Del Berguedà estudia o pre- Esmenta entre les capelles: La l’origen i afermament de la de- senta com a santuaris: la Mare Mare de Déu de la Guàrdia, sufra- voció a la Mare de Déu, que sota de Déu de Corbera, d’Espinalbet gània de Sagàs, la Mare de Déu el diferents noms i advocacions és (), la Mare de Castell, de i la Mare de Déu la que sempre ha canalitzat la Déu de Falgars, de la Pobla de dels Oms, de Sant Jaume de Fron- devoció i atracció dels creients Lillet, la Mare de Déu del Gre- tanyà. I com a monestir la Mare cristians, per creure-la més pro- solet, Gresolet (Saldes), la Mare de Déu de Vallclara, d’. pera i accessible que el mateix Fill de Déu de , de la Quar, la No hi figuren o no hi hem tro- seu, però del que mai va separada Mare de Déu dels Torrents, del bat: la Mare de Déu de l’Antigui- en els antics santuaris. Cint (Espunyola), la Mare de Déu tat de , la Mare de Déu dels Tosals, de , la Mare de Paller, de Bagà, ni la Mare de de Déu de Queralt de la Valldan, Déu de Pinós, de Ginebret (Santa la Mare de Déu de l’Hospitalet o Maria de Merlès). Rocasança, de Gréixer (Guardiola Amb aquest petit homenatge de Berguedà) i la Mare de Déu de al bon pare Camós, sovint oblidat Coaner, de Coaner (Sant Mateu per historiadors moderns, cloem Antoni Pladevall i Font de Bages) Marededéu dels Torrents. Foto R. Viladés aquesta lleugera exposició de Historiador

dossier ramon viladés

Santuaris del Berguedà

Dediquem aquest dossier als ser decorat el 1863. Segurament La Consolació petita capella, però al final l’ha- catorze santuaris del Berguedà. d’aquesta data és també el retau- Com sol passar en altres santua- gué d’enderrocar i construir-ne Com que un dossier té un espai le neoclàssic, sense pintar, que ris, a la Consolació hi havia, des una de nova. El 1783 es posava limitat, no podem fer-ne una adorna el presbiteri. Una porta a d’antic, una petita capella, la qual la primera pedra del santuari dis- història exhaustiva de cada un, ni banda i banda donen entrada a la l’any 1691 estava mig abandona- senyat per l’arquitecte de , és aquesta la nostra intenció. Per sagristia i al cambril. da. El 1773, fou nomenat prior Pere Puig. Després de superar no tant, ens limitem a presentar-los Originàriament al mateix lloc de la Vadella, Francesc Puig i poques dificultats, el 30 de maig en forma d’inventari, amb unes de l’església actual hi havia existit Berenguer, natural de Berga. Féu notes històriques breus. Qui vul- una esglesiola romànica, de la tots els esforços per restaurar la Santuari de l'Antiguitat. r viladés gui aprofundir en la seva història qual no se’n conserva res. Sembla podrà fer ús de la bibliografia que que la façana principal estava trobareu al final d’aquest article. encarada en una altra direcció, ja que s’hi entrava per la banda de L’Antiguitat ponent. Davant la porta hi havia El santuari de l’Antiguitat és un un atri que feia d’aixopluc. edifici d’una sola nau, amb trans- No sabem per quin motiu septe, però sense absis. La façana aquest edifici alberga dos sarcò- principal és orientada a migdia, fags del segle XIV procedents de la damunt de la qual s’hi assenta un propera església de Sant Pau. En petit campanar de cadireta. Un ull un hi ha esculpida la figura d’un de bou o rosetó al bell mig de la cavaller i en l’altre la imatge d’un façana dóna llum a l’interior. La eclesiàstic, amb la inscripció “Hic porta està emmarcada per un fals iacet G. de Niubo” (aquí reposa arc de descàrrega, sota del qual hi G.[uillem] de Niubó). ha l’anagrama de Maria i la data La imatge de la Mare de Déu de de 1848, tot i que no es va inau- l’Antiguitat és representada dre- gurar i beneir fins el 1851. Pos- ta, vel al cap, amb l’infant Jesús teriorment a aquesta data s’hi va assegut sobre el braç esquerre, construir el transsepte, amb una i un vegetal a la mà dreta. Fou capella a banda i banda. L’altar va totalment restaurada el 1888.

