les visites que es reben . Hi ha hagut un augment del o Fira de la Terra la400% Diputació en les estadístiques de Girona, i igualment i l’associ- es constata una omillor Projecte sinèrgia amb de tots senyalització els altres organismes patri- municipals. Pel que fa a la tipologia de les consultes que rep la OT, han augmentat les de tipus patrimonial, històric i cultural, o Mercat de Nadal ació(34,9%) sense i han ànimdisminuint de les lucre consultes La de Talaia situació ofertesmonial a comercials i per i transportistes.a vianants Igualment es confirma també o queVisites l’idioma Teatralitzades. amb el què es fan la majoria de les consulteso Guia és elcomercial català (81,8%) i la procedència dels visitants és o Fires d’oportunitats majoritàriament catalana (90,6 %) Addicionalment, el canvi d’ubicació de l’Oficina de oTurisme Marca ha “productesuposat un canvi caldenc” substancial en la gestió de la promoció econòmica i del turisme amb el que s’espera promoure la presència activa de Caldes, procurant la coordinació 3. Foment de l’ocupació i del 6.dels Altres sectors. activitats de promoció: o Redacció del pla estratègic de desenvolupament econòmic inte- o Cicle “El gust de la Paraula”, turisme gastronòmic “ La Cuina gral del municipi: projecte que vincula la promoció Termal” o Servei d’ocupació local cal- de la literatura i el turisme gas- o Seguir totes les línies estratè- denc: programa de formació tronòmic giques que defi neix el Pla estra- “Elabora`t”, assessorament labo- o Pla de marxandatge i imatge de tègic de Turisme de Caldes de ral i gestió d’ofertes de feina projecció externa Malavella

Esmorzar de degustació de productes caldencs

Juny2012 AQUAE 33 JOVENTUT ENSENYAMENT Pla local de Joventut 2012-2015 es de la Regidoria de Joventut tenim l’orgull Dd’anunciar-vos que hem finalitzat la tasca de redacció del nou Pla Local de Joventut, que tindrà vigència fins a l’any 2015. El proper dia 28 de maig es pre- sentarà el document en el Ple Ordinari. Tal i com vam anunciar, ens queda pendent fer una sessió de retorn del Pla Local amb tots i totes les participants de les Taules de Jo- ves, convocades per a la seva ela- i tallers per a joves d’entre 14 a rant la tarda, una bateria d’activi- boració. Aquesta trobada va tenir 29 anys. tats, tallers, gincames, entre elles lloc el divendres 8 de juny passat. El motiu d’aquest gir en el format un intercanvi amb l’Espai Jove de d’activitat, sorgeix de la voluntat i una cursa J de Jove – Un estiu d’oferir accions dirigides a un d’orientació amb la col·laboració diferent major nombre de joves i alhora, del Club Excursionista de Caldes. Aquest estiu, des de la Regidoria reduir de manera important el Ben aviat, podreu consultar les de Joventut oferim un nou for- cost per a tots els joves interes- activitats, al tríptic J de Jove i a la mat d’activitats que substitueix, sats en participar-hi. nostra pàgina web. el tradicional Casal Jove. Durant El J de Jove d’enguany oferirà cur- els mesos de juliol i agost des de sos durant el matí, entre ells un Tornem a fer ratafia a l’Espai Jove l’espai jove “Ca la Romana” s’ofe- curs de disseny gràfic, retoc de Enguany, tornem a fer el taller riran un plec d’activitats, cursos fotografies i edició de vídeo. I du- de ratafia, conjuntament amb la Xarxa de Dones de Caldes, i amb la col·laboració de l’Assumpció Mo- reno. Els dies 9 i 16 de juny esteu tots i totes convidades l’Espai Jove per participar del ta- ller per elaborar la vostra ratafia arte- sanal. En aquest ta- ller, seguirem tots els passos per tal que pugueu mar- xar cap a casa amb la ratafia a punt per deixar a sol i serena.

AQUAE 34 Juny2012 ENSENYAMENT ESCOLA BENAULA Què és la biblioteca esco- dels més recomanats. Està situat lar de La Benaula? La biblio- a les lleixes d’imaginació infantil. teca està situada a la Benaula, en Es tracta d’una història de de- una aula del barracó de secreta- tectius dins d’un llibre en forma ria. En una primera part hi ha in- de pop-up! El seu il·lustrador és formàtica i l’altra, és la part de la en Jordi Cervera i Nogués. L’edita biblioteca. La nostra biblioteca té l’editorial Combel i està escrit en llibres per a grans i per a petits. És català . molt més petita que la del poble El llibre ‘’El dia que vas néi- de lectura en veu alta. Estem lle- perquè és una biblioteca escolar xer’’ és un dels més demanats i gint: “Uns dies amb Sir Williams”. i la del poble és per a tothom. Hi està situat a les lleixes d’imagina- El llibre tracta sobre una nena ha llibres de misteri, d’imaginació, ció de cicle mitjà. A través dels que es diu Núria i el seu avi que li còmics i també de coneixement i ulls d’una mare, explica des de regala un llençol que acaba essent gairebé tots ells es poden mirar quan neix un nen fins als primers un fantasma. Els alumnes de cin- i endur en préstec. Tenim un ca- dies de vida. L’autor és Robbie què creiem que ens ajudarà per tàleg que ens serveix per mirar Harris i l’editorial, Serres. Està es- aprendre a llegir fent els punts, les els títols dels llibres que volem crit en català. comes i els signes d’admiració, in- buscar. El tenim a internet, dins terrogació, exclamació... Creiem de l’epergam 2, per a consultar-lo Concurs escolar: El full que ho fem per quan els altres des de casa si volem. blanc t’escoltin aprenguis a llegir sense Per la festa de Sant Jordi, la biblio- vergonya. Llegir en veu alta tam- Per a què serveix la biblio- teca escolar organitza cada any el bé serveix per aprendre paraules teca i què hi anem a fer concurs del full blanc. Aquest va noves i practicar l’entonació, que Els dies feiners, cada curs té unes ser el 5è any que el fem. Tota l’es- també ho fem a la biblioteca de hores per agafar llibres de prés- cola va participar en el concurs. l’escola. Tot això ho practiquem a tec, els divendres a la tarda ens Aquest any vam fer poemes que la biblioteca de l’escola els alum- toca la biblioteca a 5è. Gairebé s’assemblaven als de la Joana Ras- nes de cicle mitjà i superior. sempre fem alguna o altra acti- pall, autora que treballem durant Article realitzat per vitat, sobretot relacionada amb aquests dos mesos. El guanyador l’alumnat de 5è de La Be- llegir. Sol ser una activitat que és va tenir un premi i els altres vam naula molt entretinguda. aprendre sobre poesia. També hi anem a agafar llibres, Nota informativa - AMPA contes, revistes, històries... que Participació al concurs de La Benaula ens podem emportar a casa du- microliteratura del poble 1- Hem iniciat el procés de can- rant dues setmanes i també a El dia 9 de març vam anar al te- vi de servei de menjador que el buscar llibres per trobar infor- atre municipal a veure una obra proper curs volem que portin mació per als nostres treballs. A de teatre: Praga. Ens van explicar CAPGIR SL i TOT OCI. l’hora del menjador, hi anem a fer diferents històries relacionades 2- Ens hem reunit amb Carme deures i també a estudiar volun- amb la ciutat . Llavors vam fer una Capdevila, diputada al Parlament tàriament, perquè ens agrada. Hi redacció de màxim 300 paraules de Catalunya, que portarà al Par- podem accedir els nens i nenes i i la vam passar a l’ordinador. La lament les nostres preguntes so- els i les mestres de l’escola. redacció ens va servir per par- bre la construcció de l’escola. ticipar al concurs municipal de 3- Hem demanat a l’Alcalde, Sal- Dos llibres de la nostra bi- microliteratura. Els premis es van vador Balliu, una reunió Ense- blioteca que us volem re- lliurar el dia de St Jordi. nyament - Ajuntament – Benaula comanar... - Institut, per informar-nos sobre El llibre-àlbum il·lustrat ‘’La Lectura en veu alta les construccions dels nous cen- capsa dels tresors’’ és uns També participarem al concurs tres d’ensenyament.

Juny2012 AQUAE 35 LLAR D’INFANTS ELS NINOTS EL POBLE ON JO VISC ENTITATS es de l’equip educatiu hem organitzat diferents Dsortides pel poble amb l’objectiu que els infants desco- breixin el seu entorn més proper. A les sortides els nens desenvo- lupen sensacions, amplien voca- bulari, aprenen a observar... En Sergi i la Laia , els veterinaris, ens En Josep ens va ensenyar la fàbrica Durant el maig, els infants de P-2 van explicar què fer quan la nostra mascota Vichy i vam beure sucs. han conegut els indrets més em- es posa malalta. blemàtics i interessants de Cal- teve i Benaula i la casa dels ge- des. gants són altres entitats que vi- El dimarts, a la plaça de la Selva!!! sitarem. Allà cada setmana fan el mercat. Des de ben petits volem que co- Hi varem comprar fruita per fer neguin el poble. Els nens de P-1 una macedònia. Ens va quedar bo- fan les primeres sortides (pine- níssima, per llepar-nos els dits!!! da, plaça Amical de Mauthausen...) Un dia assolellat, al parc de la pla- L’Eva, la perruquera, ens va posar ça Amical de Mauthausen!!! Pujà- Tenim previstes dues sortides encara més guapos. vem i baixàvem pel tobogan, els més: gronxadors, corríem, saltàvem... Visitar la font de la Mina d’aigua Moltes gràcies a tots vosaltres La biblioteca, les escoles Sant Es- calenta i l’olor estranya. Arriba- per la vostra paciència i amabi- rem fi ns la font de les Roques litat. d’aigua fresca. Ara entendreu millor perquè els A veure quina agradarà més? nens es posen tan contents quan A l’estació, els nens queden bo- les educadores diem “anem a pas- cabadats amb l’arribada del tren . seig!!!” Anteriorment hem conegut dife- Les ganes d’aprendre i descobrir En Víctor, el mecànic, ens va ensenyar rents ofi cis. no se’ns acaben mai! eines per reparar els cotxes.

