4. COMPONENTS SOCIALS I ECONÒMIQUES DE LES COMARQUES CENTRALS.

4.1 L’àmbit del Pla. El centre geogràfic de Catalunya. 4.2 El Poblament. 4.3 Les Comarques Centrals en l’escenari de la Catalunya de ciutats. Factors claus de l’estructura socioeconòmica. 4.4 Els serveis i equipaments

Components socials i econòmiques del territori 4-1

4. COMPONENTS SOCIALS I ECONÒMIQUES DE LES COMARQUES CENTRALS

4. 1. L’àmbit del Pla. El centre geogràfic de Catalunya.

Des del punt de vista de la geografia física, les Comarques Centrals constitueixen la part occidental de la Depressió central catalana entre la serralada prelitoral i els Pirineus. Corresponen als eixos fluvials que des dels Pirineus han configurat l’espai català en la seva estructuració de nord a sud: les conques del Llobregat, i els seus afluents el Cardener i el Anoia i la conca del Ter en la seva part de la depressió central. L’àmbit del Pla té una posició també central en relació amb les vies de comunicació preferents a Catalunya, l’ eix transversal, l’eix transeuropeu E-9 cap a Tolosa pel corredor del Llobregat , la C-17, la xarxa de ferrocarrils, el futur eix ferroviari transversal. És aquest factor de centre un dels principals atractius de l’àmbit. Ocupa una superfície de 5.607 Km2, el 17% del total de la superfície de Catalunya. Amb una població total al 2004 de 457.022 habitants, que representa el 6,7% de la població total del país, es situa en quarta posició, per darrera la Regió metropolitana i les Comarques Gironines, pràcticament al mateix nivell que l’àmbit del Camp de Tarragona.

Quadre 4.1.1 Superfície de les comarques i percentatges amb pendents inferiors al 20%

Superfície % S. sobre S. pendent % S. pendent inferior 20% S. pendent 20% Catalunya. inferior al 20%. sobre la comarca. sobre Catalunya.

Anoia 8.666 0,27 44,01 51,20 0,14 Bages 129.490 4,06 509,00 39,30 1,60 Berguedà 118.246 3,71 626,70 53,00 1,96 Osona 126.361 3,96 673,14 53,30 2,11 Solsonès 99.860 3,13 719,19 72,00 2,25 total C.Centrals 615.260 19,29 5.606,60 53,00 17,58 total Catalunya 3.189.430 100,00 31.895,30 49,80 100,00

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

La superfície de protecció especial del total dels espais oberts és del 63,83%. Tot l’espai protegit es concentra bàsicament a les àrees muntanyenques i a les zones menys poblades, al límit nord i est: el Parc Natural del Cadí Moixeró, el Montseny, les Guilleries-Collsacabra i els espais de la serralada prelitoral, Sant Llorenç de Munt-Serra de l’Obac, Montserrat, Miralles-Querol i la Serra de Rubió que separen les Comarques Centrals de la Regió Metropolitana de Barcelona. Per altra banda la superfície destinada a l’agricultura, les planes agrícoles representen el 80% del territori d’Osona i del Bages.

Aquets espais naturals ja siguin altiplans com el Lluçanès, el Moianès, l’Alta Segarra i Collsacabra, prepirinencs com el Solsonès, el Berguedà, o les zones de muntanya que limiten pel sud amb Montserrat, Sant Llorenç de Munt i l’Obac i el Montseny, articulen l’àmbit central català i es mostren com a proveïdors de serveis i infraestructures per aquest ampli territori interior i del prepirineu. Configuren per tant un nou eix de creixement que desborda el corredor litoral de les autopistes del Vallès i que vertebra les comunicacions entre la Plana de Lleida i les comarques gironines, el litoral i el sud de Europa.

Components socials i econòmiques del territori 4-1

Per altra banda les àrees urbanes de la Conca d’Odena, el Pla de Bages, la Plana de Vic, Solsona, i Berga són els nusos bàsics d’un potent sistema urbà polinuclear que s’integra plenament a les lògiques metropolitanes del país.

Components socials i econòmiques del territori 4-2

4.2. Poblament

Des d’abans de la industrialització, aquestes comarques han jugat un paper de rerepaís de Barcelona. Han estat el mercat dels productes de la capital, i també proveïdors per al seu mercat de la mateixa.

La mateixa industrialització dels eixos fluvials es degué en un primer moment a una descentralització de la indústria barcelonina a la recerca de disminuir costos de producció a través d’uns sous més barats, de l’ús de l’energia fluvial i d’un entorn social menys conflictiu que al pla de Barcelona. La industrialització de les Comarques Centrals seguí la lògica dels fabricants de Barcelona, més enllà que es produís també un procés d’acumulació a nivell local que donà lloc a l’aparició de fabricants i d’una burgesia pròpia de les ciutats centrals.

En l’actualitat, el paper de rerepaís es manifesta en relació a l’ àrea i la regió metropolitanes, en constituir les Comarques Centrals la zona natural de l’expansió i descentralització de les activitats productives i residencials que es troben congestionades a la regió metropolitana.

És en aquestes comarques que es produí, des de mitjans del segle XIX, la implantació de fàbriques tèxtils al costat del riu i més tard de colònies industrials, per aprofitar l’energia hidràulica per moure màquines.

Aquest fet ha dotat aquestes comarques de la caracterització industrial que encara mantenen i d’una problemàtica derivada del seu sistema productiu, fortament especialitzat en sectors industrials tradicionals.

Les sèries estadístiques de població ens permeten copsar la dinàmica d’un territori. Si observem la població total de les Comarques Centrals en relació a la població total de Catalunya veiem com el pes relatiu de l’àmbit central al 1900 era del 10,27%. La tendència durant tot el segle ha estat a la baixa per arribar al cens de l’any 2001 on les Comarques Centrals representen el 6,74 % de la població total de Catalunya.

Quadre 4.2.1 Evolució de la població de les Comarques Centrals i de Catalunya, 1900-2001

població (h) Pes relatiu Creixement relatiu (%) Comarques Any Centrals Catalunya CC sobre Catalunya (%) CC Catalunya

1900 193.809 1.886.916 10,27 1910 202.120 2.161.630 9,35 4,29 14,56 1920 222.529 2.246.259 9,91 10,10 3,92 1930 249.469 2.705.825 9,22 12,11 20,46 1940 255.490 2.809.740 9,09 2,41 3,84 1950 272.906 3.160.781 8,63 6,82 12,49 1960 325.216 3.888.343 8,36 19,17 23,02 1970 363.343 5.107.567 7,11 11,72 31,36 1981 396.399 5.956.413 6,65 9,10 16,62 1991 401.826 6.059.494 6,63 1,37 1,73 2001 427.645 6.343.110 6,74 6,43 4,68

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Programa de planejament territorial i de l’ Institut d’estadística de Catalunya.

Components socials i econòmiques del territori 4-3

Però en valors absoluts, al llarg del segle XX les Comarques Centrals tenen, sense excepció, un creixement demogràfic força positiu. Els creixements relatius del conjunt de l’àmbit segueixen, excepte a principis de segle, la mateixa dinàmica de creixement relatiu de la població a Catalunya.

Les dades confirmen doncs que la dinàmica de població és positiva. Però, tot i això la participació de la població de les 5 comarques en relació a Catalunya ha anat minvant al llarg del temps. El creixement de la població catalana s’ha repartit de manera heterogènia sobre el territori i s’ha concentrat especialment sobre Barcelona i la seva primera i segona corona metropolitana.

4.2.1 Les Comarques Centrals dupliquen la població en un segle, però perden pes específic respecte el total de Catalunya.

Com ja hem vist, la població de la Catalunya central creix de manera moderada al llarg del segle XX, però amb ritme suficient per evitar la regressió. Pràcticament la població de principis de segle es duplica en arribar a l’any 2001. Però comparat amb la dinàmica catalana estem parlant d’uns creixements molt minsos. La població catalana es caracteritza per un augment exponencial que entre els anys 1950 i 1975 gairebé duplica els seus efectius. De 3.218.596 habitants a l’any 1950 passa a 5.666.393 a l’any 1975, fruit de l’onada migratòria espanyola.

A partir d’aquest moment el creixement es ralentitzarà, fins gairebé aturar-se durant 15 o 20 anys, temps en què la immigració no va ser molt destacable i el creixement natural va davallar molt en relació a períodes anteriors. Però amb el ‘baby-boom’ i sobretot amb l’arribada de la segona onada migratòria, el ritme de creixement s’accelera tot just acabar el segle XX.

Es pot considerar que pel que fa a les Comarques Centrals el fenomen és molt similar, tot i que l’estancament és més accentuat, als anys 30 tenim 249.469 habitants i arribem als 90 amb 401.826, per iniciar amb més força la represa a mitjans dels 90 i arribar als 427.645 habitants al cens del 2001.

L’evolució demogràfica de l’Anoia a partir del fogatge del segle XV, ha estat sempre progressiva en general, però amb alts i baixos considerables si els municipis són examinats per separat. El primer cens del segle XVIII és el de 1718 i li atribueix 11.082 habitants amb una densitat de 12,37 hab. per km2. El segon cens, el de 1787 descobreix que s’ha fet un creixement fins a doblar la xifra anterior amb 20.744 hab. Amb una densitat de 24 habitants per km2. La prosperitat general agrícola i industrial del segle XVIII tingué una continuïtat durant la primera meitat del segle XIX. El cens de 1830 donava 28.417 hab. Amb una densitat de 31hab. per km2. Durant la segona meitat del segle XIX el ritme ascensional es trencà a causa de les dificultats que comportava la manca de grans cabals d’aigua i no tenir encara un ferrocarril per a un abastament regular del carbó. Després s’hi sumarien els efectes de la mort de les vinyes per l’arribada de la fil·loxera. Les davallades més fortes en aquesta època es van donar a Piera, Capellades, Carme i el Bruc.

Pel que fa al segle XX la població s’ha concentrat bàsicament en quatre municipis. Es a dir, entre els municipis que van augmentant de població, n’hi ha quatre que sobresurten de manera molt destacada, es tracta de la Conca d’Òdena: amb Igualada, Òdena, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí. Aquestes quatre poblacions a l’any 1900 reunien el 43% del total del habitants de la comarca, mentre que a l’any 1970 la seva població representava el 70,6% del total comarcal. D’aquesta manera, com veurem al capítol d’assentaments, ara ja es pot parlar de la ciutat d’ Igualada com a una àrea urbana força important, entenent-la com a unitat de població supramunicipal.

Aquesta tendència a la macrocefàlia de la capital cal considerar-la irreversible. Els indicis també fan preveure que encara que molts dels municipis tenen una estabilitat censal, el creixement es donarà en els municipis que es consideren fluvials, els municipis de base industrial. A la vegada els augments de població dels darrers 20 anys també tenen una coincidència envers les poblacions situades als nivells d’altitud cada vegada més baixos. Respecte les àrees més despoblades cal destacar que la despoblació està estabilitzada en nivells baixos de població assolits després de la gran onada migratòria del període 1950 – 1970.

Components socials i econòmiques del territori 4-4

El grup de municipis que entre els anys 1950 i 1970 experimentava importants creixements de població són bàsicament municipis que basen la seva economia en l’activitat industrial, Capellades, Masquefa, Piera, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt i Vallbona d’Anoia. L’àrea de despoblació continua estant formada pels municipis de base agrícola i ocupa la major part de la superfície comarcal.

Gràfic 4.2.1. Evolució de la població de Comarques Centrals, 1900-2001

180000 160000 140000 120000 100000 80000 60000 40000 20000 0 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001

Anoia Bages Berguedà Osona Solsonès

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ Institut d’estadística de Catalunya.

Pel que fa al Bages a l’any 1718, després de la guerra de Successió, assolia la xifra de 19.123 habitants que significava el 4,7% de la població catalana. A la fi del segle el cens de Floridablanca, del 1787, donava un resultat de 30.721 habitants, el 3,4% del total català. Aquest augment demogràfic va paral·lel a un creixement agrícola, ramader i manufacturer. Amb l’augment de població s’incrementaren també els conreus, particularment de la vinya, als grans municipis rurals i l’ activitat manufacturera en aquells pobles de tradició menestral.

El segle XIX va ser el de la industrialització, sobretot durant la segona meitat, i el de la continuació del creixement agrícola, principalment de la vinya, fins que la fil·loxera va desfer aquesta situació. A partir d’aquest moment i entre 1840 i 1857, la població va augmentar considerablement i va arribar als 58.012 habitants. L’aprofitament de la força hidràulica a les noves fàbriques tèxtils va fer que la producció s’instal·lés prop dels cursos d’aigua. Aquest fet provocà l’aparició de les colònies tèxtils i la creació de nous barris que canviaren la morfologia de molts pobles de la comarca. A conseqüència de l’aparició d’aquestes colònies fabrils es produí una gran allau immigratòria per ocupar-les, alhora que la fil·loxera arruïnava la pagesia del Bages.

Durant la segona meitat de segle, el ritme de creixement va ser menor i amb una evolució molt desigual ja que els municipis rurals van perdre població, sobretot durant l’ última dècada a causa de, com s’ha dit anteriorment, la crisi de la fil·loxera. Alguns municipis industrials també van perdre població, ja que la indústria tèxtil va patir diferents alts i baixos com els produïts a finals de segle per la guerra de Cuba i la pèrdua del mercat colonial.

Entre els censos de 1860 i 1877 la població de la comarca va créixer un 11,64% però aquesta creixença només era real a les terres industrials riberenques. Entre 1887 i el 1900 el creixement del Bages només serà del 1,85%. En aquest període es pot parlar d’una clara tendència a la concentració de la població sobretot a Manresa. Al cens de 1897 la capital era la quarta ciutat més poblada de Catalunya per darrera de Barcelona, Reus i Tarragona.

A partir del segle XX es distingeixen grans etapes molt vinculades a les onades migratòries que ha patit la comarca. Des de el 1900 fins al 1920 s’hi observa un fort creixement industrial resultat de la conjuntura favorable que genera la Gran Guerra. Tot i així els deu primers anys del segle XX hi ha un

Components socials i econòmiques del territori 4-5

cert estancament en la població, que s’inverteix a partir del 1914 amb uns creixements de vora el 14%.

La conjuntura econòmica que crea la Gran Guerra n’és el reclam, a més de la construcció del ferrocarril del Nord fins a Manresa, les explotacions mineres de Súria i Cardona, i posteriorment Sallent, i del dipòsits de màquines a Sant Vicenç de Castellet. Molts obrers aragonesos, castellans i també valencians vinguts a treballar en aquelles obres descobriren en les fàbriques de filats i teixits de la comarca la manera de guanyar-se la vida.

Mapa 4.2.1 Percentatge de creixement natural de la població, 1900-2001

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ Institut d’estadística de Catalunya .

Arran de la bonança econòmica, la comarca va créixer entre el 1900 i el 1936 un total de 33.969 habitants i va passar a ser la quarta més poblada de Catalunya darrera de Barcelona, el Vallès Occidental i el Maresme. A partir dels anys 50, que són anys de millora econòmica, als seixanta hi ha una nova onada migratòria que provocarà importants transformacions urbanístiques amb l’aparició

Components socials i econòmiques del territori 4-6

dels nous barris obrers i un fort creixement de les ciutat i pobles de tradició industrial. Però el moviment migratori s’aturarà amb les primeres repercussions de la crisi dels 70, ja que el tancament de moltes empreses va disminuir la possibilitat de trobar feina.

En resum, l’evolució demogràfica de la població del Bages al segle XX no ha estat homogènia a tota la comarca, bona part dels municipis rurals han anat perdent població mentre que els municipis industrials, majoritàriament, n’han guanyat. Manresa i el seu sector es presenten com l’àmbit geogràfic més dinàmic del Bages.

Si ens mirem el sistema de poblament del Berguedà, ens adonem que és un sistema concentrat. La tendència general és que els agrupaments de població s’estableixin al llarg del Llobregat, més enllà d’aquest riu el poblament pot arribar a ser totalment dispers en alguns municipis on el centre és generalment l’església parroquial. Els municipis on el dominant és el poblament disseminat, generalment els més meridionals, es troben sotmesos a processos de despoblament més accentuats que la resta, alguns d’aquets municipis són Castellar del Riu, Capolat, l’Espunyola, Viver i Serrateix, Montmajor i Santa Maria de Merlès. Entre els municipis on hi ha poblament concentrat destaca la presència d’un nucli gran i compacte que coexisteix amb altres nuclis més petits i, més rarament amb colònies que es van establir al segle XIX prop del Llobregat. Tant els petits nuclis com les colònies presenten una tendència clara a despoblar-se en favor dels nuclis més grans. Al 1857 s’assoleix la xifra de 32.592 habitants al Berguedà, que marca el punt més alt de la primera etapa del creixement industrial de la comarca.

