(La Cellera De Ter-Anglès). Un ’Rosari’ D’Edificis Vinculats a L’Ús De L’Aigua Del Ter

El conjunt Burés (la Cellera de Ter-Anglès). Un ’rosari’ d’edificis vinculats a l’ús de l’aigua del Ter

Caterina Anastasia Centro de Investigação em Arquitetura, Urbanismo e Design (CIAUD), Faculdade de Arquitetura, Universidade de Lisboa (FA-ULisboa)

Resum: Des del punt de vista de l’arquitectura, l’urbanisme i des d’una perspectiva històrica arribant fins a l’actualitat, el treball analitza un tram del baix riu Ter amb característiques geomorfològiques homogènies. L’estudi d’un canal artificial (el signe hidràulic Burés), que representa la part de riu del qual deriva i la història de la construcció humana del lloc, dóna la mesura dels territoris travessats i es proposa com a dispositiu de transformació per construir l’habitabilitat de l’entorn. Paraules clau: Ciutat i riu, paisatges d’aigua, patrimoni cultural hidràulic, rehabilitació de l’espai fluvial, conjunt Burés Abstract: From the point of view of architecture, urbanism and from a historical perspective to the present, this work analyzes a section of the lower Ter River with homogeneous geomorphological characteristics. The study of an artificial canal (the Burés hydraulic sign) –which represents the part of river from which it derives and the history of the human construction of the place– gives the measure of the crossed territories and is proposed as transformation asset to build their habitability. Keywords: City and river, water landscapes, water cultural heritage, river rehabilitation, Burés set.

Quaderns de la Selva, 30 (2018) 91-108 92 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) Caterina Anastasia

Fig. 1. Zona inundable del baix Ter (llit actual, afluents, assentaments i viari principal) amb localització dels tres canals analitzats amb detall a la tesi. Caterina Anastasia (C.A.)

Aquest article és un extracte de la tesi doctoral Attraverso il fiume: segni idraulici e territori abitati del basso corso del fiume Ter,1 concretament d’una de les tres seccions que componen el tercer capítol. El territori del curs baix del riu Ter2 és el cas d’estudi de la tesi doctoral. El Ter és un curs d’aigua molt explotat, símbol juntament amb el riu Llobregat de la industrialització catalana i, a partir de la construcció dels embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral, un riu de cabal regulat. Analitzar amb detall el curs baix del riu permet estudiar el tram que ha viscut les majors alteracions de la dinàmica fluvial a causa de la intervenció de l’home i permet centrar-se en contextos fluvials molt urbanitzats. L’anàlisi de tot el curs baix del Ter i de les seves característiques geomorfo- lògiques estimula l’observació d’un paisatge que canvia d’acord amb les diferents seccions de la vall fluvial que s’obre cap al mar i permet identificar tres trams. La divisió del baix Ter en tres segments deriva de la superposició de la cartografia geomorfològica a la base topogràfica a escala 1:50000. El baix Ter es divideix en tres regions generades en el curs de la història geològica i modelats pel riu, els seus afluents i l’activitat de l’home. Entre les parts es troben la gola de Sant Julià de Ramis i el gran meandre de Colomers. La figura 1 mostra el traçat del baix Ter i la seva zona inundable3 (en gris). Aquesta es construeix a partir de la cartografia geomorfològica i hidràulica. Les formes de la geomorfologia són un registre de la dinàmica fluvial i informen direc-

1 La tesi consta d’un volum de text i imatges, un àlbum que conté el material gràfic i un apèndix que conté el “Proyecto de unificación de los aprovechamientos ’Pasteral II’ y ’Salto de Anglès’ - Riu Ter” (inèdit, veg. nota 4). Tots els documents gràfics presentats en aquest article són inclosos a la tesi doctoral (Anastasia, Attraverso il fiume...). La tesi conté també còpia de tots els plànols històrics citats en l’article. 2 Per baix Ter s’entén el tram fluvial d’aproximadament 68 km, des de l’embassament del Pasteral fins al mar. 3 L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) adopta el terme “zona” per definir les diferents franges (o àrees de perill) de l’entorn fluvial. La “zona inundabile” és la zona que el riu arriba a ocupar esporadicamente coincidint amb les avingudes extra- ordinàries, la delimitació està definida a partir d’un període de retorn de 500 anys (veure: http://aca-web.gencat.cat) El conjunt Burés (la Cellera de Ter-Anglès)... Quaderns de la Selva, 30 (2018) • 93 tament de les condicions d’inundació. És clar que, independentment del criteri de dibuix dels perímetres d’inundació, aquests són sempre límits convencionals que remeten a les característiques del sòl fluvial, introdueixen els graus de vulnerabilitat de l’entorn pel que fa a l’esdeveniment catastròfic i també el grau de tolerància de l’àmbit fluvial pel que fa a l’activitat humana. Amb l’objectiu d’indagar els tres trams fluvials evidenciats a escala territorial, la tesi ha considerat amb detall tres canals construïts per utilitzar l’aigua del Ter, un per cada tram de riu evidenciat. Els canals, les preses, les infraestructures hidràuliques i els edificis vinculats a l’ús de l’aigua –les traces o signes hidràulics– encarnen la relació entre la dinàmica fluvial, característica i específica de cada tram, i la història humana de les comunitats riberenques. Els conjunts hidràulics (derivacions i elements vinculats) descriuen, doncs, la història de la construcció humana dels llocs en permanent confrontació amb l’entorn natural. Estudiar les traces hidràuliques i la ciutat que es desenvolupa al seu voltant sig- nifica analitzar el procés d’antropització de l’entorn. El canal, construït per aprofitar l’aigua del riu respon a les característiques de sòl fluvial, implica transformacions físiques, econòmiques i socials, escriu la realitat de la regió que travessa i participa d’aquesta. Els canals són així mesura del territori que solquen. A través del dibuix la tesi estudia tres casos representatius dels tres trams de riu: el conjunt vinculat al canal Burés, assentat a la riba dreta del primer tram del baix Ter; la sèquia Vinyals, eix vertebrador de la riba dreta del segon tram del baix Ter; i el sistema de canals derivat de la presa d’Ullà, assentat a la riba esquerra del tercer tram del baix Ter.

