GAL SOM RURALS Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu febrer 2017 gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu

Índex General

1. Definició de la zona i població objecte de l’estrategia...... 5 2. Examen de les necessitats i potencial de la zona...... 45 3. Descripció de l’estratègia i els seus objectius...... 93 4. Descripció del procés de participació de la comunitat en el desenvolupament de l’estratègia...... 93 5. Pla d’acció...... 145 6. Descripció de les disposicions de gestió i seguiment de l’estratègia...... 145

7. Pla Financer...... 183 Annex Cartogràfic...... 189 gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu 4 GAL SOM RURALS Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu febrer 2017

Definició de la zona i població 1 objecte de l’estrategia

5 gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu 6 Estructura pr Estructura laboral Estructura demográfica 1.3. Perfilsocioeconòmicdelazona de lazona 1.2. Justificaciódelacoherèncianatural,culturaliadministrativa 1.1. Delimitaciódelazona Sumari 1 objecte del’estrategia Definició delazonaipoblació . oductiva ...... 7 12 12 37 23 17 9

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu 8 1.1. Delimitació de la zona

Aquesta EDLP es circumscriu a:

Superfície (Km2) Població 28,52 1.615 objecte definició de la zona i població 84,34 2.139 Atzeneta d’Albaida 6,06 1.160 Alfarrasí 6,38 1.247 Aielo de 7,83 173 Bèlgida 17,26 683 Bellús 9,54 326 11,37 240 11,29 612 4,04 431 2,12 191 96,98 4.357 3,19 167 Carrícola 4,60 98 43,55 2.378 74,69 1.003 Guadasséquies 3,26 466 40,12 2.422 8,16 665 Otos 11,07 455 El Palomar 7,76 588 Pinet 11,89 170 Ràfol de Salem 4,33 423 Rugat 3,20 179 Salem 8,61 432 3,83 52 6,32 300 13,81 1.374 6,22 458 Almiserà 7,44 272 L’Alqueria de la Comtessa 2,15 1.504 16,10 1.264 Benifairó de la Valldigna 20,20 1.622 Beniflá 0,62 453 Castellonet de la Conquesta 5,43 133 6,47 527 0,98 992 3,07 1.020 2,03 1.410 Ròtova 7,66 1.285 38,49 3.362

Total 650,97 38.648 9 gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu Barxeta, laFont delaFiguera. • LaCostera . Palomar, Pinet, Ráfol deSalem,Rugat, Salem,Sempere, Terrateig Fontanars dels Alforins, Guadasséquies,Llutxent, Montitxelvo, Otos, el Benicolet, Benissoda,Benisuera, Bocairent, Bufali, Carrícola, Quatretonda, Atzeneta d’Albaida, Alfarrasí, Aielo deRugat, Bèlgida,Bellús,Beniatjar, • La Vall d’Albaida Palmera, , Rafelcofer, Rótova, Simat dela Valldigna. Valldigna, Beniflá,Castellonet delaConquesta,LlocnouSant Jeroni, Ador, Alfauir, Almiserà, l’Alqueria delaComtessa, Barx,Benifairó dela • LaSafor Els municipiss’ajusten alasegüent distribució comarcal: i la Valldigna amblaRibera, amb la A-35 enaquella comarca ilesterres situadesenllà. la mentre la A-7 enllaça ambdues. A un altra escala, al nord la carretera CV-50 vincula la costa a ponent. La A-35 és l’eix vertebrador de la Costera, la CV-60 ho és de la Vall d’Albaida i l’interior de oest o cap al sud, mentre la CV-60, d’ i a l’Olleria, permet la circulació ràpida de llevant Madrid per Albacete, o de l’autovia A-7 de València a Alacant, ambdues disposades de nord a sud- rellevànciala notòriaintegracióla territorial.A-35de la destaca Així València-Almansa,amb enllaç de lamodernaxarxa viaria, especialment delesautovies, afavoreixen lafavorable accessibilitat i justifiquen la diferenciació intraterritorial, la presència de matisos sub-zonals. Tot i això la presència ’xesó ut l cniuai gorfc, a oprietcó u rpeetn les serres, que representen la compartimentació geogràfica, configuració la a junt L’extensió 10 PNOA. pròpia sobre ortofoto Mapa d’elaboració molt afectada per la crisi citrícola. A hores d’ara mostra poques alternatives al voltant bàsicamental alternativesvoltant poques mostra d’arahores Acitrícola. crisi la perafectada molt nal comarcal. La seua economia agrícola, localment també amb industria agroalimentària, ha estat amb elspoblesdelaplanura, tambédereduïdes dimensions,situats al voltant del regadiu tradicio - derna de la citricultura sobre el que històricament van ser conreus de secà de muntanya. Contrasta un conjunt de municipis d’economia agrària, bàsicament agrícola. Aquests mostren l’expansió mo- vorit pel caràcter central de les ciutats, on la rellevant activitat turística fa una important contribució. productes metal·lics, etc., també a la construcció, però sobretot a un molt potent sector serveis, afa- bàsicament agroalimentària, defabricació dematerials deconstrucció, fustaimoble,elaboració de industria la a econòmica l’activitat a lloc el cedit ha citrícola, monoconreu de caràcteractualment històricamentomnipresentun regadiu, comarcal.amb ella Enpoblació la de centrencon-majorpart la primera, la de preeminència notable amb Valldigna, la Tavernesde i Oliva Gandia, ciutats: amb la veïna Vall d’Albaida aixícom algunspetits municipissituats jaa laplanura litoral. una de les subcomarques; la perifèria muntanyosa sud-occidental al peu de les serres i en contacte Valldigna,la de ponent de banda la comprencomarcal.litoralcor delAixí planural’esmentada ca comarca de la Safor, bàsicament de l’àrea occidental de la mateixa, el conjunt muntanyós que tan- la de municipis de conjunt un extensibleinclou a lasubcomarcazona dela nostra ValldignaLa . cap al interior per unsemicercle muntanyenc, unacaracterística matisada però enbonapart la resta del territori valencià. bé cal considerar larellevància assolida,sobretot anys enrere, pel sector delaconstrucció, com a diversificacióper productiva,la l’especialitzaciódecisiu destaca funcionalestat on Xàtiva. de Tam- conjunt encara que afrontant la crisi recent. A més a més el desenvolupament del sector serveis ha ció a nuclis com Xàtiva, Canals, l’Alcúdia de Crespins, Moixent o , ha estat i està important en la confecció, el paper-cartró, etc., en un context de notable difusió espacial tot i la major concentra- han situat al sector encomplexa situació. cialització hortícola. En qualsevol cas el desfavorable panorama agrari, agreujat per la crisi citrícola, espe- major seua la i tradicionall’horta de mantenimentel amb contrast notable un rellevantsen estat han Montesa, corredorde del ponent l’oliveraal i vinyala perreconversió experimentada la les dos darreres dècades. L’expansió dels cítrics i també d’altres fruiters a bona part de la comarca, de socioeconòmiques transformacions les condicionat han ponent, a cap rellevants més factors celerada expansió contemporània del regadiu ienmenor grau l’aparició defocus fabrils, ambdós alguns nuclis,però sobretotL’ac- l’activitat agrària, bàsicament agrícola, hanestat decisives. poble del’àrea. proximitat a les autovies i als centres urbans són un factor decisiu pel grau de ruralitat de qualsevol menor o major la escala altra un A tradicionals. vincles els també i accessibilitat proximitat, la de funció en urbà nucli altre o preferentmentun vinculen es a rurals municipis Els darreresdècades. per unapartdel’àrea, tambédeGandiaiOntinyent, aquestes amésdeforma creixent ales teixes.rellevànciaHistòricamentla destaca referència,de de Xàtiva ciutat a com paper mantéque ma- les l’accés a social-funcional de compartimentació l’àrea funció del la a en justifiquen territori En tant que àrea perifèrica comarcal, la banda interior occidental i meridional de la Saforinteriorla àreabanda meridionaloccidentalinclou perifèricade comarcal,que la i tant En Trespoblació. de nuclis de densitat notable una amb i poblada molt comarca una és Safor La La Safor és,agrans trets, unaplanura litoral irrigadaimoltpoblada,obertaalamar itancada La industrialització, bàsicament recolzada en PIMEs de sectors diversos com el moble, el tèxtil, Pel quefa alacomarca delaCostera, latradicional implantació industrial,especialment en En qualsevol cas,larelativa llunyania alaciutat de València junt lapresència deciutats mitjanes 11

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu tuada per la major emigració delesdones. demogràfi ca. Així és patent pel que fa a l’índex d’envelliment i a la ratio masculí/femení accen- rurals valencianes, al menys enconjunt perque siesdonaanivell local, éspatent laproblemàtica caràcter urbàd’alguns focus territorials. resta delazona laruralitat demoltsmunicipis,d’extenses àrees delamateixa, contrasta ambel la a demogràfi Com escala etc. d’accessibilitat, a econòmica, municipis ca, els entrediferenciació recent, tambédelaconstrucció. Com aaltres territoris mereix destacar lacreixent rellevància del sector serveis o,tot iel paró més grans trets amb una preeminència de l’activitat fabril als municipis de la banda occidental de la vall. ienmenor grau al’Olleria o a Albaida, fievident n’és nsi espacialtot a Aielode Malferit, polarització oBenigànim,a la Ací etc. moble, el plàstic, el vidre, el l’agroalimentari, com PIMEs, encara mostra unanotable polarització al voltant del sector tèxtil, ambrelevància d’altres més patent el impacte delacrisiqueafecta al sector. ció agrària ésmajor alabandaoriental comarcal ials vessants delaserra deBenicadell,onesfa ramaderia,l’eiximportantmenor d’una en mateixa.també o la graud’hortalisses de L’especialitza- l’ametller tot iqueéslacitricultura isobretot el conreu delsfruiters, encara del’olivera ola vinya, pelrimentada regadiu. Ahores intracomarcalsmatisosd’ara amb i mantées el conreu del cereal o transformacionsrecentsl’expansiópernotables expe- l’agricultura,amb de especialment agrària, ambdues ciutats harecolzat per altra bandala vinculació comarcal aaquestadarrera. culada per proximitat i accessibilitat a una ciutat extracomarcal: Gandia. L’apertura de l’autovia entre ciutats. Destaca Ontinyent dos a l’extrem a occidental, la capçalera comarcal,funcionals, front socioeconòmicsa un àreacentres menor a llevantdos vin- a torn en ells, entre pròxims agrari, espai muntanya.de Unconjunt depobless’esténpassos direccionsperdiverses per la vall, unextens de des s’accedeix que la gràfi a serres, de conjunt un per encerclada sinclinal vall una cament al sud,méspropers amoltsdelspoblesdelanostra zona. centre socioeconòmic de Gandia i els també rellevants de al nord i d’Oliva qualsevol cas, n’és evident la estreta vinculació econòmica i funcional a tots els nivells amb el gran del turisme i les segones residències de proximitat, també per tant la construcció i altres serveis. En lencià com aidiomadelamateixa. elva- elles entre i comunes unitat.Tanmateix culturals característiquesmoltes comparteixzona a justifil’actualitat, aquesta a quen com segles dels llarg al tant comuns trets amb socioeconòmic d’aquest caràcter unitari. L’evolució històrica amb els seus vincles tradicionals i base el la desenvolupamentés compartimenten, el que pre-bètiques serralades les entre estesos corredors i valls de conjunt geogràfi un caracterització territori, La d’aquest compartida. ca ruralitat seua la de més a Pel conjunt de la zona que ens ocupa, tot i que sense la intensitat que pateixen altres zones la evident fa Es municipal. caracterització la en diversitat notable una Valld’AlbaidamostraLa Per laseuabandaindustriade Vall d’Albaida, tambécaracteritzada pel predomini deles l’activitat de pes tradicional el manté Es diversitat. relativa una mostra comarcalL’economia La Valld’Albaida geogràfialtraunitat un és funcional i defi ca ben molt nida. geo- és Aquesta Tot i la notable diversitat intraterritorial aquest territori mostra un conjunt de trets comuns a més administrativadelazona. 1.2. Justifi caciódelacoherència natural,culturali 12 13