A partir d’aquest moment la disminució de l’empenta industrial i les guerres carlines van provocar una davallada demogràfica que tingué com a moment més baix el 1877 amb 25.292 habitants. Al llarg del segle XX la població ha anat seguit alts i baixos considerables. Fins que als anys 30 es produeix un notable creixement com a resultat de la segona empenta industralitzadora, es passa de 27.217 habitants a 40.355. Aquest important augment és resultat, en part, d’una primera onada migratòria. Entre el 1930 i el 50 la Guerra Civil i la postguerra provoquen una lleu davallada demogràfica amb una lenta recuperació a partir dels 40.

Entre els 50 i 60 una nova empenta econòmica cridarà una nova onada migratòria que farà que la comarca arribi als 60 amb 47.853 efectius, xifra que representa el màxim històric de la comarca. A partir d’aquest moment la davallada en termes de població arribi fins a l’actualitat.

Hi ha diverses raons que condicionen la davallada, el poc futur de les activitats primàries, l’allunyament del centre de serveis i la manca de perspectives de molts municipis provocà un despoblament d’aquests i una concentració de la població a Berga i als municipis industrials situats al costat del riu. La crisi del tèxtil i l’ esfondrament de la mineria va provocà un corrent migratori cap a fora de la comarca.

A partir dels anys 90 el creixement es concentra molt a l’Alt Berguedà, a la zona més septentrional de la comarca on la instal·lació d’incipients infraestructures turístiques ha ajudat molt a frenar el despoblament. Berga també ha guanyat població a causa de la seva condició de centre comercial i de centre serveis i equipaments. Tot plegat però, no frena la tendència a l’envelliment de la població.

L’evolució demogràfica de la comarca de l’Osona inclou fases molt diferents. Al segle XVIII com a conseqüència de la topografia, la Plana de Vic, que permetia l’aprofitament agrícola concentrava la major part de població. La resta de subcomarques tenien una menor densitat de població degut en part a uns terrenys menys aptes per a l’ agricultura. Osona es caracteritza per un poblament disseminat o de petits nuclis rurals presidits per un únic nucli urbà que actuava com a ciutat mercat: Vic que al 1781 tenia 4.738 habitants.

Cal remarcar la importància també del poblament dispers típic de la tradicional masoveria catalana, i alhora molt utilitzat al llarg dels segles. El paisatge actual és encara testimoni d’aquestes masies arreu de la Plana.

Entre els censos de 1719 i 1787 es dona un creixement demogràfic força important, però no en totes les àrees amb la mateixa intensitat, la Plana incrementa en 13.392 habitants mentre que el Lluçanès incrementa en 2.231 persones i les Guillaries i Collsacabra 1.812. Aquest impuls demogràfic, segons

Components socials i econòmiques del territori 4-7

Pierre Vilar, és degut fonamentalment a les transformacions agràries i industrials. L’agricultura es beneficia d’un augment de la superfície de conreu, la intensificació agrícola, la introducció de noves plantes i la utilització cada vegada més generalitzada d’ adobs. L’artesania es va transformant per donar pas a la indústria.

La corba de l’evolució de la comarca presenta un descens fins al 1877 i un lleugeríssim creixement, gairebé un estancament des d’ aleshores fins l’any 1900. La comarca perd entre 1860 i 1900 al voltant d’uns 4.000 habitants. Un retrocés demogràfic d’aquestes característiques indica saldos migratoris que afecten sobretot les àrees rurals. Els factors que explicarien aquest fenomen estarien relacionats amb el creixement de l’època precedent. La pressió demogràfica afavorí la migració envers una indústria barcelonina cada vegada més important.

Les àrees marginals, que en l’ època anterior havien crescut, van ser les que van experimentar una baixada més forta degut a les seves característiques físiques, poc adequades a una alta densitat de població. Alhora que es produïa l’emigració agrària, els municipis urbans experimentaven també una certa davallada de la població com a conseqüència tant de la mateixa crisi rural com de l’aïllament de la comarca per culpa de les males comunicacions. El millor exemple d’aquesta crisi urbana és la mateixa ciutat de Vic, mentre que un petit grup de municipis riberencs de la Vall del Ter experimenten un considerable creixement, efecte de la industrialització lligada a l’aprofitament de l’energia hidroelèctrica.

Des de principi de segle fins la Guerra Civil es produeix un canvi de signe en la població comarcal. La població augmenta a causa de les millores en l’agricultura i l’expansió industrial. La prosperitat agrícola fou possible gràcies a la millora de les comunicacions, sobretot la implantació del ferrocarril que convertí la comarca en un centre proveïdor de productes agrícoles i ramaders per a la ciutat de Barcelona i el seu entorn. Aquesta prosperitat agrària basada en el comerç de cereals, patates i productes ramaders va fer possible una nova expansió de la població rural. D’altra banda un cop superada la servitud que la indústria tingué de la necessitat d’aigua, començarem a sortir indústries a Taradell i Centelles i d’aquesta manera van aparèixer una sèrie de nuclis urbans i semiurbans.

D’ altra banda cal recordar la importància que té el poblament dispers, típic de la tradicional masoveria catalana, i alhora molt utilitzat al llarg de segles en contrades on es potencià l’agricultura. Encara el paisatge de la Plana de Vic està ple de masies disperses per la seva geografia. Vic, Manlleu i Torelló, però, concentren la major part de població de la comarca.

El Solsonès ha estat sempre una ruta aïllada de les rutes principals que li transcorren properes com l’eix del Llobregat, o l’eix transversal. És un territori que sempre ha estat poblat de masies, llevat de l’alta muntanya. El poblament actual és hereu d’aquesta situació. La població és majoritàriament disseminada i només hi ha dos nuclis realment importants: la ciutat de Solsona i Sant Llorenç de Morunys. La resta de nuclis més petits, molt pocs, pateixen els mateixos problemes de despoblament que els indrets amb població disseminada dels seus voltants, accentuats i en bona part generats per la manca de serveis i de comunicacions.

Components socials i econòmiques del territori 4-8

Quadre 4.2.2 posició comarcal segons la població, 1900-1950-2001

1900 1950 2001

Bages 67.381 Bages 102.257 Bages 155.112 Osona 54.808 Osona 74.282 Osona 129.543 Anoia 35.753 Anoia 43.905 Anoia 93.529 Berguedà 26.218 Berguedà 40.243 Berguedà 37.995 Solsonès 9.649 Solsonès 12.219 Solsonès 11.466

C.Centrals 193.809 272.906 427.645

Font: Elaboració pròpia dades del Programa de Planejament Territorial i de l’ Institut d’estadística de Catalunya.

La posició de les comarques en el rànquing de població no ha variat al llarg del segle, la comarca més poblada ha estat sempre el Bages i la darrera ha estat el Solsonès, tot i que Osona entre 1950 i 2001 creix més que el Bages, en números absoluts, no aconsegueix prendre-li el liderat.

Aquesta zona perd població davant de Solsona que es presenta com el nucli principal de tota la comarca. Això configura una estructura formada per una polaritat dominant i un entorn rural que cada vegada en depèn més.

Hi ha un total de 7 municipis en què la població és disseminada, principalment els que envolten Solsona, al centre de la comarca. Alguns municipis com Olius, Lladurs i Navès han tingut creixements vinculats a la segona residència, i moltes vegades constitueixen l’únic nucli de població d’alguns termes municipals. A mesura que es pren distància de l’àrea d’influència de Solsona reapareixen els petits nuclis.

Si continuem analitzant dades històriques de l’inici del segle XX veiem que la població és força estable, que al 1930 pateix un lleuger augment que fa que superi els 1.000 habitants, la causa és la reactivació econòmica que té com a principal element la modernització de la petita indústria local.

A partir de l’any 1950 hi ha un comportament força diferent entre els municipis del camp i Solsona que creix força entre 1950 i 1991 duplica la seva població. En canvi als municipis rurals la població decreix, fins i tot n’hi ha que n’ arriben a perdre el 70% com és el cas de Guixers i Navès. Als anys 80 Olius creix significativament perquè descongestiona en certa manera la pròpia capital, Solsona. Gent que treballa a Solsona viu a Olius, principalment al Pi de Sant Just.

L’evolució del poblament a les Comarques Centrals ha canviat considerablement la seva estructura urbana, si la analitzem per rangs de població veiem com a principis del segle XX el 72% dels municipis tenien menys de 1.000 habitants i això suposava a la vegada el 31% de la població total.

En canvi amb les dades del Padró de 2004 disminueix el percentatge de municipis petits però el que realment disminueix és la proporció de persones que viuen en aquets municipis, que passa del 31% mencionat al 7%.

Per contra, els municipis que a principis de segle tenien més de 10.000 habitants només eren 2, Manresa i Vic. Per passar a 9 en el padró de 2006. Els 2 municipis més grans representaven al 1900 el 19% de la població mentre que al 2006 els municipis grans representen el 49% de la població.

Components socials i econòmiques del territori 4-9

Quadre 4.2.3 Estructura urbana per rangs de població al segle XX

1900 1950 2001 2006 municipis població municipis població municipis població municipis població

0-1000 h 114 57.374 99 50.403 99 36.662 96 32.783 1.000-5000 h 41 79.825 52 107.273 41 98.912 42 97.566 5.000-10.000 h 3 11.288 6 40.858 16 100.372 18 118.596 Més de 10.000 h 2 45.322 3 74.372 9 191.699 9 232.393

Total 160 193.809 160 272.906 165 427.645 165 468.288 ______

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Programa de Planejament Territorial i de l’ Institut Estadística de Catalunya.

Gràfic 4.2.2 Comparació de l’estructura urbana per rangs de població, 1900 i 2006

1900

Més de 10.000 h

5.000-10.000 h

1.000-5000 h

0-1000 h

150 100 50 0 50

municipis població

2006

Més de 10.000 h

5.000-10.000 h

1.000-5000 h

0-1000 h

150 100 50 0 50 100

municipis població

Font: Elaboració pròpia dades del Programa de Planejament Territorial (1900 i 1950) i de l’ Institut d’estadística de Catalunya.

Components socials i econòmiques del territori 4-10

Com es veurà en el capítol dedicat als assentaments urbans, el pes demogràfic de les capitals respecte la població de la seva comarca és important i en alguns casos com Solsona supera el 60 %. Manresa i Berga alberguen el 40% de la població total de la comarca. Pel que fa a l’Anoia i l’ Osona la població està més repartida i les capitals tenen el 30 i el 26% de la població de la comarca, respectivament.

Components socials i econòmiques del territori 4-11

4.3 Les Comarques Centrals en l’escenari de la Catalunya de ciutats. Factors clau de l’estructura socioeconòmica.

4.3.1 Població

La població catalana experimenta entre els anys 50 i 80 un fort creixement explicat bàsicament per l’ onada migratòria espanyola. Estem parlant d’un increment de població, entre 1960 i 1975, d’un 45,6% de la població de Catalunya, que inclou naturalment no només el creixement migratori sinó també el natural, elevat en aquest període. Posteriorment, el creixement perd força, i arriba a aturar-se durant un període d’uns 20 anys. Finalment, l’arribada a edats fèrtils del grup de població anomenat ‘baby boom’ i sobretot l’ inici d’un nou tipus de migració, l’ extracomunitària, marcaran una nova tendència de creixement als anys 90. És un creixement de població que es produeix de forma molt concentrada territorialment: creixen més l’àrea metropolitana de Barcelona i comarques del voltant, que és on hi havia més oferta de treball. L’àmbit funcional de les Comarques Centrals ha tingut un creixement positiu en valors absoluts (gairebé 26.000 persones) entre els 90 i el 2001 i en conjunt la seva taxa de creixement relatiu ha estat superior a la de Catalunya (6,43% de les Comarques Centrals en relació a 4,68% de Catalunya).

Els creixements de població manifesten la dualitat de la Catalunya industrial i turística del corredor litoral i la Catalunya interior, rural i de muntanya, encara en procés de despoblació, tal i com ens mostra el quadre 4.3.1 Entre aquestes dues Catalunyes, com fent de frontissa, apareixen el Bages i l’Osona amb creixements molt per sota de les comarques metropolitanes, mentre que el Solsonès i el Berguedà es mantenen a la banda de la Catalunya en despoblament. Les cinc comarques presenten com a tret diferenciador que tres d’elles, l’Anoia, el Bages i Osona, són veïnes de l’àmbit funcional metropolità. Aquest fet implica que, a més de les seves pròpies dinàmiques de creixement, hores d’ara hagin esdevingut receptores de dinàmiques que provenen d’aquest àmbit, sobretot com a destí residencial. En canvi, el Berguedà i el Solsonès, al quedar més allunyades, mostren unes dinàmiques menys relacionades amb influències externes.

Gràfic 4.3.1 Evolució de la població de les Comarques Centrals en valors absoluts 1877 – 2001

450000

400000

350000

300000

250000

200000

150000

100000

50000

0 1877 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de població de l’ Institut d’estadística de Catalunya

Components socials i econòmiques del territori 4-12

Quadre 4.3.1. Taula increment de població 1960 – 1975. Relació de les Comarques Centrals i la resta d’àmbits territorials.

Àmbit territorial 1960 1975 % Increment 1960-75

Anoia 48.536 72.701 50 Bages 128.495 148.256 15 Berguedà 47.284 43.205 -9 Osona 88.476 107.232 21 Solsonès 12.425 11.290 -9 Comarques Centrals 325.216 382.684 18 Catalunya 3.888.288 5.660.393 46 Regió metropolitana 2.527.147 4.019.713 59 Comarques Gironines 342.072 431.252 26 Camp de Tarragona 211.684 327.805 55 Resta de Catalunya 482.169 498.939 3

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Programa de planejament Territorial i de l’ Institut d’ Estadística de Catalunya.

Entre el 1975 i el1981 l’ Anoia i l’ Osona presenten encara creixements molt importants, degut segurament a la inèrcia del creixement natural, en canvi el Bages té uns creixements molt petits, que tradueixen l’emigració de part dels seus efectius, expulsats o no absorbits pel seu sistema productiu.

Les comarques integrades en l’àmbit central presenten un comportament força dispar ja que si l’Anoia i Osona tenen uns creixements relatius elevats que en part es justifiquen per la seva consideració de “xucladores” d’alguns canvis de residència que s’estan produint des de l’àrea metropolitana central cap a les zones més limítrofes d’ambdues comarques. En canvi, el Bages tot i ser una comarca veïna a l’àrea metropolitana continua amb una certa atonia en el seu creixement demogràfic, segons les dades censals.

Quadre 4.3.2: Percentatge de la població comarcal al 2001 en relació a la que hi havia al 1950.

Index 1950 = 100 1970 1991 2001 Anoia 150,29 187,79 192,70 Bages 134,67 148,82 120,71 Berguedà 110,44 96,82 79,86 Osona 137,67 158,10 146,42 Solsonès 89,54 88,32 92,28

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de població de l’Institut d’estadística de Catalunya.

Les dades de creixement quinquennal ens revelen com les dues primeres superen àmpliament la taxa de creixement del conjunt de l’àmbit funcional al llarg de tota la dècada. En canvi, el Bages tot i que en termes de dinàmica està molt per sota de la mitjana de l’àmbit funcional, ha aconseguit guanyar més de 2.500 habitants en el darrer quinquenni. S’haurà de veure amb les properes revisions padronals si aquesta tendència es consolida.

Si analitzem les dades de població amb una visió més històrica, des de 1877, veiem que en nombres absoluts, hi ha importants diferències entre Manresa, que té un nombre més elevat d’habitants, seguida per Igualada i Vic, i a molta distància Berga i per últim Solsona. Però la tendència de creixement és molt similar per a les cinc capitals comarcals. Fins als anys 20 del segle passat no hi ha gairebé canvis llevat d’una davallada a la capital del Bages entre 1897 i 1920, però no es una

Components socials i econòmiques del territori 4-13

davallada que signifiqui un canvi de tendència ja que Manresa experimenta a partir dels anys 30 un fort creixement degut bàsicament a la immigració.

Igualada amb una població pràcticament invariable fins als anys 20, inicia un augment considerable que la col·loca per sobre de Vic a partir dels anys 70. El decenni 83 – 93 torna a ser poc dinàmic i remunta lleugerament a la segona meitat dels 90, fins als 33.049 habitants del 2001 (augmenta el 3,62% en 20 anys) Però en el conjunt del total comarcal perd gradualment pes específic i passa d’un 40,07% al 1983 a un 35, 34 % al 2001.

Manresa té una dinàmica molt positiva al llarg de tot el període, amb uns increments molt importants entre els anys 30 i els 80. Però a partir dels 80 Manresa perd població en valors absoluts i no serà fins al darrer quinquenni que s’atenuen aquestes pèrdues, molt lleugerament. Naturalment perd pes específic en el conjunt de les Comarques Centrals passant d’un 43,92 % a l’any 83 al 41,25 % al 2001.

