391 Febrer 2018

La revista referent d’informació del món local DAVID SALDONI ÉS ESCOLLIT NOU PRESIDENT DE L’ACM L’alcade de Sallent, David Saldoni, va ser proclamat president de l’entitat municipalista en el marc de la XIX Assemblea, que es va celebrar a Cardona el passat 20 de gener

MÓN LOCAL: PROXIMITAT, SERVEI i COMPROMÍS

FORMACIÓ COMPRES COMPRES S’inicia la tercera edició del Una sèrie de sessions al La Central de Compres Postgrau en litigació pública territori aclariran dubtes comença a oferir sobre la nova Llei de l’adquisició de vehicles Contractes baixos en emissions

XIX Assemblea de l’ACM. Cardona SUMARI

CARDONA

El municipi de Cardona està situat a la comarca del Bages. Amb 5.235 habitants, compta amb 66,7 quilometres quadrats de superfície. És una de les poblacions amb més protagonisme en l’escenari sociopolític català. Va fundar-se el 23 d’abril de 986 quan el Comte Borrell II va atorgar la Carta de Poblament, tot i que existia de molt abans. La vila va néixer sota el castell que sempre va tenir una valuosa situació estratègica. La festa major se celebra el 9 de setembre durant la festivitat de la Mare de Déu del Patrocini. Gentilici: cardoní i cardonina. Alcalde: Ferran Estruch (ERC).

ACTUALITAT ACTUALITAT FORMACIÓ PÀG. 4 PÀG. 6-7 PÀG. 11 David Saldoni agafa el relleu Entrevista a David Saldoni, nou Posem en marxa la 3a edició de Miquel Buch al capdavant president de l’ACM del Postgrau en litigació de l’ACM pública

CENTRAL DE COMPRES OPINIÓ MUNICIPIS EN POSITIU PÀG. 15 PÀG. 16 PÀG. 21 La Central de Compres ‘Últim any, última oportunitat’. Entrevista a l’alcaldessa de ofereix vehicles sostenibles Article del periodista Pere Cardús Begues, Mercè Esteve EDITORIAL

EDITORIAL NOUS LIDERATGES, NOUS REPTES

El passat 20 de gener els alcaldes i alcaldesses de Catalunya El nou president té també el repte de concretar i executar les van escollir a l’alcalde de Sallent, David Saldoni, com a nou bases del municipalisme a Catalunya. Després de tots els tre- president de l’ACM, en substitució de l’exalcalde de Premià balls debatuts en el marc de la Convenció Municipalista, lide- de Mar, Miquel Buch. Saldoni agafa el relleu amb la voluntat rada per ell com a vicepresdient de l’ACM, ara cal treballar de continuar i aprofundir la feina realitzada per Buch al capda- perquè la futura Llei de Governs Locals de Catalunya contem- vant de l’entitat municipalista de referència a Catalunya. pli totes les demandes reals dels municipis de Catalunya. No podem fer una llei redactada només des del Parlament: cal la David Saldoni pren el relleu a l’ACM amb 931 municipis as- participació activa del món local. sociats i amb un cartera de serveis per als ajuntaments con- solidada, que té com a objectiu que els ens locals puguin Deixant de banda l’elecció del nou president de l’ACM, aquest prestar més i millors serveis als ciutadans. Cal, doncs, seguir mes iniciem una nova edició de sessions al territori per explicar en aquesta línia, treballar perquè els electes locals vegin en les conseqüències de la nova Llei de Contractes del Sector l’ACM casa seva, que s’hi sentin representats i que puguin Públic i la seva afectació en l’àmbit municipal. Una bona ocasió trobar-hi el suport que necessiten per donar resposta a les per a electes i tècnics locals per aclarir dubtes en un dels àm- necessitats de la gent del seu municipi. bits que ha esdevingut prioritari en les administracions locals.

ACM Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L. Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané La redacció no comparteix, necessàriament, C/ València, 231, 6è - 08007 Barcelona Cap de redacció: Joan Morcillo l’opinió expressada en els articles. Telèfon: 93 496 16 16 Consell de redacció: Albert Guilera, Eva Martí, Marc Correu electrònic: [email protected] Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Víctor Torrents. Dipòsit legal: B3434383.

www.acm.cat

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

154 kg 14 kg de 139 km 3.346 333 kwh 251 kg d’escombraries CO2 en un cotxe litres d’energia de fusta europeu d’aigua estàndard ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 3 ACTUALITAT

DAVID SALDONI, NOU PRESIDENT DE L’ACM

L’alcalde de Sallent (Bages), David Sal- En el seu discurs, el nou president de de l’ACM també va agrair la tasca de doni, és el nou president de l’Associa- l’ACM, va reivindicar la importància Miquel Buch al capdavant de l’ACM ció Catalana de Municpis i Comarques. dels alcaldes i alcaldesses per defen- destacant que “ha fet créixer l’entitat, La seva elecció es va fer el 20 de ge- sar els interessos i anhels dels veïns i ha sabut escoltar el sentir dels ajunta- ner durant la XIX Assemblea de l’entitat veïnes. “Ens hem fet sentir i ens farem ments ”. municipalista, celebrada a Cardona. sentir perquè som la garantia que ens escoltin. No hi haurà 155 que aturi la Per la seva part, Miquel Buch en el Saldoni va ser proclamat president du- voluntat i la llibertat de tot un poble”, va seu discurs de comiat va destacar que rant l’assemblea que l’entitat municipa- afirmar. Saldoni també va manifestar la “hem de fer una aposta per la bona po- lista va celebrar a l’Auditori Valentí Fuster voluntat de dissenyar el futur del món lítica de cara al futur, i la bona política la de Cardona, amb el 96,64% dels vots a local i de l’entitat per ser una eina útil fem els alcaldes i alcaldesses”. I no va favor, 0,37% de vots en blanc i 2,99% de per als municipis: “Hem de fer un es- desaprofitar l’ocasió per manifestar que vots en contra. La de Saldoni era l’única forç per ajudar a tots els ajuntaments el municipalisme té molt força: “Si anem candidatura que es va presentar a la pre- perquè portin a terme els seus projec- plegats, sense lluites partidistes, som sidència per agafar el relleu de Miquel tes”. I va afegir: “Volem ser corretja de una força molt potent en aquest país. Buch, que ha encapçalat l’ACM des de transmissió. Un espai de trobada de La força del món local és imparable”. l’octubre de 2011 fins al gener de 2018. municipis i electes”. El nou president Finalment, el president del Parlament de Catalunya, , va inter- venir per demanar que el món local ajudi en la defensa de la dignitat de les institucions catalanes. Com a alcalde de Sarrià de Ter fins ahir, va destacar la importància de l’ACM perquè el món local necessita eines per donar un bon servei als ciutadans.

Cal destacar que durant l’Assemblea es va projectar un missatge del Presi- dent , en el qual va manifestar que per fer un país millor “cal fer-ho des de baix amb eines de Miquel Buch va acomiadar-se agraint la confiança i l’honor d’haver presidit l’ACM. participació i escoltant sempre els ciu-

4 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 ACTUALITAT

David Saldoni, ja com a nou president de l’ACM, adreçant-se als presents a l’Assemblea de Cardona.

