Del 10 Al 23 De Desembre De 2020 2

1 Portada: The Tyets Entrevistes: Sandré, Alberto Montero, Pol Fuentes, Balago, Carlota Flâneur Cròniques: Joe Crepusculo, Pau Vallvé, The New Raemon La col·lecció: César Martín 007 Del 10 al 23 de desembre de 2020 2

Editor Oriol Rodríguez [email protected] EDiTORiAL Editor gràfic Xavi Torres-Bacchetta [email protected] EL SUD TAMBÉ EXISTEIX Director administratiu Joel Codina Prenc un préstec del primo Miquel Àngel Landete (Senior i el Cor Brutal) [email protected] per a titular este editorial. L'afage d'un comentari que va fer a Facebook Directora Ràdio Dispersa arran de la publicació d'un article sobre el meu llibre Historia del Pop Rock Laura Peña Valenciano en 75 nombres esenciales (espai patrocinat per autobombo SL, [email protected] ja vos faran vostés càrrec, disculpen) a un mitjà català. Cap de redacció Des del País Valencià, sovint ens queixem (crec que amb certa raó) del País Valencià paternalisme amb què els companys catalans contemplen les nostres Carlos Pérez de Ziriza propostes artístiques. Som com els cosins d'un pis de baix revoltós: simpa- [email protected] ticots, sorollosos, festers i també, perquè no dir-ho, una miqueta bròfecs. Cap de redacció Un poquet rucs. Recorden el personatge de La Vicenteta del Tres pics i Illes Balears repicó de TV3, aquella tieta socarrona, maruxeta entranyable, de Cocentai- Léon Uribe na? Bé han passat gairebé tres dècades. Però era (i és) tal qual. Com deien [email protected] els Blur: estereotips, la vida ha de ser més que això. Clar que sí. Però costa Directora d’art desfer-se d'ells. I tant. Anna Blanco Tampoc podem ocultar les nostres pròpies mancances i esperar que els [email protected] amics del nord ens trauen les castanyes del foc: per molt diversos motius Cap d'audiovisuals que donarien per a una tesi doctoral, la projecció que la música popular Joan Vendrell Gannau valenciana ha obtingut més enllà del Sénia o de la plana d'Utiel ha estat, [email protected] pràcticament sempre, deficitària si la calibrem amb els seus mèrits reals. I Consell de redacció gairebé sempre ha passat per Madrid, si la llengua emprada era el castellà, Èric Altimis o per Barcelona, si era el valencià. Àlex Carmona Ignasi Estivill Escriure un llibre com el que un servidor ha fet, serveix com a enèsima Marc Ferrer constatació. Per si calia. El poder valencià és una entelèquia, en molts Jan Romaní àmbits. I no es pot dir que el panorama haja canviat massa en dècades. Helena Martín Manca d'autoestima (el clàssic meninfotisme), una enquistada confusió Marcel Pujols Maurici Ribera per part del personal (no tot, és clar) en tindre clares les senyes d'identitat Yeray S. Iborra pròpies, poques plataformes mediàtiques i segells de rellevància, i també l'escassa ambició – i mala sort a vegades, cal dir – de molts músics confor- men el nostre relat d'oportunitats perdudes. Per a ofrenar (noves?) glòries. Per si de cas, jo ja estic votant els fantàstics discos de Nacho Casado, Òscar Briz, Alberto Montero i Los Manises als primers llocs de la meua Música Dispersa llista particular del 2020. Perquè sé que difícilment ho faran els meus com- Carrer Ripollès 86-88 local panys catalans i balears. I és lògic. O és només un altre prejudici? Potser 08026 Barcelona ho siga. Tant de bo! Perquè si alguna cosa tinc clara, és que, com millor ens coneixem, com més ens ajudem, més forta serà la nostra mata de jonc, que deia Joan Fuster. I això haurà de vindre sense condescendències, pa- ternalismes ni autocomplaences. Només amb veritable qualitat. En qualsevol estil o llengua imaginable. Tal com Música Dispersa ho ha entés des del minut zero.

Carlos Pérez de Ziriza Cap de redacció de Música Dispersa al País Valencià DE PORTADA 5

THE Text: Oriol Rodríguez TYETS Fotos: Xavi Torres-Bacchetta Després d'una incontestable llista de senzills, The Tyets debuten de llarg amb El pipeig (Luup Records, 2020), treball que amplifica fins al volum 11 les millors virtuds d'aquest so que ells mateixos han batejat com a 'trapetón'.

