Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca

Fotografia antiga del Camí de la Trinitat

Aprovat definitivament pel plenari municipal de dia 21 Gener 2021 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

2 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Equip de treball

Direcció i coordinació: Xavier Cardona Capella. Tecnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Ciutadella

Han participat en la redaccio del Cataleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca des de l’any 2011 i fins a dia d’avui en diferents etapes i responsabilitats:

• Xavier Cardona Capella. Bioleg • Antoni Llabres Payeras. Ambientoleg • Josep Masot Tejedor - Advocat • Francesc Xavier Roig Munar. Geograf • Xavier Mompo Juaneda. Historiador • Jacint Genestar Mercadal. Bioleg

Tambe han participat en l’elaboracio del cataleg, el Consell Insular de Menorca a traves d’un conveni de col·laboracio amb l’ajuntament i a traves del Servei de Cartografia (Infraestructura de Dades Espacials IDE MENORCA) encapçalat per Ricard Cots i tambe SILME (Servei d’Informatica Local de Menorca), i el seu personal encapçalats per Marc Roses; per la creacio i gestio de l’aplicacio amb la que els ajuntaments hem pogut elaborar i sistematitzar els nostres catalegs de camins. Tambe volem agrair als arxivers municipals Florenci Sastre i Marc Pallicer la seva ajuda en la recerca d’informacio i documentacio.

Altrament volem agrair l’ajuda i l’assessorament obtingut per Xavier Campillo i Besses (Geograf i perit judicial), que amb la seva experiencia en aquest camp ens ha encaminat sempre en la bona direccio.

Finalment, volem agrair a la Coordinadora de Camins de Menorca, el seu suport i paciencia, i volem tenir un record per a totes les persones que durant la seva vida han participat o col·laborat construint, millorant, documentant, cartografiant i defensant aquest fabulos patrimoni que son els camins rurals

3 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

INDEX DE CONTINGUTS

1. Justificació pàg. 5

2. Consideracions jurídiques sobre el Catàleg de camins pàg. 9

3. Anàlisi històric de la xarxa de camins rurals de Ciutadella pàg. 13

4. Metodologia i objectius pàg. 27

5. Resultats pàg. 33

6. Fonts documentals utilitzades pàg. 38

Documentació cartogràfica pàg. 39 Documentació administrativa pàg. 42 Documentació bibliogràfica pàg. 54

Annex 1. Plànol de la xarxa de camins catalogats segons la titularitat

Annex 2. Informe del Consell Insular de Menorca

4 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva 1.- Justificació

Per a que els ajuntaments puguin complir les obligacions que la normativa estatal i autonomica1 els imposa en l’ambit dels camins, i per a poder exercir plenament les seves competencies, necessiten tenir un coneixement exacte de la xarxa pu blica de camins, i aquest coneixement nomes es pot obtenir amb un cataleg o inventari municipal de camins.

A dia d’avui, i ja des de l’any 1988, l’Ajuntament disposa d’un Inventari municipal de bens i drets que inclou, entre d’altres, un llistat de camins rurals, i una fitxa de cadascun dels camins, pero aquest inventari, que s’ha anat actualitzant i revisant diverses vegades, la darrera l’any 2018, no incorpora tots els aspectes que la normativa de regim local estableix que han de tenir els inventaris de bens municipals, i en concret:

 Pel que fa als camins inventariats, les fitxes no inclouen algunes de les variables identificatives que estableix l’article 108 del Reglament del Patrimoni de les Entitats Locals.

 Faltava la justificacio tecnica i les fonts documentals que justificaven la inclusio dels camins a l’inventari.

 Els mapes i planols inclosos eren de baixa qualitat i no permetien identificar exactament el camí.

 Tampoc no es va donar continuítat al registre administratiu, per exemple instant la modificacio del cadastre (dotant-lo de coherencia amb l’inventari) o inscrivint els camins inventariats al Registre de la Propietat.

Una vegada analitzats els inventari de bens existents i a mesura que vam anar aprofundint i investigant, varem identificat algunes absencies de camins historics o trams de camins historics que disposaven d’indicis clars de titularitat municipal, algunes confusions, i diversos ramals de camins principals o petits camins de ferradura historics amb un u s pu blic des de temps immemorial sense inventariar.

La Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins pu blics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca regula al títol II, capítol II, articles 11-19, l’elaboracio dels catalegs de camins.

1 Llei 7/1985, per la qual es regulen les bases de règim local (LRBRL) i RD 1372/1986, Reglament de Béns de les Entitats locals, Decret 336/1988 Reglament del patrimoni de les entitats locals, Llei 33/2003 del Patrimoni de les Administracions Públiques, Llei 20/2006, municipal i de règim local de les illes Balears, Llei 13/2018 de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca.

5 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva D’acord amb la propia llei, el cataleg es un document informatiu2 aprovat per l’ajuntament que recull les conclusions dels treballs d’investigacio i recerca sobre la situacio o l’interes dels camins - pu blics o privats - del seu terme municipal en tres ambits: la titularitat pu blica, l’interes patrimonial (historic o cultural), la utilitat per a la practica del senderisme.

Dins del primer ambit, el cataleg ha d’aportar les proves3 que suporten la identificacio d’un camí com a be immoble de titularitat pu blica, o com servitud de pas pu blica que grava un immoble propietat d’altri.

L’article 132 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de regim local de les Illes Balears, estableix l’obligatorietat dels municipis de formar un inventari dels seus bens i drets, alhora que el paragraf G de l’article 20 del Reglament de Bens de les Entitats Locals4, d’ambit estatal, conte una referencia específica a l’inventari de vies pu bliques. Els municipis poden elaborar un inventari específic de camins annex a l’inventari de bens, o be incloure els camins de la seva titularitat individualment dins l’inventari general.

En aquest context, el cataleg no substitueix l’inventari municipal de bens ans n’esdeve un document complementari. En aquest sentit, el cataleg no es sino un estudi informatiu (geografic, historic) que fonamenta tecnicament la inclusio dels camins de titularitat pu blica a l’inventari de bens municipals.

D’una banda, el cataleg de camins te un abast superior a l’inventari de camins que regula la legislacio local, ates que el cataleg recull o pot recollir tant camins pu blics o servituds pu bliques de pas com camins de titularitat privada d’interes patrimonial (cultural, arquitectonic, paisatgístic, etc.) o d’interes senderista (p.e. camins connectors entre camins pu blics o que accedeixen a llocs d’interes pu blic, com ara monuments, platges, etc.). Per contra, l’inventari municipal sols pot comprendre bens i drets de la corporacio municipal.

Pero, de l’altra, el cataleg, a traves de la investigacio duta a terme, proporciona els indicis o proves de titularitat necessaris per incloure o incorporar els camins a l’inventari municipal de bens.

Addicionalment, amb l’aprovacio del cataleg municipal s’ha de procedir a inscriure els camins del cataleg com a camins de titularitat municipal a l’inventari de bens municipals i al registre insular

2 Exposició de motius de la Llei 13/2018: “és un document merament informatiu i de control dels camins públics, sense que es pugui assimilar als catàlegs urbanístics”. Article 11.5.: “aquest catàleg municipal no és assimilable als catàlegs que estableix la legislació urbanística i no té la condició ni la finalitat pròpies d’aquests instruments de planejament.” 3 Cal subratllar que malgrat que l’article 11.2. de la Llei 13/2018 especifica “proves”, és molt àmplia la jurisprudència que estableix que basten “indicis” de titularitat pública (o d’ús i servei públic) per a la inclusió d’un camí a l’inventari de béns, atès que aquest no és sinó un registre administratiu sense valor probatori ni constitutiu de la propietat. 4 Real Decreto 1372/1986, de 13 de junio, por el que se aprueba el reglamento de bienes de las Entidades Locales.

6 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva de camins pu blics que estableix l’article 15 de la Llei 13/2018.

Cal subratllar que l’inventari de bens no es sino un registre administratiu (igual que el registre insular de camins), el qual no te valor probatori ni constitutiu de la propietat5. E s a dir, que la inclusio d’un be a l’inventari no pot modificar la titularitat dominical del be, i per aquest motiu la propietat pu blica que presumeix la seva inclusio a l’inventari pot ser contradita davant dels tribunals, tal com especifica l’article 15.1. de la Llei 13/2018. Pero, inversament, i per la mateixa rao, la no inclusio d’un be a l’inventari no permet alterar la naturalesa pu blica del be si aquest es pu blic, tal com subratlla igualment l’article 11.4. de la Llei 13/2018.

Ara be, malgrat que bastin els indicis de titularitat per incorporar un camí catalogat a l’inventari de bens, ates que el cataleg es un document informatiu en forma d’estudi, aquest pot tenir tanmateix valor de prova de la titularitat si la investigacio particularitzada d’un camí catalogat ho acredita suficientment en base a les fonts informatives o documentals que el mateix cataleg recull o ressenya i que la investigacio realitzada analitza i interpreta. Altrament, si la investigacio del cataleg resulta insuficient, l’Ajuntament pot incoar un expedient d’investigacio (fet ja previst al mateix cataleg per als camins de titularitat dubtosa) o, si s’escau, sol·licitar l’elaboracio d’un dictamen pericial mes complet o profund que la propia investigacio feta per a la redaccio del cataleg.

El cataleg ha de ser objecte d’actualitzacio (article 16 de la Llei 13/2018), repercutint aquest fet necessariament en l’actualitzacio de l’inventari de bens (que estableix igualment l’article 132.2. de la Llei municipal i de regim local de les Illes Balears).

La recerca i la justificacio tecnica son essencials, la jurisprudencia es clara en el sentit que la inclusio dels camins a l’inventari municipal ha d’estar justificada tecnicament i que s’ha de basar sino en proves definitives, almenys en indicis clars que acreditin la titularitat pu blica que fonamenta la inclusio dels camins rurals a l’inventari municipal de bens; per tant aquest cataleg, el que fa es recopilar per a cada camí tota aquesta justificacio tecnica.

Cal tenir en compte que aquest cataleg no es un document definitiu ni immobil, les fitxes que inclou poden i han de patir algunes modificacions en el futur a causa per exemple, de noves troballes de documentacio historica, noves recerques sobre camins, millors o diferents criteris

5 L’inventari de camins és un registre administratiu, i per a la inclusió d’un camí a l’inventari és suficient l’existència d’indicis que suportin la presumpció de la seva naturalesa pública, atès que l’inventari no té caràcter constitutiu de la propietat dels béns inventariats, quedant reservada en cas de litigi la determinació de la seva propietat dominical efectiva als Tribunals de la Jurisdicció Civil. Des d’una òptica jurídica i legal, la principal virtut de l’inventari és la creació d’una aparença de demanialitat que permet al municipi exercir les facultats que la llei li atorga i les obligacions que aquesta li imposa pel que fa a la defensa del seu patrimoni, i, especialment, en l’àmbit dels camins, la recuperació d’ofici de la possessió indegudament perduda.

7 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva tecnics o jurídics, resolucions judicials, signatura d’acords amb propietaris, cessions o adquisicions de camins, expropiacions, o modificacions que es puguin produir per l’acceptacio d'al·legacions durant la fase d’exposicio pu blica. La base de dades en xarxa creada per SILME6, la IDE Menorca7 i tots els ajuntaments ha de permetre precisament fer mes senzilla, efectiva i accessible aquesta tasca de modificacio, seguiment i control de la informacio documentada i dels camins. A part aquesta eina en xarxa permetra que qualsevol persona interessada pugui consultar les característiques de cada camí, amb tota la justificacio tecnica i tota la documentacio adjunta, el que potencia la transparencia i la participacio pu blica en la gestio dels camins.

Aquest cataleg, per a ser aprovat definitivament, es va remetre el 29 de març de 2019 al Consell Insular de Menorca, que va emetre el seu informe vinculant en data 28 de juny de 2019 mitjançant la Resolucio nu m. 106 del Conseller executiu en funcions del Departament de Mobilitat (annexa), i una vegada incorporades les prescripcions de l’informe, es va aprovar inicialment al plenari en sessio ordinaria de 19 de desembre de 2019 . Una vegada aprovat inicialment es va obrir un termini d’exposicio pu blica durant un mes amb la publicacio d’un anunci al Butlletí Oficial de les Illes Balears nu m. 7 de 16 de gener de 2020 i es va notificar l’acord al Consell Insular de Menorca i als ajuntaments confrontants, en el nostre cas Ferreries. Durant el termini durant el període d'exposicio pu blica es van presentar un total de 25 escrits d'al·legacions per part de 18 persones físiques o jurídiques, que han estat degudament analitzades i estimades o desestimades mitjançant un informe tecnic i jurídic. El ple de l’ajuntament de dia 21 de gener de 2021 va resoldre les al·legacions i va d’aprovar definitivament el cataleg incorporant els camins de titularitat municipal i les seves modificacions a l’Inventari municipal de bens, notificant l’acord als interessats i al Consell Insular de Menorca i a l’Ajuntament de Ferreries.

El cataleg de camins no es un cataleg urbanístic, pero els camins catalogats de titularitat municipal s’han de cartografiar en el planejament urbanístic municipal sempre que es revisi o se’n faci una nova formulacio, fent-ne constar la naturalesa pu blica, sense perjudici de cartografiar tots els camins del terme municipal d’acord amb el que preveu la legislacio urbanística.

Tambe s’ha d’informar a la Direccio General del Cadastre perque, d’acord amb el procediment establert, incorpori a la planimetria cadastral els camins catalogats de titularitat municipal.

A l’u ltim, un cop representats al mapa parcel·lari cadastral, els camins de titularitat pu blica municipal s’han d’inscriure al Registre de la Propietat en compliment del que disposa l’article 36 de la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Pu bliques i d’acord

6 Servei d’informàtica local de Menorca 7 Infraestructura de dades especials de Menorca

8 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva amb el procediment que estableix l’article 9 de la Llei hipotecaria8.

8 Llei 13/2015, de 24 de juny, de reforma de la Llei hipotecària aprovada per Decret de 8 de febrer de 1946 i del text refós de la Llei de cadastre immobiliari, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març.

9 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

2.- Consideracions jurídiques sobre el Catàleg de camins:

Com ja hem dit, el Cataleg municipal de camins es un document informatiu, que recull les conclusions dels treballs d’investigacio sobre la situacio dels camins pu blics o privats del seu terme municipal respecte a la seva titularitat pu blica, el seu interes patrimonial o senderista (articles 3 b) i 11.1 de la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de Camins pu blics i Rutes senderistes de Mallorca i Menorca; en endavant, la Llei de camins pu blics. Respecte a la titularitat pu blica, el Cataleg de camins te la funcio d’aportar les proves que serveixin per fonamentar el caracter pu blic d’un camí com a be de domini pu blic o patrimonial de l’administracio municipal.

El Cataleg es doncs un document informatiu, de recerca i de control dels camins pu blics: informa a l’Ajuntament sobre les característiques de la xarxa de camins municipals i fonamenta la seva titularitat pu blica, proporcionant seguretat jurídica a l’Ajuntament i als veíns, al delimitar clarament un marc recíproc de drets i obligacions en l’ambit de la gestio dels camins i la ordenacio de la mobilitat rural (Sentencia TSJ Illes Balears de 25.01.2017). Als camins pu blics del Cataleg, en quant siguin objecte de la posterior inclusio a l’inventari de Bens municipals, li son aplicable la doctrina establerta de manera reiterada per la jurisprudencia en relacio a l´Inventari de Bens municipals i que podem resumir en: L’inventari per si mateix no prova, ni crea, ni constitueix cap dret a favor de la Corporacio. La incorporacio d’un camí a l’inventari no te efectes constitutius pel domini pu blic, de manera que aquesta inclusio no impedeix discutir la seva titularitat davant la jurisdiccio civil; i –a la inversa- la manca d’inclusio tampoc significa que el camí no sigui de domini pu blic. La inclusio a l’inventari requereix d’una previa fonamentacio, a nivell indiciari, de la seva titularitat pu blica.

Ara be, el fet de que el camí estigui inclos al Cataleg de camins – i posteriorment a l’inventari- facilitara la defensa de la seva titularitat davant els tribunals, ja que normalment la fitxa del camí disposara de la informacio necessaria -fruit del treballs previs d’investigacio- que permeti defensar, judicialment aquesta titularitat pu blica.

El que acabam de dir es tambe aplicable a l’exercici de les prerrogatives municipals respecte als seus bens, reconegudes als articles 44 i seguents del Reglament de Bens de les Entitats Locals i a l’article 128 de la Llei 20/2006, Municipal i de regim local de les Illes Balears;

10 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva especialment, quant a les potestats de recuperacio d’ofici i de delimitacio, regulades tambe a l’article 9 de la Llei de Camins pu blics. Si be ja podem avançar que en casos en que el camí es troba tancat o hi pot haver conflicte amb els propietaris confrontants, es considera adient que amb independencia de la seva inclusio a l’inventari, es procedeixi a la reivindicacio o defensa de la seva titularitat pu blica davant la jurisdiccio civil, que es la legitimada per dirimir questions de propietat.

Naturalment, la Llei de Camins pu blics no estableix la manera en que s’ha d’acreditar la titularitat pu blica d’un camí per a la seva inclusio al Cataleg. Com diu la sentencia de la Sala del Contencios del TSJ de les Illes Balears de 25.01.2017, “la inclusio de camins d’u s pu blic a l’inventari no ofereix especials dificultats en els suposits d’adquisicio formal del domini pu blic (de resultes de sistema de gestio urbanística, expropiacio, compra, ...). La controversia que ens interessa es la derivada de la inclusio de camins tradicionals que han entrat en desu s i l'eventual anterior u s pu blic esta en discussio”. Segueix dient aquesta sentencia que “com la majoria de camins municipals tenen una naturalesa historica, el títol d'adquisicio sera generalment la possessio del be des de temps immemorial, es a dir, mes enlla del que arriba la memoria, i perque no ha conegut un estat diferent de les coses”. Aquest u s pu blic –afegeix la sentencia- ”no pot ser el recent o l´ocasional, sino el que ho ha estat des de temps immemorial, perque no es pot admetre que la tolerancia del propietari al pas de tercers per un camí de la seva propietat, transformi aquesta via en un camí d’u s pu blic. Per altra part, aquest u s ha de ser pu blic, es a dir, utilitzable per tothom, la qual cosa exclou aquells camins que tenien un u s privatiu per intercomunicar finques privades, essent els usuaris exclusivament persones vinculades a aquestes finques”.

En el cas del Cataleg municipal de camins rurals de Ciutadella, la majoria de camins inclosos tenen un u s pu blic immemorial, acreditat per la informacio arxivística, bibliografica i cartografica recollida pels treballs d’investigacio. Moltes vegades aquest u s pu blic des de temps immemorials ve confirmat per la seva declaracio com a camí veínal mitjançant declaracions administratives del segle XIX, i pel fet que les tasques per la seva conservacio i manteniment han estat assumides pel mateix Ajuntament. Alguns dels camins incorporats al Cataleg son d’u s pu blic per cessio expressa dels terrenys a l’Ajuntament per part dels seus propietaris, amb independencia de la forma (pu blica o privada) en que s’ha instrumentat la cessio. Ens trobem tambe, amb algun cas d’actes tacits de cessio consolidats al llarg del temps.

11 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva Finalment i amb l’objectiu d’evitar confusions no voldríem acabar sense fer una breu referencia a la denominacio de “camí veínal” i “camí d’u s particular” o “interes privat” que es fa servir a la documentacio historica de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. Fins a 1848 l’unic camí carreter d’importancia a Menorca era el Camí d’en Kane o camí de Mao; la resta de la xarxa pu blica de camins eren majoritariament camins senders o de ferradura. El govern de Bravo Murillo es proposa seriosament la millora de la xarxa de camins i per tal motiu es dicta el “Real Decret de 7 d’abril de 1848 sobre construccio, conservacio i millora dels camins veínals”, dictant- se igualment el mateix dia el reglament per a la seva execucio.