Ferran Estruch, alcalde de Cardona, va fer d’amfitrió. El nou president del Parlament, Roger Torrent, va ser a l’Assemblea. tadans”. Durant l’assemblea, celebrada dència de Miquel Buch i es va aprovar van assistir diversos expresidents de a l’Auditori Valentí Fuster de Cardona, una proposta de resolució en defensa l’entitat municipalista i representants també es va fer un balanç del mandat i de les institucions de Catalunya i dels dels diferents partits polítics. de l’entitat municipalista durant la presi- seus representants electes. A l’acte, hi

Un sallentí amb vocació municipalista

David Saldoni va néixer a Sallent el Aficionat a la cuina, al teatre i a com- 21 de desembre de 1976 i és l’alcal- partir estones amb els amics, Saldoni de del seu poble des del 2011, quan és llicenciat en Administració i Direc- va accedir a l’alcaldia substituint ció d’Empreses per la Universitat de l’emblemàtic exalcalde Jordi Moltó. Barcelona i va cursar el Postgrau en El seu caràcter municipalista ja s’ha- Lideratge i Govern Local, impartit per via manifestat anteriorment, essent l’ACM. regidor al consistori des de l’any 1999, amb només 22 anys. També David Saldoni es converteix en l’onzè ha estat durant diversos anys vice- president de l’ACM. I ha agraït l’honor de president de l’ACM i president fins presidir l’entitat municipalista més impor- David Saldoni dissabte de la Comissió de Benestar tant de Catalunya, manifestant que afron- Social i Participació. ta el nou càrrec amb molta il·lusió.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 5 ENTREVISTA

‘HEM D’AVANÇAR-NOS ALS PROBLEMES I NECESSITATS QUE HI HA ALS MUNICIPIS’

David Saldoni, president de l’Associació Catalana de Muncipis i Comarques (ACM) David Saldoni (1976) és des del 20 de gener el nou president de l’ACM, substituint en el càrrec a l’exalcalde de Premià de Mar, Miquel Buch. L’alcalde de Sallent des de 2011 manté la voluntat de continuar amb la feina feta pel seu antecessor, ver- tebrant un paper principal del món local en el futur del país. Pocs dies després de la seva elecció, respon algunes preguntes per saber quins són els seus objectius i què pot aportar, sota el seu punt de vista, en la construcció del municipalisme català.

Amb quin objectiu afronta la presi- en l’àmbit del pensament i l’estratègia diàleg, la integració i la suma d’esfor- dència de l’ACM? municipalista. Hem d’avançar-nos als ços i aquest tarannà també l’articularé La principal finalitat, que ja vaig ex- nous problemes i necessitats que hi com a president de l’ACM. La voluntat presar en l’Assemblea de Cardona, és ha als nostres pobles i ciutats. Des del sempre és buscar solucions i no pro- continuar amb el llegat que en Miquel món local som els primers que detec- blemes. I, finalment, un aspecte que Buch ha consolidat en els darrers sis tem la inquietud de la gent. Veiem què sempre s’ha potenciat des de l’associ- anys. Hem de convertir l’Associació està passant als municipis dia rere ació: que tothom consideri que l’ACM Catalana de Municipis i Comarques dia i, per això, hem de ser capaços és casa seva. en una veritable entitat prestadora de d’avançar-nos per donar respostes serveis que faciliti la feina dels ajun- eficients i reals. Va liderar la Convenció Municipalis- taments del nostre país, independent- ta per posar les bases del futur món ment de la seva mida o del color polí- L’ACM ha de facilitar la local. Cal afrontar-ho ja? tic que governi. També hem de seguir feina als ajuntaments i A finals de 2016 vàrem fer un gran de- posant els ajuntaments a l’epicentre bat amb sessions a tot el territori que del debat polític i dels ciutadans d’una posar en valor la gran ens va permetre posar les bases de forma important. tasca que fan els com hauria d’organitzar-se el munici- electes locals al llarg del palisme a Catalunya. Tenim un molt Ja coneix l’Associació des de fa país bon document que ha de ser un punt temps. Quin ha de ser el seu paper? de partida, però ara ve la part més L’ACM ha de consolidar el lideratge difícil, que és concretar i executar les que té com a primera entitat munici- Què creu que pot aportar David Sal- conclusions. palista del país en tots els àmbits. Ho doni? ha de fer facilitant la feina als ajunta- Sens dubte, amb humilitat i amb la Els ens locals són la primera porta ments, sobretot als més petits que no voluntat de seguir la bona feina que del ciutadà. Necessiten més eines? disposen de tants recursos econò- s’ha fet fins ara. Al mateix temps, crec Els ajuntaments son la primera admi- mics ni humans, i posant en valor la que també puc aportar tot el coneixe- nistració on el ciutadà truca quan té un gran tasca que fan els electes locals al ment i experiència que tinc i he anat problema. De fet, la gent voldria solu- país. A banda d’això, l’associació s’ha acumulant en l’àmbit municipal. Sóc cionar tots els seus problemes única- de consolidar i ha d’exercir lideratge una persona a qui li agrada molt el ment al seu ajuntament. Estem donant

6 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 ENTREVISTA

Saldoni amb l’expresident bagenc de l’ACM, Juli Sanclimens. En una compareixença al Parlament. moltes respostes a molts temes i qües- amb el Consell de Governs Locals de entre d’altres... Aquests temes estan tions que, fins i tot, no són competèn- Catalunya? Hem de definir com ens sent qüestionats perquè no tenim els cia nostra. Per tant, crec que primer podem sumar perquè està demostrat, consellers i conselleres per dirigir les de tot caldria definir quina administra- que, si som capaços d’anar plegats, polítiques catalanes. Ens cal restablir ció presta un servei i llavors determi- som imparables. el Govern català perquè torni la nor- nar com es paga. Els ajuntaments hem malitat i els alcaldes i alcaldesses po- demostrat que volem i sabem fer bé la L’aplicació de l’article 155 ha afectat guem tractar les necessitats dels nos- nostra feina i des de l’ACM hem de ser als ajuntaments? tres municipis amb cada representant. catalitzadors de la voluntat de tots els Els ajuntaments tenen moltíssimes ne- ajuntaments. cessitats i el primer interlocutor és la Què representa el municipalisme Generalitat de Catalunya. Amb l’admi- per Catalunya? Tenim molt clar que nistració catalana intervinguda tenim L’essència del nostre país es carac- tothom, visqui on gran part de l’execució mermada i, per teritza per tenir un territori molt vast, visqui, ha de poder tant, en aquests moments temes de divers i ric. Més del 80% dels muni- planejaments urbanístics, cessions, cipis catalans són mitjans o petits. I accedir als mateixos taxa turística... estan totalment atu- és per això, que hem de tenir clar que serveis i amb la rats. Hi ha tants temes que afecten els tothom, visqui on visqui, ha de poder màxima qualitat ajuntaments, com la matrícula escolar accedir als mateixos serveis i amb la possible o l’aplicació de la renda garantida, màxima qualitat possible.

Cal repensar el model de les enitats municipalistes? En aquest últim tram del mandat hem de ser capaços de definir quin ha de ser el paper del Consell de Governs Locals de Catalunya, que és un òrgan previst a l’Estatut d’Autonomia. A més, hem de poder dibuixar quina ha de ser l’arquitectura del model municipalista a Catalunya .