Coses de família 6 Tots els sons amb 7 què ens agrada jugar

DE PORTADA " estan en aquestes No sou germans però com si teníem abans perquè aquella ho fóssiu. etapa ja havia acabat. Era Xavier Coca: Ens vam conèi- una banda de pop, reggae... nou cançons" xer a l'escola de música. Te- The Tyets va sorgir fent uns níem 3 anys i vam anar junts riures. Jo estava a Mèxic i ell fins que la vam abandonar a Girona. Així vam fer el nos- amb 17. Jo sóc saxofonista i tre primer EP, Trapetón (La ell clarinetista. Cúpula Music, 2018). Quan Oriol de Ramon: Hem estat vaig tornar ja vam fer "RRHH en bandes, en grups, en big (Tinc una casa)" i la cosa va bands... Hem fet jazz, funk, créixer fins a límits que no swing, pop, rock... esperàvem. X.C.: Tret d'un parell de grups i aventures molt puntuals, Què fèieu un a Mèxic i l'altre tot el nostre background a la a Girona, si sou de Mataró? música és el mateix. X.C.: Jo a Mèxic vaig anar a estudiar amb un programa Un aprenentatge, aparent- d'intercanvi la carrera de ment molt allunyat del que Negocis Internacionals i Màr- feu ara, però que si et fixes queting. I ell a Girona, Publi- en els detalls, sí que acaba citat i Relacions Públiques. aflorant. X.C.: És el que hem mamat i Amb aquests estudis, us après des de sempre: el jazz, veieu fet una carrera llarga els ritmes llatins, el pop... en el món de la música? O.R.: Ara, indiscutiblement, el X.C.: Ens veiem treballant en que més escoltem és el que el negoci de la música, que es coneix com a música ur- no és el mateix que desenvo- bana. Però quan ens posem a lupar una carrera llarga com compondre apareixen aques- artista. tes pinzellades de jazz, les O.R.: Fa un any i mig o dos melodies pop, la música de mai de la vida hauria dit que festa major, el mestissatge, volia ser músic. Sempre el reggae, el ska... hauria tocat la guitarra i el X.C.: Sabem un mica de tot, clarinet, però sense cap pre- no molt. Però amb la mica tensió artística. Ara els meus aquesta que sabem anem objectius vitals han canviat. tit en l'estudi. Allà componem amb ell. Ja hi vam ser i ara Però la cançó funcionava. per gravar un disc, per rodar me s'hi veuen moltes. I veus jugant. X.C.: Tenim nous reptes: hem i produïm per nosaltres però tornem a anar. O.R.: I nosaltres ho vam un vídeo... I les feu servir una casa amb piscina i de obert un estudi a Mataró, també per altra penya. I de X.C.: I gràcies a aquest artis- veure ja abans de publicar-la. perfectament. forma immediata ja et ve la Com descobriu i feu el pas a estem estudiant com ampliar tots aquests artistes, n'hi ha ta ens ha sortit la possibilitat Per això ens vam voler currar O.R.: Sempre ha estat així: canç. les músiques urbanes? l'empresa, estem produint a de Mèxic, on vam anar fa un de treballar amb un altre que una mica més el vídeo. Ens amb els pocs recursos i els O.R.: Va ser tot molt orgànic. artistes de fora... parell de mesos. També es- forma part d'una major com van deixar la casa on el vam pocs coneixements, tirar Però també hi ha el ganxo D'una forma natural i im- tem treballant amb un artista Universal Music. I això ja son gravar... endavant. Tenim oïda i tenim melòdic que tenen totes pulsats per les ganes de fer Expliqueu això! de Beirut. paraules majors. vista. Volem que el que fem elles. alguna cosa diferent. X.C.: Tot el que hem guanyat Quina casa és? quedi ben rodonet i treballat X.C.: Les nostres cançons te- X.C.: Vam deixar el grup que amb The Tyets ho hem inver- De Beirut!? I aleshores, com explicàveu, X.C.: És la casa Coll i Regàs però amb certa essència nen una estructura pop molt X.C.: Sí, hi anem ara el de- vau fer "RRHH (Tinc una de Mataró. Una casa moder- punk. evident, és innegable, però sembre a treballar amb un casa)" i tot va canviar. nista obra de Puig i Cada- amb un detall que ens vam artista d'allà. Va sortir una O.R.: Aquesta cançó la vam falch. El tema funcionava pel ma- adonar fa poc: els nostres mica per casualitat. Estant a gravar a la meva habitació O.R.: Si el grup va sortir una teix motiu que funcionen la temes no tenen pont, i això Mèxic vaig conèixer a la per- amb un micro fotut dins d'un mica com a broma; la cançó, gran majoria de les vostres fa que la tornada es repetei- sona adequada en el moment rotllo de paper de vàter. La també. Do it yourself, ens cançons: totes tenen alguna xi molt. I taladra, i taladra i oportú. Aquesta persona em mescla era un autèntic tru- agrada aquest concepte. cosa que les fa addictives. taladra molt. va portar a una altra persona nyo, la vam masteritzar dos X.C.: Aquest és el concepte: O.R.: Sempre hem intentat i aquesta... I així vam arribar cops amb un programa que La vostra és una generació la quotidianitat de tot el que que les nostres tornades si- fins aquest artista de Beirut. vam treure d'Internet... Punk molt do it yourself. Teniu a parlem. Fem cançons sobre guin prou potents per aguan- DE PORTADA O.R.: Fa un any que treballem total. l'abast les eines necessàries hamaques, perquè al Mares- tar per si soles la cançó. 8 Aquest és 9 Heu funcionat sempre a cop fa més d'un any. No és una de single. Per què ara heu cançó que representi el mo- volgut publicar un elapé? ment actual de The Tyets. un disc que O.R.: Ens vam fer la pregunta. I la resposta ha estat fàcil: No teniu "Hamaking" però DE PORTADA " parla com si el per què no. Teníem ganes de teniu "Txarango al Canet fer alguna cosa més elabo- Rock", dues cançons que rada. Treballar amb singles son que cosines germanes. està bé, perquè pots dedicar O.R.: Totalment. I per nos- coronavirus no tot l'esforç i atenció a aquella altres el més fàcil seria un cançó. Però en el nostre cas disc ple de cançons com ja portàvem set o vuit seguits "Hamaking" o "Txarango al hagués existit" i ja ens tocava treballar amb Canet Rock" però tampoc CRÍTiCA el format de llarga durada. ens representaria al 100%. X.C.: L'elapé també ens És una de les moltes face- permet jugar amb les cantes que tenim. És una cançó çons. Al disc hi ha temes que que ens encanta i el vídeo ha em semblen de puta mare, quedat brutal, però musical- boníssims, però que segurament també ens agrada jugar ment no funcionarien com a i provar amb moltes altres d'aleshores i la resta l'hem Bravo per The Tyets. singles. Amb tot, és un disc coses. anat estirant fins a gairebé de 9 cançons i menys de finals d'octubre. El tàndem maresmenc mitja hora. Hi col·laboren els valenci- ans La Fúmiga, en aquesta I ha sortit ara el novembre!? ho tenia fàcil per I és un dels grans encerts: cançó. O.R.: Sí, els de la discogràfica donar formar a la seva no et canses d'escoltar-lo. X.C.: Ens van contactar fa han patit, pobres. El volien A més, tot i la brevetat, a El molt de temps. Ens deien tenir dos mesos abans de posada de llarg en el pipeig (Luup Records, 2020) que els agradava molt la publicar-lo i... Però nosaltres de les músiques urbanes nostra cançó "Me escapé els dèiem que sort que els món discogràfic: tan al jazz, el pop, els ritmes con un trompetista". Ens van hem enviat el disc a ultimís- llatins, heu sabut encapsular convidar a la presentació sima hora i no el setembre, sols havien de recollir tot allò que sou vosaltres. del seu disc, Espremedors però el resultat és molt mi- O.R.: Ens ho està dient molta (Halley Supernova, 2019), llor. Volíem fer un disc molt els diferents senzills gent: és un disc que ens re- a Barcelona, al concert a la nostre, on tots els vessants presenta. Tots els sons, tots sala Apolo. Hi vam anar i ens de The Tyets quedessin que han anat publicant els estils i gèneres amb què vam conèixer i va haver-hi reflectits. Un disc molt variat durant l'últim any i ens agrada jugar estan en molt bon rotllo. Al cap d'un i sònicament dispers. És curi- aquestes nou cançons. temps ens van dir de fer una ós perquè quan l'escoltem mig: "RRHH (Tinc una col·labo i va acabar sortint el junts notem que hi ha un cert El més fàcil hauria estat seu tema "Havia de passar". fil conductor entre totes les casa)", "Hamaking" incloure els singles més Nosaltres els vam tornar la cançons. potents que heu anat pu- proposta amb "Txarango al o "Se queda". Lluny blicant: "Ronaldinho", "Se Canet Rock". I és...? queda", "Hamaking"... Però X.C.: No és un disc conceptu- d'acomodar-se, han totes les cançons son noves. Quan el vau gravar el disc? al pel que fa a la temàtica, ni X.C.: Ens ho van proposar O.R.: Mig disc està fet durant molt menys. És una sensació optat per donar vida a 9 però no li veiem cap sentit. el primer confinament. Els fo- que cada cançó és com una temes de nova creació, "Hamaking" la vam publicar naments de les cançons son aproximació a la següent. Hi ha un flow. plasmació i millora O.R.: Sí que hi ha però aquest esperit del pipeig. del seu 'trapeton'. Un De què va això del pipeig? interessant univers O.R.: Per a nosaltres aquest és un disc que parla com si sonor que parteix de el coronavirus no hagués existit. Son les ganes d'anar l'urbà però no renuncia a treure el cap a una festa, a jugar amb el pop, el de deixar-te caure pel bar amb els amics... Una vida jazz o els ritmes llatins. que ens agrada però que ara mateix no podem fer massa. Ja tornarà.

INQÜESTIONABLES

Un any després SANDRÉ d'escopir-nos Text: Oriol Rodriguez a la cara amb Fotos: Mariano Herrera el seu brutal àlbum de debut, Sandré (Rosa, Stefi, Carles i Marc), acomiaden aquest 2020 de merda amb Trunel, quatre temes que ressonen com a quatre hòsties punk al bell mig de la galta.

Res millor per acomiadar un single. Serà un vinil súper xulo S.L.: Jo ho vaig passar fatal. econòmicament. Tenia alguna any de merda com aquest de color vermell. Hem posat Curro a l'Helio i... cosa, si vols, de polític, perquè 2020 que un nou disc de molta energia i... molta pasta. R.P.: Van ser uns dies raros en s'ha instituzionalitzat tot molt Sandré. Ens hem flipat. L'àlbum no què vam tenir molts dubtes i sembla que, amb les restric- Rosa Pagès (veu): Sí, aquest ens va costar ni tant diners ni de si feiem o no aquella doble cions que hi ha, només poden EP, i en general tota la música tanta energia (riures). sessió de concerts a l'Helio. tocat bandes grans o mitjanes. de Sandré queda molt bé amb Stefania Lusini (baix): I són S.L.: Van ser dies de debats i aquest 2020. Però no ha estat només quatre temes però, en conflictes interns. Som quatre Però també vau tocar al Parc premeditat. Bé, en realitat sí, realitat, Trunel dura gairebé i cadascú de nosaltres té la del Fòrum per les festes de la perquè quan vam muntar el tant com el disc (riures). Al seva manera de veure les Mercè. grup, la idea era publicar algu- disc hi havia 12 cançons, però coses. I quan vam decidir que R.P.: Era un concert que, sin- na cosa cada any. duraven la meitat del que feiem els concerts, va i es pre- cerament, em feia pal. Perquè duren les noves. Mica en mica senta la poli. Ens van prohibir quan sortim a tocar m'agrada Justament fa un any que us aguatem més tocant i van el segon dels bolos, que era sortir a mort, abraçar-me vam descobrir amb el vostre sortint temes més llargs. el guapo, perquè teníem totes amb la gent, fer pogo... Tot primer elapé, Ave muñón les entrades venudes. Va ser va ser molt diferent, comen- (BCore, 2019). Un 2020 en què heu prota- com la cirereta del pastís. çant perquè era un escenari R.P.: Sí va sortir a finals de gonitzat una de les fotos de R.P.: És, sí, una imatge molt enorme. Però he de dir que 2019 i no volíem que acabés l'any, la que us va fer Xavier potent i representativa de què la gent ho va intentar. Ho van el 2020 sense editar material Mercadé tocant a l'Helio- està passant amb la música i donar tot, asseguts a la cadira, La llum al final nou. Podríem haver esperat gàbal. Era un dels primers la cultura aquests mesos de movent-se com podien. Ens a tenir més temes, però hem concerts post primer confina- pandèmia. vam queixar a l'organització preferit publicar Trunel (BCore, ment i va irrompre la Guàrdia S.L.: Aquells concerts van ser perquè eren les 12:30 hores 2020) amb aquests quatre que Urbana i us va obligar a parar. un acte de militància musical, del migdia, fotia una calda ja teníem. A més, a tots quatre R.P.: Visualment és una foto perquè és evident que actuar insuportable, i no van posar del t(r)unel INQÜESTIONABLES del grup ens agrada el format súper impactant. per a 15 persones no és viable cap toldo per fer ombra ni res. 12 13