En aquest Real Decret de 07 d’abril es classificaven els camins en veínals de primer ordre (interes supramunicipal) i segon ordre (interes municipal) segons la seva intensitat de transit i importancia (articles 1 i 2), pero a mes fixava: que aquests camins tenien que ser de carruatge, amb una amplada maxima de 18 peus (art. 13), la construccio i manteniment dels camins de segon ordre corresponia en exclusiva als pobles per on passaven i per als de primer ordre els pobles rebien l’ajuda de fons provincials (art. 4); i s’establia igualment un sistema de prestacions personals per a la seva conservacio. Aixo suposava un canvi important amb la tipologia de xarxa viaria i en el seu manteniment.

El Reglament per a la execucio del decret del 07 d’abril de 1848, establia que cada alcalde tenia que conformar un “Itinerario” o relacio dels camins que volia que es declaressin de primer o segon ordre, i seria el “Gefe (sic) político” el que admetria quins camins serien definitivament els de segon ordre i la Diputacio els de primer ordre (article 1 i 2). En aquest sentit, tambe es donaren instruccions als Caps Polítics (Instrucción dirigida a los jefes políticos por el Ministerio de Comercio, Instrucción y Obras Públicas para la ejecución del Real Decreto y reglamento sobre construcción, conservación y majora de caminos vecinales del 19 de abril de 1848) en el sentit que la llista de camins definitiva “ no debe ser ni muy limitada ni muy amplia”, ja que els pobles es queixarien, en el primer cas per veure disminuídes les seves comunicacions i en el segon per carregar-lo de despeses que no podrien afrontar.

L’Ajuntament de Ciutadella aprova el 05 de febrer de 1849 aquest “Itinerario” amb 27 camins que considera d'interes la seva declaracio com a camins veínals. De fet el 22 de febrer de 1849 l’alcalde demana que tots els camins de “l’itinerario” es declarin veínals de segon ordre excepte el nu m. 15, el camí de Mao , que demana fos declarat de primer ordre. La resposta de la Diputacio provincial del 04 de desembre de 1849 es que nomes es declaren dos camins veínals de segon ordre (el del Llatzaret i el des Degollador, que arribava al Castell de Sant Nicolau) i es diu que la resta de camins no s’han declarat veínals por “haberse considerado de uso particular e interés

12 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva privado”. La qual cosa no vol dir que la resta fossin de titularitat privada o particular, ja que eren camins pu blic inqu estionats (Camí vell, Camí d'Algaiarens, Camí de Sant Joan de Missa, etc.) i es evident que el terme de Ciutadella a 1848 tenia mes de dos camins pu blics, com demostren, per exemple, els documents de l’Ajuntament de Ciutadella d’entre els anys 1830 i 1846, sobre recursos invertits en diversos camins de Ciutadella, custodiats a l’Arxiu Historic Municipal de Ciutadella. Així doncs, la denominacio de “uso particular e interès privado“ quedava per aquells camins que, essent pu blics, no podien obtenir la classificacio de camí veínal, per no complir amb les característiques tecniques o per una manca de recursos del moment. De fet en els anys segu ents molts d’aquest camins “particulars” es van anar declarant veínals: per exemple el 1852, es declaren veínals el camí de Sa Torre del Ram, el camí Vell, el de Sant Joan de Missa, el de Torralba, el de sa Marjal i el de Santandria, i així successivament.

13 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

3.- Anàlisi històric de la xarxa de camins rurals de Ciutadella:

La xarxa de camins rurals de Ciutadella ha estat configurada per la rica i mil·lenaria historia de la poblacio humana de l’illa de Menorca, des de temps antics, els humans que han poblat l’illa s’han desplaçat pel territori que han habitat per aconseguir menjar i recursos naturals, per relacionar- se i comunicar-se amb altres pobladors i per defensar-se de possibles enemics.

La xarxa de camins tal i com la coneixem actualment no te gaire a veure amb els camins existents a períodes mes antics, fins i tot xerrar de camins en epoques prehistoriques es fa difícil, pero de ben segur aquells primers pobladors es desplaçaven per l’illa seguint rutes o senders habituals que arribaven o passaven per llocs d'interes, com per exemple altres poblats, coves, fonts, cales i platges, boscos, etc.; i segurament es feien, per motius d’economia ecologica, per les rutes mes curtes i senzilles de caminar en aquells temps. Encara avui podem comprovar com la majoria de jaciments arqueologics de l'epoca talaiotica estan a prop o a tocar dels principals camins rurals de Menorca, fet que tambe podem constatar amb jaciments d’altres epoques historiques com la romana o la musulmana i tambe la cristiana.

Poca documentacio tenim d’aquestes epoques mes antigues que faixin referencia als camins fins arribar al segle XVII i XVIII on als arxius conservats de la Reial Governacio i del Reial Patrimoni trobam moltes referencies a camins, sobretot als expedients dels jutjats, per conflictes de titularitat, confrontes amb el camí o delictes comesos als camins. Trobam per exemple com a mes antic, un expedient de 1651 de la Cu ria de la Reial Governacio on s’instrueix un expedient criminal contra tres homes per un robatori d’ovelles al camí des Caragol, a mes de moltes altres referencia a camins de Ciutadella com per exemple els camins d’Algaiarens, des Barranc, de Son Tarí, des Rafal d’en Bonet, de Son Xoriguer, de So n’Anglado, de sa Torre d’en Lozano, de ses Tres Alqueries, de Sant Joan, Reial des Barranc, de sa Torre d’en Calafat, de La Pabordia, Nou a Mao, de sa Torre del Ram, des Caragol i de Son Triay.

Durant la dominacio anglesa i francesa de l’illa al segle XVIII, el que trobam son diferents mapes i planols de l’illa la majoria dels quals representen amb molta fidelitat per l’epoca en que estan fets, la xarxa de camins d’u s pu blic existents a Menorca. El primer mapa realment «geometric» del que podem treure informacio es de 1722 A Map of the Island of Minorca Exactly Surveyd9 elaborat per Henry Neal, funcionari angles enviat per la reina d’Anglaterra per redactar un informe sobre l’illa al 1713, i en aquest mapa podem veure clarament dibuixats 4 camins a Ciutadella, el camí de Mao (camí d’en Kane), el camí Vell tambe conegut com a Reial des Barranc, el Camí de Santandria i el

9 A Map of the Island of Minorca Exactly Surveyd. H. Neal

14 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva camí de sa Torre del Ram que arriba a la Talaia de Bajolí. Posterior al mapa de Neal apareix al 1733 el Plan of the island of Minorca elaborat per John Hargrave, Capita i cap d’enginyers, que segons la reproduccio feta Tomas Vidal10 seria un dels millors mapes de l’illa i el que va servir de referencia a mapes posteriors i segons Vidal inclou una xarxa viaria realista i ajustada. Ja al 1763 tenim la Carte Generalle de L'isle Minorque11 de T. Cournut un dels cartografs mes destacats de la Menorca del segle XVIII, un mapa precís amb molta riquesa i una xarxa de camins ben desenvolupada, on podem distingir els principals camins de Ciutadella, com el de sa Torre del Ram, de Son Salamo, d’Algaiarens o Reial del Nord, des Caragol, camí d’en Kane, camí Vell o Reial des Barranc, de Sant Joan i ramals, de s’Hort de ses Taronges, de Son Saura, de sa Talaia d’Artrutx i de Santandria.

Retall de la Carte Generalle de l’isle Minorque de T. Cournut

10 Plan of the island of Minorca. Hargrave. Reconstruccio a Cartografia Històrica. Tom XXI. Enciclopèdia de Menorca 11 Carte Generalle de l’isle Minorque T. Cournut

15 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Posteriorment, de 1780 tenim dos mapes impresos, molt semblants fets en base a la informacio

16 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva del mapa de Hargrave, que son el mapa d’Assioti i el de Delarochette. El mapa d’Assiotti12 es molt detallat, amb una rica toponímia, i recull una xarxa de camins d’u s pu blic molt densa i complexa, inclos alguns camins transversals que comentarem mes endavant. El de Delarochette13, impres a Londres tambe al 1780, igualment es molt detallat, amb una rica toponímia, i tambe recull una xarxa de camins d’u s pu blic molt densa i complexa. E s el primer mapa que recull el camí de Cavalls i els accessos a la costa amb detall. Posteriorment al 1782, l’administracio espanyola es reinstaura a l’illa de Menorca i els enginyers militars troben un magnífic arsenal de mapes anglesos i francesos, i es limiten a fer-ne algunes copies. Una de les millors es la feta per Blas Zappino al 1782, que va elaborar diversos mapes, com el Plano topográfico de la isla de Menorca14 que inclou informacio i explicacio sobre els camins, la xarxa es basicament la mateixa que la dels mapes anglesos de 1780, si de cas surten algunes ramificacions i ramals mes dibuixats, pero diu que, excepte el camí de Mao (Kane) « los demás son una confusion de revueltas entre paredes más altas que un hombre...estrechos...que no caben dos de frente...de un piso de peña asperísimo».

Blas Zappino, a mes del mapa general de l’illa va elaborar tambe mapes de detall de les ciutats i de les fortificacions existents a l’illa, entre els que destacam el Plano de Ciudadela y sus contornos15 conservat a l’Arxiu de Simancas, i on es veu amb detall l'extensa i radial xarxa viaria d’u s pu blic que sortia del nucli de Ciutadella, que en aquella epoca encara conservava les murades. En aquest planol podem distingir clarament els segu ents camins que surten de Ciutadella: Camí de Sant Nicolau, de Baix de Santandria, Camí de Santandria, de ses Mongetes, de s’Hort de ses Taronges, de Sant Joan amb els ramals d’Artrutx i Torralba, de ses Quarterades, de la Trinitat, Vell de Mao, camí de Mao o d’en Kane, des Caragol, carrero de Son Juaneda, d’Algaiarens, de Sant Ignasi (antic de Son Morell), de So n’Anglado, de Son Triay, de ses Capelletes, de s’Hort de Dalt, de Son Salamo, de ses Vinyes, de sa Torre del Ram, des Garrigo, des Rafal de Compte, des Rafalet i des Llazaret (actual camí de sa Farola), en total 27 camins, dels quals nomes estan anomenats al planol el Camino de Altruig (actual Camí de Sant Joan de Missa, antigament conegut com a Sant Joan d’Altrutx), el Camino antiguo de Mahón (actualment conegut com a Camí Vell), el Camino de Algayarens (Camí d’Algaiarens o Reial del Nord) i el Camino de Cala Morell (actual camí de Sant Ignasi i antigament anomenat camí de Son Morell).

12 So the Right Hon.ble John Karl/...This General plan of the Island of Minorca, From an Actual. F. A. Assiotti 13 A Topographical Map of the Isle of Minorca / ...digested by L.S. de la Rochette 14 Plano topográfico de la isla de Menorca. 15 Plano de Ciudadela y sus contornos. Blas Zappino

17 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Plano de Ciudadela y sus contornos de Blas Zapino. 1782

Com hem comentat abans, a la cartografia historica del segle XVIII, sobretot als mapes mes detallats, a part de la xarxa viaria rural que s'ha acabat convertint en pu blica a dia d'avui, apareixen alguns camins senders o de ferradura que actualment no son coneguts o que han desaparegut. La xarxa viaria rural pu blica de Ciutadella es de caracter eminentment radial, surten molts camins del centre de Ciutadella per arribar a diferents contrades del municipi, pero als mapes historics surten algunes connexions transversals que connecten aquests camins principals. Les mes curioses i visibles a la cartografia son les que arriben a connectar la zona de Son Marc i So na Parets al sud del municipi amb Sa Font Santa i Alfurí de Dalt al nord del terme, y la que connecta el camí de Mao o d’en Kane amb el camí de Sant Ignasi travessant el camí des Caragol i el camí d’Algaiarens. A la travessia sud-nord, en primer lloc tenim l'enllaç de Son Tarí (ben documentat als expedients del Reial Patrimoni de 1785 com a un sender pu blic d’u s immemorial) que connecta la zona de Son Marc amb el camí de Son Saura, i anant cap al nord pel camí de Son Saura es veu una connexio per Son Catlar i Son Camaro (tambe documentada al Reial Patrimoni i altres documents municipals i a la cartografia) que arribava a l'ermita de Sant Joan d'Artrutx (ermita on molta gent del camp anava a sentir missa els diumenges per no haver d’anar fins

18 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva Ciutadella). A partir d'aquí pel camí de Torralba, ramal del de Sant Joan i per terres de Morvedre, Bellaventura i Tot Lluch apareix un enllaç (tambe documentat al reial patrimoni i a la cartografia) que travessava i arribava al Camí Vell. Posteriorment per Torretrencada passava un altre enllaç fins a Son Sarparets (tram actualment municipal) i a partir de Son Sarparets seguia cap a Sa Muntanyeta i es Coll Roig, deixant Son Toni Martí a l’esquerra i travessant el camí d’en Kane (carretera antiga de Mao) seguint cap al nord fins Binicano on sembla es dividia en dos ramals, un per l'esquerra i per terres de l'Almudaina arribava a Sa Font Santa on connectava amb el camí del nord o Algaiarens i les cales d'aquella zona i l'altre per la dreta per terres de Son Bernat arribava a Alfurí de Baix i Alfurí de Dalt connectant tambe amb el camí del Nord o d'Algaiarens (aquest tram de camí el descriu i utilitza l’Arxiduc Lluís Salvador al seu llibre Die Balearen per anar d’Alfurí de Dalt fins a la carretera general). Aquestes travessies, com la resta de la xarxa secundaria tradicional de camins pu blics eren simplement senders o camins de ferradura, a vegades closos amb paret seca i a vegades sense tancament, per on passaven persones o animals, pero no carros i actualment nomes alguns petits trams s'han acabat convertint en camins carreters, mentre d’altres trams resten desapareguts o sense u s. Sembla normal i logic que antigament, amb les dificultats de mobilitat propies de l’epoca, existissin aquestes connexions transversals per connectar camins principals amb l’objectiu d’evitar llargues jornades de caminar o traginar bestiar o productes del camp, i que fossin d'u s pu blic. Cal advertir que sense aquestes travessies la xarxa pu blica de camins seria incongruent ja que obligaria a passar per Ciutadella per a passar d’un camí radial a un altre, com queda pales a l’expedient dels jutjats del Reial Patrimoni sobre el camí de Son Tarí de 1785. Es cert que pel que s’ha pogut documentar fins ara la xarxa transversal de camins no sembla molt extensa, pero sense dubte la xarxa documentada i abans detallada formava part de la xarxa basica durant el segle XVIII, ja que connectava el sud-est del terme amb el nord-oest i a mes era una comunicacio directe de la zona del sud-est amb el Camí del Nord i el Port de Fornells.

Durant la primera meitat del segle XIX les primeres disposicions al respecte dels camins es van produir en els u ltims anys de l’antic regim, durant el regnat de Ferran VII. L’any 1826, es crea l’anomenada Junta de Camins, que es va encarregar durant els anys segu ents de l’administracio i conservacio de tots els camins pu blics menorquins, inclosa la carretera general de Mao a Ciutadella. La Comissio funcionava en un regim de reunions periodiques on s’estudiaven les necessitats d’obres o reparacions que hi havia, es supervisava la comptabilitat i es debatien els conflictes amb particulars. Les fonts de finançament eren molt variades, des de part dels drets de l’aiguardent fins a ingressos procedents de balls de mascares organitzats per la Misericordia. Pero, principalment, hi havia dos impostos directes de caracter general:

19 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva a) Carruatges i cavalleries. Era un impost en metal·lic que pagaven els propietaris de carruatges i d’animals de transport, suposadament en concepte del desgast que provocaven als camins quan hi circulaven. Anualment es redactava el corresponent padro i se’n requeria el pagament als particulars, la qual cosa sovint era de difícil execucio.

b) El jornal o la prestacio personal, prestacio que havien de realitzar obligatoriament els homes majors d’edat, aportant una serie de jornades de feina en tasques de reparacio de camins.

Es conserven al l’Arxiu Historic Municipal de Ciutadella (AHMC) molts d’aquests padrons de prestacio personal amb els llistats de les finques que contribuíen al manteniment de cada camí, i llistats de feines dels braceros amb les hores treballades i el preu pagat a cada un d’ells pels jornals fets a cada camí i comptes de despeses realitzades a diferents camins de Ciutadella. L’any 1849 deixa d’actuar la Junta de Camins en promulgar-se la nova legislacio sobre camins veínals que analitzarem mes endavant.16

Va ser l’any 1848, un any important pel que fa a la legislacio sobre camins rurals a Espanya, ja que el Govern, promulga el Reial Decret de 7 d’abril de construccio, conservacio i millora de camins veínals. El Reial Decret separava els camins pu blics de les carreteres nacionals i provincials. A partir de llavors s’obliga a denominar els camins pu blics com a camins veïnals i es fa una classificacio, d’acord amb la seva importancia, entre camins de primer i de segon ordre. Els de primer ordre eren els de transit frequ ent i corresponien a la Diputacio provincial en la seva classificacio i, en part, en el seu manteniment. Els de segon ordre eren els poc transitats i la seva conservacio requeia exclusivament en els ajuntaments, si be la Diputacio provincial podia atorgar subvencions per a sufragar els adobs. A tal efecte, els ajuntaments havien d’enviar al governador polític una relacio dels camins pu blics de cada terme, amb detall del seu recorregut, abans del 30 d’octubre de 1848.17

L’Ajuntament de Ciutadella de Menorca va elaborar aquest Itinerario general de caminos el 5 de febrer de 1849 que inclou un total de 27 camins que sumen un total de 115 km, dels quals 26 eren de ferradura i nomes un de carruatge, el va exposar al pu blic durant 15 dies i el 22 de febrer de 1849 el va remetre juntament amb un mapa (desaparegut) a la Diputacio Provincial per a la seva aprovacio, amb la proposta de declarar veínals tots els camins inclosos com a veínals de 2n ordre, excepte el nu m. 15, de Mahón (antic camí d’en Kane i actual carretera Me-1) que proposava que es declares com a veínal de 1r ordre. Pero la Diputacio Provincial el mes de desembre de 1849

16 Beca d’investigació de la titularitat dels camins rurals d’accés al domini públic marítim terrestre de l’illa de Menorca. Equip INDEX. Consell Insular de Menorca 17 Beca d’investigació de la titularitat dels camins rurals d’accés al domini públic marítim terrestre de l’illa de Menorca. Equip INDEX. Consell Insular de Menorca

20 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva nomes va declarar oficialment veínals dos camins de la llista de 27, el camí des Llatzaret i el camí de Sant Nicolau, apart del camí de Mao, que es declarava de 1r ordre, la resta no es declaraven veínals segons consta al document per considerar-se «d'interes particular», la qual cosa no vol dir que la resta fossin de titularitat privada o particular, ja que eren camins pu blic inqu estionats (com per exemple el Camí vell, el Camí d'Algaiarens, el Camí de Sant Joan de Missa, etc), i es evident que el terme de Ciutadella a 1848 tenia mes de dos camins pu blics com demostren els documents de l’Ajuntament de Ciutadella, d’entre els anys 1830 i 1846, sobre recursos municipals invertits en diversos camins de Ciutadella custodiats a l’Arxiu Historic Municipal de Ciutadella. Aquest fet, no treu que l’Ajuntament segueixi formant el Padro de prestacio personal de molts dels camins inclosos a l’Itinerario, tot i que no fossin declarats veínals oficialment i no es fins l’any 1852 en que torna a demanar de manera oficial que es declarin veínals 7 camins, els mes importants i estructurants del municipi (Torre del Ram, Algaiarens, Vell, Sant Joan amb els seus ramals de Santa Ana i d’Artrutx i el de Santandria), la Diputacio Provincial accepta i son declarats veínals de 2n ordre. L’any 1867 es declara veínal de 2n ordre el camí de s’Hort de ses Taronges (anomenat a l’epoca com a camí de sa Torre d’en Calafat, des Rafal o de Son Vell), i ja l’any 1869 es declaren veínals de 2n ordre 7 camins mes, els de Son Fe (Son Triay), Binipati (La Trinitat), Caragol (Ses Arenes), sa Torre Vella (Son Salamo), del Faro del puerto (Rafalet), de Son Morell (Sant Ignasi) i de Son Saura; amb el que ja tenim 16 camins declarats veínals de 2n ordre a carrec de l’Ajuntament, mes el camí de Mao, que al ser de 1r ordre estava al carrec de la Diputacio Provincial. A partir d’aquí nomes hem trobat documentacio de la declaracio com a veínal de 1r ordre dels primers 8,5 km del camí d’Algaiarens l’any 1875 i un llistat de la diputacio Provincial amb els camins veínals de 1881 que coincideix amb els 16 camins, fins que l’abril de 1883 l’Alcalde de Ciutadella torna a enviar un nou Itinerario general de caminos18 despres de dues peticions i advertencies de la Diputacio Provincial, ja que el necessita l’Instituto Geográfico y Estadístico de l’Estat per a elaborar els primers mapes topografics estatals. El citat Itinerario de 1883 inclou gairebe els mateixos 27 camins que el de l’any 1849, pero hi ha alguns canvis de nom, un camí que desapareix (Tres Alqueries) i n’apareix un de nou (El Pare), tambe hi ha alguns canvis de km o punt on acaben i tambe 5 camins surten com a d’interes particular (des Rafal, des Rafalet, de Santa Barbara, de ses Vinyes i de Son Font). A mes es fa palesa la millora feta durant aquells anys des de 1849 ja que passam de 27 camins de ferradura i un de carruatge a 23 camins de carruatge i nomes 5 de ferradura, amb una longitud total de 96,4 km.