L’EROL 13 L’edifici fou construït entre 1677 L’edifici del santuari actual es i 1682, sota la direcció del mestre va començar el dia 19 de març de de cases, Gaspar Brija, gavatx. El 1646, data en què es va col.locar 1684 se celebrà la festa d’inaugu- la primera pedra, i ben aviat es va ració i benedicció i s’hi portà la inaugurar. imatge de la capella antiga. Al llarg de la seva existència, el El 1693, l’Oficial eclesiàstic de santuari ha rebut múltiples dona- Bagà mana que es faci el retaule, tius, cosa que permetia mi llorar ja que hi ha diners per fer-lo. l’església. L’any 1739 es va cons- Aquell mateix anys s’encomanà truir el retaule major dedicat a la l’obra als escultors de , Tomàs i mare de Déu. Dos altars laterals Pau Costa, pel preu de 400 lliures. més, dedicat als sants Metges i el S’estrenà el dia de la Gala de 1695. del Santcrist. El 1790 es treballava Els dauradors foren Joan Gil de en les obres del cambril, les quals perderen els retaules barrocs que Prats de Lluçanès, i Joan Moxí de no foren acabades fins el 1797. La Quar. Arxiu ARB hi havia. El seu interior és decorat Berga, el 1701. Mn. Anglerill diu que el 1824 es amb pintures murals. Tot plegat, El P. Camós descriu la imatge, va pintar aquest cambril, però de 1790 s’inaugurava i es beneïa però, està a punt de perdre’s, per- així: “És de fusta, i està dreta. Té que no ha pogut saber el nom del solemnement el nou santuari, què qualsevol dia es pot esfondrar el vestit de color i mantell blau, pintor que el va decorar. amb la seva hostatgeria al costat, la volta. Si això passa, el Berguedà amb algunes labors d’or. Porta Com a la majoria de santuris, i rectoria. perdrà un edifici singular i únic a toca blanca al cap, i a la mà deta Falgars també ha tingut sempre És un edifici d’una gran es- la comarca. una flor [...] Té tres pams d’alça- hostatgeria. Fins fa uns anys, era veltesa, té forma de creu grega, da. El Nen assegut en el seu braç un lloc predilecte d’estiueg. Corbera amb cúpula que uneix el creuer; esquerre: va descalç i posa el Durant aquests últims anys mesura 15 m de llargada per 5,50 També a Corbera hi havia ha- genoll esquerre damunt el dret. s’han fet diverses obres per posar d’amplada; el creuer té 12 m de gut una petita capella, abans de Vesteix túnica de color i amb les al dia dita hostatgeria: cuina, ha- llargada, i una alçada de 9 m. Les l’actual. Segurament fou la que dues mans soté, obert, un llibre”. bitacions i menjador nous. visità el P. Camós, ja que en la La festa més important que se característiques d’aquesta esglé- Falgars sia són úniques al Berguedà. seva obra, “El Jardín de Maria”, celebra al santuari és la famosa La primitiva imatge de la Mare no n’esmenta res d’especial. Segons Mn. Ramon Anglerill dansa, el dilluns de la Pentecosta. de Déu de la Consolació, profana- El santuari consta d’una esglé- Comellas, historiador de Falgars, El pobletans de soca-rel no es dei- da el juliol de 1936, era represen- sia a banda i banda de la qual hi ha dóna per fet que la devoció a la xen perdre aquesta diada. l’hostatgeria i el pis dels ermitans. Mare de Déu en aquest indret tada asseguda, duia túnica verme- Gresolet lla, mantell blau. Al braç esquerre La façana principal és encarada es perd en les boires del temps. porta l’infant Jesús i a la dreta un al sud. És d’una sola nau, amb El primer temple que hi hagué a El santuari de Gresolet, situat a pom de flors. El Nen portava la volta de