de petjades LA PREMSA DE LES GARRIGUES EN BLANC I NEGRE (1900-1960)

Nora Gras Mas

1. INTRODUCCIÓ

quest és un treball de recerca comparacions de catorze revistes, d’acord amb els quatre que pretén fer un estudi de les apartats en què es divideix el treball. El treball està basat revistes que es van publicar a en només catorze de les divuit revistes publicades entre els la comarca de les Garrigues anys 1900 i 1960 perquè d’algunes no se n’ha trobat tota la durant els anys 1900 i 1960.1 informació a causa de la manca d’exemplars. Els objectius principals plantejats en aquest treball van ser primer de tot fer una recerca de totes les revistes 2. TEMES TRACTATS que hi havia a la comarca du- rant els anys 1900 i 1960 i, després, realitzar un buidatge Per fer una anàlisi dels temes més comuns tractats de cadascuna, i amb la finalitat de poder establir una sèrie en les revistes de la comarca de les Garrigues entre els de comparacionsA entre elles centrant-nos, exclusivament, anys 1900 i 1960 és necessari realitzar diverses compara- en quatre apartats: els temes tractats, les seccions que cions. Però, tot i així, el més important és elaborar primer apareixen en les revistes, la llengua i la publicitat. una comparació general per poder determinar quins són Les fonts de consulta utilitzades per poder fer aquest els temes que apareixen més i menys en cadascuna de les treball han estat les pròpies revistes estudiades, moltes revistes. de les quals es poden trobar recopilades a l’Institut d’Es- tudis Ilerdencs, i d’altres s’han pogut consultar gràcies a 2.1. Comparació temàtica les col·leccions personals d’alguna gent interessada en la de totes les revistes matèria. La metodologia del treball ha estat, primerament, la re- Si es fa un repàs de totes les revistes de les Garrigues cerca de les divuit revistes, a continuació el buidatge i es- que hi va haver durant aquest període, s’observa que mol- tudi individual de cadascuna i, per últim, l’elaboració de les tes presenten una temàtica similar, és a dir, hi ha uns temes

1 Llistat de les divuit revistes que van aparèixer en alguna població de les Garrigues entre els anys 1900 i 1960. (Les 14 revistes estudiades són les marcades amb aquest signe *). Borjas-revista (1913), ; Butlletí Parroquial (1914), les Borges Blanques; *L’Avenç (1916), les Borges Blanques; *La Pubilla (1916), ; *L’Estel (1917), les Borges Blanques; *Sang Nova (1918), les Borges Blanques; La Parròquia (1918), la Pobla de Cérvoles; *Sempre Avant! (1921), les Borges Blanques; Federació (1923), l'Albi; *L’Escut (1923), ; *Lluita (1932), les Borges Blan- ques; *Horitzó (1932), les Borges Blanques; *L’Escola (1933), Juneda; *Clarí (1933), ; *Cultura infantil (1936), Arbeca; *Hoja Parroquial de Mayals (1944), ; *Albi (1946), l'Albi i *Nuestra Gesta (1958), Arbeca.

Vinaixa 2009 191 Cabal

que gairebé totes els tracten i d’altres que només en fan referència algunes revistes. Els temes que apareixen en Portada de la totes les revistes són els que parlen de la vida social de la revista L’Avenç vila, és a dir, l’apartat de notícies on predominen més els (1916) de les Bor- relats dels successos de la gent del poble que no pas els de ges Blanques. cultura o de política. És el que es podria anomenar notícies de societat. Després d’aquest, els temes més tractats són els de política, ja que són uns temes que estan molt rela- cionats amb la societat i amb la vida dels pobles i que, per tant, impliquen a tothom. Vuit de les catorze revistes de la comarca tracten temes que fan referència a la política, ja sigui explicant els mítings de l’ajuntament, fent esment dels actes polítics celebrats a la vila, criticant l’ajuntament o d’altres partits polítics, fent entrevistes a diferents repre- sentants de la política local, o fins i tot, donant notícia dels fets relacionats amb aquest tema que passaven fora de la comarca; és a dir, en l’àmbit nacional o fins i tot europeu. En tercer lloc, hi apareixen els de temàtica literària, que són presents en set de les catorze publicacions garriguen- ques. El fet que aquest sigui un dels temes més conreats és perquè era un apartat que feia una mica més amena la revista i perquè, en molts casos, eren els mateixos lectors els encarregats d’escriure les narracions o les poesies que es publicaven. Si es valoren els altres temes que més es tracten es pot observar que un dels que es troba en sis de les catorze revistes és el tema religiós. Això és degut al fet Portada de la que anys enrere, la religió tenia molta més importància en revista L’Escut la vida de les persones que no pas la que té actualment, (1923) d’Arbeca. i per això era considerat un dels temes d’interès general de la població. També hi trobem els temes d’agricultura i d’esports que són presents en cinc de les catorze publica- cions comarcals estudiades. Pel que fa a l’agricultura cal esmentar que és un tema bastant important en les revis- tes que el tracten, ja que les seccions que en parlen són bastant extenses i en proporcionen molta informació. És bastant obvi el fet que aquest tema tingui un cert pes dins d’algunes publicacions, ja que estem parlant d’una comar- ca eminentment agrícola, en la qual antigament més de la meitat de la població es dedicava a la pagesia. Quant al tema dels esports, cal remarcar que en cada revista és una mica diferent, ja que en algunes es parla específicament de futbol i, en canvi, en d’altres es parla d’altres esports i dels resultats de la jornada. Per últim, el darrer tema que hi trobem és l’històric, ja que només se’n parla en quatre de les catorze revistes es- tudiades, i des de la perspectiva local; és a dir, que cadas- cuna de les publicacions on trobem algun escrit de temàtica històrica fa referència al poble on es publica la revista. Portada de la Finalment cal dir que hi ha una sèrie de temes que no revista Clarí apareixen en totes les publicacions, sinó que només es tro- (1933) de ben esporàdicament en algunes, com ara: temes jurídics, la Granadella. d’economia, de ciències i de cultura.