D’aquella mateixa epoca tenim dos documents cartografics rellevants, el primer, l’Atlas de España y sus posesiones de utramar19 elaborat per el Tinent Coronel Capita d’Enginyers de l’exercit

18 Itinerario general de caminos de Ciudadela. 1883 19 Atlas de España y sus posesiones de ultramar. Islas Baleares. 1851. F. Coello

21 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva espanyol Francisco Coello amb l’ajuda de Pascual Madoz, un mapa general de les illes a escala 1:200.000, amb un mapa de detall de l’entorn de Ciutadella a escala 1:50.000; aquest es un mapa molt rellevant, per la qualitat cartografica, proxima a la cartografia moderna del segle XX, per les fonts d’informacio emprades, en el cas de Menorca, mapes anglesos i reconeixements sobre el terreny per part de l’autor i per la toponímia. El mapa presenta amb gran detall una extensa xarxa viaria jerarquitzada dividida en camins reials, camins carreters i camins de ferradura, tot i que a Menorca no surt dibuixat cap camí reial, nomes alguns camins carreters i molts camins de ferradura, pero així i tot podem identificar 28 camins, que es corresponen gairebe amb els 27 l’Itinerario de 1849. El segon document cartografic important es l’Amillaramiento de 1861 elaborat pel geometra mallorquí Miguel Sora per encarrec de l’Ajuntament de Ciutadella. A Ciutadella consta de dos planols o mapes cadastrals mes els llibres de registre identificant els propietaris de les finques i el valor de les propietats. Els planols com hem dit son 2, l’Atlas geométrico en el que se dividen las secciones del termino jurisdiccional de Ciudadela de 1861 aixecat a escala 1/2.500, en una llarguíssima bobina de 71 metres que conte el planol general a 1/10.000 i les 66 seccions a 1/2.500, i el Plano geométrico de la isla de Menorca de 1862 aixecat a escala 1/10.000 que encara es conserven a l’AHMC i que inclouen una gran quantitat de toponims i un total de 32 camins, que estan dibuixats separats de les finques i alguns amb el nom escrit. Aquest fet i que a l’Atlas geométrico es dibuixin totes les parcel·les privades existents, fa que es pugui inferir que la majoria dels camins que es dibuixen eren camins d’u s pu blic ja que donaven acces a diverses parcel·les de diferents propietaris, excepte alguns pocs camins que surten dibuixats i arriben a les cases d’una finca concreta. Al plec de condicions del contracte publicat al B.O.P nu m 4160, s’inclou com a condicio que s’han de dibuixar als planols les vies principals de comunicacio. Alguns llibres20 i articles21 han posat de manifest la qualitat d’aquest treball tant per l’epoca en que es va fer, com per la qualitat cartografica que tenen els planols, i que permet veure com era el parcel·lari de l’illa a 1860. A la llegenda dels planols surt «camino» pero en cap moment diu si son pu blics o privats, pero cal tenir en compte que al plec de condicions del contracte publicat al Boletín Oficial de la Província nu m. 4160 de 1859 entre d'altres qu estions se li demanava que dibuixes als planols les principals vies de comunicacio. A partir de les dades dels cadastres de Miquel Sora, uns 20 anys despres 3 menorquins Jose Moll, delineant municipal i mestre d’obra i pare de Francesc de Borja Moll, i l’il·lustre pedagog Joan Benejam escometeren l’aventura de reduir el mapa de Sora a escala mural (1:44.000). El resultat fou gravat per un altre menorquí A. Soler i impres a Barcelona l’any 188722. El mapa incorpora entre d’altres coses la denominacio de

20 Agrimensors i plànols parcel·laris a les Illes Balears (1857-1862) Roselló, V. i Rotger, F. SITIBSA GOIB i Cartografia i cartògrafs de les Illes Balears. Vidal, T a Història de la ciència a les Illes Balears. Volum III. GOIB 21 La cartografia cadastral a Menorca al segle XIX. Vidal, T. UB 22 Mapa de la Isla de Menorca. J. Benejam

22 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva molts camins i se'n conserven alguns exemplars de l’epoca (per exemple a l’IES Joan Ramis i Ramis) i va ser un planol molt utilitzat pel Ram de la Guerra a finals dels segle XIX i principis del XX per a fer els informes sobre l’autoritzacio de nous camins ja que l’hem trobat adjunt a alguns expedients militars conservats al Museu Militar de Menorca.

El Padro de Prestacio Personal per a l’any economic 1898-1899 conservat a l’Arxiu Historic Municipal de Ciutadella (AHMC) inclou un total de 16 camins, mes la carretera general o Camí de Mao, i a part hi ha una serie de finques que paguen prestacio, sense estar referenciades a cap camí, son les finques i horts mes propers al nucli urba.

Retall de la portada i una pagina del Padro de prestacio personal de l’any 1898 a 1899.

L’any 1899 el Govern militar de l’illa demana a tots els ajuntaments un llistat de tots els camins del terme municipal amb indicacio d’on comencen i a on acaben, inclosos els particulars, i

23 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva finalment la Comandancia d’Enginyers de Mao elabora una Relación de los caminos públicos, vecinales y rurales existentes en la isla de Menorca en el año 1899 según los datos facilitados por los ayuntamientos de la misma23, aquesta relacio enviada per l’Ajuntament de Ciutadella l’any 1899 i recopilada en un document militar uns anys despres inclou a Ciutadella un total de 28 camins veínals, 6 de particulars, i 6 d’aprovats per Reials Ordres dels Ram de la Guerra que es podrien considerar particulars, tot i que alguns es convertirien en pu blics posteriorment.

Al 1890-1891 es va editar a Leipzig Die Insel Menorca, els dos volums de la obra sobre les Illes Balears Die balearen de l’Arxiduc Lluís Salvador d’A ustria. En aquesta obra immensa, s’inclou una descripcio dels camins i explica l’abundancia de camins locals, la majoria carreters, encara que estrets, entre parets. Tambe al fer una descripcio d’algunes excursions per diversos indrets de l’illa, va descrivint itineraris per diversos camins arribant a diversos indrets i en cap moment explica que ha d’obrir barreres o demanar permís als propietaris, el que vindria a indicar que es tractava de camins pu bics.

Tambe de finals del segle XIX, concretament de 1891 es la Guía manual de las Islas Baleares : con indicador comercial24 de Pere d'Alcantara Penya i Nicolau, un mallorquí polifacetic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matematiques, mu sic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astronom, cartograf i escriptor, entre d'altres. La guia inclou un llistat dels camins veínals dels municipis, i a Ciutadella inclou un total de 15 camins amb una longitud total de 73,86 km, i tambe inclou algunes excursions pel municipi.

De principis del segle XX tenim diversos expedients de la Comandancia d’Enginyers de Mao consultats al Museu Militar de Menorca (MMM) sobre construccio de nous camins privats, i son interessants els informes signats pels enginyers militars perque relacionen, als planols dels informes, «el camí sol·licitat i la seva situacio respecte a Ciutadella i camins pu blic de l’illa» diuen textualment, per tant entenem que aquests informes i els planols adjunts ens donen indicis clars de la titularitat pu blica de molts camins que surten dibuixats pels militars.

Tambe de principis del segle XX son la construccio del camí de Son Mestres (1896-1906), de la que disposam d’extensa documentacio historica per la polemica que va suscitar entre l’Ajuntament, alguns propietaris de les finques i el Govern Militar, i del camí de sa Marjal, que es va construir carreter fins sa Marjal per part dels propietaris de les finques, per damunt un sender o camí de ferradura existent des de temps antics i va ser cedit a l’Ajuntament l’any 1903.

L’any 1905 el Govern Provincial envia a l’Ajuntament un ofici reclamant que doni compliment a la

23 Relación de los caminos públicos, vecinales y rurales existentes en la isla de Menorca 1899 24 Guía manual de las Islas Baleares. Pedro A. Peña. 1891

24 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva circular de la Dirección General de la Administración publicada al Boletin Oficial de 24 de juny de 1905 on es demana que els ajuntaments enviín un certificat on consti el personal al servei de la construccio, conservacio i urbanitzacio, el seus sous, credits consignats per aquestes qu estions i certificacio dels quilometres de camins veínals, carreteres municipals i vies pu bliques interiors a la poblacio així com les quantitats pressupostades i gastades per aquests temes. L’ajuntament respon el 8 de juliol certificant que no te personal tecnic, nomes dos peons caminers que cobren 609 pessetes anuals, que el municipi disposa de 97,5 km de camins veínals i que dedica un pressupost anual de 2.800 pessetes, i abaix del document hi ha un llistat amb els 18 camins veínals amb els seus km al costat, la majoria surten amb el nom, 2 com a ramals del Camí de Sant Joan i 2 com a transversals.

D’aquells anys tenim el Padro de Prestacio Personal per a l’any economic 1909-1912, on consten 18 camins i les finques que col·laboren en el seu manteniment, en aquest padro ja apareix tambe un padro de carruatges i carros. Al 1908, Francisco Hernandez Sanz, home polifacetic que destaca com historiador, arqueoleg, dibuixant i arxiver va publicar el seu Compendio de Geografia e Historia de Menorca, on inclou un llistat de camins de cada municipi amb els seus km, i a Ciutadella cita 23 camins. Posteriorment, l’any 1911 es publica la Guia de Menorca de l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Mao 25, una de les primeres guies turístiques de l’illa, que inclou una extensa descripcio de cada municipi, inclosos els seus camins principals i algunes excursions que es poden fer. De Ciutadella inclou un total de 27 camins, amb una bona descripcio de cada un d’ells i la seva distancia en km.

L’any 1915 es publica el Mapa Militar de España. Isla de Menorca. Escala 1:100.000. Formado por el Cuerpo de Estado Mayor del Ejercito en 1915 y publicado por el Depósito de Guerra26, amb una versio tambe a escala 1:40.000. Es tracta del primer mapa modern i oficial de Menorca amb una qualitat cartografica equiparable a la de la cartografia actual, pero la xarxa que recull el mapa esta poc jerarquitzada (no en recull tampoc els noms) i pot recollir camins tant pu blics com privats, tot i així permet acreditar el traçat i l’existencia centenaria de la major part de la xarxa historica de camins de Menorca i verificar els traçats que recull el mapa de Francisco Coello i de Miquel Sora, fent retrocedir l’antiguitat de la xarxa representada a la meitat del segle XIX.

Posteriorment, disposam d’un llistat de camins veínals que envia l’Ajuntament de Ciutadella l’any 1928 a la Diputacio Provincial per a un projecte de millora de ferms i inclou un total de 98,43 km de camins entre nomes 15 camins tot i que alguns d’ells inclouen els ramals, recordar que a l’itinerari de 1883 eren 27 camins i 96,4 km.

25 Guia de Menorca. Ateneo Científico, Literario y Artístico de Mahón 26 Mapa Militar de Menorca (Museu Militar de Menorca)

25 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva L’any 1932 es produeix una polemica entre l’Ajuntament i alguns propietaris sobre el tancament de diversos camins a les platges, les cartes dels propietaris que contestaven al requeriment municipal varen ser publicades a diferents nombres del Boletín Oficial del Municipio de Ciudadela i que es poden consultar a l’AHMC. Entre les cartes tenim la dels propietaris de finques que donaven pas a les platges d’Algaiarens, Cala Morell, Cala en Turqueta, Cala Blanca, Son Saura, So na Parets i Son Vell, i alguns responen favorablement al pas de persones pels camins cap a les platges, mentre que altres responen amb una negativa a l’Alcalde indicant que els camins eren privats de la finca.

A mitjans dels anys 50 es duen a terme les primeres fotografies aeries del territori menorquí, que son utilitzades tant pel Cadastre com per l’Instituto Geográfico Nacional per elaborar els primers mapes cadastrals i topografics de Menorca. De l’any 1954 es conserva a la Gerencia del Cadastre de Balears a Palma de Mallorca, les fulles dels diferents planols cadastrals en sol ru stic dibuixats a ma damunt les fotografies aeries, que inclouen molts dels camins pu blics amb el seu nom i separats de les finques, alguns separen diferents polígons del cadastre, i tambe alguns camins no estan dibuixats ni anomenats. Entre el 1950 i el 1960 s’elaboren les minutes del Mapa Topográfico Nacional. Escala 1:25.000. Comisión Geográfica: Cabo Menorca y Ciudadela (617bis/618), Son Saura (619), Cala N’ Brut y Alayor (645bis/646) que es poden consultar a la cartoteca digital de l’Instituto Geográfico Nacional (http://www.ign.es/web/catalogo-cartoteca/). Es tracta del primer mapa de Menorca fet a partir de fotografia aeria pero no recull tots els noms dels camins, pel que pot recollir camins tant pu blics com privats, si que distingeix carreteres, camins de carro, camins de ferradura i tiranys.

Entre el 1947-1951 Josep Mascaro Pasarius, que fou un cartograf i arqueoleg menorquí que es va formar en cartografia i arqueologia de manera autodidacta, va publicar el Mapa General de Menorca a escala 1:31.250. El mapa de Mascaro Pasarius resulta molt interessant per la toponímia i fonamentalment per la jerarquitzacio funcional de la xarxa viaria, de la qual poden inferir-se indicis clars d’u s pu blic, tambe venen marcats al mapa els camins interceptats i els tancats amb barrera i clau, i els camins ja en desu s com a camí dolent. El mapa recull en primera instancia una xarxa primaria de carreteres i camins principals, en segon lloc recull camins secundaris d’acces a la xarxa primaria, en la qual s’hi poden haver inclos tambe camins de naturalesa privada, i dins de la xarxa secundaria cal parar esment sobretot als camins estructurants (dels quals arrenca un reguitzell de camins secundaris en forma de ramals) i els camins connectors que enllacen camins de la xarxa primaria. Aquest mapa es pot consultar digitalitzat i geo-referenciat a la cartoteca de mapes antics de la IDE Menorca (http://ide.cime.es/ visor). A Ciutadella podem distingir una carretera (la de Mao), la resta estan marcats com a

26 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva camins, podem distingir el camí de cavalls, envoltant la costa i alguns camins “dolents” com el camí de Morvedre, el camí des Rafal des Compte i el camí d’Algaiarens entre sa Font Santa i Son Felip.

Al 1958 la Revista de Menorca edita el llibre Menorca población rural, en base als articles que Jaime Ferrer Aledo havia anat publicant a la revista durant els anys anteriors, a aquest llibre inclou una detalladíssima descripcio dels camins rurals de tots els termes municipals de Menorca, i l’autor, farmaceutic de formacio pero que tambe va escriure sobre ictiologia i altres temes, inclou als agraíments els noms de les persones que l’han ajudat o donat informacio, que en el cas de Ciutadella son Jose Juan, des Molí des Cavallitos, conegut a Ciutadella per ser la persona de l’Ajuntament encarregada del manteniment dels camins i Cristobal Bonet, es tirel·la, un Policia Local de Ciutadella que tambe era conegut dins l’Ajuntament per ser un gran entes en els camins pu blics, tothom que tenia algun dubte li demanava a ell. Per tant, podem establir que la informacio sobre la qual esta escrit el llibre era bona, i la descripcio detallada que fa de cada camí i de les finques per on passa, i els noms que inclou així ho indiquen.

A partir de l’any 1960 comença a agafar força el turisme i es milloren alguns camins, per millorar l’acces a algunes urbanitzacions de recent creacio, el mes destacat es el camí de Santandria que es converteix en carretera provincial fins el Far d’Artrutx, i deixa de ser camí rural, tambe es millora l’acces a Cala Blanca, a Cala en Blanes, es fa un nou acces a Cala Morell que sera cedit posteriorment a l’Ajuntament, i tambe s’asfalten alguns camins rurals, començant pel Camí Vell a finals dels anys 70 i passant pels camins de ses Capelletes, ses Quarterades, Ses Vinyes, S’Hort de ses Taronges i a traves de l’IRYDA (Instituto Nacional de Reforma y Desarrollo Agrario), es milloren i asfalten els camins de Torralba, Son Felip, la Trinitat i Son Triay a Son Escudero.

A la memoria d’alcaldia de 1970 s’inclou un llistat de camins a carrec de l’Ajuntament que inclou un total de 16 camins mes ramals amb una expressio de longituds del tot irreal, ja que no es correspon amb la realitat. De l’any 1988 es l’Inventari Municipal de Bens mes antic que hem trobat fins el moment, recordar que l’any 1896 es va aprovar el Real Decreto 1372/1986, de 13 de junio, por el que se aprueba el Reglamento de Bienes de las Entidades Locales que donava 3 anys als ajuntaments per formar l’inventari. Inclou una relacio dels camins rurals que inclou 31 camins amb l'expressio de la longitud de cadascun i si hi ha diversos trams, i en total la xarxa arriba als 108,935 km. Excepte els dos primers camins que surten amb 23.200 metres lineals i 18.500 metres lineals, enlloc de 2.320 i 1.850 metres lineals per una errada mecanografica, la resta es correspon bastant amb la realitat, pero no inclou o no hem trobat cap tipus de planol o mapa adjunt per poder verificar l’inici i el final. Moltes d’aquestes distancies es van arrossegant a

27 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva posteriors inventaris de bens. L’any 1991 s’aprova el Pla General d’Ordenacio urbana de Ciutadella i al planol de sistemes generals inclou a la xarxa viaria rural basica existent gairebe tots els camins existents a l’actualitat, sense indicacio pero de si son municipals o privats. L’any 1994 les fitxes dels camins a l’Inventari de bens ja incorporen un rudimentari mapa on es marca l’inici i el final del camí, pero no sabem baix quin criteri tecnic es van fer aquelles marques, ja que molts camins acaben a les platges, o els seus recorreguts no es corresponen amb els metres lineals descrits a la fitxa.

