It's only rock & roll | Pep Saña | Actualitzat el 13/04/2016 a les 18:39 Aerosmith: La banda indestructible Malgrat la seva durabilitat i popularitat durant més de quatre dècades, Aerosmith mai han rebut el respecte que mereixen per part dels crítics. Als anys 70, sempre van ser considerats imitadors de segona dels Rolling Stones. A causa de la semblança física i escènica entre Steven Tyler i Mick Jagger i entre Joe Perry i Keith Richards, Aerosmith van ser inicialment etiquetats de voler-se promocionar com els Rolling Stones americans. Però mentre que The Rolling Stones estaven decididament orientats cap a un so essencialment lligat al rock'n'roll, Aerosmith, amb el volum més alt, es movien entre un hard melodic i un boogie ?metalero?. La veritable semblança entre els dos grups, nomes eren els morros de Tyler i de Jagger. Però la indestructible banda de Boston sempre ha tingut la seva originalitat, gràcies a la veu del seu líder Steven Tyler, les guitarres de Joe Perry i Brad Whitford, i una imponent secció rítmica amb Tom Hamilton al baix i Joey Kramer a la bateria. A diferència de molts dels seus similars, Aerosmith sempre han mantingut una propera connexió amb les seves arrels de blues que encara avui influeixen la seva música fins a la peça més comercial. L'habilitat d'Aerosmith de confondre als seus crítics contínua sent una de les seves millors característiques, cap al final dels anys 80, la banda, ferida per problemes de droga i tensions entre ells, va ser àmpliament considerada com acabada per la indústria musical. A pesar d'això, Aerosmith van tornar als escenaris en una gairebé miraculosa resurrecció, desintoxicats i sobris. Aerosmith neixen a New Hampshire l'any 1970, després d'una trobada entre Steven Tyler i Joe Perry a la botiga de gelats en la qual Perry treballava. Perry tocava en un grup anomenat The Jam Band, en la que també hi havia el baixista Tom Hamilton. Amb la incorporació de Tyler, el guitarrista Brad Whitford (breument va ser-hi Ray Tabano) i el bateria Joey Kramer, els Jam Band es van convertir en Aerosmith. El nom de la banda es deu a una paraula que Joe Perry solia escriure en els seus quaderns escolars. Durant els dos primers anys, a Boston, tocaven per https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/5486/aerosmith-banda-indestructible Pagina 1 de 15 trenta dòlars la nit durant tres-cents dies a l'any. No rebutjaven res, clubs petits, escoles, bars, tot els anava bé. Convençuts que l'única manera d'atreure l'atenció del públic era la d'estar sempre sobre un escenari, van fer de la Universitat de Boston el seu búnquer. Tocaven gratis quan les sales de concert locals estaven lliures de compromisos. Tyler va dir alguna vegada: "El públic no ens prenia en serio en aquell temps, per ells només érem un altre grup sorollós".?Volíem ser la banda més gran que mai hagi trepitjat la terra, la millor banda de rock que mai hagi existit?. Joe Perry afegia: ?Jo crec que el que volíem fer era ser l'equivalent a les més grans bandes d'Anglaterra com Cream, The Yardbirds i Led Zeppelin?. ?Ells tenien molta classe i sonaven molt poderosos. Sabíem que no hi havia una banda així als Estats Units i nosaltres volíem ser els primers?. Quatre àlbums antològics per començar. Aerosmith (1973) El disc de presentació homònim, Aerosmith de 1973 editat per Columbia Records, presentava un so purament de rock i blues elèctric, en busca de noves sensacions musicals i rabiosament enèrgic. L'atractiu principal son els riffs assassins de Joe Perry i la veu de Steven Tyler que en aquest disc se sent totalment diferent que en tots els discos posteriors de la banda per raons que mai es van saber amb exactitud. Aquest àlbum va proporcionar a la banda un punt de partida sòlid per començar la recerca de les seves arrels i del seu propi estil. Encara que Aerosmith no va tenir al principi grans vendes, rep bones crítiques, permetent que la banda s'anés colant poc a poc entre les llistes de vendes americanes amb el senzill Dream On. Les lletres del disc estan plenes de https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/5486/aerosmith-banda-indestructible Pagina 2 de 15 metàfores sexuals amb els hàbils jocs de paraules de Tyler. Un disc ple de clàssics de la formació com Mama Kin o la mencionada Dream On. Com anècdota dir que coincidint amb l'edició d'aquest disc, Columbia Records també va editar l'àlbum d'un músic jove de New Jersey que responia al nom de Bruce Springsteen. Aerosmith - Dream On V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=aU44W5W9lqg Aerosmith - Mama Kin V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=BT4cNx58yM0 Get Your Wings (1974) Després del