192 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

2.2. Comparació temàtica ja que són presents en totes les publicacions d’aquest pe- segons el període històric ríode, encara que en L’Escola no es tracten excessivament, sinó que només n’apareix algun en tota la revista. Això és degut al fet que aquesta publicació era feta pels nens de En aquest apartat, totes les revistes estudiades s’han l’escola i tractaven uns altres temes i també cal tenir en dividit en tres èpoques històriques. Aquests tres grans blocs compte que només en va aparèixer un número. A continu- són: la Monarquia que va des del 1902 al 1931, incloent la ació se situen els temes polítics que apareixen en tres de dictadura de Primo de Rivera (1923-1925), la República que les cinc revistes d’aquesta etapa, de les quals dues són de se situa entre els anys 1931 i 1936 i el Franquisme (inclo- les Borges; cal tenir en compte, però, que eren revistes ent-hi l’època de postguerra) que comença el 1939 fins al dels partits polítics i per això era gairebé la temàtica cen- 1975, encara que només s’hagin estudiat les revistes fins al tral d’aquestes publicacions, que alhora eren ideològica- 1960. Cal destacar que durant la Guerra Civil (1936-1939) ment contraposades; aquestes revistes són Lluita i Horitzó. no hi va haver cap publicació en terres garriguenques. També s’ha de dir que els temes polítics eren tractats per la publicació de la Granadella anomenada Clarí. Tot seguit 2.2.1. Revistes publicades durant la Monarquia apareixen els temes d’història que només són tractats en dues de les cinc publicacions d’aquest període, ja que no- Les revistes que van aparèixer en aquest període van més se’n parla en Horitzó i en Cultura infantil, on hi ha algun ser: L’Avenç (1916), La Pubilla (1916), L’Estel escrit sobre la història del poble, redactats per nens i, per (1917), Sang Nova (1918), Sempre Avant! (1921) tant, no gaire extensos; i els temes literaris que apareixen i L’Escut (1923). Durant aquest període també es poden en la revista Clarí i també en la publicació arbequina Cul- classificar els temes de societat com la temàtica més trac- tura infantil, on es publiquen contes escrits pels nens del tada, ja que apareixen en totes les publicacions. A continua- col·legi. ció i, a un mateix nivell hi ha els temes polítics i els literaris, Per acabar, trobem a un mateix nivell els temes sobre els quals apareixen en quatre de les sis revistes d’aquesta agricultura, esports i religió que només apareixen en una època. Pel que fa als temes literaris es poden trobar en La de les cinc publicacions que hi va haver durant la República. Pubilla, L’Estel, Sang Nova i L’Escut, i els temes polítics en En la revista Clarí hi són tractats els temes d’agricultura, i L’Avenç, Sang Nova, Sempre Avant! i L’Escut. Tot i que en en la revista Horitzó es parla sobre temes esportius i reli- aquest període els temes polítics no es tractaven gaire a giosos. fons, cal remarcar el fet que aquesta temàtica aparegui en quatre de les sis publicacions; això s’explica perquè qua- 2.2.3. Revistes publicades durant el Franquisme tre de les revistes d’aquest període són de les Borges, i aquesta és la població on es conreà més aquesta temàti- Les revistes que van aparèixer en aquest període ca perquè era capital de comarca i, a més a més, estava van ser: Hoja Parroquial de Mayals (1944), Albi estretament relacionada amb la figura de Francesc Macià. (1946) i Nuestra Gesta (1958). Durant aquest últim Tot seguit se situen els temes agrícoles i els religiosos, els període els temes de societat tenien la mateixa importància quals apareixen en tres de les sis publicacions de la comar- que els temes religiosos, fet molt normal si tenim en comp- ca i, a més, coincideixen en totes tres, és a dir, les úniques te el context històric d’aquesta època, ja que la religió era revistes que tracten els temes d’agricultura també són les un dels pilars bàsics de la vida social i, a més, cal destacar úniques que tracten la temàtica religiosa. Són les següents: que dues de les tres publicacions d’aquests anys són total- L’Avenç, L’Estel i L’Escut. ment religioses, és a dir, tots els temes que tracten estan La temàtica esportiva igual que la històrica apareix en relacionats amb el catolicisme. Aquests temes apareixen dues de les sis revistes publicades durant aquests anys. Pel en totes les publicacions d’aquests anys. A continuació se que fa a l’esportiva és present en La Pubilla i en Sempre situarien els temes literaris i els esportius que els trobem Avant! i pel que fa als històrics són tractats, amb un cert to en la revista Albi i en Nuestra Gesta. Finalment apareixen humorístic, a L’Escut i a La Pubilla. els temes sobre l’agricultura, història i política que estan a un mateix nivell, ja que només són tractats en Nuestra 2.2.2. Revistes publicades durant la República Gesta. Fent una reflexió de les revistes d’aquesta època, es Les revistes que van aparèixer en aquest període van pot reafirmar el que ja s’ha dit anteriorment, el fet que ser: Lluita (1932), Horitzó (1932), L’Escola (1933), dues de les publicacions són totalment religioses, és a dir, Clarí (1933) i Cultura infantil (1936). En aquest pe- que tots els temes de què parlen estan relacionats amb el ríode, seguint la tònica de la comparació general, també es catolicisme. Això queda molt clar en la revista Hoja parro- pot afirmar que els temes més tractats són els de societat, quial de Mayals i també en Albi, malgrat que en aquesta

Vinaixa 2009 193 Cabal

segona, a més dels religiosos, ja es comencen a tocar una Portada de la mica més de temes, com ara els esportius i culturals, però revista Sang Nova molt breument. Quant a les aportacions de caire literari que (1918) de les Borges hi apareixen, estan totes relacionades amb el catolicisme. Blanques. Per últim hi ha Nuestra Gesta, que ja no se centra no- més en la religió, sinó que aquest tema és una secció més de la revista; també és en aquesta publicació on hi apareix una temàtica molt variada, tot i que cal remarcar que els temes agrícoles tenen un pes important dins de la revista, perquè està molt treballada.