L’any 2000 en plena polemica sobre l’acces lliure a les platges el Consell Insular de Menorca encarrega a traves d’una beca d’investigacio, un estudi de la titularitat dels camins rurals d’acces al domini pu blic marítim terrestre de l’illa de Menorca, elaborat per un equip interdisciplinari anomenat Equip INDEX. Aquest estudi, no publicat, va recollir moltíssima informacio sobre els camins de Menorca, elaborant un estudi historic, jurídic i una fitxa de cada camí amb tota la documentacio adjunta i un dictamen final sobre la titularitat de cada camí. Tot i ser una inspiracio i una gran font d’informacio per als autors d’aquest Cataleg, hi manquen els camins d’interior i connectors d’altres camins, que no arriben a la costa, i hem detectat el que creiem algunes errades d’interpretacio dels documents antics i algunes mancances de documents. Aquest estudi es va actualitzar l’any 2001 amb nova informacio d’alguns camins i el Consell Insular de Menorca el va lliurar a l’Ajuntament de Ciutadella el dia 6 de febrer de 2002 mitjançant una carta de la Consellera delegada d’Ordenacio del Territori, Urbanisme i Medi Ambient Mª Lluísa Dubon Pretus on textualment diu «li vam remetre -l’estudi- en data 28/03/2001 i registre de sortida nu m. 5305... Ates que en data 16/10/2001 (registre de sortida 18.534) els hi vam recordar la importancia de que aquests camins de titularitat pu blica clara fossin incorporats al l’Inventari i Registre de bens municipals. Ates que a data d’avui no hem tingut coneixement de les actuacions dutes a terme respecte d’aquest assumpte. Li adjuntem annex recordant les actuacions a realitzar per la seva corporacio. D’altre banda el Consell Insular va encarregar una ampliacio de l’estudi... per aquest motiu us tramet la part de l’estudi d’ampliacio que afecta al vostre terme municipal.» A l’annex, entre els camins de titularitat pu blica clara segons el Consell Insular de Menorca hi ha el camí d’Algaiarens i el camí de Torralba, part dels quals van ser expropiats uns anys despres pel mateix Consell Insular de Menorca per a poder obrir l’acces lliure ja que romanien tancats i l’Ajuntament de Ciutadella no feia res per defensar la seva titularitat pu blica.

Ja l’any 2011 es crea la Coordinadora de camins de Menorca i reclama per escrit a tots els ajuntaments els inventaris municipals de camins titularitat de l’Ajuntament i aquí, fins a dia d’avui, es on comença la redaccio del present Cataleg Municipal de Camins Rurals de Ciutadella de Menorca.

28 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

4.- Metodologia i objectius

El present cataleg, inclou tots els camins rurals del terme municipal, els que son susceptibles de ser de titularitat pu blica, i els que tot i no tenir indicis de titularitat pu blica, sí que tenen un interes general o pu blic, ja sigui pels seus valors historics, patrimonials, culturals, ambientals i geografics, que s’han pogut documentar d’acord amb les fonts documentals i informatives disponibles (historiques, administratives, cartografiques, cadastrals, registrals, bibliografiques...). Les fonts documentals utilitzades per elaborar el present cataleg s’identifiquen a l’apartat 6 del present document.

El cataleg es centra en la xarxa viaria rural de Ciutadella de Menorca, de la qual s’exclouen les carreteres, competencia del Consell Insular de Menorca i les arees urbanes i urbanitzades. El treball s’ha realitzat seguint el segu ent esquema:

 Recopilacio documental (arxivística, bibliografica, cartografica, cadastral i registral).

 Treball de camp, amb recorregut sistematic dels camins, realitzat amb l’ajuda del GPS i la fotografia aeria.

 Redaccio de les fitxes dels camins, amb la transcripcio de les dades recollides en els punts anteriors.

 Elaboracio de la cartografia, amb digitalitzacio dels camins sobre la base de referencia de la IDE Menorca.

 Redaccio de les conclusions.

Així, el present cataleg te els segu ents objectius:

1. La documentacio tecnica dels camins inclosos al Cataleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca, específicament pel que fa als indicis i proves documentals que n’avalen la titularitat municipal.

2. La resolucio de les mancances detectades en inventariats anteriors.

3. La conformitat de la informacio recollida amb les disposicions que conte la Llei municipal i de regim local i el Reglament del patrimoni dels ens locals i la Llei de camins i rutes senderistes de Mallorca i Menorca.

4. La identificacio i la caracteritzacio dels camins sense indicis de titularitat pu blica que pel

29 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva seu interes pu blic son susceptibles de quedar catalogats.

5. Establir la base per a la inclusio dels camins amb indicis de titularitat municipal, a l’Inventari municipal de bens i drets.

Al cataleg s’han inclos 4 categories de camins rurals, separades segons les conclusions tecniques a les que s’ha pogut arribar amb les fonts documentals disponibles i l'analisi in situ sobre el terreny:

1. Camins de titularitat municipal: camins historics, amb un u s pu blic actual o no que disposen d’indicis suficients i clars de titularitat municipal, generalment per prescripcio immemorial. Son indicis clars aquells elements documentals dels quals s’infereix inequívocament la destinacio a l’u s pu blic o la titularitat pu blica del be. Tambe s’inclouen els camins privats que disposen de servituds pu bliques de pas.

2. Camins de titularitat municipal dubtosa: camins historics o no amb indicis a favor i en contra, amb un u s pu blic actual o passat, amb alguns indicis clars i alguns no prou importants i que cal investigar mes en profunditat en un expedient d’investigacio.

3. Camins pu blics d’altres administracions pu bliques: camins propietat d’altres administracions ja sigui per adquisicio o expropiacio o inclosos dins finques pu bliques.

4. Camins privats o sense indicis titularitat pu blica: camins privats o sense indicis clars de titularitat pu blica que tenen un interes pu blic i/o que actualment tenen un u s pu blic.

Per a la inclusio dels camins a les diferents categories s’han contemplat quatre criteris principals:

1. Naturalesa historica de l’u s pu blic que apunta a l’adquisicio de la propietat per prescripcio immemorial. Dins d’aquest concepte s’han inclos tots els camins reials i/o camins veínals, es a dir tots aquells camins historics que comuniquen el nucli urba de Ciutadella amb altres nuclis de poblacio o amb diferents contrades del municipi. La gran majoria d’aquests camins i els seus ramals varen ser declarats veínals per la Diputacio Provincial de Balears al segle XIX, alguns tot i no ser declarats oficialment veínals, tenen o han tingut un u s pu blic documentat des de temps immemorials al ser ramals dels principals.

2. U s pu blic i millores fetes per l’ajuntament o manteniment municipal d’acord amb la informacio consultada i proporcionada pels serveis municipals. Dins aquests concepte s’han inclos alguns camins antics, construíts a finals del segle XIX o a principis del segle XX en ocasions per propietaris privats, pero que per la seva utilitat pu blica o interes han

30 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva tingut un u s pu blic general des de temps immemorial i l’Ajuntament de Ciutadella hi ha fet millores i manteniment des de llavors. Estan inventariats des de l’any 1988.

3. Camins no historics adquirits per l’Ajuntament de Ciutadella o altres administracions d’acord amb la documentacio administrativa que acredita la transmissio de la propietat.

4. Interes del camí. Dins aquest concepte s’han inclos camins sense indicis de titularitat pu blica i camins privats, antics o moderns, pero amb un interes general reconegut.

No s’han inclos al cataleg:

a) Els camins de servei adscrits a infraestructures que no son de titularitat municipal (com ara les vies de servei d’infraestructures viaries com les rondes o la carretera general).

b) Els camins de servei d’u s privatiu que accedeixen exclusivament a zones d'explotacio i habitatges aíllats situats en finques privades sense cap interes pu blic.

c) Els camins de titularitat cadastral pu blica sense indicis addicionals d'u s pu blic o titularitat pu blica. La mera titularitat cadastral pu blica no s’ha considerat un indici suficient de titularitat municipal ates que el cadastre no te valor probatori ni constitutiu de la propietat. La titularitat cadastral pu blica nomes s’ha considerat un indici de titularitat municipal quan aquesta venia acompanyada d’indicis complementaris (com ara l’u s com a límit de polígon o la connexio funcional entre camins pu blics documentats).

Cal fer esment a que pot existir algun camí rural o sender que no s’ha inclos dins aquest cataleg per desconeixement. Per aquest motiu durant la tramitacio de l'aprovacio del cataleg, durant el termini d’exposicio pu blica, qualsevol persona o entitat podra proposar la inclusio de camins rurals, que seran valorades tecnicament per l’equip redactor.

2.1- Codificació i variables descriptives de les fitxes

L’annex I de la Llei 13/2018 de camins pu blics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca estableix, com a mínim, que els camins han de tenir una numeracio reglada específica per a cada un d’ells i ha de contenir almenys la segu ent informacio a la fitxa:

 Denominacio que, en el cas dels camins, ha de ser conforme a la toponímia tradicional de la zona.

 Naturalesa del be: be o servitud.

 Naturalesa del domini pu blic o patrimonial i les dades de l’administracio titular.

31 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva  Constancia expressa de si la titularitat esta pendent d’expedient d’investigacio.

 Límit inicial i final del camí, longitud total.

 Descripcio de les característiques per trams: longitud i amplada, límit inicial i final dels trams, tipologia, delimitacio lateral, elements inherents al camí, servituds de proteccio, elements constructius del camí significatius.

 Planimetria a escala.

 Planimetria geo-referenciada a mes de la planimetria cadastral.

 Recull fotografic de cada tram.

 Enllaços amb altres camins pu blics o vies d’acces pu blic.

 Estat de conservacio.

 Els usos permesos o qualsevol incidencia que pugui afectar-los (impediments de pas, estat de conservacio).

 Indicacio de si el camí presenta elements patrimonials dignes de preservacio i tipus de proteccio legal.

 Indicacio de si el camí forma part d’alguna ruta excursionista tradicional o ruta senderista.

En el present cataleg els camins es codifiquen individualment amb les sigles Ciu (en referencia a Ciutadella) acompanyades d’un nu mero correlatiu, essent el primer camí el Ciu01 i així successivament fins arribar al darrer, el Ciu93. Aquesta numeracio pot sofrir canvis durant el proces d’aprovacio del present cataleg i per tant no sera definitiva fins que s’aprovi definitivament.

Pel que fa a les variables, les fitxes de cada camí, inclouen tota la informacio i variables exigides a la legislacio vigent i alguna mes. En concret cada fitxa inclou la segu ent informacio:

 Mapa (editable i que s’hi poden afegir diverses capes de fons)  Localització:  Codi del camí  Nom (nom principal o tradicional pel qual es conegut actualment el camí)  Municipi (municipi on es troba)  Inici i final (punts on comença i on acaba)

32 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

 Longitud (longitud en metres lineals)  Altres noms (altes noms pel que es coneix o s’ha conegut en el passat el camí)  Descripcio del recorregut (descripcio detallada del recorregut)  Senyalització:  Presencia de fites (Sí o No)  Presencia de marques de pintura (Sí o No)  Presencia de cartells indicadors (Sí o No)  Presencia de panells explicatius (Sí o No)  Observacions sobre la senyalitzacio  Límits:  Delimitat (Sí o No)  Observacions sobre la delimitacio  Limitacio (Sí o No)  Observacions sobre la limitacio  Modificacions al traçat historic (si ha sofert alguna modificacio de traçat)  Arxiu  Documentacio arxivística localitzada (Relacio dels documents d'arxiu recopilats amb la transcripcio de la part del document que menciona el camí)  Documentació  Documentacio bibliografica localitzada (Relacio dels documents bibliografics recopilats amb la transcripcio de la part del document que menciona el camí)  Cartografia on apareix el camí (Relacio de la cartografia on apareix el camí amb indicacio de com surt dibuixat o indicat el camí)  Imatges  Fotografies del camí (fotografies de diferents trams o imatges rellevants del camí)  Docs  Recull de tots els documents, projectes, planols, mapes i demes fonts utilitzades en format pdf o jpg consultables  Altres consideracions  Interes del camí (Descripcio explicant, des d'un punt de vista geografic, cultural i ambiental, i des del punt de vista de l’us pu blic, perque es considera important catalogar aquest camí)  Connexions amb altres camins (Descripcio de la connexio del camí amb altres camins rellevants)  Observacions (observacions sobre el camí i la seva referencia al cadastre)  Conclusions  Inclusio a l'inventari (Si es recomana incloure'l a l'inventari municipal de Bens)  Obertura d'expedient d'investigacio o recuperacio ( Si es recomana obrir un expedient d’investigacio)  Proteccio per interes patrimonial (Si es recomana la proteccio per interes patrimonial del camí o d’alguns element patrimonial inclos al camí)

33 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

 Recomanacions (Recomanacions de l’equip redactor envers el camí)  Titularitat (de qui es la titularitat del camí)  Justificacio del títol de propietat (Justificacio tecnica basada en indicis i proves de la titularitat del camí)  Conveni manteniment (si existeix algun conveni amb altres administracions pel manteniment del camí)  Llista de trams del camí  Descripcio de cada tram en que s’ha dividit el camí que inclou:  Nom del tram (codificacio numerica del tram)  Descripcio (descripcio breu del tram)  Tipus de tram (camí rural, sender, etc.)  Tipus de ferm (tipologia del ferm: asfalt, paviment natural, emmacat...)  Longitud (longitud en metres del tram)  Amplada mínima (amplada mínima al tram)  Seguiment (descripcio concreta del seguiment del tram, si esta obstaculitzat)  Estat de conservacio (estat de conservacio del tram de camí)  Interes constructiu (si el tram te elements d'interes constructiu)  Presencia d'elements constrictius rellevants (descripcio dels elements constructius rellevants (emmacats, ponts, o edificis o construccions rellevants annexes)

34 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva 5.- Resultats

El cataleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca inclou un total de 94 camins rurals amb una longitud total de 214,709 km lineals. Aquests 94 camins, cada un dels quals disposa d’una fitxa descriptiva complerta segons les dades incloses a l’apartat 4 d’aquest cataleg, es separen en 4 categories. Clicant damunt el nom del camí, s’obre l’enllaç a l’aplicacio web creada per la IDE Menorca i SILME on es pot consultar la fitxa complerta, amb tota la informacio recollida, el planol a on s’hi poden afegir diferents capes de fons, totes les fonts documentals que s’han utilitzat per a elaborar la fitxa d’aquell camí i les conclusions sobre la titularitat. Les fitxes tambe es poden imprimir des de la mateixa aplicacio i es podran consultar en paper directament a l’Ajuntament de Ciutadella.

4.1. Camins de titularitat municipal:

Hi ha un total de 53 camins inclosos en aquesta categoria (un 56,4% del total), dels quals 52 serien bens demanials o patrimonials de titularitat municipal, mentre que un, seria de titularitat privada pero amb una servitud de pas pu blica a perpetuítat signada pels seus propietaris a traves d’un conveni amb l’Ajuntament de Ciutadella i que s’ha d’inscriure a l’inventari Municipal de bens. Aquests 53 camins rurals sumen un total de 138,739 km lineals. Aquests serien els camins que s’han d’incloure definitivament a l’Inventari de bens i drets municipals per haver-hi indicis clars de titularitat municipal.

Ciu01 Camí d'Algaiarens Ciu02 Camí Vell Ciu03 Camí de Sant Joan de Missa Ciu04 Camí de Cala en Blanes Ciu05 Camí de Torralba Ciu06 Camí de sa Marjal Ciu07 Camí de s'Hort de ses Taronges Ciu08 Camí de Son Triay Ciu09 Camí de la Trinitat Ciu10 Camí des Caragol Ciu11 Camí de Son Salamo

35 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva Ciu12 Camí des Rafalet Ciu13 Camí de Sant Ignasi Ciu14 Camí de Son Saura Ciu15 Camí d'Alpare Ciu16 Camí de sa Caleta Ciu17 Camí de sa Farola Ciu18 Camí de ses Capelletes Ciu19 Camí de ses Quarterades Ciu20 Camí de Son Mestres Ciu21 Camí des Lloc de Monges Ciu22 Camí de sa travessera de Son Marc a Son Vicent Ciu23 Camí d'acces a Cala Morell Ciu24 Camí de Binigarba Ciu25 Camí de Cala Blanca Ciu26 Camí de Morvedre Ciu27 Camí de Santa Catalina Ciu28 Camí de ses Vinyes Ciu29 Camí de So n’Anglado Ciu30 Camí de Son Felip Ciu31 Camí de Son Vives Ciu32 Camí des Rafal Amagat Ciu33 Carrero de Son Juaneda Ciu34 Camí des Caragolí Ciu35 Camí de la Reina Ciu36 Camí d'en Kane Ciu37 Camí de s'Hort de Dalt Ciu38 Camí de sa Canera Ciu39 Camí de Sant Agustí Ciu40 Camí de Son Planes Ciu41 Camí de Son Roseta Ciu42 Camí de Son Rosso (Rossello)

36 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva Ciu43 Camí des Garrigo Ciu44 Camí de Son Tarí Ciu45 Camí de Torretrencada Ciu46 Camí des Rafal Ciu47 Camí de Son Morell Ciu48 Camí de sa Marina de Son Morell Ciu49 Camí de l'Almudaina Ciu50 Camí de sa Torre del Ram Ciu51 Carrero d'en Pomar Ciu52 Camí de Son Sintes (servitud de pas pu blica) Ciu53 Carrero de ses Vinyes des Rafal des Morer

4.2. Camins de titularitat municipal dubtosa:

Hi ha un total de 5 camins inclosos en aquesta categoria (un 5,3% del total), que sumen un total de 5,540 km lineals. Aquests camins, historics o no, disposen de molts indicis a favor de titularitat municipal i algun en contra, tenen un u s pu blic actual o l’han tingut en el passat, i cal investigar mes en profunditat en un expedient d’investigacio. Es podrien incloure a l’Inventari de bens i drets municipals, pero es recomana investigar mes sobre la seva titularitat abans de fer-ho.

Ciu54 Camí de Son Mestres de Baix Ciu55 Camí de sa Galera Ciu56 Camí de Cala en Basto Ciu57 Camí de Son Toni Martí Ciu58 Camí de Son Escudero

4.3. Camins públics d’altres administracions públiques:

Hi ha un total de 8 camins inclosos en aquesta categoria (un 8,5% del total), que sumen un total de 22,491 km lineals. Aquests camins son de titularitat pu blica pero d’altres administracions (Consell Insular de Menorca, Ministeri de Medi Ambient, Institut Balear de la Natura) ja sigui per adquisicio o expropiacio , o perque estan inclosos dins finques o terrenys pu blics i es cataloguen

37 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva perque tenen un interes senderista important.

Ciu59 Camí d'Alforí Ciu60 Camí de Cala en Turqueta Ciu61 Camí d’acces a Macarella per a vianants Ciu62 Camí d'acces a Son Saura Ciu63 Camí litoral de Costes Ciu64 Carretera a Punta Nati Ciu65 Camí d’acces a Algaiarens Ciu66 trams antiga carretera general

4.4. Camins sense indicis de titularitat pública o de titularitat privada:

Hi ha un total de 28 camins rurals inclosos en aquesta categoria (un 29,8% del total), que sumen un total de 47,939 km lineals. Aquests camins disposen d’algun o cap indici de titularitat pu blica, pero o disposen actualment d’un u s pu blic pel seu interes senderista, o tot i no tenir actualment un u s pu blic tenen un interes pu blic perque connecten amb camins pu blics o arriben a indrets amb un interes pu blic pel que tenen un interes senderista o patrimonial justificat.