Des de la Cellera de Ter fins a Sarrià de Ter

Quan passa per Girona, el Ter és mansuet. S’endormisca enmig de còdols de granit i de basalt i s’enfanga entre Font Tajau i la Devesa. [...] Fins fa poc, el Ter ha estat un riu marginal a la vida de Girona. Més que un riu de la ciutat n’era una frontera i, quan baixava ple, un enemic. Ara, però, sembla que, si la ciutat va creixent a la seva riba esquerra, s’hi convertirà en un riu plenament urbà (Comadira. 1997) Aigües avall de l’embassament del Pasteral, on s’encaixa formant un congost, el Ter flueix per una vall estreta. Els mapes geomorfològics sobreposats a la base topogràfica revelen que el Ter i la topografia dibuixen un marge dret favorable a l’assentament humà, en el qual s’estableixen els principals nuclis urbans d’aquest tram de riu. La variació de nivell entre les terrasses geomorfològiques coincideix amb el límit dels assentaments i sovint l’esglaó de terrassa està dibuixat per un canal de derivació construït per aprofitar l’aigua del riu. La terrassa alta marca la vora superior dels nuclis menors i la variació de pendent que defineix la vall fluvial. L’àrea urbanitzada de Salt-Girona fins a Sarrià de Ter apareix soldada i el salt entre les terrasses mitjana i alta configura una allargada i espessa façana fluvial. L’edificació es desenvolupa al llarg de les vies de comunicació que marquen sovint 94 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) Caterina Anastasia

Fig. 2. Des de la Cellera de Ter fins a Sarrià de Ter: conjunts vinculats a l’ús de l’aigua. C.A.

l’esglaó de terrassa; al llarg de les vies, el front (la façana urbana edificada) s’assenta al costat oposat al riu buscant les cotes més elevades. El perímetre de la zona inundable dibuixa en aquest tram un riu angost en què les vies de comunicació aprofiten la vall excavada pel Ter i pels seus afluents. A les proximitats de Girona, històrica terra de pas, les vies importants (la via Heràclia, l’autopista, el tren i el tren d’alta velocitat) superen el riu aprofitant la plana. Els quatre trens de via estreta (carrilets), que es van construir a finals del segle xix com a traçats complementaris a l’eix consolidat Barcelona-França, també van aprofitar el passadís de Girona. El carrilet Olot-Girona es desenvolupa al llarg de la vall del Ter i del Brugent amb traçat paral·lel a les carreteres existents. El Ter i la presència de moltes fonts defineixen el paisatge, les variacions en la vegetació i asseguren el proveïment de les àrees urbanitzades a través de pous i canalitzacions. Al nord la vall fluvial s’excava entre sòl forestal mentre que horts i cultius marquen les terrasses fluvials. L’espai fluvial es caracteritza per àmplies àrees de boscos de ribera, algunes plantacions d’arbres i el parc urbà de la Devesa a Girona. Fora de l’àrea urbana de Girona la regió viu de l’agricultura, l’explotació forestal i, a partir de segle xix, l’activitat minera. L’aprofitament de l’aigua del Ter fomenta, al llarg de tot el tram fluvial, l’arribada de la indústria gairebé enterament dedicada El conjunt Burés (la Cellera de Ter-Anglès)... Quaderns de la Selva, 30 (2018) • 95 a la producció tèxtil. Dels antics conjunts fabrils avui queden en ús les centrals hidroelèctriques per a la producció d’energia. La vora de la terrassa geomorfològica definida per canals artificials industrials dibuixa sistemes d’assentaments que marquen novament la dimensió longitudinal. A partir de les nombroses preses es desenvolupen conjunts que integren canals i construccions vinculades a l’ús hidràulic. Des de les preses l’aigua arriba fins a la central hidroelèctrica que sovint és un antic molí reconvertit, la central mou les turbines de la fàbrica, al voltant de la fàbrica s’organitza un assentament de colònia o semicolònia i, de vegades, s’edifica la casa patronal. La història de la construcció dels edificis mostra els estrats d’usos que s’han anat sobreposant i sumant al llarg del canal i documenta la instal·lació de la indústria a la zona a finals del segle xix (veg. fig. 2). La recerca analitza amb detall un dels conjunts hidràulics característics del primer tram del baix Ter. El conjunt Burés, a la plana d’Anglès, és el resultat de dos aprofitaments d’aigua inicialment no vinculats entre si. Entre els projectes lligats a l’ús de l’aigua del Ter a la comarca de la Selva, el canal de la presa del Pasteral II resulta escassament estudiat. Malgrat la seva incisiva presència al territori –la secció de la seva llera en alguns trams és molt profunda– i perduda la seva principal funció de motor de la fàbriques del nucli d’Anglès, el canal i els elements vinculats participen avui molt poc en la vida econòmica de la regió. Avui l’aigua del canal es destina únicament a la producció d’energia hidroelèctrica i, també com a resultat de la seva escassa accessibilitat, el conjunt s’ha deslligat de la vida social i de l’imaginari col·lectiu.

El conjunt Burés El primer conjunt fabril i la central del Pasteral II Analitzant la traça del signe hidràulic en la seva totalitat, des de l’assut fins al desguàs, es considera oportú detallar els fets que porten a la construcció de la infraestructura hidràulica del conjunt Burés avui visible i que es configura com a suma de diferents sistemes hidràulics construïts en èpoques diferents i amb finalitats diverses. Quan no ha estat possible trobar els projectes originals de les infraestructures, s’ha volgut adjuntar tanmateix tota la documentació escrita tal com apareix en els documents consultats.4 La infraestructura que s’insereix en el pla d’Anglès, en el que s’ha definit com el primer tram del curs baix del riu Ter, és el resultat, com s’ha dit, de dos aprofitaments d’aigua inicialment no vinculats entre si. El punt de partida del traçat avui visible es materialitza a partir de les adquisicions dels drets d’aigua des del

4 No hi ha documents que informen sobre el conjunt en la seva totalitat, per això la reconstrucció històrica que aquí es traça ha resultat molt dificultosa. Basant-se en els documents dels arxius locals i en la informació del Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG) ha estat possible trobar el “Proyecto de unificación de los aprovechamientos ’Pasteral II’ y ’Salto de Anglès’ – río Ter” amb data 1960, el contingut gràfic s’adjunta integralment a l’apèndix que tanca la tesi doctoral (Anastasia, C. Attraverso il fiume...) 96 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) Caterina Anastasia

Pasteral fins a la presa de Bonmatí per part de la família Burés i s’acaba confor- mant al llarg del segle xx per efecte dels canvis de rumb en les polítiques d’ús de l’aigua, de l’alteració de la dinàmica fluvial deguda a fets catastròfics així com per efecte dels esdeveniment bèl·lics. Abans de l’arribada de la família Burés, la zona vivia principalment de l’agricultura i l’explotació forestal i, des del final del segle xviii, de les mines del Sant Pare i Sant Julià de Llor (plom) i de Puig Ventós (ferro). Al final del segle xix, quan els Burés obtenen els drets per a l’aprofitament de l’aigua del Ter per a fins industrials, entre el Pasteral i Bonmatí existien preses per derivar l’aigua a molins (presa i canal del molí de Pladamunt i de Sabench, a la riba dreta, presa i canal de molí de Llor –o del Pont– a la riba esquerra), per alimentar un alt forn (la Fraga) i la presa del Pla de Canet que, abans de la construcció de la presa del Pasteral I, assegurava el reg de la riba dreta del Ter al terme municipal de la Cellera a través del Rec Gros (o Rec del Ter, sèquia del Pasteral, de la Cellera de Ter). La presa del Pla de Canet i el tram inicial de canal es van veure afectats per la construcció de la presa del Pasteral I, des de la qual avui el canal deriva directament l’aigua. El mateix canal servia l’aprofitament del molí d’en Sabench (o molí de la Pardina, de la Cellera), en funcionament fins a 1940. Els Burés obtenen els drets d’aigua del Ter per a usos industrials i la produc- ció d’energia elèctrica en el pla d’Anglès i la Cellera de Ter del departament de Foment de la província de Girona.5 La idea inicial era construir dos conjunts per a la producció de filats i teixits de cotó, cadascun servit per un salt d’aigua. Un primer conjunt s’inaugura el 1887, el segon, previst en el terme municipal de la Cellera de Ter, queda descartat definitivament pel “cambio de industria” autoritzat en 1905. El “canvi” es demana per destinar la força de l’aigua derivada de la presa del Pasteral (inaugurada el 1903) a la producció i distribució d’energia elèctric, pas previ per a la futura central hidroelèctrica del Pasteral I.6 A l’arribada de la família Burés totes les derivacions a la riba dreta del Ter es veuen afectades o col·laboren en el procés de treball per a la producció de filats i teixits de les fàbriques d’Anglès. Mapes i cartografia històrica permeten investigar el territori en els anys en què va entrar en funcionament el conjunt fabril Burés i els passos que porten a la conformació actual. En 1879 els Burés reben els permisos per construir una presa i un canal que havia de desguassar abans de la resclosa de Bonmatí.7 El 1891 es concedeix l’au- torització per augmentar fins a 7000 l/s el cabal concedit.

