història Riudoms a les fires agrícole~

I~ oïdi (1852-1862)

Eugeni Perea Simón

El sofre en po ls protegia els ce ps de l'oïdi i, en lluc, se rvia per desinfectar les botes de vi. Foto: lan.

Els productes ag ríco les riudo­ mencs han gaudit, des de temps, d'un sò lid prestigi i nivell de qualitat, conse­ qüència del treball i l'especialització de generac ions de pagesos que hi aboca­ ren esforços, tècnica i experiència. Des de mitjan segle XVIII - data a partir de la qual tenim coneixement de l'existència dels famosos fesols "caragirats "- fins al temps present -amb el co nreu eco lògic i els olis amb sabors diversos- els pro­ ductes agraris riudomencs han bastit els mercats del país i s'han exportat a Espa­ nya i donat a co nèixer en fires i exposici­ ons d'arreu d'Europa. Un indicador d'aquest treball i nivell de qualitat és la participació dels riudomencs en els mercats i fires inter­ nacionals, presentant i promocionant els seus productes, projectes o invents, com en el cas del període que va de 1859 a 1862. En aq uesta mostra o exemple temporal històric, la cronologia no és arbitrària, sinó triada per la seva relació am b la crisi econòmica que els riudo­ mencs patiren a ca usa de l'oïdi, sobre­ tot d'ençà de l'any 1860, i amb l'apari­ ció de l'Institut Agrícola Cata là de Sant Isidre amb els seus objectius, actuacions i influències ag rícoles i comercia ls. No es tracta de fets anecdòtics, sin ó d'unes accions darrere de les quals s' hi donava internacionals a l~època de

una producció i una qualitat que podia Major, hi va dur una ferradura de cam­ En el concurs agrícola regio­ respondre amb solvència als mercats i panya, una espàtula d'os amb sonda nal convocat per l'Institut de Sant Isidre, activar l'economia local i regional. acanalada i una corona de trepant, tot celebrat a Barcelona durant el mes de Llnstitut Agrícola Català de Sant de la seva invenció i adaptació per al setembre i amb aportacions no especi­ Isidre, com a col·lectiu de grans pro­ servei agrícola . ficades, hi participaren Cesari Alcubilla pietaris del país en defensa dels seus Dalbat, la viuda Antònia de Cabré, Casi­ interessos i per al foment i desenvolu­ ""Riudoms comptava mir Joan Baptista, Ramon Massó Puig­ pament d'una agricultura més tècnica aleshores amb dengoles i Bernardí Oliver. i productiva, es va constituir a Barcelo­ En aquest mateix any i en el na l'any 1851 -en el moment de l'apa­ una destil·leria certamen de l'Institut celebrat a Reus, rició de l'oïdi- i ràpidament s'estengué d'aiguardent formada Pere Ferrant Salvat, resident al carrer per Catalunya amb delegacions i seus d'Avall, va obtenir el segon premi del que fomentaven el seu programa. Entre per una plantilla de concurs d'arada en fer el millor solc les finalitats de l'institut cal esmentar tres treballadors, entre tots els participants. Es dóna la l'organització o col·laboració amb fires circumstància que aquest llaurador era de caràcter nacional o internacional. dotze molins d'oli manc de la mà dreta. El premi en metàl• Riudoms, a través de la subdelegació amb dotze operaris i lic fou dotat amb 5 pessetes. institucional de Reus, hi participà ac­ tivament, almenys en aquest període una fàbrica de filats i La crisi vitícola de 1860 i, mercès a les cròniques dels certà• Lesmentada crisi econòmica va mens publicades al Oiaria de Reus, ara teixits de seda " ser determinada per la plaga de l'oïdi, podem relacionar els participants i els Any 1862. A l'exposició de Lon­ la qual afectà la vinya i destruí el total productes o invents que durant alguns dres del mes de març, hi participaren de la collita d'aquell any, segons un anys s'hi aportaren. Miquel MontanerValls -pagès, comerci­ informe presentat per l'administració ant i botiguer resident al carrer Major- i local a la hisenda pública deTarragona, Les exposicions internacionals Mateu Salvador Badia, cadascun d'ells amb la finalitat d'obtenir rebaixes en Any 1859. A l'exposició ag ri­ amb dues ampolles d'oli de la collita de la següent imposició contributiva. A la cola de Barce lona, celebrada a l'octu­ 1860; la viuda de Cabré aportà un caixó llista de localitats afectades per aques­ bre, hi participaren la viuda Antònia de de garrofes i un altre de fesols de dues ta nova plaga criptogàmica de la vinya Cabré, amb el lliurament d'un vi negre espècies; Miquel MontanerValls també hi trobem relacionats 41 municipis del jove i pèsols negres secs; Cesari Alcubi­ hi va dur un caixó de garrofes i un altre Camp de Tarragona, Pri orat i Penedès, ll a Dalbat, manescal, resident al ca rrer de civada comuna. amb pèrdues locals extremes que oscil-