Vic amb una població pràcticament invariable fins als anys 50 quan inicia un creixement fins la frenada dels 80, on experimenta una important davallada. Al darrer quinquenni passa de 29.709 habitants a l’any 1983 a 32.703 al 2001. Per tant, el seu pes específic en el conjunt de les Comarques Centrals és força constant i va del 25,78% a l’any 1983 al 25,24% a l’any 2001.

Gràfic 4.3.2 Evolució de la població, en valors absoluts, de les 5 capitals comarcals, 1877-2001.

80000 70000 60000 50000 40000 30000 20000 10000 0 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001

Igualada Manresa Berga Vic Solsona

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de població de l’Institut d’estadística de Catalunya.

Berga no varia gaire el seu nombre d’habitants, es manté estabilitzada fins els 60 on comença una petita remuntada que es mantindrà fins el 2001. El pes específic de la capital del Berguedà passarà d’un 32,97 % al 1983 al 38, 63% al 2001. Un cas ben atípic en el conjunt de les Comarques Centrals.

Pel que fa a Solsona el nombre absolut d’efectius és minso, però la seva tendència és positiva al llarg de tot el període, malgrat l’estancament a la baixa de tota la comarca. I el seu pes específic passa del 57,97 % al 1983 al 64,05 % al 2001.Per tant, l’augment de població en els últims 20 anys ha estat del 6,85% al conjunt de les Comarques Centrals, molt similar al conjunt de Catalunya que té un 6,49%. Destaca el comportament de l’Anoia i l’ Osona que tenen un creixement molt superior a la mitjana i el Bages que contràriament té un creixement per sota de la mitjana. El Berguedà i el Solsonès es continuen mantenint ‘diferents’ i allunyades de les dinàmiques metropolitanes.

Components socials i econòmiques del territori 4-14

Gràfic 4.3.3 Evolució de la població, en valors relatius, de les 5 capitals comarcals, 1877-2001.

60,00

50,00

40,00

30,00

20,00

10,00

0,00 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001

Igualada Manresa Berga Vic Solsona

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de població de l’Institut d’estadística de Catalunya.

Components socials i econòmiques del territori 4-15

Mapa 4.3.1 Percentatge de variació de la població, 1996 - 2001

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de població de d’Institut d’estadística de Catalunya.

Com a recapitulació es pot dir que la dècada dels vuitanta (1981-91) ens mostra un creixement relativament important de l’Anoia (molt superior a la mitjana catalana), derivat ja de la desconcentració metropolitana, de l’assentament de població d’origen metropolità als pobles i urbanitzacions de l’Anoia. Els creixements d’Osona són molt més moderats. La crisi del Bages continua durant els vuitanta i seguirà fins a mitjans dels noranta, moment en què l’Anoia i l’Osona continuen beneficiant-se del procés de desconcentració metropolitana. El Berguedà presenta pèrdues de població molt importants al llarg de la dècada dels 80, que continuen la dècada dels noranta amb menor intensitat. El Solsonès, en canvi, que s’havia despoblat les dècades dels 60 i 70, continua perdent població en menor mesura els vuitanta i augmenta la població al llarg de la dècada dels noranta. El Bages es recupera a mitjans dels 90 de la reestructuració industrial, milloren els seus indicadors demogràfics i econòmics.

Hi ha tres fenòmens bàsics que expliquen aquestes dinàmiques:

Components socials i econòmiques del territori 4-16

• La reestructuració industrial entre els 60-80. Afecta greument el Bages i el Berguedà fins el 1996. És compensada per altres fenòmens en el cas d’Osona i Anoia. El creixement d’indústries alimentàries en el primer cas i de la desconcentració de la població de l’Àrea metropolitana en els dos casos però sobretot a l’Anoia. La crisi industrial afecta sobretot Osona i Anoia a partir de 2000, i en menor mesura el Bages. • El despoblament rural: afecta fortament Solsonès i Berguedà. • La desconcentració de la població metropolitana. És un fenomen que afecta des dels anys vuitanta de forma important l’Anoia, i també, en menor mesura l’ Osona. Apareix al Bages amb una certa importància a partir de 1990 i pren més rellevància a finals de la dècada.

Aquests creixements han fet oscil·lar la distribució relativa de la població entre les comarques. Tot i que el Bages és la comarca més poblada de tot l’àmbit, la seva baixa dinàmica demogràfica ha fet que perdés gairebé 1 punt en el conjunt del pes relatiu. En canvi, Osona i Anoia l’han incrementat.

Mapa 4.3.2 Pes de la població de cada àmbit 2004

Font: Elaboració pròpia. Dades de l’ Institut d’ estadística de Catalunya 2004

Components socials i econòmiques del territori 4-17

Mapa 4.3.3 Evolució de la població, 1960 -2001. Decenni 60 - 70

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de població de l’Institut d’ estadística de Catalunya.

Components socials i econòmiques del territori 4-18

Mapa 4.3.4 Evolució de la població, 1960 -2001. Decenni 70 - 80

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de població de l’Institut d’ estadística de Catalunya

Components socials i econòmiques del territori 4-19

Mapa 4.3.5 Evolució de la població, 1960 -2001. Decenni 81 - 91

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de població de l’Institut d’estadística de Catalunya.

Components socials i econòmiques del territori 4-20

Mapa 4.3.6 Evolució de la població, 1960 -2001. Decenni 91 - 01

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de població de l’Institut d’estadística de Catalunya.

El Berguedà és la comarca que no aconsegueix aturar la regressió demogràfica en cap dels quinquennis de la dècada dels noranta. Aquest comportament mostra, a més, que la pèrdua de població es dobla en el darrer quinquennis, fet que contrasta per negatiu a la dinàmica de creixement positiva experimentada a tot Catalunya i al propi àmbit funcional. El Solsonès ha aconseguit estabilitzar la seva població amb uns creixements relatius similars als del conjunt de l’Àmbit Central (6% decennal) i el manteniment del seu pes demogràfic. Aquesta taxa de creixement decennal el col·loca en tercera posició dins els rànquings de creixements dels diferents àmbits.

Si es baixa d’escala en l’anàlisi territorial, i ens fixem en les unitats de planificació i els seus municipis, les dades posen de manifest el creixement excepcional de l’àrea de Piera, que lidera el creixement de l’Anoia i de qualsevol àmbit de planificació al llarg de tota la dècada. Aquest ritme tan elevat ha situat la taxa de creixement d’aquesta àrea en el 70%, cosa que pràcticament l’ha portat a doblar la seva població resident en una dècada.

Components socials i econòmiques del territori 4-21

Quadre 4.3.3 Estructura de la població a l’Anoia 1981 - 2006

Estructura de població 1981 1986 1991 1996 2001 2006 Població < 16 21.118 19.378 17.443 15.378 14.953 19.493 Població 16-64 48.091 49.974 52.935 57.330 62.701 72.727 Població > 65 8.886 10.178 12.072 14.256 15.875 16.978 Total 78.095 79.530 82.450 86.964 93.529 109.198

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’estadística de Catalunya.

Gràfic 4.3.4

Evolució històrica de la població de l’ Anoia per àmbits del Pla territorial 1877 – 2001

70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001

Conca d'Òdena Hostalets, Piera i Masquefa Sistema urbà de Calaf Ponent de l'Anoia

Font: Elaboració pròpia dades Institut d’estadística de Catalunya.

Aquesta dinàmica tan positiva esdevé essencial per contribuir al manteniment de població de la comarca de l’Anoia ja que la resta del territori o perd població (especialment la unitat de Calaf) o experimenta un creixement més atenuat, amb guanys que mostren una àrea de creixement estable prop d’Igualada.

En el cantó positiu de l’eix dels creixements se situen totes les unitats de planificació que integren cada capital comarcal. A diferència de l’Anoia, aquestes unitats focalitzen el creixement demogràfic comarcal, especialment a Osona i al Solsonès, on el sistema de la Plana de Vic i el de Solsona han esdevingut els pols de creixement de les seves comarques.

Components socials i econòmiques del territori 4-22

Quadre 4.3.4 Estructura de la població al Bages 1981 - 2006

Estructura de població 1981 1986 1991 1996 2001 2006 Població < 16 36.139 32.280 28.220 23.578 21.994 24.511 Població 16-64 95.354 96.234 98.399 99.780 101.042 115.980 Població > 65 18.855 21.739 25.558 29.228 32.076 32.745 Total 150.348 150.253 152.177 152.586 155.112 173.236

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’estadística de Catalunya.

Gràfic 4.3.5

Evolució històrica de la població del Bages per àmbits del Pla territorial 1877-2001.

160.000 140.000 120.000 100.000 80.000 60.000 40.000 20.000 0 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001

Pla de Bages Mura-Talamanca Moianès Cardona S.F.Sasserra

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’estadística de Catalunya.

Quadre 4.3.5 Estructura de la població al Berguedà 1981 - 2006

Estructura de població 1981 1986 1991 1996 2001 2006 Població < 16 8.408 7.639 6.404 5.342 4.708 4.679 Població 16-64 26.793 25.988 24.519 24.132 23.601 25.963 Població > 65 6.370 7.006 8.042 9.132 9.686 9.422 Total 41.571 40.633 38.965 38.606 37.995 40.064

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ Institut d’estadística de Catalunya

Components socials i econòmiques del territori 4-23

Gràfic 4.3.6 Evolució històrica de la població del Berguedà per àmbits del Pla territorial 1877-2001.

20.000 18.000 16.000 14.000 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001

Sistema urbà de Berga Alt Berguedà Baix Berguedà

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’estadística de Catalunya.

En el cas del primer, el creixement demogràfic és força general per bona part dels municipis que integren la unitat de planificació de la Plana de Vic, i cal destacar com a franja més dinàmica la dels municipis situats a l’est de Vic: Tavèrnoles, Folgueroles, Calldetenes i Santa Eugènia de Berga.

Quadre 4.3.6 Estructura de la població al Solsonès 1981 – 2006

Estructura de població 1981 1986 1991 1996 2001 2006 Població < 16 2.478 2.296 1.952 1.754 1.655 1.867 Població 16-64 6.983 6.891 6.915 7.248 7.403 8.699 Població > 65 1.388 1.582 1.925 2.169 2.408 2.484 Total 10.849 10.769 10.792 11.171 11.466 13.050

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’estadística de Catalunya. Aquets municipis són els que al llarg de la dècada presenten uns creixements demogràfics més elevats i en el segon quinquenni dels noranta consoliden una àmplia franja territorial de creixement demogràfic que s’estén des de Tavertet, a les portes del Collsacabra, fins a Sant Martí de Centelles, municipi fronterer amb el Vallès Oriental. En el cas del Solsonès, el primer quinquenni dels noranta presenta un nombre més elevat de municipis amb creixement positiu, creixement que es manté a Olius, Solsona i Riner.

En canvi, al Berguedà es presenten dues etapes de creixement demogràfic més diferenciades. Entre 1991 i 1996 hi ha força municipis que encara presenten guanys positius però en canvi, entre el 1996 i el 2001, el nombre es redueix per tornar a remuntar al 2006. El balanç de la dècada permet observar que només el sistema urbà de la capital comarcal aconsegueix estar en el cantó de creixement positiu ocupant la franja central del territori comarcal, tot i que l’empitjorament demogràfic del segon quinquenni en gairebé tot el territori genera un resultat poc optimista en termes demogràfics.

Components socials i econòmiques del territori 4-24

Gràfic 4.3.7

Evolució històrica de la població del Solsonès per àmbits del Pla territorial 1877-2001.

9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001

Solsona Morunys,Pedra i Coma Municipis rurals del Solsonès

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’estadística de Catalunya. Al Bages, les dinàmiques es mostren més homogènies entre les tres unitats de planificació. Castellnou, Fonollosa i Sant Salvador de Guardiola serien els tres municipis amb un creixement demogràfic més intens i al llarg del decenni sempre tenen els creixements més elevats del conjunt de la comarca. Tot i que el creixement global no és dels més elevats, el Bages és l’única comarca que té les tres unitats de planificació amb un balanç positiu al llarg de la dècada. Cal fer atenció però a l’empitjorament demogràfic dels municipis del nord de la comarca. En el cantó negatiu dels creixements: totes les comarques, excepte el Bages, tenen alguna unitat territorial que experimenta regressions demogràfiques al llarg de la dècada dels noranta. En el cas de l’Anoia, l’àrea de Calaf és molt negativa; en el cas del Berguedà l’atenció s’ha de focalitzar en l’Alt Llobregat i el Llobregat mitjà. En el cas d’Osona, les pèrdues de població són més marcades en el segon quinquenni, especialment al Lluçanès i en alguns municipis del nord de la comarca. I, finalment, al Solsonès, els municipis allunyats dels dos centres econòmics de la comarca, l’àrea de Solsona i la de Morunys, tampoc acaben de retenir població, especialment els de l’oest de Solsona, que no aconsegueixen presentar cap increment positiu al llarg de tota la dècada.

Quadre 4.3.7 Estructura de la població a Osona 1981 – 2006

Estructura de població 1981 1986 1991 1996 2001 2006 Població < 16 28.604 25.810 23.088 20.756 20.638 22.537 Població 16-64 73.078 74.470 76.438 81.073 85.132 98.717 Població > 65 13.168 14.864 17.916 21.094 23.773 24.536 Total 114.850 115.144 117.442 122.923 129.543 145.790

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’estadística de Catalunya.

Components socials i econòmiques del territori 4-25

Gràfic 4.3.8

Evolució històrica de la població d’Osona per àmbits del Pla territorial 1877-2001.

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0 1877 1887 1897 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001

Plana de Vic Lluçanès Guillaries Vall del Ges Oris i Bisaura

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ Institut d’estadística de Catalunya.

Aquestes dinàmiques tan dispars es veuen reforçades a l’hora d’analitzar la distribució relativa de la població d’aquestes unitats: la Plana de Vic és la unitat que, a més de contenir la capital comarcal, ha incrementat el seu pes relatiu en el conjunt de l’àmbit funcional. En canvi, la Conca d’Òdena ha perdut posicions per l’efecte excepcional de l’àrea de Piera.

Al Bages, l’àrea del Pla del Bages està perdent pes demogràfic en relació al conjunt de l’àmbit mentre que les comarques de muntanya del Solsonès i el Berguedà gairebé no han modificat la seva participació ni la dels seus sistemes urbans. En tot cas, el gràfic també ens mostra l’evidència que gairebé prop del 75% de la població de totes les Comarques Centrals resideix en els municipis dels àmbits urbans propers a Igualada, Manresa i Vic.

Un envelliment superior a la mitjana de Catalunya.

Les Comarques Centrals presenten un perfil lleugerament més envellit que Catalunya. De les cinc comarques , l’Anoia és la que presenta un percentatge més baix del grup de 65 anys, per tant es pot dir que és de les més joves, tant pel que respecte al conjunt de l’àmbit com de Catalunya. L’ Osona, el Bages i el Solsonès es presenten properes al percentatge promig de la gent gran del conjunt de les Comarques Centrals. Per contra el Berguedà, és la comarca amb un percentatge de gent gran més alt. L’envelliment és un indicador de l’estructura de la població, un territori demogràficament envellit, és amb tota seguretat un territori social i econòmicament poc dinàmic. Si s’observa el mapa on hi ha representada la població de majors de 65 anys en la població del 2001 per a tot Catalunya, veiem que les Comarques Centrals tenen una població envellida si la comparem amb les comarques metropolitanes, només es salva l’Anoia que és l’única comarca que té un envelliment per sota de la mitjana catalana. Per contra, el Berguedà mostra un posicionament molt per sobre de la mitjana de Catalunya, com totes les comarques prepirinenques i algunes de pirinenques.

Components socials i econòmiques del territori 4-26

Mapa 4.3.7 Percentatge població major de 65anys a l’any 2001.

Font:Elaboració pròpia a partir de les dades 2001 de l’ Institut d’ estadística de Catalunya

Sense dubte, com veurem quan parlem d’habitatge, serà la condició de receptora de població resident a l’Anoia que treballa a l’àrea metropolitana la que ‘salvarà’ a la comarca de la dinàmica de la resta de l’àmbit. El rejoveniment poblacional és una condició necessària per a la recuperació dels estàndards socioeconòmics i el dinamisme de la regió central.

Quadre 4.3.8 Distribució de la població per grans grups d’edat, 2001 (%)

Comarca 0-14 anys 15-64 anys 65 anys i més Anoia 14,81 68,21 16,98 Bages 13,10 66,22 20,69 Berguedà 11,38 63,10 25,52 Osona 14,81 66,82 18,36 Solsonès 13,46 65,52 21,02 Comarques Centrals 13,85 66,54 19,61 Catalunya 13,76 68,83 17,41

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’estadística de Catalunya.

