laNOVEMBRE 2010 Núm. 338 Preu 2,30 PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE I COMARCA

Inauguracions a i Collfred

Inauguracions a Foradada i Collfred

Els primers caps de setmana de novem- bre van tenir lloc les inauguracions de di- versos equipaments i obres. Primer a Collfred i després a Foradada. En el cas la Palanca de Foradada van ser obres de diferents PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’, nuclis del municipi. VILANOVA DE MEIÀ, , ALÒS DE , FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR Fotos: Eva Maza i Francesc Aymerich

4 L’AGENDA 24 TEMA DEL MES METEOROLOGIA Inauguracions al municipi de Foradada

5 EDITORIAL 26 VIDA SOCIAL De polítics i bolets Festa dels 60 anys

7 NOTICIARI 27 PARLEN LES ENTITATS La campanya electoral a Artesa Collfred inaugura el nou Local Social Novetats del Club de Lectures Artesenc 8 MUNICIPIS Fira de la Perdiu 2010 30 MÚSICA, MESTRE! L’Escola de Música enceta un nou curs 9 RETALLS D’HISTÒRIA 32 MIDA I VIRACLES Macarrons a la Bolonyesa (i III) 12 ENTREVISTA Josep M. Gilabert i Escolà, boletaire 34 FA 25 ANYS

15 37 CIÈNCIA I FICCIÓ Sortida de la Societat Catalana de Geografia al Segre PER QUÈ DIEM... Mitjà 38 NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA 17 PARLEN LES ENTITATS Últimes activitats de la temporada 39 RACÓ CULINARI COSES DEL BRIMERO 18 REVIURE LA MEMÒRIA 41 IN MEMORIAM 20 ESPORTS La PB Cubells comença una nova temporada 42 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA Travessa del Montsec de Rúbies amb BTT Montse Tello, campiona del món de body form 45 PALANC-OCI Presentació del CENG bàsquet 46 IMATGES D’AHIR Teatre a les Monges. 1934

la Palanca 3 L’AGENDA

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat 1 de desembre: d’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i de A les 17:30h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, L’ho- Vilanova de Meià. ra del conte amb la Riet per a nens i nenes de 1r i OCTUBRE 2n de Primària (veure pàg. 38)

Municipi d’Artesa de Segre 7 de desembre: A les 22h, al pavelló poliesportiu d’Artesa, Sopar Naixements: autogestionat amb concert Organitza: Comissió dia 10:Raul Gabriel Lascau, fill de Iuliu i d’Alina 300 anys (veure pàg. 31) Matrimonis: dia 2:Eduard i Nogués (veí d’Artesa de 15 de desembre: Segre) A les 17:30h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, L’ho- Raquel Galera i Mora (veïna d’Artesa de Segre) ra del conte amb la Fina per a nens i nenes de P3 dia 5:M’Rabih Oult Amadi (veí d’Artesa de Segre) (veure pàg. 38) Lalia Mnt Manani Uld Abda (veïna d’Artesa de Segre) 19 de desembre: dia 29:Olga Sabartés i Bernaus (veïna d’Artesa de - A les 18h, a la Dàlia Blanca, Festival “Fem pinya” Segre) per la Marató de TV3. Organitza: Club de Lleure Altis Romà Roset i Segalà (veí d’Artesa de Segre) (veure pàg. 35) Defuncions: - A Cubells, col·laboració amb la Marató de TV3: dia 1:Rosa Jovell i Serra (77 anys), Xerrada del Dr. Bargés (organitza: Associació de natural d’Artesa de Segre Dones Mareselva), Bingo solidari i berenar (orga- dia 3:Daniel Pijuan i Badia (86 anys), nitza: Associació de Joves Jo Qblls!) natural d’Artesa de Segre dia 11:Teresa Sirvan i Pallarés (98 anys), natural d’Artesa de Segre NOTA DE LA REDACCIÓ dia 14:Lluïsa Ribera i Jovell (86 anys), En l’apartat AGENDA CIUTADANA d’aquesta natural d’Artesa de Segre secció hi publiquen els naixements, els matri- dia 27:Francisco Vilalta i Cirera (85 anys), monis i les defuncions dels municipis d’Alòs de natural d’Artesa de Segre Balaguer, Artesa de Segre, Foradada i Vilanova de Meià dels quals en tenim coneixement, ex- Municipi de Vilanova de Meià cepte quan les persones interessades ens fan Naixements: saber de manera explícita que no ho volen. dia 16:Berta Segura i Jaime, filla de Josep M. i de Núria

METEOROLOGIA

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

OCTUBRE Municipi d’Artesa de Segre a) Observatori Pl. Ajuntament Municipi de Vilanova de Meià Temperatura mitjana: 13,4° Temperatura mitjana: 12,5° Temperatura màxima: 26,4° (dia 3) Temperatura màxima: 25,3° (dia 6) Temperatura mínima: -1º (dia 27) Temperatura mínima: -0,5º (dia 19) Dies amb precipitacions: 8 Dies amb precipitacions: 12 Precipitació màxima: 39 mm (dia 9) Precipitació màxima: 40,7 mm (dia 9) Total precipitacions: 63,5 mm Total precipitacions: 109,8 mm b) Observatori Baldomar Temperatura mitjana: 12,7° Municipi de Foradada Temp. màx. i mín.: manquen dades Dies amb precipitacions: 5 Dies amb precipitacions: 12 Precipitació màxima: 48 mm (dia 10) Precipitació màxima: 28,7 mm (dia 10) Total precipitacions: 86 mm Total precipitacions: 67,4 mm

4 la Palanca EDITORIAL Dipòsit Legal: L-283-1981 EDITA: Associació Cultural la Palanca De polítics i bolets COORDINACIÓ Ramon Giribet i Boneta Els dos temes més comentats a les tertúlies de carrer del mes de Bartomeu Jové i Serra Miquel Regué i Gili novembre són la campanya electoral al Parlament de Catalunya i la campanya boletaire que està a punt d’acabar-se. De ben segur que COL·LABORADORS a la gent li ve més de gust parlar de bolets, perquè dels polítics la Jordi , Biblioteca Municipal d’Artesa, Nic majoria en comencem a estar tips, cosa que no passa ni amb els Boliart, Ton Bonet, Ramon I. Canyelles, Antoni rovellons ni amb les mocoses, dels quals, per cert, enguany ens n’hem Español, Josep M. Espinal, Noemí Farré, fet un fart, tant de plegar-ne com de menjar-ne. Maite Fons, David Fusté, Josep Manel Gil, Quan tingueu aquesta revista a les mans potser ja se sabrà qui és Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, el nou president de Catalunya. Sigui qui sigui, esperem que vetlli i Iolanda Masanés, Eva Maza, Ramon Monfà, lluiti pels interessos dels catalans amb voluntat de ferro i que no Martí Regué, Josep M. Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra, Noemí Torras, Sergi claudiqui davant de les adversitats que, de ben segur, ens vindran Valls, Albert Vidal, Anna M. Vilanova de les “Espanyes”. O potser no cal esperar-ne gran cosa, perquè la classe política catalana és propensa a vendre’s per quatre engrunes MAQUETACIÓ de pa i per assegurar-se un càrrec i una paga. La Palanca Tornem als bolets, que tantes alegries ens han donat aquesta campanya. Enguany a les nostres contrades hi ha hagut una producció IMPRIMEIX boletaire mai vista. Qui més qui menys ha emplenat la cistella ben a Norprint. Artesa de Segre prop de casa i n’ha pogut menjar, fer conserva, regalar i vendre, segons els casos. SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT Apartat de Correus 30 El tema dels bolets mereix una reflexió per part de tothom. 25730 Artesa de Segre Segurament només són quatre els desgraciats que llencen el paper Telèfon 973 40 11 58 d’alumini de l’entrepà, la burilla o la llauna de cervesa al bosc. Però correu electrònic: [email protected] per culpa seva, el bosc s’embruta i fa mania. I potser per culpa de tothom, el bosc està malmès i descuidat. REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ Ens explicarem, la febre boletaire i la massificació dels boscos és Edifici Escoles Velles. Sala La Palanca una cosa recent, potser afavorida pel programa de TV3 “Caçadors de bolets”. Cal que parem compte a no fer malbé les boleteres i a no TIRATGE collir aquells bolets que no són comestibles. Cal també que 850 exemplars l’administració es preocupi més de mantenir nets els boscos i arreglar SUBSCRIPCIÓ ANUAL els camins, evitant i prevenint així el risc d’incendis. 22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra) De tothom és sabut que la majoria de boscos catalans són propietat 35 euros (preu estranger) privada, però no deixen de ser el “jardí de tots”, que ens serveix d’esgambi, ja sigui plegant bolets, fent excursions o collint herbes www.lapalanca.cat medicinals, per citar alguns exemples. Heus aquí el dilema sobre si fer pagar o no una taxa per collir -Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu- bolets. Més que una taxa, caldria, potser, que els boletaires haguessin blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997. de treure’s una espècie de llicència per fer l’activitat. Caldria que -Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc rebessin uns mínims de formació i informació sobre com respectar el de l’any 1998. bosc, sobre com orientar-se, com collir-los, etc. Aquesta llicència podria incloure algun tipus d’assegurança que cobrís possibles -Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo- accidents i els rescats que mobilitzen desenes de bombers, policies, cal de promoció turística 2004. protecció civil, sanitaris, etc., i que paguem entre tots. I els propietaris dels boscos potser mereixen una compensació Membre de l’ACPC econòmica digna (ja sigui amb les taxes dels particulars o amb subvencions públiques) per tal de motivar-los, i també obligar-los, a tenir el bosc més cuidat.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de col·laboracions, però només s’admetran els Catalunya, l’IEI de la Diputació de , el Consell Comarcal de la escrits signats amb el nom de l’autor o au- Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre. tors. Amb tot, la revista es reserva el dret de publicar-los. La Palanca no fa seves, necessàriament, les opinions i criteris expressats pels seus col·la- boradors.

la Palanca 5

NOTICIARI Actes de campanya electoral a Artesa

urant aquest mes de novembre, els diferents partits polítics que es presenten a les elecci- D ons al Parlament de Catalunya han fet una sè- rie d’actes electorals a Artesa de Segre. Els partits s’han mogut molt per intentar captar els vots de la ciutadania. L’acte més concorregut va ser el protagonitzat per l’expresident del Barça Joan Laporta, que es presenta per Solidaritat Catalana, qui va aplegar prop de 300 persones a la sala d’actes de la Cooperativa el passat dia 7 de novembre. La nostra revista sortirà al carrer el mateix cap de setmana de les eleccions i arribarà a les mans d’al- guns lectors quan ja s’hagin celebrat. Les enquestes donen a CiU com a clar favorit per guanyar i pronosti- quen una forta davallada del PSC i ERC. Veure’m què passarà... ERC: La diputada M. Àngels Cabasés va fer una xerrada sobre “La La Palanca veritat del cas Palau” el 16 d’octubre. El 21 de novembre van “fer mercat” i el 25, el diputat Estradé tenia previst fer un míting

Solidaritat Catalana: Acte de precampanya el dia 7 de novembre, Reagrupament: Míting de Francesc Alcazar (veterinari, veí del Pont amb Joan Laporta, Uriel Bertran i Xavier Segura (núm. 1 a les llistes d’Alentorn, número 3 per Lleida) i Francesc Morreres, el 21 de no- per Lleida i exprofessor de l’IES Els Planells) vembre a la Sala d’Actes de l’Ajuntament

CiU: Míting electoral a les Monges el dia 18 de novembre, amb Ramon PSC: El 14 de novembre aquest partit va “fer mercat”. El mateix dia Alturo, Carme Vidal, Antoni Balasch i l’exalcalde d’Artesa Domènec Iniciativa també va “fer mercat”. A la imatge Joan Pellicer (veí d’Artesa París. El 21 de novembre van “fer mercat” i suplent a les llistes del PSC) amb Celestino Corbacho i Joaquim Llena

la Palanca 7 MUNICIPIS Fira de la Perdiu 2010

n any més, pel voltant de les dates de Sant Martí, U Vilanova de Meià es prepa- rava per celebrar una de les seves festes més importants de l’any, la Fira de la Perdiu, enguany el pas- sat 14 de novembre. El dia es presentava esplèndid, tenint en compte el temps en quÈ estem, tardor i molt variable, en aquests dies podem dir que ens acompanyà de ple “l’estiuet de Sant Martí”, tal com anuncia la dita, temps de bonança i amb un clima temperat. Aquest bon temps tam- bé va ajudar a que prop d’uns 14.000 visitants estiguessin pre- sents a la nostra fira i gaudissin de l’àmplia exposició de perdius, aus, Aspecte general de la Fira on s’aprecia la gran concurrència de gent gossos (entre altres animals), pro- ductes del camp i derivats, artesa- instal·lacions i continuaren amb una mats, hi havia la mostra canina nia i tot una diversitat de parades visita pel poble. Mossèn Antoni “Desfilcan” al pati de les escoles de que es podien trobar pels diversos Pich, també va rebre l’honorable la població, una exhibició de tir amb carrers que composaven el recinte visita a l’església de Sant Salvador, arc a càrrec de l’admirable Club firal. declarada monument històrico-ar- Arquers del Montsec d’Artesa de La inauguració de la fira va anar tístic de caràcter nacional pel De- Segre i tot un seguit de jocs medie- a càrrec del delegat del Govern de partament de Cultura de la Gene- vals diversos a càrrec de Medieval la Generalitat a Lleida, Miquel ralitat de Catalunya l’any 1984. Cercòs, també d’Artesa. Pueyo París, el qual arribà a l’ajun- Seguidament, les autoritats es Per la seva part, els nens de l’es- tament cap a les 11 del matí, on va varen desplaçar cap al recinte fi- cola Mare de Déu del Puig de Meià, ser rebut per les autoritats assis- ral per veure les diverses activi- varen participar en l’exposició de tents a l’acte. Tot seguit, Pueyo va tats que hi tenien lloc durant tot el treballs realitzats a l’escola amb procedir a signar al Llibre d’Honor matí. motiu de la Fira de la Perdiu i una de l’Ajuntament, visità les seves Entre els diversos actes progra- nova mostra d’art, amb el títol “A la perdiu no li esveris el niu”, la qual anava a càrrec de Gaspar Burón. Els nens varen fer unes perdius de fusta de mides considerables, amb els seus ous i nius, les quals es varen repartir per diferents punts del poble. Cap a mig matí, Pueyo va entregar a cada alumne de l’es- cola un trofeu per la seva participa- ció en l’exposició i la mencionada mostra d’art. Durant el matí, un jurat presidit pel president de la Federació de Caça a Lleida, Fernando González Cristòfol, va avaluar els millors exemplars de perdius exposats a la fira: L’exposició va deixar palesa l’alta qualitat i el bon plomatge que tenien. La perdiu roja va comptar Les diverses activitats programades van contribuir a l’èxit de la Fira amb un total d’uns 1.600 exem-