Ciu67 Camí de Santa Ana Ciu68 Camí de sa talaia d'Artrutx Ciu69 Camí de Bellaventura Ciu70 Camí d'Algendar Ciu71 Camí d'Alperico Ciu72 Camí de Cala en Carbo Ciu73 Camí de s'Hort de'n Vigo Ciu74 Camí de sa Bassa Verda Ciu75 Camí de sa Falconera Ciu76 Camí de sa Llegítima Ciu77 Camí de sa Punta Roja Ciu78 Camí de Santa Galdana Ciu79 Camí de Son Aiet

38 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva Ciu80 Camí des Club Hípic Ciu81 Camí de Sant Francesc a Alperico Ciu82 Camí de So na Parets Ciu83 Camí des mirador d'Algaiarens Ciu84 Camí de la Trinitat privat Ciu85 Camí de sa Naveta des Tudons Ciu86 Camí de Son Vecete Ciu87 Camí des Milocar Ciu88 Camí de Torresaura Ciu89 Camí des Lloc de Monges a Son Morro Ciu90 Camí dels Horts Vermells Ciu91 Camí de sa Vinya Gran Ciu92 Camí des Mirador de Macarella Ciu93 Camí d'acces a Cala Macarella en cotxe Ciu94 Camí de ses Fontanelles

39 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva 6.- Fonts documentals utilitzades

A continuacio es presenta un llistat de les fonts documentals utilitzades per a l’elaboracio del present cataleg, amb indicacio del nom o títol de la font documental, la seva data o any, el lloc (arxiu, museu, pagina web) on s’han trobat o a on es pot consultar i una breu interpretacio del seu contingut o importancia. S’inclouen al llistat tant les fonts cartografiques (planols i mapes), les fons administratives (documents oficials d'administracions pu bliques) i les fonts bibliografiques (llibres, guies turístiques, articles en premsa...). A part tambe s’ha consultat com a fonts documentals generals, el parcel·lari cadastral vigent a la Oficina Virtual del Cadastre (www.meh.es) i tambe els llibres de registre del Registre de la Propietat de Ciutadella.

40 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Cartogràfica

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Mapa elaborat per Henry Neal, funcionari angles enviat per la reina d’Anglaterra per redactar un informe sobre l’illa al 1713, en aquest mapa A Map of the island of Menorca. H. 1722 IDE Menorca podem veure clarament dibuixats 4 camins a Ciutadella, el camí de Mao Neal (camí d’en Kane), el camí Vell, el Camí de Santandria i el camí de sa Torre del Ram que arriba a la Talaia de Bajolí.

Segons Tomas Vidal seria un dels millors mapes de l’illa i el que va servir Cartografia de referencia a mapes posteriors i inclou una xarxa viaria realista i historica. ajustada. Inclou els principals camins de Ciutadella com per exemple el Plan of the island of Menorca. 1733 Tom XXI. camí de Mao, Vell, d’Algaiarens, Caragol, Son Triay, Torre del Ram, Hargrave Enciclopedia Binipati, Sant Joan de Missa, Son Saura, Hort de se Taronges, Santandria, de Menorca Sa Caleta, Sa Marjal, Torralba, Morvedre, El Pare, Ses Quarterades, Son Juaneda, Sant Ignasi, So n’Anglado, Son Salamo.

El mapa de Rocque recull l’estructura basica de camins de l’illa que es repetira en mapes posteriors: A New and Accurate survey of the Bibliotheque Surten el Camí vell o Camí Reial (de Ciutadella), Camí d’en Kane island of Minorca, Rocque , John 1746 nationale de (incomplet), Camí Reial del Nord (incomplet), Camí de Tramuntana France (Camí des Mercadal a Santa A gueda que no apareix al mapa de 1722) La xarxa viaria del mapa correspon a una xarxa basica de camins pu blics.

El mapa d’Armstrong es molt rellevant perque presenta una xarxa basica, Cartoteca de A correct map of the Island of de camins pu blics, mes rica que els mapes generals anteriors de 1722 i l’Institut Minorca [Material cartográfico] 1746. els darrers estudi diuen que esta basat o fet per Hargrave. Surten el 1752 Cartografic i John Armstrong; [John Hargrave]. Camí vell. El Camí Reial del Nord o Camí de Tramuntana, amb el ramal de Geologic de Fornells. El camí de Santandria Actual carretera Me-24, Un Camí Catalunya. transversal de Ferreries a Sant Joan de Missa (i Son Marques).

Mapa precís amb molta riquesa i una xarxa de camins ben desenvolupada, tot i que la copia disponible no es gaire bona i no permet fer un analisi acurat, sí que podem distingir els principals camins de Carte de l’Isle Minorque. T. Ciutadella, con el Torre del Ram, Son Salomo, d’Algaiarens, des 1763 IDE Menorca Cournut Caragol,camí d’en Kane, camí Vell, de Sant Joan i ramals, de s’Hort de ses Taronges,de Son Saura, de sa Talaia d’Artrutx i de Santandria. Al Tom de Cartografia de l’enciclopedia de Menorca es pot veure una copia mes detallada de la part de Ciutadella.

So the Right Hon.ble John Karl Spencer Viscount Asthorpe. This General plan of the Island of Mapa molt detallat, amb una rica toponímia, i recull una xarxa de camins Minorca, From an Actual Survey 1780 IDE Menorca molt densa i complexa, inclos alguns camins ara inexistents que segons taken on the Spot, is with the Tomas Vidal eren projectes militars mai realitzats. almost Respect humbly Inscribed. Francis Aegidius Assiotti.

A Topographical Map of the Isle of E s molt detallat, amb una rica toponímia, tambe recull una xarxa de Minorca / ...digested by L.S. de la 1780 IDE Menorca camins molt densa i complexa. E s el primer mapa que recull el camí de Rochette Cavalls i els accessos a la costa amb detall.

41 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Cartogràfica

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Bibliotheque El mapa de Le Rouge es molt detallat, amb una rica toponímia, pero nationale de menys que els de 1780, fet que facilita la jerarquitzacio i la interpretacio Carte de l'Isle Minorque avec les France, de la xarxa viaria. Tanmateix recull una xarxa de camins molt densa i Calles, Ports et Plages... Le Rouge , 1781 departement complexa que compren camins pu blics, pero, possiblement, tambe alguns Georges-Louis. Cartes et camins privats. plans, GE C- E s independent del mapa de Cornut de 1763 i del mapa d’Assiotti de 11376 1780. Els tres mapes presenten coincidencies i contradiccions.

El primer mapa espanyol dels que tenim constancia, fou elaborat pel Plano Topográfico de la Isla de comandant de l’exercit Blas Zappino a partir dels que van deixar els 1782 IDE Menorca Menorca. Blas Zappino anglesos i francesos. Inclou informacio i explicacio sobre els camins, la xarxa es basicament la mateixa que la dels mapes anglesos de 1780.

E s un planol molt detallat de l’entorn de Ciutadella elaborat pel comandant de l’exercit espanyol Blas Zapino. A part d’elaborar el mapa Plano de Ciudadela y sus Archivo de general de l’illa tambe va fer planols mes detallats de les ciutats i de les 1782 Contornos. Blas Zappino Simancas fortificacions. E s un mapa molt rellevant pel detall i perque surten fins a 27 camins de Ciutadella molt ben representats i identificables clarament. Surten els noms de 4 camins.

Mapa general de les illes escala 1:200000 i un mapa detall de l’entorn de Ciutadella 1:50000, ambdos elaborats pel Tinent Coronel Capita d’Enginyers de l’exercit espanyol Francisco Coello amb l’ajuda de Pascual Atlas de España y sus posesiones 1851 IDE Menorca Madoz; aquests mapes son molt rellevants, per la qualitat cartografica, de ultramar. Francisco Coello proxima a la cartografia moderna del segle XX, per les fonts d’informacio emprades, en el cas de Menorca, mapes anglesos i reconeixements sobre el terreny per part de l’autor i per la toponímia.

Consta de 2 planols o mapes cadastral; Atlas geométrico en el que se dividen las secciones del termino jurisdiccional de Ciudadela de 1861 aixecat a escala 1/2500, en una llarguíssima bobina de 71 metres que Arxiu historic Amillaramiento elaborat pel conte el planol general a 1/10000, i el Plano Geométrico de la isla de 1861 municipal de geometra Miguel Sora Menorca de 1862 aixecat a escala 1/10000. Els camins dibuixats surten Ciutadella separats de les parcel·les que separen i a les que donen acces pel que es considera que ja eren pu blics. Tambe hi ha llibres de registre identificant els propietaris de les finques i el valor de les propietats.

Reduccio a escala 1/44000 del mapa de Miquel Sora per dos menorquins, Mapa de la Isla de Menorca. J. Arxiu IES Joan 1887 Jose Moll i Joan Benejam. La gravacio fou feta per A. Soler i impres a Benejam, J. Moll i A. Soler Ramis Barcelona l’any 1887. Inclou el nom de molts camins.

Plano del puerto de Ciudadela. Biblioteca Planol del port de Ciutadella on es veuen dibuixats alguns camins de Levantado en 1895 por la 1896 Digital l’epoca com el camí de Sant Nicolau, el de Santandria, el de sa Farola Comisión Hidrográfica Hispanica

Carta nautica de l’illa que inclou al mapa els principals camins. A Carta de la isla de Menorca Ciutadella inclou els camins de sa Torre del Ram, Son Salomo, ses vinyes, Arxiu IES Joan levantada por la comisión 1897 Son Triay fins Son Bernadí, So n’Anglado, Son Morell fins Curniola, Ramis hidrogáfica de la península Algaiarens fins sa Font Santa, Caragol, camí Kane (un tram mes), camí Vell, de Sant Joan i des Rafal (un tram) i camí de Santandria complert.

42 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Cartogràfica

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Mapa Militar de Menorca. Isla de Es tracta del primer mapa modern i oficial de Menorca amb una qualitat Menorca. Escala 1:100000 Arxiu del cartografica equiparable a la de la cartografia actual. Permet acreditar el Formado por el Cuerpo de Estado 1915 Museu militar traçat i l’existencia centenaria de la major part de la xarxa historica de Mayor del Ejercito en 1915 y de Menorca camins de Menorca i verificar els traçats que recull el mapa de Francisco publicado por el Depósito de Coello i de Miquel Sora. Guerra.

El mapa General de Menorca de Mascaro Passa-rius resulta interessant fonamentalment per la jerarquitzacio funcional de la xarxa viaria, de la qual poden inferir-se indicis clars d’u s pu blic. El mapa recull en primera instancia una xarxa primaria de carreteres i camins principals. En segon Mapa General de Menorca. J. lloc recull camins secundaris d’acces a la xarxa primaria, en la qual s’hi 1951 IDE Menorca Mascaro Pasarius. 1:31.250 poden haver inclos tambe camins de naturalesa privada. Dins de la xarxa secundaria cal parar esment sobretot als camins estructurants (dels quals arrenca un reguitzell de camins secundaris en forma de ramals) i els camins connectors que enllacen camins de la xarxa primaria. Tambe inclou informacio sobre els camins tancats o interceptats.

Gerencia Es tracta d’un planol dibuixat sobre la fotografia aeria del vol d’hisenda Regional de de l’any 1954. Surten totes les parcel·les identificades i els camins veínals Cadastre historic 1954 Castro de Illes marcats de color vermell, en molts casos tambe identificats amb el nom Balears corresponent.

Minuta del Mapa Topográfico Es tracta del mapes preparatoris del 1r Mapa Topografic Nacional. Es el Nacional. Escala 1:25.000. primer mapa de Menorca fet a partir de fotografia aeria. Per contra, la Comisión Geográfica: Cabo Instituto xarxa que recull el mapa esta poc jerarquitzada (recull nomes alguns Menorca y Ciudadela Geografico 1955 noms dels camins) i pot recollir camins tant pu blics com privats. El mapa (617bis/618), Son Saura (619), Nacional distingeix carreteres, camins de carro, camins de ferradura i tiranys. Fou Cala N’ Brul y Alayor (IGN) dibuixat amb informacio in situ en el territori, es caracteritza per tenir (645bis/646), Mahón (647), Isla una gran fidelitat de la realitat territorial del moment. del Aire (673).

1a edicio impresa del Mapa 1963- Es tracta de la primera edicio impresa del mapa topografic nacional a IGN Topografic Nacional 1:50.000 1965 escala 1:50.000 fet en base a les minutes.

Mapa arqueologic de Menorca. J. Biblioteca de El mapa arqueologic de Josep Mascaro Pasarius resulta interessant Mascaro Pasarius. 1965 Catalunya fonamentalment per la jerarquitzacio funcional de la xarxa viaria, de la qual poden inferir-se indicis clars d’u s pu blic.

1a edicio impresa del Mapa Es tracta de la primera edicio impresa del mapa topografic nacional a 1987 IGN Topografic Nacional 1:25.000 escala 1:25.000

1991 Planol dels sistemes Planol dels sistemes generals del PGOU on surt la xarxa viaria rural Ajuntament generals del PGOU (Pla General 1991 existent i projectada. Tots els camins que es van tenir en compte dintre de Ciutadella d’Ordenacio Urbana) de la planificacio territorial.

Mapa Topografic Nacional 2000 IGN Mapa Topografic Nacional 1:25.000 1:25.000

Mapa Topografic Nacional 2006 IGN Mapa Topografic Nacional 1:50.000 1:50.000

43 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Interposicio als jutjats del Reial Patrimoni de Marcos Ruby i Interposicio als jutjats del Biblioteca Squella que demana construir un camí carreter de Son Tarí fins al Reial Patrimoni per la 1795 Pu blica de Camí de Son Saura i eliminar el camí "carreter" que connecta les construccio del Camí de Son Mao cases de Son Tarí amb les cases de Son Marc. Els jurats no li Tarí. permeten al ser un camí amb un u s immemorial.

Peticio Al Reial Patrimoni Biblioteca 02/01/1 Expedient dels jutjats on surt un planol amb el camí els terrenys per eixamplar el camí entre Pu blica de 806 que afecta el seu eixamplament. Morvedre i Torretrencada. Mao

Arxiu Cuenta de gasto ocurrido en Llistat de treballadors i despeses realitzades en la millora del historic la compostura del camino del 1830 camí des Barranc (camí Vell) amb els diners de les cavalleries dels municipal de Barranco llocs que tenen les barreres al mateix camí. Ciutadella

Arxiu Cuenta de gasto ocurrido en Llistat de treballadors i despeses realitzades en la millora del historic la compostura del camino de 1831 camí de Cala en Turqueta i des Barranc (camí Vell) amb els diners municipal de Son Camaró y del Barranco, dels habitants del mateix camí. Ciutadella

Arxiu Cuenta de gasto ocurrido en historic Llistat de treballadors i despeses realitzades en la millora del la compostura del camino del 1832 municipal de camí des Barranc (camí Vell). Barranco Ciutadella

Cuenta del trabajo prestado Arxiu en la compostura del camino historic Llistat de treballadors i despeses realitzades en la millora del 1832 de sa Torre den Calafat y Son municipal de camí de sa Torre d’en Calafat (Son Vell) i Son Carla (Son Saura). Carlà Ciutadella

Llistat de camins mes importants a arranjar aquell any per ser molt utilitzats i estar en mal estat: tram compartit del camí de Presupuesto del gasto que Arxiu Sant Joan i Son Vell o Torre d’en Calafat, el de la Torre d’en Calafat podrá importar en la historic o Son Vell, el camí de Sant Joan, el de Son Triay, el de Son Salomo, composición de los caminos y 1834 municipal de el de Cala Morell, el de Santandria, el del Caragol i la travessia cap travesias del término de Ciutadella al de Mao. Demostra que molts de camins de Ciutadella ja rebien Ciudadela un manteniment a nivell municipal organitzat per l’Ajuntament i revisat per la Comissio de Camins de Menorca.

Llistat de camins mes importants a arranjar aquell any per ser Presupuesto del gasto que molt utilitzats i estar en mal estat: tram compartit del camí de Arxiu podrá importar en la Sant Joan i Son Vell o Torre d’en Calafat, el camí de Sant Joan, el de historic composición de los caminos y 1835 Son Triay, el de Son Salomo, el de Santandria, el del Caragol i la municipal de travesias del término de travessia cap al de Mao. Demostra que molts de camins de Ciutadella Ciudadela Ciutadella ja rebien un manteniment a nivell municipal organitzat per l’Ajuntament i revisat per la Comissio de Camins de Menorca.

44 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Compte de carrec que l’Ajuntament envia a la Comissio de Camins de Menorca per informar de les inversions fetes pel manteniment Arxiu de camins. Surt mencionada la carretera general, el camí Compte de carrec sobre historic 1843 d’Algaiarens i el camí de Son Morell. Demostra que molts de manteniment de camins municipal de camins de Ciutadella ja rebien un manteniment a nivell municipal Ciutadella organitzat per l’Ajuntament i revisat per la Comissio de Camins de Menorca.

Llistat de hores i jornals de feina d’homes i carros a diferents camins de Ciutadella. Inclou els segu ents camins: Camí de Baix, Arxiu Sant Joan, Caragol, Algaiarens, Son Vell, Vell, Santandria, La Trabajos de los braceros 1a, historic 1846 Pabordia, El Pare, Son Alzina i, Cementeri. Demostra que molts de 2a, 3a y 4a semana municipal de camins de Ciutadella ja rebien un manteniment a nivell municipal Ciutadella organitzat per l’Ajuntament i revisat per la Comissio de Camins de Menorca.

Aquest Reial Decret separava els camins pu blics de les carreteres nacionals i provincials. A partir de llavors s’obliga a denominar els camins pu blics com a camins veínals i es fa una classificacio, d’acord amb la seva importancia, entre camins de primer i de segon ordre. Els de primer ordre eren els de transit frequ ent i RD de 7 de abril sobre corresponien a la Diputacio provincial en la seva classificacio i, en construcción, conservación y Gaceta de 1848 part, en el seu manteniment. Els de segon ordre eren els poc mejora de los caminos Madrid transitats i la seva conservacio requeia exclusivament en els vecinales ajuntaments, si be la Diputacio provincial podia atorgar subvencions per a sufragar els adobs. A tal efecte, els ajuntaments havien d’enviar al governador polític una relacio dels camins pu blics de cada terme, amb detall del seu recorregut, abans del 30 d’octubre de 1848

Primer itinerari de l’Ajuntament des Mercadal, enviat a la Itinerari oficial de camins Biblioteca de Diputacio Provincial, inclou el camí de tramuntana o del nord com 1848 veínals de Ciutadella. Mao a carretera de Mahon a Ciudadela por el Norte. Indici clar de l’existencia del camí Reial del Nord.

Primer inventari municipal de camins, fet per l’ajuntament de Ciutadella i enviat a la Diputacio Provincial de Balears amb un planol no trobat, en resposta al RD de 1848 sobre conservacio de Arxiu camins que obligava a formar-lo. Inclou una descripcio de 27 Itinerari oficial de camins 5/2/184 historic camins, amb indicacio del nom, de on comencen, terres per on veínals de Ciutadella. 9 municipal de passen i on acaben, la seva longitud en metres, la seva amplada en Ciutadella peus,un dictamen de l’ajuntament sobre si tindria que declarar-se veínal o privat, el seu estat de conservacio i si era de ferradura o de carruatge, i el grau d’interes que tenen.

Arxiu Certificat de l'alcalde que dona compte de que s’ha exposat al Certificat d’exposicio pu blica 22/2/18 historic pu blic l’itinerari que s’adjunta i demana que es declarin veínals de de l’itinerari de camins 49 municipal de 2n ordre tots els camins inclosos, excepte el 15, de Mao que es veínals de Ciutadella Ciutadella demana que es declari de 1r ordre.

