PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA"

ANNEX: INFORME AMBIENTAL

T.M. CALDES DE MALAVELLA

FEBRER 2017

Promotors: Autor:

JUNTA COMPENSACIÓ PROVISIONAL Xavier Frigola Mercader PPU14 AMPLIACIÓ STA. SECLINA Enginyer de Camins, Canals i Ports Núm. Col·legiat 19.014

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 2 INDEX DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA ...... 3 1. INTRODUCCIÓ ...... 4 2. OBJECTE ...... 4 3. NORMATIVA APLICABLE ...... 4 4. TRAMITACIÓ AMBIENTAL ...... 4 5. CONTINGUT DEL DOCUMENT...... 5 6. OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ...... 5 7. ABAST I CONTINGUT DEL PLA ...... 6 8. ESTUDI D’ALTERNATIVES...... 8 9. PLANIFICACIÓ TERRITORIAL...... 8 10. DESENVOLUPAMENT PREVISIBLE DEL PLA O PROGRAMA...... 10 11. CARACTERITZACIÓ DE LA SITUACIÓ DEL MEDI AMBIENT ABANS DEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA O PROGRAMA EN L’ÀMBIT TERRITORIAL AFECTAT...... 10 11.1 SITUACIÓ GEOGRÀFICA...... 10 11.2 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA...... 12 11.3 RELLEU...... 13 11.4 CLIMATOLOGIA...... 13 11.5 VEGETACIÓ I HABITATS DE L’ENTORN...... 16 11.6 FAUNA DE L’ENTORN...... 20 11.7 HABITATS I USOS DEL SÒL ...... 21 11.8 CONNECTIVITAT TERRITORIAL...... 23 11.9 HIDROLOGIA...... 24 11.10 GEOLOGIA...... 25 11.11 HIDROGEOLOGIA...... 27 11.12 ESTABILITAT DEL SÒL...... 27 11.13 ACCESSIBILITAT I NECESSITAT DE SERVEIS...... 27 11.14 GESTIÓ DE RESIDUS...... 28 11.15 QUALITAT DE L'AIRE...... 28 11.16 PAISATGE...... 29 11.17 IDENTIFICACIÓ ESPAIS PROTEGITS...... 33 11.18 PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I ARQUITECTÒNIC...... 35 11.19 risc d’inundació...... 38 11.20 RISC INCENDI FORESTAL ...... 38 11.21 RISCOS GEOLÒGICS...... 40 11.22 RISC CONTAMINACIÓ ACÚSTICA ...... 40 11.23 RISC CONTAMINACIÓ LUMÍNICA ...... 41 11.24 RISC CONTAMINACIÓ DE SÒLS...... 41 11.25 ESTRUCTURA SOCIOECONÒMICA...... 42 12. EFECTES AMBIENTALS PREVISIBLES...... 43 13. JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA...... 45 14. OBJECTIUS AMBIENTALS i ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ AMBIENTAL PREVISTES PEL POUM...... 45 15. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA i JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS...... 48 16. MESURES AMBIENTALS A APLICAR AL PLA...... 52 16.1 MESURES AMBIENTALS I RECOMANACIONS MEDI BIÒTIC I PERCEPTUAL ...... 52 16.2 MESURES AMBIENTALS I RECOMANACIONS MEDI FÍSIC I ATMOSFÈRIC ...... 53 16.3 MESURES AMBIENTALS MEDI SOCIOECONÒMIC I ESTRUCTURA URBANA ...... 57 17. SEGUIMENT AMBIENTAL DEL PLA ...... 57 18. CONCLUSIONS ...... 58 DOCUMENT NÚM. 2: ANNEXE ...... 59 DOCUMENT NÚM. 3: PLÀNOLS ...... 65

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 3

DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 4

1. INTRODUCCIÓ

La present documentació ambiental té com a objecte l’estudi, anàlisi i avaluació ambiental de del Pla Parcial Urbanístic del PPU14 “Ampliació Santa Seclina”, al terme municipal de Caldes 2 de Malavella, que ocupa una superfície de 86.815,00 m .

Es redacta aquesta documentació amb la finalitat de donar compliment als articles 85 i 100 del Decret 305/2006, de 18 de juliol.

2. OBJECTE

El present informe també es redacta en aplicació de la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes, quina aplicació, després de la llei estatal 21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental ha quedat regulada amb la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.

3. NORMATIVA APLICABLE

La normativa aplicable al Informe Ambiental que es redacta queda constituïda per:

. Decret Legislatiu 1/2010 pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme i les seves modificacions.

. Decret 305/2006 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

. Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana.

. Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’Avaluació Ambiental de Plans i Programes.

. Llei 21/2013 de 9 de desembre, d'avaluació ambiental.

. Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica que regula la avaluació ambiental mentre no s'adapta la llei 6/2009.

A banda de la normativa de caràcter general també es aplicable un seguit de normativa de tipus ambiental i paisatgístic.

4. TRAMITACIÓ AMBIENTAL

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Caldes de Malavella va ésser aprovat definitivament en data de 9 d’octubre de 2013, i ha estat sotmès al tràmit ambiental preceptiu previst a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. A aquests efectes, es redacta el present Informe Ambiental que s’adjunta com a document annexa al Pla Parcial Urbanístic PPU-14 “Ampliació Santa Seclina” i dóna compliment a l’article 85 del Decret 305/2006:

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 5

Article 85 Informe ambiental i estudi d'avaluació de la mobilitat generada

La documentació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació ha d'incloure un informe ambiental, amb el contingut que estableix l'article 100 d'aquest Reglament, i, en els casos en què ho exigeix la legislació sobre mobilitat, un estudi d'avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina aquesta legislació.

5. CONTINGUT DEL DOCUMENT

El contingut del present document ve fixat per l'article 100 del Decret 305/2006 i que es transcriu a continuació:

Article 100 Objecte i contingut de l'informe ambiental dels plans urbanístics derivats

100.1 L'informe ambiental dels plans parcials urbanístics i, si s'escau, dels plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat i dels plans especials urbanístics, té per objecte l'anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l'establiment de l'ordenació detallada pròpia de cada un d'aquests instruments, i ha de contenir les següents previsions en tot allò que sigui necessari d'acord amb l'abast de les determinacions del pla derivat: a) La identificació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament, el què inclou la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector, la descripció dels objectius i les altres mesures de protecció ambiental previstes pel pla d'ordenació urbanística municipal o per altres plans o programes aplicables, la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla i l'especificació de si el projecte d'urbanització s'ha de sotmetre, per les característiques de l'actuació, al procediment d'avaluació d'impacte ambiental segons la legislació sectorial aplicable. En la identificació dels requeriments ambientals significatius s'han de tenir en compte, entre d'altres, els relatius a la qualitat de l'ambient atmosfèric, la contaminació acústica i lluminosa i el tractament, si s'escau, dels sòls contaminats. b) La descripció i justificació ambiental de l'ordenació proposada, que comprèn: la descripció, si s'escau, de les alternatives d'ordenació detallada considerades i la justificació de l'alternativa adoptada; la descripció de l'ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions amb repercussions significatives sobre el medi ambient; la determinació de les mesures adoptades per al foment de l'eficiència energètica, l'estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general. c) La identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l'ordenació detallada proposada sobre els diferents aspectes ambientals. d) L'avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts. e) Si s'escau, la descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes. 100.2 En el cas de plans urbanístics derivats que estiguin subjectes a avaluació ambiental, aquests han d'incorporar l'informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, el qual ha de tenir el contingut mínim que regula l'apartat 1 i el grau d'especificació que estableixi l'òrgan ambiental en el document de referència.

6. OBJECTIUS DE LA PLANIFICACIÓ.

El present pla parcial urbanístic es tramita amb l’objecte d’ordenar el sector PPU14 “Ampliació Santa Seclina”, per tal de desplegar les determinacions del POUM de Caldes de Malavella respecte a aquest sector. Aquestes determinacions es concreten en els següents objectius: 1. Regularització d’edificacions existents entre Santa Seclina i la zona del PEIN. 2. Ordenar l’aprofitament privat.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 6

3. Afavorir mesures d’estalvi d’aigua i establir requeriments constructius específics per tal de minimitzar el consum d’aigua als edificis. 4. Prendre mesures específiques per condicionar l’espai verd: integrar paisatgísticament l’espai verd amb l’entorn que l’envolta, minimitzar els espais impermeables, utilitzar espècies locals per a l’enjardinament, i es respectaran la riera i la vegetació associada. 5. Les zones PEIN que limiten amb el PPU14 rebran el tractament i manteniment de les zones forestals. A més d'aquests objectius fixats pel planejament, el Pla parcial en fixa els següents:

 Obtenció i sistematització de la zona d’equipaments comunitaris i zones verdes.  Formació d’una estructura viària que doni continuïtat a vialitat existent.  Establiment de les infraestructures de pavimentació, sanejament, abastament d'aigua, energia elèctrica, enllumenat públic, telèfon i gas, en funció de les noves previsions d'espais públics i usos privats.

7. ABAST I CONTINGUT DEL PLA

El contingut del Pla Parcial Urbanístic és:

 Memòria Justificativa  Avaluació i justificació de la viabilitat econòmica  Normes urbanístiques  Plànols La ordenació viària final s’ha constituït mitjançant un vial troncal que travessa el sector de nord a sud i que connecta amb dos carrers existents de la urbanització Can Carbonell que actualment finalitzen amb un “fons de sac”. Així doncs, l’àmbit disposarà de dos accessos d’entrada i sortida, un des del carrer del Bosc i l’altre des del carrer de Santa Seclina.

El Vial troncal del sector té una amplada de 10.00 metres que es distribueix en dues voreres de 2.00 metres d’amplada i una calçada de 6.00 metres d’amplada. En la part sud d’aquest vial hi ha previst executar-hi una rotonda de 30 metres de diàmetre. Aquesta permet la connexió amb les camins existents i el nou vial que connectarà amb el carrer de santa Seclina donant accés a l’església de Santa Seclina. A la vegada, aquesta rotonda permet que els diferents vehicles puguin realitzar un canvi de sentit. També millora l’accés al nou aparcament.

La resta d’urbanització per la banda Est es preveu d’ordenar amb un vial de 9,00 metres d’amplada, que es distribueix amb dues voreres de 2.00 metres i 1.00 metres d’amplada i una calçada de 6.00 metres d’amplada.

Pel que fa al vial que donarà accés a la parcel·la d’equipament i a l’església de Santa Seclina, a la vegada que donarà accés al sector a través del carrer existent Santa Seclina, tindrà una amplada de calçada de 6.00 metres, sense voreres laterals i tot al mateix nivell.

 Serveis Tècnics.

En la zona nord d’accés al sector, es disposarà una franja de serveis tècnics per a la ubicació dels diferents contenidors d’escombraries selectiva.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 7

Pel que fa al nou centre transformador, aquest es preveu d’ubicar en una zona de serveis tècnics ubicada en el tram central del carrer de la Plana, al costat de la zona verda.

Així mateix, en la zona sud-oest d’accés al sector, on actualment hi ha ubicat el dipòsit d’aigua, també s’hi disposarà una zona de serveis tècnics, als efectes de regularitzar la situació urbanística del dipòsit.

 Aparcaments.

No es fa una previsió d'aparcament longitudinal en el vial amb disposició de cotxes en línia, ja que no es considera necessari pel fet de ser un sector amb ús residencial extensiu.

Amb tot, els diferents habitatges hauran de garantir l'aparcament suficient a l’interior de les parcel·les. S'estableix un ràtio de 2 places d'aparcament per a cada habitatge, en base a les previsions de d'avaluació de mobilitat generada del POUM de Caldes de Malavella.

A més en l’estudi de mobilitat generada es concreten les places necessàries per aparcament de bicicletes i motos a l'interior de les parcel·les.

Per tant es comprova que es disposarà de les places necessàries per un normal desenvolupament del sector.

 Circulació peatonal i de bicicleta.

Tal i com es pot veure en la proposta, la circulació per a vianants en el sector està prevista que es pugui fer en tots els carrers.

Pel que fa al trànsit de bicicletes no es preveu un carril específic per aquest vehicle. No obstant això i com a mesura incentivadora de la bicicleta es preveu disposar un aparcament al costat de la zona verda / equipaments.

 Ordenació dels Espais lliures i Equipaments.

Pel que fa als espais lliures es dóna compliment a les previsions del POUM, que situa una franja d'espais lliures a l’entorn de l’equipament i una altra franja frontal a l’església de Santa Seclina i delimitant amb la franja forestal fora d’àmbit d’alt interès paisatgístic.