3. SECCIONS QUE APAREIXEN A LES REVISTES

Aquest apartat està molt lligat a l’anterior, perquè els temes que es tracten es presenten en les diferents secci- ons de la revista, per això és convenient fer una compa- ració de les seccions més populars durant aquest període d’anys i comprovar si realment el resultat coincideix amb l’obtingut en l’apartat anterior. A més a més, és una compa- ració interessant, ja que es pot observar que una mateixa Portada de la secció, és a dir l’apartat on es tracten els mateixos temes, revista Horitzó és anomenat de manera diferent segons la publicació. (1932) de les Borges Blanques. 3.1. Comparació de les seccions de totes les revistes

La secció que coincideix en gairebé totes les revistes de les Garrigues durant aquesta època és la secció de no- tícies. S’hi tracten els temes de societat, i és present en dotze de les catorze publicacions, tot i que, el títol que en- capçala aquest apartat és diferent en cada revista: Notici- ari, Notes locals, Notícies, Locals, Noves, Notes de casa, Noticias varias i Diversa. El títol més curiós que s’utilitza per referir-se als temes de societat és el que apareix en Nuestra Gesta, que és el següent: Una de aquí y otra de allá pero todas de “casa nostra”, que passat un temps es va anomenar: Noticias y chismorreos. Cal dir, però, que l’enunciat més corrent era Noves, ja que es va utilitzar en tres de les dotze publicacions que van presentar aquesta secció. A continuació se situa la secció on també es tracten notícies i temes de societat, però són de fora vila; la gran majoria són comarcals, però també se’n troba de nacionals i internacionals. Aquesta secció apareix en vuit de les ca- Portada de la revista torze publicacions comarcals. Els títols de la secció de les Nuestra Gesta notícies comarcals són: De nostres corresponsals de fora, (1958) d’Arbeca. De fora, L’ofensiva, Comarcals i De la comarca, i pel que fa a les notícies d’àmbit nacional i internacional els encapça- laments que s’utilitzaven eren els següents: Internacional i Nacional, aquests dos apareixen en la mateixa revista, Albi,

194 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

i el més curiós és De Xicago a Candòfia, que apareix en la temes històrics, la qual només és present en dues de les revista Clarí, de la Granadella. catorze revistes aparegudes entre aquests anys, i els títols A un mateix nivell es troben la secció dedicada als tre- que s’usen per enunciar aquesta temàtica són: Història de balls de literatura, la dedicada als temes agrícoles i una Catalunya i Apuntes históricos. secció on es transcrivien els plens de l’ajuntament. Aques- tes tres seccions es troben en cinc de les catorze revistes comarcals. Per a la secció dels treballs de literatura se se- guien els enunciats següents: Secció literària, Literàries, 4. LA LLENGUA Els poetes del Secà i Literària. Cal fer esment de la revista Nuestra Gesta, perquè aquesta revista no té una secció de- En aquest apartat s’ha volgut fer un estudi a fons sobre dicada explícitament a literatura, sinó que en l’apartat de dos temes, primer de tot quina era la llengua més utilit- la secció Escolar és on es publiquen els únics treballs lite- zada; és a dir, si durant aquests anys van aparèixer més raris de la publicació, que són escrits per nens del col·legi. publicacions en català o en castellà i, després, s’ha fet un Pel que fa a l’apartat on es parla dels temes relacionats estudi comparatiu de quines eren les faltes ortogràfiques amb l’agricultura, els títols que l’introdueixen són bastant que feien més sovint, malgrat que totes les revistes es van similars: Secció agrícola, Agrícoles, D’agricultura i Del cam- publicar després de l’aparició de les Normes ortogràfiques po. Per encapçalar la secció on es transcriuen els plens de de Pompeu Fabra, de l’any 1913. l’ajuntament s’usaven aquests enunciats: De câ a la ciutat, Cròniques de câ a la ciutat, Ajuntament i Municipals. Tot 4.1. Comparació de la llengua seguit es troben les seccions que parlen sobre la religió i predominant en les publicacions sobre els esports, i totes dues apareixen en quatre de les catorze publicacions treballades. Cal remarcar el fet que Pel que fa a la llengua utilitzada, es poden classificar to- en la revista Albi i en la Hoja parroquial de Mayals, tot i tes les publicacions en tres blocs, segons si tots els escrits ser completament religioses, no tenen una secció com les que hi apareixen són en català, en castellà o bilingües. altres publicacions on es parli explícitament de religió, sinó Pel que fa a les revistes escrites totalment en castellà que tots els temes que s’hi tracten tenen un rerefons re- només se’n troben tres durant aquesta època; són: Hoja ligiós; per això, aquestes dues no són comptades com a parroquial de Mayals, Nuestra Gesta i Albi, tot i que revistes que presenten aquesta secció, ja que no en tenen d’aquesta última cal matisar el fet que, a partir del número cap dedicada només a aquest tema. 30, dues de les seccions de la revista van passar a escriu- Pel que fa a la secció que tracta els temes religiosos els re’s en català , però la resta es van mantenir en castellà. títols no són gaire diferents i gairebé totes utilitzen el ma- També cal dir que aquestes tres publicacions pertanyen a teix; així, tres de les quatre revistes que tenen aquesta sec- l’últim període històric estudiat, és a dir, al Franquisme, i ció l’anomenen Religioses i només una l’anomena Religión. per això estan escrites en aquesta llengua, atès que el ca- Això no passa amb la secció d’esports, ja que cadascuna talà va ser prohibit en tots els àmbits d’ús. de les revistes que presenta aquesta secció té un enunciat Si partim de les revistes bilingües que van aparèixer en- diferent tot i que són bastant semblants: Sport, Futbol, Es- tre l’any 1900 i el 1960, cal dir que, tot i ser escrites en dues ports i Deportes. Unes altres seccions són les destinades llengües, en totes hi predominava el català, ja que era la als passatemps i a la correspondència dels lectors, secci- llengua que ocupava més pàgines dins de les revistes. Dins ons que només apareixen en tres de les catorze publicaci- aquest bloc hi ha cinc revistes: L’Avenç, L’Estel, Sang ons. Quant a l’apartat dedicat als entreteniments, dues de Nova, L’Escola i Cultura infantil. Pel que fa al nombre les revistes encapçalen la secció de la mateixa manera i d’articles escrits en castellà en cadascuna de les revistes, l’anomenen Passatemps; però l’altra ho fa amb el títol Pi- se situa entre un i cinc. Si es valora el marc històric que ensa y ... resuelve. Referent a la secció dedicada a la cor- envolta aquestes cinc revistes, cal dir que en trobem tant respondència, cal destacar dos títols diferents i remarcar del període de la Monarquia com del de la República. Per que el contingut també era una mica distint, ja que les dues acabar, hi ha les publicacions que van utilitzar totalment el que presenten l’encapçalament Correspondència contenen català en els seus articles. En aquest bloc cal situar-hi sis escrits molt breus i respostes del Consell de redacció; en de les catorze publicacions de la comarca, són les següents: canvi, en Nuestra Gesta, aquesta secció és encapçalada Sempre Avant!, L’Escut, Lluita, Horitzó, Clarí i La amb el nom de Cartas al director i és un apartat molt més Pubilla, tot i que d’aquesta última cal remarcar que dels extens, on hi ha escrits de la gent del poble. Es tracta d’una sis números que en va sortir, una editorial d’un dels nú- secció molt semblant a la que es coneix actualment com a meros està escrita en llengua castellana; però pel to que cartes al director. Per acabar, una altra de les seccions que està escrit l’article i per la gran quantitat de catalanismes i també apareix en més d’una publicació és la dedicada als faltes d’ortografia que hi ha sembla que ho hagin escrit de