8 la Palanca MUNICIPIS plars. Al migdia, al recinte firal, les autoritats varen fer l’entrega de trofeus als millors expositors de perdius i als guanyadors del concurs “Desfilcan”, on hi varen participar una gran varietat de ra- ces. Els trofeus de les perdius varen anar de la següent manera: - Millors exemplars: 1r, Josep M. Riera Pitarch; 2n, Laia Sauret; 3r, Nicanor Pérez Velez. - Millors perdigots: 1r, Roman Palau Farré; 2n, Isidre González Jiménez; 3r, Antonio Miró Olsina. - Millors parelles: 1r, Laura Piera; 2n, Cinegètica Cal Marquet. - Premi per la constància a la fira: Repartiment de premis a càrrec de les autoritats, encapçalades per Miquel Pueyo Joan Manel Torregrossa Giménez. - Premi a l’expositor més jove: mis, es va celebrar un dinar a hom l’assistència a tan comme- Joan Ramon Fabregat Rodríguez l’Ajuntament amb totes les auto- morable festa. (10 anys). ritats convidades a la fira. L’alcal- Text: Iolanda Masanés Després de l’entrega de pre- de, Xavier Terré, va agrair a tot- Fotos: Eva Sala

RETALLS D’HISTÒRIA Temps era temps... aquesta és la nostra història

a fotografia que es presen- ta està presa en una botiga L de teixits de bastant presti- gi del mateix Artesa de Segre, on podem veure: tres poncelles, un jove ben plantat i un vailet molt ei- xerit amb pantalons bombatxos. Una de les noies és la Treseta de Cal Castelló o de Cal Boher. Renoi, quina jove més bonica! N’havia sentit a parlar a molts xi- cots com el Miquel Clua, l’Isidre de la Benita o Riudebàs, el Robert Sala... entre molts altres. Val a dir que l’Enric del Boher en va quedar “prendat”. L’altra noia és l’Antonieta del Segon, del carrer de Sant Joan, que feia parella amb el Joan del Xarxalé. Quin jovenet més agraci- at! nia de Rialb. xos, és el Tonet Roca de Cal Sastre, L’última de les noies és la Nati El xicot és el Roberto Sala que de la botiga de sastreria de la matei- del mitger de la Coromina o també tenia, val a dir, un humor exquisit xa plaça de la tenda de teixits. anomenada la Nati del Martimà, sempre explicant històries i conta- Aquesta història es remunta a que com també era molt bonica te- lles. Estava enamoradíssim de la l’any 1942. nia molts pretendents, un d’ells era Consol del Pont d’Alentorn. el jove de Cal Martimà de la Baro- El nen del pantalons curts bombat- Antonio Roca Solans

la Palanca 9

RETALLS D’HISTÒRIA Jaume Escolà Gabernet Fill d’Alentorn. Comercial i industrial a Cuba

’agradaria fer-vos avinent la petita biografia d’una perso- Naixement: Alentorn (Lleida) M na originària d’Alentorn, que Data: 1893. Conserva la ciutadania espa- vaig trobar a la Biblioteca Munici- nyola pal de Cienfuegos (Cuba). Pare: Jaume. Mare: Antònia Ja fa més de mig any que reme- Casat al 1920 amb Filomena Blanch (cata- nant papers i llibres vells i movent lana) documents d’un cantó a l’altre, a la Filles: Antònia i Cecília Biblioteca Municipal de Cienfuegos, Va arribar a Cuba al 1909, amb el vapor va caure a les meves mans un lli- “Berenguer el Gran”. Primera ocupació a bre en què hi ha un munt de currí- Cuba: durant els primers dos anys, depen- culums vitals d’espanyols i d’alguns dent en una fàbrica de licors a Matanzas catalans. (Cuba). Després va exercir a L’Havana, En veure la fotografia d’en com a encarregat d’una casa de licors, Jaume Escolà, que sembla que ens durant quatre anys. Se’n va tornar a Espa- estigui dient “Ei! No us oblideu de nya, però al cap de dos anys va retornar a mi! Que estic aquí!”, no me n’he Cuba, reprenent la relació laboral amb la primera empresa on havia pogut estar i he fet aquest escrit per treballat a Matanzas, ara com a soci industrial, societat que va pren- publicar la seva biografia a La Pa- dre el nom de “J. Comas y Cía.” Als 4 anys es dissol aquesta compa- lanca, a mode d’homenatge als nyia com a tal, reprenent les activitats amb el nom amb què es coneix catalans que van emigrar en bus- actualment, “Cía Licorera de Matanzas, S.A.”, i al mateix una altra ca del seu somni de “El Dorado”, a societat anomenada “Yucayo”. Jaume Escolà és vicepresident de les la recerca de més possibilitats de dues empreses i fa constants viatges a Estats Units, Portugal, França futur. i Espanya. Ha ocupat els càrrecs de directiu i tresorer del Casino He traduït al català aquesta pe- Español de Matanzas, vicepresident de la Secció Montserrat de l’es- tita biografia del Sr. Escolà, que mentat Casino, així com membre de diferents associacions locals. La podeu llegir en el quadre annex. seva activitat comercial ha estat la d’importador i fabricant de tota A la guia telefònica de Matanzas classe de conyacs, anís, vermuts, alcohols, aiguardents i l’acreditat i de l’any 1958 apareix un número famós Ron Yucayo. Ha treballat amb els bancs Banco Gelats de L’Ha- de telèfon i un canvi de número de vana i City Bank de Matanzas. El domicili comercial: San Andrés y carrer: “Jaime Escolá Gabernet. San Cristóbal (Pueblo Nuevo), Matanzas. Domicili particular: Calle Calle Tello Lamar, 116 (Matanzas). Tello Lamar, 96. Matanzas. Teléfono 8072”. Pàg. 450 del llibre “Españoles en Cuba, 1953” de Gerardo Monge Muley Ignoro què ha pogut passar amb el Sr. Escolà i si encara té descendents a Alentorn. De tota gats a emigrar, amb una mà al ció a la mare i a la seva terra, manera, la publicació de la biogra- davant i una altra al darrere, sen- Catalunya. fia d’un personatge anònim és un se cap altre patrimoni que la seva acte de lleialtat als catalans no joventut, la recerca de nous horit- coneguts que es van veure obli- zons, la fam, les guerres, l’estima- Maria Apol·lònia Blàzquez Pastor

la Palanca 11 ENTREVISTA Josep M. Gilabert i Escolà, boletaire

i féssim una enquesta que trobar bolets és molt fàcil i entre la ciutadania anar al bosc és un passeig. S d’Artesa de Segre Sovint em trobo gent que a la sobre qui és el millor boletaire cistella hi porten lleterols i de casa nostra, de ben segur amanites i jo els dic que no que Josep M. Gilabert saben el que es fan, que són guanyaria per golejada. Hem bolets verinosos que els poden conversat amb ell sobre el arribar a matar. Anar al bosc món del bolet i la campanya no és cap passejada, la gent d’enguany, que ha estat ha de ser conscient que el extraordinària. bosc és com el mar, t’hi pots perdre i t’hi pots ofegar, amb Com qualificaria la la diferència que del mar en temporada boletaire pots sortir flotant i del bosc no. d’aquest any? He hagut de rescatar vàries A deu quilòmetres a la rodona persones perdudes, que d’Artesa, la campanya ha sigut s’havien enfonsat al bosc i que excel·lent, la producció de només feien que donar voltes bolets ha estat bestial. Dels i més voltes al mateix punt. boscos de Montmagastre, Montargull, Folquer, Vall- Té alguna fórmula màgica llebrera, Alentorn i Baldomar per trobar bolets? n’han sortit tones i tones de És difícil explicar com trobar Josep M. Gilabert va néixer a l’Alzina el 1945. Casat i afillat rovellons i mocoses, jo no a Artesa, on viu des de fa 40 anys. A la imatge amb una bolets, s’ha de ser molt recordo cap any tan bo. En cistella plena de mocosa negra observador i estar concentrat, canvi, fora de les nostres també s’ha de conèixer bé el contrades, la campanya ha estat meva mà; em conec tots els racons bosc. És una habilitat que es porta desastrosa, els boscos del Pirineu on es fan bolets, podria caminar pel dins, jo quan veig el terreny i la lleidatà i aragonès a penes han bosc amb els ulls tancats i no em vegetació, ja sé si s’hi fan bolets o donat fruïts. perdria. no.

A què atribueix aquesta gran Quins consells donaria als Com veuria que es fes pagar una producció? boletaires que s’inicien en taxa per collir bolets? Penso que les pedregades de aquest món? No ho veuria pas malament, potser l’estiu a les zones que he esmentat En primer lloc, cal que respectin el fora una manera de regular l’accés abans, van donar una saó al bosc bosc, perquè així el podran disfrutar al bosc i de conservar-lo en bon que ha estat clau perquè sortissin les properes generacions. També estat. A mi no em faria res pagar 5 bolets a dojo. El temps que ha fet penso que l’afició pels bolets s’ha o 10 euros per plegar bolets, aquesta tardor també ha igualment tots en podríem treure un acompanyat, ha fet bones bon rendiment. temperatures i unes bones “El bosc s’ha de res- plugetes. pectar, així el podran Quin és el seu rècord de trobar bolets? Quants anys fa que es dedica a disfrutar les properes Fa 5 o 6 anys vaig trobar en un dia buscar bolets? generacions” 200 quilos de mocosa negra a Jo sempre dic que vaig néixer sota Salàs de Pallars. Anava amb el un pi. Quan tenia nou anys d’edat Vicent del Pub, al matí vaig trobar- ja em vaig ficar a treballar al bosc, massificat massa. El que fa molta ne 100 quilos i ell va baixar a Artesa a tallar pins i a treure troncs. Durant gent al bosc és una vergonya, no a donar els dinars al seu restaurant. uns anys també vaig fer de pastor i respecten res, tiren papers i A la tarda em va pujar a buscar i encara avui dia faig d’apicultor. porqueria, ho remenen i ho fan n’havia trobat 100 quilos més. Si Com aquell qui diu, he viscut tota malbé tot. Crec que el programa de es fan bolets a dojo puc emplenar la vida al bosc, i això m’ha permès televisió “Caçadors de bolets” ha fet una cistella de 24 kg en poca conèixer-lo com el palmell de la molt mal, perquè ha estès la idea estona. Si la cosa va de baixa, puc

12 la Palanca ENTREVISTA estar-m’hi tot el matí, però normalment l’empleno.

A més de collir-los, li agrada menjar-se’ls? M’agrada menjar-los, però no amb bogeria. Em menjo els rovellons a la graella, els fredolics amb truita i la mocosa acompanyant algun guisat. El que m’agrada de debò és buscar-los i plegar-los, és la meva passió.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili Imatge de Montargull i dels seus boscos, on enguany s’han collit molts bolets

Sobre els bolets ra i el sotabosc. valor nutritiu és mins (el 90% és El bolet és l’aparell reproductor Els bolets tenen un gran valor cu- aigua i la resta vitamines, hidrats del fong. Els fongs s’alimenten linari i es poden menjar de moltes de carboni, proteïnes, minerals i de restes orgàniques o són pa- maneres. Sols a la brasa, al forn o només 1% de greix), però el seu ràsits d’altres organismes. Con- a la paella, amb una picada d’all i sabor i la vistositat que donen als figuren el cinquè regne dels és- plats, ho compensen. sers vius. Els fongs estan cons- Comencen a sortir a finals tituïts per hifes que formen un d’agost i durant el setembre, i se- miceli i es reprodueixen per es- gons les condicions climatològi- pores. Curiosament, l’aparell re- ques, poden sortir-ne fins al de- productor (el bolet) és molt més sembre (i excepcionalment a la gran que el mateix organisme (el primavera). fong). Sovint viuen associats a Si hi ha bon any, a Catalunya les arrels de diversos arbres i és se’n cullen un milió de kg. per habitual que molts bolets es fa- temporada. Els més apreciats cin al voltant d’aquests (pins, al- són: rovelló i pinetell, pebràs, zines, roures, etc.). Per això és julivert; acompanyant un guisat (po- moixernó, camagroc, mocosa o important que quan la gent bus- llastre, vedella, cabrit, etc.); amb llenega, fredolic, peu de rata, ca bolets, no danyi el miceli fent truita; amb arròs; crus amb llingüina o agulleta, rossinyol, servir rasclets o remenant la ter- carpaccio o amanida, etc. El seu cep i carrereta o cama-sec.

