PROVA PILOT DE METODOLOGIA DE CLASSIFICACIÓ DEL CAMÍ RAMADER DE LA MOLINA (MUNICIPIS DE LLÍVIA, PUIGCERDÀ, FONTANALS, ALP)

REVISIÓ DOCUMENTAL PRÈVIA Tasca 5 del procediment

Xavier Campillo i Besses Març 2019

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Xavier Campillo i Besses Doctor en Geografia (col·legiat núm. 861) Pèrit especialitzat en camins, servituds de pas i termenals

Soci núm. 365 de l’Associació Catalana de Pèrits Judicials i Forenses

Castell de Sant Ferran, 13 08600 Berga tel. 938 222 372 - 650 37 23 99 [email protected]

[2]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Índex

1. Objecte

2. Tasques realitzades

3. Fonts documentals

4. Anàlisi de la les fonts documentals

4.1. Camí ramader del Carlit

4.2. Camí del Pas dels Bous

4.3. Camins ramaders del Pla de les Forques

4.4. Camins ramaders de la Molina

5. Fonts orals

6. Conclusions

[3]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

1. Objecte

El Departament de Ramaderia, Agricultura i Pesca de la Generalitat de Catalunya té establert un procediment de classificació dels camins ramaders (Codi M0321.1-PR1 amb data 17.04.2013).

Aquest procediment identifica un total de 30 tasques (TAULA 1). D’aquestes les tasques 5-8 i 13-20 es poden contractar externament. L’objecte d’aquesta proposta d’assistència tècnica és la realització de les tasques 5-8 del procediment de classificació en l’àmbit del camí ramader de la Marina, de la Cerdanya al Penedès, dins dels municipis de Llívia, Puigcerdà, Fontanals i Alp, amb una longitud aproximada de 30 km.

TAULA 1. Tasques que contempla el procediment de classificació (amb negreta: tasques externalitzables, parcialment o total)

1. Registrar la sol·licitud i la documentació d’inici d’expedient de classificació 2. Comprovar si la persona està donada d’alta a la PER 3. Donar d’alta l’expedient 4. Trametre la documentació a l’Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials 5. Realitzar la revisió documental prèvia 6. Realitzar el reconeixement previ dels terrenys 7. Elaborar el plànol provisional 8. Elaborar i signar la proposta d’inici d’expedient Servei Territorial 9. Trametre la proposta a la persona titular dels Serveis Territorials 10. Signar l’acord d’inici de l’expedient i publicar-lo al DOGC 11. Trametre l’acord d’inici de l’expedient a la persona instructora 12. Notificar l’inici de l’expedient 13. Analitzar la documentació aportada 14. Obtenir els certificats cadastrals de les parcel·les i els usos permesos 15. Realitzar el reconeixement sobre el terreny 16. Aixecament de l’acta de la classificació 17. Elaborar la cartografia definitiva de la classificació 18. Redactar la proposta de la classificació dels camins ramaders 19. Redactar i signar l’ofici de tràmit d’audiència i notificar-ho als interessats 20. Informar i respondre les al·legacions 21. Redactar i signar l’ofici, comunicar-ho als interessats i realitzar el segon tràmit [4]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina d’audiència 22. Realitzar el segon tràmit d’audiència 23. Redactar i signar el certificat conforme s’ha complert el tràmit d’audiència 24. Trametre el certificat del resultat del tràmit d’audiència a la persona 25. Elevar l’expedient al/la directora/a dels Serveis Territorials corresponents 26. Trametre l’expedient a la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat 27. Redactar la proposta de resolució de la classificació i trametre-la a l’Honorable Conseller del DAAM per a la seva signatura 28. Signar la resolució de classificació 29. Comunicar la resolució de classificació 30. Arxivar l’expedient

[5]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

2. Tasques realitzades

L’àmbit de treball considerat comprèn els municipis de Llívia, Puigcerdà, Fontanals i Alp. En el marc de la recerca documental s’han visitat presencialment les següents institucions: 1. Ajuntament de Puigcerdà 2. Arxiu Comarcal de la Cerdanya 3. Ajuntament de Llívia 4. Arxiu Històric de Llívia 5. Ajuntament de Fontanals 6. Ajuntament d’Alp 7. Arxiu Històric de Girona 8. Serveis territorials del DARP a la Cerdanya Addicionalment s’han visitat els següents portals cartogràfics i bibliogràfics: 9. Cartoteca de l’Institut Geogràfic i Geològic de Catalunya (www.cartotecadigital.icgc.cat/) 10. Instituto Geográfico Nacional (www.ign.es) 11. Biblioteca Nacional de España (http://www.bne.es) 12. Institut national de l'information géographique et forestière (http://www.ign.fr/) 13. Gallica. Bibliothèque nationale de France (www.gallica.bnf.fr) 14. Google Books

El dia 8 de març va tenir lloc al SSTT d’Agricultura a Vic una trobada amb pastors de la Cerdanya, el Lluçanès, el Ripollès i el Garraf. El dia 29 d’agost es va fer un reconeixement de camp del camí de la Molina amb Francesc Ribot Flix, pastor de la Torre d’Estoll, i Josep Armengou, pastor de Castellar de n’Hug. El dia 16 d’octubre es va fer un reconeixement de camp del camí de la Molina a la Collada Baixa amb en Joan Rovira i Merino.

[6]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Documentació consultada

Ajuntament de Puigcerdà, Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Serveis territorials del DARP a la Cerdanya La recerca a l’Ajuntament de Puigcerdà i a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, tampoc als Serveis territorials del DARP a la Cerdanya, no va produir informació rellevant per a la revisió documental prèvia del camí ramader investigat.

Cartoteca de l’Institut Geogràfic i Geològic de Catalunya No s’han localitzat documents d’interès a la cartoteca digital de l’Institut Geogràfic i Geològic de Catalunya.

Ajuntament de Llívia i Arxiu històric de Llívia A l’Arxiu històric de Llívia s’han localitzat quatre documents especialment rellevants: - Còpia de l’article 23 del tractat de Baiona, de 26 de maig de 1866, relatiu als ramats de Llívia i als camins ramaders que condueixen a les pastures del Carlit.1 - Plan Catastral de la Villa de Llivia, levantado por el geòmetra de 1ª classe Pedret bajo la dirección del agrimensor Agustín Puigvert (1849). - Mapa sense data d’una porció del terme de Llívia amb referència a la transacció de 1754. - Mapa sense data d’una porció del terme de Llívia amb referència al cadastre de 1856.

Arxiu Històric de Girona A l’Arxiu Històric de Girona s’ha pogut consultar documentació cartogràfica antiga: - Una còpia del “Plan Catastral de la Villa de Llivia” de 1849. - La cartografia del “Proyecto de Carretera de 3.er orden de Ribas a Puigcerdá (Sección del Collado de Tossas a Puigcerdá”, de 1888.

1 S’ha consultat el tractat de Baiona complet publicat al Diario de Sesiones de las Cortes (Apèndix al núm. 122 de 30 de juny de 1866), atès que també l’article 16 del tractat conté referències al camí ramader.

[7]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

- La cartografia del “Proyecto de Carretera de 3.er orden de Llivia a la frontera francesa por Llivia”, de 1923. Addicionalment s’han consultat els cadastres històrics dibuixats sobre el vol de 1954 dels antics municipis de Puigcerdà, Llívia, Queixans, Vilallobent, Urtx i Alp. Al mateix arxiu s’han consultat els amillaraments de la riquesa rústica i pecuària dels mateixos municipis, de 1945-1958.

Instituto Geográfico Nacional A la cartoteca digital del Instituto Geográfico Nacional s’han consultat les actes d’atermenament, els quaderns de camp i les planimetries dels antics municipis de Puigcerdà, Llívia, Queixans, Vilallobent, Urtx i Alp, dels anys 1927-1929, així com les minutes de 1928-1929 de la sèrie 50000 del Mapa Topográfico Nacional de España.2

Biblioteca Nacional de España A la Biblioteca Naciona de España s’ha localitzat un mapa d’interès. Es tracta del full 86-8 (Das) de la Carta Topográfica Militar a escala 1:20.000, pertanyent a una sèrie incompleta elaborada pel Depósito de la Guerra, publicada l’any 1922.

Gallica. Bibliothèque nationale de France A la cartoteca digital de la Biblioteca nacional de França s’han localitzat dos mapes d’interès: - La “Carte d'une partie de Cerdagne avec les limites de France et d'Espagne”, de 1703. - El “Plan de Puicerda et de sa citadelle Date d'édition”, de 1708.

Institut national de l'information géographique et forestière Al Géoportail de l’ Institut national de l'information géographique et forestière (www.geoportail.gouv.fr) s’ha consultat el cadastre històric dels municipis de la Cerdanya francesa.

2 La minuta del full 217 (Puigcerdà), excepcionalment està dibuixada a escala 1:20.000. [8]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

3. Fonts documentals

Document 1: Mapa sense data d’una porció del terme de Llívia amb referència al cadastre de 1856 (AHLL) Document 2: Mapa sense data d’una porció del terme de Llívia amb referència a la transacció de 1754 (AHLL). Document 3: Informe sobre els límits i relacions de veïnatge de Llívia (1 d’abril de 1862). Document 4: Tractat de Baiona de 26 de maig de 1866 (Diario de Sesiones de las Cortes. Apèndix al núm. 122 de 30 de juny de 1866). Document 5: ACTA FINAL del arreglo de límites entre España y Francia por el Pirineo, firmada en Bayona el día 11 de Julio de 1868. Document 6: Plan Catastral de la Villa de Llivia, levantado por el geòmetra de 1ª classe Pedret bajo la dirección del agrimensor Agustín Puigvert (1849). Document 7: Mapa parcel·lari cadastral francès. Document 8: Manuel Anglada i Ferran. Vint-i-cinc anys a Llívia: estampes de Cerdanya. Editorial Selecta, 1962. Document 9: “Carte d'une partie de Cerdagne avec les limites de France et d'Espagne” (1703). Document 10: Amillaramiento de la riqueza rústica y pecuària. Municipio de Llívia. Ministerio de Hacienda, 1956 (AHG). Document 11: Acta de la operación practicada para reconocer la línia de termino y señalar los mojones comunes a los términos municipales de Caixans y Vilallobent. Comisión Geográfica del Nordeste de España. 1928 (AIGN). Document 12: Acta de la operación practicada para reconocer la línia de termino y señalar los mojones comunes a los términos municipales de Alp y de Vilallobent. Comisión Geográfica del Nordeste de España. 1928 (AIGN). Document 13: Acta de la operación practicada para reconocer la línia de termino y señalar los mojones comunes a los términos municipales de Caixans y de Alp. Comisión Geográfica del Nordeste de España. 1928 (AIGN). Document 14: Planimetria municipal de Vilallobent, 1929. Comisión Geográfica del Noreste de España (AIGN). Document 15: Planimetria municipal de Queixans, 1929. Comisión Geográfica del Noreste de España (AIGN). Document 16: Minuta del Mapa Topográfico Nacional. 1:20.000. Hoja 217 (Puigcerdá). Servicio Geográfico del Ejército, 1929.

