Any VII. Núm. 347-Barcelona, dijous,10 d octubre de 1935
Publica un número dedicat a Etiopia, país sobre el qual generalment se sap poca cosa,
Preu: 30 cèntims - Ronda de Sant Pere, 3 ( Llibreria Catalonia) - Subscripció: 3'50 pessetes trimestre El conflicfe ifaloefiop MIRADOR INDISCRET u mal caçador Fm sortir del departament presidencial, el radical solventíssim fou invitat a visitar les L'Antoni Rubí corria amunt i avall de la dependències de la casa i especialment les galeria gótica de la Generalitat sense saber de la secció femenina, on es desféu en elogis í la sifuació europea on tocava i entre ]'estranyesa dels ofici- —Nosotros también disponemos de un lo- nistes cal mny hermoso, pero nos falta la hermo- —.Però on va el Rubí, tan rabent? sura de las localizadas... Quan es va posar a la venda el nostre sinó una aportació espiritual si no es fonen semblant ou hi hagi pel mig l'interès de —Tu diràs ! Va a la caça del Conill ! darrer número, una notícia—temuda feia en un conjunt. I call reconèixer que França França en lloc del d'Anglaterra, què fareu? Bória avall dies—commovia el món. La guerra a IEtio- s'ha trobat sola en el moment de refer una 1 Anglaterra diu ; segons el moment, deci- No s'esfà de res pia havia començat! No han passat encara Europa mal ferida. Anglaterra, per la seva direm. Res a fer, contesta França, si no La baixa de l'Anguera, que aquests dies vint anys de la fi de la guerra més des- pròpia manera d'ésser, ha seguit els seus us comprometeu d'una vegada per sempre. Dimecres al vespre hi havia al Romea .En ha estat un dels temes polítics més sucosos, tructora que ha conegut la humanitat, que procediments tradicionals de no actuar amb 1 mentre aquesta discussió continua, Itàlia, Ferran de Sagarra i de Castellannau i du- s'atribueix principalment a la susdita entre- tots els somnis de pau i d'una nova. moral una visió de conjunt, sinó prenent posicions sense declaració de guerra—nova modalitat rant ells entreactes feia, com si tal cosa, vista : de les relacions entre els humans s'esvaei- segons els moments que es vivien. I això dels temps moderns—s'apodera de ciutats grans elogis de La Dama del Antifaz i de —Sabes a qué tuvimos el honor de recibir xen per virtut de D'ambició personal d'un ha anat soscavant els fonaments de la S. de situades en territpti estranger. la seva creadora Irene López Heredia. El la visita de la personalidad radical? Pues a. mundà Xavier Calderó cregué oportú pre- la salida inminente del «gafas tristes)). Basta El fet és que Europa es troba actualment guntar-li ya de esa clase de sabios y de resabios cata- w - _ - en una situació' com abans de l'any 1914 —Ja teniu permís del confessor per a ve- lanistas!—confiava la senyoreta Escoda, ver- en què la guerra no esclata per raons pura- oir a veure una funció tan atrevida? mella com un perdigot, a la senyora Ibar- ment d'equilibri. Hi ha un organisme nou —Vós direu ! Si, • de vegades, faig escapa- rrtla de Batista. la S. de les N., que, com a lloc de reunió des al Saigon !— contestà el Pérez Madrigal permanent de diplomàtics de tot el món, ele la Lliga. Fredor formulària pot ésser un element de concàrdia. Però l'esperit que 'haiuria d'informar aquest or- parlar massa fi L Anguera no va creure haver de descen- ganisme, ó sigui la defensa (l'un nou dret dir a explicar per qué es separava d A.P,C. nternacional, ha quedat en segon pla. Les En contemplar els notables municipals que L'escrit en què la formulà, era dirigit al posicions es prenen segons l'interès de cada es passejaven pel saló de descans del Romea, cap de les oficines d'A.P.C, i venia a dir, Estat, i si el dia de demà esclatés una una jap inquirí secament : guerra entre Estats europeus, és impossible —Oye, tú : ese Calderó es gestor o edil? eServeixi s donar de baixa el soci número dir com s'agruparien els altres. —Cómo, edil? Redil! tants, senyor Tal, que viu a tal carrer.» Si només pesés 'sabre el món l'actual pro- (Volia dir que ho era per segona vegada.) blema italo-etíop, aviat estaria liquidat Un cómic dormilega és que s'hagués arribat a plantejar. Però—si Diplomàfic diplomaf és que en aquest moment es debaten pro- Fa algun temps, la companyia Pujol-For- blemes molt més greus sobre l'esdevenidor En Francesc A. Trabal, durant els tre- n aguera anà a un poblet de la costa — el d'Europa. Els corrents d'interessos nacio- balls preliminars de l'aparició del nonat El nom és el de menys — a rodar alguns exte- nals, que no han desaparegut mai, però que Poble, deia, a tothom que vdlia sentir-lo, riors de La Puntaire. estaven emboirats per la S. de les N., des mil penjaments d'En Sunyol, i sempre aca- A les vuit del vespre del dia anterior a la de la pujada de Hitler al poder, trencant bava així filmació, tothom, personal i intèrprets, esta- l'englobament de tot 'Europa a Ginebra, —Ja veureu quan em posi a parlar dar! ven disposats a fer l'enorme sacrifici de han pres una importància nova. Ara, !Em Trabal ha entrat al Consell d'Ad- ficar-se al llit de jorn, per tal d'aprofitar França està preocupada per l'esperit im- ministració de La Rambla i calla com un força la llum natural. perialista d'Alemanya, i això la fa apropar mort. Tot al més deixa anar: L'endemà, a les sis del matí, els expedi- més encara a la Petita Entesa i buscar —Jo, sabeu, sempre tan diplomàtic,.. cionaris estaven reunits al menjador de la l'ajuda de Rússia. Quant a Itàlia i An- fonda a punt de començar el treball. No- glaterra, quina li serà ,més favorable? No Toi és començar més en mancava un : l'artista encarregat podent comptar amb Anglaterra, França no del paper del farmacèutic. vol trencar amb Itàlia, contrària a I'An- En Cirera, per tal d'evitar dls contactes Un dels companys anà a cridar-lo. Trucà, Quan, anys enrera, el negus visité Itàlia i el rei li regalé un tanc schluss i a una modificació del statu quo amb la «massa)) del seu partit, ideà l'ele •ció Silenci. Insistí. Més silenci. Finalment, des- a ]'Europa Central, per a no trobar-se el d'una mena de compromissaris representants prés d'un nou i comti'nuat repic, s'oí una Tu Reich a les seves portes. de les comarques. Els contertuliains del car veu que al qui un poble sha abandonat obli- les N. que és essencialment una obra de preguntava amb dificultat: home Per Anglaterra la qüestió vital és que •Diputació s'hi avingueren dòcil-rer de la — Què.., volleu?... dant els principis pels quals havia entrat conjunt. no hi nazi un Estat preponderant,a Europa Claret,-ment, costat dels aliats. Tots els Aquesta política angles tradicional s'ha llevat de l'inquiet Pompeyo —Aixeca't. IEStem á punt de marxar. No- a la guerra al a i tenir les vies marítimes lliures. Com dei- que, en una recent assemblea, gosà dema- més faltes tu.., horrors de la passada guerra posats de ma- titllat de deslleial. No—diuen els angle- xar que neixi un nou imperialisme, l'italià, una manera diferent d'actuar, nar la paraula per tal de condemnar aquest —Escolta----preguntà el de dins—. Les far nifest en els primers deu anys d'acabada sos—, és que podria reivindicar Malta i l'imperi sobre procediment; però fou rebut amb tal cridò- aquesta, tots els nous corrents de solidaritat però els principis són els mateixos. El que fins a les nou? Doncs-màcies.., no obren el Mediterrani? Una aliança franco-italiana ria i xiulamenta que acabà confessant: crida'm un quart abans... universal, no han evitat que Itàlia portés a passa' és que nosaltres adoptem en cada resultaria fatal per a Anglaterra en aquest moment 9'actitud que creiem més apropiada —Bueno, a ml, en el fondo, me importa mar, i no seria estrany que el darrer pacte un comino. Al fin y a la postre, he conse- sense tenir en compte les coses passades naval amb Alemanya--el nacionalisme de Mufualisme i pornografia i hipótesis pel futur. guido destacarme del conjunto, y tara un sense fer la qual, malgrat la matança del 30 de juny, abogado joven, algo es! Aquesta política es pot justificar, com sembla que ara no els xoca tant com les Els «Petits Mutualistes» van celebrar, l'al- totes les polítiques, i malgrat que l'actitud manifestacions feixistes—no fos més que tre diumenge, llur festa anual. d'Anglaterra coincideix sempre amb els seus una resposta a aquesta evenutalitat. E1 fet Obituari Com que ells associats d'aquesta entitat interessos, no dubtem de la seva bona fe; és que Anglaterra no vol pendre una posició són tots menors d'edat, és a dir, infants, el però els resuiltats hem de convenir que han Els adversaris de Pompeyo Claret han vol- programa era també infantil: pallassos, clara respecte al III Reich. gut aprofitar el paper poc airós que repre- estat desastrosos. Es una opinió molt cor Itàlia i fa Petita Entesa, tant temps ba- clowns, repartiment de joguines i caramels, Anglaterra l'any 1914 hagués-rent que si sentà a l'assemblea i fan circular una es- etcètera . rall ades, pacten ara per a prevenir-se de resa així: pres una posició decidida abans de l'ulti- l'enemic comú que és l'expansió alemanya, quela entre els consocis que També hi havia un ex-ventríloc, el qual, màtum alemany a França, aquest mos'hau- amb l'Anschluss i l'aliança amb Hongria. Rogad al diablo por el alma política de després de fer dir als seus Qartenaires una ria produït. 1 és una opinió cada dia més Les ambicions alemanyes i hongareses Don Pompeya Claret, que falleció víctima sèrie de nicieses i d'acudits sense solta ni estesa, encara, que si Anglaterra hagués són prou conegudes. Les dues .nacions estan de su fatuidad en una Asamblea de A.P.A., volta, acabà amb un conte d'un aviador pres una posició definida molt abans d'ara, a l'expectativa en la qüestió anglo-italiana el día r.° de Septiembre de 1935• Su her- casat, etc., etc., declaradament pornogràfic. tampoc no es trobaria Europa en la situació perquè no veuen de quin cantó poden afa- mano, el rompevitrinas Guiamet, sus des- L'alludit artista (?) devia vdler distreure els actual. vorir més els seus interessos. consolados amigos de la Comisión de los grans i no els petits. Sortosament, com que Només cal fer un petit resum de la po- Així estan les coses en aquest moment. Mártires de la Independencia, su única v el públic ja desfilava — era la una —, molt lítica anglesa a la S. de les N. per com- Si una guspira—que no creiem que es pro- afligida admiradora Sra. Sangenís, su anti- pocs se n varen adonar. provar el que diem : sabotatge de la pau dueixi—provoqués l'incendi, en quina forma gua víctima, el camarero de la Piscina de Es veu que això de la ventrilòquia es pres- collectiva com a premissa indispensable del farcien agrupar les nacions totes aquestes Sitges y demás allegados al participar tan ta a dir bajanades. No obstant, n hi ha que desarmament. Ajuda a Itàlia en la qüestió forces? triste nueva, cumplen un deber cívico y pa- s'hi han fet molt populars. Els sensefitistes naval i altres com el Pacte dels Quatre; Perquè a totes elles encara se n'afegeix triótico. No avisamos la hora del entierro en podrien dir quelcom.., , ^i :õiuj 1 Enquesta de Josep Maria XICOTA Fotos CENTELLES QÜESTIONARI I On és L'Abissínia? 2 Quants habitants té? 3 De quin :color són? RRNDIs'ri UNA ACTRIU QUIosç uER DE DIARIS UNA METGESSA PILOT MERCANT MECANÒGRAFA 1'Asia. 4 1. :1 l'Africa. I. A 1'Africa I. No ho sé. I. Al Dord de I'Africa (Parla castellana) t. A sé. 2. Un milió. Quina d'A- 2. No voldria equivocar- 2. Vint milions. 2. No ho oriental. és la capital molt Negre. I. A 1'Africa. 3. Negre. bissínia? me. 3. Gairebé negres i 3. 2. Deu milions. 3. .Negres: Però hi ha al- peluts. Els europeus, 4. IEtiopia. 3. Negres, bronzejats, se- 2. Deu milions. 4. No ho sé. i Una mena de rei, 3. Moro. 5. Com un rei. Cona .un 5 tres races, en canvi, són blancs 5, gons les races, 4. Addis Abeba. calbs. 6. No. 4. .Addis Abeba. 4. Addis Abeba. • . papa. Qui és el Negus? 5. L'Emperador. 4. Addis Abeba. 7. Mahometana. 5. El Rei' de Reis. L'Em- 5. L'Emperador. 6. Sí. que sí. . S. El Rei de Reis, 8. Sí. perador. • 6. IEs murmura que sí. 7. No ho sé. 6. • ÍHe (llegit negres tenen tots 6 7 Catòlica. 6. ,Sí. q. No estan rnalament. 6. S!. Però no d'una ma- 7. La mora. 8. Sí. IEls 7. No en tinc la menor Io. Itàlia vol la possessió nera exclusiva. 8. Sí, com els moros. moltes dones Hi, ha esclavitud? 8. No ho sé. lletges. 9... •No ho sé. idea. d'Abissínia. 7. No ho sé amb precisió. g. Unes boniques i altres g. Molt que neces- 8. Els moros sí que hi II. No. 8. Els catòlics, no. Els lletges ; però tetes lo. No ho sé. 7 .,o. L'expansió els possibles,,. sita Itàlia. són ; els abissinis, no 12. No ho espero. altres, segons les reli- aprofitables. II. Si fa Quina religió tenen? II. Si no ho fes així s'ar- ho sé. 13. L'Intransigeant, Paris- gions respectives. lo. La força expansiva d'I- 12. No. ruïnaria g. Gràcies a Déu no valen Soir, L'Illustré. 9. Poseu que sí... vaja. tàlia. 13. A B C. 8 ,2. No. per res. Io. L'imperialisme italià. II. Anglaterra ja l'ha evi- tada. Són pollígams? 13, La Vanguardia, El lo. Les mines de petroli . El desarmament (?) italià. 