e o s ¡ fa fi tut t e GRAN TEATRE DEL

Temporada 1992-93

CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Generalitat de Catalunya Ajuntament de Barcelona Ministerio de Cultura Diputació de Barcelona Societat del Gran Teatre del Liceu ®

e o s ¡ fan tut t e

Dramma giocoso en dos actes Text de Lorenzo da Ponte Música de

(Amb sobretitulat)

A PIONNER NOMES ENTENEM LA NI AMB LA MAxIMA DEFINICIO EL PERFECCIO EN TERMES DE PROGRES. AUDIO·VISUAL QUE OFEREIX D'EVOLUCIO. DE TECNOLOGIA. LASER DISC. PER AIXO NO ENS CONFORMEM AMB VOLEM ANAR A MES. J:EXTRAORDINARIA NITIDESA D'IMAT· PERQUE LA CLAU DE LA PERFECCIO ESTAR GE DELS NOSTRES TELEVISORS I vr. RESIDEIX, PRECISAMENT, EN VE· DEOS. NI AMB LA PURESA I QUALITAT CADA VEGADA MES A PROP. CADA LA DE SO DELS NOSTRES EQUIPS D'ALTA GADA MES A PROP DE PERFECCIO

FIDELITAT. EN IMATGE I SO.

Estrenada el 26 de gener de 1790 al Burgtheater de Viena Estrenada el 4 de gener de 1930 al Gran Teatre del Liceu

Funció de Gala Dijous, 17 de juny, 21 h. funció núm. 101, torn B Dissabte, 19 de juny, 21 h. funció núm. 102, fora d'abonament Diumenge, 20 de juny, 17 h., funció núm. 103, torn T Dimarts, 22 de juny, 21 h. funció núm. 104, torn A Divendres, 25 de juny, 21 h., funció núm. 105, torn e Dissabte, 26 de juny, 21 h. funció núm. 106, fora d'abonament ®PIONEER Dilluns, 28 de juny, 21 h. funció núm. 107, torn E The Art of Entertainment Dimecres, 30 de juny, 21 h., funció núm. 108, torn D ® En harmonia amb el Liceu. e o s i fan tutte Fiordiligi Verónica Villarroel (l7, 20, 28 i ; 22, 25, 30) Teresa Ringholz (l9 i 26) Dorabella Susanne Mentzer (l7, 20, 22, 25, 28 i 30) Itxaro Mentxaka (l9 i 26) Guglielmo Martin Gantner (l7, 20, 22, 25, 28 i 30) Urban Malmberg (l9 i 26) Ferrando Robert Gambill (l7, 20, 22, Iberia patrocina 25, 28 i 30) la temporada. Joan Cabero (l9 i 26) Despina Gloria Fabuel (l7, 20, 22, 25, Aquest any, més que mai, 28 i 30) IBERIA dóna suport Zoraida Salazar (l9 i 26) a la música i als afeccionats Don Alfonso Mora i al "bel canto ". Barry (l7, 20, 25 30) Stafford Dean (19, 22, 26 i 28) Perquè, un any més, IBERIA serà al Gran Teatre Direcció musical Alan Hacker del Liceu. Direcció d'escena Luc Bondy realitzada per Geoffrey Layton Escenografia i disseny de llums Karl-Ernst Herrmann Disseny de vestuari Jorge Jara Director del cor Romano Gandolfi Subdirector del cor Andrés Máspero Realització disseny de llums Albert Faura Realització de vestuari Tallers de l'Opéra National de Bruxelles i del Gran Teatre del Liceu Servei de sabateria Valldeperas. Barcelona Producció Gran Teatre del Liceu

Violí concertino Jaume Francesch Cèmbal David Jackson Traducció dels sobretitulats Jordi Llovet IBERIAS. L'Avenç, S.L. Barcelona ORQUESTRA SIMFÒNICA l COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU ",,�IHJ Materials Musicals Bârerrretter-, Kassel u N ® Contingut argumental

Lloc de l'acció: Nàpols. Època: segle XVIII.

Don Alfonso proposa una juguesca als seus amics Ferrando i Guglielmo sobre la fidelitat de llurs promeses Fiordiligi i Dorabella. Els dos joves fingeixen marxar cap a la guerra i poc després tornen disfressats. Després de moltes peripècies, les dues noies cedeixen a les pretensions dels «estranys», amb la qual cosa Don Alfonso ha guanyat la juguesca.

ACTE I

Una terrassa Don Alfonso discuteix amb dos joves oficials, Ferrando i Guglielmo, li lloen amb que perfídia la constància de les dues germanes de les estan enamorats. quals Don Alfonso, vell escèptic, no creu pas en la fidelitat com de les dones i, que els dos joves protesten, els proposa posar a prova llurs promeses. La proposició és acceptada i s'entaula una juguesca, que els oficials estan ben segurs de guanyar.

Un jardí Fiordiligi i Dorabella, les dues germanes que festegen Ferrando i Guglielmo, contemplen amb amor els retrats de llurs promesos. Don Alfonso marxa arriba i anuncia la sobtada a la guerra dels dos joves. Ferrando i Guglielmo entren tot seguit i intenten consolar les ve a germanes. Una barca recollir els dos oficials i aquests s'acomiaden perllongadament de llurs promeses. La barca s'allunya i Fiordiligi, Dorabella i Don Alfonso desitgen vents favorables als viatgers.

Una estança Davant la cambrera Despina, les dues germanes es planyen de la marxa sobtada lES p d'aquells que elles estimen. Despina proposa que es consolin i les encoratja perquè, en lloc de plorar, es distreguin, tal com, per part seva, fan Ferrando i Guglielmo. Don Alfonso, ® ®

a la seva introdueix que ha guanyat Despina, preu d'or, per causa, Ferrando i Guglielmo, disfressats d-Albanesos-, i els presenta a Fiordiligi i Dorabella. Cadascú dels oficials s'afanya a festejar la fins promesa de l'altre, però són rebuts ben fredament; Fiordiligi, i tot, mostra fermament la constància del seu amor, la qual cosa en les no impedeix que Guglielmo insisteixi els galanteigs. Quan creuen han la germanes se'n van, els oficials que guanyat juguesca Alfonso els i Ferrando pensa en el seu amor autèntic, però Don demana que continuï la prova.

Un jardí Tot fingint el desesper que els causa no ésser estimats, els pseudo­ «Albanesos" fan veure que s'emmetzinen davant les noies. Despina, disfressada de metge, restableix els «suïcidats- mitjançant unes passades magnètiques, però pretén, tanmateix, que, a més, els facin refusen uns petons per rematar el guariment. Fiordiligi i Dorabella Escena de l'Acte II. la proposició i es mantenen fidels als seus oficials.

ACTE II de deixa Fiordiligi. Aquesta esclatar la passió fidel que té pel seu i també el seu Una estança promès desesper. Ferrando, després de comuni­ amb els seus tal de convèncer les car a la fermesa de Despina segueix esforços per Guglielmo Fiordiligi, resta decebut quan es­ cedeixin als Les dues brina Dorabella ha i encara seves senyores que «estrangers". germanes que cedit, pitjor quan veu el retrat divertir-se una mica i de la seva estimada en decideixen, finalment, Fiordiligi, doblega­ possessió de Guglielmo. Aquest està content, es decideix da aviat pels arguments de la seva germana, per però Ferrando, quan resta sol, pensa d'antuvi trencar amb la infidel la cosa fa Dorabella i Ferrando, mentre Dorabella tria Guglielmo, qual que després dubta, perquè el seu amor envers ella segueix les parelles s'inverteixin. Don Alfonso convida les germanes a anar essent molt fort. al jardí" on els espera una sorpresa. Una estança Un que ha mentre jardí Dorabella, ja cedit, Fiordiligi encara dubta, pensa en una amb una sene de en els de Els «Albanesos" arriben embarcació, paranys l'amor, que sempre capturen els pobres cors amb femenins. servents que disposen cadires i taules i les guarneixen flors, Fiordiligi, fins ara tan valenta, cedeix finalment davant la la insistència de abans de retirar-se. Les promeses dubten si segueixen prova, Ferrando, de manera que el matrimoni de les dues i les Aviat Dorabella cedeix celebrar-se aviat. però Don Alfonso Despina encoratgen. parelles podrà Quan els tres homes es troben un ellli ofereix s'enfurisma la primera, quan accepta joiell de Guglielmo (que Guglielmo per la traïció de Fiordiligi i Don Alfons� a a canvi del ella li lliura el retrat de palesa la seva cínica filosofia sobre com garantia d'amor) qual l'amor, amb la conclusió que Ferrando. així ho fan totes.

a vèncer la resistència Ferrando, per part seva, posa gran entusiame ® Un piano, Una sala Sota la direcció de Despina, els criats s'afanyen en la preparació disfressada de l'àpat nupcial. Poc després, la mateixa Despina, unentrepà,• en mateix instant de notari, aporta els contractes matrimonials i, el retorn dels oficials. un armc en el qual els van a signar, s'assabenten del Els "Albanesos» desapareixen ràpidament i tornen amb la seva fan veure aparença autèntica. Ferrando i Guglielmo que I una conversa. descobreixen els contractes i fingeixen una còlera violenta. Aviat, però, revelen la superxeria, amb gran vergonya per part de Fiordiligi i Dorabella. Don Alfonso, que ha guanyat la juguesca, aconsegueix vol que torni la pau, la qual que sigui acompanyada per l'alegria i el bon humor.