[9]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 17: Minuta del Mapa Topográfico Nacional. 1:50.000. Hoja 255 (La Pobla de Lillet). Servicio Geográfico del Ejército, 1928. Document 18: Planimetria municipal de Urtg, 1929. Comisión Geográfica del Noreste de España (AIGN). Document 19: Amillaramiento de la riqueza rústica y pecuària. Municipio de Urtg. Ministerio de Hacienda, 1956 (AHG). Document 20: Cèsar August Torras. Cerdanya. Barcelona: Tallers Gràfics Hostench, 1924. Document 21: Adequació de la Xarxa de Senders del Municipi de Llívia. Inventari de camins. Socarrel, 2010. Document 22: Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró – Berguedà Iniciatives SD, SL. Berga, 2007. Document 23: Ferran Miralles i Sabadell; Joan Rovira i Merino. La transhumància al Ripollès i al Canigó. Consell Comarcal del Ripollès. Ripoll, 2007. Document 24: Carta Topográfica Militar. Escala 1:20.000. Hoja 86-8 (Das). Cuerpo de Estado Mayor del Ejército. 1922 (BNE).

[10]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

4. Anàlisi de les fonts documentals

4.1. Camí ramader del Carlit El paratge de la Bullosa i el massís del Carlit, on es troba l’extens bosc de Llívia, constitueix el destí de les vies transhumants que condueixen a aquest sector de l’alta Cerdanya. L’excepcional situació política de l’enclavament de Llívia, i el fet, també singular, de tenir pastures i boscos dins del territori de la república francesa, ha determinat la producció d’una documentació considerablement extensa relativa als camins ramaders o carrerades que comuniquen la vila ceretana amb la muntanya del Carlit.

Document 1: Mapa sense data d’una porció del terme de Llívia amb referència al cadastre de 1856 (AHLL).

Es tracta d’un mapa d’una porció del terme de Llívia força detallat (a escala 1:1.000) sense data, però elaborat a la segona meitat del segle XIX atès que conté una referència al cadastre de 1856 (Fig. 1). El document aparenta estar relacional amb el document 3, de 1862. El mapa identifica un camí que transcorre d’oest a est amb el nom de “carrerada”, el qual desemboca al barranc del Tudó (“Barranco Tudó”). El mapa identifica un primer “Camino de la Crehueta” que arrenca de la carrerada en direcció nord i transcorre a l’est de la “Serra de Angustrina“ (i paral·lel a aquesta) en direcció a la Pedra dels Escubils (“Escubillo” al mapa). El camí segueix a través de la “Costa de Nambet”3 en direcció al “Paso de las animas” on acaba.

3 El camí de la Costa de L’Ambet acaba a Prat Carrera. El recull la cartografia oficial francesa i el seu traçat s’observa a l’ortofotogrametria francesa recent. Això no obstant, l’ús ramader s’ha traslladat a la pista dita del Tub tal com recull la memòria de l’inventari de camins de Llívia (Socarrel, 2010): ”La carrerada a la que fa referència al nord de Cereja es troba avui dia abandonada, a partir de la construcció de la pista, transitable amb vehicle, que connecta amb la carretera D618. Un cop en aquesta via, es pren el Camí de les Sorres fins arribar a una pista de nova construcció. De fet, en aquest tram, el recorregut que es fa actualment és un intermig entre els dos traçats antics: el de Nírvol seguia més el fons de vall, el de Nambet s’enfilava al Tossal d’aquest nom i presentava un pendent molt pronunciat, tant que de vegades s’estimbaven les vaques vessant avall. Amb la construcció de la “pista del tub”, com en diuen de la nova pista construïda per [11]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

El mapa identifica un segon camí que arrenca del barranc del Tudó el qual segueix el “Arroyo del home mort” en direcció oest i condueix a la Pedra dels Escubils passant per sota de la “Cadira del Capellá”. Del segon camí n’arrenca un tercer que segueix com a “Camino de la Mola” a través de la “Sierra de la Calme” en direcció al “Estanque de la Pradella” on acaba. En suma, aquest mapa descriu la secció superior del camí ramader entre la zona de pastures del Carlit i la partida del Tudó situada sobre Cereja.

recollir les aigües del Riu d’Angostrina, el nou recorregut enfila l’antic camí de les Sorres per planejar després per aquesta pista planera a mitja costa fins arribar al riu. Actualment, queden alguns pagesos que encara pugen el seu ramat a les pastures del Baix Carlit i, cada any, des que es va instaurar la Festa de la Transhumància, es fa una caminada fins les Bulloses i un dinar popular (p. 20-21)”. Ídem: “Com ja s’ha comentat en l’apartat de camins històrics, antigament existien dos camins amb drets de pas per pujar el bestiar a la muntanya, el de Nírvol i el de Nambet. Aquest darrer ja no s’utilitza ja que era molt pendent i en més d’una ocasió s’havien estimbat vaques muntanya avall. El de Nírvol aprofita actualment una pista que es va fer per accedir a una petita central elèctrica a Casa Blanca des de la Central Solar (li diuen la “Pista del tubo”, per la canalització de l’aigua que discorre per la pista. L’enllaç d’aquest camí des de Cereja es fa actualment pel Camí de les Esqueres que va a sortir a la carretera D-618. Per enllaçar amb el tram anomenat Camí de les Sorres que desemboca a la pista del Tubo es necessari passar per la carretera (uns 1000 m). (p. 25)”

[12]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Fig. 1. Mapa d’una porció del terme de Llívia amb referència al cadastre de 1856.

[13]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 2: Mapa sense data d’una porció del terme de Llívia amb referència a la transacció de 1754 (AHLL).

Es tracta d’un mapa d’una porció del terme de Llívia força detallat (a escala 1:1.000) sense data (però elaborat al segle XIX atès que conté una barra gràfica expressada en metres) (Fig. 2). Aquest mapa és molt similar a l’anterior. El document identifica novament la “carrerada” que arrenca del “Camino rural de Angustrina”, el qual desemboca al barranc del Tudó (“Barranco del Tudor”). Addicionalment, identifica sengles traçats sota l’epígraf: “Tránsito de los ganados de Llivia y las tierras que él atraviesa deben quedar en barbecho un año de cada dos.” El primer traçat arrenca perpendicularment de la carrerada en direcció nord i transcorre a l’est de la “Serra de Angustrina“ (i paral·lel a aquesta) en direcció a la “Pedra dels Escubils”. El segon traçat arrenca del barranc del Tudó (anomenat Rec de l’Home Mort a la cartografia actual ICGC) en direcció oest i condueix a la “Pedra dels Escubils” passant per sota de la “Piedra llamada Cadira del Capellá”.

[14]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Fig. 2. Mapa sense data d’una porció del terme de Llívia amb referència a la transacció de 1754

[15]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 3: Informe sobre els límits i relacions de veïnatge de Llívia (1 d’abril de 1862).4

Aquest document descriu la zona del Tudó antigament disputada entre els municipis de Llívia i Angostrina i sembla estar en relació amb el document 1. En la descripció confirma la identificació de la carrerada que figura als documents 1 i 2: “Por la parte del sur está limitado por el camino que sale del barranco de Tudor llamado la carrerada, y del que es continuación el camino rural de Angustrina... (p. 183)” i, a més, explica que la majoria de propietaris de la zona són d’Angostrina i que: “Los propietarios de estos campos interceptan en gran parte el paso de los ganados con las cercas que construyen para la división de sus tierras, lo cual produce muchas quejas por parte de los de Llivia. (p. 183)” Més endavant, el document descriu els dos camins ramaders que recullen els documents 1 i 2 i llur continuació en direcció al Carlit: “Cuestiones sobre pasos... En el terreno indeciso objeto de la transacción de 1754, por el artº 3º de la Concordia los de Llivia tienen el derecho a pasar alternando por años por los pasos siguientes: uno desde la Carrerada atravesando los campos hasta la parte de la Sierra de Angustrina comprendida entre la Piedra dels Escubills y la cadira del Capellá. Los propietarios de dichos campos tienen obligación de dejarlos en Barbecho el año correspondiente, lo cual es continuo motivo de cuestiones y desavenencias. El otro paso sigue el barranco del Tudor, y se separa de el para dirigirse al mismo punto que el anterior, por un camino bastante dificultoso a causa de la estrechez a que continuamente lo van reduciendo los de Angustrina. En este terreno puede arreglarse un paso constante para el ganado, siguiendo la carrerada, el camino rural de Angustrina, y separándose de este para dirigirse por la falda de la Sierra inmediata a la cresta, hasta la parte comprendida entre els Escubills y la Cadira del Capellá; de aquí introduciéndose en el valle de Angustrina, seguir por la costa de Mambet y el paso de las ánimas hasta el monte Carlit. Las condiciones que pretenden los de Llivia para este arreglo, está expresada a la ad [document incomplert] (p. 185- 186)“ Ídem: “Para ir a estos pastos los de Llivia, por el artº 3º de la Concordia de 1754 tienen señaladas dos direcciones en término de Tudor, que las siguen los ganados alternando por años, y los propietarios están obligados a dejar uno sí otro no en Barbecho para que quede el paso libre. Desean los propietarios, que son, por lo menos en gran parte franceses, que se les liberte de este gravamen, haciendo que vaya el ganado por un camino. Examinar cómo podrá conseguirse sin perjuicio notable para Llivia, y con qué condiciones (p. 205)”

4 Recollit a Joan Capdevila Subirana, La delimitació de la frontera hispanofrancesa (1659- 1868). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2011.

[16]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 4: Tractat de Baiona de 26 de maig de 1866 (Diario de Sesiones de las Cortes. Apèndix al núm. 122 de 30 de juny de 1866).

El tractat de Baiona conté diferents disposicions i referències relatives al camí ramader (carrerada i Pas dels Bous), en consonància amb els documents ja descrits (1-3): “Art. 16. El perímetro del término jurisdiccional de la villa española de Llivia, enclavado en Francia á partir del pantano de Xidosa, situado en el camino de Puigcerdá hácia Llivia, y tomando hácia el Sur, irá sucesivamente por el mojon de Puñet, paso del Bons [Pas dels Bous] en Campo Ras... Pasado este rio [Segre], la demarcación subirá por las riberas de Astange y de Palmanill hasta una cruz grabada en piedra, y continuará por la señal de la ribera del Valls, la Fosa de Ventolá, Prat del Rey, barranco de Tudor y la Canerada de Tudor á Augustrina [carrerada], para ir á parar á un punto de la sierra de Augustrina que se designará en el acta de amojonamiento.” ”Art. 23. En virtud de la transaccion de 1754, los ganados de Llivia tienen libre paso al través del territorio de Augustrina, con objeto de ir á los pastos de Carlit y regresar de ellos. Para tomar el camino de la cuesta ó de la costa de Nambet que conduce á dichos pastos, van los ganados los años pares, partiendo de la Carrerada, confin del Tudor de Saneja, por los sitios denominados Tudor, Nivol y Encernima, á lo largo del borde exterior de la cuesta de Augustrina; y los años impares van por el otro lado de Tudor; suben sucesivamente por los parajes llamados el Homenort y la Coma de Margall, y tuercen á la izquierda hácia la sierra de Augustrina, por debajo del sitio conocido por la Cadira del Capellá, para tomar camino de la Creneta. A fin de que los ganados de Llivia tengan el paso libre por dichos sitios, están obligados los habitantes de Augustrina á dejarlos alternativamente en barbecho un año de cada dos, en concordancia con el paso de los rebaños. Mas como quiera que esta servidumbre de dejar los campos en barbecho ó exponerlos al pisoteo del ganado, sea onerosa para Augustrina y no indispensable para satisfacer las necesidades de Llivia, quedará abolida tan pronto como Augustrina ofrezca á Llivia un camino permanente que á juicio de los peritos respectivos pueda reemplazar sin inconveniente los dos pasos actuales. Luego que el camino permanente esté recibido por los peritos y puesto en uso, las reses de Llivia que durante los cinco primeros años se saliesen de la via y entrasen en los campos cultivados de Augustrina, podrán ser expulsadas de ellos sin incurrir en la pena de prendamientos, ni en la de multas, á menos que los pastores las forzasen voluntària mente, en cuyo caso quedarán sujetas á la pena de su infraccion. Trascurrido el plazo de los cinco años, los ganados de Llivia estarán sometidos al reglamento general sobre prendamientos, á que se refiere el art. 30 del presente tratado. Mientras no se abra el camino permanente, ocho dias antes, por lo menos, de que los ganados hayan de salir para Carlit, el alcalde de Llivia dará conocimiento de la época precisa del paso al maire de Augustrina, para que se tomen oportunamente las medidas de precaucion que se crean útiles; pero llegado el dia prescrito, no se podrá impedir de modo alguno que los ganados de Llivia atraviesen las tierras designadas por