la Palanca 13

LA NOGUERA Sortida de la Societat Catalana de Geografia al Segre Mitjà

l Segre Mitjà és una unitat territorial que comprèn 10 E municipis i 67 entitats de població (22 de les quals a l’extens municipi d’Artesa de Segre), 745 km2 (una comarca mitjana en el context català) i 8.380 habitants (el 55% a la rodalia d’Artesa de Segre). Els minsos efectius demogràfics d’aquest territori el fan equiparable a comarques pirinenques com el Pallars Sobirà. Un dels principals problemes, sinó el més important, per a la con- creció d’una futura comarca és que hi manca un centre urbà clar. O més ben dit, n’hi ha dos d’importància similar: Artesa de Segre (la ciutat pròpiament dita compta amb 3.100 habitants) i Ponts (la vila en té 2.750). Ambdues poblacions cen- Imatge de la taula rodona celebrada a l’Ajuntament d’Artesa de Segre, amb Jesús Burgueño al tren les respectives rodalies amb centre. A la seva esquerra, Manuel Gabriel, i a la dreta, Ramon Giribet plena autoritat, atès que no hi ha cap altre nucli de població que su- l’església romànica de Santa Maria vingueren Ramon Giribet, en repre- peri els 250 habitants. de Palau. sentació de la revista local La Pa- El Segre Mitjà fou objecte d’una Tot voltant l’emblemàtic i solitari lanca. Publicació d’Artesa de Segre sortida d’estudi, dins del cicle “les cim cònic de Montmagastre, es i comarca, i –novament– Manuel altres comarques”, per part de la continuà el recorregut cap a Gabriel, per la revista Portaveu del Societat Catalana de Geografia, fi- Vilanova de Meià, passant per Segre Mitjà, de Ponts. lial de l’Institut d’Estudis Catalans, Alentorn, poble dels antics forcaires Sobre el debat planava, és clar, la el passat 23 d’octubre de 2010. que treballaven la dúctil fusta del qüestió comarcal i la molt més polè- Donat que el coordinador de la sor- lledoner. Amb el guiatge del geò- mica de la capitalitat (si no fos per tida, el Jesús Burgeño és profes- graf artesenc Josep Maria això, sembla que en principi el Segre sor a la Universitat de Lleida, si afe- Sabartés, es clogué el matí amb un Mitjà seria vist amb bons ulls per tot- giren una desena d’alumnes de pri- recorregut pels costeruts carrers hom). Semblaria que només una hi- mer curs de Geografia de l’esmen- concèntrics de l’antiga vila fortifica- pòtesi de capitalitat compartida po- tada Universitat. da de Vilanova, fins arribar a l’es- dria fer factible en un futur la forma- El recorregut s’inicià amb una de- glésia de Sant Salvador. ció d’aquesta nova comarca. tallada visita a la molt refeta col·- Havent dinat, la visita continuà cap Esperem que no passi com en legiata de Sant Pere de Ponts, que a l’engorjat santuari de Salgar, al ter- ocasions anteriors, on la disputa va comptar amb les amenes expli- me municipal de Foradada. Des de per la capitalitat talli de soca-rel la cacions de Manuel Gabriel, president la cova on hi ha la Mare de Déu, els reivindicació comarcal. Artesa de de l’Associació d’Amics de Sant Pere visitants gaudiren de la magnífica vis- Segre i Ponts, caps de rodalies de Ponts. A continuació s’emprengué ta dels voltants, en particular de la bessones, rivals properes (a 14 km un recorregut per , plana regada d’Artesa i de l’encim- o a 11 minuts de distància) mante- amb la visita a tres punts d’interès: bellat poblat ibèric d’Antona, situat a nen entre si una relació complexa: en primer lloc al mirador de la presa l’altra banda del riu. sembla que es miren de reüll amb del pantà de Rialb; en segon lloc al Per cloure la jornada, i al saló de malfiança però alhora també amb dolmen de Sòls de Riu i a l’església plens de l’Ajuntament d’Artesa de enveja. Si algun dia troben la fór- de Santa Eulàlia de Pomanyons (ele- Segre, es va realitzar una taula ro- mula de construir una realitat com- ments salvats de les aigües en el dona sobre la realitat geogràfica i partida plegades, Catalunya gua- tram inferior del riu); i en tercer lloc a econòmica del Segre Mitjà. Inter- nyarà equilibri territorial.

la Palanca 15

PARLEN LES ENTITATS Últimes activitats de la temporada

Conferència sobre el canvi climàtic El divendres 15 d’octubre a les 19:30h, al casal de Camarasa va tenir lloc una interessant conferèn- cia sobre el canvi climàtic a càrrec d’en Josep M. Mata, professor de la UPC i membre de la nostra as- sociació. La presentació va córrer a càrrec de l’alcalde de la localitat, en Josep Vendrell. Hi varen assis- tir unes quaranta persones i al final de la conferència hi va haver un diàleg obert entre el públic i el con- va explicar el seu emplaçament i contorns hi van rodar una pel·lícula ferenciant. funcionament. Acte seguit i gràcies que portava per títol “Villa cabalga”. a la intervenció del nostre amic i Després de dinar al poble de col·laborador Manel M. Carbonell, Xalamera, ens acomiadàrem fins al Sortida geològica al Cinca ens endinsàrem a l’interior de l’er- Divendres Sant de 2011, quan em- Baix i Mitjà mita, on en Ramon Bernaus ens prendrem de nou les nostres acti- El dissabte 16 d’octubre, ens des- explicà els detalls dels capitells i de vitats. Mentrestant confeccionarem plaçàrem al Cinca Baix i Mitjà. A la la construcció de l’ermita, que an- tot el programa de l’any vinent, que localitat de Torrent de Cinca, en teriorment havia estat un monestir. serà variat com de costum. Ja us Josep M. Mata ens va explicar la En aquest mateix lloc i en record informarem quant estigui confecci- importància del carbó d’aquesta del desaparegut José Antonio onat. zona envers la industrialització de Labordeta, en Josep M. Mata va Fins aviat. Catalunya. Vàrem veure dues tor- recitar un poema dedicat a la seva beres antigues, relíquies de l’arque- memòria. ologia industrial. Seguidament ens Abans de dinar i prop del poble desplaçàrem prop de Vallobar, on d’Alcolea de Cinca, contemplàrem hi ha uns penya-segats situats a la unes formacions que en diuen Depressió Geològica de l’Ebre, din- “cantils” (en català penya-segats), tre d’ella als sectors corresponents de formes erosionades i capricio- a la denominada Depressió Cen- ses, molt semblants a les formaci- Francesc Gessé tral. ons de l’Oest Americà. Per cert, fa Terres del Marquesat Vam poder observar materials uns quaranta anys que per aquests www.marquesat.net geològics de l’Oligocè pels contorns de Xalamera, Vallobar, Alcolea de Cinca i Fraga. A la població de Vallobar, lloc de l’aiguabarreig de l’Alcanadre amb el Cinca, hi vàrem contemplar el majestuós pont medieval sobre el riu Alcanadre, un magnífic mirador i lloc emblemàtic d’aquesta pobla- ció. Des del cim, on hi ha emplaça- da l’ermita romànica de Santa Maria de Xalamera, és un mirador excel·lent des d’on es poden veure les poblacions d’Ontinyena, Bellver de Cinca i Alcolea de Cinca. En aquest lloc, a uns cent me- tres de l’ermita, hi ha un antic forn de calç. Allà, en Josep M. Mata ens Foto de grup amb el “cantil” d’Alcolea de Cinca de fons

la Palanca 17 REVIURE LA MEMÒRIA Converses amb Melcior Solans (II)

L’ambient social ques’, que era una llesca de pa a la l’alcalde el denegava, llavors s’ana- Llavors a Barcelona hi havia lluites paella plena d’oli fregit”. va al governador civil (anys 1922- entre el sindicat lliure (d’esquerres, Aquell molí va durar pocs anys. 1923). comunistes, anarquistes) i el sindi- “Donat que era el final de l’èpo- cat de la patronal (més conserva- L’esbarjo ca escolar, quan tenia 11-12 anys dor). “També sabíem el que passa- Poc després va obrir el cafè de cal ens va agafar la febre del futbol va al país pels diaris que arribaven Curcó, situat al carrer Fondo, prop (anys 1924-1925). Així que sortíem a Alentorn. Nosaltres estàvem del forn del poble. de l’escola, a les 11 del matí, corrí- subscrits a ‘Las Noticias’, de ten- “Els diumenges, el pare jugava em tots cap al camp de futbol situ- dència conservadora, i altres veïns a la manilla al cafè de Baix, que at més enllà de les eres, i jugàvem tenien ‘La Publicitat’, que era cata- disposava d’una sala de ball i molts a tot gas fins a les 12. Tornàvem a lanista”. dies de festa hi feien ball amb el casa a dinar ben suats. Per la tar- Durant els dies feiners, la vida al piano de cilindre”. da ajudava a les feines de casa”. poble transcorria normalment. Hi Les dones s’arreplegaven i juga- El futbol es va desenvolupar a havia dos cafés: “el cafè de Dalt”, ven a cartes al carrer (als recers) o Alentorn de la mà de Benito just al costat de la rectoria, regen- a casa d’alguna d’elles. Sovint fe- Tugues, que era de Ponts i feia de tat per la Mundeta del Cafè (mare ien més cridòria que els homes. Val pastisser al poble. del Dr. Solé que va exercir a a dir que en aquells anys a Alentorn Artesa), de tendència dretana i con- hi vivia molta gent, que feien l’am- Costums, tradicions i anècdota servadora; l’altre, “el cafè de Baix”, bient molt animat, i a les festes, com “Quan jo era petit, al poble regentat pel Tonet del Mateu i situ- avui, hi venia molta gent de la ro- d’Alentorn hi havia dues persones at a la plaça de Baix, era de ten- dalia. molt respectables: una era el se- dència més proletària. També a cal Curcó es feia ball i nyor mestre, que ja hem comentat, En aquell temps, les noies no hi la música s’obtenia d’una pianola i l’altra el senyor rector, que quan entraven al cafè perquè estava molt elèctrica que anava amb un rotlle el veiem, ens hi atansàvem, ell ens mal vist. “El cafè de Dalt” va plegar de paper. La música variava segons donava la mà i li besàvem el dors”. per malaltia de la propietària, la qual el rotlle. S’engegava tirant 10 cèn- ”A l’ermita de Sant Salvador, si- va continuar vivint a la mateixa tims de pesseta en una caixeta. tuada a la costa que dóna de cara casa. El seu marit era Casimiro Més endavant, el Cafè Curcó va ser al sot d’Alentorn, a 1,5 km del po- Solé i tenia el molí de l’Esquerrà, cèlebre perquè durant la Festa ble, s’hi anava dues vegades a situat al Pont d’Alentorn. Major de l’estiu i la de l’hivern feien l’any: el dilluns de Pasqua i per Sant espectacles. A l’amo del cafè, que Antoni, el 13 de juny. Sortíem de El molí de l’oli es deia Pepe Sala, li deien “el Noi”. l’església en processó i en silenci A l’hivern, una altra distracció per Aquest feia d’arramassador i ana- fins a la sortida del poble. Al da- la canalla era anar a veure com es va cada setmana a Barcelona a vant hi anaven tres banderes grans treballava al molí d’oli, que estava portar ous, gallines i conills (la fe- de l’església. Llavors plegaven les situat al darrere de les escoles i que ram) que produïa ell i que també banderes i la gent podia parlar i donava al “tros del Molí”. El camí comprava a altres veïns del poble. comentar coses fins a 200 metres de carro que hi anava començava Ho portava a vendre a Barcelona i d’arribar a l’ermita, on es tornava a a cal Trill. Aquest molí no era del feia el trajecte setmanal amb el desplegar les banderes i s’arriba- poble, se’n cuidava gent de Vall-lle- “recader d’Artesa”. va en processó a l’ermita. Després brera. Era molt vell. Xafaven les A Barcelona, el Noi es devia po- de la missa, la gent s’escampava olives fent rodar la pedra a un ani- sar en contacte amb cabarets de pels voltants i es menjava la mona, mal amb els ulls tancats. La prem- segona categoria i contractava dos de vegades amb la família i altres sa era de fusta i feia la pressió amb o tres artistes i alguns duets que amb els amics. Passaven uns no- una barra llarga de fusta. En un venien a fer l’espectacle al cafè de ies, t’apuntaven el nom al pagar la costat hi havia una pedra grossa, casa seva. Aquest sistema d’espec- quantitat de 10 cèntims i al final es que es feia pujar amb la força de tacles xocava amb les prohibicions rifava una mona entre els assis- les persones, i a l’altre costat es feia de l’església i també amb els cos- tents”. el premsat. tums de l’època, ja que era l’únic Al juny era semblant, amb la di- “De petits, la nostra diversió era poble del voltant i comarca on es ferència que la família Ariet veure com voltava el cavall (mula o feien semblants espectacles. Per a d’Alentorn pagava coca i beure als ruc) i també ajudar a pujar la barra fer aquestes actuacions calia dema- que portaven la bandera blava, a de pedra. També ens donaven ‘su- nar permís a l’alcalde del poble, i si la qual ells hi tenien devoció.

18 la Palanca REVIURE LA MEMÒRIA

”Un dia va venir a Alentorn el de cal Parron i un altre de ca nens, el Sr. Garret, que tenia grau Jaume Oliva amb una moto grossa l’Armengou, que més endavant va superior, el Sr. Vila, que feia la clas- a visitar els seus parents de ca l’Ari- penjar l’hàbit”. se de 2n grau, i el Sr. Jusmet, que et i va deixar la moto a la plaça de A l’any 1926 es va establir a regentava el 1r grau. El Sr. Mitjavila Baix. Me la mirava amb tant d’inte- Artesa un lloc per a realitzar estu- feia la “classe d’estudis superiors”. rès que el Jaume Oliva em va pre- dis superiors, patrocinat per un ins- Després anaven en rotació a les guntar si m’agradaria pujar-hi. En pector de primera ensenyança ano- altres classes, quan els nens petits dir-li que sí, em va convidar a pu- menat Don Antonio Mitjavila. havien acabat la jornada escolar. jar-hi i em va dur fins al camí de Aquest col·legi estava situat al ma- “Els meus pares van mirar com Sant Salvador. Allà em va fer bai- teix edifici de l’Escola Graduada, eren aquests estudis superiors. Els xar i em preguntà si m’havia agra- que avui es coneix com a les Esco- hi van agradar i llavors em van dir dat. Jo vaig dir-li tot emocionat que les Velles. En aquest edifici també si volia ser mestre, batxiller o fer estava molt content i vaig donar-li hi havia l’Ajuntament (on hi ha l’ac- ‘teneduria’ de llibres. Jo vaig dir que les gràcies”. tual Biblioteca), amb el seu secre- no volia ser mestre, que volia ser tari i una sala de sessions. Tot ple- administrador de correus (distribuir A la recerca del seu futur gat estava situat a l’extrem del po- la correspondència als carters) i em “Als 13 anys, els pares i jo teníem ble, amb vistes a Montsonís. A la van matricular per ser això. Als tres algunes converses per a resoldre part de ponent donava a una mesos, el Sr. Mitjavila va dir als el meu futur. En aquell temps pas- “gessera” en explotació. meus pares que si volia continuar saven uns monjos que recollien En aquell temps no hi havia les la carrera d’administrador de cor- nois per anar a un seminari o un cases dels mestres, ni el Sindicat reus, havia d’anar a Madrid, però convent. A mi no m’agradava la idea (actual Cooperativa), ni la Residèn- que li semblava que tenia bona pre- de ser capellà, encara que ens de- cia, ni altres construccions. Era disposició per ser mestre. Em van ien que podíem menjar xocolata camp obert. convèncer i vaig accedir a estudiar desfeta. Amb tot, van arreplegar A l’Escola Graduada les noies Magisteri”. tres nois, un pel seminari (de ca la ocupaven la part alta i els nois la Botigueta, el qual més endavant va part baixa. Estava regentada per ser capellà) i dos pel convent, un tres mestres “nacionals” per als Bartomeu Jové i Serra