Rambla dels Estudis,115 Per menjar bé, bo i ràpid. ® -3(­ El perfil vo e a I

La més -italiana- EBEL de les òperes de Mozart, no ja només pel fet de situar-se l'acció a sinó Nàpols per la morfologia vocal i la cons­ trucció demana dramàtica, imperiosament un estil interpretatiu que de relleu l'abrivada dels los del posi recitatius, que no han de caure mai arquitectos tiempo en l'esllanguiment ni en la precipitació, i l'esclat de les àries, assolint al mateix una temps precisió absoluta en els fragments de con­ d'una junt, importància cabdal en l'estructura, geomètricament perfecta, de l'obra, i que tenen en el terzettino «Soave sia il vente- el seu exemple més memorable. ha de dominar tant el cant Fiordiligi spianato com la facilitat per enlairar-se en el canto di sbalzo, per tal de superar les dificultats tessiturals de «Came scoglío-, una ària agitata d'intenció possi­ blement de paròdica l' seria, i traduir l'intens patetisme expressiu del Rondó en Mi «Per majar pietà, ben rnío-, que no en mena admet, canvi, cap d'ironia. La bravura -entesa com a de és agilitat força- incompatible amb els nyeu-nyeus que tan sovint se'ns imposen en aquest paper sota l'etiqueta de «refinament de l'escola vienesa». El mateix s'esdevé en parlar de Dorabella: -Srnanie implacabílí, s'ha de cantar amb expressió vibrant i enèrgica, tot i que el personatge sigui més xamós, com tindrà ocasió de demostrar a «E amare un ladroncello-. Despina, versió mozartiana de les servette de l'òpera buffa italiana, vol senzillesa en la dicció i fres­ cor i picardia per a les seves dues àries i pels entremaliats diàlegs -1911- amb Don Alfonso.

Ferrando, que tantes vegades veiem servit per tenorets afalsetats, esblanqueïts i tal vegada opacs, precisa d'un timbre baronívol i amb una sucós, línia impecable per a -Uri'aura amorosa- i la bri­

llantor agitada per al clima concitato de la cavatina en Do menor Para información scherníto- y -Tradito, (l'ària, agudíssima, «Ah, lo veggío-, se sol su­ relación de concesionarios primir, perquè Mozart ja ho havia autoritzat). Guglielmo hauria d'evitar les de tants dirigirse a PARLABO RELOJERIA S.A. -gracíetes- barítons afectats que només saben fer i ganyotes sospirs efeminats, donant la força còmica neces­ 33 2834 Madrid Isla de Java, sària a «Non siate ritrosi- a i «Donne mie, la fate a tanti-. Alfonso, - 20 Tels. 358 12 88 358 10 de la seva no cal «faci -no (91) banda, que de vel¡" ho diu enlloc que ho i ha fer sigui- de sentir el delit i la puixança del seu caràcter, més de mestre i d'amic que de filòsof cínic i dissipat.

Marcel Cervelló ®

Una tècnica excepcional al servei de l'òpera A la història de l'escenografia, no li manquen exemples de tota mena que testimonien la inventiva de la gent de l'espectacle. La escènica de imatge Casifan tutte que avui presentem, enllaça amb el la una mica gust per pintura oblidat des de fa 20 anys. La tècnica emprada en aquest espectacle és ben bé de la nostra encara la idea època, que sigui antiga. Aproximadament 150 anys enrera, el director de de maquinària Bayreuth col·locava dos grans corrons a banda i banda de l'escenari i perpendicularment a aquest, una a gran alçada, hi enrotllava uns 75 metres de tela pintada, de manera el que paisatge evolucionava. Però aquesta tela era Avui plana. l'exigència del decorador ha portat els responsables tècnics a fer avançar una tela pintada d'lI metres d'alçada i de 190 m. de un longitud per recorregut corb elf ciclorama. Pel que nosaltres sabem, constitueix una novetat. Sobre una estructura metàl·lica situada a 12 m. d'alçada en rela­ ció al terra de l'escenari, s'hi col·loca un sistema de guies de 190 m. l'interior de per les quals passa una cadena articulada en la cada 10 qual, cm., hi ha uns suports d'on penja una tela pintada de la mateixa longitud. El grup motriu fa moure els pinyons situats a dreta i esquerra de l'escenari (quatre i tres, respectivament) uniformement, mitjançant un sistema de transmissió. La part visible del és de pel públic, ciclorama, 25 m., i cada canvi d'escena suposa un desplaçament de tota la tela. Per a aquest muntatge excepcional hem volgut explicar una mica com funcionava el dispositiu escènic del qual seran testimonis i espectadors. Dibuix tècnic per a la realització del decorat de Cos. fan tutte Però caldrà oblidar de seguida aquesta tècnica i deixar-se emportar només pel plaer de l'Òpera.

Henri Oechslin ®

Si i per al Figaro da Ponte un COSt tut t e utilitzà materialliterari fan i preexistent conegut -en el primer cas, Beaumarchais; en Don i fonts Una òpera poc compresa postergada Giovanni, diverses, la primera de les quals és Tirso de Molina-, Scuola amanti és la tercera i última en el cas de tutte Cosifan tutte ossia La degli Cosifan (aquest títol, Així ho fan totes, ja és tota fructífera i transcendental colIaboració una en de les òperes nascudes de la advertència) posà joc tota la seva imaginació en elaborar aventurer el entre Mozart i Lorenzo da Ponte, el llibretista clergue llibret. Tanmateix, la moderna investigació mozartiana ha de l'estrena de a evidenciat venecià. A començament de 1790, època l'obra, diversos antecedents teatrals i purament literaris de vida a Viena el 5 com Mozart només li queden dos anys de (morirà l'argument: assenyala J. c. Gago, en un episodi de Orlando de i han també dos des de Furioso de Ludovico Ariosto de desembre 1791) passat anys llargs apareixen tres personatges els noms més ambiciosa Don dels una l'estrena de la seva anterior i producció, quals són autèntica premonició: Fiordiligi, Doralicia i a dels musicals Giovanni, l'octubre de 1787, Praga. Alguns gèneres Fiordespina, gairebé coincidents amb les tres protagonistes assolit una mestria total es femenines abordats per Mozart i en els quals ha de l'òpera; da Ponte coneixia també la literatura en la seva durant i no van extingint d'una manera progressiva producció castellana, és improbable que hagués llegit El Quijote de a els anys 1788, 1789 i 1790 (simfonies, sonates per piano, quartets Cervantes, un relat del qual �,EI curiosa impertinente,� tracta també ser encara oficial de el tema del de corda), i el mestre, malgrat compositor canvi de parelles i disfresses per a testimoniar la fidelitat encàrrecs i viu una situació econòmica Però no cal recórrer a la Cort, rep pocs angoixant conjugal. potser fonts tan remotes, ja que, i precària: les cèlebres cartes demanant ajuda a Michael Puchberg e11785, Salieri havia posat música a un llibret de Giovanni Battista se succeeixen Casti -comerciant vienès i company de lògia maçònica- titulat La Grotta di Trofonio, on dues parelles canvien de com fa i del seu declivi d'un a patèticament des de temps Mozart, després "partenaire" després sojorn la gruta del mag i tornen al seu a un ritme a estat a compositor de moda, viu probablement superior original després de travessar novament la gruta en sentit invers. Tot i les seves possibilitats reals. que ignorem detalls, ja que tant da Ponte a les seves Memòries Nozze di el 1789 a Viena com Mozart a la seva L'èxit de la reposició de Le Figaro -l'òpera correspondència ometen referències a aquesta i el clamor és s'havia estrenat amb anterioritat a la capitall'any 1786- obra, més que possible que la doble rivalitat Mozart-Salieri i a obra i a Don Giovanni, da Ponte-Casti fes d'admiració de Praga per aquesta per parlar abundantment ambdós personatges. es recordi del seu com el faciliten que l'Emperador Josep II compositor Sigui sigui, llibret pot ser considerat com el més àgil i nova. S'ha escrit moltes de cambra i li proposi la creació d'una òpera perfecte que da Ponte hagués posat a mans de Mozart. La trama en un fet és hàbil i vegades que fou el mateix Emperador qui, basant-se elegant, les escenes i diàlegs estan sàviament repartides a da Ponte des d'un real esdevingut a Trieste, suggerí Lorenzo l'argument i, punt de vista purament teatral, desprèn una sensació tractar­ de l'obra, però això sembla poc probable; potser podria d'equilibri i simetria molt superior a la dels llibrets italians de de de comentaris manera se d'un episodi extret de tertúlies societat, l'època. Tanmateix, i de notòria durant la totalitat del segle en la XIX i mundans, però fictici, en tot cas. Mozart treballa composició gran part del XX, el llibret fou considerat com insuportablement de desembre de l'obra des de finals de setembre de 1789, i el 31 estúpid, inconsistent i, fins i tot, de mal gust. Per esmentar només la partitura ja està suficientment avançada perquè pugui organitzar, alguns exemples evidents, Beethoven considerà l'obra "immoral a la entre i frívola" -sense fer a a casa seva, una petita representació, qual assisteixèn, referència la música-, i Wagner va resumir i el seu esmentat- Michael i la d'altres, protector -ja magnificar incomprensió general del segle XIX en afirmar que, al de Viena si Mozart Puchbert. La primera representació té lloc Burgtheater hagués compost per a Cosi fan tutte una música tan seu un dia abans Mozart celebri el sublim com la de "hauria estat una el 26 de gener de 1790, que Figaro, vergonya per a la música". Davant de tot 34 aniversari. això, no és d'estranyar que s'haguessin fet nom- ® ®

