Revue de l’ Association Roussillonnaise d’ Entomologie - 2018 - Tome XXVII (2) : 112 – 116.

Melitaea ignasiti Sagarra, 1926 dans les Pyrénées catalanes (, )

Josep Joaquim PÉREZ DE-GREGORIO, Ignacio ROMAÑÁ, Martí RONDÓS *

Resum. ― Amb motiu de la recent descoberta de ignasiti Sagarra, 1926 als Pirineus Orientals francesos (Alta Cerdanya), es dóna la relació de localitats conegudes d`aquesta espècie als Pirineus catalans espanyols, amb la finalitat de facilitar les futures recerques del tàxon a la vessant francesa de la serralada. Résumé. ― Suite à la récente découverte de Melitaea ignasiti Sagarra, 1926 dans les Pyrénées Orientales françaises (Haute Cerdagne), la liste des localités où cette espèce est connue dans les Pyrénées espagnoles, est établie dans le but d’en faciliter les recherches futures du côté français de la chaîne. Mots clés. ― Melitaea ignasiti , Lepidoptera, Nymphalidae, Pyrénées, Catalogne, Espagne, faunistique.

Introducció Introduction Melitaea ignasiti (fig. 1) fou descrita per Melitaea ignasiti (fig. 1) a été décrite par SAGARRA (1926), com raça de Melitaea trivia SAGARRA (1926), comme une sous-espèce de (Denis & Schiffermüller, 1775), de les Melitaea trivia (Denis & Schiffermüller, 1775), localitats catalanes de Martorell (Baix dans les localités catalanes de Martorell (Baix Llobregat. Barcelona), Sant Pere de Vilamajor Llobregat, Barcelona), Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental, Barcelona), Seva (Osona, (Vallès Oriental, Barcelona), Seva (Osona, Barcelona) i L`Espluga de Francolí (Conca de Barcelona) et L`Espluga de Francolí (Conca de Barberà, Tarragona) 1. Les diferències Barberà, Tarragona) 1. Les différences morfològiques externes (ja esmentades per morphologiques externes (déjà mentionnées SAGARRA , 1924, 1926) i a les estructures par SAGARRA , 1924, 1926) ainsi que celles genitals masculines (HIGGINS , 1975) amb présentées par les structures génitales Melitaea trivia , van fer que la majoria dels masculines (HIGGINS , 1975) par rapport à autors l`admetesin taxonòmicament com una Melitaea trivia , ont fait que la majorité des bona subespècie d`aquest ninfàlid (QUERCI , auteurs l’admettent taxonomiquement comme 1932 ; M ANLEY & A LLCARD , 1970 ; G ÓMEZ bonne sous-espèce de ce nymphalide (QUERCI , BUSTILLO I FERNÁNDEZ RUBIO , 1974 ; 1932 ; M ANLEY & A LLCARD , 1970 ; G ÓMEZ HIGGINS & R ILEY , 1980 ; T OLMAN & BUSTILLO I FERNÁNDEZ RUBIO , 1974 ; LEWINGTON , 2002; i altres). Recentment VAN HIGGINS & R ILEY , 1980 ; T OLMAN & OORSCHOT & C OUTSIS (2014), amb base a les LEWINGTON , 2002 ; et d’autres). Récemment esmentades diferències en la genitàlia VAN OORSCHOT & C OUTSIS (2014), masculina, han atribuït a ignasiti categoría s’appuyant sur les différences mentionnées específica, criteri seguit per autors posteriors dans les genitalia mâles , ont attribué à ignasiti (LERAUT , 2016, i altres). Ambdòs punts de un rang spécifique, et ont été suivis par des vista (consideració de ignasiti Sagarra com auteurs postérieurs (LERAUT , 2016, et autres). subespècie de M. trivia Denis & Schiffermüller Les deux points de vue (considération de o com entitat específica independent) son ignasiti Sagarra comme sous-espèce de M. igualment defensables. trivia Denis & Schiffermüller ou comme entité spécifique indépendante) sont également défendables.