AMPA de la llar nguany, per promoure la de collarets i de sopa de lletres; i encara no havia concretat l’im- Diada de Sant Jordi entre el Casal d’avis Casa Rosa va ofe- port pel curs 2012-2013. No obs- Eels més petits, l’AMPA va rir la tradicional xocolatada per tant això, l’Ajuntament té previst regalar dos llibres gegants a la a la mainada, als quals agraïm des apujar les quotes, tot i que no ens Llar d’Infants. D’aquesta manera d’aquí aquesta gentilesa. va precisar en quin import. volem fomentar, junt amb l’equip D’altra banda, a principis de maig Aprofi tem per desitjar bon fi nal educatiu, que els nens i nenes l’AMPA va interpel·lar la regidora de curs i BONES VACANCES!!! es familiaritzin amb el món dels d’Ensenyament sobre les mensu- llibres i perquè gaudeixin obser- alitats del servei de llar d’infants vant els seus dibuixos. previstes per al curs vinent, atès També vam participar novament i que la subvenció que atorga la activament en la Festa de la Ma- per a lavella. Vam organitzar un espec- aquests centres disminuirà, amb tacle de contacontes, tallers de total seguretat, respecte a la de disfresses, pintura i maquillatge l’any passat. A data d’aquest escrit dels personatges de la llegenda, el Departament d’Ensenyament

AQUAE 36 Juny2012 ENTITATS CENTRE D’ESPLAI SANT ESTEVE

quest any l’acampada va batre rècords d’inscripció i la silueta d’un cadàver! Les detectius que investigaven l’es- per això vam decidir de fer-ne dues de simultànies: cena van demanar la col·laboració dels nens i aquell dia, Auna a Franciac, per als “petits” i una a , per entre tots, les van ajudar a descobrir el culpable i el mòbil als “grans”. El dia que marxàvem ens vam trobar tots al parc del crim. de la Sardana amb les piles ben carregades i l’emoció a flor Tot i les previsions que hi havia de pluja, el dilluns alguns de pell i, un cop vam ser-hi tots i vam tenir les motxilles encara teníem l’esperança que el temps aguantaria fins que carregades als cotxes, vam enfilar-nos a les bicicletes i... a marxéssim però no va ser així: les excursions en bicicleta pedalar! Vam arribar sense complicacions i, després de l’es- que teníem previstes no es van poder fer i, a causa del toneta reglamentària de caos que comporta muntar tendes, mal temps, els grans van haver d’evacuar el campament i vam dinar. anar al pavelló municipal que els va facilitar l’Ajuntament Aquell dia els petits van conèixer una sèrie de personatges de Vidreres. de contes que tenien problemes i van haver d’ajudar-los tot Però bé, tot i que el mal temps ens va obligar a reorganitzar jugant, durant els tres dies que van estar-s’hi. Al campament moltes de les activitats que teníem previstes, la revisió que de Vidreres van trobar-se amb una família bastant curiosa vam fer abans que els pares ens vinguessin a buscar va de- que afirmaven ser els propietaris del terreny on acampaven mostrar que tant nens com monitors tornàvem cap a casa però hi hagué un problema: l’endemà al matí varen trobar ben cansats però amb un bon regust de boca!

CÀRITAS

l 5 de maig, els voluntaris de gent orgullosos i tenim ganes de seguir amb gran de Càritas de Caldes de Ma- la nostra tasca celebrant anys al costat Elavella i hem dels “nostres avis”. Hi estem enganxats. celebrat el primer any de servei a la Després d’aquesta experiència viscuda, Residència Tesar. diem: “gràcies!”. La celebració va consistir en compar- - Gràcies a tots els avis de la Residència tir unes hores junts: avis; personal de per ser com sou. Per la vostra simpatia, Tesar; Mn. Àngel, rector de la nostra la vostra experiència, el vostre somriu- parròquia; Àngels Camós, responsable re; senzillament, per la vostra presència. del programa de Gent Gran de Càritas - Gràcies a tots els voluntaris, per- Diocesana; els voluntaris i algunes per- què ens encoratgem mútuament en la sones que properament s’incorporaran nostra tasca desinteressada i altruista. a aquest servei. Gràcies per la generositat i compro- La jornada va començar amb l’actuació mís (tot i que no és cert que no rebem d’un pallasso especialista en globoflè- res a canvi...) xia, que amb el seu art i el seu humor - Gràcies al personal de la Residència va aconseguir la participació dels avis. Tesar (a tots i cada un), perquè sempre Alguns fins i tot van cantar i ballar amb ens rebeu amb cordialitat i simpatia, fa- ell. El cert és que tothom en va gaudir cilitant-nos la tasca. molt. Després, tot el grup vàrem degustar El gerent, personal de recepció, cuida- un exquisit dinar per gentilesa de Tesar, dors, personal de serveis generals, els que va posar punt i final a la jornada voluntaris amb el Mossèn al capdavant, festiva. tots formem pinya amb un objectiu Portem 1 any de voluntariat a Tesar. Per comú: el màxim benestar a tots nivells això vam fer festa: perquè n’estem molt de les persones residents.

Juny2012 AQUAE 37 PARRÒQUIA

a ha passat un altre any i la cate- i l’Eucaristia, tots els sagraments de la Jquesi parroquial va finalitzar amb un Iniciació Cristiana. berenar als jardins de les germanes Ve- Amb una celebració molt reeixida, el druna. N’estem molt agraïts. Després 28 d’abril, vam celebrar la Professió de vam anar a missa acompanyats pels fa- Fe d’en Dionís Frigolé i l’encoratgem a miliars dels nens i nenes de catequesi. què continuï amb la Confirmació. 28 nois/noies, que han fet el segon any Com ja sabeu, en les “Catecolònies” de catequesi, han celebrat la Primera vam treballar el tema: “Jesús ens parla Comunió i els convidem per a què en paràboles”. l’any vinent s’engresquin a continuar Vam descobrir que les Paràboles, són petits relats que Jesús contava a la en el grup de seguiment, després la I i a la tarda vam celebrar l’Eucaristia gent per explicar què és el Regne de professió de fe i la confirmació, per tots plegats i els nois de l’Espai Jove, Déu, que van dirigides a tothom i que completar amb els ja rebuts Baptisme ens van representar la Paràbola del el seu objectius és canvi- Bon Samarità. ar l’actitud de la gent. Per Per acabar la jornada, ens vam fer la treballar aquestes acti- foto col·lectiva hi vàrem cantar “l’hora tuds vam fer unes flors dels adéus”, pensant ja en les properes. precioses i en els pètals Ara vindran les vacances, però Jesús vam posar-ne unes quan- mai no fa vacances, a l’igual que la nos- tes: perdonar, estimar, tra parròquia. Ja sabeu que sempre es- confiar, respectar, etc. A tem a la vostra disposició, i amb noves la nit vam jugar al “Joc de il·lusions per retrobar-nos tots; us hi l’Oca” adaptat a les parà- esperem! boles i ens ho vam passar d’allò més bé. El diumen- ge van anar a la Creu Joan Feliç aniversari a tots!

L’ESPIGA SOLIDÀRIA

Activitats de l’Espiga Solidària 2010/2012 Grup de desintoxicació Nueva Frontera de Quart ls nostres donants bàsicament ens subministren set- Grup de desintoxicació de manalment: pa, fruita, pollastres, embotit, patata crua, Grup de desintoxicació de l’Ametlla del Vallès Ellet i patates xips. Esporàdicament rebem iogurts, sucs, Cotolengo del Pare Alegre de Barcelona pizzes, ous i galetes. Tot això ens permet mantenir setma- Càritas de les poblacions: Caldes de Malavella, Lloret de nalment un repartiment a: Mar, , Bescanó, Tordera, Aiguafreda, Centelles, Hostalets de Balanyà, Arenys de Mar, Moià, Salt (dues par- Germanetes dels Pobres de Girona, i Manresa. ròquies). Comunitat de Negres de Banyoles. Recollim i repartim amb les nostres furgonetes i no rebem Comunitat Gitana de la Font de la Pólvora cap ajut. Sols aportacions voluntàries dels nostres recep- Comunitat Evangèlica El Camino de Girona tors que no sobrepassen els 20 €. Ara estem pendents d’un Comunitat Evangèlica Vida Abundant de Barcelona ajut de la Diputació de Girona. Menjador El Bon Samarità de Blanes Podem dir que movem al llarg de l’any de 800 a 1.000 to- Grup de desintoxicació Bettel de nes d’aliments i que parcialment ajudem unes 4.000/5.000 persones. Tot i la crisi mantenim les constants del nostres proveïdors i darrerament hem incorporat algun grup nou però tot i així mantenim el nostre servei. La nostra entitat solament ajuda col·lectius i no persones individuals. Aquí teniu la nostra adreça i contactes: Grup l’Espiga Solidària, una tasca humanitària Francesc Macià ,1 Caldes de Malavella (Girona) Telèfons de contacte: 972.47 21 07 / 676 746 336