Des del punt de vista municipal es pot observar com afloren unes àrees amb municipis relativament joves. A l’Anoia es distingeix clarament una fractura est/oest, poc envellida a tot el sistema de Piera i part de la Conca d’Òdena, que es poden haver rejovenit com a causa del seu recent creixement demogràfic; al Bages hi ha una estreta franja al sud de la comarca, que s’estén fins a Moià; a Osona l’envelliment es concentra a les àrees més muntanyoses i poc poblades de la comarca: el Lluçanès, el Cabrerès i la part del Ges, Orís i Bisaura. En canvi al Berguedà no es pot trobar cap àrea territorial on l’envelliment no sigui rellevant i tot i que Castellar del Riu, Gisclareny o Sant Jaume de Frontanyà es podrien considerar joves, la seva poca població i el seu caràcter turístic no fan modificar una diagnosi marcada pel fort envelliment del conjunt de la comarca.

Components socials i econòmiques del territori 4-27

Mapa 4.3.8 Envelliment, 2001

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ Institut d’estadística de Catalunya.

Al Solsonès, la situació és molt similar al Berguedà per al conjunt comarcal però com a mínim la capital comarcal i alguns municipis del seu voltant presenten un perfil més rejovenit que la resta de territori. Si es comparen els pesos relatius del grup 65 anys i més de cada municipi respecte unitats territorials superiors com la comarca o Catalunya es pot constatar com l’estructura d’edats de prop del 60% dels municipis presenta un envelliment superior a Catalunya i a la comarca.

Components socials i econòmiques del territori 4-28

Quadre 4.3.9 Pes relatiu del grup 65 anys i més

Municipis Percentatge Inferior a la comarca i a Catalunya 38 23,03 Inferior a la comarca i superior a Catalunya 27 16,36 Superior a la comarca i a Catalunya 100 60,61 Total municipis 165 100

Font: elaboració a partir de les dades del Cens 2001.

Un saldo migratori positiu.

Si parlem de la immigració i dels saldos migratoris, constatem que el conjunt de moviments des de i cap a l’àmbit funcional de les Comarques Centrals dóna un saldo positiu d’ uns 10.000 habitants al seu favor entre els anys 1997 i 2000. El 60% dels nous residents externs provenen de l’Àrea metropolitana. Com a segon flux d’arribada es destaca el que generen els estrangers mentre que, finalment, la resta d’Espanya completa el tercer flux significatiu.

A banda de l’atracció que aquest territori exerceix sobre la població metropolitana, els valors de relació amb la resta d’àmbits territorial no són massa elevats i de fet, aquest conjunt de comarques no es presenta com atractor de població per a cap de la resta d’àmbits territorials catalans.

Els habitants de les Comarques Centrals també mantenen la preferència per emigrar cap a la zona metropolitana però altres territoris com les Comarques Gironines, les de Tarragona o la Plana de Lleida reben més habitants que provenen de les Comarques Centrals que no n’envien ells. La relació migratòria amb l’Estat espanyol és força intensa i de fet és un dels fluxos més significatius. Cal observar que, en aquest període, els andalusos (prop de 1.200) són una de les comunitats que genera el flux d’entrada més significatiu.

Els estrangers són el segon flux més important i el volum que ha arribat a les Comarques Centrals en el darrer quadrienni, amb un promig anual d’unes 1.100 persones, supera lleugerament l’arribada d’espanyols. Les sortides de població es produeixen essencialment des de les comarques més poblades i les arribades d’immigrants es reparteixen també entre aquestes mateixes comarques: Anoia, Bages i Osona. Tanmateix cada una ofereix un comportament diferent: a l’Anoia el balanç entre les arribades (immigrants) i sortides (emigrants) és clarament positiu, al Bages les sortides són un xic més altes que les entrades i a Osona hi ha un balanç que gairebé equilibra les entrades i les sortides, tot i que el saldo es decanta pel guany migratori. Dins de l’àmbit de les Comarques Centrals s’han produït 25.000 canvis de residència entre les comarques i els municipis que el composen (moviments dins de l’àmbit). Aquesta xifra representa gairebé el 50% dels moviments migratoris ocorreguts en aquest període. Aquesta paritat de moviments interns (48%)/externs (52%) indica força mobilitat entre els municipis de les Comarques Centrals i una mobilitat externa “concentrada” a l’Àmbit més metropolità.

Gairebé 23.000 canvis, el 90% del total, s’efectua dins de cada comarca, en aquest sentit es pot dir que, anualment, un promig de 5.700 persones de l’àmbit funcional canvien de residència dins de la seva pròpia comarca i un promig de 600 persones canvia de residència dins del conjunt de les Comarques Centrals. Dels 2.000 moviments que es produeixen entre les comarques de l’àmbit al llarg de 1997-00, l’Anoia i el Berguedà són les dues que atreuen menys població d’aquest entorn territorial. Els fluxos entre comarques de l’Àmbit funcional mostren tres fets interessants: les comarques per les quals passa l’Eix transversal configuren un espai d’intercanvis residencials on el Bages actua com a “peça central”. Així es pot veure com el Bages és la primera destinació Central dels anoiencs i osonencs. A més a més el Bages té una altra singularitat i és que manté “relacions” migratòries amb les altres comarques de l’àmbit funcional: el Solsonès i el Berguedà tenen com a segona destinació de la seva emigració el Bages. En canvi, els emigrants del Bages no tenen una destinació territorial preferent i es reparteixen a parts iguals entre el Berguedà i Osona mentre que el Solsonès és la tercera destinació.

Components socials i econòmiques del territori 4-29

El Barcelonès és una comarca gairebé omnipresent a les Comarques Centrals: la població d’aquesta comarca metropolitana esdevé el segon flux d’immigrants a gairebé totes les comarques, excepte al Solsonès, que té com a segon flux la gent del Bages. Cal remarcar que el tercer flux significatiu són els estrangers a gairebé totes les comarques menys a l’Anoia que, en el Baix Llobregat també hi troba una font d’immigrants.

Mapa 4.3.9 Creixement migratori en % 1996 - 2001

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ Institut d’estadística de Catalunya.

4.3.2 L’habitatge

Una de les activitats prou indicatives de la dinàmica econòmica és la construcció d’habitatges. En els quadres que segueixen es reflecteixen dades dels habitatges iniciats i acabats els darrers anys i es compara la seva evolució amb altres àmbits del territori català. Cal advertir que les dades del Cens del 2001 tenen una qualitat molt deficient, i que moltes vegades resulten, en alguns casos poc creïbles.

Components socials i econòmiques del territori 4-30

Com podem veure, el nombre d’habitatges iniciats augmenta molt entre 1996 i 2001, i la xifra de 2003 és encara més elevada. Pel que fa a les Comarques Centrals, les xifres del Bages són les que més han augmentat en el darrer període i són junt amb les d’ Osona i Anoia les més altes. En aquestes comarques, el ritme de creixement supera el de les comarques metropolitanes.

Aquest fort ritme de creixement se’ns mostra en el quadre que segueix. Si al 1996 els habitatges iniciats suposaven el 6,7% dels habitatges construïts a Catalunya, el 2003 aquest percentatge és del 8,2%. Cal no oblidar, tanmateix, que el 43% dels habitatges iniciats el 2003 ho van ser a l’àmbit metropolità, però aquesta xifra suposa una disminució important en relació al 49% de només dos anys abans. Com veiem, els habitatges iniciats i acabats a les Comarques Centrals queden lluny dels de les comarques de Tarragona i de Girona, però hem de remarcar el gran augment dels darrers anys.

Quadre 4.3.10 Habitatges construïts de nova planta 1986 – 2003.

Àmbit territorial 1986 1991 1996 2001 2003 iniciats acabats iniciats acabats iniciats acabats Anoia 422 462 747 687 1.247 1.142 1.597 1.013 Bages 634 740 1.202 1.026 1.736 1.472 2.987 1.573 Berguedà 217 146 212 155 306 380 379 376 Osona 777 777 928 731 1.429 1.195 2.120 1.504 Solsonès 21 93 51 82 85 108 158 91 Total 2.071 2.218 3.140 2.681 4.803 4.297 7.241 4.557 Àmbit metropolità 13.071 14.182 29.668 24.586 33.221 34.469 37.947 32.475 Comarques Gironines 7.287 6.577 5.269 4.755 10.126 9.025 14.848 9.444 Comarques Tarragona 5.005 5.571 4.876 4.001 10.980 11.698 16.762 12.283 Resta de Comarques 2.231 3.092 3.391 3.789 8.664 6.067 11.851 10.039 Total Catalunya 29.665 32.640 46.344 39.812 67.794 65.556 88.649 68.798

Font: Institut d’ Estadística de Catalunya

Quadre 4.3.11 Tipologia del parc d’habitatge 1991- 2001.

habitatge 1991 habitatge 2001

total 91 principal 91 pes principal 91 total 01 principal 01 pes principal 01 ∆ 81 - 91 ∆ 91 - 01

Anoia 40.404 25.675 63,55 52.434 32.725 62,41 13,71 29,77 Bages 66.059 48.533 73,47 75.457 56.098 74,34 10,66 14,23 Berguedà 19.541 12.747 65,23 21.032 14.177 67,41 4,46 7,63 Osona 48.711 35.834 73,56 59.068 44.196 74,82 12,57 21,26 Solsonès 5.487 3.254 59,30 6.634 3.826 57,67 13,39 20,90 Àmbit CC 180.202 126.043 59,30 214.625 151.022 57,67 11,20 19,10 Catalunya 2.721.382 1.931.172 70,96 3.314.073 2.315.774 69,88 18,78 21,78

Font: Institut d’estadística de Catalunya, Cens d’habitatge de l’any 1991 i 2001.

Segons el cens d’habitatges del 2001 a l’ Anoia hi ha 52.434 habitatges, 32.725 dels quals són residències principals. L’ increment en el parc d’habitatges durant el decenni 81 – 91 va ser del 13,71% molt per sota de l’ increment en l’últim decenni censal que ha estat de quasi el 30%. Aquest

Components socials i econòmiques del territori 4-31

augment inclou tan els habitatges principals com els secundaris i el percentatge del pes del principal sobre el total no varia massa de l’any 1991 al 2001.

La Torre de Claramunt, Masquefa, Piera, Hostalets de Pierola, Argençola i el Bruc presenten uns percentatges de segona residencia força elevats. En tots aquets municipis més de la meitat dels habitatges són residencies secundàries, concentrades sobretot en urbanitzacions als afores dels nuclis, de manera que en determinats períodes aquets municipis poden arribar a duplicar la població. Això comporta problemes tant pel que fa a les infraestructures com d’ordre administratiu, però alhora aquesta sobrepoblació repercuteix de manera positiva en el comerç i les finances locals.

Totes aquestes urbanitzacions experimenten ara un nou fenomen, el del pas de segona a primera residència, amb població de l’àrea metropolitana que, fugint dels preus del mercat immobiliari barceloní, decideix ocupar els habitatges que fins ara eren només per a caps de setmana i períodes vacacionals.

El fenomen de la segona residència apareix a l’ Anoia a la dècada dels seixanta. Normalment es construïren fora de les zones urbanes i eren ocupades per famílies d’Igualada o de fora de la comarca atretes pel baix preu del sòl en comparació a les zones de platja properes a Barcelona.

Al Bages l’increment del parc d’habitatges no ha estat tan espectacular com a l’Anoia. D’un 10% durant el decenni 81 – 91 s’ha passat a un 14,23% en l’últim decenni censal. El pes de l’habitatge principal és un 12% més elevat que a l’Anoia.

Els municipis on els habitatges principals tenen un major pes relatiu (superior al 75% del total del parc d’habitatges municipal) són Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Navarcles, Súria, Sant Vicenç de Castellet, Manresa, Santpedor, i Sant Fruitós de Bages, tots amb un increment important respecte el cens del 91. Tret de Manresa, la resta són municipis clarament especialitzats en l’activitat industrial i terciària.

Per contra, els municipis amb un percentatge més elevat d’habitatge secundari són Talamanca, Castellnou de Bages i Mura amb un 80% i Sant Salvador de Guardiola i Marganell amb el 70%. La immensa majoria dels habitatges secundaris corresponen a noves construccions, bàsicament localitzades a urbanitzacions recents, però també s’ha rehabilitat cases de pagès abandonades.

Pel que fa a l’Osona els habitatges principals predominen en el conjunt comarcal amb més presència dels secundaris als municipis més petits i perifèrics. Al decenni 81 – 91 l’increment del parc d’habitatges va ser del 12,57 % i del 21,26% al decenni 91 – 01, un 8 % més. Cal destacar la importància relativa dels habitatges principals, característica pròpia d’una comarca amb una forta base industrial.

També els secundaris, tot i que presenten un pes relativament reduït (el pes del principal a l’any 2001 és del 75% respecte el total) han augmentat la seva proporció respecte el mateix any en detriment dels vacants, que han perdut pes relatiu.

A nivell municipal es destaca el fort pes dels habitatges principals de Vic, Manlleu i Torelló, així com en alguns municipis del seu voltant, com Calldetenes, Gurb, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà, i Sant Pere de Torelló, amb un pes important del secundari que és on concentra bona part de l’activitat industrial de la comarca.

En canvi, els municipis situats en zones més perifèriques, com el Lluçanès, Collsacabra, Guillaries, i el sud de la Plana de Vic, de dimensió més petita de caràcter agrari i on el paisatge és molt important per atreure població estacional presenten una proporció superior d’habitatge secundari, especialment a Muntanyola, Sant Sadurní d’Osormort, Tavèrnoles, Tavertet i Viladrau.

A la comarca del Berguedà, el ritme de creixement del parc d’habitatges és més minso. En el decenni 1981 – 1991 l’increment és del 4,46%. Durant el darrer decenni censal l’increment és del 7,63 %. A la vegada és la comarca que té un creixement més baix, i va darrera del Solsonès en nombre d’habitatges construïts. Segons el cens del 2001, el Berguedà comptava amb 14.177 habitatges construïts, una minsa participació al parc d’habitatges de Catalunya.

Components socials i econòmiques del territori 4-32

El primer lloc correspon als habitatges principals, amb un pes superior al 67%, característica d’una comarca amb una forta base industrial. El percentatge d’habitatge secundari ha anat creixent en l’últim decenni censal, però sense arribar a xifres especialment considerables. Però últimament el paisatge del Berguedà atreu un major nombre d’estiuejants, cosa que contribueix sensiblement al creixement de les residències secundàries. S’està fent una forta promoció del turisme rural, l’agroturisme, i tot això representa una aportació a la reactivació del mercat d’habitatges, sobretot dels disseminats en el territori.

I per últim la comarca del Solsonès que té un parc d’habitatges amb poc pes en el total de l’àmbit, només 6.630 habitatges al cens del 2001, té una feble dinàmica constructiva, del 14% en el decenni 81 – 91 passa al 20,90 % en el darrer decenni censal. És una comarca de muntanya i d’interior sense nivells alts de concentració humana ni industrial. Presenta una estructura d’edificis i habitatges escassament massificada.

Més de la meitat dels habitatges són principals, té també un 25% d’habitatges destinats a les segones residències. S’observa que de manera molt lleugera, el pes de l’habitatge principal baixa i per contra augmenta el pes de l’habitatge secundari.

El pes de les segones residències que en el decenni anterior era molt relatiu, comença a guanyar i fa entreveure que cada vegada adquirirà més importància. El Solsonès no és una comarca especialitzada en el sector terciari, concretament amb el turisme com ho és la Cerdanya o la Val d’Aran, però el turisme d’interior hi pren més força i esdevé un complement per a la activitat agrària, així s’explica l’auge que té la rehabilitació de masos per a activitats de segona residència o bé allotjaments de turisme rural.

4.3.3 El mercat de treball

El paper de les Comarques Centrals a Catalunya ha estat al llarg dels anys afectat per les diferents transformacions econòmiques iniciades a partir dels anys 50. A la vegada per poder valorar el creixement econòmic d’aquest territori cal tenir sempre presents les relacions amb les ciutats de la segona i primera corones metropolitanes.

Per tant, la proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, l’obertura del túnel del Cadí i la posterior revitalització de l’eix del Llobregat, l’aposta per les universitats de Vic i Manresa, el creixement de la segona residència en determinades comarques, l’execució de l’eix transversal, la consolidació del paper de rerepaís, el projecte del túnel de Bracons, entre d’altres, són aspectes que han anat configurant el perfil socioeconòmic de cadascuna de les comarques i han anat també estructurant una nova lògica territorial.