5 0 5 10 15 20 km

MapaLeyenda d’elaboració pròpia amb dades del SIOSE. Cubierta terrestre de SIOSE 2005/Cubierta terrestre de SIOSE 2011/Superficies de Cubierta terrestre/Usos de suelo existentes

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu reus llenyosos (fruiters, vinyes, oliveres i cítrics) i oliveres vinyes, (fruiters, llenyosos reus con- per dominat així veues paisatgeEl Argos). perutilitzat és agropecuaris85,55% usos a (Font un i rústic considerat delsòlés del94,48% jana mit- Una antic. ben de des antròpicaexplotació satge majoritàriament agropecuari fruitd’una d’àrees urbanesiurbanitzadespresenta unpai- elevació. supramediterrani apunts deleszones demés joritari decaire mesomediterrani queesdevé zona litoral, acompanyades per undomini ma- termomediterrànies a les parts més baixes i a la relleu fa que dins aquesta unitat trobem àrees cies altitudinalsilesdiferents orientacions del gió mediterrània del regne Holàrtic. Les diferèn- de la sub-regió mediterrània occidental de la re- valenciana-catalana-provençal província la de “xativí”sector“setabense”)(coneguta como 1.2. els municipisdelacandidatura formen partdel tots Biogeogràficament msnm. del baix per o en formar delaplanalitoral essituaal voltant 200 msnm i un sector de la franja de llevant que els vora situats fons un amb valls msnm), 1.094 Eixarmsnm, (Benicadell1.104 mar la elnivellde metressobre 1.000 els ultrapassen llocs pocs a tanyent alaconca del riu Albaida. per-però Mariola de les diferentscom rralades se- amb toca peròque similars característiques costats ens trobem amb unsector territorial de amb un terme rodejat de terres alicantines per 3 Bocairent,incloure’s d’Alcoi. En Riu o Serpis del i el seutributariel Cànyoles iel del cursbaix de l’Albaida el principals, fluvials sistemes dos a lamajoriadepoblacióorganitzats al voltant nes com Mariola s’estenen les valls queacullen EntreSolana. aquestesalgunes serraladesi veï- la i Filosa la Benicadell, del Serralades i Grossa i Creu Requena, Buixcarró,del Serralades nent: i la Safor i els dos cordells que marxen cap a po- abasta lesserralades prèbetiques del Mondúver L’espaini. Rurals Som propostade perla cobert de l’interior peninsular amb el litoral mediterra- ja demuntanyes queconnecta lesterres altes Es tracta d’un àrea que tot i la presència Un espaideserralades d’altura mitjanaque L’entorn natural del territori ésel delafran- 14 lacionats amb la importància de les bandes de de Benigànim. Uns cicles festius íntimament re- quel, Sant Vicent Ferrer, Sant Blai o Mi- la beata Inés Sant Antoni, Sant com figures terminades moros icristianslapopularitat del culte ade - com el festiu ambl’abundància defestes de elements altres s’afegeixen lingüístic i històric territorial comú patrimoni aquest A (1822-1823). Xàtiva de província l’efímera de i Xúquer lo llà tiva, delataifa deDénia, lagovernació de- ibèric dels contestans, de l’antiga diòcesi de Xà- tes aquestes terres van formar part del territori to- forma D’aquesta antic unificat. territori ben un sobre de des funcionen que històriques Guarner, 1972). (Sanchis meridional valencià del varietat la de majoritària a tots els municipis i fent tots ells ús comença pel domini del valencià com a llengua pis formen partd’unmateix entorn cultural que i espaisforestals. conreusd’horta dels menorpresència una amb Aquesta cohesió cultural deriva de relacions de derivacultural cohesió Aquesta Culturalment enstrobem quetots elsmunici- el Carxe VinalopÛ les Valls del la Costera l'Alcoi‡ Camp de d'Albaida T˙ria la Vall l'AlacantÌ del X˙quer la Ribera el Comtat l'Horta Morvedre Camp de l'AlcalatÈn la Safor de CastellÛ la Plana els Ports la Marina de l'Arc Matarranya el Pla el Maestrat Cinca Baix Te Alta rra el Segri‡ Montsi‡ Baix Ebre Ribera d'Ebre les Garrigues el Priorat

occidental

cat. Camp

cat. Baix oriental de Barber‡ Conca ració entre municipisdel’àrea queestradueix coope- de tradició una ja existeix més a més A part. formen en municipis els tots que del trals Cen- Comarques les de Consorci al pertinença anteriors. Uns vincles enfortits a l’actualitat per la paràgrafs a expressat s’ha ja com vincles forts pament del’EDLP. desenvolu- el en compte en tinguts seran que Elements oportunitats. resoldrei a blemàtiques ns urbans propers, el que genera relacions, pro- territorisentor-tractade amb simbiosi ruralsen lacionades amb l’eix que conformen. És a dir, es tinyent i Xàtiva i d’àrees de mercat de treball re- On- Gandía, si) entre relacionades (molt ciutats en la seua major part a l’àrea d’infl uència de tres territoris rurals, estracta demunicipisintegrats coherènciazona,totla que de és tractar-se i de esperit col·laboratiu. per Som Rurals mostrant altres formes d’aquest cions de forma conjunta sobre el territori cobert actua- desenvolupen també Centrals marques tresentitats comla XarxaLlauradoraCo- les de o l’agrupació de cellers “Terres dels Alforins”. Al- ració d’Empresaris de la Vall d’Albaida (COEVAL) l’administració i societat civil locals, la Confede- present atot el territori iambforts vincles amb estructures tanpotents com laCaixa Ontinyent nat ambel territori abastamésenllàarribant a relacio- associatiu fortament esperit Aquestra). La Coop. la de cas VinyaFontla de Figue- la de ves ambsocisdediferents municipis(com ésel cooperati- o COFRUDECA)Valld’Albaida, la de grau (Coop. Citrícola de la Safor, Coop. Comarcal les societats deregants, cooperatives desegon tats de caire cooperatiu i cooperativista com ara enti- nombroses de presència la és territori del el territori. i tallaetes, pastissets, coques, etc.) comuns a tot d’arròs al forn i especialitats de rebosteria (arrop com elsgaspatxos, elsputxeros, lescassoles elements incorpora que gastronòmic univers ambun unitat aquesta refl també cuina ecteix música i les societats musicals a tota la zona. La diitaiaet l ertr h mantingut ha territori el Administrativament Altre aspecte interessant a l’hora de defi nir la Un element signifi catiu de la identitat cultural 15 formar partdel: Rurals vanSom de territorialitzacions,municipis situacions que van afavorir cadascunadeles Figuera iFontanars dels Alforins. dels Alforins” de la que formen part la Font de la “Terresde la com locals més experiències més amb també compta que cooperacióques”. Una Comar-“Entre rutes les com turística promoció de conjuntes experiències desenvolupen Safor comunitats dela Vall d’Albaida, laCostera ila man- les de municipis els que en exemple per Sempere, Terrateig. Palomar, Pinet, Ràfol de Salem, Rugat, Salem, dasséquies, Llutxent, Montitxelvo, Otos, el Gua- Alforins, dels Fontanars Quatretonda, soda, Benissuera, Bocairent, Bufali, Carrícola, Benis- Benicolet, Beniatjar, Bellús, Bèlgida, Aielo deRugat,Alfarrasí, Atzeneta d’Albaida, PRODER 2 Vall d’Albaida 2000-2006: Sempere, Terrateig. Palomar, Pinet, Ràfol de Salem, Rugat, Salem, dasséquies, Llutxent, Montitxelvo, Otos, el Gua- Alforins, dels Fontanars Quatretonda, soda, Benissuera, Bocairent, Bufali, Carrícola, Benis- Benicolet, Beniatjar, Bellús, Bèlgida, Aielo deRugat,Alfarrasí, Atzeneta d’Albaida, PRODER 1 Vall d’Albaida 1996-2000: rrateig. Santde nou Jeroni,la Simatde Valldigna, Te- Lloc- Llutxent, Salem, Rugat,Rótova, Salem, de Ráfol Rafelcofer, Potríes, Pinet, Palmera, Castellonet delaConquesta,Montitxelvo, Benifl Valldigna, la á, de Benifairó Benicolet, tessa, , Barxeta, Barx, Beniatjar, Ador,L’AlqueriaAlfauir,Com- Almiserà, la de Gal Ruralter 2007-2013 Zona 7: Guadasequies, Otos, El Palomar, Sempere. tanars dels Aforins, LaFont delaFiguera, Fon- Carrícola, Bufali, Benisuera, Benissoda, Atzeneta d’Albaida, Alfarrasí, Bélgida,Bellús, GAL Ruralter 2007-2013 Zona 6: Amb anterioritat ienfunciódelesdiverses