El secretari de l’Espiga, Miquel Vicens i Cardona

AQUAE 38 Juny2012 JUNTA DE CONSERVACIÓ DEL LLAC DEL CIGNE

l dia 7 d’abril de 2012 es va fer patiu on els nens i nenes fessin alguna posició d’Art Llac del Cigne, en la qual un taller d’arts a la urbanització activitat i per això vam pensar en fer tothom va poder gaudir de les petites Edel Llac del Cigne del municipi un taller amb petites obres d’art inspi- obres exposades. de Caldes de Malavella amb motiu de rades en el nostre entorn, el Llac. Van Considerem que ha estat un èxit de les vacances de Setmana Santa. Vam fer servir diferents materials agafats participació i donem les gràcies a tots veure oportú organitzar per tota la per ells (fulles, terra, branques, flors...). els nens i nenes per ajudar-nos a fer mainada de la urbanització i de Cal- Tot seguit, a la tarda, van fer a la pista aquesta activitat. des, un taller que sigués prou partici- esportiva la inauguració de la 1a Ex- La Junta

CENTRE PSICOPEDAGÒGIC MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

l mes d’abril passat es va posar millorar la qualitat de vida de l’usuari. tacte; un aparell d’aromateràpia que en marxa la sala multisensorial En aquest sentit, la sala s’adapta a les escampa l’essència aromàtica per tota Edel Centre Psicopedagògic Mare necessitats individuals de la persona la sala creant un ambient relaxant o de Déu de Montserrat. Aquesta sala discapacitada i li permet interactuar estimulador, depenent de cada cas; un combina diferents elements (visuals, amb el medi a través de l’estimulació projector d’imatges relaxants, així com olfactius, tàctils...) amb l’objectiu de dels seus sentits i capacitats. un matalàs d’aigua de temperatura re- Entre alguns dels recursos tècnics de gulable amb un altaveu que possibilita què disposa l’aula, destaquen les co- percebre l’estímul auditiu a través de lumnes de llum i bombolles, que quan l’aigua, a més de la transformació del canvien de color capten l’atenció de la so en vibracions que l’usuari rep en persona i afavoreixen la relaxació amb tot el seu cos. el moviment ascendent de les bombo- La conjunció de tots aquests elements lles; les fibres òptiques, que, a més de crea un ambient relaxant i agradable tenir un efecte distractor, estimulen el que ajuda els usuaris a comunicar-se de forma no verbal donant significat a les percepcions que reben. Així mateix, en aquest context d’estimu- lació, controlat i adaptat a les necessitats individuals, es desenvolupen i poten- cien les capacitats físiques i cognitives de cada perso- na afavorint, a la vegada, la sensació de benestar.

Juny2012 AQUAE 39 GRUP DE TEATRE TRASPUNT

urant més de 50 anys, el Com ja és tradició en el grup, els mun- La nostra participació ens va omplir grup de teatre Traspunt ha tatges no solament es representen a d’alegria i satisfacció ja que l’Alfons Va- mantingut la flama del teatre Caldes sinó també a altres pobles de ras va obtenir el segon premi a millor D les contrades gironines: Vilademat, actor secundari i la Mònica Nuell va amateur al nostre poble. Diverses ge- neracions han format part del grup i Franciac, Riudarenes i Santa Coloma ser nominada millor actriu principal. hem estat punt de partida per mem- de Farners. La nostra intenció és continuar re- bres que més tard s’han dedicat pro- El cas de Santa Coloma ha estat espe- presentant aquesta obra durant tot fessionalment al món de l’espectacle, cial perquè vam estar seleccionats per aquest any... I, evidentment, treballar sobretot pel que fa als tècnics. participar en el 18è Concurs de teatre per continuar fent projectes per tal L’espectacle que actualment tenim en amateur Rafael Anglada. que tots gaudim del teatre. cartell és “Dos ocells d’un tret”, una divertida comèdia que vam començar a assajar a principis del 2011 i que vam estrenar per la Festa Major del mateix any amb gran èxit de públic. Enguany, el director ha estat en Dani Sancho i els actors que hem participat en el muntage hem estat en Marc Ramionet, l’Alfons Varas, la Mònica Nuell, en Mi- quel Palou, en Josep Canaleta, en Xa- vier Bermúdez, la Mamen Martínez, la Victòria Martín i la Montse Varas.

COLLA GEGANTERA

ui havia de dir a l’Emili, “el igual, tothom hi posa les ganes perquè sitar la casa dels Gegants. I per últim, presi”, ara fa un temps quan cada cop vagi a més i no es perdi. Des dir que l’agenda gegantera comença Qva tenir la idea de fer una d’aquestes quatre ralles volem agrair ara i no s’acaba fins a finals d’any: el 26 gegantona que representés La Mala- la col·laboració de les entitats, de tot- de maig ens trobareu animant la festa vella que se’n faria una de tan gros- hom que hi va participar d’una manera de Llagostera, el 8 de juliol a Flaçà i sa... Sí senyor, ja fa tres anys que es o altra i també a la gent que va venir a recordeu que, com cada any, celebrem va fer la presentació de la gegantona animar de dins i fora del poble. Moltes a la plaça Amical de Mathaussen la re- i a partir d’aquí es celebra la Festa de gràcies! L’any que ve l’hem de fer més vetlla de Sant Joan. Us hi esperem! I la Malavella. Una gran festa que cada grossa. aquí no s’acaba. Si voleu estar ben in- any es fa més gran i el més bonic és També volem aprofitar per donar les formats entreu al facebook de la Colla que hi participa la gent del poble ja gràcies a l’escola La Benaula, el Sant Gegantera de Caldes de Malavella i els sigui ballant, cosint, fent xocolata... És Esteve i la Llar d’infants per venir a vi- Grallers Escaldats.

AQUAE 40 Juny2012 ADK (ASSOCIACIÓ PER A L’ACCIÓ I DIFUSIÓ DE LA KULTURA)

es d’ADK us presentem la temporada 2012 dels PLA- TAFORMA: DL’últim dissabte de cada mes, a la tarda, a Sant Maurici, mini-festival de tarda amb música en directe i Dj destinat a la di- fusió d’artistes emergents. Cada Plataforma es destina a un estil de música. Preu de l’entrada: 2€. Per a més informació veieu el cartell adjunt.

Cada setmana a ADK: NINJUTSU:Dissabtes al matí, a Sant Maurici. Ninjutsu és un art dirigit a l’autoprotecció integral de la persona, millorant la seva psicomotricitat, la seguretat amb un mateix i la coordinació corporal. Horari: Dissabtes de 10 a 1. Possibilitat de venir a veure les clas- ses. Per a més info, ADK

CURS DE DJEMBE Tots els dimarts, a Sant Maurici, curs de percussió africana a càrrec de Txiqui Garcia. Per a més informa- ció, contacteu amb Txiqui Garcia ([email protected]) / tel. 667 982 610

Segueix-nos a facebook i a: myspace.com/associacioadk

IKALD

’exposició d’ikebanes, posició “Temps de flors” de programa “Divendres” que estiu i que, tot i la maleïda bonsais i ceràmiques Girona que va tenir lloc del TV3 emet cada tarda en di- crisi, gaudiu d’unes excel· que, com cada any, va 12 al 20 de maig passat on recte. lents vacances. L la nostra Associació també L’Associació IKALD va ser Esperem retrobar-vos en el tenir lloc al Casino Munici- pal durant la Setmana San- participa des de fa uns anys convidada a participar-hi proper AQUAE . Fins ben ta per mostrar els treballs amb una exposició d’ikeba- per mostrar al públic les aviat! que es fan en els cursos que nes. composicions florals que imparteix anualment l’As- Des d’aquestes pàgines vo- s’ensenyen a fer en el cur- sociació IKALD va ser tot lem donar públicament les sos d’ikebanes que anual- un èxit tant de públic (més gràcies tant a les persones ment es realitzen. de 400 persones) com de que hi participen amb el Mentre la professora era crítica. material exposat com tam- entrevistada per l’Espertac El mateix va passar a l’ex- bé a totes aquelles altres Perant explicant en què persones del poble que de consisteix aquest antic art manera totalment anònima japonès, set participants del col·laboren amb un munt curs que té lloc aquest any d’hores de feina que no preparaven in situ diferents sempre es veuen, perquè ikebanes, amb certes dificul- any rere any puguin tenir tats tot sigui dit, donat que lloc aquests esdeveniments el temps va fer la guitza du- que enriqueixen la vida cul- rant tota la setmana i justa- tural i social de nostre po- ment aquell dia feia molt de ble. Com molts de vosaltres vent, la qual cosa va dificul- recordareu, del 16 al 19 tar molt la tasca. d’abril de 2012 es va gravar Només ens resta desit- a la nostra població part del jar-vos que passeu un bon

Juny2012 AQUAE 41 XARXA DE DONES

Dona, assessora’t. A més, els Serveis d’informació i aten- O bé, anant a la seu de Serveis Socials , Serveis d’informació i ció a les dones (SIAD), de titularitat al C. Vall.llobera s/n, de dilluns a diven- atenció a les dones municipal o comarcal, ofereixen infor- dres, de 9 a 1 del matí. es dones de Catalunya disposem mació, orientació i assessorament en de diversos serveis d’informació tots aquells aspectes relacionats amb Xarxa de Dones de Caldes de Li atenció que funcionen coordi- la vida de les dones: àmbit laboral, so- Malavella nadament arreu del territori. Les seus cial, personal, familiar i altres. [email protected] territorials de l’Institut Català de les Doncs, bé a partir des del 20 d’abril Facebook: xarxadedones Caldes Dones ofereixen informació sobre passat es troba en funcionament el qualsevol matèria, com ara salut, tre- servei d’informació i atenció a les do- ball, habitatge, serveis i recursos per nes (SIAD) de Caldes de Mala- a les dones. Des d’aquestes seus es vella. facilita la informació o es deriva cap Es tracta d’un servei de consulta per- a les entitats i organismes que en són sonal, confidencial i gratuït amb una responsables. Per altra banda, els Cen- advocada i una psicòloga. Poden acce- tres d’Intervenció Especialitzada en dir a aquest servei totes les dones del violència masclista (CIE), del Depar- municipi que necessitin una consulta o tament de Benestar Social i Família, suport per qualsevol motiu. són serveis que ofereixen informació, Podeu demanar hora: atenció i recuperació a les dones que Trucant al telèfon 972 470 404. es troben en situacions de violència Per correu electrònic: serveissocials@ masclista i a les seves filles i fills. caldesdemalavella.cat

ESPLAI FUNDACIÓ “LA CAIXA”

s fem saber que tenim nous Els festius està tancat. Estem preparant un altre viatge, horaris a l’Esplai: als matins, de Del dia 29 d’abril al 5 de maig, l’Es- aquesta vegada serà a Espanya i visi- 2/4 de10 a 2/4 d’1 i a les tar- plai ha fet un viatge als Llacs del Nord tarem el Valle del Baztan, a Navarra U d’Itàlia. Va ser un viatge molt bonic i us i Guipúscua. Serà del 9 al 14 d’octu- des, de 2/4 de 4 a 2/4 de 8. Els dissab- tes i diumenges, de 4 a 8 de la tarda. el recomanem pels que encara no hi bre de 2012... Animeu-vos-hi! Tindreu heu estat. tota la informació a L’Esplai.