5 A partir de l’any 1837, disposicions dels governants liberals, havien establert la desamortització de l’aigua. L’aigua deixa de ser per tant domini real i l’Estat passa a ser la institució garant de llibertat en el seu ús, accés i gratuïtat. Des de llavors, el Govern Civil, el president del qual és també president de la Diputació Provincial, atorga les concessions. Per a informació sobre la gestió de l’aigua de competència de la secció de Foment de la província a través del Negociat d’Aigües, veure: Buxeda, G. L’aigua del Ter a la Selva, Girona: Centre d’Estudis Selvatans, 2011, p. 17-18 i el text integral de la tesi (Anastasia, C. Attraverso il fiume...). 6 Buxeda, G. L’aigua del Ter... i Santalla, E. Quan el vapor de la Burés parlà, Girona: [s. n.], 2008. 7 Rams, E. Anglès: De la pagesia a la industrialització, Girona: Diputació de Girona, 1998, p. 74-75. El conjunt Burés (la Cellera de Ter-Anglès)... Quaderns de la Selva, 30 (2018) • 97

El “mapa del Montseny, les Guilleries i el Collsacabra de Juli Serra”8 de 1890 –que descriu la regió abans de la construcció de la presa del Pasteral I, de la carretera de Santa Coloma de Farners fins a Sant Joan de les Abadesses o del carrilet Olot-Girona i que proporciona detalls importants sobre els usos del sòl– i el mapa de 1934-39 (Institut Cartogràfic de Catalunya) informen sobre la presència d’un canal que arriba fins a les fàbriques, amb origen als voltants de can Coll del Rieral, terreny que des de 1885 pertanyia a la societat Burés Germans. Fins a les inundacions de 1940 la infraestructura hidràulica de la presa de can Coll del Rieral capta l’aigua del Ter a través de l’antic canal Burés fins a les fàbriques d’Anglès. [...] y a esto habremos de añadir que da vida a la comarca un vasto edificio de paredes rectangulares, levantado junto al río, partiendo en dos trozos un canal ancho y profundo, de los que, el uno, engulle el agua que, a manera de alimento, arroja a lo interior de su abultada panza, donde sirve para impulsar diversos y pesados artilugios, y el otro después de recogerla molida y triturada por las enormes masas que funcionan allí dentro, la expele lejos de sí y la devuelve al río, inútil ya para la labor a que se aplica.9 En 1887 s’inaugura la primera nau de filats i, entre 1889 i 1903, es construeixen el canal de desguàs de la fàbrica i la segona i tercera nau per a la manufactura de teixits. A partir de 1890 amb la marca “Fábrica de Hilados, Torcidos y Tejidos” de Burés i Salvadó comença la producció. El conjunt es compon de tres cases i dos edificis (menjador i dormitoris dels treballadors). A partir de 1891 s’edifiquen els habitatges per als obrers (semicolònia Burés), en un primer moment adossades al cos de la fàbrica, en 1920 en dos blocs paral·lels i en 1939 en un tercer bloc davant de la façana de la fàbrica. La residència dels Burés és fins al 1900, data en què es construeix can Burés o la Torre, l’antic molí fariner de Cuc, documentat a partir del segle xiv. En el lloc del salt d’aigua que movia les turbines s’instal·la la central per a la producció de l’energia hidroelèctrica per al conjunt Burés. Actu- alment la central serveix el nucli d’Anglès (central d’Anglès) sota la denominació de “Cogeneració Anglès Tèxtil”.10 Juli Serra en 1890 descriu així la intersecció de la cadena de la Burés amb la riera d’Osor i el pas del Ter als voltants de les fàbriques. De allí, el camino sigue por huertos y sembrados, entra en la Sellera, pueblecillo situado en las vertientes del Puig Frau y se dirige hacia la Riera d’Osor que gana las aguas de la fábrica cuyo canal las toma de más lejos, por medio de cinco sifones que bajo de ella se desarrollan; que cruzaron los peatones por un largo puente de tablas que cruge

8 El títol original és “Plano de las Guillerías”, custodiat a l’arxiu del Centre Geogràfic de l’Exèrcit de Madrid. El mapa representa el massís muntanyós de les Guilleries, entre les províncies de Barcelona i Girona, des de Vic a Santa Coloma de Farners, des de Sant Feliu de Pallerols a Sant Celoni i va servir de base per redactar la cartografia 1:50000 i 1:100000, respectivament de l’Institut Cartogràfic de Catalunya -ICC- (1934-1939) i del Centre Excursionista de Catalunya (1924). Veure: Tarres, J. “La unió cartogràfica del Collsacabra amb les Guilleries II”, Els Cingles de Collsacabra 51, 2004, p. 13-17. 9 Serra J., Tarrés J. i Rams E. Un Viatge per les Guilleries i el Montseny: visió actual del recorregut pioner fet l’any 1890 per Juli Serra, Barcelona: Rafael Dalmau, 2002, p.139. 10 La instal·lació avui inclou una central de cogeneració, és a dir, combina la producció d’energia elèctrica amb la producció de calor útil per al seu posterior aprofitament energètic no elèctric. 98 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) Caterina Anastasia