12. Cas de produir-se, sí. q Mundo Deportivo. d'Abissínia. II. Sí. II. Hi ha precedents: el 13. Crónica. : 12. No hauria d'afectar-la. Chaco, Manxúria... Les joves abissínies són 13. La Publicitat, La Hu- 12. La modèstia dels ele- belles? manitat, El Día Grá- ments agressius de fico, L'Instant, Cró- què disposa; no ho 'o nica, Estampa. aconsella. Quina és la causa del con- 13. La Publicitat, La Van- flicte italo-abissini? guardia, MntAnoR, El Be Negre. II La S. de N. , podrà evitar la guerra? 12 La guerca afectaria la neútrálitat d'Espanva? ^3 Quins periòdics llegiu? Tota la premsa sense excepció i els no- ticiaris del cinemes .apareixen des de fa unes quantes setmanes plens de motes i comen- taris relatius al conflicte italo-etíop. Quines són les idees del ciutadà mitjà sobre Abis- sínia, nom més correntment donat al país CAMBRER UN PERIODISTA que oficialment porta el d'Etiopia? UN ADVOCAT TORERO ARTISTA DL' MÚSIC-HALL INFANT E5TUDIANT En sotmetre diversos ciutadans a un qües- (Diari castellà) tionari semblant al d'altres publicacions (Perla castellana) i. A 1'Africa. I. A PAfrica tropical. I. A l'Africa. Al nord-est. I. A alguna part de -1'A americanes, ens hem trobat, tal 2 Deu milions. 2. Tres milions. 2. Deu milions. frica. europees i La i. Al nord-est africà. ha passat arreu del món, amb llacunes I. Em sembla que a 1'A- 3. Segons les races. 3. Groc brut. 3 . Negres. 2. Deu milions. 2. Cinc milions. com majoria són negres. negres i mig considerables i amb repeticions freqüents. frica. Em cal un 4. No ho sé. 4. Addis Abeba. 3, iMig 3. Grisencs : blanc i oc- unes i .altres - de cinc obrers mapa per respondre 4. Addis Abeba. 5. U'àaa barrea de Gran 5. L'Emperador. blancs. Eliminades L'Em gre, tramviaires que consultàrem en plena Ram amb precisió. 5, iEl Rei de Reis. Bisbe i Gran Rei. 6. Sí. 4, Addis Abeba. }. Addis Abeba. vam poder obtenir una sola resposta-Ma, no 2. No ho sé. perador. 6. Hi ha esclaves. 7. La dominant és el cris- 5. L'Emperador. 5. El Rei de Reis. voldríem però posar de mani 3. Negre. 6. Sí. Sagnant. 7. Una mica de cada. tianisme. 6. Sí. 6. Una modalitat de la acceptable - ma- contrast que hi ha entre el desconei--fest el 4. L'Emperador. El Rei q. Diverses. Catòlica, 8. Ben bé sis o vuit do- 8. No ho sé. q. Diverses. Universal. xement major que d'aquestes qüestions te- de Reis., hometana... nes cada u. q. Lletges! 8. N'hi ha que si. q. Catòlica. nen els vells, oposat a la precisió amb .què 6. No ho sé. 8. Afortunadament per a q. I com ho són! lo. Itàlia vol colonitzar q. Les verges, sí. 8. Tenen formes de matri- contesten les preguntes que sabre 7. Diverses. Catòlica, ma- ells, sí. 0 dissortada- Io. Massa gent i massa Abíssínia. lo. Les riqueses d'Abissínia moni especials. Te- els infants l'imperialisme italià., aquests temes els són adreçades. D'entre hometana. Són diver- ment. Depèn. soldats. II. No. i nen el matrimoni a que sóri alumnes d'esco- ses races. q. Hi ha de tot. II. SÍ. 12. Com que no ho sé, no II. No. Si no el provoca prova; que és una ells, destaquen els provocarà les estrangeres, amb professorat procedent 8. No ho sé. lo. Res de patriotisme. 12. No. vull equivocar-me. Itàlia, el conquista universal. passada guerra van 9. Crec que no. L'interès dels capita- Estampa, 1lundo Gráfi- 1 3 . La Vanguardia, Mic- Anglaterra. altres, també. de països que durant la 13. sen- q. I les belligerants. Io. Qüestió de límits i d'in- listes del món per les co, Popular Film. lsey. 12. S'hi trobarà enmig lo. Aparentment, Ual Uall. ésser els petrolis adonar-se'n. Les respostes escollides són les més di- tromissions italianes. riqueses i se En realitat, nin impe- les que reuneixen un míni- 12. Si Anglaterra tanca el d'Abissínia. 13. •La Vanguardia, Solida- rialisme ferotge. verses d'entre ridad Obrera, El Co- mum de condicions Indispensables. El lector Canal de Suez, Itàlia II. Si s'atén al Pacte, sí. II, No. que no li oferim parers intentarà ]'ocupació 12. Possiblement. rreo Catalán, La Ba- 12. IEvidentment. constatarà, doncs, talla, El Debate. unànimes en cap punt. de les Balears. Ales- 13. El Día Gráfico, El No- 13. La Vanguardia, La Pu- hores... ticiero Universal, La blieitat, J^ournal de 13 La Vanguardia, El No- Vanguardia, La Hu- Genève. ticiero Universal, A manitat, Las Noticias, 13 C, Ya, El Sol. A B C, Heraldo de Madrid, Ahora, Bceufs MIRANTÀ FORA et Toros, etc. . Un dibuix de Sennep E'd ell un Candide recent on el sagnant caricaturista havia dedicat dues pàgines de dibuixos al conflicte ítalo-etíop. fin d'ells re, presentava el desert. Al peu d'un cocoter, una inscripció : ((Palau Reial». Entre les pal- mes, dos simis i el negus. - Aquest dibuix ha suscitat un article de Franfois Mauriac que de bon grat reprodui- ríem sencer. Limitem-nos a alguns frag- ments a M'imagino un xicot de color, el pare o el germà gran del qual reposa ja fa vint anys en algun recó entre el mar s els Vosges. Afirmo que hi ha de què suscitar en un cor senzill un ?di proa fort per omplir la seva vida. »Això no afecta en res el fons del conf licte italo-abissini... Però, qualssevulla que slgunl els torts dels «salvatges» en aquesta història, vetlla de veure apa XOFER DE TAXI DEPENDENTA DE GRAN no deixen d'ésser a la MULLER D'EMPLEAT DEPENDENT DE FARMÀCIA 'ESTRELLA DE VARIETd5 MAGATZEM llur cel les esquadrilles dels civilit--rèixer en OBRER ESPECIALITZAT del que I', A 1'Africa. zats. No serà maés divertit per a ells (Parla castellana) (Parla castellana) Molt lluny. nosaltres. Per què I. A l'Africa oriental. (Parla castellana) 2. No ho sé. I. No ho sé. ho fou anys enrera per a tinc la menor dels que van a morir? a. Un milió i mig. I. Cap allà!... 3. Xocdlata. 2. No en riure's i mofar-se I. Al pafs dels elegres. I. A I'Africa. idea. »En el pròxim dibuix de Sennep (l'estació 3 . Negre. Vint milions. 2. Jo què sé! 4. •Addis Abeba. Addis Abeba. 2. Un milió. 2. L'Emperador. El cap de 3. Negres. de les pluges és a punt d'acabar-se...), l'etíop 4. 3. Negres i mestissos. 3. Negre i blanc. 3. entre dos 5 , lEl Rei. L'Emperador. 3. Fosc fort. les forces. 4: No ho he sabut mai. ja n.o estarà enfilat a un cocoter sé. . 4. Addis Abeba. 4 . No ho sé. impor- sobre la sorra, els 6. Ho diuen. Jo no ho 4. No ho 5. Un senyor que m'agra- 6. En part, sí. 5. Un personatge simis, sinó potser estès 5. L'Emperador. s. El Rei de Reis. El Prín- tant. un. xic separats, de cara al cel. crec. daria molt conèixer. q. No ho sé. Però sense braços 6. No. cep. 6. No. Dreyfus, les potències de 7. Na ho sé. per ci- 6. Segurament. religió s'ho passarien »...Des de l'Afer q. 'Què sé jo!... 6. Bastanta. Estan 7. Aneu a saber!... desordre i de destrucció sabent quina arma 8. Com arreu del mán. 7. Aneu a saber!... millor. 8. Sí. vilitzar. dependre les 8. 'Depèn dels diners que temible esdevé entre llurs mans una causa g. Hi ha de tot. 7 Mahometana. 8. Fan molt bé de tenir 8. Deu de .haur{em de re- lo. L'imperialisme italià. 9. No. Molt lletges! unes quantes dones. disponibilitats respec- tinguin. justa. 1 nosaltres, cristians, La seguretat que té Ità- a Sí. g. Totes les tropicals ho cordar-nos-en. Però ho hem oblidat.» II. Si vol, sí. Io. des dones q. Prefereixo els abissinis. tives. convé., lia de guanyar. 9. Ho són totes ha que sí. són. 12. No li de tot el món. Io. Fer quedar bé la S. de q. N'hi El Diluvio, Heraldo de II. No. lo. Que els volen imposar Jo. La lluita entre les races 13. jo. Les aspiracions Bolo- les N. blanca i negra. Madrid. 12. No, conflicte d'Abissí- Un esclavatge pitjor La Vanguardia, Cròni- nials d'Itàlia. II. El II, No. CAMISER 13. nia ? Ho veig molt que el que avui te- ca, Estampa. II. Sí. nen. 12. No. Encara que ho cul - ESPECIALISTA 12. No li convé. negre. guin les altres potèn- Sí. II. No. ' E%1T EN LA MIDA 13. El Dia Gráfico, El No- 12. cies. El 13. Crónica, Estampa, La 12. Podria ésser. ticiero Universal, Huonanitat, La 13. La Vanguardia. I, ti Ahora, Es- Linterna i Popular 13. La JAUME Diluvio, Ro in bla. Telèfon 11655 tamba. Film. 10-X-35 tvt1R1LDR 3 ES POSSIBLE ORGANITZAR EL BOICOT A LA GUERRA': LÄI EIPITIV O Cl S i decad è n c i a t El Virrei ig veur — Fa tretze o catorze ^[ Un a barceloni an ys que vaig veure a París, en el teatre d e I I O\ iniciativa na del Vieux-Colombier, l'obra de Merimée fe Novament la paraula guerra torna a ésser I nostre país. No manquen cartes de -mr geñtsí que actualment es represedta al Novetats, al primer pla de les preocupacions humanes. titulada La Carrossa del Sant Sagrament. El feixisme, que avui es troba en tan manifesfat alguna vegada idees antifeixistes. de diversos països europeus i americans, Aquesta comèdia havia estat representada mala posició, va néixer a conseqüència d'una Però Mussolini ha aplacat aviat els seus Encara no s ha acabat de tancar la ferida que expressen la seva més entusiasta adhe- en català, fa ardors jovençans fent aprovar a la Cambra produïda per la gran guerra al cos social, sió i la seva decisió ferma de propugnar per mots anés anys, el cgog ó sèrie d'errors i de febleses dels grans par- quan el macabre seguici de misèries i dolors tgto, segons la traducció de Pous i Pagès. tits italians, tant els de dreta com els d'es- una llei — que no se sap com pot haver-la l'acord. La no existòncia legal del nostres rei —, en la qual s'estableix que que neix a l'ombra de la violència descor- Sindicats ha impedit un ràpid treball de A París, era Copeau el que feia de Virrei querra, els quals no trobaren manera de firmada el (lada, torna a passar triomfant avui, pels uat Virrei sec, pintoresc, exageradissim, prolongar la unió sagrada de durant la guer- per a la successió al tron és indispensable coordinació, però estic segur que no igno- d'espanyolada arqueològica. favorable del Gran Consell Feixista, confins llunyans de l'Africa Oriental, demà rant els poderosos Sindicats de ]'estranger ra a fi d'encarrilar altre cop el país, sotra- el parec qui sap si per terres i mars del nostre con- Jo no sé d'on Merimée va treure l'anèc- guejat per la guerra, pel camí de l'ordre el qual pot • indicar un altre membre de la el motiu de les nostres dificultats actuals, dota del virrei espanyol per a cenyir la corona.. pro- tinent. sabran establir contacte, aconseguir el fi, i de la seva amiga t de la normalitat. D'haver-ho aconseguit, família reial Indubtablement, existeixen grans corrent. la Perrichole. El curiós és que aquesta ac- molt diferent hauria estat la sort d'Itàlia, vada aquestà llei, el príncep no ha rondinat que és el més important. Potser ben aviat trtu no és cap invenció d idees que porten els pobles de Merimée, és un cap a la guerra. 'Els fona personatge absolutament històric, i el que -"- - també és curiós és que el doctrinals del feixisme,-ments virrei del Perú, poso per cas, no els consti- amant de la Perrichole i presentat per Me- tueixen les idees que exalten riméé com un grotesc hidalgo .d'espanyo- la guerra i l'expansió impe- lada, no es diu. Don Andrés, i ara no re- rialista? El programa d'en cordo els cognoms que Iii penja Merimée, elaborat pel-semament militar però suposem que és una cosa com Don general Grazieli i que comen- Andrés ele Figueroa y López de Castro. EI rà a regir el primer de febrer veritable amic de la Perrichole no era cas d'enguany, no posa l'escola i anomenat-tellà; era un senvor de Barcelona la universitat itajianes al. ser- Manuel Amat i Junyent Planella Aymerich vei d'uns ideals de destruc- i Santa Pau, els cognoms del qual, com ció? pot veure ól lector, són catalaníssims. Aquest Hi ha, en certs països, la senyor fou virrei del Perú des del tz d'oc preparació guerrera ele les jo- juliol de 1776. El-tubre de 1761 al 17 de ventuts que ja comença a do- virrei Amat era militar i cavaller santia- nar els resultats que veiem, guista. Era un home sec, dur, de gran ac- perú no cal perdre de vista tivitat; un exeellent administrador, i al que els corrents antiguerrers Perú deixà acabades i començades moltes no són pas menys importants. obres públiques. Com que era un militar Una prova del que diem la apassionat ddl seu ofici, va intervenir ac- tenim en els resultats del cu tivament en la guerra contra Anglaterra. plebiscit per a la Pau,-riós Va formar al Perú regiments de milicianos Peace Ballot, que tingué lloc i quatre companyies de granaders. Durant a Anglaterra la primavera el seu virregnat, es trobà amb revoltes i r passada. sublevacions de tota mena ; en la suble- Sobre un total d'it.559,i65 vació de dos vaixells, el Septentrión i el I persones majors de divuit anys Astuto, el virrei Amat es presentà perso- consultades, més de to mi- nalment a donar la cara i a apagar la re- I lions van votar 'per la reduc- bellió, fent penjar immediatament i sense ció dels armaments, així com contemplacions els caps de la sublevació a de tir de Roma per la supressió de la fabri- les antenes del vaixell. 