Segre), Melcior Solans Torres (Alentorn). Assegudes: senyoreta Santesmases (Artesa de Segre), Teresa Riatos (Ribera del Sió), Paquita Castellana Mayol (Artesa de Segre), Pilar Brescó (Baldomar), Enriqueta Pocurull Fontana (Artesa de Segre), Josefa Mora Potensà (Artesa de Segre). A la imatge hi falten dos estudi- ants més, que eren de Foradada: Bonaventura Naudi Clua (va morir durant la Guerra Civil al front d’Os- ca) i Ramon Armengol de casa Caragot (va morir a França en un camp de concentració nazi). La fotografia va ser publicada a La Palanca núm. 215, de febrer de La fotografia, que probablement és Brescó Sellart (Foradada), senyo- 2010, en l’article “Enriqueta de l’any 1926, correspon al grup reta Gili (Vernet), Agustina Baella Pocurull, benefactora d’Artesa”. En que estudiava Magisteri a Artesa de (Alòs de Balaguer), Carme Pedrol aquella ocasió la vam situar cap a Segre amb el Sr. Antonio Mitjavila, Trepat (Baldomar), senyor Antonio l’any 1930 i desconeixíem la iden- de València i inspector de primera Mitjavila, Rosita Santacreu titat de les persones que hi aparei- ensenyança. Santesmases (Artesa de Segre), xen, a excepció de la protagonista D’esquerra a dreta, drets: Josep Pere Pocurull Fontana (Artesa de de l’article.

la Palanca 19 ESPORTS La PB Cubells comença una nova temporada

esprés del reagrupament de Edgar Solé, Gerard les diferents categories del Enrich i Joan Albert D futbol sala català duta a ter- Enrich. me per la Federació, la PB Cubells De moment, l’equip es va veure sorpresa amb un as- porta una trajectòria cens a la segona catalana, una ca- fluixa deguda a la gran tegoria que, pels resultats obtinguts superioritat d’alguns en el curs anterior, no pertocava. dels rivals i han hagut Així doncs, l’equip s’enfronta, jun- d’esperar a la quarta tament amb altres equips amb qui jornada per aconseguir compartia calendari, a aquesta el primer punt. De totes nova lliga, una divisió més forta del maneres, els jugadors que era l’any passat. són optimistes de cara L’objectiu ha de ser salvar la ca- a les properes jorna- tegoria i a tal efecte s’ha fet una des, ja que el calendari no ha estat trocinadors: Pub Tyrgips de petita remodelació de la plantilla, favorable i ha creuat la PB Cubells Balaguer, Pub Zeppelin de que, això sí, manté la base que ja amb els equips que ja eren en Balaguer i Transports Brasal, ja que porta uns anys competint junta. aquesta categoria l’any anterior. En sense ells l’equip no seria possible. S’incorporen a l’equip dos jugadors canvi, ha deixat els enfrontaments Animem des d’aquí els aficionats nous: Carlos Tresserras Macià, contra equips amb qui compartien al futbol que vinguin a veure els balaguerí excubellès, de 30 anys, i lliga per a més endavant. partits que es disputen, si la pluja Robert Cluet Serrano, artesenc de El club vol agrair l’esforç, per una ho permet, a la pista poliesportiva naixement, de 19 anys. La llista de banda, de l’Ajuntament de Cubells de Cubells els dissabtes a les qua- jugadors la completen Jordi Solé, per la construcció del nou complex tre de la tarda. Carlos Balagué, Oriol Garcia, poliesportiu, amb pista i vestidors Héctor Minoves, Julià Regué, nous. Per l’altra, dels diferents pa- Martí Regué Travessa del Montsec de Rúbies amb BTT

l diumenge 3 d’octubre vam una pista secundària que va a l’es- xada “trialera”, tècnica i vertiginosa. fer una excursió al Montsec querra per assolir el Tossal de les La baixada a Santa Maria vam fer- E de Rúbies amb la BTT (bici- Torretes (vèrtex geodèsic) i en els la per la Cabroa, i d’allà per carre- cleta tot terreny) per commemorar mapes actuals considerat el punt tera fins Vilanova. el 25è aniversari de la primera as- més alt del Montsec, consideració Una gran ruta de bicicleta a les censió catalana a l’Everest. Des del que fa uns anys tenia el Mira Pallars. muntanyes de casa nostra! Que per CUDOS, ens vam sumar a la inici- Allà vam esmorzar i fer la foto de cim. molts any hi puguem tornar! ativa de la FEEC (Federació d’En- Vam continuar per la carena del Joan Roca i Llobet titats Excursionistes de Catalunya) Montsec i en algun tram, com que CUDOS de pujar un cim dels 25 que propo- no hi ha camí, vam saven i vam escollir el Mira Pallars. haver d’anar a per També vam aprofitar la sortida col·- peu empenyent la lectiva per estrenar oficialment la bici. Al Mira Pallars, nova equipació ciclista amb les si- però, hi vam arribar gles i emblema del Cudòs. a cavall de la bici. La ruta seguida va ser: sortida Vam continuar per la de Vilanova de Meià i, per carrete- carena fins al Puig ra, vam pujar fins a l’Hostal Roig, del Camí Ramader i allà vam continuar per la pista que vam baixar pel camí va direcció a Blanca. ramader, que és un Aquesta pista, encara que no és corriol que baixa fins molt pendent, és dura i tècnica pel al graó de Montsec seu mal estat. Prop de la cota mà- per la cara sud. xima d’aquesta pista, vam prendre Aquesta és una bai-

20 la Palanca ESPORTS Montse Tello, campiona del món de body form

l passat 13 de no- pionat del món de body form vembre, Montse 2010. E Tello es va procla- La Selecció Catalana, a mar campiona del món de més del campionat de la la modalitat body form en el Montse, va aconseguir dues Campionat Mundial de Fí- primeres posicions més, as- sic-culturisme celebrat a Sit- solint d’aquesta manera la ges durant aquell cap de primera posició com a equip. setmana, en què Catalunya Gran any, doncs, per a va aconseguir un èxit sen- aquests dos atletes, com- se precedents, el campionat promesos al màxim amb del món per equips. Per al- ells mateixos i amb el que tra banda, Ivan Coca va els hi agrada. Les nostres aconseguir una meritòria sinceres felicitacions a ells, quarta posició en categoria a les seves famílies, al sènior (més de 21 anys) de Ramon per la música, al 65 kg. Ambdós van obtenir Dani pels seus “cops de unes puntuacions magnífi- mà” d’última hora i a ques. moltíssima gent més que Amb anterioritat, el 6 de ha fet possible que aquest novembre, vam anar a El somni sigui realitat. Vendrell per tal de disputar l’Open de Catalunya amb aquests dos atletes nostres. En aquesta ocasió, Montse Tello, com sempre en molt Montse Tello, exultant, enarbora la senyera i la copa de campiona bones línies musculars, va obtenir ronda classificatòria de moltíssim la segona posició en body form, fet nivell i va obtenir una gran quarta Eduard Camarasa que li va donar el passi directe al posició del món, dar- Campionat del Món de Sitges. Per rera d’atletes de la seva part, Ivan Coca va sortir França o Eslovàquia, amb un pes de 66,4 kg i va ser in- països on el físic- clòs en la categoria oberta de 75 culturisme té una kg amb 13 atletes més, alguns dels gran consideració. quals de més de 70 kg i, per tant, L’Ivan presentava un més musculosos i més proporcio- físic increïble, com- nats. El bon treball de l’Ivan el va pacte i molt, molt de- dur a una tercera posició de la ge- finit. neral, obtenint, per sorpresa, tam- Després de la bé el passi per al Campionat del competició catalana, Món. la Montse va tenir Cal afegir que els nostres atle- una setmana tes estaven inclosos a la Selecció superestressant pel Catalana, la qual es disputava fet d’haver de canvi- aquest campionat amb països com ar la música per França, Itàlia, Bèlgica, Espanya, adaptar-se al màxim Tunísia, Polònia, Austràlia, Estats als canons imposats. Units, Sud-Àfrica, Camerun… i al- Va preparar una co- guns més. reografia nova, amb L’Ivan, després de fer un gran vestuari reformat, esforç durant tota la setmana per etc. L’esforç, però, li canviar-se de categoria i estar en va ser plenament sènior-65kg (ell és habitual en compensat amb la menys de 70 kg), va disputar una consecució del cam- Ivan Coca durant la competició mundial

la Palanca 21

ESPORTS Presentació del CENG Bàsquet

l passat 6 de novembre es -Infantil masculí (Ramon Vilella i va fer la presentació dels Marc Vilanova) E equips de bàsquet del -Infantil femení (Marc Vilanova) CENG Artesa. El club presidit per -Júnior masculí (Gerard Font) Teresa Vall compta enguany amb -Júnior femení (Víctor Coca) 11 equips i amb prop de 140 nois i -Sènior B (Quique del Río) noies al planter. Els equips són: -Sènior A (Joan Ramon Estrada) -Escola de bàsquet (entrenadors Durant la presentació es va fer Ivan Balagueró i Miquel Regué) una menció especial als jugadors -Pre-mini mixte, 2 equips (Pere que enguany han penjat les botes, Jubete, Nacho Bustamante i Ot amb una llarga trajectòria al club. tri” i Jordi i Miquel Regué “els ger- Maluquer) Són Miquel Gilabert (sènior B), mans Corleone”. Després de més -Mini femení (Alba Codina i Maria Francesc Balagueró “Fuji” (sènior de 20 temporades jugant ininter- Cusola). A) i els quatre “històrics”: Marc rompudament al club d’Artesa, han -Mini masculí (Aureli Hervàs) Vilanova “Saldi”, David Saura “Pe- deixat pas als joves.

la Palanca 23 TEMA DEL MES Inauguracions al municipi de Foradada

l dissabte dia 14 de novem- bre Tomàs Pujol, director E dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Gover- nació i Administracions Públiques, va inaugurar vàries obres i equipa- ments al municipi de Foradada. En una d’aquestes inauguraci- ons, la de les obres executades al Pavelló Polivalent, va estar acom- panyat per la delegada de la Se- cretaria d’Esports a Lleida, Núria Ramon. Van començar la visita a l’edifici de l’Ajuntament, on van signar el Llibre d’Honor acompanyats per l’alcalde del municipi, Salvador Boliart, i altres alcaldes de munici- pis veïns. Tomàs Pujol signant al llibre d’honor del municipi de Foradada La primera de les obres en ser inaugurada va ser al nucli de Marcovau i es tractava de l’obra “Abastament d’aigua potable en alta als nuclis de Rubió de Baix i Marcovau”. Acte seguit, i de tornada cap a Foradada, es procedí a la inaugu- ració d’un seguit d’obres realitza- des al Pavelló Polivalent. Cal des- tacar la gran assistència dels ve- ïns i veïnes del municipi, que van aprofitar l’acte per visitar les esmen- tades obres. Va ser aquí, al Pavelló Polivalent, on es van fer els parlaments per part de les autoritats, durant els quals es va destacar l’esforç que han de fer els municipis petits per poder executar actuacions com aquestes. Hem de dir que la realit- zació d’aquestes obres ha estat possible gràcies al finançament de diferents Departaments de la Ge- neralitat i de la Diputació de Lleida i, també, gràcies a l’esforç de l’Ajun- tament de Foradada, ja que en cap cas l’obra s’ha finançat mitjançant contribucions especials imposades als veïns i veïnes. També es va fe- licitar als habitants del municipi per Moment de la inauguració de les obres del pavelló polivalent de Foradada haver aconseguit uns equipaments molts anys. auguració de l’obra “Ampliació de d’aquesta magnitud i, sobretot, En acabar els parlaments es va les xarxes de clavegueram i aigua d’aquesta versatilitat i se’ls va de- oferir un refrigeri a tots els presents. a Rubió de Dalt”. sitjar que els poguessin gaudir per La jornada va acabar amb la in- Eva Maza i Batlle

24 la Palanca TEMA DEL MES

Nombrosos veïns i veïnes van aprofitat l’ocasió per a visitar les noves Intervenció de Núria Ramon durant els parlaments de les autoritats instal·lacions del pavelló polivalent de Foradada

Inauguració al nucli de Marcovau La darrera inauguració, al nucli de Rubió de Dalt

FITXA DE LES OBRES Finançament: Abastament d’aigua potable en alta als nuclis - 57.904,00 euros (PUOSC, Departament de Go- de Rubió de Baix i Marcovau vernació) Pressupost: 162.683,75 euros - 60.900,00 euros (Consell Català de l’Esport, en- Finançament: tre fase 1 i fase 2) - 90.109,65 euros (Agència Catalana de l’Aigua) - 40.000,00 euros (PUOSC, Departament de Go- Mòdul de serveis: vestidors, lavabos i magat- vernació) zem, 2a fase - 23.780,10 euros (Pla de Finançament Local, Di- Pressupost: 95.109,17 euros putació de Lleida) Finançament: - 8.794,00 euros (Ajuntament de Foradada) - 60.000,00 euros (PUOSC, Departament de Go- vernació) Ampliació i tancament del Pavelló Polivalent - 10.789,79 euros (Ajuntament de Foradada, en- Pressupost: 131.315,41 euros tre fase 1 i fase 2) Finançament: - 118.183,86 euros (PUOSC, Departament de Go- Ampliació de les xarxes de clavegueram i ai- vernació) gua a Rubió de Dalt - 13.131,55 euros (Ajuntament de Foradada) Pressupost: 23.323,22 euros Finançament: Mòdul de serveis: vestidors, lavabos i magat- - 15.000,00 euros (PUOSC, Departament de Go- zem, 1a fase vernació) Pressupost: 94.484,62 euros - 8.323,22 euros (Ajuntament de Foradada)

la Palanca 25 VIDA SOCIAL Festa dels 60 anys

l passat 23 d’octubre es va sonís, on es va celebrar missa a tint del castell, la foto de grup… I fer la trobada de la gent l’església del poble, oficiada per acte seguit, dinar al restaurant Ce- E d’Artesa i rodalies nascuts mossèn Joan Fenosa, ja que ell tam- ller de l’Arnau. Tot en un agradable el 1950, o sigui que durant aquest bé era dels que complien anys. ambient festiu i l’alegria de retro- any 2010 han fet o faran 60 anys. Després de la missa, visita guia- bar-se després de 10 anys, quan La trobada va fer-se a Mont- da al Castell de Montsonís… Sor- varen celebrar els 50.