INQÜESTIONABLES Pitjor encara, no permetien temes més vells. L'hem anat tingut alguna influència en la que la gent tingués una ampo- retocant i hem colat una llista vostra música? lla d'aigua. de paraules en alemany. Hem R.P.: Els nens volen ser Idles, S.L.: Tot és molt complicat. No d'aprofitar que la Rosa el par- però... seré jo qui ho justifiqui, però la, l'alemany. I "Presión" ja feia S.L.: Jo escolto música molt crec que tots estem aprenent a temps que també el tocàvem. allunyada del que fem amb organitzar coses en una situa- Sandré. Escolto Franco CRÍTiCA ció que ens és totalment nova. "Presión" és un temazo! Batiatto i cantautors. I també Jo em quedo amb l'energia tan R.P.: Des del primer moment m'agrada molt l'electrònica. guai que, d'una manera que vam tenir clar que havia de ser Faig tralla perquè m'agra- no ens esperàvem, es va crear el single. da i perquè, pel meu nivell entre el públic i nosaltres. musical, és l'únic que puc Quan siguem vells ens L'escopir a la cara de tot allò fer. Atres estils reclamen un Com va ser el primer assaig que no us agrada de la socie- virtuossisme que no tinc. preguntarem les unes a post primer confinament? tat és una temàtica recurrent R.P.: Ens vam quedar a dormir en les vostres lletres. Us sentiu molt al marge de les altres on estàvem i al local! S.L.: Som quatre estressats . tot? S.L.: No, aquell va ser un altre! Hem de canalitzar tot aquest S.L.: Però no només nosal- què fèiem aquest 2020. El primer ens va aturar la poli odi d'alguna manera i ho fem tres, sinó tots els grups de Una puta merda d'any quan tornàvem cap a casa i a través del grup. Irònicament, punk rock en general, més ens van alliçonar. O pot que sí, Sandré també ens provoca ara amb les condicions que que ens hem passat mig que fos el primer que ens vam estrès perquè tenir un grup és es requereixen per tocar. La quedar a dormir... Tot és tan una feinada. No ens ho haurí- nostra música no és amable tancats que algunes han estrany que tinc com nebulo- em imaginat mai. en època de coronavirus. Se- ses a la memòria. gurament per això tenim tant aprofitat per descobrir R.P.: El que és innegable és Segurament és una obvietat, pocs concerts: amb la distàn- que teníem moltes ganes d'as- però l'EP és com una continu- cia, asseguts... És molt més les bondats del body sajar i estar junts, de fer unes ació millorada del disc. INQÜESTIONABLES fàcil i factible programar un birres, de xerrar. R.P.: Sí, aquest era l'objectiu cantautor o un grup de pop. combat i d'altres per (riures). En Carles (Pons), el Suposo que sortiran coses. aprendre a fer pa. Aquests quatre temes van nostre guitarrista, ho tenia tot sortir aleshores, en aquests estudiadíssim. És un paio ultra Pero també necessitem de Quan m'ho preguntin primers assaig de retroba- metòdic. El nostre Bethoveen tant en tant poder destripar ment? particular. Quina insistència amb això amb tot. a mi, orgullós diré que S.L.: No, ja els teníem. "Casa", S.L.: Hem anat afinant la La nostra de que aguangteu més to- S.L.: Sandré som terapèutics. de fet, és un dels nostres nostra proposta, sí. Això i que cant... R.P.: I a més tenim un públic vaig acomiadar aquest aguantem més tocant. S.L.: En un grup de tralla com que vol música canyera. Les música no el nostre, deixes anar molta bandes estem putejades putu any escoltant energia i això cansa, i can- però el públic del punk rock, " és amable sa moltíssim. Els temes son també. obsessivament el nou curts perquè si no, no pots EP de Sandré. Trunel aguantar el ritme. Però hem Quin ha estat l'últim concert en temps de anat evolucionant i en alguns a què heu anat com a públic? és com el seu disc temes hem baixat les revolu- R.P.: No gaudeixo dels con- cions i, conseqüentment, son certs en les condicions que de debut, Ave Muñón, coronavirus" més llargs. Una evolució molt ens han imposat ni es progra- natural. ma moltes coses que m'agra- però millor. Quatre din. Però l'últim que he anat Quan el vau gravar? ha estat el de l'Anna Andreu pantuflades de punk R.P.: El juliol, a casa del Milo a la Fabra i Coats el 24 de (Gamberoff), el productor, a novembre. Un concert que ja rock sulfurós, entre l'Hospitalet. Feia molta calor. es posposar durant el primer elles el ja (anti)himne Ens vam pillar un finde llarg i confinament i que gairebé el vam gravar rotllo intensiu. l'han de posposar de nou. És "Presión". col·lega però a més és que Hi ha res que us hagi flipat m'encanta el que fa. Va ser un molt últimament i que hagi concert preciós. AF-Musica-Dispersa-MúsicaKm0CAT.pdf 1 24/11/20 16:40 ALBERTO MONTERO Text: Carlos Pérez de Ziriza Fotos: Patricia Gázquez

CMY

El desencís

fet bellesa INQÜESTIONABLES 16 17

INQÜESTIONABLES En el disc hi ha un contrast entre T’ha resultat més fàcil fer un disc de cançons com El " una música molt desencanto que un altre conceptual com va ser La catedral sumergida (BCore, pop i unes lletres 2018)? Ha sigut un procés lent. Aquell va ser més fluït perquè més fosques la composició final la vaig fer en tres o quatre dies, i això li conferia un aspecte i pessimistes" més unitari. Este és més una col·lecció de cançons, sense un nexe massa clar. O potser el nexe vinga més pels textos que per la música. Hi ha un contrast entre una música que podríem qualificar de brillant, alegre, molt pop en alguns moments, i unes lletres més fosques i pessimistes.

Algunes són, fins i tot, més rock que pop, si és que INQÜESTIONABLES encara té sentit la diferenci- ació. Com “Lluvia”. Des que vaig deixar Shake, la El desencanto (BCore, 2020) pis en propietat. I veig que meua anterior banda, mai ha- Alberto Montero és reflecteix el desencís davant amb 40 anys ja és gairebé via tornat a explorar este rock l’actualitat. impossible. més de guitarres. Era tot més en un dels franc ti- Sí, passem tant de temps a folkie. I m’abellia fer un disc les xarxes socials que, a ban- T’ha influït el fet de mudar-te més directe, més contundent. da que el món està com està, de Barcelona a Canet d’En És el disc més Shake que he radors més singu- rebem una visió molt fosca. Berenguer, prop del Port de fet en solitari. El primer al La sensació que el món se’n Sagunt, la teua ciutat? qual hi fique distorsió. va a la merda ecològicament, La majoria de cançons esta- lars del nostre pop. políticament, de violència, ven fetes encara allà, quan Diries que has guanyat segu- d’odi… Una sobrecàrrega que vivia a Barcelona. retat com a cantant? A mi em ens manté a tots amb un es- sembla que sí. Amb El desencanto tat d’ànim molt pessimista. “Elige tu vida y tu burbuja Doncs et diria que és a l’in- de postverdad” dius en “El revés: a mesura que em faig reprén el gust pel A “No sé” cantes: “todo lo desencanto”. major, vaig perdent confiança que hago me empieza a can- Sí, i a més, vivim en la nostra en mi mateix, com a cantant i sar, me pasa muchos días”. mateixa bombolla. Els mati- com a instrumentista. El que pop més immediat i Vivim frustrats i amb sensa- sos no són massa acceptats passa és que, potser per això, ció de desídia generalitzada. dins el debat habitual. I al he treballat moltíssim les Es nota en l’augment de ma- final sembla un mercat al qual veus. I fins a no estar con- els riffs de guitarra lalties mentals, com l’ansietat tu tries la teua versió d’allò tent del tot, no he parat. Les o la depressió. La cançó parla que més t’agrada i continues vaig gravar a casa amb eixa d’este anhel constant per fins al final. Les xarxes pola- intenció. rotunds. consumir o arribar a alguna ritzen, i Twitter, per exemple, cosa que mai arriba. Al meu et fa mala sang. És una xarxa Fa pocs dies vas publicar cas, per exemple, la meua social amb tendència a la una llista a Spotify amb última obsessió és tindre un lapidació. cançons de Connan Mocka- 18