[17]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

donde deben dirigirse á Carlit, sea cual fuere el estado de cultura en que se encuentren las que no hayan quedado en barbecho.” “Art. 25. Se autoriza á Llivia para recomponer y mejorar á su costa los malos pasos de los caminos de la Cruceta y de la Mola, siempre que no sea con perjuicio ajeno.” “Art. 26. Queda subsistente la compascuidad que hoy existe entre Augustrina y Llivia en los pastos comunales del terreno circundado por el límite que divide las dos jurisdicciones y por la línea que parte del Rat del Rey, pasa por la Cadira del Capellá y los Escubills, y sigue la cresta de la sierra de Augustrina hasta encontrar el territorio de Llivia.” En suma, el tractat recull els camins ja identificats als documents anteriors, i estableix la dualitat de traçats a la zona del Tudó mentre no s’acordi entre les parts l’establiment d’un camí únic, alhora que el tractat autoritza Llivia a fer el manteniment dels camins en territori francès.

Document 5: ACTA FINAL del arreglo de límites entre España y Francia por el Pirineo, firmada en Bayona el día 11 de Julio de 1868.

El tractat de Bayona comprèn l’acta d’atermenament i amollonament del terme municipal en base a 45 fites transfronteres encara vigents. L’acta conté diferents referències a la carrerada i al Pas dels Bous, que s’han situat sobre la planimetria municipal aixecada per la Comisión Geográfica del N.E. de España l’any 1929 (Mapa Fig. 3). Cal destacar molt especialment que, d’acord amb l’acta d’atermenament, el camí ramader està amollonat al barranc del Tudó (o de l’Home Mort) atorgant-li una amplada de 5 metres: “30. Cruz horizontal á flor de tierra á 160 metros, en la confluencia del arroyo de Vilalta con el Rech del Mas de Vilalta. De la union de estos dos arroyos resulta el barranco del Tudor, que marca la linde hasta donde encuentra á la senda rural conocida por el nombre de la Carrerada del Tudor. Para regularizar la traza y el ancho de este camino en la parte que sirve de límite se ha puesto de trecho en trecho un par de mojones con la misma numeración, mediando entre ámbos cinco metros que se señalan de ancho á la via, comprendido el arroyo. El eje del camino marca la frontera. Estos pares de mojones se han situado en los cuatro parajes siguientes: 31. En el encuentro del barranco del Tudor con la Carrerada. 32. A los 75 metros en la direrccion de la Carrerada, en el primer recodo. 33. A otros 75 metros en otro recodo. 34. En el extremo occidental de la Carrerada á 330 metros.

[18]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

La línea internacional deja la Carrerada, y sigue ya rectamente de muga á muga hasta cerrar el perímetro.”

carrerada

Cº de Villanueva a Onzès

Paso dels Bous

Fig. 3. Situació damunt la planimetria municipal de 1929 de les mencions a la carrerada i al camí del Pas dels Bous (Camí d’Onzès a Vilanova i Angostrina) existents a l’acta d’atermenament de Llívia de 1868.

[19]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 6: Plan Catastral de la Villa de Llivia, levantado por el geòmetra de 1ª classe Pedret bajo la dirección del agrimensor Agustín Puigvert (1849).

Aquest parcel·lari aixecat a mitjan segle XIX recull la carrerada del Tudó amb el nom de “camino carreral”, el qual des de l’antiga partida indecisa davalla al poble de Cereja. Aquesta secció del camí que condueix del Rec del Tudó a Cereja figura a la sèrie 5000 ICGC vigent del mapa topogràfic de Catalunya amb el nom de “Carrerada del Tudó”, confirmant el parcel·lari de 1849. La menció específica al “camino carreral” consta al document original que es conserva a l’Arxiu de Llívia i manca a la còpia del document existent a l’arxiu històric de Girona (Fig. 4).5

5 La figura correspon a la còpia existent a l’Arxiu Històric de Girona atès que l’original de Llívia està plastificat fet que dificulta la reproducció fotogràfica del document.

[20]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Fig. 4. Connexió del “camino carreral” amb el poble de Cereja al mapa parcel·lari de 1849.

[21]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 7: Mapa parcel·lari cadastral francès El mapa parcel·lari cadastral francès complementa la informació que proporcionen els documents 1 i 2 relativa al pas dels camins ramaders pel sector del Tudó (Fig. 5). El mapa identifica un camí de les Deveses (“Chemin rural dit de les Deveses”), que si bé el cadastre el deixa mort a l’indret de les Cabanes, el vol francès de 1950-1965 revela que aquest arrencava realment del camí d’Angostrina a Cereja. El camí de les Deveses desemboca després de travessar la carretera D-618 al camí de la carrerada d’Angostrina (“carrerade”).6 El camí que el parcel·lari anomena “carrerade” és un camí amb una amplada considerable, mínima de 10 metres, i amb eixamplaments de fins a 25 metres (que fan pensar en l’existència d’una possible returada o mosquera). La carrerada, al seu torn, desemboca al camí que el document núm. 2 anomena “Camino rural de Angustrina”. Alhora, de dita carrerada arrenca un segon camí en direcció nord, que sense abandonar territori francès condueix a la partida de les Fontetes on conflueix amb el camí que el document núm. 1 anomena “Camino de la Crehueta”, que el cadastre francès anomena “Chemin dit d’Angustrine a Vilalta”. En suma, el camí descrit correspondria a la carrerada de Vilanova d’Escaldes i Angostrina al Carlit que a les Fontetes s’uniria a la carrerada de Llívia.

6 És possible que la secció de carretera des de la Part Petita d’Angostrina fins a l’inici de la “carrerade” formi part de la carrerada original.

[22]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

“carrerade”

Fig. 5. Detall del mapa parcel·lari francès amb les referències a camins al sector del Tudó.

[23]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 8: Manuel Anglada i Ferran. Vint-i-cinc anys a Llívia: estampes de Cerdanya. Editorial Selecta, 1962.

En aquest llibre publicat l’any 1962 es descriu el camí ramader del Carlit. Llegint el text és evident, per l’estil i les referències toponímiques, que l’autor coneix els documents històrics ressenyats anteriorment (especialment el tractat de Baiona de 1866): “Com que Llívia i el seu terme constitueixen una illa dins França, com és sabut, cal travessar terreny francès per anar a la muntanya, que també està enclavada dins França. La vacada segueix cada any alternativament dos camins distints: el principal, sempre el mateix, que va fins a la carrerada (una carrerada recordem que és un camí ramader) del Tudó, i d’allí neix la bifurcació: els anys senars, cal passar pel Camí de les Sorres, i els anys parells, pel camí de l’Home Mort. Ambdós conflueixen al lloc dit Roc dels Escobills, a la Cadira del Capellà. A mitja falda de la serra de Nambet (en documents vells, “d’En Bet”, ... Aquesta alternança de camins es fa perquè la ramada inevitablement s’estén per les vores i perjudica els conreus. Ara bé, com que ací el conreu de la terra és alternat any sí, any no, amb guaret, es fa coincidir el guaret als paratges per on ha de passar la vacada. Això seguirà així fins que l’administració francesa construeixi un camí fix, d’amplada volguda, per tal que la vacada pugui passar sempre pel mateix camí, sense perjudici per als coreus veïns. Aquest camí, encara ens el deuen. Una vegada la vacada arriba al Roc dels Escobills, travessa el vessant de Nambet pel mig i surt més amunt de l’ermita romànica de Sant Martí d’Entrevalls (o d’Envalls), una joia que té l’interior enrunat completament i que serveix de corral d’ovelles. El camí ramader de la muntanya de Llívia passa pel Prat de les Ànimes, segueix vorejant el riuet d’Angostrina, que baixa escumejant i brunzent, passa pel Cap de l’Home sobre el Pont dels Empedrats, deixant a l’esquerra el torrent de Mesclant d’Aigües, que baixa estimbant-se follament encaixonat entre roques, i surt al Pla de Miró (antiquíssim alou del comte Miró de Conflent). A partir d’aquest pla, hi ha pastures a banda i banda, i la ramada puja lentament esbrotant l’herba tendra saborosa i novella. Els pagesos, mossos i vailets, aprofiten l’estona esmorzant i fent el traguet. Després tots plegats van fent via cap al Vacarissal, un toponímic de significat prou evident i que en el pla parcel·lari francès figura amb el de Bac-Irisat, molt poètic tanmateix, però fals. Allí ja comença pròpiament la muntanya de Llívia en el nom dit de la Creu, que és una creu de senyal de límit. (p. 108-109).”

Això no obstant, el llibre inclou un mapa que fa arrencar la carrerada de Llívia mateix, incloent dins del recorregut el camí de Llívia a Cereja (Fig. 6). Es tracta de l’única referència escrita que atorga al camí de Llívia a Cereja la condició de camí ramader.

[24]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Fig. 6.

[25]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

4.2. Camí del Pas dels Bous

El camí del Plas dels Bous correspon a l’antic camí d’Onzès a Vilanova d’Escaldes i Angostrina. El nom del camí, i el fet que aquest transcorri per una reguera, apunta a un ús ramader, si bé en cap document el camí històric no rep la consideració de carrerada. Constitueix el camí lògic d’accés al camí ral de Puigcerdà a Llívia des del poble d’Onzès. Hi ha indicis que el camí ral és també camí ramader.

Document 3: Informe sobre els límits i relacions de veïnatge de Llívia (1 d’abril de 1862).7

El document conté una referència al camí del Pas dels Bous, identificat amb el camí d’Onzès a Angostrina: “... del mojón anterior los franceses pretenden que la línea se dirija en recta al punto donde parte el camino de Angustrina a Onzès, del de Llivia a Puigcerdá, tal como se indica en el plano. Los españoles dicen que la línea se dirige del último mojón a otro mojón situado a unos 30 o 40 metros de distancia sobre el camino de Llivia a Onzès en el parage llamado del Paso de la Bode [Pas dels Bous]… (p. 184)“.

Document 4: Tractat de Baiona de 26 de maig de 1866 (Diario de Sesiones de las Cortes. Apèndix al núm. 122 de 30 de juny de 1866).