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu Comarques Centrals). i entre pobles) i supra-comarcal (Consorci de les comarcal (col·laboracions entre mancomunitats compartides iquejacol·laboren entre siescala llengua una i cultura una comú, històric passat un amb pobles a agrupa que territori Un víncia. pro- aquesta a pre-bètic domini del o Centrals part alaprovíncia de València deles Comarques municipis delamesura LEADERqueformen una candidatura querecull majoritàriament els és Rurals dir,Som a És grup. delaltres amb ten limi- Rurals Som de part formen que municipis forçades;tretdiscontinuïtatsd’aquestesels tots la iniciativa LEADER, però es pot comprovar que dela presència demunicipisquenoestaninclososa resultat el són cartografia la a apreciar administrativa, ja que els buits que es poden intraterritorial delesterres valencianes. nalitat històrica i amb més esperit de cooperació Vall d’Albaida, un delsterritoris ambmésperso- separar endiversos grupsals municipis de la ja que,per exemples, subdivisionsanteriors van una subdivisióajustadaalarealitat del territori, fa com acandidatura éstraslladar alarealitat que el Rurals Som que és trobar pot es que el GALdiversosintegrat a s’han municipis els com Es tracta d’unterritori dotat decontinuïtat detalls’analitzaamb Si l’evolució històricade roni, Castellonet delaConquesta,Ròtova. Je- Sant de Llocnou Ador, Alfauir, Almiserà, PRODER 2Serpis– Vernissa: 16 cara més preocupant si es té en compte que el en- situació Una homes). als per càlcul mateix delresulta que 16,1% al(front anys 55 de major que fa alesdones,dequalsun18,1%és vant unapoblacióenvellida, enespecial pel l’INE –PC Axis amenys ques’indique el contrari). ciana i del 49,2% - 50,8% a la província de València. (Totes les dades d’aquest apartat provenen de Valen-Comunitat la a 50,6% - 49,4% del resulta distribució aquesta context; en xifres les posant que a les distribucions de població normal el percentatge de dones sol superar al d’homes i a que (50,6%) eren homes i 19.071 (49,4%) eren dones, és a dir ens trobem a un territori masculinitzat atés Com espot apreciar, tambéenstrobem da - 19.577 quals els de persones, 38.648 de era 2016 de gener de 1 totaldela territoripoblació La 1.3. Perfilsocioeconòmicdelazona. Estructura demográfica 85 -89 80 -84 75 -79 65 -69 60 -64 50 -54 45 -49 40 -44 35 -39 30 -34 20 -24 25 -29 70 -74 10 -14 > =90 15 -19 15 55-59 Total 5 -9 < 5 oe Dones Homes 95719.071 19.577 1.076 1.124 1.274 1.538 1.526 1.608 1.635 1.330 1.092 1.040 117 345 649 729 998 894 907 909 786 1.074 1.097 1.142 1.182 1.479 1.380 1.382 1.497 1.168 1.008 17 289 551 805 837 774 881 881 914 730 a priori,menor quelade generacions anteriors. ens trobem amb unacapacitat de reproducció, dir, a És edat. mateixa la de homes als per tal població total, la front a un 17,3% de de la 15,4% població to- d’un és anys) 44 i 20 (entre fèrtil a contingent de dones que es sol considerar com oe %Dones % Homes 50,7 0,3 0,9 1,7 1,9 2,6 2,8 2,9 3,3 4,0 3,9 4,2 4,2 3,4 2,8 2,3 2,3 2,4 2,7 2,0 49,3 0,7 1,4 2,1 2,2 2,8 2,8 3,0 3,1 3,8 3,6 3,6 3,9 3,0 2,6 2,0 2,3 2,3 2,4 1,9

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu 18 grandària del terme. sempre ambl’efecte distorsionador dela presenten resultats mésaltsicomptant litoral ilespartsmésbaixes deles valls densitat baixa, mentre queelsdelazona situats aleszones mésaltes tenen una es distribueixdeforma uniforme. Municipis València. Tot iaixò, tampocaquestadada i dels235,45hab/Km2delaprovíncia de Km2 delaComunitat Valenciana (Font Argos) hab/Km2, moltallunyada dels213,29hab/ trobem ambunadensitat mitjanade143,83 Pel quefa aladistribuciódepoblacióens ’lurad aCmes ,51547272698,46 762 742 1.504 2,15 L’Alqueria delaComtessa eiar el alin 02 .2 0 2 80,30 820 802 1.622 20,20 Benifairó delaValldigna lco eSn eoi6,47 Llocnou deSantJeroni otnr esAfrn 46 .0 1 8 13,43 486 517 1.003 74,69 Fontanars delsAlforins aFn el iur 43 .3 .7 .6 25,36 1.065 1.074 2.139 84,34 La FontdelaFiguera ia el alin 84 .6 .1 .4 87,35 1.647 1.715 3.362 38,49 Simat delaValldigna Atzeneta d’Albaida Castellonet dela Totals imitjana Guadasséquies Ràfol deSalem Aielo deRugat Quatretonda Montitxelvo Benissuera Conquesta El Palomar Benissoda Rafelcofer Bocairent Benicolet Carrícola Sempere Beniatjar Terrateig Almiserà Alfarrasí Palmera Llutxent Barxeta Bèlgida Ròtova Beniflá Potries Alfauir Salem Bellús Rugat Poble Bufali Pinet Ador Otos Barx uefce(m)Pbai oe Dones Homes Població (Km2) Superfície 5,73.4 9571.7 143,83 19.071 19.577 38.648 650,97 85 .1 2 9 56,63 793 822 1.615 28,52 12 1 1 0 54,20 21,11 300 121 312 39,57 119 612 348 240 335 11,29 683 11,37 17,26 69 .5 .9 .6 44,93 2.167 2.190 4.357 96,98 35 .7 .0 .7 54,61 1.177 1.201 2.378 43,55 18 7 38 14,30 87 41,11 83 222 170 233 455 11,89 11,07 01 .2 .4 .7 60,37 1.177 1.245 2.422 40,12 38 .7 1 6 99,48 660 714 1.374 13,81 61 .6 5 0 78,50 606 658 1.264 16,10 ,61105753191,55 563 597 1.160 6,06 ,81276562195,46 632 615 1.247 6,38 7,83 4,04 9,54 2,12 3,19 4,60 3,26 7,76 8,16 3,20 4,33 3,83 8,61 7,44 6,22 6,32 0,62 5,43 0,98 ,71005258332,04 518 502 1.020 3,07 ,31406476693,39 736 674 1.410 2,03 ,61256768167,85 618 667 1.285 7,66 19 7 18 22,09 82 91 173 3 3 9 106,68 194 237 34,17 431 162 164 326 9 89 90,12 93 98 191 6 27 52,32 75 92 167 6 5 1 142,95 216 250 466 8 9 9 75,79 295 81,45 293 333 588 332 665 7 18 55,87 88 97,80 220 91 203 179 423 3 1 1 50,20 217 215 432 7 3 3 36,56 73,63 135 227 137 231 272 458 0 5 4 47,50 141 159 300 5 2 2 724,82 225 228 453 3 36 24,48 60 73 133 9 2 6 1014,49 81,42 463 265 529 262 992 527 85 721,31 47 51 98 22 813,59 28 24 52 Densitat

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu de l’evolució alamajoriadelsmunicipis. la sumadel creixement depoblacióconjunt del territori, el queésunabonamostra delafeblesa litoral(Ador, la de Simat PalmeraBeniflá, i han Valldigna) creixementexperimentat un equivalent a Plana la de municipis quatre que com fets amb trobem ens 2016 i 1997entre municipal padró de a molts municipis, ja que la majoria mostren un retrocés o un estancament. Si s’analitza l’evolució Pel que fa a la pròpia Totals imitjanes Simat delaValldigna Ròtova Rafelcofer Potries Palmera Llocnou deSantJeroni Castellonet delaConquesta Beniflá Benifairó delaValldigna Barx L’Alqueria delaComtessa Almiserà Alfauir Ador Terrateig Sempere Salem Rugat Ràfol deSalem Pinet El Palomar Otos Montitxelvo Llutxent Guadasséquies Fontanars delsAlforins Quatretonda Carrícola Bufali Bocairent Benissuera Benissoda Benicolet Beniatjar Bellús Bèlgida Aielo deRugat Alfarrasí Atzeneta d’Albaida La FontdelaFiguera Barxeta evolució delapoblació,aquestamostra tambétendències preocupants 7353.4 .2 11,71 1.323 38.648 37.325 20 .1 .6 4 7,96 248 3.362 3.114 .4 1.285 1.345 .9 .1 20 1.410 1.390 .6 1.622 1.669 .0 .6 61 1.264 1.203 .8 .0 17 1.504 1.487 .1 .7 5 23,01 257 1.374 1.117 .7 .2 45 2.422 2.377 .7 2.378 2.570 .2 4.357 4.627 .3 .4 16 1.247 1.231 .4 1.160 1.243 .2 .3 10 2.139 2.129 .1 .1 5 1.615 1.610 1997 6 .2 55 1.020 965 9 9 9 99,60 495 992 497 5 527 555 4 133 144 5 5 0 196,08 300 453 153 5 7 17 272 255 4 5 1 33,53 115 458 343 9 0 0 53,85 105 300 195 7 432 471 9 179 199 7 2 612,20 46 423 377 3 170 235 9 8 218,55 92 588 496 3 455 534 1 6 55 665 610 9 6 619,49 76 466 390 7 .0 33 1.003 970 2 167 220 9 191 196 9 3 4 48,11 140 431 291 0 1 1 22,16 111 612 501 4 240 245 8 326 383 7 8 6 683 677 9 173 196 85 436,84 14 52 38 79 127,27 21 98 77 2016 Variació 12-7,47 -192 20-5,84 -270 6 -4,46 -60 2 -5,05 -28 1 -7,64 -11 4 -2,82 -47 3 -8,28 -39 2 -10,05 -20 6 -27,66 -65 7 -14,79 -79 5 -24,09 -53 5 -14,88 -57 2 -11,73 -23 8 -6,68 -83 -5 -5 % Variació -2,55 -2,04 1,44 5,70 5,07 1,14 6,67 9,02 1,89 3,40 0,89 1,30 0,47 0,31 envellida enmajor omenor grau. Safor) la de turisme al associada població amb litorali plana la a (ambdós Palmera i Beniflà zona), la de industrials sub-centres Albaida, i Agullententre camí mig a posició delterritori.majoria Tots d’una la exceptegaudeix (quea permunicipis Benissoda positius els són Ador Població Alfauir Almiserà Alqueria delaComtessa,l’ Barx Benifairó delaValldigna Beniflá Castellonet delaConquesta Llocnou deSantJeroni Palmera Potries Rafelcofer Ròtova Simat delaValldigna Atzeneta d’Albaida Alfarrasí Aielo deRugat Bèlgida Bellús Beniatjar Benicolet Benissoda Benissuera Bocairent Bufali Carrícola Quatretonda Fontanars delsAlforins Guadasséquies Llutxent Montitxelvo Otos El Palomar Pinet Ràfol deSalem Rugat Salem Sempere Terrateig Barxeta La Fontdela Figuera Total Pel que fa a l’envelliment, com ja s’ha vist amb la piràmide de població els resultats tampoc resultats els població de piràmide la amb vist s’ha ja com l’envelliment, a fa que Pel o 5ay o 5ay I. Envelliment Pob >65anys Pob <15 anys .9 .6 6,83.4 54,67 38.648 168,18 8.567 5.094 4 1 1,813449,84 1.374 219,58 314 143 0 2 5,715453,94 1.504 157,07 322 205 2 5 9,112459,80 1.264 290,91 352 121 2 8 7,016259,33 1.622 173,30 383 221 8 3 26 9 46,75 992 72,68 133 183 0 1 1,010044,07 1.020 212,00 212 100 9 2 6,314058,78 1.410 166,33 326 196 5 9 9,812553,34 1.285 194,08 295 152 6 1 5,033253,80 3.362 155,10 715 461 5 7 8,411058,47 1.160 183,44 277 151 9 4 2,212753,38 1.247 128,42 244 190 0 4 3,46357,37 683 137,14 144 105 6 1 6,743751,71 4.357 162,37 919 566 6 4 0,623851,95 2.378 203,36 545 268 3 0 5,610349,93 1.003 154,96 203 131 8 5 1,424253,78 2.422 117,74 458 389 0 4 6,916552,65 1.615 167,79 349 208 1 9 5,721961,43 2.139 155,17 495 319 61 28 94 12 64 15 34 22 72 67 12 10 13 76 97 47 75 58 18 61 40 7 2 21 0 6,74854,73 458 165,57 101 4 2,65765,72 527 226,56 145 8 5,36272,88 612 258,33 186 5 5,96561,02 665 159,79 155 2 6,64560,78 455 265,96 125 1 5,35848,86 588 157,33 118 1 9,34367,86 423 194,83 113 0 6,54261,19 432 168,85 103 1235 7 57,23 272 253,57 71 14,24342,45 453 43,62 41 2133 3 34,34 133 183,33 22 9366 7 58,72 173 326,67 49 9217 2 60,59 326 261,76 89 8390 4 60,00 240 309,09 68 59,14144,15 431 97,01 65 9416 9 59,17 191 491,67 59 9300 6 41,53 167 390,00 39 2192 855,56 98 169,23 22 9171 6 54,82 466 117,11 89 6800 7 58,88 170 800,00 56 6366 7 88,42 179 366,67 66 6800 252,94 52 800,00 16 3275 0 69,49 300 207,50 83 Pob. Total mostren unapoblació Taxa Dependència