'Es veu que el tal Mussolini en cl campionat cació privada d'armes i per senyor Amat era una mena de tigre. les sancions econòmiques con- Són diverses les intervencions armades ara abocada a la tragèdia a la qual assistim. Inés. Si per Enric IV París bé valia una tra un Estat agressor. Nou que el virrei Amat dirigí i executà en aque- Les esquerres, especialment les extremes, missa, el tron d'Itàlia bé val una camisa milions es van pronunciar per lles terres i aquells mars colonials. Als lla- exageraren un xic encoratjant certs movi- negra. la supressió de tota l'aviació dres i als bandits no els deixava de petja ments proletaris, als quals donaron així un Quant al conflicte italo-etíop, a part altres militar i naval i fi milions J. Compton, W. L. Robinson i TA. P. Smith,.del Comitè i els càstigs eren durs i solemnes. A Madrid caràcter acusadament polític, i, sobretot; co- circumstàncies, creiem saber que el rei s'ha quan es tractés de recórrer a executiu del Partit laborista anglès, partidari de les estaven satisfets del virrei català perquè rneteren l'error de no acceptar la responsa- negat — aprofitant una de des prerrogatives sancions militars. sancions enviava molta moneda. En el seu temps bilitat del poder, oferta per Víctor Manuel que li queden — a firmar la declaració de Un altre fet, encara que de es començà a explotar amb èxit una mina al líder socialista Filippo Turati, que pel seu guerra. A fi, però, d'evitar el mal efecte que diferent significació, el tenim en la votació podrem llegir a la premsa mundial quelcom d'or. Els diners enviats a la península pel idealisme i el seu horror a la violència i a això hauria produït en l'exèrcit, De Bono favorable a l'aplicació de sancions pel La- de definitiu sobre el que parlem i que vindrà virrei es calculen sobre uns setanta-dos la sang tanta semblança té amb lord Lans- ha posat el nom del rei en la proclama adre- bour Party, per 2.568, 00 contra 102,000. a alleugerir una humanitat plena d'angoixa milions de pesos or. Era aficionadíssim a burv. çada a les tropes., !En quina mesura, però, aquest corrent que espera creuada de 'braços, nèciament, les corrides de toros i a les lluites de galls. La veritat — cal reconèixer-ho, sobretot *** favorable a la solució pacífica dels litigis el seu sacrifici en massa. N'organitzà moltes amb el truc de la be- avui — és que els italians, passades les pri- internacionals pot influir en les decisions Davant d'aquest devessall d'optimisme no neficència• Aquest home, bèllic, sever i meres violències, comprengueren el perill a Quines forces, ocultes o paleses, han pro- dels governs? Pot arribar a organitzar -se m'atreveixo de parlar-li de l'espectacle ame- grandiós, tenia uma debilitat: la dansarina què s'exposaven si seguien les agitacions tegit Mussolini per a poder realitzar els el boicot a la guerra d'una manera directa, naçador que presenta el món i de les pres- Micaela Villegas, anomenada la Perricholi.. i ja la calma havia tonnat al país a darre- seus somnis més ambiciosos? ja des d'ara, prescindint de si s'apliquen sions que poden exercir els govenns i els l'opinió pública. Però Aquesta Perrichdli sembla que el tenia foll. ries de 1921 — això és, un any abans de la Ha tingut sort ; però també, és clar, pos- o no les sancions previstes pel Pacte ge- grans interessos sobre El virrei Amat tornà a Barcelona, no Marxa sobre Roma — ; però els agraris i seeix qualitats que no són comunes. No és neral.de Ginebra contra un agressor? em permeto, tanmateix, una darrera re- sabem .si sol o amb la Perricholi o Perri- els industrials no podien desfer-se de les un geni ni un gran estadista, contra el Es precisament fent-me aquestes pregu- marca: chole. A Barcelona va construir tá" Virreina, bandes mussolinianes i massa interessos els que es creuen ell i alguns altres. Però ha tes que m'he recordat de l'existència d'una —No creieu que les sancions comercials que, per ésser-ne ell l'amo, popularment lligaven a aquestes perquè èl feixisme po- tingut sempre prou habilitat per a aprofitar interessant iniciativa baredlonina que de po- i financeres que preveuen els acords de Gi- s anomenà d'aquesta manera la casa més gués ésser eliminat fàcilment. les ocasions en benefici seu. sar-se a la pràctica seria una arma pact- nebra són suficients per a fer entrar en bella i més important de la Rambla. Jo Les dretes italianes sempre han estat libe- Propici a suggestionar-se, exerceix igual- liista de les més eficaces. raó el més arborat de bellicisme? no sé si el virrei Amat usava ja el títol rals. Foren elles les que portaren a Roma ment una mena de fascinació sobre les mal- Al mes d'octubre de 1933, la Secció sin- —El bloqueig comercial—diu—és difícil, de marquès de Castellbell o si aquest títol el poder tituds i àdhuc sobre qui se li acosta. dical de Correus de Barcelona aprovà amb perquè sempre existirà el meutrabt àvid la capitalitat d'Itàlia, suprimiren més l'obtingueren els seus successors. t npora] ell Papat i volgueren — seguint la Dotat d'uq- aria prodjgiosa, sap ser- gram entusiasme una proposta d'u_n membre d'aprofitar-se de les circumstàncies, i a Els béns de la família Amat anareSi a fórmula de Cavour : ¿tuna Església lliure Òïr-sè'n per a^^a coses vetlles una apa destacat del Sindicat de boicot a la guerra, a més perillós, .perquè pot estendre el eiom- parar per parentiu directe a la família Càr- dintre un (Estat lliure» —que el Vaticà fos -rença nova. proposta que, tramesa al Congrés Federal bre de belligerants. Vegeu, en canvi, quant cer, que és la propietària del títol de mar- exclòs de tota ingerència en els afers de la El molt difícil saber quins són els seus que es celebrava per aquella època a Ma- més senzïdl i realitzable seria per a un país quès de Castellbell, i la Virreina en ól segle nació, limitant la seva acció al camp espi- veritables sentiments íntims. Malgrat les drid, fou adoptada per unanimitat. pacifista de veritat afavorir o almenys no passat formava part dels béns que, copiosos ritual. Foren també des dretes les que mcor- demostracions de bondat que es podrien citar Hem cregut interessant ara de visitar entorpir els acords de les seves organitza- t escampats per tot Catalunya, tenia la fa- poraren a l'Estat els béns eclesiàstics . Però, en diverses ocasions de la seva vida, el con- l'autor de la proposició per tal que ens cions postals—iCorreus, Telègrafs, Telèfons, mília Càrcer. després de la guerra, van agafar por, El junt d'aquesta ens el mostra com essent e'll concretés millor el seu pensament, i ens Ràdio—d'adherir-se ad boicot contra la guer_ Jo no sé si Merimée sabia totes aquestes fantasma soviètic les va esporuguir tant, que mateix l'objecte principal i gairebé únic del hem encaminat a un poblet de la costa ca- ra propugnat pels Sindicats postals es- coses, probablement no ; però em sembla Salandra, Albertini, Cornaggia, Bergamnm seu amor. talana on viu. Es un castellà, o millor dit, panyols. que és iinteressaint pels barcelonins, que tan- d'altres sostingueren Mussolini. Després *** un andalús tan compenetrat amb el pensa- Tindrà ressò en els medis internacionals i noble iniciativa? tes vegades passen davant de la Virreina, dol "primer discurs d'aquest a la Cambra Una de les coses que esbalaeix més la ment polític català que entre el] i nosaltres de Comunicacions aquesta saber com l'amiga real d'un virrei català s«hauria gent, és que Mussolini pugui regentar set no hi ha altra diferència ideológica que Nosaltres, almenys, ja hem complert la nostra missió divulgant-lla. és penjada damunt la consciència d'un ima- q uesb taa salaablet l f st del meusn cavalls ai o vuit carteres. Tot i això, potser no tre- ell matís que dóna a cadascú el parlar son gi ari virrei castellà, per un famosíssim Pinso dels diputats»), es van adonar de 1'er- balla tant com un sol ministre d'un nitre idioma propi. No és endebades que el seu JORDI SUBIRATS escriptor francès. I encara hi ha més coses : ror comès ; però ja no eren a temps de fer-se país. pare, Enrique Capriles, natural de Puerto tots hem vist de petits la processó de Cor- aviat foren posats en condicions Tot el secret està en els subsecretaris que Real, oficial de la Marina de guerra, in- del enrera, i pus, i aquella impressionant carrossa de no poder fer res. li extracten els afers en curs, la solució dels teressant figura del segle xtx, gran amic marquès de Castellbell que anava al darrera quals depèn de les seves decisions, i en les de Catalunya, figurà en la darrera etapa de de la processó, per aixoplugar el Sant Sa- a * * consultes als tècnics quan la qüestió ho l aventura colonial com a governador de gramemt en cas de pluja. Doncs bé, poc dels punts més discutits és l'actitud requereix. Santiago de Cuba i era partidari ele l'ator- escriure la Un es podia pensar. Merimée en de Víctor Manuel referent a la Marxa sobre Per als canvis d'alt personal, ministres i gació de ]'autonomia als cubans. seva comèdia, que a Barcelona hi havia Roma. En corren una colla de versions, la tot, no consulta a penes mai els interessats. Parlem de la seva iniciativa al qui porta una autèntica carrossa, segurament propie- majoria adulterades segons les fonts d'on I molt menys quan es tracta de persones avui un cognom tan conegut en les dar- tat del protagonista autèntic de la seva a defen- que puguin fer-li ombra, Ves quals són eli- reries del segle passat. amant de provenen. No ens sentim inclinats obra, o sigui de l'històric i real sar l'obra d'un monarca, però creiem servir minades o allunyades. Recordi's el cas Balbo —L'acord—ens diu—no pot ésser més la Perricholi que en un moment donat ser- que Victor Manuel ha i el cas Grandi. Recordi's, també, els casos humà : comprometre's a lluitar contra tota Sant Sagrament en l'objectivitat afirmant que vía de carrossa del suportat contra la seva voluntat Mussolini Augusto Turati i Arpinati, que ham quedat guerra, tingui el caràcter que tingui, una festa tan important com era la pro- qual, havent estat revolu- liquidats por sempre. es dedlari al món. Perquè la carrossa que i el feixisme, el cessó de Corpus. cionari i republicà, acceptà la monarquia —Però en què consisteix aquesta lluita? tots havíem vist i que encara existeix, és el poder. Les —li preguntem. del se- només per tal d'aconseguir un notable exemplar de mitjans circumstàncies imposaren al rei una solució Unia de les organitzacions mussolinianes —Senzillament, a negar-se a rebre o lliu- gle xvttt, i és més que segur que passaria més importants, però així mateix aquella rar tot servei de comunicacions de o per entre de la crisi del zo d'octubre de 1922 que no a ésser propietat de la família Càrcer ell hauria desitjat de la qual menys es parla, és l'O. V. R. A. als països en guerra. L acord preveu el cas venien del virrei era la que (Organització voluntària Repressió de be- molts altres béns que E1 comte Sforza conta que el cap del go- de dels companys residents en els països Amat. l'Anti-feixisme), que no és més que una ligerants. A fi d'evitar a aquests companys SAGARRA vern dimissionari, Luigi Facta, demanà JOSE? MARIA DF. dues vegades al rei la firma del decret pro- vasta xarxa d'espionatge. que fossin objecte de represàlies per part clamant l'estat de siti, necessari per a la xic dels governs respectius, l'acord seria obli- dissolució dels feixos, i que el rei s'hi negà. gatori per a tots els Sindicats de comuni- tenir present, d'altra banda, que Víctor L acabament de l aventura africana, sigui cacions adherits a L'acord, menys per als Cal quin sigui, bo o dolent, quins efectes tindrà Sindiicats dels països en guerra. Aquest Compreu B R I S A S Revista ¡llustrada Manuel sabia que el seu cosí, Manuel Fili d'Aosta, tenia estretes relacions sobre la política interior d'Itàlia? Els resis acord, que s'anomenaria trAcord Racionaba, duc -bert, bastida feixista? Preguntes angoixo-tirà la - menta de Selecció d'Arf, Li£erafura, amb Mussolini i esperava que aquest obtin- podria obtenir l'adhesió de tota ses a les quals és aventurat de donar una forces organitzades fins a unir Mode,, Decoració, Esports, efc. gués l'abdicació del sobirà 1 la renúncia del Sindicats o tron. resposta per vaga que sigui. en un front únic formidable tots els homes príncep del Piemont per a enfilar-se al no són aquests els únics interrogants d'Aosta tenia el prestigi, guanyat en Però de bona voluntat. EI duc que ara és possible de formular-se. La sort —Com podeu posar-vos en relació amb la guerra, de gran general, i potser no hau- tretze EL NOU EDIFFCI DEL BANC ambicioses sense que pugui córrer la dictadura que fa les Federacions postals internacionals? D'ANGLATERRA ria tingut unes mires tan anys que senyoreja Itàlia, com influirà en seva dona, 'Elena d'Orléans, —Si dificultats nascudes de la nostra dis- Canódrom Guinardó la pressió de la des altres dictadures sorgides a imitació i rectificar que sempre ha vist amb mals ulls una mo- solució—que tard o d'hora caldrà La senyora. — M'ha caigut un xíling semhlança seva? —no ho impedissin, els acords locals d'ad- aquí baix. desta princesa de Montenegro al tron italià. TIGGIS Víctor Manuel es trobà, en octubre de hesió serien unànimes i aleshores la que L'agent. — 'Enlloc no estarà millor rodejat i mal aconsellat; és clar, fou iExecutiva Federal podria desenrotllar guardat. 