45 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Itinerari aprovat per la Diputacio provincial on es declaren Itinerario de los caminos Arxiu veínals nomes 2 camins dels 27 que l’Ajuntament havia demanat clasificados por el Gefe 4/12/18 historic al seu inventari de febrer. La resta diu que son d’interes político en esta provincia, 49 municipal de particular, el que no vol dir que fossin privats, al contrari, según el RD de 7 de abril de Ciutadella l’Ajuntament hi feia el manteniment i tots s’acaben convertint en 1848 veínals.

Ofici de la Diputacio Provincial on respon afirmativament a la Arxiu sol·licitud municipal t i es declaren veínals els camins de sa Torre Declaracio oficial de camins 9/8/185 historic del Ram, d’ Algaiarens, el camí Vell, el de Sant Joan de Missa, el de veínals de segon ordre. 2 municipal de Torralba, el de Sa Marjal i el de Santandria. Aquests camins Ciutadella sempre han estat els mes importants de Ciutadella, i encara ho son a dia d’avui.

Arxiu El mes de març de 1860 l'Ajuntament de Ciutadella tramet una Declaracio d’amplada de 26/3/18 historic carta de contestacio al Governador de la província de Balears, en camins veínals de Ciutadella 60 municipal de el sentit d'informar-lo de l'amplada i conservacio de diferents Ciutadella camins veínals de segon ordre del terme municipal.

Registre intern de l’Ajuntament on consten les feines realitzades a Registre de les feines Arxiu cada un dels camins veínals. Consten els metres de longitud dels realitzades i recursos 12/07/1 historic camins veínals declarats veínals l’any 1852, el camí d’Algaiarens invertits als camins veínals 863 municipal de consta amb 14.700 metres i el ramal de Santa Galdana 9.450 1r i 2n semestre de 1862 Ciutadella metres.

Registre de les feines Arxiu Registre intern de l’Ajuntament on consten les feines realitzades a realitzades i recursos historic 1864 cada un dels camins veínals. Consten els camins de Santandria, invertits als camins veínals municipal de Sant Joan, Vell i Algaiarens. 1r semestre de 1864 Ciutadella

Arxiu Compte de feines fetes per historic Llistat de les feines fetes per Francesc Barcelo (Peo caminer) a Francesc Barcelo als camins 1866 municipal de diferents camins com Sant Joan, Algaiarens, Santandria i Vell. de Ciutadella Ciutadella

Arxiu Compte de feines fetes per historic Llistat de les feines fetes per Francesc Barcelo (Peo caminer) a Francesc Barcelo als camins 1867 municipal de diferents camins com Sant Joan, Algaiarens, Santandria i Vell. de Ciutadella Ciutadella

Registre de les feines Arxiu Registre intern de l’Ajuntament on consten les feines realitzades a realitzades i recursos historic 1867 cada un dels camins veínals. Consten els camins de Santandria, invertits als camins veínals municipal de Sant Joan, Vell i Algaiarens. 1r i 2n semestre de 1866 Ciutadella

Registre de les feines Arxiu Registre intern de l’Ajuntament on consten les feines realitzades a realitzades i recursos historic 1868 cada un dels camins veínals. Consten els camins de Santandria, invertits als camins veínals municipal de Sant Joan, Vell i Algaiarens. 1r i 2n semestre de 1867 Ciutadella

46 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Sol·licitud municipal de 6 de juliol i posterior declaracio provincial de 15 de novembre de 1867 de camí veínal de segon Arxiu Sol·licitud i declaracio de ordre del Camí de s’Hort de ses Taronges per part de la Diputacio historic camí veínal del Camí de 1867 Provincial. A l’escrit fa referencia a les sol·licituds que fa municipal de s’Hort de ses Taronges. l’Ajuntament als anys 1848 i 1852 per la declaracio de camins Ciutadella veínals, i el descriu com camí de segon ordre al qual, des de ses Roques Llises, condueix al lloc de Son Vell.

Relacio municipal de camins veínals del moment on indica per Arxiu cadascun la data que foren declarats, punts on comencen, Caminos vecinales de este 10/12/1 historic paratges que travessen, punts on acaben, longitud, data en que es distrito municipal. 867 municipal de va registrar l'amplada i estat del camí. El camí d’Algaiarens aquí Ciutadella surt amb 8.300 metres

Registre de les feines Arxiu Registre intern de l’Ajuntament on consten les feines realitzades a realitzades i recursos historic 1869 cada un dels camins veínals. Consten els camins de Santandria, invertits als camins veínals municipal de Sant Joan, Vell i Algaiarens. 1r i 2n semestre de 1868 Ciutadella

Registre de les feines Arxiu Registre intern de l’Ajuntament on consten les feines realitzades a realitzades i recursos historic 1869 cada un dels camins veínals. Consten els camins de Santandria, invertits als camins veínals municipal de Sant Joan, Vell i Algaiarens. 1r i 2n semestre de 1869 Ciutadella

Sol·licitud de l’Ajuntament a Arxiu Sol·licitud escrita i formal que fa l’Ajuntament de Ciutadella fa a la la Diputacio provincial per la 11/05/1 historic Diputacio Provincial per la declaracio de 7 camins com veínals de declaracio de 7 camins 869 municipal de segon ordre, els de. Son Fe, Binipati, Caragol, Torre Vella, Faro del veínals de segon ordre. Ciutadella port, Son Morell i Son Saura.

Declaracio de camins veínals Declaracio escrita i formal que fa la Diputacio Provincial, en Arxiu per part de la Diputacio resposta a la sol·licitud de l’Ajuntament del dia 11 de maig del 29/07/1 historic Provincial, dels camins mateix any, en que es declaren veínals de 2n ordre els camins de 869 municipal de sol·licitats per l’Ajuntament Son Fe, Binipati, Caragol, Torre Vella, Faro del port, Son Morell i Ciutadella de Ciutadella el mateix any. Son Saura.

Sol·licitud que fa A l’any 1875 es donen un seguit de peticions i resolucions que l’Ajuntament de Ciutadella a Arxiu de afecten directament a la condicio jurídica del camí d’Algaiarens. A la Diputacio Provincial per 15/05/1 l’antiga partir del mes de maig de 1875 l’Ajuntament de Ciutadella inicia declarar camí veínal de 875 diputacio una peticio formal per poder qualificar-ho com camí veínal de primer ordre el Camí provincial primer ordre per la seva importancia com a connector amb el d’Algaiarens. port de Fornells.

Declaracio del camí Arxiu de El 06 d’octubre de 1875 la Diputacio Provincial accedeix a d’Algaiarens com camí veínal 06/10/1 l’antiga declarar com camí veínal de primer ordre els primers 8,3 km del de primer ordre pel 875 diputacio camí d’Algaiarens, la resta segueixen declarats de 2n ordre Governador Civil. provincial (1852)

Arxiu de 31/12/1 Llistat elaborat per la Diputacio Provincial, on surten els camins Estado general de los caminos l’antiga 881 veínals de Menorca i el seu estat de construccio. Surten 15 camins vecinales de Baleares diputacio de Ciutadella. provincial

47 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Llistat de camins veínals que envia l’alcalde de Ciutadella, despres de dues advertencies de la Diputacio Provincial, ja que el necessita l’Instiguto Geográfico y Estadístico per elaborar els primers mapes topografics estatals. El citat Itinerario de 1883 inclou gairebe els mateixos 27 camins que el de l’any 1849, pero Arxiu hi ha alguns canvis de nom, un camí que desapareix (Tres Itinerari general de camins 14/04/1 historic Alqueries) i un de nou (El Pare), tambe hi ha alguns canvis de km veínals de Ciutadella. 883 municipal de o punt on acaben i tambe 5 camins surten com a d’interes Ciutadella particular (Rafal, Rafalet, Santa Barbara, de se Vinyes i Son Font). A mes es veu la millora feta durant aquells anys des de 1849 ja que passam de 27 camins de ferradura i un de carruatge a 23 camins de carruatge i nomes 5 de ferradura, amb una longitud total de 96,4 km.

Arxiu de Subvenciones para caminos Llistat elaborat per la Diputacio Provincial on consten camins de 1887 a l’antiga de la Diputación Provincial a tots els pobles de Balears que han rebut subvencio entre els any 1888 diputacio varios pueblos. 1887 i 1888. Surten alguns camins de Ciutadella. provincial

Sol·licitud de l’Ajuntament a Arxiu Sol·licitud que fa l’Ajuntament a la Diputacio per arranjar camins la Diputacio Provincial per 04/11/1 historic que s’han fet malbe per pluges torrencials recents. Camí Vell, Sant arranjar camins malmesos 895 municipal de Joan i des Rafal. per pluges torrencials. Ciutadella

Existia un sender que passava per les finques, l’’Ajuntament construeix el camí amb l’acord dels propietaris, un propietari no Arxiu del esta content i troba que no s’han complert les condicions de Diversos documents de Museu l’acord i tanca el camí, l’ajuntament investiga i vol denunciar-lo l’Ajuntament de Ciutadella i Militar de pero el propietari fa la denuncia al Govern militar que denuncia a 1895- del Govern Militar sobre la Menorca i l’Ajuntament per la construccio d’un camí sense previa 1897 construccio del Camí de Son Arxiu autoritzacio del Govern Militar. L’Ajuntament justifica que s’ha Mestres. historic arribat a un acord entre els propietaris del voltant per la cessio municipal del camí. Durant el dialeg apareix informacio del recorregut, fotografies del camí i planols. Al final s’obliga a la destruccio del camí.

Arxiu Padro de prestacio de Llistat dels llocs que contribuíen amb el manteniment dels camins 1898- historic personal pel manteniment i que per tant s’enten que el camí els hi servia d’acces. Surten 1899 municipal de dels camins. molts camins i les finques que contribueixen. Ciutadella

Arxiu Oferiment propietaris Carta signada per diferents propietaris de llocs del camí vell que historic eixample per millora Camí 1897 ofereixen terrenys i diners per a eixamplar alguns trams del Camí municipal de Vell Vell. Ciutadella

Arxiu Carta d’un propietari Informa a l’ajuntament que quan es va fer la millora del camí no historic demanat la reparacio del 1898 va quedar be la zona que dona a la seva finca i demana que es municipal de camí de ses Capelletes repari. Es tracta al camí com a pu blic. Ciutadella

48 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Arxiu Comptes de jornals de feina historic Comptes dels jornals de feina dedicats al manteniment del camí 1898 al camí de Torralba municipal de de Torralba, ramal del camí de Sant Joan. Ciutadella

Relación de los caminos públicos, vecinales y rurales Arxiu del L’any 1899 el Govern militar de l’illa demana a tots els existentes en la isla de Museu ajuntaments un llistat de tots els camins del terme municipal amb Menorca en el año 1899, 1899 militar de indicacio d’on comencen i on acaben, inclosos els particulars, i según los datos facilitados por Menorca finalment la Comandancia d’Enginyers de Mao elabora el llistat. los ayuntamientos de la misma.

Despres de la destruccio del camí, hi ha diversos expedients de la Sol·licitud i autoritzacio per Arxiu del Comandancia d’Enginyers de Mao sobre construccio del camí, un la construccio del camí de 1899- Museu a sol·licitud dels propietaris fins a Son mestres de Dalt, i un altre a Son Mestres al Govern 1906 militar de sol·licitud de l’Ajuntament fins a Son Mestres Nou. els dos militar. Menorca autoritzats.

Arxiu Donen a entendre que el camí va ser construít per l’Ajuntament Dos escrits sobre la historic amb l’acord dels propietaris, pero sense permís del Ram de la construccio del camí de 1899 municipal de Guerra, pel que recomana que el propietari demani el permís. Un Binigarba Ciutadella propietari es queixa del tipus de tancament utilitzat.

Autoritzación de Camino Arxiu del carretero entre la Carretera 21/04/1 Museu Sol·licitud, planols i autoritzacio per la construccio del que General y el Camino Vell entre 899 militar de actualment coneixem com Camí de Binigarba. Ciudadela y Mahon Menorca

Arxiu Carta del Govern Militar historic Carta que informa de la sol·licitud d’obrir un camí que enllaci dos sobre el camí de Santa 1900 municipal de camins veínals i demana si l’ajuntament i te res a dir. Catalina Ciutadella

Expediente relativo a la Arxiu del Sol·licitud, planols i autoritzacio del camí. E s la prolongacio del prolongación del Camino de 04/071 museu Camí de Santa Catalina que va permetre connectar el Camí de Santa Catalina con el Camino 901 militar de Santandria amb el Camí de s’Hort de ses Taronges. de Son Vell. Menorca

Arxiu del Expedient d’autoritzacio del 28/04/1 museu Expedient de sol·licitud, planols i autoritzacio del Camí de so na Camí de so na Parets 901 militar de Parets. Menorca

Arxiu del Expedient per la construccio 18/04/1 museu Expedient de sol·licitud, planols i autoritzacio del que coneixem del camí de Son Tarí 901 militar de actualment com Camí de Son Tarí. Menorca

49 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Expediente relativo a la Arxiu del prolongación del camino que 27/09/1 Museu Sol·licitud, planols i autoritzacio del camí. E s l’u ltim tram del que desde Ciudadela conduce al 900 militar de actualment coneixem com Camí de sa Marjal. caserío Son Alzina hasta Menorca Marjal Nou

Consten dues sol·licituds, una feta pels propietaris de les finques Expedient de la comandancia Arxiu del adjacents a l’any 1902 que va del lloc de Son Febrer fins el lloc de d’enginyers del Govern 1902 - Museu Son Mestres de Dalt i una a l’any 1906 feta per l’Ajuntament per militar autoritzant la 1906 militar de construir un camí que va del lloc de Son Febrer fins el lloc de Son construccio del camí de Son Menorca Mestres de Baix. Tambe consten dues autoritzacions fetes pel Mestres. Govern Militar.

Acta del ple municipal on s'accepta la cessio que fan els Arxiu Acta del ple d’acceptacio de propietaris de les finques que han construít el camí de sa Marjal. 23/9/19 Historic de la cessio del camí de sa E s conegut que ja hi havia un camí de ferradura o sender, pero els 03 Ciutadella de Marjal propietaris el fan carreter fins sa Marjal Nova i el cedeixen a Menorca l’Ajuntament.

Govern Provincial envia a l’Ajuntament un ofici reclamant que doni compliment a la circular de la Dirección General de la Administración publicada al Boletin Oficial de 24 de juny de 1905 Sol·licitud del Govern Arxiu on es demana que els ajuntament enviín un certificat on consti el provincial de diverses dades 28/5/19 Historic de personal al servei de la construccio, conservacio i urbanitzacio, el sobre de camins veínals, 05 Ciutadella de seus sous, credits consignats per aquestes qu estions i certificacio carreteres i vies pu bliques. Menorca dels quilometres de camins veínals, carreteres municipals i vies pu bliques interiors a la poblacio així com les quantitats pressupostades i gastades per aquests temes.

L’ajuntament respon el 8 de juliol certificant que no te personal Resposta de l’Ajuntament tecnic, nomes dos peons caminers que cobren 609 pessetes, que amb un certificat on consten Arxiu el municipi disposa de 97,5 km de camins veínals i que dedica un entre altres coses, els 8/7/190 Historic de pressupost anual de 2.800 pessetes, i abaix del document hi ha un quilometres de camins 5 Ciutadella de llistat amb els 18 camins veínals a carrec de l’Ajuntament amb els veínals, carreteres i vies Menorca seus km al costat, la majoria surten amb el nom, 2 com a ramals pu bliques. del Camí de Sant Joan i 2 com a transversals.

Arxiu del Expedient relatiu a la Document que inclou la sol·licitud per part dels propietaris, 1904- Museu construccio del Camí descripcio del camí, planols, informe i autoritzacio del Govern 1906 militar de d’Alperico Militar. Menorca

Expediente de construcción de Arxiu del Expedient on consta la sol·licitud, planols i autoritzacio per la un camino que una los 1906- Museu construccio del que coneixem actualment com Camí de Son Toni predios de Son Toni Martí Son 1907 militar de Martí. Sarparets. Menorca

Expediente relativa a la Arxiu del construcció de un camino que 26/03/1 Museu Sol·licitud, planols i autoritzacio d’un camí del camí de la Trinitat desde el Camino de Binipati 907 militar de fins les cases del lloc de la Trinitat. conduce al caserío de la Menorca Trinidad.

50 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Expediente relativo a la Arxiu del construcción de un camino 30/11/1 Museu Expedient on consta la sol·licitud, informe, planols i autoritzacio entre las fincas Huerto de 905 militar de del camí. Actualment el coneixem com Camí des Rafal Amagat. Santandria y Huerto del Menorca Rafal.

Arxiu Es fa la proposta al senat que inclogui aquesta carretera al Pla Croquis d’una carretera historic Provincial de carreteres. S’inclou un croquis que fa passar la entre Ciutadella i Ferreries 1908 municipal de carretera per Sant Joan de Missa, Torralba, Santa Ana, Son per Santa Galdana Ciutadella Mestres Nou, Cala Galdana.

Expediente relativo a la Arxiu del sol·licitud de construcción de 02/10/1 Museu Expedient on consta la sol·licitud, informe, planols i autoritzacio un camino entre el predio “las 909 militar de del camí. Actualment es el tram final del Camí de ses Arenes. arenas” y “son Quart” de Menorca Ciudadela.

Arxiu Padro de prestacio de 1909- historic Llistat de llocs que contribuíen al manteniment dels camins i per personal per l’arranjament 1912 municipal de tant s’enten que el camí els hi servia d’acces. de camins. Ciutadella

Arxiu del Carta que informa sobre la 10/06/1 museu Carta enviada al coronel de l’exercit informant de la construccio construccio de la carretera 913 militar de de la carretera de Punta Nati. de Faro Nati. Menorca

Arxiu Padro de prestacio de 1913- historic Llistat de llocs que contribuíen al manteniment dels camins i per personal per l’arranjament 1915 municipal de tant s’enten que el camí els hi servia d’acces. de camins. Ciutadella

Expediente relativo a la Arxiu del Sol·licitud, planols i autoritzacio del camí. E s el coneixem construcción de un camino 25/04/1 Museu actualment com Camí de Son Felip. E s coneix que hi havia un entre los predios de Alputzer 915 militar de sender antic que passava per alla i que segurament el camí es va Vell i Son Bernat. Menorca fer damunt l’antic sender.

Expediente relativo a la Arxiu del construcción de un camino 5/8/191 Museu Sol·licitud, planols i autoritzacio del camí de les cases de Son Vell entre los predios de Son Vell y 8 militar de a les Cases de So na Parets Nou. Son Aparets. Menorca

Proyecto de Mancomunidad Surt una declaracio de creacio de la Mancomunitat de municipis Arxiu de municipios para la 26/03/1 per la construccio i conservacio del camins, a continuacio municipal de construcción y conservación 926 s’adjunta un llistat amb la longitud dels camins i despeses que hi Mao de las carreteras municipales. han dedicat cada una de les institucions municipals.

Document que fou enviat de l’Ajuntament de Ciutadella a la Relacio de camins municipals Arxiu Diputacio on consten els camins veínals i la seva longitud. Inclou del projecte de ferms 1928 municipal de un total de 98,43 km i nomes 15 camins tot i que alguns d’ells especials de la Diputacio. Mao inclouen els ramals. Cal recordar que a l’itinerari de 1883 eren 27 camins i 96,4 km.