Aquesta franja d'espais lliures té la missió d'integrar paisatgísticament l'actuació amb l’entorn que l’envolta.

I tal i com determina l’art. 62 de la normativa del POUM, les zones verdes es concentren en, al menys, el 40% de la seva reserva, en un únic emplaçament, sense que, en cap cas, tinguin cada un d’ells una superfície inferior a dos mil (2.000) metres quadrats de sòl i no tenen un pendent superior al 10%.

No es preveu l'enjardinament artificial de les zones verdes, sinó que es preveu respectar la vegetació existent i en tot cas, donar un tractament similar al de les zones verdes forestals.

Els equipaments s'ordenen a la part sud-oest del sector, tal i com preveu el POUM. Una part dels equipaments són de titularitat privada i es correspon amb l’àmbit de l’església de Santa Seclina. La resta d’equipaments es situen a l’entorn de l’equipament privat.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 8

 Ordenació de l’aprofitament privat.

L’aprofitament privat s’ordena seguint l'espai ja edificat en aquests moments. En aquest sentit entre els objectius del projecte ja figuren reconèixer i ordenar les edificacions existents.

Les parcel·les s'ordenen amb tipologia aïllada però es permet l’adossament de dues edificacions contigües sense deixar separació entre elles.

Pel que fa a la ordenació de les parcel·les d’equipament privat es preveu ordenar el conjunt de l’àmbit amb parcel·la de 800 m2 de superfície mínima.

En el vial principal es situaran també parcel·les de 500 m2 de superfície mínima als efectes d’aprofitar la densitat assignada.

Per la tipologia de la urbanització no és adequat optar per tipologies de filera més comprimides.

8. ESTUDI D’ALTERNATIVES.

El sector PPU-14 “Ampliació Santa Seclina” per causa del seu estat actual, condicionants de delimitació, hidrografia i orografia, camins existents, accés a edificacions existents, etc..., té solament dues alternatives de ordenació: Alternativa 0 o nul·la i la alternativa que es proposa, que és la resultant del POUM adaptada als requeriments del lloc ordenat.

En aquest cas la alternativa 0 no es contempla pel fet que el sector ha estat delimitat amb la finalitat de poder regularitzar les edificacions existents dins l’àmbit.

Així doncs l'alternativa escollida es considera la única possible donat l’estat de consolidació del àmbit i és la que es justifica en el següent apartat.

9. PLANIFICACIÓ TERRITORIAL.

Pel que fa al planejament territorial és vigent el que disposa el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines aprovat definitivament en data de 14 de setembre de 2010.

El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines determina l’àmbit del sector PPU-14 “Ampliació Santa Seclina" com a sòl de protecció preventiva.

Article 2.10 Sòl de protecció preventiva: definició.

S’inclouen en aquest tipus de sòls classificats com a no urbanitzables en el plantejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

Com es pot veure en el mateix Pla, la zona PEIN i Xarxa Natura 2000 es situen prop del sector per la banda sud, però fora de l’àmbit del present pla parcial.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 9

Figura 1. Imatge del Pla Territorial de les Comarques Gironines. Aprovat definitivament

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 10

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

Figura 2. Plànol de la Selva del Pla Territorial de les comarques Gironines

10. DESENVOLUPAMENT PREVISIBLE DEL PLA O PROGRAMA.

El desenvolupament previsible del Pla o Programa es concreta a partir del Pla de Etapes ja definit en el mateix document de memòria del Pla Parcial.

El desenvolupament del sector es farà amb una sola etapa. Es preveuen els següents terminis d'execució un cop aprovat el Pla Parcial Urbanístic.

Projecte d'Urbanització Redacció, Tramitació i aprovació abans de 2 anys.

Redacció, Tramitació i aprovació abans de 2 anys un Projecte de Reparcel·lació cop aprovat el Projecte d'Urbanització.

Execució de les Obres abans de 2 anys de la Execució de les obres. inscripció del Projecte de reparcel·lació.

11. CARACTERITZACIÓ DE LA SITUACIÓ DEL MEDI AMBIENT ABANS DEL DESENVOLUPAMENT DEL PLA O PROGRAMA EN L’ÀMBIT TERRITORIAL AFECTAT.

En el present apartat que es redacta en compliment del contingut necessari establert en l'article 100 del Decret 305/2006, de 18 de juliol:

11.1 SITUACIÓ GEOGRÀFICA.

El Pla Parcial que es desenvolupa està situat en el Terme Municipal de Caldes de Malavella en el límit d'aquest amb el terme municipal de Llagostera.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 11

Caldes de Malavella és un municipi situat a l’est de la comarca de la Selva. És un municipi que es situa a mig camí de la Costa Brava i de la Serra de les Guilleries, a la plana de la Selva, rica en contrastos, patrimoni i tradició.

El municipi té una extensió de 57,3 km² amb una població a l'any 2016 de 7.220 hab. el que dona una densitat de població de 124,43 hab./km², una mica inferior a la mitjana comarcal que és de 189,5 hab./km².

El terme municipal limita amb:  Riudellots de la Selva (N).  Sant Andreu Salou (N)  Cassà de la Selva (N)  Llagostera (E).  Vidreres (S)  Sils (W)  Vilobí d’Onyar (W)

D'aquests 7 municipis quatre pertanyen a la Selva i tres pertanyen al Gironès ( Sant Andreu Salou, Cassà de la Selva i Llagostera).

Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera. Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la sèquia de Sils, afluent de la Tordera a través de la riera de Santa Coloma, igual com la riera de Malavella.

A l’època quaternària es formà una llacuna on confluïen les aigües de la vall, l’estany de Sils, el que explica que una part del sòl sigui constituïda per sorres procedents de la descomposició de roques granítiques, transportades als fondals pels corrents d’aigua. També hi ha còdols de lava i altres restes d’activitat volcànica.

El terme comprèn la vila i cap del municipi de Caldes de Malavella, el poble de Franciac, els veïnats de Folgueroles (o Israel), el Veïnat de Baix, el Veïnat de Dalt, el Veïnat de les Mateves i el de Santa Seclina, i les urbanitzacions d’Aigües Bones, Can Carbonell, Can Solà Gros, el Llac del Cigne, Malavella Parc, el Mas Boada i Santa Seclina.

Travessa el terme vora el límit W (i fins i tot el configura en un petit tram) la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, des de la qual una carretera porta a Caldes i a Llagostera, on enllaça amb la C-65 de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Una carretera local surt de la vila en direcció a Cassà de la Selva. També travessa el terme el ferrocarril de Barcelona a Girona, que passa a ponent de la vila, on hi ha l’estació.

Finalment l’àmbit de les urbanitzacions on es desenvolupa el present Pla Parcial és travessat per la C-35 en el tram Maçanet-Llagostera.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 12

Figura 3. Situació de l’emmarcament territorial. (Font ICC)

Figura 4. Emplaçament urbanització Santa Seclina. ( Font ICC )

11.2 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA.

El sector PPU-14 “Ampliació Santa Seclina” està situat en el costat dret del P.K.92+500 de la carretera C-35, entre Vidreres i Llagostera, en el terme municipal de Caldes de Malavella, al sud-est de la urbanització Can Carbonell.

La superfície total del sector és de 86.815,00 m2 El sector limita al nord i a l’Oest amb la urbanització Can Carbonell, a l’Est amb el límit del terme municipal de Llagostera i al sud amb zona boscosa i camins públics per on discorre l’itinerari del Pelegrí de Tossa.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 13

El PPU14 es troba equidistant dels nuclis de Caldes de Malavella i de Llagostera, tot i que pertany al primer. Les distàncies als nuclis:  Caldes de Malavella...... 5,5 km  Llagostera...... 5 km Dins el sector hi ha diverses edificacions construïdes de fa molta anys, les quals es preveuen de regularitzar.

En l’àmbit hi trobem la església de Santa Seclina, que constitueix un punt de pas del Peregrí de Tossa que es una tradició molt destacada.

Les coordenades UTM (ETRS 89) dels límits de l'actuació són:

XUTM - ETRS 89 YUTM - ETRS 89 Extrem Sud - Oest 487.361 4.627.386 Extrem Nord - Est. 487.842 4.627.733

11.3 RELLEU.

La Plana de la Selva és una unitat de paisatge que es correspon amb l’extrem septentrional de la depressió Prelitoral, en concret amb un bloc deprimit i limitat pels conjunts muntanyosos de les Gavarres, a l’est, les Guilleries, a l’oest, i l’Ardenya, al sud. Pel costat nord, la Plana de la Selva continua fins el pla de Girona, amb el que comparteix un mateix origen tectònic i característiques geomorfològiques similars.

El sector de geometria irregular és d'orografia bastant irregular amb una diferència de cotes màxima de 50 metres. Amb la cota més baixa de +170 en la banda nord-est i amb una cota màxima de +220 en la banda sud.

Per la banda nord-est del sector, en el límit de l’àmbit, hi discorre una riera que desguassa en el Pantà de Can Companyó.

El sistema de pendents doncs es bastant pronunciat. El vial principal, carrer de la Plana, té la cota +171 en l’extrem nord-est i la cota +205 en l’extrem sud-oest, amb una pendent aproximada del 7%. Pel que fa al vial B, està conformat per les cotes +190 i +220, amb una pendent aproximada del 15%. El vial A, està conformat per les cotes +194 i +205 en els seus extrems i amb una cota en la zona central de +202, amb unes pendents del 3% i del 8%.

11.4 CLIMATOLOGIA.

El clima de Caldes de Malavella es classifica com a càlid i templat. La pluja a Caldes cau sobretot a l’hivern, amb relativament poca pluja a l’estiu. La temperatura promig a Caldes de Malavella és de 15,4ºC i la mitjana de precipitacions és de 736 mm.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 14

Figura 5. Gràfiques extretes de la pàg. web Climate-Data.org

La menor quantitat de pluja és durant el mes de Juliol. La mitja d’aquest mes és de 31mm. Durant el mes d’octubre les precipitacions obtenen els valors més alts, amb una mitja de 110 mm.

De mitja, les temperatures són més altres durant el mes de Juliol, al voltant de 23.4ºC. I el mes de Gener és el mes més fred de l’any amb una temperatura mitja de 7.8ºC.

La variació en la precipitació entre els mesos més secs i els més humits és de 79 mm. La variació de la temperatura anual està al voltant de 15.6ºC.

Figura 6. Temperatura mitjana Anual segons Atles climatològic de Catalunya (Font: Meteocat)

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 15

Figura 7. Precipitació mitjana Anual segons Atles climatològic de Catalunya (Font: Meteocat)

Figura 8. Regim Pluviomètric anual. (Font: Meteocat - Atlas Meteo. Cat. )

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 16

Figura 9. Mapa de Irradiació Global diària, mitjana anual (Font: Atlas Radiació Solar Cat.)

El municipi de Caldes de Malavella rep una irradiació solar diària mitjana de 14,0 MJ/m2, segons l’atles de radiació solar de Catalunya.

11.5 VEGETACIÓ I HABITATS DE L’ENTORN.

El paisatge de la Plana de la Selva presenta realitats força contrastades. Pel que fa a l’àmbit d’estudi és el format per les planes situades al peu dels massissos de les Gavarres i de l’Ardenya-Cadiretes. I encara que hidrogràficament pertanyen a dues conques diferents hi ha molts elements comuns: l’existència d’amples planes agrícoles – majoritàriament de secà – que es barregen amb fragments de boscos: pinedes de pi pinyer, alzinars i rouredes. Els centres urbans de Cassà de la Selva, Llagostera, Caldes de Malavella i Vidreres converteixen aquest àmbit en el més urbanitzat de tota la plana.

Part del sòl del PPU14 es situa perimetralment a una per sureda (hàbitat d’interès comunitari). Tot ell es considera espai natural d’interès com a zona perifèrica al PEIN del Massís de Cadiretes.

Els hàbitats presents en el seu entorn segons la Cartografia dels hàbitats a Catalunya del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, són:

- Boscos aciculifolis

- Boscos mixtes de caducifolis i coníferes.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 17

Figura 10. Mapa de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya. (Font: ww.sig.gencat.cat)

Els boscos propers en l’entorn de Santa Seclina són:

 Al nord: Bosc de pinar de pi pinastre en regió mediterrània (P.pinaster ssp.mesogeensis), amb una superfície de 1.072184 km2.

 A l’est: Bosc de suredes amb una superfície de 1.289233 km2.

 Al sud: Bosc mixta de frondoses en regió biogeogràfica mediterrània, amb una superfície de 1.147969 km2. I bosc de suredes amb una superfície de 0.415211 km2.