L’estructura social i econòmica de les Comarques Centrals és molt heterogènia, com ja veníem observant; hi ha una dualitat molt marcada entre l’Anoia, el Bages, i l’Osona, les tres comarques més properes a la Regió de Barcelona i el Solsonès i el Berguedà. Tot i això en cadascuna d’elles les dinàmiques productives són molt diferents si parlem de les capitals comarcals o municipis de les seves àrees urbanes, o de la resta de nuclis de la comarca.

Una taxa d’atur i una renda familiar per sota de la mitjana catalana

Si parlem de l’atur i prenem la data d’atur registrada de l’any 2002, comptabilitzat a 31 de març, sobre la població activa que surt del Cens de 2001, referit sempre a 1 de novembre de 2001, tenim l’Osona, el Berguedà i el Solsonès amb una taxa d’atur lleugerament per sota de la mitjana i properes a la taxa d’atur catalana.

Per contra, la resta de comarques de l’àmbit, el Bages i l’ Anoia tenen una taxa d’atur molt superior a la mitjana catalana, cal destacar precisament l’Anoia que es mostra com la comarca amb més atur (any 2002) de tot el Principat.

Components socials i econòmiques del territori 4-33

És de suposar vista l’evolució positiva del conjunt de Catalunya durant els darrers dos anys, que les dades actuals han de ser una mica millors que les esmentades.

Components socials i econòmiques del territori 4-34

Mapa 4.3.10 Atur registrat 2002

Font: Elaboració pròpia dades Institut d’estadística de Catalunya

Un altre indicador a tenir en compte és la Renda bruta familiar disponible, la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents del territori per destinar-los al consum o a l’estalvi. Aquesta renda no depèn solament dels ingressos dels membres de les famílies directament vinculades a la retribució de la seva aportació a l’activitat productiva, si no que també és influïda per l’activitat de l’administració publica amb els impostos i les prestacions socials.

Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, la diferencia entre el conjunt de recursos i dels seus usos. Té el caràcter de renda bruta, perquè no es dedueix cap recurs de capital fix. El distribuïdor territorial de la renda bruta familiar disponible també és el saldo entre els recursos i els usos estimats del compte de renda de les famílies.

Si observem el mapa de renda familiar disponible per habitant a cada comarca a l’any 2000, considerant que l’índex de Catalunya és 100, les 5 Comarques Centrals tenen una renda familiar poc homogènia, les comarques pitjors posicionades són el Solsonès i l’Anoia que comparteixen posició amb les Terres de l’ Ebre i el Priorat. La resta de comarques composen un centre que està per sota de la renda familiar disponible mitja de Catalunya.

L’anàlisi de l’estructura productiva de les Comarques Centrals assenyala que és un àmbit amb un pes molt important en el sector de la indústria i l’energia que va tenir el 43,5% del seu VAB en el 2001, un valor molt per sobre de la mitja catalana. Per altra banda, el pes del sector serveis és força inferior a la mitjana catalana, però representa el 50% del VAB de la comarca.

Components socials i econòmiques del territori 4-35

Quadre 4.3.12 Increment LTl 1991 – 2001 per sectors econòmics

∆ LTL ∆ LTL ltl ∆ ∆ població ∆ LTL ∆ LTL indust. ∆ LTL const. comr. hostel. ∆ LTL serv. ∆ LTL admi. educ. ltl ∆ sanit. Anoia 13,4 21,2 -2,1 56,3 48,7 43,9 109,6 44,9 54,4 141,8 Bages 1,9 20,2 -2 61,2 33 65,7 73 36,3 32 120,8 Berguedà -2,5 0,6 34,1 42,7 18,3 49,2 81,7 24,2 30,2 159,2 Osona 10,3 16,5 11,2 44,1 44,2 83,7 91,2 36 62,1 117 Solsonès 6,2 17,2 8,5 25 65,3 64,3 122,5 174,7 29 233,3

Font: Elaboració pròpia amb les dades de l’Institut d’estadística de Catalunya.

Mapa 4.3.11 Mobilitat obligada 1991- 2001. Llocs de treball localitzats

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’ Institut d’estadística de Catalunya.

Components socials i econòmiques del territori 4-36

La tònica dominant de l’evolució productiva a les Comarques Centrals a la dècada dels noranta és la crisi de primera meitat i la recuperació de la segona, que situa els llocs de treball de 2001 lleugerament per sobre dels de 1991.

Considerant tota la dècada, es produeix un augment important dels llocs de treball (especialment al Bages, on no augmenta la població) amb l’excepció del Berguedà. La indústria en perd a totes les comarques (excepte el Solsonès), mentre que augmenten en la construcció i els sectors terciaris (comerç i hoteleria entre els que més augmenten).

Cal destacar l’ important augment dels llocs de treball vinculats a serveis a les empreses, en part degut a l’ externalització de funcions per part d’aquestes però també registrant uns creixements a partir de xifres força baixes en la major part de les comarques.

Si ens fixem en el PIB per habitant el creixement de Catalunya és superior en un punt al de les Comarques Centrals, cosa que fa que l’índex d’aquestes en relació al PIB de Catalunya disminueixi lleugerament. Malgrat aquesta evolució quasi paral·lela en aquest període el PIB per habitant de les Comarques Centrals és sensiblement inferior al del conjunt de Catalunya.

Cal dir que la comarca que a principis dels setanta presentava un PIB per càpita millor en relació a la mitjana catalana era Osona (un índex de 93,5) i la pitjor el Berguedà (un índex 77,2). Bages i Anoia estaven a un 83,7, i curiosament són aquestes dues comarques les que perden posicions (baixen, respectivament a un 81,3 i un 81,0 respectivament), reflex de la reestructuració econòmica de les dues àrees.

Cal destacar també l’ espectacular remuntada del PIB per càpita solsoní, que supera l’índex d’Osona

L’estructura productiva de l’Anoia s’ha caracteritzat per un pes important de la indústria en el PIB i representa gairebé la meitat de la població ocupada. Els sectors tradicionals a la comarca han estat el tèxtil i la confecció, dedicat principalment al gènere de punt, l’adob de pell i la indústria del paper i les arts gràfiques de Capellades i la Torre de Claramunt. També és important el metall i la fabricació de materials per a la construcció sobretot a Piera i Calaf.

Segons l’ opinió de Joan Oliver, que recull Miquel Barceló en el seu llibre ‘Catalunya un país industrial’ el mercat de treball de la comarca ha presentat el procés de pèrdua d’autocontenció, vol dir que el saldo exterior entre residents i llocs de treball és de signe negatiu. La comarca guanya efectius parlant de població, atrau residents per la seva proximitat a l’Area Metropolitana, però en canvi, com veurem més endavant perd molts llocs de treball, sobretot del sector industrial.

Gràfic 4.3.9 Índex d’autocontenció de l’Anoia. Evolució 1996 – 2001

100% 94,42%

95% 90,51%

90% 85,34%

85% 77,84% 80%

75%

70% 1986 1991 1996 2001

Font: Institut d’ Estudis Territorials

Components socials i econòmiques del territori 4-37

Seguint les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de l’any 2004, els últims anys l’economia de l’ Anoia ha experimentat creixements del PIB de forma sostinguda més baixos que els registrats pel global de Catalunya, cosa que ha fet que en aquest període perdés pes, lleugerament, en el PIB català: 1998 el pes de la comarca representava l’ 1,15% del PIB català i el 2003 l’ 1,11%. El creixement acumulat del període 1998-2003 ha estat del 11,2% (valor força inferior al de la mitjana de l’economia catalana, 15,2%).

En l’estructura del PIB comarcal, els serveis representen el 44,2%, la indústria el 41,6%, la construcció el 12,0%, i en darrer terme el primari el 2,3%. El pes del sector primari a la comarca és una mica més el elevat que per al conjunt de Catalunya.

Segons l’Anuari Econòmic Comarcal de l’any 2004, els subsectors amb més pes que componen el PIB agrícola són: el del vi i subproductes, amb el 32,4%, el porcí amb el 18,4% i el dels cereals amb el 12,7%. Quant a la indústria, aquesta té un pes molt destacat en relació a Catalunya. La llarga tradició industrial de la comarca es troba documentada des del segle XVII, que s’inicià a les voreres del riu Anoia i als seus afluents. Avui dia, la indústria de gènere de punt, les adoberies i el cuir continuen tenint gran importància a la comarca: el 29% del PIB industrial correspon al subsector del tèxtil, cuir i calçat. Segueixen en importància el subsector del paper i les arts gràfiques, amb el 18% i el de la metal·lúrgia i productes metàl·lics amb el 10,4%.

A l’Anoia hi ha dos clústers relacionats amb el sector tèxtil, que tenen la finalitat d’impulsar el reforçament de la competitivitat d’aquestes empreses en l’àmbit regional. Un és el de la pell grossa a l’Anoia, que quan va ser declarat, l’any 1993, aplegava un total de 50 empreses. L’altre clúster és el del gènere de punt de l’Anoia, que va ser constituït per 60 empreses entre els anys 1994-1995.

L’economia de la comarca s’ha ressentit fortament de la crisi que travessa actualment el tèxtil a Catalunya, ja que l’especialització de la comarca fa que moltes comarques depenguin directa o indirectament d’aquest sector. Les deslocalitzacions i l’obertura dels mercats catalans a productes més competitius en preus, procedents d’Àsia, ha fet que l’atur a la comarca sigui força elevat.

El sector de la construcció, amb el 12%, té un pes superior a la mitjana de Catalunya (7,8%). El VAB del sector serveis, l’encapçala el sector de les administracions públiques, la sanitat i l’ensenyament, amb el 28,5% segueix el comerç i la reparació, amb el 25,3%, les immobiliàries i els serveis empresarials, amb el 20,4%, l’hoteleria, amb el 12,1% i els transports i les comunicacions, amb el 6,0%.

La taxa d’atur registrada (mitjana anual) a la comarca es va situar el 2003 en el 8,4% corresponent a 4.028 persones registrades. Aquesta taxa d’atur va ser superior a la catalana (6,3%) En el tancament dels anys precedents s’havien registrat taxes del 8,1% el 2002 i del 6,6% el 2001, cosa que indica una preocupant tendència a l’alça.

Segons l’estudi ‘El mercat de treball de la província de Barcelona’ de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, en el decurs del període 2001 – 2004 l’ocupació de la comarca ha crescut unes 2.700 persones.

Components socials i econòmiques del territori 4-38

Quadre 4.3.13 Creació i destrucció d’ocupació a l’Anoia per sectors a escala local 2001 – 2004.

Creació d'ocupació Destrucció d'ocupació Àmbit territorial Variació absoluta % Àmbit territorial Variació absoluta % Construcció Indústria tèxtil Igualada 214 26,30% Igualada -955 96,60% Vilanova del Camí 147 18,00% Santa Margarida de Montbui -53 5,40% Santa Margarida de Montbui 98 12,00% Total Comarca -989 100% Piera 84 10,30% Indústria de la confecció i de la pelletaria Total Comarca 815 100% Igualada -460 92,90% Fabricació de productes de cautxú i Total Comarca -495 100% matèries plàstiques Fabricació de maquinària i La Pobla de Claramunt 430 81,60% material elèctric Total Comarca 527 100,00% Piera -54 63,50% Altres activitats empresarials Total Comarca -85 100% Igualada 219 43,00% Piera 74 14,50% Total Comarca 509 100% Administració Pública, Defensa i Seguretat Social Obligatòria Igualada 232 61,40% Santa Margarida de Montbui 27 7,10% Total Comarca 378 100% Activitats Sanitàries i Veterinàries; Assistència Social Igualada 246 71,30% Piera 26 7,50% Total Comarca 345 100%

Font: Elaborat per la Diputació de Barcelona i IERM amb dades de la RGSS i RETA.

Així, La Pobla de Claramunt va guanyar 753 ocupats, Vilanova del Camí 453, Masquefa 338, i Piera 301. Aquest estudi compta sempre el nombre de treballadors donats d’alta o de baixa al Règim General de la Seguretat Social.

El quadre 4.3.11 ens mostra, en valors absoluts i relatius, quins sectors econòmics de l’Anoia han creat o perdut ocupació. Cal tenir en compte que les variacions fan referència a saldos nets. Així, els percentatges de les taules de creació i destrucció d’ocupació a cada comarca corresponen al pes relatiu de cada municipi sobre la variació total de cada un dels sectors.

Així doncs a la taula observem que per sectors, els que incrementen en nombre d’ocupats són el de la construcció, la fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques i en general el sector serveis. Pel que fa a la destrucció d’ocupació cal ressaltar la crisi de la indústria tèxtil i de la confecció i pelleteria que afecta principalment a Igualada i rodalies.

El Bages és una comarca industrial amb quasi un 40% de la població ocupada en aquest sector, amb una cultura industrial, com diu Miquel Barceló, centenària. Les dades publicades a l’Anuari ens diuen que l’economia d’aquesta comarca ha registrat un creixement del PIB al voltant de les xifres registrades per al conjunt de Catalunya. El creixement acumulat del període 1998 – 2003 ha estat del 15% (valor similar la mitjana de l’economia catalana: 15,2%) El pes del PIB del Bages s’ha situat entorn al 2,03% al llarg d’aquests anys.

En l’estructura del PIB comarcal el sector dels serveis representen el 51,1%, la industria el 34,5%, la construcció el 12,3% i en darrer terme es situa el sector primari amb el 2,1%.

Components socials i econòmiques del territori 4-39

Gràfic 4.3.10 Índex d’autocontenció del Bages. Evolució 1996 – 2001

100% 93,96%

95% 90,44% 88,69%

90% 83,23%

85%

80%

75%

70% 1986 1991 1996 2001

Font: Institut d’ Estudis Territorials.

El mercat de treball de la comarca ha presentat des del 1986 fins al 2001 un procés de pèrdua d’ autocontenció, vol dir que el saldo exterior entre residents i llocs de treball és de signe negatiu. La comarca guanya efectius en termes de població i en canvi perds llocs de treball localitzats, sobretot del sector de la indústria. La pèrdua però, està lluny de les que comptabilitza l’ Anoia.

A finals del segle XIX el Bages era el principal productor de vi de Catalunya. Des de llavors la situació del sector primari ha variat força. Avui dia el conreu que ocupa més extensió de terra cultivada és el dels cereals (71,3% del terreny conreat la comarca l’any 1997). Però dins del sector primari , la ramaderia té força més importància econòmica que l’agricultura.

Entre els subsectors que componen el sector primari a l’any 2003, el que té més pes és el porcí, amb el 40,7% del PIB agrícola de la comarca .El 2002 aquesta dada corresponia a 300.528 caps de bestiar porcí, el 5,1% de la població porcina de Catalunya. Quant a la indústria, aquesta té un pes molt destacat en relació amb Catalunya. Això és així per la llarga tradició industrial de la comarca que va ser una de les pioneres en iniciar la revolució industrial, com ho demostren les nombroses fàbriques i colònies que avui s’estan recuperant amb finalitats pedagògiques i museístiques. Cap al 1826, el primer teler mecànic de Catalunya es va instal·lar a Sallent aprofitant la força del riu Llobregat. Més endavant s’anaren instal·lant altres factories similars al llarg de tot el Llobregat i també al llarg del Cardener. I així actualment tenim colònies industrials a Cardona, Súria, Balsareny, Sallent, Manresa, Sant Vicenç de Castellet i Monistrol.

Com a resultat de la crisi del sector tèxtil i de la mineria potàssica, l’estructura industrial del Bages és actualment força diferent a la que hi havia fa dues dècades. El sector industrial es caracteritza per un elevat nivell de diversificació.

La industria tèxtil és encara força important, ja que el 15,8% del PIB industrial correspon al subsector del tèxtil, cuir i calçat. Però el subsector que ha pres una major importància ha estat el del cautxú i el plàstic amb el 16,4% una de les conseqüències immediates de la industrialització va ser la immigració que va anar arribant contínuament a la zona fins a mitjans dels anys 70, procedents de Múrcia, i Andalusia oriental per cobrir la demanada de mà d’obra de la indústria i les mines potàssiques.

El sector de la construcció, amb el 12,3% té un pes força superior al que té per a Catalunya (7,8%).

Pel que fa al sector serveis, la importància en llocs de treball ve donada per les administracions publiques, la sanitat i l’ensenyament amb el 26,4%. El comerç i la reparació tenen també un pes important amb el 26,0%.

Components socials i econòmiques del territori 4-40

La taxa d’atur registrada, la mitjana anual a la comarca, es va situar el 2003 en el 6,8% corresponent a 5.173 persones. Aquesta taxa va ser una mica superior a la catalana (6,3%). L’atur s’ha mantingut gairebé inalterable si el comparem amb l’any anterior que va ser del 6,7%.