1 Es inexacta l`afirmació de LERAUT (2016) i LOUBOUTIN (2017) de que ignasiti va ser descrita del Montseny. Nomès dues de les quatre localitats esmentades per SAGARRA (1926) a la seva descripció pertanyen a aquell massís: Sant Pere de Vilamajor (als contraforts) i Seva. A HIGGINS & R ILEY (1980) i TOLMAN & L EWINGTON (2002) figura erròniament com a lloc de descripció Portugal. 1 Il est inexact de dire, comme le font LERAUT (2016) et LOUBOUTIN (2017) que ignasiti a été décrite de Montseny. Seules deux des quatre localités mentionnées par SAGARRA (1926) sont situées dans ce massif: Sant Pere de Vilamajor (dans les contreforts) et Seva. HIGGINS & R ILEY (1980) et TOLMAN & L EWINGTON (2002) mentionnent de façon erronée le Portugal comme lieu de signalement. 112

a b

c d

Fig. 1. — Melitaea ignasiti Sagarra, 1926. a) ♂, Martinet (Baixa Cerdanya), 12.VIII.1989. b) ♂, Lladrós (Pallars Sobirà), ex larva , 4.VIII.1988. c) ♂, Josa de Cadí (Alt Urgell), 16.VIII.1991. d) ♀, Martinet (Baixa Cerdanya), 18.VIII.2009. (fotografía: JJ. Pérez De-Gregorio)

Fig. 2. — Biotop de Melitaea ignasiti Sagarra, 1926 : Martinet (Baixa Cerdanya). (fotografía: Ignacio Romañá)

El tàxon, inicialment conegut sols de la Le taxon, connu initialement dans la seule Península Ibèrica, ha estat posteriorment péninsule ibérique, a été ensuite mentionné esmentat del sud-est de França (Alps Marítims, dans le sud-est de la France (Alpes Maritimes, sense precisió) i del nord-oest d`Itàlia (Lucània sans précisions) et dans le nord-ouest de l’Italie i Piamonte) (VAN OORSCHOT & C OUTSIS , (Lucanie et Piémont) (VAN OORSCHOT & 2014; LERAUT , 2016; i altres autors). COUTSIS , 2014 ; LERAUT , 2016 ; et d’autres auteurs).

113 Ben recentment, LOUBOUTIN (2017) ha Très récemment, LOUBOUTIN (2017) a confirmat la presència de M. ignasiti al sud de confirmé la présence de M. ignasiti au sud de la França, esmentant-la de les localitats de France, mentionnant les localités d’Estavar et Estavar i Palau de Cerdanya (comarca de l`Alta Palau de Cerdanya (canton de la Haute Cerdanya francesa. Pirineus Orientals Cerdagne française, Pyrénées orientales francesos. Occitània) 2, alhora que exhorta als françaises) 2, et il exhorte les entomologistes à entomòlegs a recercar i descobrir noves rechercher de nouvelles populations de ignasiti poblacions de ignasiti a la regió francesa dans la région française d’Occitanie. d`Occitània.

Amb la finalitat de facilitar als nostres Afin de faciliter ces recherches à nos col.legues francesos les esmentades recerques, collègues français, nous croyons utile de creiem interessant de donar en aquesta nota la préciser dans cette note les populations relació de poblacions conegudes de l`espècie a répertoriées sur le versant catalan des Pyrénées la vessant catalana dels Pirineus Orientals i Orientales et Centrales. Centrals.

Resultats Resultats Melitaea ignasiti es un lepidòpter termòfil, Melitaea ignasiti est un lépidoptère que a Catalunya habita prats de vegetació thermophile qui, en Catalogne, habite des prés mediterrània, ubicats entre els 80 i els 1.500 m. à végétation méditerranéenne, situés entre 80 et (fig. 2). Els adults volen en dues generacions 1500 m (fig. 2). Les adultes volent en deux (maig-juny i agost-setembre) als indrets baixos générations (mai-juin et août-septembre) à i de mitjana alçada, i en una sóla (juliol-agost) basse et moyenne altitude, et en une seule als indrets montans. Les erugues menjen fulles génération (juillet-août) à l’étage montagnard. d`escrofulariàcies del gènere sp. El Les chenilles se nourrissent de feuilles de tàxon, present a la major part de Catalunya i scrophulariacées du genre Verbascum sp. Le relativament freqüent al centre i sud-oest de la taxon, présent dans la majeure partie de la regió, es rarifica envers el nord-est (fig. 3). catalogne et relativement fréquent au centre et au sud-ouest de la région, se raréfie vers le nord-est (fig. 3).