 A l’oest: Bosc de suredes amb una superfície de 0.923068 km2.

Pinar de pi pinaster en regió mediterrània (P.pinaster ssp.mesogeensis) (Bosc) > 1.072184 km2

Suredes (Bosc) > 0.923068 km2 Suredes (Bosc) > 1.289233 km2

Suredes (Bosc) > 0.415211 km2

Boscos mixtes de frondoses en regió biogeogràfica mediterrània (Bosc) > 1.147969 km2

Figura 11. Mapa boscos i arbredes de Caldes de Malavella ( Font. www.naturaspain.com )

En el mapa de Distribució de la Flora amenaçada de Catalunya, s’observa que en l’entorn proper a l’àmbit del present estudi, hi ha presencia confirmada de la flora amenaçada anomenada “Cladonia mediterránea”.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 18

En tot cas, es troba a una distancia suficient com perquè no es vegi afectat.

Figura 12. Mapa Distribució de la Flora amenaçada de Catalunya ( Font. www.sig.gentcat.cat )

En el mapa de la vegetació de Catalunya a escala 1:50.000, de la Generalitat de Catalunya, s’observa que l’àmbit del present estudi correspon a: Àrees urbanes i àrees denudades artificialment. I adjacent a l’àmbit trobem una àmplia extensió de: Sureda: Quercetum ilicis quercetosum suberis.

Pel que fa a la unitat de vegetació de dins l’àmbit correspon a: Àrees urbanes amb fragments importants de vegetació natural. I pel que fa a les unitats fisiognòmiques, correspon a: Altres unitats: roques, zones urbanes, tales forestals.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 19

Figura 13. Mapa de la vegetació de Catalunya 1:50.000 (Font: Universitat de Barcelona. Grup de recerca de Geobotànica i Cartografia de la vegetació).

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 20

11.6 FAUNA DE L’ENTORN.

En hàbitats més muntanyosos cal destacar el pico garser petit (Dendrocopos minor), que té aquí un dels pocs llocs de nidificació a Catalunya. També abunden els mamífers com el senglar (Sus scrofa), el turó (Mustela putorius), la guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles), la llebre (Lepus lepus) i la geneta (Genetta geneta).

Pel que fa al llistat de fauna que podem trobar en l’entorn de Caldes de Malavella és:

 Amfibis:

Granota verda, reineta, salamandra comuna, granoteta de punts comú, gripau corredor, gripau d’esperons, tòtil, tritó verd, tritó palmat,..

 Aus:

Abellerol europeu, puput, raspinell comú, àguila marcenca, escorxador, alosa cotoliu, ànec collverd (blau), gaig, xots, avió comú, astor, trist, aligot (aligot comú), carboner comú, mallerenga petita, boscarla comú, cargolet, corriol petit, enganyapastors, siboc, guatlla comuna, cogullada, cornella negra, cucut comú, tallarol capnegre, tallarol de casquet, tallarol de garriga, tallarol gros, gratapalles o escrivà de coll, estornell negre, estornell vulgar, faisà comú, fotja, gallineta comuna (polla d’aigua, pollona negra, gal, esparver comú, oreneta comú, teuladí, teuladí moliner, gralla occidental, capellanet, mallerenga blava, cadernera, bugadera torrentera, òliba, blauet comú, merla, mite, mussol comú, mosquiter ibèric, mosquiter pàl·lid, oriol europea o oriol, colom domèstic, tudó, passerell comú, pit-roig europeu, bec menor, picot graser gros, pinsà comú, picot, rascló, bruel, rossinyol bord, rossinyol comú, bitxac comú, tórtora europea, tórtora turca, cruixidell, garsa, falciot comú, ballester, gafarró, verderol europeu o verderol comú, cabusset, bosqueta vulgar, griva, tord comú,...

 Invertebrats:

Cérvol volant, deronectes opatrinus, donzella d’ones, gyrinus dejeani, stictonectes epipleuricus, stictonectes lepidus, stictotarsus duodecimpustulatus,...

 Mamífers:

Esquirol comú, mostela comú, conill comú, eriçó comú, fagina, geneta o gat mesquer, senglar, llebre, musaranya, musarañita o musgaño nan, ovella domèstica, rata comuna, ratolí casolà, ratolí de camp, ratolí mediterrani, teixó comú, talp agrest, talp mediterrani, talpó roig, visó americà, guineu,...

 Peixos continentals:

Bagra, carpa comú,...

 Rèptils:

Serp verda, serp de collaret, la serp blanca, la serp llisa meridional, serp d’aigua, tortuga d’estany, tortuga de rierol, sargantana cua-llarga, sargantana ibèrica, sargantana roquera, fardatxo, lució, dragó comú, tortuga pintada o esmunyedissa,...

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 21

11.7 HABITATS I USOS DEL SÒL

Segons el mapa de habitats inclòs dins el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines els terrenys objecte del present projecte es consideren Ciutats, pobles i àrees industrials.

Figura 14. Hàbitats (Font: Pla Territorial Parcial Comarques Gironines)

Figura 15. Hàbitats (Grau de raresa i amenaça) (Font: Pla Territorial Parcial Comarques Gironines)

Segons el mapa de hàbitats de Catalunya, extret de la pàgina web del SIG, els terrenys objecte del present estudi es consideren “Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació”. I pel que fa a l’entorn pròmig a l’àmbit es troba majoritàriament “Suredes amb sotabosc clarament forestal” i en menor proporció “Pinedes de pinastre (Pinus pinastre), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana”.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 22

Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació.

Pinedes de pinastre (Pinus pinaster), amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles, de la terra baixa catalana.

Suredes amb sotabosc clarament forestal.

Figura 16. Habitats de Catalunya (Font: ww.sig.gencat.cat)

Segons el mapa de Principals cobertes del sòl de Catalunya, del Pla territorial de les Comarques Gironines, els terrenys objecte del present estudi es troben dins una zona considerada “Ciutats, pobles i àrees industrials”, en l’entorn de l’àmbit es troben principalment les següents àrees de: Boscos d’escleròfil·les; Boscos d’aciculifolis i en menor superfície: Boscos caducifolis o de ribera.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 23

Figura 17. Mapa principals cobertes del sòl. ( Font. Pla Territorial de les Comarques Gironines)

Figura 18. Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (2005-2007) (Font: ww.sig.gencat.cat) 11.8 CONNECTIVITAT TERRITORIAL.

Després de la consulta del “Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines”, l’àmbit de la zona d’estudi queda fora de l'àmbit d'interès connector territorial SV03.

Figura 19. Zona interès connector (Font: Pla Territorial Parcial Comarques Gironines)

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 24

11.9 HIDROLOGIA.

L’àmbit del present estudi pertany a dues xarxes hidrogràfiques: El sector sud-oest pertany a la conca de la Sèquia de Sils, la qual pertany a la conca de La Tordera. El sector nord-est pertany a la conca de la Riera de Benaula, que és afluent del riu Onyar i pertany a la conca del Ter.

Figura 20. Mapa conques hidrogràfiques principals i xarxa de rius (Font: www.sig.gencat.cat)

Figura 21. Mapa conca hidrogràfica del Ter (Font: www.sig.gencat.cat)

Figura 22. Mapa conca hidrogràfica de La Tordera (Font: www.sig.gencat.cat)

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 25

Dins l’àmbit no hi discorre cap rec. Amb tot, sí que n’hi discorre un que passa molt proper a l’àmbit i que constitueix un afluent de la riera de Benaula.

11.10 GEOLOGIA.

La depressió tectònica que dóna lloc a la plana selvatana està reblerta per roques sedimentàries del Neogen i del Quaternari (principalment llims, graves, arcoses, argiles i conglomerats) dipositades durant el Pliocé i el Plistocé Superior. També s’hi troben colades basàltiques i petits edificis volcànics com a resultat de l’activitat volcànica que tingué lloc en el Terciari i el Quaternari.

La presència d’aigües termals en diferents punts com Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners està en relació amb el sistema de fractures que afecten el sòcol i que van facilitar les manifestacions del vulcanisme.

La geologia del sector esta formada bàsicament per Granits Biotítics de gra mitjà i gros. Es desconeix la posició exacte però en l’entorn de l’àmbit hi ha la Falla de Vidreres – Llagostera.

Figura 23. Mapa geològic de Catalunya a escala 1:25.000.

 Granits biotítics de gra de mitjà a gros.

Presenten textura equigranular i, en general, són roques de color gris. Els minerals essencials són plagiòclasi, quars, ortosa i biotita. La biotita és bastant abundant i presenta hàbit laminar. El contacte amb les granodiorites Ggdf és transcional. Els enclavaments microgranulars quarsidiorítics són molt abundants a la zona de contacte amb les quarsidiorites (Ggd) però escassos a la resta de la unitat. Els alineaments fluïdals de biotita (schlieren) són més freqüents a prop dels contactes amb les roques encaixants paleozoiques. Són roques que tenen un aspecte granodiorític a causa que la proporció de plagiòclasi és relativament elevada. En general, es troben fortament alterades a sauló. Són roques ígnies plutòniques associades al magmatisme de l’orogènia hercinica. Per correlació amb roques similars del full de Palafrugell (335-1-1) datades pel mètode Ar/Ar en biotita, se’ls atribueix una edat de 288 +- 2 Ma (Permià inferior).

En la zona oest del sector també podem trobar:

 Ordovicià superior:

Gresos quarsifeldspàtics i quarsítics, i roques volcàniques àcides i intermèdies, localment amb intercalacions de lutites fosques. Els gresos són de gra groller, o de mitjà

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 26

a fi, sovint d’aspecte massiu, amb capes de gruix que varia de decimètric a mètric. En alguns trams s’hi reconeixen alternances que varien de mil·limètriques a centimètriques, de capes clares i fosques, amb diferent proporció de matriu lutítica. Els components dels gresos són majoritàriament quars, feldspat, biotita i moscovita. La biotita és abundant i el quars presenta sovint vores ameboides. La proporció de moscovita és elevada en tota la unitat, probablement per raó de l’efecte del metamorfisme de contacte hercinià (MC). La matriu és quarsifeldp`stica de gra de fi a molt fi, sovint alterada a minerals argilosos. Puntualment es reconeixen nivells interstratificats de roques volcàniques àcides i/o intermèdies, de gruixos d’ordre decimètric, que presenten textures porfíriques definides per vristalls mil·limètrics de feldespats alterats, englobats en una matriu quarsifeldsàtica de gra molt fi. Els nivells de lutites són poc abundants, i sempre es troben intercalats entre els gresos. La base de la unitat no aflora, i el contacte superior amb la unitat OrSlnc s’interpreta com a normal. S’estima que aquesta unitat presenta un gruix màxim de l’ordre de 300 m en aquesta àrea. S’interpreten com a dipòsits mixts volcànics i volcanosedimentaris àcids i/o intermedis. Aquests materials es troben principalment als flancs nord i sud del sinclinori de Caulès i al sud-oest del veïnat de Sant Llorenç, encara que són presents de manera més o menys discontínua al llarg de tota la zona centre del full. Per correlació amb altres àrees pròximes (massís de les Gavarres) s’atribueixen al Caradocià.

 Ordovicià superior – Silurià inferior

Lutites grises i negres amb alguns nivells carbonàtics, que passen a gresos quarsítics i quarsites fosques. Les lutites són ampelítiques i grafitoses, amb pirita abundant i quasi sempre oxidada; contenen petits nivells de gruix de mil·limètric a centimètric de gresos quarsítics de gra fi de coloracions negroses i grises. Esporàdicament s’hi reconeixen també algunes intercalacions de centimètriques a decimètriques de llims carbonàtics i de calcàries grises de gra fi, d’apspecte bretxoide i molt recristal·litzades. El percentatge de gresos augmenta ràpidament cap a la part alta de la unitat, fins a esdevenir dominants, alternant juntament amb nivells de centimètrics a decimètrics de quarsites grises i negres de gra molt fi que prsenten laminacions paral·leles mil·limètriques. La fracció lutítica en aquest tram és en general baixa. No s’han trobat restes fòssils en aquesta unitat. El metamorfisme de contacte hercinià (MC) ha transformat notablement les litogies originals. El contacte inferor amb la unitat Orva s’interpreta com anormal, tot i que es presenta sempre molt mecanitzat. El límit superior es considera transicional amb la unitat SDCagp. La potència del tram inferior lutític és difícil d’establir, a causa que constitueix un nivell molt plàstic que ha actuat com a superfície preferent de lliscament durant la deformació herciniana, i per tant es presenta sempre molt deformat i incomplet; se li suposa un gruix d’ordre decamètric. La potència del tram superior quarsític s’estima en un màxim d’uns 80m, malgrat que no es pot descartar l’existència de repeticions tectòniques. S’interpreten com a dipòsits de plataforma clàstica costera. Afloren principalment al nord Caulès, a les rodalies de Santa Seclina, al llarg de la carretera de Llagostera a Tossa de Mar, i al puig de la Ruira. Les lutites amb intercalacions carbonàtiques es poden correlacionar amb les limolites cavernoses de Mas Calç de les Gavarrers, i amb les pissarres d’Avencó de la zona delMontseny datades de l’Ashgil·lià. Els gresos i les quarsites foscs es poden correlacionar amb les pissarres negroses de Fitor de les Gavarres, i amb les pissarres amb graptòlits del Montnegre i del Montseny de l’Ordovicià superior – Silurià (Llandoverià-Wenlokià). L’edat d’aquesta unitat s’atribueix a l’Ashgil·lià – Silurià inferior.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 27

11.11 HIDROGEOLOGIA.

La zona objecte d'estudi no es troba dins cap aqüífer protegit segons el Decret 328/1988. Amb tot, sí que es troba dins les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats segons el Decret 476/2004.

