oca

Any 2005 1

Presentació Cilim, el sarraí d'

Activitats de 1' Associació ------L---=----=-=-=---'-----'='------'

J La Llaca

L'associació cultural CILIM d'Antella naix d'un grup de gent del poble preocupada per la necessitat de fer cultura pera tots nosaltres, per aixó que decidiren formar aq uesta entitat per tal de recu perar les arrel s i valors de tots els qu e viuen i han viscut a Antella; aleshores es fa la nostra associació en data 25 de gener de 2003, encara que la seua presentació es féu el dia 6 de desembre del mateix any, després que la Generalitat Valenciana aprova ra els nostres estatuts, amb número d'inscripció CV-01-035679-V de la secció primera del reg istre d'associacions.

La jove agrupació d'amics en poc de temps es converteix en una associació amb gran nombre de socis; a hores d'ara compta amb 128 associats.

Entre les activitats a portar endavant per la nostra associació esta aq uesta revista LA LLOCA. la qual vol reco llir les activitats de CILIM, així com treb alls locals i culturals pera la recup eració de la memoria historica del nostre poble. En aquest primer número, a més de reflectir les activitats de l'associació des de la seua fu ndació fins a l'any 2004, s'ha recupe rat la documentació trabada fins hui de l'heroí que ha donat nom a nostra associac ió. Ens resta dir que CILIM és una associació oberta a tots els ve"lns d'Antella, encaminada a la dinamització cultural del poble, mitjan~ant la investigació, recuperaci ó i difusió del seu patrimoni artístic, historie i natural, així com també deis seus costums.

Antella, octubre de 2005. LA JUNTA DIRECTIVA.

3 La Llaca

·. .. i ' . ..A_. ~~'4 \Ji'·.

4 La Llaca

Cilin1, el sarraí d'Antella.

Per saber qui fou Cil im, abans ha urem altres auxilia rs d'aquests dos carrecs

de tenir en compte com era !'epoca j udicials eren els mostassafs Muhtasib 1 que li toca viure. que tenien diverses funci ons de l'ad­ ministració local: inspectors de mer­ cats, vigilants de la moralitat pública, A) Societat musulmana a principis etc. Aquesta organ itza ci ó no fou uni­ del segle XIII. forme al llarg de tot el te mps a AI­ L'organització política musulmana era Andalus. teocratic, autócrata i hereditari i el ca li­ El País , (que en aquel/ temps fa de Cordova exercia de forma centra­ s'anom enava Balad Balansíya}, esti­ litzada el poder; el Hadjib era una espe­ gué dividit en dues cores (seccions cie de primer ministre; subord inats a territoria ls), la de Valencia, al nord, i la aq uest hi havia els Wízírs, que eren de Tudm ir, (integrava les comarques assistits pels secretaris, Kótib; a la fi del meridionals), amb capital a Múrcia. període califal i amb la crea ció deis reg ­ Algunes ciutats importants, encara nes de ta ifes, cap sobi ra de ta ifa volgué que no foren ca pitals de cara, eren prendre el títol de rei i empraren el de governad es per un alcaid, co m va ser primer ministre o Hadjib o amb el el cas d'Aizira i Xativa. sobrenom de Laqab, que es presentava com a lloctinent del ca lifa. Durant les agitades epoques deis reg­ nes de taifes i les dominacions almora ­ Amb !'a rribada deis alm oravits s'ins­ vits i almoha des, hi hagué sempre una taura un regim militar i exercien l'au­ gran inseg uretat al camp, aleshores els toritat els alca ids, Oa'id. llauradors abandonaven els rafols ¡ La justícia l'exercia el califa, pero l'ad ­ alqueries i se centraven al recer deis ministrava un cadí, Oa'di, i el dret castells que havien erigit en les posi­ musu lm a era canonic i di manava de cions estratég iqu es; a la Ribera del !'Alcora; aq uest també dirigía la prega­ Xú quer podem anomenar els de ria col·lectiva del divendres a la mes­ , , Sumacarcer, Tous, quita. El s plets menors eren dirimits , Castelló de la Ribera ¡ pels salmedins Sahíb ai-Madina; uns Alfandec de Mari nyen.