AQUAE 42 Juny2012 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE FRANCIAC

Carta a l’Eduard es viscuda. Encara et quedava temps compartit es- a poques setmanes que ens dei- d’acomiadar-te de tots els teus fami- tones amb tu”. xaves i ja enyoro l’expressió que liars, amics i coneguts i demanar per- Ara et vull dir Fsempre tenies a punt: “i tu, com dó a qui hagessis pogut ofendre. Vas com veia jo estàs?”. No era una frase feta, era el afegir que no volies ser recordat sen- l’Eduard Ro- preludi d’una xerrada llarga i profitosa, zillament per haver estat gerent d’em- dríguez Enrich: bàsicament per mi. Sovint es pregunta presa sinó per haver procurat ser una un home intel· per cortesia “com estàs?” però el que persona de bé. No et preocupis, no et ligent, bon es- volem sentir sempre, o gairebé sem- podríem recordar d’altra manera. tratega, sensible, recte, poc donat a les pre, és: “molt bé!”. En l’última visita a casa teva, ja en un tasques de bricolatge i jardineria i per Amb tu era diferent. Tenies temps per estat de salut molt precària, vas apro- sobre de tot, un home profundament escoltar. Pot ser per això quan em vau fitar per donar-me un últim consell, enamorat de la seva dona i companya informar de la gravetat de la teva ma- era el següent: “viu l’avui amb intensi- de camí durant 50 anys (no recordo laltia em vaig entristir molt, ja de camí tat, perquè l’ahir ja ha passat i no po- cap conversa en que el nom de la Ma cap a casa vaig plorar de ràbia i d’im- dràs canviar res i el demà potser no Carme, per una o altra raó, no sortís). potència. No entenia perquè un home hi serà... Gaudeix de tot el que tens Segurament em deixo un grapat de que dedicava la seva vida a ajudar els i lluita pel que vols!”. Aquesta “pagesa bons adjectius més, però com que sé altres se n’havia d’anar tan de pressa. tosca”, com alguna vegada m’anome- que estàs molt bé, ja no et calen “més Recordo perfectament la conversa naves, ho farà. floretes”. que aquell dia vam mantenir. Estaves Recordes les últimes paraules que et A Franciac et vaig conèixer i des de satisfet amb la vida que havies portat vaig dir?: “un privilegi haver-te cone- Franciac et dic a reveure. i amb a la intensitat amb què l’havi- gut”. I ara, hi afegeixo: “un honor haver Mercè Armengol Cullell

CLUB GOLF CALDES

Classificació acumulada rànquing FCPP 2012

CATEGORIA BENJAMÍ 18 Treccagnoli Romero, Daniel 20 Panes Coromina, Lluís 21 Sarrats Bosch, Pau 21 Segalés ESCUDER, NIL

CATEGORIA ALEVÍ 7 Tibau Mas, Joel 10 Navarro Oliver, Pol 12 Ribas Villegas, Roger 23 Colomé Masferrer, Pau 36 Rodríguez Vallín, Alejandro

CATEGORIA INFANTIL 30 Vélez Muga, Ariadna

CATEGORIA CADET 17 Hernantes García, Marc

Juny2012 AQUAE 43 CLUB ESPORTIU

ESCÀNER: Caldes de Malavella? són que els infantils continuïn creixent Primer de tot en Jou, després les ganes a nivell formatiu i competitiu Nom: de fer créixer un projecte de club que A l b e r t J o u s’ha consolidat plenament i ja és una Com a tècnic de l’equip més Edat: 32 realitat gràcies a l’esforç de molta gent petit del Club, quin missatge Equip actual: donaries a la mainada que juga Infantil masculí. Creus que entre els jugadors, a bàsquet? Anys al club: entrenadors i pares hi ha un Bàsicament, que gaudeixin del bàsquet Des de la funda- sentiment que el Club és com esforçant-se el màxim en allò que els ció una segona família? demanen i se’ls proposa. Evidentment, el Club i les persones Per aconseguir una cosa t’hi has d’es- Format com a jugador al Pompeu Fa- que el formen són una segona família. forçar i això és bàsic que ho entenguin bra de Salt. Vaig començar als 7 anys i als 16 vaig decidir que ja n’hi havia Amb els anys que fa que ets al Per acabar: prou. Com a entrenador vaig comen- Club, que és el que més valo- çar a Riudarenes i després, a Caldes. res? Un jugador referencia: Dejan Des d’aquí vull agrair tots els anys que El bon ambient que hi ha entre tots, Bodiroga porto al Club a totes les persones entrenadors, jugadors, pares. Un lema: Tot objectiu implica esforç que són moltes, que l’han fet créixer i sacrifici i consolidar: en Josep Maria Jou, totes La temporada ha estat molt Un hobby: La música les juntes directives, pares, delegats, bona, quin és el repte per a la Un somni: Ser feliç companys entrenadors. Sense ells no propera campanya? El millor record: Campionats de hauríem arribat fins aquí Encara no s’ha acabat la temporada i la Catalunya de minibàsquet següent em queda molt lluny. I el pitjor: Algunes males decisions Que et va portar a entrenar a Els únics objectius que tinc ara mateix en la direcció d’equip

CLUB VOLEI CALDES

urant la segona setmana selecció catalana masculina cadet, des- No obstant, les noies no van parar d’abril, l’equip cadet i juvenil prés del partit de la fase prèvia contra d’animar i gaudir en tot moment, del Damb entrenadors i alguns pa- la selecció de Madrid que es va dispu- gran espectacle que van poder veure res, van poder gaudir d’espectaculars tar a Vidreres. La victòria final va ésser durant els dies de competició. i emocionants partits de voleibol de de la selecció de Madrid al tie-break Aquest és un exemple més de la situa- les diferents seleccions de Catalunya per 17-19, el que demostra l’especta- ció a l’alça en que es troba el voleibol enquadrades en el torneig autonòmic cularitat i igualtat d’aquest partit. català i que des del Club ens agrada- que es va celebrar a la comarca de La Aquest fet va motivar que les noies ria aprofitar per aconseguir una major Selva. En la fotografia que acompanya seguissin tots els partits de la selec- difusió d’aquest esport en el nostre aquestes línies s’hi veuen les noies del ció catalana fins a la final, on van caure poble. CV Joves Caldes amb els nois de la derrotats per la selecció d’Andalusia. Dins del marc de les activitats que es celebren al llarg de l’any, voldríem re- cordar-vos que el dia 16 de juny realit- zarem el 5è torneig 4x4 de vòlei pista de Caldes de Malavella. Us animem a participar-hi en les diferents categori- es i gaudir d’un torneig que s’està con- solidant com un dels més importants a nivell català. Podreu trobar més in- formació al nostre blog: www.cvjoves- caldes.blogspot.com o al facebook del Vòlei Caldes.

AQUAE 44 Juny2012 UNIÓ ESPORTIVA CALDES

Temporada 2011/2012 – 5è participar deu escoletes de futbol de apuntar-vos-hi. torneig Mas Llop de futbol 7 localitats properes i tant els jugadors Finalment, com sempre, agrair a tots e nou per aquestes dates en- com els pares i afi cionats van passar els patrocinadors i col·laboradors l’es- trem a la recta fi nal de la tem- un gran matí futbolístic. forç fet per possibilitar l’existència del Dporada amb alguns del nostres Des de la Unió Esportiva Caldes vo- club. equips jugant els últims partits de la lem agrair de nou la col·laboració de En el nostre web podreu trobar més competició ofi cial i altres jugant par- Mas Llop Activity Camp, que amb el informació, detalls i fotografi es de to- tits amistosos per acabar d’arribar a la seu patrocini ha fet possible aquestes tes aquestes activitats i tots els resul- cloenda ofi cial. activitats, i agrair a la resta de col- tats dels nostres equips actualitzats Destacarem d’aquestes darreres da- laboradors que ens han ajudat per setmana rere setmana. tes, que l’1 de maig es va tornar a ce- dur-les a terme. Junta directiva de la UE Caldes – 17 lebrar al camp de Can Bernadí, el 5è Enguany, juntament amb SportGest de Maig de 2012 – www.uecaldes.cat torneig Mas Llop de Futbol 7. 2000, des del club s’ha organitzat el Al matí i en categoria de prebenjamins 15è Campus d’Estiu de Caldes, i a la tarda en categoria de benjamins, entre els dies 25 de juny i 27 de ju- hi va haver-hi la competició de deu liol. Com cada any busquem que els equips per categoria. Va ser una gran participants es diverteixin i es formin jornada de germanor al voltant del fut- i evolucionin dins del futbol, jugant i bol entre jugadors i pares. entrenant i realitzant altres activitats També amb el patrocini de Mas Llop estiuenques. També esperem crear un Activity Camp, el 28 d’abril passat es bon ambient entre ells i fomentar una va fer la 1a Trobada d’Escoletes competició sana. Escoleta de la UE Caldes el dia del torneig Mas Llop amb les autoritats Mas Llop per als més menuts. Hi van Si us agrada el futbol, no dubteu a presents.