[cruje] a cada paso; y que los de a caballo atravesamos metiendo en la corriente a las cabalgaduras respectivas.11 Dando vuelta al pueblo, bajando al Riusec y buscando su desagüe, fuimos a parar junto al río que, anchuroso allí y en calma, nos ofrecía seguro paso de una a otra orilla por el vado que las une. Larga hilera de hombres y mujeres lo atravesaba en aquel instante [...], pues desde la fábrica de la que eran obreros a sus casas que en el carré Nou de San Juliá se hallaban, y desde éstas a las fábricas, hacían el viaje por lo menos media docena de veces por semana.12 Tant el “Plano de los Terrenos del manso Coll atravesados por la acequia de las fábricas de Anglès” com el “Plano de los terrenos del manso Cuch en el término de la villa de Anglès de los señores Burés y Salvadó”13 de 1904, custodiats a l’Arxiu Comarcal de la Selva, mostren la presa de can Coll del Rieral i les dues derivacions: el “canal de las fábricas de Anglès” i la “acequia de los regantes de Anglés y llano de Trullás”. El “Plano de conjunto y situación de los aprovechamientos existentes en el río Ter y tramo comprendido entre el Pasteral y el mar”, datat de 1920,14 també informa sobre la localització del primer aprofitament dels Burés. Gràcies als mapes i a les informacions sobre els drets d’aigua que la construcció de la resclosa de can Coll del Rieral havia de garantir s’ha pogut traçar la situació dels aprofitaments de l’aigua del Ter en el tram objecte d’estudi.15 La major part de les infraestructures suara detallades havien de quedar sensi- blement deteriorades o bé destruïdes per les inundacions del 18 d’octubre de 1940. L’aiguat va fer malbé la presa i gran part del canal d’entrada de les fàbriques, des de l’origen fins a la riera d’Osor, i fins va modificar el llit del riu. Els passos que porten a la construcció de la presa del Pasteral II, aigües avall de la primera (presa Pasteral I), deriven de la unió de tres antics aprofitaments existents en el tram de riu del Pasteral a Anglès. La presa en l’actualitat emma- gatzema l’aigua destinada a consum humà de l’àrea de Girona, Salt i Sarrià de Ter i del sector central de la Costa Brava, d’una banda, i de l’altra, a les centrals hidroelèctriques del Pasteral II i d’Anglès. El primer projecte de canalització al tram del Ter que ens ocupa es materialitza en 1905 amb la sol·licitud d’unió dels tres aprofitaments d’aigua del riu: “el Pasteral”, “molí de Plademunt” i “molí del Pont”, els últims de probable origen medieval. Es

11 Serra, J., J. Tarrés i E. Rams. Un viatge per les Guilleries ..., p. 143. 12 Serra, J., J. Tarrés J. i E. Rams. Un viatge per les Guilleries ..., p. 141. 13 Del nom del mas propietat dels Burés transformat en la seva residència. ACSE (Arxiu Comarcal de la Selva) “Plano de los Terrenos del manso Coll atravesados por la acequia de las fábricas de Anglès”, 1:1000, 15 agost 1904 (Fons Notarials: J. Baril, Santa Coloma de Farners, data escriptura: 16/10/1904, Volum 296, p. entre 1596 i 1597) i ACSE. “Plano de los terrenos del manso Cuch en el término de la villa de Anglès de los señores Burés y Salvadó”, 1:1000, 15 agosto 1904 (Fons Notarials: J. Baril, Santa Coloma de Farners, data escriptura: 16/10/1904, Volum 296, p. entre 1596 i 1597. 14 La datació no és certa. El mapa és segurament anterior a les inundacions de 1940. El mapa pertany al fons de l’empresa elèctrica Fuerzas Eléctricas de Cataluña (FECSA) que reuneix mapes topogràfiques de les zones a explotar a partir de 1910 fins als anys 80 del segle xx. 15 Buxeda, G. L’aigua del Ter..., Rams, E. Anglès: De la pagesia... i Santalla, E. Quan el vapor... El conjunt Burés (la Cellera de Ter-Anglès)... Quaderns de la Selva, 30 (2018) • 99 tracta d’un projecte de canalització que, segons la informació disponible, mai no va arribar a realitzar-se del tot. La derivació havia de sortir de la presa del Pasteral (I) [...] utilizándose los 264 primeros metros del canal ya construido y siguiendo éste la ladera derecha a poca distancia del antiguo camino vecinal de La Sellera al Pasteral con una longitud total para el canal de toma de 2302’75 metros. A partir del extremo de este canal se proyecta una tubería forzada de longitud 315 metros que terminará en la casa de máquinas lindante con la estación de La Sallera en la vía férrea de Olot a Gerona. La longitud del canal de desagüe que atraviesa inferiormente dicha línea férrea será de 292 metros, terminando aguas arriba de la presa de las fábricas de Anglès. Además de la servidumbre citada de la acequia del Molino de la Pardina que se conservará por medio de un módulo en el canal, debe respetarse la del Molino del Pont, proponiéndose la conservación de la actual presa para derivar las aguas sobrantes de riegos y las de la riera de Amer que se asegura por el peticionario excederán de la dotación fijada de 500 litros.16 En 1907 el Governador civil de Girona autoritza Francesc Burés a unificar aquests aprofitaments i destinar-los a la producció d’energia elèctrica, bé que suggereix unes modificacions. El desnivel de río que podrá utilizarse con este aprovechamiento será el comprendido entre la coronación de la actual presa del Pasteral y la de las fábricas de Anglès. El caudal que podrá derivarse por la presa del Pasteral [I] ya construida, será de 8538 litros por segundo continuo de tiempo, dedicándose los 538 a asegurar el caudal de la acequia de riego del molino de La Pardina. [...] 10. El concesionario deberá obtener por los trámites reglamentarios el correspondiente permiso para construir la obra de cruce con la línea férrea de Gerona a Olot. [...] 13. Queda terminantemente prohibido embalsar el agua, o trabajar por embalsadas, debiendo darse a las aguas entrada por salida. Se concede la imposición de servidumbre de acueducto sobre los terrenos señalados en el plano general del proyecto.17 Un cop declarada la servitud d’aqüeducte, els hereus Burés reclamen el 1909 al governador que sol·liciti als ajuntaments la formalització de l’expedient d’ex- propiació forçosa dels terrenys de la riba dreta del Ter “para la realización de las obras del canal” d’unificació que aprofitaria en un sol salt la suma dels desnivells de les tres concessions.18 El “Plano de conjunto y situación de los aprovechamientos existentes en el río Ter ...”19 de 1920 informa sobre l’existència d’un aprofitament (“presa y canal llamado dels Fabricants”) entre el canal del molí de Plademunt i el del molí de Llor. El canal dels Fabricants podria ser el canal pel qual els Burés reben autorització en 1907. No podem verificar si aquest canal es va ultimar; el plànol de FECSA