INQÜESTIONABLES sin, Love, Lawrence Arabia, era Román qui gravava, però The Smiths, Tops, Zombi- esta volta ha sigut Xavi, i es, Roldán, Miquel Serra, estic molt content amb els Midlake o Todd Rundgren, dos. Són uns músics increï- que es deia Ruido de Magia. bles. Han fet crèixer el disc, T’han inspirat? moltíssim. Sí, he recopilat música que CRÍTiCA m’agrada d’ara i de sempre, Supose que la col·laboració com els Smiths, que els de Laetitia Sadier d'Stereo- escolte des de fa molts anys. lab en la cançó “Le Soleil”, va Amb eixa playlist he volgut ser fruit de la seua amistat mostrar el to que pot tindre amb Xavi Muñoz, qui porta Estàvem ja avisats: el disc. El punt lànguid de ja uns anys tocant en directe Connan Mockasin… Gon- amb ella. quan Alberto Montero zalo Fuster (El Ser Humano) Clar, ell toca amb ella fa em diu que és un disc molt molts anys, des de 2013. I a va publicar La catedral Smiths. Cadascú ho veu més, este últim any va entrar d’una manera. a formar part d’Stereolab, sumergida (2018), ja que és una cosa que imagi- ens va dir que la seua Bé, en realitat els Smiths na’t el que va significar per a també conjugaven algues ell. Va estar tres nits sense pròxima obra tindria melodies lluminoses amb poder dormir. Laetitia conei- lletres molt fosques o depri- xia els meus discos, perquè un caire molt més pop. ments. Xavi els posava a la resta de Sí, és veritat. No ho havia la banda a la furgoneta, ja des Adéu al bigarrament, a pensat. de Puerto Príncipe (BCore, 2013). La vaig conéixer en les figures mitològiques Comptes de nou amb l’aju- persona quan tocaren en da de Xavi Muñoz al baix i el Festunizer, a València. Li i al caire conceptual de Román Gil a la guitarra. agrada la meua música. Vam a què es supeditava Supose que són com de la parlar una estona, i com que família, elements essenci- esta cançó l’havia somiada en tot aquell àlbum. El als… francés, vaig pensar en ella. I No sabria què fer sense ells, no em va posar cap problema. desencanto és un disc ara mateix. Habitualmente Et passa molt sovint això de (amb col·laboracions de somiar en francés? No, el que passa és que luxe com la de Laetitia últimament estic estudiant Sadier francés, això sí és veritat. Era ) que lluita una melodia molt francesa. contra el desencís amb Algunes de les teues melodi- l'eina més poderosa: es naixen en somnis? Sí, algunes. Em va passar una la bellesa. 14 cançons cosa molt curiosa amb Wen- ces Lamas, quan vam fer una concises però fluïdes, cançó que després va tindre el seu vídeo: “Cuando el aire que es pareixen però, resuena” -inclosa a Arco Mediterráneo (BCore, 2015), alhora, també són que ell va somiar amb una distintes a tot el que ha melodia que és la que vam utilitzar en l’estrofa, i jo vaig fet abans. somiar amb la melodia de la tornada. Va ser la suma dels dos somnis. Saturn Negre és un disc conceptual que POL " explica una teoria absurda de la qual estic FUENTES molt convençut" INQÜESTIONABLE Text: Marc Ferrer Foto: Àlex Carmona Deixeble de la turn, déu del temps, devorava nostrada noble saga els seus fills. de creadors còsmics, Pol Fuentes és un Sònicament, la teva propos- dels ens creatius ta segueix evolucionant. En més peculiars del aquest nou disc, jugues amb A nivell temàtic, totes les més sintentizadors i sonori- cançons estan relacionades Crec que el que pot tenir nostre cosmos sonor. tats electròniques. amb la 'vida alterna'. Entre aquest disc d'especial res- Univers particular L'últim disc de Rosa-Lu- les cançons hi ha diverses pecte el que he fet abans, però transferible que xemburg, Teoria de conjunts escenes de la vida alterades és que amb els anys cada l'antic líder de Rosa- (Zeppo, 2015), tenia molts pel punt de vista vidalternià cop penso menys en el que Luxemburg ens torna sintetitzadors. Després, ja sol així com narracions i refle- es pugui dir de mi, i per tant a mostrar amb el i guiat per en Berni Sànchez, xions per entendre en què m'amago encara menys. Això seu nou llarg, Saturn vam deixar de premeditar consisteix aquesta idea. Fins fa que el resultat sigui com negre. com volíem sonar, i en el pri- i tot, hi trobarem reflexions és. Em surt de dins posar-me mer disc, sense cap explica- més sòcio-polítiques, com una americana de lluentons ció, van desaparèixer. Aquest "La distopia", "La sort" o "La vermella per interpretar desgovern lúdic i militant, si dona", com és habitual en mi. aquestes cançóns? Fem-ho. Perquè Saturn Negre (Picap, s'ha de posar a un calaix amb Però també condicionades o 2020)? Què proposes amb altra música per a ser classifi- descobertes gràcies al punt És un disc per escoltar en or- aquest viatge amb el temps i cat, crec que es sentiria molt de vista vidalternià. dre o és un disc per escoltar l'espai? a gust al costat de qualsevol de forma atzarosa? Ho dic Saturn Negre és un disc con- disc d'en Sisa d'entre 1971 i perquè, la idea que plantejes ceptual que explica una teoria 1984. Consideres que aquest és el està relacionada en moure't absurda de la qual estic molt disc més especial, diferent en el temps. convençut: seríem molt més No creus que és arriscat ipersonal què has fet? Molt ben vist! L'edició físca feliços si enlloc de viure la apostar per un disc temà- Quan tenia vint-i-pocs anys, del disc, que és la que més vida en ordre lineal, la visqu- tic en una època en la qual ja recordo que hi havia gent representa la seva essència, éssim intercalant les diverses la gent cada cop té menys que em deia que si Rosa- és un petit joc de taula on edats. Un dia ets un nen, paciència Luxemburg tenia menys èxit mitjançant cartes, descobrei- després tens 40 anys, des- Absolutament! però es que que els grups que més "ho xes en quin ordre has d'escol- prés un adolescent, després crec que aquest risc forma petaven" del moment, era tar el disc. Ordenes una sèrie un jubilat... Aquesta teoria part del meu ADN musical. perquè les meves lletres eren d'escenes d'una 'vida alterna' desbanca la utopia de la vida També és arriscat no fer massa personals i crec que al teu gust, gires les cartes eterna, i la millora amb la de lletres de "que guay que és la això sempre ha estat així. i descobreixes quin és per a la 'vida alterna'. vida, l'amor, els somnis i estar tu l'ordre ideal per escoltar amb tu". També és arriscat Si no per què fer música? el disc. Les úniques cançons El protagonista del disc és un no imitar l'artista català que Exacte. Per què fer música amb una posició fixada són el personatge una mica trasto- aquell any té èxit. Quan fem si no és per expresar-me i preludi i l'epíleg: el naixement cat, que creu que amb el seu música, la fem per estar-ne partir del meu punt de vista i la mort. telescopi ha descobert al cel orgullosos. Jo personalment personal. Se suposa que un forat negre amb la forma penso en els discos que he hauria d'escriure pensant en Queda alguna cosa de de Saturn. D'ençà del des- fet com a quelcom que dóna fer el producte que la majoria Rosa-Luxemburg en aquest cobriment, comença a tenir sentit a la vida, com un testi- de gent vol escoltar? Com si treball? Quina o quines? somnis molt reals on s'inter- moni honest de com he pen- estigués ideant una campa- Hi queda tot, començant per calen records i premonicions. sat i he sentit en cada època nya publicitat de perfums per l'Iban, també hi quedo jo, que Totes aquestes idees crec de la meva existència. Nadal? Per a mi és inconcebi- sóc el mateix autor, amb el que en realitat són la meva ble fer música pensant així. mateix ADN. D'alguna manera canalització del sacseig vital Músicalment és un disc molt sento que Pol Fuentes és la que suposa la paternitat, ja eclèctic i temàticament, Fins i tot amb un disc com seqüela natural de Rosa- sabem que Cronos, àlies Sa- també. Saturn Negre? Luxemburg. Aquest és un disc radical pel meu enuig BALAGO amb el sapiens, INQÜESTIONABLE " amb l'espècie humana, Text: Luis Costa amb mi mateix" Foto: David Crespo

Tal com volen els signes del temps, el factòtum de Balago, David Crespo, i servidor ens vam trobar virtualment per conèixer els ets i els uts del seu nou treball, l’inquietant Els altres (Foehn, 2020). Comencem xerrant del disc per acabar divagant i arreglant el mon.