canó, sostinguda per sis Falgars, segons Mn. Anglerill, da- 1360 m d’altitud, està voltat de bola del món en una mà, i l’altra pilastres estriades amb capitells, tava del 1049 i que en dit santuari muntanyes aspres com la paret la tenia oberta. La imatge actual cornisa i arcs de reforç; dues cape- hi havia una campana construïda nord del Pedraforca que cau aplo- és molt semblant a l’antiga. Per lles laterals i cambril, el paviment el 1277. mada damunt de la vall. la guerra civil de 1936 també es del qual és de rajola catalana del La imatge actual és gòtica, per El Pare Camós, en la seva obra segle XVII. El 1857 s’ornamentà tant, hem de suposar que n’hi El Jardín de Maria plantado en el l’interior amb simbòliques pintu- havia una de més antiga que es Principado de Cataluña, diu: Tal Santuari de Falgars. Arxiu ARB res murals. devia perdre o es va fer malbé. volta començà aquest culte amb la fundació del castell que aquí posseïa’l seu primitiu Senyor en Pere de Josa, puix que en els baixos de la casa de l’actual santuari cap al extrem vers tramontana, encara es veu una petita cambra en forma d’absis que podria haver sigut, o la primitiva capella o la sagritia. Sembla evident que el 1320 ja hi havia capellà custodi i els de- vots hi feien els seus donatius. Les deixes van fer possible diverses ampliacions del temple, la més important de les quals correspon a la dels anys 1887-1888. Mn. Josep Montanyà ens diu que es va fer una restauració general, inaugurada el 21 de juny de 1888, amb una gran festa, on van acu- dir-hi els pobles de Bagà, Gósol, Josa, l’Espà, Saldes, Maçaners, i , amb les

14 L’EROL seves respectives corporacions municipal. Els encarregats dels sermons foren el rector de Sant Llorenç prop Bagà, Mn. Joan Roca i el P. Quintana, claretià. Una vegada més hem de dir que la incultura i revolució del 1936-39 va devastar el santuari. La imatge de Maria de Gresolet, avui venerada a la parroquial de Saldes, és una imatge romànica de la segona meitat del segle XIII. A tall d’anècdota diguem que l’aplec s’hi celebra el 8 de setem- bre, dia en què la vacada baixa dels cims a la vall, on cada propi- etari recull les seves. La Guàrdia Encara que l’església de la Guàr- dia no està considerada un santu- ari com a tal, sí que ho havia estat segles enrere. Segurament que en època baix medieval hi havia una petita capella dedicada a la Mare de Déu. A finals del segle XVII, Santuari de Queralt. Arxiu ARB proper estiu, però les pluges de la l’autoritat diocesana, el rector de el bisbat volia erigir parròquia primavera endarrereixen consi- , mossèn Isidre Ribera, i l’església de Biure o de Valldori- Lurdes de la Nou derablement l’obra. No devia ser predicà el P. Quintana del Cor de ola. Com que els veïns no es van tot culpa de la pluja, ja que durant Maria. Es calcula que acudiren a El 2 de maig de 1880 es va posar entendre, es va escollir la capella el 1884 i una part del 1885 encara la Nou unes 5.000 persones. la primera pedra del temple de- de la Guàrdia que es troba al bell s’està construint la volta. dicat a la Mare de Déu de Lurdes, La Mata mig de les dues. Pel juliol de 1885 el temple ja malgrat que Mn. Comellas només Així, el 1698 es va construir està en condicions de dedicar-lo No tenim documents antics que disposava de 450 pts. l’església actual, i fou erigida ca- al culte; per això, d’acord amb ens parlin del santuari de la Mata. En Valentí Canudas, de Cas- nònicament com a