No hem de parlar de fusió d’entitats com s’ha fet fins ara, sinó que hem de pensar en com podem redissenyar aquesta estructura. Quantes entitats hi ha d’haver? Quina estructura jurídica han de tenir? Com s’interrelacionen David Saldoni, com a alcalde, en l’acte de suport al dret a decidir al Palau de la Generalitat.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 7 ACTUALITAT NOU COMITÈ EXECUTIU DE L’ACM David Saldoni Marc Pifarré PRESIDENT SECRETARI GENERAL

Carlos Barrera Mercè Conesa Pere Vila Joan Reñé VICEPRESIDENTS

Conselh Generau d’Aran Diputació de Barcelona Diputació de Girona Diputació de Lleida Josep Poblet Ada Colau Fermí Santamaria Estefania Rufach Josep Carles Caparrós Josep Perpinyà

Diputació de Tarragona Barcelona Llagostera Os de Balaguer La Ràpita Sant Just Desvern

Rosa Maria Perelló Albert Batet Neus Lloveras

Tàrrega Valls Vilanova i la Geltrú

Lluís Guinó Montserrat Candini Camí Mendoza Ferran Estruch Montserrat Badia VOCALS

Besalú Calella Cambrils Cardona Castellbell i el Vilar

Daniel Cornellà Jesús Calderer Antonio Álvarez Montserrat Carreras Francesc Colomé Marta Felip

Celrà Cercs Corbera d’Ebre Cunit Les Franqueses del Vallès Figueres

David Font Marc Castells Lídia Guerrero Xavier Boquete F. Xavier Paz Josep Mª Corominas

Gironella Igualada L’Albiol Masquefa Molins de Rei Olot

Francesc Deulofeu Isidre Sierra Pamela Isús Pol Pagès Josep Antoni Ramon Albert Batalla

Sant Celoni Sant Climent de Llobregat Sant Pere de Vilamajor Sant Quintí de Mediona Serinyà La Seu d’Urgell

Carles Banús Ferran Bel Anna Erra Jordi Xargay Meritxelll Budó Xavier Fonollosa

Tavèrnoles Tortosa Vic Fòrum Comarcal Fons Català Cooperació Localret

8 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 ACTUALITAT MIQUEL BUCH FA BALANÇ DE MANDAT I DE RELACIÓ GOVERN-MUNICIPIS EN UNA VISITA A CARLES PUIGDEMONT El president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Miquel Buch, acompanyat del secretari general de l’entitat, Marc Pifarré, van trobar-se el 16 de gener a Brussel·les amb el President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

La trobada va servir per fer un balanç a nivell municipal de la relació que hi ha ha- gut amb el Govern català, ja que Miquel Buch va deixar la presidència de l’entitat municipalista el passat 20 de gener en l’assemblea que va tenir lloc a Cardona. Marc Pifarré, secretari general de l’ACM, Carles Puigdemont, i Miquel Buch, president de l’ACM. La reunió també va servir per mostrar el compromís del món local amb la cons- alcaldesses i dels càrrecs electes, amb que el món local ha rebut per part del Go- trucció d’un nou país al servei dels veïns els anhels de la ciutadania i la defensa de vern de la Generalitat, i va assegurar que i veïnes dels nostres pobles i ciutats. El la democràcia i les llibertats individuals. l’entitat municipalista seguirà treballant President Carles Puigdemont va agrair la per atendre i donar resposta a les ne- constància i la proximitat del municipa- Per la seva banda, l’expresident de cessitats més bàsiques de la ciutadania. lisme català, i en concret dels alcaldes, l’ACM, Miquel Buch, va agrair el suport També es va fer esment a les dificultats que va suposar la crisi econòmica pels ens locals, visualitzats en els problemes de pagament de la Generalitat.

Durant la trobada, el president va poder repassar a través d’uns documents la tasca realitzada per l’associació durant els sis anys de presidència de Miquel Buch. Aquesta trobada va ser l’última reunió institucional del mandat de Miquel Buch al capdavant de l’Associació Cata- lana de Municipis i Comarques.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS.FEBRER 2018 9 ACTUALITAT RECURS D’APEL·LACIÓ CONTRA LA SENTÈNCIA QUE DECLARA LA NUL·LITAT DEL PROTOCOL DE POBRESA ENERGÈTICA Les entitats municipalistes (ACM i FMC) van presentar el 2 de gener re- cursos d’apel·lació contra la sentència del 4 de desembre de 2017 del Jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona per la qual es declara la nul· litat del protocol per a l’aplicació de la Llei 24/2015 de pobresa energètica. Aquesta sentència donava validesa a la impugnació feta per Endesa Energia, S.A.U i Endesa Energía XXI, S.L.U.

Les entitats municipalistes consideren ció administrativa ni ha estat signada El president sortint de l’ACM, Miquel que l’esmentat protocol no és suscep- per ningú, no té caràcter obligacional, Buch, i el president de l’FMC, Xavier tible d’impugnació, ja que no es pot no pot innovar l’ordenament jurídic amb Amor, han coincidit a assenyalar que “el considerar una disposició de caràcter vocació de permanència en el temps i protocol és una eina resultant del com- general ni un acte administratiu impug- no pot produir efectes ad extra. promís del Govern de la Generalitat i la nable. Cal tenir en compte que el pro- representació civil i institucional catala- tocol, tot i que la Generalitat en va fer En tot cas, el document es va elaborar na per fer front a la pobresa energètica difusió, és en realitat una proposta ela- a l’empara del que determina l’article 6 en els termes que fixa la Llei 24/2015. El borada per una comissió de treball que de la llei 24/2015, de 29 de juliol, que que fem les entitats municipalistes el que no ha estat aprovat mitjançant resolu- hores d’ara és plenament vigent. fem és defensar aquest compromís”. L’ACM INTERPOSA RECURS PER ATURAR LA SUSPENSIÓ DEL DIPLOCAT L’Associació Catalana de Municipis i Co- de l’executiu i del plenari d’aquest òrgan, El president sortint de l’ACM, Miquel Buch, marques (ACM) va interposar el 27 de entén que, en primer lloc, ha de ser el mà- qualifica la supressió “d’impulsiva i- bar desembre un recurs contenciós admi- xim òrgan de govern del consorci, és a dir roera, saltant-se les normes bàsiques de nistratiu contra l’apartat del Reial Decret el plenari, qui proposi i adopti la decisió funcionament dels ens públics, en la qual 945/2017 del 27 d’octubre, en el qual, en- de dissolució, i per tant, no és possible no s’han tingut en compte els danys col· tre d’altres mesures, se suprimeix el Pa- acordar-ne la seva supressió, sense que laterals d’una decisió com aquesta, que tronat Catalunya Món–Consell de Diplo- es prevegi la convocatòria del seu màxim afecta directament a persones. Una deci- màcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT), òrgan de govern. sió que és d’impossible o molt difícil repa- així com contra l’Ordre ACE/1229/2017 ració en un futur”. Per aquest motiu, s’ha del 15 de desembre, pel qual es disposa Des de l’ACM entenem que l’article 155 no demanat l’aplicació de mesures cautelars la liquidació d’aquest mateix òrgan i se’n pot imposar qualsevol tipus de mesures i que aturin immediatament aquest procés. constitueix un òrgan liquidador. En aquest que sobrepassa la seva finalitat en suprimir sentit, s’ha demanat que s’apliquin mesu- un consorci sense seguir els procediments “L’ACM, no només forma part del DIPLO- res cautelars perquè s’aturi immediata- legalment establerts a tal efecte. A més, la CAT, sinó que hi col·labora estretament. És ment el procés de dissolució del DIPLO- dissolució i liquidació del consorci del DI- un consorci que ha de mantenir l’activitat, CAT. PLOCAT suposa una afectació directa dels de la qual els ens locals en som part ac- interessos dels seus treballadors que, en tiva, i que valorem molt positivament. Per L’ACM, com a membre del consorci públi- tractar-se de personal laboral, veuran ex- això, la seva tasca ha de continuar”, des- co-privat de DIPLOCAT i alhora membre tingits els seus contractes de treball. taca.

10 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 FORMACIÓ ES POSA EN MARXA LA TERCERA EDICIÓ DEL POSTGRAU EN LITIGACIÓ PÚBLICA

La Universitat Autònoma de Barcelona acull la tercera edició de la Diplomatura de Post- grau en Litigació Pública en l’àmbit compe- tencial local. El 24 de gener es van posar en marxar les classes amb la participació del director del Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya, Francesc Esteve.