Localitats conegudes Localités connues Provincia de Girona: Province de Girona : Rara, sols coneixem cinc nuclis Rare, nous n’en connaissons que cinq ilots poblacionals: de populations : Baixa Garrotxa: Olot (31TDG57, 443 m). Baixa Garrotxa : Olot (31TDG57, 443 m). Gironès: Llorà (Serra de Finestres, 31TDG75, Gironès : Llorà (Serra de Finestres, 31TDG75, 204 m). 204 m). La Selva: Caldes de Malavella (31TDG83, 84 La Selva : Caldes de Malavella (31TDG83, m), Maçanet de la Selva, 31TDG72, 100 m), 84 m), Maçanet de la Selva, 31TDG72, 100 m), Susqueda (massís de les Guilleries, 31TDG34, Susqueda (massís de les Guilleries, 31TDG34, 281 m). A la col. Sagarra (MCNB) es conserva 281 m). Dans la collection Sagarra (MCNB) est un exemplar antic etiquetat de Blanes conservé un exemplaire ancien étiqueté de (31TDG81, 20 m). Blanes (31TDG81, 20 m).

2 Un ♂ a Palau de Cerdanya, 27.VII.2017; erugues sobre Verbascum lychnitis el 13.VII.2015 a Estavar. 2 Un ♂ a Palau de Cerdanya, 27.VII.2017; des chenilles sur Verbascum lychnitis el 13.VII.2015 a Estavar.

114 Les recerques al massís de les Gavarres Les recherches dans le massif des Gavarres (PÉREZ DE-GREGORIO I RONDÓS , 2005) i a (PÉREZ DE-GREGORIO I RONDÓS , 2005) et dans altres serralades litorals i prelitorals (Montgrí, d’autres chaînes de montagne littorales et pré- l’Albera) han estat infructuoses pel que fa a littorales (Montgrí, l’Albera) ont été aquesta espècie, aixi com les dutes a terme a al infructueuses, ainsi que celles qui ont été Pirineu i Prepirineu gironí (comarques de la menées dans les Pyrénées et Pré-pyrénées dans Baixa Cerdanya gironina, Ripollès, Alta la région de Girona (comarques de la Baixa Garrotxa i Alt Empordà), tret de l`esmentada Cerdanya gironina, Ripollès, Alta Garrotxa et població prepirinenca d`Olot. Alt Empordà), à l’exception de l’ilot de population pré-pyrénéenne d’Olot.

A l´Alta Cerdanya, d`on l`espècie ha estat Dans la Haute Cerdagne, où l’espèce a été esmentada de Llívia (31TDH10, 1.223 m) per signalée à Llívia (31TDH10, 1.223 m) par LOUBOUTIN (2017), les nostres recerques als LOUBOUTIN (2017), nos recherches, ces trente voltants d`aquella localitat (Llívia, Angostrina, dernières années, aux alentours de cette localité Estavar, Er, ect.), els darrers trenta anys, no (Llívia, Angostrina, Estavar, Er, etc.), sont han donat cap resultat positiu. restées vaines.

Provincia de Lleida: Province de Lleida : Baixa Cerdanya: Martinet (31TCG99, 1.000 Basse Cerdagne : Martinet (31TCG99, 1.000 m), 12-18.VIII.1988-2009, 13 ♂♂♀♀ m), 12-18.VIII.1988-2009, 13 ♂ ♀ ; Alt Urgell: voltants de Castellbó (31TCG69, Alt Urgell : aux alentours de Castellbó 809 m), 14.VIII.1988, 7 ♂♂ ; Josa de Cadí (31TCG69, 809 m), 14.VIII.1988, 7 ♂ ; Josa de (31TCG87, 1.429 m), 16.VIII.1991, 7 ♂♂ Cadí (31TCG87, 1.429 m), 16.VIII.1991, 7 ♂ ; Pallars Sobirà: Lladrós (Vall de Cardós, Pallars Sobirà : Lladrós (Vall de Cardós, 31TCH51, 1.018 m), 25.VII.1988, vàries 31TCH51, 1.018 m), 25.VII.1988, diverses erugues sobre Verbascum thapsus. Recollides i chenilles sur Verbascum thapsus. Récoltées et criades en captivitat, van nèixer 6 ♂♂♀♀ el 1- élevées en captivité, elles donnèrent six 2.VIII.1988; Llavorsí (31TCH50, 812 m), individus ♂ ♀ les 1-2.VIII.1988 ; Llavorsí VIII.1980, 2 ♂♂ (M. Esteban leg .). (31TCH50, 812 m), VIII.1980, 2 ♂ (M. Esteban leg .).