parròquia. Es el vicari capitular de Solsona, El P. Camós el seu ja citat llibre serres, fou qui ideà el santuari, i tracta d’un edifici d’una sola nau Ramon Casals, s’acorda que la es fa ressò de la llegenda de la el seu nebot, Josep, amb quatre amb un petit creuer que li dóna la inauguració sigui el 15 de se- troballa, el 1657. En el llibre de o cinc paletes més i uns quants forma de creu llatina. Aquesta es- tembre. Precisament en aquells Visites Pastorals de 1760 també manobres foren els encarregats glésia fou edificada damunt d’una dies s’havia estès l’epidèmia del se cita aquest temple. d’aixecar-lo. altra de més petita, que a l’ensems còlera i havia provocat ja estralls L’edific actual el trobem do- Els donatius, tots provinents de havia estat construïda damunt a la comarca. Per aquesta causa cumentat el 1851 quan el rector la gent més humil del país, gote- d’una altra de més antiga. Encara s’ajorna la festa fins l’any sobre. Mn. Pau Sunyer demana permís gen constantment, i les obres no se’n poden veure les restes. Finalment és el 16 de setembre de al bisbe per construir la nova paren. El 1883 ja es preparen les El 1936 fou incendiada, però 1886 el dia destinat a la gran festa església, i perquè els feligresos hi cintres per a la coberta, i alguns l’edifici, com que és de pedra, va de la inauguració. Hi acudeixen puguin treballar gratuïtament els pensen que es podrà inaugurar el resistir, tot i que es va haver de romeries de totes les parròquies dies de festa. Les dues coses els reparar el seu interior. de la comarca i de més lluny. foren concedides. La imatge de Santa Maria de Els Oms. Arxiu ARB Presidí l’Eucaristia, en nom de Les obres van començar el la Guàrdia és una talla de fusta, 1855, després d’haver traslladat i se’ns mostra asseguda. La mà la imatge de Maria a la parro- dreta sosté la bola del món, men- quial. Els plànols i l’execució tre que amb l’esquerra aguanta de l’obra va anar a càrrec del el Fill, assegut damunt el genoll mestre d’obres, de Casserres, en esquerre de la Mare. Un mantell Canudas. li cobreix el cap i les espatlles, i El 1858, acabades les obres, tant un com l’altre porten coro- retornaren la imatge al santuari, na. Segurament és una talla de en una gran festa en la qual par- la primera meitat del segle XIV. ticiparen els pobles de Llinars, La capella de la troballa també Sisquer, , Capolat, Espi- fou incendiada com la parroquial, nalbet, Castellar del Riu i Fígols. i va ser reconstruïda el 1955, a Predicà, el canonge Dr. Pallerola. l’ensems que s’hi afegia un absis. En aquesta església hi havia Fou inaugurada aquest mateix el retaule del segle XVII, que era any pel bisbe Vicent Enrique col.locat en una capella lateral, i Tarancón. el de St. Isidre, de finals del segle

L’EROL 15 i de la Generalitat, i de l’aportació Queralt econòmica dels devots, el 1995 Ben poca cosa sabem de la prime- es retornà la imatge al santuari ra ermita de Queralt edificada a la i s’obrí el restaurant. S’arranjà baixa edat mitjana, pel mercader totalment l’interior de l’església i berguedà Francesc Garreta. La es restauraen les pintures. El 1998 data de construcció és imprecisa, tot el conjunt tornava a estar en però cal situar-la a finals del segle funcionament. XIV. El Pare Camós diu que era L’església era ornamentada molt bonica i que al costat hi havia amb cinc retaules, tres dels quals l’hostatgeria. van desaparèixer durant la revo- Al segle XVIII, època de bo- lució