Vinaixa 2009 195 Cabal broma, ja que cal recordar que era una revista satírica. En 4.2. Comparació general aquest cas, si també es té en compte el període històric en de l’evolució de la llengua què se situen aquestes sis revistes, es pot observar que la meitat es publicaren en el període de la Monarquia i l’altra Després de comprovar que la llengua predominant en meitat en el de la República. les publicacions de les Garrigues, entre els anys 1900 i Per tant, per concloure aquest apartat, es pot afirmar 1960, era el català, és interessant fer una anàlisi des del que durant els anys estudiats, la llengua que més va predo- punt de vista ortogràfic de l’ús que feien de la llengua. Com minar en les publicacions garriguenques va ser la llengua que totes les revistes estudiades van sorgir després de catalana, tot i que també van sorgir publicacions que escri- l’aparició de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, vien els seus articles en català i castellà i d’altres que ho es pot reflexionar sobre el fet de si segueixen o no aquesta feien completament tot en castellà. normativa. Per tant, primerament s’ha de fer una compara- ció a nivell general per intentar marcar una data que indiqui quan es comença a seguir, més o menys correctament, la reforma fabriana. Després d’analitzar a fons l’apartat lin- güístic de cada revista, cal remarcar que en la publicació on es cometen menys faltes d’ortografia és aL’Escola (1933), tot i que també cal dir que el nombre de faltes és bastant reduït en Lluita (1932), Horitzó (1932) i L’Escut (1923). Per tant, es pot afirmar que a partir de l’any 1923 és quan el nombre de faltes d’ortografia es comença a reduir, tot i que se’n continua trobant algunes fins a l’última publicació que conté alguns escrits en català, que és Albi (1946). Si ens fixem ara en les que cometien un nombre més elevat de fal- Anunci aparegut a la revista L’Estel (1917) de les Borges Blanques. tes ortogràfiques, cal situar en primer llocLa Pubilla (1916) i L’Estel (1917), seguidament se situarien Sempre Avant! (1921), Sang Nova (1918) i L’Avenç (1916). Així, doncs, es pot afirmar que, des del 1916, any en què s’edita la primera publicació estudiada, fins al 1921, el nombre de faltes era bastant considerable i no segui- en gaire les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. Però a partir del 1923, aquestes es van anar reduint, tot i que encara en cometien algunes de rellevants fins a l’última pu- blicació garriguenca que presenta algun text en català; és a dir, fins a l’any 1946. Per acabar, si es fa una observació de les revistes publicades al mateix any, com és el cas de L’Avenç (1916) i La Pubilla (1916), cal dir que, tot i que les dues presenten un nombre elevat de faltes ortogràfiques, en la publicació de Juneda n’apareixen moltes més que no Anuncis aparegut a la revista Sang Nova (1918) de les Borges Blanques. pas en la de les Borges. Pel que fa a Lluita (1932) i Horit- zó (1932), es cometen el mateix nombre de faltes. I, per acabar, tenim el cas de L’Escola (1933) i Clarí (1933); en la publicació de la Granadella es cometen més faltes que no pas en la de Juneda, la qual cosa es pot relacionar amb el fet que la primera era escrita pels nens de l’escola i revi- sada pels seus mestres i, com que era un lloc on s’impartia ensenyança, calia donar exemple.