La inauguració també va comptar amb la degana de la Facultat de Dret de la UAB, Esther Zapater. El Postgrau té per objectiu conèixer la planta de la jurisdicció con- tenciosa administrativa i la distribució de competències entre els òrgans d’aquesta Un moment de la inauguració del Postgrau. jurisdicció, així com analitzar el paper de la jurisdicció contenciosa administrativa com ha patit un procés de modernització molt ta modernització també ha estat possible un ordre revisor de la legalitat de l’acció gran pel que fa al foment de la participa- perquè el personal de l’administració ha administrativa. ció ciutadana o la transparència”, va dir el pres consciència que han de ser servidors director del Gabinet Jurídic de la Genera- públics. “En els darrers anys, l’administració local litat. Així mateix, va reconèixer que aques- Esteve va centrar la seva intervenció a parlar de la importància de començar a aplicar el dret col·laboratiu per evitar l’excessiva lentitud de la resolució dels processos judicials. “L’objectiu ha de ser reduir el nombre de procediments, ja que suposen un gran col·lapse provocant un grau important d’insatisfacció a la ciutada- nia”. Per aquest motiu, segons Esteve, la Generalitat es planteja començar a utilitzar el dret col·laboratiu per evitar que la gent s’hagi d’esperar 7 anys a tenir la resolució del seu cas. COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 11 RESUM DE L’ANY

12 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2018 FORMACIÓ LLEIDA ACULL UNA NOVA EDICIÓ DEL MÀSTER EN GOVERN LOCAL

La seu de la Diputació de Lleida acull des de mitjans del mes de gener el Màster en Govern Local. El divendres 19 de gener es va fer la inauguració ofi- cial amb la presència del President de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.

El Màster pretén aprofundir en la millo- ra de la gestió dels ens locals i la seva relació amb altres administracions, mi- llorar la governabilitat, gestionar recur- sos humans i debatre sobre normativa local. Inauguració del Màster en Govern Local.

Durnat la inauguració a la sala poliva- tervenir Joaquim Ferrer, secretari d’Ad- na. La sessió inaugural va anar a càr- lent de la Diputació de Lleida, Joan ministracions Locals del Departament rec de Xavier Forcadell, coordinador Reñé va destacar la complicitat entre de Governació, Administracions Pú- general de la Diputació de Barcelona. l’ACM i la Diputació per tal de tirar en- bliques i Habitatge de la Generalitat, i davant un projecte que ha d’esdeve- Judith Gifreu, professora titular de Dret El Màster en Govern Local està organit- nir una eina clau en la formació dels administratiu i directora de la Càtedra zat per la Fundació Aula d’Alts Estudis dirigents municipals del territori. En d’Estudis Jurídics d’Electes (FAAEE) de l’ACM i la Dipu- aquesta primera jornada, també van in- de la Universitat Autònoma de Barcelo- tació de Lleida i neix de la consciència d’aplicar una correcta direcció i gestió públiques per tal que els municipis, les comarques i les regions continuïn es- sent el motor d’Europa. El Màster en govern local presenta un format que s’adequa a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), derivat del procés de Bolonya. El primer curs d’aquest Màs- ter, que oferia 22 places, es desenvolu- parà de gener a juliol d’enguany, men- tre que el segon curs anirà de setembre de 2018 a juny de 2019, havent-se de completar amb el treball de recerca al setembre de 2019.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 13 CENTRAL DE COMPRES PREVISTES NOU SESSIONS AL TERRITORI SOBRE LA NOVA LLEI DE CONTRACTES

La Central de Compres de l’ACM tor- d’elaboració de plecs administratius i narà a realitzar sessions arreu del ter- prescripcions tècniques. ritori amb l’objectiu de debatre i resol- dre dubtes i qüestions sobre la nova Les jornades estan plantejades en Llei de Contractes del sector públic a sessions matinals i en nou punts del Catalunya, que entrarà en vigor el pro- territori per arribar a tots els municipis per 9 de març. i comarques. Les inscripcions s’obri- ran a l’espai de formació de la web de La nova Llei de contractes del sector l’ACM. L’objectiu també és identificar Tens dubtes sobre la públic serà el tema central de les jor- necessitats en properes licitacions de nova Llei de Contractes nades territorials que farà la Central la Central de Compres i divulgar la del sector públic? de Compres a partir del proper 22 de contractació agregada. febrer. En total hi haurà 9 sessions per Envia els teus dubtes a: difondre la nova regulació contractual [email protected] que afecta totes les administracions, des d’un punt de vista teòric i de bo- SESSIONS I DATES nes pràctiques. Les sessions compta- ran amb experts en contractació a ni- 1. CATALUNYA CENTRAL - 22 febrer vell local per reflexionar sobre reptes, (Consell comarcal Bages) 4 VIELHA oportunitats i riscos que comporta la 2. COMARQUES BARCELONA - 27 febrer implantació del nou règim contractual. (Consell comarcal Garraf) 6 LA SEU 3. GIRONA - 28 febrer D’URGELL L’aplicació pràctica de la contracta- (Consell comarcal Pla de l’Estany) 3 BANYOLES ció local s’abordarà des de diversos 4. ARAN - 5 març punts de vista amb l’exposició d’ex- (Conselh Generau d’Aran) 1 MANRESA periències exitoses centrades en 5 MOLLERUSSA l’obligatorietat d’introduir de clàusules 5. LLEIDA - 6 març (Consell comarcal d’Urgell) 9 SEU ACM socials, ambientals i ètiques, criters i 6. ALT PIRINEU 2 VILANOVA subcriteris d’adjudicació o tècniques - 7 març 8 REUS I LA GELTRÚ (Consell comarcal Alt Urgell) 7 MÓRA D’EBRE INFORMACIÓ: 7. TERRES DE L’EBRE - 13 març (Consell comarcal Ribera d’Ebre)

93 496 16 16 8. CAMP DE TARRAGONA - 14 març (Ajuntament de Reus) [email protected] 9. ÀREA METROPOLITANA - 20 març www.acm.cat/formacio (Seu de l’ACM)

14 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 CENTRAL DE COMPRES LA CENTRAL DE COMPRES OFEREIX VEHICLES AMB BAIXES EMISSIONS

A partir d’aquest 2018 la Central de pida per a municipis. Com a novetat, INFORMACIÓ: Compres del món local de l’ACM posa també s’incorporen les motocicletes a disposició dels ens locals associats (preferentment elèctriques) i la bici- 93 496 16 16 l’acord marc de mobilitat sostenible. cleta elèctrica. [email protected] www.centraldecompres.cat Aquesta nova licitació permet dispo- L’objectiu d’aquest nou acord marc sar de vehicles amb baixes emissions és facilitar l’aprovisionament de ve- i per a diferents necessitats adapta- hicles de serveis generals i policials ments i requeriments. Per exemple, per des a les que es puguin tenir a nivell als ens locals de Catalunya amb una a casos com furgonetes adaptades al municipal. Així, s’amplien el nombre oferta més àmplia i amb la possibili- transport de minusvàlids, vehicles de de vehicles que es poden adquirir a tat de poder-los transformar per cobrir protecció civil, vehicles de serveis es- través de la Central de Compres, amb gairebé la totalitat de les necessitats pecífics per platges o muntanya, ... la incorporació d’un major nombre de municipals. Al mateix temps, també es vehicles elèctrics i híbrids, juntament poden personalitzar els vehicles adju- A continuació teniu la tipologia que amb els punts de recàrrega semi-rà- dicats incorporant diferents comple- s’ofereix en aquest acord marc.