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu present aaquellsmunicipissituats aunamajor presents alsdiferents territoris queconformen altitud, però tambéaaquells,engeneral, més clara distribucióterritorial enfer-se més Un envelliment queté, amésuna allunyats delscentres urbansiindustrials província) ial quede bell nouelements com laproximitat al litoral ilaproximitat a centres urbans,alspolígonsindustrialsielseixos decomunicació principals es situaenel 54,67%demitjana(Front al 53,05delaComunitat iel 52,31dela Una situaciócomplexa tambéreflectida per uníndex dedependènciaque semblen ser elsprincipalselements defi nitoris. la candidatura. 22 territori dades sies vol extraure algunaconclusió ques’aproxime alarealitat del totesaquestesde combinada calferanàlisi perque això, una És sectorial. cial no permet discriminar deforma completa quinaésaquestadistribució persector peri municipi cada l’altraa el règim seguretatd’afiliació la a so- ocupats treballadorstotaldel proporcionade dades no però local, escala ciona dadesdelescontractacions sectorials per aunperíodeconcret a nicipis pel quefa aladistribuciósectorial delesempreses, l’INEM propor mu- els totes a per dades dona no Argos banda D’una complex.força és nen el panorama (a l’igual que a la nostra província i comunitat autònoma). que ens trobem a un territori al que la microempresa i els autònoms domi- presarial per baix de la mitjana i a més a més, vista la ratio es pot aventurar provínciala 14,77de en cada presència València. em- 1 una dir, i ha a Éshi a dir 1 cada 15,76 habitants front a 1 cada 14,40 en la Comunitat Valenciana tal d’intentar extraure larealitat local. règim seguretatd’afiliació la a empreses les social o per poble cada a sector el per com dades emprar per optat s’ha que això per És commuters. dels part percreixent desplaçament de capacitat una amb i lligats estan té en compte quedesdefa moltdetemps residència illocdetreball no es si Més adequat. anàlisi un per cal que l’escala a detallada informació reflecteixenno estadístiques fonts les de moltes més, a més a que, i gen ori- seu del funció en dades de disparitat forta una ha hi que reconèixer Establir com s’estructura aquesta estructura productiva aescalalocal D’entrada, al territori estan censades (ARGOS G. Val.) 2.452 empreses, és per començar cal territori del productiva realitat la d’analitzar l’hora A 1.3. Perfilsocioeconòmicdelazona. Estructura productiva 23 -

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu

Comerç, trans- Afiliats Règim Autò- Empre- Indústria Cons- Taxa Hogar Agrari Contrac- Agricul- Cons- %Agri- %Indús- %Cons- %Ser- port i Serveis a la Seg. General noms Mar (%) Indústria Serveis ses (%) trucció Afiliació (%) (%) tes tura trucció cultura tria trucció veis hoste- Social (%) (%) leria

Barxeta 86 11,63 27,91 37,21 23,26 556 53,31 63,49 1,08 17,09 18,35 0,00 72 37 1 2 32 51,39 1,39 2,78 44,44

La Font de la 140 15,00 14,29 45,00 25,71 680 52,15 67,21 0,74 5,88 26,18 0,00 37 7 12 2 16 18,92 32,43 5,41 43,24 Figuera

Atzeneta 104 25,96 12,50 39,42 22,12 827 114,70 87,42 5,00 5,00 12,09 0,00 63 0 38 1 24 0,00 60,32 1,59 38,10 d’Albaida

Alfarrasí 71 22,54 11,27 46,48 19,72 700 87,39 80,57 5,00 5,43 13,71 0,00 28 0 20 0 8 0,00 71,43 0,00 28,57

Aielo de Rugat 16 60 55,56 70,00 0,00 10,00 20,00 0,00 11 8 0 0 3 72,73 0,00 0,00 27,27

Bèlgida 50 302 70,73 69,87 5,00 4,64 24,83 0,00 23 3 1 0 19 13,04 4,35 0,00 82,61

Bellús 21 62 31,00 62,90 5,00 5,00 29,03 0,00 0 0 0 0 0 0,00 0,00 0,00 0,00 24 Beniatjar 12 70 47,32 67,14 5,00 5,00 27,51 0,00 1 1 0 0 0 100,00 0,00 0,00 0,00

Benicolet 33 149 42,45 44,97 5,00 23,49 30,87 0,00 46 32 2 6 6 69,57 4,35 13,04 13,04

Benissoda 50 152 51,18 73,03 5,00 5,00 25,00 0,00 8 0 1 0 7 0,00 12,50 0,00 87,50

Benissuera 4 22 18,64 22,73 0,00 5,00 63,64 0,00 0 0 0 0 0 0,00 0,00 0,00 0,00

Bocairent 311 18,65 14,79 36,98 29,58 1.351 47,49 74,46 0,96 5,00 24,28 0,00 59 0 24 3 32 0,00 40,68 5,08 54,24

Bufali 18 110 93,22 87,27 0,00 5,00 9,09 0,00 4 0 3 0 1 0,00 75,00 0,00 25,00

Carrícola 4 16 25,40 50,00 0,00 0,00 50,00 0,00 3 1 0 0 2 33,33 0,00 0,00 66,67

Quatretonda 159 8,81 18,24 52,20 20,75 670 43,25 43,43 0,90 18,96 36,72 0,00 59 10 9 3 37 16,95 15,25 5,08 62,71

Fontanars dels 65 20,00 13,85 40,00 26,15 253 38,57 36,36 1,98 20,55 41,11 0,00 72 57 2 6 7 79,17 2,78 8,33 9,72 Alforins

Aquesta taula s’ha elaborat combinant dades d’ARGOS amb altres proporcionades pel SEPE taula 1 de 3 Comerç, trans- Afiliats Règim Autò- Empre- Indústria Cons- Taxa Hogar Agrari Contrac- Agricul- Cons- %Agri- %Indús- %Cons- %Ser- port i Serveis a la Seg. General noms Mar (%) Indústria Serveis ses (%) trucció Afiliació (%) (%) tes tura trucció cultura tria trucció veis hoste- Social (%) (%) leria

Guadasséquies 41 297 99,33 88,55 5,00 5,00 10,77 0,00 16 0 9 1 6 0,00 56,25 6,25 37,50

Llutxent 163 5,52 23,31 51,53 19,63 728 47,09 56,18 0,69 12,50 30,63 0,00 24 2 1 1 20 8,33 4,17 4,17 83,33

Montitxelvo 34 187 45,39 47,59 5,00 22,99 27,27 0,00 47 34 0 0 13 72,34 0,00 0,00 27,66

Otos 21 68 24,46 17,65 0,00 5,00 76,47 0,00 6 2 1 1 2 33,33 16,67 16,67 33,33

El Palomar 56 264 67,52 75,76 5,00 1,89 21,97 0,00 9 0 4 1 4 0,00 44,44 11,11 44,44

Pinet 7 25 23,81 32,00 0,00 0,00 68,00 0,00 40 0 0 1 39 0,00 0,00 2,50 97,50

Ràfol de Salem 31 111 44,05 54,05 0,00 6,31 39,64 0,00 3 0 1 0 2 0,00 33,33 0,00 66,67 25 Rugat 6 44 47,31 43,18 5,00 29,55 25,00 0,00 28 26 0 0 2 92,86 0,00 0,00 7,14

Salem 19 59 22,26 52,54 5,00 5,00 38,98 0,00 56 1 45 0 10 1,79 80,36 0,00 17,86

Sempere 4 4 7,69 2,00 1,00 0,00 1,00 0,00 0 0 0 0 0 0,00 0,00 0,00 0,00

Terrateig 16 65 36,93 60,00 5,00 20,00 18,46 0,00 5 2 1 0 2 40,00 20,00 0,00 40,00

Ador 81 6,17 19,75 48,15 25,93 338 37,56 65,98 1,78 9,47 22,49 5,00 19 1 6 12 5,26 31,58 0,00 63,16

Alfauir 17 77 26,19 54,55 5,00 14,29 29,87 0,00 2 0 0 0 2 0,00 0,00 0,00 100,00

Almiserà 11 36 21,30 33,33 5,00 5,00 52,78 0,00 0 0 0 0 0 0,00 0,00 0,00 0,00

L’Alqueria de la 98 7,14 13,27 42,86 36,73 771 80,65 78,60 0,78 6,49 14,14 0,00 154 90 11 2 51 58,44 7,14 1,30 33,12 Comtessa

Barx 81 9,88 20,99 29,63 39,51 313 40,18 59,74 1,60 5,00 37,38 0,00 16 0 0 0 16 0,00 0,00 0,00 100,00

taula 2 de 3

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu

Comerç, trans- Afiliats Règim Autò- Empre- Indústria Cons- Taxa Hogar Agrari Contrac- Agricul- Cons- %Agri- %Indús- %Cons- %Ser- port i Serveis a la Seg. General noms Mar (%) Indústria Serveis ses (%) trucció Afiliació (%) (%) tes tura trucció cultura tria trucció veis hoste- Social (%) (%) leria

Benifairó de la 82 7,32 10,98 58,54 23,17 1.045 64,43 80,00 1,53 9,95 8,52 0,00 700 490 1 0 209 70,00 0,14 0,00 29,86 Valldigna

Beniflá 41 472 104,19 94,92 0,00 1,69 3,18 2,00 62 25 4 0 33 40,32 6,45 0,00 53,23

Castellonet de la 7 25 25,25 40,00 5,00 5,00 36,00 0,00 2 0 0 0 2 0,00 0,00 0,00 100,00 Conquesta

Llocnou de Sant 36 169 53,65 75,15 5,00 6,51 17,75 0,00 6 0 1 3 2 0,00 16,67 50,00 33,33 Jeroni

Palmera 87 10,34 8,05 40,23 29,89 358 53,92 72,35 5,00 6,42 20,67 0,00 11 0 4 0 7 0,00 36,36 0,00 63,64

Potries 57 19,30 17,54 21,05 42,11 361 51,79 79,78 5,00 3,32 16,62 0,00 49 2 4 16 27 4,08 8,16 32,65 55,10

Rafelcofer 81 4,94 25,93 43,21 25,93 734 84,37 80,25 0,82 5,86 13,08 0,00 69 0 2 3 64 0,00 2,90 4,35 92,75 26 Ròtova 72 11,11 20,83 48,61 19,44 295 35,59 52,20 2,37 17,63 27,80 0,00 5 2 2 0 1 40,00 40,00 0,00 20,00

Simat de la 159 3,77 13,84 47,80 34,59 793 36,73 41,61 1,26 30,64 26,48 0,00 152 90 1 2 59 59,21 0,66 1,32 38,82 Valldigna

Total i Mitjana 2.452 12,24 16,90 42,88 27,31 13.619 50,10 59,48 2,74 9,18 27,74 0,17 1967 923 211 54 779 46,92 10,73 2,75 39,60

taula 3 de 3 Aquest anàlisi ha de començar per allò que és més visible, és a dir, el fet de que Aquesta taula s’ha elaborat combinant la distribució tant de les afiliacions com de les contractacions difereix del que és dades d’ARGOS amb altres proporcio- més comú tant a la província de València com a la nostra comunitat autònoma. nades pel SEPE.