CLUB PATINATGE ARTÍSTIC CALDES

es més petites del club s’han pre- Els que pateixen més, moltes vegades, parant per l’última prova, Certifi cat sentat a les primeres proves de són els familiars a les grades, mirant d’Aptitud. Han après molt i tenen ga- Lpatinatge, Preliminars. l’exercici i els jutges. nes de tornar a fer les dues sessions Situades al mig de la pista, soles i en- restants. voltades de públic, han mostrat davant Aquest any, per primera vegada, dues tres jutges les piruetes i salts obliga- patinadores del club: Eva Alcalà i Janira Un bon nombre de patinadores i fami- toris. Després de passar un munt de Aranda han fet un curs de tecnifi cació liars han participat, també aquest any, nervis abans i després, esperant el re- amb nens i nenes d’altres clubs a For- en la festa de La Malavella, ballant a la sultat, totes han superat amb èxit la nells. En aquest curs només hi opten plaça. Ha estat molt divertit i ja espe- prova. els que són alevins/nes i s’estan pre- rem la propera edició l’any vinent.

Algunes de les nenes de Preliminar. Eva Alcalà i Janira Aranda

Juny2012 AQUAE 45 CLUB PATÍ CALDES Fi de temporada 2011-2012 ja hi tornem a ser, acabem una nova amistosos, en alguna trobada d’Esco- ada Esportiva. L’acte consistirà en par- temporada amb molta satisfacció. És les i alguns han donat suport a l’equip tits en el qual hi participaran tots els I un indicador que el nostre projec- dels Prebenjamins iniciació. Els equips nostres esportistes i el dinar de clo- te de Club, dedicat exclusivament a federats de Prebenjamí-iniciació, de enda, per a tots els socis del Club. Us l’esport de l’Hoquei Patins i amb una Prebenjamí i de Benjamins, han com- recordem que podeu visitar la nostra Escola de Patí a ple rendiment, es va petit en la Lliga Territorial de Girona. web que té un nou format on podreu consolidant. Els més petits, un cop Acabarem la temporada amb un acte consultar totes les nostres activitats. I han après a patinar, han començat a que a tots ens fa molta il·lusió: el 16 de si penseu que us interessa formar part fer servir l’estic i la pilota. Els jugadors juny celebrarem el primer Torneig Da- del nostre Club, no ho dubteu, i con- d’Escoleta han participat en partits vid Cañón, inclòs en els actes de la Di- tacteu amb nosaltres.

AQUAE L’Aquae ofereix espai a totes les entitats que ho desitgin. Si voleu parlar de les acti- vitats que feu, heu fet o fareu, envieu-nos els text i fotos a aquae@caldesdemalave- lla.cat. Gràcies per la vostra participació

AQUAE 46 Juny2012 AUTOMÒBIL Per Antoni Llopart i Rossell

DE DOL cionat al món del motor, mecà- temps que li sobrava de la feina questa secció està de dol, nic i copilot. Va disputar diversos a nodrir acadèmicament el món ja que l’artífex d’aquest rallis d’automobilisme amb el seu del motor i en Xavier Genoher Aespai ens ha abandonat. germà Josep Genoher. Amb un es dedicava a córrer pels trams L’Eduard Rodríguez va ser una Talbot Samba els dos van acon- de les carreteres de tot el país i persona que va dedicar la vida als seguir una desena posició fi nal a posar a punt els cotxes de ralli. altres; amb humor, estil i empenta, al campionat d’Espanya de ral·lis Els dos van dedicar centenars i això l’ha convertit en referent i una catorzena posició al Ral·li d’hores al motor i per a ells i per a moltes persones, entre les Costa Brava, puntuable pel cam- l’afi ció això era magnífi c. Quan quals m’incloc. Fet que el conver- pionat del món. t’agrada una afi ció no esperes res teix en certa manera en etern, ja De manera que els dos germans, més que passar-t’ho bé amb allò, que sempre serà present en per- mecànics -quasi de naixement- no esperes una recompensa. El sones com jo. L’Eduard va ser un van obtenir grans resultats en el motor és un esport sacrifi cat que exemple per a molts, i això és el món del motor. Només parlar del obliga a dedicar-hi molt temps, que hem d’intentar tots si volem cognom Genoher, qualsevol afi ci- feina i esforços i tant l’Eduard un món millor, voler ser exem- onat als rallis del panorama naci- com en Xavier van arribar al mà- plars. Aquesta secció va néixer onal no escatima elogis per par- xim nivell des de la humilitat i la gràcies a la iniciativa de l’Eduard lar dels dos germans. Ja que van iniciativa pròpia. per acostar i promocionar el ser els més ràpids de les copes L’afi ció al motor, gràcies a gent món del motor. Uns mesos enre- de promoció durant molts anys com ells, cada dia creix més i ells re em va comentar si volia col- i van compartir trams i titulars dos representen uns bons exem- laborar-hi, però la meva participa- de premsa amb pilots de talla de ples per a tota la comarca i el ció s’ha vist accelerada per la seva Salvador Servià, Antonio Zanini, país. Catalunya ha tingut molta mort. De manera, que aquesta Borja Moratal, Beni Fernàndez... tradició al motor des del segle secció la dedicaré a l’Eduard Ro- En el món de l’esport hi ha una XX i Girona també. Ja que molts dríguez i al també difunt Xavier cara que no es veu i menys avui pilots i enginyers han sortit de la Genoher Sureda. en dia que tot ho veiem des de la nostra comarca. Antonio Zanini, El mes de març passat en Xavier televisió. Ja no veiem els esports Marc Blàzquez, Josep Maria Serra Genoher va perdre la vida en un per dins. Molts esportistes han de “Xiu” o els caldencs Xavier Ami- accident de trànsit a Fornells de combinar l’esport amb una vida go i Jeroni Fajardo. la Selva. En Xavier era un gran afi - laboral. L’Eduard dedicava tot el No hi ha dubte que estem en una terra de campions del motor i els dos nos- tres protagonistes d’avui en són dos exemples. La seva afi ció i el seu treball pel món del motor els han convertit en perso- nes recordades i immor- tals. Ja que els seus noms i les seves actuacions fi - guren i fi guraran en els llibres de la història del motor.

Descanseu en pau, el món del motor sempre us tindrà presents! Autor: driverphoto

Juny2012 AQUAE 47 FEM PAÍS Per Ramon Torrent i Logroño TIC Ramon Berenguer IV i la unió de Catalunya amb Aragó aral·lelament a la recon- d’unir-lo a Catalunya. I les cir- questa catalana havia avançat cumstàncies van facilitar aquesta Pla reconquesta aragonesa. solució. Ramir el Monjo, que ei- Comtat inicialment, Aragó havia xint del monestir per regnar, ha- estat elevat a la categoria de reg- via contret matrimoni amb Agnès ne per Sanç el Major, rei de Na- de Poitiers, n’havia tingut una fi lla: varra, que el va deixar en herèn- Peronella. Ramon Berenguer era cia al seu fi ll Ramir (1035). El nou encara fadrí. El seu caràcter i la regne va annexar-se els comtats seva anomenada el feien atractiu de Sobrarb i Ribagorça i va anar als aragonesos que, en canvi, es- ponia com a comtes de Barcelo- avançant de Jaca a Osca (1096) i taven barallats amb els castellans na la que van seguir. d`Osca a Saragossa, que fou con- per lluites recents. Ramir va do- Realitzada pacífi cament, en con- querida per Alfons el Bataller, rei nar la seva fi lla en prometatge al trast amb altres unions peninsu- també de Navarra (1118). Mort compte barceloní, i li va donar al lars, la unió catalano-aragonesa Alfons sense successió, els mag- mateix temps el regne d’Aragó, representa la solució harmònica nats aragonesos van cridar a no com a dot ni com heretatge d’un conjunt de problemes plan- succeir-li el seu germà Ramir el de Peronella, sinó en plena pro- tejats pel contacte entre els dos Monjo, bisbe electe de Roda i pietat (1137). Ramon Berenguer pobles: problemes de fronteres, Barbastre (1134). va entrar a governar el reialme perquè ambdós aspiren als matei- Feia temps que els reis de Caste- veí amb el títol de príncep i do- xos territoris limítrofs, i proble- lla tenien posades les mires da- minador d’Aragó. I Ramir II, tot mes d’expansió més enllà, perquè munt les terres aragoneses. So- conservant el títol de rei, va re- ambdós aspiren a la conquesta de bre tot damunt el regne sarraí de tirar-se novament a la vida de re- València i ambdós tenen interes- Saragossa. Ara, al·legant drets de ligió. sos similars al migdia de França. successió, Alfons VII de Castella, Així van unir-se Catalunya i Ara- En la doble direcció nord-sud, les anomenat l’Emperador, pretenia gó. Geogràfi cament afi ns, ambdós forces dels dos pobles, en lloc de d’apoderar-se’n. I, en efecte, va dins la conca de l’Ebre, ambdós combatre’s, anaven a conjugar-se. ocupar Saragossa i altres poblaci- pirinencs, la geografi a facilitava i Sols en la direcció mediterrània, ons. Ramir va sortir-se’n com va fi ns empenyia la unió. Però, po- al començament, Aragó es mos- poder, reconeixent-se per aquell bles ambdós de forta personali- traria refractari a seguir la política territoris vassall del rei de Cas- tat, cadascun va conservar no so- de Catalunya; però també aques- tella. En la seva tasca de defensa lament les seves característiques, ta direcció acabaria imposant-se i enfront de les pretensions caste- sinó també les seves institucions els aragonesos hi col·laborarien. llanes, va trobar l’ajut del compte pròpies, i cap dels dos no preten- Les diferències de caràcters entre de Barcelona, Ramon Berenguer gué immiscir-se en la vida de l’al- ambdós pobles que es manifes- IV, que no podia veure amb bons tre. El vincle entre els sobirà, que ta en aquest fet, va manifestar-se ulls l’expansió del rei de Castella era rei d’Aragó i comte de Barce- també, és cert, en altres aspectes, per terres aragoneses. lona a Catalunya, si bé els catalans especialment en els lluites dels La manera d’evitar defi nitivament li donaven sempre el títol de rei. aragonesos, aplegats en “Unió” que Castella s’annexés Aragó era Cada poble va conservar també contra els reis catalans, amb vis- el seu idioma; però l’idioma dels tes a acréixer llurs privilegis. prínceps de la dinastia catalana Però, en defi nitiva, el balanç de fou el català, com foren les del la unió dels dos pobles fou sen- seu llinatge barceloní les armes siblement favorable i constitueix que van usar -els quatre ver- un dels assoliments més conside- mells damunt camp d’or-, i com rables de la gran obra de Ramon fou la numeració que els corres- Berenguer IV.