5 La Llaca

Terme del Castell de Sumacarcer (Segle XIII)

...1 ( ...... • ...1

. OAST'E LL \ DE " NAVA!

.,.' :1 , ' ,, 1 ., , ," . ,, ..___ <: 1 _,.. ,r .. ,..- ,, CASTBLL ...... , DE CASTELLÓ • \ ,,' DE LA RIBERA \r-"' Q¡\STELL + JO.T~~A • tvl\ t ...... - ·"" +,... .f-..., Ter:1e del ca.e~~ell • CAS~ELL -- -- - '.Car ee d 'r~~quer1u f Alqueria PONS ALÓS, VICENT. El fondo Crespí de Valldaura. Valencia, 1982. pag. 122.

7 La Lloca a excepció de les zones on Valencia era qualificada de paradís s'instal·laren llauradors de pa"lsos on pels poetes arabs, cosa que es fona­ !'agricultura era més desenvolupada menta en les seues comarques de que !'autóctona, com ara egipcis i regadiu ; el geógraf Al-ldrisi, parla deis sirians, que perfeccionaren les tecni­ figuerals d'Aizira, a l'entorn deis quals ques agrícoles, especialment les for­ hi havia molts arbres fruiters ben mes de regadiu. El s musulmans, a poc regats. a poc, anaven dedicant-se més al con­ Fins al segle XII les prestigiases mone­ reu de la terra, passant de serfs a par­ des d'AI-Andalus dominaven els mer­ cers; els indígenes d'ascendencia íbe­ cats europeus. Eren e/ dinar d'or, e/ roromana s'islamitzaren totalment. dirhem d'argent i e/ felús de bronze. La Xarqia augmenta la seua prosperi­ S'encunyaven monedes, entre d'altres tat económica amb la introducció pobla cions a Dénia, Valencia, d'especies orientals com la taronja, la Morvedre, Alpont, Elda i Xativa. canyamel, l'arrós, el cuc de seda, etc. El s sarra·lns, anomenats mossarabs a la Les grans heretats rura ls eren /es mun­ !l engua de la població indíge na yats, amb un palau central peral sen­ d'Hispania la nomenen "adjamiya" yor, envoltat de construccions per als (!latí provincial decadent, empeltat de llauradors, els guardies, !'harem i altres germanismes), la qual no fou mai escri­ insta l.l acions pecaries, circumdades ta, perque la majoria d'aquesta pobla­ per terres de regadiu, amb nombrases ció era analfabeta i els poc que sabien sequies, bra<;als i sénies, que feien que llegir i escriure ho feien en arab. s'aprofitara l'aigua al maxim i així s'a­ La literatura de la !lengua arab va flo­ conseguia un conrreu intensiu. rir als seg les XI i XII, era mo lt aprecia­ La qariya, casa de conreu amb habita­ da en les llarges vetlades de l'estiu, en cions al servei del propietari de la ciu­ les quals els poetes recitaven versos i tat, solia tenir una torreta i construc­ els historiadors narraven tradicions i cions annexes de forns, graners, anecdotes. Els principals poetes del molins, etc. "segle d'or" d'Aizira foren lbn Khafaja El rahl, és a dir, la masía, estava pro­ (mort el 11 38), de sobrenom "el jardi­ ve"lda de graners, corrals, trulls, almas­ ner", per les seues descripcions deis seres, etc. jardins; el seu nebot Az-Zaqqaq (mort el 1134). entre altres. Els histo riadors L'hab itacle rural del minifundi era la anda lusins, també de la ciutat esmen­ barraca, que a !'epoca arabiga no era tada, foren Abú Ta lib ai-Muntanabi molt diferent per fora de les que hui (mort el11 26), AI-Dja za ri (1194-1248) encara sobreviuen. i lbn Amira (1186-1251). (1).