16 El Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG) custodiat a l’Arxiu Històric de Girona (AHG) informa que la sol·licitud porta annex el projecte d’un canal amb signatura de l’enginyer Marcelo Boy (AHG, H-409, BOPG n.151, 1905). El projecte no s’ha trobat. 17 AHG, H-409, BOPG n.10, 1907. 18 AHG, Delegació Provincial Ministeri Obres Públiques – carreteres – 514. 19 ICC. “Plano de conjunto y situación de los aprovechamientos existentes en el río Ter y tramo comprendido entre el Pasteral y el mar”, escala 1:100000, 1920 (Fons FECSA) 100 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) Caterina Anastasia informa sobre el seu traçat sense detallar l’ús de l’aigua derivada. No s’ha trobat cap altra documentació referent als projectes esmentats. El 1928 Burés sol·licita la modificació del projecte d’obres de l’aprofitament d’aigües del riu Ter. La modificació consisteix a dividir en dos salts o aprofitaments el desnivell existent entre la presa del Pasteral II i la de les fàbriques d’Anglès sense variar les característiques de la concessió referent a salt i cabal. Las obras que se pretenden construir consisten en una presa, ubicada en el río Ter, a unos 750 metros aguas abajo del puente de la carretera de Santa Coloma de Farnés a San Juan de las Abadesas, de un canal de unos 1.797 metros de longitud, que partiendo del lado derecho de dicha presa lleva el agua a la central hidroeléctrica, de la que parte el canal de desagüe que devuelve las aguas al río Ter en el punto donde termina el remanso producido por la presa; de las fábricas de Anglès, a unos 500 metros aguas arriba de dicha presa [de les fàbriques d’Anglès], este canal de salida tiene una longitud de unos 330 metros. Se proyectan pequeños puentes sobre los canales, para dar paso a caminos y heredades.20 El projecte de l’assut del “Pasteral II” –com apareix citat en la majoria dels documents analitzats, per més que en l’àmbit local es conegui com a “presa Burés” o “pantà Xic del Pasteral”– es considera tècnicament i legalment factible i s’estima que la seva “realización ha de contribuir al aumento de la riqueza ya creada”. La sub- divisió en dos de l’aprofitament s’autoritza el 1929 sota les condicions que proposa la direcció de la Divisió Hidràulica del Pirineu Oriental: El total aprovechamiento del salto de agua de 34,18 metros del río Ter, en términos de Amer y La Sellera, otorgado por resolución de 17 de Enero de 1907, queda subdividido en dos saltos independientes: el primero es el correspondiente a la presa denominada del Pasteral con 20,18 metros de altura total y el segundo el correspondiente a una presa ubicada a 750 metros aguas abajo del desagüe del anterior salto para utilizar una altura de 14 metros hasta el remanso de la presa de la fábrica de Amer [Anglès?]. El Govern civil fixa els termes del segon aprofitament i [...] concede a D. Francisco Burés Regordosa el aprovechamiento de 8.000 litros de agua por segundo, del río Ter, en términos de Amer y La Sellera, para usos industriales, con sujeción al proyecto suscrito en Barcelona, en 27 de Julio de 1927, por el ingeniero D. Francisco Vives Pons. [...] La presa se ubicará a 750 metros aguas abajo del puente de la carretera de Santa Coloma de Farnés a San Juan de las Abadesas y su coronación se encontrará (10,265 metros) [...] por bajo la referencia situada en la fachada de la casa del Sr. Ferriol Vilajeliu, en la margen derecha del río Ter.21 La concessió per dur a terme la segona presa porta annexa la declaració d’utilitat pública així que, en 1932, es concedeix la imposició de servitud forçosa d’estrep de presa i aqüeducte sobre els terrenys afectats per les obres de construcció de la

20 AHG, H-409, BOPG n.45, 1928. 21 AHG, H-409, BOPG n.146, 1929. El conjunt Burés (la Cellera de Ter-Anglès)... Quaderns de la Selva, 30 (2018) • 101 presa, embassament, canal d’entrada i desguàs i casa de màquines del “salto n.° 2 del Pasteral”.22 Al mapa que detalla les línies d’alta tensió de l’àrea de Girona de la companyia Energia Elèctrica de Catalunya (EEC), amb data d’última correcció 1937, s’apunten a llapis la “construcción presa salto 2º Burés” i la “construcción central Burés”.23 Els textos i mapes anteriors són els únics documents localitzats que descriuen el projecte de l’assut del “Pasteral II” de la central hidroelèctrica i dels canals d’entrada i sortida de l’aigua. Les notícies sobre la construcció del conjunt són molt escasses. Només a partir dels anys cinquanta del segle xx s’han trobat notícies sobre la central hidroelèctrica vinculada al segon salt d’aigua del Pasteral. A partir de 1951 la delegació provincial del Ministeri d’Indústria de Girona sol·licita a la família Burés, concessionària del salt del Pasteral II, la documentació relativa a la central del Pasteral II (central de can Ribes o central Burés) que, sota denominació “Central hidroeléctrica Osor”, avui produeix energia per vendre. La central, les línies de tensió i les casetes de transformació no consten autoritzades ni inscrites en el Registre d’Instal·lacions Elèctriques de la província, raó per la qual el Ministeri sol·licita els expedients per procedir a l’autorització o bé a la inscripció de les infraestructures.24 L’administració sol·licita els expedients fins al 1953, data en què els Burés informen que pel que té a veure amb el Pasteral II s’estan ultimant els tràmits per a la seva legalització i inscripció en el registre d’Indústria.25 Amb data 1954 i signat per l’enginyer industrial Francesc Vives Pons es presenta el projecte “Instalaciones hidroeléctricas propiedad de D. José Mª y D. Francisco Juncadella Burés emplazadas en la provincia de Girona”.26 El motiu del projecte és la legalització de les centrals hidroelèctriques del Pasteral I i II, diverses línies de transport, transformadors i línies telefòniques. En la memòria es llegeix: [E]n la actualidad, estas instalaciones [del Pasteral I], junto con la nueva central hidráulica de Pasteral II, empezada en el año 1939, y en servicio en el año 1945 están arrendadas a la empresa Energía Eléctrica de Cataluña S.A. y trabajando en paralelo con su sistema general. [...] Esta nueva central, nos demuestra el espíritu de sacrificio y superación, desarrollado por la Empresa peticionaria, realizando ambiciosas obras hidroeléctricas, sin regatear esfuerzos ni sacrificios económicos, mismo en los tiempos de post-guerra, que iniciaron su construcción.27 En la mateixa memòria es detallen les característiques del salt (20 metres d’alt i derivació d’aigua de 8000 litres/segons) i les de les línies d’alta tensió per a les dues centrals de manera que en les conclusions s’acrediten les condicions de seguretat