El tractat de Baiona conté diferents disposicions i referències relatives al camí del Pas dels Bous i a la carrerada, en consonància amb els documents ja descrits (1-3): “Art. 16. El perímetro del término jurisdiccional de la villa española de Llivia, enclavado en Francia á partir del pantano de Xidosa, situado en el camino de Puigcerdá hácia Llivia, y tomando hácia el Sur, irá sucesivamente por el mojon de Puñet, paso del Bons [Pas dels Bous] en Campo Ras... Pasado este rio [Segre], la demarcación subirá por las riberas de Astange y de Palmanill hasta una cruz grabada en piedra, y continuará por la señal de la ribera del Valls, la Fosa de Ventolá, Prat del Rey, barranco de Tudor

7 Recollit a Joan Capdevila Subirana, La delimitació de la frontera hispanofrancesa (1659- 1868). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2011.

[26]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

y la Canerada de Tudor á Augustrina [carrerada], para ir á parar á un punto de la sierra de Augustrina que se designará en el acta de amojonamiento.”

Document 5: ACTA FINAL del arreglo de límites entre España y Francia por el Pirineo, firmada en Bayona el día 11 de Julio de 1868.

El tractat de Bayona comprèn l’acta d’atermenament i amollonament del terme municipal en base a 45 fites transfronteres encara vigents. L’acta conté diferents referències al Pas dels Bous i a la carrerada, que s’han situat sobre la planimetria municipal aixecada per la Comisión Geográfica del N.E. de España l’any 1929 (Mapa Fig. 7): “2. Hito en la expresada direccion, á 480 metros en el Paso dels Bous, junto á la tapia que limita al Oeste el camino de Llivia á Onzès.” ... 4. Se pasa el Segre formando un ángulo entrante de 150 grados, y siguiendo el camino rural conocido por el Pas dels Bous de Campo-ras ó Paso de la Borda, se alzó un pilar á 180 metros y al Este de un recodo del camino. … 43. Describiendo un saliente de 173 grados, pilar á 715 metros junto á la tapia de los prados del Tudor de Flori á orilla del camino de Villanueva á Onzès [camí del Pas dels Bous].”

[27]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

carrerada

Cº de Villanueva a Onzès

Paso dels Bous

Fig. 7. Situació damunt la planimetria municipal de 1929 de les mencions a la carrerada i al camí del Pas dels Bous (Camí d’Onzès a Vilanova i Angostrina) existents a l’acta d’atermenament de Llívia de 1868.

[28]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 9: “Carte d'une partie de Cerdagne avec les limites de France et d'Espagne” (1703).

Trobem la primera representació (parcial) del camí del Pas dels Bous a la “Carte d'une partie de Cerdagne avec les limites de France et d'Espagne”, de 1703 (Fig. 8). El camí travessa el Segre a Onzès i segueix pel barranc que delimita pel costat est l’antiga parcel·la en disputa de la Xidosa (C al mapa). El camí del Pas dels Bous d’Onzès al Segre el recull també el parcel·lari francès (Fig. 9) i aquest apareix amb el nom de “Camí del Pas dels Bous” al carrerer d’Onzès a la cartografia oficial francesa (Fig. 10). També les sèries 5000, 25000 i 50000 ICGC vigents del mapa topogràfic de Catalunya identifiquen amb el nom de “Pas dels Bous” la partida de Llívia situada entre Xidosa i Rodonell. El camí del Pas dels Bous correspon al camí vell d’Onzès a Vilanova d’Escaldes, tal com recull l’acta d’atermenament de 1868 (Molló 43, Fig. 7),8 i d’Onzès a Angostrina, d’acord amb el document núm. 3 de 1862, el qual surt del terme municipal de Llívia en direcció nord pel molló internacional núm. 4 d’acord amb l’acta d’atermenament de 1868 (Doc. núm. 5). El mapa parcel·lari francès recull la continuació del camí en territori francès, però aquest queda mort quan arriba a la parcel·la 329. Això no obstant, el mateix cadastre identifica un “Chemin rural dit de Caldégas”, que arrenca del “Chemin rural dit de Llivia a Angoustrine”, el qual havia enllaçar amb l’anterior, doncs el camí lògic i natural d’Angostrina a Càldegues és el camí vell d’Onzès que condueix al Pas dels Bous.

8 Així figura també al “Croquis visuel de la limite entre la commune de Caldegas et le Royaume d’Espagne, article 2 du procés-verbal” reproduït a Joan Capdevila Subirana, La delimitació de la frontera hispanofrancesa (1659-1868) (p. 186). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona, 2011.

[29]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Fig. 8. Detall de la “Carte d'une partie de Cerdagne avec les limites de France et d'Espagne” (1703), que identifica l’arrencada del camí del Pas dels Bous a Onzès.

Fig. 9-10. Identificació del camí del Pas dels Bous al cadastre francès (esquerra) i al Plan IGN (dreta).

[30]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 10: Amillaramiento de la riqueza rústica y pecuària. Municipio de Llívia. Ministerio de Hacienda, 1956 (AHG).

L’amillarament de Llívia de 1956 conté la descripció de nombroses finques que partionen amb el camí anomenat del Pas dels Bous9 (Taula 1), el qual ja apareix esmentat als documents 3-4-5. El creuament de dades amb les titularitats que recull el cadastre de 1954 ha permès la identificació de dues finques amb les respectives corresponents parcel·les cadastrals.

TAULA 1. Amillarament de Llívia (1956). Propietari Finca Partida Termenals Parcel·la cadastral N Carretera explotación

Pablo Imbern S Acequia del Molino 3 Pas del Bous Tarrés E F.Casamitjana y otros O Pas dels Bous N Hdos de Arbós

José Puig S Hdos de Arbós 8 Camp del Bou Gosa E Hdos de Arbós O Camino rural y Hdos de J.Arbós N Suc de Francº Palau Buenaventura Rodonellas de S Mariano de Montellá Ribot 2 6/132 Baix Formentí E Ramona Blanich O Camino Pas dels Bous N Gil Tosas y Ramona Blanich

Juan Lloveras Rodanellas S Prado de A. de Travys 1 8/137 Vilalta Prada d'Amunt E A. de Travys y Ramona Blanich O Camino Pas dels Bous N Mismo propietario Juan Bombardó 5 Pas del Bous S P.Tosas Comas E Camino

9 La identificació del “camino de explotación” situat a la partida del Pas dels Bous amb el camí del Pas dels Bous no és segura.

[31]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

O Mismo propietario N Hdos Ana Delcors Juan S Camino de explotación Bombardó 23 Pas del Bous Comas E Acequia pública O Camino explotación N Hdos A de Sard hoy J.Bombardó Juan S Buenaventura Subiela Bombardó 24 Pas del Bous Comas E Camino de explotación O Hdos A de Sard hoy J.Bombardó

Al respecte, resulta especialment significativa la identificació de la parcel·la 6/132. Aquesta finca està partida per la frontera amb França, de manera que la meitat Est de la finca correspon a dita parcel·la 6/132 (Fig. 12), mentre que la meitat oest correspon a la parcel·la 287 del mapa parcel·lari francès (Fig. 11), la qual limitaria pel costat oest precisament amb el “Camino Pas dels Bous” que recull l’amillarament. Addicionalment, als vols americans Sèrie A (1946) i Sèrie B (1957) s’observa encara en ús la continuació cap al sud del “Chemin rural dit de Caldégas”, així com l’enllaç amb el camí d’Onzès entre les parcel·les 320 i 336 del parcel·lari francès, confirmant la descripció de la parcel·la 6/132 del cadastre de Llívia (Fig. 13). Aquest antic camí públic està actualment abandonat i por haver-se privatitzat en virtut de l’ordonnance du 7 Janvier 1959 que malauradament va eliminar a França el caràcter imprescriptible dels camins rurals en desús.

[32]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

“Chemin rural dit de Caldégas”

“Camino Pas dels Bous” “Camino Pas dels Bous”

Camí d’Onzès a Vilanova i Angostrina Camí d’Onzès a Vilanova i Angostrina

Fig. 11 i 12. Comparació entre els parcel·laris francès i espanyol.

[33]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

“Chemin rural dit de Llivia a Angoustrine”

“Chemin rural dit de Caldégas”

“Camino Pas dels Bous”

Camí d’Onzès a Vilanova i Angostrina

Fig. 13. Reconstrucció en base als indicis existents del traçat original del camí d’Onzès a Angostrina o camí del Pas dels Bous sobre el vol de 1957.

[34]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

4.3. Camins ramaders del Pla de les Forques

Document 11: Acta de la operación practicada para reconocer la línia de termino y señalar los mojones comunes a los términos municipales de Caixans y Vilallobent. Comisión Geográfica del Nordeste de España. 1928 (AIGN).

La menció original al camí ramader de les Pereres prové de l’acta d’atermenament dels municipis de Queixans i Vilallobent. Aquest document denomina “cañada de ganado” o “camino de ganado” el camí que provinent de les Pereres condueix al Pla de les Forques, el qual transcorre entre els mollons 12 i 19. El mateix document (molló 14) subratlla que la “cañada” condueix igualment a la muntanya de Saltèguet o muntanya de Puigcerdà. Al molló 20, al punt on la carrerada abandona la divisòria, arrenca el camí de bast (“camino de herradura”) de les Pereres a Dòrria. Addicionalment el molló 21 està situat a la vora del camí de Vilallobent a la Pleta dels Anyells, que el document qualifica de camí de bast (“camino de herradura”), el qual segueix el termenal fins al molló 23: “Décimotercer mojón: ... Está situado en la Linde de la propiedad de Don Tomás Montagut, vecino de Caixans, al Oeste, y la finca “La Mosquera” propiedad de Don Ventura Tosas Giralt vecino de Vilallobent, al Este; y en la “Serra de la Mosquera”... La línia de termino entre este mojón y el mojón duodécimo, es la recta que los une, cuya dirección sigue la cañada de ganado del caserío de “Las Pereras” al Pla de las Forcas...” “Décimocuarto mojón: ... Está situado en la Sierra del Orry, en el borde de la cañada de ganado del caserío de “Las Pereras” y monte Saltegue; y en terreno yermo comunal del Ayuntamiento de Caixans, el enclavado en el termino municipal de Caixans y comunal del Ayuntamiento de Vilallobent el enclavado en el termino municipal de Vilallobent... La línia de término entre este mojón y el mojón trece, es la recta que los une, siguiendo esta dirección dirección la cañada de ganado del caserío de “Las Pereras” al Pla de las Forcas...” “Décimoquinto mojón: ... Está situado en el borde Oeste de la cañada de ganado, del caserío de “Las Pereras” al Pla de las Forcas y en terreno yermo comunal del Ayuntamiento de Vilallobent, el enclavado en el termino municipal de Vilallobent; y comunal del Ayuntamiento de Caixans, el enclavado en el termino municipal de Caixans.” “Décimosexto mojón: ... Está situado en la cañada de ganado del caserío de “Las Pereras” al Pla de las Forcas; y en terreno de pastos comunal del Ayuntamiento de Vilallobent, el enclavado en el termino municipal de Vilallobent; y comunal del Ayuntamiento de Caixans el situado en el termino municipal de Caixans.”... La línia de término entre este mojón y el mojón décimoquinto es la recta que los une, que corta el camino de ganado del caserío de “Las Pereras” al Pla de las Forcas...” [35]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