TIPOLOGIA

VEHICLES VEHICLES VEHICLES POLICIALS ELÈCTRICS HÍBRIDS

VEHICLES MOTOS MOTOS COMBUSTIBLE POLICIALS SERVEIS FÒSSIL GENERALS

PUNTS BICICLETA TRANSFORMACIÓ RECÀRREGA ELÈCTRICA VEHICLES VEHICLES

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 15 OPINIÓ ÚLTIM ANY, ÚLTIMA OPORTUNITAT

Comença el compte enrere gos que l’endemà de les eleccions tornen a l’estat habi- de les eleccions municipals tual de porqueria sistemàtica. No dic que això passi a tot del 2019. D’ací a un any, les arreu, però és un costum massa estès en algunes ciutats formacions estaran prepa- del nostre país. rant la campanya i fent cir- cular tant com puguin els El tram final de mandat hauria de servir per fer balanç. I seus candidats. No seran aquesta és una feina que hauríem de fer els periodistes. unes eleccions qualsevols. Recuperar la llista de promeses i repassar-ne el com- Pere Cardús Arribaran en un context in- pliment d’una en una. No pas com un ‘passar comptes’, Periodista cert de la política catalana. sinó per higiene i profunditat democràtiques. Pot ser que Amb un precedent de sus- unes quantes de les promeses electorals no s’hagin po- pensió de la democràcia i, gut complir. No passa res. El que és important és que es qui sap, una anomalia completa marcada per la situació pugui explicar per què allò que s’havia previst de fer no de polítics empresonats. Certament, no sabem quin serà s’ha pogut fer. Cal imprimir una nova cultura de transpa- el moment i el context concret del febrer, març i abril de rència que no tracti a la gent per idiota. Tothom és cons- l’any que ve. Però es fa difícil pensar que s’haurà pogut cient de les dificultats de fer tot allò que hom es propo- tornar enrere a situacions institucionals més o menys es- sa. Tots sabem que els objectius no sempre es poden tables ni que ja s’haurà resolt el conflicte polític obert de complir per raons ben diverses. Però cal comunicar-ho Catalunya i l’estat espanyol. bé i (digueu-me ingenu) jo crec que la transparència i l’acceptació de les limitacions, els errors i, fins i tot, els Per tant, les eleccions municipals de l’any que ve tindran fracassos, és la millor font per a renovar la confiança de un focus especial i seran llegides de moltes maneres di- la ciutadania. ferents i complementàries. Que comenci el compte enrere vol dir que comença l’últim any dels mandats sorgits del Per acabar, som en un últim any que ha de ser entès com maig de 2015. Aquelles ja van ser unes eleccions marca- una oportunitat en positiu per acabar d’establir la confi- des pel clima polític nascut del 9-N i l’estat pre-electoral ança amb els ciutadans que tindran la veu en el seu vot. al conjunt de Catalunya. La votació ja va tenir una lectura en clau nacional. Però res no tindrà comparació amb les eleccions que viurem l’any vinent.

“Crec que la transparència i l’acceptació de les limitacions, els errors i, fins i tot, els fracassos, és la millor font per a renovar la confiança de la ciutadania”

L’entrada a l’últim any de mandat implica una sèrie de canvis que ja ens hem acostumat a veure en la immadura i imperfecta democràcia que va substituir el règim fran- quista. Segurament veurem canvis d’algunes batllies per partits que volen promoure els seus candidats. Els relleus d’última hora perquè el candidat futur arribi a la campa- nya amb una imatge institucional més potent i havent-se pogut mostrar més entre la ciutadania són ja un clàssic dels finals de mandat. Però també veurem un increment de les tasques de manteniment i neteja dels carrers. Aquells contenidors nets i carrers sense excrements de

16 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 LOCALRET OBERTA UNA LÍNIA D’AJUTS PER FACILITAR L’ACCÉS A BANDA AMPLA DE 30 MBPS

El Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, a través de Red.es ha impulsat una nova línia d’ajuts per a facilitar la contractació de serveis de banda am- pla fixa, a una velocitat mínima de 30 Mbps, en ubicacions que actualment no disposin de cobertura d’almenys 10Mbps. L’objectiu és fomentar l’ús de xarxes d’accés d’alta capacitat per part de la ciutadania, autònoms, peti- tes empreses i administracions locals, per garantir la cohesió social i territo- rial, reduir l’escletxa digital i la diferèn- cia d’oportunitats respecte a les grans municipals, com ara la casa consisto- 30 de novembre i té una durada de 6 ciutats. rial, biblioteques públiques, centres es- mesos. portius, parc de bombers, policia mu- Els ajuts tindran un import màxim de nicipal o edificis de gestors de serveis Dins el marc d’aquest programa, es 400 euros, que serviran per finançar municipals. preveuen noves convocatòries fins al les despeses directament relaciona- 31 de desembre de 2020, amb la fina- des amb l’alta del servei (adquisició La capacitat contractada es podrà des- litat de facilitar l’acompliment dels ob- d’equipament d’usuari, la seva instal· tinar per a ús propi o per a la gestió de jectius estratègics de connectivitat de lació i posada en funcionament), amb l’activitat, no podent revendre aquesta l’Agenda Digital per Europa 2020, que independència de la tecnologia que capacitat, prestar serveis de comuni- fixa que tota la tota la ciutadania euro- s’adopti (satèl·lit, terrestre sense fils i cacions electròniques disponibles al pea ha de tenir accés a connexions de terrestre cablejada). públic, ni configurar amb la mateixa un banda ampla a una velocitat mínima de punt d’accés públic de comunicacions 30Mbps de baixada abans 2020. Condicions pels ajuntaments electròniques. Es podran beneficiar d’aquesta línia Segons dades de l’IDESCAT, a l’any d’ajuts persones físiques, autònoms, Les sol·licituds seran tramitades pels 2017 a Catalunya hi havia 737 munici- petites i mitjanes empreses, entitats operadors que prèviament s’hagin ad- pis amb menys de 5.000 habitants. Es sense ànim de lucre, i també els ajun- herit al programa, i seran ateses per dona la circumstància que al voltant taments de municipis de fins a 5.000 ordre de presentació al sistema elec- del 20% dels catalans distribuïts al habitants. En el cas concret dels ajun- trònic de gestió fins que s’esgotin els 85% del municipis, encara no disposen taments, aquestes connexions es po- 5 milions d’euros previstos en aquesta d’una velocitat de connexió mínima de dran instal·lar en un màxim de 5 de- primera convocatòria. El termini de pre- 30Mbps. pendències en què es prestin serveis sentació de sol·licituds va començar el

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 17 PARTITS POLÍTICS CAL MODIFICAR LA REGLA DE DESPESA PER ALS ENS LOCALS?