la Selva del Camp-; amb l'Àfrica, a la qual els riudomencs hi col­ malalties del cep a l'època ca l comp­ la pèrdua del 100% només s'hi troba laboraren mitjançant aportacions econò­ t ar també amb l'oïdi (Uncinula neca­ Riudoms, que apareix anotat en primer miques a través de l'obra empesa pels tor i el seu anamorf Oidium tuckerii), lloc, seguit de Mont-roig, Cambrils i Vi ­ mestres de l'escola pública municipal un fong que ataca els brots, les fulles lanova d'Escornalbou. Maria Masip, Joan Manovens Gavaldà i i els grans de raïm cobrint-los d'una Tot i acceptant la possibilitat Francesca Sangenís, els quals sumaren m ena de taques blanques o cendra que aquests informes poguessin haver una recaptació total de 100 ra ls. Per altra enganxosa. Aquesta malura també estat sobreestimats o que continguessin banda, els informes polítics de Reus as­ era coneguda amb els noms de "ro­ inexactituds -com la mateixa delegació seguraven que l'a oricultura es trobava vell cendrós" o "rovell blanquinós': d'hisenda feia co nsta r en l'anunci de de­ en decadència, sobretot la viticultura, L.: oïdi es propagà a Europa a sastre, publicat 1'1 d'octubre-, la grave­ a causa de diversos factors que co ndu­ m itjan seg le XIX procedent d'Amèrica i tat de la situació era prou constata ble, ïren, dos anys més tard, a la celebra- el 1852 ja apareix detectat al Camp de sobretot tenint en compte la dependèn­ ció d'un co ngrés on es recomanaria la Tarragona. D' ençà d'aquest any, de fet, cia del poble respecte a la viticultura. La substitució de la vinya per avellaners i les plagues d'insectes afectaren greu­ compensació eco nòmica en tributs que l'aposta pels regadius amb noves capta­ ment i amb una certa regularitat les la Diputació de Tarragona va concedir a cions d'aigües subterrànies. vinyes del Camp, i especialment les de Riudoms l'any següent, pels efectes de "Les plagues Riudoms en algunes èpoques concre­ l'oïdi, fou de 3.695 rals. tes i amb més o menys intensitat - l'any L.:any d'aquesta plaga d'oídi• d'insectes afectaren 1857, per exemple, la pèrdua va ser de um, el 1860, Riudoms tenia una pobla­ greument i amb una més d'un quart del total de la collita del ció de 3.454 habitants i la seva riquesa terme i del 70% la de dos anys més tard, agrària es basava, en primer lloc, en la certa regularitat les amb l'afegit de la sequera i la pedrega­ producció dels sembrats, de la qual ob­ da que patiren aquell estiu de 1859. Els tenia 800 faneques de blat; 25 de sègol; vinyes del Camp, i efectes de la plaga foren extrems l'any 15.600 d'ordi i 200 de moresc. Pel que fa especialment les de 1860, com hem vist, però es trobarà ja a les terres dedicades a la vinya, segons en regressió dos anys més tard, per bé l'amillarament de l'any 1866, sabem que Riudoms en algunes que no extingida del tot. era de 651,72 ha -el 23,53% del total epoques' concretes '' dels conreus. A la recerca de remeis Vinculada amb aquesta pro­ Per acabar-ho d'adobar, la gela­ Fins arri ba r a l'ús de l'ensofrat i ducc ió o e n indústria complementària, da del mes de març va cremar la planta­ de productes químics, el combat contra Riudoms co mptava aleshores amb una ció de tomaqueres - unes 150.000 entre l'oïdi evolucionà amb l'aplicac ió de de­ destil·leria d'aiguardent formada per les hortes de Reus, Riudoms i Vila-seca­ terminades tècniques com el denominat una plantill a de tres treballadors, dotze i, al desembre, un huracà s'endugué la "quitrà de Su èc ia'; presentat per Josep molins d'oli amb dotze operaris i una fà• collita d'olives. No s'acabaren aquí les Ll adó Maristany, de Tarragona, l'a ny brica de filats i teixits de seda, atesa per desgràcies, ja que l'assassinat d'una 1857. Aquest remei co nsistia a fer des­ tres menestrals. També hi havia olles o dona al poble, pel mes de maig, i la cobrir els peus dels ceps uns vint-i-ci nc fassines als masos i en corrals del poble mort estranya d'un carreter de Riudoms centímetres i aplicar a la rabassa quitrà per a l'explotació familiar de brises i ho­ a l'estació de ferrocarrils de Tarragona, ca lent, per esca mpar- lo millor; una vega­ landeses per a l'exportació comercial. van commocionar la població, segons da la brea s'havia refredat, ca li a encen­ La pèrdua total de la co llita del anotà en el seu dietari Joan Malegue. dre-la i tot seguit apagar-la amb una es­ vi d'aquell any per força havia de reper­ co mbra. Feta l'operació de desinfecció, cutir en l'economia local, i fins i tot en la l'oïdi el tronc de la vinya es tornava a colgar. moral dels viticultors i comerciants. De Entre les plagues i malures L.:operació s'havia de fer entre els mesos fet, el1860 no va ser un bon any per a que afectaren la vinya en el segle XIX, de desembre i gener, quan el cep dorm. l'economia i la societat del territori: re- la més important i transcendent va ser En el combat contra la plaga