a sinó brosos intents de corregir el llibret, i no solament Alemanya de tots disbarats també a la resta d'Europa; però l'enumeració aquest dir encara 1909, fóra extensa i complicada; només cal que, l'any de la música de Mozart a es presentà a Dresden una adaptació .. La dama un text de Calderón de la Barca, Die Dame Kobold ( Dent escrivia duende-). Només quatre anys més tard, el 1913, E.]. « tutte és en el seu llibre, ja clàssic, Mozart's , que Cosifan el millor de tots els llibrets de da Ponte i l'obra d'art més exquisida un de les produccions líriques de Mozart», i donava suport a corre�t cada mes de reconeixement i d'admiració envers l'obra, vegada incrementar-se als nostres dies. important, que no fa altra cosa que romànti­ Els esmentats retrets es justificaven, a través de l'òptica i de la fidelitat -com a sentiments ca, en el menyspreu de l'amor en la conducta de les sublims- que es fa a l'obra, especialment una mena dones: no oblidem que da Ponte fou, per essència, tema des del de de Casanova i que tractà el punt d'epíg�n vis�a Escena de l'Acte I. del Divuit, irònic i masculí. El cinisme de l'obra enllaça, tambe, envers amb el tractament cruel i despectiu de la literatura de l'època cosa fou un molt evident la famosa les de la entroncaria tutte un « dones, qual exemple Cosîfan amb concepte de modernitat» en el dia diverses versions i recreada obra -molt avui per els elements i d'anàlisi i popular qual al-legòrícs crítica social -la qual cosa « amistats Les liaisons ( Les es amb el cinematooràfiques- dangereuses correspondria disseny ràpid i precís de la música mozar­ a París Pierre Ambroise Choderlos de Laclos, editada tiana- perilloses») de desperten actualment una gran comprensió i interès. a un Per altra la trama sembla correspondre És interessant de constatar l'any 1782. banda, que, com va fer amb Don Giovanni, difícil de farsa sense realisme, que resulta comprendre da Ponte l'obra com a .. dramma tipus ja qualificà giocoso-, mentre que cultes i educades, en el com unes dames suposadament íntel-ligents, Mozart, catàleg que confeccionava de les pròpies obres, la la en el curs de hores, d'abandonar va inscriure com a « siguin capaces, poques fid:litat opera buffa-. en el cartell de l'estrena de l'òpera i a una cerrmorua amor als seus i arribar, fins tot, consta com a còmica i promesos "peça de teatre cantat». Tot això ens pot donar tot això, una matrimonial amb uns perfectes desconeguts: mitjançant idea que, com en altres òperes de Mozart, els encasellaments banals i amb la intervenció de i uns trucs aparentment grotescos, esquemes són absolutament insuficients. L'òpera buffa italiana i notaris còmicament disfressats. Crítiques. de metzes messmerians l'època s'ajustava, amb poques variants, a un patró bastant rígid haver-se fet al mateix Don semblants de falta de realisme podrien en el qual, ocasionalment, s'introduïen lleugeres modificacions -Deus ex en el tanmateix l'element sobrenatural a Nombrosos comentaristes han Giovanni, qual, afegits. insistit en la idea que Casi a més in­ servit d'atenuant; o, també, tutte és una machina,- pot haver obr�s fan òpera geomètrica, simètrica, hexagonal, polièdrica ser la del nostre de vista llatí com pot i tota mena comprensibles des punt d'adjectius matemàtics i, en part, això és degut al . tan inconsistents com els Tetralogia de Wagner, a a arguments desconeixement de l'esquema habitual de l'òpera buffa italiana. de Verdi. És de remarcar que, si aquests Considerada des d'un de vista d'algunes òperes crit�­ punt formal i extern, l'obra oposa serien les obres li­ ris encara fossin avui dia, comptades dues d'enamorats a una vigents parelles parella desigual: la formada per resistirien semblants: aquesta consideració la cambrera i el filòsof Don riques que opinions Despina Alfonso, units entre si per ®

en el cas el exclusivament interessats; d'aquest darrer, plaer i instrumentació lligams pes, trompetes timbales, que correspon essen­ en abonar el seu d'entretenir el temps jocs per escèptic concepte cialment a la de les seves darreres simfonies. L'obertura té, com i de en el de l'obtenció d'uns en de la vida l'amor; Despina, guanys les altres madures de un òperes Mozart, paper funcional que tutte econòmics substanciosos. Musicalment, Casi fan pot crea l'atmosfera necessària perquè l'espectador se situï en l'acció italiana de considerar-se com dels conjunts. L'òpera buffa va a En l'òpera que començar. aquest cas, els acords inicials -3- podrien i utilitzava les àries dels personatges ser l'època principalment igualment interpretats com l'avís al públic -habitualment sorollós números de al centre a al final dels actes, ben pocs en intercalava, aquella època- que l'obra comença, a com l'afirmació de la en obres encara el camí emprès anteriors, masculinitat a conjunt. Mozart, seguint maçònica, la qual s'oposa una melodia de l'oboè, sentits: va més enllà i desborda els límits del en diversos femenina i gènere insinuant, abans que, en la corda, aparegui de forma el i és el nombre de (duos, trios, i severa un « primer primordial que conjunts greu leitmotiv" amb les paraules-divisa de l'obra: casi cors i és més tu-u-tte. sextets, finals) significativament A « quartets, quintets, fan aquesta primera secció lenta segueix un Presto" contra es que el d'àries individuals: 19 12, que reparterxen viu, en el tres un gran lleuger, qual motius, de nerviós de la corda, un en els dos actes de l'obra. Això fa de manera matemàtica altre dels instruments de vent i un gairebé tercer irònic sincopat, ens donen la música i doni més contingut a l'acció, sense una i que acompanyi impressió justa precisa d'allò que passarà quan s'alci el teló: recitatius a a limitada als l'expressió una conversa entre en que aquesta quedi est�ti�a típica homes un cafè de Nàpols. dels sentiments dels quan, tots sols, canten una ana. En els personatges papers femenins, Fiordiligi correspon a la Prima Donna, i El mozartià té la virtut de conservar en cada personatge el és d'una conjunt gran paper gran dificultat, especialment en les seves dues en el caràcter, els sentiments i que, la majoria àries: la « Come propi propis primera, scaglia" (Acte I, núm. 14), es relaciona cadascun canti amb una línia melòdica pròpia i inde­ amb el món de d'ocasions, l'òpera seriosa i les interpretacions d'aquesta in­ la tanmateix, encisat per sensació en el pendent; l'espectador, queda congruència context d'una òpera còmica han estat múlti­ i harmonia, finament ordida, en la qual, si hi para atenció, és d'equilibri ples. Tanmateix, important assenyalar que la majoria d'intèrprets el delicat treball d'orfebreria en la a cada femenines del podrà percebre conjunció paper l'han pres des del punt de vista dramàtic i a considerar moment de cada veu amb les altres. L'altre aspecte no sembla amb la música que Mozart, especialment febril i tensa, fusió d'elements és la misteriosa antagònics per abastar, per mitjà donar-li un aire « volgués paròdic. L'altra ària, el rondó Per pietà" en frívola i de la comèdia desimbolta, (Acte II. núm. una música, aquesta aparentment 25), més oblidada, és de les peces mestres de ens un nivell seriós, greu, sempre tendre, tanmateix, que amb un instrumental segon l'òpera, suport de l'octet de vent que dóna entelats de la inconstància i dels sentiments humans, color a tots els matisos de la línia melòdica li parla fugacitat i confereix una gran fons. Per tutte per una dolça melangia de aquest motiu, Cosifan expressivitat poètica. mans Mozart: és la creació més sortida de les de representa Dorabella té un perfecta també rol de notable dificultat. Les seves dues seva carrera i és més acabat la culminació de la l'exemple àries se situen en extrems « operística diferents: la primera, Smanie implacabíle, XVIII. de de tota la lírica del (Acte núm. té un perfecció segle I, 11), caràcter altament paròdic de l'òpera seriosa, mozartiana és un de mitjançant amb tan L'orquestra prodigi transparència paraules excessives, si es té en compte el moment « i la seva facílitat-. La textura harmònica no dubtar la aparent contra�untística argumental, que podem de intenció -encara que

i al moderada- « són d'una gran complexitat riquesa degut paper progressivament burlesca. L'altra ària, È amare un ladroncello" (Acte

. Mozart havia donat -en a la majoria núm. és protagonista que contraposició II, 28), d'una lleugeresa deliciosa, amb un excel·lent instruments de la fusta. d'autors de l'època- als vent, especialment acompanyament dels instruments de vent. del es basa en la corda i en la la La distribució grup orquestral Despina, intrigant i interessada serventa, és la clàssica « soubrette" trorn- utilització de de flautes, oboès, clarinets, fagots, de les italianes. seves « parelles òperes huJfes Les dues àries, In uomini, in ®

soldatí- (Acte I, núm. 12) i « Una donna a quindici anni- (Acte II, núm. 19), tenen un caràcter popular i ballable, amb la qual cosa Mozart caracteritza amb singular precisió l'extracció social més modesta del personatge. als de en Els papers masculins corresponen normatius l'època l'opera buffa, en contraposició a l'òpera seriosa, que utilitzava gairebé exclusivament tenors: així, Ferrando, un dels oficials enamorats, és un clàssic tenor mozartià de veu lírica-lleugera que té tres àries: ocupa el paper protagonista de l'òpera, motiu pel qual destaquem « Un' aura amorosa» (Acte I, núm. 17), peça de gran suavitat i bellesa de línia, que dóna al personatge un calfe somniador i noble: l'intèrpret ha de tenir recursos còmics per intervenir de manera convincent en alguns passatges de la partitura. Guglielmo, l'altre oficial, és un baríton de característiques més terrenals: ha de ser ben plantat i ha de tenir seguretat 1, encara cal bon que el seu paper sigui de menor dificultat tècnica, "". Escena de l'Acte lo coneixement estilístic i interpretatiu de Mozart per aconseguir un resultat convincent: la seva ària « Non siate ritrosi- (Acte I, núm. té el en subs­ 15), la més coneguda de les dues que personatge, mani de cantants: ella ja havia tingut la sort de ser el « primer tituí una més extensa i ambiciosa, a lm lo sguar­ altra, Rivolgete Cherubino de Le Nozze di a Figaro, l'estrena, alguns anys abans. tenia en el és d'una do», que Mozart prevista principi: fragment tutte es Cosifan mantigué en cartell algunes setmanes, però la i malícia el moment elegància seductores, que marquen potser mort de el dia l'Emperador 16 de febrer de 1790 va fer que tan­ masculina de tota la Don de major afirmació partitura. Alfonso, teatres quessin els de la capital imperial pel dol oficial i l'òpera a veu de encara home d'edat madura, està encomanat una baix, dels desaparegué escenaris. És de destacar, com a dada històrica ens en la la línia melòdica que sorprengui trobar, partitura, que i tal com ha el important, assenyalat musicòleg Roger Alier, que va de la del baríton: el encara sovint per sobre paper, que sigui Cosî fou la de primera les òperes de Mozart que arribà a Barce­ en és molt breu en les interven­ extens i suggerent els conjunts, lona i s'estrenà al Teatre de la Santa Creu, el novembre de 1798, en un to doctoral i cions individuals; només dues àries, sempre amb un èxit moderat, ja que només s'interpretà vuit vegades en filosòfic. dos mesos i mig. L'estrena de l'obra fou un èxit bastant apreciable. Mozart dirigí Després d'una carrera irregular i accidentada pels escenaris du­ -des del la i el personalment pianoforte- representació, reparti­ rant el XIX i segle part del XX, Cost fan tutte començà a ser ment fou de com a cantà Adriana notable categoria: Fiordiligi considerada com una peça important arran dels muntatges que del amant oficial de Lorenzo da i Ferrarese Bene, Ponte, Dorabe­ Richard Strauss a Salzburg i Fritz Busch a Glyndebourne van fer Ferrando actuà Vincen­ lla fou Louise Villeneuve. En el paper de en el decenni dels anys trenta. Tanmateix, es tracta d'una obra a en de zo Calvesi, un tenor de bona fama Viena: i el Guglielmo, difícil de comprendre per a un determinat públic que s'estima més Francesca feia del de Benucci, creador, pocs anys, paper Figaro -amb tot el dret- un tipus d'expressivitat més directa i expansiva una estima. Don Alfonso i i per al qual Mozart sentia gran la subtil ironia i Desp�­ que la fina delicadesa mozartianes; però la mú­ na foren Francesca i Dorotea un matn- interpretats per Bussani, sica de no Mozart, que es pot considerar aïlladament sinó com a ® RESTAURANT