Una zona vulnerable als nitrats és aquella superfície en què l'escolament i la infiltració de les aigües poden afectar a la contaminació per nitrats d’origen agrari de les aigües continentals i/o litorals.

Figura 24. Àmbit Aqüífers protegits i zones vulnerables de nitrats (Font: www.sig.gencat.cat)

11.12 ESTABILITAT DEL SÒL.

Tot i que el sòl on es desenvolupa la present modificació pot haver estat objecte d'algun moviment de terres de poca importància, aquest no ha afectat a l'estabilitat del sòl.

La comprovació d'aquesta estabilitat bé donada pel fet que en els últims 15 anys no hi ha hagut cap tipus d'assentament o subsidència.

11.13 ACCESSIBILITAT I NECESSITAT DE SERVEIS.

A nivell de infraestructures l’àmbit objecte del present estudi està situat molt a prop de la carretera c-35, la qual comunica amb la N-II i l’autopista AP-7, a la vegada que comunica amb C-65 i la C-842.

Figura 25. Mapa xarxa de carreteres extret de l’ICC.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 28

En l’àmbit també surten diversos camins que connecten amb urbanitzacions i poblacions veïnes.

Pel que fa a necessitat de serveis es compta amb tots els serveis urbans molt a prop de l’àmbit.

11.14 GESTIÓ DE RESIDUS.

Pel que fa a la gestió de residus es diferencia entre la gestió de residus durant la construcció i de la gestió de residus durant la fase d'explotació.

Durant la construcció es tindrà en compte de realitzar la corresponent gestió de residus de la construcció separant el diferents tipus de materials i portant-los a l'abocador.

Pel que fa a la gestió de residus durant la fase d'explotació l'àmbit, aquest disposarà d’un espai, qualificat com a serveis tècnics, pensat per a ubicar-hi els diferents contenidors de recollida selectiva, els quals seran recollits diàriament per l’empresa municipal de recollida d’escombraries.

11.15 QUALITAT DE L'AIRE.

La zona d’estudi, es troba a la Zona de Qualitat de l’Aire de Catalunya (ZQA) anomenat “Girona” o “Zona 8”. És una àrea que limita al Est amb l'Empordà i al sud amb el Maresme.

En aquesta zona es donen nivells mitjans d’emissions difuses provinents de les activitats domèstiques i del trànsit urbà. Hi ha focus industrials aïllats repetits al llarg de tota la zona.

Figura 26. Mapa de les Zones de qualitat de l'aire. (Font. Delimitació zones qualitat aire.XVPCA)

D’acord amb les dades de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) del Departament de Medi Ambient de la Generalitat a Caldes de Malavella no trobem cap indústria inclosa en el catàleg d’activitats industrials potencialment contaminants de l’atmosfera, de manera que el nivell de contaminació per fonts industrials es valora com a baix.

A la zona de projecte i en tot el terme municipal, el nivell de qualitat de l’aire és bona, ja que la única font important de contaminació de l'aire és la carretera C-35 que passa prop del sector.

El sector està rodejat de zones boscoses i inclús es troba proper a zones PEIN. A més el fet de trobar-nos relativament a prop del mar, fa que la existència de les marinades provoquin una renovació constant de l'aire i per tant les partícules es dispersen ràpidament.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 29

La zona de projecte està situada en un espai de caire boscós amb habitatges dispersos i sense activitats industrials properes, i allunyada uns 5.000 metres dels nuclis urbans de Caldes de Malavella i Llagostera, de manera que la contaminació per fonts domèstiques tampoc és significativa. Per la manca de focus contaminats propers de tipus industrial, domèstic o del trànsit de vehicles el nivell de qualitat de l’aire es valora com a bona, ajudat pel fet de trobar- nos en una zona on sovint arriba el vent de marinada on el nivell de dispersió de partícules i renovació de l’aire és important.

A continuació es mostra el mapa de la web de les dades de qualitat de l'aire a Catalunya obtingudes per la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat de l'Aire (XVPCA), a partir d'equips automàtics i manuals. Aquest mapa mostra les darreres dades disponibles sobre la qualitat de l'aire a Catalunya. Concretament en l’àmbit de projecte no es disposen de dades disponibles, amb tot, s’observa que en els punts de presa de dades més propers, tots obtenen com a resultat una BONA qualitat de l’aire.

Figura 27. Mapa de qualitat de l’aire a Catalunya. (Font.www. gentcat.cat) 11.16 PAISATGE.

Segons el “Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines”, tot el terme municipal Caldes de Malavella forma part de la unitat de paisatge de La Plana de la Selva.

Figura 28. Mapa de les Unitats de Paisatge de Les Comarques Gironines

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 30

Figura 29. Elements del Paisatges (Font: Catàleg del Paisatge Les Comarques Gironines)

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 31

Figura 30. Mapa unitat La Planta de la Selva del Catàleg del Paisatge de les Comarques Gironines.

Els trets distintius de la unitat, segons el catàleg, són:  Plana suaument ondulada estesa entre les muntanyes de les Gavarres, el massís de l’Ardenya i les Guilleries, on hi predomina un paisatge agroforestal caracteritzat per conreus de cereals, farratges i blat de moro, amb clapes de bosc d’alzines, suros i pins.  L’activitat volcànica ha deixat la seva empremta en elements del paisatge singulars com l’edifici volcànic de la Crosa de Sant Dalmai, els turons volcànics de Maçanet i les fonts termals de Caldes de Malavella i Santa Coloma de Farners.  Existència d’àrees endorreiques que donen lloc a zones humides i inundables entre les quals destaca l’àrea de l’estany de Sils.  Plantacions de plàtans i pollancres a les vores dels cursos d’aigua.  Expansió de les urbanitzacions en les serres i turons interiors.  Àrees industrials i de serveis vinculades a la presència de l’aeroport i del corredor d’infraestructures de comunicació construït per l’AP-7, la N-II, l’Eix Transversal i la línia del TAV que creua perpendicularment el territori de la Plana de la Selva.

Els principals valors del paisatge, segons el catàleg, són:  Els espais PEIN de la Crosa de Sant Dalmai, els turons volcànics de Maçanet, l’estany de Sils i el conjunt del mosaic agroforestal que caracteritza el paisatge de la Plana de la Selva.  Els canvis estacionals de la vegetació de ribera i les fronteres entre àrees boscoses i camps de conreu.  El paisatge agroforestal de la plana, articulat per masies i nuclis rurals.  Els valors productius del paisatge agroforestal i ramader.  Les rutes, senders i itineraris per resseguir a peu o amb bicicleta, com la Via Verda “Girona-Sant Feliu de Guíxols”.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 32

El catàleg fa una avaluació del paisatge remarcant quatre blocs:  DEBILITATS: o Una estructura visual del paisatge fràgil i fragmentada, producte de l’alternança contínua i inconnexa de diferents elements. o La presència d’urbanitzacions amb habitatges de baixa densitat poc integrades amb el paisatge agrícola i forestal del seu entorn i amb manca de relació amb els nuclis urbans existents.  AMENACES: o La proliferació i l’ampliació dels eixos viaris i ferroviaris longitudinals (AP-7, A-2/N-II, TAV, i via fèrria Barcelona-Portbou) i transversals (eix transversal, C-35, C-63). Sense les mesures correctores adequades, el seu impacte paisatgístic a nivell visual i a nivell funcional pot ser molt elevat. o La progressiva instal·lació amb poca cura d’activitats econòmiques i equipaments al llarg de les principals vies de comunicació, especialment la carretera N-II, A-2, augmentant la fragmentació del paisatge. o Una disminució dràstica dels recursos hídrics pot comprometre alguns dels espais on domina la vegetació de ribera, així com alguns conreus farratgers, majoritàriament de regadiu.  FORTALESES: o Les figures de protecció dels espais amb majors valors ecològics com l’estany de Sils, la riera de Santa Coloma i els edificis volcànics. o L’existència d’alguns sectors amb patrons agrícoles on s’alternen diferents tipologies de conreu de forma mesurades i harmònica, especialment a la meitat occidental de la unitat de paisatge. o La gestió de l’estany de Sils per part de la ONG Acció Natura i l’Ajuntament de Sils contribueix a la revalorització d’aquests espais, millorant-los ecològicament i desenvolupant activitats per donar a conèixer, cada cop més, aquesta zona humida a la població de les Comarques Gironines.  OPORTUNITATS: o Els sectors de la plana que es mantenen amb un paisatge menys alterat i ben conservat com, per exemple, Sant Andreu Salou i el seu entorn, poden ser centres d’iniciatives per al foment d’activitats relacionades amb el turisme rural. o El gran nombre d’espais amb valors naturals i culturals són un important recurs pel desenvolupament local i per a tasques d’educació ambiental. o La riquesa paisatgística pot ésser la base per al desenvolupament d’una oferta turística complementària a la que impera a la costa de la Selva marítima. o La nova Política Agrària Comunitària (PAC), basada en l’aplicació de mesures ambientals i la producció integrada i de qualitat, suposa una oportunitat per reconduir l’activitat agrícola i frenar els principals processos d’homogeneïtzació del paisatge de la plana agrícola.

Com a objectius de qualitat paisatgística, el catàleg estableix els següents: - Uns assentaments urbans de Santa Coloma de Farners, Maçanet de la Selva, Vidreres, Llagostera, Riudarenes, Sils, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva i Vilobí d’Onyar, ordenats i que no comprometin els valors del paisatge dels espais circumdants i amb uns sistemes d’urbanitzacions residencials compactes i integrats en el medi. - Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels paisatges de la Plana de la Selva.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 33

El Catàleg del Paisatge estableix com a proposta de criteris i accions dirigits prioritàriament a la gestió:

- Promoure accions per tal de millorar la qualitat estètica i ambiental de les urbanitzacions de la Plana de la Selva (la Goba, Santa Seclina, Can Carbonell, Mas Flassià, Maçanet Residencial Parc, Vallcanera Parc, Santa Coloma Residencial, el Llac del Cigne i Malavella Parc). Les actuacions aniran encaminades a la millora dels accessos i límits, a la regulació de les tipologies constructives i del tipus de cobertes, i dels codis cromàtics aptes per a les edificacions, així com a l’asfaltat de carrers o la creació i rehabilitació dels espais públics.

- Millorar els perímetres de les urbanitzacions, amb dues finalitats: estètica i de protecció davant els incendis forestals. Amb uns límits definits i identificables, i zones d’integració amb l’entorn natural ordenades i dissenyades per fer front als incendis forestals.

En el Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les comarques de Girona editat per la Diputació de Girona, estableix que la zona no està inclosa dins cap àmbit d'interès natural.

Figura 31. Mapa Catàleg Espais Interès Natural i Paisatgístic (Font. Diputació de Girona)

11.17 IDENTIFICACIÓ ESPAIS PROTEGITS.

La zona del projecte i el seu entorn queda fora de qualsevol figura de protecció ambiental específica ja sigui Espais d’Interès Natural, Xarxa Natura 2000..... El sector protegit més proper és Xarxa Natura 2000- Massís de Cadiretes, i està ubicada fora de l’àmbit, per la banda sud del mateix.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 34

Figura 32. Mapa ubicació zones PEIN respecte àmbit.(Font: www.sig.gencat.cat)

Tampoc la zona del projecte està catalogada com LIC (Lloc d’Interès Comunitari) ni correspon a cap zona ZEPA (Zona Especial Protecció d’Aus), ni tampoc figura en el catàleg de zones humides de Catalunya.