22 AHG, H-409, BOPG n.25, 1932. 23 “Esquema de la red de alta tensión – sección Gerona”, última modificación 1937. (AHG. Delegació Provincial Ministeri de Indústria i Energia – 59) 24 A partir de 1939 les instal·lacions elèctriques han de ser autoritzades i no només inscrites en el Registre d’Instal·lacions Elèctriques de la Província. 25 AHG, Delegació Provincial Ministeri Indústria i Energia – 3. 26 AHG, Delegació Provincial Ministeri Indústria i Energia – 2. 27 AHG, Delegació Provincial Ministeri Indústria i Energia – 2. 102 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) Caterina Anastasia de totes les instal·lacions elèctriques descrites. Es té notícia que al 1890 la central, a més de les fàbriques, alimentava l’enllumenat públic d’Anglès. En 1945 els Burés presenten a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Orien- tal un projecte per executar obres de defensa a totes dues ribes del riu Ter en un tram des de la presa “del aprovechamiento llamado Pasteral II”28. Això confirma que la presa es degué acabar per aquells anys. La central rep de la delegació els certificats de producció anual d’energia del Ministeri d’Indústria de Girona, des de 1956 fins a 1959 a nom de l’empresa arrendatària EECSA i des de 1959 fins a 1962 a nom de FECSA.29 La unió dels aprofitaments del Pasteral II i salt d’Anglès: el canal Burés El 1960 la Comissaria d’Aigües del Pirineu Oriental publica la sol·licitud dels Burés per a la unificació dels salts Pasteral II i Anglès (o Fàbrica Burés). Las obras consisten en la prolongación del canal de desagüe de la central del salto Pasteral II hasta la fábrica de Industrias Burés, S.A. en Anglès, donde se encuentra la central del mismo nombre. Con la unificación se anula la antigua presa demolida por las avenidas de octubre de 1940, la cual se encontraba ubicada en el río Ter a unos 650 m. aproxi- madamente aguas arriba de la confluencia con la riera de Osor.30 Es tracta de l’inici d’un nou procés de legalització de les obres de presa i canal d’entrada del salt d’Anglès, iniciat per ordre de 30 de juliol de 1959 de la delega- ció provincial del Ministeri d’Obres Publiques (Comissaria d’Aigües del Pirineu Oriental).31 Uns quants mesos després Industrias Burés SA demana acreditar davant notari els seus antics drets d’aprofitaments hidràulics i “su adquisición por prescripción”32 que rep informe positiu de l’enginyer de camins Manuel Conde Cabeza.33

28 Les obres consisteixen en 5 espigons en la marge dreta en el tram comprès entre la presa del Pasteral II i la confluència amb la riera d’Amer i 4 espigons en la marge esquerra aigües avall d’aquesta confluència. (AHG, H-409, BOPG n.76, 1948) 29 A partir del 1957 els certificats acrediten que en les instal·lacions de la central del Pasteral II “no ha habido variación que pueda dar lugar a variación en la compensación”. (AHG, Delegació Provincial Ministeri Indústria i Energia – 3; AHG, Delegació Provincial Ministeri Indústria i Energia – 14; AHG, Delegació Provincial Ministeri Indústria i Energia – 56) 30 AHG, H-409, BOPG n.85, 1960. 31 “[...] disponiendo, entre otros extremos, que los herederos del concesionario, solicitasen la unificación de dicho salto con el de Pasteral II, mediante la presentación del oportuno proyecto, en el que debía solicitarse también la ampliación de caudal hasta 8.000 litros del salto de Anglès o Fábrica de Burés [...] Como consecuencia de lo ordenado, los interesados comparecieron mediante escrito de fecha 22 de abril de 1960, presentando, proyecto de unificación de los aprovechamientos citados, suscritos por el Ingeniero de Caminos Don Manuel Conde Cabeza, en Barcelona abril de 1960.” (AHG, H-409, BOPG n.117, 1966) 32 Industrias Burés obté l’adquisició i “su inscripción en el Registro de la Propiedad y de Aguas de un aprovechamiento derivado del rio Ter para usos industriales con un caudal de ocho mil litros por segundo en el lugar llamado ’Salto de Anglés’ ó ’Fábrica de Burés’.” (AHG, H-409, BOPG n.92, 1960) 33 “En relación con el Acta de Notoriedad presentada por los peticionarios, el Ingeniero informante manifiesta que con ella se acredita la prescripción por más de veinte años de los aprovechamientos unificados [Pasteral II i Anglès]; así como la utilización de un caudal de 8.000 l/seg. En el salto de Anglès, ya que, si la maquinaria existente en la actualidad, fue instalada en el año 1941 las turbinas anteriores datan de los años 1887, 1888 y 1898 con capacidad total para 8.200 l/seg. y por otra parte, el tramo de canal primitivo que no fue destruido por la avenida de octubre de 1940, y que se encuentra en servicio, es también sobradamente capaz para absorber el citado caudal de 8.000 l/seg. Todo lo cual evidencia que los derechos de utilizar este caudal en el citado salto se tienen acreditados por prescripción”. (AHG, H-409, BOPG n.117, 1966) El conjunt Burés (la Cellera de Ter-Anglès)... Quaderns de la Selva, 30 (2018) • 103

Fig. 3. Hoja 1 – Plano general topógrafico, “Proyecto de Unificación de los aprovechamientos ’Pasteral II’ y ’Salto de Anglès’ – Rio Ter”, Ing. Conde Cabeza, 23 abril 1960 (Notaria de Santa Coloma de Farners).

Els industrials obtenen la legalització per prescripció, tant del salt d’Anglès com del cabal derivat del qual resulten concessionaris, no presenten cap projecte d’unificació de dos salts al canal de la Burés i en demanen la legalització en 1960. La resolució positiva explica els detalls. Previa confrontación del proyecto, el Ingeniero encargado manifiesta en su informe que en el mismo se detallan suficientemente las obras objeto de unificación, coincidiendo con las realmente ejecutadas, y que en resumen, se trata de la sustitución de la presa y unos 450 metros de canal que existían antes de la riada de octubre de 1940, en el salto de Anglès, por un nuevo tramo que toma las aguas directamente del desagüe del Pasteral II, constituyendo ambos, puesto que la toma es única, un sólo aprovechamiento con dos saltos escalonados. Encuentra correctos los cálculos para determinar la capacidad del nuevo canal de conducción del salto de Anglés, y los resultados acusan que las secciones adoptadas, son, con holgura, suficientes para los 8.000 l/seg. [...] Entre la coronación de la presa del Pasteral II y el desagüe en el río del salto de Anglés, se obtuvo en la nivelación efectuada un salto de 24’22 metros, pudiendo aceptarse como definitivo el de 24’27 metros que figura en el proyecto, de cuyo salto corresponden 14 metros y 10,27 respectivamente a cada uno de los saltos citados.34 A la notaria de Santa Coloma de Farners localitzem el projecte (per a la legalit- zació) del canal Burés: “Proyecto de Unificación de los aprovechamientos ’Pasteral II’ y ’Salto de Anglès’ – Rio Ter” (full 1 a la figura 3) redactat per l’enginyer de camins Manuel Conde Cabeza en 1960.35 Els mapes i seccions descriuen tota la canalització visible avui des de l’assut del Pasteral II fins al canal de desguàs de les fàbriques d’Anglès. El document descriu el particular moment històric marcat per fets catastròfics i bèl·lics que porta a la construcció del canal sense que es presentés prèviament a les autoritats cap projecte.