“El vaig fer [el disc] quan ens van tancar, però el punt de partida seguint tots aquests anys, des de la distància, com un covard. van ser unes improvisacions que vaig fer amb Seward −grup com- Però això s’ha acabat. pany de segell, a Foehn Records− per la gira del seu desé aniver- I... qui son els altres?, “Son els no sapiens”. La intel·ligència sari. Vaig estar recopilant samples i component petits fragments artificial. “No, no és la intel·ligència artificial, tot i que m’interes- per tenir un banc de sons i poder fer una intro amb ells. I llavors, sa molt, però també és una creació de l’home. També podria em vaig adonar que tenia molt material. Però tot això abans de la ser-ho, per què no?… I poden ser també els extraterrestres, els pandèmia… I quan ens van tancar, em vaig trobar amb tot aquest animals, la natura, objectes que no son organismes, els minerals, arsenal d’informació i vaig pensar que havia de fer alguna cosa”. les pedres… Però el disc, més que parlar dels altres, el que fa Això no podia començar millor. En David no parla pas de confi- és una crítica a l'antropocentrisme. El que intenta és allunyar-se nament, sinó de tancament, les coses pel seu nom, i tant que sí. d’aquest discurs on nosaltres ens situem sempre al centre de tot “Però no sóc d’aquests que diuen que la pandèmia els ha tornat i ens mirem només el melic. Agafo una mica el relleu de l’speech més creatius. Ja que havíem d’estar tancats, vaig aprofitar aquest del Joaquin Phoenix, quan li van donar l’Oscar [pel seu paper material que ja tenia.”, conclou, aclarint. protagonista a Joker]… Bàsicament, va resumir en tres minuts la Aquest és un disc d’ambients. No d’ambient −el gènere mu- nostra realitat: estem alienats, vivint en un deliri antropocèntric sical−, que també, sinó de contrastos i textures. Es diria que és que va in crescendo. És delirant... Però tot això és empíric, no bipolar de mena, amb pujades i baixades, i una certa melangia és una opinió, tot això ho estem veient i ho seguirem veient. I constant de rerefons, que ja ve de llarg: “En el projecte de Bala- jo no sóc exemple de res ni vull alliçonar a ningú. Jo també sóc go ja va implícita una certa melangia, aquella 'tristesa additiva' sapiens i només vull fer una reflexió sobre tot això”. de la que parlava temps enrere en David Broc, que és una frase Tot plegat és un despropòsit. La pandèmia aquesta dels que m’agrada molt. Qualsevol dels set discos ja son això”. No puc pebrots només és un mal acudit, penós, per anar fent boca, per estar més d’acord amb el crític Broc, que ho va clavar. El disc escalfar. El que és evident és que hem perdut tota llibertat i es- de Balago és pura mel en aquests temps foscos que ens estem pontaneïtat en tot, però especialment en els afers artístics i cul- empassant. És teràpia. turals: “Sí, perquè hi ha coses que, a més, son utopies… Jo sóc És el moment de parlar d’aquest ambient desolador i alhora molt darwinià, en el sentit que, sí, som sapiens, hem evolucionat, d’una bellesa colpidora, que embolica Els Altres. “Potser sí que però som primats. I si ens oblidem que ho som, tenim un proble- hi és, però El Demà també era força desolador en alguns mo- ma. Si pretenem ser aquell superhome del qual parlava Nietz- ments o Darder… o D’aquii, que és un disc bastant dur. En aquell sche i que no som… No hem fet encara aquest pas evolutiu on moment es va morir una gosa que jo havia tingut durant molts hauríem passat a ser éssers cent per cent empàtics i superiors. I anys i se’m va ajuntar amb una ruptura sentimental. És un disc així i tot, tampoc no deixaríem de ser primats: encara estem molt força extrem, que ja d’entrada comença amb una certa tensió. a prop del simi.” En aquest punt de la conversa, comencem a D'altra banda, el que fa que aquest nou disc tingui moments pot- divagar i se’ns envà la pinça a un altre nivell. Ara ja semblem dos ser més radicals, o fins i tot més punyents, no respon a aquest amics asseguts a la barra d’un bar, a punt de demanar un parell ambient enrarit i opressiu propi de la pandèmia, sinó que és més més de canyes. Seguim donant-li voltes al deliri de tot plegat, en al meu enuig amb el sapiens, amb l’espècie humana, amb mi aquest món de mones. Però també parlem d’ambient, de Brian mateix. Amb lo grotescos que som com espècie. Diguem que la Eno i Tangerine Dream, d’Stars of the Lid. De Paloma Chamor- pandèmia per mi és el menys important, és només un petit pas ro, Glutamato Ye-Yé, Derribos Arias i La Edad de Oro. De Hans més en la direcció que ja dúiem cap a l’extinció”. En aquest punt Zimmer, Interestellar i de Johan Johanson. De Blade Runner i de l’entrevista em pregunto com he pogut passar tant de temps Vangelis. De Haneke, Buñuel, Dalí, Berlanga i Carlos Saura... Da- sense parlar amb aquest fenomen. Tants anys escoltant la seva vid Crespo és un gran cinèfil que ha treballat en diverses bandes música i dedicant-me a aquesta cosa del periodisme i fent el sonores, entre elles pel premiat film La Plaga, dirigida per Neus panoli. Ja em vaig quedar atrapat amb el seu primer disc allà Ballús el 2013. Podríem estar xerrant tot el dia, estic per propo- pel 2001, quan jo estava molt pillat pel postrock i l’electrònica, sar-li al Rodríguez obrir una secció que es digui Converses amb tant la més tranquil·la i ambiental com la més festiva. I l’he anat Crespo. O quedem directes al bar? Estic gaudint de cada CARLOTA instant de Brains, " però ja pensant en el FLÂNEUR següent pas que faré"