“Décimoséptimo mojón: ... Está situado en la divisòria Norte del Serrat del Orry, en la cañada de ganado del caserío de “Las Pereras” al Pla de las Forcas; y en terreno de pastos comunal del Ayuntamiento de Vilallobent el enclavado en el termino municipal de Vilallobent y comunal del Ayuntamiento de Caixans el situado en el termino municipal de Caixans.”... La línia de término entre este mojón y el mojón décimosexto es la recta que los une, que consta la cañada de ganado del caserío de “Las Pereras” al Pla de las Forcas...” “Décimonoveno mojón: ... Está situado en la Serra del Pla de las Forcas en el borde Oeste de la cañada de ganado, del caserío de Las Pereras al Pla de las Forcas; y en terreno yermo comunal del Ayuntamiento de Vilallobent, el enclavado en el termino municipal de Vilallobent, y comunal del Ayuntamiento de Caixans, el enclavado en el termino municipal de Caixans.” “Vigésimo mojón: ... Está situado en el Pla de las Forcas en el borde Este del camino de herradura del caserío de Las Pereras a Dorria; y en terreno de pastos comunal del Ayuntamiento de Vilallobent, el enclavado en el termino municipal de Vilallobent, y comunal del Ayuntamiento de Caixans, el enclavado en el termino municipal de Caixans.” “Vigésimo primer mojón: ... Está situado en la partida nombrada dels Fangasos en el borde Oeste del camino de Vilallobent a la Pleta dels Anyeis en la montaña de Puigcerdá y en la ladera Oeste del Serrat de Morcado y en terreno de pastos comunal del Ayuntamiento de Vilallobent, el enclavado en el termino municipal de Vilallobent, y comunal del Ayuntamiento de Caixans, el enclavado en el termino municipal de Caixans.”... La línia de término entre este mojón y el mojón vigésimo es el camino de herradura que los une y que va desde Vilallobent a la Pleta dels Anyeis...” Des del molló 20 el termenal segueix el camí de ferradura de Vilallobent a la Pleta dels Anyells fins al molló 23 on coincideixen els termes d’Alp, Queixans i Vilallobent.

Document 12: Acta de la operación practicada para reconocer la línia de termino y señalar los mojones comunes a los términos municipales de Alp y de Vilallobent. Comisión Geográfica del Nordeste de España. 1928 (AIGN).

L’acta d’atermenament d’Alp amb Vilallobent, reprent el termenal de l’acta anterior (Document 11). En aquesta acta el camí de bast de Vilallobent a la Pleta dels Anyells és descrit com a “vereda de cabras”, sense que quedi clar si aquesta denominació fa referència al mal estat del camí o a la seva destinació al trànsit ramader. En la descripció del segon molló hom afirma que des d’aquest s’observa el “camino de Caixans a la Pleta de Caixans” que hem d’identificar amb la “cañada de ganado” que esmentava l’acta anterior (Document 11): “Segundo mojón: ... Está situado en la ladera Suroeste del Bach de Coma Tabanera en una vereda de cabras y en bosque de pinos comunal del Ayuntamiento del Alp el

[36]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

enclavado en el termino municipal de Alp y de Vilallobent el enclavado en el termino municipal de Vilallobent... Desde este mojón se ven: ... el camino de Caixans a la Pleta de Caixans.” “Noveno mojón: ... Está situado en la divisòria Norte del Serrat de Comas Foscas, dos metros al este del camino de cabras que se dirige del Serrat de Coma Tabanera al Coll de Marcer, y en pinar comunal del Ayuntamiento del Alp el enclavado en el termino municipal de Alp y de Vilallobent el enclavado en el termino municipal de Vilallobent.” “Décimo mojón: ... Está situado en bosque de pinos y en la divisòria Norte del Serrat de Comas Foscas, dos metros al este del camino de cabras que se dirige del Serrat de Coma Tabanera al Coll de Marcer, y en pinar comunal del Ayuntamiento del Alp el enclavado en el termino municipal de Alp y de Vilallobent el enclavado en el termino municipal de Vilallobent.”

Document 13: Acta de la operación practicada para reconocer la línia de termino y señalar los mojones comunes a los términos municipales de Caixans y de Alp. Comisión Geográfica del Nordeste de España. 1928 (AIGN).

L’acta d’atermenament d’Alp amb Queixans situa al segon molló el pas del camí de Puigcerdà a la Pleta de Saltèguet, el qual, segons la planimetria municipal de Queixans, de 1929, arrenca del camí de Queixans a la Pleta de Queixans, que l’acta d’atermenament de Vilallobent amb Queixans qualifica de “cañada”: “Segundo Mojón: ... Está situado en el eje de aguas corrientes del Arroyo de Coma Tabanera y a un metro al Sur del camino de Puigcerdá al monte Saltegue y cinco metros al Sur del paso por dicho Arroyo del citado camino.”

Document 14: Planimetria municipal de Vilallobent, 1929. Comisión Geográfica del Noreste de España (AIGN).

La planimetria municipal de Vilallobent, de 1929 (Fig. 14), recull entre els mollons 12 i 20 el traçat de la “cañada de ganado” que s’esmenta a l’acta d’atermenament de Vilallobent amb Queixans, de 1928. EI document recull també, entre els mollons 20 i 37, el “camino de Vilallobent a la Pleta dels Anyeis en la montaña de Puigcerdá” o “camino de herradura del caserío de Las Pereras a Dorria“ citat en la mateixa acta, així com el “camino de herradura que ... va desde Vilallobent a la Pleta dels Anyeis”, que desemboca al molló 20 al camí anterior.

[37]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

“cº de herradura que ... va desde Vilallobent a la Pleta dels Anyeis”

“cº de herradura del caserío de Las Pereras a Dorria”

“cañada de ganado del caserío de “Las Pereras” al Pla de las Forcas [...] y monte Saltegue”

“cº de Vilallobent a la Pleta dels Anyeis en la montaña de Puigcerdá”

Fig. 14. Planimetria municipal de Vilallobent (1929).

[38]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 15: Planimetria municipal de Queixans, 1929. Comisión Geográfica del Noreste de España (AIGN).

La planimetria municipal de Queixans de 1929 (Fig. 15) recull entre els mollons 12 i 20 el traçat de la “cañada para ganado” i entre els mollons 20 i 23 el “camino de herradura del caserío de Las Pereras a Dorria” que s’esmenten a l’acta d’atermenament de Vilallobent amb Queixans, de 1928. El mapa recull igualment la continuació del “camino de Caixans a la Pleta de Caixans“, que ressenya la descripció del molló segon de l’atermenament d’Alp amb Vilallobent, de 1928, el qual correspon a la mateixa “cañada de ganado del caserío de “Las Pereras” al Pla de las Forcas” que figura a l’acta d’atermenament de Vilallobent amb Queixans. Del camí anterior arrenca el “camino de Puigcerdá al monte Saltegue”, que condueix al segon molló de l’atermenament d’Alp amb Queixans.

[39]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

“cañada para ganado”

“cº de herradura del caserío de Las Pereras a Dorria”

“cº de Caixans a la Pleta de Caixans”

“cº de Puigcerdá al monte Saltegue”

Fig. 15. Planimetria municipal de Queixans (1929).

[40]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 16: Minuta del Mapa Topográfico Nacional. 1:20.000. Hoja 217 (Puigcerdá). Servicio Geográfico del Ejército, 1929. Document 17: Minuta del Mapa Topográfico Nacional. 1:50.000. Hoja 255 (La Pobla de Lillet). Servicio Geográfico del Ejército, 1928.

La minuta del full 217 (Puigcerdà) està dibuixada a escala 1:20.000, no així el full 255 (La Pobla de Lillet), situat al sud de l’anterior, que com tota la sèrie està dibuixat a escala 1:50.000. La minuta recull els mateixos camins que figuren a actes d’atermenament i planimetries, però n’ofereix una visió de conjunt que en facilita la interpretació (Fig. 16). En suma, hi ha tres camins ramaders que convergeixen al Pla de les Forques: A. El camí de Queixans, anomenat a l’acta d’atermenament d’Alp “camino de Caixans a la Pleta de Caixans”, però que es tracta alhora del camí de Puigcerdà a la muntanya de Puigcerdà o muntanya de Saltèguet, tal com senyala la pròpia minuta: “Cº de Puigcerdá a la montaña de Puigcerdá”. Aquest camí es bifurca abans del Pla de les Forques accedint tant a la pleta de Queixans com a la Pleta de Saltèguet , i també a la Pleta dels Anyells. La identificació d’aquest camí com a camí de Puigcerdà a la muntanya és especialment significativa perquè en subratlla el caràcter específic de pas ramader front al camí de Vilallobent al camí de la Creu de Maians, que correspon al camí ral de Puigcerdà a Ripoll. El camí de Queixans figura a l’amillarament de Queixans de 1956, en qualitat de límit de finca, amb el nom de “Camino del Monte”. B. El camí de Pereres, anomenat a l’acta d’atermenament de Vilallobent amb Queixans “cañada de ganado del caserío de “Las Pereras” al Pla de las Forcas...” i “cañada de ganado del caserío de “Las Pereras” y monte Saltegue”, que la minuta recull amb el nom de “Cañada del Pla de las Forcas desde Vilallobent a la Pleta dels Anyeis.. Aquest camí figura igualment a l’amillarament de Queixans de 1956, en qualitat de límit de finca, amb el nom de “Camino del Monte”. C. El camí de Vilallobent, que l’acta d’atermenament de Vilallobent amb Queixans anomena “cº de herradura que ... va desde Vilallobent a la Pleta dels Anyeis”, que la minuta recull amb el nom de “Cañada del Pla de las Forcas desde Vilallobent a la Pleta dels Anyeis.”10

10 Si bé erròniament la fa pujar del veïnat de Pereres. [41]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Aquest camí figura a l’amillarament de Vilallobent de 1956, en qualitat de límit de finca, amb el nom de “Camino del Monte”. Addicionalment, la minuta recull el traçat del camí ral de Puigcerdà a Ripoll pel coll de la Creu de Maials, igualment camí ramader segons algunes fonts orals: D. El camí ral de Puigcerdà a Ripoll, que la minuta recull amb el nom de “Camino de Ripoll a Puigcerdà.” Des del Pla de les Forques els tres camins descrits condueixen a tres pletes situades en zones de pastura que identifiquen els documents precedents i la pròpia minuta: 1. La Pleta de Dalt o Pleta de Queixans. 2. La Pleta de Saltèguet 3. La Pleta dels Anyells

[42]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

D

A

B

C

1 3

2

Fig. 16. Minuta del Mapa Topográfico Nacional (1929). A. Camí de Queixans o de Puigcerdà; B. Camí de Pereres; C. Camí de Vilallobent; D. Camí ral de Puigcerdà a Ripoll per la Creu de Maians. 1. Pleta de Dalt o Pleta de Queixans, 2. Pleta de Saltèguet, 3. Pleta dels Anyells.

[43]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 18: Planimetria municipal de Urtg, 1929. Comisión Geográfica del Noreste de España (AIGN).