de 1936. El retaule major, nança econòmica a Berga, es va obra d’Anton Costa, es va salvar, prendre la decisió de construir-ne tot i que es van perdre les quatre una de nova, segurament perquè imatges que flanquejaven el ja resultava petita. El 16 de juliol cambril. L’altre retaule conservat, de 1725 començaren les obres, també mutilat, és el santa Teresa, segons el projecte de l’arquitecte atribuït a Segimon i Josep Pujol. Josep Arnaudias, autor d’altres Santuari de Paller. Arxiu ARB solemne. Aquest aplec va deixar La Quar esglésies. Francesc Morató i Josep de fer-se durants uns anys, però a Julià, junt amb el paleta Joan Mas partir de 1980 se celebra el dilluns La primitiva església de la Quar foren els directors de l’obra, que XIX. El de l’altar major era de de Pasqua de Resurrecció. fou consagrada l’any 900 pel bisbe no es va acabar fins el 1741, any fusta menys les columnes que En aquest santuari hi havia Nantigís d’Urgell, pregat per un en què es va inaugurar amb festes eren de guix. una imatge de sant Miquel amb clergue i altres homes del lloc, i solemnes. La imatge, perduda el 1936, un gros dimoni sota els peus. fou advocada a santa Maria, sant El retaule major que fou des- era del segle XIII. Segons ens Un pastor d’aquella paratges, Sadurní i sant Hilari. truït el 1936 era obra de l’escultor explica Mn. Josep Armengou i impressionat per la dura bata- Aquesta església ja és esmen- manresà Josep Sunyer i Raurell i Santandreu en les notes histò- lla que lliurava sant Miquel, el tada en l’acta de consagració de els germans fusters Pau i Francesc riques de Llinars, la imatge està volgué ajudar i les emprengué Santa Maria de la Seu d’Urgell, al Galtaires. asseguda però no tenia seient, i contra el dimoni, mentre deia: segle XI, i va ser parròquia des de A redós de l’any 1814 el pintor li mancava el braç dret. El nen “Apa Miquel, tu per dalt i jo la seva construcció. L’any 1069 berguedà Pere Puig va decorar està assegut al genoll esquerre de per baix”. El pobre dimoni va fou incorporada a Sant Pere de l’interior de l’església; dels dau- la Mare; té el braç dret girat cap quedar sense banyes i sense la Portella, per Bernat Guifré i rats, però, se’n va fer càrrec Ma- al pit, i l’esquerre reposa sobre morro. Durant la guerra, els re- , senyors del castell i de nuel Tarrés. El santuari va patir el genoll. volucionaris les emprengueren la baronia. El culte anava a càrrec també els efectes de devastadors contra sant Miquel. Així entre d’un dels monjos del monestir, Els Oms de l’última carlinada. els revolucionaris i el pastor es normalment el prior, que a l’en- El 1958, l’escultor de Vic Jaume El santuari del Oms està situat a carregaren la imatge. sems tenia cura de l’església de Sugranyes va construir el nou 1.180 m d’altitud, en l’indret on Sant Maurici. Paller retaule, seguint el projecte de se separen les aigües de la riera de En 1540, el santuari i el mo- l’arquitecte Ramon Masferrer. Borredà de la de Merlès. Prop de la vila de Bagà, a uns 900 nestir foren saquejats, i, un i altre La façana actual és obra de l’ar- La imatge de la Mare de Déu, m d’altitud, i dintre el Parc Cadí- van restar uns anys abandonats; quitecte Josep Antoni Coderch. segurament romànica, a partir del Moixeró, es troba el santuari de la aleshores se’n va fer càrrec el Finalment, el 1991, en l’escaiença segle XVI fou advocada contra les Mare de Déu de Paller. Les seves rector de Sagás. del 75è