Text: Oriol Rodríguez TOT AL NOU Foto: Xavier Torres-Bacchetta

Pop sedós i dolç com del temps. Aquella va ser la el cotó de sucre. primera vegada que vaig sentir ment però sense obsessio- Oníric i corprenedor. que volia escriure alguna cosa, nar-me. I aleshores, per sort, Suau, amable i sedós. però sense cap pretensió con- va arribar la gent de Pértiga Metafísica juganera creta. Encara ara la podria to- Music i Hidden Track, que amb suggerents car. De fet, tot i que no m'agra- m'han publicat el disc. Diuen que les teves cançons són da gaire, l'he tocat en alguns petits himnes generacionals. pinzellades concerts. Durant molts anys No volies fer més versions, A mi això em fa molta gràcia. d'electrònica subtil. vaig fer concerts de versions, però segur que deus tenir re- Bé, també és cert que el primer Així sona Brains, l'EP però quan em venia de gust, ferents i influències que molt single es diu "Generation of the amb què hem conegut colava alguna de les meves o poc t'han marcat. Young Flesh". És ben curiós, a Carlota Flâneur, una cançons. I aquesta era una. Una referència molt gorda perquè aquesta cançó justa- de les poques coses és Florence + the Machine, ment la vaig escriure perquè bones que ens han Així que vas començar fent una altra de gorda és Núria no em sentia identificada amb passat aquest 2020. versions? Graham. És curiós perquè la meva generació. Quan la Sí, durant molt de temps. Des son dones que m'han marcat vaig fer no pensava que ningú de petita que m'ha encantat moltíssim, però no trobo que es pogués identificar amb tot Ets la sensació de la tempo- fer versions. M'agrada agafar la seva música estigui reflec- allò que estava dient. La vaig rada! una cançó d'un altre artista i tida en la meva. Més aviat, les escriure per riure'm del que Estic flipant molt fort. Per a mi fer-me-la meva. Tenia 16 o 17 seves cançons son tresors per m'estava passant i resulta que això és un somni. Abans anava anys, i penjava els meus vídeos a mi. Uns altres que em fan vi- el que explico té cert sentit als concerts d'altres artistes a Youtube i actuava a centres brar molt fort son The xx. Flipo per a molta gent. És guai. Fa i em posava a plorar pensant comercials i a restaurants. molt amb The Zephyr Bones. il·lusió. Però el que més il·lusió que allò era el que justament I evidentment, Ferran Palau, em fa és haver-la publicat. volia fer. Ara ho estic fent. I No serien els millors dels que aquest any he escoltat he fet Brains (Hidden Track públics. fins a gastar-lo. És brutal l'alegria i l'entusias- / Pértiga Music, 2020) i estic Però com m'agradava tant, me que transmets per tot allò fent promo... Estic al·lucinant no m'importava gaire que no El cercle s'ha tancat amb Fer- que estàs fent i vivint amb la molt fort. em fessin cas. És més, em va ran Palau produint-te l'EP. teva música. ajudar a créixer com a artista. Ho penso i m'explota el cap. (Riures) Però és que realment A veure, qui és la Carlota Fla- I a més a més, em guanyava Sembla que al Ferran li van és al·lucinant. M'angoixo amb neur, perquè has paregut com uns diners. agradar molt les meves força facilitat. M'emociono del no-res? cançons. Em van proposar si molt ràpidament. I sí, ara Des de petita que m'encanta Quines versions feies? m'agradaria que fos el produc- estic intentant gaudir de cada cantar. Sempre ha estat el fet De tot. Els hits del moment tor i la meva resposta era més instant que m'està oferint el de cantar. M'encantaria ser que ho petaven, que era el que que evident. Un somni. disc: un concert, una entrevis- molt bona instrumentista, però volia escoltar la gent, i temes ta, una sessió de fotos... Ho no em motiva prou. A mi el que menys coneguts. Ara, però, Què ha aportat a la teva he dit al principi: abans anava realment m'agrada éscantar. ja no em ve tan de gust fer música? als concerts i plorava perquè Recordo que tenia un micro versions. Principalment, aprenentatge. allò era el que volia fer. I ara rosa i el connectava a una Gravar l'EP i publicar-lo està vaig als bolos i ploro perquè minicadena que feia d'altaveu i Vols fer les teves cançons. sent, principalment i per sobre he aconseguit fer-ho. Estic flipava. I així, de mica en mica, No va haver-hi un moment de tot, un aprenentatge molt gaudint de cada instant, però de forma natural, aquest somni epifànic, però sí va arribar un fort tant musicalment com ja pensant en el següent pas: va anar evolucionant. Fins que dia que tenia moltes ganes de personalment. Ha estat molt tinc un munt cançons escrites el 2014, amb 16 anys, vaig es- fer els meus temes. Els vaig bonic veure com m'ha ajudat a que voldria gravar. criure la meva primera cançó. gravar en un estudi amb el fer créixer les meves cançons somni de trobar una discogrà- fins a convertir-se en el que De fet, ara estàs gravant, no? Com es deia? fica però, de nou, sense cap es pot escoltar al disc. Sentia Estic gravant una sorpresa, "Burning", tot i que ha tin- mena d'expectatives. Sempre certa angoixa i ell m'ha ajudat que com a sorpresa no puc gut diversos noms al llarg m'ho he pres molt seriosa- a dissipar-la. desvelar (riures). 26 27

SHUFFLE PLAY

Extremadament joves però Resulta fascinant que Marta sobradament canalles. Així Pérez sigui membre del grup ressonen els barcelonins El d'havaneres Les Anxovetes i ROSALÍA Diablo de Shangai, quartet que a la vegada estigui mode- que debuta en la nebulosa lant una trajectòria en solitari discogràfica amb Empezamos tan fascinant com la que es Text: Yeray S. Iborra Con Esto / ..., EP excitant com comença a intuir a partir de una pel·li porno dels vuitanta. les cançons incloses a l'EP Foto: Jordi Vidal Primera referència del nounat Letters for June.Un treball, segell Malapata Rercords, aquest, editat per la disco- Juan Trias de Bes (veus i gràfica de Joana Serrat, un guitarra), Víctor Vidal (baixis- fet que no és casual. I és que, L’any que el directe se n’ha anat a norris, el single ha agafat Empezamos ta i veus), Juan Poch (veus Letters produït per Jordi Bastida, una volada definitiva. Lògic: necessitem música. És una via con esto i guitarra) i Albert Muñoz for June guitarrista dels Pets i Trau, i amb plena atenció amb els bolos escapçats. Ho saben els s'entreguen a un garatge rock una de les figueres a l'alça de artistes, també les discogràfiques, que han vist a l’streaming EL DIABLO hereu de Mujeres, Black Lips, MARTA la nostra escena, es passeja una roda en moviment i lubricada. Si el vaixell de les publi- Fontaines D.C. i lletres de per la zona més emotiva dels cacions ja anava a tota hòstia, encara ho ha fet més el 2020. DE SHANGHAI nihilisme mil·lennial. PÉREZ sons d'arrel americans. Però el mar d’Internet no té separador de carrils. I és fàcil Great Canyon Malapata Records David Simón Oriol Rodríguez quedar-ne a la deriva. 2020 2020 Que li diguin a J. Balvin, a qui Bad Bunny ha passat per [Americana gironina] esquerra i dreta amb un fotimer d’estrenes, moltes d’elles [Garatge rock mil·lennialista] aplegades en àlbums-abocador, discos que en realitat no són més que una excusa per amuntegar cançons que funcionen de forma independent. Són pocs els artistes que en una circumstància així no fan bullir l’olla de les peces soltes. Fins al punt que, quan es fa amb precisió, el concepte d’àlbum comença a perdre sentit. C. Tangana n’és un exemple: ha marcat el compàs de l’any amb les seves estrenes produïdes per Alizzz. Sense necessitat de disc. A cop de volant, revolt a revolt. El win win de les col·laboracions i la voracitat del single poden jugar males passades, però. En un moment que tothom Tu-pa-tutu-pa, grrrngggg!!! Sí, Srertia del tot injust i inexac- espera amb devoció les noves cançons de Rosalía, ella ma- així, passat per un pedal de te linitar i reduir les virtuts teixa ha anunciat nova música per a 2021 a les seves xarxes distorsió a petar, sona Wave. de Sr. Wilson a "Stay Hima", socials, els darrers feat de la catalana no han convençut. the Brain, el segon EP de Mu- la col·labi que va firmar amb “TKN”, amb Travis Scott, sí que va mostrar la cara més rina. Sota la tutela als coman- els confinats i gran fenomen avantguardista i arriscada de Rosalía, però a “Blinding Lights” daments de Milo Gomberoff, de la pandèmia Stay Homas. (The Weeknd), poc més que hi posava la veu. Una cançó revi- el paio que està delineant la Obra que avança cap a una val vuitantes amb més ombres que llums. També participava personalitat sònica del nostre declinació sonora, confluència amb Bad Bunny de “La noche de anoche”, peça que diversos punk actualment, Martina de de hip hop, R&B, trap, pop, mitjans han criticat per trobar-se lluny de la millor versió dels Lugnani i Laura Vainola han dancehall, afrobeat; Wilson dos artistes. Curiosament, les entregues més inspirades de perpetrat una petita però firma quatre temes de calat- Rosalía aquest 2020 les va firmar en solitari a principis d’any: immensa col·lecció de te- ge profund i cadència càlida, “Dolerme”, torrent vocal sobre una base pop rock, i “Juro que”, mes que són pur soroll. Però Peces on destaquen especial- flamenc del més proper a Los Ángeles (2017). Bon presagi. Wave the Brain soroll del bo. Del que ens 4 Flores ment "Libre", on compta amb Sigui quina sigui la situació del directe el 2021, mani o no torna majaretes perquè que la complicitat de Juancho Un any en singles el single amb més o menys força, hi haurà discos que segui- MURINA recorda als primers Nirvana i SR. WILSON Marqués i "Ella", on l'acompa- ran sent rodons i que marcaran l’any. També a l’esglaó més o les Hole més indòmites i les nya la sempre especial veu de alt del pop, com ha demostrat Dua Lipa amb Future Nostalgia Hutok Disc apropa a Metz o Idles. Guspira Records Meritxell Neddermann. (Warner, 2020) un èxit sense oposició enfortit darrerament 2020 Oriol Rodríguez 2020 David Simón amb l’espectacle Dua Lipa Studio 2054. Coses de la “nova [Urbana confinada] normalitat”, celebrar una sessió gravada com si fos el concert [Soroll del que mola] més bèstia a un estadi. En aquesta primera divisió, la de Dua Lipa, també es vol moure Rosalía, reclamada entre els pro- ductors i artistes més importants, però necessitada de trobar