AQUAE 48 Juny2012 TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I Per Oscar Planes TIC DE LA COMUNICACIÓ (TIC) Innovació: rendibilitzar la inversió en R+D Poc més d’un 10% dels nous projectes de R+D (Recerca i Desenvolupament) assoleixen l’èxit. Per això cal ser molt acurat a l’hora de seleccionar aquells projectes d’innovació en els quals invertirem en la nostra empresa.

Innovar no és inventar la probabilitat d’èxit del projecte, és la necessitat d’adaptacions o La innovació és la creació o mo- temps i costos de desenvolupa- desenvolupaments fets a mida difi cació d’un producte o servei i ment, possible desenvolupament per a cada client, ja que limita el la seva introducció al mercat. La futur i aplicacions noves que ge- nombre de clients i encareix la innovació està a l’abast tant d’una nerarà, incidència en altres pro- nostre estructura. multinacional com d’una petita jectes de l’empresa, impacte en empresa. Per innovar no sempre el mercat i la situació respecte a Finançament cal fer grans inversions sinó de- patents. A nivell de recursos fi nancers, tectar i implementar oportunitats hem d’estimar la inversió en R+D, de mercat. Exemples d’innovació Coherència del projecte la producció i la comercialització, TIC poden ser un recercador La valoració d’un nou projecte ha disponibilitat de fons respecte al d’internet o un sistema de re- de respondre una sèrie de crite- temps a cada fase del projecte, el coneixement de veu per caixers ris objectius, com ara si resulta marge de benefi ci esperat i l’im- automàtics. compatible amb l’estratègia ac- pacte dels recursos destinats que tual i a llarg termini de l’empre- tindrà en l’empresa. Recursos necessaris sa, si disposem d’experiència per La fi nalitat de la inversió en R+D responsabilitzar-nos del nou pro- Rendibilitat és guanyar diners. Abans d’inver- ducte, dels recursos necessaris La innovació per sí mateixa no tir en R+D s’han de considerar per a la seva creació, producció genera benefi cis, és la explotació les alternatives, com invertir en i comercialització i de la congru- el que genera rendibilitat. Un cop processos productius, en la xar- ència amb la imatge de l’empresa. estudiats els futurs clients, hem xa comercial o en publicitat. Cap de ser capaços de poder publi- d’aquestes inversions és excloent, Màrqueting citar, distribuir i comercialitzar però els recursos son limitats. Un Cal valorar criteris de màrque- el producte i garantir-nos la cor- cop decidim invertir en tecnolo- ting, com ara si el nou producte recta protecció jurídica amb les gia, cal pensar si crear un departa- satisfà una necessitat del mercat patents. ment propi de R+D, comprar lli- o avantatges respecte els exis- L’abast, dimensionament i logísti- cències, contractar experts o fi ns tents, valorant preu, fi abilitat, ser- ca de la nostre xarxa comercial i tot adquirir una altra empresa o vei o assistència tècnica. s’ha de resoldre abans de que el fer una aliança tecnològica. Hem de ser capaços de fer una producte es comercialitzi. estimació de la dimensió del mer- Viabilitat cat, del número de clients, proba- Conclusió Una decisió important és quina bilitat d’èxit del mercat, efecte Una anàlisi detallada ha d’evitar la inversió destinarem a R+D, cosa sobre els productes actuals, ac- destinació de recursos a projec- que dependrà del grau d’innova- ceptació del preu per part del tes que no s’haurien d’iniciar per ció del sector, el tipus de projecte potencial client i canals de distri- temes de viabilitat i la planifi cació i la situació que tinguem respec- bució. de temps, recursos i accions ne- te a la competència. Per guanyar cessàries per dur a terme aquells diners en tecnologia s’ha de ser Producció projectes que seleccionem. Les innovador, aconseguir transfor- Cal preveure si necessitarem no- valoracions inicials, a causa del mar una idea en quelcom vendi- ves instal·lacions i costos associ- nivell d’incertesa que suposen, ble, en una necessitat i disposar ats, afegint equipament i personal. poden ser senzilles o complexes, dels mitjans per comercialitzar En projectes tecnològics, un as- però han de ser objectives, rao- el producte. Necessitem avaluar pecte important, fi ns i tot crític, nables i quantifi cables.

Juny2012 AQUAE 49 VIDA SOCIAL CONSELLS VETERINARIS

a caldenca Carme Gil Riera va celebrar el 27 de març Lpassat els 100 anys i ho va fer a la Residència Els Avets de Sant Medir, acompanyada per la seva família i amics de la residència. Fins i tot el seu nét, que en aquell moment estava a Alemanya, va poder seguir l’acte a través d’una webcam. Van assistir a la festa Fina Suri- na, coordinadora Territorial de l’Institut Català de la Dona de les monges franceses de Caldes. rer de Caldes i que va treballar Girona, que en representació de La seva mare regentava un nego- més de 50 anys al Vichy Catalan. la Generalitat li va fer entrega de ci de polleria i cada dia anava a El matrimoni va tenir dues fi lles, la medalla centenària, l’alcalde de Barcelona amb tren a vendre po- la Roser i l’Alegria. La Roser que Caldes de Malavella, Salvador Ba- llastres i ous. Fins i tot n’havia ve- viu a Caldes i té tres fi lls: la Ro- lliu, que li va fer entrega d’un ram nut a la família del President Jordi ser, l’Assumpció i en David, i 2 de fl ors, i el Jordi Noguer, alcalde Pujol. besnéts. de . Ens va relatar els “cors que ha- L’Alegria, que va marxar a viure a La Carme va explicar amb una via trencat” de jove, fi ns que va França i té dos fi lls: en Jean Pierre memòria envejable, anècdotes i començar el festeig amb el seu i en Philipe i cinc besnéts. També vivències com els anys d’estudi a marit, que vivia al seu mateix car- va tenir un record per al seu ger- mà, que de ben jove se’n va anar a viure a Amèrica, on va formar la seva família i a on va viure fi ns que es va morir. Amb molt de sentit de l’humor la Carme ens explicava el seu se- cret per haver arribat a centenà- ria: menjar sa i natural!

Foto de l’any 42 i actual Us ensenyem una foto de l’any 1942 quan fèiem pàrvuls i una que ens vam fer el dia 20 de maig passat en un dinar a Vidreres. Alguns feia 70 anys que no ens vèiem. Va ser emotiu i emocionant recordar coses de quan érem petits. Gràcies asl que vàreu venir per fer-nos viure un dia inoblidable. Fins aviat. Montse Falgueras i Jordi Ciurana.