1922, mal una tasca dé cara al món però, que no hauria pogut pensar-se mai que honraria el (The Humorist, Londres) Tots eis dimarts i dijous a quines conseqüències tindria el nomenament SI ÉS-ELÈCTRIC de Mussolini, un diputat com els altres, com 1 PERAL VOSTRE AUT.OMÓBJI les lo de la nit, i dissabtes a cap del govern. hq treba eu en les En l'ambient del Quirinal no és cap se- . FeiilOrS condicions de preu qua i diumenges tarda i nit, cret que Mussolini no ha caigut mat en gràcia al rei, però aquest no ha pogut mai Gí^GE [I t ICTRIC Societat Espanyola de Carburs Metàl Iics desfer-se'n. Hauria calgut un cop d'Estat, CAARER MOJl,6t8 (Anbou DogonaI) amb la inevitable topada entre les tropes Cenew: apartat 190 grans curses de llebrers no ha BaRCELONÀ regulars i les camises negres. Potser Telel.: "Carburos" •Tddfon 73oif trobat ]'home que hauria calgut per a una Mallorca, 232 feina així, i ha hagut de resignar-se que Mussolini el privés, de mica en mica, d'unes Aquest número ha CARBUR DE CALCI; Fabriques a Berga (Barcelona) i Corcu- quantes prerrogatives. bion (Corunya) :: OXIGEN gg % DE PURESA, Fàbriques a havia passat per la censura GUTENBERG, S. A. EI príncep Humhert, sembla que Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fibra• ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN- 1IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII II IIIIIIIIIIIIIII III IIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIII II IIIII III I IIIIIIIIII I IIIIuiiiiIIII III I IIIL` GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT de de maquinària fils i peces de seda, cot6 i altres teixits :: CALEFACCIO INDUS I Fàbrica 5 EL MILLOR ESPECTACLE DE L ESTIU TRIAL -de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BU per a les Arts Gràfiques En el lloc méa Típi c, Fresc i Pintoresc de Barcelona E FADORS, MANOMETRES, materials d'aportaci6 per la SOL- CURSES DE LLEBRERS DADURA AUTOGENA Telèfon 58723 NBpols, 216 • PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES 1 GRATIS _ N [1 Cada nit. Dissabtes i diumenges, tarda i nit _ ASSAIGS BARCELONA I([N Tuïr L ACTUALITAT CINEMATOGRAFICA SHAKESPEARE EN CINEMA r 1 . d J , e LI somni una, . mt cstiu Aquesfa .sefmana Reniarquein L'aiegre divorciada cal distingir, peis bat ací, com en altres films seus, aqueli En La pocasolta del seaker dls noticianis Segurament que eis nostres lectors tindran 1-leni preguntat a la Warner si veurem el electes del cas, la part de comèdia, que és accent de sincenitat que fa vibrar de debò. euriositat per saber a qué atendre's respecte film aquesta temporada i ens han rspost: part coreogràfica, reduït, Fox. Com és possible que el prestigi gloniós quasi tc>t el film, de la El film si és possible, a la seva d'una marca que a la gent que han intervingut en la creació «No solament aquesta temporada, sinó dos rn'imeros, els dos, dimensió laica, queda com un bon fllm d'am- compta entre les tres o que no comprèn sinó quatre productores més importants del inón. d'El somni d'una nit d'estiu, la peiiícula de aquest any)). això sí, llargament desenvolupats. i)ient i de multituds. La multitud, heus ací estigui la qual tant es parla ja, tot i que l'estrena Magníflc! Per abreu- el protagonista, que Julien Duvivier ha a la mercè d'uin senvor que no té La Part de comèdia és excellerit. Sa- cap idea del que és enginy i amenitat? jar en el terreny delis elogis, direm que MarIe but animar amb incontestable perícia. De sentit una labor tant en ant, encerts fotogràflcs fortament La manera inequívoca com el públie rep Sandrich ha fet en auest aquells xistos tan infeliços hauria d'indicar gens h-idigna d'un Lubistch, a i'agència espanvola del notician la con- el mestre incontestable del veniència d'acabar d'un cop amb aquestes gènere. L'anècdota és no-res, bromes aptes solament per a analfabets. però això és l'admirable: ha- ver fet tant de tan poc. L'a- nècdota serveix admirable- La discrecié deis -peakers deis magnífics ment la intenció de multipli- documentais donats al uFantàsio)), el do- car les situacions xocants, i cumental alemany sobre les balenes i el aquesta intenció s'aconsegueix documental americé sobre Singapore. Un de debò. El diàleg, molt es- parallelisme ailiçonador. piritual sense que prengui mai la davantera amb excés. Això vol dir, doncs, que el El raquitismo deis prospectes que us (lo- temo cnernatogràfic esté iien en certs cinemes. No seria millor su- sempre assegurat i que el nt- primir-los ? Donen una sensació de misènia! me no coneix aquells esculis Es estrany com eis empresanis desapro- ni vacillacions tan difícils d'e- Liten el partit que podnia treure's d'un pros- vitar, OC que hom s'ein- pecte ben fet, amb un instirit publicitari gresqui amb es recursos segur, amb u'n gust en la confeccié que fos ternptadors d'un diàleg ms- com un crèdit de garantia pel local. pirat. Ana aneu a veure una superproducció que Resultat, loncs : un film diuen cus i us posen a les mans un cromo cent per cent diventit. Edward que estaria molt indicat per anuinciar unes Evenett Horton, secundat pen pastilies por a la tos o per entretenir el Ginger Rogers, Fred Astaire, nen (le casa. Alice Brady i Enile Rhoeles, porta el pes de la comèdia. Giig& Rogers i Fred As- Noficies curfes taire són els herois de la part Liegim que Hans Fallada, l'autor de 1 aro, coreogràfica. què?, s'ocupa, en .coi•laboració amb Reinhold A desgrat que la propagan- Schiinzel, del manuscrit dei film Donogoo- da del fiulm s'havia fet a l'en- Tonka. Suposem que es tracta de la versió torn del continental, el bali alemanya de l'adaptació de la divertida obra la yoga del qual avui no té de Jules Romains. iímits, el públic va impressio- —A la Biennal de Venécia, la copa oferta nar-se potser més amb Night per Mussolini ha estat atorgada a Anna an4 Day. Suggestió musical, Karènina, en la qual Greta Garbo actua e Et SO)ìl)Li d una uit deslio» heus-ho ací. Aquest fox de amb Fredric March, Maureen O'Sullivan, Cole Porter, una de les coses h1 (CO)llilteiiiaI)) Basil Rathbone i Freddie Bartholomew, sota més reeixides de la música la direcció de Clarence Brown. a Nova York no tingué lloc fins ahir, din q, americana d'aquests darrer - A Anglaterra hi ha cuniositat envers el a l'Adelphi. tcmps, cantat i bailat per Fred Astaire i colpidors. La traïció de Pere, per exemple. film The Robber Symphony, produït per Erie- Max Reinhardt és f'autor daquesta versió Ginger Rogers, sembla que va marcar, el Jacques Ibert ha compost la música del derich Feher. La música i els Sons hi tenen que ha dirigit amb la cooperació del director dia de l'estrena, la màxima sensació de film. Hi ha llargs passatges musicals que cinematogràfic William Dieterle. Wi'lliam Amb preponderàneia sobre la paraula. En el re- SAVOY la nit. Val a dir que aquesta música tan revelen una partitura treballada a foins. partiment figuren Hans Feher, Magda Sonya, Dieterle, que fa molt de temps trebalia amh estranyament maleinconiosa, familiar a to- tot, la impressió que dóna, almenys en una Jim Gerald i Oscar Asche. èxit a Amènica, assegura la compenetració PASS!EIG DE GRACIA, 86.—Telèfon 76988 tes Oes orelies, significa, inserida així en primera audició, és que es tracta d'un tre- — del seintit de l'espectacle de Max Reinbardt Sessió contfnua res al prestigi del El mateix Friederich Feher, amb Ro.- des de les tres de la tarda el fllm, un eii•cert que asseguna l'èxit. bali que no ha d'afegir bert Wiene, dirigirà una nova versió d'El amb el sentit específlcament cinematogràfic. a la una de la nit Q uant al continental, direm siLncerament gran compositor. La música és, naturairnent, Oa de Man- Doctor Caligari. Potser hi empraran el delssohn, la BUTACA, UNA PESSETA que se n'ha volgut treure rnassa partit. L'e- color. qual ha estat registrada i adap- pisodi és molt massa llarg. Ni la música - tada al fllm sota la direcció del mestre E. NOTIC IARIS a qué Abel Gance prepara una Lucrecia Bor- w. Korngold que els barcelonins coneixem justifica les innombrables repeticions El hin daurat una excel-lent comèdia gia LUCE - FRANCE ACTUALITES és amb Edwige Feuillère i Gabriel Gabrio. en el seu triple aspecte de compositor, direc- obliga la llargària del ballet, ni aquest brilla tfpicament americana. Algunes de les carac- - En el pròxim fllm de Shiriey Temple, FOX M'OVIETONE que en un cas inés feliç tor i pianista. La direcció de l'orquestra ha gaire peis encents terístiques estilístiques del fllm i la presèn_ El capitù Gener, trebaliaran Guy Kibbee i DARRERES NOTÍCI ES MUNDIALS haunien pogut excusar l.a dilatació excessiva cia de Claudette Colbert remembren el to anat a càrrec del mestre Leo F. Forbstein. 1 Slim Summerville. govern de l'episodi. Naturaiment, no pariem de l'ac- Humor, gust Ha dinigit els ballets Bronislawa Nijinsica, Les eleccions a Memel. - El cap del de Oes inoblidable de Succei una nit. - Freddy Bartholomew, ilançat pel seu per volu)ntat expressa de Max Reinhardt. hongarès visita Aiemanya. - Les modes a tuació deis dos protagonistes, panlem i apologia de les coses senzilles. El scenafio paper en David Copperfield, tindrà un pa- evoOucions del cor, que quasi sempre es re- Bronislwa Nijinska ha compost doncs la Nova York i a París. - Paorós isicendi a revela un talent gens comú en l'art de com- per important en El Meicenari, amb Victor del guanyador de la Marathoin solen en extravaguflCies al marge total ele història cinematogràfica. Es un coreografia, d'acord amb Reinhardt, Londres. - El pondre una Mc Laglen. scherzo i del nocturno, pàgines immortals internacional. - Els primers assaigs a Pa- l'apreciació estètica. d'aquells films sobre el qual insistiríem amb de Raoul Roulien, un dis- - Annabella anirà a Londres a rodar Ba- de la partitura de Mend1ssohn. rís de l'Aliga Volant. - 'El «tren del Jubi- La intervenció gust, si no se'ns acabés l'espai del qual dis- harina, sota la direcció de Basil Dean. Des- harat. 1 que canta malament aquest home! Charles Kenyon i Mary Mc Cali Jr. han leu)) assoieix ds 140 quilòmetres per hora. - li cantar una posem. prés rodarà, a França, Guerra i Pau, sota escrit el guió i el cameraman ha estat Hal Elecció de «Miss Universo, i una altra. - 1 sobretot, quin acudit de fer.J la direcció de Julien Duvivier. melodia que abans ha cantat Ginger Rogers! Mohr. A més a més : MARROC. Catifa màgica Loretta Voung seré la protagonista de Voldríem donar el repartiment en la segu- Fox. DIBUIXOS. El sensacional reportatge En •canvi és amb gust que serem breus Ramona. retat que interessaria a tots els que conei- de rigorosa exclusiva : COMBAT DE BO- Gòlgota. Heus ací un mal assumpte pci respecte a El veO 75intat, per la senzilla raó xem l'obra de Shakespeare, però l'espai ens XA JOE LUIS - MAX BAER. a un cineista. que no ens ha plagut. Un fllm incolor, tot mainca avui. Només direin que hi figura el :Djr que Julien Duvivier, que és un home i un tema que hom endevina intens i pie Des del setembre, compreu el x de cada mes popular James Cagney. molt capaÇ, ha fet una labor discreta, a de possibilitats dramàtiques. Sort del gran estones molt intelligent, amb el seu film, és talent de Greta Garbo i de Flerbert Mar- c 1 N E - STAR IuIIIIIIIIuIlIflhIIIIIIIuIIIflhIIJl!IIIIIluIluIIllIIIIIlIL tot el que podríem dir a favor d'ell. Es shall! magazine cinematogrMk incontestable que Julien Duvivier no ha tro- JosFr PALAU AVUEAL A CINEMA jAvtil I'èxit monstre d un Ps•ig de Gràci, 57. TïèEon 79681 CATALUNYA UN EXIT Sessió continua de 3 tarda a 1 mafinacla f ¡Im monstre! SHNT UNA PESSItTA Dilluns, estrena d'un îiIm de LosI dofaf de 1im ari6ciI CARRER E 1] Violines de Hungria 2 La mesfria do 1' OIQUESTRA RODE CURJOSJTÃTS MUNDÌALS /n teres, ants reportates U. E. A. exclas,ri E Rouben eu e Tota I emoció, pro funditat i be- impregnada de 1'àima musical Ilesa del bon cinema, es troba en d'Ilongria. FANTASIES IVAUTIQUES Documental esponiva de Paramount Mamouliah La creació duna gran estrella NOTICIÃRJS D'ACTUALITA7 E MARCELLE CHANTAL MUNDÍL sgons visió PAR4MOUNT , amb i ECLAIR JOlJRNAL; ecciusíu. Nobleza F€RNAND GRAVEY CARMJSCH-PARTENRIRCHEN ) UFILM El merave/lós ruare de la propera Vivamos :: OImplada blanca = : . • B aturra UHlHhIIIlflhIIIuIuIIIuIIIIIluIlHIflhIIIIIIIIuIIIlIIII — — a a • - — a • a ,, uevo Ma gní f ica realització de , ,, FLORIÁN REY Freclric March, amb 1flffl111U Imperio Argentina Miguel Ligero pr Juan Orduña (AL LAEMMLE ri Ferm com el propi Aragó és PI1fSENTA A aquest film, que retrata els seus KARLOF costurns i el seu caràcter ENUNA P[LÍ(ULA UNIVflSAL .; . Un íilm que "Mirador" Es una superproducció nacional recomafla com una obra CIFESÁ 11• 1 • l •' fr ti art 1 di emoclo sunhini J ‚ Tots els dies, grandiós èxit kllR-1[ER TEATRE J 4LISIC4 Teatre català Una declaració de la Presentació al Novetats S.1. M. C. de Gerhart MìncIi «Sainet Trist)), de Guimerà, — «La Carrossa L'any que ve Lindrd lloc a Barcelona el Als anys que jo estudiava piamo—un error Hi ha els dies genovesos, de menjar en ta- juvenil com un altre—feien del Sant Sagrament», de Merimée festival anual de la S. 1. M. C., la qual furor dos ger- vernots en companyia de camàlics cantaires ha publicat la següent declaració: mans de pega, infants prodigis, que espat- i sopar en les ailles aristocràtiques d'Albaro La Societat Internacional per la Músïcá llaven quelcom que la seva mare anome- a tarda nit feia plorar amb Scriabin — pre- La nit del divendres passat, la companyia Contemporània, que té el seu Bureau Cen- nava sonates de .Mozart. L'odi que ols te- nent un instant el bloc que, amb gentilesa Es de suposar, també, que d'entre els co- níem Nicolau-Martori inaugurava la seva tral a Londres, és presidida pel professor la professora i jo hauria estat prou embadalida, li deixava el pobre home que tempo- neguts i amb un nom de prou prestigi per- per rada al Teatre Novetats amb dues reposi- què