Ferran Bel NO TÉ CAP SENTIT QUE LES CORPORACIONS LOCALS SANE- Responsable d’Acció Política i Estratègia JADES I QUE HAN FET ELS DEURES VEGIN LIMITADA LA SEVA Municipal del PDeCAT CAPACITAT DE DESPESA I EL PRINCIPI D’AUTONOMIA FINANCERA

Sí. És imprescindible procedir a modificar l’aplicació de la regla de limitada la seva capacitat de despesa per tal de poder afavorir als la despesa. I crec que no seria necessari modificar la llei d’estabi- seus conciutadans i vegin limitat el principi d’autonomia financera. litat pressupostària. Només caldria variar els criteris interpretatius de la Intervenció General de l’Estat. Actualment, la regla de despesa fa que el món local tingui un superàvit excessiu, que solament serveix per compensar els in- El compromís d’actuar en aquesta línia el va adquirir el ministre compliments constants dels objectius de dèficit de l’Administració Montoro a la comissió d’administració local i també en seu par- General de l’Estat i la Seguretat Social. lamentària. I de fet sempre l’ha incomplert. No té cap sentit que corporacions locals sanejades i que han fet els deures al llarg dels últims anys pel que fa als objectius de consolidació fiscal, vegin

Toni Masana ÉS INEXPLICABLE QUE L’ESTAT NO ENS PERMETI DISPOSAR DELS Alcalde de Vacarisses NOSTRES RECURSOS PER A RESPONDRE A LES NECESSITATS DELS NOSTRES VEÏNS

Rotundament, sí, és urgent modificar la regla de la despesa. És inexplica- amb l’execució d’inversions prioritàries. ble que l’Estat no ens permeti disposar dels nostres recursos per a res- pondre a les necessitats dels nostres veïns. Per posar-ho en context, cal En els darrers mesos han estat diverses les iniciatives impulsades per Es- dir que la regla de la despesa és una de les tres potes de la Llei d’Estabilitat querra i altres grups al Congrés per a modificar la regla de la despesa. La Pressupostària i que aquesta té el seu origen en la famosa modificació de darrera va ser aprovada al mes de novembre només amb els vots contraris l’art. 135 de la Constitució, aquella que posava els interessos dels bancs de PP i Ciudadanos, però el ministre Montoro ja ha manifestat que no dona- per davant dels interessos dels ciutadans. rà compliment a aquest acord, precisament al·legant el seu dret de veto de totes les iniciatives que impliquin increment de despesa. Al final s’evidencia Si bé en aquell moment era necessari afegir un cert control sobre les finan- que aquesta aplicació estricta de la regla de la despesa garanteix un supe- ces locals degut a la delicada situació d’alguns ajuntaments, la llei va anar ràvit dels ajuntaments de gairebé 7.000 milions d’euros que contribueixen a molt més enllà d’un simple control del deute. L’Estat va aprofitar per aplicar compensar l’incompliment de dèficit del propi Estat. El municipalisme hau- una forta restricció en els pressupostos, obligant els ajuntaments a destinar rà de dissenyar fòrmules per distanciar-se d’aquestes polítiques restrictives els superàvits a cancel·lar deute o bé a mantenir aquests diners als bancs, de l’Estat i apropar-se a les necessitats dels ciutadans, posant tots els seus sense poder retornar-los als veïns en forma de millors serveis públics o recursos al servei de pobles i ciutats.

LES DEMANDES SÓN JUSTES, RAONABLES I NECESSÀRIES PER Jaume Collboni SEGUIR TREBALLANT PER LES NECESSITATS DE LA Secretari de Política Municipal del PSC CIUTADANIA FEN FRONT A LES DESIGUALTATS SOCIALS

L’administració local és el gestor públic més complidor amb els Cal la derogació de la regressiva normativa local feta pel Govern objectius marcats de lluita contra el dèficit: el deute local va assolir del PP, i en aquest sentit, hem presentat iniciatives, com la d’una el 2016 els objectius del 3% fixats pel 2020. El superàvit actual reforma integral que suposi una nova Llei de Bases de Règim Lo- de les entitats locals compleix amb el sostre de despesa i paga a cal i una reforma de la Llei d’Hisendes locals. termini als seus proveïdors Les reformes que afecten el món local no poden ser elaborades Ha arribat l’hora que el Govern escolti i sigui sensible a les reivin- d’esquena al municipalisme, com també cal acabar amb les reta- dicacions dels ajuntaments. Les demandes són justes, raonables llades competencials de la LRSAL i l’asfíxia financera imposada i necessàries per seguir treballant per les necessitats de la ciuta- col·locant un sostre d’acer a les regles de despesa. dania, fent front a les desigualtats socials i a favor de polítiques de cohesió local.

18 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 PARTITS POLÍTICS

NO NOMÉS ÉS NECESSÀRIA, SINÓ TAMBÉ IMPRESCINDIBLE PER Lluís Moreno A PERMETRE ALS AJUNTAMENTS DEDICAR ELS RECURSOS QUE Secretari de Política Municipal ICV OBTENIM A MILLORAR LA VIDA DE LA GENT

De les tres regles fiscals fruit de la reforma exprés de l’article 135 es pot entendre des del sectarisme i la intolerància neoliberal en de la Constitució, és a dir, la no superació d’un límit de dèficit, un moment que s’estava debatent la modificació de la normativa. la no superació d’un límit de deute, i el respecte a la Regla de Afortunadament, el passat 13 de desembre de 2017 es va aprovar Despesa, aquesta darrera és la més contraproduent i increïble de al Congrés la proposició de llei d’Unidos Podemos sobre la modi- totes des d’una lògica de l’interès general, ja que impedeix –tot i ficació dels criteris d’aplicació de la regla de despesa, i obligarà, que hi hagi superàvit– que es dediqui a despesa social i a realit- li agradi o no al Govern de l’Estat, a aixecar les restriccions amb el zar inversions. El romanent positiu ha d’utilitzar-se per amortitzar superàvit dels ens locals facilitant als ajuntaments la realització de deute. La modificació de la “sagrada” regla de despesa és, no polítiques econòmiques locals expansives. només, necessària, sinó també imprescindible per a permetre als ajuntaments dedicar els recursos que obtenim a millorar la vida de la gent, ampliant la prestació dels nostres serveis públics. El Govern de l’Estat ja es va comprometre amb el món local a revisar la regla de despesa, flexibilitzant-la. En aquest sentit, la interven- ció dels comptes de Madrid per part del ministre Montoro, només

DIVERSOS AJUNTAMENTS HAN ANAT POLÍTICAMENT A REMOLC Miguel-Ángel Ibáñez DEL PROCÉS I HAN CONTINUAT DESTINTANT TEMPS I ESFORÇOS Diputat provincial i regidor de C’s a Gavà A ACTIVITATS QUE NO SÓN DEL SEU ÀMBIT

Al febrer de 2017 ja vàrem fer arribar als nostres representants cicis anteriors, no comportaria automàticament un incompliment al Congrés dels Diputats diverses propostes per a la millora del principi d’estabilitat pressupostària i de la Regla de Despesa, del tractament i la normativa de la gestió econòmica dels ajun- suposant una execució equilibrada del pressupost de l’exercici taments. Entre elles, algunes referides a la Regla de Despesa, corrent i, a més, que el “superàvit de l’exercici” fos de lliure dis- com per exemple, que en el càlcul del compliment de la regla posició fins a un 75% si l’entitat compleix els principis d’estabili- de despesa, a nivell individual de cada ens local, les obligacions tat pressupostària i sostenibilitat financera. reconegudes derivades de modificacions de crèdit finançades amb romanent de tresorera no computin. Per tant, la utilització del romanent de tresoreria, entenent-lo com a superàvit d’exer-

Xavier Garcia Albiol President del grup parlamentari del PPC

En el moment de tancar aquesta edició de la revista, no havíem rebut la resposta d’aques grup parlamentari.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 19 RACÓ DE L’ASSOCIAT SALDES MILLORA LA QUALITAT DEL SEU CEL NOCTURN DES DE L’OBTENCIÓ DEL DISTINTIU DE QUALITAT