De primeres, ens trobem front a una importància major del sector primari- agrari, tal i com correspon a un territori rural, amb una taxa mitjana d’afiliació a la seguretat social al règim agrari del 9,18% front al 4,12% de la província i el 3,98% de la Comunitat. Una singularitat que ve enfortida per la importància a les contractacions a finals de 2016 d’aquest sector agrari (enfortides per les temporades de cítrics, olivera i alguns fruiters com el caqui) que arriben a ser el 46,92% del total. Generalitat Valenciana). mixt agrari iramader, Font: caire Portal estadísticdela de 77 i ramaderes explotacions 43 a front explotacions (4.215 l’agricultura a cap ritàriament majo- L’activitats’orientaforestals. espais per pat dels Alforins on més d’un 15% del terme està ocu- com ésel casdelaFont delaFiguera oFontanars tenir presències testimonials, tret d’algun municipi atés queelssectors forestal iminer no passende el 19,27%autonòmic, Font Argos –G. Val.) (27,74%afiles de front liacions al provincial 18,61% i específipes important un c tenen també tònoms au- els que al i producció) i d’ocupació potencial gran un ha hi on agroalimentari i agrari sector al nat per unpanorama demicroempreses (excepte industrial. ció produc- de nuclis determinatsinfl de la uència matís industrial resultant delahistòria local ide forta empremta agrària fruitdelaruralitat iun d’araper tot arreu al nostre entorn), però una amb sarial dominada pels serveis (el més comú a hores Benigànim....) de Malferit, Moixent, Canals,l’Alcúdia deCrespins, tivitat industrial (Ontinyent, l’Olleria, Albaida, Aielo d’ac- nivell cert un mostren encara que i similars la relació ambaltres propers ambcaracterístiques Bocairent ambunallarga tradició industrial com a a l’existència alacandidatura demunicipiscom que bonapartd’aquest pesindustrial esdeutant cas aquest en banda de deixar pot es No cessió. re- en sectors a vinculació seua la o empreses les de grandària pròpia la com factors diversos a vinculada endèmica crisi Una municipis. aquest a dona idea de la crisi que encara pateix el sector baix de la mitjana de la província (11,27%) i que ens percentatge decontractacions queessituaper fi Un a 2016. contractacions de les nals de 10,73% reflveu es un també amb que ectit 12,24% del na mitja- una a situa es percentatge aquest registre tenim on allà autònoma, comunitat la a 6,94 del i tatge d’empreses industrials del 6,52 a la província pecífi front que encara ja important percen- c un a indústria, fruit de la història comarcal té un pes es- El sector primari ésbàsicament agropecuari, Ens trobem llavors amb una estructura empre- la que és d’extraure s’ha que conclusió Altra És a més a més, un territori domi- territori un més, a més a És 27 social, econòmica iambientalmenti implica això que el tot amb porcí, de caps 22.000 i d’aus 2.000.000 de més s’agrupen quadrats tres quilòme- de centenars d’uns espai un en que ma for- de Conquesta) la de Castellonet i (Barx Safor la de occidental franja la de i Terrateig...)nicolet, Be- Salem, de Ràfol Pinet, Llutxent, Quatretonda, oriental dela Vall d’Albaida ila Costera (Barxeta, producció Aquesta esconcentra alsmunicipisde la banda 2009). agrari Cens (Font provincial ció produc- la de 8% elpràcticament ser a s’arriba on producció delaprovíncia la de València idel porcí de 23% un vora concentra candidatura la per al casdelaproducció d’aus, onel territori cobert produccions, excepteles de majoria la a minvat comarca dela Vall d’Albaida. tiu iambunacerta especialitzaciócapal melóala els municipis són un conreu amb un pes molt rela- tots pràcticamentper distribuïdes ha 313 amb ses hortalis- Les gira-sol). (majoritàriament industrials amb lesmajorssuperfíciesdedicadesaconreus Figuera iBocairent, municipisquetambécompten un climaméscontinental: Fontanars, laFont dela a cereal als municipis situats a més altitud i amb unes 2.000 ha, de les quals més 1.400 es dediquen principalment per la Vall d’Albaida). repartides ha (703 moderada implantació una té amb unanotable expansió aaltres comarques, Caqui, El valorització.potencial de major un amb i agrària) producció la de enllà més van que forins Al- Terresdels com experiències (amb loritzades produccionsles de dues són particulars, i més va- com la vinya, ambimportants cellers cooperatius caràcter local allocscom laFont delaFiguera, cooperativa comarcal ala Vall d’Albaida ialtres de important una amb l’olivera,Tant Costera). (la ra dominats per la Vall d’Albaida i la Font de la Figue- quies...), mentre que els fruiters, oliveres i vinya són VallGuadassé- d’Albaida(Quatretonda,Benicolet, la i (Barxeta) Costera la de municipis alguns i for Sa- la a dominen cítrics els Territorialment, ha). oliveres(3.207 i ha) (3.413 vinyesha), (4.839 fruiters pels seguits ha, 5.126 amb cítrics els dominen que principalment cap a la producció de fruiters als Pel quefa alaramaderia, aquestaté unpes ocupen hortalisses les i herbacis conreus Els Aquest panorama dominant agrari s’orienta

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu FONT: Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana

Tubercles Flors i plan- Cereals per Llegumino- Conreus Conreus Fruiters no Altres con- de consum tes ornamen- Hortalisses Cítrics Vinyes Olivera Vivers Total a gra ses per a gra industrials farratgers cítrics reus humà tals Comunitat 46.894 1.522 2.742 1.292 1.494 3.585 22.032 162.888 152.567 66.802 91.083 0 4.494 557.395 Valenciana Provincia de 30.224 1.020 1.473 552 855 782 7.099 95.700 69.752 48.796 30.786 0 1.632 288.671

Barxeta 0 0 0 0 5 2 6 719 173 1 83 0 0 989

La Font de la 377 10 1 77 0 0 8 0 1.325 780 472 0 3 3.053 Figuera Atzeneta 0 0 1 0 0 0 6 37 111 2 50 0 0 207 d’Albaida

Alfarrasí 18 0 0 0 0 0 6 8 128 89 57 0 3 309

Aielo de Rugat 0 0 0 0 0 0 3 30 88 5 18 0 0 144

Bèlgida 0 0 1 0 0 0 4 62 407 189 121 0 10 794

Bellús 9 0 0 0 0 0 3 0 13 26 88 0 11 150

28 Beniatjar 4 0 0 1 0 0 2 24 92 42 314 0 0 479

Benicolet 0 0 0 0 0 0 3 114 122 37 55 0 0 331

Benissoda 0 0 1 0 0 0 8 28 88 0 42 0 1 168

Benissuera 12 0 0 0 0 0 2 0 34 27 16 0 0 91

Bocairent 520 12 1 47 0 52 2 0 152 31 362 0 0 1.179

Bufali 2 0 0 0 0 4 3 0 54 24 27 0 11 125

Carrícola 0 0 0 0 0 0 11 43 158 20 37 0 0 269

Quatretonda 2 0 0 0 0 21 37 208 181 75 131 0 0 655

Fontanars dels 454 6 0 119 0 0 9 0 222 1.782 323 0 10 2.925 Alforins

Guadasséquies 0 0 0 0 0 0 5 0 72 34 23 0 0 134

Llutxent 0 0 0 0 0 0 136 515 270 32 296 0 7 1.256

Montitxelvo 0 0 0 0 0 0 4 47 193 24 38 0 7 313 taula 1 de 2 Tubercles Flors i plan- Cereals per Llegumino- Conreus Conreus Fruiters no Altres con- de consum tes ornamen- Hortalisses Cítrics Vinyes Olivera Vivers Total a gra ses per a gra industrials farratgers cítrics reus humà tals Otos 3 0 0 0 0 0 3 48 106 84 150 0 8 402

El Palomar 0 0 0 0 0 3 2 16 135 43 52 0 20 271

Pinet 0 0 0 0 0 0 2 11 64 0 47 0 0 124

Ràfol de Salem 0 0 1 0 0 0 2 0 133 5 72 0 1 214

Rugat 0 0 0 0 1 0 3 11 67 10 23 0 3 118

Salem 0 0 0 0 0 0 2 5 39 4 131 0 0 181

Sempere 0 0 0 0 0 0 5 0 70 32 14 0 5 126

Terrateig 0 0 0 0 0 0 2 33 83 12 61 0 3 194

Ador 0 0 0 1 2 0 2 449 2 0 1 0 0 457

Alfauir 0 0 0 0 0 0 2 204 30 0 2 0 0 238

Almiserà 0 0 0 0 0 0 1 165 16 0 2 0 0 184 29

L’Alqueria de la 0 0 0 0 0 0 2 115 3 0 0 0 0 120 Comtessa

Barx 0 0 0 0 0 0 2 42 113 3 64 0 0 224

Benifairó de la 0 0 0 0 0 0 7 737 12 0 0 0 0 756 Valldigna

Beniflá 0 0 0 0 0 0 2 33 2 0 0 0 0 37

Castellonet de 0 0 0 0 0 0 2 156 2 0 3 0 0 163 la Conquesta Llocnou de Sant 0 0 0 0 0 0 2 128 7 0 17 0 0 154 Jeroni

Palmera 0 0 0 0 7 0 2 61 0 0 0 0 0 70

Potries 0 0 0 0 0 0 2 180 1 0 1 0 0 184

Rafelcofer 0 0 0 0 0 0 2 138 3 0 0 0 0 143

Ròtova 0 0 0 0 0 0 2 161 3 0 1 0 0 167

Simat de la 0 0 0 0 0 0 4 598 65 0 13 0 0 680 Valldigna

taula 2 de 2 definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu FONT: Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana

Boví Oví Cabrum Equí Porcí Aus Conilles mare Bucs

Comunitat Valenciana 51.001 338.989 63.211 6.859 1.111.502 18.398.081 118.221 129.505