hom hi pugui Eduard J. Dent, de la Universitat de Cam- estroncar llur inclinació patològica, si turmentava ei piano —, les noies alegres intentar fortuna, n'hi no hagués pensat que els nens prodigis cions o reestrenes. L'una era Sainet trist, haurà més d'un que alguna cosa tindrà es- bridge ; té com a membres d'honor els Mes- congregades en una cerveseria alemanya del d'Angel Guimerà (estrenat en coro), i ]'altra tres Maurice Ravo1 (París), Ricard Strauss han de morir de jovenets, forçosament. A Gè- port, o es divertia donant banys de «mediter- crita i a punt de repartir. nova em vaig convèncer La Carrossa del .Sant Sagrament, de Pros- I quan la companyia s'ha determinat per (Alemanya), Manuel de Falla (Granada), del contrari. ranismerr als pobres savis teutònics en pers-; per Merimée, traduïda per Pous i Pagès, Béla Bàrtok (Budapest), Jean Sibelius (Hel- Havia anat a raure al recital d'un dels pectiva que en aquella hora gosaven parlar Guimerà i Merimée, és per força que hau- cinquanta Johannes que havia estat presentada també ja fa temps rem de convenir que no singfors), Igor Stravinsky (París) i Karol Strauss germànics que encara amb veu de call planxat. Hi ha el haurà trobat res fan música i a la fi de l'acte un home jove a Barcelona per mitjà d'wna altra traducció, de bo entre tota aquesta producció de què Szymanowski (Varsòvia), i compta amb vint període de Rapa'llo, que és el més llarg i No són pas poques, en veritat, les consi- Seccions nacionals que representen els-i-sis —que m'acabaven de presentar—fou pregat fructífer : de dies, treballar com un boig o hauria pogut treure partit per a inaugurar d'executar quelcom. Minuts més tard, deracions a què es presta aquest començ de la seva tasca principals països d'Europa, Estats Units i les fer caminates interminables per les mateixes amb algun esdeveniment que notes de ]'Alborada del gracioso omplien temporada per al qua] hom ha volgut o ha despertés més curiositat i interès que aquest Repúbliques Sudamericanes, és un organis- muntanyes feréstegues que conegueren el me que — com ja el seu mora indica — es pas Incansable de Nietzsche; proposa la cooperació entre compositors i la nit, amb els amics, fins a artistes músics de tot el món a favor de la tarda hora. producció musical del nostre temps. Des A la seva caseta del turó de la seva fundació la S. I. M. C. s'ha fet dels Boigs (al qual, sigui dit un principi, tothora estrictament observat, de passada, hem viscut tots de mantenir-se absolutament allunvada de nosaltres ; i és el punt més tota idea o actuació de caràcter polític, per bonic sobre el golf Tigul]i) tal de dedicar-se amb entera independència ha nascut Le chant des Etoi- als fins exclusivament artístics que perse- les — una gran obra per. a gueix. cors, sol de baríton i orques- !Esdeveniments recents que s'han produït tra que serà executada, aviat en alguns països d'Europa han fet semblar a Alemanya — i altres peces, necessària la insistència per part de la S. de les quals podria parlar amb 1 • M. C. en aquests punts de vista cons competència Adolfo Salazar, mantinguts. lEs amb aquesta mo--tantment hoste seu d'un dia ; i ha pre- tivació que la S. L M. C. dóna publicitat parat l'edició d'antigues mú- al següent acord que l'Assemblea de Dele- siques italianes i franceses — gats al Festival de Praga ha pres per una- músiques del segle xvt, liu- nimitat. tistes, etc. — per e11 trobades «L'Assemblea de Defegats, reunida a Pra- i transcrites en fons de biblio- ga el dia 5 de setembre de 1935 adopta la teques (singularment impor- resolució següent tants ]es cantate pouades a la Creada amb la intenció de defensar la Quirina - Stampalia de Venè- causa de la música }noderna, la S • I • M. C. cia). entén complir aquesta missió per mitjà de De l'encontre amb Oscar ]'encoratjament i del suport que presta a les Chilesotti d'una banda, i amb manifestacions més vivents de l'art musical el poeta i crític musical an- del nostre temps. glès Basil BuntTng i, espe- El •nostre interès, doncs, la .nostra acció cialment, amb 1'immarcesci- Prosper Merinaée i Clara Gazul (pseudònim de Merimée) i la nostra ajuda, s'adrecen en primer illoc ble americà parisinitzat Ezra a l'artista que trobant-se situat en un am- Pound — gran poeta, econo- bient—tal vegada necessàriament i fatalment hagut mista, filòleg, crític, ted'nista de recórrer a resurreccions com aques- que comentem. No hem de dubtar gens ni — hostil, ha de dur a cap, malgrat tot, en i tot el que vulgueu — nas- tes, tan ben intencionades com calgui, però, mica que els seus motius haurà tingut, per tota la seva integritat, la tasca creadora francament, queren aquells concerts rapal- no pas massa urgents, neces- altra banda prou respectables i, sènse que que li és destinada. lescos la fama dels quals ar- sàries ni desitjades per ningú. calgui exposar-nos-els, prou convincents per Atorguem, per tant, una importància ca- ribé a la llegenda : el violi- Per altra banda, hem de dir que no tro a nosaltres perquè hàgim de contradir, per pita4 a la llibertat espiritual de] compositor -baríern gens nista Tibor Serly, hongarès malament, i més en un règim poc que sigut, el seu criteri. t reclamem el respecte absolut per a la seva de Filadelfia, desviava expres• de suúvemcions — perd,és dar, un xic més Per això és més de (loar i d'aplaudir llibertat d'artista creador. sament el viatge de Budapest esplèndid que l'actual —, que fos encetada l'entusiasme i la valentia de què dón..a pro- Al llindar de l'anv catorzè de la seva a Londres por donar-hi un l'actuació de cada una de les companyies ves aquesta formació. Iniciar una temporada existència, la S. I. M. C. vol recordar un concert, afavorides amb de franc, i ens dei- una reposició digna i atenta amb dues reposicions que no han pas d'en dels principis essencials que presidiren a la Gerhart Münch xava les dues ampolles de To- d'una obra dels nostres vells autors, amb gros públic -grescar en gran manerai el seva formació. La S. 1. M. C. ha estat i una traducció de qualsevol producció notable kai que reservava per Amè- sense cap provisió d'obres per estrenar en continuarà sempre oberta per a tots ells ar- rea • la princesa de• Poli d'un mestre estranger, o bé amb les dues cartera, refiant-se qui sap de quina bona tistes del nostre temps, sense distinció de la sala i, en acabar, el pianista s'acostà gnac, de passatge a Viareggio, armibava• alhora ; més, hauríem d'aplaudir que els fos- sort o, com és més probable, d'allò que, en- nacionalitat, raça ni confessió, en l'obra dient-me polidament : «He tocat això per sin exigides, una nit a Rapallo per sentir el Concerto de per l'homenatge, per d'alliço- • arregat a cuita-corrents, ha d'aportar el dels quals veiem realitzar-se l'esperit i els vós)). Era Gerhart Münch, de Dresden. Münch • . • IHÍom començà amb la setmana nament i per l'estímul que per a tots, autors, talent d'un autor l'èxit del qual hom compta ideals que la S. 1. M. C. representan Temps endavant férem amistat, i vaig sa- actors i mozartiaua, en la qual prengueren part Ger públic, haurien de representar. com a segur, és gairebé qualificable d'he- ber que havia estat un geni precoç : a nou -hart Münch i la violinista nordamericama Però no ens exposarem a ésser desmen- roisme. anys tocava davant un públic entusiasta a Olga Rudge ; seguiren recitals de la can- tits si diem que no ha estat pas aquest el Un 'heroisme al qual desitgem sinceríssi- Dresden ; als tretze, donava recitals a Ber- tatriu Lonny Maier, del Quatuor hongrois cas de la companyia Nicolau-Martori. El mament que trobi ben aviat el premi que li lín, Munich i Leipzig. !Era mat al rgoq, i de Brusselles, etc.; la part preponderant, motiu a què ha obeït aquesta inauguració és degut en una obra de gran èxit i on tots TEATRE NOVETATS ple de vida al moment de la nostra co- (TEATRE CATALA) però, correspongué al nostre Münch, que in- amb dues obres ja representades no ha estat els elements que integren la companyia tin- neixença: la meva idea dels genis infan- terpretà músiques antigues i d'altres mo- altre que la penúria d'originals de què podia Company:: NICOLtU,MARTO I guin ocasió de donar de si tot el rendiment tils era, doncs, errònia. dernes, poc conegudes o negligides pels vir- disposar. Si aquesta penuria obeeix a una ele què són capaços. Direcció: ENRIC GIMENEZ I RAMON MARTORI Pertanyent a una vella familia de músics tinguem tuosos, tocant per primera vegada les ama- o altra causa no és pas cosa que Un cop decantada a exhumacions i home GRAN EXIT DE ben coneguda a Allemanya, no és exagerat bles composicions del Cinquecento : a Ra- ganes d'escatir. Si per obra de la denegaciG dir que la formació Nicolau-natges, val a afirmar que l'estrella de la seva naixença pallo han estat interpretades les sonates de de tota subvenció per part del conseller ges- hauria pogut exercitar-se en alguna-Martori ol decantava ja vers la música : el seu pare l'anglès William Young. tor de Cultura quan era hora d'iniciar trac- creació de més envergadura i que honorés FANNY — professor del Conservatori de Dresden L'intens període italiá és clos. Ara, el tes i dibuixar plans per a la temporada hom més la memòria del seu autor que aquest i l'endreçá en aquest camp, 1'a natura hi magnífic compositor i millor pianista es di- ha passat tot ]'estiu amb la por que quan magre i ingenu Sainet trist. Quant a La afegí la resta. I després dels èxits com a rigeix a ]a nostra terra, i fóra possible que arribés L'hora no hi hagués cap companyia Carrossa del Sant Sagrament, peça fina i LA RAMBLA DE LES FLORISTES executant, d'altres n'obtingué com a com- a Barcelona fes una llarga estada. Si algun de teatre català i, com a conseqüència, no intelligentíssima, delicada i plena de malí- positor : el seu Concerto da Camera fou in- dia, passejant per la Salut o algun altre hi ha hagut ningú que hagi tingut esma cies, té ben poc d'allò que en diem teatra- terpretat als recitals de música moderna indret tranquil de la ciutat, sentiu unes no- d'escriure el seu drama o la seva comèdia litat ; tot hi és més qüestió de matís i de de Dresden quan. no havia complert els tes cristallines i a la porta trobeu engan- per a estrenar a crema-dent a la primera suggeréncia que de peripècia i moviment; disset anys ; i a .la Festa Internacional de xada una tarja dient : «G. M. Musicien. actuació que vingués després d'haver-los es- la traducció que n'ha fet Pous i Pagès és Música Moderna, .a Donaueschingen, obres Leçons de Mythologie, de Péssimisme, de crit, si ha estat per incompatibilitat d'un impecable. Però no és aquesta una produc- seves obtingueren una acollida excellent. la Véritable Manière Cultivée de se prome- determinat autor amb una determinada ac- ció de prou categoria i relleu, encara que de URQUINAONA Passat a Bruselles i a París, amic de Coc ner en ltalie, dans les fórets loin de la mer, triu, hagi estat pel que sigui, tot es redueix moltfsstma qualitat, per a fer-]i inaugurar íntim de Crommelvncic, la seva car--teau, d angoisse, et d Anti-bourgeoisie , entreu - al mateix fet : no hi ha obres. una temporada en el illoe que pertocaria a rera de pianista anava vent en popa — con- hi. Fareu la coneixença de Gerhart Münch. Fora d'aquests autors que havien d'es- una d'un autor nacional. certs a París, a Zurich, a Itàlia —, però criure durant l'estiu per tal d'estrenar a la D'altra banda, l'acoblament d'aquestes DIVENDRES QUE VÉ, DIA 11 molta empenta anava prenent també el seu JOAN RAMON MASOLIVER tardor o a ]'hivern, fora d'aquest que no dues obres en una sessió és d'una discor- a les 10 de la amor envers la filosofia, nat per ]'afecte del s'ha avingut a unes exigències que ens guar- dància que gairebé només es pot justificar nit en sessió de seu oncle, el filòsof Münch, afirmat per la darem mdlt de qualificar d'oportunes ni per la necessitat de presentar tots els ele- Gran Gala germanor amb e] bon Bouquet, músic i discretes, fora d'aquestes obres que s'hau- ments de la Companyia en la mateixa vet- filòsof, i desenvolupat per raó de l'amistat rien pogut escriure i fora d'aquesta que no llada. 'El públic que necessita l'una i el mestrívola de Klages. I especialment la in- ha pogut ésser representada, es veu que la públic que convé a l'aftra són tan diferents Esdeveniment einematogrà6c fluència d'aquest havia d'ésser decisiva en companyia Nicolau -Martori no ha sabut tro- que en ésser presentades juntes han de per- els anys que seguiren. Les idees klagesanes bar altres , .autors ni altres obres que li ins- dre-hi totes dues. li feren pendre el disgut de les perfeccions piressin prou confiança. Quant a la interpretació, en conjunt, és ciutadanies i de tantes coses falses de la Es de pensar que abans de decidir-se per força millor la del Sainet trist que la de la Amb verritable orgull nostra supercivilització : d'ací el seu retir aquest programa amb què se'ns ha presen- Carrossa, en la qual hem trobat més encer- voluntari en llocs de marina o en els llacs tat, haurà llegit i examinat si no tota — tada Nicolau que Martori, que hi interpreta alpins — des d'Ascona a San Vigilia —, on feina impossible de dur a feliç terme — bona un paper bastant menys grat. Contrària- no arriba fa ràdio i hom trobà artistes i in- part de la ingent producció dels nostres inè- ment, fa presentació, en la primera d'aques- tellectuals per fer conversa. Positano, el llac dits, almenys d'aquells els noms deis quals tes obres, és horriblement lletja, i en la de. Garda i Rapallo i les illes partenopees ofereixen una certa garantia de so]vèncta i segona, de molt born gust i entonada dins -. Ischia, Pròcida i Capri — foren les etapes entre els quals a nosaltres ens sembla que una certa vaguetat .quant a la fixació de del seu sojorn a Itàlia, d'aquell viatge ita- alguna cosa més o menys estimable s'hi l'època que no destorba pas massa. 