8 La Lloca

B) Conquesta del regne i la comarca En el Llibre de Repartiment de Valencia, per Jaume l. on s'asseien les anotacions de les dona­ Jaume 1, rei de la Corona d'Aragó, con­ cions de Jau me 1 als nous pobladors, querí les llles Balears des de l'any 1229 apareix que en l'a ny 1249 dona a fins al 1232 , i continua l'expansió deis Andreu d'Oiiola (el qual fou veí d'Aizira seus regnes, amb la conquesta del en 1270), cases i 5 jovades a Xarquia, regne de Valencia, encara que rea lment especifica nt aquesta com alquería de comen~ara l'any 1233 amb la conques­ Sumacarcer, a G. Pixe r, a R. Tamarit, a ta de Borriana, i seguí amb Bernat d'Urrach, a G. Bardina i a (1236) i la ciutat de Valencia, fins del la Matheus d'en Destre, els dona cases i 4 del riu Xúq uer (9 d'octubre de 1238). jovades a cadascun a Xarq uia-Exa rquia Alzira com Xativa , en poder de i Garbia (apareix inscrita tant Xarq uia Muhammad lbn Hub, foren conqueri­ com Exarqu ia, encara que es tracta de la mateixa alquería) (4). des al fina l de 1238 i a principis de 1239, després que Jau me 1trencara les Aleshores els cristians ocuparen les capitulacions sign ades a Valencia amb parts planes deis termes i s'insta l·laren els musu lmans el 28 de setembre de principalment a Ca rcer, els musulmans 1238, en que es comprometé a no pas­ seg uiren a les cases de les alqu eries i sa r més alla del Xúq uer. (2). correaren les terres pagant per aques­ L'any 1243 els cristians, sota el comanda­ tes el ter\ del me de les collites, al terri­ tori que abastava el caste ll de ment del seu rei Jaume 1comen~arem la conquesta d'aquestes terres, entre ell es Sumaca rcer s'instal·laren al voltant de les de l'alqueria de Xa rqui a o Exa rqui a(un 70 cristians, i es mantigué qua si tota la xicotet llogaret del castell de població musu lmana (5). Sumacarcer). Entre els anys 1248 i 1249, El 8 de maig de 1247 el rei féu Jaume 1 repartí als nou pobladors cris­ encunyar la moneda en el nou regne de tians cases i terres deis poblats o alque­ Valencia, la nova moneda s'anomenava ries anomenades Cotes, Sueca, Garbia i "reals de Valencia", a l'anvers de ia Xarquia (hui tates desaparegudes, amb "lacobus rex" i al revers "Valencie", amb dependencia del castell de Su macarcer), i una creu sobre l'arbre. lgua lment es establí la parroq uia a Carcer, perque comprometé a no alterar el seu valor l'any 1248 ja havia decretat una expulsió durant 10 anys; a més deis "reals" de musulmans d'aquestos llogarets, mal­ ta mbé s'encu nyaren els "diners" i, els grat aixó, la població musu lmana era "óbals" o "mea lles" (unitat d'un diner). majorita ri a, és per aixó que en els anys Al País Valencia es forma una classe 1276 i 1277 hi hagué una revolta musul­ rica de comerciants i alts carrecs polí­ mana contra els cristians (3). tics, admi nistratius i religiosos lligats

9 ------

La Llaca

al rei i a l'organització del nou poder, quantitat de ga llines a l'any, etc. que posseYen grans propietats rurals, Els musulmans, aleshores anomenats que administraven els seus alcaides, i mud ejars, s'organitzaren en aljamas que vivien en les alqueries i senyorius (agrupació de diverses vi les i moreries), agrupats en term es castrals. El s cas­ on es reunien una vegada a l'any, con­ tells que havi en estat en epoca musul­ servaven les seues lleis i els seus cos­ mana, poblats i refugis fortificats per­ tums dins de les fortes carregues fis­ tanyen a les comunitats, o aljames, al cals que els imposava la societat feu­ poder central quan eren importants dal cristiana (6). després es modificaran tant pel que fa Malgrat tot a~ó, els Furs prohibien als a la seua titularitat, com en el monu ­ senyors feudals fer justicia personal als ment en si. Cadascun deis senyors castells, vil es, alqueri es o qualsevol altre imposa als seus moradors les condi­ lloc, si no és que se'ls haguera concedit cions per a viure en la seua alquería, aquesta jurisdicció expresament (7). com el delme, la primicia o un cens, de El s nou pobladors veien la necessitat vegades fins la cinquena part de la d'ampliar i consolidar el reg de la zona, col lita, mold re al molí del se nyor, per aixó que es féu un projecte inicia l cou re al forn d'aquest, entregar-li una de conducció d'aigü es des d'Antella