A nivell d’hàbitats d’interès comunitari, dins de l’àrea del projecte no n’hi ha cap.

Figura 33. Mapa d’hàbitats d’interès comunitari. (Font: www.sig.gencat.cat)

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 35

11.18 PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I ARQUITECTÒNIC.

Dins l’àmbit de projecte destaca a nivell de patrimoni arquitectònic i arqueològic l'església de Santa Seclina.

L’esglèsia parroquial de Santa Seclina, totalment renovada en època barroca, destaca pel seu esvelt campanar. Des del segle XIII figura als vells nomenclàtors de la diòcesi gironina com a parròquia rural amb el nom de Santa Seculina o Seclina.

Figura 34. Informació Església Santa Seclina del Patrimoni. Gencat.

Figura 35. Descripció Església Santa Seclina del Patrimoni. GenCat.

Amb tot, el municipi de Caldes de Malavella disposa d’un llarg llistat de patrimoni arqueològic i arquitectònic, que s’adjunta tot seguit.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 36

Figura 36. Inventari de Patrimoni Arqueològic a Caldes de Malavella (Font: GENCAT - PATRIMONI)

Figura 37. Inventari de Patrimoni Arquitectònic a Caldes de Malavella (Font: GENCAT - PATRIMONI)

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 37

Figura 38. Inventari de Patrimoni Arquitectònic a Caldes de Malavella. (Font. Gencat-Patrimoni)

Figura 39. Inventari de Patrimoni Arquitectònic a Caldes de Malavella (Font.Gencat-Patrimoni)

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 38

11.19 RISC D’INUNDACIÓ.

L'àmbit objecte del present estudi no es troba dins de cap zona inundable.

No hi ha risc de inundació.

Figura 40. Mapa zones inudables. ( Font: Visor ACA )

11.20 RISC INCENDI FORESTAL

D’acord amb el Decret 64/1995 pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, el municipi de Caldes de Malavella està inclòs dels municipis catalogats com d’Alt Risc d’Incendis durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre.

Segons el plànol de risc d’incendis forestals a Catalunya inclòs en Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, la zona del projecte presenta un part de l’àmbit com a risc d’incendis molt baix i una altra part de l’àmbit com a risc d’incendis alt.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 39

Figura 41. Mapa de Riscos (Font: Pla Territorial Parcial Comarques Gironines )

En el mapa de Perímetres de Protecció Prioritària (PPP) per a la prevenció d’incendis forestals a Catalunya del Pla General de Política Forestal de Catalunya, es pot veure que l’àmbit del present estudi està dins el Perímetre de Protecció Prioritària (PPP) pertanyent a l’identificador G6.

Els sectors de risc o PPP són àmbits territorials amb un gran perill d’incendi forestal i que, a causa de la continuïtat de la massa forestal, poden patir incendis que es converteixin en un gran incendi forestal (GIF), definit aquí com a més gran de 500 ha.

Gran part de l’activitat de prevenció d’incendis es concentra en els perímetres de protecció prioritària (PPP).

L’objectiu principal és planificar les mesures necessàries en un àmbit territorial que constitueix una unitat d’actuació suficientment àmplia com per permetre una planificació amb visió integral, de manera que s’identifiquin les infraestructures de prevenció estratègiques per al conjunt.

El Pla de prevenció d’incendis forestals (PPI) és l’eina que fixa uns criteris per ordenar la gestió d’infraestructures de prevenció, reduir la vulnerabilitat i minimitzar l’emergència produïda pels incendis forestals.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 40

L’objectiu principal és planificar i dimensionar una sèrie d’infraestructures per evitar o minimitzar l’avanç continuat d’un gran incendi forestal (GIF).

El PPI és utilitzat com a base de decisió de les inversions directes que la Direcció General del Medi Natural fa en prevenció d’incendis sobre el territori.

Figura 42. Mapa perímetres de protecció prioritària. (Font: www. Sig.cat)

11.21 RISCOS GEOLÒGICS.

Pel que fa als possibles despreniments (caigudes de blocs, bolcades, allaus de roques), aquests són nuls, ja que pràcticament no hi ha talussos existents i en tot cas, aquests estant molt vegetats.

Pel tipus de materials de la zona no hi ha presència de blocs de pedres, ja que es tracta d’una zona planera on els materials presents en el sector són molt ben compactats, amb absència de blocs de pedra aïllats. Per tant no hi ha risc per a possibles despreniments.

Si ens centrem en les possibles esllavissades, com que parlem de materials molt ben compactats, hem de considerar que el risc d’esllavissades és mínim en tot el sector.

Finalment, pel que fa a possibles esfondraments (subsidències, col·lapses), la tipologia de materials, el relleu i el fet de que en bona part són dipòsits existents des de fa molts anys on no es produeixen aquest tipus de fenòmens i per tant això fa que el risc sigui mínim.

11.22 RISC CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

La normativa aplicable és la Llei 16/2002 de Protecció contra la Contaminació Acústica i el Decret 176/2009 pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002 de Protecció contra la Contaminació Acústica.

La zona objecte d'estudi està situat en una zona residencial on hi ha activitats tipus terciari. Per tant li correspon un sensibilitat acústica tipus Moderat (B1), amb uns valors límit d'immissió en dB(A):

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 41

Zones de sensibilitat acústica i usos del sòl Valors límit d'immissió en dB(A)

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (C) Ld (7 h . 21 h) Le (21 h - 23 h) Ln (23 h . 7 h) (B1) Coexistència de sòl d'ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport existents 60 60 50 (B2) Predomini del sòl d'ús terciari diferent a (C1) 60 60 50 (B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d'ús industrial 60 60 50

11.23 RISC CONTAMINACIÓ LUMÍNICA

Segons el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, la zona en estudi, una vegada desenvolupada, correspon a la tipologia E3 (sòl urbà o urbanitzable).

La consolidació del sector provocarà un increment en els nivells de il·luminació, però en qualsevol cas serà en benefici d'una major ordenació del sector. A més la il·luminació del sector donarà compliment al "Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior."

Segons el mapa de protecció Lumínica del Sig de la Generalitat, l’àmbit objecte del present estudi està dins la zona E2-Protecció alta. Pel que fa a la zona contigua per la banda nord, pertany a la zona E3-Protecció Moderada i pel que fa a la zona contigua per la banda sud, pertany a la zona E1-Protecció màxima.

Figura 43. Mapa de zones de protecció Lumínica (Font: SIMA)

11.24 RISC CONTAMINACIÓ DE SÒLS.

En la zona que s'urbanitza no s'hi ha desenvolupat cap activitat perillosa, per tant, es pot dir que el risc de contaminació de sòls és nul.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 42

11.25 ESTRUCTURA SOCIOECONÒMICA.

La població de Caldes de Malavella és de 7.220 habitants (any 2016), tot i que la càrrega estacional a l’estiu puja a 2.000 habitants, arribant el total de població a una punta d’uns 9.000 habitants aproximats al mes d’agost.

Figura 44. Població municipi (Font: IDESCAT) La composició de la població de Caldes es caracteritza per ser gairebé equitativa al 50% d’homes (3.559) i de dones (3.609), on el 36,44% de la població és activa (2.631), mentre que el 17,45% és menor de quinze anys (1.260) i el 14,11% és major de 65 anys (1.019).

Com es pot veure en fonts de IDESCAT la activitat queda centrada en el sector Indústria i Serveis.

Figura 45. Dades econòmiques (Font: IDESCAT)

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 43

12. EFECTES AMBIENTALS PREVISIBLES.

En aquest apartat s’identifiquen els vectors ambientals que resulten afectats pel desenvolupament del sector: Taula d’identificació dels potencials impactes. IMPACTES positiu negatiu indeterminat inexistent o irrellevant

FACTOR MEDI TIPUS D’IMPACTE PREVISIÓ AMBIENTAL

Eliminació d’espècies invasores

eliminació de la coberta vegetal vegetació afecció sobre espècies protegides

augment d’espècies invasores

eliminació o reducció d’espècies

afecció sobre espècies protegides

desplaçament d’individus o poblacions medi biòtic fauna invasió de noves espècies

eliminació o alteració de biòtops aquàtics

afectació de corredors biològics

aïllament d’espècies o individus

afectació a espais protegits per la legislació vigent espais (PEIN, XN2000, HIC) naturals protegits afectació espais sensibles o interès local

FACTOR MEDI TIPUS D’IMPACTE PREVISIÓ AMBIENTAL

paisatge intrínsec unitats de paisatge afectades medi potencial de vistes perceptual intervisibilitat incidència visual

singularitats components singulars del paisatge

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 44

MEDI FACTOR TIPUS D’IMPACTE PREVISIÓ AMBIENTAL patrimoni lloc d’Interès cultural, històric i /o arqueològic

caça

pesca

lleure cultural

esportiu

ús agrícola

ús ramader medi productiu ús forestal socio- econòmic ús industrial

sector serveis

estructura urbana canvis en trama urbana i escena urbana

ocupació del territori

vialitat

augment de zones verdes urbanes

Augment d’equipaments

població augment de zona residencial FACTOR MEDI TIPUS D’IMPACTE PREVISIÓ AMBIENTAL augment del consum d’aigua

Aigua augment de la generació d’aigües residuals

tractament d’aigües pluvials

augment del consum d’energia

Fluxes Energia eficiència energètica ambientals energia sostenible

Residus augment de la generació de residus

increment de la mobilitat

Mobilitat millora en la connectivitat social

mobilitat sostenible

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 45

Per causa de la poca dimensió del projecte i per causa de les característiques dels terrenys on es desenvolupa el present Pla parcial, per ser una zona amb vials no urbanitzats i moltes edificacions ja construïdes, els impactes que es produiran seran molt reduïts i en tot cas ja es compensaran amb les mesures correctores que s’aplicaran en la fase de desenvolupament de l’actuació i que es relacionen en el següent apartat.

13. JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ADOPTADA.

El sector PPU-14 “Ampliació Santa Seclina” per causa del seu estat actual, condicionants de delimitació, hidrografia i orografia, camins existents, accés a edificacions existents, etc..., té solament dues alternatives de ordenació: Alternativa 0 o nul·la i la alternativa que es proposa, que és la resultant del POUM adaptada als requeriments del lloc ordenat.

En aquest cas la alternativa 0 no es contempla pel fet que el sector ha estat delimitat amb la finalitat de poder regularitzar totes les edificacions existents.

L'alternativa escollida és la que es justifica en el present projecte.

Així doncs, els motius pels quals la opció és escollida, també des d'un punt de vista ambiental, són:

 No afectació a terrenys agrícoles en explotació.

 No hi ha moviments de terres importants , ja que els nous vials s’han projectat sobre vials o camins preexistents.

 Baixa afectació a vegetació, flora i fauna.

 Es preveu una zona de protecció de zona verda en la zona sud-oest de l’àmbit.

14. OBJECTIUS AMBIENTALS i ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ AMBIENTAL PREVISTES PEL POUM.

Després d’haver definit els principals aspectes mediambientals del sector, estem en disposició de definir el que considerem podrien ser els objectius de protecció i conservació mediambiental a tenir en compte.

En aquest cas primer apartat agafem com a referència els objectius ambientals establerts a la ISA del Pla Territorial de les Comarques Gironines en l’apartat 4.3.1 i els adaptem al present projecte.

Objectius ambientals prioritaris:

4.1. Protegir els espais naturals de valor ecològic tant a escala nacional, com regional o comarcal i evitar la pèrdua de biodiversitat, tant d’ecosistemes, com d’hàbitats o espècies

Cal evitar l’afectació de zones protegides o d’un interès ambiental remarcable en especial si es troben dins dels límit de PEIN, Xarxa Natura 2000..... Per tant tota l’actuació s’haurà de situar fora dels límits de les àrees d’especial protecció ambiental, com és el cas.

6.2 Establir les condicions per assegurar la competitivitat del transport públic i dels modes de transport més eficients energèticament i per un canvi de model que disminueixi el pes del vehicle privat en favor de modes més eficients i socialment equitatius.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 46

La implantació d’aquest nou àmbit és compatible amb la utilització de la parada de bus existent que està situada a 800 m de distància del sector.

7.1. Evitar la creació de nous assentaments i apostar per les formes compactes de creixement, minimitzant la dispersió i la fragmentació territorial.