'En el lià emprès per tots els germànics selectes hauria trobat, emparable, endemés, la seva moviment escènic i en més d'un detall es de dos segles i mi ençà, que en el seu cas estrena, en la liberalitat, curiositat i esperit nota una bona direcció. havia d ésser estada breu s esdevingué pa- de comprensió de què seria prova. JOAN CORTES rèntesi d anys. DIVENDRES, NIT •1 I ESTRENA CINEMA SEGUEIX L'ÈXIT BOIG I SOROLLÓS DE L'ESPECTACULAR .rp H M. SCN[N(C wmnwlwwmw uWAAYI[LNVQ I MAGNÍFICA SUPERPRODUCCIÓ REINA DE LES MUSICALS en el seu únic film per a 1935- Un novíssim ball per 1936 adaptació de la famosa la parella més admira- obra de G. Martínez Sierra i da del món, creadora Honorio Maura de les danses modernes °m• n M4nvfo ■ Adquireixi les seves loca- litats amb anticipació. S'esgoten les entrades del París alegre, del Patís que Tota la dinàmica bogeria E: despatxen localitats a la taquilla per a les totes les nits riu i la gràcia inesgotable de Chevalier! sessions de d vendres. dissabte i diumenge amb 3 dies d anticipació. Un film RADIO... Naturalment! 6 t' IRABDR 10-X-35 LE/ LILETRE/ IN MEMORIAM Folklore etíop La literatura_d Etiopia LLENG>:I KICA llengües 1 Teodoros lI (1855-68), el rei derrotat pels anueBrtoIomécossío A IEtiopia es parlen una colla de tsAu • --- — ------dialectes que han donat molta fe ina als anglesos, ela annals s'escriuen-_ja_enamà- Si tinc mal de cap, ena faig fer una sagnia; 1 filòlegs. Les condicions geogràfiques i polí ric pur. ivíem acostat més. En el record de Lla si tinc mal al cor, bec la tisana lEI's que hem pogut recollir la paraula ha si agafo la verola, vaig a les fonts calentes consentint que petits nuclis-tiques del país, Com a produccions literàries que no fos- mestres de la passada cen- re ns projectant-se inopinadament en aquell ètnics puguin conservar llarg temps llurs sin religioses o les cròniques, a penes es viva d'àlguns que però del mal d'amor per aquesta dona, com túria sabem el que significa en a cultura petit recinte, em semblava endevinar [curar? característiques, han fet d'Etiopi.a un mos- pot citar res, com no sigui el llibret titulat espanyola vuitcentista aquella empenta vi- ontre els representants de les dues cultures llengües complicadíssim. Importàn- Hatata (Indagació), dels dos únics filòsofs feia solidàries, i trari de gorosa dels esperits liberals i selectes que hi havia queilcom que les cia literària, però, només en tingué en temps abissinis, Zara Yaqob (1599-1692), que no corronts moderns la jo- germanes : la' recerca lliure de les veritats actualment segueix te- s'ha ele confondre amb el rei del mateix iniciaren en els l'esperit. Per la vida del rei d'Etiopia, ber Menelik, passats el geez, que professors que va precedir la nos- y ue constitueixen l'essència de un ús litúrgic, com entre nosaltres el nom, i d1 seu deixeble Walda Heiwat, i ventut de encara superior destacava des d'ara no jeuré sinó amb tu, noia bonica. nint tra formació intellectual. Una qualitat llatí, i en tenlas moderns, l'amàric, 1'hàrari, l'obra d'aquell mestre, escrita en forma auto- sentit o altre, militants e n la persona de Cossío. Aquella que con- biográfica. 1, encara, es pot dir que el movi- Influïts en un perfecció el tigrè i el tigrai• Tots els altres idiomes d'aquesta , o aquella ideologia, escèptics i v erteix l'home en un model de i dialectes només tenen literatura oral, en ment literari torna a ensopir-se en començar ]'exemple de la seva vida plena de D'un poema anònim de noranta versos que crítics per motius sentimentals n de creen- moral : als personatges part recollida, per estudiosos europeus. el segle xvi. Durant llarg temps, gairebé no d olor i de sacrifici, els avatars de la qual Iba una dona comparant-la ça, nombroses promocions d'estudiants pas- polítics abissinis i als components del. cos saren a Madrid per les au- diplomàtic estranger (dató de 191o, quan Lidj deis professors de la Ins° Jasu era hereu del tron i el fill del ras Ma- titució Ulure d'Ensenyança. konen, Tafari, no s'havia proclamat empe- Uns en sortirenadherents, ador sota el nom de Haile Selassie) altres seguiren per rutes opo- sades, tots , però servaren del ...com ,els anglesos ^erottén de caminar, cóntacte espiritual amb ho- orn els àlenianys està bé a la revista, mes com 'Giner de los Ríos cons els italians està bé a cavall, i C'bssío 'el sentit de convi- com els francesos sap bé de parlar, véñcia i el dinamisme ètic (on?. els americans diu : atinc una bella cara)), que són les penyoresmés fer• cor 15 els russos diu- : «sóc gran senyora». mes d'una educació • ï d'úti mestratge. D'aquelles genera- com : Lidj Taf ari abunda en intelligència, cions esçolars' que assistien com Lidj Jasu encara na està coronada, any darrera any a les càte- com el ras Mahonen entén. d'expedicions... so- dres' del Doctorat foren * x v bretot els catalans els que va- ren trobar' sempre en aquell Ella és el sucre italià, cenacle escollit un -ressò de el formatgè, rus, cordialitat i de comprensió el sucre alemany, que ert altres medis 'acadé- l'oli d'oliva anglès, mics era inútil de cercar. En el blat blanc àrab. el llarg • desert del tradicio'na- Qui li porta el cotó cardat lisme • recafoitrañt, amb prou és la reina de Saba; feines podem assedyalar' un perquè el fil no s'afluixi, petit oasi que faci possible el l'estira l'arcàngel Miquel, diàleg entre aquells homes el tiva l'arcàngel Gabriel. què, separats per conviccions A les ribes del mar d'Aràbia p'olftiques t religioses, tinguin segurament ha nascut; però un fons comú d'espiri- d'aigua olorosa i de nard tualitat i'posin per damunt és ella que escampa perfrim.. de tot la independència del Perfume de paradís, pensament, que és 'llibertat i de garbes del paradís; tolerància per a tots i que ah els homes diuen : Cova representava Etiopia sua mapa de 250 anys enrera definitiva és l'exponent més «és un collaret d'argent» ;. dignitat característic de la que se la mirin: és Teru Worq (I)• algunes hagiografies humana. Com que la cultura estava en mans del s 'escriuen res més que clergat, la primitiva (literatura etíop té un i algunes cròniques per historiadors oficials Aquestes consideracions é el nom de la seva terra : Takla caràcterevoquen en nosaltres el re- principalment religiós i eclesiàstic. o privats. Deis primers, mereix esment : país de Betlem, el país d'Hermon1 pa- Haymanot, cronista del rei Malak,,Sagad, cord d'una conversa amb el lleons per pals Si hi hagué producció literària en temps la fet ,una cleda que té s'ha perdut, tret d'alguna inscripció precís descriptor i equànime fins quan parla malaguanyat Cossío que aca- Manuel Bartolomé Cossío travessers, gans, sers per pedra, com les que celebren les gestes dels hebreus, als quals el rei combaté dura- ba de deixar-nos ; el mestre agafat amb els seus . punys l'elefant sobre a del rei' Ezana, després convertit al cristia- rcnent ; dels segons, 1'abba Bahrey, que es- insuperable com pocs n'hi capturat la 'girafa ; galla,en què ;Espanya, sempre afable i cor- mai no podíeu sorpendre en la seva mirada nisme. Del període més antic de la litera- criví una història del poble hagi hagut a e la riba del Nil Blau ha fet un jardí. 'autor es colloça.,davant dl bellicós enemic dial ; l'educador que mai no us preguntava somrient i afable, perd .que endevinàveu de tura etíop (segles Iv a vui d. de J. C.) són 1 Bíblia i del pagà en una posició objectiva que ha estat per les vostres preferències dogmàtiques, si seguida que algú li parlava d'una vida de di- fus, les traduccions al geez de la de 1 set anys 1i van dar un obra probable dels missio- comparada a la de Tàcit .amb els germà- les teníeu, i al qual res no interessava de tot ficultats i de lluita com si un corrent Pava la seda blanca de la casa reial. Nqu Testament, fos exterior a l'ànima del deixeble. fèrvida germanor s'iniciés entre les dues f ners sirio-occidentals. A més a més dels lli- nics. allò que La réina digué : 10-X-35 1V I ABDR 7 LES ARTS 1 ELS ARTISTES E1ïnf®r^ Sisq ue11atoniosLes pintures etíop s d'An Dissabte, quan vaig avar a la Sala Parés, l)Osta que vivia a Sitges d'uns quants anys Marcel Griaule, que fa poques setmanes blement grec. Uri artista del país probable- a certs models, car u nou dibuix que sin Sisquella, atabalat de gent i de felicitacions, ençà, quedà sorprès: «Si cada any hi passo parlava alls lectors de NIIRADoa del totemisme ment hauria fet escola i es trobarien pintu- no tindria cap eficàcia. -ventés, j a se n'havia tornat a Sitges. una setmana i no l'hi he vist mai!n dels dogons del Sanga, dirigí la Missió Da- res del gènere de les d'Antonios en alguna L'amulet consisteix en un rotlle de per- Sí, ..Sisquella "viu a Sitges. Però 1'assoeia- Ni l'hi veurà mai, si no el busca o la kar-Djibuti, subvencionada oficialment, la altra de les quaranta esglésies de Gondar gamí amb el text i els dibuixos. Els textos, ció d'aquestes quatre paraules no té cap casualitat no l'afavoreix. Perquè Sisquella qual, sortida de París el ro de maig de 1931, o de les dues-centes esglésies visitades per com els dibuixos, són sempre idèntics a de- sentit semblant al que tindria si la primera viu a Sitges gairebé com un eremita, amb desembarcà a Dakar el 3r. Fins al ¡ de Griaule en les seves dues exploracions. termiriats models. Tots els amulets presen- fos un altre nom propi. Per a ell és com <.i la seva dona i e1 seu fill, uns quants discos ten um dibuix encapçalant-lo, dos o tres en no existís tot allò que fa la reputació de triats i uns quants llibres de bon contingut. el text i un de petit com a colofó. El dibuix que encapçala sol representar un personatge amb un glavi, imatge de l'àngel guardià o del sant que allunya els mals esperits — dits tars, genis mascles o femelles, invisibles, que habiten en llocs rocosos i ais quals són atribuïdes quasi totes les malalties — ; de vegades, però, aquest primer dibuix només és un cap, més rarament uns quants per- sonatges o uns quants caps. Personatges sovint representats són l'àngel Fanuel, el rei Salomó i Sant Sussenvos. Els dibuixo, del text són més variats : cavallers esclafant els mals esperits, ulls destinats a guardar del ma] donat (mal de ojo, en castellà), ani- mals apocalíptics, serps, ocells, sants, sols, a decollació de Sant Joan Balista, pinlura d'.antonios (8ox120 cm.) r. r •- • r,..,-". ho c d'ella un món a fart, en la qual a a Actualment, els ras encarreguen les fei- un E mpartimegt estanc febrer de 1933, se- Djibuti per a datatornar a França, la Missió nes de construcció i decoració a grecs, els amb tall nef-déle es al- l'Africa Oriental Francesa, la quals dirigeixen un treball per equips : el aspectesaspectes del món i de es. ah recorregué Nigèria, el Camerun, 1'Africa Equatorial mestre s'encarrega de la disposició general tres activitats humanes, E1 feines delica- 1 " t Francesa, el Congo Belga, el Sudan Anglo- de les escenes i d'executar les que ILIILLCressa son precisa- ment les manifestacions de Sisquella — El Vano (tg3r.) l'esperit humà i llurs rela- dons entre elles. Però, de manera predominant, tot re- Sitges, mundana i artística. Per exemple, ferit a 'd'art, i en especial a la pintura. g„ fa pocs dies, Manuel Fontdevila — que havia Això, en un altre artista, potser motiva- vingut, com cada any, a passar uns dies a ria un art buidosament cerebral, carregat ` ;! Catalunya,, entre ells els de la festa major . de pseudo-transcendentalisrnes i emboirat de ^w t falònnies teòriques, o, el que és pitjor, re- tòriques. Al contrari, la pintura de Sisque- lla és pintura, fins diríem pintura pura, sinó Pintura d'Antonios representant utr màrtir. que aquest terme no vol dir res o pot ésser • r °' (71x49 cm.) mal interpretat . Però avui jo no voldria pnlpr de la pin- xifres, tura de Sisqúelia, de la qual el que ho dit creus, quadrats màgics amb lletres i vulgui pot contemplar vint magnifiques mos- t motius decoratius.. tres, l'execució de les quals s'escalona de La indústria dels amulets és pròspera, per 1927 fins enguany, exposades actualment a qué hi ha amulet que es ven a unes quantes la Sala Parés ï que formo parli de la co]lec- desenes de tàlers de Marcia Teresa (moneda cí'b de Josep Barber, amateur de gust segur austríaca que només corre a Etiopia). i al "qual els amics de Sisqualla reconeixem x** entre d'altres. el mèrit, d'haver sabut apre- ciar la vàlua de molts ártist,es en aquella edat en qué són fàct1s;,les promeses que des- Les pintures de l'església d'Antonios, al- prés poden malaguanyar'-se, gunes reproduccions de les quals illustren Voldria parlar rpés aviat de la vida he- aquest article, són ara al Museu d'Etnogra- roica de Sisquella, compartida — també he- fia del Trocadéro, de París, arrencades per roicament, amb aquell heroisme més pur, la Missió Dakar-Djibuti dirigida por Marcel que és el que no, s'adona que és un heroisme Griaule. Jutjant que en un museu estarien — per la seva dona. millor i resultarien més útils als estudiosos. Vida heroica a Barcelona, a Sitges, a el delegat del govern etíop prop de la Missió Sant Pere (le Ribes, a Sitges, altra vegada. afavorí llur trasllat. Recordo. sohr`etòt, una visita que uns quarnts arrice.: vàrem fer a Sisquella quan no vivia n la vila de Sities sinó en una dicuem ne masià, l'Aetalla^(o potser 1'Estollar), llun y CAMISER dAóbaaL Dés de Sitges cinc quarts de Figures d'amulets etíops ESPECIALISTA camí; sota un sol abrusador, enmig d'un poi- EBIT EN LA MIDA satgé de çálissa grisa, d'escassa vegetació, egipci, l'Abissínia, l'Eritrea i la Somalia des ; els ajudants solen ésser gent especia- d'on semblava que tat d'una n'hagués de Francesa. • :itzada a pintar parts dol cos, plecs de la JAIIME I, !i sortir el negus. I era ben bé una masia allò? La Missió recollí 3,500 objectes etnogrà- l roba, inscripcions, etc. Així treballaven taro- Telèfon !1655 Alfred Sisquella Erá un aixopluc per als pastors dels ramats fies, trenta llengües o dialectes la majoria ! bé els artistes del Renaixement. de cabres • que, en certes èpoques, pastura- desconeguts, animals vms, 6,uuu fotografi es, Dos cents anY s enrera a Abissbnia hi ha- de G anollers — em preguntava per la Áent ven l'escassa' herba d'aquells voltants. Una 200 enregistraments sonors i nombrós mate- via artistes capaços de realitzar pintures com de la colla, d'aquella colla de la qual for- caseta d'una sola planta, de dues o tres ha- rial de recerques etnogràfiques, topogràfi- les de les esglésies de Gondar, que fou un maven part important els components del bitacions, i un tancat per als ramats. Llum, ques, antropològiques, botàniques, etc. Perd centre artístic important. També aleshores Saló dels Evolucionistes ; i en dir-me «I , en l'acetilè o l'espelma ; aigua, la d'una cis- sobretot — ara que l'atenció de tot el món solien ésser grecs els directors dels treballs, Sisquella, què, fa?» i saber per la meva res- terna on de vegades s'hi ofegava algun està girada envers 'Etiopia — formà una im- que comptaven amb elements indígenes com llangardaix. De nit, algun cop es sentia una pintures abissínies anti- collaboradors. ombres portant collecció de fressa furtiva i s'endevinaven unes gues i modernes, entre les quals les pintu- La tradició popular, en comptes d'atribuir cauteloses ; eren contrabandistes corbats sota ]'església d'Antonios de Gon- all regnat de Yostos — això és una afirma- anaven a amagar en res murals de el pes dels fardells que dar (prop de 6o metres quadrats de pintura) ció del viatger anglès Bruce — les pintures recons perduts del massís rocós que s'estén manuscrits i amulets etiò- d'Antonios, les creu executades, com també i Sant Pere de Ribes. i una altra de 300 Galer es d'Ari de' Garraf a Olivella pics destinats a la Biblioteca Nacional de la costrucción de l'església, sota el regnat Ni aleshores ni mai Sisquella no ha clau- de Joan el Sant, fill de l'emperador Fasie, lla seva austeritat artística. Tots els París. dicat en L'església d'Antonios és a prop de Gon- i els donen com autor un blanc anomenat seus"2mics sabem la gran quantitat de teles Kisewon, segurament un grec de la nom- ran acabades, aprimades i es- dar, fou construïda en 1714 sota el regnat que ja no 'Sè de ]'usurpador Yostos, i si no éscapà com brosa colònia que m'hi havia a Gondar els botzades d'é'tant rascar corregint-les. Tots segles xvu i XVIII S Y ' R A. del pintor envers la destrucció, la Missió la trobà-pletament a la sabem les exigències aguantades **x . PRÉSÉNTS D'AS 1 QuÁLITAT seva obra, més extremades que les del mar- a punt d'ensorrar-se, les portes xant i del client. Tots sabem com sovint li amb pedres i cordills, la teulada esbotzada. Bodes, Pestes onómàsfiques, EI santuari cúbic del centre de l'edifici, de Quant als amulets, nio és aquesta página són preses, com aquell qui diu, encara hu- el lloc d'explicar-ne óls significats màgics Baíeiqs, efc. mides de les mans ; i com cap no se n'arros- cinc metres i mig de costat (mides mks peti- tes que les habituals), estava cobert de pin- contra les malalties i les diferències de text sega criant pols per les rebotigues, car uns entre els destinats a propietaris cristians o ExnosIcro collecciomstes de flaire les esperen tures sobre tela, a penes visibles sota el gruix quants moltes esce- no, ni les virtuts de les diferents tintes amb ja... de colomassa. La part baixa de nes ja havia estat arrencada, i la totalitat de què són executats. IEl que ve a tomb de G1MÉN0 IPer això, perquè la seva consciencia no li remarcar és que gairebé tots els amulets de prodigar-se, i perquè — alguna les pintures amenaçava d'acabar-se de fer 18710 permet algun presenten dibuixos -- anomenats talsam, mot Dipufacib, 262 Telèfon vegada ha d'ésser veritat — el buen paño malbé. La regió és mísera, però si dia hagués prosperat, les pintures haurien que vol dir el mateix que «talismam,, però en el arca se vende, quasi tota l'obra de que els dabtares (curanders) diuen que sig- Sisquélla és inèdita. Assenyalem .doncs com estat substituïdes per unes altres de moder- d t xtraordinari a uesta ex- nes com ja constatà Griaule en un viatge nifica ula cleda que defensa contra l'ull de ^ u^^ es evemmen e q la fosca»—, sempre els mateixos, conformes i- — posició d'ara, preparació de la d'obres més anterior (1928-1929). El ras Haylu havia fet BusQuE J recents anunciada per a4 vinent desembre. restaurar una vtenain d'esglésies que con- JUST CABOT tenien pintures de gran interés; però li j hauria calgut un equip d'especialistes euro- I — MOBLES _ peus per a salvar-les r, d'altra banda, ni el — _ FER A FOTOGRAVATS, LA CASA Impor- D'ART 1 DE FANTASIA poble ni el clergat no hr donaven cap OBIECTES tància. La Missió tingué cura de restaurar el santuari i reemplaçà les pintures velles Exposició dePinfura per unes altres de noves executades en l'estil GUJNARZ del pafs. FRANCESC Aquestes pintures d'Antonios plantegen un Passeig de Gràcia, 36 problema important per a la història de ]'art cristià. Llur autor ha seguit en elles les re- gles de la pintura abissínia, però no sembla pas ésser abissini, sinó un estranger, proba- SALA PARÉS Pefrifxol, 5 COL LESIÓ GRAPERA 20 pintures de SISQUELLA LLOREM de la Col'lecció Barbey Sant Pere. — Allò!... El Dimoni ?... 'En- Propera EXposicrá: vieu, si us plau, un bon rebentapisos, que acabo de perdre les claus del Paradís... DURAN= CAMPS RAMBLA DE LES FLORS -30 (Ric et Rac, París) -j tom 6 i\ 1BAB. R 10-X-35 Història 1 rcligiá che 1'IInver i d'Etiopia Resum històric que en abril de i868 derrotava cls abis- la qua l el cos d'operacions italià perdé la abissini. Aleshores l'afer passa al tribunal en el segle xiii, d'ençà que Yekuno Amlak sinis a Magdala, es va suicidar. meitat dels efectius i provocà la caiguda suprem presidit pel negus, al qual assisteix instaurà la dinastia dita «salomónica» per Et nom d'Etiopia servia per a designar Al cap de tres anys de lluites per veure del m [nisteri Crispi davant el disgust del el cónsol amb carácter consultiu. atribuir-se d'ascendència de Menelik, fill de la part d'Africa al sud d'IEgipte i, ádhuc, qui el succeiria, un feudal del Tigrè, Kasa, país i la campanya dels adversaris de la Aquest sistema s'instaurà pel tractat Salomó i de la reina de Saba. toia l'Africa Oriental. Actualment, és el es proclamava negus amb el nom de política africana. El general Balldissera sem- franco-etíop de Klobuleowski (nom del ne- Més tard, sorgiren uns quants cismes nom oficial de l'Imperi Etiòpic (Mangesta Joan IV. El mou negus es servia dels dos blà que posava un pedaç a l'aventura, però gocáador) en 1908 i s'ha estès implícitament divergències d'opinions sabre la Trinitat, Ityopia) format per Abissínia i les provín- feudals més poderosos, Adal del Goggiam el nou govern presidit per Di Rudiml volia a les altres nacions. Itàlia, però, en el trac- refús del culte de la Verge, etc. Mentre els cies que hi anexionó, el segle passat, l'em- i Menelik del Xoa (destituït i empresonat la pau t Da restitució dels presoners. tat de 1928 el ratificà explícitament i es monjos s'embrancaven en disputes teològi- perador Menelik II. per Teodoros II, i alliberat després de Menelik, mitjançant tractats amb Angla- reservi ol dret d'aplicar el sistema als es- ques, el poble seguia barrejant restes de pa- Com de tots els països, els temps pri- Magdala), afavorint ara d'un ara l'altre, terra, França i Itàlia, s'asegurà els límits trangers que es posessin sota la protecció ganisme en la seva religió amb i la seva moral. mitius són nebulosos. Diverses tribus, En 1879, després d'una expedició victoriosa del seu imperi, i, a fi d'assegurar la suc- de les autoritats conso!ars italianes i als EI rei Zara Yaqob (i---68), amb manera cessió al tron, proclamé hereu el seu nét Lidj Jasu, fill de la seva filla Sawa Ragga : I4 i del ras Mikael. !En 1913, Lid] Jasu pujà A B I A al tron, perd no fou proclamat emperador; el títol de negus el tenia el seu pare Mi- ro . e3 ú. ta aQ,1 kael, Sobretot un cop desencadenada la guerra de 1914, Lidj Jasu intensificà la seva I. v R-= 5denLT política filomusulmana, amb gran satisfac- ció de Turquia que veia en Etiopia un possibe aliat. Però en 1916 1'abun Matteos r ^ago^y ? OMALIA deslligava els etíops del jurament de fide- RAN 1 litat al sobirà, esclatava la revolució, la qual triomfava. Uina tia de Lidj Jasu, Zau- f - Ft . ^ï, -- Vs^^ ditu, era proclamada emperadriu, i el ras )lo *' F ^ ^ pit ^ Rerbera Tafari hereu del tron. Lidj Jasu fou em- presonat. .-a ^?`. SOMALIA INGLESA En 1923, malgrat l'oposició anglesa, Etio- A11JISAjréóe €;r ,. pia era admesa a la Societat de les Na- Q rel cions, el ras Tafari visitava Europa. Des- te a ,+fia y ^ prés, aquest ras Tafari era nomenat «vicari plenipotenciari de l'imperi», l'emperadriu r quedant-se només amb uns drets de control. En 1930 un ras es revoltà dient-se defensor ys. de l'emperadriu ; fou vençut i mort. Al cap de pocs dies, moria també ]'emperadriu i 4 el ras Tafari era coronat (novembre de 1930) emperador a l'església de Sant Jordi d'Addis Abeba, amb el nom de Haile Se- Jt =ter ^ °,•^ . ^ w ^ `'^^~``^ ^-^°' P lassie 1. s lliasoi`x 'í''' 4 '>^.P u Organització esfafal l^aod il ..^e` t ti o í jurídica 9 p, L S ;I17^ E N 1 A ; F]'s caps de les diverses regions exerceixen K Bisbes etíops en una processó 9 ".ogadls ti =_ els poders civils, judicials i financers de la regió. L'emperador, que és qui els nomena, pot limitar aquests poders o estendre'ls. com Hongria, El relleu orogràfic d'Etiopia súbdits de les nacions que, forta, treballà per a la ui}ificació religiosa L'emperador té tots els poders : el suprem haguessin confiat a ltàlia llurs interessos del pafs. poder judicial; l'exèrcit de la corona está a Etiopïa. Quan, en la primera meitat del segle xvi, els:rçaps respectius, poblaven d país. El pri- contra Menelik, el mateix Joan IV coro- sota la seva directa dependència ; té a la un condottiero àrabe, Ahmed Gratty, envaí meP nucli nacional fou el regne d'Aksum, nava aquest negus del Xoa i el mateix feia seva lliure disposició el tresor de la corona, cristianisme etíop Abissínia, perseguí els cristians, destruí es- que volgué expansionar-se políticament cap amb Adal, el qual prenia el nom de Takla encara que en els darrers anys s'ha fet ]a El glésies, cremà llibres sagrats. El rei Lebna vassalls de entre aquest i el patrimoni privat a l'Aràbia i el Sudan i plantà cara, en el Haymanot. IEIs dos nous negus separació Entre les idees fetes que circulen aquests Dengell i e] scu successor Claudi ( 5 508-40 i segle ui, a l'Imperi Romà. Hom atribueix Joan IV venien a les mans al cap de poc, del negus. descobert un 1540-59, respectivament), per afer-se amics subjecció dels caps dies en què tanta gent han la formació del regne d'Aksum als immi- i el negus d`Adal era fet presoner pel 'negus De totes maneres, la pafs l'existència del qual no era sospitada de Portugal i rebre'n protecció, es sotmete- granits de 1'Arábia del Nord, que comen- Menelik a la batalla d'Embabo (1884). de les regions — que generalmente tenen el ha una que call aclarir. IEs ren al papa. El virrei de les bndies trameté ad- títol de ras —.a l'emperador és més aviat per molts, n'hi çaren establint-se comercialment a la costa Tat atiant l'un contra l'altre els seus diu molt que els etíops són cristians, i això un cos expedicionari, comandat per Chrïsto- i acabare'i colonitzant, a més amés de la versaris de l'interior, Joan IV havia de qüestió aleatòria de política que no pas re- part. Efectivament, la vam da 'Gama, el cabdill alarb fou derrotat, els només és veritat en costa eritrea, part del planell abissini. La defensar la frontera septentrional contra gulada taxativament. religió d'Estat és la cristiana, per bé que i el rei Claudi, veient passat el perill, deixà gesta més assenyalada dels aksumites fou sota una forma ben diferent de 1'occiden- d'ésser catòlic i dificulté d'obra de les mis- la conquista del Yemen en el segle vi, fins tal, i hi ha encara d'altres religions escam- sions jesuïtes que ja havien arribat al país. que la formació de l'Estat musulmà, el se- pades pel país. Un jesuïta, el P. Páez, convertí al catoli- gle següent, comptant de passada amb les Després de la cristiana, la més important cisme el rei ^Sussenyos (i6o6- z), però l'o- velleïtats d'independència dels caps militars és la islàmica. Hi ha també nuclis impor- posició monjos, units als enemics del del Yemen envers Aksum, obligà els aksu- tants de jueus, i fins una tribu que professa rei, l'obligà a abdicar en favor del seu ñll, mites a abandonar el Yemen i expansionar- creences intermèdies entre el cristianisme i Fasiladas. Aquest i el seu successor Joan I se pel planell etiòpic, dels marges del qual el judaisme. 