34 AHG, H-409, BOPG n.117, 1966. 35 A la apèndix que tanca la tesi s’adjunten els seguents documents inèdits: el “Plano general topográfico (hoja 1)” (fig.3 de l’article), el “Perfil longitudinal (hoja 2)” de tot el traçat del canal i els “Perfiles transversales y obras de fabrica (hoja 3)” del projecte de l’enginyer Conde Cabeza. (Anastasia, C. Attraverso il fiume...) 104 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) Caterina Anastasia

En la memòria del projecte es llegeix: Iniciados los estudios necesarios para la reconstrucción de las obras, con la celeridad natural a que se obliga el hecho de haber quedado sin energía hidráulica las instalaciones fabriles de que se trata –de gran importancia no sólo ya desde el punto de vista comercial, sino social y laboral también, per cuanto el número de productores en ellas empleados rebasaba la cifra de ochocientos– se apreciaron dificultades de gran magnitud que hacían materialmente imposible el restituir el aprovechamiento a su primitivo estado. Por ello y a pesar del elevado coste de las obras, se decidió tomar el agua a la salida de las turbinas del Salto Pasteral II y mediante un canal que siguiese la margen derecha del río Ter, llevarla al último tramo del antiguo canal de entrada del aprovechamiento de Anglès, cuyo tramo no había sido destruido por las avenidas. Adoptada dicha solución y previo conocimiento de la Superioridad y muy especialmente del Excmo. Sr. Comisario General Delegado Especial del Gobierno en las provincias de la región catalana afectadas por las inundaciones, se procedió a la adquisición de los terrenos afectados por los que discurría el canal y a la ejecución de las obras, venciendo para ello innumerables dificultades debidas a la falta de materias primas y mano de obra que tan acusada fue en aquellas fechas.36 La traça del nou tram del canal d’entrada a les fàbriques “es sumamente sencillo ya que se reduce a dos alineaciones rectas enlazadas por una curva de gran radio”. 37 El canal presenta un tram en desmunt amb secció trapezoïdal i parets revestides en xapa de formigó, a partir de la intersecció amb el torrent Madona (la Cellera de Ter); l’envàs és entre murs de formigó, la secció és trapezoïdal i la solera està revestida d’una xapa de formigó. A partir de la riera d’Osor, el tram de canal no afectat per les inundacions de 1940 té secció rectangular. Les obres de presa asseguren l’abastiment d’aigua a les fàbriques d’Anglès i tot, en el cas que la central de Pasteral II no funcionés. Amb tota probabilitat després de l’octubre de 1940 els Burés es beneficien de la llei per la qual la Jefatura del Estado, el desembre del mateix any, atorgà determinats beneficis a les zones i indústries damnificades per les inundacions a Catalunya. La disposició crea el càrrec de Comissari General, amb el caràcter de delegat especial del Govern a les províncies afectades dins Catalunya. El Comissari podia proposar al Govern les mesures necessàries per a la resolució dels problemes que es plantegessin a partir de les sol·licituds dels damnificats. Les sol·licituds formulades es beneficiarien, segons la llei, d’una resolució amb caràcter urgent.38 El canal es completa molt ràpidament per no perjudicar la producció de les fàbriques. Per a la

36 Memoria del “Proyecto de Unificación ...” 37 “Las secciones adoptadas para el canal son capaces para un caudal muy superior al utilizado en el aprovechamiento de Anglès o Fabricas Burés, habiéndose tomado como base el antiguo tramo del canal de dicho salto que no fue destruido por las inundaciones del año 1940.” Extracte de la memòria del projecte de Conde Cabeza. (“Proyecto de unificación ...) 38 “Disposiciones del ’Boletin Oficial del Estado’”, en: ABC (Madrid), diumenge 1 de desembre de 1940, p.14 (http:// hemeroteca.abc.es) El conjunt Burés (la Cellera de Ter-Anglès)... Quaderns de la Selva, 30 (2018) • 105

Fig. 4. Conjunt Burés: dinàmica fluvial i infraestructures - C.A.

construcció d’aquest, com recorda una placa, la mà d’obra utilitzada la formaven presos de la Guerra civil. L’últim gran projecte de derivació des de la captació del Pasteral II és el proveïment de la ciutat de Girona i sector central de la Costa Brava. El 1968 la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental sotmet a informació pública el “Proyecto y Ejecución de las obras de Conducción de Aguas desde El Pasteral a Gerona”.39 La conducció d’aigua és subterrània i corre paral·lelament al traçat del canal Burés fins arribar a l’estació potabilitzadora de Montfullà (Estació de Tractament d’Aigua Potable). Mapes i imatges aèries històrics, així com els documents consultats permeten esquematitzar un quadre històric de les infraestructures relacionades amb l’aprofitament d’aigua del Ter a partir de la presa del Pasteral II. A la figura 4 el signe hidràulic es posa en relació amb els desplaçaments laterals del riu, amb les altres infraestructures que serveixen l’àrea objecte d’estudi (canalització per a proveïment urbà, viari i línies de tren) i amb els edificis en funcionament vinculats a l’ús de l’aigua. A més del mapa de 1890 de Juli Serra i el de 1934 de l’Institut Geogràfic Nacional s’ha fet referència a les imatges de l’anomenat vol america de 1956-1957 i a la primera edició de l’ortofoto realitzada i publicada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya entre 1985 i 1992 (veure bibliografia). El rosari d’edificis vinculats a l’ús de l’aigua: directrius de projecte A partir del material recopilat i de l’anàlisi dels dibuixos continguts en la tesi el treball sintetitza unes característiques que l’aigua del Ter i el conjunt Burés, motors del creixement urbà i econòmic de la zona, imprimeixen al territori contigu. D’aquestes característiques la recerca abstreu directrius per al projecte de l’entorn proper al canal de derivació.

39 Les obres inclouen: la presa en l’assut del Pasteral II, la conducció fins al dipòsit de Palau (Girona), les obres de fàbrica en passos de camí, carretera, ferrocarrils, canals, lleres i les obres d’arribada al dipòsit. Es tracta del projecte subscrit per l’enginyer de camins Carlos Carril Carvajal, que s’autoritza inicialment per a un cabal de 1m3/sec incrementat fins a 0,27 m3/sec el 1974 amb longitud del canal de 21. (AHG, H-409, BOPG n.152, 1968; AHG, H-409, BOPG n.65, 1974) 106 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) Caterina Anastasia

La construcció, als voltants de les fàbriques d’Anglès, de l’estació del carrilet Girona-Olot,40 la carretera comarcal i el pont sobre el Ter,41 consolida la riba dreta del riu com a corredor dels camins principals entre Girona, Amer i Olot i de les canalitzacions per a ús industrial, per al reg i per a l’abastiment d’àrees urbanes. El canal Burés orienta, doncs, d’una manera evident la construcció de les infraestructures contigües. Els dos canals construïts en paral·lel al riu que constitueixen el conjunt Burés materialitzen una barrera que impedeix la transversalitat en sentit ortogonal al Ter, aspecte que caracteritzava el sistema de camins menors fins al final del segle xix. Els escassos ponts-aqüeductes –guals i passos, així com les estructures flexi- bles, com ara passarel·les, palanques, escales de gat o barques, que ja no depenen dels ajuntaments ni dels propietaris de les fàbriques, no reben manteniment i sovint deixen de ser practicables–, juntament amb els antics canals paral·lels i tangents al viari existent, limiten l’accés al riu. La traça del canal Burés (més recent) suporta el dibuix de la variant de la carretera comarcal que, construïda en els anys noranta del segle xx, defineix avui el nucli de la Cellera i se suma a la barrera representada pel canal. El traçat del canal, que coincideix, a la zona nord, amb el límit de la terrassa geomorfològica, defineix una ribas més pròpiament fluvial i una altra de més urbanitzada. La vegetació, el caràcter de les plantacions i cultius, el nombre i el gra dels edificis, els usos del sòl i la presència de recintes especialitzats diferencien la franja entre canal i riu. A partir dels materials evidenciats el treball assenyala, com diem, directrius per al projecte del territori contigu al canal. Es proposen creixements menors i reconversions d’àrees infrautilitzades al llarg del canal per al qual s’espera una rehabilitació i una gestió que garanteixi el manteniment de l’envàs i dels passos, i no pas que únicament asseguri el cabal necessari per a les dues centrals hidroe- lèctriques en funcionament. La proposta s’articula segons quatre línies d’acció. • Donar continuïtat al recorregut al llarg del canal recuperat per tal de atribuir valor als camins de vianants alternatius a la carretera i propers al Ter. De manera similar a la reconversió de la traça del carrilet Olot-Girona en Via Verda, el recorregut pot resultar de la unió dels camins de manutenció del