tan un tot estretament travat en una estructura teatral, fa creïbles les situacions de l'argument, i la fina caracterització psicològico­ musical de cada personatge és tan perfecta, que arribem a sospi­ les resultants de la tar, en acabar l'obra, que les parelles fictícies, en el emocional i juguesca, són les més convincents camp afectiu. com un formós i delicat Vista en el seu conjunt, l'òpera se'ns ofereix brodat, de dolces tonalitats pastel, del qual quedem encisats de el mirem de ens ado­ seguida per la bellesa i l'equilibri. Si prop, els fils musicals s'enllacen i narem del finíssim treball amb què u L o musical a con­ es teixeixen i que, el vegades malgrat llenguatge A G o S T o vencional de l'època, l'obra resultant és d'un detallisme i d'un acabat S E P T I E M B R E incomparables: mai no endevinem solucions d'ofici a procediments rutinaris. La música arriba a commoure'ns, a fer-nos identificar amb

i a divertir-nos en una mesura fins els personatges desconeguda • llavors en altres obres coetànies o, fins i tot, del mateix Mozart. a les Actualment, als 200 anys de l'estrena, i gràcies no només freqüents representacions als escenaris mundials, molts públics i detallada de es beneficiaran d'una audició i contemplació atenta Cosifan tutte degut als diferents mitjans de què es disposa avui TEL É F O N O de manera R dia. Tant l'espectador com l'oient podran, progressi­ E S E R V A S es troben davant de l'obra més bella i de la va, adonar-se que (972) 25 76 51 Mozart. mostra més pura de l'art operístic de -Ia És una temptació finalitzar aquestes notes amb les paraules lliçó de moral clàssica- que tots els personatges canten a l'epíleg:

"Fortunato l'uam che prende "Sortós l'home que sap prendre les coses bon costat agni cosa pel buon verso, pel atzars de la vida i tra i casi e le vicende i en els es deixa da region guidar si fa. guiar pel seny. fa els altres Quel che suole altrui far piangere Allò que plorar ell és motiu de riure sia per lui cagion di riso: per en remolins del món e del mondo in mezzo ai turbini i els bella calme troverà-. hi trobarà una gran pau.»

cadascú de nosaltres en les pròpies consideracions. . Que tregui Jesús Dini

tutte de la Aquest text es va publicar en el programa del Cosifan temporada 1989-90, i ha estat revisat per l'autor especialment per a aquesta ocasió. ®

Wolfgang A. Mozart (1756-1791)

Cronología

1756 Mozart a Wolfgang Amadeus neix Salzburg el 27 de gener, fill de Leopold Mozart (membre destacat de l'orquestra de la cort de l'Arquebisbe) i Anna Maria Pertl. 1760 Ja fa paleses unes condiciones ben especials per a la música i comença els estudis amb el seu pare, que serà el seu únic mestre.

1761 Primeres obres: Minuetto i Trio per a clavecí K.I. 1762 El seu li fa fer un pare ja seguit de concerts, amb la germana Nannerl, que el duen primer a Linz, Munic i Viena, fins a una actuació davant de Francesc I i Maria Teresa d'Àustria. 1763 Segueixen uns altres viatges, en els quals el nen prodigi (en el millor sentit del terme) impressiona a Alemanya i també a Brussel-les, I'Haia, Londres i París. 1764 Escriu la seva primera simfonia, la Simfonia K.16. 1766 Torna a Salzburg, després de tres anys de viatges. 1768 Estrena del -singspíel- Bastien und Bastienne. 1769 Estrena a Salzburg de l'òpera La finta semplice. -Konzert- rneister- a la cort arquebisbal. Primer viatge a Itàlia. 1770 Estada a Itàlia. Estrena a Milà de Mitridate, Re di Ponto. 1771 Estrena a Milà de Ascanio in Alba.

1772 Estrena de Lucia Silla a Milà. 1773 Quartet K.168, Simfonia K.200, Simfonia K.183, primer Concert per a piano. 1775 Estrena de a Munie i de II re pastore a Salzburg. Compon els cinc Concerts per a violí. 1776 Serenata notturna i Serenata Haffner. 1777 Concert per a piano núm. 9. Marxa de Salzburg amb la seva mare, disgustat per la relació amb l'arquebisbe Colloredo. 1778 A París, escriu la Simfonia núm. 31, el Concertper aflauta i arpa i les Sonates per a piano K.310 i K.31I. 1780 Vesperae de Confessore i Missa Solemnis.

1781 Trenca definitivament amb Colloredo. S'instal·la a Viena i estrena a Munic Idomeneo, Re di Creta. ® ®

1782 Estrena a Viena de Die Entfübrung aus dem Serail. Es casa amb Constanze Weber. Comença un període creatiu molt fructífer: Missa en do rnenor, Simfonia Haffner, Simfonia Linz, els sis Quartets dedicats a Haydn, els Concerts per a piano núms. 14 a 19, etc. 1786 Estrena a Viena de Le nozze di Figaro. Simfonia Praga. Estrena a de Don Gio­ 1787 Mort del seu pare Leopold. Praga ;�• vanni. Malgrat el nomenament oficial per part de l'Emperador Josep II com a compositor de la cort, a Viena, té problemes materials, cosa que no li impedeix de continuar creant obres prodigioses. 1788 Compon les tres últimes Simfonies (núms. 39, 40 i 41). 1790 Estrena de Cosifan tutte a Viena. Quartets de corda dedicats a Frederic Guillem Il. el Concert de núm. 27. Concert 1791 Comença Requiem. piano 'r I a clarinet. Estrenes de La clemenza di Tito a i per Praga I de Die Zauberflôte a Viena. Mor a Viena la nit del 4 al 5 de desembre.

L'estrena de Cosifan tutte, l'obra que avui es representa, tingué lloc al de Viena el 26 de de 1790, amb Adriana Burgtheater gener Giulietta Simionato, Carlo Badioli), 1957-58 (Heinrich Hollreiser, Ferrarese del Bene Louise Villeneuve (Dorabella), (Fiordiligi), Annelies Kupper, Ira Malaniuk, Iva Zideck), 1963-64 (Elisabeth Dorotea Sardi-Bussani Vincenzo Calvesi (Ferrando), (Despina), Schwarzkopf), 1973-74 (Teresa Zylis-Gara, Margreta Elkins), 1979- Francesco Benucci (Guglielmo) i Francesco Bussani (Don Alfonso). 80 (Biancamaria Casoni, Sesto Bruscantini) i 1989-90 (, a arribar a on fou estrenada el 4 de novembre Trigà poc Barcelona, Verónica Villarroel/Barbara Madra, Margarita Zimmermann/ltxaro de com a de Mozart que hom presentava l'any 1798, primera òpera Mentxaca, Gwendolyn Bradley/Gloria Fabuel, Eduard Giménez/ i a la nostra ciutat donaren deu Prejudicis (se'n representacions). Jerome Pruett, Dale Duesing/Stephen Dickson, Tom Krause/Claudio arreu la trama un moralitzant feren que hom modifiqués Nicolai amb la mateixa puritanisme producció dirigida per Luc Bondy que hom fins l'obra restà arraconada. Tornà argumental, que pràcticament pot veure aquesta temporada). a a ser representada tal com havia volgut Mozart l'any 1896, Munie, amb la direcció de Hermann Levi. Al Liceu, Cosifan tutte s'estrenà, finalment, el4 de gener de 1930, amb Olga Schramm, Edit Maerker, Tilly de Garmo, Martin Kremer, Willy Domgraff-Fassbaender, Berthold Sterneck i la direcció d'Eugen Szenkar. Després, fins a aconseguir la xifra de trenta representacions (darrera vegada, el 22 de febrer de 1990), s'ha tornat a posar en escena en aquest Gran Teatre les temporades 1941-42 (Coba Wackers, Emmy Loose, Alfred Poell), 1946-47 (Otto Ackermann, ALAN HACKER (Director musical) Als dinou anys ja fou clarinetista treball a Bolonya i a la Univer­ principal de Li London Phil­ sitat de York. L'any 1986 dirigí harmonic Orchestra i començà l'orquestra de Drottningholm a la tasca de professor Schwetzingen i fou de clarinet a la Royal invitat per debutar com Academy of Music, a director d'òpera a que desenvolupà Norland (Suècia). Des durant dinou anys. d'aleshores alterna Fou un dels pioners l'òpera i el concert i ha en l'ús d'instruments actuat a Karlsruhe, originals en un de­ Holanda, Canadà, terminat repertori, Nova Zelanda, Dublín, però també ha estat Cambridge, Viena, molt lligat a la interpretació de Halle, Bonn, Torí i Stuttgart. És música contemporània. Des del paraplègic i dirigeix des d'una 1981 és director invitat de cadira de rodes. Debutà al Gran l'orquestra de de Teatre del Liceu la temporada Venècia i també ha fet un bon 1991-92 amb La Cenerentola.