Procurar la compactació de les zones urbanes o de noves activitats i evitar la dispersió de les mateixes. En aquest cas, és de vital importància analitzar el compliment d'aquest objectiu pel fet que el sector es situa allunyat del nucli urbà.

7.2. Actuar sobre les àrees especialitzades localitzades en sòls ambientalment inadequats per a la seva consolidació, mitjançant la seva desclassificació o reubicació, o bé la formulació de directrius específiques per al planejament urbanístic que garanteixin llur adequació als objectius del Pla, amb especial atenció als referents a la mobilitat sostenible, la misticitat d’usos i la cobertura de serveis

S'analitzarà com es dóna compliment a aquest objectiu tenint en compte, doncs, el fet que el sector no es troba en el continu urbà.

Objectius ambientals rellevants:

2.2. Protegir els sòls de valor per la seva funció en el cicle de l’aigua, amb especial atenció a les àrees de recàrrega dels aqüífers i a les zones afectades per la contaminació per nitrats.

Veure quines mesures es poden aplicar en aquest cas, ja que es tracte d’una zona vulnerable per la contaminació per nitrats.

5.1. Protegir específicament les àrees de major valor paisatgístic, amb especial atenció als paisatges rurals i als de valor identitari.

Veure quin pla d’actuació es pren per protegir el valor paisatgístic i el valor identitari.

7.4. Deixar lliures les zones subjectes a riscos naturals, amb especial atenció al risc d’incendi i al risc d’inundació, i les zones subjectes a risc inacceptable d’origen antròpic, en concret el risc d’accident en el transport de mercaderies perilloses i el risc d’accident greu en instal·lacions que manipulen substàncies perilloses.

Tota l’actuació es troba fora d’àrees potencialment inundables o de zones amb un risc d’incendis forestals molt alt. No es podran ocupar àrees amb un pendent superior al 20% ni punts que presentin cap mena de risc de tipus geològic.

Objectius ambientals secundaris:

2.1. Afavorir les formes d’implantació i directrius pel planejament urbanístic menys consumidores de recursos, especialment d’aigua i energia

La normativa del Pla Parcial preveu que l’atorgament de noves llicències estigui condicionada a la incorporació en el projecte executiu de mesures d’estalvi d’aigua per tal de minimitzar el consum d’aigua als edificis.

5.2. Establir directrius per a la preservació del paisatge en el planejament urbanístic municipal

Caldrà plantejar tot un conjunt de mesures correctores per minimitzar l’impacte paisatgístic de la nova actuació, la recuperació i revegetació de les zones afectades pel projecte així com tot un conjunt d’actuacions per a la revegetació de tot l’entorn.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 47

En aquest cas segon apartat agafem com a referència les mesures ambiental previstes pel POUM en l’apartat 5.3 de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental i els adaptem al present projecte.

5.3.1. Sostenibilitat global del model d’ordenació.

 Protecció de la xarxa de camins rurals ( dels camins d’interès històric, cultural i/o paisatgístic ).

Cal mantenir el Camí del Pelegrí de Tossa que passa per dins l’àmbit.

5.3.2. Cicle de l’aigua

 Evitar la impermeabilització innecessària dels terrenys i facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja.

Cal tenir-ho en compte en la ordenació de les zones verdes i equipament municipal.

 Adopció de mesures d’estalvi i reutilització d’aigua en les noves construccions o en les restauracions.

Cal preveure-ho en la normativa del Pla Parcial.

 Introducció de criteris d’estalvi d’aigua en la jardineria urbana.

Cal prendre mesures en la ordenació de les zones verdes i equipament municipal per tal d’assolir aquest objectiu.

5.3.3. Ambient atmosfèric.

 Ús d’enllumenat de baix consum en els espais públics.

Cal preveure-ho en la redacció del projecte d’urbanització.

 Contaminació lumínica: Aplicació de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

Cal tenir-ho en compte en la redacció del projecte d’urbanització.

5.3.5. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació.

 Incorporació de tecnologies d’estalvi energètic en l’enllumenat públic, segons els criteris de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Cal tenir-ho en compte en la redacció del projecte d’urbanització.

5.3.6. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general.

 Protecció dels espais perifèrics als espais protegits (PEIN i xarxa Natura 2000), amb valor com a espais tampó.

Cal tenir-ho en compte en la banda sud del sector que llinda amb la zona PEIN.

 En sòl urbanitzable, ordenació dels espais lliures atenent els valors naturals del territori.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 48

Cal tenir-ho en compte en la banda sud del sector que llinda amb la zona PEIN.

 Foment de l’enjardinament amb espècies autòctones.

Cal tenir-ho en compte en l’ordenació de les zones verdes i l’equipament municipal.

5.3.7. Qualitat del paisatge.

 Conservació del patrimoni arquitectònic i arqueològic.

Preservar l’església de Santa Seclina que es troba dins el sector.

15. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA i JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS.

Objectius ambientals prioritaris:

4.1. Protegir els espais naturals de valor ecològic tant a escala nacional, com regional o comarcal i evitar la pèrdua de biodiversitat, tant d’ecosistemes, com d’hàbitats o espècies

L'actuació es situa fora d’una àrea PEIN i en una zona bastant antropitzada, amb vials sense urbanitzar i moltes edificacions existents. Per tant a aquest objectiu ambiental la ubicació mateixa del Pla Parcial ja hi dona compliment.

Amb tot, dins l’àmbit del PPU14, s’han previst unes zones verdes de protecció, les quals limiten amb el PEIN i rebran el tractament i manteniment de les zones forestals, essent prohibit el seu enjardinament.

6.2 Establir les condicions per assegurar la competitivitat del transport públic i dels modes de transport més eficients energèticament i per un canvi de model que disminueixi el pes del vehicle privat en favor de modes més eficients i socialment equitatius.

En aquest cas, tot i que el sector no contribueix de manera directa a la millora del transport públic, ens trobem amb una situació on hi ha una parada d'autobús situada a 800m de l’àmbit, la qual farà possible la utilització d’aquest mitjà de transport públic.

7.1. Evitar la creació de nous assentaments i apostar per les formes compactes de creixement, minimitzant la dispersió i la fragmentació territorial.

En aquest cas, tot i que efectivament es crea un nou assentament, aquest es realitza per consolidar un espai amb vials no urbanitzats i moltes edificacions ja construïdes i per tant, per regularitzar-lo. Així doncs la consolidació d'aquest espai apareix com la millor manera de compactar el creixement en aquesta zona i evitar la fragmentació territorial amb el ben entès que d'aquesta manera es tanca la consolidació de les edificacions ja existents.

7.2. Actuar sobre les àrees especialitzades localitzades en sòls ambientalment inadequats per a la seva consolidació, mitjançant la seva desclassificació o reubicació, o bé la formulació de directrius específiques per al planejament urbanístic que garanteixin llur adequació als objectius del Pla, amb especial atenció als referents a la mobilitat sostenible, la misticitat d’usos i la cobertura de serveis

En aquest cas, la delimitació feta pel POUM ja va tenir en compte la necessitat de compactar el creixement previst. Aquesta actuació ja la va realitzar el POUM.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 49

Objectius ambientals rellevants:

2.2. Protegir els sòls de valor per la seva funció en el cicle de l’aigua, amb especial atenció a les àrees de recàrrega dels aqüífers i a les zones afectades per la contaminació per nitrats.

L’àmbit de projecte no es troba en zona d’aqüífers protegits.

El municipi de Caldes de Malavella es considera zona vulnerable per la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, amb tot, dins l’àmbit de projecte no hi ha explotacions agràries i/o ramaderes ni la previsió de desenvolupament d’activitats de tipus agrari. Per tant no serà necessari aplicar les mesures agronòmiques fixades pel Decret 136/2009. Però sí que es prendran mesures de control i anàlisi de les captacions d’aigua subterrània, potenciant la connexió de les escomeses d’aigua per a ús de boca a la xarxa de proveïment municipal, fomentant al mateix temps, l’ús conjunt d’aigües subterrànies i superficials per a la resta d’usos.

El present Pla Parcial condicionarà l’atorgament de noves llicències a la incorporació en el projecte executiu dels edificis, d’una xarxa separativa d’aigües residuals i pluvials a l’interior de la parcel·la amb la instal·lació d’un dipòsit de retenció d’aigua pluvial, que permeti la reutilització de l’aigua de la pluja per a reg i/o altres finalitats. Aquests dipòsits disposaran d’un sobreeixidor a la xarxa de desguàs superficial prevista en la urbanització (rigoles).

7.4. Deixar lliures les zones subjectes a riscos naturals, amb especial atenció al risc d’incendi i al risc d’inundació, i les zones subjectes a risc inacceptable d’origen antròpic, en concret el risc d’accident en el transport de mercaderies perilloses i el risc d’accident greu en instal·lacions que manipulen substàncies perilloses.

Pel que fa al risc d’incendi, segons el plànol de risc d’incendis forestals a Catalunya inclòs en Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines, la zona del projecte presenta un part de l’àmbit com a risc d’incendis molt baix i una altra part de l’àmbit com a risc d’incendis alt.

D’acord amb el Decret 64/1995 pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, el municipi de Caldes de Malavella està inclòs dels municipis catalogats com d’Alt Risc d’Incendis durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre. I al tractar-se d’una urbanització que no té continuïtat immediata amb la trama urbana i que està situada a menys de 500 metres de terrenys forestals haurà de complir les condicions següents:

a) Disposar d’una zona de protecció de 25 metres d’amplada a comptar des del perímetre exterior.

Aquesta franja de terreny haurà d’estar permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida (densitat d’arbres adults inferior a 150 peus/ha, amb una distribució homogènia sobre el terreny), les branques baixes esporgades (un terç de la seva alçada amb un màxim de 5 metres), i neta de vegetació seva i morta durant l’època de màxim risc d’incendi, així com de qualsevol mena de residu vegetal o d’altre tipus que pugui afavorir la propagació del foc.

b) Mantenir el terreny de totes les parcel·les i zones verdes interiors a la franja de protecció en les mateixes condicions que s’estableixen per a les franges de protecció.

c) Mantenir els vials, les zona d’accés i les cunetes netes de vegetació seca.

d) Les parcel·les no edificades hauran de complir les mateixes condicions que les establertes a l’article 1 per a les zones de protecció.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 50

e) Elaborar un pla d’autoprotecció que s’haurà d’incorporar al pla municipal d’actuació, d’acord amb el Pla de protecció civil d’emergències per a incendis forestals a Catalunya (INFOCAT).

f) Disposar d’una xarxa d’hidrants d’incendi de 100 mm de diàmetre, d’acord amb l’article 1 de l’annex del Decret 241/1994.

En aquest cas no es preveu l'existència de risc d’inundació, ni d'accident en el transport de mercaderies perilloses, ni el risc d'accident greu en instal·lacions que manipulen substàncies perilloses.

Objectius ambientals secundaris:

2.1. Afavorir les formes d’implantació i directrius pel planejament urbanístic menys consumidores de recursos, especialment d’aigua i energia

La normativa del Pla Parcial preveu que l’atorgament de noves llicències estigui condicionada a la incorporació en el projecte executiu de mesures d’estalvi d’aigua per tal de minimitzar el consum d’aigua als edificis.

Així mateix, és indispensable que el projecte contempli l’execució d’una xarxa separativa d’aigües residuals i pluvials a l’interior de la parcel·la amb la instal·lació d’un dipòsit de retenció d’aigua pluvial, que permeti la reutilització de l’aigua de la pluja per a reg i/o altres finalitats. Aquests dipòsits disposaran d’un sobreeixidor a la xarxa de desguàs superficial prevista en la urbanització ( rigoles ).

També es preveu la implantació de les mesures d’estalvi energètic ja incorporades en el Codi Tècnic de l’edificació.

5.2. Establir directrius per a la preservació del paisatge en el planejament urbanístic municipal.

Es plantegen tot un conjunt de mesures correctores per minimitzar l’impacte paisatgístic de la nova actuació, la recuperació i revegetació de les zones afectades pel projecte, així com tot un conjunt d’actuacions per a la revegetació de tot l’entorn.