26 la Palanca PARLEN LES ENTITATS Collfred inaugura el nou Local Social

mitja tarda del dissabte 6 de condicionament de la novembre, Jaume Gilabert, 1a planta, a més de A president de la Diputació de l’adquisició de diver- Lleida, va inaugurar les obres de sos d’equipaments. El remodelació del Local Social de local és l’antiga esco- Collfred, acompanyat de Tomàs la, que data de pri- Pujol, director territorial del Depar- mers dels anys 1960 i tament de Governació i Administra- es va tancar l’any cions Públiques, a més de diverses 1975, amb la concen- autoritats locals i territorials. tració escolar a Artesa L’acte es va convertir en una de Segre. A principis autèntica festa, a la qual hi van as- d’aquest any, l’Ajunta- sistir unes 80 persones entre ve- ment va aprovar la Jaume Gilabert, president de la Diputació, va tancar els parla- ïns, propietaris i descendents del cessió formal del local ments oficials amb la seva intervenció poble. al poble de Collfred, la Després de la tradicional tallada qual cosa ha permès de cinta, que Gilabert va deixar en als Amics de Collfred mans d’un dels assistents més jo- tirar endavant aquest ves, el president de la Diputació va projecte. regalar al poble un llibre de signa- La realització de l’ac- tures que ell mateix va encetar. tuació s’ha dut a terme Seguidament, va començar el torn durant els mesos de de paraules Ramon Giribet, presi- setembre i octubre. El dent dels Amics de Collfred; tot se- cost ha estat de 27.000 guit van intervenir Josep Riera, al- euros, dels quals Go- calde delegat de Collfred, i Mingo vernació n’ha aportat Sabanés, alcalde del municipi 13.200 i la Diputació Bernat Giribet durant el recital de piano a l’acollidora església d’Artesa de Segre; van tancar els 10.000. La resta ha de Sant Martí parlaments Pujol i Gilabert. Aquest anat a càrrec dels últim va posar com a exemple les Amics de Collfred. terpretar cinc obres clàssiques persones que havien ajudat desin- Després de la inauguració, la fes- (Bach, Mozart, Chopin, Mendelssohn teressadament en l’execució de les ta va continuar amb un recital de i Debussy) i a la segona ens va oferir obres davant dels temps difícils que piano a l’acollidora església de Sant quatre peces de creació pròpia. estem passant. Martí, a càrrec de Bernat Giribet, Finalment, al mateix local soci- Aquesta actuació ha estat pro- que va comptar amb la col·- al, es va oferir un petit refrigeri als moguda per l’associació Amics de laboració d’Arnau Farràs (violoncel) assistents, que van acabar de pas- Collfred, entitat creada fa justament i Pau Mora (flauta travessera) en sar una tarda festiva al petit i acolli- tres anys, als volts de Sant Martí algunes peces de la segona part. dor poble de Collfred. (11 novembre), patró del poble. Ha Es tractava del primer concert consistit en la reparació de la teu- d’aquestes característiques al qual lada, la reposició de tota la fusteria feia front el Bernat i la veritat és que Text: Amics de Collfred exterior, la remodelació completa va deixar bocabadat tot el públic. Fotos: Francesc Aymerich de la sala de la planta baixa i el En la primera part del recital va in- i Diputació de Lleida

La inauguració va despertar molta expectació entre la gent vinculada amb Collfred

la Palanca 27

PARLEN LES ENTITATS Novetats del Club de Lectures Artesenc

quest mes de novembre el on els seus membres foren tractats Club de Lectures Artesenc de nou rics i menystinguts per A ha dut a terme dues activi- l’establishment local. El pare influí tats. en el fill per destinar-lo a la políti- El diumenge 7 de novembre a les ca, cosa que ell no volia. Amb tot, 19:30h a la Dàlia Blanca i amb el el fill fou ministre de Treball, Indús- títol “Aquesta cosa absurda: un tria i Comerç amb Primo de Rivera poeta líric” es va fer un homenatge (Lleida li deu l’estació de RENFE) i al poeta lleidatà Màrius Torres i de Justícia amb Franco (Lleida li Pereña en el centenari del seu nai- deu els antics edificis de l’Audièn- xement. Aquest acte es va poder cia). Mantingué una més que nota- realitzar gràcies a la inestimable ens presentà el seu llibre “Les vi- ble rivalitat amb Joan Maluquer i col·laboració del Grup de Teatre des d’Eduard Aunós”. Josep Varela Viladot, personatge fortament en- d’Artesa, sota la direcció de Joan és catedràtic de matemàtiques i troncat amb Artesa de Segre. Roca i d’Anton Not, professor a antic director de l’Institut Samuel Com a anècdota, cal dir que en l’Institut. L’homenatge començà Gili i Gaya de Lleida. Fou president Màrius Torres era llogater d’Eduard amb el poema “Nit d’agost” recitat d’Òmnium Cultural a Lleida, cap Aunós a Lleida. per M. Dolors Palet, que va ser se- dels serveis territorials de Cultura i Volem aprofitar aquestes línies guit per la presentació de l’acte a d’Ensenyament, portaveu de CiU a per manifestar el nostre agraïment càrrec de Carme Barril en represen- la Paeria, diputat al Parlament de a tots els assistents als actes ja que tació del Club de Lectu- sense ells el que fem no res. A continuació i en tindria sentit, a la Socie- tres blocs anomenats tat Coral la Dàlia Blanca i Música, Temps i Senti- a l’Ajuntament d’Artesa ments, Anton Not ens va de Segre, així com als glossar la vida i obra de mitjans de comunicació Màrius Torres il·lustrant- locals Ràdio Artesa de ho amb la projecció de di- Segre, Ràdio Foradada i apositives. Cada bloc va Revista la Palanca. ser seguit per la lectura La propera activitat pre- d’algun dels seus poe- vista és per Sant Jordi mes pels membres del quan, si Déu vol, celebra- Grup de Teatre d’Artesa. rem el 150 Aniversari de En aquesta ocasió els/les Joan Maragall. rapsodes foren Carmen Per finalitzar, comuni- Díaz, Vicenç Farràs, car-vos que, per impera- Helga López, Josep tiu legal, el nom de l’enti- Miró, M. Dolors Palet, tat ha passat a ser Club Neus Puigpinós, Joel Rey i Joan Catalunya i senador. Ha escrit la de Lectures Artesenc Associació Roca, el qual va cloure l’acte reci- biografia de Maria Rúbies i, en Cultural. tant el conegut poema “Dolç Àngel aquest llibre que va presentar-nos, de la Mort”. La il·luminació fou a la biografia dels Aunós, pare càrrec d’en Josep Manel Gil. (Eduard Aunós Cau) i fill (Eduard El divendres 12 de novembre a Aunós Perez, el primer ministre llei- les 22h i a la sala anomenada “La datà a Madrid). Aquesta nissaga Junta del Club de Lectures Capella”, en Josep Varela i Serra d’origen aranès, s’establí a Lleida Artesenc Associació Cultural

Fe d’errates Segons ens han informat des de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, en les seccions NOTICIARI i INFORMA- CIÓ MUNICIPA D’ARTESA de la revista del mes passat apareixen unes informacions errònies: L’obra de pavimentació dels carrers Sant Joan i Carnisseries es va adjudicar provisionalment a Toni Clotet SL i no a Infraestructures de Muntanya SL, i el preu d’adjudicació és de 182.933,46 euros (IVA exclòs) enlloc de 216.631,74 euros.

la Palanca 29 MÚSICA, MESTRE! L’Escola de Música enceta un nou curs

‘Escola de Música comen- çà les activitats musicals el L passat 7 de setembre, se- gons el nou calendari escolar fixat pel Departament d’Educació de la . Des de llavors són 140 alumnes els bene- ficiaris dels ensenyaments musi- cals del nostre centre. A l’Escola de Música s’impartei- xen assignatures de sensibilització musical, llenguatge musical, har- monia i composició, cant coral, música de cambra, conjunt instru- mental, orquestra i instrument (pi- ano, violí, violoncel, flauta traves- sera, fagot, trompeta, guitarra i per- cussió). L’aprenentatge musical es pot iniciar al nostre centre des dels 3 anys (nivell escolar de P-3). Tam- bé participem en la formació musi- cal d’alumnes adults i d’educació especial o amb necessitats educa- i Cultura i del Claustre de Profes- Del 9 al 15 de desembre es fa- tives especialitzades. sors de l’AMM, amb la col·laboració ran les Audicions musicals trimes- El dilluns 22 de novembre es va de la Cooperativa d’Artesa de trals, a l’actual Centre d’Entitats. En realitzar el Concert de Santa Segre i el patrocini de l’Ajuntament. aquestes audicions, obertes a tots Cecília, a les 20h, a la Sala de la Es tracta d’un acte obert a tothom i els públics, hi participen els alum- Cooperativa. En aquest concert hi totalment gratuït. nes instrumentistes, ja sigui de han participat tots els conjunts mu- El dia 25 de novembre s’hauran manera individual o col·lectiva, com sicals que hi ha a l’escola, des dels fet les Eleccions per a la renovació els conjunts instrumentals i orques- conjunts de música de cambra, de membres al Consell Escolar del tres. Les audicions són obertes a conjunts instrumentals, orquestres nostre centre. El Consell Escolar, tota la població i gratuïtes. i conjunts de cant coral. Enguany representat pels diferents sectors Els alumnes de Sensibilització i s’ha inaugurat la nova Orquestra de de la comunitat educativa (profes- d’Aprenentatge Bàsic 1, durant els Percussió, sota la direcció del pro- sors, pares, alumnes i Ajuntament), dies anteriors a les festivitats na- fessor Pau Bombardó. Aquest con- és l’òrgan decisori on s’aprova, en- dalenques, poden participar del tra- cert s’ha realitzat gràcies a l’orga- tre d’altres, el Pla Anual d’activitats dicional “Caga Tió”. Tot cantant i nització de la Regidoria d’Educació musicals del nostre centre. picant, el tió “caga” petits presents

30 la Palanca MÚSICA, MESTRE! pels alumnes participants. Actualment, els estudis musicals El dia 25 de desembre, dia de donen una formació cultural i mu- Nadal, a les 19:30h i a l’església sical. Aquests estudis són un valor parroquial, la Coral Infantil Brots afegit en la formació humana, així d’Il·lusió - Conjunts de Cant Coral com també un enriquiment a la vida de l’Escola de Música, participaran social i cultural de la població. en el tradicional Concert de Nadal, Per a qualsevol tipus d’informa- juntament amb l’Orfeó Artesenc. El ció sobre els nostres estudis que programa musical de caire nada- actualment oferim, us atendrem lenc serà ofert al públic assistent. dins del nostre horari d’atenció al Aquest acte també és gratuït. públic al C/ Escoles s/n o al telèfon Enguany, entre d’altres avantat- 973400757. Si ho preferiu, també ges, els alumnes d’institut (ESO i ens podeu escriure a: Batxillerat) que cursen simultània- [email protected] ment estudis musicals al nostre Que passeu una tardor ben mu- centre, poden beneficiar-se de la sical! convalidació de matèries i assigna- tures a l’institut. Dins dels altres beneficis que ofereix l’Escola de Jordi Morera i Noguerola Música, hi ha també els descomp- Director de l’Aula Municipal de tes econòmics per a famílies nom- Música broses. d’Artesa de Segre

3r SARDANADAL Sopar autogestionat, Concert de la cantautora ponentina al pavelló poliesportiu Meritxell Gené Diumenge 26 de desembre Dissabte 25 de desembre (Nadal) (St. Esteve) i Cantada popular a les 00:30h a les 17h BALLADA DE SARDANES 7 de desembre a les 21:30 CONCERT amb els grups amb la cobla al Pavelló Poliesportiu d’Artesa de Segre 7D Rock 11 de setembre Thesmokingdogs BALL DE TARDA amb Actuació de Meritxell Gené: poesies musicades de Jordi Pàmies, Preu de les entrades (ambdós dies): 6 euros De Gala Grup Musical Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marsal i Màrius Torres (www.meritxellgene.cat)