LUC BONDY (Director d'escena) Va néixer a Zuric, però passà gust de Shakespeare, Stella de la seva a infantesa França. Goethe i Sea d'Edward Bond, a Començà les tasques escè­ Hamburg, Nuremberg, Wup­ niques al Teatre pertal, Darmstadt i Universitari Interna­ Munie. De 1974 a 1976

cional de París i el treballà a Frankfurt i 1969 esdevingué as­ tot seguit a Berlín, a sistent-realitzador al la Schaubühne, on Teatre Thalia d'Ham­ succeí Peter Stein. En

burg. De 1971 a 1973 l'òpera hom pot aconseguí els primers destacar els èxits grans èxits amb Les aconseguits amb Lulu Criades de Genet, Les i Wozzeck a Hamburg Cadires de Ionesco, Al vostre amb Cosi fan tutte a La ® ®

Monnaie de Brussel·les. El seu Cannes de 1987. Debutà en KARL-ERNST HERRMANN (Escenògraf) primer film, Die Orliebschen aquest Gran Teatre de Liceu la Nasquè a Neukirch/Oberlausitz, nògraf de Yevgueni Onieguin i Frauen, el Gran Premi temporada 1989-90 amb la guanyà féu els a estudis Berlín i començà poc temps després debutà com del Cinema Jove al Festival de mateixa producció de Cosifan la carrera d'escenògraf el1961 a a regista a La Monnaie amb La Hyères; el segon, Terre Etran­ tutte de les representacions Uim. Col.laborà molts clemenea di Tito, a la gère, fou presentat al Festival de actuals. anys a la Schaubühne qual seguiren Don de Berlín amb Peter Giovanni, La finta Stein, i també ho ha giardiniera, La Tra­ fet amb Klaus Pey­ viata i Orfeo ed GEOFFREY LAYTON mann. juntament amb Eu.ridice, El 1988 (Realitzador de la direcció d'escena) Luc Bondy ha fet produí Die Eritfüb­ néixer a va sel·les i la Schaubühne de la i Farce Va Nova York, però Kalldewey et rung aus dem Serail a seva a Ale­ Lehniner Platz. Des de a passar la infantesa l'any Triumph der Liebe Viena i el 1991 va fer manya. La primera col-laboració 1981 fins al 1990 ha treballat en Berlín i Cosifan tutte l'escenografia d'una d'escena a amb Luc Bondy fou direccions La Monnaie de Brussel·les. A coproducció entre Salzburg i La amb l'any 1980 amb Woz­ conjuntament l'Òpera d'Hamburg fou l'esce- Monnaie de Die Zauberflôte. zeck i des d'aleshores Karl-Ernst i Ursel ha col·laborat amb la Herrmann en el Schauspielhaus de Théâtre de La Mon­ Colònia, Karnmerspie­ naie i també va par­ JORGE JARA (Vestuari) len de Munie, Théâtre ticipar en la produc­ Nasqué a Santiago de Xile i Viena (Otello), etc. El seu primer des Amandiers de ció de Cosifan tutte estudià arquitectura a Val­ vestuari en una òpera fou el de Nanterre, Théâtre de a Brussel·les com a paraíso. Des del 1976 completà Cosifan tutte a La Monnaie de La Monnaie de Brus- dramaturg. aquests estudis a Brussel·les, al qual Berlín. Després de seguiren el de Die col·laborar en alguns Fledermaus amb la films, hom ha pogut direcció de Béjart, el veure les seves de Parsifal al mateix realitzacions a Bo­ teatre i el de II barbiere chum i Viena (Leonce di Siviglia a Frankfurt. und Leda), Salzburg També ha dissenyat el (Der Tbeatermarcber vestuari de repre­ i [edermann), Berlín sentacions a Amster­ (Menschenfeid i Nacbtasyl), dam i Toronto. ROMANO GANDOLFI (Director del cor) VERÓNICA VILLARROEL (Fiordiligi) Es diplomà en composició i Carla, la Zarzuela i el Real de (Dies 17, 20, 22, 25, 28 i 30) amb la màxima Madrid, el de Rio, Pa­ piano, puntuació, Municipal Aquesta soprano xilena fou la Hamburg, París, Houston, San al Conservatori A. Boito de Par­ rís, Berlín, Praga, EUA, etc). Al el del guanyadora, 1988, Concurs Francisco, Dallas, Lió, Sevilla, Los ma, la seva ciutat na­ Liceu ha dirigit Faust, Pavarotti de Filadèlfia i, el 1989, Angeles, Metropolitan de Nova tal Des de 1984 és as­ La del West, de les fanciulla Metropolitan York, de Milà, sessor artístic i director Nabucco, La Giocon­ National Coun­ Opera etc. La propera tem­ del cor del Gran Tea­ da, Andrea Chénier, cil Auditions. El 1986 porada actuarà a San tre del Liceu. Ha tre­ Requiem de Verdi, Les debutà a de Santiago Francisco, Hamburg, ballat com a director noces, entre moltes al­ Xile i fou membre de Dallas, Houston, Nova de cor al Colón de tres. Ha l'American enregistrat, per Opera York, Los Angeles i Buenos Aires 0968- a Decca, la Petite Center de la Juilliard tornarà al Liceu com a i a La Scala de Messe Solennelle de 1970), School, a Nova York. Liu de Turandot. En Milà 0971-1983), Rossini, amb Freni, El féu el debut 1989 aquest Gran Teatre ha col·laborant amb Von Valentini-Terrani, Pavarotti, Rai­ a Karajan, europeu Spoleto. interpretat Fiordiligi Giuli­ mondi i el Cor de Cambra de La Kleiber, Bernstein, Prêtre, Interpretà Mimi (La Bohème) a (Cosi fan tutte), Serafina (Il ni, Abbado, etc. Des de Scala, i Cors romàntics i 12 Lieder Faust Muti, Stuttgart, al Colón de Campanella), Nedda (pagliacci) alterna la direcció coral amb de amb el 1970 Schubert, Popp, Palacio, Buenos Aires i actuà a Munie, i Violetta (La Traviata). la direcció d'orquestra (La Scala, Cor de Cambra. i instrumentístes de San l'Òpera de Roma, el Colón, el La Scala (Fonit Cetra). TERESA RINGHOLZ (Fiordiligi) (Dies 19 i 26) Va néixer a Rochester, Nova de la companyia de l'Òpera de ANDRÉS MÁSPERO del on féu els (Subdirector cor) York, estudis musicals Colònia, on ha interpretat més de els estudis musicals al ciutat on actuà i vocals. Fou Començà Washington, guardonada en di­ vint personatges dels repertoris seu país, Argentina. El 1976 fou també com a pianista al Ken­ versos concursos als de lírica i coloratura. nomenat director del Caro Es­ Center i el 1989 fou di­ EUA i Gilda nedy interpretà També ha cantat, table del Teatro Ar­ rector de cor a la de amb el Rigoletto òpera i concert, als de La Plata i Summer Du­ Westren Thea­ gentino Opera. Opera principals centres de 1978 a 1982 féu la rant 1988-90 fou di­ tre. 1983 L'any guanyà musicals europeus, mateixa tasca al Tea­ rector d'lAVE els (Ibe­ primers premis dels amb directors com tro de Rio roamerican Vocal concursos Municipal interna­ John Pritchard, James de Des de i la tem­ cionals de Janeiro. Ensemble) Tolosa i Conlon, James Levine, di­ l'any 1982 dirigí, du­ porada 1990-91, Viñas de Barcelona. Jeffrey Tate, Marek rant tres del cor de la Tot temporades, rector seguit féu el debut Janowski,Lothar Za­ . el cor del Teatro Co­ Dallas Opera. Des de europeu amb Zerbinetta de grosek i Michael Schonwandt. lón de Buenos Aires. la 1990-91 Ariadne Naxos a temporada auf Estrasburg Enguany interpreta per primera un a és Cor del i fou El 1988 aconseguí Master subdirector del contractada com a membre vegada una òpera al Liceu. la Universitat Catòlica de Gran Teatre del Liceu. ®