Així doncs aquests objectius es concreten: - No afectació a la zona PEIN existent a la zona adjacent a l’àmbit per la banda sud. - Manteniment del Camí del Pelegrí de Tossa, passant aquest pel nou vial A. - Establiment de zones verdes de protecció que limiten amb el PEIN, les quals rebran un tractament i manteniment de zones forestals, estant prohibit el seu enjardinament. - Integració del nou centre transformador a instal·lar, el qual es pintarà de color verd per integrar-lo amb la gama cromàtica de la zona rural. Així mateix, es col·locarà una tanca perimetral on s’hi plantaran plantes entapissants del tipus Heura (“Hedera hèlix”) i Vinya verge (“Partenocissus tricuspidata”), les quals es plantaran alternadament i aconseguiran mantenir la verdor de la tanca perimetral i la integració del conjunt de la instal·lació amb el seu entorn rural. - Ordenació d’una zona verda a l’entorn de l’equipament municipal. Aquesta s’integrarà paisatgísticament amb l’entorn que l’envolta, minimitzant els espais impermeables i utilitzant espècies locals per a l’enjardinament. - Es respectarà la riera i la vegetació associada.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 51

5.3.4. Sostenibilitat global del model d’ordenació.

 Protecció de la xarxa de camins rurals ( dels camins d’interès històric, cultural i/o paisatgístic ).

Es manté el Camí del Pelegrí de Tossa que passa per dins l’àmbit, fent-lo passar pel nou vial A.

5.3.5. Cicle de l’aigua

 Evitar la impermeabilització innecessària dels terrenys i facilitar la infiltració i la retenció de l’aigua de pluja.

Es tindrà en compte prendre les mesures necessàries per donar compliment a aquest objectiu en el moment d’ordenar l’espai de les zones verdes i equipament municipal.

 Adopció de mesures d’estalvi i reutilització d’aigua en les noves construccions o en les restauracions.

La normativa del present Pla Parcial incorpora condicionants de mesures d’estalvi d’aigua en l’atorgament de noves llicències.

 Introducció de criteris d’estalvi d’aigua en la jardineria urbana.

En el moment d’ordenar l’espai de les zones verdes i la jardineria de l’equipament municipal, es prendran mesures d’estalvi d’aigua. En tot cas, bona part de les zones verdes s’ordenaran amb tipologia forestal.

5.3.6. Ambient atmosfèric.

 Ús d’enllumenat de baix consum en els espais públics.

El projecte d’urbanització preveu la utilització de punts de llum de baix consum, LED, per a l’enllumenat públic de l’àmbit.

 Contaminació lumínica: Aplicació de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

El projecte d’urbanització té en compte aplicar la Llei 6/2001 per a la projecció de la xarxa d’enllumenat públic.

5.3.8. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació.

 Incorporació de tecnologies d’estalvi energètic en l’enllumenat públic, segons els criteris de la Llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

En la redacció del projecte d’urbanització executiu s’incorporaran tecnologies d’estalvi energètic en la xarxa d’enllumenat públic, segons la Llei 6/2001.

5.3.9. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general.

 Protecció dels espais perifèrics als espais protegits (PEIN i xarxa Natura 2000), amb valor com a espais tampó.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 52

El Pla Parcial preveu que les zones verdes de protecció que llinden amb el PEIN, rebin el tractament i manteniment de les zones forestals. I prohibeix el seu enjardinament.

 En sòl urbanitzable, ordenació dels espais lliures atenent els valors naturals del territori.

L’acondicionament de les zones verdes es farà de manera que aquestes s’integrin paisatgísticament amb l’entorn que les envolta, es minimitzaran els espais impermeables i s’utilitzaran espècies locals per a l’enjardinament.

 Foment de l’enjardinament amb espècies autòctones.

L’enjardinament de les zones verdes i de l’equipament municipal es farà amb espècies autòctones.

5.3.10. Qualitat del paisatge.

 Conservació del patrimoni arquitectònic i arqueològic.

Es preserva l’església de Santa Seclina que es troba dins el sector, la qual està qualificada com a equipament privat amb ús religiós ( clau E4C-P ).

16. MESURES AMBIENTALS A APLICAR AL PLA

16.1 MESURES AMBIENTALS I RECOMANACIONS MEDI BIÒTIC I PERCEPTUAL a) Enjardinament

La principal mesura correctora en el medi biòtic i el paisatge és la revegetació o enjardinament. Amb la plantació d’espècies vegetals, autòctones i semblants a les presents a l’entorn immediat, s’aconseguiria harmonitzar i integrar la nova zona urbana i disminuir el seu impacte al territori.

Tot seguit es recomanen algunes premisses per les plantacions que es realitzin a l’espai:

 Espècies autòctones i de baix manteniment i requeriment hídric, i adaptades al paisatge i climatologia de la zona.  La nova plantació s’hauria d’assemblar en composició i morfologia a les formacions vegetals existents a l’entorn immediat.  Caldria evitar sembres i plantacions amb espècies que suposin una alteració brusca del cromatisme de la zona.  Per optimitzar-ne l’efecte d’apantallament visual en tots els moments de l’any en cas que sigui necessari, es poden optar per espècies perennifòlies o, si no ho són, que tinguin bona densitat de brancam, tupides i amb elevada massa foliar. En aquest cas no es preveu necessari establir apantallaments visuals.  Per protecció solar, en aquelles zones on es prevegi un ús humà continuat, es recomana escollir espècies de fulla caduca per produir ombra durant l’estiu, però que alhora permetin l’entrada de llum i calor en època hivernal.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 53

Es recomana realitzar una estesa vegetal i posterior hidrosembra i revegetació si és tècnicament viable als possibles talussos que es puguin produir a la zona, per evitar-ne l’erosió i aconseguir una estabilitat d’aquests.

No es preveu que sigui necessari la instal·lació de sistemes de reg, degut a les característiques de la vegetació autòctona i al clima de la zona. b) Mobiliari urbà

Aquesta mesura s’hauria de tenir en compte durant el disseny de l’espai públic qualificat com “zona verda”. Es recomana que tot el mobiliari que es vulgui ubicar a la zona verda, des de bancs, a papereres, tanques, gronxadors, etc. segueixi uns criteris ambientals, inclosos en la compra verda de productes:

Alguns dels criteris ambientals de compra verda i de baix impacte ambiental per la instal·lació de mobiliari urbà, podrien ser:

 Elements integrats a l’entorn, de manera que no suposin un element artificial de disseny, colors i textura impactants col·locats al mig d’un espai.  Reduir ús de maquinària en la instal·lació dels elements.  Evitar sobredimensionar els forats, si són necessaris, per la instal·lació.  Exigir a empreses subministradores o constructores materials o productes que disposin d’un estudi del seu cicle de vida.  Comprar elements o materials que necessitin un baix i fàcil manteniment.  Prioritzar la compra de materials o elements amb certificat d’etiqueta ecològica, incloent els seus tractament superficials.  Utilitzar productes reciclats o reutilitzats, i reciclables.  Potenciar la compra d’aquells productes que es puguin reparar i que per tant disposin de peces de recanvi. Potenciar abans de la restitució total de l’element, la reparació i posteriorment la reposició.  Que els proveïdors del mobiliari que es vol comprar s’ubiquin prop del municipi per tal de minimitzar el transport dels productes i les seves peces en cas de reparacions.  Gestionar correctament els residus generats pel manteniment de les instal·lacions. c) Utilització de materials adequats: Per a la construcció, fase de disseny, en els nous edificis s’haurien d’utilitzar materials de construcció típics del lloc, i que donin una imatge exterior dels edificis coherent amb la resta d’edificacions properes al sector afectat. d) Integració amb l’entorn del nou centre transformador: El nou centre transformador a instal·lar es pintarà de color verd, per integrar-ho amb la gama cromàtica de la zona rural. Així mateix, es col·locarà una tanca perimetral on s’hi plantaran plantes entapissants del tipus Heura (“Hedera helix”) i Vinya verge (“Partenocissus tricuspidata”), les quals es plantaran alternadament i aconseguiran mantenir la verdor de la tanca perimetral i la integració del conjunt de la instal·lació amb el seu entorn rural. 16.2 MESURES AMBIENTALS I RECOMANACIONS MEDI FÍSIC I ATMOSFÈRIC d) Evitar emissions de pols durant construcció

Tot i que no es preveu una elevada emissió de pols, en cas que sigui necessari, es proposa regar la superfície afectada de forma periòdica, especialment els mesos més calorosos.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 54

Per evitar les possibles contaminacions per la pols generada pel pas dels vehicles pesants o pel possible moviment de terres al sector, especialment en mesos de climatologia seca, caldrà regar periòdicament amb la finalitat d’evitar que s’aixequi pols excessiva que podria afectar tant a les zones habitades properes com als propis vegetals de l’entorn immediat. e) Mesures per evitar impactes sonors:

Durant la fase de construcció per tal d’evitar molèsties a la població de la zona, s’haurien de realitzar les obres en moment de l’any i del dia que causin les menors molèsties. És imprescindible fixar i controlar els horaris de treball en la construcció, evitant les tasques sorolloses en les hores de repòs nocturn.

També caldrà que totes les maquines utilitzades pel treball de construcció compleixin la normativa vigent en quan a emissions de sorolls i periòdicament comprovar el seu compliment. I que aquesta no circuli a elevades velocitats que provocarien un impacte sonor important.

Durant el funcionament, no es podran superar els nivells sonors permesos per la legislació vigent. f) Contaminació Atmosfèrica

No es preveuen afectacions important en contaminació atmosfèrica. g) Gestió de les aigües

Mesures d’estalvi d’aigua: Per tal d’aconseguir uns menors consums d’aigua, que comportaran un estalvi econòmic i una optimització i estalvi de recursos naturals, es proposa instal·lar sistemes d’estalvi d’aigua com senzills economitzadors en les aixetes, dutxes i inodors que permetin estalviar fins a un 30% de l’aigua que es consumeixi.

Així mateix, el present Pla Parcial condiciona l’atorgament de noves llicències a la incorporació en el projecte executiu de mesures d’estalvi d’aigua per tal de minimitzar el consum d’aigua als edificis.

També serà condició indispensable que el projecte contempli l’execució d’una xarxa separativa d’aigües residuals i pluvials a l’interior de la parcel·la amb la instal·lació d’un dipòsit de retenció d’aigua pluvial (15 m3/parcel·la), que permeti la reutilització de l’aigua de la pluja per a reg i/o altres finalitats. Aquests dipòsits disposaran d’un sobreeixidor a la xarxa de desguàs superficial prevista en la urbanització ( rigoles ).

Per tal de consumir poca aigua en el reg dels jardins, es proposa plantar espècies mediterrànies, adaptades a l’ indret, de baix requeriment hídric, etc.

Aigües residuals (funcionament):

Un aspecte que haurà de tenir en compte el projecte d’urbanització del sector és la gestió de les aigües residuals d’aquesta àrea destinada a activitats econòmiques com la que es projecta.

En el projecte d’urbanització caldrà tenir present tots aquests temes de gestió de l’aigua, tant pel que fa al sanejament com al subministrament. h) Mesures d’estalvi energètic i d’enllumenat

Cal prevenir i corregir la contaminació lumínica, limitant la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitant-ne els fluxos cap a l’hemisferi superior i la intrusió lumínica, al

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 55 mateix temps que cal potenciar l’ús de sistemes eficients per tal de minimitzar el consum energètic derivat d’aquest enllumenat. El Decret 82/2005, de 3 maig, del Reglament Llei 6/2001 fa referència a l’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

La presa de senzilles mesures en quan al disseny i tipologia de les làmpades d’enllumenat, si fa falta instal·lar-les, permetria no crear un increment de l’impacte lumínic al sector. Amb la finalitat d’evitar aquests impactes, a continuació es fa un recull de propostes de fàcil implementació que permeten minimitzar la incidència de la il·luminació a la futura zona urbanitzada:

-Tipologies de làmpades a utilitzar:

Utilització de làmpades de LED (evitant, doncs, la instal·lació de làmpades de vapor de mercuri). En el cas d’emprar projectors, s’hauria d’optar per els asimètrics en la mesura del possible a que suposen un increment general del 25% dels nivells luminotècnics i s’evita enviar llum al cel.

Les làmpades menys perjudicials per a la foscor de la nit són alhora les més eficients del mercat. Les més nocives són les que emeten en l’ultraviolat ja que aquestes són les que més fortament són dispersades per l’atmosfera i en canvi no tenen utilitat luminotècnica.

Totes les làmpades instal·lades a l’enllumenat exterior seran de classe d’eficiència energètica A, A+ o A++ i compliran amb les restriccions de mercuri de les directives de la Unió Europea, amb l’excepció de les làmpades instal·lades en enllumenats de seguretat, senyals i anuncis lluminosos i en l’enllumenat nadalenc.

Utilització de làmpades tubulars que donen majors rendiments.