La planimetria d’Urtx, de 1929, recull la continuació del camí de la Pleta de Queixans en direcció a la Molina dins del territori de l’antic municipi (Fig. 17). Aquest enllaça amb el “Camino del Monte” del Vilar d’Urtx, que recull el cadastre antic del municipi, i amb la “senda de cabras” que transcorre entre els mollons 15 i 24 de l’atermenament d’Urtx amb Alp, de 1928. El camí condueix des del límit del terme amb Queixans al molló número 9 de l’atermenament amb el municipi d’Alp, el qual, segons l’acta d’atermenament de 1928 dels municipis d’Urtx i Alp, correspon a: una roca nativa sin forma definida y de las dimensiones aproximadas siguientes: un metro veinte centímetros de longitud por cincuenta centímetros de latitud y ochenta de altura. Tiene una cara orientada al Noroeste y otra orientada al Norte; en la cara Noroeste tiene grabada una cruz latina de brazos iguales… La fita del termenal està situada sobre els Orris de Dalt. La continuació del camí fins al Porxo d’Ovella s’observa als vols americans (sèries A i B) de 1946 i 1957 (Fig. 18), també la baixada pel torrent fins a la carretera de la Molina (que recull igualment la Carta Topográfica Militar a escala 1:20.000 de l’any 1922 (Fig. 24) i el catastrón del Mapa Topográfico Nacional de España, de l’any 1929.

[44]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

“camí dels Orris de Dalt”

“camino del Monte”

“senda de cabras”

Fig. 17. Planimetria d’Urtx (1929). Traçat del camí ramader que davalla de Roques Altes a la Molina pel Porxo d’Ovella i camins ramaders confluents.

[45]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

“Els Orris de Dalt”

“Porxo d’Ovella”

Fig. 18. Pas del camí ramader pel Porxo d’Ovella. Vol Americà Sèrie B, 1957.

[46]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 19: Amillaramiento de la riqueza rústica y pecuària. Municipio de Urtg. Ministerio de Hacienda, 1956 (AHG).

L’amillarament d’Urtx de 1956 conté la descripció d’una finca situada a la partida de les Planes que partiona amb una denominada “cañada” (Taula 2). El titular de la finca, Josep Bartra i Codina, constava al cadastre de 1954 com a titular de les parcel·les 6/59-91-112-138. Localitzades aquestes parcel·les, la que s’adiu més amb la descripció de la finca 13 és la parcel·la 138 del polígon 6 (Fig. 19). Aquesta parcel·la té a l’oest el camí que a través de les Planes condueix a la Pleta Vella de les Vaques i a l’est té una franja de comunal antany transitada pel bestiar que pujava a la muntanya.

Taula 2. Amillarament d’Urtx (1956). Propietari Finca Partida Termenals Parcel·la cadastral

N Juan Bombardó José Bartra S Lorenzo Cot 13 Les Planes 6/138 Codina E Cañada O Cañada

La “cañada” o camí ramader desemboca al “Camino del Monte” que recull el cadastre antic d’Urtx, el qual figura igualment, amb el mateix nom, en qualitat de límit de finca, a l’amillarament. El “Camino del Monte” condueix a Roques Altes on es troba amb el camí ramader que prové de la Pleta de Dalt o Pleta de Queixans. La informació sobre aquesta “cañada” secundària, connectada amb un “camino del monte”, apunta que als peixius que envolten la vall de la Molina, el terme “cañada”, usat més rarament, i el terme “camino del monte”, usat amb major freqüència, no corresponen a realitats distintes qualitativament (ni corresponen tampoc a una jerarquia establerta), sinó que fan referència a una mateixa realitat funcional: els camins locals d’accés a les zones de pastura pròpies de cada localitat.

[47]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

“cañada”

“cañada”

“camino del Monte”

Fig.19. Cadastre d’Urtx (1954). [48]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

4.4. Camins ramaders de la Molina

Document 20: Cèsar August Torras. Cerdanya. Barcelona: Tallers Gràfics Hostench, 1924.

En l’àmbit de la Molina no hi ha cap document cartogràfic o administratiu que qualifiqui o descrigui camins específicament com a “camí ramader” o “cañada” (tal com s’esdevé amb els camins de la Pleta de Queixans, de Saltèguet, i de la Pleta dels Anyells). L’única descripció d’un camí amb indicis clars d’ús o dedicació ramadera és el camí que va del Porxo del Sítjar al Pla d’Anyella, pel Pla de Cirerets i la Collada del Pedró. El camí fou seguit a la primeria del segle XX per Cèsar August Torras,11 que el va descriure en la seva guia itinerària “Cerdanya”.12 Es tracta del camí vell de Castellar de N’Hug a la Cerdanya. “10 m. Cortals del Sitjar, molt gran propietat del senyor Rosal de Berga. Pasturatges al entorn. Al damunt y un tros enllà hi ha l’antic cortal del Sitjar. S’atravessa el torrent de Prat Nou que baixa dels cims de Pla d’Anyella y’s puja en direcció SE. per entre pasturatges. 15 m. Amurriador de la remada. Se va pujant constantment. 25 m. Apallador. El camí reblincola per guanyar la pendent, portant la direcció a migjorn. 35 m. Pla dels Cirerets- 1.600 m. Alt.- [...] 1 h. Padró d’Anyella- 1.750 metres alt.- al extrem del pla del propi nom que s’estén seguidament. Límit natural entre la Cerdanya y la Vall de Ribes; partió d’aigües del Segre y del Rigart [...] El camí travessa’l pla d’Anyella, gran extensió de rasos de pasturatges aon s’hi acoplen al estiu grosses ramades de bestiar de llana, boví y cavallar. [...] S’hi troben dues jasses ab les corresponents barraques, la de les ovelles al cim del pla y la dels vaquers abrigada al dessota junt al començ de la barrancada del Rigart. El camí mig esborrat entre l’herbei atravessa en direcció SE. l’extensa planada que al hivern està colgada d’espessa gruixaria de neu.” La descripció del camí inclou diferents referències que denoten que es tracta inequívocament d’un camí d’ús ramader: A meitat de camí entre el Porxo del Sitjar i el Pla de Cirerets Torras identifica l’existència d’un amorriador del bestiar annex al camí. Aquest amorriador es correspon amb l’esplanada observable al vols de 1946 i 1957, avui dia ja quasi engolida pel bosc (Fig. 26). El camí del Cortal del Sitjar a la Collada del Padró figura a la Carta Topográfica Militar de 1922, i també a la planimetria municipal d’Alp-Toses, de 1928, amb el

11 El camí ja apareix dibuixat al seu mapa Valls altes del Segre, Cerdanya, que acompanyava la Guia itinerari de l'excursionista a Camprodon; Volum IV: Valls altes del Segre, Ripollés, Alt Llobregat, vessants de l'esquerra del Fluvià, publicat l’any 1902. 12 ITINERARI Nº 15 De la Molina (estació de ferrocarril) a Castellar d’en Huch, in Torras, Cèsar August, Cerdanya, Barcelona: Tallers Gràfics Hostench, 1924, pp. 73-75. [49]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina nom de “Camino de la Molina a Castellar de Nuch”, i amb el mateix nom a les diferents sèries històriques del Mapa Topográfico Nacional de España. Entre la Molina i la Collada del Pedró el camí transcorre pel termenal que separa el bosc públic d’Alp (forest La Molina, 1234) del bosc privat del Paborde, antigament propietat del rector de la Pobla de Lillet,13 i des de fa més d’un segle propietat de la família Rosal.

13 S’hi refereix Salvador Vilarrasa a La vida dels pastors. Ripoll, 1935, p. 15: “A les comarques del Lluçanès, del Bergadà i Ripollès, acostumen fer anar a estiuejar les ovelles a les alteroses i fresques muntanyes dites de Rus, Pla d’Anyella, Comabella o sia la muntanya de Bagà, El Pavorde, (abans propietat del Rector o Pavorde de la Pobla de Lillet), Pardinella de Gabarrós, Cal Cabanes de Gabarrós, Clots de Maians, Bac del Palós i Pardinella de Gombreny.” [50]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

5. Fonts orals

En l’àrea d’estudi hi ha tres treballs previs que recullen informació dels camins ramaders de la Cerdanya en base a fonts orals: - Inventari de camins de Llívia. Socarrel, 2010. - Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró – Berguedà Iniciatives SD, SL. Berga, 2007. - Ferran Miralles i Sabadell; Joan Rovira i Merino. La transhumància al Ripollès i al Canigó. Consell Comarcal del Ripollès. Ripoll, 2007.

Document 21: Adequació de la Xarxa de Senders del Municipi de Llívia. Inventari de camins. Socarrel, 2010.

L’Inventari de camins de Llívia recull diferents camins del municipi com a camins ramaders, senyalant si hi ha constància o indicis (Fig. 20): Constància que és camí ramader: - Camí ral (codi vial: 15CM1438; codi tram: 10222, 10223, 10237, 10238, 10239, 10240, 10241); amplada mitjana: 3-6 metres. - Camí de Sant Jaume o Camí Ral (Camí d’Estaüja) (codi vial: 15CM1275; codi tram: 10269, 10270, 10271); amplada mitjana: 3,5 – 4 metres. - Camí de la Coma de Cereja (codi vial: 15UA1433; codi tram: 10369); amplada mitjana: - Indicis que és camí ramader: - Camí ramader de Cereja (codi vial: 15CM1373; codi tram: 10242, 10243, 10244); amplada mitjana: 4 metres. - Camí de les Esqueres (codi vial: 15CR1386; codi tram: 10291, 10292); amplada mitjana: 3,2 metres - Rec de Tudó (codi vial: 15UA1428; codi tram: 10364); amplada mitjana: 3,2 metres. - Variant Coma de Cereja (codi vial: 15UA1431; codi tram: 10367); amplada mitjana: -

[51]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

L’ús del camí ral (codi vial: 15CM1438) com a camí ramader (també del camí de Llívia a Cereja),14 al qual s’accediria des del Pas dels Bous, es va constatar en la reunió inicial tinguda a l’Ajuntament de Llívia. Això no obstant, d’acord amb la memòria de l’inventari, el Camí de les Esqueres (codi vial: 15CR1386) és un camí que s’usa per accedir a la carretera d’Angostrina per fer-la servir de drecera per accedir a la partida de Nírvol (sobre el Tudó) on s’agafa el veritable camí ramader (el camí de la Creueta que condueix a la Costa de L’Ambet): “L’enllaç d’aquest camí des de Cereja es fa actualment pel Camí de les Esqueres que va a sortir a la carretera D-618. Per enllaçar amb el tram anomenat Camí de les Sorres que desemboca a la pista del Tubo es necessari passar per la carretera (uns 1000 m). (p. 25)” Per contra, el Camí ramader de Cereja (codi vial: 15CM1373) i el rec del Tudó15 (codi vial: 15UA1428), dels quals l’inventari sols apunta “indicis”, constitueixen el veritable camí d’accés de Cereja a la carrerada d’acord amb la cartografia històrica del segle XIX (documents 1-2-6). No hi ha dades documentals de la resta de camins que n’afirmin la condició ramadera, si bé el camí d’Estaüja condueix als municipis situats al voltant del Coll de la Perxa on conflueix una diversitat de camins ramaders.16

14 Tal com recull Manuel Anglada i Ferran a Vint-i-cinc anys a Llívia: estampes de Cerdanya. Editorial Selecta, 1962. 15 La memòria recull que “S’ha estudiat la possibilitat de seguir algun traçat que evités la carretera el màxim possible. Una alternativa es sortir de Cereja pel Camí ramader i enllaçar amb la carretera pel Rec del Tudó” però el rec del Tudó és el camí històric d’accés a la carrerada del Carlit. 16 Com ara el “Chemin ramadé” del Capcir o el camí ramader del Rosselló a la Cerdanya que documenta Max Sorre a la seva obra Les Pyrénées Méditerranennes, 1913, Armand Colin, Paris.