MARTIN GANTNER SUSANNE MENTZER (Dorabella) (Guglielmo) (Dies 17, 20, 22, 25, 28 i 30) (Dies 17, 20, 22, 25, 28 i 30) Nasquè 1965 a l'estrena a La Scala de Milà. a de l'any Freiburg. Nasquè a Filadèlfia. Estudià Garden Londres (Rosina, els estudis de cant a di Començà Altres actuacions recents han Chicago i després a la juillíard Dorabella, Giovanna Karslruhe i l'any 1988 guanyà estat Guglielmo (Cosifan tutte) School de Nova York. L'any 1984 Seymour), Pesaro, Metropolitan el Primer Premi al Concurs de a Basilea, Ned Keene (Peter els de Nova York (Che­ aconseguí primers Berlín. L'any 1989 debutà al Grimes) a la Staatsoper de grans èxits i en pocs rubino, Komponist, Stadttheater de Koblenz amb Il Munic i Dandini Cene­ etc. També (La anys ja ha actuat als Octavian), Conte (Le nozze di i a la ha fet Figaro) rentola) Staatsoper de teatres més importants: enregistraments l'any 1990 va prendre part en Dresden. També ha actuat San amb Seiji Ozawa, Washington, l'estrena mundial de l'òpera de sovint a les sales de concert Francisco, Fenice de Richard Bonynge, Hans Werner Henze Das d'Alemanya i altres països, i per Venècia, Òpera de Giuseppe Sinopoli, verratene a la Deutschen Meer, ràdio i televisió. Actuà per Viena (Dorabella i Riccardo Muti, Jeffrey pri­ de sota la direcció mera en i Oper Berlín, vegada aquest Gran Octavian), Houston i Tate, Colin Davis, de Markus Stenz i Gotz Frie­ Teatre del Liceu la París (Octavian), altres, i canta a les temporada drich. Poc després també va 1991-92 com a Dandini (La Chicago (Sesto), Festival de sales de concert més importants. interpretar aquesta òpera en Cenerentola) . Salzburg (Annio, Zerlina, Actuà per primera vegada al Liceu Cherubino), Bonn, La Scala de la temporada 1991-92 amb URBAN MALMBERG (Guglielmo) Milà (Zerlina, Annio), Covent Idamante CIdomeneo). (Dies 19 i 26) Aquest cantant suec ja treballà Munie, Frank- ITXARO MENTXAKA (Dorabella) Bonn, Dresden, de petit en òperes com Car- furt, Basilea, (Dies 19 i 26) Brusselles, Anvers, La Albert Her- la Missa de la Coro- men, Bohème, Las Palmas, Moscou,Suècia,Tô- Nasquè a Lekeitio (Biscaia) i interpretà i també com a Mozart a la Sala ring Londres, San començà una vocació musical al nació de Pleyel kyô, noi en cantat primer el film Francisco i Amsterdam. cor ltxas -Soinua. El 1983 es de París. Darrerament ha a d'Ingmar Bergman Ha en traslladà al Conser­ òperes i concert Bil­ intervingut sobre La flauta mà­ de vatori de Bordeus, on bao, València i Madrid. enregistraments gica. De 1980 a 1982 Ariadne estudià amb Monique Debutà al Gran Teatre auf Naxos, cantà en el cor de Les contes Florence. Rebé alguns del Liceu la temporada d'Hoff­ l'Òpera d'Estocolm. mann, Samson et guardons importants i 1989-90 amb Beatriz Des de 1983 és Dalila i Peer col.laborà amb l'Or­ Enríquez (Cristóbal Gynt. membre de Dorabella l'Òpera 1992 actuà al , L'any questra d'Euskadi, la Colón) d'Hamburg, on ha Festival de Simfònica de Bilbao, la (Casi fan tutte) Salzburg contes interpretat Harlekin, Papageno, en l'òpera de Messiaen Saint Municipal de València, Nicklausse (Les Masetto i en Schaunard, , Leporello , François d'Assise. l'Orquestra de Bor­ d'Hoffmann) Enguany Malatesta Ping, i Kothner. actua per primera a deus, la Scottish Chamber Or­ aquesta mateixa temporada vegada També ha actuat a Düsseldorf, Barcelona. chestra i els Virtuosos de 1992-93 ha estat Smeton (Anna Moscou. Amb aquests darrers Balena). ® ®

ROBERT GAMBILL (Ferrando) GLORIA FABUEL (Despina) (Dies 17, 20, 22, 25, 28 i 30) (Dies 17, 20, 22, 25, 28 i 30)

Va néixer a Des d'Indiana (EUA) arribà a Hamburg, Stuttgart, Colònia, València i estudià Provença amb un recital. Es el cant al Europa l'any 1976 per estudiar etc. L'any 1988 interpretà Conservatori amb Car­ presentà al Gran Teatre del Ho­ men Martínez Lluna. a la Universitat d'Hamburg. Els mariner (Der fliegende Amplià Liceu la temporada 1988-89 a La Scala de estudis amb Nella primers contractes llander) amb Elisetta (Il ma­ Anfuso foren amb els teatres Milà i l'any següent i Alfredo trimonio segreto) i de Ginebra, Frankfurt ha féu al Metropolitan Kraus, entre altres. posteriorment hi ha Wiesbaden. Ha de Nova York. Amb Guanyà els concursos cantat Despina (COSt­ de cantat sovint, als un altre personatge Benitatxell, López­ fan tutte), Oscar (Un David de Chàvarri de teatres més imp or­ wagnerià, València, ballo in maschera), Die von Marco de tants, els papers del Meistersinger Eugenio Ghita (Una cosa debutà al repertori líric bel­ Nürnberg, Sabadell, Mary Gar­ rara), Papagena (Die cantista. Amb els Covent Garden. Actua den d'Escòcia i Julián Zauberflote), Gian­ sovint a les sales de de Pam­ papers principals del Gayarre netta (L'elisir d'ama­ repertori mozartià per a tenor, concert. Ha cantat per primera plona. L'any 1990 debutà amb re), Sophie (Werther) i Ninetta mateixa èxit al ha actuat al Colón de Buenos vegada al Liceu aquesta gran Festival d'Ais de (La gazza ladra). en un recital de Aires, a Moscou amb La Scala temporada, de a de Viena, «Lieder». Milà, l'Òpera ZORAIDA SALAZAR (Despina) JOAN CABERO (Ferrando) (Dies 19 i 26) (Dies'19 i 26) Nasqué a Cali (Colòmbia), on Mòdena, Bolonya, Fenice de Soledades féu els estudis musicals. Debutà Nascut a Barcelona, realitzà els interpretat Oberon, Venècia, Òpera de Roma, etc. 1978 com a Musetta estudis de cant amb la seva sin sambra, El giravolt de maig, l'any (La També ho ha fet a Lille, Lima, retablo de Maese Il Bohème) i 1982 San- mare, Montserrat Pueyo, i els El Pedro, l'any Dallas, Avinyó, el continuà amb Lips, capello di paglia di aconseguí primer tiago de Xile, Quito, tutte premi en el 41 Con- Davis, Richter i Firenze, Cosifan Toulon, Saint Gallen, curs Pavarotti de Sao Zanetti. Iniciat en el i Luz de oscura llama. Tôkyô i altres ciutats. Paulo. A ha El cant amb el Cor -Liederista- consumat, Bogotà personatge de els interpretat un Madrigal, ha col.la­ guanyà premis ampli Despina (Casi fan i brillant borat amb Hesperion Yamaha i Viñas. Ha repertori: tutte), l'ha interpre- a Adina, Lucia, Susan- entre XX, La Capella Reial, fet gravacions per tat, altres ciu- RTVE i France Mu­ na, Gilda, a amb les orquestres Rosina, tats, Bogotà, Pisa, Ciutat de Barcelona, sique. Debutà'al Liceu Despina, Carolina, Torí, Dallas, Avinyó, etc. Es traslladà a Simfònica d'Astúries, amb la Missa Solemnis Norina, Itàlia, Lima i Toulon. Enguany actua on ha actuat a Pa- de Valladolid, Teatre Lliure, etc. de Beethoven i després hi cantà Càller, Torí, per primera vegada al Gran La con­ i Ar­ lerm, Scala de Milà, Teatre del Liceu. Té un ampli repertori de Sacerdot (Die Zauberflôte) Pisa, bace cert, i en el camp de l'òpera ha Udomeneo), Hay pocos instrumentos tan bien

BARRY MORA (Don Alfonso) afinados como éste. (Dies 17, 20, 25 i 30)

Va néixer a Nova Zelanda i Colònia, Vancouver, Sydney, estudià a Londres amb Ottokar etc. Actualment és un dels Krauss i John Matheson. De artistes principals de la Welsh 1976 a 1980 va ser National Opera, on ha membre de la com­ cantat Das Rbeingold, panyia de Gelsenkir­ Gotterdammerung, chen i de 1980 a 1987 La Traviata, Ariadne de la de Frankfurt. El auf Naxos, Der Ro­ 1980 debutà al senkavalier, Cosifan Covent Garden de tutte, , etc. En Londres interpretant aquest Gran Teatre ha Donner (Das Rhein­ interpretat el paper gold). Ha cantat de Mestre de música El Honda i el de es como La es suave, també a Copenhaguen, Glas­ (Ariadne auf Naxos) LEGEND Legend suspensión por un instrumento musical. Su eso el se el Tra­ Legend desplaza por Germont (La motor es de una gow, Berlín, Darmstadt, Giorgio precisión singu­ asfalto como las notas por el pen­ sus 204 Zuric, Düsseldorf, viata). lar, y caballos responden tagrama. Edimburg, de inmediato a la menor presión La calidad de los acabados y sobre el acelerador. La nobleza de los materiales en el Legend es de las STAFFORD DEAN (Don Alfonso) aleaciones con que está sólo comparable a la de un construido la exactitud milimé­ 26 i y Stradivarius. (Dies 19, 22, 28) tríca de sus piezas, permiten que El Honda Legend es realmen­ el motor del Nasqué a Kingswood (Gran Leporello (Don Giovanni) a Legend interprete te como un instrumento musical. verdadera música. Pero el mejor afinado de todos. Bretanya). Està considerat com Stuttgart, Munie, París, Zuric i, a especialista en el repertori en versió de concert, al Festival mozartià, amb el qual Internacional de Ha col.Ia­ ha aconseguit grans Granada. èxits internacionals. borat en concerts Actua amb regularitat amb la Royal Liver­ al Covent Garden de pool Philharmonic en Londres, on ha una «tournée» per interpretat Don Al­ Espanya amb la Sim­ fonso (Cosifan tutte), fonia núm. 8 de Leporello (Don Gio­ Mahler l'any.1992. Al [gJ Liceu ha interpretat HONDA . vanni), Rangoni (Borís Godunov), Gessler dues temporades, 1985-86 i (Guillaume Tell) i Melissa 1990-91, Leporello (Don Gio­ (Alcina). També ha interpretat vanni). ® ®

Contenido argumental ACTO II

Despina sigue con sus esfuerzos para convencer a sus señoras Lugar de la acción: Nápoles. de que cedan a los «extranjeros». Las dos hermanas deciden, Época: siglo XVIII. finalmente, divertirse un poco y Fiordiligi se decide por Ferrando, mientras Dorabella escoge a lo hace que las ACTO I Guglielmo, que pa­ rejas se inviertan.