Saldes ha aconseguit reduir la font de contaminació lumínica un any després que la Generalitat declarés el municipi com el primer de Catalunya amb un cel nocturn de qualitat, el 20 de gener del 2017. Dins d’aquesta política de sostenibilitat, el consistori ha sol·licitat que tot el terme municipal esdevingui zona de protecció màxima envers la contaminació lumínica. Aquesta sol·licitud compta amb l’informe favorable de la Di- recció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, i es El nou espai amb lliteres per a persones sense sostre. Foto: ACN materialitzarà quan el Departament de Territori i Sostenibilitat aprovi el nou mapa de protecció envers la contaminació lumí- GIRONA HABILITA UN NOU ESPAI AMB 12 nica, actualment en tramitació. Amb la certificació de qualitat LLITS PERQUÈ PERSONES SENSE SOSTRE HI ambiental, el municipi va aprovar un pla d’actuacions de qua- DORMIN DURANT ELS MESOS DE FRED tre anys de durada per preservar i millorar les condicions de foscor natural de la zona i reduir el consum energètic, incre- L’Ajuntament de Girona ha habilitat un nou espai amb dotze llits mentant al mateix temps el servei d’il·luminació a la població. perquè persones sense sostre hi dormin durant els mesos de fred. El nou recurs està previst que estigui obert fins el 15 de març, Dins les tasques realitzades fins ara, s’han ordenat ambien- tot i que dependrà de la climatologia. L’objectiu és que els indi- talment les instal·lacions d’il·luminació i s’han canviat pràctica- gents que rebutgen els recursos socials habituals tinguin un lloc ment la meitat dels fanals municipals, gràcies a l’ajut econò- on dormir i amb “exigència zero”. La diferència principal és que als mic de la Diputació de Barcelona. A més, s’han instal·lat llums usuaris d’aquest nou espai, situat a l’edifici de les Sarraïnes, no els de color ambre, amb tecnologia LED d’alta eficiència, que exigiran ni documentació ni cap visita amb el treballador social, són els adients per a zones de màxima protecció. com passa al circuit habitual. A més, l’espai està gestionat per voluntaris i que en algun moment havien viscut al carrer però han pogut sortir d’aquesta situació.

A Girona hi ha entre 100 i 125 persones sense sostre que dormen al carrer, en caixers, portals, naus abandonades o espai ocupats. Sovint, aquestes persones rebutgen entrar al circuit habitual que estableix programes que tenen com a objectiu que acabin deixant el carrer. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha ressaltat que aquest espai el gestionen de forma voluntària persones que havien viscut en la indigència però que han aconseguit sortir-se’n. Els voluntaris reben el suport, també, de personal especialitzat que compta actualment amb 66 places (16 de les quals de baixa exigència) i 20 més en pisos. El Pedraforca de nit vist des de Saldes. Foto: ACN

20 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018

#MUNICIPISENPOSITIU “SOM UN POBLE QUE HA CRESCUT, PERÒ NO HA PERDUT EL TARANNÀ DE COMUNITAT” Maria Mercè Esteve i Pi (PDeCAT). Alcaldessa de Begues Tweets #municipisenpositiu

Alcalde: Maria Mercè Esteve i Pi (PDeCAT) Professió: Professional de la logística Ajuntament de Palafrugell Habitants: 7.0 0 3 @ajpalafrugell Pàgina web: www.begues.cat Es presenta el Club Social de #Palafrugell Sou alcalde: 45.000€ bruts anuals per la rehabilitació i la inclusió social de les Sou regidors: 39.956,13€ a temps complert persones amb trastorn mental 29.217,17€ al 75% de dedicació

Ajuntament de Vall d’en Bas @ajuntamentbas Mercè Esteve és alcaldessa de Be- estat molt menor que a la resta de la El @CCBaixEbre posa en marxa un gues des del 2011, en plena crisi, però comarca”. programa per desenvolupar actuacions tot i les circumstàncies, aquest muni- d’orientació i inserció per a persones a l’atur cipi penjat dalt del massís del Garraf, Però un cop que semblava que ja s’es- ja fa més de vint anys que creix d’una tava sortit de la crisi econòmica, és la Ajuntament de Sant Fruitós de Bages manera progressiva però lenta. Sense situació del país el que preocupa ara. @AjSantFruitos anar gaire lluny aquest passat desem- Amb l’activació del 155 s’ha perdut la L’Ajuntament instal·larà càmeres en bre ja es va arribar als 7.000 habitants, Generalitat com a interlocutor directe diferents punts del municipi per augmentar la seguretat dels veïns un fet que Esteve diu que es deu, en entre els ajuntaments i l’administració primer lloc, a la qualitat de vida que central, i Esteve ho denuncia alt i clar: Begues pot oferir, ja que el poble està “Ens suposa un entrebanc a l’hora de Ajuntament de la Vall d’en Bas @ajuntamentbas a prop de Barcelona però envoltat de tirar endavant i posar en marxa alguns Presentem la nova App interactiva per natura. El segon motiu és que Begues projectes que per a nosaltres són bà- descobrir #laValldenBas ha sigut un poble de segones residèn- sics”. I continua: “el govern central cies i que quan va arribar la crisi molta s’ha fet càrrec del govern de la Ge- gent va decidir deixar la seva primera neralitat més a nivell testimonial que a residència de la ciutat i apostar per nivell pràctic i les administracions que Ajuntament d’Igualada @ajigualada Begues. “Ha estat, i encara és, un rep- en depenem tenim dificultats”. Sobre #Igualada rehabilitarà una fortificació de te per a l’Ajuntament estar a l’alçada això, Esteve també té una opinió ben defensa de l’època carlina per obrir-la a la de les expectatives d’una població clara sobre la manera com cal gover- ciutat que vol gaudir de tots els avantatges nar: “Quan qualsevol persona assoleix dels municipis de major mida que ens un càrrec públic de responsabilitat envolten i del seu entorn natural”, afir- estic convençuda que aspira a que, Ajuntament de Girona @girona_cat ma satisfeta Esteve. quan l’hagi de deixar, es pugui dir que @girona_cat col·locarà setze llambordes ha fet alguna cosa de valor per la so- Stolpersteine per recordar als gironins Tot i això, com en qualsevol altre mu- cietat en la què viu”. deportats als camps de concentració nazi nicipi, Begues també ha hagut de su- portar estoicament la crisi. Esteve ex- Per sobre de totes les dificultats, Mer- plica: “com a ajuntament hem vist com cè Esteve no es pot estar de mostrar es reduïen els nostres ingressos en un seu orgull de ser del poble de Begues Consell comarcal Bages moment en el qual era, precisament, i de la seva comunitat: quan se li pre- @consellbages El @consellbages actua contra la pobresa major la demanda ciutadana de suport gunta sobre els atractius del poble, a energètica a les llars bagenques amb l’impuls per part de les administracions”. Pre- part de l’entorn, i del patrimoni artístic de l’Oficina comarcal d’assessorament cisament per això, el consistori també i cultural de Begues, l’alcaldessa no es va veure obligat a fer una gestió dubta: “Sens dubte el millor que tenim “extremadament rigorosa” dels comp- som els propis beguetans i begueta- tes públics, encara que Esteve també nes!”. recorda que “a la nostra vila l’atur ha