Provincia de Valencia 23.752 115.615 15.034 1.919 412.198 9.168.187 50.771 77.396

Barxeta 92 181 0 13 - 25.064 0 0

la Font de la Figuera 0 2.155 314 0 - 32 0 860

Atzeneta d’Albaida 0 5 0 0 240 1 0 0

Alfarrasí 0 108 22 0 3.400 22.000 800 0

Aielo de Rugat 0 1.110 80 0 0 0 0 0

Bèlgida 0 336 35 0 0 0 0 0

Bellús 0 0 0 0 1.200 0 0 0

Beniatjar 0 90 0 0 0 0 0 0

Benicolet 0 0 0 0 900 21.300 0 0

Benissoda 0 0 0 0 0 0 350 0

Benissuera 0 0 0 0 1.784 0 0 0 30 Bocairent 0 510 188 33 0 294 1.242 0

Bufali 0 57 16 2 0 15 0 20

Carrícola 0 0 0 0 0 0 0 0

Quatretonda 572 121 0 15 5.760 341.048 4 305

Fontanars dels Alforins 0 0 0 0 0 0 0 37

Guadasséquies 0 0 0 0 0 0 0 0

Llutxent 0 0 300 0 16.355 181.050 0 0

Montitxelvo 0 100 0 0 0 0 0 800

Otos 0 0 0 0 0 0 0 250

El Palomar 0 0 0 0 0 50.000 0 0

Pinet 0 0 0 0 1.640 183.600 0 0

Ràfol de Salem 0 0 0 0 0 110.700 0 0

Rugat 0 0 0 0 0 0 0 0

Salem 0 0 0 0 0 0 0 0

taula 1 de 2 Boví Oví Cabrum Equí Porcí Aus Conilles mare Bucs

Sempere 0 0 0 0 0 0 0 0

Terrateig 0 0 0 0 0 99.838 0 775

Ador 0 0 0 0 0 0 0 500

Alfauir 0 0 0 0 0 0 0 0

Almiserà 0 0 0 0 0 0 0 0

L’Alqueria de la Comtessa 0 0 0 0 0 0 0 0

Barx 0 470 86 0 0 586.508 0 0

Benifairó de la Valldigna 0 0 0 0 0 0 0 0

Beniflá 0 0 0 0 0 0 0 0

Castellonet de la Conquesta 0 0 0 3 0 0 0 1.350

Llocnou de Sant Jeroni 0 0 0 0 0 459.400 0 0

Palmera 0 0 0 0 0 0 0 0

Potries 0 0 0 0 0 0 0 0 31 Rafelcofer 0 0 0 0 0 0 0 0

Ròtova 0 0 0 0 0 0 0 0

Simat de la Valldigna 0 0 0 20 0 9 0 0

Totals 664 5.243 1.041 86 31.279 2.080.859 2.396 4.897

taula 2 de 2

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu FONT: Portal Estadístic de la Generalitat Valenciana

Comerç, Informació i Activitats Activitats Educació, sa- Altres ser- Activitats im- Serveis total transport i comunicaci- financeres i professionals nitat i serveis veis perso- Totals mobiliàries hostaleria ons de segurs i tècniques socials nals

Comunitat Valenciana 278.974 133.104 5.379 8.444 18.821 58.633 25.273 29.320 557.948 Provincia de Valencia 142.337 65.200 2.975 4.702 8.190 31.938 13.965 15.367 284.674 Barxeta 52 32 0 0 0 0 0 0 84 la Font de la Figuera 99 63 0 0 0 0 0 0 162 Atzeneta d’Albaida 64 41 0 0 0 0 0 0 105 Alfarrasí 47 33 0 0 0 0 0 0 80 Aielo de Rugat 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Bèlgida 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Bellús 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Beniatjar 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Benicolet 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Benissoda 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Benissuera 0 0 0 0 0 0 0 0 0 32 Bocairent 207 115 0 0 0 0 0 0 322 Bufali 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Carrícola 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quatretonda 116 83 0 0 0 0 0 0 199 Fontanars dels 43 26 0 0 0 0 0 0 69 Alforins Guadasséquies 0 0 0 0 0 0 0 0 0 L’activitat industrial a Llutxent 116 84 0 0 0 0 0 0 200 la zona és dominada Montitxelvo 0 0 0 0 0 0 0 0 0 per l’agroindústria, Otos 0 0 0 0 0 0 0 0 0 acompanyada per El Palomar 0 0 0 0 0 0 0 0 0 altres sectors com ara Pinet 0 0 0 0 0 0 0 0 0 el tèxtil, la producció Ràfol de Salem 0 0 0 0 0 0 0 0 0 de materials per Rugat 0 0 0 0 0 0 0 0 0 a la construcció, Salem 0 0 0 0 0 0 0 0 0 transformació de Sempere 0 0 0 0 0 0 0 0 0 metalls o el tractament Terrateig 0 0 0 0 0 0 0 0 0 de residus.

taula 1 de 2 Comerç, Informació i Activitats Activitats Educació, sa- Altres ser- Activitats im- Serveis total transport i comunicaci- financeres i professionals nitat i serveis veis perso- Totals mobiliàries hostaleria ons de segurs i tècniques socials nals

Ador 60 39 0 0 0 0 0 0 99

Alfauir 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Almiserà 0 0 0 0 0 0 0 0 0

L’Alqueria de la 78 42 0 0 0 0 0 0 120 Comtessa

Barx 56 24 0 0 0 0 0 0 80

Benifairó de la 67 48 0 0 0 0 0 0 115 Valldigna

Beniflá 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Castellonet de la

33 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Conquesta Llocnou de Sant 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Jeroni

Palmera 0 0 0 0 0 0 0 0 0

Potries 36 12 0 0 0 0 0 0 48

Rafelcofer 56 35 0 0 0 0 0 0 91

Ròtova 49 35 0 0 0 0 0 0 84

Simat de la Valldigna 131 76 0 0 0 0 0 0 207

Totals 1277 788 0 0 0 0 0 0 2.065

taula 2 de 2

definició de la zona i població objecte Pel que fa als serveis, que com ja hem comentat tenen un pes per baix de la mitjana. Com es pot deduir de la taula, ens trobem a que els serveis queden ma- joritàriament en mans d’autònoms i que es tracta d’una oferta poc desenvolupada en no existir cap empresa censada a aquells sectors més especialitzats (que que- daran previsiblement en mans d’autònoms o sense oferta local). Tot i això, aques- tes xifres han de ser considerades amb certa reserva, atés que no existeix infor- mació fi able sobre el que fan realment els autònoms i en existir una oferta informal de serveis tant des d’empreses que no declaren part de la seua activitat com de particulars que no declaren cap activitat. Cal a més a més, comprendre que ens situem a un territori amb tres nuclis importants propers (Gandia, Ontinyent i Xàtiva) i altres nuclis secundaris (l’Olleria, Canals, etc.) que concentren aquesta oferta es- pecialitzada. Una oferta a la que caldria considerar també la provinent la de punts més llunyans com ara Alcoi o la pròpia Àrea Metropolitana de València.

Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu de Desenvolupament Estratègia El sector turístic, tot i el potencial i els recursos dels que disposa la comarca no està desenvolupat a lala majoriamajoria deldel territoriterritori dede la la candidatura, candidatura, tot tot i això,i això, cal cal matis- matis- sar sempre que ciutatsciutats comcom XàtivaXàtiva i i OntinyentOntinyent concentren concentren bona bona part part de de l’oferta, l’oferta, i i més Ontinyent que compta amb un extens terme rural al que ofereix activitats i allotjament. Cal, òbviament, reconèixer el paper de Gandia i el litoral de la

gal som rurals | gal Safor que concentren encara més oferta a un sector del que són capdavanters. Dins de la candidatura cal esmentar Bocairent, que concentra bona part de l’oferta comarcal amb vora mil places i amb un ventall d’oferta variat que va dels càmpings als hotels passant per cases rurals i pensions. Altres centres menors amb concentració d’oferta d’allotjament són la Font de la Figuera (oferta en bona part vinculada a l’A-35 i l’A-31 i altres infraestructures de transport públic presents a la zona), Rugat, Barx, Otos, Simat de la Valldigna o Ròtova. Las municipis més propers al litoral de la Safor (Potries, Palmera...) hi ha una oferta d’apartaments tu- rístics vinclats amb l’oferta de Sol i Platja que pel seu caràcter informal no té refl ex estadístic. El fet que a tots els municipis on hi ha un càmping es troben presents altres formes d’allotjament ens indica que aquest tipus d’allotjament potser funcio- ne com a tractor en certa manera del sector turístic local. Un fet més palés si es té en compte que l’únic municipi que té una oferta variada i que no compta amb càmping és la Font de la Figuera, de la que ja s’han explicat les seues caracterís- tiques especials a paràgrafs anteriors. La manca d’hotels, 6 a tot el territori dels que Bocairent concentra 3, és un bon indicador de la poca especialització de l’oferta local. Pel que fa a la resta d’activitats vinclades al sector, poc es pot dir del sector dels restaurants i de les ca- feteries, atés que es tracta d’establiments que presten també servei a la població local i més a un àmbit cultural com el nostre als que funcionen com a un veritable centre social a molts pobles. Per tant, la seua incidència i relació amb l’activitat turística és molt poc analitzable des d’una perspectiva purament estadística. La manca d’agències de viatge i empreses de turisme actiu (a més a més concen- trades, de bell nou, a Bocairent), és una prova més del que ja s’ha dit anteriorment: Part de l’oferta turística es concentra a centres urbans propers i hi ha un potencial local important per desenvolupar. Les infraestructures culturals, relacionades també d’alguna forma amb el sec- tor turístic, aquestes estan ben implantades al territori sense que es puguen as- senyalar grans carències, adjuntant-se als annexes al present document un taula resum al respecte. 34 Empre- ses de Hotels Hostals Pensions Apartaments Càmpings Cases Rurals Albergs Restaurants Cafeteries Agències de Viatge turisme actiu