196 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

4.3. Valoració de les Una altra de les faltes ortogràfiques més usuals era faltes d’ortografia més usuals la confusió a l’hora d’utilitzar les grafies “b” i “v”, ja que aquest error apareix en cinc de les onze revistes escrites en català estudiades, que són les següents: La Pubilla (1916), Aquest apartat és una valoració de les faltes ortogrà- L’Estel (1917), Sang Nova (1918), Sempre Avant! (1921) i fiques més habituals que apareixen en les revistes estudi- Horitzó (1932). Aquesta falta d’ortografia es pot considerar ades. La primera falta ortogràfica que cal remarcar és el que va ser corregida a partir de la publicació de L’Escut l’any mal ús de l’apostrofació, ja que aquest error es repeteix en 1923, perquè en les revistes següents només hi apareix en vuit de les onze revistes que escrivien en català, i són les una, Horitzó. Alguns dels exemples són els següents: arriva, següents: L’Avenç (1916), La Pubilla (1916), L’Estel (1917), trovariam, trova, avans i trovant-nos. Sang Nova (1918), Sempre Avant! (1921), L’Escut (1923), Per altra banda, tres de les faltes que apareixen en Horitzó (1932) i Clarí (1933). Per tant, es pot considerar quatre de les onze revistes treballades són les següents: que, a partir de l’any 1936, any en què es publica Cultura mal ús de la grafia “r” a final de mot, ús incorrecte dels infantil, és a dir, la següent després de la publicació de la guions i confusió a l’hora d’utilitzar les grafies “s”, “c”, “ç” Granadella, aquesta falta es rectifica i l’apostrofació es co- i “z”. Pel que fa a la grafia “r” cal dir que apareix en les mença a utilitzar correctament. D’aquest error ortogràfic publicacions següents: L’Avenç (1916), La Pubilla (1916), també cal remarcar el fet que en dues revistes de les Bor- L’Estel (1917) i Clarí (1933), i apareix quan s’incorpora ges que es van publicar durant un temps simultàniament, incorrectament aquesta grafia a fi de mot i també quan Lluita (1932) i Horitzó (1932), en la primera no es comet aquesta hi manca. Alguns exemples són: millò, viurer, pen- aquest error i, en canvi, en la segona sí. Alguns exemples drer i difondrer. Pel que fa a l’ús incorrecte dels guions per són: que’s, avui’ns, la atenciò, de’l, que’ls, qu’exceptuant, separar els pronoms de les formes verbals, apareix en les la obtenció i s’en. revistes: L’Avenç (1916), La Pubilla (1916), L’Estel (1917) i Els següents errors ortogràfics que cal remarcar apa- Clarí (1933). Per tant, en aquests dos casos també és bas- reixen en el mateix nombre de revistes, tot i que no són les tant difícil situar la data de la primera publicació que recti- mateixes. Aquests dos errors són: l’ús de castellanismes i fica aquests dos errors, ja que durant uns anys no es come- l’ús de mots emprats en la llengua oral, i apareixen en sis ten aquestes faltes, però tornen a reaparèixer en la revista de les onze revistes estudiades que escrivien en català. Si Clarí. Alguns exemples són: encausarlo, aque-t, sumarse es valora el marc històric que envoltava les publicacions, és i voldria posar me. Per acabar, la confusió a l’hora d’uti- a dir, que tot i ser posteriors a la reforma de Pompeu Fabra, litzar les diferents grafies que representen els sons [s] eren bastant pròximes a aquesta, podem deduir que és un i [z] és present en les revistes següents: L’Avenç (1916), fet bastant normal, ja que moltes coses les devien haver La Pubilla (1916), L’Estel (1917) i Sempre Avant! (1921). Per ensenyat en llengua castellana i, a més a més, mai ningú tant, aquesta falta es pot considerar rectificada a partir de abans no els havia explicat quines eren les paraules cor- la publicació de L’Escut, l’any 1923. Alguns exemples són: rectes en la nostra llengua. Les revistes en què apareixen solçament, indiferençia i s’alçen. castellanismes són: La Pubilla (1916), L’Estel (1917), Sang A continuació cal remarcar quatre errors que apareixen Nova (1918), L’Escut (1923), Lluita (1932) i Cultura infantil en tres de les onze publicacions, són els següents: influ- (1936). Però també cal destacar que el nombre de castella- ència de la llengua parlada a l’hora d’escriure la vocal “a” nismes en cada revista tampoc no és gaire elevat. Pel que a final de mot, influència de la llengua castellana a l’hora fa a aquest error ortogràfic, no és prou correcte establir d’escriure les formes verbals del pretèrit imperfet d’indi- una publicació com a data final de l’ús dels castellanismes, catiu, mala estructura en algunes de les formes verbals i ja que en trobem en alguns revistes i en d’altres no, però confusió a l’hora d’utilitzar les grafies “g”, “j” i “x”. Pel que no segueix cap lògica, ja que en la primera publicació no fa al primer error esmentat, cal dir que és un fet normal, ja n’apareixen, després sí, després trobem alguna revista on que a la comarca de les Garrigues s’utilitza el dialecte cata- tampoc n’apareix cap i, per tant, no es pot definir una data là nord-occidental i per aquest motiu, la vocal “a” a final de límit. Alguns exemples són els següents: y, lograr, aceres, mot, es pronuncia amb el so [ ], per tant, és lògic que co- legendari, ademés i sigle. ε metessin aquest error amb freqüència. Aquesta falta orto- Pel que fa a l’ús de mots emprats en la llengua oral cal gràfica la trobem en les revistes següents: L’Avenç (1916), remarcar que les revistes en què apareixen són les següents: Sang Nova (1918) i Clarí (1933). Alguns exemples són: falte, L’Avenç (1916), La Pubilla (1916), L’Estel (1917), Sang Nova pense, socialiste i anule. Si es valora ara les terminacions (1918), Sempre Avant! (1921) i Clarí (1933). Aquest ús es pot de les formes verbals del pretèrit imperfet d’indicatiu, cal considerar que es corregeix a partir de l’any 1923, amb l’apa- remarcar que en tres publicacions es nota la influència de la rició de L’Escut, tot i que l’any 1933, a la revista Clarí, hi torna llengua castellana, ja que utilitzen la forma “-aba”, són les a aparèixer el mateix error. Alguns exemples són: aquet, pro, següents: L’Avenç (1916), Sang Nova (1918) i Albi (1946). allavors, aont, aixis i llevor.