Organitza: Col.laboracions:Ajuntament d’Artesa de Segre, Federació Sardanista de les Comarques de Informació: 676296498 Lleida, Pub Jack’s, Cafè del po- Organitza: Comissió 300, Òmnium Cultural, Artesa de Segre Decideix ble, Representacions Artístiques Col·labora: Ajuntament d’Artesa de Segre, Castells de Lleida Subirós

la Palanca 31 MIDA I VIRACLES Macarrons a la Bolonyesa (i III)

s el primer que menges a disposició dels vols preguntar comensals, sense sepa- É quan arribes a la ració ni control, cadascú ciutat on es va fer el pla de bon grat, i com diuen que ha capficat a milers ells “volentieri”, s’agafa la d’estudiants durant me- part de menjar que li con- sos: com es fan, de veri- vé. El que és segur és tat, els macarrons a la bo- que en aquest cèntric nu- lonyesa? Ho hem de des- cli antic no hi falten cate- cobrir!! drals o basíliques. N’hi ha Estàvem en el restau- més que qui sap lo. rant de menú, desprès Bologna té un nucli antic d’haver fet uns quilòme- força bonic i recomana- tres de “paquet”. I vista la ble de visitar, tot i que llista de menges, demano potser no té el renom que uns tortellinis. No vull de- pot tenir Florència. manar res més, perquè Vam deturar-nos en un uns tortellinis omplen, i restaurant i vam degus- també s’ha de guardar la tar per última vegada la línia. És per això que de- cuina de l’Emilia- mano un altre plat molt romanya, que no és una lleuger, una mica d’ama- senyora, si no que és el nida amb pernil. Espe- nom de la comarca. Du- rant, doncs, el plat fort, rant el sopar, els meus arriben els tortellinis: qua- acompanyants i jo vam tre. Sí, només quatre parlar de moltes coses, tortellinis, ara, això sí, però una cosa important, bastant grans, una cosa Basílica de San Petronio (Bologna) és que l’humor no té fron- enorme, cadascun d’ells. teres, perquè ens el vam Els tortellinis d’aquell dia es veu- per a què tingui tant gust el tomà- passar explicant acudits. Per a mi, ran recordats en una altra ocasió quet, que, total, només té una la millor manera de cloure una vet- totalment diferent, la dels galets de miqueta d’orenga. llada. Nadal, perquè aquest any els ga- La gira o viracle per la ciutat està Gairebé me’n descuidava, però, lets foren immensos. De fet, eren arribant a la seva fi. Aquesta ves- de la meva recerca interior. M’ha- galets d’origen italià. Serà que tot prada anem a passejar una mica via promès que em descobriria la té origen italià? Vejam, per sort els més recònditament pels carrerons recepta secreta dels “Macarrons a torrons no, no existeixen. El pernil, de la plaça Maggiore. Passem per la Bolognesa”. I heus-me aquí, pre- no podrà ser emulat per un davant de la basílica de San guntant a uns nadius de pro, com prosciutto, tot i que és força bo. A Petronio, que només està acaba- es fan els macarrons d’aquella mi, la mortadel·la italiana tampoc no da amb marbre per la part inferior. manera. I quina resposta obtinc? és que m’entusiasmi. I la coca de Va arribar un moment que van ple- Doncs estupor, estranyesa i qual- recapte no té res a veure amb la gar i mai més la van acabar. La res- sevol cosa menys una recepta. No pizza. De fet no és que siguin mi- ta de l’edifici està nu, en pedra ru- tenen ni idea de què els parlo. “Sí, llors o pitjors, són diferents, però gosa i negrosa. Fem la foto que fan nois, i tant, amb carn i tomàquet, saben emprar molt bé el tots els turistes des de sota el pòr- com ho feu això?” Res, no saben màrqueting. O si no pregunteu-li on tic a la basílica de Santa Maria della el que és, fins que un hi cau: no compren l’oli d’oliva que després Vita. Passegem per un pou dins de són a la “bolognesa”, si no que són ells embotellen i venen a tot el món! la universitat d’Història, en uns jar- al “ragú”. El “ragú” és una mena de D’altra banda, per l’amanida, jo te- dins molt plaents on hi havia gent salsa de carn amb tomàquet. Per nia il·lusió per recordar, per tornar amb portàtils captant algun wi-fi tant, si aneu a Itàlia, demaneu ma- a provar, el fantàstic tomàquet gratuït facilitat per la corporació carrons al “ragú” i assumpte o afer (pomodoro) amb orenga. Però no veïna. Bars i pubs amb la mateixa arreglat, resolt o solucionat, o si fou en aquesta ocasió, queda per filosofia que havíem vist la nit més no, mig girbat. una altre dia descobrir com s’ho fan abans: ensaladilla russa i altres Després de menjar en el restau-

32 la Palanca MIDA I VIRACLES rant, carregat d’ornaments i fotos I heus-me aquí, pregun- els vaig trobar en una botiga espe- d’artistes de cinema a les parets, cialitzada a Barcelona, que els vaig ben jovenets ells, vam sortir al car- tant a uns nadius de pro, aconseguir. Potser ja ho tinc, ara rer a la negra nit i em vaig comen- com es fan els macar- que estem per casa, m’acostaré a çar a acomiadar de la ciutat, pas- rons d’aquella manera. I la recerca de romaní i li barrejaré sejant per sota la meva última por- quina resposta obtinc? al pa, potser tinc sort i s’assemblen xada. Ens acostàrem a una plaça de lluny amb els bastonets on hi havia el cotxe aparcat i vam Doncs estupor, estranye- d’Alitalia. Ja us explicaré què en entrar-hi. Jo de la visita, el que més sa i qualsevol cosa surt. vaig recordar, és el preu de l’apar- menys una recepta Sí que és veritat que ara quan cament: 2 hores d’aparcament, cost m’acosto a una botiga italiana, em sobre els 7 euros. ja em farà falta. sento més segur, tot i que quan L’endemà venia el més difícil, els A la tornada, un cop a l’avió, hom hi fica l’ull, en veritat tenen comiats i el viatge de tornada, que m’esperava com a al·licient la meva tants de menjars diferents als nos- no implicava per sort matinar mas- ració de bastonets de pa amb tres que un s’hi perd d’allò més fà- sa. De tan sobtat o emocionant, rosmarino. Malauradament, no van cilment. I no són barats precisa- busqueu l’excusa que vulgueu, fins aparèixer. Només em va ser oferta ment. Serà millor que em dediqui a i tot em vaig oblidar de l’abric. Se- la part més dura i difícil dels sopars la gastronomia artesenca, que està gurament direu: si hagués fet prou d’avió. Per tant, em vaig quedar més bona. fred, no te l’hauries oblidat. No sé, sense bastonets tot i pensant que Apa, siau, ara sí. ara ja és massa tard i no sé si el me n’hagués guardat algun exem- tornaré a veure. Potser a l’estiu, que plar per casa. No va ser fins que Joan Giribet i Carlí www.lapalanca.cat

la Palanca 33 FA 25 ANYS Novembre de 1985

n diferents seccions de la revista (portada, editorial i E informe) es fa referència a les Normes Subsidiàries de Plane- jament Urbanístic del municipi d’Artesa. Resulta evident, doncs, que era el tema de màxim interès del moment. PORTADA. Les imatges corres- ponen als plànols de diferents zo- nes de la perifèria de la ciutat d’Artesa tal com quedarien en les primeres normes urbanístiques prò- pies que tindria el municipi, que s’estaven elaborant en aquella èpo- ca. EDITORIAL. Amb el títol Tot fent urbanisme, l’editorial tracta de la presentació de la proposta de pla- nejament urbanístic, que tenia com a objectiu general millorar la quali- tat de vida dels artesencs. LOCAL. La Informació Municipal conté la relació de llicències d’obres aprovades al mes de setembre. A més, s’informa de les retribucions de l’alcalde i dels regidors de l’any 1984, cinc d’ells van donar-les per a les obres del pavelló poliesportiu (unes 575.000 ptes. en total) i la resta les van cobrar (unes 600.000 ptes.) Josep M. Solans ens ofereix un Noticiari Local farcit de breus infor- macions, entre les quals destaca la inclusió de diverses obres del Pla d’Obres i Serveis en el pressupost municipal d’Artesa (voreres i sane- jament de la Ctra. de Ponts i part de la de , a més de diverses teorològiques. A Artesa, aquell oc- mèrit hoteler i turístic, entre altres, obres als pobles agregats) per un tubre va haver-hi un total de 40,4 a Rossend Marsol “Sícoris”, col·- total de 59,3 milions de ptes. Tam- mm de pluja, mentre que les tem- laborador de la revista. bé fa esment del 12 d’octubre, amb peratures màxima i mínima van ser Acompanyat d’un parell de fotos les celebracions de la Guàrdia Ci- respectivament de 31º i 5º. de perdius, Josep M. Solans escriu vil i de Correus, a més de ser l’inici COMARCA. Ferran Sánchez la crònica de la Fira de la Perdiu de la temporada de caça. Confe- Agustí, en el seu article Els miste- d’aquell any, que tingué lloc el 10 rències organitzades per la Coope- ris del Forat de l’or ens ofereix unes de novembre, i també en fa una rativa, un curs de català, l’assem- cites històriques sobre els misteris mica d’història. blea de la Comunitat de Regants i d’aquesta cova del Montsec ubica- CONSUM. Avantatges compara- la Setmana de la Prudència, entre da al congost de Terradets. tius de la llet pasteuritzada és un d’altres, són notícies que també hi En aquesta secció també apareix article del DARP on se’ns presenta són reflectides. una breu notícia on s’informa que diverses dades amb la pretensió de EL TEMPS. Per primera vegada, la Unió Hotelera de les Valls sensibilitzar-nos sobre el consum la revista informa sobre dades me- d’Andorra va concedir la Medalla al d’aquest tipus de llet, sobretot en-

34 la Palanca FA 25 ANYS front de la llet esterilitzada, amb l’ar- Pere Espinal i Vila (de Solsona) gument que “beure llet pasteuritza- LA FITXA amb motiu de la defunció d’aques- da vol dir beure llet més sana i con- ta senyora que va viure durant 30 sumir endemés un producte cata- Número: 47 anys a Montargull (tenien ferreria là”. Data: novembre de 1985 i botiga de queviures). Acompanya CIÈNCIA. Joan Aranés i Josep Preu: 75 ptes. el text una poesia. Vilella segueixen amb l’article inici- Pàgines: 24 CARTES A LA REDACCIÓ. El at el mes anterior: Informàtica/Elec- grup Nova Artesa escriu Nova trònica. Aquesta vegada ens expli- article, que en aquella ocasió cons- Artesa replica al president de la quen que és un ordinador, quina és tava com a carta a la redacció. Bru- Societat de Caçadors Roc del la seua utilitat i com funciona. net recorda els temps en què el Cudós, una extensa carta que va INFORME. El municipi, avui és porró de vi no faltava mai a la taula responent en un to força crispat les un article dividit en 3 parts que ocu- El segon, Les dues cares de Tots dures rèpliques del mes anterior. Al pa les pàgines centrals. En la pri- Sants, és del Sícoris, que ens par- final, proposa com a “solució més mera s’explica abastament la reu- la de la tristor del novembre i de la adient” la reunió de les “parts afec- nió del 8 de novembre a la sala festa de la Castanyada. Ens recor- tades: Ajuntament, Cambra Agrà- d’actes de l’Ajuntament per tal d’in- da la castanyada que una colla ce- ria, Societat de Caçadors i propie- formar del procés d’aprovació de lebrava cada any a la barberia del taris” que hauria de ser convocada les Normes Subsidiàries, que tenia Xavier Mianes (“La setrillada” en per “l’alcalde com a responsable de un període de consulta pública i deien ells). l’ordre públic local”. participació fins al 9 de desembre. MÚSICA. Les noves tendències Pobles de la comarca marginats La segona part fa referència a l’ad- musicals és l’article elaborat per és la carta signada pel Paco de judicació dels treballs de revisió del Francesc Martínez, Quim Borges i Montsonís on anuncia que es vol cadastre de la contribució urbana Josep M. Espinal amb motiu de donar de baixa de diferents asso- en diversos municipis, entre els l’Any Europeu de la Música, els ciacions artesenques pel fet que la quals Artesa. Finalment, la darrera quals ens ofereixen comentaris so- Comissió de Festes d’Artesa havia part és una aportació de l’Associa- bre una àmplia mostra dels princi- fet pagar entrada per la Festa Ma- ció Catalana de Municipis on es re- pals grups musicals des del anys jor als que no pertanyien al munici- marca els avenços en la legislació seixanta. pi. També proposa la dimissió relacionada amb la gestió munici- OPINIÓ. Passeig de tardor, de d’aquesta Comissió, entre altres pal i es destaca que la Llei de Rè- Joan Aranés, és una reflexió en for- coses. gim Local ha significat un “canvi ma de prosa poètica sobre com els HUMOR. Com en les darrers qualitatiu”. humans contribuïm a la degrada- mesos, l’acudit de Quimet i Cosme DE LA VELLA ARTESA. Aques- ció del nostre entorn. Aranés ho fa tanca la revista compartint contra- ta secció conté dos articles. El pri- a partir de la descripció d’una ca- portada amb un anunci. En aques- mer, del Brunet d’Artesa, porta el minada que va fent per la munta- ta ocasió tracta de l’IVA. mateix títol que el mes passat però nya, sense explicitar-ne el lloc. escurçat: Vi bo de Guàrdia-Roja. Homenatge a la Sra. Maria De fet, és la continuació d’aquell Marsà i Barril és un text escrit per Ramon Giribet i Boneta

Tots amb la Marató de TV3 per la lluita contra les lesions medul·lars i cerebrals adquirides

Diumenge 19 de desembre a les 18h a la Dàlia Blanca

Festival FEM PINYA Us convidem a participar i gaudir del nostre festival

Organitza:

la Palanca 35

CIÈNCIA I FICCIÓ Antiguitats

– Google, fill meu, la mare ha pen- – És clar, amor meu, què vols? què crec fermament que em trans- sat regalar-te la “We-Play 3” pel teu – Un llibre. metrà tota la saviesa i la vàlua dels aniversari. Aquest nou model incor- – Un llibre? Ja t’ has tornat a carre- meus avantpassats i al mateix pora la funció “no-stop”. Només has gar l’e-book? temps m’ajudarà a descobrir qui de pensar a quin joc vols jugar i la – No, mare, jo no vull dir un llibre sóc. “Play” el selecciona automàtica- virtual, jo vull un llibre de veritat. – Vols dir una d’aquelles antiguitats ment. Si no vols ni pensar, amb l’op- Que el pugui tenir a les mans, per que plenes de pols s’exhibeixen als ció “no-think” va canviant el joc se- tocar-lo i admirar-lo, anar passant armaris de les “multimediotèques”? gons el temps programat i per or- les fulles lentament, notar el seu Per l’amor de “Bill Gates”, quines dre de preferència d’acord amb els cruixir i la flaire que desprenen en coses més estranyes que dius avui, gustos introduïts pel jugador. És tombar. Vull un llibre de veritat per- Google. M’espantes i tot. Me’n vaig d’allò més. què m’ensenyi a pensar, a dubtar, a trucar el teu psiquiatre de segui- – Però, mare, ja tinc tres video-con- a imaginar altres móns passats i da, això no pot ser normal. soles, el portàtil, un m.p3, dos m- futurs. Tan se val que em faci riure p4, l’i.pod, l’ipad i el mòbil! M’agra- o plorar, que m’angoixi o m’emoci- daria que em regalessis una altra oni, escrit en prosa o poesia... En cosa! definitiva, mare, vull un llibre per- Paquita Martí

PER QUÈ DIEM...... que algú és honest o que alguna cosa és bona a carta cabal?