Segons el mateix estudi del ‘Mercat de treball de la província de Barcelona’ al que fèiem referència anteriorment, l’ocupació del Bages, en el decurs del període 2001 – 2004, s’ha incrementat en 7.080 persones. Segons els autors, els municipis amb més ocupació han guanyat pes i la distribució s’ha desconcentrat a escala comarcal. Segons les dades, la creació d’ ocupació es dona a Manresa, a Sant Joan de Vilatorrada, a Sant Fruitós de Bages, Castellgalí i Balsareny. De l’altra banda, dels municipis que perden ocupació, cal destacar Navarcles i Castellvell i el Vilar.

Seguint l’estudi de la Diputació es constata que com a creadors d’ocupació a nivell sectorial, cal destacar el comerç al detall de Sant Joan de Vilatorrada, el cautxú i les matèries plàstiques a Manresa, i en general el comerç a l’engròs i la construcció.

En referència a la destrucció d’ ocupació, els autors remarquen la crisi en la indústria del tèxtil i de la confecció i pelleteria que es dóna a molts municipis (Manresa, Navarcles, Santpedor, Castellvell i el Vilar i Sallent i Navàs, principalment.

Quadre 4.3.14 Creació i destrucció d’ocupació al Bages per sectors a escala local 2001 – 2004.

Creació d'ocupació Destrucció d'ocupació Àmbit territorial Variació % Àmbit territorial Variació % absoluta absoluta Comerç al detall, excepte el comerç de Indústria tèxtil vehicles de motor i motocicletes Sant Joan de Vilatorrada 1.344 73,50% Manresa -151 34,90% Manresa 248 13,60% Navarcles -11125,60% Total Comarca 1.829 100% Santpedor -110 25,40% Fabricació de productes de cautxú i Castellbell i el Vilar -104 24,00% matèries plàstiques Total Comarca -433 100% Manresa 1.143 88,70% Indústria de la confecció i de la pelletaria Total Comarca 1.288 100,00% Sallent -95 31,70% Construcció Navàs -87 29,00% Manresa 309 26,90% Total Comarca -300 100% Sant Vicenç de Castellet 123 10,70% Fabricació d'equip i instruments mèdic- Total Comarca 1.150 100% quirúrgics, de precisió òptica Comerç a l'engròs i intermediaris del Manresa -123 96,10% comerç, excepte de vehicles de motor i Total Comarca -128 100% motocicletes Sant Fruitós del Bages 177 32,20% Manresa 103 18,70% Total Comarca 550 100% Indústries de productes alimentaris i begudes Castellgalí 246 66,00% Sant Joan de Vilatorrada 26 7,00% Total Comarca 373 100%

Font: Elaborat per la Diputació de Barcelona i IERM amb dades de la RGSS i RETA.

A finals dels 90, el Berguedà va tenir un creixement de PIB comarcal dels més baixos de Catalunya, per sota de la mitjana. Però amb l’arribada del 2000 la tendència va canviar i el creixement del PIB va ser del 4,05%, una mica per sobre de la mitja catalana que era de (3,89%).

Components socials i econòmiques del territori 4-41

Els últims anys, aquesta tendència s’ha mantingut igual, i s’ ha registrat un creixement del PIB similar a les xifres registrades per el total de Catalunya fins l’any 2003 en que també hi va haver un creixement negatiu (1,69%). El creixement acumulat en el període 1998 – 2003 ha estat del 15,5% dada molt similar al de Catalunya en el mateix període (15,2%). Segons les dades de l’Anuari el Berguedà ha representat un pes al voltant del 0,44% - 0,45% del PIB català per aquets anys.

En l’estructura del PIB comarcal, els serveis representen el 47,9 del PIB, la industria el 34,1%, la construcció el 12,8% i el sector primari el 5,3%. Precisament el sector primari de la comarca no és gens menyspreable si el comparem amb el pes que té a altres comarques o en el conjunt de Catalunya. Sector basat principalment en la ramaderia, el pes més important el té en el porcí.

L’agricultura també és important, però amb el temps cada vegada també és més especialitzada i vinculada a la ramaderia. Hi ha força diferències entre Alt i Baix Berguedà a causa de les característiques muntanyenques de la primera que dificulten els conreus i per tant es concentren majoritàriament a les valls.

Quant al sector industrial, cal dir que estem parlant d’una comarca especialitzada en el tèxtil que era el principal subsector, fins als anys 70. Com la resta de Catalunya, les successives crisis que va patir aquest sector l’han anat fent desaparèixer, fins que a l’actualitat representa un PIB menor dins el PIB industrial de la comarca. El subsector de l’energia, l’aigua, i les activitats extractives és el que té més pes a la comarca amb un 40,2% del PIB.

El sector de la construcció representa el 12,8% del PIB i té un pes proporcionalment superior al conjunt de Catalunya, a causa de la rehabilitació d’habitatges i sobretot per la construcció de segones residències sobretot a l’Alt Berguedà.

El mercat de treball de la comarca ha presentat des del 1986 fins al 2001 un procés de pèrdua d’ autocontenció, que al igual que a l’Anoia a nivell de percentatges, vol dir que el saldo exterior entre residents i llocs de treball és de signe negatiu. La comarca guanya efectius en termes de població i en canvi perd llocs de treball localitzats, sobretot del sector de la indústria.

Gràfic 4.3.11 Índex d’autocontenció del Berguedà. Evolució 1986 - 2001

100% 94,32%

95% 87,99% 90% 83,59% 85%

80% 76,09%

75%

70% 1986 1991 1996 2001

Font: Institut d’ Estudis Territorials

La taxa d’atur registrada (mitjana anual) a la comarca es va situar el 2003 en 7,1% corresponent a 1.211 persones registrades. Aquesta taxa va ser superior a la catalana (6,3%). En els anys precedents l’atur va ser del 6,4% el 2002 i del 5,1% el 2001, i del 4,8% al 2000. Així doncs, de les dades es desprèn que la taxa mitjana d’atur de la comarca segueix una tendència força creixent.

Components socials i econòmiques del territori 4-42

Segons l’estudi del mercat de treball citat en les comarques anteriors, en el decurs del període 2001 – 2004, l’ocupació del Berguedà ha mostrat un creixement moderat, al voltant de les 700 persones. Els municipis que capitalitzen la creació d’ocupació són Berga, Puig-reig, Bagà i Casserres. Les davallades es produeixen a Gironella i Montmajor. A nivell sectorial els sectors identificats com a creadors d’ocupació són la construcció i el terciari en general.

Quadre 4.3.15 Creació i destrucció d’ocupació al Berguedà per sectors a escala local 2001 – 2004.

Creació d'ocupació Destrucció d'ocupació Variació absoluta % Variació absoluta % Àmbit territorial Àmbit territorial Construcció Indústria tèxtil Bergà 160 64,80% Cercs -90 28,90% Bagà 57 23,10% Gironella -66 21,20% Total Comarca 247 100% Avià -55 17,70% Activitats sanitàries i veterinàries; Berga -55 17,70% assistència social Total Comarca -311 100% Berga 84 56,40% Total Comarca 149 100,00% Administració pública, defensa seguretat, social obligatòria Berga 31 33,30% Total Comarca 93 100% Comerç al detall, excepte motor, i motocicletes Berga 48 57,80% Total Comarca 83 100% Font: Elaborat per la Diputació de Barcelona i IERM amb dades de la RGSS i RETA.

El Solsonès ha estat secularment una comarca amb problemes de comunicació, tant amb Lleida com amb la pròpia Catalunya Central. Aquesta situació marginal respecte els grans eixos de comunicació que creuen el país, ha dificultat en certa manera el seu desenvolupament econòmic. Segons les dades de l’Anuari, l’economia d’aquesta comarca ha registrat un creixement fluctuant al voltant del PIB registrat a Catalunya, amb tendència a ser inferior. El creixement acumulat en el període 1998 – 2003 ha estat del 13,4% (inferior a l’economia catalana en el mateix període 15,2%). El Solsonès ha representat un pes del 0,18% del PIB català per aquest anys.

En l’estructura del PIB comarcal, els serveis tenen un 49,7%, la indústria el 24%, la construcció el 14,9 i en darrer terme es situa el primari amb un 10,6 %. Tot i que el motor de la comarca és el sector serveis, la base de l’economia gira entorn al primari, ja que és la principal activitat per a la població en l’àmbit rural que en aquest cas constitueix la major part de la comarca.

Segons el DARP hi ha 18.002 hectàrees destinades a conreus, on predominen els conreus de cereals i farratges. Tant és així, que seguin les dades de l’anuari econòmic de l’any 2004, el 23,4% del PIB del primari correspon al subsector cerealístic. D’altra banda, la gran extensió de superfície forestal de la comarca afavoreix la importància del sector de la fusta amb un pes del 22,6% del PIB primari. De la ramaderia, com a la resta de comarques, destaca el porcí. El mercat de treball de la comarca ha presentat des del 1986 fins al 2001 un procés de pèrdua d’ autocontenció, que a l’ igual que a l’Anoia i el Bages vol dir que el saldo exterior entre residents i llocs de treball és de signe negatiu. La comarca guanya efectius en termes de població i en canvi, perd llocs de treball localitzats, sobretot del sector de la indústria.

Components socials i econòmiques del territori 4-43

Gràfic 4.3.12 Índex d’autocontenció Solsonès. Evolució 1986 - 2001

93,65% 95%

88,69% 87,60% 90%

85% 79,98%

80%

75%

70% 1986 1991 1996 2001

Font: Institut d’ Estudis Territorials

Tradicionalment, la instal·lació de noves indústries no ha estat gens afavorida per la manca de bones comunicacions i l’allunyament dels grans eixos viaris, però l’explotació dels abundants recursos naturals ha compensat, en part, aquest inconvenient. Així la industria té una implantació significativa als municipis de Sant Llorenç de Morunys i de Solsona, els més grans de la comarca. El sector del metall, tot i no ser el principal de la comarca en quant a PIB, té molta rellevància en temes de llocs de treball localitzats. D’altra banda, la principal activitat de les empreses del sector de la fusta és la seva primera transformació. Cal destacar que a Solsona hi ha l’establiment industrial del sector de la fusta més gran de Catalunya. Es tracta de l’empresa Tradema, una empresa dedicada a la fabricació d’aglomerats que té la seu social fora de Catalunya però que des de fa molts anys està present al Solsonès.

El sector de la construcció és força remarcable i representa el 15% del PIB global de la comarca, aquí té molta importància el creixement elevat de segones residències sobretot lligat a la pràctica de l’esquí a Port del Compte, Sant Llorenç de Morunys.

La taxa d’atur registrada (mitjana anual) es va situar al 2003 en el 3,8% corresponent a 209 persones registrades. Aquesta taxa va ser força inferior a la catalana (6,3%). Els anys precedents s’han registrat taxes lleugerament superiors: el 2002 va ser del 4,5%, el 2001 va ser de 4,2% i el 2000 va ser 4,0%.

Per a la comarca del Solsonès, no disposem de l’estudi del mercat de treball de la Diputació de Barcelona.

La comarca de l’Osona va tenir un creixement de PIB comarcal, durant els 90, inferior al de la mitjana catalana. Segons les dades, l’estructura sectorial de la comarca té dues singularitats importants respecte Catalunya, el PIB industrial té més pes i menys el PIB del sector serveis. La interpretació de les dades de l’Anuari ens diu que en els últims anys, l’economia de la comarca ha registrat uns creixements que com la majoria de les Comarques Centrals ha seguit la tendència del PIB de Catalunya, però en el cas d’aquest comarca per sota. El creixement acumulat del període 1998 – 2003 h ha estat del 10,8% (inferior al del total de l’economia catalana en aquest període, 15,2%). Es pot dir que en els darrers anys l’economia d’Osona ha anat perdent vigor ja que ha perdut pes en la seva contribució al PIB català: el 1996 aportava l’ 1,73% del PIB català i cada any ha anat perdent una mica fins situar-se l’any 2003 en l’ 1,66%.

En l’estructura del PIB comarcal els servis representen el 49%, la indústria el 39%, la construcció el 7,8% i en darrer terme, el primari amb un 3,7%.

El mercat de treball de la comarca ha presentat des del 1986 fins al 2001 un procés de pèrdua d’ autocontenció, que igual que a les altres 4 comarques vol dir que el saldo exterior entre residents i

Components socials i econòmiques del territori 4-44

llocs de treball és de signe negatiu. La comarca guanya efectius en termes de població i en canvi perds llocs de treball localitzats, sobretot del sector de la indústria.

Gràfic 4.3.13 Índex d’autocontenció Osona. Evolució 1986 – 2001

88,85% 87,82% 90%

83,32% 85%

80% 76,08%

75%

70% 1986 1991 1996 2001

Font: Institut d’ Estudis Territorials

Dins el sector primari, la comarca té una especialització molt forta en la ramaderia, i especialment en el sector porcí. Segons el DARP, Osona és, amb diferencia, la comarca amb més explotacions dedicades al sector porcí. Darrera el sector porcí segueix el sector de la llet, amb el 15,8% del sector primari. L’agricultura de la comarca es pot dir que ha adoptat un paper auxiliar a la ramaderia per adaptar-se a les seves necessitats. Tant és així que a la major part de les terres que abans s’hi cultivava blat i patates ara s’hi cultiven farratges. Osona és una comarca força industrial tot i que a poc a poc, aquest sector ha anat perdent pes, d’una banda a causa de la crisis del tèxtil i de l’altra per l’augment del sector terciari. Entre els subsectors més destacats: el tèxtil tot i la crisi, continua sent un dels més destacats, però sobretot hi ha molt llocs de treball lligats a la indústria alimentària. El sector de la construcció té un pes idèntic al conjunt de Catalunya amb el 7,8% del PIB.

La taxa d’atur registrada (mitjana anual) a la comarca es va situar al 2003 en el 5,9% corresponent a 3.840 persones registrades. Aquesta taxa va ser inferior a la catalana (6,3%). L’atur sembla que en els últims anys té una tendència a pujar, ja que el 2002 es va registrar una taxa inferior del 5,5 i el 2001 del 5,1%.

Components socials i econòmiques del territori 4-45

Quadre 4.3.16 Creació i destrucció d’ocupació a Osona per sectors a escala local 2001 – 2004.

Creació d'ocupació Destrucció d'ocupació Variació Variació Àmbit territorial absoluta % Àmbit territorial absoluta % Indústria del tabac Indústria tèxtil Centelles 264 21,10% Sant Bartomeu del Grau -628 32,60% Sant Boi de Lluçanès 154 12,30% Prats de Lluçanès -327 17,00% Total Comarca 1.254 100% Centelles -176 9,10% Construcció Total Comarca -1.927 100% Vic 265 24,80% Preparació i acabat del cuir, marroquineria Torelló 139 13,00% Vic -325 77,90% Total Comarca 1.069 100,00% Centelles -99 23,70% Comerç a l'engròs excepte motor Total Comarca -417 100% motocicletes Fabricació de material electronic i comunicacions Masies de Voltregà 250 37,90% Sant Hipòlit de Voltregà -97 57,10% Torelló 103 15,60% Gurb -61 35,90% Total Comarca 660 100% Total Comarca -170 100,00% Indústries de productes alimentaris Indústria de la confecció i pelleteria. begudes Vic -191 120,90% Gurb 386 66,80% Total Comarca -158 100,00% Seva 230 39,80% Brull -256 -44,30% Total Comarca 578 100% Activitats sanitàries i veterinàries assistència social Vic 281 75,30% Total Comarca 373 100%

Font: Elaborat per la Diputació de Barcelona i IERM amb dades de la RGSS i RETA.

L’especialització productiva de les Comarques Centrals i la seva evolució.

Una de les potencialitats de les Comarques Centrals és l’existència de nuclis, especialitzats en una activitat, que tenen característiques de districte industrial o clústers i que contenen economies externes de localització que afavoreixen el seu desenvolupament.

Les empreses o grups d’empreses d’un mateix àmbit territorial, ja sigui municipi, grup de municipis o comarca s’organitzen i aconsegueixen una certa especialització territorial en l’ elaboració d’un producte; aquest fenomen,el clúster o districte industrial, respon a aglomeracions grans o petites, d’empreses industrials d’un determinat sector en un espai geogràfic limitat. A part de competir, les empreses han de tenir vincles de cooperació en el territori on s’ubiquen i s’hi ha de donar la presència d’externalitats que els permeti reduir els seus costos de producció i de transacció .

La publicació de Joan Miquel Hernàndez Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya; recull en unes fitxes els diferents sectors productius a Catalunya i la seva localització. Hem agafat els districtes industrials identificats a les Comarques Centrals, i són els següents: A l’ Anoia el districte més important, el que té major nombre d’establiments és el del gènere de punt, que amb 129 establiments ocupa a 2.611 treballadors, amb un pes sobre el sector del 27,33. L’altre districte amb menor importància és el de la pell grossa que a l’ Anoia ocupa 791 treballadors i 46 establiments amb el 23% de pes sobre el sector.