Forma i disposició de les làmpades: Tota instal·lació haurà d’evitar dirigir llum cap al cel. La inclinació de les pantalles ha de ser la mínima en relació amb la línia horitzontal, per evitar la dispersió de raig de llum cap al cel. Els valors màxims per al flux lluminós que sobrepassa el pla de l’horitzó haurien de situar-se en:  0.2% en lluminàries d’ús vial.  0.5% en lluminàries d’us vial-vianants.  1.5% en lluminàries de zones de vianants.  5% en lluminàries de tipus ornamental. El tancament de les lluminàries ha de ser pla o lleugerament corbat, fet amb material de gran capacitat de transmissió. Perquè aquesta qualitat no es pugui alterar per efectes de la intempèrie i el pas del temps, el tancament ha de ser el màxim d’hermètic.

En cas d’implementar lluminàries decoratives, s’evitaran els models esfèrics o en tot cas aquests tindran l’hemisferi superior opac i dotat de reflectors eficients. Els tancaments d’aquests tipus de lluminàries haurien d’estar fets amb materials el màxim de transparents.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 56

- Distribució i alçada de les lluminàries.

La situació i la mida dels punts de llum determina el costos d’instal·lació i de manteniment i el consum energètic.

Vial/viari: alçades de 6 metres

Zones de vianants: alçades no inferiors a 5 metres

Nivells d’Il·luminació a assolir:

La distribució de flux de llum als carrers ha de ser el més uniforme possible per evitar il·luminacions puntuals intenses que provocarien intensos contrastos i farien necessària la instal·lació de més punts de llum.

Segons el tipus d’espai serà necessari assolir un o altre valor en els paràmetres fotomètrics.

Valors mínims Valors normals

Tipus d’espai Il·luminació Il·luminació Factor d’uniformitat Factor d’uniformitat mitjana (lux) mitjana (lux) Vial 12-15 0.25 15-19 0.35 (accessos) Viari (trànsit i 8-12 0.15 12-16 0.30 vianants) Zones de passeig dels 8-12 0.20 12-17 0.30 exteriors

Pel que fa a l’enllumenat interior, es recomana utilitzar equips eficients d’il·luminació, així com dissenyar les instal·lacions de forma que permetin ajustar la potència lumínica a les necessitats del moment, instal·lar reguladors de flux, equips d’encesa i apagada automàtica per il·luminació exterior, instal·lació d’interruptors temporitzats i detectors o sensors de presència on es pugui, etc.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 57

16.3 MESURES AMBIENTALS MEDI SOCIOECONÒMIC I ESTRUCTURA URBANA i) Minimitzar els residus

Durant les obres de construcció: Més que com a disseny, com a una bona pràctica en les activitats constructives, s’hauria d’evitar tot abocament incontrolat de residus al medi. Especial importància té aquest apartat en el que es refereix a lixiviats, contaminants líquids, neteges de formigoneres, etc. Serà important conscienciar al promotor i els operaris que hi intervenen en l’obra de la correcte manipulació dels mateixos, de manera que es farà necessari portar a terme una recollida selectiva de les deixalles i residus generats durant els temps que duri la construcció de l’obra. Els residus generats en una obra són diversos: cartró, plàstics, olis, runes, formigó, restes de tala... i residus perillosos i altament contaminats generats en la pròpia obra; serà necessari la presència de diversos contenidors de recollida selectiva i gestionar-los tal i com demana la normativa actual.

Cal situar el parc de maquinària i zones on es faci el manteniment de maquinària o aparcament d’aquesta, en una zona allunyada de les àrees habitades i les zones més sensibles. I cal que tots els vehicles utilitzats durant les obres compleixin les normatives actuals referents a l’emissió de fums i altres factors a controlar. Caldrà portar a terme una inspecció tècnica de vehicles per garantir l’emissió de contaminats per complir la normativa vigent.

En finalitzar la fase de construcció es recomana fer una neteja general de les rodalies de l’obra per tal de no deixar restes de materials, terres i runam.

Durant el funcionament: Un cop el sector estigui en funcionament, està prevista una zona de Serveis Tècnics per a disposar-hi els contenidors de recollida selectiva necessaris, per tal que es puguin abocar correctament les deixalles domèstiques, i l’administració municipal o comarcal en puguin fer una recollida i posterior tractament adequats. j) Mobilitat:

Durant fase d’obres, es recomana no obrir accessos o camins a la zona dels estrictament necessaris, i aprofitar els existents. Aquests camins es regaran si és necessari per evitar danys per emissió de pols a plantes, molèsties a veïns, conreus, etc. Els camins utilitzats per les obres o afectats pel pas de maquinària, caldrà que es senyalin correctament i s’informi a la població local adequadament.

Es donarà compliment a les diferents mesures establertes en l'estudi de mobilitat.

Es mantindrà el camí del Pelegrí de Tossa, el traçat del qual passarà pel nou vial A.

17. SEGUIMENT AMBIENTAL DEL PLA

Degut a l'escassa entitat del Pla es preveu que el seguiment ambiental del Pla es realitzi des del mateix Ajuntament.

No té sentit en aquest cas anomenar un Director Ambiental del Pla ja que el control es pot realitzar a través dels mateixos serveis tècnics municipals.

Es recomana de realitzar un informe amb periodicitat cada 4 anys als efectes d'analitzar les variacions.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 58

El format utilitzat per a les presentacions de les verificacions elaborades podrà ser en tipus taula de dades, acompanyat dels gràfics oportuns per facilitar la comprensió i comparativa amb els anys anteriors.

Els principals indicadors que es proposen són:  Adequat funcionament de l'enllumenat públic  Afectacions de l'activitat que es desenvolupa en l’àmbit.  Grau Utilització Nou Equipament Municipal.  Funcionament dels Serveis Urbans ( Aigua, Llum, ...)  Funcionament de la Gestió de Residus.  Manteniment i conservació de la franja de protecció contra incendis.  Grau d’utilització de les zones verdes.  Manteniment i conservació de les zones verdes. Un cop valorats aquests indicadors es realitzarà el corresponent informe proposant les mesures ambientals que siguin necessàries.

18. CONCLUSIONS

. En primer lloc, del breu anàlisis ambiental que s’ha fet, es comprova que els terrenys on es desenvolupa el present sector no es troben afectats per cap Pla Sectorial ni Territorial.

. En quan al consum de sòl, aquest ja estava previst tant en el POUM de Caldes de Malavella.

. Pel que fa a les afectacions típiques de la nova urbanització de sòl: consum d’aigua, consum d’energia elèctrica, generació d’aigües residuals etc..., el projecte d'obres bàsiques del sector ja estudia com implantar els diferents serveis urbanístics amb màxima eficiència, tant en la seva construcció com en la seva vida útil.

. El projecte dóna compliment als objectius fixats, derivats de l'aplicació del Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines.

. En tot cas, pels petits impactes que es puguin produir ja es proposen un seguit de mesures correctores que s’aplicaran en fase de construcció i en fase d'explotació. . Finalment, i pel que fa a l’impacte paisatgístic de l’actuació que es tradueix en quin serà el resultat final de la urbanització acabada, un cop s’hagin executat totes les construccions, s'ha proposat: mantenir com a zones forestals les zones verdes de protecció que limiten amb el PEIN; integrar amb l’entorn el nou centre transformador i ordenar la zona verda entorn a l’equipament municipal.

El tècnic redactor,

Xavier Frigola i Mercader Enginyer de Camins, Canals i Ports - Núm. Col·legiat. 19.014

Caldes de Malavella, Febrer de 2017

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 59

DOCUMENT NÚM. 2: ANNEXE

CODIS D’IDENTIFICACIÓ DELS HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI.

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 60

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 61

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 62

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 63

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 64

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 65

DOCUMENT NÚM. 3: PLÀNOLS

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 66

ÍNDEX DE PLÀNOLS

PLÀNOL Nº1.1. SITUACIÓ PLÀNOL Nº2.1. EMPLAÇAMENT PLÀNOL Nº3.1. ORTOFOTOPLÀNOL PLÀNOL Nº4.1. PLANEJAMENT POUM PLÀNOL Nº5.1. PRINCIPALS COBERTES DEL SÒL PLÀNOL Nº5.2. PRINCIPALS COBERTES DEL SÒL - Detall PLÀNOL Nº6.1. HÀBITATS PLÀNOL Nº6.2. HÀBITATS - Detall PLÀNOL Nº7.1. HÀBITATS (Grau de raresa i amenaça) PLÀNOL Nº7.2. HÀBITATS (Grau de raresa i amenaça) - Detall PLÀNOL Nº8.1. FIGURES DE PROTECCIÓ AMBIENTAL PLÀNOL Nº8.2. FIGURES DE PROTECCIÓ AMBIENTAL - Detall PLÀNOL Nº9.1. ZONES DE RISC PLÀNOL Nº9.2. ZONES DE RISC - Detall PLÀNOL Nº10.1. ZONES VULNERABLES PER NITRATS PLÀNOL Nº10.2. ZONES VULNERABLES PER NITRATS - Detall PLÀNOL Nº11.1. ESPAIS D’INTERÈS CONNECTOR PLÀNOL Nº11.2. ESPAIS D’INTERÈS CONNECTOR - Detall PLÀNOL Nº12.1. PERÍMETRE DE PROTECCIÓ PRIORITÀRIA (PPP) PLÀNOL Nº12.2. PERÍMETRE DE PROTECCIÓ PRIORITÀRIA (PPP) - Detall PLÀNOL Nº13.1. PROTECCIÓ ENVERS LA CONTAMINACIÓ LLUMINOSA PLÀNOL Nº14.1. VEGETACIÓ. PLÀNOL Nº14.2. ÍNDEX VEGETACIÓ PLÀNOL Nº15.1. GEOLOGIA PLÀNOL Nº15.2. GEOLOGIA - Detall

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 67

SITUACIÓ

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA SITUACIÓ 1 Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 68

EMPLAÇAMENT SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA EMPLAÇAMENT 2 Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 69

Límit àmbit

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ORTOFOTOPLÀNOL 3 Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 70

Límit àmbit

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE PLANEJAMENT MALAVELLA POUM 4 Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 71

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE PRINCIPALS MALAVELLA COBERTES DEL SÒL 5.1 Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 72

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE PRINCIPALS MALAVELLA COBERTES DEL SÒL 5.2 Informe Ambiental -Detall-

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 73

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA HÀBITATS 6.1 Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 74

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA HÀBITATS - Detall 6.2 Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 75

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES HÀBITATS DE MALAVELLA (Grau de raresa i 7.1 Informe Ambiental amenaça)

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 76

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES HÀBITATS - Detall DE MALAVELLA 7.2 Informe Ambiental (Grau de raresa i amenaça)

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 77

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES FIGURES DE DE MALAVELLA PROTECCIÓ 8.1 Informe Ambiental AMBIENTAL

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 78

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PEIN “MASSIS DE LES CADIRETES”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES FIGURES DE DE MALAVELLA PROTECCIÓ 8.2 Informe Ambiental AMBIENTAL - Detall

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 79

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ZONES DE RISC 9.1 Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 80

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. ZONES DE RISC - CALDES DE MALAVELLA 9.2 Detall Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 81

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU- 14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – ZONES VULNERABLES PER T.M. CALDES DE MALAVELLA 10.1 NITRATS Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 82

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU- 14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – ZONES VULNERABLES PER T.M. CALDES DE MALAVELLA 10.2 NITRATS - Detall Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 83

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU- 14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – ESPAIS D’INTERÈS T.M. CALDES DE MALAVELLA 11.1 CONNECTOR Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 84

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU- 14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – ESPAIS D’INTERÈS T.M. CALDES DE MALAVELLA 11.2 CONNECTOR - Detall Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 85

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU- 14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – PERÍMETRE DE PROTECCIÓ T.M. CALDES DE MALAVELLA 12.1 PRIORITÀRIA (PPP) Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 86

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU- 14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – PERÍMETRE DE PROTECCIÓ T.M. CALDES DE MALAVELLA 12.2 PRIORITÀRIA (PPP) - Detall Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 87

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU- 14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – PROTECCIÓ ENVERS LA T.M. CALDES DE MALAVELLA 13 CONTAMINACIÓ LLUMINOSA Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 88

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA VEGETACIÓ 14.1 Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 89

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ÍNDEX VEGETACIÓ 14.2 Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 90

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU- 14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA GEOLOGIA 15.1 Informe Ambiental

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU-14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA ANNEX: INFORME AMBIENTAL 91

SECTOR PPU-14 “AMPLIACIÓ SANTA SECLINA”

PLA PARCIAL URBANÍSTIC PPU- 14 “AMPLIACIÓ STA.SECLINA” – T.M. CALDES DE MALAVELLA GEOLOGIA - Detall 15.2 Informe Ambiental