40 Els interessos econòmics de la companyia de ferrocarril porten a la construcció de l’estació davant de les fabriques Burés, lluny del centre d’Anglès. Dins de les fàbriques es construeix un apartador industrial de manera que els vagons descarreguessin directament en els edificis. En les proximitats del poble del Pasteral, es construeix un baixador, probablement en previsió del futur ferrocarril que, seguint el curs del Ter, uniria Vic i Torelló amb la línia Olot-Girona o en previsió de l’antic projecte de la família Burés de construir una fàbrica a la Cellera. Com ja s’ha dit, la presa del Pasteral I i la successiva ampliació de salt d’aigua van ser finalment destinades a la producció d’energia elèctrica i no a la manufactura tèxtil. (Rams, E. Anglès: De la pagesia...) 41 La instal·lació de la indústria implica, amb l’augment de residents i treballadors que arriben a Anglès, el projecte i la construcció de nous carrers i vies que, a partir de finals del segle xix, juntament amb el pla estatal de nous traçats i modernització de carreteres, dibuixen els eixos de creixements de les poblacions a la plana. El camí de l’estació i el conjunt fabril, força, per tant, un canvi en la direcció del creixement urbà d’Anglès. El conjunt Burés (la Cellera de Ter-Anglès)... Quaderns de la Selva, 30 (2018) • 107

Fig. 5. Directrius de projecte: el rosari d’edificis vinculats a l’ús de l’aigua - C.A.

canal ja existents i desplegar-se entre la zona industrial i el canal. L’envàs del mateix canal pot servir de protecció respecte a la carretera. • Restablir les relacions transversals entre els nuclis / les franges urbanitzades i el Ter capaços de suportar zones d’equipaments i espais lliures públics o dedicats a cultius, rehabilitar i potenciar els passos de la cadena en correspondència dels antics camins transversals, avui tallats. • Establir criteris d’edificació en àrees urbanes no consolidades per preservar espais oberts, actualment conreats i connectats a la xarxa de regadiu. Els espais oberts es disposen al llarg dels eixos de les traces de l’aigua d’escorrentia del relleu, dels canals de regadiu superficials o dels antics camins. • Al nucli del Pasteral, a la franja entre el canal i el Ter i entre el canal i la carretera, combinar la residència i les activitats agrícoles existents amb serveis turístics, potenciar l’ús turístic / agroturístic i l’excursionisme al llarg de l’eix històric del canal (en masies, àrees d’acampada i espais d’agricultura didàctica).

La figura 5 sintetitza les directrius del projecte i mostra les construccions vinculades a l’ús de l’aigua del Ter que estructuren el rosari, les àrees potencials de transformació, les franges d’espais oberts i els equipaments transversals al recorregut que flanqueja la traça del canal de derivació. 108 • Quaderns de la Selva, 30 (2018) Caterina Anastasia

Bibliografia

Anastasia, C. Attraverso il fiume. Segni idraulici e territori abitati del basso corso del fiume Ter (tesi doctoral). Barcelona: UPC-DUOT, 2013 (http://hdl.handle.net/10803/128801). Buxeda, G. L’aigua del Ter a la Selva. Girona: Centre d’Estudis Selvatans, 2011. Comadira, N. “El Ter”, El País (18 de setembre de1997). “Disposiciones del ’Boletin Oficial del Estado’”. ABC (Madrid). Diumenge, 1 de desembre de 1940, p.14 (http://hemeroteca.abc.es). Santalla, E. Quan el vapor de la Burés parlà. Girona: [s. n.], 2008. Rams, E. Anglès. De la pagesia a la industrializació. Girona: Diputació de Girona, 1998. Serra, J., J. Tarrés i E. Rams. Un viatge per les Guilleries i el Montseny. Visió actual del recorregut pioner fet l’any 1890 per Juli Serra. Barcelona: Rafael Dalmau, 2002. Tarrés, J. “La unió cartogràfica del Collsacabra amb les Guilleries II”. Els Cingles de Collsacabra, 51 (2004), p. 13-17.

Documents consultats

ACSE (Arxiu Comarcal de la Selva) “Plano de los Terrenos del manso Coll atravesados por la acequia de las fábricas de Anglès”, 1:1000, 15 agost 1904 (Fons Notarials: J. Baril, Santa Coloma de Farners, data escriptura: 16/10/1904, Volum 296, p. entre 1596 i 1597) ACSE. “Plano de los terrenos del manso Cuch en el término de la villa de Anglès de los señores Burés y Salvadó”, 1:1000, 15 agosto 1904 (Fons Notarials: J. Baril, Santa Coloma de Farners, data escriptura: 16/10/1904, Volum 296, p. entre 1596 i 1597. AHG (Arxiu Històric de Girona). Butlletí Oficial de la Província de Girona: H-409, BOPG n.151, 1905; H-409, BOPG n.10, 1907; H-409, BOPG n.76, 1948; H-409, BOPG n.85, 1960; H-409, BOPG n.92, 1960;H-409, BOPG n.117, 1966; H-409, BOPG n.152, 1968; H-409, BOPG n.65, 1974. AHG. Delegació Provincial Ministeri Obres Públiques – carreteres – 514. AHG. Delegació Provincial Ministeri Indústria i Energia – 2; 3; 14 i 56 AHG. “Esquema de la red de alta tensión – sección de Gerona”, darrera modificació 1937, Delegació Provincial Ministeri de Indústria i Energia – 59. ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya). bases topogràfiques 1: 5000 i 1: 50000 (2010). ICC. ortofoto 1:5000 i 1:25000 (2009-2010) ICC. “Plano de conjunto y situación de los aprovechamientos existentes en el río Ter y tramo comprendido entre el Pasteral y el mar”, 1:100000, 1920 (Fons FECSA) ICC. primera edició de l’ortofoto realitzada i publicada, 1985-92. ICC. vol americá 1956-57. Instituto Geográfico Nacional (IGN) mapes 1:50000, fulles: 333 - Santa Coloma de Farnés 1939 e 334 – Gerona 1934. “Proyecto de unificación de los aprovechamientos ’Pasteral II’ y ’Salto de Anglès – río Ter”, Ing. Conde Cabeza, 23 abril 1960 (Notaría de Santa Coloma de Farners).