51 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Arxiu del Documentos Proyecto de Diferents documents de la Diputacio Provincial que parlen de la museu construcción de un camino de 1930 construccio d’un camí de servei de Far, des de Son Olivaret al Far militar de servicio del Faro d’Artrutx d’Artrutx. Menorca

Les cartes dels propietaris que contestaven al requeriment Polemica entre l’Ajuntament Arxiu municipal varen ser publicades a diferents nombres del Boletin i alguns propietaris sobre el historic Oficial del Municipio de Ciudadela. Entre les cartes tenim la dels 1932 tancament de diversos municipal de propietaris que donaven pas a les platges d’Algaiarens, Cala camins a les platges. Ciutadella. Morell, Cala en Turqueta, Cala Blanca, Son Saura, So Na Parets i Son Vell.

Telegrama y escritos referidos Arxiu del al proyecto de caminos para 20/02/1 museu Ordre de Govern Militar per la construccio del que coneixem enlazar Ciudadela, con calas 937 militar de actualment com Camí de ses Fontanelles. del Codolà, Fontanellas y Menorca Algayarens.

Sol·licitud de l’Ajuntament a Arxiu de E s una carta que envia l’Ajuntament a la Diputacio sol·licitant la la Diputacio Provincial 10/12/1 l’antiga inclusio de determinats camins al Pla Provincial. Es va enviar d’incloure determinats 949 diputacio dues vegades, una al novembre amb alguns errors i la rectificacio camins al Pla Provincial de provincial al dia 10 de desembre. Inclou diversos camins. Camins.

Arxiu de Projecte de construccio del l’antiga 1960 Projecte de nou camí d’acces a Cala Blanca. Tram de camí a Cala Blanca diputacio provincial

Arxiu Cessio de terrenys per la Cartes de cessio per part de dos propietaris de determinats 08/04/1 administrati construccio del Camí de Cala terrenys a l’Ajuntament de Ciutadella, amb finalitats de facilitar la 961 u de Blanca construccio d’un nou acces a Cala Blanca. Inclouen planols. Ciutadella

Arxiu Pla Parcial d’Ordenacio de la administrati 1967 Fa referencia a la carretera d’acces ja existent. Marina de Son Morell u de Ciutadella

Arxiu Pla General i d’ordenacio de administrati Projecte d’ordenacio que inclou planols amb els camins veínals i 1973 la Marina de Son Morell u de carreteres d’aquesta frustrada urbanitzacio. Ciutadella

Arxiu administrati Memoria que inclou un llistat dels camins a carrec de Memoria d’alcaldia 1970 u de l'Ajuntament amb els seus quilometres. Ciutadella

Proyecto de pavimentación Arxiu del camino viejo de mahon, d’obres Projecte de pavimentacio del camí que inclou planols del camí i 1979 tramos Binigarba, Torretó pu bliques d’altres camins veínals. Son Febrer y Santa Galdana. del GB

52 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Arxiu Projectes de l’IRYDA i administrati Projectes de millora dels camins de Sant Felip, Torralba, Son SERIDA de millora de 1985 u de Escudero i la Trinitat. diferents camins Ciutadella

Arxiu Projecte municipal de administrati millora del camí de ses 1986 Projecte municipal de millora del camí de ses Capelletes. u de Capelletes Ciutadella

Arxiu Projecte municipal de administrati millora del camí de ses 1986 Projecte municipal de millora del camí de ses Vinyes. u de Vinyes Ciutadella

Arxiu Projecte municipal de administrati millora del camí de ses 1986 Projecte municipal de millora del camí de ses Quarterades. u de Quarterades Ciutadella

Arxiu Projecte municipal de administrati millora del camí de s’Hort de 1987 Projecte municipal de millora del camí de s’Hort de ses Taronges u de ses Taronges Ciutadella

Arxiu Acord camí acces platja es administrati Acord entre l’Ajuntament i els propietaris de sa Marjal per obrir 1988 Talaier u de un camí a la platja des Talaier Ciutadella

Arxiu Certificat de ple de recepcio administrati Certificat de ple que inclou la cessio del vial d’acces a la de la urbanitzacio de Cala 1988 u de urbanitzacio de Cala Morell. Morell Ciutadella

Arxiu Pagines on consta la relacio de camins rurals de l’inventari de Inventari de bens municipals administrati 1988 bens de l’Ajuntament de Ciutadella. Possiblement fou el primer de l’Ajuntament de Ciutadella u de inventari que es va fer al municipi. Ciutadella

Arxiu Conveni autoritzacio de pas administrati Conveni entre l’Ajuntament i els propietaris de sa Marjal per 1992 platja es Talaier u de poder accedir a la platja des Talaier Ciutadella

Conveni entre l’Ajuntament Arxiu de Ciutadella i els propietaris Conveni on els propietaris cedeixen la servitud pu blica de pas a administrati de Son Sintes i Torre Llafuda 1994 perpetuítat pel camí que des de la carretera general condueix fins u de per a l’acces al jaciment al l’aparcament del jaciment arqueologic de Torrellafuda. Ciutadella arqueologic

53 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Conveni entre l’IBANAT i els Arxiu propietaris de sa Marjal administrati Conveni on els propietaris venen una part de la finca per fer Vella per a l’acces a les 1994 u de l’aparcament i acces a les platges des Talaier i Cala en Turqueta platges des Talaier i Cala en Ciutadella Turqueta

Arxiu Escrit del Consell Insular de Escrit del Consell Insular de Menorca lliurant l’estudi INDEX, i administrati Menorca sobre titularitat 2002 indicant que podien defensar la titularitat d’alguns camins en u de camins acces a platges aquell moment tancats amb la informacio de l’estudi Ciutadella

Arxiu Inventari de bens de administrati Recull de fitxes on consta cada camí amb la seva longitud, 2002 l’Ajuntament de Ciutadella u de naturalesa i planol amb el recorregut. Ciutadella

Arxiu Expropiacio per part del Consell Insular de Menorca de part del Expropiacio per part del administrati camí de Torralba per a fer l’acces pu blic fins a la platja de Consell Insular de Menorca 2003 u del Consell Macarella, tot i que coneixien (Estudi Index) que era un camí de part del camí de Torralba Insular de municipal. Menorca

Arxiu Expropiacio per part del administrati Consell Insular de Menorca Expropiacio per part del Consell Insular de Menorca de part del 2004 u del Consell de part del camí d’acces Son camí d’acces a la platja de Son Saura.. Insular de Saura Menorca

Arxiu Inclou projectes dels segu ents camins: Capelletes, El Pare, Sant Projectes de millora de 2006/2 administrati Ignasi, Son Anglado, Son Triay, Son Escudero, Caragol, Ses Arenes, diversos camins de 008 u de ses Quarterades, Son Morell, Son Rosso, Son Sans, Son Vives, Son Ciutadella Ciutadella Vell, travessera son Marc.

Arxiu Projecte de millora camí de administrati 2011 Projecte municipal de millora camí de Son Planes Son Planes u de Ciutadella

Arxiu Projecte municipal de administrati millora camí de la Vall 2014 Projecte municipal de millora camí de la Vall (Algaiarens) u de (Algaiarens) Ciutadella

Arxiu Projecte municipal de administrati 2015 Projecte municipal de millora camí de Son Saura millora camí de Son Saura u de Ciutadella

Sol·licitud de la propietaria Arxiu de So na Parets Vives d’un administrati Instancia de la propietaria i resposta municipal on es diu que el 2015 certificat de la titularitat del u de camí seria municipal per prescripcio immemorial. camí d’acces a la seva finca Ciutadella

54 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Administrativa

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Arxiu Projecte municipal de administrati 2016 Projecte municipal de millora camí d’Algaiarens millora camí d’Algaiarens u de Ciutadella

Arxiu Projecte municipal de administrati 2017 Projecte municipal de millora camí de Sant Felip millora camí de Sant Felip u de Ciutadella

Arxiu Projecte municipal de administrati 2017 Projecte municipal de millora camí de sa Marjal millora camí de sa Marjal u de Ciutadella

Arxiu Inventari de bens de administrati Recull de fitxes on consta cada camí amb la seva longitud, 2017 l’Ajuntament de Ciutadella u de naturalesa i planol amb el recorregut. Ciutadella

Arxiu Projecte municipal de administrati 2018 Projecte municipal de millora camí de la Trinitat millora camí de la Trinitat u de Ciutadella

Diversos expedients Arxiu municipals sobre 2016/2 administrati Diversos expedients municipals sobre contractacio de la contractacio de la reparacio 018 u de reparacio de clots i manteniment de camins rurals de clots i manteniment de Ciutadella camins rurals

Arxiu Projecte municipal de administrati millora camí de s’Hort de ses 2018 Projecte municipal de millora camí de s’Hort de ses Taronges u de Taronges Ciutadella

55 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Bibliogràfica

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Biblioteca La guia inclou un llistat de camins veínals dels municipis, i a Ciutadella Guía Manual de las Islas Virtual del 1891 inclou un total de 15 camins amb una longitud total de 73,86 km, i tambe Baleares. P. Pen a patrimonio inclou algunes excursions. bibliografico

Biblioteca Revista de Menorca. Vias de virtual de Surt un llistat amb camins pu blics de tota l’illa, alguns del terme municipal 1899 comunicacion. prensa de Ciutadella. historica

Compendio de Geografia e Biblioteca Aquest llibre inclou un llistat de camins de cada municipi i a Ciutadella cita Historia de Menorca. F. 1908 pu blica de 23 camins amb 130 km de longitud total. Hernandez Sanz Mao

Guia de Menorca de l’Ateneu Biblioteca E s una de les primeres guies turístiques de l’illa, inclou una completa Científic, Literari i Artístic de 1911 pu blica de descripcio de cada municipi amb una extensa descripcio dels camins Mao. Mao principals que sumen 123,55 km en total entre camins i ramals.

Biblioteca Jaume Vidal fa una aportacio de l’estudi als camins de Menorca, en concret La revista el Bien Público 19/01/ pu blica de es una interpretacio del mapa de Dela Rochette on es van comentant els (numero 514). 1933 Mao camins un a un.

Biblioteca Guia de Menorca. Fotografias E s una guia turística on surten planols, fotografies i excursions detallades 1948 pu blica de planos e itinerarios que fan referencia a camins. Mao

Llibre elaborada per Jaime Ferrer Aledo, era un farmaceutic polifacetic que amb aquesta guia va fer un estudi aprofundit del mon rural, consten tots els llocs i els camins que els hi donaven acces. Va rebre informacio de diverses fonts i gent experta en el tema. Inclou als agraíments els noms de Menorca su población rural. Biblioteca les persones que l’han ajudat o donat informacio , que en el cas de Separata de la Revista de 1958 pu blica de Ciutadella son en Pepe Juan, des Molí des Cavallitos, conegut a Ciutadella Menorca Mao per ser la persona de l’Ajuntament encarregada del manteniment dels camins i Cristobal Bonet, es tirel·la, un Policia Local de Ciutadella que tambe era conegut dins l’Ajuntament per ser un gran entes en els camins pu blics, tothom que tenia algun dubte li demanava a ell.

Traduccio al castella del tom sobre Menorca del Die Balearen de l’Arxiduc Menorca. Las Islas Baleares. Biblioteca Lluís Salvador d’A ustria publicat l’any 1891. Surt una descripcio de la Archiduque Luís Salvador (Die 1984 pu blica de xarxa general de Menorca i de cada poble tambe fa una descripcio dels Balearen) Mao camins i els seus recorreguts entorn a 1870-1890.

Biblioteca Llibre que recull tots els articles publicats per Antoni Bonet al Diari Menorca Pagesa. Antoni Bonet 1988 pu blica de Menorca sobre el mon rural i el camp. Hi ha diversos articles que parlen de Ciutadella camins.

Biblioteca Vies de comunicacio poblament Llibre que estudia les vies de comunicacio antigues de Menorca en general 1994 pu blica de rural des Mercadal. A. Martínez i des Mercadal en concret en base a documents historics. Ciutadella

56 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Bibliogràfica

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

Talaies i torres de defensa Biblioteca Llibre sobre Talaies i Torres de defensa, fa referencia a alguns camins que costanera de J. De Nicolas 1995 pu blica de donaven acces a aquestes construccions. Mascaro Ciutadella

Biblioteca Llibre que recull tots els articles publicats per Antoni Bonet al Diari Menorca Pagesa II. Antoni Bonet 1998 pu blica de Menorca sobre el mon rural i el camp. Hi ha diversos articles que parlen de Ciutadella camins.

Beca d’investigacio , un estudi de Aquest extens estudi, no publicat, recull moltíssima informacio de gran la titularitat dels camins rurals Consell valor sobre els camins de Menorca, inclou un estudi historic i jurídic i una d’acces al domini pu blic marítim 2000 Insular de fitxa de cada camí amb tota la documentacio adjunta i un dictamen final terrestre de l’illa de Menorca. Menorca sobre la titularitat de cada camí. Nomes inclou els camins que arriben a Equip INDEX donen acces a la costa.

Biblioteca Historia II. Enciclopedia de Tom de l’enciclopedia de Menorca que tracta la historia des de la 2000 pu blica de Menorca. M. A. Casasnovas conquesta cristiana fins a la guerra de successio . Ciutadella

La cartografia cadastral Article de l’expert en cartografia Tomas Vidal Bendito al llibre LA Menorca segle XIX. T. Vidal 2007 Biblioteca ICC CARTOGRAFIA CADASTRAL A ESPANYA (SEGLES XVIII-XX) Bendito

Biblioteca Capítol al Llibre Historia de la Ciencia de les Illes Balears. Menciona i Cartografia i cartografs de 2008 pu blica de valora tots els mapes antics de Menorca, qui els va fer i quina qualitat Balears. T. Vidal Bendito Mao tenen des d’una perspectiva tecnica.

Manual per esvair dubtes, desfer mites i reivindicar drets, de caracter divulgatiu i elaboracio rigorosa, que es centra en la tematica dels camins i AROLA l’acces al medi natural. La publicacio posa especial emfasi en els camins editors. pu blics perque, segons els autors; son una garantia de llibertat per al Consell conjunt de la ciutadania; son una garantia de qualitat de vida per als El llibre dels camins. Xavier 2010 Assessor pel habitants del medi rural, en constituir una infraestructura fonamental per Campillo i Rafel Lopez-Monne Desenvolupa poder disposar de les mateixes oportunitats de promocio socioeconomica ment de que gaudeixen les zones urbanes; i son, tambe, un instrument basic de Sostenible cohesio social indispensable per fixar la poblacio rural al territori, a mes d’un patrimoni cultural i un recurs economic i un signe d’identitat de la col·lectivitat.

Consell De En defensa dels camins pu blics 2011 Llibre del Consell de Mallorca d'articles en relacio a l'inventari de camins Mallorca

Guía para la elaboración del inventario de caminos y Ecologístas Guia complerta que aborda el tema de la elaboracio dels inventaris de servidumbres de titularidad de 2012 en accion camins pu blics. las administraciones públicas. Villalvilla H.

El dictamen pericial de caminos y Article que aborda la perícia dels camins i servituds de pas destacant la Diario La Ley servidumbres de paso. Xavier 2013 seva consideracio com a objectes geografics destinats a satisfer necessitats 83/2013 Campillo socials i economiques en l’ambit de la mobilitat i el transport.

57 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva

Documentació Bibliogràfica

Títol del document Any On es troba Interpretació de la font

El document, de caracter practic, vol servir alhora per sensibilitzar el mon Els inventaris municipals. local de la necessitat d’elaborar aquests inventaris i per orientar els Decaleg per a la seva elaboracio . 2015 IDAPA tecnics encarregats de la seva redaccio sobre els aspectes que hi han Xavier Campillo d’incloure

Biblioteca Talaies de Foc. F. Lagarda 2018 pu blica de Llibre sobre les Talaies de defensa de Menorca. Ciutadella

Cartografia Historica. Tom XXI Tom de l’enciclopedia dedicat a la Cartografia historica de l’illa de Menorca Enciclopedia Enciclopedia de Menorca. T. 2018 escrit per el principal expert en el tema, el Sr. Tomas Vidal Bendito. Inclou de Menorca Vidal Bendito imatges i analisi dels principals i mes importants mapes de l’illa.

58 Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca Aprovació definitiva Annex 1. Plànol de la xarxa de camins catalogats segons la titularitat

Annex 2. Informe del Consell Insular de Menorca

59

El conseller executiu en funcions del Departament de Mobilitat mitjançant Resolució núm 106, de data 28/06/2019, ha resolt el següent:

Vista la instància presentada per l’Ajuntament de Ciutadella amb registre d'entrada núm. GE2019007915, de data 29 de març de 2019, en la qual sol·licita que el Consell Insular emeti l’informe vinculant previ a l’aprovació del Catàleg de camins rurals de Ciutadella.

Atesa la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca i la Llei 5/1990 de 24 de maig, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Atès l’Informe sobre l’aprovació del Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca, de data 26 de juny de 2019, emès pels serveis tècnics de la Direcció insular de mobilitat, que diu:

«Assumpte

Aquest informe té per objectiu comprovar que la proposta de Catàleg de camins rurals de Ciutadella compleix els preceptes de la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca.

Exp. 2311/2019/1.

Antecedents

Atès que l’article 12 de la Llei 13/2018 estableix que els ajuntaments han d’aprovar els seus catàlegs municipals de camins rurals en el termini màxim de quatre anys des de l’entrada en vigor de la llei.

Atès que en data 7 de febrer de 2018 l’Ajuntament de Ciutadella va signar un conveni de col·laboració amb el Consell insular per a l’elaboració del catàleg de camins públics del terme de Ciutadella. I que, en virtut del punt quart d’aquest conveni, els ajuntaments havien de fer servir la base de dades elaborada en el marc del projecte IDE Menorca per a sistematitzar la informació i col·laborar amb el servei de cartografia del Consell Insular per tal que la representació cartogràfica sigui el més fidedigne possible a la realitat.

Vist que el dia 29 de març de 2019 l’Ajuntament de Ciutadella va sol·licitar al Consell Insular de Menorca que emeti l’informe vinculant anterior a la seva aprovació del Catàleg, i adjunten la proposta de Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella.

Fonaments de dret

Vist que l’article 11.1. de la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca, estableix que el Catàleg municipal de camins recull els treballs d’investigació i recerca sobre la situació dels camins del terme municipal respecte de la titularitat pública, l’interès patrimonial o senderista. Així mateix, el Catàleg municipal de camins té la funció d’aportar les proves que serveixin per fonamentar el caràcter públic d’un

Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-9815D663-EC43-438E-82B0-2945DD25DE5D 01/07/2019 8:39:08 Pag.:1/9 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx camí com a bé de domini públic o bé patrimonial de l’administració municipal. També ha de recollir les servituds públiques de pas de titularitat municipal. Tot això sense perjudici que els camins públics i les servituds públiques de pas no inclosos en aquest catàleg no perden, per Plaça de la Biosfera, 5 – 07703 Maó – Tel. 971 356050 – Fax 971 368216 – www.cime.es aquest motiu, la naturalesa pública.

Atès que l’article 12 de la mateixa Llei regula com s’ha de redactar el Catàleg municipal de camins públics, en els termes següents:

1. El Catàleg municipal de camins ha de ser redactat per un equip multidisciplinari amb coneixement del territori, del patrimoni etnològic, del medi ambient, de recerca arxivística i amb competències jurídiques.

2. El catàleg ha d’incorporar una fitxa per a cada camí en la qual, com a mínim, s’ha de fer constar la informació que preveu l’annex I d’aquesta llei. Igualment, la fitxa contendrà les ressenyes bibliogràfiques, documentals i cartogràfiques on consti el camí.

3. La recerca arxivística ha d’abastar l’àmbit de tots els municipis afectats pels camins i altres administracions públiques que en tinguin la competència o que puguin tenir-ne informació. Igualment, i en la mesura que es pugui, s’ha de recollir la informació facilitada per les fonts orals. La toponímia del camí ha d’atendre la denominació oficial i, si no en té, la tradicional o la històrica.