Casa Sucur- Número Places Número Places Número Places Número Places Número Places Número Places Número Places Número Places Número Places Total Nº central sals Comunitat 749 123.503 208 6.938 227 4.854 38.319 204.190 123 71.001 1.031 7.943 63 3.457 14.477 822.073 2.530 146.370 1.268 879 389 219 Valenciana Provincia de 236 33.368 67 2.412 106 2.255 6.755 35.274 38 19.876 326 2.543 28 1.800 6.184 378.912 1.121 69.600 720 506 214 57 Valencia Barxeta 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 161 0 0 0 0 0 0 la Font de la 0 0 1 16 2 47 0 0 0 0 1 12 0 0 8 588 0 0 0 0 0 0 Figuera Atzeneta d’Albaida 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 75 0 0 0 0 0 0 Alfarrasí 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 152 1 59 0 0 0 0 Aielo de Rugat 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 6 0 0 1 40 0 0 0 0 0 0 Bèlgida 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 158 0 0 0 0 0 0 Bellús 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 15 0 0 1 40 0 0 0 0 0 0 Beniatjar 00000000003330000000000 Benicolet 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 5 10 0 0 1 90 0 0 0 0 0 0 Benissoda 1 14 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 232 0 0 0 0 0 0 35 Benissuera 0000000000170000000000 Bocairent 3 69 0 0 1 10 1 8 1 737 13 124 1 12 14 612 3 146 2 2 0 2 Bufali 00000000002240000000000 Carrícola 0 0 0 0 1 14 0 0 0 0 0 00000000000 Quatretonda 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 12 1 18 0 0 0 0 0 0 0 0 Fontanars dels 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 22 0 0 3 32 1 37 0 0 0 0 Alforins Guadasséquies 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 8 0 0 1 145 0 0 0 0 0 0 Llutxent 00000041400000000000001 Montitxelvo 00000000001700175000000 Otos 11000000000000000000000 El Palomar 0 0 0 0 0 0 0 0 1 54 2 25 0 0 3 135 0 0 0 0 0 0 Pinet 0000000000000000000000 Ràfol de Salem 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 - 1 56 0 0 0 0 Rugat 0 0 1 11 0 0 0 0 1 350 0 0 0 0 2 68 0 0 0 0 0 0 Salem 0 0 0 0 0 0 6 24 0 0 1 12 0 0 2 104 0 0 0 0 0 0 Sempere 0000000000000000000000 Terrateig 00000000000000180000000

taula 1 de 2

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu

Empre- ses de Hotels Hostals Pensions Apartaments Càmpings Cases Rurals Albergs Restaurants Cafeteries Agències de Viatge turisme actiu

Casa Sucur- Número Places Número Places Número Places Número Places Número Places Número Places Número Places Número Places Número Places Total Nº central sals

Ador 0 0 0 0 0 0 1 6 0 0 1 15 0 0 2 200 0 0 0 0 0 0

Alfauir 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 10 0 0 1 - 1 64 0 0 0 0

Almiserà 0000000000000000000000

L’Alqueria de la 0 0 0 0 0 0 0 0 1 84 1 6 0 0 3 96 1 64 0 0 0 0 Comtessa

Barx 0 0 1 18 0 0 4 22 1 238 2 18 0 0 9 499 1 44 0 0 0 0

Benifairó de la 0000000000000000000000 Valldigna

Beniflá 00000000000000135000000

Castellonet de la 00000000000000296000000 Conquesta

36 Llocnou de Sant 00000000000000160000000 Jeroni

Palmera 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 3 99 1 46 0 0 0 0

Potries 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 400 0 0 0 0 0 0

Rafelcofer 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 13 0 0 2 76 0 0 0 0 0 0

Ròtova 1 36 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2 164 0 0 0 0 0 0

Simat de la 0 0 0 0 0 0 5 34 0 0 1 10 0 0 2 60 1 59 0 0 0 0 Valldigna

Totals 6 129 3 45 4 71 21 108 5 1.463 43 389 2 30 79 4.572 11 575 2 2 0 3

taula 2 de 2 micili quenoconsten acapregistre. compten ambuna llarga tradició detreball informal iado- tària iquelescomarques delaCostera ila Vall d’Albaida en compte quelainscripcióalsregistres d’aturats és volun- té es si complex més encara analític panorama Un laboral. mercat al d’incorporar-se possibilitat la considerat han mai anys 40 de més de dones les de part bona o laborals tats d’oportuni- manca per estudis als continua anys 16 de més assumpció a un territori al que bona part de la població de població activa, atés que aquest darrer concepte és de difícil respecte al conjunt delapoblacióglobal inorespecte ala quen que mostrar un panorama acurat siga molt complex. lació decadaindividuambl’ocupació sóndiferents, impli- residència iel fet dequelescircumstàncies personalsire - l’ocupació. d’inexactitud, aquestsempre ésméspalésaqüestionscom riors, quesilainformació estadísticasempre té uncert grau És per això que hem decidit referenciar la desocupació la referenciar decidit hem que això per És ante- apartats a dit s’ha ja com sempre, considerar, Cal 1.3.

Estructura laboral Perfil socioeconòmicdelazona. La falta delligamactual entre llocdetreball i 37

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu Barxeta d’Albaida Atzeneta Figuera FontLa dela Rugat Aielo de Alfarrasí Bèlgida Beniatjar Bellús Benissoda Benicolet Benissuera Bufali Bocairent Carrícola dels Alforins Fontanars Quatretonda quies Guadassé- Montitxelvo Llutxent El Palomar Otos Pinet Rugat Salem Ràfol de Sempere Salem Terrateig Alfauir Ador la Comtessa L’Alqueria de Almiserà Barx Beniflá la Valldigna Benifairó de Palmera Sant Jeroni Llocnou de Conquesta de la Castellonet Rafelcofer Potries Ròtova Valldigna Simat dela Mitjana total pobla- Taxa d’atur respecte 06 ,51,609 09 1,91 -0,95 0,96 11,56 9,65 10,60 ,049 ,711 11 ,065 ,5-0,10 0,45 6,55 2,30 -1,13 1,17 7,27 4,97 6,10 4,89 7,76 7,34 ,41,924 45 ,5-,500 69 0,00 -6,94 0,00 -8,55 4,05 -4,50 2,44 10,99 6,94 4,89 6,44 7,50 7,67 8,82 3,92 9,42 7,19 8,40 3,06 6,48 3,78 5,36 3,46 4,83 8,16 7,91 5,88 1,68 5,91 1,92 7,41 1,67 5,46 6,55 ,41,490 05 ,0-,91,848 -16,32 4,84 14,48 -1,19 0,60 -0,59 9,06 10,24 9,64 5,88 5,78 4,69 6,75 7,97 3,76 7,06 7,38 4,51 5,47 ció Taxa d’atur masculina respecte població al total 4,87 7,20 5,40 2,76 4,48 ,71,134 34 ,41,083 -13,33 8,33 16,00 6,84 -3,40 3,44 11,11 5,04 4,27 ,91,940 33 7,40 -3,33 4,07 12,89 5,49 4,49 ,01,845 43 8,88 -4,32 4,55 13,98 5,10 ,01,326 26 5,23 -2,60 2,63 11,03 5,43 5,80 3,92 4,06 2,83 3,20 1,81 4,34 ,41,637 37 7,43 -3,73 3,70 11,86 4,44 6,01 6,02 2,20 6,40 ,51,427 27 5,49 -2,76 2,73 10,14 0,00 4,65 1,26 6,06 5,04 4,38 4,71 4,36 4,54 6,87 4,11 6,77 6,38 3,60 4,66 Taxa d’atur femenina respecte població al total 4,92 8,35 9,30 6,96 8,33 9,92 ,3-,905 11 25 ,8-4,29 8,58 12,50 -1,15 0,57 -0,59 3,33 9,33 ,3-,308 17 ,0-,60,00 -3,06 0,00 -1,79 0,86 -0,93 2,13 9,05 4,76 7,87 5,11 5,35 9,91 ,5-,401 02 ,0-,80,00 -5,88 0,00 -0,28 0,14 -0,14 5,75 ,4-,405 10 ,0-,80,00 0,00 -1,68 -5,91 0,00 0,00 -1,06 -0,95 0,52 0,49 -0,54 -0,46 1,14 5,45 3,57 2,13 ,5-,106 12 20 ,4-5,38 6,54 12,00 -1,21 0,60 -0,61 4,85 8,18 7,41 6,93 5,00 ,3-,303 07 00 62 50,00 16,24 20,00 -0,78 0,35 9,29 -0,43 9,06 3,33 7,34 8,29 5,50 6,31 respecte a Femenina Variació l’atur ,3-,30,05 -0,03 0,03 ,9-,61,15 3,90 -0,56 -1,94 0,59 1,96 ,7-,342 31 ,214,72 8,22 13,11 4,20 -2,13 2,07 ,9-,638 13 ,2-2,08 4,92 11,36 3,86 -1,96 1,89 ,2-,64,88 -2,46 2,42 ,5-,53,90 -1,75 2,15 ,7-,24,99 1,93 -2,42 -0,95 2,57 0,97 ,1-,64,67 -2,16 2,51 ,5-,53,30 1,02 -1,65 -0,49 1,65 0,52 ,0-,03,90 -1,90 2,00 ,5-,23,57 -1,92 1,65 ,6-,10,87 -0,41 0,46 ,3-,13,14 -1,51 1,63 ,3-,03,03 -1,50 1,53 ,6-,622 23 6,55 12,33 2,22 -1,06 1,16 ,1-,206 05 ,4-3,08 5,84 10,53 0,64 -0,32 0,31 ,9-,021 19 ,4-15,71 3,94 11,90 4,75 2,19 -2,22 -1,10 2,53 1,09 ,8-,90,56 -0,29 0,28 ,1-,01,91 -1,00 0,91 ,9-,21,90 -0,92 0,99 ,4-,11,65 -0,81 0,84 38 respecte a Masculina Variació l’atur respecte a l’atur mas- femenina Variació culí Taxad’atur <25 anys 6,33 ,7-,9-13,10 1,83 -1,09 -2,88 6,67 4,46 ,6-,416,67 -1,94 5,56 ,6-,5-14,29 -3,55 5,26 ,6-,7-16,67 -3,87 5,56 8,33 ,9-,1-4,80 -3,21 5,19 7,69 7,78 ,0-,60,00 -5,36 0,00 4,35 6,84 ,8-,3-6,67 -5,13 2,78 ,7-,01,81 -4,00 4,17 ,0-,20,00 -1,92 0,00 ,3-,812,50 -4,28 3,13 ,0-,70,00 -1,67 0,00 ,6-,9-5,91 -0,99 5,56 6,25 ,8-,19,09 -8,51 2,08 ,7-,813,65 -0,78 5,97 ,4-,1-10,29 -0,11 6,94 9,62 5,17 8,70 atur global Diferencial Respecte 1,44 ,5-20,00 1,15 ,9-0,85 1,21 3,99 ,1-2,23 0,89 2,01 ,712,50 0,37 2,24 ,6-9,68 0,66 3,22 dif HD<25 5,66 6,29 7,14 4,00 2,52 2,31 ijn smlr l poica i e lata la l’altra per i provincial la a similar d’analfabetisme mitjana taxa la banda D’una litzar. presenta algunesparticularitats quecal ana- analitzat tambéapàginesanteriors. s’ha ja que agrari sectordelel pes Un cional. menina entreballs moltasovint decaire esta- teres quefan unúsintensiu demàd’obra fe- horto-frui- centrals importants amb compten principalment) d’AlbaidaVall la i Safor la (de municipis que mostren aquesta diferència vor de les dones). La segona és que molts dels entre sexes (i si hi ha alguna diferència és a fa- formació i qualificació en ha hi diferències ys dent ésqueenaquestgrupd’edat ésonmen- evi- més i primera La principals. motivacions a la taula. Aquest sentit diferent es deu a dues tendències les de majoria la contradiuen que resultats deixa anys, 25 de menors entre culí analitzar ladiferència entre atur femení imas- tunitats. hauran emigrat aaltres llocsambmésopor aquells ambmenys perspectives d’ocupació que el contingent local de joves és reduït i que pre demunicipismenutsienvellits, deforma na, cal considerar queestracta gairebé sem- la taxa d’atur juvenil és més baixa que la mitja- municipis alguns a bé Si població. la de total comarcal del 6,10% de desocupats respecte al mitjana situar-sela de damunt en percol·lectius aquests femení, i jove problema un és desocupació la conjunt al que és primera La que es poden assenyalar diverses tendències. SEPE, ensmostra un panorama comarcal al a ulfccó e a olcó del territori la població de qualificació La La darrera columna delataula,dedicadaa Aquesta taula,elaborada ambdadesdel - 39 lificacions de caire mitjà. ofereix poques oportunitats adonesambqua- tentar encaixar aunpanorama laboral que in- universitari títol d’un mitjà per que dones que hihaunmenor biaixper sexe al’accés) i la (a l’administració a adscrites superior lació pot trobar un contingent dedonesambtitu- comú azones rurals alesquemoltsovint prou es cas darrer aquest Es homes. als peren les titulacions universitàries on les dones su- contingents depoblació) ambl’excepció de la queimplicariadiferència entre ambdós a major proporció una (en graus diferents als ser menys lesdonestituladesqueelshomes i masculina) majoritàriament és territori del població la que i (tot homes els que lificació sexual en ser més les dones sense cap qua- salariat ambunarelativa facilitat. bona partdelapoblació trobar untreball as- més recents delaconstrucció, quepermetia a industrial iagrària endècadespassades,i la més important siga el pes de l’ocupació Les causessóndiverses, però probablement d’esdeveniremprenedors.tal per i laboral cat mer- al d’inserció dificultat amb tant per i da infra-qualifica- població una davant trobem tercersegon, de téestudis als post-grau.i Ens man- es que negativatendència Una (15,29%). provincial dada la punts 10 vora en (24,67%) ca enstrobem ambqueaquestaxifra supera acadèmi- certificació cap obtingut ha no que l’hora d’analitzar el percentatge depoblació 27,25%).alfront a Totprovincial això,(35,06% i completat elsestudisprimariséssuperior al ha que població de percentatge del mitjana Aquesta qüestió té a més a més un biaix