Aquestes poblacions es troben localitzades Ces populations sont localisées dans des en biotops pirenencs termòfils de vegetació biotopes pyrénéens thermophiles à végétation mediterrània, on creixen plantes de Verbascum méditerranéenne, où pousse Verbascum sp. sp. La de Castellbó es troba molt aprop de la Celle de Castellbó est très proche de la seule única que es coneix del Principat d`Andorra, connue dans le Principat d’Andorre, sur le ubicada al terme municipal de Sant Julià de territoire de la commune de Sant Julià de Lòria Lòria (31TCH70, 908 m) (DANTART et al . (31TCH70, 908 m) (DANTART et al . 2012). 2012).

Referències References col·lecció del Museu de Ciències Naturals de collection du Musée des Sciences Naturelles de Barcelona (MCNB) Barcelona (MCNB) t. m.: terme municipal t. m.: terme municipal

Agraïments / Remerciements Agraïments / Remerciements Als amics i col·legues Srs. Mateo Esteban i Aux amis et collègues MM. Mateo Xavier Jeremías, per les informacions Esteban et Xavier Jeremías, pour les

115 subministrades. A les Sres. Glòria Masó, informations fournies. A Mmes Glòria Masó, Mercedes París, Amparo Blay i Mercedes Mercedes París, Amparo Blay et Mercedes Hitado (conservadores i ajudant d`Entomologia Hitado (respectivement conservatrice et del Museu de Ciències Naturals de Barcelona y adjointe du département d’entomologie du del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Musée des Sciences Naturelles de Barcelona et Madrid, respectivament) les habituals facilitats du Musée National des Sciences Naturelles de per a la consulta de les col·leccions d`ambdues Madrid) pour nous avoir constamment facilité institucions; a les Sres. Montserrat Navarro, la consultation des collections des deux Enma Asensio i Montserrat Roca (biblioteca institutions ; à Mmes Montserrat Navarro, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona) Enma Asensio i Montserrat Roca (bibliothèque les habituals facilitats per a la consulta dels du Musée des Sciences Naturelles de seus fons bibliogràfics. Barcelona) pour nous avoir constamment facilité la consultation de leurs fonds bibliographiques.

Y B C D E Leraut (P.) , 2016. Papillons de jour d`Europe et des contrées voisines: N.A.P. Editions. Louboutin (B.) , 2017. Présence en France de Melitaea H ignasiti De Sagarra, 1916, découverte dans les Pyrénées-Orientales (Lepidoptera, Nymphalidae). Oreina, 39 : 23-27 Manley (W.B.L.), Allcard (H.G.) , 1970. A field Guide to the and Burnets of Spain. E.W.Classey edit. G Pérez De-Gregorio (J.J.), Rondós (M.) , 2005. Fauna lepidopterològica de la Serra de les Gavarres. Sessió conjunta d`Entomología ICHN-SCL , 13 : 13- 35 Querci (O.) , 1932. Contributo alla cognoscenza della biología dei Rhopaloceri iberici. Treballs del F Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 14: 1- 269 Sagarra (I. de) , 1924. Documents per a l`estudi de la E 30T 31T variació dels Lepidòpters catalans. Trabajos del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona , 11 (1) : Fig. 3. — Distribució coneguda de Melitaea ignasiti 3-17 Sagarra, 1926 a Catalunya. Sagarra (I. de) , 1926. Anotacions a la lepidopterologia ibèrica, IV. Butlletí de la Instució Catalana Bibliografia/ Bibliographie d`Història Natural , 26 : 128-139. Tolman (T.), Lewington (R.), 2002. Butterflies of Dantart (J.), Jubany (J.) , 2012. Les papallones diürnes Britain & Europe. Collins Filed Guide (edició d`Andorra. Institut d`Estudis Andorrans. espanyola). Lynx edic. Barcelona. Gómez Bustillo (M.R.), Fernández Rubio (F.) , 1974. Van Oorschot (H.), Coutsis (J.) , 2014. The genus Mariposas de la Península Ibérica. Ropalóceros Melitaea Fabricius, 1807 (Lepidoptera: (II). Servicio de publicaciones del Ministerio de Nymphalidae, ). Taxonomy and Agricultura. Madrid. systematics with special reference to the male Higgins (L.G.) , 1975. The Classification of European genitalia. Tshikolovets publications. Tchèquia. Butterflies. Collins. Londres. Higgins (L.G.), Riley (N.) , 1980 . A field Guide to the Butterflies on Britain and Europe (edició espanyola). Edit. Omega. Barcelona.

(*) Museu de Ciències Naturals (Zoologia) de Barcelona. Parc de la Ciutadella s/n. E-08003 Barcelona

116