4. Les conclusions del catàleg han d’incloure els apartats següents:

a) Relació de camins o servituds de pas de titularitat pública o susceptibles d’iniciar un expedient d’investigació d’acord amb la legislació de règim local.

b) Camins amb interès patrimonial amb les recomanacions pertinents per preservar-los, tant a nivell constructiu com legal.

c) Camins que tinguin interès com a rutes excursionistes.

5. Els ajuntaments han d’aprovar els seus catàlegs en el termini màxim de quatre anys des de l’entrada en vigor d’aquesta llei. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi aprovat l’esmentat Catàleg municipal de camins, el consell insular es pot subrogar en les competències dels ajuntaments per redactar i aprovar els catàlegs esmentats, tot això d’acord al procediment establert a l’article següent en el que hi sigui d’aplicació.

Vist que l’article 13 de la Llei 13/2018 estableix el procediment per aprovar el Catàleg municipal de camins, que ha de complir els tràmits següents:

a) Informe del consell insular. Quan s’hagi completat el catàleg s’ha de trametre al consell insular que té tres mesos per emetre’n un informe vinculant sobre el compliment dels requisits de l’article 12 d’aquesta llei. Si l’informe és negatiu, l’ajuntament ha d’esmenar les deficiències i sotmetre la proposta a un nou informe. Si, per contra, l’informe és favorable, ha d’incloure una anàlisi sobre les conclusions del catàleg i ha d’elaborar les recomanacions que consideri oportunes.

b) Aprovació inicial. Quan el consell insular hagi emès l’informe que esmenta el punt anterior, l’ajuntament ha d’aprovar inicialment el catàleg i l’ha de sotmetre a exposició pública per un termini d’un mes de la publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears. Igualment, ha de notificar l’aprovació inicial al consell insular i als municipis confrontants, perquè, en el mateix

Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-9815D663-EC43-438E-82B0-2945DD25DE5D 01/07/2019 8:39:09 Pag.:2/9 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx termini, puguin al·legar-hi el que creguin convenient.

c) Aprovació definitiva. Un cop resoltes les al·legacions, el ple de l’ajuntament ha d’aprovar Plaça de la Biosfera, 5 – 07703 Maó – Tel. 971 356050 – Fax 971 368216 – www.cime.es definitivament el catàleg en un termini màxim de sis mesos comptadors des que va finalitzar l’exposició pública.

Informes del Consell Insular

Per emetre aquest informe sobre l’aprovació del Catàleg, el Consell Insular de Menorca ha demanat informe a quatre dels seus Departaments, relacionats des de diversos punts de vista en la matèria objecte de l’informe. Els Departaments que han emès informe són: ordenació del territori, mobilitat, medi ambient i patrimoni històric.

En base a les consideracions d’aquests informes s’emet aquest informe general, que recull les recomanacions realitzades en cadascun d’ells.

1) Informe d’ordenació del territori: cartografia i informació geogràfica

Aquest informe, emès pel tècnic de sistemes d’informació geogràfica del CIM, revisa el compliment del catàleg de camins de Ciutadella en relació amb els aspectes inclosos en la llei 13/2018 sobre la cartografia i la informació geogràfica del mateix.

L’autor informa en els termes següents:

«1. Que l’Ajuntament de Ciutadella ha completat les fitxes a través de l’aplicació elaborada pel servei d’informació geogràfica del CIM i que aquestes compleixen els requisits continguts en l’annex I de la llei 13/2018 en relació a la planimetria: contenir una cartografia georeferenciada a escala a més de la planimetria cadastral. I que durant el procés de catalogació l’ajuntament ha col·laborat amb el servei d’informació geogràfica del Consell per tal de delimitar correctament la cartografia de cada un dels camins sobre la base topogràfica oficial.

2. Que, en conseqüència, el catàleg de ciutadella compleix amb els requisits establerts en la llei 13/2018 relacionats amb l’objecte del present informe.

3. Que, sense perjudici dels punts anteriors, s’han detectat algunes incidències i possibles mancances pel que fa al contingut del catàleg que consideram convenient que siguin revisades per part de l’ajuntament:

a) Camins o trams que no apareixen en el mapa general del punt 7 del catàleg, però que sí consten en el llistat de fitxes.

· Camí de Cala en Carbó

Camí que uneix el camí de sa Punta Roja amb el camí de sa Bassa verda. A la fitxa del camí hi ha la delimitació però aquesta no apareix al mapa general.

· Camí de sa Bassa Verda

Camí d’accés a sa Bassa Verda. A la fitxa del camí hi ha la delimitació però aquesta no apareix al mapa general.

Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-9815D663-EC43-438E-82B0-2945DD25DE5D 01/07/2019 8:39:09 Pag.:3/9 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx · Camí des mirador dAlgaiarens

Camí fins al mirador d’Algaiarens. A la fitxa del camí hi ha la delimitació però aquesta no Plaça de la Biosfera, 5 – 07703 Maó – Tel. 971 356050 – Fax 971 368216 – www.cime.es apareix al mapa general.

· Trams del camí de sa Torre del Ram

La cartografia del camí de sa torre del Ram no és coincident amb el que apareix a la fitxa.

· Trams del camí de sa Falora

Manca en el camí de sa farola un ramal curt, direcció nord, que apareix a la fitxa del camí però no així al mapa general.

b) Camins que no consten al Catàleg i que es considera que bé per la seva aparent titularitat, el possible interès per a l’ús públic, interès connector o formador de xarxa, es recomana revisar-ne la pertinència de la seva inclusió en el Catàleg o bé justificar-ne la no inclusió:

· Camí d’accés a Algaiarens

Camí d’accés a la platja d’Algaiarens des de l’aparcament. Titularitat del Consell Insular.

· Camí d’accés al Mirador d’Algaiarens.

Camí que surt del camí d’accés a Algaiarens i acaba al mirador d’Algaiarens a l’est de la platja.

· Trams residuals de la carretera general.

Manquen alguns trams en desafectats com a carretera general però que segueixen lliures al pas, possiblement de titularitat pública i en alguns casos tenen interès connector d’alguns camins amb la carretera general. Com es el cas del camí de s’Almudaina.

· Camí de Son Vecete

Camí que surt del camí de Son Saura i arriba al Camí de sa Marjal, passant per Son Tarí Nou.

· Camí de Torre Saura

Camí que comença al final del camí de Son Saura fins a la caleta dels Escalons.

· Camí des Milocar

Camí que connecta amb el camí dels Alocs (Ferreries) i que bordeja la muntanya des Milocar fins a la marina d’Alforí.

· Camí des Lloc de Monges a Son Morro

Camí que connecta el lloc de ses Monges fins a la carretera Me-24 a l’entrada del

Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-9815D663-EC43-438E-82B0-2945DD25DE5D 01/07/2019 8:39:09 Pag.:4/9 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx camí de Cala en Bastó.

· Camí de s'Horts Vermell (Serpentona) Plaça de la Biosfera, 5 – 07703 Maó – Tel. 971 356050 – Fax 971 368216 – www.cime.es Camí que apareix a les minutes del primer mapa 25000 i connecta son mestres de Baix amb el barranc a Serpentona.

· Camí de sa Vinya Gran

Camí que connecta el camí Vell amb el camí des Caragolí passant per la Vinya Gran.

· Camí des Mirador de Macarella

Camí d’uns 150 m que connecta el camí de cavalls amb el sender litoral de costes i dóna accés al mirador de cala Macarella.

c) Camins sobre els quals es planteja revisar el traçat ja sigui per reflectir la informació literal continguda a les fitxes, o bé des de la perspectiva de donar coherència a la xarxa de camins.

· Itinerari Es Torretó

L’itinerari queda desconnectat del camí Vell.

· Camí d'Algaiarens

Revisar la cartografia. Aparentement falta grafiar dos ramals que estan descrits a la fitxa però que no apareixen a la cartografia.

· Camí de Sant Francesc a Alparico

El camí queda tallat a l’alçada del lloc de sant Francesc. Si s’ha inclòs el camí pel seu interès connector i amb la perspectiva de conformar de xarxa cal connectar-lo amb el camí de Sa marjal.

· Camí de Cala Vell

El camí té inici a Son Vell. Si s’ha inclòs el camí pel seu interès connector i amb la perspectiva de conformar de xarxa cal connectar-lo amb el camí de s’hort de ses Taronges.

· Camí de s'Hort de ses Taronges

Considerar la inclusió del darrer tram del camí, a partir de la intersecció amb el camí de son vell i fins al camí de so na parets pel seu interès connector.

· Camí d’Alpare.

El camí queda tallat a les barreres del lloc d’Alpare. Si s’ha inclòs el camí pel seu interès connector i amb la perspectiva de conformar de xarxa considerar l’opció de connectar-lo amb el camí d’Alperico seguint el traçat que apareix a les Minutes de la primera edició del 1:25000.

Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-9815D663-EC43-438E-82B0-2945DD25DE5D 01/07/2019 8:39:09 Pag.:5/9 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx 4. Així mateix es recomana revisar les noves possibles fonts documentals cartogràfiques que puguin haver sortit a la llum amb la publicació del darrer tom de l’enciclopèdia de Menorca de cartografia històrica. Plaça de la Biosfera, 5 – 07703 Maó – Tel. 971 356050 – Fax 971 368216 – www.cime.es 2) Informe de mobilitat

La tècnica d’obres públiques del Departament de Mobilitat informa en els termes següents:

«1.- Al respecte de la memòria del Catàleg i en concret de l'apartat 3 «Anàlisis històric

de la xarxa de camins rurals de Ciutadella»:

- En la pàgina 22 es fa menció d'uns estudis que va encomanar el CIM a l'any 2000 i 2001, diguent que: «Aquesta estudi – el del 2000- es va actualitzar l’any 2001 amb nova informació d’alguns camins i el Consell Insular de Menorca el va lliurar als ajuntaments, indicant que podien defensar la titularitat d’alguns camins en aquell moment tancats amb la informació de l’estudi. Lamentablement, l’Ajuntament de Ciutadella no va fer-ne massa cas i no va defensar la titularitat d’aquests camins en disputa i el Consell Insular de Menorca, tot i saber que possiblement els camins eren de titularitat pública municipal, per la pressió ciutadana que no volia pagar per accedir a les platges, en va expropiar alguns camins durant els anys 2003 a 2006 per a poder obrir l’accés lliure.» S'haurà de revisar la redacció d'aquest anàlisi – que dur a una valoració confusa- aportant la documentació a la que fa referència i que va poder motivar l'expropiació per part del CIM.

- El Consell Insular de Menorca NO és titular de tot el traçat del Camí de Cavalls, tal com s'indica a l'apartat 4.3 (pàgina 32). Segons l'article 3.2 del Pla Especial del Camí de Cavalls: «La titularitat de la servitud de trànsit o de pas, o en el seu cas, del domini del Camí de Cavalls s'atribueix al Consell Insular de Menorca», però en cap cas s'atribueix la seva titularitat. Aquest aspecte també s'hauria de corregir al Mapa 1.»

2.- Al respecte del Mapa 1 del Catàleg:

- El petit tram de camí que va des de l'aparcament de Son Saura fins la platja, NO és titularitat del CIM.

- A Macarella, el CIM és titular de 2,4 km de camí des de l'aparcament i sentit Ciutadella (fins accés a Torralba).

- A la Vall, el CIM és titular d'un tram del camí d'Algaiarens i un tram en terres d'uns 500 metres entre els dos aparcaments – que no apareix grafiat en el Mapa 1-. En total el CIM és titular d'1,3 km del camí des del segon aparcament -el més a prop de la platja i que conflueix amb el Camí de Cavalls- i sentit Ciutadella.»

3) Informe de medi ambient

El cap de la secció de medi ambient informa, en els termes següents:

«Analitzant el catàleg de camins rurals remès per l’ajuntament de Ciutadella i, des del punt de vista de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, només es volen fer les següents aportacions:

- En el catàleg apareix l’itinerari des Torretó com a camí i això ens crea dubtes.

Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-9815D663-EC43-438E-82B0-2945DD25DE5D 01/07/2019 8:39:09 Pag.:6/9 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx - Si es considera l’itinerari des Torretó com a camí rural públic, també s’hauria de considerar els dos itineraris florístics de la finca d’Alforí.

Plaça de la Biosfera, 5 – 07703 Maó – Tel. 971 356050 – Fax 971 368216 – www.cime.es - El Consell Insular de Menorca no es titular del Camí de Cavalls, l’únic que es va expropiar va ser el dret de pas.

- El tros de camí que discorre entre l’aparcament de Son Saura fins a la platja no és de titularitat del Consell insular, un tram és privat i l’altra es troba dins domini públic marítim terrestre.»

4) Informe de patrimoni històric

La cap del servei de patrimoni històric informa de la forma que es transcriu a continuació:

«FONAMENTS LEGALS

- Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca.

- Llei 12/1998, de 21 de desembre del patrimoni històric de les Illes Balears, article 67, què diu que els béns etnològics immaterials que integren el patrimoni històric de les Illes Balears, juntament amb les restes materials en què es puguin manifestar, seran salvaguardats per l'administració competent.

- Llei 12/1998, de 21 de desembre del patrimoni històric de les Illes Balears, article 22 i següents sobre el règim de protecció dels béns del patrimoni històric i Títol X de la mateixa llei sobre organització i competències de les administracions públiques.

- Declaració definitiva de bé d'interès cultural immaterial la tècnica constructiva tradicional de la pedra en sec (Ple ordinari del Consell Insular de Menorca de 20 de febrer de 2017).

- Llei18/2019, de 8 d'abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, articles 21 i 22 sobre la protecció dels béns materials vinculats als béns cultural immaterials declarats d'interès cultural.

- Inscripció de la tècnica tradicional de la pedra en sec com a patrimoni mundial de la Unesco de 2018.

INFORME

Revisat el document denominat Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca, s'informa que:

1 – Un catàleg, que és la relació, situació, expressió de característiques i classificació per modalitats de titularitat o d'altres dels camins, no té afectació o incidència en els entorns dels jaciments arqueològics o etnològics.

2 – En el cas de realitzar intervencions, com ara obres o canvis de traçat, en aquells camins que apareguin relacionats en el Catàleg del Patrimoni Històric del municipi de Ciutadella, necessitaran autorització del Departament de Cultura i Educació del CIM. Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-9815D663-EC43-438E-82B0-2945DD25DE5D 01/07/2019 8:39:09 Pag.:7/9 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx 3 – En el cas de realitzar intervencions en aquells camins que tenguin trams empedrats o estiguin limitats per murs de pedra seca, al marge de la seva titularitat, s'haurà de tenir en

Plaça de la Biosfera, 5 – 07703 Maó – Tel. 971 356050 – Fax 971 368216 – www.cime.es compte els articles 21 i 22 de la Llei 18/2019 de 8 d'abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears, sobre la protecció dels béns materials vinculats als béns culturals immaterials declarats d'interès cultural, atès que el Ple del Consell Insular de 20.02.2017 va declarar bé d'interès cultural immaterial la tècnica constructiva tradicional de la pedra en sec. Així mateix, l'any 2018 aquesta tècnica va ser declarada patrimoni mundial per la Unesco.

Això s'ha de traduir en què les obres de reconstrucció, aixecament d'enderrosalls o construcció de trams empedrats o de parets seques al llarg dels camins rurals, s'han de realitzar amb la tècnica tradicional.

4 – Considerant que pràcticament en tot el recorregut dels camins rurals de Menorca existeixen béns arqueològics o etnològics, es recomana que en el cas que s'hagin de realitzar intervencions en els camins o els seus entorns, al marge de la seva titularitat, el projecte d'obres revisi el Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric del municipi de Ciutadella i que, en el cas que les obres puguin afectar algun dels béns catalogats, se sol·liciti informe previ al Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca.»

Conclusió

De tot l’exposat, s’informa favorablement a l’aprovació del Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella de Menorca, en complir la proposta de Catàleg els requisits que estableix la normativa vigent, sense perjudici de les observacions efectuades en aquest informe.»

Atès l’art. 75 del Reglament orgànic del Consell Insular i en exercici de les competències atribuïdes com a titular del Departament de Mobilitat i en exercici de les competències atribuïdes pel Decret de Presidència núm. 123/2017, de 7 de juliol (BOIB núm. 83, de 8 de juliol de 2017) en relació amb els Decrets de Presidència núm. 120/2017 i núm. 121/2017, de 7 de juliol (BOIB núm. 83, de 8 de juliol de 2017), d’organització dels departaments i determinació de les atribucions dels consellers executius caps dels respectius departaments, que estableix com a pròpies dels diferents consellers executius i atenció a la seva condició de titulars dels respectius departaments, atribució de dictar, quan quedin enquadrats dintre del sector d’activitat o matèries pròpies del respectiu departament i en tot cas conforme allò establert per la corresponent normativa sectorial aplicable, els actes administratius de tràmit o definitius que tinguin per objecte l’emissió d’informes siguin o no preceptius i vinculants, els títols, les habilitacions, llicències i demés autoritzacions administratives.

RESOLC:

PRIMER.- Emetre informe favorable respecte l’aprovació del Catàleg municipal de camins rurals de Ciutadella, en complir la proposta de Catàleg els requisits que estableix la normativa vigent, sense perjudici de les observacions que consten a l'informe tècnic abans transcrit.

Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-9815D663-EC43-438E-82B0-2945DD25DE5D 01/07/2019 8:39:09 Pag.:8/9 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx SEGON.- Aquest informe s’emet en compliment de la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca i la normativa vigent, sense perjudici de l’obligació del sol·licitant de demanar els altres informes o Plaça de la Biosfera, 5 – 07703 Maó – Tel. 971 356050 – Fax 971 368216 – www.cime.es autoritzacions que, si s’escau, siguin necessaris en virtut de les competències concurrents que poguessin existir en altres dependències o administracions.

TERCER.- Notificar aquesta resolució a l’Ajuntament de Ciutadella.

La qual cosa us comunic perquè en prengueu coneixement i tengui els efectes que corresponguin, al mateix temps que us faig saber que contra l'acte precedent, podeu interposar, en el termini de dos mesos a partir de l'endemà de la data de recepció d'aquesta notificació, recurs contenciós administratiu davant el Jutjat contenciós administratiu competent; tot això sens perjudici de la possibilitat d’efectuar el requeriment a què fa referència l’article 44 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, que regula de la jurisdicció contenciosa administrativa, que s’haurà de dirigir a aquest mateix òrgan en el termini màxim de dos mesos comptats d’ençà de la data de la notificació del present acord.

Finalment, escau d'indicar que el fet de formular el requeriment o d’interposar el recurs contenciós administratiu a què s’ha fet referència en el paràgraf anterior no suspèn l'eficàcia de l’acord impugnat ni interromp els terminis que se'n puguin derivar, excepte que l'autoritat competent ho acordi expressament.

La secretària interina

Rosa Salord Oleo

Signat a Maó en la data de la signatura electrònica que consta en aquest document

AJUNTAMENT DE CIUTADELLA DE MENORCA Plaça des Born 15 07760-CIUTADELLA DE MENORCA ILLES BALEARS Identif. doc. elect.: ES-07CIM-2019-9815D663-EC43-438E-82B0-2945DD25DE5D 01/07/2019 8:39:09 Pag.:9/9 Consell Insular de Menorca-07999- Org.:L03070009 Validar: https://www.carpetaciutadana.org/cime/validardoc.aspx

Rosa Salord Oleo 01/07/2019 8:39:10 Plaça de la Biosfera, 5 – 07703 Maó – Tel. 971 356050 – Fax 971 368216 – www.cime.es Firma Maó