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu

Total

Sense Tercer grau Població Analfabets % % Primer grau % Segon grau % Tercer grau % altres es- % estudis tudis Província de 2.549.000 54.981 2,16% 389.663 15,29% 694.518 27,25% 616.886 24,20% 125.573 4,93% 6.140 0,24% València Ador 1.374 37 2,69 346 25,18 314 22,85 256 18,63 48 3,49 0 0,00 Atzeneta d’Al- 1.160 26 2,24 316 27,24 409 35,26 343 29,57 26 2,24 2 0,17 baida Alfauir 458 4 0,87 88 19,21 99 21,62 72 15,72 6 1,31 0 0,00 Alfarrasí 1.247 21 1,68 253 20,29 488 39,13 273 21,89 27 2,17 6 0,48 Almiserà 272 2 0,74 71 26,10 78 28,68 24 8,82 3 1,10 0 0,00 l’Alqueria de la 1.504 0 0,00 682 45,35 357 23,74 314 20,88 44 2,93 3 0,20 Comtessa Aielo de Rugat 173 1 0,58 62 35,84 51 29,48 65 37,57 5 2,89 0 0,00 Barx 1.264 32 2,53 196 15,51 391 30,93 243 19,22 36 2,85 4 0,32 Barxeta 1.615 21 1,30 340 21,05 716 44,33 294 18,20 40 2,48 0 0,00 Bèlgida 683 14 2,05 238 34,85 208 30,45 133 19,47 9 1,32 0 0,00

40 Bellús 326 5 1,53 123 37,73 206 63,19 42 12,88 5 1,53 1 0,31 Beniatjar 240 1 0,42 58 24,17 110 45,83 50 20,83 10 4,17 0 0,00 Benicolet 612 0 0,00 169 27,61 98 16,01 154 25,16 15 2,45 0 0,00 Benifairó de la 1.622 17 1,05 410 25,28 589 36,31 365 22,50 100 6,17 5 0,31 Valldigna Beniflà 453 5 1,10 37 8,17 68 15,01 30 6,62 0 0,00 0 0,00 Benissoda 431 2 0,46 56 12,99 144 33,41 53 12,30 11 2,55 0 0,00 Benissuera 191 1 0,52 57 29,84 81 42,41 40 20,94 3 1,57 0 0,00 Bocairent 4.357 85 1,95 723 16,59 2.005 46,02 1.156 26,53 149 3,42 19 0,44 Bufali 167 1 0,60 86 51,50 72 43,11 35 20,96 2 1,20 0 0,00 Carrícola 98 1 1,02 13 13,27 30 30,61 16 16,33 3 3,06 0 0,00 Castellonet de 133 12 9,02 23 17,29 27 20,30 22 16,54 1 0,75 0 0,00 la Co nquesta Quatretonda 2.378 56 2,35 441 18,54 969 40,75 689 28,97 118 4,96 1 0,04 Fontanars dels 1.003 31 3,09 306 30,51 236 23,53 244 24,33 27 2,69 3 0,30 Alforins la Font de la 2.139 69 3,23 479 22,39 924 43,20 489 22,86 59 2,76 2 0,09 Figuera Total taula 1 de 2 Sense Tercer grau Població Analfabets % % Primer grau % Segon grau % Tercer grau % altres es- % estudis tudis Guadasséquies 466 12 2,58 58 12,45 170 36,48 96 20,60 12 2,58 0 0,00 Llutxent 2.422 52 2,15 919 37,94 616 25,43 419 17,30 36 1,49 0 0,00 Llocnou de 527 13 2,47 167 31,69 222 42,13 93 17,65 24 4,55 0 0,00 Sant Jeroni Montitxelvo 665 15 2,26 22 3,31 387 58,20 131 19,70 21 3,16 1 0,15 Otos 455 0 0,00 159 34,95 222 48,79 102 22,42 11 2,42 0 0,00 Palmera 992 22 2,22 237 23,89 55 5,54 115 11,59 21 2,12 1 0,10 el Palomar 588 8 1,36 56 9,52 236 40,14 125 21,26 12 2,04 1 0,17 Pinet 170 17 10,00 89 52,35 70 41,18 43 25,29 4 2,35 0 0,00 Potries 1.020 7 0,69 103 10,10 515 50,49 227 22,25 50 4,90 2 0,20 Rafelcofer 1.410 77 5,46 352 24,96 521 36,95 279 19,79 89 6,31 2 0,14 Ràfol de Salem 423 10 2,36 68 16,08 171 40,43 80 18,91 10 2,36 0 0,00 Ròtova 1.285 21 1,63 215 16,73 568 44,20 304 23,66 50 3,89 0 0,00 Rugat 179 5 2,79 56 31,28 69 38,55 53 29,61 6 3,35 0 0,00 Salem 432 12 2,78 108 25,00 144 33,33 128 29,63 17 3,94 1 0,23 41 Sempere 52 3 5,77 16 30,77 16 30,77 9 17,31 0 0,00 0 0,00 Simat de la 3.362 76 2,26 837 24,90 1.072 31,89 686 20,40 140 4,16 2 0,06 Valldigna Terrateig 300 4 1,33 57 19,00 81 27,00 38 12,67 1 0,33 0 0,00 Totals 798 2,17 9.092 24,67 13.805 35,06 8.330 20,43 1.251 2,68 56 0,09

taula 2 de 2

definició de la zona i població objecte gal som rurals | Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu Montitxelvo Jeroni Llocnou deSant Llutxent Guadasséquies Figuera la Font dela Alforins Fontanars dels Quatretonda la Conquesta Castellonet de Carrícola Bufali Bocairent Benissuera Benissoda Beniflà Valldigna Benifairó dela Benicolet Beniatjar Bellús Bèlgida Barxeta Barx Aielo deRugat Comtessa l’Alqueria dela Almiserà Alfarrasí Alfauir d’Albaida Atzeneta Ador València Província de Totals Terrateig Valldigna Simat dela Sempere Salem Rugat Ròtova Ràfol deSalem Rafelcofer Potries Pinet el Palomar Palmera Ot os oe oe oe oe oe oe oe oe oe Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes Dones Homes 3834.5 7.1 1.5 3.3 5.8 1.4 9.3 6085.8 .5 2.084 4.056 59.485 66.088 298.838 318.048 355.388 339.130 215.353 174.310 41.158 13.823 2 7 2846 0261 2343 0 5 124 31 651 600 4037 4293 6713 7092 4864 4228 575 223 83 5 6 5 6 0 1 31 0 0 0 13 0 2 0 23 3 26 1 212 10 33 65 207 17 251 10 53 265 124 238 9 313 351 120 451 79 376 467 102 473 70 488 452 134 244 555 481 34 153 235 601 217 18 153 52 1.030 224 21 17 975 37 10 388 19 335 0 67 0 18 31 17 114 142 153 161 180 166 25 12 84 8 4 8 8 5 2 78 1 1 83 57 327 359 489 583 449 388 48 28 17 6139 25 41 0 0 0 0 10 6 14 0 0 6 51 0 0 0 50 42 1 3 0 0 46 0 99 0 0 0 0 1 0 93 123 0 1 11 7 1 9 0 5 77 0 96 0 3 11 2 15 19 0 1 7 6 0 24 71 2 0 7 19 0 11 16 5 0 20 16 6 34 11 66 13 0 8 21 4 10 0 16 29 0 14 33 4 34 2 8 2 0 17 46 74 1 4 0 13 0 43 160 2 67 23 7 4 0 2 0 38 0 16 35 5 23 80 10 45 205 15 3 77 27 6 5 3 0 2 24 30 34 72 7 19 45 41 21 287 25 33 1 48 1 30 5 149 0 1 22 23 302 125 5 61 53 1 91 19 7 23 62 145 0 2 35 1 237 13 15 118 1 168 115 100 81 0 20 2 357 35 13 173 25 31 179 4 11 108 146 69 0 88 131 359 13 0 23 14 212 26 128 41 153 1 28 54 0 142 164 162 3 1 105 110 204 33 50 50 5 253 176 0 181 91 12 0 388 29 49 235 16 42 0 201 25 294 2 1 144 42 5 29 208 7 0 109 0 46 167 0 0 14 149 4 2 7 18 0 8 59 2 0 15 0 0 3 8 51 51 102 120 94 65 0 0 23 73 21 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 7 0 0 16 4 0 5 10 0 1 1 6 22 2 0 0 59 24 1 1 4 4 1 0 34 24 4 26 49 21 69 8 1 44 6 47 29 0 151 40 29 75 10 6 36 8 35 35 16 151 153 109 11 69 59 92 22 10 34 128 278 118 27 50 59 79 66 3 290 244 269 31 6 31 65 49 114 277 246 120 37 1 25 1 39 30 6 101 202 116 64 31 3 2 37 15 150 25 6 33 39 9 2 52 68 6 130 23 2 1 9 107 9 7 5 16 8 1 6 nlaesSneetdsPie ruSgnGa Tercer Grau SegonGrau PrimerGrau Senseestudis Analfabets 8 0 45 310 1 13 8 57 74 201 186 42 altres estudis mes Ho- Tercer Grau nes Do- 43

definició de la zona i població objecte