[52]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Fig. 20. Inventari de camins de Llívia (2010). Camins ramaders.

Constància

Indicis

[53]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 22: Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró – Berguedà Iniciatives SD, SL. Berga, 2007.

L’Inventari de camins ramaders del Berguedà s’estén a l’àmbit territorial del Parc Natural del Cadí-Moixeró a la comarca de la Cerdanya. L’inventari es va fer partint de la documentació existent i també a partir d’enquesta a persones coneixedores de la tradició local (principalment pastors, ramaders i pagesos). L’inventari comprèn un SIG en format Miramón, sobre suport topogràfic i fotogramètric a escala 1:5.000. D’interès per a aquesta investigació és el camí ICR28 “Camí de Castellar de n’Hug a Puigcerdà”, aquest camí té dues variants descrites pels pastors Jaume Ribot (a. Torre d’Estoll), Joan Giralt (a. Sibina) i Ernest Sitges (Fig. 21-22). L’entrevistadora va ser Alba Escriche i Rius, geògrafa. El segon recorregut pel Serrat de l’Orri i el Serrat de les Pereres comprèn el tram de “cañada” que recull l’acta d’atermenament de Vilalobent i Queixans, de l’any 1928: 1. “Des de Castellar de N’Hug el camí s’enfila pel Coll de la Creueta i segueix per sota la carretera en direcció al Pla d’Anyella, passant per la Font del Ferri i pel barranc del Pedró, fins que arriba a la Collada del Pedró. Segueix per la Collada de Toses fins a l’alçada del Pla dels Cirerets, on hi ha dret de returada, i on encara es conserven les fites que delimiten el camí. Continua cap a la paborda, avui desapareguda, i el Sitjar. Passa pel mig del Pla d’Anyella, i segueix en direcció a la Molina passant per l’Hotel Roc Blanc. Surt ja a la Molina en uns edificis recentment construïts al vell mig del camí ramader, aproximadament on hi ha la Verge de les Neus. Segueix direcció a la Cerdanya pel Tossal Rodó i les Roques Altes, i continua o cap a la Serra de Queixans i cap a Queixans, passant pel Collet de Bernadrí 2. o va pel Serrat de l’Orri i el Serrat de les Pereres. Ambdues maneres de dirigir-se cap a Puigcerdà.”

[54]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Fig. 21. Fitxa del camí ICR28 de l’Inventari de camins ramaders del Berguedà. [55]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Fig. 22. Detall del mapa de l’Inventari de camins ramaders del Berguedà.

[56]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 23: Ferran Miralles i Sabadell; Joan Rovira i Merino. La transhumància al Ripollès i al Canigó. Consell Comarcal del Ripollès. Ripoll, 2007.

L’estudi de Ferran Miralles i Joan Rovira identifica tres camins ramaders que comuniquen la Cerdanya amb el Ripollès (fig. 23): - El camí ramader d’Olot a Castellar de n’Hug (Camí 2). - Camí ramader de la Cerdanya al Penedès i al Vallès (Camí 3) - Camí ramader de la Cerdanya a l’Empordà (Camí 4) El camí 2 correspon al camí que entra al Pla d’Anyella per la Collada del Pedró i correspon al camí descrit per Cèsar August Torras a la seva guia Cerdanya (1924). El camí 3 passa de la Cerdanya al Ripollès per la Collada de Toses, anomenada la Collada Baixa, per on travessa l’històric camí ral de Puigcerdà a Ripoll. Aquest camí correspon a l’itinerari que promou el projecte Camí ramader de Marina, de la Cerdanya al Penedès. El camí 4 correspon al camí ramader que travessa pel Coll de la Creu de Maians, que en part coincideix amb el camí ral de Puigcerdà a Ripoll per Dòrria i en part amb el “camino de herradura que ... va desde Vilallobent a la Pleta dels Anyeis” i amb el “camino de herradura del caserío de Las Pereras a Dorria” que documenta l’acta d’atermenament de Vilallobent amb Queixans, de 1928, i que figura també la minuta del Mapa Topográfico Nacional, de 1929, amb el nom de “Cañada del Pla de las Forcas desde Vilallobent a la Pleta dels Anyeis”.

[57]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Fig. 23. Camins ramaders del Ripollès (Miralles, Rovira, 2007).

[58]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Reunió tinguda a Vic a la seu del DARP (8.3.2018)

El dia 8 de març de 2018 es va fer una trobada a la seu del DARP a Vic. En la reunió es va parlar dels camins ramaders existents entre Llívia i la Collada de Toses. En la trobada hi varen ser presents: - Josep Salvans, pastor d’Olost - Francesc Ribot Flix, pastor de la - Lluís Salada Gaja, pastor d’Olost Torre d’Estoll - Eduard Casas Puig, pastor de Sant - Josep Meia, propietari del Mas Pere de Ribes d’Aravó [conversa telefònica] - Joan Picas Vilalta, pastor de - Josep Astor, agent rural Campdevànol - Francesc Cano Ibáñez (Direcció - Marc Ribot Solé, pastor de la Torre General d’Ecosistemes Forestals i d’Estoll Gestió del Medi) - Xavier Campillo i Besses, geògraf

En síntesi es varen recollir les següents informacions: 1. Els pastors confirmen el camí ramader que puja de les Pereres a la Pleta de Dalt o de Queixans per la carena, així com la baixada a la Molina pel Porxo d’Ovella. 2. També confirmen la pujada de la Molina al Pla dels Cirerets i la continuació per la Collada del Pedró, Pla d’Anyella, Coll de la Creueta i carenejant fins a Coll de la Bona. 3. Confirmen igualment el camí ramader que connecta el Coll de la Bona amb la Cerdanya passant per sobre Nevà, Pla de les Saleres, Pla de Querol i Collada de Toses. 4. No saben situar returades o abeurades al camí ramader. 5. No hi ha acord sobre l’existència i el traçat d’un camí ramader per la vall de la Molina en direcció a Escadarcs. 6. De la conversa amb en Josep Meia es desprèn que el camí que passava per Escadarcs, Pont del Soler, Mas d’Aravó, Mas Mallol era camí ral, però no camí ramader. Tampoc el camí de Sant Marc era camí ramader. Segons en Josep Meià els ramats que anaven a Llívia passaven pel Segre. 7. Pel que fa a l’amplades, amb caràcter general es parla de: a. 15 m entre camps i cases c. 50 m en zona de bosc b. 25 m resta d. 50-60 m (o més) a les returades

[59]

El traçat dels camins ramaders de la Molina segons la cartografia i l’aerofotografia històriques

Les fonts orals coincideixen en el traçat del camí ramader que enllaça la Pleta de Queixans, o Pleta de Dalt, amb el Ripollès a través de la Molina. La baixada a la Molina ja fou documentada l’any 2007 amb motiu de l’elaboració de l’Inventari de camins ramaders del Berguedà. Els informants17 senyalaren que el camí ramader venia del Serrat de l’Orri, Roques Altes, Tossal Rodó, i baixava a la Molina pel Porxo d’Ovella. Des de la Molina un ramal condueix al Ripollès per la Collada de Toses (la Collada Baixa) i l’altre condueix al Pla d’Anyella i Castellar de N’Hug pel Pla de Cirerets i la Collada del Pedró. Aquests itineraris els varen confirmar recentment els pastors reunits a Vic.18 Per consegüent, el coneixement de la connexió ramadera entre la Cerdanya i el Ripollès reposa en les fonts orals. Nogensmenys, els camins que descriu el testimoni dels pastors sí que apareixen documentats en la cartografia i l’aerofotografia històriques.

Document 24: Carta Topográfica Militar. Escala 1:20.000. Hoja 86-8 (Das). Cuerpo de Estado Mayor del Ejército. 1922 (BNE).

La Carta Topográfica Militar a escala 1:20.000 de l’any 1922 recull l’existència i el traçat del camí que davalla a la Molina des de Roques Altes pel Pla de les Espalloses, els Orris de Dalt, i el Porxo d’Ovella (Fig. 24). El mapa recull el camí fragmentàriament però això cal atribuir-ho al fet que els camins es fonen quan som en una zona de pastures, tal com descrivia Cèsar August Torras, l’any 1924 en relació al camí del Pla d’Anyella: “El camí mig esborrat entre l’herbei”. El mateix mapa recull igualment els dos ramals que des de la Molina condueixen, d’una banda, al Pla d’Anyella i Castellar de N’Hug, pel Pla de Cirerets i la Collada del Pedró, i, de l’altra, al Ripollès, per la Collada de Toses (la Collada Baixa) (Fig. 25). Els mateixos ramals s’observen al Vol Americà, Sèrie B, de 1957 (Fig. 26).

17 Els pastors entrevistats foren Jaume Ribot (a. Torre d’Estoll), Joan Giralt (a. Sibina) i Ernest Sitges (de la Pobla de Lillet). 18 Els pastors presents a la trobada foren Josep Salvans i Lluís Salada Gaja, d’Olost, Eduard Casas Puig, de Sant Pere de Ribes, Joan Picas Vilalta, de Campdevànol, Marc Ribot Solé, i Francesc Ribot Flix, pastor de la Torre d’Estoll. Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

El primer ramal apareixerà a la planimetria municipal de Toses, elaborada pel Instituto Geográfico l’any 1928, amb el nom de Camino de la Molina a Castellar de Nuch, i el segon ramal i figurarà amb el nom de Camino de la Molina. El catastron del Mapa Topográfico Nacional, de l’any 1929, recollirà els traçats recollits prèviament a la Carta Topográfica Militar a escala de l’any 1922, amb els noms que figuren a la planimetria municipal de Toses de 1928.

Fig. 24. Traçat fragmentat del camí ramader que davalla de Roques Altes a la Molina pel Porxo d’Ovella (1922).

[61]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

2

1

Fig. 25. Traçat (1) del camí ramader que condueix de la Molina al Pla d’Anyella per la Collada del Pedró; i (2) del camí vell de la Collada de Toses (1922).

[62]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

amorriador 2

1

Pla de Cirerets

Fig. 26. Traçat (1) del camí ramader que condueix de la Molina al Pla d’Anyella per la Collada del Pedró; i (2) del camí vell de la Collada de Toses sobre el Vol Americà de 1957.

[63]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Document 20: Cèsar August Torras. Cerdanya. Barcelona: Tallers Gràfics Hostench, 1924.