seu primer àlbum, aconseguirien el que molt poques bandes han aconseguit després de gravar un clàssic, gravar-ne un altre. Per a aquest segon àlbum la banda escriu el material que definiria el seu so i que els col·locaria en els llocs importants de la llistes de rock'n'roll. És en aquesta època quan introdueixen instruments de vent en alguns temes. El tema que obria l'àlbum, Same Old Song And Dance, era la quintaessencia del so de la banda, Joe Perry va construir un riff extremadament ballable i enganxós, i és fins avui una de les cançons més tocades en els seus concerts. Train Kept A Rollin' dels Yarbirds, una versió d'un clàssic destinat a convertir-se en tancament obligat de gairebé tots els seus concerts, en la que Tyler fa cantar al públic en la part del ?all night long? de la tornada. Una peça que ha estat tocada per la banda més de sis mil vegades i es segons Perry l'esperit de la banda. Seasons Of Wither o Lord Of The Thighs, temes https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/5486/aerosmith-banda-indestructible Pagina 3 de 15 clàssics també formaven part del disc. Aerosmith - Same Old Song and Dance V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=1g_r_j_i_6U Aerosmith - Train Kept a Rollin' V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=98XL03W9CN4 Toys In The Attic (1975) Malgrat el continu oblit de la crítica nord-americana, aleshores molt centrada en el rock californià, la seva arribada a l'estrellat musical arribaria amb la publicació de Toys In The Attic, considerat com un dels millors àlbums de la història de la música rock, arribant a ser disc de diamant, impulsat pels hits Walk This Way, Sweet Emotion, Toys In The Attic o No More No More. Quatre milions de còpies venudes (un veritable rècord en aquells temps) ho van confirmar. Aquest ascens en el seu status estel·lar va provocar la reedició del seu primer senzill, la balada Dream On, que va aconseguir dos anys més tard del seu llançament, entrar entre els singles més venuts de l'època. Toys In The Attic va ser descrit (amb una ironia irrespectuosa) com "el millor àlbum dels Rolling Stones des de la mort de Brian Jones". Qualsevol intent de Perry de guiar a la banda cap a terrenys més propers al naixent heavy rock hiper amplificat era esmorteït per les grans línies melòdiques que caracteritzaven al so global de la banda. Un exemple destacat podria ser Walk This Way, tema supervivent al temps i a les moltes versions, entre altres, un enèsim remake, aquesta vegada fet per un grup de rap negre, Run https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/5486/aerosmith-banda-indestructible Pagina 4 de 15 D.M.C. Walk This Way és un esplèndid exemple de com un riff duríssim podia lligar amb una tornada fàcil. A partir de Toys In The Attic es van convertir en súper estrelles i van aprofitar tots els excessos disponibles a més no poder. En els anys següents no es gavanyaria ni una gota, ni un gram i ni una xeringa. Aerosmith - Walk This Way V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=EmErfDGpQ8U Aerosmith - Sweet Emotion V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=yTKzrE6Z_ws Aerosmith - Toys in the Attic V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=C7X8OQ7BEqM Aerosmith - No More No More V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=MG5Pi4GANsQ Rocks (1976) Es més difícil mantenir-se que arribar, sota aquesta premissa i en un moment de gran inspiració, es van treure aquest disc de la màniga , que contenia èxits com Back In The Saddle, Last Child, Rats In The Cellar o Sick As A Dog. Aquest disc confirmaria que la qualitat exhibida als seus dos https://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/5486/aerosmith-banda-indestructible Pagina 5 de 15 primers treballs i sobretot a Toys In The Attic no va ser un cop de sort aïllat, ni casual ni accidental. La banda estava travessant per un gran moment, intensament creatiu, rocker, lúcid (d'idees), i el resultat no podria haver estat millor, Aerosmith es treballava ni més ni menys que la seva quarta obra mestra consecutiva, el llegendari Rocks. Entre altres qualitats, destaca per ser l'àlbum que va consolidar les diverses influències d'Aerosmith en un so propi i inconfusible. Aerosmith - Back in the Saddle V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=A3vlj8mUiPA Aerosmith - Last Child V?deo: http://www.youtube.com/watch?v=n3VGkc3JZC0 L'etapa fosca i tempestuosa. Fins aquell moment la banda havia aconseguit equilibrar la balança entre quantitat de drogues i qualitat de música, però va arribar un punt en que la balança va inclinar-se cap al costat equivocat a partir del seu disc Draw The Line (1977).