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 21 PÀGINA ESPECIAL UNA APOSTA DE FUTUR, LA MOBILITAT SOSTENIBLE

La mobilitat baixa en carboni és un mercat menys autonomia. Per tant, què porta a les • Disminueix la contaminació acústica. en expansió. Tot i que a nivell global les empreses a fer aquestes inversions. Quins • Afavoreix a acabar amb la dependència matriculacions de vehicles elèctrics i hí- avantatges pot tenir renunciar als motors energètica dels derivats del petroli. brids se situen encara a un nivell molt baix de combustió. Comencem, però, definint • Contribueix a la generació distribuïda –a Espanya, al voltant del 6%–, les empre- què és un vehicle elèctric. d’energia elèctrica, que redueix la pèr- ses estan liderant la transició a la mobilitat dua de fluxos d’energia per la xarxa i sostenible, amb la progressiva implantació Què és el vehicle elèctric? afavoreix l’autoconsum. a les seves flotes del vehicle sostenible. S’entén per vehicle elèctric aquell que fun- • Accelera el desenvolupament de les Les empreses, en especial les que tenen ciona amb un motor elèctric alimentat per xarxes intel·ligents d’energia (smart flotes mitjanes o grans, estan prenent una bateria elèctrica que es carrega des grids), que busquen fer un ús racional i consciència de la necessitat de reduir la de la xarxa elèctrica, ja sigui en una esta- eficient de l’energia. seva petjada de carboni i, en general, l’im- ció de recàrrega –pública o privada– o des pacte de la seva activitat en l’entorn, de d’una presa domèstica. Per tant, es dife- Per altra banda, tot i que la inversió inicial forma que cada dia n’hi ha més que opten rencien dels vehicles de combustió interna és mes elevada que en els vehicles con- pel desenvolupament de la mobilitat sos- per la font d’energia que utilitzen –electri- vencionals, a llarg termini tenen importants tenible –el model de mobilitat que permet citat, o gasoil i gasolina, respectivament–, avantatges econòmics. Els principals te- desplaçar-se amb els mínims impactes però també per la tecnologia: els vehicles nen a veure amb la menor despesa en ambientals i territorials–, pels avantatges i de combustió interna utilitzen motors de manteniment que comporten i el menor les oportunitats que ofereix. combustió, que tenen uns rendiments al cost d’energia: es calcula que es pot estal- voltant del 30%, mentre que els motors viar entre 1 i 2€ per cada 100 km (en funció El transport és l’activitat que més energia alimentats per electricitat tenen rendiments de la tarifa contractada) i que l’amortitza- primària consumeix a Catalunya (40% del propers al 95%. ció del vehicle es produeix al voltant dels total) i una de les principals fonts d’emissió 80.000 km. I hi ha altres mesures que tam- de gasos contaminants d’efecte hiverna- Quins avantatges presenta? bé beneficien econòmicament la compra cle, d’ocupació del territori i de generació El vehicle elèctric no només millora l’efici- de vehicles elèctrics: de soroll. ència i integra les energies renovables a la mobilitat, sinó que presenta molts altres • Impost de matriculació gratuït i des- Tamateix, la decisió d’incorporar vehicles avantatges, tant energètics com ambien- comptes en l’impost de vehicles de sostenibles (elèctrics i híbrids) no és fàcil, tals: tracció mecànica (IVTM) de fins al 75%, especialment en el cas del vehicle elèctric: depenent del municipi. el preu de compra o renting és més elevat • No genera emissions, ni partícules amb • Peatges gratuïts en les autopistes de la que el dels vehicles de combustió i tenen emissions locals: PM10, NOx, CO i CO2. Generalitat de Catalunya (ecoviaT).

22 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2018 PÀGINA ESPECIAL

Sorea està mitigant 196.000 KgCO2/any en l’atmosfera, el que L’objectiu d’aquest projecte és reduir les representa una població equivalent de 392 arbres autòctons emissions de CO2 i NOx, gràcies a la reno- mediterranis vació de turismes dièsel per híbrids i vehi- cles comercials (furgonetes i camions pe- tits) per elèctrics, en un sector que depèn dels derivats del petroli en un percentatge proper al 95%.

La previsió de SOREA de cara a 2018 és incrementar aquesta flota elèctrica. Si a data d’avui disposen de 49 vehicles, es- peren arribar fins als 114 a finals d’any, el que suposarà que el 21,3% de la flota sigui elèctrica. Els híbrids viuran un augment si- milar: de 27 a 56, un 10,47% de la flota. Un factor clau per a les renovacions serà l’apa- rició de nous models amb major autono- mia, i alternatives pels vehicles industrials de gran tamany, així com els 4x4 elèctrics.

A més, SOREA ha dut a terme la conver- • Tarifes reduïdes en aparcaments públics SOREA duu a terme una tasca especial- sió a dual fuel gasoil i gas natural compri- municipals. ment intensa en l’àmbit del desenvolupa- mit dels camions de neteja de la xarxa de ment sostenible, i ho fa a través de diverses clavegueram. Aquesta conversió ha com- D’altra banda, la infraestructura de recàrre- iniciatives al territori que tenen l’objectiu de portat al 2017 una reducció d’un 8% en el ga és clau per a la implantació del vehicle valoritzar els residus que genera en la seva consum de gasoil i d’un 20% en les emissi- elèctric. S’ha de garantir el subministra- activitat i reduir la seva petjada de carboni. ons de gasos d’efecte hivernacle. Amb l’ús ment energètic als ciutadans i empreses Entre elles: de gas natural es redueixen en un 85% les que apostin per una mobilitat neta i efici- emissions d’òxid de nitrogen i més del 95% ent, ampliant la disponibilitat d’estacions • L’optimització dels fangs que es produ- del material particulat, principals contami- de recàrrega i la seva interoperabilitat. Un eixen en el procés de depuració per a la nants atmosfèrics. altre repte és que les comercialitzadores generació de biogàs i la seva conversió garanteixin el subministrament d’energia en electricitat. D’altra banda, els vehicles de les brigades 100% verda. • El reaprofitament de les terres de les ex- de reparació d’avaries estan equipats amb cavacions extretes en diverses obres de sistemes Inverter, que substitueixen els ge- Un exemple de compromís amb el medi canalització a la via pública. neradors de combustió, de forma que es ambient • La implantació del vehicle 100% soste- redueixen les emissions i la contaminació Un sector especialment sensibilitzat amb nible a la seva flota i la compra d’energia acústica, i s’eviten els riscos que suposava les amenaces a què s’enfronta el medi verda. la manipulació de la maquinària de l’antic ambient, els reptes que planteja el canvi equip. A més, aquests vehicles disposen climàtic i el desenvolupament sostenible, Una nova flota de vehicles elèctrics contra d’un petit autotaller, de manera que es re- és el de l’aigua. Però no totes les empre- el canvi climàtic dueixen els trajectes al magatzem central, ses gestores d’aigua tenen un historial de La política de flotes de SOREA es basa i, per tant, les emissions de CO2. respecte per l’entorn i la biodiversitat com en la implementació d’un parc mòbil sos- SOREA. La companyia és especialista tenible i eficient, apostant fermament per Tota una declaració d’intencions d’una en la gestió de tot el cicle de l’aigua –des l’ús de vehicles elèctrics i híbrids. La com- empresa que des dels seus inicis està de la captació a la restitució de l’aigua al panyia ha incorporat recentment 25 no- compromesa amb el seu entorn i que ara medi natural, passant per la potabilització, ves unitats de vehicles elèctrics a la seva busca millorar la qualitat de l’aire les pobla- el transport, la distribució, el clavegueram i flota, que s’abasteixen d’energia verda. A cions on opera, reduint el seu impacte pel la depuració– i ja fa anys que promou l’ús dia d’avui disposa d’un 9,16% de la flota que fa a l’emissió de gasos d’efecte hiver- eficient dels recursos naturals i energètics, elèctrica, i un 5,05% d’automòbils híbrids. nacle i que al 2017 ha aconseguit reduir el per tal de pal·liar els efectes del canvi cli- Això suposa disminuir la flota tèrmica del consum de combustible dièsel en 48.000 màtic. 92,89% al 85,79%. litres, quantitat equivalent a mitigar 131 to-

nes de CO2 en l’atmosfera. ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. MARÇ 2017 23