El Bages, el Berguedà i l’ Osona agrupen 153 empreses i un total de 2.945 llocs de treball i conformen el sistema productiu de la filatura i teixidura de cotó a la Catalunya Central, amb un pes sobre el sector

Components socials i econòmiques del territori 4-46

del 47,81%. Aquest districte industrial o clúster va molt lligat a les colònies industrials que a poc a poc van anar especialitzant la mà d’obra de la comarca. El Bages té també, com a sistema de producció local els teixits estrets, que ocupa 820 treballadors en 28 establiments i que té un pes sobre el sector del 20,90%. Per altra banda, a Osona, hi trobem el sistema productiu local de les indústries de la fusta que juntament amb la Selva ocupen 1.227 treballadors en 227 establiments, i amb un pes sobre el sector del 11,70%.

Altres estudis també han detectat els sistemes productius locals amb característiques de districte, com l’estudi pioner Excel encarregat pel Ministeri d’Indústria (Costa Campí, 1993), que també ressenyava els districtes industrials o sistemes productius locals i n’identificava 6 a Catalunya, dels quals només el del metall de Manresa es situa dins l’àmbit de les Comarques Centrals.

En el quadre 4.3.17 se’ns presenta un resum del pes de les Comarques Centrals segons diferents indicadors, referits a l’any 2001. Es veu en primer lloc com els percentatges de població activa i ocupada són en general, similars als del total de la població. En canvi, el pes dels treballadors industrials és força superior al de la població, cosa que mostra l’especialització industrial de la major part de les comarques (excepte el Solsonès i el Berguedà) i que reflecteix també l’alt percentatge d’establiments industrials. El quadre també reflecteix una de les febleses de l’estructura de les Comarques Centrals: El baix nivell de directius i professionals i en general una qualificació inferior de la mà d’obra. Cal dir que aquesta situació sembla millor a Osona i en menor grau al Bages.

Quadre 4.3.17 Pes de les Comarques Centrals segons diversos indicadors socioeconòmics

Directius, tecnics, Població Treballadors professionals, Establiments Població Població ocupada industrials cientifics, industrials Àmbit territorial 2001 activa 2001 2001 2001 intelectuals 2002

Anoia 1,5 1,5 1,5 2,5 1,1 2,6 Bages 2,4 2,4 2,5 3,5 2,1 3,3 Berguedà 0,6 0,5 0,6 0,6 0,5 0,7 Osona 2 2,1 2,2 3,1 1,9 3,4 Solsonés 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2

Total Comarques Centrals 6,7 6,8 6,9 9,8 5,8 10,3 Catalunya 100 100 100 100 100 100

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’estadística de Catalunya

En resum i com venim veient al llarg del capítol, l’economia de les Comarques Centrals està basada en la indústria i en el sector serveis. En aquest àmbit, el pes de la indústria i dels serveis en termes de VAB és superior al seu pes en termes d’ocupació ja que la productivitat d’ambdós sectors és superior a la de l’economia en el seu conjunt. Contràriament, l’agricultura i la construcció tenen una productivitat inferior a la global, per tant el seu VAB és inferior al pes en ocupació.

Components socials i econòmiques del territori 4-47

Quadre 4.3.18 VAB, ocupats i productivitat a les Comarques Centrals i a Catalunya, 2001.

Any 2001 Comarques Centrals Catalunya Productivitat Productivitat % % VAB Ocupats (€/ocupat) % VAB Ocupats (€/ocupat) Agricultura Ramaderia i Pesca 2,1 3,3 24.515 1,6 2,5 24.584 Energia 6,6 1,1 233.464 2,9 0,7 151.581 Indústria 36,9 34,8 41.091 25,9 24,5 41.091 Indústria i Energia 43,5 35,9 46.931 28,8 25,2 44.327 Construcció 8,7 11,6 28.898 7,7 10,4 28.898 Serveis 50,1 49,2 39.483 66,3 62 41.391 Total 100 100 38.727 100 100 38.720

Font: Institut d’estudis territorials.

El VAB de les Comarques Centrals l’any 2001 es va situar per sobre els 7.500 milions d’euros en termes corrents, representant el 6,9% de la producció total catalana, pes similar al corresponent en ocupació. Segons el quadre 4.3.18 l’hostaleria i les immobiliàries i serveis a les empreses han guanyat pes, tant en termes de VAB com d’ocupació en el període 1991-2001. Per contra, el comerç va perdre 6 punts percentuals de pes en VAB, però en canvi va a augmentar més de 2 punts en ocupació, suposant el 2001 gairebé el 15% dels treballadors.

Components socials i econòmiques del territori 4-48

Quadre 4.3.19 Pes del VAB i de l’ocupació 1991 – 1996 – 2001

1991 1996 2001 VAB Ocupació VAB Ocupació VAB Ocupació Agricultura i ramaderia 2,3 5,2 2,9 4,4 2,1 3,3 Pesca 0 0 0 0 0 0 Sector primari 2,3 5,2 2,9 4,4 2,1 3,3 Indústries extractives 1,5 1,1 3,7 0,9 4,4 0,5 Energia elèctrica, gas i aigua 4,2 0,7 3,3 0,9 2,2 0,6 Energia 5,7 1,7 7 1,8 6,6 1,1 Indústria 38,7 45,9 36,8 41,2 36,9 34,8 Sector secundari 44,5 47,6 43,8 43 43,5 35,9 Construcció 9,5 8,3 8,1 8 8,7 11,6 Comerç i reparació 15,9 12,6 11 12,3 9,9 14,8 Hostaleria 3,9 3,1 5,3 3,8 5,3 4,2 Transports i comunicacions 3,8 3,7 5,3 4,2 5,8 4,4 Mediació financera 6,5 2,4 4,3 2,3 4,5 2,2 Immobiliàries i serveis a empreses 4,8 3,6 8,8 5,2 9,9 5,6 Administració pública 3,6 3,5 3,3 4,8 2,9 3,8 Educació 5,6 4,3 3,9 5,1 3,7 5,1 Sanitat i serveis socials 3,6 2,8 4,5 3,9 4,6 5,3 Altres serveis 3,2 2,4 2,5 2,9 2,8 2,8 Personal domèstic 0,6 0,6 0,6 0,3 0,6 1 Serveis 51,5 38,9 49,5 44,6 50,1 49,2 TOTAL 100 100 100 100 100 100

Font: Institut d’estudis territorials.

Increment del nombre de places dedicades al turisme rural, una alternativa econòmica per a la població rural.

A més de ser una alternativa econòmica per a la població rural, l’agroturisme, com a nou sistema de residència temporal o de cap de setmana, ofereix noves perspectives a la rehabilitació i al manteniment d’ edificis i habitatges abandonats i ajudarà a la millora global del parc d’habitatges, així com a l’economia del sector primari i terciari.

L’ increment d’ establiments de turisme rural a les Comarques Centrals és força constant a l’ Anoia, al Bages i al Solsonès. Aquestes tres comarques han duplicat la seva oferta en aquest tipus d’allotjament i el cas del Solsonès, amb escreix. El comportament del Berguedà i l’ Osona ha estat diferent. El Berguedà a l’any 2003 va augmentar en 300 places la seva oferta però a l’any següent es van tancar alguns establiments i se’n van perdre a la vora de 100. Pel que fa a l’ Osona, el creixement de l’ oferta no ha estat tan espectacular, però excepte un lleuger decés a l’any 2002, el creixement ha esta constant. El model d’allotjament de turisme rural té molt pes en el conjunt de l’ oferta turística d’aquestes comarques, ja que és pràcticament l’ única oferta excepte els càmpings. L’ oferta hotelera és pràcticament inexistent. Les places de turisme rural tenen cada cop més demanda, és un model de turisme clarament en expansió vistes les xifres i vist també la demanada en altres àmbits del país.

Components socials i econòmiques del territori 4-49

Gràfic 4.3.13 Increment del nombre de places de turisme rural 2000-2005

900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 Anoia Bages Berguedà Osona Solsonès

2000 2002 2003 2004 2005

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Departament de Comerç Consum i Turisme.

Components socials i econòmiques del territori 4-50

4.4 Els serveis i equipaments.

Aquest capítol presenta l’anàlisi de diferents tipus d’equipaments identificats com a prestadors de serveis socials o col·lectius i que es poden considerar de benestar social i de qualitat de vida. Segons el Pla Territorial General de Catalunya de 1995 s’han tingut en compte els següents: docents, sanitaris, culturals, esportius i administratius. La informació de base per elaborar aquests mapes s’ha obtingut dels diferents Departaments de la Generalitat i es basa en la xarxa de serveis i equipaments d’ús públic, és a dir, els de titularitat pública més els de titularitat privada amb finançament públic, existents en els municipis.

Un cop fet l’inventari, s’ha estudiat la distribució territorial dels equipaments mitjançant un índex de concentració, el coeficient de Davies. Primer s’ha calculat el coeficient per a cadascun dels tipus d’equipaments i finalment s’ha obtingut un índex que sintetitza la dotació general de serveis i d’equipaments de cada municipi.

Per a la obtenció del coeficient de Davies s’ha considerat un nombre determinat de serveis de cada tipus d’equipament (variable segons el cas) que se li ha atorgat característica d’atribut, és a dir, s’ha tingut en compte la seva presència o absència, però no la seva quantitat. Cada un d’aquests serveis s’ha ponderat en funció del nombre de municipis de l’àmbit que disposen d’aquest atribut calculant el coeficient:

CD = 100 / nº municipi amb atribut

El resultat indica que quant més escàs sigui l’equipament en el seu repartiment territorial, més elevat serà el coeficient (si només està en un municipi CD = 100) mentre quan més repartit estigui l’ equipament en el territori, més baix serà el coeficient. Si partim de la base que els equipaments menys freqüents que tenen un CD més elevat, es concentraran en els nuclis de població principals, ens permetrà obtenir un mapa amb la jerarquia urbana dibuixada per la dotació dels equipaments, on destacarem uns nuclis que exerciran de centre i uns altres de menor intensitat que faran de subcentre.

Abans de fer l’anàlisi territorial de la distribució dels equipaments en aquest àmbit, cal dibuixar, a grans trets, quines són les seves característiques generals, que es desprenen de la informació recollida, de les converses amb els diferents Departaments i que es veuen reforçades i complementades per les idees exposades en els apartats d’equipaments de les diagnosis dels Plans Comarcals de Muntanya que realitza el Servei d’Acció Comarcal de la Secretaria d’Actuacions Concertades per a les comarques del Solsonès i del Berguedà, així com de la informació procedent de diferents documents com els plans estratègics, plans culturals, i equipaments existents.

En aquest àmbit hi ha comarques que es poden diferenciar: per una banda, hi ha dues comarques de muntanya (Solsonès i Berguedà) i de les tres restants, encara podem fer la distinció entre dues comarques més madures (Bages i Osona) i una altra on hi ha alguns municipis de creixement més recent (Anoia), que potser no té una dotació de serveis i equipaments tant consolidada.

En el mapa de dotació d’equipaments del conjunt de l’àmbit territorial, es dibuixen dues línies de municipis millor dotats, que són coincidents amb els eixos de comunicació: per una banda l’eix del Llobregat, que enllaça amb el túnel del Cadí i, sobretot, amb l’eix Transversal.

En els darrers anys s’ha millorat la cobertura dels serveis, en general, i a les comarques de muntanya, en especial, amb el desplegament d’una xarxa d’equipaments bàsics i especialitzats i amb noves modalitats de prestació de serveis adaptades a les necessitats de la població per tal de respondre a les característiques d’un poblament disseminat i sovint amb dificultats d’accés i per haver de cobrir les necessitats d’una població cada cop més envellida, que repercuteix, sobretot, en els serveis i equipaments sanitaris i socials.

En el cas dels municipis més petits, l’objectiu és la prestació del servei a la població en el seu mateix municipi o bé, quan això no és viable, fer-ho de la manera més còmode possible per evitar el trasllat de residència.

Components socials i econòmiques del territori 4-51

Així, per exemple, s’ha considerat com a bàsic el transport escolar i s’han desenvolupat serveis de trasllats de malalts per a facilitar-los l’accés als serveis. En aquests municipis petits, el Consell Comarcal es consolida com a prestador de serveis, a part del paper que tenen els ajuntaments i l’administració autonòmica en la matèria. Però en els municipis més importants, els ajuntaments tenen, també, un paper molt important en la matèria.

Els serveis i equipaments es concentren a les capitals de comarca i en el conjunt de la seva àrea urbana per a les més grans, reforçant així la seva capitalitat, en uns casos més que en altres, i emergeixen d’altres nuclis que actuen com a subcapitals per a la seva àrea d’influència, també amb diferències, tal com s’analitza més endavant. Destaca la forta concentració de serveis i equipaments a Manresa, que actua de capital de tot l’àmbit territorial.

El turisme s’ha beneficiat i alhora, ha propiciat l’augment dels equipaments culturals i esportius, relacionats tant amb el medi natural, com amb el cultural, geològic i etnogràfic, que alhora, han actuat com a dinamitzador de la comarca.

S’ha potenciat aquest patrimoni amb la creació de diferents museus repartits pel territori i s’han desenvolupat diferents instal·lacions esportives (piscines, pistes de tennis, etc) per a l’oci del turisme i la segona residència, a part de fomentar altres tipus d’esports com l’esquí i l’excursionisme.

El mapa de dotació d’equipaments dels municipis a partir del coeficient de Davies realitzat per a tot l’àmbit, ens permet observar els aspectes següents: • Els municipis que concentren més serveis i equipaments i exerceixen de capital comarcal, que es troben en el primer i el segon interval, ja que hi ha una clara diferenciació en la dotació de serveis que tenen.

• Els municipis que destaquen per la seva dotació elevada, entre els quals n’hi ha que exerceixen de subcapitals comarcals per a la seva àrea d’influència i d’altres, que destaquen bé per formar part de l’àrea urbana d’una de les tres capitals més importants o bé, per tenir una dotació important d’instal·lacions esportives singulars, en principi més relacionades amb l’activitat turística. Aquests municipis es reparteixen entre el tercer i quart interval.

• Aquells municipis, compresos en el cinquè interval, que tenen algun tipus d’equipament, de nivell bàsic, que pot ser un de sol o bé l’equipament bàsic de cada un dels tipus (sanitaris, educatius, culturals, esportius, etc), els quals componen un ventall de casuístiques molt diferents.

• Finalment, els municipis que no tenen cap tipus d’equipament inclosos en el sisè interval.

Ateses les diferències importants que existeixen entre les cinc comarques de l’àmbit, a més de dibuixar unes pinzellades generals sobre la tipologia dels municipis , en conjunt, s’ha optat també per fer un comentari comarca per comarca.

• Concentració d’equipaments en les capitals comarcals, que, en general, reforcen la seva capitalitat, però en trobem de dos tipus diferents: per una banda les que estan en l’interval superior, Manresa (620), Vic (530) i Igualada (410) i per l’altra i a distància, situades en l’interval següent, Berga (286) i Solsona (189), amb una capitalitat molt menys reforçada per la manca d’equipaments que pateix.

• Dintre del primer interval, cal destacar la major puntuació de Manresa (620), que reforça la seva capitalitat en el conjunt de l’àmbit de les Comarques Centrals, seguida per Vic (530), que aspira també a tenir una capitalitat d’un àmbit supracomarcal i proposa separar-se de les Comarques Centrals per crear una nova vegueria amb Ripoll i la Garrotxa, de la qual en seria la capital. La major puntuació de Manresa respecte Vic li ve donada, sobretot, pels equipaments administratius (Manresa 283 , Vic (83)), ja que té jutjats del social i jutjats del penal, que li reforcen la capitalitat de l’àmbit i que Vic també reivindica tenir-ne en el seu municipi. Respecte els altres equipaments, les dues ciutats tenen una puntuació idèntica o molt similar en equipaments docents, sanitaris, culturals i esportius; mentre que Vic pràcticament, triplica la puntuació de Manresa referent als equipaments socials (Vic 149 –

Components socials i econòmiques del territori 4-52

Manresa 51) (De fet, en general, tota la comarca d’Osona està força ben equipada de socials, més o menys com el Bages, a distància a la resta de les comarques de l’àmbit). De fet, ambdues són comarques madures i més consolidades en aquest sentit.

• Igualada té una puntuació inferior respecte les altres dues ciutats comentades degut a: 1.- respecte a Manresa, la puntuació és idèntica o similar en quasi tots els tipus d’equipaments, excepte en els administratius (Manresa 283 – Igualada 58) que Igualada la té força baixa, mentre que és lleugerament superior a la de la capital del Bages en docents (Igualada 78 – Manresa 61); 2.- respecte a Vic, les diferències venen perquè Igualada té menys punts en equipaments culturals, esportius i administratius i molt més baixa en socials, mentre que en sanitaris només té un punt més que Vic, sí supera en punts la capital vigatana en equipaments docents perquè té educació especial, que no tenen ni Vic ni Manresa.