Vinaixa 2009 197 Cabal

Alguns exemples són: parlaba, esperaba i cooperaba. La 5.1. Comparació general de la publicitat mala estructura en les formes verbals és present en les revistes: Sempre Avant! (1921), L’Escut (1923) i Albi (1946). Una vegada fet el buidatge de totes les revistes, es pot Alguns exemples són: han sapigut, portavam i sient també. observar que en nou de les catorze publicacions treballa- Per tant, d’aquests tres errors, tampoc se’n pot indicar una des es presenten anuncis de les diferents cases comercials data concreta per emmarcar quan es comencen a corregir dels pobles de la comarca i d’algunes ciutats de Catalunya aquestes faltes, ja que no segueixen cap ordre. Per acabar, i, en canvi, en quatre de les revistes estudiades no n’hi ha cal remarcar les revistes que tenien alguna confusió a l’ho- cap. Si s’observen aquestes quatre publicacions, es pot ra d’escriure les grafies “g”, “j” i “x”, són les següents: determinar que dues d’aquestes són les que eren escrites La Pubilla (1916), L’Estel (1917) i Sempre Avant! (1921). pels nens de l’escola, és a dir són L’Escola i Cultura infantil Aquest error ortogràfic es pot considerar corregit a partir i les altres dues són les que tenien la religió com a temàtica de la revista L’Escut, l’any 1923. Alguns exemples són: mitj, principal de la publicació, són Hoja parroquial de Mayals vateixada i metje. i Albi. Entremig d’aquests dos blocs ben definits, és a dir, Una de les faltes que no es pot considerar gaire usual els que ofereixen publicitat i els que no, se situa la revista és la confusió de les grafies “t” i “d” a final de mot, perquè només la cometen dues de les onze revistes estudiades que escrivien en català. Aquesta falta es comet per influència del castellà, ja que les paraules que en català acaben en “t”, en llengua castellana ho fan amb “d”. Les dues revistes on apareix aquesta falta són: Sempre Avant! (1921) i Albi (1946). Alguns exemples són: recort i joventud. I, per acabar, cal remarcar una sèrie d’errors que no- més apareixen en una de les onze publicacions escrites en llengua catalana, però és interessant mostrar-los, són els següents: confusió a l’hora d’utilitzar les grafies “p” i “b”, Anuncis aparegut a la revista Sempre Avant! (1921) de les Borges Blanques. ús incorrecte de la dièresi i mal ús de la grafia “l·l”. La primera apareix en La Pubilla (1916), i un exemple d’aquest error és: sab. El següent error el cometen a Sempre Avant! (1921) i un parell d’exemples són els següents: qüant i qüal. I l’últim error el trobem en la revista Sang Nova (1918), i el mot que ho exemplifica és colaborant. Algunes altres de les faltes que es cometen de forma puntual són: confusió a l’hora d’utilitzar la grafia “j” (ia ve), mal ús de la grafia “t” a fi de mot (vant prenent) i manca de la grafia “b” a fi- nal d’algunes paraules, degudes, bàsicament a la influència de la llengua oral, ja que aquest so pateix un emmudiment (tom). Per tant, després d’aquesta anàlisi de les faltes orto- gràfiques que acostumaven a fer els redactors de les re- vistes de les Garrigues entre els anys 1900 i 1960, es pot Anunci aparegut a la revista Horitzó (1932) de les Borges Blanques. afirmar que, tot i que es van publicar després de la reforma fabriana del 1913, es continuen cometent alguns errors bastant greus. Però, s’ha de tenir en compte, almenys en les publicacions més properes a la reforma de Pompeu Fa- bra, que devien ser escrites per gent que només sabia el català que parlava la gent del poble, sense normes, ja que havien estat educats a l’escola en llengua castellana.

5. PUBLICITAT

Aquest últim apartat és un estudi del tema de la publicitat en les revistes de les Garrigues entre els anys 1900 i 1960.