aniversari de la coronació trencadures i malaties del bestiar, arrels vénen de lluny, car al segle Les reformes van arribar al se- de la Mare de Déu, es va repintar per la qual cosa adquirí molta XIII ja existia una capella a Paller gle XVIII, moment en què es van tota l’església, al mateix temps popularitat. de Dalt, reformada el 1687, d’estil construir dos altars. El cambril i que es canviava l’enllumenat i la El 1785 l’església fou recons- renaixentista. tres capelles laterals van aparèixer megafonia. truïda i ampliada, i més tard fou Els baganesos devien trobar entre el 1840 i 1866. Es construí decorada tota la nau i també el massa lluny de la vila aquest san- una nova trona, es va comprar Els Torrents cambril on s’hi guarda el quadre tuari, i van decidir de construir-ne cinc llànties de metall blanc i El santuari dels Torrents havia que representa la processó que va un de nou, entre 1747-1748, s’arrebosaren les parets interiors. pertangut a la parròquia del Cint, i tenir lloc el 1787, l’any de la gran prop la font dels Banyadors, a Es va restaurar la cova, s’arranjà ara pertany a la de Correà. Segons plaga de , que segons només tres quilòmetres de Bagà. el dipòsit de la font de les Berru- alguns autors, ja als segles XII i tradició va fer molt mal en aquests Com la majoria de santuari im- gues, on es col.locà una imatge de XIII hi havia una comunitat de cims de Frontanyà. portants, consta d’església i hos- la Mare de Déu, es construí una clergues i de llecs donats al servei En època barroca es va cons- tal. pels anys 70 del segle XX tot gran cisterna i es milloraren els de la Mare de Déu. truir el retaule major i el del l’edifici havia decaigut molt; per dormitoris destinats als devots. El P. Camós en l’obra esmen- Roser, que era en una capella aquesta raó es traslladà la imatge Entre els anys 80 i 90 del segle tada, explica que el 24 de juliol lateral. El 1936 foren cremats. de la Mare de Déu a la parroquial passat, els Amics de la Portella, de 1648, uns ciris del presbiteri La imatge de la Mare de Déu va de Bagà. El 1985 es va constituir van portar a terme diverses obres que havien quedat encesos, van rebre molts desperfectes, i després la Junta de Paller que havia de ser a l’entorn i a l’església, s’hi va fer provocar que s’encengués un fou restaurada per Lluís Comas, la promotora de la restauració de arribar l’electricitat i es construï- banc, però, sortosament, no es va de Vic. Fou tornada al culte el 8 tot el conjunt. A base de molts sa- ren baranes de protecció damunt cremar el retaule que era a tocar. de setembre de 1939 en un aplec crificis i esforços, ajudes del bisbat del cingle.

16 L’EROL històrich del santuari. Estampa de Francesc Rosal i Vancell, , 1878. CORTINA I FARRÀS, Roger. Capelles de Queralt. Zenobita edicions, 2011. FELIPÓ I ORIOL, Ramon. Queralt. El santuari de la Mare de Déu. Edicions el Mèdol, 2004. FORNER I ESCOBET, Climent. Cançoner de Queralt. Gràfiques Molins, 1977. HUCH I GUIXER, Ramon. Lo florayre de Queralt. Tipolitografia de J. Jutglar, Barcelona, 1895. PLA I BADIA, Josep. Història de Queralt. La Hormiga de Oro, Barcelona, 1893. RIBERA I RIBÓ, Bonaventura. Memòria històric-descriptiva del santuari de Ntra. Sra. de Queralt. Estampa la Renaixença, Barcelona, 1904. SANTAMARIA I ROVIRA, Joan. La Mare de Déu de Queralt. Resum històric i novena. Foment de Pietat Catalana, Barcelona, 1928. VARIS AUTORS. Queralt. Sirius i el Vilatà, Barcelona, 1991.