• En un altre interval es situen les capitals de comarca restants, Berga (286) i Solsona (187), amb un índex de dotació d’equipaments més proper, especialment en el cas de Solsona, a subcapitals comarcals (o municipis importants d’àmbits urbans, que a les pròpies capitals (Santpedor 134, Torelló 118, Manlleu 110, Calldetenes 100). Comparant la dotació d’equipaments de les diferents capitals, s’observa que Berga manté una puntuació més o menys similar a Igualada en equipaments sanitaris, esportius i administratius, bastant inferior en docents i socials i molt inferior en culturals. Solsona només té la puntuació d’equipaments administratius igual que Berga i les altres són: molt inferiors en docents, en sanitaris i en esportius i inferior en socials i en culturals, que són els que Berga té amb menys puntuació. Realment, Solsona, com a capital de comarca, té mancances importants en quant a dotació de serveis i equipaments, que fa que la comarca sencera depengui de Manresa i en alguns casos de Berga en aquest sentit. En quant els municipis que es poden considerar subcapitals comarcals, els trobem repartits en dos intervals, igual que les pròpies capitals, ja que no té la mateixa dotació una subcapital del Bages o d’Osona que una del Solsonès. En aquests dos intervals -de 61 a 150 i de 21 a 60- estan inclosos, també, d’altres municipis que no exerceixen de subcapital, sinó que són poblacions compreses en l’àrea urbana de les grans capitals i que concentren força població (Sant Joan de Vilatorrada, Calldetens). A grans trets, es pot afirmar que les subcapitals del Bages i d’Osona estan en l’ interval 61-150 i les del Berguedà i Solsonès en el segon, de 21 a 60, excepte Puig-reig que està en el de major puntuació. Més curiós és el cas d’Anoia que tot i tenir la capital en el primer interval i per la dimensió de la població, li correspondria tenir alguna subcapital en el primer interval (61-150), les té totes en el segon (21-60), malgrat el cas de Piera (60), que pràcticament hi arriba i també Capellades (56). Això és degut a què, per una banda, Calaf i el seu àmbit d’influència perd població i per l’altra, que el fort creixement de població de la zona de Piera i Masquefa és relativament recent i encara no té la dotació de serveis i equipaments que li correspondria.

• Un altre tipus de municipi són els compresos en l’interval d’1 a 20, que és el més nombrós, que són aquells municipis que tenen algun tipus de servei i/o equipament, en principi els més bàsics, i que abasta un ampli ventall de possibilitats, ja que va des dels que tenen només 1 punt, com Odèn, Castellar de la Ribera i la Molsosa al Solsonès; Gisclareny i castell de l’Areny al Berguedà; Sobremunt, Santa Cecília de Voltregà, Sant Agustí de Lluçanès i Orís a Osona; i Sant Pere Sallavinera i Argençola a l’ Anoia, que només tenen o bé un consultori local, o bé un CEIP, o bé una pista poliesportiva , fins aquells municipis que tenen 20 punts, com Santa Maria de Corcó (docents 3, sanitaris 2, socials 3, culturals 0, esportius 12 i administratius 0) i Seva (docents 2, sanitaris 2, socials 9, culturals 0, esportius 7 i administratius) a Osona o Avinyó (docents 3, sanitaris 2, socials 0, culturals 3, esportius 12 i administratius 0) al Bages. Entremig, s’hi pot trobar qualsevol tipus de combinació d’aquests serveis i equipaments més mínims i bàsics, amb un cert pes dels equipaments esportius, en molts dels casos.

• Finalment, constatar que hi ha 20 municipis que no tenen cap tipus d’equipament ni servei dels considerats en aquest estudi (l’inventari que s’ha fet és força exhaustiu). D’entre aquests municipis, 5 pertanyen a l’Anoia (Bellprat, Calonge de Segarra, Orpí, Santa Maria de Miralles i Veciana), 2 al Bages (Castellnou de Bages i Gaià), 9 al Berguedà (Capolat, l’Espunyola, Fígols, Montclar, la Quar, Sagàs, Sant Jaume de Frontanyà, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix) i 4 a Osona (Sant Martí d’Albars, Sant Sadurní d’Osomort, Sora i Tavèrnoles). És

Components socials i econòmiques del territori 4-53

de destacar que el Solsonès és l’única comarca de l’àmbit que no té cap municipi sense almenys un tipus d’equipament.

Cal observar que aquests municipis no coincideixen amb els vint municipis de l’àmbit de menor població. Especialment, sobta el cas de Castellnou de Bages que amb 601 habitants segons el cens del 2001, no té cap equipament, mentre que Gisclareny, amb 28 habitants, o Castell de l’Areny amb 58 habitants almenys tenen un equipament esportiu (piscina a l’aire lliure, segurament com a complement de la segona residència) o Sobremunt a Osona, amb 87 habitants té un consultori local i Talamanca amb 100 habitants té pista poliesportiva, pista de tennis i piscina a l’aire lliure, per posar alguns exemples.

Un cop dibuixats els trets generals per al conjunt de l’àmbit, és convenient comentar cada una de les comarques, cas per cas, ja que tenen característiques força diferents, tal com ja s’ha apuntat en aquest escrit.

Bages

A primer cop d’ull, dir que és la comarca millor dotada, ja que a més de Manresa que té una puntuació per sobre de les altres capitals de comarca com ja s’ha comentat, és la comarca que té més municipis en el tercer interval 61-150 i Santpedor amb 134 punts molt a prop del llindar superior de l’interval (i també de Solsona, que és capital de comarca). A més de Santpedor hi ha Cardona (89), Sallent (81), Sant Joan de Vilatorrada (80) Navàs (76) i Moià (72) i 6 municipis més al quart interval 21-60, que són: Sant Fruitós de Bages (58), Monistrol de Montserrat (47), Súria (46), Sant Vicenç de Castellet (43), Artés (33) i Navarcles (25). Això, evidentment, està relacionat amb la dinàmica econòmica i de concentració de la població consolidada que la converteix en una comarca madura que s’ha proveït de la dotació d’equipaments i serveis, corresponents.

D’entre els municipis millor dotats, se’n distingeixen de dos tipus:

1.- els que formen part de l’àrea urbana de Manresa, que concentren molta població en funció de la capital, sobretot a la part nord, com Santpedor (134) , i Sant Joan de Vilatorrada (80), ambdós amb una puntuació similar en tots els tipus d’equipaments excepte en els socials, i destaquen per tenir un fort pes dels equipaments docents i socials, mentre que la dels equipaments culturals i esportius no és gaire destacada. La dotació d’aquests municipis abasteix la seva població i alhora, potencien la capitalitat de Manresa. En aquest bloc, i encara que estan en l’interval immediatament inferior, estarien també Sant fruitós de Bages (58) i, a una certa distància, Navarcles (25).

2.- aquells municipis o grups de municipis que sí exerceixen de subcapital per a la seva àrea d’influència. En aquest sentit hi ha Moià 72 (docents 14, sanitaris, 4, socials, 23, culturals 12, esportius 14 i administratius 5) amb un pes considerable de tots els tipus d’equipaments, sense que cap en destaqui especialment, però sí que té una dotació per sobre de la bàsica en tots els tipus, que abasteix el Moianès. En segon lloc, hi ha Cardona 87 (docents 45, sanitaris, 5, socials, 12, culturals 12, esportius 10 i administratius 5) en una situació similar a l’anterior, que, junt amb Navàs (76)(docents 28, sanitaris, 4, socials, 18, culturals 3, esportius 23 i administratius 0) abasteixen una part del territori, que depassa els límits comarcals ja que atrauen població de les comarques veïnes del Solsonès i del Berguedà. I finalment, el cas de Sallent (80) xx, que destaca pel pes dels equipaments esportius i, sobretot, pels docents, que també té la seva petita àrea d’influència, malgrat que actualment ha quedat enllaçat en el mapa amb els municipis de la part nord de l’àrea urbana de Manresa.

En general, en aquests municipis tenen major pes relatiu els equipaments, diguem-ne, més assistencials i de servei públic, com els docents, els socials, els sanitaris i els administratius, mentre que els que es podrien relacionar amb l’activitat turística o de segona residència, com els esportius i sobretot els culturals, tenen uns valors més moderats.

Altres municipis que destaquen en el mapa, compresos en l’interval 21-60 són, en general, municipis amb una població important i que poden atraure població dels municipis del voltant en quant a la provisió de serveis i en el cas de Monistrol de Montserrat, destaca sobretot per tenir el Museu de Montserrat.

Components socials i econòmiques del territori 4-54

Osona

La primera observació és que el mapa de dotació d’equipaments dibuixa, en aquesta comarca, un eix de municipis millor equipats, que coincideix amb el que és la Plana de Vic, que es poden subdividir en diferents municipis o grups de municipis que exerceixen de subcapital per al seu àmbit d’influència, que aproximadament, coincideix amb les subcomarques existents. Fora d’aquest eix, està Prats de Lluçanès que fa de subcapital per al Lluçanès, inclosos alguns municipis del Berguedà.

A part de la capital comarcal, Vic (530), que queda a més reforçada per Calldetenes (100) amb una elevada puntuació en socials (70) i també educatius (20) malgrat tenir només 1998 habitants, una subcapitalitat la forma el nucli format per Torelló (118) (docents 28, sanitaris, 4, socials, 22, culturals 24, esportius 34 i administratius 5) i Manlleu (110) (docents 28, sanitaris, 18, socials, 25, culturals 9, esportius 30 i administratius 0), bàsicament, però que se li podria afegir, a una certa distància, dos municipis més del quart interval 21-60, que són Sant Hipòlit de Voltregà (40) que té una dotació superior a la bàsica en quasi tots els tipus d’equipaments, sobretot en socials, i les Masies de Voltregà (27) que té un índex 20 de docents. A grans tret, es pot dir que aquest nucli, igual que Vic i Calldetenes, es caracteritza per tenir un fort pes relatiu dels equipaments socials degut.

Un altre nucli és a la part sud de la plana, format per un conjunt de municipis integrats en el quart interval (21-60) com són Centelles (57) (docents 20, sanitaris, 4, socials, 3, culturals 20, esportius 10 i administratius 0), Taradell (52) (docents 10, sanitaris, 2, socials, 0, culturals 17, esportius 23 i administratius 0), Tona (31) per importància dels docents 12 i estar per sobre dels mínims bàsics d’alguns dels altres tipus i Balenyà (28) per importància dels socials 13 i estar per sobre dels mínims d’alguns altres tipus. Aquest nucli, contràriament als anteriors, es caracteritza per tenir poc pes dels serveis i equipaments socials.

En aquest quart interval 21-60, hi ha també Sant Quirze de Besora (23) que està molt poc per sobre del llindar inferior de l’interval però que fa més o menys de proveïdora d’algun tipus de serveis a la zona de Bisaura, que comprèn un conjunt de municipis que fins el 1990 pertanyien al Ripollès. I un altre nucli que destaca és Roda de Ter (27) amb 10 punts de docents i 10 d’esportius, que, de fet, se la pot considerar que té una dotació de serveis d’abast supramunicipal.

Finalment i fora d’aquest eix, hi ha Prats de Lluçanès (31) ) (docents 10, sanitaris, 4, socials, 0, culturals 3, esportius 10 i administratius 5), com a subcapital del Lluçanès pel que fa als docents, sanitaris i administratius, però té 0 de socials.

Una característica general de la comarca d’Osona és la important dotació en serveis i equipaments socials, superior que la resta de les comarques, que es pot explicar pel fet de ser una comarca madura i també, per la forta implantació d’entitats privades sense ànim de lucre i de l’església que des de sempre han jugat un paper important a la comarca.

Anoia

A diferència de les dues comarques anteriors, l’Anoia tot i tenir la seva capital, Igualada, en el primer interval, no té cap municipi en el tercer interval (61-150), sinó que els nuclis que destaquen i que podrien jugar el paper de subcapital, estan en el quart interval (21-60) (tot i que Piera (59) quasi hi està i Capellades (56) se li acosta; per contra, Calaf (43) queda bastant més despenjat).

A l’Anoia, es dibuixen tres àrees funcionals:

1.- la del nord al voltant de Calaf, que es caracteritza per una dotació escassa en quant a equipaments docents, culturals i esportius, per no tenir cap tipus d’equipament social i amb els mínims serveis sanitaris i administratius;

2.- la del centre, al voltant d’Igualada, i amb uns municipis al voltant de la capital –la Conca d’Òdena- inclosos en el quart interval 21-60: Vilanova del camí (53), Santa Margarida de Montbui (42) i Òdena (28) degut al nombre d’habitants que tenen per estar al voltant d’Igualada;

Components socials i econòmiques del territori 4-55

3.- i finalment, una tercera zona, al sud, on destaca, com ja hem dit, Piera (59) amb major pes de culturals i esportius , Capellades (56) amb un pes important dels docents, socials i culturals i finalment, el bruc, amb força pes relatiu dels culturals i esportius, mentre que mal dotada dels altres i sense equipaments de socials, i administratius. Per tant aquí la subcapitalitat pot estar repartida entre Piera i Capellades: mentre que Capellades (881 hab) pot tenir una subcentre més tradicional i més consolidat des d’antic, en l’actualitat, Piera (10.048 hab) amb el fort creixement recent li pot prendre la subcapitalitat o almenys que l’hagi de compartir.

En conjunt, es pot considerar que l’Anoia és una comarca que no té la dotació de serveis i equipaments que li correspondria en funció de la seva població per ser una comarca de creixement més recent, tal com s’ha explicat anteriorment exposat i perquè la resta de municipis com a molt arriben a tenir mínims i hi ha 5 municipis que no tenen cap servei ni equipament. Potser degut al fort augment de població que ha tingut darrerament, sobretot la part de Piera, encara que sembla que no és per un creixement econòmic propi, sinó com a forma de residència de gent que prové d’altres llocs: metropolitana i baix Llobregat.

Berguedà

En aquesta comarca es pot parlar de tres àrees funcionals: la del nord o Alt Berguedà, amb Bagà (43) i Guardiola de Berguedà (31); la del centre, amb Berga, la capital; i la del sud o Baix Berguedà amb dues subcapitals Puig-reig (67) que és l’única que està en el tercer interval i Gironella (53).

La resta de municipis de la comarca que estan en el quart interval es caracteritzen per tenir un pes important dels equipaments esportius, mentre que els manca equipaments bàsic de més d’un dels altre tipus; un exemple clar és Castellar del Riu, que té 50 punts d’equipaments esportius per les pistes d’esquí i 0 punts de la resta de tipus d’equipaments.

Cal destacar que la capital i les subcapitals dibuixen perfectament l’eix del Llobregat, mentre que paral·lelament, a les dues bandes d’aquest eix hi ha dues línies de municipis sense cap tipus d’equipament, ni els més mínims, tal com es veu en el mapa.

Cal observar la diferència existent entre les subcapitals de la zona sud, que són les millor dotades, amb pes important dels equipaments docents, a més dels esportius i en el cas de Puig-reig s’hauria d’afegir també els sanitaris, respecte les de la zona nord que tenen una puntuació més baixa i encara amb un pes relatiu més important dels equipaments esportius, encara que sobresurt lleugerament la puntuació dels docents a Bagà, però, en canvi Guardiola de Berguedà no té cap equipament social ni culturals, fet pel qual no se la pot considerar com a subcapital, sinó com a un municipi amb uns serveis i equipaments una mica per sobre de la resta, que pot reforçar el paper de Bagà.

Solsonès

En aquesta comarca, a part de la capital, Solsona, destaquen dos municipis: Sant Llorenç de Morunys (25) i la Coma i la Pedra (76), però només es pot considerar com a subcapital per a la part nord de la comarca Sant Llorenç, malgrat tenir menys puntuació que l’altre. Però mentre que Sant Llorenç (docents 5, sanitaris, 1, socials, 0, culturals 0, esportius 73 i administratius 0) té en general una puntuació lleugerament superior que la resta de municipis de la comarca de tots els tipus d’equipament, la Coma i la Pedra (docents 2, sanitaris, 4, socials, 0, culturals 3, esportius 10 i administratius 5) té 73 punts d’esportius perquè té pistes d’esquí i molt mínims de docents i sanitaris i zero de la resta. De fet hi ha força concentració dels serveis comarcals a Solsona tot i que, curiosament no hi ha cap municipi sense cap equipament.

Components socials i econòmiques del territori 4-56

Mapa 4.3.12 Dotació d’equipaments del municipis a partir del coeficient de Davies (dades any 2002)

Font:Elaboració pròpia a partir de les dades dels diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya.

Components socials i econòmiques del territori 4-57