SHUFFLE PLAY digne successor al celebrat El Mal Querer (Sony, 2018). Joe Crepúsculo Foto: Xavi Torres-Bacchetta 29 CONTRACRÒNICA De bolos amb en Joe Crepúsculo 28 de novembre Maurici Sala BCN - Castell de Montjuïc Texas Terri And The Stiff Ones Aquest 2020 no l'oblidarem mai, la presentació del nou disc 15 de març de 2000 Supercrepus II (El Volcán, 2020) del "capo" del dancehall Joe Sala Mephisto de Barcelona Crepúsculo va passar d'un dissabte al capvespre a un concert- vermut. El bo d'en Joel va ser l'encarregat de reprendre els con- Text: Maurici Ribera certs programats a la Sala Barcelona al pati d'armes del Castell de Montjuïc. Va presentar la seva nova i potent banda, dient adéu als shows pre-gravats canviant el show en solitari per un sòlid un grup de pop-rock. Van sonar nous temes molt corejats: "Hoy no sale el sol", "Discoteca en ruinas" o "Cuarentena si ti". El públic molt pacient cantava els temes i les ocurrències del Joe: "Os canto una balada? Queréis una heavy?" fins que va arribar el final del concert amb els clàssics "Pisciburguer" i "Mi fábrica de Texas Terri havia arrasat a totes les baile" on ja sí, la parròquia es va aixecar dels seients: després dates europees que acabava de fer, d'hora i mitja s'estaven ballant a sobre... Temps durs per la músi- quan va arribar a Barcelona. Era una ca de ball. Pere Pardo de les sensacions del nou glam punk i hi havia una bona parròquia de ro- quers congregats a la Sala Mephisto Pau Vallvé The New Ramon Foto: Xavi Torres-Bacchetta per a veure-la actuar. Foto: Clara Orozco La seva data a Barcelona va suposar ser pura provocació, tant The New Raemon a dalt com a fora de l’escenari. Una 5 de desembre autèntica allau de sons punk amb Sala BCN - La Nau regust sleaze i glam i una posada en escena totalment consolidada. Rock Després d'haver hagut de canviar de data i de sala, passant del en estat pur i energia van anar-se castell de Montjuïc a La Nau del Poble Nou, The New Raemon va desplegant constantment. poder descobrir en directe a Barcelona les creacions de Coplas Va ser ben curiós poder-la conèi- del andar torcido (BMG, 2020). Sempre elegant, el cantautor xer pocs minuts després d’acabar maresmenc va anar filant en format acústic les millors creacions la seva actuació. En aquell moment Joe Crepúsculo d'un dels nostres repertoris més excels. David Simón portava el disc i em va comentar: Foto: Xavi Torres-Bacchetta “On vols què et firmi el disc?”. Jo tot convençut vaig respondre-li: “A The New Ramon Foto: Clara Orozco dins del llibret”, sense saber que hi Pau Vallvé havia a la part interior del CD, ja que 5 de desembre tot just l’acabava de comprar, a la C.A.T mateixa sala. Ella, amb un to animat i divertit, em va contestar “guaita’l” Per fi Pau Vallvé va poder presentar el seu últim mentre firmava. Pels que no sapi- disc, el majúscul La vida és ara (Bankrobber, 2020) a gueu que hi ha a dins del llibret d'Eat Barcelona. Ho va ver en una triple sessió al C.A.T. de Shit (Burning Tree, 1998), dir que s’hi Gràcia, presentant també un nou format de directe, pot trobar la Texas Terri totalment ara en parella acompanyat exclusivament de Darío nua i amb el parrús en pompa i bom- Vuelta. Junts van reviure les seves noves composici- bolles de sabó. ons i van reviscolar-ne de velles, com aquella "Prota- Tot avergonyit i vermell li vaig de- gonistes" amb què va cloure el bolo. Oriol Rodríguez manar disculpes. Ens va dir que ja li agradaria que el seu públic fos més del meu estil, tan educat i respectu- ós. Ens va parlar de com de desa- gradables i masclistes havien estat dos grangers la nit abans, per terres lleidatanes. Em va fer un petonàs i va tornar als camerinos. CULTURA DISPERSA 31 En el camino Mank Parlament con Bob Dylan. Herman La divertida Mankiewicz, absurditat de A Freewheelin’ Time altrament la política Suze Rotolo conegut europea com a Gary Barlin Libros, 2020 Oldman Text: Carlos Pérez de Ziriza

Contradiccions de l'ésser humà: és curiós que l'au- tora del llibre ens conte que començava a estar més que farta del rol secundari que, com a dona de principis del seixanta, sempre se li atorgava en relació Text: Laura Peña Text: Jan Romaní amb qui va ser llavors la seua parella, Bob Dylan, i al mateix temps escrivís un llibre que té precisament la seua raó d'ésser en la seua condició de parella de la Fa un any, Netflix, estrenava la primera pel·lícula de Què fan realment al Parlament Europeu? Segur que llegenda de Duluth, explícita des del mateix títol. Martin Scorcese a la seva plataforma. El Irlandés t’ho has preguntat algun cop. I qualsevol pregunta que El va escriure, en qualsevol cas, en 2008, quan donava la possibilitat d’endinsar-se en la filmografia de ens fem pot ser suficient per fer una sèrie. En el cas de ja tenia 68 anys i no li devia res a ning. I está més Scorcese a tot un grup de gent que (potser) no el co- Parlament, la idea de la inutilitat de la política europea que bé que així siga, perquè les memòries d'aquells neixia ni sap que és una pantalla de cinema. El Irlandés es converteix en una comèdia plena de sàtira política temps que va passar com a companya sentimental, no és, ni de bon tros, la millor pel·lícula de Scorcese. que funciona gràcies a uns guions dinàmics i uns per- són les d'un Dylan que començava a esculpir el seu Però, clar, després de Taxi Driver (1976) o Goodfellas sonatges entranyables. mite. Un esplèndid recull del qual va ser l'escena del (1990) ja em direu. La sèrie té l’encert de posar com a protagonista a Greenwich Village novaiorqués entre 1961 i 1964 i del Ara, li ha tocat el torn a David Fincher. Netflix feia un nouvingut al Parlament, Ramy, perquè té tan poca primer Bob Dylan: un artista ambiciós, magnètic, fins setmanes que anunciava la seva flamant estrena de idea com l’espectador de com funcionen les lleis, les a cert punt visionari i també una mica falsari. I prota- Mank, la primera pel·lícula del director del Club de la esmenes i les negociacions. I és a través dels seus ulls gonista en temps real d'uns temps de canvi. lluita a la plataforma de streaming. Amb la promesa de que descobrim que la majoria de parlamentaris van Com a bon nadó de bolquer roig que havia sigut, ser, a la vegada, un homenatge a la que, diuen, és una igual de perduts que ell. Suze Rotolo era una jove sociopolíticament consci- de les millors pel·lícules mai fetes: Ciutadà Kane (1941) En aquest sentit, un dels personatges més divertits enciada, culta i intel·ligent, i el fresc que ens descriu de Orson Welles. Però a Orson ni se’l veu ni se l’espera. és l’eurodiputat francès de qui Ramy és assessor, per- dels temps que li va tocar viure, escrit amb sensibi- Aquí el protagonista és Herman Mankiewicz, què sempre intenta escaquejar-se, creant gags visuals litat, elegància i cap mena de ressentiment cap a un el guionista de la pel·lícula que va acabar passant genials. I quan no té més remei que fer la seva feina, Dylan amb qui va viure sempre una història d'amor desapercebut però va ajudar a triomfar a Welles. I la sempre té algú que li diu què ha de fer (com Ramy), honesta per les dues parts, però sempre sotmesa veritat, el film no li fa justícia. Perquè es perd en el generant els típics malentesos còmics que acaben ex- al desequilibri, té la virtut de transportar amb molta ritme narratiu de Fincher que no emula el que tan bé plotant en conflictes. L’exemple més clar és el del fin- fidelitat al lector a una època d'incerteses polítiques va dominar Mankiewicz. No acabem de saber si només ning (la caça de taurons), que passa de ser un informe – la recrudescència de la Guerra Freda, el desastre de és una pel·lícula sobre un home amb greus problemes qualsevol a convertir-se absurdament en l’argument Bahía Cochinos, la crisi dels míssils, l'assassinat de amb l’alcohol, que rememora festes i trobades amb la de diversos capítols per mostrar com funcionen les Kennedy – i culturals – el canvi de paradigma que va gent que va ajudar a definir la Golden era de Hollywood pressions dels diferents grups parlamentaris. suposar l'esclafit del rock, el terratrémol pop dels Be- (Louis B Mayer, Irvin Thalberg, William Hearst) o és El que millor aconsegueix Parlament és convertir atles – amb una mà molt destra. En síntesi, es tracta una història sobre el procés i els problemes per acabar aquest tipus de temàtiques serioses en pura sàtira. d'un llibre la vàlua del qual va més enllà de servir un guió a temps per algú amb expectatives. Des del Procés independentista al Brexit, passant per com a peça del vast trencaclosques dylanià que els I és que després de veure obres mestres de Fincher l’auge de la ultradreta, la sèrie no deixa il·lès a gairebé seus obsessius fans els agrada anar completant amb com The Game (1997), Zodiac (2007), o fins i tot Panic cap país europeu. A més, la representació de personat- intensa dedicació, per a erigir-se en unes memòries Room (2002) esperaríem una mica més de tensió. Això ges de les diferents nacions ajuda a riure-se’n de totes que són l'estimable testimoni d'un temps frontissa i sí, el protagonista indiscutible d’aquesta Mank (i que a través d’estereotips i li dona una gran riquesa cultu- un lloc que aleshores es configurava com a epicentre sona a segon i qualsevol altre Oscar que li vulguin do- ral a aquesta producció francesa, belga i alemanya que del canvi social, molt abans que la gentrificació i la nar) és Gary Oldman. Ell, ell solet, sí que porta endavant aquí es pot veure a Filmin i que és indispensable fer-ho

