Cultura i Mitjans | Marcel Pujols | Actualitzat el 08/11/2015 a les 17:03 Quan Tony Palmer va passar per Barcelona L'In-Edit homenatja el mític director britànic de pel·lícules i documentals | Amb setanta-quatre anys ben portats, Palmer demostra lúcidament el seu humor i saviesa

Tony Palmer, durant la Màster Class a l'In-Edit | Marcel Pujols Amb un gastat jersei verd, les seves impertorbables ulleres de pasta, els seus cabells blancs resistents i el seu caminar graciós i àgil, Tony Palmer pul·lulava per les sales dels cines Aribau som si fossin casa seva. Sense rumb fix, deixant-se sorprendre per admiradors o pels mateixos treballadors del Festival. Era lògic que tot fos agradable per ell, era el director homenatjat d'aquesta tretzena edició. Tot li venia de cara, tot es feia com ell deia.

Durant tota la setmana s'havien projectat els seus documentals de temàtica musical més emblemàtics. L'anglès ha dirigit o col·laborat en gairebé 100 títols, entre pel·lícules i documentals de temes molt diversos, però sempre amb un denominador comú: ?Mostrar el coratge dels protagonistes, el que tots portem dins?. Des del 1963 no ha parat d'immortalitzar facetes fins aleshores desconegudes d'artistes com els Beatles, Jimy Hendrix, , , o . Molts dels films es trobaven en DVD a la paradeta que ell mateix muntava després de les projeccions, es va fer un fart de signar caràtules i discos.

La Màster Class

A les 12 del divendres s'havia programat un dels esdeveniments especials del festival: la classe magistral que Palmer feia a una de les sales del Palau de la Música. Davant d'una seixantena https://www.naciodigital.cat/noticia/97759/quan-tony-palmer-va-passar-barcelona Pagina 1 de 2 d'interessats el director va explicar, a grans trets, la seva trajectòria, perquè es dedica a fer pel·lícules, els seus mètodes, anècdotes memorables amb grans estrelles del rock i moltes més coses interessants. Dues hores carregades de sentit de l'humor.

Palmer anava per acadèmic de ciències morals estudiant a Cambridge quan va conèixer els Beatles el 1963. Abans del concert que havien de fer a la ciutat universitària, el jove va fer-los de guia turístic i amb el telèfon de John Lennon en un paper va començar la seva relació d'amistat amb el guitarrista.

Quan va acabar la carrera va veure que no seria acadèmic i va tornar a Londres per entrar a la BBC. Era el moment per contactar un altre cop amb Lennon. El Beatle volia que es fes un documental sobre la seriosa importància de la música pop amb una sèrie d'artistes que no havien sortit massa per televisió (Zappa, Hendrix, Donovan o Pink Floyd), que Palmer el dirigís i que es passés per la BBC. El resultat va ser All My Loving: documental transgressor que va tenir molta repercussió, tant positiva com negativa. Com va explicar el mateix ponent, la pel·lícula ?és una bona manera d'explicar el 1968?, gràcies al film la música pop va poder interpretar-se de manera més seriosa.

Tot i que segons ell ?no sap res sobre fer pel·lícules? sembla que la cosa li funciona, no va venir a Barcelona només per ?animar el Liverpol FC? i ?vendre els devedés?. Rodejat d'atents oients, també va definir de manera molt precisa les grans estrelles que filma: ?Són com nosaltres, però no són un dels nostres?. Amb això es referia al ?coratge? que els seus protagonistes porten dins i que ell vol captar d'alguna manera. Les cares en són una: ?Està en les cares, ens expliquen moltes coses i a vegades ens ho diuen tot?.

Projecció de The Space Movie

Quan diem que tot es feia com ell deia ho diem en sentit literal. El divendres a la nit, es projectaven dos documentals seus: All My Loving i The Wigan Casino (per aquest ordre). Palmer va voler canviar l'ordre perquè creia que era més escaient per la duració d'un i altre i no content amb això va demanar si es podria projectar un tercer documental. Els seus desitjos eren ordres, The Space Movie seria la tercera.

No importava que l'expedició a la lluna, i no la música, dos el tema del documental, importava veure més saviesa palmeriana a la pantalla gran. La meitat de la gent que hi havia en l'anterior passi havia marxat, quedaven una cinquantena de persones que volien veure totes les imatges de l'home a la lluna que no havien vist. The Space Movie és l'encàrrec que la NASA li va demanar a l'anglès per commemorar el 10è aniversari del gran pas de l'home i petit pas de l'humanitat. La sorpresa va ser grata per els que es van quedar, veure com 3 homes puguen i baixen de l'espai sempre és una bona història per acabar el dia.

https://www.naciodigital.cat/noticia/97759/quan-tony-palmer-va-passar-barcelona Pagina 2 de 2