198 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

Nuestra Gesta, en la qual es presenten anuncis de manera el mateix poble, les Borges Blanques, només comparteixen subliminal, diferents de la resta que apareixen en les altres un únic comerç anunciat. Aquestes dues revistes són Lluita revistes. És a dir, aquests són breus escrits que apareixen i Horitzó, les quals eren d’ideologies contràries i segura- entremig dels articles, on es recomana, per exemple, que ment aquest devia ser el motiu pel qual no comparteixin els pares portin els seus fills als campaments del poble o gairebé cap casa comercial en les seves pàgines d’anuncis. que els veïns assisteixin a algunes assemblees que es fan a Malgrat tot, els anuncis de l’únic comerç que apareix en la vila; per tant, es pot afirmar que no anuncien cap produc- les dues revistes, que és Joan Serra, són completament te, sinó que més aviat anuncien activitats que es realitzen diferents, ja que l’anunci que apareix en la revista Lluita al poble o fins i tot es pot considerar que els engresquen a ocupa tota la pàgina i, per tant, les lletres estan distribuï- assistir-hi. Aquest tipus d’anuncis són els que actualment des per tot l’espai, cosa que permet que el lector capti cla- s’anomenen anuncis propagandístics, i en canvi, la resta rament el missatge i, a més a més, les lletres en aquesta s’anomenen anuncis publicitaris. A més a més també es pot revista són més extremades que no pas en l’altra; també considerar publicitat subliminal el fet que a l’apartat on es hi ha tres dibuixos que permeten captar l’atenció del lector fan concursos, intitulat “Piensa y... resuelve”, els premis si- directament. En canvi, en la revista Horitzó, l’anunci ocupa guin dos tiquets per prendre un refresc en el bar esmentat un requadre d’unes mides bastant reduïdes i això fa que les i que per tant s’anuncia. lletres estiguin totes més juntes i, per tant, no sigui tan cri- Fent esment ara de les publicacions que sí que con- daner a primer cop d’ull; a més a més, aquest fet produeix tenien anuncis cal remarcar que les cases comercials que que la informació sigui inferior a la que es dóna en Lluita. apareixen en més revistes són les de , ja que són Per tant, com es pot observar en aquest apartat, no presents en vuit de les nou revistes que contenen anuncis, totes les revistes tenien una part destinada a la informació que són: L’Avenç, l’Estel, Sang Nova, Sempre Avant!, L’Es- publicitària i a més a més un altre tema important a re- cut, Lluita, Horitzó i Clarí. Fent referència ara a les botigues marcar és el fet que gairebé totes les revistes preferissin de la capital de la comarca, per tant les Borges, cal desta- anunciar cases comercials de Lleida i Barcelona abans de car que apareixen anunciades en sis de les nou revistes, dedicar-se a anunciar botigues dels pobles veïns de la co- que són les sis treballades d’aquesta localitat. La següent marca, ja que realment eren els que tenien més a la seva ciutat, les cases comercials de la qual apareixen anuncia- disposició. des en cinc de les nou revistes, és Barcelona i les revistes en què apareixen són: L’Avenç, Sang Nova, Sempre Avant!, 5.2. Evolució dels anuncis L’Escut i Clarí. A continuació se situen les botigues d’Arbeca, que apa- en les revistes treballades reixen en tres de les revistes que són: L’Avenç, L’Estel i En aquest últim punt s’intenta fer una observació de L’Escut. I, per últim, a un mateix nivell, se situen els anuncis l’evolució dels anuncis en les diferents revistes de la co- dels comerços de Juneda i de Mollerussa, que apareixen en marca estudiades, ja que és un apartat bastant interessant, només dues de les nou publicacions que tenen anuncis. Pel perquè actualment en publicitat s’utilitza una gran quanti- que fa als de Juneda, es trobem en L’Avenç i La Pubilla, i pel tat de recursos que anys enrere no s’utilitzaven. Per poder que fa als de Mollerussa són presents en L’Estel i L’Escut. comparar aquesta evolució s’analitzaran quatre aspectes Cal fer esment, també, d’algunes localitats que presenten principals, que són els que ajuden a distingir més les dife- les seves cases comercials en només una de totes les re- rències entre els uns i els altres. Aquests criteris són: la vistes, com són la Granadella, Puiggròs, Reus, Tarragona, utilització o no d’imatges, el tipus de lletra que utilitzen i entre d’altres. com hi juguen, la mida dels diferents anuncis i, per acabar, També s’ha de remarcar un fet important, que és que en la quantitat d’espai que els dedica cada publicació. cada revista el nombre d’anuncis del poble on es publicava Gairebé tots són bastant iguals al llarg dels seixanta era molt superior al de les botigues dels altres pobles i, a anys estudiats, tot i que n’hi ha algun que presenta algun més a més, tot exceptuant alguns casos, en gairebé totes tret característic respecte dels altres. Es pot considerar les revistes de la comarca només es presenten anuncis de que la primera revista que comença a aportar una novetat les cases comercials del poble on es publica, no de la resta en els seus anuncis és L’Estel (1917), perquè introdueix un de pobles de la comarca, sinó que, com es pot observar en anunci publicitari en forma circular, tot contrastant el fons l’estudi anterior, es prefereix anunciar comerços de Lleida fosc amb les lletres clares, un fet totalment innovador, ja i de Barcelona. Un altre fet que cal remarcar és el de La no només per la forma, sinó també per l’estil i el fons de Pubilla, on tots els anuncis que hi apareixen són de Juneda, diferent color. Una altra novetat, tot i que no gaire impor- no se’n presenta de cap més poble. tant, es troba en la revista Sempre Avant! (1921), ja que Per tancar aquest apartat es pot fer una observació so- per separar els diferents anuncis que hi ha en una mateixa bre el fet que dues revistes que van aparèixer l’any 1932 en

Vinaixa 2009 199 Cabal pàgina no utilitza línies rectes, sinó que fa servir sanefes de 6. CONCLUSIONS diferents formes. Aquesta innovació va estretament lligada amb la que trobem a la revista que va aparèixer dos anys Aquest treball ajuda a descobrir un periodisme una més tard, l’arbequina titulada L’Escut (1923); en aquesta, mica diferent al que estem acostumats, sobretot pel que els anuncis també estan en requadres, però en aquest cas fa a l’apartat de notícies del poble, ja que el tractament estan aïllats els uns dels altres i cadascun envoltat per una d’aquestes és bastant diferent actualment. Un altre dels sanefa totalment diferent de l’altra, fet que produeix que la fets que també crida l’atenció és que actualment es poden lectura sigui més clara visualment. trobar moltes entrevistes en les diferents publicacions, ja A poc a poc les revistes van emprant noves tècniques siguin locals, comarcals o bé d’àmbit nacional i, en canvi, en per millorar l’apartat de la publicitat i, en aquest cas, és les revistes estudiades gairebé no n’apareix cap. Lluita (1932) la que es decideix a introduir imatges més Per concloure, es pot remarcar breument les conclu- grans per cridar l’atenció i treure text dels anuncis. I, per sions generals obtingudes dels quatre apartats estudiats. últim, la que es pot considerar que introdueix més nove- Pel que fa al primer apartat treballat, és a dir la temàtica tat, i es comença a apropar als anuncis actuals, és Horitzó tractada, cal destacar que, tot i ser bastant similar en totes (1932), ja que és la que innova més pel que fa a la utilitza- les revistes de la comarca, els temes predominants són els ció de nous tipus de lletra i pel que fa a la disposició de la de societat i els que apareixen en un nombre més reduït de informació a l’interior de cada anunci. La resta de publica- publicacions són els històrics. El següent apartat és el que cions introduïen la informació tota seguida, sense seguir tracta de les seccions que apareixen en cadascuna de les cap criteri i, en canvi, a Horitzó s’organitza d’una manera revistes i aquest està estretament lligat amb l’anterior, per totalment diferent, fins i tot hi ha alguns anuncis que no aquest motiu Noves és la secció que no pot fallar en cap tenen gairebé gens de lletra. de les revistes i, en canvi, els Apunts històrics només són Pel que fa a la resta d’anuncis, tots segueixen gaire- presents en quatre de les catorze publicacions. bé el mateix estil, ja que gairebé tots introdueixen una o Pel que fa a l’apartat de la llengua cal destacar que el dues imatges de mida bastant reduïda; en tot cas també català és la llengua que apareix en més revistes i el caste- es podria destacar L’Estel per la innovació d’introduir una llà, la que menys. Fent referència, ara, a les faltes d’orto- fotografia en un publicitari. Si es continua analitzant grafia, cal destacar que, tot i aparèixer totes en els anys la tònica general que segueixen totes les revistes, es veu posteriors a la reforma fabriana, totes cometen un nombre que aquesta és la utilització d’uns tipus de lletra que no són elevat de faltes, que es comencen a reduir a partir de l’any gaire diferents, i això fa que la lectura sigui més feixuga; 1923 amb la publicació de l’Escut. a més a més, els anuncis acostumen a estar en requadres Pel que fa a l’últim apartat treballat, la publicitat, cal d’unes mides bastant reduïdes, per tal d’aprofitar espai i destacar que en quatre revistes de la comarca no hi apa- col·locar-ne més d’un en una mateixa pàgina. A partir de reix cap anunci, en canvi, en la resta de publicacions sí. Si Sempre Avant! (1921), però, es troba més d’un anunci que s’observen els anuncis que s’hi poden trobar, cal dir que els ocupa una pàgina sencera. I pel que fa a l’extensió que ocu- comerços de Lleida són els que apareixen en un nombre paven els anuncis en cada revista, gairebé totes oscil·laven més elevat de revistes. Per últim, pel que fa a l’evolució entre dues i quatre pàgines. Una altra observació que es dels anuncis, cal destacar que tots eren bastant similars i pot fer és que habitualment no utilitzen cap eslògan, tret que la primera revista que comença a aportar novetats en d’un anunci que apareix en la revista Sang Nova (1918), on el camp de la publicitat és L’Estel (1917) i que els anuncis s’intenta fer una espècie de rodolí. de la revista Horitzó (1932) són els que s’assemblen més A tall de conclusió, després de fer aquesta observació, als actuals. Per acabar, cal remarcar el fet que endinsar-te es pot afirmar que, entre els anys 1900 i 1960, els anun- en aquestes revistes et permet conèixer la societat de les cis que apareixien en les publicacions de la comarca de les Garrigues dels anys 1900 al 1960 des d’una altra perspec- Garrigues van anar evolucionant a poc a poc, tot introduint tiva més propera. algunes tècniques per captar l’atenció del lector. També cal destacar que són molt diferents dels actuals, perquè els anuncis treballats es limitaven a dir el que hi havia i el que oferien, és a dir, deien les coses tal com eren; en canvi, els anuncis actuals tenen gairebé sempre un missatge sublimi- nal i són molt més rebuscats i plens de metàfores. En re- sum, es pot considerar que els anuncis actuals donen molta importància a la forma i en canvi els estudiats donen més importància a la informació que volen transmetre.