AQUAE 50 Juny2012 CONSELLS VETERINARIS Aliments tòxics Alguns aliments perfectament adequats per a les persones poden ser molt perillosos si els in- gereixen les mascotes ja que generen trastorns que poden anar des de vòmits o diarrees fi ns a anèmia o fallida hepàtica. na acció d’afecte com ofe- de donar medicaments per con- Ceba i alls rir un trosset de xocolata trolar el batec cardíac i sedants Només suposaria un problema Uo un gra de raïm a un gos per calmar l’animal. També s’ha de en el cas que un gos ingerís una pot ser un seriós perill per al nos- sondar l’orina de l’animal perquè ceba sencera, un pot d’all en pols, tre animal i, per tant, és impor- la cafeïna es reabsorbeix per la o bé ingerint menjars amb petites tant conèixer aquests aliments i bufeta urinària. quantitats d’aquests ingredients evitar-los. Parlem d’algun d’ells: de forma repetida. Els gats en Xocolata canvi són força més sensibles a Raïm i panses A més de contenir cafeïna conté aquestes plantes. La dosi tòxica del raïm és de 32g/ teobromina i un alt contingut en Tant la ceba com l’all contenen ti- kg i de les panses, 11-30g/kg. Els greixos. Les formes més tòxiques osulfat, que destrueix els glòbuls símptomes són inicialment vò- per als animals és el cacau en pols vermells i produeix anèmia. Els mits i diarrea, seguits de debilitat, i les taules de xocolata per cui- primers símptomes són gastroen- set i dolor abdominal que acaben nar. Un gos de 10 kg pot veure’s teritis amb vòmits i diarrea, l’ori- amb una fallida renal aguda a les seriosament afectat si ingereix na és de color vermell, les muco- 48 hores. El tractament consis- una quarta part d’un paquet de ses pàl·lides i respiren molt ràpid teix en la inducció del vòmit i 250g de xocolata en pols, o bé i se’ls accelera el cor. S’ha d’induir l’administració de carbó actiu per la meitat d’una taula de 250g de el vòmit i donar carbó actiu per absorbir les toxines, juntament xocolata de cuinar. Els símptomes absorbir toxines. A més, s’han amb una administració intraveno- seran molt semblants a la cafeïna. d’anar fent analítiques per valorar sa de fl uïds les primeres 48 hores Igualment, l’alt contingut en grei- l’evolució de l’anèmia i si cal s’han per intentar evitar la fallida renal. xos pot produir pancreatitis. El de fer transfusions de sang. tractament torna a ser el mateix Cafeïna que en els dos anteriors tòxics Nous de macadàmia La cafeïna es troba als grans de comentats. La ingesta de 6 nous pot pro- cafè, al te, a begudes energètiques vocar un enverinament greu. Els i en algunes píndoles dietètiques. Xilitol símptomes són dolor abdominal, En quantitats moderades, pot És una substància que s’utilitza vòmits, genives pàl·lides, difi cultat produir agitació, vòmits, taqui- com a substitut del sucre a algu- per caminar. Per sort, els signes càrdia, convulsions, desmais i, fi ns nes llaminadures o aliments de de debilitat desapareixen a les 12- i tot, coma. El tractament altre rebosteria. El primer símptoma 24 hores després. cop consisteix en induir el vòmit de la intoxicació sol ser el vò- i fer rentats d’estómac. Haurem mit, seguit als 30-60 minuts d’una Conclusió: baixada de sucre, amb debilitat i Hem d’entendre que no tots els tremolors. Els casos més greus aliments per a les persones són mostren dany hepàtic, amb petits saludables per a les mascotes i cal coàguls i hemorràgies gàstriques. que anem substituint els trossets El tractament consisteix en admi- de xocolata, grans de raïm, dol- nistrar fàrmacs i fl uïds intrave- ços... per premis i llaminadures nosos per evitar el xoc provo- especials per a animals. cat per la baixada de sucre. Bon profi t! TERÀPIES NATURALS EXCURSIONS Com cura la civada? Hola a tots i totes, Ja fa més d’un any que porto la botiga de dietètica de Caldes. En números anteriors d’aquesta revista els meus escrits eren so- bre consells de salut, bellesa i ali- mentació, així com de productes naturals que corresponen a cada estació . A partir d’ara voldria dedicar al- gun número a donar a conèixer les plantes, aliments o substàncies naturals pel vostre benestar i sa- lut, derivats de la natura que ens photol.com proporcionen tot allò que neces- el restrenyiment. i el nerviosisme. La civada conté sitem per tenir salut i bona ener- • És un aliment molt aconsellat una proteïna (avenina) similar al gia. Com diu un llibre que m’agra- per als esportistes ja que propor- gluten, tot i que els últims estudis da molt: La salud de la botica del ciona hidrats de carboni que són realitzats suggereixen que la ma- Señor, de María Treben. absorbits molt a poc a poc per joria de pacients celíacs la poden Avui us parlaré de la civada. l’organisme. tolerar. És un dels cereals més agradables Informació nutricional de la civa- La podem trobar en forma de que hi ha per la seva gran apor- da (per 60 g.) gra de cereal per cuinar, en fl ocs, tació de nutrients i les seves sa- 230 calories. salvat, puré, beguda etc. Si volem ludables propietats. Proporciona 37 g. d’hidrats de carboni. que sigui d’elaboració biològica gran energia i és de fàcil digestió: 8 g. De proteïna . cal fi xar-nos bé en el producte Un 28% en vitamina B1. que estem consumint, per veure • La civada està indicada per quan Un 60% de manganès. si realment ha seguit aquest pro- es fa un esforç físic o psíquic ja I, en menor quantitat: magnesi, cés biològic. que és rica en vitamines del grup fòsfor i ferro. Moltes gràcies a tots i totes, us B. desitjo un molt bon estiu! •Contribueix a calmar l’ansietat. A més, la civada conté una rica di- • Estimula les glàndules tiroides i versitat de fi toquímics que actuen Nuria Arrufat Gallardo ajuda així a metabolitzar correc- coma antioxidants i complemen- Dietista, fi toteràpia, massatge, te- tament els greixos. ten les fruites i verdures quan es rapeuta fl oral Bach i estètica na- • Regula el sucre en sang i afavo- mengen junts. tural reix l’activitat del pàncrees. • És molt ric en fi brasoluble. Sabies que la • És de gran ajuda per reduir els civada...? nivells de colesterol LDL (dolent) ... és un esmor- ja que en difi culta l’absorció. zar ideal per • Afavoreix la producció de llet començar el en l’embaràs i la lactància. dia amb ener- • Prendre civada cada dia pot gia? també és contribuir a reduir la pressió ar- un aliat del sis- terial alta. tema nerviós, • La seva riquesa en fi bra la fa capaç de cal- molt aconsellable per combatre mar l’ansietat

AQUAE 52 Juny2012 EXCURSIONS Senyalització de la ruta de la riera de Santa Maria. RUTA DE LES ERMITES

Quart tram: Des del trencant que es divideix per anar Deixem la ruta de la riera de Santa a Sant Maurici o continuar la pista de les Mateues, a Maria i enllacem amb la ruta de les l’alçada de Ca l’Amargant i Can Pega, fi ns arribar a ermites i i amb la de Terra Negra. Caldes a la Plaça de la Selva on comença i fi nalitza la ruta de les Ermites.

Ressenya: Pere Serrats Senyalització de la ruta Mapa: David del Rio de les ermites. Fotos: Albert Torrent Col·laboració: Club Excursionista de Caldes

Longitud: 15km CONSELLS: Durada aproximada a peu: Unes 4 hores, aproxima- - Estigueu al cas del camí que seguiu. En dament. cas de trobar una cruïlla o dos camins, Bici: Excursió apta per fer-la en bici. fi xeu-vos en quin està senyalitzat amb la marca que us interessa. COSES A DUR: - Si deixeu de veure marques durant cinc o Aigua, menjar, impermeable o paraigües, roba d’abric deu minuts, reculeu fi ns que refeu el camí. per si de cas (mai no sobra) i mòbil per si hi ha algun Segurament que us heu equivocat. imprevist. - Aviseu a coneguts sobre la zona on aneu i mireu d’anar acompanyats. LES MARQUES: - Aneu sempre amb temps de sobra per si El tram d’aproximació segueix la ruta de la riera de surten imprevistos Santa Maria (color verd i blanc) fi ns a enllaçar pròpi- - Aneu per l’esquerra dels camins. Així ament amb la ruta de les ermites (color groc i blanc) veureu venir els vehicles per davant. que coincideix un tram amb la ruta de Terra Negra - Respecteu l’entorni deixeu els llocs per (color blanc i blau). Passat Sant Maurici, trobarem ex- on passeu igual o millor de com els heu clusivament marques de la ruta de les ermites. trobat. - Si sou discrets, serà més fàcil d’observar 00 Sortim de la plaça de la Selva per l’oest i trobem el animals. c. Mestre Mas Ros, girem a la dreta cap a la Plaça del mateix nom, la creuem seguint la mateixa direcció i 20’ En una zona planera tenim camps a la nostra trobem el c. de les Mateues. Continuem en la mateixa esquerra, al fi nal del tram trobem una petita pu- direcció i al cap de poc trobem una pujada sense as- jada i una petita casa a l’esquerra. Més endavant faltar amb una pineda a la dreta, aquí sortim del nucli a la dreta tenim camps i una casa de pagès, Ca urbà (foto 1). Aquesta pista ens portarà (en 2km) a l’Amargant. Seguim i trobem una altra petita puja- l’enllaç de la ruta de les ermites. Ignorem tots els tren- da, uns 300m més endavant després d’un lleuger cants seguint la mateixa direcció. descens, trobem el pal amb cartells indicadors de la ruta de les ermites que ens apunta la direcció cap a Sant Maurici.

30’ Enllacem amb el 4rt tram de la ruta de les ermites. En el trencant que hem trobat el pal in- dicador, girem a la dreta, agafant una pista que ens porta en sentit contrari del que venim (foto 2). Seguim els senyals blancs i grocs de la ruta de les ermites.

Juny2012 AQUAE 53 presa a la bassa de Can Llop. Ens enfilem per una pista més deteri- orada i amb xaragalls, que va pel mig del bosc.

36’ Trobem una pista que ens creua, a davant hi tenim camps i veiem la part de darrera de Ca l’Amargant. Agafem aquesta pista girant a l’esquerra que passa en- tre camps (foto 3). A la dreta ens 1h 37’ Sortim del bosc i trobem queda la casa de Can Pega, fem un un trencant que baixa a la nos- revolt a la dreta i 50 metres més 1h 03’ Sant Maurici (foto 8) po- tra dreta entre els camps de Cal endavant agafem un trencant a dem visitar l’entorn de l’Ermita i Sant, la casa de pagès que veiem l’esquerra (foto 4). Al cap de 100 les ruïnes del Castell de la Mala- davant nostre. Baixem per aquest metres continuem en el mateix vella, que estan dalt del turó. trencant i anem a trobar la pista sentit deixant un trencant a la que ens creua passant per sota dreta. (foto 5). Davant nostre ve- els camps. L’agafem girant a l’es- iem cases de la urbanització Ma- querra. Pocs metres més enda- lavella Park. Seguim la pista sense vant deixem una pista asfaltada agafar cap trencant. Deixem a la que comença a la nostra dreta i nostra esquerra l’entrada del Mas que ens portaria a la depuradora Arús, amb una cadena que barra (foto 11). el pas. Retornem a la pista d’on venim i la seguim continuant el mateix sentit que portàvem, deixem Sant Maurici a l’esquerra. La pista fa baixada.