10 La Llaca

intents d'assalts a diverses moreries. afectava la lliure circulació deis pobres Generalment aquestes crisis coincidien que recorrien el país, els quals tenien amb períodes de guerra amb Granada, una autorització especial, aprovada ja que els cristians no diferenciaven pel re i Pere el Cerimoniós el 28 de entre sarra·ins granadins i els que julio! de 1337 i confirmada en els anys vivien sota el seu domini, per aixo des­ 1347 i 1348; també co ncedí aquest carregaven el seu odi sobre els infidels mateix rei !licencia a tots els sarra"ins que ten ien a ma. per emigrar a Berberia el 7 d'agost de L' any 1309 fou assa ltada la morerí a de 1347, la qua l fou revocada el dia 18 de Vale ncia; després, a l'agost de l'any juny de 1360, perla revolta de Cil im el 1316, incitaven a l'atac el raval d'Eix sa rra"i d'Antella (16). on vivi en els sarra·ins per robar-los; a Per aquestes dades es preveía que l'any 1331 s'intenta assa ltar la morería esclata ra un guerra entre els sarra·ins de Cocentaina i així amb altres llocs. de Granada i el sulta benimerí d'una També els sarra"ins feren sublevacions i ba nda, i d'altra, entre Castel la i la ag itacions contra els cristians; en l'any corona cata lan oaragonesa; pero les 1304 els sarra"ins valenc ians col-labo­ revoltes deis sarra"ins d'aquesta zona raren amb els granadins en un atac no semb len haver estat en re lació contra Cocentaina; a l'any 1333 es directa amb Granada, ja que foren tem ía una invasió als castel ls enderro­ revoltes de ca racter local antisenyo­ cats de la comarca sud del Xúquer per rials, potser per qüestions d'im postos o 1 part deis sarra"ins granadins, aliats amb per abusos d'autoritat. els genovesas, aleshores en guerra El 7 d'agost de 1359, el rei Pere e/ amb la corona catalanoaragonesa; en Cerimoniós, prenia disposicions contra aquestes incursions els moros va len­ els moros que s'a l ~aren amb Cilim, ja cians no feren cap revo lta, ja que uni­ que abans d'aquesta data estava en cament els ajudaven en l'invasió i marxa una revo lta encap~alada pel marxaven amb ells. pse ud oprofeta d'Antel la anomenat Malgrat aquestes agitacions d'invasió, Ci lim. no es produí cap revolta, enca ra que Pels documents reials sabem que Cilim els cristians tenien temor que se'n pro­ es presenta als sa rra·ins com a profeta duira una entre els sarra·ins valencians i que aq uests li prestaren obed iencia, amb connexió amb els granadins, els ell i els seus seguidors protagonitzaren barba rescs i els turcs més avant (15). una revo lta contra l'autoritat reial i Donar almoina era una de les obliga­ foren inculpats per organ itzar cions de la religió islamica, aquest dret assemblees il·l ícites i de conspiració, homicidis, robatoris i expugnació de

12 La Lloca

Bibliografía

111 SANCHIS GUARNER, Manuel - TARRA­ 191 GUAL CAMARENA, Miguel: "Estudio DELL, Miquel: "História del País Histórico-Geografico sobre la Aceq uia Valencia", a Edicions 62 (1988), tom 1, Real del Júcar". Valencia (1979), p 5 i ss.

10 pp. 356 - 383. ' , CANO FERRI, P; CIFUENTES COMAMA­ 121 LOPEZ ELUM, Pedro: "El nacimiento del LA, L; GALIANA CHACON, J.P. ; reino de Valencia. La conquista" a MARTÍNEZ MORALES, M; PONS ALÓS, Historia del Pueblo Valenciano. V.: "Los archivos parroquiales de "La Valencia, Levante-E MV, (1988), tom 1, Val l de Carcer"': Soitabi XXXVII. Xativa pp 206 - 212. ( 1987), pp 34 - 93.