globalització ho canviara tot. aquesta i qualsevol pel·lícula que se li posi al davant. en versió original. DISPERSA CULTURA 32 33 Usagi Yojimbo Stan Sakai

Uns samurais molt animals

Text: Ferran Baucells Pou

Millor no deixar-se endur per la primera impressió i pen- especial l’episodi Chanoyu (cerimònia del te), dins el volum sar que estem davant d’un còmic d’animals antropomorfs La historia de Tomoe, que em sembla un dels còmics més simpàtics sinó que ens trobem davant del retrat d’una bonics que s’han fet mai. època del Japó feudal, plena de màgia i encant, combinant Amb episodis autoconclusius o amb històries més història i llegenda, amb detalls que enamoren i atrapen des llargues com Segadora, tot forma part del camí del ronin d’un primer moment. Usagi Yojimbo és un ronin (un samu- solitari, on trobarà personatges plens d’encant com la To- rai sense senyor) i en la seva història es rendeix tribut al moe, en Gen (ell millor en el que fa), la Kitsune o els tokagé cine de Kurosawa (òbvies les referències a Yojimbo o Ran (llangardaixos que poblen l’univers on es mou l’Usagi i que (Ran Ran), del gènere de terror com Onibaba, pel·lícules de resulten decisius en més d’un capítol). Com en tota bona samurais com Zatoichi o homenatges al manga com Lone sèrie, Sakai sap que importa tant el personatge principal Wolf and Cub, i un cop llegida, no hi penses en què els per- com els secundaris que l’envolten als quals fa créixer i sonatges són animals. avançar junt amb Usagi. Mirant enrere veig que hi ha imatges que se’ns queden Aquest mes es publica el volum #32 (també hi ha una gravades i personatges amb qui ens hem de trobar. Quan era edició en volums integrals), però no és un número que hagi un nen va aparèixer el videojoc per Amstrad d’Usagi Yojimbo, d’espantar: en qualsevol volum es pot entrar en la història. sense entendre res, visualment ja em va atraure. Més enda- L’edició d’aquí va començar en el 8 americà, i vam anar vant, vaig descobrir que el retolista de la mítca sèrie Groo, descobrint les aventures posteriors i anteriors en volums Stan Sakai, era l’autor complet de les aventures del mateix que apareixerien després. De fet, no l’he llegit encara el nou Usagi Yojimbo i finalment l’any 1998 n’apareixia el primer volum (Misterios) però no tinc cap dubte que hi trobareu un volum en castellà de la mà de Planeta (als USA porta més de còmic excel·lent, com si fos un disc del Dylan, serà millor trenta anys publicant-se en grapa en diferents editorials). o més fluix però sempre hi haurà una cançó (un episodi) La narrativa de Sakai és brillant, del millor que es pot mínim pel que valdrà la pena endinsar-s’hi. veure en còmic, hi ha moments que et sembla estar veient Stan Lee, Will Eisner o Jodorowski són només alguns una pel·lícula o el seu storyboard. El dibuix, en blanc i negre, dels noms que firmen els pròlegs dels diferents volums pot semblar senzill, però captiva i amb aquesta facilitat editats. I amb noms així, només es pot confirmar que ens ens porta al Japó del segle XVII, tot molt ben documentat, trobem davant d’un clàssic del còmic indie, del que esperem

i anem descobrint llegendes, personatges o costums; molt veure’n aviat la nova etapa a l’editorial americana IDW. DISPERSA CULTURA 34

LA COL·LECCIÓ

Molts som els que hem volgut dedicar-nos a això de divagar sobre música intoxicats per la prosa apassionada de César Martín, cap de redacció de la revista Popular 1. El rock critic barceloní acaba d'editar un llibre amb els millors articles apareguts a la seva mítica secció No Me Judas Satanás.

CÉSAR Text: Oriol Rodríguez MARTÍN Foto: Arxiu C.M.

Quin va ser el disc que va inaugurar la tic, 1969). Es van convertir en la meva Back to the Shit (Jive, 1989) de Millie teva col·lecció? banda favorita. Cada dia, després del Jackson. M'agraden molt els seus discos l primer àlbum que va captar la meva col·legi, anava al magatzem de revistes, a dels setanta. Millie és una cantant molt atenció quan encara era una criatura: la redacció del Popu, i em passava hores infravalorada. Elvis para los fans españoles (RCA, 1976). llegint articles de Led Zeppelin. Aquest doble Lp ho va canviar tot per a Quin és l'ultim disc que t'ha fet explotar mi. Elvis va ser el meu primer gran ídol, i Quin disc hauria de tenir tothom obliga- el cap? ho continua sent. tòriament? Si ja has estat exposat a coses com Fun Les Sun Sessions (RCA, 1976) d'Elvis enri- House (Elektra, 1970) dels Stooges o Quin disc has escoltat fins a cremar-ho? quirien la vida de qualsevol. Nothing’s Shocking (Warner, 1988) de Impossible citar un sol títol. Entre els Jane’s Addiction, és difícil que t'exploti discos que he escoltat fins a cremar-los i, Un disc d'un grup d'aquí? el cap amb alguna cosa. L'últim que m'ha malgrat això, continuo gaudint-los com el Duro y potente (WEA, 1984) de Banzai. agradat especialment ha estat l'àlbum primer dia, podria citar-te discos d'UFO, Un record des d'aquí per a Jose Antonio de Amyl and the Sniffers. Va ser un plaer KISS, Stooges, Stones, John Mellen- Manzano, el millor cantant de hard rock dedicar-los la portada del Popu al març. camp, Tom Petty, Van Halen, Alice In d'aquest país, i per a Salvador Domín- Chains, Judas Priest, Curtis Mayfield, guez, un dels meus guitarristes favorits Si el Popu fos un disc, quin seria? The Cult... de la història. Coup D’Etat (Capitol, 1982) dels Plasmatics.

El millor disc en la col·lecció dels teus Un guilty pleasure? pares? La discografia completa de Heino. Però En la col·lecció de discos dels meus pares no em sento gens culpable per això. Molt vaig descobrir tota la música que em va fan d'aquest cavaller. canviar la vida. Un dels primers àlbums que directament van col·locar el meu món Un disc que compraries només per la del revés va ser Led Zeppelin II (Atlan- seva portada?