questa forma adverbial s’uti- trampes. la seva noblesa, tant pel que fa al litza per a significar la bona Això era degut a que la cartolina bon desenvolupament de la parti- A qualitat i l’excel·lent condició amb que estaven fabricades les da com a la sinceritat i rectitud dels que mostra una persona o que pos- “cartes cabals” estava formada per jugadors. seeix una cosa, la qual arriba a la tres fulls, dos de blancs, un d’ells Dels jocs de cartes va passar a seva màxima condició. imprès per una banda amb el pal i utilitzar-se de manera més general La dita fa referència al joc de el número i l’altre imprès amb la fi- i a aplicar-se a altres qüestions com cartes o, més pròpiament, als naips gura del dors de la baralla, i un full ara a l’honradesa d’una persona utilitzats en el joc. Les cartes ano- negre entre els dos anteriors. Amb determinada, a la pulcritud d’un menades “cabal” eren el tipus de aquest mètode es garantia la mà- negoci o a la qualitat i perfecció d’un naip que oferien més bona qualitat xima instransparència del naip, de objecte. Així, quan algú es consi- i que tenien una plena garantia d’in- manera que cap jugador pogués dera “honrat a carta cabal” vol dir transparència. Això volia dir que veure, a través del dors, quines car- que per ell es poden “posar les jugar una partida amb naips “ca- tes tenia l’altre. mans al foc”, una altra dita la qual bals”, és a dir, amb cartes cabals, Amb el temps, però, tots els comentarem en una propera oca- donava la seguretat de que el joc naips van ser fabricats així i l’ex- sió. es desenvoluparia amb tota honra- pressió es va estendre per a refe- desa i sense la possibilitat de fer rir-se als procediments del joc i a Albert Vidal

revista @ lapalanca . cat

la Palanca 37 NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA Novetats de novembre

ADULTS PER ALS MÉS PETITS

Jim. Premi Roc Boronat 2009. Tramuntana a la granja. Premi Magí Sunyer. Ed. Proa Barcanova de literatura infantil i ju- La història de Jim Hawkins comen- venil. Carles Sal i Vila. Ed. ça tot just quan acaba “L’illa del tre- Barcanova sor”. Després de fer una segona lectura de la popular novel·la de DVD ADULTS Stevenson, l’autor, va imaginar d’aquest relat amb moltes potenci- Speed racer. Acción de alta alitats desaprofitades. velocidad.

Que el món no pari de rodar. DVD INFANTILS National book award 2009. Colum McCann. Ed. La Magrana - Magik Tunnel. Descobrint els bom- Nova York, agost de 1974. Hi ha un bers. home que camina al cel i la ciutat ha quedat paralitzada. L’equilibris- - Los cuentos de los hermanos ta fa grans gambades sobre la cor- Grimm: Pulgarcito, La Cenicienta, da fluixa, fa giragonses i el pavero Caperucita Roja, Blancanieves, Los mentre passa d’una de les Torres siete cabritillos y el lobo, Juan sin Bessones acabades d’estrenar a miedo, El sastrecillo valiente, El l’altra. Sota seu, les vides de vuit gato con botas, Hansel y Gretel, estranys s’entrecreuen les unes Los músicos de Bremen amb les altres...

El fisioterapeuta a casa. Consells pràctics per moure’ns millor. Llu- ís Puig. Ed. Viena edicions ¿Qui no ha tingut alguna vegada NOVEL·LA JUVENIL mal d’esquena després de parlar una estona amb el telèfon repenjat La volta al món d’una armilla a l’espatlla? ¿I carregant maletes polar. Wolfgang Korn. Ed. Takatuka Biblioteca Joan Maluquer i al cotxe, abans de marxar de viat- Com es pot explicar la globalitza- Viladot ge, o bé jugant amb els nens? Tots ció? Doncs, per exemple, mitjan- C/ Escoles, 6 sabem per experiència que els mals çant una armilla polar. Des dels ja- 25730 ARTESA DE SEGRE hàbits posturals poden acabar pas- ciments petrolífers del Golf Pèrsic, [email protected] sant factura a la nostra salut, ben- passant per les fàbriques tèxtils de Tel: 973400754 estar i bon humor. En aquest llibre, Bangla Desh i uns grans magat- http:// Lluís Puig, el fisioterapeuta de cap- zems d’Alemanya, fins a una bar- bibliotecaartesadesegre.blogspot.com çalera d’Els Matins de TV3, expli- ca d’emigrants clandestins que ar- ca de manera clara i didàctica com riba a les Canàries. Wolfgang Korn podem estalviar-nos molts pati- narra la interessant història d’una ments sense restar res de la nos- armilla polar i mostra el rerefons i tra activitat diària. les xarxes de la globalització. Préstec de llibres, revistes i audiovisuals Activitats de la biblioteca Servei d’internet i multimèdia - 1 de desembre, dimecres, a 2/4 de 6 de la tarda, l’HORA DEL CON- Conexió wifii TE amb la Riet per a nens i nenes de 1r i 2n de primària: El zorro i El pequeño conejo blanco.

- 15 de desembre, dimecres, a 2/4 de 6 de la tarda, l’HORA DEL De dilluns a divendres: de 16:30h CONTE amb la Fina a nens i nenes de P3: Els tres reis mags i Quan a a 20:30h en Matias li van agafar ganes de fer pipi la nit de Reis. Dissabtes: de 10h a 13h

38 la Palanca RACÓ CULINARI Nova edició de la campanya gastronòmica “Del paisatge a la cuina”

’associació de restaurants de qualitat, les verdures, els bolets de la Noguera, Noguera i la tòfona, la mel, l’oli, el mató, les L Cuina, enceta una nova fruites i les herbes aromàtiques, els campanya que, sota el nom genè- torrons i els vins; passats, això sí, ric “Del paisatge a la cuina”, vol per les mans i la imaginació dels enguany centrar-se en la promoció diferents cuiners i cuineres. del producte de qualitat de la co- A més, al final de la campanya, marca de la Noguera. Per això, el es farà un sorteig de diversos àpats títol d’aquesta edició de 2010 és gratuïts a diferents restaurants en- “Producte Noguera”. tre els clients que hagin provat al- La campanya es desenvoluparà gun d’aquests menús. en onze restaurants, tots ells mem- Els restaurants participants són bres de Noguera Cuina, de dife- Cal Farré i El Dien, de Vallfogona rents pobles de la comarca. Les de Balaguer; Cal Pepito, Cal Xirricló dates de celebració seran entre el i L’Espígol, de Balaguer; Casa Mer- dia 12 de novembre i el 12 de de- cè, de Fontdepou; el restaurant del sembre. Al llarg d’aquest mes, als Monestir de les Avellanes, d’Os de diferents restaurants, el client po- Balaguer; La Solana, de Foradada; drà degustar menús conformats, de Lo Ponts, de Ponts; Rialb, de manera principal, amb productes Gualter; i Roma, de Cubells. de la pròpia comarca i que gaudei- xen d’un merescut prestigi. Així, veurem formar part d’aquests àpats: el corder i el cabritet, el conill Noguera Cuina

COSES DEL BRIMERO Històries de la guerra (VI)

n dia ens trien 30 o 40 i ens Lo primer d’agafar lo ranxo era Un dia arriben dos presos, un porten cap a Bilbao. Allí hi lo “cabo”, que estava en una taule- capità i un tinent. Pel que es veu, U vaig passar vuit mesos molt ta. Nosaltres l’agafàvem i passà- una nit van sortir de patrulla i lo bons amb la millor gent d’Espanya. vem amb lo plat pel seu costat. capità, amb la pistola, va obligar el A aquella gent ho hi havia forma Quan passava jo: “Catalán, tinent a passar-se als “nacionals”. de fer-los creure. Ens feien cantar ¿quieres más?” Jo sempre li accep- Aviat es va saber. Un dia, uns lo “Cara al sol”... la gent a riure i tava i em posava unes cullerades quants van agafar el capità i el te- cantaven les seues cançons. Es del seu plat. nien dalt d’una finestra per a tirar- muntava un bon embolic. Per dues Donaven un pa de mig quilo cada lo al pati. De crits no en vulgueu vegades lo “jefe” del camp ens va dia. Lo “cabo” tenia un assistent i més. Ell, agafant-se com podia, es fer formar i, cridant, ens va dir: “A quan jo anava a buscar lo pa, com va salvar. Va pujar el “jefe” i una mí me cuesta poco poner una que no eren tots iguals, li deia: “A altra vegada va dir, cridant: “A mí ametralladora y barreros a todos”. éste dale el pan más grande”. Pel me cuesta poco emplazar una I la gent vinga a riure. No en feien fet de ser català m’apreciava molt. ametralladora y barreros a todos”. ni cas. Gent com los bascos no crec que I per avui ja n’hi ha prou. Allí, com que molts eren de Bilbao, n’hi hagi a cap racó del món. Hi rebien paquets de casa i a mi em havia baralles entre ells. Comença- donaven lo que les sobrava. ven dos i aviat eren vuit o deu. Ton Bonet

la Palanca 39

IN MEMORIAM

Nota d’agraïment

Les famílies Puigpinós-Sirvan i Jusmet-Puigpinós volem expressar el nostre més sincer agraïment a totes les persones per les moltíssimes i entranyables mostres d’afecte rebudes vers la nostra padrina Treseta. Així mateix, també agrair afectuosament i especialment als metges i infer- meres del CAP d’Artesa per la seva tasca, tant professional com humana.

Agraïments La família Sisquet i tots els altres familiars volem donar el nostre sincer agra- ïment a tothom per les nombroses mostres de condol i afecte rebudes per la pèrdua del nostre estimat “Sisquet”. També volem donar les gràcies als nostres estimats amics de la Penya Barça, del Club Esportiu Artesa, als companys de les colles de Salgar i del Castellot i a les companyes de la perruqueria. A tots i a totes, moltes gràcies!

Notes de condol La Penya Barça d’Artesa de Segre i Comarca, amb motiu del traspàs del fundador i soci núm. 1 de la penya, Francesc Vilalta i Cirera, el passat 27 d’octubre, se’n fa ressò i s’uneix al dolor de la família. Aquest gran barcelonista també deixa un buit difícil d’omplir i un gran record en els culers artesencs. Vagi per endavant, doncs, el nostre respecte i la nostra admiració. Descansi en pau.

La Palanca se suma a les mostres de condol per la pèrdua d’aquest artesenc de pro, que va immor- talitzar amb les seves fotos bona part de la història de casa nostra i va col·laborar altruistament amb la nostra revista durant molts anys.

Amic Sisco

Per a nosaltres ja no serà el mateix tornar a pujar a la nostra Artesa i no trobar-te. Però sempre ens quedarà el record d’un bon amic i una millor persona amb la qual hem passat, juntament amb la Montserrat, unes estones tan bones que no se’ns esborraran mai més. No serem nosaltres sols els que et trobarem a faltar, sinó que també ho faran un gran nombre de persones que et conegueren i a les quals tu vas voler afavorir amb la teva amistat. Ara unes paraules per a tu, Montserrat. Sabem què és perdre un ésser estimat, perquè també ho hem experimentat. També sabem que ets una persona de Fe, que resa el Pare Nostre cada dia, pronunciant aque- lles paraules: “vingui a nosaltres el vostre Sant Regne”. En aquests moments al Sisco li ha vingut el Sant Regne, complint-se la voluntat de Déu, sent estimat i volgut per tots els que el coneguérem i havent deixat un molt bon record en el cor de tots els que l’hem tingut al costat. Els teus amics per sempre.

Julita i Antoni Rúbies

la Palanca 41 INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA Mes d’octubre

SESSIONS DEL PLE de les Carnisseries” a Construcci- S’acorda, per unanimitat, aprovar ons Toni Clotet SLU, per les actes de les operacions de de- Ple ordinari (7 d’octubre de 2010) 215.861,48 euros (IVA inclòs). limitacions entre els termes muni- Absències: Jordi París (ERC) cipals d’Artesa de Segre i Alòs de S’acorda admetre el recurs de re- Balaguer i d’Artesa de Segre i Isona S’aproven, per unanimitat, les cer- posició interposat durant el termi- i Conca Dellà. tificacions d’obra següents: ni d’exposició pública de l’acord JUNTES DE GOVERN - Certificació núm. 2, per 19.443,13 d’adjudicació provisional de l’obra (ordinàries de 21 i 28 d’octubre) euros, de l’obra “Construcció d’un “Ampliació i reforma del Centre mur amb gabions a Montargull”, d’Atenció Primària d’Artesa de S’aproven les relacions de factures realitzada per Construccions Segre” per l’empresa Carrers i majors de 120,20 euros pendents Gilabert SL. Obres SL. Per tant, no es proce- d’aprovació, per un import de - Certificació núm. 2, per 13.829,36 deix a l’adjudicació definitiva de 207.453,49 euros. euros, de l’obra “Equipar un pou de la licitació a l’empresa que va re- captació d’aigües subterrànies i sultar provisionalment adjudicatà- S’aproven les següents llicències conducció fins al dipòsit existent al ria atès que de l’informe de revi- d’obres: nucli de Comiols”, realitzada per sió de les valoracions de les ofer- - A Said Dahmani, per canviar ca- Instalaciones y Proyectos de tes emès pels serveis tècnics nal i teules trencades per noves de Vanguardia SL. municipals se’n desprèn que l’em- l’immoble situat a Ctra. de Ponts 7, - Certificació núm. 2, per presa que ha obtingut millor pun- Artesa de Segre. 207.030,56 euros, de l’obra “Ges- tuació de la valoració de les ofer- - A Ramon Figuera Farré, per can- pa artificial al camp de futbol tes és l’empresa reclamant. Per viar bastiment d’una finestra i polir d’Artesa de Segre”, realitzada per això, s’adjudica l’obra a l’empre- costats, de l’habitatge unifamiliar UTE Camp de futbol d’Artesa de sa Carrers i Obres SL per situat al C/ Pati 10, Alentorn. Segre. 772.031,72 euros. - A Daniel Armengol Orpinell, per - Certificació en més, per 33.234,76 A favor: 6 vots (4 ERC + 2 PSC) canviar teules trencades i posar euros, de l’obra “Gespa artificial al En contra: 4 vots (CiU) Onduline, en l’habitatge situat al C/ camp de futbol d’Artesa de Segre”, Església s/n, Collfred. realitzada per UTE Camp de futbol S’aprova la signatura del conveni - A Josep Vila Jovell, per arreglar la d’Artesa de Segre. d’urbanització del carrer Vescomte teulada, treure teules i ficar Uralita - Certificació núm. 1, per 40.208,17 d’Àger amb el senyors Francesc vermella, a l’immoble situat al C/ euros, de l’obra “Casal de la Gent Bernaus Riart i M. Àngels Morera Nou 7, Artesa de Segre. Gran, fase 1”, realitzada per Cons- Serentill. - A Gas Natural Distribución SGC truccions Montsec SCCL. A favor: 8 vots (4 ERC + 4 CiU) SA, per obrir rasa d’aproximada- - Certificació núm. 2, per 27.510,61 Abstencions: 2 vots (PSC) ment 96 m de llarg per 40 cm. d’am- euros, de l’obra “Casal de la Gent Gran, fase 1”, realitzada per Cons- truccions Montsec SCCL. Dates a S’aprova el reconeixement de crè- dit núm. 1 de 2010 per haver re- sultat inajornable la realització de recordar les despeses que inclou i acordar, Renovació del DNI conseqüentment, l’aplicació a Fins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà a renovar el l’exercici del 2010 de la relació de DNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre. despeses que sumen un total de Recollida d’objectes voluminosos 415.844,55 euros. Pobles agregats: dijous 23 de desembre A favor: 4 vots (ERC) Artesa de Segre: dijous 23 de desembre (només en casos molt Abstencions: 6 vots (4 CiU + 2 justificats, que no puguin anar directament a la deixalleria) PSC) Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes (tel. 973 40 00 13). S’aprova, per unanimitat, adjudi- car provisionalment l’obra “Pavi- Ajuntament d’Artesa de Segre mentació dels carrers Sant Joan i