con Ferrando Las novias dudan en con Don Alfonso discute los oficiales y Guglielmo, que seguir la prueba, pero Don Alfonso y alaban la fidelidad de sus prometidas. Don Alfonso, que no cree Despina las animan a hacerlo. Pronto Dorabella cede la primera, a cuando una en la constancia de las mujeres, sugiere ponerlas prueba y acepta de Guglielmo joya que él le ofrece como de de a propone una apuesta que los oficiales están seguros ganar. garantía amor, cambio de la cual ella le entrega un medallón retratos de sus con la de su Fiordiligi y Dorabella están contemplando los efigie Ferrando. Éste, por parte, encuentra mayor prometidos cuando Don Alfonso llega y les anuncia la súbita partida resistencia para vencer los escrúpulos de Fiordiligi. entran e hasta ahora tan hacia la guerra de los dos jóvenes, que seguidamente Fiordiligi, valiente, cede finalmente ante la intentan consolar a las dos hermanas, a las que dedican una insistencia de Ferrando, de modo que el matrimonio de las dos prolongada despedida. parejas podrá celebrarse pronto. Cuando los tres hombres se Dorabella se lamentan de se Ante la camarera Despina, Fiordiligi y encuentran, Guglielmo enfurece por la traición de Fiordiligi y se Don la súbita partida de quienes aman. Despina les aconseja que Alfonso manifiesta su cínica filosofía sobre el amor, con la la colaboración de conclusión de así hacen distraigan y Don Alfonso, que ha conseguido que todas. a la de la camarera, hace entrar a Ferrando y Guglielmo, disfrazados Bajo dirección Despina, los criados se ocupan de la de Albaneses. Cada uno de ellos galantea a la prometida del otro, preparación del ágape nupcial. Poco después, la misma Despina, con no dudan de han disfrazada de los en pero son tratados tal frialdad que que ganado notario, aporta contratos matrimoniales y, el con mismo instante en van la apuesta. Don Alfonso, no obstante, les pide que sigan la que los a firmar, se enteran del regreso de prueba. los oficiales. Los «Albaneses» desaparecen rápidamente y vuelven Fingiendo el desespero que les causa no ser amados, los pseudo­ con su auténtica apariencia. Ferrando y Guglielmo hacen ver que ante muchachas. descubren los contratos una Albaneses hacen ver que se envenenan las y fingen violenta cólera. Pronto, no Despina, disfrazada de médico, restablece a los «moribundos» por obstante, revelan la superchería, con gran vergüenza por parte de medio de unas pasadas magnéticas, pero de todos modos pretende Fiordiligi y Dorabella. Don Alfonso, que ha ganado la apuesta, unos besos rematar la vuelva la sea que, además, les tendrían que aplicar para consigue que paz, que quiere acompañada por la se el curación. Fiordiligi y Dorabella rehúsan la proposición y alegría y buen humor. mantienen fieles a sus oficiales. ® ®

2ème ACTE e o s i fan tutte

Despina s'efforce encore de convaincre ses maîtresses de se montrer 1er ACTE plus aimables avec les «étrangers». Les jeunes filles décident en­ fin de se distraire un peu et Fiordiligi choisit Ferrando tandis que Don Alfonso discute avec les officiers Ferrando et Guglielmo qui Dorabella jette son dévolu sur Guglielmo, invertissant ainsi l'ordre louent la fidélité de leurs fiancés. Don Alfonso, qui doute fort de des fiancés. la constance des femmes, suggère de les mettre à l'épreuve et Voyant les jeunes filles hésiter, Don Alfonso et Despina les en­ aux un ceux-ci sont sûrs de propose deux jeunes gens pari que couragent à s'amuser. Dorabella cède la première: Guglielmo lui gagner. offre un bijou en gage de son amour tandis qu'elle lui tend à son Fiordiligi et Dorabella contemplent les portraits de leurs fiancés; tour un médaillon qui contient le portrait de Ferrando. Celui-ci, Don Alfonso apparaît alors et annonce le départ à la guerre des de son côté, a du mal à vaincre les scrupules de Fiordiligi. deux officiers; ceux-ci entrent à leur tour pour faire leurs adieux Fiordiligi, qui résistait encore, finit par céder à son tour devant et s'efforcent en vain de consoler les deux soeurs. l'empressement de Ferrando; il n'existe désormais plus aucun En présence de Despina, la soubrette, Fiordiligi et Dorabella obstacle pour que les jeunes couples puissent convoler très bientôt. pleurent l'absence de leurs amants. Despina leur conseille de se Lorsque les trois hommes se retrouvent seuls, Guglielmo laisse distraire et Don Alfonso, qui s'est assuré la complicité de la éclater sa fureur devant la trahison de Fiordiligi; Don Alfonso en soubrette, fait entrer Ferrando et Guglielmo déguisés en Albanais. profite pour exposer ses théories cyniques sur l'amour et en Chacun conte fleurette à la fiancée de l'autre mais les deux jeunes conclure que c'est ce qu'elles font toutes. filles les traitent avec une telle froideur qu'ils ne doutent plus d'avoir Sous la houlette de Despina, les laquais vaquent à la préparation gagné le pari. Don Alfonso, néanmoins, les prie d'insister un peu du repas de noces. Puis Despina, déguisée à présent en notaire, plus. apporte les contrats de mariage; au moment où les jeunes filles Devant l'indifférence des deux soeurs, les soi-disant Albanais sont sur le point de signer, elle annonce soudain le retour des feignent le désespoir et font semblant de s'empoisonner. Despina, fiancés. Les «Albanais» s'empressent de disparaître pour revenir déguisée en médecin, rétablit les «mourants» par quelques tours peu après revêtus de leurs costumes d'officier. En apercevant les en baisers hâteraient de passe-passe, tout suggérant que quelques contrats, Ferrando et Guglielmo feignent la stupéfaction puis la sans doute leur guérison. Fiordiligi et Dorabella, fidèles à leurs colère. Mais ils ne tardent pas à révéler aux deux jeunes filles, promis, refusent. confuses, la supercherie. Don Alfonso, qui a gagné son pari, parvient à ce que la paix, la joie et la bonne humeur règnent à nouveau. ® ®

e o s ¡ fan tut t e ACT I I

continues to Despina try and persuade her mistresses to give in ACT I to the The "foreigners". two sisters finally decide to amuse the­ mselves a little. chooses Don Alfonso is arguing with the officers Ferrando and Guglielmo Fiordiligi Ferrando while Dorabella chooses Guglielmo, each, in fact, the other's who praise the faithfulness of their fiancées. Don Alfonso does choosing lover. Don Alfonso and the not believe in the faithfulness of women and suggests that they Despina encourage sisters who are hesita­ ting to go ahead with their Dorabella test their fiancées and they agree on a bet which the officers are experiment. gives in first and a accepts jewel from as of his ex­ sure of winning. Guglielmo proof love, in change for which she him the Fiordiligi and Dorabella are looking at miniature portraits of their gives portrait of Ferrando who in turn, makes a great effort to overcome the resistance lovers when Don Alfonso enters and tells them of the young men's of Fiordili­ gi, who has still not in. imminent departure for the war. They arrive and try to comfort given Finally to Ferrando's the sisters. Their farewell is long and tender. Fiordiligí yields persistent advances and so the wedding of the two can be held soon. The two sisters sadly relate the departure of their loved ones to couples Guglielmo is funous at the of and Don Despina, their maid, who advises them to take their love lightly betrayal Fiordiligi Alfonso expresses his cynical about and enjoy themselves. Don Alfonso, who has paid Despina for philosophy love, concluding that all women beha­ ve like that. her help, introduces Ferrando and Guglielmo, disguised as a pair The is of Albanian noblemen. Each courts the fiancée of the other but wedding party being prepared by the servants and Despí­ na, disguised as a notary, arrives with the they are so coldly received that they think they have won the bet marriage contracts. It IS then announced that the officers are but Don Alfonso asks them to continue with the test. returning. The Albanians disappear and the "real" Ferrando and enter Pretending to despair because they are unloved, the pseudo-Al­ Guglielmo in their own clothes. find the contracts and to banians make it look as if they have taken poison. They pretend be very angry but soon they confess the deceit. Don Alfonso has won Despina,disguised as a doctor, "brings them back to life" by passing the bet and he manages to restore peace. He his wish for a magnet over them and as well as this she claims they will have expresses ha­ ppiness and good humour. to kiss them to ensure their "recovery". Fiordiligi and Dorabella refuse and remain faithful to their officers. ®

Discografia

La present discografia només inclou una selecció de les versions íntegres. Els personatges són esmentats en l'ordre següent: Fior­ diligi, Dorabella, Despina, Ferrando, Guglielmo i Don Alfonso. A continuació l'orquestra, el cor, el director, l'any de l'enregis­ trament i el segell discogràfic.

Suzanne Danca, Giulietta Simionato, Marisa Morel, Libero De Luca, Marcello De Cortis, Mariano Stabile. Suisse Romande i cor. Dir.: Karl Bôhm. 1949. RODOLPHE.

Eleanor Steber, Blanche Thebom, Roberta Peters, Richard Tucker, Frank Guarrera, Lorenzo Alvary. Metropolitan de Nova York. Dir.: Fritz Stiedry. 1952. RCA.

Elisabeth Schwarzkopf, Nan Merrimann, Lisa Otto, Leopold Si­ moneau, , Sesto Bruscantini. Philarmonia. Dir.: Herbert von Karajan. 1954. EMI.

Lisa della Casa, Christa Ludwig, Emmy Loose, Anton Dermota, Erich Kunz, Paul Scheffler. Filharmònica de Viena, Òpera de Viena. Dir.: Karl Bohm. 1955. DECCA.

Teresa Stich Randall, Ira Malaniuk, Graziella Sciutti, Waldemar Kmentt, Walter Berry, Deszo Ernster. Simfònica de Viena. Òpera de Viena. Dir.: Rudolf Moralt. 1956. PHILIPS.