6 << lo {lon> hom enca ra recorda l'acció d'esplugar, és a dir, de passar per la vinya mirant les fulles per a netejar-les d'insectes, els quals eren dipositats en una ferrada per a després cremar-los - és una operació que a mitjan segl e XX encara es feia, en el control ecològic de les erugues de les bajoqueres i tomaqueres o els escara­ bats de les pa tateres. També s'havien fet focs entre els vinyars, durant la nit, en un intent de foragitar, amb el fum pro­ voca t amb herbes i brossa mullada, els insectes que poblaven la planta. LÚS del sofre com a remei con­ tra la pl aga ja s'experimentà l'any 1861 i fou tan impo rtant el consum d'aquest producte que el ministeri d'hisenda va haver de rebaixa r els aranzels d'impor- "A Riudoms encara avui. se ' n parla, d'aquesta malura, pròleg de la fil·loxera i de

I' inici de I' eliminació Cam inet de la Vinya Ll arga, a l'Hort del Ca mp, avui pràcticament desaparegut. Foto: lan. progressiva de la vinya" concurs amb premi en metàl·lic per a productes agrícoles a través de fires i qui presentés projectes fiables i segurs mercats, locals o internacionals i un in­ tació per tal d'ajudar els pagesos en la d'extermini de l'oïdi, segons es publicà crement de les exportacions vinícoles seva lluita sanitària dels ceps. en un reial decret del Ministeri de Fo­ cap a zones geogràfiques d'Europa molt Per conèixer la malura i sa­ ment del dia 3 de febrer de 1854. més afectades i necessitades de vi i alco­ ber-se' n d efensar a temps es posà en hol, via ports de Tarragona, Salou i mer­ circulació un llibret divulgador titulat Resum cats de Reus. Recordem que al poble hi Salvación de Jas viñas ó historia del A Riudoms encara avui se'n havia destil·leria d'aiguardents i algunes Oidium-Tuckery y los métodos emple­ parla, d'aquesta malura, pròleg de la fil­ olles de producció particular. ados hasta el día para preservar/as y loxera i de l'inici de l'eliminació progres­ Tanmateix, els efectes de l'oí• cura r/as de esta enfermedad, escrita per siva de la vinya en el terme. La gravetat dium, i posteriorment de la fil·loxera, Balbina Cortés, de la Sociedad Econó• de la plaga va deixar rastre fins i tot a conduirien l'agricultura de Riudoms i mica Matritense, que s' ha trobat a cases l'onomàstica comarcal, com trobem a la de la comarca cap a una intensifica­ de Riudoms i relacionat en inventaris i Cambrils, amb la denominació del car­ ció de l'horta, la implantació de l'ave­ testaments de l'època. rer de l'Oídium, documentat l'any 1867. llaner i a la captació de nous recursos El govern incentivà igualment Però no tot va ser negatiu, ja que l'oídi• hídrics per a fer-ho possible, tal i com la recerca de mesures preventives i gua­ um va tenir com a resposta dels page­ havia recomanat l'Institut Agrícola Ca­ ridores de la plaga amb la creació d'un sos i comerciants la promoció dels seus talà de Sant Isidre.))