'En canvi, la població de llen- expulsaren els jesuïtes. s'havien acontentat fins llavors. gua no semítica professa una religió que La presència . d'aquests, i més tard 1a (Passen set segles durant els quals es segurament és la mateixa, més o menys dels franciscans (tres dels quals foren con- consolida amb noves conquistes el regne alterada pel temps, dels habitants del país demnats a lapidació) revifà el zel del clergat d'Aksum, que mentrestant ha traslladat la quan el cristianisme s'introduí indígena, de la qual cosa se'n seguiren dis- en el segle Iv, reli- capital política d'Aksum a la regió de Lasta. a Abissínia. Aquesta religió primitiva, amb putes teològiques, nous cismes i lluites per a ell el principis del segle xvm, foren Quan Yekuno Amlak (((Sia variants d'unes tribus a altres, és una mona gioses que, a Senyor»), pretès descendent de Salomó, fun- d'animisme, venerant esperits o genis benè- sagnants. seva monarquia, trasllada la practicant sacrificis animals Després' d'una història religiosa tan mo- da en 1270 la fics o malèfics i di- capital encara més al Sud, a Xoa, iEls seus i amb restes de creences en la metempsícosi. guda, sacsejada per cismes i heretgies, han de combatre contra els mu- narra Rufí (mort rem alguna cosa de la religió actual d'EtLo- successors El cristianisme, segons en ge- sulmans que des de la costa eritrea avancen en 410) en la seva Història Eclesiàstica, pia. El cristianisme etíop s'assembla, peli sud-est, aliant-se amb Estadets i tribus s'introduí a Abissínia per óbra dels dos ger- neral, al del patriarcat d Alexandria. Admet volen defensar llur independència contra mans Frumenci i Edesi, nàufrags reduïts la Trinitat, que l Esperit Sant procedeix del que per a la els abissinis. a esclaus que obtingueren empleu a la cort Pare i que el Verb es féu home 'Com totes les guerres, aquesta té vicis- i ascendiren. Frumenci obtingué del rei redempció del món. La Verge s'ha d'ano- situds que unes vegades afavoreixen els d'Aksum el lliure exercici de la religió als menar Mare de Déu i no Mare de Crist abissinis i d'altres els musulmans. Final- comerciants grecs i la construcció d'un ora- i frueix d'un culte ,,intens , (més de trenta ment, el negus Zara Yaqob vencé i matà, tori, Després, Frumenci fou fet bisbe pel festes anuals). en la batalla de Dawaro (26-XII-1445), el patriarca d'Alexandria, que era Sant Ata- El baptisme es practica per triple immer- sultà Badlay ibn Sadaddin, anomenat «da nasi, El nou bisbe realitzà moltes conver- sió. L'eucaristia s'administra sota les dues fera Badlay» per les cròniques abissínies. sions. 'En canvi, una missió arriana no acon- espècies de pa i vi, però amb pa fermentat, treva segueix, el successor de Badlay El rei d'Aksum, lEzana, es i als nens només sota l'espècie de vi (la Una seguí prosèlits. per a l'in- és tributari del negus, 1 aquest trasllada la convertí al cristianisme, per bé que la seva comunió de la mare val, també, capital a Ifat, més lluny de la frontera. professió de fe una mica obscura. Potser fant que porta en el seu si). L'obligatorie- és temps fixat (per Però pocs anys després tornava a encen- raons polítiques ajudaren a aquesta conver- tat de la confessió no té diversa. havien tingut dre's la guerra, també amb sort La columna de lord Napier camí de Magdala (gravat ae l'època) sió, car Ezana volia procurar-se la protec- als renegats i les dones que Un condottiero alarb, Ahmad ibn Ibrahim ció de Bizanci. tractes sexuals amb no cristians hi hagué, (dit «Granyn pels abissinis), mata el sultà, probable és que, durant el primer sobretot després de les guerres musulma- 1907, regnant Menelik II, aquest El més confirmació està L'anyen posa un altre al seu lloc, es proclama propòsits d'Egipte, desbaratats a Gundat i segle, el cristianisme abissini es mantingués nes, un ritual especial). La domàguerreja contra Abis- a Gúrà (1875-76)• el títol de ministre a alguns dignataris quasi abandonada, com així mateix l'extre- iman del Harrar i l'exercici d'alguns dintre l'ortodòxia católica, perd quan la sínia (1530), Aquesta guerra és la máxima En i869, Itàlia havia ocupat Assab, i, de la cort, i els atribuí conegué les lluites ori- ' munció. El divorci és admès, sobretot per l'administració. Aquesta estructu- cristiandat de Bizanci ramstemptativa musulmana de conquista d'Abis- per a castigar la matança de les expedi- de ginades per l'heretgia monofisita, alguns causa d adulteri; de totes maneres, en aquest del Grany, cions Giuletti (r88r) i Bianchi (1883), hi ració ministerial s'accentua després, reser- punt subsisteixen pràctiques que l'Església sínia. Malgrat els èxits primers es- partidaris d'aquest, perseguits, es refugia- la conquista fracassa : d'una banda, els afegia una llenca costera del mar Roig i, vant-se sempre el negus, però, els afers no admet : matrimoni eventual o a prova, que Haile Selassie nomena, beduïns que manava eren més partidaris de finalment, Massaua (i885) i la zona cir- trangers, per bé poligamia tolerada, etc, Així mateix, la cir- la ràtzia que de les conquistes ; d'altra cumdant, Joan IV volgué oposar-se a Q'a- per primera vegada, ministre d'aquest ram. cumcisió, que nio és admesa per l'Església, proclamat negus banda, els portuguesos vinguts de l India vanç italià. Ef general Di San Marzano Al cap de poc temps de és tinguda per molts abissinis com un deure comandament de Christovam da no es mogué de ]es línies fortificades i l'e- Haile Selassie, elaborà una 'Constitució dita rdligió§. IEn el cristianisme etíop no hi ha sota el juliol del 1 93 1 ). Gama, aliats als abissinis, derroten i maten I1ei de l'Imperi (i6 de purgatori, per bé que estan en ple ús les Aquesta Llei reconeix d'herència del tron oracions pels difunts. el Grany (febrer de 1543)• d'Haile Selassie. successor del Grany toma a combatre imperial en els descendents Els dejunis són nombrosos i rígids, en El en mans els abissinis i venç i mata en batalla el E1 poder sobirà está íntegrament nombre d uns dos-cents dies l any. El poble, Claudi d'aleshores, es del negus, el qual institueix dues Cambres a més a anés, reputa impurs alguns meo- negus (J559). Des composta de membres no- redueix a ràtzies i escaramusses la lluita consultives : una j ars. dos hos- menats pels negus entre éTs alts caps, i una temps, quan el tsar era el tsar i al- entre abissinis i musulmans, tots de Un altra de membres nomenats pels caps ] Església ortodoxa russa, 1 tilitzats per um tercer que es presenta en o ministres són hora ell cap de escena : el poble galla. Elis musulmans, di- les províncies. !Els consellers fou negada, amb fins polítics, tota diferèn- internes, no resisteixen responsables dels consells que donen per es- cia dogmàtica i ritual d'aquella Església vidits per lluites tenen autorització per a els abissinis, en canvi, planten cara i atu- crit al negus i amb l'abissínia. Però la maniobra no reeix . galda. reunir-se i tractar d'afers importants. El nacionalisme etíop no va voler saber-nc ren la invasió presideix personalment el tri- Mentrestant, els jesuites han arribat a El negus res; amb prou feines suporta que el cap de Etiopia. El negus Fasiladas (1632-57) féu bunal suprem o el fa presidir per 1'afa-negus l'Església abissínia sigui ordenat com a tal- dels pares», expulsà que ell nomena. IEIs jutges són nomenats pel patriarca copte que actualment resideix tornar el país (ja la fe regions, els tribu- trià Gondar per capital, en per l'emperador. En les al Caire. Segons un cànon del concili de dls jesuïtes i nals menors són presidits pels caps regio- lloc cregut segur contra les invasions gal Nicea, apòcrif, l'abun o papa d'Etiopia no abis- nals respectius, els quals nomenen els jut- pot ésser etíop. Aquest abun ordena els sa- Però aquestes progressen, els reis -les. Les trotes de lord Napier troben el ca- el que sentencia ; els de tropes mercenàries ges. IEs el president cerdots, consagra els bisbes i el negus (àdhuc sin •s es serveixen dàver de Teodoros (gravat de l època) con- galtes, i s'arriba a mitjan segle xvtn que j utges exerceixen una funció merament el pot excomunicar) i té poder temporal. treuen negus, sultiva. De totes maneres, l'emperador pot nacionalista recent ha vol- els cabdills gal-les posen i altre que no Un moviment mentre els grans feudataris reforcem llur xèrcitabissini, considerant-los inatacables, concedir e] poder judicial a un gut alliberar-se d'aquesta tutela, sense reei- envers un poder central tan es retirà sense combatre. sigui el cap regional. xir-hi ; del patriarca d'Alexandria només independbncia a contínues agitacions polítiques i les feble. Els italians proporcionarem armament Les s'obtingué la facultat de nomenar cinc bis- Menelik; Joan ja preparava una nova ex- puges i baixes del poder efectiu del negus, clergat abissini. Cal remar- 'Com ocorre sempre, els gales invasors general a bes sortits del i aca- pedició contra el negus del Xoa, quan els no han permès una codificació car que els cristians orientals han cregut ressenten la influència dels envaïts costat de la magistratura, etíop de cap a peus. La dinastia partidaris del Mandi del Sudan començaren Lot el país. I, al L'ccabun» Ciril, cap de l'Església que per a consagrar un patriarca calen dotze ben abissinis la institució de l'arbitratge, salomònica ja nio és més que sobirana no- a devastar la frontera occidental. Joan acu- s'ha desenrotllat bisbes, almenvs ; com que a Abissínia només defensar-la, però fou vençut i mort amb àrbitre lliurement elegit per les parts minal, però és un vincle polític que cap di a àr- ren a Aksum. Aixi mateix, després del con- n'hi ha set, s'evita la creació d'un patriarcat a Matamma (i889), Menelik es proclamava litigants. En pronunciar la sntència,e ] d'Alexandria (resident al ras feudal no vol trencar en profit propi. ((Negus ymut», citi d'Efeso, es refugiaren a Aksum allguns cismàtic i així el Sabia Se- negus d'Abissínia i poc temps després con- bitre fa dir als litigants: conserva la primacia. Perd el clergat A principis del segle passat, «mori el rei», és a dir : ((que monjos nestorians. Gairebé tota la població Caire) pren oficialment el títol de negus i, cloïa el tractat d'Ucciahli amb Itàlia, la literalment : els segles v i vi, indígena nomena l'arximandrita de d'abun lassie lloc mori el rei si aquest acord és violat». del regne d'Aksum era, en per mitjanceria de l'explorador Rochet interpretació del qual havia de donar es bé que amb sobrevivències de que els envia el patriarca egipci, el qual dos signataris. Igual fórmula s'usa en tota mena de tractes cristiana, per d'Héricourt, conclou un tractat amb Fran- a una dissensió entre els creences i usos pagans, cosa que també arximandrita, més que un vicari, és el rival refiava molt d'aquest Mentre la dissensió era tractada diplo- i convenis. del patriarca. ça (1839). !El negus es bél- La jurisdicció sobre els súbdits de les po- ocorre, encara, en ]'actualitat. contacte amb Europa per a assegurar-se màticament, Menelik combinava l'acció L'expansió islàmica, sobretot la conquista El clergat—sobretot el regular, més con- lica amb la política per a afermar la tències occidentals està regulada per trac- una al tron. Però en 1855 entrava a Gondar estrangers d'una ma- d'Egipte, aïllà Abissínia de l'Orient cristià. siderat que el secular—ha tingut sempre llac Tama, seva sobirania i estendre-la, transformant tats. Els litigis entre política i s'ha barallat sovint un aventurer natural de prop del teixa nacionalitat recauen en el tribunal El centre polític d Abissínia es va córrer gran influència regne d'Abissínia en l'imperi d'Etiopia. IEn els el qual aconseguí de pujar al poder, canvià el i abissinis, en cap al Sud; ensems, les tribus meridionals amb el poder reial. aquests casos, La dissensió nio tingué arranjament diplo- consular ; entre estrangers del jurament el seu nom de Kasa pel de Teodoros If mixt del qual forma part el còn- acceptaven el cristianisme. Les relacions bisbes rellevaven els súbdits d'unificar Abissínia. màtic i esclata la guerra. Ja és sabut que oil tribunat ele fidelitat al rei. i es traçà el programa forces sol corresponent, que té el recurs de no amb el patriarcat d'Alexandria s'enrariren en els mitjans. Teodoros, a fi aquesta acabé amb la desfeta de les vtt per a ésser represes No mirà prim firmar la sentència pronunciada pel jutge a partir del segle de no cau °e presoner de sir Robert Napier, del general Baratieri a Adoa, batalla en IMPRESOS COSTA NOU DE LA RAMBLA, 45 BARCELONA