200 VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues de petjades

7. BIBLIOGRAFIA

Llibres i revistes: Publicacions 1900-1960: FABRA, P. Ensayo de la gramática de catalán moderno. Albi. Núm. 1 – Núm. 54 (juny-juliol de 1951). L'Albi. – Contribució a la gramàtica de la llengua catalana, Barcelo- Mensual, setembre de 1946. na: Editorial Alta Fulla, 1993. Borjas revista. Núm. 1. Les Borges Blanques, setembre FABRA, P. Gramàtica catalana, Barcelona: Editorial Tei- de 1913. de, 1977. Bolletí parroquial de Borges Blanques. Les Borges FABRA, P. Gramàtica catalana, Barcelona: Editat per Blanques. – Setmanal, 1914. l’Institut d’Estudis Catalans, 1995. Clarí. Núm. 1, gener de 1933. – Núm. 17, setembre de GINÉ, M.; “L’AVENÇ” dins Terrall, núm 13, les Borges 1934. La Granadella. – Quinzenal. Blanques, (juny–juliol, 1983). Pàg. 17. Cultura infantil. Núm. 1, abril de 1936 – Núm. 3, juny de GINÉ, M. “Un setmanari a les Borges – Els anys 20” 1936. Arbeca. – Mensual. dins Terrall, núm. 45, les Borges Blanques, abril–maig, Hoja parroquial de Mayals. Núm. 17, octubre de 1944 – 1989. Pàg. 6. Núm. 58, maig de 1946. Maials. – Setmanal. GINÉ, M. “Les nostres revistes” dins Terrall, núm. 50, Horitzó. Núm. 1, octubre de 1932 – Núm. 158, gener de les Borges Blanques, 1990. Pàg. 6 i 7. 1936. Les Borges Blanques. – Setmanal. MIRET, S. L’Escut”, una revista a l’Arbeca dels anys 20, La Pubilla. Núm. 1, juliol de 1916 – Núm. 6, agost de Lleida: Pagès editors, 1999. 1916. Juneda. – Setmanal. RIPOLLÉS, R. “La premsa escrita, a les Borges, en el L’Avenç. Núm. 1, abril de 1916 – Núm. 24, novembre de que va de segle” dins Terrall, núm. 31, les Borges Blanques, 1916. Les Borges Blanques. – Setmanal. agost–setembre, 1986. Pàg. 17. L’Escola. Núm. 1, Juneda, agost de 1933 L’Escut. Núm. SANS i GENÉ, J. M.; PAU i SANS, A. Arbeca, història i 1, juliol de 1923 – Núm. 72, octubre de 1926. Arbeca. – record, Arbeca: Editat per l’Ajuntament de la Vila d’Arbeca, Quinzenal. 1983. L’Estel. Núm. 1, gener de 1917 – Núm. 56, gener de SOLÀ, J. Lingüística i normativa, Barcelona: Editorial 1918. Les Borges Blanques. – Setmanal. Empúries, S.A., 1990. Lluita. Núm. 5, desembre de 1932 – gener de 1933. Les TORRENT, J.; TASIS, R. Història de la premsa catalana, Borges Blanques. – Quinzenal. Barcelona: Editorial Bruguera, S.A., 1966. Nuestra Gesta. Núm. 1, febrer de 1958 – Núm. 35, de- sembre de 1960. Arbeca. – Mensual. Sang Nova. Núm. 1, febrer de 1918 – Núm. 27, febrer de 1919. Les Borges Blanques. – Quinzenal. Sempre Avant!. Núm. 1, desembre de 1921 – Núm. 107-108, setembre de 1923. Les Borges Blanques. – Quin- zenal i setmanari des del núm. 44.

Vinaixa 2009 201 Cabal

VII Trobada d’Estudiosos de les Garrigues