42 la Palanca INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA ple i 1 m de profunditat, per la instal·lació d’una canonada de gas cífica d’interès públic en sòl no urba- instal·lació d’una canonada de gas per subministrament de gas natu- nitzable promoguda per France per subministrament de gas natu- ral canalitzat a nous clients al C/ Telecom España SA, per la instal·- ral canalitzat a nous clients en els Tarragona 13, Artesa de Segre. lació d’una estació base de telefonia carrers València i Mare de Déu del - A Elisabet Canes Chicote, per re- mòbil a la xarxa GSM, a situar al po- Pla 20, Artesa de Segre. alització d’un gual remuntable en lígon 13, parcel·la 51, Alentorn. - A Jordi Ros Ros, per repassar vorada de vorera, davant de l’im- canal de teulada, netejant-la o pin- moble situat al C/ Sant Antoni M. S’acorda aprovar prèviament una tant-la amb productes especials, de Claret 28, Artesa de Segre. actuació específica d’interès públic l’habitatge situat al C/ Únic 7, Colò- - A Carme Tarragona Gaset, per en sòl no urbanitzable, promoguda nia la Fàbrica. treure teules existents, col·locar per Josep Duró Vidal, per la cons- - A Jordi Ros Ros, per netejar ca- Onduline i recol·locar teules exis- trucció i instal·lació d’una explotació nal interior, pintant-lo amb produc- tents, en l’habitatge situat al C/ porcina d’engreix, a situar al polígon tes especials o canviar-la en el cas Balaguer 5, cantonada amb C/ Sant 24, parcel·la 186, Tudela de Segre. que no es pugui arreglar, a l’immo- Joan, Artesa de Segre. ble situat al C/ Sants Cosme i Damià 4, Artesa de Segre. S’aprova la llicència d’obertura d’es- INFORMES D’ALCALDIA - A Eusebi Guimet Berengueres, en tabliment i activitat a Benjamí Llobet representació de Josep Francesc Fité, per la instal·lació i obertura d’una El Departament de Governació i Galceran Ausàs, per la construcció exposició i venda d’articles de pueri- Administarcions Públiques ha con- d’un mur de contenció de terres, així cultura, a desenvolupar al local situ- cedit una subvenció de 42.000,07 com el tancat del solar situat al C/ at a la Ctra. d’ 48-50, Artesa euros per a la compra d’una mà- Ramon Llull 1-3, Artesa de Segre. de Segre. quina escombradora. - A Rosa Farré Martí, per canviar teules velles i col·locar teules mix- S’acorda licitar la contractació, mit- El Departament d’Acció Social i Ciu- tes de ceràmica, en l’immoble situ- jançant tramitació urgent i procedi- tadania ha concedit tres ajuts per al at al C/ Sant Antoni M. Claret 26, ment negociat sense publicitat, de bienni 2010-2011, un de 4.677 euros Artesa de Segre. l’obra “Construcció del Casal de la per al pagament del personal tècnic - A Josep M. Sabartés Guixés, per Gent Gran d’Artesa de Segre, 2a de joventut, un de 12.000 euros per col·locar aïllament en paret mitge- fase”, amb un pressupost d’execu- activitats juvenils i un de 31.024 euros ra amb placa tipus Onduline, de ció per contracte de 147.142,86 per inversió al Casal Cultural. l’immoble situat al C/ Escoles 15, euros, així com aprovar el plec de Artesa de Segre. clàusules administratives que han L’IEI ha atorgat una subvenció de - A Gas Natural Distribución SDG de regir la contractació. 1.200 euros per a la gestió de l’Au- SA, per obrir rasa d’aproximada- la Municipal de Música. ment 26 m de llarg per 40 cm. d’am- S’acorda ratificar l’aprovació prè- ple i 1 m de profunditat, per la via del projecte d’una actuació espe- Eva Maza i Batlle

L’Ajuntament d’Artesa de Segre informa

Contractació del servei públic de les instal·lacions del Camp Municipal d’Esports En el Ple del passat 10 de novembre de 2010 es van aprovar els Plecs de Condicions que han de regir el concurs públic per a la contractació del servei de neteja i vigilància de les instal·lacions municipals de les piscines, bar, pista poliesportiva i camp de futbol. Podeu obtenir el plec de clàusules a la web de l’Ajuntament d’Artesa de Segre: www.artesadesegre.cat (al perfil del contractant), o adreçant-vos a les dependències municipals en dies laborals i horari d’atenció al públic.

Sol·licituds per a ocupar els càrrecs de Jutge de Pau i suplent Finalitzant properament el mandat dels Jutges de Pau i suplent del municipi d’Artesa de Segre, de conformitat amb el que disposen els articles 101 i 102 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i l’article 5 del Reglament 3/1995, de 7 de juny, s’obre un termini de vint dies hàbils (a partir de la publicació d’aquest anunci al BOP), perquè les persones interessades en ser designades per a ocupar aquests càrrecs, que reuneixin les condicions legals exigibles, ho sol·licitin mitjançant escrit adreçat a l’Alcaldia, aportant currículum vitae i justificant de no estar inclosos en cap dels supòsits que preveu l’article 303 de Llei Orgànica del Poder Judicial. L’expedient obert a l’efecte es pot examinar a les dependències municipals en dies laborals i horari d’atenció al públic.

Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 43

PALANC-OCI

Encreuat per Jordi Alins Horitzontals 1. Pencaires de llapis, paper, ordinador i client.- 2. Nom de 1234567891011 galeta o de verge que ha tingut fills. Pedra que es crema.- 3. Anusat. Capital europea amb les lletres de la qual es pot es- 1 criure la paraula amor. Consonant amb dos muntets.- 4. Pre- 2 fix negatiu. Dit de la paraula que no porta accent. Nota musi- 3 cal posada com a model.- 5. Digerirà. Al revés, el nom del planeta on vivim.- 6. Consonant vibrant. Cap d’estat que té 4 nom d’un membre de la família. Espai entre dues parets.- 7. 5 Lloc on se separava el gra de la palla. Article masculí. Indivi- du que excel·leix en un esport. Consonant cantonera.- 8. Plu- 6 ral, bata llarga que feien servir els capellans. Al revés, dit del 7 mal temps.- 9. Pronom de segona persona. Consonant que 8 equival a mil. Granet usat per elaborar pinso. Consonant ar- ticulada a la gargamella.- 10. Pedaç posat al cel. Coure. Nota 9 musical o pronom possessiu.- 11. Conjunt de normes relacio- 10 nades amb l’art de torejar. 11 Verticals 1. Que té el do de l’ubiqüitat.- 2. Conjunt de d’animals d’un lloc determinat. Al revés, el creador d’alguna cosa.- 3. Pecat capital que reclama tranquil·litat. Al revés, cobreixi amb una tapa. Consonant en forma de falca més una vocal usada per udolar.- 4. Esmentarà. Sentiment que mou el món i altres vísceres.- 5. Al revés, vocals que expressen una queixa. Cobreixen amb alguna cosa. Article que encara viu a la Catalunya Occidental.- 6. Consonant que representa el gas més abundant a l’atmos- fera. Al revés, metall preciós. Els braços d’un avió. Consonant amb dos geps.- 7. Imatge religiosa. Tronc d’arbre.- 8. Gec de pell usat pels pastors. Al revés, pronom usat per formular preguntes.- 9. Al revés, habilitat especial. Frega o eina de picapedrer. Vocal tancada de timbre greu.- 10. Al revés, el nom de la lletra més grassa. Al revés, el sostre del rodamón. Consonant vibrant. Pronom de primera persona.- 11. Estudi compara- tiu de l’estructura i del desenvolupament del cos dels éssers vius. Jeroglífic Problema d’escacs per David Fusté per Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

riu

ABRIL

Quina és la teva amiga? Juguen les blanques

6- Rxf3 i 7- Af4++ ó 7- Ah4++ 7- ó Af4++ 7- i Rxf3 6-

1- Dxh7+, Rxh7; 2- Th1+, Ch4+; 3- Txh4+, Rg6; 4- Th6+, Rg5; 5- Cf3, Cxf3 (si Rg4, 6- Th4++ ó 6- Ce3++); 6- ó Th4++ 6- Rg4, (si Cxf3 Cf3, 5- Rg5; Th6+, 4- Rg6; Txh4+, 3- Ch4+; Th1+, 2- Rxh7; Dxh7+, 1-

Problema d’escacs Problema

). gran mes Esla, ( gran més la És

Jeroglífic

VERTICALS: a partir de les horitzontals. les de partir a VERTICALS:

R. Papa. Racó.- 7. Era. El. As. L.- 8. Sotanes. crO.- 9. Et. M. Soia. G.- 10. Núvol. Cu. Mi.- 11. Tauromàquia. 11. Mi.- Cu. Núvol. 10. G.- Soia. M. Et. 9. crO.- Sotanes. 8. L.- As. El. Era. 7. Racó.- Papa. R.

HORITZONTALS: 1. Oficinistes.- 2. Maria. Carbó.- 3. Nuat. Roma. M.- 4. In. Àtona. La.- 5. Pairà. arreT.- 6. arreT.- Pairà. 5. La.- Àtona. In. 4. M.- Roma. Nuat. 3. Carbó.- Maria. 2. Oficinistes.- 1. HORITZONTALS:

Encreuat SOLUCIONS

la Palanca 45 IMATGES D’AHIR Teatre a les Monges. 1934

ren uns anys abans de la ocupa l’article el tema de les sessi- Ens han informat que les noies, contesa bèl·lica. Artesa era ons de teatre. Estava dirigit per mig disfressades per a l’ocasió, E un poble actiu, vivia del la ”hermana” Ramona de cal Boet i eren, d’esquerra a dreta i a dalt: la camp, la major part de gent conre- de vegades per la “hermana” Do- Nati Sessé, la Rosita Xarpell (avui ava l’hortet i els menestrals i la gent lors. Generalment eren comedietes a Buenos Aires), la Carmeta en general estava molt enfeinada. sense un argument massa llarg, Mianes, la Noemí (casada a ca la Al redós d’algunes petites indústri- però aquest dia era un petit drama. Pastora), la Cecília Sirvan, la es locals (les fassines) i de la fàbri- Una nena òrfena deia a l’argument: Carme Pauleta de cal Tohà, la ne- ca Pericas Boixeda, hi havia un ci- “Estic tan sola al món i sóc tan pe- boda del rector (Mn. Lluís), la Se- nema (el Coliseum) i els bars o ca- tita...” Eren paròdies de contes clàs- rafina del Cristòfol, la Paquita Reig fès (La Lluna i La Germanor) so- sics, arranjats per les “hermanas” i i la Palmira Bernaus (casada amb vint organitzaven sessions de ball. escenificats per les nenes i les no- el Tonet del Sord). Les botigues, que n’hi havia mol- ies. A la fila de sota: la Bepeta del tes, tenien feina i el jovent i la gent, Hi havia noies de cases benes- Gabarrenc, la Josefina de l’Orcau, que estaven ben avinguts en tants, que seguien a les monges una noia de cal Pubill de Tudela, la aquest entorn, vivien un somni ben- fins arribar a edat casadora. Era un Nati Castellana, la Daniela Clua, la estant. Poc es podia pensar ningú ambient alegre, jovenívol i les no- Dolors Aubet (casada a ca l’Espi- que aviat despertarien del seu som- ies hi estaven molt contentes. Des- nal) i la Maria del Forcaire. També ni, amb la realitat d’una cruenta prés de les classes, sempre hi ha- hem identificat una noia que espia Guerra Civil, que trasbalsaria les via un motiu per assajar, i general- pels vidres a les actrius d’aquella seves vides. ment eren collades, cada una en el funció de teatre. Era la Milieta Sala Hi havia les Escoles “nacionals” seu paper. Es feien representaci- de cal Tonet de l’Alberto, primera i eren uns anys d’un cert esplendor ons per Nadal i a l’estiu. A l’hivern dona de l’arramassador de cal pel Col·legi de les Monges. Feien a dins les aules i a l’estiu al pati. Carbasse. moltes activitats, a més de l’ense- L’èxit estava assegurat, perquè hi nyament reglat, com ara brodat, assistien els pares, els padrins i el Text: Bartomeu Jové i Serra piano, assajar cançons... Avui ens públic en general. Foto de Fotos Sisquet

46 la Palanca

LA FOTO

Un campionat del món no s’assoleix així com així, però l’artesenca Montse Tello ho va aconseguir a Sitges el 13 de novembre, representant Catalunya en body form. Felicitats! (Foto: Club de Lleure Altis)