131 PONS ALÓS, Vicent: "El señorío de lnl HERRERO i PIQUERES, Joan-F: "Antella, Sumaca rcer en la baja edad media, de un poble". Antella, (1982), p 30. 12 mudéjares a moriscos". Su maca rcer ' , AGUADO BLEDE, Pedro: "Manual de ( 1995), pp 21 - 23. Historia de España". tom 1 p 731. 141 13 CABANES PERCOURT, María ' , SARTHOU,Carles i MARTÍNEZ ALOY: Desa mparados: "Liibre del Repartiment "Geografía General del Regne de del Regne de Va lenci a". Saragossa Valencia". (19 79), volum 11 pp. 141 i 171. 14 ' , HERRERO i PIQUERES, Joan-F: "Antella, 151 PONS ALÓS, Vicent: "El fondo Crespí de abans i ara". Antella, (1997), p 72. Valldaura". Valencia, (1982), pp 121 - 115, FERRER i MALLOL, María Teresa: "La 123. frontera amb l'lslam en el sgle XIV, cris­ 161 BURT, Robert 1: "Histori a del País tians i sarra"ins al País Valencia". pp 22 i Valencia", Edicions 62, (1988), tom 1 pp 23; 38 i 39; 41,42 i 43. 121 i 139 - 167. 16 ' , FERRER i MALLOL, María-Teresa: ''Ei s 7 ' , BOQUERA OLIVER, José Ma ría: sa rra"in s de la Corona Cata lana­ "Antecedentes y consecuencias de la Aragonesa en el segle XIV". Barcelona conquista de Valencia", a En torno al (1987), pp 111,116, 163 i 164.

750 Aniversario. Val encia, (1989), tom 11 17 ' , BOSWELL, J: "The royal Treas ure". p 25. ( 1977), pp 376 - 378. 181 PERIS ALBENTOSA, Tomas: "Regadío, producción y pod er en la Ribera del Xúquer (La Acequia Rea l de Alzira, 1258- 1847)". Va lencia, (199 2), p 33.

14 La Lloca

15 La Llaca

OFICIS 1 COSTUMS - del 5 al 9 de desembre de 2003

16 La Llaca

OFICIS 1 COSTUMS - del 5 al 9 de desembrc de 2003

)

,-1

17 La Llaca

A.cfivitats: "Cone uem la nostra Terra" .. . ~ ~ ..,. EXCURSIÓ A MOIXENT - 28 de febrer de 2004

18 La Llaca

Activitats: 1/Cone''"'iiem ~léTrfóstro~Terra 'í' EXCURSIÓ A MOIXENT - 28 de febrer de 2004

19 La Lloca

EXCURSIÓ A MOIXENT - 28 dE' febrer de 2004

20 La Llaca

EXCURSIÓ A MOIXENT - 28 de febrcr de 2004

.. ::-~ --...... ~.. ..~ - .. 4> ..,..,._ ~ _,; .; ,. .. , ,. ..,.,A .. ...; .. ' ...... _, . . "'

2 1 La Lloca

EXCURSIÓ A - 24 d'abril de 2004

22 La L1oca

Activitats: "Cone uem la nostra Terra" EXCURSIÓ A BOCAIRENT- 24 d'abril de 2004

liiiiii 1 • ...

'f

23 La Lloca

Actívitats: ltCone uem la nostra Terra .;: ~1- EXCURSIÓ A BOCAIRENT - 24 d'abril dr 2004

24 La Lloca

I?Activitats: uconé·· ··uem fa nostra Terra" ·. ' . EXCURSIÓ A - 24 d'abríl de 2004

25 La Llaca

" Activitats: 1/Cone uem la nostra Terra" . . . ". ···- -~~-~ ' EXCURSIO A ANDILLA - 24 d'abril de 2004

26 La Llaca

Activitats: "Cone uem la nostra Terra" EXCURSIO A ANDILLA - 24 d'abril de 2004

27 La Lloca

CALENDAR! D'ANTELLA - 29 d'octubre de 2004

o

28 La Lloca

CALENDAR! O'ANTELLA - 29 d'octubre de 2004

29 La Llaca

Adivitats: CALENDAR! O'ANTELLA - 29 d'octubre de 2004

30 La Llaca

Amics fundadors de Cilin1.

31