Elisabeth Schwarzkopf, Nan Merrimann, Graziella Sciutti, Luigi Alva, Rolando fanerai, Franco Calabrese. Scala de Milà. Dir.: Guido Cantelli. 1956. STRADIVARIUS.

Teresa Stich Randall, Teresa Berganza, Mariella Adani, Luigi Alva, Rolando Panerai, Marcello De Cortis. Societat de Concerts del Conservatori de París. Dir.: Hans Rosbaud. 1957. RAPPEL.

Elisabeth Schwarzkopf, Christa Ludwig, Graziella Sciutti, Walde­ mar Kmentt, Hermann Prey, Karl Donch. Filharmònica de Viena, Òpera de Viena. Dir.: Karl Bohm. 1960. MELODRAM. ABSOLUMENT Elisabeth Schwarzkopf, Christa Ludwig, Hanny Steffek, Alfredo Kraus, Giuseppe Taddei, Walter Berry. Philarmonia. Dir.: Karl Bôhrn. 1962. EMI.

Irmgard Seefried, Nan Merrimann, Erika Kath, Ernst HaefIiger, Hermann Prey, Dietrich Fischer-Dieskau. Filharmònica de Berlín, RIAS. Dir.: Eugen Jochum. 1963. DEUTSCHE GRAMMOPHON. ® ®

Karita Mattila, Anne Sofie von Otter, Elzbieta Francisco Leontyne Price, Tatiana Troyanos, Judith Raskin, George Shirley, Szmytka, Araiza, Thomas Allen, Jose van Dam. of Saint Martin in­ Sherrill Milnes, Ezio Flagella. New Philharmonia, Ambrosian Sin­ Academy the-Fields, Ambrosian Opera. Dir. Neville Marriner. 1990. PHILIPS. gers. Dir.: Erich Leinsdorf. 1969. RCA. Lella Cuberli, Cecilia Bartoli, Kurt Celestina Casapietra, Annelies Burmeister, Silvia Geszty, Peter Jean Rodgers, Streit, Ferruccio Furlanetto, John Tomlinson. Filharmònica de Schreier, Gunther Leib, Theo Adam. Òpera de Berlín. Dir.: Ott­ Berlín, RIAS. Dir.: Daniel Barenboim. 1990. ERATO. mar Suitner. 1971. EURODISC.

Anna Caterina Monica Margaret Price, Yvonne Minton, Lucia Popp, Luigi Alva, Geraint Antonacci, Bacelli, Laura Cherici, Richard New Alldis. Dir.: Otto Decker, Albert Dohmen, Sesto Bruscantini. Filharmònica Bellini Evans, Hans Satin. Philharmonia, John ' Lirico. Dir.: Gustav Kuhn. Klemperer. 1971. EM!. 1990. ORF. Charlotte Dolores Enriqueta Tarrés, Kari Lovaas, Rotraud Hansmann, Klaus Hirte, Margiono, Ziegler, Anna Steiger, Dean van der Gilles Philippe Huttenlocher, Walter Geisen. Òpera de Monte-Carla, Òpera Walt, Cachemaille, Thomas Hampson. Concertgebouw, Òpera de París. Dir.: Pierre Colombo. 1974. G.CH. d'Holanda. Dir.: Nikolaus Harnoncourt. 1991. TELDEC.

Pilar Lorengar, Teresa Berganza, Jane Berbié, Ryland Davies, Tom Krause, Gabriel Bacquier. London Philharmonic, Covent Garden. Vídeo Dir.: Solti. 1974. DECCA. Georg Gundula Janowitz, Christa Ludwig, Oliviera Miljakovic, Luigi Alva, Ileana Nicolai Hermann Montserrat Caballé, Janet Baker, Cotrubas, Gedda, Prey, Walter Berry. Filharmòntca de Viena i cor. Dir.: Wladimiro Ganzarolli, Richard van Allan. Covent Garden. Dir.: Colin Karl Bohm. Dir. escena: Vaclav Kaslik. Film. UNITEL. Davis. 1974. PHILIPS. Daniela Dessi, Dolores Ziegler, Adelina Scarabelli, Josef Kundlak, Peter Gundula Janowitz, Brigitte Fassbaender, Reri Grist, Schreier, Alessandro Corbelli, Claudia Desderi. Scala de Milà. Dir.: Riccar­ de Viena. Hermann Prey, Rolando Panerai. Filharmònica Òpera do Muti. Dir. escena: Michael Hampe. 1989. SELECTAVISION. de Viena. Dir.: Karl Bôhm. 1976. DEUTSCHE GRAMMOPHON. Ann Christin Biel, Maria Hôglind, Ulla Severin, Lars Tibell, Mag­ Frederica von Teresa David Ren­ Kiri Te Kanawa, Stade, Stratas, nus Linden, Enza Florimo. Festival de Drottningholm. Dir.: Arnold Bastin. Filharmònica dall, Philippe Huttenlocher, Jules d'Estrasburg, Ostman. I?ir. escena: Willy Decker. 1984. PHILIPS. Òpera du Rhin. Dir.: Alain Lombard. 1977. ERATO. Edita Gruberova, Dolores Ziegler, Teresa Stratas, Luis Lima, Fe­ Marshall, Baltsa, Kathleen Battle, Francisco Arai­ rrucio Margaret Agnes Furlanetto, Paola Montarsolo. Filharmònica de Viena i cor. Jase van Dam. Filharmònica de Viena, Dir.: za, James Morris, Òpera Nikolaus Harnoncourt. Dir. escena: Jean-Pierre Ponnelle. Film. de Viena. Dir.: Riccardo Muti. 1982. EM!. 1986. UNITEL. Rachel Yakar, Alicia Nafé, Georgine Resik, Gòsta Winberg, Tom Susan Larson, Janice Felty, Sue Ellen Kuzma, Frank Kelley, James Krause, Carlos Feller. Teatre de Cort de Drottningholm. Dir.: Ar­ Maddalena, Sanford Sylvan. Simfònica de Viena, Cor Arnold nold Ostman. 1984. OISEAU LYRE. Schonberg. Dir.: Craig Smith. Dir. escena: Peter Sellars. 1990. Carol Vaness, Dolores Ziegler, Lilian Watson, John Aler, Dale DECCA. Duesing, Claudio Desderi. London Philharmonic, Festival de Glyndebourne. Dir.: Bernard Haitink. 1986. EM!.

Kiri Te Kanawa, Ann Murray, Mary McLaughlin, Hans Peter Blochwitz, Thomas Hampson, Ferruccio Furlanetto. Filharmònica de Viena. Òpera de Viena. Dir.: James Levine. 1988. DEUTSCHE Contingut argumental, biografies i discografia: Pau Nadal GRAMMOPHON. N o t e s importants

En atenció als en artistes i al públic general, es prega la màxima puntualitat: no es permetrà l'entrada a la sala un cop començada la representació, ni verificar enregistraments, fotografies a filmar escenes de cap mena. El Consorci del Gran Teatre del Liceu, si les circumstàncies ho reclamen, podrà alterar les dates, els programes a els intèrprets anunciats en aquest programa. En compliment d'allò que disposa l'Article 92 del Reglament d'Espectacles, és prohibit de fumar als passadissos; hom ha d'utilitzar el saló del Ir pis i el vestíbul de l'entrada.

Accés carrer Sant t. pel Pau, núm. 1, bis, d'ús exclusiu per a C).. minusvàlids. Tel. 318 91 22.

VII Festival

Castell de Peralada Portada: Escena de l'Acte II. Cosifan tutte. Fotografia de]. P. Stevens.

Programes. Edició i publicitat: ,__Art-Co/2ooo

PATROCINI DE AMB EL Disseny: Hernando Asociados fundación�1 TABACALERA FUNDACiÓ FUNDACiÓ GRAN TFATRE u t t. GRAN TEATRE DEL L I e E u L I e E u

Presidenta d'Honor S.M. LA REINA SOFIA

Patrons La Fundació privada Gran Teatre del Liceu s'ha creat amb GAS NATURAL SDG, S.A. CAIXA DE CATALUNYA una finalitat bàsica, que és la d'estimular les empreses CAIXA l PENSIONS DE BARCELONA contribueixin a la i D'ESTALyIS del sector privat perquè promoció AIGUES DE BARCELONA difusió de la Cultura, tal com és norma als països més BANCO DE EUROPA desenvolupats. BANC DE SABADELL GRUPO TORRAS CONSORCI DEL GRAN TEATRE DEL LICEU el Pa­ En aquest sentit, les empreses que formen primer tronat i les que s'han anat adherint a la nova Fundació, Protectors ANGLO NAVAL INDUSTRIAL ja sigui com a Protectores, ColIaboradores o Coopera­ BASSAT, OGILVY & MATHER entenem la societat catalana d'avui no pot dores, que IBM tan arrelada a desentendre's de la SOlt d'una institució SEAT la vida cultural de Barcelona i tan representativa de la Collaboradors vida musical de Catalunya com és el Gran Teatre del Liceu. NESTLÉ ROCA RADIADORES creat fa més Cal conservar i enfortir aquest llegat cultural, no fos el de 150 anys sense cap altre impuls que que Cooperadors procedia d'una imparable il·lusió col·lectiva. Deixar ara BUFET BERGÓS COOPERS & LYBRAND el futur del Liceu a l'exclusiva de les ins­ responsabilitat EDITORIAL VICENS VIVES a una mena de deserció. titucions públiques equivaldria ENIMONT IBERICA MCS Marketing Comunicaciones y Servicios mesura les vostres RICARDO S.A. Per això us demanem que, en la de MOLINA, us a la tasca ens hem im­ possibilitats, incorporeu que Informació nom al del posat i que, tot associant el vostre prestigi Fundació Gran Teatre del Liceu el. Sant Pau, 1 bis nostre Gran a la realització dels seus Teatre, ajudeu 08001 Barcelona projectes. Telèfon 318 91 22 ®

Pròximes funcions

Concert Paata Burchuladze

Obres de

Director d'orquestra Ello Boncompagni

ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Divendres, 2 de juliol, 21 h., funció núm. 41, torn A