Novament, serà el mateix Cèsar August Torras19 qui l’any 1924 descriurà l’antic camí ral, el camí vell de la Collada de Toses: “El camí ral de ferradura de Ribes a Cerdanya per la collada de Toses fou molt freqüentat fins a la segona meitat de la centúria passada, en que’s construí la carretera. Avui està quasi del tot perdut conservat sols el trajecte de la Molina a Toses y encara en mal estat. Des de l’hostal de la Molina puja’l camí per la vora dreta del petit curs d’aigua. 5 m. Aiguabarreig de la corrent d’aigua que prové del repeu de la collada de Toses y de la que baixa de sota’l Pla d’Anyella y del Puig Llançada. Se desprèn a la dreta’l camí que va dret al Pla d’Anyella y a Castellar d’en Huch o bé a La Pobla de Lillet. Continua el camí per la vora dreta del plàcid y juganer rierol. Tandes d’arbres hermosegen el festós clotal. 15 m. El camí s’enfila sobtadament per un estrep de serra deixant l’aigua al fons. Bell trajecte de bosc. 30 m. Cap de serrat d’aon se dominen guapament els clotats de la Molina, ab les importants obres de fàbrica de la via, que ha vingut a donar nova vida a n’aquestes soletats. En la part oposada de la vall se detallen les grans llaçades de la carretera vella que s’enlaira atrevidament y en amunt les curves y revolts de la carretera nova mig amagada entre’l bosc. S’enfila el camí seguidament per dins d’una espessa baga de pins. Abans de construir- se la carretera a mitjans del segle passat, si bé aquest camí era molt concorregut era molt més feréstec que avui, per la gran espessor dels boscos en els que s’hi amagaven remades de llops que donaven sovint bons susts a traginers y vianants [...] El camí ral cuidat abans pels pobles interessats està avui molt fet malbé y en alguns indrets s’acaba de perdre. 30 m. Font molt fresca, en el bosc, sota la collada. Antic lloc de repòs dels vianants. S’acaba de guanyar la costa. 1 h. Collada de Toses,– altitut 1.775 m.–Aquest és el propi coll de Toses. La collada per aon creua la carretera més dret al Nord se troba en el propi carenar separada pel cim del Ginebrar.” El traçat del camí ral el recull encara la sèrie 5000 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, on figura amb el nom de “Camí ral de Toses”.

19 ITINERARI Nº 4 De la Molina estació de ferrocarril a Ribes. Per l’antic Camí Ral de Cerdanya, in Torras, Cèsar August, Cerdanya, Barcelona: Tallers Gràfics Hostench, 1924, pp. 35-37. [64]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

5. Conclusions

La figura 27 il·lustra el traçat del camí ramader documentat.

5.1. Camí ramader del Carlit Està ben documentat que el camí ramader del Carlit arrenca del bosc de Llívia i baixa pel marge dret de la ribera d’Angostrina, travessant el riuet davant del Cap de l’Home pel Pont dels Empedrats. Passa pel Pla de Miró i a Prat Carrera s’enfila a la costa de l’Ambet per sobre de l’ermita de Sant Martí d’Envalls. El camí de l’Ambet surt al Roc dels Escobills. En aquest punt, el camí ramader es divideix en dos: 1. Els anys parells la carrerada baixa per la Cadira del Capellà i el rec de l’Home Mort o del Tudó, per la línia de frontera que separa els mollons 30-34. Aquest camí es va afitar l’any 1868 entre els mollons 30-31 i té una amplada de 5 metres. 2. Els anys senars, la carrerada baixa pel camí anomenat de Nirval o de la Creueta, el qual desemboca al mollo 34. Ambdós camins s’uneixen a la secció del rec del Tudó anomenada la Carrerada. Des de l’inici del camí fins al molló 30 el camí transcorre íntegrament per territori francès. Des del molló 30 fins al molló 34 cal considerar que la meitat de la carrerada transcorre en territori francès i l’altra meitat en territori espanyol atès que l’eix del camí ramader coincideix amb la frontera internacional.

5.2. Camí ramader de Cereja a Llívia i al Pas dels Bous Els mateixos documents que recullen el doble traçat apunten la seva continuació bé cap a la carrerada d’Angostrina, a través del camí que des del Molló 34 s’introdueix a França, bé cap a Cereja a través del mateix rec del Tudó. La continuació lògica i natural del camí correspon als camins de l’inventari de Llívia amb els codis de tram: 10364 - Rec de Tudó (codi vial: 15UA1428) 10243 - Camí ramader de Cereja (codi vial: 15CM1373) 10242 - Camí ramader de Cereja (codi vial: 15CM1373)

[65]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Des de Cereja no hi ha informació objectiva sobre la continuació del camí, però si indicis (Anglada, 1962) que aquest continua pel camí de Cereja a Llívia: 10289 – Camí de Cereja (codi vial: 15CR1385) 10288 - Camí de Cereja (codi vial: 15CR1385) Des de Llívia no hi ha informació objectiva sobre la continuació del camí, però si indicis que aquest continua pel camí ral de Llívia a Puigcerdà: 10222 Camí ral (codi vial: 15CM1438) 10223 Camí ral (codi vial: 15CM1438) 10237 Camí ral (codi vial: 15CM1438) 10238 Camí ral (codi vial: 15CM1438) 10239 Camí ral (codi vial: 15CM1438) 10240 Camí ral (codi vial: 15CM1438) 10241 Camí ral (codi vial: 15CM1438) Els indicis reposen sobre el convenciment expressat per l’Ajuntament en les reunions mantingudes i en el propi inventari de camins de 2010. Alhora, el camí ral condueix al camí de Cereja, considerat camí ramader per Anglada (1962) i al camí d’Estaüja, amb indicis també de camí ramader. Els indicis que el camí ral és camí ramader reposen també sobre la connexió de l’antic camí general amb el camí del Pas dels Bous: 10316 - Accés al rec de Cereja des de la carretera N-154 (codi vial: 15CR1434) 10315 – Rec (codi vial: 15CR1434) 10314 – Sense nom (codi vial: 15CR1434) El camí del Pas dels Bous està documentat amb el mateix nom almenys des de l’any 1703, i tant el nom (que denota un pas del riu Segre apte per al bestiar) com la coincidència amb un rec (el traçat del camí al Tudó també aprofita recs) suporten indiciàriament que es tracta del camí ramader. Entre el molló 2 i el llogarret d’Onzès el camí transcorre per territori francès.

5.3. Camins ramaders del Pla de les Forques La investigació ha constatat que cada nucli de poblament situat al peu de la muntanya del Tossal Rodó – Vilallobent, les Pereres, Queixans, Urtx, el Vilar – té un accés propi als peixius de la muntanya.

[66]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

D’aquests accessos, que en la documentació apareixen identificats freqüentment com a “camino del monte” i, més rarament, com a “cañada”, hi ha dos camins que tenen una naturalesa supralocal: − El camí ral de Puigcerdà a Ripoll per Vilallobent i el coll de la Creu de Maians (que continua en direcció a Dòrria). − El camí de Puigcerdà a la muntanya de Saltèguet per Queixans i el Pla de les Forques. El segon camí té una naturalesa específicament ramadera, a diferència del primer, que en primera instància és un camí ral (malgrat que també assumia un trànsit ramader segons les fonts orals). No s’ha pogut documentar amb certesa el traçat del camí ramader entre Onzès (o Puigcerdà) i Queixans. Tanmateix, hi ha indicis que originalment els ramats es desplaçaven per la riba del Segre. D’una banda, s’ha constatat la tendència a fer transitar el bestiar pels recs i torrents (Pas dels Bous, rec del Tudó), però cal subratllar també que el curs del Segre estava antany envoltat d’erms i sorrals, també al voltant de Puigcerdà (tal com documenta el “Plan de Puicerda et de sa citadelle Date d'édition”, de 1708. El camí del riu, que transcorre pel marge esquerre del Segre, consta com a límit de finca als amillarament i aquest existeix encara avui dia des del Pont de Queixans fins a la desembocadura de la Vanera. També la situació dels horts de les poblacions de la Cerdanya a la vora del riu es podria explicar històricament per la disponibilitat de fems gràcies al trànsit ramader. Preguntat el Sr. Josep Meia, veí del Mas d’Aravó de prop de noranta anys, per on passaven els ramats, va contestar que “passaven pel Segre”. Això no obstant, no hi ha camí continu per la riba del riu més amunt de la Vanera. Per consegüent, el camí més lògic i natural per al trànsit ramader d’Onzès a Queixans fóra el següent: - D’Onzès a Hix pel camí de Caldegues (que entra a Hix pel carrer dels Abeuradors). - D’Hix a Age pel camí de la Guingueta. - D’Aja a la Vanera, primer pel camí de la Vanera (que és l’antic camí de Queixans a la Guingueta), i després pel camí que segueix la partió entre els termes municipals de Puigcerdà i Fontanals. - Des de la partió del terme a Queixans pel camí del Riu, que segueix la riba esquerra del Segre, fins a enllaçar amb el camí veïnal de Puigcerdà a Queixans, que travessa el riu Segre provinent del Mas Prat.

[67]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

La minuta o catastrón del Mapa Topográfico Nacional, de 1929, recull el traçat del camí ramader de Puigcerdà a Saltèguet. Al Pla de les Forques s’uneix amb la “cañada” que puja de Pereres i Vilallobent, que condueix a la Pleta de Queixans tal com afirma l’acta d’atermenament d’Alp amb Vilallobent.

5.4. Camins ramaders de la Molina De la pleta de Queixans a la Molina el camí ramader no està documentat sinó oralment. Des de la Pleta de Queixans el camí ramader travessa entre les Roques Altes i el Tossal Rodó, i baixa pels Orris de Dalt i el Porxo d’Ovella a la Molina. A la Molina el camí es bifurca en dos ramals. L’un condueix a la Collada del Pedró pel Pla de Cirerets, l’altre es dirigeix a la Collada de Toses (Collada Baixa) per l’antic camí ral de Puigcerdà a Ripoll per Toses el traçat del qual recull encara la sèrie 5000 vigent del Mapa Topogràfic de Catalunya (ICGC). Aquests itineraris ja foren descrits a l’Inventari de camins ramaders del Berguedà (GDNB 2007) i a l’estudi de camins ramaders del Ripollès (Miralles, Rovira 2007), i els han confirmat els pastors presents a la trobada de Vic. Ambdós ramals estan documentats per la cartografia (1922, 1929) i l’aerofotografia històriques (1946, 1957). El camí de la Collada del Pedró segueix el límit del bosc públic d’Alp (forest La Molina, 1234) amb la finca privada del Paborde, i s’enfila al Pla de Cirerets, on hi hauria dret de returada (si bé C.A. Torras situa un amorriador per dessota del mateix pla). Des del Pla de Cirerets fins a la Collada del Pedró el camí segueix la partió entre els termes municipals d’Alp i Toses, tal com documenta l’acta d’atermenament de 1928. A la Collada del Pedró se li uneix al camí, també ramader, que puja de la pleta de Masella, àmpliament documentat a l’amillarament d’Alp i altres fonts documentals, i conegut també de les fonts orals.

5.5. Amplada L’única referència documental a l’amplada del camí la proporciona l’acta d’atermenament de Llívia de l’any 1868, al sector del rec de l’Home Mort, punt on el camí ramader fou afitat amb una amplada de 5 metres. Als Vols Americans, Sèrie A, de 1946, i Sèrie B, de 1957, al camí que puja de la Molina a la Collada del Pedró i a l’antic camí ral de Toses s’observen franges lliures de vegetació arbòria per efecte del pasturatge amb amplades que oscil·len entre 10 i 30 metres.

[68]

Prova pilot de metodologia de classificació del camí ramader de la Molina

Fig. 27. Traçat general del camí ramader.

[69]