ALTRES SANTUARIS ANGLERILL I COMELLAS, Ramon. Història de la imatge de la Mare de Déu de la Consolació. Biblioteca Teresiana. Barcelona, 1894. ANGLERILL I COMELLAS, Ramon. Història de la Mare de Déu de Falgars. Tipografia Catòlica, Barcelona, Els Tossals. Arxiu ARB les pregàries en temps de secada Quedo despues de hallada la Ima- 1890. o de calamitats públiques. gen en un oratorio harto capaz, el ANGLERILL I COMELLAS, Ramon. qual por el discurso del tiempo se am- Història de la Mare de Déu de Els Tossals En l’Acta de Visites Pastorals del plificó, como hoy está, hazia la parte Lourdes de la Nou. F. X. Altés, Cint de l’any 1745, el visitador A través de les excavacions ar- de poniente, aunque no muy grande: Barcelona, 1901. ANGLERILL I COMELLAS, Ramon. quològiques que es varen fer al haciendose tambien una casa, segun constata que l’església està en un Història de Santa Maria de la Quar. estat de deixadesa tal que no per- santuari dels Tossals es varen la disposicion del lugar, para que La Hormiga de Oro, Barcelona, met de celebrar-hi la missa. Per trobar els fonaments de primitiva viviese en ella un hermitaño”. 1887. això mana als obrers que, dintre església romànica; és ben visible De temps immemorial es feia ANÒNIM. El santuari de la Nou. Any tres mesos, netegin l’església i col. el petit absis remicircular de la l’aplec el dia de l’Assumpció de 1900? loquin les campanes al campanar. capçalera. Aquest temple va ser la Mare de Déu, recuperat fa CABALLÉ I CANTALAPIEDRA, Francesc. A l’ombra de Paller. L’edifici actual és de 1834, cons- modificada i últimament formava uns anys. S’hi tornava a pujar el Columna Albí, Barcelona, 1994. un sol cos amb l’hostal. En un dels trucció que va fer desaparèixer dilluns de Pentacosta, i s’hi feia RIBERA I RIBÓ, Bonaventura. el primitiu. Posseïa tres altars, el dintells hi havia la data de 1757, processó tots els dissabtes del mes Monografia històric-descriptiva del major dels quals era format per però això no vol dir que tota la de maig. santuari de Madona de Corbera. un retaule policromat de traces construcció fos d’aquesta època. Foment de Pietat, Barcelona, Bibliografia dels Santuaris barroques. Els “incontrolats” del El 1657 es va publicar l’obra 1926. Berguedans 1936 en van fer net. E l del P. Narcís Camós Jardín de SERRA I VILARÓ, Joan. El santuari de la Mare de Déu de Paller. Tarragona, 1920, el bisbe de Solsona, Valentí Maria plantado en el Principado de QUERALT 1935. Comellas, va aprovar un regla- Catalunya. Aportem alguns frag- ANÒNIM. Novena a la Mare de Déu de Queralt. Imp. J. Soldevila, 1869 SOLÀ, Fortià. El santuari de Lourdes de ment que regularitzava la forma ments de la descripció que fa dels ARMENGOU I FELIU, Josep. El la Nou. Publicacions del Santuari, com s’havien de fer les pregàries Tossals i de la seva imatge: “En el Santuari de la Masre de Déu La Nou, 1936. en temps de necessitats públi- termino de San Martin de Capulàt, de Queralt. Ed. Montblanc, UN DEVOT. Notes històriques de ques. Formaven la junta el rector se venera con mucha devocion una , 1971. Saldes i Gresolet. Ed. Franciscana, de Correà, el capellà del santuari Imagen del Altissimo Cedro, Maria, BALLARÍN I MONSET, Josep M. Barcelona, 1926. VILADÉS I LLORENS, Ramon. à cuya Capilla sirven de peaña unos Novena a la Mare de Déu de Queralt. i el rector i un feligrès de les par- Santuari de Paller. L’Espill, Berga, ròquies de Correà, el Cint, l’Es- muy altos montes, que por serlo tanto Impremta Huch, Berga, 1992. BALLARÍN I MONSET, Josep M. 1999. y tener muy agudas sus cumbres, las punyola, , Montclar i Queralt, Rasos de Peguera. Edicions Tentellatge. L’objectiu d’aquesta llaman, Tossàls [...]. l’Albí, Berga, 1988. junta era fomentar la devoció a Segun se presume, y dan seña unos BALLÚS I PLA, Bonaventura. Novena la Mare de Déu, defensar els in- vestigios, havia en tiempos pasados en honor de Nostra Senyora de teressos del santuari i organitzar en aquel lugar un Castillo [...] Queralt, precedida d’un breu resum Ramon Viladés Llorens

L’EROL 17