1h18’ Trobem un trencant i da- Seguim la pista que entra a bosc, vant nostre un pal senyalitzador ignorem els trencants a dreta i que ens indica que hem de girar a esquerra i anem baixant l’esquerra (foto 9) i deixar la bai- xada que tenim a la dreta i ens 1h 58’ A la nostra esquerra tro- porta a l’entrada de la urbanitza- bem camps i més endavant una ció de Malavella park.. casa de pagès amb més d’un edifi- ci, Can Ramada. Continuem en el mateix sentit, en una baixada que progressivament es fa més dreta.

2h 05’ Acabem la baixada i just 55’ Trobem a dos pilars de cons- quan comencem el tram planer trucció a cada cantó del camí (foto 12), agafem un trencant a (foto 6), iniciem una baixada que 1h 25’ La pista ens porta a tra- la dreta que deixa la pista prin- ens porta a una cruïlla on trobem vessar la riera de la Malavella. 50 cipal. Un cartell ens indica que un pal indicador (foto 7), seguim metres més endavant deixem la en aquesta direcció trobarem el en el mateix sentit i al cap de pista principal per agafar un tren- Molí d’en Xiberta. Trobem aques- pocs metres després d’un revolt cant a la dreta (foto 10). Al cim ta casa 200 metres més endavant, veiem Sant Maurici. nostre tenim un talús que fa de on el camí fa un revolt i canvia de

AQUAE 54 Juny2012 sentit. Fem una llarga recta al mig Al final de la pujada ignorem de pluges aquesta zona es con- dels camps i girem una mica i tro- un trencant que ens surt a l’es- verteix en una mena d’aiguamolls. bem arbres que voregen el camí, querra. Fem un tros planer i 50 Travessem aquests 100m de prat primer pollancres (foto 13) i més metres més endavant deixem un i trobem una pista, també d’herba endavant acàcies, a la nostra es- trencant a la dreta. Iniciem la bai- i l’agafem girant a l’esquerra en querra tenim el sot per on passa xada, sortint del bosc i caminant direcció a una caseta de bomba- la Riera Santa Maria i més amunt al mig dels camps (foto 16) ex- ment d’aigües residuals (foto 21). el talús de la via del tren. cursió-16, fem un revolt a la dre- La pista ens porta a l’entrada de ta i pugem per la pista cap a una la urbanització pel carrer Llevant. casa que ens queda davant, Ca n’Aulart. Des de la nostra posició, a la dreta de la casa hi ha la petita ermita de Sant Sebastià (foto 17).

Deixem els arbres i tornem a te- nir camps al cantó dret. Trobem una tanca d’un camí que va a una casa, Can Costa de les Bardis- ses, a l’altra cantó de riera. 200 metres més endavant agafem un 2h 45’ Ermita de Sant Sebastià. trencant a l’esquerra que baixa Continuem per la pista per on per travessar la riera (foto 14). hem vingut, seguint la mateixa direcció que portàvem. A 100 metres trobem una casa a mà es- querra, Can Mas. Tot just passat la casa trobem un trencant a la dreta i l’agafem, deixant la pista principal (foto 18). Fem un tros 3h 05’ Trepitgem l’asfalt de la ur- 2h25’ Travessem la riera per un d’uns 200m fins a les cases de la banització i seguim pel carrer en petit pont de fusta. Seguim enda- urbanització Llac del Cigne (la el mateix sentit que ens portava vant al mig dels camps, fem un re- bassa de Can Matllo), el camí gira l’últim tram de la pista (foto 22). volt i puguem a la via del tren per a la dreta i trobem un rètol de – El carrer es manté recte durant travessar-la per el pas a nivell. Se- camí particular- per on passen els 600 metres fins a fer un revolt guim la pista que tenim a davant cotxes que van a la casa que ens a l’esquerra, girem sense aga- i a uns 150 metres trobem una queda a la dreta. Seguim endavant, far cap trencant. 50 metres més cruïlla, agafarem la pista que puja en la mateixa direcció, seguint les endavant ignorem el c. Puigmal , a la nostra esquerra (foto 15). cases de la urbanització i deixem que trenca a l’esquerra (foto-23). el camí amb grava per passar a Fem un altra tram de 50 metres un camí herbós i deteriorat (foto i agafem el carrer que surt a la 19). Deixem les cases, passem pel nostra dreta, amb fanals de vidre cantó d’una torre de llum i en- de globus a la vorera. A la dreta trem en una arbreda de plàtans hi tenim camps. Continuem en lí- (foto 20), en sortim per passar als nia recta fins passar al cantó d’un prats de Sant Sebastià. En època parc infantil i veure unes pilones

Juny2012 AQUAE 55 de ferro al final de l’asfalt. Les pas- ens porta recte fins la deixalleria, carretera pel pas de vianants (foto sem per continuar per la pista al la passem i trobem un trencant a 28). Anem a parar a les instal· mig dels camps. Veiem la carretera la nostra dreta que ens porta al lacions de la policia municipal (an- davant nostre (foto 24). túnel de pas de vehicles sota la tiga oficina de turisme). via (foto 26). Hem enllaçat amb la sortida de la ruta de les ermites.

Continuem en el mateix sentit, passem la rotonda i seguim pel carrer 11 de setembre. Tenim el SES de Caldes a la dreta i l’escola 3h 35’ Travessem el túnel sota la La Benaula a l’esquerra. Al final 3h 25’ Atenció! via del tren. Continuem endavant del carrer girem a la dreta per Hem de creuar la carretera i girar en el mateix sentit i anem per la agafar el passeig de Ronda. El se- a la nostra dreta fins el trencant vorera dreta de l’avinguda Dr. Fu- guim durant 200 metres i arribem que tenim 80 metres més enda- rest (foto 27). Girem a la dreta a l’avinguda Sant Maurici, girem a vant on girarem a l’esquerra (foto seguint la vorera i deixem l’avin- l’esquerra i 60 metres més enda- 25). Compte! com a vianants hem guda per anar a la carretera de vant a la nostra dreta tenim el de circular per l’esquerra de la Llagostera. Travessem la riera i en passatge, sota un edifici, que entra via. Un cop hem agafat el tren- el primer semàfor que trobem, gi- a la Plaça de la Selva. cant, aquest tram de carretera rem a l’esquerra per travessar la 3h55’ Plaça de la Selva

Hem trobat durant l’excursió

AQUAE 56 Juny2012 Juny2012 AQUAE 57

HEM CANVIAT LA NOSTRA IMATGE, PERÒ CONSERVEM EL NOSTRE TARANNÀ I MOLT BONA QUALITAT!!

Tenim productes de Girona, casolans, artesans i ecològics: embotits, botifarres, hamburgueses, croquetes, farcits, melmelades, salses, iogurts i un ampli i deliciós assortiment de menjars casolans cuinats i molt més... Tots els productes són de primera qualitat i estan elaborats a casa nostra amb molta cura. Podeu comprar els nostres productes presencialment a la botiga (C/. Santa Maria, núm. 3, Caldes de Malavella) i a la nostra plana web carnsannagarcia.com.

US HI ESPEREM!!

Disseny de la nova imatge corporativa realitzat per trijornidi,sl.(Pl.Sant Esteve,3. Caldes de Malavella)

AQUAE 58 Juny2012 AQUAE Des de l’Ajuntament volem un Aquae fet per tots i més interessant. Per això us convidem a col·laborar-hi. Ho podeu fer formant part del Consell de Redacció, participant en seccions o aportant idees o suggerint continguts Estem buscant persones que ens passin dades meteorològiques de Caldes!

Ens podeu contactar de les següents maneres: [email protected] / 627887765

L’Aquae ofereix espai per a la publicitat a partir de 15 €! Promoveu el vostre comerç, empresa o negoci i, de pas, aju- deu a fi nançar la revista municipal! Per a més informació, adreceu-vos o truqueu a les ofi cines municipals (972 47 00 05)

Subscriu-te de franc a l’AQUAE AQUAENúm 38 - Juny 2012 Revista Municipal de Caldes de Malavella Si voleu rebre còmodament i de forma gratuïta l’Aquae, envieu-nos un correu a l’adreça aquae@caldesdemalave- lla.cat indicant el vostre nom i cognoms i l’adreça postal, o bé truqueu a l’Ajuntament. Caldes venç la Malavella Per altra banda, podeu també recollir la revista municipal de Caldes a través dels diferents punts de distribució: Ajuntament, Biblioteca, ofi cina de turisme, dispensari, llar

SUMARI - Troben un altre tapir al Camp dels Ninots - Consells per frenar l’expansió del mosquit tigre de jubilats “Casa Rosa”, servei de recaptació, llibreria So- - El pou de glaç de les Mateues - Obres guanyadores del Premi de Microliteratura - Repàs de l’Aplec de la Sardana i la Festa de la Malavella entre altres - Entrevista a Amadeu P. Fontán, pintor. - Economia: Entrevista a Ricard Tauler lés i llibreria TAU. - Carrers: Can Solà Gros I (1a part) - Història de Caldes: Balneari Prats, estiu de 1935 - 4a part de la ruta de les ermites - I moltes coses més...

Juny2012 AQUAE 1 Autor: Vicenç Vilà Serra. Realitzada als prats de Sant Sebastià. Si t’agrada fer fotos i en tens alguna sobre Caldes, fes-nos-la arribar a aquae@caldesdemalave- lla.cat, juntament amb el teu nom i cognoms i una breu descripció de la foto. Pot ser d’activitats que es celebren a Caldes, de natura, d’edifi cis... D’entre les que rebem, en triarem una per col- locar-la a l’última pàgina de la revista!